el juny passat, segons apunten fons de la seguretat iraquiana. Tikrit és l'objectiu principal de l'ofensiva que les unitats iraquianes van començar a principis de més al nord d'aquesta mateixa província de Salah Abdin. Una dona de 43 anys ha mort a l'hospital de Dènia a Al-Aqam després de 8 dies d'estar ingressada, després de ser presumptament agredida per la seva parella sentimental. L'home l'hauria culpejat al cap amb una paella al domicili de la parella, a Xàbia.
L'illa italiana de Lampedusa s'ha convertit en la principal porta d'entrada a Europa de la immigració clandestina. Es calcula que a prop d'un milió de persones esperen a Líbia per emprendre aquest viatge que moltes vegades és tràgic. Fa just un mes, més de 200 immigrants d'origen africà haurien mort en el naufragi de dues barcasses. Ara ens ho expliquen els enviats especials a Lampedusa. José Antonio Rodríguez y Odor Rubio.
Hola, bon dia. La gent aquí a Lampedús està molt intranquil·la perquè té por que en l'arribada del bon temps aquest paradís natural i turístic torni a ser inveït per una nova onada immigratòria, com ens explica aquesta hotelera. Després que passés tot això, les reserves han baixat molt. Per tant, quan els que no coneguin la situació sentin algunes notícies, poden pensar per una setmana que tinc l'any de vacances, què hi faig jo allà?
Els clandestins, que són involuntàriament la causa de les nostres desgràcies, expliquen els operadors turístics, reben més atencions que nosaltres. Per això han demanat més suport econòmic i descomptes fiscals. Eduard Rubió, Catalunya Ràdio, Lampedusa.
Esports, Robert Prat. Aquest vespre, tres quarts de nou, torna la Champions pel Madrid, juga contra el Schalke, ja el va guanyar a Alemanya per 0-2. El partit el podreu seguir en directe per Esport 3. L'altre partit d'avui és el Porto Basilea amb empat a una a la nada. Encara afegirem, segons una informació d'Esport 3, que l'extècnic del Barça, Quique Costas, està ingressat a l'Hospital Clínic per un vessament cerebral. Té 68 anys. L'Ajuntament de Terrassa vol que el club de futbol es desvinculi de Chuma Peralta.
Peralta és en aquests moments a la presó per la seva vinculació quan era a l'Ossassuna en la presumpta compra de partits. Ara les seves intencions passaven per fer-se càrrec del Club Aguaret. Fins aquí les notícies. Fins aquí les notícies.
Just a la fusta. Molt ben dia, passen 6 minuts de les 10, que es farà començar el Just a la fusta d'avui dimarts 10 de març.
Arrenquem el programa de seguida parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. També amb ella farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa, portades de diaris, digitals, cultura, esports i una mica de tot en aquesta primera hora. On també parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui de nou matí de sol. Sabrem què ens espera pel que fa també a les temperatures de cara a les properes hores.
I més coses, a les 11 i 10 ens revistarem el número 2 de Via Democràtica, Paco Leal, per parlar d'actualitat. A més, a més, també a 2.12 farem tertúlia amb en Pep Quintana, en Jordi Ferraz i en Jaume Campreciós. I a la tercera hora tindrem el Pep Quintana, que ens portarà un capítol més de la història de Sant Just.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
Bona tarda!
Fins el 17 de març, els pares i mares podran demanar l'admissió dels seus fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els nens i nenes que comencin P3 al setembre a Sant Just tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi. En total, al curs que ve s'obriran 125 places per a nens i nenes de 3 anys entre les 3 escoles públiques i la concertada Madre Sacramento.
Des d'avui, doncs, i fins al 17 de març, els pares i mares han de sol·licitar places per als seus fills i filles al curs que ve en un centre educatiu. A Sant Jus hi haurà places per a tots els nens, com dèiem, que comenci l'escolarització al setembre. Hi haurà una línia a les escoles públiques Montseny i Montserrat i a la concertada Madre Sacramento i, com sempre, doble línia a l'escola Canigó.
Recordem una mica, si et sembla, els requisits que més puntuen. Un dels criteris que més punts atorga a l'hora de fer aquestes prescripcions és tenir germans escolaritzats al centre, amb 40 punts, i la proximitat del domicili habitual a l'escola, també, que atorga de 10 a 30 punts.
La renda anual de la unitat familiar també compta amb 10 punts i segueix vigent el requisit que n'atorga 5 si el pare, mare, tutor o germans han estat escolaritzats al centre per al qual es presenta la sol·licitud. Així doncs, el procés de preinscripció es tanca dimarts de la setmana que ve, 17 de març. Les llistes de sol·licituds amb la puntuació provisional es publicaran el 24 d'aquest mes i el sorteig per ordenar les sol·licituds es farà el 7 d'abril.
Les llistes definitives d'alumnes amnesos es faran públiques el 12 de maig i el procés de matrícula ja serà el mes de juny, del 8 al 12 de juny. Podeu consultar tots aquests requisits, el calendari i més informació general
Molt bé, parlem d'altres qüestions. Guanyem Sant Just, que farà nova assemblea, Andrea. Sí, aquest dijous hi preveuen decidir la llista que liderarà el grup a les eleccions municipals. La Plataforma Ciutadana convoca una nova assemblea a la vagoneta per decidir de quina manera han de presentar-se el 24 de maig.
A mitjans de febrer, recordem-ho, la plataforma va decidir que concurreria a les eleccions i ara ha de decidir com ho farà. Entre tots els assistents dijous es decidirà sota quina fórmula es presenta guanyem a les eleccions i, com dèiem, elaborarà la llista amb l'equip que formarà part d'aquest projecte. L'assemblea serà dijous a les 7 de la tarda a la Vagonat i, com dèiem, és una assemblea oberta a tothom que vulgui participar-hi.
I acabem amb un últim apunt, Andrea. En clau política també, la consellera d'Ensenyament, Irena Rigau, serà la convidada a l'acte de presentació pública de l'Alla Flotats com a alcalde ple de Siu a Sant Just. L'acte tindrà lloc dijous a les 8 del vespre a la sala del 50 Anari de la Taneu. A finals de febrer es va confirmar la candidata a l'Alla Flotats com a cap de llista de Convergència a les municipals el 24 de maig i aquesta setmana es presentarà oficialment a la població en un acte que comptarà amb la presència d'Irena Rigau, la cap d'Ensenyament de la Generalitat.
Recordem que Aleia Flotats és actualment secretària general de l'agrupació local de Siu a Sant Just i que ha format part dels arrers comitès executius locals del partit i, a més a més, és la primera dona que es presenta com a cap de llista a les municipals per Siu en més de 30 anys. Doncs són les notícies més destacades d'aquest matí. Recordeu que podeu estar més informats als butlletins horaris i també a la 1 al Sant Just Notícies d'edició Migdia.
I sempre que vulgueu, al web de la ràdio, www.radiodesvern.com. De seguida, més actualitat, més informacions a nivell més general. Abans, però, posem una mica de música, Andrea, aquest matí de dimarts, amb una novetat. De fet, fa uns dies parlàvem d'un grup que estava anunciant que traurien audits, que havien parlat de nova data, que seria a principis de maig. D'acordes, Andrea? Vam parlar de... No recordo el grup.
que havien anunciat amb dos teasers, és a dir, encara només publicaven com 20 segons on podies intuir una mica però no anirien als trets. Els has posat un cop? Sí. A banda d'aquell dia, eh? Sí, els coneixes. Jo els conec? Sí. Molt, perquè m'agradin? Jo crec que sí. Bé, en Sebàstia no? No tant. Ai, ai. Sí, crec que t'agraden més. Què passa que han canviat l'estil, eh?
ara sona molt bé així que primeres no el reconeixes ara posarem una cançó vella abans de dir alguna cosa m'agrada molt això és la nova cançó que triuen la van avançar ahir
A mi m'agrada molt.
De fet, estem parlant d'un grup que jo crec que, exacte, jo crec que, si ens posem així personals, em sembla que més o menys ja et podia agradar, però potser sí que aquest gir que li fan... Em va fort en sons, no? Exacte, i que s'han de venir per aquí, molt bé, Andrea, els has reconegut, finalment. Pot ser que, això dic, crec que aquest gir potser farà que t'agradin més. És molt diferent, sí, sí. L'altre ja m'agradava, l'altre estil ja m'agradava, però no sé, mira, estan agafant... Recordo una mica el Play...
Sí, exactament. És el que diuen també des d'Indispot. Recordem que aquí aquest altre tema que sentirem ara era una mica un dels seus kits principals on...
M'agrada molt aquesta cançó, on sentim un banjo que no hi és, en aquesta cançó que presenten avui, eh? Aquest és l'I Will Wait, un dels seus temes més coneguts. Doncs bé, el que van fer va ser anunciar fa uns dies això, un parell de teasers que traurien disc el 4 de maig, etcètera, etcètera, i que bé, en tot cas, el que traurien, deien, viuen des de la pàgina de Música Indies Podcast, que de bacla que ja traurien...
Avançament del disc es diu Believe, no hi ha ni rastre de banjo, com diuen, i mostren, per tant, uns nous. Manfort en sons, i com tu dius, Andrea, diu algú que es posicionen clarament com a successors de Coldplay en el que fa a rock d'estallera de masses. Aquesta és l'anterior, eh? Sí, sí. Molt bona.
Trauran aquest nou disc el dia 4 de maig. Queden encara, per tant, un parell de mesos. Sí, no gaire, però bé, en tot cas. 4 de maig ells diuen que s'han inspirat en els seus discos favorits de Radiohead i Flatwood Mac. Estic indiscut, insisteixo, que aquí s'han de més. És a Coldplay. I actuaran a prop de casa nostra a Bilbao, al Bilbao BBK Riff 2015, que és el mes de juliol. Sí, sí.
I aquesta cançó, que sona bé, es diu, com dèiem, Believe. I had the strangest feeling Your world's not all it seems
I don't even know if I believe I don't even know if I believe I don't even know if I believe I don't even know if I believe Everything you're trying to say to me So open up my eyes
Bona nit.
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Ara passant 5 minuts d'un quart d'onze, saludem l'Andrea Bonatanau. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per la d'actualitat, ens fixem primer tot en les portades dels diaris.
I parlem de Grècia, avui és la notícia més destacada als diaris. Al periòdico llegim que la Troika torna a Grècia però amb un altre nom. Siritza manté el pols amb les institucions, Xipres accepta que els homes de negre concretin les reformes per ampliar el rescat i l'Eurogrup desconfia de l'efectivitat del pla que ha presentat el nou govern grec.
És una de les notícies destacades de la jornada, la llegim al periòdico. A La Vanguardia llegim que Europa exigeix mesures a Grècia i li envia a la Troika. El president de l'Eurogrup acusa Atenas de perdre massa temps i les institucions i el govern grec es reuniran a Brussel·les. I en fotografia de portada, la imatge del dia és una salutació afusiva, així titula La Vanguardia, és el peu de foto de La Vanguardia. Els ministres de Finances espanyol i grec, Lluís de Guindos i Janis Barufakis a Brussel·les, tots dos molt somrients.
Abraçats, parlant, en un pla mig que ha mostrat, mostra avui, la vanguardia en portada. I per últim, el diari Ara, molt breument, també en parla, en un format molt petit a la seva portada, i llegint que els inspectors de la Troika tornaran a Atenes. I així és com ens expliquen aquests tres diaris aquesta qüestió.
Doncs més coses, ens fixem ara en altres notícies d'actualitat avui als digitals. El 324 obre igual que la Vanguardia amb la tensió de dos presumptes jihadistes a Ceuta. Sembla que estarien llestos, segons diu la Vanguardia, per atemptar Espanya. Els arrestats formen part de la mateixa cèl·lula terrorista que les quatre persones que van ser atrapades al mes de gener també a Ceuta.
Més coses, en clau de successos, 3 esportistes d'elit francesos entre els 10 morts en un xoc d'helicòpters a Argentina. L'accident es va produir en condicions climàtiques normals i en el marc de la gravació d'un reality show.
Són les notícies més destacades en aquests digitals. Tenim altres qüestions. L'Ara.cat cobra en clau política. Junqueras revela que es va reunir divendres a Mas. En una entrevista a RACUL, líder d'Esquerra avisa que seria una irresponsabilitat reobrir acords tancats i tornar a plantejar la candidatura unitària pel 27S.
I Carme Forcadell, que diu que l'opció que l'ANC es presenti com a llista al 27S és molt remota. La presidenta de l'Assemblea diu a Catalunya Ràdio que les negociacions pel full de ruta van avançant i es mostra convençuda que la CUP s'hi acabarà sumant.
I a banda d'això també tenim que declaren 5 imputats pel cas del presumpte robatori donador a la clínica de Xeus, noves declaracions per aquest cas. I bàsicament aquestes són les novetats d'aquest matí, ens n'anem ara per la cultura.
Per on comencem avui, Andrea? Comencem parlant de l'entrega del màxim guardó de les institucions catalanes, la medalla d'or de la Generalitat, que ahir van rebre Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés. Llegim al periòdico que Toni Soler, que és l'encarregat de glostar la vida i l'obra de Josep Maria Espinàs, recordava ahir a la nit que els tres guardonats aquest any amb la medalla d'or de la Generalitat, el mateix Espinàs, com dèiem, la lluitadora i supervivent de Ravensbrück, Neus Català i la patòleg Joan Rodés,
tenen a partir d'ara dret a utilitzar el tractament d'Excellentíssims. Cap dels tres, diu el periòdico, té aspecte d'anar pel món usant-lo, tot i que sí currículum suficient per mereixer-lo. Així que l'escriptor va preferir definir-se a si mateix, com va fer fa uns anys en una entrevista, com un home de fer feines, expressió que va considerar aplicable també als seus companys de taula i a tants catalans, va dir.
Diu el periódico que la medalla d'or de la Generalitat és la màxima distinció del govern català, que només s'ha entregat en 65 ocasions, mentre que la creu de Sant Jordi supera ja de llarg el miler. Per cert, d'aquestes 65, només 4 han penjat del coll d'una dona, va recordar Carme Martí, que és l'autora de la biografia novel·lada de Neus Català. Per tant, Neus Català, Joan Rodés i Josep Maria Espinàs, medalla d'or de la Generalitat, un acte...
on es van lliurar aquestes medalles ahir a Barcelona, és una de les notícies en clau cultural de la jornada. Parlem ara d'una exposició que podem visitar aquests dies a La Pedrera, una exposició que podrem visitar fins al mes de juliol, el retrovisor de Leopoldo Pomés, publicista molt reconegut, que ha portat els seus anuncis arreu del món. Per exemple, parlen al periòdic, un reportatge aplicat al periòdic avui, al diari Ara també en parlen,
Un dels seus anuncis més famosos és el del conyac Terry, que mostrava una noia rossa muntant a cavall per la platja amb una camisa com a única roba. Va ser una icona dels anys 70, diu, una imatge que es va convertir en icona i que subjau en la memòria col·lectiva de tots els espanyols que a la dècada dels 70 miraven la televisió. Va ser abans de la creació, justament, de la bombolla Freixenet, un altre dels grans éxits publicitaris d'Apomés.
Després, Pomés va estar molt vinculat amb la fotografia i, de tot plegat, se'n parla, i és el que es pot veure, a flashback, la retrospectiva, segons el periòdico, la més completa que s'ha presentat mai, segons els urbanitzadors de la mostra també, que la patrera dedica fins al 12 de juliol a aquest innovador de la fotografia i la publicitat que té en el retrat i les dones la seva principal eina de treball. També explica al periòdico que Vázquez Montalbán va dir d'ell, de Leopoldo Pomés,
que havia erotitzat el país. I justament ahir es comentava que això d'erotitzar el país no m'ho vaig proposar, és el que deia Pomès, no era tan pecador, però el país estava tan al revés que es va arribar a dir que la noia anava despullada i de despullada no hi va anar mai.
I aquesta és una de les notícies que, com dèiem, avui ens fan dos reportatges molt amplis al periòdico i també al diari Ara, sobre aquesta mostra. I acabem parlant de música, acabem parlant de Madonna, si et sembla, perquè avui arriba a les botigues, avui es publica el seu nou disc, Rebel Heart.
El diari ara l'han entrevistat a la seva casa de Nova York. Ens diu Joan Pareles, que m'adona fa gairebé una hora tard a l'entrevista, a casa seva, a la Periside de Nova York. Diu, sembla tensa i es disculpa. Diu, faig tard a tot. Diu, ha anat molt atrafegada des que al desembre un hacker va penjar a internet cançons inacabades del seu nou àlbum, Rebel Heart. Un sospitós hagi sigut acusat.
a Israel. Diu, la resposta immediata de Madonna va ser llança al mercat les versions acabades i molt millorades de les sis cançons que es van precipitar al top 10 a escala mundial. També ha estat treballant frenèticament per acabar la revista de l'àlbum que surt a la venda justament avui. ... ... ...
Doncs sona bé, eh? Sí, sí. És aquest el single del seu últim disc, Rebel Heart. Diu, potser és l'àlbum més divers de Madonna, inclou les dosis de gospel de Living For Love, la burleta Beach I Madonna, balades també, melodies més sensuals i una juganera que es diu Body Shop. Diu l'ara, que és un àlbum que sona familiar, és ple d'amor, ball, poder, blasfèmies i provocació i també actuar a la vegada. I han participat un gran nombre de col·laboradors sota la constant supervisió de Madonna.
Doncs passem ara a parlar d'esport. Llibertat d'expressió és el que diu l'esportiu i a la imatge apareixen Suárez, Neymar i Messi. Diu que tots tres parlen marcant gols de tota mena i van pel camí de ser el millor trident de la història del Barça.
L'esport parla de Suárez directament, que diuen que comença a enlairar, porta 13 gols i 12 assistències en 26 partits. Està només a un gol de la seva millor ratxa personal. També l'esport es fa ressò de l'apropament entre Bartomeu i Cruyff, l'acord entre el Barça i les fundacions de Johan i la Caixa, primer pas cap a la unitat.
I líder perfecte és el que diu el mundo deportivo. Diu que el Barça és el millor dels dominadors de les grans lligues europees. Més punts, més gols a favor, menys en contra i pitxitxi els seus arguments. Messi imparable. Continua polaritzant tots els grans rècords històrics.
I mentrestant des de Madrid, revulsiu Modric, que és el que diu el marca, i l'As tria una imatge d'Ancelotti, en què va dir ahir que la BBC és innegociable. Avui juga el Madrid contra el Schalke 0-4, partit de Champions a tres quarts de nou del vespre. A l'anada recordem que van quedar 2-0.
I d'aquí quan sona un punt, dos quarts d'onze, el que fem és passar cap a les contraportades. Comencem amb la del diari Ara, que avui tenim l'article de Salvador Cardús titulat El punt feble, Andrea. Diu, en un article de principis de desembre passat, parlem dels indecisos, sostenia que era poc encertat fiar l'èxit de la independència a la capacitat de convèncer uns pocs centenars de milers de catalans, suposadament,
Diu i afegia la categoria indecis barreja indiferents, porucs, desinformats, apàtics i cagadubtes, entre altres. Diu, doncs bé, hi torno amb més arguments. Opino que la invenció de l'indecis com a categoria electoral neix de la tesi que l'independentisme ha crescut sobre una base identitària al marge de l'argument social i democràtic.
i que per això encara no ha penetrat en tots els espais socials. La idea és que ara, apel·lant a aquests dos elements, es podrien convèncer uns centenars de milers de catalans que fins ara no s'hi han sentit convidats, ho han sostingut moltes veus, però el darrer a qui ho he sentit dir, i m'ha estranyat, és el Quim Arrufat de la CUP a Catalunya Ràdio.
Diu, en discrepo radicalment, és cert que les grans mobilitzacions han recorregut a la simbologia nacional, a què si no, però l'actual relat a favor de la independència ha estat estretament vinculat a l'objectiu de la radicalitat democràtica i el de la prosperitat i la justícia social. Diu, així doncs oblidem els indiferents que n'hi ha...
que, si n'hi ha, són els habituals de l'abstenció i provenen d'una vella desvinculació amb el país, que no resoldrà en sis mesos. En canvi, destacaria tres altres fronts a combatre. Un, el de l'adversió, el risc, al darrer moment, entre els convençuts. Dos, la resistència emocional ha deslligat-se d'Espanya, més enllà de la racionalitat dels arguments que justifiquen fer-ho.
I tres, ara més que mai, la pèrdua de confiança en l'èxit del procés. I acaba dient Cardús que el gran adversari del sobiranisme és, precisament, la pèrdua de confiança en el propi país i en els seus dirigents per arribar al final.
Més qüestions, ens anem ara cap a la Vanguardia, on llegim que no existeix pàrvol que no vulgui descobrir el món, Andrea. Doncs ho diu l'expert en educació i assessor mundial de diversos governs, Richard Gerber. Ell va ser assessor de Tony Blair,
Diu, era professor de primari i va passar a ser assessor de Toni Bler, em van nomenar director del pitjor institut públic del Regne Unit i el vam convertir en una de les escoles de major èxit del país, amb diversos premis UNESCO. Diu, vam començar preguntant-nos en quin adult haurien de convertir-se els alumnes per desenvolupar-se plenament en el futur.
Diu, el futur el més comú serà l'autoocupació, la tecnologia seguirà expandint-se, haurem de col·laborar amb persones de qualsevol part del món i això requereix un entorn educatiu actiu que no ensenyi als nens només a escoltar asseguts i en silenci, a memoritzar i a verificar tot el que s'ha après mitjançant proves.
Diu, estic en contra que els exàmens, per exemple, constitueixin la forma principal de mesurar l'èxit educatiu. L'educació ha de basar-se en l'experiència, la resolució de problemes, la innovació i la col·laboració. Diu també, si analitzem els errors dels sistemes educatius de les empreses, tradicionalment, fins i tot dels governs, veiem que el primer és creure que els sistemes i les estructures són el vehicle pel canvi. Per això, quan es va produir la crisi financera l'any 2008, diu, ningú va saber reaccionar, és la gent la que canvia les coses.
I diu també, en relació amb el titular, que no existeix pàrvol que no vulgui descobrir el món, mentre nosaltres estimulem la imaginació dels nens, els seus sentits i els qüestionem, desafiem i retem, continuaran aprenent. No existeix cap secret, els pares han de deixar de llegir llibres escrits per experts com mi, com jo,
i començar a tenir més confiança en el seu propi instint. Diu, el consell és que no sobreprotegeixin els seus fills, els hem de deixar cometre errors. I bé, és un home, el Richard Gerber, molt interessant. Diu que també té programes a la televisió i a les ràdios britàniques i a més és conferenciant i assessor d'empreses en temes d'educació. Doncs interessant avui aquesta entrevista a l'Avantguarda i va cara del periòdic, Andrea, tot i que és diferent. Vam dir, farem un menú barat per gent gran.
Doncs són l'Elisabet Vicente i el José Antonio Salas. Diu, aquells que sostenen famílies senceres amb les seves pensions tenen tracte especial al seu local. Diu, tots dos érem cartes. Així ens vam conèixer, dius, matrimoni, que eren cartes, i diu, quan ets carter tens molt contacte amb gent gran. Demanen que els llegeixis les cartes a poc a poc i estableixes relació i un dia t'explicen que els menús els resulten costosos.
Diu, vam veure, per exemple, que hi havia parelles d'avells, quan vam obrir això, que demanaven un menú per a tots dos i que es queixaven, deien, diu, és que amb la nostra pensió no ens arriba. T'explicaven coses com que algun cop els agradaria anar a un bon restaurant però que els ingressos no donen. Diu, i això ens va fer pensar i vam decidir obrir tot plegat, obrir aquest restaurant. Pensem que just en aquesta crisi són els grans els que aguanten les famílies amb les seves pensions. Ells impedeixen que tot s'enfonsi.
Es llegeix per tot arreu, oi? Gent que es queda sense feina i que ha de tornar amb els pares i tots viuen de la pensió. Estan fent molt per la societat, ajudant els seus fills i ens n'oblidem. Vam obrir el local el juliol, diuen, vam parlar, ens ho vam pensar molt i vam decidir que era el moment de llançar-nos i era hora de tenir el nostre propi negoci. I també explicant algunes històries...
de com faciliten també la vida a persones que, per exemple, s'han d'endur el menjar a casa, que no es queden a dinar allà. Per exemple, diu, hi ha una senyora que té el marit amb Alzheimer a casa, ve dos o tres cops a setmana i no el pot deixar sol gaire temps i tampoc no té temps per cuinar, diu, i li posem tot en una bossa i ja està. Ells diuen que és el seu granet de sorra a la societat i és el que fan per ajudar la gent gran, un dels col·lectius que sostenen aquesta societat.
Doncs una entrevista d'un test molt interessant també avui al periòdic que ens porta ara cap a la notícia curiosa del dia.
Que ens porta a parlar avui, Andrea, d'addiccions, perquè sembla que la pizza i la xocolata són tan addictius com altres drogues. De la xocolata ho havia sentit, però de la pizza jo encara no ho havia sentit mai tan directament. Sembla que han fet uns anàlisis amb animals que han demostrat que això, una qualsevol, si no una investigadora del Montseny School of Medicine de Nova York,
Sembla que han demostrat que alguns aliments amb carboidrats afegits i greixos refinats podrien generar addicció. Fins i tot alguns experts dels Estats Units han estat capaços de demostrar com alguns productes excessivament processats fan que el cervell humà senti plaer i els reclami.
Diu que, bé, en tot cas això passaria amb aliments processats, greix i ensucurats, com la pizza, les patates fregides, les galetes o la xocolata. Molt poc recomanables, diu aquest estudi per la salut, perquè provoquen que es consumeixin de forma excessiva. Home, a mi em passa que és veritat que si obro una bosta de patates fregides, Andrea, no puc parar. Sí, sí, amb nosaltres potser no em passa tant, però amb les patates fregides...
Potser no, però menys de les que voldria justament per això, perquè reconec que ens generen aquesta sensació. Que la xocolata és un bici, que les patates, en el teu cas, poden ser un bici. Jo intento no començar. Sí, sí, és la clau. Intento fer-ho en moderació, està clar. Pizza, mira, fa molt de temps que no... Pizza, sí, clar, també depèn, no? Tant en tant sí que em permet una miqueta. Sí, sí, no, no, a veure, jo menjo tots aquests elements, però sí que reconec que en concret, en el meu cas, les dades fregides sí que estaria potser d'acord amb aquest estudi científic.
Sí, i en tot cas diuen que tots aquests aliments han estat elaborats amb salts, sucres i greixos que actuen sobre les persones que els ingreixen com receptors de dopamina, que és el que també passa quan es prenen medicaments i per això es crea l'addicció, diu aquest estudi. La Coca-Cola també potser estaria en aquest grup, perquè jo conec una persona que diu que li encanta la Coca-Cola, jo crec que feu més Coca-Cola al dia que no aigua.
La Coca-Cola sí que té... No sé si la cafeïna fa aquest efecte, no? No ho sé. O no? Hi ha un... La recepta misteriosa de la Coca-Cola no sé què té, saps? Però potser sí... Sí, mira, potser pot ser la cafeïna. Però sí que... Alguna cosa més, deu haver-hi, això és veritat. La Coca-Cola sí que me la plantejava com un d'aquests aliments, com un d'aquests productes que sí que provocaven addicció. Però bé, en tot cas, puc que mengi el que vulgui, però vaja, en moderació. Exacte. En fi, Andrea, que vagi molt bé i bon dia. Igualment. Bon dia.
Just a la fusta. Ara passen nou minuts de dos quarts d'onze. Encara tenim temps de fer un repàs per algunes novetats musicals. Hem parlat avui d'un parell de qüestions de la nova cançó de Manford & Sons i també del nou disc de Madonna, que surt avui que sona així.
En tot cas, ara de seguida sentirem algun dels seus nous temes que estàvem sentint des de fa una estona quan Andrea ens n'ha parlat de l'actualitat cultural i ens fixarem també en altres qüestions que tenim avui que són notícia en clau musical. Ara de seguida mirem de recuperar aquesta connexió musical.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta. Perquè tenim també més qüestions, més novetats i més notícies en clau cultural. Per exemple, parlem d'algunes altres novetats, més enllà, com dèiem, de Madonna o Manfort & Sons, Bootkit i Liquidly, que estrenen també
Una cançó conjunta que es diu Never Let You Down. Ara de seguida sentim com sona aquest tema. Si se'ns resol aquest tema que tenim, doncs que no estàvem sentint... Ara sentim la Madonna, com dèiem una de les novetats d'avui que treu nou disc.
I l'altre tema que ens entra ara sí, aquesta cançó. És la nova pel·lícula de la saga Divergentes, Insurgente, ha reunit, ho vam dir la setmana passada, vam a 83 amb Heim, amb aquesta cançó, una cançó que es diu Halls in the Sky, que vam sentir la setmana passada, i ara n'hi ha una altra que uneix Bootkit i la musa Likili, amb aquest tema que es diu Never Let You Down.
I'll never let you down. I'll never let you down. I'll never let you down. I'll never let you down.
I tenim també un altre avançament, en aquest cas el trobem a la revista Mundo Sonoro, que es fa ressò de l'avançament de Did Cat for Cathy, que el vam presentar també ahir a la tarda. Aquest grup traurà nou disc el 31 de març, d'aquí a tres setmanes, i mentrestant també deixa sentir com seran alguns dels nous temes que formaran part d'aquest disc.
Ja han convertit No Room in Frame i Black Sun i ara és el torn de The Ghost of Beverly Drive, que es pot sentir, que podem sentir ara de fons. El disc es dirà Kintsugi, que és la paraula que en japonès vol dir la fusteria d'or. I es publica, com dèiem, el dia 31 d'aquest mes de març. Serà el vuitet disc de la banda i el primer després que marxés Chris Walla. Sona així.
Fins demà!
I a banda de les novetats musicals que com dèiem surten avui en els diferents diaris especialitzats en clau musical, parlem d'una altra qüestió perquè avui és 10 de març.
I bé, tenim problemes a l'hora de connectar amb alguns dels temes, però el que volíem dir és que fa exactament 20 anys que va morir Ovidi Montlló, avui els diferents mitjans ho recorden, però al llarg de tot l'any, aquest 2015, es fan diferents homenatges per recordar el cantautor Alcullà i recordar, per tant, la seva música, la vigència de la seva música.
S'han organitzat, com dèiem, alguns homenatges al músic actor, poeta i rap soda i de seguida mirem de sentir com són alguns dels seus temes més coneguts. Mirarem de sentir-lo de fons mentre expliquem el que es fa per aquest 20è aniversari de la mort d'Ovidi Montlló. Per exemple, a l'Espai Brots s'estrena a homenatge a Teresa, una obra polièdrica amb música de Moisés Olcina, imatges de Xavier Cortés i Carolina Miralles i text de Jordi Botella.
També la Filomòteca de Catalunya, programa en la ciutat espacial, Vincenç Ovidi Montlló, pel proper 14 d'abril, on s'emetrà la comèdia Con el culo a l'aire, una pel·lícula de 1980, escrita i dirigida per Carles Mira, on l'Alcoyà té un paper protagonista, ha costat però ha entrat la cançó. I després també, en terreny audiovisual, l'actor d'Ord Fernández està posant-se la pell d'un actor que havia interpretat el paper d'Ovidi Montlló,
en el documental ficcionat, l'obidi el making of de la pel·lícula que mai es va fer. En el transcurs d'allà el metratge es pot seguir el procés creatiu i de coneixença amb el personatge. Tot plegat ho llegim avui a la revista Anderroc, que també ens explica que a l'associació cultural Plataforma Odeon
del municipi del Maresme organitza un cicle multidisciplinar des d'una perspectiva actual. Aquest dimecres Arturo Gaia, Paco Prieto i Quique Pellice inauguren el cicle Uvidi Feroja amb un concert a l'escola de Teixits de Punt. Són, com dèiem, alguns dels actes que s'han organitzat per commemorar el 20è aniversari
de la mort d'Uvidi Molló. En el cas de Grup Enderroc, s'organitza una tarda audiovisual i musical a la Seu de l'Esgai, a Catalunya, el dijous 9 d'abril, en una jornada dedicada a Uvidi Molló, on intervindran diversos agents culturals que organitzen commemoracions dels 20 anys de la mort del cantató d'Alcoi, així com projeccions dels dos documentals i concerts de músics que l'han versionat, com Bercel, Maritxell Janer, Miquel Gironès, Jordi Montanyet o Cesc Freix, entre d'altres.
Un record d'infantes, sempre recordaré la Teresa. Avui s'estrena el documental Uvidi per Uvidi a Televisió de Catalunya. Catalunya Ràdio, de fet, li dedica també un programa especial avui. Pot ser fos l'últim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornes boja.
Fins demà!
Al seu voltant, mig descabellonat, ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomia. Ella ens va dir d'on venem i que el rei de l'Orient no existien ni llops ni esperits.
Vens per elevar de l'amor com la cosa més bonica i preciosa, sense pecat.
Doncs són alguns dels homenatges que, com deien, es fan al llarg d'aquest any per recordar Ovidi Montlló, que avui, un 10 de març, fa 20 anys que va morir. El que fem ara és recordar-los amb una altra de les versions. Et dic que hi ha molta gent que ha versionat Ovidi Montlló.
I ens quedem amb la versió de Reggae per Chics de la Fera Feroig, un dels sistemes més coneguts.
L'alcalde s'encarrega fent ús dels seus poders. De la fera feroxa, deixar-la sense dents. El que això no compleixca, que no es queixi després. Si per culpa la fera ell rep algun torrent,
Jo que no tinc casa, ni cotxe, ni un carret, em vaig trobar aquell dia, la feren al carrer. Tremolant i mig mort, ai Déu, redeu la fera, i em veure'm tan fotut, em va dir molt planera.
Moles, ja no te'n menjaré. I doncs, per què t'escapes del lloc que tens marcat? Vull parlar amb l'alcalde i dir-li a patir-me. Que la vall és petita, ja necessita espai. Els guardes que la veuen, la volen atacar. La Fera es defensa, no la deixen parlar. Com són molts i ella sola, no pot ni me l'estomen. I empranyen per la feina, la gàbia malacó.
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
6 minuts i les 11, ara parlem del temps. Salutem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Per saber què passarà aquests dies, que en principi ja ens vas dir que pocs canvis fins divendres, si més no. Sí, i a més avui podríem portar el titular que el canvi que està previst de cara entre divendres i dissabte, que sembla que es va continuar en aquests dies,
Tampoc no és massa espectacular pel que fa Sant Just, sí que podria afectar una miqueta el Pirineu i sobretot a les comarques de Girona, però a les de Barcelona sí que tindrem un augment de núvols, sí que baixaran les temperatures, però tampoc no s'està veient res de l'altre món. Però bé, comencem entrant en aquell joc que sempre ens porta a la primavera, que un dia ens diu pluja, l'altre dia ens diu xep-xep, l'altre dia ens diu... Encara pot canviar, per tant, eh? Sí, sí, pot canviar.
El que tenim ara immediatament és un altre cop un dia amb el cel, amb el domini del cel blau, però amb alguns núvols alts que entrenyin una miqueta el cel, mala visibilitat, humitats elevades, però la temperatura avui és un parell de graus més alta ja que la d'ahir, o sigui, ara estem a 15 graus, ahir estàvem a 13 aquesta hora, o sigui que s'ha enfilat una mica el termòmetre.
I és el que comentàvem, que a mesura que vagin avançant aquests primers dies de la setmana, cada dia les temperatures màximes tenen tendència a pujar una miqueta. Estem perdent aquesta influència que teníem ahir de vents d'allà avant, que feia mantenir a ratlla el termòmetre al punt del litoral, i de cara d'avui dimarts, demà dimecres i també dijous, el termòmetre, com que no hi haurà aquesta influència marítima, sembla ser que voldria pujar una miqueta. Anem una miqueta al tanto perquè, clar, avui podem arribar a 17 o 18, demà també podem estar al voltant dels 19...
no són temperatures normals per l'època que estem, això ho anem recordant cada dia, hauríem d'estar 13 o 14, no està, 17 o 18, i les nits refresc, avui hem baixat fins als 8 graus i mig, gairebé 9, és una temperatura que tampoc no és extremadament freda, però fa fresqueta, i que encara no estem a la primavera. Un tast que encara no estem a la primavera serà aquest proper cap de setmana, probablement entre divendres i diumenge, perquè els valors màxims estaran entre els 13 i els 14, que seran els normals per l'època,
Però, com que hi haurà bastants núvols, donarà el mal rotllo que hi ha de la variabilitat. Hem d'anar esperant una miqueta que es vagi imposant. Sembla i tot indica que també tindrem una mica d'entrada a la primavera moguda, coincidint amb la festa del mes de març de la primavera d'aquí, perquè no és aquest a cap de setmana únic que porta una mica d'inestabilitat, sinó que al proper sembla que també en podria portar una mica.
Encara queda, per si dius que canvia cada dia la previsió, Carles? Sí, però no estic que es pluja, eh? No, no, no. El que estic dient és que mirem els mapes a 15 dies vista d'aquesta setmana. Tenim alguns dies que no estan malament, però la setmana vinent ens marca dies normals per l'època, de 14, 15, 13, que són les màximes que són més normals per l'època. No ens hem d'agafar aquest valor de dir 8 o 19 que ja no ens el traurem de sobre fins que arribi l'estiu, perquè no és ben bé així, el març és bastant punyetero.
O sigui, anem una mica del tanto. Ja ho diem, avui i demà són dos dies que seran força càlids, també dijous i podríem afegir aquest ingredient de temperatures, doncs podríem dir que suaus, perquè estan molt per sobre del que toca, però hem de tocar de peus a terra i saber que són moments puntuals. És igual quan parlem en ple hivern que tenim una màxima de 2 graus a Sant Jús que no és l'habitual i que l'habitual són 8 o 9 graus de màxima.
i hi ha dies puntuals que estem a dos graus i fot un fred capella, i tampoc és lo normal. És normal que l'hivern faci fred, però tampoc aquests extrems, perquè sempre ens agafem a la mitjana, no? Sí que és veritat que el mes de març pot tenir dies puntualment molt propers a la primavera, perquè s'està acostant, però hem de seguir la realitat i que hi ha molts dies que poden ser bastant més variables.
Anirem seguint, el que dèiem, divendres un dia variable, més núvols, les temperatures recolaran per culpa d'aquests núvols, no perquè hagi de fer més fred, dissabte sembla que seria un dia bastant tapat, amb alguna precipitació feble a Sant Jús, amb precipitacions més destacades a tot el que són les comarques del nord de Barcelona i de Girona,
diumenge quedaria amb certa inestabilitat, però ja sense pràcticament precipitació, i potser dilluns continuaríem amb una certa nuvolositat. Clar, si comptem de divendres a dilluns, amb aquests dies variables, el sol no té tan acta de presència, és per això que estem comentant que la tendència de les temperatures, si el sol no fa feina, és que baixi una mica i es normalitzi. Per això parlem que serà una segona meitat de setmana una mica més. Diferent que el que tenim aquests dies, clar. Molt bé, doncs n'anirem parlant. Carles, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Un minut i arribem en punt a les 11, moment en què connectarem a l'alletí informatiu de Catalunya Ràdio. Ens posarem el dia de l'actualitat també amb el dels Sánchez Notícies i tornem després de les notícies amb més coses. Entrevistarem el Paco Leal, número 2 de Via Democràtica i també farem després a dos quarts de 12 tertúlia d'actualitat, tot plegat després de les notícies.
Just a la fusta, el magazín del matí. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Joan Laporta té el suport d'un 35% dels socis del Barça per tornar a ser president segons una enquesta de Catalunya Ràdio feta a 800 socis. Montserratia. L'enquesta encarregada per Catalunya Ràdio sobre un total de 804 entrevistes fetes a peu de camp abans dels partits Barça-Màlaga i Barça-Rayo.
La Porta ha obtingut un 34,6% de suports. En segon lloc hi ha Pep Guardiola amb un 19,3%. Josep Maria Bartomeu, l'actual president, té un 15,3% i Agustí Benedito amb un 5,8%. Sandro Rossell només té un 2,4% de suports i Johan Cruyff es queda amb un 2%. Altres possibles candidats sumarien un 20% de les respostes a l'enquesta. Entre altres elements que s'observen a l'enquesta, cal destacar que el gruix de la intenció de vot per la Porta se centra en els menors de 40 anys i Bartomeu recupera terreny entre els més grans de 60 anys.
Notícies breus, David Badia. La plataforma en defensa del Sènia considera que s'ha fet un primer pas perquè Europa debati la legalitat de la immunització multimulionària al projecte Castor. El Comitè de Fets Econòmics del Parlament Europeu va proveir l'informe anual del Banca Europeu d'Inversions amb una referència molt crítica contra aquest projecte. Tortosa, Eulalia Ferrer.
Bon dia. L'informe ha passat la primera prova de foc. Ha tirat endavant amb l'oposició del Partit Popular Europeu. La batalla es repetirà Estrasburg d'aquí a unes setmanes. Evelia Monfort és de la plataforma. És interessant saber quins grups són els que suposen que els espanyols no paguem aquesta quantitat. I crec que seria interessant si aquests grups s'ho posen
Què diguen? Per què? En un dels apartats, l'informe qüestiona la indemnització del castor. Eulàlia Ferrer, Catalunya Ràdio Tortosa.
El seu programa de compra de bons, les lletres a mitjany, han fixat la rendibilitat al 0,036% de mitjana i les lletres a un any l'han situat al 0,67%. En tots dos casos, per tant, propers a zero.
Continua oberta l'operació policial que ha permès detenir dos suposats yihadistes aquesta matinada a Ceuta, segons el Ministeri de l'Interior. Es tracta d'una cèl·lula que estava plenament preparada i disposada per atentar Espanya. Unes atencions que s'han fet al barri del Príncipe situat a la frontera amb el Marroc. Han enxampat un conductor que circulava més de 200 km per hora a una carretera de l'Urgell limitada a 90. L'inputen un delicte contra la seguretat en el trànsit, Lleida-Rosé-Parrera.
Bon dia. Va ser diumenge durant un control de velocitat que els Mossos d'Esquadra havien muntat a la carretera comarcal C53 dins del terme de Castellxerà, a l'Urgell. Un conductor de 36 anys veí de Barcelona circulava amb el seu cotxe a 206 km per hora en un tram de via on la velocitat màxima permesa és de 90. Per aquest motiu se li imputa un delicte contra la seguretat en el trànsit perquè circulava a una velocitat penalment punible.
El conductor ha de declarar avui davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Balaguer.
Avui fa 20 anys de la mort d'Ovidi Montlló. La parella artística d'Ovidi Montlló durant 40 anys, el guitarrista Toti Soler, ha dit al matí de Catalunya Ràdio que es recupera llegat del cantant a la recerca de la consciència que no té molta de la música actual. Ho ha explicat durant l'especial que el programa està fent des del casinet d'Ostafrancs a Barcelona. Per Toti Soler, Montlló era un artista amb una gran consciència social i encara se l'aprecia precisament per aquest motiu. La gent està molt tipa de tanta banalitat...
Tanta superficialitat, tanta musiqueta barateta. La veritat, fa falta que algú digui coses, no? Lo vull dir un home amb una consciència absoluta dels problemes de la realitat social i sí, fa falta coses d'aquest estil.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. Avui arrenca el procés de preinscripció al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Fins el 17 de març, els pares i mares podran demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil...
Els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi. En total, al curs que ve s'obriran 125 places per a nens i nenes de 3 anys entre les 3 escoles públiques i la concertada Madre Sacramento.
Més coses al Servei Local de Català obre la convocatòria per participar del concurs de prosa i poesia en català per a no professionals. Fins al 24 de març hi ha temps per presentar els escrits. Una de les novetats és que aquesta edició la presentació s'haurà de fer a través d'internet. Hi ha quatre categories de participants, nois i noies de 9 a 11 anys, joves de 12 a 14 anys, joves de 15 a 17 i adults de 18 en endavant. Els premis també varien en funció de la categoria.
El termini d'admissió de les obres és el 24 de març. Podeu consultar les bases al web del Servei Local de Català, santjust.cat barra servei local català.
I un apunt més per recordar-vos que Justícia i Pau, Mans Unides i la parròquia organitzen dissabte un sopar solidari per recaptar diners per Mauritània. S'emmarca la campanya Lluitem contra la Pobresa, que consisteix en impulsar un programa de desenvolupament integral i de seguretat alimentària a 35 comunitats rurals empobrides de Monguel, a Mauritània. El sopar solidari és obert a tothom i serà dissabte a les 9 del vespre a la parròquia dels Sants Justi Pastor i consistirà en un menú basat en pa amb oli.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Gràcies.
Every sailor knows Let me see
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Ara passen 11 minuts de les 11. Aquesta hora parlem d'actualitat política en Clau Sant Justenca i ho fem amb el número 2 de Via Democràtica Sant Just. Paco Leal, molt bon dia. Hola, bon dia.
Per parlar, com dèiem, una mica d'aquests últims quatre anys de mandat i també de les eleccions del 24 de maig, eleccions municipals, comencem per això parlant una mica de la valoració d'aquesta part d'aquests gairebé quatre anys, queden només dos mesos per acabar aquest mandat, des de Via Democràtica.
Quina és la valoració que feu de la gestió de govern d'aquests anys? Recordem que Via Democràtica té un regidor, Pablo Barranco, i avui parlem amb el número 2, amb Paco Leal, que és el que tenim avui aquí, el Just a la Fusta. Per tant, quina seria la valoració global que faríeu d'aquests quatre anys?
La millor valoració és que han anat baixant els pressupostos. Aquesta és una molt bona valoració, perquè abans s'han reduït ben bé quasi un 35-40% els pressupostos referent al 2011. Això vol dir que s'han fet cas en alguns casos, per exemple...
Nosaltres vam proposar que una empresa fictícia per nosaltres, que es va crear, que era Proexa, en un principi es va crear aquesta empresa per donar suport a Promunsa. Això és el que explicaven, però nosaltres vam veure que no era exactament el seu fill. El seu fill era col·locar alguna persona més
amb un càrrec, amb uns sous, que després es donava una lacra a final d'any molt important. Cada any eren una pèrdua més o menys de 7.000 euros i el segon any ja van aconseguir que et trenquessin Proexa. I això ja ha suposat un estalvi.
Això per començar. Després, ara diuen que ha baixat molt els pressupostos i encara en fan més coses que abans. Les felicito molt, de veritat. El que no entenc és que abans amb tants pressupostos que tenien tan elevats feien tan poques coses i ara amb menys pressupostos fan més coses. És una miqueta estrany tot això.
La veritat és que... Creu que es fan més coses per això o no? La part de pressupostos sí que en principi hi ha uns números que diuen que són més baixos, però la part d'accions, per tant...
No, no, no es fan més coses. Només es fan més coses els sis mesos abans de les eleccions. Per suposo que s'aproven al desembre i les eleccions són al maig. Són sis mesos. I aquests sis mesos fan més coses i si guanyen les eleccions, ja s'ho faran. I si no les guanyen, ja s'ho trobarà qui vingui. O sigui, només es gasten més diners aquests sis mesos sempre abans de les eleccions.
baixen, diguéssim, els impostos, un 0,9% a Líbia l'últim any, per donar la sensació que són molt bons, però després, quan s'hi tornen a governar el primer any, ja ho veurem ja, com pujaran una altra vegada, no el 0,9%,
El 0,9 més el que no hem pujat aquest any. Bé, però jo crec que la valoració no és de gaire canvi, eh? Jo crec que... Comparat amb el govern anterior, vol dir. Sí, no és de gaire canvi, no. El que passa és que em fa molt... A veure, ensenyen molt el centre del poble, hem fet això, hem fet l'altre, hem fet l'altre, però hi ha una part, molta part del poble, que està molt abandonada.
Quines parts? La part que no es veu. Aquí a mi em fa molta gràcia. Quines parts? Li diré una cosa. Des del polisportiu cap endavant, al carrer Passés de la Muntanya, si li pregunta al senyor alcalde o al cap de policia si és urbà o interurbà, ni li saben contestar. Ni li saben contestar.
Si és urbà, per què no té voreres? I per què no està senyalitzat? I si és interurbà, per què no està també, diguéssim, regulat el trànsit amb una línia central? Va haver-hi un accident al mes de setembre molt greu. Una persona que entrava cap a l'aparcament del poli esportiu i venia de muntanya cap al poble i va haver-hi un accident molt greu.
Llavors jo vaig fer una proposta molt gran, molt forta, a la taula del senyor alcalde, no al ple, sinó vaig anar a veure el senyor alcalde i també el cap de policia. I llavors ara s'han fet tot tipus d'actuacions. Ara tot tipus d'actuacions. Han pintat les ratlles, ja han començat a apudar els arbres, han arreglat alguna cosa. O sigui, ha de passar alguna desgràcia perquè es faci alguna cosa.
Trobem que, bé, el poble, per mig del poble està molt bé, però, diguéssim, hi ha barris que estan molt abandonats, eh? El que la gent no veu. Hi ha parts oblidades, per tant. Sí, sí, moltes, moltes, sí, sí. I, a més, amb vancances. Pensin que aquesta part que l'estic dient jo, hi ha unes hípiques, tant el Sol Solet com l'altra hípica de més amunt, que hi ha nens i noies...
que a l'hivern fan pràctica, o sigui, van pujant els cavalls, fan pràctiques i tal, i baixen de nit. I van a les fosques fins al poliesportiu. Això és per mirar-ho. Per tant, creieu que s'hauria d'urbanitzar tota aquesta zona? Sí, el que passa és que aquesta zona, jo li parlo com a un govern que porta 30 i escaig d'anys governant aquí, sempre en coalició Esquerra Republicana i Iniciativa Verde,
Si al seu dia hi haguessin defensat el que havien de defensar, aquesta urbanització l'havia d'haver fet l'ENER,
I estava en un pla de l'ENER. L'ENER estava obligada a fer tota una urbanització que arribava fins a Can Candeler. El que passa és que el senyor Joan Malagarriga, al seu temps, no va saber defensar els drets del poble i l'ENER va fer el que va voler. Va asfaltar un trosset de carrer fins allà on hi ha la desalleria, que ja acaba tot,
i se'l van estalviar amb un grapat de milions. I en comptes de fer servir la seva autoritat, semblava que l'ANL era més forta que l'Ajuntament i va fer el que vol voler. Des de llavors estem patint tota aquesta mancança d'aquesta zona. I per tant, crec que s'hauria de fer aviat, entenc, aquesta reforma. Jo crec que sí. A veure, si volem fer un poble que sigui per tots igual...
Jo crec que quan caminem pel carrer han de tenir llum tots. A veure, a tots els barris. Jo mai m'havia dedicat a la política i em va donar per demanar coses per la Miranda quan jo vivia allà al principi, que estava sense asfaltar.
I el senyor pobre Lluís Segura, pobre, cada dissabte de tot l'any, cada dissabte li demanava hora, jo. Per demanar-li fons, per demanar-li telecabines de telèfon, per demanar-li per públic, per demanar-li alguna cosa, no? Perquè...
La gent es pensava que allà vivíem la mar de bé i estàvem amb els carrers sense asfaltar, sense fons, sense serveis, sense bus, sense terres. Estem parlant dels anys 80, per això, no? Sí, sí, dels anys 80 fins a l'ara, el 2015. Continua igual. No ha millorat, per tant. Sí, ha millorat. Però massa poc, entenc. Sí, ha millorat, ha millorat. Hem aconseguit coses. O sigui, jo he treballat moltíssim i a vegades he posat molt incòmoda els governs perquè he lluitat molt pel transport públic
Jo era el primer que deia no paguem l'impost metropolità pel transport. Si no tenim transport públic no paguem. Quan posi un transport públic parlarem.
I, bueno, a través de l'associació de nou de veïns feien cas i van posar transport públic. Incluso jo no m'he pagat aquest transport d'import perquè quan es posa un impost nou s'ha de notificar via, s'ha de notificar amb un, diguéssim, per escrit, no? I aquest impost es va aplicar sense notificació. O sigui, que tota aquella persona que no ho hagi pagat mai no ho pagarà.
No sé si ho saben això, és una notícia que dono. Doncs això referent també a aquesta qüestió, estem parlant d'aquests anys de govern, d'aquests quatre anys de govern municipal. Com dèiem també al principi, Via Democràtica ha tingut un regidor en aquest mandat. Com valoren el seu pas per l'oposició des del punt de vista d'aquest partit que era nou també per Sant Just?
Bueno, bé, o sigui, el que passa és que, miri, ho valorem nosaltres bé. El que passa és que amb ells els va agafar el contrapeu, perquè mai havia entrat un partit nou aquí. No sé si vostès saben que jo l'any 95 vam muntar l'ASI, Associació Sant Justa i aquest Dependent,
fins 3 minuts abans de tancar els col·legis eren clau de govern. Després, aquí al Barri Sud van sortir uns 25 vots més i llavors es va guanyar Ramon López i ja no eren clau de govern, ens van quedar fora per poc.
Però ara en via democràtica estem bé. El que passa és que no s'han tractat molt bé. No s'han tractat molt bé. Per exemple, el Pablo Barranco sempre ha denunciat que Promunsa i Proexa són empreses que no estan fent una tasca com Déu mana. O sigui, perquè si volem fer pisos de protecció oficial o de renta per la gent, de renta bàsica en baixa i tal, per això tenim l'Incasol.
I la mostra la tenim a la carretera Reial. L'Incasol va fer uns pisos que estan al voltant dels 200-230 euros al lloguer. Però a Munsa, a Masjuí, allà a un quilòmetre del poble, a mitja hora de bus, perquè... Mitja hora tampoc.
Triga mitja hora el bus, per passar cada mitja hora. Ah, passar cada mitja hora. Un cop plegat, no es triga mitja hora. Jo dic mitja hora de bus perquè si has d'agafar el bus i triga mitja hora. Doncs clar, agafen un pis, ja estic aquí, ara mateix hem lluitat amb unes persones i li s'hi cobren 550 euros del pis, més s'obliguen a agafar un aparcament, 100 euros més, més li obliguen a agafar un traster, 87 euros més, li s'hi cobren l'IVA,
que ara vindrà una bona, això de l'IVA, que s'estan encombrant, la gent que ha agafat pisos amb opció de compra, Promussa està cobrant l'IVA del 10%, quan la llei ratificada per Hissenda és del 4%. O sigui que ara Promussa es trobarà que a tota aquesta gent que li ha cobrat el 10%, li haurà de retornar el 6% més els interessos.
Vull dir, que si tenim una empresa municipal per fer vivendes, que sigui per la gent del poble, de veritat, no per mantindre sous, diguéssim, sous, per exemple, per dir-ho, el gerent de Promunsa guanya 60.000 euros a l'any. O sigui, això per nosaltres és inviable. Però, per tant, el tema dels pisos en concret, creu que hauria de ser més una cosa de l'Incasol que no pas una cosa de la que s'encarregués l'Ajuntament a través de Promunsa?
Si Promussa hagués fet la feina semblant a l'Incasol, segurament podria ser que sí, però és que, de veritat, no la fa. Promussa ara mateix té els pisos més cars que, diguéssim, per dir algun nom, el Rube, que té pisos al costat i els té més baratos i de més qualitat. O sigui, Promussa està enganyant a la gent
amb els pisos, dient, ja hem fet mil pisos, ja hem guanyat mil, ja hem guanyat mil, mil vegades més que del que havíem de guanyar. O sigui, però Musa no està fent la tasca. Llavors el Pablo, com que estava en contra d'aquesta gestió, o que almenys sigui més honesta el que demanava, a nosaltres aquests anys no hem tingut
No hem tingut representació a Promunsa. No hem sabut res. Només els plens ens podíem parlar de Promunsa. Nosaltres no estem dintre. Com que si va agafar contrapeu que entrés un partit nou, doncs no han modificat els estatuts de Promunsa per entrar un nou grup i nosaltres ens hem quedat fora, sense veu a Promunsa. O sigui, ens ha mirat la documentació.
Tot el que sabem és el que hem d'investigar per nosaltres mateixos, no per les comptes que ens donen. Per tant, senten que no s'han sentit valorats, entenc, per la resta de partits. I pels de l'oposició? No, la resta de partits... Bueno, és que oposició no n'hi ha. La veritat és que no n'hi ha. No creu que siguin oposició PP i Convergència, per tant? No, no n'hi ha, la veritat que no n'hi ha. Jo hi he estat vuit anys de regidor aquest assuntament.
I de veritat que quan vingui als plens em dona una mica de vergonya que l'oposició estigui esperant agafar el mòmio tal com està muntat.
O sigui, quan tu estàs esperant agafar el xoi o tal com està muntat, no es diu res, no vols tocar res, vols agafar tal com està muntat. Nosaltres no estem per aquesta labor. Nosaltres, el punt número 1 de la nostra proposta era baixar el 50% els sous, baixar el 50% els sous, perquè creiem que nosaltres... Miri, ara, no sé, per dir-li alguna cosa, Iniciativa Verge, en 4 horetes que treballen de 9 a 1...
cobren 8 vegades el salari mínim interprofessional. 8 vegades. Per tant, el que farien seria baixar el salari de tots els regidors. A la meitat. A la meitat això és una proposta. Clar, això ens farà molt difícil governar en cap, perquè si tots estan esperant agafar el xoio tal com està muntat, ens posarà molt difícil governar en cap.
Però nosaltres som més gent de poble i som menys, no sé, pensem més com ciutadans de poble que no com polítics. D'aquí dos mesos hi ha aquestes eleccions municipals. Via Democràtica, per tant, es tornarà a presentar. Sí, sí, i tant, i tant. Hem fet unes primàries ara, perquè Pablo és una persona molt, bueno, ha hagut de la seva feina, va molt, molt, molt liat i tal, i a vegades...
no pot amb tot i ajudem amb el que podem, però nosaltres hem decidit que sigui ell qui tiri davant, la gent ja la coneix, ja la coneix i ha de continuar donant la cara, i nosaltres ara estem fent un equip, diguéssim, renovat, perquè, clar, la gent que anava al principi eren tots gairebé veïns de davant del...
del carrer de Creu, de les torres que hi ha per allà, que són veïns relativament nous, que gent no coneixia i ara estem, diguéssim, agafant gent del poble que s'acosta a nosaltres, que sigui coneguda i que sàpiga de les mancances del poble i de les necessitats.
Serà sota via democràtica, no? Serà el mateix partit, no hi ha un canvi? No, no, no. Només que potser s'esfigiran unes associacions que estem en defensa d'animals i que ara estem tractant el tema. Posarem també l'eslògan en nosaltres i un parell d'associacions més. El programa el tenen ja enllestit? L'estan treballant?
El programa, sí, però el programa és molt fàcil. Si vostès agafen el nostre programa de fa quatre anys i el llegeixen ara, sembla que sigui el programa d'aquest any.
perquè les coses que diem són molt coherents, canviarem algunes prioritats, però les coses que ja dèiem abans eren molt coherents. Diguéssim el programa, sí, sí, estem treballant i estem tocant, clar, s'han de lliustar els noves rectes, no? I nosaltres ara el que estem fent és intentar que la gent
comprengui que un partit petit, abans la gent era un partit petit que començava no li donava gaire importància. Dèiem, no és res, no? Aquests quatre anys s'ha sortit aquest altre partit nou que ha sortit a Espanya, que diguéssim Podemos, i ara la gent comença a pensar d'una altra manera. Ara la gent diu, ostres, és que clar, guanyen tant, i aquests diuen coses més coherents. Ara la gent comença a fer cas a la gent més humilde, no?, més...
que abans la gent semblava que li agradava que el seu alcalde fos president de la comunitat, digui de cada president de tot. I ara, quan veuen que és president del Consell Comarcal, president del Parc Agrari, que està el patronat de Colserola, que està l'àrea de residus, que està ficat en diversos càrrecs, ara la gent comença a pensar d'una altra manera. Ara la gent diu, carai, si no són sous seran sempre...
que diuen el que cobren per l'assistència. No creu per això que en clau municipal sí que es vota moltes vegades a la persona, més que potser a les sigles o a qui hi hagi al darrere?
La meitat de la gent vota les sigles, eh? Això ho veiem perquè a vegades veus el que representa la població i, per exemple, a nosaltres aquí ara el Partit Popular està representant gent d'Esplugues. O sigui, la gent ha votat el partit igual que si fossin de Sant Lluís. O sigui, això ja demostra que es voten les sigles, no? Perquè si no es coneixen aquí a Sant Lluís.
i la veritat, dic que l'oposició es troba molt a faltar jo la trobo molt a faltar la veritat aquí també tinc una sèrie, una llista de coses no sé com anem de temps ens queda poqueta ja, ens queda si hauríem d'anar acabant bueno, nosaltres hem denunciat diverses coses nosaltres hem denunciat, per exemple ara, aquests dos últims mesos hem tingut que denunciar la barbaritat que van fer a la Ximeneia Walden és un monument històric
industrial, declarat, perquè quan es queda una ximonella d'aquestes dimensions i es queda com un monument, es declara el monument històric industrial. I el concessionari va pujar, va pintar unes culleres i uns tenidors, vinga, va. M'ha costat tres anys desfer-les, fins que no ha començat a sortir el projecte municipal d'anunciar-ho, no han fet cas. O sigui, és massa lent, entenc, tot aquest procés. O sigui, una persona pot pujar, fer el que vol,
fora de la llei i nosaltres hem d'esperar lluitar 3 anys com a oposició perquè el senyor alcalde faci alguna cosa. O sigui, sisplau, o sigui, això em fa... A mi em fa molt... Se me'n fa molt estrany, això. Després hem reivindicat sempre que la de celleria... La de celleria no està ben ubicada. Molta gent, abans d'arribar a la de celleria, ja des del sofà pel camí. Pel camí, de veritat...
Perquè ni la troba, molta gent no sap ni on està. També hi ha gent que no la vol a prop de casa, no? Però no, però és que la de Selleria el lloc més ideal és allà davant de la ITB, que jo l'he proposat diverses vegades. L'alcalde m'ha dit, és que jo no hi ha terrenys nostres, jo li he demostrat que hi ha terrenys nostres. Sempre tenen l'excusa per no fer-li cas a l'oposició, perquè si li fan cas a l'oposició sembla que
que no ho facin bé, ells. La desalleria, si estigués al polígon industrial, els camions grans que venen a portar-se a totes les grunes no travessarien ni l'avinguda indústria, ni l'escola Marrecs, no passarien al poliesportiu, no passarien per davant de l'institut, no passarien pel passeig de la muntanya, aquesta gent de gent passejant i amb bicicleta. O sigui, és un perill continu. Estem dient coses molt coherents, però no es fan cas, no es fan cas perquè som una oposició, lògicament.
Doncs són algunes de les queixes que expressa ara el número 2 de Via Democràtica, Paco Leal. Avui hem volgut parlar una mica d'actualitat i també de com es presenten aquestes eleccions municipals. Falten, com dèiem, una mica més de dos mesos. N'anirem parlant. Moltes gràcies per ser avui aquí el Just a la Fusta i que vagi bé. Fins aviat. Molt bé. Quan vulgueu, a la vostra disposició. Perfecte. Bon dia. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonoras o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concessor al cinema. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva... Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. La informació més propera al Just a la Fusta.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Ara passen 5 minuts de dos quarts de 12. El que fem ara és obrir micròfons per fer tertúlia amb en Pep Quintana, en Jaume Campreciós i en Jordi Farràs. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. Crec que fèiem molts dies que no estàvem la tertúlia... Pep, t'estem sentint, eh? Nosaltres? No ho va...
No us van anar els micròfons? Ara, ara, ara. Nosaltres ho sentíem, eh? Hem sentit les vostres proves de veu i els vostres cans. O ara. Bueno, el Pep sí que ha fet un cant així, un càntic, com si estiguessin fora d'antena. No fora de lloc, fora d'antena.
És com si estiguessin ja la primavera, aquesta setmana que falta per arribar ja la sang ja l'ha alterat. La sang ja bull. Com a mínim hi ha els emmellers florits. I han deixat de ser florits, ja són verds i tot de gust de gust. La gent va buscar espàrrecs. Sí, exacte. Però penseu que, no ho entens, que falta la temperatura baixa i les pluja de Setmana Santa. Sí, sí. Aquest clàssic, aquest clàssic. El clàssic ja bé, ja s'estan preparant els del temps.
És veritat. Veig, Jaume, que portes uns quants apunts. T'he vist estar aquí apuntant coses. No, sempre va bé apuntar. És l'apuntador. Un dia que estem els tres, suposo que... Sí, però... Li podem deixar tota l'estona, eh? Tota l'estona, tota, tota. Perquè pel que tinc entesos que no el vol tornar fins al juny. Ah, no? Ara feia temps, eh, que no el teníem. Sí, sí. Al final jo ho explicaré. Jo no me'l recordava com era ell.
Per on voleu començar avui per això? Però estem en l'antena ja? Pels 20 anys de la mort de l'Ovidi. Exacte, n'hem parlat abans a primera hora, però parlem-ne, si vols. Sí, avui, vaja, crec que és adient, perquè aquí almenys aquí a Sant Just va deixar un molt bon record, un record millorable, no?
Recordo també algunes vegades anant a buscar l'autobús que en trobava el Toti Soler, que venia d'assejar amb la seva guitarra, amb aquella cara de nen que feia. Encara fa cara de nen, però s'ha fet gran. La cara de nen la manté. I, esclar, llavors va venir aquí a Sant Just. Recordo una fotografia magnífica que se li va fer en el camerino.
no sé si va ser el Miquel Bosch o va ser el Francesc Fàbregas aquí hi havia dubtes aquests dies ha sortit publicada el diari ara això és un recital de la festa de tardor del 76 que va actuar ella el Manuel Gerena aquella época de la transició una mica de tot hi havia aquella fusió entre flamenc i això i va actuar
Vaja, jo quan puc de l'Spotify em baixo els discos de l'Ubidi em baixo per escoltar-los I no pagues, eh? No, no, Spotify és lliure perquè foten la publicitat entre menys que et deixen destrossat amb la publicitat però mentrestant sents la música que tu vols Ah, però baixar-los no Els baixes perquè te'ls escoltes però no te'ls quedes És com una ràdio, entre cometes Una ràdio de música Que pots triar...
una milionada. Estem intentant posar ara la cançó, tenim alguns problemes, però ara posarem banda sonora el que expliqueu. Quan deia Josep, jo recordo que va ser l'any 71.
A la segona festa de tardor, recordo que com es vam organitzar, vam anar a casa seva contractats. I vam anar-hi a Mara Ripó i jo. Doncs de 19 anys ja hi a casa seva. I si no recordo... Escolti, vostè, que podrà venir... I si no recordo malament, vivia en aquella època al carrer Gençà.
a la voltada per l'Espanya. Ja. Segur que vam anar-hi i vam dir, sí, i això que dius, què cobrerà? I cobrerà i tot. Estic d'actuar per comissions obreres i no cobrarà ni un duro ja cansat. És veritat. I després recordo una altra vegada, que no sé quin any va ser, això no ho tinc documentat, que va ser en un concert d'aquells d'estiu que feia l'Orfeo. Sí. Jo diria que va ser que hi calen Turet,
Podria ser que hi ha costat mateix. Jo diria que va ser... Ja miraré la llista de l'escenari. El 76 també, perquè a la teva Pau Francesc es va buscar avui aquí de les Cees, i aquestes dues actuacions estan documentades, en dates, i després l'altra. I després també el record que tinc és que... La Teresa, com un record d'infantesa.
és inconfusible quan comença ja que vam regidor cultura que llavors es feia el Sant Anís del Sol per l'Aceit i ahir havia fet un disc sí, té un disc del Salvat i llavors ja que no vaig intentar que vingués aquí Sant Just per tot això i em va dir que ja estava malalt, que tenia un problema de gola i tot i llavors
Sí, ahir vaig veure unes imatges d'ell per televisió, un recull d'imatges, i evidentment la degradació que hi ha física al final ja de la seva vida és molt forta i punyent, no? I el que té és això que té la seva expressió, la veu.
tant cantant com recitant, no cal ni dir-ho, i llavors esclar que el que li afecta és la vegola. I aquí està el mal. Podria ser un peu, no? Sí, sí, és que és així. I després, això que dius tu, record, la sala que té el casal de joves, que és la sala Ovidio Buñol. Sí, això mateix, aquí senyor. És veritat. Que més o menys es va inaugurar poc temps després de la seva mort.
És veritat, clar, perquè el casal no és del 95, no? Sí, jo sé que es va posar, recordo un moment com va anar, perquè en aquell moment jo estava a l'Ajuntament, amb el regidor, i sé que es va posar un nom a utopia perquè és de joves, d'utopia d'aquí, d'aquí, de tota la vida, i l'altre perquè en aquell moment era un referent de la cançó. I tant, que ho era.
I encara ho és, en el sentit que quan l'escoltes o quan commemores alguna cosa i el sents, carai, ja no parlem del recitar a les tallers, per exemple, no?, el gran poeta de l'ancià. Però el que sí que és cert és que hi va haver una època...
Com mínim, a nivell musical, de silenci, que li van fer el boicot, perquè des d'un disc fins a l'altre, no sé quin és, i van passar una dècada sense publicar res. Recordo una entrevista seva que deia que tenia un buit tan...
Un 8 en general, tant el Principat com el País València. Bé, està clar, això depèn de si no ets del gust de segons qui, i passen aquestes coses, no? Això ja passa. No se'l va reconèixer prou, creieu?
Déu-n'hi-do en el seu moment, perquè encara ara és tan estimat o tan recordat que vol dir que va deixar una empremta molt forta. Això passa de vegades després de mort, no? Jo crec que en aquest cas ha triomfat molt més en sols quins nivells després de mort que abans. Abans era una mica...
era per un cert sector no arribava ara que s'ha fet més popularitzat a nivell general jo crec que a més fa una mica més es parla més abans era una cosa més d'espectacle i ara hi ha moltes activitats molts actes que parlen d'ell i això m'influeix mira, aquest de la Teresa se n'ha fet un espectacle teatral d'aquesta cançó de la Teresa que ara estàvem escoltant de fons
I, en fi, vull dir, no cal, doncs, quan parla de la samarreta, d'aquella cortina vella, vermella, etcètera. I vull també sentir un moment, venint cap aquí, que amb una emissora, doncs, estaven fent un homenatge, i concretament Catalunya Ràdio, estaven fent un homenatge des de València, i tot era sobre el món valencià, precisament.
i llavors ha sortit un xicot que ha cantat aquella Per què vull, no?, que és aquella cançó que diu, jo callo perquè tu tens la tralla, vaja, em fas callar perquè tu tens la tralla, però arribarà un moment que no, o sigui que... Jo crec que va ser, va agafar aquest canvi, ei, aquest disc, hi va haver molts que van desaparèixer de la cançó catalana, hi va haver una temporada fins que era 20 d'època del rock, hi va haver un buit d'uns quants anys. Sí, hi va haver, sí, hi va haver un buit, però era normal,
Bastant normal, vull dir, primer va haver la gran empenta imitant la cançó francesa, majoritàriament, vull dir, es tractava de la cançó francesa adaptada aquí, no?, des de l'Espinàs, recordem l'Espinàs, amb l'Agenda i altres cançons. I llavors, també l'Espinàs com a referència a Justenc.
n'hem d'obrir que el seu avi va ser recalde circumstancial, una bona persona convertida en recalde postfranquista. Però hi ha aquella fotografia passada a les escales, amb vestits de blau i americana blanca. I americana blanca. Clar, sí. I de petit venia aquí a passar les vacances, va escriure aquell poema sobre la placeta de l'església, que és molt agraït,
I vull dir que aquí aquests referents de la nova cançó els tenim. Després el que va passar és que van anar sortint altres manifestacions culturals també, etcètera, que van anar pagant els cantautors, etcètera. És veritat. També després ja no cal que parlem de la qüestió econòmica, de les contractacions dels ajuntaments... I el canvi del funcionament de la lliure musical. El canvi de la música, també dels conceptes, una mica també...
Els mitjans de comunicació audiovisuals no li van donar molta importància, van donar altres grups, i es van anar diluint. Com el Quico. Com el Quico, com el François Rivalta. Sí, tants altres. Vull dir, que n'hi havia una sèrie de gent. M'han quedat els Tòtems, el Lleijac, el Serrat...
La Maria del Mar, el Raimon i poca cosa més. Marina Rossell, no, també? Sí, però també... Sí, en un altre aspecte. La Marina Rossell no era tant dels cantadors primers d'aquesta colla, no? Però també ha quedat, però ha passat una mica més desapercebuda, existit, però no ha tingut el...
Ara, aquest quadre que dèiem ha sigut d'una gran volada i en canvi ha quedat a un segon nivell constant però no mai ha arribat a les cotes dels altres. Bé, a través d'Òptica que ho tindrà. Esclar, sí, perquè potser ha cantat una sèrie de peces, de mostaquí, etcètera, etcètera, i llavors, és a dir, que és diferent del que feien els altres en algun aspecte, no?
d'aquelles èpoques quan hi havia els 16 jutges que és quan va començar tot hi havia una colla de gent i ara moltes vegades escoltes algun disc d'aquelles èpoques i veus uns canvis completament diferents el que passa que en aquelles èpoques fer aquelles cançons jo crec que era molta valentia per part de la política catalana jo recordo el del Fiabella
l'esporter és que n'hi ha molt que n'hi ha jo havia tingut la sort d'anar amb ells en algunes ocasions, inclús en alguna sortida amb els 600 tots apretats a dintre i una guitarra sobre el cap i havia seguit a través del Sarraïma i de la seva senyora Remei Margarit
Recordem que el Sarima va ser el que va escriure què volen aquesta gent que truquen de matinada. Que la va posar a la teora el germà del Maria del Mar Bonet. Ah, el Joan Ramon Bonet. Jo diria que la va cantar.
Ah, que la canters, no ho sé, que la va escriure segur, el Lluís Sarraïma, sí, això ho sé de primera mà, i inclús amb aquests cercles que més o menys fèiem aquí a Sant Just, que les nits d'aquí a Sant Just havien sigut bastant curioses amb els 16 jutges, perquè estàvem al Raval de la Creu en una casa que tenien llogada el Sarraïma, el Lluís Sarraïma, i la seva família.
I llavors a les nits pujaven tota aquesta trepa a cantar sota els garrofers que hi havia en el pati de la casa, no? I recordo que el Quico va estrenar una cançó i va dir, com li darem? I llavors dir, doncs, aquell que diu, soc fill de Terrassa i Sabadell, no? I tot això. I li van posar noms en les cançons, en aquelles nits i tot. I va ser una temporada molt agradable. Així vas participar una mica en tot aquell moviment... Sí.
Sí, d'una manera molt lateral. A veure, tu creus que està sent just això? Jo no ho he sentit. Aquesta versió s'enjustenca. Jo sí que recordo al principi algunes actuacions a la sala Piquet
Ja, ja, ja, sí, però esclar. I a la Sala Gran també, que el llac es va estrenar a la Sala Gran, dels primers llocs que va cantar, que va sortir, encara l'acompanyava la seva mare. Jo, el Gille, que recordo que va vindre a Sant Just, jo personalment, va ser al 70, a la primera festa de Tardó, que va ser a l'octubre del 70. Jo havia anat a veure...
havien anat a veure la colla de les Cees, el 79, que va actuar a l'embalat d'Esplugues, perquè es havia camat la Vents. Ah, ja, sí. D'uns quants anys van fer l'embalat a Onyarà, a Catalunya Actual, hi havia l'embalat, i van anar a veure i començar.
inconscients de nosaltres vam dir també ho portàvem a Sant Just a les noies que anaven a fer el far a fer el far a i a cap d'on allò ho vam portar però vull dir que ell si m'ho diu que abans veig tot a Sant Just jo no recordo haver vist abans
El que sí que recordo d'aquella època, d'aquella penetuació, una mica, és que tenies de portar totes les cançons a l'Ajuntament. A l'Ajuntament. A l'Ajuntament. Per favor. Que en aquells moments el censor era el senyor Pere Bruy. Però per sort. Per sort, no. A veure, jo encara... Ara ho té a l'Ajuntament Municipal, però jo encara tenia casa...
les lletres del Lluís Jack, sellades, apte, en una creu a l'estaca.
Ah, molt bé, està bé. Llavors què va fer? La va tocar. No la va cantar, la va tocar! Ja la va cantar al públic. Exacte, molt ben fet, molt ben fet, sí, sí. Doncs res, que hem tingut aquesta sort aquí a Sant Just també. Sí. Hem començat parlant de l'Urbidi, però també tenim moltes referències dels 16 jutges d'aquella època, aquí musicalment el Reimon, també jo recordo que el vaig presentar a l'Ateneu.
Jo feia de speaker des de dintre, no m'agradava mai sortir a fora, sinó que des de dintre... Eres una veu nova. Sí, una veu nova. I ara el sentireu o veureu i tal, Raimond Pelejero. Què es diu Raimond Pelejero? Sí, Pelejero. És un dels cognoms típics valencians.
que no devia ser així però és igual i llavors bé, en fi, que tots aquests festivals que sí, el llac i la Maria del Mar jo tinc consciència alguns anys d'abans, jo tinc consciència des dels 70, ja de les 70 és com que comencen a fer coses molt joveneta tu llavors, per això aquestes coses jo es portava fent coses i encara falla per tant, aquests 50 anys m'han passat
fer activitats en fi, doncs no, no, exacte m'agrada que heu començat la tertúlia així de fet li han dedicat la major part de la tertúlia ens queden només 9 minuts en realitat teníem temàtiques en Justinca encara ens en queda si voleu però vull dir que això que està un comentant tot anava relacionat si tant, sincera, perfecte que n'haguem parlat que hem fet una mica d'història d'activitats d'aquest poble dels anys 70 sí home, i tant
Jo crec que, vull dir, jo sincerament hi ha coses que me'n recordo i coses que no me'n recordo. Llavors, el que esteu parlant jo crec que és una cosa que crec que és interessant perquè molta gent de Sant Junt no en tenia ni deu tindre ni idea. Exacte, i avui que sentim tantes coses... Jo crec que val la pena, perquè jo soc d'aquesta època i moltes coses no me'n recordo. Me'n recordo el Llach, me'n recordo el Ramon, del Pi de la Serra, del Vidi Molló, però hi ha coses que no me'n recordava i coses que...
passat. Amb una d'aquestes ballades el Quico em va ensenyar uns quants acords a la guitarra per fer alguna cançó i em van fer una prova però em van dir que no, que jo cantés a l'Orfeó. Millor, no? Sí, no, no, per què? No ho saps? Perquè després també hi ha hagut gent que dius, no sé per què aquests canten com canta autors, no?
Però jo ja cantava l'Orfeó i potser tenia un estil... Era un altre registre, segurament. Sí, una altra manera de cantar, una altra manera de fer, però vaig escriure bastantes cançons i llavors vaig passar un petit examen, dient-ne, entre ells, i m'ha dit, mira, segueix cantant l'Orfeó, que allà ho fas molt bé. I aquí es va acabar la meva carrera musical com a cantautor. Ja he vist fotos teves amb la guitarra. Sí, senyor. Hi havia molta gent que, doncs, com cantaven...
I molts que després ho han deixat, i han sigut professionals d'altres coses, com el de... Falsegut 3, era, no? Que era el que és mitja, ara. Ah, sí, el doctor Estivill. El doctor Estivill. Que no el reconeixeries, el doctor Estivill, eh? Perquè feia dues tonelades i ara... Però vull dir que jo, després me'n nota que era parellador.
Sí, sí, sí. Hi ha una sèrie de gent que van anar sortint i que van anar passant. Van sortir forces, forces, forces nois. De Mallorca van venir els germans Bonet, eh? I molta gent de Valencià com el Faro. Sí, de Valencià ens també n'hi havia uns quants, eh? Sí. Jo amb aquestes tertulies, doncs, esclar, els havia conegut, no?, en aquest sentit de fer la gresca allà a la nit durant l'estiu. I aquells anys joves que la nit són curta i els dies són llarga. I tant, sí.
De seguida es feia de dia. En el defecte, quan tenia d'anar a treballar. Sí, sí, això sí. Però per estar amb l'estiu sí, podria ser alguns dies de vacances per poder estar... No els trauré veig avui, eh, de... Sí, sí. De política...
Si voleu, podem parlar de política, però s'enjustem, que tampoc cal que parli amb un raquet i just fa dues setmanes vam parlar del cas Pujol, etc. Per això dic que avui no caldria tornar-ne a parlar. Ahir es va acabar la comissió de la compareixença de la família. És el que havíem parlat fa 15 dies, exacte.
Ahir es va acabar ja per sort. Podem parlar d'altres qüestions, si voleu. Aquests dies hem sabut que hi ha nova candidata de Convergència i Unió, etc. També vam parlar-nos justament. Jo crec que us queda una setmana, tres setmanes, per poder parlar d'aquests temes.
Ah, perquè llavors s'entra en aquest moment de... Ja s'entra en un moment que no es pot... De totes maneres, vull dir, ahir em va fer gràcia per la Nebrega, amb el Coní. Bueno, sí, ja tot apareix des que... No és candidata, torna a estar totes les tertúlies. Bueno, jo sempre l'he vist, eh, les tertúlies, que quan estia amb el Coní no crec que hagi deixat d'anar-hi gaire, no? Però ahir em va cridar l'atenció, això al ser, diguéssim, una Sant Justenca que es havia promogut com a arcaldessa. I a nivell de televisió.
I en el televisiu, doncs jo recordo que havia vingut un dia en un dels concerts que fèiem a Desvern Accions i va dir que si ella tirava endavant o tenia possibilitats, doncs que es preocuparia per la part cultural del poble i ens va semblar magnífic, no?, que algú s'ofereixi i t'ho digui.
Però després, esclar, ens han quedat orfes, en aquest sentit, perquè Marica no seguia, i bé, i ahir, per casualitat, passava també per Can Cuní, i vaig veure quan ella estava de tertuliana, com altres vegades. Sí, sí. Però esclar, cuida l'atenció això d'aquestes persones que apareixen i desapareixen com el Guadiana. Exactament. Sí, exactament.
I després també, quan vaig venir d'ho tindria aquí, es va parlar del tema de les entitats culturals sense any de lucre. Sí, sí o no. Home, ha canviat una mica. Jo crec que ha canviat... Una mica Montoro diu que fins a 50.000. Ja no serà fins a 3.000, no?, les entitats que hem de tributar. No, jo crec que... Una mica de repòs, sí, que hi tenim una mica. Una mica, sí, però no. En el fons, el que passa, que jo crec que és un pedàs molt petit, perquè tens enrere d'ho que hi havia abans... Però quan els hi queda? Quan els hi queda?
Jo crec que el que fa falta personalment és una llei que englobi tot el món de les entitats que ens han d'interlocar. Però que sigui transversal. Que no sigui ara verticals que van venint diferents lleis perquè mira, en això, en aquesta llei del voluntariat, ara aquell moment que tu fas una activitat i...
jo et vinc a ajudar-te a posar les cadires fins a fer un programa en temps d'assegurar. Tu has de ser voluntari i assegurat. Per tant, jo crec que ja és un món de regular, perquè arribarem un dia, o farà l'administració, o els quedem tots a casa a veure la tele 5 i antena 3. Semblava que hi havia un cert interès que ens quedéssim a casa veient la televisió. Veient aquests grans programes. Sobretot els grans programes.
Bé, doncs veig que esteu contundents també, no? S'ha arreglat això, però ara això també ha servit... En realitat creus que per tant només tapa una mica això? Tapa i després hi ha una altra cosa que havia de dir el dia que era.
a partir que l'hagin anat a aquestes reunions s'han assalentat de les obligacions fiscals que tenies que no estaven ara i que hi eren i que ella pensava que això a mi no m'afecta per tant ja hauria de les dues parts ja que aquella part que això ha aixecat una mica la llebre jo crec que sí perquè si no ens passàvem res tot era bo tot el que es feia estava bé no hi havia lleis i les lleis existien i eren són tot molt bé
Molt bé. Bueno, i ara el que volia és despedir d'aquest programa fins al mes de juny. Ah, sí? Mira, no m'has dit abans d'entrar, eh? No, perquè no he tingut temps, perquè estàs parlant amb algú. És un candidat. No, perquè tu saps que a partir del dia, el pròxim dimarts que hi ha tertúlia no puc vindre per motius professionals, l'altre ja és del mes de març i perquè prohibeix que els que hagin candidats a una llista puguin fer de tertulians. Participin. Per tant, perquè veia una llista... Però és que veiem si és a molts tertulians del món, no? La d'esquerra...
Per tant, hem de despedir fins a passar... Després de les eleccions. I passar a la festa major de l'Ateneu, que és el cap de setmana de maig. És a dir, que el juny, en principi, tornem a esperar-te per això aquí, a la tertúlia. Que cantàvem a la doctrina tan bé que estem aquí i ja ens hem de despedir. Doncs mira, això... Ho sento molt, tines de buscar un substitut que no tingui vocació política.
Activa, activa. Exacte. Si no, no hi hauria tan boc debats. Doncs bé, en tot cas queda, per tant, avui Tartuli, jo crec que l'última que havíem fet tots tres també fa molt de temps, per tant, mira, és una bona manera d'acomiadar-se, ja que hagis vingut a fer-ho també a l'antena i acomiadar tots els oients, Jaume, temporalment, perquè tornem per tant al mes de juny.
Doncs els altres, Pep i Jordi, continuem d'aquí 15 dies, no? Per això encara... Jo no em presento un lloc, de moment, no? Perfectament. No sigui cap candidatura. Us espero llavors el dia 24. No m'ho han demanat i tinc una ràbia. No s'ha esperat res. Discret completament de l'opinió de Jordi Farràs. Espera molt que no és regidor. Doncs així acabem. Que vagi molt bé. Gràcies, Pep Quintana, jo me'n preixi, Jordi Farràs. Tornem d'aquí 15 dies. Bon dia.
Connectem tot seguit amb el butlletí informatiu de Catalunya Ràdio, també amb el Sant Just Notícies. Tornem després, encara amb més coses, la tercera hora, última, del Just de la Fusta.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com. Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa David Badia.
Macrooperació d'Hisenda, el mercat central del peix de Mercabarna per un possible frau en les vendes. Un centenar de Mossos i de funcionaris de l'agència tributària fan escorcolls des de primera hora d'aquest matí. Madrid ja et feixes. Bon dia. Segons fons judicials, més d'un centenar d'agents entre inspectors de l'agència tributària, els Mossos d'Esquadra estan desplegats per Mercabarna inspeccionant concretament el mercat central del peix. S'investiguen 20 societats majoristes per presumpte frau en la venda del producte en conjunt. Ens expliquen aquestes mateixes fonts
han facturat 300 milions d'euros anuals, ocultant-ne un 30% més gràcies, sembla, a un sistema informàtic fraudulent, un procediment que està sent investigat des de mitjans de 2014. L'operació està oberta en aquests moments, però no es preuen detencions, perquè de moment ens diuen és de caràcter administrativa. Gent feixes Catalunya, Ràdio Madrid. I a les portes del mercat del peix, Maite Curto.
Hola, bon dia, així és. Ens trobem a les portes del Mercat Central del Peix de Mercaverna, al qual no hi podem accedir. Podem veure quatre furgones dels Mossos d'Esquadra, que són a l'entrada, mentre els tècnics de l'oficina antifrau de l'agència tributària encara són a dins de les instal·lacions. Ara veiem que s'estan carregant dos camions amb la documentació recollida. Un treballador del Mercat del Peix ha confirmat aquesta emissora que l'escorcoll els ha agafat per sorpresa. Han entrat una sèrie de...
d'agents uniformats al mercat del peix, molts, 80-90 efectius, acompanyant unes persones, no sabíem què, ens hem quedat tots una miqueta bocabadats, clar, aquí hi havia mil i pico de peixaters, estaven els mil treballadors del mercat, estava tothom, i hem vist entrar aquesta gent, que no hi ha cap explicació, d'unes maneres una miqueta seques. Maite Curto, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Totes les veus, Carme Montero. 320.000 catalans reben ajuda alimentària. La taula del tercer sector reclama mesures urgents per lluitar contra la cronificació de la pobresa. L'Ajuntament de Lleida farà un ple extraordinari arran de les presumptes irregularitats que investiga la Fiscalia Anticorrupció i també l'oficina Antifrau. Les va denunciar l'extinent d'alcalde Marta Camps. En detingut a l'Algorfa el va aixegurar un britànic com a presumpt autor de la mort de la seva dona que es donava per desapareguda des del mes de setembre.
En una enquesta encarregada per Catalunya Ràdio, Joan Laporta obté un 34,6% de suports per ser president. En segon lloc hi hauria Pep Guardiol amb un 19,3, Josep Maria Bartomeu tercer amb un 15,3. Altres possibles candidats sumarien un 20% de les 804 respostes de l'enquesta.
En futbol, vuitens de final de la Champions, avui Real Madrid-Xalquet 2-0 pels blancs a l'anada. També Porto-Basilea empat a 1 a l'anada. Aquesta tarda, dos quarts de 8, el Manlleu ofereix a la ciutat el títol de la Copa de la Reina d'Huquei Patins. A l'Huquei Lliga a les 9 del vespre, avui Tordera Liceo, Manlleu Vic i Lleida Reus. En envol, avui, Barça-Port de segon. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts, us parla Andrea Bueno. Avui arrenca el procés de preinscripció al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Fins el 17 de març, els pares i mares podran demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi. En total, al curs que ve s'obriran 125 places per nens i nenes de 3 anys entre les 3 escoles públiques,
i la concertada Madre Sacramento.
El 18 de març se celebra una trobada per crear oportunitats de negoci a Sant Just. És una trobada que impulsa promoció econòmica amb l'objectiu de connectar empreses i comerços del municipi i de fora del municipi. Així s'intentarà crear sinergies entre ells, fer negocis i dinamitzar el teixit productiu d'indústria i comerç local. Se celebrarà l'hotel City Park Sant Just el dia 18 a partir de les 9 del matí. Heu de fer els registres a través del web gettingcontacts.com o bé accedint-hi a través del web santjust.cat.
I acabem recordant que Justícia i Pau, Mans Unides i la parròquia organitzen dissabte un sopar solidari per recaptar diners per Mauritània. S'emmarca la campanya Lluitem contra la Pobresa, que consisteix en impulsar un programa de desenvolupament integral i de seguretat alimentària a 35 comunitats rurals empobrides de Montguel, a Mauritània. El sopar solidari és obert a tothom i serà dissabte a les 9 del vespre a la parròquia del Sants Justi Pastor i consistirà en un menú basat en pa amb oli.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concerts al cinema. Ufff!
Ara passen 10 minuts de les 12 del migdia. És moment de saludar en Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia. Tornem a ser aquí, als micròfons de Ràdio d'Esvern.
I el que fem ara és parlar d'història de Sant Just. Amb el Pep Quintana cada setmana fem un repàs a diferents capítols, no?, a través d'un llibre concret. Efectivament, sí. Estem ara al 1793. Sí. Sempre ens hem de remetre, com hem dit, tantes vegades... Primer lluny, exacte. Més lluny possible per anar veient com creix Sant Just, com es va conformant, etcètera, no? Allò ens diu que ser rector dona Alonso Muñiz de Castilla la casa de la rectoria és notablement millorada i ampliada.
S'afegeix un nou cost pel cantó de migdia i una dependència pel cantó d'on és ara la plaça del davant de la casa de la vila, la qual la gent li deia la cotxeria, per haver-se fet servir per tenir el seu cotxe i cavalleria el senyor bisbe de Barcelona, que venia a passar temporades a Sant Just.
Sí, recordem que el bisbe Vives, que és el copríncep d'Andorra, també tenia despatx aquí a Sant Just a la rectoria. O sigui que es veu que els bisbes tenen una certa tendència a venir aquí a Sant Just de manera esporàdica o de manera fora del seu àmbit normal o de residència.
Molt bé, doncs tenim això, que després saltem el bil 839, ja fem aquest salt. Un salt ràpid, eh? Parlem, sí, de qüestions que són tant del municipi, diguem-ne de l'Ajuntament, com de la parròquia, que es va conformant aquests edificis, etcètera, no? I diu el senyor rector de Sant Just, fa tenir una reunió per l'U Estudi.
O sigui que el 1839 el rector diu, ens hem de reunir perquè hem de parlar de l'escola. Per tant, doncs, hi ha una intervenció, també ja es veu directa, no?, entre el que és el poder i una altra. I el 1908, ja en època moderna, podríem dir així, la façana de l'actual casa de la vila fou restaurada.
En què també és posar al campanar de l'Església el rellotge públic que hi ha actualment, retirat de l'antic, posat al setembre del 1887. O sigui, recordem una vegada més que el rellotge que hi ha al campanar és municipal, no és de la parròquia. Per tant, de vegades hi ha algú que diu, escolta, mossèn, que va endarrerit. El mossèn no té res a veure amb l'endarreriment del rellotge, sinó que és el municipi, és l'Ajuntament, qui cuida...
i és propietari del rellotge que hi ha al Campanar. Per tant, tenim que el 1908 es posa aquest darrer rellotge que tenim ara. L'actual, eh? L'actual, és el 1908. Té més de 100 anys, per tant. És molt interessant veure la maquinària. He tingut ocasió de pujar i entrar dintre de l'espai del rellotge i, doncs, esclar, és un rellotge mecànic que realment és molt curiós de veure com funciona, no? Amb aquelles rodes dentades tan grans i tot això. Molt bé. El 1917...
Diu, anys enrere la casa de la rectoria va empitjorar molt el seu estat fins a arribar a un estat llestimós. Però això, si feren grans i constants obres de dop i millorament. Trobem que feia uns anys que hi havia hagut un rector que va deixar una casa, una rectoria magnífica, i resulta que aquí està en un estat llestimós. Jo no sé què feien.
No en tinc. En els anys que hem anat veient aquestes visites pastorals, que deia, s'hauria d'arreglar, i després deia, està molt ben arreglada, això està ruïnós, doncs hauríem de tornar-hi, jo no sé, amb quins materials arreglaven la rectoria, que és la que rep més, perquè, esclar, és la que té referència per les visites pastorals que hi havia. Si no, no en sabríem res. No hi havia una visita a l'Ajuntament
sinó que hi havia una visita a la parròquia, i és la que queda ressenyada. No sabríem res. El 1936, naturalment, amb la Revolució, queda l'església cremada i en runes, certament. I del 39 al 45, durant aquests anys, l'església és reconstruïda, intentant seguir les línies generals de la rectoria vella i aprofitant fins i tot alguns trossos de paret que havien quedat sencers, per dir-ho així, sense destruir.
Per tant, aquí acabem, diguéssim, el que és una mica l'estructura municipal i parroquial. Els edificis, l'Ajuntament, recordem que allà a l'hostal s'hi fa la Casa del Blat, s'hi fa la botiga de carn, etcètera, etcètera. I, per una altra banda, la parròquia que va fent les seves fins al 45, que torna a restaurar-se l'església tal com és ara. Val.
Llavors, què tenim? Coses del conjunt dels carrers i dels que van conformant el que és el tramat, el tramat urbà de Sant Just, no? I començarem, doncs, a parlar-ne uns quants. Això d'aquesta època, ja? És a dir... 1798. Ui, doncs en darrere, també. Sí, sí, sí. Tornem en darrere. Abans de 1800, eh? Hem de començar dos anys abans del 1800. I ho s'agrupen el conjunt de cases que se'n deia de la carnisseria, que ja acabem de comentar-ho, i les que formaran el Raval. Han nombrat primer Raval de la Creu,
Per la creu de terme que hi havia alçada allí a prop. Recordem que precisament davant de l'hostal antic, en el carrer de la Creu, pràcticament l'encreuament del carrer de la Creu amb Raval de la Creu, s'hi va reposar fa molt pocs anys una creu de terme.
que és el que ja hi havia. Aquesta creu de terme va ser enderrocada per diferents fets i va servir de mur de contenció d'algun marge, d'alguna hora d'aquí a Sant Just, fins que una colla d'amics que formaven part tant del centre d'estudis com del propi
el grup d'esperiològic, doncs, van veure aquestes peces, les van descalçar, les van guardar, etcètera, i ells mateixos les van reconstruir la creu, que avui dia podem veure el creuament de la creu amb el Raval de la Creu, pràctica més dintre del carrer de la Creu que del Raval, però en aquell punt que em fa referència precisament a aquesta nota del 1798.
Diu, a la barriada de la carretera es posa un hostal anomenat Hostal Nou. Clar, aquí teníem l'Hostal Vell. Estem parlant ara mateix de l'Hostal Vell. I resulta que el 1798, ah, caram, què passa? Que hi ha una competència, hi ha un altre edifici dedicat a l'hostaleria i hostetgeria, que és la carretera Reial. Per què? Perquè, com que s'havia obert la carretera Reial, feia uns anys, per allà hi passaven més vehicles que no pas per l'antiga via Augusta. Val.
Solució, fem un hostal allà. Home, bona visió de comerciants, no? Exacte, exacte. Per tant, el 1798 es posa un hostal anomenat l'hostal nou. Recordem que encara hi ha gent que quan baixa la carretera i ho baixem a baix a l'hostal.
I els de l'hostal diuen pugem a Sant Just. Encara, eh? Deu ser poca gent, per això. Poquíssima gent, però encara existeix. Anem a baix a l'hostal. Per tant, el 1829, ja fem un bon salt, es troba esmentat el serral que encara es confona amb el Raval de la Creu i que més tard ja se l'anomena serral d'en Cardona. El serral és, si recordem, per exemple, la caixa de pensions...
fa xanfrà amb el Serral. La caixa de pensions, en el carrer Bonavista, davant del mercat, pràcticament, fa xanfrà amb el carrer Serral. Per tant, doncs, aquest es via abans, algunes vegades, Serral i Raval es via confós. Però cada cosa, cada nom al seu lloc, no? I el 1847 es parla d'un carrer nou.
Però el carrer Nou es troba citat amb el nom de carrer de la Sala. I el carrer de la Sala és precisament el carrer Anselm Clavé. I després ara comentarem per què. Diu, es troba també esmentat el carrer de baix. Quin és el carrer de baix? Si nosaltres ens posem de cara a l'hostal, que hi ha la Creu, tenim la Creu, i l'hostal vell, en el carrer de la Creu. A l'esquerra d'aquest edifici hi ha el carrer de baix.
És com un passatge molt curt, molt petit, molt desconegut, en general diria que per molta gent de Sant Just desconegut, que quan et mires l'edifici de cara et queda aquesta entrada d'aquesta mena de passatge a la mà esquerra i aquest és el carrer de baix. Aviam, què passa més? Diu, el 1856 es parla de les cases del Camí del Pedró, barriada recentment del Puiget. O sigui, aquí dalt, arreu de l'església, on estem nosaltres, un tros més en un és el Puiget.
És un Puig petit, com es pot dir el Puiget. Es parla del carrer de la tenda que 10 anys més tard seria el carrer de la rectoria. Aquest carrer de la rectoria no ens surt per alloc. Potser ha canviat de nom, no? Sí, esclar, per força, perquè el carrer, si existia, ha d'haver canviat de nom, perquè no crec que hagi desaparegut el carrer. Precisament els carrers normalment no desapareixen. Desapareixen les cases i els noms dels carrers, però difícilment, no?
Aviam, diu, 1866, he esmentat el carrer de la Creu o del Raval, que ara actualment formen dos carrers distins, efectivament. Un és el carrer de la Creu, que encara no era prou obert i s'acabava allà on hi ha l'hostal. Llavors giraves una mica a la dreta i et trobaves amb el Raval de la Creu. Aquí ja trobem que el carrer de la Creu segueix...
I, per tant, forma un altre carrer, el carrer de la Creu, que tira avall cap a la Rambla, per entendre'ns, i que es distingeix del Raval de la Creu, que és el que segueix, és el més antic, que ja, doncs, el que n'hem parlat abans. Diu que el 1866 es parla del carrer Badó-Biosca. Carrer Badó, no? Sí, però llavors se'n deia el carrer Badó-Biosca. I el carrer de baix se l'anomena carrer del Pou de la Creu.
Com que hem dit altres vegades que hi havia un pou comú allà, que està sota exactament de la creu actual, doncs també el carrer de baix també agafa el nom del carrer del pou, però és més fàcil dir el carrer del pou, perquè el pou es veu o es veia. És més visual, no? És més visual i per tant se'n deia això.
El carrer de Badó-Biosca s'anomena carrer d'en Badó de la Bordeta, perquè aquest senyor devia ser un propietari, que tenia aquestes cases en el carrer, li posen el seu nom, i era de la Bordeta. Per tant, doncs, se'n deia en el 1868 Badó de la Bordeta. La creu del Raval fou aterrada per un esquemot de revolucionaris el 1869.
Aquella creu que dèiem que hi havia davant mateix de l'hostal, el 1869 hi ha uns revolucionaris que diuen prou, s'ha acabat, i la tiren a terra. Ens l'enduem, no, exacte. No, la tiren a terra, i llavors va desapareixent a peces, perquè el capitell també va per un costat, el tronc va per un altre, etc. També el carrer de baix, un altre nom dels que agafa, carrer del Pou Comú.
Molt bé, doncs a Pou de la Creu no. Difícil, eh? Carrer del Pou Comú. Pou Comú perquè era el Pou Comú que es compartia, m'imagino. I el 1875 tenim que el carrer de Badoviosca es torna a anomenar carrer de Badoviosca.
Anomenant-se, finalment, carrer d'en Badó, com ja s'havia anomenat per primera vegada. Això de canviar els noms, us ho hem fet força. Ja ho veig, ja ho veig. I en èpoques polítiques, encara més. Encara més, i tant. Recordem el carrer de la Creu, que té tots els noms possibles. Ai, el carrer de l'Ateneu, vull dir, té tots els noms possibles. 18 de juliol, Sant Sebastià, carrer de l'Ateneu, diafiocho de Julio, etcètera, etcètera, etcètera. Molt bé.
acabarem aviat amb aquesta relació, que seguirem la setmana que ve. El 1875 diu el carrer de la Sala, anomenat carrer de la Sala d'en Gelabert, però finalment, i de la manera oficial, rebeu el nom de carrer Anselm Clavé, que és el que porta actualment, oficialment. Tu no li dius per això, eh? Jo li dic el carrer de la Sala, anem al carrer de la Sala, perquè...
Tota la vida n'hem anomenat a carrer de la Sala, a casa i molts dels veïns més antics de Sant Lluís. És conegut popularment així, d'aquest carrer de la Sala. Per què se'n va dir després, en Selm Clavé? Perquè hi ha una referència a qui va viure, en aquest carrer. Ah, sí? Sí. En alguna casa concreta, se sap. En alguna casa concreta del començament del carrer, des de la plaça Camp Preciós cap al Parador, per entendre'ns.
que hi havia viscut una temporada allà. També es parla que la senyora inclús està enterrada aquí a Sant Just. I no se sap per això. Hi ha unes referències molt vagues, molt difuses, que caldria aprofundir, evidentment, però que hi ha aquesta referència, i per tant, Sant Just també ha estat un poble clavarià, vull dir, no cal ni dir que el Corlo Pom de Flor Centenari doncs ja sempre ha tingut la tradicció dels cors de clavé, i a més a més, venint, diguem-ne, que hi havia aquestes referències de la família que havia viscut aquí a Sant Just, no?
I després tenim, acabarem el 1920, però el 13 es comença la nova urbanització entre la via que se'n diu la Rambla i els voltants del carrer Bonavista. O sigui, l'any 13 comença a urbanitzar-se la Rambla.
Perquè tot allò eren camps. Hem de recordar que... Fa cent anys, eh?, per això, i que això sí que ens porta més enrere. Van desapareixent a mica a mica els camps i es van convertint en carrers que s'urbanitzen i s'hi fan cases. I ara actualment no ens podem imaginar que al capdavall del carrer de la Sala hi havia un camp...
Difícil. Bueno, ho veiem a les fotos, no? A les fotos i encara amb algunes fotografies que ben justeta ens enganxa. Sí, està clar. I després tenim que el 1918 es planten arbres a la Rambla. La Rambla era una vinguda de terra. O sigui, que era entremig dels camps es va obrir una rasa
que se m'ha dit la Rambla, que suposo que, a més a més, per la seva situació geogràfica, no podia ser una Rambla, perquè la Rambla porta aigua. I, en canvi, el carrer de la Creu, el carrer Major, el carrer Monistrol, sí que podíem anomenar-ne Rambles perquè tenen baixada i baixava l'aigua, però allà, quan plou, només cal veure-ho. I, en canvi, la Rambla els atreveix a tots.
o sigui que és perpendicular a tots aquests i per tant poca aigua podia portar per això em va dir rambla perquè potser dèiem un carrer ample en direm una rambla per dir-ho d'alguna manera i el 1920 la rambla es prellonga fins a arribar a la carretera què vol dir?
que no hi arribava, lògicament, si diu això, que l'any 20 connecta amb la carretera. Primer teníem una sèrie de carrers que es van anar conformant, que no existien, sinó que eren camps, seguien tenint camps, al mig teníem una rasa que estava per urbanitzar, que s'hi van plantar uns quants arbres perquè fes la presència de passeig, d'alguna manera, i llavors el 20 aconseguim que connecti amb la carretera.
I el 1920 comença l'empedrat de la carretera reial. I ara ho deixem aquí, perquè si no ens atabalaríem tots plegats. No, però Déu-n'hi-do, eh? Unes quantes d'interessants avui. Déu-n'hi-do, eh? Perquè està clar, és allò... I em sembla que hi ha una pel·lícula de Griffith, que és el que deia El naixement d'una nació. Sí.
Sí, i tant. És la primera que ens fan veure, que em van fer veure quan vaig estudiar la història del cinema. Ja. Perquè és la primera. Doncs aquí podíem dir el naixement d'un poble. Exacte. Vols que la titulem així, eh? La secció amb aquesta sintonia així, èpica. Èpica, sí, que m'agrada molt. Per tant, doncs, fins aquí... Em sembla bé, eh? El naixement d'un poble. La setmana que ve, més a les 12, com cada dimarts. Gràcies, Pep, que vagi bé i bon dia. Bon dia.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Quatre minuts i dos, quarts d'una del migdia. Pep, hem sentit ara la promoció del teu programa. Aquest moment, sí. Exacte, que és aquest vespre. Aquest vespre. Però, clar, ens hem deixat la frase. Ens va volent tanta història, no hem parlat de la frase de la setmana. Sí, perquè són històriques, també, aquestes frases. Exacte, i tant, no poden fallar. Diu, aviam, n'hi ha tres. A veure. Entrem una ràpidament, no? No sé si Déu existeix, però, si existeix, sé que el meu dubte no el molestarà.
Això ho diu el Mario Benedetti, l'escriptor uruguayà, que diu això. No, amb ell, si jo dubto amb ell, no m'ho estarà gaire, però molt bé. I un altre que és de Voltaire, escriptor del 1694 al 1778, que va viure prou anys per l'època, diu, del sublim al ridícul només hi ha un pas. I és ben veritat. I la darrera diu, un camí,
quina cosa més curta de dir, quina cosa més llarga de seguir. Això és un extracte del poema de Nadal d'en Jure Maria de Sagarra. Comença un dels versos així. Un camí, quina cosa més curta de dir, quina cosa més llarga de seguir. Aquesta m'agrada. Ens quedem amb aquesta. Perfecte, Pep, que vagi molt bé. I ara sí, bon dia.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
En punt dos quarts d'una del migdia, escoltem aquest tema de la iaia, l'os que forma part del disc, el seu últim disc, on és la màgia?
Si escoltes el que està...
Gràcies.
Tot just, frotem contents pel bosc, venters, que no hi veus per mi. De cop, la gent sóc, no s'ha expatit.
Dos quarts i mig d'una al migdia.
Fins demà!
Parlem ara en clau cultural, en clau musical. Ens fixem en alguns dels concerts que tenen lloc aquest mes de març a Barcelona.
Per exemple, avui mateix, avui dimarts, hi ha diferents propostes, com per exemple la que sentirem a continuació. És Marc Lingan, que actua avui a Barcelona. Ara de seguida mirem si pot entrar la cançó que ens situï una mica amb l'emoció que es podrà veure aquest vespre. Música
A la sala bikini actua amb Duke Garwood and the Fai Dunaway. It's Mark Lenggan Band.
que, com dèiem, actua avui a la Sala Biquini de Barcelona. Aquest vespre, entrades costen entre 20 i 24 euros. I és el prolífic rocker nord-americà que torna a Barcelona per presentar el seu nou disc, el novell de la seva carrera en solitari, és Phantom Radio, una carrera que va començar amb la seva mítica banda Screaming Trees. I avui, com dèiem, presentarà les seves cançons a la Sala Biquini de Barcelona.
Música Música Música Música Música Música Música
Un altre estil perquè avui dimarts també actua a Barcelona un altre personatge com és Pablo Milanés en un concert que es farà aquest vespre.
en el marc del festival de guitarra que es fa a Barcelona. És el Festival Sabadell... No, el Festival del Mileni, en aquest cas. És el 16è Banc Sabadell Festival del Mileni. Actua avui Pablo Milanes. Avui tenim alguns problemes. Veiem amb la música que no ens entra a l'hora en què ens ha d'entrar. Ara, de seguida sentirem
la veu d'aquest cantautor que avui pot tornar a sorprendre a l'Auditori de Barcelona, ho farà els seus 71 anys, presentar les cançons del seu últim disc Renacimiento, que és un títol que no fa referència a la seva recuperació física, de fet, recentment es va recuperar d'un transplantament de ronyó que li dona la seva dona, sinó que parla més del temps que feia que no composava material nou, de fet, fa gairebé 5 anys des del seu últim disc Regalo.
Actua avui a les 9 del vespre i les entrades van dels 24 als 54 euros. Esto no puede ser no más que una canción Quisiera fuera una declaración de amor
Més qüestions. Parlem d'altres concerts també per avui dimarts. En aquest cas sí que parlem del Festival de Guitarra de Barcelona d'aquest any, que ja sabeu que programà un munt de concerts fins al mes de maig. Actua avui Francisca Valenzuela i ho farà a la Sala Bars. És el seu tercer treball el que presenta
Es diu Tajo Abierto i són ritmes ballables on s'acosta també a les sonoritats, segons llegim a la revista Time Out, més electropops de la seva compatriota Javiera Mena. La Santimara és aquesta xilena nascuda a San Francisco que als 13 anys ha publicat llibres de poesia. Iba tan tranquila por la calle Antes que iba tan tranquila por la calle
Aquest tema es diu Quiero verte más, forma part del disc Buen Soldado, i el que presenta avui, com dèiem, és Tajo Abierto, i té temes com el que sentirem a continuació, que es diu Prenderemos fuego al cielo, que sona de la següent manera, com dèiem, amb aquests rimes també ballables, aquest punt d'electropop i aquesta alegria que es podrà veure avui a la sala bars a partir de les 9 del vespre. Les entrades costen 15 euros.
Te dejo ir, te dejo ir, aunque te quiero aquí, te dejo ir.
Lo que no conocía.
Ja sabeu que repassem també cada matí primer hora algunes de les novetats musicals en clau de noves cançons, també de concerts o avançaments. I el que hem fet ara és repassar alguns dels concerts que es poden veure aquest vespre, avui i dimarts a Barcelona. Parlem però també d'una altra, ja en tindrem temps de parlar dijous, però en tot cas recordar que Joan Colomo actua aquest dijous...
I presentarà, en aquest cas, el Tenis del Futur, un nou EP de dues cançons per celebrar els 25 anys del Segell Bicore. Aquestes cançons que, per exemple, n'hi ha una que es diu, ens mira la gent un minut i mig que la sentim completa. Sona de la següent manera, el concert es pot veure al Born Centre Cultural. Aquest dijous, a partir de les 8 del vespre, les entardes van dels 10 als 15 euros. I aprofitant la sortida de l'ISC, el músic enceta una gira en solitari.
No sé per què ens mira la gent, si no volem mala ningú. Potser hem fet quelcom malament, potser això no és massa comú. Farem com si no passés res, no hi ha necessitat de fer sang. Si alguna cosa he après, és que tots estem bruts en el camp.
No sé per què ens mira la gent, si estan igual de penjats. Per què semblen tan insolents, potser és que estan enfadats. Que se'n vagin a prendre pel sac, però que no s'oprenguin malament. Aquesta cançó no és un atac, només són quatre cors tocats malament.
Just a la fusta. Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. Informatiucomarcal.com. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor?
Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
10 minuts i arribem a un punt a la una del migdia.
Acabem aquest programa d'avui fent un cop d'ull, aquests dies que hem parlat més del Dia Internacional de les Dones. Recordem que Sant Just es va celebrar sobretot amb els actes que es van fer aquest cap de setmana, però que el dia 24 hi ha una altra cita perquè es presentarà la miscel·lània de les dones de Sant Just amb diferents personatges, per tant encara continua...
en marxa d'alguna manera aquesta programació del Dia Internacional de les Dones. Aquesta setmana passada el revista Time Out fan un top ten destacat de mites femenins barcelonins. En primer lloc hi situen La Vent Plantada, un personatge d'Eugeni d'Ors que primer va apareixer en glosses i després en un llibre per ella soleta simbolitza la Catalunya assenyada del nou santisme i a Barcelona està esculpida el Turó Parc.
Hi ha també la noia de la font del gat, se sap que baixava i que va veure un soldat i que li va preguntar com es deia, que ella li va dir que es deia Marieta i que tenia un ull viu, però a partir d'aquí cadascú pot imaginar-se el que vulgui d'aquesta història.
En tercer lloc, en aquest rànquing hi situa Nitzir González, que va ser regidora de Ciutat Vella amb Jordi Areu d'Alcalde i, com que és arquitecte, va voler remoure els fonaments per construir un barri millor i va trobar tanta brutícia, digua de Castells en aquest article, que va patir amenaces de mort. Va deixar la política institucional i ha publicat revoltes amb Iago Tero de la CUP.
La quarta és Santa Eulàlia, que els torments que va patir aquesta màrtir són d'un gori que espanta. Només es dirà que en va patir 13, com els anys que tenia quan la volien fer-se desdir de la seva fe. Això era al segle III, la patrona de Barcelona, Santa Eulàlia. En cinquè lloc, la Monius, molt popular a la Barcelona als anys 30, per la seva manera de vestir, el seu pentilat als trafolaris, passejava per la Rambla amunt i avall, i tothom s'hi fixava.
En sisè lloc, el desconsol, una rèplica d'aquesta escultura de Josep Llimona, que està situada a l'estany del Parc de la Ciutadella, que representa la dona desconsolada del modernisme català en una actitud que res té envejar, diu Ada Castells, a l'Anastàcia del Grey, un model de dona que, com es veu, s'ha perpetuat.
Setena dona d'aquests mites femenins seria la Colometa, una altra resignada de la colla de dones desconsolades que Mercè Rodoreda va saber brotar amb la seva prosa magnífica. Es va enamorar de la celebrat del Quimet i va acabar la botigueta d'un bon home sense gaires ambicions, coses de la supervivència en uns anys molt difícils.
En vuita lloc hi trobem la vella Dorita, la gran vedet del Molino dels anys 40 i 50, que va resar amb la seva picardia i va arribar a actuar al Folies Berger de París, que en el seu rambé a ser com guanyar el Premi Nobel.
La novena és Carmen Amaya, un altre artista que va fugir de la misèria a través del flamenc. Nascuda al barri gitano del Somorostro, va començar a demostrar el seu talent pel ball i el cante als sis anyets i va arribar a seduir fins i tot el president Truman al carnet i hall de Nova York. I en desalloc tenim violant d'Hongria, la geganta de Barcelona, la més antiga de Catalunya, que representa aquesta reina catalana, tot i que durant el franquisme es va haver de camuflar sota el pseudònim d'Isabel en honor de la reina catòlica.
Aquest top 10 de mites femenins coincidint amb el 8 de març que ha publicat la revista Teumat ens porta ara sí al final del Just a la Fusta d'avui dimarts 10 de març. I el que fem per tant és tancar agraint la gent que ha fet possible el programa d'avui.
L'Andrea, bueno, els serveis informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps, també hem entrevistat Peco Neal, número 2 de Leal, número 2 de Via Democràtica, hem fet tertúlia amb el Pep Quintana, en Jordi Ferraz i en Jaume Camprecís avui amb un record especial per Ovidi Montlló, que avui fa 20 anys que va morir.
I hem parlat d'història de Sant Just en aquesta última hora amb en Pep Quintana. Des de les 10 ha parlat Carme Verdó i tornem demà, com sempre, de mateixa hora, de 10 a 1 de la migdia. Que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts. Ara de seguida arriba l'Andrea, amb el Sant Just Notícies, edició migdia i tota l'actualitat Sant Justenca. Que vagi bé.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Fins demà!
of the woods came by to give to you the word of the old man morning time in the sparrow and the seagull fire Jonathan and Evelyn did
Bona nit.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. Avui arrenca el procés de preinscripció al segon cicle d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. Fins el 17 de març, els pares i mares podran demanar l'admissió dels fills i filles que inicien P3 el curs que ve a un centre públic. El criteri que més punts atorga és tenir germans escolaritzats a l'escola.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies edició migdia d'avui dimarts 10 de març. En titulars destaquem altres qüestions a la jornada.
Via Democràtica repetirà candidatura a les eleccions municipals a Sant Jost. El seu número 2, Paco Leal, ha anunciat que el partit liderat per Pablo Barrancó tornarà a concórrer a les municipals i ho farà amb un programa similar al dels anteriors comissis. Dos apunts més en clau política. Siu presentarà oficialment laia Flotats com a alcaldable dijous en un acte on també hi serà present la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i guanyem. Decidirà dijous l'equip que conformarà la llista per les municipals.
I parlarem de solidaritat, sopar solidari dissabte a la parròquia. A Justici i Pau, Manzunides i la parròquia organitzen aquest sopar per recaptar diners per impulsar un programa de desenvolupament i de seguretat alimentària a 35 comunitats rurals empobrides de Mauritània.
Bon dia. Avui arrenca el procés de preinscripció al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Fins el 17 de març, els pares i mares podran demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi. En total, al curs que ve s'obriran 125 places per a nens i nenes de 3 anys entre les 3 escoles públiques i la concertada Madre Sacramento.
Des d'avui i fins al 17 de març, els pares i mares han de sol·licitar plaça per als seus fills i filles per al curs que ve, en un centre educatiu. A Sant Just hi haurà places per a tots els nens i nenes que comencen l'escolarització al setembre, nens i nenes de 3 anys. Hi haurà una línia a les escoles públiques Montseny i Montserrat i a la concertada Madre Sacramento i doble línia a Canigó. Ho ha detallat el regidor d'educació de Sant Just, Lluís Monfort, al Just a la Fusta.
Treballem en funció dels naixements que hi ha aquest any. Aquest any hi havia 5 o 6 naixements més que l'any anterior. Per tant, no hi havia raó per duplicar d'entrada aquesta doble línia a l'Escola Montserrat. Per tant, el que fem és treballar amb una línia a Montseny, per tant, 25 a Montseny, 25 a Montserrat i seguim amb la doble línia a l'Escola Canigo. I la Mada de Sacramento, Escola de Sacramento concertada, ofereix una línia de 25.
Segons Manfort, l'any que ve en principi no caldrà obrir una segona línia a Montserrat perquè el nivell de creixement del municipi no ha augmentat d'una forma exagerada. Tot i això, si en un futur el poble creix en nombre d'habitants, la solució serà obrir una segona línia al centre de forma definitiva. Sant Just Notícies. Per ajudar-los a decidir, les escoles públiques de Sant Just han fet prèviament jornades a portes obertes on se'ls explica el seu projecte de centre i la seva metodologia.
L'escola Canigó va ser la primera en fer-les el mes passat. És un centre que atorga molta importància a les noves tecnologies i també a l'aprenentatge de l'anglès. Per això, aquest curs, l'escola s'ha sumat al grup d'experimentacions