El funcionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona,
Amadeu Requesens, també en declaracions al matí de Catalunya Ràdio,
assegura que es confon la unitat amb les funcions que fa aquesta unitat
i que fa gairebé un any que no actuen com a antivalots.
El que sí que hi havia era una funció d'ordre públic,
que això jo ja vaig dir que no es faria i no es fa
des del mes de juliol passat de l'any passat.
Lo altre, el que sembla que està en discussió, és una unitat.
Està en revisió, com tota la resta d'unitats de la Guàrdia Urbana
en el marc del pla director.
Esports, Jordi Turriam.
El Real Madrid que hi va derrotar el Manchester City per un gol a zero
i l'Atlètic de Madrid són els finalistes de la Lliga de Campions de Futbol.
La final es disputarà el dissabte 28 de maig a Milà.
Avui el torn és per a la Lliga Europa.
Es disputen els partits de tornada de la semifinal.
Sevilla, Shakhtar Donets, empata dos gols a l'anada
i Liverpool, Vilareal, victòria de l'equip dels de la plana per un a zero al seu camp.
Tots dos començaran a les 9 i 5.
L'NBA continua la disputa de les semifinals de conferència.
Aquesta matinada, Cleveland, amb 27 punts de l'Ebron James,
ha derrotat Atlanta i domina la sèrie per dos a zero.
Amb Aterpolo avui, Quadris, Mataró, Terrassa i Mediterrani,
Atlètic Barceloneta, segons partits del playoff de quarts de final de la Lliga Masculina.
Si el Terrassa i el Barceloneta guanyen, passaran a les semifinals.
I en tenis, avui es disputen els vuitens de final de l'Òpen de Madrid.
Els partits més destacants són Djokovic, Bautista, Marra i Simón i Nadal Carre.
Fins aquí, les notícies.
L'aplicació de l'Espanyol.
Un univers blanc i blau el tens a la butxaca amb l'aplicació de l'Espanyol de Catalunya Ràdio.
Disponible per als dispositius mòbils amb bios i Android.
L'aplicació mòbil més completa per als socis i seguidors pericol que volen estar a l'última.
Amb informació exclusiva, calendaris, resultats, àudio a la carta.
L'aplicació de l'Espanyol.
Aquest diumenge a la tarda hi podreu sentir el derbi Barça-Espanyol amb la narració del Bel Serra.
Amb el suport de la Caixa.
Just a la Fusta
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10.
Aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui dijous 5 de maig.
Arrenquem de seguida el programa parlant de les notícies més destacades de Sant Just.
Ens fixarem també en l'actualitat general del dia.
Parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius.
I a més parlarem de dret amb l'advocada Sílvia Masmitjà.
A la segona hora avui a partir de les 11 entrevistarem Jordi Camins
que demà serà a Sant Just per fer una xerrada del cicle de les CEAS.
Farem tertúlia amb Jordi Agulló, Montse Larrea, Joan Algarra i Lina Santa Bàrbara.
I a la tercera hora parlarem d'astronomia amb l'Oriot Rigat
de l'actualitat de l'Ateneu amb el seu president, l'Albert Macià.
També tindrem a les trigols dintre el celler de Camp Mata
per parlar d'avins, descobrir-ne un de nou.
I a més també tindrem la Sílvan Abó per parlar de llibres.
I l'Arnau Cònsul ens explicarà què passava altres dies com avui, 5 de maig.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I comencem amb les notícies de Sant Just.
Per això saludem la Cristina Vargas. Cristina, bon dia.
Bon dia, què tal?
Per parlar d'actualitats Sant Justenca, què ens expliques avui?
Doncs avui comencem parlant de les edats municipals de l'atur
perquè de fet podem destacar que a Sant Just hi ha 40 persones menys
que estan aturades al mes d'abril.
De fet, el nombre de persones desocupades al municipi passa ara a ser de 574.
Són les dades registrades a l'atur, en aquest cas a Sant Just d'Esbert.
Però ha de ser que el Baix Llobregat i també Catalunya
mostren una reducció del nombre de persones aturades.
De fet, en la mateixa línia, com dèiem, al municipi a la comarca s'ha reduït l'atur.
Ara hi ha 51.708 persones desocupades, 1.827 menys que el mes anterior.
A Catalunya, com a totes les comunitats autònomes, també ha baixat l'atur al mes d'abril.
Hi ha 13.868 persones menys amputades a les llistes,
deixant així el nombre total de persones desocupades, en 486.123.
I per últim, destacar que el conjunt de l'estat i la reducció també s'ha fet patent.
Ha estat de 83.599 persones,
una xifra que situa ara el nombre total d'aturats registrats
a les oficines dels servis públics d'ocupació una miqueta per sobre dels 4 milions.
Molt bé, és la primera notícia del dia.
Tenim diversos altres coses.
Sí, parlem ara en clau cultural,
destacant que avui arrenquen les diferents activitats
que hi haurà relacionades amb la Festa de la Pau.
De segon que enguany la celebració s'amplia en dos dies més,
comença avui i serà a favor de la població refugiada.
De fet, ha destacat que la Festa de la Pau
celebra enguany la seva 17a edició,
reivindicant els valors de la Pau
per obtenir un món millor i també la necessitat
d'ajudar i col·laborar amb els altres.
Aquest any, com dèiem, la novetat
és precisament l'ampliació d'aquesta festa.
No caldrà esperar fins a dissabte.
En aquest sentit, avui a Cal Llibreté
tindrà en lloc la primera activitat.
Es tracta d'una xerrada sobre el llibre
L'abús d'Europa cap a l'Àfrica,
Esclavitud al segle XIX,
Pasteres al segle XXI.
Serà a partir de dos quals de vuit
i comptaran la presència de l'escriptor
i també antropòlegs Jordi Tomàs.
En aquest sentit, les activitats
relacionades amb la Festa de la Pau,
tot i que avui és la primera,
continuaran demà divendres amb una nova xerrada.
Joves de Sant Jus Solidari
i també la força d'una sonrisa
amb la col·laboració de l'Ajuntament
organitzen un vermut solidari
a les vuit a les escoles.
Es parlarà, per tant, de la situació actual
de les persones refugiades i o migrades a Europa
amb persones voluntàries que han estat al terreny.
Hi haurà, a més a més, un sopar de pinxos
i actuació musical amb el grup Camí de l'ES.
El vermut solidari amb pinxo paguda
té un preu de quatre euros
i, per últim, dissabte serà el gran dia
de la Festa de la Pau.
A la plaça de la Pau,
precisament, continuaran les activitats.
En aquest cas, les diferents entitats del poble
reciclaran joguines
i es crearà també un gran mural
per enviar al pas fronterer
entre Grècia i Macedònia
amb el missatge de suport a les persones refugiades
Casa Nostra és Casa Vostra.
A partir de dues quarts de sis de la tarda
hi haurà dissabte xocolatada
i també pastissos amb la Comissió de Festes
del Barri Nord.
Tot seguit hi haurà
l'espectacle infantil de Pallassos sense Fronteres
i ballada de l'agrupació sardanista de Sant Jus.
A partir d'un quart de vuit al vespre
es podrà veure l'actuació de la colla gegantera Sant Jus
i a dos quarts de vuit
esperarà la lectura del manifest
amb els nens i nenes de l'esplai ara mateix.
Després d'aquesta lectura
actuarà Just Gospel Cor
i a partir d'un quart de nou
arrencarà la botiparrada
a càrrec de la Casa Regional d'Extremadura.
El preu d'aquesta és de quatre euros
i els diners destacarà que aniran
íntegrament destinats a l'organització
Camí d'Idomeni.
Per últim hi haurà l'actuació
davant d'embarat dels Diablets de Sant Jus,
Timonis, Apaga llums de Cama Blanca
i el drac de Sant Jus d'Esbert.
Tot plegat això serà dissabte
però recordar que avui ja arrenquen
les activitats prèvies a la Festa de la Pau
amb la primera activitat que el llibre té
a partir de dos coses de vuit.
Molt bé, ja acabem amb un últim punt, Cristina.
Sí, i en aquest cas un altre punt cultural.
En aquest cas parlant de l'espai
de lliure creació Carme Malaret
perquè acull art a la façana de Lluís Aiguadé.
De fet, l'artista encarregat d'aquest projecte
juntament amb H2O Comunicació Integral
el que pretén és traslladar de dins a fora
què és l'espai
mitjançant una manifestació comunicativa,
visual i també amb vinils.
La façana de l'edifici acollirà
la representació de l'art que es pot veure
i viure a dins.
L'objectiu d'aquest projecte és simplement
transmetre a la gent del carrer
que és l'espai de lliure creació Carme Malaret
i també crear un impacte visual.
Per això el projecte acull l'aparador
i també part de la façana
i requereix de professionals de la ratolació.
En aquest sentit, cal destacar
que l'espai de lliure creació
com que el projecte implica
precisament l'ocupació de part de la façana
s'ha consultat amb el veïnat
i per votació s'ha aprovat l'esbós d'aquest projecte.
La inauguració serà avui
a partir de dos quarts de vuit al vespre
a l'espai de lliure creació Carme Malaret
i durant tot aquest mes es podrà veure
aquesta façana decorada amb vinils.
Molt bé, doncs són les notícies
més destacades d'aquest matí.
Teniu més els butlletins i a la una
els enjus notícies.
Ara de seguida el que farem serà
parlar de més notícies d'actualitat.
Però abans el que fem
com cada matí és un apunt musical
també a aquesta hora.
I avui parlem de Manel
perquè ahir van anunciar
que fan un assaig obert aquest divendres
a la sala Salamandreú de l'Hospitalet
per presentar el seu nou directe
de Jo Compateixo, que té cançons
com la que estem sentint ara, que es diu Sabotatge.
En van posar ahir a la venda
a les entrades per assistir a aquest assaig general
i un concert que és demà divendres
a les 9 del vespre.
Les entrades valen 12 euros.
Ara mateix no sé si es va esgotar o no,
però bé, en tot cas,
a la notícia que llegim encara posa
que valen 12 euros,
ho llegim a l'Anderroc.
I el concert és demà divendres, 6 de maig,
a les 9 del vespre.
És el tret de sortida d'una gira
que oficialment comença la setmana que ve,
el dia 13, a Banyoles.
Després també passarà per Tàrrega
el 15 de maig i per Valls el dia 20.
Et confonirien amb un altre.
Fas veure el que penses,
però saps molt bé el que fas.
Oh, ets estupenda
i saps molt bé el que fas.
I no em posaré genolls.
I ja m'he posat genolls.
I no em posaré genolls.
I ja m'he posat genolls.
Però és que ho havia destrossat.
La maquinària
Un criminal
L'havia fet passar
Les reserves d'aigua
I per si era útil
Vas dir als senyors agents
Que m'havies vist
Bona al lloc dels fets
I jo
Jo vaig respondre
Que no
Que s'equivocaven
Però els seus grossos entrenats
Em van trobar
La cantonada
Fas veure el que penses
Però saps molt bé el que fas.
Oh, ets estupenda
I saps molt bé el que fas.
I no em posaré genolls.
I ja m'he posat de genolls.
I no em posaré genolls.
I ja m'he posat de genolls.
Per dir-nos adeu
Només amb bots
Jo vaig morir cent cops
Tu tornes cap a ell
I ja et torno cap als dos
I no em posaré de genolls.
I ja m'he posat de genolls.
I no em posaré de genolls.
I ja m'he posat de genolls.
Vols veure el que penses
Però saps molt bé el que fas.
Oh, ets estupenda
I saps molt bé el que fas.
Vals molt la pena
I saps molt bé el que fas.
Ets estupenda
I sempre saps quin és el següent pas.
Deu, tu te esupenda
E, tu te esupenda
E, tu te ets sempelta
i
Fins demà!
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com el chill out
l'esmooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
The Hill of the Leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon in the Spern Radio
they talk about
all the important things in life
as good news
good people and good writing
From 5 to 7
every afternoon
the best radio show
you can listen now
Maybe you don't understand nothing
but don't worry
the radio show
is in catalan
Bet aquí una vegada
un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació de Mestres
Rosa Sensat
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí
Us hi esperem a tots
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres
les exposicions més interessants
els concerts més emocionants
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat
Ja ho sabeu, Babilonis
no us ho perdeu
dijous
de 9 a 10 del vespre
Babilònia
Primer
van ser les ones
98.1 FM
Després
internet
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
més a prop teu
Estem escoltant
Just a la Fusta
Tot seguit
repassem les portades
dels diaris d'avui
amb Quiosc Mercat
el quiosc que t'ofereix
totes les publicacions
periòdiques
al cor de Sant Just
d'Esvern
darrere el mercat
Salutem ara que estarà la Cristina Vargas
Bon dia Cristina
Bon dia
Per parlar ara de l'actualitat general del dia
les portades d'avui
en què cadascú aposta per un tema concret
Sí, el diari ara ho fa obrint
i destacant en portada
les primàries als Estats Units
de titulant així
Trump
l'amenaça es fa real
i apegeixen que les retirades
de Cud i Casic
el converteixen en virtual candidat
a més a més
però també destacant
que només una conjura
a la Convenció Republicana
el podria en aquest sentit aturar
és el tema més destacat
que ens presenta el diari ara en portada
passem a parlar del periòdico
que en aquest cas
tot i que també parlen
del tema de la 10
els bitllets de 500 euros
en aquest cas
doncs
destacen en portada
l'Ajuntament
desbloqueja els comptes
Colau es guanyen la CUP
amb més despesa social
en aquest cas
el pressupost
dedica 5 milions més
a mesures a favor de les dones
i també a la vivenda
i per una altra banda
acaben apuntant
que l'aprovació
de les noves partides
queda en mans
de les assemblees anticapitalistes
acabem com sempre
repassant la portada
de l'avantguàrdia
que en aquest cas
com també feia el periòdico
doncs
un dels temes més destacats
que acollien
era precisament
aquests dels bitllets
i l'avantguàrdia
doncs
decideix títular
que el banc central europeu
doncs
no metrà bitllets
de 500
per l'ús il·legal
que s'enfa
afegeixant
que l'impacte
és limitat
ja que el paper
en circulació
tindrà validesa
indefinida
i per una altra banda
doncs
que l'Alemanya
habituada
a utilitzar efectiu
reticent
és reticent
a la mesura
és el que tenim
i altres notícies
que tenim
a aquesta hora
destacades en portada
Artur Mas prefereix
un nou partit
abans que refundar
Convergència
és el que llegim
a l'avantguàrdia
de cara a la consulta
que es fa
el 21 de maig
també un altre punt
sobre aquest tema
Sílvia Raquena
que és l'aspirant
a les inèdites primàries
de Convergència
celebra l'oportunitat
de formar part
de la renovació
del partit
diu que és
completament independentista
Sánchez torna
a jugar-se
el lideratge socialista
en la cita electoral
del 26J
el PSOE reinicia
la seva campanya
amb el pronòstic
d'aconseguir
entre 88
i 92 escons
i un altre punt
curiós
que porta avui
l'avantguàrdia
en portada
que és que Mario Conde
s'ha convertit
en el nou bibliotecari
de la presó
a Soto del Real
sembla que la direcció
de la presó
ha trobat
aquesta plaça
que es veu
que és bastant preciada
del mòdul 10
a Mario Conde
Més coses
passem ara
a fixar-nos
en altres
punts
que trobem
els digitals
el 324
també obre
per l'Andamás
que ha passat avui
pels matins
a TV3
i ha dit que votarà
per la creació
d'un nou partit
en la consulta
i no per la refundació
aquest matí
la CUP
anuncia
si avala
els primers
pressupostos
de Colau
a Escòcia
avui jornada
de votacions
avui tria Parlament
amb els independentistes
com a grans favorits
i un altre punt
que tenim
al 324
els alcaldes
del Montsià
impulsen
un manifest
en defensa
de les tradicions
taurines
també
aquest
posicionament
de Mas
apareix a la portada
de l'ARA
que explica
també
referent
al 26J
les primàries
de Convergència
les no primàries
del PSC
i la pressió
a Rajoy
perquè accepti
debatre
amb la nova campanya
és el que tenim
en aquestes
les digitals
ens anem ara
a parlar
de cultura
Cristina
i comencem
avui parlant
del saló
del còmic
perquè de fet
arrenca
amb el reclam
de l'exceptiva
mostra
dedicada
a Francisco
Ibáñez
de fet
avui
arrenca
aquest saló
tan esperat
i destacar
que la primera
il·lustració
que va publicar
Francisco Ibáñez
es podrà veure
precisament
en aquest saló
ho va fer
amb 11 anys
a la secció
de dibuixos
dels lectors
de la revista
Chicos
els originals
també
del mític
àlbum
de Mortadelo
i Pilemo
el sulfato
atòmico
seran
doncs
algunes
de les joies
que es podran
veure
a partir
d'avui
a la mostra
internacional
del còmic
de Barcelona
que se celebra
als anys
80
d'Ibáñez
de fet
es tracta
de la mostra
més gran
més de 100 originals
l'exposició
recorre
tota la trajectòria
de l'autor
des dels seus inicis
fins als últims dies
i dels quatre apartats
en què s'ha dividit
aquesta mostra
per molts anys
Ibáñez
és el més sucós
és en aquest cas
el que cobreix
les grans obres
de la tapa d'Ibáñez
a Bruguera
i està estructurada
al voltant
dels seus personatges
més populars
d'altra banda
cal destacar també
que en la secció
de Rompetejos
el preferit d'Ibáñez
per la seva similitud
en referència
a aquesta miopia
s'inclou també
la història
en què l'autor
explica com va crear
el personatge
i una altra
de les joies
de la corona
seran també
els 12 originals
de la 13 Ruella
del Percebe
l'integral
de la qual
està recent
precisament
a les llibreries
i de fet
es va colar
entre els 5 més venuts
de Sant Jordi
de fet l'autor
podem ja dir
que visitarà avui
l'exposició
una exposició
que aquest saló
del còmic
no acaba simplement
amb Ibáñez
de fet
n'hi haurà
fins i tot
alguna d'exposició
més gran
és el cas
de les vinyetes sobre rodes
que és dedicada
als vehicles
que han conduït
els grans personatges
del còmic
la mostra en aquest sentit
inclou més de 200 originals
i està dividida
en diferents apartats
serien vehicles
de superherois
bicicletes
també els cotxes
del gènere negre
i de l'aventura
entre d'altres
però el gran tractiu
aquí no són tant
les vinyetes
com els autos mòbils
els automòbils
en aquest cas
es posen
i es podran veure
el Cadillac
de Blacksat
l'escarabat
d'escapotable
de Dylan Dog
l'onda S800
d'Espiro
en Fantasio
i fins i tot
el DeLorean
del Retorn al Futur
de fet
el gran absent
d'aquesta mostra
de vehicles
serà el Batmòbil
que l'organització
en aquest cas
no ha pogut
aconseguir
com cada edició
les mostres
del Saló
també passen revista
als guanyadors
de l'edició anterior
la més completa
és la del guanyador
a la millor obra
Les Menines
que s'endensa
en el projecte creatiu
del còmic
amb tot d'explicacions
dels autors
a partir de divendres
a més a més
al Manec
també exhibirà
una mostra
sobre el treball
conjunt
que inclou
entre d'altres
les més de 20 pàgines
inèdites
d'Olivares
en aquest cas
i que finalment
va haver d'acabar
David Rubin
mostres dedicades
al còmic social
també compromès
es podran veure
en aquest Saló
del Còmic
a la nova generació
d'il·lustradors
que fan servir
internet
i les xarxes socials
per difondre
la seva obra
i a les superorines
del còmic
i també al dibuixant
Luis Bermejo
que va morir
el desembre passat
tindrà així un recordatori
en aquest Saló
del Còmic
i en totes les activitats
que van relacionades
amb ell
Alguna altra cosa
també en clau cultural
Cristina?
Sí, parlem ara
de literatura
en aquest cas
ens fixem
en Wendy Guerra
ella és una poetesa
cubana
i ens presenta
Domingo de Revolución
de fet
fa tot just una dècada
que Wendy
va publicar
Todo Seban
i és una novel·la
amb la qual va guanyar
el Premi Bruguera
va ser així
l'inici
de la seva consegració
internacional
ara doncs
després d'això
va publicar també
un parell de volums
de poesia, platea oscura
i cabeza rapada
i des de llavors
destaca que els seus llibres
s'han anat transcrivint
i traduint
en una quinzena de llengües
per exemple
a França
Todo Seban
en aquest cas
és una lectura obligatòria
als instituts
però per exemple
a Cuba
encara és hora
que puguin ser publicades
situada per tant
en la canviant actualitat cubana
precisament
arran d'aquest tema
actualitat
Domingo de Revolución
s'aproxima precisament
a aquella primera persona
que tan agrada l'autora
es tracta
de la vida
de la Cleo
que és una jove poeta
que és vista
amb suspicàcia
pel règim del seu país
i també pels exiliats
els primers la consideren
una infiltrada
del món capitalista
perquè acaba de guanyar
un important premi
de poesia
de Barcelona
i els segons
la titllant
de ser una agent
del govern cubà
una dona que fingeix
qui no és realment
per treure'n profit
de fet
de guerra
creu que
les ferides
per ser curades
abans
han de ser anomenades
i precisament
és per aquest motiu
que la seva nova ficció
vol explicar
la veritat
sobre alguns aspectes
de la complexa realitat
del seu país
Domingo de Revolución
és un atemptat
contra el Ministeri
de l'Interior Cubà
perquè denuncia
el control
i l'ostracisme
que pateix
la classe intel·lectual
sospitosa
de trair el país
en aquest sentit
la poeta del llibre
viu aïllada
en una gran
i deslluridagada
mansió
del barri de Bedado
i els únics
que la visiten
amb certa freqüència
en aquest cas
serien els funcionaris
amb Guaivera
i també l'ampleada
que a més de posar en ordre
la seva casa
també investiga
l'educació
dels seus versos
de fet
en un d'aquests passatges
gràcies a aquesta
ampliada de l'hogar
doncs podríem dir
que ella recupera
tots els poemes
que va perdre
arran d'aquestes persones
que li van esborrar
a l'ordinador
de fet la Cleo
doncs no sap
que les seves accions
estan impulsant
grans canvis
però cal destacar
que aquest llibre
això es podrà desvetllar
a mesura que els lectors
l'edatlleixin
però aquest llibre
porta per títol
Domingo de Revolución
perquè precisament
el diumenge
és el dia en què
a Cuba
sobretot no saben
si comença la setmana
o s'acaba
en aquest cas
la novel·la també
destaca per últim
que fa alguns apunts
i també fa comemoració
i homenatge
a alguns dels autors
com per exemple
Dulce Maria Loinaz
el poeta Eliseo Diego
i també el Premi Nobel
Gabriel García Márquez
i acabem aquest repàs cultural
amb un altre apunt
ara en clau musical
i parlem
i parlem doncs
precisament
de Meixiva
de Ponibrabo
i d'Azà
perquè doncs
avui
al Bar de Gràcia
l'Helio Gaval
doncs reuneix
a Razmetat
precisament
aquest concert
és un triple concert
interromput
doncs
per fer pront
precisament
a les mortes
de la Guàrdia Urbana
recordem que
les inspeccions
i les sancions
que va rebre
el Bar
Helio Gaval
l'hivern passat
doncs
no només
van causar
una aturada
sobtada
en la programació
de concerts
a Barcelona
sinó que també
el local
doncs
es veia
precisament
incapaç
d'assumir
aquestes multes
no?
la solució
que van trobar
va ser precisament
muntar un concert
de gran format
que permetés
recaptar
prou diners
per pagar
la sanció
i a la mesura
que fos possible
doncs
sobreviure
durant aquests mesos
en els quals
el Bar
doncs
no té concert
i la veritat
és que
destacant
els responsables
que apenes
doncs
hi ha públic
per tot això
doncs
avui
la sala
resmetat
acollirà
el concert
que porta
per títol
pagar la multa
se celebra
precisament
a les 8 del vespre
la sala
gran del resmetat
i consistirà
doncs
en aquestes
tres actuacions
de Mishima
Sa
i Pony Bravo
de fet
no hi haurà
temps mort
cada grup
prendrà el relleu
de l'anterior
al mateix
escenari
i de fet
compartirà
fins i tot
alguns minuts
de música
de forma improvisada
a principis de setmana
cal destacar
que ja s'havien venut
més de 800 entrades
i s'espera
que ja existeixin
en total
unes 1.500 persones
la solidaritat
de les bandes
que s'han apuntat
a actuar
en aquest concert
multitudinari
cal destacar
també
que la sala
resmetat
ha cedit
de manera gratuïta
la sala
i per últim
que ara
només el que queda
és el suport
del públic
que també resultarà
indispensable
perquè la Lluo Gaval
pugui fer front
a les multes
tot i això
sí
per últim
destacar que
és que
la situació
del bar
cada vegada
és més incerta
de fet
la circular
que l'Ajuntament
de Barcelona
va anunciar
el març
amb virtut
de les quals
tots els bars
i restaurants
podien programar
concerts
encara no s'ha activat
i per tant
hi ha molts bars
de gràcia
que estan
a l'espera
de poder
realitzar
algun concert
o tornar
a l'activitat
que tenien anteriorment
arran d'aquesta circular
i aquest concert
podria ser
que sonés
aquesta cançó
aquesta
la brisa
ens anem a la prova
a parlar
d'esports
i després de la victòria
d'ahir
del Madrid
per 1 a 0
com ho expliquen
els diaris
doncs l'esportiu
titula final
d'insomni
és la manera
que té d'explicar
que el Real Madrid
supera per la mínima
el Manchester City
en una semifinal gris
i s'assegura
la seva presència
a la final
del dia 28 de maig
l'esport
diu
xolistes
però només per un dia
és també
el posicionament
que fa aquest diari
amb la imatge
de Simeone
celebrant
que es classificava
dimarts
per la final
és com ho titulen
veig que
tant l'esportiu
com l'esport
avui han optat
per una portada
de posicionament
futbolístic
ens fixem
com ho diu
el mundo deportivo
que també
evidentment
doncs parla
d'aquest tema
a la seva portada
però
ho fa d'una altra manera
diu
revanxa
de rebot
és el titular
que il·lustra
doncs
aquesta victòria
del Real Madrid
i també diu
fins i tot
de l'Atlètic
diu que tornarà a jugar
a la final
de la Champions
tots dos
els blancs
van passar
amb un tir de vell
desviat per Fernando
davant d'un siti
molt fluix
evidentment
diferent
ho expliquen
des de Madrid
el Marc
que diu
quina bogeria
el Madrid
a Milà
és el titular
i després
l'As també
porta el llençol
com gairebé
cada dia
d'aquest mes
i el titular
és
Viva Madrid
directament
ja està
és el que tenim
a les portades
dels diaris
d'avui
per parlar d'esports
Cristina
ens anem ara
a les contes de portades
a l'ara
en Parc Moliner
vull escriure un article
que titula
Els veig
i comença dient
precisament
que veu a la font
del seu carrer
una família
que omple garrafes d'aigua
perquè els han tallat
per falta de pagament
també veu
els nens de l'escola
que necessiten
beca menjador
i que només van
als aniversaris
d'aquells companys
que en el correu electrònic
en el mic que envien
diu que no portin
cap regal
també veu
la lleia
que ja no compra
la botiga
de bagateles
del barri
i que ja no va
a la perruqueria
un cop a la setmana
com abans feia
perquè ara
el fill s'ha separat
i viu amb ella
i a més a més
està a l'atur
per tot plegat
en Parc Moliner
destaca
que no necessitem
caritat
sinó el que necessitem
és precisament
ajudar
pagues els morts
per al dia que et morts
pagues també
la seguretat social
per quan estiguis malalt
i pagues impostos
per si un dia
el teu fill
o el teu veí
necessita una beca
de menjador
aigua potable
llum
una casa
això és una cosa
que seria
organitzar-se
en societat
pagar l'atur dels que no treballen
i pagar la llum
dels que no entenen
més que no pas
pagar el palau
d'un home
que diu que és rei
per tot plegat
de deixar que cada dia
que un nen espera
a la font del seu carrer
que els pares
omplin les garrafes d'aigua
es converteix
en un porat rodó
a la seva panxa
de fet el seu avi
de petit
havia de fer una fila
a part a l'escola
a l'hora de dinar
perquè era pobre
aquesta
destacant per Moliner
que és la nostra situació
ara mateix
la gana
la llum
l'aigua
de la gent pobra
de Catalunya
depenen
d'unes ajudes
de Madrid
que tomben lleis socials
després de dinar
un peix amb verduretes
al despatx mateix
o després de fer pipí
al vàter privat
i d'eixugar-se les mans
en aquella màquina d'aire
calent tan divertida
que li sembla
no de fet
per tot plegat
doncs acaba dient
que hi ha qui vol
pobres agraïts
per sentir-se bé
i només aspirar
a fer caritat
i no a fer justícia
perquè per la caritat
cal donar les gràcies
i per la justícia no
Més coses
al periòdic avui
Milena Busquets
titula el seu article
Bon any
Sí
i destaca
que tothom sap
que l'any
i segurament la vida
doncs comencen
a la primavera
al gener
no comença res
i menys encara
al setembre
diu que
ens podem estalviar
doncs precisament
tots els bons propòsits
de cap any
perquè és impossible
fer res positiu
quan a l'exterior
doncs es fa de nit
a dos quarts de sis de la tarda
quan també
un va tapat
fins a les orelles
i quan fa dies
des del 24 de desembre
que et baralles
amb la família
trobes a faltar
els teus morts
i menges
i veus massa
per culpar
de l'avorriment
i del sentit de culpar
també doncs
li sembla
bastant de mala fer
dir que l'any
comença al setembre
i per tot plegat
doncs es fa una sèrie
de preguntes
com
quin és aquest any
exactament
o com volem
que comenci l'any
just en el moment
en què els homes
tornen de vacances
morenos i guapos
també com volem
que comenci l'any
amb la reunió
dels pares a l'escola
o com volem
que coincideixi
el començament de l'any
amb el moment
que sortim del mar
per última vegada
perquè l'aigua
doncs de sobte
ens sembla freda
destaca que no
que la vida
i l'any comencen
a la primavera
això és una cosa
que tothom ho sap
i diu que l'any
comença
quan vas a la fruiteria
i en cireres
quan el florista
del teu barri
treu el nas
a la porta
de la botiga
i t'informa
que ja ha arribat
les primeres paònies
també comença
quan comencem
a sentir
que la sanga
a les nostres venes
circula més de pressa
més impacient
més
bueno
en aquest cas
més peremptòria
i doncs
quan acabes
d'anar-te'n a dormir
vas a fer un petó
doncs als teus nens
i t'adones
que estan xops de suor
és quan també
t'adones
doncs
que ha arribat
la primavera
i que comença l'any
també quan surts
al carrer
pensant que realment
és el principi
d'alguna cosa
que realment
tot pot passar
i llavors
és quan passa
ha estat d'acord
amb aquesta idea
que l'any comença
la primavera
comparteixo bastant
aquest criteri
de Mirena Busquets
i acabem
la contra de la vanguardia
la vida és preciosa
en el pla individual
i terrible
en el col·lectiu
sí
és una afirmació
que fa Màxim
Ossipov
ell és un cardiòleg
i escriptor rus
i precisament
comença parlant
que el seu avi
deia que un metge
en aquest cas
no deixava de ser-ho mai
fins i tot
quan estava a la presó
continuava sent metge
és el cas del seu avi
que precisament
el van deportar
el 1932
a un gulag
on es va estar 13 anys
i quan el van alliberar
el van sotmetre
a la regla
dels 101 quilòmetres
per això
es va haver d'instal·lar
a Tarussa
a 117 quilòmetres
de Moscú
on molts anys després
precisament
ell
amb Màxim
va restaurar
l'hospital públic
després de fer
el seu doctorat
se'n va anar
4 anys
als Estats Units
convidat per
l'associació nord-americana
de cardiologia
i més tard
va restaurar
aquest hospital públic
i de tot això
va constatar
que l'actual sistema
mèdic rus
és la runa
del repressiu
sistema mèdic soviètic
la corrupció
fa estralls
de fet es calcula
que el 30%
del pressupost
de l'Estat
per la salut
es perd
pels peatges
de la corrupció
i d'altra banda
precisament
a la seva tornada
dels Estats Units
es va adonar
que en general
els metges russos
són força ignorants
tenen pocs recursos
professionals
al seu abast
de manera que
va decidir crear
el 2005
una editorial
de llibres tècnics
de medicina
que va gestionar
durant 15 anys
i tot això
precisament
ho va fer
perquè enyorava
el contacte
amb els pacients
i arran d'això
finalment
va decidir tornar
a la praxi
de fet ho va fer
en un hospital
de províncies
volia lluitar
precisament
per una sanitat
pública i universal
i allà
era més fàcil
crear alguna cosa nova
per tot plegat
va decidir
refondar
l'hospital
de Tarussa
a Rússia
destaca
que al principi
li van felicitar
però aviat
les autoritats locals
van provar
de tancar
l'hospital
perquè els ajuts directes
se saltaven
al peatge
de la corrupció
i era una cosa
que no els agradava
de fet li van pressionar
molt
destaca
però que la diferència
és que avui dia
en aquests temps
doncs precisament
hauria acabat a la presó
però en aquell moment
sí que va aconseguir
el seu objectiu
i ara fins i tot
continua exercint
de metge
en aquell hospital
per tot plegat
de màxim
destaca
que la professió
mèdica
està molt connectada
a la vida real
també a les històries
dels seus pacients
que expliquen
nítidament
la situació
de la Rússia
actual
i per tot plegat
es va fer escriptor
també
i un d'aquests exemples
ho posa
amb la història
d'un pacient
que el va impactar
que va néixer
el 1941
en un tren
i va acabar
refugiat
en un vagó
llitera
el 2014
i en aquest cas
ha utilitzat
la història
d'aquest home
el conte
colònia
minera
Eternitat
que és un poble
que va
desallotjar
fet que va aprofitar
el president Putin
per fer maniobres
militars
i allà
van arrasar
aquest poble
per tot plegat
Màxim
Ossipov
acaba dient
que al final
de tot
descobreixes
amb sorpresa
que conèixer
la veritat
de les coses
no és tan important
com hauria de ser
i això
precisament
ens impideix
una vida col·lectiva
un l'altre
és important
i provoca
que la vida
sigui preciosa
en el pla individual
i terrible
a l'escala col·lectiva
Doncs és la
Contra de Vull
de la Vanguardia
Acabem aquest repàs
amb la Punt Curiós
del Dia
I avui parlem
bé
d'una cosa
bastant
estranya
que és que troben
una nina inflable
a Indonèsia
i creuen
que és un àngel
i llavors
la van tenir
com adonant-la
durant cert temps
llegim
això que ha passat
en un poble
d'Indonèsia
és una nina inflable
que va trobar
un pescador
i llavors
la van estar adorant
durant
cert temps
entenc que
potser no l'havien vist mai
aquest tipus de nina
diu que això
que van publicar
fins i tot imatges
a les xarxes socials
i llavors
es veu que
la policia va intervenir
i dir que
no era una entitat divina
sinó una nina inflable
que no tenia
res a veure
amb qualsevol
relació divina
sembla que això
ho va trobar
un jove
pescador de 21 anys
i que quan la va portar
al seu poble
tots van pensar això
que es tractava
d'una divinitat
i la van estar adorant
durant uns quants dies
probablement no els coneixien
segurament no
però clar
és que ho pensin
a les xarxes socials
que hem trobat això
que curiós
tal
en fi
coses estranyes
que passen
per molt Cristina
que vegi bé
Bon dia
Just a la Fusta
el magazín del matí
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista
un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres
les exposicions
més interessants
els concerts
més emocionants
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat
ja ho sabeu
Babilonis
no us ho perdeu
dijous
de 9 a 10 del vespre
Babilònia
primer van ser les zones
98.1 FM
després internet
radiodesvern.com
li vas seguir Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara obrim un nou canal
comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio d'Esvern
cada dia
més a prop teu
Ràdio d'Esvern
98.1
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis
tot el que passa
al teu voltant
Ara
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador
o dispositiu mobile
Informatiucomarcal.com
En punt 3 quarts d'11
és moment de fer
la secció jurídica
Per això saludem
la Sílvia Mas Mitjà
Molt bon dia Sílvia
Què tal?
Bon dia Carme
Advocada
amb despatx
el carrer Muntanya Número 2
aquí a Sant Just
i amb qui cada setmana
parlem de qüestions
vinculades al món jurídic
Ara fa una setmana
que vam estar parlant
del que tenia a veure
amb estrangeria
vam parlar força
de com funciona
una mica tot aquest tema
què passa
què són els tràmits
o les traves
que es troben
també els estrangers
quan han de ser aquí
o demostrar
que porten temps
etcètera
per a fins i tot
dels centres d'internament
i avui
continuem una mica
amb aquest tema
perquè potser
una part
que no vam tractar
tant l'altre dia
és el tema dels menors
també
perquè és un altre
dels factors
que influeixen
també
en tot aquest tema
de l'estrangeria
sí
hi haurien diferents punts
de vista
què passaria
amb el pare
amb l'adult
estranger
que té un fill menor
aquí
i que ha nascut aquí
o no
clar
és que hi ha molts
supòsits
hi ha diferents casos
llavors
si resulta que el menor
va néixer
en el país d'origen
la normativa legal
o els passos
les regles del joc
són
que quan els pares
els adults
venen aquí
venen amb feina
venen regularits
en la seva situació
i poden demanar
el que es diu
la reagrupació familiar
llavors es poden portar
els seus fills
al país d'origen
un cop estan aquí
treballant
i tot això
exacte
això en cas que sigui
el pare o la mare
o qualsevol dels dos
què passa si
el fill neix a Espanya
doncs que llavors
també per néixer
en territori espanyol
tindran la sobretot espanyola
si el pare
resulta que
per qualsevol motiu
els seus permisos
no estan en regla
i l'agafant pel carrer
la policia nacional
i l'inician
un expedient
sancionador
que parlàvem
la setmana passada
perquè no té
els papers en regla
hi ha dues opcions
aquí
la sanció
podria ser
o la multa econòmica
o l'expulsió
el fet que tingués
un fill
i a sobre
nascut a Espanya
és un dels motius legals
és un dels motius
de les justificacions
que fem servir
els advocats
per dir
aquesta persona
no està regular
evidentment
la sanció
no té volta enrere
perquè és que
no està regular
però
en comptes d'agafar
l'expulsió
la sanció
seria una multa
perquè aquest senyor
no marxés
d'aquest territori
perquè imagina't
que es quedessin aquí
els menors
els fills dels estrangers
i els estrangers
dels adults
els enviéssim tots a fora
no és coherent
sí sí
al final
aquí
entren en joc
molts drets
com parlàvem
també
que
dintre de l'àmbit
de l'estrangeria
també parlaríem
de dret d'asil
i tema de refugiats
està clar
que a nivell internacional
s'adopten uns convenis
hi ha uns convenis internacionals
una carta internacional
de drets humans
que són en principi
generals
igual a tot arreu
exactament
en principi
en principi
s'hauria de complir
per tots els països
i garanteix
uns mínims
bàsics
de drets
de les persones
dels éssers humans
i a més a més
aquí en aquest cas
també parlaríem
dels drets
dels menors
què passa
que un menor
no es pot quedar
sense els pares
això és un dret
bàsic
i mínim
llavors
no faríem fora
aquella persona
d'Espanya
seria un argument
per
revocar
una possible
proposta
d'expulsió
d'acord
això serien
els supòsits
dels adults
quan tenen menors
aquí
si han nascut aquí
o han nascut a fora
què passaria
si estem parlant
de menors estrangers
que estan aquí
de forma il·legal
de forma il·legal
perquè els seus pares
no tenen els papers
exacte
o perquè els seus pares
tampoc han anat al registre
no han inscrit
per exemple
al naixement
que això
a veure
és molt estrany
perquè com a mínim
vas a inscriure
al naixement
del teu fill
clar
hi ha un
o sigui
no fills que hi hagin
fills que hagin nascut aquí
vols dir
hi ha dels dos casos
o que hagin nascut a fora
i estiguin aquí
i no tenen documentació
o que hagin nascut aquí
que el normal
si neixen aquí
és que tinguin la seva documentació
però que l'han d'anar a l'escola
clar
aquest és el problema
normalment
jo aquests casos
els he vist més
relacionats amb el món
amb el dret penal
són casos
de nens
que o viuen al carrer
no tenen familiars
propers
i viuen a casa
d'algun cosí
o d'algun tiet
o potser
amb alguns amics
i són nens
que clar
a nosaltres
ens arriben els casos
quan cometen
algun tipus de delicte
i són menors
llavors
aquí
el que fan les institucions
és
com que
ha estat detingut
per exemple
per qualsevol delicte
o per una baralla
o per uns danys
en una vivenda
o per un cotxe
el que sigui
el que es fa
és
si aquesta persona
no té una família directa
aquí a Espanya
el que fan
és
s'interna
en un centre
de menors
d'acord?
llavors
en aquest centre
de menors
primer
s'intenta
regularitzar
o reeducar
o reinsertar
aquest nen
la seva conducta
i després
com a mínim
estar en algun lloc
després
quan ja compleixen
els 18 anys
també hi ha uns pisos
de 18 a 21
si no recordo malament
i hi ha uns tutors
que els hi fan
una mica de guies
perquè clar
són nens
que no tenen
un referent familiar
no tenen un referent
a nivell
d'educació
a nivell
tampoc econòmic
estan
molt desprotegits
llavors
aquí el que es fa
en aquests casos
doncs
amb els menors
és centres d'acollida
i
a veure
també dic una cosa
com sempre
falten mitjans
estan els centres
a tope
ja sabem
quines fames
tenen aquests centres
i que no és un lloc
en principi
exactament
i es junten
faltant recursos
segurament
perquè funcioni
sí
exactament
i després
doncs
parlant del tema
dels drets
doncs
el tema
de dret d'asil
i de refugiats
estem parlant
de persones estrangeres
que no comunitàries
no són de la Unió Europea
i que en el seu país
hi ha un conflicte
hi ha un conflicte
polític
hi ha un conflicte armat
jo ho distingiria
així
de primera
una cosa és una dictadura
i una altra una guerra
entenc
exacte
poden haver-hi persones
que demanen
asil
perquè són
estan perseguits
pel règim polític
d'aquell país
i hi ha altres persones
que ja és a gran escala
que surten del seu país
perquè estan en una guerra
una guerra civil
clar
llavors aquest seria també
el dret de
doncs
no calen
els permisos
de residència
o d'estancia
simplement
omplir la sol·licitud
d'acord
hi ha un formulari a més
i omplir la sol·licitud
de dret d'asil
i això
en les institucions
l'administració
ho comprova
i llavors
emet una resolució
i ho accepta
o no ho accepta
i llavors
s'admet aquella
persona
entre el territori
doncs no no
clar
són temes
bastant delicats
segurament
i una altra situació
que es deu produir
bastant
l'altre dia parlàvem
una persona
que treballa aquí
que es queda
després de l'atur
i que ha de tornar
al seu país
però
que hi ha tants fills
arrelats aquí
d'alguna manera
encara que tinguin
7 o 8 anys
però potser
ha de tornar
un temps al seu país
fins i tot
o hi ha casos
que tornen un temps
al seu país
treballen
i després
potser intenten tornar
però això
es deu produir
també
dins les mateixes famílies
o es queda la mare
per exemple
i el pare se'n va
exacte
després
clar
és que són persones
que si ja tenen fills
que han nascut aquí
per exemple
ja s'equiparen
pràcticament
a nosaltres
llavors aquelles persones
arriben als ajuntaments
i també demanen ajudes
a serveis socials
doncs com les famílies
aquí
que es queden a l'atur
a vegades
doncs el pare
o la mare
torna al seu país
d'origen
o després torna
i la majoria
dels casos
normalment
no tornen
al seu país
no tornen
si tornen
és perquè aquí
la situació
és molt extrema
però clar
és el que tu comentaves
uns nens
de 7-8 anys
que ja s'han fet
amb l'idioma
que tenen
el seu entorn aquí
doncs difícilment
clar
tornar al seu país
jo em va passar
amb un estranger
que portava aquí
tants anys
i després
no sé
perquè
bueno
sí
em sembla
que va acabar a presó
i que evidentment
quan tu tens
antecedents penals
si no estàs regularitzat
ja no
o sigui
és un requisit
no haver comès
un delicte
entre el territori
i el van expulsar
i el van retornar
al que era el Marroc
clar
aquesta persona
no tenia familiars
al Marroc
i a més
no sabia parlar bé
clar
el seu idioma d'origen
d'acord
llavors
ell parlava català
i castellà
i aquella persona
diu
ostres
jo tornaré
però clar
a veure què faig
perquè és que no m'entenc
clar
i més encara
en països on
el tipus d'agrafia
també és diferent
no estem parlant
de França
Espanya
doncs sí
a vegades
són situacions
que són molt delicades
perquè són uns drets bàsics
no?
la persona és
on viuré
on
què faré
no?
i un tema
un debat
que en el fons
doncs és gairebé
que s'escapa
de qualsevol legalitat
que és d'on és
o d'on se sent
una persona
no?
sí
després hi ha el tema emocional
el tema psicològic
que aquí també
doncs hi ha serveis
no?
d'ajuda
perquè clar
no saber d'on és
és complicat
o si et sents d'un lloc
i et diuen
que no et pots sentir
d'aquest lloc
etcètera
d'alguna manera
sí
bueno
a nivell personal
jo que he viscut
fora de Catalunya
aviam passava
que fora de Catalunya
doncs defenses molt Catalunya
i quan estàs aquí
a vegades
em passava amb l'accent
sobretot
que sortia fora
i em deien
ui tens un accent català
i quan estava aquí
em deien
ui no tens cap accent
se t'ha parlat
l'accent català
i dius
ai em sento
una mica en terra
de ningú
doncs imagina't
i a mi no m'han fet
fora d'un territori
o no m'han dit
no no no
no pots estar aquí
no et podem renovar
el teu DNI
llavors
imagina't tu
les situacions
d'aquests estrangers
però bueno
doncs déu-n'hi-do
és una mica
aquest tema
que hem volgut tractar
avui
a la secció jurídica
que fem cada setmana
amb l'advocada Silvia Masmitjà
Silvia
moltes gràcies
a vosaltres Carme
que vagi bé
ens trobem la setmana que ve
just a la fusta
al magazín del matí
4 minuts i arribem a les 11
de seguida
després de les notícies
parlarem amb Jordi Camins
arran del cicle
de audiovisuals
de muntanya
de les Cees
que es fa
aquest vespre
i a més a més
també tindrem
la tertúlia
dels dijous
el que fem
abans d'arribar a les notícies
però perquè tu plegats
serà després de les 11
i és escoltar
un tema
de Pony Brahmo
Pony Bravo
és aquest
Noche de Setes
un dels grups
que també actua
avui
en aquest concert
doncs per
donar suport
a la sala
de Leo Gabal
Noche de Setes
Noche de Setes
Pánico en el Pongalob
Noche de Setes
Con una cantidad menor
Había sido mucho mejor
Una mala noche de Setes
La tiene cualquiera
Una mala noche de Setes
La tiene cualquiera
Noche de Setes
Pánico en el Pongalob
Noche de Setes
Con una cantidad menor
Habría sido mucho mejor
No debiste decir que sí
No debiste decir que sí
Mis amigos en el Pongalob
En pleno contacto con su verdad
Me abrazo con ellos
La veo hablar
Sin duda
Noche de Setes
Noche de Setes
Noche de Setes
Noche de Setes
Noche de Setes
Si de Setes
Noche de Actes
Yo sé que ella tiene algo de...
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
El matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
Us hi esperem a tots.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
La Generalitat deixarà de bonificar els vehicles dièsel als seus peatges
com a mesura per reduir els nivells de contaminació.
Ho ha anunciat al Parlament el conseller Josep Rull,
que també ha avançat que l'administració catalana
deixarà de comprar vehicles amb motor de gasolina.
Parlament, Ignasi Abad.
Bon dia.
Responent a una interpel·lació del PSC,
el conseller de Territori i Medi Ambient
ha detallat el decret que ja té a punt
perquè la Generalitat compri només vehicles poc o gens contaminants.
Que la compra de flotes de vehicles
per part de les administracions públiques
sigui només de vehicles elèctrics,
híbrids,
GLP,
gas natural comprimit.
I només s'excepcionarà
de manera justificada
en cas de manca de disponibilitat.
Rull ha sobrellat que es tracta
que siguin totes les administracions públiques
i no només la Generalitat
les que adoptin aquesta política de compra de vehicles nets.
Pel que fa a l'eliminació de les bonificacions
als peatges de la Generalitat,
pels vehicles DSL,
el conseller diu que la decisió es prendrà de forma immediata.
Fons del seu departament,
però apunten que la supressió efectiva
d'aquestes bonificacions
trigarà encara alguns mesos.
Ignasi Abad, Catalunya Ràdio Parlament.
Més notícies, David Badiem.
Aquesta tarda passaran a disposició judicial
els tres detinguts ahir a Viladecans
pel cas Inipro,
de suposada corrupció entre ells
hi ha el primer tinent d'alcalde del municipi,
el socialista Joaquín Guerrero.
Tots tres han passat la nit
a la comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona.
Tarragona, Carme Cassanyes.
Bon dia.
Cap a dos quarts de dues de la matinada
han arribat a Tarragona
el primer tinent d'alcalde de Viladecans,
el socialista Joaquín Guerrero,
i els empresaris Ricard Campàs i Enrique Miró.
Tots tres els van detenir ells
junt amb l'ex-cap del gabinet de l'alcalde de Tarragona,
Gustavo Quadrado,
pel cas Inipro
sobre possibles contractes irregulars.
Quadrado, després d'unes hores detingut,
va quedar en llibertat en càrrecs
a l'espera que el jutge el cridia a declarar.
A Viladecans,
els escorcolls s'han allargat fins a mitjanit
i aquesta tarda els tres detinguts
en aquesta població del Baix Llobregat
passaran a disposició del jutjat número 1 de Tarragona
que porta el cas Inipro.
Carme Cassanyes,
Catalunya Ràdio, Tarragona.
La marató de TV3 i Catalunya Ràdio
de l'any passat dedicada a l'obesitat i la diabetis
ha aconseguit recollir en total
prop de 9 milions i mig d'euros.
Avui s'ha tancat definitivament el marcador
que durant aquests últims 4 mesos,
des del programa del 13 de desembre,
ha sumat més de 2 milions d'euros en donacions.
Purificació, Barceló.
Bon dia.
La xifra final del marcador
confirma que aquesta marató
dedicada a la diabetis i l'obesitat
està tonat de les que ha aconseguit
més recaptació dels últims anys.
La vicepresidenta de la Corporació, Núria Llurac,
en feia aquesta valoració.
Això és un orgull per la Corporació.
Penso que és un orgull pel país,
que tenim un país socialment cohesionat,
un país que sent seu,
que considera seu i és patrimoni seu la marató.
Purificació, Barceló.
Catalunya Ràdio, Fundació La Marató.
Els escocesos voten avui en unes eleccions
on s'espera que guanyi el Partit Nacional Escocès,
que ja té majoria absoluta al Parlament d'Edimburg.
Aquesta formació política ja pensa repetir
el referèndum sobre la independència d'Escòcia
que van fer fa dos anys
si el Regne Unit decideix abandonar la Unió Europea.
Enviat especial a Edimburg, Jordi Baró.
Bon dia.
Amb compte gotes,
els electors s'acosten a un dels punts de votació
del Centre Històric d'Edimburg.
Aquí, com a la immensa majoria de la capital escocesa,
hi guanya amb comoditat
el Partit Nacional Escocès SNP.
Jeff Cole, un tatuador de 48 anys nord-americà de naixement
i votant del partit que s'espera que avui revalidi
amb comoditat la majoria,
ha anat a les urnes amb l'expectativa
que hi hagi un segon referèndum per la independència.
N'hi ha d'haver un.
Jo crec que la gent el vol.
No crec que hi hagi d'haver una gran majoria.
Només ha de ser suficient.
Amb suficient n'hi ha prou.
El referèndum d'ara fa un any i mig
a augmentar l'interès per la política
i avui s'espera una participació superior
a les últimes eleccions al Parlament escocès
que tot just va superar el 50%.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Edimburg.
Esports, Jordi Turriam.
El gos golfista australià Mark Leishman
ha comunicat que renuncia a participar
als Jocs Olímpics de Rio per por del virus.
i que fa uns dies també va prendre la mateixa decisió
el seu company Adam Escot,
setè millor jugador del món,
tot i que ho va argumentar
dient que tenia un calendari molt carregat.
Avui quedarà definida la final de la Lliga Europea de Futbol.
El Sevilla rep el Shakhtar Donetsk
amb empat a dos gols a la nada.
El Villarreal viatja a Liverpool
amb un 1-0 a favor.
A la Lliga de Campions,
el Madrid va derrotar el Manchester City
gràcies a un gol de Gareth Bale.
Disputarà la final d'aquesta competició
contra l'Atlètic de Madrid.
A l'NBA, Cleveland ha sumat la segona victòria
davant Atlanta.
La semifinal de la conferència és
l'Ebron James ha fet 27 punts.
L'escuderia Red Bull acaba d'anunciar
que Max Verstappen tornarà a pilotar
un dels seus cotxes
en detriment de Daniel Kiviet,
que passa a Toro Rosso.
Aquest canvi es farà efectiu
a partir del Gran Premi
que es disputarà a Montmeló la setmana que ve.
Avui els play-offs
de la Lliga Masculina de Baterpolo,
Quadris, Mataró, Terrassa
i Mediterrani,
Atlètic Barceloneta.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts.
Us parla Cristina Bargàs.
El nombre d'aparats registrats
a les oficines dels serveis públics d'ocupació
ha baixat en 41 persones
a Sant Just és Ver el mes d'abril.
Amb aquesta reducció,
el nombre total de persones desocupades
al municipi passa de 615 a 574 persones.
A la mateixa línia que el municipi,
a la comarca també s'ha reduït
la taxa d'atur registrat.
Ara hi ha 51.708 persones desocupades,
1.827 menys que el mes anterior.
I a Catalunya també,
com a totes les comunitats autònomes,
l'atur s'ha reduït en 13.868 persones.
En aquest cas,
la xifra total de persones desocupades
ara a Catalunya és de 486.123.
Més coses.
L'Ajuntament de Sant Josep ha obert la convocatòria
per optar a les subvencions
per pagar l'impost de béns immobles de 2015.
L'any passat es van beneficiar 54 famílies
i ara ho poden fer totes aquelles persones
de 62 anys o més propietàries
de l'immoble de residència habitual
i també persones de 62 anys
o més arrendetàries d'aquest immoble.
També les unitats familiars
amb una o més persones aturades,
una de les quals sigui propietària o bé arrendetària,
famílies monoparentals propietàries i arrendetàries
i també famílies nombroses arrendetàries de l'immoble.
Al web municipal santjus.cat
trobareu les bases i els formularis
per optar a la subvenció
per pagar l'íbit de 2015.
Les sol·licituds s'han de presentar
a l'oficina de gestió integrada
de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert
abans del 6 de juny.
I una punt més divendres torna
al servei d'aula d'estudi de la Biblioteca Joan Margarit.
Després de posar en marxa el servei al mes de janer,
la Biblioteca Joan Margarit reprèn aquest divendres
aquesta ampliació horària que durarà fins al 15 de juny.
Recordem que l'horari seran els divendres
d'un quart de nou fins a les 12,
els dissabtes a 4 del migdia a 12 de la nit
i els diumenges de 10 a 2 del migdia i de 4 a 9 de la nit.
A més, la setmana del 6 al 13 de juny,
coincident amb el moment de preparació
de les proves d'accés a la universitat,
l'ESPAU, el servei s'ampliarà
de dilluns a dijous també d'un quart de nou a 12.
I fins aquí la informació local.
Nosaltres tornem amb menys d'una hora
a partir de les 12 amb més notícies sobre el municipi.
A l'escolta és l'àdio d'Esperm,
sintonitza és l'àdio d'Esperm,
la ràdio de Sant Just,
l'hora d'avui per tu.
A l'escolta és l'escolta és l'escolta.
És fàcil veure que no hi ets ni un paper,
ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers,
corren paraules que no s'esborren,
imatges que no se'n van.
I floren, floren pels carrers,
corren com gotes d'aigua,
s'enyoren aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir
qui sóc avui.
Una gota em cau
mentre un altre em treu la cel.
Plou i passa a l'hora.
tomba la bala, tomba la bala,
que m'apuntava a veure la meva,
jo mateixa em disparava.
Rats de llum,
il·luminant creuma fe,
una revolució dins meu,
desedueixo i es transforma.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
S'esborren, no.
Em conformo a mirar-me.
Mirar-me d'endins cap a'm fora.
Anar-te a buscar,
nena, no és broma,
hauria d'haver estat diferent,
Però en un moment, s'han tancat les portes, poso els peus a terra, vull caminar, necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut bé.
Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, corren, com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Corren, corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, corren, com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
T'hi esperem.
The Hill of the Leaves is a radio show with more than 25 people every afternoon in the Spern Radio.
They talk about all the important things in life, as good news, good people and good origin.
From 5 to 7 every afternoon, the best radio show you can listen now.
Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in Catalan.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes que es realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants, els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònis, no us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Dijous, de 9 a 10 del vespre.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Award.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
A 1 viendo.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Ababilònia.
Babilònia.
Babilònia.
Passant tres minuts d'un quart de dotze,
a aquesta hora parlem de l'activitat que es fa avui a l'Ateneu,
és en el marc del cicle d'audiovisuals de muntanya.
Avui es parlarà del canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus
i serà amb Jordi Camins, aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon.
Molt bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia per a vosaltres i per a tots els oients.
Per fer un petit tastet del que es farà també aquest vespre,
que serà, com diu bé aquest títol,
parlar del canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus.
Ens comentaves ara abans fora de micrófon
que s'explicarà evidentment en cicle d'audiovisuals a través de diferents imatges
perquè a través d'aquestes imatges es fa molt evident aquest canvi climàtic, no?
Sí, les imatges són la millor forma per divulgar el canvi climàtic.
Les imatges amb l'evolució de realment com s'està desenvolupant
el retrocés de les glaceres, en aquest cas dels Pirineus,
però també de la major part d'indrets del món.
La xerrada d'avui vindrà totalment acompanyada d'imatges,
il·lustrada i parlarem fonamentalment d'això,
del canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus,
és tal com diu el seu títol.
És molt evident aquest canvi climàtic o no?
Precisament perquè no és tan evident és difícil que tots agafem consciència?
No, no, el canvi climàtic és absolutament contundent sobre les glaceres.
Les glaceres, es diu sempre, i científicament és així,
són el millor indicador del canvi climàtic
perquè, a diferència d'altres elements de la natura,
no tenen cap mitjà de defensa per front a l'increment de temperatures.
Realment, senzillament, el que fa el gel és fondres.
Per tal, si nosaltres coneixem el gel on tenen un moment determinat de la història
i on és ara, en aquest moment actual,
doncs podem veure claríssimament l'evolució climàtica.
Els Pirineus estem, per qüestions senzillament d'alçada de la carena,
que no es ve dels 3.400 metres d'alçada,
i de la latitud on vivim nosaltres,
doncs és l'única carena de muntanyes en el món
on amb una sola generació, la nostra,
podrem veure la desaparició i l'extinció
de totes les glaceres
que encara existeixen en aquesta carena de muntanyes.
Això, que com et comento, no passa en cap altre indret del planeta,
doncs ens ajudarà moltíssim a poder divulgar i explicar a tot el món
amb quina rapidesa es produeix aquest de gel i la desaparició de les glaceres.
Per tant, és excepcional aquest període en el que estem vivint
on, com et comentava, és absolutament contundent el retrocés del gel.
Les que en una sola generació és poquíssim temps, no?
Sí, bé, realment el retrocés actual de les glaceres
s'inicia al voltant de l'any 1850,
quan va acabar el període que coneixem
com a petita edat del gel,
des del 1550 al 1850.
Per tant, portem 160 anys
on aquest retrocés ja és evident.
Però hi va haver un període,
entre l'any 1975 i 1985,
on es va estabilitzar aquest retrocés
i inclús en alguns sectors, no dels Pirineus,
però dels Alps,
hi va haver un petit avançament de les glaceres.
Doncs bé, des d'aquest any 1985
fins a l'extinció total,
amb una generació en serem testimonis.
Quant serà aquesta extinció total?
Bé, si les condicions climàtiques actuals es mantenen,
els meus càlculs és que l'any 2040
no hi haurà cap glacera activa dels Pirineus
i en uns 10 anys més, el 2050,
hauran desaparegut totes les restes de gel glacial.
Això passarà tot de cop?
No, no passarà de cop.
Està passant des de l'any 1985.
Per exemple, la catalogació que hi vaig fer jo,
l'inventari de glaceres dels Pirineus,
entre el 1982 i el 1985,
hi havia 93 aparells glacials.
En aquest moment en queden 54.
Vol dir que ja hem perdut un 42%
de totes les glaceres que hi havia a l'any 1982.
I aquesta és la progressió,
que si les condicions climàtiques no varien,
continuarem fins a l'extinció total.
Déu-n'hi-do.
I no sembla que hagin de variar aquestes condicions climàtiques.
No, en principi hi ha algun estudi
d'alguns investigadors britànics
que es va publicar a l'estiu de l'any passat
que comenten que sí,
que a partir de l'any 2030
tindrem una nova disminució de l'activitat solar,
tal com hi va haver en aquest període de la petita edat del gel
que et comentava, del 1550 al 1850,
però bé,
s'ha de corroborar amb altres estudis.
Si això realment continua la progressió
com en l'actualitat,
es produirà aquesta extinció
de les glaceses dels Pirineus.
I no és alarmisme,
és realisme.
Les imatges veureu a la xavada d'aquest vespre
que ho il·lustren perfectíssimament.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Aquestes coses,
quan les veus a nivell visual,
et fas una idea molt ràpida, segurament, també, no?
Sí, realment.
Sí, sí.
És claríssim.
És contundent i evident.
Jo us convido a tots
que si voleu entrar, per exemple,
al Facebook amb el meu nom,
Geodicamins,
o a la meva pàgina web
que és
www.geliceyellow.com
o sigui, català,
anglès i castellà,
podreu veure imatges
on claríssimament es veu.
Tinc un arxiu d'unes 70.000 imatges
de glaceres
en la qual hi ha les comparatives
i les publicacions meves
dels llibres que he fet
són sempre amb imatges
perquè és la millor manera de divulgar
i d'entendre com s'està produint
i les magnituds que té aquest canvi climàtic.
Semblaria, potser,
que passa una mica lluny
d'on vivim nosaltres,
però no, realment ho tenim també.
A tocar.
Són clars a les nostres muntanyes.
I què implicaria
la desaparició d'aquestes glaceres?
O què implicarà?
Bé, els Pirineus
realment té
poca importància,
entre cometes,
té una gran importància
paisatgística
perquè les glaceres
són un element fonamental
de l'alta muntanya,
però els Pirineus
passaran a ser, per exemple,
com la Sierra de Gredos
o Serra Nebada,
Granada,
doncs que realment,
pràcticament,
no queda gel en aquest moment.
Ha desaparegut les glaceres
i amb aquest aspecte paisagístic
sí que té incidència,
però no, per exemple,
en el tema, doncs,
de l'aigua,
que és el que preocupa molta gent,
no?
En aquests moments,
per exemple,
les glaceres dels Pirineus
són ja tan minces,
eh,
amb el que és l'entorn de la muntanya
on estan situades,
que realment,
l'aigua que ens aporten de més
té molt poca importància.
El realment important als Pirineus
és la inhibació a l'hivern,
la cobertura de neu
que hi ha com més extensa
i amb més gruix millor a l'hivern
per l'aigua que, doncs,
que nosaltres utilitzem
l'estiu, no?
Però el fet de la desaparició
de les glaceres en aquests moments
per les seves dimensions
no tindria importància
en aquest aspecte.
Per no deixar una mica
que sembla que jo estigui parlant,
tot i que soc molt realista
de coses una mica alarmistes,
comentar-vos que en la resta
de muntanyes del planeta
i en les zones àrtiques
està succeint el mateix.
El cistel de gel
és d'unes magnituds
molt semblants
en què s'estan produint els Pirineus.
Lògicament,
amb muntanyes més altes
i amb latituds més altes
com els Alps,
doncs,
és important,
però, doncs,
el gel perdurarà
per molt temps més.
En canvi,
sí,
una bona notícia,
doncs,
és que el gel antàrtic,
i vaig estar en una expedició
l'any passat a l'Antàrtida,
que és on tenim
el 90%
del gel glacial
de tot el planeta,
doncs,
les condicions
estan molt estables.
Vol dir que,
a pesar que estem vivint
aquest canvi climàtic
que realment
és real i contundent,
encara,
aquest refrigerador general,
que és l'Antàrtida,
doncs,
d'alguna manera,
d'alguna manera,
fa que aquest congelador,
doncs,
mantingui la temperatura global
del planeta
sense que es dispari
excessivament,
i potser,
potser,
ens dona una miqueta
de temps
per continuar reaccionant,
evitant,
doncs,
les emissions de gasos
d'efecte hivernacle,
no?
El desembre es va fer
aquesta cimera
pel canvi climàtic,
no?,
a París,
una cimera mundial,
no sé si,
agarrant dels acords
que van sortir,
acords molt de mínims,
si creus que servirà
d'alguna cosa
si s'ha fet,
si és un petit pas
o si realment
caldria
que aquesta implicació,
a més,
no només fos dels governs,
sinó fos molt més general.
No,
jo crec que,
jo crec que
la reunió de París
va anar bé,
la cimera,
crec que les conclusions
que es van treure
són molt interessants
i crec que,
diguem,
es traspassa,
entre cometes,
una part d'aquesta
responsabilitat important,
doncs,
a les entitats locals,
als governs regionals,
per entendre'ns,
en el cas nostre,
les comunitats autònomes,
que és qui,
doncs,
més poden,
en primer terme,
doncs,
legislar i actuar
sobre,
sobre aquests,
gas,
l'emissió d'aquests gasos
d'efecte governacle.
Mira,
a mi,
si em permets,
amb una notícia,
amb unes notícies molt recents
que hem tingut
i no gaire agradables,
que són les dels patins de mà,
per exemple,
doncs,
ens trobem que,
segurament,
a moltes persones,
doncs,
a les que estan sortint,
que tenen aquestes empreses
a Panamà,
els serà un perjudici
més important,
per exemple,
artistes,
o, per exemple,
actors,
els és un perjudici
més important
de cara a la seva imatge
que no probablement
la sanció econòmica
que podran tenir
en el moment
en què,
doncs,
Isenda,
d'alguna manera,
actui sobre ells,
no?
Sí, és veritat.
Jo faria una comparativa,
doncs,
en aquesta cimera.
En aquesta cimera
de París
no s'han establert
obligacions
que se sancionen
per ningú,
sinó que el que s'ha establert
és que cada un
marqui el seu ritme
de disminució
d'emissions
i,
lògicament,
amb un control posterior
sobre el que cada un
es comprometi.
Doncs passarà una mica
el mateix.
En el futur,
aquells estats
que s'hagin compromès
a fer unes reduccions
i realment
no les compleixin,
doncs,
davant de la comunitat
internacional
no quedaran bé,
com tampoc
queden bé
aquestes persones
que han sortit ara,
doncs,
documentades
amb aquests papers
de Panamà.
Per tant,
farà una mica
més perjudicial
el fet
que ningú vulgui
comercialitzar,
tenir tractes
de comerç
doncs,
en un estat
que realment
sigui un estat brut
amb emissions
que no pas
les pròpies
sancions
que s'hi podrien
posar.
Jo crec que és
un bon camí
el que s'ha iniciat
a París
i crec que
molts indrets
s'està posant
fil a l'agulla
i que en pocs anys
irem veient
un progrés
important,
diferent
del que hem vist
en anys anteriors.
Doncs,
amb aquest últim apunt
acabem aquesta entrevista
i recordem
que aquest vespre,
avui a partir
de les 8,
en el marc
del cicle
de visuals
de muntanya
se'n parlarà
de tot plegat
s'il·lustrarà
amb fotografies
com ens deia ara
en Jordi Camins
sobre el canvi climàtic
de les sèries
dels Pirineus
serà a les 8
a la sala Piquet
de l'Ateneu.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres,
esteu tots convidats
pel com tu deies
i segur,
segur que compartirem
una estona molt agradable
amb la xerrada,
amb les imatges
i lògicament
amb el torn de preguntes
i el col·logui
que s'estableixi després.
Segur que sí.
Que vagi molt bé,
fins aviat,
bon dia.
Gràcies,
bon dia,
una abraçada per tots.
Igualment.
Els matins
de 10 a 1
s'enjusa la ràdio
just a la fusta.
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'esmooth jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
Smooth Jazz Club
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
de 4 a 5 de la tarda.
25 people
every afternoon
in the Sperm Radio.
They talk about
all the important things
in life
as good news,
good people
and good origin.
From 5 to 7
every afternoon,
the best radio show
you can listen now.
Maybe you don't understand
nothing,
but don't worry,
the radio show
is in catalan.
Is in catalan.
a 5 o 6 de la tarda.
I no sé si no.
I no sé si no.
I no sé si no.
I no sé si no.
Vé-te aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc,
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots!
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre
comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera, sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
Passant dos minuts de dos quarts de 12, és hora de fer tertúlia.
Ara sí.
I ho fem saludant a en Jordi Gulló, a la Joana Algarra,
a la línia de Santa Bàrbara, a la Montse Larrea.
Molt bon dia a tots quatre.
Bon dia.
Bon dia.
Ai, falta un micròfon?
Ara sí, bon dia.
La Joana no l'hem sentida abans.
Ui!
Ara sí, ara sí.
No em facis, boi, gota.
No em facis cridar.
Ara que cridant, potser, segons diuen a casa meva,
se'n diria tothom.
Podem parlar d'una foto icònica que he vist en els periòdics d'avui,
d'una senyora en Suècia,
que s'encara en una manifestació d'extrema dreta,
i es planta davant, davant del dia, a mig metro d'ells,
dient el puny en el, dient-los, aquí estem.
Sí, sí, una foto que ha fet ja la Volta al Món, jo crec.
No l'he vista, no l'he vista.
No, però bueno, aquest,
és una cosa que van...
Se'n foto icònica, sí.
Que sí, que recorda la rossa que es va plantar també en els busos.
Sí, sí.
I a l'extrema, sí.
Home, sí, sí, són coses que quan apareixen,
jo he pensat justament que molt bé el periòdico
per haver-la posat en portada,
perquè de vegades passen coses així,
entre cometes, bones notícies, no?
Perquè sé que seria una bona notícia
algú que planta cara, doncs, a...
Sí, però és terrible, eh?
Perquè l'extrema dreta està avançant
de manera desconsiderada, eh?
De tot arreu, eh?
De tot arreu, eh?
Que no ens passi com a principi dels trenta, eh?
Del segle passat.
I el quart arreig.
Sí, sí, està avançant molt.
Aquí en el país no avança
perquè ja està tota ficada dintre el PP.
Sí, perquè la glutina i, mira...
Per haver-hi per a mal, eh?
Això no és que m'ho veig molt millor.
Sí, això és molt de contenció, també.
Per haver-hi per a mal hi ha un 20%
que estan ja fixos en el PP,
que ho tenen clar, que s'hagin entre ells,
però ho tenen clar, que sempre votaran.
Que és el que jo dic del...
Clar, la fidelitat de la dreta.
La gran debilitat de l'esquerra és aquesta.
Home, que cadascú té la seva llibertat.
No es posen una pinça, però van a votar.
Si no diuen, no votem, s'estendrem.
I diuen, si per si eres tu que et saps tirant pedres a sobre.
Clar.
Ara la propera, com si com es produeix
un altre govern de dretes,
el primer que van a fer és tallar les pensions,
que fins ara no els han volgut tocar gaire.
No, les han...
Les va tocar un zapatero, un 5%,
i això li va costar.
Però això no voldran tapar-lo i els estaria d'Europa.
Amb l'escusa d'Europa, eh?
Sí, sí, amb un 10 o un 20%.
Sí, com si vol diria que Espanya és de nombre one,
que diuen els americans.
O no, el quart poder dintre d'Europa.
Quina vergonya.
La quarta economia, no ho entenc.
No ho entenc.
No, jo tampoc.
No ho sé.
Tant números, si m'ho expliquen, o en fan un dibuix?
No, no, perquè l'altre dia va sortir
l'assumpte de l'atur i tota la cosa...
No ho entenc.
Des del 2008 han marxat d'Espanya 400.000 joves.
Sí.
400.000.
I amb persones d'edat.
Es polsat.
Després tens els que parlen de demografia
que els diuen
és que l'expressió no es poden pagar
perquè no hi ha gent.
Si se'n van, per què no us doneu feina?
Si se'n van, com està la meva neboda sevillana,
amb un muntó de màsters,
anglès, francès...
El que vulgui.
I està en un contrat de 20 hores en un supermercat.
I a més a més...
De caixera.
I sembla que no ho tenia en Sevilla, això.
Clar.
Però, a més a més,
la feina que hi ha
és de tan baixa qualitat
que no fa remuntar la caixa, tampoc.
No, no, res.
Ja t'he dit,
de 20 hores en un supermercat.
Clar, l'ingrés a la caixa,
impossible perquè la gent
que guanya un bon sou
cotitza amb una quantitat apreciable,
però si no fan cap contrat
que guanyin...
I a més, hores partides.
Sí.
I moltes vegades és una mentida,
és una fal·làcia.
Els únics que mantenen salaris alts
són els que, clar,
entren a llocs que són fixes,
com el TMB, mestres,
i mantenen encara...
Els altres júmens estan en 800 euros.
Aquests estan treballant,
però aquests també estan fent anys, eh?
800 euros mil no poden emancipar-se,
ni tenir fills.
Com no va estar Espanya
en 1,1 de reproducció?
Quan és necessari
per la reproducció
del nombre que existeix,
2,1.
2,1.
2,1 necessari.
I estem en 1,1.
A Alemanya li passa igual,
però a Alemanya van...
Bueno, van entrar gent.
Van entrar gent que els interessa.
Clar, clar.
Agafen el que els interessa.
I això d'aquest reparto
que han fet sobre aquesta fugida
d'aquests països,
com a Turquia,
com a Iran.
Bueno, o Síria.
I llavors, vull dir...
Per què no els...
Hi ha un reparto equitatiu
que tocaria a la Unió Europea
tants aquí...
No, diu que si no hi ha sancions,
de fet,
en d'auria els països
que no ho hagin fet.
Diu que sí,
doncs segur que hi ha països
que prefereixen pagar.
Un us per persona
no recorda, eh?
El PP et sembla
que en t'assetja, no?
O quan eren setja?
No recordo el número exacte.
18.
18, alguna cosa així.
però és que hi ha una burocràcia
perquè el Sant Pare,
aquelles tres famílies
que s'han portat cap a Roma,
ja feien mesos...
Que anaven perduts.
No, no,
ja feien mesos
que estava fent els d'això,
els papers,
els tràmits.
Els tràmits.
Mesos.
o sigui,
molt abans
de tota aquesta
avalanxa de gent.
Representa
que era el 5%
de la població
de 800 i pico
que té el Vaticà.
Com ha estat?
Com ha estat?
El 5%.
Diu,
si fos així,
en Europa
en cabrien
6 milions i pico.
Quants en pertanyen a nosaltres?
No me'n recordo.
Aquí havien dit
que 7 o 56,
no ho sé ara.
Ara no ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
És que depèn,
una cosa també és la que diu
el govern espanyol
i l'altra el que diu
la Unió Europea.
i l'altra el que diu
cada una de les...
La qüestió és que no hi ha...
No hi ha això.
Sí.
O sigui,
no, no.
Els que ens tocaven,
però els que han agafat
són això,
són 18, eh?
Sí, sí.
Però el gran problema
segueixent humanitari.
Si aquests 400.000 joves
que han marxat d'Espanya
els haguessin tratat
igual com a estos emigrants
a base de trets
en Xile,
en Uruguai,
que sé què n'hi ha,
en Anglaterra,
els haguessin tratat també
a base de trets
com estan fent,
què diríem?
aquí els pares i tal,
què diríem?
Imagina't,
què diríem?
La gent que venen
són classes mitges també,
són gent molt preparada.
L'excusa és que dintre
d'aquesta gent
s'infiltren
persones no desitjables,
però bé,
això en totes les comunitats
n'hi ha,
no es pot negar
que sempre n'hi ha
algú que s'infiltra
o alguna cosa,
el paper,
per això tenim policies
i serveis secrets,
perquè per això
estan lamentablement,
que tant de bo
que no fessin falta.
almenys que fer aquesta tasca
la fessin bé.
Però que estan per això,
per saber que no...
Sí, sí.
Bé,
doncs és una mica
el tema amb què hem començat.
Abans també,
fora de micolòfon,
em comentava
o parlàvem d'eleccions,
no tant en el sentit polític,
sinó en el sentit de despesa,
no?
Ah,
econòmic,
el que implica.
Sí, jo ho he sentit avui.
I d'aborriment,
i d'aborriment.
Sí, sí,
però aquest és el tema
que deia el Jordi,
que hi ha una part de la...
Sí, sí,
hi haurà més abstenció,
segurament,
en aquestes eleccions,
però serà una abstenció
que procedirà possiblement
de l'esquerra,
més que de la dret.
Desgraciadament.
La dretra ho té clar
que torna a casa.
Vosaltres anireu a votar?
Oh, i tant.
Sí.
Jo tota la vida.
Ho dic perquè
en alguna altra tertulia,
crec que ja us ho vaig comentar
la setmana passada,
però hi havia...
Jo ho havia comentat,
tu també, oi?
Perquè hi havia...
Alguns tertulians aquí a la ràdio
m'han comentat
que havien votat el 20 de desembre,
però que ara no saben
si aniran a votar.
No, no, no.
I a casa meva,
la persona que estava més retraiguda,
que estava molt enfadada,
també diu que anirà a votar.
Sí, jo...
És igual,
vota qui vulguis,
però vota.
El meu vot és la desconexió,
com diuen els de la CUP i tal,
però jo aniré a votar.
No escoltar-los.
Jo aniré a votar...
El que surti a Catalunya,
perquè no tinguin el vot en negatiu,
si m'estem tenen el vot en negatiu...
No, per la llei,
doncs sortiria guanyant...
El PP mai perdrà 20% de vot,
com deien,
que l'extrema dreta també està,
el franquisme sociològic,
la dreta liberal...
Ara tenia un problema de crisi
en aquests de Ciudadans,
que són com ells,
que són també liberals
en pla bèstia.
Jo sé que ara estava dient
l'ESC que una proposta
dels de Ciudadans
que els treballadors
que acomiaden
que tornen els diners
del que han cobrat.
Unes barbaritats...
Unes barbaritats...
El que en dius ara?
Sí, sí,
el de Ciudadan.
Avui,
gent al diari...
Sí,
en pla liberal
són molt bèstis.
Per això del...
El liberalisme
d'emportat està bé.
L'arrimada
sempre ho està dient.
L'arrimada
sempre no toca ni parli horas.
Hi ha que facilitar
les coses als empresaris
perquè així invertiran
i llavors hi haurà treball.
Diu,
però i mentrestant
que morin de gana,
i que...
Des de fa deu anys.
La nova llei laboral
ha facilitat el més treball?
No té solucions.
Dir-li,
aquests 400.000 què?
I els joves que et cobren 800 euros
que no poden emancipar?
Què?
No,
no té resposta.
De cap manera.
No té resposta.
És una filla privilegiada
i ella va a la seva.
Lamentablement.
Perquè no ho coneixen.
Per mi,
inhumana
en els seus corresponsals.
Saps què passa?
Que aquestes persones
estan en una taula
resolent uns problemes
que no coneixen de fons,
com molts dels polítics.
I des d'un despatx
no es poden solucionar els problemes.
S'ha de tocar fons.
I no és d'ara, eh?
És de fa molt temps.
Jo treballava en un lloc
que era secretari
d'un estament molt important
de la ciutat de Barcelona.
I em deia
ja a la crisi del 77, eh?
Més inhumana.
A la crisi del 77
que la SEAT
acomiadava
els treballadors
que no els interessava
perquè va haver-hi
una crisi forta
i llavors diu
o,
li deia el jefe
i era molt important el jefe
escolta'm
és que
mira
de seguida
posen un establiment
no ho deuen necessitar tant
diu
però aquest tio què pensa?
Perquè el meu amic
tenia un establiment
i ell veia
la gent
com gastava els quartos
diu
no, no
no tenen ni idea
perquè aquella persona
era de classe mitja alta
i mai a la vida
havia trepitjat el carrer
per solucionar
els problemes
de la gent
de la classe
treballadora.
És que si ens parla
de les rimades
és una nena privilegiada.
I tant, privilegiada.
És una nena, eh?
Ho dic perquè
això després
tots t'han dit
a fer això
quan són noies.
Si fos un noi
no li diríem
que és un nen.
No, no.
Té 35
anys.
El que passa és que
d'especte
ho és.
Per això us ho dic.
És la...
No, jo ho he dit
que en planta...
Sí, però Albert Rivera
té 35 anys també
i no li diem
que és un nen.
No, no, no.
No, jo sí que li dic
que és un nen.
que jo volia dir.
Perquè a vegades
també parlen
perquè ho dic
per autocorrer
i per fer autocrítica.
Bé, no, no, no.
Acceptant la crítica
t'he de dir
que això és un problema
generacional.
No li donen
la...
Que jo el mire a tu
i em dóna
sentiments paternals.
I amb les rimades
també.
Clar.
de tota manera
sembla més jove
del que és.
Això també ho vull dir.
Sí, perquè 35 anys
no ets tan jove ja.
Que les noies d'avui
amb 30 anys
semblen nenes totes.
T'accenten la crítica
i té raó.
Perquè jo tinc una neta
de 28 anys
que el farà ara
al setembre
i sembla una nena.
També és la teva mirada.
Continui pensant
que és una privilegiada.
Això sí.
Això sí.
Això ja és un altre tema.
Sí, és com a persona.
És el que volia dir.
És el que tenen que parlar.
És una privilegiada
perquè trepetjar el carrer
el que es diu
trepetjar el carrer
potser no l'ha trepetjat gaire.
És el que t'estava dient.
Des del despatx
no se solucionen els problemes.
Que se'n vagi a Irlanda
a veure els espanyols
que estan allà.
Que des del despatx
no se solucionen.
No, no ho diguis amb el cap.
Que els he vist
quan vaig anar
que vaig allà a veure
com estan.
Com estan els espanyols.
És 400.000
que han marxat
i sense cap esperança
de poder tornar.
Ja, ja, ja.
I el test del cas
és que quan arriben als llocs
a vegades
tampoc no poden treballar.
Que surten els experts
dient que Espanya va mal
perquè no podran pagar
amb poca gent.
Que, clar,
doneu-los feina.
Clar.
Dóneu-los feina
perquè el correcte
la gent
que pugui tenir un pis
i pugui tenir fills
que és el que la majoria
més del 80%
de persones en la vida
volen justament.
Tenir casa pròpia.
Tenir casa pròpia
i arribar
i tenir una família.
Jo he viscut
tota la vida de lloguer.
No ho entenc pròpia
perquè tenir una vida pròpia.
Sí, sí.
El que sigui de lloguer.
El que sigui de lloguer.
Una casa.
Poder s'emancipar,
tenir companya
i tenir fills.
Igual per amb lloguer.
la majoria,
però si no poden...
El que és normal
amb una família.
Si no poden,
ja m'he deia,
i ara, a més a més,
cada dia puja més
el nombre
de gent de classe mitja
que han quebrat,
tenen 45 i 50 anys
i estan totalment condenats
i tenen que anar-se'n a viure
a la pensió de la mare.
Sí, senyor.
Tant de 75 o 80.
Sí, senyor.
Cada dia més, eh?
Jo tinc una mena
que té 24 anys
i no n'hi ha que donar feina.
No n'hi ha que donar feina.
No se'l pot pagar tot sencer.
No ha que donar feina.
Ha de compartir un pis
amb una altra persona
perquè així paga
la meitat del lloguer.
Sí, a vegades sí.
Bueno, i quants matrimonis
estan separats.
O sigui, ells,
però no marxen del pis
perquè ni l'un ni l'altre
pot pagar la lloguer
o l'hipoteca.
És que estem fent
una societat tan incomprensible.
No ens desesperem,
però és que les coses
no estan bé.
Ja està inventada un altre lloc.
Jo us diria
els que vulguen atendre
d'aquestos privilegiats
que estan apretant tant
que ens portaran
en una cosa
que ja està inventada
que és Mèxic.
Funciona,
té un 5,5%
l'economia,
el PIB,
el creixement
és brutal
comparat
amb la Xina
en les èpoques
d'esplendor.
Però solament
reparteix el 30%
de la població.
Els altres,
què fan?
Estan al carrer
i es dediquen
a deixar-se contratar
per les màfies.
Sí, i tant.
La droga,
el narcotràfic,
tot tothom sap
que a Mèxic
no se t'occurrà
si eres turista sol
o si eres turista sol.
No és d'aquí,
és de tota la vida.
La policia,
les mordides
són de molts anys.
I aquest és el lloc de treball.
Jo et dic els desesperats.
Sí.
Desesperats.
El conté
amb totes les anècdotes.
Li va passar una
d'extrema esquerra,
que era del Grapo
i estava aciliat allí.
Sortia al bar
amb 10 amics,
amb 10 amics,
eh?
I a mi diia
home,
no és molt consellable,
home,
que són 10.
Però ell arriba a un bar
i allà hi havia 20 clients
i els 20 clients,
conyo,
se'n van acabar
i li atures a l'Espanyol
la cartera.
Sí, sí.
Sense cap paraula.
Deu que hi portaven
i res, eh?
Sí, sí.
Per això és Mèxic, eh?
Sí, sí.
I els estudiants,
els cotxes,
els estudiants.
Esta societat
és la que estem evitant
que aquí
passi
a base
del suport familiar.
Sí.
Quan el suport familiar
ja falla,
perquè es recorden
les pensions
o perquè morim,
perquè morirem
un dia o l'altre.
Per llei de vida.
Això sí que ho farà.
Això serà a Mèxic.
Això serà a Mèxic.
Tornarà a haver grup revolucionari,
grup d'atracos,
grup de tal...
No, grup d'atracos
ja n'hi ha, eh?
Tot i que...
Nosaltres vam estar a Itàlia
i era l'any...
Aviam,
fa quasi,
quasi,
quasi fa
més de 15 anys
i quan vam sortir
de l'hotel
a Nàpols
volíem,
nosaltres volíem anar
a visitar el port.
I va sortir
els carabiners
que ens vam veure
cinc dones i vam dir
on aneu?
I vam dir
no,
volem anar a baix.
El port va dir.
No.
Ni parlar-ne.
Ni parlar-ne.
I jo he estat de dies.
Vosaltres no aneu a port.
I jo he estat de dies.
No busqueu
el que podeu trobar.
Torneu-vos cap allà,
hotel,
aquí,
allà,
però no aneu a port.
Hi ha llocs que no són...
I t'estic parlant
de fa anys, eh?
Aquest és el futur
que aquesta senyora,
Arrimadas
i a altres ciutadans
i a tots els executius
d'aquests,
es diria
on estan portant la societat.
I ells tindran que viure
tancats en 6 metres de mur
i sortir en cotxes
de primer lindatge.
Ja passa en Chicago,
en Chicago ja passa.
D'ahir tenen surts
de la universitat.
Us veig molt pessimistes
avui, eh?
Sí, oi?
Bueno, no...
A mi m'ha posat pessimista
a l'assumpte econòmic.
Quan penso
que dels meus 400 i pocs euros
treuen cèntims
per pagar aquesta borrada
d'euros,
a mi se'm posen
els cabells de punta.
Perquè a mi em costa.
Em costa molt.
Clar,
si fos per mi
no em podria mantenir.
Si no fos perquè
tinc altra...
la versió del teu marit.
Sí, sí.
Per mantenir aquest estatus...
Per què tenen que tocar
les pensions?
No, no les han tocat,
filla.
Els han posat...
Un 5%
pujat un sèrum 25...
Sí, sí.
Bueno, això és l'últim any,
però el Zapatero
va baixar un 5% directament
i Europa l'està dient
que baixen, eh?
Sí, sí, no, sí.
El que socialment
no s'aguanta
és que jo cobro
1.200 euros,
estan de pensió,
i els joves
absolutament preparats
estan cobrant 800.
Hombre,
o menys.
Ara hi ha 800
és un privilegiat, eh?
I els tenen
sense ir apurats
en subcontract
i en especialització.
I donen les gràcies.
I encara gràcies.
I encara gràcies.
Això no s'aguanta.
Això no s'aguanta.
Això no s'aguanta.
O sublevaran
un dia o altre...
Estiran al carrer.
O ens faran barallars
entre nosaltres.
Això serà.
Això seria ben trist.
Això seria.
Això seria ben trist.
És que fa molts anys
que no tenim
un encontre fort.
Això és...
I desgraciadament.
Clar, perquè ara mateix
hem perdut 4 mesos,
hem perdut 4 mesos,
i ara tornem
a estar al mateix lloc
que estàvem fa 4 mesos
i parlen i parlen.
Jo l'altre dia
havíem una reunió
de persones
que eren
una mica importants
d'aquí
del nostre ajuntament,
també criticant
això
de les noves eleccions.
I totes,
les quatre,
estaven molt d'acord.
Si no haguessin cobrant
ni un punyetero duro
d'ençà
que van
fer aquest fullon,
no cobraré
fins que no
estigui fet
el govern.
Ja ho veuries tu
com s'haguessin
espadilat.
Ja ho veuries tu.
Una altra cosa.
Carme, sí que m'agradaria
dir una reflexió.
Digues, digues tant.
Que és important.
Si jo dic aquestes coses
és perquè encara
tinc esperança
que algú escolta
i reaccione.
I reaccione.
Si jo ja no dic res
i tanco el cap
i l'amago
sota l'ala
com està fent
la majoria
de la població
és que ja estaria derrotat.
Sí, sí.
És clar.
És clar que sí.
Per això, per això,
és perquè encara tinc esperança
que siguem racionals
tots els éssers humans.
Parlar-nos del Rajoy
i de l'altre
i de tot.
Que siguem racionals.
Sí.
Bueno, sigui que sigui
el que m'anir
però que es passi.
Que no poden deixar
en la fam
els éssers humans
no poden deixar
en la fam.
Tenim que tindre
una ajuda social
de 500-600 euros
per la persona
que s'apunti
que no troba feina
que demostra
que s'apunta
que no troba feina
que tal
que estigui.
perquè no podem deixar
abandonats
la gent.
Entre altres coses,
si anem a remetir-se
a les creences religioses
perquè són fills de Déu
i jo no puc deixar
els fills penjats.
Ens hem portat
a un món
que li dic
que el món
és de tots
i que ell també és aquí
però li traig
els béns del món.
Però escolta,
venit.
El traig del menjar,
el traig de la casa,
de l'atenció mèdica.
Després d'haver gaudit
d'una època bona.
Estic violant-ho tot.
perquè han passat
una infantesa
i una primera joventut
bastant acceptable
perquè els pares treballaven
i podien permetre el luxe
de portar-los a estudiar.
A més a més,
socialment,
estava l'estudi
i les coses
molt a l'abast de tothom.
Però ara què?
Què en fan
d'aquest estudi?
El que passa és que les classes
s'han distanciat
i molt
perquè continua
havent-hi
mínimament,
mínimament,
potser no massa,
la gent que té el privilegi
de poder viure
i malgastar.
Bueno,
un 80%
de la població.
Un 20%
de la població.
I el 80%
restant,
què?
Sí,
mica en mica menys.
I per això hem arribat
a on estem.
Bueno,
i què em dieu?
Ara canviem de tema
perquè ja estàs bé.
Fem un cante a l'esperança
que l'Aigua no obre els ulls.
Jo tot el rato us dic
que aquí Soleta plorà.
No ploris.
Què em dieu
de la foto aquesta
de la senyora
abastonada
contra els animalistes?
Sí,
és cert aquest tema.
I els alcaldes d'en Posta
llegit,
o del Montsià,
perdó.
Tots els del Montsià
s'han unit
per defensar
tot aquest tema,
és a dir,
que el debat està obert.
Està dintre de la llei,
diu,
la festa.
Que poden anar els...
Està dintre de la llei
la festa,
però no,
diguem,
l'agressió física.
Sí,
l'agressió física.
Però escolta,
va ser ensenyament, eh?
Verbal la podem dir
que està dintre del...
Ella el parla de la va...
Del dret a l'expressió
dels pensaments.
Però escolta,
però la física
és un delicte.
Però ahir la vaig sentir
a la senyora
i s'ajustificava.
Sí, sí.
És l'última entrevista
que faig
perquè ja estic tipa.
Sí.
Ho feia per telèfon.
Diu,
però és que em va insultar.
N'estic tipa
que em diguin assassina.
és que sempre
són les mateixes.
Ja ho vam tenir
l'any passat
i, per tant,
arriba un moment
i, a més,
ella no és ningú
per retratar-me.
I, bueno,
però és que...
Però l'agressió física...
Però l'agressió...
jo, però és que, clar,
la Lídia...
A banda del debat
que hi ha també de...
I tant.
Això de cara al jutge
està molt clar.
Tu tens llibertat d'expressió,
ella també la té,
tot això a mi no m'interessa.
I l'agressió?
Això no m'interessa.
El que m'interessa
és que tu has agredit
a una persona.
Això diu,
però escolti,
vostè podia haver-se allunyat
d'aquesta senyora.
És una falta
que la multaran
en 200-300 euros.
I altre billones.
I llavors diu
a l'alcalde
que no és d'allà,
que és de fora.
És igual,
no té raó.
És una falta
de 200-300 euros.
Imagina't.
Sé perquè estic cada dia,
cada dijous,
que és avui,
en els temes aquests
de sorra,
i sé que el tema,
això és una falta.
Si hi fes ferida física
i tal,
passa...
Doncs li va costar poc,
perquè de palos
li diuen.
Passa a delicte.
En sang,
ferida física
i punts en sang,
llavors passa
de sis mesos a dos anys
i és delicte.
Però si hi ha sigut
una agressió de trompada...
Encara que tingui
hematomes
i tot això...
La moradura
són 200-300 euros.
Mare de Déu.
Però ja et dic jo,
les fotos,
clar,
les altres amigues
estaven enfront
i van filmar l'escena
i els veu clarament.
Diu,
sí que em fa...
Jo no vull justificar-me,
però és que
ella em va insultar.
Me'n penedeixo
d'haver reaccionat així.
Diu,
però és que vostè,
li diu a l'entrevistadora,
vostè podia haver marxat
si se sentia...
Si se sentia insultada,
incòmoda.
O sí,
diu,
però és que estem tips,
perquè a tot arreu venen
i fan igual.
Bueno,
estan en la seva...
Bueno,
si ella la senyora
té el dret a dir tot això,
però li costarà
200-300 euros.
Bueno,
i a l'altra
li han trencat la càmera,
li han donat cost...
No, això ho haurien de pagar.
No, això ho haurien de pagar, eh?
Si hi ha costos...
Sí,
a la càmera
li han fet truita.
Tindran que pagar.
Tindran que pagar tota la càmera.
Escolta,
però,
aquí,
quan estava la llei,
que van fer la llei
de la no taurina,
diguéssim,
hi havia els que no volien
les corrides de braus,
doncs estaven cridant
i els altres entraven tan tranquils
a la monumental...
Corrada en el mig
ja està
i cada una que s'expressa.
De tota manera,
jo ara he de dir
que hi ha persones
que em diuen
que la culpa és política.
Si aquí tenim clar
que això es tortura els animals
i en la llei
ho havíem corrat,
com fem una clàusula
i diem que
al sud de Catalunya
sí que ho poden fer?
Bueno,
perquè saps què passa?
Que això porta diners.
Ja hemos llegado con la iglesia
y hemos topado,
amigo Sancho.
Però,
allà està la contradició.
Allà està.
Si fem contra la tortura
dels animals,
són cèntims,
com fem una excepció?
Si no fem curses de braus
perquè estan prohibits,
tampoc podem fer...
Perquè jo li vaig preguntar,
jo no sabia de què...
Dice,
bueno,
si és el meu fill
que li agraden això
i està en contra
de totes aquestes coses,
estirar les cabres
per les torres
i el del toro
d'allà de la vega
que és criminal,
allò és horrible.
Diu,
no, no,
però aquí diu
o bé els hi posen
candeles a les banyes
i...
Amb volats.
Dic,
hòstia,
els amb volats.
Diu,
dic això,
això és...
Sí,
fan saltar al mar,
al final.
Sí,
també fan saltar al mar
per a la sepul·lar.
Doncs això hi ha
una responsabilitat política...
Això és pitjor
que les corrides de braus.
Quan això ho van aprovar.
I espero que el Parlament
de Catalunya,
que em sembla més humà,
més proper,
rectifiquen això.
Aviam.
està la crida que jo fa.
Sí, sí,
clara,
ella diu que és per llei,
que per llei la llei l'empara
i que...
Sí,
però quan la llei l'empara
doncs té el que aguantar-se.
Clar.
També.
Bueno,
i tu què et sembla,
Linita?
Jo,
que aquella tres minuts...
Explica una cosa bonica.
No gaire cosa bonica,
perquè ara tindria que fer...
No, no, no,
un altre dia tenim que comentar-ho,
l'ús de la bicicleta
i com es fa servir
i com es té que regular.
I tant.
Perquè les bicicletes
cada vegada són pitjor.
Les bicicletes són per el verano.
És una pel·lícula.
No, no, no, no,
ja, ja, ja.
Però vull dir que a vegades
doncs sí que verdaderament
els ciclistes van a tota Castilla
i no miren res més.
És un problema de regulació també.
A vegades per veure que els ciclistes...
Sí, perquè a la Muriel
li va costar la vida.
Sí.
I aquella senyora
que és tan com ara
i ja veurem, eh?
Sí, perquè aquesta senyora
es tindria que desbrinar tot.
perquè aquesta senyora
era el xicot
que ho va fer.
Sí, la va atendre.
La va atendre, no sé què
i la senyora va...
No, no, no, que tenia presa.
Estic bé, estic bé.
Que s'obriu anar.
Però els cops de cap
ja ho tenen, això.
No, no, i se'n va, se'n va, se'n va.
I diu, vale, vale.
I aleshores ara
amb el diari
surt una carta d'unes amigues
que el posen
com si fos un desacció.
Sí, ja ho va dir, ho va dir.
Bueno, i el pobre xicot
també, què vols que et digui?
És que Costa Pompossa
està mal.
Tornem a parlar d'estructures.
Això, com passa en Bèlgica?
En Bèlgica fa anys
que tenen
una xarxa de...
I a Holanda.
Tenen una carretera,
un això d'arbres,
una fila d'arbres
i darrere està el carrer el bici.
Sí, però...
I tot,
la ciutat i tot
hi havia milers i milers
de bicicletes.
Sí, i em sembla
que no hi ha incident.
I els únics que van...
I senyores de 80 anys
que també que van...
I els únics que van
una mica barats a Holanda,
això m'ho diu ma filla
que ha estat molt ams
i els diu
són els de fora,
els turistes que venen
que agafen la bicicleta
i van a su aire.
Doncs, bueno,
jo ho dic aquí
perquè aquí ara
a la Diagonal
que n'hi ha dos carrils,
n'hi ha a vegades ciclistes
que o s'atabalen
o el que sigui,
però l'altre dia
i és particular això,
però van arrotllar
la Cristina
que encara va dolguda
amb el braç malament
i tota la mandanga
i ell anava pel seu carril
a poc a poc.
O sigui que
un altre dia
això es té que regular.
Sí, sí,
sempre tornarem a parlar-ho.
I s'han de posar a mitjos.
S'han de posar a mitjos,
la bicicleta
tampoc pot coincidir
en els cotxes
perquè si no...
No, no,
s'ha de posar
cadascú en el seu lloc
i llavors
ja està.
I més ara
que la gent jove,
doncs esclar,
entre que segurament
no pot pagar benzina
o entre que és la cosa
de l'exercici
que queda fomentat,
agafa més bicicleta
que mai.
I tant.
queda un minut
i aquest minut
menys d'un minut
senyors
és per dir
ei,
tenim sol
avui
els quatre que estem aquí
han pres una dutxeta
han pres un cafè
senyors
que duri això
de moment
i que duri.
Que vagi bé.
Bon dia.
Catalunya Ràdio
les notícies
de les dotze.
Bon dia,
es informa David Badia.
La modificació
dels pressupostos
de l'Ajuntament
de Barcelona
s'aprovarà finalment
després que la CUP
ha decidit abstenir-se
en la votació
del ple
previst per aquesta tarda.
Els cupaires
no hi volen votar a favor
perquè diuen
que l'equip de govern
de Colau
no s'ha compromès
a suprimir
els agents antiabalots
de la Guàrdia Urbana.
Barcelona,
Carme Montero.
Bon dia,
a la CUP
que agirem
valora que han aconseguit
un 40%
de les seves peticions
en les negociacions
amb Barcelona en Comú.
Segons la cap municipal
de la CUP,
Maria José Lecha,
la negativa a dissoldre
la unitat antiabalots
de la Guàrdia Urbana
es ha allunyat del sí.
Per això han optat
per l'abstenció.
Tot i les pressions rebudes
que han anat
des del xantatge emocional
passant per l'insult
i el menyspreu
cap al nostre
moviment assembleari.
I hem decidit,
finalment,
que no bloquejaríem
aquesta modificació
pressupostària.
Per tant,
el nostre vot
serà d'extensió.
Hem negociat molles.
Segons l'etxa,
entre les mesures
aconseguides
hi ha el carnet de ciutat,
una renda
per a les dones
de la ciutat
i la remunicipalització
d'alguns serveis socials.
Carme Montero,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
Més notícies,
Núria Oriol.
En marxa,
des de les 11 a Madrid,
una reunió
entre el ministre
de l'Interior,
Jorge Fernández Díaz,
i el conseller
Jordi Jané.
El departament confia
sortir de la reunió
amb una data tancada
perquè es faci després
a set anys
la Junta de Seguretat.
Madrid,
Jordi Prats.
Bon dia.
El conseller d'Interior
vol sortir d'aquesta trobada
amb el ministre
ben fixat una data
i un ordre del dia
per a la celebració
de la Junta de Seguretat
de Catalunya,
un organisme bilateral
que no reuneix
des de l'any 2009.
A la trobada d'avui,
gener també posarà
sobre la taula
la necessitat
que els Mossos d'Esquadra
puguin ser membres
de ple dret
del Centre d'Intel·ligència
contra el Terrorisme
i el Crime Organitzat.
La intenció
és que els Mossos
puguin tenir accés
a les bases de dades
de la resta de polícies.
Jordi Prats,
Catalunya Ràdio Madrid.
L'economia catalana
se l'han dit lleugerament
el primer trimestre
i ha crescut un 0,8%
segons el Departament d'Economia.
El terme interanual
al repunt ha estat
d'un 3,7%,
un percentatge
tres dècima superior
al de l'economia espanyola
i molt per sobre
de l'ocomacís
de la zona euro.
Els motors d'aquí creixement
són el consum
i també el turisme.
El govern admet
que l'actual model
de transport sanitari urgent
no funciona.
El conseller de Salut,
Toni Comín,
assegura que els anomenats
vehicles d'intervenció ràpida
no estan donant
els resultats desitjats.
Comín,
anuncia també
que aviat hi haurà
un canvi al SEM.
Parlament,
Victòria Belaplana.
Bon dia.
Comín considera
que el model sanitari
de transport
no s'ha de canviar del tot.
Ara ve que,
segons ell,
fer-ne una reestructuració.
Però hi ha també
problemes de model
que en aquest sentit
el BIR
de moment no està
donant totes
les seves virtuts
amb tota la perfecció
que convindria,
diguem-ho així,
no?
Però jo crec que no es tracta
de revertir-lo
completament,
sinó que els problemes de model
el que hem de mirar
és territori per territori.
Victòria Belaplana,
Catalunya Ràdio,
Parlament.
L'associació espanyola
contra el càncer
surt avui al carrer
per recollir fons
que ajudin a investigar
i vèncer aquesta malaltia.
L'EC Catalunya
té taules arreu del territori,
a Barcelona,
per exemple,
només un centenar,
i s'espera recaptar
180.000 euros.
Barcelona, Marta Vallès.
Hola, bon dia.
Tots els diners aniran
destinats a projectes
d'investigació.
A la cantonada
del Passeig de Gràcia
amb el carrer d'Aragó
a Barcelona,
durant tota la jornada
hi ha una carpa
on els investigadors
expliquen a la gent
la feina que fan
per avançar
i convertir el càncer
en una malaltia crònica
o bé en una malaltia
que es pugui curar.
N'hem parlat
amb la investigadora
Maria Verdasco Didibel.
Se trata
de encontrar marcadores,
generalmente marcadores genéticos
u otro tipo
de marcadores moleculares
que nos permitan
definir
los tratamientos
más apropiados
para cada paciente.
El concepto es
no existen enfermedades,
no existen
distintos tipos de cáncer,
sino que lo que existen
son distintos tipos
de pacientes.
Marta Vallès,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Esports, Montserratia.
Aquesta hora es presenta
el Gran Premi de Catalunya
de Fórmula 1
que es disputarà
el cap de setmana que ve
és la 26a edició
d'aquesta cursa
al circuit de Montmeló.
Justament,
en aquesta cursa
es farà efectiu
un canvi
que s'ha anunciat avui.
Max Verstappen
tornarà a pilotar
un monoplaç
a l'escuderia Red Bull
i Daniel Caviat
passa a Toro Rosso.
En futbol,
avui quedarà definida
la final de la Lliga Europa.
El Sevilla rep
el Shakhtar Donets
amb empat a dos
de la nada
i el Villarreal
viatge a Liverpool
amb un 1-0 a favor.
A la Lliga de Campions,
el Madrid jugarà
la final contra
l'Atlètic de Madrid
el dia 28 a Milà.
Els blancs van derrotar
i el Manchester City
gràcies a un gol
de Gareth Bale.
En bàsquet,
fa uns minuts
s'ha sabut
que el jugador
del Barça,
Àlex Abrinas,
ha estat el guanyador
del premi
al millor jugador jove
de l'Euroliga
aquesta temporada.
L'escorta mallorquí
de 22 anys
s'aconsegueix
al guardó
per primera vegada.
I avui
els play-offs
de la Lliga Masculina
de Waterpolo.
Quadris,
Mataró,
Terrassa a les 6
i Mediterrani
a l'Etic Barceloneta
a 3 quarts de 9.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies
de Sant Just.
Bon dia,
són les 12 i 5 minuts,
us parla Cristina Vargas.
L'atura es redueix
amb més de 40 persones
al municipi
en el mes d'abril.
El nombre de persones
desocupades
passa a ser
de 574.
Les dades registrades
a l'atur
al Baix Llobregat
i a Catalunya
mostren també
una reducció
del nombre
d'aparats.
De la mateixa manera,
al conjunt de l'Estat
també la reducció
ha estat
de 83.599.
Una xifra
que situa
el total
d'aturats registrats
a les oficines
dels serveis públics
d'ocupació
una mica
per sobre
dels 4 milions.
Més coses,
12.369 persones
podran tornar
a votar
el diumenge
26 de juny
en les eleccions generals.
Ara sobre un període
de reclamacions.
Del 9 al 16 de maig
els ciutadans i ciutadanes
de Sant Just
podran reclamar
a l'Ajuntament
de forma presencial
i com a ciutadans
que són
formar part dels 100.
El nombre definitiu
de persones censades
es donarà a conèixer
a partir del 20 de maig.
I una punt més
en clau cultural
l'espai de lliure creació
Carme Malaret
acull art
a la façana
de Lluís Aiguader.
És un projecte
que traspassa els límits
de l'aparador
traslladant de dins a fora
el que passa a l'espai.
L'artista encarregat
del projecte
juntament amb
H2O
Comunicació Integral
han pretengut
fer una manifestació
comunicativa,
visual i també
amb vinils
a la façana
de l'edifici
que acollirà
precisament
aquesta representació.
A més,
la inauguració
serà a partir
de 20.08 del vespre
a l'espai
de lliure creació
Carme Malaret
i han ocupat
tota l'aparador
i també
tota la façana
la proposta
Romandrà oberta
i es podrà veure
durant tot el mes de maig.
I això és tot per ara.
Nosaltres tornem
amb més d'una hora
a partir de la una
amb els Sancions Notícies.
a l'edifici
i a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
a l'edifici
i fa quatre dies
de casa
al vespre
i no ha tornat
perquè segueix
de festa
amb festa
mira la mora morena
la pura neta
no vol d'aquí
mira la mora morena
si amb ella ballo
no vol d'aquí
mira la mora morena
la pura neta
no vol d'aquí
mira la mora morena
si amb ella ballo
no vol d'aquí
si l'han vista
ballant la rumba
però amb la foguera
també diuen
que el pas doble
la poja ballava
que després
estava el tec
no vol d'aquí
a la riera
i al matí
amb una vanera
ella esgrotxava
mira la mora morena
la pura neta
no vol d'aquí
mira la mora morena
si amb ella ballo
no vol d'aquí
mira la mora morena
la pura neta
no vol d'aquí
mira la mora morena
si amb ella ballo
no vol d'aquí
si fins animant la gent
allà s'han impòlit
de vostregar
i aquella mateixa nit
amb en lleu
tornava
on de tarda
ja havia arribat
de castellà
cap al matí
gaudia del
ball de gitanes
mama
per la riera
no vol d'aquí
mira la mora morena
la pura neta
mira la mora morena
la pura neta
no vol d'aquí
mira la mora morena
Si em veia mai un punt d'únic
Ha volat de Montserrat fins al Matagall
De parlanda en parlanda per tota la vall
I a totes les barres on ella fent parada
Ha ballat i gaudint la música que es trobava
Mira la mora morena, la moreneta que vol d'aquí
Mira la mora morena, si em veia mai un punt d'únic
Mira la mora morena, la moreneta que vol d'aquí
Mira la mora morena, si em veia mai un punt d'únic
Mira la mora morena, si em veia mai un punt d'únic
Una cumbeta y que arranque al bar
Saño puyó, a la valla con cargón
Ex año malagall
Una cumbeta y que arranque al bar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ser comprat amb una òptica, jo dic amb una òptica
perquè segurament les mateixes ulleres
es poden trobar amb un xinus, però clar, suposo
diguéssim que amb una òptica
hauríem de tenir una seguretat. Exacte.
Sí, sí, sí. No ho creus, eh?
Et veig molt desconfiat, com sempre.
Com sempre. Aquestes coses no, i a més estem parlant
de la vista, que no hi ha recanvis,
i per tant, anem d'anar molt al tanto.
La manera més segura,
més barata i més pràctica
és fer-ho per projecció.
La manera de fer-ho
per projecció més senzilla de totes és agafar
una cartolina i fent-li un petit foradet
al centre, llavors
el Sol passarà per aquest foradet
i es projectarà a una paret
o a terra on ho tinguem i veuríem un cercle
que seria el Sol, i allà aniria
passant aquest puntet, en aquest cas
de Mercuri. Si tenim
uns binoculars, uns prismàtics,
els posem en un trípode,
sobretot més que res perquè sigui estable,
aquí ve el
següent pas que hem de fer.
L'hem d'alinear amb el Sol, sense
posar-li l'ull, eh? Vull dir, això
que també sigui una mica bàsic, eh?
L'hem de fer servir com d'objecte, doncs,
que hem de projectar el cercle del Sol,
en aquest cas dintre també d'una habitació,
una paret, tal com ho poguéssim observar
amb els binoculars, però sense posar-li l'ull.
És a dir, sempre anant veient
aquesta l'ombra o la projecció del Sol on és
i l'anem canviant.
I un cop ho veiem, enfocar-lo,
que es pot enfocar també sense mirar,
només apretant la rodeta del mig,
i veuríem, aquí sí que es veu perfectament
el Sol i si hi ha algun ataca,
en aquest cas, doncs, es veuria molt bé Mercuri.
Sobretot anem dient això,
darrere d'observar-ho directament.
Directament el Sol és massa lluminós
i ens pot deixar secs a l'instant.
Vull dir, això és clar.
I després no valen les radiografies,
no valen les diapositives,
si és que encara un té,
no valen perquè no ens paren suficient.
Home, això a principi crec que tots ja tenim
una mica al cap, no?
Sí, però que són aquestes coses que sempre surten.
Ai, això m'havien dit com una radiografia
o amb un vidre fumat,
això és el que es feia abans.
No està malament, eh?
Vull dir, en principi el que fem
és atenuar la força lluminosa del Sol,
però el que no fem és atenuar la infraroja.
Teòricament, els filtres que són homologats,
això és on volia entrar-hi abans,
que els filtres siguin homologats,
ens para el 99,99% de la llum visible
més el 97% de la infraroja.
Això vol dir que, tot i que no tinguéssim,
que ens tapés la llum,
l'ull ens el pot coure, eh?
Diguéssim, per la llum infraroja.
Sí, sí, podem notar, no?
Sí, i per tant, com que és molt perillós,
això no ho hem de fer-ho.
Tampoc és reflexat en un covell d'aigua,
són aquestes coses ancestrals de fa anys
que sempre retornen
i són de les més perilloses.
Un filtre de soldador.
El filtre de soldador, el número 14,
que és el més difícil de trobar,
quasi mai se'n troba.
Les ferreteries, quan n'hi havia,
encara que és més difícil ja trobar una ferreteria,
si n'hi havia, aquest filtre era el 12.
Però, bueno, diguéssim que més val un filtre de soldador
que no res, eh?
Vull dir, però, bueno,
jo crec que la manera més senzilla és aquesta,
una cartolina i un foradet,
i projectar-ho
i veure com es va movent el petit Mercuri.
Amb seguretat no hi ha cap problema d'anar-ho reseguint,
sobretot això si ho fem amb uns binoculars,
que hi hagi molta qualitat.
Doncs si ho veiem amb un paper,
ho podem anar cada, diguéssim,
cada 30 minuts,
apuntem on nosaltres veiem el puntet de Mercuri,
tenint una mica...
una mica cuidant les coordenades,
perquè si no s'anirà movent el paper,
i així podríem anar traçant
la trajectòria que farà Mercuri.
O sigui que, aviam, amb seguretat,
però és un fenomen interessant de veure
i que no passa sovint.
Bé, un cop vist això,
ja sí que tenim sort que faci sol,
però, bueno, com tenim set hores,
en algun moment o altre ho podríem veure.
Sí, però sent que plaurà, eh?
Dilluns en algun moment o altre.
Bé, tindrem observatoris
que és d'una altra punta d'Europa,
que segurament ens l'observaran.
Això ara, avui en dia, per internet,
doncs està ple de pàgines web.
Tu com ho faràs, per mirar-ho?
Doncs si tinc temps,
trauré un telescopi que tinc especial del sol,
però no hi posaré l'ull, tampoc.
Hi posaré una càmera, una webcam.
Això sempre, si tinc temps i tinc el moment,
aquesta és la meva intenció.
Però si, a més a més, hi ha una mica de sol,
ja la cosa es complicarà.
De totes maneres,
ho podríem seguir amb observatoris
que faran molt bones fotografies,
perquè, clar, de vegades,
la moda que tenim avui en dia,
que tothom vol fer fotografies
o filmar l'esdeveniment que està veient,
clar, no en té prou en veure'ls,
sinó que vol tenir la constància de que l'ha vist,
com si la nostra memòria de peix
desaparegués a seguida,
doncs farà que hi ha altra gent
que faci magnífiques fotografies,
vull dir, però hi ha gent que s'hi dedica
i ho fa molt, molt bé,
i, per tant, un cop hagi passat,
ho podrem gaudir amb més detall.
És com els eclipses.
Jo normalment recomano que la gent,
si veu un eclipse total de sol,
el vegi sense haver de perdre el temps
fent fotografies o fent medicions.
Jo ho he fet alguna vegada
i vas de bòlit i et perds l'espectacle,
i aquests espectacles no es poden perdre.
És el mateix que quan la gent va a un concert...
Sí, sí, això és la comparació que t'anava a fer.
I veu tot el concert a través del mòbil.
Fent vídeos, no?, per recordar-ho.
Després hi crec que aquests vídeos no els mires.
No, no, no, no.
Tampoc no et fa gràcia recordar-ho.
No, perquè recentment n'he buscat un...
Per fer una foto, però...
N'he buscat un per internet
que hi havia un concert d'aquests
que han fet els Guns and Roses
que s'han ajuntat,
i n'hi havia un...
La fotografia que posen sempre té definició,
però després el vídeo està totalment mogut,
el so era horrorós,
però a més a més tot el concert,
les dues hores...
No me'l vaig mirar ni molt menys,
però vaig dir...
Però com tens els sants collons
de gastar-te...
No sé, potser t'ha costat 100 euros l'entrada
per poder veure aquest...
I llavors hi ha gent que està allà davant
i ho estan filmant...
Home, fa ràbia quan tu no ho estàs filmant
i el de davant et filma
o el de darrere et filma
i va amb la llum oberta també tota l'estona.
Molesta molt.
I és com també els gols del Barça, no?
La gent prefereix veure'ls per la pantalleta
que en directe.
Bé, deixem aquesta fase humana
tan rara que hi ha últimament,
que al final les coses les veurem
a través de la pantalleta
en comptes dels nostres ulls.
I si tenim temps, tenim temps?
Va, sí, una mica més.
Va, una miqueta més.
Doncs parlarem d'una lluna
que s'ha descobert finalment
d'un planeta nan que es diu
Makemake.
Aquest...
Bueno, aquest petit
planeta nan
són d'aquests que estan més enllà
de l'òrbita de Neptú.
Doncs tenim Plutó,
Eris,
que és la que va haver-hi aquest problema
i al final va perdre
la constància del planeta Plutó.
I el segon més brillant
és Makemake.
Sí.
Més brillant i més gran.
Tot i que, bueno,
té un color bastant rogent
que podria ser molt semblant a Plutó.
Bé, doncs,
de tots els que hi ha
o tots aquests més grans,
quasi tots tenen lluna.
Plutó en té cinc,
Eris en té un,
que es diu Dysnòmia,
Haumea,
que és el quart,
diguéssim,
en té dues
i una bastant grandeta
i després en tenim d'altres
com Quoar
o Orcus
que també tenen lluna.
Orcus aquesta és bastant gran,
també,
és quasi un planeta doble.
Però Makemake no.
Llavors,
des del 2005
han estat buscant-la
i finalment l'han trobat
amb unes observacions
amb el telescopi Hubble.
El problema és que
és vuit magnituds,
se li han posat el nom
de MK2,
perquè si li posem
el nom oficial
que té ara
és així com
S barra 2015
136.472.
Bé,
no és gaire maco.
MK2,
doncs,
està millor.
És molt petitet
i el problema és que
de vegades
ha passat
molt a prop
del planeta anant
i per tant
la seva llum,
com que hi ha tanta diferència
de brillantor,
doncs queda
enlluernat
i no es podia veure.
Més o menys,
també diríem,
com Caron,
Caron,
que és la lluna de Plutó,
és molt fosca comparat
amb Plutó.
Però, bueno,
bé,
de manera ràpida,
com és que han estat
tant de temps
seguint
voguem trobar
aquesta lluna?
Primera,
perquè com que
tots els altres
tenien llunes,
deien que possiblement
tindrà una lluna.
I segona,
que el problema
és que aquests planetes nans
que estan tan lluny,
la seva mida
la podem saber
a partir de trànsits,
és a dir,
que ells passin
davant d'una estrella,
doncs això faci
que l'ocultació
ens medeixi molt bé
la mida
que té aquest
planet anant,
però no sabem
la seva massa.
I això es veu
que amb una lluna
i les dues,
la tercera llei
de Kepler
i la llei
de gravitació
universal de Newton,
doncs res,
amb una senzilla
regla de tres,
descobrim la seva massa.
Bé,
com que la trajectòria
d'òrbita
no la tenim
molt exacta,
doncs aquesta massa
tampoc
és molt exacta.
Tenim un error
bastant gran,
entre 1,4
i 3,2
grans
per centímetre cúbic.
Això és bastant,
perquè podria ser
o semblant a Plutó
o més semblant
a Haumea.
Bé,
més o menys
el tenim allà dintre.
El que s'hauria
d'anar fent
és anar
refinant més
aquesta trajectòria
i si tinguéssim
la sort
que està a òrbita
és molt lenta,
està més de 7.500
milions de quilòmetres
nostre
i per tant
el seu moviment
també és
la seva òrbita
és molt lenta.
Hi haurà un moment
que aquesta Lluna
passarà
per davant del disc.
Això també estaria molt bé
per trobar detalls
de superfície.
Després del 2005
hem passat quasi 11 anys
doncs no està malament
que tenim una Lluna més,
una de les moltes
ja Llunes
que tenim
en el sistema solar.
Però veus,
de mica en mica
més enllà de Plutó
que era
l'última frontera
doncs veiem que
no,
que encara ja
encara hi ha coses
per trobar.
Molt bé Oriol,
doncs
cada setmana
passem,
parlem
d'aquestes qüestions
o altres
vinculades
amb el món
de l'astronomia.
No marxis avui
que ja que tenim aquí
que aviat
fem també el tas d'habit.
Molt bé,
fins ara.
la informació més propera
al Just a la Fusta.
Vé-te aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza
el grup Marc
Mestres Àvies Recuperadores
de Contes
de l'Associació
de Mestres
Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous
a les 8 del vespre
i els dissabtes
a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista.
Un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors
interessants
des de cada banda
el debat
de la més rabiosa
actualitat.
Ja ho sabeu,
babilonis.
No us ho perdeu.
Dijous
de 9 a 10 del vespre
Babilònia.
Primer
van ser les ones
98.1 FM
Després
internet
radiodesvern.com
Li vas seguir
Facebook
Twitter
Youtube
Instagram
i ara
obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610
777
015
Ràdio Desvern
Cada dia
més a prop teu.
Els matins
de 10 a 1
s'enjusa la ràdio
Just a la fusta
3 minuts i dos
quarts d'una del migdia
aquesta hora saludem
el president de l'Ateneu
l'Albert Macià
avui el tenim a l'altre cantó
del telèfon
bon dia
Hola, bon dia
per parlar
però
d'aquestes
les properes activitats
que teniu programades
per aquesta setmana
Bé
tenim un cap de setmana
bastant plenet
Sí, no?
Sí, sí
de fet
vam començar ahir
que teníem
el 23è
concurs de composició musical
de l'escola de música
i avui seguim
avui seguim
amb el cicle
d'audiovisuals de muntanyes
de les fes
amb l'audiovisual
el canvi climàtic
de les fes dels clineus
a càrrec de Jordi Camins
jo crec que és una audiovisual
molt interessant
molt al dia
ens afecta molt
això el canvi climàtic
però bé
res, això és
el pas del cap de setmana
demà a les 8 del vespre
la sala etiquet
demà passat
sí, perdó, avui
avui és la xerrada
ara és
a més d'un
demà el que tenim és ja
amb el genvi del CESPET
que organitza
com sempre la teneu
amb ones de sèries
i estem a la sala 50
i a la sala 50 del net
és l'últim concert
del cicle de jazz
d'aquesta temporada
que haurem d'esperar
fins passat l'estiu
a les 10 de la nit
a les 10 del 50 del net
després dissabte ja vaig a Saló
a la sala gran
a les 10 del net
per fer el que vulgui
i finalment
acabem al cap de setmana
amb la 52a marxa
de regularitat
de la CESPET
que això em sembla
que ja
l'Albert Cortés
ha de venir a parlar
estic equivocat o no?
ve a parlar
l'Albert Cortés
oi?
sí, exacte
demà a les 11
sí, sí
molt bé
generar una mica més de detall
exacte
de la marxa de la CESPET
és a dir que tenim realment un
i variat, no?
intens i variat
molt variat
molt variat
hi ha coses de la CESPET
però una és una audiovisual
l'altra de la marxa de l'Albert Cortés
ja vaig a Saló
ja ja
és a dir que tenim una miqueta
una miqueta de aquest
com podeu veure
exacte
a més a més també
teniu aviat
encara falta
però esteu ja preparant
suposo
la setmana
el cap de setmana de la TANEU
la festa major de la TANEU
sí, per l'últim cap de setmana de mes
són diverses activitats
algunes de les quals
les portarem
obertes
obertes al carrer
ja sigui
un concert
que intentem ser jove
a la plaça
en Toni Malaret
i si no
algunes activitats
que farem
al Pati del Roure
però amb la porta oberta
perquè la gent
que passi per allà
pugui accedir
molt bé
però això serà
l'últim cap de setmana
aquest mes
mentre encara han de venir
bastant les més coses
perfecte
doncs
n'anirem parlant
Albert
moltes gràcies
molt bé
lamento no està aquí
suposo que ja l'heu estat
sí
tenim el vi Japó
ja tens els teus companys
a la taula
avui ha vingut l'Oriol
a més a més
avui s'ha quedat l'Oriol
sí
t'estan escoltant
em sembla
em sembla que els pots saludar
si vols
l'està escoltant atentament
no em sembla
a més Albert
molt
molt atentament
molt bé
perfecte
Albert
la setmana que ve t'expliquem
el vi que hem tastat avui
perfecte
ara n'he d'escoltant-vos
per veure si saliu una mica
perfecte
em perdo
molt bé
que vagi molt bé
i bon dia
a veure
bon dia
adeu
els matins de 10 a 1
Sant Just a la ràdio
Just a la fusta
Passa un minut de dos quarts
d'una del migdia
i ara
els hem sentit
saludant
l'Albert
però tenim ja
l'Oriol Rigat
també
l'Astrid Goldstein
del celler de Can Mata
i la Silvana
Bog
que el llibre té
molt bon dia
bon dia
per parlar de llibres
per parlar de vins
una mica
de tot
hi ha
exacte
hi ha vingut a buscar el vi
Astrid
guanyador de l'altre dia
i el divendres
amb molta il·lusió
sí, sí, sí
ho hem de repetir
un cop al mes
hem de fer un concurs d'aquests
a més
que l'Aina és una gran
lectora de còmics
mira veus
genial
tot va ser
cosa dels astres
sí
molt expressament
que sé que l'Oriol
és poc amic
d'aquestes coses
en fi
comencem parlant de llibres
Silvana
què ens portes avui?
avui porto
un monument
no porto un llibre
porto un monument
a la naturalesa
al dolor
a la literatura
és un llibre que es diu
H. de Alcón
jo tinc aquí la versió en castellà
però també hi ha
F. de Falcó
en català
que ha sortit fa poc
i és un d'aquests llibres
que el tenia a la llibreria
feia dos mesos
i que el volia agafar
però
em feia una mica de por
perquè
és un llibre que parla molt del dolor
ara l'explicaré
i l'he agafat finalment
i és un no parar
o sigui
robo temps
a la nit
al somni
el que sigui
per tal de llegir
aquest H. de Alcón
de la Helen MacDonald
editat per Àtico
de los Libros
és un llibre molt especial
perquè no és un llibre
de ficció
és un llibre
que explica
l'experiència
de la Helen MacDonald
Helen amb H
i per això també
la H d'Alcón
la H d'Alcón
és del seu nom
també
per què?
perquè la Helen
era una noia
que de petita
volia ser ocell
i dormia
fins i tot
amb els braços
nuats a l'esquena
per tardar
a veure
si els seus braços
es convertien
en ales
i
va créixer
va estudiar literatura
i va perdre
el pare
un dia
de sobte
i aquesta pèrdua del pare
la va portar
a retomar
aquesta obsessió
perquè sí
gairebé és una obsessió
el que té
amb els ocells
i
per superar
la pèrdua del pare
no va tenir
una altra idea
que
comprar-se
un alcohol
una sort
i intentar entrenar-lo
llavors
és com
el de
tot el llibre
és com
la baixada
a l'infern
de la pèrdua
del pare
de l'oblit
dels somnis infantils
de les relacions humanes
de la relació
amb la natura
del que volíem ser
i no hem pogut
aconseguir-ho
és realment
és una obra maestra
és un d'aquests llibres
a la llibreria
no tornarà
es quedarà amb mi
per tota la vida
un llibre molt dur
un llibre molt difícil
en el sentit
que no és una història
agradable
d'alguna manera
és una història
molt trista
molt fosca
molt dura
però que està explicada
d'una manera
que dius
això és un monument literari
realment
és
quan tu barreges
una capacitat
d'escriptura
com la de la Helen McDonnell
que a més a més
és poeta
amb un dolor
i una pèrdua
immensa
com la que va patir ella
amb una obsessió
per els falcons
per els ocells
i això
a més a més
que la ve des de petita
clar
aquesta barreja
fa que el llibre
que tenim entre les mans
sigui realment
una cosa
una cosa perfecta
jo encara no he trobat
cap pàgina
d'aquest llibre
que em sobre
o que digui
això no m'agrada
llegiré
una petita part
que no és la més dura
ni molt menys
però pot ser
és la que millor explica
de què va el llibre
molt bé
endavant
com a estudiant
tuve que redactar
un treball
sobre la tragedia
com a parte
de mi licenciatura
en la lengua inglesa
foi bastante irónico
pues en aquells
moments
jo era completamente
trágica
vestía de negro
fumaba camel
sin filtro
y merodeaba
por ahí
con los ojos
empastelados
de col
pero no conseguí
escribir
ni un solo
trabajo
sobre tragedia
grega
tragedia
jacobina
tragedia
shakesperiana
ni de hecho
hacer gran cosa
me gustaría
escribir
una evaluación
magnífica
de la señorita
McDonnell
apuntó
irónicamente
uno de mis tutores
pero dado que
nunca la he visto
y no tengo
la menor idea
de qué aspecto
tiene
no puedo hacerlo
pero sí leí
leí mucho
y descubrí
que hay una miríada
de definiciones
de esta cosa
llamada tragedia
que se han abierto
camino subterráneamente
a través de la historia
de la literatura
y que la más simple
de todas
era la siguiente
es la historia
de un personaje
que por algún
defecto moral
o fracaso personal
se precipita
por la fuerza
de las circunstancias
a su perdición
y el libro
es exactamente
esto
cuando tú
la veus
a la Helen
tancada
con su asor
a casa
su
pasando
7 o 8 días
sin dormir
para no perder
nunca la comunicación
como el ave
de Rapinia
que la tiene
aquí al brazo
la casa
plena
de carne
crua
para darle
de menjar
a los celos
o sea
esta obsesión
y a más
a más
a más
a todo esto

es decir
fa temps
y que ella
potser eres
la única persona
con la que
tendría ganas
o le vendría
de gusto
de xerrar
para superar
la seva perda
de debor
es un libro
difícil
no es un libro
que diguis
ahora me pasaré
una buena estona
no
no
es que
et remue
todo
pero como siempre
digo
de la literatura
es mejor
no sortir
indemne
y de debor
impresionante
impresionante
para mi
una de las mejores
cosas que he leído
mai
doncs apuntem
ben apuntat
a aquest
H del Cont
de Helen MacDonald
sí
de
H del Cont
Helen MacDonald
H del Cont
o F de Falcó
en català
mateixa editorial
molt bé
doncs
jo crec que
ens has convençut
bastant
el que passa
que història dura
no sé si
avui l'àstri
també ens porta
un vi en la línia
o en trencaríem
de tema
segurament
no
també és animalista
però més alegre
mira
a més he pensat
amb la Silvana
que avui
ja hauria de vindre
i mira
aquí estoy
i així ho has aconseguit
per parlar d'un vi
que es diu
té un nom bastant curiós
eh
Cucú
cantava la rana
com que demà ha de ploure
teòricament
sí
demà o dissabte
avui no hem fet el temps
a més a més
és a dir que no
no ho has dit tu
ah
molt bé
i trec la secció
la veritat és que
ja hem parlat
de Déu n'hi do
eh
és allò que
portem
una bona
zona geogràfica
trepitjada
i si anem crec jo
a un any i pico
enrere
sí
us en recordeu
d'un tal
barco del corneta
sí
i tant
com oblidar
el barco del corneta
són els mateixos
és la mateixa noia
ah
la Beatriz de Ramb
el mateix esperit
sí
és que a més
vam quedar com
uau
sí
boníssim
me'n recordo molt
d'aquest també
alguns els oblido
però aquest me'n recordo molt
doncs la majoria
de cellers
comencen
amb vins
més humils
i després amb el temps
ja van fent el vi
una miqueta més
més top
no?
doncs aquí
ella comença
amb el barco del corneta
el gran vi
viñas velles
de Verdejo
fora de la denominació
d'origen
o sigui
consta com a
vi de la terra
de Castilla i León
no es vol barrejar
amb aquest perfil
de vi
d'aquesta varietat
que corre tant
pertot arreu
sí
no volia dir
la paraula prostituir
però
a vegades
no
és veritat
hi ha varietats
d'aquelles
que és com
un abús del tot
no?
i
crec que és d'aquelles
varietats
que
s'ha abusat
s'ha abusat
perquè
figurava
que si ningú
la coneixia
o ningú
la bevia
era com
allò de dir
no tan al Verdejo
però és que el Verdejo
és una varietat
de raïm
i
li ha tret una mica
la importància
a com elaborar-la
doncs aquí
és tot el contrari
és la varietat
autòctona
de la zona
això és
la seca
Valladolid
però el que té
importància
és l'elaboració
llevats autòctons
no utilitza
llevats
que modifiquin
aromes
i vagin
aquest perfil
de vins
que tots són iguals
i
a buscar
aquesta personalitat
que és una mica
el reflexe
de com és ella
aquí
si al barco del Correta
eren les vinyes velles
que ella intenta recuperar
aquí són vinyes
ja joves
plantades
per ella
amb la idea
de buscar un vi
més fresc
però
tant
tampoc és un vi
lleuger
el 50%
del raïm
fermenta
i es cria
amb bota de roure
tant de 250
com de 300 litres
i s'està durant
8 mesos
per tant
tenim
una
relativa
llarga
criança
l'altre 50%
fermenta
l'inoxidable
buscant la frescor
preservant l'acidesa
després ho
ajunta tot
i el que tenim
és d'una
complexitat
brutal
si el passéssim tot
per barrica
clar
aquesta sensació
de joventut
de fruita
més fresca
la pers
llavors aquí
juguem una mica
amb la complexitat
d'un vi
que s'està tens
criant-se
fent-se
l'altre
ha estat igual
de temps
perquè és
la mateixa
collita
però preservant
una mica
la seva joventut
està en el paratge
de Cantarranes
clar
llavors el nom
era obligat
és que obligat
sí
no sé si hi ha
gaires
granotes
però la veritat
és que
és maco
és allò
que són d'aquells
noms
que no s'oblida
venim amb bestioletes
jo amb la coberta
del llibre
amb el falcó
i tu amb l'ampolla
amb la rana
és que sempre
els posem de cos
té aquest color
així
groc
amb aquests
tons
verdosos
que ens indicarien
molta joventut
és un 2014
el 15
encara s'està fent
clar
és un vi fet
amb tota la calma
si l'olorem
molt bé
molt fresquet
sí
fruita potser així
més àcida
és allò que dius
tindria aquell punt
de tant
recordaria una mica
el maracullà
potser
és allò que dius
no és aquella fruita blanca
per exemple
no sé si no pots trobar
un xarel·lo
que és més
una pena
una poma
aquí trobem
molta més complexitat
pinya
pinya
dir-li fruita tropical
quedaria una mica
potser massa
però és allò que dius
sí que ja té aquesta fruita
una mica de
fruita d'os
també
com el
el préssec
és allò que dius
té
ja és aquella fruita
que dius
ja no l'entenem
com a fruita blanca
perquè no és
de carn blanca
però sí que
hi ha fruita d'os
que encara té
aquesta vessant
així
més
més verda
torrats
és allò que dius
sí que és veritat
també es pot endavinar
una mica
clar
la barra
jo endavino
si m'ho dius tu
també
el que he trobat
l'acidesa
sí que l'he vist
la fruita verda
també
sí
perquè és allò que dius
l'olor
automàticament
saliva
sí
el tastem
vinga
molt bo
molt bo
de primera
et dic això
ara si vols
anem a analitzar-lo
però
passa molt lleugent
molt bé
sí
no pesa
no tens sensació alcohòlica
tampoc és una acidesa
d'aquella allò
d'aquella acidesa
que potser t'indica
molta joventut
no
tampoc és una varietat
d'aquelles
amb una quantitat
d'acidesa
molt alta
sí que aquesta zona
que tindria
un clima continental
o sigui
contrast brutal
de temperatures
pensem que està
a 700 metres d'alçada
per tant
és allò que dius
té sempre
un punt
de
de frescor
que després
queda molt
molt reflexat
és alegria
és llum
fresc
saliva
és tota hora
impressionant
sí
està molt bo
molt bo
o sigui
el barco del corrent
de si fem memòria
era aquell vi
més de pausa
de tranquil·litat
un punt més seriós
i aquí tens
el mateix perfil
de vi
però
molt més alegre
és més xispa
no?
sí
no
ens has convençut
Astrid
molt fàcilment
i li veig com això
la fruita aquesta verda
es nota molt
es nota molt
i és molt agradable
sí sí
ve molt de gust
molt
molt
Astrid
amb què ho lligaríem
amb unes maduixes
potser o què?
així com d'època
ara he pensat
ja ho tenim massa fruita
potser llavors
no
però t'acompanyen també
unes maduixes
com aviat
hi ha unes cireres
estem ja entrant
a època
de començar
a recollir
les cireres
l'any passa tan ràpid
és una cosa
que et queda llunyana
si ho volguéssim fer
amb fruita vermella
ens quadraria
per tant
jo crec que sí
també amb aquell punt
així fresc
però a l'hora
dolcenca
amanides
en general
molt bé
potser el de sempre
les pastes
les arrosses
no sé
abans
ah la Silvana
estava llegint
un diari aquí fora
i parlava
em diu
mira quines hòstres
ah sí
també
podríem atrevir-nos
amb unes hòstres
té un punt atrevir
d'un vi
allò del centre
allò de terra
poc mar
però
per què no
acompanyar-nos
amb unes hòstres
justament per aquestes
acides que té
oh que bo
amb unes cruïses
molt
aquell peixet
m'està agradant
m'estic imaginant
anar arran de mar
ja també
tot això
ens quadraria molt bé
sí
m'ha vingut
una mica així
la idea
jo ara s'hauria
o sigui
quasi bé
deixaria de fer-ho tot
s'hauria aquí fora
tranquil·lament
no?
sí
deixaria passar el diari
mira agafaria el llibre
l'atxel del com
uf
no sé si ens quadraria gaire
amb el llibre
potser
no però potser
li donaria una mica
més d'alegria
no?
sí
de nit
llegeixes això
i el dia següent
per refer-te
fas les ostres
amb el vi
una mica de cada
que ho cantava
la rana
Oriol et veig callat
no t'ha agradat
el vi
sí
sí
sí
no
volia comentar
que passa
que llavors
anava pensant
potser aquesta descripció
no és bona
jo l'he trobat
com amb dos capes
sí
una capa
que era així
com més melosa
que anava per sota
i a sobre
era la part més àcida
que se'm quedava
més a la part de dalt
sí
continuava notant
aquesta part
potser diguéssim
més madura
cap a sota
i a la part
perquè no és aspre
no no no
no tens sensació
de fruita verda
a la boca
no
per això jo lligaria
també molt
amb les fruites
les fruites
que més et deixen
sobretot les maduixes
la llengua
allò molt resposa
per l'acides que té
sí
sí
però en canvi
l'acides només quedava
una capeta per dalt
molt fina
molt elegant
per això ho dic
no és aquelles idees
que se't queda
aquí als costats
i que dius
em neteja la boca
jo aquí
no aniria a buscar-li
plats allò
molt grassos
no
molt allò de dir
just
potser he pensat
en això
en aquest peix de closca
molt la naturalitat
un salmó
el pot acompanyar
però potser no li cal
tant
un bacallà
no
jo crec que el bacallà
ja es tenia una mica
persona
més al marisc
no?
sí
jo crec que sí
molt més al marisc
i així
tenim l'Arnau Consul
a l'altre cantó
del telèfon
bon dia Arnau
hola molt bon dia
em sap greu dir-te
que estàs perdent
un vi
molt interessant
avui
suposo que és per celebrar
Sant Silvà
no?
és Sant Silvà
és avui?
mira
per Silvana també?
diuen que sí
com a l'Argentina
no sé
jo no faig sants
però bueno
a l'Argentina no sé
veurem els sants
però des que vaig
arribar aquí
que em diuen que sí
que tinc un sant
i que és
crec que va ser
ahir en realitat
però a mi m'agrada
més el 5
molt bé
perfecte
llavors pots triar
bé
en tot cas
a banda
de Sant Silvà
suposo Arnau
que tens altres
altres dates
dades curioses
sobre
o no curioses
sobre el 5 de maig
que és el dia d'avui
sí
perquè per exemple
avui estàs brindant
com tu dius
amb un vi excel·lent
com sempre
com cada dijous
és veritat
però tal dia com avui
en fi
va passar la història
per una veguda ben diferent
inventada
patentada
en un 5 de maig
sí
ens anem
l'any 1885
un farmacèutic
que es deia
John Pemberton
a Atlanta
i que
era dicta
la morfina
perquè
de resultes
de ferides de guerra
doncs
se n'havia de prendre
i veia que
això
per ferides de guerra
hi havia molts compatriotes seus
que tenien sempre
mal de cap
que tenien cansaments
i va començar a investigar
amb una planta
que li havien enviat
de Sud-amèrica
que era la coca
i va veure
que allò tenia propietats
va dir
diu
jo vull
fer
la medicina final
i la veiguda
sense alcohol
que sigui
això
la medicina perfecta
i van investigant
i va inventar-se una cosa
que primer li va dir
el Pemberton
French Wine Coca
el vi francès
de coca
del senyor Pemberton
llavors després
li va afegir sucre
una mica de gas
i tal dia com avui
va anar a patentar
la veiguda
que
un 5 de maig
5 de maig
de 1885
sí
el dia que neix
la coca cola
que rico
o sigui que
es patente
el senyor
d'altra banda
tot i que
anava venent
a uns quants cèntims
cada gotet
que ell deia
que era
efectivament
sí
sembla que la gent
li va agradar
un elixir mèdic
i va posar
nou de cola
també
i després
evidentment
i allò
que exactament
que porta
no se sap
encara
la fórmula
que va fer el senyor
està guardada
en una caixa fort
que bueno
no sé
en quants candaus
el senyor
va morir
absolutament
pobre
i addicte
a morfina
i a l'opi
sí
sí
però
bé
passarà la història
i té estàtues
per tot
l'Atlanta
com això
com l'inventor
de la coca-coli
per tant
la veiguda
que fa famosa
a la ciutat d'Atlanta
que més enllà
de lo que viento
se llevó
doncs
era una ciutat
més aviat del sud
pobra
i poc desenvolupada
però clar
de sobte
tenen la
mega multinacional
més gran del país
o gairebé
així que mira
vinc de maig
inventa la coca-cola
em sap greu
per l'àstrid
però
se n'havia de parlar
no, no, no
a veure
no és competència directa
no?
no
és una tena
directa
però clar
parla amb uns vins
amb uns olors
amb uns aromes determinats
i vinc jo amb la coca-cola
però escolta tu
em depèn
de quins restaurants
quan ho veus
fa mal
gent que vine amb coca-cola
i per despertar-te
o realment
quan ja estàs menjant
un àpat d'aquells
que notes
que se't fa feixuc
és realment
fes dos globs
no te la beguis tota
crec jo
però jo moltes vegades
allò
depèn de quin menjar
és
obre la nevera
treu la coca-cola
fes dos globs
i deixa-la allà
ara és veritat
que també passa
igual que enganxa
i que és addictiva
que et desenganxes
perquè jo cada cop
nena et va ben menys
pel que sigui
i llavors fa poc
em vaig tornar a veure
i per casualitat
i vaig dir
ai
l'esperava com amb molta il·lusió
de ai mira
em vaig fer un vermut
tant com la coca-cola
que fa temps
que no ho faig
i no m'agrada gaire
no a mi tampoc
a mi m'ha passat el mateix
la tinc com a
part de la farmaciola
exacte
en fi
escolteu
un parem de dates més
més coses
referides a un personatge
bàsic
de la història mundial
que és
el senyor
Napoleó Bonaparte
tal dia com avui
5 de maig
de 1808
va signar
amb Carles IV
doncs
que renuncies al tron
havia passat allò
de dir
no jo escolta
jo crec
vaig a envair a Portugal
tu tranquil
deixa'm passar
que no et faré res
evidentment
les tropes
el que van fer
va ser
de dir
home
ja que passem per Espanya
doncs
conquerim-ho també
i aleshores
es produeix
la defensa heroica
que és el dia
de la comunitat
de Madrid
del 2 de maig
els afusellaments
del dia 3
són aquests dies
i evidentment
per més defensa
que hi va haver
el dia 5
el rei va dir
mira saps què tu
signo
d'acord
que et digui
que si un germà
sigui rei
jo me'n vaig a diure
la vida
per tant
5 de maig
1808
Napoleó
aconsegueix
el tron espanyol
que el dóna
els seus germà
i uns anys després
1821
quan ja ha passat
tota la fòbia
napoleònica
pel continent
i Napoleó
està
presoner
a l'illa
de Santa Helena
doncs
tal dia com avui
5 de maig
5 de maig
de 1821
va morir
per causes
diguéssim
poc clares
anys després
va començar
una teoria
sobre un amaginament
que no està
del tot provat
o hi ha gent
que crea
un sidere
que sí
però en tot cas
bé
doncs això
Napoleó va posar fi
als seus dies
tal dia com avui
mira
o li van fer posar fi
vaja
que tampoc no
també podria ser
també podria ser
i si ens n'anem
molt més endarrere
ja a finals del segle XV
1494
doncs un senyor
Cristòfor Colom
en el seu segon viatge
va arribar a una illa
que els natius
deien que era
beneïda per l'or
perquè estava plena
d'or beneït
però l'or beneït
dels taïnos
que havien posat nom
a l'illa
xamaiquina
que xamaiquina
volia dir això
illa de l'or beneït
doncs en realitat
no era or
era un mineral
que és la d'oxida
que brilla
i que bueno
doncs a ells els semblava
que era
o per ells tenia molt d'or
en tot cas
sobretot perquè era molt
l'altre dia
només amb aquesta illa
que de les que hi ha
al Caribe
era com la més petita
Colom hi va anar
va invair l'illa
escolta aquí ens farem rics
i bueno
doncs
així va néixer
Jamaica
que en realitat
Jamaica és la derivació
d'un nom
això
xamaiquina
tenia
diversos noms
segons els cronistes
de l'època
no ben bé Jamaica
que és el que ha quedat
finalment
mira
doncs
un 5 de maig
també
sí
un 5 de maig
allò per acabar
molt més que va aquí
1979
una dona
arriba per primer cop
al lloc
de primer ministre
britànic
un gran progrés
un gran progrés
una dona arribava
això de resultat
que era una dona
això
una mica de ferro
i potser poc femenina
però en tot cas
home
era una fita
en la política anglesa
primera vegada
democràtic
primera dona
que accedia
al càrrec
de primer ministre
senyora
com ja ho ha encertat
Margaret Sánchez
bueno això
aquí encara no ha passat
per exemple
ni a Catalunya
ni a Espanya
al temps de la república
i al final de ministres
però ben bé presidents
encara no
és cert
doncs mira
a la Gran Bretanya
exacte
el que passa
que clar
el Quir
també és important
segurament
llavors hi havia
una gran esperança
semblava que era
una gran renovadora
ho va ser
però és clar
en una línia molt concreta
això mateix
doncs mira
són coses que passaven
uns 5 de maig
ja sabeu que cada dijous
en parlem també
amb l'Arnau Consul
Arnau moltes gràcies
vinga
i us espero tots
a aquest llibret
aquesta tarda
exacte
és veritat
tenim una xerrada
magnífica
us avanceu
comenceu la festa
de la pau
no hi ha d'alguna manera
justament
amb un antropòleg
que ens parlarà
de les relacions
d'Àfrica i Europa
en fi
esclavitud
Pasteres
sempre cau
l'arbre
al mateix costat
antropòleg
i millor escriptor
i un novel·lista
excel·lent
la Silvia
no ens en podrà parlar
bé
això
hem de llegir
el seu fill
va tenir el privilegi
de llegir un manuscrit
abans
té dues novel·les
meravelloses
Un cor aixanti
o Requiem aixanti
al final
és que jo llegeixo
un manuscrit
i després els editors
li canvien el títol
i em faig un lío
Un cor aixanti
i
El mar dels traïdors
que parla
de
la part
del tema secret
de l'esclavitud
i sí
molt bones novel·les
molt bones
les van llegir a l'Insti
a més a més
Sí, és veritat
tot i ho comentàvem
Sí
Molt bé
doncs avui a les 7
no
A dos quarts de vuit
Perfecte
aquest llibre té
Gràcies Arnau
que vagi molt bé
i bon dia
A vosaltres
Vinga
Vaja
I també ens acomiadem
de l'Oriol Rigat
i les Tricolstein
i la Silvana Vox
Moltes gràcies
a tots tres
Tornem a dir
dijous que ve
més coses
Adéu
Adéu
perquè així
acabem també
el just a la fusta
d'avui
dijous
5 de maig
ho fem
per tancar
per tancar el programa
el que fem
és com sempre
agrair la gent
que l'ha fet possible
i a veure
si trobem
la sintonia
que ens ajuda
a tancar
el programa d'avui
la Cristina Vargas
dels serveis informatius
i a la producció
i a la producció del programa
el Carles
i la previsió del temps
avui hem parlat
també de dret
amb l'advocada
Sílvia Mas Mitjà
hem entrevistat
Jordi Camins
que avui serà
a la Taneu
per parlar
del canvi climàtic
amb les Glaceres
dels Pirineus
hem fet tertúlia
amb Jordi Agulló
Montse Larrea
Joan Algarra
i l'Ina Santa Bárbara
hem parlat d'astronomia
amb l'Oriol Rigat
de Taneu
amb el seu president
l'Albert Masiat
de Vins
amb l'Estric Olstein
del Salló de Can Mata
també de Llibres
amb la Silvana Boc
de Cal Llibreter
i ara de què passava
altres dies
com avui
5 de maig
amb l'Arnau Consul
des de les 10
ha parlat Carme Merdo
i tornem demà
amb més coses
com cada dia
de 10 a 1 al migdia
que vagi bé
Ràdio Taspers
98.1
Ràdio Taspers
98.1
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el chill out
l'esmood jazz
el funk
el sol
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
de l'esmood jazz
de Hill of the Leaves
de Hill of the Leaves
is a radio show
with more than 25 people
every afternoon
in the Spern Radio
they talk about
all the important things
in life
as good news
good people
and good writing
from 5 to 7
every afternoon
the best radio show
you can listen now
maybe you don't understand nothing
but don't worry
the radio show
is in catalan
vet aquí una vegada
un programa de contes
que realitza el grup Marc
mestres àvies recuperadores de contes
de l'associació de mestres Rosa Sensat
els podreu escoltar
els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí
us hi esperem a tots
benvinguts a Babilònia
on la cultura
és la protagonista
un espai
de crítica cultural
que cada dijous
de 9 a 10 del vespre
comentarà
els millors llibres
les exposicions
més interessants
els concerts
més emocionants
les pel·lícules
i obres de teatre
més destacades
de la cartellera
sense deixar de banda
el debat
de la més rabiosa actualitat
ja ho sabeu Babilonis
no us ho perdeu
dijous
de 9 a 10 del vespre
Babilònia
Bon dia
és la una
us parla Cristina Bargàs
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Sant Just Notícies
Edició Migdia
L'atur es redueix
en més de 40 persones
al municipi
en el mes d'abril
el nombre de persones
desocupades
passa ara
a 7 de 574
les dades registrades
a l'atur
al Baix Llobregat
i a Catalunya
mostren també
una reducció
del nombre
d'aparats
amb aquesta notícia
obrim el Sant Just Notícies
edició migdia
d'avui dijous
5 de maig
en titulars
estiguem
altres temes
de la jornada
avui arrenquen
les activitats
de la festa
de la pau
en guany
la celebració
s'amplia dos dies més
i serà a favor
de la població
refugiada
dissabte
continuarà sent
el dia de gran
d'aquesta festa
amb entre d'altres
la lectura
del manifest
l'espai
de lliure
creació
Carme Malaret
acull
art a la façana
de Lluís Aiguader
un projecte
que traspassa
els límits
de l'aparador
traslladant
de dins
a fora
el que passa
a l'espai
i la tercera
sessió
del cicle
d'audiovisuals
de muntanya
de les Cees
acull
la projecció
al canvi climàtic
a les glaceres
dels Pirineus
serà
amb Jordi Camins
observació
observador
glaciòleg
alpinista
i esquiador
L'atur
es redueix
en més de 40 persones
al municipi
en el mes d'abril
el nombre
de persones
desocupades
passa ara
a 7 de 574
les dades
registrades
de l'atur
al Baix
Llobregat
i a Catalunya
mostren també
una reducció
del nombre
d'aparats
Sant Just Notícies
el nombre
d'aparats
registrats
a les oficines
dels serveis públics
d'ocupació
ha baixat
en 41 persones
a Sant Just
es verd
el mes d'abril
amb aquesta reducció
el nombre total
de persones
desocupades
desocupades
del municipi
passat de 615
a 574
persones
en la mateixa línia
que el municipi
a la comarca
també s'ha reduït
la taxa d'atur
registrat
ara hi ha
51.708
persones
desocupades
1.827
menys
que el mes anterior
a Catalunya
com a totes
les comunitats
autònomes
també ha baixat
l'atur
al mes d'abril
hi ha 13.868
persones
menys
apuntades
a les llistes
deixant el total
de persones
desocupades
situat
en 486.123
i al conjunt
de l'Estat
la reducció
ha estat
de 83.599
persones
una xifra
que situa
el total
d'aturats
registrats
a les oficines
dels serveis
públics
d'ocupació
una mica
per sobre
dels 4 milions
Sant Just Notícies
Més coses
12.369
persones
podran
tornar
a votar
el diumenge
26 de juny
en les eleccions generals
són dades
provisionals
dels 100
a dia 1 de març
de 2016
ara de fet
s'inicien uns dies
de reclamacions
Sant Just Notícies
en principi
12.369
Sant Justens
i Sant Justenques
podran tornar
a exercir
el seu dret a vot
en les eleccions generals
del 26 de juny
ara sobre
un període
de reclamacions
del 9
al 16 de maig
els ciutadans
i ciutadanes
de Sant Just
podran reclamar
a l'Ajuntament
de forma presencial
i com a ciutadans
del món
de la ciutadania
de la ciutadania
i com a ciutadans
del món
de la ciutadania