i després ens recorden de les Terres de l'Ebre i això. Però quan és infraestructures que siguin per al progrés de les Terres de l'Ebre, aquí les inversions brillen tota la seva absència.
Aquesta tarda el president de la cambra de comerç de Tortosa ha convocat una reunió extraordinària del comitè executiu d'aquesta entitat a la capital del Baix Ebre per debatre les protestes a fer per exigir una millora del servei. Aquesta setmana s'escollen els membres dels Consells Escolars de tot Catalunya. Des d'avui fins divendres mestres, famílies i alumnes d'escoles públiques i concertades voten als representants d'aquest òrgan on es decideixen les qüestions més importants
dels centres educatius, com en el pressupost o bé el projecte. Catalunya té 4.600 consells escolars. A Solson avui es torna a reunir els treballadors i la direcció de l'empresa de fusta Estradema per intentar arribar a un acord sobre les indemnitzacions pel tancament de la planta. Si no arriben a un pacte, el comitè ha convocat una protesta simultània de totes les fàbriques de la multinacional a l'estat espanyol
Dimecres, demà passat, el conseller d'empresa Felip Puig va visitar Tradema la setmana passada i va assegurar que la Generalitat treballa per trobar una alternativa al tancament. Aquest dissabte, un miler de persones es van manifestar per Solsona per exigir la continuïtat de Tradema. Pel que fa al trànsit, després d'un matí amb força volum de vehicles a la xarxa viària catalana, comprovem quin és l'estat. Raq, Eduard Sánchez, bon dia. Hola, bon dia. Doncs finalment torna la tranquil·litat. Després d'un matí realment complicat, sobretot amb molt de trànsit i també amb algunes incidències. Queden unes poques vies
on encara es registra trànsit d'una mica espès, és el cas de l'entrada per l'autopista B23, ben bé aquest últim tram, entre Esplugues i l'Avinguda Diagonal. A les dues rondes queda algun punt d'intensitat, la probabilitat és que el trànsit ha millorat molt ràpidament i també, com dèiem per defecte, a la resta de punts de la xarxa viària. És tot de salrac, bon dia. Esports en xarxa.
Bon dia us parla Arnau Maimo, aquest cap de setmana s'ha tancat la primera volta de la primera divisió de futbol en el Barça solit un nou rècord després d'aconseguir sumar 55 punts dels 57 possibles.
dels 19 partits disputats sense cap derrota i només un empat. Ahir el conjunt blaurana va guanyar el Màlaga per 1-3 amb gols de Messi, Cesc i Thiago. El conjunt blaurana es lidera a 11 punts de l'Atlètic de Madrid i a 18 del Real Madrid. Aquest matí, a dos quarts de dotze, els de Tito Vilanova començaran a preparar el pròxim partit, que tornarà a ser contra el Màlaga, dimecres al Camp Nou, en l'anada dels quarts de final de la Copa del Rey. Mentrestant, l'Espanyol ja prepara el pròxim partit del Lliga divendres a casa contra el Mallorca. Ho fa després d'haver sortit de la zona de descens.
A l'entrenament d'aquesta tarda ja s'exercitarà el primer fitxatge de l'Espanyol en el mercat d'hivern, el Burgar Martín Petroff. Amb basquet avui a les 12 del migdia es fa el sorteig de la Copa on hi serà el Barça, tot i perdre aquest diumenge contra les Estudiantes per un contundent 88 a 66. També s'han classificat i seran avui el sorteig de la Copa al Madrid, al Caja Laboral, al Gran Canari, al València, al Bilbao i al Saragossa. I un darrer punt al Mundial d'en Bòl, avui jornada de descans al Povelló d'Esports de Granullers, mentre que a Espanya s'enfrontarà a Egipte a les 7 de la tarda a Madrid.
Notícies en xarxa. Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10. I comencem ara el Just a la Fusta d'avui dilluns 14 de gener. Un programa on comencem setmana i el que fem doncs serà com sempre primer de tot repassar les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull de l'actualitat més general del dia a través de la premsa i d'altres informacions destacades d'avui dilluns.
I en aquesta primera hora també parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius que ens explicarà tot el que té a veure amb el que ens espera els propers dies i aquest fred que sembla que avui ja s'ha instal·lat a Sant Just. A partir de les 11.10 ens revisarem a Gala Cortel que és responsable del banc de sang i teixits perquè demà aquest banc de sang s'instal·la aquí al municipi arribada demà a la tarda a Sant Just com cada tres o quatre mesos
parlarem de tota aquesta qüestió, de què és el que s'ha de fer i qui pot donar sang i, a més a més, també, de com ha anat la marató de sang i d'uns anys que s'ha fet aquest cap de setmana. A les 4 de 12, tertúlia, com cada dilluns, amb en Josep Coderc, en Jaume Geraber, la Carme Amador i el Vicenç Riguera, per parlar d'actualitat general.
I a la tercera hora tindrem la cuina amb la Carme Madó, també l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justencs, amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, i estrenarem secció d'Arquitectura amb l'Eduard, a partir de dos quarts d'una del migdia. Tot plegat, a partir d'ara mateix, i acompanyant-vos també com sempre, a través de la música des d'ara i fins a l'una del migdia. Avui començarem amb un grup que es diu Gotthard the Girl, i la cançó que dona nom també a aquest mateix grup.
Just a la fusta!
I love my room, I'm getting used to sleeping. Some nights I really like to lie awake. I hear the midnight birds, the message in their words.
A way a boy could never touch their promise Never meant so much to me You have been warned I'm born to be contrary Backward at school I rode from right to left Teacher never cared for me
Preacher, set a prayer for me. God help the girl, she needs all the help she can get. I sit for hours just waiting for his phone call. I'll eat the chocolate hidden in the fridge. I'll play his messages.
Analyzes intonation. Please stop me there, I'm even boring myself. I think of him when I'm doing the dishes. I think of him while looking in the sink. This ain't no play on words. My love for him's absurd.
For a week I built it up and then I turned it down You hoped it won't, I'm born to be contrary But what at school I wrote from right to left Teacher never cared for me Preacher said a prayer for me God help the girl, she needs all the help she can get
Just a la fusta. Tot seguit. Les notícies de Sant Just.
Passen 11 minuts de les 10 i com dèiem és moment de parlar de l'actualitat del municipi de Sant Just amb l'Andrea. Bona, molt bon dia Andrea. Bon dia Carme, molt bé i tu? Com ha anat el cap de setmana? Molt bé, molt tranquil. Recuperant una miqueta del refredat també, que ja tocava. Molt de fred? No gaire, perquè he fet una mica vida allà a casa, fent anar al teatre i aquestes coses i tampoc no m'he mogut gaire però vaja no. Molt bé. Si no m'he abrigat i ja està. Exacte, ja està, això té solució.
En tot cas, parlem de Sant Just, perquè passen coses, també, no? De fet, ahir va passar els tres toms, també, i tot plegat, i es deia que ens havíem de brigar. No sé si no vas anar als tres toms, no? No, no, no. Em vaig preferir quedar-me a casa per això, per poder començar la setmana amb més força. Doncs, comencem parlant de la setmana aquí a Sant Just, no? Primer de tot, parlem de qüestions vinculades amb l'escola Bressol, no? Amb... Si vols, perfecte. I avançat, no? No, passa res.
Parlem de l'escola Bressol perquè és un tema molt important del que s'ha parlat molt a Sant Just. Aquest 2013 no hi haurà cap pas endavant al projecte d'aquesta nova escola Bressol del Mas Llull. Ho va anunciar l'alcalde Josep Perpinyan, última entrevista aquí a la ràdio, que assegura que aquest any el projecte estarà aturat. El motiu és que el Consistori encara no sap quants diners rebrà de la Generalitat en matèria d'educació, ja que el govern català encara no ha presentat el pressupost.
Aquesta incertesa fa que l'Ajuntament prefereixi no tirar endavant cap iniciativa pressupostària relacionada amb la nova Escola Bressol, que vol fer l'equip de Govern, aquest mandat del Mas Llull. Des del consistori estan en converses amb l'Ajuntament de Sant Feliu per tal de fer-la mancomunada, però la situació és complicada. Això és el que ens va explicar l'alcalde de Sant Just, el Just de la Fustada Divendres. Això sí que és una subvenció molt important de la Generalitat. La nostra situació podria arribar-se a pensar de fer aquesta inversió, no?
Però després el que no pot ser cap de les maneres és que ho afrontem sols el dia a dia amb el cost que té una escola bressol que evidentment en termes econòmics és deficitària i en termes educatius és una gran inversió. Encara que siguem encomanada amb Sant Feliu. Si no hi ha un ajut clar de la Generalitat, encara que ho fem de forma encomanada, doncs no podem assumir el cost d'una plaça d'escola bressol.
Doncs tal i com deia l'alcalde de l'Ajuntament, podria assumir el cost de la inversió però el que no podria fer és assumir el seu manteniment diari. Tot i així, l'Ajuntament no vol desistir en aquest projecte i a veure si de cara a l'any 2014 hi ha un moviment. Morem, com acaba tot plegat. Sembla que estarà una mica complicat.
Més coses, passem ara a parlar dels edificis de la promoció dels habitatges de Mas Llull. Aquesta promoció de 54 habitatges. Sí, i el dia 4 de febrer, ja se sap, es farà un sorteig per adjudicar-los aquests 54 pisos amb protecció oficial de règim general de venda al Mas Llull. Recordem que la setmana passada es van publicar les llistes en mesos i no en mesos i com que hi ha hagut més demanda que oferta, doncs s'ha de fer aquest sorteig. Hi ha 63 sol·licituds que opten als 54 habitatges.
recordem que es troben al carrer Violeta Parra números 8, 10, 12 inclou en places de parcament i traste i tenen entre 55 i 90 metres quadrats i els preus van dels 132.900 euros i els 201.000 euros amb l'IVA inclòs. A l'hora d'accedir recordem que tenien preferència als Sant Justencs i Sant Justenques però com que l'edifici està a tocar de Sant Feliu els Sant Feliuencs també tenien opcions d'entrar-hi. De les 63 sol·licituds que s'han admès 27 són de Sant Feliu de Llobregat
i com dèiem el sorteig per adjudicar aquests pisos es farà el dia 4 de febrer a les 6 de la tarda a l'equipament de la plaça de la Pau. A més a més encara és vigent el període de reclamacions a la llista d'admesos i noadmesos per tant si voleu presentar-ne alguna teniu temps fins al dia 18. Fins a finals d'aquesta setmana.
Molt bé, doncs ja ho sabeu, no us despisteu, perquè aquestes coses després passen molt de pressa i hauria d'estar tots a punt per divendres i després ja el dia 4, que és d'aquí 3 setmanes, no? Aquest sorteig queda molt poc. Sí, el dia 4, cert. Molt bé, i acabem parlant dels arbres de Nadal, que avui és l'últim dia per portar-los als punts de Sant Just. I si encara, si no els podeu portar o si he tingut una estamana però encara no els heu pogut portar, que sapigueu que ho podeu fer directament a la Deixalleria Municipal, al camí de Can Viosca, sense número, quan vulgueu.
De tota manera, els punts de recollida que encara estan en aquests punts de Sant Just són el carrer Generalitat amb la carretera Reial, a l'Avinguda Indústria amb Camp Roig, al carrer Salvador Espriu amb Tudona, als parcs de Joan Maragall del Parador i del Canigó, a les places Montfalcón i Mediterrània i el Mas Llull. Recordem que aquests arbres es reciclaran i d'aquests arbres es farà compost. Perfecte. Doncs perfecte, Andrea. Moltes gràcies per tota aquesta informació, Sant Justenca. I tornem tot seguit.
Molt bé, parlem ara. Fins ara. Escoltem ara els Bright Eyes amb aquest tema que es titula We are now and it's now i tot seguit repassem l'actualitat a través de la premsa.
Why do you drink it till you're blind? And if you swear that there's no truth, and who cares? How come you say it like you're right? Why are you scared to dream of God?
When it's salvation that you want You see stars that clear Have been dead for years But the idea just lives on In our wheels that roll around As we move over the ground And all day it seems we've been in
between a past and future town. We are nowhere and it's now. We are nowhere and it's now. In like a ten-minute dream in the passenger seat while the world was flying.
I haven't been gone very long, but it feels like a lifetime.
I've been sleeping so strange With a head full of pesticides I've got no plans in too much time
I feel too restless to unwind I'm always lost in thought as I walk the block To my favourite neon sign Where the waitress looks concerned
But she never says a word Just turns the jukebox on and we hum along And I smile back at her And my friend comes after work
When the features start to blur She says these bars are filled with things that kill But now you probably should have learned
Did you forget that yellow bird? How could you forget your yellow bird? She took a small silver wreath and pinned it onto me. She said this one would bring you love. And I don't know if it's true, but keep it for good.
Just a la fusta, Sant Just en directe. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig d'ons per posar-nos al dia de l'actualitat a nivell més general, més enllà de ser injust.
amb l'Andrea. Bé, bon dia de nou, Andrea. Bon dia. I comencem repassant el tema del dia a les portades, que avui és un d'aquells dilluns, de vegades passa, que és una mica més complicat de trobar un tema comú en tots els diaris, segons com també és bo, perquè vol dir que a vegades cua costa per una qüestió o altra, que no estem tots tan estigmatitzats. I avui hi ha dos temes concrets en què, més o menys, d'alguna manera, les portades tracten... Li donen molta importància el tema de la victòria del Barça ahir,
però com després suposo que faràs també els titulars esportius. Jo en tindré. Prefereixo centrar-me en un altre tema que té a veure amb política i amb aquest text, aquest referèndum que es vol portar a terme a Catalunya. I el punt avui directament diu que pel consens govern i esquerra republicana es comprometen a negociar la declaració sobiranista amb PSC, iniciativa i la CUP i diu que durant va més enllà i reclama que el text es torni a reescriure a la recerca de suports. També llegim un reportatge en aquest sentit
titulat la bilateral, una comissió soterrada en temps d'hostilitat. L'avantguàrdia també ho planteja d'aquesta manera, en aquest replantejament de Ciutadans i Esquerra per sumar-hi PSC iniciativa. El conseller OMS assenyala que la prioritat és que el poble català pugui ser consultat durant la Lleida per començar de nou, dialogar i elaborar un document conjunt, i els ecossocialistes aposten per separat dret a decidir i estat propi.
D'altra banda, el periódico, tant el periódico com el diari Ara ho planteja des del punt de vista socialista. Diu que el partit plantejarà al Parlament la reforma de la Constitució, això el periódico, i el diari Ara ho personifica en Pere Navarro, diu disposat a liderar el no. Durant vol una consulta amb una tercera opció, iniciativa, diu s'apunta a una declaració de sobirania renegociada.
i és com ho tracten els diferents diaris. Molt bé. Doncs interessant segurament també llegir cadascun dels punts de vista des d'un o altre, cosa que també convé, sempre que es pot fer-ho, per tenir una mica més de camp de visió obert. Passem ara a l'actualització de tot plegat a través dels digitals. Per exemple, 324.cat ens parla de canvi constitucional impulsat des del Parlament la contraproposta del PSC. El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ho presentarà aquest matí
a l'executiva del partit. És la seva contraproposta, com dèiem, a la declaració de sobirania pactada entre Ciut i Esquerra, que recull la creació d'una comissió al Parlament per instar al govern espanyol a reformar la Constitució. També se'ns presenta en primer pla que els Miserables i Argos són els avançadors dels globus d'or, en parlarem després d'aquí una estona. L'última Déu a l'Elisarant, també es fa referència en primer lloc al 324,
I finalment, un punt més d'aquell matí, que és que la venda de pisos torna a caure i baixa un 6,1% el novembre. Tampoc sorprèn aquesta notícia. A l'Hara.cat també se'ns parla en primer lloc de les declaracions de Pere Navarro, que diu que el PSC o el Parlament de Catalunya impulsi una reforma de la Constitució, és el que ha dit aquest matí.
Els matins de TV3. I, d'altra banda, també l'altre punt destacat i actualitzat d'aquell matí és que el drama dirigit per Ben Affleck, Argos, endua el guardó a millor pel·lícula pels globus d'or. I a la musicala Tom Hooper, els més agradables, per tant, guanyat tres dels quatre globus a què optava, entre els quals el de millor pel·lícula de comèdia o musical.
D'estacament d'altres informacions que trobem a les portades, Andrea, què tenim? Ens centrem en el punt avui que ens diu que el temps d'espera per si operat continua augmentant. Les darreres dades publicades per Salut mostren que en el primer semestre de l'any passat la demora es va incrementar 11 dies de mitjana. Diu que la llista de pacients disminueix en 4 persones. També ens aporta una xifra, 80.140 persones esperaven una operació no urgent a finals de juny del 2012, 400 pacients menys que el desembre del 2011.
És una altra de les notícies del diari, el punt avui emportada. D'altra banda, al periòdico parlem del tema del dia, que avui es titula Barcelona s'acosta al seu abisme fiscal, la difícil governabilitat de l'Ajuntament. Diu que Trias persegueix l'abstenció del PSC o del PP per aprovar els pressupostos per aquest any i prorrogar els comptes, diu, faria perdre a la ciutat més de 200 milions en inversions. És una altra de les qüestions.
Ens centrem ara en la portada del diari Ara i en la seva imatge principal, que és una manifestació que va tenir lloc ahir a París davant de la Torre Eiffel, en contra dels matrimonis gais. Diu el moviment contra els matrimonis homosexuals, va mobilitzar ahir amb el suport de la dreta, de 340.000 a 800.000 manifestants, segons les fonts que sempre varien, al centre de París per aturar la promesa de legalització del president Francois Hollande. I veiem doncs un moment d'aquesta manifestació i alguns lemes en francès
per la família i pels matrimonis entre homes i dones a favor d'aquests matrimonis. I destaquem també una altra de les notícies més principals a la vanguardia, perquè la imatge mana també. Veiem a Leo Messi en un dels seus gols ahir al Rosaleda. Diu que el Barça culmina la millor primera volta. Els de Tito Vilanova vencen el Malaga amb un a tres, amb gols de Messi, Cesc i Thiago. I és un altre dels temes a la vanguardia.
Doncs d'aquí ens n'anem a destacar el més llegit dels digitals, que l'Ara.cat és bastant en clau política. Avui, en primer lloc, és que durant l'anuncia que suposa una consulta en què només es pugui votar independència sí o no. El segon, que Mascolell anuncia uns pressupostos de subsistència i la repetició de retallada de sous dels treballadors públics. I el tercer tema més llegit és el comiat de companys i admiradors de l'Elisarant.
El 3, 24 punt 4, atenció perquè el més llegit és dia de fred, setmana d'hivern, és el que més ha interessat els lectors d'aquest portal. El segon tema també és que l'actriu ha analitzat el mort als 68 anys a causa d'un càncer i el tercer, que durant considera que la proposta sobiranista no ha engegat bé i proposa començar de nou.
I d'aquí ens n'anem cap a les contraportades. Andrea, avui comencem pel diari Ara, on ens trobem amb l'article semenal de l'Antoni Bassas, que avui es titula Qui s'ho passa millor? I es refereix a aquest Barça, que també està guanyant tots els partits que tenen en aquesta temporada. Diu en Vilanova a la banqueta, els jugadors han mantingut una cultura de vestidor guanyadora. I ens diu, comença dient, mentre Maurinho afirma que aquesta temporada
Obracometes han passat coses de les quals no vol parlar. Els barcelonistes, en canvi, tenen moltes ganes d'explicar-se el que ha estat aquesta mitja temporada i la felicitat final que insinua. I Antoni Bassas fa la seva lectura. Diu que aquesta primera volta ha servit per saber que els jugadors volen guanyar-ho tot sempre, escarmentats per la temporada anterior i responsabilitats, diu, pel canvi de mister.
i doncs ens explica, segons ell, les claus d'aquest Barça guanyador. Diu que Piqué ha tornat i el Barça ha tornat, el va millorar d'equip i Tiago ja és una certesa en un mig camp en què és gairebé impossible tenir un lloc. I que després, per sobre de tot, estan 10 iguals quatre monstres, que són Messi, Iniesta, Xavi i Busquets. Doncs tot una elogi d'en Toni Bassas a aquest Barça. De aquí ens anem cap al diari El Puna avui, on el titular d'avui
Som com el corall viu de la Gran Barrera australiana. És un titular difícil d'entendre sense contextualitzar-me. És una entrevista que la Marta Monedero fa a Gabi Martínez, que és escriptor, i que presenta un llibre titulat En la Barrera. És un llibre que parla de la Gran Barrera de corall que hi ha a Austràlia. La Marta li pregunta què és el més impactant del seu viatge a la Gran Barrera, i diu que té una extensió tan gran de blanc d'animals morts
que la idea és prou atractiva per a intentar aprofundir-hi. Això és el que va intentar fer en la barrera. Per poder escriure aquest llibre es va desplaçar cap allà, va conèixer la zona i Marta Monedero també li pregunta pel tema política a Austràlia, com està allà. Diu que no hi va entrar gaire en política però el govern pren decisions serioses, com ara la de tornar a territoris als aborígens, dins d'un projecte de regeneració global. I una altra cosa que destaca el Gavi Martínez és que en Mou Anà, més enllà de les notícies, diu perquè el món encara no està explicat.
Doncs això ho trobem al punt avui. Passem a més contraportades. A La Vanguardia, per exemple, ens trobem amb el titular següent, que és, no vull decebre el nen que vaig ser. Entrevisten avui a José Sacristán, que és actor nominat al Goya com a millor actor per El Muerto y Ser Feliz. Diu que té 75 anys i que va néixer a Chinchón, a Madrid. Fa una mena de... És un barri o és un poble? És un poble. Sí, està... És curiós. Sí, és bonic.
Sí, té una plaça bonica. Bé, és com deia l'entrevista a José Sancristán, la Ima Santxís, i parla de com va començar una miqueta en el món del cinema, en el món de la interpretació, i bé, parlar de la seva infància, de com vivia, en quines condicions vivia a casa seva, es veu que el seu pare estava a la presó,
que també l'anava a visitar i que hi havia moltes coses que el sorprenien. Al cinema el sorprenia molt. El ritual de donar uns diners i entrar en un lloc on s'apagava el llum i apareixien vaquers, indis i morts, diu que li fascinava, que durant molts anys va pensar que allò que veia era real i que fins i tot un dia, mentre veia les mil i una nits, el cinema a Padilla es va desmaiar quan van torturar el Durhan Bey.
i explicar que va començar el Teatre Mater als 14 anys i que després de l'Emilia Melilla es va apuntar a la biblioteca i per començar a llegir i parlar amb la intenció d'armar-se per aquest ofici d'actor. Déu-n'hi-do, doncs. Mira, podem descobrir també un trafacet una mica diferent d'aquest actor José Cristán avui a La Vanguardia. I finalment al periódico tenim una entrevista també d'un tema així d'actualitat, ens diu, em produeix molta tristesa veure el bosc calcinat.
L'Olga Marín entrevista la Gemma d'Orca, capa tassa de Brigada Forestal i està treballant en la recuperació de les zones de l'alt Empordà afectades pels incendis de l'estiu. És una dona jove, diumenuda, pesa 54 quilos i no us tant és forta com un roure. Està treballant entre els municipis de Viura, la Junquera, Capmany i Pont de Molins, en la recuperació de les hieres afectades pels incendis.
És un projecte que finança la Caixa i la Diputació de Girona i ella es dedica a dirigir joves amb alguna discapacitat intel·lectual que col·laboren en aquesta reforestació. Diu que té molta responsabilitat en aquest sentit, que estan retirant la fusta morta per evitar que es tapin els ponts i els passos, perquè això pot ser perillós si hi ha enriuades, és una feina dura, diu.
diu que els boscos s'han de netejar i que no es fa, que antigament es mantenien nets gràcies al bestiar que pasturava i perquè es feien carboneres de les alzines, però que ara si hi hagués més tallafocs els incendis serien més fàcils de controlar, però ara amb les retallades els municipis més petits moltes vegades no tenen diners per fer treballs de prevenció com poden ser els tallafocs. Una entrevista molt interessant realment.
Doncs a la bena també ara ser-ne conscients de tot aquest problema, no? Perquè després normalment quan apareixen els incendis, recordo que es diu que, de fet, una de les coses importants s'ha de fer a l'hivern, no? Per tant, suposo que està bé que pareguin també aquests temes ara fora de temporada, segons com. Doncs de les contrabortades el que fem és passar la notícia curiosa del dia.
I atenció, Andrea, perquè tu suposo que has sentit que en alguns llocs el que fan és separar els alumnes, no? Normalment per sexe, de vegades per nivell, de vegades hi ha diferents seleccions, però no sé si hi has sentit mai que separen els alumnes per horòscop. Què dius? A una universitat, a més a més, de la Xina. És la Universitat de Biociència i Biotecnologia de Yangzhou, a la Xina, que ha decidit triar aquest mètode per separar els seus alumnes
Seria el signat dels UDIAC i segons els seus responsables està donant bons resultats. Fins i tot aconsellen els seus professors diferents estratègies d'ensenyament segons l'horòscop dels alumnes. De fet, si fem cas en d'auria, els prototips que hi ha segons cada horòscop,
S'han de fer uns metodes diferents pels signes que siguin més orgullosos, els signes que s'estimulen més la creativitat... Exacte. Jo crec que és bastant curiós, si més no diu que és bastant controvertit, diu que encara és més curiós, tot plegat, perquè en lloc de triar el tradicional euroescop xinès, ja que són a la Xina, clar que varia en funció de l'any de naixement, per tant ja seria el que estaríem fent aquí, perquè estem més o menys dividits a l'escola
segons l'any de naixement, cosa que també hi ha algunes veus que critiquen, doncs el que ha fet és triar l'horòscop occidental, és això, és a dir, triat segons el mes de l'any. Els responsables de la classe... Sí, exacte. Diu que els responsables creuen que l'objectiu és aconseguir més atenció i més motivació i que la idea, sí, sí, que dona resultats, que a les classes hi ha com una estranya sensació de plaer i que la gent ha fet molts amics de la seva home classe, etcètera, etcètera, no ho sé.
L'objectiu és aconseguir més concentració. Dius que amb una classe poden anar un nen de 5 anys. És universitat. De tota manera, suposo que sí que barreja amb gent que acaba de sortir de l'institut, gent que potser ja porta... És curiós. Curiós, curiós. Què passa a la Xina? I així acabem aquests rapes. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
Estem escoltant just a la fusta. Ara passen 5 minuts o dues quarts d'ons del matí i el que fem és obrir diaris per continuar amb aquest recull de premsa i destacar un article o algun reportatge interessant de cadascun d'aquests diaris. Per exemple, avui comencem amb el diari Ara on recomanem un article polític a la pàgina 11
que, a més a més, es fa des d'aquesta redacció conjuntament amb una redacció digital titulada el Pati Descobert. És un blog escrit per tres analistes polítics que de tant en tant fan aquestes col·laboracions amb el diari Ara i se'ns parla de les remuneracions dels diputats. Diu que la crisi i el descontentament fan entredebat al sou dels polítics i que el salari anual brut dels diputats catalans però és inferior a la mitjana europea. Diu que fa uns anys
l'escàndol de les dietes del Parlament britànic va dur a crear una agència estatal independent dedicada a supervisar els sous i les despeses dels polítics. La polèmica és més profunda però i no són pocs els que qüestionen la vigència de la remuneració dels càrrecs polítics. Diu que, a més a més, aquí va sorgir també els indignats, que una de les organitzacions que se'n van crear va denunciar fa pocs dies
63 diputats del Congrés, inclòs Mariano Rajoy, el president de l'estat espanyol, cobren dietes per allotjament tot i viure a Madrid, i que també tot plegat s'ha materialitzat també en altres casos, en congelacions, baixades de sou o alguna renúncia. Tot i això, també se'ns diu que el sou en el grup mitjà dels parlamentaris catalans és de 79.686 euros per sobre dels 60.290 que cobren els diputats espanyols, però molt lluny dels desobitats, per exemple,
135.335 euros juruts anuals dels parlamentaris italians. Diu que els estudis sobre els sous dels diputats d'Europa situen els polítics espanyols a la cua, pel que fa a retribucions, fins i tot un cop ponderats també el nivell de vida de cada país o el nivell de retribució del sector privat. També se'ns destaca en aquest article que fins i tot hi ha partits com Compromís que posen a disposició de tothom els sous dels seus polítics al seu portal web o d'altres com la CUP que l'imiten
el sou dels seus càrrecs electes, sistemes que intenten millorar la qualitat del sistema democràtic. Tot això ens en parla avui en aquest article del diari Ara, a la secció de política, on també hi ha un esquema comparatiu del que es cobra també dins d'Espanya, Catalunya, País Valencià, Espanya en general, o també països d'Europa i fins i tot Estats Units o Japó, que és el que lidera aquest rànquing de sous de polítics.
Continuem ara amb el diari El Punt Avui, que ens fa un reportatge dels 150 anys sota terra a Londres. Per tant, doncs ens parla de l'aniversari d'aquest metro, diu que fa un segle i mig que és sota terra, que hi ha 270 estacions que formen part de l'actual xarxa de metro de Londres, que és la quarta.
més extensa del món després de Seoul, Beijing i Shanghai. A causa de les successives expansions de la xarxa, avui dia més del 50% de les vies, però encara no són subterrànies, però el metro ocupa un lloc central en la vida dels londinens. De fet, hi ha 4 milions d'usuaris diaris.
I en total són poc menys de 4 milles, 5,80 quilòmetres, el que separava les estacions de Paddington al west de la ciutat ara fa 150 anys on hi havia i encara hi ha un dels grans nusos de comunicació ferroviaris de la capital britànica. I cap a l'est, als límits del west wind, molt a tocar de la city. Diu que la premsa de l'època, i amb ella molts londinens, creia que tots els marts del món caurien sobre els usuaris d'aquella aleshores revolucionari sistema de transport públic soterrani, entre altres l'esfixiada pel fum que desprenien les locomotores,
L'enfonsament a sobre dels seus caps del túnel pel qual es triculava el metro, amb explosions produïdes pel sistema d'il·luminació de les xarxes. Això és el que es preveia al principi i, evidentment, la realitat va ser tota una altra.
I a la vanguardia també se'ns estaca una efemèria d'avui però només fa un any se'ns parla de l'accident del costa Concordia, la nau que es va naufregar ara fa un any que continua davant de l'illa i que no han aparegut a més a més dues de les víctimes. Per tant, se'ns titula aquest reportatge del corresponsal de la vanguardia Itàlia, diu naufragi sense final. Se'ns recorda que va ser una jornada de record i impaciència a l'illa toscana de Giglio,
i que un any després diverses cerimònies han rendit tribut a les 32 víctimes, mentre que els habitants del minúscul territori es preguntaven si serà veritat que l'Anau podrà ser per fi remolcada al setembre i la seva vida recobrarà la normalitat d'abans de l'accident. Perquè a més a més aquest illar rep continues visites a turistes, pilgrims del desastre que volen fotografiar-se al costat del vaixell, i que el passat 5 de gener, per exemple,
5 joves alemanys van llogar a una barca neumàtica i es van acostar al costa Concòrdia, però van ser sorpresos al temporal i fins i tot van estar a punt d'anar-se'n a l'aigua. Per tant, doncs, ens fa aquest record avui pel nau fregir al costa Concòrdia al diari La Vanguardia.
I acabem aquest repull de bremsa amb el diari El Periódico, on se'ns explica avui una innovació de la tradició. És una dissenyadora gràfica que ha creat i comercialitzat un joc de cartes amb motius catalans. Se'ns diu que la idea ha nascut de la criticitat de Berta Bags, aquesta noia de Sabadell estudiant disseny gràfic, que ha decidit renovar les clàssiques cartes de la baralla espanyola. Diu que va fer un treball d'investigació i que va determinar que les colles més representatives del país eren els castellers, els cerdanistes,
els bastoners, els diables, i per això va crear un coll per cadascuna d'aquestes. La carta número 11, per exemple, està representada per un element de la indumentària de cada grup, i la 12 per un instrument propi, eliminat per tendons els tradicionals cavall o rei. Diu que la baralla catalana s'ha començat finalment a comercialitzar a mitjans de desembre, ara fa un mes, i que en aquests 30 dies ja s'han enverut més d'un miler
D'unitats a llibreries i quioscos de tot Catalunya, que costa aquesta baralla de cartes, barallacatalana.cat, 12 euros.
Passem ara a fixar-nos en les portades esportives. Ens parla, evidentment, del partit del Barça. I tot són elogis. El nou esportiu ens diu impecable, parlant del Barça que ha derrotat el Màlaga amb una dosi més de qualitat. El diari Esport ens diu que bons que sou. El Barça culmina la millor primera volta de la història de la Lliga, supercampions d'hivern.
55 punts i la imatge de Randaló es porti com de l'esport des dels jugadors fent piñabra sense celebrar un dels gols. I finalment el Mundo e Sportiu ens diu obra mestra i la imatge és de Messi en un dels moments del gol. Diu que el Barça va celebrar el seu rècord amb el millor partit de la temporada.
Passem ara a la cultura, parlem dels globus d'or que s'han celebrat aquesta matinada i ho hem comentat abans, els més herables iargo han estat les grans triomfadores. De fet, aquesta pel·lícula, els més herables, ha estat la pel·lícula que més premis s'ha endut a la setantena edició dels globus d'or. Aquesta adaptació del musical de l'obra de Victor Hugo s'ha endut tres premis, el de millor comèdia musical, el de millor actor de comèdia musical, Hugh Jackman, i també el del millor actriu secundari, Anne Hathaway.
en l'apartat de drama i els premis han anat més repartits, i la clara avançadora ha estat Argo, la pel·lícula premiat a la millor pel·lícula d'anemàtica, també el millor director Ben Affleck, que s'ha endut als Globus d'Or, tot i que no està nominat, en aquest cas, com a millor director de l'Òscar. D'altra banda, Lincoln s'ha quedat només amb un guardó, que ha estat per el britànic Daniel Day Lewis, i Argo, per tant, ha trencat aquest favoritisme que els experts donen a la pel·lícula dirigida per Steven Spielberg.
També s'han anundit dos premis, D'Iango de Cent Cadenado, que és l'última pel·lícula de Tarantino, que ha guanyat el premi al millor guia original. I en les categories televisives, Homeland ha coronat aquests premis, s'ha endut el guardó com a millor sèrie dramàtica per segon any consecutiu, i Girls ha guanyat en la categoria de millor comèdia, en Game Change, en apartat de minissèries,
o pel·lícula per televisió, i els papers de la parella protagonista de Homeland també han estat reconeguts amb els guardons de millor actor i millor actriu. Per tant, Damien Leo Isik Legrens.
I acabem aquest repàs amb un últim apunt musical, en aquest cas parlem de Patrick Wolf, que ha anunciat uns concerts íntims a Barcelona. Aquesta cançó que sentim de fons és el Winning the Wires, és un dels temes del seu últim àlbum d'aquest 2012 titulat Sandark en Riverlight.
De fet, aquest sandhark en Riverlight són setze cançons que no són noves cançons, sinó que el que fa és reinterpretar cançons seves en clau acústica i orquestral. Doncs un repàs dels seus temes més emblemàtics.
i una iniciativa que també es traduirà en clau de concerts. Com dèiem, tornarà a Patrick Wolff a Barcelona amb un anunciat que seran uns concerts íntims. El primer serà el 27 de gener a la Sala Polo de Barcelona. Us deixem amb aquesta cançó, que com dèiem és el Wine and the Wires, en aquesta reinterpretació acústica.
I'll see her waters break, rain falling to the sea, into a granite way.
Give me back my family Wild, wild electricity This wild electricity Made static
My industry Like a bird In an aviary Singing to the sky Just singing to be free Singing to be free
All along I was singing to the sky
All alone just singing to be free, to be free. Give me back my family. All alone I'm singing to the sky. All alone just singing to be free, to be free, to be free. Singing to the sky. Give me back, give me back.
My family.
10 minuts i les 11 del matí, hora de parlar del temps, com sempre amb el Carles Hernández i Rius. Molt bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vos? Ha arribat el fred, eh? Ha arribat el fred. Ha arribat el fred i ja... És la meva resposta. Sí, sí, sí, però ja tocava una miqueta, Carme. Sí, sí, estic d'acord, estic d'acord. Tampoc no podíem estar amb aquests valors tan macos. Mira, ara tot just fa una setmana, era un dilluns amb 19 graus, ara en tenim 6, la diferència és molt important. Després torneré a pujar del micròfon que tira balla. Sí.
I la diferència és molt important, o sigui, la de Pallada ha estat molt destacada, tot el país també, en altres zones. Bueno, sempre passen coses rares a Catalunya, perquè tenim molts microclimes, és un clima molt especial, però bé, en zones com... com la Pla de l'Urgell, Capalleida, la Plana de Vic, totes aquestes zones es veuen beneficiades del sol, el vent els hi neteja una miqueta l'ambient i tenen valors més alts, o sigui, la diferència és que molts punts ha baixat molt la temperatura, però en altres punts s'ha recuperat. Per exemple, la nit de divendres a dissabte,
A Lleida hi havia 3 sota 0 i la nit de dissabte, diumenge, a Lleida la mínima va ser de 3 graus. O sigui que la diferència és de 6 graus. Sí, sí. És per si no tens vent, si tens la boira, la boira que ja estàs de gebrador, amb humitat, doncs faria una miqueta la situació. Que va ploure bastant, no? Més del que havíem previst. Dos litres a Sant Jose, tampoc no és allò per tirar coets i celebrar-ho... Clar, no, era una pluja gaire intensa. Era molt fineta. De matinada ens va mullar el carrer Iprou, ens va mullar els carrers Iprou, que va caure entre les 3 i les 4 del matí,
i després la del migdia, entre les 12... entre les 12, és que se me'n porta en una escala. Entre les 12 i la una, va haver una miqueta més d'intensitat, que tot just coincidia amb els 3 toms. Ja ho parlàvem, que hi havia aquestes possibilitats de matinada, però de dia no. I quan vam venir de fer l'entrevista la setmana passada, vam comentar, diu, què passarà si pogués ploure? El Ramon Aguadens deia que estava molt segur que no ploria.
Però bé, van ser uns xàfecs molt puntuals, a més només van abarcar el Vallès, el Barcelonès, el Maresme, i eren gotetes, o sigui, eren molt fines. I també saps que la nit abans de la matinada, allà a les 12, també va ploure. A Sant Feliu de Llobregat.
L'estació no ho té comptabilitzat. En la línia de les 3, poqueta cosa. Si no, els plobiòmetres, la sensibilitat està a partir de les dues dècimes de litre. Si et ve que hi ha el que cau, doncs realment pensem que hi ha la nit de matinada a Sant Just, o sigui, recollint tota la precipitació d'aquesta de la nit, i dius tu que no em consta, a mi quasi. O sigui, el plobiòmetre no em marca la noia ni pluja.
i la de la matinada estaven parlant de vuit dècimes de litre. Estaven parlant d'unes coses que sí que cau i l'humitat elevada és suficient per deixar el terra mullat i semblar que hagi plogut. Ma mare també m'ho deia. Ma mare ha plogut molt aquesta nit. No, està mullat el terra, però no ha plogut molt. Tant de bo hagués plogut. Perquè, precisament ahir, 13 de gener,
feia un mes que no plovia Sant Just. O sigui, justament, l'última precipitació, que van ser 5 litres per metre quadrat, va ser un 13 de desembre. Ah, sí? Vam entrar en aquell episodi, que m'ho preguntaves, ho vaig anar a enviar, i vam entrar en un episodi bestial d'un parell d'anticiclons que ens han marcat les festes, que m'ha marcat Reis també, ha marcat el final d'any i l'inici d'any, i tot just diumenge hauria de fer un mes que no plovia Sant Just i ens van caure aquests dos litres per metre quadrats que benvinguts són. Què ens queda? Doncs una setmana molt distreta, Carme, perquè tindrem una miqueta de tot. A veure.
encara aquest matí si tenies l'opció.
privilegiada de poder mirar cap al mar aquest matí, a les 7, 8 del matí. Tenies un núvol compactiu a dins del mar, amb llamps i trons tota l'estona, i vinga llamps i vinga llamps. Era preciós de veure com avui sortia el sol per un cantor, aquest núvol al mig de pava, es feia aquell sol vermellós, i a més a més tenies l'espectacle dels llamps. Ha estat una sortida de sol molt maca avui d'aquesta... Si tens l'opció de poder-ho veure, o de pujar una muntanya aquella d'al matí, doncs hauran disfrutat molt, els que els agrada veure paisatge.
i això vol dir que hi ha una certa inestabilitat i que aquesta inestabilitat que teníem ahir diumenge marxa cap al mar. Se'ns en va cap a les Balears, se'ns en va cap a Itàlia i dona pas a l'entrada de vents del nord, o sigui, ha marxat el front d'ahir diumenge que ens afectava, va deixar algunes precipitacions al Pirineu, ha nevat al Pirineu, han caigut algunes precipitacions, ha canviat una mica la imatge d'aquest Pirineu tan sec i només nevat a les zones artificials, pràcticament, i al llarg d'aquest cap de setmana hem tornat a veure un Pirineu que fa una miqueta més de goig per l'època de l'any que estem.
Avui entra vent del nord, intens, fort, als dos extrems del país, la Tramuntana i el Mastral estan entrant amb una certa força, això provocarà... També el notarem una miqueta aquí a Sant Just, aquest vent que bufa del nord, que és minso, tampoc és massa important, de 10-15 km per hora, però ens dona més sensació de fred. Aquest matí, tot i el termòmetre que marcava entre 5 i 6 graus, la temperatura de sensació era de 3 graus i mig aquest matí a Sant Just, o sigui que la sensació la tens molt freda,
però el termòmetre està amb els seus valors normals. Ara tenim 6 graus de temperatura, avui esperem arribar a una màxima, al voltant dels 8, 9, potser 10 graus, amb una mica de sort si el vent s'atura, però la sensació serà de fred perquè aquest vent no creiem que avui acabi de marxar.
Els núvols serà variable. Podria créixer alguna nublada de cara a aquesta tarda. Hi ha algun avis del servei meteorològic que podria caure alguna calamarsada o alguna petita tempesta, més probable cap a les comarques del nord de Barcelona, la comarca del Maresme, el Vallès Oriental on es troba el Montseny. En aquestes zones podria créixer alguna tempesta deixant algun ruixat. Podem veure algun núvol gris d'aquests així?
d'aquests que et diuen, no és que hagi de caure molt, tens el cel completament blau però veus un núvol negre ja col·locat, que això és el fruit del fred que hi ha en alçada. Molt bé, tot això se'ns retira i demà dimarts ens entra una altra història diferent. Ens arriba des del nord, és un, podríem dir, un front amb molta humitat que entrarà pels Pirineus i que provocarà un, podríem dir, d'altabaix pel que fa a les quantitats de neu al Pirineu. Una vara força. Sí. Demà el que és Vall d'Aran.
L'altarriba a Gorsa, el Pallars Sobirà, el Pallars Josà Justet i també cap a la vall d'Andorra. Tota aquesta zona podrien acumular durant el dimarts i el primer dia del dimecres més de mig metre de neu. O sigui que la nevada es fa molt important i han avisat els serveis meteorològics i hem de pujar cap allà al llarg de les properes hores. Anem-nos preparats perquè sembla que aquesta entrada
que ens arriba del nord i que porta molta humitat a sobre, donarà molta precipitació al Pirineu, sobretot de Lleida. Aquesta nevada demà s'intensifica en aquesta zona. A la resta del país, com ens afectarà? Doncs amb alguns núvols. Ens entra de nord, entra més fred, demà farà una miqueta més de fred que avui, tenim alguns núvols i podria haver alguna precipitació a la tarda, però no és gaire probable que pugui passar Sant Just. Sí que podria passar la meitat nord de Catalunya però cap a baix.
La cota de neu està al voltant dels 700-800 metres en alguna altra zona de Catalunya.
Dimecres aquesta clopada sembla que gira una miqueta cap a est, suest, això ja ho estem ja preveient amb una miqueta de pinces i sembla que podríem tenir un dimecres molt noblós amb temperatures que podríem pujar una miqueta i que ens podria deixar fins i tot al migdia alguna precipitació senjus. Hi ha alguns mapes que fins i tot ens marquen un 70% de possibilitats. Home, déu-n'hi-do. Sí, sí, no està mal.
de precipitacions dimecres al migdia. Va. Ni al matí ni a la nit ja la cosa s'arreglaria. I amb aquesta petita pujada de temperatures, pujada no estem parlant de valors primaverals, estem dient que potser... No tornaríem a principis de la setmana que ve, per entendre'ns. No, no, no. Això no passarà. Però sí que si avui tenim 9 graus, demà potser en tenim 8, dimecres potser podem arribar als 11 amb el seu 10 o 11.
però hi ha una altra previsió que entre dijous i divendres, tot i la presència del sol, ens pugui tornar entre una aglopada d'aire fred, vent del nord, que això podria tornar a fer baixar els termòmetres molt semblants avui o demà dimarts. O sigui que amb petits alts i baixos, una setmana marcada pel fred podríem dir, perquè encara que dimecres puguin una mica, serà una setmana freda, i d'altra banda, doncs amb aquesta possibilitat d'inestabilitat. I la gran notícia,
Si es confirma les previsions d'avui, la nevada de demà al Pirineu, sobretot al de Lleida, serà de gruixos importants i aquesta és una molt bona notícia per a tota aquella gent que li agrada l'esport d'hivern. Molt bé. Doncs perfecte, Carles. Estem entretinguts. Veig que estarem aquesta setmana. A diferència de l'anterior, hi ha una mica més de moviment, més coses per explicar. Molt bé. Perfecte. Ho trobo molt bé. Estava molt avorrit. Però tu i tots els meteoròlegs. Es notava que necessitava una mica de... Estaven pensits. Ningú es fia cas.
Ja faig jo la previsió, no cal que entris, fatal, fatal. Doncs no anem parlant aquests dies, gràcies Carles i fins ara. Que vagi bé, bon dia. Just a la fusta.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enair Pro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enair Pro. Truca'ns al 6 82 345 853 o consulta la nostra pàgina web enairproseguridad.com.
Enherpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Estem escoltant Just a la Fusta. I connectem ara mateix amb la xarxa, tot seguit del bulletí dels Sant Just Notícies, i tornem a partir de les 11.10, en què parlarem amb Gala Cortel,
responsable del banc de sang i teixits que demà s'instal·la de nou a Sant Just. Fins ara mateix.
Bon dia, us parlem, Maite Polo i Oriol Pujador, la diputada d'Esquerra Republicana i vicepresidenta del Parlament. Anna Simó es mostra escèptica davant la possibilitat que el PSC pugui donar suport al text sobiranista pactat entre Convergència i Unió i els republicans. En declaracions a la xarxa, Simó desconfia de la proposta que vol fer ara el PSC i que aposta per una reforma de la Constitució espanyola.
incorporar-s'hi per dir què. Per tant, jo crec que hauria de canviar molt perquè el PSC que hi ha ha dit, i per no parlar del PSOE, ells també s'han de decidir a veure què fan. Jo crec que, en fi, si van fer un estatut que no implicava cap reforma constitucional, i va acabar com va acabar. El text s'hauria d'aprovar la setmana que ve durant el primer ple d'aquesta legislatura iniciativa per Catalunya. Vers espera poder modificar també aquesta proposta per poder-se sumar l'acord.
Els Mossos d'Esquadra han detingut un home acusat de robar amb força diversos domicilis de la comarca d'Algarraf. Actuava sempre de nit mentre els propietaris dormien i s'enduïa objectes de valor, com ara joies o bé diners en metàl·lic. Tot i que s'ha conegut avui, els agents el van detenir la nit de Reis mentre intentava robar en un pis de Vilanova i la Geltrú. Els veïns del bloc van alertar la policia i en el moment de la detenció, la policia va enxampar el lladre forçant els panys de diversos habitatges. L'home té nombresos antecedents policials i ja ha ingressat a la presó.
I la Guàrdia Civil ha detingut 12 membres d'una banda dominicana que venia droga presumptament a la comarca del Baixa Empordà en l'operació que es va fer el 18 de desembre però que no s'ha conegut fins avui. Els agents van escorcollar tres domicilis de Sant Feliu de Guíxols i van intervenir un quilo i mig de cocaïna i gairebé mig més de marihuana. En els habitatges dels detinguts, la Guàrdia Civil també hi va trobar balances per pesar i manipular la droga, telèfons mòbils, joies...
i 1.600 euros en efectiu. L'operació continua oberta i no es descarten noves detencions. Aquesta hora comença a Solsona, una nova reunió dels treballadors i la direcció de l'empresa de fusta Estradema per intentar pactar les indemnitzacions dels empleats pel tancament de la planta. Si no arriba a anar a cap acord, el comitè ha convocat una protesta simultània de totes les fàbriques de la multinacional a l'estat espanyol dimecres.
El director del Laboratori de Salut Media Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili assegura en declaracions a la xarxa que no es deixarà sense control medi ambiental la incineradora de constantí al tarragonès quan es faci oficial
la privatització. Josep Lluís Domingo respon així a l'alcalde de Constantí, que ha advertit que la venda d'aquesta planta no inclou cap partida per mantenir la comissió de seguiment medioambiental. No vull pensar-ho, tampoc, perquè em sembla que seria un disbarat maiúscul. Si vostè es compra un cotxe nou i li fa una sèrie de revisions,
per estar més tranquil, quan el cotxe és nou, quan el cotxe té, concretament, com la planta, ara té 13 o 14 anys, no deixar-ho, llavors, pas de fer-les, no? La incineradora de Constantí funciona des de fa 13 anys i és l'única de tot l'estat dedicada als residus espacials industrials. D'aquí una hora es farà el funeral per analitzar-en el tenatori de les Corts de Barcelona. Serà una cerimònia laica i oberta als ciutadans per desig express de la família. L'actriu va morir durant la nit de divendres a dissabte d'un càncer als 68 anys.
La venda d'habitatges a Catalunya ha tornat a baixar el mes de novembre de l'any passat es van comprar un 4% menys de pisos i cases que el mateix mes.
De l'any 2011, tot i això, segons les dades fetes públiques avui per l'Institut Nacional d'Estatística, es van vendre gairebé 3.500 habitatges en un sol mes i un de cada tres va ser de nova construcció. Tot i la davallada en la venda immobiliària a Catalunya, hi ha 10 comunitats autònomes on el descens de vendes va ser encara més gran. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Avui a les 12 del migdia es fa el sorteig de la Copa del Rei de Bàsquet. On hi serà el Barça, tot i perdre ahir contra l'Estudiantes per un contundent 88-66. També s'han classificat i seran, per tant, en aquests sorteig de Copa, el Reial Madrid, el Caixa Laboral, el Gran Canària, el València, Bilbao i Saragossa. Aquest cap de setmana a l'ACB, victòria del FIEC Juventut i derrota del Manresa.
Encara en plana poliesportiva, destaquem que el Mundial d'en Vol avui jornada de descans al pavelló d'esports de Granollers, mentre la selecció espanyola s'enfronta a Egipte a les 7 de la tarda a Madrid. En motor, després de la jornada de descans d'aquest diumenge, avui es disputa la novena etapa del Rali Dakar entre Sant Miguel de Tucumán i Córdoba, gairebé 600 quilòmetres d'especial, la més llarga d'aquesta edició. David Costó és líder a la General de Motos mentre que en cotxes Peter Hansel segueix a la primera posició.
Notícies en xarxa. Tot seguit les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquest 2013 no hi haurà cap pas endavant en el projecte de l'escola Bressol del Mas Llull, ho ha anunciat l'alcalde Josep Arpinya, que assegura que aquest any el projecte estarà aturat. El motiu és que el Consistori encara no sap quants diners rebrà de la Generalitat en matèria d'educació, ja que el govern català encara no ha presentat el seu pressupost. Aquesta incertesa fa que l'Ajuntament prefereixi no tirar endavant cap iniciativa pressupostària relacionada amb la nova Escola Bressol que vol fer aquest mandat al Mas Llull.
Des d'alguns històries estan en converses amb l'Ajuntament de Sant Feliu per tal de fer-la mancomunada, però la situació és complicada. Segons l'alcalde, l'Ajuntament podria assumir el cos de la inversió, però el que no podria fer és assumir el seu manteniment diari. Més qüestions, el dia de Sant Jordi s'inaugurarà l'edifici de les escoles. La construcció del nou equipament de Sant Just està a punt d'acabar.
Només queda per filar qüestions tècniques relacionades amb llicències i serveis. Per això des de l'Ajuntament ja han posat data per l'estrena oficial. Serà el dia que se celebri Sant Jordi a Sant Just. Abans però, les entitats que hi tindran la seva seu allà podran entrar a conèixer l'espai i a començar a deixar els seus materials. Recordem que aquest nou centre es troba a l'espai on hi havia l'antiga escola Montserrat i a partir de Sant Jordi allà hi seran, entre d'altres, l'Escola de Persones Adultes i Sant Just Solidari.
I recordem que avui és l'últim dia per portar els arbres de Nadal naturals a diferents punts habilitats de Sant Just per tal de reciclar-los i fer-ne compost. Els punts de recollida són el carrer Generalitat amb la carretera Reial, a la vinguda Industria amb Camp Roig, al carrer Salvador Espriu amb Tudona, als parcs de Joan Maragall del Parador i del Canigó, a les places Montfalcona i Mediterrània i el Mas Lluí. Si no els porteu en aquests punts ho podeu fer quan vulgueu, directament a la deixelleria municipal al camí de Can Viosca, sense número 1.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Senyors Notícies, edició migdia a partir de la una i cinc. Mentrestant, recordem que podeu seguir l'actualitat local al web de la ràdio 3bdobles.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Senyors. Yeah, yeah, yeah.
Sí, sí.
Sí, sí.
Sí, sí, sí.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
The Hill of the Leaves, every afternoon from 5 to 7, a radial dustbend. Ok, sabeu, m'ensenyaria tu què fa? Bueno, vostè m'ha dit que volia així com a internacional. No, jo no li he dit això, no sé si em menti coses. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit a més, al començament, què diu? The Hill of the Leaves, hill, muntanya, penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contrairecció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fer de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomercal.com En bas, un bas. Ets de plàstic, el groc. Caral, tu ets de metal, el groc ja val. Oh, prig de llet. El groc bas i fet.
Però tu, tu de plàstic ets, però no ets cap envàs i si no ets cap envàs tu on vas? Encara que siguis de plàstic, si no ets envàs al groc no hi aniràs. Encara que siguis metàl·lic, si no ets envàs al groc no hi aniràs. Si no ets un envàs
Just a la fusta.
Passa minut d'un quart de dotze del matí i demà es fa una nova campanya de donació de sang a Sant Just. El Banc de Sang i Teixits instal·larà el Casal de Joves a la tarda, de 5 a 9, perquè tothom qui vulgui pugui donar sang sense moure's del municipi. En parlem aquesta hora amb la Gala Cortel, cap d'unitat del Departament de Promoció del Banc de Sang i Teixits. Molt bon dia, Gala. Hola, molt bon dia.
Una donació que, a més a més, arriba just després d'aquest cap de setmana de la gran marató de sang i deixits que, a més, aquest any, incorpora la novetat de ser una marató també a nivell virtual, no?, a través de les xarxes socials. Exacte, la veritat és que el dissabte de nit vam acabar aquest acte més central d'aquests dos dies i hem interromput aquí a Barcelona amb una xifra espectacular de 2.737 donacions. Bueno, ha estat tot un èxit, però el dia a dia, doncs, no para, no s'atura.
i per tant també és important recordar que totes i cada una de les visites que fem als municipis per fer-ho més fàcil, posar-ho més fàcil a la ciutadania. Clar, possiblement aquestes 2.700 donacions ajudaran al que explicava l'altre dia, justament a la Penya del Morro també, que el després de Nadal és bastant important, que potser el desembre és un mes més fluix i per tant tenir tot aquest marge permet que tot plegat circuli una mica millor.
És important fer una campanya gran, una acció molt gran, perquè les donacions socials, els components sanguinis que es van suministrant es van perdent, i és important recuperar-se amb rapidesa. Per tant, aquesta crida en forma de marató, a través de les xarxes, perquè qui millor que una persona que és donant que expliqui les seves experiències i que animi a qui encara no ho ha fet. Per tant, per això anava molt amb aquesta línia,
de les eines digitals, les xarxes socials, a través dels nostres donants que són molt actius tant donant sang com també compartint i explicant les seves experiències. L'any passat ja es va fer una amàrata de donants, però s'ha incrementat de manera bastant important en només un any. Ho atribueu aquest paper de les xarxes? Sí, la veritat és que el que nosaltres sempre notem és que moltes vegades les persones no venen a donar perquè no s'han assabentat, malgrat que sortim en els mitjans, ho expliquem,
En els pobles també hi ha cartelleria, avisem els estadonants, però sí que és cert que les xarxes socials ens ajuden molt a arribar amb molta rapides amb un gran nombre de població. I això ha anat bé a la marató, però ha anat bé a totes les campanyes que també hem tingut al cap de setmana. I esperem que també demà a la tarda aquí a Sant Just. Clar, aquí a Sant Just hem dit altres vegades també que en general també hi ha prou moviment, no? Deu que estàveu contents una mica
amb la resposta, però suposo que també m'imagino que sempre encara en cal més, mai s'ha d'estar prou satisfet en aquest sentit. Sí, la veritat és que aquí, les quatre visites que fem, la participació és molt bona. Sí que és veritat que nosaltres, i per això també, aquest motiu també té a veure amb les xarxes socials, també ens agrada molt que comencin a donar sang al jove, al públic jove, que per a nosaltres també és molt important. I per tant, sempre és allò d'estar bé,
moltes gràcies a tots els donants que al llarg de tot l'any segueixen donant sang, però encara segur que hi ha moltes persones que ho poden fer i que encara no ho han fet. No sé si té el mateix valor la sang o si és diferent o va diferent la sang d'una persona jove que una persona gran o l'únic que compta en aquest cas és el rang sanguini. Exacte, la veritat és que la sang, tota la sang és bona, tingui l'edat que tingui,
Però sí que és veritat que als joves, quan més gran... Bueno, però sempre hi ha coses que et fan que no puguis donar sang en algun moment de la teva vida. I la veritat és que va bé que la gent jove... comenci a pensar en aquest acte solidari tan necessari. I per tant, sí que és bo que s'iniciï amb això. Clar. D'altra banda, també recordem que en principi pot donar sang tothom que hi tingui. Per tant, entre 18 i 65 anys hi pesi més de 50 quilos.
I després els altres matisos, un cop es vagi abans de donar sang, hi ha algú que t'explica si es pot fer o no. De principi la idea és que ningú es descarti si mateix. Això mateix. A la nostra pàgina web sempre pots fer les preguntes pertinents a través del metge, sempre hi haurà algú que també t'ho contesti, però totes les campanyes hi ha un metge que al final serà qui et dirà si pots o no pots donar sang.
I després l'altre dubte de vegades és si algú va donar sang l'última vegada a qui s'enjust, que seria em sembla el setembre, ara ja pot tornar-ne a donar, no? Ja ha passat prou temps. Exacte, totes les persones que... Vull dir que sí, sí, que quan no desorganitzem les quatre visites... Ja sap perquè puguin saber... Això mateix, perquè puguin tornar a donar sang. Els homes ho poden fer quatre cops l'any, les dones tres, i entre una i l'altra han d'haver passat dos mesos.
A més, és un gest molt simple i que no porta gaire estona. Val la pena que amb aquestes petites coses, aquests petits gestos, que en principi s'ajuda molta gent, perquè la sang és molt important en molts casos, en molts tractaments. Sí, és important, a més, recordar i seguir informant la gent que d'una bossa de sang o d'una donació s'extreuen els tres components més importants i, per tant,
ajudes a tres malalts diferents. Extreiem el plasma, les plaquetes i els hematies, i per tant és important saber que estàs ajudant a diferents malalts. Això amb cada donació, no? Exacte. Amb cada donació, cada component té la seva funció, a més a més, i té una durada també, té una caducitat, i això tampoc ho podem oblidar. Per això sempre diem que les donacions han de ser constants, han de ser diàries,
Perquè cada dia nosaltres suministrem els hospitals aquests 800 o 1.000 components a totes les clíniques d'hospitals de Catalunya. I aquí a Sant Justos trobeu que la gent acostuma a repetir? És a dir, que la gent que ve a donar sang és gent que ja ha vingut, si no l'última vegada, l'anterior? Sí, la veritat és que en general el que es nota molt és que la persona al donant actiu és el que va molt sovint al poble, estava pendent. En seguida veu, sap més o menys quin dia més o menys estaran per aquí,
I sí que he dit que costa, de cada campanya, fer nous donants. És el que cal buscar, segurament. Clar, vull dir, al millor dels 50 que poden venir, al millor hi ha cinc que són de primera vegada. Això és el que costa. Potser és el que s'ha aconseguit en la marató d'aquest cap de setmana, aquests primers donants, que ara el que cal és mantenir-los, imagino. Exacte. Per una banda, sí que hem vist, no tenim el detall, però el tindrem al llarg del dia, aquests nous donants,
que no havien fet encara una donació. I, d'altra banda, gent que feia molt de temps que havia deixat de donar sang i que han tornat a fer-ho. I això també és molt important. I arran de la bona resposta, es plantegeu més actes d'aquesta mena, potser no tant a nivell marató que ja seria un acte més anual, però sí més qüestions vinculades amb tota aquesta repercussió a les xarxes? Sí, la veritat és que una de les coses que sí que hem vist és l'utilització de les xarxes per moltes de...
per molts moments que ens passa. Aquest estiu ja ho vam veure. Quan vam tenir un moment de les reserves baixes, sobretot del grup zero negatiu, les xarxes van fer molt aquest paper d'arribar al màxim i de parlar amb molta població. I això és bo. Per tant, sí que li seguirem pensant i esperem que els nostres donants segueixin compartint tot el que pensen i totes les seves experiències amb la resta.
Perfecte, doncs moltes gràcies, Gala Cortel, Cap d'Unitat del Departament de Promoció del Banc de Sang i Teixits, per explicar-nos avui també tota aquesta situació, fer aquesta valoració del cap de setmana i també intentar motivar la gent perquè s'animi. Demà a la tarda, entre les 5 i les 9, al Casal de Joves de Sant Just, aquí al Banc de Sang i Teixits, tornar a instal·lar-se. Moltes gràcies i fins aviat, que vagi molt bé. Gràcies, adeu. Adeu, bon dia.
Posem música ara a aquesta segona hora amb el tema Zebra de Beats House i de seguida hi tornem amb la tertúlia política de cada dilluns amb en Josep Coderca, Vicent Riera, Jaume Jalaverti i la Carme Madó. Fins ara mateix.
You know your goal You don't forgot a word Always as child and boy
Bitter than the rest of all this century, all this century of me. Your love is dead in the white sand. Dirtiness and vines, ice and mildewines. Don't I know you, bitter than the rest
Anyway, run, you run before I
No, no.
I smile.
Run, you run before us Black and white walls Arching among us Anyway, run, you run before us
Run, you run before us Black and white horse Arching among us Anyway, run, you run before us Black and white horse
Just a la posta, al Magazine del Matí.
Amb un dos quarts de dotze del matí, aquesta hora, com que a dilluns, fem tertúlia amb el Vicent Riera, la Carme Madó, el Josep Coderc i en Jaume Gelaber. Molt bon dia a tots quatre. A més, també és la primera tertúlia que fem almenys amb vosaltres de l'any, per tant, també us diem bon any, tot i que ja estem gairebé a la meitat del mes, però serveix igual, no?
Queden 12 mesos igualment. No em preocupis que passa ràpid això. D'aquest 2030, sí home, però just al principi de l'any encara fa una mica més d'efecte que per Nadal encara falta. En tot cas hem començat l'any més tranquils potser de com el vam acabar a nivell polític. Vull dir que vam acabar un desembre molt intens, ara tornem a tenir coses remogudes perquè ara ja portem una setmana suposo de curs lectiu polític també.
I tinc unes quantes coses apuntades, no sé si n'hi ha unes quantes, he anat apuntant i he pensat que no passaran tantes coses, però que sí que en passen. I primer, si us sembla, com que encara també és una mica dels temes que està ballant una mica encara, tota aquesta declaració de la independència que han acordat de moment Convergència Unió i Esquerra Republicana, i que ara està parlant de si tot plegat ha anat massa ràpid, si s'hauria d'haver buscat més consens amb altres partits, si fins i tot dins dels partits
En el cas de Converència i Unió també hi ha discrepàncies. Com ho veieu? Creieu que ha anat massa ràpid o creieu que realment calia que hi hagués un acord entre aquests dos partits que en principi han estat els... Alguns dels... Jo crec que en realitat és un projecte. No és el que s'ha d'haver aprovat definitivament. I és ofer a tots els partits la possibilitat que facin les modificacions que creguin oportunes. Per tant, centrat en un diàleg.
Aquesta actitud que han observat certs partits i els altres partits em sembla absurda, perquè en realitat el que ha d'iniciar el camí és el govern, és més ben dit, el que m'han dit és el govern. Per tant, aquest és el que ha d'iniciar.
El demés, sí, ho han de fer així. Això haurà d'anar a aprovació al Parlament. Per tant, s'han de fer esmenes, s'han de fer rectificacions, s'han de fer una sèrie de coses per arribar a un consens. Per mi ha sigut absurd. És a dir, fer una taula de sis és no entendre's. Aquesta és la realitat. Una taula de sis, una taula de dos, ja hi ha dificultat d'entendre's, però almenys es poden entendre. Una taula de sis encara estarien parlant-ne.
En aquest sentit, justament ahir al diari Ara, per exemple, hi havia un article del Toni Soler que es deia Les Ramonetes d'Esquerres i que parlava justament, doncs, de... potser, doncs, del paper que havia fet, adoptat en aquest cas, iniciativa, fins i tot, doncs, també, el partit socialista en l'altre línia, però aquesta... potser aquest orgull, no?, segons com, a l'hora de... davant d'aquesta declaració. Jo crec que, bé, ja sou fer que...
que posin les manifestacions, que rectifiquin, això no, això sí, això s'hauria de treure...
Crec que se n'ha espantat tot massa. Sentint alguns tertulians com Màrius Caroll, per exemple, el vaig sentir aquest matí i el vaig sentir l'altre dia a la tertúlia de TV3 de divendres. Que és bastant moderat, tot i que tothom sàpiga més o menys de quines idees es mou, però en principi no xeca mai el to. I està molt enfadat amb el que està passant. I ho diu obertament, que creu que tot està anant massa ràpid.
no s'està fent el que s'havia dit abans de les eleccions i que ho veu massa precipitat tot plegat. I m'imagino que com ell, una altra part dels votants de Convergència. Però com diu el Josep, és tot un plano, que encara no hi ha... Un projecte. Ai perdó, un plan. Un projecte, que falten dos anys per... Sí. Per que es faci el sondeig. I estan tots una miqueta escagarinats.
És la meva sensació, no? Perquè per exemple el paper que està fent amb tot el respecte al PSC, aviam, és que s'ha atabalat... Això també us ho volia comentar. S'ha atabalat tot el galliner, jo, que voleu que us digui. Ara ja no sé, no sé, creareu un partit nou, perquè és que no saps... El poble de l'Arc no sap on va.
Segurament el que fa potser depèn d'algú altre.
i claven un parell de bantallots i diuen que ho has de fer. Que no diguin PSC, que diguin PSOE, ja està, ens quedem tan tranquils? Que desapareixi el PSC? El PSOE els diu això, però ells faran el que voldran. Si ja ho veus, el ridícul. Una cosa o altra.
No, aviam, no em vull abandonar perquè després em diuen que soc una passota. De fet, aquest matí el que ha dit Pere Navarro els matins és que el que presentarà avui a l'executiva del seu partit és una proposta perquè es pugui reformar la Constitució. Ah. Espanyola. Sí. És la seva contraproposta a tot el tema. Això avui ho heu dit. Sí. Ahir va dir una altra cosa, em sembla. Allà a Madrid.
Suposo que... És que no pots anar d'abans als de Madrid. Allà a Madrid suposo que Pere Navarro deu semblar fins i tot radical, no? Del PSC, en canvi, és justament el que passa, la diferència entre un lloc i un altre. Carme, tu creus que el senyor Navarro pot semblar radical a algú? Jo crec que a Madrid pot semblar-ho. Quan va dir que s'abstindria amb tot el tema de la consulta, no va agradar gaire, no, aquesta resposta? A qui no va agradar? Al PSOE.
Aviam marquem el camí. Cada vegada que llegeixo alguna cosa d'aquest senyor se'n creuen els cables. El mínim que es pot demanar un polític és la coherència.
perquè si no saps què passa és que és un jardinet que només se'l trepitgen ells. I la gent que estem a fora, que som els que paguem el pato en totes aquestes decisions, no sabem de què va l'història, perquè ara ja no saps si del PSOE, si ets del PSC, si ets de Convergència, si t'agrada. No ho sé. Si ets d'Esquerra Republicana, si ets d'Iniciativa, perquè clar, els sent parlar i tots han descobert la sopa d'ac. Què?
Tots han de solucionar el tema i ningú fa res. I qualsevol cosa que facis, la crisi. Que portàvem això allà vuit anys o set? No tant. A veure, nena, que és d'aquest any la crisi. No és d'aquest any, però fa vuit anys justament ens semblava... Vull dir que ara ho veiem perquè estem directament submergits en la crisi. Però és que hi ha un moment que aquest dematí se m'ha tallat el cafè amb llet i culpa de la crisi. Home, clar.
És que tot ja, l'excusa que tenim per tot és la crisi. I crec que ens hauríem de posar una miqueta les piles perquè aviam com ens sortim de tot això. És aquell optimisme que falta una mica, allò que diem de vegades que cansa una mica sentir sempre
Doncs la mateixa cançó encara que sigui veritat. Encara que sigui veritat, però un to positiu. Els brotes verdes quan va dir aquell. L'alcalde d'aquí Sant Just quan ve aquí a la ràdio normalment sempre intenta posar aquest to optimista i dir que aquest 2030 serà millor i si més no suposo que és la manera d'intentar mirar cap endavant tot i que les prediccions diuen que el 2013 tampoc és que serà l'any de la gran recuperació econòmica.
les grans previsions econòmiques. No ho sé, no. I a nivell dels treballadors, i a nivell de... També voldria saber, a veure si algú ho pogués dir, què apinten els sindicats en tot aquest follant.
De fet s'han revalidat les grans figures sindicals quan fa més de 20 anys que hi ha els mateixos líders sindicals i en el cas de política sempre s'ha criticat. A Egipte ja tenen tothom en compte, ja poden renovar-se una miqueta i portar gent jove. Crec que un dels problemes que tenim ara en el nostre país en general
és que jo només demano a la joventut que s'impliqui moltíssim tu, que són els que tenen que treure endavant. Dins d'un sindicat vols dir Carme? Dins d'un sindicat i que facin el paper dels sindicats. Però no un sindicat subvencionat, sinó que la gent, com es feia abans, pagàvem una quota als sindicats i ara no, ara ells ja no tenen quotes, ja els paguem nosaltres. El paper dels sindicats ja és soleto, ja haurien de desaparèixer del mapa.
I la gent jove, que són els que tenen la paella pel mànec, aquests són els que tenen... Hi ha poca gent jove dins dels sindicats. De fet, jo com a col·lectiu jove, quan es parla és com una cosa que no es veu ni propera. És decidient que desapareixin els sindicats i que formi una plataforma la gent jove per defensar els altres. Ja està, que desapareixin. Com que no està a prop dels treballadors, els treballadors no s'ofilien. Ja han de fer-ho al revés.
han de començar de nou i que no estiguin subvergillats. Segurament es defensen uns drets fins i tot que queden lluny dels actuals, no? Vull dir que sembla que serveixin per defensar uns privilegis que no tenen res a veure amb el que es troba algú quan entra al mercat de treball. Però clar, tampoc ens hem de perdre de vista que, aviam, no vull monopolitzar ara aquesta d'això, però és que jo em poso dels nervis. En totes aquestes empreses que ens han portat a la crisis, a la caixa, a tot arreu, a tots els consells d'administració, a tots,
perquè a l'empresa on jo treballava, que era bastant gran, ja hi havia una representació a dintre del Consell d'Administració dels sindicats, on estaven els sindicats? En aquestes taules de banquia a la Caixa, Caixa Catalunya, on estaven els sindicats?
a l'esquerra, no? A que ja. Ningú. A que ja. I tothom sabia el que passava. Home, a favor. Que, què? Josep, digue'm algo. No, no. Que portes-me la contrària. No, no et porto la contrària. Porto la contrària una mica de tots. No, el què? Molten els sindicats, no? No, molten els sindicats, no. Me'n vaig amb una altra qüestió. És a dir, estem pensant en superar les crisis com a retornar a l'any, què et diré, el 2008.
Estem pensant en tornar... I això no serà així. Ja ho sé, que no serà així. Això no serà així. Se superarà la crisi, però no d'aquesta manera. No, clar. Pensem que estem en una nova era. Estem en l'era de les informàtiques. Estem en l'era... És a dir, aquella època industrial està quedant enrere. Això està quedant enrere. Ara anem a les noves tècniques i serà una nova era.
i és dins d'aquesta nova era que haurem de trobar. És el que diem a vegades, aquests canvis d'àvids. Exacte. Ser conscients que no cobrarem el que es cobrava fa cinc anys. El món sempre ha anat així. Quan hi ha hagut un canvi d'era, hi ha hagut una crisi. Clar, clar, és el que va passar. Llavors ve la industrialització i la gent va amunt. Ara això se'n va avall, la industrialització se'n va avall.
per diversos motius, perquè ja hi ha la competència de la Xina. Perquè ara tots tenim televisió, tenim una vera, tenim lavadores... I ara estem en un altre sistema que no sé al final com serà. Els anys 70-80 vam començar a tindre lavadores... És el que passa ara quan apareixen les dades, per exemple, l'altre dia de cotxes, que no sé si veu veure una gràfica que deia que les vendes del 2012
Estaven a nivells mínims de 20 anys. El gràfic era normal. Hi ha cotxes que han abaixat el preu. Hi ha un cotxe que es veu a 4.900 euros.
És un d'Àsia. No arriba a 5.000 euros. Porta motor? Sí, sí. I frenos, i llums, i tot. Això... ...algo significa. Quin sistema d'industrialització tenen aquestes empreses? És filial de la Renault. Com ho tenen?
Muntat. Muntat. No ho sé. Però ens haurem d'acostumar amb coses d'aquest tipus. Ens haurem d'acostumar i haurem d'entrar-hi. Per què? Perquè és que amb què més hi ha? Home, perquè estem en segle XXI, ja ho sé. Tornant darrere, mare de la vida, eh? Ni ahir. Jo ja no hi tornaria ni ahir, perquè ja és passat.
No és tornar enrere, segurament, però sí que és pensar que encara que sí, s'haurà d'anar endavant però que algunes coses de moment, si més no, no es podran repetir, no? Perquè justament el que ha petat, justament, ve d'aquest caraixement alguns cançons exagerats, possiblement. Bueno, però és que ara sembla que ens estiguin complicit. Desmesurat. No, no, no, no, però no només cadascú, eh, sinó a nivell general de...
Composant la gent que han consumit i que hem cregut que teníem dret a sortir una vida més còmoda. Ara, l'última que tenim la culpa és nosaltres. Com sempre. La culpa jo tinc de la lavadora. Aquest és l'extrem exagerat, però suposo que és una qüestió general del tema dels pisos. Hi havia molta gent que tenia una mica de diners que es dedicava a comprar i vendre.
Tot aquest negoci, que no era de gent només rica, i és el que ha anat petant també. No parlo de casos de desnonaments en què hi ha gent que sí que tenia uns sous per permetre-s'ho i després l'han acabat fent fora. És diferent també. Aquí també podríem entrar en un debat una miqueta demagògic també.
entre totes la mataren i ella sola se moria, no sé com es diu en català. Ja s'entén. Tenies un sol mensual quan nosaltres érem joves que cobravem per setmanes. I o per mesos. No, però ja parlo de fa tant anys que cobràvem per setmanes. Tenies un sol al mes, no?
Tu anaves a un banc, a una caixa, perquè va entrar la filosofia de comprar un pis, quan aquí tota la vida s'havia viscut de lloguer. Jo vaig néixer en un pis de lloguer i fins que vaig venir a Sant Just he viscut de lloguer. Però perquè hi va haver una època en què semblava que no podies fer una altra cosa. No, perquè era una altra mentalitat dels últims deu anys. Llavors anaves a la caixa, als bancs, 20 milions. No, doncs tinguin, anem 30.
I tu els assentaves. Si jo depenc d'un sol, jo com a Carme mai a la vida he fet un pas més d'allò que no em podia permetre. Perquè ara em permet viure normal. Perquè mai he gastat un que no tenia. I no vaig picar mai amb aquesta cosa. Hi ha molta gent que sí, tinc amics.
que la segona residència que l'ha fet, tu i ara s'ho haurien de menjar amb patates. Persones que conec. Però si que hi ha casos també... Un audi per la dona, un audi per ella... Això és el consumisme desmesurat, però que en alguns casos, en el tema de l'habitatge, que hi havia molt menys lloguer que en altres moments i semblava que si tenies un sou fix
i eren dos el que fos semblava que no hi hagués una alternativa. O és el que et volien fer entendre. Però el meu discurs sobre comprar un pis, el temps que estàs amortitzant el capital, has pagat el doble d'interessos. Llavors aquells interessos, jo me'ls poso a la caixa i faig el que vull i pago un lloguer. Tu els deixes un rebut del pis o de la casa que t'has comprat i veus 500 euros d'amortització i 500 d'interessos.
Te'n vas a viure, sobretot la gent jove. Jo recomanaria la gent jove a tots. Pots canviar de pis quan et doni la gana i anar-te'n a Londres i anar-te'n a la Mata de Pere a viure. Si t'has complicat la vida en un pis,
Cada mes has d'anar pagant. Sí, però paga els interessos. Tu has vist el rebot? Això ja és per baixar una miqueta el terreny nostre, ja no és qui parla de les altres feres. No, no, clar.
Vale, però havies de tornar, no? Com que pensaves que aquella de mama... Però també és el que hem comentat alguns cops dels motaris, el que ningú et feia cas, algun cop el Josep Codergo ha explicat el tema dels motaris fins i tot que tampoc no ho advertien a la gent que comprava i tothom té una part de culpa, m'imagino. Sí, sí, que rego la culpa o la distribueixo bastant. Començant per els tèrits.
Com que valoraven alt, cobraven més, perquè tenen un tant per cent sobre la valoració. Si jo sóc pèrit i tinc un tant per cent sobre el que jo valoro, a mi m'interessa fer-ho.
El banc veu aquell paritatge, li està molt bé i tal. I com que aquest pis d'aquí deu anys voldrà el doble, li podem fer aquest préstec. El notari. Firmi aquí. El 10% del pis? He firmat. No advertia. La obligació del notari és que té de clients. Els dos que firmen.
i els dos els ha d'advertir en l'un si ho fa massa fort i l'altre si no s'ha fixat bé en el que fa. És més, jo crec que s'hauria d'establir una norma, no sé si per llei o de quina manera, en què no es firmés cap escritura que prèviament el que l'ha de firmar no tingués la còpia d'aquella escritura a la seva mà 48 hores abans.
i que ho entengués. Si no l'entenia aquest senyor aniria a demanar a veure què vol dir tot això. És el problema de la lletra petita. No pot ser això, que arribin allà a afirmar que van completament despistats amb el que ha dit el banc i que el notari llegeix amb una decorreguda i tal.
i fer-me aquí. Mira, estava esperant a vindre avui per consultar-t'ho a tu, a tots els suïents, no? Uns amics meus s'han acabat de pagar el pis. Mirad-lo, perquè no conec ningú que hagi acabat de pagar el pis. Ja està. Se'n va anar al banc i van dir, bueno, ara que ja hem acabat, m'heu de tornar el doble de la hipoteca. No, no, nosaltres ja hem acabat, ja està. I ara ja estic, home, no, t'he d'anar
a un notari a rescatar la hipoteca. I diu el Jordi, aquest amic meu, a rescatar què? La hipoteca. I quan representa això? Entre 1.500 i 2.000 euros. Sí, sí, sí. Problema, li diu el del banc. Clar, això, teniu que llegir la lletra petita que està posat. O sigui, per dir que has pagat la hipoteca, ara, des que anar a un notari, ha de dir que has pagat la hipoteca i és entre 1.500 i 2.000 euros. Escolta, què passa aquí?
Tot s'acaba amb el miserable diner. Tu creus que això és normal? Jo no m'ho puc creure. Tinc un amic que és abogat i ja li preguntaré. Es van quedar de pasta de moniato perquè estava celebrant i tot encara que havien acabat de parar el pis.
Però no van llegir la lletra petita. És que és molt petita la lletra. Tu te'n llegies la lletra petita? Si no fas aquest pas, després no te'n vols vendre. Que no és obligatori fer-ho ara, però haurem de fer-ho. A la llarga... Però per dir que hi paga l'hipoteca, haurem de pagar. Jo no m'ho creia, ja ho preguntaré, perquè em sembla que no ho he entès bé. Això també va passar. Han de fer-ho tots dos.
El que ha cobrat, ha de dir que ja ha cobrat l'Hipteca, que no té res de reclamar ja, i l'altre per fer-se l'escriptura de sal de finiquitat. Però això li ha de fer el banc. El notari cobra. El tràmit. El banc ha de fer una carta de finiquitat al tema, o no? Ja està, aquí s'acaba la història, no? No, en realitat jo li he de donar càrrec del banc.
Suposo que ara es rasca d'un espot. Jo ja he cobrat, no tinc res més. Què passava abans? Els juriers van arribar a ser tancats mentre negàvem l'opulència aquí, que deien, coi, pagant una mica més amb una hipoteca, tinc el pis que serà més. Pagaves una miqueta més, pagaves molt més. No molt més, n'hi havia que no molt més. Al final encara no, però al principi era un 13 o un 14%.
Però n'hi havia que no els hi era tant d'allòs i com que treballaven els dos, doncs mira, ho podem pagar i anem. El banc sempre és el seu negoci. Això ha sigut per entrar una miqueta en els problemes que tenim la gent normal. Ja no parlem de política ni d'això, perquè això salta les esferes.
i per més que discutim no aclarirem res, ni ens n'entenem de res, perquè jo ara ja és que m'he tornat una miqueta, no voldria ofendre ningú, una miqueta, anava a dir un nom però ja no ho dic, una miqueta més tonteta del normal, ja quan lleixo el diari em quedo, vaig a l'última pàgina i dic, no m'he entrat de res.
Hi ha vegades li dic a la meva estimada amiga Palmira, tu saps el que vol dir això? I ella ho aclareix. Tot depèn del que aquell periodista interpreti la notícia. Però a veure, el Blen estem en cada tarda tu, que almenys no em causa cap problema.
També volia comentar-vos tot el tema que es va parlar més la setmana passada, sobretot d'una banda tot el cas Pallarès, tota aquesta qüestió de donant illeïda, també el paper que ha adoptat i després fins i tot la relació entre Convergència i Unió, fins i tot, com pot acabar derivat, creieu que fins i tot pot acabar afectant aquesta coalició. Sempre s'han portat fatal.
Suposo que si estan junts és perquè alguna cosa deu compensar. M'imagino que no sols ni un ni l'altre aniria... Però jo el Duran i Lleira el veig amb una cara que se n'han fotut tots. Però ho aconsegueix, no? Ens ho passen pels nassos. Aquesta s'ha d'aplicar després de 17 anys. Ens ho passen pels nassos i ningú diu res. És el mateix que va passar amb el Rodrigo Rato.
i amb el gendre, que passarà amb el gendre, pagaran i ja està. La bànquia se'n va a Norris i ell el col·loca en el telefòric. Però això ens ho passa a nosaltres per la cara. Escolta'm, perdona, el senyor Felipe González, que és natural, el senyor Oznara...
Doncs això no l'acabarem mai. No l'acabarem mai. No està regulat perquè en principi és sector privat. Suposo que tots ho entenem però sembla que genera impotència. El cas del gendre, aquest senyor acabarà pagant
Els 40 milions que li demanen tot això. És el que ha passat en aquest cas. Però que a més són uns diners que em pren. Jo és que clar, què faig ara? Dónde baixa la telefònica? Hi ha gent que ho ha fet eh. Sí però és igual perquè t'embassa una altra i llances...
Baslat és filial d'Arbònica, oi? Baslat és filial d'Arbònica. També, també. Perquè Telefònica és a l'amo de les línies. Aquí hi ha moltes companyies però l'amo és Telefònica. Fa l'efecte per això que s'estan destapant més cares de corrupció o potser tots hi estem parant més l'orella. Però no s'arregla. Aquest és el problema. Macarras n'hi ha hagut tota la vida. Amb la paraula fina, Macarras.
i en tots els àmbits, perquè ja s'està veient tots els colors i totes les cases. No s'ha inventat el pantomà catarè, el que passa és que avui, per sort, hi ha més informació, hi ha internet,
Hi ha la premsa que és més oberta, depèn de quina, t'informen més. Si posarà televisió. Com que no passa res, doncs endavant. Les presons no estan fetes pel penjament pobre. No ho pots creure. Fet amb grans fortunes no ho està fet. La Mèrie Barranco ens diu des del Twitter, ens fa dues preguntes. Diu que si tots anem de lloguer, dependrem de la tirania dels propietaris.
És la pregunta que llença la primera. Que se'n vagi a qualsevol ciutat d'Europa i la gent tot en viu de lloguer. I que canviïn de pis que vulguin. I això sí que és un problema d'oferta i demanda. El govern també podria posar-hi un tall al mig. I la gent jove de lloguer, que em sembla que recomanen tota la gent jove. Res d'embarcaus. Quan avui en dia les parelles tenen tot el dret a dir a qui lliga el tren.
L'altre pregunta que ens fa és que el PSC no té la culpa de tot, no? Que s'aclareixin, que s'aclareixin. No estic donant la culpa a Meri.
Però tots, déu-n'hi-do, ja ho he dit abans, entre tots la mataren i ella sola se'n va morir. Dins del partit sembla que hi ha una mica de poca entesa. Fa l'efecte que almenys arran del que està passant els últims mesos. Però és que el PSC ara aquí està molt d'habilitat. Per això, segurament perquè també han fet unes eleccions en un moment en què era un moment de transi. O potser les persones que hem tingut han sapigut revaloritzar el tema i s'ha de reconèixer això, per més del PSC que un sigui.
Que a més ens pot doldre a nosaltres, a la gent que hem sigut treballadors i tal, que ja per principi tenies que ser del PSOE o del PSC. Però és que ara ja la gent s'ho planteja i això és una realitat, Meri.
Són les dues preguntes que ens llançava i us les he volgut fer arribar perquè així també les podem comentar. Tornàvem a tot el tema d'aquesta corrupció que també deia el Jaume ara que no se soluciona. I ens ho estan passant pels nassos a tots. La gent perd la memòria perquè a l'hora de les votacions el senyor Duran i Lleida no hauria de sortir
Aquest home hauria d'estar matat si va dir que ell plegaria i no compleix la paraula. Com vols que et creguis que farà una cosa que diu? Em va dir que plegaria si podien demostrar que ell... Però això és una cosa de gent de dintre del partit. Però ell va dir... No em vaig a favor del senyor Natura. No, no, no. A més, és un tio que em cau simpàtic, a part de les coses polítiques. És un tio que... Però ell va dir si podien demostrar que ell havia fet això. Però va ser algú del partit. Que el busquin.
És que les paraules tenen doble... No, no, això està clar. I més en política, no? Perquè són l'arma dels polítics. No veus la careta que ella posa? Que se l'enfota. Què voleu ara? Sí, què voleu ara? Romana amb les cileres? La sorpresa potser ja ha estat que hagués dimitit, no? Exacte. Però per què t'haig de dimitir si no ha fet res? Ella és el responsable. Exacte, és el que ha visibilitzat molt de temps, no? El que allà clama, eh, Carme, és que després de 17 anys,
Ara, precisament, ara, surti això. Per què no es foten amb les coses que tenim ara? Perquè tot el que tenim ara és culpa d'aquests senyors que fa 17 anys que estan remenant les siretes.
I què passa amb el cas Palau? Per què no es va llogar res? Igual. I el cas de la ITB que sí que s'està movent. Sembla que vulgui anar a favor de gent. Per què un senyor, el fill del senyor Jordi Pujol, no es pot dedicar a una feina?
Per què? Ja té que estar imputat, tots. Això és el mateix que tu no puguis tenir una conta suïta. El senyor Jordi Pujol té diversos fills, com tots sabem, no sé quant, 7 o 8 o 10, no ho sé, però té una noia que és arquitecta. I va fer... Se'ns acaba el temps, eh, Carme? No, i va fer un projecte per Sant Cugat. Se li va batar perquè era la filla del Jordi Pujol. Que això també em sembla?
Suposo que és conseqüència d'altres males gestions, que és el que fa que algú altre plegui els plats trencats. En tot cas, se'ns acaba el temps. Tornem amb més temes o amb aquests temes, si voleu, dilluns que ve. Moltes gràcies a tots quatre, Carme, Vicenç, Josep i Jaume. Que vagi molt bé, que passeu una bona setmana. Adéu, bon dia. Connectem tot seguit amb la xarxa i tornem després, a una tercera hora del Just a la Fusta,
amb el centre d'estudi Sant Justencs, la cuina i l'arquitectura. Estrenem secció.
Bon dia, us parlo Maité Polo i Oriol Pujador. A aquesta hora comença el funeral per l'actriu Anna Eliserant, morta la nit de divendres d'un càncer als 68 anys. La cerimònia serà laica i oberta al públic. De fet, nombresos assistents del món del teatre, la cultura i també del sector de la política, o un planjal tenatori de les Corts a Barcelona, Unitat Mòbil, Joan Antoni Calderon, dirà que el cantarà. Bon dia. Bon dia, l'actor Jordi Bosch i el director del Teatre Nacional de Catalunya, Sergi Belbel, intervindran en l'acte de comiat organitzat per la família d'Anna Eliserant.
De fet, hi participaran el seu cosí germà, el periodista Josep Lluís Merlos, i dues nebodes, entre els assistents l'actor Eduard Fernández, que ha destacat el compromís de l'actriu amb la professió. Va donar la seva vida al teatre, ho va fer molt bé, i va estar fins al final sobre les tables, cosa que és d'acredir.
També s'interpretaran algunes peces musicals preferides de la Lyseran, com se la coneixia en el gremi, com ara la Vanera Barca Xica o la cançó Plor en mi, de Sílvia Pérez Cruz. Un cop acabat aquest acte, les despulles de l'actriu seran incinerades al Cementiri de Montjuïc.
Iniciativa per Catalunya Vers vol que l'acord pel dret a decidir sigui ampli i espera poder assumir-se el text que Convergència Unió i Esquerra Republicana vol emportar al Parlament. El líder ecosocialista Joan Herrera denuncia descoordinació en l'inici del procés. Barcelona, Anna Ruiz, bon dia.
Bon dia, Joan Herrera ha incidit en les contradiccions internes del que anomena nou tripartit format per Unió, Convergència i Esquerra Republicana. No sé si aquest tripartit actual de Convergència, Unió i Esquerra, que també hi és, no hi ha dial·la entre ells, ells sabran el que volem fer, nosaltres sabem el que volem fer i és intentar precisament que hi hagi acord i que les propostes que podem tirar endavant, com l'acord del dret a decidir, tiri endavant amb el màxim consens.
Herrera s'ha reunit avui amb el líder de la UGT catalana, Josep Maria Alvarez. Alvarez ha definit d'atemptat contra els drets humans les declaracions contínues de membres del govern català que insinuen acomiadament sobre retallades salaris dels treballadors públics. Ahir el conseller d'Economia advertia de noves retallades.
Tres setmanes després de l'últim àtom de Nissan, els treballadors de Zona Franca de Barcelona, perquè acceptin una doble escala salarial, els sindicats comencen a moure's. Comissions Obreres, la més contrària al pacte, ha presentat una proposta per intentar costar posicions. Barcelona, Maricar Magallé, bon dia. Bon dia. Comissions Obreres acceptaria que els nous treballadors cobressin un 20% menys gent de sou. A canvi, demanar que una part de la seva jornada es dedique a fer formació a càrrec de l'empresa. Javier Pacheco és responsable d'industria de Comissions Obreres.
que atiende a conseguir los objetivos de costes.
Amb aquesta proposta, Comissions Obreres vol acostar postures amb la direcció per aconseguir que la planta de Barcelona rebi l'encarreg d'un nou vehicle que pugui fer contractar un miler de treballadors. A aquesta hora està citat a declarar davant del jutge de Solsona, el regidor de Turà a la comarca de la Sagarra, que el març de l'any passat va matar un gos a trets. Lleida Marta Serret, bon dia.
Bon dia. El que llavors era tinent d'alcalde, Josep Maria Elzina, va matar a trets un gos que segons va recalcar a l'Ajuntament havia temorit la població i era perillós. Diverses entitats ecologistes ho van denunciar i en un primer moment el jutge va arxivar el cas. Ara la causa s'ha reobert, però Joan Vázquez, portaveu d'Ipsena, recorda que també volen que comparegui l'alcaldessa Mercè Valls. Va donar-hi plenament suport a que el seu tinent d'alcalde realitzés aquelles actuacions
al marge absolutament de la normativa vigent. Cal tenir en compte que això no és només una falta administrativa, sinó un presumpte delicte penal. I és aquí que nosaltres volem incidir perquè això no torni a ocórrer mai més. La causa s'ha reobert amb nous testimonis dels fets que van tenir lloc el 29 de març en un carrer de Torà. Josep Maria Elzina continua com a regidor, però ja no és tinent d'alcalde. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Aquesta hora comença el sorteig de la Copa del Rei de Bàsquet, on hi és present el Barça, el Barça-Riga, el que entrena Xavi Pascual, que no és cap de sèrie, tot i que aquest cap de setmana va perdre contra l'Estudiantes per un contundent 88-66. El conjunt l'Orenà ha aconseguit finalment el bitllet per la competició del Cau. També hi estan, en aquest sorteig, el Real Madrid, el Caja Laboral, el Gran Canària, el València, el Bilbao i el Saragossa.
En embol al Mundial destaquem que avui és jornada de descans al pavelló d'esports de Granollers mentre Espanya s'enfrontarà a Egipte a les 7 de la tarda a Madrid. I en motor després de la jornada de descans d'ahir, avui es disputa la novena etapa del Dakar. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5. Parla Andrea. 2.737 donacions de sang s'han fet durant la Marató de Donants de Sang 2.0 aquest cap de setmana a Barcelona. Era la primera vegada que es feia aquesta iniciativa, que s'ha impulsat gràcies a les xarxes socials i al web maratodonants.cat. Des del Banc de Sang i Teixits estan satisfets amb les donacions, però segueixen insistint que la demanda de sang no s'atura i que és molt necessària dia rere dia. Per això, les campanyes dels municipis catalans són molt necessàries.
Demà tornen a Sant Just davant del Casal de Joves de 5 a 9 per tal que tothom qui vulgui pugui donar sang, no només gent jove. Podeu col·laborar amb les donacions si teniu entre 18 i 65 anys i peseu més de 50 quilos, cal tenir en compte que entre donació i donació han de passar com a mínim 3 mesos. Una infraestructura que haurà d'esperar a Sant Just fins al 2014 és el Vial del Mas Lluís.
Els promotors privats ja estan urbanitzant el nou barri de Sant Just, però aquest carrer, que l'adonia amb el nucli urbà del municipi, està previst per a la fase final del procés. Els constructors han fixat un calendari en dues fases. La primera ha començat fa dos mesos i encara queda mig any per acabar-la, i la segona serà de vuit mesos més. Tot i això, les obres d'urbanització van a bon ritme i si tot segueix al ritme establert, el nou vial connectarà a Mas Llull amb el centre de Sant Just a partir de l'any que ve.
I acabem amb un apunt cultural. La Royal Opera House de Londres i la pel·lícula Amics per Sempre són les protagonistes d'aquesta setmana al Cinebaix de Sant Feliu. Demà dimarts, en el marc de la quarta temporada d'Opera i Vallet al cinema, es podrà veure la bohem de Giacomo Puccini dirigida per Joan Copley en directe i en acte des de la Royal Opera House. Començarà un quart de nou del vespre. Les entrades anticipades costen 13 euros, 11 pels socis i sòcies de Cinebaix, i el mateix dia, 16 euros, 14 pels socis.
I, a més, aquest cap de setmana es podran veure dues pel·lícules al Cinebaix. D'una banda, El bosc, la darrera pel·lícula d'Oscar Eiber, amb uns anomenacions als Premis Gaudí, en versió original en català, i, pels més petits, Amics per Sempre, una faula sobre el valor i l'amistat que es projecta dins del cicle de cinema infantil. Trobareu tota la informació al cinebaix.cat. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la una i cinc.
que podeu seguir l'actualitat local al web de radiodesvern3bdobles.radiodesvern.com. Molt bon dia.
Passant 11 minuts de les 12, és moment de parlar del centre d'estudi Sant Justencs i per això saludem la seva vicepresidenta, la Maria Quintana. Molt bon dia, Maria.
per parlar avui de l'assemblea ordinària. Sí, que tindrem aquest divendres. Aquest divendres. Aquest divendres, les quarts de set en primera convocatòria, a les set en la segona, a les golfes de Can Ginestar. I esclar, doncs parlarem del que hem fet i del que volem fer i de l'estat de comptes i de com ho tenim tot plegat i que la gent també sugereixi i digui
i també ja parlarem i proposarem la sortida, a veure què els sembla, però jo no diria res avui. No, no ens abans de res, de cap tema. No, perquè no, no, perquè la sortida és una cosa que s'ha de consensuar i a més a més encara està tot molt a les Bessaroles i falta que la gent digui que sí. I de cara a altres propostes per aquest any, hi ha alguna novetat? Bueno, també ja hem començat, com aquell que diu, a treballar amb la passejada de la Festa Major d'estiu, ja tenim idees i doncs entre això
La sortida i tot plegat, feina cadascú té la seva. També hi ha la missalània que s'està acabant d'aquest any. De quin tema era aquest any? Hi ha tres o quatre temes. Dilluns que ve ja te'ls explicaré perquè ara no te'ls sabria dir bé quins són els autors i prefereixo dir-ho en propietat.
I després les coses puntuals, com la recerca dels desapareguts a la guerra, que hi ha un gran dossier, però un gran dossier. Això és a banda de la Mislània, no? Sí, això és una feina que s'ha fet conjuntament amb en Jordi Amigol de l'Arxiu i el Centre d'Estudis, però és una feina que fa quatre anys que es va fent, però es quedaria esperada de veure la quantitat de gent que va desaparèixer a la guerra que eren de Sant Just. Però molta.
I encara s'estan recopilant coses, no creguis, perquè hi ha gent que... Ah, sí, ho tinc, ho podré, i totes aquestes coses, però bé, ha sortit molta documentació, molta. I tot això encara està en marxa, encara no es publicarà cap... No, s'està bastant definint. Després hi ha un projecte que ens ha passat a l'Ajuntament, que volen que anem al Mas Lluís, al 9 de març, a parlar de les dones que porten, els carrers porten el nom d'aquestes quatre dones
de Sant Just, i això segurament es farà en un local que s'assedi per l'associació de veïns, i doncs faríem una petita biografia de cada dona, com és la Carolina Catasús, la Maria Cinta Amigó, l'Emilia Guàrdia, la Francesca Cordes. Doncs seria una mica perquè sàpiguen, perquè els carrers de fet encara no estan fets. Un!
On està fet? El de la Carolina, que al darrere és el de la senyoreta Cinteta.
El de l'Emilia i el de la mare estan allà. És el que s'ha d'urbanitzar. Estan allà, veus uns paus... Però això dels noms dels carrers és veritat que en les zones on vius o barris que coneixes acabes sabent tant de qui era... La nostra idea era que com que no sabíem què trigarien a fer aquests carrers,
o les cases, les vivendes. Quan les vivendes estiguin fetes farem un díptic explicant qui són aquestes dones. Però, esclar, hi ha dos carrers fantasmes i un imatge, de fet. Això no és viable perquè encara no estan. Ara, què volen que anem a explicar?
qui són aquestes dones i què van fer o per què s'han significat i anirem. A mi m'agradin més fer-ho quan tot estiguis fet. Si pot tornar, no? Home, esclar que si pot tornar. Si pot tornar a les hores que calguin. Així ja es comença a fer sensació de barri, aquestes coses que ajuden. Si ens ho volen nosaltres, encantats de la vida. I explicar la meravellosa que era la meva mare, doncs imagina't, encantada. Però esclar, ho farem, ens ho ha demanat la gent també i ho farem, esclar que sí.
i després altres projectes que estan una mica penjades perquè si no hi ha diners, no es pot demanar que es faci feina, però si tu la demanes tu has d'aportar alguna cosa. També s'aprovaran els comptes d'aquest 2013. No, nosaltres continuem els mateixos, només que hi ha una baixa de la
de la Junta perquè no pot continuar, que és el Jordi Gironès, però continuarà treballant. I ell continuarà treballant pel centre i fent la pàgina web com ha fet fins ara, però deixarà de ser de Junta. I els altres continuem, però no s'incorporen ningú.
I quants socis hi ha ara mateix al centre d'estudis? Jo crec que hi ha hagut alguna baixa per defunció. Més o menys. Jo diria uns 180. Déu-n'hi-do, no? Volíem arribar als 200, però és impossible. Per això dic que per ser Sant Just i tot plegat no està malament. Hi ha altres llocs que són ciutats o pobles molt grans i no tenen potser els socis que tenim nosaltres.
Que passa que per desgràcia alguns es moren i per desgràcia alguns no poden continuar pagant la quota. La quota és molt minsa perquè encara no la pugem. No, no. Es manté. De quan és la quota? 25 euros l'any. Està molt bé, no? 25 l'any.
Hi ha gent que ha de fer números? No, això està clar. I si ets d'altres entitats, evidentment. D'això, d'això i d'això. Me'n desprenc perquè haig de fer això i això. I és lògic. I els comptes generals que s'aprovaran, hi ha menys diners per fer activitats o com serà? Tenim la nostra caixa, però després tenim el que es ven d'alguna maçalanya o llibre,
i després hi ha la subvenció de l'Ajuntament però que aquest any és menys i que aquest any no es dona per fer la missalània que s'havia donat sempre.
Vull dir, ens hem d'ajustar també nosaltres a veure com ens en sortim però ens en sortirem. Per tant el pressupost serà una mica més ajustat. Sí, però també nosaltres aquesta any hem tingut més despeses perquè eren els 30 anys del centre i hem fet coses. I a fora de fer coses també hem comprat coses que ens feien falta. I hem dit ja que ens ho regalem perquè fem els 30 anys. Com es magafonia nova perquè era molt obsoleta. Doncs una impresora. Coses necessàries per treballar. I això esclar també ens ho hem
Ens ho hem autorregalat al centre per tothom, lògicament, però per poder treballar millor. Sabem que aquest any que ve no tindrem les despeses que hem tingut aquest. I també una altra cosa, la sortida sempre mai és deficitària. Al centre d'estudis no li costa un duro. S'autofinància... tant entra, tant surt. Els gastos que comporta la...
La sortida està en govern i sense haver de tocar la caixa del centre.
Dilluns parlarem de com ha anat tot plegat i en tindrem més dades concretes. De moment recorda això, aquest divendres. Això de la segona convocatòria no ho estàs mai. Ara ja es pot treure. Què vol dir? Que s'avisava perquè tothom pogués ser-hi a l'hora. És com si hi hagués un marge. Jo crec que s'hauria anat a la primera. Comença a la primera o no?
A molts instituts que hem hagut de fer nous, que ens han demanat la Generalitat, ja no hi ha primera convocatòria. Ja canvia això. Això és una cosa bastant obsoleta. Sí que es fa en altres entitats. Però si ara molts instituts nous tampoc. Ja canvia. Doncs serà aquest divendres a la tarda a qui cangin a estar. Moltes gràcies Maria, que vagi bé, bon dia.
De seguida fem una recepta de cuina amb la Carme Madó. Ho farem després d'escoltar els The National amb el seu Terry Ballof.
T'hever loved when I'm walking with spiders T'hever loved when I'm walking in T'hever loved when I'm walking with spiders T'hever loved when I'm walking in
Es pot no voler.
A l'estiu, amb la llibertat de l'aire, s'haurà d'anar a l'aigua, a l'aigua.
It takes an ocean not to break It takes an ocean not to break
Come burn on me. The red won't follow you. Until the red let hold my center.
It takes a lot to not to...
6 minuts i dos quarts d'una del migdia, moment per posar-nos ja cap a la cuina, amb la Carme Madó, bon dia Carme, què tal? Ara sí, teníem el micròfon canviat, ara sí, bon dia. Hola, què tal, bon dia.
I és hora de pensar en el dinar, segurament si algú està a casa i no té cap idea, tu els planteges alguna proposta? Sí, un plat fàcil com sempre, més o menys, i quasi-quasi te'l dedico a tu. Ah, sí? Sí. A veure, a veure. Un cop has dit que vas fer bé xamel i no va sortir gaire bé, ara vaig a fer-te aquí unes blades gratinades.
Doncs pensava en les bledes per avui, doncs a veure si ho poso en pràctica. M'han anat de bledes, sempre he dit que si poden ser fresques millor, però si no les congelades també surten bé. A més ara és l'època de les bledes, que se l'aprofita. Que quasi no les tens ni que passar per allà perquè són d'aquestes petitones. I aprofita el tronxo i tot. El tronxo no m'agrada gaire.
Veus? En altres països llencen la coberta, mengen el tronxo i fan amb eixamels. Mira si som... Ah, clar. Sí, sí, menjant el... bueno...
Anem a fer aquestes bledes gratinades amb beixamel i formatge. Bullim les bledes, ja et dic, fresques o congelades, les escorrem, les passem per la paella, una miqueta d'oli, una llet picadeta, si t'agrada la llet. Si no, evidentment la pots eliminar. Llavors ja tenim les bledes que han tret l'aigua, perquè treuen molta aigua, tant unes com altres. Però aquella aigua no la llencis.
La beixamel es fan llets però es pot afegir una mica de líquid.
i ja dic moltes vegades que no és per la Marques que és l'única que hi ha que ens podríem patrocinar ja que estem aquí perquè no es fa grumolls és molt més fàcil que la farina perquè a més la farina té un problema que s'ha de cobrar perquè si no s'entra molt malament per exemple tu fas una beixamel que no et fa falta que faci voltus però no l'has cuida bé després vaig dir no sé quin menjat avui i és la farina que està crua
La beixa mel amb farina s'ha de fer molt lentament i que es cogui.
Barreges l'espinaca amb aquesta baixa mer i afegim formatge el que vulguis, formatge menys descremat el que vulguis. Sempre val la pena menjar una miqueta menys però menjar formatge com no mana.
A més soc molt fan dels formatges. Jo m'agrada molt el formatge, però en menys de menjar-me 100g menjo 100g. És així de fàcil. Ho barregem tot, barregem la beixa mel per sobre, ho posem en una safata, tirem el formatge que tingueu per sobre i ho posem al forn.
El que porta més feina és fer la baixa.
o qualsevol cosa pots afegir en aquesta beixamel i en espinaques o les bledes. I llavors ja tens el plat del tot complet i ja no cal fer un segon plat. O tens una peta de pernil cuit a casa. Ja serveix. Una punta de pernil serrano. Passat per la paella no? Passat per la paella i tens un plat completíssim. Amb la beixamel que aporta la seva alimentació, les bledes també i el format xerrallar que també. Està clar. Tenim un plat exquisit i barat. Perfecte, doncs mira, potser m'animaré a fer-lo aquest migdia Carme. Però recorda que quan facis la beixamel amb farina.
que té que cobrar la farina. Si no, passa el que passa. Si no, tu observa que a vegades et diuen, oi, és que no sé quin menjat avui, i mira que era fàcil, era això, i m'has entrat malament. És la farina. Que costa més de digerir, no està ben cuita. Si m'ho vas explicar a un cuiner, i si li preguntes al teu pare, veuràs com dirà que tinc raó. Perfecte, Carme, doncs moltes gràcies, i tornem demà amb més receptes. Que vagi bé, bon dia.
Estem escoltant Just a la Fusta.
La mina ens desperta, com so del silenci de l'instant recent passat. Cora ple, món buit, firmaments com braços extingits i l'angoixa de quan ens sentim. Els cris i l'angoixa de quan ens sentim.
Els crits, els agradants, quan hi penses, es descobreix allà mateixa sospirant per ser el forat. Hauria de ser el que falta, o allò que supia, amb la seiesa d'aquells que fan el som. Els crits, amb la seiesa d'aquells que fan el som. Els crits,
La mateixa mort immensa, la jovina al fons d'un riu. Sovint, sense adonar-se, van les ales i al voltant li creixen mil milions de flors. Frans i mulloses, l'eternitat és els colors. I la força amb aquests que fan cançons dels cris. I la força amb aquests que dels crits fan
cançons la mateixa llum intensa de lluny a la nit d'estiu la mateixa llum intensa de la nina quan somriu la mateixa llum intensa de la nina quan
No, no, no, no.
Ara passen tres minuts de dos quarts d'una del migdia. El que fem a aquesta hora, ho anunciem al principi del programa, és estrenar una nova secció on parlarem d'arquitectura. Ho farem cada dos dilluns, aproximadament, amb l'arquitecte tècnic de Sant Just, Eduard Casanovas. Molt bon dia, Eduard. Hola, bon dia. De Cassovi, l'arquitecte tècnic Cassovi, també ubicat aquí a Sant Just. Sí, sí, fa temps ja que estem aquí i desenvolupem la nostra tasca de l'arquitectura tècnica i l'enginyeria.
Un sector, una feina que sembla que amb la crisi està remogut com tots els sectors, però de fet aquest és un dels més afectats especialment. I el que farem cada dues setmanes, aproximadament, és explicar diferents facetes de tot aquest món de l'arquitectura i tot el que... Tot de coses que possiblement la gran majoria desconeixem de primeres. Sí, farem una miqueta de xerrada sobre temes actuals i temes específics i anirem desenvolupant-nos sobre la marxa.
Per exemple, avui que comencem aquesta secció i comencem també l'any d'alguna manera, el que farem serà parlar una mica de la internacionalització.
que és la principal sortida suposo de la majoria d'arquitectes actuals aquí a casa nostra també. Sí, és una de les conseqüències de la crisi que tenim. Evidentment no és un sector precisament fora d'ella. La construcció és un dels sectors més afectats. I com col·lectiu d'arquitectes tècnics, d'arquitectes, d'enginyers de camins,
Estem molt afectats per la manca de feina que tenim aquí, en aquest país. Hem tingut molta, hem donat molt de temps i, en clos, es podria dir d'una manera esbojarrada. Els anys previst a la crisi, suposo els principis dels anys 2000, no? M'imagino que era una cosa molt desmesurada, suposo. Sí, a partir que es va passar la petita crisi després de les olimpiades, realment... Més enrere, fins i tot, no? Més enrere, fins i tot. Ha sigut exponential.
De fet, quan un acabava la carrera d'arquitectura tècnica jo crec que tardava menys d'un mes en estar treballant i podia fins i tot triar sense inconvenients. La progressió, a més, era molt bona dins del sector. Tothom podia progressar molt ràpidament, es podia situar, podia dedicar-se amb força facilitat a ser un professional independent o a treballar dintre d'empresa. És una de les professions molt riques
en el seu contingut i pots desenvolupar molts àmbits diferents professionals dintre del sector. Que això de fet és una de les coses que ara es busca més, no? Segons quines feines o es valora més, no? Aquesta varietat de facetes, segurament. Sí, és un dels nostres valors importants. La polivalència que tenim, sobretot a circuitets tècnics, que tenim una polivalència molt gran, hem aconseguit, diguem,
ser aprenents de moltes coses, potser mestres de poques, però aquesta dubtibilitat per absorbir qualsevol tipus de coneixements permet progressar ràpidament en qualsevol tipus de feina, des de ser dins del Departament de Bombers fins a acabar fent tasques de taxació, tasques de despatx, de càlcul, obra, res més, és una de les professions que qualsevol inquietud personal es pot desenvolupar.
Doncs va bé saber-ho també perquè de vegades potser es desconeix una mica, no? També quan es parla de tots aquests mons arquitecte, arquitecte tècnic, doncs es desconeix les diferències entre un i l'altre també. Sí, si vols ja s'envoluparem un bon llistat d'aquestes coses. I ara amb el tema de la internacionalització, que ja fins i tot la paraula és complicada, és una de les qüestions que més ens toca
directament a tots. Actualment estem sortint tant professionals com empreses fora i és una de les obligacions perquè al final, bueno, així no tens recursos econòmics per afrontar el dia a dia, no hi ha més remei que sortir. Ho estem fent a tot el món, realment jo ara conec personalment moltes persones, companys,
que estaven assalariats en algun moment, que jo se n'has vengut professionals lliberals per obligació, però molts ja directament han sortit fora a tot tipus de països, tant propers com llunyans. Jo diria que estem anant per tot el món. Ens necessita de tot el món i això també és important, perquè el professional espanyol, potser el país ara no té la millor imatge, però el professional espanyol la segueix mantenint.
I afortunadament també tenim altres sectors que també ens donen bona imatge a fora. I un d'ells és el sector de la construcció. Els professionals aquí, jo recordo quan feia la carrera universitària, en tenien persones de Xile, o qualsevol altre lloc, d'Argentina, moltes zones de Subamèrica, també d'Àfrica, i això que venien a fer aprenentatge aquí a les nostres universitats.
I això ja denotava que hi havia una certa fama que aquí es podia un formador.
I això és el que ens permet ara a tots els companys que estem marxant fora. Si et pots trobar una mica més el micròfon, Eduard, perquè, mira, em sembla que gent que ens està escoltant justament des del xat ens diu això, que se't sent massa baix. Massa baixet, doncs em poso més a prop. Cap problema. Exacte, ho resolvem més ràpid amb el micròfon. I bé, una de les coses és això, el que comentava, que el que estem fent és sortir fora i gràcies a la formació que tenim ens permet arribar a treballar-hi. Progressar també, no?, en aquest sentit. I ràpidament, sí.
Home, una de les coses que volia comentar és que tenim ajudes, sobretot per mitjans públics, poques, però s'han d'aprofitar. I jo animaria companys que encara no haguessin fet el pas de la decisió de marxar i no en tinguessin una altra opció, perquè a vegades marxem quan hi ha una altra opció.
El tema és que tenim Action 10, que tenim Pimec i consultors tan grans, consultores grans com consultores petites i consultors també autònoms, petitets, que ens poden ajudar ja no només a sortir sinó a fer una bona tria d'on sortim.
O sigui, perquè més quan parlem de sortir tampoc volem dir instalar-nos en un altre país, sinó des d'aquí tenir diferents punts, suposo, no? Sí, a veure... O sigui, treballar fora, però sense dir me'n vaig a viure allà i treballo només allà. M'imagino que pot ser una opció, també, però... Sí, sí. Jo diria que hi ha tota la casuística que hi podem trobar. El professional privat habitualment està sobretot al que no té lligams, els familiars.
Aquest sí que està sortint més fora i s'està quedant a viure fora. Almenys dura una temporada. Aquesta temporada potser la poden allargar el que vulguin. Jo tinc companys que s'han desplaçat amb tota la seva família a Òstria, a Perú...
a països molt diversos, i a Alemanya també, i alguns se'n van sols. Aquests que poden marxar sols ho tenen més fàcil per ubicar-se més lluny, potser, els que van amb família també trien llocs més propers. I després, les empreses, estem en un moment molt important. Nosaltres a Casobi, dintre de Casobi, tenim una especialització
en cobertes i façanes. Va ser una decisió que vam prendre arran dels nostres coneixements propis. I vam decidir derivar-nos a fer una empresa molt especialista en cobertes i façanes. I aquesta especialització ens permet marxar a qualsevol lloc del món per treballar-hi. A fer edificis singulars, com és una fila harmònica a Polònia, a Seixin, que és una ciutat propera a Berlín, a la frontera a Alemanya.
o a França, que és un país molt proper i que realment és fàcil d'anar-hi. Jo animaria la gent que s'ho estudiï una mica, perquè anar a qualsevol lloc no és fàcil. Jo també he estat ara, recentment, al Marroc. He anat a Cubait. Per tant, varietat. Estem parlant de països molt diferents. Te n'anava a preguntar cap a quin lloc hi havia més sortida, però suposo que deu dependre molt també del que s'ofereix o del moment, fins i tot.
A més, jo penso que moltes vegades ens velluguem a vegades per una amistat o per un bon contacte d'alguna persona que t'ofereix ja directament una feina fora. Però pels que no tenen res previst anteriorment o fins i tot els que tenen alguna cosa prevista, jo crec que és molt important que se n'informin, que se n'informin bé i que facin un petit procés de reflexió i de presa de dades. És un risc? És un risc.
Sí, sí que ho és. Sobretot per les empreses. A més, les empreses podem sortir posant la seu a fora o no. Això, evidentment, la inversió és molt diferent. Nosaltres estem triant per no tenir seu de moment fora, sinó fer-ho tot des de Sant Just cap a on sigui. Però hi ha altres empreses que decideixen implantar-s'hi fora. Els Amics d'Atac, que és una empresa que estava aquí de project management i arquitectura tècnica, també aquí a Barcelona, han marxat a Perú.
Ens funciona per això? Bé, han arrencat fa molt poquet. Jo crec que fer un balanç de tan curts termins... Encara és d'hora, no? Molt d'hora, sí. És arriscat. A nosaltres sí que ens funciona sortir fora, això sí que puc dir-te, perquè afortunadament al sortir fora ho fem amb èxit.
i és imprescindible poder-ho tenir una mica preparat perquè, si no, és més difícil sortir-se'n i poder guanyar-te el sou. Clar, està clar. I també, de cara a la gent que surt a fora o que es puguin desenvolupar projectes a fora, suposo que també en un futur possible en què les coses aquí també vagin millor, m'imagino que també és un valor important.
entén, suposo, com funciona o com es treballa o què es demana en diferents països. Vull dir que, d'alguna manera o altra, pot acabar influint, fins i tot, en la manera de treballar d'aquí, no? Vull dir que, suposo que, han portat molt en l'extrem, però les cases dels indians, no?, que venien de gent que havia anat a viure o a guanyar-se la vida, justament, a Cuba, per exemple, i que, doncs, va acabar determinant una manera de fer cases, també, aquí.
És evident. Quan un surt a fora, a part de portar la cultura i la manera de fer professional d'aquí, s'enriqueix i n'adapta a les de fora. Quan hi hagi qualsevol procés de tornada cap aquí, perquè ara estem en un procés de sortida, el que es declararà és que el que farem serà enriquir els coneixements que aplicarem en les construccions d'aquí.
és evident. És molt important el tema de... Vull dir, hi ha diversos temes per estar preparats, però és molt important el tema de l'idioma. Està clar que si un no sap alemany, marxar a Alemanya com a primera opció... És absurd, no? O té poc sentit? No, potser no, però és molt més difícil, molt més complicat. Allà t'hauries de desenvolupar en anglès. Evidentment, si ja no saps anglès, i evidentment et quedes limitat als països on tu puguis vellugar-te amb l'idioma castellà o català,
i t'hauries de quedar a Sudamèrica, principalment. Però l'idioma és algo que aquí hauríem de treballar més. Sobretot hauríem de fer treballar tots els joves, tots els infants, fer-los treballar molt l'idioma perquè no sabem què passarà en un futur. I com a tècnics, quan ara estem sortint fora, evidentment el que sap portuguès pot marxar tant a Portugal com a Brasil, sobretot, que és una destinació també molt habitual.
El que sap anglès té... bueno, jo et diria que pràcticament tot el món on dirigir-se i els que estan en França poden anar-se al Marroc, a Argèlia, a França mateixa, a �èlgica, a llocs on es pugui parlar aquest idioma. Per tant, quants més idiomes tinguem és més fàcil sortir-se i després també un producte o algun fet diferencial que ens permeti sortir-ne, perquè...
Si no tens aquest producte diferencial, és molt difícil poder-te ubicar, almenys d'una manera ràpida. Sobretot com a empresa. Si ets molt generalista, segurament combatir amb preu exclusivament allà on vagis serà molt complicat. El país, si és una renta mercàbita més gran que aquí, és possible fer-ho. De fet, sortir nosaltres cap a França o a Alemanya, qualsevol país on som més rics que nosaltres,
Aquí sí que podem oferir el mateix a un preu més barat, però si te'n vas a altres països, el normal és trobar-te en una economia més baixa. Per tant, competitivament t'has de diferenciar amb algo, que sigui tècnic o que sigui un producte tècnic o alguna cosa concreta que et permeti diferenciar-te. No sé si tens algun altre punt més que cal tenir en compte a l'hora de sortir fora.
Home, sobretot això, idioma, fer diferencial, coneixements del país, molt important això insisteixo de tenir coneixements perquè no surti cap allà si ho podem econòmicament a fer una visita prèvia, vacances, saber cap on es va i si tens persones que puguin informar directament d'allà
millor que millor. I després, el venir aquí, evidentment, la cultura que adquireixes, les formes de treballar, tot això enriqueix la persona i la fa encara més valuosa, ja sigui aquí o fora. Està clar.
Doncs avui hem parlat de la internacionalització en aquesta nova secció sobre arquitectura que hem estrenat i que farem cada dos dilluns cap a aquesta hora amb l'Eduard Casanovas, arquitecte tècnic del grup que sobi aquí a Sant Just d'aquest caminet tècnic. Moltes gràcies, Eduard. Gràcies, Carme. I tornem d'aquí 15 dies. Molt bé. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia.
I was raised up believing I was somehow unique Like a snowflake, distinct among snowflakes Unique in each way you can see And now after some thinking I'd say I'd rather be
a functioning cog in some great machinery serving something beyond me. But I don't, I don't know what that will be. I'll get back to you someday soon.
I don't need
I know only one thing It's that everything that I see Of the world outside is so inconceivable Often I barely can speak Yeah, I'm tongue-tied and dizzy And I can't keep it to myself What good is it to sing helplessness loose Why should I wait for anyone else
And you would wait tables and soon run the store Gold here in the sunlight My light in the dawn
I should not work till I'm sore. If I had an orchard I'd work till I'm sore.
Justa la fusta.
7 minuts i la una del migdia, moment en què tanquem aquest Just a la Fusta, d'avui dilluns 14 de gener. Per tant, aprofitem per donar les gràcies a la gent que ha fet possible aquest programa, l'Andrea Bueno, al Servei Informatius, també a l'Actualitat del Dí, el Carles de Renedí-Rius, amb la previsió del temps. Avui hem parlat amb la Gala Cortel del banc de Sangue Teixits, que demà s'instal·la a Sant Just. També agraïm aquesta presència telefònica i hem fet tertúlia
com cada dilluns amb en Josep Coderc, en Vicent Riera, la Carme Madó i en Jaume Gelaber. I en aquesta última hora el que hem fet ha estat parlar del Centre d'Asturis i Sant Just Trencs amb la Maria Quintana, hem fet la cuina amb la Carme Madó i hem estrenat aquesta secció d'arquitectura amb l'Eduard Casanovas. Ara us deixarem tot seguit amb el bullet i de la xarxa, a la una i cinc. Amb els Sant Just Notícies edició migdia us ha parlat Carme Herodoi i tornarem demà amb moltes més coses.
A partir de les 10 i fins a la 1, recordeu que també, com sempre, podeu recuperar qualsevol contingut d'aquest programa a través del podcast que trobareu a través del web de la ràdio www.radiodesert.com. I tornem demà, que passeu un molt bon dilluns.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. The hill of the leaves every afternoon from five
Tu, Seba, el ràdio d'Espanya. Què fa? Vostè m'ha dit que el volia aixins com a internacional. Jo no li he dit això, no he sentit coses. No volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The hill of the lips, hill, muntanya, penya, penya, una penya. Lips? Lips, llavis, morro. En fi.
You go and I'll be okay I can dream the rest away It's just a little touch of fate It'll be okay It sure takes its precious time But it's got rights and so have I
i i i i
I like the way that you talk. I like the way that you walk. It's hard to recreate such an end with you, okay? You wait, I'll turn in the key. You say your sorrys and thank yous. I don't think you're ever 100% in the room. You're not in the room. You're not in the room.
Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da-da-da-da Ba-da-da-da-da-da-da
You say your stories and thank yous I don't think you're ever 100% in the room You're not in the room You're not in the room You're not in the room
Ràdio d'Esveralm 98.1
és la una. Notícies en xarxa.