L'últim trimestre del 2013 el PIB va créixer un 0,3% en els últims tres mesos de l'any passat. Tot i això, la taxa interanual va tancar a la baixa amb una caiguda de l'1,2%. Les dades sobre l'economia submergida a Catalunya són especialment preocupants, segons ha dit el Matí de Catalunya Ràdio, el delegat del Sindicat de Tècnics d'Hisent de Catalunya, Miguel Ángel Mayo. Un estudi d'aquest sindicat revela que l'economia submergida representa a Catalunya pràcticament una quarta part del PIB.
El banc Santander gairebé va doblar els beneficis el 2013 respecte a l'any anterior. Els guanys nets de l'entitat van augmentar un 90% respecte al 2012 i van pujar a més de 4.000 milions d'euros. L'oposició d'Ucraïna no accepta la llei d'amnistia pels detinguts aprovada pel Parlament. La ministra de Justícia suggereix decretar l'estat d'emergència si no es desallotgen els edificis públics.
Tres universitats catalanes, entre les 50 millors del món, segons el rànquing fet per una empresa especialitzada en la valoració d'institucions educatives. L'Autònoma ocupa el lloc nové, la Pompeu Fabra, el 24 i la Politécnica de Catalunya, el número 43.
Catalunya Informació. Pel que fa als esports, el Barça espera rival a la Copa i 5 a 1 contra el Levant davant de poc més de 25.000 persones. El Racing d'en Santander o bé la Reial Societat jugaran amb els blaugranes a semifinals. Avui s'hauria de disputar el partit entre els dos equips, tot i que els càntabres s'amenacen de plantar-se perquè no cobren. L'altre semifinal serà Madrid Atlètic de Madrid i amb bàsquet l'embre és baixa, el Barça per jugar demà a la pista del Fanatina i Cos a l'Eurolliga.
I pel que fa al temps, aquest matí encara quedaran algunes precipitacions. A la meitat és dia inestable i variable. Neu a la cara nord del Pirineu. Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer 98.1
Just a la Fusta. Molt bon dia. Passen 3 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dijous 30 de gener.
Comencem ara el programa que s'allargarà fins la una del migdia, com sempre, i amb moltes coses. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Farem també un cop d'ull a la premsa del dia i a l'actualitat a través dels diaris, dels digitals, entrevistes, cultura, esports i una mica de tot. I parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber com va anar la pluja d'ahir dimecres i què ens espera avui i demà.
Cap a tres quarts d'onze parlarem del concurs internacional de fotografia amb Víctor Murillo, un dels organitzadors del certamen. I a la segona hora, a les 11 i 10, parlarem d'una exposició que s'inaugura demà a Can Ginestar, una exposició sobre un dels ratolistes principals de Catalunya, en parlarem amb la Georgina Vila.
A més farem tertúlia amb el Pere Oribe, la Joan Algarra, la Montse Larrea, l'Alina Santa Bàrbara i el Jordi Agulló, que va dos quarts de dotze. I a la tercera hora parlarem de teatre amb la Maica Duenyes, a veure quin convidat ens porta avui de l'escena teatral del moment i també de vins amb l'Estric Goldstein del Senyor de Can Mata.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Just a la fusta.
I aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de notícies i per això saludem l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Per parlar de diferents qüestions, avui comencem parlant d'uns diàlegs creatius, pot ser? No. Podem. No cal que et canviï l'ordre, fes, fes, eh? No, és que m'agradaria recordar primer de tot que avui tenim ple, és el ple del mes de gener, corresponent al mes de gener,
I es debatran tres mocions. Seran unes de les protagonistes de la sessió. La consulta per la independència, el dret a decidir i la reforma de l'administració local són els temes d'aquestes mocions que es debatran avui. Una de les mocions la presenta l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del consistori per l'acord entre la majoria de forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta del 9 de novembre.
L'altra moció sobre el dret a decidir la presenta Junts per Sant Just per demanar l'adhesió de l'Ajuntament a la taula pel dret a decidir del Bes Llobregat, que es va constituir el passat 18 de desembre. I per últim, l'equip de govern presenta una altra moció contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'endenestació local. N'hem parlat més d'un cop aquí a la ràdio. És una llei aprovada pel Congrés i que afectarà greument les competències municipals.
A banda d'aquestes mocions, el ple del mes de gener també tractarà altres qüestions, com ara es fixaran un 5% l'objectiu de reducció de consum energètic per l'any 2014 als serveis municipals de Sant Just. El ple del mes de gener, com dèiem, es farà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament, és oberta a tothom, i a la part final de la sessió s'obrirà el torn de prems i preguntes per part dels regidors i del públic assistent. Molt bé, doncs demà també parlem de què ha d'anar de si aquest ple municipal. Més qüestions?
Ara sí que parlem dels diàlegs artístics que organitzen des de l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, que tindrà lloc demà el proper diàleg, i la ciència i el disseny s'uniran en aquesta activitat. L'Espai de Lliure Creació organitza perèdicament unes converses entre dues persones que parlen i debaten sobre el món artístic, i demà el dissenyador Quim Déu i el científic Ernest Giral parlaran de maquetes i realitats.
L'objectiu és buscar punts d'unió entre matèries diferents, com poden ser la ciència i el disseny, i demà Quim Déu i Ernest Girald parlaran sobre maquetes i realitats a partir de la idea del disseny des dels seus camps de treball i experimentació. De fet, ahir Quim Déu explicava el Just a la Fusta que el títol del diàleg, Maquetes i realitats, té un sentit que la gent, sobretot, descobrirà al final del debat. El treball que fa l'Ernest, que és un científic, és un treball, si més no, creatiu, i un procés d'investigació que dona uns resultats...
I pel meu cantó, jo no sóc científic, sóc dissenyador, també tinc una sèrie de processos amb una mena de resultats, amb una mena de dues maquetes, i una vegada s'acabi el debat, la gent no tindrà perquè li hem dit així. Doncs si voleu assistir-hi, que sapigueu que serà demà a dos quarts de vuit del vespre, l'espai de Lliure Creació Carme Malaret, al carrer Bonavista, número 105. Molt bé, doncs una proposta interessant també per començar d'any d'alguna manera aquí a Sant Just.
I encara tenim un últim apunt, Andrea. No deixem de banda l'art, ho has avançat tu al principi del programa. Demà divendres s'inaugura l'exposició d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Villarrufes, el celler de Can Ginestà. Serà abans del diàleg artístic, per tant, tindrem temps de tot. Villarrufes va morir fa 3 anys, als 86 anys, i ara la sala de Can Ginestà acollirà un recull dels retaules més rellevants de l'artista, que va tenir un paper molt important en l'art contemporani català.
L'exposició porta per títol Retaules d'ahir i d'avui i mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys, des que va començar fins a la seva maduresa. A l'exposició, a banda de veure els seus retaules, també trobarem les seves eines, les eines que utilitzava Jordi Vila, també eines que utilitzava pel seu procés creatiu i la inauguració de la mostra tindrà lloc demà a les 7 de la tarda al celler de Can Ginestà, on s'hi podrà veure fins als 16 de març. Una bona proposta.
I tant, en parlarem ampliament d'aquí una estona, no falta gaire, d'aquí una hora. De seguida repassem més actualitat a nivell més general. Ara parlem d'una proposta per aquest vespre, un concert, de fet és una mica un conjunt de concerts. Mira, entre altres artistes, és per aquest vespre, és a dir que ja podeu organitzar-vos una mica l'agenda. Entre altres hi haurà Joan Colomo. Ah, molt bé, no? Sí. On? A l'Apollo.
Però és un col·lectiu una mica curiós, format entre altres per John Colomo.
I de fet es diu, el col·lectiu, o com s'adoneix en part aquest concert, Després de la generació Feliç. I està format per Joan Colomo, també Sara Fontan de Manos de Topo, i es fa posar aquest nom. Després ja també és Pasfricaet d'Azà i Internet 2. Bé, és una cosa curiosa, exacte, ja el cantant però es fa dir Sara Fontan, no sé massa per què.
Per tant, promet, eh? El de Manes de Topo, el de Zà, que també té espectacle, Joan Colomo i... Exacte, Internet, doncs que no sé massa què és. Llavors, després de la Generació Feliç, és una proposta de Live Cinema, que és un llarg metratge amb la banda sonora interpretada en directe per quatre d'aquests músics més interessants del país, que són aquests que hem comentat ara...
Després de la generació feliç, és una peça de remix audiovisual construïda a partir de fragments de pel·lícules casolanes extretes, entre altres, de l'arxiu del projecte Transmedia, Your Los Memories, que està produït per Bugalo Films, que és una productora dels membres de Manes de Topo, per tant, tot plegat quadra. Molt bé, tot que hi ha en casa. Sí, en tot cas...
Podem sentir una altra cançó de Joan Colomo, perquè totes són molt curtes i aquesta ja s'està acabant. És a dir, que per si teniu dubtes us farem sentir... No sé, tens alguna preferència, Andrea? És que no conec gaire Joan Colomo. No, o sigui, no conec cap cançó així... I més llarga, encara.
No, llarga segur que no la trobarem. Aquesta és una de les conegudes, que és el camí del seu últim àlbum, però després també tenia màgic, que era bastant més típica. Ah, clar, sí, era, sí. Que, bé, podem sentir màgic, que de fet és encara més curta, però bé, tornem de seguida, per tant.
Creuant voreres, pujant el tren, sents el que esperes quan parla la gent. És màgic, és meravellós, que ens menteixin així. Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç.
Fins demà! Fins demà!
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la. És màgic, és meravellós, que ens menteixin així. Jo no vull pas la veritat, jo no vull pas la veritat.
Gràcies.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just Desbem, darrere el mercat.
Ara passen dos minuts d'un quart d'onze. Saludem a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat de les portades dels diaris d'avui, què tenim? Doncs avui no tenim un tema comú als diaris, a les portades, però sí que tenim qüestions que sí que es relacionen.
El periòdico i el Punt Avui, per exemple, ens parlen d'economia submergida. El periòdico ens diu Atur i corrupció amplien l'economia submergida, una altra conseqüència de la bombolla immobiliària. Tècnics d'Hisenda assenyalen que l'activitat oculta arriba ja al 24% del PIB. El diner negre ha crescut a Espanya a 60.000 milions els últims 4 anys.
El punt avui també ens aporta una dada molt similar, 24,6%. L'economia submergida és la que augmenta més. La crisi fa que hi hagi més activitat sense control fiscal, que genera ja 253.000 milions a l'Estat. Evolució, la taxa de Catalunya és ara com la de l'Estat, quan abans de la crisi era d'un 17,8%.
I d'altra banda, la resta de diaris també ens parlen d'Alicia Sánchez Camacho, que sembla ser que va plantar el Parlament ahir, la presidenta del grup parlamentari popular, va deixar plantada ahir la comissió parlamentària on havia de declarar pel cas Método 3. Tampoc s'hi va presentar l'exsecretari d'organització del PSC, José Zaragoza. És el que ens diu La Vanguardia, una notícia que també recull el punt avui
que ens diu que Sánchez Camacho i Zaragoza menystenen al Parlament. La diputada del PP i el socialista no es presenten a donar explicacions per l'assumptat de Mètodo 3. Doncs són les notícies d'aquest matí. Ho actualitzem també amb altres informacions que ens porten els digitals. Per exemple, el 324 explica que hi ha dos detinguts per atracar sis bancs a Barcelona. Els detinguts entraven a primera hora del matí en una sucursal amb la cara tapada i amenaçaven els treballadors amb una pistola.
També es diu que les proves en el sumari contra Puigantic es van manipular. El periodista Jordi Panyella revela en el llibre Salvador Puigantic que ha obert nous testimonis que confirmen la desaparició de proves clau de l'últim executat pel règim del general Franco amb Garrot Vil de tot l'estat.
Rigau critica la precipitació i improvisació del Ministeri d'Educació amb l'ALOMSE. De moment el Ministeri només aprovarà els de primària i els de formació professional bàsica que començaran a implantar-se al curs vinent i ajorna el desenvolupament dels currículums de secundària i batxillerat.
A La Vanguardia se'ns parla d'una notícia econòmica que s'ha segut aquest matí. El PIB va créixer un 0,3% el quart trimestre, però va caure un 1,2% en tot el 2013. El Barça goleja amb família, és un altre dels titulars d'aquest matí de La Vanguardia, i després ens diu també que la dreta de Madrid afronta la seva crisi més gran en 25 anys, un tema que també desenvolupen la seva edició en paper.
I Pedro J. Ramírez, que ha plegat del seu diari, diu em sento fort per lluitar, per buscar, per trobar i per no cedir. Ho llegim al diari Ara, que també diu que la infanta finalment baixarà la rampa del jutjat en cotxe.
Són alguns els temes d'aquest matí, d'aquest matí de dijous. Ara ens fixem en les imatges que ens porten als diaris d'avui, Andrea. Doncs al diari Ara i al punt Avui veiem una imatge molt similar. El diari Ara té més protagonisme, això sí, en portada. És la cadira que va deixar buida ahir Alicia Sánchez Camacho en aquesta compareixença per declarar pel cas Mètodo 3. Veiem la cadira que havia d'ocupar i el cartell amb el seu nom que anunciava que s'hauria allà.
És una imatge molt similar a la que trobem al punt avui, però el punt avui n'és petita. Al punt avui, la notícia, la fotografia del dia, veiem alguns representants educatius de l'Estat, amb la consellera Irene Rigao al capdavant, amb representants d'Educació d'Astúries, el País Basc, Andalusia i Canàries, en aquesta trobada que va tenir lloc ahir. És una imatge, en aquest sentit, que trobem a l'avantguàrdia, on veiem el ministre Ignacio Bert amb la consellera Irene Rigao fent-se un petó, saludant-se,
abans d'aquesta conferència d'ensenyament. I per últim, al periòdico, trobem dues imatges que no tenen res a veure amb les que hem comentat. La imatge del dia és el Miguel Romero, un jubilat que sembla ser que ha estat multat amb 156.000 euros per enganxar cartells. 302 sancions a un jubilat que s'oferia per a mudances. La imatge del dia, veiem aquest home que explica aquesta experiència, que s'ha multat exageradíssima. No té cap sentit, no? No.
I és el periòdico, és la fotografia del dia. I també veiem una imatge de Picasso amb el seu fill Clot, una imatge del 1948, una fotografia que va fer Robert Capa i que ara Nova York ha exhibit unes imatges inèdites del gran fotoperiodista. I Robert Capa va fotografiar a Picasso, que és una de les imatges que han sortit a la llum i la veiem en portada al periòdico també. Doncs són les fotos d'aquest matí.
Ens fixem ara en què tenim en clau internacional, què ens diuen les pàgines referents a la resta del món, Andrea? Doncs anem cap als Estats Units, perquè ahir Barack Obama va pronunciar el seu discurs, va pronunciar en discurs, i ens diu la vanguardia a la recerca de l'autoritat perduda.
Obama intenta consolidar el seu llegat entre signes d'optimisme als Estats Units. A l'actual president del país li queden 3 anys en el càrrec. Després d'un dels anys més complicats de la presidència, Obama vol un reset, posar el comptador a zero. Nautor, noves maneres de governar.
Van prendre ahir una gira de dos dies per quatre ciutats dels estats de Maryland, Pensilvània, Wisconsin i Tennessee, i ahir va exposar en el discurs sobre l'estat de la Unió un ritual central en la política als Estats Units. El tema, les desigualtats creixents i l'embús de l'ascensor social, el mètode. Si el Congrés on l'oposició republicana disposa des del 2011 de la clau del bloqueig no li dóna suport, el president actuarà pel seu compte. El to va ser enèrgic i per primera vegada diu l'avantguàrdia
optimista, en la primera vegada des de fa anys. America no s'atura, i jo tampoc. Va ser la frase que vam sentenciar el discurs Barack Obama ahir. I ara deixem als Estats Units i ens anem un dia més cap a Ucraïna, perquè el Parlament del País ha aprovat una amnistia amb condicions. Les negociacions entre el govern i l'oposició es van encallar ahir a l'errada al Parlament.
quan intentaven aprovar una amnistia per als manifestants, que fa més de dos mesos que són al centre de Kiev, de la capital. La dimissió del primer ministre i la derogació de les lleis dictatorials que restringien la llibertat de manifestació semblaven una espurna d'esperança per sortir de la creu crisi política, però ahir aquestes dues parts, oposició i govern, no van aconseguir posar-se d'acord i al final es va aprovar una llei d'amnistia que només s'aplicarà quan els activistes abandonin els edificis oficials que han ocupat.
que l'ocupació d'edificis està provocant friccions entre diferents grups que estan protestant a la capital d'Ucraïna, Kiev. Molt bé, doncs són les notícies d'aquest matí, també és un altre d'aquests dies intensos, a nivell internacional, Andrea. Bé ocupada, o hi ha moltes coses, diguem d'alguna manera, en aquestes pàgines en clau internacional.
Parlem ara de què passava a altres 30 de gener. Per exemple, ara fa 20 anys, l'exministre d'Interior criticava el sindicalisme i deia que els socialistes havien arrogat moltes vegades, fer-se aquesta expressió, davant dels sindicats. I d'altra banda, la imatge, Andrea, no sé si recordaràs l'Orca Ulisses.
Home, sí, que estava al zoo de Barcelona i que la van traslladar als Estats Units? Avui fa 20 anys. Avui fa 20 anys que Barcelona s'acomiadava d'Ulisses i la imatge és una gran festa a la ciutadella i hi ha una imatge d'aquesta orca amb una de les seves cuidadores, que era l'últim dia que es podria veure al zoo barcelonès, després se n'anava cap al Sea Wall, a Sant Diego, als Estats Units. Va morir, no, suposo? Va morir.
M'imagino, no? Perquè no sé quants anys viu una orca, però... És que ara no recordo quan va morir, no? Jo tampoc. Jo ara ho buscaré. En tot cas, sí que recordo que això sí que ens enganxa petites i fer dibuixos, no?, pel comiat. Jo, almenys a l'escola, vaig tractar molt aquest adeu de l'orca Ulisses. Jo el recordo, però crec que no el van tractar de forma especial.
Jo crec que anava a Barcelona, potser, com que era una orca de Barcelona, igual, no sé, però sí que ho veig com una cosa molt intensa. Jo el que sí que recordo és l'amor de Floquet de Neu, que va ser fa menys. És veritat, també. Però sí que recordo el comiat de l'Orca Ulisses.
Doncs ara fa exactament 20 anys, era el 30 de gener del 94. El 30 de gener del 99 es parlava principalment de política, Casco assegurava que deixava el càrrec per no perjudicar Aznar. I després parlava també d'una altra matança que complicava el conflicte étnic a Kosovo. Occident emplaçava a totes dues bandes. I la imatge era d'un policia serbi davant dels cadavars de milicians a la ciutat de Rugova.
Més portades, 30 de gener del 2004. Fa 10 anys, PSOE i Esquerra reportaven el cas Carot a la justícia, demanaven que s'investigués la filtració de dades del CNI sobre la reunió amb Beta. I una entrevista a John Kerry, que publicava a La Vanguardia, aspirant demòcrata a la presidència dels Estats Units, deia que avui s'utilitzava la por per guanyar les eleccions.
I acabem aquest repàs per la Manoteca amb la portada de fa ara 5 anys, el 30 de gener del 2009, Operació Rescat. Era el titular que deia que un grup inversor català preveia ultimar la compra d'Espaner, que les institucions tancaven files a Catalunya en suport del Saló de l'Automòbil i que Barcelona perfilava com a relleu al Bret and Butter un saló de tendències juvenils.
França protestava contra la política de Sarkozy, ara fa exactament 5 anys, i el Barça passava i l'espanyol convencia, es parlava de la Copa del Rei.
Moment ara per les contraportades, després de fer un repàs per la Maroteca, ens n'anem a fixar-nos què passava, no, què passava no, què passa, què ens diuen avui les contraportades, que a més em sembla que estan molt reflexives totes avui. Sí, però són molt interessants. Sí, sí, ens farà pensar, no, segurament? Sí. Per exemple, el periòdico, les coses milloren si es pensa en l'ésser humà.
Ho diu Abzal Ahmed, un home que és de Paquistan i que porta 35 anys a Catalunya. Ha estat president de la Federació d'Associacions Paquistaneses d'Espanya. Diu, jo crec que podem superar les barreres culturals si els líders polítics i els religiosos treballen per als seus humans, si deixen la política i la religió a part. Per tant, aquí ve el titular, les coses milloren si es pensa en l'ésser humà, no en l'ésser polític. Diu, em preocupa que la gent parla de democràcia, però s'oblida que perquè hi hagi democràcia hi ha d'haver honestedat.
També parla de com va arribar a Catalunya. Diu, soc llicenciata en Econòmiques i en Ciència Política per la Universitat de Panjab. Havia sortit del meu país per anar a Anglaterra, però no vaig poder estudiar allà i em vaig matricular a la Universitat d'Atenes. A la classe de grec va arribar una noia espanyola i, com li diria, quan va entrar em vaig quedar afectat. Diu, ara aquesta noia és la meva dona. Ella havia estudiat grec a la Universitat de Madrid.
Barcelona i quan ens vam anar d'Atenes vam decidir que ens traslladaríem a Barcelona era l'any 1979 i quan vaig arribar a Espanya diu no em semblava Europa no ho era ni en la manera de ser ni en les infraestructures amb el canvi de govern d'OCDE al PSOE diu va transformar aquest país es va obrir el món i va canviar el Parc Industrial d'Espanya i per descomptat es va obrir en tot allò que es refereix a les llibertats individuals de dret diu que es van obrir camins
Doncs ho descobrim avui aquesta història interessant al periódico. Al punt avui tenim que el treball amb cavalls dona seguretat als discapacitats. Avui entrevisten a la Contra del Punt la Teresa Xipell, directora de l'Escola de Fisioteràpia Gim Bernat i pionera en l'ús de la hipoteràpia. Va ser pionera en introduir la hipoteràpia fa 15 anys a l'estat espanyol, una tècnica que combina les seves passions, la fisioteràpia i l'utilització dels cavalls per ajudar persones amb tot tipus de discapacitats o problemes d'integració i de conducta.
Explica la Teresa que vam introduir la hipoteràpia l'any 99 arran d'un curs que vaig fer a Itàlia. És una tècnica de rehabilitació complementària basada en la teràpia neurofisiològica que utilitza el moviment del cavall al pas amb finalitats terapèutiques en persones amb alguna discapacitat física o psíquica. Vaig veure que l'havíem d'introduir precisament en un país que és terra de cavalls i vaig treballar molt perquè es pogués fer com a postgrau a l'escola Gim Bernat perquè em va fer por que no passés el desastre de França
on va proliferar molt, però s'exercia sense coneixement. I com a beneficis que té treballar amb cavalls, diu, per exemple, a nens molt afectats físicament i psíquicament, els canvia la cara quan entren a la hípica i van a buscar el cavall. Diu que guanyen molt en equilibri gràcies al mateix moviment del cavall al pas, ja que a la vegada els fa moure en els tres plans de l'espai, flexió i extensió, lateralització i rotació.
Molt bé, doncs ho podem saber una mica més avui sobre aquest tema, sobre aquestes teràpies i llegim la contra del punt avui. El diari Ara, el titular que ens queda és En el futur em vull veure viu.
Avui l'entrevista de la Viviana Vallver, trobem la vida, trobem l'experiència del Miki Otero, que té 32 anys, diu romàntic, viu les coses de manera memorable i poètica, és fan del patxeran, escriptor, periodista, DJ, agitador, cultural i mil coses més. Diu que està preparant la nova edició del festival Primera Persona al CCCB, al costat de Kiko Amat.
Diu que pijama, pipes i tabac d'embolicà, ordinador i una tercera novel·la per escriure. Aquesta hauria estat l'escenari habitual si avui, el dia de l'entrevista, no hagués tingut aquesta entrevista amb la Bibiana. Diu que ha trencat la rutina perquè s'ha llevat més d'hora del compte, s'ha vestit, ha sortit de casa i ha enfilat Passeig de Gràcia amunt i diu que trepitjar el Passeig de Gràcia abans de les 10 del matí li resulta exòtic.
Diu que té una conversa àgil, plegada de referències, metàforas i humor, i que pensa al ritme que es mou, trepidant, una metralleta d'idees. Diu que el Miki ha escrit tota la seva obra en pijama, sempre menjant pipes i fumant cigarrets d'embolicà. No va ben. Diu, si tens una gran idea, quan vas borratxo, el millor que pots fer és anar a dormir. Si de debò és gran, ja la recordaràs l'endemà. Diu que per ell és fàcil escriure. Diu, probablement és l'única cosa que sé fer bé.
I la Bibiana acaba dient que és l'equilibri perfecte entre autoconfiança i inseguretat. Passa de l'eufòria absoluta a sentir-se com un escarabat. Doncs podem descobrir aquest personatge avui al diari, ara. Acabem aquest repàs amb la contra de la vanguardia. La vida continuava sota terra i jo tocava el violí.
La Contra de la Vanguardia m'ha agradat molt especialment. Entrevista la Imma Sanxís a l'Ara Malikian, que és violinista i director, va néixer a Bayrut, al Líban, de família armènia, ara està vivint a Madrid. Diu que considero que la meva vida va començar als 15 anys, gaudeixo cada segon, la guerra del Líban va ser difícil, molta angoixa, bombes contínues d'uns i d'altres, vaig passar molta por.
La Guerra Civil va començar quan jo tenia 6 anys, així que gairebé no vaig anar a l'escola. El meu pare era violinista i vaig començar a tocar el violí als refugis antiaeris per passar l'estona. Allà hi havia tot el barri, uns cantaven, uns altres explicaven acudits, d'altres ballaven, diu que procuràvem riure.
Diu, la passió del meu pare era la música clàssica i em va transmetre aquest amor. Als 12 anys vaig fer el primer concert, després vaig demanar una beca per estudiar a Alemanya i me'n vaig anar als 15 anys. La partida va ser dura però pels meus pares devia ser espantosa. Diu, perquè no hi vaig tornar mai més. El país estava bloquejat i l'única manera de marxar era embarcant-se cap a Xipra i tothom volia agafar aquell vaixell.
Diu que va ser difícil arribar a Alemanya, però vaig tenir molta sort, sempre m'ha acompanyat. I un altre cop de sort, diu, vaig fer un concert i per error van pensar que era jueu. Em van preguntar si sabia tocar música jueva, no en tenia ni idea, però vaig dir que sí, i vaig amenitzar casaments jueus durant 4 anys, tocant el violí. Molt bé, doncs una altra història, i realment avui és dia de contres. Totalment, totalment.
I fins aquí aquest rapàs, ara ens n'anem, acabem parlant de la notícia curiosa, que avui, Andrea, mira, m'he dedicat a buscar informació de l'orca Ulisses, per tant, que no està morta. Està viva, com viu una orca. Es veu que deuen tenir molta esperança de vida, perquè tampoc veig que...
Clar, la informació que he trobat més recent és del 2012, però bé, al principi no, exacte, no passa res. Suposo que llavors ens haguessin dit, mira, ah no, mira, trobo un bloc d'un grup de tercera primària que es va preguntar si Lorca Olices estava viva, això s'ho vam preguntar el 2013. Sí. I hem estat, mira, és l'última notícia que tenim i la citem des d'aquest bloc. A veure...
de Vall de Mosses, on diu hem sabut que fa molts anys, tal, tal, tal, bueno, explica la història, que evidentment no havien escut aquests nens, sí, exacte, van néixer l'any 2000, no, 2000 no, 2000 tindríem 14 anys, total, que van escrit el, han decidit escriure el si vol de San Diego per saber si estan vius, tal, qual, si està viva, llavors ensenyant els dibuixos,
I... a veure si hi ha resposta, no? Perquè hi ha molts dibuixos, molts... Ah, no, no, no, no expliquen la resposta. Preguntant si està viva, no en donen resposta. En tot cas, el que sí que trobem és que, per exemple, el 2012 va tenir un fill, una filla. Oh, molt bé. De fet, hi ha un titular que era l'Orca Ulisses ja és papà i això era del... Sí, sí. No, del maig del 2011.
Perquè sembla que tenia 30 anys ja. El 2011 tenia 30 anys. Va marxar d'aquí. Era joveneta. Deu anys o així. Més o menys. I de fet diu que una de les condicions per la cessió de l'animal va ser que en casa tenia descendència i les cries tornarien al zoo de Barcelona. Ah, sí? Sí.
Clar que llavors es preveia que la ciutat ja tindria acabades les instal·lacions del zoo marí, cosa que no ha passat. Per tant, doncs ens sembla que no ha vingut el fill de l'orca Ulisses i bé, en tot cas, li han fet vacunació in vitro, bla, bla, bla, i va néixer el seu fill que es diu Moana, que vol dir OCA amb l'hivió de la Polinèsia. Ah, molt bé.
i això va passar el 2011 i ara estava buscant a veure si hi havia alguna informació de 2013 sobre l'Orca però en tot cas jo crec que si hagués mort ho hauríem sabut perquè si veig que hi ha moviment encara per l'Orca Ulisses i quasi 30 anys l'Orca Ulisses continua triomfant una altra notícia i segueix al SeaWorld sí, sí
exacte i sí sí sí ja està total que exacte no no no tenim més informació però bé en tot cas també surt a la viquipèdia l'orca Ulisses té la seva pàgina i l'última modificació és del 6 d'agost del 2013 i evidentment doncs no diu res diu és una orca mascle durant més de 10 anys va estar al zoo de Barcelona el 83 va arribar a Barcelona durant dos anys després se'n va anar cap allà o sigui que estan altres orques allà amb 30 i pico anys no sabia que podien durar tants les orques eh
I encara, bueno, m'imagino que els queda, no? Si acaba de ser pare. Pot ser, sí. No? No ho sé, vaja. Ara fan... Són pares tard, no? Perquè aquí diem que en principi 30 anys és tard, no? Com estan les coses, Carme? Suposo que les orques també. Potser estan en crisi. Els influeix, no? Qui sap. En fi, Andrea, moltes gràcies. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
L'esport títula Puyolazo i Maneta.
I el titular del Mundo Deportivo va en una altra línia. Titula 25.551 herois. Pluja de gols al Camp Nou i a semifinals un quart de l'aforament va acudir al partit desafiant tots els elements. Va tornar a Iniesta, va marcar Puyol i va haver-hi un doblet d'Alexis en una eliminatòria decidida.
Són els titulars esportius d'aquest matí que enllacem amb la informació cultural d'avui dijous. I us expliquem que Caixa Fòrum inaugura una exposició de l'arquitecte Le Corbusier amb més de 200 obres.
Que Lady Gaga actuarà el 8 de novembre al Palau Sant Jordi dins de la gira Art Pop. Que Romania qualifica la segona part de ninfomania com a pornogràfica, el distribuïdor de la menta que consideri un cas de censura, el que considera un cas de censura únic a tot Europa. Carles Santos porta la cantúria cantada al Palau i diu en entrevista al diari que té una fama de transgressor exagerada.
I una punt més, l'escriptor suec Jenny Mankel revela que té càncer.
Diu que el diagnòstic és greu, té 65 anys i també ha afirmat que explicarà la seva batalla contra la malaltia en la columna d'un diari. És un reconegut autor mundialment famós per la seva novel·la negra sobre l'inspector Kurt Wallander i ha escrit en un diari suec que la malaltia li van detectar a principis d'any. Manker l'ha relatat fa un parell de setmanes a viatjar a Estocolm, a Suècia, per ser tractat d'un ortopeda, pensant-se que tenia una hermia discal al coll, però en tot cas, quan va tornar a Göteborg, ho va fer amb l'anunci que tenia un càncer.
Mankel va començar la seva carrera d'escriptor el 1973 amb la novel·la El rompedor de roques, però no va ser fins gairebé dues dècades després que va començar a tenir èxit editorial gràcies a la saga protagonitzada per l'inspector Wallander. A casa també va Bergman, filla del cineasta suec Ingmar Bergman. Mankel ha escrit a banda de la sèrie Wallander, una vintena de novel·les i una dotzena de llibres infantils. Ara doncs ho explicarà el que està vivint a través d'una columna al diari.
I fins aquí aquest rebàs per l'actualitat del dia.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
4 minuts i 3, corts d'11. Repassem la previsió del temps de cara als propers dies amb el Carles Hernanet i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? I també parlem de la pluja, no? Sí, sí, sí. Una pluja, podríem dir, sorprenent. A més, es va capficar tot el que és l'àrea metropolitana, sobretot el que és la zona del Baix Obregat més proper a la ciutat de Barcelona i també la zona del Camp Nou.
Si parlem de dades, sembla ser que a la zona de les Corts hi van caure gairebé 30 litres per metre quadrat, que és una quantitat important. I a més que va caure no massa estona, o sigui que va caure entre les 10 de la nit i les 2-3 de la matinada. Després la cosa era una mica més fluixa, però va haver moments d'intensitat molt forta. Sant Just, que estem molt propers a aquesta zona, doncs ens van caure 15 litres per metre quadrat, que no està gens malament.
I a l'Ebre la xifra de litres d'aquest mes de gener de 50, o sigui que podem estar més que cofois per aquest mes de gener, perquè realment... Hem començat molt bé, no? Hem començat força pel que fa a la precipitació, feia temps que no teníem aquestes xifres tan importants d'aigua, i un altre cas d'aquests típics curiosos del matí, no? El matí encara estava força ennubulat, la temperatura...
Havia baixat fins als 7, 7 graus i mig, han marxat els núvols, el sol ja està fent la seva feina, però la temperatura ha anat disminuint fins a arribar, fa una estona, quan passaven 10 minuts a les 10 del matí, a 5,8 graus. O sigui que ha baixat la temperatura, ara ja estem a 6, la temperatura és una miqueta més alta, però continuem amb la influència del nord-oest i això provoca que les temperatures de sensació de Sant Josep estiguin entre els 2 i els 3 graus. Ens hem d'abrigar aquest matí perquè realment la sensació està fred i el sol tampoc no està fent massa cosa.
Tornem amb la mateixa situació, ja fa dos dies que passa. Al matí tenim un dia espaterrant, avui encara hem vist alguns núvols al matí que ens podien enganyar una miqueta, però portem dos dies que el matí és espaterrant, és preciós, amb molta il·lusió, i el migdia ja està completament tapat. Doncs avui tornem a parlar de la mateixa situació, és un dia on ens ha passat aquest front aquesta nit, ha deixat precipitacions així d'una manera molt capritxosa a la zona de l'àrea metropolitana, en altres zones pràcticament n'hi ha plogut,
Però a mida que avanci la jornada tornarem un altre cop a tapar el cel, tornaran a formar-se nubulades i podríem tornar un altre cop a una situació de possibles precipitacions de cara a aquesta nit. Que pot caure tot el Maresme i el Barcelonès i el Baix Obregat no caure res. Hi ha aquesta possibilitat també, però bé, tenim aquesta opció que puguin tornar a créixer nubulades aquest vespre, aquesta nit i aquesta propera matinada i que puguin afectar qualsevol punt. Recordem que ahir la tarda estava precipitant...
amb molta intensitat al Garraf, semblava que no havia de passar res a tot el que és el delta del Llobregat i de cop i volta del Garraf va saltar al Llobregat i se'ns va anar cap a la nostra zona. Pot passar aquesta propera nit, hi ha una inestabilitat, hi ha tota una sèrie de fronts que ens van visitant i van passant i per una banda ens provoca aquesta situació d'inseguretat durant les nits i d'altra banda aquestes temperatures que són més baixes aquesta setmana.
Previsió. Demà divendres parlarem de més sol al matí. Sembla que a la tarda es podria tornar a nubolar perquè tenim un altre front que no porta tanta intensitat però sí que portarà molts núvols i coincidirà amb el matí de dissabte. O sigui que sembla que aquest front divendres a la nit ja el començarem a notar.
i que dissabte ens podria portar bastants núvols durant bona part de la jornada. No sembla que hagi de ploure, però de cara al vespre i a la nit podria començar a caure alguna goteta. Fins i tot aquestes pluges, a primera hora de matinada, a primera hora del diumenge, podrien encara caure algunes precipitacions al litoral barceloní i gironí, no especificem tant.
Poc importants, en principi, no? Sí, les més destacades podien ser de matinada, però encara podríem tenir una certa inestabilitat diumenge al matí, cosa que abans no havíem previst amb altres previsions. Sembla que després, a partir del migdia, sobririen clarianes, però seguiríem el que queda de setmana amb una situació d'hivern, de temperatures una miqueta més fredes.
Sí, sí, acabem el gener amb majúscules, no? Sí, bueno, acabem el gener. Amb pluja i fred. Majúscula la G i la lletra minúscula, les altres resten minúscules. Bueno, normalitat per l'època, no? Aquesta frase que hi ha temps que no deies l'altre dia, avui sí que la podem dir des de fa uns dies. No, normalitat. Perfecte, però una miqueta més de suquillo estaria més bé. Gràcies, Carles, que vagi bé, bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Jús a la ràdio. Just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Jús. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Jús. Som un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert o cinema. Uf!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Estem escoltant just a la fusta.
Ara passant tres minuts de tres quarts d'onze i parlem del cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just que arrenca aquest dissabte 1 de febrer. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna i ara en parlem amb el president de l'agrupació fotogràfica Sant Just, Víctor Murillo. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Cinquena edició ja, és a dir, que això ja indica que es consolida, no?, d'alguna manera. Quan ja em porta cinc ja fa l'efecte que en portem uns quants. Sembla ser que sí, que vol consolidar-se.
La novetat d'aquest any, o bé, en tot cas, més que novetat del tema, com dèiem ara, és que l'any passat ja hi havia tres temes, que dos eren monocrom i color, també, i ara el tema nou que s'incorpora és fotografia nocturna. Nocturna, sí. Té un plus de dificultat, no? Sempre. A veure, sempre, en quasi tots els concursos internacionals, hi ha dos temes que són fixos. Habitualment és el blanc i negre i color, tothom pot participar, i després hi ha la dificultat. Per exemple, hi ha un concurs que està a la costa, que és de...
que és el feste matja, gairebé sempre és el mar. Ells han decidit que el tercer tema en qüestió... Però, bueno, pots créixer més, no pots parar-te. Pots posar el mar, pots posar fotografia nocturna, models, paisatge... Pots créixer en temes. Això també dificulta-lo molt. Després, el triar fotos, complica molt el concurs. La premiació també creix i la despesa creix. I, bueno, nosaltres en aquest format s'ho ve molt còmodos, està molt bé, jo crec que s'ha consolidat bé...
Tenim bona premsa, ja al Mundillo, ja m'arriben mails d'entitats i de futuros del món que ens feliciten. Això vol dir que ja comencem a fer una mica de sol per fora.
Clar, d'alguna manera, a la categoria de color hi poden participar totes les fotografies, no? Sí, qualsevol foto. És a dir, si algú es vol especialitzar en tema nocturn, sí que pot, o blanc i negre, però, en canvi, la resta tenen lloc en aquesta categoria de color, no? Exacte, sí. Tu pots enviar dins de la categoria de color o blanc i negre, qualsevol foto, que sigui... Bé, quan diem blanc i negre, diem monocrom.
Monocrom vol dir amb un sol to. Pot ser un to zinc, un to sèpia, això és monocrom. No té que ser forçosament el color en blanc i negre. És monocrom. I qualsevol fotògraf té imatges al seu ordinador en blanc i negre i en color. El que complica molt és el tema específic. I si mirem...
ja ho veuràs, és a dir, actualment color té més participació, blanc i negre una mica menys, i el tema específic sempre té menys, ha arribat una mica menys més de la meitat que la resta. Ja està menys o menys calculat així.
De fet, recordem que és un concurs internacional i que, per tant, les imatges s'han d'enviar a través d'internet. Cada participant en pot presentar fins a 4 per secció. És a dir, que té 12 opcions. 12 fotos. És igual que l'any passat. Això no ha canviat, no? Exacte. De fet, deieu que ja té aquest prestigi, aquest punt de prestigi internacional i, per tant, suposo que arriben fotos de tot el món, realment. L'any passat van arribar fotos de 31 països, van arribar 125 fotògrafs i un total de 1.086 fotos.
Jo tinc l'esperança d'aquest any d'ampliar això, que siguin més fotos. No sé fins on, però sempre estem a la il·lusió d'una mica més. Recordo-me, avui ho pensava, el primer concurs va ser molt casolà. Vam posar el títol d'internacional perquè em feia il·lusió i tal, i vam enviar bases a tot el món. Van participar, em semblava arribar 86 fotos.
Just el pico d'aquest any. És veritat. Però em fa il·lusió mirar el creixement. El segon any vam tenir 500 i pico. Poquet a poquet ha anat creixent. Això ajuda molt tenir com a companys de viatge les federacions. La internacional, la catalana, l'espanyola... Això dona prestigi. I fan difusió en totes les webs del món, en l'àmbit fotogràfic.
Un dels temes que ja el vam comentar l'any passat, que era el preu de la inscripció, que en alguns casos pot despertar un punt de polèmica, de dir, ostres, clar, costa 25 euros participar-hi, potser limita l'entrada a algú que s'hi vulgui apuntar, o creieu que aquest fre justament és positiu també? No, no és que és així. A veure, organitzar un qualsevol event té una despesa.
i això només per cobrir despeses la impressió de les fotos per comprar les medalles donar els premis jo el que no puc buscar sempre és el finançament si jo soc el fotògraf jo vull finançar el meu concurs i a més a més sempre es fa així no inventem res tots els concursos internacionals tots es paguen i tots estan una mica més alt
Ten en compte que nosaltres, abans, o molts concursos cobren, si et presentes a una, dues o tres categories. I al final arriba fins a 30 o 40 euros. Doncs, escolta'm, presentis a una, o presentis a les tres, són 25 euros. I dins de l'àmbit fotogràfic, de la gent que es dedica, del futur, del professional, de la mater, és una tema ja assumida, que és així. La gent ja està habituada, no? Sí, sí, és normal, sí, sí. La participació és... Bueno, en compte que nosaltres aquest any fem el concurs
a través d'una plataforma digital que es diu Concursos Digitales, que està en quatre idiomes, català, castellà, francès i anglès, i té al voltant de 10.000 adreces electròniques de concursants que envien fotos a concursos fotogràfics. Això vol dir que nosaltres vam començar a fer la difusió abans d'ahir. Abans d'ahir van sortir 10.000 correus electrònics automàticament a tot el món. Això vol dir que té afició.
I encara ens falta un patrocini que posarem, possiblement, l'any que ve, que és la PSA. La PSA, diguem-ne, és l'equivalent a la Fiat dels Estats Units. Si jo vull aconseguir fotògrafs dels Estats Units i de Xina i tal, doncs tindria que anar a buscar, o Canadà i tal, però tindria que anar a buscar aquest recolzament, que el fotògraf, sobretot d'estat americà, quan envia una foto, la seva federació li reconegui el punt.
Estan més familiaritzats, no? Sí, sí, sí. Jo no envio fotos a Europa perquè a mi la FIAB no em dona punts. Jo no vull ser un bon fotògraf a Europa. Jo vull tenir un bon currículum als Estats Units. Està clar. I a més el premi és de 400 euros, és a dir, que la recompensa és bona, no? Sí. Bé, i més aquest any fixa el que hem repartit. L'any passat, si te'n recordes... Bé, jo t'ho explico jo ara.
El guanyador del pin blau o el millor artista del saló és aquell que entre les 12 fotos que envia té més fotos acceptades. Exemple, van arribar 1.086 fotos. Tens l'obligació de triar com seleccionades inicialment, és a dir, una criba inicial, d'entre el 10, 12, 13%. Aquest 10% han passat la criba. Aquestes 1.086, l'any passat van ser 1.020 i alguna cosa,
han passat la primera, el primer filtre. La resta ja es descartem, no puntuen. I dins d'aquestes, totes aquestes 130 i alguna, 20 i alguna, totes tenen un punt per cada una de les federacions. La FIAT dona un punt per foto, la Confederació Espanyola un punt per foto, la Catalana un punt per foto. Els fotores van sumant punts i quan arriben a un número de punts, aquests estaments et donen el títol de Mestre FIAT, Artista FIAT, o Artista Confessació Espanyola, o Artista de la Federació Catalana.
tenim l'obligació de triar aquestes fotografies. Després d'entre aquestes 125-130, triem les finalistes, que són aquelles 40 que pengem al carrer Bonavista. I entre aquestes 40...
Tirem les guanyadores. Sí. Clar que el guanyador del Saló és una única persona que és entre aquestes 130 fotos que hem seleccionat inicialment, aquest 12-13% inicialment, més fotos seleccionades de les 12 que han enviat. Per exemple, l'any passat va ser un tal Joseph Tamm, un australià, que va enviar 12 fotos.
Dins d'aquesta setmana 30, tenia 9 fotos triades. Ell va col·locar, en el tàndem de sortida, 9 fotos. És la persona que més fotos tenia col·locades. Aquest senyor va guanyar 1.000 euros. Va enviar 1.000 euros, més el pin blau, que és una distinció que dóna la fiabilitat. Aquest any què hem fet? Volem que tothom que tingui medallador, tingui 4 duros. Encara que sigui petit. A guanyar el saló donem 400 euros, però tot el que tingui la medallador, li donem 200 euros.
Hem repartit una mica més. L'any passat donaven menys premis, donen 3 medalles, aquest any donen 46 premis. Hem ampliat molt. És a dir, hi ha 400, després 200 i es va baixant fins a... No, els que tenen medall d'or... Quantes n'hi ha de medalles d'or? Una per categoria. Vol dir que són els 1.000 euros igual...
Però ho hem repartit diferent. El guanyador del sal té 400 i les tres medalles d'or, una per categoria, tenen 200 euros, a més a més la medalla d'or. Però a més a més donem els diplomes, donem les mencions d'honor, donem tres medalles per categoria. És a dir, però tres d'or, tres de plata i tres de bronza. És a dir, que l'any passat vam donar només una d'or per categoria.
Aquest any es premiarà una mica més. Jo crec que aquest que hem fet aquell any s'aproximarà molt al que serà definitiu. Tu vas aprenent cada any. I jo crec que aquest s'aproxima molt al que crec que serà el definitiu.
Es tornaran a penjar, per això, aquestes imatges al carrer Bonavista. Hi haurà concurs, aquest any popular? Sí, sí, igual. Ocil·lament, en lloc de penjar-les al balcón, les balconades, tenen dificultat, a vegades, per mirar-les, que és gaire molt lluny, estan agarrugades. Estem pensant, igual, aprofitem els fanals del carrer Bonavista.
Fem la impressió en PVC, com ho fem aquí a Can Ginestà, que és un material que aguanta el vent i l'aigua, i posar-la una mica més a l'estada dels ulls. Que no molesti caminar, però que la foto estigui a l'abast de les persones. I aquest any, possiblement, provarem aquest sistema. És més senzill de muntar i potser sigui més efectiu.
Doncs hi ha temps. Des d'aquest 1 de febrer fins al 30 d'abril per participar en aquest cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. Podeu consultar també més informació i les barres completes al web de l'agrupació fotogràfica Sant Just, que és afsantjust.com. I ja que tenim aquí Víctor Murillo com a president de l'agrupació fotogràfica Sant Just, però també ara en una altra categoria, li faríem una pregunta com a regidor d'esports, que és aquest jugabert play, una...
Un tema que hem llegit al butlletí d'aquest mes i que volíem que ens expliques una mica de què va aquest joc net en l'esport escolar, no? Dins del Consell Esportiu del Baix del Mercat fem un pas més. Habitualment, tant nosaltres els polítics, els que diguem això, el món de l'esport, els centradors, els presidents...
sempre se'ns omple la boca del joc net i la cobradació i el net. Però al final fem poquet, fem campanyes, però això no és efectiu, perquè al final la campanya té la seva efectivitat durant el temps que l'estàs aplicant, però tu no pots estar permanentment fent una campanya, però fem una mica el seu efecte. I el que hem pensat és donar un pas més, ser una mica més valent i que no guanyi el que ha fet més gols o més cistelles. Si tu has fet més gols,
Però el teu comportament al camp ha estat desastrós, ha estat agressiu, no has respectat l'àrbitre, has insultat el públic, has insultat els companys. Bueno, escolta, això juga en contra teva. Perquè parlem de nens petits, no parlem... És a dir, la competició reglada, federada, això no podem canviar res. Això és una de les federacions amb les seves normes.
Però el Consell Esportiu, parlem de nens molt petits, nens que comencen a fer esports. Bé, potser si donem aquest pas, quan aquests nens arribin a l'estat federat, ara jugo federat al futbol o jugo federat al bàsquet,
en aquest moment el nen tindrà una forma de treballar diferent. En parlarem ampliament més endavant perquè ens sembla una proposta molt interessant. Avui tenim poc temps però volíem saber una mica de què va tot plegat perquè hem dit que el botlletí aquest mes ho podeu llegir però aviat en parlarem perquè ens sembla una proposta molt atrevida i interessant. Gràcies Víctor Murillo. Que vagi bé. Fins aviat. Bon dia.
Bon dia, són les 11.
La Conferència Episcopal Espanyol avisa al govern espanyol que ni tan sols acceptarà el supòsit de malformació del fetus per justificar un avortament. El portaveu dels bisbes, José María Gil de Mayo, avisa que una llei de l'avortament, per més restrictiva que sigui, serà injusta.
El Partit Popular assumeix el document de les FAES al laboratori d'idees dels populars que acusa els sobiranistes catalans d'inventar-se la història i nega que els catalans rebin cap greuja per part d'Espanya. La secretari general del PP, Maria Dolores de Cospedal, afirma que en essència aquest informe diu el mateix que el partit. Es confirma el creixement de l'economia espanyola l'últim trimestre del 2013. El PIB va créixer un 0,3% en els últims tres mesos de l'any passat.
Al règim sirià han derrocat milers d'habitatges de manera il·legal en els últims dos anys, segons denuncia Human Rights Watch. L'ONG diu que eren càstigs intencionats contra la població civil.
L'alcalde de Barcelona destitueix el comissionat dels Jocs Olímpics d'hivern, Enric Tronyó. Com que la candidatura de Barcelona als Jocs ha quedat ajornada fins al 2026, l'equip de govern entén que la feina de Tronyó ja s'ha acabat i es vol donar un caràcter més polític a l'oficina que assumirà l'atinent d'alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports.
El Barça sabrà avui amb qui jugarà a les semifinals de Copa. Després de golejar el llevant per 5 a 1, sortirà del Racing de Santander-Reial, societat que encara no és clar que es jugui, perquè els Càntabres no cobren. L'altra semifinal és Madrid, Atlètic de Madrid, i en bàsquet, Matxell Lampé no viatja amb el Barça a Grècia per uns problemes articulars.
Pel que fa el temps, continuarà sent inestable amb alguns plugims a l'extrem nord-est, cel tapat al vessant nord del Pirineu i a la resta, comarques cada cop més clarianes. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. La consulta per la independència, el dret a decidir i la reforma de l'administració local són els temes de les mocions que es debatran al ple del mes de gener a l'Ajuntament de Sant Just. Una de les mocions se la presenta a l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del consistori per l'acord entre la majoria de les forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta del 9 de novembre.
L'altra moció sobre el dret a desigir la presenta Junts per Sant Just per demanar l'adhesió de l'Ajuntament a la taula del dret a desigir del Bas Llobregat. I per últim, l'equip de govern presenta una altra moció contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A banda d'aquestes mocions, el ple també tractarà qüestions com la fixació d'un 5% de l'objectiu de reducció de consum energètic per l'any 2014 als serveis municipals de Sant Just. El ple tindrà lloc aquesta tarda a les 7 a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més qüestions. Demà divendres s'inaugura l'exposició d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufes, al celler de Can Ginestar. Vilarrufes va morir fa 3 anys, als 86 anys, i ara la sala de Can Ginestar acollirà un recull dels retaules més rellevants de l'artista, que va tenir un paper molt important en l'art contemporani català.
L'exposició porta per títol Retaules d'ahir i d'avui i mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys, des de la seva etapa més inicial fins a la seva maduresa. Retaules d'ahir i d'avui s'inaugurarà demà a les 7 de la tarda al celler de Can Ginestown, s'hi podrà visitar fins al 16 de març.
I acabem recordant que la ciència i el disseny s'uniran demà en un diàleg creatiu a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret. L'espai organitza periòdicament unes converses entre dues persones que parlen i debaten sobre el món artístic. Demà divendres, el dissenyador Quim Déu i el científic Arnés Giral parlaran de maquetes i realitats. El diàleg començarà a dos quarts de vuit del vespre, com dèiem, a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret, al carrer Bonavista, número 105, i és oberta a tothom.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
No, no evitarás que quiera alargarme cuanto antes Si cada vez que me quiero ocultar
Fins demà!
No me convences Me quiere evaporar Entre la gente No lo vas a negar Algunas fases no resisten Y un lugar Puede asfixiar
Fins demà!
No sé si me ves
No he todo capaz de cambiar nombre y edad. Y si me encuentras, decirte de quién me estás hablando. No, no, no lo haré jamás. Me falta valor o fuerza vital.
Bona nit.
Fins demà!
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 9671. Club Ciutat Diagonal.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Molt bon dia, Georgina.
Una mostra, per tant, que d'alguna manera és un homenatge, no?, també, a la figura de Jordi Vilarrufes. Sí, jo penso que sí, i que, a més, estem molt contents que se li pugui fer aquesta retrospectiva, perquè, de fet, és un homenatge i és també una retrospectiva, on s'hi podran veure obres de totes les èpoques, pràcticament d'ell, des que va començar...
Els seus inicis van ser religiosos, perquè de fet la tècnica del retaule era l'origen religiós, retaule, anava darrere la taula, darrere l'altar, època mitjagal, medieval. Llavors, per tant, va començar ell també d'origen religiós i després no li va interessar, va voler anar evolucionant fins a arribar a l'abstracció, l'abstracció total, va jugar també amb els relleus i amb la tercera dimensió.
És a dir, que realment sí que tenia la base, la base més clàssica, segurament que coneixem també tots quan pensem en un retaule, però ho va portar, segurament perquè tenia aquesta base, va poder portar a l'altre extrem, no? Sí, sí, sí, perquè de fet ell era un enamorat de la matèria, parlant de la matèria, vull dir el pa d'or, que és una miqueta la base del retaule, treballar el pa d'or i pintar-lo al trem de l'ou, com antigament es feia.
Què passa que jo suposo que dintre seu hi havia un esprit d'investigació sempre, sempre com pensant moltíssim de quin origen era la tècnica. Vull dir, ell quan sabia molt bé una cosa era quan s'hi llançava realment a investigar. Si no una cosa no la coneixia, no s'hi llançava. Llavors, com que aquesta tècnica la va dominar molt, va ser quan realment ell es va llançar a investigar. Llavors va dir, bueno, doncs a veure, ara...
pintar el tren de l'ou, doncs també puc pintar amb guais, doncs pintava amb guais, no? Vull dir que... I puc pintar amb fusta, però puc també intentar, doncs, de posar pa d'hort sobre altres materials. I de tant en tant investigava. Per tant, va transgradir, no? Intentant agafar una mica d'aquí d'allà, suposo. Exacte, exacte.
De fet, veient algunes de les seves imatges, realment suposo que el que podrem veure a l'exposició hi ha una part d'aquesta etapa més inicial, no ens deies, i també d'aquesta última etapa o d'aquests últims anys, no també? Sí, sí, sí, hi ha els inicis religiosos, després hi ha un moment en què comença també fa, a partir de retrats, ell va investigant i va treballant, continua també molt rigorós, molt acurada la tècnica...
fins que ja va passant amb altres temes, ja no li interessa gens la part religiosa i agafa, de vegades també és monotemàtic, vull dir, va haver una època en què li van agradar interessar les llunes i llavors treballava la lluna, una època que treballava els sols. Hi ha petites mostres de tot això. De fet, la seva obra, Déu-n'hi-do, l'hostensa aquella,
tot i que era una tècnica molt lenta, perquè és esperar la secatxa i tornem i anem fent, vull dir que és lent, no és una immediatesa. La tècnica demana un pas al temps. No n'hi ha gaires de retaulistes, de fet, perdona que et talli, vull dir que no és gaire habitual, no és tan habitual, almenys ara, ara mateix en l'època on estem, de veure artistes que es dediquin al retaule.
No, la veritat és que hi ha poca gent que s'hi dedica. És una tècnica artesana, clar, evidentment, és molt artesà i la immediatesa no pot ser, perquè t'has d'esperar a un rigor. Tot i que, ja et dic, ell va arribar un moment en què el que li interessava era el pa d'or, el poder-lo oxidar, oxidar l'or, tota la plata...
que de vegades era autèntic i després ja era or fals i plata falsa, també de vegades, no? Però sí, ara actualment no es fa, no es fa. I no ho sé massa el per què que ha caigut en desurso, però suposo que això de l'art de vegades també té com unes modes, no? Unes sinèrcies i bé, suposo que aquest s'hi tornarà.
Vull dir, perquè qui realment li interessa és interessant, perquè és un treball de textures, de brillos, de matèria, vull dir que és... dóna moltes possibilitats, no? I, bueno, cada moment social té els seus moments, no?
Exacte, de fet ell va fer servir aquesta tècnica, però com deies la van evolucionar de manera molt clara. Vull dir, si al principi la temàtica era religiosa, tot plegat va anar evolucionant radicalment, o progressivament, perquè de fet va ser una progressió, però que també va treballar en l'abstracció. Totalment, finalment treballava l'abstracció. La part realista ja no li interessava, ja no era ni la figura humana, perquè la va estar treballant molt la figura humana, ni els sols,
sinó que, bé, i fins i tot jugava a posar el pa d'or amb unes tires de plàstic perquè fos el propi vent el que fes que això va canviant en el pas de les hores, no?, i del temps, no?, vull dir que va trencar amb tot, no?, va trencar amb tot. Fins i tot, doncs, cap al final, ell deia...
Pràcticament ho he fet tot, ara. Ara ja m'he de reposar una miqueta, no?, perquè ja ho he dit, el que volia dir, no?, d'alguna manera. Era fer el respecte a la tècnica, el respecte a com represento les coses, a com faig l'abstracció d'aquest... Clar, ell havia estat també professor de l'Escola Massana, no?, llavors ell havia... li era important l'abstracció, no?, vull dir, quan havia treballat, doncs, les plantes o treballava...
un animal, no? Abstraure aquella forma fins a, realment, que no fos ja un reconeixible, no?, l'abstracció total. Doncs, bueno, ell va dir, ara ja ho he provat jo pràcticament tot, no? Ja no sé si tinc gaire coses més a dir, no? I als seus 11 anys, doncs, va dir, ja, no, ara no treballo, ara reposo una miqueta, no?
Clar, de fet, diguem que va morir amb 86 anys. No sé si fins al final va estar treballant amb tota la tècnica del retaule i amb l'obra artística. No, ell va tenir problemes a la vista i llavors, curiosament, el brillo del pa d'or l'enlluernava. Ell deia, això és m'enlluerno, m'enlluerno i em costa... Potser també, en part, per això va voler investigar més que dir, vaig amb una idea concreta, no?, sinó més jugar amb l'atzart alguna vegada, no?,
Tot i que amb això era maco perquè teníem llargues converses, no? Si s'havia de treballar amb l'atzar o no s'havia de treballar. Hi havia d'haver sempre una idea prèvia, una intenció prèvia, un desig de cap on anaves. Però ell sí que va arribar un moment en què deia, bueno, doncs el que realment em doni aquesta matèria vull continuar-hi investigant, no? I com preferia treballar? Amb una idea prèvia o justament jugant una mica també amb l'atzar?
No, i al principi la idea prèvia, eh? Era... Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Ara, cap al final, doncs ja li agradava el joc. Diu, bueno, ara ja em puc dedicar a jugar, com ja m'he demostrat moltes coses a mi mateix, no? Ara ja em deixo jugar, no? I això, i deixar-me jugar, afortunadament, amb els elements, no? Que sigui el vent que faci volejar aquest pa d'or, no? I que sigui el pas del temps que també el pugui oxidar, no?
Clar. Com ho vivia, el tema de l'art? És a dir, recordem que va morir fa 3 anys, els 86 anys, i que per tant va dedicar-se tota una vida a tot el tema del retaule i durant moltes èpoques diferents, no?, com si diguéssim. El moment actual de l'art o de la consideració també per part de públic, institucions, com ho vivia tot plegat? Ell va estar bastant al marge de totes les corrents, de tot el que passava en el món de l'art, no?,
Era en certs moments a vegades bastant crític i de vegades se sentia fins i tot com marginat perquè no entenien això de vegades com un art. Hi havia tota la gran discussió de si ets artista o ets artesà. O ets artesà o ets artista. I jo recordo llargues discussions que hi havia hagut amb amics i amb companys si era artista o si era artesà. I ell te defensava.
Ell defensava que... Va, eren les dues coses. Era artista i era artesà, perquè tenia la formació d'artesà i com dominava molt una tècnica, per tant, ja quan la domines molt una tècnica ja pots volar, ja pots investigar, ja pots expressar-te lliurement perquè domines i la pots transgradir, si vols.
O sigui, el permetia ser artista, no? Exacte, el permetia ser artista, poder expressar el que realment tu sents, no? Perquè domines ja molt aquella tècnica i la tècnica t'ajuda, no?
La idea en funció de la tècnica, d'alguna manera, no? Doncs aquest divendres es podrà veure aquesta exposició, com dèiem, que recull un dels relatoristes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufa, són aquests retaules d'ahir i d'avui, des de demà divendres i fins al 16 de març. La inauguració serà demà a les 7. Georgina, no sé si explicareu una mica, fareu algun parlament o com anirà tot plegat. Sí, sí, suposo que sí, que hi haurà algú de l'Ajuntament que farà un parlament...
no sé exactament amb qui, encara s'ha de decidir, la Puri d'aquí de l'Escola d'Art com a comissària també parlarà, i suposo que algun dels fills, jo o dos germans, doncs algú també direm alguna cosa, si ens fa il·lusió. Ens fa molta il·lusió, a la sala és molt maco, l'edifici és maco, ell també havia fet coses de restauració modernista, per tant, doncs... Aquí Sant Just t'havia exposat, aquí Sant Just? No.
No, a Sant Jus no ho havia exposat mai. No em fa il·lusió. Clar, serà una bona oportunitat per qui no el conegui també poder-lo descobrir. Avui n'hem parlat amb la Georgina Vila, com dèiem, una de les filles de Jordi Vilarrufes. Moltes gràcies, Georgina. A vosaltres. I que vagi molt bé. Fins aviat. Moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concerts al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Dos minuts i dos quarts de dotze, és moment com caràcter i jous de fer tertúlia amb el Jordi Agulló, l'Alina Santa Bàrbara, la Pere Olivia, la Joan Agarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots. Molt bon dia. Bon dia, bon dia. Connecteu la webcam i ens veureu, menys els que no volen sortir, perquè ho sentireu igual. També se'ls veu una mica, també se'ls veu que té molt pla. A mi m'hi vaig fixar precisament que la vam tocar perquè tingués pla i ens agafés a tots quan estàs aquí. Clar, sí, sí.
O sigui que l'Ina et veu. Vale, pues saludos a tothom. No t'ha fet això mateix. Podemos comprovar, fíjate que en 60 i més hasta tenemos dos o tres oyentes. Asiduos. Asiduos. Sí, de fora, de fora d'aquí. Que nos venden de fuera de Catalunya. Caramba. Des de Ávila y des de Alcalá de Henares. Caramba. Alcalá de Henares, donde cuatro huevos son dos pares.
que dius no ho havia sentit mai això jo tampoc, veus? no ho havia sentit però el millor de tot és que tenen a los santos justo i pastor igual que nosaltres no estem agermanats si nos están oyendo aparte de vernos he de decir que es una ciudad preciosa preciosa ho tindrem en compte
i els queremos mucho i es porten molt bé i a més els nostres patrons van néixer allà ah, són les Cunzallà els gojos, els Sants Just i Pastoure del Calà al Calà fou el jardí que produï flors tan velles
que són els goig de Sant Just i Sant Peixó. Ah, sí? Mira, cada dia aprenem coses diferents, eh? Això no ens escapem. Veig, Pere, que portes molts diaris avui. No, només en portava dos i els altres que me'ls he deixat a fora, però els que veig els titulars i segueixen igual. Ja comença a ser avorrida la cosa.
es diu que el sobiranisme amenaça la pau. Un altre d'aquests senyors o senyores que si en Catalunya queremos cortar España de un machetazo i diuen tantíssimes tonteries. I a més, cada dia les mateixes coses que ja dius, bueno... Quin avorriment, oi? Segons quines ràdios. Cada dia uns que sí que farem la consulta i d'altres que no, que no farem. Que no, no la farem. Que no es farà mai. Llavors un diàleg d'alguns grups de persones que no, que no...
és peor que el diàleg de Besugos que escrivia el senyor Matías Guiu era molt divertit era molt divertit i tant a més escrivia coses de la ràdio del senyor Matías Guiu i el senyor com es diu el pare de la ara no em surt
de la Marta Angelat, com es deia, Josep Maria Angelat. Doncs el senyor Angelat i el senyor Matías Guiu escrivien també al Pulgarcito i al TVO. Escrivien a la ràdio i escrivien guions. En aquell temps tothom era multidisciplinar. Tothom feia un cop.
coses d'aquí i d'allà. Però Satirics amb gràcia, no? Molt, molt, molt. I a més, era una gent que feia cada dia, cada dia, cada dia un guió, eh? O sigui, poca conya. Cada dia un guió de ràdio i cada setmana dos o tres guions per diferents publicacions infantils i juvenils. I a més, sempre variat i sempre divertit. Sempre divertit. Si sembla mentida d'on podrien treure tan ingeni, eh? És la imaginació.
No, quan poses la imaginació en solfa, sembla que vagis sola, que agafes el llapis i et ve una cosa de l'altra. Jo feia la tira al diari de Barcelona i me'n sortien tres o quatre i havia de triar cada dia. I quan feia les cobertes de xinxant ara fa pocs anys...
M'enviaven cinc o sis per fer-ne una i en triaven només una i em deien per què em fas tantes? Dic, ah, mira, perquè quan m'hi poso... Com m'hi poso una multicopista. Com les rosquilles. Oi, ara faig la tilla per la Vall de Verge i els porto dos o tres cada vegada perquè faig dos o tres guions i que triïn el camí. Els altres, perdona, els altres que no els llencim per si un dia no et ve la inspiració. Això està guardada. T'has tornat? T'has tornat? Para cuando sea más abuelito y es clavi el... No.
o un dia que per alguna raó no puguis. Quedis enclotat. No, perquè el Banejam va treballar fins a molt gran, eh? Sí, Banejam és un cas curiós perquè va començar tard i va acabar també tard. Sí, sí, sí. Hi ha gent que és al revés, que són molt precoces, i després acaben més d'hora. Que tenia una edat, perquè abans treballàvem en un banc i no s'atrevia a donar el pas a...
A deixar-ho, la cosa fixa. I va començar, això sí, amb un guionista extraordinari, perquè el Boigues era un guionista number one, tenia uns guions que gairebé tocaven el surrealisme des del sentit de l'humor.
i amb aquells personatges que li va crear, i ell els va dibuixar. Sí, i tant. Eren en Buigues, Estivill i Vinya, els personatges, i ell els va fer el famós Meliton Pérez. Ah, sí. I la família Ulisses, que al seu temps va representar la família catalana d'aquella època. D'aquella època. Amb el Trotsky i tot. Alguna cosa així es deia, Tzusky o Trotsky, el gosset blanc i negre. I anava.
Estaven junts el papa, la mama, la iaia, la tieta, el nòvio de la filla... Els Simpsons amb gràcia i respecte. Els Simpsons tothom els agrada molt i a mi no m'agraden gens. A mi sí que m'agraden els Simpsons. El que els hi passa és que tens que conèixer la mentalitat americana perquè t'agradin. Però es fiquen en tothom amb una ironia que és més... A més una cosa... Si no te s'escapa, a vegades dius, però quina poca soltada i no...
Hi ha moltes línies d'humor, i aquest humor iconoclasta, aquest humor irreverent, aquest humor desmanegat, a vegades és molt necessari. Home, sí, però... Hi ha una altra mena d'humor que també, no sé, et porta una alegria sense necessitat de l'escabrositat que de molts, dels humoristes, com la funció que vaig anar a veure jo abans d'ahir.
Escolta'm, allò... Escolta, no hi havia per on agafar-la. Ujeta dos jefes. Sí, senyor. Doncs tenia molt bona fama, no? Oh, i tant! No, gens. Bueno, és que l'origen... A mi em fa mandra, eh? Però sí que vaig sentir que hi havia molt bona crítica. Molt bona crítica. És un desastre. Vaja, jo personalment, potser... No, no, però és que el meu fill té trenta i pico anys menys que... I tampoc li va agradar. No, gens. No.
És que diuen, a la base, té que ser bona, perquè... És de Goldoni. És la versió lliure d'una obra de Goldoni que es diu El criat servidor de dos amos. Sí, sí, sí. Però, clar, es veu que han fet un Goldoni passat pels sedats de l'Ubor Gordo, no? Sí, d'un anglès, no me'n recordo ara el nom de l'anglès, però és que uns gags en tan poca solta i tan...
Però mira, això són criteris, perquè jo vaig veure no fa gaire l'obra Tok Tok, que per cert porta bastants anys en cartell, tant a Barcelona com a Madrid, la gent es petava de riure cada vegada que aquell senyor deia tot de paraulotes, hi ha un personatge que es passa tota l'obra dient paraulotes cada vegada més bèstia i com més bèstia la diu més riu la gent.
Jo això trobo que és l'humor fàcil, l'humor tajol, però ho entenc, i a més aquest humor de caca, pipi, culo i altres coses... No, no, la gent estava divertidíssima, però la Cubana feia un humor molt maco també i molt escalabrat,
I no era aquest humor. No diguis que el feia, que el fa, perquè la Cubana, després d'estar amb el darrer espectacle, un parell d'anys a Barcelona, ara porta un parell d'anys al Teatre Nou Alcalá de Madrid. Sí, sí, o sigui que s'accepta bé, però la gent també reia. I jo pensava, mare de Déu, senyor...
Mira, tant és així que el meu marit ens tenia que venir a buscar al final de la funció, perquè com feia fred i tot això, i diu, mira, saps què? Em trucaria el papa perquè ens vingués a buscar a la mitja representació. I ho vau marxar o no? No, no vam arribar a marxar. Al final sempre... No, i a més, però ja dic, el públic espaterrant, menjant palomites, patates fregides, amb olor de pernil... Eh, tu...
Jo no sé. Odio els cines que venen palomites. Reconec que és una... Menys la filmoteca, tots. Jo en menjo, eh? Les crispetes al cine. I quan vaig a veure si original també menjo la crispeta. Aquests tanques de palomites i la Coca-Cola. Clar, totes de vigilar. Ho deixen tot escampat. Tot això ja és educació. Si menges fent soroll... És que a mi m'agraden les palomites, però l'olor m'ho fem. Sí, sí.
I quan entres a l'estíbul del cine... Vam anar al cine a Girona l'any passat. Era horrorós, horrorós. Perquè a l'entrada en feien agrapats i mostres. I feien una pel·lícula francesa, en versió original, que era de dos cuiners, que s'entenia molt i molt bé. I era molt divertida. Ja un d'ells era el Renaud, que era el cuiner vell.
I, però escolta, a l'entrada allò semblava pitjor que la cuina que sortia a la pel·lícula. Doncs des de fa algun temps, i em sembla, si no recordo malament, que va ser la cubana la companyia que pel tipus de teatre que fa ho permetia, que ja venien palomites al...
a l'entrada jo quan la vaig anar a veure el Tiboli no no va coincidir que era cegada d'amor no, jo dic de l'última campanades de boda campanades de boda perdoneu aquí a la taula ja es veu qui va al cine i els espantacles i qui no què tal Jordi com estàs no, sí que vaig
És per treure una miqueta de go dels titulars dels diaris. El que passa és que potser tens un humor diferent, no, Jordi? No us perdeu la Clara segura que està acabant. L'acabo de veure. Acabo ara de veure que sortia. Estava a la biblioteca. No, no, no he vist a la Clara.
jo la conec molt i em vas trobar ara i tot el poble i és una nena molt maca estava el regidor d'ensenyament estava joven i era un dia concret i cada dia deu haver-hi la tira jo també vaig trobar gent de Sant Just o sigui molta gent de Sant Just la pregunta que li he fet com la trobo de cara li he dit que ja s'assimila tots els èxits
Diu, costa, costa, perquè és una noia maquíssima, senzilla, no hi ha cap problema. No és una diva. Però enganxar tres èxits seguits. Per això, perquè és que aquesta nena, dic nena perquè si la veieu no és que sigui una mujerona. No, és una dona jove. No, però a part de jove tampoc no és una mujerona gran i en canvi té un àngel especial i quan ella puja a l'escena,
quan puja el descenari l'omple s'engrandeix s'engrandeix de mala manera i la càmera l'estima moltíssim i en aquesta obra surt el que fa de Mas Bruno Oro i queda apagat
El que fa demà, vengi a cavall. Ella se'l menja. Queda apagat del tot. Mira que s'entenen i tenen química entre ells. Sí, tenen química tots dos. I a més és que ella ha enganxat tres grans èxits seguits, perquè va fer incendis amb el teatre ple cada dia que van venir a prorrogar l'obra i anteriorment va fer Madame Melville, on allà era comèdia, i a més va donar...
Amb dos registres diferents, el de comèdia i el de tragèdia. Jo li trobo una capacitat de les atrius italianes aquí, les tanes producives de l'any 60, que omplien la comèdia, l'època adorada de la comèdia. Sí, de l'Anna Magnani. La va fer l'Anna Magnani i Bart Lancaster. Sí, sí.
Els productors s'estan perdent una quantitat de pel·lícules que podria fer perquè borda el paper d'aquest tipus. És de les actituds que es fica dintre el paper del personatge. Sí, sí, sí. Adopta el personatge. En aquella de Mare adentro, que és l'única pel·lícula que jo l'he vist d'ella, doncs la càmera és que l'estimava, l'estimava, però és que estava sensacional.
en té una molt recent, eh? Tots volen el millor per ella per a Nora Navas. Sí, també, sí. No, no l'he dit, no. Però com heu comprovat que parlàveu de cine, aquí la nena, que soc jo, doncs pràcticament no vaig mai al cine.
l'última pel·lícula que he vist i perquè em van insistir m'ho vaig pacificar no, home, no no aquella era una d'aquelles altres que tocaven el piano era aquella que la Joana no sé si era l'impassible o l'inemoblible no, intocable no, intocable no, intocable
és una meravella aquesta pel·lícula és boníssima que recomano a tothom aquesta i després aquella del discurso del rei també aquestes dues pel·lícules sí però després per veure tiros jo veig molts dibuixos animats cada dia naturalment la teva reacció diària
Abans d'ahir van passar, parladors, una vegada més, la pel·lícula Rugres, el dibuixant Paco Roca. Ah, diu que sí, oi? Sí, a l'associació l'ha ben passat amb ell. Molt bonica, no? Només l'escena... Molt dura? Sí. És dura, però està expressada amb poesia i amb humor. Només l'escena que puja dalt del campanar per regalar-li un núvol, allò ho trobo d'una precisitat... Però al fons és amarguíssim. Al fons és duríssim.
al fons és recordar-te que has d'acabar vell i mort tant és així, nosaltres l'associació de la gent gran la vam passar el dia mundial de l'Alzheimer aquest any, no, de l'anterior de l'anterior, sí i la gent va sortir plorant i va dir, per favor no passeu aquestes pel·lícules que ja ho sabem tots que som vells i ens hem de morir però n'hi ha pel·lícules que plores i surts a gust
Sí, sí. Perquè és d'una tendressa enorme. Jo no l'he vist. I a més, l'actualitat del dibuix és molt bona, molt bona. I a més, anteriorment va ser un còmic. Sí, és veritat, quan es va adaptar. Us volia preguntar també, no sé si ha sentit de parlar d'aquesta iniciativa per la reforma horària.
que ja fa temps que se'n va parlant i ahir es va parlar al Parlament, que la idea és fer com uns horaris una mica més europeus. Sí. I que s'està començant a parlar. El que passa que suposo que és... Som molt mediterranis, eh? És molt difícil. Sí, clar. Som molt mediterranis. És un canvi massa gran, no? Perquè implica un canvi d'hàbits, també. Els llevem d'hora i anem a dormir tard. I això no ho fa cap altre país. No. I això provoca accidents laborals. Aquí seguim entrant a les 9, a la feina. Banca de rendiment en el treball. O a vegades les 8. Exacte. I la gent se'n va dormir de la 1 endavant. Sí. Jo que sóc futbolera...
No, no, com volíeu, a part que plogués o no plogués, però de 10 a 12, que l'undemà t'has d'aixecar, potser a les 6 o les 7 al dematí, trobo que són uns espectacles que són públics i... No, són molt dinaris. Podrien anar les famílies. I a més no s'acaba el futbol, no s'acaba la pel·lícula, no s'acaba la funció, i llavors ja, com que ja són les 12 alumnes a tot, no...
El cap està llavors molt de perd. Està molt de perd. I a més a més, vols sentir el comentari dels entrenadors, dels jugadors i tot. És una deshora, no és una deshora. Però igual que els comerços haurien de tancar abans, llavors, se suposa. No s'acceptarien. Quan s'està lluitant perquè els comerços...
Obrin més dies. Obrin més dies i moltes més hores. O vegades que no tanquin. Com el drag store famós, no? Mira que no paren de dir que s'han de dormir 8 hores o almenys descansant. Què va? T'ho fa gairebé ningú. Clar, agafes una pel·lícula mateixa inclús de la tele, una pel·lícula que vulguis veure i acabes quarts d'unes.
Les pel·lícules bones, de certa qualitat, les acostumen a fer molt tard. Comencen a les 10 o a dos quarts d'onze? Dos quarts d'onze. Quarts d'onze. Per exemple, 8 TV, que sempre s'allarguen els debats, comença la pel·lícula a dos o tres quarts d'onze. Llavors, clar, acaba la pel·lícula a tres quarts d'onze. Llavors li dones la volta a veure...
a Trascorduna llavors te'n vas al llit i comences a analitzar la pel·lícula si és que t'ha interessat alguna cosa o el comentari que vingui la son i com més llegeixes més desvetllat estàs ara el meu amic Jordi ens dirà alguna coseta sí, sí, sí parla que avui xerrem amb nosaltres no, no, no parla dels teus amics de la FAE és que tant els estimes sí, fes-nos-hi una dedicatòria
el sobiranisme amenaça la pau del món la fa és no podríem posar-li com si foren sigles d'aquestes es diu sigles feos arrabiar estos no sé com se diu això no solidípedos com se diuen
Bueno, si vol, no us dic el que vull significar perquè no queda bé. De la família de los solidípedes, no, tindria que buscar un diccionari. La F de faixa podria estudiar. No, no, no, de feos. La grandesa de la situació que està passant és que ni joves ni alterats i tal no perguen el nervis i que diguin el que vulguin. També ha sortit un coronel que és molt republicà i que l'exèrcit ja tenen els plans.
per invadir Barcelona per la nit i tal si el coronel este que està sancionat que poc original que ja la bombardearon hombre que ja la bombardearon estos antepasados no, este es un coronel per la república que està condenat i l'han fet tal i ha denunciat els plans que tenen l'estat major d'una nit a les 6 del matí es trobarem
fer-ho per favor, no. Totes les ciutats. Totes les ciutats. I bé, i què farà l'agència d'ahir? A sobre que el paguem, a sobre ens tenen que fuma bufetada. S'aixecarem tranquilment a la sèrie, anirem a treballar i continuarem igual, pensant que la Dipende pensi és bona i per tant no faran res.
no comencen a dir l'article 150 de la comunicació 150 que ells poden retirar l'autonomia això ho diu la senyora que retiraran l'autonomia i tal simplement perquè no ens deixen votar deixa'ns votar
I veurem si tenen raó o no. No, estan en... Joana, nos retiraran l'autonomia i nos quitaran del sistema solar. Ara estudiem les exteriores, perquè sempre diuen que vamos a l'abismo... Sí, en un agujero negro. Fora del sol, no? Un forat negro. A l'averno, a l'averno. Jo el que vull comunicar és que tranquil·litat, passar absolutament d'això i directe al que és...
i el dia nou es convoca el referèndum i anem a Lliga i que facin el que vulguem. Però escolta'm una cosa, si no ens deixem fer la consulta, podem convocar... I tancaran a la presó el MAS. Poden ser eleccions. Si hipotèticament això passés, al darrere hauríem d'anar, jo en treig, que no soc a mig de bas per res,
devien d'anar a 100.000 persones i diien a mi també, que jo també estic d'acord. Això és l'acció no violenta que s'hauria de fer. I el dia següent en Europa ja sí que parlarien. Ara no parlen, però el dia següent ja parlarien. Si comencen, eh? Llavors ja parlarien. Ells saben que estan a la marca europea i que no poden fer el bèstia.
Segons què no poden fer-ho. Jo crec que no ho faran per això, perquè estem dintre d'Europa. Marc europeu ja no. I escolta'm... El que passa és que quan hi ha aquestes manifestacions que en teoria són pacífiques, sempre hi ha els infiltrats. Bé, no, sempre hi ha el grupet. Bé, per això s'ha de vigilar sempre, s'ha de tenir el seu...
Crema contaminants... Ara s'han d'amagar en les manifestacions més d'esquerres i tal, que també es cabregen, eh? L'altre dia en una d'estes la meva filla anava i aquests esbarats tiraven cadires i tal, i hi havia senyores de 50 anys i més que les recollien i un noi posava a insultar-les i la meva filla li va dir tu eres un descerebral directa persona per tota la vida anant de manifestació...
Però tu d'on surts? Un nano de 17, 18 anys. I diu, però tu d'on surts ara? Si aquesta persona porta tota la vida manifestant-se. I tant. Tu vols barallar-te a la policia? Ves allà. Però no impliques els altres. Això s'amaguen en aquests grups. En grups ja no hi caben. Sí, sempre. Fins i tot quan el Barça guanya o el que sigui, sempre hi ha el grupet que fa la desgràcia.
Quan la gent està contenta i no fa aquestes coses, però... És una manera d'extralitzar un sentiment que no molesta ningú.
Això és igual com aquest poble nostre, que tothom s'encaparra a tenir les façanes bé i netes i que estan desitjant que estiguin acabades. Que la netegin per tornar a la pintar. Però escolta'm, el Pere defensa els dibuixos a les parets. Suposo que hi ha prou parets per fer uns dibuixos en condicions. I sempre he dit que no confonguem els grafitis amb els tags.
el grafiti i a més aquí veieu com la gent del casal de joves ho respecta els grafitis es fingen a les parets autoritzades per se pintar i ho fa gent que té un nivell perquè aquí mira que el dibuixant per exemple per citar-ne només un dels molts que han fet grafitis a aquest poble l'Iñac i Vesco
fa unes il·lustracions precioses a la Vall d'Avers i els grafitis que han pintat el mur del casal de joves, tant ell com el Ricard de Mosilla, com altres dibuixants, que són esplèndics. Però els que fan tacs, que són guixerades, que embruten... Embruten, però embruten. Això és puro camp de risc. És que posen la seva signatura. Ja no la signatura. Ara ja fan ratlles i ratlles i ratlles. No és ni la seva signatura. I este poble ha fet un esforç per oferir les parets, perquè tenen també...
En la Riera tenen la tira parets també. Sí, però els que els apareixen les parets són els dibuixants, però els que fan aquests tags no en saben. Només que és per anar en brotà. I això que la pintura és cara, eh? Ja sabeu que en el món es donen tots els extrems i es donen totes les variats. Fixeu-vos que l'atzar, inclús, com és l'atzar, que en el mateix dia i en poques hores de diferència, ha mort un lluitador per la paret.
i mort una de les figures més representants del feixisme espanyol el seu ideal el tenia molt clar era fusellar atolles d'esquerres uns catalans uns quants de liberals i Espanya ja tenia 50 anys el lenguaje de los punyos la columna de la Pilar Rahola de la Vanguardia
parlava d'aquests dos temes i està molt ben escrit allò un pacifista un que va lluitar per la pau i l'altre que va lluitar per tot i a més no ens enganyem no eren només de paraula perquè en els primers anys de la transició a la ciutat de Madrid es van carregar diversos estudiants els grups d'estudiants i els abogats de totxa jo recordo sempre
Fins d'aquesta ideologia La Yolanda García Fa més temps Està fa més temps I el fill que és militar Encara sembla que està de militar És una de les que va fer el 23è Fede La Saga Estan apostats ahí en l'exèrcit Perquè Si estan a l'exèrcit És perquè La seva dèria és Fer guerres Perquè la seva feina és aquesta
I no hi ha aquí, eh? O sigui, molta gent, perquè tingui feina als exèrcits i venguin armes els fabricants organitzen una guerra menys que cantar un gallo. O sigui que, escolta... Quan les guerres no beneficien a ningú... Però el que passa és que l'actualitat, i això és la lluita de tota la vida, la gent ha de ser racional i analitzar el que ha passat en Irak, absolutament destruït, sense cap perspectiva.
els cristians ja estan enorreats del tot els altres s'han segregat els curts són els únics que han guanyat que s'han anat a la seva zona i han fet un ministrat democràtic, respectuós però ministrat de curts els altres no, els altres si volen conviure han de setar la seva norma
Ara en Síria estan iguals. En Síria estan iguals. S'estan exterminant, els a la 8 és el 15%, els altres són un 60%, els cristians han desaparegut o estan aliàstament al règim i per tant també estan sentit. També, també. Igual, igual, igual. Quan intervé el llenguatge de les armes i el llenguatge de les armes va per damunt del llenguatge, del verb, de la paraula, la cosa és que està ja molt malament. L'altre dia precisament tornaven a donar, no recordo quin canal, em sembla que era la Paramount,
donaven la xaqueta metàl·lica d'Estat Lakewood i precisament aquest alegat antimilitarista sobretot la primera part de la pel·lícula és duríssim que es veu com entrenen els homes a matar i precisament el que té menys capacitat intel·lectual
per fer d'actor diguéssim no perquè molts soldats el que fan és jo vaig aquí fer el meu paper n'hi ha un que no fa el seu paper sinó que allò s'ho pren a pit i s'ho pren en sèrio diu m'ensenyen a matar doncs amb qui em carrego el meu instructor el senyor que m'ensenyen més a matar i que precisament unes escenes abans dius mira l'única cosa que saps fer bé recluta patoso perquè li diu recluta patoso el personatge
es fot de cap per tot arreu, tot ho fa malament, menys el més fàcil, perquè el més senzill de tot el que t'ensenya l'exèrcit és disparar un arma. Diu, mira, esto sí que lo haces bien, clar, afilar, apuntar bé i disparar, això està a l'abast de tothom, fins i tot com menys penses, més bon tirador ets. I clar, diu...
Qui m'ho ha ensenyat bé? Una provocació. És una provocació. I a més hi ha una escena que diu tu pensa quan dispares a la persona que més odies. Clar, i ho pensa. Qui m'ha tractat pitjor? No li he dit mai.
pel seu nom, sempre l'ha insultat l'ha humiliat diverses vegades davant de tots els soldats perquè un dia l'enganxa menjant-se un dònot tu l'has vist no la pel·lícula jo no l'he vist si la sergent l'humilia exacte el sergent instructor no m'enganya
Va directament, una nit se li creuen els cables, i a les 3 de la matinada s'aixeca quan estan tots dormint, i això que el detecta el soldat que està fent imaginària, li diu, però home, què fas? Tu deixa'm, que jo estic parlant amb la meva nòvia. La seva nòvia, evidentment, és el seu fusell. Com ell li ha ensenyat. Aquí has d'estimar més el teu fusell. No la teva nòvia ni la teva mare, no, el teu fusell. Ell li diu, ai bonita, avui te preparo, avui et tretejo bé, i patapam va. És el carrer. Mira,
Quan s'aixeca l'altre, dient... Mira, és d'admirar tots els moviments pacifistes del món. Mira, Gandhi, a base de patir, i a base de tenir paciència, va aconseguir la lliberació del gran imperi que havia tingut els anglesos sobre la Índia. I el Martin Luther King també. Dintre de tot, dintre de que se'l va encarregar miserablement,
A tots se'ls ha encarregat. El Kennedy, el Gandhi... També va aconseguir que els negres, dintre de tot, aconseguissin un estatus que no el tenien. I Nelson Mandela. I Nelson Mandela, també. Però aquest ha mort de mort natural. Bueno, serà el primer. A veure si està canviant la història. Perquè això a Cristina li va passar. També, també. I, bueno, és...
i si tornés a viure el tornaria a matar i aquest llibre del Crist de nou crucificat que es passa a Grècia és exactament el Mikos Kassansaki és molt bonic aquell llibre jo el tinc i l'he llegit diversos cops i si tornés a venir tornaria a passar el mateix el tornaria a crucificar un altre cop el Jesús que torna de Guimarà també és el que regava doncs valla humanitat
sempre s'obresurt la fera que tenim dintre hi ha llibres que t'han marcat perquè jo el vaig llegir fa molts anys i l'he tornat a relligir dos o tres cops i descobreixes més coses no és actual però com deia el Jordi i el Pitsiga tots junts vençarem ahir vam posar tots aquesta cançó traduïda pel Cesc és veritat era un lluitador
Era un lluitador per la pau. I ho expressava amb les seves lletres. I ho expressava a través de la lletra de les seves cançons, que després van ser cantades i millorades per molts actors de folk, ahir ho deia la Joana, la Joan Baez. La Joan Baez. També, també. ... ... ...
Has vist, doncs? Quin final, la Tertúlia. Quin final de Tertúlia, eh? No t'ho pensaves, Carme, això. No, no, sempre m'acaba sorprenent, eh? Perquè hi vam posar el pitxí. Exacte, i avui ho hem tingut a cost. Doncs moltes gràcies a tots cinc, Jordi, Lina, Pere, Joana i Montse. Tornem, dius que ve. Molt bé, Carme, dius que ve. Adéu. Adéu.
Ara connectem tot seguit amb el butlletí de Catalunya Informació, després entrem al butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem després parlant de teatre i de vins, tot després, com dèiem, de les notícies. Just a la fusta, el magazín del matí.
Catalunya Informació. Són les dotze. Els bisbes espanyols adverteixen que no acceptaran cap cas d'avortament ni en el supòsit de malformació del fetus. El portaveu José María Quiltamayo diu que una llei de l'avortament sempre és injusta.
El Partit Popular assumeix el document de la FAES, el laboratori d'idees dels populars, que acusa els sobiranistes catalans d'inventar-se la història i nega que els catalans rebin cap greuja per part d'Espanya. La secretària del PP, Maria Dolores de Cospedal, afirma que en essència aquest informe diu el mateix que el partit i el govern espanyol.
Es confirma el creixement de l'economia espanyola l'últim trimestre del 2013. El PIB va créixer un 0,3% en els últims tres mesos de l'any passat. Tot això, la taxa interanual va tancar a la baixa amb una caiguda de l'1,2%.
El president ucrainès, Viktor Yanukovych, està de baixa mèdica amb problemes respiratoris. Segons un comunicat de la presidència, els manifestants rebutgen la llei en temps d'amnistia aprovada ahir perquè està vinculada, diuen, a la desocupació dels edificis.
L'alcalde de Barcelona destitueix el comissionat dels Jocs Olímpics d'hivern, Enric Trunyó. Com que la candidatura de Barcelona als Jocs ha quedat ajornada fins al 2026, l'equip de govern entén que la feina de Trunyó ja s'ha acabat i es vol donar un caràcter més polític a l'oficina. Catalunya Informació. Ara als esports.
El Barça prepararà el partit contra el València de dissabte pendent del rival a la Copa Racing de Santander o Rayol Societat. El sindicat de futbolistes es reuneix avui amb la plantilla Càntabra avisant-los del perill que corren si no juguen. A la Premier, José Mourinho diu que el West Ham fa un futbol del segle XIX després de l'empat a 0 d'ahir i el Manchester City pendent de les proves al Kun Agüero que ahir va acabar amb problemes musculars.
Continuarà el temps més inestable amb alguns plugims a l'extrem nord-est. Cel tapat al vessant nord del Pirineu i a la resta de comarques cada cop més clarianes. Venda mestral que continuarà bufant amb cops forts a les Terres de l'Ebre. Passen dos minuts de les dotze. Catalunya Informació.
La Conferència Episcopal Espanyola avisa al govern de Mariano Rajoy que ni tan sols acceptarà el supòsit de malformació del fetus per justificar un avortament. El portaveu dels bisbes, José María Giltamayo, avisa que una llei de l'avortament, per més restrictiva que sigui, serà injusta. Catalunya Informació, Madrid, Teresa Salas. Giltamayo diu que la nova llei de l'avortament que prepara el Ministeri de Justícia és millor que la legislació actual, però tot i així avisa que l'Església no acceptarà mai la interrupció de l'embaràs.
Que la solución a la malformación, efecto a la posible malformación, no está en la muerte de un inocente. Lo que hay que hacer son políticas sociales y leyes de verdadero acompañamiento en favor de los más necesitados y de los más débiles. La eliminación de un ser inocente nunca es la solución a un problema, porque por ese caso acabaríamos en el mundo con el hambre eliminando a las personas.
I fa una altra petició al govern espanyol, en aquest cas sobre la llei de l'educació. Li demana que reguli l'ensenyament de la religió al batxillerat. La policia espanyola recomana a la infanta Cristina que baixi en cotxe la rampa per accedir als jutjats de Palma, on ha de declarar com a imputada el dissabte 8 de febrer en relació amb el cas Nos. Els responsables policials han arribat a aquesta conclusió...
En l'informe que han presentat davant del jutge Degà de Palma, segons s'ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Illes, l'informe apela a motius estrictament de seguretat. Ara, amb aquest informe, el jutge Degà prendrà una decisió entre avui i demà. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts, us parla Andrea Bueno. La consulta per la independència, el dret a decidir i la reforma de l'administració local són el tema de les mocions que es debatran al ple del mes de gener a l'Ajuntament. Una de les mocions la presenta l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del consistori per l'acord entre la majoria de les forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta del 9 de novembre.
L'altra moció sobre el dret a decidir la presenta Junts per Sant Just per demanar l'adhesió de l'Ajuntament a la taula pel dret a decidir del Baix Llobregat. Per últim, l'equip de govern presenta una moció contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. A banda de les mocions, el ple d'avui també tractarà qüestions com que es fixaran un 5% l'objectiu de reducció de consum energètic per l'any 2014 als serveis municipals de Sant Just. El ple tindrà lloc avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament.
Més coses. Promunça posa a disposició de la gent gran de Sant Just sis pisos de lloguer al mil·lenari. Ara hi ha sis pisos buits al complex, per la qual cosa les persones interessades i que compleixin els requisits podrien ocupar-los de manera immediata. Tenen prioritat les persones majors de 60 anys empadronades a Sant Just que tinguin familiars directes al municipi. El complex al mil·lenari és un equipament adreçat a la gent gran que compta amb 84 pisos de lloguer per a aquest col·lectiu. D'aquesta manera, les persones grans poden viure de manera independent amb els serveis necessaris al seu abast.
I acabem explicant-vos que aquest dissabte es parlarà a l'equipament de les escoles de les actituds renovadores del bisbe de Roma Francesc en el si de l'Església. Serà en una trobada que organitza la parròquia per tal de reflexionar sobre el canvi d'aires que està introduint el papa Francesc a l'Església. En la trobada de dissabte, el mossèn de la parròquia del Sants Justi Pastor farà una exposició en torn a les reflexions del papa Francesc a partir de frases seves i després d'esmorzar es treballarà en grup per debatre sobre reptes, sobre l'Evangeli i sobre el futur de la parròquia.
Tot plegat serà dissabte de 10 a 1 a les escoles. I això és tot de moment. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a partir de la 1. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de ràdio d'Esvern, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Things we lost to flight. Things we'll never see again. All that we must. Sits before us. Shits it into ash.
Fins demà!
Oh, one day when loneliness came and you are aware. Oh, they told me nothing new, but I love to read the words you use. These are the things, the things we lost, the things we lost in the fire, fire, fire. These are the things, the things we lost, the things we lost in the fire.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat del Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire pur. I pots fer de tot. Tenis, squash, golf, ioga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. Al Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. Jo no em puc informar. Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Diagonal.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Els matins de 10 a 1, Sant Jús a la ràdio. Just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Jús. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Jús, fem un caracar amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i així de concert o cinema. Ufff!
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Música
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Just a la fusta, el magazín del matí.
Un minut i un quart d'una del migdia, és hora de parlar de teatre, per això saludem a la Maica Dueñas. Bon dia, Maica, què tal? Hola, bon dia, bon dia, bona hora. Com sempre va repassar una mica l'actualitat de la cartellera teatral que tenim, que sempre és molt més ampli del que ens pensem, no? I tant, sempre ens quedem curts, no? Exacte. Perquè n'hi ha tantes coses... No s'acaba. No, no s'acaben, gràcies a Déu. El que sí que s'acaba a vegades és el públic, que no va totes les vegades que hauria d'anar al teatre, no? Sí.
Perquè fer una obra de teatre és molt car, surt molt car, i intervé molta gent, encara que potser a l'escenari siguin pocs. I clar, això el públic no ho veu, però són molts diners. I per tenir una mica d'èxit de taquilla, diguem-ne, s'ha de tenir cada dia ple de gom a gom al teatre, perquè si no...
No, no surten els comptes, però bé. Bé, comencem per als nens. Recordeu que encara s'està fent el Teatre Victòria i ho dic perquè és que no surt ni a cap diari. Ah, no? No. No està anunciat? No està anunciat. Bé, és veritat que pràcticament totes les setmanes estan exhaurides les localitats, això també és veritat.
Però vaja, qui vulgui anar a veure, benvinguts al Castell Embruixat, el musical de Dagoll de Gom i TV3, doncs que sàpiga que encara s'està fent el Teatre Victòria.
I, evidentment, només es fa dissabte i diumenge. Ja no és cada dia com en les festes de Nadal, que era cada dia que es feien. Els dissabtes ho fan a dos quarts de cinc i el diumenge a les dotze. Per qui vulgui anar a veure aquesta família, que es pot veure cada dia a la tele, però aquí en directe i amb una història maca. Passen moltes coses en aquest castell embruixat.
I després, avui s'estrena un espectacle que diuen en els papers que són a partir de 3 anys fins als 90 anys. És a dir, un teatre familiar, per dir-ho d'alguna manera.
Es diu l'Hort de Camp Pitrocs, de la Guilla Teatre. Començaran avui a fer-lo al Teatre Acadèmia de Barcelona. I l'espectacle està dirigit, ja dic, a nens des dels 3 als 90 anys,
I parla una mica de les fruites, de les verdures, de les hortalisses, de l'hort del senyor Pitroc, que és com es diu l'obra. I també hi ha un personatge molt, molt important dins de l'obra, que és l'espanta-ocells, que està allà a l'hort.
i resulta que el que vol és conèixer món i anar-se'n a viatjar. La veritat és que l'última vegada que vaig anar a veure un espectacle infantil al Teatre Acadèmia em va agradar molt, perquè era molt didàctic i aquest pinta també molt bé.
Llavors estaran l'1, el 2, el 8, el 9, el 5 i el 6, el 15 i el 16 de febrer, o sigui, tots els quarts de setmana de febrer. L'horari és a dos quarts de 6, els dissabtes i el diumenge a les 12.
El preu són 12 euros, però els menors de 3 anys, que també poden anar, evidentment, és gratuït a l'entrada i després n'hi ha per als socis del Club Super3, també n'hi ha descomptes. En fi, penso que és un espectacle que pot agradar i molt als petits. Deixem els petits i anem als grans. Mira, i com que estem al Teatre Acadèmia, continuem al Teatre Acadèmia. Molt bé.
perquè s'està fent una obra que es diu El drac d'or, que està dirigit per el Moixés Maicas, amb un repartiment molt bo, l'Oriol Casals, Òscar Molina, Mingó Ràfols, Bàrbara Roig i Clara del Rúste. Estan fins al 16 de febrer i van de dimecres a dissabte a dos quarts de nou i els diumenges a dos quarts de set.
és una obra que parla una mica de la gent que està una mica... que no sap què fer a la vida. Bueno, mira, està bé, no? És interessant, segurament. Però bueno, i després anem... Mira, el jove Teatre Regina, que ja saps que ara fa teatre també per adults, en aquest moment està fent... El pare Noel és un cabró, que ja vam parlar en el seu dia, quan es va estrenar...
Però ara ho torno a recordar perquè resulta que han fet, han posat en marxa una cosa que li han anomenat Montoros Day. Montoros Day vol dir, diuen que com que ell ha pujat a l'entrada del teatre un 21%,
Doncs ells, jove teatre regina, abaixen el teatre un 40%. O sigui que un 40% de descompte només per això als dijous. Però està molt bé, no? És una molt bona oferta, molt bona oferta.
I bé, doncs continuem fent el Pare Noel és un cabró i els dijous podeu anar a veure-la amb un 40% de descomptat. Penso que surt per 12 euros, penso, l'entrada. Vull dir que... És assequible, no? Home, molt assequible, no? Evidentment...
quan vas al Nacional són 26, 28, 30 euros. Està clar, ja és una altra història. I aquí dijous, al Jove Teatre Regina, per veure aquest, el Pare Noel és un cabró, doncs ja veus, amb 12 euros ja passes una estona teatral.
Avui s'estrena una peça que jo crec que m'agradarà moltíssim veure-la, perquè parla d'un tema que a mi em preocupa i em preocupa molt.
El Brian Phil és un autor irlandès, irlanda, que ha fet peces precioses, maquíssimes, com per exemple Dansa d'Agost, que és una meravella d'obra.
I en aquesta ocasió, l'obra que ens porten, la Perla 29, a la Biblioteca de Catalunya, es diu Translations. I parla d'un tema que és preocupant per tothom, penso jo. Per mi és molt preocupant, que és la llengua.
A Irlanda, al segle XIX, encara es parlava la seva llengua, la llengua materna, la llengua del poble, era el galaic. Sí. Els inglesos van imposar
a la força, a l'anglès. De fet, van ser tres generacions que van estar entre dues llengües, el galàic i l'anglès. I gairebé quan tothom ja estava utilitzant l'anglès és quan van aconseguir la independència.
Això, doncs el Brian Field, que ja he dit que és un autor magnífic irlandès, ho posa aquí en aquestes translation que s'estrena avui a la Biblioteca de Catalunya. És una reflexió justament sobre el que va passar a Irlanda fa tants anys. És una obra que aquí no s'ha vist mai. Van venir a fer-la
penso que tres dies, o un cap de setmana, ara no me'n recordo bé, al Teatre Nacional, una companyia convidada justament irlandesa, i no s'ha vist mai més. Per tant, és gairebé una estrena al nostre país aquesta obra. Suposo que si no passés el que està passant ara aquí,
doncs potser no l'haguessin fet però com que el problema que tenim aquí és semblant al que van tenir en el segle XIX a Irlanda doncs penso que serà molt interessant de veure aquesta obra evidentment el fil conductor de tot el que passa al llarg d'aquests translations és també una història d'amor vull dir que no és que sigui només parlar de la llengua i del procés però
I és una obra d'amor entre una irlandesa, una noia d'Irlanda, i un soldat anglès que, evidentment, s'entenen molt bé en qualsevol llengua, no? Perquè l'amor és el que té. És universal, no? Exacte.
Està dirigit per Ferran Utzet, que és un noi que no dirigés massa bé, però que... Ai, perdona, masses coses, no massa bé, no, masses coses, però que jo el que l'he vist dirigit per ell m'ha agradat molt. L'última cosa que li vaig veure al Ferran Utzet també va ser a la Biblioteca de Catalunya,
i es deia La Pressa, que també és d'un autor irlandès, i va tenir molt, molt, molt d'èxit. Per tant, aquesta solution està dirigit per ell, i els repartiments són nou actors, o sigui, un gran repartiment per al temps que estem vivint,
L'Enric Auquer, la Jenny Breitfat, Ivan Benet, Òscar Intente, Montse Murillo, Albert Pla, Julia Trunyol, Ramon Vila i David Berg. Tots gent que han fet moltíssim teatre. I jo penso que això és el més interessant que porto avui, de veritat, perquè, com t'he dit al principi, és un problema que m'interessa i que penso que hem de lluitar perquè la nostra lleula no es perdi.
Molt bé, Maica. Doncs una bona proposta. Després n'hi ha coses que també estan molt bé. Si vols riure una mica... A veure, va. També està bé. El 5 de febrer s'estrena una obra que es diu Meitat i meitat en castellà.
Està interpretada per el Pepón Nieto i el Paco Tous. És una potent posada en escena. Està escrita per Jordi Sánchez, ja saps el Jordi Sánchez que nosaltres coneguem, català, que va fer molta televisió. I encara en fa, no? I encara en fa. I que fa anys que viu a Madrid i que aquí no el veiem damunt d'un escenari de teatre.
Està escrita per el Jordi Sánchez i el Pep Anton Gómez, també un gran director, també nostre d'aquí, però que ara està també vivint a Madrid perquè la feina és la feina. En aquest cas, el Pep Anton Gómez és el que dirigeix aquests dos actors madrilenys, el Pepón Nieto i el Paco Tous, en aquesta obra que es diu Mitat i Mitat. Ha tingut molt, molt d'èxit a Madrid
Ha tingut molt, molt d'èxit a Madrid, ha hagut més d'estat 70.000 espectadors, ha estat 5 mesos en cartell, i arriba al Teatre Condal el 5 de febrer, una obra per riure i per passar-ho bé una miqueta. Després volia comentar també que a la Sala Bequet,
Han posat en marxa un projecte que a mi em fa molta gràcia i és que es diu Els 10 minuts del bar de la Beckett. Llavors, és un format teatral nou, diguem-ne, i hi haurà un actor o una actriu al mig del bar fent un monòleg, però evidentment un monòleg o un diàleg, però només de 10 minuts.
Això costarà 4 euros i inclou una consumició. O sigui que cada divendres, a partir de dos quarts de vuit, abans de començar la representació de l'espectacle teatral, es podrà veure aquests 10 minuts del bar de la Bequet.
Em sembla que està molt bé, no? Home, fa bona pinta, és original, a més a més. Sí, és una manera també que els actors puguin practicar i fer la ceba, no? Totalment. Allà al mig del bar. I després tenim ja el convidat. Sí, el tenim en línia. Llavors, continuem després amb tota la informació teatral i anem a dir-li hola, bon dia i encantadíssima d'estar amb tu. Ivan Morales, bon dia.
Ai, que mala mà que et sento. És la cobertura, eh, Sena? Perquè abans d'entrar en directe et sentim... Ara, ara et sentim millor.
Iban Morales és l'autor i el director de l'obra que ja hem parlat diverses vegades aquí del Jo Mai que l'estan fent al Lliure de Gràcia Bé, és una obra a mi em va agradar molt no sé si a la gent gran li agradarà tant com em va agradar a mi La veritat és que a mi m'ha sorprès molt la reacció de molta gent
Grans, de més edat que jo. Perquè jo crec que és un dels públics més difícils per mi,
he comprovat que és la gent de la meva edat, no? La gent més jove, molt fàcilment, no? I la gent més jove ni mola, perquè, clar, o sigui, tu pensa que potser, o sigui, que fa els 70, no? Doncs potser tenir 20 anys és molt semblant a tenir 20 anys ara, em dóna la sensació. No sé si m'explico.
Sí, estem passant un mateix ambient, no? Sí, em dóna la sensació que sí. I també hi ha una cosa que és molt guai, que el teatre ha de servir per viatjar. Llavors, si tu potser no has anat mai a veure un grup punt a tocar, perquè no t'ha tocat per generació, doncs el teatre...
O sigui, anar a veure John Ray és una manera també d'entrar dintre d'aquest univers que potser tens curiositat però no has participat perquè ja no t'ha tocat a nivell internacional. Hem d'explicar, Ivan, que no només els actors expliquen una història, els actors que són el Marcel Borràs, la Laura Cabello, l'Àlex Moner, Oriol Pla i Xavier Saez, no només expliquen una història sinó que a més a més tots són músics
que això és fantàstic a mi aquesta proposta jo em penso que em va enganxar més que per la història per la música suposo que m'agrada molt la música és molt guai ells són intèrprets de paraula de cos i de música i la història què explica la història? explica tu el que diu la història d'aquest jomai que s'està veient al lliure de Gràcia
Doncs la història és una història que és una història molt clàssica. A mi em sembla molt curiós, no?, quan ens diuen que és una obra així moderna, perquè l'estructura és totalment clàssica. És una història que s'ha explicat mil cops, perquè és una història d'amistat, d'amor i de gent que és per sobreviure i de gent que s'enfronta...
Els seus dimonis intenta solucionar-los amb l'amistat, amb la música, i és una història tràgica, és una tragèdia, és una tragèdia que, a més a més, hem intentat inspirar-nos en les pel·lícules de sèrie negra dels 50 i també en les tragèdies clàssiques.
Ivan, parla de l'amistat, és veritat, l'amistat com molt, molt important dins de la història, però hi ha una altra història dins d'aquesta amistat que és justament la violència, no? Sí. La violència dins de la parella, no? Sí, la violència dins de la parella, la violència social, la violència...
la violència de cap a un mateix. Són personatges que, en certa mesura, tots pateixen algun tipus de violència, no? I han de sobreviure i han de consultar-ho, no? I és una mica... Digues. Ivan, a mi m'agradaria saber si al càsting, quan vas fer el càsting, el repartiment d'aquesta obra, vas tenir molt en compte la gent que tenia alguna noció musical, perquè és que, clar,
Jo vaig estar parlant amb els actors després i el Marcel Borràs, per exemple, em va comentar que, bueno, que sí, que havia estudiat molt, que havia tingut temps d'estudiar per fer el que fa, no?, de la guitarra i tal. Però això no s'apren en un dia, no?, dic jo. No, és que nosaltres tampoc treballem en un dia. O sigui, tu pensa que aquesta obra la portem fent des de... la portem parant.
des de principis del 2012, poquet a poquet, una lletra. I la primera vegada, abans de tenir el text, ja ens reuníem per tocar. Ah, molt bé. I hem tingut l'assessorament de l'especte musical, que és Lilios Reguera, que també ens ha fet un cop de mà.
el Lluís Cartes. Però hi ha una cosa que és molt guai, que és que el fet que sigui una obra explicada amb música ha sigut també fruit d'un accident. Al principi eren tres actors i van acabar sent dos per un accident. Aquí, i vam haver d'inventar-nos que el tercer personatge era el públic, aquí, senzillament, vaig veure que aquests xavals, primer els vaig escollir i després vaig descobrir que els volava molt tocar.
I com que sempre estem pensant maneres, les nostres històries, que siguin coherents, però el fet que no tenim un duro per muntar-les, després un cop ja entra producció, és una altra cosa, però aquesta obra la vam començar a repagar per amor a l'art, i producció va entrar a la meitat de la fase d'assajos. Com molts actors ho fan ara, eh? Exacte, sí, sí, és una cosa que és... És horrorós, però és així...
Sí, bé, més que res que no ens aturaran aquest tipus de coses. Llavors, quan ens vam... Una de les coses que vaig veure és que aquests tios els diguin cantar a tocar, som feliços quan estan tocant junts, perquè això, o sigui, assajar amb aquests ha sigut... O sigui, Àlex, deja de tocar la guitarra!
Escolta, i a l'Oriol Pla, que toca la bateria, fa un solo de bateria increïble, increïble. L'Oriol Pla, per fer aquesta obra, es va posar a tocar en un grup de heavy metal, durant un temps, per entrenar-se. I això, llavors, vaig veure que, realment, la manera d'explicar aquesta història, si no hi havia scenografia,
perquè se'ns disparava el pressupost, era convertir la música en escenografia. I a partir d'aquí ja vam començar a veure com explicar això, que a més és molt coherent en el fet que volem que Jumai sigui una festa, volem que sigui un rita, i volem una mica també que la gent, quan vingui al teatre,
pugui tenir, pugui gaudir de l'experiència que pots tenir quan va a un concert, no? Quan va a un concert de rock and roll. De rock, clar, sí, sí, sí. A mi em va agradar molt, la veritat. Però a mi m'ha fet gràcia un comentari. Ha dit, em vaig escollir aquests xavals... Què passa, que tu ja no ets un xaval o què?
Jo vaig conèixer l'Ivan Morales, jo me'n recordo d'ell molt jovenet ja al damunt d'un escenari. Me'n recordo que sorties a Carícies, que ja em vaig fixar en tu.
Després, el cara de foc, també, no? Sí, sí, sí. Bé, que me'n recordo que eres un crio, després ja en el Superreball ja eres més gran i tal, però vas començar, jo crec que molt més jove que aquests xavals que dius que tens aquí a la companyia, no? Sí, bueno, vas començar bastant jove, jo crec que sí, potser sí, jo crec que vas començar més jove que ells,
Jo et recordo que eres... Jo vaig ser amb 8 anys a treballar. Quan? Amb 8 anys. Veus? És que jo et recordo molt petit. Molt petit. No arribaves ni a xaval. Sí, quan TV3 era Territorio Comence. Quan TV3 encara no, però el que és ara, jo ja estava per allà fent cosetes. I molt feliç. I per això també tenia una... Tenia pendent fer una obra amb actors joves que s'actuaran al Xavi, que per això que és l'adult, la resta tenen menys de 20...
4 anys, no? Acaba de ser ara 19, l'Àlex. Aquesta és una mica la...
I l'Alex Moner, que jo no he vist mai la sèrie de la televisió, però el dia que vaig anar hi havia tot de jovenetes, bueno, aprenedades d'ell, no? És un actor que surt a polseres vermelles, no? Sí, és un actor que, a veure, és un tio amb un carisma impressionant i llavors té un seguiment molt ampli.
Però és molt interessant això perquè realment el públic de l'obra és molt heterogènic. Hi ha gent molt jove, que això és una de les coses de les que més orgullosos estem, que estem omplint la platea amb gent superjove. La gent que va al teatre sap que de vegades no passa tant com voldríem, però no només gent jove. A mi el que més m'agrada és que hi hagi molta barreja entre el públic.
No, no, el dia que jo vaig anar hi havia molta barreja entre el públic, hi havia gent molt jove, com d'institut, i després estaven nosaltres, grans i mitjans i de tot. I gent de tot tipus de procedències. No, et volia dir, essencialment, que tenia també pendent, com actor, com nen actor que he estat, tenia pendent fer una obra amb actors joves
perquè ho he viscut, sé el que és ser actor i no saber res de la vida, o ser molt jove, perquè m'entenguis, i haver d'enfrontar-te a la feina, tot que et demana moltes exigències, i tenia ganes de fer un muntatge en què
en el que pogués compartir això, però ara des d'un altre punt de vista. Ivan, tu has estat actor de teatre, de cinema, de televisió, has fet moltíssim cinema, moltíssima televisió. Ara vens d'un gran èxit en una obra teva, també dirigida per tu, que era C.D. Un Lugar.
Sí. I tot aquest procés, en què et quedes? Perquè m'ha semblat, per al que parles ara, que estàs una mica més dirigit cap a la direcció, cap a l'autoria, no? O no? Continues fent cinema, televisió... No sé, jo continuo treballant d'actor, però sí que hi ha una cosa que...
que em fa molt bé, que és treballar equip i aconseguir que tots compartim convicció cap a un mateix projecte. I això és una cosa que m'agrada molt fer. He trobat un equip molt maco per fer-ho, que és la companyia Pissamata i tots els amics i amigues que ens acompanyen. I més que pensar-me només vull dirigir o només vull escriure, a mi cada vegada m'agrada més treballar des d'equip
perquè realment quan vas a fer una funció o quan estàs en el projecte el grau de convicció que tens tu i que veus que comparteixen amb la gent és molt gran és molt gratificat és molt gratificat Última pregunta perquè no tenim més temps Ivan
Vaig veure el dia que vaig anar que hi havia un programador prou important veient l'obra. Veurem aquesta Jo Mai en un altre teatre de Barcelona, a part del Teatre Lliure de Gràcia, que ara està en cartell? Doncs mira, saps què passa? Ara mateix el nostre punt de mira està més en els bolos i en poder portar l'obra fora, poder portar-la a Madrid, poder portar-la fins i tot
fora d'Espanya, fora d'Europa, o sigui, fer bolus per Espanya, intentar portar-la fora, que no pas en tornar. Estem molt contents aquí, al lliure, a la gràcia, volem donar-nos tot aquesta setmana que queda, volem omplir, volem que la gent disfruti el saco de la funció, i... I després, Dios dirà. Sí, sí, sí. Una mica, no? A més, es pensa que ho donen tot, no? I llavors no és una obra amb la que tu vulguis estar...
de qualsevol manera. Ho fem molt bé, perquè les condicions són molt bones per ells.
perquè tu vas vida, deixen la pell, no? Sí, sí, ho sé. I jo, com a director de l'obra, també em poso aquest compromís. Bé, doncs, gràcies, Ivan. Gràcies, Ivan, per estar a nosaltres. Jo mai, al Teatre Lliure de Gràcia, fins al 2 de febrer. O sigui, que és l'última setmana. Les últimes oportunitats per veure aquesta obra interpretada per joves que es deixen la pell i que realment val la pena d'anar-hi. Gràcies, Ivan. Fins la propera. Adéu.
Tenim més temps o no tenim més temps? Tenim, no, perquè ja falten 5 minuts per 3 quarts. Mira, una cosa molt, molt, molt ràpidament, perquè avui s'estrena a La Seca, l'Espai Brossa, un monòleg d'una persona que coneguem molt, que espero tenir-la en el programa, i que es diu Ferran Ranyer.
Ferran Ranyer estrena avui una obra que es diu Estúpids. És un monòleg que parla una mica de les estupideses que fem les persones. Interpreta l'ajudant d'un conferenciant que arriba tard i com que arriba tard, ell va començar, està començant la conferència perquè la gent no es posi nerviosa. Clar.
Estarà només fins al 2 de març. Per tant, tenim un mes per anar a veure Estúpids a la Seca Espai Brossa, a la Sala Joan Brossa, i va de dimecres a dissabte a dos quarts de nou. Perfecte.
Molt bé, Maica. Ara sí, no? Doncs sí, avui sí. En una entrevista sempre és normal que ens allarguem una mica més, però per tant hem fet un bon repàs també abans de parlar amb l'Ivan Morales. Moltes gràcies i tornem dijous que ve. D'acord. Que vagi bé. Adéu, bona setmana.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extra ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'empiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta.
Dos minuts i tres quarts d'una del migdia.
Moment per parlar de vins. Com sempre, amb l'Split Goldstein del Silla de Can Mata. Molt bon dia, Estrit. Què tal? Bon dia. Avui hem canviat, ja hem dit que feia molts dies que parlàvem de vi negre, i ens has portat un vi blanc. Exacte. Un vi blanc que en vam parlar la temporada passada. Ah, sí? No recordava. En un tas literari...
que vam fer a sota el roure de la Taneu, ja ens apropàvem a l'estiu, feia caloreta, i era amb l'Anna Vallbona i amb l'Ester Andorra. Sí. Era un tast molt entre dones, i me'n recordo que vaig voler buscar un vi que reivindiqués la feminitat. Molt bé, és a dir que avui també és el que portem, no?, aquest vi que vas provar, que vau estrenar aquell dia, com que diguéssim. Sí, és allò que...
Primer no hi vaig pensar, però dic, mira, és un vi que n'hem parlat, però no l'hem tastat. Exacte. Tot i que avui, a part que també n'hem parlat molt, és un vi ecològic, biodinàmic, segons el calendari biodinàmic, avui no seria un bon dia per tastar vins. Ah, no?
I, a part, estem en aquell moment on la Terra es troba més a prop de la Lluna. Llavors, seria d'aquells dies desaconsellables per fer, sobretot, feines al camp, no? I hem pensat, ostres, ja que ho he mirat... Perquè, clar, el tema...
Si no porto vi, queda com pobra. És veritat, eh? Exacte, sí. Ara ja estem tan acostumats que seria estranya. Ara, i la gent et dic, és que avui hi ha un llibre, on hi ha maris llibres, que diu que no és aconsellable. Home, no. Ens ho podem saltar. Ens ho podem saltar. Potser no trobarem...
la flor, la màxima exploració d'un vi, però jo crec que és molt útil tastar els vins. Igual que trobem dies que són molt bons en dies que potser no ho són tant i ens expressen altres coses i és la millor forma de conèixer com són. Llavors...
Res millor que Bart, portar un vi, també biodinàmic, un vi que el raïm el van baramar mitjans de setembre del 2012, amb lluna descendent, o sigui, és allò que dius, la influència de la lluna, sobretot, té...
X, o ens vindria a portar X comportaments en el moment de, fins i tot, de plantar, com d'acollir el raïm, com a l'hora d'elaborar. És allò que dius, tampoc fa falta ara aquí donar mil explicacions, però sí que hem de ser conscients que és un vi que ha estat elaborat segons...
la influència de la lluna. Llavors, ja que avui era un dia lleig, dolent i potser negatiu, és un repte. I tant. Jo fins i tot ho trobo divertit. És desafiar-ho, no?, una mica aquestes lleis del destí que ens dirien que no. Exacte. O sigui, recordo fa un parell de setmanes que vaig estar a la Terra Alta i segurament era un cap de setmana fantàstic, amb lluna plena, tot era com molt positiu. Doncs els dies negatius també són dignes de ser observats.
Varietat de raïm i xovinyon blanc, típica de la zona del Loire. En trobem molta també a Nova Zelanda. Aquí al Penedès, perquè és un vi sense denominació d'origen. O sigui, tenim el segell ecològic, és un vi biodinàmic, però no té denominació d'origen. Per què? Perquè les vinyes estan fora de la reglamentació d'on diuen fins aquí a arribar al Penedès. És Baix Penedès, és la serra del Montmell.
I és una varietat que tampoc seria la típica aquí. O sigui, si fem ara una mica de memòria, que fa potser un parell de setmanes tastàvem un cirà de les zones més altes del Penedès, 700-800 metres d'alçada, això és l'Ixonió en blanc, varietat típica, ja més, del centre d'Europa, 600 metres d'alçada, amb una zona seca, on a les tardes rep sobretot la marinada. Llavors...
l'olorem. Vinga, començem ja una mica, no? El color... El color realment és molt pàl·lit. És un 2012, els vins... Brillant, a més a més. Ahir fins i tot endreçant l'estanteria entre un 2012 i un 2013 ja veia allò molts canvis de color i hi havia alguns que eren realment grocs. Sí. Aquest és un groc tan pàl·lit, tan pàl·lit. Sí, sí, sí, molt suau, eh? Molt elegant. És molt maco. Però com que et sembla ens el saltem, perquè entre tu, que no tens bona llum, jo la tinc més bona...
És veritat, estic aquí a les fosques una mica. Sí, estàs una mica tapada, però és un color que potser abocant-lo així una mica contra llum et dona molta claror, un vi com molt d'estiu, no? Sí. I les temperatures baixes d'avui. Olorem-lo. A veure...
Entra bé l'olor, no? És suau. És molt suau. Potser seria una de les característiques d'avui. Un punt dolçet, potser, no? Té un... O almenys per l'olor. Home, dur. O sigui, a mi... O sigui, jo primer l'olorat dic, a veure, si hi ha defectes evidents, defectes cap. La intensitat no seria molt alta i segurament seria característica del dia d'avui, no? Si no és favorable.
Però l'olor és molt neta, em recorda moltíssim a l'albarcoc. Ah, mira, a veure, vaig aprovar-ho. L'albarcoc no és gaire potent, aromàticament. És veritat que és una fruita així més suau, no?, de primeres. Exacte, bastant apagada. Amb l'olor realment fa venir ganes de tastar-lo, eh, Astrid? Aquest cop sí que no falla. Recordaria també una miqueta el presser, té alguna nota verda, però és allò que dius, aromàticament...
Està bé. Sí, sí, sí. No trobeu vi una gran complexitat, però és correcte i és el que ens vindria a donar aquest vi. Exacte. El tastem? Tastem, vinga. Enganyava, eh, l'olor? No és tan suau com sembla. A la boca, aromàticament.
Vol el seu procés, no? L'he servit potser un pèl fred, tot i que l'he obert uns 5 minuts abans. És un vi que potser necessitaria una temperatura amb palet alta, aromàticament. Ara comença a donar una mica les notes que hem trobat al principi, o sigui que en boca queda més apagat. L'alcohol...
Es nota, és allò que dius, crec que queda present, i l'acides també. Fa salivar. I tant, sí, sí, és veritat, eh? No sembla el típic vi blanc dolç que hem dit que tenia un punt de fruita, no? És allò que dius, aromàticament et convidava i et feia pensar allò de, ostres, aquí hi ha un vi que... Hi ha alguna cosa. No, és un vi sec, completament sec, i fins i tot ara tinc un toc amargo. A mi que ve com m'agrada més fàcil prendre'm aquests que no més afruitats, eh? Perquè pesen.
Hi ha vins que es fan molt feixucs. Aquest vi que el fa el Salvador Batlle, doncs ell el que valora més a l'hora de fer la collita és no anar a buscar molt de grau, que seria el que busquen tots, una maduració perfecta i tindre sobretot un cert grau alcohòlic. Ell valora moltíssim l'acidez, o sigui, ell el que vol que el seu vi representi sobretot és...
La frescor, eh? Les idees ja moren, tot i que la varietat de raïm ja la té de per si, però és que aquí, que estava en un clima mediterrani, que sempre passaria molt més record del vi de l'altre dia, el 2003, que era més pesat, més feixuc, més madur, és allò que dius, aromàticament sí que podem notar unes notes més madures, però la boca és completament sec, eh?
És veritat, eh? Però sí que és veritat que també, a diferència dels últims, que eren més intensos, en aquest cas, tot i que tingui aquest recorregut que dèiem i aquesta sacadat, passa una mica millor. És a dir, jo recordo les últimes setmanes que deia, ostres, estrit. Eren massa potents com per anar a Ben Globs i, en canvi, mira, ara podria anar a fer el següent, eh? Tot i que no és un vi suau. O sigui, ens està enganyant moltíssim.
Em sembla que a més deuen ser... Són tots a graus i mig, però poc estan. Exacte, no estan perillosos, llavors. Exacte, perquè és allò que dius. L'alcohol també vindria una mica representat per la quantitat de sucre que hi ha al raïm. Com més sucre, més alcohol, també més pesat.
més pes té, no? Ell el valorarà més l'acidesa. Clar, el que tenim sobretot és aquesta textura de netedat. És allò que dius. És un vi per ara. Per ara, per aquest moment? És a dir, per l'hora del vermut, per el mes de l'any? Per dinar...
el podem acompanyar des d'un risotto. Mira, ara menjaré un... Sí, ara fa benigana, que són gairebé la una. Per mi és un vi molt polivalent, tot tipus de peixos, més grassos, ens podria anar molt bé fins i tot.
Una tonyina. Sí? Sí. Perquè té aquesta capacitat de netejar molt bé la boca amb unes ostres. Home, llavors ja anem-me. Vull dir, ja és una mica a nivell més alt, tot plegat. Sí, però és això. És un vi que aromàticament sembla que tingui molt més pes, però per mi és com una joguina. Passa prou bé. Passa prou bé. En el tuit que us he fet he posat...
que el vi fermentava en bota, en ànfora i en infosatínex per fer-ho... Clar, què vol dir tot això, no? Perquè vol dir que fa un procés més llarg que els altres. No, és quasi igual. És la forma. La majoria de vins que tastem, sobretot els blancs, ara si parlem de blancs, la majoria fermenten amb dipòsits de ser inoxidable.
Ah, sí? Sí, perquè és dels recipients més nets, més polits. La intervenció de l'oxigen és gairebé nula. No sé que tinguem el dipòsit obert, el gran enemic, que seria l'oxigen, gairebé no hi entra. Però també és un material fred. Llavors també sabem que hi ha vins blancs que fermenten amb bota o amb barriga de diferents capacitats.
Els acostumem a donar una mica més de color, d'aromes, els aromes propis de la barrica, més torrats, més vainilles, d'aquests en tastarem un aviat, i a més buscaré una barrica forta i poderosa, perquè sempre el tinguis ben associat. També li aporta una mica de color, o sigui, la fusta és porosa, té aroma, o sigui, a part està torrada de dins, la ser inoxidable és la cosa més...
Freda, no? És freda. És perfecte per conservar, però és allò que dius, realment, els vins també són freds. Hi hauria una petita intervenció d'una àmfora de fang. Què dona? No dona gust. La temperatura també és força controlada, perquè el vi el deixem respirar, és porosa.
N'hem parlat alguna vegada de la tendència que comença a haver-hi de fermentar els vins en ànfora. Doncs aquí és collir el raïm el mateix dia, el deixem unes hores en contacte amb les pells, el prepsem i el distribuïm a la bota, al dipòsit i a l'ànfora. I cada un fa el seu recorregut. El seu procés, no? Exacte. I després els unim.
Molt bé, no? Home, és molt més artesà, també. És més artesà. A veure, és un microceller. És allò que... És petitó. Es fan menys ampolles, per tant, d'aquest vi, no? Unes 2.000 poques. És molt poquet. Ho veurem tot en un mateix dia. Això ja està dit. Això és veritat. I a part, el gra de raïm del chevignon blanc és petitó, també. O sigui, tampoc és d'aquells grans, que siguin grossos, sucosos, que donin molta quantitat de quilos, no? És allò que dius que sobre el granet també és petit...
Llavors ell ho voreva en un sol dia i després ho distribueix. Clar, hi ha tot aquest procediment tan manual que clar, també es veu jo crec que bastant reflexat en el que és el vi. O sigui, a l'hora d'aprendre'l, no? Avui és allò que dius, no sé si és un bon dia o no.
però aromàtic a més com una insinuació, el trobo molt... Sensual, no? Molt sensual, exacte. Ah, sí, és que t'he trobat l'adjectiu. Sí, a més, les dues hem pensat el mateix. Molt sensual, és allò que dius, és com aquells perfums que et provoquen. Sí, sí, és molt bo, m'agrada molt. Sí, a mi també. Veus? Fem cas després als calendaris.
exacte és una guia que està bé potser ens semblaria molt diferent si ens el prenem d'aquí una setmana segurament, o si l'haguessin fet fa 15 dies, a l'hivern, a l'estiu però realment són d'aquelles coses que dius, avui potser el dia no és molt òptim, apuntem-ho quines són les característiques positives i potser és aquesta insinuació aquest enoma d'allò que dius per mi és perfecte tampoc fa falta que els vins ens embriaguin perquè potser
Potser n'hi veurem. Clar, o depèn del moment, no? També és el que hem dit que algunes vegades se tria ben bé un vi per cada ocasió i tot plegat. Sí, està, no? I moltes vegades tens un vi que gairebé el tens per sobre del plat. O que et veus gairebé incapaç. A veure, està molt bé pensar en plats, però no sempre. O sigui, jo crec que ara aquest vi, pels que vinguin a la tarda a fer la tardúlia...
Els anirà bé o no? Jo crec que sí. Sí, no? Avui disfrutaran, segurament. El disfrutaran, segurament. Ja penses en ells i tot, eh? Sí, és que m'he trobat a l'Arnau aquí, li he dit, tenives? I diu, no, que vinc a la tarda. Sí, perquè justament els vins, a part d'obrir-los a l'instant i gaudir-los, també es va coobservar-los el seu comportament. Com evolucionen, no? Com evolucionen.
Fer-los una mica més a cas, no només veure'ns-los, sinó observar-los. És un ésser viu, és deixar-lo fer. És un ésser viu. Em quedo amb aquesta frase avui, Astrid. Home, és curiós, no? Aquesta frase també t'han dit que és sensual, per tant ja ens quadra tot plegat per tancar aquest cicle. En fi, doncs recordem el nom? Còsmic, Sauvignon Blanc, baix penedès, gent de cultiu ecològic, és biodinàmic...
El fa el Salvador amb molt de carinyo, amb molt d'amor. És allò que dius, aquí darrere hi ha molta passió. Es nota, no? Després jo crec que sí. La delicadesa, no? I a part és això. Ell fa aquest vi, li aboca una sèrie de coses i jo crec que queda molt ben representat. Se'n surt molt bé.
doncs moltes gràcies Estricolstein una setmana més del celler de Can Mata per portar-nos un nou descobriment del món del vi i tornem dijous que ve amb més vi ja estem a febrer a veure què farem doncs no ho sé doncs mira, podem fer el blanc mira, aquesta setmana que fa fred us porto un blanc fresc i lleuger la setmana que ve us portaré un forn de tambota no arribem a la pria de vera encara
Molt bé, perfecte. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu, fins la setmana. Una setmana. Un minut i una mica més i arribem ja a la una de migdia.
I per tant, en canviar el Just a la Fusta d'avui, dijous 30 de gener, agraïm la gent que l'ha fet possible, l'endeu en els serveis informatius, el carrer de la Serena de Rius a la previsió del temps. Avui hem parlat també amb Víctor Murillo, president de l'Agrupació Fotogràfica Sant Just, perquè el Concurs Internacional de Fotografia obre inscripcions ja aquest dissabte. Hem parlat amb Georgina Vila, fila de Jordi Vilarrufes, un dels màxims representants del Retaula Catalunya, d'aquí aquest divendres es fa una exposició, després de tres anys després de ser a mort.
Hem fet tertúlia amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, el Jordi i el Gulló, l'Alina Santa Bàrbara i la Montse Larrea. Hem parlat de teatre amb la Maica Duinyes i de Vins, amb l'Astric Goldstein. Us ha parlat des de les 10 i fins ara, fins la 1, Carme Verdó. I tornem demà amb més coses a partir de les 10 de matí. Que vagi bé, ara us deixem amb els Sanjos Notícies, edició migdia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoras o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb els de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema.
És la una i un minut. Bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno. La consulta per la independència i el dret a decidir i la reforma de l'administració local s'entraran al ple de gener a l'Ajuntament aquesta tarda. Serà a través de tres mocions que presenten els partits que formen el govern municipal. A més es debatran qüestions d'estalvi energètica a Sant Just.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dijous 30 de gener. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Dissabte arrenca el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros, 10 més que l'any passat. Les obres de Jordi Vilarrufes es presenten demà al celler de Can Ginestar. Amb l'exposició Retaules d'ahir i d'avui recull una petita mostra de la trajectòria d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, que va morir ara fa tres anys.
I la ciència i el disseny s'uniran demà en un diàleg creatiu a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret. És una de les converses que organitza l'espai entre dues persones sobre el món artístic. Aquest divendres amb el dissenyador Quim Déu i el científic Ernest Girald.
Bon dia. La consulta per la independència, el dret a decidir i la reforma de l'administració local són el tema de les mocions que es debatran al ple del mes de gener a l'Ajuntament de Sant Just. Una de les mocions la presenta l'equip de govern per manifestar la satisfacció del ple del consistori per l'acord entre la majoria de les forces polítiques del Parlament a l'hora de convocar la consulta del 9 de novembre. I és que, segons la moció, la consulta permetrà decidir de manera lliure i democràtica el futur de Catalunya.
L'altra moció sobre el dret a decidir la presenta Junts per Sant Just per demanar l'adhesió de l'Ajuntament a la taula pel dret a decidir del Barç Llobregat. Es va constituir el 18 de desembre passat i es va aprovar l'adhesió al manifest del Pacte Nacional pel dret a decidir, el qual el consistori ja es va adherir el mes de setembre. Sant Just Notícies.
Per últim, l'equip de govern presenta una altra moció contra la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local. És una llei aprovada pel Congrés i que ha entrat en vigor les darreres setmanes i que afectarà greument les competències municipals, emparen-se en l'estabilitat pressupostària i els objectius de dèficit.
A banda d'aquestes mocions, el ple del mes de gener també tractarà altres qüestions. Una de les més destacades és que es fixarà en un 5% l'objectiu de reducció de consum energètic per a l'any 2014 als serveis municipals de Sant Just. El ple del mes de gener es farà avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament i a la part final de la sessió s'obrirà el torn de pregs i preguntes per part dels residus i del públic assistent.
Sant Just Notícies.
Ara passen tot just quatre minuts i mig de la una del migdia. Dissabte, aquest dissabte, arrenca el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esvern. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros, deu més que l'any passat. A partir del dia 1 de febrer es podran presentar les fotografies i haurà temps fins al 30 d'abril. Sant Just Notícies.
Un any més, l'agrupació fotogràfica Estanjust, la Unió de Botiguers i Comercians i els assentadors del mercat municipal organitzen aquest concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament. Cada participant podrà presentar fins a quatre obres per secció, per tant, 12 fotos com a màxim. El president de l'agrupació fotogràfica, Víctor Murillo, ha explicat al Just a la Fusta en què consisteixen les categories i el nivell de participació cadascuna.
Monocrom vol dir amb un sol to. Pot ser un to zinc, un to sèpia, això és monocrom. No té que ser forçosament en blanc i negre. Qualsevol fotògraf té imatges al seu ordinador en blanc i negre i en color. El que complica molt és el tema específic. Actualment, color té més participació, blanc i negre una mica menys, i el tema específic sempre té menys. Ha arribat a una mica menys més de la meitat que la resta.
El concurs internacional de fotografia de Sant Just augmenta cada any el nombre de participants. L'any passat es van presentar 1.086 fotos de 31 països diferents i de 125 fotògrafs diferents. Diverses federacions fotogràfiques patrocinen aquest concurs, entre elles la Federació Internacional de l'Art Fotogràfic, la FIAP, la Confederació Espanyola de Fotografia i la Federació Catalana. Tot plegat fa que el concurs s'enjusten com ti cada edició amb més prestigi que l'anterior.
De totes les imatges rebudes, el jurat fa una primera tria per seleccionar-ne les millors, entre un 10 i un 12% del total. A partir d'aquí, cada federació atorga un punt a les millors fotos i així es tria el guanyador del Saló, que rebrà un premi de 400 euros i una insignia especial de la FIA pel Pim Blau. Víctor Murillo detalla el procés.
totes tenen un punt per cada una de les federacions. Els fotògics van sumant punts i quan arriben a un número de punts, aquests estaments et donen el títol. Mestre FIAP, artista FIAP, artista Confessació Espanyola o artista de la Federació Catalana. Entre aquestes 125-130, triem les finalistes, que són aquelles 40 que pengem al carrer Bonavista. Entre aquestes 40, triem les guanyadores. El guanyador del Saló, entre aquestes 130 fotos que hem seleccionat inicialment, aquest 12-13% inicialment, té més fotos seleccionades de les 12 que han enviat.
També es lloraran 45 medalles i 18 mencions d'honor. Murillo apunta que cada guanyador d'una medalla d'or rebrà també 200 euros. Aquest any el concurs augmenta el preu de participació. Enguany són 25 euros que els fotògrafs hauran de pagar per presentar les seves fotos, això sí, independentment de les categories on participin. N'ha parlat el president de l'agrupació fotogràfica.
Qualsevol event té una despesa. I això només és per cobrir despeses. La impressió de les fotos, per comprar les medalles, donar els premis... Jo soc el fotògraf, jo vull finançar el meu concurs. I a més a més, sempre es fa així. No inventem res. Tots els concursos internacionals, tots es paguen. I tots estan a tothom una mica més alt. Molts concursos cobren, si et presentes a una, dues o tres categories.
L'enviament de les fotos es farà únicament a través d'internet. Teniu temps per fer-ho entre l'1 de febrer, aquest dissabte, i el 30 d'abril. Trobareu tota la informació i les bases del concurs al web de l'agrupació fotogràfica, a efsanjust.com. I recordem que el concurs internacional de fotografia va lligat al concurs popular de fotografia. Les 40 o 50 fotos que el jurat triï com a millors s'exposaran al carrer Bonavista aquest estiu, segurament aquest any.
no es pengin als balcons del carrer i si s'enganxin als fanals per tal de causar un impacte més gran en els vianants. Els Sant Justens i Sant Justenques hauran de votar quina és la foto que més els agrada i entre les persones que hagin votat la guanyadora se sortejarà un premi que encara està per determinar.
Ampliem ara un tema amb el qual obríem aquest informatiu també. Les obres d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufes, es presenten demà al celler de Can Ginestar. L'exposició Retaules d'ahir i d'avui recull una petita mostra de la seva obra, les seves eines i el seu procés creatiu. Vilarrufes va morir fa 3 anys, als 86 anys, i aquesta retrospectiva pretén retre-li un homenatge pòstum. Sant Just Notícies.
Jordi Vilarrufes va tenir un paper molt important en l'art contemporani català. Retaules d'ahir i d'avui mostra l'evolució de l'artista durant més de 50 anys, des de la seva etapa més inicial fins a la seva maduresa, amb un domini absolut i transgressor de la tècnica. Una de les seves filles, Georgina Vila, ha donat més detalls de la seva trajectòria al Just a la Fusta. Els seus inicis van ser religiosos, perquè de fet la tècnica del retaule era l'origen religiós, retaule, anava darrere la taula, darrere l'altar.
Va començar ell també d'origen religiós i després no li va interessar, va voler anar evolucionant fins a arribar a l'abstracció total, va jugar també amb els relleus i amb la tercera dimensió.
L'exposició és una petita mostra de l'obra de Jordi Vilarrufes des de les seves eines, del seu procés creatiu i d'un antic ofici adaptat a l'actualitat. Segons Georgina Vila, al seu pare li agradava investigar i aprofundir sobre les tècniques que podia aplicar als retaules. Jo suposo que dintre seu hi havia un esprit d'investigació pensant moltíssim de quin origen era la tècnica. Ell, quan sabia molt bé una cosa, era quan s'hi llançava realment a investigar. Llavors, com que aquesta tècnica la va dominar molt,
Va ser quan realment ell es va llançar a investigar i llavors es va dir, bueno, doncs a veure, ara pintar el trem de l'ou també puc pintar amb guais, doncs pintem amb guais. I puc pintar amb fusta però puc també intentar de posar pa d'or sobre altres materials.
Durant molt de temps Jordi Vilarrufes es va interessar per temàtiques realistes i representava elements com la lluna, el sol o figures humanes de les seves obres. Al final de la seva carrera, però, l'artista va aprofundir en l'estil abstracte. Sentim de nou una de les seves filles, Georgina Villa. Finalment treballava l'abstracció. La part realista ja no li interessava, ja no era...