Messi i el seu pare, per suposat, frau fiscal.
Avui està prevista la presència dels dos màxims afectats.
Catalunya Ràdio, audiència de Barcelona.
Laia Tudel.
Està previst que els pròxims minuts arribi Messi aquí a l'Audiència de Barcelona.
Ho farà acompanyat del seu pare.
Tots dos, com deies, acusats pel suposat frau fiscal.
L'Aizenda, aquí a la porta de l'Audiència,
l'esperen un centenar de periodistes
que busquen una de les imatges que farà la volta al món,
la del crac argentí, el crac del Barça,
entrant als jutjats i seient a la banqueta dels acusats.
Laia Tudel, Catalunya Ràdio, Barcelona.
En partits de preparació per a la Copa Amèrica de Futbol jugats aquesta matinada,
Mèxic 1, Xil a 0 i Venezuela 0, Guatemala 0.
El Brasil ha convocat Ganso per substituir Cacá lesionat.
Fins aquí les notícies.
Si aquest estiu vols viatjar per Europa, no t'oblidis de la bagueta.
Juga, vota i guanya amb la bagueta.
La porra de l'Eurocopa de Catalunya Ràdio.
Tria els resultats a les seleccions participants i guanya molts premis.
Ja us podeu inscriure a catradio.cat barra Europorra.
Vota i guanya amb la bagueta.
Des d'un gran viatge per a Europa per a dues persones,
amb estades a Londres, Berlín, Roma i París,
a caps de setmana a Eivissa,
un iPad, una Smart TV, una Play 4,
una altra veu Bluetooth.
La porra de l'Eurocopa de Catalunya Ràdio és la bagueta.
Un joc per sucar i pa, amb Pere Escobar.
Oui, la bagueta, moi.
El matí de Catalunya Ràdio.
Just a la fusta.
Molt bon dia.
Passen 6 minuts de les 10.
Aquesta hora comença el Just a la Fusta.
D'avui, dijous, 2 de juny.
Comencem de seguida el programa
parlant de les notícies més destacades de Sant Just.
També ens fixarem en l'actualitat general del dia
amb la Cristina Vargas.
I en aquesta primera hora parlarem del temps
amb el Carles Hernández i Rius.
I entrevistarem a Joan Simó,
que demà serà a Sant Just,
per parlar de les plantes tòxiques d'alta muntanya
en el cicle de les Cees.
A la segona hora, a partir de les 11,
avui entrevistarem Palmira-Vedell
per parlar de la trobada jugantera
que es fa aquest dissabte.
I a dos quarts de 12,
tertúlia amb Jordi Agulló,
Montse Larrea, Joan Algarra
i l'Ina Santa Bàrbara.
Més coses.
A la tercera hora, avui parlarem
amb l'Oriol Rigat d'Astronomia,
també de l'actualitat de l'Ateneu,
amb el seu president, l'Albert Macià.
Tastarem un vi, com cada dijous,
també amb l'Estric Goldstein
del celler de Can Mata.
I parlarem de llibres amb la Silvana Boc,
de que el llibre té.
També sabem què passava altres dies,
com avui, 2 de juny,
amb l'Arnau Cònsul.
Tot plegat des d'ara
i fins la una del migdia.
Comencem.
I comencem parlant de les notícies de Sant Just
amb la Cristina Vargas.
Bon dia, Cristina.
Bon dia, què tal?
Per on comencem avui?
Doncs avui comencem parlant
que de fet hi han hagut tres detinguts,
tres persones detingudes,
en aquest cas de nacionalitat peruanes,
sospitoses de furta amb violència i intimidació
a les vies ràpides.
En concret, han estat detingudes, doncs,
aquest matí als vols de la rotonda del Baix Llobregat.
En aquest cas, doncs,
Mossos Esquadra,
juntament amb policia local,
han organitzat un dispositiu, doncs,
per poder detendre aquest vehicle,
que en el qual, doncs,
hi havia aquestes tres persones
de nacionalitat peruana.
De segons fons policials, doncs,
podríem formar part de la banda dels peruans,
coneguts per cometre robatoris
amb violència i intimidació a les vies ràpides
i també a les diferents àrees de serveis
de les autopistes.
Utilitzen una metodologia
que es tracta, doncs,
de simular una avarilla
i aprofitant, doncs,
que alguna persona es para,
d'aquesta manera la roben
amb intimidació i força.
Ara pararà el que sabem
és que els tres detinguts
tenen antecedents penals
i que la policia, de fet,
continua amb la investigació oberta.
És la primera notícia del dia.
Tenim més qüestions?
Sí.
Seguim amb dos apunts culturals
en referència avui.
Per una banda,
cal destacar que s'inaugura
la quarta edició
del Juny Fotogràfic a Sant Jús.
El tret de sortida del cicle, doncs,
tindrà lloc a partir de les vuit del vespre.
Can Ginestà i oferirà
amb l'exposició de l'agrupació
Fem de Bombe.
Aquesta, de fet,
és una de les exposicions
que acollirà el Juny Fotogràfic,
però no serà l'única.
De fet, al celler de Can Ginestà,
al CIM, al Kraus,
de les escoles
o fins i tot a la planta superior
del Mercat Municipal,
hi haurà fins a 20 exposicions.
A més a més,
en aquest cas,
podem destacar que, per exemple,
la primera planta del Mercat Municipal
comptarà amb l'exposició Pallassos
del Premi Nacional de Fotografia 2015,
Txema la Cunfa,
també amb l'exposició
El Misteri de la Llum
de l'Associació Fotogràfica de Berga,
que és l'entitat convidada,
i també amb més de 100 fotografies
de l'exposició de natura
del concurs Monfoto.
A més a més,
però també hi haurà fotografies
dels guanyadors
del set de concurs
i concurs internacional de fotografia.
Pel que respecte,
en aquest cas,
a les escoles,
podem destacar que hi haurà
85 fotografies
de l'exposició col·lectiva
d'una quinzena de persones
de l'agrupació,
i al cim de Can Ginestat
es podrà veure
una selecció de fotografies
dedicades al barri de Vellsolets,
amb motiu del 50è aniversari
de l'inici de la construcció
de les primeres cases.
Per últim,
destacar que en referència
al photoshopping,
els comerços que participen
aquest any s'han reduït a dos.
A banda d'aquestes exposicions,
a més a més,
hi haurà diverses activitats.
Una d'aquestes,
i la més destacada,
podríem dir així,
és el shotting,
que són cinc sessions fotogràfiques,
tres a l'interior
i dues a l'exterior,
que es farà a Can Ginestat.
A banda d'aquesta,
destacar per últim
que aquest dissabte
també hi haurà
una altra activitat.
En aquest sentit,
és un taller de natura
de Montfoto,
esperat a 10 a 2 del migdia
i de 4 a 8 del vespre.
Can Ginestat
ja es podrà aprendre
a triar fotografies
per crear una història
amb la redactora
del Nacional Geogràfic
a Espanya,
Eva van der Berghe.
Això per una banda,
també a les 8 del vespre,
però en aquest cas,
a la sala Piquet de l'Ateneu
tindrà lloc la projecció
de l'audiovisual
la llum de les muntanyes.
De fet,
és la darrera projecció
del tercer cicle
d'audiovisual
de muntanya de les Cees
i serà càrrec
de Francesc Montada
que ens explicarà
i mostrarà
diferents tipus
de fotografia de muntanya.
Ho farà a través
dels calendaris
sobre els Pirineus
que en aquest cas
el fotògraf
ha treballat
des de fa més de 16 anys.
De fet,
la fotografia de muntanya
podem destaquejar
que a diferència
de la resta de tipologies
compta amb unes
característiques especials.
De fet,
és una mica més complexa
sobretot en referència
a que hi ha diferents factors
que no es poden controlar
com ara,
per exemple,
la llum i la boira.
En referència a la tècnica,
aquestes condicions meteorològiques
i també els inconvenients,
seran els aspectes
que es tractaran
en aquesta darrera sessió
del tercer cicle
d'audiovisuals de muntanya
que recordem
que arrencarà
a partir de les 8 del vespre
a la sala Piquet de l'Ateneu.
I acabem
amb un últim apunt.
Sí,
en aquest cas
és un apunt en clou esportiva,
podríem dir-ho així,
perquè de fet
ja estan obertes
les inscripcions
per participar
de la volta dels turons.
En aquest cas,
doncs,
podem dir que
la volta discurrarà
per pistes
i camins de Sant Just,
també de Molins
i de Sant Feliu,
dins del parc natural
de Collserola.
El desnivell acumulat
en aquest any
serà de 1.200 metres
aproximadament
i el punt de sortida
es farà
des del camp de futbol
de Sant Just
a dos quarts de nou
del matí
i serà també
però el punt d'arribada.
De fet,
en aquest cas,
l'onzena volta
comptarà
amb un avituallament
a l'esplanada
de Santa Creu,
també una botifarrada
per tots els participants
en acabar
el camp de futbol.
Les persones
que hi vulguin participar
tenen temps
per fer-ho,
en aquest cas,
fins abans de la volta,
que es farà
el dia 12 de juny.
Per tant,
es poden apuntar
fins al dia 11
i ho poden fer
a través de la web
de l'agrupació
Ciclista Sant Just
que és
acsantjust.com
o bé a través
de la pàgina web
inscripcions.cat.
El preu
per participar
en aquest cas
serà
27 euros
si la inscripció
es fa abans
del dia 5 de juny,
de 30 euros
si es fa
el dia 6
a l'11
i de 35 euros
si es realitza
per últim
el mateix dia
que s'organitzarà
la volta.
Són les notícies
més destacades
d'aquest matí.
Més informació
als butlletins horaris
i també
a la 1
als Sant Just Notícies.
El que fem ara
és, com sempre,
posar un apunt musical
aquest matí
de dijous
2 de juny.
I ho fem
a través d'una notícia
que llegim avui
a la revista
Rock Deluxe
perquè Braille
Dessner
membre de
The National
i molt amant
de les col·laboracions
ha organitzat
un concert
Invisible Bridge
que tindrà lloc
a la Filarmònica
de París
el 25 de setembre
un xou
on estarà acompanyat
pel seu germà
Aaron Dessner
també a The National
Justin Vernon
de Bon Iver
i el grup de clàssica
contemporània
8 Blackbird
també les pianistes
Cati i Mariel
de Pec
és la proposta
la nova proposta
col·laborativa
de Braille
Dessner
i el que podem fer
ara és
anar-nos situant
amb aquesta proposta
és sentir
un tema
en què
Aaron i Braille
Dessner
acompanyen
Justin Vernon
en una versió
de Love More
de Sharon Van Etten
sona així
de Iver
de
te
de
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta!
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
I ara, doncs, centren la seva portada en el tema del judici a Chaves i Grinyan,
cop a la campanya del PSOES, com ho han titulat.
De fet, el jutge farà seure al banc dels acusats pel cas del Zero
als expresidents andalusos que es donen de baixa del partit
i afegeixen en aquest sentit, a diferència del diari Ara,
que tots dos estan acusats de prevaricar,
però en aquest cas Grinyan, a més a més,
afronta penes de presó per malversació.
Més qüestions ens fixem ara en l'actualitat
que expliquen els digitals.
Parlem, per exemple, del 3-24
que obre parlant del Parlament.
El govern oferirà avui a la CUP un augment de la despesa social als pressupostos.
Ho ha avançat el secretari d'Economia, Pere Aragonès,
que ha reclamat els copaires que retirin l'esmena de la totalitat
com a condició indispensable
per poder negociar les modificacions en els pressupostos.
Més qüestions, 15.918 aturats menys a Catalunya el mes de maig
i Leo Messi que declara avui a l'audiència.
Són alguns dels temes que tenim a la portada del 3-24.
Altres qüestions, l'Ara que obre també amb la dada d'atur registrat,
l'atur baixa dels 4 milions per primer cop en 6 anys.
Avui, últim dia de vaga de metro
i les aturades les faran en franches horàries diferents
de les altres jornades.
És el que tenim també destacat a la portada de l'Ara,
que diu que el pla Juncker només finança dos projectes a Catalunya.
i d'aquí ens n'anem ara cap a la vanguardia.
L'atur baixa a Espanya dels 4 milions per primer cop en 6 anys.
El judici a Chaves i Grinyan pel cas del Zere
colpeix a la campanya del PSOE,
és el que explica també la vanguardia en portada.
i després, un altre punt,
el govern s'obre algunes sessions a la CUP per desencallar els comptes.
Són les notícies que tenim a aquesta hora a les portades dels digitals.
Ens anem ara a parlar de cultura.
I avui per on comencem, Cristina?
Doncs avui cal destacar que tenim tot de punts musicals.
En aquest cas comencem parlant de Red Hot Chili Peppers,
perquè si ja fa unes setmanes vam anunciar
que hi hauria un concert aquí a Barcelona,
en aquest cas ja podem donar compte
que la banda californiana del fan-rac
en aquest cas oferirà el dia 2 d'octubre
un segon concert al Palau Sant Jordi de Barcelona.
De fet, se va anunciar després d'escutar les entrades
el primer dia, el dia 1 d'octubre.
Amb l'entrada cal destacar,
però que en aquest cas inclou un codi
per descarregar el pròxim disc d'aquest avui
i també permet aconseguir-ne la còpia física d'aquest.
Per tant, tots els seguidors de la banda Red Hot Chili Peppers
ara tenen una segona oportunitat el dia 2 d'octubre
per veure aquesta banda californiana aquí a Barcelona.
És la primera notícia en clau cultural,
però en tenim més també, Cristina.
Sí, seguim parlant ara de música també,
però en aquest cas de festivals.
Posem la mirada en el Vinyassons
perquè podem destacar ja que s'amplia
i se'n va fins a l'Empordà.
De fet, la quarta edició d'aquest festival,
que cal recordar que programa concerts de petit format
en cellers i cabes emblemàtics,
el que farà és ampliar-se aquest any més enllà del Penedès,
s'ho farà cap al Bages, al Priorat i també l'Empordà.
De fet, de l'1 de juliol al dia 5 d'agost
ja actuaran en aquest cas les migues,
el quartet Mel, Celeste Alías, Gemma, Homet i Anna Alas,
amb Albert Guinovart, entre d'altres persones.
I per tant, doncs, ara aquest festival, com dèiem,
s'amplia del Penedès fins a l'Empordà.
I acabem ara parlant de més música.
I ho fem parlant del Primavera Sound,
que, de fet, al Parc del Fòrum acull fins al dissabte
la programació de pagament d'aquest festival,
que aquest any inclou 200 concerts i sessions de diger
repartits en 10 escenaris.
Cal destacar que el cartell d'aquest Primavera Sound,
que ja el vam comentar en el seu moment,
sí que el que ha fet aconseguir és que s'acsaureixin tots els abonaments.
Per tant, podem destacar que els diferents concerts
estaran replets de gent.
I una gran importància que s'hagi aconseguit aquestes vendes
és precisament el cartell que comptava amb actuacions
com, per exemple, les que repassarem tot seguit.
Per una banda, hi haurà Radiohead.
En aquest sentit, la banda ha passat 8 anys
des de l'anterior concert a Barcelona
i 5 anys han deixat des de l'aparició, precisament, de King of Lean.
El divendres a partir d'un quart d'onze de la nit
a l'escenari del Primavera Sound,
que porta el nom de la marca de cervesa Heineken,
tornaran a actuar.
No és l'únic concert com hi haurà.
També un dels destacats és PJ Harvey.
En aquest cas, la britànica va oferir l'any 2011
un dels concerts més memorables de la història del Primavera Sound,
presentant el disc Let England Shake.
i 5 anys després, torna ara amb The Hope Six Demolition Project.
En aquest cas, PJ Harvey actuarà dissabte a l'escenari Heineken
a partir de dos quarts tocats d'onze de la nit.
I entre la resta de bandes,
podem destacar també LCD Sound Systems.
En aquest cas, els nord-americans,
James Murphy, el que s'havia fet és acomiadar-se dels escenaris
l'abril del 2011,
però a principis d'aquest any va anunciar
que el seu dance punk lúdic tornaria a sonar en directe.
operarà precisament al Primavera Sound aquest dijous
a partir de la una de la matinada a l'escenari de Heineken.
Un altre d'aquests concerts és John Carpenter,
el cineasta ara ens presenta la seva facètica musical
i operarà a l'escenari del Primavera aquest dijous
a partir pràcticament de les 12 de la nit.
Un altre és Camasi Washington,
la saxofonista calaforiana actuarà a l'auditori del fòrum
el dijous a partir de les 9.
i a més a més també tenim a Brian Wilson,
que en aquest cas el que farà és tocar Pet Sound,
el disc l'any 1966 va marcar el punt àlgid de creativitat
de Brian Wilson amb els Beat Boys.
També tindrem a Vince Stables,
que en aquest cas ho farà el dijous a l'escenari de Peaksport
cap a les 10 passades.
I temen pala, els australians en aquest cas
el que repeteixen en un festival receptiu
faran la seva exitosa psicodèlia pop.
Ho podrem veure a l'escenari HM aquest dijous
a partir de dos quarts de 12 de la nit.
Per últim, destacar en referència als grups catalans
que Manel serà en aquest cas l'únic que actui
en un dels escenaris principals del festival.
Concretament ho farà el que porta el nom
de la marca d'arroba HM
i serà dissabte a partir pràcticament de les 7 de la tarda.
A més a més, aprofitaran aquest concert
per fer la presentació oficial del disc
Jo Competeixo amb Festivals.
Un minut i dos quarts d'onze.
Ens fixem en les portades esportives d'avui.
Comencem per l'esportiu que avui parla de Montmeló.
Diu, en Balats, Lorenzo arriba al GP de Catalunya
anant en el Mundial, però la resta de pilots
catalanters tenen prou potencial perquè es visqui
una gran cursa.
A l'esport llegim que el Barça ofereix 40 milions
per Marquinhos, és el central triat que vol venir
i més personal del PSG que resisteix de moment
a traspassar-lo.
I diu l'esport també que Alves ja ha firmat per la Jove.
Torna a l'opció Vieto, diu el Mundo Deportivo,
que acceptaria ser el quart davanter del Barça.
és jove, té 22 anys i amb prou feines
a jugar al seu club.
Són els titulars principals als diaris catalans.
Acabem amb les portades que tenim als diaris de Madrid.
la MCN d'Espanya, parla de Morata, Selva i Nolito,
el trident letal de la Roja, és el que diu el Marca,
i també l'AS diu Nolito i Morata per somiar 6 a 1
al resultat del partit d'ahir.
Passa un minut de dos quarts d'onze,
i el que fem ara és passar a parlar de les contraportades d'avui.
Ens fixem, per exemple, en l'article que signa
Per Moliner, com cada dia,
a la contraportada del diari ara,
que es titula El seu tabac, gràcies.
I en el qual comença explicant que llegeix
que la Societat Espanyola de Neumologia
i de Cirurgia Toràcica planteja la possibilitat
que exposar els menors al fum del tabac
pugui considerar-se com una forma de maltractament infantil.
Per tant, el que fa Per Moliner és reivindicar
a través d'aquest article el fet que els seus companys d'escola
i ella, que van ser alumnes de Don Ramon,
van ser maltractats precisament a classe.
De fet, continua dient que és evident
que exposar un menor al fum de tabac
no és bo per la seva salut,
fer-ho és irresponsable,
però com es regularia?
És la pregunta que se'n fa.
De fet, els que exposen els menors al fum del tabac
ho fan, en aquest sentit,
sobretot en àmbits privats.
Per tot això, es pregunta si seria
a través de denúncies, d'inspeccions,
i a més a més destacar que si es regulés això,
també el que s'hauria de regular són les embarassades,
perquè n'hi ha algunes d'aquestes que fumen,
però el fum del tabac no seria, doncs,
tampoc l'única qüestió que podria ser considerada
maltractament infantil.
Per Moliner es pregunta que, en aquest cas,
creu que l'alimentació també ho podria ser,
com també, en aquest cas,
podríem considerar el fet de donar massa greix a un nen,
que li podria provocar obesitat,
o fins i tot el contrari,
el fet de no voler que s'engreixi
i donar-li, per això, doncs, massa pocs hidrats
per al seu desenvolupament.
A més a més, també afegeix que, en aquest cas,
el fet de deixar-li mirar massa a la tele,
també es pregunta que podria ser, doncs,
en aquest sentit, un cas de maltractament.
Per tot plegat, doncs, acaba dient que la qüestió
és que uns pares que avui exposen al nen
el fum del tabac,
quantes coses més farien malament?
I en part Moliner es respon a si mateixa
dient moltes més.
El periòdic escriu Miranda Busquets
que avui es pregunta en el seu article
que es morin les lletges?
Sí, és un article en el qual, doncs,
ens diu que no hi ha res que li posi més nerviosa
que un tio lletge lluitjant, doncs,
una dona per la seva bellesa.
De fet, també li fa bastanta ràbia, doncs,
sentir un tonto desqualificar un llest, no?
Per tot això, destaca que la misèria, en canvi,
és una cosa que és impossible de camuflar.
En aquest cas, doncs, ella reconeix un miserable
a 100 metres de distància,
en una frase o fins i tot en 140 caràcters.
Per tot això, doncs, no necessita
ni dirigir-li la paraula, no?
Veu, doncs, una manera de caminar,
una mirada o escolta un to i ja ho sap.
Reconeix, però, que amb molt amants
un miserable, en aquest cas,
que no pesa un lleig.
No ha sentit mai a un home guapo,
destaca també,
queixar-se del físic d'una dona
i tampoc ha sentit gaires dones
acusant els tios de ser baixos,
grassonets o fins i tot calbs, no?
Creu, en aquest sentit, doncs,
absolutament en la igualtat de sexes.
I per tot això, destaca que tant
siguem grassos, baixets, en aquest cas,
ressentits, sí que criticaires,
malfullats, calbs, energúmens
i masclistes del tot el món sencer,
diu que la próxima vegada que
tinguem ganes de dir que una dona és lletja,
el que hem de fer és mirar-nos a un mirall,
amb dos minuts n'hi hauria prou,
i si després dels dos minuts encara tenim ganes
de dir-li a algú que és grassa o lletja,
d'espullar-nos i fer el mateix exercici
davant del mirall de cos sencer.
Dos minuts més, doncs,
primer de cara i més tard d'esquena
i si després de tot això, doncs,
encara volem parlar del nostre físic,
endavant, destacant en aquest cas
mil·lens bosquets, que som tot orelles.
I a la contra de la vanguardia,
avui l'entrevista ens deixa aquest titular.
Per mi, difícil és sinònim d'estimulant.
Sí, i és un titular que ens deixa Pablo Carbonell,
ell és compositor, cantant, actor i també director de cinema.
En aquest cas, doncs,
comença a parlar una mica de la seva vida,
destaca que va repetir tres vegades segon de BUP,
de fet, va ser quan es van instal·lar a Huelva,
que el van detectar, doncs, a Scoliosi,
i, doncs, està convençut que inconscientment
el que va fer és provocar-se una desviació de la columna
per no créixer,
i tot venia, doncs, arran de la depressió
que va agafar per perdre Cádiz.
De fet, destaca que, deixant l'esquena de banda,
a més a més, a l'escola va patir bullying,
ens explica que l'Anastàcio, doncs,
el fan ferró de la classe i el seu grupet de pinxos
es van fixar en ell,
i quan es va decidir explicar-ho a casa,
el seu pare li va dir que tingués paciència, no?
Evidentment, la paciència no va funcionar,
i la seva mare, doncs, el que va afegir és que
el pròxim noi, nen o nena,
que li posés la mà a sobre,
doncs, que li fes una cara nova.
A ell, molt obedient, en Carbonell ho va fer,
i, precisament, doncs, la cosa va anar millor,
i, de fet, la seva mare li va explicar
que sabia que el maltractador,
que es val graciós, a costa de la resta,
de fet, és un ésser dèbil.
A partir d'aquí, doncs, als 12 anys,
va morir un amic seu,
a més a més de l'adolescència,
va posar a prova la seva immortalitat,
va tenir, doncs, una intensa relació
amb les drogues,
i també va descobrir la seva sexualitat,
que va consistir, doncs, pràcticament,
en aprovar-ho tot per saber què li agradava.
A més a més, va morir també la seva germana, Núria,
i, per tot plegat, doncs,
despega que la vida és una mica una paradoxa.
Una altra de les experiències
que va viure en la seva adolescència
és que una germana seva,
que és pintora i, a més a més, bipolar,
li va dir que a casa eren tan artistes
perquè tenien una germana subnormal.
De fet, ella es va emprenyar molt amb ella
perquè no hi veia la relació,
i ens diu que, de fet,
és per la falta d'atenció d'una mare
que ha de dedicar, doncs, el seu temps
a una germana amb tants problemes
que fa que, doncs, en aquest cas,
els altres nens proven de cridar l'atenció
d'alguna o altra manera, no?,
com, per exemple, feixant-se al llit
o fent, en aquest cas, males passades de tot tipus.
De fet, el més difícil per a ell
destacar, doncs, al llarg de la seva vida
va ser acceptar-se,
tot i que per a ell, doncs,
com diu el titular,
la dificultat és sinònim d'estímul, no?
Per tot això li agraden, precisament,
les dones que són fortes,
les que són problemàtiques,
les que s'escalfen al cap
i les dones humanes, no?
En referència a la mort, també en parlen.
Pablo Carbonell, doncs, destaca que va estar
mort una estona quan, d'una manera màgica,
doncs, va aparèixer a la parabrisa
del cotxe que venia de cara.
Diu que anava de copilot
i quan va despertar, doncs,
va saber que havia estat en un no-lloc.
De fet, en aquest cas, doncs,
ens explica que no hi havia túnel,
ni llum, ni tan sols,
va veure passar, doncs,
tota la seva vida per davant, no?
En referència als amics,
ens explica que actualment
només té un amic
i molts de possibles
i el més útil, doncs,
que ha après en aquesta vida
és precisament la ignorància, no?
De fet, quan va tenir diners
per comprar llibres de pintura,
va deixar de pintar
i la curiositat, doncs,
ha estat essencial en la seva vida
i segurament també el valor.
Són una mica, doncs,
el que ha pogut aprendre
arran de tota la seva experiència,
tant personal com professional.
Per tot plegat, doncs,
acaba definint-se
com un antropòleg,
que analitza l'ésser humà
i li agrada posar-lo
en la seva dimensió,
però destaca que ara, doncs,
una de les coses
on creu que pot arribar
triomfar encara més
és que està a punt
de ser tan bon pare
com el seu pare.
De fet, les quatre coses
que li van dir són
en aquest cas
no menteixis, treballa,
no venguis la teva dignitat
entre d'altres.
Doncs és el que tenim
a la contraportada
d'aquests últims consells,
doncs, a la contraportada
de la Vanguardia,
que ens porten ara
a situar-nos
en la notícia curiosa del dia
que avui ens fa parlar
de tecnologia.
La trobem la notícia
a l'Ara
que ens parla avui
d'un concepte,
nou concepte
que és inòmet,
un concepte
que fa referència
a una nova espècie
de treballador
que creix impulsat
per la tecnologia digital
alhora que amb la necessitat
de conciliar
la vida laboral
i familiar
i la internacionalització
de les empreses.
Seria gent, doncs,
que pot fer trucades
de feina
des de la bicicleta estàtica,
contestar correus
electrònics laborals
passada la mitjanit
o que puguin redactar
documents de feina
al hall de l'aeroport,
al menjador de casa
o des de qualsevol bar
tranquil de la ciutat.
La gent que respongui
firmament a aquestes preguntes
podria correspondre
a aquest perfil
d'inòmet
que seria, doncs,
una persona, això,
que a través dels mitjans
tecnològics
va buscar la feina
on sigui
i que la fa, doncs,
des d'un altre lloc
encara que no hi hagi
una ubicació física
concreta.
Serien els teletreballadors
també que acostumen
a ser persones
que tenen
com a ambicentre
de la seva activitat laboral
la informació
i la comunicació.
Consultors, assessors,
executius
i altres professionals
conformen el grup,
el dels inòmats,
que també és bastant
heterogènic.
Sembla que,
en principi,
el segle XXI
seran empleats
cada vegada
més freqüent.
Tot i que també
s'adverteix, doncs,
que l'estrès
és un dels riscos
que els experts
apunten
que poden patir
aquests teletreballadors
perquè el teletreball
pot disminuir contacte
amb els compalls
i generar cert aïllament.
Això, doncs,
implicaria dificultats
en la sociabilitat laboral
però també
en la projecció professional
perquè tenim una cultura,
diuen els experts,
organitzada basada
en la presencialitat
de manera que
el sentiment de pertinença,
criteris per decidir
quin treballador
té compromís
en la institució
o de promoció,
etcètera, etcètera,
molts cops es basen
en la quantitat d'hores
que el treballador
està visible a l'oficina
i, per tant,
això configura
una situació
molt desfavorable
per al treballador.
I l'altre problema
és el de no saber
delimitar el temps laboral
i el personal
i allargar
excessivament les jornades
perquè no hi ha
una frontera clara
per al temps personal
perquè la feina
ho imprecta
tot i costa
desconnectar.
En fi,
el futur segurament
passarà per aquí.
Cristina, gràcies.
Que vagi bé.
Bon dia.
Bon dia.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que realitza
el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació
de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilònis.
No us ho perdeu.
Dijous,
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat,
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis
tot el que passa
al teu voltant.
Ara,
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mòbil.
Informatiucomarcal.com
Just a la fusta,
el magazín del matí.
Tres minuts,
i tres quarts d'onze.
Aquesta hora parlem
de la conferència
que es fa demà
en el cicle
Plantes Medicinals
de les Cees.
En aquest cas,
aquesta setmana
es parlarà
de plantes tòxiques
d'alta muntanya
i serà amb Joan Simón.
Aquí tenim ara
l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Per parlar,
doncs,
una mica del que,
fer un petit testet
del que es podrà
explicar ampliament demà,
aquestes plantes tòxiques
d'alta muntanya,
que no sé si n'hi ha
moltes més
de les que ens pensem.
N'hi ha moltíssimes.
De fet,
una de les primeres
idees
que ens donarà
és que en aquest cicle
que és de plantes medicinals,
perquè, evidentment,
hem d'aprofitar,
hem d'aprofitar
tot el que ens pot beneficiar,
les plantes com a tals
no ho han estat mai
de medicinals.
Les plantes com a tals
són la immensa
majoria tòxiques.
L'únic que passa
és que nosaltres
hem après
quines ho són més
i ens poden fer més mal
i quines ho són menys.
Però, des del punt de vista
purament biològic,
les plantes
no té sentit,
diguéssim,
que puguin beneficiar-nos.
Al revés,
el que fan és
d'alguna manera
defensar-se
del que poden ser
els seus
depredadors naturals
i per la seva
pròpia supervivència
el que fan és
evidentment
tindre tot
un estoc
químic enorme,
sobretot
evidentment
encarat als herbívors,
però també
que, evidentment,
nosaltres
d'alguna manera
ens poden fer mal
a aquestes plantes
i, per tant,
n'hi ha moltes
i val la pena
conèixer-les.
i el que ens deies
ara és que, en realitat,
ho fan també
per defensar-se
i, per tant,
entenc que es defensen
amb aquesta toxicitat,
no?, altres vegades?
Sí, sí, sí, sí.
La immensa majoria
i d'aquí ve
el lligam, diguéssim,
que sempre han vingut
les plantes
amb la medicina,
les plantes són
una enorme fàbrica
de principis actius,
de metabolits secundaris,
la qual cosa,
torno a repetir,
elles ho fan
no perquè,
d'alguna manera,
nosaltres en podem aprofitar,
sinó tot just
al contrari,
per defensar-se
del que són
els depredadors,
perquè la manera,
diguéssim,
de defensar-se
del món
biològic
és normalment
escapulir-se,
però justament
les plantes
el que no poden fer
és escapar-se,
és escapulir-se
i per tant
han de tindre
d'altres estratègies
i l'estratègia química
sens dubte
és la més utilitzada
per les plantes.
D'aquí ve
que la immensa majoria
de medicaments
continuen
sortint
de les plantes
perquè són
una fàbrica
impressionant
de principis actius.
I per tant
algunes de les plantes
que coneixem habitualment
també són
tòxiques
o no?
Són les que desconeixem?
No, no, no.
La immensa majoria
diguéssim
són tòxiques.
Sí, encara que tinguin
altres propietats,
etcètera, etcètera.
L'únic que passa
és que no tenen
per què ser tòxiques
pels humans.
Moltes vegades
són tòxiques
evidentment
pels seus depredadors.
Tot i així
evidentment
n'hi ha que són
molt tòxiques
també pels humans
i per un repetit
que és del que
parlem demà
sobretot
de les que són
molt tòxiques.
Però
donaré exemples
de plantes
que consumim
de manera habitual
doncs
amb la nostra dieta
i que també
en algunes circumstàncies
evidentment
poden ser tòxiques
perquè contenen
principis actius
que com a medicaments
tenen associades
unes quantes indicacions
i uns problemes
diguéssim
per segon
quin tipus
de persones
que fins fa poc
no es coneixien
però que cada vegada
hi ha més estudis
que es poden conèixer més.
Clar,
no és el mateix
una persona jo
que una persona
gran
jo que sé
que té problemes
d'hipertensió
per posar un cas.
Evidentment
doncs
a una no li farà res
i a una altra
doncs
li pot arribar
a fer
a fer molt mal.
I algun exemple
d'alguna planta
que tinguem
molt assimilada
molt interioritzada
i que tingui
aquest component
també tòxic?
És que n'hi ha moltes
i n'hi ha moltes
de fet
a prop
n'hi ha moltes més
inclús diria
a prop de casa nostra
que a Alta Muntanya.
Que no parla
a Alta Muntanya.
A Alta Muntanya
les pròpies condicions
de vida
a Alta Muntanya
tot i que n'hi han
i de fet
les més tòxiques
que tenim a dos
per dir-ne una
justament és
a Alta Muntanya
en el programa aquí baix
que és la Tora Blava
la Cònit
la Cònit
la Cònit
Omnapelus
és la planta
més tòxica
que tenim
a tot Europa.
Parlem de milígrams
o sigui
una mil·lèsima part
d'un gram
amb torda
entre 3 i 5 milígrams
una persona adulta
d'uns 70-80 quilos
en té prou
per morir
si tasta aquesta planta.
O sigui
res
el sol fet
de tocar-la
diguéssim
i estar
en massa contacte
amb ella
com que a vegades
es fan
microferides
a les mans
és suficient
doncs
a partir d'una
intoxicació
certament greu.
Hi ha molts casos
diguéssim
de morts
o sigui
hi ha molts casos
referenciats
de morts
ara cada vegada
menys
s'ha de dir
perquè la gent
no es dedica
a consumir
diguéssim
plantes
a muntanya
però abans
que era més
habitual
doncs
hi ha referenciats
evidentment
a molts casos
de morts
doncs
per exemple
aquesta planta
que és la més tòxica
de la meva casa nostra
i de la qual
em parlaré demà
perquè val la pena
que evidentment
els excursionistes
que es passegin
per la muntanya
la coneguin.
la tora blava
i la tora droga
que és una aparenta
molt propera.
És poc conegut
potser aquest tema
és a dir
que se'n parla poc
o es desconeix
una mica?
Se'n parla molt poc
clar jo soc professor
de la facultat de farmàcia
i allà
fins fa poc
diguéssim
evidentment
es parlava
bàsicament
del benefici
de les plantes
ara cada vegada
es tendeix més
a parlar
a més a més
del benefici
de les plantes
de quin perjudici
ens poden caure
aquestes plantes
en quant
cada vegada més
estan considerats
com a medicament
qualsevol medicament
que agafem
trobarem en el prospecte
que té tota una sèrie
d'efectes secundaris
i té tota una sèrie
d'interaccions
que això es coneix
molt poc
en el cas
de les plantes
que poden
interaccionar
amb altres medicaments
o poden interaccionar
amb altres aliments
i ara cada vegada
hi ha més estudis
es coneix més
i aquesta informació
doncs evidentment
en el meu cas
com a professor
de la facultat
el que he de fer
és transmetre-la
als futurs professionals
que estaran
evidentment
reuntant l'ell
a la farmàcia
això és una miqueta
també
la idea
que penso donar
demà
és
que les plantes
no les hem
diguéssim de veure
com uns enemics
però sí que
hem de conèixer
aquelles que d'alguna manera
hi hem de tenir més cura
Clar, clar, exacte
algunes que ens passarien
per alt
no?
Segurament
Exactament
Aviam, una cosa
clàssica i típica
la gent que va a Núria
i ara Núria
doncs amb això
s'ha posat molt les piles
perquè ja ha patit
diguéssim
prou uns ensurs
a vegades agafa
un ram de plantes
mira, està allà passejant
i mira
agafem un ram de plantes
hi ha molt de coni
justament d'aquesta planta
que li acabo de parlar
aquesta planta
només el seu fet
d'acollir-la
sempre acaba
haver-hi algú
al cap
de
Ribes de Freser
doncs amb algun tipus
ja no d'intoxicació greu
però sí de mareig
o de malestar
important
que fa
que hagués de passar
doncs per
per algun centre
ara cada vegada
hi ha més informació
que
directament allà
al santuari
que se'ls avisa
que la tora
no es toca
ni tocar-la
Clar, clar
perquè
només tocar-la
ja té aquest efecte
Aviam
tocar-la
tocar-la no
però
és una planta robusta
és una planta ferma
el fet d'arrencar-la
el que fa és estar
molt en contacte
amb ella
tornar a patir
vull dir
el suc
de la pròpia tija
o de les fulles
perquè una planta
que no és grassa
però és una miqueta
diguéssim robusta
doncs fa que estigui
en contacte amb tu
no és el fet
d'estar només tocant-la
és el fet
diguéssim
estar
masagant-la molt
i tenint-la molt
molta estona
als dits
això és el que
implica que
la conitina
que és una alcaloide
que conté aquesta planta
pugui tindre
una centra
permeabilitat
a través de la pell
i pugui penetrar
el sistema
sanguini
i tot
però patir a dosis
infinitament baixes
de mil·lígams
és suficient
per causar
un bon malestar
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Sí, sí
Doncs aquest tema
i altres qüestions
vinculades
amb tot el que té a veure
amb aquestes plantes tòxiques
se'n parlarà demà
en aquesta xerrada
amb Joan Simón
serà la sala Piquet
de l'Ateneu
i forma part
d'aquest cicle
que el cicle
sí que es diu
plantes medicinals
tot i que avui
també hem posat una mica
en dubte
aquest concepte
n'hem volgut parlar
amb en Joan Simón
abans que faci
aquesta conferència
de Maquis Sant Jus
Moltes gràcies
A vostè
Que vagi molt bé
i fins aviat
Bon dia
Esperem-ho
Molt bé
Moltíssimes gràcies
Adéu-siau
Bon dia
Gràcies
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
InformatiuComarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
la informació
del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu
mòbil
InformatiuComarcal.com
A
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ahir vam fer 22!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a diferents punts. A la tarda podria ploure a l'interior de Catalunya,
en zones de muntanya, i després cap al vespre i a la nit
és aquell punt que el sol ja comença a afluixar una miqueta cap a l'esnou,
les tempestes, si no tenen la temperatura que dona el sol,
doncs també comencen a afluixar i comencen a perdre pistonada,
i aquestes escorrialles de tempestes d'última hora
doncs sempre tenen un recorregut d'interior cap a la costa.
I aquest és el punt d'inflexió que ens té una miqueta així preocupadets
de cara a la nit de dissabte, diumenge, que podria haver alguna goteta.
Continua havent-hi, aquesta inquietud.
Sí, avui els mapes ens indiquen que és més probable
cap a les comarques de Tarragona, comarques de Girona,
interiors de Barcelona, i tenim un forat com si diguéssim
a l'àrea metropolitana, des del Vallès fins al Barcelonès,
Vas Llobregat, Garraf, en aquesta zona sembla que el mapa
no indica precipitació, però la resta sí.
Llavors ens fa dubtar bastant aquest fet, que hi hagi aquest forat
a la costa central que no marca precipitació.
Avui ahir sí que l'embarcava, o sigui, anem-ho seguint,
demà ho intentarem perfilar una miqueta més.
no és una qüestió de temps d'inestable el dissabte,
sinó que a l'enrevés serà un dia realment bo, esplèndid,
a més en temperatures que continuaran pujant dissabte
i també ho faran diumenge, però a la nit hi ha aquestes tempestes
que aniran movent-se amunt i avall que no creiem
que hagin de tocar massa Sant Just, que serà poca cosa,
però que podria passar, i això és l'únic ingredient
que tenim en dubte de cara al cap de setmana,
perquè un cop hagi passat aquesta petita inestabilitat
que podria haver entre la nit i la matinada de dissabte, diumenge,
diumenge ens quedarà un dia espaterrani,
a més amb temperatures altes, o sigui que diumenge serà un dia de sol,
sense núvols...
Que preestiu, no, una mica?
O d'estiu.
D'estiu, directament.
Sí, perquè, aviam, si estem en 23, 24,
i al cap de setmana encara es pot enfilar una miqueta més,
potser podríem tornar a repetir...
És que més o menys estem parlant,
si agaféssim la previsió de la setmana passada
i parléssim del dissabte i diumenge,
doncs seria una previsió bastant calcada.
El diumenge va ser un dia càlid on el sol va ser el protagonista,
pràcticament no vam tenir núvols,
va créixer alguna núvolada a la tarda però no va tenir prou força,
i el dissabte va ser un dia una mica més complicadet.
Doncs aquest cap de setmana,
el dissabte és més bo que el de la setmana passada,
però el diumenge realment és espaterrani,
o sigui que el diumenge és d'aquells dies de posar-te crema solar,
perquè veig que la gent anirà molt disparada
a agafar els seus primers bronzos importants
i ens hem de posar crema.
Molt bé, doncs amb aquest consell acabem aquesta previsió, Carles.
Sempre acabo donant consells.
Està bé, està bé.
Sí, sí, està bé.
No, no, tu també t'hi tinc en compte.
Jo sí, jo sí, i a més que...
Suposo que quan ho dic amb el meu balde
és per recordar-m'ho a mi mateix també, això,
perquè a vegades agafo unes vermellors que no són bones.
Exacte.
En fi, doncs ho deixem aquí, Carles.
Demà acabem de precisar del tot, si hi ha algun canvi,
però em sembla que no, eh?
Perquè tota la setmana ens es mantenen així.
No, jo crec que és una coseta bastant fluixeta
i que acabarà no passant.
I recordar el diumenge, no?,
que intentem aprofitar-lo si ens agrada l'estiu.
Sí, sí, no, el diumenge realment és un molt bon dia per aquest estiu.
Sí, senyor.
Carles, gràcies.
Molt bé.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònis, no us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Babilònia, Babilònia, Babilònia.
But don't worry, the radio show is in Catalan.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
Leo Messi i el seu pare ja són els jutjats, Montserrat Riam.
Doncs, màxima expectació en aquesta arribada de Leo Messi al jutjat,
on avui declara ell i el seu pare, per suposat frau fiscal,
l'audiència de Barcelona.
Maria Núria Revellé.
Hola, bon dia, doncs ja ho sentiu,
desenes de persones han aclamat Messi a quarts d'onze del matí
quan ha arribat a l'entrada del Palau de Justícia.
Amb el cap cot, vestit de negre i amb corbata blanca,
ha accedit ja a la sala de vistes.
No ha fet cap comentari.
Abans de la seva declaració i la del seu pare,
estan ara declarant diversos pèrits d'Hisenda.
Fins ara han explicat que els Messi van voler ocultar
els ingressos que tenien en paradisos fiscals.
Maria Núria Revellé, Catalunya Ràdio, audiència de Barcelona.
Rafael Vera, que va ser condemnat per la trama dels GAL,
admet errors en la lluita policial contra el terrorisme d'ETA,
però considera un esforç inútil demanar perdó ara.
El que va ser secretari d'Assad de Seguretat
en l'etapa de Felipe González ha defensat avui,
al matí de Catalunya Ràdio,
determinades actuacions dels GAL contra ETA,
unes operacions que assegura que van ser determinants
per evitar atemptats en cites importants
com els Jocs Olímpics de Barcelona l'any 92.
La Operació Socoa, pues eso permitió,
después de muchos años,
que las Olimpiadas de Barcelona de 1992
se desarrollasen como se desarrollaron,
porque llegamos a hacer muchas operaciones
que desmontaron actividades
que tenían programadas los terroristas
para llevarlas a cabo en Cataluña en aquellas fechas.
El govern posarà en marxa una unitat de prevenció
del maltractament de la gent gran,
ha anunciat al Parlament la consellera d'Afer Socials
i treball Dolors Bassa.
Parlament, Ignasi Abad.
Bon dia.
Responent a una interpel·lació del PSC sobre gent gran,
la consellera ha avançat la creació
d'aquesta unitat de detecció i prevenció d'abusos
als anciens en l'àmbit familiar.
Estem ja preparant un pla
en contra del maltractament
i l'abús a la gent gran,
que aporti la prevenció,
però també el disseny del circuit d'intervenció
sobre el maltractament que sigui eficaç.
Ignasi Abad, Catalunya Ràdio, Parlament.
Investiga en un veterinari de Llançal a l'Empordà
per presumptament enverinament del seu fill de 7 anys.
El nen va ingressar a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona
després d'haver consumit un medicament per a porcs i vaques.
Girona, Isabel Jonola.
Bon dia.
El jutjat de Figueres investiga el cas d'aquest home de 48 anys
que hauria enverinat el seu fill amb un medicament que es dona als animals.
El seu estat de salut va fer que l'haguessin d'ingressar primer a l'Hospital de Figueres
i després a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.
Actualment està adonat d'alta, però té seqüeles.
El pare del nen, veterinari de professió,
i ha entret la custòdia del fill de qui es fa càrrec ara
la Direcció General d'Atenció a la Infància.
Isabel Jonola, Catalunya, Ràdio Girona.
Alemanya reconeixerà avui el genocidi armeni.
Turquia ha ja advertit que la votació al Parlament
serà una prova per l'amistat entre Alemanya i Turquia.
Encara no reconeix com a genocidi
l'assassinat de fins a un milió i mig d'armenis
comès fa un segle per l'imperi otomà
amb la complicitat de Alemanya que en aquell moment era la seva aliada.
Ja no hi haurà més reines del Cava a Sant Sadurní de Noia.
La confraria del Cava confirma la decisió de substituir
i repensar una de les festes emblemàtiques del municipi,
tot plegat després de tres anys de reflexió
i de la pressió exercida per la CUP en l'últim any,
titllant la festa de profundament masclista,
corresponsal a l'Alp Penedès Àngels López.
Bon dia.
La confraria del Cava de Sant Sadurní de Noia
confirma que després de gairebé tres anys de reflexions
s'elimina aquesta figura de la reina del Cava.
L'objectiu és repensar la festa
i trobar un format més equitatiu
apuntant la possibilitat de crear una parella d'ambaixadors del Cava.
La decisió arriba un any després
que la CUP reclamés a l'Ajuntament
que no participés ni cedís al balcó municipal
per a la coronació de la reina
en considerar-ho un acte de profund contingut sexista.
Àngels López, Catalunya Ràdio,
corresponsal a l'Alp Penedès.
Doncs pel que fa als esports,
a banda del judici a Leo Messi,
avui comença la final a sis de la Champions masculina de l'Aterpolo a Budapest.
L'Atlètic Barceloneta juga contra els Sols Noqui hongarès a dos quarts de nou.
hi ha els segons partits de les semifinals de la Lliga de Futbol Sala,
Magna, Gorpé, Barça, Laça a les nou,
debut de Nora Fernández als europeus de gimnàstic artística a Berna
i nova jornada al torneig de tenis de Roland Garros,
on Djokovic i Serena Williams buscaran el pas a les semifinals.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Cristina Vargas.
Sant Just posa en marxa la campanya de civisme
La caca és del gos, la cagada és de qui no la recull.
Una iniciativa creada per nois i noies de Guardesso de l'Institut de Sant Just
dins dels projectes d'aprenentatge de servei del curs escolar d'enguany.
El missatge directe de La caca és del gos, la cagada és de qui no la recull,
pretén fer reflexionar sobre els atacs i actituds d'aquesta problemàtica.
Una de les principals accions serà posar elements visibles directament
en els excrements dels animals per denunciar davant de la resta de la ciutadania
aquest acte incivic.
A banda de les accions també s'han realitzat enquestes a peu de carrer
sobre atinença responsable d'animals,
es van repartir pollatons informatius amb els drets i obligacions
de les persones propietàries i s'ha augmentat la vigilància policial
i la imposició de multes.
Cal recordar que les sancions per no recollir els excrements dels animals
a la via pública poden ascendir fins als 400 euros.
Més coses, demà finalitza el termini per presentar a l'Ajuntament
les sol·licituds per optar a quatre espais exteriors del mercat municipal
pel desenvolupament d'activitat econòmica.
Es tracta de dues botigues i dues oficines
de caràcter públic i privat respectivament.
Per tant, són dos lots amb dos espais cadascun.
El primer lot consta de dos mòduls de 19 metres quadrats
situats a l'exterior del mercat municipal amb aparador.
L'entrada se situa al carrer del mercat número 22
i els locals es destinarien a activitats comercials de venda
al detall obertes al públic.
Els altres dos són oficinats de 22 metres quadrats
situades a l'edifici anex de l'equipament,
també al carrer del mercat 22.
Aquests espais, en aquest cas, haurien de ser destinats
a activitats d'oficina de caràcter privat
i sense accés al públic.
Les bases, doncs, amb els criteris per optar
als terminis i als models de sol·licituds,
els trobareu al tauler d'anuncis oficials del santjust.cat.
I un apunt més.
Avui s'inaugura la quarta edició del Juny Fotogràfic a Sant Just.
El tret de sortida del cicle tindrà lloc a les 8 del vespre
a Can Ginestà amb l'exposició de l'agrupació Fem de Bomber.
Aquesta, de fet, és una de les exposicions
que acollirà un dels espais del municipi,
al celler de Can Ginestà, al cim, al claustre de les escoles
o a la planta superior del mercat municipal.
Hi haurà fins a una vintena d'exposicions.
A més, en aquest cas, podem destacar, per exemple,
que la primera planta del mercat municipal
comptarà amb Pallassos,
del Premi Nacional de Fotografia 2015,
a Txem Alacunfa, també amb l'exposició
al misteri de la llum de l'Associació Fotogràfica de Berga,
entitat convidada,
i amb més de 100 fotografies
de l'exposició de natura del concurs Monfoto.
També en aquest espai, però, s'acolliran
les fotografies guanyadores del 100 concurs
internacional de fotografia.
Pel que fa a la resta d'espais acollidors del Junts Fotogràfic,
el claustre de les escoles
comptarà amb 85 fotografies
de l'exposició col·lectiva,
d'una quinzena de persones de l'agrupació
i al cim de Can Ginestar,
es podrà veure una selecció de fotografies
dedicades al barri de Baixolets
amb motiu del 50è aniversari
de l'inici de la construcció
de les primeres cases.
I això és tot per ara.
Nosaltres ho deixem aquí,
però tornem amb més d'una hora a partir de les 12
amb més notícies sobre el municipi.
A l'escolta, es pràdio desbend,
sintonitza es pràdio desbend,
la ràdio de Sant Just,
durant la web corpú.
A l'escolta, es pràdio desbend.
A l'escolta, es pràdio desbend.
A l'escolta, es pràdio desbend.
A l'escolta, es pràdio desbend.
No vull parlar.
I don't want to talk about things we've gone through.
Though it's hurting me, now it's history.
I've played all my cards, and that's what you've done too.
Nothing more to say, no more race to play.
The winner takes it on, the loser standing small.
Beside the victory, that's my destiny.
I was in your arms, thinking I belonged there.
I figured it made sense, building me a fence, building me a home.
Thinking I'd be strong there, but I was a fool,
laying by the woods.
The gods made from earth's eyes, their minds as cold as ice.
And someone way down here, loses someone dear.
The winner takes it on, the loser has to fall.
The loser has to fall, it's simple and it stays.
Why should I complain?
But tell me, does she kiss, like I used to kiss you?
Does it feel the same, when she calls your name?
Somewhere deep inside.
You must know I miss you, but what can I say?
Rules must be obey.
The judges will decide, the likes of me combine.
Spectators on the shore, always stay in love.
The game is on again, a lover or a friend.
A big thing on the spot, the winner takes it on.
I don't want to talk, if it makes you feel sad.
And I understand, you've come to shake my hand.
I apologize, if it makes you feel bad.
Seeing me so tense, no self-confidence.
But you see, the winner takes it on.
The winner takes it on.
The winner takes it on.
The winner takes it on.
The winner takes it on your hand.
You're doomed to shy, unless you're broke.
The winner takes it on.
The winner takes it on.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
És la Mercè, la Montserrat, la Nuri, tota la colla.
L'Enric, el Jordi, la Teresa, tota la gent que em fa costat i que treballa.
Jo he portat la Mercè perquè ella és la que sap tot com va.
S'ha fet una llisteta, eh?
Jo ho veig, i així no ho fallo, eh?
La xuleta, la xuleta.
Home, és una trobada d'aquestes que, a més a més, ja sabem que no plaurà, almenys durant la tarda, vull dir que això sempre fa il·lusió.
que això mateix, que ja és molt, perquè l'últim ens va fer patir molt el temps.
L'any passat, sí?
Dos anys.
Ah, clar, és cada dos anys.
Tens raó.
Fèiem molt de vent i estava molt ennubulat i vam haver de decidir d'anar-nos-en a la...
A la bona aigua.
A la bona aigua.
A la bona aigua.
A fer el sopar, sí.
A veure, aquest any.
Tot això és un trasbals que no te l'esperes i prou feina hi ha, més falta això.
Esperem que aquest any no, eh, Mercè?
No, aquest any no. Aquest any farà un sol radiant tota la tarda.
Hem dit que comença a les 5 perquè les 5 és la plantada de gegants.
En realitat, tot plegat comença...
Si les 5 és la plantada, per tant, qui vulgui ja pot passar per allà, no?
Perquè ja anirà veient els gegants.
Sí.
Quantes colles participen a la trobada?
10 colles aquest any.
Llavors, a partir de les 5 van arribant totes les colles de les diferents poblacions
i van plantant els gegants.
I a partir de les 6 de la tarda començarem amb una cursa de gegants,
que és el primer cop que ho fem.
I, bueno, estem molt il·lusionats amb això.
Una cursa de gegants, eh?
Això, exactament.
És la...
L'he llegit abans del programa.
Primera cursa internacional de gegants.
És a dir, que té nom amb entitat pròpia, també.
És d'aquestes curses de veure qui els viva primer.
Sí.
És així de fàcil, eh?
És així de fàcil.
I participaran, per tant, totes les colles?
Només vosaltres?
Com ho fareu?
Bé, és una proposta que fem a les colles que venen.
Després cadascuna decidirà el que vol fer.
Vull dir, la nostra idea és això, és fer-lo, començar amb el gegant i fer un relleu amb la geganta,
o al revés.
Vull dir, a mesura que vagin arribant les colles ho acabarem de definir, però la idea és aquesta.
I a partir de les 7, llavors, comença la cercavila.
Molt bé.
La cercavila, o sigui, jo crec que serà, home, és important de veure-ho aquest any el tema de la cursa,
no d'alguna manera o altra, perquè no sé, sabeu si s'ha fet en altres llocs?
Sí, bé, sí, sabent que en algun lloc...
En algun lloc sí que s'ha fet.
Sí que s'ha fet, sí, però...
Per la imatge de gegants fent una cursa, crec que no té preu.
S'ha de veure, s'ha de veure.
Sí, sí, jo també tinc moltes ganes de veure-la.
I això serà la pista del parc, eh?
Exacte, sí, sí, sí.
Allà és un bon lloc.
Sí, sí, això sí.
Sí, perquè tampoc ho podem fer molt llarg, eh?
Que pesen, eh?
No, no, clar.
I després de les 7 hi ha la cercavila, no?
Sí.
Que és un dels actes també més esperats.
Sí, sí, començarem a Maragall i anirem, doncs, si vols, et dic als carrers per on passa.
Després anirem pel carrer Major, pel carrer de la Teneu.
Farem una parada a la plaça Malaret, on farem un ball totes les colles.
Després passarem per Creu, Rambla, Encent Clavé i després la plaça Verdeguer, on serà l'arribada, diguem-ne, de totes les colles.
Allà també farem una entrega de premis, doncs, perquè els cartells de la trobada s'han fet amb escolars de Sant Llús
i han quedat, doncs, finalistes i amb ells, doncs, s'ha fet el cartell.
definitiu de la trobada i llavors hi haurà una entrega de premis dels escolars de Sant Llús.
N'hi ha un del Montseny, un del Canigó i un del Montserrat.
Exacte.
I el guanyador?
Aquests.
Ah, sí, és un per escola.
Val, val.
Un cadascú.
Un de cadascú.
Sí, sí.
I val.
Són dels més petits, eh?
Sí.
Són de cinc, sis...
Sis anys, sí, em sembla.
Sí, sí.
Sí, sí.
Si veieu els cartells, doncs...
Ja ho veureu.
Molt entranyables.
Sí.
La visió dels nens, dels nostres gegants.
I després, a les 9, hi haurà un sopar on participaran les colles convidades per Sant Llús
i on també tenim obert la possibilitat, doncs, que gent del poble pugui venir amb aquest sopar a Can Ginestà,
que és un lloc preciós per fer un sopar, on hi haurà també música i ball.
Llavors, es poden adquirir tickets a la granja Carbonell, la granja Carbonell i a Can Ginestà, per 10 euros.
I ja es poden comprar, eh?
Sí, sí, ja es poden comprar.
També tenim previst l'últim dia, doncs, vendre'n alguns...
Que no estigui obert per uns quants, sí.
Deixem que et digui que a Can Ginestà ens fa quedar bé.
Sí.
Som l'enveja, perquè a l'hora que arriben al juny hi ha l'aposta de sol i, a més a més,
nosaltres ja podem endreçar els gegants i veuen la capella i la veritat és que som l'enveja.
Home, sí, sí, els vesperes de juny aquí a Can Ginestà són molt interessants.
Molt macos. Sí, sí, i tant.
Doncs, Déu-n'hi-do, tot això és el que hi haurà durant aquest dissabte, a més a més, això amb la participació de Déu Colles,
és a dir que serà... és molta feina, entenc, organitzar-ho, però és maco de viure-ho i de veure-ho, no, també?
Sí.
Vosaltres des de dintre, però també la gent que veia veure els gegants, no?
Esperem que hi hagi molta gent que vingui a la plaça Maragall i ens segueixi fins a la plaça Verdaguer.
que ens segueixin, que ens facin companyia i que vinguin i, si no, que sortin al balcó i aplaudeixin.
Home, normalment les trobades que feu aquestes geganderes cada dos anys tenen bones respostes?
Esteu contentes amb la resposta que hi ha o falta una mica més?
Ens agradaria més. Ens agradaria més. Esclar, que estem contents.
Sí. Estic contenta, però com més gent vingui, més contenta estaré.
Sí, quan anem nosaltres a altres pobles a fer la trobada, quan veus gent al carrer també et sents més satisfet de la teva feina,
perquè estàs fent un esforç també i quan veus gent que està participant, doncs agrada, sí, evidentment.
I nosaltres, que, de fet, la Mercè porta el tambor i jo toco la gralla, allà on veiem gent, allà ens posem a tocar.
Clar.
Perquè és una manera d'agrair que hagin vingut.
Sí, sí, és...
Exacte.
Ai, hi ha una novetat aquest any.
Sí, una altra.
Una altra novetat.
Aquest any tenim moltes coses noves.
que obrirem la cercavila amb un remolc, cedit per... Ai, ara no me'n recordo d'aquí. Per qui ens l'ha cedit el remolc?
Bé, us l'han cedit.
Ens l'han cedit un remolc on ficarem els nostres caps grossos i si alguna altra colla també vol ficar el seu cap gros
i serà el remolc el que obri la cercavila.
Molt bé, sí, sí.
Molt bé, eh?
Serà molt xulo, també.
Home, sí, sí, curiós.
Clar, perquè quan parlem de gegants, no només parlem de gegants, sinó que parlem també del que estàveu dient ara, no?
De capgrossos, de les gralles, de tot el tema de la percussió.
A veure, els capgrossos acompanyen i, de fet, la seva feina és obrir la cercavila, obrir el pas als gegants.
Per tant, doncs, una mica fem això.
Ells obren pas i aparten una mica la gent que a vegades inconscientment es posen al mig i poden prendre mal.
Per tant, els capgrossos, la seva feina és aquesta.
I aquest any, doncs, mira, han tingut aquesta idea i penso que pot quedar molt festiu.
Sí.
Perquè, a més a més, ja hi ha qui s'ha cuidat d'anar a buscar guarniments per guarnir el remolc i estan molt il·lusionats.
Sí, sí, sí.
Quan...
És que, a veure, ens organitzem amb tres grups.
Uns, un grup és per publicitat, que porta, doncs, lo del cartell, lo de contactar amb les colles.
L'altre porta la cercavila i que la cercavila, doncs, és contactar amb la policia, discutir amb la policia perquè ells et diuen
oi, no, per aquí no, perquè aquí és perillós i tot.
I, bueno, doncs, és poder fer camí i posar els cartells de molta feina.
I després hi ha el del sopar.
Són tres grups.
Amb aquests tres grups, tant en tant ens trobem tots junts i cadascú explica com li va la seva.
I així és com...
Mercè, tu de quin grup ets?
Jo de menjar.
Home, són unes 350 persones a sopar, vull dir que, clar, has de tenir molts punts previstos i que no falli res.
Intenta sempre.
Sempre hi ha alguna cosa, però s'intenta que no.
Jo, com que soc de poca vida, no em poso mai al menjar.
Jo sempre he estat a publicitat.
Molt bé.
Perfecte.
Doncs ho revertiu una mica.
És la feina d'abans.
Sí, sí, hi ha més feina.
El sopar és...
Ara, aquell dia, dissabte, treballa tothom.
Perquè hi ha feina per tothom i més.
Sou molts a la colla?
Trenta i pico.
Trenta i pico, sí.
Trenta i pico, sí.
Amb dues generacions molt clarament marcades i ara ens faria falta una altra generació.
Una altra generació que entrem, no?
Sí, perquè...
Perquè de vegades en parlem, no?, amb les diferents entitats que passen per aquí.
És el problema del 99% de les entitats.
De les entitats, sí, clar.
Dic 99 però no dir el 100.
Sí, el canvi generacional.
El canvi.
Nosaltres, jo fa 21 anys que estic a la colla gegantera.
i, clar, quan vaig entrar, érem els joves.
Encara ho sou.
Sí, però continuem sent els joves.
I, clar, ara ja necessitaríem algú més jove que nosaltres perquè hi ha feina, hi ha feina, sí.
Ens agrada portar els nostres gegants per Catalunya i fora de Catalunya.
Aquella època que vau entrar vosaltres, dic aquella època perquè fa uns quants anys,
vau portar el que es diu Saba Nova, perquè van entrar ells i les seves criatures.
Llavors era bonic sortir, eh?
Jo disfrutava amb tota aquella patulella que jo en aquella època m'ho vaig passar molt bé.
Sí, que van començar tocant gralles, estavals, tots els nens,
i anàvem a les cercaviles tocant ells.
I ara també hem hagut de fer aquest canvi.
I ara ells, doncs, tenen altres dèries, clar.
És que és així.
I us preocupa el fet que no hi hagi aquesta següent generació que pugui entrar?
Com ho viviu?
Sí, em sap greu.
Em sap greu, però és així, tenen altres...
Prioritats.
Prioritats, ells.
Esclar, nosaltres ho vam fer perquè ens va agradar i jo quan vaig entrar...
Jo tenia les meves filles jovenetes, petits, eren nenes també.
I també van marxar de la colla.
Per tant, doncs, els seus també ho han fet i nosaltres aquí...
Nosaltres aquí estables.
Estables, sí.
Però vaja...
Mira, no hi vull pensar.
De moment hi som i jo estic molt contenta de tenir aquesta colla que treballi
i que els veig que encara tenen il·lusió perquè els altres ja som més grans.
Els homes ja no poden portar els gegants.
Jo ja estic acabant la bufera, però encara faig.
Encara teniu corda, clar.
Encara.
Això està clar.
El que passa és que sempre va bé si hi entra sang nova, no?
Per combinar-ho una mica.
Sí, clar que sí.
Bé, doncs, una trobada com la d'aquest dissabte pot ajudar a engrescar algú de dir...
A veure si és veritat.
A veure, a veure.
En tot cas, recordem, aquest dissabte a partir de les 5 la planta dels gegants,
a les 6 aquesta cursa i a les 7 la cercavila.
Serà tot plegat, doncs, el punt de sortida és el parc Joan Maragall
i després aquest recorregut que hem comentat avui.
N'hem volut parlar amb la Palmira Badell i amb la Mercè Gràcia.
Ho he dit bé, eh?
Sí, sí.
És que ara està davant.
Mira, mira, ho he dit, igual, he dit algun nou malament.
Membres de la colla, la Palmira també com a cap de colla,
però evidentment, com ha quedat clar també en aquesta entrevista,
tothom té un paper molt destacat en l'organització de tot plegat.
que vagi molt bé dissabte aquesta trobada gegantera i fins molt aviat.
Moltes gràcies, us esperem a tots, eh?
Us esperem.
Un minut i dos quarts de dotze, de seguida fem tertúlia
amb els habituals del dijous, per tant, la Joan Algarra, la Montse Larrea,
en Jordi Agulló i l'Alina Santa Bàrbara, però abans publicitat.
Nou horari d'estiu a restaurant El Niu.
Obrim tots els dies, migdies de 1 a 4
i les nits de 8 del vespre a 12 de la nit.
Els diumenges a la nit tanquem.
Vine a gaudir al nostre pati d'un sopar a la fresca
i et convidem a una copa de vi.
Ens trobaràs al carrer Josep Ancel Clavé número 1 de Sant Just d'Esvern.
Telèfon 93 473 40 58
i també al web www.restaurantalnius.com
Restaurant El Niu
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club
100% música relaxant
cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club
T'hi esperem.
The Healer of the Leaves
The Healer of the Leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon
in the Svern Radio.
They talk about
all the important things in life
as good news,
good people
and good origin.
From 5 to 7
every afternoon
the best radio show
you can listen now.
Maybe you don't understand nothing
but don't worry
the radio show
is in catalan.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia
on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres,
les exposicions
més interessants,
els concerts
més emocionants,
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu,
Babilònis,
no us ho perdeu.
Dijous
de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
El Barça
ja ha fet el doblet.
Ara
ens toca a nosaltres.
Aquest cap de setmana
doble ració
d'esports
se'n justen.
Dissabte
a partir de 2.45
de la tarda
les noies del bàsquet
es juguen
l'ascens
i la final
de les fases.
Primer
van ser les ones.
98.1
FM
Després
internet
radiodesvern.com
Li va seguir
Facebook,
Twitter,
Youtube,
Instagram,
i ara
obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio
Desvern
Cada dia
més a prop teu.
φa
610
Passen tres minuts de dos quarts de dotze.
És hora de fer tertúlia.
Per això salvem ja els tertulians dels dijous.
Els tenim ja a punt. En Jordi Agullor, l'Ina Santa Bàrbara, la Montse Larrea i la Joana Algarra.
Molt bon dia a tots quatre. Què tal?
Hola, molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia a tothom.
Molt bon dia, exacte. Per fer tertúlia avui tertulial complet.
Ja tenim l'estiu aquí.
Exacte, avui, home, aquest dia esplèndid.
Sí, diu que tota la setmana serà forteta.
Sou d'estiu o no?
No.
Home, jo si no passa de 30 graus, sí.
Quan salta a 32, aquell juliol tan potent, tan potent de fa dos anys,
no, dos anys passava, allò ja em matava, allò ja em matava.
Ara, si són 30 i a la nit pot baixar fins a 22, 24, pues bé.
Exacte. Home, aquest any està arribant progressivament, per tant, ja hi ha.
No, no, jo passant de 26-27 ja m'agobia.
Ja farem una recomanació que escoltin el Jordi.
Ah, clar, home, clar, el Jordi, el Carles, el Carles, que té influències.
Ah, és veritat, és veritat, li direm que ho tingui en compte.
Sí, sí.
Veus com al final va ploure l'altra tarda?
Sí, sí.
Veus?
Però a poquet, a poquet.
Bueno, de Puigdes també, el camp està molt maco.
Sí, sí, sí, sí.
Està molt maco el camp, eh?
No, a més, que em va costar.
I l'aigua de la reserva també.
A les parelles que estaven tan petxutxos al meu carrer,
estan, han tornat a florir i estan preciosos.
Les reserves d'aigua en els pantans estan bé.
Sí, sí, sí, sí.
De totes maneres, la gent que no se'n refiï,
que faci l'estalviament de l'aigua.
No, no, i tant que sí.
Perquè la gent malgastat l'aigua, per mi és sagrada l'aigua.
Això és una actitud costant.
No, no, és un hàbit.
És un hàbit que s'ha de...
S'ha de contínu, un hàbit contínu.
Clar, perquè si tu estalvies,
estalvies que hagués d'estar enxegada la desaladora,
que hagués de funcionar les màquines
que traversen l'aigua per la muntanya,
tot això són...
Estan per a casos d'emergència.
Jo crec que no estem prou conscienciats,
perquè s'ha fet un...
Se'n fa una abusió, aviam, ho connectes.
allò de la dutxa, hi ha gent que es dutxa dos cops al dia.
Jo no crec, excepte, exceptuant la feina que tinguin.
Hi ha feines que sí.
Hi ha feines que són...
Però una dutxa es pot fer amb poca aigua.
El que tu pots fer, una dutxa, és acabat.
No és un bany, una dutxa.
No cal, i ara això ho recomanem.
No cal ensabonar-se.
No, no cal.
Sabó, treu tot el peatge de la pell.
Treu el peatge de la pell.
Ojo, senyori.
Solamente las partes pudendas.
Las partes que tengas, las que quieras, tu.
Però vull dir que el sabó no cal fer-lo.
Però no adeu-ho.
Hidratar el cos, sí.
I rentar-te el cap, és clar, necessita ser un xampú,
o què sigui.
Però se'n fa un minut sense comptar massa, massa.
Sí, ahir vam veure un programa a la televisió,
el meu fill, que és molt maniàtic de l'estalvi de l'aigua.
Sí, jo soc maniàtic.
Però molt maniàtic, molt, molt.
Doncs vam veure un programa,
i era gent jove, que vivien en un pis.
Diu, fixa't, està rentant els plats amb l'aixeta oberta.
Home, nosaltres...
O els dents.
I tant, també.
Home, o afaitar-se.
Diu, a mi els gimnars em posen el cabell de punta.
Diu, perquè d'ençà que s'ensebonen,
fins que acaben...
I l'aixeta barrejant.
I l'aixeta dalt, i que té...
A més a més, el màxim de potència.
Diu, els hi diria, però que em dient, està estorrat.
No tenim cura.
Suficient cura de l'aigua.
No estem mentalitzats.
A més a més, és que per aquestes coses gastem aigua dolça.
Aigua dolça.
Aigua dolça.
La que hauríem de fer servir per d'això,
per menjar i per beure.
És per beure.
Sí.
És per beure.
L'aigua de l'aixeta és per beure.
Sí, sí.
Hi ha un llibre d'una doctora que estava en el Sàhara
i li tocaven dos litres per dia d'aigua.
I els el donaven dos litres per dia.
I en ell s'havia de cuinar, beure i rentar-se.
Sí.
I diu, home, al principi estava espantada.
No, t'acostumes, t'acostumes.
El baraltà i diu que sí,
i que se sentia neta, i que se sentia neta.
Sí, sí, sí, sí.
Sí que el cos humana necessita aigua,
necessita com a mínim un litre i mig d'aigua.
No, tampoc, aquestes barbaritats que es fan
de prendre tres litres d'aigua,
que fan treballar el ronyó sense necessitat.
Sense necessitat.
I aleshores tampoc no és bo.
El doctor Puigbero deia,
però quina bestiesa, com era tan brusca parlant,
diu, quina bestiesa.
Cadascú veu el que necessita beure.
Això no, perquè jo conec una persona
molt a prop meu que...
No veu res.
No, gens.
No, normalment les persones grans...
No en tenen mai, no sé.
Ja ho dic jo, perquè jo veig,
però vull dir que es té una tendència...
Jo crec que és per naturalesa,
perquè la mama no bevia aigua.
Bueno, però potser prenia sucs...
No li feia falta.
O caldos.
O caldos.
No, la més justa que podia fer amb el menjar,
els caldos del menjar...
Bueno, no, no, aigua, aigua,
i el dir aigua són líquids,
però sobretot si és aigua,
com a màxim, aigua,
un litre i mig com a màxim.
Però és com si aigua la que beus,
la que està sense un caldo,
si és...
Sí, però encara si tot líquid, no?
Però encara si tot a l'aigua.
Líquid, líquid, sí.
Aigua, aigua, eh?
Aigua H2O, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs aquesta sí,
però tampoc vestir-se de prendre massa aigua.
No, no, ui.
L'aigua,
ja això havíem comentat aquí,
i el Jordi aquí ens ho dirà,
pot portar,
i està portant guerra,
una guerra per l'aigua.
És l'or, ja el diuen que és l'or blanc.
El petroli no serà tant com a l'aigua.
Les guerres del futur,
el petroli ja podíem prescindir d'ell.
I tant.
I tant, no s'ha prescindit
per culpa de les companyies.
Que és l'exemple que estan donant
en el nord d'Anglaterra,
que tenen una part molt plana,
que és molt plana,
amb molins de vent,
però quilòmetres de quadrats de molins de vent.
I això donarà per a una població
de 40.000 habitants.
Sí, però precisament,
a raó d'això,
t'ha senterat a dir...
Una vegada,
feta la inversió,
i ja està.
I sin embargo,
aquí a Espanya que tenim...
Avui, precisament,
ha sortit la dicta
de suprimir les subvencions
a les alternatives.
Sí, sí,
aquí està...
Tant als molins
com a les plaques.
Aquí es governen
una gent molt inconseqüent,
per no dir...
Inconscient.
Inconscient
i que ratlla la màfia.
La màfia, la màfia.
I donen negocis
a les grans companyies,
i ja està.
Aquest és l'únic que els importa.
Sí, sí, sí.
Ben trist, ben trist.
Oh, ara diu
que el follon
que es va armar
amb allò
d'aquells
terratrèmols
que van haver
per culpa
del trasbàs.
El dipòsit d'aquest...
No, no, no.
Ah, d'allà de Monta Castelló.
Sí, que s'ha quedat allà
empantenat
i que ens costa
tants duros
durant molts anys.
No, perquè li han tornat
a l'alient...
Sí, hombre,
el dipòsit d'aquest...
Sí, sí, sí.
Diu que no,
que és mentida.
Va sortir un tècnic
que devia ser de la...
Que era mentida,
que no hi havia hagut
terratrèmols,
que és normal
perquè és la terra
i que no hagués passat
res de res.
O sigui que la gent
va agafar i va moure...
Sí, va sacsejar la...
Va fer el seu bloc.
Va fer el seu bloc, sí.
I que és estrany
que ara que ha acabat
tot el treball,
ara ja no hi ha
terratrèmols.
Ara, ara d'allò,
diu, era per un sapateau.
Sí, sí.
És d'acadèmia davant.
És d'un nivell irracional
tremend.
No, no, però és que...
És absurd.
Aquest any en Alemanya
fa un mes
el que va fer Vents
i tal,
doncs,
d'Alemanya també.
I aquí, sin embargo,
doncs passa.
No, no, no.
O com hem muntat
la desaladora
més important
del Mediterrani,
doncs s'ha d'explotar.
Perquè és que la desaladora
funciona cada dia.
Perquè no es gasta
més que un 20%
s'extreu d'aigua
en segons quins moments,
que en segons quins moments
tampoc.
No, cal, cal.
És França, no?
És França la que utilitza
més l'energia...
No, també que França
té molt l'energia
atòmica.
La nuclear, sí.
La nuclear, sí.
Sí, sí.
Té unes instal·lacions
molt, molt, molt enormes.
Moltes.
El que passa
és que ahir
també vam veure
gràficament
tots els desastres
de la pluja
que els hi va caure
no sé on.
Sí.
D'una part,
sí, sí, sí.
i que estaven...
No sé, aquella remelada
que va pujar
des d'aquí, eh?
90, en mitja hora
no sé què
i la peria
se veia que...
Jo sempre dic
que la Madre Tierra
es venja.
Està enfadada.
Està enfadada.
Bé, això hi ha uns estudis
d'un científic
que és anglès
la Teoria Gaia
i la Venjança de Gaia
i que...
Sí, em sembla
que ho has comentat un dia.
Jo els llegit dos
i en el segon
de la Venjança de Gaia
deia que la Terra
que en el canvi climàtic
i la inundació
de les costes
solament podrà donar
de menjar
altres 100 milions.
Imagina't.
Això diu, eh?
I són, que són 7.000 o...
Ara són 6.000.
6.000.
Recorda, recorda
el que va passar a Viesques.
O 12.000.
Ara avui, ara...
Que va passar a Viesques.
Sí.
Que van despassar el riu
per fer aquell càmping.
Imagina't el càmping
a veure, claro,
és molt còmode.
Què va passar?
Que quan el riu
va baixar ple
va baixar pel seu camí.
Clar.
Els camí de l'aigua
són els camí de l'aigua.
Això també va passar,
mira,
fa molts anys
jo vaig anar a Tenerife
i com al meu
no li agradava conduir
vam llogar un taxi
i tot el dia
el vam tenir llogat
i ens l'ensenyava i tal.
I deia, clar,
però ara està gent aquí
construïen
en esta espècie
de canals
i no s'ho té.
Fa molta pendent, eh?
I després,
si us en recordeu,
no fa ni un parell d'anys,
com queia l'aigua,
com queien els edificis
que estaven allà
en la...
En la parte de l'Orotaba,
a casa.
Clar, clar.
En aquella parte
on escriu...
Perquè estan
a les fal...
a les d'això
de les muntanyes,
a les costes
de les muntanyes
i a Rambla
amb tota la terra d'all.
Allà en el Sahara,
on estan els campaments,
que és la Hamada,
és el menysplou
de tota la terra.
Pràcticament no,
però és en Atacama.
En Atacama,
és el menys.
En el segon lloc
on menysplou.
En un període
de 30-50 anys
cau una inundació
i resulta que tenien
els canals dels rius
uet,
que li diuen allà,
i totes les tendes
van quedar desbastades.
Ah, que ho dirà.
Estan totes desbastades.
Tenia 50 anys
que no havia passat,
però estava...
El que va passar a Rubí,
però estava...
i van fer totes aquelles
cassetes senzilles
a les riberes
del riu,
de la Riera,
perquè no li xerxes
a la Riera.
Han passat moltes vegades.
En 1962
jo em vaig caçar
a l'octubre,
i al setembre
estava Rubí
vacunant
a molta gent
i aquella part
de d'allà,
tot.
Clar,
tot el desastre
que va bé.
I a les 800 persones
que van desaparèixer.
Sí, sí.
I ara aquí
inclús en el poble
a vegades pensem
que la gent
o té un afany especulatiu
de guanyar
o el que sigui,
però edifiquen
llocs que no n'hi ha.
Que no hi hauria.
Que en aquest poble,
no vull dir-ho,
per no espantar
si ens estan escoltant.
Però n'hi ha un lloc
que està edificat
que dius
si bé
això és una riera.
Clar.
El capravo,
el capravo,
pots dir-ho.
El capravo
per sota
és una riera.
Té un túnel.
Jo ja no parlo
del capravo,
eh?
No, no, no.
A Sant Just,
a Sant Just,
no dic res.
A Sant Just,
arreu,
som tots ramals
de rieres.
és una...
Jo, per exemple,
a la casa...
Som baixades naturals
de la mantanya.
Sí, sí, sí, sí.
Com tenien
tota aquesta carena...
Bueno,
pensava que no vas a dir el lloc.
No.
Perquè si no,
la gent s'espantaria.
No, no, no.
No ho dir.
No,
perquè no,
però pot ser.
Per què no?
I a més,
moltes d'aquestes fonts
que no les fan servir ara.
Potents,
d'aquestes potents
de 68.
Jo no vivia en el poble,
però vosaltres sabreu
que et va inundar
a l'institut.
Sí.
Què me dices,
companyia?
És que està la riera.
Què me dices?
Que a mi casa...
No, no,
jo no vivia aquí.
Vamos a dejarlo.
No, no,
jo sé, jo sé.
No sé quins anys és.
El 83.
El 83.
El 83.
Han fet obres hidràuliques
i liotats,
però una altra gran riada
d'aquestes,
una gota freda
que caigui en la capçalera,
tornaria a tapar,
tornaria a tapar...
I ja no és l'aigua en si,
és tot el que arrossega
després.
Clar, no,
és que la brossa
tapona,
i llavors se'n va a dalt
l'aigua que sorti.
Sí, sí, sí.
O sigui que la mama tierra,
ojo con ella,
que té
molt,
molt record.
Tarenys de Munt,
ara he viscut Tarenys de Munt,
vaig viure dos anys,
i Tarenys de Munt
són també
les rieres.
I calai,
i calai.
I la que baixa Tarenys de Munt
desemboca Tarenys de Munt.
Allà estan preparats
una mica més.
Ah, sí,
en teoria.
En teoria.
En teoria.
Mira que estan avisats
dels cotxes
que no els deixin
a les ribes del riu.
Ja,
ja,
arriba dels carrers
aquells que tenen.
És que ara a Añez de Munt
no hi ha espai,
perquè la riera
està el centre del poble.
Sí,
és el centre del poble.
I tots els pobles aquests
no hi ha espai.
Tenen el mar,
la renfe,
la montanya.
I tampoc poden aparcar
en els carrerons,
diguéssim.
a part que no hi ha on poden
i què passa?
Que quan ve la riera
encara que avisen
per avís moral.
No donen temps.
Sí,
però hi ha vegades
que un preveu
una quantitat.
Quan és una cosa
sobtada
és imprevisible.
Com aquells pobres senyors
d'aquella residència.
Ah, sí?
Però clar,
allò,
qui ho va permetre?
Però en aquest cas,
clar,
però segou que passa
en molts casos
i no arriba a les grans.
No passa,
no fer adicions
amb una...
No,
em refereixo
que pot passar
segurament en altres llocs
que hi ha edificacions
on no haurien d'haver
ni tenint en compte
una altra cosa.
Si us en recordeu,
fa molts anys també,
pels temps aquests
de la...
De la...
De la...
De la...
De la...
De la...
De la...
De la...
També va caure
a Almeria.
No cau una gota,
mal los maten.
Però,
sobretot,
en el plaia,
tocant al final
prop de la...
Del desert.
No,
prop del mar.
Cava de gata.
Abans,
abans.
Abans,
abans,
sí.
Cap a garrutxa
i tot això.
D'acord.
Ara,
resulta que,
escolta'm,
hi havia un poble
i sentien un soroll espantós
i què passa,
què passa,
què passa?
I estava.
La...
La...
La...
La...
D'això,
els pobles de dalt,
quan arriben ja al final,
de dalt els venia,
però,
escolta'm,
oliveres,
centenàries,
tot,
tot riu avall.
Li diuen,
en broma,
el riu Agües,
perquè és el poble
de la família
del meu marit,
no és un poble,
és una cortijà,
que diuen ells.
I diuen,
això,
el riu Agües,
hi ha un conya,
es diu així,
és un conya,
perquè és que no passa
ni una gota d'aigua.
Ni una gota,
claro.
doncs,
escolta'm,
va ser...
Va ser un desastre,
morts,
el que vulguis.
Això és el que us vaig explicar
l'altre dia,
d'aquella senyora,
que és amiga,
molt amiga nostra,
i és doctora en física
i ademà de terremotos,
i que aquestes plaques teutòniques
que n'hi ha,
i les Azores,
i Canàries,
i el sur d'Espanya,
diu,
vindrà un terremol,
quan?
No se sap.
Dintre de 50 anys,
diu,
però que ja està.
No se sap,
sí.
Com la mateixa del Vic,
el Vic Van aquest,
que hi haurà a Califòrnia,
i tota la zona del Pacífic.
Bueno,
sí.
Sí,
en Sant Francisco,
torna a passar.
És la,
Sant Fernando,
no?
Que és tant les plaques teutòniques.
La placa aquella,
així de Sant Francisco,
que veu un forat així.
Sí,
perquè és la zona
que va a ser el Pacífic
que agafa tota la costa.
Sí,
queda la plana aquella,
que és on les dues plaques
piquen.
Sí,
sí.
I es diuen els geòlegs
que en un període curt,
geològicament parlant,
cent anys,
no més de cinc-cents,
que l'estrat de Gibraltar
s'uniran.
Ah,
sí.
Perquè el barco
que és l'africà
i l'euroopeu
fan així,
fan així,
i un està per sobre de l'altre.
un no entra de l'altre
i l'aigua
se n'anirà a cavallar
i es podrà
desapareixerà.
On diu que en principi
que en els principis
ja està bonic.
I el mar Mediterrà
serà un llac
i a través
de la evaporació
de segles
quedarà també sec.
D'això se'n va parlar
molt també
quan es va fer
la cimera a París
del canvi climàtic,
no?
Hi havia aquestes imatges
simulades
de com quedaria
també la noia.
Sí, sí, sí.
Però no hem de ser pessimistes
perquè l'home
també trobarà
solucions.
Per això no patiu
que no ho veurem.
No, no, no.
Poden veure
els fills
dels nostres nets
i aquí
és el que sempre
pedíem,
que la gent
a vegades
els que estan
en aquest moment
els actuals
no pensen
per les futures
generacions.
Exacte.
Pensen
per ara
treure un profit
de tot.
Ostres,
no pensen
que deixaran
els seus fills
i nets.
No, no, no pensen
que...
És allò
que li ha dit
que diu
hoy comemos
mañana veremos.
No, bueno,
hoy comemos
y mañana que es fumin.
No, sí, sí.
Bueno,
diuen que va
el libre albedrío
el sistema liberal
i, bueno,
ells programen
el que volen,
sí que programen
per al que els interessa.
Estem parlant abans
del Florentino
que ha fet
el capitalisme socialista.
O sigui,
li asseguren
els beneficis.
Tu, tranquil,
no té inverteix
que si no...
Però és igual.
Home,
la invenció
que fa
li han de tornar
a si això no funciona.
dels Estats
i dels Parlaments
i tal
és deixar
que la llibertat
de pensament
funcione,
que el creador
funciona,
que fa i tal,
però pensar també
en les persones
que queden...
En el bé comú.
En el bé comú.
Les persones
que queden al marge
i quines coses es fan.
No haver
perquè no vagi a ningú
i no haver
enmig d'un olivar.
No haver
aeroports
que no funcionen.
Ni un passat tèc.
I es gancen
milers
i milions
i milions
d'euros
les nostres bestieses.
Però la gent que toca aquest tema
veu-sap tot això.
Lo prejudicial que pot ser
a la llarga.
Però les administracions
i els governs
ho toquen.
sempre tenim els...
Jo el que volia dir
que en els anys 80
hi havia una consciència
més i cinc
i es va teoritzar
sobre
com devien
de ser
una capital
de no més
de dos milions,
poblacions
de dos
cent mil,
poblacions
de vint mil
i mai
poblacions
de menys.
No potenciar
això
que n'hi ha
vint habitants
o dos
o tal,
no vol dir
que
faig un decret
si no potenciar-ho.
Per què?
Perquè
mil habitants
tenen un institut,
tenen
un petit hospital,
tenen
tas i tal,
tenen tal,
tenen serveis.
Si tu ara vas
a poblacions
de dos cents
allà no pot haver
serveis.
No.
Llavors tenen
l'autobús aquell
que recull
les criatures,
que a l'hivern
es troben plaques
de gas,
tot el gas.
És un perill.
Que van veient
la població
perquè els joves
marxen
i resulta
que hi ha
poblacions,
n'he vist una
ara que he estat
de Montrevei,
hi ha un poble
que dos habitants
tenen 90 anys.
Madre de dió.
Ja fa de ser,
viuen sols.
I quants habitants?
Dos habitants.
I els han portat llum.
La Diputació
els ha portat llum
i tal,
i es veu allà
a la muntanya
que una llum
a la nit
i tal.
Són dos habitants.
Això tampoc no és
rentable.
No,
això mateix,
no és rentable.
Una espècie
de transformador
i s'ha acabat,
no cal portar.
Sí,
bueno,
en aquest poblet que dic
van posar telèfon
i com no podien
tirar les...
Llavors ho feien
telèfon per ràdio.
Sí,
ja sí.
Feien telèfon per ràdio
que era caríssim,
però bueno.
Era molt poc,
però perdona,
Jordi,
amb el que acaba de dir
el Jordi,
que esclar,
a vegades és més necessari
estar en comunitat
perquè es reparteixen
els serveis entre tots
i no tenen que fer de lloc.
Us poso un exemple
que està fa gràcia
i és meu
i per tant
tinc un net
que diu
bueno,
jo puc fer el meu dinar
i jo li vaig dir
no.
I diu,
ah no,
per què no?
Dic,
bueno,
si tu vols fer el dinar
el fas per tots.
Per tots.
Però no per tu sol.
I diu,
i per què?
Dic,
doncs mira,
molt senzill,
perquè si jo faig el dinar
per tots,
el gas,
bueno,
jo tinc llum,
és igual,
la llum que gasto
en aquell moment
és per tot.
Si fas tu sol
i per tu,
fem el que jo gasto
i després
és el que tu gastes.
Qui paga aquest rebut?
Tiuà.
Dic,
és qüestió crematístic,
nano.
Sí.
I en canvi
sí que interessa
que ell faci,
ara,
sí,
és veritat.
I els diumenges
aquest nano,
que no és tan nano
perquè ja té 21 anys,
doncs fa l'arròs
i el fa molt bo.
Us convido.
Home,
l'arròs.
Molt bé.
No és fàcil, eh?
I no és fàcil.
Un bon arròs.
Que tu ja saps
que és bon arròs
i molt senzill,
cap de costella
i unes salgitxes
i punts.
Sí, sí, sí.
Però el fa molt bé.
Però bueno,
per tots.
Per tots.
dues vegades.
Sí, bueno,
això la meva iaia
era una administradora
perquè amb onze fills
que va tenir,
imagina't tu,
imagina't tu,
una olla d'aquelles immenses
que al menjador
s'havien de fer dos torns
perquè era petitó
i no cabia més que la meitat.
Segur de tornó.
Va, vinga,
allà esteu fora.
No, però això és veritat.
Però els petits
és molt interessant,
molt bonic
tot el que vulguis.
Però totes,
no surt,
no surt,
perquè esclar...
no és rentable, no.
La ciutat és compartit.
Ens hi poden donar serveis
perquè no és possible
i aleshores estan sols.
Clar, sí, sí.
Però hi ha gent
d'aquesta gran
que poden estar sols.
No són reflexions d'aquestes
que això és la micro,
la macro,
és...
La població
està tota al costat de la costa.
Al costat de la costa
s'inundarà
en el canvi climàtic
i tindran que tornar
a on?
El material antic
de 600 milions d'anys
d'antiguetat
que és la meseta.
La meseta
té 600 milions d'anys,
molt antiga,
és el material més antic que n'hi ha.
I ja no n'hi ha fòssil,
ni n'hi ha res,
perquè és el més sòlid i tal.
Tot el que més
és posterior.
Clar.
El que estava inundat
era un mar.
És que el nostre planeta
no s'hauria de dir terra,
s'hauria de dir aigua.
Ai, clar.
Perquè el 70%...
Nosaltres també, no?
Som aigua, sí.
I nosaltres igual,
o sigui,
el nostre cos igual.
Aigua,
aigua i electricitat.
I de moment no fem...
I quan fem correccions...
ara no m'ha explotat, eh?
Sí,
quan fem correccions d'aquestes
salta la xispa.
La natura és tan sàvia.
Sí.
No, no,
la terra,
i això és veritat,
la terra es queixa.
Tu i tu,
eh?
un servit que es queixa
i es defensa.
Com es defensa?
Plagues.
El que sigui.
Sí, sí, sí.
El mosquito fica.
El mosquito fica.
Sí.
A mi, una vegada...
Mira, avui hem fet entrevista
també a 3.15 d'una xerrada
que es fa demà
que organitza la CEA
sobre plantes tòxiques
i ens deia justament
que les plantes,
la gran majoria,
són tòxiques
per defensar-se.
Per defensar-se.
Clar,
de les plagues,
dels insectes.
Com que no poden fugir
corrents,
són tòxiques.
No, no.
Són éssers vius
i tant que sí.
Home,
així vas al canvi,
per tant,
aquestes mòrules que n'hi ha,
una cosa són mores
o fresonetes d'aquestes
o freses,
o el que sigui.
Per tant,
tu,
perquè qualsevol cosa
d'aquesta recimada,
vigila,
perquè pot ser molt veritat.
Són veritat.
Estes vermelles
de peres,
aquestes vermelles
com una pera,
per exemple,
són tòxiques del tot.
A mi em va dir
en un consell
quan era crio,
van dir,
mira tu,
mira-les
i si no n'hi ha
ninguna picada
d'ocells.
Ah,
d'ocells.
Si no tenen picades
d'ocells
i són immaculades,
són tòxiques.
Són verinoses.
Són verinoses,
són tòxiques.
Sí,
sí,
no se les menja cap insecte.
Però un nano
per a una perada,
mira que maco,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
puc,
amb els bolets
tenim més consciència,
però amb les plantes
cada any es moren
perquè la manita
aquesta també
és molt atractiva
i a vegades
no es confon.
És gairebé igual
que el rovelló.
Jo no aniré
amb les porres
per sota
o no sé què.
Jo no les conec.
No,
però s'ha de conèixer.
Jo no aniré a buscar bolets.
Com que no els conec,
no en podré menjar ni un.
No,
també hi ha gent
que els acollir
no se'ls menja,
que ho fa només
per fer el fet
de l'excursió.
que els deixin al camp.
Que li facin una foto
com a l'Alnus.
L'Alnus hem fet
en primavera
com a la tardor,
una exploració d'això
i feien les fotos.
I ja està.
A la meva terrassa
quan plou molt
segons de...
Hi ha uns bolets blancs
amuntats
un sobre l'altre,
preciosos,
mira,
fotografies.
I potser aquests
no són tòxics.
Igual no,
però qui ens hi atreve?
Hi ha gent
els arbres aquests
que estan podrint-se
que és l'home
i aquests són com estibules.
Són com estibules.
Són com estibules.
Són com estibules aquests.
Però no,
no ens atrevim fora.
No cal intentar-ho,
jo per què van quedar-se allà.
Ens queda un minut,
per tant,
ho hem de deixar aquí
si teniu algun apunt
molt ràpid endavant,
si no,
avui aquesta tertúlia
sobre la terra.
La terra.
La madre tierra.
Jo crec que
val la pena
parlar sempre de la terra.
Oh, clar.
La mare terra,
m'ha agradat molt
aquesta paraula,
la mare terra.
Som natura
i sense la natura
no anem millor.
No, no.
No viure la bona terra.
Sí, sí.
Que tu també
has de haver llegit
la bona terra.
La bona terra.
De la terra els Buc.
De la perra els Buc.
Sí, senyorita.
Doncs moltes gràcies
amb aquesta última reflexió
que deixem aquí.
Gràcies Jordi,
Joana,
Lina i Montse.
Tornem dijous que ve.
Adéu.
Ai,
estem al juny,
eh, senyors?
Adéu.
Sí, tant.
Hem canviat de més.
Connectem tot seguit
amb les notícies
de Catalunya Ràdio.
També tindrem
el bollet informatiu
dels Sant Just Notícies
i tornem després.
Astronomia,
vins,
la Taneu,
llibres
i més qüestions
encara en aquest últim
hora,
la Justa La Fusta.
Catalunya Ràdio.
Les notícies
de les 12.
Bon dia,
us informa David Badia.
El fiscal del Cas ITV
demana 5 anys
i 2 mesos de presó
i 6 anys i mig
d'inhabilitació
per Oriol Pujol Ferrusola.
L'exsecretari general
de Convergència Democràtica
i fill de l'expresident
Jordi Pujol
se l'acusa
dels delictes
de tràfic d'influències,
subord continuat
i falsedat documental.
La petició
de la fiscalia
és l'últim pas
que quedava
en el procés
després que es pronunciessin
totes les parts
perquè el jutge
ja fixi
dia pel judici.
A banda d'Oriol Pujol,
el fiscal també demana
per la seva dona
3 anys i 4 mesos
de presó
per subord continuat
i falsedat documental.
I pel seu amic
i empresari
Sergi Alzina,
la petició
és de 6 anys
i 2 mesos de presó
en el cas
s'investiga
l'adjudicació irregular
d'estacions ITV
a empreses concretes.
Una àmplia
majoria parlamentària
impulsa la creació
de la vuitena
vegaria
a la del Penedès.
Deputats de Junts pel Sí,
el PSC,
Catalunya Sí que es pot
i la CUP
han registrat
una proposició
de llei
per aprovar-la
a aquesta legislatura.
Parlament,
Ignasi Abad.
Bon dia,
és el tercer cop
que s'intenta
el Parlament
crear la vegaria
del Penedès
després que la llei
del 2010
en què desexclosa
Fèlix Simón
de la Plataforma Impulsora
celebra el suport majoritari
aquesta vegada.
Un territori
com el Penedès
que al seu moment
se li va negar
el dret de ser
com els altres
però que ara
tenim el consens
per fer justícia
diríem
a una reivindicació
que és històrica
i que ve des de baix.
Ignasi Abad,
Catalunya Ràdio Parlament.
Oriol Junqueras
està convençut
que la contraoferta
del govern a la CUP
per desbloquejar
els pressupostos
serà ben rebuda.
L'executiu plantejarà
avui als CUPaires
un augment
de l'espesa social
i incorporar
alguns impostos
anul·lats
pel Constitucional
a la llei d'acompanyament.
Barcelona,
Laia Ortega.
Bon dia,
segons Junqueras
sense pressupostos
es perdran
1.100 milions
per a polítiques socials
i per l'impuls
de l'economia
i tampoc
podran funcionar
departaments
com el d'exteriors.
Per això Junqueras
fa aquest missatge,
llença aquest missatge
als partits.
No és que el fet
que aquests pressupostos
no es puguin tramitar
i no es puguin aprovar
tingui un efecte neutre,
al contrari,
té conseqüències
molt rellevants
per a la nostra economia
i per a la nostra societat.
I seria bo
que si tothom
ho reconeix així
i ens sembla
que tothom
ho reconeix així,
seria un greuge
per a la societat,
per a la gent
d'aquest país
i per a la nostra economia
que no no s'aproguessin.
El document
de la Conselleria
que entregarà aquesta tarda
a la CUP
no hi ha canvis fiscals
que es mantenen
per la tramitació parlamentària
però sí la possibilitat
d'incloure
a la llei d'acompanyament
els tributs anul·lats
pel Tribunal Constitucional.
Laia Ortega,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
Un equip de científics alemanys
ha desenvolupat
una nova estratègia
contra el càncer
basada en la immunoteràpia
que podria ser
un primer pas
cap a la vacuna
universal
contra els tumors.
Aquests investigadors
han utilitzat
nanopartícules d'ARN,
una molècula
present a les cèl·lules,
i que transmet informació
per simular
l'acció del càncer
i provocar
una resposta
del sistema immune.
De fet,
funciona de forma similar
a la reacció del cos
contra un virus
i s'ha mostrat eficaç
en ratolins
i també en tres pacients
amb melanoma avançat.
La recerca la publica
a la revista Major.
Cervera fixarà
quins són els actes
intocables
i essencials
de la que l'arrel
i les sècions
i l'Ajuntament
de la capital
de la Sagarra
preparen
un pacte
de ciutat
que garanteixi
que els canvis
en l'ubicació
dels escenaris
com els que hi haurà
aquest any
per les obres
del barri antic
són temporals.
Cervera,
Pere Joan Alvarez.
Hola, bon dia.
Amb aquest acord
de ciutat,
el consell assessor
de la Quellarre
vol blindar la festa
garantint,
a excepció d'aquest any,
els escenaris tradicionals
i els elements
inherents a la festa.
Mar Llorenç,
regidor de Quellarre.
Aquest document
és un pacte
entre el teixit associatiu
de Cervera
i la paeria,
per tant,
de protegir
aquells elements
de la Quellarre
que es consideren
intocables
perquè són inherents
a la identitat
de la festa.
L'objectiu
és l'assoliment
d'un gran pacte
de la ciutat
que esdevingui
un compromís
que transcendeixi
el moment polític
i cultural actual
per tal de blindar
la festa
de possibles ingerències
que pretenguin
canviar la seva essència.
Pere Joan Alvarez,
Catalunya Ràdio Cervera.
Esport, Jordi Turrià.
Continua la tercera jornada
del judici
a Leo Messi
i al seu pare
per suposat
frau fiscal
a l'Audiència de Barcelona.
Maria Núria Rebetia.
Bon dia,
Messi i el seu pare
ja porten prop de dues hores
dins de la sala de vistes.
Han arribat plegats
després dels seus advocats.
Han baixat
d'una furgoneta negra
Messi cap cot
i entre els aplaudiments
dels simpatitzants
que hi havia
al Palau de Justícia
han accedit
a l'Audiència de Barcelona.
Ara declaren,
de fet ho estan fent
des de quarts d'onze,
els pèrits
dissenyant
que afirmen
que els Messi
van voler amagar
els seus ingressos
a través de paradisos fiscals.
Aquest és un moment
de l'interrogatori
que ha fet la fiscal
Raquel Amado
a un d'aquests pèrits.
Si bien
los derechos de imagen,
la titularidad
de los derechos de imagen
en esos años
del señor Leo Messi
estaban cedidos
a unas sociedades,
primero a unas llamadas
por consultas
y luego a otra llamada
gembril,
esa cesión
era simulada.
¿Es así?
Bien.
Ara un altre pèrit
està declarant
i discrepa,
alega que no hi va haver
frau ni simulació.
Maria Núria Revell
a Catalunya Ràdio
Audiència de Barcelona.
El Manchester City
que entrenarà
Pep Guardiola
ha anunciat
el fitxatge
de l'alemany
Icai Gundogan
fins ara
el Borussia
de Dortmund.
Yamaha
anunciant també
que Pol Espargaró
no continuarà
l'any que ve
aquesta escuderia.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
són les 12 i 6 minuts,
us parla Cristina Vargas.
Ja està obert
el procés
de licitació pública
de la concessió
del bar
de la Casa de Cultura.
L'anunci
es va fer públic
a través del
bolletí oficial
de la província
de Barcelona.
Les persones
o empreses
que estiguin
interessades
a fer-se gàrrec
de la gestió
del bar
de Can Ginestat
durant els propers
quatre anys
poden formalitzar
la seva petició
abans del dia
22 de juny.
trobaran tota la informació
i també les condicions
per optar
a la seu electrònica
del web municipal
santjust.cat.
Més coses,
alumnes de l'escola
Antoni Algaró
i desprocet
han guanyat
el primer premi
del projecte comarcal
Inolab.
Ha estat amb la proposta
Nyam-nyam
un plat comestible
per la nit d'etapes.
De fet,
Inolab
Silent Generation
és una iniciativa
de la comunitat
d'innovació
Inolab
per promoure
el talent creatiu
i la innovació
entre l'alumnat
del Baix Llobregat.
Es pretenia,
per tant,
desenvolupar
les capacitats creatives,
innovadores
i emprenedores
dels alumnes
i acostar
les empreses
i els centres
amb la finalitat
de facilitar
l'intercanvi
de necessitats
i recursos.
Com dèiem,
el grup que defensava
el repte
presentat per l'Ajuntament
sobre reciclatge
de residus
durant les festes
populars
ha guanyat
el primer premi.
Es tracta,
doncs,
d'un plat comestible
que soluciona
els problemes
de residus
que genera
la nit d'etapes
en concret.
L'altre grup,
també format
per nois i noies
d'en dos centres,
es va quedar
a les portes
de la final
amb un repte
per millorar
el sistema
de comunicació
a l'hotel
Esperia.
Ara,
i per haver aconseguit
el primer premi,
els components
de l'equip
viatjaran
a Berlín
per visitar
empreses innovadores
i també
acceleradores empresarials.
I una punt més,
la llum
de les muntanyes
és la darrera
projecció
del tercer cicle
d'audiovisual
de muntanyes
de les Cees
que arrencarà
amb una presentació
sobre la fotografia
de muntanya
i comptarà
també amb la projecció
d'un audiovisual
amb les fotografies
de la col·lecció
dels calendaris
sobre els Pirineus
que el fotògraf
Francesc Muntada
treballa des de fa
més de 16 anys.
En aquest sentit,
Muntada serà
l'encarregat
de portar a terme
aquesta projecció
en la qual parlarà
de la fotografia
de muntanya
que a diferència
de la resta
de tipologies
compta
amb unes
característiques especials.
Una d'aquestes
de fet
és la complexitat
de trobar
fotografies de muntanya
que siguin espectaculars.
De fet,
aquestes fotografies
depenen de factors
que no controlen
les persones
com ara,
per exemple,
la llum
o la boira.
De fet,
de la tècnica
d'aquestes condicions
meteorològiques
i també
dels inconvenients
d'aquest tipus
de fotografia
es parlarà
en aquesta
darrera sessió
del tercer cicle
d'audiovisuals
de muntanya
de les Cees
a partir de les 8 del vespre
avui a la sala
a Piquet de la Taneu.
I fins aquí
la informació local.
Nosaltres tornarem
a partir de la 1
amb els Sánchez Notícies
a edició migdia.
A l'escoltar
el ràdio de Sper
sintonitzar
el ràdio de Sper
la ràdio de Sper
la ràdio de Sper
durant el week
por el week
breaking it off
and setting it off
in the real way
making the girls
them chill their mind
making them have a good time
yeah man
it's busy
yo
alongside Riri
come down Rihanna
take it to them
take it to them girls
break it up boy
cause it got me
feelin' naughty
I wanna know boy
if I could be a shoddy
most definitely
set it up boy
make me hot
all of my body
break it up
take it up
no mistake it up
yo
break it up boy
cause it got me
feelin' naughty
I wanna know boy
if I could be a shoddy
set it up boy
make me hot
all of my body
break it up
tonight
yo
struggle and pain
when she feel all the while
and she want a good man
to give her the style
wild child
so she didn't pay my file
it's a long time
now me want flow the style
flow the style
my car run like the nail
or the most energy
me want to give her tonight
give her tonight
and make she feel right
make she fly like a kite
and reach a new ice car
we give it to the girl
them make them
reel up on ball
and make them start call
anytime she want it
back she have fickle
that's it ball
I'm hitting it on the spot
cause I know the real sucks
but it's shit so great
cause you feel it
stuff up and down
what you think say
break it up
cause it got me feelin' naughty
I wanna know boy
if I could be a shoddy
set it up boy
make me hot
all of my body
break it up
take it up
no mistake it up
yo
break it up boy
cause it got me feelin' naughty
I wanna know boy
if I could be a shoddy
set it up boy
make me hot all of my body
break it up
break it up
no doubt
y'all you shoulda know
SP and a scout
now T sweats and talk
make your ball out
talk
make you all up
and make you affection
in your direction
we got all out
y'all just follow me
if you love energy
if you want to feel like we
cool like fun LMP
make us see you just
don't shoot it up today
we keep giving you the code
to the U to the A
to the L to the I
to the T to the Y
girl I got to try
take your booty
make you reach to the S-K-Y
woman I got to say
the way you move
is making my eyes
girl call your nose
say your S to the E
to the X to the Y
boom-ba
boom-ba
break it up boy
cause it got me feelin' naughty
I wanna know boy
if I could be a shoddy
set it up boy
make me hot all of my body
break it up tonight
break it up boy
cause it got me feelin' naughty
I wanna know boy
if I could be a shoddy
set it up boy
make me hot all of my body
break it up tonight
break it up tonight
break it up tonight
oh boy
uh-huh
the way you push up on me
I wanna get her off
it's walked on to your life
for sure we're gonna
break it up tonight
break it up tonight
oh boy
you really shouldn't waste no time
sing it
come let me back up on your dance
all day
bring it
and I'm hoping maybe you don't mind
cause I really wanna break it up tonight
instantaneous
break it up boy
cause it got me feelin' naughty
I wanna know boy
if I could be a shoddy
set it up boy
make me hot all of my body
break it up tonight
yo
give it up
give it up
set it up
break it up boy
cause it got me feelin' naughty
I wanna know boy
if I could be a shoddy
set it up boy
estem escoltant
just a la fusta
nou horari d'estiu
a restaurant el niu
obrim tots els dies
migdies de 1 a 4
i les nits
de 8 del vespre
a 12 de la nit
els diumenges
a la nit tanquem
vine a gaudir
al nostre pati
d'un sopar a la fresca
i et convidem
a una copa de vi
ens trobaràs
al carrer
Josep Ancel Claver
número 1
de Sant Just d'Esvern
telèfon
93
473
40
58
i també al web
www.restaurantelnius.com
restaurant el niu
vet aquí una vegada
un programa de contes
que realitza el grup Marc
mestres àvies recuperadores de contes
de l'associació de mestres
Rosa Sensat
els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del dematí
us hi esperem a tots
benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista
un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres
les exposicions
més interessants
els concerts
més emocionants
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat
ja ho sabeu babilonis
no us ho perdeu
dijous
de 9 a 10 del vespre
Babilònia
Babilònia
En punt un quart d'una
del migdia
és moment de parlar
com cada setmana
d'astronomia
Saludem l'Oriol Ricat
que el tenim a l'altre
que ens va al telèfon
Molt bon dia
Oriol, què tal?
Hola, molt bon dia
I el que fem
és parlar
com cada setmana
d'astronomia
avui d'una qüestió
concreta
ens vols parlar
d'un tema
vinculat amb...
A veure, explica'ns tu
perquè jo ho introdueixo fatal
a veure
Bé, a l'estació internacional
aquesta
diguéssim
aquest hotel
no és un hotel
és un laboratori científic
que tenim en òrbita
doncs
el 8 d'abril
hi havia una sonda
una sonda
una càpsula
que es deia
Dragon 8
va ser enviada
per un coet Falcon
només perquè la gent
ho recordi
és aquest coet
que acaba aterrant
una part cema
a sobre una barcaça
a mig del mar
que això anem per l'altra
una vegada
en aquesta operació
va ser
la primera vegada
que va aterrar
la barcaça
i que no li va passar
res de les potes
vull dir
això és el que
va anar
amb el coet
bé
el que envia
és una càpsula
sobretot
des que no hi van
els tres grudadors
i perquè no hagin de contractar
coets russos
en aquest cas
la càpsula Proton
i el coet Proton
i la càpsula Progress
que són nens dels russos
doncs els americans
tenen unes empreses privades
en principi
que això és el que fan
doncs enviar-les
en aquest cas
la Dragon
l'envia
aquests
els Space X
que són aquests
que fan
tot aquest xou
amb els Falcon
i per tant
i enviar
doncs
les coses que necessiten
en aquest cas
doncs
enviar
mitja tonelada
de menjar
600
una mica més
de mitja tonelada
d'experiments
i tot el que es pugui
necessitar
equipament informàtic
material
tot el material
que es van enviant
s'envien
amb aquest tipus
de coets
després
un cop això està
ple
diguéssim
o sigui que ja
ja no interessa
doncs
reentren
a l'atmòsfera
i allà en principi
com que va amb una òrbita balística
es crema
i doncs
es fan
de tot aquest tipus
de material
que els hi s'obre
i que no els interessa
en principi
és una activitat
que s'ha de fer regularment
doncs
és això
doncs
per portar titualles
i per tirar
les escombraries
diguéssim
però a més a més
això va amb un mòdul
personalitzat
però a més a més
porta un petit
tanc
on en aquest cop
hi anava
un petit habitacle
que anava
tot plegat
o sigui
no tot plegat
junts
no que anava
plegadet
és un mòdul
que es diu
BIM
la Big Glow
Expandable
Activity
Mòdul
que l'únic que és això
és fer
un altre
mòdul
una altra habitació
de l'estació internacional
però en aquest cas
és inflable
o sigui
ocupa molt poc
en el llançament
i un cop
ho tenim en el vital
inflem
i fa molt més gran
en aquest cas
van enviar
com un petit cilindre
que feia
dos metres
per dos metres
no arribava a dos metres i mig
pesava una tonelada
i mitja
no arribava
i el que s'ha fet
és acoplar-lo
a l'estació internacional
i bueno
hi ha hagut
algun problemet
però bueno
finalment
com que és
no això és un experiment
en aquest moment
no és un mòdul
nou de l'estació
sinó que passa a ser
un experiment
i en aquest cas
el que s'ha fet
amb els problemes
que ha anat dolent
és inflar-lo
doncs
el que s'ha fet
és que ha passat
a tres
bueno
la longitud
ha passat a tres metres
com a set
i del diàmetre
doncs que tenia
dos metres justets
vull dir
dos metres com a tres
ha passat a tres com a dos metres
és a dir
en total
ha fet un volum
de setze metres cúbics
no està malament
no està malament
no és un gran volum
però vull dir
diguéssim
que un petit dos per dos
ha passat
doncs a un tres per quatre
no
porta una petita
una petita ànima a dintre
que és la que s'ha anat
expandint verticalment
i el que ha fet l'aire
és fer-lo com un uo
les parets
s'han bombat
la mina
no la tenien clara
perquè
es veu que
a l'espai
inflar les
bueno
inflar coses
doncs
en varia
de moltes maneres
de la pressió
que emetin
de quina alçada
estigui
a l'espai
vull dir
si està més a prop
de l'atmosfera
tot això influeix
eh
influeix i per tant
no es pot donar
una mida exacta
de com serà el mòdul
senzillament
doncs tindrà un volum
concret
en certa manera
perquè ens fem una idea
quan pensava
en un mòdul inflable
no sé si algú
recorda
jo quan era
bueno
quan anava a l'escola
anava a una piscina
que hi havia
amb molins de rei
que era
bueno
ja n'he descobert a l'estiu
però a l'hivern
acabaven amb un globus
d'aquest inflable
sí
i més o menys
ha de ser
la gent
bueno
tal com ho pintaven
a les fotografies
també semblava això
no
que seria com
aquesta idea
aquesta idea
però la veritat
és que no és així
ho han explicat molt malament
si la gent
recorda
el que és
un armadillo
és el nom que deien
és aquest petit animaló
que té com una mena
de cuirassa
és un mamífer
però té
com una mena
de cuirassa
la part superior
és com una closca
diguéssim
però
que està sobreposada
també serien com
les armadures
que portaven
a l'edat medieval
és a dir
que hi ha petites peces
que es van
sobreposant
unes a altres
doncs bàsicament
això és com
està fet la part
de fora
i anava
tot enganxadet
i l'astronauta
el Jeff Williams
que és el que ho va inflar
va dir que
des de l'intres
sentint
com si fossin
petites trispetes
que anaven patant
és que anaven saltant
els seguros
i clar
hem de pensar
que això és un mòdul inflable
hem de tenir molt en compte
recordeu que fa
que dues setmanes
hem estat parlant
del vidre
de la cúpula
alguns que tenia
sí
i la quantitat
de capes protectores
que tenia
si això és inflable
no podem tenir
també tot aquest gruix
en aquest mòdul
per tant
sí
té com unes capes
que suposo que són
de Ketlar
no he trobat la informació
és a dir
com els antibales
diguéssim
i potser una mica més
un xucit i tot
i clar
la única manera
que aquestes coses rígides
es puguin inflar
doncs suposo que és això
fer-les com
sobreposades
i que
bueno
que tenen
un cert moviment
i bueno
si la gent veu
les fotografies
a internet
això està
en el blog
de Daniel Marín
de Naukas
que diu Greca
hi ha alguna fotografia
i home
es pot consultar
però es veu una mica
boturut
diguéssim
això ha fet que la gent
el trobi
una lleig
per començar
i després
doncs que no fos
el que s'esperava
perquè també hi ha
les fotografies
de com havien de ser
un cop final
és molt maco
tot llist
botonet
i en canvi
veus aquesta cosa
una mica boturuda
un dia van parar-ho
quan l'inflaven
perquè no s'inflava bé
i es veu una mica tort
potser algun d'aquests seguros
no s'ha trencat
i per tant
fa que el mòdul
estigui una mica giradet
bueno
aquest mòdul
el que es farà
és que no es podria entrar
més de dos o tres hores
cada sis mesos
per l'astronauta
suposo que tampoc
porta protecció
contra la radiació
és a dir
clar
és el que he dit
no deixarà ser un experiment
i per tant
hem d'anar veient
doncs
aquests mòduls
que els utilitzen
que se'n fan
suposo que al final
li acabaran
posant coses
més que treballant-hi a dins
és a dir
seran més com un espai
d'amagatgem
per no passar-hi temps
però en el temps
suposo que
ja s'ha demostrat
una tecnologia
que és
fer-ne un
pujar-lo
i inflar-lo
doncs suposo que
el següent pas
seria fer-lo més gran
i fer-lo també
més segur
més segur
per impactes
de micrometeorits
o de radiació solar
en aquest cas
o còsmica
i per tant
doncs
en mica en mica
són uns espais
molt interessants
redueixen molt el cost
sobretot a l'espai
a l'espai de volum
a l'hora d'enviar-lo
i per tant
el pes també
i per tant
és un tipus
d'objecte
molt interessant
en el cas
de fer estacions
o naus
que hagin d'anar
molt lluny
en aquest cas
com marx
per exemple
que necessitem
enviar una nau
molt lluny
ha de ser molt grossa
i per tant
pesa molt
doncs si
ho fem
una part
amb mòduls inflables
redueix molt
el volum
de llançament
i també
el cost
vull dir
això és interessant
doncs mira
anem una mica tard
perquè des del 2007
que ja s'han enviat
els primers
mòduls
experimentals
fa quasi 10 anys
sí sí
i bueno
la primera
això
el 97
ja va haver-hi
el primer intent
d'enviar
un mòdul
tot gran
habitable
si més maco
també
però bueno
la cosa
suposo que
per pressupostos
i per seguretat
aquestes coses
sempre acaben
encarint-se
doncs no van tirant
els russos
també n'estan
provant un
també
més o menys
amb aquest estil
d'anar-se
expandint
és a dir
clar
primer tot plegadet
i després
s'ha d'inflar
però també
clar
la seguretat
és
és
és
molt important
i per tant
no podem posar-hi
un petit
plàstic
que ens protegeixi
de l'exterior
sinó que ha de ser
doncs això
com m'explicàvem
amb el vidre
un senyor
plàstic blindat
i per tant
això ja és més costós
és més difícil
com es desplega
com es munta
però bueno
avui en dia
ja tenim un petit mòdul
en aquest cas
ostres
al final
bueno
es diu 20
sí
i per tant
a partir d'ara
només hem d'esperar
que si tot això surt
bé
doncs que de vegada
puguin haver-hi més
més mòduls
o en aquest cas
més parts
de l'estació
o de naus
que enviem a altres llocs
que puguin ser utilitzables
amb aquest tipus
de tècnica
molt bé
doncs
Oriol
perfecte
avui hem descobert més
sobre
m'ha fet molta gràcia
més la comparació
amb el tema
de la piscina
descoberta
coberta
perquè crec que és
molt gràfic
com a exemple
i viva
és que
clar
si veus les fotografies
cosa que la ràdio
no permet
per ara
exacte
és fàcil de veure
com és un mòdul
tot llis
i bonic
i dic
ostres
l'aquest que s'hi assembli
que un globus
no
perquè és de plàstic
ha de ser algú
de tela inflat
de tela inflat
m'ha vingut la memòria
allò de la piscina
que anava allà
molt dins darrere
i que
també semblava
allò
que raro
que ho inflini
però clar
l'estiu era descoberta
que també estava molt bé
i per tant
ho feien
perquè era molt més barat
que fer tota una instal·lació
tot un poli esportiu
que això també
és una tècnica
que potser
no és tan maca
un cop està inflat
però
sí
potser com a pressupost
i hauríem de tornar
en aquest cas
que són just
que tenim una piscina
descoberta
exacte
doncs la podíem cobrir
un home sí
en Pia Oriol
doncs moltes gràcies
i que vagi bé
t'esperem la setmana que ve
bon dia
la setmana que ve
a veure
adeu adeu
adeu adeu
la informació més propera
al Just a la Fusta
Bé, t'aquí una vegada.
Un programa de contes que realitza el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres, les exposicions més interessades
els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera, sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònis. No us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Primer van ser les Ones. 98.1 FM.
Després, internet. RadioDesvern.com.
Li va seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp.
610 777 015.
Radio Desvern.
Cada dia, més a prop teu.
Un minut i dos quarts d'una edat del migdia.
De seguida parlem de la Taneu i parlem de vins.
Abans, però, una informació que acabem de saber
i per tant, doncs, que us l'expliquem.
Després, doncs, hi ha més atallu, podreu sentir l'informatiu.
Però ja s'ha sabut el número de desempat
per accedir a l'Escola Brassol Municipal Marrex.
És aquell número, doncs, que esperen totes les famílies
que estan a l'espera i és el número 41.
Aquest és el número, doncs, de desempat
d'on es començaria a tallar.
Dit això, ens andem ara a parlar
de l'actualitat de la Taneu i de vins, com dèiem.
I saludem el president de la Taneu, Albert Macià.
Bon dia, Albert.
Hola, bon dia.
També a l'Strip Goldstein del Sall de Can Mata.
Estrip, bon dia.
Bon dia.
Diria que va ser la setmana passada
que érem el complet, no?, la tertúlia.
Sí.
Encena que hem fet...
Això passa, eh?
Llavors tens un dia al ple, l'altre dia mig gas.
Però bé, aquí avui tenim un vi molt festiu.
El descobrirem d'aquí una estona,
però abans parlem de la Taneu.
Com va anar el cap de setmana de la Taneu?
La festa major, perdó.
La festa major de la Taneu va anar bé.
Moltes activitats.
L'afluència de gent, amb algunes, doncs, va estar bé.
Amb els d'altres, una mica fluixes.
A veure, en fi, sempre ens agrada...
Com sempre ens agrada que vingui més gent.
Sí.
Sempre direm que...
Sempre ens semblarà que...
Que és poc.
Va estar molt bé.
Les activitats van ser per tots els públics,
des de infantils fins a gent gran.
i l'única punxadeta que vam tenir va ser el concert inicial del divendres passat,
perquè haver-lo de fer...
A l'interior.
A l'interior, doncs, això no atrau gent.
i bé, lògicament, ens ho plantejarem d'anar endavant.
De fer-los en un altre lloc o de deixar-los de fer?
o...?
A veure, si no el podem fer allà al costat,
si hem de fer-me una sala i no ens ha de venir ningú,
la veritat és que no...
No té sentit.
i el sentit de la festa major de l'Ateneu és que la gent passi per l'Ateneu,
per tant, tampoc té sentit anar a buscar un escenari o un lloc alternatiu.
Bé, per tant, doncs, en parlarà de cara a l'any que té, no?
Sí, sí, sí, per descomptat.
Molt bé.
Doncs això pel que fa el cap de setmana passat,
però tot i que no sigui festa major,
aquest cap de setmana també teniu coses, no?
Aquest cap de setmana, moltes coses, moltes sembla.
O sigui, haurem amb un parell de caps de setmana
haurem, bueno, deixat anar una quantitat d'activitat molt gran.
I aquest cap de setmana comencem avui mateix,
avui dijous a les 8 del vespre, a la sala Piquet,
tenim l'últim audiovisual d'aquest cicle que estem fent
d'audiovisuals de muntanya,
sota el títol de La llum de les muntanyes,
el càrrec de Francesc muntada.
Això serà avui a les 8 del vespre a la sala Piquet.
I demà, també organitzat per les CES,
hi ha la conferència Plantes Tòxiques d'Alta Muntanya,
a càrrec de Joan Simón,
també a les 8 del vespre, també a la sala Piquet,
i això és dins del cicle Plantes Medicinals,
amb el qual hi ha les...
Avui hem parlat justament a la conferència, eh?
Les xerrades habituals i les excursions que es fan després.
Molt bé.
Després dic que el dissabte no és a Sant Jurs,
no és a l'Ateneu, no és a Sant Jurs,
però el Corlo Pomp de Flors va cantar caramelles
per places i carrers de Ciutat Vella, en Barcelona,
entre les 10 del matí i la 1 del migdia.
O sigui, és una activitat que no la fem a Sant Jurs,
però que és una activitat d'una entitat,
d'una secció de l'Ateneu.
I ja passaríem a diumenge.
diumenge tenim l'excursió de Cluenda del Cicle de Plantes Medicinals,
que es fa a la Serra del Corp, a la Garrotxa.
Bé, com sempre, les inscripcions, com sempre, les CES, etcètera, etcètera, etcètera.
i després ja per acabar el mateix diumenge
hi ha un concert a l'Església,
tampoc és a l'Ateneu,
però és a càrrec del grup de Can Gregorià de l'Ateneu,
que és el concert de Primavera a Can Gregorià,
sota la direcció de Ramon Moragas,
i això serà el diumenge a les 7 de la tarda a l'Església.
Molt bé.
O sigui que hem acabat la festa major a l'Ateneu,
però encara ens queda energia per anar organitzant moltes coses.
Perfecte.
Doncs, sí, sí.
El juny, suposo que després al juliol ja s'abaixarà una mica tot el ritme,
però Déu-n'hi-do, eh?
Un cop de setmana amb opcions diverses per viure-ho d'estar bé.
El juliol ja baixarà el ritme,
perquè ja comença a desaparèixer la gent.
Tota en marxa.
Ja és un mes una mica...
Ja és un mes amb molta més tranquil·litat.
No s'acostumen a veure amb activitats.
Exactament.
Bé, doncs, de moment aprofitem el juny,
i el que fem ara és passar també a parlar d'un vi adequat
per aprofitar el juny, em sembla, no, Astrid?
Ai, jo crec que sí.
Perquè el tenies molt clar pel dia d'avui.
Sí.
Mira, quan m'has dit, a més, estem en quadre.
Som...
Som tres, som poquets.
Doncs mira, un infiltrat.
Va.
Exacte.
Una companyia.
Mira, no ho tenia pensat, eh?
No, més que res, allò de...
A veure, fa calor...
Ja estem més pensant, crec jo.
O sigui, ara que ja en setemps juny, amb...
Estim.
Acabem, no?
Sí.
I tot just acaba de sortir aquest escumós ancestral
dels allemes dels clavers,
i ara diu l'Albert,
diu, no és limitat, és limitadíssima.
Mira, veus?
O sigui, avui som encara més exclus...
O sigui, tenim encara més el privilegi,
que ja el tenim cada setmana,
però avui encara més.
Avui encara més,
anem aquí a les 370 ampolles.
Sí, així, res.
Molt fort, això, eh?
Que a cada emissora municipal
hi hagués un programa com aquest
i presentessin el vi...
I el tindríem.
Ja no n'hi hauria per res més.
Sí.
M'agrada molt el nom del vi
i m'agrada molt l'etiqueta, a més a més.
Aquest l'infiltrat.
L'infiltrat.
L'infiltrat.
Més que només sigui un fill infiltrat,
sinó que es diu així.
A veure, us explico.
Mas dels clavers.
Mas dels clavers és el nom originari de la finca
que data ja del 1400.
O sigui, família de viticultats,
sempre dedicats a la vinya, val?
Mas dels clavers seria el nom genèric
d'aquesta casa, diríem, de pagès,
perquè a part de vinya
haurien de tindre correu d'altres
i suposo que d'animals.
Està situada a Cabrera de Noia.
És aquella frontera natural
entre el Penedès i la Noia,
que si ve no visible a no ser que hi passis.
És veritat.
És allò que dius, són aquelles fronteres naturals
on moltes vegades n'hi ha aquell rei Arol
que gairebé te'ls separa.
tota la vida dedicats al correu de la vinya.
Disposen de diferents finques.
Antigament, a cada finca on hi havia cada casa,
s'hi feia el seu vi.
Imagineu la grandiositat que hi havia.
Després, bé, amb la filoxera, tot es va anar perdent.
Ara estaríem ja amb aquest ressorgiment.
És un celler petit,
tot i la quantitat d'actàrees o de terreny que tenen.
És allò que dius, la producció encara és petita,
encara es ven molt de raïm a altres empreses més grans.
i l'infiltrat.
L'infiltrat per què?
Perquè aquí tenim aquell infiltrat,
aquell que normalment ningú anomenava fins ara,
que és el somoll.
Aquí n'hem parlat algunes vegades.
N'hem parlat, sí, sí, aquí reivindiquem molt.
L'infiltrat és la varietat.
És la varietat.
I són aquelles varietats,
normalment, antigament,
sempre no es plantava tot.
Aquí plantaré, només m'acabeu.
Aquí xarel·lo.
Sí que n'hi ha, per zones, per situació,
per alçada, per tipus de terreny,
unes característiques que són més propícies
a que cada varietat sigui plantada allà.
Però el pagès savi sabia que havia de barrejar varietats,
perquè estem en anys de tot.
I a vegades és necessari,
fins i tot per anar-la a buscar lluny.
El nom de bas dels clavers,
vindria de clau, els clavers.
Segurament seria aquella propietat
on disposaven de les claus
de totes les finques properes.
Això seria una mica,
perquè tingueu constància,
de la magnitud del que representava en aquell moment.
Doncs es plantava això, diverses varietats.
Això hi ha amb vins negres,
amb també una certa proporció de raïm blanc.
I com sempre hem dit,
el somoll és aquesta negra,
una mica així com...
desvalguda.
El germà petit.
És l'àcid, és el lleig,
és difícil de conrear.
I tenim, doncs,
en alguna finca,
algun infiltrat.
aquí el nom, eh?
Té un sentit molt menys poètic,
molt terrenal.
Sí, totalment.
No estava pensant el mateix.
si està jugant amb tots aquests aspectes de la paraula, no?
Sí, clar.
Llavors, el Josep ja tenia en ment allò de fer un...
ja fan escumosos, fan cava,
però allò de fer un ancestral,
que n'hem tastat ja una bona colla,
i que són aquests escumosos
que només tenen una sola fermentació.
Amb una sola fermentació, eh?
Que ja comencem a saber una...
Exacte.
Llavors, què busquem d'aquests ancestrals?
Sobretot la frescor, la immediatesa,
potser no guardar-los molt de temps, no?
Aquí juguem amb el xarelo, el macabeu i el somoll,
més o menys a parts iguals.
El xarelo i el macabeu fermentarien junts
i al cap d'una setmana s'incorporaria aquest somoll.
Val?
I això, pues...
Varietat negra té una...
Però no poden anar junts al principi.
Podrien anar junts,
el que passa que suposo que l'acidesa del somoll
una setmana abans,
baramat una setmana abans,
hauria de ser més alta.
Per tant, és per rebaixar una mica.
Cada varietat de raïm té una vida...
Per la barema, diguem.
Exacte.
Perquè no és barema...
Més que de barema, seria de maduració.
De maduració.
Grau de maduresa.
Grau de maduresa d'acidesa, d'aroma, de sucres.
Sempre van...
És un equilibri d'un tot.
Podria haver anat,
però segurament l'acidesa seria una mica més punxant, no?
Quin concepte vol fer el Josep?
Doncs un ancestral, fàcil de veure, lleuger.
No un ancestral d'aquells radicals
que moltes vegades hem vist,
que eren més tèrbols.
No, ella aquí el filtre més, té més cura,
perquè, clar, l'evolució dels vins
és que sempre amb el temps
tot aquest color i tota aquesta matèria viva
que hi tenim dins va precipitant.
Per això moltes vegades
els colets de les ampolles hi trobem
objectes en suspensió, per dir-ho.
Per ser una mica polit, eh?
Sí.
És natural, no passa res.
Però sí que, visualment,
ell que ja té aquesta concepció
d'anem a fer un ancestral
de color rosat,
d'aquest color tan pàl·lid,
que sigui atractiu, net, polit,
i que et convidi a veure'l
i enamorar-te gairebé,
que és el que ens passa a tots,
doncs, clar, no pots tindre coses aquí.
Clar, clar.
I més sabent això, no?,
que amb el pas del temps en tindràs més.
Doncs,
a X punt...
O sigui, ja bastant acabada la fermentació,
la botella,
i diuen que acaba just la fermentació aquí dins.
Temps de criança, sis mesos.
O sigui, la botella cap a finals de setembre,
o primers d'octubre.
I a finals d'octubre ja està.
Va ser de gorjat fa 20 dies.
O sigui, les tentes estan quasi bé,
com sempre.
en primícia.
Que fort.
Què?
Doncs, vinga,
el color ara ja s'ha tornat com més pàl·lid, no?
És que és molt rosa.
És que és molt clar, molt clar.
I ara, fixa't en l'escuma que fa, eh?
És allò que dius,
abans quan l'he servit n'ha fet molta,
ara al servir-lo,
per això ho he volgut tornar a fer,
en torna a fer,
desapareix.
i és allò que moltes vegades
quan observes un escuma o un cava,
sempre mires la seva bombolla, no?
I aquí en fa, eh?
És allò que...
Tot i que és subtil, eh?
Una mica.
Clar, hi ha una sola fermentació.
És el que hauria de ser.
És el que toca.
Sí.
I el color realment...
És que és rosa.
Rosa pal.
És rosa pal.
Rosa pal.
Sí, és molt atractiu, eh?
I molt que et convida, això,
a fer l'aperitiu a aquesta hora.
Exacte.
En el nas.
Ja es veu l'acidesa, també, no?
Bruts vermells.
Porta molta frescor.
Sí.
Molt fresca, clar.
És allò que dius,
no és un raïm que s'hagi collit madur.
Es coll sempre amb...
Tot i que es coll madur,
però sempre és allò de dir,
el que buscarem serà aquesta acidesa,
aquesta frescor.
I és...
Quina olor més llaminera.
Sí, m'agrada, eh?
I a més, una olor,
aquell punt salvatge, eh?
És allò de dir,
aquella fruiteta de bosc.
Què, tastem?
Vinga, va.
Va.
Té les característiques, no?,
d'un ancestral d'aquests que hem anat tastant.
Potser no tan radical.
Ni tan àcid, com m'imaginava, eh?
Ni tan dolç com d'altres que n'hem tastat.
Exactament.
No és...
No...
M'ha xocat perquè per l'olor
em semblava que havia de ser més dolç.
Donava sensació de més dolcenca.
Perquè, clar,
a la que jo crec que associem fruites
d'aquestes vermelles,
fruites negres,
normalment ens les mengem...
Maduretes.
Més aviat madures, no?
Per això el nas sempre té tendència a indicar,
però fins que no el tastem no ho sabem.
Sucre residual realment deu ser molt mínim, eh?
Potser n'hi ha un parell,
tres grams de sucre residual.
No és extremadament sec.
Té volum.
És fres, l'acidesi és.
Estem parlant de dues varietats blanques
i aquest sumoll
que sempre marcarà moltíssim aquestes idees.
Neteja molt bé la boca.
És allò que dius...
Sí.
És molt així...
Molt per aquesta hora.
Sí, sí, sí.
Això t'anava a dir que...
El que deies abans,
just abans d'estar, no?
Que ens anava a veure per un moment així d'aperitiu...
D'aperitiu.
D'un dia de juny com aquest.
Exacte.
Que fins i tot li posaria unes cileres tranquil·lament, eh?
No em quedaria...
Unes cileres, unes maduixes...
Unes cileres de sofisticació.
Sí, perquè les fruites són com...
Són una mica complicades, eh?
Però sí que és allò que...
Si ara, mira, tinguessis alguna celebració, Carme,
et diria, acompanya el...
Aprofitem-lo, no?
Sí, una celebració de no molta gent, clar.
Sí, perquè amb la quantitat d'ampolies que fan...
Ha de ser molt exclusiva.
T'has de quedar tota la producció.
Maridatge.
Aquí podem jugar...
Molt.
Jo crec, eh?
És allò que dius des d'una amanida...
Una amanida i fins i tot jugant amb fruita.
Mira, com a suggerència, una amanida introduint fruites.
Una amanida que poses maduixa, poses estida, posa...
Sí, sí.
Més, més.
Sosos de poma també.
Sí, més vermella, més llaminera, més estiu, no?
Exacte.
Amanida temporada.
O un àpat amb...
No un àpat fort allò, un agamès, sinó allò de tastets.
De tastets, d'anar picant els...
Algun formatge, una fida guapa, jo crec que perfecte.
També, eh?
No tornarem a anomenar el llamant, tu, el pobre.
És que t'anava a dir el tema marisc, jo també l'hi veig, eh?
El tema marisc, jo crec, i marisc d'allò de...
La cloïsa, la cloïsa, la cloïsa, la cloïsa, la nostra...
Sí, crec que li queda...
Lliga molt.
Li pot lligar moltíssim, sí.
Molts peixos, amb salsa, sense...
Sí, ens lligam tot, eh?
Jo crec que...
Sí, amb carn ja no.
Amb carn, sobretot amb carn allò molt...
Vermella no, i blanca jo crec que tampoc li cal.
No ho sé, bé, amb carn vermella segur que...
Vaja, si no hi hagués més remei, també ens ho prendríem.
No, perquè no fa tant per un moment així com més d'estiu, no?
Hi ha un salmó, mira, amb unes torredetes...
Amb un salmó no sabria muntacava el salmó i un comets al vi, perquè...
Clar, ens veguaria perfecte, eh?
Seria...
Sí, perquè és allò que dius, té aquest punt així atractiu, d'aquest acides, el salmó, per exemple, és gras, amb una tonyina també.
Un tàrtar de tonyina, va, introduïm alguna ova, avui.
El que no li posaria gaire salses.
No, perquè no salses, mataria el gust, no?
Jo crec que sí, és allò que dius, molt respecte al producte.
Molt bé, doncs ara em trobo a faltar, eh?
Que hi hagi alguna cosa d'aquestes per acompanyar, però...
És el que sempre ens passa.
Creus que serviria per fer sol, també, tipus de graduació? Com ho veus, has dit?
11 graus és gairebé el mínim, eh?
Sí, no?
Que ho podem trobar. Per fer-lo sol, sí.
Mira, s'ha anat a la terrassa, aquí tinc una terrasseta llegint un llibre,
o menjant una sirena, sopant la xerrada...
Sí, a vegades la torrada la tenim dura, eh?
El que passa és que fer un sol està bé, però com a mínim...
Sí, ens falta una mica.
I a més a més, fins i tot pel contrast que podria donar el gust d'una altra cosa.
Té unes idees que, a més, tampoc és molt...
No, no se't queda allò, a vegades hi ha acides que es queda a part de...
Sí, sí, no, és unes idees molt fresca, molt cítrica, sí.
És allò que... Ostres, està molt bo, això.
Ens agrada molt, ens agrada molt aquest vi que ens has descobert avui, Astrid,
aquest l'infiltrat...
L'infiltrat, un celler, el mas dels clavers, que no és...
Déu-n'hi-do la de vins que fan, eh?
O sigui, fan un somoll amb negre, 100%,
fan tres xarel·los, un de més jove, un amb molta més criança,
fan un vinagre amb cavernet i marrot,
o sigui, Déu-n'hi-do el que tenen,
però és allò que... Tot petites produccions.
Una zona molt bonica de visita,
jo crec que força desconeguda,
és allò que...
És cabrera de noia.
No la tenim instal·la i no la lligaríem amb el vi, tampoc.
I no la lligaríem amb gens amb el vi.
Està entre boscos, o sigui, és una zona totalment buscosa
i les vinyes estan, això, bàsicament, entre boscos.
Està per allà, Sant Saturní, Sant Quintí.
Més amunt, quedaria quasi bé al costat, per alçada,
de Sant Quintí, una miqueta més amunt.
O sigui, fan la carretera de Sant Saturní,
Sant Pere del Riu de Villes, no té de pas.
Si no hi vas expressament, no hi passes.
No, per tant...
Això fa que perdem, a vegades, certs racons del país,
els perdem de vista perquè no hi passa una carretera
per allà de...
Tens la carretera, tens la que te'n va cap a Igualada.
O sigui, de Sant Saturní o de Vilafranca cap a Igualada.
Però clar, ja s'ha anat.
És una carretera que els...
A ells els ajuda.
La gent que vivim per aquí...
No l'utilitzem mai.
No l'utilitzem.
Perquè si anem cap a Igualada ja hi anem directament,
no anem primer a Sant Saturní.
Doncs la veritat que una zona preciosa per perdre-s'hi,
natura pura, val la pena.
I descobrir un vi com aquest, no?
El tema ancestral, Sàstric, creus que està...
Tu que estàs més ficada en tot el tema, eh?
La tendència és que...
Bueno, és el gran encara desconegut.
Està calant o encara?
Però està calant, està calant perquè estan treballant molt bé.
O sigui, jo sí que no haguéssiu llegit ancestral...
Ja.
No ho sabíeu.
No.
Bé, potser ara, com que tenen ja aquestes nocions...
Bueno, clar, perquè ja normalment espereu l'encestral.
Però...
Eh?
Però és allò de...
Sí, que si bé ja no penseu que porti un cava com a tal...
Clar, clar, sempre ens sorprendràs amb un cava.
Sempre ens sorprendré, no?
I no, no tenia gaire portar també un cava així.
Però sí que és veritat que tampoc té perquè a semblar-nos tan estrany, no?
No, no, perquè és que hi són.
L'únic que...
Ells també estan començant.
O sigui, tenim una tradició molt llarga de...
de fer aquests cava, aquests escomosos de dues fermentacions.
Llavors, és difícil a vegades també canviar,
tot i que simplifica molt més...
A veure, teòricament simplifica més la feina, sobretot en el temps, no?
Sí que n'hi ha que treuen ancestrals amb molt més temps de criança.
Per tant, sempre seran més densos.
Però és allò que no hi ha cap cava que et surti al cap de sis mesos.
Perquè a més el trobaríem extremadament àcid dur
i no hagués acabat la fermentació dins l'ampolla.
No, aquí, clar, fermentar en un dipòsit i acabar-la en l'ampolla,
tot és molt més suau, molt més agradable.
Que jo crec que per això n'hi ha aquest desig de consumir més ancestrals que caves,
perquè és que hi ha molts que són molt durs quan són joves.
Crec que aniríem per aquí.
Molt bé, doncs ens ha sorprès gratament, ens ha agradat...
Molt, eh?
Aprenem molt cada dijous tastant aquests vins
i avui, a més, això, el que dèiem,
que és d'aquests vins amb el privilegi de poder-lo tastar.
Tu el tindràs, aquest, el celler?
Sí, ja el tinc, ja el tinc.
Deu ser l'únic celler que en ven, per això, no?
Des pocs.
Des pocs.
Afanyeu-vos, doncs, si voleu tastar-lo i...
Sí, perquè és molt per ara, és molt...
Per encetar a l'estiu, no?
Per encetar, sobretot, eh?
El veig molt per Sant Joan, també, no?
Sí, sí.
O és poc de revella, ja?
És allò que dius, les revelles cada vegada són menys escumoses.
Clar.
Han tingut els seus anys que han estat molt de gintònic.
Ara què aventura està que estan?
Ara la gent està molt en vermut.
Toca programa, eh, la nit de Sant Joan, justament?
Sí.
A la nit no, eh?
Però ens toca...
Però el 23.
Sí.
Per la nit de la nit.
No, no, per la nit no, però és allò que dius, és que ja no saps la gent cap a on anirà molt...
Per la nit m'estranya que hi hagi vermut, sí, també estic amb l'Albert, no ho acabo de veure.
No, però clar, per Setmana Santa vaig vendre més vermuts que acaba.
Això...
Amb la mona tampoc anaven.
Ja.
Anaven amb l'àpat, o sigui, anaven amb el cap de setmana.
Pas el dinar, pas la prèvia...
O sigui, és allò que dius, la gent consumeix una mica d'aquella...
O sigui, consumeix...
S'han passat de la moda del gintònic a la moda del vermut, no?
Sí, és curiós, eh?
I ara quina serà la propera?
Aquell gintònic de postre, que dius, és horrorós, perquè jo crec que el gintònic ha de ser més aviat d'aperitiu.
Ara, aquesta hora, a les 5 de la tarda, perquè és la bombolla, és frescor, no?
I ja et dic, per Setmana Santa, més vermut, és allò que dius, no anava amb la mona, seguríssim, eh?
No, home, que amb la mona no.
Però si anava abans de l'àpat, llavors, què farà la gent?
Segurament no faran el vermut, però el cap de setmana consumiran vermut, tindran temps.
Clar, és un cap de setmana llarg, no?
Llarg, mira, qui no vulgui anar a votar, que vagi bevent.
Es pot votar per correu.
Exacte, sí, ja n'hi ha campanyes perquè es preveu que no...
Aquí, a Catalunya, clar, la festa divendres es mata una mica complicada.
En fi.
Molt, però sí, seria molt...
Bueno, se suposa que serà una nit calorosa.
Acostuma a ser una nit que es menja...
Déu nido.
Pica-pica, també, no?
I que es pica, i seria perfecta, i si no, per l'endemà.
Exacte, doncs l'hem filtrat una...
Que l'endemà és el festiu, no?
Això, una de les subgerències...
Clar, si no el volem posar per la rebella, que barreges moltes coses, la coca...
Andem al dia de Sant Joan és divendres.
És divendres i és fesca, clar.
I és fesca, doncs, amb tota la calma del món...
Quan ens aixequem ja al migdia podem fer l'aperitiu amb aquest dia.
Amb l'infiltrat.
Doncs és la recomanació.
Ja en parlarem de Sant Joan, perquè és això, justament...
Bueno, no és un lloc complicat per venir a Astrid, però el 23 ens enganxa en programa.
Sí, és veritat, buah, ja m'escaparé.
Ja en parlarem, ja hem de parlar-me.
No, és que és allò que dius, ja no són el que eren, ja no són aquelles grans trobades
i aquell gran consum desfrenat, no?
La gent és molt més conscient del que menja i del que beu.
I es busca més el matís, no?
Jo crec que es busca més el que tinguis una bona nit.
I total, l'endemà tens festa, o sigui...
Sí, sí.
Continua celebrant-ho l'endemà, no?
I la coca l'endemà també és bona.
Exacte.
Doncs, Astrid, Albert, moltes gràcies a tots dos.
Que vagi molt bé.
Molt bé.
De jocs que ve més.
Molt bé.
Perfecte.
Bon dia.
Adéu-siau.
6 minuts i arribem a les 11.
És moment, per tant, de tancar el Just a la Fusta d'avui dijous.
Dos de juny agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui,
a la Cristina Barga dels serveis informatius i a la producció del programa,
Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps.
Avui hem entrevistat també Joan Simó, que divendres serà a la xerrada del cicle de les cees vinculat amb plantes tòxiques.
Hem parlat també de la trobada gerantela de dissabte amb la Palmira Badell i la Mercè Gràcia.
Hem fet tertúlia amb Jordi Agulló, Montse Larrea, Joan Algarra i l'Ina Santa Bàrbara.
Hem parlat d'astronomia amb l'Oriol Rigat, de l'Ateneu, amb el seu president, l'Albert Macià,
i de Vins, amb l'Estric Goldstein, del celler de Can Mata.
Des de les 10 us ha parlat Carme Averdo i tornem demà amb més coses.
Que vagi bé, que passeu molt bon dijous.
Ràdio Pospèl
Ràdio Pospèl
Ràdio Pospèl
Vé-te aquí una vegada.
Un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes,
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Ràdio Pospèl
Ràdio Pospèl
Ràdio Pospèl
Ràdio Pospèl
Ràdio Pospèl
Ràdio Pospèl
Ràdio Pospèl
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit