Fins a 3. El trànsit d'un accident a l'autopista AP7 ha obligat a tallar aquesta via a l'altura de Martorell al Baix Llobregat en sentit Barcelona durant uns minuts. Coneguem quina és la situació a aquesta hora. RAC Roger Serra, bon dia. Hola, bon dia. Continuen les complicacions en aquest punt. Efectivament, accident AP7 a la zona de Martorell arribant a Castellvisbal. Ara només tenim un carril obert en sentit nord, sentit Barcelona-Girona. Les cues cada cop van a més, més de 3, gairebé 4 quilòmetres de retencions en aquest punt. Autopista AP7, zona de Martorell, Castellvisbal...
en sentit nord. També parlem de problemes encara ara, diverses vies, per exemple, a l'autovia A2, retencions encara, Pallejar, Sant Vicenç dels Horts, i de fet el cinturó del litoral també baixa molt ple, gairebé entre Sant Joan d'Espí i el Nus del Llobregat. És culpa de la ronda litoral, en sentit Besòs fa molta estona hi ha hagut un accident, doncs bé, encara hi ha aturades des del Nus del Llobregat.
Fins al moll de la fusta, això a la ronda litoral en sentit Besòs. La mateixa via en direcció contrària també presenta aturades des de Gran Via fins a la Barceloneta. I ara alguna incidència s'ha produït fa poca estona a la ronda de dalt. Això ha de ser el tram d'Horta en sentit Llobregat. Si més no veiem aturades des del Nus de l'altra unitat fins a Horta. En ronda de dalt en sentit Llobregat comença a afectar el darrer tram de la pota nord de la B20. És tot des del RAC. Bon dia. Esports en xarxa
Bàsquet, el Barça juga avui a tres quarts de nou la continuïtat a l'Eurolliga. Els de Xavi i Pasqual disputen a Grècia el quart partit contra el Panetinaikós.
Amb el 2-1 actual, si els lauranes perden el partit d'aquesta nit, quedaran eliminats de la competició continental. I encara amb Bàsquet, l'Uni Girona i el Cadí Laceu han estat eliminats a les semifinals de la Lliga Femenina de Bàsquet. En el segon partit de l'eliminatòria, les gironines van caure davant el Salamanca per 75-76, mentre que el Cadí Laceu va perdre contra el Ribes Andorra per 72-88. Notícies en xarxa.
Just a la Fusta Just a la Fusta Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10, començant aquesta del Just a la Fusta d'avui divendres 18 d'abril. Just a la Fusta
I començarem el programa parlant del que passa a Sant Jus. L'Andrea Bueno ens explicarà les notícies de la municipi i també amb ella farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa, a través dels diaris, tot i que també ens fixarem en els digitals i aquestes notícies d'aquesta matinada d'una explosió a una fàbrica a Texas.
Més coses en aquesta primera hora també amb l'Andrea, com dèiem, rebessarem l'actualitat a través de diaris, també entrevistes, reportatges interessants, contraportades, cultura, esports i una mica de tot. I parlarem també del temps amb el Carles Hernani de Rius perquè ens explicarà fins quan sembla que ha de dur aquest temps que, si tot indicava, segons indicava ahir, demà divendres la cosa canviaria una mica.
Més coses. A partir de les 11 i 10 entrevistarem el conferenciant que demà passarà per Sant Just a la secció de Cultura per parlar de les centrals elèctriques Alpi i Neu.
I serà, doncs, Andreu Valls, que és enginyer industrial. A més, també farem la tertúlia d'actualitat de cada dijous amb el Pere Oliver, la Joana Algarra, l'Alina Santa-Bàrbara i la Montse Larrea. Tindrem la cuina amb la Carme Amador i a la tercera hora, a les 12 i 10, entrevistarem a Manel Cardenya, membre de Solidaritat i Justícia, que avui passarà per Sant Just, en el marc del 12è diàleg per la independència i parlarà del futur de les pensions.
Just a la posta. I també a la tercera hora tindrem la Maica Dueñas, que ens parlarà de les novetats de la cartellera teatral. Avui, però, no tindrem l'alera de noia amb la història dels invents. Per tant, doncs, la salutem i l'esperem la setmana que ve. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Us acompanyem també, com més habitual, a través de la música.
I avui el que farem serà començar escoltant Nico Roig Aquest dia vol passar Com un autobús buit Que ningú voldrà agafar
que ningú voldrà agafar i serà molt avorrit jo voldria que fos ahir i posar-nos a jugar que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és una autobondia
que no porta ningú però si tu estàs al meu costat i em vols dir com potser que estiguis trist tenint-me aquí tots els dies autobús
que agafem s'aniran omplint de llum i de gent però si encara no estàs llest per marxar o vols seguir el teu camí
Jo estaré en un banc a la parada següent esperant.
La informació més propera al Just a la Fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Dos minuts i un quart d'onze del matí, aquesta hora parlem de les notícies de Sant Just i per això saludem l'Andrea. Molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat, comencem parlant avui d'una activitat que ja que organitzen, Sant Just per la independència, i que parlarà del futur de les pensions. Això mateix, avui és dijous, avui toca un nou diàleg per la independència, aquest vespre és el 12 diàleg,
que organitzen des de la secció local de l'Assemblea Nacional Catalana, és a dir, Sant Joost Parla, independència. I, com deies, el tema d'avui serà el futur de les pensions. I els dos convidats són en Lluís Bonet i en Manel Cardenya, que són de l'Associació Sobirania i Justícia i que parlaran, com deies, del tema del futur de les pensions. Serà a les 6 de la tarda al Centre Cívic Salvador Espriu. No és a les 8, com s'acostuma a fer normalment. Avui és a les 6 de la tarda i al Centre Cívic
Salvador Espriu, per si esteu interessats i voleu conèixer aquest futur de les pensions. Molt bé, doncs interessa en aquesta activitat. En parlarem també d'aquí un parell d'hores. Ara però ens fixem en activitats de Sant Jordi, que avui ja comença tot plegat. Sí, des d'aquesta tarda ja podríem dir que Sant Just estarà immers en aquestes activitats de Sant Jordi. Durant més d'una setmana hi haurà activitats de tot tipus per a tots els públics. D'entrada aquest vespre tindrà lloc la inauguració de l'exposició Bestiari de foc al Baix Llobregat.
El celler de Can Ginestar s'inaugurarà a dos quarts de vuit del celler, on s'hi podrà veure fins al dia 19 de maig. I més coses, una altra exposició que s'inaugurarà per Sant Jordi es diu Embolica Cafafort, del Carreu Blau. La mostra es presentarà en aquest cas demà a la tarda a l'equipament de la plaça de la Pau i està formada per peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del taller de plàstica per a infants.
Tot plegat coincidirà amb l'activitat de divendres als parcs, que es farà a la plaça de la Pau, amb l'activitat Jugar, toca, mira, pensa i pinta. També es presentarà demà el llibre volum de la col·lecció Fragments, de la Soledat Sanzi i la Marta Avalada. I demà al vespre també, com a última activitat relacionada amb Sant Jordi, ja tindrem temps també de seguir parlant d'altres activitats,
Demà al vespre recordem que també es presenta la 18a miscel·lània del Centre d'Estudis Sant Justencs, que en guany recull quatre articles diferents, i això serà demà a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari de la Taneu. Molt bé, doncs Déu-n'hi-do, algun d'un junt d'actes que comencen tot just a fer-se de cara a Sant Jordi. Acabem parlant, però, d'una activitat que organitza l'Esplai ara mateix. Sí, és una activitat molt curiosa, a mi m'ha estobtat perquè jo no coneixia aquest joc, però és que l'Esplai està organitzant
Una cosa, un joc que es diu el Joc de la Gran Banana. Del 20 al 27 d'abril és oberta a agenda Sant Just a partir de 16 anys i és una iniciativa del grup de premonitors de l'Esplay i volen que hi participi gent de totes les edats del municipi. El joc durarà tota una setmana i els participants, i és una versió del Joc de l'Assassí, on els participants han de jugar a ser assassins i víctimes alhora. Tot, evidentment, sense matar ningú. Va clar.
Es tracta de matar al màxim de persones, evitant que et matin, però per fer-ho es farà una roda amb els noms dels participants i cadascú rebrà el nom de la víctima a casa seva. La forma de matar, també m'ha sorprès, és molt curiosa, s'ha de tocar amb una banana a la panxa de la víctima. Això voldrà dir que ha mort. Quan s'ha fet, aquesta persona ha de donar el nom de la seva víctima, que serà el proper objectiu. El guanyador d'aquest joc serà la persona que sobrevisqui i hagi matat a més persones i ja podeu fer les inscripcions fins aquest dissabte, si voleu participar-hi,
A través del correu electrònic joclagranbanana.gmail.com i també diumenge, aprofitant la celebració de Sant Jordi a Can Ginestar, també podreu fer les inscripcions presencials. La gent que s'hi hagi apuntat per internet també s'haurà de presentar perquè s'entregarà el mocador de la banana i s'hauran de pagar els dos euros d'inscripció.
Doncs, és curiós. Tu hi participaràs, Andrea? La veritat és que no m'ho havia plantejat, però em sembla molt interessant. No sé, a veure si... No sé, ho he d'estudiar, ho he d'estudiar. Molt bé. És curiós. Molt bé, doncs gràcies i fins ara mateix. Fins ara, Carme. Passant dos minuts d'un quart d'onze del matí, de seguida ens fixem en l'actualitat més general del dia,
Ho farem després d'escoltar aquest tema del Joan Sebastià en Another Sunny Day. Another sunny day, I met you up in the garden. You were taking plans, I taught you about your father's.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns.
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Fa uns dies m'agradava la meva veïna, ara també.
Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat.
El quiost que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Cinc minuts i dos quarts d'onze, saludem l'Andrea de nou. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per fixar-nos, primer de tot, en les portades, el tema del dia. Avui el tema principal, el que totes les portades destacen, és les universitats, parlen d'universitats,
Per exemple, el diari ara ens diu Universitats al límit, dèficit acumulat, per exemple, ens aporten números al diari ara en portada i ens diu, per exemple, que l'UPC té un dèficit de 110 milions d'euros. Per això m'imagino que s'ha encarregat també a 80 persones a la Ferrer Est. A la Universitat de Barcelona, 66 milions, a la Universitat Autònoma, 65,4 i a la UPF, 7,9 milions d'euros.
Ens diu ara que les universitats afrontaran una nova retallada entre el 2,3% i el 10% en funció del dèficit i que l'ajust s'afegeix a la supressió de la paga extra i provoca protestes estudiantils als principals centres. D'altra banda, la Vanguardia ens diu que la universitat patirà una nova retallada entre el 10% i el 17%, el percentatge final de la tisorada que alarma el sector dependrà de l'objectiu del dèficit i, com dèiem, les protestes dels estudiants s'escampen pels campus catalans.
De fet, en portada del punt avui, aquesta notícia ens l'expliquen en format fotografia. Veiem estudiants de l'Autònoma tancats al rectorat en contra de l'augment de les taxes universitàries i ens diu que augmenta el malestar a les universitats catalanes. I el periòdico també diu el mateix, malestar social. Estudiants universitaris planten cara a les retallades. UPC, UAB i UB viuen una jornada de protesta contra el pròxim cop de destral pressupostari.
Doncs és com ens ho expliquen els diaris d'avui, també els digitals es fan ressò de la tancada que hi ha hagut a l'Autònoma aquesta nit per protestar de tot plegat. Un centenar d'estudiants que han passat la nit tancats a l'Autònoma com deien i més coses perquè com deien tot plegat s'actualitza amb el que passa d'aquesta matinada.
Texas, que només pot confirmar que hi ha morts i un centenar de ferits en l'explosió en una fàbrica, tot i que en principi no hi ha més dades, els morts sembla que podrien arribar a ser més de 60, segons ha informat una televisió local de Texas. Més qüestions, Montoro podria flexibilitzar el límit del dèficit fins al 1,9%, continua sent un dels temes més destacats
de la portada dels digitals i també l'Ara.cat, evidentment, es fa ressò d'aquesta notícia tràgica que arriba des de Texas, aquests diversos morts i un centenar de ferits arran de l'explosió d'aquesta fàbrica a Texas dels Estats Units. De fet, diversos edificis continuen amb flames i estem una segona deflagració. I una mala notícia en clau cultural, que és que el cinema Renoir Florida Balanca tancarà
Si no hi ha un miracle, la productora d'Alta Films justifica el tancament per la falta de sensibilitat política amb la cultura. Recordem que el reno Arlescors va tancar fa poc, jo crec que fa un any, i ara seria el torn de reno a Florida Blanca, una mala notícia, perquè ofereix una programació interessant, que a partir d'ara, si tanca el Florida Blanca, segurament només es trobarà ja al cinema esverdi, en el fet que són versió original. Per tant, doncs, males notícies per la cultura.
que tampoc vénen de nou, al final sembla que no acabaran sorprenent tant. Més notícies, Andrea. El punt avui emportada parlant d'economia. Ens diu que Isenda podria relaxar el dèficit català fins al 2%. Montoro diu cedeix, negocia solucions amb els més ofegats i en el cas català seria un mínim de l'1,8%. Ens diu també indignació. La mesura afavoreix el País Valencià i les Balears
i Rita a Madrid, Galícia i Extremadura. En aquest sentit, també llegim en clau política el punt avui en portada que Puig s'alinea amb Mas en la disputa de les consultes i és precisament una de les notícies més destacades a l'avantguàrdia en portada. Ens diu que els consellers que defensen la consulta pactada ja són majoria. La posició pragmàtica de Gordó s'afegeix a la que sostenen Puig, Vila i Mascolell, entre d'altres,
I ens diu també que el govern d'Amas desplega diverses estratègies de diàleg amb l'executiu de Mariano Rajoy. El periòdico segueixen parlant dels atemptats de Boston i ens diu que han identificat uns sospitós a la ciutat. L'IFE Bahia ha aconseguit identificar a través d'un vídeo un dels presumptes autors de l'atemptat de dilluns passat i la fotografia de portada del periòdico avui...
veiem molts investigadors examinant el lloc on es van produir aquestes explosions, a la Marató, els veiem allà al costat de Comerços, investigant tot. I per últim, el diari Ara, és una notícia que també recullen la resta de diaris, ens diu adeu a Margaret Thatcher. La pompa i l'exaltació del patriotisme britànic marquen el funeral de la dama de ferro enmig de la polèmica sobre els costos de la cerimònia. I en portada veiem alguns guàrdies aportant el seu fèretre
allò cobert amb la bandera del Regne Unit, i és la notícia més destacada també en portada al diari Ara. Doncs, en clau de retrospectiva, ens fixem ara en què passava ara fa uns quants anys. El 18 d'abril de fa 20 anys, per exemple, mirem la portada de La Vanguardia i ens diu que el cap dels Grapo escapava d'un control policial a Barcelona. El terrorista havia abandonat una bossa amb dues armes i 8 milions de pessetes...
i la policia francesa, mentrestant, la tenia un dirigent de la nova cúpula d'ETA. En clau preelectoral, Aznar prometia un canvi sense revanxes i Corcuera al·ludia el passat franquista del PP. Més recent encara en aquella època, ara fa 20 anys. I bé, aquests són els temes més destacats de l'avantguàrdia de fa 20 anys. En fa 15, el 18 d'abril del 98 i un dissabte,
I se'ns parlava també de política. González i Solana donaven suport al Múnia en les primàries. Borrell afirmava que no era federalista de nou i acusava d'anar de molar Rican i Thatcher amb la reforma fiscal. Maragall admetia més sintonia amb el secretari general i, d'altra banda, se'ns deia oposició als parcs de Benidorm i Madrid, la Federació Europea
demanava que se suspengués la tramitació dels dos nous complexos per presumptes irregularitats i competències lleial. Passava, doncs, el plegat a València. I la fotografia de la portada van anar a ser els polítics, també anava per l'esport, i apareixia Carles Mollà, bastant jove, doncs, expressant la seva alegria perquè havia vençut a la semifinal del torneig, Godó. Sí.
18 d'abril del 2003, onada de protestes a Irak contra els Estats Units. Mirals de xiites i sunites s'unien per exigir la retirada de les tropes nord-americanes i Saddam apareixia viu en un vídeo filmat el 9 d'abril, el dia en què va caure Bagdad, és la imatge que il·lustrava també aquesta portava. També en clau de guerra, se'ns deia que Aznar relegava l'ONU i apostava per l'OTAN. El president proposava que l'aliança assumís el paper del Consell de Seguretat. Continuava, per tant, ser...
tot el tema del dia i ocupant pràcticament cada dia tota la portada d'aquest diari. La guerra d'Iraq. Fa cinc anys València i Murcia portaven l'aigua al constitucional, Camps i Valcàrcel del PP demanarien al tribunal el mateix tracte que es donava a Barcelona i Montilla i Mas s'acusaven mútuament de mentir i d'irresponsabilitat. ETA mantenia la pressió sobre el PSOE, un comando col·locava una bomba en un local socialista de Bilbao i 7 anys és
certes eines, perdó, quedaven ferits quan desallotjaven els veïns. I la fotografia de portada era el papa, Benet XVI, que aprofitaven a missa multitudinària a Washington per elogiar l'actitud de la jerarquia eclesiàstica davant dels escàndols dels capellans que posaven de menors als Estats Units.
Aquests són els grans temes que apareixen a les portades de tal dia com avui fa uns quants anys. Tornem als diaris d'avui, ens fixem en les contraportades i comencem per la de l'avantguàrdia, on llegim que aquesta austeritat és un malbaratament enorme. I ho diu el secretari general del Club de Roma, Ian Johnson, que obre seu a Barcelona. El Club de Roma era un comitè de savis, avui es coneix com a think tank,
que l'any 68 ja advertia que estàvem perjudicant el medi ambient amb un desenvolupament insensat. Diu que explica les seves experiències al Banc Mundial, diu que va ser el cap de la primera missió del Banc Mundial enviada a Romania després de la mort de Txotxescu. La primera passejada em va deixar commocionat. Era l'economia més abastada que he vist mai. La gent es moria de gana, literalment, als carrers de Bucarest, però sap que Romania no tenia deutes, tenia unes xifres macroeconòmiques bones.
Diu que avui dia s'adonen les xifres i s'oblida la realitat, la realitat que és la gent. Diu que el sistema financer hi és per servir als ciutadans, no al revés, i en algun moment ens haurem de posar tots d'acord per condonar-nos estratègicament als deutes. I a Lluís Amigat, el periodista, li diu, digui-ho a Merkel i a Draghi. Diu, perquè tal com està concebut, aquest sistema de deute i dèficit no té sortida. Només cal constatar que ara mateix els bancs europeus no creen ocupació, i això són xifres i persones.
Doncs és el que podem llegir avui a l'avantguarda. Interessant també el punt avui tenim, per exemple, que la pugna per lideratge de ser com un Barça-Madrid. Ho diu Lluís Urpí, periodista, es refereix als mitjans de comunicació, al lideratge dels mitjans de comunicació. Ha estat 29 anys dedicats a la ràdio, la gran majoria a Catalunya Ràdio, a esports informatius i presentant programes com ara el Catalunya Matí i el Catalunya Nit. I ara repassam un llibre que es diu A Micròfon Tancat, aquesta trajectòria.
i també hi dona la seva particular visió sobre la ràdio en català, en un moment delicat per als mitjans públics immersos en un procés de retallades bastant profundes. I diu que al seu llibre hi ha tres parts, les dues primeres són experiències i vivències que ha tingut en l'àmbit esportiu i informatiu, i també anècdotes amb personatges populars. I en la tercera reflexiona sobre el periodisme a Catalunya, com està la ràdio en català i com ha de ser el seu futur.
Diu que en el llibre fa un símil perquè creu que la pugna pel lideratge ha de ser com una mena de Barça a Madrid. El que no podria ser és que un mitjà, en aquest cas el públic, per culpa de les retallades, perdés molta potència. I sentencia que hi ha en joc la qualitat i el rigor que ofereix i el procés de normalització lingüística.
Doncs és el que se'ns explica avui en aquesta entrevista. El punt avui, saltem ara cap al diari Ara, entrevista que publica setmanalment la Viviana Ballbé. Avui llegim una cançó per 200 euros. Sí, entrevista avui a F. Barzelay, no sé si ho dic bé, és un cantant i poeta dels Estats Units que té 43 anys, el defineix com a tenre i delicat i rei del country i del folk.
Diu que és un músic turmentat, diu però amb sentit de l'humor i les coses clares. Diu ferides curades, reflexions fetes, lliçons encaixades. Diu que persegueix la passió fins a l'última conseqüència i que ha entregat la seva vida a la música i que no hi ha marxa enrere. Diu no puc parar de fer música, porto tres anys molt difícils, tres anys passant-ho malament, tres anys que m'han posat a prova i he entès que necessito fer-ho, dedicar-se a la música. No puc parar de fer música encara que em mori de gana. Diu seria totalment infeliç si no ho fes.
I aleshores la Bibiana li pregunta, i ho ets de feliç? I et contesta, no, però he fet servir l'espai de la música per intentar sentir-me millor. Molt bé, doncs ho podem llegir avui a l'Ara. Finalment acabem amb el periòdico, on llegim el següent titular. Vendres és dir, què fas diferent? Entrevisten avui a Rosaura Alastruei, que és pionera en la difusió del networking professional, i un dia va viatjar a Silicon Valley l'any 2004, i sembla ser que aquell viatge li va canviar la vida.
Diu que professionalment es dedica a connectar amb persones interessades i conèixer-les. Ja sé que no sona humil, però considero que sóc la pionera a portar a Espanya el tema del networking professional. Des del 99 que treballa en networking, tot i que abans no se li deia networking, es coneixia d'una altra manera, i sembla que la seva feina no estava gaire contenta i el 2004 va anar amb 15 empresaris més a una missió empresarial al Silicon Valley. Allà va descobrir que el que li agradava, que és ser social i connectar amb gent, ja tenia noms.
i va tornar inspirada i va decidir muntar la seva pròpia empresa de networking, invertint-hi tot el seu temps. I ens explica, com a dades curioses, que avui el 80% de col·laboracions i projectes de feina surten per contactes, per lesions d'efecte, i que el networking és una filosofia de vida. Si has de fer-ho perquè t'hi obliguen, no ho faràs mai. Els Estats Units ensenyen que la vida és molt important al capital humà, per tant, el que hem de canviar aquí és la mentalitat i l'educació.
Molt bé, doncs interessen també aquests consells que se'ns donen avui des del periòdico. I ens fixem ara en una notícia curiosa de l'IA que és en clau de motor perquè resulta que hi ha un poble espanyol, no, espanyol no, català, de fet, que és Aguilar de Sagarra. És molt petit.
és de la província de Barcelona, té en prou feines 250 veïns, però en canvi té registrats 60.000 cotxes. Com? Doncs en aquest poble no hi ha comerços, els carrers acostumen a estar buits, com dèiem hi ha pocs habitants, però hi ha empadronats com si diguéssim uns 60.000 cotxes, és a dir, se suposa que cada veí tindria 228 cotxes.
Què passa? Cases molt grans, no? Doncs que el preu de l'impost sobre els vehicles costa entre 10 i 15 euros anuals. Per tant, és 10 cops més barat que ciutats com Barcelona i, per tant, sembla que empreses de renting han convertit aquesta... O sigui, la lloguer de cotxes han convertit aquesta petita localitat en una mena de paradís fiscal. I de manera molt legal, perquè diu que han obert oficines a Guilada Sagarra i que, segons la llei, cada ajuntament és lliure de fixar les seves tarifes dins del marge que estableix Hisenda. Sembla, doncs, que...
Per exemple, està situat a prop de Rajavell. Diu que allà hi ha 500 habitants i també hi ha inscrits 40.000 cotxes. És un altre dels molts pobles que reinventen el preu d'aquest impost. Mira, curiós, no? Sí. Podem anar a inscriure tots els nostres cotxes allà. Exacte. El que passa, sí. Una mica lluny, no és gaire pràctic, no? Però bueno. No crec que tots estiguin aparcats allà. Home, no ho crec, vaja. Almenys els inscrivim. Exacte.
Bé, Andrea, doncs gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. 5 minuts i 3 quarts d'11 ens fixem ara en altres qüestions que trobem a dins dels diaris.
Fins demà!
I comencem obrint el periòdic. Avui ens parla en clau política, un dels temes que ens planteja. És una radiografia d'Esquerra Republicana en renda els pressupostos del 2013. Diu que els republicans concloen, després d'analitzar els números del govern, que cal prorrogar els comptes del 2012. I recorden que el quart any de crisi el càstig ha tocat sostre. Comença explicant Xavier Barrena que el malalt llegeix la Generalitat i en concret les seves finances
Està malament, té molt mala pinta i cada metge en fa el seu diagnòstic i li prescriu un tractament. Esquerra ha fet la seva pròpia radiografia i ha elaborat un document intern que resumeix les seves conclusions. És d'aquest escrit, el qual ha tingut accés a aquest diari, el periòdico, que surten els documents amb els arguments republicans per donar suport a la teràpia de xoc que proposen la independència perquè qualsevol altre, segons Esquerra, no deixa de ser una alternativa merament paliativa.
Diuen que la pròrroga hauria d'incloure els ingressos pels nous tributs, que serien patrimoni i successions. I com dèiem, també proposen prorrogar aquests pressupostos del 2012 i modificar-los simplement amb la introducció d'aquests nous ingressos.
Més coses, ens fixem ara en un article que trobem al diari Ara. Es titula El bucle del 98 i el signe Joan Garí, escriptor, i ens diu que la història, comença dient en el fons, podria ser només la repetició d'alguns moviments cíclics. Aquest constructe que encara anomenem Espanya ha viscut abocat al seu abisme diverses vegades en segle i mig. En ple 2013, però, el bucle imposa la seva figura de sobte
En el fons del mirall, l'estat plurinacional que no va poder ser es veu amb el rostre de 115 anys enrere. El cercle es tanca. Parlar del 1910, en què diu que els vells vaixells de fusta de l'armada van ser enviats a lluitar no contra els elements, sinó contra poderosos cuirassats nord-americans. On són els barcos? Es preguntava Joan Maragall en la seva oda a Espanya. En el fons del mar, naturalment. I amb ells el somni imperial d'un país angoixat que va haver d'enfrontar-se contra la crua realitat.
Ballenclan afegiria truculències satíriques a aquesta imatge i el que acabaria imposant-se en la consciència col·lectiva és la imatge de la depauperació vestida amb els parracs d'una glòria impossible. La crisi del 98 va reforçar el retrobament entre Espanya i la realitat que, quan Joaquim Costa demanava desinflar segon numància i la PAN, advocava simplement per submergir la mística imperial a la mateixa profunditat a què s'havien sepultat els cadavars del combat inútil contra l'ambició yanqui.
Continua parlant de tot plegat, fa doncs aquestes referències a Joan Maragall, a Machado, també a Ballenclan, en aquest article a Joan Garí, i també acaba dient que crisi, diuen, és un altre nom per oportunitat. A Catalunya això s'ha pres literalment. Mentre reuen submergim en números mai inacabables d'execucions hipotecàries, retallades massives dels pressupostos públics, augment de l'índex d'atur i fallida generalitzada d'empreses, els ciutadans de Catalunya pensen que ha arribat el moment que la pell de brau s'esgalla per la part més tendra.
Vol ser ara Cuba o les Filipines. El 998 és massa evident. Un article interessant i ple de referències avui al diari Ara.
Saltem ara cap al punt avui que ens parla de la Revella de Sant Jordi. El 22 d'abril sembla que hi haurà festa grossa. 121 biblioteques públiques de tot Catalunya s'anticiparà a la diada en presentació de llibres i activitats culturals i lúdiques. Ens ho explica Jaume Vidal, diu que les activitats són diverses, recitals de música, representacions teatrals o fins i tot mirar la lluna. Carme Fanoll, que és cap del Servei de Biblioteques de Catalunya, diu que celebrem molt la Revella de Sant Joan i en tenim una per cada festivitat, però per Sant Jordi
No en fem cap, per això van decidir fer-ho des de les biblioteques. La iniciativa és donar carta blanca a les biblioteques de Catalunya per organitzar actes com presentacions d'autors locals, xerrades i actes lúdics, concerts o activitats infantils. I se'ns parla d'alguns exemples que es fan en diferents biblioteques i també se'ns diu que el 23 la Biblioteca de Catalunya farà jornada de portes obertes.
I acabem parlant destacant un article de Júlia Guillemón a La Vanguardia que ens es titula La bombolla. Diu que fa uns dies el confidencial va dedicar un reportatge a la mort dels escriptors de classe mitjana que la crisi ha fet passavall. Arrencava amb unes declaracions de Juan Marcin que afirmava que els escriptors comencen a guanyar-se la vida com a escriptors quan els comencen a pagar bé. Fins a aquell moment són escriptors de classe mitjana
que passen la maroma fent articles i conferències. Ara no hi ha calés. Els autors, que fa poc podien ser professionals amb 7 o 8.000 exemplars de venda, s'han de buscar altres feines perquè les vestretes han desaparegut, els marges de benefici han minvat i les llibreries tanquen una darrere l'altra. Diu Júlia Guillamont, que ell té la idea, que en els últims anys hi ha hagut una bombolla editorial semblant a la bombolla immobiliària, un fenomen especulatiu
allunyat de la realitat de la gent que llegeix i compra enciclopèdies i llibres. Diu, per exemple, quan Planeta i Enciclopèdia Catalana van tancar el pacte per crear Grup 62, vaig trobar al tren un autor molt afectat per la notícia. Fins a aquell moment, d'acord amb el seu agent, oferia les novel·les ara un editor, ara l'altre, alimentava la competència i d'aquesta manera aconseguia premis i avançaments. Com s'oferia si les editorials fort restaven totes a les mateixes mans?
I acaba dient que en el cas de la bombolla immobiliària el menys important era que la gent necessités cases per viure. Amb la mateixa lògica especulativa, la bombolla editorial s'ha inflat d'esquena a la gent que li agrada llegir i al valor cultural de la lectura. És l'article que publica avui Julià Guillemont a La Vanguardia arran d'aquesta bombolla editorial. La bombolla editorial
I ara parlem d'esports. La portada de l'esport és Overbooking al vestuari. Diu que hi ha 36 futbolistes i se'ns ensenyen diferents rostres com si fossin fotografies de carnet en aquesta portada. Tot el conjunt de la plantilla del Barça que dona a entendre que sobraria gent.
El nou esportiu ens diu un company per Piqué i fa el joc de paraules amb aquest nom, justament, com insinuant, que seria la parella ideal per aquest futbolista del Barça. I, en canvi, el Mundial Esportiu ens parla d'Iniesta. Diu que per Múnich sense complexos li han fet una entrevista a aquest futbolista i aquest, doncs, és el titular que han decidit destacar. També es fa ressò de les paraules del Bosque i que va dir que Casillas és un mite de futbol.
En clau cultural us expliquem que els amics del Manac engeguen una campanya de micromecenatge per comprar un fortun. El museu fa una crida a la ciutadania per aconseguir 45.000 euros que costa la pregària, un dibuix que l'artista Rausenc va realitzar a Granada. Les nits de Clàssica tornen a Girona aquest estiu amb 8 concerts, a partir del 28 de juny fins al 14 de juliol.
I al centre bon vídeo dedica una retrospectiva al cineasta Albert Serra. Són algunes de les notícies culturals del dia. I us acabem explicant amb la notícia cultural musical volíem dir que avui actua Maya Vidal, la que sentim de fons a la sala Luz de Gas de Barcelona.
I'm number one B. Come on in. I'm sorry for the mess. I saw you standing there. And I asked you for a light. I slightly touched my hair.
Fins demà!
Fins demà!
I'm number one B Come on in I'm sorry for the madness You probably think she's being bad Well that she's going straight to hell And this is just a girl who won't
Fins demà!
Walkin' by and she says, follow me. Why don't you follow me? Down the street and then back to my house. Watch your step on number one beat. Come on in and I'm sorry for mad.
Follow me, why don't you follow me Down the street and then back to my house Watch your step on number one beat Come on in and start the math
7 minuts i arribem a les 11, recte final d'aquesta primera hora del Just a la Fusta. Salutem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme. Per parlar del temps, que sembla que ja comença a canviar una mica, no? Comença a canviar, com a mínim, pel que fa a les temperatures. Si ahir, a aquesta hora, quan fèiem aquest espai, teníem 22 graus, avui en tenim 19. O sigui, gairebé 22. Arribàvem als 22, però vaja, que avui en tenim un parell menys, ben bons,
I això vol dir que comença a canviar una mica aquesta situació. Ahir vam arribar al gran màxim, a Sant Jus vam arribar a una màxima de 23 graus, però ja no és el fet de les màximes, és el fet de la continuïtat d'aquestes temperatures, o arribar a les 8 o les 9 del vespre i encara està amb 18 o 19 graus. Hi havia zones de Catalunya que ahir a la nit tenien la mateixa temperatura que pots trobar un mes de juny a la nit. Clar, un mes de juny estem a les portes de l'estiu i semblava que ens haguéssim saltat completament la primavera, que és molt més variable, que té temperatures agradables, en té de més fredes, i té una miqueta de tot.
i sembla que aquest canvi que tu anuncies és el que ens portarà, una mica de primavera, una miqueta de tot, i aquesta variabilitat en el temps que costa moltíssim de preveure, estàvem molt relaxats i molt tranquils, tot i que ens avorrim perquè no passa massa cosa als que estem aficionats a la meteorologia, sí que és cert que ara arriba el cap de setmana de més activitat a Sant Jus, entre aquest i el proper, i això també el que provoca és que no puguem precisar massa el que podrà passar de cara als propers dies, o sigui, estem ja esperant una trucada de cara a les activitats a demà a la tarda,
i és complicat dir si plaurà o no. La previsió diu que sí, tampoc no parla de grans quantitats de pluja, però també fins i tot la previsió ens marca que dissabte, la tarda, poden créixer nubulades, com és típic de la primavera, i aquestes nubulades viatgen de l'interior cap a costa.
I podria descarregar Badalona i potser Sant Jús no, però podria descarregar Sant Jús i potser Badalona no, perquè són tempestes molt petitones que arriben, que abarquen el seu terreny, que fan el recorregut que elles volen, i això avui ho intentarem explicar una miqueta amb la previsió perquè hi ha aquesta possibilitat. La recomanació, el que diu en Mauri sempre, seguir dia a dia i hora rere hora, doncs aquests mapes de previsió del temps perquè serà el més fiable. Demà ben bé no sabrem...
què acabarà passant a Sant Just i demà costarà a poques hores que arribi la tarda el que podria passar perquè fa aquestes nubulades i aquestes pluges.
De moment el que dèiem, avui dos graus menys, avui serà un dia on el sol serà el gran protagonista, tenim un temps força estable, però ja es va gestant l'arribada d'aquest front, és una cua de front, continuem parlant que les centres de personaris més importants, més destacats, amb més precipitació, viatgen pel nord d'Europa, però aquest anticiclo es debilita, marxa una miqueta cap al sud i aquesta cua de front arriba amb una miqueta més d'entitat i aportarà més nuvolositat i també precipitacions.
De cara a aquesta tarda, vespre-nit, ja començarà a arribar aquests núvols, uns núvols que ja podrien deixar alguna gota cap a les comarques de Ponent aquesta nit. Alguna goteta podria arribar en aquelles zones. Fins i tot podria créixer alguna tempesta cap al Pirineu de Lleida aquesta nit i matinada. I demà al matí ens aixecarem amb un dia ja molt tapat. Ah, sí? Sí. Què esperaves? Doncs que està fes la tarda.
És que no són tempestes de tarda, és un front, i el front arriba, arriba amb el seu recorregut i amb el seu gruix. La tendència és que el matí ja estigui força tapat, les temperatures tampoc no han de ser, demà no ens abriguem allò com si fos l'hivern, sí que demà les temperatures, doncs, potser la màxima arriba als 18, i demà el dematí, aquesta hora, quan fem la previsió, potser estem a 16 graus.
Si ho comparem amb dimecres, sí que la diferència és abismal, de 16 a 22 són molts graus, són 6 graus, però demà 16 graus al matí ens podem posar la jaqueta que ens posàvem fa un parell de setmanes, que tampoc no passa res, però tampoc no serà un fred de rigorós hivern. Estem dient que tornem a la primavera, i la primavera és temperada. Demà al matí temperatures una mica més baixes, els núvols ja seran protagonistes, i a partir de les 12, entre les 12 de la migdia i les 12 de la nit,
Creixeran nubulades, més probables on? Doncs a les comarques del nord de Barcelona, comarques de Girona, del nord de Lleida, i aquestes precipitacions de tarda poden també arribar a tocar Sant Jús. La previsió ens marca que entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda poden caure 2 litres per metre quadrat. Això ja és ser molt agosarat, però bé, així ho diuen els mapes. I entre les 6 de la tarda i les 12 de la nit podrien caure al voltant de 7 o 8 litres per metre quadrat. Què vol dir això? Que entre les 12 i les 6 de la tarda...
la pluja que hi pugui haver, o la precipitació que hi pugui haver, no ha d'espatllar res, perquè dos litres per metre quadrat, a no ser que caiguin de cop en deu segons, sí que és un bon ruixat, però si cauen durant aquest procés d'hores, doncs, és potser mullar una mica el terra, però tampoc no cal gairebé ni per aigua, això és el que hi ha la previsió, però entre les sis de la tarda, o sigui, parlaríem de tarda vespre i nit, sí que podria tenir una miqueta més d'intensitat i podríem parlar d'alguna precipitació una miqueta més destacada, d'acord? Déu-n'hi-do, doncs, no? Seran divenyeres mogut.
Serà un divendres mogut, però si després aquesta precipitació acaba pràcticament amb no res i només tenim núvols i acaba el divendres amb activitats que han estat tremolant fins a última hora i que acaben caient quatre gotes, doncs també emprenya una mica. Perquè és un front, no són tempestes, és un front. És un front que creua i això és diferent. Dissabte és diferent, perquè dissabte sí que són tempestes, sí que tindrem el... i ara ja passem a dissabte...
Sí que dissabte tenim una situació que xoca amb una altra. Per una banda, un cop hagi passat aquest front de divendres a la nit, entraran els vents del nord. Els vents del nord s'encarregaran de posar ratlla a les temperatures per un cantó, o sigui, això dels 30 graus que es van assolir ahir a molts punts de l'interior, Tornavaus, Lleida, Mollerussa, a moltes zones es van arribar a Balaguer, es va arribar als 30 graus, tot això s'acaba. Aquest vent del nord entrarà amb molta força pel Llobregat, entrarà per l'Ebre...
i aquest vent del nord també escamparia molts núvols. Llavors, demà dissabte al matí el que tindrem és un temps estable en general, amb alguns núvols, perquè encara ens quedaran les restes de la inestabilitat de divendres, i al matí anirem jugant amb aquestes estones de sol i núvols. Les temperatures baixaran, seran una miqueta més baixes dissabte, però, clar, què passa? Que amb la sensació una mica més acusada de fred, perquè aquest vent del nord donarà una miqueta més de sensació de fred. Així, doncs, tindrem aquesta...
aquesta situació puntual, i de cara a la tarda, doncs, creixement de nubulades. A la tarda sí que poden créixer aquests núvols, podem tenir algunes tempestes i això podria provocar algun ruixat de mitja tarda. Diumenge ha de ser un temps més estable. Doncs a veure, demà acabem de precisar tota aquesta previsió. Gràcies, Carles. Bon dia. I demà ja ens abrigarem. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Satisfacció al municipi de l'Escala i a la comarca de l'Alt Empordà després que s'hagi anul·lat l'adjudicació del cap d'aquest municipi a una empresa privada. Un òrgan de la Generalitat va determinar ahir al vespre que el procés de privatització quedava suspès i que fins que no es tornés a convocar un nou concurs
La gestió la faria la Fundació Salut Empordà, que és qui la feia fins ara. En declaracions a la xarxa de comunicació local, l'alcalde de l'Escala, Stanis Puig, ha assegurat que finalment s'ha imposat el sentit comú, ja que l'empresa que s'havia quedat amb la gestió del CAP era una empresa del sector de la neteja sense experiència prèvia en el sector sanitari.
Una empresa sense experiència en el sector tingués una puntuació màxima en l'aplica tècnica, això era bastant incomprensible. I aquest organisme que ha decidit tombar aquesta adjudicació, creiem que ha actuat en sentit comú i de la manera que tothom desitjava. Evidentment l'empresa podrà fer el que li convingui, però jo penso que l'error estava en les bases que han de penalitzar aquest tipus d'empreses que vulgui desembarcar en el sector.
L'adjudicació provisional del cap de l'escala, aquesta empresa privada, va topar amb l'oposició dels treballadors del centre i dels alcaldes i veïns dels municipis afectats. També avui, en declaracions a la xarxa de comunicació local, el president del Fòrum Català i Espanyol de Pacients, Albert Jovell, ha assegurat que el sistema sanitari no pot assumir més retallades. Tot i això, aquest metge, i alhora pacient com a malalt de càncer, reconeix que algunes mesures, com tancar algunes urgències nocturnes, eren necessàries.
Jo crec que el discurs sanitari s'està quedant absolutament amagat per un discurs econòmic i hauríem de buscar un equilibri entre un discurs econòmic i un discurs sanitari amb el qual li hauríem d'explicar a la gent determinades coses. Tanquem un centre de salut de nit que només vénen tres persones de promig, no ho fem malament.
Llovell assegura que hi ha hospitals que han traspassat línies vermelles i que estan al límit. Ha posat com a exemple els problemes per concertar visites amb metges especialistes o les llistes d'espera d'algunes operacions. Aquesta hora es presenta oficialment a Vilabacans el projecte del Gran Outlet que es construirà en aquesta població del Baix Llobregat d'aquí a tres anys, una instal·lació que, segons diverses fonts,
generarà un miler de llocs de treball però que ha topat amb l'oposició dels petits comerciants de la zona. L'outlet suposarà una inversió de 80 milions d'euros i serà el més gran de Catalunya. La presentació l'està fent aquesta hora el conseller de Territori Santi Vila, l'alcalde de Viladecans i també el responsable de l'empresa Neimberg, que és qui portarà a terme aquest projecte.
Una persona ha estat atropellada a l'autopista AP7 a l'altura de Martorell, al Baix Llobregat, i ha quedat ferida en estat crític. Segons el Servei Català de Trànsit, el ferit creuava a peu l'autopista fa una mica més d'una hora i ha hagut de ser traslladat en un helicòpter a l'Hospital de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. El vehicle que ha atropellat aquesta persona és un turisme i l'accident ha passat a menys de dos quilòmetres del peatge de l'autopista AP7.
L'alcalde de Sant Boi de Llobregat reclama que l'escola Gaudí obri portes al mes de setembre. Les obres estan aturades des del juliol perquè la constructora no ha cobrat els diners acordats amb el govern. L'alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch, ha demanat des de la xarxa de comunicació local que el govern català resolgui el problema.
Espero que aquesta decisió permeti això, permeti que el setembre que ve puguem començar el curs amb normalitat, amb les tres escoles cadascú al seu lloc i tothom volant fer una vegada amb la serenitat que requereix en aquests moments complicats. El Departament d'Ensenyament té la intenció de canviar de constructora per acabar aquestes obres. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Arnau Maimó. El Barça de bàsquet ajuga avui a tres quarts de nou la seva continuïtat a l'Eurolliga. Els de Xavi i Pasqual disputen a Grècia el quart partit contra el Panathinaikos. Amb el 2 a 1 actual, si els lauranes perden aquesta nit, quedaran eliminats de la competició continental. Per cert, Rabasseta i Todorovic estan disponibles per jugar aquesta nit.
a l'OH d'Atenas. Encara en bàsquet, l'Uni Girona i el Cadí Lasseu han estat eliminats a les semifinals de la Lliga Femenina de bàsquet. En el segon partit de l'eliminatòria, les gironines van caure davant el Salamanca per 75 a 76, mentre que el Cadí Lasseu va perdre contra el Ribas Andorra per 72 a 88.
En futbol, el Barça i l'Espanyol jugaran la final de la Copa Catalunya de Futbol. A les semifinals disputades aquest dimecres al nou estadi de Tarragona, els blanc i blaus es van imposar al Llagostera per 3 a 0, mentre que els blauranes, amb el filial, van derrotar el Nàstic per 1 a 0. Encara es desconeix la seu i la data de la final de la Copa, tot i que, segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local,
La intenció de la Federació Catalana de Futbol és que es disputi la primera setmana de juny. En Ambol, victòria de prestigi del Freikin Granollers. Els del Vallès van superar l'Atlètic de Madrid per 26 a 25 en un partit corresponent a la jornada 26 de la Lliga. I en Baterpolo, l'Atlètic Barceloneta té un peu i mig a la final a 4 de la Copa d'Europa. Aquest dimecres van guanyar per 3 gols a 8 a la piscina del Boulbiami de Grècia. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Dilluns es farà la presentació oficial de la tretzena Festa Torneig Joan Petit. El complex esportiu municipal a Bonaigua acollirà aquest acte que pretén explicar què es farà el proper 25 de maig a Sant Just en el marc de la Festa Torneig per lluitar contra el càncer infantil.
Els objectius principals de la jornada del 25 de maig són reivindicar els esforços que s'estan fent actualment en la lluita contra el càncer infantil, recaptar diners per seguir contribuint-hi i promoure els valors de l'esport i la salut entre els nens i nenes d'arreu del país. A la festa de dilluns hi assistirà el padrí, el futbolista del Futbol Club Barcelona, Érica Vidal, que és veí de Sant Just, i l'acte el presentarà el periodista esportiu Lluís Canut. També comptarà amb la presència de l'equip complet del Barça d'hoquei, de sorteig de samarretes i material del Barça i l'Espanyol,
per recaptar fons per la Fundació Joan Petit Nens amb Càncer. Des d'aquesta tarda, Sant Just estarà immers en les activitats de Sant Jordi. Durant més d'una setmana, al nostre municipi, hi haurà activitats de tot tipus per a tots els públics. D'entrada aquest vespre, tindrà lloc la inauguració de l'exposició Bestiari de foc al Baix Llobregat, al celler de Can Ginestar. És una mostra que s'inaugurarà a dos quarts de vuit al celler, on s'hi podrà veure fins al dia 19 de maig.
I una altra exposició que s'inaugurarà per Sant Jordi es diu Embolica que fa fort del Carreu Blau. La mostra es presentarà demà a la tarda a l'equipament de la plaça de la Pau i està formada per peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del taller de plàstica.
I acabem recordant que la setmana que ve la sala a les golfes de Can Ginestar passarà a dir-se oficialment sala Isidor Consul. D'aquesta manera s'enjust homenatjarà l'editor i escriptor que va ser veí del nostre municipi durant molts anys. Aquest homenatge es farà dimecres que ve i començarà a les 7 de la tarda. A més a dos quarts de vuit del vespre es farà el primer acte en aquesta sala amb el nou nom. Carme Riera presentarà el seu llibre Temps d'Innocència i comptarà amb la col·laboració de Pilar Beltrán, editora d'edicions 62.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora, també al Sant Just Notícies edició migdia, a partir de la 1 i 5. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Extreme ways are back again, extreme places I didn't know. I broke everything new again, everything that I'd owned. I threw it out the windows, came along. Extreme ways I know will part the colors of my sea. Perfect color of me.
Extreme ways that helped me, that helped me out late at night Extreme places I had gone, but never seen any light Dirty basements, dirty norms, dirty places coming through Extreme walls alone, did you ever like it, fam? I would stand in line for this There's always room in life for this
Fins demà!
Oh, baby Oh, baby Like it all does All it does Extreme signs have told me They held me down every night I didn't have much to say I didn't give up the lie I closed my eyes And closed myself And closed my world And never opened up to anything That could get me at all
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11 aquest divendres, demà, a dos quarts de nou del vespre, conferència a la sala Piquet de la Teneu, organitzada per la secció de Cultura, que tractarà dels 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu. La impartirà Andreu Valls, que és enginyer industrial, actualment dedicat a la divulgació de la ciència i la tecnologia, que avui el tenim aquí, just a la fusta. Molt bon dia. Molt bon dia.
Per parlar d'aquests centenari d'aquestes primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu, a més hi ha el subtítol d'aquesta xerrada que diu l'empresa d'uns visionaris avançats al seu temps. Per què tot això? Bé, sempre ha d'haver-hi algú que tivi del carro i quan es tracta d'aquesta increïble obra, increïble conjunt d'obres que van...
fer-se allunyar a nord aquest pallars de Sobirà, el pallars del Pirineu, absolutament allunyat de Barcelona i de Madrid,
això va suposar anar contra tothom. Clar. Contra els que creien que beneficiaria molt, probablement beneficiaria Barcelona, però no portaria cap benefici immediat a les terres en què s'assentaria aquesta riquesa. Clar.
I llavors, per tant, tenien tot això en contra, però igualment van decidir fer-ho. Van decidir fer-ho i van tenir realment una... Es van avançar, ells no sabien, això va començar, aquestes centrals van començar a l'11 i es van acabar als 16, als 20. Ells evidentment no sabien que al cap de 4 o 5 anys explotaria la Primera Guerra Mundial i que, per tant, la indústria catalana es quedaria sense carbó o amb un carbó molt car.
Just en aquest moment estaven a punt ja les primeres línies, les tres centrals i les primeres línies que vestien d'electricitat l'àrea de Barcelona i el Vallès, a uns preus absolutament tres o quatre o cinc vegades més baratos que el carbó en aquell moment. Per tant, això va suposar, no podem saber què haguera passat, ens haguem sortit segurament,
però realment va haver-hi l'electricitat del Pirineu just en el moment en què era impossible tenir-la. O sigui que gràcies a aquestes centrals del Pirineu es podien abastir les indústries d'aquí, de Barcelona i tot plegat. Ja el preu era molt car, el carbó local no era existent, el carbó historià no era gaire bo, el carbó anglès, per tant les indústries d'aquí havien de abastir-se de carbó anglès,
Per tant, era més car que l'anglès mateix, la competència era forta, però les centrals de Pirineu van oferir electricitat, energia, a un cost molt, molt bé. I qui eren els que van decidir fer això allà al Pirineu? Era gent que vivia allà? Era gent que van allà per algun motiu? Emili Riu era un... El primer personatge és Emili Riu, un personatge de sort, una persona humil, de sort, que ve a Barcelona, després se'n va a Madrid,
i estima la seva terra, i malda perquè amb tots els seus mitjans es fa diputat per aconseguir que els poders públics i econòmics mirin aquella terra. Ell veu perquè s'ho coneix, ho ha trepitjat de petit, i després professionalment també ha estat en indústries elèctrics, es coneix el territori,
i veu la riquesa que seria aprofitar aquells sals d'aigua. Emili Riu és el més important, probablement, el més desconegut fins fa molts anys que sort no tenia un carrer o una plaça dedicada al seu fill predilecte. Carles Montañés va ser un barceloní,
que va portar el Pearson i que va ser un impuls molt més gran. El riu va ser el que va obrir traça, per entendre'ns, el que va obrir camí, però immediatament en Pearson va portar...
grandària de capital, de volum. Ell venia d'Amèrica i tot era 10 vegades més gran, per entendre. Clar, que el finançament és l'altre tema que anava a preguntar ara, no? Com es va poder finançar tot plegat? Fatal. És a dir, un finançament que no va poder ser català, va ser primer basc, més basc primer que català, i sobretot va ser anglès i americà. Com és que basc?
Basc perquè els bascos corrien al Pirineu buscant minerals. I la primera central catalana, que no era el Pirineu lleidatà, va ser Ribes, Ribes de Freser, i el capital va ser basc de les caixes d'estalvi basques.
Bé, aquí o bé s'estava escamat o bé es considerava que eren molt visionaris. Volien fer unes instal·lacions que superaven en potència tres o quatre vegades les que ja estaven instal·lades a Barcelona. I deien, escolti, la nostra indústria mai absorbirà aquesta potència.
Aquest és escamat segurament pel fracàs de la inversió que van fer immensa amb els ferrocarrils per trobar carbó bo a Sant Joan de les Abadeses, escamats pel caigut de bancs, probablement la manera de ser individualista, etcètera. Per una sèrie de circumstàncies el capital va ser basc i el gran capital va ser americà i francès, Emili Riu,
va ser capital francès i suís, i el Pearson, capital canadenc, anglès i americà. I l'americà es va quedar després, aquí a Catalunya? El Pearson es va morir molt jove a l'Occitània, un vaixell de passatgers, el 1915.
Llavors el cap de res, no? El cap de res el van advertir, no entri, anava d'Estats Units a Anglaterra, no entri a la zona de conflictes, pel que sigui, doncs, era un transatlàntic d'estil titànic. Va morir ell, la seva dona, i 1.500 persones més. Probablement va ser el motiu principal perquè Estats Units entrés en la Primera Guerra Mundial.
Bé, ell teledirigia, ell va venir aquí, havia fet moltes empreses semblants a Sud-amèrica i des de les oficines de Toronto teledirigien les obres.
Penseu que els capitalistes havien de tenir una capacitat immensa per convèncer els capitalistes, que probablement mai trepitjarien Catalunya, que els seus calerons o els seus dinerons no s'anirien amb preferents o amb fum. I, per tant, venia sovint, s'enviaven moltes fotografies de com avançaven les obres...
i realment va ser la febre d'or en aquest llunyà i mal comunicat. Ara diríem que era un emprenedor, segurament. Era un emprenedor perquè diu jo tinc una idea, tinc una energia, aquesta idea jo crec que serà el futur,
Per tant, has de tenir aquesta primera il·lusió, has de tenir una energia per buscar diners, buscar capital, buscar tecnologia i realment parlem d'aquests emprenedors que els hi ha sortit bé. Clar, clar. Després de la Guerra Civil, a més a més, sí que hi va haver problemes directament cap a aquestes centrals hidroelèctriques del Pirineu.
Esclar, aviam, si no estem parlant del 20, en plena guerra, s'acaba la guerra, doncs hi ha una potència instal·lada que probablement es van sobredimensionar. És a dir, amb algun aspecte, les reticències, amb algun aspecte del capital català, tenia raó. Un aspecte, un petit aspecte. Perquè no va ser fins a l'any 39-40, fins després de la guerra, que no es va aprofitar tota la potència que estava instal·lada.
A partir de la Guerra Civil la cosa va canviar. Es va anar cap al Noguera Pallera, es va fundar l'Ener, és a dir, les centrals van continuar. Aquí estem parlant de la Noguera Ribagorça, de la Vall d'Aran, aquestes primeres, de Sarós...
a Lleida, però després es va estendre. Ribagorça i la resta del país fins als anys 50 es feien preses a Catalunya. I ser conscient, a banda del principi i després, al cap d'uns anys, ser conscient de la importància de tot plegat o no ha estat fins amb aquesta perspectiva...
D'ara de mirar enrere i potser doncs fer aquesta... Doncs relativament, és a dir, a Barcelona tenim l'Avinguda Pearson. Bé, al costat de la creua de Petra Alves hi ha un petit monument dedicat al Pearson que ha estat anys i panys tancat en un magatzem. Hi ha la floresta Pearson, aquí els trens de la Generalitat...
A sort hi ha la pobla de Segur. És a dir, hi ha alguna cosa... Però no hi ha... Jo crec que el que estem fent és posar un gra de sorra, un petit gra de sorra, que per sort se n'han posat diversos, aprofitant a partir de l'11, i és clar, la celebració pot durar fins 4 o 5 anys més, perquè les primeres centrals van durar 4 o 5 anys.
Però no, si estéssim a Amèrica, o estéssim inclús a Anglaterra, el cinema haguera reproduït abastament aquesta aventura increïble d'una gent, ens hem d'imaginar aquells pobles petitets, de cop i volta els venen 3.000 persones de cop, i són les imatges que tenim, imatges dividides per cent, amb totes les...
amb tot el canvi d'escala, evidentment, però és aquesta avalanxa increïble, que després va desaparèixer i va quedar poca gent, diguem-ne. Sí, sí, per això que també segurament val la pena ara poder-ho recordar d'alguna manera o altra. Jo crec que és necessari, és necessari que recordem que va ser molt important, va ser molt important l'acció de...
d'aquests pocs iniciadors, però sobretot de la gent també, és a dir, la Caradenca tenia, en alguns moments, tenia 20.000 obrers aquí a Catalunya, vinguts de l'arreu d'Espanya, del mateix Catalunya Interior, d'Aragó, de València, de Múrcia, que després molts d'ells van continuar amb les obres de l'exposició del 29, és a dir, i que encara que del Pallars se'n van anar després, però ja mai més va ser el mateix, és a dir,
les primeres escoles, els primers hospitals, a l'Alpallars, a la Vall Fosca, la van portar aquestes empreses per l'ús propi, però que després el canvi de vida ja va ser radical.
Si no s'haguessin fet, almenys al Pirineu, què hauria passat? O s'haurien hagut de fer més tard o més d'hora tot plegat? S'haurien fet més tard o més d'hora, això és evident. És a dir, la gràcia per dir-ho a tiro passat tot és fàcil explicar-ho, però la gràcia és que just quan aquí va començar l'escassetat per la guerra, just ja hi havia les línies directes.
Aquestes empreses... Ja estava fet, no? Ja estan les primeres. És a dir, les primeres centrals ja portaven electricitat, perquè una cosa és fer les centrals, després fer 160 o 170 quilòmetres de cables de tensió per portar-les a Sabadell, Terrassa o Manesma... Doncs, a tu plegats, se'n parlarà demà en aquesta xerrada que es farà a dos quarts de nou del vespre sobre aquests 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques del Pirineu i aquesta conferència l'impartirà Andreu Valls, que avui l'hem pogut tenir aquí el Just a la Fusta. Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vostès. I que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Consells de vida no en vull més, només vull mirar amb els meus ús. Camins marcats en cols de sac, vull caminar amb soledat. Foscor a l'ignorància, vaig a les palpentes.
Faure en percepcions, creure en aparències.
Estar-se al límit del ramat fa por que no et mengi no els llocs. Arriba al límit del meu cos madura més d'un tal teva. El camí més curt no és pas el més recte. El camí més gent
Suposicions, jo hi vull anar. Tots són rumors, jo els vull provar.
Consells de vida no en vull més, només vull mirar amb els meus ulls. Camins marcats són culs de sac, vull caminar amb soledat. El camí més curt no és pas el més recte.
El que m'hi ha més gent no és el més correcte. Suposicions, jo hi vull anar. Tots són rumors, jo els vull provar.
Sento la gran crida cap als llocs més obscurs, és l'amic Sol Lídia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest blues, aquest blues, aquest blues.
Sento l'harmonia amb greus nichos i agots. És l'amic Sol i Lídia que canta pels perduts, pels perduts, pels perduts, pels perduts, pels perduts. Ah!
que fa els veus més obscurs. És l'amic, la Lídia, que em fa cantar aquest blus. Aquest blus, aquest blus, aquest blus, aquest blus, aquest blus. Sento l'harmonia amb greus mijos i agults. Deixo anar les penes amb la calma del bençut. Que perdó, que perdó, que perdó, que perdó.
En punt dos, quarts de dotze, moment per parlar d'actualitat, fer tertúlia com cada dijous amb la Montse Larrea, la Joan Algarra i l'Alina Santa Bàrbara. Molt bon dia.
Bon dia. Totes tres, un moment que ara sí, que tenim... Bon dia. Bon dia. Sí, i tant, que tenim bon dia. Per poca estona, eh? Ara sí. Avui no tenim el Pere, per tant, ens saludem des d'aquí. No, avui està d'ITV. Tres senyores sin senyor.
i en tot cas doncs parlem d'actualitat que avui doncs abans d'entrar comentàvem una mica quins són els temes no? hi ha moltes coses de moment doncs també el que aquesta demà ens ocupa més a nivell més internacional és tot el tema dels Estats Units no? aquestes coses doncs que sempre que passen sembla que tota una sèrie de fets concatenats que escolta no saps com poden passar de moment també pel que fa a aquesta fàbrica tampoc no se sap més detall tot i que
Llegeixo ara que la policia parla ja de devastació massiva per a l'explosió de la planta de fertilitans de Texas. Sí, però jo l'última cosa que he sentit... Les imatges són bastant... No les he vistes perquè era la ràdio, però deia que la fàbrica estava destrossada, o sigui, desfeta. I les cases al voltant també. Al costat hi ha una residència d'avis, i que diuen que el número 1 de moment no el poden determinar, però que hi ha hagut una massacre...
Un massacre seria... Es comenta que és explosió dintre de la fàbrica? Podia ser, perquè els fertilitzants aquests també n'hi ha molt cas. Justament es pot passar això. Justament quan sortia explicava a un tècnic, un científic, que sí...
que als fertilitzants arriba un moment que agafen una temperatura i qualsevol cosa la més mínima els fa esclatar. Sí, sí, sí. O sigui que... No, no, però més moltes viviendes de poblades. Sí, sí, del voltant. Era una sola poblada. Sí, era un poblet. I no sé si també ho diu, o ho he sentit jo, perquè sento les notícies des de molt d'hora, que és 19 d'abril, i que 19 d'abril també va haver una espècie de...
d'una espècie de suïcidi col·lectiu. Aquella història... No ho diu aquí? Jo he sentit que ho deia el Bastet aquest matí també. Espero que només sigui casualitat. Aquell suïcidi d'una secta. Aquella secta fa 15 anys. Que es van tancar amb una... No crec que tingui res a veure.
No, aquí no, aquí no, aquí jo crec que són causes, podríem dir, naturals, dintre de la poca naturalitat. Però que pot ser, que no és una cosa que digui, bueno, pot ser sospitosa d'un atemptat o d'alguna cosa d'aquestes, més aviat pot ser, pot ser, pot ser, pot haver motius naturals. Això sí que es deia que... Allà va ser un suïcidi en massa, oi? Sí, que arran del que va passar dilluns, a la matinada dilluns de dimarts nostre... Sí.
que es deia que la manera que s'ha gestionat també s'aplaudia d'alguna manera, que no s'hagués creat aquesta mena de alarmisme o sortint Obama i ja culpant algú, sinó que s'hagués fet d'una manera diferent. Ell va dir dues paraules que van ser molt...
molt de taxatives, podria ser terrorisme extern o terrorisme intern. Com no ho sabem... No, però ja donava la pau a dir... La pauta de no agafar... A primers moments no va dir res de terrorisme, els primers moments. Mira que va sortir de seguida.
Però després ja hem vist que van trobar l'olla i tot aquell jaleu. Llavors va dir, diu, sí, clar, és un acte de terrorisme, del que sigui. Perquè quan un fa una malifeta d'aquestes amb ganes de fer mal, diu... Perquè hi ha hagut problemes interns. Sempre en totes aquestes coses que passen, doncs sempre n'hi ha un punt, així que com si diguéssim, és anormal. El punt anormal a Boston va ser el comportament del cònsul.
Aquest va ser ben bé, ben bé. Quina reacció més estúpida. Quan no vaig sentir, no m'ho creia. Oi, de la manera que va parlar, no? Sí, bueno, vostè es diu truquin a la policia o truquin al sospital. Clar, aquí no vinguin, per l'amor de Déu. Hi ha 91 atletes espanyols, eh? Jo no ho vaig tenir, o sigui, a vostè em viu el meu germà i vaig intentar connectar amb ells.
amb una hora prudencial, perquè n'hi ha aquella dita que es diu... No, no, aquella dita que diu, no, nius, nius. És a dir, les notícies, bones notícies. A més, vull dir, ells tampoc no crec que participessin en la marató, encara que era dia de festa allà. Sí, era com un dia... El patriota, el dia del patriota. Esclar, però ja després, més tard i tal, no, un altre dia o unes altres hores, el vaig trucar i estava treballant. Perquè, bueno, és investigació i és un altre liu.
Però si hagués estat ma filla, que li agrada córrer, l'angoixa que haguessis tingut... Del mal rato que haguessis passat. A més, en una cursa popular, vull dir, una cursa a l'arribada, on tota la gent esperava els seus corredors. Justament, on podia fer més mal. Vull dir, és una cosa...
és una cosa de mentes malvades mentes malvades fer mal per fer mal no per cridar l'atenció és per fer mal entens la revenja quan a tu t'ha tocat el vora viu i llavors entens el motiu de la revenja però això no és una revenja això és una bogeria no pots revenjar-te de ningú en una cursa popular
saps que la teva revenja pot ocasionar una malifeta molt grasa aquest diumenge sí, aquest diumenge penso que està la d'aquí dels bombers i la de Londres i la de Madrid i la d'aquí de bombers sí, la dels bombers és una cosa que la gent veia moltes vegades amb una causa per una simpatia no, no, i a més que hi ha hagut overbooking aquest any el meu fill ha corregut
tots els anys i aquest any quan va clicar ja estava tot cobert llavors a l'arribada vull dir és espectacular aquell home cacau que al final ens han explicat que aquell cacau que es veu quan fa l'entrada que no té res
No, home, però només de l'impacte o de... No, no, de l'onda expansiva. Sí, de l'onda expansiva. O bé, o bé, que arriben cansats. Escolta, són 42 quilòmetres, eh? O sigui, que arribes ja absolutament desfet i a sobre sents una cosa així és per desmaiar-te. No, no, no, és una cosa...
diabòlica. El que passa és que aquí el que comentàveu al principi és aquesta coincidència d'una data que no hi hagi la tercera. Escolta, hi ha les sobres amb les d'això, amb les rifines o com ho sé. Escolta. També és veritat que li donem importància perquè ens sembla que és occidental i per tant ens queda com més a prop però que
Això passa a Síria, això passa a Síria, però a l'Iraq, a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq i a l'Iraq
estan fent cua per apuntar-se a fer-se policia. Sí, però com estan els xiïtes i els sunites. I estan barallant-se tota la vida. A la pròpia gent del país, que no ho fan. Però mira, això que l'home és, com si digués... Diabòlic. Sí, diabòlic. També ho trobes, aquí venen a vegades que veus acinados, no sé com es diria en català, els xinos. Sí, sí.
Sí, sí, amuntagats. Més que amuntagats, vull dir que d'allò... I qui els està explotant? Xinos. Clar, clar. Vull dir que són ells mateixos. És que si fossin els d'aquí... Els romans, amb les noies aquestes pobres que les fan venir enredades o no, el que sigui és igual, però que les porten a tot aquest liu, qui són els que manen? Els mateixos romanes. Vull dir que és... L'home contra l'home. L'home contra l'home. Sí, és aquella cosa que explica el Pere...
que diu que com som bastant feres, que només que tenim una petita pel·lícula d'educació superficial, quan surt la part...
farestec de dintre nostre ens empenya a fer aquestes coses tan salvatges no està clar Déu-n'hi-do doncs aquestes són les notícies de primeres així que més marquen la setmana a nivell internacional però tenim més coses aquests dies també es veniu amb els diaris avui no, aquí l'he llegit encara al diari no he tingut temps però una altra cosa que també a mi penso a veure si surten moltes veus així que es queixava una persona molt qualificada
de la fugida, l'èxodo, de la gent que tenim preparada, que tenen que anar a un altre lloc, i aquí ens quedem aquí, amb tots els que... La ministra de Treballes. No, no sé qui és, no era la que ha dit això, no, era un senyor, era un professor. I això després d'haver gastat l'erario público precisament a preparar aquests joves. Per preparar i tenir-los preparats. Que era una...
Una visió de futur fantàstica. I ara què? És que marxen. Jo crec que la gent no se'n va perquè sí. No, que s'han d'anar perquè sí. Bueno, escoltem, si tu et veus preparat, primer no tens manera d'aconseguir una feina. Segon, veus que la teva feina cada cop enlloc on has de treballar es fa més...
Cada cop es desfà més, doncs esclar, es passa com a la investigació mateix, que cada cop tenen menys. Doncs el país haurà perdut tota una generació. O i tant, dues, o més. La que està preparant i la que està ja preparada. I això que s'arregli. Això s'han perdut 20 anys ben bons. Per això la culpa, aviam, dintre de tot sempre parlem del mateix.
Vull dir, les retallades no donen, donen aquest resultat. Perquè tu no pots continuar retallant contínuament en universitats, contínuament ensenyament, contínuament sanitat. Per què? Doncs això és una cosa que... És un peix que es mossega la cua. Vull dir, per sortir de la crisi, l'únic que s'ha de fer és una cosa, és crear empleu. Vull dir, retallar no serveix de res, perquè a la llarga no podran retallar res més. I quan ja no puguin retallar res més...
Què faran? Però és que aquí la idea està... Anem a fer un frívolo, un biquini. Això. No, no, però la cosa està en netejar el deute. Molt bé. Qui s'ha sortit beneficiat d'aquesta neteja de deute? Els bancs. Aleshores...
amb aquesta dèria de netejar els bancs que se'n salvin... De pagar el que hem demanat i de tornar els interessos. Ens estan arrobinant. Pagar els interessos. Per què ho han malgastat? Estan matant la gallina dels ous d'or. Per què ho han malgastat d'aquesta manera? Entre tots han fet una mica el que hem pogut. Entre tots els governs. No, no, el govern, la part principal de coses fetes sense necessitat. Perquè ells culpava...
El del PSC, o sigui, el del PSOE, el Rubalcaba, el Rubalcaba, perdona, el Rubalcaba atacava en el Rajoy i el Rajoy li va contestar amb una xina que va fer aplaudir tot a l'auditori. Tota la bancada, tota la bancada, no l'auditori, tota la bancada. Bueno, tota la bancada, Pepe. Llavors vull dir, és que és una tonteria tan molt... Jo ho trobo tan sumament gros, perquè de què van aquests senyors? Què van allà per divertir-se, per fer riure la gent?
perquè la Xina que li va tirar l'un l'altre li va contestar per augmentar l'ego de tots ells que ho han fet tots malament que es posin l'amalpit que ho han fet tots malament que peros i socialistes el que passa és que quan també ho deia un analista quan el polític vol que la seva feina sigui la política llavors l'hem fiat perquè abans el polític tenia un cert temps
Era un metge, era un investigador, era un advocat, era el que vulguis. Sabia que treballava uns anys a la política i tornava al seu, però el que ha fet un ofici de la política, el que quiere es proteger el silloncito oficial, que cantava un tango ja fa uns anys. I llavors, clar, va més que a favor de les seves idees de partit, del que interessa el partit i al poble, que li den dos duros del tio Centau, que deia la meva iaia parlant d'uns duros que van sortir...
falsos, quan regnava Amadeu de Cebolla. Ah, sí, dels durs falsos. Llavors, clar, vull dir, és que volen perriure la gent, perquè és que són culpables de tot el que està passant. Culpables i no culpables. Uns i altres. Sí, uns s'han trobat una situació anterior i en lloc de fer pinya i tots anar una i aviam com ho solucionem. Sortir d'aquí. I que realment la nació pugui donar, encara que sigui un pas petitet endavant, no...
Es passen el temps tirant-se els trastos pel cap. I buscant temes que amaguin una mica aquest temps que és decebedor per a tothom. Perquè ho demostren les enquestes. Perquè tothom dels partits principals estan perdent gas a tot i plen.
perquè el PP està perdent gas de totes totes però és que el PSOE no ho estan guanyant el gas ja l'ha perdut avui deien aquest matí que li han ofert al Medina aquell noi que va estar ferit de pareta que és jove, és un dels joves del PSOE
que ser una de les figures de renovació generacional. Ja fa temps que li demanen, eh? De fet, fa un parell d'anys va dir que no i que ara s'ho estava com pensant. Sí, normalment ell... A mi m'agrada aquest noi. Sí, parla molt assenyadament. Quan no tenia tendència política, ja sortia a la ràdio, clar, amb les seves dificultats, perquè havia estat ferit i el pobre té dificultats arrel de la bomba, de l'atemptat. Sí, té seqüeles.
i parlava molt assenyadament clar, després ha sigut un bon element però no ho deia veure gaire clar no, perquè ell és del País Basc i sap les coses com funcionen també és complicada o sigui que la renovació generacional és difícil i tot és difícil perquè tu dius que el PP ha perdut però Déu-n'hi-do com s'ha desferotat tot en el PSOE
Com ha quedat tot això? No hi ha lideratge. No, perquè el robar el cava amb la seva bona voluntat ja porta 30 i escaig d'anys. Potser que està esgotat, no? Sí, és clar, i sent sobretot un ministre important en les anteriors legislatures, que va ser d'educació i després de l'interior,
Doncs, esclar, sí, pot dir que en la seva manament... Però no té seguiment. No, no massa. Amb el seu manament, ETA va dir que no matava més. Això ja és, un tanto, el seu... Bueno, sí, a seu favor. Però, esclar, és que són moltes coses. No, massa, jo diria que... Bueno, aquí, en el punt, avui diu que Hisenda podria...
Podria relaxar el dèficit català fins al 2%. Home, abans era un 6 o un 7, no? Ja ha comentat. Aquí a la contraportada m'agrada mirar aquesta contraportada del títol que està. Lian Johnson, que diu que és secretari general del Club de Roma que obres seu
a Barcelona. Ah, sí? El Club de Roma? Home, està bé, no? Diu, tinc 61 anys. Em fa prou savi per escoltar els joves. Ah, aquí està. Així és que ja pots parlar, Carme. Diu, soc un anglès protestant casat amb una irlandesa catòlica. Europa funciona. Ja n'hi ha prou de durar xifres macroeconòmiques. Pensem en les persones. Ah, aquí està. Aquí està. Diu, si el BCE...
no serveix per crear llocs de treball, és que no serveix per res. Clar. El bé que consta que és el Banco Central Europeu. Clar. Doncs ja està. Bé, aquest també el que més m'agrada és això. Diu, em fa prou savi per escoltar els jugues. Ah, i tant.
Els joves poden portar iniciatives. Jo crec que n'hi ha joves que fan aquella cosa com aquella pel·lícula que l'altre dia comentàvem, que ja té tants anys i no vol sortir de casa dels pares per allò bé que viu, no? Però independentment d'això, són gent que estan preparada, capacitada, que podrien fer les coses bé, no hi ha oportunitat. I a més, els que estan, com deies tu, a l'escó ben sentat... No volen deixar-lo. El despachito oficial. Hi ha el seient.
ara, comencem a fer les coses bé no diu el senyor Gallardón que qualsevol polític que sigui acusado o deputado o no que sea encausado ara és encausado canviarem els noms que té que estar fora de concurs el dir concurs és allà, m'enteneu, no? que res, fora del cargo político senyores diputados que estan vostès en el Congrés o
Quants seients buits veiem quan n'hi ha les sessions del Congrés? I diuen, ah, no... És que estan en comissió. Sí, nosaltres estem en comissió de servició cobrat del doble. Cobrat del doble? No, perquè no estan obligats assistint a les... Han fet, jo crec, que han malversat... Anys? No, més que mal d'allò és... La paraula exacta en aquest moment no en surt, però la política ha quedat molt malmesa.
vull dir que que no ens ha sabut la política cada vegada la gent ha estat més llunyana la gent més de segure de la política jo no hi he aguantat tant perquè hi ha persones que han deixat de guanyar diners a l'empresa privada per anar a treballar per la gent i que han perdut moltes coses darrere de treballar per la gent segurament que m'ho teniu un amic que deia que de totes maneres tot i que ens queixem contínuament
Hi ha molta més gent bona. Home, això ja... Si no, no podríem sortir el carrer. No, no, no, i perquè avança el món. El món avança per això, perquè hi ha gent més bona que dolenta. I perquè no ens en recordem després de les coses dolentes dintre de la bondat. Com anem endavant, les coses dolentes estan en la nostra pròpia vida.
sempre ens en recordem més d'aquelles bones estones que hem passat segur que hi ha un tant percent més elevat de positiu que de negatiu però veiem el negatiu el que passa és que les circumstàncies són les circumstàncies i són tan fortes que els han superat
Aquí l'altre dia, amb el club aquest de lectura, doncs llegíem un llibre, vam llegir, després el vam discutir i tal, i parlava precisament de la memòria, de la memòria que esteu dient vosaltres ara. Que vosaltres dieu això, o sigui, la Joana acaba de dir que ens en recordem més, que va un moment que afortunadament el ser humà
té una capacitat, o ja per genètica o per el que sigui, té una capacitat d'anar tapant les coses que li han fet mal, que li han fet mal, les seves vivències, o inclús com defensa personal, per no patir, inclús coses que ha actuat malament.
Coses que ha actuat malament, moltes vegades voles esborrar-les perquè o ha superat aquell mal moment o perquè si no, no podríem viure. Això amb una novel·leta molt xula, d'aquelles que a tu t'agrada, Joana, del Somerset Mogher, doncs surt això, que per una causa molt justificada va haver de matar una persona.
Però allò ho va quedar i l'expressió que fa l'autor és aquesta. Afortunadament, la ment humana, la memòria humana, tapa totes aquelles coses que el tornarien boig o boges. Alguna persona s'ha tornat boig. I, és més, si una persona, per exemple, inclús els agravis que et fan, els vas guardant,
Tintre teu tens una rancúnia tan horrorosa que ni et deixa viure i que sempre està carregada d'odi amb els altres. I tots aquests atemptats que veiem moltes vegades és per coses d'aquest estil. Aquestodi que està acumulat com l'olla pressió de l'explosió és l'olla pressió de la gent. O sigui que senyors, quan tinguin algú dolent, facin el favor de tapar-ho.
d'oblidar-ho o que facin teràpia però que no tanquin amb una olla no, però és que fins i tot el meu fill que encara té d'això d'ingenuïtat diu, com és possible que dintre d'aquesta olla pogués posar matralla i trossos de ferro i claus per fer aquest mal tan horrible dic, mira, perquè són així perquè ho ha vist internet
Escolta'm, si avui ho comentaven que això de l'olla era molt fàcil de fer. Una mica de polvora negra. També s'ha fet aquí, eh? Sí, un polvora negra, un temporitzador i un...
Res, escolta'm, és senzillíssim, o sigui que... Mira, saps que pot ser molt millor? Tornem a tu més, va. En comptes de pòlmora negra, no m'ho t'hi fa. Cigronets, que escolta'm, també... Millor recepta, no? I tenir cura, perquè també esclaten, eh?, les olles a pressió. També, també. Perquè m'explicava una amiga meva que va haver de pintar tota la cuina i s'arriba un frix de fideus, cigrons, trossos de...
Potifarra negra, i escolta'm, afortunadament acabava de sortir de la cuina, però era, vaig estar a punt de deixar-ho perquè era una decoració de cuina perfecta. Si no hagués estat, que feia pudor... Sempre hi ha fet por a l'olla pressió, diu, no, no, jo l'olla pressió la respecte tant. Jo la tinc, la tenia, la tenia. Jo he tingut dos o tres, però no, no. Jo sí, jo la faig servir.
Jo com una olla pressió no la faig servir, com una olla... Jo la vaig regalar l'última perquè... Sí, quan faig brou la faig servir, eh? Sí, sí. Sí, jo ho vaig fer una vegada el brou i em va sortir molt bo les coses com siguin. Sí, jo la faig servir. Però com no tinc...
Tinc la mania d'anar posant les cosetes a poc a poc per fer el brou. Mira, això no em servia. És com que també et pot explotar una cafetera. Mira, a mi em va passar a rossar la cara. No em va destrossar la cara de mirar. Això sí que és perillós, eh? Sí, les coses que funcionen a pressió tenen aquest inconvenient. Massa pressió la fa explotar.
Abans d'acabar, que ens queden ja 6 minuts per arribar a les 12, com que dijous que bé hi haurà passat, us volia preguntar si viviu al Sant Jordi, si us agrada, si viviu aquí a Sant Just també, o us agrada més el dia 23? Sí, el dia 21 és aquí a Sant Just, aquest diumenge. A Sant Just m'agrada, clar, el recinte és més remenut, però clar, és un dia de poble. I després a Barcelona és un dia meravellós. Jo m'hi vaig cada any a Barcelona, cada any no, però m'agrada baixar generalment sola...
I fer la volta. Sí, sí, sí, per ramblar a Catalunya, una miqueta de rambles. Passar a Catalunya una miqueta de rambles, donar una volta d'una hora, una hora i mitja, i tornar a escapar-me.
perquè si no... Bueno, a mi és que les crowns m'he molestat molt jo, però de totes maneres... Però donar una ullada sí que és maco. Sí, sí, sí, sí. I per poc que pugui, d'ençà que... Bueno, ja fa dos o tres anys que no puc anar-hi perquè no puc caminar. Perquè no pot ser. Però anys enrere, amb el meu fill, i tot, quan portava el meu net amb el carret, portava amb el carro i tots dos, tio i abuela, i també... La nostra amiga Joana, que és políglota, és a dir...
a mi les crowds ho dic perquè per a los pobres mortales vull dir que somos los demás vol dir les multituds és que res perquè les crowds molt moderna és que ara i a mica en mica l'inglese anirà omplint-ho tot els anglicismes que de vegades també els crats jo pensava no hi ha la paraula de gent en català és xatge
Escarni, diuen més que escarni. O també es podria emplear la paraula assetja. És assetjar una cosa.
perquè en principi clar no hi ha no sé els que ho fan defensen que no és assetjament no, no és assetjament és simplement una demostració és una demostració atossigamiento siguen com atossigamiento però en català és allò que fa l'home del frac quan persegueixen una persona que és duroga no li fan mal però li ensenyen a la resta de la gent que aquella persona deu cèntims davant d'una vivenda d'un personatge important
i allà es congrega la gent per cridar o per fer soroll, ja l'estan fent un assetjament, també. Perquè, en el fons, clar, estan dient, aquí viu fulano, ha fet unes coses que no ens agraden. Suposo que va una mica més enllà, no?, en principi. Bueno, l'Ada va demostrar, la noia... Sí, l'Ada Colau, sí, l'Ada Colau. Va dir, no, no, diu, és que nosaltres ho fem a qui avui té mitjans...
per suavitzar aquestes lleis i resulta que ells no fan res per res els hem de demostrar que sí perquè els cartells diuen si puede perquè tot aquest problema de les hipoteques és derivat pels bancs
Però vull dir, ells no mouen, perquè nosaltres, nosaltres, entre cometes, vull dir, els bancs han emportat la major part dels diners que ens ha donat la Unió Europea per aixecar bancs que potser no els aixecaran mai més, perquè mirem bànquia i no cal que en parlem. Però tot i amb això no acaben de lligar les coses, perquè no volen donar el pis per cancel·lar la deuta.
Això no s'accepta com una cosa feta. No, no s'accepta. Se'n parla, però no està acceptat. No, no, no el van acceptar. L'altre dia al Congrés no el van acceptar. La Nació en pagament no la van acceptar. Exacte, la Nació en pagament no l'han acceptat. Llavors, clar, deriva que el problema cada vegada o cada cop... I a més porta la desesperació també a molta gent. La persona que ha perdut el pis o ha perdut tot, que a més a més ha perdut la feina i que ara a més a més continua tenint la deute...
Això és desesperant. Però el banc tampoc no guanya res, perquè si aquesta persona que vot físicament, si no té res de res... Però continua tenint la deute. Bé, del deute, però el d'això, el pis, ja el té. Però aquesta persona ja no podrà mai fer res, perquè té una deute. I està amb una llista negra. Un bri de bondat.
se suposa l'amo d'allò de sort de l'amorador però clar, les circumstàncies per donar un pis per un euro al mes són molt fumudes que no tinguin treball i que tinguin un fill amb una malaltia d'aquestes rares
ara diu que ja ha rebut 10.000 sol·licituds imagina't si és veritat que aquest senyor es compromet amb aquestes coses i no és per fer propaganda de la bruixa no cal perquè ja la té feta que aquesta crisi ens ha portat a que la gent sigui més solidària això també i això potser és l'única cosa positiva que té el que passa que no hi
és dur les plagues d'Egipte és una de les plagues d'Egipte et donen un euro però hauràs d'aportar per què et donen aquell euro la persona que no tingui feina la persona que tingui un fill amb problemes que no tingui parella perquè aquella noia que va sortir que li ha tocat el pis o que li tocarà
aquella noia, va sortir ella sola, amb un fill. Bueno, però a lo millor... Que té un problema. A lo millor no té. A lo millor no té parella. No, no, si de casos hi ha grapats i mostres. Tots són uns... Se'ns acaba el temps. Sí, sí. Però no, no, no. No, no, tranquila, no passa res. No, així continuarem. Moltes gràcies a tots tres. Moltes gràcies, Montse. Fins dijous que ve, que vagi bé. Bon dia. Connectem amb la xarxa i tot seguit la tercera hora del Just Fara Fusta.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. La plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha retirat la iniciativa legislativa popular que reclamava al Congrés l'adhesió en pagament. Consideren que la llei que prepara el Partit Popular en solitari no recull el contingut del text presentat al Congrés per aquesta plataforma i que li va donar suport a un milió i mig de persones. En un comunicat conjunt aquest dijous al matí,
Les entitats han denunciat que el Partit Popular vol aprofitar la ILP per desvirtuar les propostes sobre l'adhesió en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i el lloguer social, a més d'alertar que el dret a l'habitatge previst per la Constitució i en nombrosos tractats internacionals queda ara subeditat als interessos de les entitats financeres.
S'acaba de presentar a Viladecans, al Baix Llobregat, el gran outlet que es construirà en aquest municipi i que preveu la creació d'un miler de llocs de treball. Els responsables de l'empresa, que hi invertirà 80 milions d'euros, preveuen obrir el centre comercial d'estocs de primeres marques a finals de l'any 2015. Viladecans, Anna Ruiz, bon dia. Bon dia. El responsable de l'empresa, al sud d'Europa, Eduardo Ceballos, ha expressat la voluntat de permanència al territori d'una marca empresarial espanyola en presència ja a sis països europeus.
una voluntat que es concretarà en la política de contractació. Con esta vocación de permanencia y visión a largo plazo, quiero destacar que una de las acciones que realizamos en los últimos centros horarios de Del Guendoto son colaboración muy estrecha con las oficinas de empleo de los ayuntamientos en que se implantan los municipios. En las últimas inauguraciones que hemos realizado en Coruña hace dos años o en Francia el año pasado, en la ciudad de Röpingen, hemos firmado convenios de colaboración con las oficinas de empleo locales
realizando también procesos de reclutamiento coordinados con la oficina de empleo y con las marcas que se implantan dentro del centro. L'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, ha instat al Petit Comerç, ha aprofitat l'oportunitat que obre pel municipi la instal·lació d'aquest gran outlet que podria entrar en funcionament abans que acabi el 2015. De la seva banda, el conseller de Territori, Santi Vila,
ha anunciat que abans de la seva obertura s'haurà millorat la freqüència de pas de Renfe i també es preveu un accés viari directe per la C32. L'espai comercial rebrà el nom de Bimà de Cans, Diestein Outlet. El Consell d'Interior Ramon Espadaler pronostica una campanya forestal complicada aquest estiu. Asegura Espadaler que les intenses pluges que han caigut en les darreres setmanes fan preveure que s'acumularà sota bosc.
i que la calor pot convertir en combustible. A més, diu el conseller que intentar afrontar la lluita contra el foc comptant només amb un 0,7% del dèficit és materialment impossible. Senyalo que els mitjans que hi puguem esmerçar tenen una relació directa amb el dèficit. Pretendre afrontar una campanya d'incendis aquesta estiu amb un 0,7% de dèficit és materialment impossible, en els termes que ho hem fet històricament.
Pretendre fer-ho amb un dèficit d'uno i mig és objectivament difícil. Ramon Espadaler compareix aquest matí al Parlament, ho fa a la Comissió d'Interior. Un caçador furtiu ha estat sorprès i infraganti pels agents rurals en un paratge de la Garriga a la Vallès Oriental quan intentava caçar animals de nit amb un arc i fletxes. Ràdio Silenci, Jordi Roig, bon dia. El caçador tenia instal·lats diferents dispositius per poder caçar amb arc i fletxa. Els agents rurals van comissar-li tot de diferents elements per realitzar la caça furtiva.
El caçador realitzava l'activitat sense llicència ni autorització de l'àrea privada de caça. El cos de gent rurals destaca que, a banda de ser una activitat il·legal, és molt perillosa ja que es realitzava prop d'un camí habitual per la passejada.
Bon dia, us parla Roger Castillo. D'aquí a 10 minuts la Unió de Federacions Esportives de Catalunya explicarà la delicada situació econòmica de l'esport català. En aquest acte hi participarà el president de l'AUFEC, David Moner, i els 67 presidents de les federacions esportives catalanes. L'AUFEC estima que aquest any la Secretaria General de l'Esport pot retallar un 60% les aportacions que fa a les federacions.
En Bàsquet, el Barça juga avui a tres quarts de nou del vespre la seva continuïtat a l'Eurolliga. Els de Xavi i Pasqual disputen a Grècia el quart partit dels quarts de final contra el Panatina i Cos. Tornen a l'equip Xavi Rabasseta i Marco Todorovic ja recuperats i, si perden, quedaran eliminats d'aquesta competició continental. També en Bàsquet, l'Uni Girona i el Cadí La Seu han estat eliminats de les semifinals de la Lliga Femenina. En el segon partit de l'eliminatòria, les gironines van caure davant el Salamanca per 75 a 76, mentre que el Cadí La Seu va perdre contra el Ribas Andorra per 72 a 88.
En futbol, el Barça i l'Espanyol jugaran la final de la Copa a Catalunya. A les semifinals disputades aquest dimecres al Nou Estall de Tarragona, els blanquiblaus es van imposar al Llagostiera per 3 a 0, mentre que els blauranes amb el filial van derrotar al Nàstic per 1 a 0. I en Baterpol, l'Aleti Personeta té un peu i mig a la final de 4 de la Copa d'Europa. Aquest dimecres van guanyar per 3 a 8 a la piscina del Buc de Meni de Grècia, en l'anada dels quarts de final de l'Eurolliga. La tornada disputarà l'1 de maig a la piscina de Sant Sebastià. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Des d'aquesta tarda, Sant Just estarà immers en les activitats de Sant Jordi. Durant més d'una setmana, al nostre municipi hi haurà activitats de tot tipus per a tots els públics. D'entrada, aquest vespre, tindrà lloc la inauguració de l'exposició
bestiari de foc al Baix Llobregat. S'inaugurarà a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginestà, on s'hi podrà veure fins al dia 19 de maig. I una altra exposició que s'inaugurarà per Sant Jordi es diu En Boliga Cafafort, és del carrer Blau. La mostra es presentarà demà a la tarda a l'equipament de la plaça de la Pau i està formada per peces de reciclatge creatiu de tot l'alumnat del taller de plàstica. A més, tot plegat coincidirà amb l'activitat Divendres als Parcs, que es farà a la plaça de la Pau amb l'activitat Juga, toca, mira, pensa i pinta.
I per acabar de redonir aquesta jornada dedicada al volum del Carrau, a dos quarts de vuit es presentarà el llibre titulat justament Volum, el número 14 de la col·lecció Fragments de Soledat Sants i Marta Balada. Tot plegat demà a partir de les 5 a la plaça de la Pau i a l'equipament de la plaça de la Pau. També demà al vespre, però una mica més tard, l'Ateneu recordarà amb una tertúlia els 100 anys de les primeres centrals hidroelèctriques al Pirineu, 1911-1916.
L'enginyer industrial Andreu Valls conduirà aquesta tertúlia que ha organitzat la secció de cultura de l'Ateneu i que explicarà com es van originar aquelles fàbriques productores d'energia. Les centrals a la zona de Capdella i Trem van permetre per primera vegada subministrar energia a gran escala a les fàbriques de Barcelona i Rodalies. Tot i això, la decisió d'establir-les allà, al Pirineu català, anava en contra del que pensava molta gent, ja que no veien possible que l'energia produïda arribés a la capital catalana.
Finalment, el fet d'haver construït aquelles centrals hidroelèctriques abans de la Primera Guerra Mundial va permetre abastar d'energia a les ciutats catalanes d'una manera més barata. D'una altra manera, l'energia hauria d'haver estat generada amb carbó, o molt car, o de mala qualitat. La tertúlia de les centrals hidroelèctriques amb Andreu Wall serà demà a dos quarts de nou del vespre a la sala Piquet de la Taneu.
I un últim apunt per recordar-vos que el Consorci de Turisme del Bas Llobregat ha posat en marxa la desena edició del concurs Primavera Fotogràfica, un certamen per difondre els atractius turístics de la nostra comarca. Aquest any el concurs gira entorn la temàtica Un paisatge de contrastos. Les fotos han d'haver estat fetes al Bas Llobregat i cada concursant podrà portar-hi com a màxim tres imatges.
finalitza el 17 de juny. Heu d'enviar les fotos al web www.turismabastllobregat.com barraconcurs i omplir el formulari que trobareu en aquest enllaç. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a la 1 i 5 i també us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio www.radiodesvern.com Molt bon dia!
Fins demà!
Yo no soy arquitecto, eres tú perfecto. Diseñame un buen templo que yo le pongo el resto. Esta gente de bien está buscando un techo donde invertir su tiempo, donde mover el cuerpo. Las noches de febrero siempre fueron frías para este copiloto. Experto en caídas, ahora estoy preparado. Estamos aquí juntos, nosotros somos jóvenes. Nosotros únicos como el amanecer, que es toda una ilusión. Es la tierra que gira, te suena la canción.
Pues esto es lo que importa, es vivir cada minuto, es sentir el universo, es esa tu misión, ser un don. Atrévete mi niño, el tiempo no se para, no nacerá pronto.
Las obras en palacio siempre van despacio, requieren perspectiva, paciencia e ilusión. A veces algo falla, a veces el motor, es cuando tú te encallas y pierdes la razón.
Fins demà!
No nos menospreciemos, no nos menospreciemos, no nos menospreciemos
Fins demà!
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
Just a la fusta, el magazín del matí. Un minut i un quart d'una del migdia. A aquesta hora parlem del dotzer diàleg per la independència, organitzat per Sant Just per la Independència, que es fa...
Avui a les 6 de la tarda al Centre Cívic Salvador Espriu. Els convidats són Lluís Monet i Manel Cardenya de l'Associació Sobirania i Justícia i parlaran sobre el futur de les pensions. Aquesta hora podem parlar amb un d'ells, amb el Manel Cardenya. Molt bon dia. Bon dia. El futur de les pensions que sempre és un d'aquests temes que es treu quan es qüestiona o es planteja una hipotètica Catalunya independent. Què passaria amb les pensions? Hem de tenir por? Hem d'estar espantats?
Home, els estudis que estem fent i que s'han fet venen a dir que les pensions pel sistema actual que existeix, el sistema de repartiment, no patirà en el moment de la independència perquè el que paga, que és el que paga la cotització és l'empresa a través del pacte de Toledo que es va fer l'any 1995 que obligava a tothom, a totes les empreses i a tots els treballadors a pagar aquestes cotitzacions
Per la Seguretat Social, el qui paga és el qui cobra les pensions, les cotitzacions, és el qui ha de pagar les pensions. De manera que, mentre es vagin continuant pagant, les cotitzacions s'aniran cobrant les pensions, de manera que no sé per què patir pel tema del cobrament de les pensions. El que convé és que es continuïn pagant, m'entén? Clar.
De fet, la idea és aquesta, en principi. Si continua havent-hi treballadors, tant si és Catalunya com si és Espanya, se suposa que, tal com està pensat, hauria de funcionar. Naturalment, perquè el sistema ho comporta. El sistema de repartiment no és el sistema de capitalització. El sistema de capitalització vol dir que un ha anat creant, a llarg de la seva vida professional, un capital, que aquest capital li és retornat en el moment de la jubilació. En el nostre cas no existeix això. En el nostre cas, les cotitzacions que es paguen cada mes...
les empreses i els treballadors s'esgoten en el propi mes pagant les pensions dels pensionistes que estan en aquell moment a la jubilació. Ja està previst com si diguéssim. Hi pot haver un sobrant, que és el que crea el Fons de Reserva de la Seguretat Social. En aquest sobrant hi havia molts milions, i són encara molts milions d'euros, 66.000 milions d'euros l'any 2011. 66.000 milions d'euros són molts diners que estan invertits en fons de l'Estat,
i que quan les cotitzacions no arriben per pagar les pensions en aquell moment, es fa ús d'aquest fons i s'ha fet ús últimament força, s'ha disminuït força aquest fons de 60-60 milions, ja deu estar a l'ordre dels 58 o 59 milions perquè s'ha esgotat, s'ha utilitzat ja molts diners d'aquest fons per pagar les pensions que no el cobrien, no? Sí, sí.
Sembla senzill, no?, de primeres, vull dir que... Sembla senzill, no?, quan se sent explicat així, vull dir que és un d'aquests temes que dic que sempre apareix. És que hi ha gent que té per funció posar la por al cos de la gent i aquesta, esclar, sempre amb les mesures polítiques d'anar contra la independència de Catalunya.
Com que de pensionistes n'hi ha un fotimer, perquè de pensionistes a Catalunya hi ha més d'un milió de persones que cobren pensió de jubilació, deixant-me l'atur de banda, i a més a més, de pensions n'hi ha més d'un milió perquè es cobren pensions de viuretat i pensions d'orfandat, naturalment aquesta política de posar la por en el pensionista dient no cobrar la pensió si a Catalunya és independent,
És una política que té mal mà la geia, francament, vull dir, perquè no està fonamentada en res concret. Simplement és una mentida, vaja, és una mentida organitzada i pensada per fer fracassar el principi que els jubilats, quan vagin a votar, votin en contra del principi independentista. Senzillament és això.
Estem parlant amb Manel Cardenya, que aquesta tarda impartirà aquesta conferència juntament amb Lluís Bonet. Vostè és professor mercantil i sense jurat de comptes, també membre fundador de Sobrenia i Justícia, i fa temps que estan fent també aquestes xerrades per diferents municipis de Catalunya. No sé si, justament, com que fa temps i és un tema que també, com dèiem, està molt a l'ordre del dia, quina és la resposta que troba en el públic que va a aquestes conferències? És a dir, en el sentit dels jubilats en si, eh? La gent s'ho creu, té por, com ho viu?
En general, en general, queden més tranquils. La veritat, després d'escoltar-nos, queden més tranquils perquè sempre hi ha hagut aquesta, diguem, net amensa, no? Escolta, cobrem les pensions o les cobrarem? Escolta, nosaltres el que intentem és dir la veritat, la nostra veritat, no? Evidentment, les pensions es continuaran cobrant,
si no hi ha un cataclisme, diguem-ne, econòmic a la nostra societat, si aquests 100 milions de cotitzants que en aquest moment baixessin a 10 o 11 milions de cotitzants, aleshores podria haver-hi problemes, però per això encara, fins i tot si hi haguessin aquests problemes, per això hi ha el pressupost de l'Estat, m'entén, una de les coses que no es pot fer és prescindir dels pensionistes i de les seves pensions.
tinguin en compte que en aquest moment i durant la situació econòmica en què ens trobem i la situació de paràlisi amb moltes empreses i molta gent a l'atur, moltes famílies viuen gràcies a la pensió que cobren els avis o que cobren els pares. I això seria realment un cataclisme de l'alçada d'un campanar si algú deixés de pagar aquestes pensions, m'entén.
En tot cas, en el cas que es tirés endavant la independència de Catalunya i d'una manera de moment hipotètica, des de Madrid es podria fer alguna cosa per evitar tot el tema de les pensions o no tindrien prou força, en aquest sentit? Força legal? No, no, força legal no en tindrien cap, perquè el dret a cobrar la pensió la té el ciutadà espanyol que ha pagat la seva pensió durant tota la seva vida. I aleshores aquest dret, aquí hi ha dos drets,
Un és el dret del pensionista que ja ha deixat de treballar i l'altre és el dret del treballador que continua treballant i que ha estat pagant durant tota la seva vida laboral i quan arriba el moment de la jubilació algú li ha de reconèixer aquest dret, m'entén. Per tant, això és d'una importància tan capital que no es pot deixar a la babalar i fer-ho d'una manera esvalutada. Hi ha d'haver-hi uns acords molt estrictes que obliguen a tothom
a respectar aquest dret Des de Sobirania i Justícia fa temps també que estan promovent la independència a Catalunya a través de diferents actes i conferències i fa temps, ja dèiem que ja fa uns quants anys com si diguessin que funcionen L'any 2008 i un manifest que és molt bonic recomano a la gent que el llegeixi que és a la web de la Sobirania i Justícia el trobarà
i, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, el camí que s'ha recorregut des d'aquell moment fins ara. Exacte. I quan nosaltres vam sortir a la palestra, doncs ens vam dir que l'independentisme s'havia posat corbata. O sigui que nosaltres vam donar un tomb al sobiranista, i vam donar, no sé, com una mena de pàtina de... Home, una altra entitat, no?, segurament. Una entitat, diguem-ne, que...
Feia l'efecte que era més seriós, com si diguéssim, entre cometes. Hi ha alguna cosa que ens ha donat un cert prestigi. Exacte. I a més a més després ja va ni tot el tema de l'assemblea, però sí que va ser una d'aquestes primeres pedres. És importantíssim lo de l'assemblea. Realment nosaltres som una societat, una associació amb pocs socis, però que fem molta feina. La veritat és que hem fet i fem molta feina. Vull dir, una feina de molta embargadura. Vull dir...
La veritat és que n'estem molt satisfets, la veritat és aquesta. I des d'aleshores fins ara creu que la societat catalana és més conscient, hi ha més sentiment d'independentisme, la gent està més... I tant, i tant, i tant. Ha fet un vot això impressionant, només cal veure la manifestació de l'11 de setembre de l'any passat, va ser esclatant, va ser una cosa realment impressionant, és emocionant només recordar-ho, se't posa els pèls de gallina, els pèls de gallina, sí, sí.
Ha sigut un pas endavant que cal aprofitar i que no mimi. Aquest és el problema. Aquesta sensació potser d'esgotament, al final, que pot acabar sobrepassant almenys el nivell de la classe política, si més no, i que potser ara tronto allò una mica més. No l'entenc.
que potser aquesta sensació d'esgotament, també per aquesta sensació que arriba des de fora d'intentar apagar tot aquest sentiment, que potser és el que passa sobretot pel que fa als polítics, que estan tractant amb tota aquesta qüestió, plantejant una possible consulta, tota aquesta sensació que potser sembla que alguna gent es vagi desinflant aquest sentiment. Bueno, intentin desinflar-ho, però penso que no hi arribarà temps, eh?,
La força del moviment és tan forta, és tan impressionant, que no té aturador, això no té aturador. Vull dir, el nostre poble està llançat cap a la seva, diguem-ne, plena sobirania, i això realment és un factor, diguem-ne, que és històric, que estem vivint uns moments històrics, Catalunya vivint uns moments històrics. Tinguin en compte...
ja deixant de parlar de les pensions, però tingui en compte que s'ha provat tot en aquest país, per veure si era possible l'encaix amb Espanya, tot s'ha provat, des de la submissió fins al federalisme, al confederalisme, l'autonomisme, el francesisme, fer-se francesos, s'ha provat tot, i res no ha resultat. En canvi, ara,
amb l'actitud independent, la gent s'ha tret del cap les boires que l'envoltaven, no? I veu clar el camí, i aquest camí, com que és clar i és net i és transparent, doncs no té aturador. Jo crec que realment estem en un camí de no tornar a Catalunya serà independent, evidentment. Contravenc més aviat millor, però que s'hagin de fer tots els passos que s'hagin de fer per carregar-nos de raó una vegada més, no? I a veure si ho aconseguim.
Veig que, per tant, és optimista. Sí, home, sí. I, per tant, estaria d'acord, suposo, amb una declaració unilateral d'independència? Sí, ho estic d'acord. El que passa és que el que jo estigui d'acord no vol dir que sigui l'actitud a prendre, perquè hem de tenir en compte que hi ha els altres, i els altres, no solament Espanya, sinó el món, ha de veure les coses molt clares, ens hem de carregar de raó,
per aconseguir que la gent digui, bueno, esclar, aquesta gent no tenia més remei que fer això, i que ens donin la raó i que ens ajudin, perquè passarem moments, diguem-ne, durs, i caldrà l'ajuda de tothom, vaja, no ens fem il·lusions, la independència d'un país no s'aconsegueix amb flors i violes, s'aconsegueix, diguem-ne, amb sacrifici. Està clar. I això és el nostre poble, ho ha de serer-ho,
Doncs aquest vespre, aquesta tarda, més aviat a les 6 de la tarda, es parlarà en aquest cas del futur de les pensions amb Lluís Bonetti o Manel Cardenya de l'Associació Sobirania i Justícia. Avui hem pogut parlar aquí just a la fusta amb Manel Cardenya. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies.
El condensador de Fluzo. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esverns.
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Just a la fusta.
El dos devia mordar quan ha sortit Teresa Rampell. No ho admetràs però et veus en el mirall del sensor i et trobes guapa. Uns amics fan sonar el clacson des de l'altra banda del carrer.
que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara al barri d'Oren Tranquil Aliè que hagi arribat el dia gran
Sous-titrage Société Radio-Canada
I mentre arrenquen el més xul, abans que se'l mengi la nit, et mira els ulls i jureries que diu que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, ressonant com un exèrcit de timpals. L'amor ja es va propagant com un incendi forestal.
Teresa Rampell, avui l'amor per qui retorna a la ciutat. Tenina decidida entre billars, Teresa Rampell, detecta els foresters mentre t'apropes a la
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments. És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades. I ja no importa tant ni semblen lluny tots els desastres que hagis fet. I passa un enemic i feu les paus amb un bricol.
I mentre et cantem, vien els noms del món amb la merdina de passeig. Somien en trobar una dona amb la teva cara.
que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor, sonant com un incendi de timbals. L'amor ja es va trompegant com un dinuts tropical. Teresa Rambella, avui l'amor partir i retorna a la ciutat.
Corre, torna, Teresa, i ja diries que el comences a notar. És a les mans de la gent, és als joves quan ballen.
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs. I furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga. La roda torna, Teresa, i ja diries que comences a durar.
I ets un altre que decidit tastar l'aigua salada. I ets un altre que decidit tastar
La informació més propera al Just a la Fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
I ha arribat el moment de posar-nos cap a la cuina amb la Carme Amador. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia. Avui és dijous, per tant, quin plat ens espera? Bueno, aquesta setmana heu vist que he sigut una miqueta light i una miqueta molt econòmica. Bueno, sempre intento, eh?
Ara ja hi ha uns espàrrecs maquíssims verds, que són una passada. A més són tendríssims. Els teniu que fer bullir, res, dos minuts, perquè trenquin... La cruesa aquesta, no? La cruesa aquella, però no us passeu, eh? Agafem els espàrrecs, un bon menac, dos menacs, us ho menjareu bé, són quatre persones. Les receptes, més o menys, sempre estan fetes per quatre persones, però, evidentment, podeu fer el que vulgueu. Els deixeu bullir amb sal durant cinc...
8 minuts, bueno, que punxeu vosaltres mateixos que el cor s'hagi coït, no? Deixeu refredar i feu una bona vinagreta amb oli, vinagre, com el sol no m'indica, però no us passeu amb el vinagre, pot ser una miqueta de salsa d'això, soja, si voleu, agafem fruits secs, molt fruits secs, formatge de cabra en quantitat, una miqueta de manida d'aquestes verdes que hi ha ara de moda,
Sí, els brots de soja, els brots de no sé què. Ara hi ha de tot. Abans no les havia sentides mai. Ho barregeu tot, feu una bona amanida i poseu els espàrrecs a sobre. Molt bé. I teniu un plat, formatge que n'hi hagi. Abundant. Perquè el formatge de cabra tampoc és tan... Home, tipus, una mica, no? Sí, però no és grossós. No és com la mozzarella. No és com la mozzarella. El formatge de cabra, a veure...
La recepta original posa 150 calories per plat. Què més vols, això? Afegeix una miqueta de pa, però uns tomaquets d'aquest xerri també podeu posar-hi. Molt bé. I és un plat que ja s'adient...
per dinar o per sopar, perquè hem aquests dies que ens ve de gust d'estar pel carrer. Clar, així una cosa més ràpida. Perquè l'altre dia vaig vindre a Barcelona a peu perquè ens sabia greu agafar autobús. Home, doncs Déu-n'hi-déu, Carme. Però des de quin lloc de Barcelona? Des de Miravall vindrà caminant des de Sant Joan.
I quantes te n'ho vas trigar? No sé, una hora i mitja. Doncs encara trobo que vas anar prou ràpid, perquè de vegades ets jugant aquí i deus trigar una hora, eh? Entra'ns per públic també. S'ha de estar còmode, eh? O dues hores. Però és que... Déu-n'hi-do, no, no, feia tan bo. Això va ser dimecres. Mai havia vist Barcelona... Hasta Palauet, al Béniz, es veia.
De la visibilitat, no? Sí, sí. Una cosa que jo dic, no em puc tancar a casa ara. Bé, doncs per la gent que us passi, que us agafi un dia d'aquests i ara hem d'anar a sopar... Però farem poc amb una amanida, llavors, eh? Tindrem gana. No, no, però no, però no ha de ser una amanida consistent. Contondent. Després hi podeu posar... Fruits secs, ja els hem dit, no? Per tant, formatge, va, està prou bé. No ho sé, si teniu alguna cosa a la nevera, si teniu gana... Mengem unes bones postres. Mengem unes bones postres i endavant. Jo us dono el plat base, després vosaltres veu el que vulgueu, eh?
Molt bé, Carme, doncs moltes gràcies. Adeu, bon dia. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu.
27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema.
Tendències, entrevistes, tallers. Tot un món de moda amb Mireia Redondo. Dijous de set i mitja a vuit.
Just a la fusta, el magazín del matí. I ara és moment per continuar amb la música. Ho farem amb Belvis Perkins.
La informació més propera al Just a la Fusta. The stars shined and the shadows moved. Time flew.
The phone rang, there was a silence when the kitchen sang it. Songs competed like kids for space. We stared for hours in our maker's face. They gave us pics, said go mine the sun and go gold and come back when you're done. Uh oh, uh oh.
While you were sleeping, you tossed, you turned. You rolled your eyes as the world burned. The heavens fell, the earth quaked. I thought you must be, but you weren't awake, no. You were dreaming, you ignored the sun. You grew your power garden for the little ones.
Bona nit.
While you were sleeping I tossed and I turned Till I closed my eyes But the future burned through the planet Turned a hair grey As I relived the day While you were sleeping The money died
Machines were harmless and the earth sighed. The wind, you swept sound and gravity brought my love around. The oceans rose saying about decay while the witches flew and the mermaids stayed full of dreams.
You overslept In keeping with the quiet Through the walls I crept I walked on tiptoes Sent darkness swirling over all the kitchen In the early mornings
Fins demà!
Fins demà!
No, I watch the TVs, memories, championships managed to see. Can it be my honey between?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Uh-oh, uh-oh, uh-oh. Uh-oh, uh-oh, uh-oh.
Just a la fusta, el magazín del matí. El condensador de fluzo.
El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de mes. Ara, també.
Fa uns dies m'encantava anar al cine, ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Recte final d'aquest Just a la Fusta. Avui no hem pogut ser, finalment, tampoc al teatre una mica d'oines, per tant, la saludem des d'aquí. També ho hem dit al principi, no teníem l'història dels invents amb l'Ariadnau i també la saludem. I el que fem és explicar-vos altres qüestions com ara, actualitzant la informació que hem dit a primera hora i que finalment s'ha rectificat. Sembla que el cinema Renoir-Florida Blanca, el que dèiem que podria tancar, és una de les quatre sales que no tancarà. La cadena de cinema Renoir en tancarà moltes, però aquest cinema de Barcelona...
és una de les que es mantindrà. Ho ha explicat Enrique González Macho, que és president de l'Acadèmia Espanyola de Cinema i propietari del Renoir, que també ha anunciat que només un miracle podria evitar la desaparició de la distribuïdora Altafilms. Al cinema Renoir van arribar a tenir 200 sales en el seu millor moment i entre els pocs cinemes de la cadena, que no abaixaran la persiana, hi ha tres sales de Madrid, com són el Renoir Plaza d'Espanya, el Princesa,
i el Renoir Retiro i també queda exclòs també aquest cinema a Catalunya que és el Renoir Floria Blanca recordem que ara fa cosa d'un any que també va tancar el Renoir Les Corts i que això deixaria només una sala o una sala de cinema a tot Barcelona que serien els Verdi amb cinema en versió original a més a més també el Floria Blanca molt ben ubicat molt al centre de la ciutat deixaria també un buit important a tota aquesta zona de Barcelona
Parlem ara de música. Abril és un mes de molts concerts a prop de casa, a la ciutat, sobretot a Barcelona. I avui n'hi ha un d'especial, l'hem comentat a primera hora, que és aquest que es podrà veure a la sala de Luz Vegas. Es podrà sentir a Maya Vidal. Follow me, why don't you follow me Down to the street and then back to my
Ella sona així, atenció, perquè és una jove que té només 24 anys. I sona així de bé, la podem veure avui a la sala L'Odegas. Ella utilitza violins, acordió, guitarra, percussió, instruments de joguina també, i sobretot la seva arma més important, que és aquesta veu.
Té uns orígens exòtics, és filla de pares francesos i germano-japonesos, nascuda als Estats Units i viu actualment entre Barcelona, París i Nova York. I té una formació molt eclèctica com ho és també la seva música.
Una crítica de Mondo Sonoro, per exemple, deia que el seu és un univers complex que alhora és molt fàcil d'accedir. La seva música s'escolta amb frescura gràcies a l'original de la seva proposta i que les cançons que composa estan tocades per aquesta pareta màgica on només tenen accés els músics amb un nivell molt per sobre de l'habitual, és el que se'n deia a Mondo Sonoro. Mondo Sonoro
Més coses, sembla que Vampire Weekend passarà per l'estat espanyol, serà d'augment el Bilbao BBK Live 2013, confirmat doncs aquest grup, aquesta aparició en aquest festival que es fa de l'11 al 13 de juliol. En aquest festival també seran Green Day, The Hypes o Fatboy Slim i també hi haurà altres noms menys coneguts com White Denim o Edward Sherban de Magnetic Zeros.
I, a més a més, recordem que els caps de cartell són Depeche Mode, Kings of Leon o Tudor Cinema Club. Els abonaments surten per 105 euros. I love me Down the street And then back to my house Watch your step I'm number one beat
I també recordem alguns dels altres concerts previstos pels propers dies a Barcelona. Per exemple, demà hi haurà The Growlers a la 2 o dissabte 27 d'abril hi haurà Els Ills, un concert que hem comentat altres vegades perquè les entrades fa temps, fa bastant temps que estan esgotades.
Marxem ara acostant-nos també cap a la una amb The Walls of the TikTok of Time, també de Maya Vidal.
Come now, let's hide in our childhood for one.
I've got nothing good to do, neither do you. The best shelter I could find. Let's wait for this to blow over or to blow up. We wouldn't even mind. Cause you and me and everyone we know. Cause once each other now they have to go. And when they get it fine, they're full of regret.
My clock stopped years ago, so why would I know?
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Tres minuts i ara si arribem en punt a una nova migdia, tanquem aquest just a la fusta d'avui dijous 18 d'abril i agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Buen als serveis informatius, el Carles Hernanedi Rius a la previsió del temps, la Carme Madó a la cuina, avui hem entrevistat Andreu Vidal que demà impartirà una conferència sobre les centrals hidroelèctriques del Pirineu que ara han fet 100 anys i han fet tertúlia amb la Joan Algarra, l'Alina Santa Bàrbara i la Montse Larrea. A més a més també hem parlat amb un dels conferenciants que aquesta tarda a les 6 inverteix una conferència
sobre el futur de les pensions, membre de Sobirania i Justícia. Tot plegat, doncs, us hem acompanyat des de les 10 i fins a la 1, us ha parlat Carme Berdoi, i tornarem demà, a partir de les 10, com sempre, amb moltes més coses. Mentrestant, recordem que podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del web de Ràdio d'Esvern, www.radioesvern, a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu allà, i que ara us deixem amb el butlletí de la xarxa, i tot seguit, a partir de la 1 i 5, al Sant Just Notícies,
Edició a migdia amb l'Andrea. Res més per ara que marxem. Us deixem amb les notícies. Que passeu un molt bon dijous. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Uh, smooth.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El conseller de Territori Santi Vila assegura que l'obertura del gran outlet que es construirà a Vila de Canç comportarà millores de transport a la zona. Vila, que ha participat aquest matí a la presentació del projecte, assegura que s'incrementarà la freqüència de pas de Rodalies i que el centre comercial tindrà un nou accés a la C32. La millora de la freqüència del servei de Rodalies a Vila de Canç arribarà abans que...
aquesta activitat es dugui a terme. Per tant, en l'horitzó del 2016 tot això ja ha d'estar fet, com estaran fetes ja les actuacions de millora infraestructural d'accés a tota aquesta àrea d'activitat. Deixi'm a insistir, perquè aquest és un dels temes que veig que preocupen, que des del punt de vista del model territorial, el que està passant aquí té a veure amb un model de ciutat compactada, amb un model de ciutat complexa i amb un model de ciutat cohesionada.
El projecte que preveu la inversió de 80 milions d'euros el durà a terme a l'empresa Neimber. Suposarà la creació de mil llocs de treball i, segons han explicat aquest matí, els responsables d'aquesta cosa...