This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
i Bartre va vencer els centrals titulars. També van jugar Alba i Sergio Busquets a banda d'Iniesta. Tots d'inici. Bio Costa va marcar un dels gols. Ahir, a segona divisió, aquest resultat, Llagostera 0-San Padillo.
I pel que fa al temps, les temperatures han baixat entre 2 i 5 graus a la majoria de comarques, núvols encara al nord-est i alguns bancs de boira matinals. Avui, en principi, dia solellat en conjunt, al migdia, però també li costarà més de pujar el termòmetre. Parlem d'alguna nublada de tarda al Pirineu. Aquesta hora, temperatures Barcelona a 20 graus, 11 a aquests municipis. A Viladrau, a Osona, a Cerverla, a Sagarra, també a Valls, a l'Alcà.
Just a la posta.
Molt bon dia, passen 4 minuts de les 10 i aquesta ara comença el just de la fusta d'avui, dilluns 13 d'octubre. I comença el programa amb moltes coses, primer de tot com sempre, repasse l'actualitat Sant Justenca amb l'Andrea Bueno, també cop d'ull a l'actualitat general del dia a través del recull de premsa i parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius després d'aquest cap de setmana força càlid.
A la segona hora entrevistarem el Lluís Montfort, que serà el proper candidat d'iniciativa per a les properes eleccions municipals. I farem tertúlia d'actualitat amb la Carme Oadó, el Josep Coderca, el Vicent Riera, el Carles Bas i la Palmira Varell.
I a la tercera hora tindrem la Maria Quintana, responsable vicepresidenta del centre d'Estudis Sant Justens per parlar d'actualitat. També parlarem amb Arnau Cònsol perquè aquest dijous fa una presentació a l'editori de la Mallola sobre el llibre de Generalprim.
i acabarem el programa parlant d'economia amb el Manel Ripoll. Reprendrem el tema que hem encetat la setmana passada sobre les empresàries en l'actual món, com funciona, si hi ha masclisme o no, en el món dels els directius. Tot plegat des d'ara i fins a la una de migdia, comencem.
No! No!
I comencem saludant l'Andrea, bon dia. Comencem parlant d'una sessió dual per estudiar i treballar a Alemanya que es farà aquesta setmana a Sant Just. De fet, Promoció Econòmica i l'Institut Dual Espanya-Alemanya faran dimecres una sessió informativa sobre formació professional dual en comerç.
L'institut ofereix aquest curs a través d'un programa dual en formació i ocupació adreçat als joves entre 18 i 27 anys que vulguin estudiar i treballar a Alemanya en ambits vinculats amb el comerç. Per explicar aquest programa, demà passat tindrà lloc una sessió informativa al Casal de Joves. Cal destacar que la formació professional dual en comerç és remunerada i amb contracte laboral en alguna universitat de Alemanya sense cap cost per als alumnes i la sessió informativa serà dimecres a dos quarts de set del Casal de Joves.
I una setmana més tard, el dia 22 d'octubre, s'organitzarà una taula rodona de mobilitat internacional sobre experiències de feina que hagin tingut Sant Justencs i Sant Justenques fora del país. D'aquesta manera, si algun jove vol iniciar un projecte de mobilitat internacional, podrà conèixer de primera mà les experiències que han tingut altres Sant Justencs. Això serà dimecres 22 d'octubre, a les 7 de la tarda al Casal de Joves, però, com dèiem, aquesta setmana, tindrem aquesta sessió informativa sobre formació professional dual en comerç.
Doncs interessant, tot plegat. Tenim més coses també. Fem ara un apunt en clau comarcal. Aquest dijous s'acaba el termini per presentar candidatures dels vuitens Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. L'objectiu d'aquest certament via anual és reconèixer persones, institucions, col·lectius o empreses vinculades al Baix Llobregat que han destacat per les seves aportacions a qualsevol de les categories dels premis.
Les categories són obertes o tancades, les obertes cobreixen el camp de les arts, el coneixement i la innovació, l'entorn i la sostenibilitat i la cohesió social i territorial i compromís cívic. Dins d'aquestes categories i altres subcategories més concretes, les tancades inclouen, d'altra banda, el Premi Personalitat Bas Llobregat i Nadalany i el Premi Centre d'Estudis Comarcals del Bas Llobregat. El lliurament de premis tindrà lloc el 14 de novembre a la Triomf de Viladecans i, com dèiem, aquest dijous s'acaba el termini per a presentar candidatures.
i acabem amb una última qüestió, Andrea. I és un apunt que seguirem parlant molt d'aquest tema els propers dies, que aquest dijous comencen les festes de tardor de Sant Just. Del 16 al 26 d'octubre se celebren les festes que incloren activitats com presentacions de llibres, exposicions, visites guiades, ballades i al Sant Just al carrer. Per exemple, aquest dijous, que és el primer dia de festes de tardor,
es farà la presentació del darrer llibre de la col·lecció Fragments, titulat Artistes, Fragments 15, de Soledat Sants i Marta Balada, i la inauguració de l'exposició Jocs d'Arts amb artistes, infants i mestres al celler de Can Gynastat, tot plegat del Carrà Blau. Divendres a la tarda, Contes per Creixer, Contes per Gaudir al costat del Cap de Sant Just, també una conferència sobre la Catalunya abans del 1700 amb Eva Serra, i Cineclub Utopia al Casal de Joves amb la projecció d'El Llevo de Wall Street, de Martin Escorsese en versió original subtitulada.
Durant deu dies, per tant, se celebraran moltes activitats per a tothom, unes activitats que tindran el colofó al Sant Just al carrer, diumenge a 26, als carrers contiguts a l'Ajuntament i a Can Ginestar, una jornada que començarà amb les matinades amb el drac de Sant Just, la colla gegantera i el grup de gralles i tabals.
També podreu visitar les paradetes d'artesans, escoles, entitats i altres col·lectius al Sant Just del Carrer, que ompliran els carrers propers a l'Ajuntament, i per cert que encara podeu tenir una paradeta al Sant Just del Carrer omplint el formulari que trobareu al web municipal santjust.cat.
Dos apunts més vinculats amb el Sant Just al carrer és que allà mateix el programa La Penya del Morro celebrarà el seu programa 1500 amb un especial en directe des d'allà i que si voleu fer el seguiment de festes de tardor ho podeu fer a través del Twitter amb el hashtag FtSantJust. Perfecte, doncs tot a punt dijous durant deu dies. Sortim de festa major i ara ens trobem amb les de tardor. Sí, sí, exacte, queda molt concentrat aquí Sant Just.
De seguida parlem de més notícies en clau general, abans proposem música aquest matí de dilluns. I ho fem amb aquest tema que es diu Sue, o In a Season of Crime, que és l'últim de David Bowie.
Estranat que cada setmana el tema ha inèdit del seu pròxim recopilatori, que no són agents a l'últim que havia fet, i que aquest cop fa aquest tema una mica reminiscència, és el món del jazz. Hi ha l'orquestra de Maria Schneider, i en tot cas formarà part tot plegat de Nothing Has Changed,
que surt el dia 17 de novembre. És un recopilatori que tindrà tres portades diferents, depenent de les edicions, i també hi haurà un single amb vinyl per su, que és aquest tema que sentim de fons, per algú que vulgui només aquest tema. Sortirà tot el mateix dia, 17 de novembre.
Don't need to rest, but now we'll make it. Soon, the clinic calls,
The x-ray is mine I brought you home I just said
You said you wanted Britain, soon a virgin on your stone for your grave. Why too dark to speak the words, for I know that
I'm far from home In a season of pride Not needed home I've kissed your face So I've pushed you down Beneath the weeds Endless faith In hopeless tears
Ah...
Soon I found your note That you wrote last
I'm such a fool.
Right from the start.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxes amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa de l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui, amb quiosc mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbern, darrere el mercat. Un quart i mig d'onze, saludem a aquesta hora l'Andrea. Bon dia de nou, Andrea. Ara, bon dia. Per parlar d'actualitat en clau general ens fixem, per tant, en les portades dels diaris. Avui el tema principal és aquesta concentració que hi va haver ahir 12 d'octubre a Barcelona.
Sí, és el tema més destacat a les portades avui, de fet el 12 d'octubre en general, vist des de diferents perspectives. A la Vanguardia, per exemple, llegim que Catalunya i la crisi de la bola marquen el primer 12 d'octubre del rei Felip Rajoy, disposat a parlar amb Mas, qüestiona qui mana a Catalunya. Desenes de milers de persones surten a Barcelona contra la independència. És el que trobem en portada de la Vanguardia, el diari ara, precisament,
A llegim aquesta frase de Mariano Rajoy, diu, no sé qui mana Catalunya, el president espanyol torna a oferir diàleg si s'abandona la consulta, i també llegim en portada de l'ARA el sostre de l'unionisme mobilitzat, la manifestació l'Espanya de tots omple el centre de la plaça Catalunya de Barcelona. I per últim, el periòdico, en un reconec de la portada, llegim el 12 d'octubre queda curt en el seu intent d'amolar els sobiranistes. La participació en l'acte de la plaça Catalunya ronda la xifra de l'any passat.
Aquesta és la notícia més destacada d'avui als diaris. Actualitzem la informació ara amb els digitals, que ens parlen també en clau política. Tant la Vanguardia com el 324 ens ho van dient, que és una setmana clau pel 9N. Els partits del bloc sobiranista faran una nova cimera aquesta setmana per decidir si es pot tirar endavant la consulta del 9N quan falten menys d'un mes per l'edat fixada.
L'Ara.cat destaca que el president del Consell Assessor per la Transició Nacional, Carles Vivei Pisonier, diu que unes plebiscitàries haurien de portar a una d'ull i no a una reforma constitucional. Considera que fer una consulta legal o un projecte de participació seria coherent amb la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el 23 de gener del 2013.
i sobre el que ens explicava Zar amb aquesta manifest concentració d'ahir. Diu que Sánchez Camacho ha dit que hi havia molta més gent que l'any passat i també ha dit que no sabia com la gent havia pogut aguantar el sol que feia per quedar-se directament a la plaça de Catalunya. Mentrestant, també, sobre la bola, el director del Carlos III diu que està esperançat dins la prudència sobre l'estat de salut de Teresa Romero.
Un dels experts del comitè científic que aborda la crisi creu que hauria estat desitjable que s'hagués desinfectat abans l'edifici de l'auxiliar d'infermeria. La vanguardia també posa en portada el cas d'aquesta jove que ha dit que vol morir l'1 de novembre.
Una jove de 21 anys amb un tumor cerebral que ha demanat tenir-ho en àsia i ha conmogut a Estats Units. Ella diu que vol morir el dia 1 de novembre al seu llit de matrimoni, juntament amb el seu marit i familiars propers.
Abans d'un vídeo on apareix ella demanant tu, ella té aquest tumor cerebral i de aquesta manera reobra el debat sobre l'eutanàsia. A la imatge apareix això amb un gos. Ella diu que espera morir en pau en aquest vídeo i també sap exactament quan vol acomiadar-se d'aquest món. Per això tria l'1 de novembre per viure l'últim aniversari del seu marit, que és a finals d'octubre.
Tornem cap als diaris, ara ens fixem en les imatges del dia.
Les 3 imatges destacades a les portades a la plaça Catalunya de Barcelona, al diari ara veiem la imatge al centre de la plaça ple de gent, al periódic una imatge molt similar i a l'avantguàrdia també una imatge d'aquesta concentració a la plaça Catalunya. Segons xifres de l'Ajuntament, 38.000 persones van assistir a la cita de Societat Civil.
Això és el que trobem als diaris, també a La Vanguardia veiem una imatge dels reis que van portar per primer cop les seves filles a la desfilada militar de Madrid i veiem la reina Letícia parlant amb una de les seves filles. És una de les imatges destacades al diari La Vanguardia. En portada a La Vanguardia també veiem una imatge de la ministra Namato
que va mostrar un gest una mica preocupat durant la desfilada militar al costat del titular, que una infermera de Texas s'ha contagiat també del virus de la bola. I per últim, un altre dels protagonistes indiscutibles avui als diaris és Marc Márquez. A La Vanguardia llegim, per exemple, un bicampió
de 21 anys, al Periódico el bicampió més jove, Marmar, que s'ha conquistat al seu segon mundial de MotoGP amb només 21 anys. És el tema del dia. Al Periódico el veiem molt content, celebrant-ho al Periódico, també al diari Ara, amb Valentino Rossi, per exemple, banyant l'Homkava... I bé, és també un dels protagonistes en clau fotogràfica, avui, als diaris. Molt bé, i d'aquí saltem ara a la informació internacional d'aquest matí de dilluns.
I primer de tot, anem cap al Pròxim Orient i llegim el diari Ara que el grup de més de 70 països i organitzacions internacionals que van participar ahir a la Conferència de Donants per la Reconstrucció de Gaza, que es va celebrar al Cairo, es van comprometre a enviar un total de 4.300 milions d'euros a Palestina durant els pròxims 3 anys per tal de reconstruir
La zona menys de la meitat dels fons es dedicaran a refer les estrosses a la Franja i la resta a altres programes. Al territori palestí va patir una greu devastació en la guerra contra Israel d'aquest estiu. La quantitat final promesa per reconstruir Gaza, que són uns 1.600 milions d'euros, es queda curta, segons l'ARA, respecte als 3.200 milions d'euros que havia reclamat el president de l'autoritat nacional palestina, Mahmoud Abbas, en la seva intervenció a la conferència. Els donants no van desgranar el destí del total del pressupost compromès
i només van avançar que prioritzaran l'enviament urgent d'ajuda humanitària per valor de 320 milions d'euros. Pel que fa als Estats Units, van prometre una contribució adicional de 167 milions que s'afegeixen als 190 milions de dòlars ja anunciats. I pel que fa a la Unió Europea, els fons compromesos arriben als 450 milions d'euros i d'aquests, 18 milions provenen de l'estat espanyol, segons el president de la delegació espanyola, Jesús Gracia.
És aquesta una de les notícies estacades en clau internacional. Ara parlem de drets humans i ens anem cap a Suasilàndia perquè ens diu que pagarà a les noies verges per intentar frenar la sida. És la mesura del rei Musbati III, que és l'últim monarca absolutista a l'Àfrica, i ha decidit posar preu a la virginitat de les adolescents amb 14 euros mensuals. És una mesura que...
Té com a objectiu intentar frenar les al·lavades taxes de SIDA i de VIHC i per tant pagaran 14 euros al mes a les noies que s'abstinguin de mantenir relacions sexuals. De moment el govern tampoc no ha fet públic com pensa comprovar si les noies continuen verges però qualsevol control és invasiu.
La misèria és tan gran en aquell país que els 14 euros mensuals són una petita fortuna per als habitants d'aquest petit país que limita amb Sudàfrica i Mozambic. Gairebé el 70% dels 1,2 milions de ciutadans viuen amb menys d'un dólar al mes i el 27% estan infectats d'IAC. Per tant, ens podem arribar a fer una idea del que s'hi posen aquests 14 euros mensuals. I també ens parla de l'exaltació masclista d'aquest monarca.
L'obsessió de Musbati amb la virginitat de les noies ve de lluny tot i que ell és polígam. El país manté viva la cerimònia tribal coneguda com a umlanga, que és el Vall de les Canyes, en què cada any milers de nenes i joves presumeixen davant del monarca de mantenir-se àpures. El diari avui ens acosta aquesta mesura per prevenir el VIH i la SIDA al país. Doncs interessant també aquest article avui al diari. Ara se'l demana acabar la informació esportiva.
I avui parlem sobretot de motor. L'Agenda Màrquez és el que diu l'esport, vi campió del món de MotoGP als 21 anys. Diu que el pilot en va tenir prou amb ser segon per revalidar el títol en un any espectacular. I a l'imatge ell, celebrant aquesta victòria, va amb els companys tirant-li cava pel cap.
L'esportiu també té una imatge de Mark Market i titula Sense paraules. Bicampió és com titula Mundo Deportivo, el diari Mark diu Supersonic Mark, llavors juguen amb la capçalera de marca, en comptes d'haver-hi una A, doncs hi ha la imatge de Mark Market. Molt bé. Està bé.
I l'Aes en canvi parla del partit d'ahir de Luxemburg contra la selecció espanyola en què van quedar 0-4 i titulen per fi.
Passen dos minuts de dos quarts d'ons on anem ara, Andrea, cap a les contraportades del dia. El diari ara ens toca l'article avui de Carme Colomina. I ens parla d'Alemanya, de fet el titular és l'altre mur alemany, ens diu el símbol. Dues turistes es retraten davant el Checkpoint Charlie de la Frederic Strasse amb les grans lletres d'un McDonald's a just a sobre del cap. Aquella cabina mitjanculida pels edificis d'un nou Berlín és el símbol d'una ciutat dividida que va començar a desaparèixer ara farà 25 anys.
El 9 de novembre de 1989, a Europa, començava a enterrar el segle XX i ens parla d'Angela Merkel, de com va viure aquella jornada a ella. Ella va veure per televisió com el règim anunciava que la frontera entre el Berlín Est i l'Oest s'havia obert. Amb declaracions de la cancellera en una entrevista, motiu del 20è aniversari de la caiguda del mur, no vaig entendre gaire bé què significava però vaig trucar a la meva mare per donar-li la notícia. Després, com cada dijous, me'n vaig anar a la sauna.
D'altra banda, a l'article titulat El poder, viu l'any 2011 en plena crisi de l'euro, el ministre d'Afers Estrangers de Polònia va pronunciar la ja famosa frase no em preocupa tant el poder alemany com la inacció alemanya. Paraules que en boca d'un polonès encara sonaven més a desesperació.
L'article al canvi diu jo soc la generació que primer era europea i després alemanya. Era massa dur ser alemany. Són declaracions d'un batala periodista a Berlín. Diu això ha canviat. Diu Claudia Schiffer anunciar que la fiabilitat d'un cotxe està garantida perquè és alemany. El Lufthansa utilitza un passatger amb accent francès lliurant la precisió, puntualitat i perfecte organització alemanyes. I també ens diu el Mundial de Futbol del Brasil, amb un Angela Merkel pagant un avió privat per enanimar la selecció, ha desformat un nou orgull de sentir-se alemany.
I Carme Colomines sentencia al final. Diu que si la crisi de l'euro va consegrar el lideratge d'Alemanya, tant econòmic com polític, a la Unió Europea, la crisi d'Ucraïna l'obliga a fer un pas endavant a nivell diplomàtic. Diu que l'últim desafiament rus, amb regust a guerra freda, obliga a Alemanya a decidir el paper ajugat també a la política exterior de la Unió. Diu que la pragmàtica Merkel encara ha d'escriure el final de la història.
Molt bé, i acabem amb la vanguardia. No, no acabem. Encara ens queda el perill que seguim la vanguardia on diu que els pares agredits pels seus fills acostumen a ser universitaris, Andrea.
Avui entrevisten a Caroline Kaper, que és politòloga i sociòloga, especialista en violències. Porta estudiant la violència entre pares i fills des de fa molt de temps. Diu que no és un problema familiar, sinó social. Diu que s'acostuma a pensar que la violència fili o parental es dona a les classes baixes i els estudis indiquen que afecta sobretot a famílies de classe mitjana i mitjana i mitja alta.
1 o 2 dels pares són llicenciats en el 70% de les famílies que rep Amalgama 7, que és una entitat d'assistència de Barcelona per aquest tipus de problemes. La violència cap als pares no depèn d'estudis ni de diners. Depèn d'altres coses entre els valors en què s'educen els fills. Una orientació excessiva cap al consum crea moltes tensions.
A les estadístiques oficials europees veiem que els agressors són cada cop més joves i nombrosos, tot i que existeix un gran secretisme. Diu les víctimes, que en major mesura acostumen a ser les mares, se senten molt culpables. Diu si és difícil denunciar la teva parella o és encara més denunciar el teu fill.
i vincula, com dèiem, a Caroline, que per la societat de consum amb aquest tipus de violència es diu, la nostra societat fomenta el consum, la manca de límits, el salve sé quien pueda, ho diu en castellà, i el tot val, però insistim als nens en què han de ser empàtics, una contradicció que ens passa factura, diu, les pantalles han substituït les relacions humanes i la reflexió. Hem de ser coherents com a societat
i a casa diu abraçar-nos encara més. I també entrevistant a Caroline Copper, perquè ara ha clausurat la primera jornada de violència filioparental organitzada per Amalgamacet. Doncs és el que ens explica avui aquesta contraportada avantguàrdia. Acabem ara sí amb la del periódico. Andrea, quins porten avui? Avui Elisabet Domènech, que ha atrapat, que és radiòloga, experta en la tècnica de la mammografia per tomosíntesi, clau en la detecció precoç, i diu que cada vegada s'agafen tumors més petits i curables.
El diumenge 19 és el dia mundial contra el càncer de mama, una data important perquè una de cada vuit dones desenvoluparà un càncer de mama al llarg de la seva vida. Amb 30 anys d'experiència, Elisabet Domènech treballa amb l'atomosíntesi digital, una tècnica homologada als Estats Units al 2010 que ha fet passos de gegant.
Diu que és un mamògraf d'última generació que ofereix imatges en tres dimensions. A diferència de la mamografia convencional, en què el tub de ratx X es queda estàtic, aquí es mou i fa una escombrada que permet estudiar el pit mil·límetre a mil·límetre. Diu que el millor de tot és que permet reduir la radiació i el temps d'exposició. També millora, per descomptat, la detecció. Avui els càncers de mama es detecten molt més petits. Pensi que quan jo vaig començar fent mamografies la pacient et venia perquè notava un bony.
La veritat és que això es cubre amb un 82% dels casos, cada vegada s'agafen tumors més petits, més curables. Aquesta tècnica permet veure molt bé els contorns i estudiar les mamas difícils, les més denses. També diu que la palpació continua sent molt important i acabar dient, parlant de genètica, en aquesta entrevista diu que hi ha famílies que tenen una predisposició i l'estudi genètic pot mostrar alguna mutació en un gen, però la majoria dels càncers de mama són esporàdics, és a dir que no estan vinculats amb la genètica.
Doncs entrevistes interessants aquest matí.
I avui la notícia curiosa ens porta a un d'aquests recorguiners, Andrea, pels amants de Harry Potter avui, eh? Perquè més de 3.000 peces de Harry Potter fan un recorguiners mexicà.
Sembla que hi havia un barret seleccionador, bufandes, coses de les cares de Howard, tot elements que formen part de l'imaginari de Harry Potter. 3.097 en concret han permès al mexicà Menahem Asher Silva Vargas aconseguir el record Guinness de la col·lecció més gran d'objectes sobre Harry Potter.
No, no, qualsevol cosa que tingui relació. Ell és un advocat de 37 anys i que porta volcat des del primer llibre de Harry Potter amb tot aquest tema.
Dic que a l'Estrella va agradar molt i que això el va anar inspirant a guardar de mica en mica el que anava trobant del mag. Primer va començar amb figura i després va començar a fer aquests altres detalls que dèiem. Diu que per a ell Harry Potter reflecteix un sentit de vida també, més a més d'una història.
i que diu que en el moment que li va resultar impossible guardar tantes coses i per això es va començar a organitzar-les i a registrar-les en un inventari on hi ha 50 categories diferents. I les té guardades totes, en magatzems o en un marge.
I diu que els objectes tenen valor només pel fet de compartir-se, que un tingui objectes i guardats a casa per sentit. Per tant, fa una mena de lloc de benvinguda perquè tots els fans puguin acostar-se a la màgia a través d'aquesta història. Per tant, l'objectiu que té ara és, junt amb altres col·leccionistes mexicans, fer un museu de Harry Potter on s'exposi la col·lecció, hi hagi també tallers, debats, etcètera. Molt bé.
En fi, curiós, curiós. Sí, cobre entrada, però mira, també pot obtenir graficis del tema. Sí, pot aconseguir dedicar-nos a la seva passió. Que vagi bé, Andrea. Bon dia.
No, no, no, no.
3 minuts i 3 quarts d'11.
A aquesta hora obrim diaris i, per exemple, ens fixem avui al periòdico. En una història mínima és com qualifiquen doncs aquests reportatges on avui parlen de la pisifactoria Tabascan, que crida i distribueix peix de riu, així com captures del mar.
Ho fan des de 1980. Són la Josefa i el Julián, que van arribar de Córdoba per una oferta d'ocupació en un negoci aliel, que donava en sentit la força de l'aigua, i ara ja fa més de tres dècades que es guanyen la vida criant peixos en aigua de rius i llacs al Pirineu. És l'empresa del Pallars que té previst treure el mercat ben aviat al paté de Truita.
Sembla que el principal client de l'empresa és l'hostaleria del Pallars Sobirà i que les comarques veïnes, i per això hi ha absència de turistes a la zona que frena en part del negoci. I a més a més de la truita fresca i els seus ous, amb unes vendes al voltant dels 40.000 unitats l'any, i la possibilitat de pescar-la a la piscina on mateix la companyia també ha elaborat truita fumada.
Saltem ara cap a l'avantguàrdia. Avui a les pàgines Salmó, a les pàgines de viure, ens parla de les fregàncies low cost. Sembla que les perfumeries a Granel, molt econòmiques, es disparen a Barcelona i també a la seva àrea metropolitana. Són franquícies i tenen doncs propostes d'autocupació i formació que s'adueixen a milers d'aturats.
Li expliquen el cas de l'Utilia, que treballa com a tècnica de farmàcia, treballada com a tècnica de farmàcia, té 25 anys i explica que la van acomiadar després de quedar-se embarassada. D'això ja fa 3 anys, diu que va ser molt complicat trobar feina, i que també el seu marit, que té dues carreres però només trobava suplències, que es va adonar ella que sabia fer alguna cosa que mai abans hagués fet.
I així és com un dia vam treure per casualitat en una d'aquestes noves perfumeries a Granel, que ara no paren d'obrir-se.
Li va semblar molt bonica i va pensar, doncs mira, va ser a partir d'aquí, amb la Fira de les Franquisers de Barcelona, on va mirar-les totes amb les diferents possibilitats, i a partir d'aquí va decidir encetar també el seu negoci.
Una nova manera de fer negocis al món de la perfumeria a través del low cost i conservant tots els elements estètics d'aquest tipus de productes.
I acabem aquest repàs amb el diari Ara. Avui a les pàgines d'estils ens parlen d'un llibre titulat Les putes receptes de la iaia, que reuneix 114 idees perquè els joves aprenguin a cuinar sense oblidar les tradicions del país.
I ja visen que no hi ha ni cupcakes, ni muffins, ni cookies, sinó que la idea és parlar de productes de la casa. Per exemple, parla de com fer la mona pels fillols, de les amelles garrapinyades, de la cuca de Sant Joan, i també d'explicar una recepta sobre com fer els iogurts, tot plegat explicat amb nivell molt bàsic, amb consells divertits. O, per exemple, un pastís de xocolata diu això que ara en diuen brownie.
una curiositat que tenim avui al diari ara. I en clau cultural, abans us he explicat que s'ha publicat aquesta matinada la nova cançó de David Bowie, que és su. Però us expliquem també altres qüestions.
Com ara que intenten fer malbé un mural de Banksy a Anglaterra, l'obra mostra una dona gran amb auriculars i que contempla fixament un plim 8 amb les mans agafades a l'esquena. La façana de la passió de la Sagrada Família estarà llesta en dos anys. El coordinador de les obres estudia incloure el monument que va projectar Gaudí com a homenatge a Torres i Bages.
Encinem la santa que Lea Seydoux serà la nova noia Bon. L'actriu de la vida d'Edel acompanyarà Daniel Craig, que repeteix un cop més com a gent de la saga.
I Damien Reis publica un nou àlbum després de vuit anys de silenci. És My Favorite Favorite Fantasy, que es posarà a la venda el dia 4 de novembre.
i l'últim apunt del dia és que descobreixen un mosaic del segle IV a.C. el magnífic recente funerari que s'excava a Amphipolis. I amb aquest apunt final d'arqueologia acabem aquest repàs per l'actualitat d'aquest matí. I de seguida parlem del temps.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de vuit a nou del vespre o els dissabtes a les nou del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'herbac? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
9 minuts i arribem en punt a les 11. I ho farem parlant primer de tot del temps amb el Carles. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, què tal? Com estàs? Bé. Això és bo. A punt per parlar del temps que ha tingut un temps molt càlid aquest de setmana, no? Hem tingut... Com molt xefugor.
Bueno, les temperatures sí, són una miqueta més altes. Ahir no tant, ahir la temperatura va baixar i vam estar en 24 graus. Sí que és cert que molta gent, clar, si estàs al sol... El sol fem molta calor. Sí, però també el gener. O sigui, el mes de gener, si et fots al sol i estàs arraserat i només et toca el sol, acaba molestant el sol. Però si hi ha una miqueta de corrent d'aire, l'aire és fresquet. Vam fer 24 de màxima, que tampoc no és un valor extremadament càlid.
Recordo una cosa que sempre comentem i és que estem en una zona on pràcticament el bon temps ens va des del mes de maig fins al mes de novembre. O sigui, allò de parlar del mes d'octubre, la castanyera a vegades fa riure i això ens ha passat molts anys i ho hem comentat perquè recordem aquelles àvies embolicades fins al nas, escalfant-se les mans fent castanyes, aquella imatge tradicional de la castanyera i ara molta gent va amb màniga curta, amb xancletes ensenyant els dits als peus el primer de novembre.
No és que hagi canviat el temps, però abans no hi havia tanta gent, no era tan industrialitzat tot, hi havia menys població, menys esfalt i tot això col·laborava que les temperatures poguessin tirar una miqueta avall. La mitjana d'un dia com avui, de màxima pel que fa als registres que hi ha a la ciutat de Barcelona, estaria al voltant dels 21 o 22 graus.
Avui arribarem als 23, no és extremat, no és una calor extrema. Dissabte potser sí, que vam arribar als 25, i potser sí que és una calor que si estàs fent activitat física, estàs al migdia, bufa vent del sud i hi ha una certa humitat, potser sí que emprenya una miqueta.
Però tampoc no és allò extrem, no estem parlant de valors d'estiu, estem parlant de valors de primavera avançada, que és el que també té durant molt de temps la tardor. I el mes d'octubre, com que no hi ha cap fredorada semblant a l'any passat, perquè a vegades ve algun calbot que ens avisa que a l'hivern es va costant, aquest mes d'octubre sembla que li estigui costant arribar a dies així una miqueta més frescos i potser sí que quan fem la mitjana finals d'aquest mes, doncs tinguem la sorpresa que aquest mes d'octubre pugui ser una miqueta més calit del que és normal.
Però el que ens arriba de moment en aquests propers dies és una miqueta més de fresca. I també he acompanyat la possibilitat d'algunes pluges demà. O sigui que tenim un inici de setmana una mica normal, amb el típic mes d'octubre de pluges, d'enviament una mica més fresquet, però en canvi tenim una altra segona meitat de setmana que tornaríem a parlar de valors d'aquests que dius tu de calor. Perquè potser entre divendres i dissabte tornem a arribar als 25 graus
i això doncs si vas vestit de tardor doncs empipa una miqueta. Ja portem una samarreta que pugui ser de mania llarga, uns posem uns pantalons llargs, uns mitjons i unes sabates. Tot això ajuda que com que les temperatures al migdia són molt agradables tinguis la sensació de calor perquè vas vestit d'una manera com et marca el cort inglès i altres comerços i doncs potser la calor aquesta no acompanya a vegades al migdia anar vestit d'aquesta manera. És el procés de les capes que sempre n'hem comentat i que després potser al vespre et cal.
O sigui que ha estat un cap de setmana realment bo. Vam tenir les precipitacions aquestes que havíem anunciat perquè el diumenge l'havíem marcat bastant variable i va ser inestable amb la parada al migdia. Doncs això es va moure una miqueta. És impossible, i això ho dic alguns polítics espanyolistes, doncs que és impossible poder preveure amb un clima mediterrani ja a la tardor el fet que hi hagi precipitació i que hi hagi un marge de dos, tres, quatre, cinc hores d'error. Vam parlar
que al matí podrien haver precipitacions el diumenge, i aquestes precipitacions van arribar, però van arribar a les 6 del matí. Quan dius matí pot ser que a les 6 del matí, que va associat a aquesta hora, perquè a les 6 pot ser al matí o a la tarda, doncs van haver unes precipitacions, en alguns punts de Barcelona van caure entre 7 i 8 litres per metre quadrat, a Sant Just 2,4, a Sant Feliu 2,4, a Molins de Rai 1,8,
Depèn de la zona del Baixo Bregat o del Barcelonès, vam tenir més o menys precipitació. Es una línia de tempestes que ens va creuar primer del matí, que ho va mullar tot, i després ens vam quedar en un dia on el sol va tornar a ser radiant, amb aquella parada que els mapes indicaven al migdia, i després la inestabilitat va tornar a formar-se, va tornar a haver precipitacions, com es va anunciar, i cap a la tarda a vespre s'enjust van caure dues dècimes de litre, cap a les set o vuit del vespre, vam mullar una miqueta el terra, però no va arribar a fer més coses.
Però hi havia aquesta inestabilitat i aquesta possibilitat, que en altres llocs ha sigut bastant més marcat, però quan fem previsions del temps i diem al matí pot ploure, al migdia s'obriran clariones i a la tarda pot tornar-se a tapar i pot haver precipitació, sobretot si ho fas tres dies vista, doncs és un gran encerpo de més o menys encert això, no? No es pot criticar a la gent que es dedica a la meteorologia per un error de tres o quatre anys. És difícil la vostra feina.
Sí, per això sempre queda molt marcat i queda molt clar que és inexacte. Arribarà el dia, m'imagino que en milers i milers d'anys arribarà el dia que a la meteorologia tindrem prou informació perquè la meteorologia cada dia que passa i amb les situacions meteorològiques que ens trobem això ho va assumint i cada dia que et trobes, si el temps és semblant a una
que havia passat fa temps on es fa la previsió. Quantes més dades tinguem, més possibilitats hi ha d'encertar-la. Això està claríssim i s'evoluciona molt ràpid, però s'ha de tenir paciència amb la metronologia. Ha estat un cap de setmana amb aquesta variabilitat, 2,4 litres, anem augmentant una miqueta el plaviòmetre, de cara a aquest any que la cosa va bé, estem als 400 i escatx, encara ens queden uns mesos i mig, potser arribem als 500 i 600, que és la mitjana del nostre municipi. Que la cosa va bé, vaja.
El que anàvem a parlar, de la previsió d'avui, que t'hem fotut un rotllo que no tocava. Avui, dilluns, tenim un dia radiant, el sol és el protagonista. Temperatures, tot i la presència del sol, una miqueta més curtes que ahir. Si recordes, la setmana passada, dijous, divendres, a aquesta hora parlàvem de 21, gairebé 22 graus. Ara estem a 20, una miqueta més curtes. Molt poquet, per això, no? Molt poquet. I avui podem baixar fins als 23.
Com que hi ha una miqueta de nord, no fa tanta sefugo i potser al migdia s'està bé. Serà una temperatura d'estar bé. Els jardiners que estiguin treballant per Sant Just estan fent activitat física, però en tenen una mica de calor, perquè 23 graus és una mica de calor, però serà un dia que està bé. Potser de cada última hora ja puguin augmentar una miqueta els núvols, no esperem precipitació.
i és que hi ha una situació d'inestabilitat que ara està afectant el país valencià i que demà ens vol creuar tot el que és Catalunya. Aquesta inestabilitat demà al matí a primera hora ja la podrem notar amb força més núvols al matí i a partir de mig matí començaria a ploure.
Hi ha precipitacions que no s'esperen grans quantitats. 4, 5, 6 litres i podria anar encaminat des de les 10, 11, 12 del matí fins ben bé al vespre. O sigui que durant tot aquest procés poden caure 3, 4 litres. Això és una pluja molt minsa perquè va repartit en moltes hores.
O sigui que hi ha aquesta possibilitat que demà serà un dia més tapadot i demà serà un dia més fresc. Llògic, no hi ha el sol, les temperatures són una mica més curtes al principi d'aquesta setmana, doncs potser demà arribem als 20 o 21 graus de màxima. A la nit de dimarts o dimecres, com que quedarà el cel serè perquè ja haurà passat aquesta inestabilitat, les temperatures cauran.
Ja avisem que això d'anar amb màniga curda i xancletes el dilluns a la nit o de matinada serà una mica complicat perquè les temperatures poden baixar fins als 14-15 graus. O sigui que dimecres al matí potser ens hem d'abrigar una miqueta. Però tot això ens sobrarà perquè a partir de dimecres tornen a bufar vents al sud i tornen a recuperar-se les temperatures. Molt pocs dies per tant, aquest canvi.
O sigui, dimecres al matí, potser, sortim de casa amb 16 graus, 15-16 graus, i arribarem a l'hora de dinar a casa, si anem a dinar a casa, al voltant dels 24-25. Hi haurà un marge tèrmic de 10 graus que empiparà tothom, perquè s'haurà abrigat al matí, i arribar a la tardor, per fi, ja ens podem posar aquella roba, arribarà el migdia i ens sobrarà tot i haurem d'anar a tornar amb màniga curta.
i aquesta tranquil·litat, podríem dir, meteorològica de dimecres, continuarà els propers dies. Vam lliscar en diferents fronts que ens poden portar alguns núvols de fer bonic, que no donaran precipitació, dijous, divendres, dissabte, diumenge... Són dies tots molt semblants, com hem vist des d'avui dilluns, amb dies amb sol i núvols, amb temperatures agradables de 24 a 25 graus, i aquí també inclouríem el cap de setmana. Sembla que hi ha una primera meitat, dos dies,
una mica més complicats, una mica més frescos i després torna a l'estabilitat i al bon temps. Perfecte, doncs un octubre, en aquest sentit, càlid, eh? Assolellat. Assolellat, hi ha aquestes precipitacions que hem tingut que també ja sumen i estan bé el mes d'octubre, però sí que a la mitjana, si vas mirant molts dies, realment estem tenint temperatures bastant elevades, hauríem d'estar dos o tres graus per sota, que és el que tindrem avui demà. Molt bé, doncs gràcies, Carles, que vagi molt bé i bon dia.
i ara sí, connectem en pocs segons amb la bulletin formativa de Catalunya Informació, sentirem també el dels enjust notícies, tornem després, entrevistarem el Lluís Montfort i també farem d'actualitat tot plegat després de les notícies.
són les 11.
Per fer eleccions plebiscitàries és l'aposta del Consell Assessor per la Transició Nacional si el 9 de novembre no es pot fer la consulta legalment. Pel president d'aquest organisme, Carles Villó i Pissonyer, el procés no s'acaba si no es pot votar i insta els polítics a explicar, com va ens millor, les sortides alternatives. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
El govern valora molt positivament la compra de la primera distribuïdora de gas i electricitat xil·lena per part de Gas Natural, segons el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig. L'operació és un exemple de l'ambició internacional de les empreses catalanes. El comitè d'experts de l'Ebola es torna a reunir avui per avaluar la situació de la crisi i l'estat de la contagiada. Teresa Romero presenta un descens de la seva càrrega viral i 15 persones més continuen en observació.
Detingut un professor de primària de Molins de Rei al Baix Llobregat per pornografia infantil i corrupció de menors, l'home de 24 anys contactava amb les víctimes a través de Facebook amb una falsa identitat per tal d'intentar mantenir relacions sexuals amb elles. El líder indígena Evo Morales tornarà a governar a Bolívia el seu tercer i en principi últim mandat. Tot i que encara no hi ha rutes oficials, els hondegis apunten que Morales ha obtingut més del 60% dels vots.
Centenars de persones emmascarades s'enfronten a Hong Kong, els manifestants pro democràcia i obliguen a intervenir la policia. Els agents havien retirat prèviament part de les tanques aixecades des de fa dues setmanes. 100.000 persones han assistit a la 17a edició de Fira Mediterrània a Manresa, que durant quatre dies ha presentat més de 200 companyies i bandes de música popular i darrere del món. 17 de les 77 actuacions de pagament han esgotat les seves entrades. Catalunya informació. Ara esports.
Marc Márquez és el pilot més jove de la història que guanya dos mundials de moto GP. El pilot de Cervera ha celebrat el títol en un karaoke al Japó. Avui ja viatjarà a Austràlia, la pròxima torada del campionat. El seu poble li retrà homenatge el 15 de novembre i també el nomenaran fill predilecte.
I en futbol la selecció espanyola va golejar Luxemburg per 0-4, en un partit en què el porter Iker Casillas va ser suplent i en què els catalans Piqué i Bartra van ser els centrals titulars. També van jugar Alba i Sergio Busquets. A més, dinista, tots dinists, i Diego Costa va marcar un dels gols.
Pel que fa al temps dèiem, s'espera un dia solellat amb unes temperatures que quedaran una mica frenades, una mica per sota, de les del cap de setmana. Demà arriba un nou front que aixecarà i deixarà més núvols a tot arreu i a tot estirar algun roixadet dispers. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea. Promoció econòmica i l'Institut Dual Espanya-Alemanya faran dimecres d'una sessió informativa sobre formació professional dual en comerç. L'Institut ofereix aquest curs a través d'un programa dual de formació i ocupació adreçat a joves entre 18 i 27 anys que vulguin estudiar i treballar a Alemanya en àmbits vinculats amb el comerç. Per explicar el programa, demà passat tindrà lloc una sessió informativa al Casal de Joves. La formació professional dual en comerç és remunerada
i amb contracte laboral a alguna ciutat d'Alemanya. La sessió informativa serà dimecres a dos quarts de set al Casal. Més qüestions? Medallada plata per a deu patinadores del patinatge artístic Sant Just al Mundial de Patinatge 2014. La competició s'ha celebrat aquest cap de setmana a Reus i les tan justenques han fet un molt bon paper aconseguint la segona posició al Mundial. Enguany el torneig comptava amb la presència de 31 equips procedents dels cinc continents.
Les patinadores del patinatge artístic participaven de la modalitat de grup gran amb les esportistes del Club de Patinatge Masnou. Amb la coreografia l'Averin, les Sant Justenques han assolit la segona posició al Mundial de Patinatge 2014.
I una punt més en clau cultural, la Casa Regional d'Extremadura segueix celebrant la seva Semana Cultural. Fins diumenge, l'entitat extremenya organitza un munt d'activitats en el marc de la seva Semana Cultural, però també per commemorar el seu 30è aniversari. Aquesta setmana, per exemple, cada tarda, es farà un torneig de cartes i dòmino al centre cívic Salvador Espriu. Dijous, un assaig del grup de l'entitat i divendres un concurs d'etapes en ball i música disco. Dissabte, a partir de quarts de nou del vespre, a l'Ateneu actuaran tots els grups convidats al 30è aniversari de la Casa Regional.
I això és tot de moment, la informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies d'Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. You say
We've got nothing in common No common ground to start from And we're falling apart You'll say The world has come between us Our lives have come between us Still I know you just don't care
Bona nit!
Now you're icy through me. I guess I was wrong. So what now? It's plain to see we're over. And I hate when things are over. So much is left undone.
I said, what about breakfast at Tiffany's? She said, I think I remember the film. And as I recall, I think we're both gonna like it. And I said, well, that's the one thing we got. They say that we've got nothing in common. No common ground to start from. And we're falling.
I'll say the world has come between us Our lives have come between us Still I know you just don't care
I said, what about breakfast in Tiffany? She said, I think I remember the film that is Oracle. I think we both kind of liked it. And I said, well, that's the one thing we got.
She said, I think I remember the film. And as I recall, I think we both kinda liked it. And I said, well, that's the one thing we got. And I said, what about breakfast at Tiffany's? She said, I think I remember the film.
I said, well, that's the one thing we got.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Tenim el consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
La informació més propera al Just a la Fusta. Ara passen 12 minuts de les 11. A aquesta hora parlem d'actualitat en clau política perquè l'Assemblea Local d'Iniciativa va aprovar la setmana passada qui serà el cap de llista per a les properes eleccions municipals. I avui el tenim al Just a la Fusta. És l'actual portaveu Lluís Monfort. Molt bon dia.
Com va anar tot plegat? Hi havia més candidats? Com va ser aquest procés? Bé, no, de fet va sortir d'un procés que ja portem temps reflexionant i llavors la Seu Comissió Política se'n va fer la proposta, vam estar treballant, vàrem obrir una perióda de presentació de candidatures i jo vaig presentar la candidatura i no hi va haver més presentacions de candidatura. Llavors a l'Assemblea
vam decidir que fos jo la persona en la qual revés aquest encàrrec de treballar per les municipals del 2015. I com l'encares? Aquest repte d'alguna manera? Bé, amb molta il·lusió perquè el fet que els seus confiïn amb tu per tirar endavant aquest procés sempre és interessant.
però també amb un punt de vertigen. Hi ha molta feina a fer i aquesta tensió per voler fer-ho bé. Per tant d'alguna manera ara estem en mes d'octubre, es queda una mica més de mitjan. Suposo que d'aquí al maig poden passar moltes coses a nivell general però bé, en tot cas des de Sant Just i en el vostre cas des d'Iniciativa, en quina línia treballareu o què voldreu potenciar?
Jo reboto un encàrrec de l'Assemblea d'Iniciativa, que és intentar propiciar un espai el més ampli possible que permeti aglutinar gent que treballa des de l'òptica de l'esquerra transformadora. Això què vol dir? Això vol dir que fem una anàlisi, un diagnòstic, en el qual creiem que en aquests darrers anys s'ha anat distanciant la gent en relació als partits polítics, en relació als mecanismes d'entrada a l'Ajuntament,
i nosaltres creiem que això és un perill i volem intentar repolititzar, treballar en equip amb gent que cregui que allò col·lectiu és important, que es poden pensar i dissenyar polítiques públiques i implementar-les en l'Ajuntament amb benefici de tothom.
i això ho hem de fer de manera més oberta i més honesta, i a més a més tens de cap condició prèvia, de manera que si surt un grup de treball potent o iniciativa no s'hi pugui integrar, per què no? Com per exemple? Jo que estarem entint molts moviments en molts municipis, veiem per exemple el cas de Barcelona, en el qual han fet un diagnòstic un miquet semblant a nosaltres.
de dir que hi ha molta feina a fer, hi ha molta gent amb capacitat crítica, amb anàlisi, una gent molt nostra pensant que la política d'ahir a Sant Just es pot fer des d'un nivell micro, des d'un nivell de treball compartit i que segurament la manera de fer-ho a través d'un partit polític no ho acaben de veure clar. Llavors es creen unes plataformes àmplies en les quals si creiem
que podem ser i que podem aportar-hi, doncs hi serem. De manera que nosaltres posarem tota la nostra capacitat i tota la nostra organització al servei de tot això. I en el cas d'aquí Santjust, hi ha alguna plataforma amb la qual us voleu posar en contacte o heu parlat? Des d'ahir penseu en algú, quan comentes aquest cas, de similitud en guanyem.
A Casa Sant Just no estan les coses tan articulades com en altres municipis, però sí que hi ha molta gent que està molt a la nostra línia i segurament serà d'aquest treball que començarem ja, compartit i petit, de reunions, temàtiques, de discursions, reflexions, on necessitarem ampliar al màxim aquesta possibilitat de treballar.
Iniciativa ara mateix té dos regidors a l'Ajuntament, no sé si teniu alguna previsió de cara a Mags. Sempre es treballa amb Mags, és enorme, perquè quan preguntem suposo que és difícil, però en tot cas m'imagino que alguna previsió, algun calendari, feu en relació.
la possibilitat que hi hagi de tenir-ne més, de mantenir, no sé, com us ho plantegeu? Això mai se sap. El que nosaltres treballarem és amb les ganes d'augmentar el nostre pes i la nostra presència en l'Ajuntament. Més que res perquè quan més pes electoral tinguis,
més possibilitats hi haurà d'implantar el teu programa electoral i poder ser més protagonista i més líder del que es treballa en l'Ajuntament. Jo crec que d'aquí a més anys podem passar moltíssimes coses. Nosaltres treballarem sempre amb la nostra línia i entitat, que és la proximitat, el treball compartit.
dissenyar programes amb benefici de tothom i engrescar la gent perquè vegin que realment som capaços de poder anar a l'àmbit del nostre municipi malgrat les dificultats que estem tenint últimament, no parlo del tema de finançament, sinó del tema de competències i tot això, no és que puguem realment fer coses adaptades a les necessitats de tothom.
i en aquest treballarem. Si en aquesta dinàmica podem convèncer molta més gent que volem i que la gent se'ns acosti, nosaltres acostant a gent i poder crear una àmplia massa que puguin donar-nos un bon resultat de càrrega de les eleccions, fantàstic. I amb aquest resultat que traiem
treballarem al màxim per tirar-ho endavant. El fet que formeu part de l'actual equip de govern pot limitar, o creieu que pot fer que menys gent del que comentaves ara, menys a base del món polític s'acosti a vosaltres, que pugui ser un impediment?
Nosaltres des d'iniciativa sempre hem cregut que les propostes les podem implementar millor des del govern que des de l'oposició. Dit això, nosaltres som un partit que no volem estar al govern a qualsevol preu, sinó que el govern ha d'arribar a pactar un programa que cedigui amb la nostra perspectiva d'esquerres i amb el nostre model de municipi que volem tirar endavant.
Per tant, per una banda, tenim el capital, aportem la feina que hem fet tots aquests anys, crec que és una feina bona i que molts d'aquests fruits es veuen ara.
Per altra banda, és veritat que ja pot haver-hi gent que tingui malfiança cap a la gent que hi ha a l'Ajuntament. Per tant, el fet d'estar en un Ajuntament et pot restar, diguéssim. Però jo crec que serà qüestió de convèncer i d'explicar la feina que hem feta i la bona feina que hem feta. I al mateix temps recollir quines són aquestes
aquestes parides retrets que et puguin fer per al fet d'estar en un govern i convertir-los en propostes. N'esteu contents per això de l'equip de govern, l'actual equip de govern? Sí, jo crec que hem pogut treballar des de l'honest edat. Jo crec que és un equip de govern amb el qual estem satisfets, de com hem tiat endavant el programa.
I també estem satisfets de com hem situat l'Ajuntament en aquests últims 3 anys d'extrema dificultat. És veritat que sempre hi ha diferències ideològiques entre uns i els altres, però aquestes diferències s'han posat sobre una taula i s'han trobat en plismarcs de cord.
Per tant, jo crec que hem fet bona feina, però jo crec que en futurs ho hem de fer més i millor. En quins aspectes caldria millorar més? Jo crec que nosaltres hem fet una aposta en política energètica que ens ha costat moltíssim a tirar endavant. És veritat que hi ha problemes tècnics, que hi ha problemes això, però normalment ens queda una mica l'arrecança de no haver-ho situat en el nucli d'acció del govern.
Per altra banda, en polítiques educatives sí que hem pogut tirar coses endavant però també ens agradaria tirar-ho amb més força.
També hi ha un problema que és com superem aquest model d'ajuntaments que fan de gestors dels aspectes municipals i en funció de la bona o mala gestió d'aquests 4 anys la gent atorga la confiança.
i poder passar a aquest nivell d'entrar en polítiques en comparació amb la ciutadania. Això és molt difícil perquè no hi ha prou a obrir consells de joventut, sinó que no només l'Ajuntament ha de fer un esforç per obrir tots aquests processos d'informació per la participació, sinó que la societat també ha de voler tirar-ho endavant. Aquest seria un repte important de canal futur.
I el model actual de socis de govern, us agradaria repetir-lo de cara... estem parlant d'hipòtesis, eh? Però de cara al maig que ve... Tot depèn de com quedin els números, això està clar. Però el que nosaltres ens trobem còmodes és en pactes amb les esquerres, això està claríssim.
Nosaltres no estem en el govern per fer pactes estrany que puguin semblar que no responen al programa electoral. No es dona cap circumstància excepcional fins ara per fer un trencament en aquest sentit. Nosaltres apretarem perquè l'Ajuntament es continuï governant des de les Esquerres
però l'iniciativa té ganes d'encol·laborar amb moltíssima gent, fer un salt qualitatiu i prendre més protagonisme. De moment se sap que Montserrat Nebrera serà la cap de llista de CIU, serà seguir a l'esquerra, el PSC ho escollirà en procés de primàries a finals de novembre. Com veieu tot aquest panorama, tots aquests noms que han sortit?
Bé, no ho sé, jo amb en Sergi tinc una relació personal excel·lent, ja ho sabeu, i és que ara tenim molt bona sintonia. Amb Convergència les coses no són tan aixís, jo crec que Convergència ha fet una opció molt particular
però està clar que la candidata que ha escollit Convergència significa un gir, un conservador molt potent. Us allunyen encara més. Jo crec que Convergència es podrien haver trobat espais d'entesa, el que passa és que es situa en una hipotètica, perquè tampoc sabem exactament què és el que planteja ni el que voldran.
però ens ha situat en una situació més complicada. Està clar, nosaltres com a iniciativa se'ns faria molt estrany ser segons quins pactes o quins acostaments. En les eleccions municipals molts cops es vota en clau local, però també hi ha alguns sectors que ho fan a nivell nacional. Com creieu que tot això pot influir, tot el context actual, el context nacional, pot influir en el cas d'iniciatives injustes?
Bé, se'm fa difícil de dir. Primer de tot, perquè encara que falti poc pel mes de maig, falta molt. Poden passar moltíssimes coses d'aquí al mes de maig. Pot canviar el mapa polític, pot canviar la situació, poden haver-hi... Eleccions. ...eleccions, situacions en les quals ens toqui sortir a demanar moltes coses. Per tant, es fa imprevisible.
Jo crec que no podem controlar com vota la gent, i a més a més és bo que així sigui, que la gent sigui ben lliure de votar el que vulgui. Nosaltres intentarem convèncer que som gent honesta, som gent propera, som gent que ens agrada treballar amb un estil que la gent ja ens coneix i que portarem a l'Ajuntament la nostra manera de fer. En tot cas, d'aquí al maig, és evident, queda més de mig any unit al principi, i com creieu per això que pot influir tot el que passi amb el 9 de novembre?
Fa difícil de dir. Jo crec que en aquest cas, el partit en el qual jo estic té una oposició que s'ha basat en honestedat i jo espero que la gent ho valori.
Però no sé exactament què dir-te. Pot haver-hi gent que s'enfadi en algun partit i li retiri el vot? Pot ser. Pot ser que hi hagi gent que li agradi la manera d'actuar que ha tingut un partit i se senti identificat i voti als municipals d'aquest partit? Doncs pot ser, perfectament. Jo crec que pot tenir un impacte segur, el que no sé és amb quina mesura.
Ho sentiu còmodes per això amb el posicionament nacional d'Iniciativa? Jo molt, moltíssim. Molt perquè, a Iniciativa jo crec que ha apostat per la decisió més honesta amb ella mateixa i amb la seva gent, que és identificar que a Iniciativa no està còmode amb estatus quo actual, vol fer un avançament
important, però iniciativa és un partit en el qual hi conflueix molta gent amb unes lluites que trascendeixen l'àmbit nacional. L'àmbit nacional hi està implícit, hi està inclòs, però hi ha molta gent que també està treballant per causes comunes. Aquestes causes comunes que ens uneixen és molt important.
Jo em sentiria molt incòmode si iniciativa em fes votar sí i no. Primer de tot perquè no podria. Qui ha de votar els seus militants? És lícit fer una orientació de vot. Jo em sentiria incòmode perquè jo no votaria en aquest sentit.
En canvi, si hi hagués una orientació del CC, jo crec que molta gent molt valuosa que està fent un treball importantíssim a iniciativa que no se sentiria còmode. Per tant, jo trobo que és una exposició superhonesta i que, a més a més, garanteix que podem seguir treballant tots plegats en aquest sentit. Per altra banda, m'agrada molt la postura dura que està agafant iniciativa a favor de la consulta.
i ara que això ningú ens ho pot retreure i per tant aquestes dues coses fan que estiguem tots, jo diria que pràcticament tothom, molt i molt còmode i que a més a més estem donant un exemple. Estarem pendents de tot plegat perquè com deia doncs som mesos intensos abans de marxar per això també volíem preguntar pel tot el tema del pressupost perquè encara queda tot i que ja s'estigui pensant doncs també en les eleccions estigui preparant
Les candidatures encara queden aquest set mesos de mandat i s'està treballant ara mateix en el pressupost de cara a l'any que ve. Un pressupost que, segons comentaven diferents portaveus, serà més a l'alça que en els últims anys.
Jo m'agradaria ser en aquesta categòrica en aquest sentit i m'agradaria que la gent no se'n dués la impressió, perquè a més a més jo us hi he començat, i a més a més d'iniciativa no permetrà que així es passi, que s'aprofitin les eleccions municipals del 2015 per fer un increment del pressupost, per anar a quedar bé amb la ciutadania. Però hi haurà un increment? Que tothom s'ho tregui del cap, perquè això no passarà.
El que sí que estem veient és que tenim capacitat per poder incrementar el pressupost. I aquestes situacions tan restrictives que havíem tingut tant amb inversions com en programes concrets que estaven com escanyats, tindrem una mica més de marge per tirar endavant. Però bàsicament serà tirar endavant aquells aspectes clau com podrien ser temes de benestar, temes d'educació, temes de via pública...
complir una mica més en aquest sentit, perquè podem fer-ho. El que no s'esperi la gent és que hi haurà aquí un pressupost expansiu. Els números que estem fent, és veritat que quan agafes la primera carta als reis puja una miqueta el pressupost però hem de ser conscients que hem de complir una llibertat pressupostària però al mateix temps hem de
Hem de procurar donar una miqueta de vidri en el poble i si podem arribar a més, hem d'arribar a més. Però m'agradaria desvincular-ho amb aquesta sensació que a vegades tens quan preveu preguntes com la que m'acabes de fer, doncs mira ja se sap que estan a punt d'arribar a eleccions, per tant el pressupost d'aquestes eleccions ja s'entén que serà molt més elevat.
Si és un governat amb seriositat, no ens agrada les polítiques d'austeritat i crec que no les hem aplicat en uns àmbits molt importants del dia a dia de l'Ajuntament, però si tenim una miqueta més de marge, l'aprofitarem. Però estem parlant de marges que dos per cent, un per cent, són petits marges que podem aprofitar. Trobaria absolutament deshonesta amb la població que aprofitéssim aquest pressupost per quedar veient la ciutadania.
Doncs veurem com queda tot plegat, un pressupost que s'aprova el mes de desembre, encara queda un parell de mesos. Encara queda molt treball de despatx perquè tenim el pressupost plantejat però l'hem d'ajustar. Avui hem volgut parlar d'actualitat política amb Lluís Montfort, portaveu d'iniciativa i que serà també el cap de llista del Partit per a les properes eleccions municipals. Moltes gràcies i que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Bon dia.
Just a la fusta, al Magazine del Matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres, fi de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa de l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'Àrbat? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Consorci per a la normalització lingüística i aprèn català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat número 2.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Just a la fusta, el magazine del matí.
Fins aquí el programa d'avui
Ara passen quatre minuts de dos quarts de dotze. M'ho hem de fer tertúlia d'actualitat, com que a dilluns tenim a punt a la cara d'Amador, el Vicent Riera, en Cardas Bas, en Josep Coderc i també la Palmyra Badell, a punt doncs per fer tertúlia. Abans, però, recuperem les cartes de la Palmyra. Molt bon dia a tots. Què tal?
Molt bon dia. I comencem sentint aquesta carta pel Mira. Doncs sí, avui em reprenc una altra vegada aquesta feina que faig molt de gust. Aquesta nit passada, abans d'anar a dormir, vaig escriure aquesta carta.
Em vaig decidir tard pensant en si sortia un tema que sobrepassés la importància dels altres. No va ser així perquè a part de la qüestió de si votem o no votem, el cas de la malaltia de la bola acapara l'atenció de tots els mitjans de comunicació.
Hi ha una malalt en estat greu que té el país pendent del seu desenllaç. Hi ha més d'un personatge del govern de Madrid que ha fet un ridícul estrepitós. A partir del dia que van prendre la decisió de portar el malalt a Espanya, ja la van espifiar. Una decisió que no entendré mai. No hagués estat millor i més econòmic enviar un equip mèdic al lloc on es trobaven els malalts, de passada podrien ajudar més persones.
I el fet de sacrificar el gust de la infermera contagiada també ha revolucionat el públic fins i tot de manera exagerada. El cas no s'ha acabat encara. Continuarà fins que hi hagi alguna cosa que prefereixi la premsa. Esclar que amb el cas de la plataforma petrolera Castor es poden omplir moltes pàgines. Es tracta d'un cas de cara gruixuda per part d'uns senyors que cobraran uns diners que es pagaran amb els rebuts dels usuaris.
En aquesta feria ha embolicat un senyor molt conegut en l'àmbit dels negocis i també en l'àmbit de l'esport. Ai, perdó, no. Aquest senyor no volta per l'àmbit de l'esport, volta pel del futbol. Tampoc és això. Es fa veure la llotja del Camp del Real Madrid per fer els seus negocis mentre els jugadors intenten fer gols. D'aquí ve que sempre es veu acompanyat de personatges poderosos.
Ja he perdut el compte dels personatges perquè no sé quants n'hi ha d'aquests que tenien targetes opaques. Mai no havia sentit anomenar aquestes targetes i se'm fa estrany això que es diguin opaques. A comptar per les grans quantitats que se n'ha tret diria que sobrepassen les anomenades oro. Res, un cas més d'aquells que no en traurem l'entrellat.
Em sembla que no tindrem temps de comentar tots els temes que apareixen a la carta. A veure, és perquè la taula triï. A veure, aviam quin és el que us sembla que domina aquest cas. El de la bola, el del cas Castor o el de les tarjetes opaques, aquestes tarjetes que ens agradaria. No entenc res, però es refereix a la bola?
Jo no entenc com no hi hagi a cada lloc d'aquests que hi ha gent que està contaminada i gent que tracta els contaminats, no hi hagi un túnel de desinfecció quan surten del lloc i es desinfecti tot.
És que aquesta infraestructura està clara que aquí no la tenim, perquè com que això en principi ens cau molt lluny, el que passa és que últimament ho vam anar a buscar i ens ho hem portat a Madrid, però de fet és una cosa que no ens...
No ens en hem preocupat d'això. Al final sembla una cosa molt rara això. Ho han escampant. Veu veure i el reportatge de 30 minuts. Jo sí que el vaig veure i la veritat és que em vaig quedar molt enconjida com viu determinat lloc del món
Ho veig difícil que se'n puguin sortir d'això. Que hi ha gent que està lluitant i que els està ajudant però que no té mitjans per fer-ho. Primera, ha de lluitar contra la manera de ser d'aquella gent. Els costums, les creences... Tot això és per ells una paret que primer han d'arrucar i després la falta de mitjans.
és un problema molt greu perquè com que és un virus molt perillós, sortien aquests taxis, uns taxis que són motos, que aquell noi els fan dir jo ja ho faig amb clor, rentar-se les mans, rentar el seient, però és clar, el que ve també s'ha de rentar les mans, però
És tan fàcil que la contaminació... És tan fàcil... Jo és que no sé per què van portar aquest senyor aquí en tot el respecte. Que ja estaven malalts, que ja estaven iniquietats. Un problema que no teníem per què tindre'n nosaltres. O sigui, no ho entenc. Carles, què més?
No m'entenc per què ho he de portar, perquè hi ha un conveni entre totes les energies i els estats. Si hi ha un malalt d'aquestes persones que posen en perill la seva vida per arribar a una tasca que el que es parla la coneix sobre el terreny, és que els governs es comprometen a retirar les persones aquestes. Això és una banda. La segona banda és que Àfrica ja que coneix la revigueta.
No és tan fàcil això de dir, o és que vivien, no és el problema que tinguin pobres, no és el problema que estiguin contaminats, és el problema que viuen amb una concepció del món que és molt diferent de la nostra. I després el primer problema, i parlo en posició de causa perquè el paret tots aquests països, però és que a ells els sembla d'alguna manera que hi ha altes forces que també els ajudaran.
Després, el fet que en una incultura molt elevada, vingui un senyor, sigui metge, sigui maixoner, sigui papito, si vol, i s'emporti aquest malalt a l'hospital, i aquest malalt mori, si això passa una o dues o tres vegades diu no, no els portem perquè els s'emporten i els maten.
Això és el que ell li van dir. Sí, sí, això és el que sortia en el reportatge. El primer que han de lluitar és amb el sistema de les creències. Pensa en una cosa i amb això acabo. I després de preguntar una cosa, és possible fer un paperet d'aquestes coses que m'alegren?
Fem paperer? Sí, això és una carta teva. Si faig una carta... I tant, que és possible per la setmana que ve? No, la setmana que ve l'altre. Si tant, la setmana que ve la fa vostè. Sí, ja està. El que vull és una cosa. Parlem d'Àfrica, com que Àfrica fos una cosa que no tenim allà baix.
Però és que Àfrica és més que allà baix. Àfrica és un país que té un potencial enorme, té unes capacitats grandíssimes, però hi ha dues coses greus. Una, l'Àfrica ha de ser repartida pràcticament.
Menys d'Ivèdia, per un error diferent, i Etiòpia, per un altre error més lògic, va ser repartida entre els països europeus. Si mireu el map d'Àfrica, per exemple, del segle passat, mireu que tot... Els anglesos, els francesos... Els alemanys... I llavors, aquesta gent, el que han fet és, primer, evitar que la cultura en molts països
Penseu una cosa senzill a aquesta capa, que el congo belga, l'ex congo belga, que el congo belga era una propietat que van regalar el rei dels belges, eh? No era un estat ni res. Li van dir, regalem això. Mira, jo tinc una casa i té el congo belga. A part d'aquesta qüestió, quan el congo belga es va alliberar, només hi havia tres licenciats.
amb tot el congobela. La pressió que hem tingut, els hi acompanyo extraordinàriament, els europeus, que la gent d'allí fossin, a dir-ho de menys, amb l'espada possible. Els manaires acostumen a ser així. I ara, en aquest moment d'aquella, hi ha una explotació de flors
que en teoria podíem dir, òbvia, doncs mira que és maco i està molt ben muntada i tal, però els cariates fan escobrir aires de vigilants de plegat, mentre els propietaris són blondessos.
Ara, si comences a conèixer... I els bèlgues van fer el mateix? Sí, sí, els bèlgues van fer això, però si coneixes la lluita d'Àfrica, i l'estiu és una mica... Àfrica és un país meravellós, és un país que té un potencial enorme, i la gent només necessita una cosa.
que hi hagi més cultura i menys explotació. Perquè pensem una cosa, els bolígrafs africans, la majoria d'ells, no diré a tots, però la majoria d'ells, són escràpules grandíssims. El del combo, el mateix que teníem nosaltres a Ferran de Bó, a Gàneron, com se diu, que era un sargento i ara és cap de general. Aquest individu que va descobrir que tenia petróli, bueno,
Com que era el país que hi havia al centre d'Àfrica, a la República Centro-Africana, hi havia aquell individu que feia portar davant seu, quan ell s'esfilava, ell portava medalles que ho feia tot el cos. Però davant seu portava un altre soldat, un coixí, ple de medalles. Aquestes coses ara fan riure, però aquests senyors s'empararan d'aquests països carregats amb les medalles i les botines que les presentava.
i ara, és que a l'Àfrica, com que ja he passat tants anys... Toca de prop, no? L'afecte. Però fes una cosa, una cosa tècnica i presenciada per mi. Un senyor alemany li diu a un ministre de... Com es diu aquest país, aquí a sota del Camerún? Bueno, d'aquesta sort tropical africana.
Al gavó. Diu, vostè saps què? Fan pel llit de la selva africana, talla boscos, talla boscos, i l'altre li contesta, diu, escolti, és que per vendre a l'exterior no tinc més que el moster, eh? Aquí no hi ha revés. I llavors diu, o sí, però fins i tot com ho estan destrossant? I l'altre del gavó li diu, sí, però qui compra aquest moster?
El cacahuet, el cereal, està més barat que a l'època colonial, que és el burocultiu típic del cereal.
El problema amb l'Àfrica és que coneixem molt poc la primera mal que hi ha.
dels sistemes i de tot el que ha dit el senyor però que sí que els metges i els infermers fins i tot de raça negra són que es troben en què esclar a l'hora d'endur-se un malalt no se'n refien. No se'n refien sinó que vegin que en torna algun... Diu que quan en torna algun decorat ja van veient però diu tot i així venen tard.
Venen amb els... La malaltia ja no té marxa enrere. Si vinguessin de seguida encara es podria fer, però ja venen tard.
Jo el que em fa més por és que veig que això es va escampant una mica a mica. És com si hi hagués estat una llavor. Una epidèmia, no? Jo crec que aquí es pot lluitar. Jo crec que aquí es pot lluitar. Allà... Sort que es pot lluitar, però per què s'ha escampat? Ha arribat a Amèrica, això ja. És que... Bueno, perquè també hi ha hagut un cas com el de Madrid. Hi ha molta mobilitat. En el món hi ha molta mobilitat i per tant és fàcil. Pensem-ho així.
La mobilitat aquesta és... Estem parlant de la bola i cada vegada que hi ha un cas així se'n parla. I de la gana. I ara en parlem molt perquè està aquí el cas. Però fa mesos que anem veient imatges i sentim dades de morts. Parlem perquè està aquí i tenim por
No tinc por. No, però que fa mesos que estàvem veient... És que no saps... Cada persona que arriba amb això... No saps qui ha arribat a tocar i el que t'agrada més. És que... I no es manigués de seguida aquell bon dia. No es manigués de seguida. No.
Però teniu por? Teniu sensació de por? Jo no. No en tinc, però tampoc tinc por de la legionela. I cuida-ho, hi ha les legioneles que hem tingut bastants morts. I no fem gaire cas, també, d'aquest tema. Bastants morts, eh. Pilar, amb poc seraptor, una pila.
Deu amb poc socor. Amb això les epidèmies... Si estàs en un punt de risc, amb aquesta gent... I els accidents? I anem amb cotxe? Jo crec que no hi ha una preparació.
És a dir, no hi ha una preparació amb totes aquestes malalties per virus. No hi ha preparació, perquè que avui en dia encara es produeixi morts per la janela vol dir que no s'està preparat. Vol dir que no s'està preparat. Instal·lem bases d'aigua, instal·lem frigorífics, refrigeradors i tal,
sense prendre les precaucions que això pot comportar. Aquí he d'anar a pensar en una cosa que és que passar aigua, refrigerar-la, produeixi això. Un camió que neteja pel carrer també ho fa. Sí, però vol dir que no s'està preparat per combatre això. Es combat quan ja s'ha declarat.
Potser no se sap, tampoc. Els compats van ja ser declarats, però amb anterioritat no es preveu. Veus, això és més meu, és una cosa que produïa per a nosaltres mateixos. Més que l'Èbola, més que l'Èbola, que ara ens té aquests dies, cada dia s'infecta molt més gent per al sida encara. Sí, tant. El que passa és que s'ha avançat molt, amb el tema dels tractaments. La gent s'ha relaxat moltíssim.
perquè ahir a la ràdio vaig escoltar que no som conscients també de sida, sobretot, perquè és el mateix per contacte com l'Eula. No, home, no és el mateix. La sida no és tan fàcil com l'Eula. No, la sida és molt més difícil. La sida amb una miqueta de... No, no és tan fàcil. I avui en dia, directament de la sida, que pràcticament... Això que van donar, que avui en dia, avui s'infecta molta més gent jove amb sida,
Però la manera de contraure-ho és molt diferent. El contacte per la sida és un altre. Els tractaments ja són més forts i eviten que progressi. La manera és que arribi aquí i hi hagi uns quants casos més perquè s'hi posin.
La malària és la que dona més morts. També, també. Però a part d'això, jo penso que el problema principal, si vostè us recorda els comentaris dels senyors presidents i ministres i sorraies i totes les coses, que anem-nos a terroritzar-ho, anem-nos aquí, anem-nos allà. Venen ara un grup d'experts de la comunitat europea i diuen que això no compleix. I callen com a morts.
Aquest hospital Carlos III estava en projecte de ruir-lo o bastant tros perquè no reunia ja condicions. Clar, agafem el Carlos III i posem
Clar. Aquell que és... aquell que està així a punt de caure. I esclar, venen aquests inspectors europeus i diuen, escolti, això no reuneix condicions. I em temo... No posaran pas en el cas de necessitàries... Em temo molt que no estan aïllades les habitacions de l'aire condicionat, que és un altre mal que tenen tots els hospitals. És un mal que tenen tots els hospitals. Que l'aire condicionat és central.
i va a totes les habitacions per donar. Per el mateix conducte de l'aire condicionat es poden propagar els virus. Jo sempre he pensat, soc ignorant en aquesta matèria, però si jo tinc un tubo que comunica totes les habitacions,
Home, si no poden... Si no poden contra les bactèries del quiròfan... T'hi trobes que dius, nois, escolta... Potser sí, però vaja, no ens hi preocupem gaire, aquestes qüestions... No ens podem tocar. Potser que deixem estar i diem a veure què serà més alegre si votarem el dia 9 de novembre o no votarem. Jo confio que no votarem i hi hagi eleccions.
No vols votar? Jo preferiria que convoquessin eleccions. Per la Generalitat estarà preparat per poder anar a votar. De quina manera? Ja no ho sé. Crec que Mas ha fet molt bé de cridar a l'Assemblea Nacional de Catalunya
i l'Òmnium Cultural i parlar amb elles extensament, perquè el pes de les... estic segur que el pes de les meses i del preparament de les urnes i tot això recauran ells. N'estic convençut, però també estic convençut que no podrem votar.
perquè només falta sentir el que va dir el senyor, el filipista, jo els he dit filipistes, Fernández Díaz, en els guàrdies civils, per dir, alto, aquí se'm prepara una, aquí se'm prepara una, que no es pot anar contra la llei, perquè vostè són els defensors de la llei, i aquí se'm prepara una.
No, aquí el que es prepara és poder fer eleccions publicitàries. Ah, bueno, no, és que aniran a destruir les messes i les urnes. Aquesta gent aniran a destruir les messes i les urnes. Ja han creat un problema, que és amb la qüestió dels CEMS. Els secretaris, davant de la menaça de ser
portats a la justícia i decretats de delinqüents, hi ha molts secretaris que diuen, escolta, perquè m'he de jugar el paper jo, que s'agafin els temps com vulguin, però jo no l'envio.
Bueno, també deien que possiblement abans de votar hi haurà una mesa que t'has de presentar com a voluntària. Ah, exacte. Sembla ser que el que es proposarà en última hora és que tu portis el carnet d'identitat i donis el carnet d'identitat, firmis i a la vegada votis.
Sembla ser que serà això. Ara deixeu-me fer de Sant Justenc. Jo el que estic veient és la cosa. Què veus Vicenç? No vull dir-ho. Però estem ben aconats.
En general, el que està dient, que ja no es farà, que això no es farà. Jo crec que es farà, jo crec que hi haurà la voluntat de fer-ho, encara que sigui d'aquest sistema, que no em sembla mal.
Ahir vaig anar amb el grup que fa fort, que diu que embolica o pinta de groc el poble. I a Sant Just sabeu que hi ha els blaus i els grocs, que per la festa major això. Doncs els blaus anaven grocs, perquè ho sapigueu.
D'això fem un punt d'ironia. A veure, jo que soc groga, si la qüestió aquesta hagués sigut pintar de color blau, jo hauria anat blava. Hi ha un poble que s'ha pintat el groc, oi? Sí, el Delta.
I l'estora, el catifa de Sitges, aquest any no ha estat vermella, ha estat groga. I el cavall fort, que als meus nets els hi arriba, ha arribat groc aquest any i aquest mes. Vull dir que molt bona part del poble està per...
per això. I s'apurarà fins al final. Jo crec que és el gran frenar. Una cosa. Hauríeu rebut el comunicat de l'Assemblea Nacional de Catalunya citant pel dia 19 a la plaça de Catalunya però no hi posa l'hora.
Sí, però jo no penso anar al Passa Catalunya. No hi poso l'hora. Jo els hi vaig escriure. No m'hi he fixat. Els hi vaig enviar un e-mail, que m'acontesta. No hi ha l'hora, esclar. Que no hi ha l'hora que, per favor, diguin quina hora és. Sí, però no crec, eh, perquè fixis que a dalt sempre diuen que no contestem, perquè, si no, tindrien una feinada de punt. No, no m'han contestat.
En tot cas, què es tracta? Una manifestació? Una concentració? Suposo que deu ser per votar. No ho sé, ja m'hi fixaré. Com si fos un error. Ja et trucaré. Ens ho expliqueu, si no, dilluns que ve. És que no ha sigut que no m'hagin contestat, perquè alguna cosa és no contestar, sinó que m'han comunicat que era un error. Un M.E.L. fallava la comunicació.
Carai, si ja vaig posar-ho en el mateix... Sí, sí, sí. No podia fallar.
I a quina hora és? No, és el que diu quan no se sap. No, no, no. Això està preparat perquè si diu que no contesti res, ja està preparat perquè si arriba nou, estalviar-s'hi. Sí, sí. Vorem què passa amb tot plegat, en tot cas el que sigui està clar és que avui és dia 13 d'octubre, segurament l'esperen 3 o 4 setmanes d'aquestes intenses també. I me'ls mou que us diuen. Sí, perquè si fos dimarts, oi?
de dilluns aquí a la Tartúlia. Moltes gràcies a tots cinc, Palmira, Josep, Carles, Vicenç i Carme. Tornem dilluns que ve a la mateixa hora. Que vagi bé, bon dia. Adéu-siau. Connectem tot seguit amb el Bullatí Informatiu de Catalunya i Informació. També sentirem el dels Sant Just Notícies i tornem després amb la tercera hora del Just de la Fusta. Fins ara.
Just a la fusta, al magazine del matí. Catalunya Informació.
Són les 12. Preocupació de salut perquè amb l'arribada de la grip no hi hagi confusió entre els símptomes d'aquesta malaltia i els de l'Ebola. Ho han dit en la presentació de la campanya de vacunació de la grip centrada aquest any en els treballadors sanitaris que arrenca avui mateix.
El comitè d'experts sobre l'Egol està reunit per avaluar la situació de la crisi sanitària. L'auxiliar d'infermeria afectada ha passat mal a nit, però continua estable dins la gravetat. El consell assessor per la Transició Nacional aposta per fer unes plebiscitàries que portin a una declaració unilateral d'independència amb menys d'un any i mig. Aquest és l'escenari que planteja el president de l'organisme, Carles Bibé i Pi Soñé, al matí de Catalunya Ràdio, si no es pot fer una consulta legal.
Violents enfrontaments aquest matí entre jihadistes i combatents curts a la frontera entre Síria i Turquia, molt a prop de Kobane, la ciutat assajada des de fa dies per l'estat islàmic. Mentrestant, Turquia ha donat permís als Estats Units perquè faci servir les seves bases en els atacs que llanci contra els islamistes a l'Irak i a Síria.
Evo Morales, relegit per un tercer mandat a Bolívia, hauria perdut la majoria dels dos terços al Parlament a l'espera que es facin públics els resultats oficials. Malgrat haver obtingut més del 60% dels vots a les presidencials, aquesta pèrdua de poder a l'Assemblea Plurinacional pot dificultar-li l'aprovació de mesures i lleis clau.
Joan Manuel Serrat celebra els 50 anys de carrera amb antologia desordenada, un treball on fa una selecció de 50 temes de la seva discografia. En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, Serrat ha explicat que ha volgut fer una antologia revisada. El cantautor rebrà avui a Barcelona el premi Krista Lim, que atorga al col·lectiu un dels nostres.
Títols d'esports. Marc Márquez és el pilot més jove de la història que guanya dos mundials de MotoGP. El pilot de Cervera ha celebrat el títol en un karaoke al Japó. Avui ja viatjarà a Austràlia, la pròxima torada del campionat. El seu poble li retreu homenatge el 15 de novembre i també el nomenaran fill predilecte.
Victòria i de la selecció espanyola contra Luxemburg per 0-4. Piqué, Bartra, Alba i Busquets van ser titulars, així com el blaurana Iniesta Caballo i el braçal de capità. Demà es presentarà la Supercopa de Catalunya, que es disputarà el 29 d'octubre, dos quarts de deu a Montilivi, entre els primers equips del Barça i l'Espanyol.
I l'atleta sud-africà Òscar Pistorius torna avui als tribunals. El mes passat va ser condemnat a 15 anys de presó per homicidi i fins avui ha estat en llibertat sota fiança. La jutge pot suspendre la sentència o imposar-li una multa. El temps s'espera un dia assolellat però amb unes temperatures que quedaran una mica més frenades que les del cap de setmana. Demà arribarà un front que deixarà més núvols a tot arreu i a tot estirà algun ruixat dispers.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts us parla Andrea Bueno. Promoció econòmica i l'Institut Dual Espanya-Alemanya faran dimecres una sessió informativa sobre formació professional dual en comerç. L'Institut ofereix aquest curs a través d'un programa dual de formació i ocupació adreçat a joves entre 18 i 27 anys que vulguin estudiar i treballar a Alemanya en àmbits vinculats amb el comerç. Per explicar el programa, demà passat tindrà lloc una sessió informativa al casal de joves, serà a dos quarts de 7.
Més coses, l'Ajuntament de Sant Just obrirà al públic els jardins de la masia a Can Freixas. És un projecte que el Consistori ha encarregat a l'àrea metropolitana de Barcelona i que s'haurà d'aprovar els propers mesos. A més, també s'ha encarregat a l'AMB la revisió de tot el parc de la Bonaigua. Els jardins de Can Freixas seran doncs un espai obert quan s'executi el projecte que s'ha encarregat a l'àrea metropolitana i que encara s'haurà d'aprovar. Els treballes financeran amb pressupost íntegrament municipal.
L'altre projecte destacat que l'Ajuntament encarregat a l'AMB és la revisió i analés del Parc de la Bona Aigua, un projecte aparcat des de fa anys per la conjuntura econòmica i una bona part d'aquest projecte anirà carrat de mans privades.
I un punt més per recordar-vos que dijous arrenquen les festes de tardor de Sant Jost. Del 16 al 26 d'octubre se celebren les festes que inclouren activitats com presentacions de llibres, exposicions, visites guiades i el Sant Jost al carrer. Per exemple, aquest dijous, primer dia de festes de tardor, es farà la presentació del darrer llibre de la col·lecció Fragments.
i també la inauguració de l'exposició Jocs d'Art amb artistes, infants i mestres al celler de Can Gynestà. Divendres a la tarda, contes per créixer, contes per gaudir, al costat del Cap de Sant Just també una conferència sobre la Catalunya abans del 1700 amb Eva Serra i Cineclub Utopial Casal de Joves amb la projecció de Lobo de Wall Street de Martin Scorsese en versió original subtitulada.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Joseu Notícies Edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio ràdiodesvern.com. Molt bon dia.
No, no, no.
i em deia...
Bona tarda.
Ara, passant 9 minuts de les 12, saludem la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs. Bon dia, Maria. Hola, bon dia. Carme, que estàs una mica presa de veu. Sí, sí. Que mirarem. Gràcies. Parlem del Centre d'Estudis. Sí, i tant, i tant. Doncs mira, ja comencem a posar els motors en marxa.
A partir del 19, que nosaltres ja comencem les activitats, el dia 20, de fet, comença la presentació del llibre Fets i conseqüències del 1714 del Batllobregat, que a la part de Sant Lluís la fa el Juliol Choa, i això és a la sala Isidor Cònsol de Can Giny està a les 7 de la tarda. Hi ha la presentació d'aquest llibre.
El dia 21, que és dimarts, a la sala Piquet de la Teneu, hi ha els Olímpics Sant Justens, presentats pel Joan Josep Sorroca, amb diapositives i tot, i pot ser una xerrada molt interessant i molt amena.
I llavors també tenim ja el dia 23, que aquí també a la sala Isidor Cònsol de Can Genestà, hi ha el Sant Just d'Esberg del 1714, que d'aquí van sortir les preguntes pel Calvern. I la xerrada sobre aquest fet, al voltant del 1714 Sant Just, és a càrrec de l'Olga Esberg i del Francesc Riera, que són els que han fet.
Aquest llibre. I també la part de Sant Lluís del llibre de les conseqüències del Baix Llobregat que va fer el Juli, d'aquí també van sortir les preguntes. Bé, doncs això són els actes i llavors ja tenim el taller de...
de fulles de tardor pels nens, les cartes s'han enviat a les ampes, de moment no responen. Tenim doncs un plan B, que diríem. Si no teniu cap resposta de moment. De les escoles no. A particulars sí, però de les escoles no. Tenim aquesta setmana de marge, a veure si les ampes posen fil a l'agull, i si no, doncs això que dic, plan B, i nosaltres ja tenim una llista de nens que segurament ho farien.
Llavors ho farem a la cuina dels Marrecs, el divendres a la tarda, i el dissabte a les 11 del matí al mercat hi haurà la parada de galetes que fer la gent gran, i el diumenge a Sant José al carrer, el que han fet els nens, i més la gent gran que encara hi hagi, i tot això recull per dur a Sant Joan de Déu. Això que quedi molt clar i que la gent es motivi per participar a fer galetes o si no comprar-les.
No està malament? I això és el que aquesta setmana ens toca a nosaltres, estar-hi treballant les conferències, les xerrades i l'activitat de les galetes. Força cosa, per tant, esteu entretenguts. Què porta més feina per això?
A mi no m'emporta cap les conferències. A mi em porta feina que faig molt a gust, lògicament, i acompanyada per més gent de la Junta i acompanyada per sòcies que fan el taller amb els nens amb molta il·lusió, amb moltes ganes de fer-ho.
perquè és una manera que participi la canalla, que participi el poble i que tots plegats fem una festa agradable, una activitat il·lustrativa, com és fer unes galetes i amb un fi que la gent vegi
que es fa per un fi d'ajudar als nens. Això és el que nosaltres volem. I el que deies ara, que en principi potser no es pot fer en format escola, però si a títol individual, si vol algun nen apuntar-s'hi, com ho ha de fer?
Doncs el meu telèfon. Estaven a Folls de Lampa, però jo m'ho deus el don. 650-663-450. Torno a repetir. 650-663-450. Criatures entre 4-5 anys fins a 11-12.
Només demanem que portin un davantal. Fàcil, per això dic que també és la manera. Si volen o si truquen aquí a la ràdio preguntant-lo, aquest és el meu telèfon i ja saben que em poden trucar i amb molt de gust els atendré. Perfecte Maria, doncs esperem que funcioni. Expliquem més coses lluny que ve. Que vagi molt bé i bon dia. Gràcies, adeu Carme Milloret.
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
No.
Twice a day I want to fade away, away. Come for me, come for me. Come for me, come for me. Come for me, come for me. Come for me, come for me.
I know I would go blind But seeing all it burns The vision to the eye I lose my voice, I know But I've nothing left to say
No echo in this state.
Just a la fusta, al Magazine del Matí.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta.
Passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia, que es farà, parlem d'una conferència que es farà aquest dijous. Són les conferències que organitza l'Aula Universitària del Baix Llibregat i que es fan els dijous d'aquest mes d'octubre a les 6 de la tarda a l'Auditori La Mallola. Aquest dijous es farà la presentació del llibre El General Prim amb Arnau Cònsol, que el tenim avui a l'estudi. Molt bon dia. Bon dia.
Un llibre que de fet ja fa ben bé mig any, que l'estàs presentant arreu de Catalunya. Més i tot, devia ser el febrer o el març quan va sortir, i aleshores n'he fet diverses presentacions. En aquest cas, no sé si tant una presentació directament, jo aprofitaré per dir que he tret un llibre, però com una conferència sobre el general prim. Sobre aquest personatge, que d'alguna manera, un personatge molt controvertit. Un personatge controvertit, un personatge poc conegut, més enllà de quatre anècdotes particulars, i un personatge que
ha tingut la desgràcia o va tenir la desgràcia de néixer el 1814 i per tant doncs que aquest any que és el bicentenari del seu naixement coincideix amb altres masses efemèries i aleshores se n'ha parlat poc i bàsicament només perquè el van matar i aleshores no se sap ben bé com va anar, hi ha hagut polèmica i s'ha desenterrat el cadàver, en fi, almenys interessant de tot. Se'l coneix poc per el tema aquest de la seva mort o per què se'l coneix tan poc?
Se'l coneix poc, jo crec, perquè és un personatge, com tu has dit abans, controvertit, polèmic, sobretot a Catalunya. És un personatge, jo crec, incòmode. Això és el que intentaré explicar a la conferència de dijous. Perquè, esclar, ell era monàrquic convençut que per Espanya no podíem ser republicans, perquè no funcionaria de cap manera. I, clar, era un moment en què estava començant a néixer el republicanisme. I on neixia el republicanisme a tota Espanya?
Bàsicament a Catalunya, en algun lloc més, però bàsicament els republicans eren catalans. I clar, va ser després president d'Espanya. Això va estar-hi poc a Catalunya, ser president d'Espanya. N'hi ha hagut molt pocs presidents espanyols. O sigui, els presidents catalans d'Espanya, exactament. I, bueno, i a banda, doncs, per diferents motius que es fallar que explicava, a participar en un bombardeig de Barcelona, clar, els barcelonins no li han perdonat.
Per tant, és d'aquests personatges que va sumant com a punts negatius. Se li van penjar en llufes. Clar, a més a més va ser un militar gloriós al servei d'Espanya, perquè en general l'exèrcit espanyol l'únic que podia ser.
Són moltes característiques que acostumen a lligar poc, potser, amb el caràcter de segons quin sector catalanista. Exactament. I, en canvi, lliguer bé, és un dels molts presidents. A Madrid, per exemple, el bicentenari s'ha celebrat una miqueta més, potser perquè no hi havia altres fastos, i perquè és clar, és un president espanyol, un president que mor, doncs bueno, hi ha hagut, jo crec que agosaradament, columnistes i historiadors,
que l'han comparat amb Kennedy. És un president que ha mort tirotejat quan anava en cotxe. Kennedy, el Kennedy espanyol. I, a més a més, havia guanyat la guerra d'Àfrica. La guerra d'Àfrica que es parla del segle XIX, la batalla de Tetuán. Tothom li sona a Tetuán, i que sigui perquè hi ha una plaça Barcelona. Hi ha molts llocs a Madrid, hi ha places o carrers de Tetuán. Per què? Perquè ens agrada la ciutat del Marroc? No, perquè hi va haver l'última gran victòria internacional d'un exèrcit espanyol. Després no ha guanyat res més.
Per tant, d'alguna manera, és una figura que ara deies que s'ha recordat més o s'ha recuperat més des de Madrid. Exacte. I tu com vas arribar-hi? Com vas decidir revisar aquesta figura del general Primm? Era un personatge que sempre m'havia interessat, justament això, pel que et sona, el general Primm. És una figura que sona.
El general Primm, ja la Rambla Primm, i a banda d'aquests noms. Però no en sabia gran cosa, evidentment, amb atreia al fet que l'haguessin mort amb un complot, que després, en canvi, tot i que hi havia un assassinat, que li disparen no sé quantes bales, a boca de canó, no s'acaba de morir, s'està tres dies agonitzant, i evidentment, hi ha tota la sospita que darrere
doncs el qui el mata és gent molt, molt poderosa i que mai s'havia aclarit qui és exactament, i encara no s'ha aclarit. I no s'aclarirà, segurament, no? Probablement no hi ha manera d'aclarir-ho. I entre aquesta mena de misteri, i sobretot el preguntar-me, he de dir, bueno, i per què els feia tanta nosa? Què havia fet? I, evidentment, durant un temps hi havia la gent de dir, no, no, el matem perquè era català. És mentida, això. Però, clar, volguis que no pensés, primer president català d'Espanya, després n'hi ha un parell més,
i el maten, home, sapiguem, no? I llavors t'hi vas posant i comences a veure que és un home que fa de tot. Realment és algú que volta per tot el món, que parla en no sé quants idiomes, que així a nivell salsarrosa es casa, per exemple, amb una filla d'un banquer de Mèxic, que és molt molt rica, molt molt, però molt rica, fastigosament rica,
I, poca broma, la coneix a París, festegen, la mare de la noia no en vol saber gran cosa de prim perquè és un aventurer, i es casen a la mare de l'en. Ep, poca broma. I penses, coi, com hi ha algú que es casa a la mare de l'en, que es casa amb una filla que està vivint a París, tot i que és un banquer mexicà, i t'hi vas posant, i clar, resulta que és algú que...
Se'n va a Crimea, perquè té ganes de veure com és la guerra de Crimea. Se'n va a la guerra dels Estats Units, la guerra civil americana que hem vist en tantes pel·lícules, les fules grises, el nord contra el sud, els esclaus, allò de... lo que el viento se llevó, aquella guerra. Clar, prim i va. Per què? Perquè li han dit que els americans creixeran fort i els vols conèixer.
Se'n va, i clar, com que és diplomàtic espanyol, ha tingut alguns càrrecs, hi ha un embaixador espanyol que diu, bueno, mira, li presento al president, perquè home, ja que és aquí, no? I el president es diu Abraham Lincoln. I primi Lincoln s'entrevisten i parlen un bon temps, i ell en parla, amb articles de diari de la seva entrevista, amb un senyor molt alt, amb barba.
Per tant, una figura molt internacional, no? Molt internacional i que sobretot a la que se sap quatre cosetes, ja no només d'ell, fa viatges per tot arreu, intenta canviar Espanya de mil maneres, se'n surt només a mitges, però és algú molt estrany a l'època. La resta de polítics espanyols de l'època,
encara viuen el cuento que s'acabarà l'any 98 d'Espanya és un imperi. I si Espanya és un imperi, a nosaltres no ens cal anar pel món. O sigui que ella es va avançar una mica. Són nosaltres al centre. I ella és algú que diu, no, no, escolta, estem perdent totes les convenis de Llatinoamèrica durant tot el segle XIX, alguna cosa falla, anem a veure què diu la gent fora del món. I és dels pocs polítics espanyols, n'hi ha algun més, la majoria dels quals militars, per això ja és una tradició de l'època,
que decideix anar a veure el món, i anar a conèixer els americans, i anar a veure com se'n surten a Mèxic, i anar a Rússia, o sigui, Crimea, actual, l'Ucraïna, on hi ha tot aquest conflicte, bueno, ja hi havia un conflicte, a mitjans del segle XIX, entre russos i turcs, i decideix anar a veure com lluiten els russos i els turcs, prependre'n.
I tenint en compte tota aquesta faceta, tota aquesta part de vocació internacional o de descobrir coses en principis que serien positives amb algun líder, què fa que la gent no se l'hagi mitificat, per dir-ho d'alguna manera? El que dèiem al principi o justament que volia ser massa coses?
Jo crec que sí, justament a Espanya és un personatge molt respectat, hi ha un carrer Juan Prim molt cèntric a Madrid, per exemple, a banda d'això, crec que també hi ha un carrer, una plaça d'Edouard a Madrid, i se'l té com un president, que va estar poc temps i que va intentar canviar una dinastia, de fet porta els Borbons,
Tot a la llarga història dels barbons que renquen amb Felip V i que més o menys ja en sabem, i que de moment va fins a Felip VI, hi ha un parèntesi. Dos, de fet, la república i un moment en què hi ha una altra dinastia regnant, que són els Savoia. Aquests Savoia els porta prim.
Per tant, si miressin tota la història d'Espanya com un fil continu, veuríem que hi ha un parell de batzegades. Una la provoca prim. I dius, bueno, aleshores el tenen com alguns li respectaran més o menys, que hagués enviat els Borbons a l'exili. Però és igual. Ho va fer. És algú que va intentar marcar la història d'Espanya i que intentava molts canvis modernitzadors i, bueno, el van matar. Per tant, un personatge a tenir en compte. A Catalunya,
Al contrari, és una massa fama a Espanya, no m'agrada. I a part d'això tenia algun caràcter complicat? Un personatge absolutament arreuixat, un personatge del qual s'expliquen moltes batalletes, mai saps quina certa i quina no, però sembla evident que és d'aquests generals, i abans de Coronel, els títols que tingués, o el Graus, que ells es posava davant, és d'aquests que animaven molt els soldats de dir guanyarem, guanyarem, una mena de guardiola, un motivador,
però que es posava allò, no de dir va, primera fila de soldats, endavant, va, disparar i... no, no, ell es posava endavant i bueno, clar, pels soldats era un personatge i bueno, clar, és que aquest és dels nostres, pot ser general però el tenim aquí, menja ranxa amb nosaltres, no?, una mena de... sempre s'ha dit que Juli César era així també.
Bueno, doncs una mena de coses així, no? Per tant, un tio molt arreuixat, un tio capaç de fer discursos sense cap mena de sentit, o tenint de molt però molt llargs i d'aquests que s'apassionen i s'apassionen parlant al Congrés dels Diputats, i al costat d'això, algú que era capaç de calcular molt bé les estratègies, doncs, bueno, per acabar sent, doncs, algú que surt de Reus i que era fill d'un notari, però que, bueno, tenia... Un notari llavors no era el poder polític o econòmic d'ara, eh? Bueno, un notari.
com qui és Sabater. Encara que sembli estrany, un notari no era massa més que un sabater. Bueno, que ve president d'Espanya. Clar, per tant és d'aquest, això que els americans en diuen self-maintenent, no? Algú fet a si mateix, doncs bé, evidentment tenia una sèrie de propietats i virtuts, no? S'assemblaria a algú de la política actual? Això m'ho han preguntat més d'un cop i crec que és injust. Molts intenten escombrar, acabar dient, home, però és com el Duran Lleida, perquè clar, vol tenir poder a Madrid, però és...
No, jo crec que justament perquè el marc polític és tan tan diferent que no es pot comparar. Abans t'ho has dit, no? Era catalanista? No ho era. Per què no ho era? Per una raó molt simple, perquè el catalanisme té una data de naixement, que és l'any 1880, l'octubre, no ho recordo, i Primo era el 70.
per tant, no ho pot ser. No ho pot ser. O hagués sigut o no, no ho sé, a partir d'aquí discutim-ho. Hi ha factors a favor i en compte per dir quina postura que després un cop neix el catalanisme. El catalanisme no és només de dir home, però abans res. El que es parla de catalanisme, a partir del 1880, el sistema polític català canvia absolutament, i aleshores neixen gent que des de llavors sí podem trobar algun durant Lleida, algun que Pujolò Gimés, algun que és més Mas, altre que és més Junqueras, abans no.
No, perquè abans de més això és un militar espanyol. Per tant, dius, quin polític actual català és militar espanyol? No.
Aquest dijous s'empararà una mica de tot plegat, és aquesta conferència que es fa a l'Auditori La Mallola, a les 6 de la tarda, sobre el general prim, i serà per tant l'Arnau Cònsol, i dubtes que tingueu o que us hagin despertat la curiositat del que ens ha explicat aquest matí, podeu resoldre'ls aquest dijous. Serà, com dèiem, a les 6 de la tarda. Moltes gràcies, Arnau. A vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Bon dia.
Just a la fusta, al magazine del matí.
Passen quatre minuts de dos quarts d'una del mig, diguem.
Aquesta hora sabrem el Manel Ripoll per parlar d'economia. Bon dia Manel, què tal? Hola, bon dia Carme. I de fet ens vam quedar amb un tema a mitges la setmana passada. No vam estar parlant arran de les declaracions que hi havia hagut d'una de les responsables del círcle d'empresaris d'Espanya. Doncs vam estar parlant de tot el tema de la part femenina en el món empresarial, però a més a més en el sector dels directius.
Sí, vam estar mirant o comentant el fet que existia o sembla ser que ja està bastant demostrat que existeix aquesta discriminació femenina que entornen els països desenvolupats de l'OCDE.
entre un 20 i un 40% cobren de menys per realitzar, no diríem tants que semblants, perquè la setmana passada vam estar dient que hi havia com la tendència, que avui havíem d'investigar el motiu pel qual aquesta tendència existia, que per exemple els homes accedien més a fer feines que tinguessin un risc implícit més gran, o fossin més violentes o agressives per contra les dones.
tendien, que això no vol dir que no n'hi hagi alguna que es dediqui aquest tipus de feina, perquè cada vegada per sort n'hi ha més, i ho dèiem amb la pel·lícula de Wall Street, si la miréssim a finals dels 80 i principis dels 90, només hi havia homes fent aquesta pel·lícula allà a Wall Street, si anéssim avui dia a mirar, trobaríem més dones de les que hi havia a finals dels 80 i principis dels 90, però la tendència encara segueix bastant igual, i avui el que intentàvem era anar
una mica més enllà, era veure si realment era veritat el tema aquest del tipus de risc o d'agressivitat que assumeix una dona pel que assumeix un home.
i això es pot fer a través d'uns jocs. Els economistes tenen mania que el que intenten provar no es pot fer quan es proven els medicaments amb rates o amb animals.
i el que es tracta és de veure la racionalitat econòmica dels individus i per tant això només ho pots tastar amb els propis individus. El que es fa és fer una branca de l'economia que fa teoria de jocs i que es dedica a través d'aquesta teoria de jocs, a través d'aquests jocs que ens diuen entre cometes que són experiments, experiments econòmics,
veure el comportament de les persones i generar unes teories o provar o no que el que creiem que funciona així realment, quan es testa, funciona d'aquesta manera. I això és el que intentarà respondre a través d'aquest joc la pregunta de si és veritat que les dones són menys competitives.
A veure com funciona. El joc aquest consisteix a la investigació que va endur terme a l'escola de Chicago als Estats Units. És un estudi fet amb homes i dones estadounidenses.
el que consistia era proposar-los el següent joc. Us farem encestar unes pilotetes de tenis en un cistell i cada vegada que encesteu una piloteta de tenis us donarem un euro. Fins aquí el joc senzill. Abans de començar, s'introdueix la variant de té dues opcions.
o bé, fa això que li he dit jo, tirar la piloteta vostè sola al cistell i anar guanyant un euro cada vegada que l'inserti, o competir contra el del costat, i cada vegada que encertis la piloteta et donarem 3 euros en més d'un, però només si guanyes el del costat. Si tu n'has encertat 10 i l'altre 9, tu guanyaràs el triple, però si només n'has encertat 9, no guanyaràs res.
Aquest és l'exemple, és un joc senzill que les bases estan ficades. Un té risc zero, tu vas tirant i si ets més bo guanyaràs més, si ets més dolent guanyaràs menys. L'altre té risc, també he de notar una certa agressivitat de voler-li ser més que l'altre o demostrar que ets més que l'altre.
Per tant, anar contra l'altre i poder-lo guanyar i emportar-te el triple, evidentment, però també, per contra, si l'altre és més bo que tu, s'endurà a tots els guants i tu et quedaràs sense res. Amb aquest joc, que es va tastar en diferents persones, l'estudi va concloure que als Estats Units, el 50% dels homes acceptaven aquest joc competitiu, de dos homes un deia que sí i l'altre que no,
Per contra amb les dones, un 26% acceptaven aquest joc, per contra amb un 74% preferien fer el joc que no tenia risc.
Això és un fet testat, no vol dir res, no vol dir que totes les dones no siguin competitives, perquè hi ha una part que accepta i depèn d'on fessis l'estudi sortiria un percentatge d'una manera o de l'altra, i tampoc vol dir que tots els homes són aquells tiburons de Wall Street que es mengen al món. El 50% sí que ho acceptarien, l'altre 50% preferiria lo de tiro seguro, anar a recollir el que per ell sol pot guanyar.
Un cop es té aquest resultat, es fa com una derivada més, es fa un pas més enllà i el que intenten teoritzar aquests economistes de l'escola de Chicago és veure si això és un tema de l'ADN, o sigui, pel que sigui, Darwin ens diria... Com si fos la evolució de les espècies. És complicat, no? Seria com generalitzar molt dir. Deu haver-hi molts ADNs diferents.
En principi l'ADN dels homes i de les dones... No volia dir ADN, volia dir mentalitats. No només mentalitats, sinó el que tens per genètica. Sí, sí, sí, no, no, clar, depèn d'on vens, tens una manera o una altra. Això és ara aquí, ho generalitzem molt, després veurem quina de les dues coses és la...
és la correcta. Si Darwin ens vingués a parlar o la gent que aposta pel darwinisme ens vingués a parlar ens dirien, i podrien tenir la seva part de raó, però després amb l'estudi veurem que potser no és aquesta vessant sinó que és més l'altra, però una possible hipòtesis seria que et dirien que
per genètica, per evolució, els homes que han arribat avui en dia al segle XXI són els areus, són els que han recollit l'ADN d'aquells homes, aquella part masculina que vivien les coves abans de la història, en època prehistòrica, i que eren més agressius, eren capaços de sortir i caçar, i per tant,
per poder recollir aliment pel seu clan, per la seva tribu, per la seva família, i per contra que aquells que eren menys agregius, menys competitius, tenien més por, que no sortien de la cova, aquests es van morir de gana, els altres van tirar endavant. Per una banda et dirien això, per contra et dirien que
les dones no tenien aquesta necessitat en aquella època i que per tant aquesta competitivitat, aquesta agressivitat no la van arribar a desenvolupar tant perquè elles no eren que havien de sortir a caçar i portar el menjar, elles es quedaven a casa com ha anat evolucionant la història al llarg del temps. Ara bé, això és una cosa... S'acabaven a casa però en principi feien créixer la família, hi havia aquest instint de supervidència.
Sí, jo no estic dient una cosa o l'altra. Evidentment totes les dones que es quedaven i tenien els seus fills també tenien el risc que quan havien de tenir el nen hi havia un risc molt elevat que es morien moltes d'aquestes dones. No, però em refereixo que un cop els nens existien no és que la dona estigués dormint a casa. No, no.
Jo no estic m'esperant a la feina que feien les dues de casa però sí que diríem que estar a casa cuidant el nen no era tan perillós o no era tan agressiu com sortir a caçar el mamut. Això què et diria un Darwinista? Et diria que per la teoria de l'evolució podria ser una hipòtesi. Per contra, un sociòleg o un antropòleg et diria que això va més enllà de la simple genètica, del simple ADN,
I això ho podem veure clarament com des de sempre als nens petits, quan els reis porten el regal, el pare Noel o per l'aniversari se li compra un regal al nen o a la nena,
Cada vegada menys però continua existint que al nen li compres una pistola, al nen li compres una moto, al nen li compres uns ninots que van vestits com uns superherois que són agressius.
i els juguets de nens, que són més agressius, i els juguets de nenes, que són unes nines, que les nines no són agressives. Però jo crec que existeixen això, però en principi es regala diferent també ara. No sempre és el superheroi pel nen i la nina per la nena. No, perquè a poc a poc es va prenent consciència que aquest sexisme que havia existit, i sobretot als anys 80, als anys 90,
Jo ara, a principis dels anys 2000, ja no m'atreviria a dir-ho tant, però jo que estic a la comissió dels reis, sempre intentem buscar un regal que no sigui sexista, que serveixi tant per nens com per nens, perquè si tu sorteges una nina i al sorteig de la nina li cau un nen, què fa el nen amb la nina?
Si per contra surteixes una pistola, la nena sí que jugarà més, però no li farà tanta il·lusió com una nina. No ho sé, jo no estic de tot d'acord. No ho veig com una cosa de nen i nena, sinó com una cosa particular de cadascú.
Hi poden anar bé nens que sí que els agradarà jugar amb la Nina i nens que els agradarà jugar... Però en general, si tu has d'escollir un regal, què li regales a cadascú? Jo intentaré que no sigui ni un ni l'altre, justament per això. I és el que intentem nosaltres, quan estem a la comissió de res i ara canviem d'això, fem això, es comprem un regal, per exemple, un any vam comprar un footballing.
Ens van dir que el futbolín era sexista i era per nens. No té per què, en un futbolín jugat en un nen com una nena. I et deien que la nena no disfrutarà. Costava molt fer-los entendre que aquest regal no era sexista. I tu imagina't un regal que en principi sembla i que per tu i per mi sembla que...
És igual? No, no, futbol pels nens. Per què? L'equipació del Barça la portarà tant content el nen com la nena. Potser la nena no la farà saber jugar a futbol però la portarà per anar a passejar. I potser el nen no voldrà jugar a futbol. El nen dirà que per què li dones això és que a ell no li agrada això, es refereix a una altra cosa. Això sempre havia estat, sociològicament, històricament, regalaven aquests tipus de coses més violentes als nois i això els feia desenvolupar una violència
que a les noies no els hi feien desenvolupar tant. D'aquestes dos hipòtesis que tenim i que ens hem de permetre veure el motiu pel qual el 50% d'homes acceptaven el joc competitiu i agressiu i només el 26% de les dones l'acceptava,
Aquest estudi es va fer als Estats Units. Els Estats Units tenen una mentalitat o tenen una... sociològicament han evolucionat d'una manera que permet obtenir aquests resultats. Segurament si l'estudi es fes a Europa serien uns resultats bastants semblants. Si es fes a Catalunya serien uns resultats bastants semblants perquè és aquest tipus de cultura occidental
que durant molts anys ha intentat fer aquesta separació de violència pels homes les dones que estiguin més tranquiletes. Es va fer aquest estudi per veure si realment era una cosa d'ADN, si és una cosa d'ADN tothom donarà el mateix resultat sempre, vingui d'on vingui la cultura on provis l'experiment.
Si és una cosa sociocultural, i és una cosa que es pot canviar, perquè si és la DN ja tanquem la paral·leta i això no es pot canviar. Si tots reaccionen igual no s'hi podria fer res. Per contra, si es descobreix que és algo cultural, sociològic, que recau en l'antropologia humana,
Això serà una bona notícia perquè vol dir que si a poc a poc hi vas afectant, pots fer que aquesta agressivitat la pugui desenvolupar les dones o al contrari, pots fer que els homes siguin menys agressius i no necessiten desenvolupar aquesta agressivitat per mostrar
que són l'espècie dominant. Es va fer aquest estudi en dos tribus que no es coneixen entre elles i que tenen uns estàndards sociològics diferents als occidentals. El primer lloc on es va fer aquest estudi va ser als Massai de Tanzània
Nosaltres diríem que la societat occidental és masclista, i ho és, però si la compares amb els massais són uns nens. Allà, suposo que és molt més masclista. Exacte. Per ficar un exemple, els massais fan una discriminació total. A les nenes no se les eduquen. Quan els hi vas, la pregunta és... Vostè quants fills té? Diuen tres. No, si aquí en veig deu. No hi ha, però set són dones.
i se les anul·la del tot. Exacte, la cultura patriarcal és la de l'home. Allà es va fer aquest exemple i, sorprenentment, quan vaig llegir els resultats, continuava igual. El 50% d'homes s'arriscava i l'altre 50% no, per contra només el 26% de dones s'arriscava, per contra el 75% de dones que decidien no arriscar-se.
els resultats seguien sent, tot i que era una cultura molt més patriarcal, molt més masclista, seguia sent el mateix. Ara per contra es va decidir, ara fem l'exercici de inversa. Busquem una societat matriarcal on qui mana són les dones, on els cognoms que segueixen el llinatge de la família és el femení, on qui s'escolta és la matriarca, no el patriarca.
Existeix una tribu amb aquestes característiques, que és la tribu dels Kasai a l'Índia. I el fet que t'exercici allà, descobrim que és al revés. O sigui, passem d'aquells 50% dels homes que feien 50% sí, 50% no, ara només el 39% dels homes s'arrisquen.
Per contra, aquell 26% de dones que fins ara només s'arriscaven ara passa a ser el 55%. En aquesta altra tribu que és matriarcal i per tant en aquesta tribu qui culturalment ha pres el risc de mantenir la família ha estat la dona. Qui culturalment s'ha arriscat perquè tot funcionés era la dona perquè era qui manava en aquella tribu qui tenia el poder. Qui prenia els riscos, qui prenia l'agressivitat perquè tot seguís funcionant.
Per tant, el que ens ensenya, i això és bo, és que no és un tema d'ADN, no és un tema, com dirien els darwinistes, que com que venim d'aquells homes que eren més agressius, doncs nosaltres som més agressius i les dones venen d'aquelles dones que estaven a casa tranquiletes, som menys agressives, això no és veritat, o que venim, els resultats aquests concloen que això no és així, sinó que pot i fa molt més el tema cultural, perquè en la cultura occidental
que és més masclista que feminista potencia més les habilitats agressives en l'home, el mateix passa en una societat que és totalment patriarcal i totalment masclista al 100%, que tot i ser-ho molt més no aconsegueix fer que l'home sigui més agressiu encara i sigui més competitiu i tampoc fa que la dona deixi de ser aquest percentatge d'agressivitat que té tot i que no l'han ensenyat, tot i que no l'han educat perquè la tingui,
En canvi, si vas a una ciutat que és totalment al revés, sí que són capaces de desenvolupar-ho, de ser iguals i tenir les mateixes característiques que tenen els homes quan se'ls dona aquest grau de responsabilitat. Sí, arribar fins al 55 perquè són elles que ho fan elles i no ho fa ningú. Llavors ho desenvolupen o desenvolupen mates. Per tant, això és bo i això se li hauria de fer entendre a la senyora, no només a la senyora Mònica Uriols,
a tota la gent que diu que no és que l'home ho tingui perquè sí i la dona no ho pugui tenir, sinó que si es fan els viajos o l'educació corresponent de forma igualitària per home i per dona i es comença a fer que culturalment puguin tenir el mateix grau de responsabilitat, puguin desenvolupar el mateix grau d'agressivitat, puguin tenir les mateixes oportunitats tant l'un com l'altre,
tots dos poden arribar a tenir les qualitats necessàries per poder ser aquell directiu agressiu o per decidir ser aquell noi o aquella noia que prefereix treballar en una ONG. Cadascú és com és, però si no li dones l'oportunitat d'aquella persona de poder-se educar amb igualtat de condicions i no educar-la d'una manera, ara avui dia ja no es fa, però la dona l'ensenyaven a cosir, l'ensenyaven a estar amb els nens,
Vostè ha de fer l'ofici, vostè ha de treballar, inclús ha de fer dos torns per poder portar els diners a casa i que la dona m'aprengui. Poc a poc es va girant.
Això és el que et permet en estudis com aquests és veure que fer aquest gir no és anar enrere i no és fer que, com deia la senyora Mónica Uriol, aquelles dones dels 25 als 45, millor que no es dediquin a això és perquè tindran un nen i seran menys competitives i podran tirar menys endavant perquè hauran de cuidar el nen. Si a aquesta senyora li has ensenyat com a la tribu matriarcal dels Cassai, que ho fan elles o ningú, seran capaces de fer el mateix que feia el marit
treballant en aquesta empresa multinacional i portant-la. Jo entenc que aquesta senyora, mare de 6 fills, entengui que el que han de fer les dones és fer això perquè a ella li han ensenyat això, els seus pares li han ensenyat això, els seus avis li han ensenyat això, però que tingui clar que fent un estudi de teoria de jocs des del punt de vista econòmic
no té sentit que hi hagi aquesta disparitat de preus i que aquesta disparitat de preus no ve lligada del fet que uns tinguin un tipus de feina i els altres un altre tipus de feina i que aquesta separació de feines sigui degut a que la dona és menys agressiva, menys competitiva que l'home. Simplement que culturalment la gent ha donat per sabut o ha donat per entès que era així.
Molt bé Manel, doncs mira, avui ens ha anat bé saber conèixer aquest estudi, interessant per resoldre aquest tema que vam començar a parlar la setmana passada arran d'aquestes declaracions, evidentment doncs ja ho havíem dit que érem masclistes, però ara encara que hi ha més en evidència. La setmana que ve, dilluns, més qüestions vinculades amb el món de l'economia. Gràcies i que vagi bé. Bona setmana.
4 minuts i arribem a l'agona del migdia, per tant, tanquem ja aquest just a la posta d'avui, dilluns 13 d'octubre. Agraïm a la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andrea Bueno, els serveis informatius i a la producció del programa. Avui hem parlat també del temps amb el Carles Hernández i Rius, hem entrevistat el portaveu d'iniciativa, Lluís Montfort, ben fet d'artúlia amb la Carme Madol, Josep Coderc, la Vicent Riera, el Carles Bas i la Palmira Badell.
Hem parlat de l'actualitat del centre d'estudi Sant Justencs amb la seva vicepresidenta Maria Quintana. Hem entrevistat també Arnau Cònsol, que dijous parlarà del general prim en una conferència a la Victòria i la Mallola. I hem parlat, o acabo de sentir, d'economia també amb el Manel Ripoll. Des de les 10 ha parlat Carme Merdó i tornem demà amb més coses de 10 a una al migdia. Que vagi bé, que passeu molt vendilluns.
Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escoltar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja sóc voluntària. Si et fas voluntari, t'hi acompanyo.
Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a araisl'hora.cat. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de cobla o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 a 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
A Sant Just, servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Lluís Montfort serà el cap de llista d'iniciatives a les eleccions municipals de 2015. L'assemblea local del partit ha decidit que seria l'actual portaveu d'iniciativa. L'encarregat d'encap serà la llista ecosocialista. Montfort també és segon tinent d'alcalde, regidor d'educació, acompanyament a l'escolaritat i joventut.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Joseu Notícies d'edició migdia d'avui dilluns 13 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Solidança impulsa Sant Just uns tallers gratuïts de manteniment d'ordinadors i programari. La primera sessió serà aquesta tarda i tractarà el manteniment físic dels ordinadors i la següent la setmana que ve. Dijous arrenquen les festes de tardor de Sant Just. Del 16 al 26 d'octubre, els carrers i equipaments del municipi acolliran activitats com ara presentacions de llibres i exposicions, visites guiades, ballades i l'acta estrella. El Sant Just al carrer.
I també parlarem d'esports, en concret de la segona posició del patinatge artístic Sant Just al Mundial de Patinatge 2014 i del partit amistós internacional que aquest vespre enfrontarà l'UKEI Club Sant Just i el Petroleros de Mendoza a la Bonaigua.
Bon dia, Lluís Monfort serà el cap de llista d'Iniciativa per Catalunya vers a les eleccions municipals de 2015. L'Assemblea Local del Partit va decidir la setmana passada que seria l'actual portaveu d'Iniciativa l'encarregat d'encapçalar la llista ecosocialista. Actualment, Lluís Monfort és segon tinent d'alcalde, president de l'àrea de serveis a la persona, regidor d'educació, acompanyament a l'escolaritat i joventut i portaveu d'Iniciativa des de 2013.
Montfort, com deia, és la persona encarregada per encapçalar la llistat d'iniciativa de cara a les eleccions municipals. De fet, va ser l'únic militant que va presentar candidatura i l'Assemblea el va ratificar com a alcaldable a les municipals per treballar pels seus objectius. Un dels més destacats aglutina les persones que treballen des de l'òptica de l'esquerra transformadora, i és que des del seu partit consideren que els últims anys s'ha produït un distanciament entre la classe política i els ciutadans. Lluís Montfort ho ha explicat al just a la Fusta.
S'ha anat distanciant la gent en relació als partits polítics, en relació als mecanismes d'entrada a l'Ajuntament i nosaltres creiem que això és un perill i volem intentar repolititzar, treballar en equip amb gent que cregui que allò col·lectiu és important, que es poden pensar i dissenyar polítiques públiques i implementar-les a l'Ajuntament amb benefici de tothom
i això ho podem fer de manera més oberta i més honesta i, a més a més, sense cap condició prèvia. Actualment iniciativa forma part de l'equip de govern, juntament amb PSC i Junts per Sant Just. Un dels objectius del partit és fer veure als ciutadans i ciutadanes la feina que han fet els darrers tres anys i, per tant, augmentar la força ecosocialista a les municipals. Montfort assegura que des del govern les propostes es poden implementar millor però que no formaran govern a qualsevol preu.
que les propostes les poden implementar millor des del govern que des de l'oposició. Dit això, nosaltres som un partit que no volem estar al govern a qualsevol preu, sinó que el govern ha d'arribar a pactar un programa que s'adigui amb la nostra perspectiva d'esquerres i amb el nostre model de municipi que volem tirar endavant. Però jo crec que serà qüestió de convèncer i d'explicar la feina que hem feta i la bona feina que hem feta. I al mateix temps recollir petites retrets que puguin fer pel fet d'estar en un govern i convertir-los en propostes.
Des dels 3 anys de mandat que porten fins ara els 3 partits de govern, Montfort considera que han fet una bona feina i que han sabut deixar en bona posició l'Ajuntament de Sant Just malgrat la complicada situació econòmica. De tota manera, considera que s'han invertit més esforços en política energètica i en polítiques educatives i especialment en involucrar els ciutadans i ciutadanes a l'hora de fer propostes pel municipi. Sentim de nou Lluís Montfort.
Com superem aquest model d'ajuntaments que fan de gestors dels aspectes municipals i en funció de la bona o la mala gestió d'aquests quadres?