bàsicament xarxa viària propera a Barcelona, però el que són grans incidències o grans retencions en aquesta xarxa viària catalana ja no n'hauríeu de trobar. És tot, des del RAC, bon dia. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Arnau Maïmol, Bayer de Munic i el Borussia Dortmund són els semifinalistes de la Lliga de Campions. Els dos equips alemanys es disputaran el títol europeu el pròxim 25 de maig a Wembley, una final on no hi serà el Barça, que ha caigut clarament derrotat a les semifinals per l'equip bavarès, que ahir va superar els de Tito Vilanova per 0-3, sense missi i fent un global de 7-0 a l'eliminatòria. Avui l'equip blaurana té festa i demà tornarà a la feina per preparar el pròxim partit de Lliga diumenge contra el Betis, l'únic títol que poden guanyar aquest any als blauranes.
En embol, el Barça coneixerà avui el seu rival a la final a 4 de la Champions. Els de Xavi Pascual poden quedar emparellats amb el Quil i l'Hamburg d'Alemanya o amb el Quils de Polònia. En Bater Polo, l'alètic barceloneta s'ha classificat per a la final a 4 de la Lliga de Campions per primer cop a la seva història. Aquest dimecres en el partit de tornada, els de Santi Fernández van superar el Boliakmeni per 16-10, eliminant així l'equip grec amb un global de 24-13. A les semifinals, els mariners s'enfrontaran
a l'Estrella Roja de Belgrat. Encara amb Ater Pol avui hi ha un partit pendent de la jornada 19 de la Divisió d'Honor. A partir de dos quarts de nou, el líder rep la visita del Pamplona. I en futbol s'ha d'explicar-vos que el Barça va superar ahir el Marfil Santa Coloma per 2 a 4 en el derbi de la jornada 25 de primera divisió. Amb aquesta derrota, el pavelló Jacim Verdaguels de Xavi Passarrius es col·loquen a la novena plaça amb 32 punts i es queden doncs sense opcions de disputar el play-off.
Notícies en xarxa Just a la fusta
Molt bon dia passant 5 minuts de les 10 i comencem aquesta hora del Just Telefosta d'avui dijous 2 de maig. Començarem com sempre el programa parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno amb qui també farem una mirada a l'actualitat general del dia a través del recull de premsa que fem cada dia.
Més destacat que passa per la manifestació d'ahir, també per la derrota del Barça, contundent aquest cop també el Camp Nou contra la Vallera de Mónic, i ens fixarem també en altres qüestions, entrevistes interessants, contraportades, cultures, esports, música i una mica de tot. Parlem del temps també en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem tornat allà amb un cel ben clar i amb el sol, després també d'un dia festiu
ben assolellat, després d'uns quants dies de pluja, i a partir de les 11 i 10, el que farem serà parlar amb Manuel Zapata, president de la Casa, regional d'Extremadura, perquè aquest cap de setmana se celebren els actes de la Cruz de Mayo. Farem tertulia, també, com els dijous, amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larré i la Lina Santa Bàrbara, i a la tercera hora tindrem la Carla Madó, amb una recepta de cuina, i també la Maica Duenyes, que ens parlarà de teatre.
Tot plegat a partir d'ara mateix i, com sempre, també acompanyant-vos amb bona música. Comencem!
Els flancs i el fi al vent, i els teus pomons simblin com melons, i el sol descombirrat seu tronc. Quan els pinrojos i les cadameres, els gats, les garces i els mussols afilin a dormir, són una melodia que tens al cor. Potser comencis a sospitar.
que em recuperis tots els fragments d'aquest nau fregit que és la memòria d'aquests parracs ja no em direm corobates d'aquest espelma ja no em direm llum. Quan de la fosca nits salvatge no dalt dels llops convocant la lluna recorri en calfrets els petits cossos dels vostres fills és que tot
Potser tu mai has tingut un amic imaginari. Potser tu mai li has demanat res al teu àngel de la guarda. Potser tu mai t'has sentit com un pare de son amor.
Potser tu mai estigues un amic imaginari. Potser tu mai estàs dret al teu àngel a l'aguantar. Potser tu mai t'has sentit un cop a l'espionat
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Passen 11 minuts de les 10 i és moment ara de parlar de les notícies de Sant Just i per això saludem l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Comencem parlant avui de dependència. Sí, parlem d'aquesta qüestió a Sant Just perquè membres de l'Ajuntament han visitat aquesta setmana
les instal·lacions de Televira, que és l'empresa que gestiona el Servei Local de Teleassistència de Sant Just, i vam poder conèixer algunes dades pel que fa aquest servei aquí al nostre municipi, i podem destacar que ara per ara 276 persones de Sant Just utilitzen aquest Servei Local de Teleassistència, un servei que ofereix l'Ajuntament a través del conveni de col·laboració que existeix amb la Diputació de Barcelona i el Consistori. Durant l'any passat, també aquest servei tocades, prop de 6.600,
Només d'aquí de Sant Just i d'aquestes la meitat eren trucades que es feia des del centre d'atenció a les persones al seu domicili per comprovar si tot funcionava correctament. Entre d'altres, per exemple, la Gina Pol, que és la regidora d'acció social i també les treballadores socials de l'Ajuntament van poder visitar les instal·lacions de televida. Doncs és un dels temes d'avui dijous. Passem a parlar també d'altres qüestions. Parlem de l'IVI.
i d'una convocatòria que obrirà l'Ajuntament la setmana que ve, el dia 10 de maig en concret, obre la convocatòria per optar a la subvenció de l'IVI de l'any passat.
L'objectiu és paliar situacions desfavorables en l'àmbit familiar causades per la actual crisi econòmica i en podran ser beneficiàries les persones que tinguin 62 anys o més, que visquin soles i siguin propietàries o arrendetàries de l'immobili, famílies nombrosos arrendetàries i monoparentals propietàries o arrendetàries. I també se'n podran beneficiar qualsevol d'aquestes famílies si un o més membres del seu nucli tenen alguna discapacitat. L'Ajuntament ha autoritzat una despesa de 20.000 euros per fer front a les subvencions
i les sol·licituds, com dèiem, s'hauran de presentar a l'Ajuntament del 10 de maig al 10 de juny i trobareu tota la informació i les bases reguladores i els requisits a la seu electrònica de l'Ajuntament, a la qual podeu accedir a través del web sanjus.cat. I acabem amb un punt d'agenda, aquest cap de setmana. Sí, la Casa Regional d'Extremadura que està de celebració perquè l'entitat celebra la Cruz de Mayo, sempre a principis de maig,
celebren aquesta tradició d'origen religiós que està molt arrelada a la comunitat extremenya. Dissabte, per exemple, a les vuit del vespre, l'entitat farà la benedicció de la cruz de Mayo amb el mossèn Joaquim Rius, serà el local de l'entitat, i durant la jornada dissabte el local estarà obert perquè tothom qui vulgui porti flors i decori la creu. I diumenge, a les dotze del migdia, es farà la processó de la cruz de Mayo des de la seu de l'entitat,
i a la una es farà una missa cantada per la coral i després, com sempre fan, els socis i sòcies participaran del dinar de Germano, de l'entitat. Molt bé, doncs en parlarem d'aquí una hora amb el president de la Casa Regional d'Extremadura, aquí a Sant Just. Molt bé. Gràcies, Andrea, i fins ara. Fins ara. Estem escoltant Just a la Fusta.
I'm glad to see you. I had a funny dream and you were wearing funny shoes. You were going to a dance. You were dressed like a punk but you were too young to remember. I'm glad to see you on my side. The house is not thinking right today. I've got no energy.
I'm glad that you were waiting with me Tell me all about your day Breaking off this misery I've seen your wilderness for you and me Punctuated by philosophy I'm wondering how things could have been
I'm happy for you, you made a hot for me, I count it on your company. Ooh, I'm sleeping with your friends tonight, I'm feeling sorry for myself, I keep taking everything to be outside.
I'm happy for you But now I know this hurt is poison too sharp to be banned I'm sitting on my empty bed I'm on my empty bed I'd like to be but gross it's pounding, pounding I'd rather be in Tokyo I'd rather listen to Thin Lazio I'm watching Sunday Gang in Harajuku There's something wrong with me I'm a cuckoo
I was high from playing shows. I was a kid again.
So Jesus told me, go after every corn like it was the last in the world. And he'll take the wayward child. But I'm a little lost sheep, I need my bogey. You know I need my shepherd's teat tonight. Breaking off this misery, I see a wilderness for you and me. Bunguated by philosophy, I'm wondering how things could have been.
I'd like to see you, but really I should stay away And let you settle down I'd walk no place to your crown I was the boss of you and I loved you You know I loved you, it's all over now And I was there for you when you were lonely I was there when you were fine I was there when you were sad
I need to catch up by myself. I'd rather be in Tokyo. I'd rather listen to Finlezio. And watch a Sunday gang in Harajuku. There's something wrong with me, I'm a cuckoo.
Justa la fusta! Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 6 8 2 3 4 5 8 5 3 o consulta la nostra pàgina web enerproseguridad.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda, al Casal de Joves. La Festa Jove ha d'anar als 80 amb molts concursos. Si vens disfressat,
T'espera un gran regal. Vine i participa. T'esperem. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi ha alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara amb útils. 400 pisos per vendre. Si es va apagant de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un caracar amb Noia Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui, amb quiosc marcat.
El quiosque t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbern, darrere el mercat. Un quart i mig, doncs, a moment per l'actualitat del dia saludem la Neu a l'Andrea. Bon dia, Andrea. I comencem fixant-nos en la notícia més destacada de les portades d'avui. Doncs avui passen per com es va celebrar arreu de l'Estat el dia del treballador, el dia 1 de maig.
Una jornada que es va desenvolupar amb moltíssimes manifestacions a diferents ciutats. I doncs als diaris acollem com es van fer aquestes manifestacions. El Punt Avui, per exemple, ens diu que el malestar social es fa sentir al carrer, l'atur i les retallades s'entren l'1 de maig. I ens diu també 15M, Mas Convoca, Sindicats i Patronal. I en fotografia deportada, al Punt Avui podem veure una foto
d'un manifestant a la manifestació d'ahir a Barcelona disfressat de Mariano Rajoy. Podem dir que la careta és una mica ridícula, on veiem Mariano Rajoy reient la llengua. El periódico ens diu que el carrer demana un pacte per crear ocupació i veiem la capçalera d'aquesta manifestació. Podem llegir-ho, estan carregant tot. Diu el periódico que desenes de milers de persones es van manifestar ahir a la ciutat.
A l'avantguàrdia ens parlen de sindicats i ens diu que també demanen un gran pacte per l'ocupació. Les marxes del primer de maig finalitzen amb la reclamació de polítiques contra l'atur i els líders sindicals, Atocho i Méndez, accepten compromisos a canvi d'estímuls a l'economia. Per últim, al diari Ara, en un format més petit, també ens parlen de sindicats i ens diu que clamen contra l'austericidi. Mas convoca els agents socials a una samera anticrisi.
Doncs és el que tenim als diaris d'avui. Ens fixaran als digitals perquè el 324.cat ens parla en primer lloc ja de dependència. Rajoy retallarà 1.108 milions d'ajudes a la dependència. És el que va fer públic el govern espanyol amb el programa d'estabilitat divendres passat, però no va explicar que aquest pla incluïa aquest nou ajust d'uns 3.000 milions d'euros, un terç dels quals sortiran de les ajudes a les persones dependents.
Una informació molt greu per tot aquest tema de prioritats socials. D'altra banda, en primer lloc, encara se'ns diu que el Bayern empatiteix el Barça amb aquest 0,3 d'ahir vespre i després ens destaca una entrevista al matí de Catalunya Ràdio amb el conseller d'Economia, Andreu Mascolell, on ha dit que no hem de donar per fet l'objectiu de l'1,2% ni molt menys a l'hora de parlar del nou sostre de dèficit fixat per les comunitats autònomes.
I, finalment, passem ara cap a l'Hala.cat, que ens obre parlant de política, ens diu que sectors de convergència no volen anar amb Unió a les europees i, en aquest sentit, també declaracions del conseller de l'Interior, Espadaler, que ha dit que si algú vol plantejar el final de SiU, hauria de ser en tots els àmbits. El president del Conseller Nacional d'Unió de Defensa, per tant, continuar la llarga vida de la Federació.
Aquests són, doncs, alguns dels temes d'aquest matí. Però n'hi ha més i l'Adrià Berta ens explica què més trobem a les portades dels diaris. Doncs ho deies tu ara, però el periòdico ho destacant portada diu cop dual la dependència, consternació en el tercer sector. El govern es compromet davant la Unió Europea a retallar aquest any 1.108 milions en desajudes als ciutadans dependents
i ens diu també que la mesura suprimeix la partida estatal i carrega el finançament del programa a les autonomies. És una de les notícies del dia al periòdicom, de fet, potser una de les més importants que ha destacat en portada. El punt avui ens diu, en societat, 300 nens totalats sense llar. L'administració fomenta que creixin en un entorn familiar i no en un centre. Aquesta és una de les notícies també destacades al diari.
El diari ara ens parla de política. Ens diu debat intern. Sectors de convergència democràtica no volen unió per a les europees. El democristia asseder evita fer pinya amb tramosa per l'estat propi. I diu també que dirigents convergents volen anar sols i d'altres fer un pacte amb Esquerra Republicana. I per últim, la vanguardia. Parlarem també de la notícia esportiva de la jornada, que també recollen tots els diaris, però ens centrem a la vanguardia. Diu humiliació. Hi haurà final a Alemanya, el Barça desconegut,
És esclafat per un Bayern implacable a 0-3 i veiem en fotografia Víctor Valdés, el porter del Barça amb el cap cot per l'autogol de Gerard Piqué ahir en aquest partit de la semifinal de la Champions. Doncs és el que tenim també avui als diaris i ara mirem una mica enrere per saber què passava fa uns quants anys.
I comencem fixant-nos en què passava fa 20 anys. El 2 de maig de 1993 la vanguardia titulava Violent, primer de maig a Moscou, un 150 ferits en els greus enfrontaments entre nostàlgics, comunistes i la policia. Hi ha una imatge que ensenyava aquesta situació, un dia que havia estat fins a aquell dia una festa a Moscou,
i, en canvi, doncs, aquell cop la policia no havia dubtat ser contundent amb uns manifestants nostàlgics de passat i, justament, doncs, eren persones grans i la imatge és curiosa perquè és això, no? La policia enfrontant-se a gent amb els cabells blancs. Més qüestions, també se'ns deia que Clinton anunciava mesures militars contra Sèrbia. Era un altre dels temes més destacats d'aquest 2 de maig del 93, del 98.
El tema del dia passava per l'Euro Històric Consell Europeu a Brussel·les només fa 15 anys, de fet, sobre el naixement de la moneda única. La cimera de l'Euro s'inclinava per Dissenberg per presidir el Banc Central Europeu. El candidat holandès sumava suports per aquest Banc Central Europeu i 11 països creaven aquesta divisa per competir amb el dólar. I llavors hi havia un suplement dins de la vanguardia amb totes les preguntes i respostes, opinió, la ruta de l'Euro, el paper que tindria, com serien els nous bitllets que segurament
pot ser curiós fins i tot llegir-se aquestes opinions de, per exemple, Luis Ángel Rojo o Miguel Boyer, Fabià Stapé, entre altres, per veure si ja es plantejaven alguns dels problemes que ha acabat tenint l'Euro. També se'ns parlava de cultura. Havia caigut una escultura de Txillida i que havia causat tres ferits, això, doncs, a Barcelona. I finalment, la imatge de l'O de maig, que és curiós perquè apareix Josep Borrell,
que s'allava per tant reconciliació entre PSOE i sindicats l'1 de maig, però al seu costat el que hi ha és el líder de UGT i comissions obreres, en aquest cas, per tant, va llamar Càndido Mendes una imatge que no se'n llenya gens del que trobaríem a la manifestació d'ahir. És a dir, aquesta poca renovació que també es parla en el món sindical perquè és una imatge de fa 15 anys.
Fa deu anys, el 2 de maig del 2003, Powell viatjava a Madrid per salsar Aznar. Estats Units proclamava la seva victòria, però no la fi oficial de la guerra irà, que encara quedava. I l'exèrcit d'Israel matava 14 palestins en un acte de represàlia.
Pel que fa al dia del treballador, la imatge era un líder de comissions que havia rebut un cop l'1 de maig a Randons de Sintel, un aturat de Sintel, li havia donat tres cops amb un pal a Fidalgo. I Núñez, que deia que el Barça havia retirat 25 anys enrere i atacava els seus successors. Parlava que havia estat d'un error no vendre a Rivaldo quan se n'havia anat Figo, que això havia costat molts diners,
i que quan el Barça és dèbil des del punt de vista econòmic també ho és en el punt de vista esportiu. L'opinió de Núñez que recollia la vanguardia fa deu anys i finalment en fa cinc. El 2 de maig del 2008 el tema més destacat era que el Constitucional avalava que Catalunya fos nació. El Tribunal acceptava aquesta definició recollida a l'Estatut perquè no tenia efectes jurídics.
Els líderes sindicals reclamaven diàleg amb el govern, era el tema que havia centrat aquesta manifestació de l'1 de maig, també el l'atur i el poder adquisitiu i l'etat mitjana dels immigrants, ens deia que era de 32 anys. I una punt més, també tenim que els Estats Units prohibia que algú fos discriminat pels seus analitzis genètics i que Iron Man arribava al cinema, ara que ha arribat també aquesta tercera part.
Són els temes que apareixien a la portada del 2 de maig del 2008 i l'últim, també en clau esportiva, que és que Rijkaard se n'anava. Era qüestió només de setmanes.
Passem ara cap a les contraportades i comencem fixant-nos avui en l'entrevista que tenim a la contra del periódico on llegim que s'hauria de perdre la por a la publicitat. Ho diu Marta Rollo Espinet, sap del tema, fa dos anys aquesta dona enèrgica va deixar una feina en una multinacional i va muntar una consultoria de publicitat d'aquestes persones arriscades. Diu que després de més de 15 anys treballant per empreses d'altres, entre elles dues multinacionals,
Vaig pensar que era l'hora de fer alguna cosa pel meu compte. Fa dos anys el meu pare estava malalt i jo estava cansada de treballar per una multinacional a vendacatar decisions que quan tens més de 40 ja no. Aleshores va pactar una bona sortida i ho va consensuar amb la seva parella. A partir d'aquí diu que només es va passar unes setmanes avorrida però que els seus amics li van demanar campanyes i va veure un forat de mercat i s'entencia muntar una cosa d'allò que sàpigues fer. Les claus de l'èxit són ofici i passió.
Molt bé, doncs ho llegim avui al periòdic, on avui tenim que el Teatre Amater supleix amb idees la falta de diners. Avui entrevistan a Quim Givert, president del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar. És un economista que fa quatre anys que dirigeix l'entitat, aquesta entitat, que aquest cap de setmana organitza la Mostra Nacional de Teatre Amater. Diu que fa temps que demostrem que la qualitat és una fita irrenunciable en els muntatges amaters,
i que les connotacions negatives vinculades a un teatre fet amb una sabata i una espardenya que no es fira res s'estan superant. Diu que ens exigim tant o més que els professionals, perquè el nivell sigui tan alt com sigui possible, i diu també parlar d'economia i de com els està afectant la crisi, diu que quan hi havia diners arreu les administracions només contractaven professionals i grans espectacles i ara s'adonen que som nosaltres els que els podem garantir una programació estable de teatre.
i diu per últim que la mostra ens permet, aquesta mostra d'aquest cap de setmana, veure i tastar quins espectacles es fan arreu del territori. Molt bé, doncs és el que se'ns explica avui en aquesta entrevista. El diari ara, el llegim, estic boja i m'encanta. Ho diu Rosa Esteva, diu la Bibiana Vallvé, que és una institució respectada i admirada, intuitiva, i sap abans que sigui sincera, directa, honesta... En fi, sembla que li encanta aquesta dona.
Diu que està boja, sí, ho admet. Diu que ha tingut una vida difícil, l'amor de la seva mare, relacions intenses, somnis d'amor trencats, però que agraeix haver tingut dificultats. Si tot hagués estat fàcil, seria una persona vulgar. Diu que ha patit per amor i la Bibiana diu que és la reina del moment. El seu dia és avui, ni ahir ni demà, i la mateixa essència de l'hotel que regenta, sense passat ni futur, aquí i ara.
Molt bé, doncs és el que tenim avui a l'hora, aquesta contra que fa la Bibiana cada dijous. Sergi López, actor, entre altres moltes pel·lícules, d'El laberinto del fauno, de Panegra, un home de pila nova i la Geltrú, que se'n van estudiar cinema a París i va tornar, allà va tenir molt d'èxit. Diu que no és una persona llegida, que no té gaire referències, i constata que l'única cosa de la qual s'aprèn de debò és d'observar dels altres. I diu que tenim la capacitat d'inventar-nos qui som.
Diu que no pot estudiar una carrera, treballar, casar-se, tenir fills i morir-te. I diu que la vida pot estar molt bé malgrat el fracàs. I per això diu que ell s'imaginava de mecànic i ja li estava bé. Era un noi que no tenia moltes aspiracions i diu que ja li estaria bé treballar d'això. De fet, era un desastre i recorda que el seu pare estava desesperat i deia que aquest nen acabarà repartint votar. I ell pensava que no està malament perquè t'enforteixes i coneixes gent.
Una entrevista molt curiosa avui. Exacte, que ens apropem una mica aquest personatge. I l'entrevista avui precisament perquè ahir es va estrenar a Espanya Tango Libre, que és una pel·lícula de Frederic Fontaine, que es pot veure per cert aquest cap de setmana al cine baixa de Sant Feliu. Ja que estem. Molt bé, doncs sí, sí, un punt interessant, un punt més per enllaçar-ho tot plegat, i acabem ara, però parlant de curiositats. No sé, Andrea, si tu algun cop has escrit alguna carta d'amor. Ui, sí, tant. Sí? Sí, sí, sí. Mai no l'has enviat.
No? Mira, doncs potser podries participar de Sant Joan de les Abadeses, un concurs de cartes de mort que ha rebut 170 escrits. Vull dir, ho ha muntat un bar, en principi, doncs sense esperar que s'arribaria a aquest nivell de participació i la idea era recuperar el correu de tota la vida i la emoció d'esperar el carter i no pots participar-hi ja perquè dimarts era l'últim dia per enviar aquestes cartes que havien arribat darrere de Catalunya, també d'Andorra i de les Illes, fins i tot. En total, 173 cartes
totes escrites a mà i carregades de detalls i delicades. Hi ha una imatge també amb algunes de les cartes i la veritat és que fa bastanta gràcia. Des del Cafè de la Badia ha quedat sorpresíssim aquest amo d'aquesta acollida que encara ho ha fet més el contingut i l'emoció d'aquestes cartes. És José Alguacil, el que organitza aquest concurs. Ell diu que va decidir convocar-lo perquè estava fart que al correu fossin només factures i cartes del gestor indesitjables i que tenia la imatge del carter com una cosa romàntica i una persona que portava esperança i això ja s'havia perdut.
I llavors va decidir muntar això. Ara hi ha un jurat formal per a professionals de la llengua catalana que premiarà dues de les cartes, que de moment són anònimes, i cada guanyador s'endurà un sopar romàntic i un cap de setmana de turisme rural. Oh, que bé. Mira. Sí, sí, mira, una idea original. Hauríem fet això aquí a Sant Jost. Exacte. Des d'aquí a la ràdio. Sí. Molt bé. Bé, Andrea, doncs moltes gràcies. Que vagi molt bé. Bon dia.
No, no, no, no, no.
6 minuts i 3 quartons ens fixem ara en el que tenim a dins dels diaris i destaquem alguns articles, com per exemple parlem en primer lloc d'un reportatge que ens avui l'avantguàrdia arran d'un espai creatiu que s'ha obert fa poc a Barcelona. El titulen del Coworking and Cowcreating, el signa Sergi Cientones i diu que dos fotògrafs han obert a Barcelona un espai creatiu
amb estudi fotogràfic i sala d'exposicions, reunions i projeccions. Es diu que cada bar exquisit hi va acollir aquest dissabte gato per llibre i una sobasta d'obres a canvi de favors. Com que no hi ha diners per subvencions, no hi ha diners per crèdits ni per posar en marxa empreses, han decidit muntar aquesta idea. Ho han fet dos joves com la fotògrafa Hirati Bustinduri que té 23 anys i el dissenyador gràfic Pau Colet que en té 24.
i han decidit buscar aquest espai per desenvolupar els seus projectes fotogràfics vinculat amb totes aquestes altres històries que comentàvem. Està situat al número 6 del carrer Santa Clotilde del barri de Gràcia i és el resultat de la seva recerca. Hi ha cinc zones. El local ofereix un equipat d'estudi fotogràfic, una sala d'expulsions, una sala de reunions i un ampli espai condicionat perquè treballi cadascú amb els seus ordinadors, tant grups com usuaris individuals i un aula amb projector on s'ofereixen cursos.
Tot plegat vol ser un projecte amb moltes idees. Offereixen els seus usuaris contractes a mida, ja sigui per fer servir totes les hores o només una en concret. I tot plegat d'arrencar dissabte, passat amb una proposta que esperen que pugui convertir-se en una tradició trimestral, que és el Gato per l'Ebre. Amb la col·laboració de deu artistes locals, el projecte consisteix en una exposició que estarà oberta fins al dia 9 de maig, en la qual el públic pot visitar les obres. Per allò que el comprador ofereix a canvi de l'obra no són diners sinó qualsevol altra cosa des d'ajudar-lo.
amb un treball fins a deixar-li la casa de l'Empordà durant un cap de setmana o convidar-lo a sopar. Una bona iniciativa de les noves maneres de buscar-se la vida en aquests temps de crisi. D'aquí saltem cap al punt avui. Ens fixem ara en un reportatge que parla dels nens acollits, ens ho comentava l'Andrea a les portades,
Ens parla de l'acollida i hi ha dos exemples concrets que ens explica Sònia Pau des de Barcelona. Diu que en Jordi i l'Anna, per exemple, l'Anna ha patinat una nena que havien acollit i que ha tornat ara amb la mare biològica. Després de quatre acolliments d'urgència en fan un departament de permanent, diuen que és trist quan marxen però que en el fons és una bona notícia i animen les famílies a acollir un infant que ara és en un centre.
I d'altra banda ens diu que la Mariana i el Manuel tenen un fill adoptat i un altre en acollida. En Marcos és sord profund i quan va sortir del centre no es comunicaven. En canvi, hi parla i té una agenda plena d'activitats. Ens explica aquesta història avui, guiant aquest reportatge al Puna Vull.
Saltem cap al periódico on tenim la crònica de Joan Barril arran de la manifestació d'ahir del 2 de maig. Diu ara que de tot se'n fa un ritual que un vindria a buscar un indumentari especial, per cert, tipus de manifestacions. Ahir a la mani del 1 de maig un home alt i gemadut lluïa una interessant samarreta negra amb una estrella de 5 puntes al pit i la inscripció Working Class Heroes. Els herois de la classe treballadora eren allà, sens dubte herois derrotats per la legislació del PP i els seus còmplices.
La classe obrera és un concepte que remunta a principis del segle passat. El franquisme es va encarregar d'anomenar los productors perquè poguessin anomenar les demostracions sindicals. Una altra vegada va florir la classe obrera a principis de la democràcia fins que se'ls va passar a anomenar treballadores i treballadors. I uns quants anys després van quedar sense feina i es van resignar a la consideració d'aturats. I aleshores va arribar a la moda dels precaris que aquest pas ho som tots.
També diu que ahir es distingia el manifestant pels cabells blancs, malgrat que el 57% de la població jove no té feina en els que mantenen la flama de rebel·lia de carrer i pacífica. Són gent madura, segons aquesta crònica de Joan Barril, que també parla de cip i zape, Álvarez per l'OGT i Gallego per C.C.O.O., com va intentar ridiculitzar-los urdaci, van al mateix. La missa del sindicalista és missa major i hi ha pals per tothom.
És el que explica avui Joan Barril des del seu punt de vista en aquesta crònica al periòdicó. I acabem amb l'article d'opinió del Xavier Bosch avui al diari Ara, arran de la derrota d'ahir del Barça al Camp Nou contra la Bayern de Múnich.
Titula aquest article quasi entre parèndesis tots al carrer i diu que sovint es diu carrera. A cada aficionat del Barça hi ha un entrenador, Lluís Arcarazo, un dels guionistes que més ha portat a la indústria audiovisual, ha millorat la frase i diu que darrere de cada soci del Barça hi ha un cap de persona, un d'aquells que despatxen el més pintat sense ni posar-se vermells. Ahir, durant la segona part més llarga de la història del Camp Nou, vaig sentir, diu Xavier Bosch, una gran quantitat de comentaris absoluts i, si fos per ells,
La temporada que ve suïciderreta hauria de donar 15 baixes i improperis contra els jugadors del Barça en la línia del que he sentit l'última setmana al carrer i als bars i a les zones. Acumulo aquest seguit d'apreciacions. Diu que Valdez se n'ha vol continuar fora. Pinto només el tenim perquè és amic de Messi i així el mantindrem fins que Messi vulgui. La decisió professional seria fer-lo fora. Alves des que es va separar no té el cap al futbol.
Ens va donar molt, però fa dos anys que ens l'hauríem d'haver hagut de treure de sobre. El Barça tampoc no és un ONG, és a dir cura tabidal per a dati i per rendiment. Potser és hora que acabi la carrera al seu país, fora. Fins i tot he sentit dir que Xavi Puyol amb tota aquesta data i del match físicament no se'ls podria renovar. Cesc també, go home. Se li agraeix que fes un esforç econòmic per venir al Barça, però després de dos anys ja no és qüestió de rendiment, és qüestió de qualitat. Pedro ha arribat al seu cim futbolístic i en les dues últimes temporades ha corregut igual, però ja li hem vist totes les mancances.
Seguint així amb un seguit de jugadors, i també passa per la banqueta, segons reprodueix les opinions que ha sentit aquests dies. Diu també, collonut, tindrem un equip nou, potent, amb cames fresques i il·lusions renovades, però cap de vall si Messi es torna a lesionar en el gran decisiu berenit i tàpat de les 6 semifinals de la Lliga de Campions, al Camp Nou només hem guanyat un partit, l'Esteril 9-0 contra l'Inter de Milà de Jose Mourinho. Alguna cosa em diu que el mal no és el d'ahir quan l'avió de Bayern va escombrar la bioneta del Barça.
I amb aquest article al diari ara de Xavi Bosch, on diu que si fos per alguns comentaris el Barça hauria de fer fora mig equip, enllaçem amb les portades esportives d'avui. Sorpren potser el Mundo Esportivo, que avui titula Gran Bayern i la imatge que ens ensenya és els jugadors del Barça aplaudint cap a l'afició.
Diu que els alemanys van passar per damunt d'un Barça fondit i que un gol de Robben va acabar amb les mínimes esperances de remuntada. El nou esportiu en canvi titula ferida oberta i la imatge és Villar derrotat i parla doncs d'aquest 7-0 de l'aliminatòria que evidencia la superioritat del Bayern mateix i toquada la imatge de l'equip que reclama una renovació.
Més coses, al Mundo Deportivo tenim el diari Sport Volent Dins titula, sense Déu no hi va haver milagres, doncs adiós i jugar amb el Déu de Messi, que no va jugar i el Barça va ser humiliat una altra vegada.
I des de Madrid el Las parla del relleu de Mourinho i en canvi el Marc titula també 07. En clau cultural ara us expliquem que Michael Fassbender i Nellie Teleport mansaran l'Hort i Lady Macbeth els bolars d'interioritat es protagonitzaran l'adaptació del drama de Shakespeare, una pel·lícula que rodarà a finals d'aquest any.
De la Fe i les Flores Azules, Quart Primera o el Petit de Calaril són els caps de cartell de la novena edició del Pop Art. I la Generalitat destaca 15 entitats i 25 personalitats amb la creu de Sant Jordi, entre les quals hi ha Narcís Comadira, l'historiador Daniel Giral Miracle o l'arquitecte Josep Maria Bosca i Maric.
I m'ordina Darwin, l'estrella infantil dels anys 30 i 40, una de les actrius més ben pagades del món de l'època, que es va retirar però als 28 anys i va viure allunyada de les càmeres la resta de la seva vida. I reflect from you
i acabem amb la notícia musical del dia. Vull dir ex ex, amb entrades esgotades però actua a Barcelona, on el saltim de fons vindran per presentar el seu nou treball, Coexys, després de tres anys de publicar un disc de debut que els va convertir en estrelles. Van passar l'any passat per Brinadera Sound, abans de triure, però aquest últim àlbum.
i avui actuaran al poble espanyol.
Like dreaming of angels And living without them And living without them
Being is in love with you as I am Being is in love with you as I am Being is in love with you as I am Being is in love, love, love Love, love, love
Love, love, love. And with words unspoken A silent devotion I know you know what I mean And the end is unknown But I think I'm ready As long as you're with me Being as in love with you as I am
Justa la fusta.
8 minuts i les 11. Un moment per parlar del temps amb el Carles Hernández i el Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Bon dia, Carme. Molt bé, molt bé. Doncs... Bé, aviam si es pensen que hauríem d'estar tocats, però meteorològicament bé. Sí, no? Home, hem parlat molts dies...
Ahir feia un dia esplèndid. Ahir va fer un dia molt maco, eh. Perquè és aquest cel que hi ha després de tants dies de pluja, no? Sí, no, no. A més, la natura, vaig fer els deures i, com vaig fer el dimarts, me'n vaig anar a fer una passejada. Vaig fer un trajecte que recomano molt a la gent, perquè no perds de vista en cap moment senyors. Tot és la cara de poble, podríem dir, de la serralada litoral. I inicies la sortida, aproximadament, per Can Gelaver, cap a la zona industrial.
I després fas tot un recorregut passant per davant de la Penyal Moro, del Toror Rodó, del Coi d'Encors. I tot això et porta fins a Can Vila, a Can Vila Baixes, per veure els ponis i els calaix d'aquest mar, molt bonic, i després ja tornes pel recorregut de la Riera cap al complex esportiu i l'institut i tornes cap a casa. I realment tot aquest recorregut vam estar acompanyats d'un ambient on la ginesta està ja esplèndida, començarem a veure molt els camps
de Ginesta, com la Ginesta comença a guanyar terreny, amb aquests arbustos que estan creixent, gespa per tot arreu, els arbres molt ben regats, tots els arbres florint... O sigui, l'explosió de la primavera és plena, coll serola, i es nota aquesta aigua que ha caigut, i les terres estan molt nets, no s'aixeca pols... No, realment està molt bonic la serralada litoral, fruit d'aquestes pluges que comentaves tu, que durant la setmana...
Aquesta setmana, encara, hem tingut aquí a Sant Just des Barni que ens han deixat molta precipitació, gairebé 70 litres per metre quadrat, un abril que ja ens ha deixat enrere, i ens arriba el mes de maig, un maig que comença, com a mínim els primers dies on ho estàvem consultant,
amb una certa variabilitat, amb un augment progressiu de les temperatures, que també és el normal per a l'època, i amb alguns fronts que ens visitaran i algunes tempestes de mitja tarda que seran protagonistes aquests propers dies. Avui encara no, ahir no vam veure creixement de novolades, ahir no en vam créixer, avui sí que les veurem, només les veurem a Sant Just, però sí que a partir de demà divendres i al cap de setmana, a part de veure-les, potser les toquem i les gaudim.
És una situació típica de la primavera, l'estabilitat ens porta que amb aquesta bonança diurna puguin créixer núvols, aquesta frase tan típica dels meteoròlegs de TV3, núvols d'evolució diurna, que és aquesta la definició, són núvols que durant el dia es van gestant, es van creixent, normalment cauen en zones de muntanya, però el radidecció pot anar augmentant i sí que es desenvolupen en aquella zona i poden descarregar, però després van guanyant terreny i aquestes
Les ancluses d'aquestes tempestes a vegades s'arriben tocant al litoral o et poden tocar a la costa. Avui veurem el creixement d'aquestes nublades, les veurem a l'horitzó mirant cap al Vallès. Veurem aquests núvols que creixen compactius. En aquelles zones de prepirineu-pirineu hi haurà precipitacions aquesta tarda en forma de tempesta.
Recordant sempre que aquestes tempestes a la que descarreguen fan baixar les temperatures amb una certa intensitat. Nosaltres avui de moment seguirem amb aquests valors molt semblants als d'ahir, entre els 18 i els 19 de màxima, i aquests 10 graus i mig de mínim que hem tingut avui, doncs probablement es puguin repetir al llarg de les properes nits. Demà sí que continuarem amb dies de sol, enxegarem amb un dia fresquet, normal per l'època, migdia càlid, i aquests núvols demà divendres ja podrien ser una mica més importants. Veurem que creixeran, però que es tenim una miqueta més a sobre,
i durant la tarda, tard a vespre només, ens podria tocar a la loteria de veure algun ruixat, alguna tempesta que arribés. És que va en funció de quan ens enganxi la tempesta. Si va a menys, doncs probablement la cosa quedi en pràcticament no res, però pot haver moments de precipitació molt intensa, perquè aquestes tempestes, si van ben alimentades i arriben fins al litoral, poden descarregar amb una certa intensitat. Creiem que el dia que hi ha més números, perquè la tempesta pugui arribar amb una mica més d'entitat a Sant Just, és dissabte.
Divendres serà un procés d'allò de dir si ens enganxa alguna serà sort, però ja les veurem molt a prop. Dissabte sí que sembla que la cosa pinta una miqueta bé de cara a la tarda, i diumenge fluixa una miqueta, potser les veiem molt a prop i potser ens cauen quatre gotes a la tarda. Sempre parlem d'un període molt curt del dia, la resta del dia farà bo. Estem parlant que a partir de les 6 de la tarda i fins les 8-9 del vespre pot haver aquest ruixat, poden haver aquestes precipitacions, però després ja està, la nit ha de ser serena.
Està amb la lluna com a protagonista, està en quart creixent ara, i refresca, perquè quan hi ha una tempesta d'aquestes típiques de primavera, les temperatures cauen ràpid, i si estem parlant de valors màxims, que poden estar al voltant dels 18 o 19 graus, a la que tens una tempesta d'aquestes, se'n pot baixar per sota dels 15, 14, 13, a la mitja tarda, allò de la jaqueta, que sempre no està de més, però és la primavera que ja és així.
De cara a la setmana vinent hem mirat una miqueta els mapes, dilluns i dimarts encara hi ha una certa variabilitat, dilluns una certa variabilitat, però no creiem que ens enganxi la tempesta de tarda. Dissabte creu un front per Catalunya, més actiu cap a les zones de muntanya, Pirineu i Prepirineu, no tant a la resta, però sí que veurem alguns núvols més durant el dimarts i sobretot a la tarda, que podria caure alguna gota de Sant Just, això ja és totalment condicional.
I dimecres sembla que ens tindríem un procés d'estabilitat, de força tranquil·litat, que ens portaria un temps estable i fins i tot amb temperatures nocturnes una miqueta més elevades. O sigui que potser a partir de no mitjans, però dimarts, dimecres de la setmana que ve, podem augmentar una mica les temperatures i potser tenim un ambient una miqueta més càlid. Des de cara al cap de setmana podria caure algun ruixat, però això ho anirem seguint perquè...
Aquí sí que ja se'ns enganxa amb la festa de la Pau i hem d'anar amb peus de plom. Exacte. Molt bé, Carles, doncs gràcies i... Molt bé. Disfrutarem del bon temps, de moment. I tant. Que vagi bé, bon dia. Bon dia, bon dia. Dos minuts i arribem a les 11, de seguida connectarem, per tant, amb la xarxa i amb les notícies de Sant Just abans d'arribar i el que fem és escoltar encara una cançó més.
per acostar-nos finalment a aquest punt horari de les 11. Després, ja sabeu com hem comentat, entrevistarem el president de la Casa Regional d'Extremadura i també tindrem la tertúlia dels dijous. El que fem ara és escoltar a Inspira.
com escamistes, com màgics il·lusionistes. Me'n reto dins cabells que fan aturar els teus. Perfum d'antics bombells que són
i obrirem pas a un nou dia amb seqüències dissenyades per no perdre les hores per trobar-nos l'un a l'altre, l'un a l'altre. T'allunyes i ens apartes i aquest cop no fa mal
El tall que fas darrere és net i no fa sang. No fa sang. No fa sang. No fa sang. No fa sang.
Bon dia, després d'escoltar-les.
Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. Convergència Democràtica no descarta presentar-se les eleccions europees en una llista conjunta amb altres formacions polítiques. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el secretari d'Organització d'aquesta formació, Josep Rull, ha dit que la cita amb les urnes europees permet plantejar altres fórmules. Rull diu que tot es pot plantejar, però descarta rotundament que Convergència Democràtica pugui anar amb una llista diferent a la d'Unió Democràtica.
Qualsevol porta està oberta sempre en unes eleccions d'aquesta base, d'aquesta naturalesa, però el que no està oberta en aquests moments és a no fer homònia democràtica. Això sí que l'hi dic amb tota contundència.
Són declaracions a la xarxa de comunicació local en resposta a les informacions que asseguren que les dues, les eleccions europees, Convergència Democràtica i Unió, es podrien presentar per separat. Un reclús ha fugat de la presó model de Barcelona. L'home es va escapar ahir, al vespre, d'aquest centre penitenciari intercanviant-se amb un familiar que l'havia visitat.
El parent de qui no s'han donat detalls ha quedat detingut. Segons el Departament de Justícia, es va cometre possiblement un error a l'hora d'aplicar el procediment de control i seguiment que es fa quan s'acaba una comunicació d'un pres amb la família. Per aquest motiu, l'àrea d'inspecció de la Direcció General de Serveis Penitenciaris ha obert un expedient disciplinari. Dos detinguts i quatre ferits lleus. Aquest és el balanç dels aldarulls que va haver ahir a la ciutat de Barcelona durant les manifestacions del primer de maig. Un dels arrestats és menor d'edat
i estan aquests moments a disposició de la Fiscalia de Menors. El van detenir al carrer Còrsega per desordres públics. L'altre detingut és major d'edat i l'acusen d'atemptat contra un agent de l'autoritat perquè va agafar un mosso d'esquadra pel coll. Tots dos van ser detinguts durant la mobilització que es va fer des de la plaça dels Països Catalans
fins a la plaça Joan Carles Primer. I pel que fa als ferits, tres són agents dels Mossos d'Esquadra que van rebre l'impacte d'objectes. El quart és un manifestant que va caure durant les corredisses. L'Ajuntament del Carras ha convocat un minut de silenci a un quart de dues del migdia en senyal de repulsa pel doble crim comés dimarts en aquesta localitat del Sacrià.
A la mateixa hora es farà una concentració al davant del consistori a la plaça de l'Església del Carràs i tot seguit hi haurà un ple extraordinari per condemnar els assassinats que tot apunta que han estat per violència de gènere. Un home que està detingut va matar presumptament la parella de 26 anys i el seu suposat amant. Avui es preveu que passi a disposició judicial. El conseller de Salut Boy Ruiz assegura que l'Hospital de Sant Pau rep el mateix finançament que la resta de centres sanitaris concertats. El conseller
nega d'aquesta manera les acusacions del comitè d'empresa de Sant Pau que atribueix al baix pressupost de l'hospital a la dimissió del gerent ara fa dues setmanes. Barcelona, Jordi Casino, bon dia.
Bon dia en un esmorzar a Barcelona i envoltat dels principals professionals del sector sanitari. Ruiz ha defensat amb contundència la gestió i l'aportació històrica de la Generalitat amb l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. I ho ha fet amb xifres a la mà. El conseller assegura que ja fa molts anys que treballen per evitar la seva deriva. És l'únic hospital assegura que continua incrementant el dèficit i que rep l'aportació que li pertoca. Per tant, parlem dels seus 48.000 interessos, 20 pel lloguer de l'IVA, 9 pel présteu de l'IC.
Això, com comprendran, quan arribi el 2000, suma 478 milions d'euros. Si això és que la Generalitat no es procurarà a Sant Pau, que vingui a Sant Pau ho vegi. Boy Ruiz ha reclamat a més el Govern central que incrementi l'objectiu del dèficit previst per aquest any per evitar més retallades al sector. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Raúl Imó. Aquesta hora comença Colònia-Alemanya, els sorteig de la final a quatre de la Champions d'en Vol. El Barça, que és el bombo, pot quedar emparellat a les semifinals amb el Quil i l'embur de l'Alemanya o amb el Quils de Polònia. En futbol, el Bayern de Múnich i el Borussia Dortmund són els semifinalistes de la Lliga de Campions. Els dos equips alemanys es disputaran el títol europeu el pròxim 25 de maig a Wembley. Una final on no hi serà el Barça, que ha caigut derrotat a les semifinals per l'equip bavarès per un global de 7 a 0.
Avui els blauranes tenen festa i demà tornaran a la feina per preparar el pròxim partit de Lliga diumenge contra el Betis, l'únic títol que poden guanyar els blauranes d'aquesta temporada. Encara en futbol, avui coneixerem els dos semifinalistes de l'Europa League. Aquesta nit es disputa en la tornada de les semifinals, Chelsea-Basilea amb un a dos favorables anglesos i Benfica-Fenerbahce amb un avantatge d'una zero pels turcs. Amb Ather Polo, l'edèptic Barceloneta s'ha classificat per la final a quatre de la Lliga de Campions per primer cop a la seva història.
Els de Santi Fernández s'han desfet del vòli acmèni grec per un global de 16 a 10 a l'eliminatòria. A les semifinals els mariners s'enfrontaran a l'estrella roja de Belgrat. Encara amb Ater Polo, avui hi ha un partit pendent de la jornada 19 de la divisió d'honor. A partir de dos quarts de nou, el líder en rep la visita del Pamplona. Notícies en xarxa.
Tot seguit les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just obrirà el dia 10 de maig la convocatòria per optar a la subvenció de l'IVI de 2012. En podran ser beneficiàries les persones de 62 anys o més que visquin soles
i siguin propietàries o arrendetàries de l'immobili, famílies nombroses arrendetàries i monoparentals propietàries o arrendetàries. També se'n podran beneficiar qualsevol d'aquell nucli tenen alguna discapacitat. L'Ajuntament ha autoritzat una despesa de 20.000 euros per fer front a les subvencions que es concedeixin. Com dèiem, les sol·licituds s'hauran de presentar a l'Ajuntament del 10 de maig al 10 de juny. Les bases reguladores i la documentació es poden consultar a la seua electrònica de l'Ajuntament, a la qual podeu accedir a través del web www.sanjus.cat.
Al proper diumenge, 26 de maig, se celebrarà el primer concurs de colles arrosseres de la plaça de la Pau, adreçat a membres del col·lectiu de la plaça de la Pau. La idea és que s'organitgin una sèrie de colles entre 4 i 6, i de 5 a 20 persones cadascuna, per tal que preparin qualsevol plat on l'arròs sigui el protagonista. Les inscripcions han de fer abans de dimarts 7 de maig. El preu per participar-hi oscil·la entre els 3 i els 5 euros.
Podeu demanar més informació al correu electrònic del col·lectiu de l'Aplacat de la Pau. I acabem recordant que aquest dissabte hi ha festa jove al Casal de Joves. És una activitat que s'adreça a joves d'entre 12 i 16 anys. Començarà a partir de les 5 de la tardà i hi haurà un munt d'activitats com ara actuacions, també estarà inspirada als anys 80, és aquesta la temàtica,
i si aneu disfressats podreu aconseguir diversos premis. La festa jove del Casal comptarà amb música i actuacions en viu i un espai de jocs amb futbol, bàsquet i golf, entre d'altres. Si voleu més informació podeu consultar el web de l'equipament casaldajoves.com. L'entrada serà gratuita. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora a també al Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de la 1 i 5. I us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio 3bdobles.
RadioDesvern.com, bon dia.
No hi ha res.
M'agrada molt.
Oh, where do we begin? The rubble or our sins? And the wolves are capping down in the sea.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio.
Justa la fusta. Passant 11 minuts de les 11, parlem aquesta hora de la casa regional d'Extremadura, que aquesta setmana està de celebració perquè l'entitat celebra la cruz de mai, una tradició religiosa molt arrelada a la comunitat extremenya i aquí s'enjustes faran actes, tant dissabte com diumenge, per això aquesta hora saludem
El president de la Casa Regional d'Extremadura, Manuel Zapata, molt bon dia. Una d'aquestes tradicions, que també hem anat parlant d'una tradició que parlem cada any d'alguna manera o altra, perquè aquí a Sant Just se celebra a través de la Casa Regional d'Extremadura i aquest dissabte ja es farà la benedicció, en primer lloc, de la Cruz de Mayo, que és una tradició que, com dèiem, a Extremadura sí que té molta més... està més arrelada, no?
Sí, sí, en muchos pueblos de Extremadura está muy arreglado. Y bueno, en concreto en Cabeza de la Vaca también. O sea, es uno de los pueblos que celebra este día. Que de fet és el poble que té més relació amb Sant Just, no? Sí, sí, sí, sí, que es verdad, como casa reina, sí. I què se celebra amb aquesta conmemoració de la Cruz de Mayo? Bueno, es como si fuera una bienvenida a la primavera, porque es todo...
alrededor de la cruz, que es una cosa religiosa, también pues la flora, el adornar, todo esto, es una llegada de la primavera. Per tant, és com donar la benvinguda una mica al bon temps, no?, i el reneixer tot plegat, encara que tingui aquest component religiós, no?, suposo. Exactament. I durant tot el dissabte em sembla que també el local s'hi podrà passar, no?, per veure... o per portar-hi flors. Sí, sí.
El sábado está abierto a partir de las 10 de la mañana. Todos aquellos que quieran dejar flores pueden hacerlo. Y después por la tarde, por la noche, a las 9 de la noche, baja el Montse, de aquí de Sanyut, y bendice la cru, como has dicho tú antes. Que és el que també fa cada any, no, suposo? Sí, sí.
Esto se hace cada año, después la gente allí se sienta, hablan... Hay gente que, bueno, son religiosas, que creen en todo esto, ponen una vela allí, encienden una vela delante de la cruz, se ponen un montón de velas, toda aquella gente que, bueno, ya digo, que creen esto y por alguna cosa, por algún motivo del año, pues ponen esa vela.
i bueno, se está hasta las 12 o las 1 allí, se hace también en chocolate, bueno. Una mica de festa, no suposo. Sí, sí, un poco de fiesta. I es porten moltes flors, en general? Sí, sí, bastante, bastante. Aquellos se ponen de flores muy llenos. Sí, sí que se llevan muchas flores. Hay mucha gente, por lo que te digo, porque durante el año pues a lo mejor
Es una creencia, es algo que yo no sé explicarlo porque tampoco quiero entrar mucho en debate porque no soy de los que... No, no està clar. Pero bueno, alguien cree que llevando un ramo de flores pues porque tenga algo que le haya salido bien durante el año y simplemente por eso... Es la tradición también segurament. Sí, sí. I diumenge també hi haurà la processó. Exactamente, el domingo a las 12 de la mañana hay una procesión por varias calles de aquí de Sanyut
Se sale de la entidad y se vuelve otra vez a la entidad, subiendo por calle Industria, un pasaje para Drossa, se pasa por la Rambla, se baja por calle La Cruz, hasta Salvador Espriu. Salvador Espriu se cruza la avenida Industria, hasta llegar otra vez a la entidad. Fins al local, no? I es porta a la Creu, també. Sí. És molt gran, com és?
No, no es muy grande. No s'ha de portar entre moltes persones o alguna cosa així. La tradició es que la llevan entre 4, pero no es muy grande. Clar, es pot portar, no? Sí, sí. I en tot cas tot plegat s'acaba al local de l'entitat perquè també es fa el tradicional dinar al Germano, que això sí que no falta mai en els actes de la casa regional d'Extremadura, no? Abans d'esto se hace una misa.
En la misma puerta de la casa, sobre la una se hace... Si no es farà aquí, si no que es farà al local de l'entitat. Exactamente, en la puerta, en la calle, si el tiempo no la acompaña, se hace en la calle, y se hace una misa que canta el grupo de la casa regional, y bueno, cuando termine la misa, pues sí que se hace una comida de yermano.
I què hi haurà en aquest cas? Hi ha algun plat típic o és una cosa més general? No. Perquè en tenim el cocido, després també les migues de vegades. En aquest cas, què es farà?
No, no, esto es un menú que pone el restaurante, es más... Per tant, no és tant el dinar, no és tant el menjar, sinó l'àpat en si, no, aquesta vegada? Sí, sí, sí. Es la otra fiesta esta vez, la que... Porque lo otro lo organiza el restaurante, que en nosotros no entra. Queda una mica apart. Doncs ara aquest cap de setmana, aquesta celebració de la cru de mai, una tradició religiosa, com dèiem, molt arrelada també,
a la comunitat extremenya i que, per tant, aquí també la Casa Regional d'aquí Sant Just també la celebra. I que, d'alguna manera, també dona l'entrada a la primavera i al bon temps, m'imagino, no? Sí, sí, es lo que te he dicho. Una tradición religiosa que a la misma vez coincide con la primavera. Doncs avui hem parlat amb el president de la Casa Regional d'Extremadura i aprofitem també que el tenim aquí. Em sembla que aquest any a la Festa de la Pau no us tindrem.
No, este año no, por problemas de que el grupo se hace mayor. El grupo de canto se hace mayor. Todas estas personas se apuntan a viajes y demás. Es el que pasa a la época. Se va perdiendo poco a poco, es lógico casi.
Entonces son personas que, claro, como viene ahora el buen tiempo, pues muchos de ellos son viajes de estos de tercera edad y se van. Y este año coincide en que se van bastantes y el grupo no puede actuar. I per això no hi sereu. I d'altra banda, aquest mes de maig també es celebra aquesta festa de tornets Joan Petit Nens amb càncer. Anem parlant també amb les diferents entitats, amb diferents comerços i gent de Sant Just que hi participa, perquè és una festa on s'hi volcarà tot el poble.
I em sembla que també des de la casa regional hi participareu d'alguna manera o altra.
Ahí sí que participamos porque ya vamos a participar gente más joven. Y sí, en un principio vamos a dar de comer a los padres, creo, de los equipos que vienen. Además creemos que lo que tú has dicho, Sanyu se ha borcado sobre eso y nos creemos en la obligación de que cuando llegan estas cosas hay que borcarse porque realmente es...
És una bona causa, la festa aquesta grossa serà el 25 de maig i per tant si s'ha de fer tot aquest dinar, tindreu feina segurament també, encara que sigui només per les famílies, però si sembla que hi ha 24 clubs que són els que venen i venen tots els nens i les seves famílies, déu-n'hi-do. Tenc por cuenta que quan es fa per una causa així, el del treball és el de menors. El cas és participar
També és una festa d'alguna manera, no? I esteu acostumats també a fer grans àpats. Grande evento, sí, sí. Ja no lo dijeron por eso, porque como estábamos acostumbrados al grande evento, dijimos, pues bueno, va. Està clar. Doncs això serà ja el 25 de maig. En tot cas, recordem doncs que aquest dissabte durant tot el dia es poden portar les flors a local de la casa regional d'Extremadura. I després a les vuit del vespre hi haurà també la benedicció del cru de maio i el diumenge
aquesta processó, una missa cantada i, finalment, aquest dinar de Germanova. I n'hem parlat amb el president de la Casa Regional d'Extremadura, Manuel Zapata. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia. Igualmente.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine, aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda, al Casal de Joves. La festa jove ha d'anar als 80 amb molts concursos. Si vens disfressat, t'espera un gran regal.
Vine i participa. T'esperem. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves a Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Tendències, entrevistes, tallers... Tot un món de moda, amb Mireia Redondo. Dijous, de 7.30 a 8.
Oh, oh!
In the middle of our house In the middle of our streets I'll tell you that you've come to me In the middle of our... Mother wears her Sunday best Mother's tired, she needs a rest The kids are playing up their stairs Sister's staying in her sleep Brother's got his night to keep you counting around
In the middle of our, our house here has a crowd. There's always something happening and it's usually quiet and loud. Our mum, she's so house proud. Nothing ever slows her down and her message is not allowed.
M'agradaria veure-la.
In the middle of our street, our house. In the middle of our street, our house. In the middle of our... I remember when I came and everything soon went even.
Our house In the middle of our street Our house In the middle of our street Our house
In the middle of our street Our house In the middle of our Our house Was our castle and our keep Our house In the middle of our street Our house That was where we used to sleep Our house In the middle of our street Our house In the middle of our street Our house In the middle of our
Just a la fusta.
El Condensador de Fluzó. El programa Menys Paradoxes Temporals. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna, ara també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes, ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine, ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com Just a la Fusta, el Magazine del Matí.
Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club. Smooth Jazz Club.
Estem escoltant just a la Fusta. En punt dos quarts de dotze, moment per fer tartúlia, com cada dijous amb el Pere Oliver, la Joan Algarra i la Montse Larrea, molt bon dia a tots.
Un moment, que m'ha entrat algú que no era, ara sí, bon dia. He donat pas i algú ha respost que no tocava. Si algú ens vol trucar, que truqui. El telèfon de ràdio desvern i pot entrar a la tertúlia. Sí, sí, el 9-3-3-7-2-3-6-6-1, però en tot cas aquí algú s'havia colat que no li havíem donat el pas correcte. Avui saludem a la Línia, que encara no la tenim tampoc per aquí a la tertúlia. No està massa bé.
Porta un refredat de tres setmanes. Els refredats de primavera són criminals. I el moment per fer tartúlia déu-n'hi-do aquests dies de diferents qüestions. En aquest cas avui és 2 de maig, ahir va haver aquesta manifestació de l'1 de maig que d'alguna manera és gairebé el que va
aquí acaben amb més gent que per tradició acostumen a anar-hi, tot i que també hi ha segons quins sectors exacte que han decidit sortir al carrer. Al marge dels convocats pels sindicats han anat també un munt d'indignats, un munt de gent que ha anat pel seu compte, més els sindicats més radicals que també van convocar la seva gent. A més, el que va indignar moltíssim, però ja sembla que es burrin de nosaltres d'una manera descarada,
és que després de reunir-se els senyors ministres s'agafen cinc dies de pont per descansar. Quan tota la gent està com està parlant en plata putejadíssima... Ells descansen cinc dies. Com que el dia 1 de maig és festa i el 2 de maig la comunitat de Madrid festivo... Quan apareix el tema del 6 i 8 de desembre, llavors sí que es parla que s'eliminaran els festius. En canvi, el 2 de maig
Un pont de cinc dies que no se'l pot permetre ningú més. Després de les grans jornades de pensar-hi.
i buscar solucions, esclar, han de descansar, pobrissons, perquè si no, què hem de fer? I ara és curiós que comentàvem, com que la gent gran ens toca molt de prop, aquí a la Casa Tàrtulia, acceptant la Carme que està gaudint d'una esplèndida i jove. I tant, i tant.
que, per una banda, l'avantguàrdia ens parli del viatge a l'origen de l'envelliment i la longevitat i porta un reportatge a les pàgines 24 i 25 de les meravelles que s'arriben ja a aconseguir perquè la gent arribi a viure cada vegada més anys. En canvi, el periódico posa consternació al tercer sector, cop dur a la dependència.
El govern es compromet davant la Unió Europea a retallar aquest any 1.108 milions en les ajudes als ciutadans dependents. I ahir vam veure precisament a la manifestació aquesta persona que sortia amb una pancarta, una senyora gran en camisa de rodes i una pancarta que diu
Vull dir que si cada vegada vivim més anys en menys qualitat de vida, com ens deia ara el Jordi Agulló, que dic llàstima que no vinguis ara a la taula. No perquè ja ho he dit tot, a més el que volen és matar-nos despacito. És que és molt greu. Sobretot la retallada anirà sobre els cuidadors, a banda de la gent gran, sobre els cuidadors, els quals no se'ls pot fer de la seguretat social, això no els comptarà,
els hi pagaran menys i els exigiran més. I a més estan explotant els bons sentiments de les persones perquè hi ha com tu saps senyores i senyores i nois joves que voluntàriament estan cuidant a persones grans sense cobrar però el que no se li pot demanar és que la gent sigui generosa per la cara perquè hi ha qui no té un coixí fent una altra feina. Tenint en compte una cosa que hem discutit d'aquí i en l'altre programa que fem tu i jo
La persona que cuida un dependent ha d'estar molt preparada. Aquesta preparació es considera una manera de treball. I ara què? S'ha de treure totes les avantatges per a aquesta persona?
Qui cuidarà els nostres grans que cada cop duren més. Ells no troben manera de retallar que no sigui sempre picant el mateix cantó? Ahir vaig sentir un comentarista econòmic que deia que si reduïm els cotxes hem de comptar que hi ha tres xòfers, tres turnos de xòfer. És el que compta per ells. Tres turnos de xòfer no, que s'aniran a l'atur. Després el tècnic que cuida el cotxe. Després esclar no es vendrà tanta benzina.
O sigui, no saps... Em sembla increïble que no treguin cap més solució que aquesta de tocar sempre el mateix sector, el sector del dèbil. I que et diguin descaradament, com es va permetre el senyor president del govern d'Espanya, que demana paciència i quan s'acabi la legislatura hi haurà un milió més d'aturats. O sigui, què hem de fer? Home, tu veus més acte de cinisme que reunir-se per crear
Per formar un pacte per crear ocupació, perquè penso que la finalitat de la reunió era arribar a un pacte i un acord per crear ocupació, no arriben a cap acord i se'n van cinc dies de vacances. I el dia abans demana paciència, senyores, un poc més de paciència.
Pots demanar paciència a la gent que està encara en una mitja situació, però el que està, que s'ha quedat sense casa, sense feina, sense res de res, és un acte de cinisme demanar-li paciència. Quina paciència? Arribarien ells a tenir paciència?
amb la situació d'aquesta pobra persona. Quan a més ja s'han viscut casos, això ho parlava molt bé el psicòleg que ha acut diàriament o cada dos dies em penso en el programa 8 del dia del senyor. El psicòleg deia precisament que es presenten molts quadres clínics de difícil solució deguts a casos de desesperació.
Aquesta gent que ha arribat a matar els seus fills, a tirar-se a ells al cavall d'una finestra... És perquè ho veuen tant fos que hi ha un punt... Que ja no veuen res. Que llavors diu que no hi haurà solució ni per mi ni pels meus fills ni pels meus nets ni per ningú i fan la grana i que tombi. Això és evidentment un moment d'ofuscació tremenda i que després se'n penedeixen molt quan ho han fet però és que quan es viu una obsessió sembla que totes les noies estan... No veuen cap sortida.
i aquí, si arriba, després, esclar, de part que n'has passat, hi ha molts canuts. Però ara imagina't que aquestes legislatures encara queden 3 anys, no? Sí, amb dos anys escaig. Dos anys escaig. Bueno, a la ratlla de 3 anys, és igual. Aleshores, quin perdindre tenim? Perquè, clar, de la manera que estan situats i del desmembrament de les altres partits,
Què ens queda a la vista? No ens queda res més. En aquests moments l'oposició està desmembrada. La Pilar Rahola ho analitza molt bé. L'oposició està feta caldo. I a més ja s'ha vist que durant els darrers anys dels dos partits que tenen més poder a Espanya.
que han anat situant la gent que són funcionaris d'aquest partit. Aquests dos partits, que ara estàs 4 anys jo, 4 anys tu... A part que estan a la grena, els dos han demostrat que no són capaços, que no tenen eines per poder posar la meia. I tenint en compte que amb aquests partits hi ha gent que treballa moltíssim. Perquè l'altre dia vam anar, a mi em va agradar moltíssim,
l'ocasió d'anar al Parlament era dia de ple, ens vam partir al grup perquè eren 36 persones i uns van estar primer a l'hemicicle, jo vaig anar del primer grup a l'hemicicle i després vam anar a la sala de premsa que ho veiem per vídeo. Quan veus que només cadascú és per anar a rebatre el que ha dit l'altre.
I a més a més, un d'ells es va permetre el luxe d'insultar l'oposició. I jo, aquestes coses, jo penso, per això, els paguem? Perquè els paguem, eh? No, no, cobrant, cobrant, cobrant. Els treuen de la poca o molt que cadascú ha posat de la seva part. No et va convèncer, don Joan? No, em va convèncer, sempre hi ha algú
que realment parla en condicions i temps. Sobretot els dos o tres que sempre discrepen, no m'agrada dir noms, però un d'ells
que sempre parla en castellà i porta una barbota. El final va dir que tots eren uns zombies, que aquest govern és un zombie i està mort. Si no estàs d'acord pots dir el mateix però amb unes paraules educades, tot es pot dir.
No estic d'acord per això, per això i per allò. Però tu creus, Joana, que aquest senyor que menyspreia la nostra cultura i la nostra llengua té cap credibilitat? Sí, però escolta'm, està allà perquè l'han votat, eh? Perquè reflecteix una part de la nostra societat, la nostra societat i tota la societat, i ja ho saps, que quan era... Jo sempre havia dit que hi havia 200 persones que s'hi votaven partits,
perquè pensaven així i tenien dret a expressar el seu pensament.
Jo, aquesta persona, no crec que representi aquest partit en condicions. Jo? No ho sé. Quan se'ls ha votat és perquè amb el que han proposat es guanyen una autoritat i un respecte. Però llavors aquesta autoritat la perden quan perden credibilitat. L'autoritat és credibilitat, no és autoritarisme, no és jo mando perquè sigui mas. Ai, cortesia i educació. És cortesia i és educació. És com quan un...
Posant un exemple, quan un clerga, quan un almandatari de l'Església diu una cosa que es reflecteix profundament en l'Evangèlia i en les seves creències, aquesta persona guanya en autoritats. Quan aquesta persona... Imposa la seva opinió extremista, que saps que hi ha molts... Diu el seu parer, com per exemple, llavors deixarà amb una homilia que lo más importante es la unidad de España. Per contra, en aquest mateix dia, també vam trobar una diputada jove
que va explicar-ho tot també, que ens va atendre també i dius... Qui era? Era la senyora Granados de Pangeja. I va explicar tota la feina que fan.
i et fa entendre com funciona realment. Que no ho sabem, segurament, moltes vegades. La gent veu que falten els escons. I és que realment, estan en una comissió... Treballant dins el Parlament, no potser? Sí, sí. Ell ja estava treballant. Quan sonen els timbres han d'anar a tots perquè és quan es vota. Mira, molts sembla que estan dormint. D'acord, sempre hi ha l'excepció.
però aquesta senyora ens va tractar tan bé. Una noia jove, que em sembla que més o menys, tu i jo, tu i ella... Són els trenta anys. Són aquells més grans que jo, però es deu conservar bé. Jo diria que deu tenir deu anys més que jo. Potser sí, perquè té una criatura... Mira que em protesta la Carme, deu anys més que jo. Té una criatura de tres anys, però ja et dic, a mi em va fer...
una bona impressió i això potser que el seu ideari no és el d'acte. Potser després no estaria d'acord. Prometeu-me un 6 que ara m'ha vingut a la memòria. 37 anys té. 10 anys més. La Carme és 20 anyera, si està aquí jove i més aparenta. Però aquesta noia també és una jove. Està molt jove, està molt bé. Però més que res, la meva jove també la coneix i diu que és una dona
que prové d'UGT i que realment és una pancaire nata i amb un sentit comú extraordinari. Que deu l'ajudar. Nosaltres fem això i això i aconseguim que tothom el voti i quan arriba segons quines taules allà es bloqueja i ningú no li dóna sortida. Joana, que darrerament un estudi diu que la bondat i la humanitat i la tendresa i el sentit de l'humor
treuen arrugues del rostre, et rejuveneix. No, realment té raó. Tu mira que amb la Carme està molt jove. Potser seria massa jove. Tornaries als 17? No, jo tampoc. No, ella no parenta 17, parenta 20 o 21. No, però a mi m'agraden els que tinc ara. I quan arribis a la meva edat i et pregunto, voldries tornar als teus 20 o als teus 30 diràs no?
Cada cosa és el seu moment. Si disfrutes de la vida i de les circumstàncies... Ara tens l'edat de la lluitadora, de la persona que té unes idees i les vol posar en pràctica.
Qui no accepta l'edat que té té un desequilibri perquè cadascú té l'edat que ens toca viure i aleshores hem de ser generosos i si en la joventut hem de deixar que la visquin els nostres fills, els nostres nens i la generació que té la seva edat. I si podem ajudar amb la nostra experiència.
quan et consulten, no obligar-los, però quan et consulten alguna cosa i diuen que tu faries això, a mi em va passar això, si ells poden treure una experiència d'allò que ja nosaltres hem viscut, doncs ja està bé. Ho fem, ho fem, i a més estem molt contents quan ens ho agraeixen per escrit i quan ens agraeixen per escrit. Sí, sí, perquè allò que l'ho ha escrit queda.
Sí, ja no és de paraula, que a vegades es fot un pes però amb una emoció. No, no, si està escrit és que ho has pensat. Deixa'm dir una cosa, que després em fuig del cap i no ho diré, perquè parlant de polítics que ens convencen i de gent que veus que lluita i s'esforça per fer la seva feina, aquesta nit aquí, a Sant Just, a la sala Piquet de l'Ateneu, hi ha una taula rodona amb Montserrat Nebreda i Josep Maria Ranyer. Persones que sempre s'han pres seriosament al curit. No, no, i han dit el que han pensat.
I no t'enganyen. A mi m'agrada ella la Montserrat Nebreda, com s'explica. La veiem sovint. És una tertuliana. I el renyer és com ciutadà nostre. És Sant Justenc.
Doncs sí, potser que es faci una crida perquè la gent hi vagi i els escolti. Si més no, que escoltar-los a veure què és el que ens aporten de positiu. No hi cabrà gaire gent, perquè a la sala piquet de la Teneu és molt petitona. Sí, però diu que em deia a mi un company que és de Convergència i m'explicava que quan hi ha hagut xerrades d'aquestes,
Acostumen ara i poca gent. Una sala petita sempre queda més acollidor. Tens una sala gran i hi ha 3 o 4 persones.
És molt desangelat. És un símptoma de la desafecció envers la política. Les xerrades que hi havia als primers anys de la transició omplien Palau Sant Jordi. Perquè no s'havia pogut. Perquè no han sabut transmetre'ns alguna cosa de positiu. Perquè el temps s'ho ha apaibegat tot. I molts tan decebut. Molt decebut. Desgraciadament. No una mica, molt. La gent no vol fer, no vol anar a escoltar. Això ens va intentar passar i després va ser una joia perquè es va omplir l'altre dia.
En la xerrada de la doctora Sempau eren i vint i cinc i hi havia dos persones. No t'amoïnis com és tan maca. Si avui no tenim gent
Jo torno un altre dia i aviam si tenim... Però mira, mica en mica es va anar un plin i... Sí, sí, va haver-hi... Molt bé, hem parlat amb ella i va ser molt interessant el que ens va explicar del que comentaria, vull dir que... Jo m'ho vaig perdre, Joana, perquè tenia més... Sí, ja m'ho vas dir. ...tenia auròleg i em coincidia i sempre... Sí, sí, sí, val la pena perquè realment no va parlar de receptes de cuina, va parlar de totes aquelles coses que convenen a l'ICI Romà, no hi ha els grans. A l'ICI Romà, a tots,
I ho va fer d'una manera tan entenadora que realment el que no va captar és perquè no va poder. No va dir que mengem més del compte a la gent gran? És bastant habitual. Jo acostumo a controlar-me però jo veig persones grans amb sortides que es menja massa. A tothom ens assobre. Però amb un àpat normal o allò picant? Amb un àpat normal. Normalment, quan parlem de l'incerso.
normalment per comoditat tenen bufet lliure. Segurament a casa seva els porten un control i una regla i els mateixos es controlen i aquells dies diuen per quatre dies
I a més fan mal bé el menjar i no es desrespecta a la persona que va després a buscar el menjar. Perquè ho rebreguen tot i després no, perquè no quedi res, perquè ho deixen tot rebregat. No, perquè fan un abús de les coses. Tenen que menjar un postre on en porten dos.
Encara que no se'ls mengin. A Montserrat tenien tres seccions. Era el restaurant, el bufet lliure i després el service. Ara el service ja ho saps que estan preparats o si no te'ls preparen al moment. I el bufet lliure era per tothom i el meu marit. Un dia estava allà que controlava una mica i una senyora que era estrangera, no sé de quina nacionalitat, se'n va portar clàcri amb plateig petitons.
però se'n va portar a la ratlla dels trenta platets. Si s'escala és igual. Però quanta gent posava en un plat arròs, això i allò i llavors a la cadena tot fet una porqueria. I els nens jugant o jugant amb les panets i la seva família. I perquè li va cridar l'atenció i la família es va enfadar la mare. No pensis. Oiga, nosotros hemos pagado.
Vostè ha pagat però vostè no li ensenya al seu fill que jugar amb el dinar, amb el menjar i sobretot un menjar que altres persones ponen. No és correcte. Això no és correcte i menys amb un menjador. I això la gent gran amb la inversa a vegades ho fa. I no es podria anar a un lloc... és més barat que anar a un lloc de menú?
Sí, i els serveis són molt més barats. És molt més barat tu? I a més posen menjar de por en qualitat. No diré a tothom. Senzills. Estan dos euros amb xixanta per persona. No veuràs mai ni vedella, ni veuràs peix de qualitat.
Molta salsa per adornar. No et dic que no tinguis les calories o que no tinguis bon gust però és una cosa esticida. Moltes calories i poques vitamines. Les calories donen les salses. Calories moltes però proteïnes i vitamines poques. És un menjar desequilibrat. Et passes 15 dies a Canàries amb l'incerso i dius que algú està comprovat.
Fa temps que no hi anem. Deu fer 5 o 6 anys que no faig viatges. Els culturals millor perquè ho tenen programat ja en llocs molt concrets. Vas de camí i diners cada dia en un lloc diferent. Aquell lloc diferent que et porten normalment
Està molt més controlat. I et porten un tallet, al migdia és una poma i a la nit un iogurt, i no tens ocasió de refestir la teva postura. Són cinc dies en què estàs ocupada. Està bé que es facin aquestes sortides. Camines molt perquè és el viatge cultural. Cada dia és una excursió. En canvi, en el viatge estàtic que et posen...
És com si anés a un hotel. Això no ho he fet mai les vegades que he anat a Incerso perquè va ser els llocs per enterrar-te de coses. Clar que has de pagar una mica més per les excursions que t'ofereixen però realment veus coses. Veus allò dels menjadors. A més havies d'estar en punt abans que obrissin perquè després anirà la desbendada
i el destrossar tot el menjar. I no fa gaire goig amb una cassola, per exemple, de paella, que estigui tota remenada i tota rebuscada. A més tu observes i veus que un es tria els musclos, l'altre es tria els trossets... I tot, com les gallines, com el que deia la meva mare. Els trossets de calamar i arribes al quart lloc i només queda rosta.
I els talls igual. Et posen, per exemple, llumillo o tall de carn i s'endut tothom els millors talls. Després el que arriba una mica a darrere... El que arriba a darrere només queden els ossos. Ja queden les sobres. Sí, a mi per això del self service no m'ha agradat mai. Mai, mai. Ni quan hi he anat pagant.
Jo els he fet servir molt i he vist sobretot en els anys que treballava
que precisament per rapidesa i tenia molta hora per dinar anava als seus serveis i jo no els servis que anava habitualment davant de l'edifici de Planeta de la Diagonal i que segueix existint i segueix sent-hi, no veia que la gent fes el que fa amb els seus serveis. La gent dels despatxos i la gent habitual que va cada dia
Són dos tipus de cultures diferents. A mi em va agradar molt a França. Els restaurants tenien una secció de menjar per a Andurta.
I llavors, amb una safeta petita, tenien tots els llocs amb el seu corresponent menjar. I veies gent a prop de la Torre Eiffel, que hi ha una vinguda molt gran, que hi ha moltes delegacions estrangeres, veies el personal.
El dia que feia sol aprofitaven corrents amb la seva safateta aprofitant el sol. I llavors hi havia unes petpareres i tiraven aquella cosa i els hi havia costat bastant baratet i no tenien...
la necessitat d'esperar un horari a dintre del restaurant. El que sí que es farà moltes vegades també és que quan no t'ho acabes en restaurant ara es comença a fer bastant el fet que no passi vergonya remenar-ho. Fins i tot comproves una ampolla de vi que t'havia costat un remero. El mateix te l'endús i tens dues copes més. És teu i ho has pregat tu? Que em posen en un tàper l'arròs que m'he deixat. I crec que ara quan ho demanes ja ningú se sorprèn.
Semblava que fos. Miraven una miqueta els propis del restaurant. Estem carregats de prejudicis. Evidentment quan és un lloc que vas habitualment cada dia i amb els teus companys i tal, es veu també molt el nivell d'educació de la persona. Igual es veu, com es veu en el Parlament, l'altre dia que ho vas dir, posem un exemple, el Parlament d'aquí i el Parlament de Venezuela.
Havia quedat pitjor. Imagina't que et conviden allà a visitar el Parlament. Hi ha un diari que surt a la portada, aquell pobre home, regiant sang. Porta el mull a la virulera. No, no, i tant. I no sé quan li han trencat la mandíbula i tot. Home, per l'amor de Déu. I quan la testosterona salta per damunt de l'entornet. Quan l'instint domina... L'instint animal surt. I ara també tenint en compte que aquest senyor ha volgut fer
Com el jefe, pobre home, si s'ho mereix. I ell ho fa pitjor i amb més mala gaita. Perquè les còpies sempre són més diferents de l'original. És una mala imitació de la prepotència del senyor Chávez. Però Chávez, dins de la seva prepotència tenia un cert carisma. Ell tenia carisma. Podria o no agradar-te, però tenia carisma. I quan deia les coses, sabia com les deia. Ja tornem a ser-hi.
I això que a vegades deia coses molt insultants i el que vulguis. Aquesta xuleria, aquesta arrogància, aquest menyspreu o qualsevol que no pensi com ell. Quina democràcia. Aquests senyors no els va donar la paraula al president perquè no havien acceptat el govern que havia sortit. Home, si no estan d'acord, però ells són gent que l'han votada, no?
Ja estem amb allò dels vots. El que passa és que estem amb allò dels vots del recompte dels vots. Estan ben recomptats. Hi ha hagut frau. No s'ha fet bé. S'ha tornat a recomptar. Tenint en compte totes aquestes coses, potser no ho han fet bé del tot. Perquè ha guanyat el que havia proposat el Xaves. Estava ja una mica...
Jo comprenc que una part de la recerca se'n va endur poquet. Els observadors de fora van dir que teòricament era molt difícil de fer frau.
però molt de pressa es van intentar cremar les paperetes. Ens falta un minut i no hem dit això que comentàvem abans, que és important apuntar-se les inscripcions a la biblioteca a partir del 12 d'abril, o sigui que ja esteu fent tard. Encara hi sou a temps. Vull dir que encara hi sou a temps perquè el dimecres 5 de juny a les 7 de la tarda
Presagios de Karin Fossum, conduït per Paco Camarasa, llibreter i especialista en gènere negre, hi ha la sessió aquesta del Club de Lectura de Novela Negra a la Lleca Joan Margarit. Que vau dir, Joana, que tu hi participes. Bé, tu hi participes, no? Sí. I la Lina també, no? La Lina també, sí. La Lina participa al Club de Literatura normal i a més a més al Club de Literatura negra, llavors es fa dos cops l'any.
a l'estiu i cap a l'hivern, finals de tardor hivern. Està més comprovat que llegir novel·la negra serveix per alliberar-nos dels nostres pals. Els somatitzes, els canalitzes i els converteixes en ficció. Està molt bé perquè el lector et tornes per vivent. La última que vam llegir va haver una mica de controvèrsia perquè sortia
violència i sang per tot arreu, però no. Dintre de tot, un cop analitzada, i que realment eren gairebé fets verídics, deies que el ser humà té el seu costat bo i el seu costat dolent. L'agressivitat i la violència formen part de la condició humana. El que passa és que convertir-la en esport, convertir-la en còmic, convertir-la en novel·la, convertir-la en pel·lícula, és una manera de canalitzar-la.
Fa molt bé el senyor que és violent i agressiu, però es dedica a les arts marcials, és una manera correcta i honestíssima de canalitzar-ho. Però tenint en compte una cosa, que a les arts marcials també has de controlar els instints. Si no, no ets un bon lluitador. La base dels arts marcials és que la sensibilitat és potència. I aquesta potència la controles a través d'un reglament. És donar la patada sense arribar a tocar el contrincat.
I si li toques ja el deixes fora d'allò. No, no, és que ens en control, perquè la petada la dona però no arriba. Exacte, és una mica la concentració. O sigui que molt millor que feu taekwondo que no que es barregeu tontament en un parlament com han fet a Venezuela. Se'ns acaba el temps, ens queda menys d'un minut. Moltes gràcies a tots tres, Pere, Joana i Montse. Gràcies a tu per poder-nos expressar.
Hem fet una tertulia així distesa que també tenen en compte els temes que hi ha als diaris. I als ullets moltes gràcies. Que vagi molt bé, fins la setmana que ve, bon dia. Connectem de seguida amb la xarxa per actualitzar-nos amb les notícies, també sentirem l'objectiu informatiu dels Senyors Notícies i tornarem amb la tercera hora encara del Just a la Fusta fins ara mateix.
Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador. El govern espanyol reduirà en més de 1.100 milions d'euros les ajudes a la dependència. Així consta en el Programa Nacional de Reformes 2013 que aquest dimarts l'executiu central va enviar a la Unió Europea. En declaracions a la xarxa de comunicació local, el secretari d'Organització de Convergència Democràtica, Josep Rull, ha defensat la feina feta pel govern català per garantir ajuts a les persones dependents
i ha criticat l'actitud de l'estat amb aquesta retallada. Una llei que l'hauríem de finançar a parts iguals. L'estat espanyol i la Generalitat de Catalunya. En aquests moments la Generalitat se'ns està fent càrrec del 80% del finançament de la llei de dependència. I cada vegada talla més el govern espanyol. Algú sugereix que Convergència no té un compromís a les polítiques socials. Home, aquest 80% de finançament de la llei de dependència, diguem-ne, és...
l'acreditació més explícita d'aquest compromís de Convergència. En la mateixa entrevista, Josep Rull ha descartat rotundament que Convergència i Unió puguin anar en llistes separades a les properes eleccions europees. Rull ha obert, però, la porta a una llista conjunta amb Esquerra Republicana. El Departament d'Ensenyament explica aquesta hora als sindicats el futur decret de plantilles, un text que estableix, entre d'altres mesures, que els directors de les escoles i els instituts puguin escollir fins a la meitat del professorat dels centres.
La consellera Irene Rigau ha justificat la necessitat d'aquesta nova normativa i ha posat un exemple del que es preveu que solucioni. Cada vegada tenim més peticions, i nosaltres estem afavorint-ho, que hi hagi matèries que es facin en anglès, per tal de complementar el coneixement de la pròpia matèria d'anglès. Doncs quan a Mont-Sentre hi ha un avacant, s'ha de poder dir si aquest avacant requereix coneixement d'anglès o no.
Fins ara es cobria només per l'antiguitat.
i ara al costat de l'antiguitat s'haurà de demostrar altres mèrits. A l'hora de nomenar doncs els professionals, per cobrir algunes places ja no comptarà només l'antiguitat o el fet d'haver superat oposicions. La mesura 2015. L'alcalde d'Àger, municipi de la Noguera, suposa la construcció d'una mina de sal en aquesta comarca perquè tem que es contamini l'aigua, tot i que el projecte té els permisos en regla per part de l'Agència Catalana de l'Aigua i de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
L'alcalde d'Àger, Lluís Ardiaca, ha expressat recels en declaracions aquest matí a la xarxa de comunicació local. Hi pot haver fermíros de l'ACA, hi pot haver fermíros de la confederació, però a nosaltres ningú ens dona garanties que si aquests pols assequen, algú es farà responsable de l'abastament de l'aigua als municipis. Lògicament, el que més interessa són unes garanties que si els pols assequen hi haurà un abastament paral·lel o alternatiu.
El projecte de la mina de sal a la Noguera està pendent d'autorització del govern i es preveu que es posi en marxa aquesta propera tardor.
D'aquí a poc més d'una hora es farà un minut de silenci al Carràs, al Sagrià, en repulsa del doble crim comès fa dos dies en aquesta localitat. L'acte es farà durant una concentració al davant del consistori a la plaça de l'Església del Carràs i després a dues quarts de dues del migdia s'hi farà un ple extraordinari. Tot apunta a un nou cas de violència masclista, ja que el detingut va matar presumptament la seva parella de 26 anys
i el suposat amant de la noia. Finalment, segons han confirmat fonts dels Mossos d'Esquadra a la xarxa, l'arrestat passarà a disposició de la justícia demà. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Roger Castillo. El Barça d'en Vol debutarà a la final a 4 de la Lliga de Campions contra el Kiehl's Polonès. Aquest matí s'ha fet el sorteig dels emparellaments, que han deixat un duel alemany en l'altre semifinal entre l'Hamburg i el Kiel. La final a 4 es disputarà a Colònia, Alemanya, el primer cap de setmana de juny, els dies 1 i 2. En futbol, el Bayern de Múnich i el Borussia Dortmund són els finalistes de la Lliga de Campions. Els dos equips alemanys es disputaran el títol europeu el proper 25 de maig a Wembley. El Barça ha caigut eliminat de les semifinals per l'equip bavarès per un global de 7 a 0.
i demà torna als entrenaments per preparar el proper partit de primera divisió, pensant a la lliga diumenge contra el Betis, en què es poden proclamar campions d'aquesta competició. En Bater Polo, avui es disputa un partit pendent de la jornada 19 de la divisió d'una orfamarina. A partir de dos quarts de nou del vespre, el líder, el Sadell, rep la visita del Pamplona. És el primer enfrontament de les Vallesanes després de proclamar-se campiones d'Europa. En Bater Polo, també, l'Ètip Personeta es va classificar ahir per a la final a 4 a la lliga de campions, per primer cop a la seva història.
Els de Sant Fernàndez es van desfer del boleament grec per un global de 16 a 10 a l'eliminatòria. A les semifinals els maríes s'enfrontaran a l'Esterlla Roja de Belgrat. I fem també una punta de futbol al sala perquè el Barça va superar ahir el Marfil Santa Coloma per 2 a 4. En el duel català la jornada 25 de primera divisió. Amb aquesta derrota els de Xavi Passarrius es col·loquen la número a plaça amb 32 punts i es queden sense opcions de disputar el play-off pel títol. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5 us parla Andrea. Avui comença la subhasta de material del Barça i l'Espanyol per recaptar fons
per la investigació del càncer infantil. És una de les activitats previstes en el marc de la tretzena festa tornet Joan Petit Nens amb càncer, que es farà el 25 de maig a Sant Just. Per l'ocasió, diferents seccions del Barça i l'Espanyol han cedit material signat pels seus jugadors que s'assobasta a partir d'avui a través de la plataforma eBay. A través del web municipal, sanjust.cat es pot accedir a l'assobasta. En concret, són cinc objectes, dues samarretes signades pels jugadors del primer equip del Barça a Duquei, una de les quals ha donat el jugador Marc Torra,
Una altra samarreta, signada pels jugadors del primer equip de futbol del Barça, donada per l'Erica Vidal, padrí del Torneig, i una altra samarreta del Reial Club d'Aportiu Espanyol, signada per tots els jugadors del primer equip de futbol. El preu de sortida d'aquestes samarretes és de 195 euros. I també se sobasta un estic signat pel primer equip d'Ukei del Barça amb un preu de sortida de 95 euros. La sobasta és internacional i està activa des d'avui fins al 12 de maig.
Més qüestions, encara podeu fer les inscripcions per participar de la nova sessió de debat 2.20 que organitza l'Europació del PSC de Sant Just aquest vespre. Aquest cop el tema serà la factura de la corrupció amb José María Mena, exfiscal superior de Catalunya. Serà avui a les 8 del vespre i es farà a la Casa Regional d'Extremadura. El preu per participar-hi és de 10 euros, per tant, encara sou a temps de confirmar la vostra assistència.
envien un correu electrònic a l'adreça info.sanjust.com. I acabem recordant que els anys 80 serà la temàtica de la Festa Jova que es farà dissabte al Casal de Joves. És una activitat que s'adreça a joves d'entre 12 i 16 anys i que comptarà amb un munt d'activitats. La Festa Joves fa des de fa 4 anys al Casal i cada any compta amb més participants. A més, cada edició té una temàtica diferent.
Per tant, aquest cop, si aneu vestits, com als anys 80, podreu aconseguir diversos premis. A més, hi haurà música i actuacions en viu i un espai de jocs. La festa començarà a les 5 de la tarda i l'entrada és gratuita. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies Edició migdia a partir de l'1 i 5. I us recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio3bw.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
Can anybody find me somebody to love?
Can't barely stand on my feet. Take a look, take a look in the mirror and cry. Lord, what you do to me? I have spent all my years believing you, but I just can't get no relief. Lord, somebody, somebody, somebody, can anybody find me? Anybody to love.
Oh, somebody.
He was young.
I just gotta get out of this prison cell. One day I'm gonna get out.
Me, somebody to love, find. Me, somebody to love, find. Me, somebody to love, find. Me, somebody to love, find. Me, somebody to love, find. Me, somebody to love, find. Me, somebody to love, find.
True love. Find me somebody true love. Find me somebody true love. Find me somebody, somebody.
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé?
Doncs vine, aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda, al Casal de Joves. La Festa Jove adició els 80 amb molts concursos. Si vens disfessat t'espera un gran regal. Vine i participa, t'esperem. Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Si t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar cosificat a perrida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta.
Vivim-se en just en directe, cada matí de 10 a 1. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació.
i a les persones. Obertament.org.
Un moment ara per ficar-nos cap a la cuina amb la Carme Madó. Bon dia Carme, què tal? Per parlar de cuina per tant i per fer com cada dia, aprendre una recepta nova. No tan nova, però sí útil. Aviam, avui farem, perquè ahir va ser festa i suposo que tothom es devia passar una miqueta com toca, perquè si no ja no té gràcia. De tant en tant està bé. De tant en tant està bé. Farem un peix a la jardinera. A llavors el peix podem comprar-lo tranquil·lament.
Hi ha un lloc on hi ha les peixateries.
Si no podeu, fresc, congelat, que no passa absolutament res. Agafem un paquet d'això d'enceladilla russa que diuen, que encara els russos no saben per què diuen enceladilla russa. Home, la podem fer, no, l'enceladilla russa? Sí, bueno, però ja anem per feina. Perquè l'enceladilla russa, que tal qual, s'ha de tallar la mongeta, s'ha de tallar la pastanaga...
i aquí fem un tipus de cuino que és per la gent que té pressa. D'acord. Si teniu temps agafeu la pastanaga, la mongeta, la patateta, ho talleu tot a tacos, però jo sé que acabareu comprant la bossa de congelat, la bulliu i l'escorreu. Molt bé. I l'escorreu i llavors feu una picadeta amb all i julivert. Perfecte. I amb el mateix all que heu bullit
La verdura, aparteu, no llenceu l'aigua i allà li tireu el peix dos minuts. El peix massa cuit ja ho podeu llençar perquè és un espàrrec. En canvi si és al punt és deliciós. Poseu per sobre, tireu per sobre el sofregit d'all i julivert i serveu a taula. I el peix que té que estar al punt, perquè si no ja et dic que no d'això. L'aigua salada, ja heu provat l'aigua.
I de veritat que és un plat, no la manera que els nanos mengin verdura, perquè és divertida, no és la típica, i el lluç, que tampoc els agrada gaire, no sé per què, tampoc els agrada el lluç els nens.
Suposo que és un d'aquests gustos que de petits el peix així, peix blanc, peix sol et fa més mandra i en canvi doncs si es va tractar, no sé, no sé per què. No sé, no sé per què, però... T'hauries més dur a la carn, no, d'entrar? Vull dir que és curiós. Sí, però mira, jo tinc dos nets que venen un cop a la setmana i mai a la vida m'han demanat peix, eh. Doncs hauràs de fer aquesta recepta, companya de la salarilla russa. No sé jo si val la pena discutir per un dia.
Gràcies Carme, que vagi bé. Adéu-sos, un peix a la jardinera. Perfecte. Adéu. Just a la fusta.
Possible Germany and likely Japan Wherever you go, wherever you land Say what this means to me I'll do what I can
Possible Germany, unlikely Japan. Fundamental problems, all need to face. This is important, but I know you're not listening. No, I know.
You're not listening. This was still new to me. I wouldn't understand. Impossible Germany, unlike with Japan.
This is what love is for To be out of place Gorgeous and long Face to face With no larger problems Need to be erased Nothing more important
that you know someone's listening. Now I know you'll be listening.
No, no, no, no.
No, no, no.
Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz. Smooth Jazz.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema. La informació més propera al Just a la Fusta.
5 minuts i dos quarts d'una del migdia. De seguida parlarem de Teatre Mans, però el que farem serà recuperar un nou capítol de la història dels invents amb l'Alerta Nui, que aviat tornarà a venir els dijous a explicar-nos doncs d'on venen els nostres invents de la vida quotidiana. Mentrestant, avui, recuperem un d'aquests capítols que vam emetre fa un parell de mesos, en aquest cas sobre l'origen d'Ikea.
Un moment per descobrir algun dels invents de la nostra vida quotidiana amb l'Alea Renui com sempre. Bon dia, Alea, què tal? Bon dia, molt bé. Avui, a més a més, descobrirem un d'aquests invents que segurament està a les cares de molta gent. És molt ben bé vida quotidiana. Fa una setmana parlàvem de l'Espirina, que també avui en una línia diferent, però també en aquest estil. Primer situem el temps, per això.
Sí, ara avançem una mica més que les últimes vegades. En concret, ens anirem cap a l'any... Despartador, a vegades. Sí, sí, Striden. 1943. Per parlar de la multinacional holandesa, d'origen suec, centrada en la venda de mobles i altres objectes domèstics a preus reduïts.
que tothom ha de muntar per si mateix. Avui parlarem d'Ikea. I per situar-nos hem de parlar sobretot del seu creador. Sí, exacte, de l'Ingvar, o Ingvar, no ho sé, és complicat de pronunciar. Càmprat, en concret. Doncs l'Ingvar Càmprat, perquè si parlem de l'Ikea hem de parlar del seu creador i de la seva vida, que és molt curiosa. Clar, l'he resumida perquè hi ha molta tela.
L'Ingar va néixer al poble de Gunnar Harit, el 30 de març de 1926, o sigui que ara té 86 anys, encara no ha mort, farà 87, i va créixer concretament a una granja anomenada Elmterit.
Quedeu-vos amb aquests dos noms, mal pronunciats, però agonarit i emterit, perquè després sortiran. Ja de ben jove va demostrar tenir un esperit d'empresari. Era un jove emprenedor d'aquells que agradava tant, tot i que tenen tantes dificultats per engegar projectes. Durant la seva joventut va començar a vendre caixes d'allumins a les granges dels voltants de casa seva, entrenant-les a domicili amb la seva bicicleta.
se'n va adonar ràpidament que podia comprar a l'engrós llumins molt barats i vendre'ls individualment a un preu econòmic obtenint així un marge de benefici. Ja deia una mica on anaven els trens. I això era petit. També va comprovar com els habitants de les granges li compraven i els anava bé que algú els proporcionés el producte a casa seva perquè ningú ho feia i les granges estaven bastant apartades unes de les altres. El procés aquest d'anar de casa en casa a portar no els feia res pagar una mica més. Els hi feia favor.
Mica en mica van ampliar en el seu petit negoci, venent a més a més bolígrafs, teix, objectes decoratius de Nadal, carteres, llapis, llavors, de tot el que podia i més. Era a més a més bon estudiant, una cosa no traia l'altra, i precisament gràcies als seus bons resultats acadèmics el seu pare li va regalar una quantitat de diners, força important, amb la qual ell va invertir una part d'aquests diners en la seva empresa i va registrar el nom d'Ikea.
Mira, molt bé. Això era el 1923. Tenia 17 anys. Que fort, eh, que realment és un d'aquests casos concrets que ja és una història que de ben joves veu que... Sí, sí, que va arribar lluny. I d'on ve el nom d'Ikea? Doncs les dues primeres lletres, la I i la K, són les iniciants del seu nom i el seu cognom, Íngar Capra, i la E i la A, pels noms que us he dit abans, el de la granja, Emterit,
i pel poble on ha de créixer ha gonarit. Poc s'imagina la gent que ve de tot plegat. L'Ingar va començar a utilitzar també fins i tot el típic camió que repartia llet. Doncs ell tenia com un conveni amb el camió de la llet i li deia doncs si vas a aquest tal casa deixa-li això, a l'altre deixa-li això. Llavors utilitzava aquest camió ja quan va ampliar la ruta perquè amb la bicicleta evidentment no podia fer-ho tot.
i d'aquesta manera proporcionava el seu material a la gent de les granges. Per tant, en poc temps la companyia va començar a créixer i el 1945, ja vam passar uns quants anys més, es va diversificar la BEMBA per correspondència per mitjà d'un catàleg. Al cap de dos anys, el 1947, aquest catàleg va incloure mobles. Fins tard no va incloure els mobles, al principi. Sí, bastant uns quants anys, com si anessin d'una altra manera.
Això sí que ja és l'inici de l'Ikea tal i com el coneixem ara mateix, el tema dels mobles. Va ser, precisament, incloure mobles al catàleg i els esdeveniments es van anar accelerant en la vida d'Ingar i la història d'Ikea d'una manera bestial. Al 1951, l'empresa es va dedicar exclusivament a la venda de mobles. Va decidir que volia dedicar només aquesta part del negoci a aquest material, a aquest producte dels mobles.
Així el 1953 va crear la primera exposició de productes IKEA, que una mica vindria a ser com una botiga de les d'ara, que està tot exposat. Ell ho va fer el 1953 i va ser tant l'èxit que fins i tot la resta d'empreses de mobles de Suècia van començar a pressionar els proveïdors perquè deixessin de subministrar IKEA. Deu-n'hi-do, ja vèiem venir un gran gegant d'aquests que van dir que avui aquest estirarà el negoci. Fins i tot l'empresa.
L'empresa va ser exclosa d'una de les fires més importants del sector suècia i ja no la volien. Precisament sí. Aquest clima d'hostilitat va contribuir al fet que Inger Kampra prengués una sèrie de decisions que marcarien el futur del que avui és el grup IKEA. Dissenyar i fabricar els seus propis mobles i sortir a l'exterior, tant per comprar matèria prima com per inaugurar nous punts de venda fora del seu país natal, on li estaven fent realment la... bueno, no li deixaven clar.
Amb tot això, el 1956 va aparèixer una altra fórmula, que també és marca pròpia d'Ikea, que és lliurar els mobles amb aquests plans. I que els muntés el propi comprador. Realment això sí que és innovador, no? Fins i tot ara encara sembla increïble que sigui així. Que tu puguis emportar fer una calaixera amb una pedaço caixa, però vull dir, està allà, que les ha muntat. I un paleto, que sigui petós, pot muntar-lo.
Així doncs, el 263 es va obrir la primera botiga fora de Suècia, concretament a Noruega, i a partir d'aquí ja va ser un no parar. Per tant fa temps, eh, tot plegat. No sabíem, de vegades potser ens pensem, clar, com que aquí ha arribat més tard, doncs que no faci tants anys, però estem arrenyada fa 50 anys. Sí, sí, més de 50 anys, sí, sí.
Sovint s'intenta explicar l'èxit d'Ikea per un conjunt d'innovacions, fonamentalment el que hem dit, l'embalatge a pla dels mobles i el lliurement a la botiga, amb el que l'empresa està veient costos de transport i muntatge. Això ja és molt important i permet que tingui més beneficis, si no pugui invertir en millorar també l'empaquetatge i totes aquestes coses. Tant mateix, segons els acadèmics Michel Villet i Catherine Villamort, que van analitzar el procés,
Diuen que el procés és l'inversa, que l'èxit inicial de l'empresa li va permetre tenir els recursos necessaris per poder aprofitar la innovació, que no es va posar punts fins al 1971. És a dir, ells diuen que un dels factors claus és que la compra massiva de mobles a baix preu és a Polònia, gràcies a una àvil col·laboració amb les autoritats comunistes, perdó, m'explico fatal. Diuen que IKEA no hauria existit si no li haguessin posat traves als seus propis companys a Suècia. Llavors ell va buscar
La matèria prima, per exemple, a Polònia, on hi havia els comunistes, va fer relacions amb els comunistes i ells li van proporcionar matèria prima amb molt baix cost, que si no ara seria impossible que existís. Llavors això li va permetre expandir-se en un moment donat i a partir d'allà ja va poder fer un èxit. Ja va poder tenir aquest màlige per fer preus tan barats. Exacte. I també, segons aquestes investigacions, l'acumulació inicial de capital li va permetre beneficiar-se de la innovació implementada més tard. No té res a veure amb això de dir
El que diuen alguns. Com que fa els mobles així... No, és que pot fer els mobles així perquè... Vé del revés. En fi. IKEA va anar s'extenent per tot el món. De fet, als anys 80 va aparèixer per primer cop als Estats Units, a Itàlia, a França, al Regne Unit. També als anys 90 va ampliar el negoci que ara també és bastant important al món dels nens, IKEA i els nens. Tens raó.
Va aparèixer el primer restaurant, encara està molt de moda aquest tema del menjar i què, perquè estan apareixent productes tòxics i coses, no només d'Ikea, és a tot arreu, però bé, i qui els tenia el seu catàleg de restaurant. Això va ser més o menys als anys 60 va aparèixer el restaurant. I justament aquí a Espanya on primer va aparèixer va ser Badalona.
Tota Espanya va ser Badalona i va ser el 1996. Clar, és que no fa tant. No fa ni vuit anys. Exacte. I malgrat això ja ha canviat les nostres cases, les nostres maneres de comprar. El 2000 va arribar a Rússia, que també va ser molt important, aquest mercat, i després ja va començar a altres països més... tot el tercer món, que en dirien, on, per exemple, ara podem trobar a l'Índia i llocs així, però encara està estenent-se per aquells mercats.
Tornem al protagonista. Es va establir el 1976 a Suïssa per motius fiscals, va referir pagar allà els impostos, i el 1986, fa 26 anys, va deixar la companyia i va delegar-ho la direcció als seus fills. Ell va assumir el càrrec de sessó. Justament va fer-ho de tal manera, té un batibull organitzatiu que impareix que la compra d'Ikea
O sigui, impedeix la compra d'Ikea per part dels seus competidors. Que ningú s'ho pugui quedar, no? Exacte, així assegura la supervivència de l'empresa. Els seus fills no podran vendre-la a ningú. Això a vegades es fa anar a un immoble. Doncs ell ja ho va deixar tot arreglat perquè no es perdi de la família IKEA. Segons la revista Forbes, del març de 2006, fa uns quants anys, era la segona, en aquell moment, la quarta persona, perdó, més rica del món. Que fort, amb una fortuna estimada de 28.000 milions de dòlars. Sembla impossible ja d'imaginar.
La veritat és que sí. Però diuen que malgrat l'èxit, l'empresari, a part de que és molt ressalós de parlar en públic, que mai vol aparèixer als mitjans de comunicació, ha tingut moltes crítiques. Diuen que és molt... a part de que és molt raca, no? Sí, sí, ranci, no? Ranci, sí, que va amb un Volvo de l'any 1, sempre viatja amb classe turista... Per això pot ser tan ric, no? Sí.
També se l'ha criticat per uns motius molt curiosos. Es diu que, s'afirma que a algunes fonts, que a la seva joventut Campra va ser membre de la joventut nòrdica. L'equivalent, sueca, de les joventuts hitlerianes. El seu pare i la seva àvia tenien una gran admiració per Adolf Hitler. I Campra avui diu que no se'n recorda, de si va ser un oficialment membre d'aquesta organització. Evidentment quan apareixen aquestes noticies és que sí que va tenir tendència
simpaties cap al moviment nazi. Al 1994 la premsa va fer pública aquesta relació, sostenguda precisament amb un líder del moviment pro nazi suècia, Albert Engdahl, i Campra va dirigir una carta als seus treballadors en els quals va atribuir tot això a un error de joventut.
Són aquestes coses que a vegades poden passar però que... És curiós això que es disculpes amb els seus treballadors en una carta per les seves pensaments. Un senyor curiós, eh, realment. Sí, molt. Molt curiós. A més, depinta efectes físics, també. Parlem de les botigues, no, ara, Lea? Sí, ja anem acabant. Parlar una mica de les botigues, la inventa en sí.
Perdó, tendeixen a col·locar-se als afores de les grans ciutats, a prop dels grans eixos de comunicació, preferentment a autopistes, i el fet que el client s'endugui muntius mobles s'empeny cap a l'ús del cotxe, com a mitjà habitual de visita a l'establiment. Per tant, ja vas a comprar. No pots estar al mig del Passeig de Gràcia perquè allà seria més difícil. Exacte, i amb la mentalitat et vas a comprar i a més a més et fan que el recorregut, que hagis de patejar-te tota la botiga, acabes comprant alguna cosa.
Jo crec que és impossible. Sortir d'allà i no comprar res. O no comprar alguna cosa que no necessitis. Tinc molt clar que pots estar-hi poca estona, a vegades pots fer-ho. Però llavors estàs a caixa i veus una planta, un euro, amb un test... Que mono! Ja ho has acabat. De fet, està en l'èxit de les botigues, que als Estats Units, quan s'obre una nova botiga IKEA, normalment hi ha un increment espectacular dels embusos de trànsit a l'àrea del voltant.
I és un espectacle, una nova botiga. M'havia quedat a Sabadell fa poc. Va tenir també... Sí, però va anar a associar-me tot amb el bústos. M'ha quedat una mica tapat. També té sempre un gran aparcament. L'estructura típica de la botiga és darrerament un gran bloc blau amb poques finestres. La veritat és que entres de dintre i ja no saps ni quin dia és ni quina hora.
Sovint està dissenyada amb un trajecte unidireccional obligatori, que força els clients a travessar totes les seccions abans d'arribar a les caixes. Si vas amb diumenge o diumenge et mors. I també des dels anys 60 inclou la botiga un restaurant de menjar suec.
que té bastant d'èxit, també és molt econòmic. I acabem amb unes dades curioses. El català Ikea es considera com un llibre que conté uns 12.000 productes i és el segon més distribuït després de la Bíblia. És molt fort. De cop que sento aquesta dada m'impacta més.
Més o menys les còpies són uns 100 milions produïdes anualment. Jo almenys sí que sóc una mica friqui. Jo me'l miro molt, el catàleg m'encanta. Jo recordo ja, i m'agrada potser amb una altra visió, però me'n recordo de tenir deu anys, quan va començar a obrir i que t'arribava ja a casa,
M'ho passava bé, però mirant com t'ho explicaven, perquè en una època t'explicava més com vivia una família o feien més recorregut i m'agradava molt. T'acordo d'una altra època que vaig pensar que m'agradaria molt fer els catàlegs de l'Ikea. Tindrien èxit.
Actualment compten establiments de 40 països amb més de 188 establiments. Aquí a Espanya fins ara hi havia el de Badalona i Hospitalet, ara ja tenim el de Sabadell també. I com que finalment el logotip, que és blau i groc, imagino que sabràs que és perquè... No ho sabia. Pels colors de la bandera sueca.
És com si féssim una empresa espanyola i li posessin el groc i el... O catalana. També groc i vermell. Avui hem descobert una mica més els orígens d'aquesta botiga d'Ikea, que déu-n'hi-do, la figura d'aquest creador, d'aquesta marca de mobles. Gràcies a Léa Ardenui com a gada d'ijos per presentar-nos d'un invent més d'aquesta vida quotidiana. Que vagi molt bé, fins la setmana que ve. Adeu.
4 minuts i arribem a 3 quarts d'una del migdia. Avui finalment no parlem de teatre amb la Maica Duenyes i el que farem a continuació és sentir un dels temes de l'últim dies de Manel, d'aquest atletes baixin de l'escenari, és el que es titula Mort d'un heroi romàntic.
Un cosí de ma mare tenia un bufet prosper a la ciutat. Fa molts anys van enviar-m'hi com a jove passant d'advocat. Vaig trobar una cambra senzilla, una taula, un llit, un mirall.
i arribava que era nit tancada que en alguna taverna del centre s'havia fet tard. El replà la senyora Manresa passava les hores cosint però aquell dia semblava alterada va apropar-se nerviosa i va dir disculpi no sap com ho diu
Venia a demanar-li favors, l'inquini del tercer aquest migdia. Estava com boig, ara pico i no respon. A la llum d'un immens canalobra vaig obrir-me a pas en la foscor. Avençant entre ombres de mobles, repassava les habitacions. Vaig sentir uns gossos que sovint
ha entit mort el menjador. I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans plena de dits que jugaven amb trenes d'apostes de sol i donzelles a lloms de cavalls.
Poc després l'inspector s'apuntava al contacte d'un familiar, un germà que vivia a la costa amb qui celebraven els sants. Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc. En silenci tothom l'opejava el té verd que havia escalfat la mestra del quart.
Un mossèn va pregar un pare nostre amb un fil de veu mort de son. Al costat van reunir-nos els homes per mirar de treure el cos. I estirant uns torments sense vida, vaig sortir d'aquell menjador. La senyora Manresa patia per l'amor de Déu, vigilint-me pels cops.
El carrer, la carro s'esperava, el cotxer es distreia al sarapan. Uns soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals. Vam comprar vins a tres per fer força, per pujar.
Un foet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls i seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans plena de crits en el buit de desits violents de tempestes que enterren vaixells dins el mar.
plena de dones rient d'un sang inolent de bellesa que no deixa espai per pensar plena de muses ferides per sempre per claus rovellats en cançons de poetes vulgares plena de salts infinits on t'esperen immòbils per si vols passar-hi un gimnast de glas
plena de bèsties baboses a punt d'enfrontar-se en combat desigual amb els presos cristians plena de nens espantats que miren si arriben als pares sota la bruja constant plena de joves erectes que ramben pobilles guarnides pel vall del diumenge de rams
plena de braços que s'alcen i paren un taxi sortint de sopars amb amics que se'n van plena de creu-me ho intento per estones sospito morena que això no s'aturarà mai.
Tens entre 12 i 16 anys? Tu vols passar bé? Doncs vine, aquest dissabte, 4 de maig, a les 5 de la tarda, al Casal de Joves. La Festa Jove ha d'anar als 80 amb molts concursos. Si vens disfressat, t'espera un gran regal. Vine i participa. T'esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
12 minuts i arribem a l'1 del migdia. Parlem ara de música perquè ho hem parlat a primera d'aquest matí. Aquest vespre actuen a Barcelona els DXX. A més, hem dit que no quedaven entrades, però sembla que finalment encara n'hi ha algunes que es poden aconseguir a través de Trapalo. Presentaran doncs el seu últim disc, però també tocaran, suposem, cançons del seu primer àlbum, com aquest que sentim de fons.
Tot plegat donarà sortida un mes de maig molt intens, almenys perquè fa els concerts a Barcelona. Actuar també Edith Hunter, actuarà Michael Cronin, Monkeen B i a més a més sobretot s'espera aquest festival Primavera Sound que se celebra el 23, 24 i 25 de maig on hi haurà, com sempre, una mica de tot però em sembla que també
Els grans caps de cartell d'aquest any faran tremolar també segons quins nostàlgics. S'hi podrà veure Nick Cave, també hi haurà de nou James Blake, Daniel Johnson o els Sats Grit Hats i també els Deep Grips. A més a més, també noms més propers d'aquí. De fet, Manel, que acabem de sentir, s'estrenaran fent el primer concert de presentació d'aquest nou disc d'Arletas Baixin de l'Escenari al Primavera Sauna el dijous cap a les vuit a les nou del vespre.
i també tornen els que ja han passat altres vegades pel festival com Animal Collective. Molts, molts noms, però també la història és que sembla que sortiran discos molt interessants. Per exemple, el She and Him de Pastels treurà el seu primer album amb molt de temps, James Blake també treurà alguna cosa i, a més a més, hi haurà o s'espera que The Nation el tregui també el seu proper disc,
I sobretot, doncs, un dels grans temes d'aquest mes de maig és que torna a Daft Punk. El disc sortirà el dia 21 de maig i sembla que tot apunta que és un dels més esperats d'aquest 2013, també.
Plagat en un any que apunta a ser un any molt interessant i molt intens a nivell musical pel que fa a Barcelona i pel que fa també d'alguna manera o altra a tota aquesta escena arran dels festivals com el FIP, els SOS, etc.
Hi parlem, però ara d'inspira perquè t'han tret nou àlbum, a més a més avui a través del diari Ara presenten també el seu nou videoclip i l'àlbum es titula Amunt, és un treball que sembla que serà més optimista i com dèiem avui a través de la web del diari Ara es pot veure aquest videoclip que fa molt bona pinta i que sembla que a la gent li està agradant.
L'album es diu Amunt i el videoclip que s'estrena però és d'una altra cançó que porta per títol El refugi de les hores. I s'estrena avui perquè, justament, també avui dijous és el dia que s'ha triat per fer aquesta presentació del seu nou disc a la Sala Music Hall de Barcelona. La cançons són així.
Es podré veure al Music Hall a partir de dos quarts de nou del vespre i aviat també actuaran a València, Girona o Sant Cucat del Vallès, entre altres festivals, com per exemple el Pop-Up on van confirmar la seva assistència dimarts passat. Hem tornat de nou a l'independent, no hi ha estones
per anar tan lluny, tan lluny, lluny de ser conscients del temps. Connectar dos llits, tres peus, obrir totes les finestres, recordant el que hi veurem i no ens esperarem.
No, no, no, no, no.
Fragil que ens desarma i ens promou Com mai hem viatjat prudents Recordant que som tan fetles El refugi de les hores amb les eines per anar tan lluny
connectar d'un mig d'estels. Obrim totes les finestres recorrent el que hi veurem. I no ens esperarem a que arribin els mostres, sortejant-nos un per un.
4 minuts i arribem a l'1 al migdia. Tanquem aquest just a la fusta d'avui. Dijous, 2 de maig, agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, el Carles Hernández i el Rius, la previsió del temps.
amb el president de la casa regional d'Extremadura, Manuel Zapata, arran dels actes de la Cruz de Mayo, i hem fet tertúlia amb la Joana Algarra, el Pere Oliver i la Montse Larrea. Us ha parlat Carme Verdó i també hem tingut el Mamadou amb la cuina, no ens ho oblidem. I ara us deixem amb les notícies i tornarem demà, com sempre, a partir de les 10 i fins l'1 al migdia. Que vagi molt bé que passeu, un molt bon dijous.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Tropical island, oh-oh-oh Tropical island, oh-oh-oh Feel the sea breeze waiting
To lay you down just like a diamond Courageous doofus by design Blankets filled with iodine Lover come again just fine Made us in one day Ring ding battering ram Pull dissect the battle plan He who sells us per could dance one day Tropical island Whoa, whoa, whoa, whoa
When I'm a sad sight, oh-oh-oh When I'm just bagpipes, oh-oh-oh I want to make it known you Befriend me long after my twilight, oh-oh-oh Widest ocean soft inside Just enough to color it nice Who's your willing sacrifice Made us in one day
Ring, ding, another one dies Watching posters scandalize Trading off their panty lines one day Tropical island, whoa, whoa, whoa, whoa Dreaming of a taxi Which covers my dismay It's in a tunnel The sun discounts the rain For all those blow-hards
Just crying where you are The light is out there Tears eclipse the sun It's just too far White as ocean, soft inside Just enough to color it nice Who's your willing sacrifice Made us in one day Ring ding another one dies Watching posers scandalize Trading off their panty lines one day Tropical island Whoa whoa whoa whoa
Just a la fusta. Sant Jús en directe. És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Aite Polo, Oriol Pujador, Convergència i Unió Demanarà la Convergència del Congrés de la Ministra de Sanitat a Namato perquè expliqui la retallada de més de mil milions d'euros a la Llei de la Dependència. La Federació Nacionalista critica la falta de transparència del govern central perquè no ha comunicat la justa als partits polítics. Els diputats se n'han assabentat després que l'executiu central hagi enviat a la Unió Europea el document que conté aquesta mesura dins del marc del Programa Nacional de Reformes
En declaracions avui a la xarxa de comunicació local, el secretari d'Organització de Convergències, Josep Rull, ha recriminat al govern de Mariano Rajoy la seva actitud i ha ressaltat l'esforç del govern català per mantenir el finançament dels ajuts a la dependència.
Una llei que l'hauríem de finançar a parts iguals. L'estat espanyol i la Generalitat de Catalunya. En aquests moments la Generalitat s'està fent càrrec del 80% del finançament de la llei de dependència. I cada vegada talla més el govern espanyol. Algú sugereix que Convergència no té un compromís en les polítiques socials. Home, aquest 80% de finançament de la llei de dependència, diguem-ne, és...
l'acreditació més explícita d'aquest compromís de convergència. El govern central preveu que els usuaris de la Llei de la Dependència hagin de pagar un 5% més que fins ara pels serveis, amb un augment progressiu en 3 anys.