i tarragonines, ruixats puntuals a les Terres de l'Ebre i núvols també a les comarques interiors de Barcelona. Temperatures una mica més baixes a primera hora i més de tardor un altre cop al migdia. En moltes poblacions els valors se situaran al voltant dels 20 graus. A Barcelona, a aquesta hora, 18 graus. A Girona, 16 graus. A Lleida, 13. I a Tarragona, 18 graus.
Justa la justa.
Molt bon dia passant 4 minuts de les 10. Aquest ara comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 28 d'octubre.
Comencem el programa de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Farem també un cop d'ull a l'actualitat del dia a través de la premsa. I parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius.
A la segona hora, a partir de les 11 i 10, entrevistarem el Guíferi Llopis, fisioterapeuta, que avui fa una conferència sobre el cos. I a dos quarts de dotze, tertúlia amb Jordi Farràs i Pep Quintana.
També com cada dimarts, en Pep Quintana ens explicarà l'almenac del cordill de la setmana. Avui, a més a més, a les 12 i 20, entrevistarem Montserrat Tura, que aquest vespre, avui a dos quarts de vuit, presenta el seu llibre Can Genestà. I acabarem el programa amb la Roser Sort parlant-nos de moda i noves tendències.
Tot plegat des d'ara i fins la una de migdia. Comencem.
I el primer que fem és parlar de les notícies de Sant Just, Andrea. Bueno, avui per on comencem. Bon dia. Doncs, què tal, bon dia. Comencem parlant de la presentació del llibre de l'exconsellera d'Interior i de Justícia de la Generalitat, Montserrat Tura, aquest vespre a Sant Just. Es tracta d'Estirant el fil quan el PSC va abandonar el catalanisme, una visió personal de l'autora sobre el que han viscut al País i al PSC els darrers anys. La presentació l'organitza l'editorial Pòrtic i Moviment Catalunya.
Fa més de 30 anys que Montserrat Tures va fer militant del PSC. Ha estat alcaldessa de la seva població natal, Mollet del Vallès, des de l'any 87 fins al 2003, any en què va ser anomenada consellera d'Interior. De 2006 a 2010 va ser el capdavant del Departament de Justícia i actualment és membre de la mesa del Parlament de Catalunya i és crítica amb la branca mestre adicional del PSC.
La presentació d'aquest darrer llibre, de Montserrat Tura, estirant el fil quan el PSC va abandonar el catalanisme, l'organitza, entre d'altres, Moviment Catalunya, una entitat que organitza aquest acte de presentació i que va sortir impulsat per càrrecs electes, socialistes i catalanistes, entre ells Tura i els exconsellers socialistes Marina Geli i Antoni Castells, crítics també amb la branca més tradicional del PSC.
La presentació comptarà també amb la presència de la seva autora aquest vespre i també de Mercè Figueres, que és exregidora d'Acció Social de l'Ajuntament de Sant Just, també del PSC. Serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Isidore Consulta Can Ginasta.
Molt bé, doncs és la primera notícia del dia i hem dit que d'aquí un parell d'hores entrevistarem més a Montserratura per saber més coses d'aquesta presentació i tenim més qüestions per això avui, Andrea. Sí, parlem ara de solidaritat i de bones notícies perquè el Centre d'Estudis Sant Justens donarà prop de 600 euros a l'Hospital Sant Joan de Déu gràcies a la venda de les fulles de tardor. Una quinzena de nens i nenes i molts sants justens a títol individual han participat d'aquesta iniciativa solidària que s'ha fet el darrer cap de setmana de les festes de tardor.
Des de fa un parell d'anys, durant l'últim cap de setmana de les festes i durant el Sant Just al carrer, sobretot al centre d'estudis ven aquestes galetes en forma de fulles per recaptar fons per una causa solidària i les galetes que van fer una quinzena de nens i nenes divendres i diferents santjustencs s'han venut amb èxit i s'han aconseguit recaptar, com dèiem, gairebé 600 euros. L'any passat els diners es van destinar a la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. Recordem que Sant Just acollia...
l'acte de la Fundació i ara aniran a parar els infants de l'Hospital Sant Vandadeu. Per tant, una molt bona notícia. Doncs sí, i tant. A més a més, vinculat amb una activitat festiva, cosa que sempre és agraït. Exacte.
I acabem amb un últim tema, Andrea. I amb una bona notícia també, perquè tres jugadores del voleibol Sant Just han estat preseleccionades per jugar amb la selecció catalana. Són les jugadores de la infantil Marta López, Andrea Grau i Adriana Bisba. Aquest cap de setmana han participat del primer entrenament de les seleccions catalanes d'infantil femení.
L'entrenament s'ha fet al pavelló municipal de Premia de Dalt i ha concentrat 28 jugadores preseleccionades, entre les quals hi ha les 3 esportistes del vòleybol Sant Just i els mesos de novembre i desembre es faran més entrenaments amb les jugadores i els seleccionadors hauran de decidir aleshores l'equip definitiu que estarà format per 14 jugadores.
En guany infantil, la del vòleybol Sant Just competeix a primera divisió catalana per primer cop a la seva història, després de guanyar el campionat de Catalunya de segona divisió i aconseguir la sense primera. Una de les primeres cites de la selecció catalana infantil de vòleybol serà a l'abril en el campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques. Estarem pendents de veure si aquestes noies finalment són seleccionades per jugar amb la catalana.
Doncs sí, perquè, Déu-n'hi-do, m'haurem de parlar-ne també aviat bones notícies per l'esport Sant Justenc. Realment... Hi ha nivell. Sí, sí, però potser no amb els esports més majoritaris, però que estan passant moltes coses a Sant Just, no? Amb aquests esports... Oké, voleibol... Exacte, patinatge, no? Sí, sí, gimnàstica... Sí, que a vegades ens quedem només amb el futbol i no. Hi ha vida més enllà i ja veieu que hi ha molt de nivell aquí. Exacte.
Doncs fins aquí les notícies de Sant Just. En tindreu més, com sempre, a partir dels butlletins horaris i a la una als Sant Just Notícies. Edició migdia. El que fem ara, com sempre, és de seguida parlar d'actualitat. A més, actualitat a nivell més general. Fem el recull de premsa. Però abans el que fem és fer un cop d'ull també a algun apunt musical del dia.
Que avui m'ha costat una mica més, Andrea, eh? Sí, perquè no he acabat de trobar concerts, tampoc moltes, moltes novetats. No? I... No, no massa. En tot cas, parlem de Shein Him, que és una formació que, algun cop n'hem parlat, no sé si els tenen situats ara, Andrea, que sonem Ward, Ilesoy i The Channel, exacte. I que tenen cançons potser poc apropiades per l'època de l'any, jo les trobo bastant estiuenques. Sí. Però, per exemple, aquesta que sonarà a continuació, que es diu Indescent,
I tenen tres volums, o sigui, van començar fent volum 1 i és allò que després vam fer el volum 2, no sabia si la gent aniria avançant i tot va anar molt més ràpid del que ens pensàvem. De moment tenen fet el volum 3, ui, s'han aturat ara. Sí. I ara treuen cinquè disc. I el quart...
Tens raó, no hi ha col·lum 4, em sembla. A veure, anem a veure-ho. Potser pensava en tothom s'esperava el 4 i ara vinga, sorprenem amb el 5. Ja, però si sempre has fet 1, 2, 3, 4, 1, 2, 3, no ho sé. Ja, però a vegades mira. És veritat el 3 és del 2013. Doncs diu que s'hauria de dir volum 5. Jo crec que està equivocada aquesta notícia, tens raó. Perquè a més no es dirà volum 5. Ells diuen...
S'hauria de dir volum 5, si no fos per la seva predilecció, per les versions. El tercer disc seu es va dir Adderish and Him Christmas, que de fet en vam parlar l'any passat, Andrea. No sé si te'n recordes. No gaire de Nadal. No, segur que no de Nadal. Però vam parlar de les cançons que tenien. Les vam posar durant aquella setmana segurament. Tenen cançons tot de versions de Cançons de Nadal, així amb el seu estil.
Sí, bueno, així dolcet, no? Folky. Diu que eren 13 versions de clàssiques cançons. Hi havia aquesta, hi havia Silver Bells, també. City sidewalks, busy sidewalks, dressed in holiday style in the air.
És maca aquesta. És molt de pel·lícula americana aquesta cançó, eh? Sí, amb la neu. El Blue Christmas, vull dir que tenien una mica de tot, eh? És que a mi la veu d'ella no m'acaba d'agradar. No? No.
És veritat que en aquestes veig que tot es comença a cantar en ella. Bé, en tot cas, això era... Deixem el crilismes perquè s'han tigut a poc, però encara estem a 28 d'octubre. Això ja no, això és de la volum 3 normal, eh? Doncs el que faran ara és treure un disc que es titularà Clàssics, el cinquè disc. Ells diuen que s'hauria de dir volum 5, però seria un volum 4 perquè no comptaria amb el del Nadal. En tot cas, cinquè disc es dirà Clàssics directament i seran 13 cançons. Molt bé.
Sí, sortirà el 2 de desembre i han presentat el que vam presentar ahir, un trailer de clàssics i han desballat també el seu primer avançament, una versió d'Stay A While d'Stay Springfield d'una forma curiosa, que és que per escoltar-la s'ha d'anar a la web del grup i sintonitzar una cadena de música, llavors el disc va ser grabat en directe i van estar acompanyats d'una orquestra de 20 músics.
I la cançó, ells diuen que sona totalment, doncs, el sol que ens tenen esperats. El tràiler fa així. A veure si... Són 24 segons, vull dir que és una cosa molt curteta. I... Ara, a veure si de seguida ens entra la cançó.
aquest moment de silenci. És com una mena de resum del disc. Sí, és com una mica d'avançament, exacte. Sí, jo crec que va una mica per aquí, a veure si se'ns carrega el vídeo, perquè, bé, en tot cas, sí, apareix un disc de vinil donant voltes, posa així en him i una ràdio antiga...
presenten llavors la càmera va obrir un pla i es veu un senyor en un balancí i diu clàssics a partir del 2 de desembre i llavors si vas al seu web et veus això es diu xienhim.com i l'han decorat com si fos una ràdio antiga i té gràcia perquè de fet llavors tens els botonets de l'esquerra doncs et posa Facebook, Twitter, Instagram no sé què
Després a la dreta on-off i llavors ens diuen que hem d'anar al 1202 AM, és a dir, hem de moure el dial per aconseguir que soni, a veure si ens sona. Bé, és original, no? Sí, però clar, és difícil, no? Perquè no... Com fas que soni? Ara estàs movent el dial? Sí. On? Ah, mira. Ara he bretat on, no havia bretat on. Ah, no, però clar, no sona perquè no estic al... No?
És això? Sí, que és quan comença el tràiler. En fi, doncs és aquesta la primera cançó, l'avançament.
I hate to see you go, I tell you what I do, I'll be good to use.
Fins demà!
Fins demà!
Oh yeah, honey please, won't you stay a while with me?
Just a la fusta.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esgut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Just a la fusta, el magazín del matí.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Un quart i mig, doncs, és moment ara per fer un cop d'ull als diaris d'aquest matí. Ens fixem, primer de tot, en el tema més destacat a les portades dels diaris, Andrea, que avui passa per aquesta operació, no? Sí, exacte. Macra operació contra la corrupció.
Avui la corrupció és la protagonista a les tres portades que tenim sobre la taula. Al diari ara llegim un altre Gürtel, Francisco Granados, exnúmero 2 d'Esperanza Aguirre, detingut en una operació policial sobre una tramada de corrupció amb epicentre a Madrid. I ens parlen de xifres també en portada del diari ara. Llegim 51 acusats, 250 milions d'euros implicats, 4 províncies.
És la notícia destacada de la jornada avui. La Vanguardia ens diu que la justícia desmunta una gran xarxa de corrupció municipal. Francisco Granados, exnúmero 2 de Guirre, entra al mig centenar de detinguts. La trama de constructors i alcaldes va adjudicar contractes per 250 milions d'euros.
I per últim, el periòdico potser és una de les portades més il·lustratives. Llegim cop al 3% a Madrid, fraud de 250 milions. La investigació, un compte ocult a Suïssa, destapa una gran trama de comissions il·legals i 51 imputats entre els atinguts i figura, com dèiem, Francisco Granados, exnumero 2 d'Esperanza Aguirre. És el tema del dia, també és la fotografia destacada del diari al periòdico i ara també la comentarem perquè crec que val bastant la pena.
Molt bé, doncs actualitzem de moment la informació a través dels digitals.
I comencem avui pel 3.24.
S'acreu aquest retard perquè tenim problemes de connexió, però en tot cas llegim ara que el govern espanyol inicia els tràmits per impugnar la nova consulta del 9-N. És de fet el tema principal. Soraya Sant de Santa Maria confirma que han demanat al Consell d'Estat un informe per impugnar el procés participatiu. I la Generalitat estudia avui la decisió de Rajoy d'impugnar també aquest nou 9-N.
D'altra banda, Trias nega que sigui el seu número de compte suís, que sigui seu, aquest número de compte suís que publica avui en portada al diari El Mundo. L'alcalde de Barcelona demana als bancs de Suïssa i d'Andorra que certifiquin que la informació del Mundo no és verídica.
I empresonen un home que va apallissar i segrestar durant 12 dies la seva parella. La víctima té diverses fractures i lesions greus a l'abdomen. Va patir agressions sexuals durant el captiveri amb la connivència de la família. Una notícia greu d'aquest matí que llegim el 3.24.
També l'avantguàrdia ens diu que el govern comença el procés per impugnar el 9-9-N davant del Tribunal Constitucional, el govern espanyol, després que Messi, Neymar, Iniesta i Mascherano opten a la pilota d'or 2014 i que Ronaldo va ser gran triomfador de la gala de la LFP, diu que es van dur tres premis, inclòs el de millor jugador de la temporada.
I amb clau política, Francisco Granados, que era l'aconseguidor de la trama corrupta a l'empresa Cofeli, era la via principal de canalització de les adjudicacions per comissions segons l'investigació.
Gràcies.
Són aquests els temes principals d'aquest matí. Ens n'anem de nou als diaris. Andrea, ens deies que les fotografies avui val la pena comentar-les, oi? Sí, el periódico, per exemple, parlant de totes aquestes trames de corrupció que s'estan destapant des de fa temps, veiem una imatge de figures de tot l'espectre polític que han amagat diners en paradisos fiscals. El periódico en fa un recull a la seva portada, i és la imatge del dia. Són fotos en blanc i negre de patriotes suïssos. Si ho titula el periódico, veiem
Imatges de Francisco Granados, ara implicat en aquesta nova trama, Luis Bárcenas, Jordi Pujol, Iñaki Urtangarín, Luis Roldán, Alberto López Viejo, Marcia Lavedra, Gerardo Díaz Ferran, Jordi Pujol Ferrusola, Benjamín Martín Bascó, Ulagi Pujol, entre d'altres personalitats.
Això ho trobem al periòdico, és la fotografia destacada en portada. D'altra banda, al diari Ara, veiem una imatge de Francisco Granados. És una foto d'arxiu de l'any 2010, quan Granados encara era conseller de Presidència i Interior, número 2 d'Esperanza Aguirre. I els veiem amb un acte. Veiem a Francisco Granados darrere d'Esperanza Aguirre. És un primer pla, podríem dir.
que li està xiu-xuejant alguna cosa a l'orella d'Esperanza Aguirre. Tots dos seriosos, si bé, és aquesta la fotografia. I llegim també que l'expresidenta de Madrid i líder del PP a la comunitat va demanar ai perdó per haver confiat en Francisco Granados.
I per últim, La Vanguardia, com és habitual, ens acostuma a portar més imatges. D'una banda veiem a Francisco Granados, madreta d'Esperanza Aguirre, detingut ahir, va ser el més rellevant de l'operació contra aquesta xarxa de corrupció municipal. El veiem a dins del cotxe que el transportava després de ser detingut. També una imatge de Dilma Rousseff, nova presidenta de Brasil, que es posa com a repte reactivar l'economia.
I una imatge també de Javier Limón, que és el marit de l'auxiliar de Mabola, que ara apunta, diu, el conseller de Salut de Madrid, ha parlat, Javier Limón, i també ens diu a l'avantguarda que el lletrat que portarà el cas del contagi és conegut per casos mediàtics.
I dues fotografies més vinculades amb el món de l'art. D'una banda, un Picasso diu que creix amb el fons de la família Gili. I, per últim, llegim també el titular Viena salda un deute històric amb Velázquez i veiem una fotografia d'un dels seus quadres més coneguts, que és la Venus del Mirall. Doncs és el que tenim avui en imatges, el que tenim, per tant, en les portades. Ens n'anem a fixar-nos en el més llegit.
El més llegit és el més consultat als digitals, que de vegades no és sempre les notícies principals del dia, per exemple. El més vist a la vanguardia és com accedir a les ofertes de feina ocultes. Això va ser el més consultat durant el dia d'ahir. El segon tema sí que és l'atenció per corrupció de Francisco Granados, ex-número 2 d'Esperanza Aguirre. I el tercer tema, atenció, és l'avançament del proper Adán i Eva.
Ah, el programa aquell, de tele. Sí, sí, sí, que la gent que llegeix el diari té interessos diferents. Ja, ja. A l'Ara.cat, el més llegit, Rajoy activa la impugnació del 9N, el segon tema també la imputació de l'ex... no, la detenció de l'ex número 2 d'Esperanza Aguirre, però després també en el tercer tema serien les millors 10 pel·lícules, segons aquest diari, per aprofitar la festa del cinema. Que és ahir, avui i demà. Sí, exacte, aquests dies.
I el 3.24 també el més llegit és que el govern espanyol demana un informe al Consell d'Estat per impugnar la consulta alternativa del 9 de novembre. En segon tema també l'atenció de Francisco Granados i el tercer que Posada demana escoltar els catalans que se senten maltractats perquè potser tenen una part de raó.
No, encara no, encara no, encara queda internacional. Cap on anem avui, Andrea? Doncs anem, primer de tot, a Tunísia. Aquests dies a tot el món s'estan fent moltes eleccions i avui parlem de les eleccions de Tunísia, eleccions legislatives. Llegim a l'avantguàrdia que l'aliança de partits guanya als comissis del país. L'islamista Enada admet la derrota i s'ofereix per una gran coalició.
Tunísia aquest cap de setmana ha fet un gran pas per consolidar la democràcia. Les eleccions legislatives, malgrat l'amenaça terrorista, es van celebrar diumenge sense incidents i ahir tot indicava que la crida de Tunísia, la gran coalició laica, havia guanyat amb clara edat. Els islamistes de Nada així ho van reconèixer, van felicitar de fet els seus rivals i van reiterar l'oferta de contribuir a la governabilitat del país, formant part d'una gran coalició.
Quan encara no se saben els resultats oficials, la crida de Tunísia sembla que aconseguirà uns 80 escons i Anada 67. La majoria absoluta és a 109. Caldrà pactar, doncs, una coalició estable i no serà fàcil. Les diferències entre la crida de Tunísia i Anada són massa àmplies, però sí que es pot consolidar el diàleg i la col·laboració, que els seus líders van començar fa un any, quan el terrorisme islamista amb l'assassinat de dos líders de l'esquerra va estar a punt de fer descarrelar la transició.
És el que llegim a l'avantguàrdia pel que fa a les eleccions legislatives a Tunísia. I ara parlem de Corea del Sud, perquè la fiscalia ara vol la pena de mort per al capità del ferri que va naufregar fa sis mesos. La fiscalia ha demanat la pena de mort per a Lee Jong-seo, que el capità del ferri sudcoreà, Seawol, que es va enfonsar fa mig any,
Ahir va deixar més de 300 morts. La pena de mort, recordem que és legal a Corea del Sud, però no s'executa a ningú des de l'any 97. La fiscalia va exigir cadena perpètua per a tres tripulants, que com el capità estan acusats d'homicidi per negligència greu, en considerar que van abandonar el vaixell abans d'hora i sense fer cap intent de salvar els passatgers. El judici va quedar vist per sentència, que es donarà a conèixer mitjans del mes de novembre.
Doncs és la primera notícia internacional d'avui. Tenim alguna altra qüestió? No, ja està. Sí, sí, sí, perdó, perdó. M'he despistat. Ens n'anem a la informació esportiva del dia, que l'ambient està caldejat.
No hi ha futbol aquesta setmana, oi? Ni Champions ni... Entre setmana em sembla que no. Sí, sí. No, no, hi ha copa... Del rei? Em sembla que el Madrid juga contra el Cornellà. Ah, sí? Sí, crec que sí. Crec que és aquesta setmana.
De fet, mira, el Marc que diu el GPS del Madrid, avui parlen d'estar contents, eh? Madrid, cross que enlluerna, després també la golejada madridista referint-se als premis que es van lliure ahir, que Cristiano en va guanyar uns quants. I la premsa catalana carrega una mica contra Luis Enriquez.
Luis Enrique demanarà als seus homes més pressió, ajudes i atenció. De fet, el títol és més pressió i entrecomillat, és a dir, el que diu directament Luis Enrique. I també en aquest diari, el Mundo Deportivo, diu un altre Barça ja. El tècnic ha de tornar al seu projecte inicial i il·lusionant. I l'esport també diu que Luis Enrique espera més d'ells.
I d'aquests ells situa Iniesta, que encara diu no encaixa amb el perfil tot terreny que vol el tècnic, Busquets, cobreix menys espais pels seus problemes físics i Piqué, que no ha sabut assumir el lideratge de la defensa.
I l'esportiu parla del crèdit del gol. La incorporació de Luis Suárez per completar el trident ofensiu amb Messi i Neymar suposa l'element més valuós per refer-se del cop petit al Bernabéu i reimpulsar l'optimisme de l'afició blaugrana.
Ara sí que ens n'anem cap a les contraportades del dia. Comencem a parlar del diari Ara, l'article setmanal de Sabado Cardús, que avui es titula Ni la vella política ni la nova, Andrea. Comença parlant d'una oportunitat que els ha ofert l'oficina del Parlament Europeu Barcelona a una desenada de periodistes, amb l'oportunitat de poder conversar a Estrasburg amb diputats de tot el ventall de partits polítics espanyols.
Diu, uns diputats, això sí, sempre ben escortats per uns assistents amb adents, a aguantar-los la tassa de cafè, a xiu-xiuajar-los una dada ignorada, fins i tot a emportar-se'ls a la trobada quan els temes es devenien massa compromesos. Diu, a una banda, doncs, hi vaig conèixer els representants de la vella política, de dreta i d'esquerra, capaços de respondre a qualsevol qüestió amb el discurs propi de la doctrina del partit, absolutament previsible. També més deixats anar si parlaven des de partits de govern i buscant una proximitat simulada amb el periodista And Love the Record,
es proposaven solucions als problemes més greus a base d'establir pactes discrets entre els màxims dirigents en reunions secretes. Diu, i a l'altra banda hi tenim els representants de la nova política, ocupant cadascú tot l'espai de dreta-esquerra, són transversals, diu, són el poble. L'aigua barreix de procedències, però, no els inquieta, s'envanten, han recollit hábilment el gran malestar que tot ho penetra. S'expressen amb el mateix llenguatge fresc de les seves intervencions televisives,
I diu que desafien allà i aquí el mateix sistema d'interessos que s'han amagat darrere d'imprecacions farisaiques els sants valors amb què tot ho dissimulaven. I acaba dient, totes les masses piquen, deia el pare, uns massa distants del ciutadà, els altres massa a prop. Diu, massa burocràcia rugant a una banda i massa populisme condescendent a l'altra. I acaba dient, no em mereix confiança de la vella política ni em crec la nova.
Doncs un bon article avui al diari Ara, un bon article, però decebut de tot, una mica, poc optimista.
A La Vanguardia llegim que jo no va nevar Fidel fins que vaig saber que era un narco. L'entrevista d'avui també val molt la pena i descobrirem moltes coses de Fidel Castro que jo crec que ningú ho sabia. Avui entrevistan a Juan Reinaldo Sánchez, escorta personal de Fidel Castro des de l'any 77 a l'any 94.
Diu, soc advocat penalista, graduat en contraintel·ligència i especialista en seguretat personal. Diu, d'entrada Víctor Amela, que és qui fa l'entrevista a Juan Reinaldo Sánchez, li pregunta com està Fidel Castro. Ell respon, conec la seva superbia. Segur que pateix per veure's tan malament.
Diu, va venir a Castro fins que va descobrir que emparaven narcotraficants a canvi de dòlars. Ho explica amb detall al suculent llibre La vida oculta de Fidel Castro. I diu, Amela, m'impressiona l'interesa d'aquest home que va passar de servidor lleial de Castro a suportar que el torturés i gairebé l'assassinés. Diu, quan Fidel estava internat per malaltia, passejàvem en automòbil Silvino Álvarez, el seu estiliste perruquer, diu, i el vestíem en uniforme i tothom hi veia Castro bé. Diu, si mor, ho sabré, tinc contactes. I va treballar amb ell durant 17 anys, dels 27 als 44.
Asegura que era el meu ídol, diu, Castro em tenia molta confiança i jo hauria donat la meva vida per ell. Diu, jo afrontava barracudes i taurons amb el meu arpor perquè no se li acostessin quan sortíem de pesca submarina. Asegura que ballava per la integritat física de Castro, l'acompanyava en viatges secrets a l'estranger. A les 20 mansions ocultes que té, diu, Castro viu en el màxim luxe. Diu, ningú ho sap, diu, però té una vintena de...
de mansions luxoses, té també quatre iots de luxe, un de medicalitzat, un d'altre d'armat, fins a dalt amb arsenal bèl·lic. I assegura que ningú sap aquestes qüestions. Jo sóc el primer que ho explica al món, pocs privilegiats i han passat per allà. Diu, un d'ells, Gabriel García Márquez. Diu, eren molt amics, eren íntims, però Fidel li va regalar un xalet ple de micròfons ocults, li gravava tot, diu, ho espiava tot. Ah, sí?
Hi ha coses molt interessants realment en aquesta entrevista. També té una fàbrica de gelats pròpia. Diu, no se'l pot contradir mai. Diu, però, tot em semblava justificable per al vencedor de la revolució cubana. Diu, fins que un dia, jo vaig sentir que em va enganyar horrorosament,
Diu, ell negava tot això, però era el capó del narcotràfic. Diu, jo controlava els micròfons del seu despatx, em demanava que ho enregistrés tot, però un dia, de l'any 88, va rebre el ministre interior, el general Abrantes, i em va demanar que no ho gravés. Diu, però preocupat, vaig obrir un moment el micròfon i vaig sentir el que no havia de sentir. Castro aprovava emparar un narcotraficant de cocaïna per mediació de Abrantes a canvi de dòlars.
I acaba dient, diu, l'heroi per qui jo havia sacrificat mitja vida feia de padrí de la cocaïna. Déu-n'hi-do, doncs, aquesta entrevista avui, eh, a l'avantguàrdia. Sí, i aquest llibre realment pot ser molt interessant de llengui, també. I al periòdico, tenim que preguntin per qualsevol poble, els conec tots.
Avui Mauricio Bernal entrevista Ramon Font, que és octogenari i vidú, i diu que va per Catalunya amb la seva càmera portant a terme projectes monogràfics. Diu, el primer viatge el va portar a terme dos anys després de la mort de la seva dona, diu, i la proximitat no és casualitat. Diu, una mica per distreure-me, és clar, si em quedava a casa i trobava coses d'ella, diu, els seus records. Diu, tenia el seu formondeo, tenia el costum de viatjar i temps per fer-ho. Doncs, es va plantejar un projecte. I el primer de tot...
Va ser als rius de Catalunya. M'agradava fer fotos i amb la càmera recorria tot Catalunya, de nord a sud. Diu que el projecte del primer fotollibre van ser als rius de Catalunya. Faig fotollibres de tots els meus projectes.
Diu, té com un 60 i després dels rius va venir, he fet Castells de Catalunya, he fet Masies de Catalunya, he fet el Romànic a Catalunya, la Barcelona modernista, diu, també en tinc un sobre l'obra de Subiracs a Catalunya i ara mateix treballo en la de Sagnier. I acaba explicant com s'organitza a l'hora de preparar un fotollibre d'aquest tipus sobre Catalunya.
Diu, bàsicament, busco a internet i faig una llista de les obres del romànic a Catalunya, per exemple, i les divideixo per comarques, surto un dia, quedo a dormir en un poble i faig tota la feina d'una comarca. L'endemà torno i al cap d'uns dies vaig a una altra comarca, o al cap d'una setmana o al cap de dues setmanes. Diu, si s'ha d'anar a Ripoll, vaig a Ripoll. Si s'ha d'anar a Cardona, vaig a Cardona. Quan tinc el treball fet, llavors l'organitjo, l'ordeno, faig els textos, en fi. Després ho porto a tota la botiga de fotos i acaba tenint com a resultat aquests fotollibres i ja en té com una seixentena. Dona i do.
Molt bé, doncs és l'enrevista que tenim avui, el personatge que descobreix avui la contrafortada del periòdico. I a la punt curiós del dia, avui parlem de ping-pong, Andrea. Molt bé.
Sí, però és una notícia una mica trista, perquè és d'un noi, el xinès Zhang Jike, que va guanyar aquest diumenge la Copa del Món de Tenis Taula i en teoria tenia un premi metàl·lic per rebre aquest títol, que eren 45.000 dòlars, cosa que no està gens malament, però es quedarà sense. Per què?
Perquè quan va acabar el partit està tan content que per celebrar la seva victòria el que va fer va ser destruir parells publicitaris. Diu que va ser un partit èpic davant de Ma Long que es va decidir en 7-7 a Dusseldorf i es va decidir contra el vigent campió del món i olímpic d'aquesta especialitat.
I ella estava tan content que va decidir celebrar aquest triomf donant petades als panells de publicitat. I la Federació Internacional de Tenis va sencenar aquest gest de l'esportista privant-li del premi en metàl·lic que acompanyava el títol, tot i que Zhang es va disculpar immediatament pel seu gest. Diu, sento profundament el que he fet, no va ser un comportament apropiat, o lamento, etc. I va dir que era no hi tarea perfecta, que estava amb molta pressió...
Tal qual no sé què, però bé, no, no. S'ha acabat 145.000 euros. Celebra-ho d'una altra manera, no? Sí, potser sí. No sé. Va ser allò dels cops de peu a les tanques publicitàries, va ser ella mateixa, el recinte de... Un cop va acabar el partit. Bé, mira, hi ha gent que com Rafa Nadal o qualsevol altra persona signa la càmera, però que no, és una cosa que és molt tradicional. No sé, hi ha maneres de celebrar. Ai, mira, ara pobra ha perdut els diners. Bé, en fi, ja s'ho repensarà. Exacte, així segur que ho tindrà clar. Segur.
Em vindré, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Un minut i tres, corts d'onze, aquesta hora el que fem és parlar de cultura.
I ens fixem en els apunts culturals del dia. Comencem explicant que divendres la tribu estrenen algunes cançons del nou dis de Joan Manuel Serrat. Per tant, si en teniu ganes podeu escoltar-les al mateix web del 324. Que continua en marxa la nova festa del cinema que permet veure pel·lícules per menys de 3 euros.
I en literatura, La pell de la frontera de Francesc Sarés retrata la vida dels immigrants de la Franja. El fons Gil, adquirit per 1,2 milions, mostra el lligam entre Picasso i Barcelona.
Ewan McGregor, que confirma que la seqüela de Trainspotting està en camí. La segona part del film de Danny Boyle arribaria als cinemes el 2016. Per tant, seria 20 anys després de l'original.
També en cinema, en la memòria, els 2.000 milions de morts d'Star Wars es poden veure en 3 minuts. És un vídeo que passa revista a tots els decessos de les 3 primeres entregues d'una saga galàctica que des d'aquest punt de vista és una de les més sagnants de la història.
i OK GO, que estrenen un espectacular videoclip rodat amb càmera dron. I Won't Let You Down és el segon senzill de l'últim àlbum de la banda de Chicago, coneguda pels seus imaginatius videoclips.
Més qüestions culturals i ara ens anem a parlar de música perquè sembla que la dona de Bach va escriure part de les seves obres. Un documental assegura que la segona dona del compositor, Anna Magdalena, va ser l'autora de diverses peces.
Esperança dinamita, recuperen una mica la glòria del paral·lel amb els croupiers. Montplans i Merchemart col·laboren en el nou projecte de Carles Cors que es presenta al Tèmpora d'Alta i al Molino.
I un últim apunt, el Museu Avelló de Mollet, que és curiós el fet que es podrà visitar a través de Google. L'Ajuntament ha firmat un conveni amb Google al projecte per integrar-se als espais que permeten fer una visita virtual d'aquest espai. I fins aquí els apunts culturals del dia. De seguida parlem del temps.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Saludem el Carles Hernández de Rius, bon dia Carles, què tal? Molt bé, i vos? Bé, a punt per parlar del temps, un temps gris avui també, eh? Un altre cop, sí, seguim amb aquesta situació de vents de llevant que ens aporten molts núvols a punts del litoral, que poden deixar alguna goteta, com va passar ahir a mig matí, que hi ha alguna goteta a Sant Just. Avui es pot tornar a produir aquesta situació. Tenim uns núvols una mica més trencats, és el que dèiem, o sigui, serà un procés dilluns molt tapat,
es va obrir alguna escletxa de sol cap al migdia, aquest matí sortia el sol i també hi havia unes quantes escletxes de núvols bastant importants, es pot tornar a tapar un altre cop el cel, poden caure algunes gotetes, però sempre amb un procés cap a menys. Cada cop els núvols n'aniran menys importància, tot i que al llarg del dia d'avui es pot escapar alguna gota al punt del litoral. És més probable cap a les comarques de litorals tarragonines, no tant cap a les barcelonines, però bé, mai es pot perdre aquesta possibilitat.
Pel que fa a temperatures, no variaran massa, es mantindran molts semblants a les d'ahir. Són valors que estan al voltant dels 19, 20, 21 graus com a molt. Són valors una mica normals per l'època. Si mirem i comparem amb temperatures i fem alguna mitjana des de l'any 1999, la temperatura mitjana per un mes d'octubre en aquestes èpoques seria al voltant dels 19 graus. O sigui que ara estem gairebé als 19, estem amb 18,8, probablement
de cara a les properes hores ens podríem superar als 20 o poder arribar als 21 graus, que és una temperatura força agradable. De l'època, no. Sí, estem un grau 2 per sobre. De cara als propers dies, com que els núvols aniran a menys, sobretot demà dimecres a partir de migdia tarda, doncs aquests núvols aniran una miqueta menys, podríem pujar una mica els valors. Però estem mirant els últims mapes i...
Ens sorprenia una miqueta el fet que no hi ha cap mapa que apunti a un cap de setmana de 24 o 25 graus, com hi ha algunes previsions que ho diuen. Diuen que el cap de setmana serà assolellat, però no serà càlid. Si 21 graus és càlid, sí, perquè aquesta és una mica la temperatura que anirem mantenint pràcticament tota la setmana. Tants dies presa es nota molt, a més a més.
Clar, ahir tenies que haver estat a la ràdio, ets una de les protagonistes ahir a les 6 de la tarda, la ràdio completa negra nit, ja surts a treballar aquest de nit, aquestes coses ja afecten a més d'un. Sí, fa mal. Fa mal. Doncs el fet és que dimecres ja et traurà més el nas al sol, podríem arribar aquests 20, 21, entre dijous, potser dijous serà el dia més càlid, potser podem arribar 22 o 23 dijous.
Però després tornaran a recular divendres, dissabte, i sobretot també diumenge, les temperatures mantindran al voltant dels 20-21 graus, que són un o dos graus per sobre del que seria de mitjana...
per finals d'octubre, o sigui que tampoc no ens esperem que estigui fent una calor extraordinària, o sigui, ara jo crec que aquesta setmana s'està comportant bastant amb el que és la normalitat. Si tornem als 27 graus a divendres, llavors direm, està fent estiu, però ara que ningú es pensi que a finals d'octubre ha de fer fred, perquè tampoc de mitjana no ens diu això. Sí que hi ha dies puntuals, per exemple, avui hem mirat...
Un dia com el d'avui, en els últims 20 anys, quin extrem hem pogut portar? Hi ha hagut dies que no hem passat dels 14 graus un dia com avui, a Sant Jús, amb els anys. En general, eh? En general, el Baix Llobregat, la zona més o menys semblant a Sant Jús, Sant Feliu, sobretot l'Observatori Fabra, que és el que té més dades des de fa més temps. Sí que hi ha dies que hem pogut estar 13 o 14 graus en aquests moments, però, clar, amb una situació de vents del nord, amb inestabilitat, sense el sol, tota una sèrie d'ingredients que et fan baixar la temperatura, d'acord?
Però també hi ha hagut dies com avui que hem estat a 23 o 24 graus, que tampoc no passa res, i estem dins del que és més o menys la mitjana, o sigui que no passa res. I pel que fa mínim fins i tot hi ha hagut dies que un dia com avui la mínima ha pogut arribar als 7 o 8 graus només. I avui hem tingut una mínima de 14, que és la meitat. Hi ha sempre punts extrems, que sí que hi ha pogut haver algun any que un 28 d'octubre pràcticament hagi estat d'hivern, però també hem tingut algun any que ha estat pràcticament d'estiu i avui és un dia de tardor.
o sigui que seguim amb una tònica de setmana, podríem dir, molt propera a la tardor, i la tendència és a un canvi. Aquest canvi que ahir apuntàvem entre dissabte i diumenge, avui els mapes ja el col·loquen cap a diumenge, última hora, i sobretot dilluns i dimarts. I sembla ser que és un canvi bastant important, un canvi que podria portar pluja, sobretot dimarts. Falta una setmana encara, eh? Sí, però es veu una... Ens l'hem de creure.
El front es veu molt gran, és bastant imponent i sembla ser que per nassos ha de passar per la geografia catalana, o sigui que podríem recollir fins i tot uns quants litres, els primers litres del mes de novembre podrien arribar la setmana vinent, i això aniria adjunt a una baixada clara de les temperatures. La setmana vinent probablement, ja a partir de diumenge, no s'arribi cap dia als 20 graus. Sempre estiguem una miqueta per sota, 17, 18, 19... Que ja serien, clar, estarem a novembre. O sigui que ja comencem a reduir.
El novembre a l'entrada hauríem d'estar a 15 o 16 graus, és una baixada petita, però sembla que abandonem una miqueta aquesta situació de 26, 27, de platja, de banyar-te, tot això sembla ser que... S'acaba amb l'octubre, està bé. S'acaba amb l'octubre i sembla ser que el novembre serà una mica més normal. No ve cap fred exagerat, però clar, si venen pluges entre dilluns i dimarts, les temperatures estan per sota dels 20 graus, les mínimes són fresques, es fa fosca a les 6, tot això ajudarà que l'ambient sigui una mica més de tardor.
Molt bé, doncs n'estarem pendents i aquesta demana encara una mica normaleta, no? Sí. Sense calors extremes, com va passar el cap de setmana, amb temperatures normals. Exacte. Perfecte, Carles, doncs gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
5 minuts i arribem a punt a les 11, el moment en què connectarem, com sempre, amb el butlletí informatiu de Catalunya Informació, després també amb el del Sant Jus Notícies, i tornarem després, parlarem amb un conferenciant d'aquesta xerrada que es farà sobre el cos, serà a partir de les 11 i 10, i a més a més també després farem tertulia d'actualitat, com cada dos dimarts, amb en Jordi Ferras i també en Pep Quintana. Tot plegat després de les notícies.
I a les notícies hi arribem amb una mica de música. Ho fem amb els Mishima i aquest tema que forma part de la mort feliç, que és el seu penúltim disc, aquest en concret es titula Els Crits.
Sembla que avui tenim problemes amb aquesta connexió, aquestes cançons que no ens han acabat d'entrar. Per tant, mirem de seguida a veure si podem recuperar-la. Ara sí, ara sí.
La nina es desperta, com el so del silenci de l'instant recent passat. Cor ple, món buit, firmaments com brases extingits i l'angoixa de quan no sentim els gris.
I la moixa de quan no sentim els gris. A vegades, quan hi penses, es descobreix allà mateixa sospirant per ser el forat. Podria ser el que falta o allò que supia amb la cegesa d'aquells que fan el sol. Els gris. Amb la cegesa d'aquells que fan el sol. Els gris.
La llunyana nit d'estiu, la mateixa amor immensa, la jovina al fons d'un riu. Sovint sense adonar-se, bat les ales i al voltant li creixen mil, milions de flors, frans i orgulloses, l'eternitat és els colors. I la força amb aquests que fan cançons dels gris,
i la força amb aquells que dels crits fan cançons. La mateixa llum intensa, una llunyana nit d'estiu, la mateixa llum intensa de la nina quan somriu, la mateixa llum intensa.
La l'anina quan.
Catalunya Informació. Són les 11.
La patronal de les grans companyies elèctriques, Onesa, no considera prioritari combatre les dificultats de les famílies per poder pagar el rebut de la llum a l'hivern. Ho ha dit a Barcelona el seu president, Eduardo Montes. L'extresorer del PP, Álvaro Lapuerta, s'ha negat a declarar davant del jutge que investiga la suposada doble comptabilitat del PP. Ara és el torn de l'exministre i exsecretari general del partit, Angela Cebes, a qui investiguen per si va invertir en el diari Libertat Digital 400.000 euros provenients de la caixa oculta de Luis Bárcenas.
L'alcalde de Barcelona, el Convergència Vitria, es defensa en declaracions el matí de Catalunya Ràdio mantenir la nou consulta del 9N, malgrat que el govern espanyol hagi engegat la maquinària per prohibir-la. Esquerra Republicana també reclama fer pinya davant les intencions de l'executiu del Partit Popular. Condenen a 30 anys de presó Ramon Lasso per la mort de la seva parella i el seu cunyat l'any 2009. La sentència coincideix amb la petició de la Fiscalia. El judici és a fer a l'Audiència de Tarragona.
La policia de Mèxic deté quatre integrants del càrtel Guerreros Unidos en relació amb la desaparició de 43 estudiants d'Iguala. Ara fa un mes. Els agents federals mexicans descobreixen a més una altra fossa comuna a l'abocador municipal Cocula, prop d'Iguala, gràcies a les indicacions d'aquests detinguts. Cada dia arriben urgències de l'Hospital Josep Toreta de Girona entre 3 i 5 persones afectades per un ictus o infart cerebral. Avui es celebra el Dia Mundial de l'Ictus en aquest hospital de referència per aquesta malaltia.
Idili entre el grup britànic Espando Ballet i els seus fans barcelonins va seguir al cinema Saribau de Barcelona a la presentació del documental Soul Boys of the Western World sobre la història d'aquesta banda i dins el festival inèdit. Catalunya Informació. Aquest migdia es donarà a conèixer la sentència de l'acció de responsabilitat. El Barça reclama a Joan Laporta i la seva junta directiva que assumeixin els més de 47 milions d'euros de pèrdues que haurien deixat quan van abandonar el club.
Barça i Espanyol preparen la Supercopa de Catalunya. Luis Enrique i Sergio González compareixeran com a prèvia de la final demà a dos quarts de deu a Montilivi, avui demà a partir de les vuit especials del Catalunya Vespre Sports per la Supercopa i també pel Cornellà Madrid i el Sabadell Sevilla de la Copa del Rei. I Messi, Neymar, Mascherano i Iniesta són a la llista de candidats de la pilota d'or de la FIFA. Pep Guardiola està entre els candidats a millor entrenador. Ahir Rafinha, Dongú, Iniesta i Rakitic van ser premiats per la Lliga de Futbol Professional.
Pel que fa al temps, dia semblant ahir, ennobolat i variable, amb clarianes i algunes estones de sol. Més cobert a les comarques de Girona, la Costa Brava, les Terres de l'Ebre i també Tarragona. Ruixats al sud de l'Ebre i sud de les comarques gironines. L'ambient fresc o suau, ja sense calor. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'exconsellera d'Interior i de Justícia de la Generalitat, Montserratura, presentarà el seu darrer llibre avui a Sant Just. Es tracta d'Estirant el fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme, una visió personal de l'autora sobre el que han viscut el país i el PSC els darrers anys. La presentació l'organitza l'editorial Portic i Moviment Catalunya.
I comptarà amb la presència de l'autora i de Mercè Figueras, exregidora socialista a l'Ajuntament de Sant Jou. Serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Egidor Consult de Can Ginestar.
Més coses. El cementiri de Sant Just preveu una afluència d'unes 2.000 persones aquesta setmana. Dissabte se celebra a tots sants i durant els dies previs l'equipament municipal experimenta un increment de visitants. S'han vista a l'1 de novembre. El cementiri amplia el seu horari d'obertura per facilitar les visites dels enjustencs als seus difunts. En concret obren de 9 del matí a 6 de la tarda.
fins dissabte. Per Tots Sants és quan més gent acostuma a visitar el cementiri de Sant Jus, però al llarg de tota la setmana ja es nota l'increment i, de fet, com dèiem, s'espera l'afluència d'unes dues mil persones. A més d'ampliar l'horari de Per Tots Sants, el dia 1 es farà una pregària especial a la capella en memorials i fons.
I un apunt més per destacar que el Complex Esportiu Municipal de la Bonaigua farà dijous una jornada de portes obertes. Durant tota la jornada, el complex organitza diferents masterclass gratuïtes perquè tothom pugui provar les seves activitats. Les primeres classes seran Zumba i Aquagim, a un quart de 10, a un quart d'onze i a un quart de tres serà el torn de les sessions de GAC, glutis abdominals i cames. A partir de les sis de la tarda es faran altres activitats dirigides, com ara Pilates, Body Pump...
Body Combat i també Aqua Jim i Zumba. L'entrada a totes aquestes masterclass serà gratuïta. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Jòs Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Sant Just en directe.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Tres minuts i un quart de dotze, continuem a la segona hora del Just a la Fusta. Ara de seguida parlarem amb Guifre Llopis per parlar de la xerrada que es fa aquest dijous sobre el cos, una xerrada adreçada a la gent gran. A més a més també farem tertúlia i recordem que a la tercera hora parlarem també amb Montserrat Tura, que aquest vespre presenta el seu llibre Aquí és en Just. Tot plegat serà, per tant, a la tercera hora i ara, de seguida, salutem a Guifre Llopis.
Aquest dijous, a dos quarts de sis de la tarda, al centre social El Milenari collirà la xerrada El cos on visc, adreçada, com dèiem, a la gent gran, la farà el fisioterapeuta Guifre Llopis, que ara tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica del que s'explicarà en aquesta xerrada, que té un títol d'entrada ja interessant, El cos on visc. És a dir, segurament no som prou conscients, no?, de que som un cos, també.
Exacte. Bé, una miqueta el títol també està pensat no tant per fer la diferència, no? A vegades quan parlem del nostre cos ho fem com molt en tercera persona. Sí. I bé, el nostre cos és nostre, som nosaltres mateixos i és més, doncs, quan...
patim alguna infermetat o, per exemple, allà el cos no ens comença a respondre com nosaltres voldríem, que parlem d'ell com molt en tercera persona, com fos alguna cosa aliena a nosaltres, un simple habitacle d'on hi estem. I bé, tractarà una miqueta d'això, de consciència sobre el nostre cos, de conèixer el millor, com es compon...
i ensenyarem una miqueta d'eines i mecanismes per conservar-li una major autonomia. Hem d'escoltar més el nostre cos? Tinguem l'edat que tinguem? Sí, sí, sí, efectivament. És molt important. Li hauríem de parar molta atenció independentment de l'edat que tinguem, perquè d'aquesta manera ens adonaríem molt més del que hi passa per dins. De fet, totes aquestes senyals que...
que el nostre cos pugui explicar en forma de dolor, són senyals interessants que no s'han de tapar ni d'obviar, són simples avisos, i sobre això el cos una miqueta ens demana que hi actuem, que ens aturem, que l'escoltem i tinguem l'edat que tinguem, ens ajudarà molt a entendre el...
si ens aturem i l'escoltem. La gent gran, de vegades, per això, moltes vegades la sentim queixar-se, que tot costa més, que al cos li costa molt moure's. En aquests casos, algú que es pugui escoltar i sigui més jove, segurament...
tindrà una manera d'escoltar-se diferent que algú que té més dificultats. Com ho ha de fer la gent gran per intentar escoltar-se i alhora no preocupar-se, o saber-se escoltar i saber-se tractar bé, per entendre'ns, tractar bé el cos? Bé, doncs no és una tasca fàcil tampoc, sobretot per a ells que tot això diguéssim que els hi arriba una mica de nou,
acostumats a treballar molt dur, molt, i llavors, doncs, ara es troben en la situació, doncs, que per primer cop escolten, no?, el que els passa pel cos, a vegades els espanta una mica, i bé, és important, sobretot aquí on estem, a la residència Cral Sant Just, doncs, se'ls ajuda a entendre, doncs,
molt més el funcionament del seu cos, perquè els hi passen determinades coses, determinats dolors i se'ls ajuda no només a entendre-ho millor, sinó a afrontar millor aquests problemes i que gaudeixin de major autonomia. Clar, estem massa acostumats a resoldre-ho tot, a dir, mira, em prenc una pastilla i em passarà tot plegat? Sí, sí, sí, jo crec que sí.
Està clar que tot ajuda i tot té la seva eficàcia en el moment determinat. Però a vegades també és molt important fer molta pedagogia i sobretot explicar-los molt les coses. A ells els agrada moltíssim que se'ls expliqui molt per què és això, per què passa determinada cosa. Els agrada molt conèixer, saber...
i estan oberts en aquestes coses, sí. Clar, la xerrada d'aquest dijous, que com dèiem es farà al mil·lenari, suposo que una mica anirà molt enfocada directament al que li pugui passar a la gent gran, no? Sí, sí, sobretot va, principalment va enfocada a la gent gran, que ja es troba, diguéssim, en aquesta etapa diana on tenen lloc tots aquests aconteixements importants, què els passa al seu cos...
ja manifesta l'envelliment i de més, i no només els hi parlarem de l'envelliment, està clar com els afecta i de més, sinó que buscaré això també, donar-los una mica d'eines i també estar dirigida a tota aquella persona que també tingui curiositat. És a dir, algú que no sigui gran pot passar també, eh, dijous per la xerrada? I tant, tothom serà benvingut.
I per tant, d'alguna manera, la idea és que d'aquesta xerrada puguem sortir sabent una mica més quines eines ens calen per escoltar-nos millor, no? Sí, sobretot la meva idea és que amb la xerrada coneguem una miqueta més el nostre cos. Ho intentaré fer d'una manera força senzilla, força entenedora. A part de conèixer el nostre cos, doncs, quins canvis tenen lloc amb el temps... Sí...
Llavors, amb els canvis que el cos va experimentant, notarem senyals que les haurem d'escoltar i després també una part així d'exercicis de consciència corporal que ja ens aportaran aquest plus. Clar, com per exemple algun exercici o alguna cosa que ens puguis avançar? Algun exercici, per exemple, un tipus de relaxació, farem respiracions molt lentes i pausades
inspirant el màxim d'aire possible, deixant caure els ombros, ajudant que s'estirin les cervicals i posteriorment expirar tot l'aire per la boca, buitant tots els pulmons. És a dir, respirar i ser conscients de respirar, que també sembla un acte molt bàsic i potser no hi prestem prou atenció. Exacte, sí, sí, molt important també.
Sí. Abans també ens deies que a banda d'aquests exercicis una mica està atent als canvis, no? Suposo que aquests canvis potser costa més perquè són més progressius, no? No és de cop i volta, evidentment, si un dia de cop i volta et fa mal alguna cosa, sí, però que en alguns casos potser et comença a fer mal les cames o alguna cosa, però durant un any hi ha un canvi molt important i costa més de veure'n al dia a dia. Com es pot fer per adonar-se'n d'aquests canvis? Sí, exactament.
Tota la raó. Són canvis que van molt en progressiu. El que passa que pel ritme de vida que portem, clar, és normal no tenir prou temps com necessitaria el nostre cost de prestar-li atenció. Normalment són les etapes del dia que estem més parats, que llavors ens surten una miqueta els dolors. Bé, el ritme de vida que cadascú porta no el podem canviar, però...
sí que podem posar aquestes bases, aquesta curiositat, aquesta conscienciació en la gent perquè en els moments que cadascú trobi són moments així que un mateix pot estar més tranquil, relaxat, que s'intenti escoltar a veure què ens molesta, què ens fa mal i, segons això, intentar pensar una miqueta com pot venir.
Per tant, anar més enllà, fer aquest pas d'escoltar-se és un primer pas per veure què passa, què està passant. Sí, exacte, perquè està clar que el fàcil seria fer mal això, ho intento tapar com sigui, i a vegades hi ha cosetes que prestant una miqueta d'atenció poden tenir una solució positiva.
efectiva, també. Per tant, doncs, d'alguna manera seria el que s'explicarà una mica aquest dijous, són aquestes petites coses, no?, que possiblement també ens ajudaran a estar millor en el nostre dia a dia, no? Sí, sí, sí, sobretot eines, exercicis, estiraments que ens permetin tenir més oïda en el nostre cos i aportar un ritme així una miqueta més pausat, però sobretot a conèixer el més, sí.
Molt bé, perfecte. Doncs serà aquest dijous, com dèiem, a dos quarts de sis de la tarda al Milenari, una xerrada que impartirà el fisioterapeuta Guifere Llopis, que és amb qui hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies, Guifere. La xerrada al cos on visc, recordem-ho, al Centre Social al Milenari. Que vagi molt bé i bon dia. Moltes gràcies. Igualment. Molt bon dia.
Just a la fusta.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concessos al cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Fins demà!
Nothing's gonna change my world Nothing's gonna change my world Images of broken light which dance before me like a million eyes They call me on and on across the universe
Fins demà!
Nothing's gonna change my world. Sounds of laughter, shades of earth are ringing through my open ears, inciting and inviting me.
Calls me on and on across the universe. Take you there. Nothing's gonna change my world. Nothing's gonna change my world.
Gràcies.
Ja. Ja. Ja.
Just a la fusta, Sant Just en directe. En punt dos quarts de dotze.
Aquesta hora fem tertúlia com cada 15 dies amb el Pep Quintana i en Jordi Farràs. Molt bon dia a tots dos, què tal? Hola, bon dia, avui ens falta el Jaume, que fa festa. Que encara no havia fallat aquesta temporada, em sembla, eh? No, no. Portàvem una ratxa. Es deu estar preparant per moltes coses. No, no, ja em va avisar, eh? Fa 15 dies ja em va dir que avui no podria venir aquest dia. Bueno, per això, que es deu estar preparant per moltes coses. Està molt fort. Bueno, de què hem de parlar avui? Què vols, Carme? Tenim bastants temes, no? Ah, sí? Ja ho sé. Home.
Fes una llistesa, va. Els diaris ben encarregats. Ui, els diaris. No acabaríem ni en vuit dies. Primer de tot, home, la gran notícia una mica d'avui, que hi ha gairebé escena que ni sorprengui, però és tota aquesta macrooperació vinculada amb la corrupció. No només Madrid, que també hi ha Castella, València, Múrcia... Sí, quatre o cinc... Us ha sorprès? Això a mi no ha sorprès res. És a dir, quan sentiu una notícia així ja, què sentiu? Veieu que n'han destapat una altra.
Gairebé per dir-ho d'aquesta manera, d'una manera lineal. És que, esclar, vull dir, en algun lloc o altre hi deu haver l'interès d'anar-ho destapant en uns moments concrets. I potser ara tocava això, per despistar, com deia el Jordi, cap a un altre costat, potser, no?
Jo crec que és això, perquè és molt difícil que ells mateixos es destapin les coses que han fet. A sobre que n'hi ha més amagades. Són guerres internes. I llavors són unes coses internes que per alguna cosa hi ha altra. Vull dir...
L'Esperanza Aguirre sabem el que és i sabem el que són la resta del PP. Llavors jo crec que hi ha unes guerres internes com pot passar aquí, que també hi ha unes guerres internes i per això... És a dir, que les coses se saben i que simplement ara el que es fa és sortir la llum en funció de la llum. Els expedients tothom en té, d'expedients de carpetes tothom en té. I espera el moment que pot fer més mal. Quan interessa és quan esteu amb les coses, perquè ells ho saben, vull dir, realment ho saben. Ara tenim el pobre Trias que l'estaven acusant de tindre també una copta corrent d'andorra.
No us la creieu, en aquest cas, les acusacions? No, a la butxaca del senyor Trias no en sé res. No, però de vegades, quan s'ha acusat algú, s'ha dit... Ja es veia, no?, en el cas d'algú. I, en canvi, en el cas de Trias, en general, ho dic perquè estic sentint bastant aquest comentari, eh? Sí, de moment, vaja, l'innocència se li pressuposa... Estava molt enfadat, ahir, eh?, quan l'havia sentit. Home, si no és veritat i t'ho diuen, t'has d'enfadar per força. Fa mal. És que si no, vaja, és allò d'anar assegant l'herba, no?
I aquests dies toca assegar. Per una banda van uns amb la seva guerra i per l'altra banda de cara al nou, el dia nou, també anem assegant, assegant, assegant. Aviam, fins on ens enganxen els peus. Sembla que s'han començat aquests tràmits per impugnar aquesta nova consulta que fins ara...
És a dir, fa 15 dies és just, mira si va de pressa tot, perquè fa 15 dies dèiem, ostres, potser ens caldria reposar, dèieu per saber què em sembla, quina opinió tinc. És fa 15 dies, oi? Sí, sí, sí. És que em sembla com si fes moltíssim ara. No, 15 dies. Només són 15 dies. La gent, molta gent estava desencantada, recriminaven dones que no s'hagués tirat endavant i ara sembla...
Si impugnen aquesta tothom tingui ganes un altre cop de notes. Corrents, tots hi anirem. Jo crec que això és una cosa que en principi ja se sabia perquè a nivell espanyol no ens acceptaran res. O sigui, res. Això ja no és d'ara. O sigui, ja fa més de 300 anys i més. Llavors, com que és una cosa que... Això en més de 300 anys fa gràcia. Sí.
Perquè fins ara estàvem amb els 300 i no sumem algun més. Clar, és que es fa bé. Hem de ser realistes. Jo crec que l'únic avantatge que tenim els catalans és que... Una paciència enorme. Sí, tenim paciència i no ens han pogut mai arrebatar els nostres ideals. Llavors això com a poble jo crec que és una gran victòria que podem tenir encara que ens donin per on que sigui. Hi ha poques resistències de causes en general que es coneguin?
que siguin capaces de mantenir-se i augmentar, de totes maneres, i augmentar al cap de 300 anys. És que fa pensar, vol dir que hi ha un rerefons que no és de quatre dies ni d'adoptrinaments de l'escola, ni de TV3, ni d'aquestes tonteries que sentim a dir...
Perquè, esclar, molts dels que no van conèixer ni la immersió, ni TV3, ni practiquen l'escola en català, són capdavanters de moltes coses. I, per tant, i fills, molts, com ha passat aquí a Sant Lluís tantes vegades, els capdavanters molts d'ells són fills d'immigrants.
A totes les èpoques ha passat això. Quan hi ha hagut una revifada del catalanisme, tu et mires les llistes de la gent que formava part de Forn Nacional, per exemple, o d'altres, inclús del propi Partit Socialista, etcètera, són cognoms castellans de pares que han vingut a treballar aquí a Barcelona i els fills han fet la seva vida aquí i s'han convertit, per dir-ho d'alguna manera, en capdavanters d'aquests moviments. Per tant, doncs,
Aquesta resistència que dèiem abans porta, a més a més, l'increment de tota la gent que va passant per aquí, que se n'adona de com estan les coses. I com que se n'adonen i són intel·ligents, doncs s'apunten. I avui en dia jo crec que també la joventut que està pujant no és tan manipulable com podien ser en aquelles èpoques. O sigui, la joventut sap on està
sap el que vol i jo crec que no es deixa manipular d'una manera sempre hi ha en els sectors, com sempre hi ha hagut uns sectors que sí que ho deixen
Però ho estem veient amb aquests tres anys que han portat de manifestacions. Jo crec que ha sigut un èxit total. Jo crec que sí. A més a més, vull dir, aquesta gent que ve aquí, hi ha gent que no participarà mai en res. I també, doncs, el que destaca més són aquelles persones, aquella joventut que fa més soroll amb el sentit negatiu.
Però, en canvi, la quantitat de gent jove que està fent feina és immensa. Però, com que no se sent, sembla que no existeixi. Aquest és el mal, diguem-ne, de sempre, no? El silenci. Llavors, jo crec que hi tenim un jovement i hi tenim un cas molt a la vora nostre, que és el passat amb el cas que ho fet.
Tenim aquests pobres nanos que els estan acusant total per fer unes manifestacions i els han acusat així. Està encenant els judicis. Sí, els estan jutjant. Llavors, clar, hi ha un moviment també al darrere de tot això. El que passa és que aquest moviment no és com el que ens esperem nosaltres. O sigui, estem defensats d'unes persones que són veïns nostres
i que em facin unes acusacions d'aquestes maneres, que no crec que sigui dret de fer-ho, però ells tenen tot el dret perquè tenen la paella pel mànex i ja no estem parlant demà, estem parlant de la Generalitat. Ja. Clar, d'alguna manera també tot plegat, no?, el que pugui passar d'aquí al dia 9 de novembre, en aquest sentit... Serà un...
Cursa d'obstacles. Clar, en realitat no queda gaire, però evidentment en 10 dies podem pensar moltes coses. Cada dia intentarem no ens apagar amb alguna cosa que ens posin entremig de les cames. Ara, esclar, el més curiós del cas és que quan hi va haver la convocatòria oficial, per entendre'ns, del nou primer 9-N,
vaja, no van trigar ni 24 hores a desmuntar-ho absolutament tot. Una velocitat que... Aquella gent anava a treballar amb diumenge? És que no me'ls imagino. No ho havien fet mai. I no ho tornaran a fer mai si no és per una causa semblant. O sigui, havien pagat hores extres. Home, segur que... Esclar, era diumenge, tu hi has pagat molt més, eh? I llavors el que passa és que en aquest moment el que estem veient és que aquest endarreriment, diguem-ne, a posar traves serioses, vol dir...
Que no hi ha deslleurigadors? O que costa molt? Costa molt, perquè és clar, si, per exemple, el que deia avui un polític, que el sentia per ràdio també, deia, sí, un exministre, deia, si l'havia, doncs, l'AD...
no es va impugnar, com es pot impugnar això que la gent sorti de casa i vagi a un institut a votar, senzillament, o sigui, anar pel carrer i anar fins a l'institut i votar, no hi ha un agafador, perquè també ho podien haver fet amb la B baixa de Barcelona, en canvi diu que a València sí que van impugnar,
per desordre públic o perquè alteraven l'ordre urbanista del carrer. Això farem les carreres de Fórmula 1 que desgavella tot València. Sí, no les fan. Però saps? Desgavellaven tot València i per fer una manifestació no. I sobretot si són els del... Si són de les quatre barres... Esclar.
Si no som blaveros, doncs encara menys, no? I estem en aquesta situació, no? A Mallorca també hi ha aquesta situació del govern, a València també, i en general, ara, a més a més, vull dir, m'agradaria que algun dia agafessin una mica el toro per les banyes i veiessin que la quantitat d'imputats que hi ha, que l'altre dia sortia en portada d'un diari a l'època d'Esnar, i em sembla que en quedaven dos o tres que no haguessin tingut algun problema...
d'haver-los trobat, doncs, en fals, en alguna qüestió, no? Clar, quan veus això, dius, doncs, per què s'han posat aquesta gent? Jo ho va dir a un, no sé si el fa plana, a un d'aquests de València, m'he posat aquí per forrar-me. Clar,
Però ho va dir literalment. Sí, sí, exacte. S'ha de tenir barra, a més a més, per dir una cosa semblant. Sí, no sé què és pitjor, eh? Per això si tenir aquesta barra o si fer al revés, eh? Dir una cosa i fer-ne una altra. Sí, bueno, ja, ja. Però és que també s'ha de tenir barra, eh? Per dir això. He vingut aquí a forrar-me. Dir, gràcies, senyor. Sí, no, no, però és que hem de ser conscients. De polítics n'hi ha de bons, però... Esclar, eh? Només faltaria. Hem de felicitar els que són una mica decents
I ho fan perquè s'estimen el poble, s'estimen la terra, i aquests s'han de felicitar. Però és que darrere de tot això, a part del que hi ha, els que estan a dalt de tot, hi ha els que estan a sota. O sigui que si els de dalt s'estan enriquint, els que estan a sota d'ell també. Home, si ho fa aquest, per què no ho fa jo? Encara que siguin portant-ho amb els bolígrafos
del despatx cap a casa. Que això, vaja, és una anècdota, però és real, eh? El paper blanc i els bolígrafos dels blocs, això ja és la pera, però és així mateix, no? Si tens una impressora igual que la feina, ja no te'n parlo. Però...
Bé, però deixant estar això, jo crec que sí que és molt important, a més a més, estem parlant dels polítics que estan, diguéssim, en els governs. Però els governs municipals, aquí sí que és un altre tema importantíssim, la feina que es fa, i a nivell de... que és la primera...
El primer contacte que tenim els ciutadans és l'alcaldia, és l'Ajuntament. I aquí, sí, que aquí ja ho hem demostrat ara amb aquesta manifestació de gairebé el 99% dels municipis que estan a favor, per exemple, que es pugui disposar dels seus serveis, etcètera, etcètera. O sigui que estan a disposició. Això és molt important, perquè, esclar, engloba...
pràcticament la totalitat del territori, dels habitants d'aquí, no? I això és importantíssim, és una força que de vegades no ens adonem, perquè sortir al carrer 1.800 està molt bé, però vull dir que pràcticament tots els municipis estiguin al servei, per dir-ho d'alguna manera, d'aquest 9N, doncs és més que important perquè engloba tota la població. Evidentment, els que aniran i no aniran a votar, els que estaran a favor i els que estaran en contra, però en canvi el que és l'administració local sí que està
absolutament a favor. Jo suposo que això és el que els deu picar una mica a Madrid, perquè a Madrid veu que hi ha una unió, a part del poble, hi ha una unió d'ajuntaments, que són càrrecs polítics, i això ells, jo estic segur que a Madrid estan tremolant, no pel que pugui significar
a nivell espanyol, però sí a nivell internacional, que el dia nou hi hagi una mobilització a tot Catalunya. Creieu que s'és conscient d'això? Que hi haurà aquest moviment? O que encara hi ha la consciència que realment és una cosa del govern i que la gent no hi farà? Jo crec que la gent està molt clar. Em refereixo des de Madrid com creieu que es veu.
Jo crec que l'endemar el dia 10 acabaran de fer-se càrrec de com estan les coses. Perquè, esclar, fins ara poden anar dient que és una comèdia, que és un calmàs, que està boig, etcètera, etcètera. Ja ho hem sentit tot. A més a més, ens faltava l'altre dia l'Iseta, que ens sap molt greu, perquè és una persona que la considero prou intel·ligent com per fer un comentari que va fer l'altre dia sobre el nazisme. O sigui que anar a votar era com van fer els nazis, per favor.
Us va sorprendre, això de Miquel Iceta? D'ells, sí. Jo esperava més. Esperava un altre tarannà. Esperava que està en contra, sí. Que ha signat una sèrie de coses, també a favor, també. I llavors per què havia de sortir amb aquest exabrupte de les votacions que semblaven votacions dels nazis? Ja estem cansats. Ell mateix no hauria d'estar cansat d'aquest llenguatge que no porta enlloc i a més i més desqualifica el que l'utilitza.
Jo crec que ja fa temps que el PSOE, ja no dic el PSC, perquè el PSC sempre ha sigut arreu del PSOE i ell s'agafa molt amb el que és el Partit Socialista Obre Espanyol a nivell estatal.
Això a Miquel Iceta vol dir, Jordi. El que és el partit, perquè si fos el PSC, un PSC català com Déu mana, que no depenguessin, que no depenguessin. Però ja és que hi ha sigut aquest PSC. I era fortíssim i interessant. La gent, vaja, hi estava abocada. Hi havia moltes esperances amb el Partit Socialista. Llavors el que es van ajudar...
Hi ha hagut uns canvis molt forts i aquí estem depenent del PP, depenent del PSOE. I el PSOE a nivell estatal ha estat el mateix tarannat que el PP sobre Catalunya. Nosaltres el que necessitem és un partit que realment sigui un partit socialista però que sigui català.
i que no es deixin subornar pel rest de l'estat. Això estaria molt... Vaja, hauria de ser així, no? I això és difícil de trobar-ho amb un partit. Tota nació ha de tenir els seus partits, tant de dreta, d'extrema dreta, com d'extrema esquerra. És la normalitat per entendre'ns, no? Doncs aquí hi hauria d'haver un partit socialista realment del país.
I això no es veu, no es veu, però enlloc, aquestes declaracions encara desbraten més el que podria ser. Sí. Bé, és així? Que fixa't-hi que quan hi havia la transició hi havia tres partits que eren PSC. Sí, sí. I ahí tots es van ajuntar amb un.
I llavors era un partit socialista català que era fort, i van deixar entrar quatre membres del PSOE en aquelles èpoques. El PSOE llavors era... Almenys l'excuser del Baix Llobregat, que hi havia un fons, una bossa de vots molt important...
que sembla que s'ha diruït força en tots els aspectes, perquè han crescut els més, diguéssim, d'esquerra i han baixat l'esquerra socialista, per dir-ho d'alguna manera. O sigui, dintre de l'esquerra ha sigut un trasbass important. I el Baix Llobregat tira més cap a Esquerra Republicana, amb una gran quantitat ja de vots, i en canvi n'ha produït forces al Partit Socialista.
a dintre del Baix Llobregat. I era una bossa importantíssima, un cinturó roig que se'm havia arribat a dir, no? Era molt fort, era molt fort. Recordo un gac de Polònia, un gac de Polònia que pujava en el comar al Tibidabo, com allà, diu, veus tot això?
era nostre. I s'expliquen entre els dirigents del Partit Socialista, que era un gac que, com tots els gacs, tenen la seva gràcia i la seva mossegada. Però sí, teníem tota l'àrea del major gac, que en principi era comunista. Sí, era d'esquerra a esquerra. Avui es fa un acte a Sant Just, a les quarts de vuit del vespre.
Que ve Montserratura, de fet, a presentar el seu llibre, també vinculat com ho explicàveu ara. Ja, però, de totes maneres, ve a explicar el seu llibre, que és una variant, per dir-ho d'alguna manera, el seu pensament és una variant d'aquest partit socialista que estem dient actualment. Per tant, doncs, com... Però s'allunya una mica principit de la direcció actual del partit. Sí, esclar, com l'avancem, etcètera, l'Helena, no?
I, bé, tot això, ja veurem què passa l'endemà. És que tothom crec que estem pendents del dia 10, no? Primer, pel que pot haver significat la mobilització de les persones, això per una banda. Segon, doncs, la reacció dels que, en aquest moment, primer, els que defensen, si la xifra és bona, serà una festa. Si no és bona, doncs hi haurà un cert disgust. Això també ho hem de tenir en compte.
Perquè, esclar, ara confiem molt, però la gent fins que no vota no saps. No tens la realitat. I a més, la gent s'hi ha d'anar a votar i hi ha molts problemes que estan posant i la gent hi ha d'anar expressament. Jo crec que, mira, jo quan vam fer la crida a la Generalitat dels voluntaris...
de seguida n'han pujat a 36.000 votos llavors això significa que la gent tenim unes ganes de fer coses llavors el dia de la votació jo crec que la gent pel que així a grosso modo que es pot estar parlant la gent està tota molt contenta de poder anar a votar evidentment que estem contents els que volem anar a votar aquí hi ha també una qüestió fer baixar a Barcelona la quantitat de persones que van baixar un esforç realment important
Molt important, perquè moure's de casa... Parlo de l'11 de setembre, sí. Parlo de l'11 de setembre. En canvi, aquí, l'avantatge, podríem dir-ho així, és que no t'has de moure del poble. Vas a un institut, o a l'institut del costat. Pocs pobles, sí. Pocs pobles, però vull dir que, vaja, que no és el mateix... De tota manera, perd un sentit també aquesta manera de fer, que és que la gent que voldria votar que no no s'acaba de sentir identificada, finalment. És que no hi ha hagut campanya pel no.
El mal és que no hi ha hagut campanya pel no. Jo quan va haver tota la campanya escòcia, estava content perquè sentia la gent que donava les seves raons pel no, però que estava d'acord d'anar a votar. Per anar a votar, no. Aquí no he sentit cap debat que defensin una sèrie de coses per anar a votar, no, sinó a no anar a votar.
que és molt diferent, absolutament diferent, no té res a veure. Esclar, jo hauria volgut sentir les persones dissidents, que n'hi ha d'haver per força, perquè no tots pensem el mateix, que poguessin sortir i dir, o que haguessin sortit dient, això, tot aquest pla em sembla molt bé, anirem a votar per dir que no ens agrada.
Sí, esclar, per poder-ho dir. Jo crec, Josep, que no ho fan perquè no en saben. Home, jo crec que n'hi ha almenys preclares. A dintre del no, eh? Vull dir que avui hi ha gent bastant intel·ligent, bastant conscient del que diu, que no s'han organitzat. No, o desvincular-se d'aquesta consulta perquè no hi creien, no?
Sí, però bé, no creu... Això a nivell de partits, no em refereixo a gent que potser sí que voldria anar a votar, perquè està clar que ha sortit amb enquestes que hi havia gent que voldria anar a consulta per dir directament que no. Què passa que els partits, la posició que han adoptat és una altra. Exacte. Els partits s'han tancat en el no. O sigui, ja no el proposen, el no. És no votar, que aquest és el mal, per dir-ho així. Els partits que estan en contra, naturalment. Jo sí que voldria que...
que es pogués votar no i donant una sèrie de raons, perquè també donarien força en el sí, d'alguna manera, o alternativa en el sí, o manera de dir, doncs mira, és veritat, aquestes coses que diuen són més raonables d'algunes, que no pas les que en aquest moment anem a votar gairebé d'acord, d'esperit, per emoció, per una sèrie de coses, més que alguna vegada, potser una forma raonada, emocionalment, també ens pot afectar a votar. Sí, tant.
Per tant, és una qüestió que jo voldria sentir el no, però ja és massa tard. És massa tard. Com que és el primer dia que estan fent les prohibicions i es tanquen a banda, i ni els partits de dretes catalans, que són els que hauria de abogar una mica pel no... No només de dretes, eh? Es tanquen a banda i... És que jo no entenc, per exemple, ja sí que parlem dels més coneguts com ciutadans o PP d'aquí, de Catalunya,
que quan hi ha una retallada en general i que ens ve donada per les circumstàncies que ja sabem, doncs de la disfunció del que entregues, amb el que reps, etcètera, etcètera, que ells també reben absolutament totes les conseqüències, totes, l'escola, la sanitat, el que sigui, és igual.
Però com a catalans, perquè viuen aquí, reben el mateix que els altres que també viuen aquí i estan en contra d'això. O estan a favor del sí. O sigui que la postura no l'acabo d'entendre. És com tirar-se pedres al terrat, d'alguna manera. Sí, és que jo ho veig així perquè reben absolutament totes les conseqüències. Sanitat, escola, serveis socials, dependència, tot el que vulgueu. Tot el que rep tothom, ho rep tothom.
Tant pensis d'una manera com pensis d'una altra. Però són consignes de partit i les segueix. Bé, doncs, escolta, llavors, visca la Pepa. No, però ja sabem com funciona també tot el tema de partits, no?, una mica? Sí, sí. Però, clar, vull dir... El que decideix, per exemple, el PSC, tornem-hi, el que decideix, doncs, el castiguen i el posen allà al racó en l'última fila, castigat. De Carla Parets hi pot ser.
Esclar, vull dir, som molt grandets, no? Però diuen, no, és que el partit va acordar això, va acordar que es votaria que no. I llavors n'hi ha quatre o cinc que diuen, home, doncs a nosaltres ens sembla que hauria de ser d'ací, perquè la nostra consciència ens ho diu. No es pot votar consciència, ho prohibeixen. Els castiguen. Clar, i et posen de cara a la paret a l'última fila. Esclar, vull dir...
De vegades sembla una cosa una mica infantil, dit així, quan es parla de coses tan serioses com les que s'està parlant i procurant, no sé. No, no.
Sembla que veig una família ara meva. Ah, sí? Jo he marxat per això. No sé, m'ha semblat. No, ara ha estat un parèntesi. Sí, i tant. Ho veig, per tant, una mica desencantats i amb el punt aquest de... No, desencantats, jo encantadíssim el dia nou, eh? Jo desencantat no en tinc res, eh? Vaja, almenys personalment. Jo de moment m'heu baixat les paperetes i el sobre d'internet.
Això, sí, jo ho faré. Ja ho tens a punt. Perquè l'institut no tinguin tanta feina. Clar, clar. Arribarem amb el carnet d'identitat, l'ensenyarem, i ens diran, doncs, passa, passa, vés cap allà i tira el teu sobret. Ja et dic, n'hi ha baixat unes quantes, eh? Sí, sí, el sobre, llavors... Però com baixa el sobre? No, no, el sobre, llavors, els retalles, l'enganxes... Ah, els retalles. Per tant, teniu ganes, eh? Veig del 9 de novembre. Sí, sí, sí.
de debò, que sí. I si no podem anar a votar, com a mínim ens plantarem davant d'un te sigui. A l'institut no s'hi cabrà. Tallarem la circulació per anar cap al poli esportiu, amb el sentit que omplirem tot aquell carrer, no pas per tallar-lo, sinó per omplir-lo.
Jo crec que tenim una feinada que està fent l'ANC, perquè avui em preguntava una senyora, diu, això groc que es pinja, què és? Vas a tots els pobles de Catalunya i tot està posat de groc. Tota l'edigunal de Barcelona.
A més a més, els fanals tots porten l'enllaçada. I qualsevol poble que vagi... Sí, heu dit que ja no és un poble, sinó que és una ciutat importantíssima. Està contents amb l'ANC amb òmnium? Creieu que s'haurien de fer una mica diferent? Jo, és que veient com treballen i de quina manera ho fan, i especialment les dues responsables, que són les que donen la cara, naturalment... Són les portaveus. Sí, les portaveus. I darrere d'elles hi ha moltíssima gent que, si no, no podrien tirar dues persones, és impossible que facin aquesta feinada...
Però, vull dir, només per la voluntat i per l'encert de totes les coses que fan i pel resultat que aconsegueixen, doncs molt bé, un 10. És que es mereixen tota la confiança que hi pugui haver. A més a més, ara s'ha de fer la macroenquesta aquesta, que convolta molt de voluntariat a casa per casa, porta per porta. Es porta gairebé un milió de cases ja visitades.
I realment, sí, doncs, en línia directa, que la resposta de la gent, l'amabilitat de la gent, i si no eren a les cases, si no responien és perquè no hi eren. Però quan hi havia algú, la gent atenia als voluntaris i estaven atents a les preguntes i amb molta amabilitat. Es podia dir que no acaben amb els dits d'una sola mà,
les respostes que no fossin correctes o que no haguessin acceptat l'enquesta. Ha sigut, doncs, almenys el coneixement de Sant Lluís. Hem de parlar d'aquí Sant Lluís com ha funcionat. Realment, doncs, molt bé. Un gran esforç i molt bé.
Doncs veurem com va tot plegat, perquè a més la següent tertúlia ens toca d'aquí 15 dies. Home, ja, ja serà post. Allò ja sí que sabrem com anem plorant. A veure què passa, per tant, dieu que tenim ganes de saber què passa el dia 10 i ja serà dia 11. Sí, sí, esclar, perquè el que dèiem abans és una caixa tancada, no? Exacte, a veure què passa. Heu viscut a Sant Josep al carrer?
Jo no. Jo l'he viscut... Jo vaig anar a la matí a anar al cafè amb les seves. El Josep suposa que sí que va estar aquí. Jo vaig venir al matí a anar a les paradetes i especialment al centre d'estudis. Vaig estar amb ells allà, amb tots els companys. I visquent una mica l'ambient de la plaça, que era magnífic. Estaven els gegants ballant i els barandans.
i tota la gent i totes les entitats i els grups i va estar molt bé recordo l'anècdota que es veu que a través de la parròquia es van muntar els joves de la parròquia van muntar una perdeta que tenien llibres d'alguna biblioteca que es havia desmuntat potser que algú tenia alguna biblioteca important que l'havia cedit
Ah, sí? Sí, i trobo que és una activitat interessant, vull dir, jo hi penso en la meva, perquè no volen les biblioteques oficials, no volen els llibres, només els arriben els classificats, per tant, i també els hospitals i la presó també t'accepten. Però vull dir, en un cas com aquest, sé que es van vendre força llibres, però el més curiós del cas és que un llibre del centre d'estudis, Les mines d'aigua,
o sigui, les mines d'aigua de Sant Just, que és interessantíssim i buscat, etcètera, un dels autors el va comprar per un euro. Vull dir, que va tenir la sort de recuperar un dels llibres que estan pràcticament exaurits, perquè ha tingut molt d'èxit, perquè no només s'ha venut a Sant Just, sinó que s'ha venut a molts ajuntaments que els tècnics
el tenen i l'han vingut a buscar per tal de veure com s'han fet les mines, com s'ha distribuït l'aigua a Sant Just, etc. Això és un apunt, que gràcies a aquest llibre ja he començat a fer el meu arbre genealògic. Gràcies al llibre aquest que parla de la meva família... Dels minaires. Dels minaires, del meu arbre. Els Ferrats. A partir d'aquí vaig començar a tirar de veta perquè el mateix llibre ja surt, no sé si és el Julio el francès, el que va fer l'escrit aquest,
Però ens surten des de l'any 1800, ja ens surt el nom, amb qui es va casar, i a partir d'aquí jo hem anat fent un arbre... Veus com serveixen els llibres? Fantàstic, eh? No, no, sí. L'arbre familiar, quan parlem de mines d'aigua, però esclar, feien uns minaires de Sant Jus excel·lents, que els venien a buscar de tot arreu.
que eren els Ferràs i els Mans. Sempre s'aprenen coses, per tant, no? Una mica seria aquesta... Absolutament. Hem de sàpiguer que aquí a Sant Jordi hi havia moltes mines, ara passa que només hi ha la Candela i que la podem visitar. Sí, una mica, sí. Jo acabant amb això de les festes de tardor, també la tarda hi va haver un concert molt interessant, que a través d'Esvern Accions ja és el tercer any que s'organitza el concert clàssic, excel·lent, magnífic, però la resposta de la gent va ser molt fluixa.
i és una llàstima, molt poca gent Clar, també a vegades passa que els dies que hi ha tantes coses costa, no? Sí, però hi ha hagut dies que la cosa ha anat millor i és una llàstima perquè la gent va sortir realment sorpresos de la qualitat que havien sentit
Eren cinc noies que cantaven Audiotics Audi, de fet són sis, però n'hi havia una de malalta, que va venir també, però era impossible cantar per l'angustiabat que portava. Ho vam fer entre cinc i, vaja, la gent va quedar sorpresos de la qualitat i del bé que ho van fer, de la professionalitat i del tipus de repertori que van fer, molt amè, que la gent s'ho van passar molt bé. Els aplaudiments eren extraordinaris i això has de dir. I mira, les persones que van venir, doncs, hi van guanyar.
Tant de bo un altre dia la gent s'ho repensi, vinguin, perquè els concerts que hi ha previstos a partir d'ara també són molt interessants. De cara a aquest trimestre o ja per l'any 2015? Aquest trimestre, el dia 30 de novembre, i el 25 de gener.
Doncs n'anirem parlant, en tot cas, Pep, perfecte. Com s'acosti la data. Això mateix. Doncs moltes gràcies a tots dos, Pep Quintana i Jordi Farràs. A vosaltres. Per fer la tertúlia tornem. D'aquí 15 dies en tornem a parlar. D'aquí dues setmanes, a veure què passa. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia.
Bon dia, són les 12.
El FROP, el Fons de Reestructuració Bancària, investiga una quarantena d'operacions bancàries potencialment irregulars de diverses entitats rescatades. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, xifra en 2.600 milions d'euros el desviament provocat per aquestes operacions. Unessa, la patronal de les grans companyies elèctriques, no considera prioritari combatre les dificultats de les famílies per poder pagar el rebut de la llum a l'hivern. Ho ha dit a Barcelona el seu president, Eduardo Montes.
L'extresorer del PP, Álvaro Lapuerta Senegat, ha declarat davant del jutge que investiga la suposada doble comptabilitat del PP. Ara és el tor de l'exministre i exsecretari general del partit, Àngel Aceves. L'investiguen per si va invertir en el diari Libertat Digital 400.000 euros provenients de la caixa oculta de Luis Bárcenas.
Les eleccions de diumenge a Tunísia han estat creïbles i transparents, segons els observadors de la Unió Europea que les han seguit. A l'espera dels resultats oficials, les ha guanyat el partit laic Nidà-Tunés, que superaria de 10 escons els islamistes moderats de Nahda fins ara al poder.
L'escriptor hongarès Gaby Gleishman segueix la història d'una família jueva en el seu primer llibre, L'elixir de la immortalitat. L'autor ha explicat que ha volgut parlar del millor i del pitjor de l'Europa dels últims segles a partir d'una història que barreja realitat i ficció. Catalunya Informació. Titulars d'esports...
Pendents a aquesta hora de la sentència de l'acció de responsabilitat. El Barça reclama a Joan Laporta i la seva junta directiva que assumeixin els més de 47 milions d'euros de pèrdues que haurien deixat quan van abandonar el club el 2010.
Barça i Espanyol preparen la Supercopa de Catalunya. Luis Enrique i Sergio Gontález compareixeran avui com a prèvia de la final, avui i demà a partir de les 8. Especials del Catalunya Vesfresports per la Supercopa i també pel Cornellà Madrid i el Sabadell Sevilla de la Copa del Rei. I Messi, Neymar, Mascherano i Niesta són a la llista de candidats de la pilota d'or de la FIFA. Pep Guardiola està entre els candidats a millor entrenador. Ahir Rafinha, Dongú, Iniesta i Rakitic van ser premiats per la Lliga de Futbol Professional.
El temps d'aquesta tarda i també de nit continuarà aquest temps variable i ennubulat amb sal més tapat a les comarques de Tarragona, a les Terres de Libre i a les comarques de Girona. Hi pot haver alguns ruixats aïllats a la costa i al prelitoral, especialment al sud de les comarques de Tarragona. En canvi, farà sol a la vall d'Aran. Temperatures suaus de dia, tot i que ja són de tardor. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. L'exconsellera d'Interior i de Justícia de la Generalitat, Montserratura, presentarà el seu darrer llibre avui a Sant Just. Es tracta d'Estirant el fil quan el PSC va abandonar el catalanisme. Una visió personal de l'autora sobre el que han viscut el País i el PSC els darrers anys. La presentació l'organitja a l'editorial Portic i Moviment Catalunya. Serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala Egidor Cònsul de Can Ginestar.
Més qüestions al cementiri de Sant Just preveu una afluència d'unes 2.000 persones aquesta setmana. Dissabte se celebra a tots sants i durant els dies previs l'equipament municipal experimenta un increment de visitants. En vista a l'1 de novembre, el cementiri amplia el seu horari d'obertura per facilitar les visites dels santjustencs als seus difunts. En concret obren de 9 del matí a 6 de la tarda fins dissabte. I a més a més, el dia 1 de novembre es farà una pregària especial a la capella del cementiri en memòria dels difunts.
I un apunt més per recordar-vos que el Casal de Joves ha obert un concurs de cartells sobre el dia de la sida. L'equipament ha convocat un concurs perquè els joves de 12 a 18 anys de Sant Just dissenyin un cartell que anunciï les activitats que preparen per a l'1 de desembre, dia internacional de lluita contra la sida. El període de participació s'acaba el 14 de novembre. Teniu més informació al web del Casal de Joves, casaldejoves.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
Molt mala. T'hi esperem.
Fins demà!
Ara, passant 7 minuts de les 12 de la migdia, a aquesta hora saludem el Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Home, bon dia, m'ha agradat molt aquesta entrada musical. Sí? Molt, eh? Doncs ja la mantindrem, a partir d'ara. Gràcies, sí. Per repassar l'almanac del Cordill de la setmana, eh? Sí, senyora, està bé. L'almanac del Cordill, doncs, sempre ens porta refranys, etcètera, etcètera, i el centural.
Ja sabem que és un clàssic, eh? El central del Cordill. Per saber quins sants hem de felicitar. Exacte, quins amics, parents i coneguts i saludats podem felicitar, no? Molt bé, doncs a veure, començant. Ahir dilluns, i tots els sants tenen cap uïtada. Ja arribem tard, eh? No, però tenen cap uïtada tots els sants. Ah, va, perfecte. Doncs hi era Sant Florenci, Sant Terenci i Sant Gaudiós. No en conec cap. A Florenci...
Sí, n'hi ha aquí a Sant Lluís. Sí, sí que n'hi ha. Terensi, ja tenim com el més conegut, el Terensi Moix, per exemple. I tant, tampoc el podem felicitar. No el tenim, no. I avui dimarts, Sant Far, F-A-R, Far. Ah, com un far de llum. I dic Sant perquè no sé si és Santa, per això.
No ho sé, perquè no ho especifica. F-A-R-Far. O Santa Far. Santa Cidila, Sant Simó i Sant Alberic. Noms antics. Alberic és un nom antic, no? Et sona com... Sí, sí, em sona molt estrany. La rondalla d'Alberic dels pastorets gairebé.
i dimecres demà Sant Narcís i Sant Feliu demà Festa Major de Girona evidentment, de Narcís us en conec també i llavors Sant Feliu també, vull dir que Sant Feliu no, Sant Feliu de Llobregat no, no, no, Feliu com a nom Sant Feliu, sí, Sant Feliu de Llobregat no és un nom és una població però vull dir que no es correspon a aquest Feliu perquè el patró que tenen és Sant Llorenç
Exacte. Molt bé. I dijous, doncs, mira, Sant Claudi, Sant Herbert i Santa Sanòvia. Déu-n'hi-do, eh? Difícils, aquests. Sanòvia. Sanòvia és ja... Claudi està bé, però... Sí, Claudi, sí, Claudi. Jo, Claudi. No recordem que ella seria tan bonica. I després, divendres, per exemple, serà la castanyada.
Santa Lucila, Sant Quintí i Sant Alfons Rodríguez. Ah, aquest concret, eh? Sí, Alfons Rodríguez, així es diu. I dissabte, doncs per acabar, dir-se amb el que és aquesta setmana, Tots Sants i Fira de Sant Feliu.
Sant Feliu, no sé on, per això. Aquests dies que repassem el centural, justament el dia 1 de novembre, és el més important de tots. Sí, el dia 1 de novembre és el dia de tots els anys. Per tant, aquí tenim el centural d'aquesta setmana i ens podem afanyar si hem sentit algun dels noms coneguts. Aviam, el refrenyer de la vinya. Tots tenim al refrenyer una escola per la vida, però els pagesos, a més, hi tenen una escola pel treball.
valgui com a exemple el refranix per treballar la vinya i allò ens en posa uns quants que diu la vinya per son menester cavada i podada en la lluna vella de gener tots són rodolins d'alguna manera diu per Sant Josep Pàmpols el Cep tota vinya estimada al març treballada
Diu la vinya, l'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dona la vida. Això del mes de març deu ser important. Segurament, no? Deu caure en alguna lluna. Diu, per Sant Miquel, el raïm té gust de mel, que és ara. Ahir vaig menjar un raïm boníssim. Té ni a gust de mel? Sí, era molt dolç, era molt bo. Era bo, molt agradable de menjar. La vinya pel juliol no vol beure aigua, sinó prendre el sol. Eh?
Setembre solellat, bon vi assegurat. El setembre és bramador i es fa vi, el bo i millor. Pel mes de setembre es talla el que penja. Pel setembre, vi per vendre. Octubre finit, vi recollit.
Per Sant Martí enceta la bota de vi. O sigui que ja veus que Déu-n'hi-do els que hi ha relacionats amb la vida. Però Sant Martí és més endavant, no? És el novembre, no? Però la bota ja està acollit i està trepitjat. Sí, que està a punt. Ja està a punt, eh? Ja està molt bé. Diu, és temps de plantar tulipes i altres flors bulboses...
Ara, eh? Que han de florir a la primavera. Ara, ara. Ara ho hem de fer, eh? Els bulbs, doncs, els podem plantar que han de florir a la primavera. També dividim les plantes parentes, les que no perden la fulla. És temps de podar-les i aclarir-les, ara que reposaran per recomençar amb empenta quan arribi el bon temps. Deixar-les a punt, preparar-les, eh?
Diu, no la facis, no la temis. Si no ho fas, no temis. Per curt i breu que sigui, és molt aclaridor. No la facis, no la temis. I recomanem, aturrem-nos 10 minuts. Això és un consell que considero molt bo. Entre feines busquem moments de calma. Escoltem el silenci. Fugim de la pressa.
No, no, però és que el que et demana és això. Clar, però i que a l'hora de feina és estrany fer-ho. Bueno, depèn. Home. Si durant l'hora de feina pots anar a esmorzar. Normalment això depèn de les feines. Bé, això depèn, sí, esclar. Però és clar, ara és un... En generar, no? És que precisament recomana perquè no et passi el que et passa a tu. D'acord. Sinó que trobis aquests 10 minuts per tu, per tu. I diu això. Entre feines busquem moments de calma. Escoltem el silenci. Fugim de la pressa i el neguit.
Són 10 minuts de refugi personal. Traiem l'aire i fem una pausa abans de tornar a agafar aire.
escoltem el nostre cos i llavors sí, omplim els pulmons. Vinga, tornem. Respirem. A la feina. No, no, m'agrada el consell. El que passa és que el veig complicat de dur a terme dins de l'hora de feina, és a dir, no quan acabes un moment. El que passa és que et recomana qui... Saps que a vegades hi ha qui surt a fer el cigarrer? Sí, és veritat, és aquesta idea. És això. És això. Qui no et recomana fumar.
No, no, clar, només faltaria. Que et dediquis aquests 10 minuts a la tranquil·litat, al no estar en presses, sense neguits, etcètera, etcètera, no? Per tant, doncs, fins aquí el manac de Cordill. Tenim una frase... A veure, de la setmana. N'hem de triar una? A veure, digue't. Bé, potser sí. Jo estic inclinat en una, però com que soc demòcrata...
I la que guanyi, la guanyi. A veure. Diu, cal agrair els elogis, encara que t'allogin per coses que, en consciència, saps que no tens. Això ho diu en Joan Sales. Està bé. Sí, repeteixo. Perdó. Cal agrair els elogis, encara que t'allogin per coses que, en consciència, saps que no tens. I l'altre diu...
La qui no para de caminar, encara que faci tard, arriba. I... Està bé, està bé, també. És la Santa Teresa de Jesús. Fixa't tu, una escriptora mística castellana. Va viure del 1515 al 1582. És llunyant, eh, la frase, doncs? Sí. La qui no para de caminar, encara que faci tard, arriba. Què et sembla?
Està bé, m'agraden totes dues, per això. Sí, està clar. Potser aquesta t'agrada més, no? Em sembla? Em sembla. Veig la cara. Tu per què em veus? Tu per què em veus? Però, esclar, hem dit les dues perquè podíem triar. Exacte, i tant. Tu podies triar. Sí, sí, sí. I jo també. Què et sembla? Fem aquesta. Fem aquesta si vols. Em sembla bé. Encara que arribi tard. Arriba.
És que està molt... Vaja, és molt encertada, perquè dius això de caminar, caminar, caminar, potser seràs últim, però arribaràs. Això és important. Molt bé, Pep, doncs ens quedem amb aquesta frase de la setmana, com sempre la penjarem aquí a la redacció, i dimarts que ve en tindrem una altra, i més al Manac del Cordill. Això mateix. Que vagi molt bé. Bon dia a tot. I bon dia, bona setmana. Bon dia.
En punt, un quart d'una del migdia. De seguida, enrevistem a Montserrat Tura, que aquest vespre, dos quarts d'avui, presenta el seu llibre a les golfes de Can Ginestà. La sala és d'or cònsol de Can Ginestà. Ho farem després de la publicitat. Just a la fusta, el magazín del matí.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. Uf!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
L'exconsellera d'Interior i de Justícia de la Generalitat, Montserrat Tura, presenta el seu últim llibre, Avui a Sant Just. Es tracta d'Estirant el fil, quan el PSC va abandonar el catalanisme, que es presentarà aquest vespre que en gena està de la mà de l'autora, i també l'exregidora de l'Ajuntament de Sant Just, Mercè Figueres. I ara tenim a l'altre cantó del telèfon, Montserrat Tura, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
per parlar una mica del que s'explicarà també aquest vespre. En aquest llibre, ha explicat des del seu punt de vista el que ha passat una mica els últims anys a Catalunya. La situació actual la va portar a necessitar explicar-se en un llibre, més enllà de fer política? En realitat, en les dues dècades en aquest país li han passat moltíssimes coses suficients com perquè...
hi hagi perspectives personals que tinguin un cert interès de ser explicades. Potser és una gosadia dir que la meva visió dels fets té un cert interès, però si no ho pensés no ho hauria publicat al llibre. Penso que és una visió personal, que és un relat de les coses importants que havien passat en aquest país, però evidentment
il·lustrades amb vivències personals i aquest fil està configurat de coses polítiques però també de visions subjectives. De fet, el títol d'alguna manera és també una declaració d'intencions ja. Bé, els títols tampoc se'ls ha de donar més importància dels que tenen. M'agradaria que s'anés una mica més enllà del títol i es llegís
Perquè té un cert sentit l'explicació que ha estat precisament el socialisme català el que sempre li ha donat molta importància a tenir un horitzó ambiciós, ampli, definit, clar, respecte a la voluntat de ser des del punt de vista nacional de Catalunya i a mi em sembla que així ha de continuar sent, hauria de continuar sent. Què és el que ha portat el PSC a transformar-se en aquest partit segons el seu criteri llunyat del catalanisme?
Doncs un conjunt d'anàlisis equivocades. És a dir, el Partit dels Socialistes va arribar al govern de la Generalitat amb un missatge molt potent de la mà del president Pasqual Maragall respecte que s'havia de redefinir el potencial i la capacitat d'autogovern. Crec que va ser molt valent i, en canvi, el
A finals del període dels governs catalanistes i d'esquerres, una part del Partit dels Socialistes considera que és precisament aquest intent d'haver ampliat la llibertat i els nivells de decisió a Catalunya mateix, dels temes que ens afecten als ciutadans, els que ha comportat uns certs problemes i que és molt millor defugir-ne i dedicar-se
a les qüestions socials, que no dic que no siguin importants, però que sempre han anat lligades a Catalunya l'una amb l'altra, la llibertat nacional, amb les llibertats personals i les reivindicacions socials. Aquesta distància entre aquestes dues parts del partit, o aquestes dues prioritats que una has de posar per sobre de l'altra, ha fet que sigui inevitable que part de gent que ha estat molt de temps vinculada al PSC se n'hagi de distanciar?
Sí, evidentment el manteniment d'una posició que el que hem fet al llarg de les darreres dècades ha estat correcte i que per tant Catalunya ha de reivindicar el seu paper i ha de tenir les màximes cotes de llibertat és una cosa que s'ha mantingut fora del partit però també dins dels òrgans del partit cosa que ha fet
que es produissin dues posicions diferenciades, que com més diferenciades han sigut, més evidents s'han fet, però la tesi principal del llibre és que jo tinc la sensació que qui s'ha ascendit de la història, qui s'ha ascendit del fil conductor del socialisme catalanista ha estat precisament l'actual direcció catalana.
a les dues darreres direccions nacionals del partit. I des de dintre, fora de la direcció, però des de dintre era difícil canviar cap gira una mica aquesta situació? Bé, en el llibre hi surt, però només cal fer una mirada ràpida. Diguem que no serà perquè no s'hagi intentat. Si més no, pel que fa a la meva persona, jo explico que en el Congrés de l'any 2000
es van produir fortes discrepàncies entre la meva persona i la direcció perquè havia dit que José Montilla tal vegada no era la persona adequada per ser el primer secretari. Quan les coses van anar molt malament vaig intentar dir parlarem del suport que tenim i el suport fonamental el tenim en el món municipal i aleshores a més presentar les primàries
a Barcelona contra Jordi Reu i, per tant, vaig fer evident que hi havia dues maneres d'enfocar aquelles eleccions municipals i, finalment, hi ha un moment en què també em presento com a alternativa Pere Navarro per anar al Parlament. Per tant, ja les hem fet, evident, aquestes diferències. Algú pot dir, bueno, sí, clar, però és que, com que vau perdre, no sabeu perdre. No, però tenim tot el dret del món d'explicar
quines eren les nostres raons per mantenir una posició diferenciada i em sembla que... però el llibre no parla només del PSC ni prevenen ser de cap de les maneres un llibre de retrets és aviat el contrari i he fet coses molt importants sota unes sigles que m'estimo moltíssim que són els del partit dels socialistes de Catalunya i em continuo considerant socialista encara que no d'aquest PSC per tant li sap greu una mica el que està passant
No creo, me'n sap moltíssim. Una altra cosa és que quan les coses les has intentat reconduir i no les has aconseguit, aleshores has de buscar altres fórmules i d'aquí que en aquests moments hi hagi un espai del socialisme catalanista que s'estigui intentant reconstruir. Ha rebut suport de gent que s'hagi llegit el llibre i hagi trobat que s'hi ha sentit identificat o gent que l'hagi felicitat en aquest sentit?
Sí, però jo els agraeixo molt les bones paraules, però també n'hi ha de tot el contrari. Jo en aquest cas, diguem que amb els anys hi ha pres de ser molt poc ingenua i molt realista. Per tant, hi ha gent que li sembla molt malament que hagi publicat la meva visió dels fets i el meu pensament actual i d'altres que l'agraeixen perquè s'hi senten
reconeguts o senzillament perquè creuen que és una versió que se diu més a la seva manera de pensar. Les unanimitats no existeixen i la pluralitat forma part intrínseca de la democràcia.
El llibre es presenta aquest vespre a Can Ginestà, dos quarts de vuit, a la sala Isidora Consol de Can Ginestà, i la presentació també l'organitza Moviment Catalunya, que recordem que va sorgir el juliol, impulsat per càrrecs electes, socialistes i catalanistes, amb un doble compromís, que seria l'exercici del dret a decidir, i també contribuir a recuperar els valors, actituds i polítiques d'esquerres. En quin punt està ara aquest Moviment Catalunya?
Aquest és un moviment que pretenia anar-se configurant lentament i plantejar la possibilitat de presentar candidatures a les municipals de l'any vinent. Depèn una mica de la situació del conjunt del país i dels esdeveniments que es produeixin, perquè podria arribar a passar que les eleccions municipals no fossin les primeres.
en el calendari electoral, sinó que hi haguessin unes autonòmiques o unes eleccions al Parlament de Catalunya. I es podrien presentar en el cas d'unes autonòmiques? Això no s'ha decidit. Quan dic que està configurant i es mirava amb una certa perspectiva municipal, doncs és això. I a vegades les coses no van amb el calendari. N'hi ha els ritmes que en una reunió...
es pot decidir si no passen coses i cada dia canvien les coordenades. Per tant, en principi, l'objectiu continua sent per això les municipals. Sí, l'objectiu continua sent les municipals, però no de fugir, d'estar presents i d'explicar quina és la nostra posició en els moments claus d'aquest país.
De cara a municipals falta encara més de mig any però suposo que no sé si en alguns municipis ja s'ha anat dibuixant una mica la possibilitat de presentar-se o si encara tot això també s'està configurant No, en els municipis s'està treballant perquè tothom sap que les candidatures i els programes i les preocupacions de les persones és bo que s'acollin
durant mesos i mesos, no és una cosa dels 15 dies de res, treballar ens està treballant. Doncs en tot cas, aquest vespre es presenta a dos quarts de vuit, estiren el film, quan el PSC va abandonar el catalanisme de Montserratura, un llibre que es presentarà a dos quarts de vuit a la sala de l'Urconsol de Can Gent Està i avui hem pogut parlar just a la fusta amb Montserratura. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé, bon dia. Adéu.
Just a la fusta. I waited till I saw
I don't know why I didn't come I don't know why I didn't come When I saw the break of day I wish that I could fly away
Instead of kneeling in the sand Catching teardrops in my hand My heart is drenched in white But you'll be on my mind
Fins demà!
Bona nit.
I don't know why I didn't come. I don't know why I didn't come.
Just a la fusta.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2. Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Passen quatre minuts de dos quarts d'una del migdia, que està de parlem de moda i tendències i per això saludem a la Roser Sort. Molt bon dia, Roser, què tal? Bon dia, Carme. Fa una setmana que estem fora de... Exacte, estem fora d'òrbita del món de la moda i tot plegat va molt ràpid, no? Recordem que és una secció en què parlem de moda, però sobretot una mica...
d'aquestes noves maneres de comunicar o de centrar-se, de posicionar-se en el món de la moda, com són els blogs o altres noves tendències. Per exemple, vam començar a parlar d'Instagram i avui vols centrar-te justament en aquest fenomen, Roser. Sí, portem des que hem començat la temporada parlant de blogs, com vas dir, de bloggers, de nois, noies que entren en aquest món...
I, entre missa i tot això, doncs volia parlar del fenomen Instagram, del qual molts nois i noies hi han vist com una oportunitat per crear el seu propi espai. El que parlàvem de que a partir de quatre conjunts de moda i quatre fotos ben fetes han arribat a tenir molts seguidors i agafar un pes molt important a les xestes socials, com bé estem...
parlant avui dia que Facebook, Instagram, Pinterest, moltes d'aquestes aplicacions estan agafant molt pes a les nostres vides en general, ja sigui d'aventura, ja sigui de cuina, ja sigui de molt d'allò. Però la moda, sobretot, com sempre ha sigut molt visual, sempre ha sigut molt d'imatges, doncs sempre és un punt que té molt a parlar. I volíem parlar, com vam remarcar fa ja uns dies, i havíem dit que no ho abandonaríem del tot,
I és aquelles bloggers que van començar els seus inicis, com vam parlar de la Chiara Ferragni, entre altres, han vist la manera que a través d'Instagram poguessin inclús crear la seva pròpia marca. Del que el va començar com un hobby de fer-se unes fotografies, de fer-se unes imatges i de fer-se tot un renom,
a crear la seva pròpia marca de roba, sabates, o el que sigui. Sí, de tirar endavant, no una marca d'ella mateixa, sinó que confeccionen una marca que li pots comprar roba, per entendre'n. Sí, han creat, com bé dius, la seva pròpia marca, o sigui, el que era Ferragni, sense més lluny, no vull apuntaritzar aquesta noia, perquè és com la puntera, diguéssim, a tot això, que a través de tants seguidors, de tants dissenyadors que van entrar en el seu moment a veure el seu blog,
i que han entrat a Instagram a veure les seves fotografies, els seus conjunts... Clar, no és el mateix, no, en realitat? El què, el què? És a dir, una cosa és que ella et pugui defondre i una mica tenir aquest estil de crear, l'altra és dissenyar roba.
No, bueno, en el sentit que molts dissenyadors han vist algun estil molt personal, que és el que hem parlat durant tot aquest temps, de que cada noia té el seu estil i amb el que diem, roba casual que pots comprar tu, doncs crea el seu propi estil. I a aquesta noia els va agradar molt i ella ha volgut crear la seva pròpia marca. De manera que
Ha fet peces de roba, un dissenyador, potser no sabem quin, o alguna empresa textil ha volgut veure que a través d'aquesta noia pugui haver-hi un petit negoci dintre de...
del que és la moda i ella ha creat a través de confeccions suposo que no sé si ella mateixa ha dissenyat això perquè ella el que vam dir havia estudiat dret i després li agradava molt la moda i a partir d'aquí ella ha sigut tot un boom jo crec que ni ella mateixa s'ho esperava d'arribar a aquest punt ha fet una marca de sabates que es diu Chiara Ferragni i crec que de complements i no sé si ha arribat a fer alguna cosa de moda
Per això et dic que ha arribat al punt de ser una noia normal, per dir-ho de manera, que ningú coneixia, a tenir una pròpia marca. I llavors d'aquesta manera ha sigut, jo crec que ha sigut a través d'Instagram, que tothom vegi d'allò, i ella ho ha pogut promocionar. O sigui, del que parlàvem, i que en parlem més endavant, de molta gent que...
Clar, l'únic que no m'acaba de quadrar o que em costa una mica d'entendre és llavors, ella, evidentment, s'han fixat en ella, aquests dissenyadors, i llavors, però clar, ella no... Jo crec que ha sigut... A veure... No sé si és molt ben bé així, jo diria que, bueno, per llegir el blog i això...
que a través suposa que li ha agradat tant la moda, que ha vist tant futur en aquest sentit, que tantes marques la volien per promocionar la marca. Una cosa és ser model, una mica, i triar, evidentment. Clar, doncs que ella ha vist un petit negoci aquí, de manera que moltes marques, perquè funcionen una mica així, això si no ja anirem parlant, perquè és molt complex, dic que ja acaba de ser tanta cosa que a vegades és complicat centrar-se en coses, de que
moltes marques han utilitzat aquesta noia com altres noies per promocionar-se de manera que suposadament algun dissenyador o alguna empresa d'estil o així ha aprofitat per proposar-li a ella de crear una marca i que ella en tregui un benefici a part que tantes marques
li regalen coses i li proporcionen coses, saps què vull dir? I ella mateixa ha vist com un negoci a partir d'aquí, que després de penjar tantes fotografies, que tantes marques l'han volgut i em diuen, per què no fer la meva pròpia marca i vendre els meus propis productes amb la meva marca, marca que hi ha referrani. En aquest cas, si ho fes, marca no sé sort. Però sota el paraigües d'algú, m'imagino.
suposo que a través de tots aquests diners que ha fet durant tot aquest temps però el que vull dir és em sembla bé i ho entenc però qui dissenya la camisa amb qui ara no sé què no hi haurà alguna marca ella però ella és dissenyadora llavors
No, jo crec que ella ha fet... O sigui, ella, com suposo que molts dissenyadors o molts cantants que tenen una persona que els fa les lletres, el mateix, o qui és autodidacta, que es fa les ses propers cançons, o qui té una persona que li escriu ella igual. Suposo que...
Un dissenyador, com n'hi ha tants, li ha dissenyat unes certes sabates, unes certes peces de roba, i ella ha dit, mira, això m'agrada, això m'agrada, això m'agrada, i han confeccionat, i ha creat la marca que era Ferragni. Suposo que en el seu moment Coco Chanel, que era molt allò, però una altra, diu, mira, jo et dissenyo això, però posem el teu nom, jo soc la que... Però ella és la que et tria una mica? Clar, ella...
és la que ha creat la marca no sé si realment no sé si ella mateixa ha dissenyat això no ho deia perquè potser ella em deies mira si és que justament és dissenyadora de roba no quan en parlàvem ella havia estudiat dret realment no tenia res a veure amb el disseny ni amb la moda ni res simplement ella ho feia com un hobby i aquest hobby ha portat a que n'ha creat un petit negoci de vendre sabates i vendre roba amb la seva pròpia marca amb la marca Kierra Ferragni
Molt bé. I això ho han fet altres noies, també? Sí, llavors ens parlarem més endavant que aquest fenomen s'ha extès moltíssim a través d'Instagram i és perquè, clar, al ser molt més visual, la manera... Hi ha molta gent, que anirem parlant més endavant de petites persones, que el que va començar...
Així, en regalar coses a les seves amigues, per exemple, o confeccionar una samarreta, o una camisa, o una bajolla, o algun collar, o alguna cosa, com que ara ho pots imaginar-ho tu, doncs regalant-ho a les amigues, de manera que les amigues fan el que diem... Ho promocionen, no? Ho promocionen. Llavors tu penges una foto amb aquest collaret...
Gràcies a tal persona que m'ha regalat aquest collar. I a partir d'aquí, a dintre d'Instagram, d'una xarxa social, s'han creat molts negocis, com unes petites empreses, per dir-ho de la manera. Clar, perquè llavors, encara que elles hagin començat regalant-ho, aquesta altra persona diu, m'interessa aquest collaret, on el puc trobar? Sí.
Igual que samarretes, igual que tots. Se'n creen marques, molta gent, que ja en parlarem de moltes marques, d'uns logos, o que això que ara és molt fàcil, amb un ordinador, crear un logo i a partir d'aquí fer-ne samarretes, o fer-ne suaderes, o fer-ne qualsevol coseta així d'allò, i a partir d'aquí és el que diem. Primer, regalar-ho als amics i que els amics publiquin aquestes fotografies amb el teu...
un pece a la roba o el teu obsequi, i que cada vegada més gent ho hagi coneixent. I diu, ostres, m'agrada molt d'on ho has comprat. I així comença una mica el fenomen aquest de petit negoci a través d'Instagram. És veritat que d'alguna manera Instagram serveix per moltes coses, com qualsevol xarxa social, però en aquest cas molta gent pot fer-les més com a diari del seu dia a dia o aquestes coses, però que hi ha qui veu tot aquest fenomen de petita empresa i manera de promocionar-se justament pel potencial visual que té.
Clar, és el que penso que moltes accesses socials són molt fortes, moltes, com Facebook, però ja no és ben bé igual. Pots tenir, evidentment, que moltes botigues o molt d'allò tenen, a part de la pròpia web, tenen un Facebook i Instagram, però al ser molt més visual, al ser molt més ràpid, el que dèiem, l'aplicació d'Instagram és una manera...
molt, molt ràpida de veure realment les coses, perquè és tot molt visual, i realment a l'hora de comprar coses, si veus que també una noia ho porta, li queda bé, tens més ganes inclús de comprar-ho que potser entrar en la pròpia web, que ho tenen penjat, o ho porta a un maniquí, per dir-ho d'una manera. Saps què vull dir? I a l'hora de combinar les coses, això també m'ho puc combinar jo, per què no comprar-ho? I per què no ho puc tenir jo? D'aquesta manera també poder-se promocionar.
que anem parlant més endavant, perquè és que hi ha moltes marques, que inclús gent jove, que han vist una oportunitat per poder començar a emprendre un petit negoci, per dir-ho d'una manera, perquè no tens empresa física ni tens treballadors, per dir-ho d'una manera. Però una manera que si les coses no van bé perquè no em puc crear la pròpia empresa, perquè no tinc suficient cash com per poder-la muntar, doncs d'aquesta manera gratuïta puc donar-me a conèixer.
Perfecte, Roser. Doncs moltes gràcies. Anirem parlant i que vagi molt bé. Bon dia. Molt bé, bon dia.
Tracte final d'aquest programa, ens queden 16 minuts per arribar a la una del migdia i el que fem ara és escolta aquest tema d'Angus and Julie Stone, es titula Main Street i és un grup que la setmana que ve de seguida en parlarem perquè actuen a Barcelona i ara explicarem algunes coses més d'aquest grup que presentaran per tant el seu últim disc que té temes com aquest que sona ara mateix que es diu Main Street.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ghost and waiting Ghost and waiting Ghost and waiting at the dark Ghost and waiting Ghost and waiting Ghost and waiting Ghost and waiting at the dark
Whatever happened to those lights? Whatever happened to those lights? Whatever happened to those lights we found? Whatever happened to those lights? Oh.
Just a la fusta, Sant Just en directe. Doncs el que us dèiem, aquests que hem sentit de fons són Angus i en Juliaston, que actuen dins del Festival del Mileni el dia 6 de novembre, la setmana que ve a Barcelona, a la Sala Bars. Vam passar per Barcelona ja l'abril del 2011 i tornen ara el dia 6 de novembre, per tant, dijous la setmana que ve a les 9 del vespre.
Són germans i fan aquest folk-pop que prové d'Austràlia amb aquesta força que hem anat sentint fins ara. Se'ls compara, per exemple, amb José González, Kings of Convenience o també Travis. I tenen cançons amb aquest punt de fragilitat i bellesa.
que els fa recordar l'indipop barrejat amb el so de la Costa Oest dels anys 70. També pot fer avançar en alguns temes a Beren Sebastian, a Jackson Brown o a Johnny Mitchell. Com veieu, canten tots dos.
El seu tercer àlbum d'estudi l'han gravat a Malibu amb el productor Rick Rabin, que és responsable de discos memorables per, atenció, Johnny Cash, Red Hot Chili Peppers, GIZ o Bestie Boys. Actuen el dia 6 de novembre a la Sala Bars de Barcelona. Les entrades costen uns 25 euros.
I avui els hem descobert una mica més sentint aquestes melodies que formen part del seu últim disc. For us to go My dear Just want you to go Get on
I parlant de concerts, ara parlàvem de la setmana que ve, però no ens oblidem que demà n'hi ha un de força important a Barcelona. És placebo que actuen aquest dimecres en aquest concert que faran el Sant Jordi Club, també amb Bosso Leone. Un concert que es farà demà 29 d'octubre.
I aquesta setmana hi ha el Primavera Club 2014. Aquest festival relacionat amb la Primavera Sound, que feia un temps que no es feia, es torna a fer. Hi ha propostes molt interessants, les anirem repassant al llarg d'aquesta setmana. Per tant, una tardor força musical a casa nostra. I've lost the power to understand what it takes to be a man with
El que fem ara és acomiadar el programa d'avui, faltant sis minuts per arribar a la una del migdia, i agraïm la gent que ha fet possible el Just a la Fusta d'aquest dimarts 28 d'octubre. Per tant, l'Andrea, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández de Rius de la Previsió del Temps, avui també hem parlat amb Grifer Torres, que aquest dijous fa una xerrada sobre la importància del nostre cos al centre social El Milenari.
Hem fet tertúlia amb Jordi Farràs i Pep Quintana, també amb el Pep hem repassat l'almanac del Cordill de la Setmana. Hem entrevistat en aquesta última hora amb Montserrat Tura, que avui a dos quarts de vuit presenta el llibre a Can Ginastà. I a més també hem parlat de moda i tendències d'avui a través d'Instagram amb la Roser Sort.
Des de les 10 us ha parlat Carme Merdó i tornarem demà amb moltes més coses com cada dia a partir de les 10 i fins la 1 del migdia per explicar-vos què passa a Sant Just i acompanyar-vos, fer-vos els matins una mica més entretinguts. Ara de seguida arriba l'Andrea Buen amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Res més, que passeu un molt bon dimarts.
El 9 de novembre, si vols, podràs participar i votar. Ara necessitem voluntaris. Recorda, el 9 de novembre, tu participes, tu decideixes. Més informació al 012 o a gencat.cat. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esglut jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Montserrat Tura presenta el seu darrer llibre aquest vespre a Sant Just. Es tracta d'estirar en el fil quan el PSC va abandonar el catalanisme. Una visió personal de l'autora sobre el que han viscut el país i el PSC els darrers anys. La presentació l'organitja l'editorial Portic i Moviment Catalunya.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jordi Notícies edició migdia d'avui dimarts 28 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
El centre d'estudis Sant Justens donarà prop de 600 euros a l'Hospital Sant Joan de Déu. Serà possible gràcies a la venda de les fulles de tardor. Una quinzena de nens i nenes Sant Justens, a títol individual, han participat d'aquesta iniciativa solidària.
Una conferència dijous ensenyarà a escoltar el nostre cos. El fisioterapeuta de la residència Cral Sant Jus, Guifre Llopis, explicarà la importància d'escoltar els senyals que ens envia el cos en ocasions en forma de dolor per prevenir malalties i altres mals. I el casal de joves obre un concurs de cartells sobre el dia de la sida. L'equipament ha convocat un concurs perquè els joves dissenyin un cartell que anunciï les activitats que preparen per a l'1 de desembre. El termini s'acaba el 14 de novembre.
Bon dia. L'exconsellera d'Interior i de Justícia de la Generalitat, Montserratura, presentarà el seu darrer llibre aquest vespre a Sant Just. Es tracta d'estirar en el fil quan el PSC va abandonar el catalanisme, una visió personal de l'autora sobre el que han viscut el país i el PSC els darrers anys. La presentació l'organitza l'editorial Portic i Moviment Catalunya. Sant Just Notícies.
Fa més de 30 anys que Montserratura es va fer militant del PSC. Ha estat alcaldessa de la seva població natal, Mollet del Vallès, des de l'any 87 fins al 2003, any en què va ser nomenada consellera d'Interior. De 2006 a 2010 va ser el capdavant del Departament de Justícia i actualment és membre de la Mesa del Parlament de Catalunya i és crítica amb la branca més tradicional del PSC. I escatura considera que des de fa anys el PSC s'ha allunyat del catalanisme. Montserratura ha parlat del seu darrer llibre, El Just a la Fusta.
En realitat, en les dues dècades en aquest país li han passat moltíssimes coses suficients com perquè hi hagi perspectives personals que tinguin un cert interès de ser explicades. Penso que és una visió personal, que és un relat de les coses importants que li han passat en aquest país, però evidentment il·lustrades amb vivències personals i aquest fil està configurat de coses polítiques però també de visions subjectives.
Tura assegura que el socialisme català sempre ha tingut l'objectiu de tenir un horitzó ambiciós i clar des del punt de vista nacionalista de Catalunya. Tura, però, considera que el PSC s'ha allunyat d'aquesta visió catalanista per un conjunt d'anàlisis equivocades. Asegura que el PSC de Pasqual Maragall va arribar al govern de la Generalitat amb la intenció de redefinir el potencial i la capacitat d'autogovern de Catalunya. Ara, però, la intenció és diferent.
A finals del període dels governs catalanistes i d'esquerres, una part del Partit dels Socialistes considera que és precisament aquest intent d'haver ampliat la llibertat i els nivells de decisió a Catalunya mateix, dels temes que ens afecten als ciutadans, els que ha comportat uns certs problemes i que és molt millor defugir-ne i dedicar-se...
a les qüestions socials, que no dic que no siguin importants, però que sempre han anat lligades a Catalunya la llibertat nacional, amb les llibertats personals i les reivindicacions socials. La tesi que manté Montserratura al seu llibre és que qui s'ha ascendit del socialisme catalanista han estat les dues darreres direccions nacionals del partit. L'exconsellera apunta que ha intentat canviar aquesta dinàmica sense èxit i que, entre altres coses, per això, les diferències en el si del partit socialista s'han deixat veure.
Explico que en el Congrés de l'any 2000 es van produir fortes discrepàncies entre la meva persona i la direcció, perquè havia dit que José Montilla tal vegada no era la persona adequada per ser el primer secretari. I finalment hi ha un moment en què també em presento com a alternativa Pere Navarro per anar al Parlament. Per tant, ja les hem fet, evident, aquestes diferències.
Montserratura està vinculada al sector més critic del Partit dels Socialistes de Catalunya i es reconeix socialista, però no d'aquest PSC.