This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Esports, Josep Andonaísa. Pendents aquesta hora dels resultats de la tercera pregunta de l'enquesta encarregada per Catalunya Ràdio i feta als socis del Barça. La pregunta, quin jugador voldria que fitxés pel primer equip del Barça? La resposta la sabrem d'aquí a uns instants al matí de Catalunya Ràdio.
Ahir al Club de la Mitjanit es va anunciar que, si finalment és candidat, Joan Laporta tindria un 51% dels vots, segons aquesta enquesta. Després hi hauria Josep Maria Bartomeu, amb un 27%, i Agustí Benedito, amb un 13%. Percentatge sobre un total de 804 entrevistats.
A la Champions avui, Chelsea, Paris Saint-Germain, 1-1 a la nada. I Bayern de Munic, Shakhtar, Donetsk, 0-0 a la nada. Ahir el Madrid va perdre 3-4 contra el Schalke, però es va classificar per quarts, igual que el Porto. Els blancs van oferir una mala imatge i van ser esbroncats per l'afició. També avui tenim en vol, Granollers, Aragó, a la Lliga Sobal, i va terpolo femení a la Champions, Sabadell, Impèria d'Itàlia, 8-8, partit de nada.
Fins aquí les notícies. Ara escoltes Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert a Ràdio de Sant Just. Durant el 8.1, Ràdio Despert.
Justa la justa.
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui dimecres 11 de març. I arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un cop d'ull general a l'actualitat del dia a través de la premsa i el recull que tenim amb els digitals.
I parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber què ens espera de cara a les properes hores. A les 11 i 10 entrevistarem a Carles Serret per la conferència de les CEAS. I a més a més farem tertúlia esportiva amb el Carles Hernández i Rius i l'Andric Riva.
I a la tercera hora tindrem l'Astronomia, amb l'Oriol Rigat, també parlem de l'Ateneu, amb el seu president, Albert Macià, de Vins, amb l'Astri Goldstein, del celler de Can Mata, també de Llibres, amb la Silvana Boc, i de Femèrides, amb l'Arnau Cònsul.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Saludem aquesta hora l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitats injustenca, avui per on comencem? Comencem parlant de solidaritat. Parlem de l'associació Amics del Barri Sud, que ha recollit 1.000 quilos de menjar en la seva darrera recollida solidaria d'aliments.
En només una jornada. Va tenir lloc el passat 14 de febrer, durant tot el dia. Els dos punts de recollida eren al Caprabo de l'Illa Walden i al Centre Cívic Salvador Espriu. I entre totes les persones que s'hi van acostar per donar aliments, es va recollir una tona de menjar per a aquelles persones amb més dificultats econòmiques. Aquests mil quilos de menjar els va recollir Creu Roja al final de la jornada per repartir-los entre els usuaris.
Aquesta campanya de donació d'aliments no era la primera que organitzeva Amics del barri sud. Cada any l'entitat es mobilitza per tirar-la endavant i l'any passat ho va fer també amb molt bons resultats. Aquest any, com dèiem, han recollit aquests 1.000 quilos de menjar per les persones amb més dificultats econòmiques.
Doncs és aquesta notícia solidària la primera del dia. Tenim per això més coses, Andrea. Sí, parlem, si et sembla, de les pistes obertes de les escoles Montseny i Montserrat. A partir d'aquest cap de setmana obriran les pistes dels patis. S'engega així una iniciativa que permetrà que els nens i nenes facin activitats al pati d'aquests dos centres els dies que no hi ha classe.
Les pistes estaran obertes als caps de setmana, als dies festius i als laborables dels períodes de vacances escolars de Setmana Santa, Estiu i Nadal. El mes d'agost a Jussi romandran tancades. L'ús d'aquests espais queda limitat a les pistes i no es permetrà l'accés a la resta de dependències escolars. Tampoc estarà permès fumar les pistes ni l'accés d'animals, excepte gossos pigall.
Els horaris d'obertura de setembre-abril seran de dilluns a dissabte de 10 a 6 i els diumenges i festius de 10 a 2. I de maig a juliol, n'és horari estiuenc, les pistes de les escoles Montseny i Montserrat obriran de 10 a 2 quarts de 9 del vespre, de dilluns a dissabte i els diumenges i festius.
de 10 a 2. Durant les portes obertes a les pistes no hi haurà vigilància regular, per tant, davant de qualsevol emergència s'haurà de trucar a la policia local al 9-3-4-7-3-10-92 o a emergències directament al 112.
Doncs també una bona notícia. Acabem amb un últim apunt, Andrea. Sí, parlem del concurs Tast de Memòries en Moviment, que es va tancar dilluns i ara l'última jornada per presentar els vídeos i podem explicar-vos que s'hi han presentat 26 vídeos. La gran majoria són vídeos que han presentat Sant Justencs i Sant Justenques. Només dos són de fora del poble. En concret, s'hi han presentat 24 vídeos des de Sant Just, un des d'Arriba es va fi a Madrid i un altre des d'Alcalá de Guadaira.
Les preguntes que més respostes han rebut són les d'Elisenda Roca, que demanava a què o qui faria un monument i per què, i també a la de Joan Dausà, que volia saber què tenen en comú noms com Joan Maragall, Madame Gregoire, Perla de Montserrat o Duquesa de Penyaranda. Cadascun ha rebut quatre respostes i el vídeo de Ferran Ranyer ha rebut tres respostes que contestaven, entre d'altres, per què els enjustencs se'ls coneix com rifenyos i els malaguenys boquerones, entre d'altres.
Al llarg del mes d'abril es donaran a conèixer els noms dels guanyadors i guanyadores. Recordem que s'establien dues categories, una de respostes a preguntes genèriques i una altra de respostes a preguntes específiques o locals. I el primer premi per a les dues era una caixa regal per gaudir d'una estada en una de les ciutats a la xarxa i el segon i tercer, un lot cultural sobre el patrimoni de les ciutats, que inclouen, per exemple, llibres, entrades a museus o equipaments.
Molt bé, doncs és l'altra notícia que hem repassat aquest matí. Recordeu que en teniu més cada hora, els butlletins d'horaris, també la 1, els Sant Lluís Notícies i sempre que vulgueu al web de la ràdio. De seguida parlarem de més qüestions, de més notícies i més actualitat abans, però un punt musical avui amb una novetat, Andrea.
de Taming Pala, que acaben de publicar nova cançó, primer avançament del que serà el seu tercer disc. De moment encara no se sap res de l'àlbum, però sí que hi ha aquesta cançó que es diu Let It Happen, que dura Déu-n'hi-do, eh? És gairebé... Arriba als vuit minuts. Sí?
Ho llegim a través del web d'Indispot, que bé, en tot cas, expliquen que la cançó es pot escoltar i descarregar de forma gratuita a la seva pàgina web, a la de Taming Pala. I el grup també ha anunciat una extensa gira per Nord-Amèrica que s'allargarà durant l'abril, el maig i part del mes de juny. A l'agost actuarán el Festival Paredes de Coure, a Portugal, i al setembre també alguns festivals europeus, entre els quals hi hauria el Dola Pelusa Berlín 2015. De moment això és el que se sap. Molt bé. I la cançó són així.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Veus de la parròquia, en la finestra de Justícia i Pau, us emplacem a acompanyar-nos als comentaris que fem sobre aspectes d'interès social i humans. Aquest curs toquem expressament els temes del treball i l'atur i les possibles solucions i alternatives. Cada dimecres a dos quarts de vuit del vespre en aquesta emissora 98.1 de la freqüència modulada.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ara passen sis minuts d'un quart d'onze. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
I ho fem amb l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Hola, bon dia.
Diu, Estats Units acusa la banca privada d'Andorra de blanquejar 2.000 milions de les màfies russes, xinesa i mexicana i el govern del Principat intervé a l'entitat bancària per garantir els dipòsits. Aquesta és la notícia destacada avui en portada de l'AvantGuard i del periòdic, ho volia dir.
A la Vanguardia, i ara llegim el mateix titular pràcticament, llegim a la Vanguardia que Andorra intervé al tercer banc del país. Els Estats Units acusen la banca privada d'Andorra de col·laborar amb multinacionals. El crim i el banc d'Espanya pren el control de la filial Banco Madrid.
I com deia, amb fotografia de portada avui a La Vanguardia, veiem una seu d'aquesta banca privada d'Andorra i dèiem també que el diari era titulat d'una manera igual, similar a La Vanguardia. El que sí ens explica el titular és per què Andorra intervé al tercer banc del país per blanqueig, en aquest cas.
A Estats Units el tresor nord-americà denuncia que la banca privada d'Andorra mou capitals al crim organitzat i pel que fa al cas del Banco de Madrid. Llegim que el banc d'Espanya també es veu forçat a posar sota control el Banco de Madrid, la seva filial. Són aquestes les notícies destacades avui en portada.
Música Música
El xatxer que havia organitzat el crim, va dir que havia organitzat el crim de Nebsov negar ara la seva confessió.
I una notícia en clau de successos, també a la portada del 3-24, troben mort un home conit, un home mort amb ferida d'arma de foc.
Més notícies a l'hora.cat que ens diu que Convergència i Esquerra són a tocar del full de ruta, ja que hi ha un acord sobre els pròxims passos del procés sense esperar que Unió es defineixi. També ara es fa ressò de l'article de The New York Times sobre Podemos, el de la cua de cavall, és com titulen per parlar de Pablo Iglesias, l'edició europea del diari nord-americà, deixa clar que Podem a hora de demostrar si un partit de l'esquerra radical pot arribar a governar l'estat espanyol i en cas d'aconseguir-ho s'hi pot mantenir
el seu discurs i promeses.
I la Vanguardia que ens obre dient que Isenda ara posa el focus sobre els particulars que cedeixen el seu pis a Airbnb. L'agència tributària vol investigar aquells que de manera opaca intercanvien casa seva a través d'internet o altres vies amb finalitats turístiques.
Una promotora xinesa construeix un gratacels de 57 pisos en 19 dies. És una de les informacions que destaca la Vanguardia en portada.
I també en clau esportiva, després del partit d'ahir, destaca l'avantguàrdia que Casillas va ordenar a Cristiano Ronaldo que saludés l'afició. El capital va ordenar al portuguès que tornés amb la resta de jugadors, quan se n'anava, per agrair el suport de l'afició durant el partit. Són aquestes les notícies principals d'aquest matí. Tornem ara cap als diaris, Andrea. Ens fixem per això ara en altres qüestions i parlem en clau cultural.
Què ens portes avui, Andrea? Doncs avui parlem del Japó i també ho fem en clau solidària, perquè avui comença la tercera edició del Kore Kara Japó, unes jornades que recorden el terratrèmol que va patir el país fa justament avui quatre anys. Fins al 27 de març hi haurà música, rituals japonesos, conferències, tallers i exposicions.
Ens diu el periòdico que el terratrèmol va començar a les 6.46 del matí i hora espanyola. El seu epicentre es va situar al davant de la costa nord-est del Japó, va provocar un devastador tsunami i va assegar 20.000 vides. Va tenir lloc el 2011, però la comunitat japonesa Barcelona no vol oblidar i per això cada any, des d'en fa 3, organitza en Korekara Japó, que va significar després d'allò al Japó, unes jornades que tenen 3 objectius. Mantenir viva la memòria del desastre, recaptar fons per a la zona afectada i acostar la cultura japonesa a Barcelona.
La cita comença avui a la Galeria MIT, que fins al 27 de març allotjarà tallers i conferències, exposicions i música, exhibicions i un mercat. L'acte s'inaugura avui amb una presentació del mestre Masashi Hirao, que explicarà l'art del bonsai, un Parlament del Consul General del Japó, un concert de música tradicional a càrrec del duo Soubugen i festa amb el dijòca Itakashi Fujimori. L'entrada d'aquests espectacles és gratuïta, com dèiem comencen avui, i s'acabaran el dia 27 de març a la Galeria MIT de Barcelona.
Molt bé. Doncs és el primer punt cultural del dia. Tenim més qüestions. De què més parlem, Andrea? Doncs ara ens anem cap al CCCB i per parlar d'una exposició sobre l'escriptor alemany KV... Ara m'estic liant. Les variacions Sebal, així es diu ara. La mostra que podem veure al CCCB sobre l'autor, l'escriptor alemany BWG Sebal...
un senyor, un home que va morir l'any 2001, en poc més de 15 anys. Llegim el periòdico, els que van des del seu tardar debut com a escriptor un cop fets als 40 fins a la seva mort als 57, en un estúpid accident de carretera a prop de la seva residència a Norwich, a Anglaterra, l'escriptor es va convertir en un dels autors europeus de més calat intel·lectual de finals del segle XX.
Aquí només semblava faltar-li el Nobel per la ratificació pública del seu valor. No va poder ser per aquest accident. 14 anys després de la seva mort, plorada a Anglaterra i passada una mica paral al seu país natal, Alemanya, una exposició a les variacions de Sebal mostra el CCB no tan un full de rota, la complexitat de la seva escriptura com de la irradiació que la seva obra ha provocat en escriptors i artistes plàstics i conceptuals d'ara mateix.
Hi ha molts temes en la base de l'escriptura de l'autor de llibres com Vèrtigo, Los Emigrados, Los Anillos de Saturno i Austerlitz, que són les seves quatre obres principals. El pes de la memòria històrica, també apareix en aquesta mostra. També la migració, va arribar a Anglaterra on va viure la major part de la seva vida com a professor quan tenia 21 anys.
També era fill d'una família que va abraçar el nazisme i diu al periòdico un fet del que ell mai es va arribar a curar per culpa de la culpa, els camps de concentració. En aquesta mostra hi han participat un total de 13 artistes plàstics i 4 escriptors. Són els que han estat convocats pel comissari de la mostra, Jordi Carrion, l'escriptor Jordi Carrion, i per l'artista i escriptor mexicà Pablo Elguera, coautor del projecte expositiu.
Brilla, diu el periódico, l'absència d'Enrique Vilamatas, que potser va ser l'escriptor espanyol més pròxim als postulats de l'alemany. I en aquesta mostra també es fa una especial menció al retrat de l'autor realitzat pel pintor hiperrealista Jean-Peter Tripp, que va ser el seu amic durant 30 anys. Una fotografia que podem veure avui també al periódico.
Doncs és el que tenim en clau cultural. Ens queda per això un últim apunt, Andrea, amb música. Parlem de música, exacte. Sí, parlem ara de Joan Miquel Oliver, que estrena nou disc el mes d'abril, es diu Pegasus.
Aquest tema encara és del seu primer disc, o segon disc, l'últim, en tot cas, que data del 2009. És a dir, que ben esperat el que arribarà a l'abril. Exacte, i ara, gairebé un any i mig després, ens diu l'ara de la fi d'Antònia Font, Joan Miquel Oliver publicarà un nou disc titulat Pegasus. L'àlbum és el tercer, com deia, és d'Oliver en solitari. L'hem esclat a l'estudi de Quimi Portet i es posarà a la venda el dia 14 d'abril. La gira de presentació començarà el dia 25 d'abril al Festival Estrenes de Girona.
Doncs és el que tenim en clau musical. Encara ens queden un mes per esperar-lo, però amb ganes. Que ens porta ara cap a les notícies esportives d'avui.
Parlem ara, com dèiem, de portades esportives i ens fixem primer de tot en l'esportiu, que diu queda molta lliga, parla de Joan Laporta i en la imatge de trien Joan Laporta i Josep Maria Bartomeu, diu un bon grapat d'associacions esperen la decisió de Joan Laporta de presentar-se o no a la presidència del Barça per fer o no fer ells el pas. L'expresident sembla ara més decidit en els comissis.
I després el partit d'ahir del Madrid, protagonista de l'esport, diu un Madrid de pena, parlen d'aquest 3 a 4, Champions en crisi i el límit del KO, el Bernabéu diu prou, l'afició va mostrar la seva indignació amb xiulades i crits de fora a fora, llei del silenci, Cristiano Ronaldo va anunciar que no parlarà fins al final de la temporada.
El Mundo Deportivo també parla d'aquest ridícul blanc i després diu espien a Douglas Costa, l'extrem brasiler del Shakhtar. És l'alternativa blaugrana a Reus, el Barça el segueix des de fa dos anys i el veurà avui a Múnich i Lucho ja el va voler per la Roma.
A quartos con Bochornos, com ho explica el diàries. Que també, evidentment, parla d'aquest 3-4. El Xalqués va quedar un gol de la classificació i trien a l'imatge Casillas fent que els seus companys, els jugadors del seu equip, aguantin la xiulada final al centre del camp.
I acabem fent un cop d'ull al Marca...
que diu quines fan, és com ho expliquen o com transmeten, com es va viure aquest partit d'ahir. A la imatge, en aquest cas, trien Cristiano Ronaldo, lamentant-se per una mala jugada o un gol, i també davant de Benzema, en Xeloti li destaquen declaracions, diu que és incomprensible que juguem tan malament, els blancs van fregar la debacle, l'eliminació, tot i el 0-2 de l'anada, i Cristiano va evitar la catàstrofe amb dos gols.
Ens anem ara, Andrea, cap a les contraportades del dia.
Comencem amb el diari Ara, que avui titula l'article de Josep Ramoneda, avui Josep Ramoneda titula el seu article El retorn de l'àrea metropolitana, Andrea. Llegim intermitències. El concepte d'àrea metropolitana que en el seu moment el president Pujol va decretar tabú i que ha anat prenent una forma residual administrativa, herència dels pactes de repartiment de poder entre Ciu i PSC, sembla que comença a emergir amb nova embranzida i que està en les oracions de la majoria de candidats a les eleccions municipals barcelonines.
És evident que Barcelona i els municipis del seu entorn immediat formen un continu en el qual cada cop és més complicat separar competències i responsabilitats. Diu, però per afrontar aquestes qüestions no és suficient un mecanisme superestructural i d'escaçar visibilitat com els actuals òrgans de l'àrea metropolitana. Cal donar-li veritable contingut polític, cal deixar enrere alguns tabús i donar gruix a la idea metropolitana. En aquest sentit també llegim que hem de fer emergir l'enorme complexitat cultural de Catalunya.
I per últim, ens parla d'Esperanza Aguirre i de l'última que ha deixat anar davant dels mitjans, suspendre. Diu, cal seguir l'exemple de Sarkozy, és el que deia Aguirre. Si en un partit aixiula la marcellesa, se suspèn i es juga a porta tancada. Diu, ho ha dit la candidata alcaldessa de Madrid, anticipant soroll a la final de Copa.
Si els liberals del PP són així, Esperanza Aguirre presumeix de ser-ho, es pregunta Ramoneda com deuen ser els altres. L'himne nacional com a música sagrada que queda fora de l'àmbit de la crítica i la discrepància. Una idea ben restrictiva, diu, de la llibertat d'expressió.
I al periòdico tenim el següent titular. Les tanques del Parlament són un reflex de l'opacitat que hi ha. Ho diu Bernat Sorroca, que és politòleg en construcció. Ha sortit de les quatre parets de l'aula per acostar la política al carrer. El Bernat, en aquesta entrevista, explica per què quatre estudiants de Quarkus, del Grau de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra i un equip de programadors i dissenyadors han invertit el seu temps a crear l'aplicació per a mòbils El Teu Parlament, que està en fase de finançament a través de micromecenatge, a través del web elteuparlament.cat.
Diu que les tanques del Parlament, com deies ara, són un reflex de l'opacitat que encara existeix en la institució. D'una banda, tots els grups polítics defensen la transparència, si més no en públic, i per l'altra, per anar al Parlament, has de fer la volta a les tanques i per entrar-hi necessites mil instàncies. Saber què passa realment allà dins és molt complicat.
Diu, el Parlament té una web molt completa, és el que li diu la Gemma Tremolles, la periodista, i ell respon, tan completa que hi ha totes les dades oficials, però troba-les. El que nosaltres volem és una transparència ordenada, classificada i personalitzada. La nostra aplicació permet accedir a tota la informació que genera el Parlament, però només enviar a l'usuari les dades que li interessen sobre un diputat o una comissió.
Diu, cada un es fa al Parlament a la seva mida. Han presentat aquesta aplicació a tots els grups polítics. Diu, a tots els sembla genial. Al principi anàvem amb molta embranzida i volíem aconseguir que els diputats posessin el seu telèfon públic a disposició del ciutadà. N'hi va haver alguns que van dir que no perquè algú el faria servir per trucar a les 3 de la matina insultant. Diu, però una diputada ens va dir que sí a la primera. És Marta Pascal de Convergència. I Gemma Tremolles diu, de si ho diu, vaja, trencant tòpics. I ell respon i així acaba...
Aquí en té un altre. El primer que ens va rebre va ser Santi Rodríguez, del Partit Popular.
I acabem aquest repàs amb la Vanguardia. Concursant a la tele, he donat bona imatge de la policia, Andrea. Doncs avui entrevista Víctor Amela a Luis Esteban Lezaún, que és policia, novel·lista i l'últim guanyador de Passapalabra. S'ha fet conegut per això. Ha guanyat 354.000 euros amb aquest rosco que li diuen això del Passapalabra al cercle aquell. Diu, la meitat és per Montoro. Diu, per mi són 174.000 euros.
Era més fàcil, diu, quan jugava des de casa, però per això la meva dona em va animar a presentar-m'hi. Estava embarassada de la nostra segon fill, anava amb curs de diners, diu, encara no m'han donat els diners, diu, però ja sé què faré. Triguen tres mesos a ingressar-te'l, diu, a partir d'aquí cancel·laré la hipoteca, donaré diners a Càritas, faré un creuer amb la família i guardaré un racó.
Diu, el meu secret, bàsicament, ha estat tres paraules, lèxic, reflexos i concentració. De nen, el dia de rei sempre hi havia llibres dels Holister. El meu pare llegia molt i jo l'imitava, m'agrada molt llegir. Durant un any em vaig dedicar a memoriatjar paraules infreqüents que anava traient del diccionari i dels encreuats, així dues hores al dia.
Fins que el dia de Passapalabra, el dia que se'n va endur al cercle, va encertar l'última amb la Z, oració musulmana. Ell va dir Zalà en castellà. L'havia sentit, diu, el grup d'operacions especials, GOES, quan estudiàvem els jihadistes. Ell és policia nacional. Diu que els GOES el que fan és detenir terroristes i criminals perillosos, escortes especials, dispositius contra franctiradors, accions que requereixen, diu, una qualificació tècnica i física especial.
També explica en aquesta entrevista que ara publica La vida contra les cuerdes i també abans el seu anterior llibre és l'inspector que ordeñava vaques. Avui, doncs, l'últim guanyador passa a palavra a la Contra de la Vanguardia.
I quan falten 5 minuts per arribar a 3 quarts d'11, acabem amb la notícia curiosa del dia. Avui parlem de la justícia espanyola que va prohibir la subhasta d'una carta manuscrita enviada per Cristóbal Colom al seu fill Diego l'any 1498. Sembla que Cristi la va valorant 21 milions d'euros.
I en una sentència publicada aquest dimarts, un tribunal de Madrid va dir que la carta té una evident importància econòmica i d'ordre històric i cultural, com per autoritzar-ne la venda. El document forma part de l'arxiu de la Casa d'Alba, integrat en una col·lecció de 21 cartes de l'Almirall, 12 d'elles dirigides al seu fill, i la carta és de caràcter personal, no conté informació sobre els seus primers viatges a Amèrica. La Casa d'Alba, la família més destacada de l'aristocràcia espanyola, va demanar permís per vendre-les.
Els fons recaptats de la casa de subhasta s'anaven a destinar al manteniment de la seva col·lecció privada d'art. I bé, sembla que el govern, en revís del patrimoni històric, va oposar-se a aquesta operació i va declarar aquesta carta com bé d'interès cultural. El cas ara acaba dels tribunals, on s'ha fallat a favor de l'administració pública. La casa d'Alba, de fet, ja va subhastar el 2013 un conjunt de mobles d'època per ajudar a la conservació del seu patrimoni.
I la puixença va arribar als 6 milions. D'aquí una estona parlem del temps. Abans, per això, fem alguns apunts musicals. A banda del que us hem comentat, jo, Miquel Oliver, que treu disc, i la nova cançó de Tim Impala. Parlem també d'un altre tema, de Saint Vincent, una altra novetat, perquè la sèrie Girls, aquest cap de setmana, amb l'últim capítol,
va estrenar una cançó inèdita de Sant Vincent. És Tines Talk, en tot cas una cançó que sembla que hauria descartat del seu últim treball. Ara de seguida sentim com sona.
aquest tema que es va estrenar, doncs, finalment, en aquesta sèrie nord-americana, en l'últim capítol de la sèrie de l'HBO, que es va emetre aquest diumenge. És Tines Talk, com dèiem, i seria una cançó descartada del seu últim treball, que es deia justament també així, Tines Talk, i que sona d'aquesta manera.
ara que sentíem el Joan Miquel Oliver, ara de seguida ho sentirem. En tot cas, sembla que hi ha una amistat entre Annie Clark i Elena Dunham, que és la creadora i protagonista de la sèrie, motiu pel qual el responsable de l'apartat musical s'ha posat en contacte amb la gent de Sant Vincent, proposant-nos col·laborar. Sembla que el resultat va encantar-li a la creadora de la sèrie Girls i sembla que aquesta no serà l'única participació d'altres grups d'aquest estil. També Grimes estrenarà nova cançó en un dels propers capítols.
Aquesta que sentim és Tina Stolk dins d'aquest capítol de la sèrie Girls.
Fins demà!
Fins demà!
Un minut i mig de cançó que hem pogut escoltar a través d'aquest article a la página web d'Indispot. I que, com dèiem, apareix en l'últim capítol de la sèrie Girls. Tenim també altres notícies en clau musical. Les repassem de seguida.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosa de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema. Smooth. Yes. One more.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Parlem ara d'un concert que es fa aquest vespre a Barcelona. Una proposta musical per avui és a la sala Rock Sound i actua avui el compositor i músic californià que sentim de seguida. Jo i Kay, de seguida ens sentirem ara sí.
Tot que s'avança un parell de dies a la imminent gira de la seva banda a l'Aquagon per oferir un concert en format acústic per tocar algun dels seus temes i presentar el seu projecte One Week Records on convida a casa seva un músic per gravar un disc en una setmana. El concert l'acompanyarà un dels seus primers col·laboradors que és Chris Criswell de The Flatliners.
Un concert que és avui a les 8 del vespre, entreves que van dels 10 als 13 euros i és a la sala Rock Sound de Barcelona. I know where you drop your diamond, whom it's for.
I'm not good enough to share your cup of coffee Fifteen years was long enough Look at me, I'm an old colleague Another hard knock's day acquaintance Finally you are free of me It must be true or you give a minute
Aquest tema és I must be hateful de Joey Cape amb el seu volum en acústic.
I com dèiem, actua avui a la sala rock sound de Barcelona.
Fins demà!
Bona nit.
I acabem aquest repàs musical amb una altra novetat. En aquest cas és Vescos, que tornen a fer ballar, una mica diferent estil del que sentíem ara, amb el seu nou single, que es diu Heaven Send. És un tema que s'aproxima, segons llegim el portal GNS Pop, als Smith, pel que fa als puntejos i les ambientacions, però tot i això es manté fidel...
en la seva pròpia filosofia surfera en general. L'àlbum, el proper àlbum de Best Coast es dirà California Nights i sortirà d'aquí un parell de mesos el dia 4 de maig per tant doncs encara queden encara un parell de mesos llargs per sentir tot l'àlbum. El que podem fer per això de seguida és començar a sentir com sona
aquest avançament que han publicat i que llegim a través del portal GNS Pop, aquest retorn al rock amb Heaven Sent de Best Coast. Ara, de seguida, mirem de sentir aquesta cançó.
Sembla que no la tenim a punt, tenim algun problema en la connexió que ens permeti sentir aquest avançament, aquest avançament de la cançó que es dirà justament com es dirà el proper disc. Per tant, ho deixem aquí, aquest repàs musical, per parlar de seguida del temps. Estem escoltant just a la fusta.
Saludem el Carles de Renadi Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, i vostè? Bé, a punt per parlar del temps. Avui tenim aquest cel així una mica enteranyinat, no? Sí, bueno, ja fa uns quants dies que... Es menteixi. Sí, que tenim alguns núvols alts, no és un anticiclo d'aquells espaterrans, tampoc...
Com que feia dies que estaven molt ben ventilats i estaven molt ben cuidats, amb molt bona visibilitat amb un cel ben blau, doncs ara l'anticicló ens porta aquesta brutícia, aquests núvols així en suspensió, la mateixa contaminació, també hi ha una mica de cirros, però bé, tot forma part també d'aquesta estabilitat, d'aquest temps, podríem dir, tranquil, que ve marcat durant tota la setmana i que avui dimecres tornarem a gaudir-lo.
Temperatura màxima ahir de 17 graus, mínim aquest matí de 8. Més o menys seguim amb aquesta mateixa situació. Si viatgem una mica cap a l'interior, aquestes temperatures són una mica més altes, però aquí amb la influència del mar, que encara està amb 14, 15 a la nostra temperatura a l'aigua, doncs sempre frena una mica el termòmetre, no?
I el dia d'avui sembla que podrien enfilar-se una miqueta més. Ho hem anat dient durant tota la setmana, però tant avui dimecres com demà dijous probablement les màximes siguin una mica més valentes i es puguin enfilar una miqueta més. No seria descartable que demà poguéssim arribar als 18 o 19 graus. Ja n'hi do. Sí, són temperatures molt agradables que estan bastant per sobre del que tu caries. Recordem-ho, 13-14.
I el fet és que, si no ho recordem, doncs apropant-nos cap al cap de setmana, doncs ho recordarem. Comença a fer una mica el tonto la previsió del cap de setmana. Sí? Què val això? Sí, perquè dilluns ho teníem entre divendres i dissabte, ahir ho teníem més fluix i semblava que no anés a passar res, que divendres una miqueta i dissabte, doncs poca cosa, i diumenge sol...
Avui ja el temps també canvia. Hi ha inestabilitat de cara al divendres i al cap de setmana, però els mapes cada dia varien la situació d'aquesta inestabilitat. Avui expliquem la que ens diuen avui, però realment ens fan anar una miqueta de culet a l'hora de fer previsió. Haurem d'estar pendents cada dia, eh?
El que està clar és que no tindrem un dia tranquil ni un cap de setmana plàcid. Però en funció de com vagi, tindrem alguna estoneta de soc igual bé regalada o potser tenim un cap de setmana núvol tots tres dies. Avui els mapes ens diuen que el divendres al matí encara ho salvaríem pel que fa a la precipitació, seria un dia variable amb núvols en augment.
No hem parlat de dijous, però dijous farà sol, eh? Serà un dia molt semblant avui, demà. Però de cara al divendres, doncs començarem potser amb internals de núvols una mica més importants. Aquests núvols aniran jugant amb el sol al matí, cap al migdia la tarda es quedaria tapat i ja cap a la tarda vespre podria precipitar. Poca cosa, però de moment sembla que podria ploure una mica ja divendres a la tarda i aquests núvols es quedarien amb nosaltres. Com que divendres el sol no podrà fer tota la seva tasca i els dies ja s'allarguen una miqueta i a les set encara és clar...
doncs les temperatures quedaran una mica curtes, perquè ja a primera hora del migdia els núvols s'encarregaran de frenar el termòmetre. Però bé, les màximes probablement les tinguem al matí, encara. Si els núvols encara no han fet acte de presència, el sol treu el nas, encara podríem parlar d'un valor de 14 o 15 graus, que serà la màxima, i després aquests 14 o 15 ja els hi costarà de pujar i es mantindran. O sigui que probablement divendres, pel que fa màxima, seria un dia normal del que toca del mes de març.
Cap a la nit i matinada, doncs, seguirien amb aquestes precipitacions febles. Sembla que durant el matí de dissabte es poden reactivar aquestes precipitacions i es quedarien amb nosaltres durant tot el dissabte. Déu-n'hi-do. Alguna previsió? Sí, sí. És diatxota. Podríem tenir una petita pausa entre la matinada, dissabte i primera hora de diumenge, però cap al migdia de diumenge tornaria un altre cop la inestabilitat...
Aquesta pausa encara no està clara, aquesta que parlàvem del matí de diumenge, si traurà el nas el sol. Aquesta pausa potser només és de núvols sense precipitació i després tornaria a la precipitació i ja cap a última hora i el dilluns al matí aquests núvols es començarà a trencar molt a poc a poc i el sol tornarà a guanyar terreny. Clar, avui és el pitjor dia de previsió de cap de setmana, eh? Sí, sí, ja ho veig, eh? Complicat de programar, eh? Sí, és un cap de setmana... Amb coses a l'aire lliure, vull dir.
Sí, és complicat, suposo que encara hi ha algunes calçotades i algunes coses en previsió i poden fotre una mica la guitza. Però bé, esperem a demà dijous i també divendres, aviam com acaba perfilant tota aquesta situació, perquè és un front que arriba, és un front que quan arriba a Catalunya sembla que es vulgui quedar una mica amb nosaltres, que va molt a poc a poc, per això ara comentàvem el fet que el diumenge encara núvols, dilluns al matí començaran a trencar-se i al migdia podria treure el nas el sol, perquè és un procés molt lent i a aquests núvols els costarà molt de marxar.
Aviam, aviam com va la cosa. I l'altre punt que volíem afegir, aquest, és el de les temperatures, eh? O sigui, dijous podem arribar al 19. Influenceria a tot plegat. Clar, divendres baixem a 15 i al cap de setmana, si és tal com l'hem plantejat avui, 13-14 de màxim. Estarem a l'habitual de l'època, no? Sí, o un miqueta per sota, però clar, amb la humitat, el fred, la pluja, la sensació que hi ha de mal rotllo, podríem posar el titular al divendres, si es compleix això que hem dit avui, que torni a l'hivern aquest cap de setmana, sí, sí.
Molt bé, perfecte. Doncs a veure, demà què ens dius, Carles? Perquè això sí que acaba variant. A veure si concentrem, si es mou de divendres a dissabte o a diumenge. En fi, gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Dos minuts i arribarem en punt a les 11 del matí. Moment, per tant, per connectar amb l'actualitat, amb el butlletí de Catalunya Ràdio, també amb el del Sant Jus Notícies. I tornem després de Tot plegat. Entrevistarem a Carles Sarret, historiador de les Cees, que divendres farà la conferència, historiador, que farà una conferència de cine en Marc del cicle de les Cees, el cicle històric que s'està fent aquest any. A més a més, també farem tertúlia esportiva. Tot plegat després de les notícies. Smooth, yes or no.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Neus Bonet.
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha desallotjat l'antic espai dels encants vells a les Glòries que ocupaven una vintena de persones. Barcelona, Marriera. Bon dia. La zona continua acordonada mentre els agents de la Guàrdia Urbana segueixen identificant la vintena d'immigrants africats que hi havia en el moment del desallotjament. Els serveis municipals intenten que acceptin anar a un allotjament municipal. Els desallotjats, però, que ho han rebutjat durant mesos, han rebut el suport de molts amics.
Estan viviendo casi un año aquí y vinieron a desalojarlo sin avisar. Que arreglar-los porque ninguna persona es ilegal, ¿no? Pero como somos de África, puede ser que no somos bienvenidos aquí. Aquest espai dels antics encants vells és de titularitat municipal i és una de les zones afectades per les obres de la Plaça de les Glòries. Marriera, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Noticies breus, David Badia. El número 2 de Convergència Democràtica, Josep Rull, ha defensat a Madrid que les eleccions del 27 de setembre seran plebiscitàries i confia arribar-hi al costat d'Unió Democràtica. Ho ha dit aquest matí en un esmorzar col·loquia pel qual, per cert, no hi han assistit els diputats d'Unió. Madrid, Àngel de Fuente. Bon dia. Josep Rull no veu cap incoherència en el fet que Convergència i Unió, formació nacionalista, també pugui definir-se com independentista. Para ser coherentes como nacionalistas, ahora trabajamos por la independencia.
Alguien diu que som independentistes. ¿Se puede considerar Convergència como un partido independentista? Sí, pero es algo más. Rull ha reformat a Madrid el caràcter plavicitari de les eleccions del 27 de setembre. Àngels, la font de Catalunya, Ràdio, Madrid. Vaga del sector públic alemany. Els mestres d'educació infantil, primària i secundària, així com els funcionaris municipals tret de la policia, protesten per reclamar un augment salarial. Berlín, Oriol Serra.
Bon dia. La vaga del sector de l'ensenyament públic afecta la meitat dels estats federats alemanys, principalment els de l'est del país, però també alguns d'occidentals, com és el cas de Hessen o Schleswig-Holstein. Mestres i educadors reivindiquen un augment tarifari del 5,5% per a un sector que agrupa més de 3 milions de treballadors a escala federal. A Berlín, bona part de les escoles bressol i centres de primària i secundària estan tancats. També s'ha afegit a la vaga una part dels funcionaris municipals. A Berlín s'espera una manifestació amb més de 5.000 persones.
L'agència tributària perseguirà els que lloguin de manera opaca a través d'internet o altres vies, habitacions o bé pisos amb finalitats turístiques. És una de les prioritats que consta al pla de control tributari Quisenda elaborat per aquest any. També s'analitzaran determinats programes informàtics que s'utilitzen per maquillar la facturació i amagar diners al fisc.
L'estat nord-americà de Utah podrà recuperar els escamots d'afusellament per aplicar la pena de mort. Els legisladors han aprovat aquesta mesura davant la polèmica al voltant de l'eficàcia de la injecció letal i els problemes per aconseguir els fàrmacs d'aquest compost que ja han patit alguns estats. La decisió només s'aplicaria en cas que no es poguessin aconseguir legalment aquestes substàncies i un més abans de la data de l'execució.
Els agents rurals han trobat una truita gegant a la Noguera Pallaresa. Pesava 7 quilos i va morir de vella. Feia més de 30 anys que no se'n localitzava cap de tan gran a Catalunya. Lleida Noelia Casellas. Bon dia. L'animal, que és una truita autòctona, va arribar a la càmera de càrrega de la central hidroelèctrica de Sucís, al terme municipal de Conca de Dalt. Sembla que tenia uns 10 anys i que va morir de vella poques hores després d'entrar a la central. Pesava 7 quilos i mesurava 88 centímetres. Quan les truites autòctones més grosses d'aquesta zona...
Arriben a fer un màxim de 50 centímetres i pesen menys de la meitat que aquesta, entre 2 i 3 quilos. Ara passarà a formar part d'un registre d'animals autòctons amb característiques especials i servirà per fer comparatives amb fòssils. Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports Robert Prat. Segons l'enquesta que ha encarregat Catalunya Ràdio sobre l'actualitat del Barça, el judò alemany Marco Reus és el preferit a l'hora de reforçar el Barça. Aquest és el resultat de la tercera pregunta de l'enquesta de Catalunya Ràdio feta abans dels partits contra el Màlaga i el Rayo Vallecano sobre una mostra de 800 encastats. Un 25% d'aquests encastats s'han decidit per Marco Reus. Després hi ha el madridista Isco amb un 19,5% i l'Atlètic Coque amb un 14,7%.
Les altres tres opcions són Kun Agüero, amb un 8,5%, el porter Noyer amb un 3,4% i Cristiano Ronaldo, amb només un 2%. Altres candidats assoleixen plegats un total del 27% dels suports. Aquesta nit passada, al Club de la Mitjanit, hem donat els resultats de la segona pregunta d'aquesta enquesta sobre la intenció de vot a les eleccions. Joan Laporta, que para un 51% dels vots,
Bartomeu és segon amb un 27% i el tercer lloc és per Agustí Benedito amb un 13% dels suports. Paral·lelament als resultats d'aquesta enquesta, els oients poden votar a la pàgina de Catalunya Ràdio, catradio.cat, sobre quin jugador volen per reforçar el Futbol Club Barcelona. També poden opinar a les xarxes socials amb l'etiqueta Enquesta Barça Cat Ràdio. El vicepresident de l'àrea institucional del Futbol Club Barcelona, Carles Vilar-Rubí, ha explicat al club de la mitjanit que el seu percentatge de vots el dona Bartomeu.
ja poden sumar el petit o quin sigui el resultat que m'ho torni a mi al president Bertoneu, perquè en tot cas el meu suport és total pel president Bertoneu.
El Real Madrid es va classificar pels quarts de final de la Lliga de Campions. Amb un mal partit va perdre 3 a 4 contra el Xalca. A l'anada els blancs havien guanyat de dos gols. Els jugadors del Madrid van ser escridesats per l'afició. Iker va obligar els seus companys a saludar els seguidors en un ambient de gran tensió. També va passar ronda el Porto, que va guanyar 4 a 0 contra el Basilea. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i gairebé 7 minuts us parla Andrea. A partir d'aquest cap de setmana obriran les pistes de les escoles Montserrat i Montseny. S'engega així una iniciativa que permetrà que els nens i nenes facin activitats al pati d'aquestes dues escoles els dies que no hi ha classe.
Les pistes estaran obertes els caps de setmana, els dies festius i els elaborables de les vacances de Setmana Santa, Estiu i Nadal. El mes d'agost romandran tancades. Els horaris d'obertura de setembre a abril seran de dilluns a dissabte de 10 a 6 i els diumenges i festius de 10 a 2. De maig a juliol les pistes obriran de 10 a 2 quarts de nou del vespre de dilluns a dissabte i els diumenges i festius de 10 a 2.
Més qüestions. Segueix obert el procés de preinscripció al segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. Fins al 17 de març, els pares i mares poden demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi. En total, al curs que ve s'obriran 125 places per a nens i nenes de 3 anys entre les 3 escoles públiques i la concertada Madre Sacramento.
Un any més, el criteri que amb més punts atorga és tenir germans escolaritzats al centre amb 40 punts i la proximitat del domicili habitual a l'escola, que atorga de 10 a 30 punts. La renda anual de la unitat familiar també compta amb 10 punts i segueix vigent el requisit que n'atorga 5 si el pare, mare, tutor o germans han estat escolaritzats al centre per al qual es presenta la sol·licitud.
I un apunt més per destacar que l'execció local del PSC organitja avui una trobada per sentir propostes per incloure el seu programa electoral. El grup prepara els punts destacats al programa electoral que portaran els comissis del 24 de maig i accepta propostes que els injustencs i injustenques consideren que s'han de tenir en compte.
La trobada serà avui a dos quarts de nou del vespre al Centre Cívic Salvador Espriu. El grup socialista també posa a disposició de la població el correu electrònic bassaganes arroba hotmail.com per tal que es puguin fer arribar les propostes directament al responsable del programa, Joan Bassaganyes, portaveu socialista.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Una ciudad Donde el invierno Es como un convento Y los jóvenes mueren Antes de tiempo Y los jóvenes mueren Antes de tiempo
de este lugar.
Donde los sueños afiñen de negro y los jóvenes mueren antes de tiempo. Los jóvenes mueren antes de tiempo y los jóvenes mueren antes de tiempo.
No, no voy a volver
Fins demà!
Los jóvenes mueren antes de tiempo, los jóvenes mueren antes de tiempo y los jóvenes mueren antes de tiempo.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Hold on to my love.
Smooth Jazz Club. Hi esperem. A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Passa el minut d'un quart de dotze. Aquesta hora parlem de la conferència que es farà aquest divendres en el marc del cicle de la guerra de successió 1700-1714 que organitza la CES. Aquesta demana es parlarà dels grans protagonistes catalans i serà amb la història de Carles Sarret i que tenim ara a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia.
per parlar una mica d'aquests grans protagonistes catalans, que n'hi ha uns quants, no? Suposo que alguns més desconeguts que altres, però una mica en aquesta conferència s'intentarà destacar els papers més destacats. Sí, una mica és un repte fer tot a l'hora d'organitzar el tema, perquè òbviament és moltíssima gent la que hi ha una guerra molt llarga, tenim a part de les grans militars, tenim polítics, tenim diplomàtics...
Tenim religiosos, tenim espies... Per tant, la idea és agafar-la uns quants, evidentment poquets, perquè en una xerrada d'una hora tampoc podem agafar tot el que ens agradaria i veure algunes categories i algunes anècdotes al voltant d'aquests personatges que, com tu deies, algú sí que són relativament coneguts, però hi ha molts que la gent s'ha inventat poca cosa d'ells. Per exemple, quins has triat dels que tinguem una mica més al cap, que siguin més coneguts? Més coneguts...
Evidentment, primer perquè és el meu camp d'especialització, doncs, on es mena la figura d'en Rosal Casamala per la vinculació que té amb Samoy i del qual jo soc el seu biògraf. Després també un personatge ineludible, a més, perquè aquest mes es complirà el 100 aniversari de la seva mort, de la seva repercussió, el general Muragas, en Villarroel, el bisbe de Barcelona, Benet Sala de Calamany, en Vilana Perles, que va ser secretari de l'Arcidu Carles d'Àustria...
Aquests serien els més significatius que es poden augmentar i que a partir d'ells intenten dibuixar el perfil d'altres personatges, del seu estatus i de la seva classe social o de l'èvita a la qual pertanyia cadascun d'ells.
Per tant, seria clar, exacte. A més a més, és veritat que a vegades tots tenim molt clar una mica qui s'ha refet la casa nova o més o menys en sona, però potser a l'hora de veritat tampoc sabem ben bé quins són els motius que hauríem de tenir més al cap o qui més hi havia en aquell moment. A més, per les pròpies característiques del procés i l'haver perdut la guerra, de molts d'aquests personatges sabem molt poc en quant a
a quin era el seu plantejament psicològic, a quina n'és com a persona. Sabem el que van fer en moments puntuals, perquè són personatges molt poc coneguts, sabem molt de la seva activitat política, però a nivell personal se'ns saben relativament molt poques coses en què podien saber, i no només, sinó de tots. El 1714 marca un trencament, tota la classe política anterior desapareix del mapa, els militars per repressió directa, i se'ns saben, francament, molt poques coses, més enllà del que va recollir
l'història francès de Castelllí en la seva època, les memòries històriques. Alguns personatges d'aquests més centrals, aquests darrers anys, han tingut un tractament historiogràfic i ja hi es posen d'alguna biografia, com és Moragues, els germans des Valls, el propi Vilana Pèlgoles, però d'altres personatges, com, per exemple, el general Villarroel, sense francament molt poca cosa. De fet, només hi ha un capítol amb un llibre conjunt amb Casanova i amb Sebastia Dalmau, editat el 1912, i no s'ha fet cap altra biografia sobre el personatge.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, doncs és veritat que, exacte, que una cosa són els noms que ens puguin sonar i l'altra el que coneguem de veritat, no? Sí, clar, estem parlant d'una guerra molt llàstica, de durar una dotzena d'anys en territori català, més la pur guerra, altres visites dels personatges, i són molts i molts personatges que, això, sabem ben poca cosa, més enllà del nom, o que eren uns militars reescrits a determinades unitats i van participar en tal o qual batalla, però de tirades no sabem res, ni d'altres de naixement ni de defunció,
ni sobre la seva família, i és un univers encara per treballar aquest any amb el tema del centenari. S'ha avançat amb el coneixement de forma notable, però no és suficient. Encara queda molta cosa per fer. Quins altres noms, en aquest cas, si vols, d'alguna persona que no sigui tan coneguda, però que realment convindria que tots sapiguessin qui era? Hi ha una dona, la Mariana de Cupons, que va ser una espia i de les poques dones que coneixem amb
amb nom i cognoms que va tenir una mínima participació. Podríem parlar d'un espia, en Salvador Lleonard, comerciants com en Salvador de la Penya, que també era membre del Consell de Barcelona i que era la persona que tenia una oposició important a la figura de Casanova. I són molts, però hi ha molts militars que van participar a les campanyes a l'interior amb guerrilles aquí i allà, però fan...
És impossible amb una xerrada sola, evidentment, ni tan sol fer quatre pinzellades d'ells. Ens hem de quedar això, definir unes petites categories, cinc o sis, i buscar algun exemple, i a partir d'ell intentar donar alguna informació més, però és que és absolutament inviable, però no per una altra cosa.
Per tant, el que sí que posa de manifest en aquesta conferència o el que puguis explicar divendres és que realment hi ha protagonistes en diferents àmbits, no només en clau política o en clau militar, sinó que hi ha diferents categories on també hi ha algú que va destacar en aquell moment. Sí, la idea és parlar d'aquests fets, però bàsicament a partir d'aquestes persones, no només explicar les grans batalles, els grans fets i omplir...
de noms i de dates, sinó és veure com a darrera dels fets sempre hi ha persones i que, evidentment, les persones estan influïdes per una dinàmica, per una superexperiència, per una realitat d'una època i elles també influeixen la seva immediatesa. Després tot queda molt condicionat pel fet d'haver perdut, ara haver perdut i haver-ho jugat tot l'11 de setembre del 1714 s'acaba tot, és la Fira de la Nació Catalana, però, segons la historiografia romàntica, també fa que tinguem una percepció diferent dels fets
Si haguéssim guanyat, per dir-ho d'alguna manera, la visió del fet seria completament diferent, tot i si s'hagués fet el mateix. Però, clar, la visió del tema seria completament distinta. En aquest cas, com a perdedors, buscar gent que té més afinitat per un personatge. Aquest és més important que l'altre, o aquest va fer, o aquest va ser un heròi, i aquest no. Jo penso que tots van ser herois, tots van fer el que van poder, cadascú amb la seva possibilitat, i es van trobar amb una actitud molt dura, i després van tenir una fi més o menys comuna, encara que un valoradament més tragi que nosaltres, evidentment.
no és igual la mort de l'antesa nova que va morir de vella al seu llit, doncs que l'altra dir que filla d'en Muragas, però això no els fa més heroi a un que a l'altre, simplement mantenir una filla distinta, forse també de la seva categoria, uns eren polítics, altres en militars, i per tant se'ls jugaven més, des del primer dia estaven més explorats, perquè fa mala part de la seva feina. Encara ara es va fent recerca o s'intenta descobrir més coses d'aquests personatges?
Van sortint coses. Aquest any, amb motiu del Trecentenari, va aparèixer una biografia sobre Milana Perles, sobre Muragas van sortint coses, encara que he novel·lat la figura del Mengol Amill, el famós Víctor, doncs, recuperar en Zubiria, però encara que, com és ficció, realment dades certes n'hi ha molt poques, han anat sortint coses. També va sortir un llibre d'en Francesc Serra que recull petites biografies d'una bona matèria de personatges, tot i que...
està adreçant des de recuperació de material publicat, que no propiament investigació de fons documentals de primera mà. També la periodista Patrícia Galancho va publicar un llibre sobre les bones del 1714 que intenta fer emergir dins d'una informació bàsicament fins al dia d'avui masculina de l'univers femení que hi havia darrere, però també s'identifiquen molts pocs personatges amb un nom. L'acció corral de les bones, evidentment que com a ciutadans també de Barcelona i d'un país ocupat, també són
receptores de les penúries i col·laboren algunes fins i tot militarment amb els homes, però tenim molts pocs personatges feminins identificats. Per tant, feina feia se'n fa, però encara n'hi ha moltíssima per davant. Clar. Dius també que deies que Víctor s'ha ajudat, suposo, que la gent conegui més coses, però que hi ha molt poques coses certes. Bé, sí que n'hi ha. El problema és que la documentació que ens ha arribat és la que és, perquè a part de les persones que l'han produï documental amb aquella pròpia guerra,
Després hem tingut també la Guerra del Francesc, que va fer mal a molts arxius, totes les revoltes del segle XIX, la Setmana Tràgica, l'última Guerra Civil, que també va fer molt mal a molts arxius. I, per tant, tenim la informació que tenim i es pot oblidar amb alguns personatges, però no es pot oblidar d'altres. Encara hi ha molt camí per recordar, sinó que no hi ha hagut ningú que s'hagi pres com a objecte d'estudi directe. Aquí, al camp de les biografies, en altres èpoques, he tingut més predicació que ara. Ara,
S'està fent molta novel·la històrica, però clar, l'afrontar una novel·la històrica és tenir un coneixement del tema i una capacitat de discerniment per poder saber què és cert, què és història, del que és merament ficció. I per tant, és complicat, però la gent també s'agafa a vegades unes idees, unes percepcions...
que estan una mica allunyades de la realitat, però bé, és el que tenim. De tota manera, tu creus que el fet que apareguin novel·les històriques situades en aquesta època ajuda que la gent conegui més coses? És a dir, que és positiu perquè potser pot despertar l'interès d'algú per després anar a buscar altres qüestions? Ja, de tot. Hi ha aquí, evidentment, la lectura d'una novel·la històrica bona i si queda satisfet i el tema de l'interès pot provocar-li interès per altres temes,
i d'altres gent, doncs, com passa una mica amb el cinema, ja qui considera que vegin una pel·lícula ja no té la necessitat de llegir la novel·la de la qual ha sortit, no? Per tant, no les trobaríem en la mateixa circumstància. Per tant, però jo que sí que recomano, evidentment, sense anar a nivell lluny contra la novel·la històrica, qui vulgui llegir la històrica està amb el seu dret i la recomano, però que qui vulgui llegir història, llegi història, no llegi novel·les. Està clar, a més a més n'hi ha molts, justament de llibres històrgics, no? Són dos persons diferents, i a més,
de redacció diferent. Hi ha, evidentment, obres més dures, que són no manuals, el públic investigador universitari, que a gran punt no llegirà mai, perquè ningú estarà, però també hi ha molta obra de divulgació històrica que es poden llegir com si fos una novel·la sense que ho siguin, com a mínim amb bona presència de fons documentals o referències bibliogràfiques, perquè qui vulgui saber-ne més dels, després pugui seguir el fil i acostar-se més a aquells personatges o aquells fets o aquella realitat territorial. Està clar.
Doncs aquest divendres hi ha aquesta conferència, com dèiem, en el marc del cicle de la guerra de successió que organitza aquest any la CES i es parlarà dels grans protagonistes catalans amb l'historiador Carles Serret amb qui hem pogut parlar avui. Moltes gràcies. Moltes gràcies. I que vagi molt bé. Fins aviat. Bon dia. Molt bé, gràcies. Bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta. 3 minuts i dos quart de 12, de seguida fem tertúlia esportiva. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
La nina es desperta amb el so del silenci de l'instant recent passat. Cor ple, món bui, firmaments com brases d'extingir. I l'angoixa de quan no ho sentim, els crits. I l'angoixa de quan no ho sentim.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
La mateixa llum intensa, una llunyana nit d'estil. La mateixa llum intensa de la nina quan somriu. La mateixa llum intensa de la nina quan somriu.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta, el magazín del matí.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
1, 2...
Passen set minuts de dos quarts de dotze i és el moment per fer tertúlia esportiva, com cada dimecres a aquesta hora, i per això saludem el Carles Hernández i Rius i l'Enric Riba. Bon dia a tots dos, què tal? Bon dia. Bon dia, Carme. Per parlar, com sempre, una setmana més de futbol. Avui per això segurament hauríem de començar parlant potser del partit d'ahir, no? És el més recent que tenim. No sé si el vau veure o ho heu sentit avui.
Trossos, i ho vaig anar veient, perquè allò que mires, el Madrid va perdent, i mires una miqueta, marca Cristiano, tornes a canviar, i a última hora vaig mirar allò que dius, ostres, i dius 3-4, mare de Déu. I a més a més, sobretot, la crispació del públic, xiolant, xiolant, xiolant. Al minut 7 ja estaven xiolant, o sigui, va haver-hi un petit remenament de pilota entre Baran, Pepe, al mig del camp, no estaven ni pressionant els alemanys, i de cop i volta ja la gent va començar a xiolar. Estaven nerviosos, eh?
us hi fixeu per això, com això del futbol és esquizofrènic, és a dir, el mes de gener el Barça em veu un partit van fora el director esportiu es convoquen eleccions, semblava que a Madrid s'ho menjava tot, acabava de guanyar el Mundial de Clubs, vull dir, era una cosa impressionant i de cop i volta
Al revés. I a més extrem tot plegat, vull dir que realment s'exagera. Sí, perquè malgrat tot, és evident que el Madrid ahir va fer el ridícul i tot el que tu vulguis, suposo que tenien coll avall que passaven l'eliminatòria i van sortir una mica destensats, a part que suposo que alguna cosa no funciona.
Però que al cap i a la fi hem passat l'eliminatòria, que a la següent veurem com estan, i estan a un punt del líder, però són aquelles sensacions de que... Exacte. I ahir, realment, clar, se suposa que s'havia de celebrar, que s'havia classificat, però com que són coses també que es donen per fet, recordem que va guanyar la Copa d'Europa també el Madrid l'any passat. Sí, també la guanyen al 1993 amb un cop de Cap Miraculós de Sergio Ramos. Però i els últims 7 minuts, això, es podia haver quedat fora...
Sí, sí, sí, va haver-hi una oportunitat, eh?, que si ja es para, que si arriba... Però, bueno, és això, no? Però, aviam, és que ara sembla que és com una obligació als equips, o sigui, tu estar quarts has de ser-hi com a obligació, eh? Potser fa 15 anys passar quarts era una celebració, juguis com juguis i facis com ho facis, no? Però això Gran Madrid dels Galàctics és com el Barça. És que jo crec que ho han fet una mica... Canviot a Europa, eh?, a més a més. A més a més, amb uns pressupostos que, és que clar, és a dir, estem parlant del Schalke...
Quants equips han repetit victòria a la Champions? Una cosa és victòria, l'altra cosa és no passar de quarts. Ha passat, eh? Ha passat, ha passat. El Schalke, que jugava amb el porter del juvenil... No, no, i uns quants anys de 21 anys. Exactament. També, clar, suposo que quan vas veient que te'n surts, ells també es devien créixer, no?
Clar, clar, clar. A més a més, Juntel era aquí, que no va fer res, els hi fot dos gols. I un xut al pal impressionant. No estic d'acord, eh? Ells no es van créixer, eh? No. Ells s'estaven flipant. I, a més a més, no, és que és el Madrid, o sigui, i jo també flipava, eh? Veies el Madrid, veies el personal que hi havia al camp, i dius, no pot ser que estigui passant això. No, no. No pot ser que la defensa faci aigües per tot arreu a vent i al Pepe, o sigui, tots recordem el Pepe, sabem com és el Pepe, com dona ordres allà a la defensa, i com actua aquest tio amb unes pilotes dividides o amb una pilota de cap.
Hi ha un... El segon gol del... Sí, el segon gol del Xalqui. Són tres ramats de tres tius que estan sols. I la defensa del Madrid està allà. O sigui, que està descol·locada completament. És aquella pilota que després el Casillas la para però se li queda morta i ramata un altre i marca gols. Casillas no va estar fi tampoc, no?
però és que hi ha tres ramats de tres tios i sabem que hi ha el Baran que quan va jugar un partit amb el Barça fa un parell d'anys va fotre el partit de la seva vida que és un dels defenses més impressionants que he vist jo mai i tens un Pepe que és un tio que a la seva edat i amb la seva experiència i on juga que tampoc no és un desgast físic espectacular i té don
per poder estar al centre d'una defensa amb tot el que implica, estigués ahí també fotent aigües. Si em dius que a l'Arbeló estava al centre de la defensa, dius, bueno, doncs et fots un far de riure i és normal que estiguin així, però és que el tenien en un lateral. Però és que a més és que no s'entén, és a dir, és molt difícil d'entendre des d'un punt de vista racional, és a dir, jo com a culer, el mes de desembre, si m'arribes a dir, ostres, tot i que jo és dels que pensava que abans no estava tan malament, però aquest Madrid és insuperable, no? És a dir, anaven com a autèntiques motos. Aquí està.
Aquest és un dels petits grans problemes. Sempre hem parlat amb el Barça quan ens miràvem el Malí que hi ha el novembre negre, el febrer aquell dels resultats una mica coixos que quan arribava la Champions tornaven a recuperar. És un problema també, a part del psíquic, és el físic. Però jo crec que el mental és importantíssim. Si per una d'aquelles coses, el dia del Camp Nou...
Esperem que no. Els hi surt un bon partit i guanyen? Poden donar un tom perfectament. Però és que físicament no tenen res a veure. I no es tracta d'una cosa... Ara estan descansats perquè tenen la Copa i només jugaran Lliga i Champions. No, no, no és descans. És cremat, és passada de voltes. O sigui, el Madrid, quan va començar la Lliga, els 10 primers partits de Lliga, donava 30 voltes a qualsevol equip de primera divisió. Però 30. Físicament estaven... Era impressionant. Molt per sobre. Clar, quantes vegades s'ha parlat aquí de la mala planificació que a vegades pots fer d'un equip...
quan fa aigües al mes de març. Aquest equip ha aguantat un estat físic molt bo des del mes d'octubre i sempre hi ha un punt de relaxació. Aquest estat físic és problema dels que fan la preparació física dels grans equips
és, anem a buscar un equilibri d'estat físic, de no començar molt forts perquè no se'ns peti la gent el mes de març o el mes d'abril, que és quan hi ha la màxima competició. El Madrid ha patat en aquests moments. O sigui, a part del psíquic i els resultats i tot el que vulgui engreixar la premsa, ara físicament no és el Madrid d'abans. I el Madrid, recordem-ho, que pel seu estil de joc, que no és el del Barça, ni és el de tocar, ni és el de remenar pilot i que corrin els altres, és una cosa que és explosiva, que encara té la sort el Madrid, encara té la sort que té tres tios en abans que són autèntiques bales,
que ara se'ls uneix al Modric, que després de quatre mesos entra com a novetat i com a un bon refresc, perquè clar, jo crec que Madrid ara físicament està tocat, físicament, i això ara se n'ha de saber molt, perquè venen partits molt importants, i en aquests moments el Madrid ha de gestionar molt bé la banqueta, cosa que ara tens pressió i no pots fer, o sigui que té un merder a l'Angelotti espectacular.
Veurem com ho gestionen, perquè, a més a més, si aquí hi ha poca paciència, allà encara n'hi ha menys. El que passa és que tenen la sort aquesta del Modric al mig del camp, ara és un tio que entra fresc, físicament pot estar bé. El Sergio Ramos, quan entri, que no sé quan entrarà, també entrarà força més bé, més fresquet, podrà haver fet una recuperació, un descans i tornar a agafar una mica el volum físic.
i a davant jo crec que aquesta gent el Cristiano està una mica més tocadet però també el Cristiano basa molt el seu joc amb l'explosió física i amb el regat molt ràpid i ja té 30 anys. Home, jo et dic una cosa el dia de l'Atlètic de Bilbao Cristiano és que semblava un ànima en pena No, no, i això ho notarem molt perquè són jugadors que són jugadors que al llarg de la de la seva carrera esportiva quan depens tant del físic arriba a un punt que clar, que dius, hosti, no pot ser que dius, és un tio que era tant
i de cop s'ha convertit. És un tio que només toca pilotes enrere i remata alguna de cap, clar, perquè ha de canviar completament el seu estil. Si la teva tècnica és molt important i tens un molt bon joc i tal, pots tornar una miqueta més enrere, donar pilotes i tal, però normalment el davanter físic, el que es destaca perquè té un potencial i això li ajuda a la tècnica i a la velocitat, quan comença a arribar a superar els 30 i escaig d'anys, això se li complica perquè és un jugador que no té res a veure quan era jove.
Clar, el Cristiano té 30 i pot fer unes quantes temporades encara molt bones, però el Cristiano va passat de voltes dins del mes d'octubre. Però quan hi ha una pilota d'or, pel que sigui... Bueno, i va marcar dos gols. Sí, però no són... Són gols d'oportunisme. No és un gol del seu estil. No és Messi, també. Quan parlàvem del Messi que estava en baixa forma, que caminava, marcava un gol de penal, que li donaven... Sí, sí, sí, marcava igual. Messi no està jugant bé, o sigui, deixa't estar que físicament va mirant el terra, ha marcat dos gols, clar, perquè... Bueno, i Casillas el va obligar a quedar-se...
Això va ser molt gros, eh? Com? Ahir, quan es va acabar el partit. Quan es va acabar el partit, tots se n'anaven emprenyats. Televisió espanyola ho va tallar, no sé. Els hi va fotre uns crits i els va fer anar al centre del camp. Per què? No, però sí, perquè ho estaven comentant, eh? No, no, vull que els mateixos ho estaven remarcant tu i llavors... Va tallar, van connectar... Van connectar directament al Parlament, amb la compareixença dels Pujols. Jo...
Sí, sí, els va obligar a quedar-se, això, a escoltar la xiulada. En plan... Bé, el fet és... Jo recordo al principi del partit el locutor de televisió espanyola que, mira, vaig posar el primer canal de Copi, no vaig pensar que estàvem fent-lo també per TV3, poso el primer canal, era el minut 7, ho recordo, i estàvem amb el meu fill i allà en el partit, i ens pixàvem de riure, perquè era un tio que s'estaven passant a pilota al mig del camp al Madrid, que era al principi del partit, que estaven començant a tocar i tal, i el tio estava cridant com un histèric.
Pepe, li passa baral, baral... Hi havia nerviosisme, també, eh? Hòstia, però és que estava cridant, li vaig dir a un fill, que aquest home, a la que arribi al mig del camp, li agafa un infari i s'hi queda, i estàvem al minut 7. Jo no sé com va acabar aquest tio, però avui segur que està de baixa, perquè amb el patiment que va passar després... I als últims minuts estaven nerviosos, també, eh? Jo vaig sentir aquesta part... Home, clar, perquè és que... Però és normal, eh? Exacte, vull dir que... I a més van fer l'últim aquell...
D'un partit que tens més o menys controlat, estàs jugant malament, ets conscient que t'han fotut tres gols, que és una vergonya, que ja estàs pensant més en el que diran que no pas en el que estàs jugant, i de cop i volta et foten aquest tercer que dius és que estem en un 3-4, me'n foten un altre, me'n vaig al carrer, si ho estaves fent malament ara ja se't desmunta tot, a més que són els últims minuts de partit, ja has fet els canvis, poques reaccions, gent cansada...
Quan les coses no et surten, físicament et cances més, perquè vas primer amb el coco allò que les cames van més ràpides que el cap, i clar, o sigui, anar guanyant un partit, porta la relaxació. Si un partit és ajustat i saps que si es posen per davant, doncs ja comences a patir i ets conscient que no ho estàs fent bé, físicament et desgastes molt més, i és el que li va passar al Madrid.
Clar, clar. Bé, Barremba també del Barça, no? Perquè diumenge, en aquest horari de vermuts, sembla que la cosa va anar bé, no? Sí, a més, a més, havia la crítica, no? Que deien que els diumenges al matí, al camp del Barça, no sé què, millor entrada. Millor entrada, exacte. També feia molt bon dia, eh? Vull dir que... Bueno, és igual, deixa't estar, però vull dir que... Clar, que el fots... Quan eren 97.000? 87.000. 87.000. Clar, tio, és que...
I després foten els partits a les de la nit i van 40. I no només això, és a dir, ple de nens. Clar. Ple de nens. Asegurant el futbol. I això és una cosa que no s'entén. I encara li donaré... Encara vaig més enllà. Prenentem a Àsia, posats a fer. És veritat, a les 7 de la tarda era Àsia a aquella hora. És a dir, oi que la Fórmula 1 la fan al matí? Suposo que no són tots els de la Fórmula 1. Jo no veig un problema jugar a aquesta hora. No, no. Un problema que puc veure és que el futbol base juga a aquesta hora. D'acord.
I això sí que... M'imagino que els partits que jugava el Sánchez a aquella hora haurien d'estar buits. I això és una mala passada. És cert, històricament, a les 12 al migdia un diumenge és l'hora dels partits dels equips de futbol a Maser. Ja són més grandets, sí. Sí, sí, no, clar.
És la veritat, vull dir. Però bé, escolta, també els restaurants es queixen, els cines, és a dir, és així, no? Sí, sí, sí, exacte. És trobar un equilibri, eh? No estem dient ara que amb tots els partits del Barcelona que ve siguin a les fons al migdia. Però el que no poden ser és diumenge a les 10 de la nit o a les 9 de la nit. El Barça a Madrid? És diumenge a les 9. Un altre cop, eh? Ja portem uns quants anys de diumenge a les 9. Però inclús ha sigut un dilluns per les eleccions al Parlament de Catalunya, un any. Sí, sí, sí.
Jo de veritat, o sigui, jo tinc un nen de 7 anys que està flipant i que li encanta el futbol i que està frissant ja per poder veure aquest partit. I quan es doni compte per ell mateix que a la mitja part se li estan tancant els ulls, li fotrà molta ràbia, saps? Té 7 anys però és una il·lusió que tens cap una cosa i et costa fotre-ho a la seta. Jo el meu nano els diumenges a les 9 no els veu, però amb el Barça-Madrid hem negociat una excepció.
No, però és que al meu... Li falta excepció a jo, però se m'adormirà. I el pobre dirà, papa, me'n vaig a dormir, que no m'aguanto. Ahir estava veient el Madrid ja a la mitja per anar fotent cops de cap, i clar. Bueno, escolta, és el que hi ha, vull dir... Sí, no, no, però... Aquest cap de setmana es juga a les 6, eh, per això, dissabte. Dissabte a les 6, sí. Dissabte a les 6, al Camp de l'Eiva.
Serà un partit que fa por que estiguin pensant més en el que bé que en aquest. És una mica el que va passar amb el Màlaga, no? Se van sortir una mica desendollats. Però diumenge no va passar. Per exemple, hem parlat de l'horari, però no hem parlat del partit. Jo és que estava fent calçots, però la primera part va ser fluixeta, no?
Sí, va ser fluixeta, però van controlar en tot moment. No és el fluixisme d'ahir al Madrid que no tenia el partit. No, no, va ser fluixeta, però després hi ha uns 3 o 6 a 1 i a oportunitats de gol a la primera part n'hi van haver algunes i el partit es va controlar. És veritat que el que diuen, que el Rayo juga d'una manera que al Barça li va força bé, perquè juguen amb la defensa molt avançada i llavors, clar, els espais, si al Barça hagués pogut, si no li piten fora de jocs que per mi molts d'ells no eren, hagués pogut fer-ne un carro més encara.
i s'agraeix, clar des del punt de vista d'espectador s'agraeix que no pas veure un equip com el Getafe que et ve i està tancat, o com el Chelsea és que no cal que sigui el Getafe però vaja la veritat és que el Luis Suárez sembla que s'està
es traien aquella angoixa que tenia de cara a porteria, que és el que li faltava aquell punt de pausa, aquell punt de tranquil·litat i que tots sabíem que arribaria el dia i per tant ja totes ens ponen és com dos vasos comunicants aquí semblava que tot era horrible i ara resulta que Rakitic és un fitxatge brutal que els dos porters són fantàstics que Luis Suárez és un fitxatge indescutible
i que el Madrid, que tenia la defensa central fantàstica, resulta que som nosaltres els que la tenim bé. Què deu fer el Cibriz de Reta? Jo suposo que deu pensar, aneu a cagar tots. No, però és igual, si tenim gent... Home, el Cibriz de Reta encara ha tingut els nassos de plegar o que l'hagin fet plegar. El van fer fora, però... Hi ha algun d'anàlisi tècnica d'emisores de ràdio que... Jo m'he quedat amb la seva frase del mes de gener. El Barça no sap a què nassos està jugant.
El Zubizarret el van fer fora, però es va autoexpulsar ell amb les declaracions que va fer. Sí, és veritat. Que va fer a Canal Plus quan li parlaven del tema de la FIFA. I va tirar cap a Bartomeu. I va dir directament, sí, el vicepresident esportiu d'aquella època, el senyor Bartomeu, sí, que pregunteu-li amb ell. Una enquesta d'una la porta com a favorit. Però si no s'ha presentat. Bé, però fan enquistes a 800 persones. Catalunya Ràdio la va fer. És boníssim, perquè Catalunya Ràdio està bon dient... Va ser molt bo. És a dir, aquí els hauríem d'informar, perquè parlaven que algú estava preguntant a les afores i al cap d'una estona diuen...
Escolta, que es veu que som nosaltres. Estil puyal. Bé, no és culpa d'ell, eh? Algú l'hauria d'haver informat. El que passa és que en això del futbol, com diem, tot també és tan resultadista. Imagineu-vos per un moment... Diu que la porten els calés per presentar-se. És possible perquè qui el finançava era la família de la seva dona. Clar, suposo que està buscant algú, però jo no posaria els calés. El soriano.
En Soriano em sembla que està molt bé el City, eh? Viuen com a reis allà. Tu imagines la feina del xiqui. És que ha de ser tan divertit. Veure futbol, ara aquest el vull, ara el vull... Ja veurem, que provi. Sí. En tot cas, jo també tinc els... És a dir, crec que Laporta es pot presentar, però ell també ha de pensar que les segones parts moltes vegades no són bones i que es van complir una sèrie de circumstàncies...
difícilment repetibles. Guardiola, Ronaldinho, que van encertar, no els hi trec mèrit. Messi, Valdés, Puyol, Iniesta, Xavi... Espanya guanya el Mundial. Guanya dos Eurocopes amb la base del Barça.
Ui. És veritat. Però no t'ho acceptaran mai. És igual, ho dic jo. Sí, a micròfon tancat segurament sí. Per tant, queda molta gent que diu que torni a la porta. La qüestió és que el Bartomeu a poc a poc, amb silenci, menjant-se els marrons que li ha deixat el seu amic Sandruscu, i amb tot el merder que té, si per casualitat aconsegueix fer la pau social amb Cruyff, com ja ha intentat, es van guanyant coses, guanya algun judici, el Barça guanya una Lliga o guanya una Champions, cuidado, eh?
Jo no ho veig descabellat. Coses pitjors han passat. No, és que no hi ha res més. Clar, si el Laporta no es pot presentar, tenim el Bartomeu i tenim l'altre, el Benedito, però em sembla que a l'enquesta aquesta no hi havia ni el 13% per a ell. Què és el que va passar amb Rossell, no?, les últimes. Tampoc és que agradés molt en aquell moment. Però no hi havia res més. Jo amb molts socis la frase era aquesta, he votat Rossell per a ell. Sí, sí, sí, és veritat. Jo vaig votar Rossell, tot i que me'n vaig empenedir la setmana següent. Perquè no hi havia res més.
Perquè em pensava que era el més semblant a la porta, però em vaig equivocar. Em vaig equivocar, ja està. Ni cava, ni festes, ni dones... A mi el que m'agradava era el de gas i tal. No, no, no. No, jo la primera setmana, quan se'm va anar a Andalusia a demanar perdó per no sé quines declaracions, jo aquell dia ja li vaig retirar el meu vot. No es podia fer, però jo ja ho vaig fer. Dic, on vas a demanar perdó? Que ens demanin perdó a tots els insults que ens han fotut un darrere l'altre. Mira ara l'Esperanza Aguirre. Sí.
És altament antidemocràtic el que diu aquesta dona. Tu pots expressar el que vulguis i se suposa que si la gent xiula l'himne espanyol serà perquè... No li agrada la cançó. No, no, perquè pot haver-hi un espanyol que no estigui d'acord amb que Espanya sigui una monarquia o mil motius, és igual. Els Estats Units, per exemple, cremar la bandera, sempre posem el mateix exemple, però cremar la bandera no és delicte. Per què? Perquè està per sobre la llibertat d'expressió.
Sí, depèn d'on. Veurem què passa amb aquest tema. Ja anirem parlant de tot el tema de la final. Parlem també de l'espanyol, perquè just fa una setmana estàvem parlant de moltes coses i amb aquests dos partits ha quedat tocat tot plegat.
Sí, ha quedat tocat a la lliga, és d'aquelles situacions que intentàvem... Em sembla que dimecres després ho comentàvem, de dir, si et quedes en un lloc així neutre a la lliga aquesta, que està tan lluny les primeres posicions i tan lluny les últimes posicions, perquè hi ha tres que se'n van de cap a la segona...
a partir del mes d'abril hi haurà partits de Lliga de primera divisió, que si ja hi va poca gent normalment, ja m'explicaràs qui s'ho mirarà. Hi ha el Madrid i l'Espanyol, que tenia l'esperança de tenir uns quants resultats bons. I la il·lusió de la Copa. I la il·lusió de la Copa. Doncs ara s'ha quedat en aquesta zona morta de la Lliga, que passarà sense pena ni glori, que se la podrien estalviar gairebé, i la Copa va dominar l'experiència en aquestes situacions. Tot i que l'Espanyol és un equip que se li dona molt bé la competició aquesta d'eliminatòries,
En aquell partit, el fet de tenir el resultat a favor va donar una situació... En definitiva, el partit el va portar a l'Atletic de Bilbao cap on ell volia. I l'Atletic de Bilbao va resultar al final del partit com l'equip més experimentat per aquestes situacions. El va portar cap on ell volia, va sortir el contraatac...
Té un tio al davanter centre que està enxufadíssim i que hi solet s'ho fa tot molt bé. Un Bilbao que no donàvem un duro tampoc fa un mes perquè estava pràcticament al mateix equip de l'any passat amb pocs canvis jugant a la meitat baixa de la Lliga amb una copa que anava passant sense pena ni glòria amb molt mals resultats. I de cop i volta es presenta en una final de copa i sembla que els resultats ja estan començant a revifar en Lliga, o sigui que pot començar a somiar a estar una mica més amunt.
Aquest dissabte per si juga contra l'Atlètic de Madrid.
Aquests van a mou fort i aquests estan de pujada, com si diguéssim. I un equip ja pot ser... L'Atlético va empatar amb el València l'altre dia. És la comparació que fèiem amb el Madrid i el Schalke. Qualitativament, aquests dos equips, és que el Madrid se'l crosspeix en qualsevol moment. O el Màlaga i el Barça, és veritat. Però, quan un equip està de pujada i un altre està de baixada... A més, el que deia, el partit de l'altre dia, l'Atlético de Madrid i el Sevilla va ser una merda.
contra València va ser una merda i el que dèiem en aquesta lliga inclús el QE pot guanyar el primer un partit evidentment en una competició llarga no l'aguantarà mai però un partit pot passar accidents pot passar que surtis confiat pot passar mil coses el dia del Celta que el Barça pren el Camp Nou fa quatre juts al pal pot passar
No sé, aviam l'Espanyol s'ha recuperat aquest cop, ha de seguir jugant bé a futbol. Jo crec que sí, jo crec que sí, ara és un cop... L'afició estava molt il·lusionada, jo tinc bastants amics pericots que tenien molta il·lusió per aquesta final. Però bueno, no perdem el nord, no? Aquest equip tenia un objectiu, que era una baixa segona, i això sembla ser que l'està complint al màxim amb nou entrenador, amb un sistema de joc nou, i ara ho asseguraran d'aquí a final de temporada amb bons partits, amb bon joc, amb gols,
S'ha de mirar aquesta part positiva. I a formar equip per declarar l'any vinent i ja està. I sense l'ansietat. I pots pujar a gent jove i provar-la si no tens l'ansietat dels resultats. I, per tant, et permet això de treballar. Treballar-t'ho relativament bé. No hi comptaven en poder haver arribat a un de semifinals de Copa o a la final de la Copa. Però clar, un cop hi ha arribat ràbia perquè no ho has aconseguit. Sobretot perquè el resultat de l'anada era bo. Sí. No ho se'n va més. No és mala llet. Però no és el que deies tu ara. És un partit. El partit pot anar de cara o pot anar de cul.
Mira, com a mínim van tenir una nit d'aquestes... Sí, amb el camp ple, emotiu, gent animant... Això també fa pericurisme, no? Com es diu això? Meravellosa minoria, no? Aquell dia no, eh? Aquella era una meravellosa majoria que estava ple el camp. Però fa... És una mica el lema, no? És un lema que més m'agrada. Doncs bé, veurem què passa també aquest dissabte. Contra qui juga? Contra l'Atlètic de Madrid.
A l'espanyol? Sí, això us ho he dit. Ah, em pensava que havies dit el Vivao. No, no, no, l'Atlètic de Madrid. Ah, vale, clar, jo estava aquí dient un equip que ve de pujada, l'altre que ve de baixada, dic no. M'heu fet dubtar, també. Per això m'he intervengut gaire. Has explicat una mica i llavors dic, ara no s'havien de contra aquí jugant. No, no, no, contra l'Atlètic de Madrid, però aquí, eh, al Power Stadium. Bueno, però això és un bon partit. És un bon partit. A quina hora? 4 de la tarda, dissabte. Ah, guai.
Bueno, una hora maca. Una mica d'hora per mi, però vaja. Ja sé que són moltes castanyes. No, no, però és que és d'hora. Com ho vol, vostè? Perdoni, perquè la nit és massa tard. El diumenge a les 9 és massa tard, perquè sap que a les 4 és hora de la migdia. Doncs, bé, veurem què passa. La setmana que ve també torna a Champions del Barça. Està activa també aquests dies. Tenim prèvia, crec, és dimecres. Sí.
Crec que sí. I avui hi ha un partidàs que ningú es pot perdre, Chelsea i PSG. Exacte. Serà interessant. O PSG-Chelsea, no ho sé, però és un 1-1. No serà un 0-3 d'aquests. Serà emocionant, però... Sí, sí, però algun dels dos ha de marcar. No me queda la nada? 1-1. No cal que marqui ningú. El Mauriño Montseguro es clasifica.
Si no per això, que suposo que el Francesc Unió ha de buscar algú més. En fi, veurem què passa. Gràcies a tots dos, Carles i Enric, tornem. Dimecres per la festa, Tàlia. Que vagi bé. Bon dia. Quan em digueu, torno per aquí. Vinga, gràcies. Bon dia. Bon dia. Bon dia, us informa David Badia.
L'associació de víctimes de l'atemptat de l'11M de Madrid tornen a fer actes de comemoració per separat. Avui es compleixen 11 anys. L'associació de víctimes del terrorisme fa actes al bosc dels absents. L'associació de l'11M de Pilar Manchón recorda el tàgic ademptat a l'estació de Totxa. Madrid, feixes. Bon dia. L'ABT ha fet l'acte comemoratiu al bosc dels absents del retiro a l'associació 11M a l'estació de Totxa. Motiu funeral també a la catedral de l'Almodena i minut de silenci al Congrés dels Diputats. Sant Tim, Jesús Posada. El 11 de marzo de 2004...
conmocionó a todos los españoles y quedará siempre en nuestra memoria.
Podrien haver-se trobat les restes de Miguel de Cervantes a l'església de les Trinitàries de Madrid. Els investigadors que buscaven les restes en lloc on es van enterrar han avançat que les han localitzat disgregades i amb molt mal estat. L'equip ha fet servir un espectòmetre de masses per analitzar la composició òssea i datar les restes que coincidirien amb les de Miguel de Cervantes i la seva dona.
L'Ajuntament de Barcelona ofereix allotjament i suport sanitari també legal a la vintena de subsaharians que ha desallotjat aquest matí de l'antic mercat dels Encants Vells. La xarxa de suport als assentaments demana una solució integral i definitiva als campaments urbans. Baixa la morositat al comerç al gener del 2015 i encadena 33 mesos de descensos interanuals. A Catalunya baixa un 20,6% respecte al mateix període del 2014 i al conjunt de l'estat un 24%.
L'exministre italià Silvia Berlusconi prepara el seu retorn a la política després de la seva absolució pel cas Rubigate. Berlusconi es reunirà avui amb membres del seu partit Força Itàlia.
Amb un minut de silenci el Japó ha commemorat el quart aniversari del terratrèmoli posterior tsunami que van provocar la catàstrofa nuclear de Fukushima. La tragèdia va deixar més de 15.000 morts i 3.000 desapareguts, més de 228.000 evacuats per la contaminació radioactiva encara no han pogut tornar a casa seva. Les autoritats nipones preparen la reactivació de les primeres plantes atòmiques després de l'accident.
Primeres confirmacions del cartell del festival Pop Art. Joan Miquel Oliver, The New Raymond, The Excitements i Leon Manso actuaran a la 11a edició d'aquest certamen, que es farà els dies 26 i 27 de juny a Arbúcies, a la comarca de la Selva. Els abonaments ja estan a la venda per 40 euros.
Esports Montserreia. El jugador alemany Marco Rois és el preferit a l'hora de reforçar el Barça. Aquest és el resultat de la tercera pregunta de l'enquesta de Catalunya Ràdio feta a 800 socis. Un 25% d'aquests encastats es decanta per Rois. El madridista Isco obté un 19,5% i l'Atlètic Coque un 14,7%.
Mucadorada i xulada al Bernabéu, tot i la classificació del rei a Madrid per als quarts de final de la Champions. Els blancs van fer un partit molt dolent i van perdre 3-4 contra el Xalque, però van passar pel 0-2 de la nada. També es va classificar el Porto 4-0 contra Basilea. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Buenot. Rafel Casanovas, el general Moragues, Mariana de Cupons i Antoni de Villarroel seran alguns dels protagonistes de la propera conferència de les CES aquest divendres. L'historiador Carles Serret, biògraf de Casanova, és el convidat de l'entitat per parlar dels grans protagonistes catalans durant la Guerra de Successió.
Durant la xerrada, Carles Serret parlarà de figures destacades durant el conflicte del 1700 al 1714. Malgrat tot, apunta a la gran quantitat de catalans destacats d'aquella època i per tot plegat estructurarà la conferència en diferents categories. La xerrada amb Carles Serret serà divendres a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu.
L'associació Amics del Barri Sud recull 1.000 quilos de menjar en la seva darrera recollida solidària d'aliments. Va tenir lloc el passat 14 de febrer durant tot el dia. Els dos punts de recollida eren el que prevo de l'Ella Gualdin i el centre cívic Salvador Espriu. I entre totes les persones que s'hi van acostar per donar aliments es va recollir una tona de menjar per a aquelles persones amb més dificultats econòmiques. Aquests 1.000 quilos de menjar els va recollir Creu Roja al final de la jornada per repartir-los entre els usuaris.
I un apunt més, també en clau solidària, Justícia i Pau, Mans Unides i la parròquia organitzen dissabte un sopar solidari per recaptar diners per Mauritània. S'ha marcat la campanya Lluitem contra la Pobresa, que consisteix a impulsar un programa de desenvolupament integral i de seguretat alimentària a 35 comunitats empobrides de Monguel, en Mauritània. El sopar solidari és oberto a tothom i serà dissabte a les 9 del vespre a la parròquia del Sants Just i Pastor i consistirà en un menú basat en pa amb oli.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies edició migdia a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, ràdio d'esvern.com. Molt bon dia.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Passant 10 minuts de les 12 del migdia, a aquesta hora saludem l'Oriol Rigat, membre del grup astronòmic d'Esvern. Bon dia, Oriol, què tal? Hola, molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions, una setmana més, avui ens vols parlar de sondes. Sí, sí, ja anem parlant, les anem seguint, però clar, elles segueixen treballant. Bé, en primer lloc tenim la sonda Dawn, aquesta...
És una sonda que ha anat visitant l'asteroide Vesta, entre el 2011 i el 2012 el va estar orbitant i després se'n va anar i finalment ha arribat a l'òrbita de Ceres. Ceres era el primer asteroide que es va trobar, avui en dia ha catalogat Planeta Nant.
tots aquests merders que van passar en el moment que van canviar la denominació d'entre asteroides i planetes sobretot a partir de Plutó en principi és la primera sonda que visita un planeta anant no serà la d'aquest juliol que serà la New Horizons que arribarà
Plutó, i tampoc serà una missió de la mateixa manera que serà la Plutó, que és passar molt ràpid fent fotografies i desapareixer, sinó que quedarà orbitant, és a dir, la notícia és aquesta, cantada en òrbita, i per tant tindrà com a mínim un any de fer petits estudis, topografiar la superfície i treure algun tipus de coneixement. Bàsicament s'espera que la superfície estigui bastant gelada, estigui bastant de gel, podria tenir aigua,
però això ja veiem que cada vegada és més comú i per tant és interessant, només ho hem d'anar a estudiar i per tant no va més enllà senzillament tindrem fotografies cada vegada més espectaculars de Ceres i aquesta era la notícia a partir d'ara tenim una sonda fent voltes a un...
El que era un asteroide, crec que en principi tenen denominació asteroide número 1, però també és planeta anant. És a dir, perquè es va descobrir, està en el cinturó principal d'esteroides, és una roca que quasi no arriba als 1.000 quilòmetres de diàmetre i que està a una distància entre el Mart i Júpiter, és a dir, aquella zona on no hi ha cap planeta, sinó el que trobem
és una quantitat bastant gran de petites roques. Ja ho heu explicat alguna vegada, no és un cinturó a la factura de Guerra de les Galàxies, difícil de passar, sinó que l'espai és immens i, per tant, és quasi impossible que ja poguéssim xocar. A partir d'ara tenim això. La sonda Dawn ja ha arribat a Ceres i, a partir d'allà, n'hi ha estudiant. L'altra sonda que volíem comentar
és la Roseta, que està també fent voltes, orbitant. En aquest cas és molt més difícil perquè el cos del cometa és molt, molt, molt petit comparat amb l'asteroide.
I, per tant, la gravetat és molt petita, per tant, fa unes filigranes d'òrbites molt rares, realment són com triangulars, vull dir, és difícil d'entendre i recomano algun vídeo que ho explicaran els de l'ESA, perquè realment, nosaltres ens imaginem, en aquest cas el que farà Ceres, és un cop capturat per la gravetat del planeta, doncs acabarà fent voltes a si mateix. Clar, tenim una òrbita bastant estable, en aquest cas la de Ceres, que més de cada 4 anys dona una volta al Sol,
i, en canvi, el cometa té una òrbita molt estranya, una ellíptica, i cada vegada s'acosta més al Sol. Per tant, la gravetat també fa que emeti més partícules a l'espai, que són les cues que surten als cometes, i, per tant, tot pot influir una mica a la trajectòria de la sonda. En aquest cas, fa unes òrbites molt estranyes, bàsicament són com uns petits triangles,
i va tota l'estona seguint el cometa. En aquest cas, el que ha fet és que s'ha acostat molt a la superfície, 6 quilòmetres, 6 quilòmetres és bastant, a més a més sabem que no és un asteroide rodó, sinó és un cometa que té forma de patata doble, i per tant has de mirar molt al tanto de no acostar-te i que després et vingui l'altra punta.
I el que va fer bàsicament és... Bé, la fotografia va sortir el 14 de febrer, no sé si de vegades també ho fan per aquestes notícies que volen treure el dia dels enamorats... Podria ser, eh? No té res a veure, però bueno. Bàsicament el que van fer és una conjunció, intentar fotografiar la part que està més il·luminada pel sol, però directament. És a dir, com quan nosaltres veiem una lluna plena. Nosaltres la lluna plena el que veiem és que el sol està...
directament recte il·luminant la Lluna i per tant no veiem el relleu. El relleu el podem veure normalment quan fem observacions nosaltres en un quart creixent, sempre on hi hagi el terminador, on hi hagi l'ombra, on comença l'ombra i comença la il·luminació del Sol.
el que veiem és això, que els relleus estan molt exagerats perquè la llum del sol arriba perpendicular. En aquest cas, com que ve totalment recta, el que veurem és una superfície sense relleu, però aquí és on ens interessa veure, ells ho analitzaran per veure la composició dels materials, tipus de grans, reflexió dels materials...
La curiositat va ser que van aprofitar aquesta conyunció i acostar-se molt que van fer una fotografia de l'ombra de la sonda. És a dir, com que teníem el Sol al darrere, es projectava l'ombra de la sonda sobre la superfície del cometa.
És una cosa curiosa, no és la primera vegada que es fa, ja va haver-hi la sonda Hayabusa, que era japonesa, que ho va fer en l'esteroide Itokawa. Doncs com que allà es van acostar molt perquè volien recollir mostres, es van acostar tant que fins i tot la silueta es retallàvem perfectament. Aquí, en aquest cas, com que estàvem molt allunyats, es veia com un borró una mica estirat i aquesta era l'ombra de la silueta.
de la sonda. Bueno, he anat una mica ràpid perquè... Sí, jo ho veig, eh? Avui dic, mira, no, no, no passa res. No, no, no, perquè m'heu explicat una notícia d'aquestes que m'encanten. Ah, sí, sí, sí. Acabem llegir, no?, que a l'agost estarem quatre dies a les fosques. És un disbarat com una casa de pagès, això.
El que no entigués com la gent, no sé, és allò que se't deia, no, algú té estudis, Pietro, filla, però no veieu que és mentida? Vull dir, és que la gent ja no té criteri. Bueno, hem arribat a aquesta notícia, és realment segon... No ens ho hem de creure, eh? Segons la NASA, eh? Clar, clar, és que això és el que potser primer algú diu, home, si diu la NASA... Bueno, també hauríem d'entendre com funciona l'internet, eh? Hauríem de tenir links de referència, enllaços on ens portin a la notícia original, encara que sigui en anglès.
No hi és. De cop i volta comença a parlar de Nostradamus i coses d'aquestes, dius, mare de Déu. Clar, tenim un problema greu. Un és que la gent no té criteri. Conclusió, eh? Sí, sí. És que diu, per espiritistes i versadors en l'operat normal, però què dius? Si m'estàs dient que cada 26.000 anys passa un eclipse galàctic. Però, bueno, és que és un disbarat de paraules directament, una darrere a l'altra. Tenim un problema amb l'educació.
no es fa prou astronomia. No és que sigui molt important per la nostra vida, però sí que hauríem de saber que el Sol surt per l'est i per l'oest, la Lluna va passant per aquí, de vegades hi ha eclipses, i la Terra dona voltes al Sol. Això hauria de ser, però, bàsic,
Clar, si això no ho tenim gaire clar, doncs pot passar això, que vinguin planetes d'altres zones de la galàxia, que ens tapin el Sol durant quatre dies. L'eclipse més llarg que hi haurà mai no arribarà als vuit minuts d'eclipse. I això és quan la Lluna està molt a prop i el Sol està més allunyat.
Mai tenim més de 7 minuts i 36 segons. Una cosa així d'eclipsi és el més llarg que hi haurà. Tenim sort, perquè, clar, imagineu, a l'edat mitjana, si tenim un eclipsi de 4 dies, comencen a matar verges fins que torna a sortir el sol. Això no pot ser, ens quedem sense ningú al poble. Per sort, els eclipsis eren curts i si les verges corrien, doncs no tenien temps d'agafar-les en 4 minuts o 7 minuts i tornava a sortir el sol. Home, ja no estem a l'edat mitjana ni a l'època de pedra, doncs, senyors, una mica de criteri. El que trobo...
El que a mi em fa mal és que notícies d'aquestes surtin i tinguin tanta rellevància com aquella que el planeta Mars s'acostarà a aigua que la Lluna i tot això que és reiteratiu i ve cada any i cada any i no passa. Però cada any s'ho creuen la gent i els comentaris... El tema del desconegut sempre atrapa i vens, ostres, i l'alarmisme i aquestes coses que ens passa a tots de vegades. Sí, jo suposo que hi ha temes que deixen més llibertat a...
Que ens podem imaginar coses, no? Vull dir, home, d'aquí, doncs, com que, per exemple, diguem-ho clar, els extraterrestres no estan negats, és a dir, podria haver-hi vida extraterrestre a qualsevol altra part de l'univers, fins i tot a prop del següent sol que tenim més a prop.
Podria ser-hi, no ho hem pogut negar i, per tant, tampoc no podem dir que no és veritat. Doncs, bueno, d'això, que vinguin voladors que passin per aquí, que ens fiquin sondes per aquí i per allà, no, home, no, vull dir, sí, podria passar. Per això mateix, la ciència no ho nega, però de veure'ls caminar aquí, home, no, quatre dies de foscor, per dius, ai, per Déu...
Estàs enfadat, eh? No enfadat, però és que no hi ha vegada més grossa, vull dir, home, que la lluna s'acosti, es faci gran, bueno, això passa un momentet, un dia ho veurem, però quatre dies de foscor, però, bueno, això ni les pel·lícules de vampiros.
és que estem acostumats a veure, més que res és el criteri, vull dir, que la gent per si sola això ja hauria d'escartar-ho com una petita broma del Dia dels Innocents. Però si veiem els comentaris és que la gent s'ho creu, diu que ja hi ha cada 26.000 anys.
I l'altre diu que com ho poden calcular si no hi havia ningú que fa 26.000 anys? I un altre li contesta que els cossos galàctics es poden calcular a les òrbites. Clar, però senyora, perquè és una senyora la que s'està barallant, dic però quins cossos? I com que ho diu la NASA, aquí ja ho tenim tot arreglat. Exacte, és la font, no? És el que ens passa molts cops amb els diaris, no?
Sí, per acabar, una mica de sentit comú, criteri, i també una mica més d'educació. Suposo que si ens haguéssim fet una mica més d'astronomia com altres coses, doncs... Però també hem fet ètica i veig que la gent quan es fa gran molt ètic tampoc és. Doncs amb aquesta reflexió acabem avui aquesta secció d'astronomia que fem cada dimecres amb l'Oriol Ricat. Gràcies, Oriol. Molt bé. Et quedes encara, ara, a la tertúlia. Doncs fins ara mateix. Que vagi bé. Fins ara.
Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Come on, my love.
Smooth Jazz Club. Hi esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores, notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema.
A veus de la parròquia, els reptes del Papa Francesc.
Escolta i participa en el diàleg que veus de la parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM.
Gràcies a la vida.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Estem escoltant just a la fusta.
I aquesta vegada el que fem és saludar l'Albert Macià, president de l'Ateneu. Molt bon dia. Molt bon dia. També tenim a punt l'Astric Goldstein del cellà de Can Mata. Bon dia, Astric, què tal? Bon dia. De seguida parlarem també de vins que avui, a més a més, amb una ampolla que és molt bonica, m'agrada molt. Sí, eh? Molt polida. Sempre ho diem, eh? L'etiqueta. Però és que avui tot el conjunt i, a més a més, no només hi ha aquesta ampolla de vi i el que hi hagi dintre, que evidentment segur que ens encanta,
sinó que ens has portat també punyols. Els has portat tu, per això, eh? Tu vas fent la indirecta, a veure si algú agafa el rellot a portar el menjar. El seguiment és una mica nul. Per tant, punyols, que t'estarem d'aquí una estona. Abans, però, com dèiem, tenim l'Oriol a la taula. Oriol, la tenim a punt, eh? Sí, sí, sí. Encara et veig obsessionat o mirant tot el tema... No, estàs fent recerca del vi, ara. Ah, val. Pensava que estaves encara amb l'apagament del sol. No, no, no. Allò ha sigut un flash, però bueno, va, deixem-ho, perquè si no...
Ja el té en pantalla. Perfecte. I de seguida veig que ja estan arribant també l'Arnau Consul i la Silvana Vox, per tant acabarem d'omplir aquesta taula. Comencem parlant de l'Ateneu, Albert. Què tenim aquesta setmana?
Bé, aquesta setmana començarem, bueno, cap de setmana, les activitats, diguem, obertes al públic, les començarem divendres amb la conferència de les CES, els grans protagonistes catalans, dins del cicle aquest que estan fent de la Guerra de Successió, 1700-1714. Aquesta conferència serà a càrrec de Carles Serret i serà a les vuit del vespre o divendres a la Sala Piquet.
Després tindrem Valls de Saló el dissabte, la Sal Gran, a les 10 de la nit. Sí. I el diumenge hi ha l'excursió del Cicle de les Cees a la Serra de Vandellós.
Lliga amb la xerrada de divendres. El que passa és que sempre diem el mateix. El que tingui interès per les xerrades aquestes de caire històric poden anar-hi perfectament sense anar després a la sortida. I al revés. Tot i que al revés també és considerable perquè potser es fa algun comentari sobre el lloc i si s'ha estat a la conferència del divendres doncs millor que millor. Molt bé.
I després a la tarda tenim, a les set de la tarda, no, a les sis de la tarda tenim el concert de Miquel Casals Quintet, és una actuació musical, un concert de boleros, rancheres, aquest tipus de música molt variat. És de l'Espallà o no? No, aquesta és una cosa que organitzem, diguem que conjuntament amb la Benz Desplugues. Molt bé. És posat aquí, no té res a veure en aquest cas l'Espallà.
S'ha de diumenge a les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda, a les 5 de la tarda. Perfecte. Molt bé, doncs cap de setmana més tranquil que els últims, potser, Albert? Bé, una mica més tranquil, sí. Més tranquil, més... De tant en tant va bé, eh? Exacte. Hi ha dies que sortim molt...
amb molta feina i aquest cap de setmana respirarem una mica. Com va anar la setmana passada l'estrena del cicle de muntanya que es reprenia? Els audiovisuals de muntanya va tenir molt d'èxit. Teníem la sala Piquet plena de gom a gom. Hi havia el germà en català que presentava la seva experiència i
i el fet que sigui una persona coneguda també de Sant Just sempre porta més gent als actes, això ho tenim comprovat a vegades amb el jazz, amb el teatre, amb tot. Sí que és cert que també esperem que el proper també tingui molta acceptació perquè bé ni més ni menys que la Núria Piques...
Home, segurament, no? Perquè, a més a més, també hi ha afició per aquí sentit per la muntanya. Per la muntanya i estem parlant d'una campiona de curses de muntanya i, per tant, també serà molt interessant la seva participació en aquest cicle.
Molt bé, doncs ja anirem parlant també a mesura que s'acostin i el que fem ara, com dèiem, doncs és ja passar cap a tot el tema del vi, que avui, a més a més, hem dit que havia acompanyat també, doncs, que sempre se'ns obre l'estómac, no, Astrid? Avui es dit, va...
Salutem també a la Silvana Boc i a l'Arnau Consul. Bon dia a tots dos. Bon dia. Molt bon dia. Dèiem que l'Estrit fa unes setmanes ens ha portat aquell llonganissa de cabra. A veure si algú enganxava una mica la indirecta. Està de cabra hispànica i avui porto un vi de cabra del cap. Veus? Però no portes la llonganissa. No, no, són bunyols de Sant Jus. Exacte, avui és una altra història. Ni la cabra. Ni la cabra.
Bé, la cabra hi hauria molts comentaris a fer, eh? Això ho deixem per la religió, va? Tenim aquest vi, que és el vi del vent. El vi del vent del celler Mas Vicenç, que està situat a Cabra del Camp, al costat del pla de Santa Maria. I jo crec que és on més situàvem. El coll, el coll de cabra. El coll de cabra. Passant cap a Barberà.
Exacte, a més és allò que dius, jo crec que quasi tots quan hem passat per allà per l'autopista hem estat una mica conscients que allà hi havia una masia al costat, a mà dreta, i moltes vegades, clar, si vas pendent de conduir no t'hi fixes. Doncs allà tot just enganxat a l'autopista...
El celler Mas Vicenç, i és això, no? Denominació d'origen Tarragona, que és Tarragona, o sigui, és allò que dius, jo crec que és la denominació d'origen més desorganitzada, per dir-ho clar. Sí? Que hi ha, sí, perquè a més és allò que dius, tampoc situes, no? Però és allò que dius, a veure, costa és del Segre, es té moltes subzones, però més o menys la situes.
Però és que Tarragona et queda des de cabra del camp fins molt més avall, no? O sigui, quasi tocant a la ribera. És una mica... Diguéssim que els idus Tarragona, la gent de valls els d'arreus. És que clar, poden arribar a tenir algun... Sí, són... Hi ha alguns llocs perillós, eh? Sí, només és Tarragona. Vosaltres sou Tarragona. Poden no prendre-s'ho gaire bé.
és una pena i ell és allò que dius se sortiria també molt del que són la resta de vins de la denominació d'origen Tarragona que estan ja més situats allà on hi ha el Port Aventura clar és allò que dius és tan diferent i aquí sí que és allò que dius és la porta d'entrada a la Conca
Per això és allò que dius. A mi m'has dit cabra i dic conca. No, és la porta d'entrada, no és conca encara. I bé, fa ja uns quants anys vaig conèixer el Vicenç, que va començar, o sigui, una mica seguint la tradició familiar de la masia catalana.
on treballen tots directament del camp. Ell comença a estudiar, es mou una mica pel Montsant, altres zones, se'n va a França i torna ja amb un projecte una mica més, intentant consolidar-lo. I en sala que deu ser cap al 2008 o 2009, cada any al Pla de Santa Maria fan la Fira del Vent.
No sé si n'heu sentit a parlar alguna vegada. No, mai. Llavors li van encarregar de fer un vi especialment per aquella fira. La fira és a mitjans d'octubre. Llavors, clar, quin vi tens fet a mitjans d'octubre? Poca cosa, perquè tot just estàs o a mig collí o encara acabant de baramar. I ell se li va ocórrer de fer aquest moscat, això és un moscat ell, un moscat de gra petit, i de fer un vi dolcenc,
O sigui, no exageradament dolç, però sí, dolcenc. I no només pensant en postres, sinó fins i tot també en aperitius, no? I és un vi, jo crec que molt provocador. Jo crec que sí. Astrid, ja recordo, perquè abans t'he dit fora de la antena, quan l'he vist, dic, jo em sembla que ens l'has portat, on hem parlat, i és que el... No és que hagi estat el Mas Vicenç, però vaig estar per la zona, ara ho he buscat, perquè crec que sí. Em sonava cabra del camp.
I vam anar a un restaurant i ens van recomanar que tastéssim aquest vi i crec que t'ho vaig comentar i em vas dir que ja l'he tastat. Ja l'hi ha passat mai, em sembla. Ja l'hi podeu retirar la copa.
I va ser l'hora de les postres, eh? Sí, va ser l'hora de les postres, però és allò que dius, no ho sé, per exemple, ara que encara fa aquest punt de fresca, tot i fer sol, és allò que, sí, no és època de maduixes, no? Però sí que ja tindria aquell punt de dir de provocar un aperitiu, no?
L'oloreu? Sí. La primera impressió és que tu avui ens has portat aigua. Sí, jo crec que és el més transparent que he dut. L'olor, però. Això seria netejar la copa amb una mica d'aigua d'un vi blanc i...
Molt bé l'olor, no? Molta fruita. Molt, molt, molt fruitada. Molt dolça. I una olor dolça, madura. Sí, sí. Jo em diria... Em recordaria els Mendoza aquells per allà baix.
Clar, l'Enrique Mendoza també és un muscat, el que sé que és una zona d'alacant. I el tipus d'elaboració canviaria una mica. Aquells són 15 graus i aquests són 12 graus. El color canvia. El sucre és totalment natural. Jo diria que té un gust com de pressa que malniva. Sí, és pressa, que és mango, molt mango. Ah, ja l'has tastat? No, no, no.
No, l'olor. L'olor és d'això, eh? Ha sigut olorar-lo i dic... Sí, perquè ve aquest d'això del sucre. El sucre, el dolç... El raïm ha acabat d'acollir. El que passa moltes vegades és que l'olor et costa reconèixer què és, però aquest cop l'he vist i dic, ostres, sorpresa. Més amb l'almíbar que queda dintre del pot després de treure-ho. Mira, et veus?
Sí, és un vi molt clar, molt transparent, molt el que és l'etiqueta, l'etiqueta que té aquests puntets blaus i verds, seria una mica això, el moviment del vent. Clar, és que a més per qui diu vi, però a mi em dones aquesta ampolla, que pràcticament no té color, i amb colors, o sigui, color el líquid de dins, i el que hi ha fora és blau i verd, dius, ah, bueno, aigua.
Tònica, clar. Tònica, veus? És veritat. I no, eh? No, i del vent, no? O sigui, en cap moment t'està dient que sigui dolç. Però mira, és que l'olor és una olora. No enganya l'olor, eh? Exacte. I el mango també està molt marcat. Mango, que jo crec que fa més olor que molts mangos. Sí, és possible.
Perquè moltes vegades estàs menjant un mango i és allò que l'estàs olorant pensant, sobretot memoritzar-lo per després identificar-lo. I no, no, no hi ha manera. No hi ha manera, no? I en canvi aquí és allò que dius, sí, realment identifiques el mango. Molt aquesta fruita tropical. El tastem? Sí, vinga.
És molt dolç. És dolç? Molt dolç. En aquest cas no enganya. No, no, fruita, fruita, fruita. I després salides. Sí. És allò que dius, té un acides que no és molt marcada, però que sí que et provoca aquesta salida. Sí, sí, sí. Dura el gust, eh? És llarg. Si us deia, té aquell punt fins i tot com d'aparitiu.
perquè és molt fresc no són els 15 graus de la majoria de vins dolços quants graus té? 12 i mig és això, buscant la lleugeresa suposo que del vent tot i que és una zona que bufa molt el vent de lleuger tindria poc
Per això fan aquesta fira, suposo. Sí, estan allà una mica... Tot i que l'any passat va ser notícia perquè a més va haver-hi un accident, un avioneta va caure. Durant la fira? Sí. Però si us l'he preguntat, no us sona? Perquè a vegades el que queda és l'accident. Ara que ho dius de l'accident sí, però que era motiu de la fira aquesta, no.
perquè em va xocar perquè per motius familiars hi havia anat bastant per allà a Barberà i sentit la notícia de Cabra i això és allò que associes però el nom de la fira no és una zona molt ventosa
Llavors ell va voler... Aprofitar-ho, no? També una mica el vent, el moviment... A més, el vi del vent queda bé així com a nom. Jo crec que sí. És maco, és cert. I és una mica la reivindicació del... Normalment parlem de la reivindicació de la terra, no? Fins i tot. Del tipus de terra i aquí seria el...
Has dit que era jove? Vull dir que no... És un nano jove. Bueno, passen els anys, però té 30 pocs. Jove, això. Jove, jove. Bueno, però això té noves idees. Potser llavors no es mantindrà tan fixa en algunes idees i posa, doncs, això. Sí, i a part és això, no? El fet d'haver començat, voltant, haver anat a la zona del Roina, o sigui, és allò que dius anar buscant una mica el...
i ara està molt ficat junt amb tota la família a fer molt enoturisme o sigui, fa moltes excursions per la vinya fa un munt d'activitats involucrar la gent que s'apropi a cabra i que desconeixi un territori que és relativament desconegut i està bé que la dona
El gra petit, de tipus de mosquatell, n'hi ha en un munt. Normalment el que mengem és el mosquatell aquell de gra gros. El de taula, que és... És el mosquatell de taula. El de gra petit, el de gra així més menut, és el més fia, el més perfumat. I per això et posen. Una vegada... Hi ha un munt de moscats.
Una vegada tenies a la botiga una cistella plena d'aquest mosquit, no? Sí, perquè normalment a la tardor hi ha molts viticultors que porten el raó. Mira, llavors és una bona oportunitat. Llavors el que té és una producció petiteta, perquè clar, menys gran o fa molt de gran petitet?
El gra és petit, però la producció és més gran. Surten unes 100.000-8.000 ampolles d'aquest vi. Bé, aquesta és a mig. Per què? Perquè normalment una ampolla normal de vi dolç no ens la bevem. El que fem és la copa. No és com quan acompanyes un plat d'un segon constantment que...
que necessites. No, aquí en aquest cas el ser dolç el que es convida és anar fent, no? Ens has portat a més els bunyols, no sé si vols que fem algun experiment d'aquests que vam fer amb la llonganissa. Jo voldria que el tastésiu. Junts amb els bunyols, és a dir, primer bunyol... Un vi tan relativament, lleuger, amb poc alcohol... Són uns bunyols que són dolços però tampoc són exageradament dolços.
Són del Fort Vilaseca, també del carrer Raval. El que tinc és a prop. I m'agraden això, perquè no acostumen a ser molt, molt, molt dolços. No, està bé. Per tant, ara fem el bunyol. I és allò qui dius, clar, és que potser esperar-te el postre.
És allò que dius, jo no sóc exageradament de dolços, però sí que és allò que quan et ve de gust alguna cosa, i ara que és l'hora que ja tots comença a patir de gana, per què no fer aquest puntet d'impacte? Un esmorzar tardà, no? Perquè clar, els bunyols fan molt l'aperitiu, però lliguen bé, eh?, una cosa amb l'altra. Jo crec que sí, que té aquest punt així de lleuger, no? Però de fer àpats cada dues hores, en comptes d'esperar, i a les hores ven... Clar, és que... Doncs un migdia, un parell de bunyols, una miqueta de moscat del... Perdó, vi del vent. El vi del vent.
Exacte. Bé, i queda bé la combinació, Astrid. Tu l'havies provada ja? Sí. Per tant, no venies a fer l'experiment, eh? No, perquè a més els bunyols cauen cada setmana. Doncs sí, sí, m'agrada... M'agrada aprofitar la conesta. Clar, és que és allò que dius, és que si et descuides ja t'ha passat i...
Doncs mira, gràcies per portar-nos-los també, Astrid, perquè realment hauríem d'haver-ho fet nosaltres, perquè ho has demanat la setmana passada. Ho has demanat per Twitter i finalment has dit, mira, tiro pel dret, i t'ho agraïm. Molt públic, però no... Aquest viat s'ha de vendre amb cellers, que entenguin una mica, perquè jo això m'ho imagino que amb un...
que en un prestatge d'un supermercat no veig cap etiqueta que digui moscat, etc. Arriba un moment que la gent pensava que és un vi. Ho posarien a la tònica. A l'aigua. Sí, perquè a més l'ampolla és més estret. Mira, un vi blanc d'allò i vaig a provar-ho. Exactament.
Doncs d'aquí, mentre anem menjant els bunyols i bevent el vin, anem a parlar de llibres, no? Perquè si no, falten ja 5 minuts per 3 quarts d'una i arribarem parlant d'una cosa i de l'altra. Què ens portes avui, Silvana? Doncs com l'astri porta vent, no tornadoes ni huracans, jo he portat un terratrèmol.
El portava un eclipsi. De quatre dies. De quatre dies. De quatre dies. De quatre dies. De quatre dies. De quatre dies. De quatre dies. De quatre dies. De quatre dies. Deu ser una vegada sol. Jo què sé. Ai, que bo, això m'agrada molt. Doncs he portat l'Aruki Murakami, el llibre després del Terratrèmol d'editorial Empúries, que no és una novetat, és un llibre que va sortir el 2013.
i perquè m'havia dit l'Arnau que avui és allà a l'efemèri des del terratrèmol
Conegut com els terratrèmols de Sendai, però bàsicament tothom el recorda. Fukushima i així, no? Els tsunamis que van arribar a Fukushima. Doncs això, aquest també és un terratrèmol, o sigui, després del terratrèmol, és el llibre que l'Aruki Murakami escriu el 1995, després del terratrèmol de Koba, del que parlarà l'Arnau.
que a més a més, en aquest mateix any va passar l'atac del gas Sarin al metro de Tòquio, no sé si se'n recorda, que va ser un horror. Llavors Murakami, que vivia crec que a Nova York, no vivia a Tòquio, va tornar al país perquè no volia desentendre'ns del patiment dels seus compatriotas. És a dir, va veure com quedava tot plegat, com es vivia. Com vivia, com quedava tot plegat, perquè clar...
I és un llibre molt, molt, molt senzill, de l'estil de Murakami. Murakami és un escriptor que parla amb això, amb una literatura molt neta, molt senzilla, no fa grans metàfores, no fa grans descripcions, sinó que la seva literatura és una literatura de personatges i d'una tristor que se te va ficant dins la pell i et va portant...
el clima aquest, del que diuen, d'aquesta tristesa dels japonesos. I això, són sis contes en els que en cap moment veiem ni el terratrémol ni l'ataque del gas harina al metro de Tòquio, sinó el que queda després, aquesta tristesa que se les queda enganxada als personatges. I he portat un diàleg molt maco, que és una noia que va cada dia a la plaia a veure el mar perquè no pot dormir, clar, no pot dormir de la por que li ha quedat al cos perquè ha perdut tota la família.
I es troba amb un vell que va fent fogueres. O sigui que tampoc pot dormir i encén fogueres i passen la nit xerrant, no? I diu, coneixes un escriptor americà que es diu Jack London? És aquell que va escriure sobre una foguera, no? Exacte, sí que saps coses. Doncs bé, Jack London es va passar molts anys creient que es moriria ofegat al mar. N'estava convençut.
Sempre es pensava que cauria al mar de nit sense que ningú se n'adonés i que s'ofigaria. I si va morir? El miyaki va fer que no amb el cap. Es va suïcidar amb morfina. O sigui que la seva premonició no es va complir o va fer per maneres que no es complís.
Això és el que sembla a la superfície, va dir Miyaki, que va fer una pausa breu abans de continuar, però en certa manera no s'equivocava. Es va morir sol, ofegat en un mar fosc, es va tornar alcohòlic, es va amarar fins al moll de l'os de desesperança i va morir agonitzant.
A vegades, les premonicions adopten una altra representació i aquesta representació pot ser molt més intensa que la mateixa realitat. Això és el més esgarrifós de tenir una premonició. Ho entens? La Junco es va quedar un moment pensant en aquelles paraules. No ho entenia.
Mai no he pensat com en moriré, va dir. No puc pensar-hi. Si ni tan sols sé com viuré. El Miyake va sentir amb el cap. Ja t'entenc, va dir, però hi ha maneres de viure que estan guiades per la manera de morir.
I és això, o sigui, és totes aquestes persones envoltades d'aquesta catàstrofe, d'aquestes pèrdues que queden absolutament enganxats o hipnotitzats per l'amor. I és preciosa, aquell conte és del més bonic, crec que es diu Paisatge en planxa.
Perquè ella, a més a més, és pintora i ell li diu, i què has pintat? Una planxa, una habitació i una planxa només. I clar, després tenen zones que en el fons l'única cosa que queda probablement de la seva casa o l'única cosa que va quedar en peus després del terratèmol és la taula amb la planxa i res més.
I llavors això, vas reconstruint tota la vida d'aquesta ciutat, i del país, i dels sobrevivents, però només amb aquestes petites anècdotes en què Maide parla directament de la catàstrofe del terremoto.
I és preciós. Jo el recomano molt, com tots els llibres de Murakami, perquè és un autor que és addictiu, o sigui, a més a més le reconeixes de seguida l'estil. I, bé, tots els llibres porten, insisteixo, aquesta tristesa de Murakami, d'aquesta manera de viure dels japonesos.
El títol com era? Després del terratremol. Molt directe també, eh? Sí, i la portada és molt i molt i molt maca. És una bola vermella, bueno, com si fos la terra, però esclatant. O la bandera del Japó, tot així. Sí, també, és veritat. Com una gota de sang esquinsada, no? Sí, preciosa. D'editorial Ediciones Empúrias de la col·lecció d'abans, perquè ara l'han canviat, aquesta col·lecció.
Doncs és la recomanació literària d'avui que ens porta també, de fet una mica ja hem començat, no?, a parlar de les afamèrides, Arnau, 11M. D'un dia negre. Sí, sí. Però negre de fa anys i panys. Vé de lluny la cosa. Només repassant el segle XX no he volgut anar més endarrere, perquè pensava que és que clar...
Quasi s'assembla l'11 de setembre, també, no? Sí, sí, no podré arribar a l'estudi dels morts que portaré carregats. Només l'any passat, si ens n'anem a l'últim 11 de setembre, el 2014, no sé si recordeu què va passar, ja estàvem enmig d'aquestes provocacions entre Rússia i Ucraïna, o bàsicament les provocacions eren de Rússia, i l'11 de març, doncs, hi havia hagut un referèndum, absolutament lliure, tothom va votar el que va voler...
I Ucraïna es va proclamar, no, Ucraïna no, Crimea, la península de Crimea, es va proclamar independent. Per, dos dies després, dir, i ara com a independents decidim anexionar-nos a Rússia.
I aquí estem, diguéssim. Ja havia començat i els morts que es deriven després, tot l'enfrontament ja havia començat però evidentment s'encrudeix a partir d'aquest 11 de març i els ucradinesos de fora de Crimea però que toquen a Rússia ja veuen que la següent intenció de Putin és anar avançant i aquí els tenim.
2014, per tant, 2011 ho hem vist, el terratrèmol Sendai, 8,9 de magnitud Richter, o en fi, crec que les escales no es posen d'acord, però en tot cas una animalada que per sort, entre cometes, va tenir lloc a dins del mar, molt profund, i clar, això evidentment el que va brocar va ser...
els tsunamis que després van arribar a la costa, no només provocant la crisi de Fukushima, és que clar, les tsunamis van arribar... Avui em mirava amb un mapa que he trobat i dius, bueno, van arribar a Califòrnia, estan en línia recta. No, no, van arribar a Xile els tsunamis. Hi van haver tsunamis, això és creuar tot el Pacífic en diagonal i van arribar a Xile. Poca broma. Tirem endarrere i evidentment ens trobem...
Doncs l'11 de març del 2004, 190 morts i la imatge que tots vam tenir al cap, que és aquell tren...
absolutament un forat enorme en un vagó en un atemptat el dia abans d'unes eleccions i el govern fent veure que que no anava amb ells i que això havia sigut un grup terrorista basc i que ara surt el Bono i justament diu que no que en el fons el govern ja sabia del Bono prefereix no parlar-ne si seguim tirant endarrere ens trobem dates com la de 1985
Un tal Mikhail Gorbachev va ser nomenat secretari general del PQS, o sigui, del Partit Comunista de la Unió Soviètica, que en principi no seria més, però clar, el secretari general, en el fons, era el president de Rússia, en un moment en què no hi havia president de Rússia. Hi havia una mena de president del presídium que vendria a ser un parlament que casualment sempre coincidia, perquè evidentment era un partit únic, i clar, Mikhail Gorbachev serà el responsable de la peristoica i, per tant, del...
de la reorganització de la Unió Soviètica, que acabarà comportant, que sí, per exemple, s'elegeix un president rus, que serà ell mateix, i després tot el desmembrament de la Unió Soviètica, que encara ara es pateix, i que portarà casualment, a la mateixa data, 11 de març del 1990, una efemèride pacífica, i que els catalans suposa que ens mirem amb un cert rebull...
o en positiu, que és la independència de Lituània, 11 de març de 1990, però és una excepció sobre el marasme que suposa la perestroika, la glasnost, que evidentment estava feta amb bones intencions, però va acabar...
Doncs no va acabar, està on està, diguéssim. Parlem de la fe d'un imperi i sempre tenen sacsejades. Probablement de tres imperis seguits, perquè és l'imperi que s'ha reconvertit a l'imperi comunista bolxevic i ara és l'imperi del Putin. És una forma de governar que és bastant intrínseca a Rússia. En fi, i després ens trobem que l'11 de març del 1918...
que ara estem en Primera Guerra Mundial, és l'últim any, queda un any de combats. Aquí sí que no havia nascut ningú. No, aquí no havia nascut absolutament ningú dels aquí presents. I és purament un cas que agafo per una desgràcia que vindrà i s'extendrà després. No només que estiguéssim en Primera Guerra Mundial, tot i que ja s'acaba, sinó que es detecta el primer cas de grip espanyola a Kansas.
És un cas molt curiós, això de la grip espanyola. A més, barres a mitja Europa... No, no, no a mitja Europa. Es va emdur el 2,5% de la població mundial. 50 milions de morts, molts més que la pròpia Guerra Mundial, que feia 4 anys que durava i que, evidentment... I té a veure, Europa, evidentment, estava molt debilitada, hi havia pocs recursos, pandèmies... I, clar, de sobte darrere una grip molt forta...
Les grips van canviant, van mutant. I per què espanyola? Aquesta és la gran pregunta. Per què n'hi deu una espanyola quan en el primer cas es detecta canses? I, bueno, Espanya, evidentment, fa estralls, però probablement menys que la resta del continent. La resposta és que, a l'època, l'únic govern que no li feia res, sinó normal dir el nombre de morts...
I el que estava passant. I el que estava passant era el govern a Espanya, perquè no li feia res. O, bueno, com si era normal dir, bueno, s'anaren mortants. A França, Alemanya, Itàlia, Inglaterra... No ho sé, hi havia 200 morts...
com a molt, s'amagava absolutament el nombre de morts perquè, clar, hi havia hagut tal pandèmia a causa de la guerra, no era una pandèmia, sinó una mortalitat, una massacre, que preferien no seguiria de morir a la població que ja havia provocat, evidentment, canvis de govern, d'altabaixos diversos, els països s'estaven refent, si a més a més els diien que hi havia un virus que, tot i que d'avós no tenien les xifres, s'acabarien duent el 2,5% de la població mundial...
Doncs allò era el caos. Per tant, en aquell moment, la població civil europea, fins i tot l'americana, des d'una obstírica més llunyana, que sí, havien tingut morts a la Guerra Mundial, però n'havien enviat uns quants, però no havia patit la guerra en territori propi. Clar, de sobte mirava i he dit, clar, si només es moren a Espanya. Grip espanyola. N'hem detectat un cas aquí, doncs algun espanyol que devia viatjar, en realitat no, era un ciutadà nord-americà,
Però això, bueno, clar, hi ha un brot de pandèmia a Espanya, pobra Europa, no? L'únic país que quedava sencer i vall es moren tots de grip. I sí, clar, van sortir en alguns casos perquè hi ha rebrots. No, després s'ha sabut que en realitat tots els governs estaven mentint i estaven amagant el que realment passava, no? Déu-n'hi-do. I tensió, eh? 50 milions de morts.
entre 1918 i 1919 vull dir, no només a Europa, mundialment no, no, mundialment, és el dos que per exemple no està molt ben contralitzat, potser n'hi havia uns quants més potser n'hi havia més i s'estima a partir del que podia passar tenint en compte el que havia passat a altres llocs
I en fi, crec que la guerra mundial són uns 18, és una animalada també, però no arriba a la meitat de la xifra, ni d'un tros. Són molt fràgils, eh? La gent no s'ho imagina, però... Sí, sí, certament. Imagina't els contes que hagués escrit el Murakami. De tanta mortalitat, prefereixo... Mira, he trobat una... Va, ara podem fer un concurs, no?
Sí, perquè si us dic que el 1851, o sigui, fa 164 anys, per contrastar tanta mort, hem pensat, Carme, posem-hi música, allò per acabar, com una miqueta alegre. Es va estrenar una de les òperes més famoses del compositor més famós d'òperes de tot el segle XIX. Va, diguem noms. El compositor més famós d'òpera.
La més famosa era italià. Verdi. Una de les obres més famoses de Verdi. Estrenada... Aida, no. No, però es va estrenar a Venècia, segona gran ciutat del turisme i probablement més coneguda d'Itàlia, descomptem Roma, quant a visites. El teatre més famós de Venècia.
La Fenice. La Fenice, que va cremar... No proveu, eh? No proveu. Jo no puc participar perquè ja sé la resposta. Per tant, no hi jugo. El títol és el nom del bufó de l'acord del duc de Màntua, que d'alguna manera li va cantant les veritats. El duc de Màntua és el que en alguns llocs en diuen un pija floja, i anava tenint amants, i doncs, bueno...
Hi ha un moment que el cantó Bufó li fa veure que potser n'estàs fent un gramassa, perquè fins i tot vas pel carrer i cantes que... Era una mica masclista, però estem parlant del segle XIX. Les dones són volubles, les dones es mouen, tot és culpa de les dones. No del duc, que si se'n posa endavant...
Hi ha molts jutges que encara ho sentencien així, també. Doncs va. Perquè poc o molt els tinguin en compte que... Sembla que estiguem parlant d'avui. Doncs... Rigoletto.
1851, primera vegada que el món, en aquest cas els assistents, al Teatre de Fenice de Venècia, van sentir això. Quants anys fa, per tant? 164. 164.
Home, està bé, també t'agraeixo que acabem amb una mica d'alegria. Ni que sigui un crit masclista. Després l'hem sentit tantes vegades que no ens ho sembla. El personatge avui en dia seria un Berlusconi, no? Seria per aquí. La culpa, o com diria el Segura, la culpa... I al final el judici acaba sortint-se'n. Vull dir que és que...
Doncs així acabem aquest espai d'avui dimecres 11 de març del 2015. Gràcies Oriol, Albert, Astrid, Silvana i Arnau. Tornem dimecres que ve. A més coses, que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
Tanquem també, per tant, en aquest Just a la Fusta d'avui dimecres. Sentim aquests tres tenors de fons interpretant la dona i mòbiler. I agraïm a la resta de gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea, els serveis informatius, i a la producció del programa, al Carles d'Erenredi Rius de la previsió del temps. Hem enrevistat Carles Serret, historiador que direm a estar a aquesta conferència de les seves. Hem fet artúlia esportiva amb el Carles i l'Enric Riva. I us ha parlat des de les 10, Carme, a ver-do. I tornem demà amb més coses a partir de les 10. Que vagi bé. Bon dia.
¡Smooth!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. A veus de la parròquia, els reptes del papa Francesc.
Gràcies a la vida Escolta i participa en el diàleg que Veus de la Parròquia et proposa un cop al mes. Versarà sobre les inquietuds i iniciatives renovadores del Bisbe de Roma de cara a l'Església i a la societat. Dimecres a dos quarts de vuit de la tarda i dissabtes a dos quarts d'onze del matí per la sintonia amiga de Ràdio d'Esvern als 98.1 de l'FM. Gràcies a la vida
Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Rafel Casanova, el general Muragas, Mariana de Cupons i Antoni de Villarroel, protagonistes divendres de la propera conferència de les CEAS. L'historiador Carles Serret, biògraf de Casanova, parlarà dels grans protagonistes catalans durant la Guerra de Successió. Amb aquesta notícia obrim els sentiosos notícies d'edició migdia d'avui dimecres 11 de març. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
A partir d'aquest cap de setmana obriran les pistes de les escoles Montserrat i Montseny. La iniciativa permetrà que els infants facin activitats al pati d'aquests dos centres els dies que no hi ha classe. Obriran caps de setmana festius i laborables de vacances. L'associació Amics del Barri Sud recull 1.000 quilos de menjar en la seva darrera recollida solidària d'aliments. Va tenir lloc el passat 14 de febrer durant tot el dia. Aquesta tona d'aliments la va recollir Creu Roja al final de la jornada per repartir-los entre els usuaris.
I 26 vídeos han participat del concurs Tats de Memòries en Moviment. 24 vídeos s'han presentat des de Sant Just, als dos restants, des de Ribes, Bacia Madrid i Alcalá de Guadaira. Els vídeos més contestats han estat els d'Elisenda Roca i Joan Dausà.
Bon dia, Rafael Casanova, el general Muragas, Mariana de Cupons i Antoni de Villarroel seran alguns dels protagonistes de la propera conferència de les CES aquest divendres. L'historiador Carles Serret, biògraf de Rafael Casanova, és el convidat de l'entitat per parlar dels grans protagonistes catalans durant la guerra de successió. Sant Just Notícies.
Durant la xerrada, Carles Serret parlarà de figures destacades durant el conflicte del 1700 al 1714. Malgrat tot, Serret apunta la gran quantitat de catalans destacats d'aquella època. Per tot plegat, estructurarà la conferència en diferents categories. N'ha parlat el Just a la Fusta. És un repte, fins i tot a l'hora d'organitzar el tema, perquè, òbviament, és moltíssima gent la que és una guerra molt llarga. Tenim, a part, de les vegades militars, tenim polítics...
tenim diplomàtics, tenim religiosos, tenim espies... Per tant, la idea és agafar-la uns quants, evidentment poquets, perquè en una xerrada d'una hora tampoc podem agafar tot el que ens agradaria i veure algunes categories i algunes anècdotes al voltant d'aquests personatges que, com tu deies, algú sí que són relativament coneguts, però hi ha molts que la gent s'enveu de poca cosa d'ells.
Alguns dels personatges més coneguts a la guerra de successió i que Serret ampliarà divendres seran Rafael Casanova, el general Moragas i Antoni de Villarroel. El Rafael Casanova, per la vinculació que té amb Samoy, del qual jo soc el seu biògraf, però és també un personatge ineludible, a més perquè aquest mes es complirà sense aniversari de la seva mort, de la seva discussió, el general Moragas, Villarroel, l'Isola de Barcelona, Benet Sala de Caramany, Vilana Perles, que va ser secretari de l'Arsidu, que és l'Àustria...
aquests serien, diguem-ne, els més significatius que es poden augmentar i que a partir d'ells intenten dibuixar el perfil d'altres personatges, del seu estatus i de la seva classe social o de l'èvita a la qual pertanyia cadascun d'ells. També se'n parlarà de l'espia Mariana de Cupons i del bisbe de Barcelona. L'objectiu de Carles Serret serà parlar d'aquestes i d'altres figures a través de la seva faceta més personal i desconeguda. La propi Casanova saber molt de la seva activitat política, però a nivell personal se'n saben relativament
en molt poc gàstor, en què podrien servir?