Ara escoltes l'Àdio d'Esbem, sintonitzes l'Àdio d'Esbem, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbem, 98.1, ràdio d'Esbem, 98.1.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura, és la pujada de l'IVA.
El home està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preterada.
L'única solució jo veig que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia.
Cap un optimisme on n'hi ha.
El Jutta no està al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució.
Que sigui que sigui que estigui davant, el principal són els interessos de Sant Just.
Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta.
Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé.
Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Bon dia, Sant Just. Són les 10 i 17 minuts.
Benvinguts al Just a la Fusta, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Avui som dimarts, 11 de maig del 2021, i com cada dia us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just amb la Lua a l'OP i difarem el Dia Internacional d'avui, 11 de maig.
Després passarem a la lectura de les portades de la premsa, també amb la Lua, i donarem les cinc claus informatives del dia.
Tancarem la primera part del programa a les 10 i 50 amb la predicció meteorològica d'en Carles Rius.
A segona hora avui farem entrevista a Sergi Seguí, portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just i regidor de l'oposició de l'Ajuntament per tractar els temes de l'actualitat del pop-lap.
Després seguirem el programa amb la col·laboració del celler de Can Mata.
Tindrem a l'Àstrid, que ens farà una secció de ressenyes de vins.
Vins amb bones històries al darrere.
De 12 a 1, avui tindrem amb nosaltres el president de l'Ateneu de Sant Just, l'Albert Macià, per fer un repàs de l'agenda i de totes les activitats que hi ha programades pels propers dies a l'entitat cultural.
Després passarem un dels capítols de Sant Just Tenques, aquestes entrevistes de mitja horeta que fa el periodista Sergi Pont a dones destacades de Sant Just.
Tot això serà de seguida. Ara us deixem amb un tema musical i comencem. No marxeu!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
I ja no et sento, m'ho invento.
I ara només puc enyorar-te.
Vivint el sol, mira el que tornes amb mi.
Ara m'esitja, et fa esperança i desitjo.
Que avui no entenc la realitat.
Cada cop que em mires, cada cop que tornes,
em regales la vida i te l'emportes.
Cada cop que em mires, cada cop que tornes,
m'il·lumines el dia, més més m'importa.
Let's go tonight.
Vull ser la teva festa, vull ser amb què en què vas,
vull ser que t'accelera.
Vull ser la teva festa, vull ser amb què en què vas,
vull ser que t'accelera.
Vull ser la teva festa, vull ser que t'accelera.
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Fins demà!
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
A Sant Just, canviem el xip.
Iniciem la implantació d'un nou model
de recollida de residus domèstics
per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors
de les fraccions orgànica i resta
s'obriran amb targeta.
Saps com funcionar?
Informa-te en el web
santjust.cat barra residus
i els perfils de Twitter i Instagram
arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta i recicla més i millor.
Pel medi ambient,
a Sant Just, canviem el xip.
Ajuntament de Sant Just d'Esbert.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Doncs vinga, perquè ara mateix són les 10 i 25.
Estem a la primera hora informativa
del Just a la Fusta.
Anem a buscar aquests titulars,
les notícies i l'actualitat
de Sant Just a la Mat de la Lua.
Hola Lua, molt bon dia.
Molt bon dia, Núria.
Avui som dimarts, 11 de maig,
gairebé dos quarts d'onze del matí
i volem saber l'actualitat del poble.
I tant, doncs comencem.
Vinga, doncs som-hi.
Doncs, com ja sabíem,
aquest dissabte 8 de maig,
l'associació veïnal del Mas Lluí
es va sumar per quart any consecutiu
a l'European Cleanup Day,
una acció organitzada a nivell europeu
amb l'objectiu de conscienciar
i sensibilitzar sobre la quantitat de residus
que llancem de manera descontrolada
en el nostre entorn.
Aquí a Sant Just es va organitzar
una recollida de residus
a l'entorn del parc de Collserola.
Així, doncs, finalment,
fins a 90 persones voluntàries
es van reunir dissabte
per recollir 354 quilos de brossa
a les portes del parc natural de Collserola.
Entre d'altres,
es van arribar a recollir 6 pneumàtics,
6 metres quadrats de xarxa metàl·lica,
4 llaunes d'oli,
2 llaunes de pintura,
una cadira de despatx i una de cuina,
una pantalla de televisió,
un tricicle,
un coixí de sofà,
un sommier,
4 trams de perfils de ser galvanitzat
i 2 trams de baixant de fibrociment.
Es tracta d'unes xifres esgarrifoses,
però encara ho són més,
quan des de l'organització s'ha constatat
que molts residus han quedat per recollir.
Doncs sí, efectivament,
l'ho ha notícies.
Ja ho comentàvem, eh,
quan vam anunciar que es feia aquest clean-up d'Europa...
Sí, sí, que sempre hi ha aquestes sorpreses...
Naumàtics...
Tot i així, o sigui,
354 quilos de brossa,
si estem parlant que es fa la recollida en un matí,
o sigui, un matí...
Unes quantes bosses, eh?
Unes quantes bosses per arribar a tots aquests quilos.
I després és això, vull dir, no ho sé,
si has de tirar una pantalla de televisió,
la veritat ho pots fer...
No, és que saps què passa?
Que costa més anar a la muntanya.
Si has de pujar, fill, la colzerola,
tirar-ho, vés a la deixalleria...
Clar, vull dir, és que et surt més a compte.
Arribes allà a la deixalleria amb el cotxe,
demanes ajuda a la gent,
a la persona que estigui allà,
t'ho treuen,
i és que a més surts de la deixalleria dient,
escolta, ho he fet bé, tu.
Sí, sí, no, no, vull dir,
són coses que no ho entenc.
No, sí, com un somier,
com arriba un somier o colzerola?
Vull dir, no són coses,
és que depèn de què et puguis trobar,
dius, vaja, a algú se li ha caigut,
a algú estava menjant una bossa de patates
i l'ha tirat al terra,
que és igualment una cosa que no s'ha de fer,
però que pots trobar dintre de l'il·lògic,
bueno, que a la menys ja s'ho tires al terra.
T'imagines com podria arribar a passar, no?
Un somier, m'imagino algú que un dia es lleva,
diu, aquest somier ja no el vull,
per què no pujo a colzerola i el tiro?
Clar, no sé.
En fi, la gent de Masllui està molt conscienciada,
tenen colzerola molt i molt a prop,
molt a tocar,
i jo suposo que si algun dia passejant,
clar, veuen tot allò,
doncs també, en certa manera,
els anima a fer aquestes batudes,
aquestes neteges.
I tant.
I, escolta, molt bona feina que fan.
Xapu, varells.
Doncs vinga, d'aquesta notícia
passem al següent titular.
Doncs, amb la fi de l'estat d'alarma
hi ha el corresponent canvi de restriccions.
Una vegada més,
el Comitè d'Emergències de Sant Jus d'Esvern
s'ha reunit per analitzar la situació
al nostre municipi
i saber com afectaran aquests canvis.
Ara, la situació epidemiològica a Sant Jus
és estable,
amb 16 contagis en els darrers 7 dies,
i la taxa de casos positius
a l'àrea metropolitana sud
és de 0,86.
S'habilitaran els centres cívics
amb un aforament del 50%
i en grups d'un màxim de 6 persones
de forma presencial.
I, per tant,
s'està treballant en recuperar l'activitat
a espais com el centre cívic Joan Maragall,
Can Ginestà,
la Vagoneta
i el centre social El Milenari.
Respecte a la vacunació,
recordar que l'ambulatori
continua trucant
a les persones corresponents
a la franja dels 70-79 anys
i les persones
que estan entre la franja dels 50 i 70 anys
poden demanar cita
a través de la pàgina web
vacunacovid.catsalut.gencat.cat,
un enllaç que també trobareu
a Ràdio d'Esvern.
L'Ajuntament també està treballant
en com ha de ser
la futura festa major,
quins tipus d'activitat
es podran desenvolupar
perquè aquest any
puguem gaudir de la festa major
amb totes les garanties de seguretat
sense renunciar
a l'organització d'activitats
adreçades a totes les edats.
Doncs això és una notícia important, Elua.
Pensem que
clar, festa major l'any passat
no va haver-hi.
Aquest any
en principi
es podria celebrar alguna cosa, no?
Si les indicacions,
si les dades de pandèmia
van avançant favorablement.
Realment sí,
o sigui,
encara que continuéssim
hipotèticament
no n'éssim a millor.
En normalitat no serà,
això ja ho tenim en ment.
Però, o sigui,
tot i que
no n'éssim a millor
i ens mantinguéssim
com fins ara,
recordem que
actualment
es poden dur a terme
concerts, espectacles,
això sí,
doncs, bueno,
assentats,
amb distància.
demanem cita prèvia,
etcètera, etcètera.
Però, bueno,
el que s'hauria d'estudiar
és això,
la capacitat
d'aquesta festa major,
perquè recordem
que són unes festes
que porten
a moltíssima gent
i no sé
com gestionarien
això,
aquest demanar cita prèvia
i aquests aforaments.
Recordem,
festa major
que se celebra
a principis del mes d'agost,
estem a mes de maig,
alguna cosa
s'ha d'anar movent.
Exacte.
i anar organitzant.
Normalment,
aquestes dates
ja s'estan organitzant tot,
es tancen els dies.
Clar,
exactament.
I pel que deies abans,
tot el tema
de la vacunació
aquí a Sant Jurs,
doncs,
seguint una mica
la regla i la tònica
també que se segueix
a la resta de Catalunya,
de moment
s'estan allò
forçant
a tope
amb aquesta edat
de la dècada
del 70,
per dir-ho així,
no?,
de la gent
que té els 70 anys
i també hi ha,
doncs,
posant en fila
i posant en ordre
a la gent
dels 50,
dels 60,
sobretot,
que no siguin impacients,
que es pot demanar
hora
i també que la gent
del CAP
va trucant
als que s'han d'anar
vacunant.
Molt bé,
doncs,
Luà,
seguim
amb l'últim titular.
Doncs,
mira,
com ja vam dir
aquest dissabte 15 de maig,
la plaça de la Pau
tornarà a ser
escenari
de les activitats programades
amb motiu
de la festa de la Pau.
Però ja tenim una novetat
i és que les entrades
que ja vam anunciar
que es podien reservar
a entrar a polis
ja estan exaurides
quan encara falten
5 dies.
Recordem que el tret
de sortida de la festa
anirà càrrec
de Pallassos Sense Fronteres
amb l'espectacle
Marramango,
en el qual els Pallassos
Pep Callau
i el grup musical
Pepsi Colin
oferiran una barreja
explosiva
d'animació musical
i d'actuació claunesca.
Això serà
a dos quarts
de 6 de la tarda.
Tot seguit,
l'agrupament
escolta Martin Luther King,
llegirà el manifest d'enguany
i després hi haurà
actuació del grup
de percussió Sant Justenc
Banda Anderà
i l'actuació
del drac de Sant Just.
La festa de la Pau
finalitzarà
amb un gran somriure
per part de les persones
assistents
que serà recollit
amb una fotografia aèria.
La festa,
en la qual han col·laborat
9 entitats locals,
té control d'aforament
i compta
amb les mesures
de seguretat
per la Covid-19.
Doncs sí,
aquest dissabte
tenim la festa de la Pau
i el divendres
parlarem amb la Quima
que és la regidora
de Solidaritat
i Cooperació.
També ens parlarà
una mica concretament
del programa
d'activitats
que hi ha,
quines són aquestes entitats,
què és el que es farà,
una mica si hi ha
alguna temàtica
concreta.
Exacte,
jo crec que és això
destacar que tornen
a estar exaurides
les entrades,
és una cosa
que està passant
ja molt sovint.
Potser també
caldria plantejar
quantes persones
es deixen entrar
als actes
i quin tipus
d'actes es fan
i que només es faci
un, doncs no ho sé,
perquè estem parlant
de, hi ha més
de 15.000 persones
al poble,
un acte
que s'exhaureix
una setmana abans
vol dir que potser...
Clar,
és que tingues en compte
l'UA,
són actes,
per exemple,
igual que va passar
amb el dia de l'avança.
A veure,
suposem,
d'entrada,
fem un parèntesi,
suposem que
les persones
que hi poden participar,
suposo que hi ha hagut
persones que ho han estat
calculant,
que han estat fent
les medicions,
l'aforament,
les distàncies
i de més,
però clar,
són, per exemple,
el dia de la dansa,
quatre escoles
on hi van
moltíssimes
moltíssimes persones,
nens,
nenes,
joves...
Clar,
però potser s'hauria de...
Només que continuïn
ja un familiar,
ni que sigui un
per cada,
ja s'ocupa tot.
Però llavors,
per això,
potser s'hauria de plantejar
fer-ho dos vegades,
de la mateixa manera
que, no ho sé,
Judit Nederman
ha quedat esgotada
i s'ha obert
una segona plaça,
doncs intentar
gestionar-ho
d'alguna manera,
perquè és això,
justament,
per exemple,
el fet del dia de la dansa,
que ni els familiars
puguin anar a veure
les pròpies persones,
o sigui,
els seus fills i filles
actuant,
o mares o pares,
però també hi havia gent gran,
no ho sé.
No, sí, sí,
i a part...
És complicat,
però clar,
si la nova normalitat
és l'aforament,
no pot ser
que tothom es quedi fora
cada cop que hi ha un acte.
S'ha de repensar
una mica
com es poden fer.
Exactament.
Sí, sí,
tota la raó,
perquè, a més,
si el dia de la Festa de la Pau
també hi ha nou entitats
que col·laboren,
cada entitat també té
les seves persones,
l'acció públic...
Estem parlant,
només que la grupament
escolta Martin Luther King
i l'esplai
ja hi vagin,
estem parlant
de molts infants...
Adeu.
Clar,
que ja entren,
només que 4 o 5 famílies
també vulguin anar-hi.
Clar, exacte.
Molt bé,
doncs l'1,
aquesta és l'actualitat
d'avui, dimarts,
11 de maig,
si et sembla,
deixem una mica de música
i seguim després
amb les portades.
I tant.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
No podem viure sense bateria,
sense cobertura,
sense carregador,
no podem viure sense línia,
sense funda,
sense connexió,
sense memòria.
No podem viure sense mòbil,
però al cotxe
podem morir per culpa seva
quan condueixis
aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig de futurs.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Si com a dona vols saber
quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació
de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut,
ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones i infants.
Separacions,
règim de visites,
pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos
trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a
en cat.cat barra
atenció a les dones.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Per seguir l'actualitat
del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies,
entrevistes,
reportatges,
agenda,
no et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara,
la informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
I va gritando contra el viento, rompiendo todos los esquemas de mi piel, una explosión de euforia y libertad.
Me siento vivo y no me tiembla el pulso, son mis latidos las que marcan el compás.
La tierra tiembla y estoy solo en este juego, si pierdo vuelvo a ganar.
Como un cometa que alumbra todo el cielo, esos segundos que siempre recordarás.
Estoy seguro de que muera en el intento y eso es lo que nos hace brillar.
En mi mano voy a ver que algo hoy puede suceder y la euforia dejará un secreto al que gritar, un secreto al que cantar.
Soy como el aire que va a toda la velocidad, solo estoy ahí en mi caminar.
Soy como el cielo que revienta de repente, una explosión, una bomba nuclear.
Soy como el aire que revienta contra el mar y va gritando contra el viento, rompiendo todos los esquemas de mi piel,
una explosión, una explosión de euforia y libertad.
Soy como el aire que va a toda la velocidad, solo estoy yo en mi caminar.
Soy como el aire que revienta contra el mar y va gritando contra el viento, rompiendo todos los esquemas de mi piel,
una explosión de euforia y libertad.
La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor.
Caballero, una de ràdio, una de què?
Una de ràdio.
De veritat, de veritat que jo no puc.
Així jo no puc treballar.
Algú perca està d'abans.
No, no, no, no, no, no.
Som una bona colla.
I tant, passigolla.
La colla passigolla.
Ui, ui, ui.
Es posa molt calent tot.
Vinga, doncs, som-hi ara amb els dies.
internacionals.
Avui, la segona setmana de maig, concretament del 10 al 16 de maig d'aquest 2021,
l'Organització Panamericana de la Salut, la OPS, celebra des del 2016,
atenció, eh, la Setmana d'Acció contra els Mosquits.
Ho fa des d'això, des de fa uns quants anys, ja des del 2016,
porta a terme aquesta acció, aquesta setmana,
amb l'objectiu de sensibilitzar la població per reduir els criaders de mosquits
i evitar malalties com el dengue o el zika.
És molt probable que, mentre dormim o provem de dormir a l'estiu,
encara no perquè és massa aviat i no fa suficientment calor,
escoltem el zumbit que ens dificulta el sol.
Doncs bé, es tracta de mosquits, insectes,
que, a més de ser molt molestos, ens piquen per tal d'alimentar-se de la sang de les persones
i també dels animals, eh.
El que és perillós d'aquestes picades és que, a vegades,
poden contraure malalties infeccioses,
com, per exemple, no aquí, el que seria a Espanya o a Europa,
però sí, si estem en altres països
en què malalties, per exemple, doncs, com la malària
i el dengue, el zika o el xikunyunga,
doncs són més freqüents.
De fet, malalties transmeses per aquests insectes
són una causa important de malalties i morts en algunes zones del planeta.
Per exemple, entre els anys 2017 i 2018
es van anotar que a Amèrica
van haver-hi 483.000 casos de dengue,
223.000 casos de zika
i 180.000 de xikunyúnia.
Bé, Déu-n'hi-do les xifres.
On viuen els mosquits?
Doncs, els mosquits, com tots i totes sabem,
reprodueixen l'aigua que deixem amagatzemada o estancada,
per exemple, en testos de plantes,
en pneumàtics, en contenidors d'escombraries,
en barrils, també en vessals,
per exemple, els estancs, entre altres.
I com a dada adicional, per exemple,
una femella pot posar entre 100 i 300 ous cada vegada que va fer l'aposta.
Una vegada reproduïts, es situen a les finestres,
als quadres, a les cadires, a les taules, a les parets...
és a dir, en qualsevol lloc, per després picar-nos.
El 2014, durant una reunió dels caps de l'estat de la comunitat del Carip,
es va decidir reunir esforços i dedicar una setmana a l'acció contra els mosquits.
Dos anys després, aquesta setmana, es va començar a promoure per l'Organització Panamericana de la Salut,
això donant inici a aquestes primeres activitats.
Doncs bé, ja ho sabeu, des d'ahir dilluns i fins al dia 16,
s'estan fent activitats per promoure accions que vagin en contra de la reproducció d'aquests mosquits.
Vinga, va, doncs ara, abans de fer el temps, tenim a la Lua per fer ràpidament aquest repàs de les portades.
Anem una mica justes a temps, però no passa res.
Hola, Lua, molt bon dia de nou.
Molt bon dia de nou, Núlia.
Doncs tenim els diaris, no?, damunt de la taula.
I tant.
Què et sembla si fem un repàs? Vinga.
Doncs comencem, com sempre, amb la portada de l'Ara, que obrem aquesta nova legislatura,
i és que Esquerra obre negociacions amb els comuns.
Aragonès confirma la renúncia a la coalició amb Junts per Catalunya i busca suports per governar en minoria.
Sánchez no garanteix els quatre vots per als republicans i alerta del perill de noves eleccions.
500 els càrrecs de la Generalitat a l'espera de l'acord d'aquesta investidura.
En fotografia, almenys 20 morts en un atac aèri d'Israel a Gaza.
L'ofensiva de l'exèrcit israelià va ser la resposta Llampec al llançament massiu de coets de Hamas des de la mateixa Gaza al vespre,
que alhora era la reacció a l'assalt militar del matí a la mesquita d'Alaska, a Jerusalem, i que va acabar amb centenars de ferits.
Per últim, fa referència a la pandèmia.
Simón diu que està molt decebut amb les multituds nocturnes.
I per últim, tinc dues cites per vacunar-me i no sé què haig de fer.
Doncs sí, l'1, aquesta és la portada del diari Ara, on es posa de manifesta aquestes negociacions de la nova legislatura.
Esquerra comença, sembla, a veure aquestes negociacions amb els comuns.
Bé, és que arribar a unes noves eleccions jo crec que...
Home, seria un pal, eh?
Si no es posen d'acord amb junts, escolta'm, alguna cosa s'haurà de fer.
Per alguna banda o altra hauran d'anar els trets, tu.
També dades sobre pandèmia.
Simón, decebut.
Bé, Simón i mig Espanya, a més.
Clar, que s'anava a dir.
Decebut.
A mi m'ha fet gràcia aquest com...
Sí, eh?
Només és Simón.
Si Simón està molt decebut, llavors ja està, pleurem.
Escolta'm, Simón està decebut, doncs la cosa és que va malament.
Sí, sí, bé, encara que no ho estigués, la cosa també seguiria igual de balançant.
amb el comportament d'algunes persones, tu.
I, sí, et posen també de manifest amb aquesta cita de les vacunes,
persones que, bueno, que a vegades tenen alguns problemes
o dubtes de com efectuar aquest procés de vacunació.
Molt bé, seguim amb més diaris, Luan.
Doncs continuem amb l'avantguàrdia, cobrem aquesta emergència econòmica
i és que l'executiu descarta pujar impostos si la recuperació s'enderrareix.
La ministra d'Hisenda assegura que les mesures fiscals
només s'aplicaran quan no siguin un llaç per l'economia espanyola.
En fotografia, aquest foc creuat a Jerusalem i Gaza.
El llançament de diversos coets a la zona de Jerusalem
per part del braç armat de Hamas va ser resposta ahir per Israel
amb un bombardeig a Gaza que va deixar almenys 20 persones mortes,
9 d'elles nens, segons fonts palestines.
A la foto, els enfrontaments entre palestins i la policia israeliana
al complex de la mesquita de l'Axe.
També fa referència a aquest enlairament de l'energia neta
que diu que està en risc a Catalunya,
rebuig del sector de les renovables a la moratòria pactada per Esquerra i la CUP.
També fa referència, un altre cop, a Esquerra,
que diu que cerca un acord express amb els comuns per governant solitari.
Junts encara veu el pacte possible
i recorda que els seus vots són imprescindibles.
L'avantguarda també fa referència a aquesta exposició.
El Dant i Florència es retroben al Delta de l'Ebre,
temor de l'expropiació climàtica,
i per últim aquestes multes de 600 euros,
ja que entra en vigor el límit de 30 quilòmetres per hora a ciutat.
Doncs sí, també portada de L'Avantguàrdia,
que acabem de comentar,
obren amb aquesta emergència econòmica,
parlant també dels impostos.
També sobre Esquerra,
que està buscant aquest acord a veure amb els comuns per governar.
I també tot el tema de l'energia neta d'aquí de Catalunya,
entre altres destacats,
pel que fa, per exemple,
que entra en vigor aquest límit de velocitat a les ciutats.
Lua, seguim amb l'última portada, si et sembla.
I tant, doncs el periòdic obre
amb aquesta negociació,
diu, Esquerra accelera i ja negocia amb els comuns,
la complexa formació de l'executiu català.
Les dues formacions busquen un pacte
per investir aquesta setmana a Aragonès.
El partit del VIAC beta que junts estigui en el govern
i voldria tenir consellers.
En fotografia,
veiem una mare davant el seu fill mort ahir en una morgue de Gaza,
i fa referència a aquesta matança d'Israel a Gaza.
En una nova escalada de violència,
un atac de l'exèrcit causa 20 morts a la franja.
Entre ells, 9 nens.
El periòdico també fa referència a aquestes noves reformes.
Més d'un milió d'aturats rebran un subsidi únic de 452 euros.
Treball pretén agrupar totes les prestacions en una.
També aquest entrebanc irritant.
El Madrid intensifica la rebequeria contra la decisió del VAR.
Simón sembla que també ocupa portada al periòdico
i fa referència a aquestes rebetlles de risc,
on assegura que gairebé segur que d'aquí pocs dies veurem un pic, avisa.
Per últim, en una petita fotografia,
el periòdico explica la història de Rodolfo i Alfredo,
la història d'amor entre un gos i el seu amo.
Doncs sí, portada del periòdico,
veiem aquesta fotografia fent referència a la matança d'Israel a Gaza
i també aquestes declaracions de Simón,
que assegura que d'aquí uns dies veurem un pic
pel que fa a la velocitat de contagi,
a les taxes de reproducció del virus, etcètera.
A veure com es va esdevenint la situació de pandèmia
aquí a Catalunya i també a Espanya.
i també de portada aquesta complexa formació de l'executiu català
amb les negociacions d'Esquerra i els comuns.
Lua, ja hem llegit les portades de la premsa,
nosaltres ho deixem aquí, si et sembla.
Tornarem demà amb més notícies.
Els ràdioients t'escolten per això a la una
amb l'informatiu de notícies complet,
a les set amb l'informatiu de la tarda
i també a les hores en punt amb els butlletins.
Exacte.
Doncs que vagi bé, Lua, fins demà.
Fins demà, Núria.
Adeu.
Adeu.
Una mica de música i truquem al Carles.
Ara que la terra és un ostatge,
que no hi ha sorra a la platja,
ara que mil paraules valen més que una imatge,
ara que la memòria a la prestatgeria
guarda sabidoria en llibres plens de gust,
ara que el mar és massa dolç
i que l'amor li falta sal,
ara que les flors creixen entre esquerdes a l'asfalt,
ara que l'aire em va fallar i els carrers somplen de fum,
respiro molt, molt, molt millor amb tu.
tot passa millor amb tu i és tan, tan, tan, tan millor amb tu.
Ara que em perdó la son, ara que fallen les alarmes,
ara que els hiverns no hi són,
ara que s'obren armes faltaran ocells al món,
ara que el compte enrere comencen endavant,
ballant sota la pluja ens estem cremant.
Ara que hi ha tele amb colors
per veure nàufragar la vida,
els somnis són pasteres navegant a la deriva,
ara que els dies ploren i les nits omplen de llum,
jo dormo molt, molt, molt millor amb tu.
Tot passa millor amb tu
i és tan, tan, tan millor amb tu.
No hi ha ningú com tu
Ara que ja ningú riu i es viu amb por
La revolució té nom de dona
Ara que tot ressona, ara que falten peces,
ara que res en caixa,
no es pot fer un buscle en frese
Ara que baixa el riu tan fort
de les classeres que s'han mort
ara que les fronteres
tanquen el seu port
ara que el mar s'escalfarà
que es desveran els pols
Ràdio 1-2-3
Ràdio 1-2-3
Ràdio 1-2-3
Ràdio 1-2-3
Ràdio 1-2-3
Ràdio 1-2-3
Ràdio 1-2-3
Doncs vinga, anem a fer el temps amb el Carles.
No. No? Carles?
Sí, sí, sí, bon dia.
Bon dia.
Perdó, sí, sí.
Quin susto. Dic, anem a fer el temps amb el Carles.
No. No, no?
Sí, dic, ui, doncs no.
Sí, sí, no, no. Anem a parlar una miqueta
d'aquest temps que avui, doncs, s'ha despertat
una mica més fresquet del que és habitual.
Hem tingut vent del nord-oest
durant bona part d'aquesta nit.
Això provocar que la temperatura tirés avall.
És un dia típic de primavera. Hem baixat fins als 12 graus.
Recordeu que ahir a aquesta hora
nosaltres ja estàvem a 18 graus i avui estem
a 15, a punt d'arribar als 13.
O sigui que ha baixat una mica la temperatura.
Fins i tot aquesta nit hem tingut un ruixat
a Sant Jús, també. Ens ha caigut un litre
per metre quadrat. O sigui, sentim amb aquest ambient
insegur, és el que comentàvem
la setmana passada. Dins dies que són una mica
variables, amb núvols que van creuant
i que poden deixar-nos algun ruixat.
Si mirem ara el radar i si
poguessis mirar des d'on estàs tu cap al nord,
que no és la
situació idònia,
veuries com en aquests moments
hi ha alguna precipitació encara
a Catalunya. Algunes que són de molt destacades
cap a la vall d'Aran,
al Pallars Subirà, que estan entrant també
cap a la Cerdanya. I a la Catalunya
nord també hi ha precipitacions.
I molt a prop de Sant Jús també hi ha precipitacions.
Hi ha un avís de saber
meteorològic de Catalunya que aquesta tarda
cap a les comarques del Maresme,
el Dos Vallèsos,
la Selva,
el Baix Empordà,
tota aquesta zona de la costa,
podríem dir, de la costa Brava Sud,
tindran possibilitats d'esbuixats i tempestes
aquesta tarda. I a hores d'ara,
si mirem el radar de l'última imatge,
que correspon a 3 quarts d'11,
tenim algunes precipitacions cap al Maresme
i també cap al Vallès Oriental.
O sigui, que a prop de Sant Jús
hi ha precipitació.
I si ara miressis cap al nord,
que és el que comentàvem abans,
volies una nubulada bastant important,
mirant cap a la ciutat de Barcelona,
doncs hi ha una nubulada que està deixant
precipitacions. O sigui, és un temps insegur.
Ara sí que ens està fent un sol,
tenim un sol ben clar. Ha hagut una estona
durant aquest matí, entre les 8 i les 9,
que s'han tapat força, però durant la nit
el cel era molt serè. O sigui,
que van passant bandes de núvols,
hi ha una miqueta d'aire fred en alçada,
i la inestabilitat hi és. Ara falta que ens toqui
o no ens toqui. A mi també van haver precipitacions
a molts curs de Catalunya, i aquí fins que no
va arribar la matinada, doncs ens va caure un litre.
O sigui, aquesta seguretat hi és
i continuarà sent-hi amb nosaltres. Tot i així,
avui és un dia on el sol dominarà
bona part del dia. El que passa és que
no podem arribar a temperatures massa altes,
perquè aquest vent del nord-oest, que ja ha bufat
amb un cop de 30 km per hora avui,
o sigui, que bufa amb una certa intensitat,
serà un regulador de
temperatura. I encara que el sol,
com ja sabeu, en aquesta època de l'any,
escafa com si estigués a ple mes d'agost, o sigui,
que intentem posar protecció sistema al sol,
aquest sol quedarà una mica esmordeit per aquest ambient
més fresquet, per aquest aire més fred
de nord-oest, que bufarà bona part del dia.
Fins que a la nit el tindrem amb nosaltres.
El que dèiem a la tarda, aquestes nubulades
que poden créixer cap al marès,
amb els vellesos, faran que tinguem
algun cel una mica variable,
amb el sol com a protagonista, però amb núvols
que a l'horitzó es veuran com creixen
i que fins i tot es veuran de lluny,
que són amenaçadors, que donen precipitació
i possibilitats de tempesta.
Demà dimecres, una situació molt
semblant. Sol al matí,
potser aquest vent de nord-oest
serà una mica més cap a Ponent.
Això farà que no sigui tan fred aquest vent
i permetrà que la temperatura demà
pugui tirar una miqueta més damunt.
No hem parlat de les màximes d'avui,
però probablement podem estar
amb valors al voltant dels 20-21 graus,
molt semblant a allò.
O sigui, que tenim uns valors
que si ahir vam arribar al gairebé 21,
20,8,
doncs avui estarem més o menys
en una situació molt semblant.
Potser els 20,
són temperatures que realment
són d'aquelles que són molt agradables,
que 20 graus de temperatura
amb una miqueta d'airet
i amb una miqueta de vent
són unes temperatures
molt agradables pel cos
i aquesta situació
doncs avui es repetirà una miqueta.
El que dèiem,
de cara a demà dimecres,
tindrem sol al matí
i creixeran nubulades de tarda.
No esperem precipitacions,
és injust perquè aquestes nubulades
no ens afecten directament a nosaltres,
però sí que veurem un cel més variable
amb aquest vent de Ponent
que el que permetrà,
i també ho tindrem avui,
unes postes de sol realment molt boniques,
també ja la vam tenir
i quan el cel és tan sereia,
tanta bona visibilitat,
i aquest vent i el sol es pon
amb alguns nubuls,
doncs els dibuixos que tenim al cel
són molt bonics.
Doncs aquesta nit,
quan se'n vagi el sol,
doncs també ho veurem
i demà dimecres igual.
Dijous,
serà un dia una miqueta més variable
i fins i tot més insegur.
Potser al matí tenim alguna gota,
serà un dia en què anirem
combinant sol i nubuls,
les temperatures quedarà una mica més curtes
per aquesta presència de nubuls,
ja ho comentàvem ahir,
i serà un dia una mica així variable.
No esperem que estigui tot el dia provent,
estem dient que serà un dia
que podria caure alguna goteta,
que tindrem moltes estones de sol,
però també tindrem molts nubuls
que ens acompanyaran
durant tota la jornada.
Temperatures i això
us baixen un palet.
I continuem amb el dia
per excel·lència
de més inestabilitat.
Ho hauríem de dir
que el final de divendres,
el camí cap a dissabte,
serà on arribarà aquest front
que ens pot deixar precipitacions,
que continuen els mapes indicant
i pràcticament totes les previsions
continuen dient
que a partir de la tarda de divendres...
Bueno, divendres ja serà un dia
que el matí serà força tapat
i que podria caure alguna gota.
Però la màxima intensitat
de la pluja
ens podria arribar
a partir del migdia,
a la tarda,
on podríem tenir precipitacions
i alguns ruixats.
Després ja cap a la nit
no ens pararia de ploure.
Però vaja,
aquesta tarda-despre de divendres
continua marcant
aquesta possibilitat
de precipitacions.
Divendres serà un dia
força més fresquet,
com que serà gris
i el sol no podrà fer
la seva feina,
les temperatures quedaran
força més curtes,
màximes de 15 o 16 graus,
o sigui que l'ambient
serà una miqueta més fresquet.
I de cara al dissabte
començarem el dia
encara amb molts núvols
de la pluja de la nit
o matinada
de divendres a dissabte,
però a mesura que vagi avançant
el dia
els núvols s'aniran trencant
i el sol guanyarà protagonisme.
I la bogeria que comentàvem ahir,
d'un divendres
de màxima de 15 o 100 graus,
dissabte potser arribem
als 20-21,
i de cara al diumenge
es dispara el termòmetre,
però molt puntualment,
serà diumenge,
però diumenge
podríem tenir valors
de 24 o 25 graus.
O sigui que és un cap de setmana
que començarem amb núvols,
a mesura que vagi avançant
el dissabte
el sol anirà guanyant protagonisme,
les temperatures més o menys
molt semblants a les d'avui,
i diumenge tenim un pic de calor
amb una entrada dins del sud
que el que provocarà
és que les temperatures es disparen.
Això serà només per diumenge,
perquè dilluns es tornarà a normalitzar.
Aquests dels dilluns
de temperatura
són molt típics de la primavera
i és el que tindrem
una miqueta de cara
als propers dies.
Molt bé, doncs Carles,
ens quedem amb aquestes notícies.
De moment ja sabem
que al cap de setmana,
almenys el diumenge,
tindrem molt bon dia.
I dissabte, bueno,
doncs això,
començarem una mica més grisot
i acabarem amb millors sensacions.
Si et sembla,
tornem demà a la mateixa hora
per fer més prediccions
i per anar actualitzant també.
Doncs perfecte, aquí serem.
Molt bé, Carles,
doncs que vagi bé.
Fins demà.
Adeu, bon dia.
Adeu.
Just a la fusta,
el magazín del matí.
Quan pensem en màgia,
ens imaginem endevinant
què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar el català
o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques
a bbaixa xl.cat.
Perquè quan parles,
fas màgia.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig.
Com havien demanat
les víctimes d'aquelles càrregues?
Barcelona, Maria Núria Revelle,
bon dia.
Hola, bon dia.
Els magistrats de l'audiència
tallen les pretensions
de les víctimes
i de la Generalitat
d'investigar fins a un nivell
més alt
de la jerarquia policial
i fan caure
l'eventual responsabilitat
de les lesions
que van sofrir els ciutadans
en els caps dels grups
que van estar sobre el terreny
en cadascun dels centres de votació.
Afirmen que van ser
aquests caps de grup
qui va decidir com actuar
respectant,
diu l'esquit judicial,
el principi de proporcionalitat
i descarten
que hi hagués
un disseny anterior
preestablert
per operar de manera
severa i violenta.
Entre els càrrecs
que els recurrents
volien investigar
hi ha el conegut
amb l'indicatiu de Mart
que, segons els denunciants,
hauria donat l'ordre
de carregar
contra els votants
que impedien
que els agents
retiresin les urnes.
Maria Núria Revelle,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies
amb Georgina García.
El portaveu d'en Comú Podem
al Congrés,
Jaume Sens,
assegura que els índults
dels independentistes presos
arribaran abans de l'estiu.
Ho ha dit en una entrevista
a Ràdio Televisió Espanyola.
Vostè creu que aquests índults
arribaran?
Arribaran al mes de juny,
per exemple?
Arribaran abans de l'estiu?
Estic pràcticament segur
perquè el Suprem
ha esgotat
ja tot el tràmit
necessari
per enviar
aquests expedients
al govern
i, per tant,
no hi ha més excuses.
Han passat les eleccions a Catalunya,
han passat les eleccions
a Madrid.
Ja és el moment
en què
se va abordar.
Asens confia
que la reforma
del delicte
de sedició
del Codi Penal
també arribarà
abans de l'estiu.
En aquesta mateixa entrevista,
el mateix Jaume Asens
ha assegurat
que en el full de ruta
d'Esquerra Republicana
per aquesta legislatura
no hi ha la independència.
Bé, doncs,
aquestes declaracions
de Jaume Asens
ja han estat respostes
replicades
des de la mateixa Esquerra.
Madrid,
Catarina Carmany,
bon dia.
Bon dia,
hi ha estat molt dur
Gabriel Rufián
contra Jaume Asens
el rectifica
i li exiba
directament
que
o no sap
què diu
o menteix.
Miente
o no se entera de nada.
són les dues únicas
alternatives que hi ha.
O miente
o no se entera de nada
quan dice literalmente
que la hoja de ruta,
que el leitmotiv
d'Esquerra Republicana
no és
el independentismo
o
l'autodeterminació.
Afegeix Rufián
que la independència
ha d'anar vinculada
a polítiques
d'esquerres
i que una cosa
no et clou l'altra.
Catarina Carmany,
Catalunya,
Ràdio Madrid.
Junts insisteix
aquest matí
que continuen asseguts
a la taula
de negociació
d'un acord de govern
amb Esquerra
que dissabte
va anunciar
que optava
per un govern
en minoria.
Míriam Nogueras,
membre de l'equip
negociador
dels de Carles Puigdemont,
assegura que seria
una estafa històrica
que les tres forces
independentistes
no aconseguissin
una entesa.
Nosaltres seguim
asseguts
per poder negociar
un acord
de govern
independentista
i estic convençuda
que podem ser
capaços
de fer-ho
les tres formacions
independentistes
altrament
si no ho aconseguim
jo crec que ja
podem plegar tots
perquè això sí que seria
una estafa històrica.
El líder del PSC
al Parlament
Salvador Illa
per la seva banda
tanca la porta
a facilitar
la investidura
de Pere Aragonès
amb una abstenció
dels 33 diputats
socialistes
per la cap
de files
dels comuns
Jèssica Albiac.
Això acosta
la repetició
d'eleccions.
Mentrestant,
el Departament de Salut
ha notificat avui
33 defuncions
més de coronavirus.
La xifra total
de morts per Covid
a Catalunya
supera els 22.000
des que va començar
la pandèmia.
L'últim balanç
d'aquest matí
informa de 789 contagis.
La caiguda
dels positius detectats
és molt evident
amb dades consolidades.
L'última setmana
amb informació tancada
la primera del mes de maig
recull 7.700 contagis.
Són prop de 3.000 menys
que l'última setmana d'abril.
És la xifra més baixa
més des del 23 de març.
El nombre de malalts
als hospitals
baixa d'una quarantena.
Es mantenen estables
les UCIs.
Tots els indicadors
de la pandèmia milloren.
El risc de rebrot
és a 201 punts,
la positivitat
per sota del 5%,
la velocitat de transmissió
al 0,85.
S'han posat 40.000
vacunes més.
Augmenten a 11
els morts
en un tiroteig
en una escola
a la ciutat russa
de Kazan.
800 quilòmetres
a l'est de Moscou
segons l'últim balanç
que dona l'agència RIA.
citant els serveis
d'emergència de la ciutat.
Les víctimes
són majoritàriament
alumnes.
A banda,
hi ha diverses persones ferides
que han estat evacuades
a un hospital.
Segons les últimes informacions,
l'assalt
haurien comès
dues persones.
Una ha estat abatuda
per les forces de seguretat
i l'altra ha estat detinguda.
Per tant,
la situació ara mateix
està controlada
per la policia.
Les imatges
que s'han difós
mostren diverses finestres
trencades
arran de l'assalt
del qual
se'n desconeixen
els motius.
D'aquí uns minuts
el Barça de futbol
surt en avió
cap a València
on aquest vespre
jugarà a les 10
contra el Llevant
en partit de Lliga
a falta de 3 jornades
per acabar la competició.
els blaugranes
es poden situar
líders provisionals
de la primera divisió.
Allà van Barça
començarà a les 10
amb la transmissió
la TDT
de Catalunya
a ràdio
des de les 9.
Just també
a dos quarts de 12
surt l'avió
que porta el Barça
d'envol
cap a Bielorússia
on demà
jugarà l'anada
dels quarts de final
de la Champions
contra el Meshkov-Brest.
No hi va
l'extrem eslober
Blas Jank
amb un esquins
al turmell dret.
El viatge
es fa just
unes hores després
que se sabés
que Xavi Pasqual
no seguirà
com a entrenador
la temporada que ve.
La falta de sintonia
amb el president
Joan Laporta
podria suposar
el comiat de Pasqual
que porta 12 temporades
com a tècnic
i en tenia una més
per contracte.
A la Lliga
se ve de bàsquet
al joventut
jugadors quarts de set
a la pista
del Baskònia.
Una victòria
donaria a la penya
la classificació matemàtica
per al play-off
Zagars,
Jackson
i López Aroste
i són baixa.
Avui es presenta
el recorregut
del Dakar 2022
tornarà a l'Aràbia Saudita
i l'ex blau gran
Andrés Iniesta
ha renovat pel bis
el Kobe del Japó
per dues temporades més.
El Manxec fa 3 anys
que va arribar
a l'equip japonès.
Fins aquí
les notícies.
Bon dia, són les 11 i 7 minuts.
us informa Lua López.
A finals de mes d'abril
l'atur registrat
al Baix Llobregat
s'ha situat
en 49.690 persones
disminuint
respecte al mes anterior
en 842 persones
el que suposa
un 1,7% menys.
El decrement relatiu
mensual
Baix Llobregatí
se situa
per sobre
del registrat
a l'àmbit metropolità
i del conjunt
de Catalunya.
El creixement
relatiu mensual
al nostre municipi
de Sant Jús
se situa
en un 0,2% més
el que suposa
un augment
respecte al mes anterior
d'una persona.
El nombre
de persones registrades
a les oficines
de treball
al Baix Llobregat
ha baixat
un 2,1%
en el cas
dels homes
i un 1,4%
en el cas
de les dones.
Per edats
l'atur també
decreix entre tots
els grups
i en especial
entre les persones
de 25 a 44 anys
on baixa
un 2,8%.
A Sant Jús
aquest creixement
interanual
ha estat
d'un 14,96%
en 86 persones més.
Així doncs,
Sant Jús
té actualment
un atur
registrat
de 661 persones.
D'aquestes,
282 són homes
i 379 són dones.
La variació mensual
respectivament
és de 0,71%
més en homes
i baixa
un 0,26%
en dones.
Així doncs,
sembla que
les dades d'atur
milloren lleugerament
respecte a l'augment
contínua
al qual veníem
acostumats
aquests últims mesos.
Tot i així,
es tracta
d'una millora mínima
i molt lenta.
Amb la fi
de l'estat d'alarma
i el corresponent
canvi de restriccions,
el Comitè de Margències
de Sant Jús
d'Esvern
s'ha reunit
per analitzar
la situació
al nostre municipi
i veure
com afectaran
aquests canvis.
Ara,
la situació epidemiològica
a Sant Jús
és estable
amb 16 contagis
en els darrers 7 dies
i la taxa
de casos positius
a l'àrea metropolitana
a sud
és de 0,86%.
S'habilitaran
els centres cívics
amb un aforament
del 50%
i en grups
d'un màxim
de 6 persones
de forma presencial
i, per tant,
s'està treballant
en recuperar l'activitat
a espais com
el centre cívic
Joan Maragall,
Can Ginestar,
La Vagoneta
i el centre social
El Milenari.
L'Ajuntament
també està treballant
en com ha de ser
la futura festa major
i quins tipus
d'activitats
es podran desenvolupar
perquè aquest any
puguem gaudir
de la festa major
amb totes les garanties
de seguretat
sense renunciar
a l'organització
d'activitats
adreçades
a totes les edats.
Aquest dissabte
8 de maig
l'Associació Veïnal
del Masllui
es va sumar
per quart any consecutiu
el European Cleanup Day,
una acció organitzada
a nivell europeu
amb l'objectiu
de conscienciar
i sensibilitzar
sobre la quantitat
de residus
que llancem
de manera descontrolada
en el nostre entorn.
Aquí a Sant Jus
es va organitzar
una recollida
de residus
a l'entorn
del parc de Collserola.
Així doncs,
finalment,
fins a 90 persones voluntàries
es van reunir
dissabte
per recollir
354 quilograms
de brossa
a les portes
del parc natural
de Collserola.
Entre d'altres,
es van recollir
6 pneumàtics,
6 metres quadrats
de xarxa metàl·lica,
4 llaunes d'oli
i una cadira
de despatx
i una de cuina.
Es tracta
d'unes xifres esgarrifoses,
però encara ho són més,
quan des de l'organització
s'ha constatat
que molts residus
han quedat per recollir.
I això ha estat tot
per les 11.
Tornem a més informació
al bolletí horari
de les 12 del migdia.
Fins ara mateix,
no marxeu!
Quan pensem en màgia,
ens imaginem endevinant
què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar el català
o ajudar algú
a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat
per la Llengua,
al programa
de les Parelles Lingüístiques
a bbaixa xl.cat
perquè quan parles
fas màgia.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig de futurs.
Ja tenen 16 anys
i ara totes crema
refreguen els cossos
pels camps del costat.
Un vestit de flors
i una camisa
descansen a l'herba
si el riu és a prop.
Marxen les hores
buscant pigues noves
tan sols els ocells
les han vist
agafant les bicis
sabent que és l'inici
i sobre els seus caps
s'ha fet de nit.
Quan li agafa la mà
no passa el temps
saps que t'estim
mai m'ha passat
no sé què som
què està passant
i entre uns dits
els dits de l'altre
com si fos
un videoclip
què ens ha passat
no sé què som
però que guapa estàs.
La Jana ja dorm
perquè quan sent un
pit contra l'esquena
li agafa la son
l'Eva s'ha llevat
està molt nerviosa
perquè té un examen
a la facultat
i ara
i ara exageren
que no sap cap tema
dels 30
que té per llegir
s'apropa la Jana
que ve per darrere
diu que em veia presa
a ser feliç
quan li agafa la mà
no passa el temps
saps que t'estim
mai m'ha passat
no sé què som
què està passant
i el record
les tardes bones
com si fos
un videoclip
del que ha passat
de tot el que som
però que guapa estàs
li fa un petó al front
mentre la camilla
la Jana fa estona
que pensa que es mor
una mica més
un terç d'una joia
ja és fora del temple
on la vida neix
és tan petita
i té els ulls
de la Jana
i quan clara
sols l'Eva
somriu
ja passa vegades
que algunes històries
tenen un final
feliç
veri
i
veri
veri
veri
Fins demà!
Smoove Jazz Club, t'hi esperem!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
A Sant Just, canviem el xip!
Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics per reciclar més i millor.
Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta s'obriran amb targeta.
Saps com funcionar? Informa-te en el web santjust.cat barra residus i els perfils de Twitter i Instagram arroba santjustresidus.
Utilitza la targeta i recicla més i millor.
Pel medi ambient, a Sant Just, canviem el xip!
Ajuntament de Sant Just, d'Esbert.
Ràdio d'Esbert!
Ara escoltes!
Ràdio d'Esbert!
Vinga, doncs ara mateix passen un parell de minuts d'un quart de dotze del matí.
Seguim el magasin matinal de Ràdio d'Esbert.
Anant just a la fusta, segona hora del programa.
Avui som dimarts 11 de maig del 2021 i ara ens toca fer l'entrevista.
Tenim amb nosaltres en Sergi Seguí, portaveu del grup municipal d'Esquerra de Sant Just i regidor de l'oposició de l'Ajuntament.
El tenim avui a la ràdio, a la cita mensual, per tractar els temes d'actualitat del poble.
Molt bon dia, Sergi!
Bon dia, Núria!
Bé, doncs comencem amb aquests temes d'actualitat.
Primer de tot, deixa'm fer referència a l'acte de presentació del llibre Dona i Poder de dijous passat a les escoles.
Com va anar? Va venir l'autora del llibre, la Gen Díaz, i també estava la periodista Olga Vallejo moderant una mica l'acte.
Com va anar?
Bé, la veritat és que va ser molt interessant.
A més, també nosaltres ja estem agafant el costum de retransmetre els nostres actes per Instagram TV, cosa que ens permet que no només es pugui veure en directe en aquell moment, sinó que a més a més es pugui recuperar posteriorment.
Però la veritat és que va ser molt interessant tot el que va explicar la diputada.
I, home, jo crec que és un llibre que fa reflexionar moltíssim i que tothom hauria de fer-li una oljada, tothom hauria de llegir-lo en algun moment.
Per exemple, una de les frases que va fer la diputada va ser que el feminisme és el moviment més transformador, en el sentit que engloba totes les lluites, la lluita social, la lluita de classe, la lluita feminista, etcètera, etcètera.
I hi estic molt d'acord, hi estic molt d'acord en el moment en què ens aconseguim l'alliberament de les dones, avançarem moltíssim com a societat.
Bé, doncs, es va fer una reflexió sobre el feminisme, sobre també els llocs de poder, una mica com s'han anat introduint les dones dins el món de la política, la representació que ja han tingut.
Sergi?
I sobretot com s'exergeix a partir d'ara. S'ha arribat a un seguit de cites, però cal continuar.
I, per exemple, una de les preguntes que ha fet públic va ser, està molt bé que des de les institucions hi hagi totes aquestes iniciatives,
però com ho fem perquè això també es prespassi als Consells d'Administració de les empreses, a la societat en general, no?
Esclar, i el que deia la gent a dia era, home, el que no pot ser és que en els llocs de representació això no estigui passant.
I, per tant, hem passat del... Bé, les dones poden votar, les dones poden ser votades a...
Hi ha d'haver el mateix nombre d'homes que de dones a les llistes electorals, Esquerra Republicana, per exemple, fa llista cremallera,
no només fem el mínim que indica la llei, sinó que, a més a més, fem llista cremallera,
però a partir d'aquí què hem de fer? Doncs empoderar-la, perquè no és el mateix arribar
i després, quan arribes, per exemple, al Parlament, a un Parlament que té el 48% de representativitat humanera,
doncs que quan arribes allà, a la distribució dels llocs de poder, per entendre'ns,
presidències de grups parlamentaris, portaveus de grups parlamentaris, presidències de comissions, etcètera, etcètera,
això estigui repetit entre els homes. Per tant, sempre queden passos per anar fent
i per anar aconseguir aquesta igualtat efectiva.
Amb més temes, Sergi, la columna del butlletí, d'aquest butlletí del mes de maig, la Desiré,
escriu sobre la necessitat d'establir a Sant Just una nova planificació educativa.
Parla d'això, una mica dels diferents projectes educatius que hi ha en Dança a Sant Just,
com el tema dels ajuts a l'escolarització, també de la construcció de l'escola Bressol,
però hi ha altres temes que posa de manifest sobre aquest replantejament,
per exemple, de l'esona educativa de Mas Lluí.
Sí, de fet, nosaltres al programa electoral duiem una proposta
que era la construcció d'un institut d'escola al Mas Lluí.
I, a més a més, ho diiem fa dos anys, quan el Mas Lluí no està tan desenvolupat
i tan ocupat com ara, no? Per què feiem aquesta proposta nosaltres?
Doncs perquè dèiem que els infants en edat escolar del barri de Mas Lluí,
si venien de Barcelona i mantenien la seva matrícula en centres de Barcelona,
evidentment hi havia una mobilitat generada, és evident.
Però si les famílies que viuen allà optaven per matricular els seus fills i filles
en centres de Sant Just, també hi havia una mobilitat generada que era innecesària.
Perquè tenint un centre de primària al Mas Lluí, primer,
que aquesta mobilitat generada ja no es genera, ja te l'evites,
i a més a més, és un equipament que creia barri, diguem-ne.
Per què la idea de l'institut d'escola? Per diverses coses.
Perquè llavors tens tota la primària i tota la secundària
la fa en el mateix centre, i a més a més, nosaltres sempre hem pensat,
i les dades ens ho corroboren, que l'institut de Sant Just necessita ser ampliat.
És a dir, l'oferta de secundària a Sant Just necessita ser més gran.
No és suficient amb l'actual de l'institut.
Per això proposàvem un institut d'escola.
Bé, un cop arribat a aquest punt, nosaltres ens reonim diverses vegades
amb l'Ajuntament, amb l'alcalde i amb el regidor,
i els fem aquesta proposta.
ens diem, escolta, parleu amb el departament per tirar això endavant, no?
I és quan ens diuen, no, nosaltres també hem estat parlant amb el departament
i tenim diferents opcions a sobre la taula.
Llavors, quan nosaltres fem una reflexió i diem, a veure,
la Generalitat acaba d'aprovar un decret d'admissions
que regula la planificació educativa, les zones de planificació educativa,
i diu que els centres educatius s'han d'assemblar el màxim possible
al seu entorn.
Per tant, nosaltres pensem, home, Mas Lluís té una escola de primària
que pertany a Sant Feliu, que és l'escola Martí i Pol,
però que està a un carrer de Sant Just.
Per tant, no té cap mena de lògica que si està en marxa aquest decret
i la Generalitat vol que els centres educatius s'assemblin al màxim al seu entorn,
no apostem per demanar a la Generalitat que la planificació educativa
d'aquest centre del Martí i Pol, per molt que sigui de Sant Feliu,
ha d'incloure el barri de Mas Lluís de Sant Just.
I així ens evitem aquesta mobilitat generada de tots aquests infants
que han d'anar fins al Montseny, fins al Montserrat o fins al Canigó.
Això per una banda.
Llavors, quan diem, home, si això és possible,
li demanem a l'Ajuntament que ho demani a la Generalitat,
que facin efectiu això, si això és possible,
no té cap sentit construir un institut d'escola al barri de Mas Lluís,
perquè ja tens allà l'escola primària.
Però sí que des d'Esquerra seguim pensant
que necessitem més oferta de secundària obligatòria a Sant Just.
I, per tant, la següent petició que li fem a l'Ajuntament és dir
escolta, plantegeu-vos que en comptes de fer una ampliació de l'institut
per tenir encara cinc línies a l'institut o fins a cinc línies,
fem una altra cosa, apostem per l'implantació d'un institut d'escola a Sant Just
i fem-ho en aquell espai on ara mateix hi ha una illa educativa potentíssima
i, a més a més, amb potència fins d'aquí uns anys,
que és el Montserrat.
En aquell espai hi tindrem l'escola Brasol,
la segona escola Brasol Municipal, Educació 0-3,
l'escola de primària a Montserrat, dels 3 als 12.
I podem tenir un institut allà des dels 12 fins als 16, en secundària,
i, a més a més, tenim la posta obligatòria de les gràfiques del Garó.
Per tant, ostres, insistim a la Generalitat en aquesta possibilitat.
Això ho plantegem a l'equip de govern,
ens diuen que sí i, a més a més, ens informen que ja han demanat
a la Generalitat per escrit que hi hagi aquesta opció,
que si s'ha de créixer en oferta secundària,
sigui en un institut d'escola al Montserrat
i que el veïnat de Masllui pugui tenir el centre de Martí i Pol
com el centre de referència de primària.
Molt bé.
Passem d'educació, ara, Sergi, a un altre tema
que també està en molt d'actualitat
i, a més, va sortir en el ple del mes d'abril.
Es tracta de la modificació del pressupost
per destinar part del romanent de tresoreria del 2020
al pla d'inversions 2019-2023.
Es preveuen destinar aquests 3,4 milions d'euros
a diverses partides pressupostàries.
A vosaltres, Esquerra, què us semblen
aquestes actuacions que es volen fer?
Per exemple, el tema de la construcció
de la segona escola de Bressol,
la remodelació de la sala de Taneu,
aquests carrers que s'han de reurbanitzar...
Bé, de fet, moltes d'aquestes propostes són nostres.
És a dir, el pla d'inversions es va pactar amb nosaltres
a l'inici del mandat i el finançament
de part d'aquest pla d'inversions amb aquests romanents
també s'ha pactat amb nosaltres.
Per tant, ens sembla bé i, a més a més,
ho vam dir en el ple.
I el que no farem ara és votar en contra
del finançament d'un pla d'inversions
que vam votar a favor a l'inici del mandat, no?
El que passa és que sí que és cert que, primer,
el romanent no són 3 milions, són 7 milions.
Per tant, d'aquests 7, 3 s'utilitzen per les inversions
o per aquest llistat d'inversions.
Per tant, ens queda en quadre que un és provisió de fons,
per entendre'n, i la resta s'utilitzen
pel que necessita l'Ajuntament en aquell moment.
Nosaltres ja vam avisar també que és lògic
amb el romanent fer inversions.
Per què? Perquè la inversió és una despesa puntual
i el romanent també és un ingrés puntual,
un ingrés, diguem-ne, un sobrant puntual.
Tu no saps cada any quin romanent tindràs
i, per tant, si hi ha una despesa
que pots tenir recorrent més de l'any al romanent
és un error, és un error perquè llavors
no executaràs aquella despesa.
Un cop dit això, sí que és veritat que nosaltres,
per exemple, hem detectat algunes despeses
proposades per fer amb el romanent
que hem advertit que poden ser un perill.
És veritat que parlem de quantitats petites.
Estem parlant de 40.000 euros per activitats culturals,
estem parlant de 100.000 euros per despesa de personal,
etcètera, etcètera.
Això, que és despesa estructural, hem d'anar molt en compte
de finançar-ho amb despesa puntual, com són els romanents.
Ja ho vam evitar en el seu moment.
I, a més a més, és una despesa que segurament
l'any veient la tornarem a tenir,
perquè dubto molt que retallem 40.000 euros en cultura
o que retallem 10.000 euros en personal.
Per tant, aquí ja vam posar una llum d'alerta.
Per tant, és cert que tot el llistat d'inversions
que ens proposava calia fer-lo.
És a dir, si tots els grups municipals
hem reclamat que s'ha de fer una segona escola bressol,
hem fet mocions al respecte,
i ho hem demanat en articles,
i ho hem demanat en piulades,
doncs, home, en el moment en què arriba
una via de finançament no podem dir que no.
Perquè el que necessitem és que tot això
s'acceleri quan abans millor,
perquè quan abans entri en funcionament
aquesta segona escola bressol, millor.
El mateix passa amb el camp de futbol.
Tots ens hem compromès amb els usuaris
del camp de futbol, que tot allò s'ha de millorar,
que ha d'estar més ben preparat, etcètera, etcètera.
També una condició que vam posar sobre la tauleta.
No permetrem que hi hagi
un segon camp de gest artificial
i que al mateix temps
mantinguem els mateixos vestidors que tenim fins ara,
que són vestidors de fa 30-40 anys,
que han tingut molt poques millores,
i a més a més estem parlant de 6 vestidors,
quan fa 30 anys hi havia 6 equips,
un per cada vestidor,
però ara estem parlant
que hi ha un volum molt més gran d'usuaris,
i per tant aquí necessita més vestidors.
Per tant, vam dir que si es feia la gesta
s'havien de fer vestidors, per exemple.
Bé, vam posar tot un seguit de condicionant
i com al final era lògic i es van acceptar,
doncs també vam votar a favor.
Un altre punt que també va ser del ple,
també és un tema d'actualitat
i ho estem veient,
òbviament perquè surt molt a les xarxes,
també perquè s'han fet campanyes informatives,
perquè també obre el butlletí la portada,
és tot el tema dels residus,
d'aquests nous contenidors,
del sistema que es fa en paral·lel,
el sistema de xips,
les escombraries que s'obren amb la targeta.
Es va fer el tema de la modificació
d'aquest contracte de la neteja viària
i de recollida de residus.
Vosaltres us hi vau abstenir.
Per quins motius,
quins punts d'aquest tema no veieu clars?
Bé, primer de tot,
creiem que si la modificació del contracte
ja s'ha de fer fa dos anys,
o sigui, si el nou contracte
ja el vam tenir fa dos anys,
estàvem a les portes de la pandèmia,
a les portes,
és veritat que ningú ho preveia.
Però en aquell mateix moment
ja podíem preveure
que la població de Sant Juens creixeria,
que els hàbits de consum
estaven canviant,
que tot això s'ha accelerat
amb motiu de la pandèmia,
és cert,
però també és cert
que si m'estiguessis dient
que és un contracte de fa 10 anys
i que cal directualitzar-lo,
et diria d'acord,
però no era el cas.
Després també vèiem claríssim
que la ciutadania demana
contenidors més grans
perquè hi ha desbordaments,
palanca, peu, etcètera.
I d'altra banda també
aquesta modificació,
el que arrossegarà,
tindrà una conseqüència,
que és que a partir d'ara
els contenidors
es carregaran lateralment,
però no pels dos laterals del camió,
sinó per un dels laterals.
I, home,
nosaltres creiem que
en el seu moment
ja es va fer una inversió molt forta
a l'hora de modificar
aparcaments en cordó
de molts vehicles,
es va fer una inversió molt forta
a l'hora de millorar
la visibilitat dels passos de vianants,
etcètera, etcètera.
I, home,
creiem que amb això
calia anar en compte,
és a dir, que no fessin passos enrere
en un tema,
però fer passos endavant
en una altra, no?
I d'aquí
els nostres
dubtes
en aquest sentit
de dir, bueno,
es mantindrà tot això,
no es mantindrà,
ells han dit que sí,
però l'han de veure.
I l'altre és que
aquesta modificació
són uns 160.000 euros anuals,
que això consolida
de cara als pressupostos vinents.
Per tant,
els pressupostos del 2021,
hem de tenir molt clar
que li estem exigint
160.000 euros
de neteja diària
i recollida de residus,
li estem exigint
100.000 euros
de personal
amb el romaner,
li estem exigint
40.000 en cultura
amb el romaner,
li estem exigint
un seguit
que al final
nosaltres vam fer
només i vam dir,
home,
doncs,
pel pressupost de l'eminent,
pel cap baix,
només amb això d'avui
ja són 600.000 euros més
de despesa estructural.
Per tant,
anem amb compte.
No ens oposem
que hi hagi
un canvi
en el...
Tampoc en el sistema
de recollida,
perquè el sistema
és el mateix.
No ens oposem
que hi hagi
un canvi
de contenidors,
al contrari,
però veurem
com va evolucionant.
Comentàveu
que havíeu tingut
mancances també
pel que fa
a la documentació
facilitada,
és a dir,
que trobeu
a faltar
un informe econòmic
on hi haguessin...
Sí,
de fet,
és cert que aquest tema
el regidor
ens el va explicar
si el parlem
de un parell de setmanes
abans
de les comissions informatives
i per tant
a la comissió informativa
ja anàvem
assabentant del tema,
ja podíem haver fet
preguntes
i aportacions
i nosaltres
sempre vam estar
anant
a l'informe econòmic
i sempre ens deien
està a l'informe tècnic.
No,
a l'informe tècnic
el que hi ha
és una referència
a l'informe econòmic
i en tot cas
s'ho han agafat
algunes dades
quan nosaltres
volem l'informe econòmic
complet,
volem saber
el preu unitari
de tot.
Això ens facilita
el mateix dia
del ple
al matí
després de reclamar-ho
moltes vegades
i de donar-ho en soms
i esclar
considerem
que home
doncs que
faig-te aquesta informació
el mateix dia del ple
que no és una informació banal
i que a més a més
no és de mirar-se-la ràpidament
doncs em creiem
que no és de rebot.
Més temes, Sergi,
d'actualitat.
Són aquestes obres de millora
de la sala municipal
de l'Ateneu de Sant Just.
Vosaltres
durant el ple
no vau posar en dubte
tot el tema
del projecte arquitectònic
i totes les coses
que s'han de fer
però sí que
demanàveu
una mica
una definició
de les coses
que si volen fer
i que estiguessin
una mica d'acord
amb aquestes obres
el que vosaltres
dèieu
un pla d'usos.
Sí.
Nosaltres, de fet,
no posem en dubte
ni el projecte arquitectònic
ni la necessitat
que s'hagi
d'arreglar la sala
rehabilitar la sala
i de tenir una sala
com cal.
Però sí que és cert
que ens sorprèn molt
que després de tants mesos
i després de tants anys
de treballar-ho
no tinguem un document
que digui
què hi voldrà fer
l'Ajuntament en allà
perquè a partir
de què hi voldrà fer
és que nosaltres creiem
que s'ha de fer l'obra.
Això és com si
perquè la gent no ens entengui,
com si haguéssim
d'arreglar un carrer
i primer l'arreglem
i després decidim
si poden passar-hi cotxes o no,
si seran només aviarants o no,
si s'hi podrà aparcar o no,
si s'hi pot aparcar,
si serà amb bateria o amb cordó,
si hi aniran contenidors o no,
si s'hi plantaran arbres o flors.
Oi que abans de fer el carrer
primer decidim tot això
i després fem el projecte?
Doncs amb això estàvem
demanant exactament el mateix.
Sí que és cert
que en els últims anys
s'han fet diferents documents
i que s'han fet diferents estudis,
alguns dels quals
doncs ho vam enjar a nosaltres,
però també és cert
que uns quants anys enrere
la primera proposta
que se'ns feia
ja tant dins l'equip de govern,
la primera proposta
que se'ns feia
és que ens gastarem
un milió i mig d'euros
per posar al dia
totes les instal·lacions
i per poder tenir
els permisos
que toca de bombers
de la sanitat, etcètera, etcètera.
I nosaltres som els que van dir
home, aturem-ho
perquè si hem de gastar-nos
un milió i mig d'euros
en posar-ho tot en solfa
i després ens hem de gastar
un milió d'euros més
per endreçar-la
perquè no està bé la sala,
no té cap sentit.
Aturem-nos,
mirem què és el que volem fer
i a partir de què és el que volem fer
fem un projecte
i intentem
a veure si aconseguim
el finançament per fer-ho.
I és cert que a partir d'aquí
també dèiem
però això què val?
I a partir d'aquí és quan fem un altre document
que diu
home, doncs tenim diferents possibilitats.
Tenim des d'una rehabilitació
tal com està ara,
que seria el més senzill,
el més barato,
tenim
anar a màxims
que hagués sigut
girar la caixa escènica,
posar-la
en comptes de posar-la
cap al pati del roure,
posar-la cap a terra de la sala,
donar-li la volta a la sala pràcticament,
que pràcticament era tirar-la tota terra
i deixar només els parets
i fer-la anar-la,
perquè això eren 5 milions d'euros,
o teníem una part intermitja
que és pel que
ha apostat l'equip de govern,
cosa que em sembla
una decisió
lògica,
perquè teníem
3 escenaris
i n'han escollit un
i ja està bé.
Però el que nosaltres demanem és
què s'hi podrà fer
en aquest espai?
i la resposta que tenim és
bueno, el que venim fent fins ara,
home,
doncs el que venim fent fins ara
està molt bé,
però nosaltres creiem
que s'enjusti potencial
per fer alguna cosa més,
per tenir una programació
molt més estable,
una programació molt més potent
i a més a més
una programació parlada
amb el veí de dalt d'aquesta sala,
que és l'Ateneu.
El que no tindria gaire sentit
és que l'Ateneu
estigui ara,
per exemple,
programant la Vilse
amb aquestes bouasses
del nostre panorama musical
i que en paral·lel
l'Ajuntament
fes el mateix a la sala de baix.
De cap mena de sentit.
I això és el que nosaltres
trobem a faltar.
Trobem a faltar un document
que digui
escolta,
miri,
apostarem per les arres tècniques,
o apostarem per la dansa,
o apostarem per tot.
És igual,
el que ells decideixin,
si això ens estarà bé,
ens estarà bé,
però el que no entenem
és que primer es faci la sala
i després ja veurem què hi fem
i bueno,
farem una mica el de sempre.
Bueno,
si hem de fer el de sempre,
perdoneu,
però fem política
per transformar les coses.
Si hem de fer el de sempre,
potser no cal gastar-se
dos milions i mig.
I ja, Sergi,
anem acabant
amb un últim tema,
el tema de la bona aigua,
sobre l'aprovació
de la revisió dels preus
del contracte de la gestió.
Crec que va ser
Montse Molinero
qui va parlar
en nom d'Esquerra.
Va comentar
que no tornaríeu a votar
a favor,
ni tampoc en abstenció,
sobre cap tema
que fos referència
a les tramitacions
del complex
esportiu,
de la bona aigua.
Sí,
perquè nosaltres
el que volem
és que hi hagi
una revisió
de les tarifes,
a la baixa,
i a partir d'aquí
és com podem
començar a parlar.
I el sistema
pot ser,
poden ser diferents,
estem oberts
a parlar de qualsevol,
pot ser des que l'Ajuntament
posi més diners
a sobre la taula
en forma de subvenció
i que per tant
això reverteixi
en una reducció
de les tarifes.
entenc que si reduixen
les tarifes
l'empresa que ho gestiona
té menys ingressos
i per tant
no hi pot demanar
l'Ajuntament
que augmenti la subvenció.
Això és una opció.
Una altra opció
és ajudar-los
amb certes inversions
i a partir d'aquí
també rebaixar tarifes.
Nosaltres
estem oberts
a parlar
de qualsevol sistema
que l'Ajuntament
es trobi còmode
a l'hora
de fer
aquesta reducció
de tarifes.
Però volem fer-ho ja,
portem dos anys
parlant del tema
i encara no s'han de fer
cap proposta.
Doncs l'única manera
que tenim de fer força
és votar en contra
tot el que vingui
de la bona aigua
a partir d'ara.
Ja ho vam intentar
al mandat passat
des del primer dia
que volíem un estudi
comparatiu de tarifes
que volíem reduir-les.
Sempre se'ns va dir
que l'àrea metropolitana
l'estava fent,
l'estava fent,
l'estava fent,
vam passar els 4 anys
de mandat
i no vam veure res
ni vam fer res.
I en aquest mandat,
en aquest inici de mandat
hem dit exactament el mateix.
Ho vam dir a l'hora
del pressupost,
no pot ser,
és molt tard,
etcètera,
i ho tornem a dir.
l'única manera
que tenim de fer força
és aquesta.
És aquesta.
El nostre objectiu
és que es redueixin
les tarifes
de la bona aigua
per a la ciutadania.
I a partir d'aquí
parlem de com fer-ho.
Hem ajudat molt
a la bona aigua.
Recordeu,
la inversió
per fer els vestidors,
l'Ajuntament
posa el 50%,
l'empresa
l'altre 50%.
Podríem parlar
de posar el 100%
i que reduissin
les tarifes,
per exemple,
en el seu moment,
no ho van fer.
És que,
a vegades sembla
que aquest tema
no es vulgui tocar.
L'equip de govern
diu que
és que en comparació
no són tan altes
com a la resta
de municipis
del voltant.
És que la resta
de municipis
no han hagut de fer inversions.
L'empresa sí que ha hagut de fer.
Bé,
doncs mirem el sistema
que calgui
perquè això sigui efectiu.
I a més a més
intentem
no allargar més
els anys de concessió,
per favor,
perquè ja en som molts.
I per tant,
jo crec que és un tema
que s'ha de posar
sobre taula
i analitzar bé
fil per randa
i buscar la solució.
Sergi,
ho hem de deixar aquí,
hem de deixar aquí l'entrevista.
Moltes gràcies
per aquests minuts
aquí al Just a la Fusta.
Moltes gràcies,
Maria,
a tu.
que acabis de tenir un bon dia
i ens tornem a connectar
per la propera.
Clar que sí,
igualment.
Adéu,
que vagi bé.
Adéu,
bon dia.
Una mica de música
i truquem a l'Astrid
per la secció de vins.
i truquem a l'Astrid
i truquem a l'Astrid
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A veure, anem a descullar-ho una mica, no?
Moltes vegades...
Ui, Astrid?
No, res, res, que t'hem perdut un moment.
Astrid?
A veure si no l'acabem de sentir bé a l'Astrid...
Tornarem a trucar-la, doncs cap problema.
Tornem-ho a intentar amb l'Astrid, que la tinc al telèfon de nou. Astrid?
Hola?
Hola, sí, ara sí, que bé.
Sembla que sí. A veure, que no ens vinguin aquí...
Sembrava que tinguéssim algun àlien a la casa.
Sí, eh? Exacte.
Sí, sí, un surat molt astrat.
Sí, sí, coses que passen. Doncs això, moltes vegades hem cregut o teníem la idea de que el que moltes vegades veiem en una etiqueta ens pot indicar una certa qualitat, sí, que és veritat, però que segons la zona o fins i tot el tipus d'elaboració, no sempre hi vindria expressat.
A veure, és dels temes que més es glia la gent.
Per què?
Ens costa a tots, eh?
Ja, en realitat, sí.
O sigui, si ara, per exemple, tenim un grupet de vins a escollir i remenem així unes quantes ampolles, podem trobar que segons la denominació d'origen, unes pots veure el nom del vi, l'any, el nom del celler, les varietats de raïm o no, l'alcohol...
O sigui, hi ha tota una sèrie de coses que són obligatòries. Però en algunes etiquetes i o contraetiquetes ens posa criança, collita, reserva, gran reserva o res.
I aquí és on ve una de les grans confusions de qui és qui, què és què.
Exacte.
I aquella idea que si a l'etiqueta posa que és un criança o un reserva, sempre serà millor que el que no posa res.
Sí.
Clar, no seria exactament així.
Clar, és que a vegades anem una mica cegues.
Sí, es va cegues i moltes vegades no ha estat ben explicat.
Per exemple, dins de les...
És que clar, fa uns quants anys potser es veia molt més que ara. Això també s'ha de dir.
I la gent també ho buscava més.
Per exemple, si busquem dins de les denominacions d'origen catalana,
podem veure tant en el Priorat, en el Montsant com el Penedès,
que tens això, nom del vi, l'any, les varietats...
Si mirem a la contraetiqueta, fins i tot, igual ens posa el vi,
ha estat tants mesos amb botes de roure, francès o no...
Ens pot donar una sèrie d'explicacions o no?
Per exemple, si comprem, per exemple, o mirem una ampolla de Bordeus,
o de la Bordonya, o d'altres zones,
doncs bàsicament ens pot anar indicant el mateix.
El mateix que...
Jo ara, per exemple, aquí al davant, una ampolla de Lluna Vella del Priorat,
i només és això.
Priorat, denominació d'edigen qualificada, cinc l'ampolla,
no posa la varietat, només tens això, el segell del Consell regulador,
però no en diuen ni la varietat ni els mesos que estan amb botes.
i com aquestes denominacions en tenim unes quantes.
Però n'hi ha dues, bàsicament, que són de les dues zones
que produeixen també més quantitat de litres de vi,
com podria ser la denominació d'origen qualificada a Rioja
i la denominació d'origen Ribera del Domero,
que sí que a les etiquetes podem veure aquest.
Criança, reserva, gran reserva.
D'acord.
Però no en totes.
Per tant, segons la legislació, ho intentaré explicar fàcil,
perquè tot i que ho és, ens complica.
Si, per exemple, anem a mirar aquest Criança,
o els tres paràmetres de Criança, reserva, gran reserva.
Tant en una denominació d'origen com en l'altra,
segons la normativa o legislació dels teus Consells reguladors,
diríem que perquè a l'etiqueta posi Criança
ha d'haver estat un mínim de 12 mesos dins una barrica
i un mínim de 12 mesos dins l'ampolla.
A veure, això a vegades és difícil de calcular.
Si tenim, per exemple, en compte que el raïm es va baramar,
posa-li cap a setembre-octubre del 2020, d'aquest últim any,
que el vi comença fermentant un cop fermentat,
que ja tindríem aquest vi considerat cap a jove,
el posem a dins d'una bota, diríem que si el posem cap a la bota,
cap al mes, no sé, de gener, en aquest mateix any i al 21,
haurà d'estar com a mínim aquests 12 mesos de tot el 2021 dins la bota.
mínim. Mínim, eh?
Que no vol dir que el tinguem 13, 14, 15 o 16 mesos.
Que el puguem tenir més, clar.
Exacte, pot tindre més.
I després haurà d'estar un altre mínim a dins l'ampolla.
Per tant, és allò que diríem que quasi bé,
si sumes mínim un any, més mínim un any,
mínim dos.
Mínim dos, posa-li cap a quasi bé tres.
Segons la legislació serien que els vins de criança
són els que almenys en el seu tercer any han estat un mínim de temps.
D'acord.
Per tant, són vins que normalment haurien de sortir cap als tres anys
Tres anys d'haver...
Més o menys després d'haver fet la collida.
Clar, aproximadament.
Diríem que són uns vins com més encursetats,
perquè els hi marquen un temps.
Si anem cap a la reserva,
tornem a tindre aquí un mínim d'un any,
més un mínim d'un any.
D'acord.
Sí.
Però n'ha de sumar...
És allò que dius,
si amb el criança cap als dos i ja poden sortir,
amb el reserva hem d'anar a un any més.
Els tres.
Però sempre et marca un mínim de dotze.
Podem trobar un reserva amb això,
amb uns dotze de criança.
D'acord.
L'únic que ha de sumar un total.
El tema és que vindria el que la gent més es lia, no?
Que al mínim dotze, més d'onze,
però n'ha de sumar com tres.
D'acord.
D'acord.
Necessita en global un any més envers el criança.
que pot estar, per exemple...
Si anem a un gran reserva...
Sí, diguem.
Que pot estar, per exemple, un any i mig i un any i mig, no?
Exacte.
Per exemple.
D'acord.
Això, al final les decisions és...
Tastant el vi i anar veient, no?
Perquè en el moment que tu creus que ja ha tingut prou temps
d'aquesta criança amb gota,
passarà a fer la seva criança en ampolla.
D'acord.
Clar. Canviarà.
Si anem cap a un gran reserva,
aquí diríem que ja són els 20...
Buf!
Que, segons les seves collites,
han estat criats un mínim de 60 mesos.
És que, clar.
Sí, sí.
60 mesos són a veure 5 anys, tu.
És molt.
És molt.
Per tant,
però també ens acota aquest mínim 24 en gota,
mínim 24 en ampolla.
Després reparteixi-los com vulguis.
Clar.
Clar.
És millor un gran reserva que un criança?
No.
Igual, de bo.
El que pertin de qualitat és el raïm.
Valor d'aquell raïm que segurament sabem.
Efectivament, clar.
Hi ha un raïm d'una finca més antiga
i que dona un potencial de guarda molt més gran.
I per això es guarden els vins tant, tant, tant.
Tant de temps.
Perquè ja el potencial el tenim en el raïm.
Vull?
Vull?
Caram, tu.
Sí.
També ens podem trobar amb una etiqueta
que ens la mirem i ens posa senzillament collita.
Clar.
Què vol dir això?
Però tu de collita entens que seria l'any de la collita.
Sí.
No.
O sigui que si han recollit el vi el 2019, aquell vi és del 2019, no?
Recollit el 19, molt bé.
Però què passa si jo faig un vi i no em vull encursetar amb aquesta normativa tan estricta
i dic el meu vi ha estat 15 mesos en una barrica.
El temps d'ampolla no tindria importància per dir-ho o per fer-ho constatar,
però una etiqueta doncs m'han posat el segell de collita.
Clar, no seria un vi de l'última anyada.
Ja.
Estic.
Per exemple, ara aquí tinc davant un vi del celler d'Iasballo, de la Ribera del Duero,
que el seu nom ja és 15 mesos en barrica.
O sigui, el vi com a tal ja t'indica el temps de la barrica.
Sí.
T'estaria indicant que segurament podria ser un criança,
però quan mirem el segell del Consell regulador senzillament ens posa en cosecha.
D'acord.
Clar, pot ser enganyós.
pot liar, més que engany.
Es pot embolicar una mica.
Es pot embolicar.
Clar, què és important en aquests termes?
Pot ser important saber el temps que ha estat més o menys un vi en una bota.
No és el mateix un vi que hagi estat 3 mesos en una bota que el de 8, que el de 15, o que el de 24, o que el de 36,
perquè tindrà unes característiques organolèpsiques diferents.
D'acord.
d'acord.
Per tant, un vi que hagi estat potser només 3 mesos en bota,
quan surti al mercat podrem veure una collita que,
fins i tot ja podria ser alguna del 2020,
perquè si el fem així a la ràpida,
clar, no tindrà aquest títol de criança.
D'acord.
pot estar un vi fent una criança.
Ara t'oliaré més.
Encara que no hagi passat per barriques.
Home, no, no.
Perquè hem dit que criança ja ha d'haver estat un temps en barriques, no?
A la brigota.
Exacte.
En aquest Consell Regulador específic, de tant Rioja com Rivera,
o fins i tot del Penedès,
el que passa que la legislació ens diu que
en sis o vuit mesos ja fem, no?
D'acord.
Però, escoltem-me...
Clar, el terme criança, clar, l'entenem amb bota.
Sí.
D'acord.
No pensem amb bota.
Però podem fer un vi de criança sense haver passat amb bota?
Mmm...
No ho sé.
No ho sé.
Ah!
Ah!
Perquè estem parlant de botes, de nipòsits d'unexidable,
d'àufores d'argila, parlem d'algun de majuanes de vidre...
Clar, al final, el temps de cria, com diu el nom, la criança,
és el fet de donar-li temps.
Per tant, l'espai,
si el regulador ens diu que t'està en bota,
t'arà allò,
però tu, de forma ben lliure,
pots donar-li criança en un dipòsit de sent oxidable
o en un altre espai.
És el temps, el fet de criar és el fet de donar.
Clar.
Envellir-lo, donar-li temps, afinar-lo.
Per tant, s'assumen aquí encara més tots els dubtes que tenim.
Per una pregunta, Astrid.
Les legislacions són les mateixes, per exemple, a nivell d'Espanya,
per totes les bodegues d'Espanya?
Hi ha una legislació només per Catalunya?
Cada denominació d'origen té la seva legislació?
Això com funciona?
Sí.
Sí, sí.
Cada denominació d'origen subscrit al seu propi consell regulador
i a la seva pròpia legislació.
Absolutament.
I tot jo el...
De Catalunya, d'Espanya, de França, d'Alemanya...
O sigui, diríem que són normatives bastant estrictes en general.
O sigui, a Itàlia també podem trobar algun vi que et posi reserva, no?
Però mai podrem interpretar el que nosaltres interpretem aquí
com un reserva del Penedès o de Rivera o de Rioja
amb un reserva que puguis trobar en una denominació de Portugal
o fins i tot d'Itàlia, no?
Ja.
O sigui, cada una té la seva, amb les seves característiques pròpies.
Perquè, estri, tots els vins han de pertanyar a una denominació d'origen?
O sigui, si han de quedar adherides o...
O pots anar per lliure.
Per defecte.
O pots anar per lliure.
Vale.
Pots anar per lliure.
És una altra opció.
Vale.
És una altra opció.
Déu-n'hi-do i cada vegada més, eh?
Ens hi anem trobant.
Sí.
Hi ha vins que, fins i tot, ho podríem dir, han fugit de la denominació d'origen
justament per això, no?
Aquestes normes, aquests controls, no?
Moltes vegades és això.
Que no et deixen una mica expressar-te a tu de forma lliure sobre què és el que vols fer.
Mira, fa poques setmanes sortia un celler que havia estat abans la denominació d'origen Montseny.
Hi ha hagut tota una polèmica.
Fins i tot hi ha denúncies en el sentit de l'utilització de noms del poble, no?
Com vols dir noms del poble?
Sí.
Que moltes vegades tu compres una ampolla de vi i et poses el nom del poble, no?
Sí.
Per exemple, a veure, un dels cellers que va ser denunciat era el celler Ficària,
de la Figuera, del poble de la Figuera, que està situat al Montseny,
i ells sempre han posat la Figuera com a poble, no?
És el valor del lloc d'on prové el raïm, no?
D'acord.
Pensem que cada denominació d'origen, per tindre aquest segell de qualitat a l'etiqueta,
tot el raïm ha de ser de la denominació, el vi ha d'haver estat allà,
el celler ha d'haver estat o ha d'estar dins el que la denominació d'origen considera
que és el seu espai físic.
O sigui, no podem fer un vi amb la denominació d'origen privat,
el podem fer al Penedès.
Clar.
M'entens?
O sigui, tot és molt encurcetat.
Doncs els d'aquests cellers van creure oportun al seu moment sortir de la denominació d'origen,
perquè ells creien que, pel que fos, havien d'estar fora,
però el nom del poble, que és la Figuera, sempre ha estat present a l'etiqueta, no?
Bé, hi ha hagut una denúncia, es considera que no, que no pot constar el nom del poble,
que si s'havia de posar el codi postal...
Bé.
Això ens trobem a tot arreu, eh?
Déu-n'hi-do.
A molts llocs de...
Sí.
Segons algun, sembla que hi havia una llei, una normativa europea,
dirien que els protegeix a continuar posant el nom.
No sé ara ben bé com estaria el tema.
Ui, Astrid!
Però sí que ens hi ha.
Que venen les notícies.
Sí, que venen les notícies, que són les 12 en punt que hem d'anar a Catalunya Ràdio.
Bé, si he tret algun dubte...
Molt interessant, eh?
Fantàstic.
I si no, doncs és qüestió d'anar observant etiquetes i anar preguntant.
Ara mirarà...
Jo per això estem.
Ara ens hi fixarem.
Astrid!
Molt bé!
Que tinguis bona setmana.
Igualment.
Adéu.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
Només a l'àrea de Barcelona caldrien uns 11.000 professionals d'infermeria més,
segons càlculs del Col·legi d'Infermeres de Barcelona.
Coincidint demà amb el Dia Internacional de la Infermeria,
aquest col·lectiu reclama un millor reconeixement professional i econòmic
a causa de la precarietat laboral que pateixen.
Barcelona, Victòria Vilaplana.
Bon dia, les infermeres afirmen que els territoris amb més infermeres
tenen millor qualitat assistencial.
La presidenta del Col·legi d'Infermeria de Barcelona, Paola Galvany.
Si la província de Barcelona volgués tenir la mateixa ràtio que Navarra
hauria d'incorporar 10.866 infermeres,
prop d'un 30% més de les que té actualment.
Aquesta xifra hauria de ser de 16.000, un 43% més,
si volguéssim equiparar-nos amb la mitjana de la Unió Europea.
La precarietat laboral i els sous baixos han provocat una taxa d'abandonament
molt elevada en aquesta professió.
Victòria Vilaplana, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El Departament de Salut ha notificat avui 33 defuncions més de coronavirus.
Això fa que la xifra total de morts per la pandèmia a Catalunya,
des que va començar, superi als 22.000.
Avui hi ha 1.350 malalts de Covid als hospitals,
una quarantena menys dels que hi havia ahir.
El nombre de pacients a les UCIs, en canvi, es manté molt estable.
L'últim balanç d'aquest matí informa de 780 contagis nous.
La caiguda dels positius detectats és molt evident amb dades consolidades.
L'última setmana, amb informació tancada, la primera del mes de maig,
recull 7.700 contagis, prop de 3.000 menys que la setmana anterior.
Tots els indicadors, a més, milloren avui.
El risc de rebrot, la positivitat, la velocitat de transmissió
i, a més a més, es van posar 40.000 vacunes més a les últimes hores.
Això fa que el 28% dels catalans hagi rebut com a mínim una dosi de vacuna.
La macrooperació policial d'aquest matí contra una xarxa
acusada de falsificar carnets de conduir i vendre'ls ja compta
amb 200 detinguts, segons acaba de confirmar Catalunya Ràdio.
Fonts judicials confirmen que s'haurien falsificat 1.800 carnets,
pels quals demanaven fins a 10.000 euros.
La cúpula estava ubicada a les comarques de Girona,
però treballaven per tot l'estat.
Segaró, Albert Raquena.
Bon dia.
Continua l'operació LOCI per desmantellar la xarxa de falsificació
de carnets de conduir.
A Segaró s'ha detingut el presunte cap de la banda informàtic
que accedia a la base de dades de la Direcció General de Trànsit
per falsificar els documents.
Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
haurien falsificat més de 1.800 carnets
i els infractors haurien pagat entre 4.000 i 10.000 euros per obtenir-los.
L'operatiu es fa conjuntament entre Mossos i Policia Nacional
i comptarà amb la detenció de tots els implicats,
també els clients de la xarxa.
A més de Segaró s'han fet registres també a 14 situacions més,
entre Quart, Calonge, Llagostera, Òbic.
El cas és Calvert per falsetat,
soborn, blanqueig i grup criminal.
El jutjat d'instrucció número 1 de Girona.
Albert Raquena, Catalunya Ràdio, Segaró.
La Lliga àrab fa responsable Israel de l'escalada de la tensió a Jerusalem
els últims dies, una escalada que la Lliga considera perillosa.
Qualifica d'indiscriminats i irresponsables
els bombardejos israelians a la Franja de Gaza.
També ha reaccionat l'ONU, que diu que està profundament preocupada
per l'escalada de violència a Israel i als territoris ocupats.
Israel ha bombardejat aquesta nit la Franja de Gaza,
ha fet 24 morts, entre els quals hi ha 9 nens
i, a més, uns centenars de ferits.
Durant el matí, diversos coets llançats des de Gaza
han ferit 7 israelians a la ciutat d'Ashkelon.
L'exèrcit hebreu ha cridat 5.000 reservistes.
Els incidents s'emmarquen en la voluntat d'Israel
de desnonar diverses famílies palestines
del barri de Sheikh Jarrah a Jerusalem Est,
fet que ha desencadenat les crítiques
de les autoritats palestines i de les Nacions Unides,
que han advertit que podria ser un crim de guerra.
Les protestes s'han estès per tot aquest barri de Sheikh Jarrah
a altres llocs de la ciutat
i els precents palestins van resultar ferits per la repressió policial
a l'esplenada de les Mesquites.
Els esports en vau del Serra.
Barça d'en Vol viatjarà mateix cap a Bielorússia,
on demà jugarà l'anada dels quarts de final de la Champions
contra el Meshkov-Brest.
Abans de sortir, el tècnic Xavi Pasqual ha confirmat,
tal com ahir es va saber, que a final de temporada
deixarà de ser el tècnic de l'equip Laurana.
És veritat que hem arribat a un acord
perquè no segueixi la temporada vinent en el club.
Ja vaig parlar amb el president i vaig estar parlant amb ell
i vam acordar que el millor és que féssim una roda de premsa
quan acabés la temporada, tal com ell m'ha dit,
i crec que és el millor.
Ha sortit, ha sortit, perfecte, ja està, és veritat,
i esperarem que acabi la temporada
i explicar-ho tot conjuntament amb el president.
Cap problema.
Mentrestant, el Barça de futbol juga aquest vespre al Camp del Llevant,
partit de l'antepenúltima jornada de Lliga de Primera.
Els de Koeman, si guanyen, es podrien situar provisionalment primers
a l'espera del que facin demà a l'Atlètic de Madrid i dijous al Madrid.
El partit començarà a les 10 i la transmissió de la TDT, com sempre,
a partir d'una hora abans.
També avui ja juguen dos partits més a primera,
Ossassuna a Cádiz i Elx a l'avés.
I en bàsquet, el joventut juga aquesta tarda quarts de set
a la pista del Baskònia, en partit pendent de la Lliga ACB.
Una victòria de la penya li donaria matemàticament la classificació
per jugar als play-offs pel títol.
Fins aquí les notícies.
Notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 7 minuts, us informa Lua López.
A aquest dissabte 8 de maig l'Associació Veïnal del Mas Lluí es va sumar per quart any consecutiu
el European Clean Up Day, una acció organitzada a nivell europeu
amb l'objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre la quantitat de residus
que llancem de manera descontrolada en el nostre entorn.
Aquí a Sant Just es va organitzar una recollida de residus a l'entorn del parc de Collserola.
Així doncs, fins a 90 persones voluntàries es van reunir dissabte per recollir 354 kg de brossa
a les portes del parc natural de Collserola.
Entre d'altres, es van recollir 6 pneumàtics, 6 metres quadrats de xarxa metàl·lica
o 4 llaunes d'oli.
Es tracta d'unes xifres esgarrifoses, però encara ho són més,
quan des de l'organització s'ha constatat que molts residus han quedat per recollir.
Amb la fi de l'estat d'alarma i el corresponent canvi de restriccions,
el Comitè d'Emergències de Sant Just d'Esvern s'ha reunit per analitzar la situació al nostre municipi
i veure com afectaran aquests canvis.
Ara la situació epidemiològica a Sant Just és estable, amb 16 contagis en els darrers 7 dies,
i la taxa de casos positius a l'àrea metropolitana sud és de 0,86.
S'habilitaran els centres cívics amb un aforament del 50%
i en grups d'un màxim de 6 persones de forma presencial.
I, per tant, s'està treballant en recuperar l'activitat a espais com el centre cívic Joan Maragall,
que en gina està a la vagoneta i al centre social al mil·lenari.
Respecte a la vacunació, recordar que l'ambulatori continua trucant a les persones corresponents
a la franja dels 70-79 anys i les persones que estan entre la franja dels 50 i 70 anys
poden demanar cita a través de vacunacovid.catsalut.gencat.cat.
Un enllaç que també trobareu a Ràdio d'Esvern.
Aquest dissabte 15 de maig, la plaça de la Pau tornarà a ser escenari de les activitats programades
amb motiu de la Festa de la Pau.
Les entrades, que es podien reservar en Tràpolis, ja estan exaurides quan encara falten 5 dies.
En guany, el tret de sortida de la festa anirà a càrrec de Pallassos Sense Fronteres
amb l'espectacle Marramango, en el qual els Pallassos Pep Callau i el grup musical Pep Cicolan
oferiran una barreja explosiva d'animació musical i d'actuació claunesca.
Tot seguit, l'agrupament Escola Martin Luther King llegirà el manifest
i després hi haurà actuació del grup de percussió Sant Justenc Bad d'Andarà
i l'actuació del trac de Sant Just.
I això ha estat tot per les 12.
Tornem amb més informació als Enjust Notícies complet de la una del migdia.
Fins ara mateix!
No podem viure sense bateria, sense cobertura, sense carregador.
No podem viure sense línia, sense funda, sense connexió, sense memòria.
No podem viure sense mòbil, però al cotxe podem morir per culpa seva.
No condueixis, aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio, just a la fusta.
Vinga, doncs, ara tot just seguim amb la secció de l'Ateneu.
Tenim el president de l'entitat, Albert Macià, per parlar-nos una mica dels actes que s'han fet recentment
i també de la previsió dels futurs actes que tenim a l'agenda per l'Ateneu.
Hola, Albert, molt bon dia.
Molt bon dia.
Doncs bé, acabem de passar una setmana en què hi ha hagut activitats i concerts importants a l'Ateneu,
si et sembla, abans de parlar dels propers actes, fem una mica de crònica de com han anat.
Per exemple, parlem del concert de l'Orquestra Barroca que va haver-hi el diumenge a la tarda.
Com va anar?
Bé, el concert va ser excepcional, com acostumen a ser aquests concerts de l'Orquestra Barroca.
És tot un luxe que en una població com Sant Just puguem tenir un orquestre d'aquesta categoria,
perquè normalment això no estava abans de les poblacions petites.
I el concert va ser excepcional, va ser un concert amb música de Heidi Nelia Vivaldi.
I amb la sorpresa, bueno, ja estava anunciat que tocaria un jove violoncialista, el Guillem Gironès,
que justament feia 14 anys el mateix dia del concert.
Estem parlant d'un nano jove i que realment va ser excepcional.
Escoltar-lo va ser, jo crec que ens en recordarem,
perquè com d'aquí uns anys ens sentirem a parlar,
dient, mira, el vam escoltar a l'Ateneu.
Però ell forma part de l'orquestra?
I actua amb l'orquestra, perquè el seu pare i la seva mare els dos estan a l'orquestra.
La mare és violonista i el pare toca la turba,
toca instruments de corda bastant atípics.
I ell va començar, perquè recordem que fa uns dos anys, fa dues temporades,
no sé si aquesta, si una mica abans o després, si fa una mica més de dos anys o una mica menys.
Sí.
Ja va actuar l'Ateneu en aquell moment un concert,
que va ser la primera vegada que actuava amb l'orquestra barroca
i que realment era perquè, bueno, el director confiava molt en ell,
va tocar una petita peça,
ja es va veure per on t'apuntava el nano,
i aquesta vegada era ell protagonista directament,
perquè, bueno, era el solista d'una peça.
A més a més, jo no entenc de música de dificultat,
però em vaig intuir que era una peça bastant difícil d'interpretar.
Ah, clar.
Molt bé.
Així que va ser un concert excepcional el diumenge.
Sí.
I veníem una mica amb la tònica també ja del dissabte,
perquè també va haver-hi un altre espectacle.
Sí, tot un altre estil,
però vam tenir a la sala 50 Nadia i vam tenir la Núria Graham,
que ens va oferir un concert meravellós al piano,
sola, al piano, acompanyant-se amb el piano.
Jo crec que també un altre d'aquests concerts que tothom recolterà
normalment toca o amb la seva banda o amb altres instruments.
I feia molt de temps que tenia ganes de fer un concert en piano
i va tenir l'oportunitat de fer-lo a l'Ateneu,
que, a més a més, es va trobar amb el piano de cua de l'Ateneu,
un piano que té ja prop de 120 anys,
però que va encantar la sonoritat i va ser un concert que va estar molt proper al públic,
amb explicacions, aquests concerts de la Vicer,
abans del concert, durant uns deu minuts,
la periodista Anna Servian fa una petita entrevista,
en aquest cas a la Núria Graham,
i per fer comentar quatre anècdotes de la vida,
quatre coses que s'aproximen al seu coneixement.
i, bé, va ser, ja dic, un concert molt proper, molt agradable,
la gent va sortir encantada i ara esperem ja que el proper concert
i l'últim d'aquest primer cicle de la Vicer realment acabin de...
posin ben alt aquest cicle i ens en recordem a partir d'ara
que també podem portar músics de molt alt nivell de Sant Just.
Clar, exactament. A més a més, les entrades estaven exaurides, no, per la Núria?
Les entrades estaven exaurides
i, de fet, per la Judith Nederman
hem obert una sessió a les 5 de la tarda,
les 7 de la tarda estan exaurides ja,
i a les 5 de la tarda n'hem obert una altra
per donar més possibilitat a la gent de poder escoltar aquí Sant Just
aquesta altra figura de la cançó.
En dues sessions que, possiblement, la de les 5 de la tarda,
dies abans potser també estaran exaurides,
o sigui, que farem completos.
Jo m'atreviria a dir, al ritme que va, que sí,
que uns dies abans ja també haurem de penjar el cartell d'entrades exaurides
i sí que llavors ja no tindrem més possibilitat de fer més sessions.
Ja, fer-la venir més cops ja, difícil, eh?
Difícil, difícil, sí, sí.
Molt bé, doncs hem fet un repàs, Albert,
de dos espectacles que van tenir aquest cap de setmana,
i què és el que ens espera per aquests propers dies?
Tenim alguna cosa a l'agenda?
Bé, tenim a l'agenda, sempre tenim coses,
el que sí que direm és que, bé, aquesta setmana
podés una miqueta més tranquil·leta,
i comencem divendres.
Divendres tenim una xerrada, una xerrada que organitza l'Oceó
amb el títol de Històries de l'Oceó,
i la d'aquesta xerrada és, parla sobre el disc dels Segadors
que es va fer l'any 1976.
Va ser el primer enregistrament dels Segadors
després de la guerra,
amb una carrera que hi havia diverses entitats corals
que volien enregistrar-lo,
i per unes casualitats d'aquelles de les...
de, bé, casualitats i l'estaten de les discogràfiques,
doncs va fer que l'Oceó fos el qui tregués
aquest primer disc als Segadors després de la guerra.
I això ens ho explicaran en Pere Font i en Pec Quintana.
I com a cosa particular també,
del qual també se'n parlarà,
és que aquest disc es va portar,
se li va portar el llavors president de la Generalitat de l'Axili,
Josep Tarradellas, en el seu auxili,
se li va anar a portar el disc.
Ostres, qui li va portar el disc?
Bueno, gent de l'Oceó, entre ells el Pec Quintana,
que és un dels que ens parlarà.
Per tant, tindrem unes explicacions de primer nivell.
Això serà divendres a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari.
Molt bé.
És a dir, dintre d'aquesta exposició, d'aquesta celebració també...
Sí, això és un complement que es fa a l'exposició
que està al Seria de Can Ginestar,
que està oberta fins al dia 11 de juny.
Tothom qui vulgui pot passar-hi.
I això és una de les activitats complementàries.
I l'altra setmana ja en parlarem,
que hi haurà una altra...
Una altra activitat.
Una altra conferència d'aquest tipus.
En aquest cas es farà al Seria de Ginestar
perquè parlarem de l'estandard.
L'estandard està ja i es parlarà directament de com es va confeccionar,
com s'ha restaurat,
perquè ja és una peça històrica
i ha calgut ser una restauració per part d'especialistes.
I bé, però això ja serà el divendres 21.
Aquest divendres parlarem d'audits.
I dissabte i dimensi tenim festa.
Però aprofito per dir que el dimecres de l'altra setmana,
perquè a vegades, si no, quan ho diem ja és massa just
i la gent ja s'ha anotat coses a l'agenda,
i el dimecres de l'altra setmana, dia 19 de la tarda,
farem la projecció del cicle Gaudí
i en aquest cas passarem la pel·lícula La Vampira de Barcelona.
Ah, mira, ostres, aquesta pel·lícula...
És una pel·lícula amb 14 nominacions al Gaudí i 13 premis.
És una pel·lícula realment que pensem que pot atraure molt la gent
i per aquest motiu demanem que qui vulgui fer reserva d'entrades
que enviï un correu al correu de la Teneu demanant que se li reservin,
perquè suposem que no hi haurà problemes,
però és una pel·lícula que pot cridar molt l'atenció
i, per tant, més val que la gent ho sàpiga.
Perquè, Albert, ara que han canviat una mica les normes
pel que fa a tot el tema de la pandèmia i això,
per exemple, el tema del toc de queda,
us heu replantejat de modificar alguns horaris de conferències
o de projeccions de pel·lícules,
que potser en lloc de ser a les set eren una mica més tard, a les vuit,
o les voleu mantenir?
Sí, concretament ho farem pel que fa a foraments,
per descomptat, que mantenim el 50%,
que és el que es permet, això sí que en el moment no es toca,
i pel que és l'horari, ens ho estem plantejant,
sí que puc avisar que el documental d'aquest del mes,
que passarem el 20...
ja no recordo quin dia és, el divendres,
aquell sí que començarem a les vuit del vespre.
El 28 diria que és, 28 de maig diria que...
Sí, exactament, sí, sí, és possible.
Aquell sí que el començarem a les vuit del vespre,
però, bueno, això...
Aquest, el cicle Gaudí, el tenim anunciat a les set i el farem a les set
per no crear més problema entre la gent.
Clar.
I, Albert, ens hem deixat,
ho has comentat bé,
va haver-hi la inauguració de l'exposició,
que també va haver-hi la setmana passada,
de l'Orfeo.
Com va anar aquesta inauguració d'exposició?
Molta gent.
Parlàvem d'això,
i l'acte d'inauguració no ho vam parlar bé,
l'Orfeo va cantar tres peces allà fora,
que ens hi estàvem,
amb una mica d'aigret,
amb el sol que anava a la cara dels que ens estàvem mirant,
que nosaltres estàvem d'esquena,
i, per tant, els espectadors que teníem al davant
havien de suportar la posta de sol,
que era molt maca,
però, clar, feia tancar una mica els ulls.
Es van interpretar tres peces,
i, a partir d'aquí, llavors,
també hi havia la presència de l'alcalde i de la regidora de Cultura,
i, bàsicament, el Ricard Segura
va fer una mica de...
va parlar una mica del contingut de l'exposició,
i tot seguit ja es va donar pas a la gent que comencés a circular per allà.
És una exposició que recogís, bàsicament,
fotografies d'aquests 70 anys, cartells,
i algun objecte més,
i està, bueno,
em sembla que en vuit blocs
identifiquen diverses etapes o diversos conceptes
que intervinen en aquesta exposició.
I, a més, també va sonant música, no?
Per la sala, em sembla, de gravacions de l'exposició?
Sí, sí, va sonant música de fons, efectivament.
Molt bé.
Dels diferents i uns registraments que ha fet l'Orfeó.
Què bé, doncs, ens anotem.
Escolta'm, tenim de temps fins l'11 de juny per passar-nos-hi.
Sí, això és un perill a vegades, eh?
Perquè, bo, tinc temps, tinc temps.
Sí, i després acaba passant, la gent va a última hora, eh?
Sí, però amb aquestes coses, i amb aquestes coses moltes vegades,
particularment ara estic dient,
m'apunto a fer les coses de seguida,
perquè l'experiència em diu que quan a vegades dic
que tinc temps i ho veuré, moltes vegades se'm passen.
Sí, sí, sí, sí.
A mi també m'ha passat això molts cops,
i segur que molta gent també,
que pensem que tenim temps i després ens agafa el tren.
Molt bé, Albert.
Doncs, gràcies per aquests minuts aquí al Just a la Fusta.
i la setmana vinent, o ja de cara a la Festa Major de l'Ateneu,
a finals de maig,
tornaríem a parlar per parlar d'activitats, d'acord?
Molt bé, perfecte.
Que vagi bé.
Doncs a rebeure.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Pareu.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre,
Emma de Música,
un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Sant Justenques.
Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals
de dones de Sant Just amb Sergi Pont.
Comencem un nou programa de Sant Justenques avui amb la Montserrat Giró i Selma.
Hola, Montserrat, què tal?
Hola, bona tarda.
La Montserrat va néixer a Vilanova i la Geltrú l'any 44,
filla d'una família...
El teu pare era recadé?
Sí, el meu pare era recadé de Vilanova, Barcelona.
Llavors, en aquella època no en deia entreginer,
sinó que era recadé i agafava el tren i teníem una agència del carrer Agó
que ell feia de recadé.
Allà a Vilanova és on vas néixer, on vas créixer, vas anar a l'escola,
una escola de monges...
Sí, bàsicament.
Hi havia tres escoles de monges i jo vaig anar a la cadena de l'Immaculada,
que tenien també una escola a Barcelona.
La casa mare era a Barcelona.
En tens un bon record de l'escola?
Diria que no en tinc un mal record,
però sí que vaig dir que els meus fills no anirien a l'escola de monges.
Després, als sis anys, quan tenies sis anys,
el teu pare va morir i això va ser un cop dur, no?, per la família?
Sí, va ser realment una època molt difícil,
perquè estem parlant dels anys 50, va morir l'any 50,
i en aquell moment, doncs,
cada família depenia de la seva pròpia economia
i això va ser per la mare, doncs,
tenir que tirar endavant amb els...
Jo sé que tinc una germana més gran i un germà bessó.
Un germà bessó va morir ara, quan va fer 60 anys.
i això va comportar tot un...
Primer vam estar un temps intern a l'escola,
però la mare això li suposava, doncs, no veure'ns
i després vam passar a mitja pensió,
vull dir, vas...
I ella, doncs, imagina,
que en aquella època,
una persona que només havia anat a Barcelona
molt poques vegades,
que no coneixia els carrers per enlloc,
o sigui, es va haver d'enfrontar amb una feina
i es va haver d'enfrontar amb una feina d'homes,
encara que ella sempre havia treballat,
perquè, bueno, ella, els meus avis materns
eren de Cretes,
i quan van venir a viure a Vilanova
i abans l'àvia Cinta a Cretes
tenia una botiga d'aquestes que hi havia de tot,
i a Vilanova van també posar una botiga,
per tant, ella sempre havia treballat,
però es va haver d'enfrontar amb un món d'homes
que en aquell moment, doncs, era molt complicat,
però era una dona excepcional
en quant a molts aspectes,
en molts aspectes.
I aquest treball,
penso que el va fer fins que va tenir més de 60 anys
i anava a Barcelona el dematí,
agafava el tren a les 7 del dematí,
tornava a les 3 de la tarda
i els últims anys
tornava a agafar el tren de les 5
i tornava a les 8 del vespre.
I nosaltres l'ajudàvem,
l'ajudàvem a portar els paquets,
les cartes, aquelles coses petites.
Suposo que us va afectar també els fills,
d'alguna manera, el fet que la mare
s'hagués d'encarregar de la família,
us va obligar a ser més autònoms, d'alguna manera.
Sí, sí, ens va obligar a ser més autònoms,
però a la vegada també,
o sigui, era com,
no una dependència,
però també era com
depenguéssim d'altres persones,
no sé com dir-ho,
la família que ens ajudava.
A les persones que ens ajudaven.
Sí, vull dir, era una barreja de cantar.
Es explica que la teva mare
va ser una dona forta.
Sí.
Potser per això també
aquesta és una de les cançons que m'has demanat,
que sóc una dona de la Marina Rossell.
Sí.
Que escolta.
Que aquesta cançó fa referència a un poema, oi?
Sí, un poema de la Maria Aurelia Campany,
que, doncs, penso que és molt representatiu,
perquè també aquest any fa els 100 anys,
la Maria Aurelia,
i se li dedica a ella.
Potser hi hauria algunes frases
que les canviaria, segurament,
però jo, perquè jo sempre,
a casa, sempre he vist,
tant per part del pare com per part de la mare,
i després,
per la fesomia, diguéssim,
de Vilanova,
sempre he conegut
que les dones han treballat.
Per tant, aquesta vessant de dona treballadora.
Una activitat que també vas fer durant molts anys
i que per tu va ser molt important,
perquè va ser com una mena d'escola de la vida,
pràcticament,
va ser l'escoltisme, oi?
Sí, sí.
A Vilanova.
A Vilanova, sí.
Hi havia l'agrupament del Beis,
que després ens vam ajuntar amb els de la Geltrú,
que es deia Roja Flor,
i per mi va ser la meva escola activa.
Era un agrupament de noies.
Abans l'escoltisme era segregat.
Exacte.
No hi havia la coeducació.
Només va ser fins als últims anys que hi va ser
que a nivell de secretariat i d'allò
ja en vam començar a parlar,
però fins a la...
ens trobàvem amb els nois,
però sempre amb una distància.
Ara, fora de com a festes,
també ens trobàvem.
Vas estar amb les d'Aines, no?
Sí, vaig estar...
És a dir, vas estar com a majorala, es deia.
Exacte.
Llavors, es deia, amb els nens,
era la Kela,
i amb les nenes,
era les d'Aines,
que era la majorala.
Hi havia...
I llavors també estàvem...
Com que estàvem a Barcelona,
era la casa mare,
per entendre'ns,
que portaven totes les coses endavant.
l'agrupament de Vilanova
tenia connexió
amb tota la demarcació de Tarragona.
I llavors això també va fer
que estiguéssim viatjant i fent coses.
La Montserrat va començar a treballar també aviat,
els germans van poder seguir estudiant,
la Montserrat d'entrada es va posar a treballar
en diverses feines en comerços
i als 17 anys també a la fàbrica Pirelli.
Sí, va ser el treball
i dels últims anys també una mica d'estudiar,
però a la fàbrica Pirelli
allà vaig conèixer el món obrer,
vaig estar-hi durant uns anys.
Allà, quan et feia el contracte,
era obligatori que si et casaves
havies de deixar la feina.
Els últims anys que vaig treballar
amb l'empresa tenia el que en deien el jurat d'empresa
i en aquest jurat hi havia una part
que era dels empleats,
diguéssim el que estava en tota la part administrativa
i després, i tècnica,
i després els obrers.
I jo vaig tenir,
em va demanar si m'hi volia presentar,
em vaig presentar
i puc dir que va ser, com a dona,
va ser la primera
de les...
bé, el que vaig treure
més nombres de vots, no?
I això va ser una tasca
que en aquell moment,
fixeu-vos que defensàvem les 40 hores,
treballàvem 44 i defensàvem les 40.
I ara jo quan hi penso,
m'esgarrifo els canvis
que hi ha hagut,
que han anat a pitjor,
no pas a millor.
En moltes reunions que es feien
en aquell moment,
reunions de sindicats també,
clandestines.
Exacte.
O sigui,
sortíem,
anàvem a esmorzar
el pi de la Mací en Cabanyes,
que avui és un museu
molt agradable de veure,
i anàvem a Manresa,
perquè la Pira li tenia una altra
a Manresa,
i llavors ens trobàvem a l'església,
ens teníem les reunions
a dintre de l'església.
A l'església protegia,
no?, d'alguna manera,
aquesta reunió.
Sí, protegia,
protegia.
Jo penso que
no només les protegia,
sinó que hi havia
capellans molt compromesos.
Després,
la Montserrat Giró
va ser també
arrel de l'escoltisme,
que va conèixer
Jesús Castro.
Sí.
Jesús Castro és el teu marit.
Sí.
Us vau conèixer,
sopa,
arrel de l'escoltisme, oi?
Sí, ens vam conèixer
en una festa que hi va haver,
que no era una festa,
era una castanyada,
que es va organitzar així,
a Voleu,
per dir-ho així,
i ell,
amb altra gent de Barcelona,
va venir a Vilanova
i ens vam conèixer,
i a partir d'aquí,
doncs fèiem el que llavors es deia
festejar, no?
Sí.
I érem un grup d'amigues
que els seus,
la seva parella també era de Barcelona,
i llavors els diumenges
venien,
el cap de setmana venia a Vilanova
i a despedir-lo després a l'estació.
És curiós perquè
el Jesús Castro, com has dit,
era de Barcelona,
de la Barceloneta,
concretament,
tu eres de Vilanova i les Altru,
i d'alguna manera
vau dir,
doncs anirem a viure
a un lloc tranquil
i a més a més
com a mig camí,
no?
Més o menys?
Sí.
A Sant Just.
Sí, Sant Just,
perquè el Jesús treballava a Barcelona.
Vam a prop de Barcelona,
però vaja.
Sí, vam buscar un lloc tranquil
i, bueno,
doncs el primer que vaig conèixer
a Sant Just
va ser
l'administració de finques.
La Mat.
La senyora Mat.
Exacte.
Va ser la primera que vas...
La primera persona que vam connectar
per poder llogar el pis.
Us vau casar a Sant Just?
Aquí,
a l'església de Sant Just?
Sí,
ens vam casar a l'església de Sant Just,
que llavors hi havia mossèn Ramon Graner,
que ens coneixíem també
perquè ell estava,
havia estat a Canyelles
i havia tingut relació amb Vilanova
i així va ser
com vam decidir venir aquí,
perquè, clar,
hi hem de portar les dues famílies
i vam dir, no,
comencem el lloc que hem de viure.
En el moment de casar-vos
vas veure obligada
a deixar la feina,
perquè aleshores
les dones,
quan es casaven,
deixaven la feina.
Sí,
era obligatori deixar la feina.
També és veritat
que
el venir a viure aquí
doncs tampoc no podia,
no era
compatible, no?
Però
l'arrel principal
era que
estàveu,
bueno,
per contracte
ho havies de deixar.
Això per una dona
era complicat també, no?
Aquesta...
Sí.
En aquell moment
hauria de ser més normal,
però ara en sobte.
Bueno,
pensa que
jo sempre...
Vilanova ha sigut una...
Hi havia molta indústria textil
i la dona treballava.
O sigui,
jo tots els meus entorns
doncs han sigut
de veure la dona treballant.
Doncs en aquell moment
vas deixar la feina
i molt aviat ja
també et vas quedar embarassada.
Sí,
molt aviat.
I vas tenir...
Bé,
primer vas tenir el teu fill Jordi,
però has tingut tres fills,
dos fills i una filla.
Sí.
El Jordi,
la Mariona i l'Oriol.
Exacte.
O sigui,
era l'any...
el 68,
no?
El maig del 68
nosaltres esperàvem
el Jordi
i
va ser una...
Bé,
vam viure potser
des de la distància
el maig del 68
però també
convençuts
d'aquelló que s'estava fent
aquelles protestes
doncs havien de...
nosaltres també
ens hi veiem implicats.
Com dèiem,
doncs,
vas tenir tres fills.
Quan vas arribar a Sant Just,
la primera vinculació
va ser amb la parròquia,
perquè ja coneixies
el mossèn.
Sí.
I ja des d'aleshores
està vinculada
la parròquia, oi?
Sí,
perquè jo penso
que la participació
és important
per tots els àmbits
que ens movem,
perquè formem part
de la societat
i hi ha coses
que les hem de fer
funcionar
a partir del que
nosaltres estiguem
també.
Després parlarem
més a fons
també de la teva
vinculació
amb la parròquia,
però
quan van néixer
els teus fills
també,
això et va donar peu
a una altra participació
o col·laboració
amb la comunitat
que va ser
a través de les
apes,
aleshores,
que ara són les ampes.
Sí,
exacte.
O sigui,
llavors,
al anar al Jordi,
o sigui,
tots tres
van estar
escolaritzats
a l'escola
primer Taneu,
després va ser
a l'escola
Montseny,
però el Jordi
va ser
que va començar
a l'escola
de la Taneu
i va acabar
a l'escola
de la Taneu,
en refereixo
a l'edifici
de la Taneu.
Llavors,
quan
matricular
el Jordi
aquell primer any,
hi van haver
eleccions
del que allà
se'n deia
patronat,
patronat
de pares,
també,
o sigui,
encara no...
I llavors,
també,
doncs,
bueno,
de les persones
que es van presentar
també vaig ser
una persona
que vaig estar
a la vida
i això,
doncs,
va ser
també
una descoberta
del món
de l'educació
que sempre
he pensat
que l'important
per a les persones
és l'educació
i ja em vaig
adonar
el temps
de treball
i després
em va quedar
doncs,
que era una cosa
que s'havia de defensar
l'educació,
sobretot
que les persones
tinguin aquest criteri
i siguin
lliures
en el pensament
i en la forma
d'actuar.
va ser presidenta
de l'APA?
Els últims anys,
els últims anys
vaig ser presidenta,
va ser,
bueno,
l'època
que hi havia,
doncs,
ja estàvem
a l'escola
Montseny
i per mi,
doncs,
va ser un temps
també,
estàvem molt
en comunicació
amb les diferents
escoles,
amb les plugues,
o sigui,
va ser una època
molt rica
també
de moviment.
Quan els fills
van ser grans,
el Jesús
va deixar la feina
i vau començar
un negoci
d'aparells
de mesura industrial.
Exacte,
vam amb una altra
família,
un altre soci,
vam començar
i llavors
jo vaig començar
com a empresària,
vaig estar un temps
perquè,
bueno,
doncs,
aquella necessitat
també de tenir vida pròpia,
de no estar
i el Jesús
també és el que
sempre m'ha
ajudat,
m'ha ajudat,
entès perfectament
doncs,
que hi ha,
ha d'haver-hi autonomia.
I de fet,
a partir d'aquí
també vas començar
a estudiar
dietètica,
vas estar una temporada
fent d'auxiliares
d'infermeria també.
Sí,
primer vaig,
vaig,
vaig estar
a Sant Joan de Déu,
que ho vaig estudiar
a Sant Joan de Déu,
quan vaig acabar,
doncs,
vaig fer unes suplències,
però allà a Sant Joan de Déu
la norma
era començar
pel torn de nit
i llavors
va arribar un moment
que era incompatible
a la casa,
als fills,
perquè amb nosaltres
també vivia la mare,
que això,
per una banda,
era una tranquil·litat
que era una ajuda,
però també era una persona gran
que havia de cuidar
i va arribar un moment
que vaig dir
no,
així no pots continuar
perquè no era viable.
Era impossible,
no?,
compaginar-ho tot.
Exacte,
i llavors,
abans d'estudiar
vaig tornar
a ajudar el Jesús
amb la seva feina,
però després ja
em vaig dedicar,
bueno,
ho compaginava,
el dematí anava al taller
i després anava
a estudiar a la tarda.
Estudiar a la tètica
que era formació professional.
Sí.
Aleshores,
com és que vas decidir
fer aquest pas?
Bueno,
perquè vaig jugar
als programes,
em va agradar
i llavors
vaig decidir
i no sol,
juntament amb el Jesús
doncs vam decidir
que allò
era un moment
de poder-ho fer.
Ell m'hi va empènyer molt
i realment
penso que va ser
un encert,
un encert.
Vas fer
pràctiques
primer
a un hospital privat
després
a poder fer
un públic
a Belvitge
i em va ajudar molt
tenir aquesta doble visió.
Sí,
em va ajudar molt
perquè
sempre he considerat
que el públic
és important
perquè és per tothom
i llavors
el conèixer
el privat
que realment
va ser
allà
vaig aprendre
molt
vaig tenir tracte
amb persones
molt agradables
i em van ajudar molt
però
vaig voler conèixer
la vessant pública
i per sort
jo coneixia
una persona
que és d'aquí Sant Jús
la Cocòbil Arassau
i ella
va fer
que pogués
fer les pràctiques
allà
i realment
és un altre món
i això
doncs
va ser
que encara
m'obrís més
els ulls
en el sentit
de defensar
les coses públiques.
Després
d'aquesta etapa
estudiant
vas estar treballant
a l'Ajuntament
també
una temporada?
Sí,
va ser una temporada
molt bonica
llavors
hi havia
ai perdó
hi havia
l'Antoni López
d'alcalde
i la Clàudia Cortés
de regidora
de benestar social
i sanitat
i es va posar en marxa
un grup
un curs
que es deia
promoció de la dona
i jo doncs
vaig fer
el que
el curs
dietètic aplicada
hi havia
psicologia
hi havia pintura
hi havia
costura
o sigui que era
tot un conjunt
de
i penso que
tot el grup
de dones
que en aquella època
doncs això
es va tirar endavant
van
encara ara
les trobes
i consideren
que va ser
una aportació
molt important
a la seva vida
va ser d'alguna manera
uns cursos
per
fer que les dones
sortissin de casa
tinguessin
més un espai
propi
no?
Sí
exacte
i sobretot
penso la part
psicològica
que hi havia
l'Anna López
doncs
feien coses
molt interessants
molt interessants
i els hi va
ser
doncs
mira
només com a anècdota
en aquella època
el carnet d'identitat
deia
sus labores
clar
què vol dir
sus labores
no vol dir res
com a mínim
mestresses de casa
i vam
tatxar-ho
i vam posar
mestresses de casa
sí
com a
reivindicació
exacte
exacte
en aquesta etapa
també has fet xerrades
a escoles
sí
xerrades
a la 11
per exemple
sobre dietètica
sí
sempre t'ha agradat
no?
aquesta base
educativa
sí
la part educativa
m'ha
agradat molt
perquè
l'època
diguéssim
també
que vaig estar
més a les escoles
dintre de
diferents
comissions
doncs
també
m'agradava
aprendre
del que estava
en aquell moment
fent
o que pogués
entendre
tot el que era
l'ensenyança
i després
d'aquesta etapa
t'ho van demanar
una vegada
i a la segona
finalment
vas acabar acceptant
d'anar
de tornar
o d'anar a treballar
a l'hospital de Bellvitge
sí
sí
perquè
just
et vas fer de rogar
d'entrada
sí
perquè en aquell moment
tenia aquests projectes
a Barcelona
i aquí
d'educació
i jo
volia continuar
amb educació
però després
vaig veure
que
clar
anar per lliure
en aquell moment
era molt complicat
i
també
doncs
vaig
amb el Jesús
em van parlar
i vam decidir
que sí
que ho acceptava
i també
vaig veure
que també
em podia
dedicar
a l'educació
perquè
la relació
amb els pacients
comporta
una part
educativa
comporta
una part educativa
i
ho recordo
com
vaig estar-hi
durant 20 anys
i
per mi
va ser
una època
d'un treball
de grup
d'un treball
d'equip
del tracte
que et deia
amb el pacient
que és el que
pateix
l'enfermetat
doncs
vaig
primer
primer
vaig estar
més dedicada
a persones
amb
malaltia
infecciosa
llavors
jo vaig
tractar
més
persones
que tenien
el VIH
i després
ja
els últims
anys
em vaig
dedicar
més
a la obesitat
mòrbida
i això
doncs
porta
un tracte
i una riquesa
impressionant
ha estat
la teva tasca
a l'hospital
del vitre
durant 20 anys
fins que
em vaig jubilar
que deies que
estaves en un equip
on hi havia
3 persones
de Sant Just
curiosament
no sé si
dic els noms
una és la doctora
Virgili
que encara hi està
treballant
la Núria
Virgili
Casas
i després
la
coordinadora
la
Coco
Vilarassau
vull dir
amb elles
i amb tot l'equip
doncs
els estic molt agraïts
perquè
sempre
m'han ajudat
i sempre
han sigut
un referent
hem repassat
la vida
professional
de
Montserrat
però
també
cal destacar
tota la col·laboració
que ha fet
amb entitats
del poble
la parròquia
ja ho hem explicat
també el col·lectiu
Nostra Dona
quin és l'objectiu
d'aquest col·lectiu?
bé
el col·lectiu
Nostra Dona
doncs té
diguéssim
la
estar
o sigui
primer
formar part
doncs
d'aquesta
parròquia
d'aquesta vida
activa
de la parròquia
i després
doncs
anar fent
estudis
o
profunditzar
en
diferents
temes
que
doncs
potser
hem
anat
descobrint
descobrint
aquest
missatge
més femení
que també
té l'Evangeli
i això
quan
l'any passat
per exemple
vam treballar
el tema
de la pobresa
perquè la pobresa
femenina
o sigui
la pobresa
té nom de dona
de la pobresa
que vam treballar
des de l'Evangeli
i en
l'actualitat
i llavors
això
doncs
el que estudiem
o el que
parlem
ho donem a conèixer
després
a tota la població
però
i també
formem part
del col·lectiu
de dones
en l'església
que
es treballa
per la parietat
al col·lectiu
hi ha teòlogues
no sé
la Marí Baudreiner
la Begoña Romana
altres
doncs
que tot això
doncs
fa que
que
el teu horitzó
doncs
s'ampli
i
que
que estigui
més fonamentat
amb el que és
realment
la vida
de
de
de la dona
també
dins de la parròquia
la Montserrat Giró
participa en el programa
Veus de la parròquia
sí
fa ajuntament
amb altres persones
sí
amb la Lina
fem el programa
amb la Lina
que es diu
Paraula Viscuda
ell és la conductora
del programa
i jo hi participo
d'una manera
doncs
més
més senzilla
diguéssim
com a membre
de nostra dona
també creus que
la gelésia
és un
un ens
una entitat
masclista
en general
en general
no
per sort
no totes les persones
sinó parlo de Sant Just
parlo en general
en general
en general
sí
en general
sí
pensem que algun dia
això
podrà canviar
però
de moment
doncs
hem d'estar
picant pedra
en aquest sentit
picant pedra
picant pedra
sí
sí
perquè
de vegades
les interpretacions
que es fan
de les coses
però desitgem
que això canvi
perquè
no té sentit
en l'època
del segle
que estem
una altra implicació
important
de la Montserrat Giró
és l'associació
de salut mental
del Vas Llobregat
com és que vas decidir
col·laborar amb ells?
bueno
jo quan em vaig jubilar
em vaig plantejar
que
quines coses
podia
fer
jo coneixia
l'associació
a través
d'altres
persones
i vaig decidir
que
m'hi volia
dedicar
perquè
és
una
malaltia
que ha estat
molt mal
compresa
per la societat
molt
deixada
de
banda
per part
dels
diferents
dels governs
sobretot
de tota l'època
primera
de la democràcia
aquí
a Catalunya
i
bueno
doncs
requereix
un
treball
continuat
perquè
també
t'ajuda
a comprendre
i entendre
altres situacions
bé
com hem vist
la Montserrat Giró
i Selma
una persona
molt implicada
també
en diversos aspectes
socials
ara
amb el que és
la salut mental
estem en un projecte
que en diem
salut comunitària
al Baix Llobregat
amb tots els pobles
del Baix Llobregat
fa poc
vam fer una festa
fantàstica
i perquè
és un canvi
de paradigma
o sigui
formem part
de les persones
que tenen
o sigui
formen part
de la societat
i està comprovat
que les persones
que tenen
habitatge
treball
un suport
diríem
social
aquestes persones
tenen menys ingressos
són més felices
i estem en aquest projecte
i estic en un grup
que es diu
vida bona
i aquesta vida bona
és la que volem
i la que desitgem
per tothom
sigui quina sigui
la seva procedència
la seva malaltia
perquè ja no parlem
de malaltia
sinó que parlem
de fragilitat
amb aquest missatge
de la vida bona
acabem l'entrevista
amb la Montserrat
Giró i Selma
moltes gràcies
Montserrat
per haver vingut
al programa
gràcies Sergi
moltes gràcies
d'haver-me donat
aquest altaveu
perquè
una oportunitat
també per explicar
sí
perquè penso
que les persones
que som
que no som nascut
en el mateix lloc
doncs
no se'ns coneix
de la mateixa manera
que el que sempre
és del veïnat
però jo sí
que t'ha de dir
que nosaltres
a Sant Just
vam fer una bona elecció
perquè
ens sentim
molt estimats
i molt volguts
tota la família
per tant
vam fer una bona elecció
i aquí estem
doncs gràcies
per haver vingut
acabem amb la cançó
mucho más
mucho mejor
de Jarabe de Palo
gràcies Montserrat
gràcies Sergi
Gràcies
Gràcies
Més
Gràcies
Gràcies
Més
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!