Els esports ara també en titulars. Albert se nega que el Tata Martino hagi decidit deixar el club a l'estiu i que ja ho hagi comunicat als seus ajudants, desmentit arran d'una informació avançada ahir per TV3. La plantilla té descans fins demà a la tarda. El Madrid, en canvi, juga avui contra el Schalke a la Champions. Partit de tràmit abans del clàssic tenint en compte l'1 a 6 de la nada. Avui també Chelsea Gala-Tasaray amb empat a un.
I el temps dia amb sol, amb alguns núvols prims i també alguns núvols baixos al litoral tarragoní cap a la tarda. Migdia, un altre cop amb valors molt suaus, entre els 20 i els 26 graus i possibilitat d'algun roixat feble i aïllat de tarda al Pirineu de Lleida. Ara mateix tenim 8 graus a Lleida, 10 a Girona i 14 a Tarragona i Barcelona. Passa en 3...
just a la fusta molt bon dia passant 3 minuts de les 10 aquesta hora comença el just a la fusta d'avui dimarts 18 de març
Un programa que comencem, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. A més a més, també repassarem l'actualitat general del dia a través dels diaris d'avui. Parlarem del temps amb el Carles Hernández de Rius. A la segona hora del programa avui parlem amb Santiago Barambio, que demà farà una conferència aquí a Sant Just.
relacionada amb l'avortament. I al 2.12 farem tertúlia amb la Maria Camps i la Costi Rubio.
Més coses a la tercera hora del programa. Avui tindrem la tertúlia també amb la Cristina i la Mercè. A més a més parlarem de coaching amb el Francesc Orbella, que avui ens parlarà de justícia, del concepte de justícia. I també continuarem parlant de dret, com cada dimarts des de fa unes setmanes, amb la Sílvia Masmitjà, que avui ens parlaran de separacions. La setmana passada hem parlat de divorcis, avui parlem de separacions.
Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia.
I el que fem ara és saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia, Carme. Per parlar d'Actualitat Sant Justenca.
Comencem parlant d'un dels consells que es fan aquí a Sant Just, perquè es fa avui dimarts. Sí, és el primer Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Just i com que és la primera vegada que es convoca aquest consell perquè es va aprovar recentment en el ple...
La sessió haurà de constituir el plenari, la presentació dels continguts i el funcionament dels òrgans. A més, explicarà per què s'han integrat en un mateix Consell aquests quatre temes, la seguretat, la prevenció, la vialitat i la mobilitat, i es donarà a conèixer qui integrarà la comissió permanent.
Altres punts previstos al Consell d'avui són les eines municipals que disposa l'Ajuntament en aquest àmbit, com ara el Pla Local de Seguretat Dial, el Pla Local de Mobilitat i el Pla de les zones 30. També es parlarà de les accions que es fan a Sant Jus pel que fa a la prevenció i a la mobilitat i quina és la situació del municipi en relació a aquests temes.
El Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat tindrà lloc avui a les 7 de la tarda a les salles de sessions de l'Ajuntament i com tots els Consells Municipals, doncs és oberta a tothom qui vulgui participar i pugui dir alguna cosa al respecte. Doncs queda dit també aquesta cita, per tant aquest vespre aquí Sant Just.
Més coses, parlem de festa majoria, Andrea. Sí, perquè ja s'acosta... Bé, s'acosta. Queden uns mesos, sí. Però el nucli i les entitats que s'involucren s'han plantejat avançar-se als esdeveniments i començar a preparar la festa amb temps perquè quedi una bona festa.
I el nucli, de fet, ja ha convocat la segona edició del concurs de cartells de festa major. Fins al dia 22 d'abril teniu temps per presentar les vostres propostes al Casal de Joves. És un concurs obert a tothom que pretén trobar la imatge oficial de la festa major d'enguany i alhora implica encara més gent en la celebració de la festa. El cartell ha d'incloure les frases següents. Festa major 2014, Sant Just d'Esvern, del 31 de juliol al 6 d'agost,
i els logotips de l'Ajuntament i del nucli, unes imatges que us podeu descarregar en diferents formats des del bloc de la Comissió de Festes. El tema del cartell és lliure, però ha d'incloure algun motiu neutre, blau i groc que faci referència a la pica baralla que caracteritja la festa major de Sant Just.
L'últim dia, com dèiem, per lliurar els cartells és el 22 d'abril al Casal de Joves. El jurat farà públic el veredicte el dia 27 i trobareu tota la informació al blog del nucli festessantjust.blogspot.com i per cert que demà dimecres a la tarda es convoca la segona reunió de festa major, just un mes després que es fes la primera. Serà a les 7 de la tarda a la sala Piquet de l'Ateneu per seguir avançant en la celebració de la festa. També una trobada oberta a tothom.
Doncs també queda dita aquesta reunió. Per tant, setmana de moviment, de preparació i de participació.
I acabem destacant una activitat d'agenda per demà. Per dijous. Per dijous, sí. És una xerrada molt interessant, molt actual, a una conferència que organitza la Vall d'Avers dijous al vespre sobre l'avortament. I es pregunten si és una necessitat o una frivolitat.
La impartirà Santiago Barambio, doctor en ginecologia i obstetricia, també col·laborador de Ràdio d'Esvern. Serà dijous a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet d'Artaneu i després li preguntarem de què parlarà en aquesta conferència que, com dèiem, organitza la Vall d'Avers aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre. Coneixerem més detalls. Exacte, d'aquí a una hora aproximadament.
Molt bé, doncs ja sabeu més notícies als butlletins horaris i també a la una, als enjus notícies d'edició migdia amb l'Andrea. De seguida repassem l'actualitat general del dia a través de la premsa i ho fem, com sempre, després de posar una mica de música aquest matí de dimarts.
Avui ho fem amb una novetat, parlem d'un grup que es diu The Horrors, no sé si els tens al cap. No els conec, no els tinc controlats. Doncs bé, estan a punt de treure disc, aquest any veiem que molta gent treu disc, no? I bé, en aquest cas el troben el 5 de maig i ara presenten...
una cançó que es diu So Now You Know, jugant una mica també amb com s'anen aquestes paraules, i són cinc minuts de cançó, i bé, en tot cas, aquest tema diu que, segons Indispot, encaixa perfectament amb la descripció de l'àlbum que ofereix el propi grup des del seu títol, que és més luminositat, menys complicacions i més accessibilitat, tot i que sense perdre...
la seva essència vam presentar també una cançó que es deia Aisiyu que té com 6 o 7 minuts en tot cas aquesta en té 5 és una mica més accessible i porten gravant molt temps gravant durant 15 mesos en el seu propi estudi i sortirà tot plegat el 5 de maig
Molt bé. Presentar en àlbum a les poques setmanes després que es publiqui el Contempoprània, trobo difícil de pronunciar aquest nom. Contempoprània. Sí, que es fa a Badajoz a principis de juny. Ah, un festival. Sí, sí, és a dir que de moment és l'edat que tenen per saber aquí a prop. Molt bé.
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Aquest dimarts, a les 10 del despre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües, on l'aigua viu, on vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concessos al cinema.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Passen tres minuts d'un quart d'onze, saludem de nou a l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara per parlar d'actualitat a través de les portates dels diaris que avui continuen parlant com a tema del dia de Crimea. Sí, al diari ara llegim Crimea es declara russa, el Parlament de Crimea va demanar ahir formalment l'anecció a Rússia.
que també ahir mateix va fanyar-se a reconèixer el nou estat sobirà, malgrat les sancions als Estats Units i les més tèbies de la Unió Europea. És la notícia més destacada al diari Ara Emportada, una notícia que més il·lustra en una fotografia. A La Vanguardia ens parlen precisament de les sancions. El diu primera sanció a Rússia des de la Guerra Freda. Els càrrecs de Putin perdran les propietats i els comptes a Occident i el president rus reconeix per decret la independència de Crimea.
I per últim, el periòdico, avui no tenim el punt avui, ens diu que la Rússia de Putin reconeix Crimea per la via ràpida. La península hi quedarà integrada en poc menys d'una setmana. I també ens destaca amb un mini-subtítol que la Unió Europea posa sancions. I és aquesta la notícia més destacada avui als diaris en paper.
Molt bé, doncs actualitzem la informació a través dels digitals. El 324 ens parla de centenars d'immigrants que entren a Melilla en un nou assalt multitudinari. Nou assalt en aquesta tanca que separa Melilla i el Marroc. Centenars d'immigrants han aconseguit entrar al territori espanyol a les 8 del matí. Els assaltants s'han traslladat al centre d'internament temporal d'estrangers de la ciutat autònoma.
Josep Baselga presidirà el centre de recerca contra el càncer més important del món. És l'Associació Americana de Recerca del Càncer. L'han escollit els 24.000 membres d'aquesta entitat, superant la votació final fins la doctora Jennifer Grandis de la Universitat de Pittsburgh.
La notícia, de fet, de l'uncol, en Josep Baceres va presidir aquesta organització, també és destacada en tots els digitals. L'Ara també ens parla d'una altra qüestió, d'una informació que avançava aquest matí recu, que és que un 60% dels catalans estan a favor de la independència, segons els sondeig del seu que avança recu. L'enquesta també apunta que un 87% dels ciutadans acatarà el resultat de la consulta.
També el titular aquest destacat de La Vanguardia, també diu que el 30% veu alguna possibilitat, només un 30% veu alguna possibilitat, tot i que un 60% estigui a favor de la independència. És el titular principal, aquest enclau política.
I també ben amunt, al costat d'això trobem una altra informació, que és que l'avió desaparegut podia haver-se camuflat seguint un altre vol cap a Barcelona. És la teoria de la que es fa ressò. Sí, sí, avui la Vanguardia, segons un expert aeronàutic, citant el seu blog i tot plegat, que diu que l'avió de Malaysia Airlines havia volat a la cua i era la mateixa ruta del vol 68 de Singapur Airlines que va a Espanya per no ser detectat.
Seguint l'avió que venia a Barcelona. Sí. Estrany. Cap al Prat. Mare meva. Durant urgejar Rajoy a dialogar per evitar una declaració unilateral d'independència, llegim també a la Vanguardia, i el 324 també destaca que hi ha un premi FAT pel groc de Sos Ensenyament. Els impulsors de les samarretes grogues Sos Ensenyament Públic de Qualitat han rebut la medalla FAT 2014, que el reconeix el mèrit d'haver creat
Una imatge corporativa contundent. Al guardó l'han recollit un grup d'estudians. Més coses, tornem cap als diaris en paper. Ens fixem en les imatges, Andrea. Del diari ara, la imatge del dia és una fotografia a contralllum d'una zona de Crimea amb banderes russes onejant. Una fotografia que il·lustra la notícia que Crimea es declara russa. I també veiem una imatge de Tejero...
En el moment de fer el cop d'estat del 23F, tard que sembla ser que Tejero va celebrar l'últim 23F a la caserna del seu fill. A Interior destitueix, a part de les seves funcions, el tinent coronel Tejero Díez, que és el seu fill, i són les dues imatges que trobem en portada del diari ara.
Al periòdico la imatge del dia és Leo Messi perquè ha posat per al periòdico amb una samarreta, una pilota i unes botes de l'època Alcántara, ens diu el titular Messi tot un clàssic. El golejador més gran de la història del Barça rendeix homenatge a Alcántara d'aquesta manera i el veiem en un moment de la sessió de fotos. I al periòdico també veiem una fotografia.
on trobem una imatge de l'univers, de l'espai, perquè han descobert el primer vestigi del Big Bang. Un telescopi del Pol Sud capta senyals del moment inicial de l'univers. Són les primeres ones gravitacionals que van recórrer l'univers i són aquestes les fotografies del dia al periòdico. A l'avantguàrdia també parlen d'aquesta qüestió, ones de gravetat, un eco del Big Bang.
També veiem com a imatge destacada la Torre Akbar i el Dab al Descobert. L'enderroc de l'Anell Viari de les Glòries avança i permet veure més bé dos edificis singulars de Barcelona, com són la Torre Akbar i el Dab. També veiem una foto de Barack Obama ahir fent el discurs sobre Ucraïna. Una altra imatge petita del fill de Tejero. Una fotografia una mica més destacada de Josep Baselga, que liderarà la lluita mundial contra el càncer
I l'última fotografia l'hi dediquen a Mick Jagger i a la seva parella, a Brent Scott, que la van trobar morta ahir al seu apartament de Nova York. I bé, doncs, són les fotografies que utilitza avui l'avantguàrdia en portada. Molt bé, doncs són les notícies que tenim en Claudi Matges. També tenim més notícies a les pàgines internacionals.
I avui parlem una mica més de l'avió, aquest avió desaparegut, perquè 8 països d'Àsia van negar ahir que l'avió Malaisi travessés el seu territori. Tot apunta que l'Auronau va volar per sota de 2.000 metres per evitar els ràdars. 10 dies després de la seva desaparició, més de mitja dotzena de països de l'Àsia central i del sud-est asiàtic
Van anunciar ahir que l'avió no havia sobrevolat els seus territoris i que desconeixien el parador de l'aeronau, que va desaparèixer el dia 8 de març amb 239 passatgers a bord. Recordem que segueix en marxa aquesta operació de recerca sense precedents, qualificada a l'avantguàrdia, en què participen un total de 26 països. Un desplegament que s'explica perquè les dades dels satèl·lits suggerien que l'aeronau podria ser en qualsevol lloc de dos enormes passadissos que inclouen gran part d'Àsia.
L'un al nord, que va des de Tailàndia a la frontera del Kazakhstan, i l'altre al sud, que inclou des de l'oest d'Indonèsia a l'oceà Índic Sud a l'oest d'Australia. Ara, la Vanguardia també apunta que la NASA també va anunciar la seva col·laboració amb aquest cas. I per últim, ens centrem a París i amb la contaminació que està vivint la capital francesa aquests dies.
Perquè, ens diu l'avantguàrdia, la meitat dels conductors de la ciutat han estat forçats a renunciar al cotxe. El govern imposa durant 24 hores la circulació alterna per la pol·lució. Diu l'avantguàrdia que les bones paraules i la gratuïtat del transport públic, que parlàvem fa uns dies, no van fer divendres passat cap afecten els conductors de París i la seva corona metropolitana ofegada des de fa una setmana per una alta pol·lució.
El cap de setmana, de fet, es van prendre mesures més dràstiques i ahir va imposar la circulació alterna. Només la meitat dels vehicles, els que tenen matrícules sanars, van poder circular per la capital i una vintena de ciutats de la perifèria. La millora de les condicions meteorològiques, que haurien de favorir la dispersió de les partícules fines acumulades a l'aire, permetrà avui aixecar les restriccions. I també ens apunta a l'avantguàrdia que uns 4.000 vehicles amb matrícola amb nombre parell van ser multats per saltar-se la prohibició.
visió. Molt bé, doncs una notícia que llegim avui em sorprèn el tema de la multa perquè segur que hi havia algú com aquests que es pensaven que no els afectaria, no? I no, no, la cosa... 4.000 vehicles. La cosa anava de debò. Sí, sí.
És que m'estranyava, eh?, que hi hagués un compliment estricte, tot plegat, em semblava molt bé, però pensava, ostres... També és una mesura estranya, o sigui... No sé, vaja, no sé com pots multar... És una mica aleatòria, també, no? No, a tots els que... Bé, però perquè... No sé, però perquè tu sí i tu no, saps? Perquè avui venen les altres. Ja. És que clar, què fas? És una manera molt arbitrària, però bé, en el fons, és una... A vegades la gent també és com molt còmode, no?, també, a l'hora de...
Si has d'agafar el cotxe, doncs mira, per un dia potser no passa res, no? Clar, si tenen el transfer públic gratuït. Ja, sí, però bé, per això la gent és una mica vaga. En fi, més notícies ara de fa més anys, 18 de març, d'altres anys. Per exemple, del 94, ara fa 20 anys. González obria el Congrés sense pactar amb guerra. El PSOE iniciava la seva 33è en assemblea amb els reptes de la renovació del partit i de la crisi de l'estat del benestar.
Volkswagen aportava a Seat 98.000 milions, però es quedava l'Andaven.
Música Música
Més coses. Fa 15 anys, 18 de març del 99, Samarang aconseguia el suport gairebé unànime del COI. El president havia anunciat el calendari de reformes abans que l'Assemblea expulsés a sis membres per corrupció.
La patronal de Terrassa negociava amb Eslovènia la contractació de mà d'obra qualificada i la Comissió Europea exigia un relleu immediat. Schröder no descartava un president en funcions i entre els candidats apareixen Romano Prodi, Antonio Guterres, Helmut Kohl i també Javier Solana.
Això al març del 99. Passem a què passava fa 10 anys, 18 de març del 2004, pla d'emergència davant de l'amenaça del CAE. D'Interior i el PSOE acordaven mobilitzar totes les policies i a l'exèrcit. Hi hauria més controls en estacions, aeroports i fronteres. I el demòcrata Kerry aconsellava a Zapatero que no retirés les tropes.
Bono acceptava ser el nou ministre de Seguretat de Zapatero. I també s'explicava que una bomba destruïa un hotel a Bagdad i matava 29 persones ara fa 10 anys.
Acabem aquest repàs amb la portada a la Vanguardia d'en Fa 5, 18 de març del 2009. L'oposició imposava al PSOE mesures anticrisi. Els socialistes es veuen obligats a votar dues iniciatives per evitar la imatge de derrota. El PP intentava recuperar el pla Prever, però perdia per algunes absències.
Mentrestant, Rússia anunciava el seu ambiciós rearmament de la seva força nuclear i convencional, això fa cinc anys. I una altra notícia, en clau econòmica, que era que les grans cadenes utilitzaven la recessió per pagar menys lloguer. Mango, Desigual i Inditex aconseguien rebaixes en zones cares.
Són temes d'altres 18 de març. Tornem al 18 de març, però del 2014. Tornem a l'actualitat, ara per fixar-nos en les contraportades dels diaris d'avui.
I comencem, Andrea, per la contrafortada del diari Ara, on llegim l'article setmanal de Salvador Cardús, que avui titula Fem arrels. Trenem el futur.
Diu, tenim tot l'any candel al davant per seguir reflexionant sobre una realitat que ha marcat profundament i des de fa temps Catalunya, la dels continuats processos migratoris que l'han conformat. Tan profundament que fa anys que sostinc que la immigració hauria d'ocupar un espai destacat entre els llocs de memòria, en el sentit de Pierre Nora, fundadors de la nació catalana. Diu, per dir-ho curt i a diferència d'altres criteris fundacionals, aquí, amb escases excepcions, un català és un descendent d'antics immigrants.
Diu que el cas és que els catalans, durant molt de temps, massa, hem hagut de dissimular allò que eren per sobreviure com a nació. S'ha hagut d'exagerar el paper del passat i les arrels per tal de mantenir un pols sense perdre'l amb un estat que volia imposar uns altres marcs d'identificació. Però el país ha anat fent la seva, al marge dels debats poc o molt honestos, sobre si el que ens feia diferents era la llengua, la burgessia industrial, el passat medieval, el pactisme o el clima mediterrani. I acaba dient, hem sobreviscut nacionalment pels nostres orígens tan diversos.
A l'avantguàrdia tenim que a Alemanya les primers són el motor de l'economia. Avui entrevista l'Aima Sanchís a Reinhard Stachel, que és creador d'un laboratori de talents europeus. Diu, fa 25 anys que ha desenvolupat cotxes i des que va començar la crisi l'any 2008 la pressió ha anat augmentant. Els treballadors pateixen, es posen malalts i els conflictes són constants. Diu, a Alemanya també, els terminis s'escurcen i la pressió puja. És urgent crear una nova cultura a l'empresa, un canvi de consciència en l'economia.
Diu, jo he treballat a l'Índia, a Rússia i a la Xina i li asseguro que allà creix alguna cosa, mentre que Europa està en recessió. Hem de pensar com volem viure i treballar a l'Europa del futur o estem perduts. Diu, s'ha creat un moviment a Alemanya i els seus membres són catedràtics i professionals de gran reputació.
molts científics del camp de la biologia molecular, la neurologia, els càrrecs directius de la banca d'inversions, i diu que entre aquest col·lectiu han creat una pel·lícula documental, Canvi de consciència en l'economia ara, en la qual membres d'aquest moviment, la majoria directius de centres de remesdè i del món de l'economia i l'empresa, expliquen la seva carrera i es pregunten. És aquesta la vida que volem viure a Europa? Diu que estan qüestionant un model.
Interessant, doncs, l'entrevista que tenim avui a La Vanguardia. Acabem amb la del periòdico, que ens diu que fer riure els nens, sentir-los, cridar oh, em va agradar. Avui entrevista a Christopher Matos a la contra de La Vanguardia, que va acabar en una casa escola per haver comès petits robats.
i allà hi va descobrir el circ. El Christopher té 15 anys, només 15 anys, i diu que tenia una vida una miqueta desajustada. Diu, sí, havia comès alguns robatoris, res de greu. Aquella vegada havia atracat un xaval, no ho sé, em devien faltar diners per algun capritxo, poso, i la meva mare no me'n va donar i a mi em va agafar la bogeria. Diu, però em va enxampar la policia. Em van dir que em portarien a un centre perquè m'eduqués, era això o un centre de menors, les Escoles Pies de Salamanca, la Casa Santiago 1, anomenada La Casa...
Diu això fa un any, més o menys, i ara és un dels integrants de la trou de Don Circote, que és l'espectacle de cir que han posat a punt els joves de la casa, i a l'escenari ell, Christopher Matos, balla breakdance. Diu al principi, a la casa, la primera setmana, et passes tota l'estona pensant que m'en vull anar, trobes a faltar la família, però al cap d'un moment tot és diferent.
Diu, a la casa hi ha diversos tallers i un dia vaig saber que feia falta gent que ballés i que li agradés el circ i jo m'hi vaig apuntar, mai havia ballat abans però havia vist ballar i m'agradava i de fet quan vaig començar el taller vaig comprovar que valia per això. Diu que fa poc van actuar al Liceu de Salamanca i que fer riure als nens era el que més li va agradar. Doncs una història també avui a la contraportada del periòdico.
Se'ns ha acabat la música però no... Hi ha hagut un moment de dubte. No hem marxat perquè hem tingut un lapsus tècnic perquè d'aquí sempre passem cap a la notícia curiosa que avui té música especial i diguem que...
Amb la preparació hem tret la que teníem, pobra Sintonia. Hem acabat ja les contraportades, avui tenim només 3 diaris, per tant, ara ens toca passar a parlar de les múltiples curioses. Que avui té Sintonia pròpia, com dèiem. No sé si la reconeixes, Andrea. No sé si ets fan de la sèrie. És la cançó Downtown, però ara no recordo quina sèrie és. Downtown és d'aquesta sèrie.
Això és molt de l'espai, no? O què? L'ost. Ah, no, no, no. He de ser dels pocs éssers humans que no ha vist l'ost. Doncs pot ser, pot ser. Doncs mira, potser seria una ocasió ara per veure l'Andrea, després del tema de l'avió que ha desaparegut, seria un bon incentiu. I l'altre és que els protagonistes d'aquesta sèrie, també coneguda amb la traducció en castellà aquí, perdidors, es reuneixen deu anys després de l'estrena. Deu anys? De l'estrena, sí. Ja fa... Van començar el 2004. Uf!
Sí, va començar el 2004 i va acabar el 2009, si no m'equivoco. 5 anys? No, 2010, perdó. Va acabar el 2010. Sí, tant de temps i va estar a l'host. 6 anys. Molt bé. Sí, sí, 7 temporades, hem sentit la que hi ha. I bé, doncs han fet, hi ha una imatge, algunes imatges d'aquesta trobada entre els protagonistes, un acte que es va fer al Dolby Theatre de Los Angeles, en el marc del Pelifest,
que és un cert am en la televisió que es fa aquests dies. No van acceptar la invitació tots els protagonistes, eh? Ara té menys gràcia perquè no veies la sèrie, per tant, doncs, diràs, és igual que no hi hagués. No, però conec algun dels actors. Alguns d'ells, doncs, hi havia el que feia de Sawyer, que és Josh Holloway, també hi havia Jorge García, que és Lugo, també hi havia, doncs, altres com Shannon, Desmond, dic els noms ara dels protagonistes, o el Wall...
I els productors executius el que no hi era era Matthew Fox, que és el gran protagonista, que és el que feia de Jack. Tampoc hi era la gran protagonista com era Evangeline Lilly, que era la Kate. Doncs ells dos no hi eren, eh? I tampoc hi era Michael Emerson, que era Linux dels grans absents de la festa. I Liam Somerhalder.
No, diu, sí, hi era, no? Sortia, no, l'os? Sí, era. És un noi, bé, és que crec que tenia el cabell més clar, l'os, però és un noi amb uns ulls blaus molt potents, així molt guapot ell. Sí que hi era, ja l'he vist a la foto, sí, aquest sí que hi era. I està, de fet, en el primer pla de la fotografia.
i perquè els protagonistes diu que a més a més diu que no els van convidar o perquè van refusar l'invitació no, estan tots convidats vull que els actors no van voler entrar tampoc a valorar que els havia semblat el desenllaç de la sèrie etcètera
I bé, doncs, és aquesta trobada que també es recollia en fotografia i que ha passat ara 10 anys de l'estrena de Lost. I que han fet una trobada amb fans o alguna cosa així també? En principi no, era una festa de televisió, suposo que hi hauria públic, però no era com per... era una mica per ells. O sigui, no era tipus com icón que poden fer... els fans poden fer preguntes i tot això. En principi no, eren preguntes als periodistes.
10 anys no ho hagués dit, eh? No sé per què pensaves que va passar temps, eh? Sí, que no que van començar el 2004. No sé, pensava que era més... O sigui, sé quan va acabar, som molt conscient, tothom en parlava, però no sabia... Ja fa 4 anys que va acabar, que també és molt de temps. Algun dia la veurem. Sí, està bé, eh? Val la pena. Molt bé. Gràcies, Andrea. Que vagi bé. Que vagi bé. Bon dia.
Dos quarts i mig d'onze, continuem ara fent aquest repàs de premsa, obrint ara diaris i aturant-nos a històries interessants que tenim avui a la premsa. Per exemple, el diari Ara, que entrevista Jovan Divija, que és militar retirat de l'exèrcit de la República de Bòsnia i Ercegovina, diu que el valor més gran de la defensa de Sarajevo va ser la seva gent. La ciutat ja no té aquella barreja ètnica d'abans de la guerra, però encara segueix sent un exemple de convivència.
L'entrevista la fa a Taís Gutiérrez, que diu que joven Divjak va néixer a Belgrat l'any 1937 en una família sèrbia d'origen bosnià. Va fer carrera militar i va arribar a ser comandant de l'exèrcit popular iugoslau. El 1992 es va convertir en un heroi per molts i en un traïdor per molts altres. Aquell any, quan les tropes sèrbies van començar el setge de Sarajevo, el comandant va desobeir les ordres de tornar a Belgrat
i es va quedar en aquella ciutat on feia temps que vivia per defensar-la i es va unir a l'exèrcit de Bòsnia i es va govinar. I va rebre al Parlament el Premi ICIP Constructors de Pau 2013 pel seu coratge en la defensa de Sarajevo durant aquell setge. Ell diu que es va quedar per defensar ciutadans civils d'aquell atac i per això no va acceptar l'ordre de l'exèrcit jugoslau que li deia que tornés a Belgrat.
Se li pregunta també pel procés de reconstrucció, diu que esperava que anés més ràpid, pensava que en qüestió de 5 anys la reconciliació entre els habitants del país arribaria, però n'han passat 20 des de l'inici de la guerra i encara no hem avançat. Tot i això, l'experiència d'altres països ens ensenya que s'ha tardat molts anys a assolir aquesta reconciliació.
I pel que fa al futur del país diu que és realista, creu que cada nit ens hem de mirar el mirall i preguntar-nos què hem fet de bo al llarg del dia i així anar avançant. Ho trobem avui a les pàgines internacionals del diari Ara. Música
Més coses, al periòdico ens aturem a parlar de menjar avui, de menjar i de Vic.
Explicar a les pàgines d'Economia la botifarra del llonganissa i de l'amo de la Casa Cendra tanca després que el Tribunal Superior de Justícia li impedeix utilitzar el distintiu llonganissa de Vic. El producte de l'empresa de 165 anys és reconegut com un embotit gourmet.
Pau Arboix, el propietari d'aquesta marca, ha decidit plegar veles després que la Generalitat guanyés davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un recurs que impedeix a l'empresa utilitzar el terme llonganissa de Vic, pels de Vic llangonissa, reservat per les firmes inscrites amb aquest marxamo.
Malgrat tenir un negoci amb una cartera de clients molt selecta i sanejada, com ell afirma, ha optat per tancar per dignitat. Ferit en el seu orgull, després de 9 anys de ple, ha llançat la tovallola i des d'ahir mateix ha penjat el cartell de tancat per jubilació.
Ell proveia porcs de la família propietària del negoci, el Sendra, el 75, les filles de Joan Sendra i els seus esposos es dedicaven a altres negocis i no tenien interès per l'empresa i va ser així com van arribar a un acord perquè Airbus adquirís l'empresa. Diu que van vendre el seu cognom, el volien traspassar algú de confiança i diu que per ell ha estat una tortura veure que elaboren llonganisses amb aquest segell des d'una empresa amb seu a Califòrnia, als Estats Units, fins a una altra a Feranitja, a Mallorca, o a França, o a Aigua Freda, que ni tan sols està a la comarca d'Osona.
Amb el segell de Llonganissa de Vic diu, mentrestant, Casacendra, que està ubicada al mig del carrer Jacinverdaguer de Vic, no pot utilitzar la denominació. Diu que ha utilitzat el nom de Vic Ben, molts el posen a l'etiqueta sense tenir seu a la ciutat i fins i tot inclouen l'escut a un dibuix de l'Ajuntament. Això ha sigut xauxa. Llegim en detall avui a les pàgines d'Economia del periòdic.
I en Cultura ens quedem a La Vanguardia, on ens parla de Gen Díaz, que publica als 25 anys la seva quarta novel·la sobre els secrets familiars d'una nena, el pare de la qual ha estat assassinat.
Va debutar amb el fondo ara fa 3 anys sobre un poble aïllat en el qual l'amo controla els destins de tots els habitants. El duelo i la fiesta el va treure el 2012 i l'any passat va publicar Mujer sin hijo, una distopia en la qual després d'una guerra el govern llança un pla de repoblació nacional que obliga les dones a la maternitat. Ara prepara, diu, un llibre de contes sobre relacions familiars i sentimentals.
Enllacem també aquesta informació amb els titulars culturals d'aquest matí. I us expliquem el compromís amb el procés suverinarista que planen les eleccions de l'Ateneu Barcelonès.
que a Anglaterra celebra la Shakespeare Week pel 450è aniversari del seu naixement o que la Fundació Joan Miró homenatge l'art emergent al museu que dedica una exposició antològica als 35 anys de l'Espai 13. En clau musical, la cantana australiana Kylie Minogue actuarà el 14 d'octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona.
Han restaurat els vitralls modernistes del Museu d'Art de Sardanyola. L'equip compta amb un tríptic, on només falta un terç per recuperar. I la nau de l'estat d'Arthur Mas prové de l'antic Egipte faraònic. I acabem amb un apunt, que és que Kate Winslet rep la seva estrella al passeig de la fama de Hollywood. L'actriu britànica va estar acompanyada pel repartiment de la seva pròxima pel·lícula, que és Divergent.
Passa minut de tres quarts d'onze, acabem aquest repàs per l'actualitat esportiva d'aquest matí a través de les portades. El nou esportiu es titula Història viva i parla de Messi. Només 26 anys i sent ja el màxim golejador de la història blaugrana, Messi no es cansa de superar més. Li radiquen, per tant, la portada d'avui.
L'esport diu que jugarà a Neymar, falten 5 dies i descobreix, segons aquest diari, l'11 del Bernabéu. Diu que també tornarà a Piqué i sortiran de l'equip Pedro i Alexis per donar entrada a Cesc. I també es fa ressò aquest diari de l'Embolic amb el futur del Tata. TV3 afirma que ha decidit no seguir i el club ho desmenteix.
I al Mundo Deportivo llegim que viene, que viene, diu que l'estat de forma de Leo Messi preocupa seriosament el madridisme de cara al clàssic. El crac del Barça va pels rècords de golejadors de Di Stefano i Hugo Sánchez. Segons el Mundo Deportivo, per tant, Messi amenaça els símbols del Real Madrid, com són Di Stefano i Hugo Sánchez o Cristiano Ronaldo.
Aquestes són les notícies d'aquest matí. De seguida parlem del temps.
11 minuts i les 11, saludem aquesta hora el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, bé, anem fent, anem fent. Anem tirant de primavera, amb poca roba, samarretes primetes... Comencem a destapar, eh, ja? Sí, hi ha molta gent que ja es destapa. El diumenge encara era un dia bastant divertit, perquè podies veure gent molt abrigada. Home, i vaig veure pantalons curts ja, eh? Sí, gent amb mànica curta, pantalons curts i gent molt abrigada, eh? Molt, o sigui, amb barret i tot, i la jaqueteta, el mocador, sobretot la gent gran...
Perquè, clar, aquest mes de març no és massa de refiar i a vegades dius, mira, sí, fa calor, però, clar, no t'has de refiar massa perquè és que pots enganxar un bon encostipat. Però, bueno, ara és aquells dies que combina una miqueta tot, no? Que pots veure el típic amanorac, ben abrigadot, perquè igual va muntar allà amb l'octubre. És com a l'octubre, no? Una mica? Sí. Encara no me l'he tret, eh?
No, home, no, és que aviam amb motu apreta i si has d'arribar tard a casa després del vespre, doncs, home, si vols anar d'encostipat fixo com jo, doncs pots tirar milles, no? Però vull dir, si ens ho podem estalviar, doncs no passa res si portem més aquestet a l'abraç, la traiem, posem i anem jugant a això, perquè són dies que juguen una miqueta amb això.
Això es pot dar combinant, el que passa és que per aquells que no es miren mai previsions del temps ni fan cas mai a ningú perquè aquests del temps no l'encerten mai, doncs que es vagin preparant perquè si han de sortir amb pantalons curts i amb màniga curta amb una sabarreta única i exclusivament a passejar al gos, per exemple, el diumenge...
doncs, home, poden enganxar un bon encostipat i el dimarts, quan hagi acabat aquest procés d'inestabilitat, doncs poden portar una bona sopa a sobre com la que portem nosaltres, que és al·lèrgia, no s'han encostipat. Sí, diferent. Això durarà, per tant, no?, tota la primavera? Suposo que sí. Jo tinc l'esperança és que quan qui enviï i arribin les típiques al·lèrgies de primavera i se'n vagi aquesta tan estranya, que és la dels xipresos, que no és massa habitual, doncs la cosa millori, no?, però...
Ja n'hi desconfio massa. Em sembla que al final optaré per anar al metge, que és una d'aquelles opcions que la gent agafa de primeres i jo necessito un període de temps una miqueta més llarg, però acabaré anant al metge que em miri aviam el què.
El fet és que parlem de mànigues curtes i mànigues llargues perquè la previsió ens marca encara un canvi bastant radical, que potser el retardem una miqueta, se n'aniria més cap a diumenge, i potser salvarem una mica el dissabte. Més núvols, però salvaríem una miqueta el dissabte. O sigui que el cap de setmana tan desastrós que pintava ahir o pintava durant el cap de setmana... Vas avançar-te, eh, Carles? Eh? Vas avançar-te.
Sí, tant dissabte com diumenge pintava molt malament, la cosa tira diumenge-dilluns. Pot recular, pot recular, però sí, el que passa que tampoc no és un dissabte espaterrant com avui, eh? O sigui, tampoc no és allò de dir que tinguem un dia completament assolellat i aquestes coses, però bé... No ens podem queixar perquè portem molts caps de setmana, eh? Per això esplendits. Dos, no? M'especificava l'Andrea, em sembla que eren dos magnífics.
dos magnífics però aquests dos de març serien els primers de març però és que l'últim de febrer també va ser bastant bastant bo almenys diumenge va ser bastant potent doncs mira tot això que tenim i ara ens ho espatllarà un cap de setmana una mica plujós
Aviam, de moment el que tenim és sol arreu, de cara a aquesta tarda torna a remuntar una miqueta a la tramuntana, això farà que aquest migdia, tot i que ara estem ja pràcticament a 17 graus, que és la mateixa temperatura, si no fa o no fa, que vam tenir ahir aquesta hora, ahir vam arribar fins als 22,8, gairebé 23 graus, i avui podem anar jugant amb aquesta temperatura, però quedaria una miqueta per sota, sobretot cap a les comarques del nord de Girona,
Allà, com que entrarà tramuntana, quedarà una mica més frenat el termòmetre, i aquí, com que és més difícil que la tramuntana ens acabi afectant, doncs ens mantindrem amb aquests 22 dies que haig de màxima, que realment és una temperatura molt agradable i que serà el tercer dia de valors plenament primaverals. I recordem que la primavera fins demà ha passat res de res. I estem amb uns valors de plena primavera, no d'inicis de primavera, de plena primavera. De mes d'abril, no?
d'abril-maig. Tampoc és anar mai a curta, no? 23 graus al mes de maig és una temperatura de mitjana. És una temperatura normal i corrent per trobar-te al mes de maig i l'estem menjant a mitjans de març. Això té tendència que si ha de fotre alguna fuetada rebrem fort. Recorda que vam llegir un refrany fa unes setmanes, al principi de març?
que deia si el març fa de maig, el maig fa de març. Sí, sí, sí, és que pot ser, pot haver una recolada. I a més a més, la primavera és molt punyetera i no és perquè nosaltres siguem uns aficionats a que hi hagi mal temps, a que plogui, a que faci fred, però és aquest el fet, no?, que a vegades aquestes estacions se les ha d'agafar una mica amb pinces i no ens hem de refiar massa...
i el que cregui i pensi que amb 3 dies així de 23 graus s'ha acabat l'hivern, i que la primavera entra en tot el seu glamour, i que d'aquí un paret de setmanes ja direm, en banyador, bueno, aquest cap de setmana hi ha gent banyant-se a Castelldefels, o sigui, que de gosenats en n'hi ha, o sigui, la que fa una mica de calor... Està freda. Sí, el que passa és que no ha estat tan, tan, tan exageradament freda com altres anys, perquè l'hivern tampoc no és que hagi sigut res de l'altre món, però clar, ja em fa fred, o sigui, fotre's a l'aigua per sota dels 20 graus, doncs...
El que passa que a vegades comentem, i el que tenim temps ho expliquem, o sigui, hem fet de banyar-te amb aigua freda, depèn més no pas de l'aigua freda, sinó de quan surtis com estaràs. Clar, és veritat. Si tu et fons a l'aigua amb 20 graus, surts de l'aigua i estàs a 18 graus, doncs estaràs una mica cardedet. Ara, si tu et fons a 18-20 graus de temperatura de l'aigua del mar, surts a fora i estàs a 23-24 graus al sol, doncs escolta'm,
S'està de conya, perquè d'aquella fredor que has tingut dins l'aigua, després la salves amb un solet de primavera bastant bo, no? O sigui que va en funció una miqueta de la temperatura ambient i no pas de la temperatura d'aigua del mar. Aigua del mar es pot aguantar bé amb 0 graus, no, ni a 10, ni a 11, però vull dir que molta gent ho aguanta i hi ha gent que es banya tot l'any aquí a Barcelona. Sí, és veritat. A la platja i no li passa res. No, però llavors has de tenir un cos preparat, no?
Amb neoprè, vols dir? No, que ja estigui acostumat. Suposo que sí, jo no sé, jo no soc d'aquests de fotre... Ja em costa fotre'm el riu a l'estiu. Imagina't el mar a l'hivern. Llavors, el que tindrem és això, entra una miqueta de tramuntana, quedaran alguns punts de Catalunya i la temperatura una miqueta més frenada, però la resta...
seguirem amb aquests valors tan agradables. De cara demà dimecres, el que posa la previsió de RadioSver.com ens creu un front, és un front que fa més pena que glòria, però sí que ens donarà alguns núvols alts, podrem veure alguna coseta més al cel i no serà massa destacat. Això sí, com que ens creu aquest frontet, les temperatures quedaran una mica més fluixes, no s'animaran tant a pujar i demà potser ens quedem amb valors al voltant dels 20 graus, no a 23, o sigui, els 20 graus s'ho vintejaran a Sant Jús, a altres punts de Catalunya quedaria una mica més curt.
i de precipitacions aquest front durant el dimecres potser se'n nubola una miqueta més cap al Vall d'Aran i pot haver alguna precipitació, però creiem que tampoc no serà massa destacat. Llavors, dijous i divendres tenim una pausa bastant maca, amb unes temperatures una miqueta més baixes que les d'avui, o sigui que seguirem amb valors força agradables, però una miqueta més normals per l'època, de 18-17, que seria el seu...
i de cara al cap de setmana, avui els mapes ens marquen un dissabte amb núvols ingratxents, o sigui que els núvols aniran a més des del principi, aniran a més, només parlaríem de núvols, i a partir del vespre o a la nit sí que les pluges hi arribarien a tot terreny.
D'acord? O sigui, i sembla ser que fins i tot de matinada i diumenge al matí pot ser una cosa important amb precipitacions que poden ser destacades. O sigui, que serà un diumenge de... Diumenge plujós. De xof. Bueno, és el que has dit dient, sí. Sí, però intens. Pensava que seria una cosa més de pluja primaveral. No, no, no. El front és... Bueno, la pluja primaveral és això. No, però vull dir, ara plou i a la tarda pot sortir el sol.
De moment no, ha de passar tot el front. És un front bastant... Sí, sobretot a partir... Sí, sí, sí, o sigui, les previsions es marquen entre 10 i 15 litres per metre quadrat. Si això ho aparquem entre 6 i 12 hores, doncs pot anar fent. No és allò de tempesta de 50 litres per metre quadrat, però sí que pot anar fet i pot fotre la guitza. O sigui, sortir de casa sense paregües dimetre, avui els mapes ens diuen que no.
Llavors, aquesta inestabilitat continuaria durant la tarda. Un altre dels temes importants pel que fa a la pluja és que no només precipitarà Catalunya, sinó que Madrid també precipita, que els del Madrid, això de no regar el camp, els sortirà una mica malament, perquè estarà plovent durant tot el dia. També Madrid. Sí, sí, sí. O sigui, és un front que barca bastant bé tota la península ibèrica i si està diumenge a la tarda plovent a Madrid i en el moment del clàssic també hi ha precipitació,
Tranquils perquè diumenge a la nit seguirà ploment a Catalunya, aquest front acabarà de passar i dilluns al matí encara ens trobarem amb precipitacions. No tant destacades, però dilluns és el dia que hi haurà un procés lent cap a la millora. O sigui, potser a la tarda només queden núvols d'alguna goteta, però és un front que passa, passa entre diumenge i dilluns i anirà fent la seva feina.
La bona notícia és això, que el dissabte sembla que els núvols aniran a més, cada cop estarà més tapat i potser se la ven gran part del dia amb una certa variabilitat. Pel que fa a temperatures, dijous i divendres hem dit que recolaran una miqueta, 16-17. Per dissabte, amb els núvols i amb el front a la vista, ens quedaríem entre 15-16 graus. I diumenge estaríem entre 13 i 14. Poca cosa, no?
Són gairebé 10 graus. Per això, per això. O sigui, que la previsió ens marca... Estem bo acostumats, ara. Sí, a més, tots els mapes ens indiquen que la caiguda de les temperatures, comparat amb avui, per exemple, serà entre 8 i 10 graus. Les màximes. Recordem, les màximes. Les mínimes, no. Perquè ara dirà un. Avui hem tingut una mínima de 9 graus, si ens en baixa tot això ens podem a 0. No, les mínimes es mantindran com ara, 8-9 graus. Però les màximes baixen entre 8 i 10 graus, sobretot diumenge.
Déu-n'hi-do. Doncs, bé, un cap de setmana potent, a l'espera de tot plegat, avui encara... I, bueno, l'altra notícia... Falta més temps, no? Però vull dir que l'altra és que dilluns, dimarts, dimecres... No, tornem amb els valors normals. 16-17, no, 23, 22-23. 16-17 és un valor normal de finals de març.
I si hi ha de fer calor ja ens vagarà, eh? Ens queda l'abril, el maig, el juny, el juliol, l'agost, el setembre, l'octubre... No vulguem vuit mesos de calor, perquè això és el que té el tròpic. No, no, ara és aquest moment d'estiuet, però ja passa. Dies puntuals d'estiuet, que et recorda les bones èpoques, els dies cada cop són més clars, el sol cada dia fa més feina, perquè té més hores per poder escalfar, tot això va ingretxendo, però clar, la primavera és punyatera, perquè encara hi era fred en el Sadec, pot tenir una mica baguitja. Molt bé, Carles, doncs anirem parlant, gràcies i que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Connectem de seguida amb el bolletí de Catalunya Informació, ens posem al dia, sabem què passa arreu del país i tornem després, també després del bolletí dels Sant Just Notícies, per parlar de la xerrada que Santiago Baràmbio farà aquest dijous sobre l'avortament aquí a Sant Just. També tindrem tertúlia amb la Maria Camps i la Costi Rubio en aquesta segona hora de Just a la Fusta.
Catalunya Informació. Molt bon dia, són les 11.
Un 60% dels catalans estan a favor que Catalunya sigui un estat independent en el marc d'Europa. Aquest és el resultat de l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, on es mostra un augment de 5 punts dels partidaris de la independència. Un 87% dels encastats asseguren que acataran el resultat del referèndum.
I la número 2 d'Esquerra, Marta Rovira, és partidària de no deixar temps de reacció al govern espanyol i que la llei de consultes catalanes s'aprovi just abans de la consulta del mes de novembre. D'aquesta manera, el previsible veto de Madrid es visualitzarà a l'exterior com una maniobra poc democràtica contra el dret del vot dels ciutadans. Nou assalt massiu aquest matí a la tanca de Malilla. Uns 250 immigrants l'han aconseguit saltar. En l'intent hi han participat unes 400 persones.
El president rus Vladimir Putin ha informat el seu govern i el Parlament de la proposta d'adhesió de Crimea a la Federació Russa. L'endemà d'afirmar el decret que reconeix Crimea com a estat independent. Putin en parlarà aquest matí en una intervenció davant de les dues cambres del Parlament.
Cauen els costos laborals a Catalunya. El quart trimestre del 2013 van baixar un 0,4% en relació amb el mateix període que l'any passat. És l'única comunitat on aquests costos empresarials van disminuir. El conjunt de l'Estat van créixer més d'un 2% i l'increment més fort en els últims 4 anys.
L'exdirectora general de Patrimoni, Maculada Turú, afirma que el projecte de l'hotel del Palau de Música encaixava amb l'Ajuntament i amb la política patrimonial de la Generalitat. El constructor Josep Lluís Núñez assegura davant del jutge que Millet i Montull els van oferir comprar les finques on s'havia de fer l'hotel. L'oncòleg Josep Baselga serà el nou president de l'Associació Americana de Recerca del Càncer, l'organització científica més important sobre aquesta malaltia del món. Assumirà el càrrec a principis d'abril.
Catalunya Informació. Els esports. El Barça nega que el Tata Martí no hagi decidit deixar el club a l'estiu i que ja ho hagi comunicat als seus ajudants. Desmentit arran d'una informació avançada ahir per TV3. La plantilla té descans fins demà a la tarda. El Madrid, en canvi, juga avui contra el Schalke a la Champions. Partit de tràmit abans del Clàssic, tenint en compte l'1 a 6 de la nada. Avui també, Chelsea Galatasaray amb empat a 1.
I el temps, avui tenim un dia assolellat, amb alguns núvols prims i alguns núvols baixos al litoral tarragoní a la tarda. Tindrem un migdia, un altre cop, amb valors molt suaus, entre 20 i 26 graus, i possibilitat d'algun ruixet feble i allat de tarda al Pirineu de Lleida. I a aquesta hora, algunes temperatures són aquestes. A Barcelona tenim 17 graus, a Girona 16, a Lleida 12 i a Tarragona 15. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 3 minuts per l'Andrea Bueno. El web de l'Ajuntament de Sant Just ha estat distingit per la seva transparència. Els webs de 48 ajuntaments catalans rebran aquesta tarda el Segell Info participar a la qualitat i la transparència de la comunicació pública de l'any 2013, entre ells, com dèiem, el de Sant Just.
Els webs d'altres ajuntaments d'Albers Llobregat també han estat reconeguts, com ara Sant Feliu, Esplugues i Sant Boi. El Segell Info Participa és un distintiu creat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona, que es basa en els resultats d'avaluar aquests webs. L'anàlisi s'ha realitzat...
A partir de 41 preguntes formulades per indagar si ofereixen informació sobre 4 qüestions bàsiques, com ara, qui són els representants polítics, com gestionen els recursos col·lectius, com informen de la gestió i quines eines ofereixen per a la participació ciutadana. Els distintius es lliuraran aquesta tarda a les 6 al Palau de Pedralbes de Barcelona i comptarà amb la presència de l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà.
Més coses, Sant Just Solidari farà dijous al vespre a la seva Assemblea General Ordinària. L'entitat ha convocat els seus socis i sòcies per tractar qüestions, com ara la presentació de la memòria de comunicació i sensibilització i la memòria de projectes. També s'explicaran quins són els reptes per aquest 2014 i els comptes per poder fer-los realitat. A més, es donarà compte del funcionament dels projectes que Sant Just Solidari té en marxa actualment arreu del món.
L'Assemblea General Ordinària de Sant Jus Solidari tractarà aquests i altres temes dijous a les 8 del vespre a l'equipament de les escoles. I un apunt més per recordar-vos que Sant Jus celebrarà divendres el Dia Mundial de la Poesia amb diversos recitals de poemes. El poema protagonista del Dia Mundial serà «Tan sols la paraula nua» de Montserrat Avelló, un poema protagonista arreu de Catalunya».
S'ha traduït a un gran nombre de llengües i a Sant Just els alumnes de diferents entitats el recitaran en diferents idiomes. A banda d'aquest poema també es llegiran altres autors, com ara Clementina Arderiu, Pere Quart i Carles Duarte. El Dia Mundial de la Poesia se celebrarà aquest divendres a les 7 de la tarda a la sala del 50 Anari de la Taneu.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Justa la fusta.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Just a la fusta.
Ara passant 12 minuts de les 11, parlem a aquesta hora de la xerrada que organitza per aquest dijous el vespre la Vall d'Averg sobre l'avortament amb el títol l'avortament necessitat o frivolitat i serà càrrec del doctor en ginecologia i obstetricia, Santiago Barambio, que tenim ara a l'altra coseta del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Un títol que de fet planteja aquest dilema, necessitat o frivolitat. Per què l'heu triat així?
Bé, perquè una cosa és la realitat de la demanda de la interrupció de l'embaràs, que seria que la gent ho demana per necessitat, o sigui, és un estat de necessitat que se'n diu inclús legalment, o bé, el que se'n parla, que tendeix a voler-lo presentar com un acte de frivolitat. Digues mirar...
Aquest cap de setmana portaré. L'altre m'aniré a Londres. I portaré allà i serà distret. Aquesta diferència de concepció que a vegades ens volen presentar determinats grups afiliats a idees més aviat religioses, morals o fonamentalistes, davant de la crudesa i de la
de la importància que té per cada persona l'estat de necessitat de l'embaràs no desitjat. És a dir, que la reforma que planteja el govern del Partit Popular associa aquesta frivolitat a l'agortament, no? Sí, sempre hi ha un grup de... una part de la població que està en contra de la interrupció de l'embaràs, però que en lloc de deixar que la gent ens ho valori personalment, o sigui, la seva decisió,
doncs volen posar la decisió que té ell o ella, en aquest cas, vull dir, des de la seva òptica, que no és personal, sinó que és, diguem, imposada per unes creences o per una manera d'entendre la vida. D'altres maneres, la xerrada intenta ser una reflexió sobre això i no una prèdica ni un alegat. No pretenc, amb aquesta xerrada, fer un alegat
en favor de l'avortament, ni predicar, vull dir que l'avortament és bo o és dolent, sinó fer una mica de repàs històric i desmenuzar una miqueta el que són les lleis d'avortament i per què hi són. I la reflexió que jo he fet per presentar aquesta xerrada, diguem-ne, traslladar-li al públic que vingui. Si vols reflexionar amb mi, tampoc es tracta d'intentar canviar les idees a ningú.
Però posar una mica en context, suposo, tot plegat, no? És a dir, plantejar... Sí, sí. Hem de veure que l'avortament, a part de ser una necessitat individual, que és la solució d'un drama personal, que és l'embaràs necessitjat, també és un fet polític. Perquè la demografia sempre...
ha preocupat els pobles. Llavors els pobles es troben en situacions diferents, al llarg de la història han hagut situacions diferents, i aquestes situacions diferents han dictat unes polítiques sobre aquest tema en funció de situacions econòmiques o de situacions demogràfiques. Per exemple, durant les guerres, doncs, mor gent. Llavors, clar, això disminueix la població...
i després hi ha que recuperar aquesta població, perquè el número d'habitants també forma part de la riquesa, diguem-ne, però també passa tot el contrari. Hi ha moments en què el que tens és una superpoblació, tens un accés a la població, i això porta a situacions com les que estem veient ara en l'estat de Gibraltar o a Ceuta, que la gent desesperada busca altres llocs on anar. I aquestes diferents situacions, els moments diferents de la història,
fan que es dictin unes polítiques que afecten, diguem, el fet d'estar o no embarassada, i a vegades el que passa és que aquestes, diguem, idees que fructifiquen en un moment determinat on es necessita natalitat, per exemple, llavors es fan lleis pronatalistes, i per tant, per exemple, es prohibeix l'avortament, doncs es trasladen a altres èpoques on la situació...
és radicalment al contrari. El que tens és un excés de població i, en canvi, una mancança de recursos. I aquesta és la situació a la que podem trobar ara. Hi ha que pensar que quan va morir el president Kennedy érem 3.000 milions a sobre el planeta i en aquest moment en som 7.000 de milions. O sigui que això que no neix gent serà no neix gent a l'escala de casa d'un català.
però a l'escala d'un nigerià sí que en creix, sí que augmenta la població. Clar, el que passa, clar, d'alguna manera, com que aquesta llei només regula el que passa aquí a l'estat espanyol, sí que depèn una mica, doncs, de... potser no lliga tant, no?, amb aquest concepte de la natalitat? Bé, no... O de la població? Jo crec que en aquest moment, que també és una altra reflexió que presentaré al públic, crec que en aquest moment la situació, doncs, ha canviat, diguem, l'individu
és capaç d'agafar les rendes de la seva pròpia vida. La capacitat d'informació, almenys en una part de la població mundial, i la capacitat de discussió. Per tant, arriba un moment que l'individu vol que els governs facin el que ells volen, no que els governs
imposin a la població el que ells volen, no? I aquesta és encara un punt de discussió. Per tant, en aquest moment hem fet, doncs, diguem, una anada o una vinguda, com es vulgui mirar, del pèndol, no? Ara, en aquest moment, vivim en una llei on deixa que l'individu prengui la seva pròpia decisió i, en canvi, estem anant cap a una situació en la que, diguem, és el govern el que pren la decisió per tu, no? És a dir,
Aquesta seria la situació. Llavors, això són veïments històrics que, indultablement, els canvia la gent. Per exemple, el moviment feminista, famós, que sempre es parla de la primera meitat del segle XX, en realitat comença a anar la Revolució Francesa. No comença al principi del segle XX, sinó que és una lenta, progressiva...
conquesta per part de la meitat de la població, que són les dones, no? Conquestant no solament l'avortament, sinó conquestant el dret a opinar, el dret a votar, el dret a moltes coses més, no? I tot està, diguem, dintre d'aquesta manera d'entendre la vida, no? Si el que és el despotismo il·lustrado, que és el gobierno para el pueblo, pero sin el pueblo, o la democracia, que és el govern del poble, no?
I tenint en compte tot això, creus que aquesta llei o aquesta reforma que es planteja tirarà enrere? És a dir, que serà complicada d'aplicar? Bé, les lleis tenen dues coses, o tres, per ser més exacte. Una és l'esprit de la llei, o sigui, les lleis es fan amb un esprit. Un esprit vol dir que algú posa en marxa una llei perquè té una intencionalitat, que a aquella intencionalitat li diem esprit de la llei.
aquesta intencionalitat s'ha de plasmar en una lletra. I llavors aquesta lletra ha de ser aprovada pels parlaments, almenys en els països democràtics. I llavors els parlaments tenen diferents sensibilitats. I per tant, a vegades les lleis semblen d'un llenguatge complicat perquè és que ha de cobrir la ideologia dels diferents grups que intervindran en l'aprovament d'aquella llei, perquè si no, no s'aprovarà.
Això fa que a vegades els textos siguin un pèl complicat i enrabassats, però l'important és quin marge d'interpretació donen les lleis. Per exemple, un codi penal és una llei, i en aquest codi penal pot dir prohibit avortar una línia, i claríssim. Ara, anem a fer una llei sobre eutanàsia.
Podem dir, està permès matar? No, eh? Per tant, tindrem que dir amb quins termes, de quina manera, de quina manera intervé la voluntat del que demana l'eutanàsia, i tot això haurà de servir als gustos de molta gent. I, per tant, haurà de deixar espais com oberts a la interpretació. Llavors, quan tenim aquests espais oberts a la interpretació, que és el que fa que les lleis siguin àmplies, doncs també els que estan en contra que aquesta llei es pugui
portar endavant, o sigui, que aquest esprit es pugui portar endavant, doncs fan una interpretació restrictiva. Llavors, qui dirimirà els que fan la interpretació àmplia amb la interpretació restrictiva? Doncs ho hem de dirimir els jutges. Per tant, encara queda, com si diguéssim, no? Exacte. Per tant, aquesta llei ha de passar al tràmit parlamentari...
I després s'ha de fer una tercera cosa, que tenen les lleis, que són els reglaments. Els reglaments a vegades fan malbé l'esprit de la llei, i a vegades el contrari, l'amplien. Per tant, de moment aquesta llei és evident, és evident que l'esprit que dèiem de la llei és un esprit restrictiu. O sigui, anem a fer una llei perquè no diguin que no tenim una llei, no sigues que Europa digui que estem retrasats, però anem a fer una llei on sigui tan complicat fer-ho que no es faci.
Això és una mica il·lus, perquè avui dia agafar un avió i anar a Londres és facilíssim i baratíssim. I a Londres t'ho faran. Per tant, amb això no disminuiràs el nombre d'interrupcions d'embaràs. Però, clar, no tothom sap agafar un avió o té els recursos per fer-ho. No solament els recursos econòmics, però també els recursos socials per fer-ho. Llavors, aquesta persona pot recórrer a la clandestinitat, no?
Llavors, què fan? Mira, molt fàcil. No reprotxarem a la dona que hagi fet un avortament. Per tant, vostè faci un avort il·legal, compis unes pastilles, posis un xorro de vinagre, faci alguna tonteria d'aquestes, i llavors, si li passa alguna cosa, vagis a l'hospital, que no la podrem condemnar per fer-ho. Llavors, clar, aquesta llei és com molt absurda. És una llei que dona a entendre que, mira, si voleu avortar, avorteu, però no dintre del mar legal nostre. Dintre del mar legal nostre serà una cosa molt difícil i complicada, no?
Clar, això ha sigut contestadíssim, inclús pel propi partit que presenta la pròpia llei. I ja no diguem internacionalment que estem fent riure. Per tant, és molt probable que el propi Partit Popular, el propi Partit Popular, que encara que té majoria absoluta, presenti esmenes a aquest text que s'ha presentat. I, per tant, veurem aviam com acaba quedant aquesta llei. Perquè teníem una llei del 85, que quan va sortir tothom va dir que no era el que es volia...
però en canvi va ser una llei que va permetre a les dones interrompre la gestació, i no solament a les dones espanyoles, sinó que va permetre a cansevol dona que passés per Espanya. Amb la qual cosa ens vam convertir en una solució també per països europeus que tenien lleis més restrictives que aquella. Per tant, aquella llei que va entendre que era restrictiva, en canvi la seva interpretació era molt àmplia. Però aquesta àmplia interpretació també va permetre que alguns poguts de regam religiosa
presentessin una denúncia davant d'una fiscalia i s'iniquessin 16 persones a la presó, dels quals 3 van estar 3 mesos i mig, i 14 persones, 3 o 14 persones van estar 3 anys i mig pendents d'un judici que al final els va absoldre. Això crea molèsties, els professionals no els agrada que els estiguin causant, i això també fa que es tiri enrere qui ha de donar aquesta prestació. Per tant, veurem aviam...
què passa amb aquesta llei com acaba. Però, en tot cas, si es manté, diguem, no es retira la llei, i es manté la ideologia que té aquesta llei, encara que acabi facilitant a la dona la interrupció d'embaràs com la de l'any 85, el que segur que li haurà fet serà prendre-li un dret. És a dir, la dona en aquest moment té el dret de decidir per si mateixa si és o no mare davant d'un embaràs no desitjat,
I ara tindrà que tindre una tercera persona, amb aquesta llei, tindria que tindre una tercera persona que digui, sí, sí, és veritat, vostè ha de voltar. Per tant, ja no té el dret per si mateix, sinó que ha de consultar-ho i ser autoritzat per una tercera persona. I, per una altra banda, el posar en dubte que això sigui legal per la sola voluntat de la dona...
també pot crear incertitud jurídica, com hem explicat, donant que sempre es pot posar en qüestió si el professional que ho ha fet, ho ha fet dintre de la llei o no, i per tant crear-li un problema. És a dir, que hi ha una intencionalitat política molt clara, no? Claríssima, per això dic que l'esperit d'aquesta llei
neix de les ganes de complicar-ho, prohibir-ho, no, però complicar-ho, deixar-ho molt difícil, però, en canvi, que la gent s'espavili, perquè se sap que no es aconseguirà això, perquè no es aconsegueix el del món. És a dir, és com intentar fer un pas enrere sabent que no es farà, no? Vull dir que, en el fons, és com... Però ara veurem què passa quan passi al Parlament. Mira, jo recordo quan s'estava fent la llei que va sortir el 2010, jo vaig ser un dels assessors de la ministra Ido. Sí, sí.
I vam tindre també un problema, que vam haver de buscar les paraules, més que resoldre el problema. Nosaltres, els experts, dèiem que era important i necessari que les dones de 7 i 17 anys poguessin accedir a la interrupció de l'embaràs si elles ho llorgaven necessari. Inicialment, el text deia que les dones de 7 i 17 anys podrien solicitar una interrupció d'embaràs, i ja està.
Però quan això es va parlar amb altres grups parlamentaris, va haver-hi un grup, que va ser el PNV, el Partit Nacionalista Basc, que va dir que no, que amb això ell no aprovava la llei. I llavors es va haver de discutir a veure què fèiem amb aquesta part de les dones de 7 i 17 anys. I això es va canviar per un text que, si t'hi fixes mirant ampliament, va al mateix lloc, però ho diu de manera diferent. Diu que les dones de 7 i 17 anys
tindran que informar els seus progenitors o tutors. Informar, no demanar-los permís. Informar. I això ho haurà de ser de manera fàcil. Ho haurà de quedar clar que els tutors, en aquest cas, si és el més normal, és un dels pares, doncs ho sap perquè està present, perquè està allà, acompanyada. Però, clar, van dir sí, però hi ha un contingent d'aquestes dones que precisament el seu problema és que els seus pares no hi són o és com si no hi fóssim.
o bé els seus pares l'obligaran. Llavors, doncs això, crea un conflicte. Llavors, si aquesta dona de 17 o 17 anys considerava que notificar-ho els seus tutors o pares li podia crear un conflicte, ho posava per escrit i es podia saltar això. Bé, si tu veus, al final anem al mateix banda. Les dones de 17 o 17 anys poden avortar. Ok?
Hem tingut que fer aquí una retòrica d'escritura perquè un grup parlamentari pugui acceptar-ho. Després, què es va veure? Vam fer un estudi i vam veure que la majoria de les dones de 16 i 17 anys, a pesar que podien fer un escrit dient que era un conflicte per a elles, notificar-ho als seus tutors o progenitors, doncs pràcticament tothom venia a comprar dels seus pares.
Perquè, clar, la gent als 16-17 anys és molt dependent encara de la seva família directament, tant des del punt de vista econòmic com des d'altres punts de vista. I només poques dones ho sol·licitaven de l'altra manera. I quines dones eren aquestes? Doncs les que els seus pares estaven a la presó, els seus pares drogadictes, les famílies desestructurades, dones immigrants que estaven sense els pares aquí. O sigui, sempre cada cas que va bé.
de dones que sol·licitaven la interrupció d'embaràs alegant que no podien notificar els seus tutors, el que vam confirmar és que tot eren casos que realment això era així. Seran dones en una situació molt vulnerable. Mentre que quan va sortir la llei, diguem, els que no volien aquesta llei, doncs van dir que amb aquesta llei totes les dones de 16 o 17 anys es dedicarien alegrament a la pràctica del sexe boig,
i després avortarien sense dir-ho a ningú. La realitat és la que hi ha, i després hi ha la política. Jo intentaré traslladar la realitat. Això és el que intentaré. Segur que sí. Serà aquest dijous, com dèiem, una xerrada que organitza la Vall d'Avers i que es farà les quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu, sota el títol, l'avortament necessitat o frivolitat, i serà càrrec del doctor en ginecologia amb qui hem parlat avui, Santiago Baràmbio. Moltes gràcies, Santi.
D'acord, vinga, ens veiem el dijous. Perfecte, fins aviat, bon dia. Adeu. Just a la fusta.
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Ara passen tres minuts de dos quarts de dotze. A aquesta hora saludem la Maria Camps i la Costi Rubio. Molt bon dia a totes dues, què tal? Bon dia. Per fer tertúlia, com cada 15 dies d'actualitat. Avui, abans mirant aquest matí els diaris amb l'Andrea, la primera hora passant, és un dia d'aquests en què hi ha com...
Moltes notícies, hi ha moltes notícies, algunes de negatives o d'aquestes de tràgiques, aquest matí també s'ha sabut, o tràgiques o si més no grosses, és a dir, tot l'accelerament que està passant també arran d'aquesta nova guerra freda entre cometes, també hi ha hagut un nou assalt multitudinari a Melilla aquest matí, hem sabut també que aquesta matinada
que el doctor Baselga predisgerà el centre de recerca contra el càncer més important del món, almenys una bona notícia, no dona gaire debat, però en tot cas ho dic perquè d'aquests dies sí que segons com fa la sensació, o almenys quan tornes d'aquest de setmana, ho hem comentat algun cop, que hi ha molta, molta informació, que t'estàs potser una tarda sense mirar a internet o als diaris i l'endemà a mi a vegades em passa que em sento que vaig tard ja amb algunes coses...
Hi ha dues dones més mortes per violència masclista. També vull dir que són aquestes notícies que no paren en realitat. I les tenim molt a prop. Avui, vols dir? Sí, entre ahir i avui. Que de fet és una dada que també s'ha comentat que aquest any està sent molt més alta ja que l'any passat, no? Vull dir que són notícies que és un d'aquests dies que d'alguna manera penso que
que l'actualitat no s'atura i d'una manera més exagerada que altres vegades. No sé si porteu algun tema concret que vulgueu tractar davant de tot plegat. Com ho teniu avui?
No, és el que dius tu, hi ha quantitat de notícies que aquests dies jo crec que són importants, el que està passant a Crimea és molt important, i a més a més ens fa reflexionar que hi ha moltes vegades, jo ara mirant la història de Crimea, tot el que ha anat passant durant tot aquest temps, la situació de les comunitats que viuen allà i tot això, te'n dones compte que coneixes molt poques coses, de fet, eh?
Vull dir, que de fet vius en un món bastant tancat i que està passant quantitat de coses en el món. I una de les coses que a mi aquests dies em té més, no preocupada, sinó que no ho sé, vull dir, sí, la paraula segurament seria preocupada.
És això dels pobles, que tu te'n dones compte que l'Estàlin va estar jugant amb tots els pobles que tenia, les ètnies diferents que tenia en el país, per distribuir-les de manera tàctica. Treu-los de casa seva, com aquest poble Starters, que anava l'any 1916 o 1917, no me'n recordo exactament quina data, però per aquesta època els van traslladar a l'Àsia, diguem-ne...
caucàssica, diguem-ne. Vull dir, i que això ho van fer d'una manera tàctica per anar poblant, diguem-ne, diferents pobles o comunitats amb russos, diguem-ne, per després tenir que hi ha gent col·locada allà ja per si algun dia els necessitaven. Tot això és com un joc d'escacs. I tu estàs veient realment que hi ha quatre persones que mouen els peons, diguem-ne, en el món, no?
I et sents com impotent, perquè penses, i els drets? Els drets dels pobles, els drets de les persones. Això sí, hem tingut la sort que hem sigut reconeguts i tal, però hi ha països que no els reconeixen, hi ha persones que se'ls passen per sobre...
I llavors arriba un moment que estàs en una situació que dius que s'ha de lluitar més. Vull dir, senzillament, que això no està bé i que, per tant, no sé com ni a través de què, perquè no ho sé, però sí que és un problema que tenen moltíssims pobles. I llavors, tant, doncs, quan ahir veies en les notícies els mapes d'aquests països, que no es trenca a Geòrgia i allà hi ha un grup, que sigui Ossetia del Sud, que es vulguin separar, o que a tal lloc hi ha un altre...
un grupet que també es volen separar i tal, perquè la gent s'ha repartit d'una manera que no és lògica, vull dir, és el mateix que els palestins, que els hi plenen la seva terra, els altres, que no sé què, vull dir, és una cosa que te'n dones compte això, que és un escac de... és un tauler d'escacs i que hi ha unes persones, el que sigui al llarg dels anys, que han anat bellugant els peons d'una manera com irracional. Això és el que jo aquests dies estic sentint, no?
En aquests moments això que explica la Maria s'afegeix en el tema econòmic. Les directrius de la Troika, el Banc Mundial, el FMI, la Comissió Europea...
i el Banc Central Europeu, que ens està marcant com aquí, Catalunya i Espanya, es concreten les polítiques econòmiques, que d'això tothom en parla, ja s'ha parlat molt, que ja sabem que nosaltres aquí primer s'ha d'aixugar el deute i després s'ha d'atendre les persones, amb la qual cosa les persones queden en un segon lloc, però que això...
ja està planificat des dels anys 70 o des d'abans, fins i tot es diu que des del crac del 29, dels anys posteriors al crac del 29. Mundial, és a dir, que no...
Hi ha qui mou peons. Per molt que algú els digui, no, escolteu, és que esteu en un pla negatiu, és que mireu només la part aquesta negativa, és que no és una conjura de ningú contra... Doncs sí que ho és.
dels poderosos que, des de la part econòmica i des de la part política i territorial, quan tenen el poder, fan i desfan. I nosaltres aquí, a vegades ens sorprèn el que l'ha passat a la Maria amb aquestes informacions que són de fa 50 o 60 anys. Tu ja sabies que la Stalin havia fet el que havia fet i els camps de concentració i l'artipel·lac i totes aquestes coses.
Però jo, el bellugar les ètnies i els pobles de lloc, això sí que no ho havia. Almenys en aquest cas concret. No era conscient. I jo crec que estem en una cosa per reflexionar, perquè fins ara, per exemple, moltes d'aquestes coses es decidien en batalles i en guerres i en coses aquestes. Avui dia, per sort, jo crec que aquest tema ja s'ha abandonat una mica. Bueno, s'ha abandonat. La gent està per la pau, la gent està...
per la democràcia i és a través del diàleg i de la democràcia que jo crec que aquestes coses s'han de solventar però a més a més amb un respecte grandíssim als drets humans i als drets dels pobles i aquest respecte és el que jo crec que a través de l'educació i de tot això també és una feina a fer, no?
perquè han de veure que això és el bàsic, és el més important, crec jo, per després poder solucionar totes les altres coses. I vull dir, no sé, és una cosa que en aquests moments s'ha vist tan clar aquí a Crimea. Però qui mana, qui mana realment, qui mana realment, ni l'educació ni la democràcia estan dins les seves prioritats. Són interessos econòmics, polítics, personals...
o suma-los todos, no? És a dir, que nosaltres sí que tenim com a prioritat la democràcia i els drets humans i, a més a més, que després de la Segona Guerra Mundial es va signar la carta dels drets humans i es va organitzar la ONU. Però és que, paral·lelament, es va repartir Europa
Per part de les potències guanyadores. Què és això que tu dius? Estàlin ho va fer primer en aquells pobles, però després van venir Anglaterra, França i els Estats Units i es van repartir Europa. Quedas al·lucinada quan reflexiones i dius, ja, el Josep diu...
que regala a Ucraïna la Crimea. Però què és això? De regalar un país on hi viu... Això ve d'uns acords. On hi veuen una gent. Escolta, que no es pot fer un referèndum en el poble aquell o decidir alguna cosa, no ho sé. Això ve dels acords de... Sí, de la caiguda del mur.
De la caiguda del mur de Merlin. No, no, no, posterior. El mur, entre tots, el mur, la divisió d'Alemanya en tres parts i la aixecada del mur era, amb això que la Unió Soviètica feia seu tot el que és del mur cap a l'est i llavors l'altra banda, el tema és de la Guerra Fria. Tu parles del començament del mur, diguem-ne.
jo deia el final l'any 90 vull dir que de bones diuen aquí i penses que tot és molt aleatori i llavors això també ho diu jo una mica amb el tema que deies de Melilla, no? que ha tornat a haver-hi una quantitat de gent que ha saltat a la valla per entrar vull dir que és completamente lògic que aquesta gent ho faci perquè estan desesperats i perquè no s'ha fet ni s'ha treballat perquè en el seu país puguin viure normal i bé, no?
I en això també penses, i això no té una solució a Europa? I no, et trobes que a Europa els estats són tan celosos de la seva potestat que no en volen cedir ni una petita part. Que costa també aquest consens, no? Exacte, aquest consens, aquesta unitat, aquesta força política que hauria de tenir un ens comú de tots plegats.
amb determinades coses i això també veig que és molt difícil de fer-ho i el problema se'ls arrosseguem anys i anys perquè fa anys que en parlem i no hi ha una solució fa molts anys que se sabia jo recordo allà pels anys 80 no soc capaç de situar què vaig veure? un documental a la tele
en el que era un documental ficció, no era sobre, sinó que era un documental ficció, de com l'Àfrica, arrel de les sequeres, venien, era al començament dels 80, vull dir que no era, sí, fa gaire temps, venien i s'anaven, eren columnes de persones que anaven pujant i s'anaven trobant, i s'anaven trobant fins que arribaven
el fil que és Teuta i Melilla en aquests moments i allà es trobaven
que Europa havia fet un mur, un mur, i estava, o sigui, un doble mur, mur físic, de formigó gran, i mur de policies. Llavors es veia Europa tota protegida i emmarcada per aquest doble mur, que era una visió que es feia, i tota la gent d'Àfrica empenyent, empenyent per saltar-lo, i ho saltaven.
Jo no recordo el títol, no recordo qui ho va fer, no recordo en quina televisió el vaig veure, però hi tinc aquelles imatges aquí cada dia, cada dia, cada dia, tant quan venien amb pateres, tant quan...
I això ja se sabia, i eren els 80, i això ja se sabia, es preveia per què? Perquè estem marcant la pauta. I això no ha començat encara. Jo penso que no ha començat encara. Ara jo crec que alguna cosa es començava a jugar. Les primaveres d'Arabes van despertar una mica tot això, també.
Són part, potser, d'aquesta pressió, però mira com estan acabant. Vull dir que des de Tunísia, que sí que sembla que va ser la primera, i que sembla que fins a Síria, veieu quines situacions també...
No, jo no veig. Aquest sistema s'ha de canviar. Ens hem de carregar aquest sistema perquè no té solució, perquè ens fagocita, és a dir, desapareixerem, sobretot els més febles. Avui hi havia una notícia que deia que
que, per exemple, tota aquesta immigració que ha anat arribant per Melilla o per altres bandes, els italians per Lampedusa o per diferents llocs a Europa, arriba un moment que, per exemple, a Brussel·les no hi arribava mai, perquè Brussel·les sí que té a l'Atlàntic, però per allà no hi entra ningú, perquè té Anglaterra allà mateix, vull dir, i no hi tenia ningú. Però aquests últims temps es veu que hi ha anat quantitat de gent, vull dir, d'immigració, que vull dir, ja no s'ha quedat ni a França, ni a Espanya, ha arribat a Brussel·les.
Jo penso dir, bueno, bé, si ara es desperten tots plegats, vull dir, una mica quan et toca més de prop, no?, és quan ets més conscient que hi ha un problema i potser, doncs, es pot solucionar. A la llarga esperem-ho. Esperant-se és l'últim que es perd, diuen, no? Sí, sí, no, no, de fet, és un moment de transició. Difícil. En general, és veritat, no?, vull dir que és un moment de molts canvis. Sí. Recordo, suposo, saber-los aprofitar, no? No, perquè...
està canviant tota la societat i està canviant molt ràpid i, bé, doncs, evidentment, tot s'ha d'anar adaptant una mica en això. Per cert, que avui hi ha una altra notícia, que és la del CEO, que ha sortit una enquesta i en què, bé, res, com a anècdota, diguem-ne com a cosa important per mi almenys, que hem preguntat aquesta vegada per allò de la independència i un 60% de la gent encastada
Deia que sí, no? I estaria a favor. Després he llegit que també hi havia un 30% que ho veia impossible per això. Sí, sí, sí, clar. De la meitat, exacte. Sí, és difícil, perquè és difícil, però vull dir... Cada vegada augmenta. La notícia és que cada vegada augmenta, i no m'estranya, amb les quantitats de coses que ens arriben a dir, al final ells mateixos es fan la propaganda. Ho alimenten. Ho alimenten.
Home, les comparacions d'ahir del ministre Margallo, jo crec que fins i tot falten al respecte, però a Crimea, també, vull dir, dient que Crimea és la mateixa Catalunya i aquestes comparacions entre una cosa i l'altra, quan són coses que crec que és difícil de comparar-les, fan també, augmenten el descrèdit, també cap a la política o cap als polítics, d'allò que hem dit algunes vegades, no?
Si algú que és ministre va per aquí, potser que deixi de sentir el que diuen els ministres. És el que diuen, que són els que generen més independentistes, són els independentistes número un, perquè en les seves actituds provoquen reaccions. El problema és que en aquest número, en aquesta gent que està...
a favor de la independència, qui és realment independentista i qui és realment com a reacció. Una reacció. Llavors, això, fins que no es faci una consulta important, no es podrà veure, perquè la gent, a veure, com que està indignada, doncs, aviam, jo entenc que...
A vegades... Home, quan no et volen dius, bueno, pues apagueu. Però clar, davant un vot i davant una urna i en una situació, a mi també m'agradaria saber, i és imprescindible, una consulta amb un vot secret i personal intransferible. Llavors, mentre no es faci això, la situació s'anirà deteriorant per totes bandes.
No, no, perquè tampoc... Què fem mentrestant? Expliquem? Què expliquem? Cap a on? No, és que no... No, no, és un procés que va passant i que cada dia va canviant, perquè va canviant en funció dels inputs i coses que es reben, no? Per tant, no sé. Vull dir, en aquest moment no estem. Sí, és complicat de saber què passarà també. Ahir va tornar la notícia a Tejero. Sí, sí, sí.
Ai, por favor, no us avorriu d'aquests temes? No us avorriu? A veure, això no és algo sensacionalista? Sí? Home, jo crec que... No és periodista molt sensacionalista? No sé, aquest m'ha sorprès. Mira, en tota la situació que estem vivint de pobresa, de gent empobrida, que surti una portada d'un diari
que el Tejero hizo una paella en la Guardia Civil, jo, sincerament, disculpeu-me, no sé... Jo ho trobo greu. Jo ho trobo greu. Encara que no sigui la prioritat ni el tema principal, ja he dit que quan hem fet el repàs no us ho he comentat, però... Jo, mira, és que em sento molt decebuda aquí dins, també. Fem autocrítica, parlem del que realment...
ens afecta a les persones el dia a dia i busquem solucions. Pressionem perquè seguin a una taula i parlin i busquem solucions conjuntes i la gent que pensa el mateix s'agrupi tots en una via, busquem majories per modificar això, que la gent opti per un canvi amb el vot...
De fet, la setmana passada es va tractar això, el que passa que també és el que passa, que a vegades són coses que es fan tan llargues que s'hi barregen també estratègies polítiques, suposo, i llavors també això fa que es compliqui. Hi ha polítics que tenen uns subjectius, no entren en el seu joc. No, no, com per això t'ho dic. Però vull dir que parlar del ple de la pobresa a mi també em sembla entrar en el joc d'uns altres polítics. Vull dir que em sembla que parlar-ho com a normalitat, però vull dir que...
No, no, no, d'això m'estic referint. A veure, què és el que en aquests moments és més punyent dels temes que ens toquen, que s'envolten? És l'atur, la pobresa, la corrupció, són aquestes coses. Doncs...
Llavors, parlem del que realment afecta les persones en el dia a dia. Sí, però jo, de corrupció, tampoc tenim molta més cosa a dir. Vull dir que també a vegades em genera... Tenim a dir el mateix de sempre, eh? Posar a sobre la taula.
A veure, una cosa, vull dir, respecte a lo del Tejero, només per concretar una cosa, vull dir, jo crec que sí que la gent volen que es castigui. Vull dir, a veure, la gent ho va passar molt malament en aquell moment, van crear una incertesa en moltes coses, incertesa després en les polítiques que es van fer després d'inseguretat, i això ho estem pagant ara encara, eh?
Vull dir, ho estem pagant ara encara. Per tant, jo crec que no es pot jugar amb això, no es pot riure fent una celebració d'aquest tipus, que és que se n'en foten, no? I per tant, necessito un càstig. I avui es comentava que el càstig havia sigut que havien tret el fill del Tejero, el havien tret del seu lloc, diguem-ne, de comandament que tenia, i l'havien traslladat a una altra banda.
I els comentaris que jo he sentit eren que això era poca cosa encara, els semblava poca cosa a les persones. Vull dir, jo només volia acabar el comentari que tu has començat per això, perquè sí que és important i sí que ens ha afectat, perquè ho estem pagant encara moltes coses, perquè va crear aquesta incertesa després de la transició. I després ja no recordo el que volia dir.
L'altre tema que tocava la Costi, que parlem de les coses que afecten a les persones, abans d'entrar aquí estàvem parlant d'una cosa precisament de Sant Just. I comentàvem que cada que s'han creat aquestes expectatives de feines, tant si l'Amazon ve o no ve, si el Ferrari de Port Aventura, el que sigui, el de l'Aquema, el seu magatzem de logística i tal...
Vull dir, jo pensava que aquí a Sant Just hem de fer més coses pels joves, perquè aquí a Sant Just, per exemple, el tema de l'ocupació juvenil, jo crec que no ens n'ha ocupat gaire, això potser ho podríem discutir, l'alcalde si estigués aquí em diria 50 coses que ha fet, però jo des de la desconeixença, el que sí que no he vist que no s'ha fet mai, per exemple, és una trobada d'empresaris...
amb els joves, els empresaris de Sant Just, la gent potent que tenim aquí a Sant Just. Podrien tenir una trobada típica que ha fet Barcelona Activa a Barcelona amb els joves d'aquí a Sant Just. Que es puguin conèixer, que puguin saber què s'està fent, com estan treballant, els seus nivells, puguin entregar els seus currículums.
No per res més que per coneixement, per conèixer-nos mútuament, per poder oferir uns els serveis i els altres potser poden tenir persones molt vàlides i molt properes i molt a prop, que pot ser un avantatge també pels empresaris. Però, a més a més, de cara a les oportunitats que es poden crear a partir d'ara, jo trobo que també ens fan falta polítiques actives en el sentit de fer cursos d'ocupació i, en aquest cas, amb coses concretes que requeriran aquests jocs de treball que es crearan, no?
i això ha adreçat a la gent que tenim al poble perquè suposo que és la proximitat el que fa que la cosa pugui ser molt més efectiva vull dir, aquest és un tema que a mi em preocupa particularment en el sentit que veig molts joves que sí que van fent i amb moltes feines estan obrint camí però ajudar-los una mica no es traiem malament i això no costa diners això sí que no hi ha ni retallades ni necessiten partides per fer això
Jo no estic al dia actualment del que fa l'Ajuntament en aquest sentit, ara concretament, però sí que la trajectòria que és, potser això que tu dius de fer la trobada d'empresaris en joves no s'ha fet. Es crea connexions. No, però perdona, hi ha uns anys que s'estan fent unes polítiques d'impuls a la gent. Pot ser simbòlica i pot ser que no es veu...
perquè clar, l'Ajuntament no és el que crea llocs de treball, qui crea llocs de treball són les empreses i llavors tu saps perfectament que cada vegada hi ha menys empreses o que cada vegada són les pimes d'una persona o de dues que s'autoorganitzen, és a dir que
Però jo la sensació que tinc de recorregut és que s'estan fent coses, no s'estan abandonant. El col·lectiu jove no s'està abandonant. I pel que fa a formació, jo no sé si tu coneixes el que s'està fent de transició escola-treball.
Sí, sí. Amb la Universitat Politécnica. És a dir, que, a veure, jo suposo que sempre es pot fer més, eh? Sempre. Sempre es pot fer més. No sóc jo qui no digui que no es pugui fer més. Jo crec que sempre es pot fer més. Però no partim de zero. És a dir, això que està fent l'Ajuntament potser no n'hi ha prou. Anem a veure què es fa més.
Però no partim que l'Ajuntament, no sé, que no fa polítiques de joves, no ho sé, jo crec que... El casal de joves se'n fa coses. No, no, i de preparació, jo de formació... Jo vaig una mica més a lo gran, diguem-ne. Els espais aquells que es van fer allà... Sí, els espatxos aquells. Exactament, aquells que afavoreixen a joves que volen emprendre i tenen un espai...
Fa poc, fa un any, aquests despatxos estaven buits, tenien tres de buits. Llavors penses, si això està buit, alguna cosa està passant, alguna cosa està passant, perquè som la gent que som, no som 60.000. Hi ha alguns ocupats i no estan tot ple.
No, no estan tots plens, això, vull dir que n'hi ha de buits, n'hi ha de buits. No és igual, Maria, dir, aquests espais estan buits, sobretot quan hi ha gent que t'està escoltant, eh, Maria? No és el mateix dir, aquests espais estan buits, n'hi ha de buits en aquest espai, clar, han fet més dels que han demanat, bueno. Tampoc són molts, són set o buit, vull dir que tampoc no és una barbaritat, no? Sí, sí.
No és una barbaritat. No, jo em refereixo més que tot és que quan tu penses què podem fer nosaltres, què pot fer l'Ajuntament, què pot fer sense diners, tu penses quin poder tinc jo? El poder de poder-me relacionar. El poder que jo en el poble soc respectat i jo en el poble em poden escoltar.
Hi ha una sèrie de coses que l'alcalde, que l'Ajuntament, pot fer des d'aquest sentit, ja et dic, i sense necessitar massa diners, perquè ja sabem que estem en una època en què no en tenim i, per tant, que no podem gastar. Però hi ha coses que sí que es poden fer i sense que costin res. Jo només reclamava això, diguem-ne, però ja ho he dit, que n'hi ha de l'alcalde i l'hi explicaré.
Però vull dir, ara que estàvem parlant d'això de les persones, i pensant, doncs, bueno, és un moment també perdido. Una proposta, no? Una proposta. Per aquí, de fet, l'atur també està amb 800 persones, em sembla que més o menys la taxa és del 10%, i no acaba de baixar. No, i saps què passa? Que a Sant Just no hi ha la, potser la, com et deia això, no es veu tant, perquè les famílies, en hi ha moltes que són més potents, diguem-ne.
Aguanten, supervisen, ajuden, i tot el que sigui. Però vull dir, clar, però hi és, hi és. I tu te'n dones contra la precarietat de tota aquesta gent, que ja tenen 30 anys, vull dir, que no és que acaben de sortir de l'escola i no vull que es perdin, vull que s'insedeixin aquí, no, no. Es tracta que hi ha molta creativitat, hi ha moltes empreses que podrien existir,
Hi ha moltes coses que es podrien fer però necessiten ajudar. I què et sembla, Maria, també del col·lectiu de més de 45 anys? Que s'ha quedat a l'atur i que no troba feina i que és molt possible que no la trobi més. És un altre element, és un altre col·lectiu. Però quin camp és aquest? Aquest és el de la requalificació.
Vull dir, aquí entrem en una cosa que també es pot... Mira, jo en aquest moment l'única resposta que hi ha és que algú creï llocs de treball i els contracti. I que potser des de les administracions hi hagi incentius a empreses que contracten aquestes persones.
Jo és la única solució, perquè no soc experta tampoc i no soc empresària. Però sí que hi ha una altra col·lectiu que és igual que els joves, que quan parlem dels joves a mi de seguida em ve això que és absolutament dramàtic també, perquè hi ha molta gent, a més a més, que ha cotitzat molts anys i que ara de cop es troba...
que no té futur, no té ni pensió en aquests casos la requalificació el canviar una mica de xip i de feina ajuda el que passa que evidentment és un problema també moltes gràcies Maria i Costi que vagi bé, tornem d'aquí 15 dies, bon dia connectem amb Catalunya Informació i tornem després a més coses
Són les dotze.
Un 60% de catalans estan a favor que Catalunya sigui un estat independent en el marc d'Europa. Aquest és el resultat de l'enquesta del CEU, el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, on es mostra un augment de 5 punts dels partidaris de la independència. Un 87% dels enquestats asseguren que acataran el resultat del referèndum.
Tot això, la número 2 d'Esquerra, Marta Rovira, és partidària de no deixar temps de reacció al govern espanyol i que la llei de consultes catalanes s'aprovi just abans de la consulta de novembre. D'aquesta manera, el previsible veto de Madrid es visualitzarà a l'exterior com una maniobra poc democràtica contra el dret de vot dels ciutadans.
A aquesta hora està previst que el president de Rússia, Vladimir Putin, s'adrecia al Parlament rus per informar les dues cambres sobre l'anecció de Crimea. Putin ja ha donat el vistiplau a un esborrany de tractat per incorporar aquest territori a Rússia. Protesta del sector porcí aquest migdia a Madrid. Centenars de ramaders es manifesten per exigir una solució a l'aturada de les plantes de tractament de porins.
Nou assalt massiu aquest matí a la tanca de Melilla. Uns 250 immigrants han aconseguit saltar la tanca. En l'intent hi han participat unes 400 persones. L'oncòleg català Josep Baselga serà el nou president de l'Associació Americana de Recerca del Càncer, l'organització científica més important sobre aquesta malaltia de tot el món. Assumirà el càrrec a principis d'abril.
d'euros per construir un nou delfinari que multiplicarà per set la superfície de l'actual. El canvi d'instal·lacions implicarà la desaparició dels espectacles amb dofins. Catalunya Informació. Els esports ara també en titulars. El Barça nega que el tècnic Tata Martí no hagi decidit deixar el club a l'estiu i que ja ho hagi comunicat als seus ajudants desmentit arran d'una informació avançada.
ahir per TV3. La plantilla, mentrestant, té descans fins demà a la tarda i el Madrid, en canvi, juga avui contra el Schalke a la Lliga de Campions. És, de fet, un partit de tràmit abans del clàssic, tenint en compte l'1-6 del partit d'anada. Avui també, en clau de Lliga de Campions, Chelsea, Galatasaray, amb empat a 1.
I el temps, alguns núvols prims. Aquesta tarda punent hi ha les comarques tarragonines. Temps assolellat a la resta i temperatures altes. Tarda mitja ennubulada al Pirineu de Lleida, on demà el cel estarà mitja ennubulat i farà menys calor. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 3 minuts per l'Andrea. Avui se celebra el primer Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Lluís. Com que és la primera vegada que es convoca aquest Consell, la sessió haurà de constituir el plenari, la presentació dels continguts i el funcionament dels òrgans. A més, explicarà per què s'han integrat en un mateix Consell Municipal
aquests quatre temes. Altres punts previstos al Consell d'avui són les eines municipals de què disposa l'Ajuntament en aquest àmbit, com ara el Pla Local de Seguretat Vial, el Pla Local de Mobilitat i el Pla de les Dones 30. El Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat tindrà lloc avui a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament i estarà obert a tothom qui vulgui participar-hi.
Més coses, el nucli convoca la segona edició del concurs de cartells de Festa Major. Fins al dia 22 d'abril teniu temps per presentar les vostres propostes al Casal de Joves. El cartell ha d'incloure les frases següents Festa Major 2014, Sant Just d'Esvern, del 31 de juliol al 6 d'agost i els logotips de l'Ajuntament i del nucli. El tema del cartell és lliure però ha d'incloure algun motiu neutre, blau i groc que faci referència a la pica baralla que caracteritza
La Festa Major de Sant Just. L'últim dia per lliurar els cartells, com dèiem, és el 22 d'abril al Casal de Joves. Trobareu tota la informació al blog del nucli festesantjust.blogspot.com Per cert, que demà es convoca la segona reunió de Festa Major a les 7 de la tarda a la sala Piquet de la Taneu.
I un apunt més per recordar-vos que el celler de Can Mata farà demà dimecres un tast de xocolates amb vins al Casal de Joves. És un nou taller monogràfic de degustació i en aquest cas es provaran diferents tipus de xocolates i es maridaran amb tres tipus de vins diferents. El tast de xocolates maridat amb vins serà demà i que a l'inscripció prèvia al Casal de Joves s'ha de fer el mateix equipament. Cal ser major d'edat per participar-hi i pagar 8 euros. L'activitat començarà a les 7 de la tarda. Trobareu més informació al web del Casal, casaldejoves.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sánchez Notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Just a la fusta.
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Uf!
I aquesta hora parlem d'actualitat, fem tertúlia amb la Marcela Cristina. Molt bon dia a totes dues, què tal? Bon dia, què tal? Estem acabant-nos de situar l'estudi, sempre hi ha problemes, últimament tenim problemes sempre amb els cascos, és a dir que no patiu, no patiu. Això sempre passa, bon dia Cristina, què tal? Ara sí, ara sí. No ens sents bé?
Doncs hi hem d'aprovar els altres perquè en principi tot estaria a nosaltres. Vull dir que en tot cas sí. Ara. Ara. Hola. Perfecte. Bé, doncs en tot cas avui ahir quan pensàvem sobre quin tema podíem parlar vam comentar que podíem parlar d'aquest avió desaparegut
i bé, ho farem el que passa que abans de començar hem vist una nova teoria que ha sortit aquest matí una de les moltes teories perquè ja n'hi ha moltes estem esperant cada dia a veure què surt el que passa d'aquesta està vinculada a Barcelona i llavors d'alguna manera crida més l'atenció
que és que un expert en aeronàutica assegura que aquest avió havia pogut fer servir la cua d'un altre vol a Barcelona. I, per tant, hauria volat camuflat aquesta ruta per no ser detectat. És una teoria d'aquest expert, l'ha publicat també el seu blog, i avui la Vanguardia s'en fa ressò.
I diu que això que podria haver utilitzat aquesta ombra o via de navegació reservada per un altre vol per desviar el seu rumb, que seria cap a l'Oest, que l'hauria portat a recórrer dues mil milles nàutiques, des de l'últim punt en què va ser localitzat sortint de l'espai aèri de Malàsia per entrar a l'espai aèri de Vietnam.
I llavors diu que, en la seva hipòtesi, per explicar aquesta desaparició, diu que després de desviar-se de la seva ruta, va utilitzar aquesta ruta d'un altre avió del mateix model i fabricant, per passades a por segur.
Imagina't, imagina't. Però entonces en Barcelona no puede ser que estés, sabrían dónde, hay gente dentro... Home, aviam, l'avió aquest és un dels més grans del món, això per començar, i després, bueno, el que comentàvem a fora, no?, de la ràdio, que si veritablement hagués caigut, o sigui, amb l'enorme que és, és que es trobarien peces per tot arreu.
Y luego decían lo de los móviles que sonaban. En el mar, imposible. Si cauen dintre del mar, els mòbils no sonen. Y dos días sonando. Y otra cosa que a mí me extraña es, y a los familiares, que decían, bueno, si los móviles están sonando, el GPS funciona. Tienen que saber localizar. Yo creo que saben perfectamente lo que ha pasado. A mí la teoria diu això perquè la tesi està avalada per la insistència que Índia i Pakistán
Diuen que els seus radars no mostren cap pista que aquest avió hagi entrat o travessat el seu espai aèri. I llavors diu que, bé, doncs per això en principi fa aquesta teoria que diu que l'avió hauria creuat Índia, Pakistán, Afganistan i finalment sobrevolat Turquenistan abans de creuar el sud d'Europa. I el GPS de los móviles? Estaven en un sitio que había antenas.
No, no, és que hi ha moltes coses que són absolutament sospitoses. És que això ja és... És un realista. Això ja és en pla pel·lícula, eh? Perquè, a més a més, a més a més, o sigui, la primera notícia que jo vaig tenir va ser a través, vull dir, al matí, vull dir, allò que amb els nens anem mirant diferents ràdios i tal, i n'hi havia una de molt coneguda, a la RACC, concretament,
que va sortir... Això el primer dia que va sortir, no? Això el primer dia que jo vaig sentir el que anava a dir ara. El que vaig dir ara. I és que, curiosament, dintre de la tripulació anava un equip d'enginyers d'una empresa d'electrònica, però que precisament és una empresa que es dedica a temes de bèl·lics, o sigui, d'armamentístic, però al tema electrònic.
Ja sospechoso. I llavors dius, hombre, aviam, amb aquesta informació hi haurien moltes coses. Claro, porque pueden haber... Hi haurien moltes coses. Podien estar perfectos. Clar, llavors em vaig estar informant i sí, sí, o sigui, vaig estar, o sigui, bueno, vull dir, parlant amb gent, vull dir que està ficat, vull dir, amb... A Rússia estan. Amb diferents àmbits, o sigui, de...
notícies en altres idiomes, vull dir, perquè jo no soc dutxa, vull dir, amb idiomes, vull dir, per anar llegint altres allò, doncs, i deien, o sigui, que eren un equip que no només, o sigui, es dedicaven al tema armamentístic, o sigui, a nivell electrònic, sinó que, precisament, un de les seves especialitats eren avions. Ui, esto es rarísimo. A més a més, avions. Aleshores, clar, dius, home, clar, vull dir...
Només el fet que hi hagi un grup allà específic... Home, això és estrany. Clar, és estrany, perquè precisament, en el mateix programa que estava sentint, deien, home, és que ja només el fet que vagin aquest tipus d'enginyers, un grup bastant numerós d'enginyers que toquen aquest tema, ja és sospitós, en el sentit que, per exemple, comentaven que a Silicon Valley, quan els treballadors d'Apple
O sigui, van amb autocars, perquè van a l'empresa, els autocars van tots fumats, és a dir, ningú sap qui hi ha dintre, justament per això, perquè no hi hagi cap tipus de problema que raptin el...
els autocars i coses així quan han de sortir per exemple un mòbil exacte si en aquestes circumstàncies ja hi ha una seguretat extrema aquest nivell encara més ho ha de ser
Aleshores, clar, són coses que et fan pensar, no? Vull dir, com és que en aquest avió, justament en aquest... I hi van tots. Anaven tot aquest grup nutrit d'enginyers, o sigui, justament de estudiants, estudiosos o científics en aquest camp, no? Aleshores, clar, i ara aquest matí tu ens vés i ens dius que...
Que l'avantguarda ha sortit i després tots ens hem llegit, o sigui, aquesta notícia que diu l'avantguarda. Porque dicen que además que si vas cuando bajas mucho el avión a unos 50 metros los radares no lo detectan. Exacte, això també és un altre allò, però bueno, clar, a 50 metros, vull dir, un avió com aquest... No, pero yo miraba en Barcelona, claro, para aterrizar y todo, pues a lo mejor no te creas que hay tanto árbol ahí.
Bueno, no ho sé, però això ja ha de ser espectacular. El que és cert, quin millor lloc per avagar un avió que no sigui entremig de molts avions? El que és real és que han descartat l'aigua
lo han descartado y han descartado que esté en algún sitio que se haya estrellado en algún sitio porque los radares lo hubieran clar, perquè a més a més diuen que per aterrar un avió d'aquests com mínim necessiten una pista d'un quilòmetre del llarg per tant ha de ser un aeroport imagina't tot el mundo buscant-lo i nosaltres aquí el tenim aparcat però vete tu a saber si està en Sibèria
Que no, en Barcelona, Cris. Oye, pero es que yo no me creo, lo único que no me creo de ahí es que las autoridades no hayan aceptado a este avión. Yo creo que tiene que estar en algún sitio...
que los gobiernos estén detrás de eso. Y yo no creo que aquí nosotros nos metamos en este berenjenal. Sembla mentida, eh? Per això que realmente no es pugui trobar. No, no, esto es una aceptación de algún gobierno. Igual está en Kazajistán. En Kazajistán.
Això s'ha de saber, i és el que et dic. El fet que s'amagui un avió tramit de molts avions... Ah, i un govern o detrás. Qui ho sap? Quan es va aterrar aquest avió, la torre de control ho sap. I si la torre de control rep l'ordre de que no es diu res, la gent...
Y yo esto de Barcelona ya me quedaría muerta, no creo yo. La vanguardia potser es arriscar publicant un blog y una referencia. No puede ser porque entonces detrás el gobierno Rajoy estaría... Y claro, eso es imposible, a no ser que reciban órdenes y que bueno, pues sí, que aterriben. Desde el más alto nivel. Desde el más alto nivel.
i després hi ha les últimes paraules des del pilot les heu sentit? quines últimes paraules? les últimes paraules des de l'avió desaparegut van ser del copilot i què va dir? diu que va dir recibido buenas noches sí exacte és també el que jo sabia i què passa? que no tenien problemes
No, és que no hi havia problemes, efectivament. Que l'última transmissió era absolutament normal i sense cap problema de cap mena. Buenas noches, que nos vamos a otro sitio, vamos a aterrizar y ya no nos volveis a ver. Home, clar, perquè ells a partir d'aquell moment pensaven...
una teoria també molt peregrina és que en un moment donat es pogués entrar ara no recordo quin tipus de compost dintre de la cabina que en 20 segons queden com tots adormits però clar, l'avió amb el pilot automàtic hagués anat les hores de combustible que hagués tingut
però clar, això ja ho teníem previst en el moment en què estan estudiant els llocs on pot haver caigut però clar, és el que diem un avió tanyaran peces i pessetes es passen a trobar per tot arreu aquí esto si realmente ha aterrizado en un sitio da igual Barcelona que la China donde haya aterrizado los gobiernos el gobierno de donde haya aterrizado lo sabe
Y luego también era curioso que los móviles, vuelvo a los móviles, daban señal de llamada. O sea, cuando llamabas no era apagado, sonaba, rin, rin, rin. Això vol dir que els mòbils estaven en modo avión. No, no estaven en modo avión. Sí, en modo avión. No, perquè si dona to. Claro, perquè si da... No, no, però si està en modo avión no sona el telèfon. No suena. No et sona, vull dir, però tu sí que et dona, vull dir, com si estigues trucant.
No, no, si quan desconectes el mode avión l'únic que tens és les funcions de despertador, calculadora... Llavors vol dir que estaven aterrats en algun lloc i el deurien obrir, això està clar. Però no los ocupantes de l'avión, eso estaba confiscado seguro, porque si no te pones...
No, si no te pones. Habían abierto el móvil. Pero el que haya abierto el móvil no habrá sido el que... A ver, pongamos... Vamos a hacer hipótesis. El que lo ha secuestrado. Confisca todos los móviles. Sí, pero no los abre. ¿Por qué? ¿Por qué los va a abrir? Si precisamente lo que no quieren es que sepan nada.
Jo no lo sé, lo que quieren esta gente Igual d'aquí 15 días sale todo Era una broma L'han obert I per alguna cosa El que passa és que potser els han confiscat Abans que poguessin fer qualsevol cosa Però potser sí El caso és que Ellos llamaban a sus familiares Sonaba el mòbil normal Lo único que en el otro lado No te cogían el teléfono Claro, fins que duria la bateria
Dos días. Estuvieron dos días. Y que lo que es curioso es que lo decían, se ve al gobierno y decían podéis encontrarlos por el móvil. Por la GPS, claro. Y bueno, y entonces todo era hipótesis. Ahora ha salido mucho más tarde esta noticia.
O sea, hasta cierto punto vete tú a saber si ya no saben ellos dónde está, qué es lo que ha pasado, pero es un realista, ¿eh? Si hubiese sido en el Triángulo de las Bermudas, si hubiese sido en el Triángulo de las Bermudas, hubiésemos dicho, ya está, esto... També s'ha dit, ¿no?, que hi havia passat alguna cosa paranormal? Hombre, paranormal és...
Home, suposo que ens ho diran en el moment en què diuen ja volem tallar el tema perquè ja no sabem com amagar-ho. El problema estarà és amb els familiars de la gent. El problema és que no els pelin. Aquest és el problema. És que...
No n'anirem parlant perquè és d'aquestes coses que hi ha curioses. Però que no es resol, cada dia és evident que surten noves teories i noves hipòtesis per intentar explicar el que hagi pogut passar. L'únic que preocupa aquí, en definitiva, és la vida de la gent. Exacte, i hi havia força gent. I niños, hi havia dos niños. Mira, jo penso en els pobres fillos.
el que et fa patir, no? Perquè tot l'altre dius, mira, escolta, si volen amagar-se o volen no sé què i tal, que facin... Però la gente, la gente, que ni le iba ni le venía este problema y se han visto en un pollo que no veas. Que no tenen res a veure. Doncs no anirem parlant, ho anirem seguint. Moltes gràcies, Marcia i Cristina. Moltes gràcies. Que vagi molt bé i fins a 15 dies. Moltes gràcies, Carme. Adéu, bon dia.
Just a la fusta. Sant Just en directe. 6 minuts i dos quarts d'una del migdia.
I aquesta hora parlem de coaching amb el Francesc Corbella, com que de dimarts. Bon dia, Francesc, què tal? Molt bé, bon dia. Fem aquesta sessió per parlar de diferents qüestions. Avui parlem de valors, no? I de justícia. Ens va quedar pendent ara fa 15 dies. Sí. I no te n'has oblidat, eh? No, no me n'ho he oblidat. És un tema molt interessant, el tema dels valors, no? Perquè se'n parla molt.
jo recordo quan va començar el tema amb el tema del Barça el Guardiola que es parlava dels valors van estar molt de moda i semblava que gairebé eren una espècie de masies els jugadors del Barça perquè venien tots de la masia i sabien tots comportar-se molt bé bé, tot això està molt bé no és que ho estigui criticant en absolut però jo crec que se n'ha parlat massa sense saber ben bé què és exactament això dels valors
Bàsicament hi ha dues paraules que es confonen una mica, que són els principis i els valors. Perquè també a vegades s'utilitzen indistintament unes i altres. Diem que una persona té valors, però també a vegades diem que una persona té principis.
i ben bé no està molt clara quina és la diferència. I crec que podríem aprofitar, avui que parlem de justícia, que és un d'aquests principis, per explicar una mica abans què és. La diferència entre una cosa i altra, no? Sí. Jo crec que per entendre-ho potser ens hauríem de remuntar a quin és l'origen de tot això, és a dir, per què existeixen, per què tenim principis i per què tenim valors i tot això.
Bé, perquè ho entenguem, ens hem de remuntar a quan els humans encara érem animals. En aquella època, els homes necessitaven tenir unes regles de convivència, no? Eren com micos que vivien per la selva, que es passejaven, que menjaven, que es reproduïen, que caçaven en grup, no? I que, per tant, tenien una convivència entre ells.
quan uns animals viuen d'aquesta manera en manades necessiten algunes regles de comportament és a dir, qui és el primer que menja quan han caçat un elefant i qui és el que si no n'hi ha prou es queda sense menjar o qui és el que té dret a reproduir-se i qui és el que no té dret totes aquestes coses s'han de regular d'alguna manera i aquí és on apareixen els principis els principis són aquestes normes de comportament que són universals
O sigui, els principis serien, diguéssim, els mateixos aquí que la Xina Popular, per entendre'ns. Són una sèrie de regles de com funciona el món, com s'han de fer les coses, com... I són els mateixos. I són els mateixos. Són els mateixos avui...
No depenen de cultura ni de religió, per tant. No depenen de res. O sigui, són principis universals. I a més a més, durant el llarg del temps, es mantenen. Això serien els principis. Per exemple, un dels principis més coneguts és el principi de la justícia, per exemple. La justícia existeix sempre i sempre ha existit la justícia.
Una altra cosa és com s'aplica aquesta justícia. Per exemple, segurament en l'època dels egipcis, quan hi havia els faraons i tot això, la justícia era a l'ull per ull, a l'ojo per ojo, que se'n deia. Això era una manera d'entendre la justícia. Si tu robes el teu pare, et tallen la mà, no?
Això en aquella època s'entenia com a justícia. Avui no entenem per això justícia. Justícia avui és una altra cosa, no? Què és el que ha fet que hagi canviat? Doncs el que han canviat són els valors. És a dir, tenim el mateix principi, però la interpretació que en fem d'aquest principi varia al llarg del temps, varia segons les religions, segons la cultura...
Segons els països, varia, no? Llavors, aquesta interpretació és el que dona lloc als valors. I per això entenem que les persones tenen valors, és a dir, maneres d'interpretar les regles de l'univers. D'aquests principis, no, de fet? Exacte, maneres d'interpretar aquests principis. I depenen de cadascú, en el fons, o de la tribu, com si diguéssim.
Varien molt. De fet, mira, jo porto un text que m'agradaria llegir-lo perquè el trobo molt curiós, eh? Mira, diu, el vaig trobar l'altre dia per internet i vaig dir, mira, el portarem a la ràdio. Diu, en el idioma actual se le dice antiquada a la mujer decente, arte a la pornografía, auténtico al que no sabe obedecer.
También se dice que una buena familia es la familia con dinero y se le llama compensación al robo o a que alguien es de criterio abierto cuando carece de valores. En el idioma actual se dice que es culto al que lee todo lo que caen en sus manos. Se le dice detalle a la amante o se cree que educar es pagar una escuela cara.
Es decir...
Segurament hi haurà persones... És controvertit, eh? Hi ha coses que sí i coses que dius... Home, i coses que dius... Ah, no, però això és veritat, no? És veritat, tothom li deu passar, no? Exacte. En funció dels seus valors, segurament. Això mateix, en funció de la cultura de cadascú, del que ha après a casa... Aquest és un text que també... És molt més llarg, eh? Sí. Però vull dir, també és un text que està fet clarament per una persona creient, catòlica creient... És a dir... Es nota, també, eh? Es nota.
Tot això depèn, no? Llavors aquest entorn és el que conforma els valors de cadascú, no? I possiblement serà difícil que algú de nosaltres digui doncs estic 100% d'acord amb el que diu o que digui estic 100% en contra del que diu. Possiblement hi haurà alguns amb els que coincidiràs, altres amb els que no. I tot això una mica depèn dels valors que tingui cadascuna de les persones, no?
Una mica, també, el tema dels principis i els valors es diferència perquè de principis n'hi ha poquets. Quins hi ha, de principis? Doncs mira, la cosa no està molt clara, perquè és una mica ambigu, però sembla que el consens general indica que n'hi ha set de principis. A veure... Els que entendríem com a principis més acceptats a nivell general serien, en primer lloc, el respecte, l'amabilitat, la justícia...
La honestedat, la contribució, el servei i la integritat. El servei? El servei, la vocació de servei, de servir els altres. O sigui, aquests serien els principis que regeixen a tots els homes i en principi també podríem incloure els animals. Tots estem codificats per actuar en principi d'aquesta manera. És a dir, tots en principi som persones respectuoses, som amables, som justes, som honestos...
O, com a mínim, estem preparats per actuar d'aquesta manera perquè la societat pugui funcionar. De fet, imaginem-nos alguna societat... Sí, quan naixem ja tenim això, en principi, per naturalesa, ja tindríem això d'innat. Això en digueríem amb el tema de si som bons o dolents, no?, per naturalesa. Sí, clar, evidentment, dependrà després de la interpretació de cadascun d'aquests, doncs, dependrà dels valors,
doncs serem més útils per la societat o menys útils, no? En el fons, quan parlem de persones bones i persones dolentes, estem parlant de persones que contribueixen a la societat i persones que no hi contribueixen, no? És això el que entenem per bons i dolents. Clar, persones que no respectin els principis són persones que no ajuden a la societat. Clar, una mica en contra de la societat, no?
I llavors, clar, la societat, el mateix que dèiem abans amb el de justícia, que dependria de què entén la societat nostra per justícia, doncs això passa amb tots els altres principis, no? Què vol dir tenir servei? Doncs possiblement al llarg de la història hagi canviat, no? Possiblement a l'època mitjana ser una persona al servei potser estaria molt més lligat amb la religió del que està avui en dia, no? Una persona que serveix a Déu en aquella època potser era una persona que ja tenia aquest principi. Sí.
Avui en dia, possiblement, no aniria per aquí. Potser aniria per altres temes més socials, amb temes més de solidaritat, amb temes de... Potser aniria per aquí. El mateix podríem dir de qualsevol dels altres, el respecte. Què és el respecte? Possiblement fa molts anys respecte, tindria molt a veure amb acceptar l'autoritat, que el pare o el jefe, etcètera,
certes coses amb aquestes persones. En canvi, respectar avui en dia... Ara ha canviat, no?, també, justament, o potser aquí tenim un concepte més d'igualtat, en aquest sentit, en el respecte. Sí, exacte. Entendríem molt més el respecte com una cosa mútua, no?, que va en dues direccions, en canvi, potser abans era una mica més difús, no? A la teoria, eh?, després ens costa a tots, segurament, posar-ho en aquests nous conceptes en pràctica. Sí, però saps què passa? Les persones, quan, en el fons, no posem això en pràctica, ho sentim, no?,
Hi ha vegades que... Llavors ens sentim frustrats o decebuts, no suposo? Sí, o culpables, no? Segons, ostres, mira, doncs no he estat prou just, no he estat prou tard, no? Una mica, perquè entenguem els principis i els valors, una mica seria això, no? Entendre que n'hi ha principis que són més universals i els valors són més subjectius de la societat.
Entre tots aquests principis, n'hi ha un que és el que vam comentar l'altre dia, que és el de justícia, que jo crec que és un dels principis més complicats, perquè té una peculiaritat molt curiosa, i és que la justícia és impossible com a tal.
No es pot donar mai la justícia. Sí? Per què? Perquè hi ha moltes maneres de veure-ho, no? Perquè... Mira, fixa't, per exemple, en el símbol de la justícia. Històricament, la justícia s'ha representat en una balança. Sí. Tots l'hem vist alguna vegada, no? El símbol aquest d'un pal amb dos pesos, no? I la justícia representa l'equilibri entre els dos pesos, no? Llavors, prendre una decisió de manera justa vol dir que no hi hagi cap de les dues que...
que hagi estat guanyant, no?, que ha d'haver aquest equilibri... O sigui, mai pot ser just del tot, no? El problema de la justícia és que depèn del punt de vista. Clar. Per exemple, imagina't que... Si intentes ser objectiu, no es pot, segons tu. Perquè el problema és que hi ha tantes coses que intervenen en què una decisió sigui justa, que és impossible tenir-les en compte. O sempre tot pot ser just, o tot no, però moltes decisions, petites decisions, potser sí que tot depèn, doncs, de... Clar, depèn dels teus valors, no, llavors? Depèn dels teus valors i depèn de moltes coses que tu no coneixes.
Fica'm un exemple, molt senzill. Imagina't, doncs, que estàs a casa teva i ve un... i entren a robar, per exemple, eh? Una cosa que pot estar passant bastant sovint, no? Entren a robar, trenquen el vidre i entren a casa. Molt bé, t'han entrat a robar i el dia següent com s'arregla aquesta injustícia que t'entrin a robar?
Doncs possiblement aniràs a la policia, m'han entrat a robar, atraparan el lladre i el faran, doncs, tornar-te el que t'han robat i ficar-lo a la presó, no sé què es fa en aquests casos, no? En el més positiu dels casos, no? En el més positiu. Tornar-te el que t'han robat i... Exacte, però possiblement una persona que trobin el lladre, li tornin el que han robat i, a més a més, el tio el fiquen a la grajola, doncs dirà, s'ha fet justícia.
Molt bé, s'ha fet justícia des del punt de vista de la persona que ha sofert el robatori, no? Però, possiblement, si li preguntes a la persona que ha robat i s'ha fet justícia, et dirà, doncs no, perquè a mi resulta que si no entrava a robar en aquesta casa, doncs els meus fills no ho tindrien per menjar. Per tant, el que ha fet la justícia en realitat ha sigut jo perquè no tenia per donar-los de menjar.
I així podríem anar tirant enrere... En qualsevol cas, no? En la roda. O en qualsevol, potser no. De tota manera, hi ha casos que no. Sí, evidentment, hi ha casos molt senzillets, però hem d'entendre que la justícia universalment entesa com una cosa que es busca i és utòpic. La justícia en el món, de forma genèrica, no hi serà mai. Per això mateix, perquè realment, si tens en compte tots els paràmetres que hem de tenir en compte la justícia...
Doncs hem begut oli. O sigui, no ets partidari de pensar en valor justícia en el dia a dia. S'ha de tenir en compte la justícia. La qüestió és... Com? És el principal per a tu que sigui el món una cosa justa? Per mi és important. Veníem de la discussió de fa 15 dies, eh? Però vull dir que... És una qüestió de prioritats.
Què està per davant, la justícia o està per davant, bueno, altres coses? Per exemple, clar, depèn. Evidentment, si hi ha una altra cosa, vull dir, dependrà de cada cas, no? Però en casos així, més simples, sí, és veritat, eh? Que a vegades, doncs, tothom, evidentment, ho veu així, eh? I que les regles d'igualtat, fins i tot, doncs, no funcionen i ja s'ha vist, eh? Que no pot ser que si això és així és així perquè és just. Exacte. Això és veritat. Sí, depèn. És massa quadriculat, potser, a vegades, també, el concepte de justícia, no?
Sí, sí, el simplifiquem massa, podríem dir. Però també lliga amb l'empatia, que també a vegades hem parlat. Exacte, lliga amb molts altres valors, per exemple, el valor de la solidaritat, de la comprensió, totes aquestes coses. Comprendre per què la persona t'ha entrat a casa socialment no està gaire ben entès. No és el que toca, quan t'entrenes a casa. Entendre el lladre no està ben vist. Però possiblement, si algú ho fes, potser arribaria a unes altres conclusions. Vés a saber, oi?
Sí, home, aquest cas és una mica extrem, perquè em veeix en la teva intimitat, no?, directament, vull dir que, i més clar, també dependerà llavors de... Sí, sí, de cada cas concret, no? Sí. Depèn de la casa, o sigui clar, si entren a robar una mansió, se suposa que tots podríem entendre que... Que era just, eh? Però vull dir que si és algú... No, vull dir que seria més fàcil dir que és veritat.
tot i que no crec que ho sigui però que en canvi si és, ho dic perquè és la casa de Robin Hood per entendre'ns, en canvi si entra en algú que ho passa malament que li és difícil, és obplegat veuríem més clar que és injust que li robi l'ordinador que és la seva eina de treball, per exemple i l'altre et dirà, però home jo me'l vendré i podré alimentar-me que és més important que la teva eina de treball però per altra banda els lladres potser no distingeixen uns o altres potser quan entren a casa és més visible però si el roben pel carrer la cartera, ostres
I ara estem posant els lladres al mateix sac, que també et dirien... Doncs això tampoc és just, no? Suposo. Sí, podríem entrenar aquesta roda que no terminaria mai. De tota manera, jo... Per mi és important, la justícia. Entesa, clar. El que passa és que després també l'entenem com funciona. És a dir, com a sistema...
com a poder, no? És un dels tres poders i com funciona ara no seria diferent després. Parlem amb la Sílvia Masminjant, anem a la secció de dret, vull dir que avui també parlem directament de justícia i en dia l'haurem de convidar amb ella per parlar-ne també. Sí, sí, haurem de fer una taula rodona tots tres.
Sí, Francesc, moltes gràcies. Avui per agrupar-nos també al tema de la justícia i dels valors i els principis que regeixen l'univers, no? Sí. D'alguna manera, avui és un tema global. Sí. Moltes gràcies i fins la setmana que ve. De res, fins la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia. Just a la fusta.
Veniu amb la família al Museu Atver de les Aigües el diumenge 23 de març a celebrar el Dia Mundial de l'Aigua i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 23 de març, el museu fa jornades de portes obertes. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos a Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem.
Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat.
Just a la fusta.
Tres minuts i arribem. I arribem a tres quarts d'una del migdia. Aquesta hora el que fem és saludar la Sílvia Masmitjà. Bon dia, Sílvia, què tal? Bon dia, Carme. I com sempre el que fem a aquesta hora és parlar de dret. La Sílvia la coneixo des de fa unes setmanes perquè és advocada del despatx aquí Sant Just també al carrer Muntanya número 52. Número 2. Número 2, veus? Ara l'he dit de memòria i dic que abans anava el 2 i l'he col·locat malament. Sí, sí, el 2 el porta.
I la setmana passada, no sé si recordareu, vam començar a parlar de tot el tema dels divorcis, vam estar parlant una mica de com funciona tot plegat. Avui parlem sobre les separacions, també lligat una mica amb el que ja parlàvem la setmana passada.
Sí, el tema important és que tant si és un divorci, com una separació, com una guarda i custòdia, el que s'està tractant és regular aquelles relacions entre els progenitors, entre els pares i els fills. Parlem del que parlem, sigui divorci, separació o guarda i custòdia, quan hi ha menors d'edat, quan hi ha fills, s'ha de regular aquesta situació perquè els pares ja no conviuran junts.
I llavors s'estableix qui tindrà la guarda i custòdia, qui tingui la guarda i custòdia, llavors...
Cap a l'altre progenitor hi ha una sèrie de circumstàncies que l'afecten, que és que el que no té els fills, amb la guàrdia i custòdia, haurà de pagar una pensió d'aliments i tindrà, aquesta serà una obligació, i d'altra banda tindrà un dret que és el règim de visites d'anar amb els seus fills. Això en qualsevol dels dos casos, no? Sí, en qualsevol cas, en qualsevol cas.
I llavors, per tant, tot el tema de si una pensió es paga o no es paga també funciona igual? D'acord. En aquest tema de la pensió d'aliments, si no es paga la pensió d'aliments, s'han de distingir que es pot reclamar de dues vies, de dues maneres. Hi ha la via civil, d'una banda, i la via penal.
La via civil, jo sempre dic, i aquí cal destacar això, que la via penal sempre és l'última ràtio. Què vol dir? Ha de ser l'última opció. Per què? Perquè la resposta judicial és molt tràgica. Vull dir, estan demanant moltes econòmiques de molta quantia i fins i tot condemnes de presó. Ah, sí? Això s'ha de tenir en compte. Per això dic que és l'última via.
si vols expliquem una mica la via civil que seria la primera opció que s'hauria d'agafar és jo tinc una sentència que em reconeix com a mare a la guarda i custòdia per exemple i el pare està obligat a pagar una pensió d'aliments d'acord
Aquesta sentència és d'obligat compliment per les parts. Què passa? El pare, en aquest cas, en aquest exemple, no paga la pensió d'aliments. Què pot fer la mare per reclamar la pensió d'aliments dels seus fills? Perquè la mare és qui té la guarda de custòdia i és la representant legal.
Doncs la mare ha d'acudir al seu advocat, el seu advocat ha de posar una demanda de reclamació d'aquests imports que es deuen. Aquesta demanda és una execució de sentència. Què vol dir? Jo li estic dient al jutjar, senyor, vostè va dictar aquesta sentència, es posa en el mateix jutjat que va dictar la sentència i se li diu, senyor, vostè em reconeixia aquí pels meus fills una pensió d'aliments i aquest senyor no ho compleix.
I juntament amb la demanda, a part de la sentència, s'acompanyaran tots aquests rebuts que s'han impagat. Que pot ser des de la pensió d'aliments mensual, que és una quota fixa, com el que parlàvem la setmana passada que eren les despeses extraordinàries. D'acord? Que era quan hi havia algun cas concret, no? Sí.
I d'aquesta manera és l'única via, la via civil, vull dir, la penal també després, però és l'única manera de poder embargar si aquella persona té un sou o vents. És l'única manera de poder embargar. Només un jutge pot ordenar l'embargament dels vents d'una persona. Llavors, aquest sistema o aquesta via, aquest procediment judicial, et permet...
El teu dret, defensar el teu dret de reclamar aquests diners i intentar com a mínim que el jutge faci tot el possible per embargar el sou d'aquella persona. Després hi haurà casos particulars, cada cas és un món i és molt diferent l'una d'altra.
I, clar, persones que et venen i diuen, és que, clar, és que ell no té nòmina, és que és autònom, o és que s'ha quedat sense feina. Aquí ja ens trobem amb els problemes de la pràctica, de dir, a aquesta persona no li pot embargar cap sou ni cap nòmina. I que una cosa és, suposo que va lligat també a poder o no poder-ho fer, no? Suposo que també, m'imagino que si s'arriba a l'extrem ja és difícil, però que en un primer punt suposo que l'ideal seria poder arribar a un acord justament per això, no?
Sí, però quan ja arribes a posar la demanda és perquè no hi ha cap acord. És perquè alguna cosa funciona malament, no? Exactament. També sí que és veritat que els embargaments per llei no et poden embargar per sota del mínim interprofessional, que em sembla que actualment estan entre uns 500 i uns 600 euros, d'acord? Jo tinc un deute amb un banc o amb qualsevol altra història i no em poden embargar per sota del mínim interprofessional, excepte en aquests casos precisament. Exacte.
Amb les pensions d'aliments, si tu estàs revent, per exemple, una pensió d'invalidesa o el que sigui, de 300 o 400 euros, te la poden embargar. Per què? Molt senzill. El teu fill és menor d'edat i no pot treballar. I tu sí que ets major d'edat, que la situació del mercat està complicada, però tu... Sí, sí, tens possibilitats. Ah, tens la possibilitat, exactament. Aquesta és la idea. Déu-n'hi-do, eh?
I d'aquí venen després els drames, com per exemple un senyor que hi ha al despatx, que per exemple m'arriba amb els comptes corrents i li queden 80 euros per passar el mes, perquè ell està rebent una prestació que ara ha posat l'estat a partir de majors de 55 anys, que els donen 426 euros. La seva exdona té una pensió d'aliments de dues filles i com que no la paga,
Va executar i li estan embargant. Què passa? Doble problema. A aquest senyor li estan embargant els 426 i li deixen amb 80-86 euros i amb aquests 86 euros de deutes que ell té ha de continuar pagant la pensió d'aliments que si sumem les dues filles són uns 200 euros.
Amb la qual cosa és una bola que cada cop es fa més gran perquè amb el que li estan embargant no pot pagar la pensió actual. I no hi ha solució llavors en aquests casos?
Solució. A veure, la pensió d'aliments no és inamovible. Es pot modificar, com ja dèiem la setmana passada, si jo tinc una pensió d'aliments de 500 euros i resulta que la situació d'aquell senyor que es queda sense feina no ho pot assumir, no ho pot pagar, es posa una demanda per modificar i dir aquest senyor abans cobrava tant i hi ha hagut un canvi a les circumstàncies, a la situació econòmica del senyor, amb la qual cosa es demana una rebaixa. Això es pot fer.
Què passa? Hi ha casos extrems, com el que acabo d'explicar, que són 80 euros. El que es demanarà, per part nostra, que en aquest cas jo porto la defensa d'aquest senyor, el que es demanarà és temporalment la suspensió de la pensió d'aliments. També s'ha de veure... Quina és l'altra situació, no? Exacte, l'altre progenitor, si té ingressos, quina quantitat d'ingressos...
Hi ha una filla que és major d'edat i ja comença a treballar, amb la qual cosa també reduir fins i tot d'una pensió de 100 euros fins i tot baixar-la a 60 o alguna cosa així. Però clar, vull dir, cada cas és un món i cada cas s'ha de veure particularment, però la manera de reclamar-ho seria aquesta, per la via civil, demanda d'execució de sentència.
Doncs déu-n'hi-do, perquè exacte, vull dir que són un conflictes d'aquests que són molt quotidians, no?, i que possiblement fins que no t'hi trobes, en aquest cas, per exemple, que expliques, oh, això la gent, no evidentment com tu que estàs a tractar aquests casos, però que és difícil imaginar-se, no?, perquè a més a més és evident que...
L'altre cantó també pot tenir complicacions. Exactament, és un drama social. Abans em sembla que estàveu parlant de la justícia. Exacte, que la justícia, una cosa si és la llei, però la justícia va més enllà d'aquestes normatives.
El jutjat, el que s'intenta és arreglar problemes, però evidentment hi ha drames socials que un jutjat no ho solucionarà. Aquí han d'intervenir serveis socials, a veure què passa amb aquesta família. Jo he explicat el cantó del pare, però segur que la mare també és un altre drama. Clar, quina solució, veure quins mitjans tenim i ajudar a la mesura del possible aquestes persones perquè ja et dic que aquest senyor està vivint el seu cotxe.
Vull dir, és delicat el tema. S'hauria de canviar, és a dir, funciona creus prou bé aquí, tot el tema de les aparacions, divorcis, aquests elements de pensions, o és molt difícil de regular diferent? El problema aquí és que, com a tots els gremis, sempre falten diners.
Jo puc ser egoista i dir no, no, és que aquí falten molts diners, però et vindrà després algú de sanitat i et dirà aquí falten diners. A justícia falten diners, falten diners per totes les parts, pels professionals que ens dediquem, sobretot quan vam parlar del primer programa d'altor d'ofici.
Falten diners per nosaltres, falten diners per ajudar les famílies, falten recursos. També els jutjats, almenys en el nostre partit judicial, a Sant Feliu hi ha set jutjats i estan separats. Hi ha cinc jutjats en un edifici i dos en un altre edifici. Per què això? Perquè les instal·lacions són molt antigues i hi ha un projecte... S'han fet grans sense... Sí, hem hagut de fer més jutjats perquè teníem més temes i com que no hi havia suficient espai, s'han separat.
A Martorell, per exemple, també estan repartits, i és un mateix solar, però estan repartits. Has d'anar fent carreres, si has d'anar d'un jutge a un altre, perquè és que no té més. I hi ha projectes aprovats, però pel tema de la crisi, que no hi ha diners, doncs tampoc hi ha les instal·lacions que siguin convenients per tothom, per als que treballem i per les persones, pels ciutadans, que necessiten d'aquests serveis, també. I, bueno, parlant de la pensia d'aliments...
Parlàvem de la via civil i la via penal és la que ens quedaria. És veritat, clar, encara ens queda l'altra via, exacte. Sí. Que és la complicada, no, llavors, ja? La complicada, doncs, perquè es pot demanar fins i tot presó. A veure, aquí s'ha de distingir. No vol dir que una persona que no paga la pensió d'aliments se'n vagi a la presó. S'ha d'estudiar el cas. Però podria anar-hi. Però podria anar-hi.
La qüestió és, aquesta persona pot o no vol pagar la pensió d'aliments? S'ha de diferenciar. En aquell cas que ens comentaves, per tant, no aniria a la presó. Si la senyora, per exemple, li posés una denúncia per impagament de pensions, el més segur és que no només no aniria a la presó, sinó que s'arxivaria o la sentència seria absolutòria. Per què? Perquè aquest senyor demostra en proves que és innocent, que no és perquè no vol. No és un delicte. Exacte, perquè no hi ha el que es diu en tema penal el dolor.
ell no vol treure-li la pensió dels seus fills però és que no pot pagar i això és una matemàtica si jo porto unes proves d'una consulta de moviments bancaris i veig que aquella persona viu amb 80 euros evidentment què més prova vols ja està
I si, en canvi, es demostra amb una declaració de renda que aquell senyor ha tingut ingressos i no ha pagat, llavors el procediment anirà endavant, fins i tot hi haurà un judici i se li demanarà una condemna. La primera vegada no passarà res a la primera denúncia. No passarà res en el sentit de... No anirà a la presó. No anirà a la presó. Per què? Per què?
de primeres... Sense antecedents, no? Suposo que la condemna seria menys de dos anys. Exactament. Inferior a dos anys, no aniria a presó. Però sí, resulta que aquesta denúncia, hi ha diverses, a la segona o tercera, sí que llavors estaria en perill d'ingressar a presó. S'hauria de veure després les regles de quan va ser la primera, perquè si la primera va ser fa deu anys,
Ja no hi ha antecedents, perquè hi ha prescrits... S'hauria de mirar el cas concret, però sí que... I les multes són... Que normalment es calcula la quota... Et posen una quota al dia. Però, bueno, els 1.000 euros segurament no li traurà ningú. Déu-n'hi-do. Després, amb antecedents penals, doncs... Però és més difícil. Sí, sí.
Doncs avui hem descobert una mica millor com funciona també tot aquest tema de les separacions i de les pensions en aquests casos. La setmana passada hem parlat de divorcis i ho fem com cada dimarts amb la Sílvia Mas Mitjana, aquesta secció jurídica. Gràcies, Sílvia. Gràcies, Carme. I tornem la setmana que ve amb més coses. Que vagi molt bé, bon dia.
La informació més propera al Just a la Fusta. 4 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia. És moment ja per tancar el Just a la Fusta d'avui dimarts 18 de març.
I el que fem com sempre és agrair a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Buenos Serveis Informatius i a la producció del programa, el Carles Hernández de Rius de la Provisió del Temps, avui hem parlat també amb Santiago Barambio, ginecòleg, doctor en ginecologia, que a Dijous farà una xerrada sobre l'avortament aquí Sant Just.
Hem fet tertúlia amb la Costi Rubio i la Maria Camps, hem parlat també amb la Mercè i la Cristina d'actualitat i hem fet la secció de coaching amb el Francesc Corbella i també la secció jurídica, ara mateix amb la Sílvia Masmitjà. Us ha parlat des de les 10, Carme Verdó, i tornarem demà amb més coses des de les 10 i fins a la 1. Ara us deixem amb el Sant Just Notícies, edició migdia. Res més, que vagi bé, que passeu un molt bon dimarts.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
The way you say goodnight I dream of all day long Oh, I could write a song About the way you say goodnight
És la una. Bon dia. Sant Just Notícies. Edició migdia amb Andrea Bueno.
L'avortament serà el tema principal d'una xerrada dijous a l'Ateneu. El doctor en ginecologia Santiago Barambio parlarà de les diferents perspectives socials que té la interrupció voluntària de l'envaràs i també de les seves connotacions polítiques. Serà en una xerrada de la Vall d'Avers. Amb aquesta notició obrim els Sancjos Notícies edició en migdia d'avui dimarts 18 de març. En titulars destaquem altres qüestions rellevants a la jornada.
Avui se celebra el primer Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Just. Es presentaran els continguts i el funcionament dels òrgans i també les eines que té l'Ajuntament en aquest àmbit. Serà l'Arset al Consistori.
L'Ajuntament engegarà a l'abril un programa formatiu destinat a l'ocupació juvenil. És un pla impulsat conjuntament amb l'obra social de la Caixa i l'associació Diomira i s'adreça a joves aturats d'entre 16 i 29 anys o que busquin millorar les seves competències. I el nucli convoca la segona edició del concurs de cartells a festa major. Fins al 22 d'abril teniu temps per presentar les vostres propostes al casal de joves. Demà a més es farà la segona reunió per seguir avançant a la celebració de la festa.
Bon dia. Santiago Barambio parlarà dijous a la Taneu sobre l'avortament i les diferents perspectives socials que té. El doctor en ginecologia i obstetricia farà una reflexió sobre les concepcions que actualment se li atorga a la interrupció voluntària de l'embaràs, ja que hi ha qui qualifica aquesta opció de necessitat i qui creu que és una frivolitat. És una xerrada que organitza la Vall d'Avers. Sant Just Notícies.
La reforma de la llei de l'avortament promoguda pel govern central és un dels temes més polèmics dels últims mesos arreu del país i el doctor Santiago Barambio en parlarà dijous a la Taneu. De fet, la intenció del ginecòleg és fer un repàs històric de les diferents lleis de l'avortament per tal que els assistents puguin extreure les seves pròpies conclusions al respecte. Segons Barambio, la interrupció voluntària de l'embaràs és una qüestió personal però també és un fet polític. Sentim-lo al just a la fusta.
L'avortament, a part de ser una necessitat individual, que és la solució d'un drama personal, que és l'embaràs de Sitxà, també és un fet polític. La demografia sempre ha preocupat els pobles, no? Llavors els pobles es troben en situacions diferents, al llarg de la història han hagut situacions diferents, i aquestes situacions diferents han dictat, diguem, unes polítiques
sobre aquest tema en funció de situacions econòmiques o de situacions demogràfiques. Santiago Barambio ha explicat que totes les lleis tenen una intencionalitat i que aquesta que promou el govern del PP deixa uns grans espais oberts a la interpretació. A més, qualifica aquesta norma d'absurda. Santiago Barambio ha explicat per què. Anem a fer una llei perquè no diguin que no tenim una llei, no sigues que Europa digui que estem en el altre estat, però anem a fer una llei on sigui tan complicat fer-ho que no es faci.
Això és una mica il·lus, perquè avui dia agafar un avió i anar-se'n a Londres és facilíssim i baratíssim, i a Londres t'ho farà. Llavors aquesta persona pot recórrer a la clandestinitat, no? I llavors, si li passa alguna cosa, vagis a l'hospital, que no la podrem condemnar per això. Llavors, clar, aquesta llei és com molt absurda, que dona a entendre que, mira, si voler avortar, avorteu, però no dintre del marc legal, no.
Creu, per tant, que és molt probable que el mateix partit, el mateix Partit Popular, presenti esmenes al text. D'altra banda, el doctor assegura que, a més a més, els ciutadans i ciutadanes volem prendre decisions per nosaltres mateixos i no que els governs ens imposi les seves voluntats. L'individu vol que els governs facin el que ells volen, no que els governs imposin a la població el que ells volen. Per tant, en aquest moment hem fet una nada
o una vinguda, com es vulgui mirar, del pèndol. Ara, en aquest moment, vivim en una llei on deixa que l'individu prengui la seva pròpia decisió i, en canvi, estem anant cap a una situació en la que és el govern el que pren la decisió per tu.
De tot plegat parlarà dijous al vespre el doctor en ginecologia i obstetricia Santiago Barambi, una xerrada organitzada per la Vall d'Avers que, com dèiem, voldrà plantejar l'avortament des dels punts de vista de qui el considera necessitat i qui el considera frivolitat. L'activitat començarà a dos quarts de vuit del vespre a la sala Piquet de la Taneu. Sant Just Notícies
Més coses a la 1 i 5 minuts. Avui se celebra el primer Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat de Sant Just. Com que és la primera vegada que es convoca aquest Consell, la sessió haurà de constituir el plenari, la presentació dels continguts i el funcionament dels òrgans. A més, explicarà per què s'han integrat en un mateix Consell aquests quatre temes, la seguretat, la prevenció, la vialitat i la mobilitat, i es donarà a conèixer qui integrarà la comissió permanent. Sant Just Notícies.
Altres punts previstos al Consell d'avui són les eines municipals a què disposa l'Ajuntament en aquest àmbit, com ara el Pla Local de Seguretat Vial, el Pla Local de Mobilitat i el Pla de les zones 30. També es parlarà de les accions que es fan a Sant Just pel que fa a la prevenció i a la mobilitat i quina és la situació del municipi en relació a aquests temes. El Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, Vialitat i Mobilitat tindrà lloc a les 7 de la tarda a la sala de sessions de l'Ajuntament i estarà obert a tothom qui vulgui participar-hi.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. I parlem ara d'ocupació, perquè l'Ajuntament engegarà el mes d'abril un programa formatiu destinat a l'ocupació juvenil. És un pla impulsat conjuntament amb la col·laboració de l'Obre Social de la Caixa i l'associació Tiumira. I s'adreça joves d'entre 16 i 29 anys que estiguin aturats o que busquin millorar la seva ocupabilitat i les seves competències professionals. Sant Just Notícies.
El programa es farà al casal de joves del 22 al 24 d'abril, del 28 al 30 d'abril i del 5 al 7 de maig. Per tant, està estructurat en 9 mòduls formatius de 3 hores de durada. Alguns dels temes del curs són la situació actual del mercat laboral, les competències laborals, el treball en equip, l'entrevista de feina, la mobilitat europea, entre d'altres.
Les places per participar-hi són limitades i les inscripcions s'han de fer al Servei d'Ocupació i Innovació de Sant Just. Truquen al telèfon 93 475 63 36. 93 475 63 36. O ve enviant un correu electrònic a l'adreça ocupació.innovació arroba santjust.cat.
Sant Just Notícies. I a més d'altra banda, el proper 10 d'abril s'impartirà una sessió on s'informarà i s'orientarà per a la recerca d'ocupació a càrrec del sociòleg i historiador Emili Palacios. És una sessió que es fa en el marc dels plans d'ocupació municipals i s'orienta a persones interessades a conèixer la situació actual del mercat de treball i també a millorar les seves possibilitats d'ocupació.
Aquesta sessió es farà de 10 a 1 a la sala polivalent de les escoles i s'han de fer inscripcions per participar-hi a l'adreça promocióeconòmica arroba santjust.cat. Repetim, promocióeconòmica arroba santjust.cat. Tota la informació local a Sant Just Notícies.
El web de l'Ajuntament de Sant Just ha estat distingit per la seva transparència. Els webs de 48 ajuntaments catalans rebran aquesta tarda el Segell Info participa a la qualitat i la transparència de la comunicació pública de l'any 2013, entre ells el de Sant Just. Els webs d'altres ajuntaments del Bas Llobregat han estat reconeguts també per la seva transparència, com ara Sant Feliu, Esplugues i Sant Boi de Llobregat. Sant Just Notícies.
El Segell Info Participa és un distintiu creat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona, que es basa en els resultats d'avaluar aquests webs. L'anàlisi s'ha realitzat a partir de 41 preguntes, formulades per indagar si ofereixen informació sobre quatre qüestions bàsiques, com ara, qui són els representants polítics, com gestionen els recursos col·lectius, com informen de la gestió i quines eines ofereixen per a la participació ciutadana.
Seguint aquests indicadors, Sant Just ha assolit el 78% de transparència en aquesta eina de comunicació. Les dades es publican al mapa InfoParticipa, on s'assenyalitzen els webs que han marxat el segell InfoParticipa 2013. Els incentius es lliuraran aquesta tarda a les 6 al Palau de Pedralbes de Barcelona, on assistirà l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. L'acte estarà presidit pel rector de la Universitat Autònoma, Ferran Sancho, i la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega.
Sant Just Notícies. I a la 1 i 10 minuts parlem de projectes urbanístics, del projecte del barri centre en concret, que es presentarà a la ciutadania pels vols de Sant Jordi. L'Ajuntament té previst presentar el que es farà al voltant de l'Ateneu de cara a finals d'abril, per tal que Sant Justencs i Sant Justenques puguin opinar sobre el projecte que es farà al carrer Creu. Esperen també que el projecte executiu s'aprovi abans de l'estiu. Sant Just Notícies.
Ara s'està elaborant davant projecte d'aquest pla urbanístic que crearà un parc o un espai obert a l'encreuament del carrer Creu amb Ateneu, on fins fa poc hi havia els antics edificis de Correus i el gimnàs, entre d'altres. Serà un espai que farà canviar la perspectiva del carrer Creu i que tindrà accés directe al claustre de l'equipament de les escoles i al pati del roure de l'Ateneu. Ha donat més detalls l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà.
Quina filosofia té d'accés directe al claustre del Montserrat, d'accés directe al pati del Roure i de comunicació per espai verd entre Ateneu i carrer Montserrat, no? Estarà tot connectat, salvant doncs aquesta pendent que és important. És un projecte que pot estar en una xifra que encara no sabem, però segurament a l'entorn dels 400.000 euros.
De fet, l'Ajuntament de Sant Jus volia presentar el projecte molt abans, però la manca de finançament no ho ha fet possible fins ara. I és que l'equip de govern disposarà aviat d'aquests 400.000 euros necessaris per poder tirar-lo endavant.
Tota la informació local a Sant Just Notícies. Ara passen 11 minuts de la una del migdia. Ho hem destacat en titulars. El nucli convoca la segona edició del concurs de cartells a festa major. Fins al 22 d'abril teniu temps per presentar les vostres propostes al casal de joves. És un concurs obert a tothom que pretén trobar la imatge oficial de la festa major d'enguany i alhora implicar encara més gent en la celebració de la festa. Sant Just Notícies.
El cartell ha d'incloure les frases següents. Festa Major 2014, Sant Just d'Esvern, del 31 de juliol al 6 d'agost i els logotips de l'Ajuntament i del nucli. Unes imatges que us podeu descarregar en diferents formats des del blog de la Comissió de Festes, festessantjust.blogspot.com. El tema del cartell és lliure, però ha d'incloure algun motiu neutre, blau i groc que faci referència a la pica baralla que caracteritza la Festa Major de Sant Just.
L'últim dia per lliurar els cartells és el 22 d'abril al Casal de Joves. El jurat farà públic el veredictar el 27 d'abril. Trobareu tota la informació al blog del nucli festesantjust.blogspot.com i si teniu qualsevol dubte us podeu adreçar al correu electrònic nucli.santjust.gmail.com nucli.santjust.gmail.com Per cert, que demà es convoca la segona reunió de Festa Major a les 7 de la tarda a la sala Piquet de l'Ateneu per seguir avançant en la celebració de l'any