logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Molt bon dia passant 4 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui divendres 13 de juny.
Comença aquesta hora un programa que s'allargarà com sempre fins a la una del migdia i on tenim moltes coses. Avui començarem parlant de les notícies de Sant Just. Amb l'Andrea Bueno també amb ella farem un repàs a l'actualitat general del dia a través de la premsa, del digital. Repassarem també esports, cultura internacional i una mica de tot.
I parlem també del temps, amb el Carlos Hernández i Rius, un dia més de calor, però pendents d'aquest cap de setmana en què les coses poden canviar i on s'anjustin moltes, moltes activitats de l'aire lliure.
Atenció avui perquè la segona hora la dedicarem al posem-li veu. Avui és l'últim dia en què aquests alumnes de taller de ràdio de Tercer Dessot de l'Institut de Sant Just connecten amb nosaltres. Som, per tant, l'últim programa i el fan una mica especial, una mica més llarg del que és habitual. Per tant, cap a un quart de dotze ja connectarem amb l'Institut i faran aquest programa especial per tancar aquesta temporada. Música
I a la tercera hora parlarem d'actualitat Sant Justenca amb l'alcalde de Sant Just, Josep Arvinyà, serà cap a les 12 i 10. I després tindrem a la Roser Sort amb les notícies curioses i el Xavi Roldán amb el cinema. Doblegat des d'ara i fins a la una del migdia. Comencem.
Just a la pusta.
I ara saludem l'Andrea Bono. Molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, què tal? Bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, un cap de setmana bastant intens, eh?, d'activitats. Sí, amb moltes activitats, sí, sí, totalment. Una de les més destacades tindrà lloc aquesta nit a les escoles, a l'equipament de les escoles, i és una nit de swing solidari, que organitza Sant Just Solidari.
És una vetllada de música i ball per recollir diners per finançar el projecte Becas. Aquest projecte fa 10 anys i consisteix a finançar els estudis de joves que fan secundària a Camoapa, que és el poble nicaragüent que ha germanat amb Sant Just. La iniciativa d'aquest projecte la va tenir un grup de joves brigadistes que van viure un estiu a Camoapa. Allà van observar que molts nois i noies amb bones capacitats no podien continuar els seus estudis per mancar de recursos.
Aquesta nit de Swing Solidari pretén col·laborar amb el finançament del projecte per facilitar el material que els nois i noies necessiten per assistir a classe. És una activitat oberta a tothom. Es farà avui de 9 a 12 de la nit al claustre de les escoles. L'entrada és voluntària a partir de 3 euros i a més es convidarà a una copa d'acabar a tothom. L'organitja Sant Jus Solidari i col·laborant als tallers de música.
Molt bé, doncs una bona opció per aquest vespre aquí a Sant Just. D'altra banda, parlem també de la trobada gegantera que es fa demà, Andrea. Sí, tenim aquí la quinzena trobada gegantera a Sant Just. Des de fa 30 anys que la colla gegantera del municipi organitza aquestes trobades amb colles vingudes d'arreu de la comarca i d'altres...
Indrets, que és una trobada, un esdeveniment que se celebra cada dos anys. En aquest cas, demà, una desena de colles geganteres, vingudes de municipis veïns, també formaran part de la festa, que arrencarà amb la plantada dels gegants a la plaça Bardaguer a les 6 de la tarda, i a més els diablets de Sant Just seran els convidats d'honor a la festa d'enguany. Tot seguit s'iniciarà una cercavila pels carrers del poble, amb els gegants Gentil i Flor de Neu, i els gegants de la resta de colles, i en acabar es farà una ballada a la plaça Bardaguer.
La quinzena trobada gegantera clourà amb un sopar popular als jardins de Can Genestà i amb una festa fins les dues de la matinada. El preu per assistir al sopar és de 10 euros i els tiquets es poden comprar ja a Can Carbonell. I per cert que demà hi ha unes previsions meteorològiques que apunten a possibilitat de pluges en alguns indrets del país. Aquí Sant Just també seria el cas i s'han previst alguns plans B.
En cas que plogui demà, aquestes activitats són a l'aire lliure, per exemple, la de la trobada gegantera. I en tot cas, la trobada gegantera es traslladaria a la pista exterior de la bona aigua, sota el sostre, perquè es pogués celebrar tot plegat. El sopar? El sopar, exacte. La trobada gegantera. Per tant, el recorregut no perquè és impossible, però la resta sí.
Clar, m'imagino que la cercavila se suspendria, però les activitats, allò d'estar parats... Clar, clar, de fet, l'altre dia el sopar s'havia de fer sí o sí, és a dir que... Clar, venien aquí a fer, sí, sí. I bé, és el que tenim demà per la trobada gegantera i aquest pla ve en cas de pluja, en cas d'enjust.
Perfecte. Doncs acabem ara parlant del Casal de Joves, que ja prepara els casals d'estiu, perquè no queda gaire. Sí, sí. I comencen d'aquí poc, a partir del dia 25 de juny. Hi haurà música, cinema, fotografia i moltes excursions. Són algunes de les propostes del Casal de Joves per aquest estiu.
Les activitats, això sí, varien en funció de l'horari. Els cursos de matins inclouen un curs d'instruments electrònics on es fabricarà un ceremín, que és un dels primers instruments musicals electrònics i que té la peculiaritat que qui el toca no té cap contacte físic amb ell. D'altra banda es farà un curs de cinema que consistirà en que els joves realitzin un curtmetratge. És un curs que ja venen fent des de fa uns quants anys. També es faran un taller de grafiti, un curs de trapillo o amigurumi i un curs de tenis taula.
L'oferta d'activitats de tarda també és molt variada. Hi ha cursos de fotografia de viatge, de DJ, de retoc de fotografia i de funky. Tots aquests cursos costen 25 o 50 euros, depenent de l'activitat. I pel que fa a les sortides, els joves podran jugar a l'Azertac, a Paintball i també es faran sortides a un parc aquàtic i a un bosc urbà.
I a banda d'aquestes propostes, al casal també es faran altres activitats com projeccions de cinema, un campionat de Mario Kart Wii, de FIFA 2014 i un campionat de tenis taula. Tot això és el que estan preparant el casal de joves, que els casals d'estiu, per cert, finalitzaran amb la gala de Cluenda, que fan també cada any. En aquest cas serà el 18 de juliol a les 6 de la tarda, on es farà una mostra de tots els cursos que s'han realitzat al llarg del casal d'estiu. El 26... No. 18 de juliol a les 6 de la tarda.
Molt bé, doncs home, un estiu potent del Casal de Joves, vull dir que promet tot plegat. Totalment.
Doncs aquesta és l'actualitat Sant Justenca, més destacada d'aquest matí, com sempre, més informació a les hores en punt i també, doncs, a la una, als Sant Just Notícies edició a migdia. Com sempre, aquesta hora el que fem és parlar de música. Avui, si parlem de concerts, més enllà del sonar, suposo que saps qui més actua. No, no, ara posaré alguna altra cosa, eh, però... Sense tenir res a veure amb el sonar? Sí.
És molt famosa. M'has enganxat totalment, Carme. Em sembla que la coneixeries, Andrea, eh? A veure, a veure, és que em sona molt la veu, però... La cançó no em sona. Recorden Elie Furtado. És Miley Cyrus. Ah, ostres, és...
No, la cançó s'anava bé, pensava que sí. Actua aquesta nit al Palau Sant Jordi, no sé si queden entrades, però bé, en tot cas, si ha d'anar amb un esperit, sabent que suposo que hi haurà molts adolescents, no?, i aquestes coses. Sí, m'ho imagino. Però bé, es veu que fa un espectacle que també promet
És el que tenim pel que fa, doncs, a un dels concerts d'aquests entrades cares, eh? 55-60 euros, veig. Vull dir que, Déu-n'hi-do. I després, avui tenim Sònar, també. Va començar tot plegat ahir. Avui també hi ha el Sònar de dia i aquestes coses. I, mira, el que farem serà posar Nenet Xerri, que actua demà, en aquest cas. Però, mira, també pensem que és una altra opció recomanable, no?, per aquests dies. I ens quedem amb una cançó, la que dóna nom al seu últim disc, que es titula Blanc Project. Molt bé.
I entrem ja amb el cap de setmana, eh? Amb el Torts.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Estem escoltant just a la fusta. Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passa uns minuts d'un quart d'onze, aquesta hora tornem a parlar d'actualitat amb l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara, però a nivell més general, ens fixem, per tant, en els diaris d'avui, en les notícies més destacades que tenim avui a la premsa, un dia d'aquests en què cadascú aposta per un tema o altre, tot i que sí que hi ha alguna qüestió comuna, no?
Sí, i la qüestió comuna dels tres diaris és que ha arrencat el Mundial del Brasil, ho va fer ell en un partit entre el Brasil i Croàcia, i a més és la notícia comuna i a més destaquen alguns apunts d'aquesta iniciativa mundial en clau fotogràfica. A l'avantguàrdia llegim arrenca el Mundial amb dos gols de Neymar, una breu cerimònia d'inauguració va donar pas a Sao Paulo, el primer partit del Mundial del Futbol.
Això és el que tenim com a notícia, una de les notícies destacades a l'avantguàrdia, que també és la segona notícia destacada en portada del diari Ara. Llegim festa al camp, protesta al carrer. Mundial Brasil 2014, també veiem una fotografia vinculada amb aquesta qüestió, però el tema destacat de portada del diari Ara és Espanya ens frena, això és el que va dir ahir Andreu Mascolell a la presentació de les balances fiscals. El conseller no confia en un nou finançament i remarca el greu fet que pateix Catalunya.
I com dèiem, el periòdico, el tema de portada principal, segueix sent aquesta iniciada al Mundial, estrena agitada, ens diu. Al Mundial del Brasil comencen protestes, una inauguració mediocre, dos gols de Neymar i un arbitratge casolà. És aquesta, de fet, la notícia destacada avui i la notícia comuna als tres diaris.
Molt bé, doncs és el primer que destaquem d'aquest matí. Ens fixem ara en altres qüestions que tenim avui els digitals, perquè també ens parlen, de fet, del Mundial. Encara, d'alguna manera, s'arrossega. De fet, com que van jugar a la nit, encara és notícia amunt els digitals. Per exemple, la Vanguardia, que ens diu que l'àrbitre regala...
El primer triomf al Brasil també ens ho posa ben amunt, igual que l'entrevista exclusiva al papa Francesc. L'associació d'una nació s'ha d'agafar amb pinces, és el titular que destaca en l'edició digital, i se'ns diu també que la inflació retrocedeix el 0,2% per l'avartiment dels aliments.
A l'Ara.cat llegim, pel que fa a novetats d'aquest matí, també el que dèiem l'IPC del maig, que a Catalunya es situa en el 0,5%, dues dècimes per sota del mes anterior, o que Maurici Lucena convida Núria Parlón a explicar el seu pla pel PSC i li demana no moure's sobre...
El portaveu parlamentari admet que la candidatura de l'alcaldessa de Santa Coloma és sensata i reclama respecte al seu període de reflexió per decidir si es presenta al Congrés, que recordem que serà aquest dissabte.
Ho ha dit aquest matí al matí de Catalunya Ràdio, Mauricio Lucena. Aquí és, recordem, el portaveu del PSC al Parlament de Catalunya. Música
I bàsicament són aquestes les notícies més noves, a diferència de les que tenim en paper d'aquest matí. Ara anem ara a les imatges que tenim als diaris, Andrea, les portades.
Doncs avui, com dèiem, la fotografia... El tema comú en clau fotogràfica també és aquesta inicida mundial. Al periódico veiem Neymar celebrant un dels seus gols davant de Marcelo i Hulk en el partit d'estrena del Mundial. Hi ha La Vanguardia i ara aposten per com anar a la cerimònia inaugural, aquesta cerimònia que va tenir lloc a Sao Paulo. Veiem en fotografia La Vanguardia molta gent celebrant l'inicida mundial amb la bandera de Brasil i bé, és l'espera.
que van fer, que, com dèiem, s'ha qualificat ja de mediocre. I al diari ara també veiem uns ballarins fent unes cabrioles disfressats de pilota de futbol. És el que tenim com a fotografia destacada. D'altra banda, al diari ara veiem a Andreu Masculer i a la compareixença que va fer sobre les finances públiques. El veiem de perfil al costat del titular dèficit fiscal 15.006 milions d'euros i el veiem de perfil
Amb la mala cara t'apensa la cara amb la seva mà com si estigués cansat o exhaust fins i tot d'arribar a dir aquesta xifra. D'altra banda, La Vanguardia ho anunciaves tu, entrevista exclusiva amb el papa Francesc, que el veiem en fotografia també, i ens deixa el titular El nostre sistema econòmic mundial ja no s'aguanta. Pel que fa als joves, també llegim, hem descartat tota una generació per mantenir un sistema que no és bo.
I pel que fa a Catalunya, per exemple, diu que la cessació sense un antecedent d'unitat forçosa s'ha d'agafar amb pinces. Són algunes de les declaracions del Papa en l'entrevista exclusiva a La Vanguardia. I per últim, l'última fotografia de la jornada la trobem al periòdico i és l'inici també del Sònar. Ens diu al periòdico que el Sònar s'accege a Barcelona, veiem alguns nois i noies ballant en l'inici del festival, que repeteix éxit de públic i creix com a gran aparador professional.
Molt bé, doncs és el que tenim avui en imatges. Passem ara a la informació internacional d'aquest matí. Andrea, quines són les notícies més destacades?
Doncs a l'avantguàrdia ens centrem a l'Iraq, a les guerres de l'Orient Mitjà i ens diu que el país bombardeja Tigrit davant l'abans imparable dels rebels. Per primera vegada l'aviació iraquiana ha entrat en acció bombardejant posicions dels jihadistes a Tigrit sobre el que havia estat un dels palaus presidencials de Saddam Hussein, conquerit després de la presa de Mossul, segona ciutat de la república. Els guerriers de l'estat islàmic de l'Iraq i de Síria han continuat avançant
Cap a Bagdad, arribant a la localitat de Dualilla, a 90 quilòmetres de la capital, i a Londres, el ministre de Fets Exteriors irakià, Oixi Arcebari, va admetre que les seves forces de seguretat es van enfonsar a Mossul. El primer ministre irakià, Núria al-Maliquí, ha fet una crida a totes les tribus perquè formessin unitats armades per lluitar contra els jihadistes, que és el mateix que ha fet el seu gran rival polític, el clergat xiïtà Muqdasader.
Des del Ministeri de l'Interior parlaven de l'intent de recompondre forces militars amb ajuda de voluntaris i que havien entrat a Samarra, 120 quilòmetres al nord de Bagdad. I en aquest sentit, Barack Obama ha descartat tornar a enviar tropes terrestres a l'Iraq. Als Estats Units es plantegen l'ús de drons per combatre els jihadistes.
Això pel que fa a l'Iraq, i ara ens anem cap a l'Índia, perquè una jove de 16 anys ha estat assassinada i penjada d'un arbre a l'estat indi d'Utahar Pradesh, suposadament després d'haver estat violada. Per tant, es repeteix un altre cop aquests casos de dones que són violades i assassinades.
La família de la víctima, de 16 anys, recordem-ho, va ser violada abans de ser assassinada, això és el que manté. Segons la policia, la jove va desaparèixer dimecres a la nit i és el quart cas d'aquest tipus que ha tingut lloc durant les últimes dues setmanes a l'estat, a l'estat d'Utar-Predeix. També han estat violades i penjades d'un arbre dues cosines d'adolescents, fa una mica més d'una setmana. Dimecres, una dona de 45 anys també...
Va aparèixer a la frontera d'Ottar Pradesh amb el Nepal. I al districte de Hamirpur, una dona va assegurar que havia estat violada per quatre policies en una comissaria quan van demanar la posada en llibertat del seu marit. De fet, un dels agents ja ha estat arrestat. I bé, doncs, repeteixen aquests casos tràgics a l'Índia. Déu-n'hi-do. Doncs és el que tenim avui, algunes de les notícies més destacades a la secció internacional dels diaris.
I parlem ara de més coses en clau cultural. Per exemple, parlem d'un monumental mur de llum i so que es va alçar en la primera edició del Sònar Planta. El Sònar i la Fundació Soliguer presenten el projecte en el mar d'un festival, en aquest festival que va arrencar ahir dijous.
Una arrencada, doncs, que sembla que va anar molt i molt bé. Avui més concerts, per exemple, hi haurà Bonobo, The Martinez Brothers, Monkeys, Simon Jones i Sanatruja, entre altres són alguns dels protagonistes d'aquest festival. Recordem també, m'hem dit, que Mary Sairos arriba a Barcelona pel seu concert al Palau Sant Jordi, mentrades gairebé esgotades. Diumenge serà a Lisbona i dimarts que ve a Madrid.
Una vintena d'artistes estrenaran disc al Mercat de Música Viva de Vic. Adrià Puntí, Raimundo Amador, Marlango i Keppa Junquera són alguns dels noms més destacats que arribaran a Vic en primícies. Més festivals, per exemple, el Festival de Badalona que s'ho menjarà a Colin Arthur i és l'especialista en efectes especials i maquillatge que oferà una masterclass gratuïta el 6 de juliol i rebrà el premi honorífic d'aquest festival en clau cinematogràfica.
I un festival, però en aquest cas en clau musical, és Elles, un festival que neix al Baix, centrat únicament en la veu femenina. Es farà els dies 18 i 19 de juliol al Mas de San Iscla. Amazon comença a fer la competència a Spotify i l'empresa de Jeff Bezos posa en marxa un servei de música en streaming pels usuaris del servei Prime.
I acabem amb George Braque, que va més enllà del cubisme. El Guggenheim de Bilbao inaugura l'exposició més completa d'aquest artista a l'estat amb 250 obres de George Braque, com dèiem a Bilbao, al Guggenheim.
Són aquests els titulars d'aquest matí. Passem ara a les contraportades. Titulars culturals, volíem dir. De cinema n'hem parlat perquè després, com sempre, l'última hora el Xavi Roltan ens portarà a les estrenes. Ara a les contres hi haurà un moment que parlarem de cinema. Comencem per la contraportada del diari Ara, el doble article setmanal de Xavier Bosch. Avui titulat d'una banda Sí, miri, bona nit, i de l'altra Un gol a la cultura.
Suposo que ja et pots imaginar de què parla avui Xavi Bosch a les contres. Sí, miri, bona nit. Frasa amb la que ha passat a la història, potser podríem dir a Pere Navarro. Ens diu Bosch, Celestino Corbacho ahir va afirmar que Pere Navarro ha estat a l'altura del que necessitava el partit.
Esclar que Corbacho, l'exministre d'un crac anomenat CTP, mai no ha destacat per fer lectures gaire fidels a la realitat. Ell mateix va assegurar el gener de 2009 que l'atura a Espanya no arribaria als 4 milions separats. El PSC necessitava molt més de Pere Navarro, un polític de bona fe que no ha tingut la morrieria que s'estilava a Nicaragua, que s'ha embolicat amb el dret a decidir, massa pendent d'agradar Ferraz mentre perdia Catalunya,
que ha brindat amb Rivera i Sanchez Camacho, però ha castigat de cara a la paret Geli Helena i Ventura, com en un pergolari antic, que va muntar una fantasia perversa per una hòstia de comunió i, sobretot, que ha anat pel món amb la ingenuïtat d'un comercial que ha de vendre un producte, el federalisme, que molt poca gent li volia comprar. En dos anys i mig, diu adeu-siau, sí, miri, bona nit. I pel que fa un gol a la cultura, diu qui no plega és Josep Blatter, el soprano, així l'anomena, del futbol, acaba d'anunciar que es presenta per cinquena vegada com a president de la FIFA.
No hi fa res que ahir inaugurés un mundial amb estadis per acabar, que sigui el màxim responsable del parc temàtic del suborn i que ara vulgui tirar enrere la designació de Qatar per donar el mundial del 2022 a Anglaterra i en el sumum del cinisme no sortir-ne esquitxat. I ara és quan parlem de cinema, perquè parla d'una trobada que va tenir en Xavier Bosch fa uns dies amb en Jaume Figueres. Diu, m'explicava, que els exhibidors durant el mundial miren de programar allò que ells en diuen pel·lícules femenines.
Saben que els homes es creen a casa mirant un captivador Iran-Nigèria, n'entre elles se'n van a veure la pel·lícula que els ve de gust. I ara, per la de clichés, diu el que caldria esbrinar és mirant la cartellera d'avui què es considera cinema femení. El cliché sempre és criticable, però d'ençà que el business is business cadascú mira pel seu negoci. De fet, no sé si recordaràs que vam dir que hi havia un cinema, l'arribar o algun altre, l'arribar que tancaven justament, aprofitant un diari. Sí, bé, doncs altres programen pel·lícules femenines.
I acabem aquest repàs de Contraportals. No, no acabem, estem començant tot just ara amb la Contra de la Vanguardia, una entrevista on també ens parlen de religió. Déu fa per tu plans més interessants que els teus, no? Sí, avui entrevisten el pare Rick Freixet, que és sacerdot que salva vides de nens a Haití. Va néixer a Connecticut i viu a Haití des de fa 27 anys. Diu, hi vaig arribar, hi vaig fundar una casa llar, un hospital, una escola. Avui ho gestionen aquells nens i nenes que vaig salvar llavors, ja amb 30 anys, tots haitians.
Diu que em va portar a Haití el meu superior de l'ordre passionista, és qui m'hi va enviar de missioner, i m'hi vaig trobar que cada dia enterraven nens, i a partir d'aquí vaig decidir actuar. Avui tenim aules per a 9.000 infants. Amb un 70% d'aturats, així està Haití ara mateix, l'ajuda passa més per estimular la creació de llocs de treball que per enviar milionades de diners.
Asegura que és el país més pobre del món, diu el pitjor va ser l'embargament, el país bloquejat, revenges, matances pel carrer, es desfet també en aquesta contra explicar alguna d'aquestes matances. Asegura també que topa cada dia amb la misèria i l'horror, però és un home rialler i jubial que ha vingut al món per fer el que està fent. Això li infon una felicitat que irradia per quedar poros.
Asegura que la meva mare em va ensenyar a arrasar cada vegada que hi havia un problema, quan la crisi dels míssils i la imminent guerra nuclear, quan un oncle va quedar en coma, i diu que va sentir que establia via directa amb una força de voluntat superior i poderosa. Diu que això el va fer sacerdot i jugar a futbol amb un equip del seminari. Tot plegat.
Molt bé, doncs és el que tenim avui a Contra de la Vanguardia. Al periòdic, en canvi, llegim, que no hi ha ordre, ni micro, ni tarima, i llegim, no. Llegeix, i llegeix el que vol. Exacte, a veure de qui ens parla. Avui ens parlen del Xavi Sastre, que durant 17 anys ja ha presidit les sessions poètiques dels Ladrones de lunes a la Granja de Gavà, a Barcelona.
Diu que... Bé, parlant de poesia en aquesta entrevista, juntament amb el Mauricio Bernal, diu...
Al principi, aquestes trobades que fem a la Granja de Gabà eren setmanals, però això és massa, cansa, i durant la Setmana de la Poesia de Barcelona sí que ho fem cada dia, i és esgotador. A més, jo em dono molt en cada reunió i m'exigeixo molt. Ara, doncs, es reuneixen el primer dimecres de cada mes, com dèiem a la Granja de Gabà.
Diu, vam començar fa 17 anys i de fet vam ser els primers al Raval. Diu, érem quatre amics, estudiants de comunicació i ens agradava la poesia. I un dia estàvem allà, a la granja de Gavà, diu llegint. Quan es va acostar al propietari i ens va dir, escolta, que molesteu els altres. Llavors jo li vaig dir que per què en lloc de fer-nos callar no muntàvem una cosa així de poesia cada setmana o cada mes. Al principi érem els ladrones de lunes, després vam ser els ladrones de nubes i després els ladrones de madres. I després vam tornar a ser ladrones de lunes.
i va haver-hi un temps en què érem tan pocs, però tan pocs, dos o tres, que jo vaig dir, bé, doncs ens direm només ladrones. Molt bé, doncs és el que tenim avui al periòdic, aquesta entrevista, de poesia.
Dos quarts i mig d'onze, moment per la notícia curiosa del dia. Andrea, avui va d'animals. No sé si t'agrada acariciar els animals, per exemple. Depèn de quin animal, però sí. Mussols, per exemple. Home, no n'he acariciat mai cap, però... Doncs mira, si vas a Tòquio tindràs l'oportunitat d'anar-te a prendre un cafè i, mentrestant, acariciar un mussol. Sí, és un local que s'ha inaugurat fa poc a les rodalies de Tòquio que permet als clients disfrutar d'un cafè mentre acaricien algun dels deu mussols que ha criat l'amo d'aquest peculiar establiment. Mm-hm.
Tot i que diu que proliferen les cafeteries al Japó, els usuaris poden prendre una beguda mentre juguen amb gossos, gats, conills, fins i tot cabres. Doncs em sembla que aquest, o es creu en aquest article, llegim, que aquest és el primer país asiàtic on es pot interactuar almenys amb aquest tipus d'aus. Sí.
De fet, diu que els mussols el que fan és esperar-se en fila sobre una mena de lloc, sí, sí, a l'interior del local, que es diu Fukuro no mori, que vol dir bosc de mussols, en gemonès, i que bé, igual que la resta d'aquests snack bars amb animals, cobren a qui vulgui provar l'experiència,
Et tocaria, per exemple, amb 80 euros, amb euros seria l'hora, incluent una beguda. O sigui, anar a prendre alguna cosa i poder acariciar animals. Sí, exacte. No només mussols? No, no, mussols. En aquest bar només mussols? Sí. Diu que l'Ambo ha decidit obrir aquest negoci a principis de juny, o sigui, fa res, a aquesta localitat de Hiratsuka, després de desenvolupar ell una enorme passió per...
aquest tipus d'animal. Diu que va deixar de fer taxista, va explicar la seva història i que les desenes d'exemplars del seu local han estat criats per ell mateix amb l'ajuda d'una incubadora i la majoria té entre un i dos mesos d'edat. Oh, petits, no? Sí, avidiosa i tot, que va a la seva pàgina de YouTube que mostra una factuosa resposta per part d'aquests joves mussols quan algú dels seus clients els acaricia. Ah, molt bé. Els agrada, no? Sí. Molt bé. No sé si t'agradaria a tu, Andrea. Jo ho trobo una mica estrany. Home...
La veritat és que no m'havia plantejat mai a caronar un mussol, però potser algun altre animal sí que em faria més gràcia. Jo soc més de gossos i gats i aquestes coses, però vaja. Home, ha de ser curiós. I t'imagines, és a dir, pagant per fer-ho, no? Home, potser una experiència. Si tinc molt de temps, això toc-ho, has dit.
Sí, exacte. Home, si... Mira, podria ser una visita obligada, una aturada obligada, en un viatge al Japó, a Tòquio, vaja. Sí, sí, exacte. Si vaig amb el temps just i això, doncs prefereixo visitar altres coses que anar a un bar a coronar animals. Però pot ser curiós. Si és típic, bé, portant una setmana només o...
Bé, ha de ser curiós, ha de ser curiós, si més no. Tu ho faries? A mi crec que em fa una mica de mandra com a idea, així de primera. Si m'ofereixen l'opció d'altres animals, doncs sí, però només mussols, potser amb pèl curt. Mira, això és una idea, un bar amb molts més animals. Exacte, ja saps. Cada dia sortim aquí amb idees per nous negocis. Això és veritat. En fin, Andrea, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
5 minuts i 3 quarts d'onze, avui en diaris, ara.
Comencem avui pel diari ara, una entrevista que llegim a Jesús Porroy, signada per Gerard Bagué, que és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, gestor de recerca i autor d'homeopatia sense embuts. Ell diu que l'homeopatia és com a Star Wars, tot encaixa però no té relació amb el món real.
Ell diu que fa 200 anys que té lògica, si vull referenciar a molta gent, és perquè ha traspassat la barrera de la ciència i ha passat a ser una religió. S'hauria d'haver descartat el tombant de segle. Ell diu que la homeopatia, des del punt de vista químic, sabem que amb les dilucions homeopàtiques estàs eliminant el principi actiu.
No en queden ni rastre. Aquest és el primer frau. Ells diuen que es transmet la informació, però no hi ha ni un àtom de res. Si arrenco les etiquetes, diu, de les boletes homeopàtiques, ningú és capaç d'esbrenar quin principi actiu contenen. Diu que totes són iguals. La idea que la curació d'una malaltia pot venir d'una substància diluïda fins a fer-la desaparèixer, que provoca símptomes semblants als de la malaltia, és simplement pensament màgic, és el que diu ell.
I parla també de l'homeopatia, que diu que està en una escala més amunt que el reiki, però l'entorn del placebo afecta pregària, per exemple, com el Feng Shui, que també diu que són energies que flueixen, que no ha vist ni ha mesurat mai ningú. Ell diu que cal regular en positiu, que hi ha d'haver etiquetes, que diguin que no ha estat comprovat i no té indicació terapèutica, i fora diu dels aparadors de les farmàcies. En fi, és l'opinió avui de Jesús Porroy al diari ara.
Parlem ara de la Vanguard i les pàgines de Cultura. Llegim de Barcelona al món una nova generació de músics i productors que s'obre a altres mercats davant la inexistència d'una escena electrònica local sòlida. I alguns dels exemples de Randall Sonar són d'Oliners Sec, Alice, jove productor i beatmaker que ha publicat recentment Sunshine als Estats Units. A més del ja conegut John Talabot.
Fins demà!
I acabem aquest recull amb un acòstic que tenim al periòdico. Si xateges no condueixis. Parla de 4 milions gairebé de conductors que llegeixen o escriuen amb el mòbil mentre circulen segons un estudi del RACE. El perill que es crea encara és més gran que el parlar sense el Mans Lliures.
I comença aquest article dient que aquí no s'ha dit alguna vegada la temptació de llegir un missatge o fins i tot contestar-lo mentre el cotxe està aturat en un semàfor. Són menys però molts ho fan també mentre circulen. Es tracta per raons òbvies de conductes molt més perilloses que fer servir el mòbil només per parlar.
Tot plegat perquè sembla lògic, però potser quan l'utilitzes no el sembla tant, s'ha d'apartar la vista de l'asfalt i utilitzar una o les dues mans fent equilibris amb el volant per manipular l'aparell. El que passa, però, és que la consciència que establir converses pel mòbil sense mans lliures és arriscat, ja està molt estesa per les campanyes, les multes i la retirada de punts, però, en canvi, la idea que això de ja encara és pitjor, no. Tot plegat ho trobem analitzat avui en aquest article al periòdico.
Just a la fusta.
En punt 3, quarts 11, ens fixem ara en les institucions esportius d'aquest matí, l'endemà de l'arrencada del Mundial, què ens expliquen els diaris esportius?
L'esportiu titula un regal i a la imatge Neymar celebrant el seu gol d'ahir, diu cop demà l'amfitrió al Brasil liderat per Neymar va fer dos gols i va sopar a Croàcia en el partit inaugural ajudat per un penal inexistent amb empat en el marcador.
Estelar Neymar és el que titula també el diari Esport, amb una altra imatge del futbolista celebrant aquest gol, i en aquesta línia el món reportiu titula O'Neill, i un moment d'una jugada, de fet la jugada polèmica d'aquest primer partit del Mundial. En què Brasil va guanyar Croàcia per 3 a 1, el CAC del Barça va decidir amb els seus dos gols del primer partit del Brasil, i Neymar va inventar el gol de l'empat i va aconseguir el segon d'un penal regalat, també destaca el món reportiu.
que també ens explica en portada l'adeu de Cesc, Bye Bye Cesc, que és el que titula el Chelsea fitxa a Fàbregas i paga el Barça 33 més 3 milions. Me'n vaig a un club amb una gran plantilla i un entrenador extraordinari, és el que ha dit Cesc Fàbregas, del Chelsea.
I l'Às i el Marca fan una mica la prèvia del partit d'avui d'Espanya, les titula silenci i juga el campió, i el Marca titula creemos, amb una imatge de la selecció espanyola jugant una mica amb la idea d'anteriors mundials d'aquell Podemos, doncs passa el creemos. Són aquests els titulars d'aquest matí en clau esportiva, ara el que fem més de seguida és parlar del temps.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Passen tres minuts de tres quarts d'onde. Saludem ara el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bé, bon dia, Carme. Per parlar del temps, avui continua aquesta calor, que ja vam anar comentant aquesta setmana. Sí, sí, sí, continua amb la mateixa força. Només en aquells llocs, i tornarà a revifar-se avui, però en aquells llocs on ahir va descarregar amb una certa intensitat, sí que les temperatures van baixar una miqueta. Per exemple, ahir al vespre, a la Barcelona capital, cap a les 9 de la nit tenien 28 graus i a Vient tenien 17.
allà havia descarregat, aquí no i la diferència era abismal però en els llocs on no va acabar de descarregar cap tempesta ens anem mantenint amb aquesta situació tan càlida, tan dominada pels vents del sud però amb canvis a la vista, canviem d'aires i sembla ser que entrarà el vent del nord un vell amic que fa molt de temps que no teníem a casa nostra i deixarem de veure aquestes postes de sol tan maques amb les partícules en suspensió, aquesta brutícia però ara seran postes de sol netes aquest cap de setmana amb una lluna que aquest matí a les 6 ha estat plena
ha fet la plena ahir encara no ho era de nit no, al 6 del matí però bé, és igual ahir la nit pràcticament ho era era una lluna bastant maca i crec que aquest cap de setmana encara que vagi ja començant a minvar farà petjoga si entra una miqueta de vent del nord i entre les tempestes els núvols tindrem uns dibuixos bastant macos
O sigui, que hi ha una bosseta d'aire fred, ingredient número 1, entra tramuntant, això vol dir aire fred també en alçada, ingredient número 2, i venim d'una situació en superfície espectacularment càlida. O sigui, no és que avui afluixi la situació perquè ara, a 10 minuts per les 11 justament, tenim 29,4 graus a Sant Just d'Esvern amb una humitat del 40%. Això ens porta cap als 32 graus aproximadament de temperatura de sensació.
Clar, és una temperatura molt elevada, una temperatura molt semblant a la d'ahir, continuem tenint tots els ingredients perquè aquesta tarda tornin a créixer tempestes, tornem a viure un altre cop un episodi que són tan potents, no sé si t'hi vas fixar, però són tan potents que a Sant Just no ens va arribar a ploure, però se'ns va tapar el cel, o sigui, des que van començar a créixer el
migdia a la tarda va quedar tapat el cel. Totalment. Se'ns va quedar l'aixafogó ben conservadeta, les temperatures que no baixaven, mínima de gairebé 22 graus, sí que són temperatures horroroses, comença a baixar quan es destapa una mica el cel. I avui encara tenim una miqueta de nubolets prims que són la ressaca de les castanyes d'ahir. Avui aquesta situació s'ha de tornar a repetir. A partir d'aquí una estoneta començarem a mirar cap al Montseny i veurem com comencen a créixer aquests castells que, fruit de l'escalfor,
de l'aire fred en alçada, de l'entradeta de Tamuntana, que començarà demà, avui encara no ens arriba, doncs tenim tots aquells ingredients principals per poder gaudir o patir tempestes. A més, són tempestes amb una certa violència, descarreguen molt ràpid, porten calamars associades, són tempestes molt potents perquè els ingredients estan en molta quantitat.
durant aquesta tarda pot caure algun ruixat i probablement a Sant Jús m'ho dic ja jo crec que aquesta nit ja hi ha alguna activitat a Sant Jús és un cap de setmana ple a les escoles hi ha una però a les escoles és a la nit? sí, de 9 a 12
És que la gent deposa les 9 al matí. Per això deia qui anirà a les 9 al matí i fer un swing solidari. Doncs el fet és que aquesta nit em sembla que també hi ha el sopar de comiat de curs de Montserrat. Perquè també les escoles estan fent els seus comiats, aprofiten aquest cap de setmana que el que ve hi haurà el de Sant Joan i la gent es pot escapar.
i aquesta nit crec que el Montserrat fa la seva festa de comiat, i hi ha la possibilitat, o sigui, ens sap molt de greu, però aquesta possibilitat que durant la nit pugui arribar alguna de desgastada, o sigui, no hi ha tantes possibilitats com demà i diumenge, i dilluns i dimarts, però aquesta nit alguna d'elles, ahir no va passar, però aquesta nit alguna d'elles podria tocar Sant Jus, o arribar una miqueta més a prop, i pensem que es van quedar al Bages, es van quedar al nord dels Vallèsos...
I no van baixar massa més, però avui hi ha aquestes possibilitats. Demà dissabte, sol en general. Serà un dia de sol al matí, encara amb un cel una miqueta tocat com el que tenim avui, de les tempestes de la nit, però vaja, el sol ha de ser el protagonista, temperatures encara agradables, demà ja un palet més baixes. O sigui, tampoc no passa res, perquè si baixem dels 30 als 28, tampoc no és res de l'altre món, però demà baixen una miqueta. Potser la màxima demà es queden 28-27. O sigui, la que tenim ara, no? Sí. La tarda...
La salvaríem. O sigui, aquí estem entrant ja en diferents activitats, per exemple, crec que el bàsquet fa una activitat de migdia, demà el complex esportiu, i suposo que hi haurà activitats infantils i alguna pot estar fora de la pista exterior, o potser tenen alguna cosa que està amb exterior, això no ho sé, però demà, en general, gran part del dia serà bo.
Això pot donar confiança als personatges que durant la nit tenen moltes activitats, però sembla ser que la tarda l'aniríem salvant. Crec que aquestes tempestes segueixen fent aquest recorregut que primer van a l'interior i a mesura que va avançant la tarda, el vespre, la nit, es van apropant a Sant Just. A Sant Just no ens creixeran tempestes a la tarda, ens creixeran de cara al vespre i a la nit. Llavors, aquestes tempestes, en funció de com arribin, tindran més intensitat o tindran menys.
Els mapes comencen a indicar una possibilitat una mica de petxoca, de tempestes, a partir de les 9 de la nit. O sigui, a partir de les 9 i fins aproximadament a les 3 de la matinada, que és el moment aquest que hi podem trobar la festa dels geganters, que és un sopar i festa. Ens podem trobar la festa del hockey, que també em sembla que és sopar i festa. Hi ha tota una sèrie d'activitats que tenen plebé, que ja ho ha comentat l'Andrea abans,
però que seria interessant si s'ha de prendre una decisió al migdia, tot i la presència del sol i els núvols molt lluny... Això a la gent li costa molt, Carles, perquè demà la gent quan vegi el sol diran... Ho sé, ara fa quatre dies vam fer una fira al carrer aquí al poble, va ploure un ruixat a les cinc de la tarda, es van suspendre activitats a les sis i a les sis fotia un sol espaterrant i pràcticament se s'havia secat tot.
Però són aquelles coses que a vegades s'ha de ser una mica previsor. I el que estem dient és que encara que faci bo a les 3 de la tarda, la possibilitat és d'entre un 60 i un 70% que entre les 9 i les 3 de la matinada algun ruixat peti a Sant Jús d'Esvern. No s'acaba aquí, perquè a partir de les 3 i fins a les 9 del matí, les tempestes es poden formar i regenerar-se a la mateixa costa. O sigui que a Sant Jús, entre les 3 de la matinada i les 9 del matí, podem tenir tempestes i podem tenir episodis de pluja interessant.
A partir d'aquell moment, no cal dir-ho, les temperatures que hauran empicat. O sigui, clar, estem venint de temperatures altíssimes, o sigui que probablement el diumenge al matí, quan ens aixequem, aquesta mínima de 15 o 16 graus contrastarà bastant amb la mínima d'avui de 22. Clar, això hauran vingut tempestes, hauran vingut aquests ruixats i haurà refrescat, i l'altra muntana ja la notarem, la notarem a tot el país. Tants jaquetes, sí, que les hauríem de començar a posar la malvespre, no? Aquí són just també, o no?
Mentre plou, no. Si un cop hagi passat el ruixat, potser sí que refresco una miqueta. Però estem parlant de 16-17, o sigui, no estem parlant de fred. Potser sí, aviam, i sobretot si et quedes ben xop, has donat de festa, no hi has pensat, et cau el ruixat a sobre, vas xop i comença a entrar una miqueta de tramuntana, doncs sí que pot empipar una miqueta i necessitaries algú més. Però bueno, marxem a cap a casa ràpid i ja està.
Llavors, el diumenge quedarà un dia variable, bastant, perquè encara les tempestes hauran d'estar molt recents i la matinada haurà estat molt activa, i serà un dia variable on anirem jugant amb estones de sol i núvols, però amb un ambient molt més net, amb molt bona visibilitat i amb temperatures més primaverals. A la tarda tornen a créixer tempestes, o sigui, aquesta variabilitat del temps no se'ns escapa i probablement diumenge a la tarda pugui tornar a caure algun ruixat més esporàdic, però podria caure algun ruixat a Sant Just.
es reactiva de cara al dilluns i al dimarts. O sigui que dilluns i dimarts són dos dies de sol, de temperatures... La màxima dilluns està prevista per 23, ara estem a 29. O sigui que dilluns ja és un dia que ja ha ventilat a tot arreu, ja portem un parell de dies de tramuntana i això farà que sigui un dia més de primavera. 23 graus està una mica per sota del que tocaria, o sigui que ens fot una mica de calbot.
però dimarts un altre cop dia de variable, amb sol al matí, tempestes de tarda, temperatures una miqueta més altes, i a partir de dimecres tornaria un altre cop l'estabilitat, ja parlaríem que les tempestes podrien quedar reduïdes al Pirineu i les màximes tenien el voltant dels 25-26, o sigui que dimecres tornem a la normalitat, no serà una calor extrema com la que hem viscut aquesta setmana, ni serà una fresqueta important com serà diumenge i dilluns, o sigui que tornaríem a la normalitat, hi ha uns valors més normals en un temps més estable, sembla.
Molt bé, doncs té mi to. Tenen dies amb activitat i a més a més tornen una mica la primavera final, la primavera. Ves recordant els deures, Carles.
He dit sí a tot, sí a les dues preguntes. No, la setmana que ve podríem fer una part i l'altra, la segona part. D'acord, ho buscarem. La setmana que ve podríem fer una mica de recull de dades, que és fàcil aquesta, no? Sí, que la primavera ha estat... Sí, ha estat curiosa. Ha estat molt curt en dies, però ha estat bastant bona en precipitació. I després, al final, després de Sant Joan, fem una mica com vint a l'estiu. D'acord, em sembla perfecte. Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies i que vagi bé. Exacte, bon cap de setmana. Igualment. Adéu.
De seguida connectem amb el Bolletí de Catalunya Informació, també amb el de Sánchez Notícies. Tornem després. Recordeu, avui especial posem-li veu de comiat de temporada. ... ... ... ... ...
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
I ain't never had nobody like you. I ain't never had nobody like you.
Catalunya Informació. Són les 11.
El poeta i sociolingüista francès Vallvardó ha mort a l'edat de 78 anys. Va ser fundador del grup català de sociolingüística, cap dels serveis lingüístics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i també membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat. Els resultats de les proves de sisè de primària constaten una millora en català, castellà, anglès i matemàtiques. Ho ha avançat el president de la Generalitat a la trobada empresarial del Pirineu que es fa a la Seu d'Urgell.
El govern municipal de Barcelona defensa que ha actuat amb paciència i diàleg en el conflicte de Canvies. Reitera la voluntat de negociar sempre que no hi hagi violència. L'oposició, en canvi, encrítica la gestió, demana autocrítica a l'equip de govern i que assumeixi responsabilitats.
Es confirma el consens dins del PSC a favor de Núria Parlón per liderar el partit. L'alcaldessa de Santa Coloma se la considera una persona amb gran experiència dins i fora del partit. Declaracions aquest matí a Catalunya Ràdio de Maurici Lucena, home de confiança de Pere Navarro.
Els preus han pujat a Catalunya un 0,5% des del mes de maig de l'any passat. Catalunya és la segona comunitat amb la inflació més alta per darrere de les Balears. Al conjunt de l'Estat, la taxa queda força per sota, el 0,2%.
L'exèrcit d'Ucraïna recupera el control de la ciutat portuària de Mariupol a l'est i fins ara en mans dels insurgents. Els prorussos haurien perdut almenys 5 milicians dels últims combats. El govern ucraïnès denuncia la incursió de tancs russos en el seu territori. Catalunya Informació. Els esports.
El Brasil debut en victòria polèmica al Mundial, 3-1 sobre Croàcia, amb dos gols de Neymar i un penal inexistent que va favorir la remuntada de la Canarinha. Avui a les 9, Espanya i Holanda en la repetició de la final del 2010. També Xila, Austràlia i Mèxic, Camerun.
Els primers entrenaments lliures de MotoGP de cara al Gran Premi de Catalunya que es correrà aquest cap de setmana al circuit Barcelona-Catalunya. Aleix Espargaró ha marcat el millor temps de tots els que han sortit a pista. Pel que fa a la Lliga CB de Bàsquet, el Barça i el València jugaran diumenge un cinquè partit per saber qui disputa la final contra el Madrid. Ahir al Palau 63 a 81. Els blancs van guanyar l'Unicaja a la pròrroga i a l'NBA Sant Antonio és a una victòria de l'anell de campions.
La previsió meteorològica, durant les properes hores, aniran creixent nubulades que a la tarda deixaran tempestes que poden descarregar al Pirineu, a Ponent, a l'Ebre i puntualment en altres llocs del centre del país. Demà dissabte al matí farà sol, però a la tarda tornaran a formar-se tempestes. Algunes temperatures d'aquest matí a Manresa, 24 graus, a la Bisbal de l'Empordà, 28, a Trempe, 23 graus, a Montblanc, 25 graus.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. El juliol es posa en marxa el programa Sant Just es forma, un pla de formació contínua per a empreses, comerços i autònoms. És un programa que engega el servei de promoció econòmica de Sant Just i que impartirà l'empresa de formació Corpel Balate. A més, són uns cursos bonificats al 100% en el cas dels treballadors i no tindran cap cost per a l'empresa. I en el cas dels autònoms, els cursos tindran un descompte del 50%.
Les àrees de formació són diverses i tractaran l'atenció al client, habilitats directives i de gestió d'equips, habilitats comercials i de comunicació i iniciació a les finances. Les sessions s'impartiran a l'equipament de les escoles i, com dèiem, es faran durant el mes de juliol. Si la prova pilot té una resposta positiva per part dels participants, a partir del setembre s'ampliarà el programa. Per a més informació us podeu adreçar al correu electrònic promocióeconòmica arroba santjus.cat.
Més coses, la bona aigua acull durant tota la jornada d'avui, un càsting per trobar actors per un curtmetratge. Es tracta del projecte final de màster d'un grup d'estudiants de la Northern Film School, a Leeds, al Regne Unit. El curt es dirà Mort, el nom d'un petit poble del Pirineu català que està en perill de desaparèixer. El càsting busca un noi i una noia al voltant de la trentena,
i un home i una dona grans d'uns 70 anys. El curt mort serà una projecció d'uns 10 minuts i es difondrà a festivals internacionals. A part de les despeses d'allotjament, dietes i transport, la col·laboració dels actors i actrius no és remunerada. Si voleu formar part del curt mort, les audicions dels aspirants es fan durant el dia d'avui a l'espai d'entitats del complex esportiu municipal La Bonaigua fins a les 9 del vespre.
També us podeu posar en contacte amb els responsables del càsting al correu electrònic mortfilm.gmail.com mortfilm.gmail.com I un apunt més en clau, cultural. L'artista Sant Justenca Carme Malaret inaugura aquest vespre una exposició inèdita al castell de Cornellà. Malaret presenta en aquest emblemàtic espai cornellanenc la seva mostra Escudellà l'Avisme, un projecte en el qual ha treballat dos anys i que finalment ha materialitzat aquest 2014.
Moltes de les reflexions i dels sentiments de l'artista s'hauran reflectit en aquesta mostra que es presenta amb un títol suggeridor, escudallà l'abisme. Per això ha utilitzat el fang, el seu material predilecte barrejat amb elements com la fotografia. La inauguració de l'exposició de Carme Malaret serà avui a les 8 del vespre, com dèiem, al Castell de Cornellà.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
And you were strong and I was not my illusion, my mistake. I was careless, I forgot I did. And now when all is done there is nothing to say. You have gone and so effortlessly. You have won, you can go ahead, tell them, tell them all I know.
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorals o 22 notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Som un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert al cinema. Mitzi electrònica ara és bit.
Fits, molt més que mitja electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Quatre minuts i arribem a un quart de dotze. Aquesta hora connectarem, ho hem comentat, amb l'Institut. Avui fan aquest especial una mica més llarg del que és habitual perquè és l'última secció d'aquest posem-li veu, aquest programa amb què ens han acompanyat durant tota la temporada, aquesta connexió que fèiem cada que fem. Hem fet cada divendres a dos quarts de dotze i fins a les dotze per explicar-nos les coses des del seu punt de vista. Avui ho faran amb una mica més de temps, d'aquí a no res, d'aquí a tres minuts ja.
s'incorporen a aquest Posem-li-veu. Tot això, doncs, ho farem després d'escoltar un tema musical de Cesc Freixas, després d'ell, de seguida a l'Institut. Segut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar, a Bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
Parlem de la pluja que ha plogut, imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit, potser és per això que avui sento que em buides les meves mans.
Fins demà! Fins demà!
Et pregunto si existeix la humanitat, si hem de declarar la guerra algun exèrcit d'ignorants. Mira, jo ja t'he vist plorar, i creu-me quan et dic que em passa igual. Quan em cantes les cançons mentre treballes, assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens tendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. I mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,
Tinc por de posar ordre aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona una mica juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, que donem veu a les veles quan cantem rombes al port. Assegut a la plaça del sortidor, aquí t'espero com si fos el primer bar.
La bohem on comença el carrer Blai, que és la petita rambla del poble sec.
Bon dia, Sant Just! Com esteu? Avui, l'equip del programa Posem-li Veu transmet el darrer programa d'aquest curs. Sí, com ho sentiu? Avui, 13 de juny, divendres, i no per mala sort, sinó perquè el curs 2013-2014 s'acaba. La setmana vinent estarem tots dispersats, desenvolupant el crèdit de cintes i uns, el projecte de recerca uns altres. L'estiu és a tocar, i ens l'hem guanyat amb sou i esforç.
Acabem de celebrar-lo amb un petit esmorzar pagat per la nostra profe, l'Àngels, que a més a més també té una sorpresa, se'n jubila. Li desitgem molta bona sort en la nova etapa que té per endavant. I felicitem el Jan, moltes felicitats. Doncs bé, esperem que agadiu un cop més amb el nostre microprograma. I comencem amb... Posem-li veu!
Que bé, Maria, ja s'està acabant el curs. Sí, Sira, igual que tots tenim moltes ganes que arribin les vacances. No ha estat un curs fàcil, però encara falta l'últim sprint, el crèdit de síntesi. Aquest any ens toca visitar Barcelona. Viurem una setmana molt intensa. Navegarem amb vela, descobrirem els misteris de l'Eixample, viurem l'ambient turístic de la Barceloneta i farem un tast del costat més poètic de Cuisarola. Parlem de com ha anat el curs? Sí, Maria, som-hi.
Tercer d'ESO sempre ha tingut la fama de ser un curs complicat. Notes que baixen i cada cop més responsabilitat. Però per nosaltres ha estat un curs més. Això sí, hem hagut de treballar de valent. Hem fet projectes molt interessants, com vídeos per les diferents matèries... Ah, sí, com aquell de català que vam fer servir el croma i et teletransportar a una altra dimensió. Ostres, sí, va ser molt divertit. També hem descobert la part més divertida dels nostres professors i professores. I les sortides, que ens agradaria que hi haguessin moltíssimes més, perquè és la millor manera d'aprendre.
Però tot té la seva part avorrida, com fer un examen de literatura a les dues de la tarda, morts de gana, o fer la curs nevet d'educació física a ple juny. Això no hi ha qui ho aguanti. Una cosa que ens ha encantat és que hem acabat sent una classe molt unida. Hem fet molta pinya durant el curs i ens ho hem passat molt bé. Una setmana més i llibertat! I fins al curs vinent, Institut de Sant Just!
Tots els divendres i des de Sant Just les veu.
What does the fox say?
Oscar i Marcos, què han explicat sobre el Mundial?
Allà va començar el Mundial de Brasil el 2014, amb el partit de la selecció amb Fitliona contra la Croacia d'Araquític, nou jugador del Barça. Aquesta edició del Mundial de Brasil està portant molts problemes i anècdotes. La majoria de brasilers estan en contra que es celebri el Mundial al seu país, ja que creuen que els diners invertits en infraestructures han estat una xifra molt elevada, mentre que la sanitat i l'educació pública segueixen pel terra.
Ahir va haver-hi una vaga parcial dels treballadors de l'aeroport del Rio de Janeiro perquè reclamen un augment de sou per les hores que faran de més durant la Copa del Munt. També a principis de setmana va haver-hi una vaga al metro de Sao Paulo. A sobre podem parlar d'un notable endarreriment en les instal·lacions a molts camps que seran cedets del Mundial. I tu, Òscar, què penses sobre els problemes d'aquest Mundial?
Primer de tot, he de dir que estic molt content per l'inici del Mundial, per conèixer el seu guanyador. Respecte a la pregunta que m'ha fet, em sembla que no és el país més apropiat per fer un Mundial, ja que econòmicament no és suficientment potent per complir els requisits que imposa la FIFA. I tu, Marcos, què opines del aspecte? Jo crec que el Mundial s'ha fet a Brasil per donar una bona imatge del país, 5 vegades campió del món. Però s'ha vist clar que la població està molt descontenta amb aquesta decisió.
I els que trauran benefici d'aquest event seran molt pocs. I ara passarem a comentar les anècdotes més interessants i divertides al Mundial 2014. Ha surgit un successor del Poppol, que el 2010 va predir que Espanya seria campiona del Mundial de Sud-Àfrica. La successora és una tortuga i s'anomena Cabessau. Per començar, ja ha confirmat que Brasil guanyaria el partit inaugural contra Croàcia.
Un ancià i aficionat holandès ha recorregut 21.000 quilòmetres en cotxe. Encara que sigui increïble, aquesta persona gran ho ha aconseguit i avui estarà preparat per veure com s'enfronten Espanya i Holanda. I per últim comentarem una anècdota que va succeir a la concentració de Camerún. Quan es van desplaçar al seu entrenament a Brasil es van oblidar dos jugadors a l'hotel. Això els va fer anar amb més de dues hores de retard. Van començar bé.
Què opines, Òscar, sobre aquestes anècdotes? Penso que són coses bastant curioses, que li donen un punt graciós a aquest Mundial de Brasil, que de moment està tenint molta polèmica. I per acabar, qui creus que guanyarà aquest Mundial? Crec que Brasil és la màxima favorita d'aquest torneig. Ho té tot de cara, l'afició, un Neymar en plena juventut. Jo aposto per una final Brasil-Alemanya a favor de Brasil. I tu, Òscar, què opines?
Jo crec que Brasil va massa confiada i que no es lliurà molt lluny. Aposto per una final a Espanya-Argentina, amb una victòria d'Espanya.
Com et puc estimar
Si d'on estàs tan lluny, servir-li a acabar, boig per tu. Sé molt bé que d'estar aquest part, jo no et puc arribar on ets tu. Però dins la meva copa veig replant
Fins demà!
Sabíeu què? Avui tenim una narració feta per 3D. Sabíeu que tenim un fantasma en els lavabos com ho tenia Hogwarts l'escola de màgia de Harry Potter? Us ho expliquem. Portàvem uns dies sense llum en el lavabo de noies de la segona planta. Un dia, al canvi de classe, unes alumnes de tercer vam anar al lavabo. El lavabo de la dreta estava tancat. Vam intentar obrir el de l'esquerra, però també ho estava.
Vam picar a la porta, però ningú va contestar. Després d'esperar uns 5 minuts, una de les noies va decidir mirar per sota de la porta per veure si hi havia algú, però el lavabo estava buit. Vam sortir i ens vam quedar a la porta parlant amb unes companyes de classe i de cop vam sentir un soroll. Vam entrar i vam veure que el lavabo de l'esquerra estava obert, però el lavabo no va sortir ningú.
Després d'una setmana, van tancar els lavabos de la segona planta i ningú sap per què. La nostra hipòtesi és que hi ha un fantasma als lavabos. Haurem de descobrir com es diu, però ja serà el curs vinent. Ara, per ara, millor ens anem de vacances. M'agradaré Servir i acatar Boig per tu
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ara us parlarem d'una versió nova de WhatsApp, que resulta que no és compatible amb els bons mòbils. I hem pogut parlar amb gent que ha tingut aquest problema i ens ha explicat com i per quina raó els hi va passar. Vam parlar amb la Martina Bonet de Tercer SOC, que ha tingut aquest problema i ens ho ha dit...
Hola, bon dia, gent. Tot això va començar fa un mes. Vaig anar a Movistar i vam demanar un mòbil amb la targeta i router i vaig tornar a casa a esperar que em portessin el mòbil. Al cap d'una estona em van trucar que ja el tenia. Al final, després de tenir diversos problemes, em van dir que el mòbil al ser de Windows 8 no li permetia tenir la nova versió de WhatsApp. I també vam parlar amb el Pau Vives, que també va tenir problemes i ens ho va explicar.
Hola, bon dia. Jo tenia un mòbil amb WhatsApp i l'altre dia em va avisar que se m'acabava el WhatsApp. Aleshores em va dir que m'havia de descarregar el WhatsApp a través de Google. Però igualment no em va deixar perquè no era compatible. La conclusió. A causa d'aquesta nova versió de WhatsApp molta gent es quedarà temporalment sense WhatsApp.
Des de Sant Just Desvet Us enribeu Us enribeu Us enribeu Us enribeu Us enribeu
Fins demà!
Avui, els interlocutors que intervindrem, el Juan, la Carla, la Blanca i la Júlia, ja no serem els personatges de ficció de la novel·la L'esclava de Blau, amb la qual us hem entretingut durant setmanes, sinó que som els propis alumnes lectors que us donarem la nostra opinió sobre aquesta innovadora experiència. Per començar, Blanca, diga'ns qui és l'autor. Resulta ser un valencià anomenat Joaquim Borrell, llicenciat en dret, enamorat de les novel·les històriques. Si vols, començo jo.
El moment en què més em va agradar quan apareix Marcia. Des d'aquell moment el llibre em va semblar més interessant, ja que em va cridar molt l'intenció de la seva manera d'enganyar a la gent, disfressant-se i utilitzant les seves armes femenines per poder ajudar a resoldre els casos.
Si us dic la veritat, a mi les novel·les de Misteri no m'agraden, però l'esclava de Blau m'ha captivat. Potser és per al títol. M'ha agradat perquè han hagut molts casos amb molts còmplices i la trama ha durat fins al final.
Sí, sí, hi havia un moment en què no sabia per on tiraven els casos, amb aquell embolic de proves i còmplices, però no us heu quedat com amb les ganes de saber més coses? Per exemple, sobre aquest triangle amorós. Què haurà passat finalment amb aquests tres? A mi, sincerament, m'agradaria imaginar que Diomedes continua en vellasca resolent casos per Roma. El moment clau, cosa que el Ximènes rebrà la seva identitat, perquè deien que era mort i al final es va mantenir molt bé a la novena.
Jo m'ho he passat molt bé, però m'ha preocupat si als radiolients els ha agradat. Espero que a la gent li hagi agradat i hagi disfrutat d'un moment com aquest.
Jo crec que ens ha sigut molt útil aquesta experiència. No sabíem tot el treball que comportava aquest món de la ràdio fins que realment ens hem trobat davant. I és que no ha estat un treball fàcil. Preparar cada setmana el programa i a més parlar per la ràdio. Que encara que no ho sembli, a vegades els nervis poden jugar amb les passades. Jo crec que ha sigut una experiència nova, que potser ens pugui servir per a un futur. Tot i que els primers dies em posava molt nerviosa. M'ha agradat bastant. Ha estat original, perquè mai...
Mai havia parlat per la ràdio i amb nerviósisme la primera vegada, jo que pensava que ens escoltava molta gent, però al final ens hem sortit. És un llibre que el recomanem per llegir perquè val la pena. Gràcies per tot. Fins a una altra ocasió Radio Llens de Sant Just.
Bé, jo també vull dir alguna cosa. Com a professor de llatí d'aquests alumnes, voldria afegir un petit comentari al programa cluenda d'aquest curs, per agrair sobretot a l'equip de Posem-li Veu l'oportunitat que ens han donat de fer una aproximació del món antic a partir de la novel·la L'esclava de Blau, que els meus alumnes han anat llegint i explicant-vos a través de la ràdio. Crec que ho han fet força bé, tenint en compte que era la primera vegada que ho feien. I al final crec que han superat la por escènica i tot.
També voldria afegir que ha estat una experiència pedagògica força interessant que ha permès incentivar i donar impuls a la lectura des d'una versant Ponser diferent, amb l'alicient i motivació d'emetre una novel·la per a entregues mitjançant la ràdio. Moltes gràcies a totes i tots i fins al curs vinent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En aquest curs 2013-2014, els alumnes de tercer d'ESO hem realitzat molt poques sortides. Creiem que fer sortides escolars és una forma didàctica i divertida d'aprendre, ja sigui anar a pubs i museus o simplement passejar i observar la nostra ciutat.
Estar moltes hores sentat en una cadira és la nostra rutina habitual. Aquesta rutina acaba cansant i desmotivant l'alumnat, fent baixar el seu rendiment. Els alumnes proposem al centre que hi hagi la possibilitat de fer més sortides per canviar la forma de l'estudi. Ara tenim amb nosaltres a la coordinadora pedagògica del centre, Rosa Vila. Hola, bon dia, què tal?
Molt bé, bon dia, Rosa. Rosa, quina és la teva opinió sobre l'objectiu pedagògic de les sortides? Aviam, les sortides sempre, sempre tenen i es programen amb un objectiu pedagògic. Un d'important sempre és posar l'alumnat en contacte directe i amb la realitat perquè l'analitzin i perquè reflexionin al respecte.
Sempre estan relacionades amb el temari que es desenvolupa durant el curs i que es treballa a l'aula i és una part complementària del treball del tema a l'aula. D'altra banda, també poden servir per visitar llocs d'interès o esdeveniments importants perquè en aquell moment l'alumnat els pugui visitar. També hi ha algunes sortides que són d'esbarjo, que són de convivència i que van molt bé per potenciar la convivència de grup i la integració.
Per tant, efectivament, les sortides vistes en valor absolut són molt importants i tenen un gran contingut pedagògic. Podríem dir que són una bona eina didàctica per aprendre? Ho són. De fet, les sortides es programen sempre amb uns objectius concrets que s'han d'assolir i estan íntimament lligades al temari que es desenvolupa durant el curs i són activitats complementàries.
Últimament he llegit, algun de vosaltres també, en els mitjans de comunicació, que amb les noves tecnologies no cal fer tantes sortides. Per què? Doncs perquè ens poden apropar la realitat que es treballa a l'aula. Però jo personalment opino que tot i que estan molt bé les noves tecnologies i que efectivament
Una part d'aquesta tasca l'aconseguim amb vídeos, amb audicions. Hi ha una part de les sortides que no pot ser substituïda per les noves tecnologies. Quina? Doncs la part de les emocions, la part de la reflexió, la part de la interrelació amb els companys quan fas una sortida o amb el mateix professorat. Són aquests factors que es treballen d'una manera especial durant les sortides.
No és el mateix veure una imatge d'un camp que està en el camp. Exacte, la emoció no és la mateixa, que està immersa allà en el camp, on tu bé dius. Com a coordinadora pedagògica, què em penses que només haguem fet una sortida català al teatre en tot el curs? A veure, les sortides al teatre s'han d'ajustar a la programació de català d'aquell curs, en aquest cas el tercer de l'ESO.
Això d'una banda. D'altra banda, s'ha de mirar també l'oferta teatral que hi ha al respecte. I estic convençuda que el Departament de Català ja es mira tot plegat i intenta aprofitar al màxim totes les ofertes que hi ha i que estan relacionades amb els autors que es treballen. Trobes que es podrien fer possible més sortides didàctiques? Sí que seria possible.
Però hi ha tres punts importants que jo crec que cal remarcar. Un, és important que les sortides estiguin ben organitzades, que no siguin improvisades, que s'organitzen amb el temps suficient perquè afectin el menys possible a la dinàmica i al dia a dia del centre.
També és important que siguin realment necessàries, amb això estem d'acord, no s'han de fer sortides perquè sí, no? No s'ha de fer per fer. I penseu que quan s'organitza i es programa una sortida sempre hi ha un professorat que us acompanya. Aleshores aquest professorat deixa de fer classes en altres grups i en aquest sentit tot s'ha d'organitzar molt bé i s'ha de tenir previst perquè el dia a dia de l'institut no es vegi molt alterat per les sortides.
Doncs moltes gràcies per l'entrevista. A vosaltres. Gràcies. Vosaltres.
Fins demà!
Sabíeu què? La nostra aventura per les zones locals ha arribat a la seva fi. Tot el bo s'acaba, i el nostre petit espai a la ràdio d'Esvern també. Hem viscut l'actualitat del tema del dia, la música que triomfarà demà a la cançó de la setmana, i cada programa ens sorpreníem amb el Sabíeu què. Bé, ara voldríem explicar-vos el poder de la ràdio i la seva capacitat per transmetre emocions als oients.
L'exemple més clar va ser el 1938, concretament el 30 d'octubre. El jove Orson Welles va provocar el caos. El jove tan sols va pronunciar un fragment de la novel·la La guerra dels mons, sense advertir que era una història fictícia escrita.
Més tard va rectificar, però ja va ser massa tard. 12 milions de persones van escoltar la transmissió. I esclar, d'aquí 12 milions no tothom es va adonar del final, on Wells aclarava que era una novel·la. Bona part de la població de New Jersey realment creia que eren enviïts per als alienígenes. Per sort va acabar en un ensurt, però la població va abandonar les seves cases i van col·lapsar les carreteres.
Aquest és un dels esdeveniments més destacats de la història de la ràdio. Canviarem de tema. Us parlarem d'altres fets relevants d'altres mitjans de comunicació. Per exemple, de la televisió. O la televisió. Després del gos, la millor amiga de l'home. Hores i hores d'entreteniment. Però no vinc a fer-vos la parra del meravellós invent de la televisió, sinó d'una sèrie molt especial per a mi i per a gairebé tothom. Estic parlant del fenomen de Breaking Bad, una sèrie americana que desenvolupa la història d'un professor.
Pare de família que es veu obligat per les circumstàncies a produir drogues. La sèrie ha guanyat diversos premis, globus d'or entre ells, i ha tingut una crítica boníssima. És del millor que es pot veure a la pantalla petita. Això pel que fa a la televisió.
Ara ens centrarem en internet. Anteriorment, en altres programes, ja us hem parlat del massiu creixement de YouTube, on ha nascut una gran sensació que ens ha produït una gran sensació. Si us pronunciem la frase «soi Vincent Finch» i vosaltres no, segurament no sabreu de què jo estic parlant. Però la xarxa és un jove que ha triomfat amb la seva miniserie «Diario de un ego», on hi participen humoristes com Dani Mateo o Joaquín Reyes.
ha rebut crítiques realment bones i reconeguts famosos s'han declarat fans del sitcom, com és el cas de Paco León o El Gran Wyoming.
Deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins. Carretera i manta i la guitarra entre els dits. Amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou per invocar els déus del rock and roll.
Ara que l'estiu està a la volta de la cantonada, molta gent s'endinsa dins els grans parcs d'atraccions per graudir d'aquesta meravellosa època de l'any. La visita als parcs d'atraccions s'esdevé màgica per a les famílies, per la diversió i l'entusiasme que això suposa. Però de vegades la gran quantitat de turistes dificulta aquesta diversió a causa de les cues i esperes en les atraccions. Vols saber com habitar-les?
Intenta apropar-te a aquells llocs en època que no sigui temporada alta, és a dir, períodes de vacances generals. D'aquesta manera, les aglomeracions seran menors i podràs accedir amb més facilitat a les atraccions. Igualment, si pots fer aquestes visites en dies que no siguin cap de setmana, molt millor. Evitaràs també esperes llargas. És aconsellable entrar d'hora al parc d'atraccions i començar a aprofitar d'aquestes a primera hora. Així hi haurà moltíssimament menys gent i gaudiràs millor.
Menja d'hores i sobre la una i les tres del migdia, aprofita per visitar les atraccions que tinguin més públic. Durant aquesta hora en què tots aprofiten per menjar, et serà més fàcil gaudir de les atraccions i accedir-hi amb més facilitat. Aprofita moments en què al parc hi hagi algun esdeveniment puntual, com un concert, alguna celebració especial, alguna atracció, etc. Això farà que gairebé tot el públic es dirigeixi cap al mateix lloc i tinguis més possibilitats de no fer cues a les atraccions.
Aprofita les hores de més gent, entre les 11 i la 1, i entre les 5 i les 7, per passejar i fer coses en què no hagis de fer guà. I bé, esperem que amb tots aquests consells gaudiu més que mai dels parcs d'atraccions.
Fins demà!
Bon dia, Sant Justencs! Com va tot? Avui parlarem de Twitter. Primer de tot, què és Twitter? Twitter és una xarxa social en la que tot registres i pots seguir la gent i mirar els seus tuits, on la gent explica el que fa, els seus estats d'ànims, escriu frases cèlebres i tota mena de coses. Fins i tot, l'Agència Central d'Intel·ligència, la CIA, dels Estats Units, ha estrenat aquest divendres el seu compte oficial de Twitter.
i ha recorregut l'humor per al seu missatge inaugural. No podem ni confirmar ni desmentir que aquest sigui el nostre primer tuit, ha escrit l'agència. En la descripció, la CIA diu estar a la primera línia de la defensa de la nació.
Complim el que altres no poden complir i anem on els altres no poden anar, assegurant. El compte de l'agència ha enclosed entre els primers 25 comptes que segueix a organismes i institucions oficials com la Casa Blanca, el Departament de Defensa, l'FBI o l'Agència de Seguretat Nacional. No apareix, però, el perfil oficial del president, Barack Obama, un dels més populars a nivell mundial amb 43,4 milions de seguidors.
Us enribeu. Us enribeu.
Bé, ja que és l'últim programa, l'equip tècnic, que sempre han estat darrere dels micròfons, us parlarem de com ha anat des del primer dia, des de darrere dels locutors, és a dir, des de la part tècnica. Us explicarem algunes anècdotes que ens han anat succeint.
Perquè tot el sistema funcioni i perquè ens puguem connectar amb la ràdio, per sortir cada divendres en directe, s'ha hagut de programar dos ordinadors perquè ens connectin entre si i així poder fer la retransmissió del so. Tot això va a través d'internet, però la connexió wifi no té prou capacitat i s'ha de fer amb el cable. I més d'un cop ha fallat.
Per exemple, un dia que potser el recordeu en comptes de connectar-nos pel cable d'internet, ho vam fer per en la wifi, i cada 10 segons la connexió es tallava. Vam començar posant la música des de l'iPad, però va ser impossible seguir així, ja que havíem de posar moltes cançons en poc temps. Llavors, vam optar pel programa que fem servir actualment per posar la música, el Virtual DJ. Però també ens ha donat problemes.
Fins i tot, un dia vam haver de pujar a l'estudi de la ràdio perquè el programa va decidir no funcionar. Com que treballàvem amb una demo, al final vam haver de comprar-lo i solucionar els patiments de saber si funcionava o no. Un altre problema greu ha estat que quan la Carme ens donava l'entrada per començar des de l'estudi de la ràdio, com que el sistema va amb uns 6 segons de retras, ens havíem de posar la ràdio a una orella i pactar amb la Carme la frase que havíem de dir per donar-vos l'entrada.
i així poder començar 6 segons abans que ja ens donés l'entrada. Bé, això i més coses són les que ens han passat durant tot el cret de la ràdio. Esperem tornar l'any que ve i que no passin més problemes. També des d'aquí aprofitem per demanar-vos perdó si en algun moment no ho heu sentit bé. Fins l'any que ve! Fins l'any que ve!
I la cançó de la setmana, doncs bé, com avui és un dia especial per als de la ràdio, ja que estem acabant, el José i jo, la Daniela, hem volgut cantar una cançó per a dedicar-la als de la ràdio. I també volem dir que aquesta cançó està especialment dedicada a l'Àngels Mostienes, ja que ha sigut durant tot aquest curs una gran professora. I que sense ella aquest programa no hagués existit. Així que Àngels, disfruta d'aquesta cançó, tant i més com la vam gravar.
perquè avui és el teu dia i aquesta cançó és teva. Es titula People help the people. La seva traducció és La gent ajuda la gent. És de la cantant Birdi, una cantant i compositora anglesa. La cançó parla sobre les persones que s'ajuden entre si, que s'ajuda a superar obstacles i hem pensat que és una bona cançó per acomiadar-se. Doncs bé, escoltem-la i esperem que us agradi.
Bona nit.
Fins demà!
Oh, and if I had a brain Oh, and if I had a brain I'll be cold as a storm And rich as the fall That turn all those good hearts away
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Divendres, 13 de juny. Avui és el meu darrer dia de classe com a professora de secundària.
He estat donant classe els darrers 35 anys i m'ho he passat molt i molt bé, perquè la veritat és que l'alumnat m'heu assajat moltíssim. M'heu transmès tanta il·lusió i força que sempre he estat oberta a qualsevol projecte innovador que us ajudés a madurar i a enfrontar-vos amb el vostre present. I és que treballar amb vosaltres i per vosaltres, per mi, per mi ha estat una experiència fantàstica.
Vaig a llegir una vegada, ara fa molt de temps, que l'estudi no es podia mesurar pel nombre de pàgines llegides en una nit ni per la quantitat de llibres llegits en un semestre. Estudiar no era un acte de consumir idees, sinó de crear-les i de recrear-les. Si aconseguiu passar-vos-ho bé estudiant, anireu allà on arribeu i arribareu allà on vulgueu arribar. Us desitjo molt bona sort a tots.
Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà. La vida és massa curta per perdre's en els detalls. Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó. A tot l'encant d'aquest maleït món. Deixa que et canti una cançó. Una cançó per al somri la més bonica. Moltes gràcies, Àngels. Nosaltres també et trobarem moltíssima falta.
I amb tot això arribem al final del programa. Agraïm a la Carme Berdoig que ens hagi donat la possibilitat de fer aquest programa durant aquest curs dintre del magazín que ella presenta just a la fusta. Connectar cada setmana ha estat per a nosaltres un gran repte. I agraïm a Ràdio d'Esvern que ens hagi facilitat les connexions per retransmetre en directe des del mateix centre. I a l'Àngels per fer aquest projecte es portés a terme.
L'equip de Posem-li-veu s'acomiada de vosaltres. Hem estat darrere dels micròfons Pau Joan Pera, Òscar Ribas, Marcos Miranda, Jan Soriol, Ada Crespo, Nere Alhames i Marc Roldà. Els tècnics que s'han currat que el programa pugui sortir per antena han estat el Raül Paez, l'Alberto Mendia i l'Eric Pomar, el nostre guru de l'àudio. I com a presentadors hem estat l'Anil Lafumador i el José Gallardo. I darrere, com a directora general controlant-ho tot, l'Àngels Mostienes.
Ens sentim al curs 2014-2015. Sí, Ràdio d'Esvern. Ens torna a donar la possibilitat de parlar-vos. Adeu des de... Posem-li veu! Posem-li veu! Posem-li veu! Posem-li veu! Posem-li veu! Posem-li veu! Posem-li veu! Doncs moltes gràcies, ens trobem al curs que ve.
Són les dotze.
Artur Mas assegura que anirà a la proclamació de Felip VI per recordar-li que Catalunya serà el repte més gran que haurà d'afrontar durant el seu regnat. Mas ho ha dit en una entrevista a l'agència de notícies italiana ANSA. En aquest sentit, recorda que ha cancel·lat part d'un important viatge als Estats Units per ser-hi present.
El poeta i sociolingüista Francesc Bellverdú ha mort als 78 anys. Va ser fundador del grup català de sociolingüística, cap dels serveis lingüístics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i també membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat.
El govern municipal de Barcelona defensa que ha actuat amb paciència i diàleg en el conflicte de Canvies i reitera la voluntat de negociar sempre que no hi hagi violència. L'oposició critica la gestió, demana autocrítica a l'equip de govern i que assumeixi responsabilitats.
L'ONU afirma que hi ha centenars de morts i un milet de ferits per l'ofensiva dels extremistes de l'estat islàmic de l'Iraq i el llevant de Bagdad. Les Nacions Unides denuncien assassinats extrajudicials i execucions sumàries.
Aumenta l'endeutament de les administracions a Catalunya, ha crescut de 2.600 milions durant el primer trimestre, cosa que representa el 31% del PIB. Al conjunt de l'Estat s'ha marcat un nou rècord i es deu l'equivalent a tota la riquesa que es produeix. Catalunya Informació. Ara els esports. Segona jornada del Mundial de Futbol amb els partits Espanyol-Holanda, Mèxic-Camarun i Xil-Austràlia i victòria del Brasil per 3-1 contra Croàcia amb polèmica perquè el segon gol dels brasilis va ser arran d'un penal inexistent.
El tècnic del Barça de bàsquet, Xavi Pasqual, diu que no se'ls ha de donar per morts i que diumenge aniran a la pista del València a guanyar el cinquè partit de la semifinal de l'ACB i que tenen equip per aconseguir-ho. La sèrie està empatada a dos, després que ahir el València va guanyar el Palau per 81 a 63.
Pel que fa el temps, a les pròximes hores aniran creixent nubulades que a la tarda poden descarregar el Pirineu a Ponent, a l'Ebre i puntualment també en altres llocs del centre del país. Demà al matí farà sol, però a la tarda tornaran a formar-se tempestes. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts. Us parla Andrea Bueno. Sant Just Solidari organitza avui una nit de swing solidari. Es tracta d'una vetllada de música i ball per recollir diners per finançar el projecte Becas. Aquest projecte fa 10 anys i consisteix en finançar els estudis de joves que fan secundària a Camoapa, el poble nicaragüen que ha germanat amb Sant Just.
La iniciativa d'aquest projecte la va tenir un grup de joves brigadistes que van viure un estiu a Camoapa. Allà van observar que molts nois i noies amb bones capacitats no podien continuar els seus estudis per mancar de recursos. Aquesta nit de Swing Solidari pretén col·laborar amb el finançament del projecte per facilitar el material que els joves necessiten per assistir a classe. Aquesta nit s'explicarà a tot plegat i també es farà, com dèiem, la sessió de Swing. Serà de 9 a 12 de la nit al claustre de les escoles. L'entrada és voluntària a partir de 3 euros i es convidarà a una copa de cava a tothom.
Més qüestions. Sant Ju celebrarà dissabte el Dia Mundial de la Música. Serà a l'exterior del Casal de Joves amb un munt de concerts que començaran a partir de dos quarts de nou del vespre i s'allargaran fins les tres de la matinada. Hi actuaran els grups Boira, Angry Mama, Violets, The Mowers i Melting Fast. A l'esdeveniment que el Casal de Joves ha creat al Facebook trobareu més informació d'aquests cinc grups.
El concert de celebració del Dia Mundial de la Música, el Casal de Joves, és gratuït i es farà a l'aire lliure demà a partir de quarts de nou del vespre. L'organitza Músics de Sant Just amb la col·laboració del Casal.
I acabem parlant de més música, i és que el Cor Amalgam actuarà diumenge a l'església de Sant Jus. Serà un recital solidari amb beneficis de Càritas, que comptarà amb el cor, l'orquestra Canticela i les veus de les sopranos Cristina Coc i Laura Pont i el piano de Susana Llander. Tot plegat dirigit per Nacho Cantalejo. És un concert solidari que organitzen des de Justícia i Pau a la parròquia, part del de recollir fons amb beneficis de Càritas. El recital barrejarà impressionisme francès i música catalana.
És oberta a tothom i tindrà lloc diumenge a les 7 de la tarda. Les entrades es poden comprar anticipadament per 8 euros a l'escola Amalgama o bé a l'església diumenge, el mateix dia del concert, fins 20 minuts abans del recital per 10 euros. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
I don't believe we're on the eve of destruction
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a la fusta.
I aquesta hora parlem d'actualitat santjustenca, com cada 15 dies amb l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà, molt bon dia. Bon dia, què tal, com estem?
Per tractar diferents qüestions que passen també aquí a Sant Just, per exemple, algunes qüestions Sant Just tenques. Fa cosa d'uns mesos, o no arriba uns mesos, vam saber que a Sant Just tindríem un McDonald's a la carretera, just davant del Walden. Estàvem pendents també que es concedís una llicència, es va dir que això passaria el mes de juny. En quin punt es troba tot plegat? Bé, vam aprovar la llicència d'oves i d'activitat el dimecres a la Junta de Govern i, per tant, a partir d'ara, l'empresa McDonald's...
Podrà fer les obres i, per tant, no sé el calendari, perquè això és una activitat totalment privada, però s'enderroca la fàbrica actual i, per tant, es construeix un edifici amb dues plantes de 250 metres per planta, no arriba, per tant, estem parlant d'un edifici modest.
i amb unes 25 places d'aparcament i amb un horari determinat. L'Ajuntament ha de donar llicència perquè és una activitat privada amb un sol privat, per tant no hi ha cap possibilitat de moviment, la llei els permet fer aquesta activitat i el que hem fet és sí que parlar molt amb ells perquè ens inquietava i finalment no ho fan, el que seria el Mac Auto tota la nit. Això ho han retirat, no ho han presentat, no es fa.
Però era un tema que ens inquietava, per tant no volíem una activitat nocturna amb hores que podem pensar tots, i això ja no ho han presentat. Però insistir que és un sol industrial d'activitat on et permet aquest ús, l'Ajuntament no té capacitat de dir que no,
i aleshores també compleixen amb uns horaris que la Generalitat determina. El marge de moviment de l'Ajuntament està en el terreny de ser voluntari, de pacte, diàleg, però no d'obligació. No hi ha hagut cap modificació d'usos, per tant, si això és best fet,
Sí que es podria dir, home, tens capacitat, si amplies els usos d'una parcel·la, d'un sol, d'aquest polígono, però no s'ha fet res. Per tant, la llei ho poden fer i per tant ho fan. El que hem de fer és estar a sobre, fer un seguiment adequat i que aquesta activitat funcioni. Hi ha gent que no li fa gaire gràcia i hi ha gent que hi va al McDonald's. És evident que hi ha gent per tota aquesta societat. Heu rebut queixes per això? Bé, han hagut al·legacions. Hem rebut al·legacions al respecte
amb dos vessants, una que els inquietava l'horari i per l'altra també els inquietava potser una cosa més ètica, que aquí jo no em manifesto, que pot ser una empresa que èticament i que el menjar no és molt saludable. Jo crec que això avui dia està garantit, tots els controls alimentaris que n'hi ha i jo crec que és un tema de...
Bé, d'entendre-ho o no entendre-ho, perquè hi ha gent per tot. Hi ha molta gent que va al McDonald's, sobretot la gent jove. Comportarà llocs de treball, això és evident. Nosaltres signarem els propers dies un conveni on prioritzin la contractació de persones de Sant Just. És un número important de persones i també de promoció i publicitat en els mitjans de comunicació.
i amb tot allò que puguin ajudar en el món associatiu. Bé, aquesta és la vessant, diguem-ne, potser més positiva. Entenem que la carretera és un lloc adequat, és un lloc adequat, i insisteixo... Pot fer que vingui també gent de fora de Sant Just, no?
Bé, segurament els estudis de mercats que ha fet el McDonald's, el fet d'estar a la carretera passa gent i és possible que vingui gent de fora, igual que gent de Sant Just va al McDonald's que està a Cornellà o a Esplugues o en altres llocs. Insisteixo, conec alguna manifestació en contra d'això. També és cert que s'ha dit alguna cosa que no és certa, si la Junta era un espai públic...
que l'Ajuntament era un local públic, o de l'Ajuntament no és així, que l'Ajuntament havia modificat els usos del polígono perquè entrés al McDonald's, tampoc és així, i això és una llicència absolutament reglada, on la llei els otorga aquesta capacitat de fer-ho.
Més temes en clau municipal, a banda del McDonald's, que hem dit que no hi ha massa canvis o no se sap en el calendari, en principi es calculava que la primavera que ve potser ja hi seria, no? Nosaltres no el sabem, aquest calendari intuïm que pot ser, evidentment, menys d'un any és molt difícil fer aquesta obra que us haurà en marxa.
Ja no estarem al cas en tot plegat. Parlem d'altres qüestions, perquè fa uns dies el portadeu de Convergència i Unió, Llorenç Rey, va demanar també al ple municipal, i des d'aquí la ràdio també, que s'obrís el debat sobre la conservació de la Casa Costa, al costat de la nova plaça Antoni Malaret, a tota aquesta zona del barri Centre. Llorenç Rey deia que s'havia de plantejar si es conservava la casa o si anava a terra, i si sembla podem sentir el que deia Llorenç Rey en aquest sentit. L'únic que demanava...
Era una reflexió, perquè s'ha presentat un projecte conservant la casa, però no s'ha presentat una alternativa. Aleshores, el que deia és, presenteu una alternativa de com queda amb la casa, com queda sense la casa, quins són els costos de mantindre la casa i quins són els costos d'enderrocar la casa, de què ens serveixen aquests 300 metres quadrats més d'equipaments, en un poble que en aquests moments d'aquest tipus anem sobrats d'equipaments i que ens suposa no fer-ho.
Per tant, no sé si hi ha la possibilitat de fer aquesta contraproposta. Moltes vegades discrepo o opino diferent que el cap de l'oposició. Jo li diria que aquí, en aquest cas, coincidim amb la reflexió i coincidim amb la preocupació. Perquè és cert que l'Ajuntament pren una decisió, i l'empresa, l'equip de govern, de dir que es mantingui la Casa Costa. Estem parlant de la Casa Costa, que és en el futur parc d'Entreteneu, Creu i Montserrat. Hi ha una decisió i s'ha fet un projecte mantenint aquesta casa.
Ens semblava que era una postura coherent. Però és cert el que diu. És cert el que diu perquè la casa Costa, en aquests moments, sí, la finalitat que en aquests moments no la té. O sigui, no hi ha una proposta. No tenim una proposta perquè no la trobem. Així de clar, jo crec que els polítics hem de ser clars perquè la gent ens entengui, no? Primer vam dir, home, no té un valor de patrimoni històric, però té un valor sentimental aquesta casa, no?
I aleshores em diu, deixem-la, i l'hem deixat. Jo crec que bona part del barri volia que es mantingués aquesta casa. Per altra banda, què li puc donar la raó que comparteixo amb el Llorenç? Comparteixo que el cos de rehabilitació d'aquesta casa, per veure que hi hagi una activitat pública,
o una activitat fins i tot privada que hagis de donar llicència, perquè nosaltres hauríem de donar llicència, és el sector privat, recordar que és un equipament, per tant és més complex que hi hagi una activitat, doncs la rehabilitació té un cost important. I és cert que en aquests moments l'Ajuntament no pot destinar, no crec que sigui una prioritat amb les necessitats que hi ha, doncs en molts terrenys, evidentment, destinarà una quantitat que sí que la tenim valorada, és significativa, a rehabilitar aquesta casa. Per l'altra banda, també comparteixo
que no necessitem més metres quadrats d'equipaments perquè hi ha altres equipaments que no estan saturats. Per exemple, també coinceixo amb la vagoneta que té capacitat encara d'absorbir iniciatives o entitats noves o el que sigui. Per tant, és cert que podríem obrir un període de reflexió però potser més enllà de si s'enderroca o no de quina capacitat tenim que hi hagi una activitat que el cos no sigui molt exagerat
I si hi ha alguna iniciativa que també obrir aquests micròfonos, si algú que tingui una iniciativa que sigui capaç de fer aquesta inversió, l'Ajuntament no té cap intenció de tenir ingressos per aquesta casa. El que li agradaria és que hi hagués una activitat que complís amb la llei, evidentment, i que mantingués la casa.
Això seria ideal. Que és compatible amb el parc? Sí, segurament sí, els pluges mateixos hi ha cases d'aquestes, espais públics que tenen una casa al mig. Sense que tinguin cap funció. Sí, no, alguns tenen funció, però jo crec que el període de reflexió és entre tots a veure si som capaços de trobar una activitat
que vagi en aquesta línia. Per tant, dir-li que estem oberts a iniciatives i a plantejar altres coses i que segurament modificar el projecte, en aquests moments que ja el tenim, el projecte objectiu està pràcticament acabat, que s'està fent per l'àrea metropolitana i enderrocar la casa, no ho veiem gaire clar.
Però que esteu oberts a tot, això és veritat. Igual dic això, i d'aquí 4 o 5 mesos ens plantegem una altra cosa. No descarten. No, no descartem res. Jo crec que estem en una fase de veure si hi ha alguna iniciativa pública o privada. Pública vol dir una quantitat de diners molt important. Vol dir mobilitat, accessos, que compleixis la llei, i això tenir una licència d'activitats ja costa. Penseu que allò és una casa on es vivia.
Per tant, fem el que fem allà dins, si hi ha persones que entren a l'espai públic, això és de l'escala no compleix, les instal·lacions elèctriques són molt antigues, bé, s'ha de fer reparacions, hi ha humitats, i són coses que dius, home, potser fa uns anys segur que hi ha iniciatives i segur que hi ha algun servei públic que podria anar-hi i podies destinar aquests diners. Per tant, comparteix una mica el que diu el Llorenç i demanar-li que tots plegats trobem una solució.
Jo crec que això també és feina no només del govern, sinó de la societat civil i també de l'oposició. Tots plegats, si podem caminar uns mesos, a trobar un ús més adient. Clar, perquè el projecte està pressupostat. Què costaria, rehabilitar-la o només...? Bé, tenim unes xifres a l'entorn de 200.000 euros.
És a dir, deixar la casa allò perquè pugui ser utilitzada per un servei públic o hi hagi alguna cosa a dins i compleix unes certes normatives, o les normatives, no és una xifra exacta, no és una xifra feta amb un informe, però als temes municipals anirem per aquí. I s'entén que és massa.
S'entén que és massa. En aquests moments s'entén que és massa i, per tant, si la deixéssim i poguéssim caminar un temps, uns mesos i els pressupostos siguessin diferents o vingués alguna activitat, alguna entitat o algun privat que digués, escolta, jo puc fer això...
i compleix amb la normativa, i compleix amb els usos que el terreny ho permet, estaríem oberts. Però tampoc passa res, tampoc passa res donar-nos temps, perquè si t'equivoques amb això, a mi em consta que hi ha molta gent al barri que no li faria gràcia enderrocar la casa. Hi ha molta gent al barri que no li faria gràcia enderrocar la casa.
Ara, jo també crec que molta gent, si li dius que val això de rehabilitar, doncs segurament diria, escolta, doncs potser plantegeus-ho. En tot cas, si s'obre aquest debat, suposo que també s'explicarà a la gent de la zona. Mira, el dia que vam presentar el projecte,
Aquest avantprojecte a la sala de l'Ateneu, que hi havia molta gent, això vam aprofitar-ho per dir-ho, ja mateix ho vaig explicar, que ens quedava la casa però teníem unes certs dubtes, i quan sortíem la gent parlàvem, i la gran majoria deia, escolta, conserveu-la i ja en parlarem, i si no ens ho expliqueu. Per tant, aquesta és la decisió que hem pres, i sí, que li dic sí amb el Llorent Reida, de treballar o de seguir pensant conjuntament i contra més idees millor, de veure l'ús d'aquesta casa.
Doncs n'anirem parlant també des d'aquí a la ràdio. D'altra banda, parlem ara d'altres qüestions a nivell d'actualitat més general, perquè aquesta setmana el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha deixat el càrrec. Una decisió que no sé si li va sorprendre. Bé, no em va sorprendre.
Em va sorprendre perquè la situació era complexa, era difícil de gestionar i, per tant, en primer lloc, jo penso que cal agrair a en Pere Navarro el compromís que ha fet personalment durant tres anys difícils. Doncs no tenia una feina fàcil, però agafo les seves paraules del seu manifest i la seva roda de premsa on va dir primer és el partit,
que opcions personals. Per tant, renuncio a això i s'obre una etapa nova amb un congrés extraordinari i per refundar el partit o fer un projecte nou, un programa nou i amb persones noves. Per tant, això ha sigut una
Una opció molt generosa que jo la veig com una oportunitat històrica, com una oportunitat de replantejar moltes coses perquè la situació del PSC en els darrers anys era una situació complexa, difícil de gestionar, amb un tema principalment que ens ha fet mal, que jo crec que tothom ho sap, que és el debat nacional, ens ha agafat en una situació difícil.
amb uns posicionaments que, malgrat estar d'acord amb el dret a decidir, ens han posat fora de les forces polítiques del dret a decidir. I segurament amb unes actuacions difícils d'entendre en moments determinats.
i que això, tot plegat, jo ho veig en aquests moments una gran oportunitat. I estic convençut que es farà bé, perquè el PSC té molta força interna, és un partit històric, que té una funció social molt important, que difícilment altres forces polítiques o altres espais...
Els valors socialistes són històrics i que cal és readaptar-los, adaptar-los a les circumstàncies actuals i especialment en aquests mesos o en aquests temps que estem vivint. Per tant, és un pas enrere que creu que és necessari pel PSC? Bé, jo crec que era evident que era una cosa que podia estar damunt de la taula, especialment després dels resultats de les eleccions europees.
i que, insisteixo, ara cal fer un congrés extraordinari molt aviat. Em consta que ja hi ha unes dates... Abans el del PSOE? Jo crec que sí, s'hauria de fer així. S'hauria de fer així. Ja hi ha unes dates que corren en aquests moments oficiosament i que no podem esperar. Una gestora, un partit tan important com el PSC, històricament, no ho entendria ningú. Una gestora és una cosa que pot durar uns dies, unes setmanes i prou, que ha de conduir a un congrés extraordinari...
Doncs el més aviat possible i serà així. I aleshores començar una etapa nova, amb un projecte renovat, amb un posicionament clar sobre aquests temes que en parlàvem i amb unes cares noves. Jo crec que aquí ha d'haver-hi generositat, com ha fet el primer secretari. El que no pot ser és que ara tinguem una altra... I parlo de cares, perquè finalment la societat moltes vegades vol les cares, no?
El que totes les persones o la gran majoria de persones que en aquests darrers temps constantment surten a les tertúlies o els mitjans de comunicació i que han tingut càrrecs històrics en el PSC haurien de fer un pas enrere o al costat i ajudar des d'un altre vessant.
La generositat del primer secretari passa també per una generositat d'altres persones històriques del PSC. Per tant, si això s'entén així, la cosa caminarà. Renovació, per tant. Jo crec que sí, una renovació profunda de projecte, de programa i també de cares i de lideratges. No m'imagino una altra cosa i diria que no anirem bé, si no és així.
És a dir, que al capdavant d'aquesta figura de primer secretari o primera secretària, que hi hagi algú que potser no estigui dintre des de fa molt de temps. Doncs tenim molta gent, hi ha molta gent. L'avantatge encara del PSC és que té molts companys i companyes amb una capacitat i s'ha de veure també la disponibilitat, perquè ser primer secretari vol disposar a molt temps, no?
De fet, ja n'hi ha que han fet pas enrere o que han dit que no ho faran i en canvi d'altres que no s'han acabat de pronunciar. Els que han dit no, mira que van lligats a les grans alcaldies de Catalunya i és que és difícil compaginar una gran alcaldia amb ser primer secretari d'un partit que vol estar a la centralitat catalana i que vol ser escoltat i fer propostes. És realment complexa.
Un dels noms que no s'ha descartat de moment seria el de Núria Parlón. Bé, surt a la premsa. Jo crec que representa una nova generació i el que sí és ella, doncs, escolta, encantats. Ja treballa tots conjuntament. És una noia molt jove, amb idees noves i que, bé, en tot cas, ha de ser ella el que ha de dir sí, no? És una opció totalment personal, no?
i sembla ser que podria ser una persona adequada i que hi ha un cert consens, però també he sentit altres noms que estarien molt capacitats per fer-ho i que estan en el silenci en aquests moments.
N'anirem parlant, en tot cas, un dels motius als que s'atribueix també aquesta dimissió és que, pensant també en els resultats de les properes municipals, es patia una mica. Sí, això és evident. Les seleccions municipals són molt diferents. La gent d'un municipi...
doncs el que vol és que el seu municipi funcioni, moltes vegades miren els lliteratges, miren els equips, que el poble no es desviï o que tingui il·lusió, que tingui ganes i que tingui projecte, i les sigles o les marques van en segon terme.
Però és evident que si estàs en un partit que en aquests moments està qüestionat o que no se'l veu amb una capacitat de lideratge i de resoldre els problemes de la societat, pot patir. I és cert que les eleccions municipals...
han estat un dels motius per al qual ha hagut una reflexió molt més conjunta de les federacions, de la gran majoria de federacions de Catalunya, però és una trajectòria, no és només això. És a dir, els resultats no van ser bons, fixa't al reste d'Espanya, doncs les dimissions que hi ha hagut.
i que, per tant, estava dintre de la lògica, això. Per mi no va ser una sorpresa i aleshores el que sí que dic és que en Pere Navarro no ho tenia fàcil, no ho tenia gens fàcil. Que vingui tampoc, segurament, no? Bé, si hi ha consens i, per tant, presenta un projecte nou, doncs sí, ho tindrà. Jo ho veig com una gran oportunitat i crec que les coses, pel que sé i pel que puc participar de forma molt modesta, veig que s'estan fent molt bé.
De fet, el paper dels alcaldes o el paper per si sol o la importància en aquest sentit d'alcaldes del PSC, aquesta setmana també se n'ha parlat, perquè s'ha sabut que hi ha hagut diversos alcaldes del PSC també que han respost la carta de Joan Ortega dient que donarien suport a la consulta si és legal, el que hem parlat aquí també d'altres vegades. Moltes vegades, sí. Però el fet que n'ha aparegut també, o si més no, que s'hagi conegut públicament que també hi ha més alcaldes del PSC de diverses zones, suposo que també...
Potser va una mica en aquesta línia del paper dels alcaldes, de la diferència entre una cosa i l'altra. Bé, jo crec que la contesta que va fer l'alcaldia de Sant Just, i que em consta que moltes alcaldies de Catalunya lligades al PSC...
però en general, és una contesta d'una vicepresidenta del teu Parlament. Jo sempre he dit que primer tinc un Parlament, que és el Parlament de Catalunya, i per tant hi ha un govern, que és el meu govern, de diferent color polític, sí, però és el meu govern, i per tant si el govern de Catalunya diu que vol fer una consulta i convoca una consulta, doncs és un respecte institucional, i per tant l'Ajuntament de Sant Just convocarà i ajudarà a realitzar aquesta consulta.
Clar, això, doncs, no sé si es pot fer una lectura diferent, no?, com algunes vegades els mitjans de comunicació utilitzen, doncs, i no molt èticament alguns, eh?, a vegades, doncs, buscar la polèmica, no?, però el que ha fet l'Ajuntament és dir sí,
que en el cas del que el Parlament, insisteixo, convoca una consulta, l'Ajuntament la recolzarà. No hi ha més. Si el debat és si és vinculant, ja sabem que no serà vinculant, és trist perquè vinculant vol dir pactat amb Espanya i tal com estem el mes de juny,
doncs no es veu que hi hagi cap tipus d'acord, no? Aleshores, bé, jo entenc que si el Parlament convoca això és legal, perquè tindrà els seus mecanismes i tindrà la seva legislació aprovada o tindrà les seves normes aprovades. Per tant, això no discrepa amb ningú. Jo crec que és una contesta lògica que han fet molts companys alcaldes i alcaldesses socialistes, no?
que el titular acabi sent que hi ha revolta d'alcaldes contra la direcció del PSC, ho trobo injust, perquè jo penso que això, doncs la majoria ho entenem així, no? A vegades ho expliques d'una manera o altra i s'interpreta diferent. Però el titular jo crec que va ser una mica fora de lloc, eh? Fora de lloc perquè és una carta que bé, que la podeu tenir, que es va explicar en el ple i veure que és una lealtat institucional al teu Parlament, no? Clar, si tu no entens o no ho vols entendre,
que tens principalment un govern i un parlament que és el del teu país, doncs potser les contestes són diferents, però no crec que estigui molt lluny de la majoria de contestes que hi ha hagut.
Doncs això pel que fa a l'actualitat més general, tornant ja i per anar acabant aquí a Sant Jurs, recordem també que ja s'ha obert la convocatòria pels Premis Conviu 2014, es van fer fa un parell d'anys també, i uns premis que premien persones del municipi pels seus actes cívics i de convivència. Bé, jo crec que és una iniciativa molt interessant, que en aquests moments ja l'hem cedit, o volem cedir-la a la societat civil, perquè sigui la societat civil, a títol personal, o de forma col·lectiva, o d'entitats,
que proposin noms, reconèixer des de l'administració o des del territori, jo prefereixo dir des del territori, ser tots plegats, reconèixer que hi ha unes persones que de forma voluntària i de forma extraordinària col·laboren en que hi hagi una millor convivència, que hi hagi un millor civisme, que les coses funcionin millor en el teu poble, jo crec que està bé.
Com dius, fa dos anys que volem fer-ho, ara ho repetirem, ho estem repetint, ja existeixen aquestes bases, hi ha aquesta convocatòria i ara esperem que fins al dia 5 de setembre puguin haver-hi propostes.
Nosaltres ho estimularem des dels diferents col·lectius, els Consells Populars, etcètera, però qualsevol persona pot proposar, mira, escolta, em sembla que aquesta persona ha treballat molt en aquesta línia de la convivència i el civisme. Són premis simbòlics, si m'ho permets dir-ho, però des del punt de vista de fer un obsequi, no? Sí, no hi ha un valor econòmic. No, no hi ha un valor econòmic, però està molt bé. El que vam fer l'altra vegada va ser molt ben rebut
i jo crec que d'aquesta manera encara millor que siguin les persones i els col·lectius de Sant Lluís que proposin.
I res més, acabem desitjant un bon cap de setmana, un cap de setmana intens, per més pendents de les possibles pluges i tot plegat, o sigui que estarem entretinguts. Sí, em mirava l'agenda aquest matí, doncs demà hi ha 9 activitats al municipi, que intentareu, intentarem, aviam si la majoria podem passar a saludar-los i estar una estoneta amb ells, és impossible a totes, no?
I el diumenge també hi ha un munt d'activitats i això em fa reflexionar una vegada més que el cap de setmana indica que hi ha una gran activitat a Sant Jús, un gran dinamisme i això es deu a aquestes 120 entitats llargues que tenim en el municipi, en un municipi de 18.000 habitants.
Enhorabona, continuar aquesta línia participativa i que els altres assistim als actes i entenguem que això es fa perquè hi hagi una activitat major en el municipi i siguem un poble dinàmic. I viu, exacte. Doncs moltes gràcies, alcalde, Joret, per venir. Molt bé, a vosaltres. Que vagi molt bé. Bon dia.
Fins demà!
I aquesta hora parlem de cinema amb el Xavi Roldán, com que de divendres, avui amb aquesta música subgerent, per parlar de l'actualitat de la renovació de les cartelleres. Què tal pinta aquesta setmana, així en general? En general... Malament, no? És que ara comencen els mesos fluixos, no? De cinema, d'estrenes i tal. En qualitat, diguem, de pel·lis d'allò que diguis... Pel·lis que hagin d'adrescendir, sí, comencen els mesos fluixos.
Ara, pel·lícules hiperdaquilleres, doncs ara comença l'Opera. Ara arriben les pel·lícules de superheros, perquè ja n'hem tingut unes quantes. Però ara arriben els estrenos gordos, els Transformers i totes aquestes històries. Si vols, l'últim programa que vingui jo, que no sé encara quants eren... Això m'has de dir tu, no? Podríem fer, si vols, un petit repàs de...
Més que de les estrenes d'aquella setmana, de tot el que vindrà. Perfecte. Perquè la gent vagi previnguda i no sortir de casa. Exacte. Et compro la idea. Parlem però de les pel·lícules d'aquesta setmana. Comencem amb una bona pel·lícula, no? Sí. Sobre les amantes sobrevivents, de Jim Jarmusch. Grandíssima pel·lícula, grandíssim director. El Jim Jarmusch és aquest... Tu ja ho saps, però el nostre públic no...
És aquest, ho dic perquè ho has dit com amb molta seguretat, aquest director capital per entendre el cinema modern i per entendre el cinema alternatiu i el cinema autoral nord-americà, que ara feia uns quants anys que ens tenia sense nova pel·lícula i acaba d'estrenar-ne una, bueno, acaba d'estrenar-ne una. Aquesta pel·lícula la vam veure a Sitges de l'any passat, o sigui, ja fa un temps que corre aquesta pel·lícula, però s'estrena ara en sales comercials
i és la història de dos vampirs. És com que el tio s'ha pujat al carro dels vampirs però ha fet una cosa molt ben feta i germogiana, o sigui, ho ha escombrat una mica cap al seu terreny i explica la història de dos amants que són vampirs que estan separats per una distància física molt gran, un a Estats Units i
Ell està a Estats Units, ella està a Tanger i decideixen trobar-se després de molts anys. Ell és Tom Hiddleston, ella és Tilda Swinton, és a dir, dos actors que potser no són dues cares superconegudes. Jo no sé què és ell, on em ve el cap. Ell, mira, s'ha fet molt famós, diguem, entre el gran públic per interpretar Loki de Los Vengadores.
No sé si vas veure a Los Vengadores, el Dolent, el germà del Thor, feia un gran paper, eh? O sigui, és conegut una mica per tothom. Comença a ser una mica conegut, però ha fet moltes pel·lícules autorals molt bones, com una que seia de Deep Blue Sea, per exemple, i sortia a una del Woody Allen a Midnight in Paris. Ah, sí? Sí, era un dels personatges que sortien a Midnight in Paris. Ho dic perquè potser la gent veu la pel·li i diu, ah, mira, aquesta cara em sona, no acabo de ser aquí, però... Vale, doncs és Tom Fidleston, que penso que és un tio que està començant a apuntar molt alt. I la pel·lícula en si, doncs, és una pel·lícula que està molt a la línia de l'últim germú, és a dir,
ritme molt lent, una cosa com molt contemplativa i molt de sensacions i molt de, bueno, molt d'empapar-se d'aquest to i d'aquesta història, més que seguir una història, un argument molt clar. Però és una gran pel·lícula. És llarga?
Dues horetes. Si aneu amb cosa de... S'ha d'anar amb els ànims una mica calmadets i amb ganes de paradejar aquesta història tan xula. Doncs és la primera proposta d'aquestes amants.
Després tenim Not That Funny, de l'Aurelie Farrer. Sí, l'Aurelie Farrer. L'Aurelie. És noia? L'Aurelie. És noia, a més, amb aquest nom. És nom com de... Franceset, no?
No, jo anava dir el contrari, com del sud d'Amèrica. Saps aquests noms així com de... De paleto, eh? Perdó. Laura Lee. Si afegeixes Lee al final d'un nom, però del mateix nom queda com de paleto. No, no ho he apantejat mai. Sí, sí, sí. Són teories que tinc, però... És el cas? No ho sabem. No ho sabem, però la pel·lícula no és molt paleta, però sí que va d'una noia que torna al seu poble de la infància. O sigui que ja va una mica per aquí. Vistiu, no? És un argument estival.
Sí, sí, una mica es podria interpretar com una urtina. O nadalenca. És veritat, clar, és cada pè. És la torçada. I si passa l'octubre és com de tardor. No, però vull dir que és com de tornar de casa a l'estiu. Sí, una mica, exacte. I tornar al seu poble amb un marit que no se'l mereix.
o no se la mereix, és igual que un marit que és un drop-o, i pretén refer la seva vida sentimental un altre cop amb una persona que la reconforti, que l'ompli. Llavors es troba un tio que és una mica friki, que està interpretat per Tony Hale,
que és també una d'aquestes cares que dius, ai, el conec d'algú i no sé de què, i ja està, i a partir d'aquí una mica de comedieta així dramàtica indie, però bueno, no té molt de xixa. Brigitte Branes, que és la filla de Kenneth Branes? Ai, a quin pilles, eh? Podria ser, no?
Podria ser, ara vaig a buscar-ho, però interpreta un personatge més o menys jove, vull dir, o... Sí. Podria ser, no? Llavors seria filla d'Emma Thompson, també. Bueno, no sabem quantes aventures han tingut d'Alcanet Brana, però... Vaig a buscar-ho, vaig a buscar-ho, per casualitat. Vale, vols que et veus explicar la següent pel·li? Tarzan.
Sí, no deixa molt lloc a la imaginació, ni els dubtes. Aquest títol és una nova versió de Tarzan, del mite de l'Hombre Mono, i en aquest cas la novetat és que és amb animació digital, amb animació per ordinador i es presenta en 3D a més. I què? Fin. Això és tot el que podem dir d'aquesta pel·lícula, que és un rotllo. Bé, un rotllo, sí. És una pel·li molt fluixa en tots els aspectes. És una producció alemanya,
d'un senyor que es diu Reinhard Kluss, que ja havia fet pel·lícules d'animació a Alemanya, i no aporta res, o més ben dit, aporta un parell de coses argumentats però que són autèntiques xorrades, com el meteorit que va destruir els dinosaures. Comença la pel·lícula, no és un spoiler, comença així, el primer pla no són uns dinosaures...
Paciendo, i llavors cau el meteorito, els extingeix, i surt el títol, Tarzan, i dius, però un moment, d'aquest estem parlant? O sigui, estem parlant del Tarzan o dels dinosaures? El meteorit que va extingir els dinosaures intervé directament a la trama d'aquesta pel·lícula. És a dir, és com si haguessin intentat renovar-ho i s'haguessin inventat alguna història que posem aquí per omplir, per posar alguna cosa diferent. Però clar, és absurd. Què pinta el meteorit aquí? Estrany. Molt tonta. Em vols dir alguna cosa, eh?
Sí, que estic veient, perquè m'has vist la cara, no? Sí. No, no, estic veient que és dels 72, ella. Sí. No pot ser filla d'ell, no? Home, ell té una edat ja, eh? Llavors, primer no he trobat que sigui posant la sola, no. Llavors ara els he trobat junts. Sí. I tampoc em sap greu. No, no, no. Bueno, no, 72, no, no. Ell no és tan gran. Seria... El Kenneth Branagh, què pot tenir? No, no, és veritat, no, no quadre. El Kenneth Branagh pot ser dels... Deu tenir, a veure, com amb molt...
gran que sigui, jo crec que deu tenir, seria, no sé, l'hauria tingut amb 18 anys. Sí, no arriba als 60, el Kenneth Branagh. Deu tenir 50 i pico, no? Kenneth Branagh, o sigui, les biografies que trobo no ho posen gaire d'hora. Ara sí, és del 60. Del 60. Per tant, l'hauria tingut amb 12 anys.
Tampoc diu que siguin germans i ni res, és a dir que no sabem. Potser és un nom habitual i no ho sabem. Sí, es queda en el limbo la pregunta. Tardant fora, no? Jo diria que fora, és que a mi pels nens. No perquè no sigui adequada. La següent que és violets.
Sí, Violet, nova pel·lícula de Martín Provost, que és un senyor francès que fa pel·lícules, és el que tenen els directors que fan pel·lícules, va fer una cosa que es deia Serafin i va fer El vientre de Juliet. Són potser les dues úniques pel·lícules que ens poden sonar per aquí. Ha fet més coses però no... Sí, li va molt el tema de noms femenins, els títols.
Ai, mira, no ho havia pensat, sí, és veritat. Violet, Juliet, Seran Fil, és veritat, mira, no. Tots així, noms llarguets, no? Sí, tots acaben parets, no? Bé, tots són així com molt afrancesats. Bé, és un drama molt francès, una mica bastant llarg d'aquests que superen les dues hores. Si la pintes a setmanament, no? Bé, a veure, és la història de l'amant de la Simone de Beauvoir. Simone de Beauvoir va tenir un amant i és la història d'aquestes dues persones. La setmana passada vam parlar d'una pel·li
que es deia La Mujer Invisible, que era la història de l'amant secreta de Charles Dickens. Aquesta setmana tenim l'amant de Simone de Beauvoir. És una mica el mateix, pots fer, si sí, un doble. Per tant, exacte, no? A la gent que li interessa una mica això... No, no, si t'interessa la Simone de Beauvoir, però clar, no és una pel·li que parli sobre la seva obra, parlar sobre els seus escarteos, no està mal, no està mal fet. Bueno, doncs també l'anem descartant.
I ens n'anem cap a la següent, que tampoc crec que sigui molt recomanable, la Noi 253, no? No sé. El títol original és The Other Woman. The Other Woman. Sí, que recorda una mica de les coses, però tampoc tant, eh? Però dissimula, per tant. Dissimula, exacte. Que almenys ja et diu si l'has d'anar a veure o no. El què?
Que aquest títol ja et diu, ah, vale, a mi això em farà gràcia, o no? No, aquest aquí. Sí, jo crec que els traductors de títols ho fem per nosaltres, perquè diuen, això és una castanya, posar-hi un títol xungo. Dirigeix Nick Cassavets. No, no ho tinc situat. No sé si dirà algú, però és el director del diari de Noa.
T'acordes aquella pel·lícula? Li agradava a molta gent. A moltes noies. Sí, jo no l'he vist. Jo aquesta cosa de dividir les pel·lícules entre pel·lícules per homes i pel·lícules per dones em sembla una absurditat total. Però és veritat que aquesta pel·lícula, el diario de Noa, li agraden moltes noies. Doncs no l'he arribat a veure. Si que recordo cartell...
Ryan Gosling, bueno, era com una... Ah, era ell. Sí, i Rachel McAdams, em sembla que era l'altre. I aquest tio, bueno, sempre ha fet una mica pel·lícules, una mica fluixes, en general. Aquesta és mítica en la seva manera, aquesta del diàleg de Noah, però tot el que va fer després no acabava. I aquesta, doncs, és una comedia tonta amb la Cameron Diaz, i la Leslie Mann, sobre una noia que descobreix que el seu marit té un amant, i llavors coneix l'amant, i resulta que l'amant li cau bé, i es fan amigues.
Bueno, mira, l'argument està bé, no? Ah, ja està. Bueno, és típic argument de comediata romàntica tonta. Bueno, està bé, vull dir, un punt de partida una mica potser diferent. Sí, bueno, com a mètode de desconexió cerebral no té per aquesta del tot malament. Més potser de tele a la tarda, no? Sí, home, el telefilme d'aquests d'Antena 3. Bueno, doncs a veure si millorem una mica Meteora, per exemple.
Milloram en quin sentit? Que no has fet moltes recomanacions avui. A veure, gran pel·lícula, Meteora, d'acord? Sí? Gran pel·lícula. Però amb moltes reserves. Però amb moltes reserves. Molt de compta un altre cop. Cada setmana n'hi ha una o dues d'aquestes, eh? Sí, és que avui les dues únicas recomanacions són amb reserves. És solo la setmana que s'ho va a llençar-vos i aquesta. Sí, perquè aquesta és una mica el mateix. Però, ojo, els nostres oients habituals diran, però aquesta pel·lícula ja em va parlar la setmana passada. Exacte, ja la vaig parlar la setmana passada perquè s'havia d'estrenar divendres passat.
i al final devia caure i l'endarreret d'una setmana. Algú va dir, és que si l'endarreret una setmana segur que arrasa. Clar, home, vam pensar que hi havia aquell pont de tres dies a Barcelona i que la gent no hi havia al cine. Suposo que va ser el raonament que vam fer. L'hem de ser per aquest cap de setmana. Igualment no anirà ningú a veure-la perquè és una pel·lícula grega, super, super autoral, super lenta, molt contemplativa.
De què va? D'un monjo ortodox grec i una monja ortodox russa que s'enamoren. Llavors, una pel·lícula sobre la carnalitat, la fe, el desig, l'espiritualitat. Està molt bé, però molt difícil. Possible que la vegin més de tres persones. I una serella.
I acabem parlant de Les dos cares d'enero, una pel·lícula que arriba el mes de juny. Mira, avui m'estàs fent veure moltes coses que no havia pensat. No, són detalls molt simples. Sí, però no deixo ser una pel·lícula una mica estiguanca. Noms bons, a més a més. Sí, és una adaptació de la Patricia Highsmith, aquesta escriptura de pel·lícules de misteri i tal, i sí, com diu, té noms una mica atractius, com són el Viggo Mortensen, la Kirsten Dunst,
I a l'Òscar Isaac, que és aquell noi que protagonitzava la pel·li dels Coen de Louis Davis. Ah, sí? Ah, sí? Exacte. Doncs mira, faia bé aquest noi, ja? Doncs mira, aquí no pateix. En una pel·lícula dirigida per José Amaíni, que és l'escriptor d'unes quantes pel·lícules bones i unes quantes dolentes. I què s'ha fet? L'has vist o no? No, encara no. Té crítiques més o menys positives. Sí? Home, fa bona pinta, no? Sí, fa bona pinta de ser un entreteniment potable i una pel·lícula... Bueno, doncs això que no...
t'aportaran mil coses, però que t'ho farà passar bé, segur. Sí, sí, Patricia Highsmith. És aquesta història de novel·la negra. Molt bé, doncs ens quedem amb aquesta última recomanació i abans de marxar hem de fer una altra recomanació, no? Sí, més que una recomanació és una crida.
A veure. Per tots els nostres oients, jo estic fent una mica de publicitat, al filó també vaig fer una mica de propaganda. Estem fent una sèrie, s'acosta a la Festa Major. Des de Sant Just. Des de Sant Just, per Sant Just, a Sant Just, bueno, després es veurà per tot el món, però amb gent de Sant Just, amb qui vulgui es pot apuntar, no podem pagar, òbviament, però recompensem amb uns minuts de pantalla. Amb una sèrie que estem rodant... Cabancars.
No vull dir que la gent vol sortir Sí, no, exacte, tus 5 minutos de glòria Ja ho deia el Warhol Bé, deia 15, però no en tenim 15 No estem rodant, estem escrivint, estem preparant I estem en preproducció d'una sèrie de 5 capítols Que duraran uns 5 minutets Entre 3 i 6 minutets cada capítol A muntar policia No vull dir massa més I qui vulgui que ens contacti I que surti a la sèrie perquè és això I volem que participi tot el poble Via de contacte
mail sjd la sèrie, és a dir, s'anjos d'Esvern la sèrie, sjd la sèrie, arroba gmail.com. Ens escriviu, ens dieu, vull participar una mica de, no sé, l'edat i com sou, per fer-nos una idea, per fer un... per xofar la sèrie. I això es veurà per Festa Major?
Són 5 capítols que aniran sortint a partir del dia 28, jo crec que el 28 de juliol. El tirarem el primer i cada dos dies fins al 5 d'agost. Sobre Sant Jús, no? Passarà Sant Jús, amb gent de Sant Jús i ja està. De misteri. Molt interessant, doncs, home, que de fet, que n'ha dit aquesta crida, ja anirem parlant perquè és un bon projecte. I tant, ens ho passarem bé, segur. Després ja veurem com surt, però un bon rato el passarem segur. Totes les edats, per tant.
Sí, ja ens ha escrit gent de nens petits i gent d'un senyor de 70 i escaig. Està bé, doncs ja és això. I tant. Molt bé, Xavi, dones moltes gràcies i la setmana que ve més. Adéu, bon dia. Adéu. Recte final per arribar a la una del migdia.
I acabem la setmana parlant de notícies curioses amb la Roser Sort. Bon dia, Roser. Què tal? Bon dia, Carme. Molta calor, eh? Sí, desveig de tots que ens reuen a la ràdio. Aquí estan una mica més fresquets, però ara quan sortim ens trobem aquest sol. Però bé, en tot cas, aquest avançament de l'estiu. La setmana que ve sembla que ens posarem a to un altre cop. Un altre vegada.
Mira, parlem de Frozen perquè provoca aquesta pel·lícula que una parella japonesa es divorci. A veure, explica'm-ho perquè suposo que és l'excusa, no? És l'excusa més barata que he vist mai per aconseguir un divorci i és que una parella japonesa, com bé has dit, es divorcia per la pel·lícula. A veure, com s'entén això? Doncs resulta que la dona va veure la pel·lícula amb el seu marit i li va agradar tant, va emocionar-se tant i va agafar tant sentiment a aquesta pel·lícula
que no entenia com al seu marit no li agradava. Llavors van començar a tenir seriosos problemes, van discutir d'allò i al final la dona ha optat per agafar el... per demanar-li el divorci. I ha donat aquest argument, no? Ha donat aquest argument dient que a través de... que per culpa de la pel·lícula que s'havia divorciat. Si pots divorciar, busca una esculla millor perquè de veritat que amb aquesta no cola, eh?
Bueno, i a més que també em sorprèn que arribem a saber això, no? És a dir, ho fa públic, no? Explicar que el motiu és aquest, perquè ens arriba aquesta informació aquí. No, bueno, quan busco i veig aquestes coses, dic Frozen, esperell, i dic com, com, com, no pot ser? Dic que això és una pel·lícula de nens petits, a més és de Disney, que no és una pel·lícula... L'has vista o no? No, no l'he vista, veu que és tan bona, vull dir que... No, resulta que sí, que la gent, i sobretot pels nens petits, sí que ha sigut una pel·lícula molt comodora, però clar...
No sé si fins a arribar a aquest extrem de divorci. Una mica, no? En fi, anem cap a una altra història. Perquè tensió un home que porta caminant 25 anys cap enrere per aconseguir la pau mundial. Impossible. Però a veure, 25 anys. Veig la notícia i veig un home de cop, allò que tenia la tele amb silenci, i veig un home que corre enrere, que camina enrere i dic, què fa aquest home?
I veig la notícia i resulta que des del 1989 que va decidir començar a caminar enrere per aconseguir la pau al món. En aquest cas no ho ha aconseguit perquè en porta 25. Però de què diu, clar, què fa? No, no, és que no ho explica. O sigui, diu que ell va decidir per modius de...
no sé com dir-t'ho, sí, de caminar enrere. I veus les imatges, aquest home ja diu que a partir d'ara ja no pot caminar endavant. O sigui, ja s'ha acostumat, evidentment, que després de 25 anys, quan t'acostumes a caminar enrere, diu que ja no pot caminar endavant. I que ell els ve un motiu per qual ho ha fet, que ara camina així, és perquè volia aconseguir la pau mundial. O sigui, no és que estigui fent la volta al món, sinó que és quan es mou, és a dir, com si surt ara d'aquí la ràdio i va cap a cangén estar, ho fan darrere.
Sí, sí, ho fa enrere, com que nosaltres caminem endavant, ell camina enrere. És una manera curiosa també d'intentar aconseguir la vaga mundial, perquè... Bueno, evidentment, sí, i ha aconseguit molts rècords Guinness, vull dir, moltes coses, inclús la seva primera idea deia que volia fer 500 quilòmetres d'espollat. Vull dir, que ell ja anava per algun camí, volia...
El punt final, l'afinitat de tot això era aconseguir la pau mundial, que sembla ser que no ho ha aconseguit. Vull dir que seguirà, suposo, caminant enrere per a veure si algun dia ho aconsegueix. Atenció ara, perquè el milionari que reparteix diners a Twitter, n'hem parlat algunes vegades aquí amb tu, Roser, arriba a l'estat espanyol. Doncs sí, com vam parlar la setmana passada, vam parlar d'aquest americà que repartia diners a través de Twitter,
No és que repartia diners, sinó que ell donava unes coordenades i amagava diners per la ciutat de Florida i perquè la gent més necessitada o qualsevol persona pogués trobar aquests diners. Sí, més necessitada no, perquè podia anar una persona que fos rica també a buscar-ho. Quan vaig llegir la notícia és que ja venia a la part d'Europa, o sigui, a veure, era arribar a Espanya. Tampoc ho han explicat molt bé, però...
que arriba a la part tota europea, que diu que ve aquí i diu que m'agrada diners i dic, bueno, allò que em parla, jo la vingui és aquí, doncs mira, ja arriba i a veure si... No sabem on està per això. No, vaig buscar el seu Twitter, vaig buscar l'únic que, com que soc una mica dolenta en anglès, segons quines coses no les entenia. A veure, anem a buscar on està. No me'n recordo. A veure si vull dir alguna cosa.
No sé quin... Ara no me'n recordo molt bé, no. Home, però es diu Jason Buzzi, no? Sí, l'únic que em sembla que tenia el nom de Haden, no sé què. És que no me'n recordo, el vaig buscar, eh? O sigui, em sortia ell. Però si el busques a les notícies de Google, segurament sortiria. I això, justament, doncs arriba aquí. Aquest senyor és el que li va tocar la loteria i va dir, bueno, aquests diners que...
que he guanyat, doncs els vull repartir amb aquella gent més necessitada. En aquest cas, més necessitada tampoc, perquè si ho fica per Twitter, qualsevol pot entrar, vull dir... Exacte, per això pot anar a una ONG, també vol notorietat, m'imagino. No, clar, jo suposo que s'ha volgut donar a conèixer d'aquesta manera, perquè és veritat que quan un té diners i vol donar-ho, se'n va a una ONG, o se'n va a les parts més pobres de la seva ciutat, o el que fos, vull dir que no hi ha manera, suposo que ho volia fer d'una manera diferent i...
Per fer notícia. Sí, ara mira, el tinc, és Hayden Cash, es diu, no? Sí, Hayden Cash. Clar, que diu directament diners amagats, no? Sí. I no hi ha foto, vull dir, surt com un osset amb bitllets. I llavors, mira, ha escrit fa set, vuit hores. Diu, sisplau, sigueu pacients, tot això és nou, també per nosaltres, intentant fer alguna cosa amb millors intencions, amor.
Diu, preparant-ho tot. Ah, a partir d'aquí a Mèxic se'n van aquest cap de setmana, eh, ja? Ah, doncs mira. Oh, doncs deixen, deixen, si vamos camino a Mèxic, això ho va dir ahir, o sigui que ja deixa Europa, eh, o si més no. Volia mirar a veure si trobem, a veure si hi ha alguna cosa, que diuen les ciutats, no també, se suposa?
Clar, és el que et anava a dir, que et diu, suposo, uns punts concrets, perquè, clar, com no es coneguis molt la ciutat o els carrers i on ho han amagat, ja sé, no amagues. Tampoc explica molt quines són les seves estratègies per amagar els diners. Sota un arbre, una pedra, el bosc... No, pot ser que arribi la setmana que ve, potser cap aquí? Pot ser, no, perquè em sembla que ha sortit ahir o abans d'ahir la notícia. És el que m'estranya que potser... I Mèxic potser ho ha retardat una mica més.
Clar, no, potser, a més, no sé si en dos dies pots fer molta cosa, com la gent no vegi allò que es despista un dia o alguna cosa, home, potser més d'una setmana potser. Clar, no, no, jo crec que deu ser la setmana que jo potser que ve cap aquí, ja en parlarem també. En fi, és aquesta història curiosa de Twitter i diners amagats.
detinguda per gravar dones als lavabos d'un restaurant de Barcelona, notícia de successos, de fet, Roser, no? No caldria dir res més, no? No, no, és que no, amb el titular ho dic tu, però és que m'ha fet gràcia perquè diguis, vigila... He anat al lavabo d'algun restaurant i he pensat, jo què sé...
No, no, jo que dic, vigilem on anem a fer pipí. Vull dir, ja els lavabos no són segurs per anar al lavabo per fer una de les seves necessitats. Vull dir, que ja només pots anar a casa. Bueno, jo no soc molt d'anar a lavabos públics. Intento aguantar. Ah, jo no tinc tantes manies, eh? No, no, per manies. Una conversa escatològica. Ja, no, vull dir, a veure, manies. No és que sigui molt maniàtica, però... Prefereixo anar a casa. Prefereixo fer a llocs, o a casa, o a la feina, perquè no et queda una altra.
Però no soc d'anar allò, o en tinc moltes ganes o no... Intento evitar-ho. En fi, hem d'anar amb compte. Bé, més que res per això. Perquè sabem que passen aquestes coses també. Però bé, en tot cas, que ningú s'alarmi ara i deixi anar al lavabo perquè la gravin. Acabem aquest repàs de Nutris Curiosos avui amb una curiositat molt interessant. Una nena d'11 anys, dissenyadora de Google. Com diem sempre, el titular enganya, enganya.
I és que aquesta nena d'11 anys ha guanyat un concurs que ha estat organitzat per Google i ha rebut més de 30.000 dòlars de beca, vull dir que són molts diners per una nena d'11 anys i quin cap deu tenir. Llavors, bueno, més que res, ho expliques un projecte, tampoc...
feien molt detall, es veu que la nena es va adonar quan feia un projecte de classe de tota l'aigua contaminada que es desaprofitava. Hi ha molts llocs on passen molta set, on no hi ha aigua, no hi ha aigua potable, i ella va voler que això canviés illos, es veu que va fer com un petit projecte,
i prototip d'un aparato que podia reaprofitar l'aigua contaminada. Què vol dir? Tota aquella aigua que ja hem utilitzat o que està contaminada, tornar-la a passar perquè sigui aprofitable. A veure, suposo que de màquines ja n'hi ha que puguin fer això, però suposo que segons quin tipus d'aigua que fos... I li donen una beca, vull dir que està bé i resulta que sí que ha guanyat i...
i diu que a més la Google donarà 50.000 dòlars en el col·legi per incentivar la investigació tecnològica i perquè puguin, suposo, tots aquells nens que els agradi puguin promoure tot aquest tema. Bona notícia, per tant. Sí, m'ha fet gràcia perquè, com diem, que a vegades no hi ha edat amb això, pot ser de 50 anys com una nena d'11 anys que et sorprenen.
Molt bé, Roser, doncs moltes gràcies. Una setmana més per acostar-nos a l'actualitat des d'un punt de vista una mica més distès. Que vagi molt bé i ens trobem la setmana que ve. Adéu.
I també profitem per tancar ja aquest just a la fusta d'avui, divendres, 13 de juny. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bona als serveis informatius, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. Avui també hem connectat gairebé una hora amb els alumnes del Posem Lideu perquè s'han acomiadat, han fet l'última secció de la temporada. Hem parlat de cinema amb el Xavi Roldán, de notícies curioses amb l'Oriol Sort i també hem entrevistat l'alcalde de Sant Jus, Josep Perpinyà.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem dilluns amb moltes més coses. Ara us deixem el Sant Just Notícies edició migdia amb l'Andrea. Bueno, res més, que passeu un molt bon cap de setmana i que tingueu també un gran divendres. Que vagi molt bé, bon dia. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Nits Electrònica ara és Bits.
Fits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Bon dia, és la una. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
Josep Perpinyà veu amb bons ulls obrir el debat sobre l'ús de la Casa Costa. L'alcalde de Sant Just dona la raó al portaveu de Ciu, Llorenç Rey, que ha proposat debatre i reflexionar sobre si cal enderrocar-la o no. Perpinyà, però, amplia el debat als usos que se li podria donar en cas que es mantingui. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui divendres 13 de juny. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
L'Ajuntament aprova la llicència d'obres i d'activitats al McDonald's, que es construirà a la carretera Reial. La Junta de Govern va aprovar dimecres el contracte que possibilita que l'empresa pugui començar les seves obres per iniciar l'activitat.
Sant Jus Solidari organitza avui una nit de swing solidari. Es tracta d'una ballada de música i ball per recollir diners per finançar el projecte Becas. Consisteix a finançar els estudis de joves que fan secundària a Camoapa. I demà se celebra la quinzena trobada gegantera de Sant Jus. Tona dezena de colles d'altres municipis seran les convidades de la festa que inclourà una rua pels carrers del poble i un sopar popular.
Bon dia, l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, veu amb bons ulls obrir el debat sobre l'ús de la Casa Costa. Perpinyà ha donat la raó al portaveu de Convergència i Unió, Llorenç Rey, que ha proposat debatre i reflexionar sobre si cal enderrocar-la o no per construir la plaça Antoni Malaret al barri centre. L'alcalde, però, amplia el debat als usos que se li podria donar a la casa en cas que es mantingui. Sant Just Notícies.
Llorenç Rey demanava fa uns dies al Just a la Fusta que es plantegessin alternatives al futur de la Casa Costa. I és que l'avant projecte que ha presentat l'Ajuntament contempla la seva conservació. Sentim Llorenç Rey. L'únic que demanava era una reflexió, perquè s'ha presentat un projecte conservant la casa, però no s'ha presentat una alternativa.
El que deia és presentar una alternativa de com queda amb la casa, com queda sense la casa, quins són els costos de mantindre la casa i quins són els costos d'enderrocar la casa, de què ens serveixen aquests 300 metres quadrats més d'equipaments en un poble que en aquests moments d'aquest tipus nens sobrats d'equipaments i què ens suposa no fer-ho.
L'alcalde comparteix aquesta reflexió i assegura que rehabilitar la Casa Costa és una actuació molt costosa i que, a més, Sant Just ja té equipaments suficients. Perpinyà ho ha dit el Just a la Fusta. Comparteixo que el cos de rehabilitació d'aquesta casa, per veure que hi hagi una activitat pública o una activitat fins i tot privada que hagis de donar llicència, doncs la rehabilitació té un cos important. I és cert que en aquests moments l'Ajuntament no pot destinar, no crec que sigui una prioritat amb les necessitats que hi ha,
doncs destinarà una quantitat que sí que la tenim valorada, és significativa, a rehabilitar aquesta casa. Per l'altra banda, també comparteixo que no necessitem més metres quadrats d'equipaments perquè hi ha altres equipaments que no estan saturats.
Josep Perpinyà assegura que és una bona opció obrir el debat al voltant de què cal fer amb la Casa Costa, si enderrocar-la o mantenir-la, i a més, si es manté, quins usos se li poden donar. Primer cal restablir si serà una iniciativa privada o pública. Per l'alcalde, el millor seria una activitat privada, perquè una inversió pública comportaria unes despeses molt elevades. Ho ha detallat Josep Perpinyà.
Pública vol dir una quantitat de diners molt important. Vol dir mobilitat, accessos, tenir una licència d'activitats allà costa. Penseu que allò és una casa on es vivia. Per tant, fem el que fem allà dins, l'escala no compleix, les instal·lacions elèctriques són molt antigues, s'ha de fer reparacions, hi ha humitats... Tenim unes xifres a l'entorn de 200.000 euros.
Per tant, aquesta rehabilitació de la Casa Costa costaria uns 200.000 euros i ara mateix l'Ajuntament de Sant Just té altres prioritats. Per tot plegat, l'alcalde aposta també per obrir un debat on espera implicar partits polítics, entitats i veïns i veïnes, com dèiem, al voltant de la Casa. Podríem obrir un període de reflexió, però potser més enllà de si s'enderroca o no, de quina capacitat tenim que hi hagi una activitat
que el cos no sigui molt exagerat i si hi ha alguna iniciativa que també obri aquests micròfons, alguna iniciativa, si hi ha algú que tingui una iniciativa que sigui capaç de fer aquesta inversió, l'Ajuntament no té cap intenció de tenir ingressos per aquesta casa. El que li agradaria és que hi hagués una activitat que complís amb la llei, evidentment, i que mantingués la casa, per exemple. Això seria ideal, no? Josep Perpinyà ha assegurat que el projecte executiu de la plaça Antoni Malaret