Just a la Fusta. Molt bon dia passant 5 minuts de les 10 i aquesta hora comencem el Just a la Fusta d'avui dijous 21 de novembre.
Començarem el programa d'avui parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Güeno. També farem un repàs a l'actualitat general del dia amb el Marc Marbà. I parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles R. R. Rius, avui que ens hem llevat ja amb fred d'hivern i el cel torna a estar bastant destapat. Música
A les 11 i 10 avui farem un debat sobre el 0,7% arran de l'exposició que hi ha al cim de Can Genestà. Parlarem amb Ton Ardèvol, de la comissió 07 del Gualden, també amb Lluís Casals, president de Sant Joan Solidari, i Jesús Castro, president de Justícia i Pau.
Hi ha dues coses de dotze, com sempre, Tertúlia amb el Pere Oliver, la Joana Algarra, la Montse Larrea i la linda Santa Bàrbara.
I a la tercera hora tindrem avui, sí que ahir ho vam intentar, no ens vam sortir, avui sí que parlarem del Saló Fòria Celebracions, que es fa en un hotel de Sant Just aquesta setmana, aquest cap de setmana, per parlar de les novetats en casaments i comunions. Serà a partir de les 12 i 10. I també, com cada dijous, parlarem de vins amb l'Stricolstein del celler de Cap Mata. Avui el que no tindrem serà el teatre amb la Maica Dueñas.
I és moment de saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme.
Per parlar d'actualitats en Justenca, per on comencem avui? Doncs parlem, si et sembla, dels cars de coixinets que se celebren aquest cap de setmana i tenim algunes novetats. A veure... En motiu del canvi de data per l'ajornament, per la pluja el cap de setmana passat, doncs hi haurà alguns canvis. D'entrada, els cars no podran comptar ni amb el servei de transport ni amb el taller de reparació de cars. Serà una de les novetats de la cursa d'aquest any
I a més, des de l'entitat també necessiten personal que formi part de l'organització, perquè ara algunes de les persones que en formaven part no podran assistir-hi aquest dissabte i diumenge. I ara l'organització busca personal de control del circuit, ajudant-nos al punt d'informació i un speaker que vagi animant una mica la festa i que vagi informant de les baixades que s'estan fent.
Si esteu interessats en participar de la cursa dels CARS, sense tirar-vos, per les carrers Freixes i Creu del Padró, us podeu posar en contacte amb l'entitat al seu web, carsdecoixinets.org, o enviant un missatge privat a través del seu Facebook. Són novetats, no direm dolentes, però són alguns canvis que hi haurà aquest cap de setmana a motiu del canvi d'edat de la cursa.
Perfecte, doncs queda clar, anirem actualitzant aquesta informació, que recordem que serà aquest dissabte i diumenge aquesta cursa. Més qüestions? Parlem d'una activitat que tindrà lloc aquest vespre, és una xerrada que es farà al Casal de Joves i que donarà les claus per trobar feina al Regne Unit. S'explicaran les diferents possibilitats en mobilitat internacional en aquest país, els avantatges i inconvenients de la destinació i els recursos necessaris per preparar l'estada.
d'organitzar el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just, que tot i tenir darrerament menys demanda, el seu punt d'informació segueixen organitzant aquest tipus de xerrades per tal d'ajudar les persones que vulguin iniciar un projecte de mobilitat internacional.
La d'avui tractarà com iniciar aquest projecte al Regne Unit, que és la destinació més demandada pels joves que decideixen marxar fora a treballar. I la conferència explicarà, entre altres coses, els avantatges i inconvenients del país a l'hora de buscar i trobar feina. També es parlarà del nivell d'anglès que cal per poder optar a diferents llocs de treball i es faran recomanacions pràctiques a l'hora de buscar allotjament o aconseguir, per exemple, el número de la Seguretat Social del Regne Unit.
Si esteu interessats, aquesta xerrada sobre buscar feina al Regne Unit serà avui a les 7 de la tarda a la sala Polivalent del Casal de Joves.
Perfecte, doncs una altra activitat per avui. Acabem també amb un apunt per aquest vespre, no? Exacte. Màrius Serra, una mica més tard, a dos quarts de vuit, Màrius Serra presentarà la seva darrera novel·la Plans de futur a l'Ateneu, a la sala del cinquantenari. Recordem que s'emmarca la tercera edició del novembre literari. Plans de futur és la novel·la guanyadora de l'últim Premi Sant Jordi.
I un dels últims actes del novembre literari, perquè ja diria que només la setmana que ve queda el tast de vins amb Jaume Pons de l'Orde, el tast de poètic, acompanyat de vins amb Jaume Pons de l'Orde. I la presentació del llibre amb Marius Serra, amb l'autor, serà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. I és obert, òbviament, a tothom que vulgui anar-hi. Perfecte, doncs un dia amb activitats de Sant Just. Sí, molt potent. És d'aquests en què hi ha cosetes per triar.
Acabem, però, aquest repàs, com sempre, amb la punt musical del dia. Avui recomanem un concert, ja que és dijous, i parlem de Robert Foster, que és aquell que sentim de fons, que va actuar ahir i actua també avui a la sala Elio Gaval de Barcelona. Actuarà, de fet, també amb Peter Love Day.
És bé, en tot cas va formar part de la mítica banda de Brisbane, Australia, The Go-Beat Twins, i oferirà aquests dos concerts consecutius en solitari a Lely O'Gavan, acompanyat del seu compatriota australià i resident a Barcelona, Peter Love Day. Ho llegim al Time Out, aquesta recomanació, i sentim aquesta cançó que es diu Light Your Light in Bay.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Let your light in babe Let your light in babe Let your light in babe
Let your light in, babe. Let your light in.
Don't you be afraid
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Passen dos minuts d'un quart d'onra.
I és moment de parlar d'actualitat. Salvem per això el Marc Marbà. Bon dia, Marc. Què tal? Bon dia amb fred. Sí, jo també aquí a l'estudi he pensat que potser ja em començo a posar la calefacció, perquè es nota, es nota. El vidre entelat des de fora. Sí, exacte. En parlarem després del temps. A més, el Carles m'ha avisat que avui es pot tenir mal de cap.
Relacionat amb el temps, eh? I és a dir, que si algú s'ha llevat el mal de cap, doncs està tot justificat. No passa res, no? Exacte. Té excusa, no? Ho dic perquè a mi m'ha passat, llavors, quan el Carles m'ha dit que era qüestió del temps... Ja t'has quedat més tranquil·la. He pensat que llavors, exacte, ja podia seguir fent tota la vida normal. En tot cas, a les portades d'avui, que he vist que cadascú tira una mica per un tema diferent.
Sí, hi ha diferents apostes que podem dir per les portades d'avui en els diferents diaris. Si et sembla bé, Carme, comencem per la de la Vanguardia, que aposta en una portada política i sobretot en aquesta aprovació dels pressupostos que es van portar...
A terme, ahir, al Parlament de la Generalitat, amb el titular Mas, saca adelante el presupuesto por primera vez con Esquerra Republicana. Mas Kuley assume que no son unas cuentas ideales, son las necesarias. Aquesta sentencia que feia Mas Kuley es la que destaca en, de fet, tots els diaris. No son unos presupuestos ideales, sino que son los necesarios. La previsión de gastos se mantiene y no se incorporan recortes
per tant, aquests pressupostos aprovats per primer cop, podríem dir, oficialment per l'Esquerra Republicana donant suport a Convergència i Unió amb aquests pressupostos de l'any 2014. Doncs és el que ens diu La Vanguardia, passem cap al periòdico que tria un altre tema i de fet el tria amb tota la seva portada, aposta fort, eh?
Aposta forta. Declaració d'autoritat. Interior última la llei Fernández que restringeix, entre altres, el dret de manifestació. És la polèmica regulació de la seguretat ciutadana. La norma alarma les organitzacions socials que la consideren una resposta...
el 15M, i després, per amanir una mica aquesta portada, posen l'article 21 de la Constitució, on sense dir res ho diuen tot, podríem explicar, perquè hi ha aquesta portada, hi ha la declaració d'intencions que tenen des del govern central...
i que es contraposa una mica a l'article 21 de la Constitució, perquè l'article 21 diu que es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a l'exercici d'aquest dret no caldrà autorització prèvia. Per tant, aquest serà un dels requisits a partir que s'aprovi aquesta llei, una autorització prèvia. En canvi, l'article 21 de la Constitució diu el contrari. En els casos de reunions
En llocs de trànsit públic i manifestacions, caldrà comunicar-ho prèviament a l'autoritat, la qual cosa només podrà prohibir-les quan hi hagi motius fonamentals d'alteració de l'ordre públic, en perill per a persones o béns. Aquests són els dos punts d'aquest article 21 de la Constitució i aquesta llei de regulació de la seguretat ciutadana que vol executar el Govern Central...
doncs vol prohibir, per exemple, manifestacions sense autorització al voltant d'infraestructures crítiques i després també vol prohibir les concentracions davant de les institucions de l'Estat.
que segurament els hi deuen molestar, sobretot perquè aquestes multitudinàries organitzacions que s'aproven just davant del govern central, els matins, i que cada dia podríem dir que són diferents organitzacions i això deu ser una de les coses que segurament els hi ha tocat més. El Bora Viu encara no és aprovada, però pot ser que entri en vigor aquest nou marc legal per protegir
com així ho diuen des del govern central, la feina dels policies al carrer. És el que explica avui el periòdico. Passem cap a un altre tema, el diari ara, titula amb una altra història, eh? D'Adrià a Adrià. Aquest és el titular del diari ara, després que ahir es duessin a terme els premis de les estrelles Michelin a Bilbao i s'han donat els premis a Espanya i a Portugal.
Albert Adrià, per això amb aquest titular, el fill de Ferran Adrià rep una estrella per cada un dels seus dos restaurants. Els restaurants són el restaurant 41 Graus i el restaurant Tiquets. Si no vaig errat, i cinc establiments catalans obtenen aquesta primera distinció
63 estrelles al rècord de la cuina catalana, tot i no sumar un nou 3 estrelles. Per tant, aquesta portada del diari ara apostant per aquesta èlit culinària a Catalunya. I ens queda finalment el diari El Punt Avui.
i Carme estem d'enhorabona perquè el diari El Punt Avui ens diu que el TAP directa a París el 15 de desembre amb 25 anys tard però aquest 15 de desembre sembla que ja es farà definitivament qualsevol barceloni o barcelonina
Podrà anar des de Barcelona fins a París amb una mitjana aproximadament de 5 hores i mitja. No sé quan valdran els bitllets, però és una bona opció per anar cap a París. No està gens malament perquè, de fet, Foment confirma l'acord amb l'operadora francesa per fer el projecte. L'obra va ser planificada l'any 1988.
Vull dir que arribarà gairebé puntual, si es despisten arribaria als 30 anys. De fet, això ja està confirmat, o sembla que serà així, que el TAP anirà directe a París. Foment ha confirmat l'acord, com dèiem, i el pacte obre la porta a la Renfe francesa, diguéssim,
entre Renfe i la Renfe de França que operin entre elles. Una cosa que realment sembla bastant complicada que es posin d'acord les dues organitzacions, l'espanyola Renfe i en aquest cas la Renfe a França. Per tant, em sembla que pot ser el primer pas, 25 anys després de planificar-se aquesta línia que connecta amb França,
doncs recordem Carme que ahir era l'any 88 amb el govern de Felipe González planificava els dos corredors des de Madrid un des de Madrid a Sevilla per l'Expo i l'altre coincidia l'any 92 també de Barcelona a França el de Madrid a Sevilla sí que es va fer aquest doncs el 15 de desembre sembla que podrem anar de Lleida a París
Doncs passem ara a actualitzar la informació a més coses d'aquest matí. Per exemple, el diari Ara, en la seva versió digital, destaca declaracions de Rajoy aquest matí a Ràdio Nacional d'Espanya, on en una entrevista ha dit que espera que el seny s'imposi a Catalunya. També ha dit que el dret a decidir recau en tots els ciutadans espanyols i torna a vendar la Constitució per assegurar que no permetrà el referèndum sobre l'autodeterminació social.
A Catalunya. El senyor. Ha dit senyor Rajoy? No sé com ho deu haver dit, és veritat. Ara miraré a trobar el tall. Diu que no hi haurà més grans ajustos i no descarta més reformes, però segura que no tindran l'abast de les que ja s'han fet. Diu que la prioritat és abaixar l'IRPF i no es planteja a curt termini reduir-li, va.
Més coses d'aquest matí. La DNA confirma que el detingut de París dilluns és l'autor dels atacs de dilluns. Aquesta prova ha confirmat que aquesta detenció és la persona que va atacar amb una arma de foc, la set del banc Societè General i el diari Liberació, on va disparar un fotògraf. Se'l relaciona amb grups d'extrema esquerra.
i ja havia estat empresonat a mitjans dels 90, fa, per tant, gairebé 20 anys. I un altre punt que tenim avui és que Macedònia, aquest grup infantil, canta contra el senyor Bert. El grup torna amb Flors, un disc amb 13 cançons que mantenen el to optimista i vital, però també hi ha espai per la reivindicació, i és un tema que han titulat justament Senyor Bert, i un tema que han fet en la col·laboració amb Som Escola per rebutjar la reforma educativa del ministre espanyol.
Passem ara a fixar-nos en clau internacional. Quins temes tenim avui, Marc? Doncs amb clau internacional em volia destacar Malala, aquesta paquistanesa que va ser tirotejada pels talibans. Ahir va recollir el premi Sakharov a l'Eurocambra i realment és un petit bri d'esperança perquè aquesta jove paquistanesa...
Va fer un discurs apel·lant al futur i Malala, jo ho direm bé el seu nom, Jo ho saps ai, ha batut aquest any dos rècords. La nena paquistanesa que recordem amb 15 anys va rebre un tret dels talibans pel fet de defensar el dret a l'educació, es va convertir ahir amb la persona més jove a rebre aquest premi Zakharov del Parlament Europeu. A més a més, la seva candidatura va rebre el suport unànime de l'Eurocambra
que és un segon rècord d'aquesta noia que fa poc més d'un any, recordem, lluitava per sobreviure en aquest atac extremista. I va deixar un titular, que molts diaris el destaquen, que diu «Hay niños que quieren libros y bolis, no quieren ni iPhones ni Playstations».
i destacant una mica que a Pakistan molts dels nens necessiten aquesta educació que aquí a Europa sí que la tenen més o menys garantida i en canvi allà fins i tot se'ls hi prohibeix. Doncs és el que llegim avui en clau internacional, un tema important i que val la pena també remarcar-lo i en tenim alguna altra cosa, no Marc?
Sí, també tenim sobre... Ja ens anticipem a demà, però és que als Estats Units ja es mou els 50 anys de la mort de, recordem, ahir ho parlàvem, de Kennedy. I els Obama i els Clinton van acompanyar la família...
Arlington, fins i tot en el cementiri on està enterrat Kennedy, i fins i tot, tot i que fos demòcrata, la dreta també està reivindicant el president assassinat. Per tant, podríem dir que els Estats Units s'estan unint, dretes i esquerres, una mica a la celebració dels 50 anys de la mort de
John Fitzgerald Kennedy, demà és el dia que farà 50 anys exactament, però al llarg d'aquesta setmana, doncs, Estats Units, podríem dir, unida per aquest 50è aniversari. Doncs ho tenim també en clau internacional avui dijous 21 de novembre. Ens anem ara a mirar què passava fa uns quants anys.
I comencem parlant del que passava fa 20 anys. Era un diumenge, el 21 de novembre, i se'ns deia que la inversió estrangera queia un 20% a Catalunya. Pel contrari, durant el primer semestre d'aquell any, l'entrada de capital al conjunt d'Espanya havia augmentat un 9,6%. Era una notícia en clau econòmica que s'explicava en portada i també...
Se'ns parlava de les deficiències a les rondes 19 mesos després que s'haguessin estrenat. Es feia una radiografia de la senyalització, seguretat i accessos de l'Anell de Circunvalació de Barcelona. Més d'un any després que es poguessin en servei aquesta ronda, la ronda de dalt i la ronda litoral. T'imagines que no tingués ronda a Barcelona?
Home, ara ho passaríem bastant malament Passaríem complicat, no? A més a més, la gent de Sant Jus i els que vivim fora de Barcelona utilitzem molt les rondes Com menys passem pel mig de Barcelona si més no, al meu cas estem més tranquils
Doncs mira, fa 20 anys que hi havia algunes deficiències. Després, la fotografia era d'Indurain, perquè el president de la República Francesa va imposar a Indurain, tres cops guanyador del Tour, la legió d'honor en el seu grau de cavall, o sigui, l'havien coronat Chevalier, pel seu valor esportiu i moral, i a la fotografia també pareix Felipe González.
Chevalier Indurain. Exacte, molt francès. Fa 15 anys, 21 de novembre del 98, la retenció dels salaris baixaria una mitjana del 17,5%, era el tema principal. També se'ns parlava de socialisme, Borrell i Almúnia, que arribaven a un acord equilibrat i definitiu, o que la indústria del tabac, que s'estava a pagar 29,3 bilions de pessetes, als Estats Units, tot plegat per compensar la despesa sanitària.
Fa 10 anys, el 2003, Tremendo, titulava La Vanguarda i ara no m'atreviria a traduir-ho així directament, aquest adjectiu, cop d'Al Qaeda contra Turquia, dos atemptats suïcides que havien provocat 27 morts i més de 450 ferits a Istanbul. L'objectiu era el Consolat de Regne Unit i la sèrie del banc anglès, AGSBC.
La mort del cònsul britànic havia sacsejat la cimera de Blair i Bush i la imatge passava per Rajoy, Rajoy no, perdó, Pujol i el rei. Home, Pujol. Sí, sí, que bé, hi ha una imatge de tots dos perquè es van trobant en la inauguració de l'exposició de l'escultor Eduardo Txilli de la Fundació Miró
I el rei li va fer com una parte, Jordi Pujol, van estar a prop de 10 minuts parlant, fent moltes gesticulacions i tot plegat, i sembla que algú havia sentit que havien comentat les últimes eleccions. I la pregunta de sota aquest peu de foto és, de què van parlar? Després també se'ns diu en clau política que Rajoy no aconsegueix el suport... Ma s'ha parlat amb el rei i estava pensant...
va parlar, no? diria després de les últimes eleccions de fa un any, crec que sí, no? pot ser, pot ser, no m'hi sona gaire ara dubto, eh? però diria que alguna cosa, alguna conversa hi havia hagut i ens diu que Rajoy no aconsegueix suport empresarial català per marginar a Esquerra de fet, tampoc en aquestes eleccions no es presentava Pujol perquè era Artur Masa qui ja s'havia presentat
i el líder del PP donava suport a Barcelona a un govern de siu a minoria. Els patrons repliquen que el PP és responsable de l'Auge d'Esquerra i crítiques del PSC Esquerra iniciativa a aquesta visita de Rajoy a Barcelona.
Fa cinc anys Zapatera obria la porta de Repsol a la russa Lukoil, la petrolera russa que negociava adquirir el 30% de l'espanyola a Sassir i la Caixa. Després també se'ns deia que el govern faria servir el dèficit per pactar el finançament. L'executiu debatia si s'endeutaven més per satisfar les autonomies. Això ha canviat bastant, aquesta manera de fer.
I Zapatero que deia que dos o tres anys amb més dèficit permetrien complir compromisos. La imatge era per la neu, va caire barret, era la fotografia totalment negada, perquè començava, ara fa un any, cinc anys exactes, la temporada d'esquí. Avui també comença, recordem. Doncs mira, fa cinc anys això no ha canviat des d'aleshores. Ens n'anem ara a les contraportades d'avui.
Comencem per la del diari Ara, on llegim el següent titular, M'encanta ser fan. I és la contraportada d'avui dijous de la Bibiana Vallvec a entrevista a Júlia Morandeira. La defineix com una exvegetariana, exversalonina i exdirectora del festival Video Art Loop. A dia d'avui és una comissària investigadora, intel·lectual, noble, oberta i canalla. Així la defineix Bibiana Morandeira.
Vallbé, demà, Júlia Morandeira inaugura l'exposició Margen d'Error amb el col·lectiu Declinació Magnètica a la Tanim Gallery de Barcelona. Ens parla al llarg d'aquesta contraportada, ja sabem, les contraportades de Viviana Vallbé. Ens ha gustat avui descobrir qui és Júlia Morandeira, hem de dir...
Més enllà de la seva definició, veiem que és una persona extrovertida. Viviana Vallbé diu que li costa baixar el detall, segurament per prudència. I un dels descobriments més importants que ha fet a la seva vida, Júlia Morandeira, és el mar.
Molt bé, doncs mira, mai és tard. Mai és tard per descobrir el mar, perquè diu que en un projecte que va treballar, que es deia Hidrarquia, va descobrir el paper clau que el mar ha jugat en la història dels països, també en la sexualitat, en la feina i en tants altres àmbits. Doncs, per tant, aquesta contraportada d'avui de Viviana Vallbé no és de les més lluïdes, podem dir.
Però entrevistant a Júlia Morandeira, que presenta aquesta exposició Margen d'Error amb el col·lectiu Declinació Magnètica a la Tanim Gallery de Barcelona.
Doncs ho tenim al diari. Ara passem cap a una altra contraportada, la del periòdico, on llegim el següent titular. Aquelles famílies ens van deixar un patrimoni únic. Ho firma Núria Barroso, que escriu Amos y señores pel plaer de saber i sap moltes coses. Ens diu la Catalina Gaià, la periodista que ha entrevistat a la Núria Barroso.
Són moltes coses del quadrat d'or, el quadrat d'or que està situat, com bé saps tu, Carme, a l'Eixample de Barcelona. Mira, ara tinc la definició exacta, si vols. És la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada entre el carrer Aribau i Passeig de Sant Joan.
Doncs la Núria Barroso que en sap molt d'aquest quadrat d'or i es veu que cada diumenge anava a passejar per Barcelona amb els seus pares i visitaven algun museu i amb els seus pares li van obrir els ulls a un món
on els edificis, diu, tenen ànima. M'explicaven el que sabien de la persona que vivia fins i tot al principal, sobretot al seu pare. Li encantava l'art, és col·leccionista d'art i n'ha après perquè l'han enganyat moltes vegades. Explica la Núria Barroso que va començar...
una investigació el 2006, quan el seu pare li va regalar un llibre sobre la casa Jaume Morera, que va comprar en el famós Mercat dels Encants, i va llegir com es va morir el fill de Jaume Morera, la història de la nudrissa que vigilava el seu nadó, i va començar a interessar-se per aquella família. I doncs aquí arriba Amos y Senyores, aquest llibre de Núria Barroso sobre el quadrat d'or de la ciutat de Barcelona.
Doncs, mira, interessant també aquesta contraportada avui al periòdico. Ens n'anem cap a la del punt avui, que llegim que els bombers no som herois, ens paguen per ajudar la gent.
Ron Espadafora, cap adjunt de Departament de Bombers de Nova York. Sí, sí, ni més ni menys que cap adjunt de Departaments de Bombers de Nova York ha estat entrevistat per la Marta Monedero i ens ha explicat com va ser la feina que van haver de fer tots els bombers l'11S de l'any 2001.
Realment, posa la pell de gallina, perquè aquest ron és per de fora, ara és aquí a Barcelona, perquè aquesta setmana participa a les jornades euromediterrànies sobre incendis forestals, que fa la Universitat Menéndez Pelayo del Centre Ernest Lluch.
i per tant és aquí a Barcelona i ha pogut ser entrevistat pel diari El Punt Avui, explica que en un atemptat com el de l'11S cal vigilar possibles radiacions, gasos tòxics i controlar els sospitosos. I ens diu que els bombers no són herois, sinó, com bé deies, els paguen per ajudar la gent.
i explica detalladament com recorda l'11S. Mira, s'ho escriu. Jo era sots cap del departament de bombers a Brooklyn. Aquell dia feia festa i el company que treballava en el meu lloc va morir. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. També comença a explicar aleshores detalladament què va passar a partir de l'11S. Explica que s'havia ensorrat la Torre Nord i va supervisar el rescat de les víctimes.
Entre la Runa també va dirigir l'extinció d'incendis a la Torre 7, on havia de decidir si entrar-hi o apagar els focs des de fora. Va dir-li en el seu cap que si entraven perdrien més bombers i dues hores més tard l'edifici es va esfondrar. Vull dir que déu-n'hi-do al testimoni de Rones Padafora, sobretot per com va treballar o quina va ser la seva feina l'11S a les Torres Bessones de Nova York.
Doncs una bona entrevista per llegir avui el Punt Avui. Acabem aquest repàs amb la Contra de la Vanguardia. Els xinesos són treballadors savis i covards.
I així ho explica Yu Hua, és un escriptor nascut a Hangzhou, té 53 anys, i viu a Pequín. Va ser dentista en el seu moment, ara s'ha convertit en escriptor. Escriu relats i novel·les. Ens explica el Víctor Maria Mela que són sense èpica, sense ètica, són insolents...
però són molt violentes. I aleshores li pregunta per què són tan violentes i ell explica que és una mica conseqüència d'aquesta eclosió literària i cultural que es va succeir després de la fi del Maoïsme a la Xina. Yuhua diu i subscriu que polítics i escriptors tenim alguna cosa en comú. No pots creure't res del que expliquen.
Vull dir que imaginem-nos com estan a la Xina amb aquest testimoni, amb aquest escriptor. Ens explica que la Xina dominarà el món, li pregunta el Víctor Mariamela, i ell diu, això ho repeteixen només vostès, els occidentals, però relaxeu-vos, no tingueu tanta por, nosaltres a la Xina tenim molta feina.
Tenim el PIB més alt del món i una de les rentes per càpites més baixes. Per tant, hi ha un desequilibri social molt gran i el descontentament social també és molt gran. Encara tenim molta feina. S'ho escriu Yuhua en aquesta Contra de la Vanguardia. Doncs també, mira, una bona contraportada avui per descobrir una mica també tot aquest món. Ho tenim a la Vanguardia i així acabem aquest repàs per les contraportades d'avui dijous.
Fem ara un cop d'ull a l'actualitat cultural d'avui, ja hem comentat abans el tema de les estrelles Michelin, també hem parlat d'aquesta curiositat de Macedònia, i ara parlem de temporada alta de teatre, que acull uns espectacles concentrats en quatre dies per treure programadors internacionals de referència. L'objectiu, llegim a l'hora, que és exportar creació contemporània.
Tenim també que troben escalets des de fa 6.400 anys inhumats segons un rito funerari inèdit a la península. Els cossos van ser lligats amb cordes per constrènyels i els familiars els van ballar.
I els troben a Vegas, és a dir, que aquí a prop, al Baix Llobregat. I al Museu Marès troba la llavor de l'amor. Xavier Vilató exposa 125 obres i una pel·lícula. També se'ns parla de Film & Cook, que és un festival relacionat una mica amb tot el tema del menjar.
Festival de cinema i gastronomia que arriba avui a Barcelona amb un menú de llargs i de curs amb temàtica culinària. Per exemple, el documental Make Hummus Not War, que és sobre la lluita entre l'Iban, Palestina i Israel per la paternitat d'un dels plats més antics de la humanitat, l'hummus.
o, després, Dancing with Horned Ladies, que relata la història d'uns orangers que deixen d'administrar antibiòtics i vacunes a les seves vaques per produir formatge de llet sense tractar. Són aquestes projeccions, per exemple, tot i que també hi ha exhibicions en directe de reputats cuiners com el nou Estrellat, com si diguéssim, Albert Adrià, també Jordi Crud i Pere Planagoma, i aquest any també hi ha un maridatge entre cinema i cocteleria,
tot plegat en aquest festival gastronòmic que comença, que arriba avui a Barcelona. Una bona proposta. M'agrada molt el nou estrellat, eh? Aquí he posat doble estrellat, eh? Llavors he intentat dir-ho diferent, però no he pogut ser a l'objectiu. En fi, aquestes són les notícies culturals d'avui. Repassem ara portades esportives.
Suposo que als diaris hi ha amb ganes que comencin a haver-hi partits, perquè portem gairebé dues setmanes, no?, en què després de dues o tres setmanes de partit, dia sí, dia no, ara no sé per on poden anar els titulars, ja. Sí, i ahir ho sentia i ho explicava en Pere Escobar, que preguntava a Catalunya Ràdio si aquestes dues setmanes no hi ha futbol, que ell sentia que no hi havia futbol, que sí que entenia que hi havia molts partits, però que per ell, si no jugar al Barça no hi ha futbol, i la veritat és que
Les portades dels diaris també amb ganes i la gent també amb ganes que arribi. Recordem aquest dissabte a les 4 de la tarda, horari infantil, eh? Sí, horari complicat, no? Al Barça-Granada. Aquest dissabte a les 4 amb el menjar a la panxa haurem d'anar...
Haurem d'anar cap al Camp Nou. Les portades dels diaris d'avui també tenim un estrellat, no sé en quin sentit ho podem dir, però Leo Messi va recollir la seva vota d'or, tercera vota d'or consecutiva del crac argentí que va recollir ahir a la fàbrica d'Estrella Adam de Barcelona.
Messi va entrar a la història per ser el primer a guanyar, com dèiem, tres pilotes d'or. El Crac li van donar molt suport tot el barcelonisme, en Piqué, Puyol, Jordi Alba, Adriano, Pinto fins i tot també van anar a la presentació.
i va firmar Leo Messi, que és un premi per tot l'equip. Per tant, tercer votador de Leo Messi, així ho donant el seu titular, Mundo Deportivo.
Molt bé, doncs ho llegim al Mundo. Què més tenim, més portades? Sí, el diari Esport, per la seva banda, fa una mica el que es diu falsa portada, podem dir foto de Leo Messi amb la vota d'or. En canvi, el titular va per una altra banda, diu Putxerazo anti-Messi. La FIFA canvia les regles del Balón d'Oro. Blatter apuesta por Cristiano ampliando el periodo de votación.
s'ho escriuen en unes paraules de Rossell, que diu, si la gente no hace caso a las pressiones políticas, ganará Messi, y también Stoikov, Medasco, ya está hecho, Platini se mueve bien, y Ribery es francés. Per tant, aquesta portada amb Leo Messi, amb aquesta tercera pilota, amb votador, ja ho veiem bé, ho he dit quatre cops, tres pilotes d'or ja em té, vull dir que té tres pilotes d'or i tres votes d'or ara mateix,
I el putxerazo anti-messis, aquest titular, perquè recordem que ahir la FIFA va canviar, va aplaçar durant 15 dies el termini per poder votar per la pilota d'or després que Cristiano Ronaldo fes aquest hat-trick.
Per tant, el diari Esport mostra la seva indignació i així ho titula. També dona, confirmat, si la gent estava i encara no s'han assabentat, confirmat 6 setmanes de baixa per Víctor Valdés, el porter de l'Hospitalet.
Pateix aquesta ruptura en el basó intern de la cama dreta i sis setmanes de baixa es perdrà el porter sota la porteria del Barça, sota la porteria del Camp Nou. Aquest dissabte hi haurà José Pinto Colorado. A veure què tal. Esperem que vagi bé.
Ens queda el nou esportiu, no? No el tenim. No tenim el nou esportiu. No està dins de l'avui, avui. Sí, però no hi és a dintre. Jo crec que ha sigut extret a fora a la redacció i aquí a dintre no el tenim. A veure si puc agafar la portada així ràpid. Sí, mira.
No, sí. Què tenim? Fan un dels seus grans titulars, eh? La fotografia és Leo Messi amb aquesta pilota d'or i a darrere com de fons... Vota, votador. Vota d'or, perdó. I a darrere hi ha la seva imatge com vestit de... O sigui, la imatge és d'ell vestit amb aquesta americana curiosa, però al fons hi ha una imatge d'ell vestit de futbolista. I titulen Or...
amb lletres de color d'or, febre, amb papitet. Jugant una mica amb mort febre. Diu que Messi ha tres hores a una multitud de guardons, amb la tercera votador que cap altra jove d'assolit, el que deies també, i l'argentís mostra prudent pel que fa al retorn als terrenys de joc.
És a dir, la febre de l'or, perquè, clar, ara és una febre de l'or, a veure qui aconsegueix la pilota d'or. Messi que està lesionat. I la febre, que a la vegada vol dir artesà, no? Si no m'equivoco. Sí, sí, però a part febre, perquè Messi també podem dir que està lesionat. Bueno, trobo que està bé. Està malalt. Molt bé, molt bé. Està ben trobat, ens agrada el nou esportiu. Aprovem. En fi, per cert, sàpigues que Rajoy ha dit seny en català, eh?
Ah, sí? Sí, sí, sí. Deu haver vist l'anunci d'Alban Sabadell. Deu haver vist l'anunci. Però vaig fer tota l'entrevista en castellà, però ha tingut aquest detall, no?, de dir, ha donat seny en català. Molt bé. Jo sentirem, suposo, al llarg del dia. Seny, haurà dit. Segurament. Gràcies, Marc. Que vagi bé. Bon dia. Just a la fusta.
Sereu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-96-71, oi? Exacte. Club Ciutat Diagonal. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Vuit minuts i les onze, un moment per parlar del temps amb el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia, bé, home. Tens son. Bueno, tinc allò... Saps aquella... Sí, nyonya. Sí, una miqueta de son. No, però tampoc és son. El temps acompanya una miqueta això d'estar fent coses, estàs amb l'ordinador concentrat i quan et desconnectes una miqueta i entres aquí, que és una nevera, de cop i volta has de moure una mica el cos, perquè si no, aquí fa fresca, eh, aquí vims? Sí, sí, sí que es nota.
Bé, parlem del temps. Fa molt de fred no només aquí dins, sinó en general. Sí, és sensació de fred. Ho expliquem perquè ara et trucava també ma mare fa una estona, em trucava que estava caminant cap a Esplugues i em deia, és que fa un fred aquí al carrer Nord. Bueno, fred, fred, fred no en fa, però sí que tenim aquesta sensació de fred. Fred, allò de dir, és que estem a dos o tres graus de temperatura, no és el vent. El vent està provocant avui i provocarà moltes situacions, podríem dir que estranyes.
I ens intentem explicar, tal com està situada el front que baixa cap a nosaltres, és un front que només afectaria el Pirineu, però és un front que està baixant, en el seu inici ens portarà vents aponentats i després tornarà a girar a nord. Llavors, amb aquest moviment del dia d'avui, a part de tenir un cel amb núvols realment molt bonics, amb diferents tipus,
de núvolositat i de diferents tipus de núvols, el que provocarà és que a partir d'aquest mig matí, migdia, les temperatures s'enfilin. El termòmetre anirà per la seva banda i el nostre cos anirà per una altra banda. Ho diem perquè quan ja entrem en aquestes èpoques de temperatures una mica baixes, que ja anem força abrigats, qualsevol tipus de vent, per molt que vingui deponent i rescalfat, et dóna sensació de fred. I avui el termòmetre està en un lloc...
on no hauríem de tenir un fred extrem, però, en canvi, tenim una sensació de fred molt marcada. Per exemple, ara estem a 9 graus i mig a Sant Just d'Esvern, però la sensació és de 6. I és culpa d'aquest vent, que ara està bufant del nord-oest, però que probablement al llarg del migdia, a partir de les 12, bufi de ponent. Aquest vent de ponent farà que el termòmetre avui es pugui enfilar per 13-14 graus, una temperatura agosarada, si després escolteu la previsió, perquè és de les temperatures més altes en bastants dies...
I això farà que el termòmetre s'enfili per un cantó, però com que nosaltres continuarem amb aquests núvolets, amb aquest ventet que per molt que arribi rescalfat, la sensació de fred seguirà sent marcada. I avui aquesta sensació amb prou feines arribarà als 10 graus, encara que el termòmetre s'enfili. Ja de cara al vespre i a la nit...
Aquest ponent s'acabarà i tornarà a entrar a vent del nord, però aquest vent del nord ja comença a arribar acompanyat d'una bossa d'aire fred, de vent que circula de latituds molt més altes sobre un canal bastant important que creua pràcticament Noruega, Suècia...
podríem dir que les Illes Britàniques entren al nord de França i ve a petar Catalunya. Aquesta porta oberta de corrent d'aire farà que la sensació i les temperatures siguin realment molt fredes els propers dies. Això és una previsió ja no només per demà dijous, sinó que seria per divendres i també el cap de setmana.
Alguns mapes indiquen una miqueta més d'inestabilitat amb aquests vents cap al Mediterrani i alguns també ens indiquen que el diumenge podria haver, doncs, alguna petita sorpreseta en zones del litoral, però és bastant difícil que passi la tendència general és que aquest vent...
Doncs de moment sigui de nord i que fins i tot a partir del diumenge i sobretot dilluns giri una mica més agregalat. O sigui que potser arribaria a agafar una miqueta d'humitat cap a les parts més altes de Catalunya, cap a l'Empordà, el Pirineu de Girona i allà podria haver precipitació. Així no cal dir que avui és un dia que pel que fa al mercuri serà, podríem dir, càlid, però a partir de demà, tot i que tindrem sensació de fred durant tot el dia, però a partir de demà el termòmetre reflectirà realment les temperatures.
Tall d'exemple, podríem dir que demà podríem arribar als 10 o 11 graus de màxima i unes mínimes de 5 graus. Divendres, dissabte i diumenge, les màximes estaran al voltant d'entre els 9 i els 10 graus i les mínimes entre els 2 i els 3 graus. Farà fred. I ja podem avisar els corredors dels cars que quan vagin a buscar el número 1 del matí de dissabte tindran fred i que a primera hora i última hora farà fresca. Al migdia podríem estar en valors del voltant de 9 i 10 graus. Serà màxim, això? Sí, màxim. Llavors està venint fred, eh? Sí, sí.
I la setmana que ve, ja ho indicàvem al ràdio d'esvern.com, o estàvem anunciant, doncs que podria ser fins i tot més freda. Més freda? Sí, més freda que aquesta. Llavors ja tindrem tot el fred màxim, potser, de l'hivern. Sí, no serà el... No, home, aviam, hi ha encara molts dies, encara hem d'arribar a l'hivern, no podem dir que serà la màxima més freda de l'hivern. Els hiverns es poden comportar, però aviam, les mínimes estaran al voltant dels 2-3 graus, amb màximes que en prou feines arribaran als 10, i això podria continuar durant forces dies de la setmana vinent.
Ja veurem com va la situació, però de moment pinta que estem amb tardor, però en un ambient d'hivern. O sigui, estàvem amb tardor, amb ambient d'estiu, i ara de cop i volta hem passat a l'hivern. Ha sigut un canvi així una mica radical. No hi ha hagut tardor, doncs, aquest any? Sí, sí que ja n'hi ha hagut una miqueta. Hem estat alguns dies del mes de novembre que anàvem jugant amb uns valors que, com que portàvem la influència de setembre càlid i principi d'octubre càlid, doncs la gent pensava que això era estiu i xauxa i estàvem parlant de temperatures de 21-22 graus i s'estava anunciant que podíem anar a la platja tranquil·lament perquè feia calor.
Però clar, sí que hi ha hagut una tardoreta, no ha sigut massa llarga perquè l'estiu s'ha allargat una miqueta, tot i que començava una mica engrescat, després se'ns va aturar l'11 de setembre, recordem que va fer bastanta fresca i semblava que la tardor era força i de cop i volta va... I a l'agost també. Sí, es va enfilar la temperatura, tothom augurava una bona temporada de bolets, tot això s'ha anat una miqueta a Norris. I ja veurem, perquè si... Pot tornar o no la tardor?
Clar que pot tornar. A més, tornaria en ple mes de desembre, però és complicat. La tardor de 19 graus de màxima i que tot 10 o 12... No, això no. Això no, perquè ja estem viatjant el mes de desembre, el dia és tremendament curt i les influències dels propers dies, o només el que queda de setmana, sinó també de la setmana vinent, ens marquen que realment farà fred. De fet, ara aquest mes és el que baixa, no?
Més al dia. Avui és 21, és a dir que sí. Des d'avui fins al proper dia 19-20 va molt ràpid. Després la pujada també és molt ràpida, però ara ja estem amb els màxims de nit i amb els mínims de dia, o sigui que a la temperatura tampoc no es pot enfilar massa.
que podria pujar cap als 12, 13, 14 alguns dies del mes de desembre. Clar, ha passat i tornarà a passar al llarg de la història i no passaria res, però que aquest fred és d'hivern i que estem a la tardor, i que quan arribi l'hivern hi haurà dies una miqueta de tot, però és difícil que torni la tardor, com a mínim d'aquí a, podríem dir, fins al pont de la Puríssima, és difícil que la tardor torni amb temperatures agradables. És el que hi ha, és l'època també, no ens queixarem.
Molt bé, Carles, doncs gràcies. I ja demà, ara acabem de parlar. Que vagi bé, bon dia.
Mig minut i arribem en punt a les 11. Un moment, per tant, en què connectem amb la xarxa. També sentirem el butlletí informatiu dels Enjust Notícies i tornarem després a les 11 i 10 amb la taula redonda que farem del 0,7% i també amb detalletulia habitual dels dijous cap a dos quarts de 12. Tot plegat, com dèiem, després de les notícies amb qui connectem ara mateix.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El Parlament exigirà avui el tancament de la planta de gas Castor. Segons ha pogut saber la xarxa, la cambra aprovarà una moció que reclama l'aturada definitiva del projecte. Josep Maria Álvarez acusa el govern central de totalitari per la llei que restringirà el dret a la manifestació. El secretari general de la UCT de Catalunya diu que serà impossible cobrar les sancions.
Arenys de mare, els peixeters acusen els grans supermercats de competència deslleial. Aseguren que venen el peix de la llotja d'aquest municipi per sota fins i tot de preu de cost. Esports, el Figueres i l'Escó jugaran la sisena ronda de la Copa Catalunya.
El Parlament exigirà al Govern Central el desmantellament de la planta de gas Castor per evitar nous terratrèmols. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, aquesta tarda a la Cambra s'ha d'aprovar una moció que reclama l'aturada definitiva del projecte.
La moció és d'iniciativa per Catalunya Verde i s'hi sumaran Convergència i Unió, el PSC i Esquerra Republicana. El Parlament es posarà al costat dels municipis de les Terres de l'Ebre, que han aprovat mocions per exigir el tancament definitiu del magatzem submarí de Castor. L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín Masdeu, celebra que el Parlament es posicioni al costat del territori. Són declaracions a la xarxa. El Parlament de Catalunya i qualsevol administració ha de cuidar per la seguretat de les seves persones, dels seus habitants,
i qualsevol administració ha de fer la pressió que estan. A nosaltres l'han fet des de l'Ajuntament de la Ràpita, l'han fet des del Consell Comarcal i s'han fet des de totes les administracions properes i el Parlament de Catalunya no podia ser una excepció.
El Ministeri d'Indústria ha admès que el magatzem de gas de la costa de Vinerós és la causa dels centenars de terratrèmols que han posat en alerta el Delta de l'Ebre, però encara no ha fet públic l'informe dels experts que ha de determinar el futur d'aquesta planta. El secretari general de l'UGT de Catalunya acusa el govern de Mariano Rajoy de voler convertir el país en un règim totalitari a través de la coneguda com a llei Fernández.
El Consell de Ministres aprovarà demà la nova llei de seguretat ciutadana que, entre d'altres fets, restringeix el dret a manifestació. En declaracions, fa uns minuts a la xarxa, Josep Maria Álvarez feia aquesta crítica i avisa que serà impossible cobrar les sancions previstes.
de per la via policial entrar en una situació, encara que algú es molesti molt, amb un règim més aviat totalitari. I és una mica el que fan els governs de dretes impotents davant d'una allau de gent que diu, escolti'm, això no pot continuar així, no. Jo tinc l'assessió que és com posar-li portes al camp. No sé d'on cobraran les multes.
La nova llei del ministre de l'Interior preveu multes de fins a 600.000 euros per infraccions considerades molt greus com pertorbar l'ordre públic o manifestar-se sense autorització.
Al municipi d'Arenys de Mar, els peixeters es queixen de la competència deslleial dels grans supermercats. Aseguren que venen el peix de la llotja d'aquest municipi a un preu fins i tot per sota del preu de cost. Ràdio Arenys, Gemma Roig, bon dia. Bon dia. El sector pesquer està neguitós per les compres que fan les grans superfícies comercials a les llotges com la d'Arenys. I és que al port de la nostra vila hi ha una empresa que és 100% capital de la confraria de Blanes que compra el peix a la subhasta fent d'intermediari amb supermercats que el venen a preu de cost.
Per aquest motiu els peixeters i també pescadors es mostren preocupats pel perjudici que aquesta pràctica comporta el petit comerciant que no pot competir amb els preus. Ho ha explicat el president del Gremi de Pescadors de Catalunya, Carles Galve. Estem preocupats, estem preocupats, sobretot la dificultat nosaltres no la tenim amb aquesta empresa.
de distribució. La tenim amb les cofreries que, d'alguna manera, a través d'una empresa pantalla, estan siguent part i part en el moment de la subhasta. Després, en seguit de trobades, el sector reunirà amb la Direcció General de Pesca la setmana vinent. L'Ajuntament de l'Amella demà repartirà contenidors per recollir el vidre de bars i restaurants d'aquest municipi del Baix Ebre. La Cala Ràdio, Olga Tomàs, bon dia.
Bon dia. L'Ajuntament de la Mella de Mar lliurarà contenidors de recollida de vidre a 65 bars i restaurants del municipi. L'objectiu és doble. D'una banda, facilitar la recollida del vidre i realitzeixi un millor reciclatge i, de l'altra, donar una imatge més cuidada. També es demanarà als bars i restaurants que llencin el vidre en horari diurn per tal de minimitzar les molèsties als veïns. Andreu Martí és l'alcalde de la Mella de Mar.
Es farà una entrega d'un contenidor pel reciclatge del vidre, és a dir, per fer la transferència i que pugui ser, diríem, tot més unitari. I és que la Mella de Mar lidera el reciclatge a la comarca del Baix Ebre i també en l'àmbit territorial, ja que realitza un 59,99% de reciclatge selectiu net anual, segons el balanç 2012 de gestió de residus de l'Agència Catalana de Residus. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Bueno, dos cars s'han donat de baixa a la cursa d'aquest cap de setmana i tres s'han donat d'alta. Això vol dir que, de moment, i a l'espera que l'organització acabi de fer el recompte oficial de participants, seran 119 cars els que baixaran pels carrers Freixes i Creu del Padró aquest dissabte i diumenge. Serà, per tant, un car més que els que hi havia apuntats pel cap de setmana passat, quan es va ajornar la cursa per la pluja. El canvi de data, a més, ha fet que es produeixin alguns canvis pel que fa al personal de l'organització.
Des de l'entitat busquen un speaker que informi de les baixades durant la cursa i també un parell d'ajudants al punt d'informació. Si esteu interessats en participar-hi, us podeu posar en contacte amb l'entitat al web carsdecoixinets.org o enviant un missatge privat a través del seu Facebook. D'altra banda, aquest cap de setmana tampoc es podran oferir ni el servei de transport de cars ni el taller de reparació.
Més qüestions? Màrius Serra presentarà la seva darrera novel·la, Plans de futur, aquest vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. S'emmarca en la tercera edició del novembre literari. Plans de futur és la novel·la guanyadora de l'últim Premi Sant Jordi i, com dèiem, l'autor estarà avui a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari presentant-la.
I recordem també que aquest vespre es farà una xerrada al casal de joves que donaran les claus per trobar feina al Regne Unit. S'explicaran les diferents possibilitats en mobilitat internacional en aquest país, els avantatges i inconvenients de la destinació i els recursos necessaris per preparar l'estada. L'organitza el Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just. El Regne Unit és la destinació més demandada pels joves espanyols que decideixen marxar fora a treballar.
La conferència d'avui explicarà, entre altres coses, els avantatges i inconvenients del país a l'hora de buscar i trobar feina i també es parlarà del nivell d'anglès que cal per poder optar a diferents llocs de treball, a més de fer recomanacions pràctiques a l'hora de buscar allotjament o aconseguir, per exemple, el número de la Seguretat Social del Regne Unit. La conferència sobre treballar al Regne Unit es farà avui a les 7 de la tarda a la sala polivalent del Casal de Joves.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Don't hold back.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
La informació més propera al Just a la Fusta. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats, ofensitats, notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre a Ràdio d'Esvern. Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Esteu farts que us diguin què heu de sentir, què heu de llegir i què heu de veure? Doncs aquest no és el vostre programa. Nova temporada del Fluzo, cada dijous a les 8 del vespre a Ràdio d'Esvern. Cine, música, sèries, còmics i llibres per parar un tram baix. Fluzo, cultura mà.
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passa un minut d'un quart de dotze i a aquesta hora tenim aquí a l'estudi de la ràdio tres representants de diferents entitats solidàries. D'alguna manera saludem per això el Ton Ardeul de la comissió 07 del Gualden. Molt bon dia. Bon dia. També tenim el Jesús Castro de Justícia i Pau aquí a Sant Just. Bon dia, Jesús. Hola, bon dia. I el Lluís Casalta, Sant Just Solidari. Bon dia.
Per tant, una taula rodona per poder parlar una mica de tot el tema, del 0,7%, arran d'aquesta exposició que es pot veure al cim de Can Genestà des de la setmana passada. En vam parlar justament, i jo has passat amb el Ton perquè l'organitza la comunitat de proletaris de l'edifici Walden, que fa prop de 20 anys que destina aquest 0,7% del seu pressupost al Tercer Món,
I ara, on de tot plegat, hem pensat que seria interessant parlar una mica d'aquest concepte. Una mica començava al principi d'aquest origen del 0,7% i com en aquests últims anys sembla que potser almenys a gran escala ha anat baixant la gent que s'ha sumat a formar part o a donar aquest 0,7%. Com ho veieu?
Qui comença? Resulta que una miqueta la campanya aquesta es va engegar fa uns 10 anys, però es va engegar tot el món, pel motiu que hi havia una gran injustícia amb el repartiment de la riquesa al tercer món. Llavors, la ciutadania va ser molt sensible amb aquesta crida del 07 i també els ajuntaments que tenim a Catalunya.
S'ha fet molta feina. En principi es van recollir també en aquell temps un milió d'assignatures per demanar que es derogués el deute extern. I llavors a favor del 0,7, d'imprimir la taxa del 0,7 com a donació pel tercer món.
Recordo la Diagonal que es va amplir de Barcelona, que es va amplir de tendes, dels estudiants, que inclús van fer acampades... A la plaça Fantasmacià, no? Exacte, per reclamar-ho del 0,7. Realment, es va recollir un millor de signatures que es van presentar al Banc Mundial, però el Banc Mundial no va ser sensible en aquestes demandes i pràcticament no va fer res. I així ha quedat la cosa. I de moment estem com estem...
Clar, era un suport que per part de la ciutadania va ser bastant fort, no?, i que tot suposo que potser també lligat amb la poca resposta que hi va haver a nivell més gran, doncs després és un tema que ha anat quedant una mica... s'ha li donat menys importància o és un tema que no se'n parla tant, si més no. No. Però bé, va ser un... Estic molt d'acord amb el que diuen el Jesús i a més va marcar una referència de comptabilitat, és a dir, perquè les organitzacions, les administracions, etcètera, diuen...
Dono poc, dono molt. Doncs bé, el 0,7 era una idea en base a un càlcul de l'ONU que es va fer en el seu moment, que amb el 0,7 dels pressupostos mundials es podia erradicar la pobresa, etcètera, i una sèrie de qüestions. I ha sigut un referent que s'ha anat trasllant durant el temps en base a la gran mobilització que va crear quan es va assidir aquest percentatge.
Per què el Banc Mundial no va acceptar-ho, no va donar aquest suport?
El Banc Mundial és un banc que es guanya diners a base d'un capitalisme que podem qualificar de salvatge. Presta diners als països del Tercemon per projectes, però aquests diners es perten un cop s'han invertit. No es poden tornar als préstecs i després es fan pagar uns interessos exorbitats. Tant és així que els països que estan endeutats, que són la majoria del Tercemon,
no poden arribar a pagar els interessos si no és a base de retallar els drets sanitaris i els d'ensenyament, i d'altres també, drets socials. Per tant, ofegats al màxim. El Bac Mundial això ho sap, però ho provoca. Per tant, no és estrany que no hagi condonat el deute.
A més, no era per bon si era neix quan el propi Bank Mundial abans de l'època de Reagan fomenta un nivell gran d'endeutament en tot el bloc de països subdesenvolupats en base a una certa regulació de les polítiques monetàries
Ja a l'època de Reagan, amb una aplicació de política neoliberal salvatge, es disparen els... en la qual es barregen les entitats financeres amb les entitats que especulen amb els moviments financers, amb els bancs purament que no podien fer-ho, que es havien de dedicar...
a l'economia productiva, tot això es barreja, es disparen els interessos i aquells mateixos països que havien estat quasi obligats d'alguna forma a adquirir grans deutes en base a uns interessos determinats, aquells interessos es disparen i llencen la misèria a una sèrie
a una part de la humanitat que ells mateixos havien ajudat a planificar el que en deien els països en vies de desenvolupament. I que a partir de l'època Reagan queda tot. Llavors és quan es planteja que l'única solució és la cancel·lació del deute externo que encara està tot. Creieu que s'hi arribarà?
No ho sé. És a dir, jo soc partidari que el 07 surt a partir de la pressió popular. I la pressió popular té una mica de tots els àmbits, diguem-ne, tant el Jesús com el Lluís, que són persones honorables, estan dintre d'organitzacions...
que es dediquen a que la gent no dormi tranquil·la, diguem-ne, a que tots els que tenen algun neguit i els que no tinguin la possibilitat d'entrar en aquestes organitzacions que estan per ajudar el tercer món, per aquesta qüestió altruista. El del Balden és una altra història, diguem-ne, és...
és una sensibilitat, diguem-ne, comunitària que fa que ens... i tothom està posat o bé a Sant Jó Solidari, o a bé Justícia i Pau, o a bé no sé on, però a part la comunitat es va inventar o va ser sensible a una història com aquesta i, per tant, és una mica el que explicàvem l'altre dia, dels diners rebuts per la societat, era un retorn a aquesta societat, però no a l'afavorida, sinó a l'altra, no?
Amb això el que vull dir és que tota aquesta història que ara portàvem amb aquesta dimensió, diguem-ne, supermundial, de banc mundial, de Reagan, de la ONU i tal...
No és altra cosa que la pressió popular que alguna cosa s'havia de fer pel Tercer Món, perquè era un Tercer Món que ningú fotia un crit d'alarma al respecte d'això, no? I, per tant, la pressió popular fa que els països es comencin a sentir, diguem-ne, incòmodes amb la seva riquesa i amb el seu benestar i, per tant, hi hagi un intent, que és el 0,7%, de poder repartir aquesta riquesa, no?
Suposo que és almenys intentar posar una solució encara que sigui petita, m'imagino que si no es pot fer una cosa a gran escala m'imagino que és això, la gent o nosaltres des de petita escala vull dir saber que pots intentar fer alguna cosa perquè de vegades quan se't plantegen tots aquests conflictes
o aquests problemes dius no sé massa com què puc fer jo per arreglar-ho i en el cas del 07 crec que és molt més perquè ja implica més diners o entitats o ajuntaments o governs que tenen més diners i que en el fons suposo que es posa aquest número perquè tampoc és tant m'imagino que no representa una quantitat molt elevada per
Bé, si parlis així del 0,7% del pressupost de l'Estat espanyol és una quantitat molt elevada. Molt fàcil. És una quantitat que no li dediquen ni molt menys. Molt elevada però que potser en relació al pressupost que disposa...
Bé, però el pressupost que disposa l'Estat, les administracions, en el seu gran tant per cent és finalista, és a dir, que està destinat des del primer dia de l'any a pagar els sous del funcionari, a pagar les... Factures, etcètera. Els policies, els mestres, els metges...
Tot el que es necessita perquè la societat funcioni, els ciutadans aporten impostos i l'Estat dona una sèrie de serveis. Realment el 0,7% d'aquest volum, si els estats europeus decidissin tirar-ho d'endavant, és suficient per solucionar la fam del món. I estem parlant de 3 milions...
de molts milions de persones que moren de fam, per exemple, en el món, en un món en el qual hi ha un accés d'aliments.
És fort, no? Només sentir aquestes frases i saber que, evidentment, se sap això... Si els estats europeus dediquessin el 0,7%, la fam del món estaria solucionada. Jo penso que sí. És així de simple. No és poc diner, és molt diner. És molt diner perquè, clar, si el posem a la nostra economia, és una misèria. Però si el posem a l'economia del Tercer Món, és una fortuna. Hi ha dues qüestions aquí. Una...
que efectivament no s'aporta aquest 0,7%, si s'aporta, moltes vegades s'aporta d'una manera dubtosa, Panc Mundial, i després com s'aporta que la corruptela que hi ha en els països d'origen fa que això es dissolgui i acabi com a finalista el senyor que li pot subministrar unes sabates no les acabi tenint, diguem-ne, no?
Però jo penso que són molts diners, jo penso que són molts recursos i que, hòstia, que si això realment es fes i es gestionés com s'hauria de gestionar, seria molts, molts recursos. Penso que serien, no sé si suficients, però serien molts.
El 0,7% dels països desenvolupats és molt més que el pressupost sencer de la FAO, de l'UNICEF, d'ACNUR i de tots els organismes internacionals seguríssim.
De fet, m'imagino que ara, diguem que en els anys de crisi, suposo que aquest tema, ho hem comentat altres vegades, se'n parla poc o és el primer que cau, etcètera, però si ja no es va fer fa 10 anys, o no es va fer prou bé, com si diguéssim quan en principi semblava que les coses anaven bé, fa pensar que tot plegat no acabarà de tirar endavant.
Sí, però la crisi és relativa. En aquest moment de crisi en el nostre país, estem a una renta per càpita comparada amb Tanzània, amb Botsuana, de 820 euros.
De 800 contra 20. És a dir, una persona jubilada avui va a la farmàcia aquí al carrer Bonavista i té totes les seves medicines i pensem que realment, i aquí no vull posar aquesta discussió, ara doncs si a l'euro per recepta o no sé què, però no.
Però, i això és una cosa que, jo què sé, per exemple, a Camuapa, el poble quan estem agermanats, és ciència-ficció. És ciència-ficció que la població pugui accedir a les medicines. No tan lluny, el poble que coneixem. A Camuapa avui es moren nens perquè no tenen un antitèrmic.
perquè aquest concepte que nosaltres ja veiem com a normal, de l'accés universal a les medicines i a la sanitat, que cada vegada ens intenten retallar més, és ciència-ficció per dos terços de la humanitat. Efectivament, efectivament. Jo l'altre dia també dèiem amb tu que quan el Walden es va plantejar el fet aquest del 0,7% pel Tercer Món, de seguida van sortir, van saltar unes alarmes dient
no, però és que aquí es pateix molt, aquí hi ha molta pobresa, aquí hi ha no sé què, etcètera. Però el que diu el Lluís és cert, és a dir, aquí hi ha la marató, hi ha l'ajuda, hi ha els menjadors comunitaris, hi ha recursos, hi ha solidaritats, hi ha ajuntaments, és a dir, aquí ningú és mort per un antitèrmic.
Ningú. Per tant, això està clar. I allà sí. Per tant, aquesta ajuda ha d'anar allà. Aquí ja ens ho han muntat de tal manera per netejar les nostres consciències, que hi hagi el banc dels aliments, el no sé què, etcètera. És que allà no hi ha res. És que allà no hi ha res. O els envies això i ho canalitzes de tal manera que ningú hi pugui fotre mà o que hi fotin mà els menys possibles...
o no tenen recursos, no hi ha, es moren, és a dir, altra cosa és que ens digui bé que es morin o no, però penso que els recursos són suficients, penso que aquella comparativa que no sé quina deu ser, Lluís, tu això ho saps millor, a nivell de números, però el Valden, el 0,7%, es correspon als 3 euros per habitant a l'any.
per tant és un esforç és dir són dos cafès són dos cafès hòstia això resol el problema d'uns nanos que els pagues una carrera universitària hòstia això ho primarem això hem de treure del pressupost per la mort de Déu hòstia per la mort de Déu respecte allò que deies abans que si s'acabarà algun dia el deute extern jo no sé si s'acabarà però s'hauria d'acabar
Per fer-ho, només s'hauria de fer, en principi, que l'Organització Mundial del Comerç fes pagar el preu just que tenen les mercaderies, els minerals i els productes agrícoles dels països productors del Tercemon. Els hi foten, sí.
Exactament. Per exemple, molts productes agrícoles estan subvencionats pels Estats, que són riquíssims, amb la qual contribueixen a baixar en baix preu a competir amb la producció local dels països. Per exemple, Haití, que tenia una producció d'arròs molt important, els Estats Units estan col·locant arròs a preus més baixos que el cost que tenen els productors d'Haití. Consequències, els productors d'Haití no venen la producció que tenen i s'arruïnen.
O sigui, només amb aquesta mida que controlen el mercat de la carta a Chicago i el mercat dels productes agrícoles a Londres ja seria un pas molt important per erradicar el deute. Déu-n'hi-do. Realment, de tant en tant no ho sentim, però crec que convé recordar-ho, perquè és veritat que en temps de crisi se'ns expliquen moltes coses i sentim molt sovint aquest discurs que tots ens hem d'apratar el cinturó i hem de vigilar i hem estirat més el braç que la màniga.
Però segurament convé recordar algunes coses vinculades, mirar més enllà del nostre malic, suposo, i mirar una mica més cap al món i saber que tot plegat és difícil i que també convé destacar que hi ha gent que lluita d'alguna manera per evitar-ho.
No sé si, en potser més petita escala, ja no tant a nivell de governs i ajuntaments, etcètera, com creieu que tota aquesta situació de crisi aquí, al primer món, com si diguéssim, afecta la solidaritat? És a dir, la gent és més conscient en relació també a països menys desenvolupats, al revés, hi ha qui vol mirar més a casa seva, creieu que hi ha un sentiment general o que tampoc no ha afectat directament?
Jo penso que almenys el que més conec és Catalunya, d'alguna forma, no sé si el rest de l'estat espanyol no sé massa com funciona en aquest sentit. Ja estic sorprès positivament, és a dir, optimistament, en el sentit que...
El moviment de persones, sobretot gent que accedeix a la seva jubilació i vol que el seu temps, la seva capacitat de treball, amb temes com el banc d'aliments, com càrides, com...
jo tinc família, bastanta família a la banca i molta gent que acaba el seu cicle professional es jubila a la banca i entra a treballar a Càrides assessorant les persones que estan en processos de desnonament per renegociar les seves hipoteques, etc. Aquí a Sant Just mateix acaba més gent treballant en el banc d'aliments
Realment la societat és viva, la societat reacciona, li és més difícil plantejar-te aquests temes que estan plantejant ara de cooperació internacional. Però el sofriment proper, penso que almenys la societat catalana en aquest sentit és dinàmic, el sent i es mobilitza.
Sí, però és la societat. Sí, evidentment. Quan això entra dintre de l'organització del poder, ajuntaments, els que fan servir el diner, els que administren el diner dels altres, poso un exemple i sempre em refereixo al Valden, perquè és el meu tema. És a dir, la junta de propietaris del Valden
A l'última assemblea, per treure despeses, una de les coses que es va plantejar és treure el 0,7%. La Junta, que administra els calés, i d'una manera unànime...
la gent assistent a l'assemblea va dir que no, que de cap manera, m'entens? Per què collons la Junta planteja estalviar-se els diners traient el 0,7%? Perquè el ministre... És a dir, té mala consciència, és una manera d'arreglar-ho, és dir, escolta, traiem això que... Total, sí. És banal, no? Fotem fora això i ens hem estalviat 3.000 euros, m'entens? És a dir, i llavors ara veurem a veure què podem agradar més. I són gent...
Ullviu, honradíssima, però tenen aquesta escrúpol de que quan tu administres el diner d'altre, ets insensible en aquesta història. És a dir, no se la creuen aquestes organitzacions. Ja depèn de la comunitat, dels que administren la nostra comunitat, que són tios que penquen molt i foten molt d'interès i mai estan ben pagats, això.
però als ajuntaments els passa el mateix, a les diputacions, o no sé què. Una cosa és... I, en canvi, la societat aguanta aquesta empenta, o bé implicant-s'hi, o bé no permetent que això, quan es pugui posar a votació, es tregui. És curiós. I són coses que tenen un valor important. Jo penso que no encarrega amb el que deies dels 3 euros...
per veí però és un valor perquè és mantenir-te enllaçat amb les cicatrius del món encara que sigui poc encara que sigui simbólico a més a més jo voldria que no ho dirà el Toni perquè és el protagonista d'aquí amb aquesta exposició que hem fet jo penso que mirava la trajectòria del Walden durant tots aquests anys ha sigut des del meu punt de vista i amb els anys que fa que treballo la solidaritat una trajectòria intel·ligent
Perquè la gent tendeix quan parla de solidaritat. Fer solidaritat és complicat, és difícil. I a vegades es barregen coses. La gent viatxa pel món, coneix una comunitat, coneix una gent, i llavors això li crea un dolor, perquè aquella gent ho passa malament i s'enamora d'alguna forma d'aquelles persones. Llavors volen solucionar el problema d'aquelles persones concretes amb noms i cognoms. I això no és solidaritat.
perquè en el fons el que estàs arreglant és una cicatriu teva, del dolor que a tu et provoca, el dolor que a tu et provoca aquella relació d'aquelles persones amb les quals els han anat a afectar. I el que s'ha de fer és canviar estructures, no solucionar problemes de processos col·lectius. La seva trajectòria, el Walden, ha confiat en diverses organitzacions, Metges a Fronteres, Sant Joan de Déu, nosaltres també hi vam estar, i Sant Jus Solidari,
Jo penso que és una forma, han sigut una comunitat de veïns, de propietats, que han fet una trajectòria intel·ligent en aquest sentit i han fet una bona tasca en aquesta gestió durant tots aquests anys. I en aquesta exposició es pot veure i jo els hi felicito en aquest sentit.
A mi m'agradaria dir que l'aspecte de solidaritat en el poble de Catalunya, com ja s'ha dit, és bona i bona resposta. Sempre ha sigut així, des de sempre, de tots els segles. Ara, voldria remarcar que la solidaritat en aquest aspecte dels governs i dels bancs, les entitats grans, no ha existit. Al contrari,
per exemple la llei de dependència l'han retallat totalment la sanitat l'han retallat totalment els pressupostos les escoles de l'ensenyament els han retallat totalment amb la qual han perjudicat la societat jo entenc i entenem que no han sigut prou valents de defensar els drets del poble i els drets de la mateixa constitució que tant es parla per un moment per una cosa però que no es parla per una altra que és defensar el poble per tant ni els bancs en general
que a més a més són els protagonistes del desastre que hi ha hagut financer el país, i ho són encara, que no invierteixen en les empreses petites i mitjanes, que són les que creen llocs de treball, sinó que el fan és invertir en especulació encara. Ni els governs, ni el govern de la Generalitat, el govern autònom, ni el govern de l'Estat han sigut solidaris ni són solidaris amb el país.
Doncs amb aquest últim apunt se'ns acaba el temps, és molt interessant i crec que podríem estar encara fins a les 12, però tenim també l'altre tertúlia a punt. Moltes gràcies a tots tres, tan ardeul de la comissió 07 del Gualden. Recordem que encara es pot veure, fins quan es pot veure l'exposició? Ho sé, ho sé. Perquè tenia temps la queda fins aquest divendres, però...
No sé si finalment s'allarga. En tot cas, per si de cas, aneu-la a veure aviat, que no se us escapi. I també gràcies a Jesús Castro, president de Justícia i Pau a Sant Just, i Lluís Casals, president de Sant Just Solidari. Gràcies a tots tres i que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis, no us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Tres minuts i tres quarts de dotze, aquesta la parlem de fem tertúlia i saludem per això a l'Alina Santa Bàrbara, el Pere Oliver, la Joana Algarra i la Montse Larrea. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Molt bon dia. Per parlar d'actualitat, avui una mica més tard del que és habitual. En tot cas, si són tots, em sembla que feia dies que no érem tots...
L'altre dia no hi era jo. L'altre dia va faltar la feina. Per tant, doncs, dijous el complet. És que som molt actius i fem moltes coses. Exacte. O revisions a l'hospital. Parlem-ne. No, això és altament. Això no es diu. Et sembla poca activitat. Et sembla poca activitat. Com en la pel·lícula última de Botilada, la senyora que diu...
Avui és el dia idònic per arrencar-li el queixal. Diu, avui que tinc colonoscòpia, que no és el millor moment. L'has vist la pel·lícula de Woody Allen, l'última? Molt, preciosa, preciosa, preciosa. Bé, jo soc una... Tu ets una fan de Woody Allen. Ets una fan de Woody Allen. A mi no m'agrada. Perquè té una ironia molt sotil. Molt sotil. Has de esbrinar molt.
Les diàlegs. A mi, senzillament, aquesta m'ha semblat genial. I considero que no totes les d'ellos són. Ell fa cine perquè té la necessitat de fer cine. I aleshores, com el que dibuixa cada dia, és impossible que tot li surti bé. Un dia, com que saps dibuixar, més o menys d'ensurts... Perquè la Cristina... Ella és una espècie d'opció. Una de les coses... A mi no em va agradar pas gaire. Però la que em va entusiasmar va ser...
Doncs ha tornat a fer una pel·lícula, crec, del nivell de Match Point. Lo Jasmin, te la recomano, no et vull explicar res. No, no, no, perquè ho aniré a veure dissabte o dimenja. Molt bé. Perquè a més, entra dins de l'ànima femenina, com ho ha fet en interiors, com ho ha fet en aquestes pel·lícules, que en lloc de posar-se ell de prota, ell es queda darrere de la càmera i treu totes les misèries humanes dels altres. Segons la seva edició.
Segons la seva visió, clar, clar, clar. Però és que a mi aquesta visió... I les seves obsessions. Aquesta visió. I el dia obsesos no vull dir sexual, eh? No, no, no. És maniàtic com ell sol. Però bueno, a vegades ho fa molt bé, els diàlegs...
Tenen migat. No hi ha gent més meticulosa i millor treballant que un bon neuròtic obsessiu. Si tu tens un neuròtic obsessiu com a company de feina, tindràs la millor persona fent-te un treball acabat. Això també, a les seves neures, és allò que... Has de suportar. L'últim llibre que nosaltres vam comentar, que era del Pol Oste...
aleshores el monitor la persona que coordina deia que tots els grans escritors moltes vegades estan neuròtics totals tenen moltes neuròtics i la majoria de dibuixants, grafistes tots tenim la bona docis de neuròtics no cal que diguis que et coneixen no cal que et despullis davant del micro que ja ho sabem és diferent del normal dels mortals
Va fer gràcia, també va fer un comentari al Paco Camarasa, que és aquell de la novel·la negra, que deia que... Negra i criminal. Sí, no en saps, és moltíssim, sí. Allà la Barceloneta la té. Bé, total, aquest senyor, doncs, fa gràcia perquè un dels personatges de l'última novel·la, La platja de los ahogados, doncs, aleshores, té el Leo, que és el protagonista. Sí, el prota, sí. Sí, tu estàs, no? Sí.
I el sergent, i aleshores diu el sergent, que es diu Rodríguez i tal, i que és Mano, el personatge, que és fort, que és així, fa molta gràcia, doncs, bueno, gràcia, que és amiga, doncs diu, i de calatret diu de la sogra.
Ell ho va comentar. Diu, el personatge s'ha inspirat en la sogra. El Esteves, que és manyo d'aquell... A més, és l'antítesis del protagonista. I aquest pol·lòster aquí... Aquest pol·lòster amb aquesta última... Diu, bueno, i en què s'ha inspirat... En su suegra. Bueno, ara dejamos hablar a Carles...
Si em permeteu un segon, ja que has tocat el tema literari i estem vivint amb tanta intensitat el tercer novembre literari de Sant Just, que per cert és una preciositat i els actes que hi ha anat la Joana també va iniciar Està anant molt bé, està molt content
amb la lectura de la novel·la negra. A més, va ser un dels dies que realment vam quedar més satisfecs, perquè hi havia el completo i, a més a més, tothom va dir la seva i ell va estar graciosíssim, eh? Ell va estar molt bé. Si em permeteu, la presentació del llibre Menjar bé una qüestió d'intel·ligència amb la doctora Pilar Sampau va ser interessantíssima amb la sala plena de la novel·la i, a més, ens va donar uns consells
magnífics. Allà sempre, allà sempre. De com menjar bé, no? I a més t'ho explica tan clar que se't queda la memòria. Després no diguem l'avallada a la sala del cinquantenari del dia 16, que va ser el divendres passat. Divendres passat. Sí, sí, l'espriu ala. Va començar amb un recital
De la Maica? No, la Clara Segura. La Clara Segura i el Toni Xuclà, que van dir dos poemes preciosos, un cantat i l'altre recitat. A més, la Clara Segura, amb el seu saber fer, és que li va posar molt difícil el grup que venia després, que eren els del grup d'Esterri Dánau, Xans, Xans d'Esterri Dánau, que després els va posar difícil perquè fer...
el Cabaret Espriuà, que és el llibre de Sinera, que s'ha representat tantíssimes vegades, i la gent té la memòria, la Maria Aurelia Campmany, i tota una sèrie d'actors i d'actrius que van representar la cúpula Venus, la cúpula de Coliseum, el Teatre Diawalt... Però sempre les comparances són molt, molt, molt violentes. Sí, però ho tens a dintre, i llavors és que jo veia el personatge...
i el veies amb l'altre... La dona del Quim Federal hi veia la Carme Sansa. Ja, però és difícil. T'has de treure el vel del passat i dir... Aquesta imatge del passat. Les comparances sempre són odioses. No és comparança, però com que són obres que les tenim gairebé memoritzades...
Bé, un moment, l'estem memoritzades persones com tu que les han representat d'aquesta activitat, d'aquesta cosa del teatre. Els altres, mira, tu, almenys jo, millor. I evidentment em va entusiasmar la conferència del senyor Sam Abrams sobre el llibre inèdit de l'Espriu, Ocnos i el Parat Esglai.
i aquí si vaig trobar a faltar... Samabrans, no? Samabrans. Samabrans, sí, tu ho pronuncies tot de meravella. Samabrans. Samabrans, sí, no. Tu cada vegada que tinguis que deus una paraula en anglès, molt poques vegades, si li poses l'accent a l'esdrújula, que ells no tenen accent, però tu li dones el toc de la primera síl·laba...
i ja sona ingles. Veus? Bon consell. Doncs molt bon consell, Dina. Jo em vaig quedar amb les ganes de veure el llibre, perquè, clar, un està acostumat a anar a tantíssimes presentacions de llibres i de còmics i ha participat a més en tantes. Clar, perquè és la teva...
i com que des de fa molts anys les veig sempre acompanyades d'un powerpoint i les veig acompanyades d'una mostra de llibre, almenys portant llibre físicament o bé el que ara es fa tant que és el book trailer que et projecten amb una pantalla pàgines de llibre i es fan un trailer de com és el llibre ell no va ensenyar res ho va deixar tot
a la imaginació com aquells conferenciants d'abans amb moltíssima saviesa i que cada un imaginés el que vulgui perquè el llegir i l'entendre un llibre és ficar-te tu dintre del llibre perquè tu tens la imatge del que estàs llegint aquesta imatge se't projecta en la teva ment sí, però quan el presentes és diferent i has de dir també una cosa molt important
Què val, aquell llibre? Què costa? I això, molts presentadors de llibres, sembla que quan són conferenciants a un cert nivell, no ho diuen perquè... Home, no queda bé. Sembla que no queda bé, no? No queda bé. Mercantilitzar el llibre. No, però tot és mercantil, no? Sí, però l'has d'acabar comprant perquè tot entra en aquesta vida. Oh, natural. Llavors, si hi ha un home, com ell va dir, que hi ha estat 33 anys treballant i ha dedicat aquell editor la seva vida en cos i ànima...
En posar de manifest l'última obra encara inèdita d'Espriu, perquè Ognos i el Parat Esclai és un recull de molts treballs de les distintes maneres de pensar i de sentir de l'Espriu, doncs aleshores, dic jo, d'alguna forma hauries de veure alguna imatge d'això. Tu tens una visió del que es fa ara actualment i ell potser ho va presentar a l'antiga, abans es veia així.
Sí, i a més una cosa, que això queda evident. Ell va presentar un llibre d'aquests llibres seriats, quan només hi ha 1913 exemples. Tampoc no és per vendre quantitat. És una obra d'art, clar. És per persones, segons que vulguin col·leccionar aquest tipus de llibres. I jo estic acostumat a presentar llibres i còmics
cosa que ell ho va dir així un mirant per sobre com si fos la cosa de... No, no. Ara, el que ens queda... Jo estic acostumat a presentar llibres i còmics, no ens enganyem com els que presenten les grans editorials, que si han de guanyar la vida ja han de fer que molta gent es guanyi la vida. Han de fer les tirades molt grans. Llavors, si aquestes editorials, per poder-se guanyar la vida i poder mantenir la plantilla, ha de publicar una biografia d'Aznar o una...
o un llibre de Belén Esteban, ho fan i ho estan fent. Suposo que aquest senyor, si dius, oh, ha presentat un llibre de Belén Esteban. Horror de los horrores. No, però ara això ja està passant. Aquest personatge ha de vingut mediàtic. Suposo que, bueno, el Màrius Serra ja sabem que és una persona simpatiquíssima, mediàtica.
És que manega de la manera que vol les lletres. Sí, sí. I ho manega tot tant. Suposo que quan l'anem a veure no ens decebrà. Tal com esperem d'ell, que acostuma a intervenir dintre de la televisió o per la ràdio, doncs suposo que avui també tindrà aquest spa. I per cert, Joan, espero que hi aneu
Perquè ho puguem comentar al proper dinecs. Perquè jo no hi puc anar. Avui és avui. Avui a les 7 i mitja. A la tarda? A veure, qui pot anar d'ací? La Montse. Ja ho veurem. Jo ho tinc a prop, però ja ho veurem. Les tardes les tinc un...
Que és avui? Avui, avui. Lo tengo muy difícil. Tinc assaig de teatre i, a més a més, tinc sessió a l'Ajuntament. Teniu vides molt ocupades, eh? Teniu unes vides molt plenes, això és cert. Els savis estan molt ocupats. Ja prendré apunts. I els que no som savis ho estem per aprendre una mica més cada dia.
No els avis, avis. Ah, avis. Els avis, no els avis. No, els avis, res de avis. Els avis, mira, fan el que pot. Els avis saben que no saben nada. Si no podeu anar a l'acta d'avui, escolteu després, perquè a les 12 i 20, ara m'acaben de confirmar que entrevistarem a Mario Serra. Ah, perfecte. Per telèfon, però, bueno, mira, és igual.
Com? A les 12 i 20, no? 12 i 20, sí. Si tenim temps així, ja no podrem anar al banco. Si amb ell llegir els seus articles i llibres, això... No s'acaba, sí. A més, el veiem els divendres a la TV3. Té una pelborréa, no?, de parlar d'un dia.
més que verborrea coneixement facilitat de paraula facilitat de paraula i a més a més incloure's dintre de l'ambient on està la gent perquè allò de les paraules creuades
No, no, quan va a divendres, que són els dilluns, escolta'm, es troba dintre de cada poble, i cada poble té el seu tarannà, que és molt diferent un de l'altre. No, ell connecta. I ell en sap tractar cadascú. Doncs mira, amb un altre nivell, que això ho fa de meravelles, el Quim Masferrer. Ah, sí, ho vaig veure aquí també. Perquè el Quim Masferrer va, per exemple, ahir mateix, en el cor del Pirineu, a la Vall Fosca, és un lloc que
habitualment ni t'hi porten a fer viatges d'autistis, ni t'hi porten... I aleshores et reflexa una manera de viure i ella s'introdueix allà com un més, no? I el veuen i el reconeixen. La gent d'aquells pobles com un més que està allà pasturant les vaques i que li diu... I a vegades diu coses punyents d'ells i ells riuen. O sigui que no li tenen en compte.
No, no, no, però a més, ahir va tenir un punt dramàtic i un punt sentimental enmig de la conya marinera que tenia moltíssima gràcia. O sigui, en un moment determinat va parlar amb el dià que d'allà, amb el rector, va parlar...
Diu, no, és que jo tinc família. Com que té família? Diu, és que sóc diaca. Ah! Em pensava que el papa francès ja us deixava casar els capellans. Clar, ell pensava perquè la senyora que li va telefonar per fer la missa, li va dir mossèn, aquella senyora de 90 anys, diu, oh, mossèn, i resulta que no, que era diaca. Molt bé, molt bé.
No sé si teniu algun altre tema, notícies optimistes? Notícies optimistes? Mira, una notícia més maca. La xerrada aquesta, la història de Sant Jus a través de la Vall d'Avers en un clic. Amb el gran pas endavant que ha fet la Vall d'Avers, que és una revista que cada vegada està més bé, cada vegada més atractiva i cada vegada reprodueix amb més fidelitat el que passa a Sant Jus i al seu entorn,
El dijous dia 28, ja tindrem temps d'anunciar-ho la setmana que ve, però a dos quarts de vuit a la sala Piquet de l'Ateneu ens explica com s'informatitzarà, com podrem recórrer la Vall d'Avers a través de la web, a través d'internet, i com els que heu sortit, com tu, Joana, a la Vall d'Avers... Jo també. Sí, l'Alina també. Dos o tres vegades. Veus?
Quantes vegades ha sortit a la banda de verd? Quantes vegades han parlat de vosaltres? Quants escris? Doncs tot això quedarà arxivat, tot això quedarà a dins de la web de la banda de verd? Un dia amb el centre d'estudis vaig fer la ressenya, com si diguéssim, del viatge als Càters. Del viatge als Càters, ah, molt interessant. Sí, i després en el carribador, me'n recordo, quan el van arreglar.
que deia, bueno, quan arribem a dalt, diem, ja hem fet el cim. Perquè, escolta, quan ve des de baix... Has de fer dos o tres estades. Sí, sí, eh? Perquè, escolta, dic, si és així, després, quan bajes, tens els genolls completament destreuats. Perquè has d'anar frenant. I després, una vegada, em van entrevistar a la Vall d'Albert per la cosa de... Bueno, meva. D'aquell lloc, a vegades surt algú del poble. Sí, com va sortir la Joana. La Joana, jo mateix, sí.
Els que sou s'enjustencs de tota la vida. Els pura sang. No, no, no. I vull dir que estic suscrit a la Vall del Verge. Jo també. De sempre, perquè està molt xuló. És una revista que està molt bé per la gent. A més, té molta...
Independència de... Sí, de criteri. Sí, sí. Home, té les seves tendències perquè és lloc. Té les tendències, però no està subscrita a cap poder. No, i parla de tot, dels esports, d'allò... Sí, una miqueta toca una miqueta tots els temes. Feia també la Pilar a Sant Pau, també feia jo que feia una miqueta d'historiat. Sí, però ara protesto perquè hi ha dos números que no surten.
Aquest número surt, aquí surt Ella, ella sí Surt ell entrevistada Si surt el Màrius Serra també I per qui va bé Per un que tingui colesterol Sí, sí, sí No, però normalment ho fem A la ràdio quan surt Ho comentem i ho llegim L'anècdota i a més a més La mica de consells De dietètica que dona I ara la trobo a faltar Clar, devia estar preparant el llibre
La cosa que deia la Carmen, simpàtica, és molt curta. A veure... Perquè vegis el nivell intel·lectual que té la gent catalana, no? Doncs allà a la Vallfosca, que comentava el Pere, i això ho hem recordat, hi havia una senyora allà que tenia el bestiar per allà, tot això, i passava un ingles d'aquests que fan trekking, i resulta que diu, ostres, aquesta gent, va pensar ell, sí que sí, però si saben ingles i tot.
I és que la senyora hi havia un nano enfilat amb un arbre i li diu, I see cows. I see cows en ingles vol dir veu vaques. I com que hi havia moltes vaques, no? Bueno, l'anèndota millor. Sí, sí, ho vam veure ahir i estava molt bé. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows. I see cows.
Connectem tot seguit amb la xarxa, també amb les notícies de Sant Just, per actualitzar-nos i saber què passa avui arreu del país. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El Parlament exigirà avui el tancament de la planta de gas Castor. Segons ha pogut saber la xarxa, la cambra aprovarà una moció que reclama l'aturada definitiva del projecte. Rècord absolut dels habitants de Catalunya en competències lingüístiques. L'Hidescat assegura que el 95% dels residents entenen el català.
Satisfacció de l'Ajuntament d'Altafulla per l'anunci del Ministeri de Foment sobre l'alta velocitat a les comarques de Tarragona. Esports en hoqueipatins a les 9 de la nit a Juga, en dos partits de la setena jornada de l'hoquei Lliga, Cerceda Reus i Vilafranc Caliceo. I en futbol, el Figueres i l'Escó jugaran la sisena ronda de la Copa Catalunya.
El Parlament, com dèiem, exigirà avui al govern central el desmantellament definitiu de la planta de gas Castor. Ho farà per evitar nous episodis sísmics, nous terratrèmols a la zona. Segons ha pogut saber la xarxa de comunicació local, aquesta mateixa tarda la Cambra aprovarà una moció que reclama l'aturada definitiva del projecte.
Convergència i Unió, el PSC i Esquerra Republicana s'assumaran a la moció d'iniciativa per Catalunya avers. També des del govern català es mostren a favor del tancament de la planta. En declaracions a la xarxa, el secretari d'Empresa de la Generalitat, Pere Torres, haig que no descarta recórrer a la justícia si el ministeri no tanca aquest magatzem i no dona garanties de seguretat. Si el Parlament adopta una determinada posició, doncs el govern la seguirà. De totes maneres, el que el govern...
ha tingut una posició molt clara des del Bon Començament. A partir del moment en què apareixen aquests episodis de terratrèmols, reclarem informació, informació que no se'ns dona, cal reiterar-ho, i a partir d'aquí plantegem la necessitat de transparència,
El Ministeri d'Indústria ha admès que el magatzem de gas de Vinerós és la causa de centenars de sismes que han posat en alerta el Delta de Libra, però encara no ha fet públic l'informe dels experts que ha de determinar el futur d'aquesta planta. Les competències lingüístiques, ho destacàvem en titulars, dels habitants de Catalunya per entendre, llegir i escriure. El català registren màxims històrics l'any 2011.
Segons l'últim informe ha fet públic aquest matí per l'IDESCAT, l'any 2011 el 95% dels residents de Catalunya entenia el català. El mateix estudi assegura que gairebé el 80% dels residents de Catalunya sap llegir el català i el 55% el sap escriure.
Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, la població de nacionalitat estrangera és la que ha registrat els increments més elevats i declara entendre el català en un 82% dels casos, mentre que el 2001, quan es va fer el darrer cens, només el 61% dels estrangers en tenien el català. La població que viu a les comarques centrals és la que té més competències lingüístiques en català.
L'Ajuntament d'Altafulla es felicita pel projecte del Ministeri de Foment de construir un intercanviador de via ample a Tarragona. Això garantirà la freqüència de pas de trens de mitjana distància per a aquest municipi del Tarragonès. Altafulla Ràdio, Albert Jansà, bon dia.
Bon dia. L'Ajuntament d'Altafulla s'ha felicitat per la interconnexió de trens d'alta velocitat Madrid-Barcelona, que s'ubicarà a l'entorn de l'Arbús, segons ha anunciat la ministra de Foment Anna Pastor. L'alcalde Fèlix Alonso s'ha mostrat encara més satisfet després que la mateixa ministra hagi anunciat la construcció d'un intercanviador de via ampla a Tarragona perquè garantirà la freqüència de trens de mitja distància a la resta d'estacions com la d'Altafulla. Això va afectar un 4% dels passagers dels viatgers d'avui en dia.
El 96% restant el que fan és agafar el que nosaltres entenem com rodalies, que són els trens de mitja distància. L'alcalde d'Altafulla ja ha avançat que si es compleix definitivament aquest anunci, que tot apunta que sí, Altafulla no presentarà cap recurs administratiu tal i com havia anunciat fa uns mesos.
A l'àmbit policial, els Mossos d'Esquadra han detingut dos presumptes traficants de drogues al municipi de Sant Feliu de Guíxols, a la comarca del Baix Empordà. En l'escorcoll del domicili, els agents hi van intervenir diverses quantitats de xix, marihuana i cocaïna. Són una noia de 23 anys i un noi de 29 que viuen a Sant Feliu de Guíxols, en un pis on venien les substàncies. El jove té antecedents per tràfic de drogues i els Mossos han constatat que ha canviat de domicili diverses vegades per dificultar el seguiment de la policia. Tots dos han quedat en llibertat amb càrrec.
I pel que fa al temps, Protecció Civil ha posat en fase de prealerta el pla Neucat per la previsió de nevades a alta muntanya. S'espera que nevi durant el dia d'avui el Pirineu i el Prepirineu, i per aquest motiu, Protecció Civil recorda les recomanacions de seguretat i prevenció en cas de nevades, precaució al volant en cas de ser sorpres per la neu i sortir equipat amb cadenes. Avui el protagonista meteorològic també és el vent de Ponent, amb ratxes que poden ser especialment fortes al prelitoral i a la meitat oest de Catalunya.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, al cap de setmana del 30 de novembre i l'1 de desembre se celebrarà Sant Just al Mercat de Nadal. Es farà a la plaça Camuapa i comptaran parades de comerços locals, artesania i moltes activitats. Dissabte 30, des de les 9 del matí fins les 5 de la tarda, hi haurà un espai de joc per a infants i també al llarg de la jornada es faran classes participatives de dancing, cardiovox i zumba i l'encesa de llums de Nadal.
Diumenge tindrà lloc un taller adreçat als infants per fer un passebre, jocs i el sorteig de la panera de la Unió de Botiguers i Comerciants. I a banda d'aquestes activitats també es faran altres actes amb animals de granja i una fira d'adopció d'animals abandonats i un cagatió. També es podrà fer un taller d'amaquillatge infantil i hi haurà un trenet que farà voltes pel poble.
Més coses. Les escoles de Sant Jus s'assumen un any més a la campanya solidària de recollida d'aliments. Cada Nadal els centres educatius instal·len un punt de recollida de menjar per tal que tothom qui pugui aportar aliments de primera necessitat ho faci. Càritas, Creu Roja i la Fundació Banc dels Aliments a Barcelona se n'encarregaran i els repartiran a les persones que més els necessiten. Els aliments que es volen recaptar són oli d'oliva, pots de llegums cuites, cartons de brou, llaunes, llet amb pols, semidesnetada i pasta.
La campanya també s'obre per recaptar productes higiènics, com ara pastilles de sabó per rentar la roba o bolquers. La campanya de donació d'aliments començarà dilluns. Càritas i Creu Roja els recolliran el 12 de desembre i el Banc d'Aliments el dia 19.
I acabem recordant que la comunitat educativa de l'institut s'ha mobilitzat per ajudar dos joves del municipi. Són dos germans, exalumnes de l'escola Montserrat i originaris del Salvador, que van perdre la seva mare sobtadament dissabte passat. L'enterrament es farà al Salvador i la família necessita cobrir les despeses del viatge i de repatriació. S'han obert un compte al banc de Sabadell des de l'institut per fer aportacions econòmiques i la idea és que aquest vespre hi hagi el màxim de diners possible per entregar la família.
Per conèixer més informació, podeu posar-vos en contacte amb l'AMPA, el correu electrònic, ampain, santjust, arroba gmail.com. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada. El Sant Just Notícies, edició migdia. I mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta.
Tres minuts i un quart d'una del migdia. A aquesta hora parlem de la dotzena Fira de Casaments i Comunions d'Euphoria Celebraciones que es fa aquest cap de setmana a l'hotel City Park Sant Just, una fira que ofereix les últimes tendències en aquest tipus d'esdeveniments. I per parlar-ne tenim l'altre cantat del telèfon, la Pilar Marín, comercial d'Euphoria Celebraciones. Molt bon dia, Pilar.
Bon dia. I també tenim avui aquí a l'estudi el Maurici Casco, director de restauració de l'hotel. Molt bon dia. Hola, bon dia. Per tant, doncs una mica un representant de cadascun d'Eufòria i també de l'hotel per parlar d'aquesta fira que abans d'entrar comentaves, Maurici, que és una fira que va començar a fer-se justament en aquest hotel. Exactament, ja fa uns anys. I ara aquest any tornem a ser nosaltres els que ho portarem.
Què es podrà trobar, Pilar, en aquesta fira en general? És a dir, algú que potser ens estigui escoltant i digui què puc trobar si vinc dissabte o diumenge. Bueno, pues es para... Está dirigida a todos los novios que se vayan a casar y comuniones. Y comuniones que vayan a celebrar la comunión para nenas. Y pueden encontrar todos los servicios de vestidos de novia, comunión, flores, viajes, joyería...
Fotografía, peluquería... No me quiero dejar ninguno. Tenemos una asesora de imagen también. El traje del novio. Fotografía, creo que ya lo he dicho. Y tenemos como invitados especiales a Toni García, que es un cómico muy reconocido. Y a Alfonso y Merce, que nos van a hacer demostraciones de baile de salón para que todos los novios puedan...
Suposo que casar-se no passa de moda, no? No, no passa de moda. Potser canvia una mica però la gent segueix casant-se.
gente se sigue casando, sí. No tanto como antes, desgraciadamente para nosotros, pero bueno, los que deciden hacerlo y son fieles a sus ideas, pues van para adelante y visitan estas ferias que es súper cómodo porque lo tienen todo a mano. Además, mantenemos una exclusividad de cada sector para poder atenderlos pues como debe de ser, ¿no? Personalmente...
Bueno, podemos asesorar-los bien en cada sector. Tenim també, com dèiem, el Maurici Casco, director de restauració de l'Hotel City Park de Sant Just. Suposo que un lloc on també els casaments hi són presents, no? Sí, i tant. Nosaltres tenim una experiència i professionalitat de 30 anys que ja ens avala. Tenim uns jardins per fer el que és el banqueta fora. Tenim uns salos molt moderns que hi caben quasi 500 persones. Déu-n'hi-do. Sí, molt grans. 500 persones? Algún cop heu fet una boda de 500 persones? Sí, una de 480.
Déu-n'hi-do, eh? Doncs una de les més grans, suposo. En tot cas, a més a més, en aquest saló que es fa dissabte i diumenge, durarà tot el dia? Sí, és de 11 del matí avui de la tarda. Poden venir interrompidament durant tot el dia, tant dissabte com diumenge. M'has comentat que hi ha algun sorteig, alguna promoció especial, a més a més. Hi ha un sorteig de 250 euros de dos vals, que això fa el que és la fira, i nosaltres com a hotel-restaurant el que fem és que faci la inscripció aquest dia
o dels dos dies, tindran un 5% de descompte en tot el banquet. No està malament, per tant, perquè sempre hi ha la idea que realment casar-se és una despesa, no? Vull dir que realment, Isabel i Pilar ens comentaves que hi havia molts detalls i que la gent potser és casar menys, però suposo que la gent que ho fa encara vol tenir fins a l'últim detall i potser busca també ser original? Sí, sempre buscan eso. La verdad es que hay muchas parejas que...
que siguen el estilo clásico, pero sí que ofrecemos servicios muy personalizados y originales sobre todo. Todos somos como muy... Bueno, cada sector que expone en Euphoria somos como muy artesanales. O sea, el que hace los trajes de novio son patronistas. La que hace los vestidos de novia es diseñadora. O sea, somos todos... El joyero es...
O sea, los hace manualmente él también. En fin, todos somos muy artesanales. Intentamos de mantener mucho la esencia de cada sector. Bueno, es por eso el éxito. Ya llevamos 12 eventos. Déu n'hi do. Sí, sí. És aquest, les dotzenes jornades que es fan, suposo, perquè els casaments sobretot són a la primavera, no?
Sí, generalmente es en primavera, pero hoy en día cada vez se dispersa más durante todo el año. Mucha gente también se casa en octubre por el tema de viajes, sale más económico y tal. Y bueno, sí que se centra en primavera, pero cada vez se reparte más por todo el año. Tenemos bodas de invierno. Bueno, hace un par de años hicimos una desfilada para TV3.
aquí en el Sant Feliu de Llobregat, de novia d'invern, precisament, i la verdad es que tuvo bastante éxito. Clar. No sé si al llarg de l'any quantes vodes feu, per exemple, vosaltres a l'hotel. Nosaltres a l'hotel ja per l'any que ve ja tenim unes 18. Déu-n'hi-do. Vull dir que aquest any ja hem fet 8, però nosaltres vam tornar a agafar l'hotel al mes de març, que som la propietat, i llavors aquí es fèiem entre 50 i 60 banquets. Vull dir, ja he fet compleans, festes, fent comunions...
Caritat preu, els menús estan molt bé. El que ve, veu els salons, veu el tipus de menús que tenim i ho contracta. Clar, perquè de fet és un dels serveis que també acostumen, suposo que els novis, a preocupar-los, no? Allò de realitat, exacte. Tots els detalls són importants, però sí que és veritat que, bueno, i el menú, què tindrem, no? Perquè en el fons la gent també, els convidats també és el que s'acostumen a fixar. Sempre el menjar ens porta tots... És un dels temes que ens preocupa, no? Sembla.
A més, a banda, els menús que tenim nosaltres donem la facilitat que si volen canviar algun plat o algun menú, un aperitiu, no hi ha cap problema. Això ho fem. L'entrada és gratuïta, no?, a aquest saló? Sí, sí, gratuït.
Vull dir que suposo que algú que estigui pensant en casar-se però pot passar i fer un cop d'ull perquè suposo que agafarà molt bones idees. Sí, sí. A més com a restaurant farem algun pica-pica també, farem algun passe perquè provin les... que és el que val, no? Que mengin i ho provin. Pilar, no sé si faries alguna recomanació a algú que vulgui casar-se. Què és el que ha de tenir en compte, sobretot?
Bueno, para todas las parejas que quieran asistir, pues yo les invitaría a todos, bueno, y sobre todo que van a haber, ya te digo, cuatro sorteos, o sea, dos fines de semana por parte del hotel para dos hoteles de la cadena. Luego habrá un sorteo de 250 euros para el traje del novio, otro sorteo de 250 euros para la fotografía.
para el servicio de fotografía, en fin y que aparte que les va a encantar porque bueno, somos como bueno, como muy como muy familiares es una feria muy familiar y muy y hay muy buen rollo y les va a encantar es que les invito a que vayan a la feria y bueno y sobre todo problemas de aparcamiento no hay la entrada gratuita o sea que lo tienen todo genial para ir
Doncs moltes gràcies. Avui hem parlat d'aquestes dotzenes jornades que es fan, dotzena fira de casaments i comunions d'Euphoria Celebraciones, que recordem que es fan dissabte i diumenge des de les 11 del matí, no? Sí. 11 del matí fins les 8 del vespre. Tots dos dies a l'Hotel City Park Sant Just. Moltes gràcies a la Pilar Marín, comercial d'Euphoria Celebraciones. Gràcies, Pilar. A vosotros. Que vagi bé. Bon dia.
I també moltes gràcies al Maurici Casco, director de restauració de l'hotel. A vosaltres. Que vagi molt bé, fins aviat. Vinga, gràcies. Adeu, bon dia.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
T'has apuntat ja al nou Club Ciutat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme, música... També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, ioga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta.
93 473 96 71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. Estem escoltant just a la fusta.
Sis minuts i dos quarts d'una del migdia. Aquesta hora parlem del novembre literari, perquè avui Màrius Serra presentarà la seva última novel·la, Plans de futur, aquest dijous avui, a dos quarts d'avui, com dèiem, a la sala cinquantenari de l'Ateneu. És un dels actes d'aquesta tercera edició del novembre literari i ara parlem amb ell. Molt bon dia, Màrius, que el tenim a l'altre cantó del telèfon. Hola, bon dia i bona hora.
una presentació d'aquest Plans de Futur, que recordem que ja porta uns mesos de recorregut, i per tant suposo que has pogut rebre ja també la resposta dels lectors, no? Sí, sí, afortunadament hi ha no només una resposta d'això com immediata o un comentari casual, sinó fins i tot també en un format com de club de lectura, en alguna biblioteca o en algun centre, amb un anàlisi per entendre'ns més aprofundida i més llarga. La veritat és que
resulta molt gratificant perquè en darrer terme escrivim per ser llegits. No sé si justament arran d'aquestes aportacions o d'aquests comentaris que et pugui fer la gent acabes trobant més interpretacions o coses que potser tu no havies pensat a l'hora de fer la novel·la i que arran dels comentaris dels lectors hagin trobat com una altra manera d'entendre-la. Bé, sempre qualsevol novel·la, especialment una novel·la però qualsevol peça literària,
neix des del teu control màxim o des de les teves projeccions i el teu desig, i arriba un moment que deixa de ser teva, perquè forma part de la tradició d'uns lectors que hi apliquen la seva mirada. És veritat que hi ha obres que poden resultar més obertes o poden resultar més interpretables. En aquest cas, sí, es dona el cas, però bàsicament...
el que em trobo és gent que s'identifica més amb uns personatges o amb d'altres, cosa que et pot arribar a sorprendre, i sobretot de gent que diu no m'ho imaginava pas així, perquè inicialment si li parlen que és la història d'un matemàtic català poc conegut, que anava en cadira de rodes, doncs s'imaginen que pot ser una novel·la molt centrada en la matemàtica o molt abstracta o molt allunyada de...
de les seves capacitats, i la lectura veu o els fa veure que els porta cap a un altre camí, més emocional, més relatiu als personatges, i aquests són el tipus de comentaris que reps, bàsicament, però una interpretació molt marcada, o amb alguna crítica va arribar a dir que hi veien la figura d'aquest personatge, que és històric,
una imatge del país i de la cultura catalana. Jo no dic que no sigui una interpretació possible, però és veritat que hem estat una cultura molt malmesa, molt malalta o molt atacada per mals diversos, però jo no hi tenia aquesta intenció quan vaig posar a escriure. Com te les prens, les crítiques?
Home, doncs de cara. O sigui, d'entrada, la crítica és un exercici absolutament bàsic, fonamental, i comença per l'autocrítica en qualsevol societat que aspiri a ser lliure i, per tant, a poder pensar i a poder expressar amb claredat tot allò que pensa. El que passa és veritat que en el cas d'una peça literària, com és aquest el cas, o qualsevol creació...
una crítica sempre és rebuda per al creador amb una alta dosi de subjectivitat i amb prevencions, perquè et pot provocar un malestar, de vegades tant si és una carregada com si és una lluança excessiva, o no excessiva, però una lluança plena i tal, que tampoc saps molt com entomar. Per tant, jo el que sempre he intentat és...
no de fugir-les, mirar-les, intentar prendre una mica de distància i, en fi, païr-les, que això és el que costa més. Però, vull dir, des de sempre, i això és comprobable, jo a la meva pàgina personal, la pàgina web, que ja fa anys que tinc en formats diversos i que ara... Molt completa, per cert. Una cosa molt àmplia, sí, però a la part, diguem, d'obres literàries i a qualsevol...
recerca ho podràs trobar, he penjat totes les crítiques que m'han fet, tant les bones com les dolentes, com les que em van provocar molts mal de ventres quan vaig llegir, perquè penso que és important mantenir un esperit crític i començar per un mateix.
Avui faràs aquesta presentació dos quarts de vuit del vespre i fa unes setmanes parlant amb l'Arnau Cònsol de l'Escola d'Escriptura de la Taneu. Ens deia que li havies dit que tu no necessitaves presentació i que directament tu ho feies teu. És a dir, que suposo que serà un acte intens i que tens també bastant d'experiència al darrere de tot plegat. Com serà? Sí, sí. Mira, bàsicament el que vaig descobrir, per això li vaig dir això amb l'Arnau, les presentacions de llibres tenen una litúrgia. Normalment hi ha aquest presentador que...
que parlen molt bé, molt bé, molt bé de la novel·la que després ve i després un autor que ho agraeix i en darrer terme el que busca és l'aprovació general i que la gent li compri un llibre i li demani que el signi. Tot això que està molt bé i que ja naturalment ja ho hem fet sempre en tots els llibres, arriba un moment que quan ja fa molts mesos que el llibre circula,
doncs intentes trobar un altre format. I això ja fa mesos també que en una d'aquestes presentacions típiques de quan la campanya de Sant Jordi la feia amb el Jordi Alceran a una llibreria barcelonina i una persona del públic cap al final de l'acte que de vegades hi ha alguna pregunta doncs va demanar per un episodi concret de la novel·la i la seva pregunta, que és molt general quan toques un personatge històric com que va existir, com és el cas
del Ferran Sunyer, del Plans de Futur, va dir, i això concretament va passar o és producte de la seva imaginació de novel·lista, no? I aquella pregunta ens va fer molta gràcia i el Jordi, que és un home, diguem, de teatre i que té molta intuïció, com sabem tots els que el seguim, doncs va dir, cara, cara, que ho respongui la gent, no? I vam fer una votació. De manera que la gent va aixecar la mà els que creien que m'ho havia inventat en aquell episodi concret, els altres que creien que allò havia passat
I vaig pensar que això és un molt bon sistema, de manera que el que faré aquesta tarda, i alguna altra vegada ara ja he fet, i és una molt bona manera d'explicar la novel·la, és triar uns determinats episodis, que a més il·lustres amb unes imatges de fotografies reals dels personatges, i demanar que la gent exerceixi el seu dret a decidir.
i, per tant, que decideixi que voti si creu que aquell episodi va succeir tal com s'explica la novel·la o hi ha una part, diguem, de ficció. Això em serveix per reflexionar sobre una cosa que és clau en la literatura, en aquesta novel·la i, en general, en tot l'àmbit creatiu, literari, que és les difícils relacions, les difuses fronteres que hi ha entre la realitat i la ficció. I tot plegat...
Per això li vaig dir a l'Arnau, ja ho farem en un format molt interactiu, de manera que tothom que hi vingui podrà participar, tot i que hem de recordar a tothom que el dret a decidir inclou el dret a abstenir-se, també. És a dir, que ningú està obligat a fer res que no desitja. Home, és una manera molt interessant també de fer entrar directament, entrar ràpidament, trencar aquest gel que de vegades passa també en aquests actes i fer participar el públic.
M'agrada que en el llibre, al principi de tot, abans de començar, com si diguéssim la dedicatòria, dius per tots aquells catalans que, com el Sonier i els Carbona, durant el franquisme van decidir mantenir la calma i continuar parlant llegint i escrivint en català. Famílies molt importants, n'hi ha moltes, possiblement, i d'alguna manera suposo que el context és molt diferent del que tenim actualment, però sí que la llengua, amb les últimes notícies o amb aquest context actual, l'últim any, lligat també amb...
Amb tot el tema de l'escola, no dic que estigui en perill, però sí que estan en una situació potser més delicada, no?, o més delicada del que ha estat els últims 20 anys. Sí, estan en qüestió, eh?, no en perill, jo no en soc de l'Armissa, però bé, estan en qüestió moltíssimes coses, és fruit, diguem, d'un moment de gran impàs, és cert. Jo vaig voler fer aquesta dedicatòria perquè durant la documentació per la novel·la en
en diguem submergir-me en el món d'aquesta mena d'heroi absolutament ignot i de fet pluridiscapacitat, per tant una mena de Stephen Hawking de l'època amb cadira de rodes però que era de fusta, que no hi havia tecnologia que li atorgués els moviments que ara sí que tenen, doncs em vaig adonar que formaven part d'un grup de gent
que en podríem dir l'exili interior, que va mantenir sense grans heroïcitats ni grans fets remarcables per als historiadors, van mantenir un fil de continuïtat que ens ha portat ara i aquí. I això em va semblar remarcable, sense més, i per això els vaig fer... Jo no acostumo a dedicar les novel·les o a fer endreces o indicatòries o als amics, a la gent de casa, sí, però...
però em va semblar clar. Ara, tal com em preguntes, és veritat que la llengua torna a estar al centre del debat perquè històricament la qüestió cultural catalana s'hi ha centrat molt. Això és una especificitat que a mi em sembla remarcable i alhora és lògica i natural que estigui al centre de tots els debats.
però bé, jo crec que la llei d'educació aquesta, l'OMCE, que s'aprova avui justament, en fi, forma part clarament d'una estratègia general. A mi no m'agrada fer servir paraules molt alarmistes o ofensives, però clarament és una estratègia que la podem llistar al costat
del tractament que rep la llengua en el sistema educatiu balear, el tractament que rep la llengua en el sistema educatiu i ara en mediàtic també valencià, totes aquestes coses tan grotesques com la pau a l'Aragó, i curiosament sempre totes van en la mateixa direcció i sempre, en nom de la llibertat i en nom de paraules molt positives,
el que tenen són uns efectes clarament contraris a la llengua minoritzada, la llengua que aquests Carbona i aquests Sonyer van ajudar a preservar en circumstàncies molt pitjors de les actuals. Tota comparació resisteix un cert grau i, evidentment, avui estem en un àmbit molt diferent, afortunadament,
i un àmbit que hauria de continuar sent un àmbit de més llibertat que la dictadura franquista. Però és veritat que hi ha algunes actuacions que estan molt en una sintonia ideològica que recorda massa els temps més foscos de la història de la setmana.
Una llengua en què en la teva faceta potser més mediàtica, com si diguéssim, o cada dia et sentim, per exemple, a Catalunya Ràdio, però en què proposes tots aquests jocs, no? No sé si t'ha sorprès que a la gent li interessi tant jugar amb la llengua. Bé, certament fa molts anys que m'hi dedico professionalment i a més, diguem, apassionadament, perquè...
clarament una cosa en la que sintonitzo. Jo crec que la millor manera de conèixer una llengua i una cultura és jugar-hi. Nosaltres arribem a la cultura i el domini lingüístic a través del joc des de la infància i, per tant, és natural a l'ésser humà i a la transmissió cultural el joc. És veritat que jo l'he practicat en àmbits i en formats diversos, començant pels mots encreuats, que ja fa...
des de l'any 90, imagina't, si fa d'anys en faig un cada dia en català, i ara, darrerament, a través de la ràdio i també d'altres mitjans, és veritat que he detectat un gran interès, una gran participació. Jo crec que això és fluid, d'una banda, del paper central que té com a artefacte la llengua, la nostra cultura, i d'una altra banda, afortunadament, que hi ha tota una generació...
que desacomplexadament em fa un ús sense haver-ne de fer bandera, perquè és veritat que ara tots estem plens de banderes pertot arreu i és un moment com per mostrar-les, però és molt cansat, molt fatigós i profundament reduccionista transformar la llengua en una bandera. La llengua és una font de plaer i és una font de coneixement i de relació, i totes les llengües, començant per la nostra, naturalment, però afegint-ne totes les altres.
I això jo crec que és un missatge molt imbatible i alhora un missatge que connecta amb moltíssima gent. Sí que hi ha gent que li té por, li té por en el sentit que és complex, té por al bolígraf vermell, té por a no estar a l'alçada, a no poder jugar prou, però amb els anys vas nodrint i nodrint-te de la relació, la interacció, que ara l'era digital permet molt,
i veus que hi ha molts nivells, i que és veritat, que hi ha gent que és molt bona amb la llengua, i que si fas una partida o té algun joc lingüístic amb ells, doncs perdràs sempre, no?
tothom té el seu nivell i tothom té la seva capacitat de gaudir-ne. Ara, amb l'Oriol Comas, acabem de publicar el joc de l'Escrable, un joc de tauler, ai, de l'Escrable, perdó, de l'Enigmàrius, un joc de tauler, però que va d'aquests enigmes que jo faig per la ràdio, però que té molts nivells. Ja estem tenint molt de retorn, de presentacions que hem fet, o de gent que ja hi ha jugat, i veus que
és totalment interclassista. És a dir, que hi ha gent que té una formació relativament baixa des d'una perspectiva acadèmica i, en canvi, té una vivor, una vivacitat, una capacitat d'interacció amb la llengua i un interès que és molt notable. I en alguna escola t'arriben a dir que els més bons són els que treuen pitjors notes. Mireu, feu-vos-ho mirar,
Perquè probablement aquí el que passa és que les vies de motivació no estan ben aconseguides, i en tot cas el joc és una molt bona via d'accés a la llengua i de treure-li aquesta pàtina de conflicte que de vegades l'allasta tant, no?
Doncs avui no parlareu directament del joc. En tot cas, presentaràs l'última novel·la Plans de Futur. De tota manera, la presentació o el mètode que farà servir sí que lliga una mica amb aquesta vessant més lúdica. És a dir, que podreu veure-ho avui a dos quarts de vuit a la sala cinquantanària de l'Ateneu. N'hem volgut parlar amb el Màrius Serra aquest matí, aquí el just a la fusta. Moltes gràcies, Màrius. Gràcies a vosaltres. I que vagi molt bé. Bona sort. Bon dia. Adéu.
5 minuts i 3 quarts d'una del migdia. De seguida parlem de vins. Avui la cosa va de vino vells amb l'Strict Goldstein del celler de Can Mata. En parlem després de la publicitat.
Cine, música, còmics, música, llibres, sèries, còmics. La seducció de l'intel·lecte, l'elegància de lo indie. Cada dijous de 8 a 9 del vespre, Ràdio d'Esvern, Fluzo. Segona temporada d'un programa fresquito, fresquito i que et posa...
Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilonis. No us ho perdeu. Dijous, de 9 a 10 del vespre, Babilònia.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't al web cpnl.cat. Sabeu d'on ve l'aigua dels pous?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu al llarg d'un seguit de proves com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Dos minuts i tres, quart d'una del migdia. Saludem a l'Esprit Goldstein. Bon dia, l'Esprit, què tal? Bon dia. I arriba una mica l'hora del vermut, no? Exacte. I, per tant, parlem de dins. Avui parlem del vi novell. Ho vam, no sé, la setmana passada. Exacte. Estem... Avui és el tercer dijous de novembre.
Fa fred, ja notem l'hivern, hem notat el canvi de temps i ja l'hem notat. Sí, sí, de cop. I el tercer dijous de novembre és conegut perquè és el dia que normalment surt al carrer el famós Bujolè Nouveau.
que crec que a tots ens sona, i moltes vegades no sabem de què, que aniria completament relacionat amb el vi novell, que aquí normalment n'hi ha la dita que per Sant Martí mata el porc i enceta el vi. O sigui, que és aquest cicle estacional, com si diguéssim. Exacte, és quan oficialment poden començar a sortir al mercat el que es consideren vins novells.
que hauríem de distingir entre el que són els vins joves i el vino vell. A veure, la idea d'un vino vell és fer un vi amb la idea de ser consumit ràpid. O sigui, és una mica la celebració del primer fruit de l'any, fer la festa, a més hi ha moltes festes locals fins i tot, i és aquest vi que s'ha fet, s'ha collit fins i tot una mica abans,
I serà consumit, molt primerenc, i serà consumit de forma ràpida. Un vi jove és el vi jove de l'any. Aquests 2013 que comencen a sortir són vins joves? Sí, però són molt més que joves, perquè estan fets amb la idea de ser consumits... En general, no? En general, de forma ràpida. A veure, és molt típic.
Quan es presenta el vino vell, que per exemple el dilluns a la Generalitat es va fer l'acte oficial, era molt típic per exemple a les botigues i cellers penjar una branca de pi. D'així, del revés. Normalment, quan aquella branca s'acaba, indicava que el vi ja començava...
a anar cap enrere. O sigui, és un vi que està fet d'una forma tan a la ràpida que també caurà molt més abans que en un de jove. I els vins joves ja els haurien de començar a entendre que són aquells vins que comencen a sortir al mercat de cara al mes de gener.
Aquest vi encara no el trobem al mercat. Aquest vi tot just ha sortit aquesta setmana. Sí, quasi, va arribar ahir. Oficialment fins aquesta setmana no es podia començar a vendre el vinovell. Llavors, surten ara, són vins...
que ara quan el tastis és allò que dius, home, tu has tastat molts vins relativament joves. Sí, home, ja tinc experiència en tot aquest tema, perquè és el que hem anat fent a mi d'aquest curs. Aquella xispa que té aquest no la tenen els altres, és això, buscar la frescor, vins que són fins i tot relativament lleugers, tenen un punt de gas carbònic... Lligat amb el concepte de jove, no? De jove, sí. Més enllà del vi. Això és la joventut al límit.
Molt bé, m'agrada aquesta definició. Sí, i m'agrada allò de deixar les coses clares que un vi considerat jove és el que surt al llarg de l'any. Sí. Però és allò que, a veure, per exemple, aquest vi, l'annexa 2013, va ser collit...
L'ull de llebre que porta i al final la primera setmana de setembre. Fa res, no? Fa dos mesos. O sigui, és allò que collen el raïm, el deixen massar amb les pells, comença a fermentar, acaba la fermentació. Sempre hem dit que les fermentacions duren entre dues o tres setmanes. Sí. Que dius, va, posem-li que ja estem a primers d'octubre.
Aquest vi, entre que el deixem reposar una mica, un mínim filtratge tot, ja està al carrer. O sigui, ara tindrem realment aquella sensació de... Ostres, aquest vi no està acabat del tot. Per què? Perquè és això, és novell, és la immediatesa, és la festa. És el... Asevorim el fruit de l'any. Després ja sortiran els altres. Molt bé. Doncs a veure, què hem de fer? El demanem... Fixes-ho en el color. Sí.
És com fins i tot lilós, no? És lila, exacte. Un vi, quan veiem aquests tons liles... M'agrada, eh, aquest color? És maco, eh? Sí. Color lila o color cardenal? També és veritat. És veritat que és aquest nom. Sí, però la veritat és que és maquíssim. Tots els vins que tenen aquests tons com més blauosos és la màxima expressió de joventut en el color.
Clar. Després tot això es va perdent, es va convertint en més granatós. Al llarg dels anys canviaria... Un dia portaré un vivell. Molt bé, a veure... Home, llavors serà... Jo crec que començaria a tocar, eh, ja aviat. Sí, no? Perquè aquest any hem començat amb vins molt, molt joves. Què fem? Si l'olorem... Sí.
És molta fruita. Sí. Et recorda algun most? Sí, però em recorda del típic vi així més... Vull dir... No sé com definir. Però vull dir, quan demanes un vi així normal i corrent, l'olor que em recorda, o sigui, em transmet una mica la típica olor de vi més ràpida. Més ràpida, sense complexitats. Exacte. El porta'm un vi de casa, m'ha fet pensar això amb aquesta primera olorada. Potser estic vivint una bestiesa, eh, Astrid?
No, no, no, és que és allò que dius. Jo et dic el que em recorda com a no expert en tot el món de vi. Aquí quan l'olorem, és que fins i tot fa una mica d'olor com a tancat, està amb un pel reduït, o sigui, aquella sensació de deixem-lo airejar una mica, perquè és el que és, l'hem fet ràpid. I una altra cosa que em passa cada dijous, pràcticament, amb els vins, quan l'oloro, però només no havia tingut la sensació en tot el matí, se'm desperta la gana.
És a dir, l'estómac ja em reclama que ja és l'hora, no? Però només ens l'han de dir. Sí, sí. Passa molt sovint. És un tema subjectiu. Suposo que sí, perquè a principi, ja et dic, fa 5 minuts m'estava prenent un cafè gairebé. Vull dir que no era aquesta sensació. Això és normal, o sigui, funcionem. O sigui, el sentit de l'olfacte és dels...
dels més bàsics que tenim. Els animals es mouen tots per l'olfacte i l'home el té una mica com aparcat. Refixa't en les criatures. És allò que dius als nens petits que senten les olors es desperten. És veritat. Som nosaltres que el tenim una mica allò de... Ignorem, potser, els aromes que anem sentint. Però és veritat, a la que sents ja és allò que dius al cap que comença a posar un funcionament...
I fins i tot veiem, visualitzem plats. Sí. El tastem, no? Sí, sí. És fort, no?
quan te'l poses a la boca té un punt que dius se't queda molt marcat a sobre de la llengua però després quan te l'empasses no és tan fort, és més una sensació tàctil, és veritat sí, sí, que canvia és allò que dius, home, la primera impressió és diferent que la que tens dos segons més fart sí, fins i tot té encara un puntet de gas carbònic és allò que el notes com molt molt xispejant, no? és molta fruita
Ens deixa la llengua així més tarrosa, és fresc, però no... A veure, és consistent en el sentit que... A veure, és un vi de la zona del Montsant que se surt de les típiques varietats. Avui he volgut sortir una mica també de la Garranxa de la Carinyena. Això bàsicament és ull de llebre i cirà, que, per exemple, l'ull de llebre no n'hi ha tant en aquella zona. I són 13 graus i mig. El grau és el que és, però que no es nota...
No, no, no. Realment la sensació... És molt agradable. Sí. O sigui, que és perillós, això, no? En realitat, l'estrit... Una mica. El fa fresc. I una acidesa amb fins i tot un toc cítrica. És...
però alhora és d'aquest punt de lleugeresa, no? Tindria aquest punt fins i tot de perillositat d'anar bé, no? Exacte, perquè jo he fet 3 o 4 globs i primer deia que semblava fort, però jo el veig diferent. Exacte, doncs la idea d'un vino vell és aquesta, o sigui...
És un fruit, és un vi que són senzills, no anem a buscar complexitats. Que t'entra ràpid, no? Que t'entra ràpid i que sí que realment de cara a febrer-mars notem ja com una baixada del vi. O sigui, aquesta exclusivitat la perd. Uh-huh. Eh...
A la zona de Catalunya, diríem que jo recordo fa uns 15 anys i 20, trobàvem forces vins que a l'etiqueta veies que era un vino vell. Després es va anar perdent, la gent va començar potser a fer vins més pensant en tot l'any i ara s'estaria recuperant una mica...
Aquesta tradició de fer el vino vell, no? Per jo, per aquest celler familiar, el celler Sador Anguera, és el primer any que el fan, no? I com que tots els vins que fan són de producció realment molt reduïda, ha estat per ells com una joguina, no? Entre que ens trobem amb uns quants vins que ja s'han esgotat, doncs anem a jugar amb aquest, no? I sí que realment...
A l'estiu ja tenia molt clar que d'aquestes dues finques concretes farien un vino vell, no? O sigui, collit d'hora i vi per ser venut i consumit... Ràpidament. Ràpidament. I si no es ven prou ràpid, què passa amb aquest vi? Va perdent... Vull dir, d'aquí dos anys no és gaire bo veure... Home...
Se'n fan menys ampolles, llavors, entenc, no? Se'n fan molt poques. Se'n fan poquíssimes. Sí que hi ha altres zones, per exemple, zones com la Rioja, Toro i així, que l'elaboració per fer els vins... Sí, és diferent. És fins i tot diferent, no? Que és agafar, fins i tot, a la regió del Bujolè, a França. Per això...
Començava una mica explicant allò al bujolè Nouveau, que el que és molt típic, per exemple, en vins novells, és fer el que li diuen maceracions carbòniques. O sigui, són vins de maceració carbònica, que indica que hi ha una aportació de gas carbònic de forma...
no natural, perquè aquí el gas carbònic que podem trobar, aquestes restes són producte de la fermentació, però si nosaltres tenim raïm, injectem gas carbònic, el que provoquem és una fermentació intracel·lular, o sigui que dins de cada granet de raïm hi hagi una fermentació pròpia.
Són els típics vins de l'Artadi, Mil Flores... Són tots aquests que també és bàsicament fruita, aquell punt de gas carbònic, que ara, a finals de mes, a Barcelona, al carrer Agullers, Vilaviniteca, organitza la típica festa del vino vell. Ah, sí? Sí. Està bé, això. És una festa molt popular, el carrer realment es queda molt petit...
L'únic que és com tot, que es barregen molt aquests vins que són novells amb aquells que surten abans d'hora al mercat que realment no estan fets amb la idea de ser novells. Senzillament, mira, aprofitem. I a mi això és allò que dius, fa un puntet de ràbia, perquè considero que tu fas un producte expressament...
donant una mica de respecte a la tradició i n'hi ha molts que s'apunten una mica al carro de jo també m'apunto a la festa del vino vell, faig un vi jove i és això, diferenciar una mica el jove tindrem tot un any per consumir-lo i aquest fins a primavera que sortin...
Molt bé, doncs no ho coneixia, per tant avui hem descobert una mica com funciona tota aquesta idea de vins novells amb aquest anexe que ens ha agradat, eh, Astrid? Sí, eh, és perillós. Jo no l'havia tastat, eh? És allò que m'hi ha aguantat per vindre aquí.
I la veritat és que està molt bé, la idea és aquesta, anem a obrir un vi, que millor ara que comencen a baixar les temperatures, que comencem a menjar una mica més consistent, ve la matança del porc, o sigui, vindran les calçotades, fins i tot, pot ser, ja comencen. Sí, crec molt que és un vi, per això ve l'època de les carxofes, de les calçotades...
De menjar botits. Directament. Molt bé, Astrid, doncs moltes gràcies. I no els hi avui en Mario Serra portes vi? No, avui no, eh? Jo crec que el Mario Serra ens deixarà tots prou plens. Hauria quedat bé, però l'hora també era una mica de... És l'hora aquella de me'n vaig cap a casa fer el sopar, que li passarà a molta gent.
on sí acompanyarem en mi serà el dia 30. Tindrem temps, per tant, de parlar-ne encara la setmana que ve. Però el Màrius Serra jo crec que ens donarà... Jo he gaudit molt, només escoltar a vosaltres dos. Molt interessant. Gràcies, Estrit. Tornem dijous que ve. Molt bé. Adéu, bon dia.
I ja tenim a punt el Marc Marbà. Bon dia, Marc. Què tal? Bon dia. Per fer una mica de repàs del que ha passat aquest matí a través de la xarxa, no? Tenim uns quants trending topics. Veig que és un matí de dijous mogudet, eh? Hi ha casetes. Matí mogudet i actualitzarem amb aquests trending topics que ens ha deixat la xarxa d'avui. Per tant, actualitzem amb les notícies. Comencem, per exemple, amb Rajoy. N'hem parlat ja a primera hora, acaba de sortir, no? Que ha parlat avui a Ràdio Nacional d'Espanya.
Sí, ha tingut entrevista a Ràdio Nacional i ens deixa els titulars que Rajoy no descarta nous ajustos. Gràcies, ho acompanyarem amb el vi de l'Astrid. Rajoy no descarta nous ajustos i assenyala que no modificarà l'IVA en el 2014. Recordem el president del govern, Mariano Rajoy. Per tant...
Creu que no haurà d'adoptar nous ajustos per complir aquest dèficit com li demana a Brussel·les, però segura que sí que haurà d'aprovar noves retallades que no seran tan importants com les que es posaran en marxa o les que ja s'han posat en marxa en aquests dos primers anys de legislatura. Fernan Gómez també ha sigut trending topic.
Sí, perquè Anna Botella, podríem dir que ha posat tothom amb l'espasa en mà a Twitter per haver retirat el ròtol de Fernando Fernan Gómez del seu teatre, un dels teatres madrilenys. Em l'ha renombrat i ara mateix es diu Centre Cultural de la Villa i, per tant, avui és l'aniversari de la mort del mestre Fernando Fernan Gómez
i el nom d'aquest teatre ja ha sigut retirat. Abans, anteriorment es deia Fernando Fernández Gómez, avui ja es diu Centro Cultural de la Villa i que els tuitaires s'han bolcat amb ell.
I el Barça, que també és notícia, més problemes. Sí, més problemes pel Barça. Alves, després d'algunes proves aquest matí, lesionat. Alves no podrà comptar tampoc per al partit d'aquest dissabte a Granada. Els tuitaires i tot el barcelonisme amb les mans al cap. Ni Xavi ni Tello.
que també s'han lesionat amb aquests entrenaments en aquesta jornada intersetmanal de seleccions, i Valdés i Messi ja coneguts. Per tant, problemes per al Tata Martino per elaborar una alineació aquest dissabte a Granada.
I acabem amb un dels crits que hi ha amb el hashtag RefraneroInformatico. Recomanable que hi feu un cop d'ull. Va, trien un Marc per acabar. Sí, si voleu riure, hashtag RefraneroInformatico. I em quedo amb el... Quan el wifi del vecino ve a robar, pon el tuyo a encriptar. Doncs gràcies i tornem demà. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia.