logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
Bon dia, són les 10 i 7 minuts.
Benvinguts al Just a la Fusta, el programa més matiner de Ràdio d'Esvern.
Avui és dilluns 5 de novembre del 2018.
Com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
.
Començarem fent un resum de les notícies de Sant Just amb Limanol López
i farem un repàs de les portades impreses i digitals de la premsa catalana i espanyola.
Sabrem el temps gràcies a la predicció de Carnes Rius
i tancarem la primera hora fent un resum de les celebracions internacionals d'avui 5 de novembre.
A la segona hora entrevistarem en Jordi Porta, regidor de Mobilitat i Seguretat Viària.
Després faran acta de presència, o això esperem, perquè ens les estimem molt
a les Teresines de Ràdio d'Esvern, la Carme Amador, l'Amèlia Nogués i la Palmira Badell
que estaran aquí per fer la tertúlia de cada dilluns.
A la darrera hora farem les seccions del dia.
Tindrem a la Maria Quintana per parlar de les activitats del Centre d'Estudis Sant Justencs.
També vindrà en Joan Targarona de Cuina Miracle per deleitar-nos amb alguna recepta.
I acabarem el programa amb la secció quinzenal de la xarxa 06,
que aquest trimestre ens expliquen de manera transversal
en què consisteix el projecte d'aprenentatge i servei.
Tot això de seguida, ara un tema musical i comencem, no marxeu!
.
I know you've been treating, treating yourself wrong
So let me care for you, ooh, ooh, baby
I'ma love you differently
I'll give you electricity and give it to you
And even if I could, I wouldn't turn on you
And I would stop the world for you, you know
I wanna let you know, I'll never let this feeling go
This love has no feeling, I cannot deny
And even if I could, I wouldn't turn on you
And I would stop the world for you and I
I wanna let you know, I'll never let this feeling go
This love has no feeling, I cannot deny
All I see is you, lately
Quite awakening in my dreams
I see your face so vividly
Don't know what I'd do, ooh, baby
If you only saw a friend in me, I'd be a bit too sweet
You give me a feeling, feeling so strong
I know you've been treating, treating yourself wrong
So let me care for you, ooh, baby
I'ma love you differently, I'll give you electricity
Give it to you, ooh, ooh, ooh
And even if I could, I wouldn't turn on you
And I would stop the world for you, you know
I wanna let you know, I'll never let this feeling go
This love has no feeling, I cannot deny
Even if I could, I wanna turn on you
And I would stop the world for you and I
I wanna let you know, I'll never let this feeling go
This love has no feeling, I cannot deny
I feel electric, baby
So electric, baby
Wanna let you know, let you know
I think I'm ready, baby
I think I'm ready now
Electricity, I'm blowing into you
I'm electric, baby
So electric, baby
Wanna let you know, let you know
I think I'm ready, baby
I think I'm ready now
Electricity, I'm blowing into you
Even if I could, I wouldn't turn on you
And I would stop the world for you, you know
I wanna let you know, I'll never let this feeling go
This love has no feeling, I cannot deny
Even if I could, I wouldn't turn on you
And I would stop the world for you and I
I wanna let you know, I'll never let this feeling go
This love has no feeling, I cannot deny
Someone let you know, somebody let you date me
So electric, baby
Wanna let you know, let you know
I think I'm ready, baby
I think I'm ready now
Electricity
Uh!
I feel electric, baby
So electric, baby
Wanna let you know, let you know
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
I n'hi ha uns quants milers d'enregistrades
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
O a qui van estar dedicades
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat
Tot això i més
Ho trobareu al programa l'audició
Que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
O en les seves repeticions
Us hi esperem
La informació més propera al Just a la Fusta
Són les 10 i 13 minuts
Ara ja tenim l'Imanol preparat
Perquè ens ha de dir els titulars de les últimes notícies de Sant Just
Hola, bon dia, Imanol
Bon dia, Núria
Bon dia
Doncs porto moltes notícies avui
Sí, notícies fresques
Fresquíssimes
Del congelador, no?
Del congelador, sí, sí
Perquè surten d'allà directament
Guardades des de fa
Vaja
Aquesta és una notícia recurrent, de fet
Perquè des de l'AMB
Es vol reactivar el projecte urbanístic
D'unir Barcelona amb el Bas Llobregat
A través de la Diagonal
L'entitat metropolitana
Ha convocat un concurs públic
Per als estudis tècnics i urbanístics
De remodelació de la B23
Convertint-se en una extensió de la Diagonal
Fins a Sant Joan d'Espí
Un projecte que haurà d'estar finançat
Amb 603.607,29 euros
Que ofereix l'AMB
La proposta planteja transformar en terra urbà
5 quilòmetres de la B23
Espai que pertany als municipis de Sant Joan d'Espí
Esplugues i, finalment, Sant Jús
Encara no està clar, però, com es durà a terme
Es planeja construir aquesta ampliació
En paral·lel a la via que ocupa l'autopista
Tot i així, potser soterren alguns trams d'aquesta última
La remodelació inclou més trams de carril bici
Que de moment connecten la Diagonal i Esplugues
A més, també preveu incloure un carril de bus segregat
El projecte, però, és a llarg termini
No s'han donat dades exactes
Però s'espera que estigui construït en un termini de dos anys
Molt bé, doncs, últimes notícies
Projectes d'aquests que van repareixent en el temps
I en èpoques electorals
Però, sí, en principi, la idea és que la Diagonal
Arribi fins, diguéssim, les nostres terres
I que vagi en paral·lel a l'autopista
És a dir, que no sigui el mateix
No és que l'autopista transformi-se en Diagonal
Sinó que, pel costat
Jo no sé d'on traurà més espai
Però, pel costat, construirà la Diagonal
És a dir, que, de forma peatonal, diguéssim
Fora al carrer, visi
Des de Francesc Macià fins a Sant Jus
Caminant tranquil·lament, en principi
Bé, doncs, alguna notícia més tenim?
Sí, perquè des d'avui ja es pot gaudir de l'exposició
Apa i la Guerra Gran
Al centre cívic Joan Maragall
Una mostra que reuneix les caricatures que Feliu Alías
Va fer a la revista Ibèria entre 1915 i 1916
És, doncs, una exposició al voltant de la Primera Guerra Mundial
I es programa per un bon motiu
L'11 de novembre es compliran 100 anys del final de la guerra
D'aquesta manera s'intenta acostar a la realitat barcelonina
En els anys que el conflicte bèl·lic es va instal·lar a Europa
És una exposició produïda per l'Observatori de Vallcarca
I comissariada per Albert Caballero
Ell mateix serà l'encarregat de realitzar una conferència
Al voltant de la mostra
El pròxim 7 de novembre a dos quarts de set de la tarda
Al mateix centre cívic Joan Maragall
Molt bé, doncs ja sabeu si voleu anar a veure aquesta exposició
Sembla interessant, eh?
Per això, jo he estat donant un cop d'ull a caricatures i etcètera
Ostres
I sembla interessant perquè, a més, és realment una part bastant oblidada
No sé si oblidada o no, però bastant oblidada
És a dir, així com a altres llocs d'Europa
Se'n parla molt
És a dir, jo he viscut a altres llocs d'Europa
I aquesta data és bastant important
I et viu amb molta intensitat
Òbviament, no?
Perquè ho vam viure de bastant més a prop
El conflicte estava situat allà
No era una zona principi neutral com va ser Espanya
Però realment crec que va ser una època que va canviar molt
Perquè exactament quin dia has dit de...
Sí, les caricatures són entre 1915 i 1916
És la Primera Guerra Mundial
Sí, sí, sí
Vull dir que enganxa, diguéssim
Sí, sí, sí
El conflicte
O el principi del conflicte
Que també és...
Ah, no, la Primera Guerra Mundial
No, de 1914 al 18
Sí, sí, sí
Enganxa de ple

Algun altre titular tenim, també?
Sí, perquè ahir diumenge es van organitzar noves visites comentades al Jaciment Íbar i a la Torre de Guaita medieval de la Penya del Moro
Una activitat que dirigeixen voluntaris assessorats per l'Aixiu Municipal que n'és l'organitzador
Té un caràcter mensual i té lloc el primer cap de setmana del mes
Variablement entre dissabte i diumenge segons conveniència dels i les guies
La majoria de visitants són passejants ocasionals que es troben l'activitat per sorpresa
Tot i que també hi ha participants de Sant Just, Sant Feliu o inclús Esplugues
Que s'hi apropen amb un interès previ
Els voluntaris i voluntàries es mantenen a la Penya del Moro des de les 10 del matí i fins a les 2 del migdia
Tanmateix, de forma permanent, es poden trobar al cim de la Penya del Moro dos panells amb codis QR
Allà hi ha molta informació i material didàctic sobre el Jaciment Íbar i la Torre de Guaita medieval
D'aquesta manera es pot adquirir informació sobre l'indret a partir de diferents infografies i inclús àudios
Efectivament vam tenir la sort de parlar amb en Manel Ripoll
Manel Ripoll, que va estar divendres aquí
Sí, bé, va estar telefònicament
Va estar en aparència hi va ser
Sí, però vaja, vam tenir les seves paraules aquí a Ràdio Esverd
I va explicar molt bé aquestes visites que van a la Penya
De fet, jo no en tenia ni idea, però, o sigui, que ho feien
Que es plantaven allà
Jo sabia que d'aix temps feien com aquestes visites per allà
O sigui, no tenia exactament la zona
O sigui, sabia que era per la zona de la Penya del Moro, no?
Perquè, bueno, de la zona és el lloc potser amb més interès, no?
Però no sabia que ho portés al Manel Ripoll
Que, bueno, que expliqués allà, doncs, bueno, doncs
La història dels Ibers i tot això
La veritat és que no en tenia ni idea
I és fort, que sigui una feina voluntària
Sí, sí, clar
Que, bueno, s'ha de tenir fe per llevar-te un cap de setmana
I dir, vinga, me'n vaig a la Penya del Moro
A explicar coses Ibers a qui vingui
A qui vingui, clar
A qui vingui, perquè potser, és a dir, vas allà i...
Sí, sí, no ve ningú
Diguéssim que veus el paisatge durant quatre hores seguides
Clar, la Penya del Moro té els seus límits, diguéssim
Tampoc hauríem de, saps?
No vull subestimar el patrimoni cultural Sant Justenc
Però, home, quatre hores són quatre hores
Sí, sí, sí
Sí, sí, però vaja, no, no
Interessant on hi hagi
Doncs moltes gràcies, Imanol
Demà seguirem amb més notícies
Però després llegim els titulars dels diaris, d'acord?
Fins ara mateix
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
Fins ara!
!
!
!
Fins ara!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Són les 10 i 24 seguim el just a la fusta esteu sintonitzant Ràdio d'Esvern al 98.1.
Són les 10 i 24 seguim el just a la fusta esteu sintonitzant Ràdio d'Esvern al 98.1 ara llegirem les portades dels principals diaris espanyols comencem pel país.
Aquest diari obre la seva edició amb alguns titulars destacats.
El primer és que el Tribunal, dividit, afronta avui la polèmica de les hipoteques.
La sala tercera del Suprem tancarà en ple qui paga l'impost, si el banc o el client i des de quan.
Altres titulars, doncs, historiadors contra el relat escolar sobre ETA.
Els experts rebaten la idea que la banda va néixer contra Franco i les víctimes troben a faltar una deslegitimatització clara del terrorisme.
La fotografia és per un camió, és d'una altra notícia, surt un camió que diu vote out fear, que vol dir vota contra la por.
És un camió que mostra en aquest lema per mobilitzar els votants en els carrers de Los Angeles.
Després, l'última... Bé, el titular que acompanya aquesta fotografia diu que hi ha demòcrates sense rum a l'assalt decisiu davant de Trump.
Passem a una altra portada. Anem ara al diari El Mundo, que obre la seva edició dient que el govern intenta frenar reclamacions hipotecàries retroactives.
El seu de reinforma del Tribunal de la Unió Europea sobre clàusules abusives avisa de l'impacte sobre l'estabilitat financera, si els bancs paguen.
Què més es destaca de El Mundo? Doncs que Cospedal va encarregar a Villarejo espiar el germà de Rubalcaba.
Noves cintes amb l'exministre i el seu marit. Una declaració diu que hay que hacerle un rastreo telefónico y versus tarjetas.
Això suposo que és el que li va dir Cospedal a Villarejo.
Més notícies de El Mundo, doncs, per exemple, fan una entrevista al president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara,
i ell diu que és una falta de respecte absolut a la justícia parlar d'indults.
i una altra notícia, la imatge que surt d'aquest diari, és la d'uns guàrdies civils, el Sasua, i bé, un petit titular que diu
Escatologia a el Sasua. Diu que el Sasua és una granja d'odi, bé, doncs, allunyada de la mà de l'Estat.
Què més? Altres portades, doncs, per exemple, anem a La Razón. La Razón destaca, diu, bé, pragmatisme en el Suprem, avalar que els bancs paguin.
Els magistrats s'inclinen per deixar les coses com estan i frenar les crítiques.
La retroactivitat de la mesura genera el debat més gran intern en el ple.
La imatge és per també el Sasua i el titular que diu el Sasua, por a la llibertat.
El PSOE es posa al costat dels radicals i acusa Ciutadans i el PP d'agitar.
Això és el que diu la portada de La Razón.
Un altre destacat, per exemple, doncs, Cospedal s'enroca amb el recolzament dels exministres de Rajoy.
I altres destacats, doncs, per exemple, d'Esports fa referència a Jorge Martín, campió del món de Moto3.
Ara anem a les portades digitals, el diario.es, diari de referència.
Bé, hi ha una última hora, bé, no és una última hora, però és un estudi que han fet.
És una enquesta, diu que el PSOE guanyaria les eleccions andaluses amb més recolzament que la suma de PP i Ciutadans.
A veure què més ens diuen. Diu que endavant Andalusia obtindria la tercera posició per davant de Ciutadans.
Aquí fa una comparació del novembre del 2018, en què el PSOE tindria el 36,7% i, per exemple, el PP el 23,8%.
Endavant Andalusia, adelante Andalusia, el 19,3% i Ciutadans el 13,6%.
I, com diu el titular, els 23,8% del PP i els 13,6% de Ciutadans estarien russant més o menys igual que el número de vots del PSOE.
Altres notícies, per exemple, Cospedal i Villarejo van planejar espiar el germà de Rubalcaba. Diuen que és el seu punt dèbil.
Altres notícies que no siguin d'envi polític, doncs, per exemple, un econòmic diu que el treball aconsegueix el seu millor octubre amb 130.360 afiliats més a la Seguretat Social.
I, per acabar, destaca el tema del Tribunal Suprem, que decideix sobre l'impost de les hipoteques amb el seu prestigi molt tocat.
I això és tot de les portades a nivell estatal. Ara l'Imanol ens farà referència a les catalanes. Hola de nou, Imanol.
Bon dia de nou. Bon dia.
Doncs sí, m'hi poso amb les portades i començo amb aquestes portades impreses i, en concret, amb l'Ara,
que titula que el Suprem afronta dividit el debat de les hipoteques, precisament la notícia a la que acabes de fer referència.
Diu que els 31 jutges de la sala tercera es reuneixen avui per decidir qui paga l'impost, el banc o el client,
i que les entitats financeres demanen que, si es confirma la primera sentència, no hi hagi retroactivitat.
Bé, és igual, no m'hi ficaré ja en aquests temes perquè ja els hem comentat prou.
Sí.
M'ensenc. En fi, un altre titular per mort, el jutge que investigava l'U.O.
El descès de Juan Antonio Ramírez Xunyer deixa les instruccions en suspens.
La fotografia, en canvi, és per la plaça de la Gardunya, que és aquesta plaça que hi ha darrere la boqueria.
Ah, sí?
On ja l'Isaba.
On ja l'Isaba.
Sí que ha estat, sí que ha estat.
Doncs diu, estudiants, turistes, venedors i sense sostre comparteixen, darrere del mercat de la boqueria,
aquest espai convertit en epicentre de la diversitat de Barcelona.
Bé.
Un titular.
Ja em deies, tu, la diversitat de Barcelona està tot Barcelona.
Sí, però la notícia quina és?
No, no, que han fet com un trencaclosques, diguéssim, d'històries d'aquesta plaça
per mostrar que hi ha diversitat a Barcelona i que es concreta en aquesta plaça concretament.
per mostrar que hi ha diversitat només que el passager sap el Raval, ja està, no?
Sí, bueno, és que de fet està...
Sí, sí, sí, però vull dir, no cal fer...
Ah, no sé on dóna ben bé, però Raval...
Jo crec que és el Raval, allò.
Sí, Raval Sant Antoni està allà al límit, jo crec...
Bé, sí, no ha de ser Raval.
Jo crec que és més Raval.
O sigui, la zona és Raval.
Sí, sí, sí.
És a dir, si no és Raval està a un carrer del Raval, vull dir que sí, és Raval.
Què més? Més titulars, menys destacats.
Tensió al Sasso en un acte d'Albert Rivera, diu, el líder i seguidors de Vox ja han assistit com a públic.
El líder i... El líder... Ah, vale, el líder de Vox.
Pensava que era el líder com a dir el líder de Ciutadans.
No, no, no.
I dic no, com a espectador no va ser, perquè va muntar allà un escenari que, déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Vale, vale. I hi ha una petita fotografia per la Guàrdia Civil amb escuts i cascs posats, preparats.
En fi, un altre titular menys destacat per Nova Caledònia vota en contra de la independència.
Diu que un 56,4% dels vots ha favors de seguir sota sobirania francesa.
Bé, recordem que aquest conflicte ve de lluny i que és una cològia.
La veritat és que jo, sincerament, no estic molt al cas d'això de la independència de Nova Caledònia.
Caledònia.
Nova Caledònia.
Ah, Caledònia.
És una illa caribenya que està bastant deixada de la mà de Déu, diguem-ho una mica emplata.
Però, què passa? Com que era una colònia francesa, i que, de fet, compta encara com a territori europeu, encara que no ho sembli,
això compta encara com a territori europeu, una illa caribenya, hi ha una capital, no sé si dir desenvolupada,
però sí que amb un nivell de desenvolupament molt diferent que el de la resta de l'illa, diguéssim.
Què passa? Amb això, no només segregues per classes, diguéssim, sinó que també segregues una mica per nacionalitat,
perquè normalment a la capital qui viu són els francesos, diguéssim, que s'han quedat allà
i que es pot notar, diguéssim, pel to de la pell, bastant evident, que venen d'Europa.
I la resta de l'illa es mor de gana, bàsicament.
Què passa? Que fa uns anys van estar a punt, diguéssim, aquesta resta de l'illa,
d'agafar armes i de carregar-se tothom que aparegués per la capital.
La capital va dir, tranquils, ho farem pacíficament i muntarem un referèndum i a veure què vol la majoria.
Com s'ha fet aquest referèndum, ja? Això ja són causes alienes.
Però vaja, que va ser una mica el pacte de pau, diguéssim, entre aquestes dues faccions.
A Nova Caledònia. Però Nova Caledònia és un lloc que, si hi pots anar, a la vida,
és d'aigües molt blaves i... Saps d'aquests llocs així caribenys que dius
que hi ha peixets de colors, taburons per allà al costat...
Una cosa molt exòctica i molt recomanable.
Sí, sí.
Ara ja me'n faig una mica la idea, merci.
Continuo amb més portades impreses amb La Vanguardia,
que titula que creix el malestar entre els metges d'ambulatori.
Diu que estudien una vaga per la sobrecàrrega, un servei degradat i els baixos salaris.
Diu també que el conflicte afecta 5.000 especialistes i es podria concretar a final de mes.
La fotografia, en canvi, d'aquest diari és per al Sassu.
Diu, atenció al Sassu.
Diu que Albert Rivera va retrair al Sassu un homenatge a la Guàrdia Civil a favor de la unitat d'Espanya
que es van sumar PP i Vox i que va originar protestes, desplegament policial i escenes de tensió.
També hi ha un titular per a aquest grup de grafiters que va aturar un metro per pintar-lo
i atacar tres passatgers que protestaven.
Diu també que una de les agredides en l'incident, que va tenir lloc a l'estació de Maragall diumenge a la matinada,
està embarassada.
En altres titulars menys destacats, trobaríem que Sánchez manté la seva proposta constructiva de diàleg.
Diu que aquest govern no gira l'esquena a la crisi aratada.
És una cita del propi Sánchez, diu que recalca en fons de la Moncloa.
Un titular molt menys destacat per aquesta mort, diu Mort, el jutge que va iniciar la instrucció de l'1 d'octubre.
I un últim titular per Nova Caledònia, rebutges separar-se de França.
Titulars més o menys iguals.
L'únic que, mira, un s'anava cap a la plaça de Gardunya i ara anem pels ambulatoris.
Però vaja, més o menys, si fa no fa, la construcció de portades.
En canvi, el periòdico continua amb el seu sondeig de vot, que va començar la setmana passada
i que va gestionant un titular al dia, diguéssim, amb aquest sondeig.
Diu que Sánchez es consolida i la dreta es fragmenta.
Diu que el PSOE guanyaria i sumaria amb Ciutadans o amb Podem i els nacionalistes.
En canvi, diu que el PP evita, per ara, el surpasso de Ciutadans, però Vox entraria al Congrés.
La fotografia per Jorge Martín, que va ser el campió de, ara no sé si és Moto 2 o Moto 3.
Moto 3, diria.
Moto 3, eh?
Sí, Jorge Martín és Moto 3.
Sí, Moto 3.
Diu, de Nieto a Jorge Martín, 20 campions al motociclisme espanyol, va sumar-hi el seu campió mundial número 20
amb el triomf del madrileny Jorge Martín amb Moto 3.
Sí, Moto 3.
Efectivament.
Efectivament.
Titulars més destacats.
Diu que la falsa medicina explota cinc grans enganyifes.
Diu que els xarlatans venen mentides com l'origen emocional del càncer i que la sida no existeix.
Crec que ahir Salvados anava sobre això.
Sí, sí, sobre l'homeopatia, crec.
Suposo que han repescat temes, diguéssim.
En fi, però el vas veure, el Salvados?
És que no el vaig veure.
No, no el vaig poder veure.
Quan vaig posar, me'l volia veure i ja estava...
Ja teníem l'Anna Pastor entrevistant allà l'objectiu.
Sí.
Doncs continuo per titulars també més petits o menys destacats
que diuen que mor el jutge que obri la causa contra la consulta de l'1 d'octubre
i també per un grup de grafiters que ataquen viatgers del metro.
Notícies bastant similars en general.
Sí, bastant, bastant.
Però vaja...
Veig que te saps traient el mòbil, això vol dir que consultem ja els titulars digitals.
Ha sonat amenaça, per això m'estic traient el mòbil.
Sí, sí, com...
Que vagi tothom en compte.
Sí, passo a portades digitals o a aquesta última hora del Nació Digital,
que diu que Cospedal va ordenar a Villarejo a investigar el germà de Rubalcaba.
Diu, nous àudios demostren les relacions de l'ex número 2 del PP i el comissari empresonat.
Una notícia que tu també havies esmat en altres diaris.
Sí.
Una notícia que fa referència ha detingut un avi de València que abusava sexualment de les seves dues netes menors.
I especifica que l'home té 60 anys.
Agafa't.
En fi.
Més titulars, que l'atur a Catalunya durant l'octubre augmenta en 10.841 persones.
Diu que la xifra de desocupats se situa en les 391.197 persones,
mentre que l'Estat és de 3,2 milions.
Doncs mira, aquí al diario.es, la notícia diu que l'Empleo logra-se un millor octubre amb 130.360 afiliats més a la Seguretat Social.
Vaja, vaja, aquí les dades s'agafen per on volen.
Sí, sí, sí. Suposo que això fa referència al diario.es, al conjunt d'Espanya, no?
Sí, sí.
Sí, però aquí parla també del conjunt d'Espanya i diu que l'atur arriba als 3,2 milions, eh?
I tu m'acabes de dir quan?
L'Empleo logra su mejor octubre con 130.360 afiliados.
Ah, més afiliats, bueno, vale, clar.
Afiliats més.
Sí, sí.
Bueno, va.
Acceptamos pulpo, no?
Vinga, va.
Tot i que, en aquesta vida.
Molt bé, doncs tens algun altre titular o passem ja al tema musical?
Va, et faig un últim perquè és molt ràpid.
Diu, el govern presentarà els pressupostos en un mes.
Diu que Aragonès no renuncia a negociar els comptes amb la CUP
i apunta que hi ha altres forces d'esquerres que hi podrien participar.
Molt bé.
Doncs ara sí, anem amb un tema musical perquè aquest cap de setmana no sé si vau veure els 40 Music Awards
en què Pablo López va guanyar com a la millor cançó del 2018.
i bé, us deixo amb el pàtio.
Bé, demà!
Tu no eres mi amiga
Que yo sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando solo, me aburro
Mi patio está vacío
Y suena la sirena
Y yo sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando y siempre me castigas
Y solo quiero que te vayas
Solo quiero que se acabe
Solo quiero que me dejes
Solo
Fuera, vete a mi casa
Suéltame las manos
No soy más que un niño
Con los pies descalzo
Y yo sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando solo
No soy más que un niño
Ya no queda nada
Solo tú de luz
Tu ruido insoportable en el salón
No queda nada más
Que tú, fantasma
Solo quiero que te vayas
Solo quiero que se acabe
Solo quiero que me dejes
Solo
Solo
Fuera, vete a mi casa
Suéltame las manos
No soy más que un niño
No soy más que un niño
Con los pies descalzo
Yo sigo jugando, ¿qué más da?
Yo sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando solo
Yo sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando solo
Yo sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando, ¿qué más da?
Sigo jugando, ¿qué más da?
Sabeu que es coneixen més de 30 mil sardanes
i n'hi ha uns quants milers enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més,
ho trobareu al programa l'audició que s'emet
tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Ara, abans de fer el temps, direm que és el Dia Mundial.
Són les 10 i 46. Estem aquí, al Just de la Fusta.
Avui, dilluns, 5 de novembre, és Dia Mundial de la Conscienciació sobre els Tsunamis.
El desembre de 2015, l'Assemblea General de la ONU va designar el 5 de novembre
com a Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis.
La creació d'aquest dia és una idea original del Japó,
que malauradament s'ha vist exposat a aquests desastres en repetides ocasions
al llarg dels anys.
Aquest país té una experiència en àrees com ara l'alerta primerenca de tsunamis,
l'acció pública i la reconstrucció posterior als desastres
per aconseguir reduir els impactes futurs.
L'Assemblea de la ONU convida tots els estats membres de l'organització,
també a les organitzacions del Sistema de les Nacions Unides
i altres organitzacions internacionals i regionals,
així com també a la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals
i els particulars, a observar el dia a fi de conscienciar la població
sobre el risc que plantegen els tsunamis.
Els tsunamis són fenòmens poc freqüents, però poden ser extremadament mortals.
En els últims 100 anys, 58 tsunamis han cobrat la vida
de més de 260.000 vides, una mitjana de 4.600 pèrdues humanes
per cada un dels desastres, superant qualsevol altre risc natural.
El major nombre de morts es va concentrar al tsunami de l'Oceà Índic
al desembre de 2004, pel·lícula que Bayona va fer,
Lo Impossible.
Bé, doncs aquest tsunami va causar aproximadament
unes 227.000 morts en 14 països.
Els més afectats van ser precisament Indonèsia, Sri Lanka, Índia i Tailàndia.
El setembre de 2018, és a dir, fa un parell de mesos,
un altre tsunami ha isolat Indonèsia.
Aquest és el sisè fatal tsunami que ha patit el país
des del 2004, que va colpejar l'Oceà Índic.
Segons l'oficina de la ONU, per la reducció del risc dels desastres,
Indonèsia ha patit més morts per tsunamis que qualsevol altre país.
El secretari general, Antonio Gutiérrez, ha expressat el seu condol
i el seu suport a Indonèsia en un comunicat
en què ha manifestat la profunda tristesa pel dany
i la terrible pèrdua de vides.
Doncs bé, avui ja sabeu, és el dia mundial de la conscienciació
sobre els tsunamis.
Ara, en uns instants, doncs, tindrem el temps amb el Carles Rius.
Fins ara!
Fins ara!
Relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Get back to surrender
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Everybody loves my sunshine
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Sant Justenques
Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals
de Dones de Sant Just.
Els dilluns a dos quarts de 8 del vespre
i els dijous a dos quarts de 9.
Sant Justenques
Cada dilluns de 9 a 10 del vespre
teniu una cita amb Rambovineu, si us plau.
Una mirada al passat sense nostàlgia,
amb la millor música dels anys 20 o 50.
O, si ho preferiu,
podeu descarregar el programa a la carta
a Ràdio d'Esvern.
Lo antic es millor
i més divertit.
Rebobineu, si us plau.
Les 10 i 52, 8 minuts per les 11 en punt.
Seguim al Just a la fusta
i ara sabrem la predicció del temps.
Hola, bon dia, Carles.
Molt bon dia, què tal, com estem?
Bé, força bé.
Ens hem aixecat amb un cel així maco,
però ara veig que cada cop...
Sí, sí, ens arriba un petit canvi.
Si teniu aquelles estacions a casa
que avisen del que pot passar,
a vegades et surten el sol amb els núvols,
et surt la pluja,
doncs avui tots els aparells aquests
estan dient
ui, marquen pluja,
perquè normalment el que fan
és agafar la referència
de la pressió atmosfèrica
i si el canvi és molt brusc
i està baixant molt ràpidament,
doncs això és que arriba un canvi de temps.
Si normalment venim de sol,
doncs si baixa molt la pressió
és perquè ens arriba un front.
marca pluja,
però perquè et diu que hi ha un canvi,
no sap ben bé tampoc la màquina
si hi haurà molta o poca pluja.
El fet és que tenim aquesta situació
d'una certa inestabilitat
que pot ser fins i tot interessant,
no dic pas que no,
perquè podem tenir una situació
de pluges força maca
aquest vespre nit
i a hores d'ara
parlem d'una situació també
de temperatures molt agradables.
Ahir vam poder arribar
als 21 graus a Sant Jús,
que per un mes de novembre,
doncs déu-n'hi-do,
una temperatura molt elevada.
Ahir a aquesta hora
doncs ja estàvem amb valors molt agradables
al voltant dels 15 graus,
avui en tenim 17,
o sigui que no fa gaire fred
si sortim al carrer
i aquests 21 graus
doncs contrasta amb aquells valors
que tothom ja es va brigar
i els guants,
la bufanda,
i dèiem,
bueno,
no us espanteu
perquè és que això
és una cosa puntual,
que hem tingut un tas d'hivern,
però les temperatures
es tornaran a normalitzar
i fins i tot
hi haurà dies
que seran una miqueta més càlids.
Doncs bé,
avui no apretarà tant,
tot i que ja tenim
una temperatura molt agradable
i és fruit
que els vents
estan bufant del sud
i això provoca
que l'aire no sigui tan fred,
però aquesta temperatura agradable
contrastarà
amb el que tindrem
la resta de la setmana
perquè no venen dies
massa càlids
i tampoc vindran dies
com ahir diumenge
que vam arribar als 21,
i 21,3 a Sant Jus,
o sigui que Déu-n'hi-do
la caloreta
que podíem tenir
cap al migdia
i també fins i tot
a la tarda i al vespre.
La mínima avui ha baixat
però fins als 12 graus
un altre cop,
són baixades fortes,
de 21 a 12
és un contrast bastant
entre el migdia i la nit
i avui doncs
comencem
amb aquesta empenta
de temperatures elevades
però això
que deies tu
anirà una miqueta menys
perquè els núvols
cada cop seran més destacats
pel que fa
a la situació
del temps
doncs
aniran nubulant-se
i alguns
els mapes
ballen una miqueta
amb la hora
de l'arribada
de la inestabilitat.
Alguns ens diuen
que serà a partir
de les 4 o 5 de la tarda
altres ho porten
més cap al vespre
i anirem esperant
una mica
aviam què passa
de cara a les properes hores
perquè aquest front
és cert que va arribant
si miréssim ara
el radar meteorològic
doncs no veuríem precipitació
com a mínim
ara ho estem consultant
però vaja
creiem que no
hi ha alguna goteta
cap a la capital
del Tarragonès
cap a Tarragona
és molt poqueta cosa
però es comença
a inestabilitzar
una mica la situació
hi ha un avís
del Saber Meteorològic
de Catalunya
que no és molt important
és de 2 sobre 6
doncs que poden arribar
precipitacions destacades
i és que
mirant
les previsions
a llarg termini
bueno a llarg termini
les previsions
a les properes hores
es veuen 15-20 litres
per metre quadrat
o sigui
un altre inici
de més
doncs plujós
perquè ja en portem
11 al novembre
perquè va coincidir
doncs que ens va ploure
el 31
i ens va ploure
també el dia 1
de matinada
i ara ja haurem
d'afegir
aquests 20 litres
o sigui que ja
acumularem precipitació
al voltant d'uns 30 litres
si acaben caient
aquests 20
en aquest vespre
amb un mes
que normalment
no és que sigui
massa plujós
l'octubre ho és
el setembre també
l'agost també ho pot ser
el desembre
depèn de com t'enganxi
també
però el novembre
normalment
és bastant tranquil
i anticiclònic
però vaja
els mapes s'han capficat
en dir que no
que la precipitació
continua amb nosaltres
i així
doncs
ho mostrem
no?
pluja
que pot arribar
a partir del migdia
pluja
que pot arribar
al vespre
no ho sabem massa clar
és cert que ja hi ha
alguna precipitació
cap a les comarques
de Tarragona
és bastant probable
que al llarg
d'aquesta tarda
la cosa es vagi
complicant
i es vagi
estabilitzant
parlàvem
d'aquí 21
de diumenge
doncs avui
17, 18
i si el migdia
comença a ploure
ens quedarem
amb aquest valor
però és que de cara
a demà
ja ens n'anem
cap als 15
cap als 15
i ja
acabarem la setmana
sota alts
no ho crec
però
perquè els vents
venen aponentats
i depèn de com
bufen
però no arribarem
els 20 graus
o sigui la temperatura
d'ahir diumenge
durant la setmana
es mantindrà
bastant tranquil·leta
és cert que
depèn de quin mapa
consultes
doncs
en temperatures
més altes
altes més baixes
però bueno
15, 16, 17 graus
més o menys serà
el que tindrem
una miqueta
de cara
als propers dies
si ho mirem
a molt llarg termini
perquè tenim aquell neguit
i ho sabem
de què passarà
el cap de setmana
que tornem a tenir
un cap de setmana
ple d'activitats
a Sant Jús
ple d'activitats
a l'aire lliure
i això sempre fa patir
a tota aquella gent
que organitza coses
doncs bé
durant el cap de setmana
vam tenir una previsió
bastant punyetera
podríem dir
que ens marcava precipitacions
el mateix dissabte
i diumenge
perdó
per tranquil·litzar
una mica
la gent
i el personal
sembla que aquesta
inestabilitat
tret que el divendres
poguéssim tenir
alguna coseta
que seria la nit
de dijous a divendres
el divendres
potser a primera hora del matí
podríem tenir alguna precipitació
sembla que el cap de setmana
podria mostrar-se tranquil
i aquella pluja
que marcava
de cara al dissabte
diumenge
se n'aniria cap al dilluns
igual que el dissabte
ho teníem al mig
del cap de setmana
i avui ho tenim al dilluns
això ho hem d'anar seguint
durant tota la setmana
perquè no està massa clar
fins aquí un parell de dies
no ho tindrem
no
la part positiva
és que els béns
sí que l'encerten bastant
sembla ser que seran
una mica aponentats
de nord-oest
és cert que arriba
un front aquell cap de setmana
és cert que el dissabte
doncs serà un dia grisot
i potser diumenge
amb alguna ullada de sol
i ho haurem d'anar seguint
els propers dies
aviam si aquesta grisó
s'acaba transformant
en alguna precipitació
ja diem que avui
vist els mapes d'avui dilluns
no sembla que ens hagi de ploure
però sí que durant la setmana
i abans del cap de setmana
el que tindrem
és el que dèiem
una mica de temperatures
més fresquetes
no comparables
a les del cap de setmana
dimecres potser més agradable
amb 16 o 17 graus
però dijous
divendres
seran dos dies
al voltant dels 15 o 16 graus
en mínimes
al voltant dels 10
o sigui que apretarà una miqueta
no és una setmana de sol
perquè són diferents fronts
un el tenim entre dijous
i divendres
l'altre el tenim
al cap de setmana
poc actiu
de cara a la setmana vinent
13-14
també ens ve un altre front
una miqueta actiu
o sigui que els fronts
van passant
l'anticicló s'ha col·locat
més cap a les Açores
i tot el que ens arriba
de l'Atlàntic
doncs va viatjant
per la península ibèrica
i ens arriba
amb diferent intensitat
hi haurà fronts més actius
com el d'avui
hi ha altres que són menys
però que van creuant el país
i ens porten aquesta variabilitat
en el temps
aquest sol
aquests núvols
però vaja
que si hem de parlar
de qui dominarà més
aquesta setmana
si el sol o els núvols
jo em quedaria més
amb els núvols
amb els núvols
és una mica tonto
si tindrem moments de sol
evident
per exemple divendres
podem tenir un dia
on el sol pugui dominar
però bé dissabte tornarà a estar de pat
o sigui anirem combinant
dies de sol i núvols
el que dèiem
les temperatures
molt normals per l'època
si hem d'anar a buscar
alguna temperatura
que es pugui enfilar
cap als 20 o 21 graus
d'aquest diumenge passat
hauríem d'anar a buscar
el cap de setmana
o fins i tot dilluns de la setmana
vinent
perquè la resta de la setmana
seran uns dies una mica fresquets
anirem seguint la setmana
tota aquella gent
que ha sortit de casa
no hi ha pensat
ha vist el solet
i no ha agafat el paraigua
i no torna fins al vespre
doncs avui haurà de patir
la pluja
perquè això està al caure
està a punt de vindre
i alguns mapes són agosarats
ens marquen més de 20 litres
per metre quadrat
altres mapes al voltant dels vins
o sigui que hi ha una precipitació
una mica intensa
que nosaltres ens quedaríem
que a partir del migdia
primera de la tarda
és quan tenim la possibilitat
però la màxima intensitat
jo la col·locaria més cap a la nit
vespre nit
o sigui que quan ja tots estiguem a casa
si no hem de sortir
és quan ens arribaria
el gruix d'aquesta precipitació
i igual que ens arriba
marxarà
i demà al matí
tindrem un dia
amb sol i núvols
més fresquet
però crec que demà al matí
també és la part positiva
que a l'hora de desplaçar-nos
amb un llevat
doncs no tinguem precipitació
exacte
que no es criï el caos
doncs moltes gràcies Carles
perfecte
demà més temps
anem seguint la setmaneta variable
fantàstic
bon dia
adeu
les notícies de les 11
bon dia
us informa
Òscar Fernández
l'atur puja a Catalunya
de 10.900 persones
al mes d'octubre
ara hi ha més de
390.000 parats
que busquen feina
a les oficines públiques
d'ocupació
aquest augment ja és habitual
cada mes d'octubre
coincidint amb l'acabament
de la campanya d'estiu
precisament
el sector serveis
és on s'ha disparat
més l'atur
ha crescut en tots els sectors
tret de la construcció
respecte a l'octubre
de l'any passat però
ha baixat de prop
de 24.000 persones
a la demarcació de Lleida
és on més ha pujat
l'atur en percentatge
i aquí
hi ha més aturats
que ara fa un any
del total de contractes
que s'han fet a Catalunya
un 15%
han estat indefinits
un percentatge
que ha pujat
més d'un punt
respecte a l'any passat
des de comissions obreres
Antònia Pasqual
considera que aquesta xifra
és totalment insuficient
perquè el 85%
dels nous contractes
són temporals
si ens apropessin
a un 50%
realment
faria un canvi
substancial
en el que és
la contractació
canviant
majoritàriament
de temporals
a majoritàriament
indefinida
el que donaria
la qualitat
de l'ocupació
que des del sindicat
reclamem
en xifres espanyoles
l'atur també ha pujat
de 52.000 persones
fins a situar
la xifra
de desocupats
per sobre dels
3.250.000
Més notícies
amb Carlos Baraibar
Grups de piquets
obstaculitzen
l'entrada i sortida
de mercaderies
a la terminal de Tepsa
al port de Barcelona
la CGT
ha convocat avui
aturades
de dues hores
per torn
en aquesta planta
de granels líquids
on hi treballen
una cinquantena
de persones
retreuen a la direcció
l'acomiadament
de tres treballadors
l'externalització
de feines
i alerten
d'una pèrdua
de seguretat
fons de la companyia
han explicat
a Catalunya Ràdio
que el seguiment
de la protesta
és mínim
si bé admeten
problemes
als accessos
a la terminal
la Xina
critica
el proteccionisme
del president
nord-americà
Donald Trump
el líder xinès
Xi Jinping
adverteix
que l'obertura
econòmica
del seu país
és imparable
i insta
els líders
mundials
a lluitar
conjuntament
contra el proteccionisme
Xi Jinping
ho ha dit
en la inauguració
de l'expo
de Xanghai
la primera
fira xinesa
dedicada
íntegrament
a les importacions
i que el líder
xinès
ha creat
per contrarrestar
la política
econòmica
de Trump
en aquest context
el president
de la multinacional
xinesa
Alibaba
diu que
la guerra comercial
entre la Xina
i els Estats Units
és la cosa
més estúpida
del món
l'Aràbia Saudita
afirma davant l'ONU
que continuaran
investigant
l'assassinat
del periodista
Jamal Khashoggi
ho ha dit
el portaveu
de la delegació
del País Árab
al Consell
realitzat a Ginebra
les Nacions Unides
estan investigant
la situació
dels drets humans
a l'Aràbia Saudita
Khashoggi
va desaparèixer
fa un mes
al consulat
de Turquia
el govern de Riad
que al principi
negava qualsevol relació
amb el cas
ha canviat diverses vegades
la versió
i les últimes informacions
apunten
que el cos
del periodista
va ser dissol
en àcid
per fer-lo desaparèixer
el vicepresident Turk
ha explicat
que aquesta hipòtesi
ha de ser encara investigada
el mes de setembre
van caure
les vendes
a les grans superfícies
de Catalunya
en un 8,2%
respecte al mateix mes
de l'any anterior
segons l'hi descat
aquesta baixada
està motivada
pel descens
d'un 7%
de les vendes
d'aliments
i un 9%
de la resta
de productes
en els 9 primers mesos
de l'any
l'evolució
de les vendes
a les grans superfícies
també és negativa
concretament
ha baixat
un 3,5%
respecte al mateix
període
de l'any anterior
els primers ciutadans
hondurenys
que el 19 d'octubre
van sortir del seu país
per dirigir-se a peu
cap als Estats Units
han començat ja
a arribar
a la capital de Mèxic
són al voltant
d'un miler
i els estan instal·lant
en unes tendes
dins d'un estadi
de futbol de la ciutat
on esperaran
la resta de la caravana
es tracta
d'unes 4.000 persones
més pel cap baix
que són els estats
de Puebla i Veracruz
i que seran
a Ciutat de Mèxic
en els pròxims dies
aleshores
decidiran
què faran
porten recorreguts
més de 1.500 quilòmetres
i fins a la frontera
amb els Estats Units
encara els en queden
uns 1.200
Ezequiel Torres
és un dureny
passava aquesta nit
a Puebla
i a les pròximes hores
reprendrà la ruta
fins a la capital
ha parlat
al matí de Catalunya Ràdio
Ahorita llevo 20 días
me encuentro bien cansado
pero ahí voy
con la fe de Dios
yo sé que
todo va a ir saliendo bien
vamos en las manos de Dios
Nuestro sueño
es estar allí
en Estados Unidos
porque sabemos
que hay bastante trabajo
de ahí
donde podemos
sacar adelante
a nuestra familia
Les autoritats mexicanes
permeten moure's
en llibertat
la caravana
sempre que no es dispersin
A banda d'aquests
més de 5.000 persones
que ja són a la capital mexicana
o que hi arribaran
en els pròxims dies
hi ha una segona caravana
amb unes 4.000 persones més
que són a Chiapas
al sud de Mèxic
En total, per tant
s'ho mentir
les dues
són unes 10.000 persones
El president dels Estats Units
Donald Trump
immers en la campanya
per les legislatives
que es fan demà
als Estats Units
els ha deixat ben clar
que desplegarà tropes
a la frontera
per no deixar-los entrar
Ara els esports
amb Dani Cortés
Aquest vespre es juga
a l'últim partit
de l'onzena jornada
de la Lliga
Espanyol
i Atlètic de Bilbao
Rubi, l'entrenador
blanc i blau
reconeix que
s'enfronten
a un rival complicat
L'Atlètic
ha empatat moltíssims partits
però també et demostra
el difícil que és guanyar-lo
De fet, fora de casa
no l'ha guanyat ningú encara
Per tant, a nosaltres
no ens interessa
els empats
i el que busquem
són les victòries
i amb aquest rival
és difícil
El partit començarà a les 9
i el podreu seguir
en directe
a Catalunya Ràdio
L'Espanyol té l'oportunitat
de situar-se segona
a la Lliga
per darrere del Barça
que és líder
Si empata o perd
quedarà cinquè
per sobre del Madrid
El Girona és desè
El Barça marxa avui
cap a Milà
on demà jugarà
un nou partit
de la fase
de grups de la Champions
La gran novetat
és la convocatòria
de Messi
En tenis
Novak Djokovic
és el nou número 1
del món
d'estrona Rafa Nadal
tot i que ahir
el Serbi va perdre
a la final
del Masters 1000 de Madrid
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
Passen 6 minuts
de les 11 del matí
Des de l'AMB
es vol reactivar
el projecte urbanístic
d'unir Barcelona
amb el Bas Llobregat
a través de la Diagonal
Des d'avui
ja es pot gaudir
de l'exposició
Apa i la Gran Guerra
al Centre Cívic
Joan Maragall
una mostra
que reuneix
les caricatures
que Feliu Elias
va fer a la revista
Ibèria
entre 1915
i 1916
Ahir diumenge
es van organitzar
noves visites
comentades
al jaciment Ibar
i a la torre
de Guaita Medieval
de la Penya del Moro
una activitat
que dirigeixen
voluntaris assessorats
per l'Axiu Municipal
que n'és l'organitzador
When she was a young girl
She used to play with me
I was her best friend
We weren't several pleas
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdio d'Esvern 98.1
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de circulació
i l'ordenança fiscal,
regular-ho i
treure un concurs amb unes bases
de manera que es podia
presentar qualsevol empresa
per explotar aquest servei
de vehicle compartit.
Llavors, clar,
preferíem inicialment una prova
pilot per veure si anava bé, si no,
i perquè era bastant d'implantació
immediata, però al final
tant els juristes
com tècnicament se'ns va convèncer
per dir, escolta, fem-ho més lents,
tardarem una mica més
a implantar-ho, vam tardar gairebé un any,
però ho fem via concurs
de manera que si la cosa va bé
no s'haurà de fer un concurs després,
ja estarà fet i
ja es tirarà endavant i es consolidarà aquest servei.
Total, que vam prendre aquesta
segona decisió de fer-ho
a poc a poc i bona lletra.
Llavors,
al Congrés també volien
saber, doncs, com havia anat, no?,
perquè Sant Just,
a diferència d'altres municipis
molt més densos,
no és el candidat ideal
per una empresa de vehicles compartits.
Si ells haguessin d'escollir
on implantar-se, doncs,
segurament farien Barcelona Centre
o Gràcia o barris d'aquests,
Raval, Born,
barris on aparcar és pràcticament impossible,
tenir un cotxe,
estan molt ben servits en transport públic
i, per tant, la gent no té cotxe
o en tenen molt pocs.
I, en canvi,
Sant Just som un dels pobles
amb un índex de motorització
més alts de Catalunya,
amb gairebé
són 700 vehicles
per 1.000 habitants,
o sigui,
freguem el vehicle per habitant.
Això vol dir que,
si som 17.000 habitants,
hi ha 17.000 vehicles
per Sant Just
corrent,
i això vol dir que,
si tu comptes que
de 0 a 18 anys
i de
posem 80 i escaig
cap a Madal
ja no es condueix,
per tant,
les famílies
tenen dos, tres cotxes,
no?
Per tant,
fer un servei
de vehicle de lloguer
potser aquí
no té massa sentit
perquè tothom té cotxes.
Doncs,
la sorpresa ha estat
que sí,
que funciona
perquè l'empresa continua
i si no li sortissin els números,
doncs...
Clar,
t'anava a dir
quina valoració...
Els vam preguntar
i ens vam fer
una valoració positiva.
Sí que és veritat
que en els últims mesos
hi havia un parell de places
que no hi havia cotxes
i llavors,
en comptes de 8,
perquè nosaltres,
Sant Just,
tenim 8 places,
però durant un temps
ha estat
amb 6, 5.
Però és perquè es veu
que han tingut problemes
amb uns accidents
que els cotxes
s'estaven paritant
i passant uns tràmits
i que les places
han estat buides per això.
Quants cotxes...
8.
Sant Just tenim 8 places,
la d'aquí davant de la ràdio,
davant de la policia,
una segona al costat de l'església,
una tercera a la carretera reial
amb carrer Ateneu,
la quarta a Salvador Espriu
tocant carretera reial,
la cinquena a Salvador Espriu
tocant indústria,
la sisena a Tudona
amb Miquel Rabarter,
Sí.
M'en deixo dos,
m'en deixo dos...
Ah, un està al barri Nord,
sí,
crec que és carrer Major
amb carrer
Sant Ferran,
a la rotonda,
i...
un mes.
Per Mas Lluí, potser?
No, Mas Lluí,
crec que no.
Era una de les coses
que estem valorant ara
és de posar-ne una allà
o de desplaçar una
de les que tinguin menys utilitat
més de les que on estan ara,
passar-la allà.
Bé, m'en deixo una.
Ja sortirà.
Sí, ja sortirà,
però bé,
en tot cas està a la pàgina web.
Sí, sí, sí.
I vam preguntar-los
a l'empresa que està explotant això
la valoració
i ens vam passar
que estaven relativament satisfets.
També ells no tenen
l'obligació de quedar-se,
perquè ja
l'obligació era d'un any,
més prorrogable,
any rere any,
fins a quatre anys.
I si no volen quedar-se
no estan obligats
i s'estan quedant.
Per tant,
això pel municipi
és molt positiu
perquè
estem donant un servei
que per l'Ajuntament
no té cap cost,
al revés,
té un cert ingrés
perquè aquesta empresa
paga per les places
al carrer
on s'estan ocupant.
Jo,
a part del tema
del car sharing,
també volia fer
una referència,
bé,
això suposo que
és per millorar
la mobilitat
que hi ha
a l'àrea metropolitana
i en referència a això,
últimament
hem escoltat la notícia
que es vol transformar
el tema del,
sé que està en un procés
bastant inicial,
el tema de la B23
que passa
per quatre municipis,
no sé com està
aquest tema
de que es vol allargar
la diagonal
fins al baix
Llobregat.
Efectivament,
des de fa
més d'un any
estem des de
l'Ajuntament,
estem treballant
conjuntament
amb l'Ajuntament
d'Espluas
i l'àrea metropolitana,
l'Ajuntament de Sant Joan d'Espí,
l'Ajuntament de Sant Feliu
i la Generalitat de Catalunya
el tema
de la transformació
de la B23.
Hi ha una voluntat clara
tant de l'àrea
com de la Generalitat
com de tots els municipis
que creiem que és una oportunitat
de...
Hi ha una voluntat
de transformar
tot el que és
des de la sortida
de la Diagonal de Barcelona
fins a gairebé
el nus de la 2,
o sigui,
tot el que és
davant del que passa
per a Esplugues,
Sant Just,
Sant Joan
i al principi
de Sant Feliu
per transformar-ho
en una...
un auto...
ja no tant
com una autopista
a l'ús,
com l'entenem ara,
sinó com una espècie
de ronda.
Sí.
De manera que
urbanísticament
es poden fer
els carrils més estrets
perquè és a 80,
per tant,
bueno,
actualment ja és a 80
aquest tram,
però la configuració
que té ara
és com d'autopista
de 120 pràcticament,
carrils molt amples,
vorals molt amples,
etcètera,
etcètera,
i per tant
té unes reserves
d'espais
com a autopista
que és,
té unes reserves
d'espais
als voltants
i uns talusos
enormes,
etcètera,
etcètera,
que fa que
si ho convertim
més com a via urbana
tipus ronda,
us hauríeu d'imaginar
quan dic ronda,
jo no pensaria
tant com la ronda
de dalt,
que també podria ser,
però bueno,
seria com una...
com la transformació
de la gran via
d'Hospitalet,
des de la part...
o sigui,
la gran via
d'Esquerra Catalana
és a la part d'Hospitalet,
el que és des d'Europa,
de la plaça Europa
o plaça Sardà
cap a Bellvitge,
bueno,
que ja...
que és com una ronda,
que a part a Trams
està soterrat,
a Trams no,
i que té com dos vials
laterals.
A nosaltres
això ens interessa
sobretot
per aquests vials laterals,
perquè entenem
que la carretera reial
hem de...
sobretot ara
que estem creixent
i Sant Feliu
també està creixent
en quant a vivendes
i en quant a...
urbanísticament
hi haurà més equipaments,
hi haurà més...
hi haurà més vivendes,
per tant,
hi haurà més moviments,
més desplaçaments.
Si no hi ha
aquests vials laterals
de la B23
i una B23
més permeable,
perquè ara té uns accessos
que pràcticament
quasi tothom utilitza
l'accés de Sant Just,
TV3,
inclús els que viuen
a Sant Feliu,
no?
Això fa que la nostra carretera
estigui sobrecarregada
o estigui molt carregada.
Si a sobre els afegim
aquests nous...
aquests noves desenvolupaments
urbanístics,
no tant de Sant Just,
sinó també de Sant Feliu,
arribarà un moment
que està pràcticament col·lapsat
i si ja està col·lapsat
en algunes hores del dia,
no?
Aquests vials paral·lels
a la B23
de serveis
i també els nous accessos
que tindrem a la B23,
perquè serà tot més permeable,
farà que puguem
tractar la carretera reial
molt més urbanament.
I que, per exemple,
el carril bici
que ara es mor
al carrer Sagrat Cor,
doncs podrà tenir
carril bici
fins a Sant Feliu
o ampliar voreres
o ampliar voreres...
Quan s'inaugura
el carril bici?
Aviat.
Ja d'aquí poc, no?
No hi ha data
perquè obrir-se
s'obrirà aquesta setmana
perquè estan
últimant uns temes
de semàfors.
Ah, sí,
els semàfors petits.
Els petits i així.
l'únic que el tema
de les pluges
de la setmana passada
els hi van darrer-hi
les feines
perquè havia d'estar
acabat divendres passat.
Però
probablement
s'obre molt aviat
i l'acte inaugural
encara no està previst
que n'hi hagi,
potser sí que n'hi haurà,
no ho sé,
però serà
molt aviat
si s'acaba fent.
Però el carril bici
s'obrirà
en els propers dies
perquè, ja et dic,
és un tema...
Ja està acabada
l'obra civil,
està acabat tot,
faltava el tema dels semàfors
i que també
no és només
col·locar els semàfors
i que vagin,
sinó una novetat
que hem fet
amb aquest carril bici
és que
en sentit
s'enfaliu
que és el sentit
que només queda
un carril per cotxes
i que, per tant,
ara no pots avançar
els autobusos
quan estan carregant
i descarregant
els viatges
o ja no es pot fer
aquesta parada
que es feia abans
de forma irregular.
Però, bueno,
per això hem ampliat
les càrregues
i descàrregues
dels carrers paral·lels
com a Bona Vista
ja teneu
perquè tota la logística
es pugui fer
des dels carrers paral·lels.
També hem ampliat
la càrrega descarregada
de la part
del costat mar
d'on està el carril bici,
no,
del costat contrari,
com si diguéssim,
de la carretera.
Però, a part d'això,
el que hem volgut fer
és una priorització
semafòrica,
una sincronització
semafòrica,
de manera que
quan tu vinguis
d'Esplugues
per la carretera,
si tu vas darrere
un autobús,
només et pararàs
quan l'autobús es pari
i intentarem que l'autobús
només es pari
a les parades,
no als semàfors,
de manera
que el temps real
de punta a punta
de la carretera
serà pràcticament
igual
que el que teníem abans.
Perquè abans
els semàfors
a la carretera
no estaven sincronitzats
i sempre
t'acabaves
esperant
a un o dos.
Sempre.
Passessis
a l'hora que passessis
o hi haguessin
trànsit,
no hi hagués trànsit.
Sempre t'acabaves
esperant
a un o dos semàfors.
Ara,
amb aquesta
sincronització semafòrica
el que es pretén
és que no t'hagis
de parar
pràcticament
els semàfors,
que vagis
a una velocitat
de 30 km per hora
constant,
estarà tot verd
tota l'estona.
De manera que
tot i haver-hi
un carril menys,
tardaràs a l'estona.
Alguna estona en vermell
sí, no?
Perquè els peatons
hauran de passar
de costat a costat.
No, perquè
quan tu entris
en la fase del verd
ja el podràs
fer de punta a punta.
Això no vol dir
que estigui sempre a verd.
Vale, vale.
Sinó que
quan agafes
la fase de verd,
segurament en algun
t'hauràs de parar,
però un cop aquest
es posi verd
ja podràs,
estaran sincronitzats
d'una manera
que a una velocitat,
aquesta velocitat
puguis fer
la carretera
de punta a punta.
Per tant,
a part que
semblava,
hem cregut
que aquesta era
la millor manera
d'implantar
el carril bici.
Afectant al mínim
els cotxes,
tot i que
evidentment
una mica
sí que estan afectats
perquè ara ja no es pot
fer aquesta parada
que es feia
de forma irregular
davant
d'on volguessis.
Això no pots fer-ho.
Doncs hem tractat
diferents temes
entre els quals
el sistema
car sharing,
també hem parlat
d'aquesta transformació
de la B23.
Sí,
un apunt molt ràpid.
Això de la B23,
ara està,
l'Area Metropolitana
ha licitat
un concurs
d'idees
perquè
cada ajuntament
ha posat una mica
les línies vermelles
com a nosaltres
el tema
de
que volem que hi hagi
aquests carrils
de serveis
perquè
descongestionar
la carretera,
per exemple,
o volem que hi hagi
uns accessos nous
més enllà
de TV3,
que no tot es concentri
l'accés de TV3.
A part d'aquestes
línies vermelles,
l'AMB
ha fet un concurs
d'idees
que ara
s'està licitant
i tramitant
i que en els propers
mesos
s'adjudicarà
i hi ha
tres o quatre
grans empreses
o grans
no empreses
sinó
equips
els que guanyin
faran
quatre propostes
de tipus
de transformació.
Una per cada
municipi?
No,
es faran quatre propostes
de tot l'eix.
Llavors,
a partir d'aquí
es farà
participació,
es decidirà
què es vol fer,
s'escollirà
unes,
llavors,
és un procés
molt llarg.
O sigui,
estem parlant
que és una cosa
que s'està engegant
i que està seguint
els seus tràmits,
però que no és una cosa
a curt termini
ni que veurem
realitzada.
Clar,
perquè
ara que
l'altre tema
era també
que
per anar fins al Brogi
s'ha de travessar
l'autopista.
Sí,
per exemple,
això és un punt
que s'ha d'arreglar
i s'ha d'arreglar
abans
que esperar
aquesta transformació,
que és el creuament
per vianants
i bicicletes
cap al Brogi,
com si diguéssim,
perquè actualment
hi passen vianants
i no hi ha semàfors,
no hi ha passos de vianants.
és una mica perillós.
Sí,
és perillós
i és un eix
que creiem
que s'ha d'arreglar.
També
la B23
tindrà carril bus
abans de tota aquesta transformació,
carril bus
d'entrada a Barcelona
i això també
ens canviarà
a nosaltres
bastant
el tema
de la mobilitat
perquè
podrem
utilitzar
autobusos
per anar
per l'autopista
i en hora punta,
que és
quan tardem més
a anar a Barcelona,
utilitzant aquest
carril bus,
guanyar
competitivitat
amb transport públic,
millorar molt
els temps de viatge
que tenim ara en bus.
Aquest carril bus
havia d'estar fet
fa anys
però estan esperant
que es traspassi
la B23
a la Generalitat
perquè la B23
és del Ministeri.
És del Ministeri.
Però tot
s'està traçant
però creiem
que això serà,
el carril bus
serà molt més
a curt plaç
que la transformació
de tota la B23
que és la notícia
que va sortir
l'altre dia
en els mitjans
de comunicació.
Aquesta notícia
va molt més
a llarg termini
però s'està treballant
i estem dins
d'aquest equip
d'elaboració
de tot aquest procés.
Doncs
m'has explicat
un munt de coses.
En Jordi Porta,
gràcies per venir.
A vosaltres.
I suposo
que hi haurà
més oportunitats
de seguir parlant.
Perfecte.
Adeu,
bon matí.
Adeu.
Sant Justenques.
Sant Justenques.
Un programa d'entrevistes
amb reflexions
i històries personals
de dones de Sant Just.
Els dilluns
a dos quarts de vuit del vespre
i els dijous
a dos quarts de nou.
Sant Justenques.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Vinc als cursos de català
per poder millorar
la meva feina.
Jo ara puc parlar
amb els amics d'aquí
en català.
Vull donar un servei
millor als meus clients
per això faig
un curs de català en línia
al Parla.cat.
El Consorci
per la Normalització Lingüística
i al Parla.cat
ofereixen cursos
per adults
ja sigui presencials,
semipresencials
o per internet.
Millorar els coneixements
de català
és bàsic
per les nostres relacions
tant personals
com professionals.
Tinguis el nivell
que tinguis
millora el teu català.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Primer
van ser les ones.
98.1 FM
Després
internet
radiodesvern.com
Li vas seguir
Facebook,
Twitter,
Youtube,
Instagram
i ara
obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
més a prop teu.
LINES
015
koron ringing
Tieni
la
vapa
de l'amnchef.
Són les 11 i 33 minuts.
Seguim el just de la fusta d'avui dilluns 5 de novembre del 2018
i ja les tinc preparades.
Tinc de moment a la Carme i a la Palmira.
Bon dia a tothom.
I digue'ls i a TV3 que s'hauran d'esperar
perquè ens acabes de xurixar 3 minuts.
Això mateix.
4 minuts.
Si truca'ls i digue'ls i que...
Suposem que a l'Amèlia no li haurà passat res.
Suposem que no.
Potser haurà tingut alguna falla de memòria.
Sí, potser és com que aquests caps de setmana
així trencats a vegades et desorienten.
quan no has d'anar a treballar
i ja no saps quin dia vius.
Però el que podem fer és parlar malament de l'Amèlia.
No, no.
És la veu de la consciència la qual mirem.
No agafem aquests vicis
perquè no podrem faltar.
Perquè saps que llavors el dia que faltes tu,
et tocarà tu.
I el dia que falti jo em tocarà a mi.
No, però nosaltres per divertiment...
No ho has de permetre.
No, no.
Jo quan treballàvem i dinàvem juntes
sempre de...
Aviam, qui falta avui?
Va, la Pepi.
Vull que...
Deja la Pepi.
Ves que...
Després quan et posaves malalta
o quan et havies d'acord a casa
paties per la ruta.
Paties, tiii.
Sí, sí, sí.
Això és el que passa.
Pensa, si parlen malament,
estan davant...
No, no.
Però sempre les coses,
depèn del to,
es poden dir més tonteries
i més borrades.
A vegades...
A vegades, eh?
Fins i tot parles bé d'una persona
que no hi és.
I tant.
Molts cops.
A veure.
I llavors...
Llavors això no deu ser crítica.
Parlar bé, no.
Perquè critiques quan parles malament, oi?
No, bé, hi ha crítiques constructives.
Ara.
I després hi ha crítiques que destrueixen.
Destrueixen.
Que pots dir, mira,
amb el cabell blanc
t'està molt bé
li està molt bé a fulana
avui, estàs guapa
perquè el negre t'està molt bé
amb el cabell blanc.
Per exemple,
jo et dic, mira,
et faré una crítica
i és que
m'agrada, jo què sé,
com portes el cabell
però
no m'agrada...
però no...
l'hauries de posar
d'un altre color
perquè et combina més
amb el to de pell.
això és una crítica que et faig
però és constructiva
perquè...
Com ara...
l'exemple,
quin color et sembla a tu
que aniria bé?
No,
perquè jo l'he portat
de tots els colors, eh?
De tots els colors, eh?
Ah, sí?
Sí, sí, home.
Això era un exemple,
vull dir que no...
Jo portava...
quan portava el cabell tanyit
el portava així com granate
i llavors portava unes extensions
i una cua...
blava i groga.
En sèrio?
Sí, sí, sí.
No fa tants anys, eh?
No fa tants anys, no?
No fa tants anys, eh?
No, jo...
del meu color
un dia vaig agafar
la màquina de feitada
i em vaig palar el ràper
fins a avui.
Molt bé.
Perquè era un drama
tenir-me cada...
Cada 15 dies.
És que...
Això seria una crítica constructiva
i una crítica de destrucció
seria, no sé...
Buah, estàs molt lletge
amb aquest cabell
i quedar-te així...
O sigui, no...
I ja està, no?
Però és que...
Hi ha dues maneres.
Això tu m'ho pots dir
quan vulguis
perquè jo no m'ho crec.
Bueno, aquesta és l'altra.
Vull dir, depèn de la persona
a qui l'hi facis.
I a qui els hi afecta més.
Clar.
Les crítiques.
Mira, ahir vaig sortir
buscant una cosa,
unes fotografies.
Un dia es la portaré
amb un creuí que vaig fer.
Que ara...
Ara ens dic que va fer un creuí.
Que dic...
Ai, mira que mola.
Jo pateix.
Home, jo quan em veig
amb fotografies de fa anys...
No, no, dic...
Ai, mira que mola.
Sèrio?
Sí, clar.
Joveneta.
No tan joveneta.
Ja que sí, ara...
Jo quan em veig
amb fotografies de fa anys
penso que amb vostè i Roson
els que em diuen
que per mi no passa el temps.
Perquè passa per tothom.
Això és una mentida.
El temps passa per tothom.
Escola, això és una mentida enorme.
Que hi ha maneres d'envellir.
Sí.
Sí.
Hi ha gent...
Ara he vingut caminant
amb un senyor...
Que l'has vist, no?
El senyor que estava parlant...
No, no l'has vist.
No.
Que m'ha dit
Ai, ara vaig veure la tele
i dic
Ai, que bé.
I tu, aquí.
Ah, molt bé, molt bé.
Molt bé, saps?
Si em veig a ser el paperó
que faig a la tele
però bueno...
Ah, que és el que tinc a fer.
No pensis, eh?
Que és el que vol l'Amèrica faci.
Ella cobra per fer aquell paper.
Per fer aquell paper.
I diu
Esclar, és que...
Dic, home, dic
És que jo soc una miqueta gran.
Home, no, no digui.
Tal, que té.
M'ha dit
70, dic, sí.
Ja els tinc, ja.
Sí, els 70 ja els tinc.
Ai, però jo en tinc 79
i ara
podria ser el meu pare, eh?
Clar.
No, no...
Llavors, ja no m'hi ha atrevit a dir-li
que tinc 80.
No ens veiem.
No ens veiem.
No ens veiem.
Però és...
Sí, que
hi ha gent
que és vella.
Hi ha gent
que és vella.
Sí.
Hi ha
de per si,
de per si,
de caràter
i de manera
de comportar-se...
L'esperit
també és...
L'esperit
ja és vella
i nosaltres
que no volem
que som grans
que ho acceptem
però intentem
viure la nostra vida
sense fer pena
a ningú
a nivell...
A veure...
Ai, que gran que soc,
que vella.
Acceptem que som grans
perquè no teníem altre remei, eh?
Sí.
Perquè de gust
seríem sempre joves.
Sí, home, clar,
em agrediti la teva edat, nena.
Aquí es tenia el micròfono.
Ja la tenim, la seva edat.
El micròfono ja estaria aquí
saltant per l'aire.
La seva edat la tenim de sobres.
Clar, exacte.
No, clar, però és una enveja,
no em diguis que no li tens enveja.
Bé, jo d'aquí uns anys també...
També serà...
Clar.
També serà gran.
Queda molt, eh?
Saps que et dic que tu viu la vida
al màxim de bé possible.
Fes el que vulguis en la vida.
Sí, sí, sí.
No te reprimes.
No, no, això intento no fer.
No, no, no sé com es diu
no te reprimes en català.
No et reprimeixis, no?
No et reprimeixis.
No et retinguis.
Fes el que creguis que tens que fer.
No tornis enrere de dir
ai, això no ho hauria de fer.
No, no, tu tira.
Home, hi ha coses que sí.
Bueno, home, que no li digui
que atraci un banc, eh?
Doncs mira, eh, que ara com ara...
Que hi ha vegades que per pudor
o per això, dir ai, això no ho hauria de fer
o no ho hauria de dir.
A veure, el jovent ara no viu
amb aquestes condicions que vam viure nosaltres
que tot estava mal fet
i que tot era pecat i tot...
Ara ho tenen pitjor, ara no es pot dir res, nena.
Com que ho tenen pitjor?
Sí, nena.
Si ara, ara, si dius un nen...
Tens que dir nen, nena.
Tens que dir...
Això és un altre tema.
Coca-Cola, Coca-Cola,
no sé com s'ho diran.
Home, no m'ho he de dir.
Sí?
Això és una altra qüestió.
Però no diguis...
Ara ho tenim molt més difícil, home.
Home, no.
Que cony ha de tenir més difícil.
Jo crec que cada època té les seves...
Entenem el que vull dir.
Nosaltres teníem una...
Però com que vam néixer
amb aquella dictadura
i amb aquella repressió,
fins ara,
fins que es va morir el sisquillo
i ara...
I ara hi torna.
I ara hi torna,
però és que ara...
Abans era...
Aviam quina cosa dic...
Vivíem al carrer,
jugàvem al carrer,
teníem unes...
unes coses que ara no...
la gent jove no les teniu.
Exacte,
cada època...
Però en tenen d'altres
que no les teníem nosaltres.
i ara tenen altres.
I ara tenen altres
que els comporta més...
estar al dia de tot,
els comporta més econòmicament,
també.
O sigui...
Sí, sí, sí.
Saps què vull dir?
Sí, i tant.
Ha canviat...
i evidentment a canviar per bé,
perquè no tens ni idea.
Però...
Algunes coses, sí, altres.
La gent jove els crius jugàvem al carrer.
Avui en dia els crius...
No, tu no veus el que crius jugàvem al carrer.
No, al carrer...
Inclús et diuen, no,
al carrer sol no vagis.
Al carrer no deixes,
que te'l poden reptar.
O sigui...
Escolta,
jo...
Que se'l emporti
quan que anem menja.
Sí.
És broma,
però és que ara avui en dia
hi ha una sobreportació,
una cosa...
Jo...
Amb aquestes coses
crec que hem perdut humanitat.
O sigui, la gent era més...
A mi, a mi,
em ventilava.
Jo...
Ara no es fa això.
Ara no pots...
Ara no pots parlar un castanyot amb un nano
perquè et tanquen la persó per 80 dies.
Però a mi em ventilaven
perquè jo era una peça.
I llavors jo cridava
Roseta,
per la galeria,
que em maten!
La Roseta era una veïna?
La Roseta era una veïna.
Va, Maria,
deixi-la.
Ai, és que no saps com m'ha fet.
Sí.
Pots comptar.
Saps?
Tu imagina't
aquesta...
La manera de viure de...
Clar.
D'abans.
Saps?
Sí, sí.
I arribaves a casa
i em deien anar a les 9 a casa
i arribaves a les 9...
A les 9 i un minut
i ja sense sopar.
Escolta'm.
Però és que si et deien a les 9,
tu el que intentaves
és a les 9 i una mica més
per allò de dir
no he arribat a les 9.
Sí, sí,
però em costava un castanyot.
Bueno,
que jo no estic en contra d'això
i de la violència i tal,
però és que ara no se'ls pot ni renyar.
Bueno, cada família...
Tu saps el que és ser mestre avui en dia?
No, no ho sé.
Sé el que sé periodista,
però no mestre.
Tinc una amiga que és mestre d'un d'això
i diu...
Els pares no són les criatures.
Bueno, suposo que
es deuen trobar els mestres famílies
cada cop més...
Però els pares el que no poden passar
és la responsabilitat
a tots els mestres, eh?
Els mestres són ensenyants.
Són ensenyants.
I hi ha pares que...
No han d'educar els mestres.
És al col·legi, eh?
De fet, una persona
és tota la societat que l'educen.
Avui ens tancen la ràdio, eh?
No, no.
Perquè sí que jo ja també trobo aquesta diferència.
Abans al carrer feies una malifeta
i el veïnat renyava.
Clar.
I ara els pares, la majoria,
no permeten que els hi renyen els nens.
Jo tinc un exemple d'aquest estiu
que va passar que estàvem a la platja
i vaig veure que hi havia una família
que tenien les tovalloles esteses
i el nen, no sé,
devia tenir uns 5 anys o així, més o menys.
I va començar...
Estava tirant sorra
i molestava...
Bueno, gent del costat.
I els pares estaven allà
i no deien res.
Llavors, es va aixecar, bueno,
un dels que estaven sent molestats
i es van dirigir al nen
i li van dir que s'hi podia parar.
Llavors, es va aixecar la mare
i li van dir
tu al meu fill no li has de dir res.
És un exemple?
I podien contestar no,
li has de dir tu.
Però ja està liada llavors.
Perquè llavors allò ja acaba...
Tu no em dius com haig educat al meu fill.
No m'has de dir i ja està liada.
Llavors, les gent...
Doncs, aquestes coses...
I abans, doncs, deien...
És que...
M'han pagat un castanyot.
Algo hauràs fet?
Sí.
També era un extrem...
Cridaven al col·legi
per quejar-se...
Per queixar-se
que no portava els deures
i que era un desastre
i sempre bronca cap a mi.
Mai a favor dels mestres.
Sempre a favor dels mestres.
Sempre a favor dels mestres.
Mai a ningú se li va acorrer
dir-me
tens algun problema
per...
És que no estàs per la feina
i avui en dia
els pobres professors...
I això tan famós del bullying
que sempre ha existit, eh?
Ja, suposo que...
Les criatures
angelets
però són molt cruels, eh?
Sí, amb gèsties.
En saben molt, eh?
Els nens i bullying.
Sí, sí.
En saben molt perquè
sense dir-s'ho
són capaços
de fer...
de...
de rebutjar
un company.
Ah, bueno, sí, clar, grupets.
I diu...
I això m'ho explica
una boda meva
que és mestra.
Diu...
I les noies?
Diu...
Encara en saben més, eh?
Diu...
Per què les noies
només que es mirin
a una altra de dalt a baix?
L'altra
ja queda
descol·locada
pensant que potser
no va ben conjuntada.
Que no va conjuntada,
que no va...
Que no va prou moderna.
Sí, sí, i aquest és el món d'avui.
Per anar bé
hauríem de tornar
a que portessin la bata
a l'escola.
La bata.
Oh, sí, senyora.
Sí.
Jo vaig portar bata a l'escola
però sí que és fins als...
12 anys.
Doncs es va fer, es va fer...
Bueno,
jo tota la vida
vaig portar bata.
Sí.
Brutíssima sempre
però portava bata.
però hi anaven tots amb bata
i els nens amb ratlles.
Els nens amb això de ratlles.
Te'n recordes?
Jo també havia anat amb ratlles.
En ratlles.
Jo no...
Els nens les portaven
diferents.
Sí.
Més marcades,
els noies
les portaven més fins
i les portaven meres de ratlles.
Però a mi,
a mi em sembla molt bé
que és una manera
de no distingir
que tots siguin iguals
allà dintre.
Bé, suposo que hi ha
escoles que amb l'uniforme
deuen...
Sí, sí.
Bueno, aquests són els de l'elite.
No, bueno,
ara hi ha a l'hospitalet
hi ha una escola pública
que per tal d'evitar
diferències,
que es notin
diferències econòmiques
entre famílies...
Jo ho veia més
a la Vilaró.
No, bueno, van...
Sí, bueno,
ens hi posen uniforme
a l'escola pública.
Jo havia vist el de Sant Cugat,
com es diu
que hi ha Sant Cugat,
que va tota la Jetset.
Bé, que a més són...
Estan interns
de dilluns a dissabte.
Ah, l'idea.
Com a gran privilegi.
Imagina,
et deien abans
que estaves interna
i et senties
que et mataven
i aquests...
És que era com un càstig.
Era un càstig.
I després al Vilaró
que van a...
Bé, a Vilaró
o altres,
no vull dir...
Viaró, no?
Sí que em sembla bé
que vagin tots
amb uniforme
o vestits.
Més o menys igual.
Bueno, aquesta escola
crec que no és una que...
Jo, l'uniforme,
la veritat,
no m'agrada.
Ara,
que quan arribin allà...
Estan boníssimes.
Ha gent de portar una bata...
Però sí, estan boníssims.
Amb els pantalons així,
samarreta blanca,
camiseta...
Jo els trobo molt bonos
quan els veig pel carrer.
No, a mi l'uniforme
no m'agrada.
Jo, mira...
Mira,
és que tots són opinions.
Ahir,
ahir estava parlant
amb uns amics
que estàvem dinant
i estàvem parlant
de que havia...
Jo vaig sentir
en una ràdio
la comoditat
de dormir
en dos llits
matrimoni.
Home, com...
La comoditat
de dormir com?
En dos llits?
En dos llits junts,
però...
Però en dos llits.
Ah, o sigui,
en dos llits...
Cadascú al seu llit.
Cadascú al seu llit.
I jo tinc la meva teoria
que és
perfecta
quan arribes
a certa edat
que ja són grans.
De poca en maten, eh?
De poca en maten.
No.
A qualsevol edat...
Per higiene.
Per comoditat
i per higiene.
Cadascú al seu llit.
I per higiene,
perquè si jo em tiro un pet
perquè ella el té que sentir...
Home,
però això igual
que en tinguis
a tanta
que a trenta, no?
Sí, clar.
Si jo em tiro un pet,
mira, tant és.
No.
Si se'l tira l'altre...
Però no.
No, les coses com siguin.
No.
La cosa...
Jo vaig dir que a mi em semblava...
no sé per què va sortir això
perquè ara en tot el...
Si ho observes
en les botigues,
en els grans, això,
ja hi ha dos llits grans
junts.
Fixa-t'hi.
Sí.
Fixa-t'hi.
Tu si tens allò que ha dit...
Mira,
ho que va dir la Carme.
Són dos llits grans
de 90 o de...
Sí.
De còmodos.
Dos llits enganxats
i a mi em sembla perfecta.
I em van posar...
Sí, home,
més falta això
que no puguis dormir amb la dona
que no es tracta d'això.
Tens que dir...
Que has xiulat?
Sí.
Doncs ja vinc.
A veure,
a veure,
jo crec que el bo
és estar junts
quan s'està despert.
Però a l'hora de dormir,
millor cadascú al seu llit.
Jo és que ho trobo...
Però ajuntar-los?
Juntar els llits, sí.
Val.
Sí,
només,
si t'hi fixes,
ja veuràs,
i si tu...
Les pel·lícules americanes,
tu fixa-t'hi.
O qualsevol pel·lícula.
No tenen llits de matrimoni.
Tu fixa-t'hi que tots tenen
el llit enganxat.
Sí, és perigiene,
jo.
Ho trobo...
Però perigiene?
M'han dit a tot menys...
Bueno,
m'han dit feminista
i no sé quantes coses més.
I que té a veure això
amb el feminisme.
No, no, no,
que no era...
Bueno,
feminista,
vull dir que era...
que no volia estar...
Estava obligada
a compartir
amb el meu marit
i tal,
que jo anava per lliure...
I anava a dir...
No, no, no...
Bueno,
jo suposo que en qualsevol cas,
això...
No ho penso dir.
Anava a dir.
cada parella
mentre s'arribi a un acord...
Però vull dir que ara
s'està imposant això,
tu fixa-t'hi,
fixa-t'hi,
si te'n recordes,
s'està imposant.
S'està imposant
perquè és perigiene,
que un dia tu et trobes malament
i tens...
Estàs angustipat,
però s'agafes al teu cap...
Això i...
No sé,
jo trobo que...
La suor.
Jo què sé.
Però això...
Bueno,
jo suposo que potser...
Però és una discussió nena
que no va acabar gaminetades,
però va faltar poc.
Jo un moment que potser és igual
que tant...
Que potser una parella,
doncs,
tant li fa,
no?,
perquè és la seva parella,
però potser arriba a una edat
que, no sé,
potser s'agafa més manies o...
Bueno,
clar,
que una edat...
Una edat,
a mi,
jo no podria...
Bueno,
no ho sé,
però trobo que s'està imposant
molt aquest tipus de vida.
Jo vaig estar...
Jo vaig dormir,
al llit de matrimoni
amb el meu home
fins que vam canviar
i vam anar al mil·lenari
i allà posaven dos llits
i vam decidir
que,
que val,
i que dormiríem,
però no vol dir,
doncs,
que seguíem tan junts
i tan units
com sempre.
Clar, clar.
Que passa que a l'hora
d'anar a dormir,
cadascú dormia al seu llit.
I és molt més còmode.
No sé per què ha sortit això,
nena,
perquè...
Doncs,
jo tampoc.
Jo el trobo pràctic.
No,
era per la discussió,
guai,
tindre ahir
amb uns companys
que jo sempre quedo
com la rara
perquè sempre
he de portar
la contrària
de tothom,
que forma part
del teu caràcter.
Del meu caràcter.
Però aquestes coses
la gent,
ai no,
no em diguis
que jo ara
amb el Jordi
no podem dormir junts.
però, tia,
si pesa 400 quilos
i ara que es don la volta
ja t'ha aixafat.
Perquè la Roser
és una coseta
com tu,
puc dir-ho
perquè no ens escolta
perquè són a Barcelona.
La Roser
és una coseta
com tu i ell
és la mole.
i dic,
Roger...
Però si ell
està bé
al seu costat
del llit
pots comptar
que li deu donar
una escolta
a l'hivern?
M'estava donant la raó
m'estava donant la raó
sense dir res.
Sí, sí, sí.
I cada vegada
que es gira
no em diguis
que cada vegada
que es gira
el Jordi
i a tu
no m'estranya
que estiguis
plana.
Sí, sí.
I ella deia
no, esclar
si tens tota la raó
però clar
quan se vol
fer canviar
la cultura
aquesta
del llit
de matrimoni
doncs
s'han d'anar
canviant
aquestes coses.
Doncs hi ha molta gent
que quan
es fan grans
fan
prenen
aquesta decisió.
Jo ho trobo
però no sé
per què ha sortit
aquest tema
però...
No, perquè estan parlant
potser d'això
dels mestres
dels tipus de família
del tipus de família
que ha canviat
bueno, és que
anava quasi amb això
és el tipus de família
que ha canviat
Jo crec que cada cop
sí, les famílies
doncs
hi ha més models
de...
O sigui, abans
suposo que era més model
pare, mare, fill
fill, fill
ara arriba
ara hi ha
o sigui
hi ha més models
és més realitat
Ara a la dina
ja n'hi ha ningú a casa
o sigui, el dina
ha desaparegut
del mapa
Bueno, potser
entre setmana
No, no
entre setmana
el dinar ha desaparegut
del mapa
Un s'emporta
el tàper
l'altre
es queda a la universitat
l'altre
a la feina
con la copa
con la copa
d'un pino
el dinar
ha desaparegut
i al sopar
estamos en ello
perquè un
un està entrenant
un va amb bicicleta
l'altre
arriba de la feina
l'altre
està
amb
no sé què
l'altre
està a la biblioteca
no sé quantos
i el primer
que arriba
és el primer
que sopa
i s'ha acabat
i les discussions
i després la tele
al costat
arreu
no hi ha cap família
que no falti la tele
no
i que no falti la tele
que s'hauria de pagar
quan es menja
i que no faltin els mòbils
que és el drama
de totes les famílies
no diguis que no ha canviat
el món

no ha canviat
a casa
es dinava
i es sopava
i què
i a lo millor
no podies dinar i piu
perquè
perquè et feien callar
no
és que ja n'hi deixaven parlar
els crius
exacte
i què
què representava
dinar
tots
i que no puguis ni parlar
el que vinc a dir
és que el món ha canviat
de tal manera
amb 40 anys
amb aquests 40 anys
que diuen de democràcia
que diuen que tenim
democràcia
que ara
ara hem descobert
que es veu que no
es veu que no
aquests 40 anys
de democràcia
o sigui
el món ha canviat
i ara
tu ens diràs
de què heu parlat avui
però
jo sé
la gent que té l'amabilitat
d'escoltar-se
o
se'ls estan anant
als tornillos
jo tenia
o miren la ràdio
si li passa alguna cosa
jo tenia la idea
de parlar
doncs
d'aquestes sentències
que demanen
els presos polítics
ai
pel mirar
no em facis patir
però
una cosa
és el que demanen
i l'altra
és el que
sentenciaran

de moment
és el que ha dit
la fiscalia

però el pitjor
de tots
serà el Junqueras

i el Jordi
i l'altre
el Jordi
i el Sánchez
jo crec
però el Junqueras
serà el pitjor
ja ho veuràs


perquè
tot això
tothom espera
que
que Estrasburg
és que a Europa
estan una miqueta
cansats d'aquest tema
en general
si ha caigut la patata
home tenen
per exemple
a Alemanya
no perquè a Alemanya
tenen ja el problema
que ara la Merkel plega
pel tema dels immigrants
no plega
no plega
bueno no
el 2021
no plega
sinó que no continuarà
bueno
però és igual
no continua
no plega
no continuarà
continuarà
quan li toqui
canviar
però vull dir
perquè a ella
està també
se li ha anat
la patata calenta
amb l'acceptar
tota la quantitat
d'immigrants
que va acceptar
que ara
els tenen allà
de gent
d'altres països
i això
li ha costat
això li ha costat
a l'agotament
i
tindrà molts problemes
a la Merkel
perquè a Alemanya
ha sigut el país
que més
a Alemanya
ha sigut el país
que més
africans
tenen
pel carrer

no
Alemanya
sí home

va ser
no sé si estan pel carrer
eh
no
quan els van acollir
és perquè els necessitàvem
per treballar
no
però se'ls n'hi ha
home és que no
d'Europa dius?
d'Europa
Alemanya
són els que més van acollir

i se'ls n'hi ha anat
de les mans
i la Merkel
ara reconeix
o sigui
amb frases tècniques
no?
que potser
se'n va anar tot
de les mans
i ara s'ho tenen
que menjar
saps?
és que Europa
jo no ho veig així
i només se'ls falten
els catalans
saps?
els catalans
que mira
a Suïssa
diuen que
molt bé
que vinguin
aquí
si poden
si poden pagar-se el menjar
que vinguin
Suïssa no fa res
però a Suïssa passa
que ha de fer
ni ajudar ni res
tenim allà
com es diu?
a Suïssa tenim
la Narta Rovira
i l'Anna Gabriel
però clar
diuen que ho passa molt malament
perquè allà és molt car
doncs escolta'm
mira
que vinguin aquí
Sant Jus
que és barato
aquí Sant Jus
que és barato

buf
és molt
està tot molt complicat
i no sé
ho sento per tota aquesta gent
per la família
pels fills
i també
hem de pensar
que també hi ha molta gent
a la presó
que la millor
tampoc ha fet gran cosa
i estar allà
amb la menys a la presó
les presons són
el cas del Sasso
tenia

bueno
té una altra
ah
es van portar bé
eh
ah molt bé
els van rebre
una muntanya de merda
allà a la plaça
que havien de fer
molt bé
però el Casado
hòstia
tots
ara
miren a veure
qui és més bon espanyol
a veure qui la té més larga
ara estan aquí
aviam
ara m'hi ha passat
vol dir la bandera
vols dir la bandera
la bandera més larga

ai bueno nena

ja està
bueno no
perquè ens deuen
digue'l dia de Catalunya Ràdio
ja li dirà de Terribes
que us ha de cedir
tres minuts
de la seva graella
i esperem que no plogui
eh
que dissabte i diumenge
hi ha festa
hi ha festa major aquí
eh
bueno no
que els cars
sempre han de patir
perquè el temps
a vegades també
i em sembla
que el carrito
s'ha amenaçat
no
no
sembla ser que no
sembla ser que està marxant
està marxant
llavors dilluns
en tot cas ja
si vol que descarregui
però el cap de setmana
a veure que podria aguantar
si dilluns
que ve hem de venir
amb paraigua
vindrem amb paraigua

ja saps que nosaltres
si hem de venir amb canó
venim amb canó
però que el cap de setmana
no ens el toqui
no ens esgui terribles
però no ho sé
em sembla que no farà
un sol espaterrani
no no
això segur que no
sol no farà
però almenys que no plogui
ja ho veurem
ja ho veurem

bueno
gràcies
i fins la setmana
a vosaltres
i als soñins
que
que s'ho passin bé
nosaltres
que no es tracta
de parlar de coses tràgiques
que n'hi ha
que n'hi ha prou
exacte
i nosaltres venim a trencar
una miqueta
el tema aquest
que no sé què passa
amb la compi
que no ha vingut
no ha dit res
ara ens n'estabentarem
de què li ha passat a l'Amèlia
vinga
fins la setmana que ve
gràcies
adeu
a la republiques
a aquestes
polítiques
de rebel·lió
i a bona part d'ells
també
per malversació
de cabals públics
el secretari
general
d'aquesta formació
política
que exerceix
l'acusació
popular
Javier Ortega
assegura
que volen arribar
fins al final
de tot
i les pressions
que rebe
diu
perquè
retirin
la seva
acusació
A pesar
de los
intentos
de que
las cloacas
del Estado
desactivasen
esta acusación
popular
de Vox
igual que
iniciamos
este proceso
y al igual
que continuamos
todas sus
instrucciones
en solitario, llegaremos hasta el final,
hasta el día en que esta alta sala
dicte sus sentencias que esperamos que sean
condenatorias de acuerdo con esta acusación popular.
Recordem que a Vox se'n demana penes superiors
a les sol·licitades tant per la Fiscalia
com per l'Ebvocacia de l'Estat.
Jordi Prats, Catalunya, Ràdio Madrid.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
El líder del PP català, Xavier García Albiol,
ja ha rebutjat anar a visitar els set independentistes
empresonats a Lladoners, després que aquest matí
s'hagi fet publicar una carta en què se'l convida
a ell i a Inés Arrimadas a visitar-los
per constatar que no tenen cap privilegi al centre.
Albiol, en un tuit, assegura que no vol
contribuir a cap circ mediàtic i critica
que els mitjans hagin rebut la carta abans que ell.
Per ara, Ciutadans encara no ha contestat l'oferiment.
El diputat al Congrés d'Esquerra Unida
i Alternativa, Joan Mena, assegura
que si no s'aproven els pressupostos
generals de l'Estat, difícilment hi haurà
pressupostos a Catalunya. Barcelona, Albert Durant, bon dia.
Hola, bon dia. El portaveu
dels comuns, Joan Mena, ha estat taxatiu.
Serà difícil que votin a favor dels pressupostos
a Catalunya si prèviament no s'aproven els de l'Estat.
O el senyor Torra i el senyor
Aragonès és capaç de fer uns
pressupostos que estiguin a l'alçada
de l'acord de pressupostos històric
que nosaltres hem aconseguit amb el govern d'Espanya
o, si no, serà molt complicat avalar-los.
Mena s'ha preguntat en què ajuda
els presos votar en contra dels pressupostos
de l'Estat. Albert Durant, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Avui és el dia que el Tribunal Suprem
ha de decidir qui acaba pagant l'impost
de les hipoteques. Els jutges que formen el ple
de la sala tercera estan reunits a aquesta hora
per confirmar o no les sentències que ara fa uns dies
atribuïen el pagament dels impostos
d'actes jurídics documentats als bancs.
Valoració positiva de la primera nit
de recollida de residus selectiva
porta a porta a Berga. És la primera
capital de comarca i també el municipi més
gran que opta per aquest sistema de reciclatge
que consisteix a recollir a les cases
les diferents fraccions dels residus. Ho ha explicat
a Catalunya Ràdio el president del Consell Comarcal del
Berga, Josep Lara, que diu que aquests primers dies
serviran per anar polint els problemes
que es detectin. Lara ha reconegut
que aquesta primera nit han aparegut algunes bosses
d'escombraries on abans hi havia els contenidors, però
ho ha atribuït a confusions. Més que
enfadar-se, jo crec que la gent o
es despisten o no tenen clar la recollida
i llavors al timore, quan es veu
que els containers no hi són a la via pública,
doncs la bossa d'escombraries es queda al terra.
Això és una de les coses que hem d'intentar
de consciència a la població, que
el sistema funciona, funciona bé
i que tots plegats és simplement organitzar-te
una miqueta més, el tema de treure
els residus per fraccions.
En alguns carrers del barri vell de
Berga, els veïns han de portar la fracció
a l'extrem de la via, ja que els camions no poden
entrar-hi perquè són massa estrets.
Uns 250 treballadors de l'empresa química
Basf a Tarragona s'han concentrat
aquest matí per demanar millores de les
condicions de treball. Empreses i sindicats estan
negociant des del mes de febrer passat una millora
del conveni del sector químic que afecta
a uns 750 treballadors. Tarragona,
Clara Chavarria, bon dia. Bon dia. L'acció d'avui
ha estat una concentració informativa pels treballadors
del centre de producció que Basf té a la
Cononja, el Tarragonès, però el comitè no
descarta convocar una vaga. Moisés Fortuny
és el responsable de la secció sindical estatal
del sector químic del UGT i explica
què demanen. Una regulació correcta
dels torts. Hi ha alguna planta que estem
en serveis mínims de seguretat, en cas
que hi hagi una baixa, la gent ha de doblar.
També volem conciliació de vida
laboral i familiar. Per Chavarria,
Catalunya, Ràdio Tarragona.
Els esports, en Dani Cortés.
Aquest vespre, l'Espanyol podria acabar l'onzena
jornada de la Lliga segon just darrere del Barça.
Eduardo Berizzo, l'entrenador de l'Atlètic de Bilbao,
el rival d'avui dels blancs i blaus,
espera trobar un Espanyol exigent.
Han encontrado una línea de juego y una dinámica
y una confianza a partir de lo que hacen,
que los ha transformado en un equipo
sólido y que su clasificación
así lo indica.
Nos vamos enfrentando a un equipo
que juega bien y que nos va exigir una gran
producción, una gran actuación para
contra arrestarlos.
El partit començarà a les 9 i el podreu seguir en directe
a Catalunya Ràdio.
El Barça ja ha marxat cap a Milà,
on demà juga un nou partit de la fase de grups
de la Champions contra l'Inter.
Leo Messi ha tornat avui a les convocatòries
abans del previst,
després d'haver-se trencat al ràdio.
Aquesta matinada,
la NBA Pau Gasol ha fet 12 punts
i Sant Antonio ha perdut contra Orlando,
110 a 117.
Per la seva banda,
Memphis ha perdut amb Fènix,
102 a 100,
amb 7 punts de Marc Gasol.
En tenis,
Novak Djokovic és el nou número 1 del món.
Destrona Rafa Nadal,
tot i que ahir el Serbi va perdre la final
del Masters 1000 de París.
Fins aquí,
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passen 6 minuts de les 12 del matí.
Des de l'AMB es vol reactivar
el projecte urbanístic d'unir Barcelona
amb el Baix Llobregat a través de la Diagonal.
L'entitat metropolitana
ha convocat un concurs públic
per als estudis tècnics i urbanístics
de remodelació de la B23.
Des d'avui,
ja es pot gaudir de l'exposició
Apa i la guerra gran
al Centre Cívic Joan Maragall,
una mostra que reuneix les caricatures
que Feliu Elias va fer a la revista Iberia
entre 1915 i 1916.
Ahir diumenge es van organitzar
noves visites comentades
al gestiment Iber
i a la Torre de Guaita Medieval
de la Penya del Moro,
una activitat que dirigeixen
voluntaris assessorats
per l'arxiu municipal
que n'és l'organitzador.
i a la Torre de Guaita Medieval
de l'olpura
a la Torre
i la Torre de Guaita Medieval
de l'impapa
a la Torre de Guaita Medieval
de Limbre
minuiti
de l'aixiu municipal
de l'interesse
al jambipe
i és própacité
ru Grade
de la Torre de Guaita
i a la Torre de Guaita
de l'anit
de l'alunt
de l'anit
de l'anit
de l'anit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que també esperaríem amb molta il·lusió que sortissin,
ja veurem que aquestes coses, almenys de moment, ja són finalistes.
Però, bueno, ja se sap, això no es pot dir mai.
No, no, no.
No, no se sap.
Jo vaig fer la feina que em van demanar, ja està, saps?
Tu ho vas fer.
Jo vaig fer el que havia de fer i ja està.
Ara el jurat és el que té l'última paraula, clar.
Sí, sí.
Però bé.
Jo sempre penso en aquests, en els concursos,
el jurat que ja sap el premi, no ho sé,
mai se li pot escapar perquè realment...
Sí, no, perquè seria molt trist que digués
escolta, prepara't el discurset.
No, no és perquè, home, home...
No, no.
Bueno, tota aquesta setmana, el dia 10,
tenim la trobada amb l'Ajuntament
del reconeixement a les associacions i tot.
El dia 10?
Sí.
Ostres, sí.
Es va ajornar, es va ajornar per la pluja.
Val.
I el dia 10 es fa a les 6 de la tarda a les escoles.
Això a l'Ajuntament.
Ah, val.
I ha acabat de confirmar-ho amb el Carles,
que és el jefe de la part tècnica.
I Carles es fa com es havia anunciat
a la nota que ens va enviar l'Ajuntament.
No, no, clar, perquè després es fa
la nit de tapes i això.
Sí, la setmana després.
No, la nit no, aquesta, aquesta.
La nit és aquesta.
Sí, sí, sí.
Vull dir que serà un cap de setmana molt intens.
Frenètic.
Frenètic.
I després, la setmana que ve,
doncs, et podré explicar coses.
I l'altra també, perquè ja hauran donat els premis.
Exacte.
Sí, sí, o sigui, a la següent...
Sí.
Clar, s'hauran donat el divendres.
Clar, i el dilluns, ja et podré explicar si han tingut sort.
Clar, però el dilluns vinent encara no ho sabrem.
Sí.
No, aquest no.
El 12 no.
El 12 no.
Però, l'altre sí.
És que com que nen a nen, el temps passa tant de pressa, Núria,
que de veritat que no te'n dones compte que ja estàs preparant coses com aquell que diu per Sant Jordi.
És un dia, eh?
No, sí, sí.
A mi a vegades em passa, no?
A la Vall d'Avers, quan...
Clar.
Quan escrius...
A més a més, la Vall d'Avers és un cop...
O sigui, surt publicada al mes següent.
Llavors has de pensar en clau de...
Quan els lectors llegiran això, que serà encara notícia, no serà notícia.
Això passa sempre.
Clar, tu penses ja, a veure, el 20 de desembre, els lectors, quan rebin la revista...
És que és molt diferent això que la ràdio que és immediatesa.
La ràdio és ara i aquí.
I en canvi allò sí que quan escrius per una revista mensual has de pensar, bé,
ha de ser una cosa que abarqui el mes, però que no passi.
Clar, perquè a mi a vegades ens passa que...
Clar, per exemple, ara els premis aquests, no?
Sí.
Clar, no podem...
Sí, podem publicar una notícia conforme hi ha aquesta entrega,
però no podem dir...
Doncs, jo què sé, m'ho invento.
El Ramon Moragas ha estat gavardonat.
No, no.
Però clar, i llavors dius, el novembre això ja no entra.
Ah, hauria de ser el desembre.
El desembre, però clar, el desembre haurà passat més d'un mes.
Potser han anat passant altres coses.
Bé, però una ressenya sempre es pot fer i una foto.
Sí, sí, sí, però sempre ens trobem amb aquest dilem.
Bé, però si és que guanya l'Ateneu, per exemple, o el Ramon, això sí, eh?
Sí, home.
Que va a missa, eh?
Això sí, va a missa, sí, sí, sí, sí.
Ara, si no, doncs per desgràcia no ens ho donen.
Però si són altres temes més petits o...
Bé, bé, es poden posar també, escolta.
Es poden fer uns breus i ja està.
Sí, sí.
I una foto.
També, home, també.
Però bé, això ja es veurà.
Sí, sí, sí.
Ara, de moment, el que tenim és demà a la Junta, nosaltres,
i després, el dissabte, el reconeixement de l'Ajuntament a les entitats.
i així anem dia a dia treballant.
Doncs hi ha dies que es fan més llargs, hi ha dies que es fan més curts.
Sí.
Avui és un dia que hem acabat aviat.
Sí.
No sé si vols afegir el...
No, reina, perquè tu tens feina.
Sí, bueno, sí, com cada dia.
T'esperes el Joan.
Sí, sí, sí, sí, esperes el Joan, perquè després, a més,
tenim la secció de la xarxa 06.
Ah, sí, sí.
Sí, saps què és?
Sí, sí, sí.
Ah, no, què et anava a dir?
Que, bueno, que si vas tenir una bona castanyada...
Oh, i tant.
Mira, puc preguntar això.
Amb el de Just Teatre vam menjar castanyes.
Clar, no, és clar que sí.
I, a més, aquest any va ser castanyada perquè feia un temps adequat
i el que ve ha de fer per aquests dies, eh?
Castanyada i mosquatell.
Això sí, sí, molt bé.
I moniatos, també, i panellets.
Panellets jo em vaig prendre, no amb Just Teatre,
em vaig prendre a casa, però...
Ah.
Sí, sí, em vaig prendre de...
No m'agrada molt, eh?
I jo no em vaig menjar.
Però em vaig prendre amb un que era...
No, em vaig prendre un parell, un de pinyons i l'altre era...
De què era l'altre?
Era com de xocolata...
De cafè.
Ah, de cafè, sí.
Sí, sí, que no és...
És que, esclar, quan érem...
Tu no, potser no, a l'escola ho devies fer, no ho sé.
Però jo, quan era petita, ajudava a fer els panellets a casa.
I en fèiem un munt, i eren boníssims.
Llavors m'agradaven més, ara no.
No, la veritat és que...
Si no menjo, no em passa res, saps què vull dir?
Perquè hi ha un panellet de pinyons que em pot durar tota una tarda.
Sí.
Ara, un plat de pernil no, però un panellet segurament que sí.
Bé, dit això...
Dit això, Núria, que fa un dia rufo, eh?
Bastant.
Fa un dia bastant rufo.
Però és el temps que ha de fer.
I només vull dir una cosa.
L'altre dia que vaig anar-me cap a Collbató...
Sí.
Es veia tot tan bonic i tan net.
Les muntanyes, els arbres, els camps...
Que havia plogut recentment.
Home, sí, això va ser divendres.
Ah, val.
Doncs imagina't, el dimecres a la nit com plovia, encara que el dia tot se'ns va fer sol,
però és que portem dies de molta pluja i això es nota.
Clar, neteja l'ambient.
I es nota la natura.
No està res sec de l'estiu.
Està tot verd encara, en molts llocs.
Encara no hi ha tanta fulla o a terra o a terra o d'aurada.
Jo pateixo per la molsa, perquè la molsa si hi ha molta aigua, tampoc és bo.
s'acaba a pudir.
Ai, la molsa pel pessebre.
Exacte.
Nino, dona, ja mirarem que no plogui.
Quines coses que em preocupen a mi, també.
Molt maques, molt maques, per cert, clar que sí, clar que sí.
Núria, carinyo.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant, llavors.
Petonet.
Igualment, Maria.
Adéu-siau.
Adéu-siau, adéu.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins la setmana entrant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Rebobineu, si us plau, una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20-50.
O si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern.
L'antic és millor i més divertit.
Rebobineu, si us plau!
012, la generalitat al teu costat.
Vinga, els cursos de català per poder millorar la meva feina.
jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català en lineal, parla.cat.
El Consorci per la normalització lingüística i el parla.cat ofereixen cursos per a adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions, tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012, la generalitat al teu costat.
Arribem a les 12 i 26 d'avui, de 5 de novembre, estem al Just de la Fusta, esteu sintonitzant ràdio d'Esvern.
Ara ja estem a l'última hora, toca l'espai quinzenal del grup Xarxa 06, que aquest primer trimestre tracta l'aprenentatge i servei.
Pels oients que no ens hagin escoltat anteriorment, recordem que l'aprenentatge i servei és un projecte educatiu amb utilitat social,
en què l'aprenentatge per part de l'alumne millora el servei a la comunitat perquè aquest guanya en qualitat.
I el servei dóna sentit a l'aprenentatge perquè allò que s'aprèn es pot transferir a la realitat en forma d'acció.
A l'última sessió de la xarxa 06 aquí a Ràdio d'Esvern vam tenir amb nosaltres la Maite Sarasa, professora de l'Institut,
coordinadora també de l'aprenentatge i servei en aquest centre educatiu.
Avui tenim amb nosaltres, i qui millor per explicar-nos-ho en primera persona,
els alumnes que aquest any ja estan a primer de batxillerat,
però que l'any passat, a Quart d'ESO, que és quan es realitza aquest projecte,
van ser participants de l'aprenentatge i servei.
Ja els tinc aquí preparats.
Hola, bon dia a tots!
Bon dia!
Avui tenim el Miguel Gómez, el Luis Jobert, l'Alexia Peris,
també tenim la Judit González i en Jordi Salvat,
que com acabo de dir són alumnes de primer de batxillerat de l'Institut de Sant Just.
Us sembla si anem un per un per explicar per què ens parleu una mica en general
de què us ha servit o quines experiències vau tenir en cadascun dels diferents llocs?
Sí, perfecte!
Sí?
Val, doncs per exemple, a veure, comencem per el Miguel i el Luis,
perquè vau estar els dos fent més o menys el mateix servei.
Per què us vau apuntar allà on us vau apuntar exactament?
Expliqueu-nos-ho!
Ens vam apuntar als tràmits online i ens vam apuntar degut a que ens agrada explicar
i donar coneixements a la gent gran que encara no ha pogut per l'edat
o perquè no ha tingut els recursos suficients.
Sí, és a dir, nosaltres anàvem cada dilluns dues hores al centre mil·lenari
i la gent d'allà o la que es volia apuntar, la gent gran,
nosaltres ens ensenyàvem com fer tràmits online,
com utilitzar les xarxes socials que avui en dia tant nosaltres dominem
i el que ens va sorprendre d'allà és que cada dia que anàvem
ells tenien més preguntes, ens preguntaven com va això, com es descarrega allò
i la veritat que vam fer de professors i ens va agradar.
Vosaltres vau fer de professors però suposo que també vau aprendre algunes coses?
Sí, és a dir, va vindre el cap d'informàtica de l'Ajuntament, el Pere Galindo,
per ensenyar-nos com fer els tràmits online, per ensenyar-s'ho després a la gent gran
i vam aprendre sobre tot això, com gestionar els tràmits online
a través de la web del Sant Just i també sobre coses de les xarxes socials
que fins i tot nosaltres no coneixíem i investigant vam esbrinar.
Vosaltres, hi ha alguna cosa o algun fet que destacaríeu
o que posaríeu de rellevància de la vostra estada?
Si teniu alguna cosa a destacar o d'algun dia que us en recordeu
o una experiència...
Sí, de fet, és això que t'he dit abans.
Me'n recordo un dia perquè ells tenien la residència a dalt
i nosaltres fèiem les classes a baix.
I me'n recordo un dia que vam arribar i tots van dir
hòstia, us m'he deixat les preguntes.
I vam baixar amb un full escrit amb preguntes,
cada un tenia 10 preguntes, al millor.
Cada un 10 preguntes.
10 preguntes per al mínim i ens va sorprendre molt
i bueno, estàvem dividits allà per grup i tot això
i els vam anar intentant ajudar com van poder.
Però em va sorprendre molt això, les ganes que ells tenien d'aprendre.
Clar, suposo que veien que tenien l'oportunitat
de poder preguntar-vos a vosaltres que sabíeu del tema
i deurien aprofitar.
Vosaltres, com ha estat la relació amb l'entitat,
amb el centre mil·lenari?
Com ha estat?
Molt correcte.
Ens van tractar perfecte i ens van donar tot el necessari
per poder fer les classes.
Quan anàveu els dilluns, m'heu dit?
Sí, dues hores, oi?
Sí.
I quants dilluns hi vau estar anant?
Tot un trimestre.
Tot un trimestre, Déu-n'hi-do.
I recomanaríeu l'experiència?
Sí, va ser molt bona.
Totalment.
O sigui, que si hi ha alumnes que ara han d'escollir algun lloc...
Jo, personalment, si els agrada un altre que ho facin,
però aquesta personalment se la recomano
perquè t'ensenya moltes coses i està molt bé.
A mi m'encanta.
Hi havia més possibilitats, altres llocs similars
per fer el tema de tràmits online que poguéssiu escollir?
Similars, així relacionats amb la tecnologia,
hi havia el nostre.
Ara, com després de veure,
hi havia altres relacions amb la sanitat,
amb el repartiment d'aliments,
però sobre tecnologies, mòbils, telèfons, tàbles,
tot això era l'únic.
Doncs mira, ara que nombreu el tema de l'altre projecte,
és el del sociosanitari, que és de l'Alexia Peris,
on va estar ella, no?
Sí, bon dia.
Hola, bon dia.
Bé, si vols t'explico una mica per què vaig escollir aquest tràmit.
Doncs jo, com l'explicava abans a la meva professora,
bàsicament vaig escollir aquest tràmit
perquè considero que la gent gran
la deixem una mica de banda, per d'una manera,
i necessiten molt de carinyo.
O sigui, jo vaig escollir-ho principalment per això,
però és que un cop estic allà et dones compte que és veritat.
O sigui, els hi falta molt carinyo.
I tu vas dubtar entre altres possibilitats
o tenies clar que volies anar aquí?
Aviam, quan ens van donar les diferents opcions,
havíem de posar-ho de major a menor
i des d'un principi vaig escollir aquest com a principal.
I tu, quins dies anaves?
Quant de temps ho vas estar fent?
Aviam, ho vaig fer una mica més d'un trimestre,
ja que potser hi havia algun dilluns
que coincidia que no podia anar.
I crec que vaig fer unes 10-12 hores en total.
Déu-n'hi-do.
I tu, què vas aprendre a estar allà?
Doncs, principalment, el que vaig aprendre és que,
per exemple, quan jo estava allà,
la majoria de persones tenien Alzheimer,
la que hi ha gent gran,
i el fet de poder contactar amb ells,
que t'expliquin tota la seva vida
i moltes més coses,
et fa obrir els ulls, per dir-ho d'una manera.
Perquè tu hi ha gent gran pel carrer i dius,
ai, mira, pobra persona que està sola.
Però és que realment, quan estàs allà,
ho valores molt més perquè, fins i tot, no sé,
n'hi havia gent que els seus fills l'anaven a veure
o el que fos,
i quan estan allà i se'n van,
sembla que faci moltíssim que no els veuen
i fa molta pena veure'ls com et ploren,
explicant-te la seva vida
i coses que han passat.
És molt dur.
I suposo que ells, d'alguna manera,
com et feien saber
que realment hi havia allà una implicació
que els estaves ajudant
o que els estaves donant un servei.
Doncs perquè tu, quan anaves allà,
principalment el que feies era
o bé parlar amb ells
o et ficaves a jugar,
qualsevol cosa,
però sempre mantenies un contacte amb ells
que et feia, a més a més,
estar molt bé amb ells,
et feia realment,
no sé com dir-ho,
era com de tu a tu
i t'ho feien sentir a tu mateixa.
i veure com aquella persona
t'ho està visquent tant per dins,
vull dir que a mi, per exemple,
ara puc estar parlant amb tu
i no tenim cap mena de confiança ni res,
però ja només per,
no sé com dir-ho,
quan se't posen a plorar
o amb la ràbia que ho expressen,
valores moltíssimes coses
i t'ho fas sentir.
Valores que gent tingués tanta confiança
amb tu
que sí que podien tenir-te vista,
però tampoc no ets una familiar
i a veure,
alguna pregunta més,
per exemple,
hi ha algun,
com els he preguntat abans
als teus companys,
algun dia o alguna cosa
o algun exemple,
alguna situació?
Va haver-hi un dels dies
que els vam quedar a sopar més i tot,
o sigui, vull dir que vam anar pocs dies,
potser, però vam estar moltes hores...
Home, però és una activitat molt intensa, eh?
Exacte.
I a part que costa molt controlar els sentiments,
per exemple,
ens vam quedar a sopar més
perquè no només és el fet d'estar una tarda i ja està,
sinó el fet de sentar-se a una taula
amb la seva família
i pensar que tu cada dia
menges ameis o sopes,
el fet de veure'ls allà sols,
que estan amb gent
que potser no tenen bona relació,
doncs anaven els familiars,
però pensar que només deixen entrar
un sol familiar
i l'altre s'ha d'esperar
a darrere del vidre,
veient com la seva família
ara està sopant i està sola,
doncs crec que aquell dia
m'ha marcat molt,
ja que et fa valorar
el que tens dia a dia
i que potser que tu quan ho tens
no ho veus com a una cosa super
uau,
ho tinc,
saps?
No sé com expressar-ho.
Ho has expressat molt bé, Alexia.
Bé, doncs,
ara anem amb la Judit
i amb el Jordi,
que ells van estar
al rebost,
sí?
Sí.
i a veure,
expliqueu-nos vosaltres
com va anar la vostra experiència,
per què vau triar aquest lloc?
Doncs vam triar el rebost d'aliments
per conscienciar-nos
d'una necessitat bàsica,
que és alimentar-nos
o poder tenir higiene,
i que hi ha molta gent
que no pot degut a la crisi,
i doncs vam voler ajudar-los,
i amb una petita col·laboració,
de donar un pot d'arròs
o un pot de pasta,
doncs hi ajudes molt.
Perquè, Jordi,
quins dies anàveu?
Quantes hores fèieu?
A veure,
vam anar un dia
a fer una xerrada,
llavors el dia de la recollida
vam estar unes cinc hores,
i que era un dissabte,
i el següent dilluns
doncs vam tornar
a ordenar tots els aliments,
que van ser unes dues hores,
i ja està,
hem estat més temps.
Bé,
en qualsevol cas,
vosaltres recordeu
alguna anècdota
o alguna experiència
que us marqués
del vostre aprenentatge
i servei al rebost?
Quan vam fer,
quan vam organitzar
els aliments,
doncs,
hi havia uns
que fiquen els aliments
sobre la taula,
hi havia uns altres
que els tenien que organitzar,
i com la taula era molt llarga,
la tenien que llançar
els aliments,
i a tu et va marcar allò,
no?
Sí, em va fer gràcia.
I la relació amb l'entitat,
amb el rebost?
Sí, molt bona.
Bé?
Sí, molt bona.
Ens van ajudar
en tot allò que necessitaven,
ens van dir on havíem d'anar,
i durant l'estància
de la recollida
ens van anar animant.
i vosaltres,
ara ja és una pregunta
en general,
a nivell de currículum,
o sigui,
a nivell de,
bueno,
sí,
de currículum,
vosaltres,
per què creieu
que és important
que l'institut
segueixi duent a terme
aquest projecte
d'aprenentatge
i servei?
També,
de cara a un missatge
positiu
als futurs alumnes
que hagin de fer
aquestes estades.
Doncs,
és molt bo
conscienciar-nos
ja des de petits
que hem de donar
aliment i col·laborar,
perquè potser
quan som grans
doncs la crisi
ens afecta bastant
i no podem
alimentar-nos
o no podem
cobrir
les nostres necessitats
d'higiene
i és bo
doncs començar
des de ben petits
i veure
què s'ha de seguir fent.
Alexia,
tu?
Bueno,
en general,
no només parlo
pel meu projecte
sinó de tots,
crec que
gràcies a aquest projecte
se'ns han inculcat
uns valors
molt grans,
molt forts
i com heu dit abans
s'obren molt els ulls
i considero
que no ve de més
fer una cosa així
ja que
és alguna cosa
positiva
per tots.
I vosaltres,
Miquel i Lluís,
per què considereu?
Jo crec
que des de ben petits
com ha dit l'Alexia
hem de ja
conscienciar-nos
com ajudar
a les persones
perquè
és a dir,
tu estàs a casa
i per exemple
la recollida d'aliments
et diuen
bueno,
ja anirà un altre
a donar-li aliments
però no,
és a dir,
quan tu estàs
amb la sanitat
o amb nosaltres
amb la tecnologia
veus que hi ha gent
que necessita ajuda
i jo crec que és molt important
relacionar
el que tu saps
per ajudar un altre
i un altre amb un altre
i això crec que és l'important.
Doncs bé,
no sé si voleu afegir
algun punt més
o voleu comentar
alguna altra situació
sinó,
doncs moltes gràcies
per haver vingut
per haver-nos dedicat
al Just a la Fusta
una estoneta
del vostre temps
sabem que ara
és horari
de l'Institut
gràcies per haver vingut
i que passeu
molt bon matí
tots cinc.
Moltes gràcies.
Adéu,
que vagi bé.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Són les 12 i 42.
Ja tenim el Joan Tarrerona de Cuina Miracle preparat a l'estudi de Ràdio d'Esvern
per fer la secció setmanal de cuina.
Hola, bon dia, Joan.
Què tal, bon dia, Núria, com estàs?
Bé, bé.
La setmana passada vam fer una introducció de l'arròs
i vam estar parlant de les seves propietats,
Està parlant també una mica del contingut amb midó que tenen, de la forma que tenen,
de quines àrees es cultiva i com es cuina, en funció també de quin tipus d'arròs i en quina ràgia ens trobem.
Avui, seguint amb aquest tema, sí que us vull parlar una mica de plats que podem fer amb l'arròs.
Un cop ja sabem quina forma té, on es cultiva, quin tipus d'arròssos hi ha, si hi ha almidó...
Tot això, totes aquestes característiques també defineixen que utilitzem un arròs per un menjar o per un altre.
Per exemple, si jo vull fer, per exemple, un risotto o vull fer, per exemple, una paella,
sempre utilitzaré un arròs bomba o un arròs amb un gran més arrodonit.
perquè agafa molt més gust que si és un arròs més allargat o un arròs també que sigui allargat
però que potser és aromàtic i potser no m'interessa a mi.
Per altra banda, per exemple, si jo vull un arròs blanc per acompanyar, que estarà cuinat tipus japonès,
també serà un arròs bomba però que serà un gran més curtet i més arrodonit,
però que, a més a més, el contingut almidó serà molt més baix.
Per què? Perquè a l'hora de cocció també em queden com més enganxifors,
posarem l'aigua justa i també anirà bé per fer sushi o per fer algun tipus d'acompanyament d'algun plat.
Vull dir que la forma del gra on s'ha cultivat i la quantitat de midó que té
també ens indicarà o condiciona si l'utilitzem per un plat o per un altre.
Això és un tema important a tenir en compte.
Bé, doncs mira, per exemple, plats que podem fer, de seguida el primer que ens ve al cap és la paella,
un arròs, que el podem fer de verdura, podem fer una paella de carn, podem fer una paella de peix,
podem combinar...
Una mixta, no?
...vàries coses.
Sí.
Originàriament les paelles no s'utilitzava cap tipus de brou, sinó que s'utilitzava aigua directament,
clar, què passa?
Sempre que ho enriqueixis amb algun brou, ja sigui brou de carn o brou de peix, doncs molt millor
i si és natural, doncs encara millor.
Vull dir que no utilitzar tipus de pastilles per potenciar el gust, etcètera.
Què passa?
El tipus de gra que utilitzem, si és un gra arrodonit tipus bomba, diguem-ne,
i no el remenem massa i tenim una mica de cura i ho fem amb una mica de seny,
sempre aquest arròs ens agafarà molt gust del brou que estem utilitzant, de tot el peix,
de tota la carn que estem utilitzant.
Per tant, ens quedarà molt bé.
Val.
La clau de l'èxit, sempre controlar molt bé les proporcions d'arròs i de brou que utilitzarem.
En el cas de l'arròs, en el cas de la paella, perdó, si és un arròs blanc tradicional,
sempre utilitzarem el doble de brou que d'arròs.
En el cas que sigui un arròs integral, hem de tenir en compte que necessitarem molt més caldo,
molt més aigua, molt més líquid i molt més temps de cocció, perquè ens quedi bé.
Però ja estem parlant de casos, com t'explicava fora d'antena la setmana passada,
estem parlant de casos molt extrems.
de, per exemple, fer una paella amb un arròs integral i amb un foc, diguem-ne, de camp,
fet amb lenya, on no pots controlar...
Ara pujo, ara baixo...
Exacte, no pots controlar la intensitat del foc, però tampoc pots controlar en quines zones de la paella en tens més o menys.
I a banda d'aquesta complicació, doncs imagina't que li afegim arròs integral,
que necessita molt més brou del normal,
i si tots aquests elements els ajuntes, doncs, bueno, la dificultat és molt gran, no?
Sí, l'estadística de que et surti millor, doncs depèn de més coses.
Sí, sí, sí, exacte.
Bueno, en qualsevol cas, simplement, si utilitzem un arròs bomba tradicional blanc,
que sapiguem que és la doble quantitat de brou o de líquid que d'arròs,
i a partir d'aquí també vigilar també la intensitat del foc
i segur que al final, doncs, l'important és que sortirà bé, no?
Una tècnica també que s'utilitza
és, per exemple, torrar una miqueta aquests grans d'arròs abans de posar-los a la paella, no?
D'aquesta manera, diguem-ne que si ens passem una mica amb la quantitat de brou,
no se'ns passarà aquest arròs, no?
Jo vull llançar una llança a favor de l'arròs per trencar una mica aquest concepte
que l'arròs se'ns passa. Sí, clar que se'ns passa.
Si hi posem massa caldo i fem massa cocció, aleshores és quan l'arròs se'ns passa, no?
Val.
Però si tenim cura del temps i tenim cura de la quantitat,
al final obtindrem un arròs que no se'ns passarà de cocció.
Està clar i és evident que un cop que hem acabat de coure aquest arròs,
si el tenim tapat molta estona i sense menjar,
doncs, ell mateix va consumint-se i va coent-se, no?
Però si hi ha el caldo que li has posat ja és el just,
el brou que li has posat ja és el just,
ja no seguirà cuinant més, per tant, en principi et quedarà correcte
i no et quedarà passat, d'acord?
Vinga, anem a un altre plat, per exemple, el risotto,
molt típic d'Itàlia.
Sí.
Sobretot es busca fer un arròs que sigui molt cremós,
que es pugui menjar amb cullera, que es pugui menjar calent.
Es menja amb cullera el risotto?
Sí, jo el menjaria amb cullera, sobretot perquè és cremós.
Pots menjar-lo amb forquilla?
Sí, però jo crec que gaudir-lo de veritat és amb cullera.
D'acord.
Sobretot perquè és, no vull dir que és com una sopa,
però sí que és bastant cremós i crec que el gaudeixes més menjant-lo amb cullera.
Si no et pots perdre molta cosa, no?
Amb forquilla, però la gràcia, sobretot, és que el podem fer,
podem afegir-hi en aquest arròs tot el que vulguem.
Bolets, carn, peix, qualsevol tipus de verdura,
fer-lo més temàtic, per exemple, fer-lo d'espàrrecs verds,
o fer-lo de bròquil, etcètera, etcètera, etcètera.
La gràcia és que buscar o donar-li una certa cremositat amb aquest arròs.
El risotto sempre és com, diguéssim, una sopa cremosa, per dir-ho d'alguna manera.
Per tant, hem d'afegir algun tipus de greix, com la crema de llet,
com la mantega, com el formatge, etcètera.
El formatge tant s'inclou a dintre de la cocció com a fora de la cocció.
Com us he comentat amb la paella, també és interessant parlar del tipus d'arròs
que utilitzarem per al risotto.
Al risotto utilitzarem un arròs, igual que hem utilitzat amb la paella,
un arròs tipus bomba, amb un grà rodonet,
i també ens ajuda que agafi molt de gust.
Passem a un altre plat, per exemple, amb els arròssos,
què podem fer? Molts tipus d'amanides.
Barrejat amb el que tu vulguis, però sobretot si tu fas un arròs
amb una cocció estil oriental, que l'hagis fet amb l'aigua justa
i que no et quedi, diguéssim, enganxat un gram a l'altre,
a partir d'aquí hi podem ficar-hi qualsevol tipus d'ingredient.
Per exemple, l'arròs tres delícies, no?
Sí, exacte. Un arròs tres delícies que pots menjar tant fred com calent,
o podem fer un arròs barrejat amb verd, amb enciam i amb fruita, per exemple.
Podem fer un arròs barrejat amb fruits secs,
podem fer les mil i una imaginacions que se'ns acudeixin.
Una altra varietat de l'arròs, fer un arròs negre,
o fer una paella que seria un arròs negre.
Quina diferència té entre la paella?
Doncs primer, l'arròs negre...
Jo sempre m'ho he preguntat i dic...
Per aconseguir el color, ho fas amb tinta de calamar,
i a partir d'aquí pot ser com una paella normal,
però a mi particularment, o a nosaltres a Cuina Miracle particularment,
ens agrada, quan fem un arròs negre, fer-lo amb peix o amb carn,
però sobretot que no porti os, que ho puguis menjar fàcilment, no?
Per tant, sípia, per exemple, i cuixa de pollastre desossada,
tot talladet i fet així un bon sofregit,
doncs si després a sobre li afegim la tinta i l'arròs,
doncs ens quedarà molt, molt bo.
D'acord?
També, igual que la paella,
fer-ho amb una quantitat justa de brou, etcètera, etcètera.
Canviem d'arròs i canviem de regió, també.
Ja ens n'anem a fer un arròs biryani,
que és un plat molt típic de l'Índia.
Ja no es fa molt arròs bomba,
utilitzaríem un tipus d'arròs més allargat i aromàtic,
un arròs que es diu arròs basmàtic,
i fan cocció al vapor.
Cocció al vapor, vull dir també, amb aigua justa,
hi haurà cocció al vapor,
però no cau en l'arròs blanc i després li afegeixen les verdures
o la carn o el que li vulguis afegir,
sinó que amb una cassola fan les verdures i la carn,
i en aquella mateixa cassola hi posen l'arròs i el brou que tu hi vulguis posar.
Però sempre amb una cassola.
I sempre hem mantingut tapat,
de manera que tant les verdures com l'arròs
es comparteixen entre ells els sabors, diguéssim.
i al final és fer el que ells diuen arròs virillani.
Bàsicament o essencialment,
ja sigui per la cultura índia sobretot,
es fan verdures,
perquè hi ha molta gent que és molt vegetariana a la Índia,
per tant generalment amb verdura.
Però sí que hi ha també les versions amb carn.
Sobretot a destacar que l'arròs basmàtic
és un arròs aromàtic i que ens donarà també aquest aroma
que té aquest propi arròs ens el passarà al plat.
Seguim amb un altre tipus de plat,
per exemple un arròs caldós.
Un arròs caldós no és res més que una paella,
però amb un excés de brou.
Quan treballem amb aquest tipus d'arròssos,
sí que és veritat que aquest excés de brou
pot fer o pot influir que aquest arròs sí que se'ns cobi,
sí que se'ns passi.
Per tant, un arròs caldós,
el que s'ha de fer és menjar-lo bastant al moment.
O sigui, s'ha de fer i s'ha de menjar.
Per exemple...
No ens serveix el caldo, no?
Clar, exacte.
Per exemple, a mi m'han encarregat arròs caldós
per emportar a Cuina Miracle i jo els dic que no.
Que no, perquè del temps que jo li poso el caldo
i que l'emportes a casa...
Ja està.
Te l'haurà xupat tot i quedarà pastós,
ja no tindràs caldós.
Una altra cosa que sí que hem fet és...
Posar-ho a part.
Exacte.
O sigui, ficar-li el caldo a part i dir,
mira, per una banda t'he fet l'arròs
i per una altra banda tens el brou.
Tu quan arribis a casa,
més igual si t'ho menges ara o t'ho menges per la nit,
però quan arribis a casa t'escalfes l'arròs
i li afraigisses el brou també calent.
Però ho has de menjar al moment.
És important, si no, se t'acaba passant.
Per fer un arròs caldós,
com no deixa de ser una paella,
però amb un excés de brou,
doncs també el tipus d'arròs que utilitzem per la paella.
D'acord?
Una escudilla o una sopa d'arròs amb fideus, també.
Ah, amb fideus.
O, per exemple, una crema de carbassa amb arròs, també.
O sigui, són opcions que, de vegades,
són opcions que segurament,
jo ho vaig menjar molt a casa dels avis,
però segur que eren situacions en què,
ai, mira, doncs,
volem fer sopa però no tenim prou fideus,
doncs mira, doncs afegim-hi una mica d'arròs, també.
Jo el que havia sentit era l'arròs que es barrejava amb altres,
bueno, amb llegums, amb llenties, o coses així.
Sí, sí, també, també, també, també tens l'opció de fer unes llenties estofades
i menjar-les també amb arròs, sí, sí,
i molt bona opció aquesta.
Mira, veus, aquest plat, precisament aquest que acabes de dir,
ara no el tenia aquí contemplat,
però és molt bona opció aquesta, eh?
Per exemple, ja ens anem a fer un plat una miqueta més especial,
que és, per exemple, fer unes mandonguilles d'arròs,
o sigui, un arròs que podem fer a estil oriental,
però com per fer xuxi una miqueta més glutinós,
que ens permet fer unes mandonguilles.
O les podem fer només amb arròs i posar-les com a acompanyament,
les podem passar per ou rebossar i fregir,
o inclús aquestes mateixes mandonguilles
poden anar farcides amb algun ingredient,
alguna mica de carn, o una mica de verdura,
o amb un trosset de formatge.
Passar-les per ou rebossades amb farina de galeta,
o per ratllat i fregir, no?
Això per acompanyament o com a un plat.
Passem a...
Ja que estem fent aquestes boles d'arròs
amb un tipus d'arròs molt enganxifós,
molt oriental,
podem seguir parlant del makisushi, val?
El makisushi no deixa de ser...
Maki vol dir rotlla i sushi vol dir cru.
Per tant, el que estem fent
és menjar un arròs amb un peix cru, d'acord?
Aquest és l'objectiu, no?
És un plat molt típic japonès, d'acord?
Sempre utilitzant, per exemple, les algues.
Les algues com a embolcall d'aquest rotlla, no?
Aquest és un plat que es pot fer amb verdures,
es pot fer amb carn, es pot fer amb peix, etcètera, etcètera, etcètera.
Però hi ha infinitat de makisushi
i ens podem tornar bojos,
inclús podem crear els nostres, també, no?
Que és el divertit.
Seguim amb el Japó i podem parlar del nigiri, per exemple,
que és un plat japonès també molt típic.
El nigiri només ha de ser una...
com una mena de mandonguilla, diguéssim,
però una miqueta més allargada,
on a sobre hi posem una peça de peix cru
i tu menges així,
sempre sucat amb algun tipus de substància,
per exemple, la soja o algun derivat, no?
Fem l'última recepta abans d'arribar a les 12?
Sí.
Ai, a la 1, perdó.
Sí, a la 1, estem a punt ja.
Mira, només...
A veure, de fet, només em falten 3 o 4 plats
que només, mira, els comento molt ràpidament,
que seria, per exemple, un arròs salvatge,
que és un altre tipus d'arròs,
o embarregem arròs blanc amb algun tipus d'arròs
més, diguem-ne, no tan tractat,
no tan treballat,
que encara conté la pallofa de fora,
que inclús pot ser negre,
i podem treballar aquests dos tipus d'arròs
o si fer algun tipus de plant, no?
Farcir carbassons, farcir albergínies,
farcir tomàquets, també,
o amb arròs, o amb arròs i verdura,
amb arròs carn o amb arròs peix,
el que vulgueu,
fer uns rotlles de col,
un plat molt típic de Grècia,
o el rotlle vietnamita,
que seria el rotlle amb fulla d'arròs,
que també ens dona moltes opcions per farcir,
ja sigui amb verdura, carn, peix,
o també fideus d'arròs a dintre.
I, bé, encara tindríem alguna cosa de postre,
però crec que ja ho deixem aquí, no?
Sí, sí, perquè sí.
Però, bueno, se'ns acut, per exemple,
l'arròs amb llet,
o un arròs glutinós amb mango,
o plats també, doncs, de postre,
que podem fer amb l'arròs, no?
Sí, sí, sí.
Però, bueno, ja ho deixem aquí,
perquè jo crec que hem fet un mantall,
una explicació de plats d'arròs molt, molt amplia.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Doncs moltes gràcies, Joan.
Vinga.
Tornem la setmana vinent.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Nosaltres ara ja despedim aquest programa d'avui,
dilluns, 5 de novembre,
i tornem demà amb més coses al Just de la Fusta,
de 10 a 1.
Passeu bé.
Sòmien.
9
8
9
9
11
11
12
13
13
14
14
14
Gràcies.