23, a Sant Joan d'Espí venint cap a l'avinguda de Déu-n'Alt. Bés tot, des de RAC, bon dia. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Arnau Maimó. De la informació esportiva comencem amb una notícia que acabem de conèixer. El capital del Barça de bàsquet, Joan Carles Navarro, serà operat del Turmell Dret el pròxim 19 de juliol. El Sant Feliueng estarà uns dos mesos de baixa. Parlem d'en Bola. Aquesta hora arrenquen a Zamora els quarts de final dels campinats d'Espanya. La selecció catalana masculina i femenina de la categoria cadet busquen un bitllet per a les semifinals. Els homes d'Armant Rubiño s'enfronten a Galícia, mentre que les dones de Bernat Colomer juguen contra Madrid.
En motor ja estan en marxa els primers entrenaments i lliures del Gran Premi d'Holanda de motociclisme. La categoria de Moto3, de moment els que han rodat més ràpid, són Maverick Vinales, Luis Salom i Àlex Rins. En futbol la selecció catalana mater buscarà avui un bitllet per a la final de la Copa de les Regions UEFA. La selecció s'enfronta a l'Olimp de Moscou a partir de dos quarts de 6 de la tarda al Veneto Itàlia. Toni Almendros té tota la plantilla disponible, però hi ha quatre jugadors que es perdrien una hipoteca final si avui
Veuen una targeta groga. Son Vivó, Guillem Cornellà, Enric i Òscar Muñoz. Si es classifiquen el rival de Catalunya, la final serà o el combinat italià o l'Hungarès. I un darrer fund de tenis, Tomi Robredo, s'ha classificat per la tercera ronda del torneig de Wimbledon. Robredo jugarà ara contra l'excuses Andy Marra, i tot i que el més destacat de la jornada aquest dimecres va ser l'eliminació del Suïs Roger Federer. Avui David Ferrer s'enfronta a Bautista. Notícies en xarxa.
Justa la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10. Aquesta hora comencem el Justa la Fusta d'avui, dijous 27 de juny. Començarem el programa parlant, com sempre, de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs a l'actualitat general del dia a través dels diaris. Ens fixarem en els temes principals que passen parlant demà d'aquest pacte
pel dret a decidir, també ens donarem a les contraportades, articles i entrevistes interessants, esports, cultura, música i una mica de tot. Parlarem també del temps en aquesta primera hora amb el Carles Hernández i Rius per saber quin temps ens espera de Carles les properes hores i també pensem ja demà, divendres i el cap de setmana.
A partir de les 11.10, entrevistarem Jaume Rull, president de l'Associació de Veïns. I a les 14.12 farem tertúlia d'actualitat amb el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montserrat Reia i l'Alina Santa Bàrbara.
I a la tercera hora parlarem de teatre amb la Maica Duenyes i també recuperarem un invent de la història dels invents que ens ha portat aquest any i de l'any. Tot això a partir d'ara mateix, des d'ara fins a la 1 en el migdia, i com sempre, també us acompanyarem en aquestes 3 hores, en aquest matí, a través de la Mona Música. Avui comencem amb Big Chestnut
Hi ha aquest tema que es diu un replenish. Just a la fusta.
Sitting in the breakfast room, lip into a saucy book, browsing for a bit of dictulation. That's what you'll do, that's what she'll do.
morning on your mouth. Last days of direct sunlight for this part of the house.
Move into the great room Get the clean corn brown Sweepin' up a sad old pillar of sand
You're feeling glummer as summer dies on Something was released with autumn's first call The mattress seems immaculate Till it is consumed or discussed
Here with a kitchen soul, cleaning up the breakfast she knows. It's never finished, till the others replenish. It's never finished, till the others replenish.
On the mountain. Trophy's stuck in a light that's light. Couple of seconds can be a long time.
It might just seem so mighty a let Till it is consumed or distressed Sealed away the kitchen soul Cleaning up the breakfast you know It's never finished Till the others replenish
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exteriors. I també parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concert o cinema. Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un bantall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipullets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelezaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del trambaix. T'hi esperem.
Fa un mes tenia dos fills, ara també. Fa un mes m'encantava passejar, ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele, ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com Just a la fusta.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Un minut i un quart d'ons a moment per l'actualitat Sant Justenca. Per això saludem a l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé i tu? També. Sí. Per conèixer l'actualitat d'avui dijous que passa pel ple municipal que es fa corresponent al mes de juny. Sí, és un ple que en principi espereu que serà molt d'anar aprovant tràmits molt administratiu, podríem dir.
Però hi ha coses interessants. Per exemple, l'estalvi energètic serà un dels temes principals del ple del mes de juny, com deies, a l'Ajuntament. La sessió serà avui a les 7. I és que el ple ha d'aprovar l'autorització a Proexa per demanar un crèdit de mig milió d'euros per iniciar la renovació de la xarxa d'allumenat públic i dels hemàfors de Sant Just. És una de les iniciatives previstes pel govern municipal aquest any per reduir la despesa energètica, ja que es canviaran les llums actuals per altres de baix consum
entre altres mesures. La intenció és reduir el consum d'energia en un 40% i això és el que explicava, el que avançava fa unes setmanes al just de la Fustà, al regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament, Pere Oriols. Justament ahir es va signar una encàrrec a l'empresa municipal Proexa perquè renovi tot l'allumenat de Sant Just. Proexa si gastarà en els propers 4 o 5 anys un milió d'euros amb renovar tot l'allumenat i esperem aconseguir una disminució d'un 40% del consum. Penseu que
El consum d'allumenat a Sant Just a l'any ens costa 400.000 euros. Evidentment no es tractava d'ahir, sinó el dia que li vam fer l'entrevista, a principis d'aquest mes de juny. Sí, era pal, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient. I a banda de l'estalvi energètic, l'habitatge també centrarà la sessió planària. Un dels temes més destacats és una moció que presenta la secció local de Convergència i Unió en defensa de les polítiques locals d'habitatge en regime de lloguer protegit. I d'altra banda es preveu que el ple acordi la modificació puntual
del Pla Parcial de l'Habitatge de Masluís perquè un dels edificis públics s'hi pugui construir un habitatge tutelat. I a més a més es debatra també el canvi de denominació de la taxa de clavegaram que recordem el govern municipal ha introduït aquest any per anomenar-se taxes de manteniment d'infraestructures d'aigües residuals i pluvials. I és que l'objectiu amb la taxa és que es pugui assumir part de les inversions i el manteniment de la xarxa pública de clavegaram, un aspecte que també s'ha tractat
amb l'associació de veïns de Sant Just. Tot plegat es debatre al ple, avui, corresponent al mes de juny, a les 7 de la tardar a la sala de sessions de l'Ajuntament. És oberta a tothom, òbviament. Perfecte. Doncs això d'altra banda, acabem... No continuem parlant ara d'altres qüestions. Parlem d'urbanisme. Sí, l'Ajuntament vol replantejar el projecte de construcció d'un edifici de pisos al passeig Sagrera al costat del Chiringuito.
Tal i com avança la Vall d'Avers aquest mes de juny, les protestes d'un grup de veïns han fet que s'hagi modificat el pla inicial d'aixecar una dificil·litat i 100 metres d'alçada en aquell sector, al Triangla Txinxilla. La nova proposta del Consell d'Història, però, segueix sense agradar als veïns. El pla general, recordem que inclou la zona de Can Ginestà i del Passit Segreres, va aprovar inicialment el ple del mes de gener per unanimitat,
El pla alternatiu que proposava el consistori era reduir en 7 metres el projecte inicial, serien per tant 10 metres d'edifici de pisos, no 17, i a més de l'alçada del bloc els veïns també volien introduir canvis pel que fa al nombre d'habitatges protegits que inclouria. La seva reivindicació s'ha aconseguit que el consistori hagi augmentat el percentatge, per tant el projecte que comptaria amb un total de 15 pisos tindria la meitat d'aquests que serien protegits.
El regidor d'Urbanisme també ha avançat que no tirarà endavant el projecte si no es té el consens dels veïns, però des del Consistori defensen aquest projecte. I acabem parlant d'activitats per aquest mes de juliol. Sí, activitats a La Fresca. Els juliols han programat dues sessions de música a La Fresca. Seran dos recitals que es faran les nits del 12 i del 19 de juliol al Parc Maragall. I els assistents podran sentir bona música jazz a carrer de diferents bandes.
El dia 19 a partir de les 10 de la nit hi haurà un tribut a Nina Simone amb la banda About Nina i també una sessió de jazz mediterrani amb la banda Gemini. El dia 19 de juliol serà el torn del grup Pastorius Project, una banda de nois que fan jazz funk i seran unes nits de música a la fresca gratuïtes per a tothom que vulgui passar una nit entretinguda.
Molt bé, doncs això, com dèiem, serà de cara al mes de juliol. També anirem parlant. Gràcies, Andrea, i fins ara. Ara passen 4 minuts d'un quart d'onze del matí. De seguida fixem en l'actualitat general del dia a través de la premsa.
Ho farem després d'escoltar un tema de Sant Josec, aquest cantautor de l'Empordà. Escoltarem un tema d'El marge d'un camí, que era el seu últim disc de fa uns quants anys, ja de fa tres anys. I escoltarem el seu futur insert. Que no sona ben bé així, per tant de seguida mirem de començar-lo.
Davant d'un futur incert amb molt per descobrir no vull decidir i perdre't aquest moment. Just abans de començar la boira es pot palpar. Jo vull perdre el fil en un full de somni
Jo ja no vull pensar, jo ja no vull lluitar.
És la llibertat de no voler escollir, jo em vull quedar aquí.
i viure com abans al marge d'un camí veient com passa el temps i ara vull estar arran de terra ja no em val la realitat la llum m'és a desgrà, les cares de la gent
Jo ja no vull pensar, jo ja no vull lluitar. Vull fondre'm amb el llit i escoltar la pluja.
Bona tarda.
M'agradaria veure-la.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes honorades o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agents de concert o cinema. Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. I el mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milanari. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també.
Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org. Estem escoltant Just a la Fusta.
Tots seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb quiosc marcat. El quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esver. 4 minuts i dos quarts d'hora, tornem a Salud de l'Andrea. Bon dia, Andream. Hola, bon dia. Ara per parlar d'actualitat, avui els diaris que expliquen com va anar aquesta reunió i aquest pacte pel dret a decidir.
Sí, és el tema principal de totes les portades els Fiaris avui, totes amb una imatge. El periòdic ens diu Impuls social al dret a decidir Constitució del pacte nacional al Parlament Mitj centenar d'entitats recolz en un to moderat la consulta i el president dirà per carta rajoy que accedeixi a la convocatòria d'un referèndum. En fotografia de portada veiem una imatge de la taula enorme amb els 65 participants en l'acte.
Això ho trobem al periódicom, al diari Ara, llegim Unitat civil per la consulta. El dret a decidir és legítim amb un front de sindicats, patronals, entitats i institucions polítiques i el que dèiem abans, Mas demanarà Rajoy per carta al referèndum i Rigol elaborarà un text unitari de mínims. El punt avui, el titular és, Volem decidir, sobre la unitat, més de 40 entitats i partits constitueixen el pacte nacional pel dret a decidir
i es traslladarà al govern espanyol la petició de la consulta des del diàleg i la llei. En fotografia veiem els assistents a la primera reunió, ahir a les escales del Parlament. Per últim, l'avantguàrdia. Han triat una fotografia molt similar als assistents a les escales del Parlament. Hi diu el titular. Mas demanarà per carta a Rajoy que permeti una consulta a Catalunya. El president alegarà que hi ha un ampli suport a fer un referèndum i el pacte pel dret a decidir avala la votació però discrepa sobre la meta.
Doncs és el que tenim als diaris, ens fixem ara en com actualitzen la informació als digitals, ja no ens parlen tant d'aquest tema, sinó que per exemple el 324.cat ens obre per l'ús de la inflació interanual que puja quatre dècimes fins al 2,9%. És l'índex de preu de consums que és les dades que avança l'Institut Nacional d'Estatística. El principal responsable d'aquesta pujada és l'increment del preu de carburants i lubricants que el juny de l'any passat van experimentar un descens, per això hi ha aquesta
diferència d'aquesta dada interanual. Això és el titular principal del 324.cat. En el cas de l'Ara ens parla de la Unió Europea que pacta les regles dels futurs rescats bancaris i protegeix els dipòsits i generalitza el model espanyol d'equitances. Alguns creditors i la recapitalització indirecta en cap cas es tocaran els dipòsits inferiors a 100.000 euros.
També l'ara destaca declaracions del portaveu del govern i conseller de presidència, Francesc Combs, diu que el PSC comet l'error de creure la caricatura que ells mateixos van crear. Està convençut que els socialistes estan pel dret a decidir, malgrat que sovint fan coses que des de fora són difícils d'explicar.
I també el 324.cat ens explica que l'ELA10 està aturada i l'ELA9 també funciona parcialment, parlem del metro, per problemes tècnics. Informació de servei, per tant, que també ens aporta el 324.cat. Ara m'ha desaparegut aquesta informació que tenia.
Just al davant, però bé, en tot cas, que sabigueu que hi ha aquestes aturades en aquesta xarxa de transport públic metropolità, per tant, doncs que s'hi ha d'agafar aquestes línies de metro no funcionen normal. De fet, per substituir aquest servei s'ha posat un servei alternatiu d'autobús entre la Sagrera i Gork. I el RAC acomiadarà el 80% de la plantilla de la seva agència de viatges. Fa un euro per acomiadar 130 treballadors dels 150 membres de la plantilla.
i de fet tancant també la majoria d'oficines. Són aquests temes d'aquest matí, els temes principals. Tornem ara prou cap als diaris, ens fixem en altres temes. Què tenim, Andrea? Doncs els diaris també recollen avui el laval dels Estats Units al matrimoni gai. Aquest és el titular que ha utilitzat el diari ara per tractar aquesta qüestió. Es tractava els gais com a classe inferior, diu Obama després de la decisió del Tribunal Suprem.
Veiem dos nois en portada celebrant aquesta decisió dels Estats Units. Això ho trobem al diari Ara. Al periódico també recullen aquesta informació, però també en clau internacional. Recull tot el que està passant a Síria. Diu Síria, 100.000 morts. La violència segueix mentre dilueix la possibilitat d'una conferència de pau.
Han triat la imatge de dos combatents ferits a Alep, estirats a terra. Fotografia molt dura per il·lustrar aquesta notícia. El punt avui, tornant cap a l'Estat, diu que el príncep Felip aposta per la unió i la integració. L'hereu de la corona replica els cinc guardonats de la quarta edició del Fòrum Impulsa de Girona, que havien demanat en un discurs conjunt, respecte i tolerància per les diferències. I és això el que respon el príncep Felip.
Per últim, a l'avantguàrdia, llegim una notícia clau internacional que el papa tira endavant la reforma de la banca vaticana. El papa Francesc diu que l'església no és una trama d'interessos, és el que ha dit el papa en prendre el control d'aquesta banca vaticana. Doncs és el que tenim, altres temes que tenim avui a les portades. Tirem ara cap enrere, ens fixem en les portades de fa uns quants anys, un 27 de juny de 1993,
que se'ns deia, per exemple, que González arrebatava a guerra el comandament executiu del PSOE. La ranya de victòria de la candidatura accelerava la batalla prèvia al decisiu congrés. Realment, l'any 93 estem veient que cada dia la portada passa per la política, sobretot. I, de fet, es formaria govern abans del dia 12 de juliol. Estats Units van barrejar objectius militars al centre de Bagdad. La Casa Blanca justificava l'ataca a Irak per l'intent d'assassinat de George Bush, pare.
I en esports criviller pujava el podi a 100. Havia aconseguit el tercer lloc al Gran Premi d'Holanda. El 27 de juny del 98 se'ns parlava del País Bàsic, el dia en què ha arribat a sona crispa el PP i el PNB a donar-ho considera immoral. Arzallos insisteix en buscar una solució o altra i la fotografia era la família de l'última víctima d'ETA.
D'altra banda, el president d'Ivèria criticava la gestió dels aeroports i reclamava accions per evitar el caos, instava la construcció de la tercera pista del Prat. I el PSC dona suport al candidat Maragall feia bandera de Terradelles en una fotografia de Pasqual Maragall, molt jove, de fet només fa 15 anys, però... Sota el canvi. Comparat amb ara, exacte, es nota molt aquests 15 anys. I Josep Borrell, doncs tots dos exultants saludant en un acte que havien fet la nit anterior.
i el 27 de juny del 2003 el PSOE demanaria al Tribunal Constitucional els escons dels trànsfugues, tot aquest tema de simanques que tenia lloc a Madrid, era el tema principal d'aquesta portada, que també ens deia que la Unió Europea aprovava una reforma agrària que era beneficiosa per a Espanya, justament ara que se n'ha aprovat una altra, després de dos anys d'arribar a negociacions per canviar-la. I el brújit de les Carly Imbai a Barcelona i una imatge de
dues d'aquestes motos al mig de la Rambla. I ara tirem a fa cinc anys, 27 de juny del 2008. El govern frenaria i berreixi amb la Constitució. L'advocat de l'Estat prepara un recurs contra la consulta basca basat en què la sobirania és espanyola. Per tant, temes que poden sonar-nos ara avui en dia, també. Li vaig perdre un 3% en una altra jornada negra.
i la fotografia era de Xavi celebrant un gol que havia obert al marcador, havia guanyat la selecció espanyola contra Rússia per 3 a 0 i el titular era l'Espanya Maravella. I últim tema, els alumnes de la privada proven la selectivitat amb millor nota que els de la pública. És el que se'ns deia el 27 de juny del 2008
I una altra curiositat que és que l'any 57, em sembla que hem vist que era, l'avantguàrdia avisava d'un estudi que indicava que fumar, era fa 56 anys de fet, fumar, exacte, 27 de juny del 57 podia ser causa d'una mort lenta i dolorosa. Ho indicava un informe del Medical Research Council que concloia que el tabac era la causa directa de l'augment de càncer de pulmó
Els últims 25 anys, això l'any 57. Sí, es pensava que podria ser, no, la causa? Exacte. Doncs bé, aquesta és la retrospectiva que hem fet, la mirada enrere, tornem avui, 27 de juny de l'any 2013, i tornem a les contraportades dels diaris. Comencem per la contra de la vanguardia, llegim que la reputació és la força invisible que mou el món. Ho diu el gurú mundial de la reputació Charles Fombrun,
Diu que la reputació acaba transformant-se en diners, és el guru mundial de la reputació, president de l'Institut de la Reputació, que és una companyia líder en assessorament sobre l'economia de la reputació. En aquesta entrevista parla de què és la reputació i explica que és un valor intangible que mou el món i que és convertible en influència i diners. Diu que de petit es va deixar fascinar pel poder dels imants, de la levitació magnètica,
Em vaig fer físic i vaig treballar en els primers trens magnètics. I això té a veure amb la reputació perquè el magnetisme és una força invisible, no es veu però el seu efecte es nota com la reputació, també és una força a distància com la reputació i com deia més intangible promou coses com la reputació. I parlen també de noms coneguts per tots, diu que Nelson Mandela té la millor reputació del món, l'esportista més reputat és Federer per la seva elegància,
i que té la pitjor reputació són dos homes, George Bush i Mahmoud Ahmadineyat. Doncs interessant aquesta entrevista avui a la Vanguardians. Anem ara cap al punt avui on tenim que un equip d'èxit no és el que té els millors jugadors. Ho diu la professora de Fisiologia de l'INEF, Natàlia Balaguer. Parla de la teoria dels sistemes dinàmics aplicada a l'esport. Diu que es tracta de disfrutar, de buscar l'alt rendiment sense portar el cos al límit.
Jo he vingut a pensar que el cos és un artefacte format per components que estan cablejats i que interactuen invariablement, és una simplificació. Diu aquests supòsits, en general metodologies d'entrenament que separen els aspectes psicològics, fisiològics, biomecànics, cognitius. Diu, entrenem en una sala de màquines cada múscul de manera separada, però en realitat quan fem esport el nostre cos funciona com a conjunt i també amb les emocions. I diu també una frase curiosa, els alemanys venen aquí i se sorprenen a veure com disfruten els jugadors
durant els entrenaments. És l'entrevista que trobem avui al punt avui. Doncs també molt interessant, aquest punt de vista. Ens n'anem ara cap al diari Ara, on llegim que el silenci és música. És avui la Bibiana Balló entrevistar Miquel de Pàramo, un noi que té 29 anys, és músic, productor, compositor i advocat. Diu que té titània a l'esquena, sí, de tot.
Titani a l'esquena, or al diríndex de la mà esquerra i plàstic verd enmarcant la mirada. És un noi atent i despert. Diu que viu instal·lat al ring de l'emoció i la lluita sempre endavant, caure i aixecar-se i no queixar-se. Diu que als 16 anys va tenir un accident de cotxe que el va deixar mut i al límit de la vida. Diu que a partir d'aquí l'actitud, la joventut i la sort, perquè al cotxe del darrere anava amb quatre bombers que el van salvar la vida,
Diu i ara dedica la vida a la música amb un espectacle que no té igual. Barreja Wagner, Nirvana, Rihanna, Beatles, Transrock, R&B, Jazz i música clàssica. Diu tot en un. És un mix explosiu, és un geni de la fusió. Diu que l'espectador necessita això, imprevisibilitat, que res passi al lloc ni al moment en què ho esperes. Molt bé, doncs ho tenim avui al diari. Acabem amb el periódico on llegim el següent titular, que és que sé que la meva botiga té data de caducitat.
Ho diu un noi molt jove, té 28 anys i que no l'espanta reinventar-se, és el David Anguita. I la periodista, la Catalina Gallà, diu que no sé si és un capità coratge modern o si és un savi jove. Diu que va estudiar interpretació però que costa molt guanyar-s'hi la vida i que va treballar a la televisió i va fer algun anunci però que res que el motivés. I es va començar a interessar per la decoració, diu que vaig vendre per internet productes de col·leccionisme
I com deies, la meva botiga té data de caducitat. Quan s'acabi la moda, les botigues petites que hem obert amb uns preus més baixos no podrem seguir. Aguantaran les de tota la vida. Per mi tots els negocis tenen caducitat. Fins i tot he treballat en discoteques i encara que feien molts diners, els caps sabien que haurien de tancar-les o traspassar-les. A partir d'aquí no sap com es reinventarà. De moment estic molt content perquè faig el que m'agrada. Molt bé, doncs ho tenim avui al periòdic, aquest altre testimoni.
Ja ens fixem ara en la notícia curiosa del dia que avui passa per Facebook. Andrea, no sé quants amics tens al Facebook. La veritat és que no ho sé ara. Uns quants, uns quants. Els coneixes a tots? Sí, personalment a tots. Doncs resulta que una fotògrafa que es diu Tanya Hollander tenia 626 amics a Facebook i un dia va dubtar si realment tots eren amics seus i llavors va decidir visitar-los a tots per descobrir-lo.
Com que és fotògraf el que va fer és que aquesta aventura la va convertir en un projecte fotogràfic que el va titular Are you really my friend? ets realment amic meu i ella va començar el 2010 tot plegat va descobrir que tenia molts amics que alguns no els havia vist mai hi havia per exemple un militar afganistan, un noi que deia carta i al febrer del 2011 va trigar un any a decidir que volia fer aquest repte
que era descobrir si era amiga seva. Va agafar la seva càmera i va començar a visitar, un a un, aquests amics de Facebook, aquests 626. En dos anys la fotògrafa ha captat 300 imatges. La majoria a Estats Units, però el seu viatge encara no s'ha acabat. Una proposta curiosa. Jo mai he agregat a ningú que no conegués, personalment.
No, el que passa és que potser de tant en tant dius, mira, potser hauria de fer neteja i hi ha gent que ja no m'interessa tant tenir-la, veure tant la seva vida, no? Si ens posem segurament a reduir, als nostres amics realment, ens quedaríem, tot allò, amb 4 o 5. Exacte. Bé, Índrea, doncs gràcies i que vagi molt bé. Que vagi bé, Carme, bon dia. Ara obrim diaris i ens aturem a altres informacions que trobem interessants avui a la premsa del dia.
Ah... Ah...
I avui comencem pel periódic on ens parla del fantasma de Snowden, un article que arriba des de Moscou. L'escriu Dimitri Polikarpov i parla d'aquest escàndol per la vigilància a la xarxa. L'extècnic de la NASA amb perdó desconegut des que va arribar a Moscou fa anar de bòlit al servei secret dels Estats Units i els periodistes russos. El seu passaport podria haver estat anul·lat.
Dic que qualsevol que sigui la verdadera raó de la seva estada de Moscou, el cert és que ja ha violat les normes de la llei russa que prohibeix els passatgers en trànsit passar més de 24 hores en territoris russos sense obtenir un visat. Això en teoria podria justificar que els serveis especials russos l'interroguessin, però aquesta possibilitat va ser rebutjada de rotundament per Wikileaks, que va assenyalar una declaració que el Servei Federal de Seguretat no ha interrogat Snowden, que està acompanyat en tot moment per l'assessoria jurídica de Wikileaks, que és Sara Harrison.
I també diu que justifica el rebuig i ajudar a la captura de Snowden des de Rússia dient que tant l'exinformàtic de la CIA com el fundador de Wikileaks refugiat a l'ambaixada d'Equador a Londres són els nous dissidents i lluitadors contra el sistema nord-amèrica. Recomanem per tant aquest article des de Moscou al periòdico.
Passem ara cap a un article que dedica avui a Manuel de Pedrollo. El signa Rita Marzó diu que avui recordava Manuel de Pedrollo ara que fa 23 anys que va marxar i el recordava a partir d'aquell macanúscrit que va suposar una sacsejada fonamental en la meva vida, una sacsejada de vitalitat, emocions, la descoberta de noto que no només va ser transcendent per mi en les emocions més íntimes sinó que em va empènyer a llegir més.
El que sí que vull recuperar, diu 48 hores per al Consell de la Llibertat, són aquelles descobertes volgudes del Pedrolo més ideològic, un Pedrolo que reivindico que mai no ha estat prou estudiat ni reconegut i que ara volen treure de l'oblit un grup d'amics a qui agraeixo la iniciativa. I ho vam fer a través d'un documental, l'agenda Zebra Produccions i la Fundació Manuel de Pedrolo per estrenar-lo el 2014, l'any del 40è aniversari d'Alma que no ha escrit, el trobareu, diu, a Verkamen.
Diu Rita Martó que avui reivindica el gènere perquè els textos de Pedro lo van ser estimulants pel que fa a l'alliberament de la dona en l'època en què foren escrits. Tornant al mecà no escrit, diu, recordaré l'Alba, aquella jove verge i bruna que és mestressa del seu destí, que es mostra forta, valent, volent un fill i aconsegueix criar-lo quan desapareix el pare secundari absolut d'una història potent. Un ésser ple de força i autosuficient dibuixat en el moment precis per a moltes de nosaltres.
Un article que, com dèiem, el trobarem avui al diari, al punt avui, a la secció d'opinió. D'aquí enllaçem amb el diari Ara, que avui publica una entrevista a un enginyer i urbanista, és Florent Marcellesi.
Diu que hem d'aprendre a viure amb menys i que serem més feliços. Diu que el model de creixement continu s'ha esgotat, que cap sistema no es pot basar només en agujes estadístiques i que cal redefinir per què produïm. Estem programats només per acceptar que una empresa va bé si va ben més que l'any anterior.
Diu que el barri del País Basc i de la mà del Think Tank Baquet ha impulsat estudis i ha publicat articles que promouen una nova manera de plantejar l'economia, més repartiment de la riquesa i produir sense posar a prova la resistència del planeta ni de les persones. Ara ha publicat les seves teories en el llibre Adéu al Creixement. Parla d'alternatives, diu que hem basat una part de l'economia en l'agressió al medi ambient, hem superat la capacitat de càrrega del planeta i ara amb la crisi
Comprovem el que ja van dir alguns estudiosos a qui se'ns va qualificar de malhumorats i negatius, que no era per sempre. Diu que el punt d'equilibri és complicat trobar-lo a Europa, que a la Xina, que té tres vegades menys PIB per habitants que a Dinamarca, hi ha més esperança de vida, que és un factor objectiu com cap altre, i sense dubte, més felicitat. I també diu que els poders econòmics tradicionals concentren molt poder, que són veritables governs transnacionals i que resisteixen a canviar les regles de joc.
Diu que molta gent li diu il·luminat, li rebata al periodista i ell diu que procura a base de les seves teories en el rigor i el contrast intel·lectual i científic. Hem hipotecat el futur dels nostres fills per la manera de produir. Finalment tenim un atur jove de més del 50%. Ens hem d'espavilar. Acaba dient en aquesta entrevista avui molt interessant al diari Ara.
I acabem amb l'article que publica avui Quim Montse de la Vanguardia, que el titular no és Abril el més cruel Sant Juliol. Diu que té un dubte que per què quedar si potser fa set o vuit mesos que les dues persones que han de quedar no s'han vist i no ha passat res. Perquè diu que de cop i volta a l'ONISON la gent decideix que s'ha de quedar per dinar perquè d'aquí enrere serà agost el mes en què més gent fa vacances. També es planteja per què s'ha de quedar per dinar i si no es pot llegar per fer un cafè, un whisky, un bitxí i així no estem
dues hores entaulats, o potser podríem cada any ferir els complidors de l'acord de cada part dinar a seure'ns a taula i no fer altra cosa que ingerir elements sense adreçar-nos la paraula com van fer les Lutiers fa un munt de dècades en aquell programa de Mirta Legren en una televisió argentina en què els convidats es situaven al voltant d'una taula i compartien un dinar amb la presentadora. És l'àrticle d'aquí monzó avui a La Vanguardia.
I ara parlem d'esports. Comencem fixant-nos en la portada del iari esport que diu decisiu Neymar. De fet, també és el mateix titular que fa servir al Mundo Esportivo. Diu decisiu Ney. Fa més curt. El nou esportiu titulat l'esport també vol decidir. Diu que l'EUFEC va ser present a la Constitució del pacte nacional pel dret a decidir ahir.
I en cultura us expliquem que la Generalitat desmunta un mural de miró de la Seu d'Ensenyament després de vendre l'edifici. Ahir es va començar a desmuntar aquest mural del vestíbul que es traslladarà al Manac després de vendre l'immobili per 172 milions d'euros.
Rafel Amargo, el Cabrero i Alba Carmona són els convidats del festival flamenc d'estiu al Certama en es farà del 27 al 29 de juny i compten amb altres figures del flamenc com Pepe Flores, Yolanda Cortés o El Salau.
I Jordi Nobka, escriptor i periodista de l'Ara, rep el premi del gremi del llibre TES. El jurat ha valorat la seva voluntat d'oferir als lectors una mirada àmplia, innovadora i completa de la realitat literària del nostre país. L'Altaveu celebrarà els 25 anys amb Stan Steele, Scott Matthews i Núria Graham. I el Festival de Cinema de Sitges torna a inaugurar-se amb una producció catalana, Gran Piano.
Aquests són alguns dels titulars en clau cultural d'avui dijous 27 de juny. I acabem amb una proposta musical per avui dijous.
amb esforç per ser algú. Tot i saber cap on vas s'està menjant tots els teus cagauets la il·lusió en què vas començar. Però hi ha un lloc prop d'aquí on ningú no et darà res.
El podreu veure les nits d'estiu a la Pedrera, serà avui a tres quarts de deu de la nit, 27 euros val la visita a la Pedrera al concert i la copa d'acaba.
però algun dia hauràs de baixar tot i que no entens per què. No saps què fer amb la teva solitud tant fet per viure en un formigre. Síndrome de Peter Pan tot ha de ser al teu gust.
Les coses no es canvien com dels canals de televisió, de la veritat no n'has de tenir por. De la muntanya ens crema la cara el rei de les coses que és millor dir.
Ara el rei sol és cosa que és vija vida, treu-vos de la roba, estira't a veure la muntanya, neguit-se que té d'or. Un mar de boira, un sant mirall, el sol cobreix tot a les valls d'un país inventat.
Justa la fusta!
7 minuts i les 11. Serà demà el Carles Hernández de Ríos. Bon dia, Carles. Bon dia. Per parlar del temps. Sí. Normalment sí. Sí, exacte. No, de vegades també per parlar d'esports. Sí, és veritat. En aquest programa fem... fem altres coses, també, de vegades, sí, sí. En tot cas, avui sí que és per parlar del temps, que avui sembla que sí que s'ha llevat més tranquil, no? Sol... Sí, és el que dèiem. O sigui, hi ha una petita diferència entre el dimarts... dels dies laborables entre dimarts i dimecres. I dijous i divendres són... Sí.
Dos blocs diferenciats, dimarts i dimecres hem patit núvols baixos al matí, ha costat que engegués la temperatura, amb prou feines hem arribat als 24 graus aquests dos dies, tant dimarts com dimecres, i aquests núvols baixos eren empipadors. Fins i tot aquella gent que està de vacances i que diu va, al matí, aviam com s'aixeca el dia per fer una cosa o una altra activitat, clar, s'aixecaven a les vuit del matí veient tot allò tapat, que fins ben bé a quarts d'onze no s'obria el cel i els trencava una mica els esquemes.
tot i que nosaltres anunciàvem que al llarg del dia s'havia de trencar. Bé, ara tots aquests que s'aixequen sense escoltar-nos però que ja fan previsió des de primera del matí veuen com el cel es sereia, ja no tenim aquests núvols baixos i com a mínim, tant avui dijous com demà divendres, aquesta situació es repetirà. O sigui, seran dos dies que aconseguirem amb sol.
I això també ajudarà una miqueta que el termòmetre es comenci a enfilar. No és el cas d'avui perquè seguim amb 21 graus i mig ara, o sigui, és una temperatura baixa, amb prou feines arribem als 22, i si fa o no fa és molt semblant a la temperatura que teníem ahir a aquesta mateixa hora. La mínima ha baixat fins als 18 graus, continua sent força fresqueta fins i tot.
Si ets agosarat i obres la finestra de nit, t'has de tapar perquè tens fred, l'aire és fresquet, no és el típic aire de finals de juny o de primers de juliol. Portem bones notícies cap al final de l'espai per parlar de les mínimes, sobretot, perquè sembla que volen pujar la setmana que ve.
Aviam, avui serà un dia on creiem que les màximes es poden enfilar una miqueta més i això voldrà dir superar els 24 graus. Els 25 gairebé els tocarem però ens quedarem amb aquest marge que no està malament, comptant que fa dies enrere en profenes vam arribar als 20 graus i la mínima va ser de 15. O sigui que a poc a poc anem recuperant aquest espai més estiuenc i avui amb el sol tindrem aquesta estabilitat al migdia.
I també un altre dels ingredients que comentàvem al començar la setmana, a diferència de dimarts i dimecres, és que, tant avui com demà, hi havia aquella possibilitat de creixement de novolades i tempestes. Avui és el dia per excel·lència d'aquestes tempestes. O sigui que, tot i la presència del sol des del matí, aquesta tarda veurem com creixen novolades. Aquestes són més destacades cap a l'interior de les comarques de Girona i de Barcelona.
o a la nit, alguna d'aquestes despistades pot baixar de la latitud i arribar i tocar una miqueta a Sant Just, tocar zones del litoral. Són més provables aquestes tempestes que acabin petant cap al Maresme i al nord de Barcelona que no pas al Baixo Bregat. Però no hem de descartar aquesta possibilitat que a última hora alguna d'aquestes tempestes que s'hagin format a la tarda a l'interior de Catalunya puguin també arribar a punts de la costa. És més probable, Girona, que no a Barcelona, però hi ha aquesta possibilitat. Demà divendres.
Ens tornarem a aixecar amb el dia força serès. Sembla que els núvols baixos no hi seran i tindrem aquesta tranquil·litat que també ens portarà a tenir unes màximes més agradables a les hores centrals del dia. Demà divendres també hi ha l'intent de creixement de núvolades, però no seran tan espectaculars. Creixeran, potser, algun ruixat cap al Ripollès, la Garrotja...
de l'estany, potser fins i tot gironès, però no creiem que arribin tan avall, no arribaran al Vallès i tampoc al Bajobracat, o sigui que veurem com creixen aquests castells de núvols, però els veurem una mica llunyans, o sigui que demà divendres salvaríem el dia i serà força tranquil. Màxima sense canvis, temps força agradable a les hores centrals del dia i una miqueta fresquet a la costa de nit. El interior fa fred.
i llavors arriba el cap de setmana i amb el cap de setmana tindrem estabilitat. Es poden tornar a formar els núvols baixos. Això fa una mica la gitza, perquè dius, hòstia, cap de setmana, tornem a la... aviam, podem fer un intenton d'anar a la platja, de banyar-nos, que l'aigua ja comença a escalfar-se una miqueta, però, clar, surts fora, et trobes amb aquest aireet glaçat que t'arriba de menys o mig de mar cap a terra, amb aquestes buiretes tontes que estan enganxades a la mateixa costa, i fot una mica de ràbia perquè no tens aquell escalfor que necessites quan surts a l'aigua del mar.
Sembla que tant dissabte com diumenge podríem tenir aquests núvols però, com que som molt punyateros, no es pot especificar, demà ho intentarem, però no es pot especificar a on, a quin punt del litoral puguin fer acte de presència. Però hi ha la possibilitat que hi siguin presents. Les màximes, al cap de setmana, seran una miqueta més altes. Podríem a Sant Just arribar entre dissabte i diumenge als 26 graus. Tampoc tant, no? O sí? Bé, està bé, 26 graus al migdia, fa calor.
Les mínimes també tenen tendència a pujar una mica, potser ens quedem amb 18-19, o sigui que les nits ja són una miqueta més agradables. Gairebé arribem al punt de la xafogor que tothom desitja tant. Ho hem comentat a la web, ho repetim aquí perquè ja ho hem anunciat a la web. Sembla que la setmana que ve continuaríem amb estabilitat.
i a mitjans de la setmana que ve les mínimes, que seran les protagonistes, sembla que voldran pujar. I potser les mínimes es queden ja amb aquells valors tan desitjats de 20-21 graus, on no pots dormir, on potser t'has de dutxar mitja nit perquè tens calor, o si t'hidrates molt durant la nit et ve de que fan aquelles calors. Potser a mitjans de la setmana que ve, coincidint també amb el cap de setmana que ve, les temperatures ja són més elevades i les mínimes, com a mínim a l'interior, s'estarà bé,
i a la costa començarà a fer aquella xafogor tan emprenyadora, però que agrada tant, a l'estiu. I llavors, soc punyadero, eh? Sí, sí, sí, és igual. Mira, ja ni caic en les teves provocacions, Carles. Jo vaig intentant-ho, ja ho he dit dues vegades, però veig que no. No, no, no. No, el fet és que sembla ser que a la segona meitat de la setmana que ve ja tindrem una normalitat total pel que fa a temperatures màximes i mínimes. Entrarem el juliol de ple, no? Sí, és el que s'espera. No s'espera en precipitacions, algun mapa que diu algun ruixat al cap de setmana, però deixem-ho més tard perquè és un únic mapa,
i tampoc no crec que passi res. Sembla que entrem en una estabilitat bastant potent, el juliol. És l'habitual, no? Per això és el més tranquil, no? Sí, però comentàvem allò que els americans, quan havien fet la previsió aquella, marcaven un juliol una miqueta més crujós. Amb el juny ho ha encertat. Aviam, el juliol de moment comença molt tranquil.
Molt bé, Carles, perfecte. Doncs de moment ho aprofitarem també, ja que podrem dormir a les nits, a més a més, doncs encara podem gaudir una mica de la calor. Gràcies i que vagi bé, bon dia. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, el Príncep d'Estúries i Girona fa una crida a la col·laboració a la Unió de Talents i per superar situacions com l'actual de crisi. Felip de Borbó ha fet el discurs d'obertura del fòrum Impulsa de Girona, un esdeveniment que té com a principal objectiu ajudar els joves a emprendre projectes. Freqüència a Girona, Sònia Tubert, bon dia.
Bon dia. En un discurs fet en català, castellà i anglès, Felip de Burgó ha remarcat que en el moment actual és molt important treballar amb els joves i per als joves, i ha assegurat que només es podrà tirar endavant i créixer amb col·laboració i unió de talents. Vivimos tiempos muy complejos y los jóvenes lo sabéis muy bien, como también sabéis porque es consustancial a vosotros.
1.600 persones participen al Forum Impulsa,
organitzat per la Fundació Príncep de Girona per posar en contacte joves emprenedors amb experts que els poden ajudar a tirar endavant els seus projectes. Durant tot el dia, una vintena d'oponències i diferents tallers i espais de relació busquen aquest objectiu.
Una desena de municipis catalans es podrien acollir al Pla d'ajuts per a ajuntaments que demà aprovarà el Consell de Ministres. Així ho ha avançat avui a la xarxa de comunicació local el secretari general de Cooperació i Coordinació d'Administracions Locals, Joan Canyada. Ha assegurat Canyada que la majoria de consistències a Catalunya han fet els deures i per tant seran una minoria els que s'acolliran al Pla del Govern Central.
que es va començar el seguiment d'aquests ajuntaments, ja se'ls va acompanyar en els seus plans, aquests plans en la immensa majoria de casos han evolucionat favorablement, i per tant, realment estaríem parlant de menys de deu municipis de Catalunya que tinguin una situació més complexa, que requereixin un reajust del seu pla o una nova...
La supervisió del pla, el que planteja el Ministeri, segurament està despensat per altres comunitats, no pas la nostra. El conjunt d'Espanya es calcula que seran uns 500 els consistoris que s'acolliran a aquest pla de juts. El govern central, a canvi, els demanarà que apugin impostos i que facin més retallades. El secretari d'Organització de Convergència, Josep Rull, alerta que la comunitat internacional està pendent dels moviments del govern central amb Catalunya sobre el dret a decidir i sobre la celebració de la consulta.
En declaracions a la xarxa de comunicació local, Rull ha dit avui que ningú no entendria que el govern central negués als catalans la possibilitat de decidir el seu futur a les urnes.
un eventual no de l'estat espanyol, i subratllo eventual, vostè pot dir quina fe no? Subratllo aquest eventual, no li pot sortir barat a l'estat espanyol els ulls de la comunitat internacional. No li pot sortir barat. Avui negar-se a posar les urnes perquè la gent pugui ser consultada sobre el seu futur, quan legalment hi ha marge per poder-ho fer, no li pot sortir barat a l'estat espanyol.
Rulla alertat que si el govern central continua posant pals a les rodes i no facilita els mecanismes legals per fer possible el procés, el poble català haurà d'escollir altres mecanismes.
El metro de Barcelona està aturada la línia 10 que va de la Sagrera al Gork i ja fa més d'una hora. El motiu és una varia tècnica que hi ha hagut en aquesta línia que és automàtica. Segons transmet s'ha habilitat un servei d'autobús alternatiu entre les dues parades, la Sagrera i Gork, i també hi ha problemes a la línia 9 del metro entre les parades de Santa Rosa i Canzama, Santa Coloma de Cremenet. Per paliar aquesta altra situació també s'han posat en servei autobusos especials entre Santa Rosa i Bonpastor a Barcelona.
Esports en xarxa.
Bon dia us parla Arnau Maïmou. Comencem parlant d'enbol perquè aquestes hores estan jugant a Zamora les semifinals dels campionats d'Espanya de la categoria cadet. A la segona part, la selecció catalana masculina entrenada per Armand Rubinho està guanyant el Combinat Gallec per 26 a 23. A l'altre semifinal masculina, en joc Castell a la manxa 20, Madrid 22. En categoria femenina, la selecció catalana sota la direcció de Bernat Colomesta, perdent contra el Combinat de Madrid 19 a 13, també a la segona part. Mentre que a l'altre semifinal femenina, el resultat ara mateix és Canàries 22, Castell a la manxa
El motor aquest matí es fan els primers entrenaments lliures del gran premi d'Holanda de motociclisme. Els més ràpids a MotoGP han estat Lorenzo, Krashlow i Marc Màrquez. Pedros ha marcat el millor cinquè temps just per darrere de Valentino Rossi a la categoria de Moto3. Maverick Vinyales ha sigut el que ha rodat més ràpid al circuit d'Ascent per davant de Luis Salom i Àlex Rins.
Ara estan en marxa els entrenaments i lliures de Moto2. I en futbol explicar-vos que aquesta tarda, a dos quarts de sis, la selecció catalana mater buscarà un bitllet per a la final de la Copa de les Regions UEFA enfrontant-se contra el Combinat de l'Olimp de Moscou. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. L'estalvi energètic serà un dels temes principals del ple ordinari del mes de juny a l'Ajuntament. La sessió se celebrarà avui a les 7 de la tarda. El ple ha d'aprovar l'autorització APROEXA per demanar un crèdit de mig milió d'euros per iniciar la renovació de la xarxa d'enllumenat públic i dels semàfors de Sant Just. És una de les iniciatives previstes pel govern municipal aquest any per reduir la despesa energètica, ja que es canviaran les llums actuals per altres de baix consum, entre altres mesurats
La intenció és reduir el consum d'energia en un 40%. L'habitatge també s'entrarà al ple. Un dels temes més destacats és una moció que presenta la secció local de CiU en defensa de les polítiques locals d'habitatge en regi de lloguer protegit tot plegat a partir de les 7 de la tarda. Avui a les sesions de l'Ajuntament.
Més qüestions, el vial que adonia el barri de Mas Llull amb el nuclear urbà de Sant Just està pràcticament enllestit. El regidor d'Urbanisme assegura que l'adaptació del vial es troba al 80%, tot i que reconeix que s'ha allargat més del que tocava. Amb la construcció del vial, prevista per l'últim tram d'urbanització del barri, el transport públic podrà arribar al Mas Llull. És probable que el vial estigui acabat després de l'estiu. Aquest vial millorarà de manera important la connexió entre Mas Llull i el centre de Sant Just i és imprescindible perquè hi pugui arribar un autobús.
Per això, un cop estigui enllestit es podrà fer arribar al transport públic al Mas Lluís. La idea és que l'entitat metropolitana del transport modifiqui el recorregut de l'autobús L10 per fer-lo arribar al barri. I un punt més per recordar-vos que l'ASEA es convoca al concurs fotogràfic 2013. L'edició d'aquest any té com a temes principals l'excursionisme, la muntanya i la natura. A més, les bases inclouen un premi especial sobre la temàtica gent a muntanya.
Les fotos s'han d'allunyar fins al 6 de setembre al local de l'ACES a l'Ataneu o bé a la Secretaria de l'Equipament. Durant el sopar de motxilla de l'entitat el 14 de setembre es farà la votació popular i allunyament de premis a les imatges guanyadores. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora. També al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 1 i 5. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio.
Yeah, you can be the greatest You can be the best You can be the King Kong Ranging on your chest You can beat the world You can beat the war
You could be a master, don't wait for luck. Dedicate yourself and you'll go by yourself. Standing in the hall of fame. And the world's gonna know your name. Cause you're bound with the first frame.
You can go the distance, you can run the mile. You can walk streets through hell with a smile. You can be the hero, you can get the gold. Breaking all the records, if I never could be broke. Yeah, do it for your people, do it for your party. You're never gonna know if you ever even try. Do it for your country, do it for your name.
Be teachers, be politicians, be preachers. Be believers, be leaders, be astronauts, be champions. Be truth seekers, be students, be teachers, be politicians, be preachers. Be believers, be leaders, be astronauts, be champions. Standing in the hall of fame. And the world's gonna know your name.
No, no, no.
Just a la fusta. Smooth Jazz De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema.
Ara passen 12 minuts de les 11, parlem d'actualitat Sant Justenca i ho fem avui parlant amb el president de l'associació de veïns de Sant Just, Jaume Rui, molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions, primer de tot volíem parlar del cadastre perquè recordem que l'equip de govern municipal
una actualització progressiva del valor cadastral per evitar fer una actualització directa d'aquí uns quatre anys. L'Ajuntament ho ha explicat els partits de l'oposició, també ho vol explicar les associacions de veïns i recordem que Convergència Unió no s'ha mostrat res receptiva amb aquesta actualització progressiva perquè consideren que l'última revisió cadastral està mal feta, per tant apostarien per fer-ne una de nova i no ara. I volem saber què és el que opina tot plegat l'associació de veïns.
Bé, com ja sabeu, el 28 de desembre del 2012, l'edat oficial de l'Estat es va publicar una nova llei sobre el capítol 9 del catàstro immobiliari. Es variava l'article 32 que posa l'actualització de valors catastrales. Nosaltres hem tingut ja dues reunions amb l'Ajuntament, amb l'alcalde l'últim dia 19, vam estar reunides amb els residus i amb l'alcalde, i es va explicar PAP els passos que vol seguir l'Ajuntament.
Aquesta llei és una mica difusa per nosaltres, perquè la llei no s'obliga a l'Ajuntament, sinó podrà, si la paraula podrà, que surt a tot arreu, a tots els capítols, les lleis del PSOE podran actualitzar, podran. O sigui, no obliga l'Ajuntament. Vist els estudis que ens han fet en informes,
Vista la idea de les confederacions d'associacions de vins de Catalunya que pensen fer la mateixa, nosaltres demanarem per escrit i oficialment la retirada d'aquesta proposta de l'Ajuntament, d'aquesta demanda que ha fet l'Ajuntament per la pujada al cadastre. Deu parlar-hi directament? Tenim que tindre una reunió. Nosaltres ja hem tingut una. El 19 que es va afinar molt. Nosaltres vam demanar, i ells també estan d'acord i ja volien fer-ho també,
una reunió amb tota la població abans de les vacances de juliol, si a mitja de juliol fer una reunió amb tota la població i explicar el PAPA d'aquesta nova modificació del cadastre. Nosaltres vam demanar que la gent nés amb aquesta reunió, i així ho dic per la ràdio ara mateix, aquesta gent nés, la població en si, nés amb un rebut de l'IVI, del cadastre, aquest rebut que rep d'aquest rebut d'iniciat del banc, això que explica el valor catastral, el coefficient, tot això, l'any de revisió,
perquè la gent entengui bé el que s'hi explica. De totes maneres, ja dic, nosaltres farem un escrit oficial demanant que l'Ajuntament retiri aquest impuls que vol fer. Nosaltres estem, ja saps que l'última revisió del Catasta va ser el 1996. Sí. Efectivament, possiblement hi ha errors al Catasta 96, del 96 en qui s'ha variat molt amb més i després amb menys el valor dels edificis,
Jo creiem que l'Ajuntament ja ha pujat aquesta taxa, que després, si vols, parlem del clavegan, que es diu... Estem suportant molt, molt, moltes... moltes auments de llum, de l'aigua, de tot això, baixades els salaris, la Generalitat, no creiem que l'Ajuntament... que estic d'acord, que l'Associació de Vins està d'acord que el cadastre és baix conforme a la resta de poblacions. Estem d'acord.
Però l'Ajuntament, que és un Ajuntament que de moment creiem, o en si ens ho vénen, no tenen problemes econòmics, jo crec que l'Ajuntament ha de retirar això i pensar en unes altres formes de gestió per aquest augment del catàstac tan, tan, sembla ser tan desproporcionat que haurà. És a dir que no voldria unir aquesta actuació progressiva ni tampoc, suposo, una revisió cadastral ara per ara. No, ara he parat i jo crec que una revisió cadastral perjudicaria primer el poli industrial i perjudicaria totes les vendes. Amb la situació en què estem, eh,
Jo crec que deixar-la per més tard... Jo crec que s'ha de fer la revisió catastròfica. Cuidado, eh? El desfàcil amb el preu, el valor catastròfic i el valor real, avui en dia és una mica desfàcil. O sigui, no està molt, molt al dia. Hi ha molta gent que estem pagant molt poc, hi ha molta gent que està pagant molt perquè ho té actualitzat, però el que estem pagant poc normalment és gent poder de classe mitja que va baix. O sigui, que jo crec que la gent ja no pot suportar més o menys de coses. Jo crec que la gent té d'acord, la gent té de necessitat recaudar.
és la seva opinió. Però també l'Ajuntament recauda perquè suposo que a ell tampoc li arriben els traspassos d'Ajuntament i de Generalitat com tenien que ser. Doncs l'Ajuntament ha de pensar on tots han de pensar de gestionar d'una altra forma el municipi. Som un municipi massa ric o massa tal i tenen que acomiadar-se en altres circumstàncies. En tot cas, crec que la pujada aquesta
Encara que siguin 4 o 10 anys de plaç per alargar-ho, que també s'ha parlat de fer-ho en 10 anys, jo crec que no. Nosaltres no estem d'acord. No sé si parlareu també o teniu pensat parlar amb partits de l'oposició, en aquest cas. Ja ens han trucat. Ja ens han trucat per parlar tots plegats d'aquest tema. Estem d'acord que hem de parlar, ja tenim dues entrevistes preparades.
D'acord, anirem parlant perquè suposo que d'aquí a l'octubre, que és quan en principi volia presentar a l'Ajuntament aquesta proposta, imagino que també si hi ha diferent reunions i converses tot plegat anirà evolucionant. Per tant, anirem parlant. En aquest cas, ens queda clara la posició de l'associació de veïns que suposo que també heu parlat amb la gent de Sant Just, amb els veïns. Ja saps que tenim 400 socis, el primer que diu la gent que s'ha enterat i ha corregut la veu, un dia queixes per tot arreu. I els partits polítics, la mateixa.
Tinguis en compte que la reunió aquesta que farem al juliol és perquè a l'octubre, si fem la reunió al setembre, que va explicar la població al setembre, farà mal dir, val de mal fer la reunió perquè a l'endemà l'han de presentar. Fem el juliol abans que la gent marxi de vacances i marxarà amb les seves esquenes amb una càrrega nova. I aquesta reunió l'organitzeu vosaltres o l'Ajuntament? No, l'Ajuntament i nosaltres estem d'acord amb la reunió i hem de fer explicar a la població.
Així està el problema. Exacte, això d'una banda. Estem assumint molt, molt, molt, i clar, arribarà un moment que això petarà per un lloc. Això és que petarà per un lloc. La gent ja no té, la gent cobra molt poc, la gent està baixant els fous, està baixant horaris, està baixant moltes coses tu, no es veu cap... Tots són augments de tot, tu. Abans comentaves que un altre dels temes que aquest any havia aparegut era la taxa de clavegaram, que de fet avui hi ha ple municipal i avui es debatrà en aquest ple el canvi...
És que nosaltres vam fer un recurs i ja saps que nosaltres opinem que aquesta taxa... No, opinem no. Tenim números a la mà. Aquesta taxa es va estar cobrant fins a l'any 1986. Es cobrava un rebut a part. Des del 1986, aquesta taxa ja l'estem pagant dins de l'IVI, la qual s'havia de modificar perquè això a la llum de tal es feia una mica... o un fallo tècnic o una cosa que ningú sabia o així, però, clar, nosaltres ho sabíem.
que des de l'any 86 s'havia inclòs en el rebut que estem pagant de l'IVI. És a dir, fins l'any passat estava inclòs en l'IVI. I aquest any també, llavors. Llavors, això s'ha de canviar. O s'ha de treure la taxa, o s'ha de modificar la taxa, o s'ha de posar un altre tipus de taxa si és que l'Ajuntament necessita diners per tal. Però no es pot posar aquest nom perquè ho estem pagant. L'Ajuntament no es dona la raó, per tant. Sí, sí, jo crec que no. Segur que ens donen la raó amb això. Després voldríem una altra cosa a parlar. És que el rebut de l'IVI aquest que estem pagant al vol catastral,
Ja sabeu que dintre del rebut de l'IVI hi ha moltes coses. Hi ha escombraries, hi ha la taxa de mobilitat. La taxa de mobilitat que, amb una gestió de les seccions de veïns, vam lograr que el valor que testàvem es pagués a menys de 42.000 euros. Ara, possiblement, hem de pagar, a gairebé tota la població, la taxa de mobilitat. Clar, és un altre impost, que, pum, surt de rebut per culpa de l'augment del cadastre. O sigui, és una sèrie de coses que modifiquen el rebut.
Ara, si ja que et canviem el tema de la taxa de clavagram, aquesta taxa passarà a servir per alguna altra cosa? O es canvia el nom? No ho sabem. Nosaltres fem el recurs, hem tingut algunes reunions, crec que ens van donar la raó, s'ha canviat el nom, aquesta taxa desapareix com a taxa de clavagram i a veure què diuen avui. A veure com queda. Demà ho sentireu. Exacte.
D'altra banda, més qüestions. Ahir parlàvem amb el regidor d'Urbanisme sobre aquest projecte que l'Ajuntament de Sant Just ara replantejarà, el projecte de construcció d'un edifici de pisos al passeig Sagrera. La idea al pla inicial era aixecar un edifici de 17 metres, els veïns s'hi van oposar. La segona proposta de l'Ajuntament ha estat que l'edifici reduïs en 7 metres, seria de 10, però els veïns tampoc no
no el sembla bé. Això va ser un fallo. Quan va sortir l'exposició pública del belçol judicial de la prevíncia, normalment jo vaig sempre veure, com que llegeixo el bibliotip cada dia, i quan va sortir aquesta notícia de la plana de modificació... Que es va aprovar al gener, sí. Vaig anar a veure, vaig anar a urbanisme a mirar els planos, i jo no em vaig adonar de l'edifici. Vaig veure la modificació que volien fer, modificació dels jocs jovenils, tot i jo. Exacte. Tot aquest passeig o aquest entronqui que baixa fins a baix. Jo no em vaig adonar. Després va ser els veïns que em van dir, Òndia, cuida'l que això.
i per això nosaltres tindrem aquesta setmana una reunió amb el regidor a veure que ens expliquin bé i farem les nostres modificacions. Teniu en compte que això és un projecte de modificació, sí que estem a temps encara de modificar-ho. Exacte. De fet, ahir el regidor el que deia era que volia intentar arribar a un acord entre uns i altres, encara que de primera suposo que els veïns es posaran força en defensar que no es construeixi res allà. Sí, això és el que m'han dit.
És difícil, suposo, per tant, arribar a un acord. El terreny està classificat com a constructiu, però arribarem a un acord que no sigui un monstro. Exacte. I d'altra banda, parlem també d'una altra qüestió vinculada amb urbanisme. De fet, el vial que adonia el centre de Sant Just amb Mas Llull està bastant avançat i també parlàvem que sembla que potser després de l'estiu podrà estar allest i això també voldrà dir que hi pugui arribar l'autobús L10. Teniu alguna opinió en aquest sentit?
Hem fet un estudi molt acurat per no gastar ni un duromés ni un obromet amb l'exploració que hem donat. Crec que aquesta setmana presentarem un estudi ben acurat de temps, de diners, del que costa... L'únic que es preocupa és que el camí d'accés de la ITV
És un camí que no té ni voreres ni res. L'asfaltat no és gaire sa.
No us ho explico ara perquè abans em vull explicar a l'Ajuntament demà les idees que tenim sobre això però que penseu que estem treballant per la línia aquesta i l'heu modificat en general a acomodar-la més. De fet en principi aquest vial en principi és el que s'està urbanitzant ara, s'està arreglant. Pràcticament ja està acabat. A dalt ja estan acabant. A dalt siguen voreres i una rotona. A dalt està bé acabat. A Max Lluís diguéssim que està ben acabat.
Ara està tot ballant, no es pot passar, però el que podem veure des del carrer, que hem pogut entrar una mica a l'Alboram, ens hem quedat parats, que no estava tot el correcte que diria, que estava al nostre parell. D'acord, em parlareu també amb l'Ajuntament, doncs, no? Amb les línies combinacions de trams, de línies desenfil·lables, nostres, tot això, i suposo que, a veure si ho accepten també, com sempre. Perfecte, doncs avui hem parlat d'actualitat centre estenca. Sí, sí, molt intens. Gràcies, Jaume Rull, president...
La informació més propera al Just a la Fusta.
No sé si és veritat o no, però és veritat.
M'agradaria veure-la.
Ah, ah, yeah.
She's looking at you, oh, no, no She's looking at me, smiling in the bright lights Coming through in stereo When everybody loves you You could never be lonelier While I'm on painting my picture Painting myself in blue, red, black and gray All the little beautiful colors are very
Oh, symbolic, yesterday, if I knew Picasso, I would buy myself a reggaeton and play Mr. June and me, looking to the future. Yeah, we stare at the beauty forever. She's looking at you, I don't think so. She's looking at me, standing in the spotlight. I call myself a criminal.
I will never be lonely. I will never be lonely. I will never be lonely. I will never be lonely.
I wanna be big, big stars, yeah, but we got different reasons for that. Believe in me, cause I don't believe in anything. And I wanna be someone, don't believe, don't believe, don't believe, yeah. Mister, don't let me storming through the body of every step of beautiful
Just a la fusta, al magazine del matí,
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Akbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un bantall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipullets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a cinc minuts del centre de Cornellà, del metro i del Trambaix. Qui esperem? Museu Ácver de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
El Jordi va tenir un accident de cotxe als 26 anys, el seu germà va morir i ell va patir un traumatisme cranioencefàlic. Diuen que havia plogut, condueix el meu germà, i es veu que vam relliscar i venia un cotxe de cara i, pom, un mort i l'altre a casa. Jo vaig ser el que vaig tenir menys culpa, perquè jo no condueixia, tant va ser culpa del meu germà o culpa de l'altre, però jo, per mi no va ser. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit.
Generalitat de Catalunya Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar al fi de mes. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon, jo era la mateixa persona que ara, però tu, potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Ara passen dos minuts de dos quarts de dotze. És moment de fer tertúlia com que de dijous amb la Lina Santabàrbara, la Joana Algarra i la Montse Larrea. Aquí saludem tot seguit. Molt bon dia. Molt bon dia. Escocem el Pere perquè ha anat al dentista.
Suposo que no l'hi haurà. Queda disculpat i també li enviem una salutació. El trobarem a faltar. Avui és l'últim dijous que fem Tartúlia. El fem només a la part femenina de la Tartúlia. No sé si com a últim dia voleu tractar alguna cosa en concret. Si voleu no tractar algun tema... Avui et deixem parlar tu.
Avui marca el camí tu. Nosaltres venim aquí a escoltar avui tu. Home no, jo ja parlo durant 3 hores. Ja estàs tipa oi? Ja té el cupó. No dic perquè clar, mirant les notícies hi ha alguns temes que fins i tot fa mandra, no? Parlar, vull dir ara... I tant, de mandra. Tota la qüestió, doncs d'una banda el tema aquest del pacte decidir, que anem parlant amb l'Andrea la primera hora, el pacte pel dret a decidir, que surten uns, no surten uns altres, també és una mica baralla que sona repetit, no? D'altra banda.
Ara s'ha filtrat aquesta conversa entre la que es va gravar al restaurant La Camarga a les xarxes, éticament tampoc s'ha de comentar. Al final ha sortit. S'ha filtrat a les xarxes socials. És com que tot plegat. Diguem que l'actualitat està impregnada de tot plegat o vull que el matrimoni Bárcenas també compareix per explicar la seva fortuna. És una mica cansat, no? Molt insussa de justificar
500 i escaig de mils d'euros. Se suposa que tenia 48 milions d'euros. Una de les coses era aquesta compravenda d'objectes, però això és una cosa mínima. 48 milions d'euros són molts diners. Menys dels que té el govern.
Imagina't exacte. El govern pobre em fa l'efecte que està ja exaustor. Sense aquests comentaris i arriba un moment que no sé si arriben a collar perquè ja ens rellisca no de tant de temps anar-hi voltant el mateix. D'on te'ls ha tret, com els ha fet, com és que els té, qui ho ha permès. Tot això seria inútil i perdona que et detingui. Més igual, que sigui qui sigui, però que els torni.
Però que executin alguna cosa, perquè se'n parla, se'n parla, però no s'actua. M'és igual si se'n va a la presó, si se li ha donat perico, si se li ha donat juanico, però que els torni per casa ningú. Hauria d'haver un arca o un arcon o una caixa per recollir els diners escampats de tothom. De tothom? De tothom. Són molts més.
És que els diners, per mi, són virtuals, no existeixen. Però serveixen bastant, no? Sí, pot seguir-hi tot, però escolta, amb aquests hackers a vegades que n'hi ha, o dius, bueno, s'ho estàs llegint amb una novel·la policiaca, però en realitat és així. Mouen els capitals d'un lloc a l'altre.
I aleshores, pu pu pu... Mouen la paraula perquè no els veuen. Però una base ha d'existir. O on d'escrint, a la pantalla, allà els tenen. O en tipus gos, no? Sí, tot. Tot aquestes manques que hi ha que no es cotizen la Seguritat Social, jo ara llegia... La Petroliera. No, la Petroliera i el de Sergi Arola. I el de Miralles. I el de Sergi Arola.
Sí, és el que anava a comentar. Està molt enfadat. Que estigui enfadat, jo ho admeto. Però com és que aquest senyor té una deuta de més de 100.000 euros amb la Seguritat Social? Perquè diu que ha preferit pagar el personal, que és qui s'ho mereix. Però bueno, tots ho han de fer. Però Isenda no li ha volgut fer
la concessió de fer uns terminis. Perdona, si tu tens un negoci per petit que sigui i deus dos mesos a la Seguritat Social et fan una executiva. I compta que et cobraran gairebé tres. Com és que a ell se li ha permès acumular aquesta deuta tan alta? Tan alta? Seguritat Social i Zenda. Què ha passat? No ho acabes d'entendre. I està molt enfadat. No, perquè està enfadat perquè diu que ells ho feien.
Però ell s'ha ofert a fer uns terminis, pagar-ho a terminis, a plazos. I no li han acceptat. Tenint en compte que un termini d'aquests representa que gairebé pagues el doble a Isenda. Però a Isenda no li ha acceptat. A part dels terminis, com és que ha pogut acumular aquesta deuta tan important?
ara necessita cèntims, va al cèntim d'allà on vagis. Perquè l'altre dia el meu marit, per una simplíssima multa d'estacionament en un lloc, el policia va fer constar que era càrrega i descàrrega, mentida podrida. Era el vado d'entrar les deixalles al del mercat. Va estar dos minuts. En aquell moment va coincidir que van arribar els motoristes. 100 euros?
100 euros per estar no va matar ningú. No estava bé però jo considero que 100 euros és excessiu. Són 167 mil pessetes de les antigues. Tu vens amb el que dic jo i com és que ha acumulat aquesta deute? Perquè ara han anat com a llops 4 anys enrere. 4 anys és el temps que Isenda pot buscar les arrels.
4 anys enrere, doncs si aquest xicot no pagava... Tenia alguna altra multa pendent o alguna altra cosa? Sí, s'ha anat acumulant perquè realment ja sabem que les coses de l'hostaleria avui dia funcionen bastant malament. I sobretot amb un restaurant d'auto-standing, a les minutes són cares. I els impostos són cares.
Aleshores què passa? Que no entren diners a la seguretat social? Perquè si tothom defrauda com pot amb el que se li permet... El treball negre se'n diu. Exacte. Però ell està enfadat per això. Perquè ell s'ha ofert a pagar-ho a terminis. Amb tot el corresponent recàrrec que això li presenta. I a Isenda no li ha permès.
També és estrany que no l'haguessin permès perquè nosaltres vam pagar una multa fa anys i ens ho vam permetre de pagar-la ara no sé si en 6 mesos o en un any. El nostre és un any i mig i realment es representa gairebé 3. Hi ha una multa, el recàrrec, compten per dies i totes les coses. Quin és aquell programa que fan a les 6?
A l'intermèdia es diu al vespre. Estava fent zapping per anar a buscar-li una cosa.
Aquell que està en causti quan parla. Això es diu l'intermèdia? No, l'intermèdia no és a la 4? No, no el conec. I que surt aquella noia que sempre fa... Quin és Carme? No el tinc controlat.
Jo dic que les 6, si us fixeu, sempre van contra del govern. Tota la caverna va en contra de tot. Aquests van i a més s'agafen. Ell és molt seriós. Sí, porta agafes. Havia fet un programa amb la fueta. No me'n recordo com s'hi diu. És igual. Hi ha una de les reporteres que té.
i el trosset que jo vaig veure, que em va fer gràcia, em vaig quedar mirant tu una mica, aquesta portava un tur.
per les diferents coses que han fet fraudes. I els portava aquí i allà amb un grup de japonesos. I quan acaba diu, i ara això després d'aquest tour són 100 euros per persona o no sé què. Però feia gràcia perquè sortia al restaurant. Sortia no sé què. Sortia no sé quantos.
Els grans desfraudadors. I no del Petro Miralles, què us sembla? Increïble. A mi increïble. A final la serem de sorprendre. Com és possible que traguessin? El petroli d'un lloc que s'ha de pagar a IVA.
El feien constar? No sé. Deu ser una trama intel·ligentíssima. El compraven el petroli i com és que el venien més barat i no li quedaven a l'IVA? Una altra història que no t'ho expliques. En dos anys s'ha enforrat. Suposadament.
No, suposadament no, es veu que sí. Clar, com ell, aquesta empresa venia el petroli... I ningú la controlava? No. Ni el govern tampoc? No. Representava que no feien tantes ganàncies, que quedava de pare el públic, que era més barat. Llavors, el govern que tenim no serveix per res i el que hi ha central tampoc.
Per tocar els pocs que complint com Déu mana. És que toca el petroli, que és una cosa d'on treuen fons i fons. El petroli és una cosa controlada. Però es veu que quan arribava la importació, la matèria importada, no sé per quins mitjans l'abadien de pagar IVA, perquè s'ha de pagar IVA i tota una sèrie d'impostos,
Llavors, ells tenien el gran remenent... I això durant dos anys, crec, aproximadament. Llavors ningú se n'ha sabentat d'això. Un altre cop! Estàs amb l'anglès, avui. Aleshores, doncs és clar, què passa? Que no potis... No, no, no, no, que nosaltres, arriba un moment, que ja que som grans,
Doncs no confiem. Aquí està. Som completament, no sé, passem de tot. Ens hem tornat tòstics. No passem. Ens irrita, ens molesta, veiem les coses, però diem no pots confiar. No pots confiar en ningú. Mira, l'altre dia passava jo... A ningú allà del govern. I de l'administració i de qui sigui. I de qui remena, verdaderament, remenen molts... Però faltaria ser... A mi em fa l'efecte que molts d'aquests càrrecs
Agafen el seguent, es posen al despatx i tenen 40 i el gat que li van informant de coses i cadascú d'aquest 40 i el gat fa el que li dóna la gana i només que li porten paperets per signar i ja està. Aquests 40 ens sobren 39.
Deixeu-me explicar una petita anècdota que em dona a compte això de la desconfiança. Passava pel carrer Bona Vista, allà al Cel·lis, que hi ha aquells veladors i tot això. Ah, estava el meu cosí. I és un noi que és molt enteïmentat i li agrada. I passo primer munt i després torno a passar avall i estava llegint un diari esportiu de l'home senzill. Dic, escolta, Joan, això...
A aquesta hora del dematí amb tantes coses importants diu mira em fa tan fàstic agafar la premsa normal escoltar la ràdio o mirar la televisió
Què saps que et dic? Això no em porta cap mal de cap. Dic totes les raó que tens. Podria fer una revista del Tintín. També. En aquell moment es veu que jo... Ara si us dic una cosa i com no em sent ningú... Perdoneu tots. Perdoneu els que ens senten. No, no. Ho dic perquè com si estiguéssim soles. Em patir com hi té. Doncs jo enyoro els partits.
Hi ha partits de selecció? Ja no, però és diferent. Per exemple aquell estimo que durant tota la temporada es deia que el dissabte veig un partit i és bé o el que sigui. Per què?
perquè és una manera d'evadir-se. De desintoxicar-te. I ara sobretot, que ja no tenim el Mourinho. Aquest any l'Hina comença molt d'hora, tot plegat l'agost. Gràcies Carme, per què vens tan confortes? El Juliol ja hi ha el primer partit del Barça amb el nou equip de Guardiola. Aviat ho tindrem, d'aquí un mes ja hi som. Perdona Carme, és xulo que dius aquest senyor
criticat o no criticat, el Guardiola amb totes les suspròs i suscontres, no? Però escolta, que anar a presentar-se, el tio té... A Alemanya. A Alemanya. Parlar amb Alemany, que abans els comentaristes van dir que ho feia bé. I a més a més feia, inclús, algunes coses bàvares, perquè el Bayer és de Bavària. És a dir, com si diguessin, doncs, el acento andalú, no l'acento andalú. Parlar una mica amb el d'allò, no?
Ja és tenir mèrit. Home, si té mèrit. El Pep on té mèrit. Jo l'admiro, aquest xicot. Jo l'admiro. A més a més, la seva vida natural és molt senzilla. I ho dic perquè portava les nenes a una escola que van també els fills d'uns amics nostres. Escolta'm, re, eh? Com si hagués entrat qualsevol papà normal i corrienter. Re, entrar...
A vegades l'anaven a saludar, però saludava com si no fos ningú, però com si el que coneixia més. Ara us explicaré una anècdota que aquesta és d'un professor d'aquesta escola, que diu que a vegades es va queixar la direcció.
El director li va dir a l'altre que, com que tot són les escoles, a vegades del mateix curs n'hi ha dos o tres grups. I el director sempre deia que els pares que anaven
Sempre deien que te'l fossin en la classe del vídeo. Jo no puc posar tots. La C, per exemple, que està guardiola de júriors. La fama a la gent se'n treu. I genera també aquesta gent que critica per criticar, no? Vull dir que això sempre passa. Però jo amb ell, fer un xicot de poble, perquè és un xicot de poble,
de Sant Pedó. Sí, sí, jo he estat donant de casa seva. El poble va viure des de bastant jove aquí a la Masia. La Masia, i tant, i tan jove, devia tenir vuit o nou anys. Per això que ha acabat fent molt la ciutat. I a l'inter no, perquè anava i venia i el seu pare el portava. Tampoc no ho sé tant.
No, sí, però és gent molt senzilla. Una persona té una capacitat que no la té tothom. I arribarà on vulgui arribar. A mi em va treure molt i em va agradar moltíssim aquella època tan dolenta que va tenir el Barça, que li deien de tot nenos guapo. I culos, que tenia una malaltia que era de l'altre lado,
De tot. Sobre ell es va dir de tot. De tot. Això és quan va anar a Milà. És quan se'n va anar. Ell diu que no jugaria cap aquí més, aquí a Espanya, si no era el Barça. Però que el Barça en aquell moment l'havia tractat molt malament. I va parlar. Era un dia de Sant Esteve i era el Julio César Iglesias que li feia, que a ell també estava una mica relegat i el posaven a les festes fent futbol. I era un dia de Sant Esteve i el noi va començar a parlar
poquet a poquet, i explicant les seves causes, i dir que què havia fet ell perquè la gent li tingués tanta mania o que es fiqués en les seves coses. Que ell, per la seva lesió, no havia estat ben tractada. I com que no havia estat ben tractada, doncs, esclar, havia anat a un altre lloc que no tenia cap altra malaltia. Simplement no podia jugar perquè la lesió no li permetia. De totes maneres, el Barça se li critica tot.
i se li dedica tot el que fa. Però, aviam entre cometes, hi ha jugadors del Barça que han donat tot el que tenien que donar i ben tractats a la sortida. No, mai. Gairebé cap. Han sortit per la porta de darrere. L'última mostra a la Vidal. Amb la Vidal se li van prometre unes coses que no se li han complert.
El que passa és que em consideren que aviam el futbol en el fons... Ja se sap que no és una ONG, però ell anirà a jugar a futbol. Anirà a jugar perquè és la seva idea i ho farà. Però que li haguessin donat un temps, però és que li van prometre.
Per això ell s'ha esforçat tant a reposar-se.
a un nivell universal. Però és que és ell que s'ha de... No, és ell. També hi ha el pensament de la directiva. Clar, ja ho diu, que no és una ONG. Doncs llavors no prometis el que no pots complir. Bueno, se sol feix. No, Can Barça ho fan. Can Barça és l'equipo de mis sueños. Però que tracta malament la seva gent? Això segur. Però el que sí que Can Barça fa, i això való Can Barça, els barcelonins...
del Barça, els suportes. Quan se vol petita cosa... Ja està, tot perdut. I ara estan acostumats a que tenen que ser els primers. Quants anys i anys i anys que no guanyaven res de res. Això no es pot mantenir de vegades. A tu el que t'ha d'agradar, a la persona el que li ha d'agradar és que se jugui bé, d'una manera...
i que et doni ànims i que t'ho passis bé. I que et doni la xispa de la vida i altres coses no ens dones. Això no era la cervesa aquella. Era la Coca-Cola.
És propaganda però deia... La xispa de la vida, coca cola i saci... Ara la confonia amb la canció del verano. Les dues cerveses d'aquest any que tenen unes cançons maques. I ens animen tu.
Aquesta noia havia estat amb un programa radio nacional al matí i també feia entrevistes. Això estava pràcticament segur.
Programes ben lograts de la tele? El Gran Wyoming ha sigut sempre un grandíssim comunicador. Aquest és sarcàstic i busca la xispa del seu govern. Però un que jo sí que veig i veig això que els anem subveixent és aquest de sabe no sabe.
que és des de la 4, que és aquella hora, que és l'hora que el petit està dormint. I aquest és divertit perquè el presentador i el comunicador, és un gran comunicador. I a més a més, tu n'has vist, Carme?
Aquest el recomano. I quin és el plan? No tinc ni idea d'aquest. De 9 i 4, 3 quarts de 10. I fa gràcia perquè es va amb el micròfon per diferents ciutats i busca una persona, però fa molta broma. Alguna vegada es passa una mica, però normalment bé. Aquesta persona ha de contestar quatre preguntes, però no ella.
Té que buscar a quatre gent del carrer que li contesti diferent. Dues tenen que contestar d'una manera positiva, se'n diu bé, i altres dues no tenen que saber-ho. Aleshores es porten xascos.
Perquè ahir, per exemple, que li deia, a l'hora de les preguntes, si era als ninots, de quin programa és. Idò això no, un senyor gran. Busquen un senyor gran
que es veia així, doncs gran. Diu aquest senyor, no? I van allà i el senyor diu de los lunis. I van perdre, van perdre. I bueno, fa gràcia. El que fa gràcia vaig pensar, mira, perquè donen cada dia bastants cèntims,
perquè primer guanyen 100 euros, després 300, després 600, 1000. I van per diferents punts d'Espanya, veus la mentalitat de la gent. Fa molta gràcia i la cultura, que a vegades no existeix per ningú. Brilla per sol ser noia. Això és divertit. Jo penso que és una manera com una altra,
de fer un programa molt atreient per a la gent. Perquè a més sempre van envoltats. Hi ha molta gent que diu ah ja l'han vist, ja l'han vist. És a dir que les marques que patrocinen allò tenen la gent que s'hi queda. Ah mira, anava a dir... Espera, anava a dir el dat Berment. No, és a l'alunzi, no? O sigui que està ben buscat. Jo el recomano.
No oblidem que ser publicitària és una carrera de cinc anys. A vegades veus un anunci que llàstima de diners que s'ha gastat amb la carrera. O per exemple, aquests que són de colònies o de perfums.
que veus aquella i amb uns pedons i tot senzill. Avui hi ha una vinyeta on parla d'ingeniers perquè hi ha una paperera, que tu saps que les papereres es tomben per buidar, doncs està posada a tocar d'una paret que impossible de poder la buidar.
I llavors posa baix, posa enginyer. Els senyals de tràfic a sota d'un arbre que quan li creixen les branques no es veu. Hi ha molts llocs, no han calculat que aquell arbre tindrà branques noves. No sé si era una de les que també fan riure, un pas cebre.
Anava a parar amb una paret. Diu que era una carretera. Diu que anava per aquí. Enfronta una paret no tenia res.
Ni vorera. No res. Ja s'acaba. Ja veus que hem trobat la gràcia. Li deixem a la Carmen que parli. No, si ja calem. Ja heu anat passant els temes i ara ja han de tancar. Jo parlo tota l'estona l'Ina. Veiem. Així una mica distès. Ens tornarem a trobar a passar l'estiu.
Si voleu, sí, no? Almenys per la meva part podeu comptar amb mi si la meva salut ho permet. Si les condicions del contracte laboral... Ja ens venim, ja ens venim. Si continuem sent les mateixes, ja signem. Ja pots comptar amb nosaltres i amb el company també.
Jo no sé escriure però faig allò del dit. Ja ho veus. Moltes gràcies a totes tres, Lina, Joana i Montse i tornem al setembre. Que vagi molt bé, que tingueu un bon estiu. Bon estiu per a tu i a tothom. I tothom que ens escolta. El millor estiu possible. Des d'aquí una abraçada. I que puguem tornar tots. I tan guapos com ara.
Jo tindria que passar per Lourdes i... No, res de Lourdes, no. Que no, que tots són molt macos, tu. Otros que rien estar en nuestro cuerpo. No, els de Kissy, eh, els nois de Kissy. Tots, tots. Que vagi molt bé, bon dia. Bon estiu. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorades o, fins i tot, notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon d'ESO, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concert o cinema. Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El Menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i el Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. I el mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esvern, et convidem al cafè. Restaurant El Milanari.
Just a la fusta. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlo Maite Polo i Oriol Pujador, una desena d'ajuntaments catalans podrien demanar els ajuts que demà aprovarà el Consell de Ministres per als consistoris amb més problemes financers. Un d'aquests municipis que ja ha confirmat que s'acollirà aquest pla és el de Santa Susana, al Maresme. L'alcalde Joan Campoli ha confirmat a la xarxa de comunicació local que el consistori tindria prou amb dos milions d'euros per fer front a les despeses més urgents. No és massa d'hora, però vull dir que no, no són... no són...
no són molts milions, no són una decena de milions ni molt menys, no? Bé, penso que buquem amb uns dos milions d'euros per nosaltres, eh? Amb dos milions d'euros tenim el tema totalment cobert i per poder veure el futur amb tranquil·litat. Des de la Generalitat, el secretari de Cooperació i Coordinació de les administracions locals, Joan Canyada, ha assegurat també avui a la xarxa que la majoria dels ajuntaments catalans
han fet els deures i que els ajuts de demà els demanaran principalment municipis d'altres llocs de l'Estat. De fet es calcula que seran uns 500 els ajuntaments d'arreu d'Espanya que s'acolliran a aquest pla. La Generalitat multa mig milió d'euros la Patrolera Rapsol pel vessament al port de Tarragona de l'octubre passat. L'anunci l'ha fet el conseller de territoris Santi Vila des del Parlament i ha qualificat l'ascensió d'exemplar.
Aquest expedient sancionador és concret en una sanció de mig milió d'euros, que lògicament pot ser contestada, pot ser al·legada per part de Repsol i veurem com es resol l'expedient. Però li confirmo la determinació del govern de Catalunya, en aquest cas a imposar una sanció exemplar.
El vessament va ser de més de 6.000 litres d'hidrocarbur que van contaminar terres i un aquífer al polígon químic nord de Tarragona. La companyia va amagar el succés durant quatre mesos. La consellera de Benestar Social i Família, Neus Muntea, ha anunciat que el Pacte Nacional per a la Infància s'assignarà el mes de juliol vinent. El pacte ha de ser una eina per desplegar polítiques transversals a favor d'infants i joves. Esperem, al llarg d'aquest mes de juliol, poder signar de manera formal per situar que
d'una manera formal, insisteixo, perquè ja és una prioritat de país la infància, o és pel govern o és pel conjunt de la societat ben segur, però el que volem és col·locar la infància en el centre de les polítiques i poder destinar doncs tot un seguit d'actuacions que tinguin a veure amb la infància. No estem parlant estrictament de la infància en risc, no estem parlant estrictament de la infància en situació de pobresa, sinó dels infants i joves.
La consellera ha fet aquestes declaracions després de la inauguració a Barcelona de la quarta Conferència Tècnica sobre els programes de crisi de la Creu Roja. Més de 200 tècnics de l'entitat decidiran avui quins són els nous programes que han de dur a terme aquesta entitat i el territori. Segons la revista d'Oci Cultura Timeout Barcelona, el municipi de l'Escala, a l'Alhambordà, té la millor platja de tot Catalunya. És la platja del Portitxol. Ràdio L'Escala, Berta Maspoc, bon dia.
Bon dia. Un reportatge titulat Les 10 millors platges de tot Catalunya de la revista Time Out Barcelona adverteix que no cal viatjar gaire lluny per plantar el parasol en una platja espectacular i assenyala les 10 millors platges de Catalunya per anar a bronsejar-se. Entre aquests tot temps de l'estiu, la platja del Portitxol de l'Escala té el privilegi d'ostentar al número 1. Per cert, diu la revista, una espècie de gran piscina ideal per remullar-se sense que embossar-se o perquè hi juguin els nens.
A més de gaudir d'un vell sorral de fina sorra d'aurada i d'estar entapissada pels pins. En aquest rànquing de platges hi trobem més poblacions a les comarques gironines, com són la platja Illa Roja Bagú i la platja de Castella Palamós. Esports en xarxa.
Bon dia, els parla Eduard Cabré. Comencem per l'Andambol perquè aquest matí s'han jugat a Samora els quarts de final dels campionats d'Espanya en categoria cadet. La selecció catalana masculina ha guanyat el Combinat Gallec per 42 a 35 i es classifica per a semifinals com a primera del seu grup, mentre que en categoria femenina la selecció catalana ha remuntat i ha acabat guanyant per 23 a 24 davant del Combinat de Madrid. Les catalanes són també primeres del seu grup i ara esperen rival per a semifinals.
En futbol, la selecció catalana amateur buscarà avui el bitllet per la final de la Copa de les Regions UEFA. La selecció s'enfronta a l'Olimp de Moscou a partir de dos quarts de sis de la tarda a Veneto, a Itàlia. El defensa del Vilafranca, Antonio Dominguez Domi, explica en declaracions a la xarxa de comunicació local que l'equip afronta el tram final de la competició amb molta confiança.
Yo creo que si el equipo juega como viene jugando hasta ahora no vamos a tener ningún problema y yo creo que lo vamos a conseguir, o sea ganar este partido porque vamos a llevar los tres puntos. Independientemente de lo que pase en otro partido nosotros tenemos que ganar y llegar a la final y está claro que llegar a la final y ganarla. En bàsquet el Barça ha comunicat que el capità Joan Carles Navarro superarà del turmell dret el pròxim 19 de juliol. El Sant Feliueng estarà uns dos mesos de baixa i es perdrà l'Eurobàsquet d'aquest estiu. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. L'estalvi energètic serà un dels temes principals del ple ordinari del mes de juny a l'Ajuntament. La sessió se celebrarà avui a les 7 de la tarda.
El ple ha aprovat l'autorització a Proexa per demanar un crèdit d'en mig milió d'euros per iniciar la renovació de la xarxa d'enllumenat públic i dels semàfors de Sant Just. És una de les iniciatives previstes pel govern municipal aquest any per reduir la despesa energètica. La intenció és reduir el consum d'energia en un 40%. L'habitatge també s'entrarà al ple d'avui. Un dels temes més destacats és una moció que presenta la secció local de Convergència i Unió en defensa de les polítiques locals d'habitatge. I també es preveu que el ple acordi la modificació puntual
del pla parcial de l'habitatge de Mas Lluís perquè un dels edificis públics s'hi pugui construir un habitatge a totalat tot plegat avui a partir de les 7 a l'Ajuntament. Més qüestions tornen les 12 hores de futbol 7 del Futbol Club Sant Just. Dissabte es disputarà aquest tornetge al camp de futbol i s'espera a comptar amb la participació de 10 equips de Sant Just i 2 de fora del municipi. És la tercera edició d'aquest campionat i es jugarà de 9 del matí a 9 de la nit.
El torneig va sorgir fa tres anys i va néixer amb la idea de fer una lliga de futbol set regular. Tot i que aquest objectiu encara no s'ha realitzat, se segueix fent el torneig. Aquest dissabte els jugadors s'asseguraran com a mínim tres partits de futbol en aquest torneig nonstop de futbol set que començarà, com dèiem, a les 9 del matí i s'acabarà a les 9 del vespre. Hi haurà un trofeu pels tres primers classificats i el campió guanyarà un sopar al bar del camp de futbol.
I acabem recordant-vos que al juliol s'han programat dues sessions de música a La Fresca. Seran dos recitals que es faran les nits del 12 i del 19 de juliol al Parc Maragall. Divendres dia 12, a partir de les 10 de la nit, hi haurà un tribut a Nina Simone amb la banda About Nina i també una sessió de jazz mediterrani amb Gemini. El dia 19 de juliol serà el torn del grup Pastorius Project, una banda de nois que fan jazz funk. Aquestes nits de música a La Fresca seran gratuïtes.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora, amb més amplietat. Sant Just Notícies, edició migdia, a partir de l'1 i 5. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats. Que vagi bé, molt bon dia.
Don't hold back.
No ho sé.
Sí, sí.
I'm just the same as I was Now don't you understand That I'm never changing who I am
la informació més propera al Just a la Fusta. Ara passen 12 minuts de les 12 i aquesta sintonia ens indica que és moment de parlar de teatre, com cada dijous a aquesta hora, i avui pensem també de cara
A l'estiu i sobretot al Festival Grec. Saludem la Maica Duenyes. Bon dia, Maica. Què tal? Bon dia. Ja ha arribat a l'estiu, sembla, no? Sembla que sí. Durarà o no durarà? Li haurem de preguntar a Carles. Sí, sembla que sí. Bé, arriba a l'estiu i, evidentment, cada estiu puntual a la cita tenim el Festival Grec de Barcelona. Exacte. Aquest any, la veritat és que estava parlant amb el seu director l'altre dia i es veu que ha costat moltíssim.
de tirar endavant al festival. Hi havia poc pressupost, no podrem veure cap companyia d'aquestes fantàstiques que portaven sempre de fora de Catalunya.
s'ha apretat el cinturó i tenim el que tenim. Evidentment per la gent que li agrada el teatre n'hi ha moltes ofertes, també ho he de dir, però no són ofertes
No és el que ens tenia acostumat al grec, no? Sí, que dius això ho he de veure, encara que només estigui un dia a Barcelona. Són coses ben fetes, evidentment, n'hi ha una mica de tot, n'hi ha per fer riure, n'hi ha per fer plorar, i sobretot són gent gairebé tots d'aquí.
A mi em sembla perfecte perquè donen feina a la gent d'aquí que també la necessiten. Però no hi ha grans espectacles d'allò que diguis. Per exemple, el festival de temporada alta cada any porta companyies de fora que si no vas allà no les veus enlloc. En aquest cas, el festival grec d'aquest any no passa pel millor moment. Però, de totes maneres, anem a parlar. Perquè mira, a la sala Villarroel
que fa 40 anys, sembla mentida, ja fa 40 anys la Via Roel, doncs fan Cap al Tart. Cap al Tart és una obra que ha posat en marxa la Sílvia Mun, que parla sobre la vida de Santiago Rosiñol i que està interpretada per el Ramon Madaula. Estarà del 2 de juliol fins al 27 de juliol.
és un mutatge de Vitor Produccions, d'Internet Produccions, està interpretada, com he dit, per Ramon Madaula, amb música de Marc García Rami, i és un homenatge a la figura Santiago Rosinyol. És un recull de les seves proses, evidentment ordenades en un sentit teatral, i d'alguna manera pots saber més de Rosinyol, del que habitualment saps,
La Sílvia Muna ha tingut molta cura d'agafar totes aquelles poses que expliquen coses que potser la resta de la gent no té gaire a la mà. Per exemple, hi ha un trosset que diu, assegut en un cafè, Rosinyol explica qui és. Bé, doncs això a la Villarroel.
ja dic que està pràcticament tot el mes, del 2 al 27. A mi m'agrada la idea, sincerament, m'agrada molt la idea. Després, al Teatre Goya Codorniu, n'hi ha una comèdia, una comèdia que és superdivertida, que ha tingut molts premis. Romans Polanski l'ha adaptat a obra teatral.
Perdona, a la gran pantalla, sobre la obra teatral. I la veritat és que ha tingut el Premi Toni de 2012, que és el premi com a l'Òscar Peró de Teatre, justament a la millor interpretació femenina. I bé, és una obra que ens ve directament de Broadway,
I es diu Venus in Fur. Venus in Fur és una obra... Títol curiós, no? Sí, sí. Venus in Fur, al Teatre Goya Codorniu. És de David Heath, la direcció és d'Elector Claremont i els dos són dos personatges. Ja estem parlant, eh? Abans hem parlat d'un personatge, ara són dos. Que és una mica el que toca aquest any en grec.
Són dos actors, un d'ells superconegut, a més a més molt bon actor de comèdia, que és el Joel Joan, i ella és la Meritxell Calvo, que és una noia que no és massa coneguda en el món teatral, o sigui que és gairebé una presentació d'aquesta Meritxell Calvo. La història ens presenta un home que es diu Alex Novak, evidentment el Joel Joan, que és un home ambiciós,
que és un dramaturge, que és un escriptor de teatre que està desesperat perquè vol trobar un actriu ideal per al seu personatge femení que està escrivint. I bé, en un últim moment del càsting apareix Banda, que és la noia aquesta que interpreta la Meritxell Calvo, que és una jove actriu que està molt lluny del que realment ell volia d'un actriu.
Però aquí comença un joc de seducció, de poder... I bé, penso que pot ser una comèdia... Diuen que és molt atrevida. Jo crec que nosaltres estem llacurats d'espants. No crec que res del que passi damunt d'un escenari sigui atrevit.
Però és una mena de guerra de sexes. Jo penso que pot estar molt bé. Crec que aniré a veure-la. I també estarà tot el mes de juliol al Teatre Goya Codorniu. Per tant, una de cal i una d'arena. Què més tindrem?
Retornen perquè han tingut un èxit apoteòsic, han fet bolos i retornen a la Seca, a l'Espai Brossa, la flauta màgica de Mozart per la companyia Variacions d'Eifurbi. La companyia d'Eifurbi és una companyia que sempre canta capela i que posa sempre molt d'humor als seus espectacles.
Evidentment és una adaptació molt lliure de l'òpera de Mozart, perquè té una gran dosi d'humor, té un llenguatge molt líric i molt poètic, però és una obra... A mi la vaig veure fa un parell de temporades, quan la van estrenar, i em va agradar moltíssim. Perquè, a més a més, no és fàcil cantar a capela una obra de Mozart.
i la veritat és que realment val la pena. I també està, pràcticament, tot el mes de juliol perquè s'estrena avui dia 27 aquesta nit i arribarà fins al 28 de juliol. Per tant, la gent que no hagi tingut l'oportunitat de veure la flauta màgica... És el moment, no? Que no s'ho perdi a la Seca Espai Brossa, que com ja he dit moltes vegades, han obert una terrassa,
que és magnífica per prendre alguna cosa abans de la funció. Doncs ens apuntem a la proposta, també. Anem a mirar més coses. A veure, per exemple... Ah, sí, aquí n'hi ha una altra cosa que és per riure. Molt bé, també està bé. Es diu La banqueta. O sigui, hem parlat d'una altra comèdia, d'un musical, perquè es pot dir que és un musical. I ara, una obra que si et dic que està dirigida per al Pacomir,
Doncs penso que ja està tot dit, no? Ja és un bon reclam, no? Sí, de tricicle. Està interpretada per el Ricard Borràs, que també és un gran actor, i el Pep Ferrer. Que el Pep Ferrer fa una mica de tot, però, justament quan fa comèdia, jo crec que creix com actor. Per a mi dirigeix això, el Pep Ferrer i el Ricard Borràs. La banqueta és una història inclosa al Festival de Crec,
que gira al voltant d'un piano i la seva banqueta, evidentment. Al costat del piano sempre hi ha la banqueta. Són dos concertistes de piano que fan una gira pel Japó, toquen a quatre mans i per una sèrie de problemes entre ells
cada vegada la banqueta es va fent més petita, cada vegada necessiten més aire per respirar. Porten ja 20 anys junts i el que passa, quan portes tant de temps amb una persona, comença a haver-hi problemes, si no han sortit abans, evidentment.
i això es podrà veure també al Poliorama. El Poliorama ens ofereix dos espectacles i jo penso que estan molt bé. I després també podríem parlar, ens en anem una mica més al nord, anem a Gràcia,
Perquè a la sala Beckett es podrà veure George Kaplan, de Frederic Sontag. És una tradució del Carles Batlle, que ja saps que és dels alma mater de la sala Beckett. La direcció és del Toni Casares, el director de la Beckett. I el repartiment és la Sara Espígola, el Borja Espinosa, Francesc Ferrer, el Jordi Figueras i la Sandra Monclus.
I la història d'alguna manera està incidint en el que està passant avui dia. És possible canviar el món o estar tan controlats que fins i tot una revolta, qualsevol cosa que pugui fer el poble està planificada. I parlar una mica d'això, del que està passant, del poder que tenim a sobre,
i del poder que té el poble, que en realitat és poc el poder que té el poble, perquè els que manen són sempre els que... És un espectacle polític, diguem-ne. Doncs interessant el que planteja. Sí, parla de política, parla de la societat que estem vivint avui dia. Per tant, també penso que és un tema interessant que es podrà veure
a la sala Beckett des del dia 4 de juliol fins al 28, també estarà tot el mes. I ja dic, penso que el tema és interessant. Molt bé. I després, doncs, anem amb una altra comèdia. Vinga, estem... Home, és estiu, també per tant convé, no?, arribes una mica. Jo crec que... Vale. Doncs anem per una altra comèdia. Es diu Can Balatxe. Aquesta ve de Madrid.
I passarà per aquí a l'estiu? Sí, passarà tot el mes de juliol. Can Balache és una comèdia, com hem dit abans, i està interpretada per l'Emma Zores. L'Emma Zores, el Víctor Ullate, el Santiago Rialde, Vicent Renovel i el Pablo Martín. I aquests són els protagonistes. És una comèdia d'embolics, d'intriga, que està escrita i dirigida
per un home que sempre s'ha dedicat al cinema i que ara d'alguna manera està estrenant-se en això del teatre, que és l'Àlvaro Sainz de Redia. I bé, doncs el rerafons d'aquesta comèdia d'Embolics
és la corrupció. Jo crec que els dramaturs, els autors treballen molt de pressa perquè està sortint... O l'actualitat coincideix, no?
Sí, alguna vegada passa. Vam parlar d'una obra no fa massa temps, que és veritat que feia molt de temps que estava escrita. És curiós, perquè és un tema de la corrupció. La història parla de la corrupció, però en realitat és una dona que està casada amb un home molt important dins del Ministeri d'Interior.
que està dormint a la nit a casa seva, al barri de Salamanca, Madrid o sigui el millor barri, i sent un soroll. I llavors s'aixeca del llit i això què passa? Hi ha algú? I res, agafa la pistola del seu marit i va amb la pistola a enxampar el lladre
Resulta que la pistola no té bales i al final acaba fent un pacte amb el lladre perquè el lladre obri la caixa forta de la casa perquè ella està intrigada per si el seu marit
l'enganya a ella. Per si té algun... D'un idò, la història, no? Alguna fern, no? Alguna fern... Que maqui a la caixa forta. Sí, però vull dir, de morts, de fandilles. I llavors resulta que quan obre la caixa forta és un càrrec corrupte del Ministeri d'Interior. És divertida,
i parla una mica del tema que ens preocupa del dia a dia de la nostra societat. I poca cosa més, el dia 30 recordeu que és la inauguració oficial. Aquest dissabte, diumenge, per tant. Sí, que es fa a l'Avenguda Maria Cristina.
que actuen dos grups musicals molt coneguts, les carretes i l'exambusto, i també estan comediants fent una obra màgica com ells fan sempre. I després que el dia 28, demà divendres, als jardins del Teatre Grec,
Teniu tots els que tenen canalla, tots els que tenen crius i no tan crius, teniu una cita perquè presentaran tots els espectacles que ja vam parlar la setmana passada, que n'hi ha molts espectacles infantils dins del Grec, i el divendres esteu tots convidats als Jardins del Teatre Grec, totes les famílies que vulguin anar, presentaran la temporada i després hi haurà una xocolatada.
Per acabar de rodonar aquesta entrada a l'estiu. Jo crec que la veritat és que si vols anar al teatre n'hi ha moltes coses per veure. No són grans formats. Però també és el que toca exacte en aquests temps. No podem veure Ramon Madola fent de Santiago Rosinyol.
podem veure grans actors, fent el Pep Ferrer i el Borràs, fent comèdia, dir-hi si és per a Paco Mir, o sigui que són coses, penso jo, interessants, encara que no siguin grans espectacles fets aquí o vinguts de fora de Catalunya.
Està clar, aquestes són les propostes per aquest estiu. N'hem parlat amb la Miquel Duinyas com cada dijous, amb qui parlem de teatre, i desitgem un molt bon estiu, Maica. Igualment, guapa. I tornem al setembre. I per tots els uients, que passin un molt bon estiu i que aprofitin les vacances per descansar. No per venir estenuts. Adeu. Que vagi molt bé, bon dia.
She came from Greece, she had a thirst for knowledge. She studied sculpture at St. Martin's College. That's where I caught her eye. She told me that the tap was loaded. I sent my case from the room. Coca-Cola. She said fine.
And then in 30 seconds time she said, I want to live like common people. I want to do whatever common people do. I want to sleep with common people. I want to sleep with common people like you. What else could I do? I said, I'll see what I can do.
I took you to a supermarket. I don't know why, but I had to start it somewhere. So it started there. I said, pretend you got no money. She just laughed and said, are you so funny? I said, yeah. I can't see anyone else smiling. Are you sure?
You wanna live like common people You wanna see whatever common people see Wanna sleep with common people You wanna sleep with common people like me But she didn't understand And she just smiled and held my hand
I cut your hair and get it done. I smoke some banks and play some pool. Pretend you never went to school. Still you'll never get it right. It's when you're late and mad at night. Watching roaches climb the wall. If you called your dad he could stop it, oh yeah. He'll never live like Carlos.
I'll fly out of here and then dance and think it's true, because there's nothing else.
Like a dog lying in a corner, they'll bite you and never want your cat. They'll take your incense out. If everybody hates a tourist,
Especially one who thinks it's all such a laugh. Yeah. And the cheap states of Greece will come out in the back. You will never understand how it feels to live your life with no meaning or control and with nowhere left to go. You are amazed that they exist.
No hi ha res a veure.
Never get it right. Just when you're laying in bed at night. Watching roaches climb the wall. If you're cold, you'll die because you're stopping, oh, yeah. Never live like common people. Never do what common people do. Never fail like common people. Never watch your eyes smile at you. When you dance and think
Common people like you. Common people like you. Common people like you. Common people like you. Common people like you. Common people like you. Common people like you. Common people like you. Common people like you. Common people like you.
Vine al restaurant del Centre Social El Milanari. Al restaurant El Milanari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets sòcia-sòcia del Centre Social El Milanari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esbern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà número 1. I el mes de juny, si vens dient que has sentit aquest anunci a Ràdio d'Esbern,
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agents de concés o cinema.
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Un moment, doncs, per mirar una mica enrere i conèixer l'origen d'algun dels nostres elements més quotidiants. Per això saludem l'Alea Ardenui. Bon dia, Alea. Bon dia, Carme. Què tal? Molt bé. No m'he dubtat perquè també fem un programa a la nit. Bon dia. Sí, és veritat.
Hi ha moments en què es confon el bon dia, bona tarda, bona nit. Doncs bé, en aquest cas és bon migdia. Avui on ens n'anem? Avui l'invent m'ha dedicat a tu. Ara us sentiran i diran perquè m'ho has demanat moltes vegades. Per què no parles d'això? Sembla que sigui molt típic però hi ha coses que jo no sabia. Espero que la gent descobreixi alguna cosa nova.
Sigui com sigui, aquesta setmana ens en anirem a principis del segle, concretament a l'any 1928. Per parlar avui parlarem d'un descobriment que va canviar el món de la medicina. Parlarem de la penicilina.
I per tant ens trobem a principis de segle XX. Per ubicar la música. La festa de la penicilina. Era el moment que descansaven al vespre. El descobriment dels antibiòtics a substàncies agafades d'organismes vius que destrueixen els germans, s'etacen les defenses del cos, és un dels penjiments de la història de la meixina, com ja hem dit.
Fa només 50 anys no existia un mitjà eficaç, però no existia un mitjà eficaç per tractar ferides profundes i infectades, ni de combatre infeccions. Sembla que si ara et pren una tribiotiquesta, però això és molt, molt recent. I abans matava la gent. La gent moria d'això. Va ser l'escoçès Alexander Fleming, qui va descobrir per etzar, o gairebé per etzar,
les extraordinàries propietats de l'estranya floridura anomenada penicillum. La penicilina, però, no va semblar aleshores un gran abans de la ciència. Un altre equip científic d'Osford dirigit pel professor Florell va trigar gairebé una dècada de dures investigacions a perfeccionar la penicilina i realitzar assajos definitius. Era 1942, el món estava en guerra, la segona guerra mundial, i el potencial de la droga miraculosa, que li deien així,
per curar infeccions, malalties i cremades, abans incurables, va caure sobre un públic al·lucinat. La gent realment al·lucinada que es poguessin salvar d'això. L'heroi mundial que ens opta era Flemming, i ell, que podria haver-se aprofitat de la fama, era molt modest. De fet, algunes de les seves paraules van ser aquestes. Hi dèiem. Vivim certament temps fantàstics, i quan va sortir la penicilina a la llum, per primer cop, ni jo ni ningú teníem la més mínima idea de l'enorme influència
que tindrien els antibiòtics posteriorment en l'exercici de la medicina. Em satisfa enormement haver tingut alguna cosa a veure en aquesta benèfica revolució. Aquelles coses que als grans invents apareixen sense adonar-se de la magnitud del que s'està descobrint. Ara veurem que hi haurà moltes investigacions, però la qüestió clau va ser fruit de l'exart.
Parlem d'Alexander Fleming. El metge guanyador del Premi Nobel va néixer al 1888 a prop de Darbel, al sur oest d'Escòcia, sent un dels sis fills d'un gran gent. En Fleming havia de recórrer a peu cada dia 13 quilòmetres fins a l'escola, déu-n'hi-do, amb els seus germans, caminades en que aprofitava per observar tot el seu voltant. Era una persona molt observadora. Eren nens intel·ligents, de fet, tres d'ells van tenir unes brillants carreres a Londres.
no només en Fleming, sinó que ell, tres germansos també van tenir molt d'èxit. L'Àlex no tenia clar això d'estudiar medicina. De fet, quan tenia 16 anys va treure's a Londres, on es va reunir amb els seus germans, amb alguns, i va aconseguir una feina d'oficinista a una empresa de transports. O sigui que res a veure. Va ser el seu germà gran, en Tom, que ja era metge, el que li va suggerir que estudiés medicina. L'Àlex va acceptar, sense gaire entusiasme,
i sense sospitar-ne les extraordinàries conseqüències. Imagina't, eh? Si no ho hagués criat. Si no ho hagués criat. Sí. Finalment va fer medicina cap a Londres. Va acabar la carrera a l'Hospital Sant Merí de Londres, guanyant gairebé tots els premis i medalles que hi havia. O sigui que ja va destacar. S'havia titulat en cirurgia, però va preferir seguir treballant al laboratori de Cyril Mott Edward Wright, un dels millors bacteriòlegs de l'època.
i pioner al camp de les vacunes. En Fleming va passar tota la Primera Guerra Mundial en uns laboratoris improvisats de Bolònia, ajudant a Bright a identificar la bacteria de la gangrena gasiosa i la del tètanus, i a intentar trobar antissèptics més eficaços. Clar, abans amb el tema del tètanus moria moltíssima gent, i estaven intentant en aquest laboratori trobar-hi una solució. Fins aleshores, l'àcid carbònic, el iode i altres medicaments sabers eren els únics mitjans que disposaven als metges per curar ferides infectades.
però eren inútils en les lesions profundes i que no podien arribar a utilitzar els antisèptics. Quan més pensava l'Alexander Fleming en el problema, més li semblava que el sistema immunològic del cos era molt més produrós del que sospitava i que, d'alguna manera, hauria d'aprofitar per lluitar contra les infeccions internes. Ell sabia que nosaltres, el nostre cos és molt intel·ligent i alguna cosa més hi havia. Una nit de 1921, Fleming estava netejant el laboratori
de l'habitual desordre, perquè era bastant desordre, de tubs i plaques de cultiu de floridures, i va notar una cosa estranya. Una de les plaques estava coberta de colònies bacterianes de color groc dorat, que no havien pogut créixer al voltant d'una gota de moc, diguem-ne, moquillo en castellà. És a dir, s'havia creat com un cercle al costat al voltant del moc, i les bacteris d'aquestes grogues que havien sabien ha pograt de la resta de la placa, allà no havien pogut traspassar-hi.
Feia unes dues setmanes que estava treballant amb flame i li havia caigut del nas. Suposo que no tenien la consciència que això contaminava res. Va preparar una solució groga i espessa amb aquelles bacteries i va afegir més mocs que acabava de treure's del nas. Les gotes o els mocs del nas són micrococos,
que havien contaminat la placa de Fleming per casualitat. Aquesta va resultar vulnerable a la gent antibacterial natural que Fleming tenia al seu nas. És a dir, aquestes bacteries grogues es van destruir, gràcies al moc. De Fleming, eh? De Fleming, clar. Fleming va querer veure que havia donat un pas importantíssim cap al descobriment de la forma en què ha d'actuar l'antisèptic perfecte. Fixa't que no és el 1928, no és la penicil·lina, però això és com ja... És un primer pas, no? És un primer pas, sí.
el do de la paraula però no se li donava gaire bé. I per aquest motiu no va acabar de saber fer arribar la seva il·lusió i entusiasme als participants de la conferència que es va celebrar al Medical Research Club. Era un malconferenciant, bastant poc inspirat i fins i tot arribava a caquejar bastant. Llavors no va acabar de collar.
Però Fleming no es va desanimar, de fet no necessitava que l'animessin, per tant va continuar durant els següents anys preparant i incubant milers de plaques per observar la conducta de les bacteris i detectar el menor canvi. El 3 de setembre de 1928, ara sí, una altra notable sèrie de casualitats el va portar al descobriment més important de tots. Fleming acabava, ja et dic, portava això com un set anys fent plaques i investigant. Fleming acaba de tornar d'un mes de vacances
Ja estava traient les plaques velles de la taula de la feina per desinfectar-les. Això ja no ho farem servir. En una d'aquestes plaques hi havia un tros de floridura que per pura casualitat havia crescut just on no existia el desinfectant. Per tant no es va destruir, que hauria acabat amb el cultiu. Al seu voltant, has de fixar que al voltant de la floridura no hi havia crescut bactèries.
Aquesta floridura va resultar que contenia una estranya gent antibacterial, antibacteris, la penicil·lina, que hauria hagut d'arribar d'una espora que terresa la placa abans que Fleming hi col·loqués el cultiu de bàsils. O sigui, per si algú encara... Tenim una placa. Aquesta placa, segurament per una espora que vola pel món, cau allà abans que Fleming injecti bactèries, i al cap d'un temps, aquella espora
és immuna les bacteries i crea una placa de manera que no les deixa passar i no la destrueixen. Per tant, és molt fort. És una protecció brutal. És una protecció que si la poses al cos humà, protegirà aquestes bacteries segurament. Això és el que va pensar Fleming. Amb la sensació que una cosa molt important havia succeït, Fleming va fotografiar la placa i la va guardar. De fet, aquesta floridura, Penicillum, ja l'havia identificat Lister, un altre investigador, al 1881, just l'any que va néixer Fleming.
i coneixia el seu efecte antibacterial. Ja sabia que eren antibactèries, però com no va trigar a descobrir Alexander Fleming, aïllar aquesta estranya floridura dels milers que existeixen no era una tasca gens fàcil. Era molt complicat. Al principi del descobriment no va suscitar gaire interès entre els científics, especialment perquè els col·legues de Fleming estaven acostumats des de fa anys a que vingués a ensenyar-los trossos de floridura i cultius més o menys interessats. Ara vens amb un altre cultiu?
A més, com ja he dit, el seu caràcter reservat li feia difícil comunicar emocions als diners. Pobre. Sí, no? Perquè, mira... Era una cosa tan important. Incomprès, sí. Fleving, però, va seguir experimentant i va trobar que la pelicilina en brut, treta del caldo de la carn, per exemple, trigava més de quatre hores a matar les bacteries d'un tub de saig, mentre que el cos podia destruir-les en menys de la meitat de temps. També eren molt sensibles canvis de temperatura i l'acidesa.
Però com que no disposaven de molts recursos, Fleming no va prosseguir els seus experiments i va aprofitar les propietats antibacterianes de la penicilina per aïllar el virus resistent a ella amb el que va elaborar vacunes més ràpides i efectives. Es diu també que al departament de Fleming els interessava més en aquell moment que s'intensifiqués la recerca de vacunes perquè era una cosa molt demandada per la societat. Tu fes vacunes i no fessis altres coses. Va anar fent vacunes.
malgrat la desesperada manca de recursos davant l'amenaça de la Segona Guerra Mundial, i moria moltíssima gent, un bioquímic australià, el professor Flore, va reiniciar la investigació de la penicilina a finals dels anys 30, és a dir, gairebé deu anys des que es va descobrir allò Fleming. Ell i el seu company investigador, un jove refugiat alemany anomenat Ernst Schein, no tenien al principi un interès exclusiu en la penicilina,
no era més que una entre les varies substàncies antibacterials que estaven estudiant. A més hi havia la penicilina. Però tenien propietats curioses i van continuar amb experiments que en Fleming no havia intentat. De seguida van descobrir que la penicilina no afecta el comportament de les bacteries madures, sinó que inhibeix el desenvolupament normal de les joves. És a dir, evita que es reprodueixin noves, però no acaben les velles. El que tampoc havia intentat Fleming era subministrar penicilina als animals via oral o injectada.
Es va descobrir que el fàrmac es destrueix a l'estómac. Per tant, es va observar que la via oral era ineficaç. Res de pastilles de penicilina. En tot cas, injectat. Perquè l'estómac ho destrueix. Curiós. I s'ho carrega. Sí, s'ho carrega. Al maig de 1940, vam fer un descobriment meravellós. Els ratolins injectats repetidament amb penicilina vencien dosis letals en potència de bacteries virulentes. Dosis que haurien acabat amb res en la seva vida.
sobrevivien, gràcies a que havien injectat penicilina. Les indústries farmacòtiques, però, resistien a acceptar el risc econòmic de produir penicilina i, per tant, què van fer? Doncs el laboratori de Florell es va convertir en una fàbrica de penicilina. És que, a més a més, la fabricació era molt lenta i complicada. Per això les farmacèutiques deien que no els valia la pena. Doncs Florell va dir, mira, jo converteixo el meu departament en una fàbrica de penicilina
per disposar d'unes quantitats suficients per als primers assajos amb humans. O sigui, no faré ja una medicina, però faré prou com per anar jo provant amb humans, perquè jo estic segura que això funciona. Doncs els resultats van ser espectaculars. Es van recuperar completament d'infeccions oculars, meningitis, inflamacions hòsties i urinàries. Per tant, en aquesta fase encara no estava clar quina era la dosi que s'havia d'administrar ni durant quant de temps,
però ja alguns pacients es van anar recuperant. També, ja et dic, gràcies no. Per culpa que no se sabia la dosi, alguns pacients van morir per haver interromput massa ràpid la medicació amb l'escassa penicilina. Al principi és un moment exacte com d'anar provant. Això que et diuen els metges d'una setmana de tal. Potser ho feien dos dies o potser ho feien un mes. Però bé, Fleming estava entusiasmat, va conèixer tot això i també confós amb el que estava passant.
i va entrar en acció quan un empleat de l'empresa òptica del seu germà, el seu germà era òptic, un dels seus empleats va caure malalt de meningitis i li va demanar que l'ajudés. Aleshores Fleming li va demanar a Florell, aquest investigador australià, una mostra de pericilina refinada. Sense esperar els resultats de l'assatge amb un animal, Fleming va injectar-ho al moribund, directament. Abans de passar un mes, el malalt va sortir de l'hospital completament curat d'una meningitis que abans no es curava.
Estats Units va reaccionar molt ràpid a les possibilitats de la penicilina. Les baixes, com li hem dit, de la guerra creixien i el nou farmac estava demostrant ser miraculós contra moltes cases de malalties, des d'infeccions cròniques, pulmonia, difteria, fins i tot cremades. Vull dir que era realment molt innovador i miraculós. Es va descobrir també, aleshores, que la penicilina acabava amb 12 hores amb la gonorrea, que en aquell moment estava acabant amb les tropes del nord d'Àfrica més de pressa que, fins i tot, l'exèrcit contrari. Déu-n'hi-do.
Això va acabar de començar finalment al Ministeri de la Guerra i aquesta eufòria va irrita una mica a Florell, que habitava la publicitat, era molt allò tancat també aquest home. Però a Fleming sí que li feia una mica de gràcia, no? I se li va començar llavors a atribuir a ell la glòria perquè, com que a Florell semblava que no li agradés, logia. Doncs vinga, a Fleming, el qual sí que li agradava. Sempre cal una figura, no?, per poder-te idolatrar. Exacte.
El Fleming li agradava, però no li feia gràcia d'això de Meet the Fleming, que es creia. Va intentar donar-li el mèrit i l'aportació essencial a l'equip d'Oxford. No sóc només jo, és tot un equip que portem treballant molts anys. La premsa havia descobert l'heroi de la penicil·lina i la seva història de triomfador ha sortit de la pobresa i no estaven disposats a perdre aquest filó. Recordem que Fleming no era més que un fill d'un granger.
de Escòcia. És el paradigma dels Estats Units. Els honors caien sobre el cap del Fleming i no va trigant a arribar-li el màxim honor. El 10 de desembre de 1945 se li va concedir el Premi Nobel conjuntament amb Florell i Chang. Els dos investigadors australià i alemany fa la seva extraordinària fe i tenacitat per portar la penicilina al món.
Darrere, com ja ho sabem, va venir la revolució en el tractament de les malalties. I fins avui, que sembla una tonteria, que tens una gripa, et donen antibiòtic, i tu et cures i ho usava molt bé, antibiòtic. Tot i que ara hi ha gent que el discuteix i que l'intenta evitar. Per tant suposo que...
Són molts anys en què hem passat moltes coses, no vol dir que es torni enrere, sinó que hi ha algunes coses discutibles. Potser a vegades s'ha abusat de les bibliòtiques. Realment no cal, segurament. Però per a molts tipus de malalties és la clau. Doncs aquí estem. Moltes gràcies, Alea, per descobrir-nos una setmana més d'un d'aquests invents que, sense voler, ha marcat la nostra història. Avui hem parlat de la penicil·lina, per fi. Que vagi molt bé. Fins la setmana que ve. Bon dia.
del alba rosa, del drácula lo rojo, domingo la bici, domingo el reposo, del viento la brisa, tu cara tu sonrisa, despido tras la siesta, atenderé la ropa, la ropa se seca, regaré las plantas, cortaré las hojas o las dejaré largas, me gañas en los ojos, emtejas en remojo, me miras el trasero y lo meneo.
Julio en la onda, cinco de la tarde, leche con galletas, yo dentro del pijama, empieza la jornada, mi equipo ya marcado, casi siempre gana, bajo la manta, mi niña currocada, el sofá es como una balsa, el salón en la penumbra, alquilamos una peli y acabamos en la cama.
Jugando a vaqueros y haciendo un poco el indio. Pito, pito, gorgorito, que me voy, que ya me he ido, que ya he vuelto. Que sí, que sí, que sí, que a tu lado como un crío. Que a tu lado lo rizo, a tu lado la crema. A tu lado lo subo, lo elevo, lo extiendo, lo vuelo y lo planeo. Finando las luces y pintando el cielo.
Hecho lo hecho y dicho lo dicho. Prepararé la cena porque estaba escrito, porque estaba escrito, porque estaba escrito. Verdurita buena, sí. En un dos por tres o en un tres por cuatro. Tu cara, tu retrato en mi corazón. Guardado entre sedas como las estrellas brillo a tu son. Dale que así es natural, es bueno. Y si es bueno, es natural que sí.
Es natural y es bueno. Y si es bueno, yo juego, dale gas. Es natural, es bueno. Y si es bueno, es natural que sí. Es natural y es bueno. Y si es bueno, yo juego, dale gas. Dale gas, dale gas. Dale gas, dale gas. Dale gas, dale gas. Dale gas, dale gas. Dale gas, dale gas.
T'alegas, sí, t'alegas, t'alegas, t'alegas, sí, t'alegas, t'alegas, t'alegas, sí, t'alegas, t'alegas, t'alegas, sí.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio. Justa la fusta. 4 minuts i arribem a la 1 del migdia. És moment, per tant, de tancar el Justa la fusta d'avui dijous 27 de juny. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, per tant, l'Andrea Bueno,
els serveis informatius, el Carles Hernándrez de Rius a la Provisió del Temps, avui hem parlat amb el Jaume Rui, que és el president de l'Associació de Veïns de Sant Just de diferents temes que afecten al municipi, i a més a més també hem parlat de teatre amb la Maica Duenyes i hem fet tertúlia com cada dijous amb la Montse Larrea, la Lina Santabàrbara i la Joana Algarra. A més a més també hem recuperat un invent de la història dels invents de l'Alea Erdanui i us ha parlat Carme Verdoi. Tornarem demà a les 10, que vagi molt bé que passeu molt bon dijous.
amb les notícies de Sant Just. Primer de tot, sentirem el bullet de la xarxa a la una i a la una hi tinc els Sant Just Notícies d'edició migdia amb l'Andrea Bueno, abans de marxar, però encara ens queda temps per escoltar una cançó més. I avui ho farem amb The Wave Pictures i aquest tema que es diu Little Surprise.
We ate toast cut roughly into halves But saw a giant in an empty bar Large vases filled with dead flowers And hot wood mirrors to show us our faces Blinking out sleep Unkempt, unshaved, unsound Round the back slack dress The chef lights a cigarette Laid for his shift again
Who are you to tell me that I look depressed? You wouldn't know it, but I'm at my best. I've got a little surprise up my sleeve. I've got a little surprise up my sleeve. I've got a little surprise up my sleeve.
Shake open the pages, these yellowed slips of paper, flattened coffee stirrers in the book, on the table a ticket from the metro in Milan.
A letter from Simon in Prospect Park, Brooklyn One cigarette paper, torn magazine cover One leaflet for Jesus and one Hare Krishna All fall out onto the table Who are you to tell me that I look depressed?
You wouldn't know me when I'm at my best I've got a little surprise up my sleeve I've got a little surprise up my sleeve I've got a little surprise up my sleeve
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Aite Polo i Oriol Pujador. Els Mossos d'Esquadra han detingut 4 persones per assumptament relacionades amb l'apunyalament d'un noi durant la revela de Sant Joan a Igualada. La investigació continua oberta, però no es descarta que hi pugui haver més detinguts. El cas està, de fet, sota secret de Sumari. El noi agradit de 21 anys
Continua ingressat a l'Hospital d'Igualada. Es troba l'UCI estable dins la gravetat, tot i que presenta una millora, una bona evolució. L'agressió va passar durant la nit de diumenge a dilluns al carrer Sant Pau d'Igualada, a prop de la Teneu de la capital de l'Hanoia, on se celebra una festa organitzada per Òmnium Cultural i el Casal Independentista.
L'Ajuntament de Santa Susanna al Maresme demanarà els ajuts econòmics que demà aprovarà el Consell de Ministres per intentar paliar el dèficit de les arques municipals. Ho ha confirmat avui a la xarxa de comunicació local, l'alcalde d'aquesta població, Joan Campolier, i ha explicat com han arribat a aquesta situació. Tenim uns costos de serveis molt elevats i això ens porta a un dèficit aquests últims anys, ho anàvem superant, però ara estem en una situació bastant complicada.
L'alcalde de Santa Susana calcula que amb 2 milions d'euros podria fer front a les despeses més urgents. La Generalitat preveu que una desena de municipis catalans puguin demanar demà els nous ajuts que aprovarà el Cobert Central. Els treballadors de l'empresa cimentera Unilan de Santa Margarida i els monjos a la comarca de l'Ala del Penedès han aconseguit mantenir gairebé la meitat dels llocs de treball afectats pel segon ero.
que ha presentat aquesta companyia, direcció i comitè d'empresa, han acordat un document salvant 15 llocs de treball. Ràdio Vilafranca, Sílvia Delgada, bon dia. Bon dia. Els treballadors de la planta d'Uniland de Santa Margarida i els monjos han assolit un principi d'acord inextremis amb el grup Portland Balderribes, pel qual aconsegueixen mantenir 15 dels 38 llocs de treball afectats per aquest segon ero d'extinció.
De tota manera, aquest acord està subjecte a la reunió que mantenen avui a Madrid, com explica Felip Borlado del comitè d'empresa. Ho vam poder treure des d'afectar de la plantilla que l'empresa volia afectar 38 companys, vam aconseguir des d'afectar a 15 persones. A part d'això, ara ens queda un volum de gent a la qual haurem d'anar a Madrid i parlar-ho. Aquest segon hero d'extinció unilant arriba només mig any després d'un primer hero que va suposar l'acomiadament
de 36 treballadors de la planta dels monjos. Els Mossos d'Esquadra han detingut 6 presuntes lladres de pisos de la comarca del Berguedà. A 3 dels detinguts els imputen un robatori comès en un habitatge de Gironella d'on es van emportar diners i joies. Tots 3 viuen a Barcelona i els altres 3 arrestats els acusen d'una sal comès en un edifici de nova construcció del municipi de Porreig. Aquests altres 3 detinguts tenen domicili a Terrassa, a la Vall de Occidental.
Això mentre a la ciutat de Barcelona un altre home ha estat detingut en aquest cas per robar un maletí ple de diners de l'Hotel Majestic. La Guàrdia Urbana va detenir l'individu fa una setmana quan sortia de l'hotel de 5 estrelles amb el maletí a la mà. El van fer entrar un altre cop i quan van ser al vestíbul van detectar ràpidament la víctima, un client de l'hotel que va reconèixer el maletí a l'instant. Dins hi havia 9.000 dòlars en metàl·lic que són gairebé 7.000 euros. El presumpte lladre de 42 anys ha passat a disposició judicial.
Ja està normalitzat el servei del metro a la ciutat de Barcelona. Segons confirmen fons de transmet, circulen puntuals les línies 9 i 10 després d'una averia tècnica que les ha mantingut aturades durant més de dues hores. La incidència que hi havia hagut a l'estació del Bonpastor a Barcelona ja està resolt. Esports en xarxa.
En futbol, el Centre d'Esport Sabadell i el Futbol Club Tòquio han arribat a un acord pel traspass del jugador japonès Sotane Tanabe, de 23 anys. També s'ha tancat un partit amistós que jugarà el dia 23 de juliol al Japó i que enfrontarà el Club Esport Sabadell amb el Futbol Club Tòquio. L'exjugador de l'Espanyol, Raúl Baena, jugarà al Rayo Vallecano les dues pròximes temporades. L'Andalusia arriba lliure de contracte després de no renovar amb el Club Blanqui Blau.
La selecció catalana mater buscarà avui un bitllet per a la final de la Copa de les Regions UEFA. La selecció s'enfronta a l'Olimp de Moscou a partir de dos quarts de sis de la tarda al Beneto italià. El defensa del Vila Franca Antonio Domínguez, conegut com a Domi, explica en declaracions a la xarxa que l'equip afronta el tram final de la competició amb molta confiança.
Yo creo que si el equipo juega como viene jugando hasta ahora no vamos a tener ningún problema y yo creo que lo vamos a conseguir, ganar este partido porque vamos a llevar los tres puntos. Independientemente de lo que pase en otro partido nosotros tenemos que ganar y llegar a la final y está claro que llegar a la final y ganarla. Si la selección catalana aconsegueix classificar-se per a la final, el seu rival serà o el Cominet Italià o l'Hungarès.
Anambol aquest matí s'han jugat a Zamora als quarts de final dels campionats d'Espanya de la categoria cadet. La selecció catalana masculina ha guanyat el Combinat Gallec per 42 a 35 i s'ha classificat per 100.