la xarxa de comunicació local. Aquest dilluns repassarem l'estat del transport públic a Catalunya en connexió amb diverses emissores municipals. L'escriptor Genís 5 ens explicarà la vida de l'empresari de Caliçai, Magí Moll Pulleda, i ens visitarà l'actor Juanjo Puig Corbé, que després de 20 anys torna als escenaris amb l'obra El Crípico. Matins en xarxa, de dilluns a divendres, des de la teva emissora local, amb Marc Lobato.
l'última troballa de Jordi Llovina. Fixeu-vos en aquest conte, és un conte molt breu.
He llegado a convencerme que las muertas fueron las muñecas y enterramos también a mi hermanita para que les hiciera compañía. És un dels contes, dels primers contes, continguts en aquest llibre que us recomano avui,
de l'escriptor veneçolà Etnòdio Quintero. Qui és Etnòdio Quintero? Doncs probablement un dels més importants escriptors de Venezuela de l'hora actual. I els editors de Can Daia el van descobrir justament a la ciutat de Trujillo quan l'Olga, qui és l'editora, estava llegint tranquil·lament en una plaça un llibre d'Etnòdio Quintero. En sec, se li van ajuntar, se li van formar enrotllant a tota una sèrie de curiosos que estaven pràcticament emocionats
perquè aquella senyora desconeguda, forestera, llegia un dels grans autors d'aquella nació. I tan emocionats estaven que no van parar, tant sí com no, fins que l'Olga i en Paco, els editors de Candaya, van conèixer Ednodio Quintero. A partir d'aquí, i d'això ja fa 10 anys, ells van crear el segell Candaya, que ara publica Ednodio Quintero i molts altres autors sudamericans i també espanyols.
És un llibre d'un llibre d'una altra.
La qüestió del pare, la influència fonda del pare o totes les qüestions derivades dels somnis i sovint dels malsons. Hi ha un conte molt divertit en què, per exemple, un cavall somia que és un home i ho passa molt malament. I durant el somni pateix els treballs i les terribles condicions d'un home
que només es dissipen quan el pobre cavall es desperta i veu que és un cavall. Us el recomano molt i molt. Què diuen a Girona? L'última troballa de Jordi Llevina. Cada setmana al Cultura i a la teva televisió local.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 10. La ministra de Justícia d'Ucraïna ha amenaçat de demanar l'estat d'excepció davant l'ofensiva opositora contra edificis públics. Els manifestants han ocupat diversos ministeris i les protestes s'han estès a nombroses ciutats del país amb batalles campals enmig del carrer.
Un convoy d'ajuda humanitària es prepara per entrar a l'assetjada OMS a Síria, mentre dones i nens podran, en principi, començar a abandonar avui la ciutat. Són els primers acords de les converses de pau que es fan a Ginebra i que des d'avui abordaran la qüestió més delicada, la transició política. L'eurodiputat del PP, L'Exvit Alquadra, es deixa al Partit Popular després de 30 anys de militància i ho fa, segons ell, per les des evinences que el separen amb Mariano Rajoy sobre el diagnòstic i les solucions a la crisi econòmica i territorial d'Espanya.
Avui a Cimera hispano-italiana Romals, president Rajoy i Enric Oleta i nombrosos membres dels seus executius es reuniran amb l'objectiu prioritari de coordinar mesures per sortir de la crisi.
Comença al Parlament una nova sessió de la Comissió que investiga la gestió de les caixes catalanes. Dels 12 citats per avui, només un, Julio Segura Sánchez, ex-president de la Comissió del Mercat de Valors, ha confirmat la seva assistència. Segura ha destacat que hi participa voluntàriament però que no hi està obligat i que la Comissió no podia prohibir la venda de participacions preferents perquè la llei no ho permetia.
En esports el Barça guanya 3-0 al Màlaga amb gols de Piqué, Pedro i Alexis i es manté líder a la Lliga. L'Atlètic de Madrid va guanyar 2-4 al camp del Rayo Vallecano.
I pel que fa al temps serà variable avui i mig anul·lat, tard amb nevades al Pirineu de Lleida i ruixats al sud de les comarques de Girona i al nord de les de Barcelona. Refrescarà força més aquest vespre. Ara passen dos minuts i mig de les deu. Catalunya informació.
La ministra de Justícia d'Ucraïna amenaça d'instal·lar l'estat d'excepció per aturar les protestes que ja s'han estès a moltes ciutats del país. Els opositors rebutgen les concessions anunciades pel president Viktor Yanukovych i intensifiquen l'ofensiva amb l'ocupació de nombresos edificis públics. La crònica dels nostres enviats especials a Kiev, el Xavier Cosset i el Sergi Roca.
Al president Viktor Yanukovych la situació se li està escapant de les mans. L'ocupació des de fa setmanes de l'Ajuntament de Kiev s'ha anat afegint al Ministeri d'Agricultura durant unes hores al vital Ministeri d'Energia i aquesta matinada un lloc tan determinant i simbòlic com l'edifici de justícia. Una ocupació sense oposició que ha convertit aquest ministeri en un edifici bloquejat per barricades i que ha provocat que la ministra amenaci amb demanar l'estat d'emergència si els opositors no l'abandonen.
Aquí, per tant, accepta atenció a les barricades i entrenament de lluita cos a cos en plena plaça de la independència. Ara no hi ha episodis violents, però sí que s'estan multiplicant a algunes ciutats del sud i l'est, on els partidaris del moviment euromaidan han volgut ocupar edificis.
Sobre la situació a Síria, sembla que les converses de pau de Ginebra donen els primers fruits. Segons fons del govern, que cita la cadena Al-Jazeera, un convoy d'ajuda humanitària està preparat per entrar a l'assetjada ciutat de Homs on des de fa 18 mesos els civils no tenen accés ni a menjar ni a medicines. Falta veure si les dones i els nens podran sortir de la ciutat, una de les més castigades des que la revolta va esclatar a Síria ara fa 3 anys. Al mediador internacional per Síria, l'Aqdar Brahimi explicava així l'acord aconseguit a Ginebra.
Esperem que a partir d'aquest dilluns les dones i les criatures puguin sortir de la ciutat de Homs.
i confio que la resta de civils en puguin sortir aviat després. Les converses començaran avui a abordar la qüestió política, que és la més delicada, això inclou la creació d'un govern transitori i el futur també del president baixarà a la sala. Catalunya informació lègida.
Just a la fusta.
Bon dia, passen 5 minuts de les 10. Aquesta hora comença al Just a la Fusta d'avui, dilluns 27 de gener. Un programa que comencem tot seguit parlant de les notícies de Sant Just. A més, també farem un repàs general de l'actualitat del dia a través dels diaris i els digitals i sabrem quina és la previsió del temps que haurà aquesta setmana amb el Carles Hernández Dírius, avui que ens hem llevat a un cel ben blau.
Més qüestions a les 11 i 10 ens revistarem a Lícia Casals. Aquest dimecres es fa una conferència organitzada per a Laura i Extensió Universitària a la Vagoneta sobre Robòtica. I a dos quarts de dotze, a Tartúlia, amb en Josep Coderca, la Vicent Riera i la Carme Madó.
Mirarem també de parlar del banc de sang i teixits després de la marató de sang que es va organitzar i que es va acabar divendres de la setmana passada. I tindrem també el Manel Ripoll amb l'economia i l'Oriol Rigats amb l'astronomia que avui ens parlava de la pel·lícula Gravity.
I com sempre, també cada dilluns tenim la Maria Quintana, vicepresidenta del centre d'Estudis Sant Justens, que ens explicarà com va anar la caminada que has de fer aquest dissabte per recordar com van entrar les tropes franquistes de Sant Just.
Tot plegat a partir d'ara i fins a la 1 del migdia. Comencem amb les notícies.
I per això saludem l'Andrea Bueno, bon dia Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitats Sant Justenca, per on comencem avui? Doncs comencem parlant de fotografia, perquè aquest dissabte dia 1 de febrer arrencarà el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just. El tema d'avui és monocrom, color i fotografia nocturnal. L'any passat era monocrom, color i esports, doncs ara és monocrom, color i fotografia nocturnal.
El preu de participació augmenta de nou aquesta edició, ara la inscripció costarà 25 euros, 10 mesos que l'any passat, i és un concurs que organitzen, com cada any, l'Agrupació Fotogràfica Sant Just, la Unió de Botiguers i Comerciants, els 62 del Mercat i també col·laborar a l'Ajuntament. Cada participant podrà presentar fins a 4 obres per secció, per tant, 12 fotografies, com a màxim, i l'enviament de fotos es farà únicament a través d'Internet a partir d'aquest dissabte fins al dia 30 d'abril. Teniu 3 mesos complets per entregar les vostres fotos
s'aturgarà un premi de 400 euros i una insignia especial de la FIA, Paquet Circuit Internacional de Fotografia, que és un pin blau, i també es lliuraran 45 medalles i 18 mencions d'honor. De totes les fotos, de les fotos rebudes, el jurat en triarà 50 com a màxim per exposar-les als balcons d'un carrer de Sant Just, que normalment acostuma a ser el carrer Bona Vista. Podeu consultar ja les bases del concurs al web de l'agrupació fotogràfica a fsantjust.com, les teniu allà en català, castellà i anglès.
Ara parlem d'activitats d'agenda perquè aquesta setmana tenim coses interessants. Avui d'entrada parlaràs una estona amb l'Elisia Casals, que és enginyera industrial informàtica i aquest dimecres vindràs a la vagoneta.
a impartir una conferència. És una conferència que organitza l'aula d'extensió universitària per a l'agent Graham del Basliobregat sobre ciència i tecnologia, en concret sobre neurorobòtica i els reptes de la robòtica assistencial. Alícia Casals explicarà en què consisteix tot plegat. Serà aquest dimecres a les 6 de la tardar a la vagoneta i en parlarem d'aquí una estoneta per conèixer-ho. Perfecte i acabem amb una última qüestió.
És un altre punt d'agenda per aquest dissabte, una activitat interessant que s'impartirà a les escoles. L'organitza la parròquia del Sant Justipastor i és una trobada per a una renovació evangèlica. Serà un curs, una sessió en què es parlarà i es faran reflexions sobre les actituds renovadores del Papa Francesc i tots els canvis que d'alguna manera està experimentant ara l'església catòlica.
Serà dissabte, les 10 del matí, com dèiem, a l'equipament de les escoles, l'organitza la parròquia i cal inscripció prèvia per apuntar-s'hi, per poder-hi assistir. Heu d'apuntar-vos-hi trucant al telèfon 93-371-1297, que és el telèfon de la parròquia. Truqueu, us informeu i us apunteu per assistir-hi aquest dissabte. Molt bé, doncs són algunes de les activitats d'aquesta setmana, les anirem rebassant també al llarg d'aquests dies, ara de seguida repassem l'actualitat a nivell més general, abans però posem una mica de música aquest matí.
És aquesta melodia que ens entra molt baixeta i que de fet només forma part d'un minut, això que podem sentir ara, que és l'avançament que ha fet Marc Oliver Everett, més conegut com a Els, que ha anunciat que traurà nou disc el 22 d'abril i es titularà aquest nou disc, The Cautionary Tales of Marc Oliver Everett, directament, és a dir, parlar amb ell. I ell diu que és un disc extraordinari, bíbit i íntim document d'una lluita personal.
Aquest és l'avançament i aquest títol i aquesta descripció fa avançar també en el seu llibre, aquest coses que els nietos deberien saber. Un llibre molt i molt interessant. Un llibre seu? Sí, un llibre que parla de la seva biografia. És un llibre seu, que es diu així, i que d'alguna manera i amb una escriptura molt divertida i alhora expliquen coses molt fortes i molt tristes, fa un repàs a la seva vida molt interessant. Crec que t'agradaria, Andrea. Sí. O sigui que tens temps d'arregir-te el 22 d'abril i llavors dius que és veritat, aquest disc potser, o això jo descobrirem nosaltres,
A veure si és veritat o no que parla una mica de tot plegat. D'entrada aquesta cançó sona molt profunda. Exacte, és un altre estil del que ens té, potser, acostumats. Tot i que d'ell, en cada disc, jo crec que canvia una mica d'història. Saps qui et sona? Sí, sí, sí. Hem parlat moltes vegades i els poso molts cops, és veritat. Però sí que és veritat que pinta una mica més profund tot plegat. En fi, en tot cas, podríem sentir... No, em sembla que sentiríem una del Lombre Lobo, que és el del 2009, el disc. Que és espanyol, aquest noi, no?
No, no, no. És americà. Però és un disc que es diu hombre lobo. I el llibre aquest és traducció literal o és...? És traducció... Ah, d'acord, d'acord. Literal. No, no, no, no. És en anglès, però està... Vostè això de traducció me l'he llegit en castellà. Te'l pots llegir en anglès, també.
Aquí el trobem amb Blackie Books. Amb Blackie Books, una editorial petiteta, doncs és la que va publicar. Sentim aquesta que es diu That Look You Give That Guy, que forma part d'aquest Hombre Lobo i que no té cap cançó que es digui Hombre Lobo ni cap cançó que es digui en castellà.
While he stands tall and walking proud. And look at you, that guy I wanna see. Looking right at me. If I could be that guy instead of me. I'd never let you do. It always seems like
Better than you've been before. Well, I go to sleep and I dream all night of you knocking on my door. That knock you give that guy I wanna see.
I'm nothing like what I'd like to be. I'm nothing much, I know it's true.
I like the style and the pedigree And my chances are so few And look, you give that guy I wanna see
But if let's say it won't work out You know where I can be found That lucky kid, that guy I wanna see Looking right at me
I've never let you down I've never let you down
Just a la fusta! De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I el ràdio d'Es Bern torna al Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el Kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el Mercat.
Ara passen tres minuts d'un quart d'onze i saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat. Avui ens dediquem a les portades. Cada diari aposta per un tema diferent, no? Sí, el seu tema del dia és ben diferent. El diari ara llegim la doctrina Margallo al descobert, argumentari del no.
És un document que publica Lara, que el Ministeri d'Exteriors abata el sobiranisme presentat com a immoral, excloent i insolidari. Un document que també es pot consultar al web de Lara i és una mena de càleg en què Margalló presenta que l'independentisme és immoral, excloent i insolidari, com dèiem.
i llegim qüestions com que Catalunya té les més altes cotes d'autogovern de la història, el pacte post-franquista va assagellar la reconciliació, els casos del que ve aquí Kosovo i l'extrapolació al cas català diu que no tenen res a veure i, per exemple, també un altre punt del decàleg diu la immoralitat sobiranista, el projecte de la Catalunya estat moralment abusiu. És el que trobem al diari Ara, aquest document al qual ha tingut accés l'Ara,
El periódico El tema del dia ens parla del deteriorament de l'estat del vanestar i el titular és l'ajust s'acarnissa amb l'ajuda a la dependència, les retallades delanteixen la inversió i impedeixen promoure l'autonomia de les persones. I trobem com a testimoni el de la família d'Alexander, que és un noi autista, el veiem amb la seva mare emportada, i diu que no necessita 400 euros, necessita oci ocupació, és el que diu la seva mare.
I per últim, a l'Avanguardia, avui tampoc tenim el punt avui, la notícia del dia és en clau política i ens explica que l'avió del Príncep Felip s'avaria de nou. Fallades tècniques forcen a fer un aterratge a entrevistes Santo Domingo i el novembre es va anul·lar un viatge al Brasil per un altre incident. I és la notícia més estacada emportada de l'Avanguardia avui. Molt bé, doncs són les notícies d'aquest matí. Fixem ara en com s'actualitza tot plegat a través dels diaris digitals.
I, per exemple, tenim l'Ara Bunkada que ens continua parlant d'aquestes deu manipulacions de la doctrina Margallo, segons titula encara l'Ara també la seva edició digital, després també tenim altres qüestions.
Aquest tema també pareix, de fet el 324, aquest que García Maragallotilla, el sobiranisme català d'excluent i moral insolidari supremacista, és el que titula el 324, ara també però, d'aquest document que cita avui al diari Ara. També se'ns diu que de fan triomfen en uns gràmins que, lors d'esta gran sorpresa, el duet francès que ha aparegut amb casc i disfressats de robots, s'han endut 5 guardons, inclòsos el de millor enregistrament i millor disc.
Viral Cuadras deixa el PP després de 30 anys i fixa per la nova formació Vox, també és el que trobem avui als digitals. Després de 30 anys el que va ser líder del PP català deixa el PP per passar a Vox, partit fundat recentment i que rivalitzarà amb el PP per captar els seus sectors més dreta.
Hi ha encara més qüestions. El 324 també se'ns avisa que la informació pot quedar modificada perquè avui hi ha vaga des de les 10 del matí fins a les 10 de la nit. Vaga la corporació catalana dels mitjans audiovisuals. Per tant, la pronunciació de TV3, 324, Esport 3 i TV3C doncs queda alterada.
I justament aquest tema també és un dels principals que apareix aquest matí al menys al diari Ara, aquesta vegada a 12 hores a Catalunya Ràdio i a TV3.
i volíem acabar amb els titulars de la vanguardia digital, el que passa és que tenim problemes, sembla, avui, amb la connexió, si més no amb aquest diari, perquè no ens ha carregat, ens obria parlant-nos d'Ucraïna, justament, i per això ens interessava, doncs, també, poder-ne parlar, però veig que no acaba de tirar. Mira, ara, ara m'has sentit, i suposo que s'han posat les piles, i ara ja tenim a punt, doncs, el tema principal,
Que tot i que també ens parla d'en Clau Esportiva, al lateral dret, hi ha una entrevista a J.M.Bartomeu, bueno, hi ha una entrevista, no, s'està entrevistant a aquesta hora a J.M.Bartomeu a RACU, i la pot seguir en directe, i també es diu que Jordi Casas retire la carella, però d'altra banda, el tema principal, com dèiem, la Maguerant, s'extén d'Aquief a tota Ukraine. La posició exigeix la lliberament, la lliberació de 118 dels manifestants detinguts per la policia.
També es fa ressò de Viral Cuadras, que es dona de baixa del PP per discrepàncies amb Rajoy, i Camacho, que replica Viral Cuadras, que el PP està al mateix lloc.
I una punt rosa que és que Irina Schaik, que és la nòvia de Cristiano Ronaldo, desfilarà a la 080 a Barcelona Fashion. Es convertirà així en la protagonista de la desfilada de Bé s'igual que es farà aquest dimarts a la passarela catalana.
Més qüestions, parlem ara de les imatges dels diaris d'avui. Andrea, què ens expliquen els diaris? Doncs també imatges ben diferents. El diari ara, aprofitant que han tingut accés a aquest decàleg de Margallo, doncs veiem una imatge del ministre espanyol. És una imatge bastant fosca, el que veiem encara de...
Seriós, encara de preocupació, amb una mà a la boca, de lluny, amb un acte. És una imatge molt fosca, per il·lustrar aquesta notícia. També veiem una imatge de Manel Bustos que, segons ens explicarà ara, diu que Bustos col·loca familiars en una televisió il·legal, a 28 TV, on treballen dos fills. L'exalcalde diu que no té llicència.
Al periódico trobem l'Alexander, aquest noi autista i la seva mare Josefina, la notícia que il·lustrava el tema del dia al periódico sobre els ajuts a la dependència, una imatge de Gerard Piqués, que va obrir ahir el primer gol del Barça contra el Màlaga, que va golejar al Màlaga 3-0 en el primer partit de Bartomeu com a president, i una imatge de Miquel Iceta, perquè avui l'entrevisten també al periódico.
I a l'avantguàrdia, per últim, trobem una fotografia del príncep Felip, que després d'arribar ahir a la base de Palmarola, després de tenir aquests problemes amb el seu avió, una imatge també de Rafa Nadal després de caure lesionat a Austràlia contra la Babrinca, i una fotografia d'un quadre de Delí, d'Acadèmia Neocubista, que és un delí que estava a Montserrat i que ara està viatjant a Itàlia.
Molt bé, doncs són les imatges d'aquest matí. Ara sí que mirem les pàgines internacionals dels diaris. Andrea, de què ens parlen? Doncs avui ens parlen de França i d'una sèrie de manifestacions que van tenir lloc ahir a la capital, a París. L'ultradreta planta cara, ens diu la vanguardia, el Front Nacional de Marine Le Pen es referma com a favorit per a les europees a França, amb crits d'Europa a cessació, França és una nació, Holland dictador o llibertat d'expressió,
Aquests eren alguns dels eslògans que es van poder sentir ahir a la tarda als carrers de París mentre milers de persones es manifestaven convocades per organitzacions ultradretanes. 17.000 assistents segons la prefectura de la policia, 160.000 segons els organitzadors, aquestes xifres que sempre ballen.
És una jornada de protesta que ja s'ha batejat com Jour de Colère, dia de Coleram. És un còctel, diu la vanguardia indigest, en el qual no estava físicament present el Front Nacional de Marine Le Pen. Ha dit de presentar-se davant l'opinió pública com un partit seriós i de govern.
Aquest article l'acompanya una fotografia de Balí Txerbeller, que és l'excompanya sentimental de François Hollande, que ahir va arribar a Bombay en un dels seus últims viatges com a primera dama, ja no és primera dama per tant, ja que no és companya de François Hollande, però està participant a Bombay d'una sèrie d'actes organitzats per acció contra la fam, com si encara fos la primera dama.
És una de les notícies del dia en clau internacional i també trobem a l'avantguàrdia una informació sobre les cartes personals de Heinrich Himmler, un dels homes de confiança de Hitler.
i de la seva família. Són unes cartes que durant dècades ha tingut guardades el pintor israelià Chaim Rosenthal i sembla ser que són records que mostren la doble vida que duia a Himmler. Amb una mà diu encapçalava l'extermini de part del judaisme europeu i amb l'altra cariciava i abraçava la seva dona i fills i mantenia una vida familiar íntima marcada pel rerefons de les matances que protagonitzava.
i llegim a l'avantguàrdia algunes d'aquestes cartes i també alguns fragments del diari d'una de les seves filles, de Gudrum, que deia que havien passat un dia a Deixau, fent un pícnic a Deixau, i diu avui han visitat la base de la CSS a Deixau amb la mama, la tia Lídia i la tia Frida. Hem fet un gran pícnic, ha estat un dia meravellós, i la nena acaba dient quin gran projecte aquest dels camps de concentració.
És la història que ara surt a la llum amb aquestes cartes de Heinrich Himmler, el cap de la CSS durant la guerra mundial i de la seva família. Doncs interessant fer-hi un cop d'ull avui per recordar una mica també que no ho fa tant de temps de tot plegat i convé de vegades refrescar la memòria. Fem més retrospectiva ara fixant-nos en altres 26 de gener, per exemple el del 94, ara fa 20 anys.
González defensava la reforma laboral sense renunciar al diàleg. Redondo i Gutiérrez afirmaven que no farien una crida al boicot dels serveis mínims decretats pel govern. Això fa 20 anys. Era el tema principal del dia. També ens parlava de la borsa, que continuava a l'alça i encara es parlava de pessetes. Era el que hi havia a la borsa en aquell moment. Això fa 20 anys. En fa 15. 27 de gener de 1999.
La meitat de les infeccions clíniques podia evitar-se. Un estudi revelava que l'1% de les morts en hospitals es devia a agents patògens. Un tema curiós, com a notícia principal d'ara fa 15 anys. Després també es parlava d'un primer atemptat a Espanya contra una clínica abortista, un centre de fet al barri de les Corts de Barcelona. Es veu que un home jove havia provocat un foc amb un líquid inflamable a les dependències d'una clínica on es practicaven abortaments legals.
al barri de les Corts de Barcelona. La policia buscava l'autor en cercles antiabortistes. Clinton li desitjava una llarga vida al Papa Joan Pau II, era també la imatge d'aquesta trobada entre totes dues autoritats, i després Rato qualificava la proposta de finançament de la Generalitat d'electoralista.
No, no, no.
Fem ara un petit salt per parlar del que ens deia la Maroteca fa cinc anys, el 27 de gener del 2009, la Generalitat milloraria els protocols de seguretat o plegat per aquella notícia tràgica que dèiem doncs amb el temporal de vent que hi havia hagut ara fa cinc anys, la 9 de Sant Boi que no havia estat analitzada per la Diputació i que no havia estat visada pel Col·legi d'Arquitectes. El programa local del PSC preveia la remodelació integral de l'estadi de bàsbol.
I la imatge doncs era d'un moment del funeral d'aquest nen. Després la crisi es cobrava 65.000 llocs de feina en un dia. Multinacionals i bancs anunciaven retallades de plantilla a tot el món. Això fa cinc anys. Salvatero deixava sense resposta els retrets per la crisi. I després també Obama posava a marxa el seu gir ecològic i declaracions de Carla Bruni que deia que abans era més d'esquerres.
Les creacions que feia ja no com a cantant, sinó com a model, sinó com a primera dama francesa.
I és curiós saber què passava fa deu anys, perquè hem anat fent durant els últims mesos el seguiment de com es va crear el primer tripartit. Arribem ara ja a un dels punts d'inflexió, perquè just avui fa deu anys, que és quan es va saber que Carod s'havia reunit amb ETA, i la portada de fa deu anys deia que Zapatero, de la vanguardia, exigia a Maragall la denissió de Carod. El president censurava els contactes del conseller en cap amb la direcció d'ETA, però rebutjava la seva renúncia. Zapatero considerava una deslleialtat intolerable
que Carod Rovira amagués aquesta reunió a Maragall i Montilla recordava al PSOE que l'aputat estatut d'Estatut i Carod era exclusiva del president del govern. Carod exercia de president en funcions quan es va veure en veta, era la imatge del conseller en cap encara en aquell moment
Carod Rovira era la imatge d'aquesta portada que deia que ell havia raonat la seva polèmica entrevista afirmant que només buscava el diàleg amb la direcció Etarra per intentar aconseguir una treva al conseller en cap, però havia admès que no havia informat en Maragall. Va ser doncs un dels cops forts d'aquest primer tripartit. I finalment també se'ns explicava que el senyor dels anells es feia amb els globus d'or. Charlize Theron triomfava com a actriu dramàtica en les primàries dels Òscars.
I aquestes són les notícies de fa uns quants anys. Tornem ara als diaris d'avui i ens fixem en les contraportades, per exemple, al diari Ara, on llegim l'àrtic la setmana de l'Antoni Bassas que avui titula la dimissió d'un estil. Avui parla un dia més de futbol, en aquest cas de la dimissió de Sandro Rosell, i es pregunta, Antoni Bassas, per què ha plegat Sandro Rosell? Per què només van passar dos dies entre l'afirmació que volia anar de clara davant al jutge dimarts i l'anunci de la seva dimissió dijous?
Diu que part de la resposta la vam trobar amb la roda de premsa de dimarts. Quan deva la insistència als periodistes a preguntar-li per Neymar i no pel Camp Nou, va pronunciar la frase que resumeix una manera d'entendre la vida. Ja va bé. En el món de la gent acostumada que ningú els porti la contrària, n'hi ha prou amb un gest sec amb les mans perquè desapareguin les incomoditats. Diu que Rossell ja no era president i el seu successor havia de sortir a explicar amb un powerpoint que Neymar li havia costat al Barça bastant més del que Rossell havia anat afirmant.
És l'article setmanal d'Antoni Bassas que avui també acompanya aquesta article amb una imatge de Rossell dirigint-se al Camp Nou el dia que va anunciar la seva dimissió. Doncs és l'article d'avui d'Antoni Bassas davant d'aquesta situació que passarà al Barça. Ens anem a la vanguardia i llegim una entrevista molt interessant que diu que quan algú es vol suicidar de debò es treu les sabates.
És en Jorge Campamar, que és especialista en malalts crítics. Diu que curar no ho és tot. Si un no pot curar, ha de pelir el dolor i sempre consolar. Diu que és important agafar la mà als pacients sense guants, mirar els ulls i ser conscient que el que es veu al fons de les pupilles humanes és bestial.
i que això s'ha d'estimular perquè correm el risc que entre les generacions modernes de metges la capacitat d'empatitzar no sigui un actiu important i és el fonamental. Avui la medicina ens allarga la vida però només és una pròrroga. Al cap d'uns anys tornem a tenir els peus penjant a l'abisme, parlar per tant de situacions crítiques que ell mateix ha viscut amb els seus pacients,
Diu que els metges acabarem administrant la mort amb fredor. De fet, ja està passant. Hi ha persones que no volen viure amb determinada malaltia i que van a una clínica suïssa, seuen en una sala, els donen un còctel mortal i moren. Diu que aquest és el nostre futur i no m'agrada. I en referència al titular, que és un titular que jo crec que de primera es impacta, pregunta l'Aima Santxís com actuar el que sí que vol morir. Diu que el suïcida per precipitació, el que es tira per la finestra o el tren, curiosament es treu les sabates i deixa la roba ordenada i plegada en un banc de l'andana.
Diu que m'agrada pensar que mai no arriba a tocar a terra, que encara que vegem com s'està vella, una forma d'enjal el recull abans de l'impacte. I acabar aquesta entrevista parlant de l'empatia i diu que em sembla estúpid reprimir aquestes emocions, tant l'empatia com la compassió, que em fan ser el millor que puc arribar a ser un bon metge, es distingeix en la seva lluita per arribar a ser un bon ésser humà. És l'entrevista que trobem avui a La Vanguardia.
I acabem ara amb la contra del periódico que ens diu que el DL és sumissió a Déu, no a l'home. A veure, Andrea. Ens ho explica l'Ubna Eluardi, estudiant universitària, filla d'immigrants marroquins, que va néixer a Santa Coloma de Gramenet. Diu que fa 3 anys va decidir posar-se al G-Hub
Em diferencio molt de les meves germanes en aquest sentit perquè les meves dues germanes no em porten i van supermodernes, amb pantalons de tub, talons i maquillades. Ningú t'obliga a fer-ho, és una qüestió de fer personal. Jo vaig començar a estudiar la meva religió i com més vaig buscar, més em va interessar. Fa tres anys que em vaig posar el vel. A la universitat porto el jihab, el mocador, però no la balla, que és una espècie de túnica que cobreix des del coll fins als turmells. Vaig normal, amb texans i bambes, encara que els meus companys mai m'han rebutjat.
Diu que des que el porta ha canviat, que se sent protegida, abans quan no el portava em llençaven piropos i em feien comentaris de tipus sexual. I no és una submissió a l'home, tal com deia el titular, és submissió a Déu. Si tu ets creient, et submets a Déu. I l'alumne és una noia jove que va néixer l'any 93 i ara parla cinc idiomes i ha pogut arribar a la universitat a estudiar relacions públiques i màrqueting.
Molt bé, doncs, interessant remerilegir aquest punt de vista i aquest testimoni, que el trobem a la contraportada del periòdic.
Avui no hauríem de posar aquesta música, hauríem de posar una mica de més trista, perquè és notícia curiosa, però té un punt així que sí. Ens posem seriosos, doncs, Andrea? Sí.
Bé, està bé, és bonica la notícia, que és que no sé si has sentit algun cop la història d'aquest gos, que està ben instal·lat, que es diu Coli, que està ben instal·lat a la ciutat de la Piedat, a Argentina, i que era un gos doncs conegut per tots per la seva gran lleialtat, perquè va passar 9 anys al cementiri juntament amb el seu amo. Era això, doncs es veu que els familiars van intentar emportar-se'n moltes vegades, els familiars doncs del seu amo,
però ell, des que va morir, es va decidir que la se'n va tallar, i en aquell moment ja el van deixar viure allà on estava. I llavors sembla que s'ha mort en aquest bosc, finalment fa dos dies un o dos persones se'l va trobar, ell ja bordant de dolor, de seguida van demanar ajuda a través de xarxes socials, i sembla que l'animal va ser traslladat a un centre veterinari i finalment una insuficiència
Renal ha provocat la seva mort i es calcula que tenia entre 12 i 14 anys, és a dir que era gran ja també. I ara sembla que l'han enterrat justament també al costat del seu amo.
9 anys, eh? Era el final trist, però bé, era on volia estar. I s'ha mort de gran, també. Vull dir que en el fons suposo que exacte, és una d'aquestes històries que de vegades passen, també està bé explicar històries boniques, no? No sempre tot són tragèdies. Hi havia una pel·lícula, no? Crec que el del Richard Gere, també, que era molt similar. Ah, sí? Crec que sí. No l'he vista, però me l'han explicat i me l'han recomanat, però és com aquesta història més trista, aquesta de los que explicaves ara, es veu que també és per veure-la amb un gran pat de mocadors al costat.
Molt bé, Andrea. Doncs moltes gràcies. Que vagi bé, Carme. Bon dia.
6 minuts i 3 quarts d'11 cop d'ullarà a l'interior dels diaris. Ens aturem en alguns articles. Per exemple, el periódico avui explica la història de Catalunya i Índia filades. La firma Sonia Gutiérrez diu que una parella indocatalana ven xalç de cashmere elaborats de manera artesanal.
Kajmir Shoul Atelier, KSA, és la història de dues cultures entretaixides de la Unió, tant sentimental com professional d'una família catalana i una altra d'Índies. Xals i folars elaborats a la vall del Kajmir i distribuïts des de Tarragona són el resultat visible d'aquesta empresa. La part que no es veu és que cadascuna de les peces és un intent de mantenir viva una tasca artesanal sense intermediaris i en condicions dignes pels seus treballadors.
Diu que el nucli d'aquesta història el forma en Judit Algaró de 28 anys i nascut a Tarragona i Imran Khan de 27 anys i originari de Srinagar però que ha viscut la major part de la seva vida a la capital índia Nova Delhi. Els van conèixer fa 5 anys a Cardiff estudiant un màster en periodisme internacional i el 2010 durant el rodatge d'un documental sobre el conflicte del Kashmir van descobrir la confecció de xals amb rics rodats i la dura realitat que hi ha al darrere.
La parella que va contraure el matrimoni poc després volia fer alguna cosa per ajudar aquesta comunitat i se'ls va acudir vendre xals i folars a un preu just per animar l'economia local. La decisió va suposar un canvi radical en les vides dels dos periodistes. Ell havia treballat en un dels principals diaris del Cashmere i com a corresponsal a Bombay i ella com a reportera al Tribunal Penal Internacional i l'apartament de premsa del Tribunal Especial per al Líban i l'Aia van deixar a Holanda on vivien llavors per anar-se'n a l'Índia a llançar el seu projecte.
Diu que des d'aquell moment el suport de la família va ser fonamental. Salomé Llop i Sabena Can, les mares de Judith i l'Inren, respectivament, són les altres dues potes d'aquesta taula que sostenen l'empresa. Salomé Llop, des de Tarragona, aplica la seva experiència al món comercial per encarregar-se dels processos de venda i importació, mentre que Sabena Can, coneixora dels tèxtils del seu país, controla la qualitat del producte.
Una història ben curiosa, ara sembla que la gravació d'un documental al Caixmir va canviar aquesta vida de la Judit, que es va enamorar del seu company d'equip i ha impulsat aquesta artesania tèxtil de la zona a través d'aquesta empresa. La descobrim avui al periòdic o a les pàgines d'economia.
Més coses, per exemple, avui al diari Ara també a les pàgines d'economia llegim una entrevista interessant que mira de preguntar-se també per la situació actual.
En l'entrevista al director general del grup A.C. Marca, que és Juan Mir, és una de les empreses catalanes desconegudes, però que si expliquem que fabriquen i venen detergents i productes tan emblemàtics com Norit, Gyor, Alexiac i AfterSan, la cosa canvia. L'any 22, Antonio Marca va crear una empresa dedicada a la comercialització de tints d'ús domèstic, Tinte Sibèria, i que aquest any se li ve el 70è aniversari de Norit, que amb l'ensenya del xaiet, des dels primers dies manté líder en el seu segment de mercat.
Una entrevista que fa Toni Gargantè com dèiem al Liariara i on Juan Mir diu que els canvis socials obren nous negocis, que en productes de gran consum la marca blanca ja representa el 45% i que el consumidor ja no va a carregar al hipermercat una o dues vegades al mes, sinó que prefereix fer compres més petites.
Diu també que es prefereix el supermercat per sobre de l'Hiper, botigues pròximes del client d'entre 800 i 1.000 metres quadrats i que hem vist que la gent va a comprar més sovint i fa compres de menys valor. El super es vol trobar l'oferta indispensable.
Parla també de la variació social profundíssima que hi ha hagut en el gran creixement de les llars on viuen només una o dues persones solters, parelles sense fills i matrimonis, els fills dels quals ja han marxat de casa. Aquest perfil sociològic diu que s'ha duplicat dels 8 milions de llars existents actualment en el 50% dels casos i viuen una o dues persones. Això evidentment canvia els hàbits de compra.
Una entrevista interessant per descobrir una mica més com funcionen els nostres hàbits a l'hora d'anar a comprar, la trobem al diari Ara. I enllaçem ara la informació esportiva d'avui amb un article que tenim encara a la vanguardia, el que signa Sergi Pàmias.
I el títol de l'equip avaga els incendis del club. Diu que els esdeveniments turbulents de l'última setmana confirmen que el Barça és una realitat quàntica, d'inmissions preventives honorables, carelles retràctils, amenaces i varins sense antidot. Un altre exemple físicament quàntic és la presència
d'haver en Schuster la banqueta del Màlaga que es viu en una indiferència acrítica que contrasta amb el trauma d'haver-lo vist abandonar-nos cruelment durant la final de Sevilla, una de les penes màximes de la nostra història. La cicatriu d'aquella nit és la memòria d'una ferida que en funció del moment interfereix en la nostra tolerància cronològica.
És com descriu aquesta situació Sergi Pàmias, que també diu que qui interpreta millor el vertigen de no entendre res i l'al·legància de contenir un estupor humanament comprensible és l'entrenador Gerardo Martino.
i que en la situació actual el resultat requereix una importància estructural que serveix per a no entrar en espirals existencials o al d'averins obstruccionistes ni manifestar dubtes legítims ni analitzar l'assistència d'ahir al Camp Nou. Les formes de Bartomeu a la conferència de la primsa d'avendres es van confirmar ahir amb el mateix missatge d'orgull i de continuïtat i un entusiasme que, sense ni indofender ningú, em va semblar excessivament rialler si teníem en compte la gravetat de la situació emocional i jurídica que viu Sandra Rossell.
Ara el que convé és subratllar l'encerra dels defenses, conclou Sergi Pàmias, protegir els tres punts amb avarícia recaptatòria, mantenir-se en una primera posició que eviti l'engorillament madridista, muscular o missatge institucional menys desconfiat, aplaudir el retorn de Felai i fer balanç de les forces que ens queden per les properes i decisives setmanes.
És l'opinió de Sergi Pàmias, l'enllaçem doncs amb les portades dels diaris esportius que van també en aquesta línia. Excel·lència és el que titula el Mundo Deportivo o l'esport que titula directament l'equip no dimiteix.
Igual que el no l'esportiu, que també aprofita aquesta idea, no dimiteixen els líders, parla doncs d'aquesta setmana de convulsa, i que el Barça guanyi el Malaga amb un joc notable i continua líder.
Acabem aquest repàs amb la informació cultural. Us expliquem que Ferran Adrià exposa a Nova York els dibuixos que fa per visualitzar l'estètica dels seus plats, que dues versions de la sèrie sobre girassols de Vince amb Van Gogh es troben juntes al National Gallery de Londres.
Hi ha encara un parell de punts més, ja us heu comentat que cada fang ha estat el guanyador amb el Gat Laki als Grammy i altres qüestions. Per exemple, que l'Empordanès Josep Torrent guanya el Premi Literari del Sartamentiana Negre. El lliurement del premi ha tancat dos dies dedicats a la novel·la negra en català.
i que una empresa crea un programari que construeix novel·les protagonitzades per a persones reals. És cultura mida per ser el protagonista. Una curiositat que llegim avui a l'Hara.cat. Just a la Fusta, el magasí del matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxes amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concés o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdio d'Esbern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Collserola t'ofereix el millor que li pots demanar al club. Aire pur. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te amb pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Diagonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93 473 9671. Connecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
7 minuts i les 11, és hora de conèixer la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Bon dia, Carme.
Avui hem d'enllevat amb sol, però al principi la setmana serà moguda o no? Esperem que sigui una mica moguda. Esperem que ho sigui, perquè hem estat mirant els mapes aquest matí i estàvem dient aviam quan podem tenir una miqueta d'hivern. I hem fet un repàs des del 21 de desembre, que va ser quan va entrar aquesta bonica estació, que està caracteritzada pel fred. I només un dia, el 22 de gener, des del 21 de desembre fins avui, un dia hem estat per sota dels 10 graus de màxima.
Una cosa que hauria de ser l'habitual al mes de gener, doncs estem trobant-nos en una situació radicalment diferent. Sí que és cert que ja portem durant el mes de gener molts dies, primer el desembre amb un anticicló molt potent, i després molts dies del mes de gener han estat marcats per dents al nord-oest, que no sempre arribem freds, sí que n'han anat passant fronts, sí que hem anat tenint nevades, però en canvi a la costa ens trobem en una situació, doncs, tremendament tranquil·la. Ahir, només un exemple, ahir vam arribar a 17 graus a Sant Just. És una temperatura
que pot semblar molt bé perquè no li agrada a la gent el fred, a la gent en general agrada més l'estiu, la caloreta, però és com si estiguéssim parlant que estiguéssim a finals del juliol i encara no haguéssim arribat als 20 graus i que cada dia estigués núvol. És una situació que la gent diria estic fart, aviam si m'arriba... Doncs els que els agrada l'hivern estan una mica fartets perquè és el que toca en aquesta època passar una miqueta de fred.
I, realment, doncs, ahir passejant per Coixserola ja podíem veure com els atmetllers ja començaven a treure la seva flor, ja començaven a veure alguns atmetllers amb aquell to blanc o rosenc, i doncs ja denota una miqueta que la vida es comença a despertar, no? I dius, d'hivern, d'hivern, encara no és que hàgim tingut alguna clatellada o alguna situació d'aquestes de...
de fronts molt potents que arriben associats amb aire fred en alçada o aquelles situacions de vent polar que ens entra des del nord i que fa refrescar molt les temperatures. Estem dos o tres dies en temperatures que s'han d'engegar les calefaccions. Realment està passant un hivern molt light, queda un mes i vint dies, un parell de mesos perquè acabi aquesta estació.
i realment és una mica frustrant pels amants que l'hivern sigui una miqueta més hivern, que sigui el que toca. Jo no demano ja grans fredorades ni casos extrins, jo només demano que sigui el que toca. I això no acaba passant, no està passant, però tenim el que deies tu al començar aquest espai, l'esperança que aquesta setmana pugui tornar una miqueta a l'hivern, una miqueta.
No estem dient de cap situació de risc, ni grans entrades de vent polar, però les temperatures com a mínim podrien ser normals per l'època. Podrien ser-ho, perquè ja no hi creiem massa que la situació canviï. Un dels detonants del canvi és que aquest matí hem tingut 14 graus de mínima, la temperatura és petarrament gran, alta, podria ser una temperatura tranquil·lament del mes de maig o de principis de juny.
I és que ens ha creuat un front. Esperàvem que aquest front estigués més estona amb nosaltres, que fos una mica més potent. Sí que ha deixat precipitacions, ho ha fet a les comarques de Girona, també en zones del Pirineu, en aquesta zona han tingut precipitacions, hi ha hagut pluges fins aquest matí. Ara, fins i tot encara hi ha alguna precipitació que s'escapa cap a la L'Empordà, però tot això està marxant cap al mar.
Després del pas d'aquest front, ens arriba aire fred. Per fi, aire fred! És allò que quan la gent s'abriga, es posa bufant i es posa barrets, doncs arriba una miqueta d'aire fred. I un dels ingredients és que el sol ja ha començat a escalfar des de bon matí, ha sortit a les 8 i 10. A les 8 teníem 14 graus, encara teníem alguns núvols que eren més actius, com deia per nord del país, i a mida que aquests núvols han anat marxant i el sol ha anat traient el nas, i hauria d'haver pujat la temperatura, en canvi ha baixat. O sigui, dels 14 hem passat a 12 graus en aquests moments que tenim a Sant Just.
I aquest serà una mica el tarannà d'aquest dia d'avui. Les màximes ja les hem tingut i probablement a mesura que avanci el dia, també ha ajudat una miqueta d'aquest vent del nord-nort-oest, doncs les temperatures es aniran normalitzant per l'època, és aquella frase que ens agrada tant, que avui hem intentat... hem intentat apretar dient-ho moltes vegades però encara no. I no encara. No encara. Arribaria a ser... això sí. Per tant... i d'estar contents. Arriba... arriba aire fred. Sí, una miqueta. Arriba... no, no arriba una fredurada. Jo estic content quan arriba. Ostres, mira, que ara es tren dos o tres dies, que igual... No hem tingut aquest any encara fred siberià, no?
ni siberià, ni polar, ni res de res. Jo suposo que com que l'ambient el tenim tan caldat políticament, suposo que és això, que la temperatura es manté en funció de com està l'ambient. I com que ara han vingut els del Partit Popular de Madrid aquest cap de setmana, suposo que han mantingut les temperatures ben altes als catalans, i per això hem arribat a 17 ahir.
El fet és que aquest front ens ha deixat aire fred en alçada, ens ha deixat fred i ens arriba un altre de front. És un front que ha de visitar-nos entre demà i dimecres. I aquest front sí que pot portar algunes sorpresetes.
però amb moltes etes perquè com que començarà a precipitar cap a l'interior de Catalunya i els valors seran una mica normals per l'època, la cota de neu demà a la tarda i dimecres al matí es podria col·locar entre els 500 i els 700 metres. O sigui que on hi hagi precipitació cap a l'interior de Catalunya, a l'Altiplà,
allà podríem parlar que potser alguna població veu enferinar-se una miqueta al campanar que deien abans, perquè potser aquesta precipitació pot caure en zones al voltant dels 500 o 700 metres. És un front que arriba prou actiu, que potser senyors fins i tot pot deixar algun ruixat entre la nit de dimarts i el matí de dimecres, i que tornaria a marxar. Quedarà una certa inestabilitat,
però la tendència és que millori el temps entre dijous i divendres. Això sí, és una de les frases que encara han fet anar aquest hivern. Les temperatures seran fredes. Després del pas del segon front de dimecres, els valors ja estaran per sota dels 10 graus i sembla que tant dijous com divendres podríem tenir més soles en just, però les temperatures estarien al voltant dels 7 o 8 graus.
El cap de setmana, potser hi ha un petit canvi entre divendres i dissabte, petit canvi molt semblant al dissabte que vam viure aquest cap de setmana, un dissabte anul·lat però sense precipitació, amb un ambient fred, però diumenge se'ns va arreglar la situació, va ser un dia força més maco, va ser el dia del vermut, que vam dir que faria 14, però al final vam fer 17, i aquest diumenge tornarà a fer solet però sembla ser que amb un ambient força més fred. Aquest fred sembla que al febrer és bo quedar uns quants dies més amb nosaltres. Hi ha petits alts i baixos,
però sembla que podríem tenir uns quants dies en un ambient una miqueta més fresquet. Una miqueta, eh? No estem parlant que Sant Just faci una màxima de 3 graus, com aquells dies que jo sembla que estigui a punt de nevar, que nevarà, no? Això, res de res, i a més per enlloc. O sigui, hem mirat a tots els dies... Tampoc és lo habitual de Sant Just, no? Bueno, però alguna setmaneta sí que tenim, no? Però bueno, si no toca, no toca, no? En fi, doncs estarem al cas de tot plegat. Gràcies, Carles, i que vagi molt bé. Bon dia.
Catalunya Informació. Bon dia, són les 11. Un convoy d'ajuda humanitària es prepara per entrar a l'assetjada ciutat de Homs, a Síria, mentre dones i nens podran, en principi, començar a abandonar avui la ciutat. Són els primers acords a les converses de pau que es fan a Ginebra i que des d'avui abordaran la qüestió més delicada, la transició política.
A Ukraine, la ministra de Justícia amenaça de demanar l'estat d'excepció davant l'ofensiva opositora contra edificis públics. Els manifestants han ocupat diversos ministeris i les protestes s'han estès a nombroses ciutats del país, amb batalles campals enmig del carrer. L'eurodiputat del PP, Elisby del Cuadras, deixa el PP, després de 30 anys de militància, ufa, segons ell, per les desevenences que el separen amb Rajoy sobre el diagnòstic i les solucions a la crisi econòmica i territorial que té Espanya.
El document del govern Rajoy dirigit als ambaixadors espanyols perquè desacreditin el moviment sobiranista qualifica el nacionalisme català d'excluent, immoral i insolidari. El memorandum, que avui publica el diari Ara, afirma que Catalunya no té raons històriques per demanar l'autodeterminació. Reconeixen l'Hospital de la Vall d'Hebron com a centre de referència estatal en trasplantaments cardíacs infantils. El centre porta a terme aquest programa des del 2006 i des de les hores s'han fet 22 trasplantaments a infants afectats per cardiopaties.
I els bombers de la Generalitat continuen remullant el perímetre de l'incendi que ahir va afectar la Serra de la Conreria, atiant el maresme. Els bombers esperen donar el foc per extingir al llarg del dia d'avui. L'incendi ha afectat 7 hectàrees de vegetació.
Pel que fa als esports, el Barça guanya 3-0 al Màlaga amb gols de Piqué, Pedro i Alexis, i es manté líder de la Lliga empatat a 54 punts amb l'Atlètic de Madrid. D'altra banda, el soci blaugrana Jordi Casas retira avui la carilla contra Sandro Rossell pel Casneymar. Temps variable, el que tindrem aquest dilluns i mig anul·lat. Tarda amb nevades al Pirineu de Lleida i ruixats al sud de les comarques de Girona i al nord de les de Barcelona. Refrescarà força més aquest vespre.
Passant dos minuts i mig de les 11.
Escolta'm.
Esperem que, a partir d'aquest dilluns, les dones i les criatures puguin sortir de la ciutat de Homs. I confio que la resta de civils en puguin sortir aviat després. Les converses començaran avui a abordar la qüestió política, que és la més delicada. Això inclou la creació d'un govern transitori i el futur del president Baixar Al-Assad.
La ministra de Justícia ha amenaçat d'instaurar l'estat d'excepció per aturar les protestes que s'han estès a moltes ciutats del país. Els opositors rebutgen les concessions anunciades pel president Viktor Yanukovych i intensifiquen l'ofensiva amb l'ocupació de nombresos edificis públics. La crònica dels nostres enviats especials, el Xavier Cossó i el Sergi Roca.
Al president Viktor Yanukovych la situació se li està escapant de les mans. A l'ocupació des de fa setmanes de l'Ajuntament de Kiev s'hi ha anat afegint el Ministeri d'Agricultura durant unes hores al vital Ministeri d'Energia i aquesta matinada un lloc tan determinant i simbòlic com l'edifici de justícia. Una ocupació sense oposició que ha convertit aquest ministeri en un edifici bloquejat per barricades i que ha provocat que la ministra amenaci amb demanar l'estat d'emergència si els opositors no l'abandonen.
Aquí, per tant, accepta atenció a les barricades i entrenament de lluita cos a cos en plena plaça de la independència. Ara no hi ha episodis violents, però sí que s'estan multiplicant a algunes ciutats del sud i l'est, on els partidaris del moviment euromaidan han volgut ocupar edificis. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 4 minuts. Us parla Andrea. Aquest dissabte 1 de febrer arrenca el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esbern. El tema d'enguany és monocrom color i fotografia nocturna. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros, 10 més que l'any passat. La agrupació fotogràfica Sant Just, la Unió de Botiguers i Comerciants i els 62 del Mercat Municipal organitzen el concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament.
Cada participant podrà presentar fins a 4 obres per secció, per tant, 12 fotos com a màxim. L'enviament es farà únicament a través d'Internet, com dèiem, entre aquest dissabte, 1 de febrer i el 30 d'abril. Trobareu més informació i les bases del concurs al web de l'agrupació fotogràfica a efasenjust.com.
Més qüestions? Aquesta tarda es farà un taller per aprendre a fer compost casolà amb els residus que tenim a casa i al jardí. Es proporcionarà un compostador de jardí i assessorament tècnic permanent. El taller tindrà lloc al Centre Cívic Joan Maragall a dos quarts de set de la tarda. Cal fer inscripció prèvia per participar-hi al mateix equipament.
I acabem amb un apunt d'agenda en aquest cas per aquest dimecres. L'Aula d'Extensió Universitària per a la gent gran del Brasil Begat prepara una conferència sobre ciència i tecnologies a Sant Just. Es tracta d'una xerrada sobre neurorobòtica i els reptes de la robòtica assistencial. La empartirà Alicia Casals, enginyera industrial i informàtica. La conferència tindrà lloc dimecres a les 6 de la tarda a la vagoneta i de seguida en parlem al Just a la Fusta.
I de moment això és tot. La informació local tornarà a menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Things we'll never see again All that we've lost Sits before us, shattered into ash
Fins aquí el programa.
No, no, no.
No, no.
No, no.
No, no, no.
Justa la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Just a la fusta.
Tres minuts i un quart de dotze, ara parlem de la conferència que l'Aula d'extinció universitària per a la gent gran del Baix Llobregat organitza per aquest dimecres. Una conferència sobre neurorobòtica i els reptes de la robòtica assistencial i que la impartirà Alicia Casals, enginyera, indústria i informàtica, en una conferència que es farà aquest dimecres, quan dèiem a les 6 de la tarda a la Begoneta. I avui podem parlar amb l'Alicia Casals, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
d'aquest títol, que de primeres la gent que no estigui familiaritzada amb aquests termes ens podem sorprendre i dir, ostres, neurorobotica, el repte de la robòtica, què vol dir tot plegat? Però després, a mesura que entrem en tot plegat, entenem que és molt més proper del que podria semblar, no? Bueno, anirà sent propera cada vegada més. De fet, és la robòtica que coneixem, la robòtica assistencial, o sigui, tenir un robot per assistència a les persones que ho necessiten,
amb discapacitat, amb problemes de mobilitat. I posar-hi la paraula neuro davant és perquè ja no ho veiem tant com una màquina externa que l'anem amb uns dispositius de comandament i l'hem de programar, sinó que l'usuari ha de tenir un accés més fàcil a ella, ja pràcticament en el límit que la controli amb el pensament i que la pròpia màquina sàpiga de les seves
capacitats fisiològiques, biològiques, com per poder reaccionar i ajudar-te en funció de les teves necessitats i les teves capacitats, sense haver-li de dir explícitament. És a dir, que es pugui detectar automàticament, no? Exacte. Déu-n'hi-do, no? Per això t'ho ha plegat. Ja ens hi anirem, perquè és evident que és un repte, per això ho poso com a repte,
estem encara lluny de que pugui ser així tan maco com dic de moment, doncs hi ha algunes petits avenços i algunes petites realitacions, que és una mica el que comentarem, i cap on va i cap on ha d'anar si volem que la rebòtica sigui una bona eina assistencial per a aquestes persones tan necessitades. Quins són alguns d'aquests petits avenços, per exemple, que són importants? Doncs avenços amb la comunicació, servei, ordinador,
de manera que es pugui detectar la intenció, la voluntat de la persona per poder acumenar una màquina. Aquest és un exemple. I l'altre és que el mateix sistema i sensors específics et puguin detectar la fàtiga muscular per veure realment si el moviment el pots fer o el robot t'ha d'ajudar més o menys a fer-lo en aquesta línia.
El repte principal és aquest que ens comentaves al principi, perquè crec que és molt visible aquest exemple, però suposo que també per arribar-hi hi ha altres reptes més intermediats. La robòtica pensada que l'has de portar en molts casos a sobre, si volem un exoscalet perquè ens ajudi a caminar, si volem un exoscalet perquè ens ajudi a aixecar el braç,
o perquè fer la vida quotidiana per suplir la incapacitat que tingui la persona per fer els moviments, és evident que té problemes molt importants d'energia. Per tant, el tema bateries, el tema motors, baix consum, eficients, que no facin soroll... Hi ha moltíssims problemes tecnològics que fan que ara el seu ús sigui molt limitat. Més limitat a llocs, centres de rehabilitació,
que no pas de portar el robot a sobre a la vida quotidiana, que és al principi portant una pròtesi pel carrer i que pràcticament la gent no s'adoni que tu portes una pròtesi i que estàs fent vida normal. Per tant, aquestes són les principals barreres. Exacte, perquè és en moltes línies que hi ha limitacions que fan possibles realitzacions
siguin de moment poc pràctiques, siguin poc segures encara, poc segures, poc fiables de funcionament, cares, etc. Clar, està clar que és una cosa que d'alguna manera s'està avançant molt però que... Però el camí és molt llarg. Exacte, i a nivell usuari encara és difícil, no? Sí, i quan ens posem amb temes de servei, interpretar la informació del servei que ens dona per donar ordres i tot,
doncs encara molt més. De tota manera, s'ha avançat molt en els últims anys. S'està avançant important, però ja sabem que el servei és el gran desconegut i treballant amb neuròlegs, treballant inclús amb la tasca normal de rehabilitació, la neurorehabilitació, moltes vegades el mateix especialista mèdic no sap molt per cada pacient diferent amb uns problemes
diferent o de lesió modular o de paràlisi cerebral o així, realment no saps com funciona el servei i no saps quin tipus de teràpia i quin tipus de rehabilitació fer. Aleshores entenem que la robòtica, a part de físicament ajudar a fer els moviments, ens arribi també a ajudar a entendre més tot aquest procés.
És a dir que d'alguna manera s'està avançant a mesura que també es van coneixent aquests reptes. Exacte, exacte. Per exemple, la imatge mèdica, tots els avanços mèdics es van ajudant a fer possible coses. Però també la tecnologia està ajudant a que s'avancin aquests coneixements mèdics. Hi ha poc suport a ciències com el que estudia una mica la neurorobòtica, per exemple,
Sí, a nivell de institucions i d'alguna manera que també és el que permet que la gent també ho conegui i una mica doncs pugui generar aquest efecte de més suport. Jo diria que a nivell de recerca anem una mica totes les diferents branques bastant en paral·lel. Ara el tema de salut, el tema d'envelliment, el tema de la salut està bastant prioritzat, per tant en aquest sentit està bé, però tots també sabem que la recerca
està decaient en el nostre país, els relacionosament i el suport de la res que està decaient bastant amb tot el tema de la crisi i les prioritats que s'han anat donant a les diferents eines. Però no distingiria com en aquesta línia especialment dolenta. Al contrari, diria que més aviat el que és la biotecnologia, la biosciència, tot el tema biomèdic, és un dels que interessa, perquè és una necessitat tan tan gran de la societat que realment interessa molt avançar-hi.
Ja futur, en aquest sentit. Si a algú li interessa aquest tema, és un d'aquests reptes on hi ha camp per córrer. I tant, i tant. A més a més, amb aquests objectius concrets que d'alguna manera van molt lligats també a aquesta evolució que fa la humanitat, que suposo que la recerca moltes vegades va per aquí, tot i que pugui semblar, o ens pugui semblar des de fora, que s'investiga en moltes àrees, no? Sí.
Sovint segurament ens falta entendre el perquè d'aquesta proximitat que dèiem al principi, però possiblement ha de tenir més a veure amb nosaltres del que ens podríem pensar. Exactament, sí, sí, perquè de fet és ara tota una branca de la robòtica que va per ajuda directa a la persona. No hi ha tant en el produir, en el fabricar, en el reduir costos en fabricació, sinó realment ajudar la persona i anar cap a la robòtica personal.
Aquest és el camí que ens deies, que abans ens deies s'han de clari quins són els reptes i cap on se n'ha d'anar suposo que és aquest camí que ens comentes ara. Exacte, una mica els reptes són els tecnològics. Després també entrem en aquest tema que moltes vegades dius què és el que convé més, aspectes ètics, perquè ja és un robot que tens a sobre, que està en contacte amb tu, que t'ha d'interpretar la teva voluntat per poder-te servir, etc.
L'ètica també és un dels temes que apareix, no? Cada vegada més, a mesura que està més interrelacionat amb la persona, que pot interferir més amb la teva vida, per ajudar, però també sorgeixen coses. I com es tracta quan apareix algun dilema ètic d'aquesta mena? De fet, està una mica...
És relativament nou, hi ha comitès i estudis i línies de treball per anar una mica definint. En cada cas, sobretot quan es tracta d'evaluar sistemes robòtics, amb pacients, són els comitès ètics dels hospitals que valuen en funció de la informació que es dona des dels centres de recerca, de la banda d'ingenieria, diguem, per avaluar possibles riscos,
els beneficis, com afecta, necessites el comitè d'hèrgica dels hospitals que l'aborden normalment. D'alguna manera, també, potser estem acostumats a on apareixen aquestes qüestions quan veiem segons quines pel·lícules de ciència-ficció, que és quan tenim més al cap tot aquest fenomen, però que alhora segurament en un hospital que tinguem al costat d'algun centre de recerca s'està treballant ja en aquesta direcció, possiblement. Exacte. I s'ha d'anar definint una mica, clar, tenim equips o es fan equips o aplicacions noves,
doncs s'ha de veure una miqueta com s'han de tractar, com es veuen, analitzar implicacions. Doncs aquest dimecres es fa aquesta xerrada a les 6 de la tarda a la vagoneta. La impartirà, com dèiem, Alicia Casals, amb qui hem pogut parlar avui de neurorobòtica i aquests reptes de la robòtica assistencial. Crec que serà molt interessant aquesta xerrada. Per tant, doncs, recordeu que aquest dimecres hi ha aquesta cita a les 6. Moltes gràcies, Alicia. Moltes gràcies a tu i ens veiem el dimecres. Fins aviat, que vagi bé. Molt bé, adeu.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a Ràdio d'Esberna torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de Pellcerola t'ofereix el millor que li pots demanar a un club. Aire purt. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a paddle o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Llegonal t'ofereix en un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93 473 96 71. Club Ciutat Llegonal. Per seguir l'actualitat del Baix Virobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Just a la fusta. You're really close. Yes!
I the night has come and the land is dark. And the moon is the only light.
Just a la fusta, al magazine del matí. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Just a la fusta, el magazine del matí.
Fins aquí el programa d'avui
En punt dos quart de dotze, que estarà fent tertúlia com cada dilluns. Saludem el Vicenç Riera, molt bon dia Vicenç. Bon dia. També tenim a punt la Carme Madó, bon dia Carme. Ui, a tu no et sembla que t'he dit que et tenim a punt, però ara sí. Sí, bon dia a tothom.
I avui tenim també, que ens fa molta il·lusió, la Palmira Badell. Molt bon dia, Palmira. Bon dia a tothom. Que tornes a la ràdio després d'un temps i a més a més també t'incorpores a la tertúlia dels dilluns, oi? És que si en algun lloc, en algun programa, en algun espai havia d'incorporar-me, havia de ser en aquesta tertúlia.
Està clar, doncs estem molt contents que vinguis. Avui no tenim el Josep Coterc però perquè està el dentista ens ha comentat. Vull dir que ens tindrem també com és habitual els dilluns i a més a més, ja que ha tornat la Palmira, li vam demanar a veure si com havíem fet les últimes vegades i molt de temps, que ens fes aquella carta que feia abans de començar a parlar de tot plegat i de fer el debat que fem cada dilluns a aquesta hora, fer una mica de reflexió d'alguna manera, Palmira.
Bé, jo he fet una mica com d'introducció. A veure, mira, començo i ho sabré. Vinga. N'has pres de molt de temps de no col·laborar en aquesta casa, avui torno a engegar. Ho faig amb il·lusió, com sempre. I amb ganes de fer-ho bé.
Em van demanar que us portés una carta on llenci propostes de temes a discutir. Discutir no sé si és la paraula exacta. Deixar-m'ho en temes a tractar que potser queda millor. Sabeu què? Com que a les altres emissores de ràdio i a les cadenes de la televisió fan tantes tertúlies on hi van professionals a donar la seva opinió i a voltes acaben discutint, sé que queda lleig. I en el meu cas, ho faré amb persones que m'estimo, no estic disposada a donar una mala imatge.
Esclar que fa temps que els temes sempre són de crisi, política i consulta. Per una banda m'he fet el ferm propòsit de no posar-me en política. Però per l'altra no us asseguro que pugui. Més que res perquè quan ho faig se'n veu llautor. Però que carai, estem en un país lliure no? Sí o no?
També ho dubteu, oi? Tinc la sensació que cada dia ens retallen o ens prohibeixen algun dret. O no és veritat que el Parlament de Madrid és un magatzem de lleis retrogrades? I tant que sí! Hem retrocedit tot el que...
Veieu com ja estic parlant de política? Anem doncs per altres temes com música, teatre, cinema, literatura, gastronomia, viatges. Heu vist les imatges del viatge del Rajoy a Catalunya? La que macho, no que havia la pell. Ja han vingut a fer campanya pel no, a mi no me la foten eh. No han parlat de res més, que ja els coneixem. Val, sí, ja hi torno.
Però qui se'n pot estar si té l'ocasió de fer-ho a la ràdio? Ja en sortiran de temes. Però això sí. Em respecta, eh? No ens posem a l'alçada d'altres que només fan que insultar. Ara tan mateix proposo seguir amb el viatge del manaire, més manaire, de tots els manaires que es fan i es desfan.
això suposar que sigui ell el que mana més. I una altra, aquesta mena de reformes que no deixarà fer els ajuntaments de menys de 20.000 habitants. Què us sembla aquestes reformes que ens diuen que són reformes i que no són altra cosa per mi que intentar acollar els que tenen menys defenses com més un ajuntament com el nostre?
Jo. L'altre dia vaig anar a la xerrada que va fer la Vall d'Avers a l'Ateneu i van venir uns sindicalistes.
que jo a vegades als sindicalistes també penso nois, però es van explicar molt bé, la veritat. I ens van... M'ha agradat aquest noi per mi que no ho has matisat, has fet només aquest to i crec que t'he mantès, amb aquest noi... No, no, però... És que a vegades no hi coincideixo, és això, saps? Però aquell dia ens van venir a informar, hi havia representants de comissions, d'UGT,
i hi havia una noia també ens van informar sobre de què es tracta aquesta reforma.
En aquesta reforma, a veure, us ho explicaré una mica per sobre, perquè ho hem d'anar assumint i hem d'estar alerta i si cas fer algun gest jo crec que l'hem de fer, perquè nosaltres serem afectats. Us dono un exemple, mireu, les escoles que es van reinaugurar fa poc en nom de les escoles, l'antiga escola Montserrat,
Si es posa en marxa aquesta reforma ja la podem tancar. Aquesta casa no sé com queda. Si s'aplica tal com es diu crec que qualsevol servei que sigui deficitari com seria evidentment una ràdio pública amb molts beneficis no aporta. A veure, jo considero que és engegar en orris
Molta feina que s'ha fet en els pobles, com són les escoles d'adults, les escoles bressol, projectes que s'engeguen, que s'afegeixen a ensenyament, totes aquestes coses passen
amb mans de la diputació, deien. Aquestes diputacions que tant havien despotricat mentre no van ser seves. I que ara com que ja són seves, ara les volen. En fi, no sé, si voleu tornem al viatge del senyor Rajoy. Vosaltres mateixos. M'has deixat patir difusar. Això que has dit de l'escola Montsalvat.
Quan dius Escola Montserrat vols dir totes les escoles? No, les escoles és el nom que té l'antiga Escola Montserrat.
allà s'hi fan escola d'adults, escola de música, es fan corsets i tot això ja no queda amb mans municipals. L'escola Bressol també en principi tampoc dependria directament de l'Ajuntament. Hauríem d'explicar quan diuen les escoles Montserrat què et refereixes perquè jo precisament em pensava que era l'escola Montserrat que estava al terreny darrere del Teneu diguéssim.
En principi, les escoles és el nom que té l'antiga Escola Montserrat. Us heu pensat que em referia a totes? No. Un moment de l'escola Montserrat, llavors d'ell i les altres, per això pensant que eren les escoles. Mireu, us ho llegeixo del tríptic que van repartir.
L'Ajuntament no podrà fer polítiques de reinserció social. No podrà dissenyar la seva pròpia política de serveis socials, objectius, programes, televisistència, suport a persones amb risc d'exclusió social, donar i gestionar ajuts socials, ajuts i polítiques per a joves. Només es podrà limitar a atendre situacions d'emergència.
Pel que fa a sanitat, l'Ajuntament no podrà fer serveis d'inspecció sanitària per estar en serveis relacionats amb el control sanitari dels escorxadors, indústries d'aliments i begudes. Tampoc podrà fer l'atenció a la dona.
Això està aprovat ja. Això es va aprovar a finals de desembre, va entrar al BOE en principi i al principi de gener. El que passa que ara el que s'està mirant és... Clar, com que s'està d'una cosa tan immediata o tan precipitada, si voleu, s'està mirant com s'aplica, no? En principi, el que explicava l'altre dia l'alcalde era que d'aquí al març o l'abril, que s'estan treballant els serveis jurídics de l'Ajuntament, etcètera, etcètera, i mirar com es pot gestionar tenint en compte aquestes limitacions.
La promoció econòmica que s'està fent, això ja fa anys que s'està fent, que quan es planta una empresa aquí a Sant Just, des de l'Ajuntament s'intenta que agafin personal, contractin personal d'aquí a Sant Just, això no. Entre dins la promoció econòmica això ja no es podrà fer. Els treballadors municipals,
També queden afectats perquè llavors serà una qüestió que ho gestionin des de les...
de les diputacions o algunes coses de la Generalitat. A veure, ho desconeixem encara, eh? Per tant, a mi em va interessar molt anar a aquesta xerrada perquè vaig veure venir. Jo vaig fer una pregunta. Vaig preguntar què hem de fer.
i ens van recomanar això, que ens informéssim i que estéssim al costat del que és el municipi. Diu, potser algun alcalde es farà insubmissió i aquest alcalde anirà a la presó. Diu, siguem-hi tots allà a la presó.
Vull dir, potser són situacions últimes o potser són molt dràstiques, però que es pot donar, es pot donar, perquè aquell alcalde no complirà la llei. Jo em va semblar que és tirar per terra una feina de molts anys.
Hi ha un cas que diu que no podrà fer unes seies gestions si no és una urgència. Com pot solucionar una urgència si no tindrà infraestructura?
Però què ve tot aquesta moguda? Això és una llei que tira endavant el govern espanyol segons defensen ells mateixos. La llei es diu de fet llei de racionalitat i sostenibilitat de la administració o local o alguna cosa així. Segons ell ho fan per estalviar, etc. i llavors en funció dels nombres d'habitants que tinguin els municipis és com s'estableix. És a dir, afecta més a Sant Just que no pas a Espluga, Sant Feliu o Sant Joan d'Espí perquè s'enjusta menys de 20.000 habitants.
i per tant sí que és una llei que afecta a tots, a tots els ajuntaments implica coses però en casos municipis com més petit sigui pitjor però en llocs com Sant Just que té uns 18.000 habitants se'ls posa el mateix sac per tant cal de 10.000
i es limita tota la gran part de la gestió que pugui tenir un ajuntament. I el que diem també és que es coneix molt poc, és a dir, que tampoc s'ha parlat tant de tot això als mitjans de comunicació. Potser perquè les grans ciutats no afecta tant i en el fons potser... no ho sé jo, i perquè a mi m'ha sorprès que se n'hagi parlat tan poc. A veure, allà també va sortir una qüestió que també ens ha de preocupar.
Sembla ser que el govern de la Generalitat també estava engegant polítiques d'aquest estil. Per tant, doncs potser per això no ha sortit a TV3, no ha sortit a Catalunya Ràdio i a veure, jo crec que ens ha de preocupar això.
I si truquéssim al programa del CUNI, veiem si algú pot anar allà a explicar-ho. Jo no em veig en cor d'anar a explicar-ho allà al programa del CUNI. Aquí a la ràdio portem un any parlant. El que passa a grans mitjans és el que dèiem. Crec que és una qüestió que en el fons molta gent no viu a municipis, potser de menys de 20.000 habitants, i afecta diferent. La campanya va començar divendres.
De fet era el segon acte que feien de la campanya aquí a Sant Just. I suposo que això anirà creixent. Però esclar, sempre s'ha fet veure molt més un poble gran a una ciutat que un poble petit. I nosaltres estem dins del sac dels pobles petits.
Tant orgullosa que estava jo del meu poble. Jo també. I segueixo estant. A més, ahir vaig sentir una conversa d'una persona gran que s'està plantejant amb la seva senyora de marxar. De marxar d'aquí.
Que no hi és tan bé. No, perquè diu que s'està parlant del que passarà al nostre poble, que allà sembla que no passarà gaire bé. Clar, home. Aquí el perill, hi ha gent que ha marxat. Que quedarem més petits encara? Per això mateix, que aquí hi ha més perills encara. I si els demanéssim els de Sant Feliu que ens deixin uns quants?
Una pàgina de cens. Aquella escrit que és de la penya del morro, allò també semblava que espantava perquè els demans lloguí es plantegen per Tanya Sant Feliu.
Que es plantegin el que vulguin però no són de Sant Feliu. Com que ho diu la Penya, d'humor és bo. Era clau d'humor. El que hauríem de fer potser és que els de Sant Feliu que pertanyin a Sant Just. A veure, pensar això, pensar això, de Sant Feliu, que diuen que tenen
l'última parada del metro, del tram baix, i no és veritat perquè no hi entra, i diu que tenen el Consell Comarcal, i no és veritat perquè és de Sant Just. Doncs no esperem que ens deixin personal. Has vist des de dalt? Sí, Sant Feliu, la gent de Sant Feliu fa el tram metro. El tram és la gent de Sant Feliu. Sí, però no hi va. No hi va Sant Feliu.
No hi entra però ja m'està bé perquè a última hora paga. No sabia res d'això ni sabia que la taqueta es va fer la Teneu. Que no es llegeixes l'agenda. És una cosa que recomano molt jo.
llegir l'agenda i si molt convé ara la podem agafar. Que són quatre pàgines. Podem arrencar del mitjà del butlletí o portar-la a dins del monedet que nosaltres portem cinc mil coses a dins la bossa. Ja no ve d'una que això no pesa gens. De fet ara el butlletí tornarà a ser mensual. És a dir que també anirà bé a l'hora de guiar-se suposo d'una agenda. Això vol dir que millorem?
Això sí, sembla que vam preguntar per què tornava a ser i es veu que sí. Això pot ser que, podés veritat, que remuntem, que ja estem sortint de la crisi, el botlletí ja surt cada mes. Comencem amb una cosa. El calendari que estan ja, fixa't, l'han fet així, com sempre. Està molt bé això. No s'ha reduït, no? Sí, no, perquè l'any passat era de paper. És veritat, l'any passat i l'altre. Allò no tallava ningú.
És igual. Aquí sí que va bé, ja el tens a mà. Jo els tinc des que va sortir un sobre l'altre. Això hauríem d'haver fet, perquè fa gràcia veure l'evolució una mica col·legat. Vols dir que no els has guardat? Jo no. Un any sortíem tots. Te'ls portaré i així em mires un pongo més que em trec de sobre.
Bé, parlem del viatge del Rajoy. La Carme s'ha quedat parada. Et veig afectada. M'has deixat patir perquè no ho sabia. Més que res perquè en realitat tot s'estava parlant que era un projecte de llei. Quan encara no és realitat potser no es parla tant. Què passa? Que es va provar el divendres abans de Nadal. En el fons són unes dades difícils.
Clar, ja ho van fer expressament, ho fan, tot ho fan expressament. Per reaccionar i tal, home, una mica xutada pel tema de serveis socials, que semblava que aquí a Sant Just teníem com una, a més la sensació que jo tinc de viure aquí a Sant Just, d'estar protegida. Digueu, digueu Carme, digueu que m'agrada sentir-ho. El què? La sensació que tens des que vius aquí a Sant Just.
Sí, que estic protegida, que estic en una bombolla que quan surts de la diagonal ja estàs a casa. No, ja ho sé. Segur que passen coses. La política de proximitat per mi funciona molt millor.
Ja, és que... I fan una escapçada amb això. Clar, és que m'has deixat, perquè no puc replicar res, m'ho he de llegir. Ja t'ho deixo. El que m'estranya és que la gent que està a prop de la meva no m'hagi de dir res. Que bronca, eh? Això pot ser greu, i no se n'ha parlat. Si és com qualsevol cosa es fa aquí, un moviment,
Sí, jo, la veritat que no, ni per internet que estic apuntada a totes les associacions que hi ha, que també no m'han enviat res ni reborretes. Allà hi havia representants d'associacions de veïns i tot. Suposo que, ja et dic, la campanya va començar a divendres. Jo crec que això ja començarà a posar-se en marxa. Jo crec que sí.
Home, perquè la gent, sobretot la gent gran, per suposar, però són la gent jove que tenen que lluitar una miqueta perquè algun dia també seran grans. La gent jove et pensa que això és un angustipat i que es passen quatre dies.
Això és més feina de la gent jove que... Per això et dic que nosaltres ens podem sentir... Per què no provenir? Clar, ens podem sentir una miqueta i ara que ha deixat d'anar de la mà de Déu, però la gent jove són els que tenen que lluitar pels seus fills i per la seva vida, no? Perquè poca cosa podem fer tu i jo anant allà amb una pancarta, però si fa falta hi anirem. Home, home, sí, sí que podem fer i tal. Ho que vinc a dir que... Nosaltres també ens sortim afectats eh. Que ja ho sé, però tots aquests moviments que estan al món estan...
Estem bojos tots, eh? Jo no em sento que estigui boja, eh? No, jo no he dit boja, no. Estem bojos. No, que al món no, al món perquè és que lleis quants al diari tot és negre, tot és nefasto, tot és... És que si no, no és notícia.
Ja, però a algú positiu... És veritat que és difícil, no? Normalment el que crida l'atenció acostuma a ser la part negativa... Estareu d'acord amb mi que llegeixes el diari o qualsevol cosa, pàgina, darrere la pàgina, dius aviam si algú... Només he vist un xiste avui de la caricatura que li hem fet al PP d'aquí... Sí. La Camacho. Bueno, avui una de les notícies, que encara no surt el diari en paper, és que l'eix vi del quadre
Voleu dir que no s'ha liat amb Rossa Díaz? No, això de liat no vull dir res. Vox deia que el Partit Popular feia polítiques d'esquerres.
Jo no tenia il·lusió quan he sentit això. No esperava sentir-ho mai tu. Sí, però què et penses? Que no seguirà matxacant? Home, jo crec que justament aquell partit agafa vida al quadre perquè és algú que té força, té nom i que pot arreplegar segurament. Ara, possiblement el que es diu molts cops de l'esquerra, que és que hi ha molts partits perquè hi ha tants matisos i que sempre es divideix, pot passar ara també potser amb el Partit Popular, no? Vull dir, que aparegui un partit així.
No pot ser. Els de dretes no es divideixen tant. Però Vox pot atraure un sector que fins ara potser votava el PP. Sí, els més radicals. El Rubalcaba avui també el dia i diu que ja s'ha de dir tant que no, que pari. I què diu ell? El Rubalcaba també li ha donat peixet. També diu que no.
La setmana passada semblava que eren el patacot i la mandingueta. La setmana passada o l'altra? Les dues potser. Les dues setmanes. Tu dius patacot i mandingueta quin dia amb una altra cosa?
No queda bé. No, no queda bé. No, però vull dir... Diem-ne carniola. Bueno, carniola, que tu ets tan fina per mi. No, però és veritat, és que arriba un moment que jo no sé si tu em passa Vicenç, a la Palmira perquè està més a l'Aona, perquè té més contactes, es belluga amb una altra... Contactes jo? No, home, no contactes. Aviam, no...
Està ficada. Però té molta relació amb totes les forces d'aquí de Sant Just. Les forces vives. Però nosaltres que estem a la retaguardia, totes aquestes coses ens acollonen una miqueta. Un repte.
Ara, a cada xerrada, a cada cosa informativa d'aquestes, jo us faré memòria i hem d'anar, perquè en certa manera nosaltres aquí hem de fer una mica com de... Líders d'opinió, és el nom que se'ls dona, municipals.
Hem de demanar que escoltin el programa. A veure, aquí ens muntem amb clau d'humor, però això és molt seriós.
Però li posem una miqueta de la inconsciència. Una mica d'alegria perquè no sigui tan trist. No, de la inconsciència dels crius o de la gent gran, que ens hem tornat com crius i no volem veure les coses. Demano a la gent jove que estigui... No, no, que nosaltres ja els asseguillem, però que es posin ells a davant. Però això és estès a tot Espanya? Sí, sí, no, no, és estès a tot Espanya.
De fet fins i tot hi havia alcaldes del PP que s'havien posat en contra d'aquesta llei. Per això s'ha trigat tant a aprovar. Però això si és a tot Espanya es podria fer amb molta força. És que si sapiguéssim moure'ns podríem aconseguir moltes coses. Imagina't, trobem a la plaça que els tomàquets s'han augmentat dos euros o tres de cop. Si sapiguéssim fer-ho
15 dies sense tomàquets, es pot viure i dos mesos i tot. Però no ho sabem fer, perquè mentre puguem arribar a pagar-los rondinem per comprar tomàquets. És un exemple, oi? Però si ho sapguéssim fer... Però s'ha d'estar tan organitzat...
El que passa és que al final ho paga el pobre Pagès, el que cobra menys. El pobre Tomacaire, oi? Sí. Una anècdota per trencar una miqueta el tema aquest. A la Triunf amics meus van fer un sopar d'un restaurant on anava, d'un xoco que diuen que és d'aquells que es fan menjar ells i tot allà baix a Santa Maria del Mar.
els hi deixen la graella, dintre de coses d'aquestes. Allò que anava al local, el xoco es diu xoco. Hi va anar una gent que treballava amb mi. Una espècie de les planes. No, però dintre d'un local. Dintre d'un local. Cobert. Cobert. És com un bar d'aquests bascos, aquests que tenen les taules aquestes grans. Ah, sí. Bueno, vam fer un sopar que va ser una merdeta. Una merdeta. Malament, malament. No, espera, que ho explico bé.
Eren 40 persones. 15 eren amics del que l'organisava. I parents. O sigui que aquí ells no pagaven.
El nebot, la germana, tal. Ellos van haver de pagar als altres una cosa que els va costar 40 euros per persona. Ara vinc a l'anècdota que tu dius dels tomàquets. 40 euros per persona, res, una amanida i una carn a la braça. Van sortir d'allà tots cagant punyetes. Per 40 euros em vaig enrushar. Exacte. Allavòrens, un dels que va anar va dir l'altre dia, que és un italià,
Diu vosaltres, tots els esteu aquí criticant, no direu res a aquesta persona. Però jo quan el veig diré tio, ens has aixecat la camisa. Perquè jo l'hi diré, vosaltres no. Perquè treballeu amb ell, perquè teniu relació per la feina, callareu com putes. Perdó.
Estàs molt mal pagada. Jo me n'he estat de dir allò que volia dir i tu ho va. És que anar amb un xoc amb aquest preu és que per fi n'hi ha disbrats. I llavors aquest deia jo sí que ho diré, vosaltres no, però jo sí. Però com és que uns que no pagaven i ho van haver de pagar els altres? El preu el pagaven tots. Teòricament ho pagaven tots.
Teòricament. Però a l'hora de fer números, 41, 41, 41, 41. I tu res? I els altres no saben el que van pagar. Però sobrentent que una amanideta amb una costelleta a l'abraçada no val 40 euros, llavors com que hi havia la tieta, la germana, la tieta, la germana, la cosina, tot el rotllo, ja sobrentent que aquests no van pagar. Llavors la queixa ningú parla darrere però ningú es queixa. Això és el tema dels tomàquets.
No ens sabem organitzar. Algú hauria d'anar davant de la mateixa manera que hi ha hagut aquestes plataformes contra els desnonats.
i que de cop i volta es va crear aquest consens. A veure, esperem-se, tornant amb això d'aquesta llei, esperem-se a veure si aquesta campanya va agafant-se el sol, que jo crec que sí que agafarà el sol. Ai, esperem i que la gent... Però és clar, és que com que els de Barcelona
No es senten afectats. Barcelona, ni hospitalet, ni Sant Feliu, ni Sant Joan d'Espí, ni es pluga. Ni Cornellà. De la zona metropolitana, jo crec que Sant Just és un dels pocs que ho rep d'aquesta manera. Els altres no els eliminen. Estem voltats de gent?
Com que no està afectada ja t'apanyaràs. Això bé, amb allò que es va parlar que els ajuntaments petits es vien d'ajuntar. Sí, és la mateixa idea. Però els que es vien d'ajuntar són els que són molt petits. Jo estic d'acord. Però com ara és en just no pot fer res. Ni d'ajuntar-se. O no pot ser.
Jo estic d'acord que aquí es fan coses conjuntes. Estic molt d'acord amb això, però una altra cosa és perdre... L'intimitat. Imagina't que ens haguem d'ajuntar amb Castellbisbal.
Hi ha terreny al mig. Això ho pot fer el poble del costat. Si és el poble del costat que s'hi hagués esplugues, llavors què seríem? Sant Esplugues? O quin poble seríem? No pot ser això. Sant Just d'Esplugues? No, però l'altre dia, perquè se'ns està acabant aquí el temps. Esplugues de Desvern. Abans que la Carme n'està allà.
Un cop al mes l'alcalde de Sant Just va a les plugues televisió. Jo no l'he sentit. Potser encara no sé quan li toca. Una setmana va a pla d'alcalde, perquè l'altre dia el vam tindre com a vicepresident de Collserola. Una cosa és una cosa i l'altra l'altra. Però ell va un cop al mes.
té el mitjà a Esplugues Televisió, perquè ara es veu, es veu molt a la xarxa. Mira, estem voltats de Sant Joan, Esplugues, Sant Feliu, Cornallà, Sant Vicenç, Munts de Reí, tots aquests pobles no estan afectats? Per tant, encara que s'expliqui, vull dir, n'ha parlat l'alcalde allà. Igual que aquí n'ha parlat des de fa un any que està dient que la gent s'empedroni, etc. Però en el fons és el que diu la pala. Mira, si no es afecta tu directament,
En fi, acabem i tornem dilluns que ve amb més coses. Que vagi molt bé. Gràcies, Vicenç.
Conectem tot seguit en Catalunya Informació i tornem després a encara més coses. Catalunya Informació. Són les 12.
Catalunya és la comunitat on més diners es van deixar l'any passat als turistes estrangers. Es van gastar 14.000 milions d'euros, un 13,5% més que el 2012. Nova sessió al Parlament de la comissió que investiga la gestió de les caixes. Avui només hi declara un dels 12 citats, l'expresident de la comissió del mercat de valors. La resta ha declinat participar-hi. L'ecresponsable de l'organisme regulador assegura que la institució no podia prohibir la comercialització de preferents perquè la llei no ho permetia.
La ministra de Justícia d'Ukraine ha amenaçat de demanar l'estat d'excepció davant l'ofensiva opositora contra edificis públics. Els manifestants han ocupat diversos ministeris i les protestes s'han estès a nombroses ciutats del país amb batalles campals enmig del carrer.
es prepara per entrar a l'assetjada Homs a Síria mentre dones i nens podran en principi començar a abandonar avui mateix la ciutat. Són els primers acords de les converses de pau que es fan a Ginebra i que des d'avui abordaran la qüestió més delicada de la transició política. L'eurodiputat del PP Aleix Vidal Cuadras deixa el PP després de 30 anys de militància, o fa segons ell, per les deseminences que el separen amb Rajoy sobre el diagnòstic i les solucions a la crisi econòmica i territorial que té Espanya.
El duet francès Daft Punk s'imposa als Premis Gram i han aconseguit cinc premis, inclòsos el de Millon Registrament i Millo Disc, darrere el duet de Hip Hop, Maquil Mor i Ryan Lewis, amb quatre guardons. En esports del Barça guanya 3-0 al Màleg amb gols de Piqué, Pedro i Alexis i es manté líder a la Lliga, empatat a 54 punts amb l'Atlètic de Madrid. El soci blaugrana Jordi Casas retirarà avui la carilla contra Sandro Rossell pel Cas Neymar.
I pel que fa al dilluns a Solellat, fins al migdia hi haurà arruixats dispersos a les comarques del nord-est i a la tarda es tornarà a reactivar. Bufarà el vent de Mastral. En general, avui farà més fred. Passant dos minuts i mig de les dotze, bon dia. Catalunya Informació.
Comencem amb dades del que s'han gastat els turistes estrangers l'any passat aquí a Catalunya. De fet, és la comunitat catalana en què més diners s'han gastat aquests turistes. S'hi van deixar més de 14.000 milions d'euros, gairebé el 24% del total de l'Estat. La despesa dels estrangers ha crescut més d'un 13% a Catalunya en relació al 2012 i la despesa mitjana per turista un 5%. Els que més diners van gastar van ser els britànics seguits dels alemanys i els francesos.
L'ex president de la Comissió del Mercat de Valors entre els anys 2007 i 2012, Julio Segura, defensa que l'organisme regulador no té competències per prohibir la comercialització de les participacions preferents. Ho ha dit aquest matí al Parlament a la comissió que investiga la gestió de les caixes.
Segons Segura va ser la mateixa comissió del mercat de valors la que va proposar canvis normatius per augmentar la capacitat de control de la institució. A la comissió d'avui estaven citats tots els càrrecs, entre els quals el ministre d'Economia Luis B. Guindos, que no ha anat, diu que no està obligat a fer-ho. Un argument que també n'esgrimit la majoria dels altres convocats. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts us parla Andrea. La robòtica aplicada a les necessitats de les persones amb problemes físics serà el tema de la conferència que Lícia Casals impartirà dimecres a Sant Just. Casals, enginyera industrial informàtica, parlarà de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial, una ponència organitzada per a l'aula d'extensió universitària per a la gent gran del Barç Llobregat.
La neurorobòtica és un camp de la biotecnologia en què es va avançar en dia a dia. Segons Alicia Casals, gràcies a la neurorobòtica els usuaris podran controlar més fàcilment les màquines que presten un servei assistencial, per exemple, a les persones que tenen problemes de mobilitat. Aquesta conferència tindrà lloc dimecres a les 6 de la tarda a la vagoneta.
Més qüestions per aquesta setmana. Aquest divendres s'inaugura l'exposició d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufas, el celler de Can Gynastà. Vilarrufas va morir fa 3 anys, als 86 anys, i ara la sala de Can Gynastà acollirà un recull dels retaules més rellevants de l'artista, que va tenir un paper molt important en l'art contemporani català. L'exposició porta per títol retaules d'ahir i d'avui, i s'inaugurarà aquest divendres a les 7 de la tarda. Es podrà visitar el celler de Can Gynastà fins al dia 16 de març.
I acabem recordant-vos que aquesta tarda es farà un taller per aprendre a fer compost casolà amb els residus que tenim a casa i al jardí. Es proporcionarà un compostador de jardí i assessorament tècnic permanent. El taller tindrà lloc al Centre Cívic Joan Maragall a dos quarts de set de la tarda i cal fer inscripció prèvia per participar-hi. S'ha de fer el mateix equipament. Podeu demanar més informació trucant al telèfon del centre cívic 93 470 03 30.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora, més ampliada, al Sant Just Notícies, edició migdia, i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Don't you know talking about a revolution sounds like a whisper? Don't you know talking about a revolution sounds like a whisper?
Criant at the doorsteps of those armies of salvation. Wasting time in the young floor of my lines. Sitting around waiting for a promotion. Don't you know? Talking about a revolution. Sounds. Listen. Who are people gonna rise up to get their share?
Who are people gonna write up and take what's there? Doctor, no, you better run, run, run, run, run, run, run, run, run, run, run. Oh, I said you better run, run, run, run, run, run, run, run, run, run. Yes, finally the tables are starting to turn.
Talking about a revolution. It's finally the day we are starting to turn. Talking about a revolution. Talking about a revolution. While they're standing in the welfare lines. Crying to those of us on the east of Slovenia. Wasting time in the unemployment lines. Sitting around.
Waiting for a promotion Don't you know? Talking about a revolution Sounds like a whisper And finally the tables are starting to turn Talking about a revolution Yes, finally the tables are starting to turn Talking about a revolution Talking about a revolution
I'm talking about a revolution.
Passen 9 minuts de les 12. Saludem ara la Maria Quintana. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Per parlar d'actualitat de Center d'Estudis i Instituts. Com sempre, comencem repassant no només el que fareu, sinó sobretot si venim d'un cap de setmana com aquest, que vas a fer aquest itinerari dissabte per recordar que feia 75 anys que havien entrat les tropes franquistes.
Ens vam trobar donant les gràcies a tota la gent que va respondre a la convocatòria perquè vam ser una cinquanta persones. Ens vam trobar aquí a la plaça dels estudis vells. Vam anar fins on hi ha el joc juvenívols que és entre Miquel Reberte i Avingut d'Indústria perquè de fet l'aventura començava allà d'alguna manera.
que és on el Joan Barrera, que fa una setmana i mitja que es va morir, fa dues setmanes que es va morir, era un noi de 15 anys i va trobar les tropes que entraven i li van dir per anar a Sant Pere Martí si els podia guiar. I llavors era l'itinerari que va fer en Joan amb aquesta tropa. El que nosaltres vam fer va ser
anar a peu fins aquí als Jocs Joveníbles i parlar d'això. Llavors vam anar a peu, fins a dalt a les voltes de Can Ginestar amb el carrer Bona Vista i el carrer que va a la Creu del Pedró, Santa Gemma, em sembla que és aquella, no me'n recordo quin és, i allà també es va explicar una sèrie de fets que es van produir allà. D'allà vam agafar els cotxes fins a la Creu del Pedró.
i a la Creu del Pedró es va acabar d'explicar també uns altres fets i després vam anar també amb els cotxes fins a la plaça Mireia i allà vam acabar de fer la visita. També s'ha documentat amb fotografies que duia en Francesc Riera, ens les va ensenyar de moments puntuals o de persones que van formar part d'aquestes
per entendre-ho una mica millor. I després també fotografies que posàvem en el lloc on érem i vèiem la diferència que hi ha d'ara en aquell moment. A mi em va frapar molt al final, quan estàvem allà a la plaça Mireia, que ja quasi era fosc.
I tan veiem la torre de comunicacions de Sant Pere Màrtir com venia una boira i ho tapava i ens explicava que era aquesta hora i més o menys aquesta llum. I el que es va produir, dels trets, anècdotes dels nanos que eren petits i que anaven a jugar per allà i es trobaven els morts i tothom. Ens va ensenyar metralla que ell havia recollit de la muntanya.
que havia recollit unes 600 peces de metralla, no les va dur totes. Després ens va ensenyar aquí baix, quan estàvem al Joc Jovenívols, ens va ensenyar un tros d'un obús que havia caigut aquí. I és clar, aquestes coses i en aquell moment...
com si vinguéssim a veure. Sí, et quedes molt tocat perquè t'explica i per qui hi havia això i per qui van baixar aquests i per qui va passar aquesta altra i és clar, és mare de Déu tu, això que és teu, que l'has vist amb pau i tranquil·litat i que t'expliquin tot això. I no fa tant, no? I fa 75 anys. I diu que a més a més el Nal a 8 també va sortir anunciat com un dels actes que es feia a tot Catalunya, va sortir anunciat aquest.
També hem de dir, i no vull dir noms, que es va fer una cosa similar a un poble bastant vellí que té molts, molts habitants i eren deu persones. Una llàstima doncs. Nosaltres érem cinquanta. Una llàstima d'aquell poble. En sap greu per aquell poble perquè això vol dir que gràcies a Déu tenim resposta.
perquè la gent s'interessa, la gent pregunta, la gent a la passejada preguntava coses. I també què va passar als ponts de Molins del Rei, què va passar aquí i va passar allà. El pont d'Esplugues, que ahir... Sí, el francès d'Esplugues va ser el final. Quan van baixar les tropes que estaven aquí, l'esquivi Vall Vidreira, també van pujar de Cornellà, els van encarcar tots. Tot això ens ho va explicar el francès, molt ben explicat.
i te'n dónes compte que el que van passar els nostres avis, els nostres pares, i dius que ens toca una mica de llibertat i de pau i que ens deixin viure. És un bon moment per fer memòria, tenint en compte que fa 75 anys com estem, i que és una data amb prou distància, però encara amb testimonis mius per ser-ne més conscients. Jo que soc més jove, hi ha moltes coses que no sé.
Algunes es van amagant, però ara comença a ser un bon moment per explicar què va passar. Hi ha coses que, per exemple, veus aquestes persones que han viscut aquests fets, que ara ja són grans, però que els has vist molts anys, i mai t'havies imaginat
que aquella persona el van aturar uns a les tropes franquistes per dir-li companyes. No ens ho explicava aquesta persona. No anava explicant aquestes coses. T'adones que la vida que han viscut molts dels teus conveïns són molt emocionants i han format part de la història del nostre poble. Que no només venir, dormir, menjar i marxar.
sinó que hi havia fets puntuals importants al poble que aquesta gent van ser testimonis i protagonistes. I això és molt interessant. I després també recordar que aquesta setmana, divendres, tenim l'Assemblea General
L'Olga ho deixa perquè no pot continuar l'Olga.
Això no vol dir que la persona que no sigui de Junta no hagi de treballar. Hi ha molta gent que no és de Junta però que fa molta feina. Vull dir que nosaltres sempre diem a la Junta som una gent que ens hem de reunir per tirar endavant una sèrie de coses concretes però que la feina d'investigació, la feina que fa el centre la podem fer tots. La podem fer tots. Exacte.
Doncs enhorabona per com va anar aquesta acta de dissabte, que també és fruit de tot plegat, i dilluns que ve parlem de com ha anat aquesta Assemblea. A quina hora és l'Assemblea? A les 7. Ara no ho tinc aquí davant perquè jo diria que és a les 7, però em sembla que sí, que no m'equivoco. Perfecte, Maria. Doncs moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Bona setmana.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just amb un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
Ara passen dos minuts d'un quart d'una del migdia. I parlem de la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya, que ha superat les expectatives. En una setmana s'han fet 6.600 donacions de sang als principals hospitals catalans i ara les reserves es troben en 7 dies, que és un nivell considerat normal. En parlem aquesta hora amb la Gala Cortel, que és responsable de promoció del banc de sang i teixits. Molt bon dia, Gala. Hola, molt bon dia.
és la primera que es feia en aquest conjunt de tot el país, i esteu contents amb tot plegat, no? Sí, la veritat és que estem molt contents. La veritat és que ha sigut un èxit de participació, ha sigut un èxit d'ambient, a més a més, és a dir, allà de tota la setmana, i no hem d'oblidar que ha sigut un èxit gràcies a la solidaritat de totes aquestes persones, d'aquestes 10.000 persones
637 persones que al llarg de la setmana han fet possible fer aquestes 1.600 donacions de mes. Per tant, realment, l'agraïment a tots aquests donants que ho han fet possible i a totes i a cada una d'aquestes comunicacions i de tots els comentaris i missatges, també a través de les xarxes socials. Clar, una mica la particularitat d'aquest marató era que es feia tota aquesta difusió important a través de Twitter, Facebook i tot plegat, no?
Exacte, no podem oblidar mai els canals tradicionals que tenim per comunicar-ho a la societat, com sou tots els mitjans de comunicació i les nostres convocatòries als donants, però és cert que a través de les noves tecnologies les hem d'utilitzar sobretot per arribar també a una franja d'edat que a vegades ens costa o no hem sabut arribar i donar la informació com ha estat en el Twitter i el Facebook que han fet possible que molts d'aquests nous donants
que a més a més ha augmentat amb la mitjana del banc de sang, doncs siguin precisament aquesta franja jove que per a nosaltres també és molt important perquè continuïn i facin aquesta continuïtat amb aquesta acció tan solidària i tan necessària. Una dada que m'ha sorprès d'aquesta primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya és que un 20% de tothom que hi ha col·laborat són donants nous. És important, això, no? És importantíssim, perquè penseu que la beta és que la donació de sang al final és
un grup de persones, 200.000 persones que fan que al llarg de tot l'any donin sang perquè tots els hospitals tinguin tots els components que necessiten. La mitja nostra més o menys és un 14% de nous donants l'any i amb aquesta marató aquesta xifra augmenta pràcticament el 20%. I a més a més quan ho segmentes o veus, aquests grups
d'edat s'acosten aquestes edats més joves, que realment és interessant. Per tant, moltes vegades, nosaltres ho diem, moltes vegades no és que els joves no participin, sinó que moltes vegades no estem utilitzant, precisament, els canals com aquests. És una bona manera de saber-ho captar, de ser conscients que és una bona font de transmissió d'aquest missatge.
Exacte, és important i nosaltres estem contents, sobretot estem contents, per aquestes més de 100.000 concentrats que tenim de components aquí, en el banc de sang, per poder distribuir a tots i a cadascun dels hospitals, sense oblidar mai que cada dia es fan aquest servei a les clíniques i hospitals. Per tant, cada dia també es necessiten. I per tant, també és veritat que nosaltres hem de seguir avisant de la ciutadania
de no deixar de donar sang perquè cada un d'aquests components també té una caducitat. Per tant, hem de seguir al llarg de l'any, però sí que és veritat, recuperats d'uns nivells que per a nosaltres, després de les festes i de les malalties i tot, eren realment complicats. És el moment més crític després de l'any, després de l'estiu? Sí, la veritat és que són aquests dos els moments més crítics pel que diem, perquè la normalitat no existeix,
i aleshores van baixant aquestes reserves en funció de les donacions que van entrant dia a dia. I si a més et complica per la climatologia, per altres problemes, tens una situació complicada que necessites d'accions com aquesta perquè en pocs dies tornis a tenir les neveres preparades per poder distribuir tot i cada una dels components que necessites.
No sé si teniu previst fer algun altre tipus de marató d'aquest estil aquest any. És a dir, que sigui una cosa anual o fer-ne alguna altra al llarg de l'any? Bé, la veritat és que nosaltres tenim al llarg de l'any diferents municipis que ja per tradició des de fa 11 anys. Tenim entre 50 i 60 maratons en el municipi. És a dir, són campanyes especials perquè activem tot el teixit social, perquè posem més mitjans, perquè l'horari és molt més ampli i aquí anem recorrent també
i també a Catalunya a través d'aquest programa de maratons amb aquesta cinquantena de maratons. Possiblement aquest marató 2.0 Catalunya serà un altre cop de cada any vinent, però sí que fer altres accions, fer altres campanyes, sí que és important. I també amb èpoques complicades o també per arribar
i que no s'hagin d'explicar.
més del dia a dia no acabem de donar el missatge. De moment recordem que s'han superat aquestes expectatives almenys que aquí s'enjusta el banc de sang i teixits passa pel municipi cada tres mesos aproximadament. De fet va ser-hi també fa una mica més d'una setmana i que anirem parlant a mesura que hi hagi altres campanyes d'aquest estil. Avui hem volgut parlar amb la Carla Cortel responsable de promoció del banc de sang i teixits
arran de l'èxit d'aquesta primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya. Moltes gràcies, Galà. Moltes gràcies a vosaltres i també, com heu ben dit, totes aquestes campanyes que estaven sumades a la marató també han fet possible aquest nombre, aquesta xifra, també superada, perquè totes les campanyes també s'han sumat a aquesta gran marató. Per tant, des d'aquí dono les gràcies a tots els donants, a les donants de Sant Just i en general als mitjans de comunicació
a tota la ciutadania per totes les accions que s'han fet. Moltes gràcies i fins aviat. Que vagi molt bé. Gràcies. Adéu.
6 minuts i dos quarts d'una de migdia, de seguida parlem d'economia.
i amb aquesta sintonia el que fem és saludar el Manel Ripoll. Molt bon dia Manel, què tal? Hola, bon dia Carme. En aquest apartat d'aquestes càpsules, aquestes píndoles econòmiques, avui ens planteges si es pot compensar el dèficit de la balança fiscal amb un superàvit comercial. Avui parlem
de termes majors, ja en aquesta primera pregunta trobem uns quants conceptes econòmics. Més que res és perquè ara fa uns dies sobretot des que es va dir que es faria la visita que s'ha fet aquest cap de setmana vam fer una convenció del PP aquí a Catalunya de tot el PP a nivell espanyol a Catalunya i ja van sortir algunes veus des de la Generalitat que deien si aprofitarien per publicar les balances fiscals d'enguany o encara no les tenien totes preparades
al govern central a través del ministre Montoro, va dir que ja ho publicarien quan creguessin convenient, doncs més que res per comentar el concepte sobretot del que és la balança fiscal i aprofitant que expliquem aquest concepte, explicar un concepte
al costat, que és el del superàvit comercial, perquè certa gent, i sobretot des d'Espanya, s'intenta, entre cometes, menospreciar el dèficit aquest de la valença fiscal tot dient que com que hi ha superàvit comercial, una cosa ja compensa l'altra. Avui explicarem aquests dos conceptes i si realment es poden compensar entre ells o no tenen res a veure.
Comencem pel dèficit fiscal. El dèficit fiscal el definiríem com la diferència entre els impostos que paguen els catalans i els diners que el govern espanyol acaba gastant a Catalunya.
amb tema d'infraestructures o amb els diners que transfereix per pagar la sanitat, l'educació, totes aquestes coses. Llavors, entre una cosa i l'altra, entre aquests impostos que els catalans paguem i se'n van al govern central i el que el govern central et retorna a través d'inversions o a través de transferència de diners,
és el que es coneix com a dèficit o superàvit si fos al revés fiscal. En aquest cas la diferència és negativa pel que fa el que Catalunya porta a Espanya i li retornen i està calculat que més o menys
estan d'uns 16.000 milions d'euros. Aquest és el primer concepte que hem de tenir clar. Aquest dèficit fiscal, que de fet l'hem sentit més vegades. Sí, sobretot quan es demana el tema aquest que es publiquin les balances fiscals.
perquè es vegi aquest flux de diners, i que aquest flux de diners es vegi com va d'una banda i torna de l'altra. És una cosa relativament nova que es va fer publicar als bancs fiscals. Antigament no es publicaven i sí que hi havia estudis que deien més o menys el que podia ser aquesta diferència, però no es publicaven i ara des de fa uns anys sí que es va publicant i és una mica més transparent que costuma sempre publicar-se en un any de retras o una cosa així.
I llavors tenim definit aquest concepte, anem cap al següent que és aquest superàvit comercial. Exacte, el superàvit comercial el definiríem com la diferència entre el que els catalans venen a Espanya i el que els espanyols venen a Catalunya. Aquesta diferència són uns diners que són aquest resultat del que estem comentant, del que els catalans
han venut a Espanya i el que els espanyols venen a Catalunya. Això genera una diferència. Està calculat, més o menys, que en el cas català és positiu, torna uns 20.000 milions d'euros. O sigui que el que els catalans han venut a Espanya és superior al que els espanyols venen als catalans. Lligat amb... Ah, val. Per tant, no és una cosa d'exportació, sinó en relació entre uns i altres. Exacte. Si fossin dos països diferents, sí que estaries exportant i important,
El tractar-se del mateix país no és tan així, però sí que seria la idea aquesta del que Catalunya exporta a Espanya i el que importa de l'estat espanyol.
El problema que hi ha un cop definits aquests dos conceptes i veient que en el cas fiscal és negatiu i per tant hi ha un dèficit i que en el cas comercial és positiu i hi ha un superhàbit, hi ha certs analistes que agafen una magnitud i l'altra i diuen que una es compensa amb l'altra.
El problema de fer això és que en primer lloc aquestes dues magnituds no són comparables entre si, i això és important, mentre que el dèficit fiscal són diners que Catalunya envia cap a Espanya a canvi de res, no hi ha una contraprestació immediata,
perquè el govern central decideix que una part d'aquests impostos que has pagat et farà unes carreteres o te'ls donarà perquè puguis pagar educació, sanitat o el que cregui convenient, d'acord? Però en principi quan tu els envies cap al govern central no hi ha una retroactivitat al moment, d'acord? És després en funció del que es decideix o si hi ha una negociació bilateral, el que es decideixi en aquell
en aquell moment. D'acord. Per contra, amb el tema del superàvit comercial, aquí són diners que van d'Espanya cap a Catalunya, però perquè a Catalunya, a canvi, li estan enviant uns productes. Hi ha una contraprestació immediata que en principi compensa aquest saldo positiu, i això és fàcil d'entendre. Si els catalans venen productes a Espanya,
Els espanyols els compren perquè consideren que aquests productes tenen aquest valor que han decidit pagar-ne. En principi és una qüestió de la llei de mercat. En principi tu estàs enviant aquests productes cap a Espanya, ells reben aquests productes amb valor a Espanya i ells t'envien els diners que costen aquests productes. Per tant, aquest saldo positiu
24.000 milions d'euros que podem estar parlant, queda compensat entre ell perquè els diners van d'una banda a l'altra i cap a l'altra banda va el valor d'aquests productes. Un cop queden compensats aquests dos fluxes de diners encara ens queda pendent aquests 16.000 milions d'euros que dèiem que van d'una banda cap a l'altra
i cada l'altre et retorna no el valor exacte, o sigui, no ho són. Tu pagues x milions d'euros i els envies cap al Govern central i al Govern central tu retorna tot amb infraestructures. No és així perquè hem vist abans que hi ha aquest dèficit de 16.000 milions d'euros. Que s'hauria de retornar en algun d'aquests formats, o no és obligatori. No, perquè tu pagues la caixa cúmode de l'Estat i després l'Estat decideix quina para et retorna.
I per això genera aquest dèficit. En canvi, el de la balança comercial... No depèn de l'Estat, no? No depèn de l'Estat i aquest superhàbit es calcula fent... no trampa, però es calcula dient, clar, el que tu vens a Espanya no és el mateix que els espanyols et venen a tu. Depèn del que Catalunya ha de comprar de la resta d'Espanya o del que Espanya ha de comprar del que es produeix a Catalunya.
D'alguna manera són conceptes que tampoc haurien de comparar-se directament perquè fan referència a coses diferents. Com que hi ha gent que a vegades els fa servir per comparar-los entre ells, el que és important és deixar clar el tema aquest. Aquest superhàbit comercial es compensa directament entre ells amb el que hem comentat que els diners van cap a una banda i el valor dels productes va cap a l'altra.
En canvi, el tema fiscal no funciona així perquè t'envies els diners cap allà i des d'allà es decideix quina part d'aquest diners que has pagat et tornen. No et torna exactament la mateixa quantitat amb valor d'un producte com en el cas anterior. I per això aquesta comparació és errònia i no s'ha de fer servir per justificar una cosa o l'altra.
haurien de tenir en compte aquestes dues qüestions. Jo crec que està bé perquè de vegades de tant en tant apareixen aquests conceptes, com que no els acostumem a dominar, que és cosa que ens passa molts cops amb clau econòmica, potser barregem coses, que és a dir, una cosa està clara que el defici fiscal implica aquesta xifra que ens dius ara, i que l'altra qüestió segurament va lligada també a com funcionin el mercat aquell any, no? Exacte, com funcioni el mercat aquell any i depenent del que s'hagi venut més un producte cap a una banda o cap a l'altra, exacte.
Molt bé Manel, doncs déu-n'hi-do, avui comença la setmana forja amb un d'aquests temes relacionats amb l'economia i també molt present, molt d'actualitat. Moltes gràcies Manel, tornem la setmana que ve amb més qüestions. Que vagi molt bé, bon dia.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a ràdio d'Es Bern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
Com portes els propòsits d'any nou? Bé, però això de fer esport encara em costa una mica. Això és perquè encara no has provat el Club Ciutat Diagonal. En plena muntanya de coll serola, t'ofereix el millor que li pots demanar al club. Aire pur. Hi pots fer de tot. Tenis, squash, golf, yoga, spinning... Si el teu repte és aprendre a jugar a pàdel o iniciar-te en pilates, et regalen dues classes amb un professor.
Però jo el que vull és posar-me en forma. Cap problema. El Club Ciutat Diagonal t'ofereixen un pla d'entrenament personalitzat segons els teus objectius. I si t'inscrius ara, et fan un 50% de descompte en la matrícula. I on em puc informar? Només has de trucar al 93 473 9671. Club Ciutat Diagonal. Per seguir l'actualitat del Baix Vilobregat, informatiucomercal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mop. Informatiucomarcal.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema.
I ara és moment de parlar d'astronomia, com sempre, per això saludem l'Oriol Rigat, que el tenim a l'altra cançó del telèfon. Molt bon dia, Oriol. Hola, molt bon dia. Avui, per parlar d'una pel·lícula que, si et sembla, podem sentir una mica, si més no, de fons, com és el tràiler, per si... posar-nos una mica en situació de tot plegat, eh?, una pel·lícula, doncs, evidentment, relacionada amb l'espai. ¡Explorer! ¡Explorer! ¡Explorer! ¡Explorer!
Bé, serà que tenim algunes dificultats per sentir aquest tràiler, però en tot cas avui ens vols parlar de la pel·lícula Gravity, Oriol. Sí, sí, la pel·lícula Gravity és una d'aquestes que potser qui pugui haver vist el tràiler ha vist que és una pel·lícula situada a l'espai, a un espai molt realístic, és a dir, a l'espai que podríem tenir avui mateix això amb l'estat internacional, i una sèrie de peripècies que els hi passen.
L'altre dia, després de molts dies, em va agradar anar al cinema perquè hi hagués poca gent, vaig anar-hi, encara la feia, vaig anar a una sessió d'aquestes en 3D, i vaig poder veure la pel·lícula Gravity, què és el que aportava. Una mica tard, després que la vam presentar a finals de desembre, o una cosa així, gairebé el temps que ha passat,
però encara la podem trobar en el cinema. Crec que ha tingut alguna nominació als Òscars i això fa que aquest tipus de pel·lícules encara es mantinguin cartellera uns dies més. Aviam, digues, digues. Dic que a més a més és una de les que té bastantes nominacions de cara als Òscars, també. Vull dir que suposo que tindrem temps per veure-la encara. Sí, sí, suposo que és això, que no falta gaire per fer els Òscars i si podem aguantar una mica més de sessions, la brigada és quan hi vegin allò i evident 5 persones a la sala,
No crec que ho pugui aguantar gaire, però si encara la fem, intentem veure si hi ha algú que vingui d'algú i no ens la pugui mirar. De les maneres, explicarem què va. És a dir, no la destriparem ni explicarem el final ni tot el que passa, però sí... abans entrem, perquè la gent no esperi coses que realment no passen a la pel·lícula. Bueno... O a tu et va agradar, per això, Oriol?
Sí, sí, sí, a mi em va agradar. Potser l'hauria preferit una mica millor, però no està malament, la Sandra Bullock ho fa molt bé. El George Clooney també, que són els dos únics actors que apareixen a la pel·lícula, perquè d'altres estan amb distància, bàsicament són veus, o sigui que... Bàsicament la pel·lícula està centrada en ells dos i en la Sandra Bullock, que és la protagonista principal. Sí, sí, sí, em va agradar, és una pel·lícula d'acció.
bastant impossible, però bueno, diguéssim, hipotètica, l'espai, i per tant, el que sí que em va agradar és que molts dels detalls que realment passen a l'espai, i que són pocs espectaculars, diguéssim, de cara a una pel·lícula de ciència-ficció, es respecten. I això doncs fa que sigui una pel·lícula, després, diguem-s'hi, de 2001 i de Polo 13, de les poques que, diguéssim, et deien aquell bon regust de boca dient,
Això és el més semblant al que ens podem trobar a l'espai. O sigui que és com realista, no? Com si diguéssim? Sí, sí, sí. És a dir, en principi, tot el que hi ha a sò no n'hi ha gaire. Quan n'hi ha, doncs està, diguéssim, així com a mortiguata, com si ho sentíssim des d'aquí als cascos, des d'aquí als tratges o dins del nau. Els moviments estan molt ben lograts. És a dir, els moviments a l'espai són aquests que són...
Si ningú impedeix, un objecte es mou infinitament amb aquella velocitat. Per tant, és molt difícil corregir-te i girar-te. No és com la terra que tenim, la gravetat i l'aire, que ens permet modificar algun tipus de trajectòria. Bueno, no explicarem res que no hagi sortit en el tràiler. S'ha anat parlant. A més, fa uns quants mesos ja no en tindríem delicte, si en parlem.
No, no, no. Passem directament al que deia al tràiler. En principi, tot es basa en una cosa que se'n diu la síndrome de Kessel. La síndrome de Kessel, aquí ve donada per un accident, no un accident, els russos, sempre ha d'haver-hi un dolent, en aquest cas són els russos, destrueixen un satèl·lit seu, normalment és vell,
sense utilitat, amb un missil. Això ha passat. És a dir, d'aquest tipus d'experiments s'han fet. I no només els rufus, sinó també els americans. És a dir, aquest és un tipus de guerra de l'espai on avions envien missils contra satèl·lits, satèl·lits de comunicació, de reconeixement, o fins i tot en el futur, com diria la famosa guerra de les galàxies del Reagan, satèl·lits que poguessin tenir armes nucleares.
Això s'ha fet, tant real com la vida mateixa. S'ha destruït. I què passa quan es destruïa un satèl·lit a l'òrbita? Normalment hi ha una explosió i hi ha milers, per no dir milions, de trossets de satèl·lits escampades per la zona on ell està agafant l'òrbita.
que va de pol a pol, per exemple, doncs aquesta mateixa òrbita no desapareix. Tots els trossets que s'han anat trencant seguiran fent aquesta òrbita, en principi, infinitament, a no ser que per la petita gravetat o fregament amb l'atmosfera vagin reentrant mica en mica a l'atmosfera. Què passa amb això?
crossets realment no es queden amb 10 metres de distància sinó que realment queden repartits en quilòmetres, pot ser que petits trossos, un cargol petitet, la majoritat que van, perquè normalment per estar a aquelles òrbites van més o menys uns 8 km per segon, un petit cargol pot foradar de punta a punta un satèl·lit.
Si no, no fa mal bé. Si la travessa pot deixar de funcionar, tens un altre satèl·lit gros que no funciona. Si aquests milers de trossets es carreguen uns quants satèlits que deixen de tenir control, poden xocar entre ells. I si xoquen entre ells, tornen a fer més trossets i més... Això és el que se'n diu les escombraries especials, que fan perilloses. I el síndrome de Kessel és que aquests trossets
hi hagi un moment que faci impossible utilitzar aquest tipus d'òrbites baixes. És a dir, hi ha tants trossets que enviïs el que enviïs, queda desintegrat, foradat, trencat. I, per tant, és el que passa a la pel·lícula, que hi ha aquest accident, de mica en mica es van fent malbé més satèl·lits de comunicacions, perden les comunicacions, i ells, on estan treballant, venen tots aquests trossos i ho destrossen tot. Bàsicament, com han de sobreviure aquests astronautes
que han quedat sense nau per poder tornar. Estaven arreglant el Hubble. I el transbordador espacial ha quedat trencat, per tant, no poden tornar. En principis, astronautes que ven dintre moren. Aquesta és la situació. Com ho fan per poder tornar a la Terra Sans i a Sàlvis? Bueno, aquí passen les quantes peripècies, que no les detallarem, perquè és pràcticament tota la pel·lícula. Però, bueno, jo...
Hi ha coses que no estan bé, diguéssim, hi ha coses que... Que no estan bé vols dir que no són realistes o...? Sí, que bueno, diguéssim que són impossibles, hi ha alguna cosa que és impossible. Però, bueno, com que entra dintre la trama dramàtica, doncs, es perdona. Bàsicament, tampoc fem mal bé la pel·lícula, però la cosa que és pitjor és que ells estan arreglant el Hubble, se suposa que està en aquesta orbita baixa, quan el Hubble està a 600 quilòmetres d'alçada.
i normalment la ISS està a uns 400 quilòmetres. Encara que l'hagin ampliat 200 quilòmetres de l'espai, és molt de distància, i encara en grandim el diàmetre de la circunferència de la Terra, perquè estem 400 quilòmetres més lluny, doncs les distàncies són enormes. Llavors, el que fa impossible, a més a més, les òrbites són de diferent inclinació, i això no és fàcil de corregir, per no dir que és impossible,
amb les nous que tenim avui en dia, que no tenim. Vull dir, no són nous de ciència-ficció que poden anar esquivant esteroides, sinó que són molt limitades, i, per tant, que quan s'envien a l'espai tenen unes òrbites i unes funcions determinades. Per tant, diguéssim que quan es van a protegir a l'estació internacional, diguéssim que això és com impossible, quasi, no? Apa, diguéssim que es pot. Doncs, realment, tota l'acció que més o menys continua
És bastant creïble, segueix tenint alguns errors que no venen al cas. Però en general, la pel·lícula, doncs sí, és trepidant. A més, queda d'alls encara més reals i realístics del tot. Hi ha un moment que està, abans d'encendre una nau, consulta uns... uns... prospectes o instruccions que estan a les nau russes, que les americanes també, que estan fetes de paper. Les han de consultar abans d'apretar qualsevol rotor, perquè aquest pot passar.
Aquest moment és molt realístic. De vegades s'agraeix, perquè estem acostumats a que tot és ràpid i funciona a la primera, i, en canvi, aquestes nau s'han de posar en marxa, no és una cosa automàtica. I què més? Ah, sí, mira, quan està a l'estació internacional hi ha un incendi. Clar, hi ha un incendi que és lògic, allà sí que... És el que tenen els americans.
Els efectes especials, no? Sí, no sé per què tot ha de quedar destrossat. Però bueno, estem dintre de la ISS i com que ja ha tingut molts impactes, és a dir, ja ha passat una onada d'aquestes restes de satèl·lit, doncs ha quedat molt malmesa i es genera un incendi, un corcircuit, el que sigui, genera un incendi. Bueno, aquí la pel·lícula de l'incendi és catastròfic i ha de sortir corrent, la pobra noia.
No pot ni apagar amb un extintor. I la pregunta que moltes vegades fa és com s'apaga un incendi en gravetat zero? Aviam, en principi hauria de ser més fàcil que la Terra. Per una senzilla raó, com que no hi ha gravetat i no hi ha moviments d'aires, l'aire calent no va cap amunt. És a dir, no hi ha conveccions d'aires.
el foc queda encostrat a si mateix i, bàsicament, sense fer res s'hauria de pagar. Hauria de ser com quan tenim una estelma i la tanquem amb un got. Com que l'aire no es mou, acaba consumint tot l'oxigen i s'apaga per si sol. El problema... Hi ha hagut incendis a l'espai, sobretot a les estacions russes, tenen molta més experiència, també tenen molta més experiència en tenir estacions,
Va ser un incendi important, però el problema no és el foc, sinó la flama. Normalment no generen flama perquè la flama consumeix bastant d'oxigen, sinó que es va fer amb fum. És d'aquest tipus de foc tipus brasa. Va cremant, va fent fum, però tampoc fa molta flama. I el problema principal és el fum i el consum d'oxigen que pugui fer,
de monòxid de carboni que es genera en un espai molt petit. I, per tant, el van poder apagar, perquè no hi va haver cap problema. El problema va ser que van haver d'estar quasi dos dies vivint allà a l'estació internacional amb màscares, perquè el fum feia impossible que pogués fer moure per dintre l'estació, i a part, els petits filtres que hi ha per un sistema vital de dues persones, doncs fa que quedi molt minvat,
i trigui molts dies a poder xupar tot aquest monòxid de carboni, tot aquest petit fum, són petites partícules de fum que hi ha, i això és el que bàsicament és més difícil. No es fa una combustió espontània. Això, un esclient molt greu sí que va passar a la càpsula Apollo 1, era una càpsula de prova, i allà el problema és que tota l'atmosfera de dins de la càpsula era d'oxigen pur.
i va haver-hi un petit curt circuit i allò es va cremar fent que tres astronautes morissin en aquesta missió. De partida, llavors, les atmosferes no són d'oxigen pur, per tant, l'oxigen no és la part principal, no la necessitem, en principi, perquè a la Terra l'oxigen només és el 21%, tot el que altres n'hi troben. No necessitem tenir oxigen pur per estar a l'espai,
perquè és molt inflamable, així ho reduïm. Molts dels components s'han anat fent com més ignífugs millor perquè no hi hagi cap problema. No és pel que he explicat, no és per l'aflamenci, perquè s'acaba pagant-hi de sola, sinó pel fum i pel consum d'aquest poquet d'oxigen que tenen els astronautes. Tenen extintors, n'hi ha. Són uns extintors d'espuma, una espuma de nitrògen, que si es tira a sobre,
Consumeix tot, acaba traient tot l'oxigen i, si s'apaga, doncs també és una espuma. No són extintors com els que surten a la pel·lícula, que són més que un extintor, són unes mànegues d'aire comprimida de pastilla que, per una acció posterior, els faran servir tipo Wall-E. Saps? A veure la pel·lícula Wall-E, que va volant per l'espai. Això, en principi, no seria, perquè aquí el que tenim és uns extintors, pràcticament, que tenen una espuma, a poca pressió, perquè tampoc no... Perquè sí que és veritat el que li passa a ella
i no estem agafats enlloc. Els moviments amb gravetat zero estan molt ben fets. És d'agrair que una pel·lícula d'aquest tipus s'hagi pogut dur a terme,
No tan pel Sandra Bullock, sinó per al George Clooney.
un destornat de l'espai, doncs ni ho notaràs. Vull dir que la gent no es pensi què trobarem. Però que fins i tot algú com tu li convenci vol dir que està bastant ben fet o amb un punt de cura, no? Tot plegat. Sí, sí, sí. Vull dir, aviam, sent conscients del que et pots trobar, doncs, bueno, clar, és que nosaltres hem vist pel·lícules tipus, què era aquella, Armageddon i Deep Space, que eren naus que anaven a saber la terra d'un meteorito, bueno, que allà s'assabentava la pinxa, que és massa.
I tot així ho passes bé, perquè és una pel·lícula d'acció i de ciència-ficció. Aquesta és una pel·lícula de ciència-ficció posada realísticament, que és un perill, perquè una cosa principal és que l'espai no es transmet el so. Un dia podríem parlar-ne, perquè realment això no es pot tritar. Hi ha un so molt agut que genera els grans negres, que es pot detectar, però nosaltres no ho podem sentir.
perquè el buit és molt buit, és a dir, que quasi no hi ha àtoms, poquets, alguns es transmet, però, en principi, no hi ha sons. Les grans explosions, recordem, últimament, que han fet també per la tele, les pel·lícules d'Star Wars, sorolls de naus, motors, disparos, explosions, coses d'aquestes, són molt espectaculars, i en canvi, aquí... És veritat.
És més tirant d'això, un 2001. No arribem a una obra mestra com el 2001, perquè allà sí que són més ortodoxes. Però aquí, bé, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Hi ha algunes licències. Per exemple, en el tracte dels astronautes es veuen unes... diguéssim, les dades estan en el vidre. Això sí que és una mica ciència-ficció, perquè en principi no ho porten. Porten uns paperets enganxats a la màniga, amb una llibreteta, és bastant curiós de veure.
I una altra cosa també curiosa és, per exemple, que la nau que porta als americans és l'Explorep, i n'hi ha hagut que... No ho tenim per què, perquè és una pel·lícula... Els tres bordadors ja fan més de 40 anys que estan retirats, però l'Explorep és curiós, va ser la primera maqueta que es va fer a mida real d'un tresbordador. Estava ficada a Florida, on hi ha el llançament de les naus, ho tenien allà com a exposat,
I és una maqueta de tamaig real. Igual que es va fer més tard amb una que es deia Enterprise. Aquesta Enterprise la feien servir per fer vols de caiguda lliure i de planejament. Però bueno, és curiós. És un petit homenatge a aquest tipus de maquetes que es fan servir, que són importants a l'hora de crear una nova. I que finalment, mira, ni que sigui en una pel·lícula, ha pogut arribar a l'espai, encara que ha acabat malament, pobreta.
Perfecte Oriol, doncs moltes gràcies avui per situar-nos una mica també en tot aquest gràviti i posar una mica d'ordre com si diguéssim o de realisme també el que ens explica aquesta pel·lícula i tornem la setmana que ve amb altres qüestions astronòmiques també. Que vagi molt bé i fins aviat, bona setmana.
5 minuts i la una del migdia, tanquem ja aquest just a la fusta d'avui, dilluns 27 de gener, agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andrea Bueno, als serveis informatius i també a la producció d'aquest programa, el Carles Hernández de Rius, a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb Alicia Casals, que aquest dimecres oferirà una conferència sobre neurorobòtica i els reptes de la robòtica aquí a Sant Just.
Hem fet tertulià amb la Palmira Badet, la Carme Madó i el Vicenç Riera, i a més a més també hem parlat del centre d'estudis injustencs amb la vicepresidenta de l'entitat, la Maria Quintana. Hem parlat amb la Gala Cortel del banc de sang i teixits per parlar de com ha acabat aquest marató de donants de sang 2.0, que sembla que ha superat totes les expectatives previstes.
I a més a més també hem tingut temps per l'economia amb el Manel Ripoll i l'astronomia ara mateix amb l'Oriol Rigat.
Ara marxem, us deixem amb els St. Just Notícies, edició migdia, amb l'Andrea Bueno. Recordem també que podeu recuperar qualsevol dels continguts a través del podcast del Just a la Fusta, que trobareu al web de la ràdio de RadioDesvern.com. I marxem avui amb els Antoni Afon. Que vagi bé, que passeu un bon lilluns.
Catedrals plenes de cercantanes són verdats, són blanques i una flor som dins d'una taulada
Dues cuarades de sucre, suc de taronja, sapoi de l'Escòcia. Dues cuarades de sucre, suc de tefè, tefè de Badàmbia. Tetebrals amb dormideres i dones. Se te'n tenen les portes i de dins ja sé que ja som a Rússia.
Tot en separitat d'una rasta insuperable. A Rússia, ahir viu sa gent en 0 graus, se congelen i s'aguanten. Dues cuarades de sucre, suc de taronja,
Les esfaldes d'Escòcia, dues cuarades de sucre. Sop de cafè, de cafè de Galàmbia. Catedrals amb dormideres i dones. Se te'n tenen les portes i de dins jo sé que ja som a Rússia. I tot en sa veritat
A Rússia, i tot en sa veritat, una rasta insuperable. A Rússia,
Gràcies, de Rússia. És l'1, bon dia. Tot seguit les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
La primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya ha superat les expectatives. En una setmana s'han fet 6.600 donacions de sang als principals hospitals catalans i ara les reserves es troben en 7 dies. De totes les persones que hi ha col·laborat, un 20% són donants nous. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies Edició migdia d'avui dilluns 27 de gener. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
La robòtica aplicada a les necessitats serà el tema de la conferència que a l'ICI a Casals impartirà dimecres a Sant Just. Casals parlarà de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial serà a la vagoneta. Una cinquantana de persones van recordar dissabte la nit en què les tropes franquistes van arribar a Sant Pere Màrtir. El Centre d'Estudis Sant Justencs organitzava aquest acte. A més, l'entitat celebra aquest divendres la seva Assemblea General Ordinària.
I divendres s'inaugura l'exposició d'un dels retaulistes catalans més destacats dels últims temps, Jordi Vilarrufas, al celler de Can Ginestà. És una petita mostra de les seves eines i del seu procés creatiu.
Bon dia, la primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya ha superat les expectatives. En una setmana s'han fet 6.600 donacions de sang als principals hospitals catalans i ara les reserves es troben en 7 dies, un nivell considerat normal. De totes les persones que hi ha col·laborat, un 20% són donants nous. Sant Just Notícies.
En concret, en una setmana, de divendres 17 a divendres 24, s'han fet 6.637 donacions de sang, quan les previsions apuntaven que s'en aconseguirien 5.000. Gràcies a aquests gestos, el Banc de Sang i Teixits de la Generalitat ha augmentat les reserves de sang que havien disminuït notablement després de les festes de Nadal i a conseqüència de l'epidèmia de grip. Ho ha explicat Galac Cortel, responsable de promoció del Banc de Sang i Teixits. La normalitat no existeix.
i aleshores van baixant aquestes reserves en funció de les donacions que van entrant dia a dia i si a més et complica per la climatologia, per altres problemes, tens una situació complicada que necessites d'accions com aquesta perquè en pocs dies tornis a tenir les neveres preparades per poder distribuir tot i cada una dels components que necessites.
Tot i això, des del banc recorden que cada dia es necessiten mil donacions de sang a Catalunya per atendre tots els malalts ingressats als hospitals. L'activitat als bancs de sang dels principals centres mèdics ha estat molt intensa arribant a multiplicar per quatre les donacions en la major part dels hospitals.
La primera marató de donants de sang 2.0 de Catalunya ha tingut un paper clau en les xarxes socials, que han comptat en prop de 20.000 missatges fent difusió de la campanya, sobretot a través de Twitter i de Facebook. Això, segons Gala Cortel, ha permès arribar a la gent jove i aconseguir que augmentin els donants en aquesta franja d'edat, ho ha dit el Justa la Fusta. Però és cert que a través de les noves tecnologies les hem d'utilitzar sobretot per arribar també a una franja d'edat que a vegades
Ens costa o no hem sabut arribar i donar la informació com ha estat en el Twitter i el Facebook que han fet possible que molts d'aquests nous donants, que a més a més ha augmentat amb la mitjana del banc de sang, doncs siguin precisament aquesta franja jove
A més a més al Facebook de Donar Sang hi ha una galeria d'imatges de la Marató. L'Hospital Clínic de Barcelona és el que ha concentrat més donants amb més de mil persones durant tota la setmana, el triple que en una setmana normal, seguit per l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Sant Just Notícies.
En pocs segons arribem a la una i cinc minuts del migdia i seguim amb més qüestions que hem avançat en titulars. La robòtica aplicada a les necessitats de les persones serà el tema de la conferència que Lícia Casals impartirà dimecres a Sant Just. Casals, enginyera industrial i informàtica, parlarà de la neurorobòtica i dels reptes de la robòtica assistencial. És una ponència organitzada per a l'Aula d'Extensió Nubecitària per a la gent gran del Bas Llobregat. Sant Just Notícies.
La neurorobòtica és un camp de la biotecnologia en què es va avançant dia a dia. Segons Alicia Casals, gràcies a la neurorobòtica els usuaris podran controlar més fàcilment a les màquines que presten un servei assistencial, per exemple, a les persones que tenen problemes de mobilitat. Casals ha donat més detalls al just de la FOSTA. Al posar-hi la paraula neurodavant és perquè ja no ho veiem tant com una màquina externa que la manem amb uns dispositius de comandament i l'hem de programar, sinó que l'usuari
doncs ha de tenir un accés més fàcil a ella, ja pràcticament en el límit que la controli amb el pensament i que la pròpia màquina sàpiga de les teves capacitats fisiològiques, biològiques, com per poder reaccionar i ajudar-te en funció de les teves necessitats i les teves capacitats.
De tota manera, l'enginyer assegura que encara això és un repte i que els investigadors estan lluny d'aconseguir-ho. Tot i això, Alicia Casals apunta que ja s'han fet petits avenços en aquest camp, com ara a l'hora de millorar la comunicació entre el cervell de l'usuari i l'ordinador, al qual li dona un ordre, o millores en sistemes o sensors específics que poden arribar a detectar fàtiga muscular, per exemple. A banda d'aquests avenços, Casals també assegura que hi ha una sèrie de limitacions que dificulten el desenvolupament d'aquest tipus de tecnologia.
problemes molt importants d'energia, per tant el tema de bateries, el tema de motors de baix consum, eficients, que no facin soroll. Hi ha moltíssims, moltíssims problemes tecnològics que fan que ara el seu ús sigui molt limitat, més limitat a llocs, centres de rehabilitació que no pas de portar el robot a sobre a la vida quotidiana, que és al principi una pròtesi pel carrer i que pràcticament la gent no s'adoni que tu portes una pròtesi i que estàs fent vida normal.
Investigadors i neuròlegs treballen conjuntament per avançar en aquest terreny, entre altres coses, per interpretar d'una manera més acurada la informació que transmet el nostre cervell. Alicia Casals, que empartirà aquesta conferència sobre neurobòtica dimecres, comenta els reptes als quals s'enfronta aquesta ciència ara per ara.
per ajuda directa a la persona. No hi ha tant en el produir, en el fabricar, en el reduir costos en fabricació, sinó realment ajudar la persona i anar cap a la robòtica personal. Una mica els reptes són els tecnològics. També entrem en aquest tema que moltes vegades dius què és el que convé més, aspectes ètics, un robot que tens a sobre, que està en contacte amb tu, que t'ha d'interpretar la teva voluntat per poder-te servir.
Tot i que s'avança lentament, Alicia Casals assegura que la neurorobòtica és un tipus de biotecnologia que interessa investigar, ja que és una eina molt important d'ajudar les persones. Aquesta conferència sobre neurorobòtica i els reptes de la robòtica assistencial tindrà lloc dimecres a les 6 de la tarda a la Vagoneta. L'organitja l'aula d'extensió universitària per a la gent gran del Bas Llobregat.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Una cinquantena de persones van assistir dissabte a l'acte que recordava la nit en què les tropes franquistes van entrar a Sant Just i van arribar a Sant Pere Màrtir. El Centre d'Estudis Sant Just Tengs organitzava aquest acte guiat per Francesc Riera, investigador dels combats de la nit del 25 al 26 de gener de 1939 a Sant Pere Màrtir. Aquest dissabte va fer 75 anys de l'entrada de les tropes nacionals. Sant Just Notícies.
El punt de trobada va ser la plaça dels Estudis Vells i es va anar a peu fins als Jocs Jovenívols. La idea era pujar fins a Sant Pere Mart i Rencotxe, fent una ruta similar a la que van fer les tropes nacionals quan van pujar fins allà. De tota manera, la cinquantena de persones que hi van assistir dissabte feien parades amb punts claus durant la nit del 25 al 26 de gener del 39. Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis, ha donat més detalls al Just a la Fusta.
començava allà d'alguna manera, que és on el Joan Barrera era un noi de 15 anys i va trobar les tropes que entraven i li van dir per anar a Sant Pere Martí si els podia guiar. Llavors vam anar a peu, fins a dalt a les voltes de Can Ginestà amb el carrer Bona Vista, d'allà vam agafar els cotxes fins a la Creu del Pedró. Es va acabar d'explicar també uns altres fets i després vam anar també amb els cotxes fins a la plaça Mireia i allà vam acabar de fer la visita. També s'ha documentat amb fotografies que duia en Francesc Riera,
Un cop a la plaça Mireia, Francesc Riera va explicar en detall els assistents històries del conflicte que es va viure aquella nit fa 75 anys a Sant Pere Martí. Anècdotes dels nanos que eren petits i que anaven a jugar per allà i es trobaven els morts i es trobaven a tothom. Ens va ensenyar metralla que ell havia recollit de la muntanya, que havia recollit unes 600 peces de metralla, no les va dur totes.
Després també ens va ensenyar aquí baix, quan estàvem al Joc Geovenívols, ens va ensenyar un tros d'un obús que havia caigut aquí. D'aquesta manera, el Centre d'Estudis ha volgut recordar com va ser aquella nit a Sant Just i a Sant Pere Màrtir. A més, al cim de Can Ginestar es pot visitar una exposició de fotografies i altres documents històrics sobre aquella nit. Es pot visitar fins al 28 de febrer. Sant Just Notícies.
Per cert, el Centre d'Estudis Sant Justenc celebra aquest divendres la seva Assemblea General Ordinària. Entre altres punts s'aprovarà la memòria d'activitats i l'econòmica de l'any passat i es presentarà el Pla d'Actuació 2014. Es donaran a conèixer per tant alguns dels projectes de l'entitat per aquest any i alguns canvis en la Junta Directiva. Sentim de nou Maria Quintana, vicepresidenta de l'entitat. L'Olga ho deixa perquè no pot continuar l'Olga es veu, però entrarà el Pere Seyton i el Miravallera.
Això no vol dir que la persona que no sigui de Junta no hagi de treballar. Hi ha molta gent que no és de Junta perquè fa molta feina. A la Junta som una gent que ens hem de reunir per tirar endavant una sèrie de coses concretes però que la feina d'investigació, la feina que fa el centre, la podem fer tots. L'Assemblea serà aquest divendres a les 7 de la tarda a la sala Isidor Cònsult de Can Ginnestam.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passen 11 minuts de la 1 del migdia. Aquest dissabte, dia 1 de febrer, arrenca el cinquè concurs internacional de fotografia de Sant Just d'Esbern. El tema d'enguany és monocrom, color i fotografia nocturna. El preu de participació augmenta de nou aquesta edició. La inscripció costarà 25 euros, 10 més que l'any passat.
L'Agrupació Fotogràfica de Sant Just, la Unió de Botiguers i Comerciants i els 62 del Mercat Municipal organitzen el concurs amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. Cada participant podrà presentar fins a quatre obres per secció, per tant, 12 fotos com a màxim. L'enviament de les fotografies es farà únicament a través d'Internet entre dissabte o de febrer i el 30 d'abril. S'aturgarà un premi de 400 euros i una insigne especial de la FIA, un pin blau, el millor autor