Navegant per nous paratges, des del llit fins als prestatges, l'escriptori es torna l'illa del tresor.
Sous-titrage Société Radio-Canada
La xarxa
Catalunya Informació. Bon dia, són les 10. Aquesta hora primer titular pel trànsit. Equip viari, endavant. Bé, doncs no es coneixen accidents ni avariats que afectin la circulació a hores d'ara. Compte amb trams d'obres i destacar que encara es manté tallat el coll de pal, la BB-4024, conseqüència de la neu.
Barack Obama demana a Vladimir Putin que les tropes russes tornin a les casernes i insisteix en la via diplomàtica per resoldre la crisi d'Ucraïna i li comunica les sancions adoptades a l'hora que expressa el rebuig al referèndum d'independència de Crimea. El president rus li respon que els desacords sobre Ucraïna no han d'afectar les relacions entre els dos països.
Avui tornen a declarar els jutgets de Gandès els presumptes autors de l'incendi mortal d'Horta de Sant Joan. El jutge està acabant d'instruir la causa després que l'Audiència de Tarragona va exculpar el cap de l'operatiu dels bombers. Assalten i apallissen un pagès del Macelles al Segrià als Lladres. Cinc persones que anaven encaputxades li reclamaven diners i el van amenaçar amb una pistola i un ganivet. Van aconseguir fugir quan van sentir que un cotxe s'acostava.
Avui comença el judici contra l'acusat d'haver matat el gener del 2012 un matrimoni d'avis i la seva neta al barri de la Sagrada Família Barcelona. La fiscalia li demana una pena de 80 anys de presó. Aquest matí una delegació de bisbes catalans es reunirà amb el papa francès al Vaticà. En les dues hores previstes de trobada parlaran de la situació de les diòcesis catalanes i també es preveu que s'hi tracti el procés sobiranista.
El preu dels pisos ha tornat a baixar el quart trimestre del 2013, després del repunt puntual que hi va haver als mesos d'estiu. En el conjunt de l'any, la vivenda s'ha baratit un 7,2% a Catalunya, amb la qual cosa ja s'acumulen 6 anys de davallades.
Catalunya Informació. Ara els esports. A l'NBA els Lakers han encaixat la derrota més àmplia a la història de la franquícia. Han perdut per 94 a 142 amb els Clippers. De 48 punts, Pau Gasol ha estat el màxim anotador del seu equip. I a l'Eurolliga, el Barça s'ha classificat matemàticament per als quarts de final, després de guanyar el Fenerbahçe per 93 a 73.
En futbol al Barça, la direcció tècnica voldria incorporar 4 o 5 jugadors de cara a la temporada que ve. A més, la intenció és obtenir ingressos posant al mercat un o dos jugadors més. La plantilla s'entrena avui a les 11 i després hi haurà llista de convocats per jugar demà a Valladolid. L'Espanyol també s'entrena avui.
Pel que fa al temps, jornada anticiclònica. Temperatures més baixes a primera hora a les fondelades i amb força contrast tèrmic respecte als valors que s'arribaran aquest migdia. S'esperen màximes pròximes, els 18 graus a molts indrets. Les boires tendiran a dissipar-se durant aquest matí. A aquesta hora Barcelona, el barcelonès 13 graus 3, a Girona 4 a Trem i 9 graus a Tarragona.
Just a la Fusta. Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, direndres 7 de març.
Un programa que comencem de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea, farem un repàs a l'actualitat Sant Justenca, després parlarem del temps, avui avanceu una mica la previsió meteorològica de cara a les properes hores, avui que fa un dia preciós, un cel totalment clar, parlarem amb el Carles de què farà també la resta del cap de setmana.
I cap a tres quarts d'onze, després de repassar l'actualitat general del dia a través de la premsa, el que farem serà parlar amb Joan Urpinell del concert del cicle de jazz que fan aquest vespre a l'Ateneu. Més coses, a les 11 i 10 entrevistarem Jaume Rui, president de l'Associació de Veïns, perquè aquest vespre, aquesta tarda a les 6, hi ha assemblea de l'entitat.
Una assemblea, a més a més, que renovarà els càrrecs de l'actual Junta de l'Associació Veïnal de Sant Just. També repassarem les estrenes de cinema d'aquesta setmana, de la mà del Xavi Roldán, i cap a dos quarts de dotze, com sempre, connectarem amb l'Institut per fer el posem-li veu, perquè el passin directament els alumnes de tercer d'ESO del taller de ràdio de l'Institut.
I a la tercera hora el dedicarem a parlar del Dia Internacional de la Dona, que com sabeu és demà, 8 de març, aquesta setmana, avui sobretot i demà es fan diferents actes aquí a Sant Just. I farem una taula rodona amb la Gina Pol, regidora de polítiques de gènere aquí al municipi. També amb la Isabel Ortuño del Consell de la Dona tindrem també una de les responsables de Dona i Empresa.
I parlem també de la llei de l'avortament, diferents qüestions vinculades al Dia Internacional de les Dones, que és aquest dissabte, 8 de març. I després de la taula rodona acabarem amb les notícies curioses per marxar la cap de setmana amb la Rosy Sort. Tot plegat des d'ara i fins la una, comencem amb les notícies.
I ho fem saludant a l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, Carme, què tal? Bon dia. Per parlar justament del Dia de la Dona, no? Sí, exacte. Sant Just celebrarà aquesta jornada el 8 de març amb dues coreografies col·lectives, un lip-dub i un flash mob. Són dues coreografies que es faran avui i demà al Casal de Joves per reivindicar els drets de les dones i fer més participativa la commemoració a nivell municipal.
El Flashmob és un ball que organitza el casal avui a les 6 de la tarda. És obert a tothom qui vulgui participar-hi. L'equipament ha penjat a internet la coreografia perquè els participants puguin aprendre les passes. Al web casaldejoves.com trobareu l'enllaç, tot plegat dins de les activitats que l'espai farà per commemorar la jornada aquesta tarda, amb una mostra dels tallers de cuina, zumba, hip-hop i teatre social.
I demà dissabte al matí, a l'exterior del casal, es gravarà el LipDap amb dones de Sant Jus sense límit d'edat, 12 a 2 del migdia, i es podrà veure al canal de YouTube de l'Ajuntament a partir del dia 12 de març. A banda d'aquestes dues coreografies, al cim de Can Ginastà es pot visitar una mostra titulada...
Dones de la primera meitat del segle XX que han deixat empremta a Sant Just es pot visitar fins al 7 d'abril. Avui un apunt tradicional que es fa sempre pel Dia Internacional de la Dona és el sopar a ball que se sol fer a algun restaurant o a algun hotel de Sant Just. Avui es farà el restaurant al punt de Sant Just.
I demà dissabte al matí al Centre Cívic Joan Maragall organitza un itinerari cultural per Barcelona amb el tema Dones de Barcelona. I si voleu més informació us podeu adreçar directament al Centre Cívic Joan Maragall per fer les inscripcions per participar d'aquest itinerari cultural.
Molt bé, doncs són algunes de les activitats d'aquest Dia de la Dona. Parlem d'altres qüestions, per exemple, d'aquesta assemblea que dèiem de l'Associació de Veïns de Sant Just. Sí, que convoca aquesta tarda l'entitat, la seva assemblea general ordinària. L'ordre del dia de la sessió contempla la presentació d'activitats realitzades l'any 2013, la presentació de projectes pel 2014, la seva aprovació, també els comptes...
i es debatrà el pressupost per aquest any. Es renovaran també els membres de la Junta. És segurament un dels punts més importants de la jornada, de l'assemblea d'avui. L'assemblea tindrà lloc a les 6 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall, on l'entitat de veïns d'Oa Sant Just té la seva seu. Perfecte, doncs també parlarem després d'aquí una hora de tot plegat del que es parlarà en aquesta assemblea.
I acabem parlant del concurs de prosa i poesia que ja ha obert inscripcions. Sí, ja s'ha obert la participació pel 26è concurs de prosa i poesia en català per a no professionals, un concurs que organitza, que convoca cada any el Servei Local de Català per reconèixer l'habilitat d'escriptura en català i la creativitat dels sants justencs i sants justenques.
Com cada any hi haurà dues modalitats, prosa i poesia, òbviament, i s'estableixen diferents categories d'edat. Nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 i de 15 a 17 i adults de 18 anys en endavant. En la primera categoria, els tres primers premis aniran dels 45 als 70 euros valorats en llibres.
En la segona, en la categoria de joves, rebaran entre 60 i 80 euros en metàl·lic i en adults entre 100 i 160 euros. El llorament de premis, com sempre es fa, tindrà lloc durant els actes de celebració de Sant Jordi a Sant Just el mes d'abril. Teniu temps per presentar les obres fins al 28 de març i al web de l'Ajuntament, santjust.cat, trobareu les bases completes del certamen i els criteris d'allorament de les obres.
Molt bé, doncs també n'estarem al cas de tot plegat perquè és d'aquí res, el 28 de març, així que tot això ja comença a anar molt ràpid. I com sempre ara és moment de fer l'apunt musical, et veig ballant ja, Andrea. Sí, comença a enforçar, molt bé. M'agrada aquest grup, eh? Sí són. Supergegant, algun cop n'he parlat també. Sí? Sí.
Van treure disc l'any passat, 2013, es diu que a mi no hi oblida, a mi m'agrada molt personalment, té aquest toc així com de veu distorsionada i aquestes guitarres potents. Sí, no s'entén gaire bé, oi? No, juguen una mica, això també ho fa... Perquè la música m'agrada molt. ...los planetes per dir alguna cosa, jo la tengo, se'n van moltes distàncies, però sí que la veu se sent lluny.
Doncs és un concert que fan no només ells, sinó que és per l'aniversari d'Indian Runners. És aquest segell que fa, doncs és unir diferents bandes seves i posar-les perquè toquin en directe avui a les sala 2 de l'Apolo. També hi ha Valios, que algun dia te'l facis sentir, i a mi em costen una mica, però estan molt de moda i vas sorprendre. Valios. Les fonts, els pou. Valios. Surtiu Camps. Camps.
És grup de moda a l'escena indie barcelonina, eh? Però res és el primer. També seran Los Fills, que són aquests que sentim de fons. Aquesta cançó es diu Déu és violència, per exemple. Tenen un disc que es diu Mort i merda, parts 1, 2 i 3, i un altre que es diu Molt bró. I acaben de inventar, un queig a un queig a un queig a lesures, l'assistència divina, ja es podrà confirmar.
És l'últim fitxatge d'Indian Runners, que són mallorquins, i diu que fan indie rock sorollós. M'està agradant, eh? Aquest m'agrada. Sí, sí, em recordo. I la veu.
Està bé, eh? Sí, són molt bé. Aquests no els havia escoltat mai. I després, un altre nom que tenen en el seu segell és un grup que ja porta més temps en l'escena catalana, com si diguéssim, mai ha acabat de tenir...
èxit o no èxit però vull dir que no ha arribat tan lluny com altres grups per dir-ho d'alguna manera i estan bé, són els La Brigada no sé si els sonen, són la Vilanova i van fer un disc ja fa dos anys que deien Certa Glòria aquesta cançó per exemple es diu Nit d'Estrena i la deu de Pere Gramunt que és el cantant sempre també té aquest punt de singularitat i crec que el fa millor també el grup
Té un altre estil, eh? Però bé, en tot cas, també, és veritat, no estic fixant ara, que veig que Indian Runners el que fa és fitxar veus feculiars, també, perquè totes són molt diferents. O no s'entenen, o...
Sí, sí, però bé, en tot cas, la sala 2 de la Pola, crec que és un molt bon concert per descobrir-los també. Avui tots? Sí, sí. Mira, una proposta. Exacte. A partir de quina hora? A partir de... A veure, espera, suposo que és a partir de les 9.
Només aquests quatre o hi haurà més? Aquests quatre. Sí, sí, aquests quatre per l'aniversari, no sé quants ens fan. A la sala dos de l'Apolo, ara vaig a mirar la informació aquesta detallada de logística, 9,30. I les entradas estan molt bé de preu, eh? Costen entre 8 i 10 euros. El que passa que jo crec que estarà molt ple, perquè la sala dos no és gaire gran...
No són grups que arrosseguin masses, però sí que hi ha com gent que més o menys li poden agradar tots plegats. I gent tan barat també està molt bé. Sí, sí, és a dir que una bona proposta. Ens quedem per això amb els primers que sentíem amb el supergegant i escoltarem una cançó que es diu Ombres, que és la que obria aquest caminar i oblidar. Són així.
Ja, ja, ja, ja, ja.
Just a la Fusta Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just Sóc una urbanita, ho reconec Sí, sí, jo també sóc molt urbanita Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim també és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. És un cas.
de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz el funk, el sol o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club t'hi esperem
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Bona nit.
Al diari ara llegim, la Unió Europea evita el xoc amb Rússia. Europa aprova sancions polítiques suaus i els Estats Units apugen al to. Crimea accelera el pas, es declara russa i avança el referèndum. I també en portada llegim que la Generalitat es desmarca de la consulta prorussa de Crimea, que considera il·legítima.
És el que trobem al diari ara. Al periòdico llegim que l'Occident s'oposa a un referèndum a Crimea. El laberint d'Ucraïna tens a la política global. Europa i els Estats Units declaren il·legal la iniciativa de la península per unir-se a Rússia i la Unió Europea anuncia sancions lleus contra Moscou mentre Obama restringeix visats.
El punt avui, referèndum express a Crimea. Amb polèmica internacional, el govern català veu no legítima la convocatòria. I per últim, a l'avantguàrdia, trobem que la Unió Europea considera il·legal el referèndum prorrus de Crimea. Rajoy celebra el suport a la integritat d'Ucraïna.
Molt bé, doncs són les notícies relacionades, o la manera com ens expliquen aquesta notícia de crimí als diaris. Encara aquest tema és notícia en primer lloc del 3-24, tot i que del que destaquen és que Obama torna a trucar a Putin per insistir en una sortida diplomàtica. És l'últim episodi de la crisi d'Ucraïna, que tant sap més les relacions de Rússia amb Occident.
I atenció perquè, segons un diari rus, Yanukovic està hospitalitzat greu. Hauria tingut un atac, es veu. D'acord. Això és el que s'han dit ara, el concretem més en tot cas. Ara el tema principal és en clau política, declaracions del president de la Generalitat, Artur Mas, que aquest matí ha passat pel Monarracu.
Jo dic que si ens anula la llei de consultes seria una alcaldada total i absoluta. Insisteix que convocarà la consulta el 9 de novembre i que no vol pensar en unes plebiscitàries. Asegura que està absolutament disponible per veure's amb Rajoy en qualsevol moment.
també ha dit sobre el president d'Extremadura que la ignorància és molt atrevida i després que la distància entre Crimea i Catalunya és molt gran, tant com entre Espanya i el Regne Unit. El president de la Generalitat ha marcat distàncies, per tant, entre el procés català i la crisi entre Rússia i Ucraïna.
I una altra qüestió, 24 hores sense acord, continua la reunió decisiva entre empresa i treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La trobada va començar ahir al matí i encara no s'ha acabat, es veu, si ha de pactar la rebaixa salarial de TV3 i Catalunya Ràdio. Suposo que hauran anat canviant els uns i altres per això. Imagino, no? No crec que tinguin el cap molt fred per pactar, en tot cas, si portes 24 hores pactant.
Bé, és el que llegim això a l'Ara.cat. Hauria tingut un infart, eh, Andrea? Tot i que el diari diu que no ho pot confirmar de manera oficial.
I encara alguns apunts més. La Vanguardia, referent a aquesta entrevista amb Artur Mas, es diu que Mas obre un escenari de possible pacte, és a dir, cadascú també és veritat que fa la lectura que vol, de vegades, de les coses que es diuen, i parla d'aquest escenari de possible pacte amb finançament, tot i que insisteix que convocarà la consulta. També diu que veure's amb Rajoy sense parlar de la consulta seria de zombies.
Amb un adjectiu curiós. Peculiar. Sí. Moody's no veu la independència de Catalunya en dos o tres anys i en economia foment reactiva les obres de l'estació de la Sagrera.
Més coses, tornem als diaris, les imatges d'aquest matí, perquè hi ha també algunes que val la pena de comentar o que, si més no, sorprenen, no, també, avui els lectors? De fet, sí. Una de les imatges comunes té a veure amb la reialesa europea,
Perquè ara que això dels selfies i de les autofotos està tan de moda, doncs sembla ser que ahir la família reial grega i les infantes Helena i Cristina van posar per una foto un selfie després d'un homenatge al rei Pau de Grècia en el 50è aniversari de la seva mort. En fotografia de portada al periòdic ho trobem, és l'única imatge destacada de la jornada, veiem alguns membres de la família reial grega i també entre ells les infantes Helena i Cristina,
A la Vanguardia també la trobem, amb una imatge més petita. En referència a Crimea, li dediquen tres fotos avui a l'Ara. Per exemple, veiem alguns mandataris de la Unió Europea, entre ells, Angela Merkel o François Hollande, reunits, dialogant sobre tot el que està passant a Ucraïna ahir.
A l'avantguàrdia veiem un militar ucrainès observant uns prismàtics i al punt avui veiem un soldat de la base de Belve que a Crimea observa uns manifestants prorossos darrere d'una valla. I més coses que trobem, veiem també al diari ara en portada la Janet Katia i un dels seus tres fills, el Jonathan, que podrien ser desnonats avui i estan a punt de perdre el pis després de cinc anys. L'Ara ens acosta la seva història.
I per últim, a La Vanguardia, veiem uns turistes davant de la Casa Batlló de Barcelona. Ens diu La Vanguardia que l'atractiu turístic de Barcelona continua imparable. Els hotels van batre rècords d'allotjament el 2013, amb 7 milions i mig de clients i 16 milions i mig de pernoctacions. I ens diu també que l'atracció per Barcelona continua augmentant entre els turistes estrangers, que l'any passat van créixer un 4,1%. I en fotografia veiem uns turistes japonesos davant de la Casa Batlló.
Molt bé, doncs són les imatges d'aquest matí de la premsa. Ens fixem ara en les notícies internacionals. Andrea, avui què tenim? Què ens expliques? Doncs avui ens anem cap a França i seguim parlant de... Parlem un dia més de Nicolas Sarkozy, que intenta contenir les fugues, segons ens diu la Vanguardia. Recordem que l'expresident francès ara ha recorregut a la justícia per impedir la difusió dels enregistraments que coneixíem ahir, que havia...
que havia revelat el que va ser la seva madreta. Nicolà Sarkozy ara vol frenar en seca aquesta aparició, sobretot la difusió de nous fragments dels enregistraments pirata, de reunions i converses privades fetes pel seu llavors conseller Patrick Buisson mentre estava a l'Elisi.
Ahir sembla ser que amb la seva dona, Carla Bruni, l'expresident francès va presentar una demanda judicial per atemptat a la intimitat de la seva vida privada. L'aparició d'aquests enregistraments pirata, fins al moment inocu, no només desestabilitza la dreta en vigílies de les properes eleccions municipals del 23 de març,
sinó que podria comprometre l'estratègia de Nicolas Sarkozy per tornar la vida política com a home providencial a la perspectiva de les eleccions presidencials de l'any 2017, aquí tres anys. És una de les notícies en clau internacional. I també parlem d'enregistraments, però ara ens anem cap a Turquia, perquè el primer ministre, Erdogan, admet ara la seva veu en un enregistrament compromès. Dimecres ho va negar, diu que no reconeixia, doncs ara...
L'ha afirmat que sí, exacte, potser l'ha escoltat millor i diu, sí, ara sí, soc jo. Doncs és un enregistrament en el qual Erdogan demanava al ministre de Justícia, a Estadular Ergin, de seguir de prop un cas autèntic, un cas que era autèntic. Diu, Erdogan ho va justificar dient, és una cosa, diu, és que no és una cosa estranya que jo li demani al meu ministre de Justícia, segueix això de prop, segueix aquest cas de prop.
Diuen a l'avantguàrdia, no hi ha dia que Erdogan no es pregunti, sortirà un altre enregistrament que em comprometi amb l'abús generalitzat del poder? Ni dia en que no intenti minimitzar els danys davant uns electors que en gran part es mantenen fidels? Ahir en un mític a Malatia, Anatoly, Erdogan va dir que va tornar a donar la culpa dels escàndols de corrupció que esquitxen el partit i sobretot ell mateix a la congregació encapçalada pel líder Sofí, Fetullah Gulen, antic aliat polític.
I la Vanguardia diu també que Erdogan acusa aquest imam turc, que ha exiliat als Estats Units l'any 99, de fer públic aquesta classe d'enregistraments amb l'ajuda dels seus membres infiltrats en la política i en la judicatura. Són les notícies en clau internacional de la jornada.
Molt bé, doncs ens fixem ara en què passava un altre 7 de març del 94, per exemple, que passava fa 20 anys una altra data com la d'avui. Data, exacte.
A veure, per exemple, es deia que Espanya bateria Noruega a la Unió Europea si no cedia a la pesca, ho llegim a la portada de la Vanguardia de fa 20 anys. Madrid mantenia ferma la seva amenaça de bloquejar tota l'ampliació si no se tenien les seves reivindicacions.
Era un dilluns, per tant, també se'ns parlava d'esports, que el Barça que golejava a l'Oviedo i la imatge era dels tres jugadors a Obrasansa, un d'ells Pep Guardiola, al mig i deia que s'acostava al Super Deport, que era l'equip bo de fa 20 anys.
En fa 15, 7 de març del 99, eren diumenge, i la Vanguardia entrevistava, atenció, l'actual aleshores president del govern, José María Donar, que deia, per exemple, que el catalanisme havia de participar més a Espanya.
També deia que el front del Pacte d'Estella era el substitutiu d'ETA, que governarien igual si tenien majoria absoluta i que el reformisme de centre és més eficaç que la via de Blair. I també en clau política es deia que els vots dels simpatitzants no sensats superava globalment els militants i simpatitzants registrats pel que feia a les primàries del que sigui candidat a la presidència de la Generalitat pel PSC que van triar Pasqual Maragall ara fa exactament 15 anys.
Més política a la portada de fa 10 anys. El PP es distanciava de la majoria absoluta, el PSOE pujava i es quedava a dos punts dels populars i Siu tirava enrere, tot i que tornava a ser decisiva davant del descens del PP. Rajoy era el més ben valorat, tot i que Zapatero era bé i arribava. Estaven valorats encara amb notes molt més altes que les d'avui dia, perquè Rajoy tenia un 5,6, cosa que és una...
Un aprovat, doncs, prou bé. Sí, justet, però per ser polítics pocs cops se'ls valora. Ara almenys trobem notes molt baixes. I Zapatero un 5,5. Vull dir que per sota hi havia el Durán amb un 4,7 i l'Amazares més avall, un 4,2. I Durán demanava un debat amb Rajoy Zapatero considerant-se clau per la governabilitat.
I també s'entrevistava el ministre d'Economia de les Hores, que era Rodrigo Rato, i que deia que la deslocalització industrial existia des dels fenicis. Bé, doncs, era el seu punt de vista referent a aquest tema que preocupava les Hores. En fa cinc d'anys el govern aprovava el seu buiteble anticrisi. Patronal i sindicats criticaven les ajudes per contractar aturats. Els agents socials no aconseguien pactar la negociació col·lectiva.
Clinton proposava a Rússia començar una nova relació, cosa que ha canviat en els últims dies, ho estem veient, això era fa cinc anys, i també un altre tema que ocupava la imatge de tot plegat, que era l'obra inèdita de Bolanyo. L'arxiu de l'autor revelava als seus tresors dues novel·les noves, diaris i poemes. Cinc anys després de la seva mort a Barcelona, començava a conèixer el llegat de Roberto Bolanyo,
i s'ensenyava en imatges tots aquests documents, aquests manuscrits, a la portada de fa cinc anys de La Vanguardia. Això és el que tenim de fa cinc anys i ara ens acostem una mica més a l'actualitat i parlem de què passava fa tres anys, Andrea, però Sant Just.
Fa 3 anys, 7 de març, Sant Just impulsava la formació d'agents energètics d'edificis. T'acordes? Sí. Més de 300 persones havien participat al concurs de disfresses de carnestoltes. Aquest any n'hem passat les 500. Sí, sí. Sant Just es promocionava els turistes que s'allotjaven al municipi i al Baix Llobregat. Eh?
I després també, per exemple, la població de Sant Just creixia amb 3.200 persones en 20 anys, cosa que en aquell moment estava vista positivament, en principi ara també, però ara, com dèiem, falten aquests 1.500 habitants per arribar als 20.000, cosa que pot complicar també la gestió i l'utilització dels serveis públics de la ciutadania.
Eren alguns dels temes de les notícies d'ara fa 3 anys, tot plegat en aquest repàs que fem amb què passava un altre 7 de març. Tornem als diaris d'avui i ens centrem ara en les contraportades.
Comencem pel doble article setmanal de Xavier Bosch al diari Ara, que avui el titula La nosa del Marc i la moda del Maurici. Amb aquest joc de paraules avui Xavier Bosch ens parla de Marc Romera, de l'escriptor, de poeta Marc Romera i de Maurici Lucana, portaveu del PSC. A la nosa del Marc ens comença dient que quan en Marc Romera ja de gran va arribar a la meva escola va ser la revolució, per tant entenem que es coneixen.
Jugava a bascet amb la destresa dels escarrans, s'entrenava amb un tal villacampa a les categories inferiors de la penya i, a més a més, portava la cavallera molt més llarga que una majoria a dotzenada, amb menys personalitat. Els nois de cop i volta volien ser elàstics i seductors com ell, les noies se'l volien lligar i ell es deixava. De mica en mica, tot i que el nou heroi era d'un curs més gran, m'hi vaig anar acostant. L'esport d'equip a aquestes edats ho neix prou.
I m'imagino que és un article que li dedica, sobretot per aquest premi Carles Riba de poesia que va guanyar per la Nosa. Diu, tota la seva obra anterior queda superada ara pel poemari La Nosa, el llibre que li ha servit per guanyar aquest últim premi a Carles Riba. Això pel que fa a la Nosa del Marc i a la moda del Maurici es refereix a...
una declaració que ha fet Maurici Lucena aquesta setmana en referència a la decisió de Toni Comín, una cara poc coneguda del PSC, diu, però una veu molt influent gràcies a les tertúlies al món del Basté i amb aquest acostament a l'òrbita d'Esquerra, doncs Maurici Lucena ha dit, dolgut per aquest, diu a Xavi Bosch amb el topar d'una vida, que li surt de tant en tant, doncs Maurici Lucena ha dit ara mateix Esquerra està de moda, a veure a què li dura.
I bé, doncs, és una frase que critica avui Xavier Bosch a la contradal·lega.
Més coses, per exemple, ens n'anem cap a l'avantguàrdia, quan ens vam adonar que reiem ens vam posar a plorar. Qui ens ho explica? A més és en plorar, l'Andrea. Exacte, és la Anne Hood, que és escriptora, està casada, ha criat tres fills, però la Grace va morir i parla de la seva família, perquè evidentment va ser un xoc quan la seva filla va morir, ho explica a la contra. Diu, el 2002 la meva filla Grace de 5 anys va morir sobtadament d'una variant agressiva d'estreptococ, un dia estava somrient i l'endemà moria.
Per això el meu marit, el meu fill Sam, que tenia 8 anys i jo, estàvem en estat de xoc. Després de la mort de la Grace i durant molts mesos no vaig poder ni llegir ni escriure, així que les dues coses que m'havien consolat al llarg de la meva vida van deixar de funcionar. Una amiga em va dir que fes mitja, jo no en sé gaire, però ho vaig provar. També em reunia amb grups de dol, però fer mitja es va convertir en una altra teràpia.
Parla també del seu marit i del seu fill. Diu, cadascú passava el dol de forma diferent. Diu, tots vam saber respectar-nos. El meu marit, per exemple, treballava i treballava. Les arrels de l'arbre que hi ha davant de casa van aixecar la vorera i es va passar tres anys en relació en maons. Aquesta va ser la seva manera de teixir.
I el meu fill estudiava teatre, avui és actor, i els companys el van envoltar d'amor i pizza. I al camp d'uns anys, l'An i el seu marit van adoptar l'Anabel, una nena xinesa, després de sentir-hi parlar d'una creença oriental mil·lenària que explica que hi ha un fill de seda del despí. Quan neix una criatura, aquest fill vermell li connecta l'ànima amb totes aquelles persones passades, presents i futures que exerciran un paper important en la seva vida.
Doncs interessant aquesta entrevista avui, val la pena llegir-la a la Vanguardia, al periòdico. Tenim una altra història, eh? El gos de trineu, no, sí, el gos de trineu caça, va darrere d'una presa. Ho diu Jaume Martínez, la seva clínica veterinària és al Masnou, però sol prestar els seus serveis en carreres de trineus per tot el món. Diu que el fet que jo em decidís per la veterinària van influir molt els programes de Rodríguez de la Fuente.
Molt, però hi ha una cosa fins i tot més important i és que el fet que ell morís en les circumstàncies en què va morir va determinar en certa manera la meva progressió professional. Diu, precisament va morir a Alaska, a la Iditarot. Diu, Jaume Martínez va sentir debilitat pels llops veient aquests documentals quan era petit. Diu, li van agradar els animals des de petit i des de petit també va saber que estudiaria veterinària.
Diu que, sobretot té una especial predilecció per aquests llops, cap a la neu també, cap als trineus, i diu que el gos de trineu és una espècie de llop, és un llop, és el mateix, diu, sap per què corre el gos, diu, perquè està caçant, va darrere d'una presa, però no hi ha presa, diu, però ell està caçant.
Per casualitat, diu que va començar gairebé per un amic, Pep Parés, el director de la Pirena. Ell diu aquí, al Mas Nou, i un dia em va invitar a participar com a veterinari en la carrera. A mi se'm va obrir un món, vaig començar com a veterinari de base, jo no sabia res, vaig haver d'aprendre, però als tres anys em van obrir les portes de l'Edith Arot, que és la principal carrera de trineus del món.
Doncs ho descobrim avui al periòdic. Acabem amb l'entrevista que tenim a la contraportada del Punt Avui. Tots tenim talent, només cal buscar com ser original. Ho explica Carme Conesa, actriu, coneguda. Ens diu la Contra del Punt Avui, que la tenim entre nosaltres fins al 6 d'abril al TNC, fent de lucrècia dins del món tancat i d'alta intensitat ha motivat d'ocells i llops. Un text poc conegut de Josep Maria de Sagarra.
La periodista, la Maria Josep Jordà, li diu, feia molt que no la vèiem. Diu ella, deu fer uns sis o set anys des que vaig fer Stalin. Visca Madrid i els actors catalans que estem allà no ens criden. Aquí n'hi ha de molt bons, boníssims i és normal que passi perquè els tenen més a mà, ho entenc.
Diu, ara m'han trucat Xavier Albertí i Lourdes Barba i estic molt feliç de poder fer de Lucrecia un paper molt agraït. Diu, malgrat que la història és de postguerra, el comportament dels personatges és atemporal i a famílies, sobretot de l'alta burguesia, que viuen de les aparences i tenen una visió de la mare com d'un ésser fràgil a qui han de mantenir al marge dels conflictes. I un últim apunt, pel que fa a la seva vida personal, diu, quan vaig fer 50 anys em vaig decidir a mostrar els quadres que he pintat sempre.
En referència al talent. Molt bé, sí, sí. Doncs una altra entrevista així optimista i de divendres, no? Avui, el punt avui. Bé, Andrea. Què és això? Parlem de la notícia curiosa però avui li posem banda sonora. A veure. Això que sentim són les quatre estacions de Vivaldi per parlar que un estudi revela que hi ha persones a qui no li agrada la música.
És curiós com a titular i com a estudi. I llavors m'han curiosit i es veu que són investigadors catalans, no entenen als Estats Units, que han constat que les persones que pateixen aquest fenomen, tenen com una incapacitat per experimentar plaer amb la música, són insensibles a qualsevol melodia, qualsevol. Ai, per favor.
Sí, sí. Diu que és la principal conclusió d'un estudi de la Universitat de Barcelona, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge, i s'assegura que les persones amb anedonia específica, que seria la incapacitat per experimentar plaer, no presenten un increment a l'activitat cardíaca ni a la conductància de la pell quan senten música agradable, com si que ho fan l'altra gent que és sensible a les melodies.
Sembla que per fer-ho van triar tres grups de persones, cadascú amb deu, amb resposta emocional alta, mitjana i baixa a la música. A cadascú se'ls va fer dues proves, eren universitaris, una de musical i una altra relacionada amb guanyar o perdre diners.
I l'objectiu era comprovar que encara que la persona no fos sensible a la música sí que ho era a un altre tipus de recompensa com ara guanyar diners. I segons un dels investigadors aquestes dues tasques igual que menjar, beure i el sexe per exemple activen el circuit de recompensa cerebral. Llavors van demostrar que hi ha persones insensibles a la música però no el plaer que suposa guanyar diners.
I per fer aquesta prova musical, diu que van reproduir obres musicals triades per ells, prèvia pregunta, un grup d'estudiants, i entre altres, per això l'hem posat, hi havia aquesta cançó que estem sentint de fons...
que encara que no t'agradi especialment la música clàssica jo crec que et manté actiu i alguna cosa o altra et pot despertar les quatre estacions de Vivaldi una de les primeres sorpreses va ser que a un determinat grup el fet de triar música ja els va ser molt difícil és a dir, els grups triaven també diu que en aquesta tasca musical es preguntava als participants si les peces com ara aquestes quatre estacions de Vivaldi el Carmina Burana o el tema de Barcelona 92 si els agradaven
i havien d'apretar diferents botons a l'hora que sonava la música, depenent de si els agradava poc o molt, tenien calfreds i mentrestant es media el ritme cardíac. I diu que sembla que aquells que la música els emocionava van patir un increment del ritme cardíac i també el tema de la pell té relació amb el plaer. Sí, sí, sí.
I els resultats mostraven com persones sanes, sense patologies, associades al sistema de recompensa o amb problemes per percebre la música, no responien emocionalment davant de la música. I sembla que aquesta constatació pot obrir portes a entendre les bases neuronals de la música i de quina manera un patro abstracte de sons es pot traduir en emocions. Curiós, això avui. Té sorpresa. Has dit algun percentatge?
Mira, sí, no l'he dit, però el tinc. Molt bé. És pel que fa al número que podria no sentir cap plaer davant de la música, no? No ens especula que entre un 1% i un 5% de la població, tot i que caldrien percentatges més alts. Ja, ja, ja. Però igual. Ostres, no? Sí, però és que qualsevol, o sigui, cap tipus de música.
Clar, clar, en vida del Barcelona, també, clar, és veritat que més podien triar, és a dir, si no t'agrada gens aquesta música, però, no sé, potser en tens una altra que sí que... Perquè, clar, el que m'has dit... Es canvia d'estil. No, no és música...
Clar, o sigui, el Carmina Burana, les 400 de Vivaldi, la cançó de Barcelona 92, no les acostumes a sentir en un concert, m'imagino, qualsevol. Potser de música clàssica sí. Però com que podien triar, jo entenc que sí que és veritat, doncs que podien dir no, no, no, jo no vull sentir això, sinó... No sé, és molt curiós, perquè no sentir cap emoció pots sentir fins i tot rebuig, no? Sí, i clar, i si no t'agrada... És indiferència, potser. I si tampoc t'agrada cap tipus de música, com saps que vols triar...
Aquesta cançó, saps? Per sentir-la. Clar, això ja és molt específic de l'estudi perquè suposo que també hi hauria, doncs, dins del grup no tots serien iguals, però bé, molt curiós. Un estudi que has fet des de la Universitat de Barcelona. Mare meva, per mi és impensable. Em vindré. Gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi molt bé. Bon dia.
I ràpidament es fixem ara en els titulars culturals d'aquest matí. Us expliquem justament en clau musical que Elton John actuarà el 6 de desembre. A Barcelona el músic britànic commemorarà el 40è aniversari del llançament del Goodbye Yellow Brick Road. És una de les notícies que es va saber ahir i que avui obre a la pàgina cultural. Recordem que va caure del Festival de Cap Roig a Calella de Palafrugell.
Això l'any passat, tot i que ara llegim notícia d'aquest matí, és a dir, que ens canvia aquest titular també, perquè és que Elton John, Pet Shop Boys, Robert Plant i Barbara Hendricks seran el cap de cartell del Festival de Cap Roig. S'ha sabut fa poca estona. És un festival que començarà el 4 de juliol. Aquests són alguns noms dels que s'han sabut aquest matí, també, com deien Beach Boys i Tom Jones. En aquest cas, aquest grup s'actuarà no a Cap Roig, sinó al Festival de Marbell. Aquests dies estan coneixent, per tant, els noms dels principals festivals d'estiu.
Parlem de més noms que hi haurà a Cap Roig, per exemple, James Blanc, el vocalista de Red Zeppelin també serà Robert Plant, Placebo o Barbara Hendricks, que tancarà el certamen el 15 d'agost.
Pel que fa als grups catalans hi actuen en Amics de les Arts, la iaia i els pets i també els Corts, Geriona i Déu de Veu i aquest any també es faran espectacles infantils com els musicals de Geronimo Stilton i el Club Super3. I pel que fa al panorama espanyol hi seran grups com Hombres G, Duncandú, Luz Casal, Dani Martín, David Bisbal, Sergio Dalma i Antonio Orozco. Noms, doncs, que l'on dèiem s'han sabut aquest matí.
I un parell de punts literaris perquè Patrick Deville narra la vida del bacteriòleg Alexander Yersin. L'escriptor francès desentranya la trajectòria vital del metge suís a Pesta i còlera, una novel·la sense ficció. Iberta Tabor ha guanyat el primer premi Marta de Montmarsal. L'escriptora i sociòloga madrilenya ha estat reconeguda per la seva obra L'Àngel de l'Olvido que publicarà el mes de juny Roca Editorial.
I de la cultura, els esports. Fem ara un cop d'ull ràpid a les portades esportives per explicar-vos, per exemple, que el nou esportiu titula avui l'hora d'actuar i ensenyen una imatge a Andoni Zubizarreta. Diu que els reptes immediats en destaca uns quants, que dos són obligatoris, però que podrien ser quatre o cinc perquè hi haurà més sortides. Treballen, per tant, ja en la confecció de la plantilla. Per això parlen de lligar la continuïtat del Tató Martíno,
fer 3 o 4 fitxatges, també parla d'altres qüestions com decidir la banqueta. Igual que l'esport, que diu que ja planifica en el futur, reunió Bartomeu Martino Zubi, primer Tata Martino, segon 4 o 5 fitxatges, tercer 50 o 60 milions, també es parla d'aquesta operació...
De pressupost que podria augmentar amb les vendes, 4 vendre, 1 crac i 5 operació sortida. Hi haurà un mínim de 5 baixes a la plantilla.
I acabem amb el Mundo Deportivo. Titula La llista del Barça i parla directament de fitxatges. Ensenya quatre imatges, quatre futbolistes que podrien interessar al Barça, entre els quals hi ha Ter Stegen, del Borussia, que és el porter que sembla que hi haurà la temporada que ve després de la marxa de Víctor Valdés. També es parla del retorn de Deulofeu i Rafinha i que la resta de reforços s'han de decidir en la Cimera. Per exemple, hi ha Laporte de l'Atlètic, Bruno del Villarreal o Vidal del Juventus.
Són alguns dels temes d'aquest matí, alguns dels títulars més destacats d'avui, divendres. Hem refet aquest repàs per posar-nos al dia de l'actualitat i ara de seguida parlem del concert de jazz, del cicle de jazz de la Taneu que es fa aquest vespre. Just a la fusta, Sant Just en directe.
Just a la fusta. Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, espots, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes al concert al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i sabta, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
5 minuts i les 11 estem intentant connectar amb Joan Ulpinell per parlar d'aquest concert de jazz d'aquest vespre. Sembla que no tenim sort, el que fem per tant és escoltar una cançó ara per arribar al punt de les 11, que és quan connectarem amb el bolletí de Catalunya Informació i ho fem amb She and Him, un tema del seu volum 3, aquest que es diu Baby, i sona així.
Baby, I know I told you a million or more times that I love you so. Baby, I want to be sure you know that I need you and I'll never let you go.
Bona nit
Bona nit
Baby Tell me you love me And make me a promise That you'll never go away Oh little baby
Fins demà!
Un minut i arribem a les 11. Connectem el butlletí de Catalunya Informació, ens posem el dia de l'actualitat, sentim també el butlletí del Sant Just Notícies i tornem després amb més coses. Tindrem moment per parlar de l'Associació de Veïns, amb el president Jaume Rui, de l'Assemblea que es fa aquest vespre. També parlarem de cinema, les estrenes de la setmana amb en Xavi Roldán i a més a més connectarem a dos quarts de 12 amb l'Institut de Sant Just. Per sentir el seu, posem-li veu tot això a la segona hora del Just a la Fusta. Després de les notícies no marxeu.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Són les 11.00.
Aquesta hora ja declaren davant del jutge els dos presumptes autors de l'incendi d'Horta de Sant Joan de 2009, en què van morir 5 bombers. El jutge de Gandès està acabant d'instruir la causa després que l'audiència de Tarragona exculpés el cap de l'operatiu dels bombers.
Crimea continua endavant amb l'anecció a Rússia. La ciutat de Sebastopol, amb un estatus especial per ser la base de la flota russa del Mar Negre, vota a favor de passar a formar part de Rússia. Avui comença el judici contra l'acusat d'haver matat el gener de 2012 un matrimoni d'avisi la seva neta al barri de la Sagrada Família, Barcelona. La fiscalia li demana una pena de 80 anys de presó.
Els delictes comesos per menors a la demarcació de Girona cada vegada comporten més agressivitat. La jutja de menors de Girona, Montserrat Vestit, ha alertat d'aquest increment de l'agressivitat entre els menors, tot i que el nombre de delictes no ha augmentat.
El preu dels pisos ha tornat a baixar el quart trimestre de 2013, després del repunt puntual que hi va haver als mesos d'estiu. Al conjunt de l'any, la vivenda s'ha baratit un 7,2% a Catalunya, amb la qual cosa ja s'acumulen 6 anys de davallades. Elton John obrirà el 4 de juliol al Festival de Cap Roig a Calella de Palafrugell. Al cartell de la 14a edició del certamen empordanès, també destaquen Pet Shop Boys i Robert Plant, el cantant de Led Zeppelin.
Catalunya Informació. A l'NBA els Lakers han encaixat la derrota més àmplia a la història de la franquícia. Han perdut per 94 a 142 amb els Clippers de 48 punts. Pau Gasol ha estat el màxim anotador del seu equip. A l'Eurolliga el Barça s'ha classificat matemàticament per als quarts a final després de guanyar el Fenerbahçe per 93 a 73.
En futbol al Barça, la direcció tècnica voldria incorporar 4 o 5 jugadors de cara a la temporada que ve. A més, la intenció és obtenir ingressos posant al mercat un o dos jugadors més. La plantilla s'entrena des d'aquesta hora i després hi haurà llista de convocats per jugar demà a Valladolid. Qui també s'entrena ara és l'Espanyol.
I el temps, jornada de temps anticiclònic, temperatures més baixes a primera hora les fondalades i amb força contrast tèrmic respecte als valors del migdia. S'esperen màximes pròximes als 18 graus a molts indrets i les boides tendiran a dissipar-se durant aquest matí. Ara mateix a Lleida tenim 7 graus, 11 a Girona, 15 a Tarragona i 17 graus a Barcelona. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea. L'Assemblea de la Taneu ha de revalidar demà la Junta de l'Entitat. Un error en la interpretació dels estatuts ha fet que tant el president com la Junta s'assabenteixin fa poc que havien estat escollits únicament per dos anys, que s'acaben justament ara, quan tothom pensava que era per quatre anys.
Al principi el tràmit s'ha d'aprovar demà i tots els membres de la Junta tenen previst seguir com fins ara. Aquest serà un dels punts més destacats a l'Assemblea General ordinària i extraordinària dels socis de l'Ateneu. Tindrà lloc demà a un quart de set de la tarda en convocatòria única a la sala del cinquantanari.
Més qüestions. El salí de Cardona i les mines de Potassa seran el tema principal de la propera conferència de les CEAS. L'entitat segueix amb el cicle sobre la mineria a Catalunya i aquest cop l'historiador Albert Fàbrega parlarà d'aquest jaciment català atractiu a nivell estètic, geològic i econòmic.
A Europa hi ha diversos punts salins com el de Cardona, però la muntanya catalana és, segons Fàbrega, pràcticament única. El nivell estètic i geològic és molt destacada, però a nivell econòmic i comercial també té una importància notable. L'historiador, doncs, parlarà de les mines de sal i de putassa de Cardona aquest vespre a la Taneu, a la nova conferència de la CEA sobre la mineria a Catalunya. Serà a les 8 al local de l'entitat.
I acabem amb un apunt polític per aquest cap de setmana, i és que Joan Tardà és el convidat de la Calçutada Anual d'Esquerra diumenge. El diputat del partit al Congrés assistirà al dinar que la secció local d'Esquerra farà al Casal de Joves, obertes socis i simpatitzants. Per assistir-hi heu de comprar els tiquets per 15 euros a la granja Carbonell, al carrer Bonavista. La Calçutada d'Esquerra amb Joan Tardà com a convidat tindrà lloc diumenge a les 12 al migdia al Casal de Joves.
I això és tot a moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Els matins de 10 a 1, Sant Jús a la ràdio. Just a la fusta. I aquesta hora parlem de l'associació de veïns de Sant Jús perquè convoquen aquest divendres la seva assemblea general ordinària. Per això saludem aquesta presidenta d'entitat, Jaume Rui, molt bon dia. Bon dia a tothom, bon dia. A les 6 de la tarda, no, avui? Sí, a les 6 de la tarda tenim assemblea general. Ja sabeu que els estatus nostres marquen cada any una assemblea general.
I aquest any toca una part important, que és la renovació de càrrecs de la Junta de Rectora de l'Associació. Inclou el president, també? Inclou el president, sí. El president ja porta dues legislatures, diguéssim, perquè l'estatut nostre marquen cada dos anys renovació. Jo vaig renovar l'any passat, o sigui, ja porto quatre anys, i quatre anys són molts. Hem de deixar pas a la joventut.
És a dir, que estem fent ja aquesta última entrevista, com si diguéssim, amb Jaume Rui com a president de la Società de Veïns. Sí, és molt greu perquè hem fet una bona amistat i mantinc molt bé amb vosaltres, però l'edat no perdona i hem de deixar passar la joventut. Estem d'acord amb això, no? Clar, d'aquests quatre anys, quin moment li ha agradat més com a president de la Società de Veïns? Jo he sigut una persona que m'agrada molt la gestió,
Crec que hem posat en marxa la Junta moltes coses. Ens han tocat, per desgràcia, les dues ILP, les dues iniciatives populars dels desnonaments i de l'adentremínima. Això ha sigut un èxit per tothom, per Sant Jus i per tot Catalunya i el rest de l'estat espanyol. Hi ha coses que no han celebrat. Hem tingut les batalles del cadastre i això va portar molta cua. Encara està oberta, no?, aquesta batalla, segons com. Sí, sí, sí.
Això m'ha portat molt mal de cap a nosaltres, perquè estàvem d'acord, nosaltres no. Què explicar-te? A la població els diu que ha portat això. I portarà. Per tant, hi ha hagut moments de tot, una mica. Sí. Hem fet recursos cada any sobre l'IBI. Un any no van pujant, altre van rebaixar. Aquest any no hem pogut fer res perquè les economies municipals estan tocades.
Hem fet la primera conferència a Catalunya sobre els municipis, sobre la possible modificació de la llei de municipis. Aquí a Sant Giusem va ser la primera xerrada municipal feta a Catalunya. I bé, o sigui, hem tingut bastant moviment. I a part, cada dia tenim veïns que tenen problemes. Ahir van vindre uns veïns de... Bueno, ja ho sabreu, perquè això la nova Junta ja continua portant-lo, no? Ahir van tindre veïns del carrer de les cadenes, de Masllui, pese que tenen associació de veïns, van vindre allà perquè tenen uns problemes greus,
no explico ara els problemes perquè la nova Junta ja s'encarregarà, però vull dir que això és el dia a dia, el dia a dia, la nostra secció de jurídica, que atén a molta gent, ja he tornat a repetir, cada dia més, més gent pels problemes que tenim. Per tant, la nova Junta que entri, quin és el front més important que haurà de treballar? Bueno, ja tenen problemes de... Bueno, jo no puc dir ara per resí els problemes que tenen, però bueno, tenen problemes ja d'habitatge, un problema d'habitatge, i després els dos problemes que deixo pendents
que, bueno, deixo pendents perquè no estem d'acord totalment amb la batalla que van tindre o les propostes que van tindre amb la línia LDO de Mas Lluís. Jo crec que la línia LDO és una línia que no sabeix per res, perquè un horari de pas de 40 minuts, això, és normal, això, no? I després tenim una altra cosa que ja fa temps que dura, que ja l'han reclamat,
que és el defibridador que van demanar per la policia municipal. Sí. Que vosaltres vau fer ressò un dia per la ràdio... Sí, en una tertúlia, exacte. Sí, una veïna es va queixant, fa l'efecte, no? Bé, doncs això, ostres, jo crec que no val tants diners si es deixa de fer una mica de festa, es compra el defibridador. Això és un salvavides, no és... Que vosaltres ja ho havíeu demanat, no? I la resposta va ser que... Ja fa un any que tenim reclamat això i tot això. No ho sé, perquè, no ho sé, hi ha coses que no s'entenen, eh? No...
És una cosa tan senzilla que l'únic que ha de fer la Policia Municipal és un curset, que és molt senzill, que arriba a tothom, i això és una cosa que la nova Junta suposo que li donarà la importància que té el tindre això, perquè salvarà tu, a mi, i al del veí. I ja se sap qui serà el nou president o presidenta? Sí, perquè ja s'ha presentat, no t'ho diré ara, clar, però sí que hem baixat l'edat, l'hem baixat a la veritat. Està bé, doncs, no? Jo li dono molta importància això, perquè un ja té una certa edat,
Encara que no estem tocats, però sí que les idees es fan perdent. Les idees, l'utilitzar molt de temps i tot això, tot això, l'edat passa a factura. I això suposo que li passa a moltes associacions del poble, perquè he sentit que han visat últimament, això és això. Això no perdona i les idees s'acaben. I ara entra una altra persona que en vez de clou vermell ho farà de clou verd, perquè li semblarà que...
Però això és normal, això hem de sentar-ho, i el que no ho senti malament. Clar, una bona notícia també, perquè parlàveu moltes vegades que volíeu gent més jove, no? Sí, gent jove. Ara en logra gent jove, tu, però molt jove, eh? Molt bé, tu, estem molt contents. Home, la segona que ve ja hi parlarem. Ja parlarem amb la gent jove. Exacte. Què més es parlarà en aquesta assemblea? A part d'aquesta renovació de la Junta, quins altres temes es dictaran? No, passarem revista als números, als comptes, als números de caixa,
I ja està, això és el tema més important. No pujarem cotes de moment, no bellugarem res, i això serà el més important. No hi ha temes molt greus, només el tema important és el canvi d'ajuda. I els temes pendents que sortiran, que és això, la CLPS, sàpiga com està el CIVI, ara ja sabeu que l'altre dia volen pujar la taxa d'escombraries...
tot això ja s'ha de començar a preparar les queixes i els recursos i tot això. Ha estat un any difícil, el 2013, per això d'aquests quatre anys que has fet, Jaume, aquest últim ha estat més difícil que els altres? I tant, sí, sí, s'ha notat, però molt, molt, molt. S'ha notat en tot, amb les subvencions, en tot. S'ha notat una baixada general en tot. O sigui, ha sigut entre nosaltres, però de cara a la població, si el 2010...
jo podia parlar tranquil·lament i parlar... Ara ja les coses no es parlen tranquil·lament, sinó es parlen sempre amb uns números a darrere. Que abans aquests números a darrere sí, però no. Però ara tots són números, tu. Les subvencions, això que no arriba, la Generalitat, l'Ajuntament, la Diputació... Ara és el tema d'això, clar. Ara no arriben els diners per tothom. Això és el tema... I clar, els últims anys s'ha portat que l'IBI s'ha pujat, que el cadastre tal... Tot això és una suma de paràmetres per culpa de la crisi.
Exacte, i la crisi que de moment sembla, per tant, que no s'acaba. I que no s'acaba, i la crisi es crema a tothom, ajuntaments, a tu i a mi, a tothom. Això porta un malestar i porta que les coses que tu creus que són normals, que es podrien fer, no es poden fer per manca de diners. Hi ha coses que no s'anxeguen o que creiem que es tenien que midificar, i no es modifiquen per la manca de diners.
Bueno, ha sigut un plaer, no? I tant, sí, sí. Un plaer, aquí en teniu sempre, a la plaça Maragall en teniu, i ja està, seré un col·laborador perquè jo no deixo la Junta. Val, això també és una pregunta, és a dir, canvien alguns dels càrrecs i a part... Canvia el CAP, però els altres continuem dintre la Junta. Perfecte. O sigui, normalment tots els presidents s'han quedat de vocals de Junta.
i amb lloc de vocal em tocarà la vocalia jurídica per dir alguna cosa ja quedarem amb alguna cosa doncs ja en tot cas estarem en contacte per saber qui és el nou president o presidenta i per la setmana que ve m'agradaria despedir-me de la població moltes gràcies per la confiança que ha tingut en nosaltres i fins una altra doncs moltes gràcies Jaume i que vagi molt bé, molta sort, bon dia adeu
Just a la fusta.
I a aquesta hora saludem el Xavi Roldán. Bon dia, Xavi, què tal? Doncs bon dia. Ai, no t'havia obert el micro. Últimament ho fem normalment, això de saludar-nos. No hi ha manera, eh? Mira que ho assajem. Passem tota la setmana assajant-ho. Exacte, i l'entrada sobretot. Aquest bon dia, no? Exacte, cada matí vingui aquí a les 6 del matí a assajar això. Sí. No hi ha manera. A veure si dius que ben surt millor, en tot cas... No, no, d'això, la pràctica... Parlem d'estrenes, tot i que deixa'm fer un breu comentari dels Òscars...
Ah, em pensava que anaves a dir, he tornat a anar al cine. No, crec que no. Crec que el que t'ha passat no hi vaig anar. No, no tenia ganes toltes, no. Ah, sí, vaig veure una, però em va agradar la que et vaig dir que la volia veure, la de la Mary Poppins.
Ah, la del Mr. Banks Sí, i vaig anar molt en un plan com nostàlgic de vaig fer que em fa gràcia però vaig sortir pensant que m'havia agradat És l'única manera de veure aquesta pel·li amb un toc nostàlgic No està tan malament Podria ser pitjor, sí, sí Podria ser molt pitjor, però podria ser molt millor també Sí, no sé, a mi em va agradar Vaig sortir sorpresa Sí, a mi no és la pel·li de la meva vida En fi Doncs dit això, Oscars Poques sorpreses, no?
Jo crec que ni una sola, una només, per mi, com a mínim per mi, no dues, perdó, dues. A veure. El millor documental que se'l va emportar 20 feet from stardom, que és un documental molt xulo sobre cantants d'aquestes que fan les veus de fons, a les cançons clàssiques de tota la vida, de pop i de la motown i del sol i tot això,
un documental sobre aquestes noies, que està molt bé, és molt xulo, però totes les cartes les tenia The Act of Killing, que és aquest documental que ha reçat per tot arreu i que és esgarrifós, de bo. I l'altra sorpresa és que jo estava convençut que se'm portaria l'Òscar a la millor actriu secundària la Jennifer Lawrence i hagués apostat diners i se'l va emportar la Lupita Nyong'o, que també fa un papelón en la seva pel·li que és els 12 anys d'esclavitud,
Però, a part d'això, tot el que més... Avorrit. Bueno, avorrit és poc, eh? O sigui, un... Bon poble, Leonardo DiCaprio, no? Ja era esperable, però no sé preu, també. Sí, tants anys que porta. I, en canvi, arriba aquest, el Matthew McConaughey, aquest. Sí, sí, vinga. En tres anys comença a fer tot de papers. Bé, però Leonardo DiCaprio porta tota una vida. És injust. I, mira, que parlant del cinema. He estat dos cops al cinema a punt d'entrar a una pel·lícula que no... I m'ha fet vendre sempre al final. No sé si acabaré veient, que és justament 12 anys d'esclavitud.
Ah, home, ara la podries veure, no? Sí, però quan hi soc, dic uf... Més que mandra, que també... No tinc el dia. No, exacte, és tenir el dia. És tenir un dia d'aquells de dir, vinga, va, avui m'ho vull meter entre peixos i espalda aquesta pel·li, perquè és una pel·lícula molt dura. Bé, en tot cas, ja, quan la vegi, ja t'ho comentaré, o si ho veig qualsevol altra, perquè també he vist crítiques complicades de Herb.
Què vol dir, crítiques complicades? Crítiques que diuen que no està tan bé. M'és igual, qui ho ha dit, això? M'és igual. No eren crítiques de gent que escriu als diaris, eh? Gent que conec. Ah, vale, vale. No eren crítics professionals, diguem? No, no. Ah, bueno, llavors no em mereixen cap respecte. No, és problema, perquè crítics professionals com el Carlos Boyero no em mereixen cap respecte i és professional. Però bueno, digues, va, endavant, som-hi. Comencem amb les estrenes, no? Per exemple, avui tenim Dog Pound, La Perrera.
Sí, en principi l'estrenen amb aquest doble nom, Doc Pound, que és el títol original, que això és una cosa que no he entès mai. Si ja li deixes el títol original, per què li afegeixes un... A més, Doc Pound ja té força, no? Doc Pound. És una pel·lícula, la segona pel·lícula d'un senyor canadén que es diu Kim Chaperon, però és una pel·lícula antiga. La van estrenar, em sembla que del 2010-2011, en el seu país, i aquí arriba, com sempre, tard, no?
I és una pel·lícula que no ha estat del tot malament, és la història de tres nanos que són delinqüents, que tenen vides bastant xungues i que els ingressen en una presó juvenil, en un reformatori. Llavors, la pel·lícula explica la història, la vida dintre d'aquest reformatori. Vull dir, el que els passa abans, per què entren aquí, tot això no importa. El que importa és quan estan a dins i com passen de malament aquesta vida.
plena de violència, de rancúnies, de càstigs... És una pel·li molt dura, que no és que estigui molt bé, tampoc és molt bona. Jo a mi no soc un gran entusiasta d'aquesta pel·lícula, perquè bàsicament no aporta cap mena de novetat. És una mica tot vist. Vale. Llavors aquesta pel·li dius, bueno, vale, sí, està bé, està ben feta. Però ja està, no? És garrativa i és dura, però sí, ja està. Ja ho hem vist moltes vegades. Com el logo de Wall Street...
Sí, és el mateix. Com t'agrada punxar, eh? Va, passem a la següent. Tenim l'emperador. Emperador, en aquest cas, surten... No, surten... Sí, surten noms coneguts, no? Sí, sí, exacte. Matthew Fox, Matthew Fox. Matthew Fox. Quant de temps? Sí, no es va perdre a la illa. Ha fet algunes coses després de l'hostel, Matthew Fox. Tot sí, no? La sèrie. Bueno, dic després de l'hostel, això era bastant abans. Encara el veig allà, eh, també. La germà gran. Sí, sí.
Sí? Sí. A veure, el Mati Fox, que sobretot és conegut per l'Ost, però quan vaig veure l'Ost em va impactar molt perquè no l'he vist tan lloc més que en aquella sèrie, eh? Sí. I llavors ens encarga els eixos i ara una mica. Jo crec que ens passa a tots els catalans, eh? Quan vam veure l'Ost, els catalans van dir, hòstia, tots cinc, perquè, bueno, suposo que és la típica sèrie que feien a TV3 i no sé si també la feien a la revista d'Espanya, però bueno, una sèrie mítica. Sí, sí, tenia un tren home.
Però bueno, sí, han anat fent cosetes però mai amb massa èxit i aquesta no és l'excepció. És la història, emperador, és la història del que va passar després de la Segona Guerra Mundial, just després que Japó fos derrotat, l'emperador Hirohito es va com parapetar
es va amagar i és la història de com gestionen aquesta crisi el general MacArthur, que l'interpreta el Tommy Lee Jones i un company, un soldat de la seva tropa, que és el Matthew Fox. Això no està mal, aquesta premissa pinta més o menys interessant, però és que a part d'això hi ha una mena de... A mi ja no m'agrada aquesta premissa, eh? Ja em tiren rire.
A mi sí que m'agrada aquest rotllo. Home, té força dramàtica. No és la guerra, és el que ve després, no? És les conseqüències. A mi tira bastant. Però el que ja és una història d'amor, una història romàntica, sí, entre el Matthew Fox i una japonesa, que, bueno, que és el que tira bastant arriba de la pel·li. No està molt aconseguit. És una mica de conyacillo, eh? Bé, doncs comencem malament avui, eh? Fem dues pel·lícules i poca cosa. Ara ve la gran estrena, no?
Sí, comencem malament i acabarem bé, però encara no. Parlem de 300, no? Sí, exacte. L'origen d'un imperi que pel·lícula amb una publicitat gairebé més gran que Filomena. Sí? Filomena té una publicitat gran, sí? Molta dels autobusos, l'altre dia si obries un diari digital, La Vanguardia, és igual, divendres passat, costava molt poder accedir el contingut, almenys a primera hora, sigui...
No trobaves ni la creu, gairebé, de tancar el cartell que ocupava tota la pantalla. O sigui, havies de comprar l'entrada de Filomena perquè marxis el popat. Gairebé, jo veig com en Raia Mendicí, si l'hem vist per tots els autobusos, també, o sigui que... Bueno, doncs mira, i aquesta s'anuncia encara més, dius? Home, he vist publicitat. Sí, jo l'he vist per carrer, també. Jo quan veig publicitat i no m'ho has explicat tu abans, penso que està molt publicitada.
Sí, amb motiu, farà pasta, és una pel·li per fer pasta, i suposo que en farà, o no, perquè a més aquestes coses s'enfonsen. És la segona part, òbviament, de 300, la pel·lícula del Zack Snyder, que va guanyar diners i van dir anem a fer-ne una altra, i llavors la primera es basava en un còmic del Frank Miller,
I a la segona van dir, hòstia, ara no tenim còmic del Frank Miller, en què basar-nos? Li van dir al Frank Miller, escriu un còmic, per basar-nos en aquest còmic. Podria fer directament el guió. Sí, exacte. Però no, no, van fer això, el Frank Miller va fer correcuita un còmic, com fa tots els còmics últimament aquest home, i van basar la pel·li en aquest còmic.
I bueno, és una pel·lícula d'entreteniment puro i duro. Directament. Directament, amb un argument gairebé inexistent. Bueno, sí que hi ha argument, però és lo de menys. És una pel·lícula de ruïdo, fúria i lluites i més lluites i ja està. Surt l'Eva Green, que està estupenda, si ho sé que és veritat. Però aquesta dona no ho té molt difícil, tampoc, però està estupenda. I és una pel·lícula molt entretinguda, però molt tonta. Absolutament tonta, òbviament. Molt bé. Per ser que avui fan la primera TV3, també. Ah, mira, digues... Potser compong per això, la publicitat. Digues els tontos.
Perquè fa molts dies que veig la mosca aquella amb el 300 i no sabia què era i ara ho he identificat. Vale, vale, doncs deu ser això. En fi. Deu ser això. Mira, doncs pots fer un doble. Avui 300 i em va 302.
Canviem de tema, parlem ara de Mr. Peabody i Sherman, que ens dius és d'animació, no em sembla? És una pel·lícula d'animació per a tota la família, una aventura d'un nen i un gos que són els mateixos que... Ui, m'estic liant per explicar-ho, és una pel·lícula basada en dos personatges que existeixen.
d'una sèrie de dibuixos animats de fa unes quantes dècades, que aquí no ho hem vist gaire. Em sembla que estaven dintre del show de Rocky Bullwinkle. Te'n recordes? Rocky Bullwinkle? És que aquí ho hem vist molt poc, això. Això és una qüestió molt dels americans, que els encanta tot això. Era un Alce i un Castor, no? Com es diu Alce i Castor en català? Castor, Castor. I Alce, no sé ni què és. Bé, com un Renault, així, no? Bé, és igual. Aquests tenien un show i dintre d'aquests... Sí, hi ha aquests personatges. És com un spin-off. Sí, una miqueta, és un spin-off.
Llavors és una pel·lícula en 3D i tota la pesca per tota la família, dirigida per Rob Minkoff, que és el que va codirigir el Rei León, i Stuart Little, vull dir que sempre s'ha mogut una mica en aquests terrenys, i jo no l'he pogut veure, però la crítica diu que dintre de lo seu, dintre de la seva cosa, està prou bé.
Bueno, doncs mira, de moment és l'únic que salva, no?, del que portem. Sí, bueno, i Doc Pound és visible. Sí, ho dic que era molt dura i que no t'havia convençut, o sigui que... Bueno, doncs fora, Doc Pound. Ah, fora, també. Vinga. A veure, m'has dit que acabaríem bé. No sé si Joven i Bonita ja és una opció de llestres de François Osson. Correcte, és la darrera pel·lícula del François Osson.
que és aquest director francès tan eclèctic, és un tio que fa pel·lícules de tota mena, i tant et fa una comèdia com et fa un drama, i en aquest cas es tracta d'un drama sobre una noia post-adolescent, o adolescent, que pateix el despertar sexual, allò que diuen, a través de la prostitució. És una noia que està en una família més o menys ben posicionada, que descobreix que això de prostituir-se...
Tampoc està tan malament. Prostitució de lujo, eh? No és que s'emvagi allà al carrer. No. Descobreix que té un ganxo entre la gent apoderada i tal, entre els executius i tot això, aquesta gent gran, i exerceix de prostituta de luxe. És un drama intens, dur, potent, però molt ben rodat, aquest senyor que roda de conya. I la prova és la seva anterior pel·lícula, que és En la casa, que era una autèntica obra mestra.
Doncs apuntem aquesta proposta. En francès sona molt millor, no? Jenny Bell, que joven i bonita. Jenny Jolie. Jenny Jolie. Doncs sona encara millor. Encara millor, eh? Jenny Jolie. No calia traduir-la, no? Segurament. Jo crec que no. Allà, ellos. I acabem parlant de Oh Boy.
Oboi. Sí, bueno... Hauríem de dir-ho així. No ho sé, perquè és alemanya, aquesta pel·lícula. Llavors, bueno, clar, és Oboi, però podria ser Oboi. No sé com ho pronuncien els alemanys. És un canvi de xip, totalment respecte a l'anterior pel·lícula, respecte a Jenny Jolie.
Perquè és una mena de comèdia dramàtica, a ratos còmica, a ratos una mica més dramàtica, però no un dramatisme allò dur, sobre un xaval que decideix passar-se un dia caminant per Berlín. Llavors és una pel·lícula molt xula de veure, és amb l'enquinegre.
i té una mica d'influències de la Nouvelle Vague francesa, una mica de Woody Allen, una mica de comèdia europea, una mica de tot, i la veritat és que és una pel·li molt xula, que entra molt bé, molt simpàtica, i que deixa un regust molt bo. És el debut de Jan Oli Kerster, que és un director alemany que a més s'han portat, si no premis, com a mínim nominacions als premis del cinema europeu i tot això, de manera que és una garantia i és una pel·li que fa passar bé. Fa bona pinta, la recomanem aquesta, no?
no? I tant, sense recances. Podem anar al cine, doncs, també, amb novetats, a banda de veure dels anys d'esclavitud i aquests deures pendents. Coses bones noves. Perfecte, Xavi, moltes gràcies i que vagi bé. Fins la setmana que ve. Adéu. Bon cap de setmana. Igualment.
Just a la fusta. Pràcticament dos quarts de dotze és moment, per tant, de connectar amb l'Institut de Sant Just per sentir la seva connexió setmanal, el seu posem-li veu. Al programa ens expliquen què hem fet aquests dies des de l'Institut. Per això, hi connectem tot seguit per escoltar la veu de l'alumnat de Tercer Deso de l'IA Sant Just.
Tots els divendres i des de Sant Just es veu. Us enribeu. Us enribeu. Us enribeu.
Hola a tots, un dia més tornem a estar amb vosaltres a Posem-li Veu. Avui tenim aquí els alumnes de sisè de l'Escola Montserrat. Parlarem de les activitats que ha preparat la Comissió de Coeducació per treballar el Dia de la Dona Treballadora, informació sobre el Saló de l'Ensenyament i, com no, els nostres personatges de l'Antiga Roma, que ens seguiran explicant les seves indagacions.
i us demanarem la vostra participació per a votar els vídeos que us han presentat en el concurs de clipmetratges, Desafiament a la fam del món. Comencem? Posem-li veu! Des de Sant Just des Verde
Aquí tenim a l'escola Montserrat que han vingut a visitar l'institut, acompanyats de les seves professores, la Pilar i l'Anna. I bé, anem a fer-los un parell de preguntetes. Bon dia, nois. Bon dia. Com esteu i com us dieu? Hola, jo em dic Melanie. Hola, jo em dic Sandra. Jo xifant. I jo em dic Marc. Què heu visitat de moment a l'institut? Expliqueu-nos què us ha semblat el que heu vist.
hem visitat la sala d'actes i una classe de primer de sol. Molt xules. Sí. La idea és que sí.
De moment heu vist l'edifici nou. Què us ha semblat? I les classes? Heu trobat diferència amb la vostra escola? Quines? Bé, jo diferències no moltes perquè és com una escola però és un institut, és quasi el mateix. Però... Diferentes persones i diferents instal·lacions. Potser l'estudi també una mica diferent.
Totes les restes, tot igual. Segurament heu vist la cafeteria. Us sembla una bona idea això de tenir una cafeteria a l'institut? Us agradaria tenir-ne una a l'escola? Sí, ens agradaria molt. Seria guai. Us ha agradat el pati salvatge que tenim? Sí, molt. No hem visitat gaire, però d'aquí a fora s'ha pogut veure i és bastant gran. Es pot jugar molt bé. Molt gran, molt gran. Teniu ganes de venir a l'institut? Per què? No.
Sí, bueno, una mica sí, però una mica no a vegada, perquè és tot nou, nos estudis, noves persones, amics... És un gran canvi que pot ser bastant bo. Al principi penses, quan arribi, el primer que penses és suspendre. Però bueno, quan arribes ja tens que acostumar i adaptar-te.
Doncs moltíssimes gràcies per haver estat aquí amb nosaltres a... Posem-li veu! I a continuació parlarem amb quatre alumnes més de la classe de sisè de l'Escola Montserrat. Hola, com esteu i com us dieu? Hola, jo em dic Alejandra. Hola, jo em dic Ferran. Hola, jo em dic Sara. Hola, jo em dic Fadi. Ara visitareu l'edifici vell. Us han dit què visitareu i què us ensenyaran?
Una mica, però estem contents per estar aquí perquè molts de nosaltres vindrem l'any que ve i per visitar i com estarem amb els companys de les escoles. Canviant de tema, us fa por venir aquí a l'institut i que us separin o ja us agrada? Bé, a mi m'agradaria... l'any que ve vindré i estic content perquè faré més amics i amigues.
A mi també m'agrada i així tindré més amics i coneixeré moltes persones i professores noves. Jo també m'agradaria per descobrir coses noves però és una mica més difícil per la dificultat de classes. A mi em fa una mica de por perquè no conec gaire ningú.
i, bé, nous estudis, nous amics. Creieu que les classes seran molt més dures que les de l'escola o que seran semblants? Bé, jo crec que tindran una mica més de canvi, només perquè tindran més dificultat, però crec que semblarien una mica menys.
Serà més difícil, però amb els anys ja hem tingut més capacitat per aprendre coses noves. I ara ens volem assabentar una miqueta del que esteu fent a l'escola. Sabem que fa pocs dies veureu acabar el projecte dels contes. Feu-nos cinc cèntims.
Vam començar que ens van vindre dos personatges de contes famosos a Un Llop i la Blancaneus i hem fet moltes coses però cada classe feia un conte diferent i als alumnes de sisè ens ha tocat fer la volta al món en 80 dies.
I bé, ha sigut un llibre emocionant i hem vist la pel·lícula i ha sigut els morts. Clarament hem tingut que buscar informacions de països diferents i que hem aprovut molt aquest conte. També hem fet obres per P3 i ens han vingut a visitar a cada curs un escriptor. Al final hem fet la truenda i ens hem disfressat del conte. Ja esteu preparant el ball de fi de curs?
Bueno, crec que no, encara no ha arribat l'hora. I bueno, ens estem aproximant les competències. Tot el seu temps. Doncs moltíssimes gràcies per estar avui aquí amb nosaltres a... Posem-li veu! Tots els divendres, de dos quarts de dotze fins a les dotze, des de l'Institut de Sant Just d'Esbert.
Tornem a l'antiga Roma. Allà, la setmana passada, vam conèixer dos personatges molt interessants. Bon dia, jo sóc aquí, d'altra vegada. No es podia imaginar com estava de contenta Ballasca amb la visita a la ràdio. Però la seva alegria ha durat ben poc. Les coses a Roma no van prou bé, sobretot per Ballasca, que malauradament no ha pogut venir. Ja us explicaré, ja. Ja els ets i uts.
Avui m'ha aixecat, després d'una bona dormida, per recuperar forces i poder continuar amb tot aquest embolic, d'estàtues d'assassins, conjures orientals i profecies. Veies que jo parlava sobre el llater Jaú, quan de sobte, picat a la porta, era en Quintòcul.
M'ha vingut a reclamar el deute del meu oncle, 25 talents, i com que jo ja els tinc, com que no els tinc, se'm van portar vellasca com a penyora. Ara sí estic fotut. No sé pas com me'n sortiré sol».
Aquest ha estat el meu moment, fet adaptatiu i escriptor tràgic a l'hora d'infinitar-me tal com César va dir. Així doncs he visitat totes les escenes del succès acompanyat per un militar humà. Segons aquest, després de César estigués el dret a Arsinoe i avisés a tots els vigilants.
El militar va trobar si no de tancada i no hi havia cap rastre de qui hagués sortit d'aquella cambra com hi era.
Com pot ser que 100 germanes siguin tan diferents? Una tota arreglada i ben vestida i l'altra els seus peus lligada com un gos. He decidit que podia treure més informació del senyor, així que li vaig dir a Cleopatra que ens deixés sols un moment. Ell assegura que se li va insinuar
I que ella el va rebutjar. Això suposo que haurà enforiscat César i també Arsinoe. També aquesta segons la meva impressió. No guanyaria res matant a César. Tot el contrari. És el seu enemic. Però gràcies a ell Arsinoe no ha estat condenat a mort.
Tot un embolic. L'únic divertit del matí ha sigut el trajecte de tornada amb un carro que m'han deixat conduir amb mi. Ai, ai, ai. Em sembla que avui s'ha notat l'absència de ballesca. Sí, sí, tens tota la raó. Estic molt atabalat i preocupat. Està clar que l'he de recuperar. Us prometo notícies seves la setmana que ve.
i des de Sant Just es veu. Us enribeu. Us enribeu. Us enribeu.
El tema de la setmana és el dia de la dona treballadora. I quines activitats estan dissenyades al centre? Us informem. Activitats en torns del dia 8 de març, dia de la dona treballadora, 2014. Per a ESO, hem organitzat, dins el pla d'acció tutorial, el visionat d'una pel·lícula per nivell, la llista de les quals s'esmenta tot seguit. La increïble però certa història de la caputxeta vermella, primer d'ESO. World Rider, segon d'ESO.
Sobre aquestes pel·lícules es faran activitats a les tutories i en les matèries que s'hi vulguin afegir. Per al batxillerat estan programades unes conferències, la data de les quals s'ha d'acabar de confirmar.
Dones científiques, a cura de Núria Solsona, primer de batxillerat. Dones escriptores, a cura de Mercè Otero, segon de batxillerat. Com veieu, ens estimula el desig de treballar a les aules els valors coeducatius per lluitar contra el sexisme a la nostra societat a favor de la igualtat d'oportunitats per a tothom. Tots els dilembros i festes en justes veus.
L'Ensenyament és una de les grans cites de l'àmbit educatiu a Catalunya. Tindrà lloc del 12 al 16 de març de 2014. La trobada agrupa diverses iniciatives adreçades a estudiants en general i a professionals del món de l'ensenyament, en particular amb l'objectiu d'oferir una informació àmplia i actualitzada de l'oberta d'estudis a Catalunya.
En el Saló hi participen expositors d'estudis universitaris, d'altres estudis superiors o complementaris, de formació professional i d'idiomes, de centres de batxillerat i de serveis per a l'educació. El Departament d'Ensenyament participa al Saló, a l'entrada del Palau 2, amb un gran espai que disposa dels punts d'atenció següents.
El taulell central, on es pot obtenir informació sobre l'oferta formativa actual, és a dir, el batxillerat, la formació professional, els ensenyaments esportius, els ensenyaments artístics professionals, l'educació d'adults, la formació a distància a l'IOC i els ensenyaments d'idiomes. També s'hi informa de les vies d'accés directe a alguns estudis i de les proves d'accés que cal superar per accedir-hi.
En aquest taulell, a més, s'hi habilitarà una zona destinada específicament a atendre professors. Els despatxos d'atenció individual són 12 despatxos on un equip de professionals amb experiència de l'orientació per triar estudis pot atendre de manera individual els estudiants i les seves famílies que ho sol·licitin.
L'aire d'autoconsulta, un espai dotat amb ordinadors de lliure accés on cadascú pot informar-se de l'oferta formativa que més li interessi. S'ofereix assessorament personalitzat sobre el web Estudiar Catalunya.
Aquest any es presenten com a novetat una mostra de les habilitats i competències professionals de l'alumnat d'ensenyaments professionals, una exposició sobre projectes d'emprenedoria a Catalunya. En el sector dels estudis universitaris trobareu informació sobre totes les universitats catalanes i sobre els estudis artístics superiors de disseny, conservació i restauració d'abents culturals, música, aliesmuc, art dramàtic i dansa,
a l'Institut del Teatre. També participa en el Saló de l'Ensenyament el Consorci d'Educació de Barcelona, que informa de l'oferta educativa global no universitària de la ciutat de Barcelona. Una novetat de l'edició d'enguany del Saló d'Ensenyament són els tallers d'Emprenedoria i Tecnologia. Dates i horaris. Del 12 al 16 de març de 2014.
Del dimecres a dissabte, de 10 a 19 hores, i diumenge, de 10 a 14 hores. Palau 2 del recinte final de Montjuïc. I thought that we were fine. I thought that we were fine. I thought that we were fine. El dinambre us i des de Sant Just es veu. Us en liveu. Us en liveu. My dear, we still have everything.
Bona nit.
Sant Justens, demanem la vostra votació. Us ho expliquem. L'alumne de primer d'ESO, com ja fa 5 anys, ha participat, dins el marc de la matèria de competència digital, en el concurs de la ONG Mans Unides, aquest any amb l'eslògan Desafiament a la fam del món. Hem presentat 26 vídeos elaborats en 5 grups d'alumnes.
L'objectiu d'aquesta activitat no només ha estat treballar l'àudio i el vídeo, sinó també altres objectius transversals com el treball col·laboratiu i la consciència col·lectiva.
Ara és el moment de donar a conèixer els vídeos i que arribin al màxim número de persones possibles, doncs la finalitat del concurs és conscienciar l'alumnat, la comunitat educativa i la societat en general de les desigualtats que hi ha al món. Així que quan més movem els vídeos, el missatge que es vol transmetre arribarà a més gent.
necessitem que entreu a la nostra pàgina web, www.insanjus.cat. Aneu al post del concurs i voteu els nostres vídeos. Com ho podeu fer? 306 passos a seguir. Primer, voteu. Animeu els altres alumnes, professorat, AMPA, pares, al barri, a tot el poble, a votar a la web del clip Matratges.
Des de la web del centre entreu a l'article, obriu el vídeo que voleu votar i doneu el botó M'agrada.
Segon, comenteu. Feu comentaris al vídeo escollit, ja que així la viralitat es multiplica i els comentaris als vídeos donen molt de valor i aconsegueixen aprofundir en el missatge que es vol donar i a veure a altres punts de vista. Tres, compartiu el vídeo escollit al vostre mur de Facebook, envieu-lo per e-mail, per Twitter i així també aconseguirem que més gent el vegi i que el pugui votar.
Animem a tots els santjustencs i santjustenques a votar-nos. No sigueu mandrossos.
I la cançó de la setmana és Demons, d'Imagine Dragons. Aquest grup ha superat totes les seves expectatives, amb un nou estil de rock i un nou i trencador que els ha portat a la fama. Aquest és una cançó més lenta del que ens tenen acostumats, però sens dubte ha estat tot un èxit. El videoclip de la cançó és un homenatge a Tyler Robinson, un jove fan amb leucèmia, que, i per desgràcia, va perdre la seva lluita. Escoltem Demons.
When the days are cold and the cards all fold and the saints we see are all made of gold. When your dreams all fail in the wounds we hail are the worst of all and the bloods run stale.
Fins demà!
It's where my demons hide. It's where my demons hide. Curtains call us the last of all. When the lights fade out, all the sinners crawl. So they dug your grave in the masquerade. Look and call it out at the mess you've made.
Fins demà!
It's where my demons hide It's where my demons hide They say it's what you make I say it's up to fate It's woven in my soul I need to let you go Your eyes they shine so bright I wanna save that life I can't escape this now Unless you show me how
Tots els divendres i festes en justes verds.
I això ha estat tot per avui. Esperem que hàgiu gaudit del programa tant com nosaltres. Us esperem en el pròxim programa, que vindrà carregat de nous temes i noves participacions que segur que són molt interessants. Adéu, Sants Justells. Ens veiem al pròxim programa a la mateixa hora. A... Posem-li veu! Ara hi ha aquí, sals i d'altres i des de Sant Just les veus.
Moltes gràcies als alumnes de l'Institut de Sant Just per aquest nou posem nivell, aquesta nova edició de connexió amb l'Institut. Ara el que fem abans d'arribar a les 12 en punt és parlar del temps, ho hem anunciat per primera hora, hem canviat l'horari al final també, i saludem ara el Carles R. de Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, què tal?
Per parlar d'aquest dia esplèndid avui, eh? Doncs sí, i a més a més, aviam, si vas amunt i avall, doncs massa roba no et cal, i si sobre estàs al sol, eh?, que molta gent... Hi ha una dita que m'agradaria trobar, gairebé la trobes per internet, que parla del sol del mes de març, que diu... Algú del...
que va per set, no? O sigui, si prens el sol al mes de març, el moreno que et dona el sol del mes de març és bo que és molt més... Mira, jo diumenge hoig està una hora... una hora i mitja potser el sol i va quedar la marca de les llores de sol. Sí, sí, crec que no estic transparent. És una dita tradicional i que feia referència a això, no? Que si prens el sol pel març et dura més temps. És un sol més durader, no sé, no rima ni en pintura perquè no és ben bé així.
M'he trobat un que diu, a mitjans de març el sol ja fa ombra i canta la losa. Aquest no és, eh? No. Sol de març porta refredats, aquest seria per tu. Aquest és el meu. I març ventós i abril plujós. Mira, llavors vol dir que realment abril plaurà, no? A veure si el trobo. Doncs el fet és que... El sol de març, perdó. Què diu? El sol de març es nota...
No, perquè ja... Set anys. Però és que ara no... A veure, un segon. Sí, hi ha alguna cosa del 7, eh? Febrer, març... Sí. Aquesta vàgina no se la coneixes, aquesta de tota la de... És la de refranys? És aquesta o no? Crec que sí que és una així atronjada. És verda, la que estic mirant jo. Dites i proverbis de març. Estava amb aquest del sol de març. Estava vinculat a un 7, eh? Un porta refredats i l'altre. El sol de març es nota set anys a la cara. Veus?
Tampoc rimava, però... No rima gens. Igual era una persona albina que se li va ocórrer a prendre el sol i va quedar cremat durant 7 anys. I sol de mars, pigues i barbs. Mira, ja comences a suar, la pell comença a transpirar i passa el que passa. Sí, sí. Mars, falsa primavera, que enganya el bestiar. També està bé, que...
Marc Marcador, que de nit fa fred i de dia calor, aquest està bé. Això és el que volíem comentar i començar amb aquest espai, perquè hem de vigilar una miqueta amb les temperatures. A la nit es nota, eh? Sí, tenim gairebé 17 graus, la mínima ha baixat fins als 8, hi ha molta diferència, si ara estàs al sol, el que dèiem al començar, doncs està de conya i amb una camisa i prou, doncs ja fas.
i realment després amb aquesta camisa et vas passejant, fa que al vespre arribes a la nit i la temperatura comença a caure i clar, amb 10-11 graus que puguis estar al vespre o a la nit, doncs ja anar amb camises una mica abusarat. Llavors és aquest joc que hem de jugar a les capes i aquests dies ho tindrem una miqueta així. Ahir encara teníem alguns núvols, tot i que la temperatura va remuntar fins als 15 graus, avui ja estem a 16 graus, o sigui que això pot arribar als 17 tranquil·lament aquest migdia.
Una temperatura molt agradable, amb un cel serè, amb boines a l'interior, és el que toca a vegades quan hi ha anticicló. Però bàsicament hem de parlar de molta tranquil·litat, d'un temps molt estable, que no només ens afectarà avui divendres, sinó que, com dèiem dies enrere, abarca el cap de setmana i bona part de la setmana vinent. O sigui que poques coses a dir pel que fa al temps.
Hem de parlar d'estabilitat, de sol i de temperatures molt agradables. I sembla que fins i tot aquest cap de setmana podríem pujar una miqueta més. O sigui, que no seria d'estranyar trobar dissents o divuits i contrastar amb les mínimes, que aquestes sí que no es belluguen. O sigui, les mínimes continuaran baixant fins als 8 o 9 graus, però clar, si fem 18-8 ja hi ha un ample tèrmic bastant important com per menjar uns bons encostipats.
Així doncs que anem al tanto amb els encostipats, al migdia s'està molt bé, però a la jaqueta portada penjada al braç, o lligada a la cintura, o com es feia abans quan jo era jove, que se lo lligaven al coll, doncs el jersellet de torn. Maixes de pijó, no? Sí, sí, en aquelles épocs havien de pijó. Els pijós han perdut una mica.
Sí, ara han evolucionat, no? Ara han canviat cap a diferents tribus urbanes. Ara hi ha bijus que porten marbles mulles. Exacte, exacte. Semblen bruts en comptes de bijus. Però bé, com diria el meu avi, aquests van bruts. Doncs això, molta tranquil·litat, molt de sol i una mica de ràbia, perquè estan constipats en aquest temps primaveral, doncs fot una mica de ràbia. Mira, un altre refrany que m'agrada, que és quan el març fa de maig, el maig fa de març.
Alguna vegada s'ha vist neval més de maig, fins i tot a Sant Just. I recordem a Sant Just que ara fa aproximadament 21 anys, un dia com avui ens aixecàvem amb el terra ben nevat i havíem tingut gairebé 25 centímetres de neu. Va ser l'any 93, que ho vam comentar l'any passat. Sí, és veritat. Però entre el 3 i el 6 de març vam tenir dos dies de neu, no un, dos. Uh-huh.
I el tou de neu superava els 20 centímetres en algun punt del poble. I demà en farà 5 d'aquella nevada, també. 5, no? 4. 4. El 2010 era. Sí, que el març marsot tampoc no ens en podem refiar massa, però bé, recordem que tot i tenir primavera, doncs que el març és molt variable i depèn de l'època de l'any, doncs podem estar parlant de nevades que no han passat amb tot l'hivern i que passen el març a costes baixes.
I ara tenim una primavera, però que és enganyosa, i que és molt important deixar-ho clar. Aviam, estem dient el fet aquest, que les temperatures de cara als propers dies seran molt positives, seran molt agradables, serà pràcticament primavera, però això no vol dir que la segona quinzena de març tornem a Valors d'hivern, perquè encara estem en un procés cap a la primavera. Si estéssim al mes de maig, estéssim en aquesta situació, diem, bueno, aquí ja no passarem. És diferent, en aquest cas podem canviar. Hi ha un altre que diu, pel març qui no té sabates ja pot anar descalç.
Tampoc rima. I després, pel març, corre el diable per totes parts. Aquest no acabo d'entendre el significat. Si el diable és el bé, no ho sé. En fi, és el refrenyer català. També instauraràs el teu programa, com fa en Domènech.
No, no, no, però m'ha fet gràcia. No sabia que n'hi havia tants, eh? Està plegat. Sí, sí, sí. A part dels típics que sentim, doncs... Hi ha els típics que rimen i que dius, bueno, som bonics, som macos i tal, però va haver un dia un que es va animar, no va fer el que rimés, llavors aquí s'hi va apuntar tothom, perquè, clar, si no cal que rimi, pots dir el que vulguis. Clar, clar. Llavors ja hi ha un ventall bastant important. Sí, sí. En fi, doncs, Carles, moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana, igualment.
Un minut i les 12 en punt del migdia, moment en què connectarem el butlletí de Catalunya Informació. Ens posarem el dia d'actualitat Sant Justenca també amb el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornarem després a les 12 i 10. Us hem anunciat, farem una taula rodona arran del Dia Internacional de la Dona per parlar de diferents qüestions, de les activitats que es fan a Sant Just, d'empresa, de l'avortament en diferents llocs.
representants d'aquests àmbits que hem convidat avui al Just a la Fusta i acabarem també parlant de les notícies curioses de la Rosi Sort això serà a l'última hora del Just a la Fusta
Catalunya Informació. Són les dotze. Crimea continua endavant amb l'anecció a Rússia a la ciutat de Sebastopol amb un estatus especial perquè és la base de la flota russa del Mar Negre. Vota a favor de passar a formar part de Rússia.
Ja declaren davant del jutge els dos presumptes autors de l'incendi d'Horta de Sant Joan el 2009, en què van morir 5 bombers. El jutge de Gandesa està acabant d'instruir la causa després que l'audiència de Tarragona exculpés el cap de l'operatiu dels bombers.
Dues joves que protesten contra la reforma de la llei de l'avortament s'han enfilat i estan encadenades a la portalada de Santa Maria del Mar a Barcelona. En una pancarta reclamen el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. Aquest matí una delegació de bisbes catalans es reunirà amb el papa francès al Vaticà. En les dues hores previstes de trobada parlaran de la situació de les diòcesis catalanes i també es preveu que es tracti el procés sobiranista.
El preu dels pisos s'ha tornat a baixar el quart trimestre del 2013, després del repunt puntual que hi va haver als mesos d'estiu. En el conjunt de l'any, la vivenda s'ha baratit un 7,2% a Catalunya, amb la qual cosa ja s'acumulen 6 anys de davallades.
Elton John obrirà el 4 de juliol al Festival de Cap Roig a Calella de Palafrugell, el cartell de la 14a edició del certamen empordanès, també destacant Pet Shop Boys, i Robert Plant, el cantant de Led Zeppelin. Catalunya Informació. Ara els esports. Aquest matí tindrem llista de viatgers del Barça per anar a Valladolid. Segons ha pogut saber Catalunya Informació, el club vol fer 4 o 5 incorporacions, una per línia, per reforçar l'equip de cara a la temporada que ve.
D'aquí uns minuts debut Adelme Chala al Mundial Indoor d'Atletisme. Avui també comença la Copa del Rei de Waterpolo a Sant Andreu. Juguen Barça i Lugo en futbol sala. I també els tres catalans a l'alep de bàsquet.
I pel que fa al temps, ambient assolellat amb bona visibilitat i temperatures en lleuger ascens. A partir del migdia s'esperen valors força suaus i pròxims als 18 graus en molts indrets del país. Només a les fondalades interiors el termòmetre li costarà pujar una mica més. A aquesta hora passen gairebé 3 minuts de les 12 del migdia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Jaume Rui deixarà de ser president de l'Associació de Veïns de Sant Just aquesta tarda. Avui tindrà lloc l'Assemblea General Ordinària de l'Entitat, on s'ha de renovar la Junta, i Rui ha anunciat que no repetiran el càrrec. Han estat 4 anys de feina intensa per Jaume Rui i per la Junta actual, però l'encara president assegura que ja és hora de deixar pas a algú més jove perquè s'encarregui de les tasques de l'Associació de Veïns.
Rui ha explicat que han estat quatre anys on s'han aconseguit coses positives, com avançar en les iniciatives legislatives populars dels desnonaments i de la renda garantida ciutadana, però que també han comportat algun mal de cap. De fet, Rui assegura que la Junta entrant ja té feina a fer. Sobre la taula hi ha dos temes importants. La millora de la freqüència de pas de la línia d'autobús L10 pel Mas Lluí,
i la instal·lació d'un desfibrilador a la policia municipal. Tot plegat es debatrà avui a l'Assemblea de l'Associació de Veïns, que tindrà lloc a les 6 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall.
Sant Just celebrarà el Dia Internacional de la Dona amb dues coreografies col·lectives, un lip-dub i un flash mob. Són dues coreografies que es faran avui i demà per reivindicar els drets de les dones i fer més participativa la commemoració a nivell municipal. Tindrà lloc el Casal de Joves. El flash mob és un ball que organitza el casal avui a les 6 de la tarda, obert a tothom qui vulgui participar-hi. Al web casaldejoves.com trobareu l'enllaç a la coreografia que ha penjat l'equipament a internet perquè els participants aprenguin les passes.
I demà dissabte al matí, a l'exterior del casal, es gravarà un lip-dap amb dones de Sant Jus sense el límit d'edat. Serà d'11 a 2 del migdia.
I acabem amb un apunt esportiu, i és que l'equip sènior de l'Hockey Club Sant Just ha jugat demà la permanència nacional catalana. Per això, el club i la seva afició fan una crida a tots els santjustencs i santjustenques perquè omplin les grades de la bona aigua demà a la tarda. El sènior, dirigit per Carles Marín, s'enfrontarà al Club Patí Masíes de Voltregà, cohe de la categoria, i necessita els tres punts per seguir viu a la competició.
A través del Twitter s'està fent una campanya per difondre-ho i donar suport als locals. Ho podeu seguir a través de l'etiqueta Remuntada Nacional Catalana. El partit tindrà lloc demà a les 7 de la tarda a la Bona Aigua. I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
I hurt myself today To see if I still feel I focus on the pain The only thing that's real The needle tears a hole
What have I become? My sweetest friend.
Bona nit.
You stay the hell away from me, you hear?
The feelings disappear You are someone else I am still right here What have I become My sweetest friend
Everyone I know goes away in the end And you could have it all My empire of dirt I will let you down I will make you hurt
If I could start again A million miles away I would keep myself I would find a way
Just a la fusta.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concessos al cinema. Nits d'electrònica ara és bit.
Fits, molt més que nit electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta.
Ara passant 11 minuts de les 12, aquesta hora parlem del 8 de març, demà és Dia Internacional de les Dones, una data que serveix per continuar reivindicant les desigualtats entre dones i homes. A Sant Just ho hem anat comentant aquestes setmanes, es fan diferents actes, avui i també demà, per exemple, una lit d'àvem dones de totes les edats i avui també hem volgut convidar a diferents persones relacionades amb àmbits on encara cal incidir, com ara el món empresarial i sobretot la recent reforma de la llei de l'avortament. Per això avui just a la fusta
Hem convidat a Gina Pol, regidora de polítiques de gènere a l'Ajuntament, també a la Lourdes Raja i Montserrat Farràs de Dona i Empresa, i a Santiago Marambió, ginecòleg i un dels membres que va crear la primera clínica d'avortament de Barcelona. Els tenim ja aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern. Molt bon dia a tots quatre, què tal?
per parlar de diferents qüestions perquè és veritat que els últims anys potser el dia de la dona ha anat derivant entre accions lúdiques, accions reivindicatives i aquest any, això sí, aquest 2014 sembla que cal reivindicar potser més que mai d'alguna manera aquesta reforma de la llei de l'avortament ha tornat a recordar que hi ha moltes coses a reivindicar però sobretot el fet de no haver de tirar enrere es posa sobre la taula com ho veieu tot plegat?
Jo el primer que diria és que anul·laria del nostre llenguatge la paraula reforma, perquè no es reforma res, el que es fa és derrogar una llei. Reformar és millorar, canviar, però aquí no, aquí agafen una llei que donava un dret...
la tiren a terra i en fan una altra que et treu el dret. Per tant, com tots sabem i els periodistes millor que ningú, les paraules les carrega el dimoni, no? I llavors els polítics sempre miren d'utilitzar aquella paraula que, diguem, fa més agradable el que ells estan fent. La paraula reforma no és més que un intent de suavitzar el que és un atemptat contra un dret, que és el canvi aquest de llei. Com ho veieu les altres...
Doncs sí, jo estic totalment d'acord. I una altra cosa que també voldria dir és que jo no m'agrada el dia de la dona. El dia de la dona sempre, cada dia. No hi ha un dia de l'home, que jo sàpiga. Tindria que ser dia. Potser sí.
No, però aleshores, aviam, Dia de la Dona, és com un favor, Dia de la Dona. Doncs no, Dia de la Dona és cada dia, cada dia. I no és un dia, vull dir, és això, vull dir, és reivindicar, és el treballar, és el dia a dia de totes les dones que treballem i de totes les dones que no treballem, i que no es treballa, que estan a casa, que també és una feina. I amb el que deies tu del tema de la llei, estic totalment d'acord, vull dir, és un atemptat contra les llibertats, però no tan sols amb aquesta llei, vull dir.
N'hi ha més, n'hi ha més. A moltes, eh? A moltes. Si podem referir a aquesta... Tu només estàs utilitzant la paraula reforma perquè el polític s'ha inventat aquesta parauleta per dissimular el que està fent, que és un atemptat. No, i a part en un moment que en el teu entorn el que veus és que la dona cada vegada té més dificultats per quedar embarassada, per tenir criatures, cada vegada hi ha més dificultats a la parella per poder concebir...
Les dificultats socials, vols dir? No, inclús físiques, no? Cada vegada hi ha més dones que tendeixen, home. El que passa és que el que tindríem que mirar de protegir és que les dones es poguessin abraçades quan la natura ha previst que ho facin. Que l'entorn laboral... Que és entre 18 i 25 anys, clar, com que les hem condenades...
A tindre que fer tota una sèrie de coses perquè no poden fer-ho, doncs clar, quan ho volen fer-ho, la seva fertilitat ha baixat. Perquè a la natura li importa un bledo que sabíem parlar, que tinguem neveres, tot això li és igual. Està organitzada al marge de nosaltres, no? I el que té previst, per això una dona de 14 anys es pot quedar embarassada. Perquè la natura ha previst que pugui. Per tant, no és dolent naturalment parlant.
És algú dolent, socialment parlant, perquè condemnem aquesta dona a no estar educada, a minvar les seves possibilitats, però això és culpa que nosaltres no hem sabut organitzar-se per treure el màxim perfil de la natura en aquest cas. Tindríem que incentivar, entenc jo, que les dones poguessin ser mares i això no els fos un problema després en les seves oportunitats de la vida, no?
Un incentiu que també lligaria amb tot el tema de la conciliació, que moltes vegades ho hem parlat o ho parlem quan arriben aquestes dates, que comparant, per exemple, fins i tot dins de diferents països, aquí on vivim nosaltres, sembla que de venços en fan poquets, o es fan molt a poc a poc, i no són suficients, de vegades són més de paraula o lleis que realitats en aquest sentit.
Jo, d'entrada, haig de dir que em considero una persona poc obedient. I com que soc poc obedient, tot el que ve imposat, tot el que ve per llei, d'entrada, em desagrada. Tant sigui positiu, per dir-ho d'alguna manera, o en prou com en contra de les coses. Ni m'agrada que em diguin que no puc avortar, ni m'agrada que m'obliguin a...
A seguir unes pautes socials, que és el que em deien, perquè és l'època que et toca millor per estar embarassada, que és l'època que t'hi pots adaptar perquè ara tens unes qüestions professionals que no pots deixar, que d'alguna manera també et ve per una obligació imposada pel sistema de vida que vivim. A mi no m'agrada.
M'agrada explicar, quan sento coses així, sabeu qui va ser el primer govern que va fer una llei decididament anti-avortament? Perquè ningú ho sap, o gairebé ningú ho sap, no? La Revolució Francesa.
Per tant, tots som membres d'una societat que té unes determinades necessitats. I llavors aquestes determinades necessitats configuren moltes vegades el que... Aquella cosa que va dir egalité, fraternité i tot això, doncs va dir a les dones per tu no. Per tu no, perquè privava a la societat d'un soldat, d'un ciutadà i d'una persona que pagava impostos. I avui dia ho he tornat a sentir, això. He sentit...
parlar d'una cosa que se'n diu economia social. Llavors aquesta economia social, hi ha una càtedra d'economia social a l'Abat Oliva, és una universitat que té un mercat sentit religiós,
I hi ha un senyor que es diu Miró Iardevol, que ha fet un llibre, és el que té aquesta carta, que ha fet un llibre on declara les dones que avorten defraudadores socials, no? Perquè li està prenent un cotitzador, un futur cotitzador a la seguretat social a l'avortar.
És a dir, cada moment històric configura a vegades unes determinades necessitats i encara que siguem desobedients, com tu dius, a vegades, inclús sense ni siquiera donar-nos en compte, estem col·laborant amb allò que la nostra societat necessita en aquell moment, no?
No, no, és que per això jo mateixa vegades m'enfado amb mi mateixa, perquè jo em considero poc obedient. Això no vol dir que no segueixi les normes, no? El qual em crea a vegades una important contradicció. Clar, d'alguna manera també aquesta llei, encara que tirin, potser no tirarà endavant tal com està prevista, potser hi ha alguns canvis, però se seguirà avortant, no? És a dir, tot això que fa és que compliqui en realitat un procés que ara, és a dir, que socialment es podia acceptar o que estava entès com una cosa que...
que es pot fer i no passa res, tot això tindrà aquestes connotacions complicades, com potser de fer-ho d'amagat, de fer-ho... Bé, jo he sigut assessor de la ministra Viviana Aïdo. He estat dintre dels processos que segueixen els polítics per portar endavant algú
que en definitiva estava demanant la societat. És a dir, recordem que aquesta llei d'avortament que tenim ara, la promulgada el 2010, es posa en marxa perquè hi ha dues entrades de la Guàrdia Civil, concretament, una amb una clínica de Barcelona i una altra amb una clínica de Madrid. Això demostra que la llei anterior, que era una llei que, si voleu, s'assembla inclús a la que ens volen proposar ara,
una llei on necessitàvem dos metges que certifiquessin que hi havia una malformació fetal per poder avortar i ho limitava a les 22 setmanes, però que per contra es necessitava un metge, de l'explicitat que fos, que digués que aquell embaràs resultava un problema per la salut d'aquella dona, fos psíquica, física o el que fos. Un metge ho hauria de certificar. En demanen dos. Si llavors en vam trobar un, en trobarem dos.
Però torno a dir, aquella llei va permetre que aleshores avortessin a Espanya. No solament que avortessin a Espanya les dones espanyoles o residents d'Espanya, sinó que venien de tota Europa perquè aquella llei... o les portugueses, les alemanes, les ingleses, les daneses, les italianes... O sigui, per què? Perquè aquella llei tenia una particularitat que era per risc per la salut de la dona no tenia límit de setmanes, mentre que totes les altres lleis d'Europa sí que tenien límit de setmanes.
Per tant, ara, la llei que ens faran, després del tràmit parlamentari i després del reglament de la llei, que els reglaments de la llei a vegades són pitjors que la pròpia llei a l'hora de permetre, de prohibir, o són millors que la pròpia llei a l'hora de permetre, després de fer això, les espanyoles es trobaran, diguem, que tindran que fer uns tràmits o el que sigui per poder avortar. Dubto que es quedin sense avortar, tal com a vegades apocalípticament s'està presentant. Però perds la cobertura. No, no, no, la cobertura no, perquè no han dit que ho trauran...
de la cartera de la solidaritat social el problema per mi fonamental són dos un, que li treuen o no donen un dret, és a dir
Amb aquesta llei se li reconeix a la dona el dret de decidir si és o no mare davant d'una imposició biològica com és l'embaràs. L'home no s'embarassa perquè biològicament no pot, la dona és la que s'embarassa i la dona, a conseqüència d'això, la seva vida queda compromesa. Per tant, entenem avui dia que dintre de les llibertats està que aquesta dona decideixi si aquesta situació li és o no li és convenient. I si no li és convenient, ella soleta decideix el que vol fer.
En canvi, si necessita un tercer que li firmi que sí que ho pot fer-ho, ja no és una decisió personal i, per tant, li hem pres un dret. Aquesta és una cosa. I l'altra cosa important d'aquesta modalitat de lleis és la inseguretat jurídica dels professionals.
És a dir, el professional, algú, té que dir que sí, que aquesta dona està bé, que avorti per el que sigui, i ho firma, i posa un número de col·legiats darrere, i llavors algú, com el senyor Mario Gardevol, pot considerar que allò no ho ha fet bé, que aquest professional ho ha fet per diners, o sigui, ho ha fet per qualsevol motiu, menys pel bé de la dona. Llavors, li posa el que se'n diu un litigi estratègic.
Els litigis estratègics són litigis que no es fan per guanyar, es fan només per emprenyar o perquè se'n parli. És igual que guanyis o perdis. El senyor Miró Ardova va presentar una demanda a la Fiscalia de Barcelona, una jutja va enviar la Guàrdia Civil a una clínica a Barcelona i 16 persones se'n van anar a la presó. No ho oblidem. Evidentment, van sortir de la presó amb llibertat condicional. I tres anys i mig després els han absolt.
Per tant, per què s'ha fet això? Si ja se sabia que era absolutament. Això es va dir des del primer dia. Però, que se'n va parlar, es va pressionar... Si tenim una situació d'inseguritat jurídica pel professional, només els professionals heroics, o les professionals heroiques, o els que no tinguin altra sortida, seran els que ho faran. Els heroics, gràcies, però no n'hi ha masses d'herois. I, en canvi, els que no tinguin altra sortida no seran els millors professionals.
o potser també es poden trobar que trobar aquest professional heroic sigui un problema de distància. Per exemple, com passàvem la llei anterior, que les dones italianes tenien que vindre i encara avui dia tenen que vindre a Espanya. O sigui, per una dona que ha d'anar a un altre país, amb un altre sistema sanitari, amb un altre idioma, per una cosa tan personal com és una interrupció d'embaràs,
doncs crec que no és una cosa bona per la seva salut. I clar, després ens diuen, les dones que avorten totes queden després amb un marxamo psiquiàtric a la seva vida. Home, clar, si una persona per fer qualsevol cosa la portes a petades, li escopeixes, li insultes i dius a tot, clar, que li quedarà un marxamo psiquiàtric, això no cal que siguin avortament, pot ser amb qualsevol altra cosa.
Aquestes connotacions que dèieu, que un dels temes també és que socialment semblarà que estiguis fent, o socialment no, legalment, semblarà que estiguis fent una cosa mal feta, en aquest sentit.
Bé, la llei anterior, que ja dic, també t'hi havia que portar un psiquiatre, la veritat és que jo no vaig veure dones que quedessin malmeses, perquè vam fer un estudi amb la universitat, amb la càtedra de psiquiatria de l'Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit pel doctor Volvera, vam fer un estudi, va durar 8 mesos, un estudi molt ben fet, i es va demostrar que ahir no hi havia impacte psicopatològic. Però això no depenia que la dona portés o no, sinó que depenia de l'acompanyament.
De fet, és una demostració més que la política, d'un certa manera, va molt llunyana de la població. Aquesta política. Aquesta política.
Jo et diria que fins i tot generalment els polítics en general. Els polítics en general van a remolc. Jo penso que avui en dia la societat civil està fent moviments bastant importants per tirar endavant una cosa. Ara estem veient una miqueta al revés. Els polítics s'agafen una miqueta a la iniciativa de la gent. Com deu ser.
Com ho hauria de ser, exactament. Aleshores, és això, vull dir, és posar pals a la roda a llibertats. Per què? Per això, perquè tu deies, vull dir, perquè interessa, en certa manera, tots declaracions, com no fan massa una comunitat autònoma de fa dos dies, unes declaracions que dius, bueno...
No hi ha per on agafar-les, no? Què és? Política, ni més ni menys. O sigui que estem en una societat envoltada d'una sèrie de polítics nefastos, realment, amb unes idees i unes lleis que volen posar que totalment no toquen de pes a terra, al contrari, tots són protocols, tots són problemes, no pots tirar endavant cap iniciativa.
i manques de llibertat. Començant des dels gossos, començant per les dones, començant una miqueta per tot. Penso que hauríem de fer-nos una miqueta de reflexió, tots plegats, de dir on anem a parar. La llibertat, què ens representa? Tantes lleis representen una manca de llibertat. És una manca d'aquesta, és contra...
No té sentit. I a nivell... A veure, una cosa, amb això estic d'acord amb el que està dient la Lourdes. Jo vinc d'una generació on la gent de la meva època anàvem a portar a Londres. Jo soc l'inventor de Londres. A Londres jo he viscut unes... Personalment, per sort, no vaig passar per aquí, però tinc algunes amigues que vaig passar per aquí i algun viatge a Londres he fet acompanyament. Llavors, des d'aquí a Barcelona hi havia una organització perfecta.
La vam fer bé, sí. Saps on surt això? De l'Hospital Clínic. Ja. El primer centre de planificació familiar. Hi havia aquesta agència de viatges, eh? Sí, clar. Ens vam trobar amb el problema que fèiem amb les dones que necessitaven avortar, perquè avortar sempre és un estat de necessitat, mai és una cosa divertida. Exacte. La gent no diu, deixa'm embarassada, que tinc ganes d'avortar. Això no ho he sentit mai jo.
doncs vam haver de buscar una solució i hi ha dos metges d'allà de l'Hospital Quínic que ens van córrer, si no podem fer-ho aquí busquem un país on es pugui fer i ens en vam anar a Londres i allà vam anar a preguntar i anàvem despistats i vam conèixer una persona que es diu Timothy E. Ruter que és una de les persones que va assessorar també amb el govern espanyol en l'època de Felipe González bueno, de l'Ernest Llucs perquè el senyor Felipe González per ell no haguéssim tingut mai una llei també us ho dic
La prova és que quan es va voler posar el quart supòsit en la llei espanyola del 1985, que el quart supòsit és el truco que van utilitzar els inglesos per passar a una llei de tipus europeu, de tipus de Simone Weil, que va ser la francesa, que va ser la que va fer la interrupció voluntària a l'embaràs, en tenim per voluntari, que és la voluntat de la dona la que la fa legal.
o voluntarietat que jo vull avoltar. Només faltaria. Però vull dir, a la terma d'interrupció voluntària, la voluntarietat es refereix que la voluntarietat és el que ho fa al·legant. Els ingressos tenien una llei anterior que era de supòsits, com la que teníem amb Timex Espanya, o el que volen posar-nos ara, que és només pots avoltar si es dona una circumstància determinada. I algú ho ha de certificar o ha de quedar demostrat.
Els incassos, quan es van trobar amb això, en lloc de canviar la llei, tota la llei, el que van fer va ser introduir un altre supòsit, que era el supòsit socioeconòmic. Llavors, la dona només tenia que ella dir que, per motius socioeconòmics, si ens entrem quin, no volia continuar amb l'embaràs.
I així, d'una manera molt senzilleta, això es va intentar fer a Espanya quatre vegades. I al PSOE mai entraven tots els que havien de votar perquè no hi hagués suficient vot. Una de les vegades va faltar un sol vot, i aquest sol vot, si el senyor Felipe González allò d'estar en un passillo que hagués estat a la càmera votant, s'hagués aprovat el quart supòsit.
O sigui, que podríem haver tingut una llei com la inglesa que resol tots els problemes de voluntat de la dona i els d'indicació de la dona, que això m'agradaria dir alguna cosa al respecte també, que és que tenim moltes dones que no volen fer-ho per la via de la voluntarietat, que és l'article 14 de la llei, sinó que volen fer-ho per l'article 15, que és l'article de la indicació.
Per què? Perquè el que diuen és, escolta, que jo no estic avortant perquè vull, perquè per ells vulguer és donar-li un sentit frívol al fet de fer-ho. Jo ho faig perquè ho necessito i vull que això consti. O sigui que l'avortament té moltes, moltes, moltes portes secretes, té molts prejudicis i té moltes...
i que amb tots els seus prejudicis i sense haver estat present mai amb el problema de manera real i en contacte, agafa i llegir-la en funció d'unes idees que normalment són les seves i que venen de la seva ètica. I l'ètica és per cadascú, però no pots imposar la teva ètica. Heu parlat de política, Gina, com a regidora suposo que també vols dir alguna cosa, no? No sé si vols rebatre l'ordres.
discrepo de la Lourdes, no?, tot i que me l'estàs molt, però clar, cadascú té el seu punt de vista. Jo crec que a vegades es parla del polític o la política com si no fos un ciutadana més, no?, i jo em puc dedicar a la política de forma temporal, però sóc una ciutadana més que ve que els problemes igual que qualsevol que convisqui amb mi, no sé, al comitat de veïns, el que sigui, no?,
Potser sí que hi ha una èlita política que està en una determinada posició, però no es fa perquè si les coses, els que estan governant ara ho fan perquè tenen una determinada ideologia, una manera de pensar i volen defensar uns determinats postulats o depèn de quins sectors més religiosos i tal. I hi ha un altre tipus de fer política que potser és la que hauríem de buscar i d'impulsar. Ciutadania que vol millorar el que té i que busca les eines per fer-ho i actualment la manera de fer-ho és canalitzant-ho a través d'alguna organització política o alguna plataforma d'algun tipo. Vull dir que
El canal ha de seguir sent el mateix, però hem de millorar-lo i buscar-hi la manera que sigui més efectiu. Discrepo. Clar, aquesta és la meva manera de veure-ho. Discrepo. O sigui, la democràcia representativa està morta. I això ho diu Twitter. No ho dic jo. Ho diu Twitter. Ho diu la gent amb la que prenc una cervesa.
Ho diu Facebook i ho diu els canals perquè la població s'expressa. L'únic que no ho diu... Això s'ha de millorar? No, no, s'ha de millorar, no, s'ha de canviar. S'ha de canviar. O sigui, la democràcia ha de ser participativa. Si no, no és democràcia. I llavors això inclueix el referèndum i ara mateix a Suïssa, per exemple, el govern...
El govern, que a més a més és un govern de concentració, per tant, mai es dona la situació aquesta que el que diuen uns, l'altre es tenen que dir el contrari només perquè toca, sinó que com que estan tots en el govern per promulgar una llei s'han de haver posat de còria. Per tant, ja no es dona aquesta vergonya... No, majoria absoluta és que no et permeten cap discussió. No, és que no hi ha majoria absoluta, perquè el govern està composat matemàticament segons el número de representació que has aconseguit a la votació.
Però, a part d'això, tenen uns referèndums que tu pots fer només amb 10.000 firmes. I, a més a més, cada diumenge es vota tot, el municipal, el cantonal i el nacional. I les úniques que són obligatòries, perquè si no et posen una multa, són les nacionals.
Bé, ara el govern acaba de fer un acord, el govern suís acaba de fer un acord amb la Comunitat Econòmica Europea, des d'un punt de vista de transparència fiscal. A algú no li ha agradat, ha reunit les firmes suficientes, ha fet un referèndum i el poble li ha tombat la llei al govern. I el govern ha tingut que dir a la Comunitat Econòmica Europea que ho sento, el meu poble no vol.
I això és el que crec que tenim que anar. I crec que els municipals, els que sou polítics municipals, no els ficaria, jo exactament, especialment de municipis petits, no els ficaria tant dintre d'aquesta idea que estàvem parlant. Per una senzilla rosa és perquè tu vas pel carrer i et veuen.
el futur és el polític aquest que acaba i agafa una distància amb la realitat impressionant perquè no es baixa del cotxe oficial blindat per res va estar al lavabo amb el cotxe blindat aquesta persona arriba a tindre una desconnexió amb la realitat i dic jo que hi he assessorat
governants no municipals, sinó diguem d'un nivell una mica més alt, doncs els veus, eh? Ni idea. I a part de ni idea, no els hi pots dir que no tenen ni idea. Ui, s'ho agafen molt malament. Saps el que has de fer? Anar parlant i llavors se'ls acut.
I quan se'ls jocot, dius, ah, miri, és bona idea, eh, aquesta que tinguis. De forma subtil has introduït la manera que vols que vegi el món, no? És com hi ha que fer, no? És així. Per tant, amb aquests temes, i a més a més aquests temes són molt punyents, perquè a més a més d'això que hem dit, la Revolució Francesa, quan va prohibir l'avortament, tenia un motiu, que eren quatre monos. Però ara, ara és molt curiós que a mi em vinguin i em diguin, no, és que clar...
Està baixant la població, escolti, està baixant la població a la seva escala, perquè resulta que en el món hem passat de quan va morir Kennedy érem 3.000 milions i són 7.000 milions. Tot això que esteu veient a Ceuta, que la gent va corrent mil i escaig persones per passar una valla, que la gent es mor, què és? Això és un problema de superpoblació.
I al Cairo, l'any 95, es va fer una reunió d'estats, amb una conferència de població i desenvolupament, que és el que va fixar les normes del que avui dia en diem salut sexual i reproductiva, i es va considerar de primera ordre i de primera necessitat facilitar a les dones els mitjans anticorps... Primer, la informació. Segona, la formació.
Tercera, els mitjans anticonceptius. I quarta, la Borsa I. I això es va considerar en una reunió dels assajos. Sabeu els únics països que van estar en contra? Vaticà i Irak.
els seus nois presos. Tots els altres van estar d'acord. I quan un país està d'acord amb una conferència internacional, sabeu el que ha de fer quan arriba al seu país? Posar en marxa allò que s'ha aprovat i s'ha ratificat en la conferència internacional de drets humans, de drets del nen, de la dona, de la població desenvolupada. Doncs no es fa. El senyor Gallardo no està fent això.
Per això de vegades diem que una cosa és fer lleis o dir noms, dir no, no, intentarem fer això i l'altre és que tinguin... Exacte. A Canadà estan sense lli d'avortament per això. Va haver un cas de judici on l'advocat defensor de la dona i del metge va plantejar que si volien condemnar aquella dona, Canadà tenia que desdir-se de totes les conferències internacionals que havia ratificat. Això es va quedar així?
I des de llavors estan sense llei, perquè mai tenen el quòrum suficient per fer una llei. Sempre hi ha 50 a favor, 50 en contra. I llavors això és el que està marcat. Llavors, el que és una mica vergonyós és que depèn del qui mani, es n'hagin canviat. Ara què passarà? Que quan perdi el Partit Popular ens tornaran a posar una altra llei que sí que serà? Això i molts altres temes, per dir-li educació... Però perdona, als països europeus no passa, eh? Però si això hauria de ser pactes, per dir-los temes. Tenen lleis des dels 70, eh?
perquè si no s'avança mai, és que no s'avancem mai uns posen les lleis, uns altres es treuen perquè són països ideologitzats
A banda de l'avortament, quins altres temes creieu que cal reivindicar encara de temes on hi hagi desigualtats entre dones i homes? Uf. Espera que comencem. Uf. El laboral, llista't, el laboral. Bé, jo això del laboral també va a zones, eh? Sí, també va a zones. En el meu àmbit, la veritat és que les dones, un metge, dona, un metge, home, bueno, el mateix, eh?
Potser passa més en tema de direcció d'empreses, per exemple, o com ho veieu, l'Urdes, tu que formes part d'aquestes d'una empresa, aquesta associació, tens contacte constant amb tot plegat? Sí, aviam, en direcció d'empresa penso que el que és difícil és arribar.
Aviam, la dona com a dona tenim una sèrie de, digue-li, handicaps o digue-li... No és un problema, vull dir, és una situació, no? Que és precisament crear una família, no? Si vols tu, o sigui, tens una jerarquia de valors i aleshores cada dona escolleix, no? Dius, bueno, la meva vida professional o la meva vida familiar o personal.
Aquí és lliure, cadascú escolleix el que vol. Arribar aleshores, tens que decidir-te. El que és difícil amb la dona empresària és que es té que decidir per una cosa o per una altra. Perquè realment, i és clar, és compatible, és molt difícil per arribar als càrrecs. Conciliar és complicat. Molt complicat, molt complicat.
No sé que ara sí que està variant el tema que hi ha molta dona empresària amb els carres que està adequant el seu negoci a la dona, a la conciliació, com per posar guarderies, fer uns horaris flexibles, o sigui, donar una sèrie d'ajudes perquè la dona s'integri normalment, en horari normal, a la feina.
Cada vegada s'està fent més, però clar, cada vegada per arribar a això la dona no té que fer el paper d'home. O sigui, jo estic totalment en contra que la dona empresaria no té que fer el paper d'home, té que fer el seu paper de dona, vull dir, i amb els seus... Vols dir que cal? Jo crec que tenc que fer el paper de persona. De persona, no, però és molt diferent. O sigui, la direcció d'una empresa portada per un home a una dona és molt diferent.
Molt diferent per la dona aquella que ha mantingut. Jo he estat en llocs dirigits per dones i t'asseguro que eren molt més dures que els prostits han estat amb homes. Depèn de la dona. La dona sí que ha fet el paper, si s'ha agafat el paper d'home, perquè l'ha tingut que fer a vegades, perquè l'ha tingut que fer per arribar. Aleshores, sí, és molt més dura. Però la dona que ha lluitat i de més i ha sabut conciliar i de més el tema, és més fàcil. Les dones per si són més pactables. Pactem més, perquè hem de pactar amb els fills, hem de pactar...
La meva experiència no em diu això, perdona. Crec que això forma part de les mitologies aquestes. Es diu on les dones són més... El que sí que a vegades la violència femenina és de més baixa intensitat. Diguem que l'home és més proper de dir que hi ha fill de puta, per exemple, i en canvi la senyora és una altra... Però la violència és igual. La violència és igual. Bueno, no, violència... La forma de la violència no canvia el fet. No, no, jo... Jo veig que en un món de dones. Sí, i cada vegada ho serà més, et dic, perquè
No, no, però jo des de sempre, des de sempre. Les meves clientes... Soc ginecòleg, les meves clientes són dones. L'entorn m'ha dit que hi ha moltes dones. Les meves col·laboradores sempre han sigut dones. Enfermeria és un món de dones, les comadrones és un món de dones, a més a més, on i visió no deixant-se els homes, eh?
Quan parlem de territoris, també som ferotges. O també estem fent els mateixos pactes que ens feien els homes abans. També segurament allà, l'entorn on us bullogueu. Jo veig que estem parlant aquí per un costat de lleis, per l'altre de reivindicacions i totes aquestes coses que em sembla tot, d'una manera o altra, em sembla massa imposat. Per mi hi ha una paraula que aquí no ha sortit i per mi és important, que és la consciència personal.
No, no, és que la consciència personal és el que impulsa tot. Creus que encara em fa falta més? És a dir, que s'ha anat perdent en aquest sentit? Jo crec que hi ha molt poca consciència personal, no? Jo crec que el senyor Gallardón està imposant la seva consciència personal. Manca de formació, evidentment. El que deies tu, aviam a cap dona, li agrada votar a cap... A potser també hauríem de clarificar... Jo això vull matisar-ho. No, no, perdoneu, perdoneu.
Consciència no estic parlant de moralitat, és un altre tema, per mi són dues paraules. O sigui, una cosa és la moralitat personal i l'altra és la consciència. La consciència és el saber, cadascú, el que fa i el per què ho fa. I si un sap el que ho fa, el per què ho fa i cap allà on vol anar, no es necessiten ni tant. Les lleis es necessiten per ordenar, però per ordenar per posar ordre.
Simplement, perquè hi hagi unes pautes com les lleis del tràfic, que sapiguem aquí no es pot anar. Són les regles del joc. Exacte, les regles del joc. Però les lleis, arriba un moment que són massa impositives. Totalment. A Canadà no tenen llei d'avortament i funcionen perfectament sense llei.
Potser perquè hi ha aquesta consciència que diu Montserrat, que a vegades potser estem acostumats a deixar-nos portar per l'ordre. Hi ha una mecànica de comportament i que la responsabilitat sempre ve d'un que fa una llei, d'un que jo ets a reivindicar, però primer m'haig de preguntar, jo què vull? Realment què vull? Jo què vull? Jo què penso? Jo què sento?
Sí, evidentment. I va lligat amb aquest dret a la decisió. I llavors jo decidiré què és el que vull fer i cap allà on vull anar. I en quant a les dones, el que passa, jo he treballat, abans d'aquí on estic, he treballat en un món molt d'homes, molt d'homes, que és el món del comerç i de comerç internacional, etcètera, molt d'homes, i les dones hem hagut de demostrar moltíssim. Moltíssim. Moltíssim. Moltíssim.
Ningú ho dubta això, però torno a dir, quan les propietàries del terreny són les dones, per exemple, enfermeria, i entra un enfermero, aquest també ha de demostrar moltíssim. Per què? Perquè tothom marca els territoris. Això és una qüestió innata. I per això llavors necessitem una sèrie de reglaments perquè compensin precisament aquestes situacions, tant en un sentit com en un altre.
I és evident que les dones tenen, diguem, per la història de la nostra història, diguem, com a sers humans, han tingut la sobrecàrrega no solament de la reproducció, sinó de la criança. La família, no? I la criança necessita molts anys, llavors això ha anat configurant, diguem, un determinat. I en quan les dones han volgut, i això ha passat molt al llarg de la història,
En quan les dones han volgut agafar algun tipus de protagonisme, doncs ha aparegut el propietari del territori i ha mirat de fer tot el possible, des de dir-li bruixa i cremar-la, hasta, vull dir, condemnar-la, vull dir, a la ignorància, que és la pitjor de les condenes que en aquest moment s'està fent. O sigui, la majoria de les dones que hi ha en el món, no aquí, eh?, que dones n'hi ha a molts altres indrets, la majoria de les dones la pitjor condena que tenen és la ignorància. I els homes segurament també, crec.
Però les dones són molt més ignorants, eh? O sigui, hi ha moltes més dones analfabetes, per exemple, en el món, moltíssimes més analfabetes del seu alfabet que no les dones. O sigui, per exemple, jo ho veig perquè tinc que tractar amb dones de moltes ètnies i, clar, tu veus les paquistanis, per exemple, que no saben llegir ni escriure ni el seu idioma. Clar, hi ha molts avançaments que s'han fet aquí, no?, en els últims anys que en altres llocs encara estan lluny. El que passa és que del que hi ha aquí, encara, com deien, hi ha algunes coses que encara falta avançar molt, no?,
Bueno, a veure, aquí cadascú parla de la seva visió que ha tingut del món. Cadascú parla de la seva experiència, no? Llavors, ell és un ginecòleg i parla de la seva experiència amb dones. Jo he viscut, vinc del món de l'empresa i la meva experiència no és amb ginecòlegs, és amb senyors d'Egecutivos con cartera.
I llavors és un altre tema, és un altre tema i la visió que tenen de tu és un altre i tu per conciliar el tema professional i el tema, no? Moltes de les coses que surten, no? Passes de ser de la niña bonita, no? I tu has d'anar treballant tota aquesta, tota aquesta càrrega que et ve i és dur, és dur.
Sí, sí, sí, precisament el que he volgut dir és això, ho he posat com a contraposició. És que la ignorència que diu ell, per exemple, va passar ahí allò. A vegades és que t'ignoren com a dona. Estàvem en una reunió, hi havia un home, i jo, els dos som regidors, diguem-ne, hi havia un veí. Aquell veí no mirava a mi.
Només mirava i s'adraçava a l'home que hi havia en aquella reunió. I va acabar la reunió dient, apunta nena, que dius. Apunta nena. I això passa ara aquí. Pots acostar-me jo d'allà? Jo sóc igual que tu, l'únic que tinc... Estic fent una feina amb una altra...
I és que em vaig quedar tan sorpresa que vaig dir, no m'ho crec, el que m'estigui passant aquí, en aquest poble, eh? Vull dir, no té més, eh? I allò que no t'estan mirant. Eres transparent en aquell moment, no? No valoraven que tu poguessis aportar res en aquella reunió. Com deies de les paquistaneses, que si no formo la dona, és una persona que no té coneixements, jo puc fer amb ella el que vulgui i la puc manipular tant com em vingui de gust amb l'interès propi, no? Dius, home...
Aquí està la consciència personal. La pobresa en el món és femenina. Això és una altra cosa que no ho tenim conscient. De tant en tant jo ho dic, ho diu un altre, ho llegeixes en un diari, però no ho tenim conscient. I per què la pobresa és femenina?
Les dones d'aquí es queixen, però és que les dones que hi ha pel món és que estan en una situació... Això és una història... Estan en una situació autènticament horrorosa. Culturalment, i a més, és que, clar, depèn de quins països els que manen jerarquies són d'homes. I, clar, com van a deixar la seva part? Però si ens està passant aquí. I ens està passant aquí, totalment. I ens està passant aquí.
Jo ho posava com a parangó del territori. Quan les zones tenen un territori, també el defensen. Perquè costa molt de tenir-lo. Això venia allò de la norma.
El que he de fer és igualar aquestes situacions. Sempre que tinguis el mateix nivell. Perquè, aviam, a mi això de les paritats em fa molta gràcia. Vull dir que està molt bé. Perquè, clar, és una manera de forçar la situació. Però he de estar preparada. O sigui, tant un com l'altre, no només la dona. Tenen que estar preparats per aquell càrrec, X, tant un com l'altre. O sigui, és a nivell de valors, de...
Vull dir, perquè és que si no, vull dir, a mi que em posin, perquè per veritat ha d'haver-hi dues dones i em posin les más tontes del mundo, doncs no em serveix, no em representen, no? O sigui, ha d'estar a nivell també de coneixements i de preparació. Això tornant a la política ho veus molt, eh? Perquè ho veus molt que estàs parlant amb el director general de turn, no?, que s'ha d'estar apalancant constantment amb la seva secretària, que curiosament ella no canvia. O sigui, el director general va canviant, però la secretària sempre és la mateixa, no?
I, clar, llavors ja és, bueno, doncs qui té el poder allà? Però pobreta, ella sempre serà la secretària. Sí, sí, bueno, bueno. Però ella no es queda sense feina. No, no, però l'observació és que ella sempre serà la secretària. Bueno, però mana en darrere. Sí. És una miqueta... Perquè és que les dones, el que sap que si tenim les dones és molt astúcia. Clar.
Per sobreviure. Per sobreviure és una bona eina, home i tant. I en tots aquests països també, perquè jo m'he bellugat bastant per països àrabs a nivell comercial, i he conegut molta gent de països àrabs, i elles tenen una capacitat de domini
Tenen un poder dintre de casa molt important. De la mateixa manera que parlarem de les dones que van tapades i tenen un poder de seducció a la mirada que ja voldríem nosaltres. Se'ns acaba el temps, és molt interessant i hem d'acabar ja. Moltes gràcies a tots quatre.
L'Urdès Raja, Gina Pol, Montserrat Farràs i també el Santiago Barambio avui per fer aquest debat i plantejar alguns dels temes que encara hi ha i encara hi haurà segurament per tractar durant molt de temps possiblement. Gràcies a tots quatre i que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert al cinema. Nits d'electrònica ara és bit.
Fits. Molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat.
10 minuts i la 1 del migdia. És moment ara de saludar a la Rosa Sort per parlar de les notícies curioses de la setmana. Avui, que la fem entrar una mica més tard del que és habitual, però encara ens queden 10 minuts per arribar a la 1 i, per tant, per parlar de curiositats.
Saludem el Resort com cada divendres. Bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. Avui que tenim una mica menys de temps, però en tot cas tenim encara algunes notícies abans d'acabar el programa per explicar, no? D'aquestes una mica estranyes. Avui tenim molta varietat i ens anem a molts llocs del món i...
Com el que diríem ara, el veure i el jugar no és gaire bon i la combinació no és gaire recomanable. Atenció perquè t'anuncia un casino perquè perds molts diners amb Estatebri. A veure, el fet que es denunci ja denota una mica que alguna cosa no va bé, no, Roser?
La cosa ha anat bastant lluny i és que un home resulta que jugava al casino, va començar a beure, beure, beure, anava molt, molt borratxo i es va dedicar a anar a apostar diners i a seguir jugant, de manera que els propis copiers i el del casino li anaven prestand diners i a sobre li anaven servint copes.
pensant-se que el dia següent s'aixecaria i pagaria el que devia. Però precisament no ha sigut així, simplement que ha anat per versió a l'inversa. Resulta que els ha denunciat perquè no vol pagar més de, no sé si ha dit més de mig milió de dòlars. Vull dir, la cosa no va de 10 euros ni de 20, sinó que va de molts més.
Vull dir que... I això, com o no, ara a Las Vegas. Que allà, la ciutat aquesta, mai se sap que pots... Ja sabem, exacte. Que... Que porta a parar. Que sí, porta. Així que, bueno, aquest home s'enfrenta a demandes del casino i ell està lluitant que... Que no li passi, no? Que no... Així que recomanem a la gent que el joc i el veure no acompanya.
Més històries, un nen que viatja pel món abans de perdre la vista. Una història bonica, no aquesta? Sí, més que bonica, tendra i trista a la vegada, però és curiosa perquè també veiem la part humana de les persones i és que un nen de 12 anys s'està quedant cec a conseqüència d'una malaltia. Diu que el transcurs de l'any passat està perdent molt ràpidament la vista, un 50%.
i els seus pares han decidit que el nen, abans que perdés la vista, el portarien a viatjar on ell volgués. Ell ha triat, suposo que com molt coneguts, i suposo que no sé quines preferències tindries tu, Carme, però les catalates del Niagra, l'Empire Estei... Doncs m'han dit que deceben bastant, eh?, les catalates del Niagra.
Digam? Que deceben bastant. Sí, que no és tan... Que sempre de turisme i llavors que és molt estrany. Et sents com en un parc temàtic. Això m'ho han comentat un parell de persones. Suposo que com tots els llocs, allò que els nens s'esperen al Disney World i totes aquestes coses, jo no hi he anat, no vull saber com és, perquè la veritat que són coses que a vegades deceben, que esperes molta cosa, molta perspectiva, però després...
Són llocs bastant comuns i bastant coneguts que suposo que moltes de les persones hi voldrien anar. I a l'edifici de Google a Califòrnia. Vull dir que el nen ha triat coses bastant maques, vull dir que no és allò...
I d'aquesta manera un empresari de Boston, en saber l'estat d'aquest noi, ja que viatjar no és gratis, ha apostat uns diners bastant, un taló amb molts diners, amb una catedral alta de diners, perquè el nen pogués anar a fer aquesta ruta. Està molt bé. I també a l'oca d'un dels somnis era anar a veure un partit d'aquests de l'NBA i amb bones entrades, oi que...
la part tendra que després d'un món que teníem en crisi, en diners i entre tot, dintre el que cap la gent és una mica solidària davant d'aquests problemes.
Molt bé, doncs una bona notícia. Tenim més històries. Aquesta m'agrada molt, Roser, que són aquests implants de barba per semblar hipster. És l'última moda que no és gens barata, a més a més, eh? No, no, barata no és. I sembla que com que la barba, com qui diu, és una cosa que creix diàriament i te la pots deixar allò, per dir-ho, salvatge, com es porta ara...
Hipster, com el nom així més cool, diguéssim. Doncs sí, com bé sabem, la cirurgia ha anat molt més lluny i és que l'última moda en cirurgia estètica són els implants de barba, que en els últims mesos han augmentat considerablement.
sobretot més que rere als Estats Units, aquí encara crec que no ha arribat, estem encara en període potser de calvicies i això encara potser és el que tenim més a l'abast, però de barbes no. I el motiu és per la moda que diem ara, de look hipster, de barba salvatge, de portar la barba així, és com si fos una mica rotllo Robinson Crusoe o...
A l'aire. I com bé dius, no és barat, sinó que 7.000 dòlars és un procés de dos vegades cada mes. És moltíssim, Roser. Són molts diners.
qualsevol persona que sense anar més lluny a la nostra parella o al nostre pare o així, que li creixi la barba diàremment, deixar-te una barba créixer, suposo que deu ser una manera i tardes molt de temps fins que et creixi, però clar, crec que tampoc sigui molt complicat que arribi a l'extrem de ficar-te un implant. O sigui, que tela. Té bastanta tela. A veure, més històries. Per exemple, parlem ara d'una altra història, aquesta m'agrada molt. També m'ha de ser trobada una música una mica adequada per parlar-ne, però una cosa una mica més tranquil·la, eh? Perquè és...
En Pancho, un gos que fa ioga. Es veu que, com sempre diem, en tots aquests temes de vídeos i aquestes notícies que surten, sempre són vídeos que corren per les xarxes socials, vull dir que això és conegut no com una notícia així d'allò, sinó a través de les xarxes socials, i és que el seu amo, que es diu Nick, té el seu gos, que és un chihuahua, que es diu Pancho, com bé has dit, i fa ioga amb ell, li ha fet tot un ritual,
d'ensenyant-se i quan ell fa ioga el gos es posa al seu costat i comença a fer els mateixos estiraments però ha arribat a l'extrem que el gos no només fa estiraments de gos sinó que ha arribat a fer inclús tècniques molt concretes i molt precises de la tècnica del ioga, no sé si és xina o japonesa, ara no sé si... Bueno, oriental. Oriental, deixem-ho així. I sí, sí, doncs han creat un canal de YouTube que es diu Nican Pancho
i que a part de vídeos que ha fet d'estiraments i tal, doncs de moltes posicions concretes de ioga. I sorprèn perquè és molt graciós, no sé si has dit el vídeo o imatges, d'un gos que és com una mini rateta, el seu amo, perquè és molt petit. No, és divertit, ja el buscaré, ja el buscaré perquè promets. I es veu al seu amo al costat com fa els estiraments en plan girar el cap, ell mateix, o sigui, no, la veritat és que graciós. Vull dir, sorprèn que els animals cada vegada més que diuen que semblen els amus i que agafin hàbits,
d'una persona. I atenció a hàbits que no ens esperaríem perquè avui ens vols parlar també de Maiken, que és una dissenyadora que triomfa a Instagram però que té 4 anys. No, la cosa ha anat... No és això? Sí, sí, sí. Potser no ho entès.
No, no, que té 4 anys, vull dir que no se'm diu que ha triomfat 18-20 anys, que potser és allà el més conegut, i és que amb només 4 anys s'ha convertit en una dissenyadora de referència, diu els seus vestits de paper...
i les seves imitacions de models de vestits de les sevetis han causat milions de seguidors. I és que la seva mare va començar a penjar les fotografies a Instagram. El seu nom no és el de Mayhem, sinó que és un altre, l'únic que ha volgut preservar la seva privacitat de la nena de 4 anys. I és que, com totes les nenes petites, i suposo que ho hem fet, és que ens ficàvem la roba de la nostra mare. La nostra mare ens renyava perquè utilitzàvem sabates, maquillatge i de tot,
Però ja ho fa molta gràcia, no? I resulta que, bueno, li va dir, mira, a partir d'ara et faràs els vestits de paper. I sí, sí, la nena, amb una creativitat brutal, ha copiat tot el... Ara, justament, dels Oscars. Sí. Se'ls ha mirat i n'hi ha bastantes fotos. Quatre anys, eh? Quatre anys. Sí, sí. I, eh, clavats. Clavats, eh? I diu que ella sola ho ha fet, eh? Vull dir, amb l'ajuda es posa a quedar la mare. Però que tota la creativitat, si veus fotos...
impressionant. Vull dir que sorprèn que acaba més, les més petites, pugin tan a dalt. Doncs, Roger, moltes gràcies per explicar-nos el món de l'absurd, les curiositats que passen cada dia. Tornem divendres que ve més coses i que vagi molt bé. Bon cap de setmana, Carme. Adeu.
I també marxem perquè ens queda només mig minut per arribar en punt a la una del migdia. Per tant, tanquem ja aquest Just a la Fusta d'avui divendres 7 de març. Ara us deixem tot seguit amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Tornarem dilluns a partir de les 10 i fins a la una. I recordeu que, com sempre, podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del podcast del Just a la Fusta, que el trobareu al web de la ràdio, www.radiodesen.com. Que vagi molt bé. Bon cap de setmana.
Música Música Música Música Música Música Música Música Música
El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb noies de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Fins, molt més que nit electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. És la una i dos minuts, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Demà se celebra el Dia Internacional de la Dona. A Sant Just es commemorarà amb un seguit d'activitats que volen implicar tothom. El 8 de març enguany se celebra envoltat de debats com la polèmica reforma de la llei de l'avortament del govern central i les desigualtats entre homes i dones a nivell laboral. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 7 de març. En titulars destacem altres qüestions de la jornada.
Jaume Rui deixarà de ser president de l'Associació de Veïns de Sant Just aquesta tarda. Avui tindrà lloc l'Assemblea General Ordinària de l'Entitat on s'ha de renovar la Junta i Rui ha anunciat que no repetiran el carrer. L'Assemblea de la Taneu ha de revalidar demà dissabte la Junta de l'Entitat. Un error en la interpretació dels estatuts ha fet que tant el president com la Junta s'assabentessin fa poc que havien estat escollits únicament per dos anys en lloc de quatre.
I a l'informatiu parlarem de les activitats del cap de setmana. Avui les CES farà una conferència sobre el salí de Cardona, demà observació astronòmica al mil·lenari i partit d'hoquei a la Bona Aigua i diumenge calçotada d'Esquerra amb Joan Tardà.
Bon dia. Demà se celebra el Dia Internacional de la Dona. A Sant Just es commemorarà amb un seguit d'activitats que volen implicar tothom, homes, dones, joves i nens i nenes. El 8 de març, en guany, se celebra envoltat de debats com la polèmica reforma de la llei de l'avortament promoguda pel govern central, la crisi econòmica i les creixents desigualtats entre homes i dones a nivell laboral. Sant Just Notícies.
El Justat de la Fusta, de fet, s'ha recordat aquesta jornada amb una taula rodona formada per diversos representants del món mèdic, empresarial i polític. Santiago Baràmbio, ginecòleg i un dels metges que va crear la primera clínica d'avortament a Barcelona, assegura que el que està promovent el govern central no és una reforma, sinó que és un atemptat contra un dret.
Enhoraria del nostre llenguatge la paraula reforma, perquè no es reforma res, el que es fa és derrogar una llei. Reformar és millorar, canviar, però aquí no. Aquí agafen una llei que donava un dret, la tiren a terra i en fan una altra que et treu el dret. Les paraules les carrega el dimoni, no? I llavors els polítics sempre miren d'utilitzar aquella paraula que, diguem, fa més agradable el que ells estan fent. La paraula reforma no és més que un intent de suavitzar el que és un atemptat contra un dret.
Barambio considera que, abans de treure-li les dones el dret a decidir lliurement la interrupció de l'embaràs, hi ha dos problemes que no s'han d'oblidar.
que li treuen a la dona un dret. És a dir, amb aquesta llei se li reconeix a la dona el dret de decidir si és o no mare davant d'una imposició biològica com és l'embaràs. Entenem avui dia que dintre de les llibertats aquesta dona decideixi si aquesta situació li és o no li és convenient. I l'altra cosa important d'aquesta modalitat de lleis és la inseguretat jurídica dels professionals.
Per tant, el ginecòleg assegura que la llei no impedeix avortar una dona, sinó que s'hauran de fer més tràmits i més complicats per fer-ho. La secretària de l'Associació Dona i Empresa, Montserrat Ferras, d'altra banda, pensa que tot el que vingui imposat no li agrada, ja sigui l'eliminació d'un dret o bé la data que una dona s'hagi de quedar embarassada. Ni m'agrada que em diguin que no puc avortar.
ni m'agrada que m'obliguin a seguir unes pautes socials, que és el que em deien, perquè és l'època que et toca millor per estar embarassada, que és l'època que t'hi pots adaptar perquè ara tens unes qüestions professionals que no pots deixar, que d'alguna manera també et ve per una obligació, imposada pel sistema de vida que vivim, no?
D'altra banda, les desigualtats entre homes i dones segueixen existint i fins i tot s'han agreujat amb la crisi econòmica. Tot i això, Lourdes Raja, presidenta de Dona i Empresa, creada recentment a Sant Just, pensa que celebrar el Dia Internacional de la Dona no reconeix el paper de les dones. Raja creu que s'ha de reconèixer diàriament.
No m'agrada el dia de la dona, el dia de la dona sempre, cada dia, no hi ha un dia de l'home. Aviam, el dia de la dona, és com un favor, el dia de la dona. Doncs no, el dia de la dona és cada dia, cada dia. I no és un dia, vull dir, és això, vull dir, és reivindicar, és el treballar, és el dia a dia de totes les dones que treballem i de totes les dones que no treballem, i les que no es treballa, que estan a casa, que també és una feina.
Sí, com sigui, a Sant Jus se celebrarà la jornada amb un munt d'activitats. D'entrada, avui i demà tindran lloc dues coreografies col·lectives, un lip-dub i un flash mob. Són dues coreografies que es faran per reivindicar els drets de les dones i fer més participativa la commemoració a nivell municipal. Tindrà lloc el casal de joves. Sant Jus Notícies.
El Flashmob és un ball que organitza el casal avui a les 6 de la tarda. És obert a tothom qui vulgui participar-hi i l'equipament ha penjat a internet la coreografia perquè els participants puguin aprendre les passes. Al web casaldejoves.com trobareu l'enllaç, tot plegat dins de les activitats que l'espai farà per commemorar la jornada aquesta tarda, amb una mostra dels tallers de cuina, zumba, hip-hop i teatre social. I demà al matí, a l'exterior del casal, es gravarà un lip-dap amb dones de Sant Jus sense límit d'edat.
Es gravarà d'11 a 2 del migdia i es podrà veure al casal el canal de YouTube de l'Ajuntament a partir del 12 de març. Hi estan implicades diverses associacions, escoles de dansa i grups de ball, coordinats per Dona i Empresa. Sant Just Notícies. I a banda de les dues coreografies, a Sant Just es faran més activitats per celebrar el 8 de març. Per exemple, al cim de Can Ginestar es pot visitar l'exposició Dones de la primera meitat del segle XX que han deixat empremta a Sant Just d'Esvern.
que recull el testimoni de 50 dones del municipi. Es pot visitar fins al 7 d'abril. D'altra banda, aquest vespre se celebrarà el tradicional sopar ball de la dona, el restaurant El Punt, i demà el Centre Cívic Joan Maragall organitza un itinerari cultural amb el tema Dones de Barcelona. Per més informació sobre les inscripcions us heu d'adreçar al Centre Cívic. Trobareu totes les activitats relacionades amb el Dia Internacional de la Dona a Sant Just al web municipal santjust.cat.
Sant Just Notícies. Ara passen nou minuts de la una del migdia i parlem d'altres qüestions que us hem avançat en titulars. Jaume Rui deixarà de ser president de l'Associació de Veïns de Sant Just aquesta tarda. Avui tindrà lloc l'Assemblea General Ordinària de l'Entitat on s'ha de renovar la Junta i Rui ha anunciat que no repetiran el càrrec. Sant Just Notícies.
Han estat quatre anys de feina intensa per Jaume Rui i per la Junta Actual, però l'encara president assegura que ja és hora de deixar pas d'algú més jove perquè s'encarregui de les tasques de l'Associació de Veïns. Ho ha explicat avui el Just a la Fusta. El president ja porta dues legislatures, diguéssim, perquè els estatuts nostres marquen cada dos anys renovació. Jo vaig renovar l'any passat, o sigui que ja porto quatre anys i quatre anys són molts. Hem de deixar pas a la joventut.
Segons Jaume Arruia, han estat quatre anys on s'han aconseguit coses positives, com avançar en les iniciatives legislatives populars dels desnonaments i de la renda garantida ciutadana, però que també han comportat algun mal de cap. Crec que hem posat en marxa la Junta moltes coses. Ens han tocat, per desgràcia, les dues ILP, les dues iniciatives legislatives populars dels desnonaments,
i de l'alentremínima, això ha sigut un èxit per tothom, per Sant Lluís i per tot Catalunya i el rest de l'estat espanyol. Hi ha coses que no han celebrat, hem tingut les bateres del cadastre, i això va portar molta cua, m'ha portat molt mal de cap a nosaltres, perquè estàvem d'acord, nosaltres no.
També ha destacat la feina que ha fet la Junta actual, presentant diferents recursos al consistori per reclamar la reducció dels IVIs dels pressupostos. I també d'atenció als problemes diaris que els enjusten si s'enjusten que es traslladen a l'entitat. De fet, diu Rui, la Junta Entrant ja té feina a fer. Sobre la taula hi ha dos temes importants. La millora de la freqüència de pas de la línia d'autobús L10 pel Mas Lluí i la instal·lació d'un desfibrilador a la policia municipal.
que la línia de Déu és una línia que no sabeu per res. Un horari de pas de 40 minuts, això és normal, això, no? I després tenim una altra cosa que ja fa temps que dura, que ja han reclamat, que és el defibridador que van demanar per la policia municipal. Jo crec que no val tants diners si es deixa de fer una mica de festa, es compra el defibridador. Això és un salvar vides, no? És una cosa tan senzilla que l'únic que ha de fer la policia municipal és un curset i, bueno, doncs això és una cosa que la nova Junta suposo que li donarà la importància que té perquè el salvarà tu, a mi i al del veí.
Rui, per tant, farà oficial avui durant l'Assemblea de l'Associació de Veïns que deixa el càrrec de president de l'entitat. Aquest serà un dels temes destacats de la sessió, però també es contempla la presentació de projectes pel 2014 i la seva aprovació, si s'escau. També es debatrà el pressupost per aquest any. L'Assemblea General Ordinària de l'Associació de Veïns de Sant Just es farà a les 6 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall, on l'entitat té la seva seu.
I parlem, quan passen 12 minuts de la una, d'una altra assemblea, la de l'Ateneu, que ha de revalidar demà dissabte la Junta de l'Entitat. Un error en la interpretació dels estatuts ha fet que tant el president com la Junta s'assabentessin fa poc que havien estat escollits únicament per dos anys, que s'acaben justament ara, quan tothom pensava que era per quatre anys. En principi, el tramit s'ha d'aprovar demà dissabte i tots els membres de la Junta tenen previst seguir com fins ara. Sant Just Notícies.
L'Assemblea General de l'Ateneu es va haver d'ajornar després que els membres de la Junta s'assabentessin que hi havia hagut un error en la interpretació dels estatuts. Quan es va votar el president i la Junta, es pensava que la vigència dels càrrecs era de 4 anys, però en realitat era de 2. Ho ha detallat Albert Macià, president de l'Ateneu, el Just a la Fusta.
íntegrament la Junta, així molt ràpidament, malgrat que els estatuts diuen que són els càrrecs per 4 anys, el Departament de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat diu que jo pràcticament vaig ser elegit amb els estatuts anteriors, per tant, dos anys i em vens ara, i em vens plegar el president arrossega tota la Junta, amb la qual cosa ens veiem obligats a fer la convocatòria.
L'Assemblea, de fet, es va ajornar perquè des de la Junta volien deixar l'opció als socis i sòcies que es presentessin lliurement a un dels càrrecs, si és que així ho volien. De moment, aquest punt és un mer tràmit a tractar, ja que tots els membres de la Junta repetiran en el seu càrrec, com fins ara. Per tant, s'ha donat la circumstància que ningú tampoc sabia que els càrrecs eren només per dos anys i que si el president es renova, també ho ha de fer la Junta. Estàvem convençuts que el dia als estatuts ja, que els càrrecs eren per quatre anys, això prevalia.
I resulta que no, que com jo vaig ser escollit fa dos anys amb uns estatuts anteriors que dèiem per dos anys, doncs es veu que preval això. I per l'altra banda, doncs una cosa que nosaltres desconeixíem bastant, malgrat que el rest de càrrecs van ser escollits l'any passat, el fet que jo plego arrossego a tota la Junta. Aquest serà un dels punts més destacats de l'Assemblea