A partir d'aquí, i d'això ja fa 10 anys, ells van crear el segell Candaia, que ara publica Ednodio Quintero i molts altres autors sudamericans i també espanyols. Ceremonies aplega tots els contes inicials de Quintero, és a dir, els compresos entre l'any 1974 i 1994. Hi ha uns quants temes, podríem dir-ne, que es van repetint, d'una època a una altra, d'un llibre a un altre. Per exemple...
La qüestió del pare, la influència fonda del pare o totes les qüestions derivades dels somnis i sovint dels malsons. Hi ha un conte molt divertit en què, per exemple, un cavall somia que és un home i ho passa molt malament i durant el somni pateix els treballs i les terribles condicions d'un home
que només es dissipen quan el pobre cavall es desperta i veu que és un cavall. Us el recomano molt i molt, que diuen a Girona. Ceremonies d'Ednodio Quintero, publicat per l'editorial Candaya. L'última troballa de Jordi Llavina. Cada setmana al Cultura i a la teva televisió local.
Aquest dilluns ens centrarem en el pa, un dels aliments clau de la dieta mediterrània, amb el geni 5 que coneixerem la vida de Maria Lorenzo Longo, coneguda com la menjó de les putes, i buscarem models per millorar l'educació a casa nostra amb el psicòleg Xavier Melgarejo, autor del llibre Gràcies Finlàndia. Matins en xarxa, de dilluns a divendres, des de la teva emissora local, amb Marc Lobato.
Són les 10. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem al Versace i Maite Polo. Les patronals Pimec i Foment del Treball rebutgen l'equiparació per llei dels permisos de paternitat i els de maternitat. Ho negocien els partits polítics al Congrés i es preveu que entri en vigor aquest any. La diputada socialista Marina Geli insta al partit a dialogar des de la xarxa i avisa que si no es refunda hi haurà una scissió.
Pel que fa al temps, activada la prealerta del Pla Procicat, amb previsió d'importants cops de vent al nord i al sud del país. Esports del Barça empat a un al camp del Llevant, però es manté líder de primera després que l'Atlètic de Madrid també hagi empatat contra el Sevilla. I han bascat triomf del Barça i derrotes del Manresa i de la Penya la setzena jornada de l'ACB.
Els empresaris rebutgen l'equiparació dels permisos de paternitat i maternitat. Les dues principals patronals catalanes aposten per negociar aquesta reforma en els convenis col·lectius i no pas a través d'una llei. Una llei que impulsen els partits polítics al Congrés i que preveu que homes i dones puguin gaudir junts de les sis setmanes que fins ara tenia la mare en exclusiva. Àlex Malo, advocat laborista, alerta des de la xarxa del perill que comporta no blindar els permisos per llei.
A Igualida està a moment aquesta mesura perquè ja porta uns quants anys que no s'acaba d'aplicar el tot. El fet de voler-ho fer per conveni col·lectiu és intentar aplicar la norma allà on es posin d'acord i on no es posin d'acord no s'aplicaria. Quan és per llei obliga a tothom. Si ho deixen els convenis col·lectius dependrà de cada conveni col·lectiu o cada sector.
La nova mesura compta amb el vistiplau inicial de totes les forces polítiques i es podria aprovar el mes vinent. Tot i això encara no s'ha concretat quan podria entrar en vigor. Entre les diferents negociacions entre partits trobem que el Partit Popular hi vol afegir una esmena per vincular la igualació dels permisos a la millora de l'economia.
En declaracions fa uns minuts a la xarxa de comunicació local, la diputada socialista Marina Geli ha instat el partit a dialogar i refundar-se. Si no es refunda, ha dit Geli, hi haurà una sissió. Geli insisteix que no pensa deixar l'escoi i insta el partit a dialogar i refundar-se.
Si no és possible la refundació, també he dit, ja està passant una diàspora socialista, i si no, algú farà una sessió, jo no sé si seré i tindré forces i ganes per estar en aquest procés, però m'entén el que vull dir, això és el que se produirà, perquè de fet estava passant, i aquest tema obliga els partits amb responsabilitat, les persones que fa anys que estem en els partits, ens obliga la situació a parlar clar, i crec que s'ho haurem de parlar clar les properes setmanes.
L'expulsió dels crítics del PSC s'estudiarà demà a la reunió del grup parlamentari, però avui la Comissió de Garanties del Partit plantejarà mesures disciplinàries. Marina Geli ha acusat la direcció de ser contradictòria perquè fa temps, diu, que la discrepància interna sobre el dret a decidir és viu amb normalitat al món municipal. Posa com a exemple l'alcalde de Flix, Marc Moore, que és membre de la direcció de l'AMI i la direcció del PSC, diu, sempre ho ha tolerat.
El govern comunicarà avui oficialment a les entitats municipalistes que mantindrà per aquest any la retallada dels fons de cooperació local. El Departament de Governació ja ha mantingut les últimes setmanes reunions amb l'Associació Catalana de Municipis i també la Federació de Municipis de Catalunya per informar d'aquesta reducció de la partida.
als ajuntaments per fer front a les despeses corrents dels consistoris. La Generalitat assegura que cap ajuntament s'ha quedat sense diners per aquest concepte perquè les reduccions del govern català s'han vist compensades, en alguns casos, per les aportacions més grans que ha fet l'Estat. Recollim algunes incidències d'aquestes darreres hores. Un treballador ha resultat intoxicat lleu en cremar-se un escalfador en una empresa de Sant Quirza del Vallès. S'ha declarat un foc a la zona de vestidors a primera hora del matí. El foc que ja ha estat extingit s'ha produït al voltant de les 7 del matí en una empresa situada...
al carrer francès Durant i Reinalds del polígon industrial de Can Torres. Segons els bombers, l'incendi s'ha originat en cremar-se un escalfador que es trobava a la zona de vestidors. Fins al lloc dels fets, s'hi han desplaçat tres dotacions dels bombers i el treballador intoxicat ha estat evacuat per una dotació del sistema d'emergències mèdiques.
I al gironès la família de Salt, que va ser desallotjada dissabte per un incendi a casa seva, no podrà retornar al seu domicili fins que els tècnics revigin l'immoble. Els afectats han passat aquesta nit a casa d'uns familiars i avui estan a l'espera de l'informe que facin els tècnics municipals.
Un cop hagin revisat l'immoble i hagin comprovat que l'estructura no corre perill. El foc va cremar gran part de l'habitatge, concretament tot el menjador i dues habitacions. A més, va provocar el desallotjament provisional de 25 persones i una dona va haver de ser atesa per inhalació de fuma. Encara es desconeixen les causes d'aquest foc.
I a les carreteres, una persona ha mort aquesta matinada, la Nacional 340, a l'Alder, al Baix Ebre. Ha estat un xoc frontal entre un camió i una furgoneta, poc després d'un quart de quatre de la matinada. Un accident a les causes del qual encara s'estan investigant i que ha acabat amb el conductor de la furgoneta mort. El conductor del camió ha resultat ferit menys greu i ha estat traslladat a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 20 de gener.
Un programa amb moltes coses que començarem, com sempre, a la primera hora parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa. I parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius també cap a tres quarts d'onze, avui que ens hem llevat amb un dia gris, fred i amb molt de vent. Sabrem doncs què és el que ens espera de cara a les properes hores i si aquest temps de fred serà la tònica dels propers dies.
Més coses, també avui farem tertúlia d'actualitat amb en Josep Coderc, la Carme Amador, el Vicenç Riera i la Palmira Bedell, que s'incorpora també a la tertúlia dels dilluns.
Mirarem de parlar també amb el portaveu de l'Ajuntament de Sant Just, el portaveu del PSC, Joan Bassaganyes, al llarg d'aquest matí, i tindrem a la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, per parlar de l'actualitat de l'entitat, molt centrats aquesta setmana en l'acte que es fa dissabte, que es commemoren els 75 anys en què les tropes franquistes van entrar a Sant Just.
I a més a més també tindrem el Manel Ripoll, que ens parlarà d'economia, com cada dilluns, i l'Oriol Rigat, que ens portarà alguna novetat de la informació referent al món de l'astronomia. Tot això cap a l'última hora del programa. Cap a quarts d'una. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
Just a la pusta.
Saludem doncs a l'Andrea, bon dia Andrea, què tal? Hola, bon dia Carme, molt bé i tu? Bé, també a punt per saber, per conèixer l'Actoritat General d'aquest matí aquí a Sant Just, per on comencem avui? Doncs comencem parlant d'una activitat, d'un acte que tindrà lloc aquesta setmana al municipi, en parlant més d'alguna ocasió d'aquesta activitat, és una taula rodona que tindrà lloc aquest dijous a
la sala Piquet de l'Ateneu per debatre la reforma de l'administració local que es va aprovar al Congrés dels Diputats del desembre, que ha entrat en vigor aquest mes de gener, una norma que és especialment restrictiva, especialment dura, amb els municipis de menys de 20.000 habitants com Sant Just.
És un acte que organitza la revista La Vall d'Avers i els sindicats comarcals d'UGT i Comissions Obreres i que ha estat impulsat pel Comitè Conjunt dels Treballadors de l'Ajuntament. Alguns dels ponents seran, per exemple, Antonio Olmo, representant d'UGT El Bas Llobregat, Isabel Caire, de Comissions Obreres, Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veins de Catalunya i un representant de la Federació de Municipis. El debat estarà moderat per un representant de la redacció de La Vall d'Avers.
És una reforma que, com dèiem, afecta els municipis de menys de 10.000 habitants com Sant Just. Ara, aquí al municipi, hi ha prop de 18.000 persones que hi viuen, que estan empadronades, i l'alcalde, de fet, divendres va fer una crida, de nou, que les persones que viuen al municipi sense estar empadronades ho facin per fer front a aquesta reforma, precisament. L'Ajuntament calcula que hi ha un miler de persones que viuen al municipi que no estan empadronades i és un factor que, per tant, juga en contra del consistori, perquè aquesta llei afecta
les localitats que tenen menys de 20.000 habitants. I l'alcalde divendres feia aquesta crida.
que pot haver-hi més de 1.000 persones sense empadonar-se a Sant Just. No és el mateix dir que, escolta, potser en 3 o 4 anys, o 2, no ho sé, dels que siguin, doncs pots estar als 20.000 i estàs una mica més tranquil, a tenir-ne 12 o 13.000 d'empedonament i, per tant, la teva estratègia segurament ja és aplicar-ho al 100%. Per tant, fer una crida a l'agent Sant Padroni que compleixi amb les seves obligacions, entre altres coses, perquè també pot exigir...
Doncs la taula rodona, recordem que serà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu i és oberta a tothom.
Doncs serà, com deies, aquest dijous. Més coses. Doncs parlem d'un altre acte que es farà en aquest cas divendres. És unes jornades obertes que organitza la secció comarcal del PSC a Can Ginestar sobre el medi ambient com a motor econòmic i generador de nous projectes emprenedors. La jornada tindrà lloc a Can Ginestar i assistiran especialistes de l'àmbit de la recerca i empreses que apliquen l'economia verdà.
Començarà a tres quarts de cinc de la tarda amb una ponència titulada L'economia verda, una oportunitat per a l'emprenedoria, a càrrec de Josep Maria Vergara, que és economista i catedràtic de la Universitat Autònoma, i Paz Molines, directora del programa d'iniciatives d'innovació ambiental i habitat urbà.
A les 6 hi haurà més ponències amb els investigadors físics Jordi Mazón i Josep Rojas, també amb Xavier Flutats, enginyer industrial i investigador de l'OPC, Emilio Gil, enginyer agrònom, investigador de l'OPCE i director de la càtedra Singenta, i també es presentaran diferents iniciatives empresarials vinculades amb l'economia verda, tot plegat divendres.
A partir de tres quarts de cinc de la tarda, s'allargarà fins dos quarts de vuit aproximadament, i presenta l'acte Antoni Poveda, primer secretari del PSC, Albert Fibregat, i modera l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà.
Doncs una altra de les propostes per aquesta setmana. Acabem amb una última qüestió, Andrea. Amb una última proposta, ara en clau política i històrica, podríem dir, perquè ho has dit tu al principi del programa, el Centre d'Estudis recordarà aquest dissabte la jornada en què les tropes nacionals van entrar Sant Just el dia 25 de gener. Aquest dissabte farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà fent un itinerari molt similar al que van fer des de la plaça dels Estudis Vells fins a Sant Pere Màrtir.
Francesc Riera, del centre d'estudis, serà encarregat de guiar els enjustencs que hi existeixin i s'explicarà el replegament de les tropes republicanes i l'entrada de les primeres unitats franquistes a Sant Just. El punt de trobada per qui vulgui anar-hi serà a la plaça dels Estudis Vells a les 5 de la tarda i es pujarà a peu fins a Sant Pere Màrtir. Però si hi ha algú que vulgui anar-hi però té dificultats per desplaçar-se, hauria de comunicar al centre d'estudis per tal d'habilitar alguns cotxes que pugin directament fins a la plaça Mireia.
Això aquest dissabte, no? Exacte. A partir de les 5, la trobada és a la plaça dels Estudis Vells. Molt bé. Doncs són les notícies d'aquest matí, o algunes de les notícies. En teniu més, com sempre, les hores en puny als butlletins i també a la una. Ara, de seguida repassem l'actualitat general del dia abans, però posem una mica de música aquest matí.
i avui comencem amb aquest punt una mica electrònic i parlem de Modret que presenten ara nou videoclip una cançó que es diu Last Time és un grup doncs alemany i han anat a rodar als afores de Berlín aquesta cançó que es diu Last Time que és una de les peces segons llegim més pop de la seva carrera i bé en tot cas doncs podeu veure el videoclip i si no doncs el que podem fer ara és sentir com sona tot plegat aquesta cançó com dèiem es diu Last Time
Fins demà!
Fins demà!
When I was dead asleep Behind towering walls They filled the world outside
Fins demà!
Gràcies.
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio dels Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Cop d'ullar a l'actualitat del matí amb l'Andrea, bon dia de nou Andrea. Bon dia. Comencem repassant les portades dels diaris d'avui i fixant-nos una mica en què ens expliquen, perquè és un d'aquests dilluns en què no hi ha un tema comú en què tots coincideixin, no? Exacte, els temes del dia, els diferents diaris són diferents, el periòdic, el tema del dia...
es titula La despesa pública per alumne cau al 28%, el deteriorament de l'estat del benestar, les retallades del Ministeri i la Generalitat en tres anys han perjudicat la igualtat, alertant els experts, i el gran perill de l'exclusió social i la llei verd amenaçant l'èxit del sistema català.
És la notícia del dia, el periòdico en portada. El diari ara ens parla d'habitatge i ens diu que el govern multarà a l'estiu els bancs pels pisos buits. Endarreriment, l'executiu última el nou impost, anunciat per Sant Ivila fa nou mesos en format de llei i resposta, fins a 17 ajuntaments s'avancen a la Generalitat i ja apliquen sancions a les entitats financeres.
L'anunci de l'Ajuntament de Terrassa d'aplicar sancions als bancs pels pisos buits va obrir una llista a la qual s'han afegit 15 ajuntaments més. El primer, però, va ser Santa Coloma de Gramenet en silenci i diu que ja fa 18 mesos. I l'últim diari que tenim sobre la taula, avui tampoc tenim el punt, avui és La Vanguardia i ens diu que la Unió Europea s'implica en el conflicte de Sassir a Panamà. Les obres continuaran, tot i que avui expira l'últim àtum de l'empresa i el president panameny garanteix que es farà l'ampliació del canal.
Són aquestes les diferents notícies que avui tenim com a notícies destacades a les portades dels diaris.
Doncs són les notícies principals. Ens actualitzem ara amb la informació dels digitals, que comencen parlant avui dels socialistes. El 324.cat destaca, de fet, també l'ara.cat, el que ha dit Joan Ignasi i Elena aquest matí, als matins de TV3. Elena adverteix que l'expulsió està avançada per comportaments innobles hores abans que la Comissió de Garanties del PSC, l'òrgan intern del partit que ha de decidir la sanció o reuneixi, el també alcalde de Vilanova, ha assegurat que no té sentit que s'apliqui la sanció màxima.
I a l'Ara.cat, en aquest sentit, destaquen que Helena descarta abandonar l'escó i defensa que l'expulsió només ha de ser per qui té actuacions indignes.
I pel que fa a l'edició digital de La Vanguardia, també destaquem el titular principal, que és que el PSC intenta que la lluita interna no compliqui les primàries de Barcelona. Els tres diputats dissidents mantenen el pols i neguen entregar l'acte. El partit traslladarà el cas a la Comissió de Garanties.
Una comissió que avui decideix multa o expulsió. Per tant, també l'actualitat i tot plegat avui pendents de què es decideix, mentre que el PSOE dona suport a Rajoy per un no comuna casa a la consulta. Pel que fa a l'Ara.cat, també destaquem que hi ha alerta per vent al sud i també per un atge a la Costa Brava. Protecció Civil demana extrema la precaució a la carretera i a primera línia de mar.
i finalment el 324 que diu que els 85 més rics posseixen tant com 3.570 milions de pobres de tot el món Déu-n'hi-do també aquesta xifra que fa esgarrifar en aquest dilluns Més coses, ara Andrea explica'ns una mica com il·lustren els diaris les seves portades d'aquest matí
Doncs també d'una manera molt diferent. Podem destacar que l'únic tema comú en format fotografia és un moment del partit del Barça ahir, en què veiem Leo Messi intentant marcar. És la fotografia comuna en aquest sentit, però a cada diari...
té una fotografia destacada al periòdico la imatge destacada és Messi perdent la pilota davant la pressió de Simao ahir a la nit i hi ha una altra imatge del càmping Toro Bravo de Viladacans que ara es converteix en nova reserva natural veiem una imatge d'aquest càmping
Al diari ara veiem alguns pisos a Terrassa relacionats també amb la notícia del dia al diari, aquesta empenta del municipi i el silenci de Santa Coloma per multar els bancs pels pisos buits. I a La Vanguardia la protagonista avui és Montserrat Carulla, que ahir va dir adeu a l'escenari, es va acomiadar ahir del públic amb l'obra Iaia, que dirigeix el seu fill Roger Penya, el veiem precisament a ell fent-li un empató a la seva mare,
i no obren també la que actua el seu net a l'eix, un discurs molt emotiu que va fer Montserrat Carulla. I dues imatges més en format més petit a la Vanguardia és Michelle Obama, abraçada pel seu marit Barack Obama, perquè ella fa 50 anys, i una imatge de la revolta dels ucranesos ahir a la capital, a Kiev. Ara en parlarem també amb internacional, però veiem una imatge d'un moment d'aquestes protestes que van tenir lloc ahir als carrers.
Doncs són les imatges de les portades d'avui. Ara sí, com ens deies, parlem de les notícies que passen més enllà de casa nostra i ens fixem en les pàgines internacionals, Andrea.
I a l'avantguàrdia, el tema destacat en internacional, la té a veure amb Ucraïna, que ens diu que continua en peu de guerra. L'oposició desafia les noves lleis antiprotestes de Yanukovych. La plaça central de la capital ucraïnesa, coneguda com a Maidan, es va vestir ahir de desafiament perquè quedés clar, fins i tot líders dels partits de l'oposició van pujar a la tribuna duradors amb un cas d'obra, cosa expressament prohibida per la nova legislació. I és que el dia 15 de gener, després de totes les revoltes que hi ha hagut,
Un tribunal de justícia va prohibir les protestes multitudinàries de forma temporal fins al proper 8 de març. Ahir, l'oposició al president ucrainès, Viktor Yanukovych, que es nega a acceptar aquest tomb de cap a Rússia, del país cap a Rússia, va desafiar les noves lleis que ha aprovat el Parlament per contenir les protestes. Desenes de milers de persones van tornar a concentrar-se a la plaça de la independència de Kiev i a l'avantguàrdia veiem algunes d'aquestes protestes que van tenir lloc als carrers de Kiev.
I ara parlem d'Holanda perquè ens diu la Vanguardia també que vol cobrar una taxa als reclusos per ester-se a la presó. Diu que el pla forma part de l'acord de la coalició del govern per reduir el dèficit. Holanda no està en una situació pressupostària tan precària com països com Espanya, Portugal o Grècia, que també han tirat endavant mesures una mica estrambòtiques en aquest sentit.
I ens diu també que el govern holandès té seriosos plans per reduir el dèficit públic i buscar diners sota les pedres. El Ministeri de Seguretat i Justícia va presentar la setmana passada un projecte per cobrar una taxa de 16 euros al dia a cada pres.
La mesura forma part de l'acord que va portar la formació del govern de coalició de liberals i socialdemòcrates el novembre del 2012 i és un pla que preveu també aplicar la taxa a les persones en presó psiquiàtrica i als menors reclosos en centres de reinserció. En aquest cas, aquesta factura es passaria als pares.
Déu-n'hi-do, mesura polèmica. De fet, si calcules, són uns 500 euros al mes. Ai, al dia. El dia són 500 euros al mes, aproximadament. Déu-n'hi-do, aquesta mesura que arriba a Holanda, suposo que amb el consens, com has comentat, però bé, en tot cas no deixa de sorprendre.
Més coses, cop d'ullarà el passat, que passava fa uns quants anys i un altre 20 de gener. Per exemple, el 20 de gener de 1994, ara fa exactament 20 anys, tot plegat era una mica diferent, ja es parlava, per exemple, que tres companyies es disputarien el pont aèri. Música
Spaner se sumava a Ere Europa i elevava a 666 el número de vols setmanals, mentre que Iberia rebaixava les seves tarifes. Era la guerra entre aquestes connexions entre Barcelona i Madrid. També, atenció, perquè obria les seves portes l'Hotel Arts. Fa 20 anys. Sí, exacte. També vam repassar que fa poc s'havia obert també l'Illa Diagonal. Era un moment molt d'obertura al món per part de Barcelona.
i després els bancs rebaixaven el 12% els crèdits al consum. És a dir, que també començava a haver-hi canvis en aquest sentit. 20 de gener del 99. Pujol demanava que s'honorés la memòria de Tarradelles. Ara fa exactament 15 anys d'aquesta petició que feia el president en aquell moment de la Generalitat, Jordi Pujol. El dimecres 20 de gener del 99 elogiava la tenacitat i les idees de l'expresident en el seu centenari.
8 a cada 10 votants de Ribatassuna creien que s'havia d'acabar la violència al carrer i en esports Vengal i Pujol polemitzaven sobre els catalans del Barça. La polèmica sobre els holandesos del Barça havia arribat al seu límit. Jordi Pujol s'havia mostrat decepcionat per l'escasa presència de jugadors catalans mentre que l'entrenador holandès Lluís Vengal es preguntava d'alguna manera Jordi Pujol és responsable d'aquest club?
És a dir, que s'havia obert una mica de polèmica amb tu plegat l'entorn tan complicat de vegades del Barça.
I fa 10 anys, 20 de gener del 2004, el primer titular era en clau política. Zonar deia que deixava Espanya millor que feia 8 anys. També deia que no aspirava a cap candidatura europea. Aspiri-ho a no molestar, és el que deia el president quan dissolia les coses. I Zapatero afirmava que els electors haurien de decidir el 14 de març entre l'immobilisme i la innovació.
Durant arrencava la campanya atacant a PP i PSOE, el candidat de CIO al Congrés resumia el seu ideari amb la frase ni esquerres ni dretes Catalunya. També deia que la prepotència, la crispació i el no diàleg del PP igualaven el que havia practicat el PSOE.
I 750 passatgers es quedaven en terra mentre embargaven el Creuí a Barcelona. Era un altre dels temes de la portada d'ara fa 10 anys, la portada d'avantguàrdia.
Acabem aquest repàs amb la portada de fa cinc anys. El PP vol retallar les competències autonòmiques en les caixes. Això era del 2009, ja en temps de crisi. El tema principal era en clau econòmica i política, d'alguna manera, i després Obamania desbordada a Washington.
i la imatge era del president dels Estats Units en aquell moment, i ara també, abraçant un nen petit, es veu que encara en aquell moment despertava molt furor tot plegat, i era la imatge que triaven per il·lustrar aquesta informació, aquesta febre.
que hi havia respecte a aquest president, Barack Obama, fent aquest petó, aquest nen petit. I després es parlava també de la moda que deixava Barcelona el... Com es deia aquella desfilada que no existeix, B&B? Ara no em surten les... Ostres, és veritat. Perquè era... Eres la 0,80. Sí. Ai. I era...
Ostres, bread and butter... Sí, exacte, exacte, perquè em sortia bread and breakfast i no seria bé fer el mateix, és a dir que... Vés paimentar, això, sí. Ja, és veritat, sí, és poc glamurós, no tot plegat. Sí. En fi, és el que teníem, doncs, a les portades d'altres 20 de gener. Tornem a la d'avui i ens n'anem ara a les contraportades. Comencem per la del diari Ara, on llegim més antics... No, murs antics i estadis nous.
És l'article setmanal d'Antoni Bassas que avui ens parla de futbol, del partit del Barça d'ahir. Ens diu que el partit d'ahir ja l'havien vist. De fet, els amants de les essències, l'empat del Barça al Camp de Llevant els haurà transportat aquelles nits de guardiola.
com contra l'Inter, el Sevilla, en què ja podies provar-ho per dins o per fora, amb els laterals o amb els extrems, fent el pitó a la vertical, que l'autobús rival estava col·locat de manera sacrificada i organitzada i no hi havia manera de fer forat. Bé, sempre que no es xuti, més i millor, i deixem alguns cops d'esperó per quan el partit ja estigui resolt. Diu, xuteu més, nois, xuteu més. Sobretot Pedro i Alexis, que han sostingut l'equip en atac en absència de Messi,
I que ahir hi van posar moltes ganes, però poca precisió. I acompanya aquest article amb una fotografia de Messi, que és una imatge molt similar a la que trobem a les portades, en què Tupo va contra un jugador de llevant, defensant, evidentment, el seu equip. Doncs és la contraportada a l'hiari ara. A La Vanguardia llegim que Felip V va portar a Catalunya militarisme i corrupció.
L'historiador Joaquim Alvareda parla avui del tricentenari, experta en aquest tema, de fet ha publicat llibres titulats La guerra de 1714 i La guerra de sucessió d'Espanya, 1714. Diu que desitja que la commemoració del tricentenari de la derrota de l'austriacisme català permeti explicar millor la nostra història i diu que ha de plorar la recent jornada Espanya contra Catalunya.
Comença aquesta entrevista citant a Voltaire i diu Catalunya pot prescindir de l'univers sencer i els seus veïns no poden prescindir d'ella. És el que va escriure a Voltaire i va afegir també. Els catalans tenen un amor extrem per la llibertat. I Víctor Amé, la que és qui li fa l'entrevista, es pregunta, diu, amor extrem o amor suïcida? I Joaquim Alvareda diu van resistir 13 mesos sols, abandonats el 1711 pel rei que defensaven i abandonats el 1713 pels aliats anglesos.
diu lluitaven per una cosa valuosa, les seves llibertats, plasmada a les constitucions. Una pancarta a la muralla de Barcelona ja ho deia, viurem lliures o morirem.
D'on és l'entrevista interessant avui en clau històrica de La Vanguardia? Acabem amb la del periòdico. On són els arrossars? Pregunten els que tornen. De què ens parlen, Andrea? Doncs és la Paulita Estillero, que és presidenta del centre filipí Tuluian San Benito, que diu que ha consagrat la vida als seus compatriotes. És una dona que als 19 anys es va fer monja, va néixer l'any 51. Diu que és una de les portaveus més respectades d'aquesta comunitat asiàtica que aglutina entre Catalunya, Andorra i les Balears unes 22.000 persones.
Diu que va arribar a Barcelona l'any 92 amb la missió de muntar un programa d'ajuda per a la segona generació d'immigrants filipins, tot plegat encomanat per les benedictines missioneres de Totzing. Diu que hi havia necessitat perquè els fills nascuts aquí no sabien res de la cultura i l'idioma tegal i es produïen molts xocs. Els nens renyaven amb duresa els seus pares perquè no parlaven bé el castellà ni el català, diu també a mi, a les classes de catequesi.
I diu que som un punt d'acollida, aquesta associació, aquest centre filipí, per a l'immigrant filipí. La crisi ha afectat molt la nostra comunitat. Diu, fa poc vam haver de fer una col·lecta per impedir el desnonament d'una família que feia dos mesos que no pagava el lloguer. Diu, el mes passat van venir dues dones que treballaven en el servei domèstic, estaven de baixa per una operació i les van acomiadar abans que els donessin l'alta. Per tant, aquesta associació...
que treballa per ajudar els immigrants filipins que venen aquí a Barcelona i que treballen a la ciutat des de l'any 92, amb aquesta entitat impulsada per la Pauli Testillero, la protagonista de l'entrevista avui. Doncs és el que descobrim a la contraportada del periòdico aquest matí de dilluns 20 de gener del 2014.
Bona nit.
I quan passen 5 minuts a dos quarts d'onze és el moment de parlar de la notícia curiosa del dia, que avui passa pel dia que som, Andrea. No sé si t'has fixat en quin dia és. 20 de gener del 2014. 20-01? No. Avui és dilluns, sí. No sé si t'ha costat llevar-te, estàs més trista del que és normal...
No, no gaire. Ah, com és? És Blue Monday. És veritat. És avui. Només hi ha un Blue Monday a l'any, no? Sí, exacte, i és aquest. Per tant, si avui esteu, no sé, més desmotivats del que és normal, no és estrany. Mira, doncs jo he començat amb molta força el dia d'avui. Doncs està molt bé, això vol dir que... No seré gaire blu avui. Exacte, cada dia de l'any, cada dilluns de l'any serà així. Perquè avui, segons una fórmula matemàtica, és el dia més trist de l'any. Cada any és aquest tercer dilluns de l'any, no?
En principi això era una campanya publicitària que va aparèixer el 2005 i deia això que el dia més depriment de l'any es corresponia amb el tercer dilluns del mes de gener. Això es calculava segons el principi de la setmana, això sempre es diu que el pitjor dia es diu que és un dilluns. Després no s'ha cobrat la paga del mes de gener encara, el temps acostuma a ser negatiu i avui realment ara veiem que hi ha clarianes, però ens hem llevat amb un vent desagradable, feia fred, era gris, exacte.
Després també diu que normalment la gent que té targeta de crèdit és el dia en què se li cobren els pagaments fets durant les dates de Nadal, s'acaben els bons propòsits, s'acostumen a dir, bueno, ja els has fet i has vist que potser tampoc no els has tirat endavant. No és el teu cas, Andrea, perquè avui justament n'has tirat un endavant. Bé, però jo, aquest matí he sortit a córrer, però és una cosa que no... No estava prevista. No, perquè jo no faig propòsits, perquè no em vull frustrar.
I la motivació acostuma a ser baixa. Per tant, tot això coincideix amb el tercer dilluns del mes de gener i hi ha fins i tot una equació que indica cadascuna d'aquestes variables. I bé, en tot cas, resulta que avui és el pitjor dia de l'any i sembla que...
També es diu, atenció a aquest anàlisi, que això no sé qui ho diu, sí, un senyor, un sociòleg, Marmait, que diu que el dilluns molta gent, la meitat de la població no aconsegueix somriure abans de les 11 i 16.
Ho trobo fort, com a comentari. La meitat de la població. En tot cas, diu que qui se senti afectat per aquesta melancolia col·lectiva que envaeix el Blue Monday té opcions per animar-se. Per exemple, els experts recomanen aprofitar avui per provar un hobby nou que faci oblidar els propòsits fallits o bé dedicar-se a escoltar música alegre
i pel·lícules que ens animin l'ànim amb una mirada amable sobre la vida. Molt bé. Tot això per superar el dia d'avui? Sí, exacte. Per si la gent veu que avui no pot tirar endavant, és fàcil. Jo crec que és un dels dilluns menys tristos, perquè veus que està tot plegat justificat, no? Sí, sí, sí. Però tot calculadíssim, eh? I això de les 11 i 16 m'ha sorprès, home. A mi també, perquè a més no és d'aquest dilluns concret, sinó de tots els dilluns. Déu-n'hi-do, eh? No ho sé, ho hauríem de comprovar, però...
Sí, sí, ens respectarem. No sé, t'Andrea, avui has somrigut ja en algun moment del dia? Jo sí. Bé, la veritat és que sí, no? Jo crec que sí. També està bé començar el dia content, no? Sí, sí, sí. Què fa, ens ho diu Blue Monday? De fet, és una de les adaptacions que feien en Sebastián del Blue Monday original. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dilluns.
Bona nit.
I al ritme d'aquest Blue Monday, com dèiem, d'aquesta versió del Blue Monday, el que fem és destacar altres informacions interessants que trobem avui al diari.
I comencem. Avui descequem només entrevistes i comencem, per exemple, per la del diari Ara.
Una entrevista que fa Nahal Abdelà, que és directora de documentals siriana, als 17 anys ja va saber què eren les presons de Síria i no ha deixat de denunciar el règim de Damasc des del seu exili a França. El seu últim treball ha explicat les revolucions àrabs des de l'experiència dels humoristes gràfics.
Ella diu que el poble de Síria ha pagat un preu massa car per rendir-se ara. En una entrevista amb Cristina Mas en aquest diari, diu que, a diferència d'Egipte, a Síria, la gent ha descobert qui són els islamistes abans que arribin al poder. I també diu que no confiaven als estats, però en decep que la gent no surti al carrer en solidaritat amb el poble sirià.
I diu també que el poble sirià ha pagat un preu massa car per rendir-se ara més de 150.000 morts. Ara hi ha dues revolucions, una contra el règim i l'altra contra l'integrisme que ha vingut per desviar la lluita dels seus objectius.
Més entrevistes. Ens fixem ara en la que tenim a l'avantguàrdia, a l'apartat de tendències. Es parla de l'escalfament del planeta i s'entrevista a Francisco Dobles Reyes, investigador del clima, l'entrevista d'Antonio Ferrillo, que diu que necessitem millorar la predicció. Que l'escalfament no és ni tampoc serà uniforme en el temps.
Diu que no es parla tant de fenòmens freds perquè la freqüència disminueix, però no perquè es deixin de produir com recull l'informe especial sobre l'ajustió dels riscos de fenòmens extrems i desastres per avançar en l'adaptació.
Hi dic el seu grup, que és la Climate Forecasting Unit. És l'únic a Espanya que desenvolupa aquest tipus de prediccions. És un dels líders d'àmbit mundial en aquesta matèria i que, per tant, cal també millorar aquestes prediccions perquè atribuir les causes d'un fenomen meteorològic concret al canvi climàtic només es podria establir amb una aproximació que valorés les probabilitats. Però, per desgràcia, diu, hi ha molts pocs treballs publicats d'aquest tipus.
Un treball de dos llocs
I més entrevistes, el periòdic Entrevista d'avui a Amazon i el Sentim de Fons també. Que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar.
Perquè demà treu un nou disc i avui, com dèiem, Nando Cruz l'entrevista al periòdico presentarà Sacrifiqueu la princesa. Surt avui, de fet, pensàvem que són assajos del Palau de la Música. Diu Masònica, el repte era fer un disc sense guitarres. I a mitjà pet me n'he d'anar, em sap greu de debò, però faig tard.
Diu que va decidir canviar part de la banda després de l'última gira, que en aquesta gira no hi haurà bateria acústica i que les cançons velles s'hauran d'adaptar al nou so. Va estar uns mesos escoltant música més contemporània, sempre havia estat més de música antiga, i diu que va llegir un llibre sobre el Sergent Peepers que, a més que sobre el disc, parla de l'època i va pensar, intenta posar-te en el context present i no tant en el passat. Cada època té el que li toca. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc...
I en aquest sentit diu que en el 90% de les seves cançons hi ha una guitarra rítmica, acústica o elèctrica i en aquest disc no n'hi ha cap. Com a màxim diu puntejos que apareixen i desapareixen. Per mi era un repte. Si faig un altre disc de guitarres no vull que sigui un XL o Mainstrip de la meva manera. No vull recrear-me en el mite del passat del rock and roll. Estic una mica girat amb la cosa analògica. M'agrada no portar bateria acústica en el directe.
És, doncs, l'entrevista que fa avui al periòdico Amazonin, que aquesta setmana, doncs, treu el seu últim disc.
Cop d'ullar a l'actual lloguer esportiva, comencem fixant-nos en els diaris generalistes que treuen també el tema del Barça a la portada, que va jugar ahir, va empatar contra el Llevant. L'ara titula el Barça topa amb el mur del Llevant, però es manté líder. I la imatge és de Leo Messi en un moment del partit, també igual que l'avantguàrdia, que diu que Barça i Atlètic s'encallen a la Lliga. El Madrid se'ls acosta arran dels empats de culers i matalassers.
I la imatge de l'avantguàrdia del periòdic és exactament la mateixa. De fet, Leo Messi lamenta en davant d'una pilota perduda. En aquest cas, però, la imatge és més grossa i titula El Barça patina, però segueix l'íra. I també destaca el periòdic que la Junta de Rossell optarà avui per una reforma del Camp Nou.
El nou esportiu diu contra una paret, referent al partit d'ahir, també imatge de Messi en portada. L'esport diu Arde la Liga, aposta per aquest altre titular i, en canvi, el Munt Radio Eportivo parla d'Avis. És el titular amb lletres grosses que planteja davant del que va passar ahir al Camp Nou.
I acabem aquest repàs amb els apunts culturals d'aquest matí. Finalment, Portugal es ven 85 obres de Joan Miró per fer caixa. El cante tradicional i les cobles de Poveda encís en Girona. I la cova d'Altamira tornarà a obrir de manera experimental 12 anys després.
I encara un parell de punts més. El Centre Cultural de Terrassa s'exposa a prop de 50 obres de Romà Vallès, un dels pioners de l'informalisme català. I Edicions de 1984 guanya el Premi Nacional de Traducció d'Itàlia. El Ministeri de Cultura Italià el reconeix per haver traduït autors com Claudio Magris, Dino Bozzatti o Franco Bellani.
De seguida, el temps.
... ... ... ... ... ...
10 minuts i les 11, moment per parlar del temps. De fet, ens hem compós amb la sintonia i ara sí que de seguida el Carles Hernari Rius ens explica què ens esperen les properes hores.
Bon dia, Carles. Molt bon dia. Què tal? S'estan obrint clarianes ja, no? Des d'aquest matigris i fred. Continua sent fred, suposo. Sí. Però almenys tot plegat ha canviat una mica.
Ha canviat una mica. Bé, aviam, el fet és que ens ha passat un front just per sobre, el seu centre depressionari, a més, va coincidir amb el que vam dir nosaltres, el que marcaven molts mapes, o sigui, aquesta vegada la depressió no ha sorprès, va viatjar per Almeria, Múrcia, després va anar a petar les Illes Balears al seu centre, i ahir teníem una miqueta de tot, perquè estàvem molt a prop d'aquest centre depressionari, que a poc a poc anava circulant,
cap a Itàlia, però vam fer un tast de totes les direccions dels vents perquè estàvem molt a prop del centre de la depressió i en funció d'anar allunyant cap a Itàlia anàvem tenint diversos moviments de vent. I aquests vents, en funció de com bufen, tenim més clarianes o tenim més inestabilitat o tenim núvols a prop de la costa
I aquest va ser una miqueta el joc d'ahir diumenge. Aquest matí ja, com que ha marxat, ens ha quedat vent més del nord, nord-oest, i això ha provocat, per una banda, que baixessin les temperatures, però el que més ha provocat és la sensació de fred, perquè tampoc no han baixat dels 6 graus, perquè el vent també manté aquesta temperatura, però la temperatura de sensació sí que ha baixat fins als 3 graus.
Per primer cop, podríem dir, aquest 2014 hem tingut un matí d'hivern, allò de dir fred, bastant de fred a l'interior, i ja tocava una miqueta tenir un dia una mica glaçat. Sembla que les temperatures tampoc no s'han d'inflar massa de cara als propers dies i potser s'inflaran una miqueta al cap de setmana, perquè coincidirà amb una mica de vent deponent.
però sembla que durant tota aquesta setmana les temperatures mouran amb uns valors una miqueta més normals per l'època, amb nits fredes i els migdies entre els 11 i els 12 graus. Avui anem camí d'això perquè si a aquesta hora del matí encara estem amb 7 graus i mig, probablement... Ja no canviarà gaire, no? No, la temperatura avui s'inflarà entre els 11 o els 12, però tampoc no pujarà massa més i és un valor ja més normal. 15-16 no és massa normal.
Temperatures, per una banda, més normals per l'època i precipitacions. És un dels ingredients destacats, podríem dir, perquè tret del 2008, que vam tenir 23 litres per metre quadrat en un mes de gener, ara ja estem als 30 litres per metre quadrat, o sigui que la precipitació ha estat destacada. Ens ha caigut allò que havíem previst, al voltant d'uns 20 litres per metre quadrat.
en alguns moments amb molta intensitat. També hem vist llamps, que això acostuma a passar quan un centre depressiu passa molt a prop de Catalunya, porta associat molt l'aire fred en alçada, llavors es poden formar tempestes, poc habituals a l'hivern i encara menys habituals al mes de gener. Però, clar, quan passa tan a prop...
doncs podem veure llamps, podríem escoltar trons, o sigui, hem tingut una miqueta de tot i a més hi ha hagut moments de precipitació molt intensa. A més, ruixats molt puntuals, que podrien caure a Esplugues i a Sant Jús no caure ni una gota. Ja, això és curiós, eh? Sí. Ahir al matí, per exemple, cap al migdia a Sant Jús veies com hi havia una tempesta que podríem dir que estava una mica cap a Vall d'Oreig, aproximadament,
i veies el núvol gegant i per sobre de la serra de Collserola, o sigui, just entre la penya Moro, el turó d'en Cors, o la Cuscollera, doncs allà podies veure un ar de Sant Martí que sortia darrere a les muntanyes i que hi havia precipitació just darrere, que encara era terme municipal de Senyus, però el poble feia un bon sol, o sigui que tenies inestabilitat, però un núvol puntual et pot donar precipitacions, aquesta inestabilitat tan...
Aquest matí el que deies tu teníem encara molts núvols a prop del litoral, aquests núvols marxaven cap a Itàlia i encara es podia veure alguna precipitació si miràvem cap a mar, però si en canvi de mirar cap a on surt el sol miràvem cap a Ponent, vèiem com el mestral estava netejant completament l'ambient i si posàvem la mirada cap al garraf podíem veure com el vent del nord-oest estava netejant molt l'ambient.
Encara podem veure algun petit núvol amb una certa intensitat grisosa i que pot deixar alguna precipitació cap al litoral barceloní i al gironí, però tot això està marxant i a poc a poc ho anirem perdent de vista.
Què ens espera de cara als propers dies? Doncs encara una certa variabilitat, o sigui, no estem influenciats directament per aquesta depressió, però encara tenim una miqueta de restes d'aquesta depressió que marxa cap a les illes italianes i franceses i nosaltres encara estarem una mica en aquest radi d'acció. Podria tenir alguna nublada, algun creixement d'algun núvol de cara a aquesta tarda o encara algun núvol que passa amb una certa activitat, però bàsicament hem de parlar de sol.
tant avui dilluns com demà dimarts i bona part de dimecres. Dimecres arriba un altre front, és un front que no arriba tan actiu, no és un centre de depressió que es despenja, sinó que és un front atlàntic. Aquests fronts, habitualment, el que ens porten també és precipitació al Pirineu, un altre de les llocs que no hi ha de precipitació, també ens ha precipitat cap a l'interior de Catalunya aquest cap de setmana, hem pogut veure el pedreforc nevat o el turó de l'home també nevat, o sigui que hi ha hagut zones...
altes de l'interior de Catalunya, on també s'ha pogut veure la neu i ha quedat bastant enfarinat, i ahir fins i tota la tarda portava problemes aquesta neu, perquè aquella els 500-600 metres i tota la gent que baixa de muntanya de l'esquiada, o en un altre lloc, es podia trobar problemes a les carreteres. Però bé, ha sigut una enfarinada bastant maca. El que dèiem, dimarts i dimecres estabilitat, amb alguns núvols però molt sol com a protagonista, temperatures que no canvien, o sigui que de nit farà fred i a primera del matí ens haurem d'abrigar,
I de cara al dijous ens creu un front que ha de donar precipitacions cap a el que és el Pirineu, sobretot a la cara nord. Aquest front circularà i sembla ser que la nit de dimecres i dijous podríem tenir fins i tot una certa inestabilitat a Sant Josep. Podria plorar, no descartem aquesta possibilitat. Després podríem tenir una pausa
que coincidiria amb bona part del dijous. La pluja aquesta podria arribar fins dijous al matí, bona part de dijous tindríem un temps estable, i de cara a la tarda divendres es podria tornar a complicar. El cap de setmana podríem parlar un altre cop de sol. O sigui que hi ha un front que arriba, però encara hem de veure com ens acabarà afectant. Això seria a partir de dijous. O sigui que dimecres a la nit podria caure alguna goteta.
Continua el moviment, eh? Sí, sí, sí. O sigui, l'anticiclo se'ns anàvem molt amunt i tots aquests fronts atlàntics arriben amb prou identitat com per també donar precipitació a Catalunya i aquesta setmana no serà de menys. N'esperem un entre dimecres i dijous i potser entre divendres i dissabte ens en creu un altre. Molt bé, Carles, doncs estarem al cas de tot plegat. Moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon dia.
De seguida arribem a les 11.1 en què connectarem amb la xarxa, ens actualitzarem també amb el mulletiu informatiu del Sant Just Notícies. Tornem de seguida després de les notícies. Looking from a window above, it's like a story of love. Can you hear me? Came back only yesterday, moving further.
And all I ever knew Only you Sometimes when I think of her name When it's only a game And I need you
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Són les onze. Són les onze.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem al Versace i Maite Polo. Les patronals PIMEC i Foment del Treball rebutgen l'equiparació per llei dels permisos de paternitat i maternitat on negocien els partits polítics al Congrés. La diputada socialista Marina ja li considera exagerada la reacció del PSC per la seva decisió i la de dos diputats més de trencar la disciplina de vot. Ho ha dit a la xarxa.
L'augment del turisme a la costa redueix un 70% el nombre de pàgines a les platges. En els darrers 30 anys ho revela un estudi de la Universitat de Barcelona fet a Salou. Esports al Llagostera perd el liderat de la segona B després de caure contra Lleida, mentre que l'Europa segueix primer a tercera, tot i empatar amb el Sant Boià.
Els empresaris rebutgen l'equiparació legal dels permisos de paternitat i maternitat. Les dues principals patronals catalanes demanen que es negociï aquesta reforma en els convenis col·lectius i no pas a través d'una llei com s'està fent ara al Congrés. La llei la impulsen als partits polítics i preveu que homes i dones puguin gaudir junts de les sis setmanes que ara té la mare en exclusiva. La nova mesura es podria aprovar al mes vinent però no s'ha concretat quan podria entrar en vigor.
La portaveu de Ciu a la Comissió d'Igualtat del Congrés, Lourdes Siuró, aposta en declaracions a la xarxa perquè els permisos de paternitat es regulin des de l'Estat. Nosaltres el que creiem és que les polítiques d'igualtat no poden ser una qüestió de voluntat de les parts. Ha de ser una qüestió d'aposta d'un model d'Estat. I considerem que, si tenim l'oportunitat, com esperem que tinguem, de construir un nou Estat, aquesta sigui una mesura que adoptarem.
El Partit Popular vol introduir una esmena a la llei que condicioni l'entrada en vigor del nou permís de paternitat a la millora de l'economia. La diputada socialista Marina Geli considera exagerada la reacció de la família socialista per la decisió de tres diputats de trencar la disciplina de vot.
En declaracions aquest matí a la xarxa la diputada acusa la direcció de Pere Navarro de contradictòria perquè al món local ja fa temps que la discrepància interna sobre el dret a decidir es viu amb normalitat. Per això és una altra contradicció. La direcció de Pere Navarro accepta amb total normalitat que alcaldes i regidors del PSC votin en els seus municipis mocions que ni jo votaria.
O, en fi, 80 ajuntaments socialistes del PSC estan a l'Assemblea de Municipis per la Independència. Per tant, aquesta pluralitat que s'expressa, es va expressar l'altre dia, que em sembla que no s'acaba el món. Marina Geli insisteix que no pensa deixar l'escó al Parlament i instar el partit a refundar-se. Adverteix que si no ho fa el PSC hi haurà una...
De la seva banda, el president del grup municipal del PSC, l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, ha assegurat que si la direcció del partit expulsa, algun dels tres diputats discurs no es presentarà a les primàries de Barcelona. L'expulsió dels crítics del PSC s'estudiarà demà en la reunió del grup parlamentari, però avui la Comissió de Garanties del Partit podria plantejar mesures disciplinàries.
L'augment del turisme a la costa mediterrània ha reduït un 70% el nombre de petxines que hi ha a les platges a l'estiu si es compara amb les xifres de fa 30 anys. La resta de l'any la reducció és d'un 60%. Els investigadors han advertit que la desaparició de petxines podria tenir un impacte significatiu sobre l'entorn natural. Per això el professor del Departament de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona i també un dels directors d'aquest estudi, Jordi Martinell, demana mesures més contundents. Són declaracions a la xarxa.
L'estudi també apunta que activitats que semblen inofensives, com ara caminar per la platja i recollir petxines, és un altre dels factors que ha accelerat aquesta reducció del nombre d'exemplars.
La neu obliga a tallar una carretera a vagar i a circular amb cadenes en tres vies més al Berguedà i a la Vall d'Aran. Totes les afectacions són en els dos sentits de la circulació. Són la BB-4024 de vagar al Coll de Pal en els dos sentits de la marxa, com dèiem. Les vies per les quals cal circular amb cadenes són la BB-4025 a Fígols, de la BB-42-43 de Castellà del Riu a Rasos de Peguera.
i de la C-28 al port de la Bona Aigua, el terme municipal de Nautaran entre Baqueira i el Refugi d'Ares. En aquests casos, les afectacions també són en tots dos sentits de la circulació. I recordem-ho, està activat en fase de prealerta el Pla Procicat de Protecció Civil davant la previsió de forts vents avui a la meitat sud de Catalunya i a l'Alt Empordà.
Les ratxes de vents poden superar els 90 quilòmetres per hora amb ratxes que bufaran de component oés. Per aquest motiu, Protecció Civil demana extrema la precaució, sobretot en la mobilitat. D'altra banda, es manté activada la prealerta de l'Inuncat per al fort onatge que està previst que afecti aquesta tarda la costa de l'Alt i el Baix Empordà. Les onades poden superar els dos metres i mig a la zona del Cap de Creus i del Cap de Begú. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea Ueno. L'alcalde de Sant Jus fa una crida que les persones que viuen al municipi sense estar empadronades s'inscriguin al registre per fer front a la reforma de l'administració local. L'Ajuntament calcula que hi ha un miler de persones vivint a Sant Jus sense estar empadronades, un factor que juga en contra del consistori perquè la llei del govern central afecta tots els municipis que tenen menys de 20.000 habitants. Ara Sant Jus n'hi ha prop de 28.000.
La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local es va aprovar al desembre al Congrés i ha entretat en vigor aquest mes, una norma que és especialment restrictiva amb els municipis de menys de 20.000 habitants, com Sant Just. Per debatre precisament sobre aquesta reforma de l'administració local, dijous es farà una taula rodona a Sant Just, organitzada per la Vall d'Avers i els sindicats comarcals UGT i comissions obreres i impulsat pel Comitè Conjunt dels Treballadors de l'Ajuntament. Es farà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu.
Parlem ara d'esports perquè el partit entre els amateurs del Futbol Club Sant Just i el Dinàmic Balló ahir al camp municipal es va haver de suspendre la mitja part per la lesió d'un jugador visitant. Un dels jugadors del Dinàmic va quedar inconscient al terreny de joc després de jugar contra un company d'equip. Per sort va recuperar la consciència i ara s'està recuperant favorablement a l'hospital.
Dues ambulàncies i l'aquest mèdic van intervenir ahir per atendre els jugadors, que un d'ells s'ha trencat el llavi. Els dos equips van acordar suspendre el partit quan anaven 0 a 0 en el minut 45, coincidint amb la segona part. De moment no se sap quan es jugarà aquesta segona meitat. És un partit important en què el futbol club s'enjusta a jugar la primera posició de la classificació.
I acabem aquest butlletí amb un apunt d'agenda. Aquest divendres a dos quarts de nou del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu es projectarà el nou documental del mes de gener. Serà la pel·lícula Casas para todos. Gent sense casa, casa sense gent de Geron Betzel. Un documental que tracta els efectes de la bombolla immobiliària espanyola vistos des d'una perspectiva internacional. L'organitzen l'Ateneu i la productora Paral·lel 40. El preu de l'entrada és de 3 euros pels socis i sòcies de l'entitat i de 5 per la resta.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Jòs Notícies edició migdia. Mentrestant, podeu consultar el web de la ràdio, radiodesvern.com, per seguir informats. Que vagi bé. Molt bon dia.
Keep careful watch of my brother's souls And should the sky be filled with fire and smoke Keep watching over during the sun
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I see fire Inside the mountain I see fire Burning the trees I see fire Alone in soul I see fire Blood in the breeze And I hope that you remember me
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio d'Esveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem!
Just a la fusta. Un minut i un quart de dotze que estarà parlem avui d'astronomia amb l'Oriol Rigat, membre de l'Europa Astronòmic d'Esvern. Molt bon dia, Oriol. Molt bon dia, què tal? A més, avui va parlar d'asteroides. Sí, sí, tenim alguna notícia relacionada amb aquest tipus de coses selectes.
i ens posem a explicar-ho. Primer de tot, això ha vingut a partir dels nous pressupostos de la NASA pel futur, i hi ha una missió que t'hi tirarà endavant. Una missió que explorarà un asteroide que es diu el 16 Psiche, i què té d'interessant? Interessant és que, en principi, és un asteroide tipo M. Això vol dir que és de metall.
Què vol dir aquesta metall? Doncs que el 90% de la seva composició és ferro i níquel. I l'altra resta podria ser una mica de silicat, és a dir, que fos roca. I fins ara no ho sabíem, de saber-nos. Des de la Terra poques coses podem saber. Pot ser una mica de la composició, però la resolució que podem treure tampoc és molt gran. Els asteroides, recordem, són aquells petits cossos, a partir de fa un temps, quan...
quan la Federació, l'Associació Internacional d'Astronomia va decidir que més que asteroides passaven a ser planetes menors, quan són petitets, i quan són més petits ja són els asteroides, n'hi ha milers i milers, sobretot amb un cinturó principal, diguéssim, que van fent òrbita al voltant del Sol, que estan situats entre Mart i Júpiter.
D'acord. Allà en tenim milers, dels quals alguns són molt grossos, com en aquest cas Pales, Vesta, són els Ceres, el més gran de tot, i a més a més, sobretot aquest, Ceres i Vesta són els que ha habilitat una sonda, que es diu Dawn, que els està orbitant. Però a partir d'aquí, en aquest cas,
Ceres fa mil quilòmetres de diàmetre, a partir de llavors tots són més petits, i en certa manera podrien tenir bastants orígens. La típica teoria més catastròfica era això, que un antic planeta va quedar destruït i allà va quedar totes les seves restes. És més plausible, diguéssim, que més que un planeta destruït per les atraccions gravitatòries que té Júpiter, mai ha aconseguit que...
es formés un planeta. És a dir, que tot i que han anat a parar petits restes que s'haguessin pogut anar ajuntant i muntar un planeta prou gran, les perturbacions habitatoris de Junquiter mai ha fet que aquestes roques es poguessin ajuntar i fer el planeta. I més que res són rossos de roques desagregats. Sí que entre ells han anat xocant, això és veritat. I també en la formació del sistema solar...
doncs van veure-hi molts protoplanetes que anaven xocant entre ells. Què són, protoplanetes? Protoplanetes diguéssim que eren, en la formació del Sistema Solar, els primers, diguéssim, boles, boles de roca, encara no eren ben biplanetes, perquè tenien òrbites molt excèntriques i, per tant, anaven fent voltes pel Sistema Solar, i entre elles xocaven. Alguns, per la seva velocitat, quan xocaven s'ajuntaven i feien un protoplaneta més gros.
Altres tenien una trajectòria molt excèntrica que el que feien era fer un xoc catastròfic i el que feia era desgregar-los, trencar tots aquests, els dos que xocaven, o tres en aquest cas. Llavors, quan van acabar sent planetes? Planetes és quan aquesta bola era prou gran ja com per dominar tota una òrbita i netejar-la d'altres tipus d'esteroides o de cossos celestres que voltessin per allà.
Aquesta, bàsicament, és la descripció de planetes. Això va ser arran que Plutó era un sol planeta i van descobrir uns quants més grans que ell i o afegíem cinc o sis planetes no al sistema solar o el que dèiem era que eren els cossos més grossos d'un cinturó molt més gran. En aquest cas no és el cinturó principal que hem estat parlant entre Mart i Júpiter, sinó un cinturó que es diu de Kuiper, que està més enllà de Neptune.
on diríem que van anar a parar molts d'aquests plutombreretes que a l'interior del Sistema Solar van tenir molts xocs i van ser expulsats cap a l'exterior i a l'exterior han muntat aquestes òrbites molt grans. Encara un dia en parlarem, perquè tot i que fins ara només n'hi havia plutó, ara n'han descobert moltíssims i anem més enllà del miler. És a dir, tenim tot un senyor cinturó d'esteroïdes molt grans amb òrbites molt excèntriques, és a dir, que van molt lluny del Sistema Solar i tornen
Una zona molt interessant. Ara estem parlant d'aquests esteroïdes interiors i bàsicament, en principi, tots els que trobem normalment són d'uns tipus més, diguéssim, rocosos. Normalment, els que trobem, el 75% dels esteroïdes coneguts són de tipus C. I això, bàsicament, estan formats per carboni, una mica de silicats. Aquests són els de tipus S, també.
i, bé, tot aquest tipus d'esteroides, bàsicament diríem que són roques, és a dir, d'un planeta seria totes les corces, són enormes, i el que ens ha sigut fins ara més difícil de trobar són aquests esteroides tipus M, que el que serien són formats per ferro, en aquest cas níquel i ferro, i el que demostraria és, en certa manera, que serien el nucli d'aquests grans esteroides, en aquest cas, per exemple, podria ser com pales o vèstres de grans, on...
eren prou grans com per diferenciar les capes. És a dir, la Terra no és una bola de roca sola, sinó que té diferents composicions. És a dir, el nucli el tenim en principi desfet, vull dir, és líquid, d'allà es va a diferents velocitats, d'aquí es forma el camp magnètic, després tenim tot el que és el mantell, és a dir...
una roca semidesceta, fins que arribem a l'escorça, que ja tenim una roca sòlida, però que de tant en tant puja aquest mantell i entra amb els bucans o amb la tractònica de plaques. Si partíssim la terra, la veuríem que està feta a base de capes com una ceba. En principi, els tiroides també estaven formats igual, però al anar xocant amb cell, el que tenim són trossos. Tenim un tros que era un escorça, l'altre que era un mantell...
i del nucli no n'havíem trobat. En aquest cas, és molt important estudiar aquest estereide, perquè és només metàl·lic, per tant, hauríem de veure quina densitat i composició és, si és molt dens, i si és molt sòlid, diguéssim, que no estigui trencat en si mateix, també, perquè, per exemple, tot i que no ha de caure, no ha de xocar mai amb la Terra, perquè la seva òrbita així ens ho diu... Això és segur, no? Sí, sí, segur, perquè està en el cinturó principal, no és de cap d'aquests...
que se'n diu neo, que tenen òrbites excèntriques que creuen l'òrbita de la Terra. Però en el cas de trobar-nos un tipus molt més petit, d'asteroide com aquest que fos metàl·lic, diguéssim, aviam, enviant-hi un explosiu, seria difícil de trencar, perquè és que és de ferro. Si entra a l'atmosfera, és difícil que es disgregui, perquè com que és tot sòlid de ferro, això acabaria baixant a baix. Per tant, passa a ser...
un objectiu molt interessant per estudiar. És a dir, mai caurà la Terra, però ens donarien moltes dades de possibles altres esteroides més petits, però que poguessin tenir, no sé, per exemple, 50 metres. Un esteroide de 50 metres que és molt petit i podria ser que algun dia se'n descobrís un d'aquests, perquè al ser petits són difícils de descobrir, doncs 50 metres de metall sòlid, doncs, en principi, serien perillós. Una altra cosa interessant que podríem estudiar d'aquest esteroide
és la mineria. Si algun dia ens pensem en anar a buscar, en aquest cas, un estere de 250 quilòmetres de ferro macís, a la Terra és difícil trobar una minyera d'aquesta manera. En canvi, a l'espai, podem trobar una bola de ferro i si algun dia hauríem d'anar a fer mineria especial, és un dels principals objectius que tindríem. Clar. Sí, sí, haurem d'estar pendents de tot plegat, no?
En principi és una emissió que sortiria el 2021, per tant, encara esperem un temps, i a partir d'allà, doncs, bueno, doncs, sí, podem treure algunes conclusions interessants, perquè, com sempre diem, un d'aquells esteroides pocs estudiats, d'aquells tipus d'esteroides pocs estudiats, i, per tant, és del que necessitem més dades. De totes maneres, no canviem de tema, parlem d'esteroides, però una emissió ja més recent,
serà una que es diu OCIIS-REX, que serà llançada... OCIIS-REX. Sí, REX. REX, directament. OCIIS-REX serà llançada el 3 de setembre del 2016 a un asteroide que es diu BNU, amb dos Ns, BNU. Bàsicament, el que té aquesta missió és que anirà allà, portarà un braç, aquest asteroide és d'aquests que hem dit que eren rocosos, per tant, la mostra que agafarà serà regolit,
semblant, suposo, al que hi haurà la Lluna, però bueno, això també ho hem d'escobrir. I bàsicament és el que farà. Si acostarà, el anirà mapejant i baixarà molt a prop d'aquest asteroide i quan estigui molt a prop treurà un braç i n'agafarà 60 grams. En principi, la intenció és que el retorni a la Terra i així el poguéssim observar. Molt bé. Quina curiositat té aquesta missió? Doncs que qui vulgui pot entrar a la pàgina de la NASA que ha fet per aquest asteroide
que es diu BNU-E-NN1, i allà ens podem inscriure i posar el nostre nom. Llavors, això és una iniciativa que des del llançament de les boies... I què en faran, llavors? En principi, res, perquè la veritat és que aquests noms s'hi han posat en dos xips, un a la nau principal, que quan s'acabi la missió quedarà fent voldres al sol, és a dir, quedarà com un petit esteroide...
ja en vam parlar del primer que va passar fa 55 anys, doncs aquest seria un altre, que es convertiria en un petit planeta artificial, i l'altre aniria en la càpsula que retornés a la Terra. Bé, és una iniciativa que normalment es fa per donar-li més propaganda, que la gent s'impliqui una mica en aquest tipus de sondes d'exploració del sistema solar, i normalment t'hi apuntes,
pot generar un petit diploma que podem imprimir, un certificat, en aquest cas de participació, i en principi això fa que la gent tingui una mica d'empatia amb aquest tipus de sondes i l'anem seguint una mica aviam quina és la seva aventura. Bé, haurem d'esperar el 3 de setembre del 2016, però haurà...
que sigui llançada, no arribarà a l'asteroide fins al 2019, i fins al 2023... Déu-n'hi-do, eh?, doncs, plegat és molt a llarg termini, Oriol. Sí, sí, però bueno, de mica en mica anirem tenint la vida, i el 2023 la mostra hauria de tornar a la Terra.
Molt bé. I a partir d'allà, esperar resultats, que ens diuen. Exacte, estarem al cas de tot plegat, en tot cas ja ens aniràs destacant quan passin els fets més importants o més rellevants. Moltes gràcies, Oriol, una setmana més per apropar-nos al món de l'astronomia. Avui descobrim també aquests asteroides, aquestes missions, com si diguéssim. Molt bé. Ens trobem dilluns que ve. Molt bé, fins dilluns, a reveure. Que vagi molt bé, un abraçament. Adéu, adéu.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Juguem a casa.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix i Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
En punt dos quarts de dotze és moment de fer tertúlia d'actualitat i, com és habitual els dilluns, el que fem és saludar la Carme Amador, el Vicenç Riera i en Josep Coderc. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia, Benora. I bon any, perquè encara no ens havíem trobat, eh? Ah, sí, bon any. Que ja fa uns quants dies, però... T'han portat moltes coses als reis? Sí, alguna cosa, alguna cosa. De fet, avui, abans ho hem comentat amb l'Andrea, però és el... No sé si coneixeu aquest fenomen que es diu Blue Monday...
que fa 7 o 8 anys, ens sembla que ve d'una agència de publicitat, però bé, en tot cas, cada any més o menys es recorda, van fer una equació, una fórmula matemàtica, segons la qual avui és el dia més trist de l'any. És el tercer dilluns de l'any, perquè es deia que era el tercer dilluns, els dilluns ja donaven per fet que era un dia que a la gent li costava més,
que com que és aquesta època de l'any, en general, ara s'ha aclarit una mica, però avui es complia, a primera hora fa una mica de mal temps, això també ve d'Amèrica, que allà en fa més, però vull dir que fèiem mal temps, els propòsits d'any nou ja estan, sembla, a la baixa, i què més hi havia, i alguna altra cosa que estàvem desmotivats, llavors hi havia la fórmula, t'ho escrivien i tot,
I segons això, el tercer dilluns de l'any és el dia més trist de l'any. Si superem el dia d'avui, doncs mira, ja... Posem-nos a plorar. Heu notat alguna cosa especial? No, jo sempre m'aixeco fatal els de matins, més igual que sigui. També he llegit també en aquesta notícia que la meitat de la població els dilluns no somreia fins les 11 i 16. Està bé.
Que nosaltres entrem aquí dos quarts i ja hem somrigut, segurament. Respecte a ser el dilluns, el primer dia de l'any, o sigui, aquest dilluns, és com allò que diuen que un dia s'acaba... El món, no? Exacte. S'acaba cada dia per algú. Exacte. I també és el dilluns més trist de l'any per algú. Algú està molt trist avui, no havia estat mai com avui, oi? I és així. Exacte. És la manera també així, tot quadra. És agafar-se'n d'aquesta manera. Exactament.
En fi, parlem d'actualitat, no sé si voleu parlar d'algun tema en concret, si teniu, perquè fa dies que no ens veiem, teniu algun tema al cap? Jo començo, i tu que ets el tècnic, amb el tema aquest d'aquestes votacions que van haver l'altre dia amb el PSC. Exacte, és el que jo us anava a treure, però dic, bueno, no m'avanço. Si algú m'ho aclareix, perquè jo, de veritat...
Estic en la fase ja que em rellisca hasta les neurones, a mi, eh? Perquè el paper del senyor Nagarro, jo no l'acabo d'entendre, no entenc res. Aviam, si algú de vosaltres que sou més equilibrats que jo m'ho podeu explicar. El senyor Nagarro té els fils connectats a Madrid. Però llavors que no diguin que és PSC, que diguin directament PSOE.
Està molt connectat amb el PSOE. No vol perdre els que serien votants del PSOE. Si el PSOE estigués aquí, no vol perdre aquests votants. I llavors perra'ls. Sí, arribés a posar el PSOE aquí. Per exemple, l'altre dia va haver-hi una consulta popular que es va fer i notaves.
La persona que votaria el PSOE els critica dient que han de marxar, que aquests han de marxar. I en canvi els que són més aviat catalanistes deien que aquests han de quedar tal. Vull dir, notes que està dividit això, eh? Vull dir, que dintre del PSC
Sí, però no havia estat mai tant com ara, eh? Ara inclús els votants estan dividits. Sí, sí, sí. Els votants del PSC estan dividits. El perill és que se'n vagin al PP. Vull dir, aquest és el problema. No crec que se'n vagin al PP, no? La gent està molt mosquejada, eh? Però sí, es parla almenys que molts vots cinques van cap a Ciutadans.
Cap a Ciutadans, va. Defensen, en teoria, aquesta idea més d'esquerres. Ciutadans, esquerres? És com s'autoanomenen, que defensen unes polítiques socials. Jo dic el que diuen. El PSC té el perill no solament de quedar quarta, sinó a quinta. El PSC en el Parlament pot quedar cinca. Per darrere de Ciutadans? Per darrere de Ciutadans. Això seria el pitjor pronòstic, per això. Sí, sí, és que...
És que s'han tornat molts carnets, eh? S'han tornat molts carnets. Bueno, i clar, moltes cares importants. Clar, perquè a més se saben els importants. Sí, clar, se saben els importants, però no se sap. Vull dir, el PSC, una davallada, però enorme, eh?
i això no ho entenc de fet avui s'ha de dir la comissió de garanties del PSC ha de decidir com castiga els tres diputats que van trencar aquesta disciplina de vot és a dir quin tipus de sanció és o si els expulsen finalment per mi que facis el que vulguin jo trobo que no hauria de venir cap càstig escolta, cadascú és lliure de fer el que vulgui seria el més raonable que la disciplina de vot ha de ser
en funció del programa que t'has presentat. És a dir, si tu t'has presentat en un programa equiç o que hi ha unes normes i tu votes contra aquell programa, home, esclar, això és aquest senyor que marxi, perquè si s'ha presentat en aquell programa que marxi. Però si no ets d'acord... És a dir, jo fora de les qüestions de programa, hauria d'haver-hi de llibertat de vot en els partits, excepte en aquelles qüestions que fan referència al programa.
Si tot m'he presentat en un programa que queda des de dir, nosaltres votarem a favor del que es voti, com es va presentar al PSC, la consulta. Si suprimeixen això, que és el que ha passat, eh? Els que tenen raó són els que han votat.
Contra les directrius de la Navarra i tal. Jo crec que els que haurien de marxar són aquests altres. Perquè incompleixen el programa. Aquests són els que haurien de marxar. És el que diuen, no? Jo, mentre no tinguem polítics de raça, no hi ha res a apelar. Qualsevol persona no pot ser política. Però, en fi, ja s'ho faran. Ja s'ho faran. Ja arriba un punt més.
No, no s'ho faran, no, perquè ja van estar dient que a mi quan es diu la paraula s'han de revisar també les pensions, ja se'n creuen els cables. Perquè ara no s'han de treure peles. Ja toquen aquest tema i això ja em posa nerviós. Això ja és cosa del govern central.
ja, entre tots la matant i ella sola se morió doncs ara treu les peles, sabíem d'on treiem les peles dels més pringats ja està i quan comencen a parlar d'això ja vol dir que l'aigua els que parlaran menys els que parlaran menys perquè no poden
no, no, és que de pessetes no hi ha no hi ha pessetes no hi ha pessetes però la setmana passada van dir bueno, sí, quan nosaltres parlem de pessetes però la setmana passada van estar donant les llistes més o menys dels grans executius el que guanyen i, ostres, tu, perdona
Bueno, jo crec que el problema de la... Això és un desfàcil garrafal. Clar, jo no t'hauria de tindre ni veu ni vot en aquesta qüestió. Jo m'ho miro des de la barrera perquè jo no tinc pensió de l'Estat. Però ara és que m'ho miro des de la barrera. Objectivament pots opinar. Jo crec que la qüestió de les pensions s'hauria de fer un nou plantejament. No pot ser que el director del banc
que ja ha tingut uns sous elevadíssims i s'ha portat els diners que ha volgut a casa seva, com aquell qui diu, que obrin molt més que el pobre conserge. Que el conserge no ha pogut fer estalvis. L'altre ha pogut fer estalvis, el conserge no.
Per tant, jo crec que hi hauria d'haver-hi una pensió única. Una pensió única i suficient. I se'n van amb les butxaques plenes i posen la seva pensió. I aleshores hi ha la cosa, una pensió única i suficient. I que cadascú, dintre de les seves possibilitats,
Si pot fer una reserva per completar-la aquesta pensió, millor, i si no, mira, ja saps que tens menys que el salari mínim. Jo, entre tota aquesta gent, perquè nosaltres som de bona fe i no anem aquí a maixacar ningú, però tota aquesta gent que va anar a totes les televisions, que cada dia és que a la tarda no es pot veure la televisió, ni per distreure't. Jo em poso el neocs, que donen coses de crios, i si vull es mirar a la tele. Tarduliant vols ficar-me, no? Entenc. Totes les cadenes, escolta.
I tots en saben, i tots viuen. Suposo que és el nou ofici, no?, d'alguna manera. I tots cobren, i no tots són periodistes, i no tots són polítics. O i no tots saben de tot, que també seria més aquest el tema, no? Clar, i tot, podria anar, jo, mateix que estic fent ara aquí un speech...
per nosaltres i pels oients que tenen la delicadesa escoltant-se jo no infoleixo amb ningú perquè tampoc vaig de l'actual però tota aquesta gent que surt a la televisió tots tenen raó i tots ho saben i resulta que és ara la paraula aquesta que s'han inventat el cotxer
Aquest que t'ensenya. Ah, coach. Sí, un coach. Jo en tinc un aquí, just a la fusta, els dimarts. Sí, ja l'he vist. Aviam, perdona, és una manera de no fotre res. Però parlen de lideratge. Sí, però... Entrenadors personals i tot plegat. No, no, no, ve els dimarts, Carme. Va dir que un nano de 22 o 23 anys... Què té aquest nano? 23, 24 anys? No ho sé exactament. Ja l'he vist, ja. Si un coach que ensenya a la gent gran que és com s'ha de comportar...
No, però ell parla de coses de lideratge. Jo trobo que és una figura interessant, el que passa és que com amb totes algunes coses noves s'anabusa. Va, perquè ara tots són coig. Jo trobo que un coig s'hauria de ser una persona experimentada. Experimentada. Que pot ensenyar coses de la vida a la joventut.
I els professionals. Llavors un professor mai podria ser jove. Aquest senyor que li ha d'anar dècdol de coach. Ningú, potser no. No, no, no. Que hi ha escoles de tot plegat. Vull dir que fas una carrera allò, fas un màster o un curs especialitzat. No dic que sigui el meu ofici preferit, però vull dir que no. Però ara és l'última moda, eh? Ara és l'última moda. A mi que, perdona, un senyor de 50 anys, ja no dic un... Parlem de coach, Josep. De coach.
Aquests entrenadors joves que... Parlen de tècniques de lideratge, de comunicació i tot plegat. Mitges merdes, com si digui jo, amb tots els respectes. T'han d'ensenyar a tu com t'han de comportar. Ah, comunicadors.
No, no, comunicador. Ensenyadors, t'ensenyaria tu. Donen tècniques de lideratge i d'alguna manera sí que és de comunicació i tot plegat entre altres coses. I llavors hi ha molts casos. Hi ha crítiques. Hi ha crítiques sobre això. Jo ensenyaria un senyor com el senyor Josep que fos un coix. Un home experimentat amb la seva carrera. O potser que no sigui tan gran. Però no, no, no. Que passen moltes coses d'aquestes que de vegades...
és normal que com que comencen a sortir moltíssims tothom comença a veure que hi ha alguna cosa estranya però d'això a dir que tots són mitges merdes no estic d'acord sempre que dic això és una paraula que tinc bastant això de dir ets un mitja merda però no som al sentit ofensiu de dir la paraula si no vull dir que ets una una mitjania una mitjania
Per no dir-li una mitjania, dius un metge merda. Ja està, que tampoc. Però quan jo treballava i venien tots aquests de Sade i tots aquests que s'havien de menjar tot el món, jo els hi dèiem... Alguns havien menjat? No, sí, però quan venien, que acabam de sortir de Sade, que no tenien ni pajo la idea del que és treballar en una empresa. Saps què vull dir? Treballar en una empresa. Sortien tots de l'Institut Quim de Sarrià o de Sade, tots venien a menjar-se el món. I no sabien ni...
escolta que em pots ajudar aviam on tinc jo els hi deia aquests tios d'aquí 20 anys sí que s'hauran integrat dintre el món laboral i tindran una experiència però tios de 22-23 anys la prova és un mestre quan un és mestre és perquè ha fet una carrera de mestre però ara s'ha posat en moda la paraula aquesta com més l'experiència té més pot ensenyar
Clar, és que és la vida, sí. No ho sé, però a mi tota aquesta gent jove... Ojalà si sigui una sortida per treballar, però ser cotxe és una cosa... No, no, que es busquin sortides per treballar està estupendo. Això em sembla estupendo, escolta, però que això com... Si fos el paradigma... Jo trobo millor que segons quins tertulians que opinen de tot sense saber, no? Vull dir que són gent que parla d'una àrea concreta de coneixement. Bé, però... No, ho dic perquè... Aquesta mena d'aquest dia que vas-ho penso jo amb la Carme...
Veus allà, tertulians, que dius, per què no es posen de governants, si en saben tant? Si en saben tant, que es posin... No, però tu saps què representa la tertulia aquestes... Mira, jo estic al·lucionada amb un programa de tertulians, amb el capellà aquest, com es diu, en Fuentes, el tio aquest, el Manuel Fuentes, un capellà, que fa un programa al Canal Català. El diu Manuel Fuentes. El diu Manuel, com l'altre Manuel Fuentes, sí. Ai, coi. Saps qui vull dir, nena?
no, no ho conec aquest tio està un capellà que és de lluita però no va vestit de capellà de quina rama de quina rama i doncs és el convent ell sempre diu el convent tu l'has vist aquest a primera hora està a Intereconomia espera't mira la incoherència de les coses grava aquí a Sant Just ell sempre ho diu jo gravo des de Sant Just i l'estudi li graves des d'aquí
A la tarda està Intereconomia, que és l'únic programa que fan, perquè Intereconomia ara ja no fa res, només fan records de la guerra i coses d'aquestes. I anuncis. I anuncis. Aquest programa sí que hi és. I quan acaba Intereconomia? Amb el mateix decorat que en el català. Tu entens això? No gaire, però com molt funcionen segons quins grans grups. Bueno, però és que d'estar Intereconomia fent un programa...
Amb la filosofia d'intereconomia. Per no tancar la imatge enxufant el català. El mateix decorat, tu fixa-t'hi la tarda. El mateix decorat, l'intereconomia es diu, vostè sí que opina, em sembla.
i el canal català vostè opina llavors jo al·lucino no sé però el criteri on està? on està el criteri? això se'n diu economia fer servir el mateix decorat no, no, però poso l'exemple com te'n posar d'un canal català que posa català la nostra i te'n vas a InterEconomia a fer el mateix programa és que no ho entenc
no ho sé, no ho sé, perquè ara ja l'intereconomia només fa d'aquest programa anuncis, anuncis, anuncis programes de la guerra i no ho sé a la tarda, fixa't a la tarda a Punta Pelota, no sé on s'ha anat s'ha anat a la sexta
Bueno, perquè no té diners, no, Intereconomia? No, Intereconomia. Però aquest programa, aquest, com que el fa en el mateix espai, perquè ja ho veuràs, em poso aquesta tarda, quan acaba Intereconomia, amb el mateix decorat, que surt el Ramoncín i tota aquella panda, saps el Ramoncín? Sí, sí. I canvien de sintonia. Intereconomia se'n passa al canal vostre, canal català. Jo no entenc res.
i els mateixos que estan opinant a Madrid llavors venen aquí solucionant-se al programa nostre en el mateix estudi en el mateix lloc i veus a tots allà que es discuteixen unes baralles l'altre s'aixeca i se'n va aquell de Madrid que té 5 o 6 carreres no sé com es diu un de petitó que és molt fonyonera el de la vanguardia i surten tots a bufetada aquests mateixos se'n van amb el conic ah
Hi ha d'altres que no podem veure, vull dir que tot plegat és una... Tenen l'agenda de cada setmana. No, no, però, nena, llavors què fas? Vull anar-se a la vida com si... Bueno, neus, tu, neus que no em crea cap problema. Sí, ja està, sí, sí. Avui canvien, no sé si els mireu, però els telenotícies de TV3 que avui canvien... Espero que no entreguin el pallisser.
L'han posat al cap de setmana. Ah, doncs si em treu una pellisset posaré una pancarta. Doncs l'han posat al cap de setmana i el que canvia més serà el del vespre perquè només hi haurà un sol presentador. Diuen que no hi haurà opinió, el que hi haurà seran experts, en tot cas que seran més... El que no sé un tema a l'altre...
Farà un programa d'entrevistes. Farà un programa d'entrevistes. Setmanal, alguna cosa així. El que passa és que no sé quan deu començar. El que no sé, aquest matí encara hi era ella, els matins, oi? Sí, aquest matí encara hi era, sí. Sí, que igual encara aquest canvi canvia més, perquè la Lídia Heredia anirà als matins. És clar, per entrevistes va bé. Sí. Va molt preparada. Em sembla que el director actual dels matins també se'n va amb ella, com si diguéssim, que és una cosa que va junta. I la que estava als matins de TV3, com es diu la...? L'Ariana Oltra. No, home, no, la...
Ah, continua, l'Helena García Mirero continua. Aquestes dues parts continuen. El que de moment no sap on anirà és el del cap de setmana, el Joan Carles Peris, que ja han dit que sí, que sí, que estan tots molt contents amb aquest professional, que és molt bo i que alguna cosa farà, però encara no han dit què farà. I el Pellicer, què m'has dit, nena? Cap de setmana? Amb l'Anglès Marquès. Em vaig a tallar les venes. Per què? Perquè el Pellicer era el millor que tenia a TV3. Però si està cap de setmana no és dolent, Carme. Mati i tarda.
Esperar matí, matí dissabte, nit de dissabte, matí diumenge, nit de diumenge... Vols dir? Sí, i tant. Bueno, bueno, que no me'l toquin, eh? Perquè si no em vaig amb una senyora... Això de l'adolesia m'emporta de fútbol, eh? Sí, sí, canvia de cadires, eh? Ah, sí, sí. Bueno, jo tinc curiositat de veure com acaba tot plegat, tot i que també arriba amb polèmica, perquè es veu que els platós han costat molts diners i que els tralladors han protestat una mica...
perquè estaven en crisi també i també van fer un ere a TV3 han estat de vaga totes aquestes coses em superen a mi a mi tot això em supera en quin sentit? ai mira que m'avorreix molt saps què passa? que m'he fet gran ja tu arribes a aquell punt de dir contra Franco vivíem millor no
No, però ara, bueno... Estàs saturada de tanta informació? Sí. Això a vegades ens passa a tots, eh? Vull dir que ens ha de vigilar. No, això ho deia el Peri, contra Franco i Emos mejor. No, perquè... Ara estem en una fase de coses noves, d'un món nou. Sí, sí, sí.
un bagatge nou que tot això ara jo ja ho veig des de la jo el que veig ara és que hi ha massa repetició les notícies repeteixen ni repeteixen també ara tenim tants canals d'informació que tot s'està explicant molta estona potser és això abans només ho veiem a les dues de la migdia i a les nou però no pots tenir un criteri perquè a mi em sembla que tots quan parlen em sembla que tots parlen bé
Sense munt d'aquells... Que et convencen tots, no? És que ja no veig cap ni de dolent ni cap de bo, tot se'm semblen igual. O sigui, és que no ho sé. El d'Esquerra Republicana? Que no obre la boca mai, eh?
L'Oriol Junqueras? Sí. Molt poques vegades. Home, sí. Molt poc, eh? En els àmbits que tenen, però per televisió tot això, mira... És poc d'entrevistes, vols dir? És poc d'entrevistes, l'Oriol Junqueras, que a mi m'agrada molt.
Parla des del Parlament, no? Sí, exacte, però bueno, no és un tio que va... Costa d'entrevistar, no és els que van ara a l'antena 3, ara a la sexta... No, no van llocs. Clar, i aquesta és una manera... No sé si és que ell no hi vol anar-hi,
O que no li diuen res. Sembla que no és gaire amic de les entrevistes. Sí que li diuen. Sí que li diuen. Uns i altres, em sembla. Ja pots estar segur que sí que li diuen. Mira, vam fer una festa aquí al Casal de Joves, l'any passat, que era per la... Era una festa d'esquerra. Festa d'esquerra, i estava ell. Escolta'm, estaven allà tots els que tenen una miqueta d'alçada, a nivell polític, allà manejant, ell estava assentat en una cadira,
amb un raconet, això t'ho dic jo jo vaig passar-lo i vaig dir senyor Oriol jo he vingut a veure-lo a vostè perquè ja m'estava tregant tot el míting i ell allà a Sant Adet no, en sèrio no volia estar a primera fila li vas dir veure i tu volia sentir-lo he vingut a veure-lo a vostè o sentir-lo li vaig dir diu sí, sí, ara ara
Però estava allà, tant, i els altres fent allà el mitjà... No, clar, és que els polítics, encara que ens agradin més o menys, però estan exposats a una pressió no només del públic, sinó dels mitjans, que encara és més bèstia la dels mitjans, que era bé, que la del carrer, eh? I tant, i tant. O, per exemple, l'Àngel Ros, l'altre dia, el dia que va deixar l'escó, jo demà em feia, bueno, gràcia, entre cometes, però cada diari tenia una entrevista particular amb ell,
el TN també va ser, va anar al 8 al dia també, i l'endemà grec estava als matins, vull dir que era allò, ostres, has d'explicar-te a cada mitjà... A cada mitjà és que explicava un mateix, o sigui, no? I vigilar, a veure com esquiva segons quines preguntes. A cada mitjà hi ha d'això? No, home, un polític no. Els tertulians, sí. Els tertulians, sí, però els entrevistats, en principi... Els tertulians, sí, aquests sí. Els tertulians, no.
Els tertulians sí que cobren. Sí. Menys nosaltres. Aquí hem de fer un plantejament, eh? Una proposta, no? Però per això estava a tot l'hora, sempre passa.
Sí, a tu, no? Ja per això, per això, que vèncer encara que siguis angustipat. No, però és veritat que estem en uns moments, ara, que jo espero que ens calmem tots una miqueta i que mirem també el que fem, perquè tot això va en perjudici del criteri de la gent a l'hora de buitar i a l'hora d'opinar. Les coses en sèrio, ara estic parlant en sèrio. I què opineu de l'entrevista de la BBC a anar en març?
És veritat, que es va... No l'he vista, jo he vist el que van explicar ahir al Telenotícies. Jo crec que és una cosa molt bona. Crec que és una de les coses bones que ha fet un mal. Es veu que és un dels periodistes més importants, també, de la cadena. De la BBC, sí. Ho sabia, però no ho vaig veure. Hi ha coses molt senzilletes, que no tenen gaire importància. Petits passos, no? Però sí que té la seva importància. És a dir, li fan una entrevista... Vaig sentir un tros d'anglès. Amb anglès, i ell contesta amb anglès, per la BBC.
Això volgués que no. Ho compararà amb en Rajoy. O amb el Zapatero. Ho compararà amb en Rajoy que li fan una entrevista i no sap parlar en ingles. És una cosa petita però l'aquestes que compta. Exacte, és un detallet, una coseta petita però que pesa. És a dir, el president de tot un estat que ha d'estar a l'ONU
a la Unió Europea, i que allà l'iríem oficial. Pràcticament és l'inglès, no sap inglès, s'ha d'entrar a través de...
I en canvi aquest senyor que és d'una autonomia i tal, aquest sap ingles i tal. Vaig veure'l al final, sí. Això sembla que no és un detall. El que era un fierà, per això tenia el respecte, no? Pujol. Sí. Pujol, anglès, italial, alemany. Sí, sí, sí. I no va arribar a xino perquè ens em va donar temps. Però vull dir, això són detallets que sembla que no pesen molt a fora, eh? Sí, clar que sí, clar que sí. Pesen molt.
per anar amb el pinganillo és una miqueta vergonyós a nivell de gent d'estat amb un idioma com l'anglès no et dic que parlin el xino no, no avui en dia l'anglès és l'idioma universal universal
Vull dir, ens agradi o no ens agradi, doncs és així. No hi ha volta de follar. Pots anar a tot el món per anar anglès. En anglès pots anar a la Xina i pots anar a la Xipó. Tot arreu. Amb aquests senyors n'hi pots parlar, veus? Perquè amb l'altre has de parlar a través de l'altre, no? I que el tradutor tradueixi que tu ho entenguis bé. Perquè, clar...
L'altre dia quan el va, no sé què li deia, el tio aquest, el Rajoy, què? Sí, no sé. Però bueno, tenim els polítics que es van decidir. Jo crec que són detallets que s'han de tenir en compte. Per això sempre demano gent de cultura política, sempre ho he dit això. I com és que sempre diuen? Com és que sempre diuen? Quan s'intervisten sempre diuen.
El que vols que fa? Sí. I ho senten. Sí, les vegades que ha fet, sempre la mà i l'altre no. Sí, sí, hola, sí, què tal? Has dormit bé aquesta nit? Sempre riu a tu. Oh, clar. S'escopirant així a la cara directament. Home, això és el protocol i fins aquí, ja està aquí, no sé, però jo què sé, noix. Jo espero que es calmi tot una miqueta. Ara te m'ho pensaria que riu aquesta.
No, però jo espero que es calmi tot i que ens entenguem i que no... Atreva i sentia la... Com és aquesta? L'Aguirre? L'Aguirre? Sí, Esperanza Aguirre. Esperanza Aguirre. Que està retirada, no? Sí, però és igual dient que aquí a Catalunya, entre famílies, tenim discussió entre famílies, entre mi... Bueno, això, el ministre d'Interior també.
però no sé d'un trompet és a dir, jo penso però quina família tenen ells? però quin problema, és que jo ho sentia per la ràdio dir, però bueno jo tinc amics jo tinc amics la meva millor amiga quan es diu la paraula amics hi ha coneguts amics coneguts i saludats jo tinc una amiga que és militant del PP i mai a la vida ens hem discutit mai
Ella és el PP i jo vaig per lliure. Parlem i se cal. Però a mi que aquella tia digui que hi ha famílies que s'han destruït per culpa de... De la policia. Que hi ha famílies que no es parlen. Amics, hi vas pel carrer i tu, hi veus la gent més tranquil·la que un buit, jo vaig anar l'altre dia al teatre, estava allà tot, visc a Catalunya, vinc al teatre, vull dir, i no tens a què? Però és que a Madrid s'ho creuen.
S'ho creuen, sí, sí. Bueno, perquè també els hi fan creure. No tant a Madrid, perquè Madrid és una ciutat... Bueno, però ara cada cop més, eh? A Madrid és l'último que hi hable, perquè els que estan allà a Madrid... Però ara fins i tot el país pressiona cap aquí, vull dir que, per tant, això també s'ha començat a canviar. A les Espanyes profundes, nena, es pensen que estem aquí amb la metralleta al carrer, eh? Sí, i tant.
Sí? No ho creguis, no ho creguis. Amb el mensatge que diu aquesta senyora? Els que no venen per aquí sí, els que viatges no. Els que estan en un poblatge... Hi ha estudis fets a nivell de les Espanyes sobre el problema de Catalunya i el 40% votarien a favor de la independència. No ho sé.
No és una cosa tan fàcil de veure. És a dir, s'han fet enquestes i si estigués a nivell general la votació, el 40% dels espanyols votarien a favor de la independència. Perquè el 40%, hi ha molta gent...
que veuen la situació, veuen que verdament Catalunya paga més que tots els restos. Mentre Extremadura ha pogut posar ordenadors a totes les escoles,
Catalunya no ha pogut posar ordenadors. Això ho veuen. Però això ho veuen la gent que té un nivell a mig... L'article que va sortir d'aquell artista madrilenyo, que no sé com es diu...
era un artista era un article però independentista independentista en fi, sí, se'ns acaba el temps continuarem parlant de doblegat perquè no s'acabarà és a dir que gràcies Vicenç, Carme i Josep que vagi molt bé, bon dia
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem al Versace i Maite Polo. Les patronals PIMEC i Foment del Treball rebutgen l'equiparació per llei dels permisos de paternitat i maternitat. La impulsen els partits polítics al Congrés. La diputada socialista Marina Geli adverteix des de la xarxa que si el PSC no es refunda, hi haurà una scissió.
A Palamós s'obrirà aquest mes la primera piscina mancomunada de Catalunya. Estarà finançada de manera conjunta per tres ajuntaments. Esports en tenis Rafa Nadal classificat per als quarts de final de l'Oberta Austràlia. I amb motor aquesta tarda arriba a Catalunya l'aeroport del Prat Nani Roma, campió en cotxes del Dakar 2014.
Els empresaris catalans rebutgen l'equiparació dels permisos de maternitat i paternitat. Les dues principals patronals catalanes aposten per negociar aquesta reforma en els convenis col·lectius i no pas a través de la llei com s'està fent.
Una llei que impulsen els partits polítics del Congrés i que pregueu que homes i dones puguin gaudir junts de les sis setmanes que fins ara tenia la mare en exclusiva. L'Institut Català de les Dones defensa la reforma i considera que és molt necessària perquè la pressió empresarial no es concentri, com passa habitualment, només en les mares. Són declaracions també a la xarxa de la seva presidenta, Montse Gatell.
els empresaris o qualsevol altre sector que es vegi d'entrada perjudicat a l'hora de fer una sèrie de reformes en la seva estructura i en la seva manera de funcionar, hauran de vèncer aquestes resistències inicials perquè el bé que això provocarà és superior als interessos empresarials que pugui tenir ningú.
La mesura compta amb el vistiplau de totes les forces polítiques i es podria aprovar el mes vinent. Tot i això, encara no s'ha concretat quan podria entrar en vigor. La diputada socialista Marina Geli insta el PSC a dialogar i refundar-se. Si no, adverteix Geli que hi haurà una scissió al partit. Geli n'ha parlat a la xarxa on ha insistit que no pensa deixar el seu escó.
Si no és possible la refundació, també he dit, ja està passant una diàspora socialista, i si no, algú farà una sissió, jo no sé si seré i tindré forces i ganes per estar en aquest procés, però m'entén el que vull dir, això és el que se produirà, perquè de fet estava passant, i aquest tema obliga els partits amb responsabilitat, les persones que fa anys que estem en els partits, doncs obliga la situació a parlar clar, i crec que és el que haurem de parlar clar les properes setmanes.
Marina Gelli també ha acusat la direcció de ser contradictòria perquè diu que fa temps que la discrepància interna sobre el dret a decidir es viu amb normalitat al món municipal.
I un apunt més de la plana política. El govern comunicarà oficialment avui a les entitats municipalistes que mantindrà per aquest 2014 la retallada dels fons de cooperació local. Serà en una trobada aquesta tarda dos quarts de sis al Departament de Governació i és que en les últimes setmanes el Departament ja ha mantingut reunions amb l'Associació Catalana de Municipis i també la Federació de Municipis de Catalunya per informar-los d'aquesta reducció de la plantilla.
Al municipi de Palamós s'obrirà aquest mes de gener la primera piscina mancomunada de Catalunya. Es tracta d'un equipament finançat de manera conjunta per tres municipis, tres ajuntaments, Palamós, Calonja i Vall d'Obrega. Ràdio Palamós, Carles Ribes, bon dia. Bon dia. Palamós té previst obrir aquest mes de gener la seva nova piscina coberta. Té la particularitat de ser la primera de Catalunya que es construeix sota un sistema de mancomunitat de municipis, ajuntament amb Calonja i Vall d'Obrega, per optimitzar recursos.
Jordi Soler, alcalde de Calonja, destaca la importància d'unir esforços entre els tres municipis per tal de fer realitat un equipament que donarà servei a una població d'uns 30.000 habitants. La previsió és que durant aquest mes de gener ja es pugui posar en funcionament. Veient que vam prou bé, s'han de fer els últims ajustos.
i creiem que en principi es complirien les previsions que ja s'havien anunciat i que aquest segon trimestre, com a mínim, els alumnes de les escoles dels tres municipis ja podran utilitzar aquest equipament. La piscina mancomunada té un cost d'uns 4 milions i mig d'euros. La major part els paga una empresa que a canvi podrà explotar la instal·lació durant 35 anys.
Els Mossos d'Esquadra han detingut els quatre responsables d'una associació de cànnabis a Mardorell, al Baix Llobregat. Els acusen de tràfic de drogues. En total s'hi han intervingut 700 grams de marihuana, valorada en 3.500 euros. Els detinguts són veïns de Mardorell, Sitges, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní de Noia com a presumptes autors, com dèiem, d'un delicte contra la salut pública. Els quatre detinguts van passar a disposició judicial al jutjat d'instrucció, el qual va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
I a les carreteres una persona ha mort aquesta matinada a la Nacional 340 a l'Alder, al Baix Ebre. Hi ha hagut un xoc frontal entre un camió i una furgoneta. Un accident les causes del qual encara s'estan investigant i que ha acabat amb el conductor de la furgoneta mort. El conductor del camió, en canvi, ha resultat ferit menys greu i ha estat traslladat a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa a la Nacional. 340 està tallada fins les 6 i 40 minuts d'aquest matí. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. La secció comarcal del PSC organitza divendres a Sant Just una jornada oberta sobre el medi ambient com a motor econòmic i generador de nous projectes emprenedors. La sessió tindrà lloc a Can Ginestà i assistiran especialistes de l'àmbit de l'economia i la recerca i empreses que apliquen l'anomenada Economia Verda. La jornada començarà a tres quarts de cinc amb una ponència titulada precisament L'Economia Verda, una oportunitat per a l'emprenedoria.
A les 6 es presentaran projectes d'investigació a càrrec de grups de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya i també es farà una taula rodona. Aquesta jornada del PSC Bas Llobregat a Sant Just és oberta a tothom i se celebrarà divendres entre tres quarts de cinc de la tarda i dos quarts de vuit a la sala Isidor Consul de Can Ginestà.
Més qüestions. Aquest dijous es celebrarà, es debatrà com afectarà la reforma de l'administració local a Sant Just. La Vall d'Avers, els sindicats comarcals, UGT i comissions obreres i el Comitè Conjunt dels Treballadors de l'Ajuntament han impulsat aquesta taula rodona per determinar quines poden ser les conseqüències de l'aplicació d'aquesta norma a Sant Just.
Per fer-li front d'entrada, l'alcalde ha fet una crida que tothom que visqui al municipi s'empadroni. I és que l'Ajuntament calcula que hi ha un miler de persones vivint al municipi sense estar empadronades. Un factor que juga en contra del consistori, perquè la llei del govern central afecta els municipis que tenen menys de 20.000 habitants. I ara a Sant Just n'hi ha prop de 18.000. La taula rodona serà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu i és oberta a tothom.
I acabem destacant que el centre d'estudis recordarà aquest dissabte la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. El dia 25 de gener farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer des de la plaça dels Estudis Vells fins a Sant Pere Màrtir. El punt de trobada serà a les 5 de la tarda a la plaça dels Estudis Vells.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jòs Notícies, edició migdia. I mentrestant podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. Things we lost to the flies Things we'll never see again
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara passen 12 minuts de les 12, és moment de parlar del Centre d'Estudis Injustens amb la Maria Quintana, vicepresidenta de l'entitat. Molt bon dia, Maria. Molt bon dia. Avui pendents, en vam parlar ja la setmana passada, però suposo que centrats ja en el que passarà aquest dissabte, no? Això mateix. Aquest acte que crec que és una molt bona iniciativa com està plantejat, no? Sí.
de fer aquesta passejada pujant fins a Sant Pere Marti, que va ser el dia que van entrar les tropes franquistes i van passar per Sant Lluç des de la plaça dels Estudis Vells i van anar a parar cap a la plaça Mireia
I una mica més amunt. Exacte. I això és el que volem recordar aquest dissabte. Sortirem també de la plaça dels estudis. Nosaltres hem avisat a tots els socis i també ara ho dic, com ho vam dir la setmana passada, que si algú que vol venir té cotxe, doncs que ens ho digui perquè hi ha gent que pujarà en cotxe perquè, si no, és una mica pau. Clar, quanta estona es calcula que durarà aquesta caminada?
No, no, és que no sé si al final hi haurà caminado i ja tots directament anirem allà. Perquè més ara fosc, no? Vull dir que... Sí, per això que és clar, aquests senyors ho van fer així, però nosaltres ho podem fer més còmodament. I llavors ens trobaríem allà i el Francesc Riera ens explicaria totes les vicis d'instituts que es van viure aquell dia i la història tal com és i no com ens l'han explicada.
I això és el que tenim més proper, perquè és aquest dissabte. I després tenim el dia 31, que és el divendres de la setmana entrant, l'assemblea. L'assemblea, doncs, que esperem que la gent vingui, que sempre han vingut, gràcies a dir. Quan vas a assemblees d'altres entitats i veus la quantitat de gent que hi ha i la quantitat de sòcis que són, te n'adones compte que quan fem nosaltres la nostra assemblea és un èxit.
Hi ha bona resposta, no? Sí. Quanta gent acostuma a venir? Unes 40 i 50 persones. I en total, quants socis hi ha, recordem-ho? 180 i alguna cosa. Per tant, està bé, no? Clar, hi ha allò que són 500 i 400 i 300 i van 30, eh? I no parlo ja de Sant Jusomés, eh? Jo això hi he viscut a l'Ateneu Barcelonès.
Clar, clar, de vegades com més gran potser més difícil és, no? Sí, és que de vegades les coses no és per... Bueno, mira, per sort va així, eh? Per nosaltres tenim la sort que la gent respon i que si no confia en nosaltres. Això no vol dir que la gent que no ve no confiï en nosaltres, o al contrari, que ens donen ja el recolzament des de casa. Però sempre es vol tenir-los a prop per poder dialogar i canviar impressions, lògicament. Exacte.
Doncs serà la setmana que ve, això encara falta una mica. Sí, encara falta, encara és per la setmana entrant i nosaltres doncs ara estem en aquesta passejada i a veure si dilluns ja et puc explicar com ha anat.
Exacte, home, esperem que sí, no? Que suposo que s'hi pot apuntar tothom qui vulgui. Sí, sí, sí, que vinguin a les 5 de la tarda a la plaça dels estudis, si tenen cotxe millor per poder agafar gent amb els cotxes, i pujar cap allà dalt. Doncs una bona manera de recordar. I esperem que no ho provi. No ho sé, no ho sé. Encara queda una mica. Sí, encara queda una miqueta per saber-ho. Preguntarem al Jordi Gironesco en certes sempre. Molt bé, Maria. I ho preguntarem amb ell. Doncs que vagi molt bé i fins la setmana que ve. Gràcies. Adéu, bon dia.
De seguida parlem d'economia amb el Manel Ripoll, que avui ens explicarà una mica, ens aclarirà, posarà lluma, què és el dèficit tarifari.
Abans, però, posem una mica més de música aquest matí de dilluns. Quan és un quart d'una del migdia, escoltem a l'en Sebàstian i aquest Aima Cucó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'm a cuckoo.
Bona nit.
I'm wondering how things could have been.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
I a aquesta hora saludem el Manel Ripoll. Molt bon dia, Manel, què tal? Hola, bon dia. Per parlar d'economia, avui ens planteges, vols aclarir una mica, què és el dèficit tarifari, no? Aquests dies n'hem sentit a parlar bastant i intentaràs explicar-nos una mica què és aquest concepte, no, Manel? Sí, perquè, o sigui, sobretot a finals del 2013 i ara a principis també del 2014,
A molta gent li va sorprendre quan es va començar a parlar de tot el tema elèctric i d'aquella famosa subhasta que hi va haver a finals d'any i que preveia que al resultat d'aquella subhasta hi hauria una pujada del preu d'electricitat molt considerable i llavors el govern va haver d'intervenir per dir que hi havia hagut algun tipus d'irregularitat i que no pujaria tant sinó que els ho fixaria en un màxim que es pogués pujar i que mirarien com
com arreglar-ho tot plegat no explicarem en si tot aquest funcionament del mercat elèctric perquè és bastant complex en el seu funcionament i intervenen moltes parts però sí que una petita part i és una de les paraules que també han sortit quan es parlava de tot això del dèficit tarifari intentarem una mica explicar d'on prové tot això com s'ha creat aquest dèficit tarifari i al final de tot què és el que ens ha reportat aquest
aquest dèficit tarifari. Doncs, a veure, hauríem de fer una mica d'història, no?, per començar i anar cap endarrere. Exacte, si ens hauríem de situar l'any 96, quan hi havia governant el Partit Popular, en aquell moment decideix que per augmentar la competitivitat i fer més productives les empreses espanyoles, calia que aquestes reduïssin diferents costos de producció i entre ells, un bastant important i que afectava molt a la
a la seva factura final de mes, era l'electricitat. Llavors van decidir que farien una sèrie de mesures perquè aquesta electricitat... Per les empreses, no?, perquè el sortís més bé de preu. El sortís més barat de retruc, el sortís més barat a les empreses, també els sortiria més barat als consumidors que som nosaltres a l'hora de comprar aquesta... de disposar d'aquesta energia. Llavors, van fer-ho de dues formes. En primer lloc, van reduir les tarifes que pagava l'usuari final per l'electricitat, d'acord?,
Llavors d'aquesta manera ja és més barata de per si l'electricitat. I en segon lloc van crear una manera o van crear un sistema en el qual el preu que se'ls pagués a aquestes empreses productores d'electricitat...
anés lligat al preu de producció de les empreses elèctriques que produeixen a través de petroli. És a dir, que en funció del cabaner, si t'entenc, o no? No, és en funció. O sigui, en el mercat elèctric hi ha diferents empreses. Hi ha les empreses que fabriquen energia a través de les hidroelèctriques, a través dels salts d'aigua,
els que produeixen energia a través de l'energia atòmica i amb això produeixen electricitat. També es pot produir electricitat a través de petrol i gas i es pot produir electricitat amb energies renovables com l'eòlica o la solar. Llavors, com que és un mercat molt variable i depenent de si produeixes d'una manera o d'una altra, doncs el preu final de l'electricitat és un o és un altre...
Per unificar-ho van dir agafem les empreses que produeixen electricitat a través de petroli i gas i aquest serà el preu que nosaltres, Estat, pagarem aquestes empreses perquè puguin vendre l'electricitat al consumidor final.
D'acord? I en una sèrie d'empreses... Mesura complicada, en realitat, no? Vull dir, o molt feta per una cosa molt immediata, però que està clar que a llarg termini o mig termini això no acabaria de funcionar. Exacte, perquè aquí el que passa, per una banda, és que n'hi ha unes que els va molt bé, això, per exemple, les hidroelèctriques i les atòmiques,
els hi és més barat produir electricitat que no pas a les que ho fan amb petroli i gas natural, per tant aquestes hi sortien guanyant, però en canvi les que produeixen a través d'energia eòlica o a través d'energia solar, a aquestes els hi és més car produir aquesta electricitat i per tant aquests hi sortien guanyant.
i sortien perdent. Llavors teníem aquests dos tipus d'empreses que ens hi sortien guanyant i perdent, però sobretot l'important és això que es va fer de fixar-ho en aquestes empreses que produïen petroli i gas. Per què? Perquè hi va haver un moment que hi va començar a haver tota una escalada del preu, sobretot del petroli. Llavors, clar, com que el preu del petroli va anar pujant, cada vegada el que havia de pagar el govern per aquesta electricitat
cada vegada era més car, i era més car no només per les que produien a través de petroli i gas, sinó també per totes les altres empreses, perquè els havia dit a totes elles que els pagaria aquest tipus, fent servir aquest tipus d'empreses com a barem. Llavors, cada vegada s'anaven carint més el preu que el govern havia d'anar pagant,
i tenint en compte també el fet que havia fet que havia baixat el preu de l'usuari final. O sigui, la tarifa que pagava l'usuari final era més baixa. Llavors, el que entenem per dèficit tarifari és la diferència entre el que el govern paga a les empreses i el que el govern els cobra finalment als ciutadans. Aquesta diferència de preu
s'entén, es coneix com a dèficit tarifari, d'acord? Clar, tot i que té un punt que et pot fer sentir com culpable, no?, de dir, no, no, és que pagàveu molt poc i per tant ara pagareu més, vull dir que no és ben bé això, sinó que també està molt condicionat per això que ens dius, no?, per aquest conveni amb les
Exacte, aquesta manera que vam fer-ho per aconseguir reduir el preu d'electricitat. Ara intentem fixar-nos a veure si, perquè ho estan mirant una mica, i al final es veu que sí, que quan es va aplicar aquesta mesura, realment es va aconseguir baixar el preu de l'electricitat, d'acord?
Però sobretot això es va aconseguir perquè el govern va fer aquestes dues coses que he comentat. Per una banda va baixar el preu final que pagava el consumidor i per l'altra va fixar aquest preu mig de producció de l'electricitat. Llavors això, el govern, en el moment en què he comentat que se li va escapar de les mans, en el moment en què el preu del petroli va començar a pujar,
D'acord? El que va fer el govern, perquè en aquell moment no tenia els diners o la capacitat perquè més a més o any a any anés pagant aquesta diferència de preu que començava a existir entre el que recaptava de l'usuari final i el que li havia de pagar a l'empresa. Llavors, el que va fer va ser dir-li, mira, de moment et pago el que recapto dels...
del consumidor final, d'acord? El que li cobrem al consumidor final, això és el que et traspasso tu directament, i aquesta diferència de preu que hi ha entre el que jo recapto del consumidor final i el que en teoria amb tu hem pactat amb aquest preu mig de les empreses que produeixen a través de petrol i gas, això t'ho deixo a deure, ja t'ho pagaré més endavant.
D'acord? És una altra manera d'entendre aquest dèficit tarifari, d'acord? És aquesta quantitat de diners que se li deixa a deure en aquestes empreses energètiques, que és la diferència que hem comentat, doncs això és aquest dèficit tarifari que a poc a poc s'ha anat acumulant any rere any, ja des de l'any 96. I per tant, tampoc se'ls ha posat fàcil, és a dir, no han rebut aquestes avantatges que en canvi havien rebut les que tractaven amb el petroli, que dèiem al principi, no? Exacte.
Llavors, quan el 2004 hi ha canvi de govern i entren els socialistes al govern, certament que del 96 al 2004 el preu d'electricitat era un dels més barats d'Europa i era bastant més barat, per exemple, que el preu d'electricitat a Alemanya. Però el cost era aquest deute acumulat que s'havia anat acumulant amb aquestes empreses productores d'energia, d'acord?
que s'havien anat acumulant. De fet, aquest deute encara es va incrementar més quan es van afegir una sèrie de subsidis perquè es produís a través d'energies renovables, d'acord? Perquè, com hem comentat abans, l'energia renovable és més cara, d'acord? Com hem explicat abans els diferents tipus
de com es pot obtenir energia, l'energia aconseguida o l'electricitat aconseguida a través d'energies renovables, doncs és la més cara, llavors perquè les empreses produïssin a través d'aquest tipus d'energia, doncs el govern va dir, jo t'ho subsidiaré i et pagaré aquesta diferència i ja te la fico jo. Això és... Això, el 2004. Sí, això és... Ara fa 10 anys, per tant, no? Això és, doncs, en aquell moment, doncs,
ho van fixar així i, novament, aquest subsidi tornava a entrar dins d'aquests diners que et deixo a deure, d'acord? Que s'acumulen, no? Exacte, que s'acumulen amb el que havíem comentat abans ja des de l'any 96 i que més o menys es calcula que està a entorn dels 26.000 milions d'euros aquests diners que l'Estat deu a les empreses elèctriques. Sí.
Al final, tot això, com no podia ser d'altra manera, es va fer insostenible i, per tant, el govern va haver de prendre mesures per a poc a poc anar reduint aquest deute tarifari de 26.000 milions d'euros i això només es podia fer de dues maneres, que és fer justament el contrari del que es va fer l'any 96, que és, a poc a poc, els ciutadans cada vegada
i el consumidor final, les empreses que no són elèctriques, que fan servir electricitat per produir, cada cop van pagant més i cada vegada es va baixant el preu que el govern paga a les empreses productores d'aquesta electricitat.
Llavors, fent aquestes dues coses, a poc a poc es va aprimant aquest deute, però això el que ha provocat és que en els últims anys el preu d'electricitat s'hagi augmentat un 50% i s'hagi disparat.
I cada any puja més, no? Vull dir que realment mires el rebut de la llum i costa entendre per què ara pagues tant, no? Si el consum potser és el mateix. Una d'aquestes causes de per què paguem més és aquest tema, aquest dèficit tarifari existent que hi havia i que hem intentat explicar una mica com va aparèixer i quin era el motiu del qual hi era, doncs ara ha provocat això, és que per anar-lo reduint i anar reduint aquest...
deute que té contrat el govern amb aquestes empreses energètiques, doncs s'ha hagut de fer això, de pujar el preu als ciutadans, al consumidor final, i baixar el que se li paga a l'empresa productora d'electricitat. Això s'ha creat una paradoxa bastant curiosa i bastant perversa alhora, perquè el que ha passat des de l'any 96 fins avui en dia és que en els moments en què les coses anaven bé
l'energia es pagava molt barata, d'acord? I, en canvi, en el moment que les coses han començat a anar malament, doncs s'ha hagut de corregir aquest dèficit tarifari i, per tant, ara l'energia en surt més cara, per tant. Costa molt d'entendre, no? De fet, també basa una mica això amb el transport públic, que també ens expliquen que és perquè hi ha una empresa, no?, que té un dèficit, bla, bla, bla, i que abans no pagàvem el que costa, però, clar, això encara que t'ho expliquin, a la butxaca i tal com estem tots plegats, doncs
Sí, sí, sí, és una d'aquestes paradoxes... És paradoxal, com dius, exacte, i a més a més també tenint en compte que a les renovables ara també se'ls apugen, o sigui, se'ls fa molt més difícil, no? Sí, ara també, perquè molts dels subsidis que existien, i que he de comentar que en aquest moment, el 2004, es van aplicar, clar, els han hagut d'anar traient també per no anar engreixant encara més aquest deute que els hi devien, i per tant, doncs, ha provocat tot això, és que...
l'electricitat que ara la paguem ara, que és quan potser tenim menys recursos per poder-la pagar, i en canvi, en el seu moment, quan les coses anaven més bé, doncs es pagava aquesta energia més barata. En fi, doncs és complicat, eh, tot plegat, és una mica difícil d'assumir, no? Jo crec que ho hem explicat bastant bé. Sí, era una mica agafar aquesta idea i perquè la gent li soni una mica, quan parlen, és perquè existia un dèficit tarifari, doncs aquesta paraula estranya, no?,
veure una mica d'on sortia i què és tot el que ha provocat. Exacte, i remuntar-nos als anys 90, una mica, quan tot plegat va començar a tirar cap a un camí, cada experiència va ser insostenible. En fi, Manel, moltes gràcies per explicar-nos-ho, jo crec que ha quedat més o menys clar aquest concepte del dèficit tarifari. Tornem la setmana que ve, dilluns que ve, amb més píndoles econòmiques. Molt bé. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia.
I així acabem aquesta secció econòmica. El que fem ara és parlar, posar, volíem dir, una mica més de música aquest matí de dilluns i ho fem amb els Mishima i La vella ferida, el tema que obria l'amor feliç, un àlbum que aviat farà dos anys.
L'he sentida com fi por una veu coneguda d'una vella amiga que et tornés a cridar-me. La vella parida ha tornat a sacnar
que era tan oberta, tot l'univers s'hi abocava. Entenc que aquesta baïada no et podria escapar, la vella ferida ha tornat a sagnar-me.
Sobte has entrat tu com una força de la natura i posant fin a l'agulla d'una paraula en la teva veu. Has cosit la boca roja que era oberta i ara els teus llavis la soturen. Has entrat tu com una força de la natura
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
5 minuts i 3 quarts d'una del migdia.
I aquesta hora parlem avui de la Vall d'Avers, la revista de Sant Jus, la secció de la revista de l'Ateneu de Sant Jus, que ja ha arribat a les cases del municipi. I que avui parla de fer esport a la bona aigua en la còstia de Butxaca, que és el tema principal de la portada d'aquesta revista i el signe, de fet, Sergas Elías, que és també col·laborador company d'aquesta casa.
El trobem a la secció d'esports i es titula Els preus de la bona aigua en entredit. I d'alguna manera parla de la bona aigua, un complex edificat per promoure l'esport. Llegim tant pel que fa a les seccions esportives com si es vol fer ús del gimnàs. Llegim en aquest article que l'empresa Egesport gestiona aquest espai i es fa càrrec que els seus socis puguin gaudir de la sala de fitness.
de les activitats dirigides i de la piscina, però també d'altres serveis adicionals, com l'entrenador personal, les classes de pilates o el Rajus UBA. La idea és que els preus siguin el més reduïts possibles per tal que molts enjustencs puguin permetre. S'ha de recordar que es tracta d'una concessió feta per l'Ajuntament de Sant Jus l'any 2000 i que ha de ser el propi consistori qui procuri que sigui accessible per totes les butxaques.
I es diu que sorprèn negativament la diferència de preus que hi ha entre la bona aigua i els diferents complexos esportius que hi ha a les poblacions veïnes de Sant Joan d'Espí, Esplugues i Sant Feliu. Tots ofereixen els mateixos serveis bàsics, com són sala de fitness, activitats dirigides i piscina. La quota més demandada, que és la d'adult, ja ofereix les primeres diferències abismals de preu, perquè la bona aigua és un 27% més car que els complexos de Sant Joan d'Espí i Sant Feliu i gairebé un 40% més car que la plana d'Esplugues.
La cota d'adult, de fet, apareix en un gràfic d'aquesta revista, és de 55 euros amb 85 cèntims, que són això, a Sant Joan d'Espies Pluges costa 44 i 39,95 respectivament, i a Sant Feliu 44 euros també.
Es parla també de les diferències amb el segon membre de la unitat familiar o del que fa a la quota jove, que a Sant Just és dels 14 als 21 anys i les diferències continuen sent àmplies. A la Bonaigua es paga 39 euros amb 65 i a Sant Joan, en canvi, surt a 30 euros o a Sant Feliu a 35.
Passa una cosa semblant amb el tema de la quota d'horari reduït. Segons aquest article que llegim a la Vall d'Avers, com dèiem, d'entrada diu desconcerta que a Sant Jus l'entrada sigui fins a la una del migdia i no fins més tard, com passa a Sant Feliu fins a les tres de la tarda o a Sant Joan d'Espí fins a les cinc.
No seria d'estranyar que la bona aigua fos més barata, ja que s'hi poden accedir menys hores. Doncs aquest no és el cas, perquè la bona aigua és fins a prop d'un 20% més car que a Sant Joan d'Espí i un 60% que a Sant Feliu. Tot i que a Sant Feliu no s'inclouen en aquest cas les activitats dirigides, per tant, per això aquesta diferència més exagerada de preu. I a Esplugues el que s'ofereix és anar-hi o bé de dia, de 12 a 4 de la tarda, o de nit, de 8 a 11 del vespre. Hi ha diferències de més de 12 euros compartiment amb Sant Just.
I l'única nota positiva que es troba pel que fa a quotes és la de jubilats. Tot i ser més cara que a Sant Joan d'Espí, Sant Justi que es dona servei a totes les instal·lacions i no només a la zona d'aigües. La diferència amb Sant Feliu és d'agradar 5 euros. Tot i això, Esplugues continua sent més barat que la bona aigua, en concret més de 7 euros al mes.
Més enllà de tot plegat, també es parla més endavant en aquest reportatge d'instal·lacions, perquè es diu que a la sala de fitness hi ha màquines que s'haurien de renovar, o pel que fa a la piscina, aquesta està constantment ocupada els matins per escoles i és difícil poder tenir un carril per a una persona sola.
I un punt de controvèrsia es diu, el trobem en les activitats dirigides, activitats en què monitors dinamitzen els accidents d'una classe concreta, com pot ser spinning, aquajim o abdominals. Hi ha hagut moltes queixes de socis perquè les activitats dirigides de la bona aigua es van aturar del 22 de desembre fins al 7 de gener, una parada que és totalment incomprensible perquè no tothom té festa per aquestes dates i per tant la normalitat és total i en el cas dels socis que tenen festa més raó tindrien potser per anar a gaudir del gimnàs.
Com on! Com on!
Davant d'aquesta situació, en aquest article, Seves Alies a la Vall d'Avers diu que la bona aigua no té pèrdues i el nombre de socis és constant i tanmateix el preu s'encareix cada any i els serveis no milloren. Aquí hem de demanar responsabilitats, diu, posem fil a l'agulla socis i ja es porti l'Ajuntament. El que és evident és que un altre model és possible i això ho veiem en el nostre entorn. Amb preus més baixos i amb serveis de més qualitat també es pot tirar endavant un complex. Ha de ser l'Ajuntament
Qui promogui l'esport al preu més baix possible, i és clar que això no s'ha fet. No pot ser que el nostre complex sigui el més car, no pot ser que a Sant Justens se n'hagin d'anar les poblacions veïnes a fer esport. Fomentem-lo i fem-lo de qualitat. Aquest és, com dèiem, el tema de portada d'aquesta Vall d'Avers del mes de gener.
I és un altre número on també es parla de la reforma local. De fet, l'editorial tracta d'aquesta qüestió i s'explica també a declaracions de la primera tinent d'alcalde, Gina Pol, o el debat que es farà a aquesta demana per tractar-ho. També es parla d'art o dels reptes del 2013 vinculats amb el pressupostiu del 2014, que són amb 9 milions d'euros menys.
Són aquests els temes que tenim aquest mes, que ha sortit el 15 de gener a la Vall d'Avers.
Passen dos minuts a tres quarts d'una hora del migdia i després d'aquest embolic de sintonies tornem a parlar d'actualitat en aquest cas musical per encara aquesta recta final del programa d'avui. I ho fem parlant de novetats per aquest any 2014.
Aquests dies, a la primera hora quan hem parlat de punts musicals, hem parlat, per exemple, d'avui, de Moderat, o l'altre dia hem parlat també de Russian Red, que és a punt de treure un nou disc, o fins i tot d'Amazoni, que el presenta justament aquesta setmana. És la novetat del món de la música en català, un disc, a més a més, que començarà a presentar al públic el mes de febrer ja a Barcelona, a la sala petita del Palau de la Música.
Vam sentir fa pocs dies ja el primer avançament d'aquest treball, el disc que es diu Sacrifiqueu la princesa, i la cançó que hem sentit fins ara té un títol, un punt relacionat de tot plegat. Aquesta que sentim de fons forma part encara de l'àlbum Fins que la mort ens separi del 2011. Un disc que sorprendrà perquè ha canviat una mica amb tot plegat.
De moment hem conegut la promesa i fa pensar que s'allunya una mica del que havia fet fins ara. Com dèiem, el 21, 22 i 23... 21, 22 de febrer, volíem dir, actuarà el Palau de la Música Amazoni i després també passarà per Girona, Lleida, Toralló, Vilafranca o Tarragona. De moment és el que té previst.
Aquesta que sentíem era l'obertura de l'últim àlbum que havia tret fins ara. La que sentim de fons sí que és ja la primera cançó que s'ha conegut. Que és La promesa. Sento cantar les granotes des del meu llit. Anuncien la...
L'àlbum surt demà, no avui, sinó demà, 21 de gener. Són 12 cançons, és un disc optimista i lluminós, melodies pop i també un paisatge més electrònic. Tenim un mes per aprendre'ns les cançons i, com dèiem, a partir del 21 de febrer comença aquesta gira d'Amazoni. No són promeses buides i invícils
Jo et diré mirant-te als ulls que si no surt com has pensat em tindràs al teu costat. No t'esforcis la gent amb paraules amables. No defugis problemes culpables
Sàvia ni la gent bona, perquè sí. Però si ens tenim a prop, potser trobarem un cop.
que si no surt com has passat em tindràs al teu costat. Música
Fins demà!
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desveros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem. Ràdio Desveros
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Quatre minuts i arribem ja a la una en punt del migdia.
I, per tant, tancem ja aquest just a la fusta d'avui, dilluns 20 de gener. Tornarem demà a partir de les 10 amb més coses. Ara agraïm la gent que ha fet possible aquest programa d'avui. Per tant, l'Andrea de Buen als serveis informatius, el Carles d'Hernández de Rius a la previsió del temps. Avui, a més a més, també hem fet tertúlia amb la Carme Madó, el Josep Coderqui, amb Vicenç Riera. A més a més, també hem tingut l'Oriol Rigat, que ens ha parlat d'astronomia, el Manel Ripoll, d'Economia, i també, com és habitual als dilluns, la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens.
Us ha parlat Carme Nardó i, com dèiem, tornem demà a les 10. Que vagi molt bé, que passeu molt ben dilluns.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
I was following the packers, followed in their coats, with scarves of red tied round their throats, to keep their little heads from falling in the snow. And I turned round and there you go, and Michael you would fall, and turn the white snow red as strawberries in the summertime. I love you less than yours.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. A debat, la reforma de l'administració local a Sant Just. La Vall d'Avers, sindicats i els treballadors de l'Ajuntament impulsen una taula rodona dijous per parlar de les conseqüències de l'aplicació d'aquesta llei al municipi. L'alcalde, per exemple, fa una crida a l'empadronament.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dilluns 20 de gener. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
El PSC Bas Llobregat organitza divendres a Can Ginestar una jornada oberta sobre economia verda i assistiran especialistes de l'àmbit de l'economia i la recerca i empreses que apliquen l'economia verda. El butlletí torna a ser una publicació mensual. Des de finals del 2011 és bimensual per motius d'estalvia econòmic. Ara l'alcalde diu que el pressupost permet recuperar coses que s'han anat perdent mica en mica per culpa de la crisi.
I en clau esportiva s'ha suspès al partit de futbol Club Sant Just Dinàmic Batlló a la mitja part per la lesió d'un jugador. Un dels jugadors visitants va quedar inconscient al terreny de joc després de xocar contra un company. S'està recuperant favorablement a l'hospital.
Bon dia. Dijous es debatrà com afectarà la reforma de l'administració local a Sant Just. La Vall d'Avers, els sindicats comarcals, UGT i comissions obreres i el comitè conjunt dels treballadors de l'Ajuntament han impulsat aquesta taula rodona per determinar quines poden ser les conseqüències de l'aplicació d'aquesta norma a Sant Just. Per fer-li front, d'entrada, l'alcalde ha fet una crida que tothom que visqui al municipi s'empadroni. Sant Just Notícies.
I és que l'Ajuntament de Sant Just calcula que hi ha un miler de persones vivint al municipi sense estar empadronades. Un factor que juga en contra del consistori perquè la llei del govern central afecta tots els municipis que tenen menys de 20.000 habitants. Ara, Sant Just n'hi ha prop de 18.000. L'alcalde ho ha explicat al Just a la Fusta.
En aquests moments intuïm que pot haver-hi més de 1.000 persones sense empadronar-se a Sant Jus. No és el mateix dir que, escolta, potser en 3 o 4 anys, o 2, no ho sé, els que siguin, pots estar als 20.000 i estàs una mica més tranquil, a tenir-ne 12 o 13.000 d'empadronament i, per tant, la teva estratègia segurament ja és aplicar-ho al seu percent. Per tant, fer una crida a la gent s'empadroni, que compleixi amb les seves obligacions, entre altres coses, perquè també pot exigir...
La llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local es va aprovar al desembre al Congrés dels Diputats i ha entrat en vigor aquest mes de gener. Una norma que és especialment restrictiva amb els municipis de menys de 20.000 habitants, com Sant Just, els quals els traurà competències i les traspassarà a òrgans com la Generalitat o la Diputació. Una d'aquestes serà la gestió dels serveis socials. L'alcalde ha explicat per què precisament els serveis socials s'han inclosa la norma.
En aquests moments és curiós com aquesta llei fa tres mesos o quatre es posa tots els serveis socials, quan no estava des del principi. Per què els serveis socials es posen? Perquè els serveis socials mouen molts diners, no ens equivoquem, igual que la sanitat. I els serveis socials posats en aquesta llei vol dir que hi ha una oportunitat molt bona que sigui gestionat pel sector privat. Per tant, les coses no són perquè sigui.
Ara, per ara, no se sap com afectarà la norma als municipis de menys de 20.000 habitants, però, segons l'alcalde, s'està treballant des de molts fronts, entre d'altres, des dels serveis jurídics de l'Ajuntament i la Federació de Municipis de Catalunya. Per aquest motiu, l'alcalde s'ha mostrat preocupat perquè l'aplicació de la llei encara és insegura. No se sap com afectarà el dia a dia dels municipis, de la gestió dels ajuntaments i de la ciutadania. De tota manera, Perpinyà espera que la Generalitat respongui de manera contundent a l'aplicació de la llei perquè assegura que hi té molt a dir. Sant Just Notícies.
Per debatre precisament sobre la reforma de l'administració local, dijous se celebrarà una taula rodona a l'Ateneu. Els ponents seran Antonio Olmos, secretari de la Federació de Serveis Públics d'UGT Alves Llobregat, Isabel Caires, secretària de la Federació de Serveis a la Ciutadania de Comissions Obreres Alves Llobregat, Fernando Pindado, vicepresident de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya i un representant de la Federació de Municipis.
El debat el moderarà un representant de la redacció de la Vall d'Avers. La taula rodona es farà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu i serà oberta a tothom.
Ara passant 5 minuts de la una del migdia i seguim parlant d'altres qüestions, la secció comarcal del PSC organitza divendres a Sant Just una jornada oberta sobre economia verda. Porta per títol el medi ambient com a motor econòmic i generador de nous projectes emprenedors i tindrà lloc a Can Ginestar. I assistiran especialistes de l'àmbit de l'economia i la recerca i empreses que apliquen l'economia verda. Sant Just Notícies.
L'acte el moderarà l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i el presentarà Antoni Poveda, primer secretari del PSC, Albers Llobregat. L'alcalde ha explicat al Just a la Fusta l'objectiu de la jornada. Es pot fer economia, es pot posar en marxa empreses, i els emprenedors poden tenir oportunitats en aquesta economia pensant en el respecte del medi ambient, pensant que els recursos són limitats, recursos naturals són limitats, i que la sostenibilitat pot donar la creació d'empreses.
La jornada començarà a tres quarts de cinc de la tarda amb la ponència L'Economia Verda, una oportunitat per a l'emprenedoria. A les sis es presentaran projectes d'investigació a càrrec de grups de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya i es farà una taula rodona. Al llarg de la tarda intervindran els responsables d'aquests projectes com ara Jordi Mazón i Josep Rojas, investigadors i físics,
Xavier Flotats, enginyer industrial, i Emilio Gil, enginyer, agrònom i director de la càtedra Singenta. També es presentaran diferents iniciatives empresarials. Josep Perpinyà ha detallat el programa d'aquest acte. Primer ve el món acadèmic i gent de l'administració que ens explica què vol dir això de l'economia verda. Després venen investigadors, persones de recerca de la Universitat Politécnica de Catalunya, que han fet investigació sobre productes o coses, serveis,
que ja poden ser comercialitzats en economia verda, i després empreses, principalment joves, que ja han posat en marxa alguna iniciativa i es guanyen la vida amb aquesta economia verda.
Alguns dels temes dels projectes d'investigació que es presentaran són l'obtenció d'energia minieòlica al delta de Llobregat i altres zones costaneres, dioprocessos per a la gestió integral dels residus orgànics i l'eficiència de les aplicacions de fitosanitaris a la vinya. Aquesta jornada del PSC Bes Llobregat a Sant Just és oberta a tothom i se celebrarà divendres entre tres quarts de cinc de la tarda i dos quarts de vuit a la sala Isidor Consult de Can Ginestar.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ho hem destacat en titulars. El bolletí municipal torna a ser una publicació mensual. Des de finals del 2011, que només es publicava de manera bimensual per motius d'estalvi econòmic. Ara, segons l'alcalde, el pressupost del Consistori permet recuperar coses que s'han anat perdent mica en mica per culpa de la crisi i la contenció dels darrers pressupostos. Una d'aquestes és acostar les notícies locals que, a més, els s'enjustencs i s'enjustenques. Ho ha explicat Josep Arpinyal, just a la fusta.
Vol dir això que estem una miqueta millor? Doncs, home, vol dir que veiem les coses una mica, una mica, fredament, una mica millor, i el pressupost de l'any vinent és capaç de recuperar algunes coses que havíem deixat pel camí, és capaç. I, per tant, si les podem anar recuperant poquet a poquet, doncs està bé. Jo crec que el bolletí que hi hagi informació mensual del que passa en el municipi, doncs és força interessant, no?
A partir d'ara, per tant, el butlletí serà mensual, excepte a l'estiu i per Nadal, en què els números de juliol i agost i el de desembre i gener seran bimensuals. Per tant, es passaran a editar 10 butlletins l'any. La publicació reduirà 4 pàgines del format actual i seran 20 pàgines, a més de l'agenda, que també serà mensual i anirà inclosa dins del butlletí.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I quan passen 10 minuts parlem d'educació. Últims dies per participar de la nova edició del cicle Aprenent Plegats a Sant Just. Dissabte és l'últim dia per enviar un correu per apuntar-hi la família. S'ha d'enviar a l'adreça xarxa 06 santjust arroba gmail.com. L'Aprenent Plegats és un espai de reflexió adreçat a famílies amb nens i nenes, joves i adolescents, que té com a objectiu compartir experiències de la criança i educació dels fills i filles. Sant Just Notícies.
Són dos cicles de tallers i xerrades. Un s'adreça a famílies amb nens de 6 a 12 anys i l'altre a famílies amb joves de 12 a 16. La idea és que els pares i mares puguin compartir i preguntar dubtes sobre la criança dels seus fills i també sobre el pas de la infància a l'edat adulta. A l'espai Aprendent Plegats participa tota la família i les sessions estan dinamitzades pels pedagogs Arnau Careta i Xavier Jimeno, professors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tots dos han detallat el just a la fusta l'objectiu dels tallers.
No sentir-se sol i poder sentir que altra gent sent el mateix que tu o passa per les mateixes situacions que tu, el poder compartir, trobar vincles i lligams que et donen seguretat. Ara és una paraula que està molt de moda, l'empoderament de les persones, aquesta xarxa que es va teixint entre les persones que venen, que ells expressen molt la conversa informal abans d'entrar, el sortir, el quedar...
A banda de plantejar diferents temàtiques sobre l'educació dels fills, els tallers es van desenvolupant segons les necessitats i els dubtes que exposen les famílies. Els tallers d'aprenent plegats ja es van realitzar el segon trimestre de 2013 amb una bona valoració per part dels participants. Segons Xavier Jimeno, els integrants de la família acaben les sessions descobrint coses positives que desconeixien dels seus familiars. Els joves adolescents i els mateixos pares i mares, quan han passat per l'experiència...
se sorprenen del reconeixement d'aspectes que en el dia a dia potser d'una manera més natural no han pogut descobrir del seu fill o del seu pare també, perquè també els joves adolescents a vegades se troben en una situació en què descobreixen que el seu pare o la seva mare és competent en coses i no ho havien pogut descobrir.
Al web municipal, santjust.cat, trobareu el calendari. Si voleu participar-hi, heu d'enviar un correu abans de dissabte a l'adreça xarxa06santjust.gmail.com. Les sessions es faran un cop al mes a l'equipament de les escoles d'un horari de tarda. La primera serà el 28 de gener. El cicle Aprenemplegats l'organitza l'Ajuntament i l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma.
I seguim parlant d'aquest dissabte perquè el centre d'estudis recordarà la jornada en què les tropes nacionals van entrar a Sant Just. Aquest dissabte, dia 25, farà 75 anys que les primeres unitats franquistes van entrar al municipi i l'entitat ho recordarà recreant un itinerari similar al que van fer, des de la plaça dels Estudis Vells fins a Sant Pere Màrtir. Sant Just Notícies.
Francesc Riera, del Centre d'Estudis, guiarà les persones que assisteixin i explicarà com es va fer el replegament de les tropes republicanes i com va ser l'entrada de les primeres unitats franquistes a Sant Just. Va ser el 25 de gener de 1939 i el mateix dia, però 75 anys després, se'ls recordarà aquella incursió. Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis, ha donat més detalls al Just a la Fusta. De fer aquesta passejada pujant fins a Sant Pere Martí,
que va ser el dia que van entrar les tropes franquistes i van passar per Sant Lluís des de la plaça dels Estudis Vells i van anar a parar cap a la plaça Mireia i una mica més amunt.
L'acte estava concebut per fer el recorregut caminant, però tenint en compte que comença a les 5 i que es fa fosc aviat, la idea és fer-lo un cotxe. Per això, des de l'entitat, demanen que tothom qui pugui posi el seu cotxe a disposició de la resta de socis i sòcies de l'entitat per tal de facilitar els desplaçaments a la plaça Mireia. El punt de trobada serà la plaça dels Estudis Vells a les 5 de la tarda. Trobareu més informació al web del centre d'estudis santjust.org barra centre d'estudis.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Obrim plana solidària amb una bona notícia perquè Sant Just ha col·laborat amb més de 19.000 euros en la lluita del projecte de la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. Des de l'Hockey Club Sant Just han comunicat a través del seu web que s'han aconseguit un total de 19.176 euros que ajudaran a lluitar contra el càncer infantil.