.
Bon dia Sant Just, són les 10 i 6 minuts.
Benvinguts al Just a la Fusta, el programa més matiner de Ràdio d'Esvern.
Avui és dijous 27 de setembre del 2018
i us convidem a estar amb nosaltres, com cada dia, fins la una del migdia.
Comencem de la mà de la Carla Bermejo,
que com cada dia ens informarà de les notícies de Sant Just.
També amb ella farem una lectura en diagonal
de les principals portades de la premsa catalana i espanyola
i farem un repàs de les portades d'alguns diaris digitals.
Sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles Hernández i Rius
i tancarem la primera hora amb el resum de les celebracions internacionals
d'avui 27 de setembre.
i també amb la col·laboració quinzenal de la Raquel López,
de promoció econòmica.
La segona hora la iniciarem amb el portaveu municipal de Ciutadans de Sant Just,
Guillermo Francés.
Després de l'entrevista, farem tertúlia amb tres personatges d'alçada,
l'Alina Santa Bárbara, l'Arbre Agulló i la Joana Algarra.
A la tercera hora, i com cada dijous, tindrem a l'estudi a l'Albert Macià,
que ens posarà al dia amb les activitats de la Taneu.
També entrarà l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata,
per instruir-nos en l'art de l'enologia.
I, per acabar, comptarem també amb la Silvana,
per parlar de literatura,
i amb l'Arnau Cònsul, que ens haurà buscat algunes efemèrides del dia.
Tot això, de seguida.
Ara, un tema de Nora Jones i comencem.
No marxeu!
Come away with me in the night
Come away with me and I will write you a song
Come away with me on your bus
Come away where they can't tempt us
With their lies
And I wanna walk with you on a cloudy day
In fields where the yellow grass grows knee high
So won't you try to come
Come away with me and we'll kiss
On a mountain top
Come away with me and I will stop loving you
Oh, oh, oh, oh, oh
Oh, oh, oh, oh
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé, doncs comencem amb les portades. Vinga.
Sí, el titular del periòdico avui és
Acord per apujar les pensions amb l'IPC.
El pacte de Toledo advoca per garantir de manera permanent
el poder adquisitiu dels jubilats.
El govern central té ara la potestat d'impulsar la proposta
a través d'una reforma legislativa.
La fotografia és per menors immigrants drogant-se,
concretament inalancola, ahir al Raval,
diu o empara o delinqüència.
Els nens de les comissaries en la fina línia
entre la integració i la marginalitat.
Ostres, marginalitat.
Molt bé, estic espesa avui.
Altres temes. Sánchez recolza Delgado,
diu no acceptem xantatges.
També es parla del desastre a Blaugrana.
Un Barça apàtic cau davant el CUE a Leganés per 2 a 1.
González deixa la presidència del BBVA
al seu segon, relleu al desembre.
I, per últim, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana
acaten l'ordre de Llarena.
Els independentistes assumeixen la suspensió temporal
de tots els diputats processats.
Això és la portada del diari...
El periòdico.
Continuem ara amb l'Aro, la vanguardia.
Amb la vanguardia.
Vinga.
Que titula les pensions pujaran d'acord amb la inflació.
El pacte de Toledo torna a lligar les prestacions a l'IPC indefinidament.
Els partits deixen al govern central la concreció de la mesura.
La fotografia és per l'acampada que hi havia a la plaça Sant Jaume,
diu acampada desmantellada.
Agents dels Mossos d'Esquadra van desmuntar ahir
l'acampada independentista instal·lada a la plaça Sant Jaume
des de l'11 de setembre.
En el desallotjament no hi va haver incidents, diu la vanguardia.
Altres temes.
Sánchez Blinda Delgado hi planta cara al corrupte Pillarejo.
El president reprèn el Partit Popular i Ciutadans
pels seus atacs en relació amb l'excomissari.
Els menors migrants desborden el govern.
Amb les noves places d'allotjament no n'hi ha prou
i els joves estan a les comissaries.
També, per últim, diu Cimer Empresarial
per reivindicar el corredor mediterrani.
més de 1.500 representants de l'economia
demanen a Barcelona de culminar la infraestructura.
Doncs, seguim ara amb el diari Iara?
Sí, que titula Acord per vincular les pensions a l'IPC.
Els partits pacten revocar la reforma del Partit Popular del 2013
que mantenia congelades les prestacions.
Esquerra Republicana i Podem temen que el redactat acordat
no blindi del tot el poder adquisitiu dels jubilats.
La fotografia és per la ministra Delgado.
Diu Delgado, s'atrinxera.
El president del govern, Pedro Sánchez,
resisteix a fer dimitir la ministra de Justícia
per les gravacions de l'excomissari Villarejo.
Més temes.
El Marroc obre foc contra una llanxa
i mata un emigrant.
El govern vol famílies d'acollida
per a menors estrangers
i denuncien l'Església
per registrar propietats a nom seu.
Per últim, es parla del Barça,
diu, el Coé despulla el pitjor Barça.
El Madrid no aprofita el primer cau blaugrana
a la Lliga
i encaixa també un dur 3 a 0 a Sevilla.
Doncs, Déu-n'hi-do, no?
Amb les portades també...
Avui venen bastant carregadetes.
El comissari Villarejo
ocupa totes les portades
també amb la ministra Delgado.
Què tenim ara?
Anem a parlar de la portada del Diari Digital?
Exacte.
El Diari Digital Català,
que en aquest cas és Nació Digital.
Hi ha diversos titulars.
Així, rapidets són,
perquè són com així d'última hora.
Per exemple,
parla que els Mossos
desallotgen els membres del CDR
a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquests membres del CDR
denunciaven que la Fiscalia demani presó
contra 11 persones
pel bloqueig de la seu del Tribunal
fa ara 7 mesos.
També es diu que USTEC
convoca concentracions a les escoles i instituts
al migdia per l'1 d'octubre.
El sindicat s'assuma a les accions
a la plataforma 1 d'octubre.
També es parla d'un cas
que diu a presó
per atracar bugaderies d'autoservei
amb una serra elèctrica a Barcelona.
A Lladra hauria saltat 17 establiments.
Altres temes,
les dones han de treballar 52 dies més a l'any
que els homes
per guanyar el mateix a Espanya.
En l'àmbit europeu,
la xifra puja fins als 59 dies,
segons un informe que ha tret Oxfam Intermond.
I per últim,
Villarejo va muntar una xarxa de prostitució
per treure informació
entre cometes vaginal a polítics.
Nova entrega de la conversa
entre la ministra Delgado
i l'excomissari.
Doncs,
deu-n'hi-do
amb aquestes també notícies,
que clar,
el segon diari digital
doncs permet
treure coses
de més d'última hora.
Exacte.
Anem amb les portades
dels diaris espanyols.
Doncs,
El País
destaca,
per exemple,
que els partits
acorden pujar les pensions
com l'IPC.
La comissió parlamentària
diu
pacta una referència
a la inflació
real,
però no concreta
cap fórmula.
Un altre titular
i que a més a més
dóna la imatge
principal del diari
és la que diu
que Trump
acusa
a la Xina,
a la ONU,
d'interferir
en les
legislatives.
El president
dels Estats Units
diu
que afirma
que
Pequín
no vol
la seva victòria
a les eleccions
de novembre
per la guerra
comercial.
Una altra notícia
destacada
sobre la
igualtat
diu que Andalusia
revisarà
si els llibres
de text
s'entén que els llibres
de text
són els llibres
dels nens
a les escoles
deixen en un segon
pla a la dona,
o sigui,
releguen a la dona.
Després també
parlen
de la banca,
diuen que
Carlos Torres
substituirà
a Francisco González
en front
del BBVA.
I
per acabar
un altre
titular,
un altre tema
que parla
al país
és que
diuen que
abusar,
fer un ús
excessiu
de les pantalles
minva
l'escenvolupament
cognitiu
dels nens.
Bé,
doncs,
amb aquesta dada
és el més destacat
del diari
al país.
Després
anem al diari
El Mundo.
El Mundo
posa
una imatge
horitzontal,
la punta a punta
del diari,
on surt
la ministra de Justícia,
Dolores Delgado.
El titular
diu
Sánchez
es resisteix
a destituir
a Delgado.
Diu
no
accepto
xantatges.
Un altre
tema destacat
del diari
és que
parlen
sobre
l'actuació
de la policia
catalana
l'1 d'octubre.
Diuen que
els Mossos
no van tancar
els col·legis
perquè hi havia
tornejos
de Playstation.
es van
negar
a actuar
entre
riures
decidint
que
acollirien
campionats
de pedra,
paper o
tisora.
Bé, sí,
una cosa curiosa.
Una altra
notícia
a destacar
és que
bé,
el mateix
Carlos Torres
substitueix
a Francisco
González
del BBVA
i també
hi ha un destacat
sobre
el pas
enrere
que ha fet
el Real Madrid
i el
Futbol Club
Barcelona.
I per acabar
hi ha
una
denúncia
històrica
contra
Venezuela
a l'acord
penal
internacional.
Després del
diari
La Razón
la fotografia
principal
és una fotografia
on surt
la reina
la reina
Leticia
envoltada
de dones
de la
Guàrdia Civil.
Llavors
el titular
el peu de foto
diu que
la reina
vol més
dones
guàrdies
civils
a la Casa
Reial.
Un altre titular
potser
més destacat
perquè està
més gran
diu que
els jutges
denuncien
que Delgado
denigra
el seu prestigi.
L'alcalde
de Cartagena
d'Índia
exigeix
que s'extraditi
els magistrats
que van
estar
amb menors
segons
la
ministra.
Sánchez
evita
el recolzament
explícit
a la titular
de justícia
i assegura
que
diu
entre cometes
no
no
no
va
marcar
l'agenda
un
corruptor.
Bé,
un altre tema
que destaca
aquest diari
és que
Espanya
protesta
davant de
Bèlgica
per
qüestionar
que estiguem
dins de la
Unió Europea.
Una altra notícia
és sobre
Carlos Torres
que
s'incorpora,
que
pren
el relleu
de Francisco
González
en el BBVA
i
també es destaca
que
Google
fa 20 anys
diu
el buscador
de buscador
a detector
de tumors
i
bé,
això és tot
dels diaris
en premsa
o sigui
impresa.
Després del
diari digital
elpúblico.es
que és
un
diari digital
a nivell
espanyol
destacar
algunes notícies
per exemple
la dona
de Villarejo
va advertir
el mes de juliol
que ells
ja tenien
informació
sobre
jutges
i polítics.
Es veu que
Villarejo
va dir a Delgado
que
bueno,
Villarejo
va explicar
a Delgado
que va crear
una xarxa
de prostitució
per obtenir
informació
sensible
d'alguns
dels polítics.
Una altra notícia
que destaquen
és
que la justícia
comença
precisament
a tancar
pisos turístics
i
per exemple
també
destaquen
la notícia
que sí
han identificat
una molècula
que deté
i reverteix
la neurodegeneració
del Parkinson.
Carla,
vols fer-nos
l'ampliació
d'alguna notícia?
Sí, mira,
ampliem un tema
d'economia
del diari Ara
que es fixa
en els supermercats.
Diu,
Supers Online,
Mercadona,
Carrefour
i el Cort Inglés
copen el 80%
de venda.
6 de cada 10 famílies
ja inclouen
algun producte
bio
a la cistella.
A la venda
d'alimentació
a través d'internet
li costa guanyar terreny,
però pel que fa
al repartiment
de la quota,
el món online
ja còpia
alguna de les tendències
dels supermercats físics.
Mercadona
no es conforma
sent el líder
de la distribució
a Espanya
i malgrat
les crítiques
a la seva web
de la companyia
del seu propi fundador,
aquesta és també
l'ecomerç
de gran consum
més popular
de l'Estat,
segons l'informa
a tendències
a la distribució
que va presentar
ahir
la consultora Cantar.
Entre la cadena
valenciana,
Carrefour
i el Cort Inglés,
segona i tercera
classificada respectivament,
concentren gairebé
8 de cada 10 euros
que es gasten
en alimentació
a la xarxa a Espanya.
L'estudi
no dona prou
dades segregades
de cadenes catalanes
com ara Bonpreu
o Condis.
El 22%
de la quota restant
correspon
a les empreses
nascudes
en l'entorn digital,
com ara Amazon
o la catalana
o la Vox.
Tot i així,
el canal online
continua amb un creixement
moderat
dins del sector,
tan sols
un 1,6%
de les vendes
es fan per internet.
una de cada 3 famílies
espanyoles
ja han comprat
algun cop
productes
de gran consum
per internet,
però els productes
frescos
encara són
la barrera principal
perquè aquest negoci
qualli,
segons destaca
aquest informe.
A banda d'internet,
l'alimentació
conscient i ecològica
s'ha convertit
en la nova obsessió
de consum.
Segons Cantar,
6 de cada 10 famílies
ja han introduït
aquests productes
i pràcticament
totes les cadenes,
amb l'excepció
de Mercadona,
compten amb una línia
pròpia
per explotar
aquest sector.
El negoci
de gran consum
ha crescut
un 0,9%
a l'estat
des de principis d'any
i Mercadona
n'és el principal beneficiat.
La companyia valenciana
ja té una quota
de mercat
del 25%,
un 1,1%
més que fa un any.
D'entre les principals
cadenes,
només Mercadona
i Lidl
van prendre clients
a la seva competència.
En el cas de l'Alemanya
va créixer
un 0,5%
fins a assolir
una quota
de 5,4%
en el mercat espanyol.
I també es parla
de l'altra cara
de la moneda,
un supermercat
que està en crisi.
Diu que Dia
és la cadena
de supermercats
que està tenint
un any més complicat.
La companyia
ha perdut
un 0,7%
de la seva quota
de mercat
entre el gener
i l'agost
fins a quedar-se
només
un 7,7%
de mercat espanyol,
segons aquest informe.
L'empresa
confia
en la remodelació
de les seves botigues
i el format
Dia & Go
més centrat
en el menjar
per emportar
per remuntar
aquests resultats.
Déu-n'hi-do, no?
Tot l'anàlisi
que fa el diari
de tots els supermercats.
Sí, sí.
Amb el gran líder
com sempre
de Mercadona.
Sí, sí.
Bé, és que ara
ja qualsevol municipi
té el seu...
Té quatre Mercadones.
Sí, sí, sí.
Com a mínim
en té un...
Bé, aquí a Sant Jus
no en tenim.
No, a Sant Jus
no hi ha Mercadona.
Mira.
Bé, no ho diguis
molt fort.
No, no, no.
Però n'hi ha a prop.
Hi ha el de Sant Feliu,
hi ha el d'Esplugues.
Sí.
Vull dir que si hi ha gent
que vol sí o sí
anar a Mercadona
té una opció ràpida.
A Sant Joan...
No sé si és Sant Joan d'Espí.
A Sant Joan d'Espí
també,
tocant el Brogi.
Sí.
Vull dir, en tenim com tres
molt a prop
i molt grans.
I molt grans, a sobre.
I jo crec que aquí
a Sant Jus
la gent va bastant
al Bonpreu, també.
Sí, al Bonpreu
que està allà entre...
allà davant de Torre Blanca, no?
Sí, Sant Joan d'Espí
també.
Sí, Sant Joan d'Espí
ja, sí, sí.
Doncs moltes gràcies, Carla.
De res.
Ens tornem a connectar demà.
Demà divendres.
Demà divendres.
Ja s'acaba la setmana.
Molt bé, fins demà.
Adéu.
Són les 10 i 37 del matí.
D'aquí uns minuts
tornem amb el temps
i amb el Carles.
Són les 10 i 37 del matí.
Són les 10 i 37 del matí.
You said I could do without
We're in an awful mess
And I don't mean maybe
Please
Papa, don't preach
I'm in trouble deep
Papa, don't preach
I've been losing sleep
But I made up my mind
I'm keeping my baby
Mmm, I'm gonna keep my baby
Mmm
He says that he's going to marry me
We can raise a little family
Maybe we'll be alright
To sacrifice
Sacrifice
But my friends keep telling me
To give it up
But my friends keep telling me
To give it up
Saying I'm too young
I don't live it all
I don't live it all
What I need right now
Is some good advice
Please
Papa, don't preach
I'm in trouble deep
I'm in trouble deep
Papa, don't preach
I've been losing sleep
But I made up my mind
But I made up my mind
I'm keeping my baby
Mmm
I'm gonna keep my baby
Oh, oh
Daddy, daddy
If you could only see
Just how good he's been treating me
You give us your blessing right now
Cause we are in love
Cause we are in love
Cause we are in love
We are in love
Please
Papa, don't preach
I'm in trouble deep
Papa, don't preach
I've been losing sleep
But I made up my mind
I'm keeping my baby
Oh, oh
Papa, don't preach
I'm in trouble deep
Papa, don't preach
Oh, oh
Papa, don't preach
I'm in trouble deep
Papa, don't preach
I've been losing sleep
Papa, don't preach
Oh, oh
I'm gonna keep my baby
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501




Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
ser la de l'associació de policies Jusapol
amb la intenció de, segons van registrar
deixar constància que el govern espanyol
els ha d'equiparar el sou amb la resta
de policies de l'Estat. Ara bé, Interior
ha constatat que els mateixos organitzadors
fan crides a través de les xarxes socials
per anar a la manifestació per aplaudir
el paper de la policia espanyola durant la celebració
fa gairebé un any de l'1 d'octubre. Com que
l'altra manifestació convocada és la de l'Observatori
de la catalanofòbia
consideren que hi ha perill
d'incidents entre els diferents assistents
i encara més tenint en compte que la plaça és petita
i caben 5.000 persones i els carrers d'atges
són estrets i seria difícil una hipotètica
evacuació. És per això que el Departament
conclou que amb la resolució de canvi
d'ubicació manté intactes les condicions
de seguretat de la ciutadania sense
privar d'un dret fonamental com és el de reunió
i manifestació.
Més notícies amb Carlos Baraibar.
L'excomissari Villarejo va muntar una xarxa de prostitució
que treia informació a empresaris i polítics.
Ho explica ell mateix en unes altres gravacions
del dinar del 2009 amb un grup de policies
i membres de la Judicatura entre els quals
hi havia l'actual ministre de Justícia Dolores Delgado.
De fet, Villarejo li està explicant a ella
que aleshores era fiscal, com n'era
de fàcil treure'ls informació. A la gravació
que publica el diari Moncloa, el diari digital
moncloa.com, es pot sentir
com Villarejo parla del que ell anomena
informació vaginal.
Miquel Iceta creu que la presó preventiva
als processats per l'1 d'octubre està donant massa
i ha reiterat que no hi veu delicte de rebel·lió
i que això ha matisat, ho ha de dir la justícia.
Madrid, Jordi Prats, bon dia.
Bon dia. La presó preventiva d'un massa, el delicte
de rebel·lió no encaixa i d'indult prefereix no parlar-ne
perquè s'ho posaria per fixar una condemna.
És el que pensa Miquel Iceta
que defensa en la part política el diàleg
com a recepta. Diàleg diu que està
millorant la situació de Catalunya.
L'adulteria ha deixat de ser un delicte a l'Índia.
El Tribunal Suprem del País per unanimitat
ha declarat avui inconstitucional
una llei del Codi Penal que remuntava
a l'època colonial, el 1860.
La legislació ara abolida tractava la dona
com un objecte. Era el marit qui decidia
si les relacions sexuals amb un altre home
eren delicte o no. Les penes imposades
eren de fins a 5 anys de presó.
És la segona sentència similar en poc temps
a favor de la igualtat a l'Índia.
Fa 3 setmanes el Suprem va despenalitzar
les relacions homosexuals prohibides també des del segle XIX.
Google està de celebració.
What is Google?
Google celebra avui els seus 20 anys
amb aquest vídeo que estem sentint.
Repassa les cerques més populars
d'aquestes dues dècades.
El cercador, creat per dos estudiants de Stanford,
s'ha convertit en un negoci global,
amb seu a Califòrnia,
i que rep el 63% de les consultes de tot el món.
Una xifra que es dispara a més del 90%
si s'inclou en altres portals de la companyia
com Google Maps, Google Images o YouTube.
Els esports amb Jordi Turrià.
El Girona juga avui a partir de les 10 contra el Betis.
Si guanya, sumarà 11 punts
i només se'l superaran el Barça i el Madrid,
que ahir van perdre els camps de Leganers
per 2 a 1 i del Sevilla per 3 a 0, respectivament.
També el pot superar l'Alaver
si avui derrota el Getafe.
Catalunya Ràdio transmetrà el partit de Montilivi.
Encara en futbol,
avui la UEFA decidirà la seu de l'Eurocopa del 2024.
Només hi ha dues candidates,
Alemanya i Turquia.
Joan Sotera es prendrà posació
d'aquí a una hora aproximadament
com a nou president de la Federació Catalana de Futbol.
I en bàsquet avui comença la Lliga CB
amb el partit Barça-Gran Canària,
Palau-Blaugrana, a partir de dos quarts de deu.
Ante Tomic recorda el que va passar la temporada passada.
Un equip molt perigoso.
L'any passat hem perdut contra ells a Palau
i cal estar atentos,
sobretot si és el primer partit
i cal guanyar, sí o sí.
Madrid serà la seu de les dues pròximes edicions,
2019 i 2020,
de la nova Copa d'Eivis.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts.
Cal llibreter torna a engegar les festes literàries
i ho fa estrenant-se amb poesia.
Avui, a partir de les 8 del vespre,
proposa un recital de la jove poeta
vidatana Maria Isern,
que acaba de publicar el seu primer poemari
Sostre de carn,
amb el que ha obtingut el segon premi
Francesc Garriga.
A més, aquest mateix vespre,
que el llibreter farà publicar
la resta de programació
que té preparada per aquest mes d'octubre.
Aquest diumenge se celebra
la primera festa del Parc de Torreblanc,
amb diferents tallers i activitats
per a tota la família,
des de dos quarts de dotze del matí
fins a tres quarts de dues del migdia.
Hi haurà un espai de jocs,
un itinerari sobre la vegetació singular del parc,
un taller titulat
al Parc que m'estimo,
i també un altre anomenat de flor en flor.
Totes les activitats són gratuïtes
i no cal inscripció prèvia,
excepte en el cas de l'itinerari botànic,
que cal inscriure's trucant al telèfon
932-562-220,
de 10 del matí a 1 del migdia,
o també podeu enviar un correu electrònic
a l'adreça
acticmuseuciències arroba bsn.cat.
ETV, la televisió del Baix Llobregat,
ha fet una crida a persones
amb talent de la comarca
per participar en la segona temporada
del programa L'Hereu i la Pobilla.
Concretament,
busquen homes i dones
de més de 35 anys
que tinguin algun talent especial,
com ara cantar, ballar,
fer monòlegs, màgia, malabars,
o qualsevol altra disciplina creativa artística.
Per participar en el programa,
heu d'enviar un correu electrònic
a l'adreça
casting.etv.cat
amb les vostres dades personals
i també una breu explicació del que feu.
Aquesta és tota la informació.
Per ara,
nosaltres tornem als butlletins horaris
i als enjus notícies,
edició migdia a partir de la 1.
Recordeu també que podeu seguir
la informació local
a través del web
www.radiodesvert.com.
Molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
En la vida conocí
que era igual a la flaca
Coral negro de la Habana, tremendísima mulata
Cien libras de piel y hueso, cuarenta kilos de salsa
Y en la cara dos soles, que sin palabras hablan
Que sin palabras hablan
La placa duerme de día, dice que así el hambre engaña
Y cuando cae la noche, baja a bailar a la tasca
Y bailar, y bailar, y tomar, y tomar
Una cerveza tras otra, pero ella nunca engorda
Pero ella nunca engorda
Por un beso de la placa daría lo que fuera
Por un beso de ella, aunque solo uno fuera
Por un beso de la placa daría lo que fuera
Por un beso de ella, aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Coge mis sábanas blancas, como dice la canción
Recordando las caricias que me brindó el primer día
Y enloquezco de ganas de dormir a su ladito
Porque Dios que está flaca, a mí me tiene loquito
Por un beso de la placa, yo daría lo que fuera
Por un beso de ella, aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Por un beso de ella, aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno pueda, aunque solo uno pueda, aunque solo uno pueda.
Aunque solo uno pueda.
Aunque solo uno pueda, aunque solo uno pueda, aunque solo uno pueda.
Aunque solo uno pueda, aunque solo uno pueda.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Seguim aquí al Just a la Fusta, passant 15 minuts de les 11 del matí.
Ja estem en aquesta segona hora i ara tenim el Guillermo Francés, el portaveu municipal de Ciutadans d'aquí de Sant Just.
Mola, bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Bon dia.
Bé, avui hi ha ple i Ciutadans condemna tota la violència a Catalunya i la convivència i el respecte entre tota la ciutadania, no?
Feu, presenteu una moció.
Sí, correcte.
Nosaltres presentem una moció com a conseqüència dels últims mesos vivents,
visquent no només a nivell municipal de Sant Just, sinó a nivell, diguéssim, autonòmic a Catalunya
com a conseqüència dels últims fets que s'han tornat arrel del Departament de Sant Just i de la República
i les actuacions, diguéssim, d'alguna manera incitades per partits i de patatius.
Llavors, el que volem és que se'n surhi tot tipus de violència i que respecti la neutralitat a l'espai públic.
Quina valoració faries, ara que hem començat un nou curs, no?
També per la política, és un nou curs polític, doncs a finals del curs, com si diguéssim,
hi haurà unes eleccions municipals.
Quina valoració faries del curs polític aquest passat?
Bé, nosaltres aquest curs l'iniciem amb moltes ganes.
Jo crec que per tothom al setembre és un inici de curs amb projectes i amb il·lusions.
Nosaltres ja estem enfocats, pensant en les eleccions municipals.
Venim d'un passat complicat a nivell autonòmic,
però jo crec que estem centralitzats a nivell municipal
a les possibles eleccions que es viuran a Sant Just el mes de maig.
Sí que som conscients que el renou polític a nivell, diguéssim, Parlament,
i segurament pugui afectar el municipi amb temes de polítiques socials, econòmiques
i de municipi de projectes.
Però nosaltres el que volem fer, i ja ho hem dit també,
el que volem dir que treurem aquest mes és pensar en municipals,
fer un programa de ciutadania on la gent pugui participar i es pugui apropar
i fer-se igual el programa.
Llavors nosaltres a partir d'aquest moment comencem una campanya electoral
que ho hem fet a sortir amb carpes que anirem ficant de manera progressiva
cada 15 dies al municipi.
I, bé, sabeu ja el que serà el candidat a les municipals?
Bé, això encara nosaltres no tenim candidat oficial de cara a les municipals,
això ens donarem més endavant.
Nosaltres treballem com a partit, com a cicles, com a projecte,
no com a persona individual que pot ser el candidat,
perquè qualsevol dels companys que em poden ajudar,
desarrere de la mateixa, que no tenen presència física,
qualsevol d'ells té tant talent o millor que el meu per poder ser-hi,
i aquí treballem per projecte,
i això ja ho veurem quan arribi el moment.
Molt bé. I parlant d'eleccions,
bé, Manuel Valls els presenta com a alcaldable a la ciutat de Barcelona.
Què et sembla aquest pas que fa ell?
Per nosaltres és una molt bona notícia
que un senyor com el senyor Valls es presenti a l'alcaldia de Barcelona.
Crec que és una persona molt respectable a nivell europeu,
i jo crec que pot tornar a ficar a Barcelona a primer nivell europeu com a ciutat,
després de uns tres anys que portem d'alguna mandat a la senyora de Colau,
on podem veure que Barcelona està totalment, d'alguna manera,
bloquejada per les xarxes polítiques que s'ha donat a terme,
i la problemàtica que té, ja no només a transport,
sinó als famosos tot mantes,
és a dir, jo crec que els jugadors turístics,
jo crec que Barcelona està col·lapsada
i es mereix un altre tipus d'alcaldessa.
Doncs moltes gràcies, Guillermo,
per haver-nos agafat el telèfon
i per aquestes paraules que ens has dit.
A vosaltres per la trucada.
Vinga, doncs molt bé, adeu.
Adéu, gràcies.
Adéu, fins una altra.
Els matins de 10 a 1,
Sant Jus a la ràdio.
Just a la fusta.
Acabem de parlar ara amb el Guillermo francès.
Són les 11 i 20.
D'aquí una estoneta començarà
la tertúlia amb l'arbre Gulló,
amb la Lina Santa Bàrbara
i amb la Joan Algarra.
No us moveu, que tornem en breus.
La Lina Santa Bàrbara
Ja sabem que em marxo molt lluny
i com desitjo quedar-me amb tu.
Pren el vi i bevem-lo lluny.
No allarguem aquest petit cent de nit,
que no s'acabi mai que demà.
Demà ja hauré marjat cel de nit,
que no s'acabi mai que demà.
Demà ja hauré marjat.
Crema el tronc i fa gràcia.
Crema igual que jo per tu.
El demà vindrà per endortar-me
una mica més lluny.
I no és fàcil haver-se'n d'anar.
Mira, amor,
de no plorar,
però noia saps que he de marxar.
Senyor, que no sigui veritat.
Sembla nit
que no s'acabi mai que demà.
Demà ja hauré marjat.
Sembla nit
que no s'acabi mai que demà.
Demà ja hauré marjat.
Demà ve
i m'estira la pell
i jo voldria
no haver d'anar amb ell
però noia saps que he de marxar.
Senyor, que no sigui veritat.
Sembla nit
que no s'acabi mai que demà.
Demà ja hauré marjat.
Sembla nit
que no s'acabi mai que demà.
Demà ja hauré marjat.
Sembla nit
que no s'acabi mai que demà.
demà ja hauré marxat.
Sembla nit
que no s'acabi mai que demà.
Demà ja hauré marjat.
Demà ja hauré marjat.
Demà ja hauré marjat.
Demà ja hauré marjat.
Demà ja hauré marjat.
Sant Justenques
Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just
Els dilluns a dos quarts de vuit del vespre i els dijous a dos quarts de nou
Sant Justenques
Primer van ser les ones 98.1 FM
Després, internet, radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015
Ràdio d'Esvern, cada dia més a prop teu
Ràdio d'Esvern
98.1
012
La Generalitat al teu costat
Vinc als cursos de català per poder millorar la meva feina
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català
Vull donar-me un servei millor als nos clients
Per això faig un curs de català en lineal, parla.cat
El Consorci per la normalització lingüística i el parla.cat ofereixen cursos per adults, ja sigui presencials, semipresencials o per internet
Millorar els coneixements de català és bàsic per les nostres relacions, tant personals com professionals
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català
012
La Generalitat al teu costat
El Consorci per la normalització
El Consorci per la normalització
El Consorci per la normalització
Blames the one before
And all of their frustrations
Come beating on your door
I know that I'm a prisoner to all my father, how so dear
I know that I'm a hostage
To all his hopes and fears
I just wish I could have told him
In the living years
Oh, crumple bits of paper
Filled with imperfect thoughts
Still to conversations
I'm afraid that's all we've got
You say you just don't see it
He says it's perfect sense
You just can't get agreement
In this present tense
We all talk a different language
Talking in defense
Say it loud
Say it loud
Say it loud
Say it loud
Oh, say it clear
You can listen
As well as you hear
It's too late
It's too late
When we die
When we die
When we die
When we die
To her fear
We don't see eye to eye
So we open up a quarrel
Between the present and the past
We only sacrifice the future
It's the bitterness that lasts
So don't yield to the fortunes
You'll sometimes see as fate
It may have a new perspective
On a different day
And if you don't give up
And don't give in
You may just be okay
Say it loud
Say it loud
Say it clear
Oh, say it clear
You can listen
As well as you hear
Because it's too late
It's too late
It's too late
It's too late
It's too late
When we die
Oh, when we die
To her fear
We don't see eye to eye
I wasn't there that morning
When my father passed away
I didn't get to tell him
Just a la fusta
Són puntualment dos quarts de dotze
Seguim aquí al Just a la Fusta
Sintonitzeu amb Ràdio d'Esvern
Avui tenim una tertúlia on hi ha un munt de gent
Tenim per un costat a l'Arbre de Gulló
A la Lina Santa Barbara
A la Joana Algarra
I a la Montse
La Rea
La Rea
Exacte, ho he dit bé, no?
Sí, molt bé
Benvinguts a tots
Espero que hàgiu passat una bona setmana
Des de l'últim dia que ens vam veure
Sí
Prou bé, no?
Prou bé
A la nostra edat sempre diem
Tot bé, tot bé
No entrem en detalls
Exacte
Ja està
Doncs
Ara la
Joana
Estava llegint una cosa del diari
Molt important
Molt important
Molt important
La veig com preocupada
Com...
No, no
Interessada
Interessada
Sí, sí
Que diu
D'ahir és un...
Va sortir a Tendències de la Vanguardia
Sí
Bueno, després també va sortir a la televisió
I clar, és l'equip on treballa una persona que és molt prop meu
Sí
I diu que un test genòmic
Prediu quins pacients de càncer respondran a immunoterapia
Ostres
Que és molt important
És un avanç sobre la via tractat tumors
Que encara no s'aplica en fermesa perquè és clar, està en estudi
Però és una investigació molt important
Diu, identificar les persones que es beneficiaran del tractament
S'ha convertit en una línia de recerca prioritària
O sigui que suposo que estudien el tumor o la base del tumor
I poden veure si aquell tumor accepta realment un tractament
Que és donar immunitat contra la persona
Contra aquella malaltia
I s'estalvien tots els problemes després
D'operacions, de químios, de ràdios
I ara em venia
És fantàstic totes les investigacions
Però em venia la idea de la societat en què vivim
Que tot ho fa per l'economia
I què faran els que digui la immun o tal
Què hi faran?
No els aplicaran cap tractament?
No, sí, no
No, no, això no és substitutòrio
No, no, no, això és una gran abans
Però vull dir que els gerents en els hospitals que miren la pel·la
Diran, això no val la pena
Això no val la pena
El que està dient l'arbre, perdona
És això
Que esclar, moltes vegades quan un té unes armes
Podríem dir armes en el sentit d'unes eines
Més que armes
Eines
Que aleshores dius
No, no, mira, amb aquest pacient es pot fer
Perquè això tenim de resultats
Però aquest deixem-ho córrer que no
És a dir
Tindran les prioritats en uns i els deixaran els altres?
No
Com anirà l'assumpte?
No, no, perquè sempre hi ha
Això volia dir
No, sempre hi ha
Dic un cas de molts anys
Sí
Tenia un metge treballant en un hospital per Badalona
I se'ls ha aprendut una senyora de 83 anys
Que mantenir-la viva es costava 30 milions de pessetes, eh?
Està parlant de les pessetes, eh?
Per exemple de trens
I l'equip de gestió s'havien reunit i dient
Què fem?
Clar
Què fem?
Què decidim?
No té solució, té 83 anys i mantén la viva val 30 milions
Això per parar un exemple
Sí
Potser 30 milions és molt oxigenat, però és veritat
Sí, 30 milions al mes era
Sí, sí, sí
No, bueno, jo sempre l'esperava la gent que treballava allí
El metge treballava allí, el Manu Estudiano
Aquí hem arribat a través de tots els estudis que s'han fet
Arribar a classificar la gent que pot tenir una sortida i la gent que no la pot tenir
No, no, però no, el codi deontològic
Diu que mentre hi ha un brí d'esperança de vida
S'ha de conservar aquesta vida
Però no és el gerent, el codi deontològic
És el codi
Val, però ja va
És una opinió
És una opinió, però no és el gerent
I escolta'm una cosa també, val jutjat, eh? O sigui, que no pensis
I en aquest país, en aquest país entès com un país de països, eh?
Espanya
Per sort hi ha la sanitat pública universal
Perquè altres llocs no s'ho veiem
Aquí
Aquí
Aquí
Perquè la nostra proposta la va tombar al Tribunal Constitucional
Encara que aquí no li vam fer punyetera cas i ho vam continuar
Això ho va imposar i ho va tramitar el pobre de l'Ernest Lluc
Que mira com li van pagar, matant-lo
Ara que dèieu això del codi deontològic
Clar, en aquest tema també entra tot això de l'eutanàsia, no?
Fins a quin punt
Sí
Doncs bé, quan es considera que una persona ha mort encefàlicament, no?
Sí
Sí
Que només sobreviu gràcies a un aparell que l'estan assistint
Es batre al cor, però no funciona
Clar
Jo crec que això els metges o el personal sanitari, doncs, és una lluita, no?
Que...
Moral, jo penso
El personal sanitari sempre lluitarà per mantenir la persona en vida
Això, amb un 80%, com a mínim
Com a mínim
No, però de totes maneres, de totes maneres, és que aquí estic sent molt ponderat
Jo, que ja estic en aquella edat, que mira, escolta, ja hem viscut els nostres anys
Clar que sí
Penso que arriba un moment, que a nosaltres el que és no ètic, és anar allargant la vida
Sí
Anar allargant la vida, això que deies tu abans
L'agonia
L'agonia d'aquella persona
Sí, sí
Perquè aquella persona normalment, si estigués conscient de moltes coses, diria, jo no vull estar-hi
El que passa és que el concepte de mort, per nosaltres, encara és...
La nostra cultura
Amb la nostra mentalitat occidental
Buf, et mors, doncs no, hem nascut, hem viscut i hem de morir, com una planta
No, però no ho tenim excepció
I dius, ara, tu, ara, perquè no et veus així
Però, bueno, si et toca, et toca
És a dir, el que no es pot fer, per una banda, és això
Ah, bueno, aquí, perquè com aquest no està dintre de los cànones, no tenim per què salvar-lo
Parlem-ne, perquè dintre de la ciència, a vegades n'hi ha miracles
I el dir miracles, són miracles que després es poden demostrar que són científics
Però, i per què? Perquè aquest no...
No es té que...
No es té que discriminar
No es té que discriminar la persona per una sèrie de coses
Això és un abans, això que dèiem abans
És un abans perquè dius, al tanto, però, què diu?
Que arriba un moment que, per exemple, les companyies no t'asseguren un seguro de vida
Si estàs dintre de los cànones, que no tens...
Que no tens...
Que no tens possibilitat
Sí, sí, sí, sí
Hombre, parlem-ne de tot això
I de l'edat, és més clar
I de l'edat
I després, per exemple...
Hi ha companyies que no t'admeteixen, eh?
I que no t'admeteixen, eh?
O sigui, que...
Escolta...
És a dir, que les coses jo crec que no estem preparats ni per viure ni per morir
Però sobretot no estem preparats per morir
Jo també...
I és lògic, eh?
També ho penso
Sí
Bueno, també passa molt a la cultura occidental, eh?
Sí
Perquè no...
La cultura budista o d'ahir, ho consideren normal, és
Bueno, mira...
I és la seva cultura i les criatures creixen dintre...
De Sibèria, la tradicional de Sibèria, fins i tot els grans...
S'hi retiren, s'hi retiren
Arriba l'hivern i...
I es retiren
I es retiren ells
I es retiren ells
No, els llops o el que sigui
Que sigui, sí
Sí, altres cultures
És a dir, no arribem a aquest extrem de dir, bueno, doncs jo em retiro i apa i m'ha de...
No, no, no cal, no estic pensant això, però...
Ojo, en aquest agarrament de la vida i a tot això, i moltes vegades mantenir una persona, perquè dintre de tot és lògic, no, jo crec que arriba un moment en què es té que deixar anar
Però en mans de qui ho deixes, perquè clar...
Clar, és que aquí estan tots
Aquí està la...
Està el...
Va haver-hi aquell problema, si us en recordeu, no fa ganya
Amb el Gallec, no?
Aquella nena italiana, que era una noia jove, va tenir un accident o una malaltia, això jo no me'n recordo, i va estar morta pràcticament, i vivia a base dels aparells que tenia connectats
Els pares la volien desconnectar, els metges deien que no, i aleshores va haver d'intervenir la justícia
La justícia
Si realment, com deia la Núria, cerebralment és morta, no hi ha... és que no hi ha remissió
No hi ha res a fer
No, no, no hi ha remissió, i al final van desconnectar una noia de 22 anys, que ja portava un munt de temps
Connectada amb un aparell que si la desconnectaven morria
De totes maneres hi ha altestament vital
Ara sí, ara cada vegada jo crec que s'ho està
Això volia jo introduir
Ah està, cada vegada s'ho ha tractat moltes vegades
Oients que ens escolteu, si voleu evitar aquestes drames en...
Quan vosaltres ja no sou conscients, si aneu el testament vital
Testament vital
Jo encara no he fet un testament particular una vegada, però no el vital
El vital no per res, perquè, clar, de manera egoista, al teu entorn no voldria mai que marxessis
Encara que fos, perquè la meva sogra deia del meu sogre
Encara que fos...
Encara que fos paral·leficació
De la manera que fos manteniu-me
Encara que fos amb una cadira de rodes
Impossible, aquella persona tan gran, tan activa
Mare de Déu, si l'haguessin posat amb una cadira de rodes
Això ho va dir aquest alcalde de Madrid, aquest famós personatge
Tierno Galván
Sí, perquè és un dels pocs que n'hi ha, que ha estat una mica assentat
Va ser coherent, coherent, va ser molt coherent
Va ser molt coherent, sí
No va voler tractar menys, perquè l'únic que feien era allargar-li la vida sense cap possibilitat
Que té res, claro
Jo a casa que tinc confin
Hi ha més casos així, eh?
Bé, i per exemple...
Per la relevància del personatge surten uns i altres no surten
I per exemple, el tema d'això que dieu ara del testament vital
Per exemple, el tema de la donació d'òrgans
Quan un pacient es mor o un familiar, pregunten, vol ser donant d'òrgans
Vosaltres, què diríeu?
No, n'hi ha, per exemple, jo tinc dos...
Tinc quatre fills, i dues d'elles
I ja fan, perquè això també es fa ara, com que si els passa alguna cosa donen els seus òrgans
O sigui, que també és la voluntat de la persona
Si vol donar alguna cosa, doncs val
Imagineu-vos que, que Déu no vulguer, però teniu un familiar o en una situació
Doncs que bé, que...
Límit
Sí, límit
I no té capacitat per respondre
O bé, potser ja s'acaba de morir
I us pregunten que no va deixar cap testament
En quant si ell volia ser donant o no
I us preguntessin, que clar, que...
A mi m'ho van preguntar amb la meva germana
No, la van ingressar...
Hi ha paixos de l'Europa
I sí, sí, jo vaig dir que sí
El que passa és que no va ser possible recuperar-los
Perquè, clar, la malaltia era...
La malaltia...
No, no, que la malaltia era un càncer com un temple
I era impossible
Estes coses, lamentablement, són més propenses a necessitar de gent jove
Que els òrgans siguin joves
Bueno, que moren d'accident...
I hi ha països, em sembla que a Holanda
Ara no vull equivocar-me
Que ja han fet una llei que diu que és obligatori
Ah, que és obligatori
Si moren per accident
Si moren per accident
A donar els òrgans
Són propens a...
Hi ha un país que crec que és França
Jo crec que hi ha un país que és França
Que automàticament una persona, quan es mor, o sigui automàticament per llei, és donant
Llavors, en el cas que no ho vulguis ser, és quan ho has d'anar...
Ho ha de declarar
Aquí funciona al revés
Al revés
Sí, sempre hi ha qui no ho vol, doncs que ho ha de deixar prèviament escrit
Sí, sí
Al revés d'ara, que tu tens que dir-ho, doncs ara va al revés
Si tu no ho vols, ho has de manifestar
I si no, tots són propensos
Però això de l'eutanàsia, a Suïssa tinc entès que és permès
Sí, sí
Sí, en Holanda estudiava en este cas
Sí, hi ha més d'un país
Sí
Jo estaria, si és per definir-se, estaria favorable a aquest tipus de llei
Si tu no ho vols, doncs prèviament far un document
Això, i el altre que fos...
I si no és, com diguéssim...
Que l'Estat t'informe, el digui, que no diga que no estava informat
Que l'Estat t'informe personalment, encarta a tots els ciutadans, dirigida a tot i tal
Si no fas aquesta declaració o l'omples, eres factible de ser
Factible de ser
Jo que seria partidari d'això
Coberts els drets d'individuals, de tota persona que no se senti tal
Que no...
Clar
Que seria la...
Això per un costat, bueno, ja ho he comentat
Però per l'altre, també hi ha un breu
Que parla que els usuaris d'homeopatia demanen respecte
Llegeixo tu, l'Ina
Homeopatia, no? Estem parlant?
Sí, sí, ara ja és una altra...
També és medicina, però és medicina...
Creu...
Bueno, alternativa
És molt curt, eh?
A veure, l'Ina, tranquil·la
Usuaris de l'homeopatia
D'associacions de sis comunitats autònomes
Reclamen respecte a la seva tria
Després d'una carta de 400 metges
Contra la pseudociències
Som individus formats
I informats que sabem perfectament en què consisteix
La homeopatia
I quines són les seves limitacions
Diuen que no van a xerlatans
Sinó a metges llicenciats
Que compleixen amb el seu deure de respectar i d'informar
I és veritat
Perquè han denostat
Em penso que es diu
Aquesta és la paraula
Els homeòpates
I els homeòpates
A vegades tenen les seves...
És a dir, agafen petites dosis del que tinguis
Que és el que necessita l'organisme
I aleshores li crea immunitat i clevada de conya marinera
Per això qui creu i no creu
Però escolta, els que t'ho diuen
No són xerlatans
No, no, no
Són gent
No, no
Escolteu
El que havia estat
El que havia estat
El que havia estat
El que havia estat
El que havia estat
¿Era farmacèptica o era farmacèptica?
No, era metge.
Escolta, quan es va jubilar...
Es va dedicar.
Allà ja es dedicava.
I realment va tenir casos extraordinaris.
Sí, sí, sí.
A vegades és el mateix que volia dir també de l'acupuntura.
Un dels metges acupuntors.
Són metges de veritat i acupuntors.
Jo, la presidenta dels acupuntors de Catalunya,
que ara no sé, ara suposo que ja s'han canviat,
és una metgesa, brillant 100%,
però que has de dir que l'acupuntura més que la medicina tradicional.
Però si té que dir-te, tens que prendre un antibiòtic,
tens que prendre un antibiòtic.
Vull dir que perquè el que té el metge, i avui dia,
que potser perquè no tenen massa temps,
és que tenen una gamma de medicaments que tot ho resoldren.
Són d'àmplia gamma, que es diu, no?
Sí, sí.
A vostè li fa mal de cap i, a més a més, té una mica de moc.
Bueno, doncs, allez, amb plicilina o el que sigui.
Ojo, no.
A veure, de què li ve aquest cap?
A veure, sí, aquest mal de cap i de què li ve.
Però és que el metge que teníem abans,
a Inxa, que era el mèdico de cabecera,
que et coneixia tant físicament com mentalment,
com les teves circumstàncies i tota la mandanga,
aquesta pobra gent no poden.
I, a més a més, tenen que, perdó,
tenen que estar un rato més davant de l'ordenador
per fer la història.
És a dir...
Perden el temps.
Perden el temps d'una manera burocràtica.
No tenen temps de mirar...
I tenen que fer les receptes que també es porten...
Ah, i tenen que fer les receptes.
I després us diré més,
perquè com jo conec una mica tot això,
n'hi ha pacients que si no li receptes res,
ets un malmetge.
Home, com ho saps?
Sí, tant.
Sí, a vegades passa que...
Escolta, no m'he re...
Escolta, he anat al metge per res.
Per res.
El doctor, a mi no m'ha receptat res.
Però si estàs encostipada,
pren-te una aspirina i ja està.
Una aspirina o un tros de cunyac amb una...
Una operació de taranja i molt líquid.
És a dir que,
de la societat,
hem de prendre molt tots.
No, uns i els altres.
És que ens hem tornat molt hedonistes.
No, primer hedonistes i...
Primer jo, mi bienestar,
de fer...
Que no em faci mal res.
Que no...
Aquella...
Aquella impaciència que tinc conecit,
d'aquests de les reflexions meves,
he tingut una aquí de la impaciència aquesta.
És a dir,
perdona,
estàs esperant-te perquè et toca el torn
dintre d'una vegada?
Jo a l'ambulató li dic,
senyores, que som pacientes, eh?
Hay que ser paciente,
perquè tens que esperar-te.
Si et toca.
No, no, el que sigui.
No és la cua del pa.
No, no, no, o la cua del pa.
I s'enfaden.
No, no, no.
I després surten a fora i estan una hora xerrant.
Hombre, no tenia tanta pressa.
A més a més, pel que sigui,
entres al metge
i t'ha d'explicar alguna cosa
i s'està estona,
quan surts,
tot on em mira.
Tothom té la cara llarga.
Amb una cara assassina
que dius,
mare de Déu.
Hem perdut la paciència.
Hem perdut la paciència
i hem perdut la capacitat d'escoltar,
de tenir una persona que t'escolti.
Perquè moltes vegades,
molts van al metge
perquè els escolti
i amb una sèrie de tractaments
orals,
els hi ha res a moltes coses.
Escoltar, escoltar.
I però, de totes maneres,
els metges amb si
no estan totalment d'acord
amb els homeòpaters
o amb els...
Té raó.
...medicines alternatives.
Això...
...posen moltes pegues.
En això volia definir-me.
Jo crec que la ciència mèdica
no és una coació matemàtica,
que uno és igual a uno
i sempre és igual a uno.
Les persones,
cada una,
són d'una manera,
reaccionen,
té unes defenses determinades
i la homeopatia,
que jo la vaig fer un temps
per la filla,
li va funcionar relativament
però no és una ciència...
No, ni a vegades
s'ho soluciona.
No és una ciència exacta,
ni existeix,
una ciència exacta.
Sí, sí.
I per tant,
com deia,
és aplicada per doctors
o doctores,
com ha de ser,
la...
la...
la...
la de les punxes,
les agulles també.
Sí, l'acupuntura.
L'acupuntura.
Mira que jo en una marxa
per la cultura de pau,
que caminàvem cada dia
25 i 30 quilòmetres,
tenia el ginoll inflat
i jo portava el cotxe.
M'hi van posar això
i el dia següent...
Què podies fer-ho?
En més d'estar
a la ciència mèdica normal,
m'hagessin envenat el peu,
m'hagessin dit 15 dies de descans
amb el peu en alt.
Ja.
Doncs va seguir en la marxa
i el dia següent
vas fer 17 quilòmetres.
Sí, perquè van punxar-te
en el lloc adequat.
de fer-me les punxades
el dia següent
a la figuera
per arribar a la figuera
que ja acabava la marxa
que venien des de Vinarós
23 dies.
Caminà,
la cultura de pau
i del 2012,
el 2002,
cony,
ja se me van les dades.
Tu vas de 10 en 10, eh?
Ja se me van les dades.
I per el miracle
vas 17 quilòmetres.
No, per el miracle.
Vas caminar, diguéssim.
Van punxar en el lloc adequat.
I la ciència mèdica
m'he sent ben nata
i 15 dies així.
Bé, perquè l'homeopatia
i la medicina convencional
potser podrien treballar
una mica més conjuntament
perquè alguna cosa pot afavorir
dintre del que és la medicina.
Però tampoc no ho accepten.
També els hi costa.
Sembla que sigui...
Això és el que jo seria partidari
que fossin les disciplines
serviquessin de tot.
Que els metges en els estudis
estudiessin també
els principis de l'homeopatia,
els principis de la medicina.
Però possiblement s'estudia.
De la medicina xina.
Però on s'ho accepten
i el que ho coneguin.
No que dictaminin
en aquest sectarisme tan estricte.
I aixecar-te'ls dos a la vegada.
Perquè si fixeu-vos,
que en la vida
tot ve a ser igual.
Perquè això és la política.
Home.
La política?
Jo esto, jo esto,
jo l'altre, jo l'altre.
Home, per què no fem tots això?
Per el bé com un...
Fem així.
Perquè aquests estan aquí sota
i els podem ajudar tots.
O ens podem ajudar tots.
No els podem.
Sí, ens podem.
No cal que...
Ens podem ajudar tots.
Ah, no.
Primer jo.
però això.
Vull dir que en la vida
sempre n'hi ha aquests contrastes
que la gent vol destacar
per alguna cosa.
Aquí mateix,
això d'aquí de l'hospital
que és magnífic,
aquí surten uns senyors,
però darrere d'aquests senyors
o els que venen després,
són molts,
però que els es porten la palma,
claro.
Perquè han sigut els primers.
No, no perquè siguin els primers,
sinó perquè són els més...
representatius...
La cara visible.
La cara visible.
Ojo.
A mi el que m'agrada a vegades
i que hi tornem...
I això que avui tindria
que està molt trista
ja que va perdre el Barça, no?
És veritat.
Però també va perdre...
Però trista,
teniu que estar, eh?
També va perdre...
Contra l'últim.
No, no, però tu escoltem.
No, no, però tu escoltem.
Jo sempre us dic allò
que i l'alegria
i l'alegria
que se'ls donaria
aquella gent del Neganés.
Clar, clar.
Deixa'ls un cop a la vida.
L'alegonyar el Barça.
Els nanos allà
Menos mal que després
va perdre el Madrid, eh?
També.
Els que no sabia.
Sí, va perdre l'amarilla,
i encara continuï el primer.
Escoltes, escoltes.
L'altre dia a Terroella
que tenia darrere
la penya dels...
de Lleida,
de Girona,
els nanos,
a mare de Déu,
el que tens que vas estar.
Clar, bueno,
no, no, perquè havia fet un empat.
I els de Barcelona
no ens va sapiguer greu
perquè era el Girona, no?
Aquest ha costat més.
Però espereu-s'hi una altra cosa.
Jo el que estic pensant,
la cara del Lopetegui,
la cara del Lopetegui,
que diu,
els aquests de Girona
ja em van donar el pal,
perquè al Madrid,
quan va anar a Girona
aquella vegada,
també els van fumar.
També els va guanyar.
I ara resulta
que van aquí a Sevilla,
que està el mateix entrenador,
el coach,
el maixín aquest,
o com es digui,
i també,
tres a zero,
tu,
cony,
doña Rogel,
i se diga la xerxa.
Que potser l'equip
el comandava
el senyor
Ronaldo?
Ah, bueno,
no, no, no,
el Ronaldo
no és imprescindible,
el Ronaldo
que se quede
d'on estan els joventos
i que li vagi bé.
Ja salió
l'antipatia del Ronaldo.
No, no, no,
no li tinc cap antipatia
perquè penso
que el pobre
no arriba més d'allà
d'on arriba.
Oh, i tant.
I és bo
per la seva família,
per les seves d'allò,
ja és bo, tu.
Quan veus les barbes
del vecino cortar,
pon les tuyes a remojar.
El dia que el Messi
no estigui
en perfectes condicions...
El requiti sortirà
primer.
No, no,
no, no.
Passa que aquest
serà difícil de superar,
però sortirà un altre.
No, no,
però bueno,
això és el de menys.
El que passa és
que amb tot
és així.
Ara jo he pensat,
mira,
comparem les coses
i és aquest contrast
de jo,
jo, jo,
i el dió,
hombre,
si el dió es el ego,
es demasiado ego.
Sí.
Ara, el dió,
si fos el dió de veritat,
seria estupendo.
Però quan a l'assumpto
dels polítics,
que es barallen
i jo ja...
Escolta'm,
no els paguem per això, eh?
No, no,
perquè es barallen.
que la seva feina surt,
el seu sou surt
de les nostres estrenes.
Mira,
la gent no ha pres a callar,
com jo ara,
que no en aquest moment
ho callo.
La gent no ha pres a callar
i els polítics
moltes vegades
peguen
per parlar massa.
Per parlar massa.
Quan tenen que parlar
no ho saben.
I no,
i per sumar el contrari.
I quan parlen,
a vegades,
a vegades...
Fora.
Sí,
fora del test.
Dicen que tenen
diarrea cerebral
i no dic el que significa,
però tenen diarrea cerebral.
Cosa que pensen,
que no pensen,
això molestarà
al contrari.
Anem a dir-ho.
Anem a tirar
i anem a esquitxar
amb tot.
A uns
i als altres,
ho sento.
I aleshores,
la gent
de la nostra edat,
Núria,
tu no.
Tu sigues il·lusa
i tinguis moltes esperances,
però a la nostra edat,
el Jordi encara
és molt maco,
però a nosaltres
que és el més gran.
Doncs bueno,
nens,
feu el que vulgueu,
perquè no hi ha res a fer.
Perquè tenen tots
diarrea cerebral, eh?
I no els hi donen
forta sec.
Per què no?
Ara te n'ha de dir
forta sec.
No puc receptar.
Si no els hi donaria
forta sec.
Sí,
almenys
se li
d'això,
lligarien
els
a res,
els budells
i no dirien tonteries.
I tornant a la medicina
convencional
i la medicina
que és l'alternativa,
tornant al mateix,
tu tens mal de cap
i si dintre
de l'homeopatia
et diu
que t'has de posar
amb un racó
a les fosques
i esperar mitja hora
perquè et faci efecte
el que tu hagis fet,
no.
Nosaltres volem
la pastilla
que la prenguem
i al cap de dos minuts
que se n'hagi anat
el mal de cap.
I això tampoc no existeix.
tampoc no tenim la capacitat
de sofrir
en aquestes setmanes.
No,
de sofrir,
de patir dolor.
Clar,
perquè suposo
que la gent pensa
ostres,
doncs tenint l'opció
de la pastilleta
que ho cura tot.
Clar,
t'està bé,
doncs em prenc allò
que segur que em trobo bé
i més ràpid.
Ara,
ara s'ha patit.
Més ràpid.
No,
la gent no s'ha patit.
No,
però la idea
aquesta del dolor
quan és un dolor molt fort,
que tot,
que hi ha dolors fortíssims
que no pot ser,
que tenim medicaments,
us pren-los.
Per pal·liar això.
Pren-los.
O sigui,
la medicina pal·liativa
en un moment determinat
és necessària.
Clar.
Sí.
Perquè no hem vingut
a aquest món,
aquesta cosa,
jo soc molt religiosa,
ja ho sabeu,
però aquesta cosa
de que hem vingut aquí a patir,
mentida,
coxina.
No,
no és això.
Ningú va dir,
veniu a patir.
El que digui això
són aquests que es picaven així
i no tenien caritat.
Sí,
home,
sí,
l'edat mitjana,
aquella pel·lícula
del manantial de la Lodicella,
que es piquen així
i no tenen caritat
de l'altre.
Això no és religió
ni és l'amor de Déu
ni cosa que s'hi sembli.
Humberto Eco,
en nombre de la Rosa.
El problema és el que dèieu,
que la gent
té una petita molèstia
que és un umbral
que es pot aguantar,
que no hi ha problema
i t'acostumbre.
I de seguida
van a la pastilla.
Llavors el cos
s'acostumbra
a viure en un umbral
antinatural.
Antinatural,
sí.
El més petit de l'opo,
i sense que un metge
ho digui,
ja s'hi foten
l'aspirina,
l'alterrotllo,
i això sí que
és pitjor país també.
Més val
que l'umbral sent petit,
t'acostumres
a un umbral.
Home,
amb grans dolors
s'ha de recórrer
a la pastilla.
I la mort
en quantes grans dolors,
més val
que el droguen
en això,
que diuen
que la marihuana
va millor
que l'opi,
que l'opi
el fa vomitar
i tot el que donen
ara,
la morfina.
Això que és mal
perquè la vomiten,
que és millor
aplicar la Maria.
Això diuen...
La Maria,
la Maria.
La Maria,
sí.
Doncs,
amb aquest tema
hem de clausurar-lo
ja,
estaríem parlant
hores i hores,
però el temps
és or.
El temps és or
i passa ràpid.
Molt bé.
Així que
ens
tornem a veure
la setmana que ve,
oi?
Exacte.
Fins llavors.
Esperem.
Exacte.
Cuideu-vos
i
fins aquí
una setmana.
Adéu i gràcies.
Adéu.
Adéu.
i gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Ciutadans negocia la incorporació dels membres de la seva executiva i del seu partit a la plataforma encapçalada per Manuel Valls a l'alcaldia de Barcelona.
Tot i que la formació taronja encara no ha especificat de quins noms es tracta, la seva líder Inés Arrimadas ha confirmat que ho estan estudiant.
Ara el que hem de valorar és qual és el millor instrument per a que sigui una candidatura ganadora.
Ja hablaremos de persones, ja hablaremos de nombres.
El primer passo està dado, el senyor Valls se presenta.
Me parece una muy buena noticia.
Y además es europeísmo en estado puro, que evidentemente no gusta ni a los populistas ni a los nacionalistas que son la antítesis de Europa.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictamina que una comunitat de veïns que ha canviat els estatuts per prohibir els pisos turístics a l'edifici no pot impedir que els que ja funcionaven com a tal ho segueixin fent.
La sentència estableix que els acords de la comunitat són vàlids a partir del moment que s'adopten per a casos futurs i sempre que el canvi d'estatuts s'hagi pactat amb el quòrum previst a la llei.
La justícia es pronuncia així a partir d'un recurs que va presentar una veïna a una sentència del 2017 que li negava la possibilitat de seguir fent negoci amb el seu pis.
L'actor Immanuel Arias torna al teatre després de 24 anys.
Ho fa amb La vida a palos, que portarà al Teatre Coliseum a Barcelona el mes que ve.
És un projecte molt personal d'Immanuel Arias que parteix d'un text que li va entregar el seu amic, el poeta Pedro Atienza, abans de morir.
Un muntatge que parla dels palos del flamenc, però també dels cops de la vida, com ha explicat el mateix Immanuel Arias el matí de Catalunya Ràdio.
Basándose en històries de molts flamencos, habla del abandono, del viaje, de la opción por la vida frente a la literatura, por el cante, por la noche, el abandono de la familia, los amores.
Yo durante mucho tiempo no le encontraba una estructura.
Era una excusa para decir, no me banco ahora mismo a hacer un monólogo, hasta que él antes de morir me dijo, te voy a mandar una versión teatral.
Y a partir de ahí se ha construido una metafunción.
L'obra, que s'està representant en una gira, es podrà veure a Barcelona entre el 5 i el 14 d'octubre.
Barcelona acull aquest migdia un gran acte per reclamar el corredor mediterrani.
1.500 empresaris volen que es concreti el calendari d'aquesta infraestructura ferroviària.
Barcelona, Joan García, bon dia.
Bon dia. Demostració de força del món empresarial en reivindicació d'aquesta infraestructura bàsica per connectar el territori i millorar-ne la competitivitat.
Amb la vista posada al 2025, per tenir l'operatiu dels azires a la frontera francesa,
l'empresariat reclama al govern espanyol un impuls i sobretot concreció al calendari per construir-lo.
A Catalunya s'espera l'anunci de quan entrarà en servei el tram Tarragona-Vandellós, actualment en proves,
quan es licita el tram Castellbisbal-Martorell i també un compromís pel que fa als accessos als ports de Barcelona i Tarragona.
Joan García, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Els esports en vau del Serra.
Aquest vespre es tanca la sisena jornada de Lliga Primera Divisió amb tres partits.
El Girona rebrà a partir de les 10 a Montilivi.
El Betis, amb opcions de situar-se només dos punts dels líders, s'hi guanya.
El partit el podreu seguir al Totgira de Catalunya Ràdio.
També aquest vespre jugarà l'Alaves Quetafe i el Valladolid Llevant.
Encara en futbol, avui la UEFA decidirà la seu de l'Eurocopa del 2024.
Només hi ha dues candidates, Alemanya i Turquia.
Aquest vespre arrenca el Palau Laurana a la Lliga CB de Bàsquet,
amb el partit inaugural entre el Barça i el Gran Canària.
I Madrid serà la seu de la nova Copa d'Eivis els dos pròxims anys,
segons a confirmar la Federació Internacional de Tenis i l'organització.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 6 minuts.
Cal llibreter torna a enxegar les festes literàries i ho fa estrenant-se amb poesia.
Aquest vespre, a partir de les 8,
cal llibreter proposa un recital de la jove poeta bigatana Maria Isern,
que acaba de publicar el seu primer poemari Sostre de Carn,
amb el que ha obtingut el segon premi Francesc Garriga.
A més, aquest mateix vespre, cal llibreter farà pública
la resta de programació que té preparada per aquest mes d'octubre.
Aquest diumenge se celebra la primera festa del Parc de Torreblanc,
amb diferents tallers i activitats per a tota la família,
des de dos quarts de 12 del matí fins a tres quarts de dues del migdia.
A més, hi haurà un espai de jocs, un itinerari sobre la vegetació singular del parc,
un taller titulat al Parc que m'estimo i un altre anomenat de flor en flor.
Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia,
excepte en el cas de l'itinerari botànic,
que cal inscriure's trucant al telèfon 932 562 220
de 10 del matí a 1 del migdia
o enviant un correu electrònic a tipmuseuciències.bsn.cat.
ETV, la televisió del Baix Llobregat,
ha fet una crida a persones amb talent de la comarca
per participar en la segona temporada del programa L'Hereu i la Pobilla.
Concretament, busquen homes i dones de més de 35 anys
que tinguin algun talent especial, com ara cantar, ballar,
fer monòlegs, màgia, malabars
o qualsevol altra disciplina creativa artística.
Per participar en el programa,
heu d'enviar un correu electrònic a l'adreça
casting.etv.cat
amb les vostres dades personals
i una breu explicació del que feu.
Aquesta és tota la informació.
Per ara, nosaltres tornem al Sant Just Notícies,
edició migdia a partir de la 1.
Recordeu també que podeu seguir la informació local
a través del web www.radiodesverd.com.
Molt bon dia!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

!
Fins demà!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
No diria mai!
que és absolutament impossible de reconèixer els espais!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
Sí!
perquè aquells espais!
Perquè aquells espais,
aquells espais,
que han sigut després escola de música,
el que en dèiem nosaltres,
el Zulo,
un lloc totalment tancat sense finestres,
tot això fa uns anys eren aules de l'escola de l'Ateneu,
de l'Ateneu!
i afortunadament tot això ha canviat molt!
Bé!
Després va passar a l'escola,
va passar a la Generalitat,
es van fer primer uns barracons a fora, etcètera,
i després va finalment l'escola definitiva,
que és l'escola Montseny!
Però clar, les classes es feien...
Montserrat, no?
Montserrat?
No, Montseny!
Montserrat va ser la primera escola que va fer l'Ateneu,
i l'Ateneu,
això estem parlant ja en aquest moment de l'any 20 i pico,
21-22,
i quan la República ja va passar a l'Ajuntament.
L'Ajuntament ha creat dos de les tres escoles públiques de Sant Just.
Molt bé.
Astrid, comencem ara sí que amb la secció de vins,
l'Astrid és el celler de Can Mata.
T'estem una primícia mundial.
Sí?
Ostres!
Però mundial de 800 ampolles que n'hi ha,
que em sembla que només unes 600 aniran al mercat, eh?
Mare meva!
O sigui,
el mercat que no serà un mercat,
o sigui,
la gent si vol aconseguir aquest vi ha de fer un obsequi,
una donació, no un obsequi,
una donació de 15 euros que van íntegres al 100%
a crear el nou centre de...
El Pediatric Cancer Center.
Exacte.
Exacte.
Sí.
I per això he portat l'AN, l'AN del Saller Clos Figueres,
que diríem que són 6-7 bodegues, no?
Somos 6 bodegues,
Clos Figueres,
Editaria,
Finca de Llop,
Pila de Llop,
Perdón,
La Gravera
y Vines Domènec.
El proyecto era de hacer 100 litros de cada bodega.
significa, pues,
mezclar Priorat con Monsant, con Terra Alta, con Costel del Segre, con Penedès y Empordà.
Es una mezcla...
Es una mezcla potente, pero siempre sin garnacha, eh?
Sí.
Hola.
A ver,
Teníamos la idea desde hace muchos años de hacer este vino solidario.
nos costó mucho por el tiempo, no por las ganas, porque de verdad ya estábamos tan contentos de sacarlo esta semana al mercado, ¿no?
Es va presentar diumenge a Barcelona, eh?
Però sense tastar aquest vi, per tant.
No, no sé, Cato, porque la idea es que todas botellas se tienen que pagar. De hecho, la que llevamos hoy, pues la pago yo.
Y si no, conozco con los otros.
Sí, sí.
Se hace fácil una ucha.
Sí, sí.
Uy, mucha presa.
Para nosotros es importante, ¿no? Que vaya todo el dinero realmente en los que hace falta, ¿no?
Exacto.
A ver si conseguimos este...
Aportar un granito de arena, ¿no?
Exacto.
A ver, de los 30 millones es un granito de arena.
Claro, no, no.
Pero si todos nos ponemos, seguramente llegará antes que después.
Es la única manera de hacerlo, ¿eh? Porque no creo que nadie vaya a llevar 30 millones, venga.
Podría.
Estaría bien que fuera el estado, porque por 30 millones para el estado es muy poco.
Son dos carros de combate o algo así.
Es triste que lo tengamos que hacer a nivel privado, pero bueno, así nos permite también hacer obras muy bonitas.
Y en realidad yo soy de fuera y algo que me gusta mucho de España es estas ganas de ayudar y de... bueno, España creo que es uno de los primeros países en el mundo dando donaciones, ayudando.
Donantes de órganos, ¿sí?
Sí, sí, sí.
De órganos.
De órganos, sí somos el primero, creo.
Pero de dinero también, creo que también de adopción es el segundo en número después de Estados Unidos, que Estados Unidos es un poco más grande que nosotros.
Entonces creo que España tiene algo muy bonito.
También cuando llegué y conocí la ONCE me parece que esta empresa tendría que estar en todos los países del mundo, porque realmente es magnífica.
Y no está.
Pero bueno, es algo que me encanta de España, esta generosidad que tenéis y bueno, y nosotros nos sumamos a ser un poco más generosos.
Sí, a més, els cellers són realment petits.
No estem parlant de grans empreses, eh?
Segurament és més fàcil que aquesta generositat surti de persones compromeses amb la seva petita empresa, amb l'entorn al medi, que no d'una gran empresa.
L'empresa dond diners.
Això aquí ho veiem amb els vins, però ho podríem veure amb molts altres aspectes. Normalment sempre el petit, el que sap què és batallar cada dia,
perquè en definitiva les grans empreses ja no són, ja no hi ha un amo, ja no hi ha una màquina i no hi ha aquesta solidaritat que arriba a vegades més com un concepte de màrqueting que no una solidaritat auténtica.
Mira, parlant de màrqueting, ja portem uns quants anys que sí que molts cellers fan, per exemple, del cost d'una ampolla, uns 3 euros van a tal lluita, no? O a tal altra acció.
No, aquí estem parlant de 100% íntegra, o sigui, és allò que dius, el raïm que acullen, vinificar-lo, o sigui, un esforç conjunt, vinificar el raïm, l'ampolla, el tap, la càpsula, l'etiqueta...
Sí, sí, són costos.
Hemos tenido colaboraciones, tenemos Paramount para el corcho, Ramondín para la cápsula, Beralla para la botella, Servín para la etiqueta,
y bueno, luego la asociación morinenca de tal, que va a hacer toda la comercialización, Pecats Comunicación, pues que se llevó todo, que parte de la comunicación y publicidad,
del producto, entonces hemos buscado también un poco de colaboración por todas partes, pues para hacer un proyecto realmente, no solo un vino o dar dinero, es un proyecto y hay mucha gente involucrada,
también hasta el dibujo de la etiqueta lo ha hecho un niño de 13 años, pues de Molins, de Rey, efectivamente.
¿Un niño de 3 años ha hecho este dibujo?
13.
13.
Ah, 13, digo, madre mía, qué prodigio de niño.
Vale, vale.
¿Es Maca?
Es Molmaca.
Es simpático, sí, sí.
La historia es que el robot se dará cuenta que la Tierra es lo más importante que tenemos,
y como pensamos todos, ojalá los humanos se den cuenta un poco antes de que haya solo robots, pero bueno, en fin, que es una historia bonita.
I aquest vi, jo es que com que no entenc massa, la veritat, per no divertir-te gens,
que quines, no sé, quines propietats té, jo què sé.
A ver, es bueno, es mediterráneo, obviamente, porque es de aquí, de todas las bodegas son de Cataluña.
Del nord al sud, de la conca, o sigui, és allò que dius, tens aquí una bona recopilació.
Sí, a mí me sale mucho la cereza madura, moras, bueno, es realmente agradable el nariz, y no sé, te llamo a probarlo, ¿no?
Jo, ara quan, a l'obrir-lo, l'he posat el nariz, allò que dius, m'està cridant, es nota l'alcohol.
Es nota, amb el nas com a mínim, eh.
14 graus i mig.
14 graus i mig.
Sí, això no, ja es veu amb aquests llagrimots que deixa la copa.
Però la fruita, així com la setmana passada vam tastar un vi blanc, i era sobretot molta fruita blanca,
avui, veus, ja tenim això, les mores, un punt de cirera, un toque de xocolata, també, al final.
És un vino molt agradable.
A veure, també són 6 bodegas, i les 6 hacemos bastantes buenos vinos, en general.
Entonces, pues, malo no podia salir, ¿no?
No, no, clar.
No, era difícil, el tema era allò de...
Totes les... els cellers...
Cada celler ha puesto 100 litros, claro.
El problema es que cuando hicimos el copaje, pues, probas cada vino por separado,
y luego, pues, dijimos, vamos a probar, pues, 100, 100, 100, ¿no?
A ver cómo queda la misma proporción de cada uno.
Vale.
Y es que quedó muy bien a la primera, y fue como, probamos otra cosa, y...
No.
No, es que sí está bien.
¿Para qué complicarlo?
Sí, pero es raro, ¿no?
Que combinan diferents vins...
Però, clar, la varietat és la mateixa.
Ah, vale.
Llavors, clar, tens, per molt que siguin diferents zones, tens una característica comuna, que és la garnatxa negra.
Vale, clar.
Llavors, és un fil conluctor.
Perquè no se suele ser més clar denominació d'origen, però, bueno...
Aquest, per tant, està totalment fora de qualsevol denominació d'origen.
No hi ha denominació.
Exacte.
És una feina conjunta de tots els cellers.
Són vins, els vins són ecològics o, en principi, tampoc no...
Sí.
Sí.
Todos trabajamos en ecológico, la verdad.
O sigui, el concepte hi ha i filosofia de cada celler.
Són vins, que cada un tingui la seva particularitat, és un valor afegit.
I com va sorgir aquest projecte? O sigui, com us vau posar en contacte? Una mica com va anar el procés?
Somos ya una asociación nosotros, se llama Terra de Garnatxa, y la idea era un poco promocionar la garnatxa, ¿no?
Que es una variedad increíble y que pocas veces se ve promocionada a nivel internacional.
Entonces, era un poco, pues, para defender la garnatxa.
Y entonces, pues, vamos mucho de ferias juntos y, bueno, nos permite un poco defender la garnatxa a nivel internacional.
Y la idea, pues, de hacer algo, algo para los demás.
No, siempre lo hemos hablado, a ver si algún día lo hacemos, y sí, bueno, reuniones tras reuniones, siempre era el tema que volvía a salir.
Y este año dijimos, bueno, mira, este año no pasa.
Tiene que salir, sí o sí.
Y es difícil, porque, claro, somos cada uno un celler, seis personas.
No sé si a veces consiguéis vosotros quedar con seis amigos.
Es difícil, difícil.
Es complicado.
Sí, sí, sí, és molt difícil.
A més a més, uns que estiguin a l'Empordà i els altres al Priorat o a la Terra Alta, que són els punts més oposats de l'Empordà.
Clar, és que és difícil, és difícil.
A més, amb una feina, sobretot de celler i de camp, que no és fàcil, és allò que dius.
Cada dia, a l'enganatxa, viatja molt arreu del món.
És allò que dius.
I com és que et va agafar, bueno, perquè tu t'hi dediques, no, això?
Sí, sí, yo tengo una bodega en el Priorat, se llama Cruz Figueras, que es de ahí los 100 litros de Priorat que lleva la carnacha valenta.
Y bueno, como llegué yo ahí...
La bodega és teva, no?
És, sí, de mi padre.
Ah, i sent de fora... Bé, el vi, no sé, sempre... Jo tinc entès que és més com un producte més... Com del Mediterrani, no? Més...
Sí.
Però el seu pare es va enamorar del Priorat fa molts anys.
Ah, vale.
La història ve de lluny.
Clar, perquè tu ets a fora, llavors... Interessant.
És nascuda a fora, va.
Però ja és...
Estava estant encoltada.
Ja és del Priorat.
Sí.
Ja m'han adoptada.
I aquelles vinyes al Priorat deuen agafar...
Sí, no et deixen.
És que, a ver, hacer vino es apasionante y de verdad hacerlo en Priorat todavía más porque, bueno, es un paisaje muy distinto y muy bonito.
I és el primer cop que feu un projecte així solidari o...?
Sí, sí, sí, la primera vez. A ver, hemos hecho otras cosas, eventos.
Sí, eventos, pues, hacemos cata de mujeres en Gratallops cada año y hemos dado parte de la entrada para, pues, era para el cáncer de mamá porque, bueno, iba bien con cata de mujeres, ¿no?, mujeres productoras, entonces hicimos donaciones así, pero a nivel de empresa no.
En particular sí que voy donando en cada empresa o todas las asociaciones.
El projecte es juntar diversos selles per això, té un mèrit.
Molt.
El tema aquest de solidaritat, jo crec que la Núria també el coneix una mica perquè canta el grup Coratge i fa uns mesos van cantar precisament a Sant Joan de Déu.
Sí, sí, sí, vam cantar.
Que també és una persona implicada, eh?
Repetirem aquest any, ja també, ja ens estem posant en contacte i estem buscant dates i això.
Però sí, sí, va ser una experiència molt maca perquè, a més, vam poder entrar a la UCI dels neonats i vam cantar una cançó d'abres, d'abresol.
I va ser un moment en què les mares, o sigui, estaven allà, doncs clar, amb el nen que, bueno, doncs tenen les seves dificultats, no, els nens, i les mares ploran.
Ploran.
Clar, va ser un moment molt temps perquè estàvem allà intentant no fer molt soroll perquè està tot ple de màquines, de cables pertot d'arreu i entràvem allà com, i sí, sí, després veus les cares de, en aquest cas, clar, cantàvem, o sigui, per la mare i el fill, no?
No, però vaig veure les cares de les mares i era com, uau, doncs potser, i ens deien, és que ha estat un moment, però és que ha estat aquest segon, ha estat aquest moment de tranquil·litat, de deixar-ho com, saps, per un moment, com...
Tots els problemes et queden.
Sí, encara que hi hagi estat cinc minuts i no, ho agraeixen molt, sí, sí.
O sigui, que...
És agradable fer coses.
Sí, sí, que no costa tant, eh?
No costa, no costa tant.
No costa tant.
No costaria molt si féssim una gran cosa, però amb petites, amb petites, amb pantetes, sempre és fàcil.
Ara mateix entra a l'estudi, està fent entrada a l'estudi a l'Arnau Cònsul.
Encara arribarà temps de tastar-lo.
Sí, sí, sí, encara, encara està temps.
Passa, passa.
Hola.
Hola, què tal?
Arriba un moment just, no?
Sí, el del vi.
Sí, sí.
Després ja t'explicarem tot el que hi ha darrere d'aquest vi.
Arribes el moment de tastar-lo.
Sí.
Portes algun efemèri d'Arnau?
En porto diverses, però no sé si em toca a mi ja d'entrada.
El tastem primer i així ens deixem anar.
Exacte.
Vinga, va.
L'olorem una micona i així quedarem en silenci.
Ja ho hem anat fent, ja, més o menys.
Jo aprecio una, que ve carregat d'alcohol.
El color és molt...
Està molt bo, eh?
Sí, està molt bé.
A més, és molt agraït de veure.
Clar, té aquests 14 graus i mig, eh?
Pensava que estàvem olorant.
Bé, no hem començat olorant, però...
Ja feia estona que oloràvem, eh?
Sí, sí.
Jo no em podia...
Sí que realment és allò que dius, clar...
Dius, és una garnatxa, però si l'haguessis de situar...
Uau, seria allò...
Dius, si és mediterrània, absolutament...
Fa un nom, eh?
Això, valenta, jo li trobo un vi valent, eh?
D'on diries que és, Arnau, aquest vi?
No, no, no, no, no miris l'etiqueta.
Crec que va dir que venia de cap a la Terra Alta, però això ho va dir la setmana passada i no sé.
Mira, mira, mira, aquí, si t'hi fixes més, veus una miqueta a dalt de tot, hi ha l'Empordà, abans de tot, terra alta, per mig i el Priorat, vull dir, hi ha una mica de tot.
Sí, sí, sí, sí.
S'ha de veure, s'ha de mirar molt, eh?
Tenim el bassís del garraf.
També hi ha el garraf.
Tenim un garraf.
I...
Jo l'he trobat allò amb una...
O sigui, l'entrada molt agraïda, o sigui, és allò que dius...
És lleugera, l'alcohol hi és, però no hi és allò...
marcanta.
No et frena, no.
No frena, al contrari, t'invita a continuar.
Sí.
Això és perillós, eh?
Lleuger no seria, però és allò que dius, no són d'aquells vins amb aquella contundència de...
Uf, que et pesa, no?
És allò que...
És contundent, el que passa és que no dona aquesta impressió.
No, jo l'he trobat...
Dóna una impressió més...
Passa lleuger, malgrat la primera intenció.
Exacte.
És allò que aleshores et quedi amb molta estona.
Ara després ens aixequem, ja que serà el migdia, i ens agafa tots una mica el mareig.
La felicitat.
I així va bé, al final, que no m'ho resolt.
És una mescla de...
És una mescla.
Priorat, Montsant...
Sí, sí.
De Conca...
Marius Sellers per fer un vi que...
Això costés del Segre...
Els beneficis del Guau...
Vila de Llops, la Gravera...
I els beneficis van per Sant Joan de Déu.
Sí, han agafat els...
Bueno, dins de l'Associació Terra de Garnatges...
Doncs...
Realment...
El tens ja, el següent?
El tinc ja des d'ahir a la tarda.
O sigui...
Ja me'n pots guardar.
Clar, té gràcies.
Ja t'ho donaré ara a la sortida.
Sí, estem preparant.
Perquè realment és un vi que...
Aquest, la D.O.
I llavors la D.O.
Et marca un territori...
Clar, però aquí no.
L'etiqueta és Garnatges.
Sí, sí, clar.
No hi ha D.O.
Garnatges de diferents territoris.
No hi ha D.O.
Sinó hi ha Raïm, doncs, no?
Sí.
Està bé, està bé, està bé.
Mira.
Sí.
I des d'ahir a la tarda, el Xavier de l'Associació Molinenca d'Altas, que és el que per tota la distribució, ja ens el va aportar.
Molt bé.
I estem preparant una ampolla de 5 litres, buida, però per omplir-la de diners.
De diners, molt bé.
Per tant, quan la tinguem ben plena fins a dalt, té l'aportació a Sant Joan de Déu, que el maco seria arribar-nos a Sant Joan de Déu amb l'ampolla de 5 litres.
Clar.
I, a més, els fan a la gent que és donant, o sigui, que dona.
Normalment, si demaneu que us facin una explicació de l'hospital, una visita i això, us la poden fer.
I està molt bé perquè ara han fet, bueno, ara han obert una...
O sigui, és un hospital que l'han reformat molt i Déu-n'hi-do.
Ha quedat maco, maco.
Ha quedat maco, ha quedat sobretot de cara als que estan amb nens i nens petits molt còmode.
Sempre ha sigut un hospital que ha tingut una atenció molt bona als familiars.
i poder anar pels passadissos de l'hospital i veure els col·laboradors passejant gossos i que la gent es pugui apropar a tocar els gossos.
O sigui, te'l fa com molt proper.
Doncs, moltíssimes gràcies, eh, per el vi, de veritat.
Desitgem molt d'èxit aquest vi, que s'acabi immediatament, eh, i que parlem d'una altra...
800 ampolles, o sigui...
Sí, això...
Para, 799.
Sí, exactament.
Però això ja és una fita que aquí, en aquesta taula, ja en tinc més d'una vegada, eh.
A veure, més d'una vegada, jo, que havíem fet el comentari, que d'una tacada...
Crec que seria un 0,8% de la producció.
No, no, si no arriba a 1.000 i ens hem de mirar, no, un 0,8, no.
Que la gent no s'urrumi, que tampoc esperi...
Si fossin 1.000 ampolles, ens hem de mirar un 0,1%.
Jo el que anava a dir és, sobretot, que la gent no s'esperi a que es faci Nadal per fer una bona acció.
Que comenci a pensar que això, potser...
No més de maratons viu la societat.
Aquest vi pot aguantar perfectament, perfectament.
O sigui, el decembre ja tenim la marató de TV3, si ara podem fer aquestes aportacions...
Ara es tracta d'anar a buscar aquest vi.
I de vins passem a efemèrides?
Vinga, Arnau, ens en diu alguna?
Home, sí, sí, el 27 de setembre, que és un dia que podríem qualificar com a guerrer.
Tot i, evidentment, el 27 de setembre, que tots tenim en la memòria més pròxim,
seria el contrari de guerrer.
Però no sé si sou conscients que fa 3 anys, el 2015, un 27 de setembre,
algú havia dit president, posi les urnes, i les vam posar.
Fa 3 anys jo havia vingut a aquesta casa, de fet la que hi ha a sobre, a votar.
A mi em toca aquí.
Ah, sí, el 27.
El 2015.
El 2015.
Sí, sí, sí, és veritat.
Ara venint, intentava fer memòria, dius, quines de les diferents eleccions i crides de les urnes
va ser la, el 27S.
Jo diria que és aquesta, no?
El president posi les urnes, de la Carme Forcadell,
i això, i llavors hi ha unes eleccions anticipades.
Però ara, no sé, ara volia demanar-vos ajuda en aquest sentit.
Bé, a vegades, quan tens tantes dates amb tan poc temps,
entre les dades, mira...
És realment molt difícil, a vegades, recordar.
Jo, com el 27 de setembre, em sonen més aviat unes...
És unes eleccions al Parlament, o sigui?
Sí, sí, sí.
Fins aquí n'hi ha cap dubte.
Sí, eleccions al Parlament de Catalunya l'any 2015, o sigui, són aquestes.
I no t'hi digues el de l'invent del Junts pel Sí, no?
Sí, sí, sí, exactament.
Sí, per tant, surt Artur Mas reelegit, hi ha una majoria...
Van donar gran majoria independentista al Parlament,
i després, bueno, ja sabem on què arribarà fins ara.
En aquests tres anys hem anat dues vegades més a votar.
Bé, més comptant les espanyoles.
Més si comptem les espanyoles, sí, sí, clar.
I entre mitja n'ha hagut dos canvis de president,
tot i que sempre hem passat per les urnes.
Ahà, sí, sí, ha estat realment.
Però és d'aquelles dates que, durant un temps...
Tres anys.
27S, durant un temps, el 27S ens va marcar poquet,
perquè va ser una convocatòria molt ràpida.
I perquè després s'han hagut dates que ens han marcat molt.
Ens han marcat molt per altres motius, com el 1 d'octubre o...
O abans el 9N.
O el 27.
Abans havia estat el 9N.
El 27 de fa un any.
Per tant, doncs, home, una data d'aquestes de...
Clar, dir-me que re, com justament, el que estem reivindicant
és que aquest és un moviment pacífic, pot semblar paradoxal.
Però, dir-me en darrere, veurem que sí.
Perquè tal dia com avui, de l'any 1976,
i el 27 de setembre del 75...
Tu no havies ni nascut.
Jo no havia ni nascut, però ja era un projecte avançat,
anava fent multe.
El règim donava les seves últimes foguetades.
El règim estava a punt d'acabar-se,
li faltaven encara dos mesos.
No?
Ah, no?
No, el 75 li quedaven menys de dos mesos.
Però clar, no ho sabíem encara.
O no ho sabíem.
Ja estava bastant fotut.
Però va decidir que fer per fer morim a tant.
I, per tant, el senyor John Paredes Manot del FRAP
i Àngel Otaeguideta
van ser les darreres víctimes del franquisme.
Tal dia com avui, executades,
doncs, no enfobio les presons.
És igual.
Finalment, aquest no és el detall important, no?
I, en fi,
perquè no ens agafi tant de prop,
perquè vulguis que no,
aquestes són l'any 75,
però és una cosa que...
Ja sabem que el franquisme està viu.
Sí, que alguns d'aquesta taula
ho podeu anar a parlar en singular.
Les hem viscut.
No, i fins i tot això...
Jo sense gaire consciència, però hi era.
El franquisme, malauradament,
no podíem dir que torna,
sinó que encara hi és,
si més no és sociològic.
I, per tant,
parlar de les víctimes del franquisme,
i en aquest cas, tal qual,
ningú no ho pot discutir,
són els últims executats del règim,
doncs, clar, suposo que encara remou consciència.
Si ens n'anem a èpoques guerreres del segle XVI,
doncs, supos que ens ho podem prendre més
d'allò de dir, ah, mira, n'han fet alguna pel·lícula.
Però, si clar, tal dia com avui,
l'imperi otomà, l'exèrcit,
es va plantar a les portes de Viena.
I durant un temps, Europa va creure
que acabaria sent absolutament musulmana,
perquè si que hi ha Viena,
doncs, probablement, el darrere que hi ha
tot l'imperi, el sacro imperi romano-germànic,
que en aquell temps defensava
el que també era rei d'Espanya,
l'emperador Carles V d'Alemanya,
primer d'Espanya.
Sembla que va fer una molt bona defensa
i Viena va salvar-se de ser conquerida
pels musulmans, d'aquelles dates
que molts historiadors diuen
sí, perquè sembla que van anar
al cantó d'Unduro,
hi van haver diverses delacions
i alguns musulmans van arribar a entrar,
però Viena aguanta,
i com a Viena es considera
que aguanta tota Europa.
Per tant, amb Europa,
doncs, es manté això,
el que de fet és l'inici
de l'època moderna,
l'època dels grans imperis.
Estan començant, estem parlant
d'any 1529,
però ara estan començant
la descoberta del món
i, per tant, el repartiment.
Per tant, aquesta Europa
que comença a expandir-se al món
i se'l farà seu,
si més no al món occidental,
doncs, li va al cantó d'Unduro
el 27 de setembre del 1529.
Carles V d'Alemanya,
els seus generals,
evidentment, ell no hi devia ser,
salven d'alguna manera,
dit entre cometes,
perquè tampoc, potser,
és anat la cosa millor.
En tot cas,
impedeixen que l'imperi
otomà avanci
i probablement acabi
islamitzant tot el continent.
Poca broma,
el 27 de setembre.
Molts anys enrere,
500 anys enrere,
ens anem ja al segle XI,
sí que va tirar endavant
una conquesta que dius,
bueno, ja pel segle XI
això no ens afecta d'aire.
Doncs, home,
encara avui
hi ha una part de França
que tots vosaltres
deveu haver visitat,
no sé si fan vins tan amunt,
que es diu Normandia.
Sí, sí.
Per què es diu Normandia
la Normandia?
No, doncs,
perquè la van,
com que dius,
normands,
que venien d'Anglaterra.
Els normands que venien,
de fet,
venien de,
s'han dit sempre vikings.
Els normands
venien de Noruega
i de Suècia,
havien decidit
expandir-se
i a poc a poc
van anar
fent-se seva
bona part d'Europa.
De fet,
van arribar a atracar
i a atracar Barcelona.
Abans d'arribar a Barcelona
i d'intentar pujar
fins a Sevilla
pel Guadalquivir,
doncs van dir,
bueno, França.
Primer a Anglaterra,
es fan ser a Anglaterra,
amb la famosa
batalla de Hastings
i després diuen,
doncs ara a França.
I de fet,
acabaran conquerint
tot el nord de França
i després això
serà motiu
de la llarguíssima
Guerra dels Cent anys
per ell de segles més endavant.
Perquè clar,
els anglesos diran,
no, no,
és que això havia sigut nostre.
No vostre,
no,
els normands.
Sí, ja,
però és que nosaltres
som descendents dels normands.
En fi,
aquestes coses
que té la història.
27 de setembre del 1066,
Guillem I,
el conqueridor,
rei d'Anglaterra,
Norman,
doncs desemboca
en un lloc
que després es farà famós
per altres moltes batalles,
el riu Somme.
El Somme,
no sé com s'haurien de pronunciar això.
Això a l'Anne,
que és mig francesa.
Elles nascú de Bordeus.
Somme,
on després hi haurà guerres.
A la Primera Guerra Mundial,
un parell,
i a la Segona.
Bé,
evidentment és un lloc
amb molt de pas
i per contraria França
cal tenir aquell nord.
tots els vikings ja ho sabien
i l'any 66
i planten bandera.
Així estaran
uns quants.
Uns quants, oi?
Molt bé.
27 de setembre,
deu ser que la tardor
la sang altera.
I...
No?
I agafa així
un esperit remogut.
27 de setembre,
és...
dates famosíssimes,
va néixer el meu pare,
per això quan surti d'aquí
me'n vaig pitant a celebrar-ho.
Felicitats al teu pare.
Porta-li una verna equivalenta.
Quants fa avui, Albert?
Em fa 93.
93 anys.
Que no és com...
No es celebra...
Sí, no es celebra encara.
Sí, sí, sí.
93 anys,
un no i arribi...
Dóna batalla,
dóna batalla encara.
Déu-n'hi-do.
I avui a aquest llibreter
feu una activitat, no?
Inaugurem temporada.
Inaugureu temporada.
Inaugurem en poesia,
com il·fo,
de la Maria Isern,
guanyadora del segon premi
francès Garriga,
de poesia,
per poetes joves
i no publicats.
I, en fi,
aleshores, doncs,
aprofitem l'acte,
que és el primer que fem
aquesta temporada
per presentar
tota l'agenda
d'octubre,
de moment.
D'octubre,
perquè del novembre ja...
Al novembre això ja es barreja,
el novembre literari...
Exacte,
són paraules majors.
Són paraules majors,
com tu dius,
i, bueno,
ja tenim alguna cosa lligada,
però com que s'ha de lligar
amb altres bandes
i la gent de caire comercial
passa ja a municipal,
doncs,
de moment presentem l'octubre.
Exacte.
Que, en fi,
ja tenim noms interessants,
eh?
d'octubre...
Evidentment,
Joan Margarit,
Josep Pedrals,
que és el primer que vindrà,
Melcio Comes,
escriptor mallorquí
que havia viscut
molt temps a Sant Just
i que ara viu a Esplugues,
ha fet una novel·la
extraordinària
sobre
els imperis
del món de la sabata
i el calçat
a Mallorca.
Ostres,
Inca,
Inca no és?
Inca,
la ciutat on es fan...
Inca és.
Hi ha alguna marca
molt, molt famosa
que molta gent no sap
que és mallorquina
i ho és
i va per aquí l'Albert.
Ostres,
doncs...
Nenem dos o tres
de les tan famoses
i algunes amb nom català
que es pronuncia en castellà.
Ah, aquí hi vaig.
Per aquesta buscava jo.
Però bé,
no farem publicitat.
Bé, doncs,
a veure si el pròxim dia
doncs
ens pots desvetllar
una mica més
de les coses
que es faran
que el llibre té l'octubre.
Gràcies, Albert,
gràcies, Astrid,
gràcies, Anne,
i gràcies, Arnau,
per venir
i compartir
l'última hora
del dijous
del Just a la Fusta
aquí a Ràdio d'Esvern.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Falten cinc minuts
perquè sigui
la una del migdia.
Cinc minuts
perquè connectem
amb el butlletí,
bueno,
el butlletí l'informatiu
que fa la Carla
de les notícies
de Sant Just.
I ara deixem
el programa.
Ha estat un programa
en què acabem
hem de fer
unes seccions
de teatre
de l'Ateneu,
hem tingut
també
algunes efemèrides
i l'Astrid
ens ha portat
una convidada,
l'An,
hem pogut
tastar el seu
vi solidari
que ja el podeu
trobar
al celler
de Can Mata.
També hem tingut
a la segona hora
una tertúlia
i a la segona hora
també,
la primera part,
hem parlat
amb el portaveu
municipal
el Guillermo
francés.
A la primera hora,
com sempre,
hem repassat
les notícies
i les portades
dels principals diaris.
Doncs bé,
tot això
ha estat avui,
ens tornem
a escoltar
demà
a les 10 del matí,
sobretot
sintonitzeu
Ràdio d'Esvern
a 98.1
i viviu
amb nosaltres
al Just a la Fusta.
Fins demà!
Ja sabeu
que en el fons
no van marxar
de vacances
a cap lloc.
Ens hem quedat
aquí,
en un racó
de la ràdio
preparant
tot el que portem
d'aquesta
tercera temporada.
Arrenquem nous programes
de la plaça Mireia.
Va,
que segur que amb la nostra
companyia
i la dels nostres
estimats col·laboradors
i noves seccions,
la tornada a l'escola
serà més lleu.
I com a bons reis
i reines
de les pífies,
la diversió
està assegurada.
Us esperem a tots
a la plaça Mireia
de dilluns a divendres
de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern.
Sant Justenques.
Un programa d'entrevistes
amb reflexions i històries
personals
de dones de Sant Just.
Els dilluns a dos quarts
de vuit del vespre
i els dijous
a dos quarts de nou.
Sant Justenques.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Vinc als cursos de català
per poder millorar
la meva feina.
Jo ara puc parlar
amb els amics d'aquí
en català.
Vull donar-me un servei
millor als meus clients
per això faig
un curs de català
en línia
al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització
Lingüística
i el Parla.cat
ofereixen cursos
per a adults
ja sigui presencials,
semipresencials
o per a internet.
Millorar els coneixements
de català
és bàsic
per a les nostres relacions
tant personals
com professionals.
Tinguis el nivell
que tinguis
millora el teu català.
012.
La Generalitat
al teu costat.
Primer van ser les zones
98.1 FM
Després, internet
radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter,
Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres
per WhatsApp
610 777 015
Ràdio d'Esvern
Cada dia
més a prop teu.
Ràdio d'Esvern
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies
Edició Migdia
Bon dia, és la una.
Aquest proper divendres
28 de setembre
comença la segona setmana
del cor
que s'allargarà
fins al proper divendres
5 d'octubre.
Amb aquesta notícia
obrim els Sant Just Notícies
Edició Migdia
d'avui 27 de setembre.
Aquest proper dilluns
l'agrupació fotogràfica de Sant Just
presentarà el documental Rewind.
serà a partir de les 7 del vespre
a la sala Isidore Cònsul
de Can Ginestà.
Que el llibreter torna a engegar
les festes literàries
i ofestrenant-se
amb poesia.
Aquest vespre a partir de les 8
proposa un recital
de la jove poeta vigatana
Maria Isern.
Aquest diumenge
se celebra la primera festa
del Parc de Torreblanc
amb diferents tallers
i activitats
per a tota la família
des de dos quarts de 12 del matí
fins a tres quarts de dues
del migdia.
Bon dia.
Aquest proper divendres
28 de setembre
comença la segona setmana del Corc
que s'allargarà fins al proper divendres
5 d'octubre.
Aquesta proposta
està gestionada
per l'Ajuntament de Sant Just
i l'Àrea Bàsica de Salut
i manté una coordinació comarcal.
La regidora d'Acció Social
Gina Pol
ha explicat al Just a la Fusta
que esperen
que l'edició d'enguany
tinguin més èxit d'assistència
que la de l'any passat.
L'any passat va ser una mica prova
passa que ens va coincidir
amb tots els aveniments
que van anar al voltant
de l'1 d'octubre
per tant va haver actes
on ens hem quedat una mica
amb un mal regust de boca
perquè la participació
va baixar molt
la gent estava
amb una altra causa
és normal
hi ha vingut altres reptes
en el país
i aleshores
aquesta lluita
que volíem fer
per prevenir més
la salut
va quedar una mica així
com més amagada
i aquest any fem
el segon intent
fem la segona setmana del cor
estem coordinats
a nivell comarcal
per poder tenir
més amplitud
d'actuació
La setmana del cor
vol recalcar
la importància
de la prevenció
en les malalties
relacionades amb el cor
ho ha explicat Gina Pol
hi ha molts ajuntaments
que consideren
nosaltres entre ells
que la prevenció
és molt important
perquè no arribi
després una malaltia
crònica
o degenerativa
o que ens afecti
el dia a dia
quan siguem més grans
i per tant
és important
que fem tot tipus
d'actuació