entonada amb el carrer Beethoven perquè el toqui qui vulgui, com per exemple el pianista Daniel Blanc, que va ser alumne de Maria Canals i que avui la recordava. Estaria molt contenta perquè suposa una promoció important pel concurs que porta el seu nom i a part ella va ser la meva professora i em fa molta il·lusió poder-hi participar. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio. S'han programat més de 200 activitats divulgatives i educatives al voltant del piano que volen sensibilitzar el públic i captar el seu interès.
Esports, Robert Prat. Segons les dades de l'enquesta que ha encarregat Catalunya Ràdio, els socis del Barça no accepten el canvi de nom del Camp Nou, encara que sigui per una bona injecció econòmica al club. És el resultat de la cinquena pregunta de l'enquesta feta per Catalunya Ràdio a l'estadi. Un 60% dels 804 entrevistats han dit que no accepten
el canvi de nom per diners i un 40% han dit que sí. Els més oberts al canvi són els que tenen entre 40 i 60 anys i els més contrari són els majors de 60 anys. Aquesta nit passada el club de la mitjanit va revelar també que el Luis Enrique és el tècnic preferit per la banqueta blaugrana la temporada que ve. Té un 58% dels vots per davant de Pep Guardiola amb un 26. Molt després hi ha Simeone, Raikard, Valverde, Mourinho i Craif.
Els oients que vulguin opinar d'aquesta enquesta ho poden fer a les xarxes socials amb l'etiqueta Enquesta Barça Cat Ràdio o a través del web de Catalunya Ràdio, catradio.cat, poden votar si acceptarien o no el canvi de nom del Camp Nou. A la Champions, el París Sant Germán va eliminar el Chelsea de Mourinho després d'empatar dos a la pròrroga gràcies al valor dels gols fora de casa.
Empat 1 a la nada. Va ser un partit èpic. David Luís va fer l'empat 1 pel Paris Saint-Germain a punt d'acabar el partit. A la pròrroga es va avançar el Chelsea 2-1 gràcies a un penal amb unes mans claríssimes de Thiago Silva i el mateix Thiago Silva amb un gran gol de cap va posar el 2-2 definitiu a punt d'acabar la pròrroga. El Paris Saint-Germain va jugar amb un jugador menys bona part del partit per l'expulsió d'Ibrahimović. Josep Mourinho va culpar de la derrota als jugadors.
Quan un equip no pot defensar dos corners i et fan dos gols des de la cantonada, no mereixes guanyar. Si no pots aguantar la pressió jugant a casa amb un mes i veus que l'agradaria et demana que guanyis i no juguis només a assegurar, si no aguantes aquesta pressió, per ells és més fàcil. El Bayern de Munir va guanyar per 7 a 0 el Shakhtar D'Onex. Fins aquí les notícies.
Granta 8.1. Radio Potspè. Granta 8.1.
Molt ben digués de Sant. 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dijous 12 de març. Arrenquem ara el programa que us acompanyarà des d'ara i fins a la una del migdia. Primer de tot començarem parlant de les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea, també amb ella farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de les portades dels diaris, contraportades, cultura, esports i una mica de tot.
I parlarem també del temps amb el Carles Hernández i Rius per saber què ens espera de cara a les properes hores i un cap de setmana en què sembla que tornaran a baixar les temperatures.
Més qüestions avui a les 11 i 10. En revistarem a Jesús Castro, president de Justícia i Pau a Sant Just per parar del sopar solidari que es fa aquest dissabte a la parròquia per col·laborar amb un projecte de solidaritat amb Mauritània.
A dos quarts de dotze, tertúlia d'actualitat i a la tercera hora tindrem la Maica Dueñas que ens parlarà de teatre, les novetats de la cartellera teatral i recomanacions diverses en aquest àmbit. Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia, comencem.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Saludem l'Andrea. Bon dia, Andrea. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant del cadastre. Ara feia temps que no en parlàvem, eh, Andrea? Sí, doncs ara us podem anunciar que l'Ajuntament de Sant Justa retira de l'actualització dels valors cadastrals. Recentment ha sol·licitat a la Direcció General del Cadastre la desestimació de l'actualització per a l'exercici 2016. El consistori s'hi va afegir l'any 2013. Recordem que aquell any...
L'Ajuntament es va afegir a la proposta del cadastre de pujar els valors cadastrals al poble perquè estaven antiquats i molt per sota dels valors de mercat. L'objectiu era incrementar la base dels valors per evitar l'augment de l'IBI. Ara, el Consistori es retira d'aquesta actualització. De fet, la regidora d'Hisenda de Sant Jost... Encara no a les portades? No, encara no, eh? La regidora d'Hisenda, Anna Torrella, anunciava el mes de novembre que l'Ajuntament segurament es retiraria.
de l'actualització dels valors cadastrals el primer trimestre d'aquest any, així ho han decidit ara. Han decidit que ha arribat el moment de retirar-se d'aquesta mesura considerant que la proporció aconseguida entre els valors cadastrals i de mercat ja és suficient i que per part de la gerència regional del cadastral no s'ha ofert un mecanisme per atenuar els efectes en aquells valors cadastrals elevats. Per tant, l'Ajuntament que es retira de l'actualització dels valors cadastrals. Recordem que s'hi va afegir fa un parell d'anys.
Més qüestions, ara parlarem del projecte Connecta. Parlem d'educació, per tant, Andrea. Sí, és que 11 nois i noies de Sant Just participen de la sisena edició del projecte Connecta. Són 9 joves de quart d'ESO de l'Institut de Sant Just i dos més de l'Escola Concertada Madre Sacramento. Dimarts es va signar el conveni del projecte entre l'Ajuntament i les empreses i centres implicats. De fet, ja hi ha joves que estan de ple amb aquestes pràctiques.
El projecte Connecta és un programa de diversificació curricular que permet als joves fer pràctiques a empreses o equipaments injustencs en diferents sectors professionals. D'aquesta manera, mentre combinen els seus estudis a l'Institut i a Madre Sacramento, es relacionen amb el camp laboral i alhora poden trobar una motivació per a la seva formació. En aquesta sisena edició del Connecta col·laboren el restaurant El Mirador, el restaurant de la Taneu, l'Hospital Moïsès Brogi, l'Escola Bressol Municipal Marrex i el complex esportiu municipal de Bona Aigua.
66 alumnes han participat del projecte Connecta al llarg d'aquestes 6 edicions i, com dèiem, aquesta setmana ha arrencat la sisena edició. Molt bé, i acabem parlant d'una punt cultural... No sé parlar, no? No sé per què m'ha sortit aquesta mena de... És dijous, és dijous. Va, queda un dia. Sí, sí, en queden dos programes encara, eh? A veure, parlem d'una actuació musical que hi haurà aquest diumenge, Sant Just...
Sí, amb el Miquel Casals Quintet, que actuarà diumenge a la tarda a la Taneu. La Vences Plugas i l'entitat Sant Justenca han programat aquest concert que oferirà ranxeres, boleros i altres estils i peces d'artistes com era Antonio Matxín o Nat King Cole. El repertori de Miquel Casals Quintet és molt variat i repassa cançons de grans noms de la música a banda de Matxín i Nat King Cole. També recorden Los Panchos, Xabella Vargas o Joan Manuel Serrat, entre molts altres.
El Miquel Casals Quintet està format per Miquel Casals Para a la veu, Miquel Casals Fill a la guisarra i la veu, d'aquí el nom del grup, Emilio Ruiz al teclat, Josep Vidal al contrabaix i Santiago Sánchez a la percussió. El concert serà diumenge a les 6 de la tarda a la sala del 50 anari de l'Ateneu. Les entrades les podreu comprar el mateix dia de l'espectacle. L'entrada general costa 10 euros, per als socis i socios de l'Ateneu 8 euros i per als menors de 12 anys, preu especial 6 euros.
Molt bé, doncs són les notícies més destacades d'aquest matí, més informació als butlletins horaris i a la una als Sant Just Notícies Edició Migdia. De seguida repassem més qüestions d'actualitat, però abans, Andrea, posem una mica de música aquest matí de dijous amb una novetat musical.
Bona nit.
Subgen Stevens, que treu disc ben aviat, el 30-31 de març es podrà sentir ja el disc el complet, i fa bastant bona pinta. Ara fa tres setmanes que presentaven el primer avançament, i diria que ja en vam parlar també aquí, que vam posar la cançó, que són bastant fans de Subgen Stevens, es deia No Shade in the Shadow of the Cross, i ara, quan falta menys d'un mes d'aquest disc que es dirà Carrie and Lowell, han convertit Should Have Known Better, que és aquesta cançó que sentim de fons, aquest segon
Avançament que sona molt i molt bé, Andrea, o almenys així... Molt tranquil·leta. Sí, exacte. Està molt bé. Comença tranquil·lament el dia i, bé, quasi indispot que també són molt fans de Subgenestibents, aquesta pàgina musical diu que fa pinta que serà àlbum de l'any. Molt bé, mira, doncs l'esperem.
Fins demà!
Fins demà!
I should have known better
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb l'aigua segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà. Música
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Saludem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia. De nou, bon dia. Per parlar d'actualitat, comencem per les portades dels diaris. Avui ens fixem primer de tot en els temes que ens destaquen, que són diversos. És un d'aquests dies en què cadascú aposta per un tema principal. Sí, parlant de temes propis, bàsicament, sobretot el diari Ara i el periòdico, la Vanguardia, segueixen destacant un tema que comentàvem ahir,
La banca andorrana es disposa a absorbir la banca privada d'Andorra. Ho llegim, com dèiem, a la Vanguardia. El govern prepara la destitució del Consell i la venda de l'entitat. I el ministre de Finances defensa la concentració del sector. És aquesta la notícia més destacada avui en portada de la Vanguardia. Ho llegim a la secció d'Economia.
El diari Ara han optat per un tema propi, diu debat territorial cap a un sol Vallès. Els empresaris promouen la unió dels dos consells comarcals, del Vallès Oriental i l'Occidental. Diu, l'Ara volen que el seu territori deixi de ser un satèl·lit de Barcelona. En fotografia de portada veiem l'autopista AP7, el seu pas pel parc de Gallecs, a Mollet del Vallès.
Llegim que és un territori amb capacitat per produir el 16,7% del PIB català i concentra el 17,3% de la població catalana. Aquest debat territorial és el tema principal avui al Diari Ara, ocupa pràcticament tota la portada. I acabem amb el periòdico. Ens parlen de Barcelona, de l'Eixample. Llegim les terrasses guanyen espai i ordre a l'Eixample. Més àrees per a bars. L'Ajuntament les regula el passeig de Sant Joan i les Avingudes de Gaudí i de Mistral.
I en fotografia de portada veiem el passeig de Sant Joan amb una terrassa amb l'art del Triomf de Fons i un cambrer servint als clients d'aquest bar d'aquest estaulas que ocupa l'avia pública. Doncs són els temes principals avui a les portades dels diaris. Ens fixem en més qüestions a través dels digitals. El 324 es fixa avui en Podemos perquè avui als matins ens han entrevistat a Monedero, que està a Barcelona aquests dies, i ha dit que considera que la independència és un somni que no és real.
El govern incorpora tres assessors d'Esquerra Republicana, són Gemma Calvet, Josep Ginesta i Marcel Coder, que els experts acordats, segons ha sabut TV3, però en tot cas aquest matí ja ho hem anat sentint a diferents mitjans. Més qüestions, els preus modernen la caiguda al febrer, se situen al menys 1,1%, i ver que obre el camí perquè els toros tornin a Catalunya.
És el que ens diu el 324. L'Ara.cat obre justament amb declaracions de Gemma Calvet, que la diputada experta d'Esquerra, que assorirà el govern en matèria de transparència, que ha dit a Catalunya Ràdio que els republicans no s'integren en l'estructura del govern perquè Mas ho va declinar.
I també referent a la baixada de preus, Lara dona la dada catalana, que és la baixada d'un 0,8% a Catalunya, que encadena 4 mesos en negatiu.
Són alguns dels temes d'avui a l'Ara.cat i a la Vanguardia ens obren justament a la inflació que continua en negatiu, tot i que modera la seva caiguda. Després també diu que Toni Bler i la seva dona fan vides separades. En tot cas, diu que estan enamorats, però el seu amor són els diners. Una punt rosa, aquí ben amunt de la morta digital de la Vanguardia, que també explica que el govern andorrà vol que l'altra banc del país assumeixi el BPA.
I Panamà, que assumeix el control de la filial de banca privada d'Andorra. I un altre dels temes que apareixen avui en portada del digital d'aquesta hora de la Vanguardia és sobre la germanastra d'Anna Frank, que trenca el seu silenci, Andrea. Ara ens ho expliques, no?, clau cultural. Música
Doncs un tema, com dèiem, que el trobem a l'avantguàrdia, però que sí, el temps de l'avantguàrdia, no? És aquest diall que ho explica avui. Sí, en el 70è aniversari de la mort d'Anna Frank, la seva germanestra, Eva Schloss, ha trencat el silenci i ara es publica el llibre després d'Auschwitz, un llibre que ha publicat Planeta.
D'aquí 20 anys, diu La Vanguardia, no quedarà cap supervivient de l'Holocaust. Per això, algunes víctimes d'aquell horror s'afanyen a deixar per escrit el seu testimoni. És el cas d'aquesta dona, Eva Schloss, qui va ser la germanestra d'Anna Frank, la mítica nena, que ens va deixar el seu diari per no oblidar errors catastròfics de la història.
Després d'Auschwitz il·lustra els qui es pregunten com s'aconsegueix sobreviure a una crueltat tan gran. Ella, l'Eva Esclós, ha conversat amb l'avantguarda des de la seva casa de Londres. Ella també va ser víctima de la persecució nazi i destinada a un camp de concentració, però a diferència de l'Anna, la seva germana estrà,
va sobreviure. Avui, als 86 anys, fa una vida tranquil·la a Londres. La publicació del seu llibre li ha reportat una popularitat que intenta dosificar. Ella va haver d'abandonar la seva ciutat natal, va néixer a Vian l'any 29, per iniciar un viatge itinerant per diversos països d'Europa. Primer van a parar a Brussel·les, després a Amsterdam, i quan els alemanys s'envaeixen a Holanda, a la seva família se'ls desposseeix dels seus drets i són obligats a portar l'estrella groga identificativa. Els obliguen a separar-se. L'Eva i la seva mare, d'una banda,
el seu germà Heinz i el pare per un altre. Va conèixer l'Anna Frank de petita, era una de les seves amigues a Amsterdam abans de convertir-se en germanastre i quan la mare de l'Eva, la Muti, ja a Bidua, es va retrobar amb el pare de l'Anna, amb Loto Frank, també Bidu, li va semblar un home amable, un cavaller, malgrat estar atormentat per la mort de les seves filles, una d'elles Anna Frank, i es van ajuntar.
En aquest llibre repassar, i en aquesta conversa amb la Vanguardia volia dir, repassar alguns dels episodis més cruels de l'Holocaust. Diu, per exemple, el doctor Mengele va elegir La meva mare per ser casada i també parla d'un fet macabre, explica que van enviar objectes a Alemanya, avis alemanys portaven, sense saber-ho, ulleres de jueus per llegir el diari.
És aquest el testimoni de l'Eva Esclós, un testimoni molt interessant que podrem llegir també en un llibre que es publica ara, després d'Auschwitz, com dèiem, editat per Planeta. I parlem ara, si et sembla, d'una exposició, ho llegim al diari Ara, que podem visitar aquests dies a la Fundació Joan Miró. Parlem de Profetia, una mostra que analitza la crisi social al continent a Europa amb obres de 24 artistes.
És una mostra que té com a objectiu donar visibilitat a la distància, a l'abisme que hi ha entre la idea d'Europa, de saber-nos europeus, i l'actual projecte polític i econòmic en l'esquerda que hi ha entre els polítics i la ciutadania. Profetia inclou 25 obres fetes per 24 artistes d'arreu d'Europa entre l'any 89, que és l'any que va caure el mur de Berlín,
i l'actualitat. Vuit de les obres s'han fet expressament per la mostra i nou no s'havien vist abans a l'Estat. I la que porta fins a les últimes conseqüències el seu rebuig de la política dels Estats-Nació és Núria Güell, que participa a la mostra amb Apàtrida per voluntat pròpia sobre la presó del possible. Aquesta és la seva peça. L'obra consisteix en els documents i la sol·licitud per deixar de tenir la nacionalitat espanyola i adquirir l'estatus de pàtrida. Va enviar una instància a la delegació del govern de Girona fa poques setmanes i encara no ha rebut cap resposta. És...
una de les peces que podem veure en aquesta mostra a la Fundació Joan Miró, Profetia, com dèiem. Molt bé, doncs és un altre dels apunts culturals. Encara tenim una última qüestió, no? Sí, en clau musical. És una de les notícies, ho vam conèixer de fet ahir, avui recullant a tots els diaris, el plagi de Blurred Lines, que sacseja a la indústria musical, aquest tema de Robin Thicke i Ferrell Williams, que ara han de pagar 6,9 milions a la família de Marvin Gaye.
Aquesta és la cançó de Marvin Gaye. És l'original, no? És la cançó Got to give it up. Marvin Gaye la va estrenar l'any 77. Al periódico llegim que quan el mes passat Bob Dylan va oferir un discurs al recollir el seu gramí honorífic, va dir tot pertany a tothom, assegurar que les seves cançons no van sortir de l'aire, sinó d'escoltar-ne i cantar-ne d'altres anteriors, però dimarts, en un tribunal de Los Angeles,
8 persones van determinar que, al contrari del que diu el mestre, no tot és joc net. Segons aquest jurat federal, Blur Lines, el superèxit del 2013, aquest que sentim ara, la Robin Fick i Farrell Williams, és un plagi de la cançó que sentíem abans, Got to give it up, de Marvin Gaye. Encara que el dictamen admet que la còpia va ser involuntària, diu que tampoc va ser innocent i als seus autors els costarà 6,9 milions d'euros.
És curiós el tema dels plagis, eh? Fins a quin punt, no? Perquè ara recordo un cas que era amb la portada de l'últim disc de Manel. Amb la portada? Sí, que és l'Etes baixant de l'escenari, diria que es deia així, no? Sí, el que passa... Era una portada groga i sortien com... Sí, només ells de fons com corrents, val? Val. I la imatge és que era igual que un cartell d'una sèrie de televisió nord-americana. Sí, sí.
I, bueno, igual, era groc, no?, amb quatre personatges. Llavors, clar, els que l'havien fet, crec que van dir que no l'havien vist mai, aquesta sèrie, i que no ho havien fet. Però, clar, llavors, suposo que... Una sèrie. No sé com funciona. Sí, sí.
Ja t'ensenyaré. No recordo, a veure si ho trobo ara. És que ara estic pensant en el cartell de la pel·lícula de Miss Little Sunshine o Little Miss Sunshine. Sí, de veritat, no, no, però era més semblant encara, eh? Vull dir, no només el groc. Sí, sí, sí. Doncs en aquest cas sembla que ha estat casualitat. Williams va ser qui en poc menys d'una hora va compondre la cançó, encara que fico també la firma.
Mai va declarar Williams, va voler copiar Gay, diu un musical, el qual va dir respectar més enllà del que es pot descriure i només es va donar de la connexió justament després. I avui al periòdic llegim també altres casos d'acusacions de plagi, per exemple, Shakira, Enrique Iglesias, Amaral, Coldplay, Lady Gaga o fins i tot Michael Jackson, que va ser acusat per Albano i Romina de copiar una tornada per la seva canció Will You Be There.
Mira, Andrea, no sé si tens al cap la portada de Manel, no ho puc ensenyar ara a través de la webcam, però aquesta, no, no, això és la imatge del cartell de la sèrie. De la sèrie. Llavors, clar, sí que és veritat que hi ha la idea... Però no surten corrent, no? Els de fons, sí, però clar, és que és veritat que, bueno, no sé, l'element groc és el potent i llavors coincideixi quatre persones, en aquest cas cinc, doncs, estan corrents al fons, que és el mateix que allà, però l'únic que estan a la dreta.
No sé, aquestes coses, jo crec que és diferent. Se'ls va acusar d'alguna cosa? No, es va acusar a la xarxa, per dir alguna cosa. I no hi ha hagut cap judici ni cap cosa més enllà d'això. Potser som fans de la sèrie i els van voler fer un homenatge. No sé si d'alguna cosa a veure la sèrie. Hem dit que no, que no havíem vist mai aquest cartell. Mira, casualitats de la vida. Sí, també, llavors ho han de trobar-te aquesta casualitat. En fi, hauríem d'escoltar en realitat Marvin Gay, no? Perquè hem deixat aquesta... Sí, de fet a mi aquesta cançó no m'agrada gens. No? No. I la de Marvin Gaye?
Bueno, la veritat és que no la coneixia. No la coneixia, jo tampoc la coneixia, aquesta. Va, la posem així. Potser m'agrada més aquesta, eh, fins i tot, que l'altra. Té una altra... Sí, potser fa una mica de mania, l'altra. Doncs aquí ens n'anem a parlar ara de la premsa esportiva, titulars que trobem aquest matí si obrim, doncs, la premsa directament esportiva.
És a dir, l'esportiu, l'esportiu, etcètera, etcètera. No trobàvem sinònims, eh? I amb el somriure, la revolta, jugant una mica amb els apunts, doncs, amb el doble sentit que sempre té l'esportiu, és com titulant avui aquesta portada, parlant, en aquest cas, de Neymar, perquè el Brasil considera que la davantera del Barça és millor que la del Real Madrid i lamenta que els blancs no fossin eliminats de la Champions, tot i la derrota contra el Schalke.
El Mundial Deportiu avui comença parlant de Madrid. Diu, crisi. Pepe ahir va dir, no som un equip. Ronaldo està en una situació límita en un Madrid tocat. Va desafiar la grada i Casillas el va obligar a donar la cara. La imatge torna a ser aquest moment en què Casillas li dona l'ordre. La imatge és bona per això, perquè pareix Casillas assenyalant on ha d'anar, cap al camp. I Cristiana, mirant cap endarrere, diu, fa data amb la premsa, diu que ja no parlarà més. I va ser el que menys va córrer de l'equip. Se les va tenir també a Marveola.
Són els temes principals del Mundo Deportivo, que també diu que van fer una barbacó als jugadors del Barça per fer pinya.
Això, doncs, ahir. Més qüestions al diari Esport. També destaca avui Neymar. Som millors que la BBC. Recordem que no parla de la cadena de televisió, sinó de la davantera del Real Madrid. Neymar elogia la seva connexió. Per tant, amb Messi i Suárez diu que és un honor compartir equip amb ells. Cada cop ens entenem millor. I sobre el clàssic diu que és una final i només pensem en una victòria. Volem el triplet.
L'afició reparteix culpes, això és el que diu el diari A, referent al que està passant dins del Madrid, enquesta d'aquest diari. Diu que els internautes responsabilitzen els jugadors un 56%, per davant d'Anxelotti, a qui el culpen un 27%, i Florentino encara menys, un 17% s'endú el culpes, i més no directament amb ells.
I també l'As parla de la classificació ahir del PSG, que va jugar amb 10-90 minuts, heroica classificació del PSG contra el Chelsea, Mou no passa de quarts, és com ho explica avui aquest diari, l'As. I el Marcam em posa en primer pla la fotografia d'Anxelotti, ni una més, Florentino, destituirà Anxelotti si hi ha debacle al Camp Nou.
En fi, doncs aquesta crisi de Madrid, el tema principal a les portades esportives d'avui, ens porten ara a parlar de diferents entrevistes. Comencem per la que tenim al diari ara, les pàgines... No, començem per la de La Vanguardia. Atenció que titular, que diu que triar mòbil és una decisió tan política com votar. Sí, avui... No m'ho havia plantejat mai així. Doncs mira, sembla ser que sí. Ara et donen una explicació...
Jo crec que té bastant sentit a l'avantguàrdia. Avui entrevisten a Yotxai Benkler, que dirigeix el centre d'internet de Harvard i és autor de La riquesa de les xarxes. Diu, porta 20 anys estudiant internet i ell assegura que la dinàmica continua sent la mateixa. Parla amb dones porta internet i diu el que al principi era perifèric, com una joguiner rellevant, a mesura que avancem cap a la societat digital es va convertint en el centre mateix de l'economia.
Per exemple, Apple era una joguina i avui és l'empresa més capitalitzada del món, més que qualsevol patruliera, financera o constructora. I Google era un invent d'acercador per a quatre estudiosos i avui obté una de les facturacions més gegantines del planeta. Diu, jo estudiava les reformes agràries i les revolucions industrials perquè la pregunta essencial als segles XIX i XX era qui és l'amo de la terra, la fàbrica o el banc,
Avui la pregunta clau ha canviat. Avui és qui és l'amo de les xarxes, qui controla el seu flux de dades, informació, coneixement i, per tant, de diners i poder. Diu que les xarxes digitals avui són les fàbriques d'altres temps i per això tria el mòbil també. Diu si és de plataforma oberta o tancada, si pagues per les aplicacions o no. És una elecció amb tanta càrrega política avui com la que antigament tenia a votar o afiliar-se a un sindicat. I, per exemple, a Lluís Amigueta, el periodista, li pregunta el mòbil és de dretes o d'esquerres? I ell respon
Si compres un iPhone a l'empresa més capitalitzada del món, estàs comprant un sistema tancat en el qual Apple controla tota la cadena de valor. En canvi, l'Android és més obert i permet a operadors independents participar i guanyar en la seva cadena. Jo no m'ho havia plantejat. Jo tampoc. Està bé, està bé. Anem ara al diari Ara, una entrevista que ens diu que al València li sobren sociolingüistes i li falten publicistes.
Doncs avui entrevistant Eugení Alemany, que és humorista, natural de Sueca, a València. Eugení Alemany és un humorista que es va fer conegut per al gran públic, per ser un dels reporters del programa Caiga qui en Caiga, i després per presentar a l'espai Trau la Llengua, el desaparegut Canal 9.
Tot i la projecció de la petita pantalla alemany, s'ha treballat la carrera rodant en monòlegs per gran part dels escenaris arreu del país valencià. Compagina els seus espectacles teatrals basats en un humor irreverent i la improvisació amb altres projectes, alguns tan particulars. I en aquesta entrevista vam parlar àmpliament.
com liderar una campanya per demanar a WhatsApp que inclogui la icona de la paella en el seu servei de missatgeria. Diu tot bé perquè des de l'associació Wikipaella es van posar en contacte amb mi per preparar el guió de la gala de lliurament dels seus premis. Aleshores se'm va ocórrer, per m'escalfar l'ambient dels dies previs,
llançar una campanya en change.org demanant a Tim Cook, que és director executiu d'Apple, la moticona de la paella. En un principi no era més que una acció per dinamitzar els premis de Wikipaella, però ho vaig posar a les xarxes i la cosa va començar a créixer. També parla del valencià, dels valencians, som molt susceptibles amb les falles, amb la Mare de Déu, amb el València Club de Futbol i amb la paella per si porta pimentó o no emporta.
Sembla mentida que un poble tan alegre, tan bromista i tan satíric com el nostre li senta de vegades tan malament la crítica. I acaba dient, a parlar també de Canal 9, el que és una pena és que no haguem aprofitat tot el material que ens han donat els polítics per fer programes d'entreteniment a l'estil del Polònia de TV3. Perquè una de les ocasions, diu, en què Canal 9 haguera rebentat els audímetres, haguera sigut fent programes d'humor quan va esclatar tota la trama curta i els vestits de camps.
Doncs és el que tenim avui en aquesta entrevista. Ens posa una mica cap a aquest món valencià. Ens anem al periòdico, on tenim que la veritat és que va ser dur però ha guanyat una mica. Aquest és el titular. Una història molt bonica, jo la trobo molt bonica, entre Noriaki Oguma i Faustino Mondragon. La fatalitat va unir per sempre un enginyer del Mobile World Congress amb un xofer de bus.
La desgràcia, diu el periódico, els va unir i estan convençuts de ser amics per sempre. El Noriaki Oguma es trobava a Barcelona fa uns anys al Mobile World Congress, era un dels assistents, i diu encara que en aquella inoblidable jornada, és un home japonès de 41 anys,
El trajecte a l'autobús fins a l'aeroport, que havia d'agafar un avió fins al Japó, li va sortir gratis. Diu, era a les 7 del matí de l'1 de març de 2013, s'havia acabat el Mobile i jo era a l'estació de Sants per anar a l'aeroport a agafar l'avió de tornada al Japó quan un home va ensopegar amb mi i em va tirar xocolata a sobre. Després em va arribar un altre i es van posar a netejar-me i quan em vaig adonar del que passava ja se n'havien anat amb la meva motxilla i els diners, les targetes, els documents i el bitllet d'avió que eren a dins.
Diu, em vaig quedar paralitzat, no sabia què fer, que sort que duia el mòbil a la butxaca i vaig poder trucar a la meva dona perquè a Tòquio anul·lés totes les targetes de crèdit. Un policia de paisà em va venir a ajudar, m'emporta a la comissaria dels Mossos, vaig posar la denúncia i em van donar dos euros per poder intentar sobreviure fins a arribar a l'aeroport. Diu, quan els Mossos em van cridar en aquest moment, en aquest moment de l'entrevista, entra el Faustino, que és el conductor de la línia 46 de bus.
Diu que quan els Mossos em van cridar l'alto enmig de la plaça Espanya, vaig pensar que em multaven, no entenia per què, però em van explicar la història. De seguida em van demanar que portés aquell turista japonès a l'aeroport i em van explicar que li havien robat i podia perdre l'avió. I el va portar fins a la T1, els Mossos li havien donat dos euros i un certificat per volar, i jo li vaig donar 20 euros perquè ella es preguntava com menjaria a l'aeroport o a l'escalar a Tòquio sense diners, i ella em va demanar el meu e-mail...
quan va arribar Tóquio em va insistir en fer-me un ingrés, jo li vaig dir que no. Diu, i ens vam tornar a veure al següent Mobile Congress. I ara, en aquest, sempre quedem fent coses. Fins i tot, i així acaba, la setmana passada es va quedar dos dies a casa i el 23 de maig vindrà el meu casament amb la seva dona Yayoi. Molt bé, eh? Sí. Mira, una història d'aquestes exacta, que et reconcilia una mica amb la humanitat. Exacte.
I a la notícia curiosa del dia avui parlem d'un rècord Guinness que molt recomanable si podeu buscar el vídeo perquè més enllà del rècord en si té gràcia veure la imatge. A veure. És un japonès que ja tenia dos rècords mundials creant art amb les borbulles. M'he liat amb el nom en català, eh? Borbujes, que estem llegint-ho directament. Doncs bombolles. I en tot cas ha guanyat l'últim perquè és capaç de bufar 15 bombolles dins de l'altre fins a encadenar-ne 30.
Hòstia, una bombolla tipus nines russes. Tipus, sí, exacte, però és a dir, bombolles de sabó. Sí. Sí, sí, exacte, doncs n'és capaç de fer aquestes, a més a més diràs que poc, no?, perquè dius 15, fins a 30, i no sembla un rícord guinès d'aquests de no sé quants mils, però clar, imagina't, doncs totes aquestes bombolles, hi ha...
Aquest vídeo filmat a Taipei, Taiwan, tot i que ell ha estat a Malàcia, a la Xina, a Hong Kong i a Macau, fent una mica tot aquest espectacle. No deixa de ser curiós i la imatge també. Jo estic veient ara la imatge fixa, és a dir, la fotografia.
d'aquesta bombolla gegant amb no sé quantes bombolles a dintre. Bonica. Sí. I també hi ha vídeo. Diu que hi ha vídeo, l'única no la puc veure de moment, però en tot cas, en principi, sí, es pot trobar. Doncs no anirem, que algú superi, a veure si poden. A veure. Jo segur que no. No, jo tampoc. Mira que m'agraden, eh, les bombolles de sabó, però... Però d'anar-ne tantes. No, no, exacte. Però feines en tenim, en fer-ne una i que duri una mica. En fin, Andrea, moltes gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Dos minuts i tres quarts d'onze, de seguida parlarem de més qüestions del temps, encara ens queda per tant parlar del temps, sobretot de cara al cap de setmana, però abans d'aquesta hora el que fem sempre és fer uns quants apunts musicals d'aquest matí i comencem avui amb un concert que hi ha aquest vespre, Joan Colomo, que actuarà en el marc de Born de Cançons.
Fins demà!
Actua avui a les 8 del vespre, entrades que van dels 10 als 15 euros, el Born Centre Culturari presenta el Tenis del Futur, que és un nou EP de dues cançons per celebrar els 25 anys del Segell Vicori, que aquest any està de celebració. Així també comença el músic una gira en solitari, en un format que alterna de manera habitual amb concerts de la banda. Segons llegim avui a la revista Time Out, aquest concert, com dèiem, és avui, presenta aquestes dues cançons dins del Tenis del Futur. Una d'elles és la Tercera Guerra Mundial, que és la que sentim ara de fons.
Escúpols d'avui seran el cínic sense escúpols del demà. Donem una lliçó d'enginyeria fiscal, un cavall de troia al cor de l'economia robat. Tot em sembla genial, estic content i somrit, perquè dient que quan algú senyala la lluna a la penya,
Un tema que sona molt i molt bé. Avui, com dèiem, actuació a les 8 del vespre al Born.
No sé pas el que vull fer, respiro fort i penso, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut, estic molt confut,
Més qüestions, més novetats. Abans a primera hora parlàvem de la nova cançó que havia publicat Subgenès Stevens, que treu disc a finals d'aquest mes. Doncs ara parlem d'una altra història. En aquest cas seria una versió, ho llegim també a la pàgina de Música Especialitzada Indispot, ens parlen avui de Jungle, que fan una versió de Mark Ronson i Bruno Mars, aquest uptonfang.
La van interpretar el programa Leaf Long de la BBC Radio One i són els Jungle, com dèiem, versionant aquest tema. Una versió que manté els principals elements del tema original però que, en tot cas, no podria incloure-la també en el propi set list. Recordem que Jungle actua a finals de maig, al Primavera Sauna Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
i algunes novetats més parlem ara de Violent Femmes que és aquest trio de música folk-punk el sentim ara van publicar el seu últim disc Freak Magnet l'any 2000 i tornen ara després de 15 anys amb un EP de 4 cançons editat pel Record Store Day estarà disponible en vinil el dia 18 d'abril i es dirà aquest material discogràfic Happy New Year
Hi ha quatre temes que van gravar la nit de cap d'any a l'illa australiana de Tasmani. I aquesta cançó, com sentim ara que van repetir-la, es diu Love, love, love, love, love.
Ens anem a parlar de festivals perquè comencen ja les primeres confirmacions en diferents festivals de casa nostra. Ahir es va saber que l'onzena edició del Pop Art comença a prendre forma i hi haurà Joan Miquel Oliver, que justament ahir en parlàvem perquè treurà disc el 15 d'abril, també Leon Manso, The Excitements i Deuny Raymond.
que trenca el silenci discogràfic amb O rompehielos. Un disc que acaba de publicar aquest 2015 i té cançons com aquesta en Història Real. El festival es farà a Arbúcies els dies 26 i 27 de juny.
I amb Daniel Raymond arribem gairebé al punt horari de les 11, queden 10 minuts on parlarem del temps. Intentar la nobleza de continuar
Bona nit.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Què tal? Molt bé, vos? Bé, a punt per parlar del temps, perquè ja fa dies que ens no anuncian que vénen canvis el cap de setmana. Teníeu ganes, a més a més. Perquè feia molts dies que anunciàvem aquest canvi i a vegades és allò que em diu a vegades la Carme. Però què fas fent previsió a tants dies vistes? Clar, però és que era tan avorrit el temps fins que no arribés el petit canvi que havíem de dir alguna cosa. I aquest d'un oasi, d'estar en una situació completament primaveral,
Ahir vam arribar als 20 graus, avui si no arribem serà per poc, perquè ja estem gairebé amb 16 graus ara com ahir i les temperatures s'enfilaran perquè el sol encara ha de fer la seva feina fins al migdia. I clar, són dies que el porta, jo vaig amb camisa avui, tot i que l'han constipat encara l'arrossego i l'arrossegaré bastant. Són dies que et porten a dir, bueno, aquest soleig ja s'està molt bé, el migdia s'està de conya, la gent està reduint el gruix.
de les jaquetes, perquè, clar, són dies que són molt bons. I el que passa, no?, que tothom fa previsions que al cap de setmana, si seguim amb aquests dies, pot ser espaterrant i ens anirem a dinar fora, a fer una calçotada o el que sigui. Doncs és un cap de setmana que ens portarà a l'hivern un altre cop, perquè dissabte totes les previsions que hem mirat, la més optimista no passa dels 12 graus. Déu-n'hi-do, eh? Sí, a més a més entrarà ben del nord diumenge. Intentarem explicar-ho una miqueta. És...
És tot molt ben marcadet, o sigui, que això pot variar, perquè ser molt precis amb la previsió a tres dies vista, a vegades és complicat, demà ho acabem de confirmar, però sí que és cert que hi ha una bossa d'aire fred que circula i que passa just per sobre de Catalunya, ja marquen precipitació, sobretot a comarques de Girona i del nord de Barcelona.
Aquí estarà núvol, però no podem descartar que ja cap al vespre unit aquí a Sant Just també pugui plorar una miqueta. Durant la matinada hi haurà precipitacions. El dissabte les precipitacions s'intensifiquen fins i tot i poden haver precipitacions intenses a l'interior de les comarques de Barcelona i de Girona i també arriben al litoral, potser no tan intenses.
dissabte serà un dia plujós, els mapes ens indiquen una certa intensitat fins a la tarda, i a la tarda es podrien començar a obrir algunes clarianes, podrien tenir alguns nuclis de tempesta que circulessin i que poguessin afectar-se'n. Just no es descarta aquesta possibilitat, però crec que fins i tot dissabte a la tarda la posta de sol
encara la podrem veure una miqueta, tot i que veurem aquests núvols compactius amb tempestes que avancen, que creixen, que tapen de cop el cel, que poden deixar precipitació, torna a treure el nas al sol, un dia d'aquests típics de primavera, eh, dissabte, tot i que al matí serà bastant més gris i plujós. O sigui, al matí, clar, el dissabte el que ens trobarem és que les temperatures d'aquests 9-10 graus que sempre baixem de mínima ja no s'enfilaran, perquè durant el dia s'haurà desplomat l'aire fred i aquests 9-10 ens acompanyarà durant tot el dia. O sigui que dissabte, si hem de sortir al carrer, per aigua i jaqueta, eh, perquè farà fresca.
A la tarda, el que dèiem, es poden trencar una mica els núvols, però es poden formar tempestes i poden deixar ruixats, o sigui que el temps és variable i inestable de cara a la tarda. Sembla que coincidint amb la nit i la matinada, digues-me a la llet, també hi ha una petita pausa. El diumenge el començarem amb una certa nuvolositat, però amb moltes clarianes.
I aquesta bossa d'aire fred, que per això et deia que s'apalanca una mica a Catalunya, aquesta bossa d'aire fred que no varia al Mediterrani, per això tenim aquesta pausa nocturna, però l'aire fred es queda amb nosaltres en alçada. O sigui, creua la inestabilitat, però es queda l'aire fred en alçada. I això què farà? Doncs que el diumenge sigui aquell típic dia...
que durant el dia tens el solet que a partir de mig matí veus com creixen els núvols compactes i a la tarda tens festival de tempestes així ho indiquen els mapes avui estem precisant gairebé hora per hora el que pot passar i diumenge a la tarda no es descarta la possibilitat que puguin tornar un altre cop a créixer tempestes que serien més destacades cap a les comarques de Girona però les comarques de Barcelona interiors i les del litoral també es veurien afectades per algun ruixat o alguna tempesta potser no tant a comarques de Ponent o Delta de l'Ebre
Però bàsicament, a tot el que és el quadrant nord-est de Catalunya, ja hi podria haver una certa activitat de tempesta, a més tempestes que fan petxoc, d'aquelles grosses, i que abarquen bastant de terreny. O sigui que el diumenge a la tarda tornaria un altre cop la inestabilitat. No cal dir que amb aquesta retornada a la inestabilitat diumenge tornarem, encara que tinguem una estoneta més de sol, tornarem a parlar de valors baixos, 11-12 graus de màxim, és un ambient fred. La nit de diumenge a dilluns, que serà una mica més serena, les temperatures podríem baixar als 5 o 6 graus de mínima, o sigui que tornem un altre cop, podríem dir, una mica d'hivern. Sí, sí.
I de cara a la setmana vinent potser tenim una mica de paus entre dilluns i dimarts. Tranquil·litat, sí. Sí, però dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge, els mapes són molt negatius. Sí, sí, realment, o sigui, sempre que entrem en un procés d'una setmana. La primavera arribarà amb pluges, no? Arriba amb tot. Falten molts dies i ho han d'anar-ho vigilant, però vull dir que la setmana vinent no pinta massa fina. Avui és l'últim dia dels propers 10 en què ens passem als 16 graus.
Déu-n'hi-do. I avui és 12, és a dir, que del que queda d'hivern serà així. Serà d'hivern, de veritat. Hem ficat les gràcies, o el que toca al març. Que vagi bé i bon dia. Bon dia. Bon dia, us informa Neus Bonet.
El Banc Central Europeu ha comprat deute per valor de 9.800 milions en els tres primers dies de posada en marxa del seu programa de compra de bons. La xifra l'ha donada des de París al representant francès a l'executiva del BCE, que no ha detallat la distribució per països d'aquesta quantia.
Sí que ha explicat que la majoria d'actius que ha comprat la institució tenen un termini de vencament mitjà de 9 anys. Aquest programa del BCE està fent caure la prima de risc. Ahir ja va baixant força. Ara la rendibilitat del bo espanyol a 10 anys se situa a l'1,07% i la prima de risc ha caigut dels 88 punts.
Notícies breus, David Badia. L'aplicació de la coneguda com a llei de segona oportunitat es podria endarrerir si finalment s'acaba tramitant com a projecte de llei una possibilitat que s'ha obert aquest matí al Congrés. M'ha dit Àngel Lafuente. Bon dia i entre les mesures que ha destacat el ministre Luis de Guindos destaca la possibilitat de perdonar una part dels deutes a particulars IPMES. El titular d'Economia ha destacat la repercussió del decret llei.
Incide en el saneamiento de nuestra economía. Ofrece una segunda oportunidad a aquellas empresas y ciudadanos lastrados por sus deudas. Y amplía las medidas de protección social a los colectivos más vulnerables de nuestra sociedad.
Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid. Els tècnics d'Hisenda reclamen més control sobre les pràctiques fraudulenses dels grans contribuents. Ho ha dit el matí de Catalunya Ràdio el delegat a Catalunya d'aquest sindicat, Miguel Ángel Mayo, en resposta a l'operació d'aquesta setmana al mercat del peix de Mercabarna. Nos gustaría que operaciones como la que hemos visto hace poco se correspondieran en un futuro cercano a despachos de ingeniería fiscal o a multinacionales que generan su beneficio en nuestro país y no tributan en el mismo.
Desarticulada d'una banda dedicada al tràfic internacional de cocaïna i així es cooperava des de Sant Feliu de Guixos, al Baix Empordà. Girona Isabel Joanola. Bon dia. Una operació de la Policia Nacional que va començar fa un any ha permès detenir 9 persones de diferents nacionalitats per tràfic de droga. Entre ells un home acabant detenir a l'aeroport de Barcelona amb 32 preservatius plens de cocaïna a l'interior del seu cos. La droga pesava més d'un quilo.
Isabel Joanola, Catalunya, Ràdio Girona. Divisió a les comarques de Tarragona per l'afectació que tindrà el fet que Ryanair operi des de l'aeroport de Castelló per la Cambra de Reus. Port de Castelló per la Cambra de Reus. Mai recuperaran els vols perduts i, en canvi, pel patronat de turisme no tindrà impacte. Tarragona, Coiabellaster. Bon dia. El president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sant Romà, diu el Catalunya al dia a Tarragona de Catalunya Informació que és una competència directa afegida a l'aeroport de Barcelona.
Tenim el perill que patim l'efecte sandwich, que estem al mig de dos aeroports que compareixen directament amb els nostres interessos. En canvi, pel gerent del Patronat de Turisme de la Diputació, Octavi Bono, l'aeroport de Castelló no competeix directament amb Reus. El Consell de Seguretat de Nacions Unides ha fracassat a l'hora de fer complir les seves resolucions destinades a protegir i ajudar els civils afectats per la guerra síria. Ho denuncien 21 ONGs internacionals, entre les quals hi ha Oxfam, Metges del Món i Save the Children.
...de Barcelona per dos vehicles avariats que provoquen cues. Equip diari de Catalunya Ràdio, Cèlia Quintana. Bon dia. A la ronda litoral, de fet, és una congestió important. Hi ha una cua quilomètrica i compacta a la ronda litoral del Nus de la Trinitat al Moll de la Fusta. Direcció Llobregat a causa d'una furgoneta avariada. Ara han tallat l'accés 22 de la Barceloneta i 23 del Poble Nou. Sentir Llobregat perquè no vagi a més la congestió. Però és que, a més a més, també hi ha vehicles del tot aturats a la ronda litoral des de zona franca a l'entrada del túnel de Colom. Sentir Trinitat a causa d'un camió avariat.
Celia Quintana, Catalunya Ràdio, Centre d'Informació Viària.
Els socis de Barça no accepten el canvi de nom del Camp Nou, encara que sigui per una bona injecció econòmica al club. És el resultat de la cinquena pregunta de l'enquesta feta per Catalunya Ràdio a l'estadi. Un 60% dels 804 entrevistats han dit que no accepten el canvi de nom per diners i un 40% han dit que sí. Ahir a la nit el club de la mitjanit va revelar també que... Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts. Us parla Andrea Bueno. L'Ajuntament de Sant Just es retira de l'actualització dels valors cadastrals. Recentment ha sol·licitat a la Direcció General del Cadastre la desestimació de l'actualització per a l'exercici 2016. Al Consistori s'hi va afegir l'any 2013.
perquè estaven antiquats els valors cadastrals i molt per sota dels valors de mercat. L'objectiu era incrementar la base dels valors cadastrals per evitar l'augment de l'IBI. Ara el consistori es retira d'aquesta actualització. El consistori ha decidit que ha arribat el moment de retirar-se de l'actualització progressiva considerant que la proporció aconseguida entre els valors cadastrals i de mercat ja és suficient.
Més qüestions. A partir d'aquest cap de setmana obriran les pistes de les escoles Montserrat i Montseny. S'engega així una iniciativa que permetrà que els nens i nenes facin activitats al pati d'aquests dos centres els dies que no hi ha classe. Les pistes estaran obertes els caps de setmana, els dies festius i els laborables dels períodes de vacances escolars de Setmana Santa, Estiu i Nadal. El mes d'agost romandran tancades.
I un apunt més, Rafel Casanova, el general Muragues, Mariana de Cupons i Antoni de Villarroel seran alguns dels protagonistes de la propera conferència de les CES demà divendres. L'historiador Carles Serret, biògraf de Casanova, és el convidat de l'entitat per parlar dels grans protagonistes catalans durant la Guerra de Successió. Durant la xerrada, Serret parlarà de les figures destacades durant el conflicte del 1700 al 1714. Malgrat tot, Serret apunta a la gran quantitat de catalans destacats d'aquella època. Per tot plegat, estructurarà la conferència en diferents categories.
La xerrada serà demà divendres a les 8 del vespre a la Sala Piquet de la Taneu. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Bona nit
Bona nit
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Justícia i Pau, Mans Unides i la Parroquia organitzen aquest dissabte un sopar solidari per recaptar diners per Mauritània. S'emmarca en la campanya Lluitem contra la Pobresa, que consisteix a impulsar un programa de desenvolupament integral i de seguretat alimentària a 35 comunitats rurals empoblides de Monguel, a Mauritània. Avui en parlem amb en Jesús Casta de Justícia i Pau. Molt bon dia, Jesús. Hola, bon dia. Un sopar que ja fa anys que s'organitza, no? Sí, ja fa molts anys. De fet, a mi em sembla que més de 10 anys...
Segurament, segurament. Tampoc els tinc controlats, però sí que diria que és un d'aquests projectes, o d'aquests sopars que fa temps, aquestes iniciatives solidàries, en format sopar, en aquest cas, que funcionen aquí a Sant Just. La causa canvia cada any, per això?
Sí, sí, estan en la mateixa línia, de fet, però sí que canvia. L'any passat va ser a Colòmbia, que era més aviat una... Allà, de fet, hi ha una situació de manca d'aliments i, de fet, els han d'importar d'Europa aliments bàsics, perquè, de fet, tenen un problema molt gran de sequera que han tingut en aquesta última dècada.
I, per altra banda, la societat mauritana, els habitants de Mauritània, estan acostumats a viure de la ramaderia, sobretot a base de cabres, camells, algunes vaques que hi ha al costat del mar i ovelles, moltes ovelles. Això és el seu sistema de vida clàssic.
Per tant, exacte, suposo que això vol dir que no n'hi ha prou amb això per viure... No, de fet, tot el que és el gra, que és el que fan servir bàsicament, els cereals els importen d'Europa. I no sols això, sinó d'altres coses, com aliments frescos i tot això, doncs pràcticament en produeixen, però en produeixen molt pocs.
Els que produeixen, com que és un país molt sec, l'únic que poden produir-los és a la vora del riu Senegal. El riu Senegal passa per Mauritània, neix a Mali, i és un riu que té un caudal una mica semblant a l'Ebre nostre, no? I llavors aprofiten l'arriba d'aquest riu per poder sembrar les verdures que ells cullen. El que tenen... Digues. No, no, no.
El que tenen com a principal aliment és el dàtil. Fins i tot és un consum nacional molt important i fan alguna festa el dia de la collita a nivell nacional. També planten blat de moro, patates, llegums, carbasses, tomàquets i després el mill. El mill és un cereal propi de l'Àfrica.
que és aquest clàssic que hem vist a vegades en fotografies de dones en els poblats que estan picant en un bastó, en una conca, per poder fer la farina, diguem-ne. Això és el típic dels aliments.
Per tant, d'alguna manera, aquest és el seu tipus d'agricultura que cultiven, però el que es vol impulsar és un programa que vagi lligat també amb l'agricultura, però de desenvolupament integral. Què voldria dir això? Què implicaria? En principi, a Mauritània hi ha una font també de proteïnes, que és la pesca.
La pesca està en mans pràcticament de les grans companyies europees i japoneses. Això implicaria també desenvolupar la pesca mauritana, o sigui, vaixells de pesca propis, armadors propis, marines propis i convenis amb l'Unió Europea perquè poguessin ells treballar la seva pròpia riquesa, perquè pràcticament tot ho tenen en mans de fora.
Per una banda hi ha això. Per altra banda, augmentar la producció de vegetals, el que és l'agricultura. El projecte que porta Manzanillas en aquest any...
tracta de desenvolupar l'agricultura bàsicament. És a dir, sistemes de rec. Sistemes de rec perquè és necessari traslladar l'aigua del tribu senegal a la terra. Això es fa a través d'autobombes. Això és una de les coses que està en el projecte, que s'administra autobombes o coneixements per fer-los servir.
També construir pous, pous en llocs que hi hagi aigua per poder utilitzar-la pel rec i pel consum propi. Després, formació. La formació és important. El sistema que tenen els agricultors de Mauritània és molt primitiu i llavors es tractaria de formar-los. S'ha fet alguna antena i s'ha fet, de fet, pràcticament a la Universitat de Barcelona...
cursos de formació d'agricultura ja fa uns anys en les agricultors de Mauritània. També es tracta de fomentar l'ús de llavors, llavors que estan carenys de llavors i això és important perquè és el primer de tot i és una qüestió que cal incentivar-los per poder conservar les que són primitives i utilitzar-les.
Després hi ha una altra qüestió. Mauritània també és rica en mineria, rica en gas i rica en petroli. Això pot ser una benedicció o pot ser una catàstrofe, perquè en definitiva els països que tenen moltes bones condicions en aquest cas acaben en mans de multinacionals i la pobresa se l'emporten a fora.
Però en aquest cas pot ser una cosa bona si els governants del poble i els polítics saben mantenir la seva independència. Després també és important...
que sàpiguin administrar-se, sàpiguin pensar en la riquesa i treballar. Hi ha molta gent que treballa a les mines de ferro, és un gran exportador de ferro, Mauritània, de coure, també tenen hora i també tenen diamants.
doncs es tracta de saber conservar la riquesa i que no se l'emportin tot a la formació, que és important, perquè si no es posen mans els intermediaris, els comerciants, i això no va en benefici del poble, com ha passat en altres països.
Clar, de vegades aquesta figura dels intermediaris, no?, és el que d'alguna manera pot entervolir, no?, potser aquests processos d'ajuda que de vegades penses, m'estic fent això però no sé què hi ha entremig, no?, m'imagino que en aquest cas per això es vol fer com en primera persona. Sí, de fet és això.
Normalment, als països del tercer món, la seva producció d'aliments i de primeres matèries, sigui el que sigui, està en mans de comerciants i intermediaris i de la Organització Mundial del Comerç. I què passa? Bé, doncs que els preus que es fixen de les primeres matèries i dels minerals
a Londres i a Chicago, que és on hi ha la borsa d'aliments, doncs estan molt per sota dels preus de cost d'aquests aliments i de les matèries primeres. Per exemple, el cacau. El cacau el paguen els productors de cacau, es paga per part de les companyies europees i americans que el compren, a un preu inferior al seu preu de cost.
De manera que els agricultors d'Alto Simón que cultiven cacau resulta que no et poden coir els seus cossos i, conseqüència, s'abandona la producció. Les terres s'abandonen, la gent emigra, se'n van a les ciutats. Què passa llavors? Venen els multinacionals, compren les terres i posen persones que cobren una misèria.
I aquest és el joc, i aquesta és la qüestió que aquests països han de lluitar i s'han de formar a tots els nivells, per això és una formació complerta, perquè en el cas de Mediterrània tenen un gran país i tenen un gran futur, perquè tenen una cosa molt important, una font d'energia molt important, a part del gas, que tenen una producció de gas prevista i unes reserves futures immenses,
resulta que tenen la possibilitat també d'utilitzar les cèl·lules solars per fer panels perquè tenen temperatures altíssimes durant tot l'any. I això produiria una quantitat de quilowatts enorme si es posés en marxa l'energia de Sol. Per tant, una part depèn d'ells també, i en això avui en dia es pot fer.
També és una cosa molt important que podríem fer per obtenir aigua, tenen una costa immensa, una costa de més de 3.000 quilòmetres de mar. Doncs avui en dia hi ha desaladores que poden produir aigua dolça a partir de l'energia. Això es podria fer també a partir de Molins Vent o de l'energia solar. Aquesta formació...
i aquest coneixement de tot això, avui en dia és possible i es poden transformar el país totalment, o sigui, tenen a les seves mans una part per fer-ho. D'aquí ve la necessitat de formació a tots els nivells, enginyeria, economia, sociologia, totes les humanitats, tot el que sigui convenient per poder tirar endavant.
És a dir, que hi hagi tot el preparament possible, la màxima preparació. Exacte. De fet, en el límit, les ONGs no haurien d'existir.
Què voldria dir això? Doncs que els problemes no existirien i que els països serien autosuficients. Per tant, nosaltres el que fem què és? Mans unides i altres ONGs. Ajudar a despertar una miqueta la seva... ajudar a estimular les seves possibilitats.
a descobrir-los el món real que en realitat tenen i que no veuen, i a donar algun cop de mà, que en aquest cas sempre va bé, perquè aquestes coses, els projectes, funcionen, funcionen en una mida petita, i és una manera també de demostrar que és possible les coses del canvi.
Doncs, d'alguna manera, aquest és el projecte pel qual es fa aquest sopar solidari, és a dir, la causa per la qual es volen recaptar diners per aquest projecte de lluita contra la pobresa per Mauritani. N'hem parlat avui amb en Jesús Castell de Justícia i Pau i recordem que el sopar solidari és obert a tothom, és a les 9 del vespre i es basa en un menú, un pa amb oli, no, Jesús? Sí, sí, un pa molt bo que ens ha cedit una...
una panaderia de Sant Just, i després un oli que ens han cedit també de la població de Jonè de les Garrigues, que és de primera qualitat. I és això, una mica conèixer el que es va fer l'any passat a Colòmbia, amb unes fotografies dels projectes i el tancament econòmic, perquè cada any ens presenten com ens unides el resultat de la inversió que s'ha fet, tant a nivell de qualitat com a nivell econòmic.
I després explicar el projecte d'avui, que vindrà també un representant de Mans Unides. Explicar-nos una miqueta la seva trajectòria, els seus plans de futur, i una miqueta viure amb nosaltres també l'ajuda que es pot fer, perquè en aquest moment sabem que la societat pateix problemes també de pobresa. I llavors fa el que es pot, però seria més si es pogués més, diguem-ne.
De fet, cadascú pot venir a portar el que pugui, no? Sí, sí. Al principi no hi ha cap mena de preu establert. Sí, sí, cap problema. Hi ha una caixeta al final d'això i allà tothom posa el que li sembla que ha de posar i ja està. Aquesta mateixa caixeta s'entrega a Mansonides, ja. I així queda la cosa ja resolta. O sigui que benvinguts a tothom i desitgem que el coneixement una miqueta del que és la realitat del tercer món i concretament de Mauritània
sigui efectiu, perquè ens falta molt coneixement del Tercer Món encara. Són països enormes, grans, amb molta població, possibilitats, i la veritat és que si Europa i Amèrica fossin una mica més generosos, les coses podrien avançar molt ràpidament.
Doncs xerrades, suposo, com la d'aquest dissabte ajuden una mica, encara que sigui un petit pas, a tirar una mica més endavant en aquest sentit. Moltes gràcies, Jesús Castro, president de Justícia i Pau aquí a Sant Just. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Moltes gràcies a tu i a vosaltres.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes fonorals o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Sorsi per a la normalització lingüística.
En punt dos quarts de dotze és moment de fer tertúlia, com cada dijous, amb en Jordi Agulló, l'Alina Santa Bàrbara, la Joana Algarra i la Montse Larrea els tenim ja tots a punt de tertúlia i, per tant, doncs, us saludem. Molt bon dia a tots quatre. Què tal? És que ens la fan alterar, que no és el mateix, eh? Avui vens alterada, Montse.
perquè t'he vist aquí fora llegint els diaris, t'he vist molt enfadada no, ja li he dit que no valgui la pena que no valgui la pena llegir els diaris que ja tenim estructures d'estat imagina't no sé on arribarem com que veig tan llarg, no? perquè a mi no sé si perdrem algunes peces no sé on arribarem a més no cobren d'això no, no, no, ho ha posat molt, molt, molt el sof aquest dematida potser la dama no sé com hi ha el peon
Ah, igual. Bé, jo saps què passa? Em contestant en castellà, que de ajedret conmigo no cuencen. Tu, alfil, ves per la diagonal i així aniràs bé. Ah, sí, recte tu. No, re. Per parlar d'una cosa, de vegades, avui potser ho fem al revés, com que ja diem que estem així més negatius, de començar amb la notícia positiva, hem enrevistat ara fa... l'enrevista que hem fet ara, que hem parlat amb en Jesús Castro, que ens ha explicat tot el...
Nuestro amigo. El projecte que es fa aquest dissabte i el projecte que es fa per Mauritània i amb l'Andrea dèiem que sempre que escoltem en Jesús t'entra com una mena de... D'ONG. D'ONG i ganes d'ajudar. És positiu, no? A mi m'entra com una mena d'esperança amb la humanitat. Un reconcili una mica... Ja fa anys, eh? D'ençà que ell va entrar a la finestra de Justícia i Pau, aquí a veus de la parròquia. Sempre presentava uns projectes
Fantàstics. I jo li deia, carinyo meu, però si ets un utòpic. Escolta'm, les utopies són per complir-les, eh? Sí, són. Sí, també. Són per complir-les. Clar, si no ets utòpic, mai tindràs una idea. No. I té raó, moltes coses de les que ell va poder posar-se al fet. Mira, ara, l'anunci que fan avui a televisió, aquell del got mig ple, no és mig buit, és mig ple. Ah, clar.
Saps què passa? No sé qui em va dir, diu, estic molt decebut de moltes coses. Jo dic, bueno, perquè a vegades tenim un accés d'informació negativa. Accés. Això mateix. Accés d'informació negativa. Això és gros. És aquesta intoxicació a vegades de tanta informació. La discussió que a vegades teníem amb el Pere. Clar, les notícies bones no venen.
No, no venen. No venen. Sí que venen. I fem la bola ben grossa. I diguem coses grosses... Són veritat com si no. No, poden ser veritat, però també és veritat que una cosa és el titular. Avui, per exemple, em passava, he llegit al periòdic, el tema aquest dels policies i el discatisme, llavors llegeixes el titular.
i a dintre ho llegeixes i està bé, no? És una notícia que explica una cosa o altra, però sí que és veritat que, i això no només amb les portades, sinó que a vegades ens passa que els mateixos digitals o les xarxes o els titulars, és igual, funcionen amb les portades, eh? Que clar, és una idea sola. És el que ven, quan després de llegir... Oh, hi ha una empresa darrere, però llavors això és o enganyar, o decebre, o alarmar la gent.
Sempre que diuen que no s'ha de fer pànic a la societat... No, però l'estan fent, eh? Clar, escolta'm... Ara no estàs tranquil·la ni tancada a casa, perquè clar, com que això s'ha propagat aquesta notícia que va anar per la gent gran...
Bueno, és veritat, eh? Nosaltres, a l'Associació de Gent Gran, l'última, abans de Nadal, l'última xerrada, va venir el caporal d'aquí, l'Antonio i el mosso d'esquadra, l'Enric, i vam parlar, i jo els hi vaig insistir molt,
sobre tot en internet. Ara la nostra gent gran s'ha aficionat molt a internet i disfruta i clar, si va començant i entendre-ho s'ho passen molt bé. I arrel d'això hi ha unes estafes
moltíssimes estafes perquè això que estiguin a la white que surti una persona gran del queixer que s'hi cobrat el que tregui de final de mes és igual tant si són 200 com si són 400 i a vegades la tieta molt gran tenia més d'un 90 anys però ella absolutament i continua sent molt independent sí, treia la pensió i la posava dintre de la cistella però
Ja ho havíem vist. Ja la van observar. I sí, sí, escolta'm, i la van entavenar de manera que l'hi van prendre. O sigui que sí que fa por. Et dona que pensar, perquè clar, estem precisament en aquesta...
en aquest nivell això ve de sempre fa 10 anys fa 10 anys li vam pegar un tiró en el coll per traurir la codeneta d'hora i lamentablement hem de conviure en un cert sector que practica la maldat tant per les causes que siguen uns seran per pobresa, altres seran per tal i practica la maldat
Estos dies fa d'audir-me en Romi la cartera i tot, el document, tot, la clau de casa, la clau de casa, i encara estic embolicat fent paper, ja m'he gastat més de 200 euros canviant el pan, i bueno... Però jo no crec que sigui per necessitat. Ara pots agafar una depressió i amargat, eh, i dir, mira, m'ha tocat, com li ha tocat a tanta gent. Sí, a l'Antoni ho ajuda. Una noia se li va costar. Hola, bona tarda, no es va donar a compte i li va
Se li va acostar i el va agafar pels braços i li va dir, ai que estic contenta de veure't. I li va anar remenant els braços, saps? I li va anar parlant i ell no la coneixia. I aleshores, clar, va arribar un moment que es va trencar la conversa i ella se'n va anar. I ell quan va arribar a la cantonada es va donar compte que no duia el gore. Això li van fer al meu sogre una senyora... Però li van tornar...
No, van trobar, van trobar, la policia va anar de pressa, bueno, els Mossos, home, els Mossos ho hagués sigut, ja que tenen tant segons com tan mala pressa, no, no, no, no. A mi podien haver recuperat el tema també. I no t'ho van fer.
i van aplicar la burocràcia em van enviar de la Guàrdia Urbana d'aquí amb ell també quan tenia la denúncia del cotxe que estava allà encara aparcat d'un senyor que agafava els pàrrecs i l'havessin agafat amb les mans a la massa malgrat que estigui denunciat si ja no l'agafen ell també va venir aquí a denunciar i el van acompanyar perquè els diners són anònims són les targetes, la cartera però el rodatge no és anònim perdó
El que teniu ja, si fem un anunci, és que totes les persones grans, si ve algú, tant que sigui jove, sobretot el senyor és una noia jove, o la senyora és un xicot guapo, i que et vingui a dir, ai, que tal, com estàs, i t'abracis, digues, de acuerdo...
Que li va passar al meu sogre, una senyora de 50 anys, de buen ver, que entra també a l'ascensor amb ell i comença a dir-li que bueno estàs i no sé què i registrant-lo tot. A la tia Urbamos que ja con una mona li va pegar un pentó així i diu, vés-te'n aquí.
El sogre va ser llest. Però suposo que el moment que t'aborden d'aquesta manera i se't tiren damunt i et diuen com estàs i tal, tu quedes desconcertant. Sí, una mica bloquejat. Per tant, et pot passar qualsevol cosa. Ara hem sabut aquestes dades perquè ahir es presenta aquest informe anual i ja sabem que sempre que tenim xifres i que els periodistes les xifres a vegades també...
Permeten fer titulars, que dèiem, no? I llavors, doncs, és un tema exacte que han anat sortint també i que, evidentment, doncs, no cal... No cal espantar-se, però s'ha de tenir en compte. No, no, vull dir que s'ha de tenir en compte, està claríssim, i que, en realitat, suposo que aquestes xifres, suposo que surten...
Jo el que dic és que evitem no amargar-nos d'això, perquè hem de conviure. Ara, fa 20 anys, fa 30, en 3 de Franco, hi ha un 5%, un 3%, un 10% que són canalles i que no n'hi ha. Us en recordeu? La meva iaia i la meva tieta vivia al Paral·lel, i a la seva escala hi vivien, però reconeguts.
4 carteristes per falsa... De primera. Sí, però tenien una ètica professional. S'emportaven els diners i la cartera la tiraven a la bústia de Correus. En l'any 76 jo estava en Correus i ens arribaven carnets d'identitat i tal.
Tenim l'obligació de posar-lo en un sobre, posar-lo en un nom i enviar-lo. El paral·lel on teníem el bar... Ara a mi m'han fotut la marrana senyora que es va portar 42 euros, però m'han fotut en els documents. El paral·lel on tenia el bar, el meu exmarit, vivia a Manites de Plata. Dos carrers, dos portals més amunt que on teníem el bar nosaltres. Ara, ell no treballava en el seu barri...
No, perquè tenia l'ètica professional, veïnal. El seu barri no tocava ningú. Tenia consideració. Això ho feien els grups delinqüents. Perquè sou que érem molt hàbits. Érem carteristes. Érem molt hàbits per prendre la cartera. De totes maneres, això no passa aquí solament. Jo fa, no sé si us dic mentida, potser 17 o 18 o 19 anys o 20, vaig anar a...
Holanda, un dia només, i uns grans lletreros amb uns puestos de visita. Cuidado con los pickpockets, que són els carteristes. I d'això ja fa més de vint i pico d'anys i a tot arreu. Ja, ja, que existeixen. És com si fos... Aquí a la catedral també. I aquí a la catedral, no a la catedral, però sí, tenim que avisar la gent estrangera, i els d'aquí.
que es disfressen de guiris, i noies i així, i tot així, i en les cues del Picasso, en les cues del Miró. Pam de pas. Ai, perdoni, pum, pam. De totes maneres, jo crec que el que és carterista de veritat és com si fos un ofici, eh? Hombre, una persona molt prop de la meva família va escapar de casa, la noia,
I en lloc d'anar amb les companyies sexuals... Es va fer canterista. Li van ensenyar. A fer canterista. És que bé, era. Com diu la meva tia. Com ara, als 94 anys que té, ja no té... Tacte. No, huelles dactil·laris, perquè es perden. A mesura que ens fem gran, les huelles dactil·laris es perden. Es fa el carnet d'identitat i li diuen allà a l'oficina d'aquelles que fan. Diu, ai, que bé. Diu, ara m'hi podré dedicar a robar.
Per què no podran coger-me? No, per dir-li, explica-li l'ADN, que l'ADN sí que no es perd. Bueno, escolta, ja tenim... Quan som més grans, ja només que tenim A i D, potser, però l'ADN ja no hi arriba. Tant es perd.
L'únic mensatge positiu és que hem de convivir amb això i no amargar-se. Jo ho diré des del punt de vista que ara sóc víctima. Encara estic patint el tema. No, no, no mirar-nos. Des del primer moment vaig dir no, no vull ni amargar. M'ha tocat, m'ha tocat, m'ha tocat, he badat una miqueta, he badat una miqueta, perquè eren els arbres.
i en una bolsa de tela havia portat la cartera i la portava a mi la portava a 5 metres d'on estava jo però va passar un descuidero cuidant els arbres i tampoc volia amargar-me que estava cuidant els arbres no senyor, pobres arbres, ells ho tenen la culpa no, però diguéssim que vas tenir manca d'atenció però estava a 5 metres de lloc estava a 5 metres de lloc però només que et gires ell estava més a la vora
Sí, vam veure allí, va agafar la bolsa i va sortir... No, primer va registrar la jaqueta de... Del xàndal. No, no era del xàndal, era d'aquella que porta de llana, autèntica, i allà li assemblaria una merda i la va tirar per allí. No tenia res. I se'n va portar la bolsa, la bolsa que posava menys de rebossat, de tela.
i a dintre sí que hi ha una altra bolsa de plàstic i amagat el problema, com tu dius, són els papers perquè l'hora de tramitar que és el follo que tinc ara al cartero i diuen que no em poden donar una carta certificada però si el carnet se ho van robar tot si no en tinc digues el dia 19 no m'han donat cita el 19 no tinc cita
A on s'ha d'anar ara? Aquí a Sant Feliu. Ah, aquí a Sant Feliu. A on sempre? No, no, si vas a Sant Feliu. Es demana per... Sí, no, però es demana per internet. I ens donen el dia i hora. I fa dos dies, el dia 19 em toca. El dia 19, res.
a mi me'l van fer res els 3-4 dies però jo amb la cua vaig estar 3 hores a l'avinguda que va a Sant Ibrefons pitjor és el de conduir el de conduir no el fan fins que no tinga l'altre i quan tinga l'altre demana cita i anar a la campana
És llarg, sí, tot aquest... Ja no, eh? Això és greu els diners, però... Estic conduint alguna vegada en això, en el paper de la denúncia. Ja, ja, perquè això et permet, si està justificat... Sí, sí. En tot cas, hem començat parlant una mica...
de tot aquest tema de robatoris. Jo torno a insistir que sigam positius, no els deixem amargar, perquè això, a existir sempre, lamentablement hi existirà. I quan et toca, doncs et toca. I per sort, mira, tenim la bona pensió, i la dona treballa, i ja està. Podem assumir les despenses.
No, no, exacte, l'esperit positiu no s'ha d'aprendre. El problema és la pobresa energètica en el fred que ha fet, perquè ara m'ha arribat la factura de 320. Jo encara no la tinc, doncs prepara-te. 400 euros. De dos mesos. Com va a pagar això? Les àvies que viuen soles en 700 euros o 800. I han de pagar el telèfon, han de pagar la llum. Com...
El meu fill va tenir la mà de poca idea. Així veure la foto i estan tapades amb màter, això sí que és un problema. No, no, és veritat. És veritat que d'aquests també és un problema greu i que surt un dia però després queda també desaparegut, no? Vull dir que sembla que ens hauria de preocupar o alarma més i sembla que... Clar, però què hi podem fer nosaltres? Aviam. De totes maneres...
ser una societat solidària una societat solidària i no acceptar que el que està en males condicions i ho certifica naturalment i no tallar-li la llum i deixar-lo progroteat en 20, 30, 40 o 100 anys i quan el more se li perdona
Però si, escolta, amb la llum no s'esmala. Hi ha mesures socials de respecte a la ciutat que vivim, que ja que es capitalitza, la societat per tal, a través del Parlament, ha de fer mesures humanes. Si no, perquè volem un Parlament i parlar que és un estat social.
que és un estat deliberal i el que és por que el mori de gana és el problema que se li està descobrint als ciutadans i aquí ara va de carregar és d'una actitud
totalment entregada antisocial i el tio sortia allà a argumentar no, no, que no tinguin la Seguridad Social Universal res que s'ha de pagar, que no sé què dic, oi, ja estem, si és el PP el PP B i el PP en la seva actuació és la política social de la Iglesia la que fa Caritas la que fa OSFAM és la que fa el PP
És absolutament contrària. No, no, que no. Però ja que denunciar ben clar. Ahir n'hi ha dos iglesis. Dos maneres d'entendre el tema. Que no... Digues, digues. No, no, només que... No, que n'hi ha el Parlament ni els parlamentaris. Molt bé, a mi m'agradaria saber, primer, de qui cobren? Del govern.
suposo que deuen tenir un sou però tenen l'obligació d'anar i cada dia i després què és el que fan?
Tenen 5.000 euros. 5.000 euros. Tenen l'obligació d'estar allà. Treballen en diferents aspectes més enllà d'estar al Parlament. Exacte. A vegades, quan s'enfoquen les càmeres, resulta que... Estan reunint-se o fent altres comissions. Exacte. Però, com si diguéssim, és... L'obligació de ser tots és quan és un plenari. Que es discuteixen unes lleis o uns problemes. O es vota. O es vota o tal. Però, independentment d'això...
formen part, com si diguéssim, de l'organigrama i fan tota la cosa del govern. O sigui, cada un d'ells té una missió dintre de l'organització per governar.
No sé si la pregunta que estic fent és prou clara. Fan les lleis, clar, d'on penses? El que està escrit a la defensa, per dir alguna cosa, el que està escrit a justícia, llavors es reuneixen amb els assessors, que no són ells sols, i llavors fan les lleis, les presenten al Parlament, primer fan un projecte de llei, després fan la llei,
I després s'aprova i la porta a la Constitucional i la treuen. No, llavors no l'accepten. Si el Senat diu que sí, la tornen al Parlament, està aprovada pel Senat. Sempre s'ha comentat que el Senat, de fet, no fa gran cosa.
No fa res. Perquè espera que li presentin una llei. És llançar diners, i a les diputacions també, perquè ja està la Generalitat, és llançar diners. Això és el primer que s'hauria d'anul·lar. Espera que li presentin els projectes que s'han fet nous per després aprovar-los o no. No, si hi ha majoria absoluta com ara, és que sí. O sigui que se'ls estalviarien de portar-los.
Ja, clar, llavors és un pas així una miqueta... Jo demano la dissolució dels dos de fa anys. Això és un robatori permanent. O el Senat fer com els Estats Units. Ja fa anys que ho diuen, però clar. És un robatori permanent, això. Als Estats Units el Senat és la càmera de representants de cadascú dels estats que composen aquell... Sí, però aquí hi estan les autonomies.
I Parlament. Massa representació. Ja està. Escolta, jo sí que m'agradaria dir una alabança a aquesta diputada de UPC, que no li tinc molt tal, que s'ha quadrat molt ben fet, apoyant la comandant Zaire de l'acosament. De tal manera que davant de tots els espanyols i persones civilitzades que entenen poc, ha quedat clar i evident
que els altobandos i el ministre de ells són una màfia que s'apoya entre ells, que salten les lleis i que estan ahí per apoyar-se i continuar. No ha sabut dir res del ministre. Com es va enfadar el Morenès, com es va enfadar. La valentia d'aquesta senyora li dona un aplaudiment total.
La va insultar al final. Va perdre els papers del tot. Ell va perdre els papers. Sí, el ministre, sí. Corporativisme. Sí, però mafiós. Mafiós i deliqüents. Per una idea o pel que sigui, per un tema. El corporativisme és quan hi ha una falta greu, un s'estapa l'altre. Un s'estapa l'altre.
Bueno, i este ministro, que sembla tan fi, tenia una empresa i ara 32 contrats, ell va dimitir de l'empresa, però 32 contrats li ha donat a l'empresa. En 3-4 milions d'euros. També li té la mania a aquest senyor que el va perseguint, que està en el grup de defensa. Diga, jo admiro, este treball dignifica a tots els diputats.
davant d'esta màfia organitzada que formin la costa dels mandos de l'exercit. Les paraules del marit també van ser aclaridores perquè va dir no tota la gent que està a la militar, molts d'ells diuen s'ho passen molt malament no perquè s'adonen, sinó perquè sí i que tenen voluntat i que tenen ganes són gent que està amb aquesta ideologia afortunadament però és clar, diuen tots els cistells
Sempre hi ha una poma podrida. Carvajos negros. El problema és que els gavarsos negros estan a l'élite, en una organització piramidal del tot. A mi em van dir que per què aquesta noia havia trigat tant a fer les gosses. A part que va estar amb aquesta gossa d'així, fixeu-se bé, diu, si jo sóc un mandú, no passa això a una pobra soldada de raso,
Imagina't tu el que li pot passar. El que ha passat i està passant. Sí, clar. Aquesta és la primera. Perquè diu aquesta senyora diputada, també va dir que tenia infinitat de casos que estan arribant ara. Que s'han atrevit al veure... Però ja no és només a les...
A les dones, eh? A també. A homes, a homes. No, però diu això, una de les coses que també va dir, que em va agradar força, és aquesta. Diu, bueno, quan em van dir això, diu, per què ha trigat tant? Home, primer, per tot el procés. Però ella, quan s'ha revelat, quan té un regeix enorme, és perquè en el nou destí que li van dir, tu vete a Sevilla, resulta que quan va arribar allà, tothom li va fer el buit.
No és perquè li tingui mania al buen senyor primero, ni que li pugui fer la pascua. No, no, que aleshores va dir, bueno, molt bé, perquè aquest ja, bueno, con todos sus macizos menos.
Dos anys i diez meses, perquè si hagués estat tres anys, el traien de tot els càrrecs, però dos anys i diez meses ja pot entrar. I torna a la mateixa categoria. Però independentment d'aquest, que ja com si diguéssim, bueno, s'ha demostrat, ha quedat ben patent de tot el que havia passat, molt bé, però que després arribi a l'apuesto i allà tots li facin el buit...
Aleshores, és quan està amb aquestes depressions i aquestes coses. Home, és com veus que hi ha una màfia incrustada. O sigui, injustícia. I la injustícia ens provoca aquesta mena de trobar-te malament. No, d'impossibilitat. De veure que no ets ningú. Perquè si li truca ja al màxim representant i li fa evident el que és... Quantes denúncies deuen quedar a la pila i no surten mai...
que el condia la capitana el mando superior el meu és el que m'està violant i tinc que anar ella a dir-li que ja està la porta tancada jo molt a prop tinc una persona ei que jo estic a la prop tinc una persona que és quasi jo
que va fer el servei a la Marina. I per on quita mellés les pajes? Perquè el jefe va dir que hi havia una tempesta molt grossa i va dir aferrar tot el dos. I esclar, se t'emportaven cap aquí i cap allà. I li va fotre una bufetada. I llavors es va plantar i diu, mire, don Fulano, con todos, li pego permiso para presentar la denuncia de que usted me ha pegado.
otra bufadada. I llavors le denuncio per la segona bufetada també. I va anar el capità i el sargento aquell se li va caure el pel, eh? Ah, no, però a nivell de sargentos, eh? Sargentos que són xusqueros. Si hagués sigut el capità i haguéssim vist el capità. Bueno, me lo metien en la tren. Aqueren sortint les portes les portes que s'haguessin anat tancant, però com que era un inferior se ho podia castigar.
Els sargentos són xusqueros. M'estàs parlant del temps de Franco. T'estic parlant dels 54, imagina't. 50 anys, eh? Més de 50 anys. Ja estic llegint, que no sé si us interessa, estic llegint una novel·la.
que es diu Els ambaixadors, que és d'aquest, l'escritor, ara no me'n recordo el nom, és d'Andorra i tal. No, no, ho dic perquè qui estigui interessat a la història, sobretot a la Joana que li agraden molt els llibres d'història, resulta que el cas, quan vaig començar, vaig pensar...
Ostres, però si tot això és hipotètic, perquè surt el Carrasco i Formiguera com un representant d'un estat català. És hipotètic. L'acaba de llegir, és l'últim que ha llegit. És un senyor molt partidari de construir l'exèrcit català. I se li veu el rabo ahir.
en la novel·la tot és una mica una metàfora que té coses que són gracioses perquè és d'una fina ironia em sembla que el van presentar a poc el van presentar aquí veuríeu també una sèrie de coses i surt una quantitat de noms que jo de seguida em vaig adonar no sabia si estaves enrere o endavant dic com o què?
Perquè una vegada, quan estaven al britànic, la filla de Carrasco i Formiguera era més gran que jo, però estaven allà. I un dia es veu que aquesta senyora, perquè ja era una senyora, doncs que tenia així. I em va ensenyar la carta que Carrasco i Formiguera, des de la presó, va escriure a la seva família i no veiem manera de salvar-lo. I això que era catòlico, apostólico, va entrar el bisbe i tot el que vulguis, però res. Va passar la pila. I la carta era molt emotiva.
I aleshores pensava, cony, com pot ser que això en el 1949, que el Carrasco està aquí, no? Surt el Daniel Cardona, aquest Daniel. Ah, sí? Sí, al final surten tots aquests, que no són les dates que diuen allà, no? Sí, no concorden. No, bueno, està bé el llibre que dius. Sí, barreja la ficció. La ficció, sí. Però jo penso que moltes coses de les que està dient,
Són veritat. No, no, no, no. Bé, o sigui, són veritat i són aquelles veritats que les tens que extreure, tu, del contingut del llibre. Però, de totes maneres, penso, no sé com li han deixat escriure el llibre, encara que sigui novel·lat. No, no, això sí, en literatura. Ah, llope.
Literatura, però em té moltes coses, eh? No, ja, ja. I en altres fons també hi està venent la idea, que és el debat que tenim els no violents històrics d'aquí, la Fundació de la Pau, de tal, és un debat molt fort que ha d'haver un exèrcit perquè ha d'haver un exèrcit. I nosaltres els que es diem... Una bomba que la té... No, no, vull dir... Legim el llibre, eh? Bueno, si el voleu llegir, no ho creguis, eh? Perquè és una mica enredon, eh?
No, no, és el que vulgui Gillo, també. Surt el tema de la bomba atòmica i Franco va intentar. Bueno, el Franco resulta que... Està mort, Franco està mort. Sí, està mort perquè li fan un atentat i jo sabia que els humans... En fi, se'ns acaba el temps. Gràcies, Jordi, Lina, Joana i Montse. Tornem dijous que ve. Bon dia. Bon dia.
Connectem tot seguit amb el bolletí de Catalunya Ràdio. Ens posem al dia de l'actualitat i també amb el del Sant Just Notícies. Tornem després amb la tercera hora d'Ajustar la Fusta. Bon dia, us informa David Badia.
Acusacions i defensa han acordat rebaixar 20 anys de presó la petició de pena per la dona jutjada per haver mort els seus dos fills a la banyera de casa a Barcelona. La fiscal inicialment, recordem-ho, li demanava 40 anys. Audiència de Barcelona, Marinuri Revelle. Bon dia. S'ha tingut en compte com a eximent la situació límit que vivia la dona que havia estat a més víctima de maltractaments.
En un pacte poc habitual entre acusacions i defenses sostenen que la dona patia un trastorn de dependència del marit i no va veure sentit a la vida quan aquest la va deixar. Per això li rebaixen de 40 a 20 anys la petició de pena. La darrera paraula la té el Tribunal Popular. Maria Núria Revelle, Catalunya Ràdio, Audiència de Barcelona.
El govern espanyol fa una lectura positiva de l'evolució dels preus al febrer. La caiguda de l'IPC s'ha moderat.
Bon dia. Pel secretari d'Estat, Fernández de Mesa, no hi ha motius per preocupar-se perquè la davallada dels preus frenada una mica al febrer s'explica sobretot per la baixada del petrol i això acaba, diu, afavorint l'economia espanyola. Esto tiene una repercusión también positiva desde el punto de vista del poder adquisitivo de las familias. Nos está permitiendo mejorar la competitividad, aumentar las exportaciones, mejorar el crecimiento económico y crear empleo.
Txell Feixes, Catalunya, Ràdio Madrid. Protesta del sindicat Unió de Pagesos davant la seu de la representació de la Comissió Europea a Barcelona per aplicació que fa el govern espanyol de la nova política agrària comuna. Barcelona, Maite Curto. Bon dia. Unió de Pagesos denuncia que algunes subvencions de la nova política agrària comuna encara van destinades a agricultors no professionals. Joan Cavall és el coordinador nacional d'Unió de Pagesos.
on la reforma se'ns havia dit que precisament d'una vegada per totes es traurien els absentistes de poder cobrar suports públics. La normativa espanyola ha fet que els absentistes no se'ls pugui excloure. Maite Curtó, Catalunya Ràdio Barcelona. El Banc Sabadell està negociant la compra del britànic TSB i ha fet una primera oferta per valor de gairebé 2.400 milions d'euros. L'interior modernista de la Casa Metller de Barcelona es podrà visitar a partir de demà a Barcelona Montse Pujol?
El director de la Fundació Institut en Matller, Santiago Alcolé, ha explicat que la restauració ha consistit en la conservació del mobiliari i la decoració original de la residència de la família Matller. I ha afegit què podrà veure a partir de demà el visitant.
siguiendo las distintas habitaciones, el comedor, sala de música, el office, e ir pasando a la gente con unas tabletas táctiles que tengan esa información gráfica antigua de facturas, toda esa información complementaria.
La cinquena pregunta de l'enquesta de Catalunya Ràdio als socis del Barça revela que no accepten el canvi de nom de l'estadi per motius econòmics. El 60% i està en contra, només el 40% a favor. En l'enquesta també queda clar que Joan Laporta és el president favorit i Lluís Enrique l'entrenador preferit.
En bàsquet, avui a l'Eurolliga, Barça, Macavi i Tel Aviv comença a tres quarts de nou. El podreu seguir per Esport 3. En olimpisme, avui comença la visita de la Comissió de Control del COI a Tarragona, organitzadora dels Jocs del Mediterrani 2017. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. Justícia i Pau, Mans Unidas i la parròquia organitzen dissabte un sopar solidari per recaptar diners per Mauritània. S'emmarca en la campanya Lluitem contra la pobresa, que consisteix a impulsar un programa de desenvolupament integral i de seguretat alimentària a 35 comunitats rurals empobrides de Monguel, a Mauritània.
Per col·laborar-hi, aquest sopar serà voluntari, és obert a tothom, dissabte a les 9 del vespre a la parròquia i consistirà en un menú basat en pa amb boli. Els sopars solidaris de Justícia Pau s'organitzen des de fa més de 10 anys i cada any es dediquen a causes diferents. L'any passat els beneficiaris eren camperols colombians.
Més qüestions? Us recordem que segueix obert el procés de preinscripció al segon cicle d'educació infantil primària i secundària obligatòria. Fins al 17 de març, els pares i mares poden demanar l'admissió dels fills i filles al centre públic que prefereixin pel curs 2015-2016. Pel que fa al segon cicle d'educació infantil, els infants que comencin P3 al setembre tindran plaça assegurada en una escola pública del municipi. En total, al curs que ve s'obriran 125 places per a nens i nenes de 3 anys entre les 3 escoles públiques i la concertada Madre Sacramento.
I acabem amb dos apunts polítics. Guanyem Sant Just decidirà avui la llista que liderarà el grup a les eleccions municipals. La Plataforma Ciutadana convoca una assemblea a la vagoneta per decidir de quina manera han de presentar-se el 24 de maig. Serà a les 7 avui a la vagoneta. I d'altra banda, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigao, serà la convidada de l'acte de presentació pública de l'AIA Flotats com a alcaldable de Siu a Sant Just. L'acte tindrà lloc avui a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
La informació més propera al Just a la Fusta. Ara passen 13 minuts de les 12 de la migdia.
De seguida parlem de teatre amb la Maica Dueñas, abans però parlem d'altres qüestions. Vinculades també amb el món de la cultura.
Per exemple, que Tim Burton, Tarantino o Anderson, o és Anderson, són les joies cinematogràfiques que hi ha gratuïtes a l'OpenCulture, el portal que ofereix la xarxa, i gratuïtament un repertori de 700 pel·lícules que inclou els primers treballs de cineastres famosos, clàssics d'Emilier o films muts d'Andy Warhol.
Són algunes de les propostes d'aquest catàleg que inclou els primers treballs dels cineastes famosos, com dèiem, com Criuenti Tarantino, Wes Anderson o Christopher Nolan. També s'hi poden trobar les pel·lícules que van fer junts Luis Buñel i Salvador Dalí, com serien Ocean Andalú i l'Aix d'Or, o films de Jean Cocteau o Jean Gené.
Una col·lecció bastant potent, a més, com dèiem, en pel·lícules també de Terry Gilliam o l'estudi Pixar, si pot veure un film de Disney de propaganda antinasi protagonitzat per l'Anna Donald. I diferents propostes, com dèiem també, per exemple, en Room 666, que seria un documental de Wim Wenders amb entrevistes a 16 cineastes com Spielberg, Goddard i Fassbinder.
I parlem també d'Star Wars, perquè una vintena de llibres i contes explicaran què passa durant els 32 anys que separen les històries entre Star Wars, El retorn del Jedi i El despertar de la força, que s'estrenarà el mes de desembre. Aquests llibres, segons informa Entertainment Weekly, els publicaran Disney Publishing Worldwide i Lucasfilm, sortiran els propers mesos i també donaran algunes pistes de com serà aquesta nova pel·lícula de la saga, que sortirà, com dèiem, al desembre i que dirigeix
JJ Abrams, conegut també per la sèrie Los. També es publicaran novel·les monogràfiques sobre Luke Skywalker, la princesa Leia o Han Solo per fer arribar aquests personatges al públic adolescent que encara no està tan familiaritzat amb aquestes pel·lícules originals. I bé, en tot cas, sembla que d'aquí al desembre tindrem Star Wars per estona.
Són algunes de les notícies culturals d'aquest matí. De seguida parlarem també, com dèiem, de teatre. Ho fem després d'escoltar un tema musical.
I ho fem amb Pau Ballbé, que com dèiem, o com m'ha anat explicant en diferents moments del programa, no només d'avui sinó evidentment d'altres dies, a treure disc al desembre, un disc que es diu Pels dies bons i que està presentant arreu de Catalunya aquests dies. Ens quedem amb la cançó que es diu 17820, el codi postal de Banyoles, que es va instal·lar per gravar aquest treball. Ens quedem amb aquesta cançó que forma part de l'àlbum Pels dies bons i de seguida parlem de teatre.
Adeu alarmes, adeu mil reunions, adeu quinze mil més per a ti. Adeu trucades, heu vius tensions, adeu siau ni ja m'heu vist prou.
Fins demà!
Adeu mirar pel futur, adeu comptar els calés que queden dins el pot. Adeu queixar.
Avui m'emparxo, m'endomo, m'odeixo i a prou s'ha acabat aquest joc. Visca banyoles d'avui, estany i la gent del 800 i cap poc.
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. Ara passen 5 minuts d'un quart d'una del migdia. I és moment per parlar de teatre, per això saludem la Maica Dueñas. Bon dia, Maica.
Bon dia, Carme. Per parlar de diferents novetats, veig que ja has desplegat tots els diaris aquí a l'estudi, moltes coses. Tinc molts papers per aquí, sempre porto molts papers. Mira, començarem parlant d'una cosa que es fa aquí a prop, a prop nostre, concretament a l'Auditori de Cornellà. Molt bé.
Aquest diumenge, dia 15 de març, es fa una obra que a mi m'agrada moltíssim, moltíssim, d'un autor nord-americà que està qualificat com el pare de la dramatúrgia nord-americana, que és el Eugène O'Neill.
I l'obra, suposo que a tothom que li agradi el teatre la coneix, es diu El largo viaje del día hacia la noche. Parla d'una família i dels seus problemes i de la seva incomunicació.
Però, a part que l'obra és magnífica, resulta que els dos actors principals, o sigui, els dos personatges principals de l'obra estan interpretats per dos actors inconvesurables, que són la Vicky Penya i el Mario Gas. Déu-n'hi-do! Sí, sí, per això dic que val la pena...
Si teniu ocasió d'anar-hi a l'Auditori de Cornella, que està aquí a la vora, és el diumenge a les 7 de la tarda. I a part de la Viqui Penya i el Mario Gas, que són els protes, diguem-ne, doncs podreu veure Alberto Iglesias i Juan Díaz, que són els dos fills del matrimoni. I a partir d'aquí, doncs, bé, surten tots els testimonis que hi ha habitualment en les famílies,
i que estan condenats a viure plegats però que realment hi ha molta roba bruta pel mig. Parla de la família, per tant, així profundament. I ja dic, està ambientada al 1912, o sigui a principis del segle XX, quan tampoc la...
La comunitat americana era tan moderna ni tan... Com ara, no? Com ara, no? Penso que és una obra molt maca i ja dic jo, si puc anir bé, només per veure aquests dos monstres de la interpretació que són la Vicky Penya i el Mario Gas. La vam fer temporada a Madrid. Van tenir unes crítiques increïbles, de bones, unes crítiques magnífiques.
I ara arriben aquí, eh? I ara, crec que a partir de la propera temporada, al setembre, penso que em va dir el Màrio, vindran a Barcelona. Però si no voleu esperar al setembre... Ah, clar, és a Cornellà, exacte. Si no voleu esperar al setembre...
vindran a fer temporada, no? Vull dir, estaran dies, no? Però si no voleu esperar a la propera temporada, doncs el largo viatge del dia hacia la noche ho podeu veure aquest dimetre, dia 15, a les 7 de la tarda, a les 19 hores, al Teatre Auditori de Cornellà.
I ara anem una mica per les estrenes, que aquesta setmana és setmana d'estrenes, hi ha unes quantes. Vinga. Mira, el dimarts va presentar en roda de prensa les relacions, les amistades peligroses.
Em va sorprendre molt perquè nosaltres tots recordem les pel·lícules, no? Sobretot aquella que el John Malkovich i la Glenn Close feien els protagonistes, no? Sí. També sortia la Michelle Pfeiffer i l'Oma Thurman i tal. I era una obra, diguem-ne, que seriosa, no?
No, era una comèdia, realment. Doncs aquí el director d'Aquestes Amistades Peligroses ha fet una adaptació, diu ell, no de les pel·lícules, no del guió de les pel·lícules que s'han vist, com Balmond també, que va ser una altra pel·lícula que es va fer gairebé al mateix temps que Les Amistades Peligroses, va ser Balmond, te'n recordes?
No me'n recordo. Dos pel·lícules sobre el mateix tema que van sortir gairebé a la mateixa hora. Doncs s'ha allunyat moltíssim de les pel·lícules i s'ha ficat una mica en el que és el llibre, la novel·la. Llavors, sembla ser que en la novel·la, jo no l'he llegit la novel·la, per tant, és el que deia ell, eh?
A la novel·la és més eròtica, és més àcida, és més cínica... Que la pel·lícula. Sí. És més humorística...
cosa que no enquadra massa. Però vaja, vull dir que... Treu una mica de ferro, potser, a tot plegat, no? Sí, i evidentment el que no ha pogut, evidentment, suprimir és el sexe que hi ha pel mig, però en cap moment es veurà el sexe, o sigui, la pràctica de sexe, i tampoc, curiosament, no hi haurà cap llit. No serà gens explícit, per tant. O sigui que si no hi ha llit, no sé com ho faran, la veritat.
Va comentar que a la novel·la hi ha un pederastre, perquè la Cecil, la que feia la Uma Turman, té 14 anys i per tant és molt jove, per això el Balmond no vol desvirgar-la, perquè la troben molt jove.
tot això és molt curiós perquè ha potenciat visualment l'obra i ha pensat que la música podria ajudar a crear els ambients i a crear els moments, no?
I llavors, en aquestes amistades peligroses que s'estrena avui, podrem sentir Pink Floyd, podrem sentir rock, jazz, heavy, òpera també. Vull dir que hi ha una mica de tot. Ell ha recalcat molt que no és un musical...
però que n'hi ha molta música entremig d'aquestes amistades peligroses. A part dels actors principals, que és el Edu Soto i la Carme Conesa, la Carme Conesa està magnífica, guapíssima, doncs n'hi ha també, evidentment, la jove Lucía Díez,
La Íria del Río, el Mariano Estudillo, que a més a més també és músic i també ha ajudat a fer una mica la banda sonora de l'obra, i la Lola Manzano. Ja veurem, s'estrena avui, quan la vegi us diré si m'ha agradat o no m'ha agradat.
D'entrada, és com molt trencadora, no? La proposta ho és, no? Suposo que és fer aquest pas més enllà. Ara veig que estava buscant la pel·lícula del 88, vull dir que realment han de fer... Suposo que ja ha passat prou temps per poder-la reformular una mica, no? Segurament.
Ja ho veurem. Jo, a mi, aquestes adaptacions tan trencadores... No et convencen. No, però potser surto encantadíssima. La setmana que ve, a veure si puc anar-hi, i parlem d'això.
Una altra cosa, que en aquest cas es va estrenar i no vaig poder anar, és el que s'ha estrenat al Teatre Lliure de Gràcia. Ja saps que el Lliure fa com una mena de viatge per les ciutats més teatreres del món. I una d'elles és Nàpols. I la setmana passada feien dues petites obres de Filippo, d'Eduardo i Filippo, que les vam comentar aquí.
I aquesta setmana, a partir d'ahir, es podrà veure Manca solo la domenica. Aquesta obra també és... No serà en italià, no? En italià amb subtítols, sí. Sí? Sí, sí, sí. Sí, perquè la companyia és d'allà
I el text és d'allà, vull dir que amb subtítols. És un monòleg. És una dona que, bé, que s'ha casat per casar-se amb un home, que ella és una mica lletjota, no és massa maca,
Però que es caça per poders i de cop i volta, al cap d'un temps, l'home desapareix perquè se'n va a Austràlia a buscar feina i es queda, evidentment, caçada però sense marit i el que dèiem abans, sense desvirgar-se, no?
I llavors es munta tota una vida perquè viu en un poble, perquè viu en una ciutat on les persones que no són ni viudes ni caçades estan mal vistes.
I el que fa és anar als cementiris, a tots els cementiris, mirar a veure quins homes d'allà que no tenen flors i es veuen que no els cuida ningú i que ningú se'n recorda d'ells. I ella comença cada dia de la setmana a anar a un cementiri a posar flors en una tomba concreta. I es munta la vida tenint això. Aquesta...
Sis marits perquè el diumenge descansa. No està malament. El diumenge no va al cementiri. Per tant, Manca Sol a la Domènica és un divertiment, evidentment, però que et fa una mica pensar. L'actriu és l'Elitja Mangieta.
Aquesta dona va fer l'adaptació també de l'obra, que és una novel·la que es diu Pazza e la luna, de la Silvana Grasso, i està fent aquesta obra, aquest monòleg, des del 2009.
Ostres, Déu-n'hi-do, eh? I ha recorregut pràcticament tot el món amb aquesta peça. Ella no està sola, l'Alícia, està acompanyada d'un acordonista rus que també ha fet la banda sonora. Anem de bandes sonores. No és tampoc un musical, però hi ha música i hi ha cançons, no?
I en aquest cas ha estat el Vladimir Denisekov, que és l'acordionista, el que ha muntat totes les músiques que es poden sentir i escoltar en aquesta història d'una viuda que no és viuda. Peculiar, no? Exacte. No sé com l'hauríem d'eticatar. Sí, perquè per paper sí que és viuda...
Vaja, tampoc és viuda, perquè el marit s'ha anat a Austràlia. Però el quint de la qüestió és que al cap de 30 anys el marit torna. I aquí comença... Ella busca la vida per continuar aquesta vida que s'ha muntat, no? O sigui que és una farsa, una comedieta, que pots estar molt bé.
I estaran molt pocs dies al lliure, perquè es va estrenar i dimecres, i estarà fins al diumenge. O sigui que Manca solo la domènica... Aquests 4 o 5 dies, eh, només? Sí, Manca solo la domènica, de Alicia Mangieta...
Jo crec que també per a la gent que li agradi el teatre, a l'Itàlia és molt fàcil d'entendre, però a més a més, el lliure sempre que porta una obra en francès, en anglès, en el que sigui, posa en subtítols i pot seguir perfectament la teatre.
Perfecte, doncs queda dita també aquesta proposta. Dues coses que s'han estrenat. I que duren pocs dies, exacte. No, la de les amistades peligroses no. S'allarga més, eh? No tenim gaires problemes. Després, hi ha una altra estrena, justament avui també, el dia 12 de març, que es diu, això és una cosa que ara s'ha posat una mica de moda fer-lo, Camergate.
Què vol dir? No, no estic al cas. Jo tampoc havia caigut fins que m'ho van explicar. Doncs aquesta obra parla d'aquella conversa que van tenir en el seu dia dues dones.
en un restaurant. Ah, a la Camarga, sí, això sí que me'n recordo, és veritat. Per això es diu Camargate. Doncs aquí el que ha fet l'autor és això, una ficció teatral d'un cas real. És una mica com el Ruth Bárcenas, que vam veure en el lliure també, que està basat en els textos que van passar pel jutjat,
I que han tret una obra de teatre. Doncs aquí igual. Camargate és de Jorge Llamana Serrano. Son al teatre de cerca i recrea aquesta conversa que va tenir l'Alicia...
Sánchez Camacho i la Victoria Álvarez, que era en aquell moment ex-amant de Jordi Puja al fill. Exacte. I, bueno, suposo que està bé. Això es podrà veure al Tantarantana.
a baixos 22, perquè el Tantanantana ha desplegat una mica el seu espai i no només es pot veure coses al teatre concretament, sinó que ha buscat indrets dins de l'edifici on es pot veure coses més senzilletes. Són dues persones assegudes en una taula. Això es pot fer en qualsevol joc. I
I després, a mi m'agradaria parlar d'un espectacle que ja ho vam comentar l'altre dia, que aquest sí que és musical, aquest hi ha cançons, a més a més és musical, que és de la Burgessa, és una comèdia musical a partir d'una historieta d'Arto Schindler,
i és aquesta historieta o sigui aquesta adaptació de la historieta d'Arthur Schiller l'ha fet el Dani Campos i el David Pintó i és un musical parla dels burgesos d'aquí que es digui la burgesa que estan avorrits amb la vida que porten i decideixen disfressar-se de pobres per viure l'emoció d'una aventura amorosa en aquesta classe social
i a partir d'aquí l'atzar fa que es trobin perquè no es coneixen de res i s'enamoren i bé doncs a partir d'aquí surt la comèdia i està molt ben ben aconseguit molt ben lligat una cosa amb l'altra i per acabar si et sembla bé voldria recomanar perquè vaig anar a veure i em va agradar molt
Una cosa que s'està fent al llibre de Montlluïc, que acaba ja, vull dir que si voleu anar-hi... Ens hem d'espavilar, eh? I és Joc de Miralls.
Lloc de Mirany és de l'Anny Biker, una autora americana. Està dirigida per a Juan Carlos Martel. La gent que surt dels actors són tots magnífics. L'Eina Clotet, l'Eduard Farelo, el Jordi Martínez, l'Isabel Rocati i l'Elena Terrats. I la traducció de l'anglès l'ha fet la Cristina Genevat.
I de què va l'obra? Doncs molt senzill. Hi ha una sèrie de persones, aquestes concretament, menys la Isabel Rocati, que és la professora, que estan una mica perduts en la seva vida quotidiana, que no saben què li passa però que necessiten alguna cosa i s'apunten a un curset de teatre. I clar, jo comentava a la sortida just a la Isabel Rocati
Comentava, a mi m'ha fet molta gràcia perquè m'he vist a mi mateixa donant classes, no? I m'ha fet molta gràcia. Dic, però la gent que realment no és del teatre, que no ha viscut això que s'està veient a l'escenari, dic, no sé si ho entén. Ja.
La Rocati em va dir que sí, que tothom l'entenia perfectament i que tothom gaudia dels moments que som de riure. Perquè, clar, quan fas classes de teatre fas molts exercicis que són molt divertits, molt divertits. I després, a partir d'aquí, que es van conèixer els personatges, no?,
doncs van fent exercicis com una mica més complicats i van sortint relacions entre ells, que unes són molt bones i altres no tan bones, no? Llavors, a mi em va agradar molt aquest joc de miralls. Si voleu anar-hi, teniu temps, han prorrogat, perquè havia d'acabar el dia 15, o sigui aquest diumenge, però han prorrogat fins al 22. I realment val la pena d'anar-hi. Jo m'ho vaig passar molt bé, la veritat.
Doncs queda recomanada també. A més a més, si prorroga, això vol dir que funciona, o sigui que també és garantia, no?, a banda que ens la recomanis, Maica. Molt bé, tenim alguna altra qüestió? Bé, s'estrena també una cosa que ja parlarem de la setmana que ve, l'estrena de la Sala Montaner, i el títol és molt bèstia, i ja en parlarem la setmana que ve, Jo mateixa mi hija.
Déu-n'hi-do. Home, sí que és bèstia, sí. I està basat en una història real. O sigui que... Déu-n'hi-do. Sí, podrem veure la Montaner i la setmana que ve parlarem una mica d'aquesta obra. Perfecte, Maica. Doncs moltes gràcies, que vagi bé i fins dijous que ve, un cap de setmana. Adeu, bon dia.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Que mira, la una del migdia, falten quatre minuts per arribar a tres quarts d'una, el que fem ara és que escoltar aquest tema d'Iron and Wine titulat Cinder and Smoke.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Just a la fusta. Sant Just en directe. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Bona nit.
11 minuts i la una del migdia, abans d'acabar aquest just a la fusta, us expliquem que el patofet de Pilarín Vallès inspira una nova àrea de jocs ubicada al districte de Sant Martí de Barcelona. Són més de 300 metres quadrats en què és un espai que forma part del pla de racons infantils per renovar i millorar espais de jocs que hi ha a Barcelona per provocar un canvi cultural en l'ús d'aquests parcs. I aquesta nova àrea de jocs està al passatge Borrull, del districte de Sant Martí,
i està inspirat en el conte del patofet de Pilarín Vallès. Llavors aquest espai el que fa és disposar a una areia de jocs infantils amb 184 metres quadrats, un sorral amb una superfície de 45 metres quadrats i com a element aglutinador una franja d'estada amb bancs i una font. Aquests elements decorats amb aquestes il·lustracions de Pilarín Vallès. A més d'aquest espai, el barri del Poble Nou tindrà també un nou espai de jocs infantils
situat entre la carretera antiga de Matarol, el carrer de Pujades i el carrer Marina. I aquest espai estarà format per dues àrees diferenciades. També renovaran els bancs de fusta de l'entorn. En tot cas, la novetat principal és aquesta caracterització, aquesta decoració, amb les il·lustracions de Pilar i en Vallès.
Bona nit.
I parlem també d'una altra qüestió.
I és dels joves talents que mostren les habilitats robòtiques a Barcelona. Recordem que aquí a Sant Just es fan diferents cellers de robòtica. Doncs més d'un centenar de nois i noies entre 8 i 23 anys han estat aquest dissabte passat a Barcelona en dues competicions robòtiques que es van celebrar a la Salle Campus Barcelona. Havien de competir en una cursa de robots.
I a la prova anomenada setge a Barcelona, havien anat a destruir un mur amb l'ajuda dels androides. Entre els participants hi havia vuit equips de la Xina i els organitzadors han destacat també el nivell cada cop més alt dels joves catalans. Entre els assistents, però, hi havia vint-i-un joves que havien vingut de la Xina expressament per participar en aquesta competició. Nois i noies amb un nivell molt alt de robòtica, tot i que el president de la Fundació Educabot, com dèiem, destacava també que a Catalunya cada cop se'nsà més.
Fins demà!
I acabem aquest repàs de coses curiores, notícies més curioses que s'escapen de les bones portades explicant que la filla gran de Madonna està horroritzada per les lletres de noudis de la seva mare, és l'Urdés León, de 18 anys, que diu que sent vergonya parlar el contingut eròtic de les cançons de la seva mare. Ho explicava aquests dies, aquesta setmana la canten al programa Today.
La cantant Madonna va dir, però, que els seus fills reaccionen de manera diferent en veure els continguts sexuals de les cançons, que, per exemple, Rocco, de 14 anys, no li importa en absolut. Diu que la seva mare és així, que els petits, que tenen 9 anys, no saben en realitat què diuen les cançons, però que, en canvi, Lourdes León està horroritzada per tot. Diu Madonna que ella només vol que sigui la seva mare i no anar cantant polèmica.
M'adona que recordem que acaba de treure disc, va sortir just aquesta setmana.
És el que escoltarem de seguida per marxar i tancar enllaçada amb el Sant Just Notícies Edició Migdia amb l'Andrea Bueno. Ho farem, però després d'acomiadar el programa agraint la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bueno als serveis informatius i a la producció del programa, Carles Hernández de Rius a la previsió del temps, també hem entrevistat Jesús Castro, president de Justícia i Pau a Sant Just, hem fet tertúlia amb l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joan Algarra, la Montse Larrea,
El Jordi Agullós, qui hem tingut avui. I hem parlat de teatre, ho heu sentit fa una estona, en la Maica Duinyes. Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà a partir de les 10 amb més coses com cada dia per explicar-vos què passa a Sant Just i fer-vos els matins una mica més entretinguts.
Que vagi bé, que passeu un molt bon dijous. Us deixem, com dèiem, abans d'arribar a les notícies, amb un dels temes que forma part de l'últim disc de Madonna. És aquest icònic que sentim de seguida per enllaçar amb la una del migdia.
I'm somebody you'll never forget, because I worked hard and sweated my tears. Can't be stopped. I'm never falling again, and if I did, I'll come back. If you tried and failed, get up again. Destiny will choose you in the end.
If you don't make the choice, if you don't use your voice, someone else will speak for you instead. What you want is just within your reach, but you gotta practice what you preach. You pay with sweat and tears to overcome your fears, never let the fire inside you leave.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. L'Ajuntament es retira de l'actualització dels valors cadastrals. Ho ha sol·licitat recentment a la Direcció General del Cadastre en referència a l'exercici 2016. El consistori s'hi va afegir l'any 2013 perquè consideraven que els valors cadastrals estaven antiquats i per sota dels valors de mercat.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Jós Notícies, edició migdia d'avui dijous, 12 de març. En titulars assequem altres qüestions de la jornada.
Arrenca el projecte Connecta. Onze nois i noies de Sant Jus participen de la sisena edició d'aquest projecte que permet als joves fer pràctiques a empreses o equipaments com ara l'estauran El Mirador, l'Hospital Moisés Brogi i l'Escola Bressol. Sopar Solidari dissabte a la parròquia. Justícia i Pau, Mans Unides i la parròquia organitzen aquest sopar per recaptar diners per impulsar un programa de formació i desenvolupament a 35 comunitats rurals empobrides de Mauritània.
Inscripcions obertes per al Casal de Setmana Santa del Casal de Joves. L'equipament programa activitats per al jovent del poble durant el període de vacances amb propostes de videojocs, tallers intensius i sortides a partir del 30 de març.
Bon dia. L'Ajuntament de Sant Just es retira de l'actualització dels valors cadastrals. Recentment ha sol·licitat a la Direcció General del Cadastre la desestimació de l'actualització per a l'exercici 2016. El consistori s'hi va afegir l'any 2013. Sant Just Notícies.
El 2013, l'Ajuntament de Sant Just es va afegir a la proposta del cadastre de pujar els valors cadastrals al poble perquè estaven antiquats i molt per sota dels valors de mercat. L'objectiu era incrementar la base d'aquests valors per evitar augmentar l'IBI. Ara, el consistori es retira d'aquesta actualització. De fet, ja ho va anunciar la regidora d'Hisenda de Sant Just, Anna Torrella,
El mes de novembre, el just a la fusta. El cadastre ens informa anualment de quina repercussió té aquest increment de valor cadastral i a quin promig de diferència estem respecte al que ells consideraven aquell valor de mercat. Per tant, ja ens han informat que amb l'últim increment que ens falta, que és aquest del 2015, ja estem a un 42-43% a prop del valor de mercat en què pretenien estar.
El Consistori ha decidit que ha arribat el moment de retirar-se de l'actualització progressiva dels valors cadastrals, considerant que la proporció aconseguida entre els valors cadastrals i de mercat ja és suficient i que no s'ha ofert, per part de la gerència racional del cadastre, un mecanisme per atenuar els efectes en aquells valors cadastrals elevats. Sant Just Notícies
Més qüestions. Quan passen tres minuts i mig de la una del migdia, onze nois i noies de Sant Just participaran de la sisena edició del projecte Connecta. Són nou joves de quart d'ESO de l'Institut de Sant Just i dos més de l'escola concertada Madre Sacramento. Dimarts es va signar el conveni del projecte entre l'Ajuntament i empreses i centres implicats. Sant Just Notícies.
El projecte Connecta és un programa de diversificació curricular que permet als joves fer pràctiques a empreses o equipaments enjustents en diferents sectors professionals. D'aquesta manera, mentre combinen els seus estudis a l'Institut i a Madre Sacramento, també es relacionen amb el camp laboral i alhora poden trobar una motivació per la seva formació.
A la sisena edició del projecte Connecta col·laboren el restaurant El Mirador, el restaurant La Taneu, l'Hospital Moïsès Brogi, l'Escola Bressol Municipal Marrex i el complex esportiu municipal La Bonaigua. S'ha 66 alumnes han participat del projecte Connecta al llarg d'aquestes sis edicions.