Bon dia. Es manté congestió encara de 9 quilòmetres de la B23 Sant Ferri de Llobregat a la P7 Rubí, sentit Girona, conseqüència d'un furgó volcat que ja han retirat. Afecta amb retencions més intermitents la P7 de Martorell al Papí al sentit nord. També es dona pas alternatiu a la C14 a la Selva del Camp a causa d'una topada de dos turismes d'aquest matí i aturades a la Ronda de Dalt de Sarrià Vallcarca, sentit Trinitat. Aquí han retirat el vehicle que hi havia variat. Celia Quintana, Catalunya Ràdio, Centre d'Informació Viària.
Esports, Josep Anton Aïssa. Nit històrica pel bàsquet català amb els germans Gasol al salt inicial de l'All Stars a l'NBA. Al final ha guanyat l'equip de Marc Gasol. 163 punts per l'Oest, 158 per l'Est. El Marc i el Pau han dedicat la fita a les seves persones més properes.
T'ho guardes per tu, però això molt mag, perquè ho deia abans, que no puc compartir amb tanta gent, tanta gent contenta, orgullosa, nosaltres, companys, entrenadors, amics, gent que sense conèixer es veu ben representada per nosaltres. Això com a persona ja, deixant de part a banda del jugador de bàsquet, com a persona et fa sentir-me orgullós. Per tot amb la meva família. Després la trobes amb certes persones que tenen una importància i un significat en altres nivells, però com compartir aquests moments amb la família no hi ha res.
Marc Gasol ha notat 6 punts i 10 rebots, Pau Gasol ha fet 10 punts i 13 rebots. Al Mundial d'Esquí, aquesta matinada, el català Quim Salaric ha acabat 30 en l'eslàlom, guanyat pel francès Grans. Fins aquí, les notícies. Ràdio Despert 98.9
Justa la justa.
Molt bon dia, ara passant 6 minuts de les 10 i aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui, dilluns 16 de febrer.
Comencem aquest programa que us acompanyarà des d'ara fins a la una del migdia. Primer de tot repassarem les notícies més destacades de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un cop d'ull a l'actualitat general del dia. A més a més, també en aquesta primera hora parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. Avui és dilluns, també farem tertúlia d'actualitat a dos quarts de dotze amb en Josep Coderc, la Palmira Badell, en Vicenç Riera i la Carme Mató.
I la Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudicions Justens, ens acompanyarà a la tercera hora del programa. Tot això i més des d'ara i fins la una del migdia. Comencem.
I començarem saludant l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Molt bé, i tu? Bé, punt per parlar d'actualitat. Avui per on comencem? Doncs comencem parlant de la miscel·lània de les dones de Sant Just. Queda un dia pel final d'aquesta campanya de mercenatge i podem dir que ha complert el seu objectiu i, de forma espectacular, un dia del final de la campanya s'han sobrepassat ja els 10.000 euros que es demanaven a través de la plataforma mecenics.com. En total s'han aconseguit 11.530 euros
i han col·laborat de moment 107 mecenes, quan la setmana passada s'havia assolit únicament la meitat del finançament. L'aportació més elevada que es pot fer, la del mecenatge corporatiu, amb 175 euros, és la que més mecenes ha aconseguit, com dèiem de moment, perquè la campanya encara és oberta, amb un total de 58.
58 mecenes. 58 mecenes en aportació de 175 euros. La col·laboració de 25 euros compta de moment amb 32 mecenes, la de 20 euros amb 11 mecenes i la de 60 euros amb 6 mecenes. Com dèiem, demà és l'últim dia per col·laborar amb el mecenatge de la miscel·lània de les dones de Sant Just. Encara ho podeu fer a través de la plataforma mecenics.com.
i també podeu accedir-hi directament a través del web santjust.cat. Però, vaja, ja s'ha complert l'objectiu que dèiem d'aquests 10.000 euros. Ara em porten 11.530 euros.
Més coses, Andrea, què més tenim? Doncs parlem de Carnestoltes i del concurs de Carnestoltes de dissabte. Podem destacar que la comparsa de l'Escola Montseny ha estat la guanyadora del concurs de disfresses de Carnestoltes d'aquest any a Sant Just, el desè concurs. Planeta Montseny és la comparsa guanyadora que va comptar amb la participació d'unes 200 persones aproximadament.
i és la comparsa que va guanyar 700 euros i, per tant, serà la pregonera de la festa de Carnestoltes de l'any que ve. La millor comparsa, en la categoria de comparsa, va ser la comparsa fixativa que feien veure el món a l'inrevés, per fer veure o perquè la gent interpretés
que res és el que sembla. Aquesta comparsa va guanyar 600 euros. El millor grup va ser la Dómat de l'Estrús, amb un premi de 300 euros, i el millor individual, una nena que emolava la pel·lícula Up, amb globus imposos. Sí, molt bé. Sí, aquesta nena... Ens agrada. Molt. Aquesta nena va guanyar un val de compra per valor de 150 euros per descanviar qualsevol comerç de la Ubic.
va ser una festa de Carnestoltes amb molt d'èxit, també molt de públic allà a la plaça Maragall, veient la desfilada de disfresses de tots els participants, i una festa que va seguir amb la rua pels carrers de Sant Just, amb l'acompanyament del grup de percussió bandandarà, i la festa final a la plaça Camuapa, que incluïa, com sempre, xocolatada i també la cremada del rei Carnestoltes. Tu hi vas passar una estona per la festa, Andrea? El pla Maragall vaig veure la desfilada molt bé, idees molt, molt originals, i estic bastant d'acord amb la desfilada d'aquest any. Va ser molt bé, va estar molt bé, va estar molt bé.
Molt bé, doncs és el carnast altes de Sant Just. Acabem però amb una última informació. Sí, acabem amb un apunt comarcal, una informació que pot interessar molta gent, moltes famílies, i és que el Consorci de Turisme del Bas Llobregat impulsa de nou una campanya per visitar els principals atractius turístics de la comarca a preus especials.
Es tracta d'uns cupons amb descomptes per visitar la colònia Güell i la cripta de Gaudí, el canal olímpic, els espais naturals a l'elta de Llobregat, el Museu de Sant Boi, el Parc Arqueològic Minas de Gavà, les coves del Sanitre de Collbató, Catalunya en miniatura, els museus d'Esplugues, el Museu Aguilar de les Aigües, l'itinerari Jujol de Sant Joan d'Espí i el Museu de Montserrat. I a més, entre les noves promocions hi ha un nou espai, que és Catalunya en miniatura Aventura,
Els cupons els poden sol·licitar al Consorci de Turisme del Baix Llobregat a través del web turismabaixllobregat.com barra cupons i també a les oficines de turisme, punt d'informació juvenil i altres equipaments i recursos turístics que hi participen. Molt bé, doncs són les notícies principals d'aquest matí, més informació als butlletins horaris i a la una als Sant Just Notícies edició migdia. A més a més també ja sabeu que a través del web de la ràdio podeu estar al dia de l'actualitat en qualsevol moment.
Ara de seguida repassem més informació a nivell general, cop d'ull a l'actualitat, però abans el que fem cada dia a aquesta hora és posar una mica de música aquest matí de dilluns. Avui ho fem, Andrea, anant-nos de concert, perquè tot i ser dilluns hi ha un concert potent avui a Barcelona. Com a principi de gira europeia. Sí, és avui el primer dia? Bé, teníem ara. Ui...
Jo t'anien, no?
És Katie Ferri que avui passa per Barcelona per presentar el seu últim disc, que és la gira The Prismatic Wall, que desplega tot el seu coto de sucre, segons diu Time Out, per elevar les pulsacions dels seus fans amb els kids, aquest que sentíem ara al Rour, i també Dark House, o ja amb el clàssic I Kissed Aquell. Com deies, Barcelona és la primera parada de la gira europea i l'única data a l'estat espanyol.
I qui obrirà la ballada serà Charlie XCX, que és una jove artista britànica, considerant les grans sensacions del pop internacional. La coneixes, Andrea? Diria que és la noia que va escriure l'I Love It d'Icona Pop. Diria que és aquesta compositora. Exacte, a veure si podem sentir-la. Hi ha entrades exaurides, no? Em sembla que he sentit aquest matí a la ràdio que no hi ha entrades ja per avui.
Pot ser, perquè a més a més es van començar a vendre el mes de juny, i van del 65 al 195, però m'imagino que pot ser l'únic concert a més a l'estat, segur que ve gent de fora de Catalunya. Exacte, i ara sentim també aquesta altra artista, que es podrà sentir... És la talonera. Abans, exacte, és la talonera. Pensava que era conoscitora només, no sabia que...
La que anava a posar ara és la que deies ara, aquesta compositora d'aquest I Love It, però que de fet és de les suecas Icona Pop, aquest tema, que acumula més de 6 milions de singles venuts. Em recorda molt a l'estiu, això, eh?
M'agrada molt aquesta cançó, eh? Però un record de la sèrie Girls no l'has vista, no? No. I un capítol molt significatiu amb aquesta cançó. Doncs ella té un disc pròpia, també, eh?
Suposo que tocarà aquesta també, no? O què? O potser no. Perquè només és compositora i no és del... No sé, com va el tema dret. És la seva pròpia versió, no ho sé.
Ell el que farà és defensar el seu segon àlbum, tot i que també potser toca altres cançons, com potser aquesta que sentim ara, o novetats com la que ve a continuació. A veure si... Avui va una mica més lent tot el tema musical. És dilluns. Està costant bastant ordinador. Potser costa arrencar, no? Tornar a la rutina. Sí, sí, sí. Ai...
Fins demà!
És bastant l'estil Katy Perry, no? Vull dir que la gent que vagi al concert segurament enganxarà bé, no? Amb tot plegat. En tot cas, va, avui la protagonista és la Katy Perry, per tant ens n'anem amb aquest que sentíem al principi. Com es pronunciaria aquest...
Ella diu com... És que és un verb estrany. Del disc Prism, que veig que és del 2013, ja, aquest disc. Vull dir que presenta ara aquí en aquesta gira, però la cançó ja té un parell d'anys. Estic fent temps fent aquests comentaris de com es pronuncia i tot plegat, perquè ara... Ara l'he sentit de mirar. El concert deies que hi ha entre les voltades, però en tot cas, avui al Palau Sant Jordi, aquesta nit. Molt bé. So I sit quietly...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
1, 2...
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música d'un teix? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio Despert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, el 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda Smooth Jazz Club T'hi esperem
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agentes de concert al cinema. Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat?
Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Just a la fusta.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
5 minuts i dos quarts d'11. Estarà l'Andrea. Bon dia, Andrea. Per parlar d'actualitat a nivell general ens fixem en el tema principal del dia. Parlem avui de Copenhague i aquests atemptats que van tenir lloc dissabte.
Sí, a La Vanguardia llegim en portada el terrorista danès volia repetir la matança de Charlie Hebdo, l'autor dels atemptats va ser abatut després de matar dues persones i el govern danès avisava ahir, no podem permetre'ns la ingenuïtat. La Vanguardia adjunta una fotografia del terrorista de Copenhague, una imatge que van difondre ahir, i també en clau internacional i en portada, pel que fa al terrorisme, diu també La Vanguardia que Alemanya suspèn alguns carnavals per l'alerta terrorista.
D'altra banda, al periòdico llegim abatut el llop solitari danès. La policia creu que hi havia un sol terrorista, però hi ha més detinguts. I com a fotografia destacada, al periòdico veiem el cadàver del terrorista a prop de l'estació de Norrebo a Copenhague, després de ser abatut per la policia.
Estirat a terra. I per últim, el diari ara també ens en parla en portada i ens diu que l'assassí de Copenhague estava fitxat. Omar El Hussein, un danès de 22 anys, va ser abatut després d'atacar una sinagoga. I aquesta és la notícia més destacada avui a tots els diaris. Doncs continua sent el tema principal del dia els digitals. Parlen ara de dos detinguts a Copenhague acusats d'ajudar l'autor dels atemptats. Les atencions es van fer diumenge a la tarda, però ara s'ha conegut l'estreta vinculació amb el tirador, que és Omar El Hussein, segons han informat aquests mitjans danesos.
És el tema principal, el 324, també la Vanguardia, que diu que aquest terrorista era danès i amb historial delictiu que volia repetir la matança de Charlie Hebdo i va acabar mort a trets per la policia després de matar un jueu. També la Vanguardia parla de 4.000 europeus que combaten ja a les files de l'estat islàmic. Un informe britànic estima que la xifra s'ha duplicat des de finals del 2013.
Més notícies en aquest sentit. Egipte bombardeja posicions d'estat islàmic després de l'assassinat de cristians coptes. Estat islàmic reivindica l'execució d'aquesta vintena de cristians i, mentrestant, també Kiev i els prorussos acusen mútuament d'incomplir l'alto al foc.
L'Arabuncat obre amb Egipte, que, com dèiem, bombardeja l'estat islàmic a Líbia després de l'execució d'una vintena de coptes. El Sisi reserva el dret a respondre com consideri adequat contra l'organització terrorista. Són els temes principals d'aquest matí, tot i que també hi ha alguns altres apunts a les portades. Per exemple, el 324 explica que comencen a declarar els 27 imputats per les targetes opaques de Caja Madrid.
o que els germans Gasol fan història i protagonitzen el salt inicial de l'All Star de la NBA. Els dos catalans han obert el partit d'exhibició i Pau Gasol ha dit que hauria preferit guanyar el partit al salt. La gran dels Gasol confessa que l'únic que es va dir amb el seu germà abans saltant el partit de les estrelles va ser a parella.
I finalment, la Vanguardia també ens diu que les noves rajoles de la Diagonal desencadenen el debat ciutadà a Barcelona. Sembla que no s'acaben d'adaptar al calçat de taló que porten moltes dones i que causen inseguretat a la gent gran, aquestes noves rajoles.
Són les notícies destacades aquest matí a les portades dels digitals. Tornem cap als diaris ara per obrir pàgina cultural. Andrea, què ens expliques?
Doncs avui ens parlen de teatre, el diari El Periódico ens diu El Teatre de la Política i ens parla de dues obres de teatre que estan en cartellar a Barcelona i que tenen a veure amb alguns casos de corrupció que hem conegut els últims mesos i anys. El periódico ens diu La ficció ha quedat enrere, les martingales dels poderosos han inspirat
Fins demà!
El 7 de juliol del 2010, al restaurant La Camarga, entra Alicia Sánchez Camacho, la líder del PP de Catalunya, i Victoria Álvarez, que és l'examant de Jordi Pujol Ferrusola. A partir de la gravació real i d'altres documents verídics que es mostraran en una pantalla, l'autor i director ha cuinat una peça de teatre documental que revela de manera còmica, a vegades es perpèntica, diu, el funcionament de la corrupció i els passadissos del poder. És una obra interpretada per Anna Sabater i Cristina Gàmiz.
I també ens parla de l'obra Ruth Bárcenas, interpretats per Pedro Casablanca i Manolo Solo, d'una obra de Jordi Casanovas. I llegim que aquesta obra de Casanovas, sota la direcció d'Alberto San Juan, va ser molt aplaudida el mes de desembre. La fidedigna recreació de la declaració de l'extresorier del PP davant el jutge Pablo Ruth el 15 juliol de 2003 va deixar perplex el personal. I això és el que es pot veure en aquesta obra de teatre que es podrà veure a Barcelona.
i més qüestions parlem ara de cinema en aquest cas no sé si has vist Barcelona nit d'estiu sí que l'he vista doncs ara estan preparant Barcelona nit d'hivern i ja ha començat ha començat ja el rodatge d'aquesta nova pel·lícula també ho llegim al periòdico si en la primera tot passava una nit especial per la presència d'un cometa en aquesta segona la màgia la posa la nit de reis l'última festa del Nadal en aquesta entrega només ben trobada sí no Barcelona nit d'hivern per nit de reis està molt bé
Només tenen continuïtat alguns personatges i històries de la primera, però hi ha moltes aventures i cares noves. A més d'Àlex Monner, Barberà Santa Cruz i Miki Esparvé, en aquesta segona part també intervenen Abel Folk, Montserrat Carulla, Berto Romero, Queco Novell, Assumpció Balaguer, Clara Segura i Alberto Sanjuan, entre d'altres. I avui al periòdico també ens acosta alguns dels detalls del rodatge d'aquesta segona part de la pel·lícula de Barcelona nit d'hivern.
Molt bé. Doncs són les notícies culturals destacades d'aquest matí. Passem ara a la informació esportiva.
El diari Esporta ens diu, això és Messi-Làndia, maneta del Barça, hat-trick de Messi i 11 victòries seguides. Aquest 5 a 0 d'ahir també explica que Suárez va marcar d'espectacular xilena. I en canvi diu que els de Simeones despengen Celta 2, Atlético 0. Un desconegut atlètic va naufregar a Vigo i s'allunya del Barça i del Madrid.
Desbocats, és el que diu el mundo deportivo per parlar del Barça d'ahir i a la imatge trien justament el moment en què Suárez va fer aquesta xilena que va fer un d'aquests cinc gols del Barça.
No en té prou, és com ho diu l'esportiu. Messi lidera la golejada contra el Llevant amb un resultat de futbol total. Un altre hat-trick també que el situa a dos gols de Cristiano. Neymar obre la llauna i Suárez la tanca amb un gol de xilena que fa posar el Camp Nou d'en peu.
I des de Madrid, l'arma cristiana és el que diu el diariàs, el seu baix rendiment i estat anímic preocupa el club, i després el marga, que diu el puls de la lliga, triplet net, mano a mano, i presenta d'una banda cristiana que a l'altra més. Sí.
Passant quatre minuts de dos quarts d'onze, obrim ara les contraportades, els diaris per darrere. Comencem amb l'article setmanal de Carme Colomina, titulat Bugaderia Global, Andrea. Diu, el New York Times publicava fa uns dies una sèrie de reportatges d'investigació sobre els orígens de la riquesa que, durant l'última dècada, ha transformat el mercat immobiliari de la ciutat.
Noms i cognoms, Vitali Malkin, antic senador i banquer rus, que té l'entrada prohibida al Canadà per les seves connexions amb el crim organitzat. O l'empresari grec Dimitrios Contomines, arrestat l'any passat per corrupció, són alguns dels inquilins que han pagat milions de dòlars per aquestes vistes al centre del parc.
Diu, a més d'oligarques xinesos, colombians, mexicans, càthacs o malaisis, amb dubtoses connexions. Una exhibició del poder d'aquesta gran bogaderia global que blanqueja fortunes d'origen delictiu. I diu, alguns bancs actuen com a fortaleses de les fortunes amb origen delictiu, apunten directament.
el banc suís HSBC. Oportunitats, la segona part d'aquest article, diu, en teoria, un dels pocs efectes positius de la repressiva Patriotact, que després de l'11S va retallar llibertats individuals i col·lectives, va ser atorgar a les autoritats monetàries nord-americanes el dret de controlar les transaccions en dòlars que hi hagués arreu del món, i això va reduir el blanqueig de diners dins dels Estats Units. El negoci, aleshores, es va traslladar a Europa, i l'entrada en circulació de l'euro encara va facilitar més la mobilitat geogràfica d'aquests diners.
I per últim, diu a Respostes, la Unió Europea debat ara la creació de registres nacionals que obligaran a declarar qui són els autèntics propietaris d'empreses i fons que operin en cadascun dels països de la Unió Europea. Aquestes 28 llistes s'agruparien després en un registre central i acaba dient la transparència fa por.
A La Vanguardia tenim una entrevista que ens diu que per començar en això només fan falta una càmera i dos pebrots. Andrea. Doncs avui el Lluís en miqueta entrevista Manu Bravo, que és fotoperidista d'Astúries, Premi Pulitzer 2013 pel seu treball a Síria, va estar a més pres a Líbia. Diu que ell era un freelance sense experiència quan el 2011 va esclatar la guerra a Líbia i diu li vaig demanar mil euros a la meva mare per agafar un avió a Tunísia i allà vaig començar a fer fotos dels refugiats a la frontera.
Diu que jo era freelance, sense experiència, sense un euro, i quan l'enviat especial de la Vanguardia, Félix Solores, em va donar un cop de mà. Sense ell no hauria pogut entrar mai a Líbia. Diu que el que em vaig trobar quan vaig arribar allà va ser molt d'enrenou, gent als carrers i trets a l'aire dia i nit entre sectors rebels.
Diu que tenia massa poca por quan recordo aquelles bogeries encara m'angoixo. El 5 d'abril anava seguint una banda rebel pel desert amb quatre companys més, James Foley, per exemple, un d'aquests periodistes, assassinat fa molt poc per l'estat islàmic, degullat, que ho vam filmar en un vídeo, doncs l'anava seguint a ell, també a Claire Gillis, una reportera de guerra, Anton Hamerl,
Entre l'altre, es diu, seguíem una banda de rebels quan de sobte es van retirar i ens van deixar penjats. Llavors, les forces lleials a Gaddafi ens van capturar. L'Anton, per exemple, va morir matrallat. Diu que vaig estar pres 45 dies, se'm van fer molt llargs, el més dur va ser l'aïllament inicial i l'acusació oficial per empresonar-nos era que havíem informat sobre el conflicte sense acreditacions de premsa.
Diu, però érem conscients que en realitat ens havíem convertit en una escarta negociadora davant d'Occident per a un règim que agonitzava. I també ha explicat com va ser el seu alliberament. Diu, tenia tot el dia per no deixar de pensar què farien amb mi, però em van traslladar a Brega, sud, a Trípoli. Diu, fins que de sobte, els últims 12 dies, em van portar bon menjar i una gran safetat de fruites. Vaig pensar que volien que tingués bon aspecte per alliberar-me. Diu, hi vaig encertar.
I al periòdico tenim que la Roca enganxa per la llibertat de deixar allà baix la cadira. Doncs és la història de Bàrbara Vidal, que és matemàtica, escaladora, tenista, cantant, viatgera i ciclista. Entusiasme pur per la vida. Diu que explica que als 23 anys va patir una lesió medular en un accident de trànsit, un tomb dràstic en la seva vida que no la va covardir, la va deixar en cadira de rodes.
I diu que s'atreveix amb tot. Treballa més en el Departament Informàtic de l'Institut Gutmann, que aquest any celebra el 50è aniversari. En aquesta entrevista explica com va succeir aquell accident que la va deixar en cadira de rodes. Vaig estar una mica més d'un mes sense sortir del llit. Eren les infermeres les que em giraven. Al cap de dos mesos vaig començar a moure els dits dels peus i al cap de sis vaig anar recuperant mobilitat de la cama esquerra. Diu, i ara la tinc bastant bé.
Diu, jo crec molt en la força del cervell i autoimposar-te a coses. Un dia el gimnàs, el doctor Josep Maria Ramírez, em va fer un comentari. Ets matemàtica, oi? T'has de quedar a treballar amb nosaltres. I passat un temps a la cafeteria, quan encara estàvem a la Meridiana, em va notar el sou en un tovalló de paper. Abans de l'accident treballava de programadora en una entitat financera i després va entrar a treballar a l'Institut Goodman.
I diu també que li agrada molt l'esport, a banda de la música li agrada molt l'esport. Vaig començar a jugar a tenis a la teixonera i com que hi ha molt poques noies que el practiquin en cadira de rodes, vaig anar a l'equip espanyol dels Jocs Olímpics d'Atenas perquè pogués completar-se la parella de dobles. Diu, ara el que m'agrada és l'escalada. Fa cinc anys, la meva parella, el Jordi, em va animar a intentar-ho i com que tinc molta força als braços, li vaig dir que sí. Ho vam provar a la Fuixarda i a poc a poc hem anat fent vies més difícils. Montserrat, Sabassona i Xamonics als Alps. I acaba dient que la Roca enganxa.
Doncs és la notícia, l'última contraportada que repassem aquest matí ens porta cap a la notícia curiosa del dia.
I parlem encara de Sant Valentí, Andrea, perquè sembla que és un tema que dona de si, de força notícies curioses. En aquest cas parlem d'un jove que li ha fet un regal força original a la seva parella, aquest Sant Valentí, que és que l'ha convertit en la protagonista de diferents pel·lícules de Disney.
És un noi que es diu Brian Flynn, que el que va fer va ser que es associïa amb l'artista Dylan Bonner, el que li va encarregar la tasca de convertir la seva nòvia Manny en una princesa Disney, en unes quantes. De fet, s'ha convertit en la protagonista de pel·lícules com Aladdin, la vella i la bèstia o Mulan. Referents no estarien parlant de Frozen, sinó que segurament té la nostra edat a aquesta parella i parla del que li agradava quan era petita.
Diu que el regal i les fotos són el més originals i llavors les han volgut publicar en una pàgina. Llavors diu que ell volia plasmar la seva relació de la mateixa manera que es plasmaven les pel·lícules animades de Disney, amb les que van créixer. I llavors ha decidit representar una d'aquestes escenes més famoses i sorprendre la seva dona el dia de Sant Valentí. Llavors ha fet un post on ha publicat les imatges del regal per la seva parella. Sí, sí.
que ha tingut moltíssimes visites. Sembla que la majoria dels horaris consideren que és un molt bon regal de Sant Valentí.
I ara volíem mirar una mica com són aquestes imatges, perquè la notícia des d'on ho llegim apareix un dibuix animat, és a dir, no apareix aquest tema exacte, no apareix aquest regal que no són aquests bombons, ni roses, sinó que, exacte, ell ho ha penjat en una pàgina.
Sí, el meu dubte és, no sé si ho entès bé, és ella que està disfressada de totes les princeses Disney. Sí. O ha estat un muntatge en fotos que ha fet ell. No, no, en principi... Crec que... Ah, clar, tens raó, eh? No, no, no ho sé, no sé com ha quedat el tema. Clar, ara quan dius això, exacte, perquè diu que... Sí, però no sé si és un tema de muntatge de fotos, tens raó? Perquè diu... A veure, anem a veure si podem veure aquest blog. Que per curiositat, oi?
Fins demà!
Crec que són il·lustracions, Andrea. És a dir, l'ha convertit en... ha fet els dibuixos i ha triat aquestes escenes, l'ha transformat, per tant, en una princesa Disney, però no es tracta que l'hagi disfressat ni res d'això, sinó que no, no. Són unes il·lustracions exactes. Amb la cara d'ella, no? Sí, sí, sí, exacte. I llavors això, ell diu que durant tres mesos ha aturat tota aquesta història i ha comptat amb un il·lustrador, etcètera, etcètera, i que sembla que a la gent li ha agradat bastant
Val, i ara sí que veig algunes de les imatges, que són aquests dibuixos. Sí. Exacte. De fet, és que primer no l'havia ni reconegut, que no era una història, però sí, sí, era una d'aquestes princeses que té la cara d'aquesta noia. No sé com és la noia, per tant, no ho sé. I entenc que també el protagonista masculí és ell, etcètera, etcètera. Home, sí, sí, està bastant elaborat. Ha quedat bé? De fet, sí, clar, és que per exemple, la imatge de la Dink jo la veig gairebé igual. Tampoc no... No sé, potser sembla molt, sí...
Sí, sí, sí, sí. Ell sí que el veig diferent, veus? L'Aladín sí que li treu una cara diferent. I quan veig l'avella, clar, és que d'elles deu semblar la Yasmin, no? Perquè quan veig l'avella, que era un altre estil, és com si fos la Yasmin, per entendre'ns. No, no, està bastant ben aconseguit. I té gràcia, com a Mulan també es veu molt diferent, es veuen així... Sí, mira, és una bona història. Molt bé. I també aquella pel·lícula que la noia tenia el cabell tan llarg, que és més recent...
En castellà és Enredados, però és la història de Rapunzel. Sí, exacte. Ens també apareix aquesta amb el cabell negre. No sé, està bé, està bé. Mira, Brian Flynn, una bona història. Bé, esperem que l'hagi redat la noia. Sí, crec que sí. Això s'amorra. Que vagi bé, Andrea.
Fins demà!
En punt tres quarts d'onze obrim diaris, ens fixem en altres informacions que van la pena avui d'aturar-se. Per exemple, el diari Ara, les pàgines de Societat parlen de pobresa i expliquen que ja fa mig any que deu persones sense allar van rebre un pis a Barcelona gràcies a la model Housing First.
I explica en aquest reportatge Marc Toro que ja fa uns mesos la Maria no se dormia fins les 4 o les 5 de la matinada. Esperava impacient, la tranquil·litat i comprovava que no hi hagués cap perill abans de tancar els ulls. No se sentia segura i dormia poc. Cap a les 9 del matí ja es la llevava i així cada dia duren anys. Ara a prop dorm d'una tirada, no es lleva fins que el cos li diu prou, esmorza, neteja, surt a passejar i torna a l'hora de dinar per veure alguna pel·lícula o simplement per descansar.
Tot plegat diu que va canviar el 25 de setembre passat, després de passar la major part dels últims 10 anys vivint al carrer. Va ser la seva treballadora social, l'Anna, qui li va anunciar la bona notícia, que era que li havia tocat un pis. És el programa Hàbitat, impulsat per Rais Fundació, amb el suport de l'Ajuntament. La iniciativa també es desenvolupa a Madrid i a Màlaga, que pertence a una prova pilot del model d'ajut al sense sostre, anomenat Housing First.
que consisteix a oferir pisos individuals directament a persones que viuen al carrer. Un programa que va néixer el 1992 als Estats Units i ha importat a Europa fa uns 10 anys. És una informació que trobem avui, un reportatge al diari Ara. Saltem ara cap al periòdico.
I parlem d'Eduard Luís, que relata l'infern que va viure en la seva novel·la autobiogràfica Adeu a Lady Belguel. L'escriptor francès, un jove a setjar per la seva homosexualitat, va patir la misèria d'un entorn familiar i social del qual renega. És la comèdia costumista Benvinguts al Nord, on Dani Bund es mentia en aquesta comèdia, entre acudits protagonitzats per uns espontanis, jubials i nobles indígenes, els tòpics que pesen sobre les deprimides regions franceses veïnes a Bèlgica, la Picardia i Nordpas de Calais.
Una imatge que, segons Eduard Lluís, és en part certa el que explica en aquesta novel·la autobiogràfica, on descriu l'inferm que va viure com a predolescent homosexual criat entre la misèria material i mental d'un lumpen proletariat addict a la televisió i votant del Front Nacional.
Música Música Música Música Música
i es va canviar per Eduard Louis. Una història que explica, com dèiem, en aquesta novel·la autobiogràfica que va notjar 200.000 exemplars a França.
I acabem amb l'avantguàrdia. L'article que signa Sergi Pàmies a les pàgines d'Esports avui es titula Efectes, simpaties i entusiasmes. Diu que la lluminositat i la creativitat exhibides ahir pel Barça van permetre crear un clima immediat de comunió entre el Camp Nou i els jugadors. La seqüència d'encerts va esperar una alegrada que va repartir càntics d'efecte de manera equitativa, especialment entusiastes en el moment de celebrar l'enèsim hat-trick de Messi, el perfeccionarisme combinatori del tercer gol o la plasticitat resolutiva de Luis Suárez.
Minuts abans el públic havia insistit a fer l'onada d'una manera ben irrespectuosa, diu Sergi Pàmies de tractar el rival, però que ja forma part del nostre catàleg de valors lamentables.
Diu que a la llotja, mentrestant, un concentrat de vells àlbums de cromos, Reixac, Kini, Cocu i Adelardo. Diu que els cromos de la llotja representen maneres diferents d'establir vincles sentimentals. Reixac concentra totes les contradiccions, ser de casa, ser poc demagògica en l'esforç i alhora ser tècnic, talentós i decisiu. Parlo, diu, de quan era jugador, no dels darrers anys, que l'han convertit en un personatge de novel·la de John Lee Carré, capaç d'estar present en totes les tempestes institucionals de la història moderna i de sortir-ne indemne.
Quini, diu Pàmies, va guanyar-se l'efecte més segur, el que depèn de l'èxit golejador, que a més a més va veure reforçat per la dramàtica experiència del segrest. Cocú, en canvi, ja baixa un graó en l'escala de la glorificació i se situa en la categoria de jugadors respectats...
De Belardo en recordem la simpatia, però tampoc no era un jugador que provoqués aglomeracions tumultuoses per signar autògrafs. Una part del públic també va manifestar més el seu suport a Luis Enric, que ja passa en el primer partit de la temporada, en moments d'estabilitat esportiva com l'actual i davant d'una setmana sense competició. Intersemanal, la golejada actua com a cauteritzador de possibles polèmiques.
Un article avui de Sergi Pàmies que explica com veu l'actual Barça en aquest article a La Vanguardia.
Vuit minuts i les onze, ara parlem del temps. I ho fem saludant el Carles Hernández Rius. Bon dia, Carles, què tal? Molt bon dia. Bé. Per parlar del temps. Sí. Avui dia sovellat.
Dia espatllat. Dia assolellat. Ah, perdó. Sí, sí, sí. No, no, avui sí. No, és que pensàvem el cap de setmana. Variable, no? Bastant. I a més, fred, bastant gris. O sigui, pensem... Nosaltres vam fer previsió que seria un dia duret, el carnestolta. I realment va ser un dia bastant fred. Jo que vaig viure el carnestolta des de les 7 del matí al carrer va ser un dia que costava, estaves fent feina, però clar, l'estat nubulat. És el que vam comentar la setmana passada, que quan un dia està tapat...
Per molt que les temperatures no siguin baixes i el sol no fa acta de presència, continua tot el dia gris, clar, el mes de febrer és una mica empipador tot el dia. Cap a les 6 de la tarda es van obrir clarianes, va acabar de passar el front, després se'ns va girar una miqueta de vent, però les temperatures, tot i estar tapat, tampoc no eren extremadament fredes. Si estaves molta estona al carrer, doncs sí, estaves quiet, però... Es podia suportar. Era suportable. Després el vent va empipar una miqueta més. A les 7, 8, quan va marxar el sol, que ja marxa gairebé dos quarts de set. Sí, es nota molt, eh?
que la cosa està accelerant i llavors en aquell moment de quan marxava el sol cap a dos quarts de set es veia una miqueta de vent llavors sí que tenies aquella sensació de més fred que no havia fet durant tota la tarda i el diumenge un altre cop, un altre dia força gris que fins al ben bé al migdia li va costar moltíssim treure el sol o sigui que són dos dies que nosaltres vam preveure que no serien massa macos però que fot una mica de ràbia perquè jo entenc una mica el fet que la...
que la meteorologia és una ciència molt inexacta, però tampoc no som uns grans experts, mirem els mapes, mirem 4 o 5 previsions per internet, mirem el que ens diu el Meteocat, també mirem algunes previsions alemanyes i entre tots intentem definir una miqueta el que podria ser el cap de setmana, i així ho vam dir el divendres, seria un cap de setmana bastant lletxot.
Coi, el divendres a la nit, a TV3, l'estimat amic, company, Francesc Mauri, es va planificar un cap de setmana de sol a Dojo. Sí? Llavors, sí. I és una mica lleig, no? Trampa, no? Sí, perquè sembla que no passi res, no? O sigui, tens aquella sensació de dir, vale, no? Tu ara estàs dient que faràs sol, tornes a mirar-te tots els mapes a casa per dir, aviam, sí, ho hem fet malament, ho hem mirat malament. No, no, tots els mapes diuen que serà un cap de setmana bastant grisot. No, no, i deu encertar.
I ella aplica la seva tecnologia i avui arribarà a la feina i dirà, què, cap de setmana? Revisem el que vas dir divendres a la nit, tu que guanyes calés per fer això. El renyen o no creus? No ho crec, perquè ell estava molt tranquil i relaxat. Aviam com el veiem aquest vespre, però fot una mica de ràbia a veure com gent diu, mira, jo t'ho dic cada divendres, cada divendres, mira, fotre una calor, te'n pots anar a la platja a prendre el sol i dilluns ja em fotres la bronca. Però clar, aquí hi ha un diàleg i ell surt sol davant de la càmera, no n'hi ha ningú que li reuqui, no?
Però va fotre una mica de ràbia el divendres a la nit, que vaig aprofitar per veure-ho, per dir, aviam com va la cosa, aviam carn estoltes, i em preocupava el fet de poder gaudir un bon cap de setmana a Sant Just, i em va sorprendre molt aquesta previsió, i després que s'acabés traduint, si arriba a complir-se, doncs mira, eh, medalles al senyor Mauri, que a vegades se li han de posar. Però aquest divendres em va fotre una mica de ràbia. Dit això...
També vam comentar la setmana passada que aquesta setmana seria una mica complicada a partir del dimarts. Si te'n recordes, vam dir que el dimarts podrien arribar precipitacions. Arriba el front, però al llarg del cap de setmana aquest front ha anat perdent pistonada i tornarem a tenir aquests dies tontos, només algun dia puntual, que tenim molts núvols però no acaba de precipitar. O sigui, que demà dimarts serà un dia més ennubulat, divendres fem previsió de pluja, serà un dia més ennubulat perquè creu aquest front, però la pluja se'ns quedarà, o neu, se'ns quedarà més cap al Pirineu. Aquests dies que estan més grisos
No serà un fred espectacular, però fa més sensació de fred. Ara ja tenim 11 graus avui a Sant Jus, demà serà una mica més baix pel fet d'aquests núvols. La mínima avui ha baixat fins als 5 graus a les 8 del matí, molt tard.
La nit no ha estat extremadament freda, però bé, són uns valors bastant normals. Parlem que la mitjana, ara que hem encetat la segona quinzena de febrer, estaria al voltant dels 14 graus de màxima i entre 6 i 7 de mínim. Aquesta setmana, ben bé, tot i els dies aquests de núvol que podem tenir més sensació de fred, estarem dins del que és la mitjana. Llavors, dimarts hi ha aquest front que ens portarà alguns núvols més. Fluja, no? No.
Els mapes no ens indiquen pluja, o sigui, sembla que ha perdut una mica d'apistonada i si hi entra pluja, doncs els mapes tindran la culpa i jo demà ho reconeixeré. Però sembla ser que no, que no ha de portar res. Dimeges tornarem a parlar de tranquil·litat, un altre dia amb més sol. Dijous ens torna a creuar un altre front. Aquest potser és una mica més fresquet, o sigui que entre dijous i divendres podríem baixar una mica les temperatures. Però després, al cap de setmana, ha de fer més sol i les temperatures es tornarien a recuperar. Fins i tot...
Hi ha alguns mapes que entre dissabte i diumenge estaríem entre els 15 i els 16 graus. Quan superes els 15 tens aquella sensació de benestar, no? O sigui, una miqueta. I sembla que si fa sol i tenim aquests valors al dia, es podria estar més bé. Com que el dia s'està allargant, doncs també és agradable. Aguanta una mica més la temperatura. Així doncs, és una setmana bastant tranquil·la, amb dos fronts que de moment sembla que no hagin de passar res, dimarts i dijous, i ja veurem com van les temperatures, com el que dèiem. Ara normals, dijous i divendres una mica més baixes, i dissabte recuperarem una mica el que hem perdut.
Molt bé, doncs estarem al cas de com va tot plegat. Carles, moltes gràcies. Perfecte. I que vagi bé. Bon dia.
Dos minuts i arribem en punt a les 11 del matí. Connectarem llavors amb el bolletí de Catalunya Ràdio, ens posarem el dia de l'actualitat general i també sentirem el bolletí del Sant Just Notícies. Tornem després amb més coses, després de les notícies. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Bon dia, us informa Neus Bonet.
L'alto al foc a Ucraïna es manté amb excepcions puntuals. El ministre d'Afers estrangers ucrainès assegura que el seu país respecta l'alto al foc però diu que en 24 hores han rebut 112 atacs dels rebels prorussos i fons de l'exèrcit ucrainès parlen de 5 soldats morts des del començament de la treva. Mentrestant, la Unió Europea amplia la llista d'afectats per les sancions econòmiques en plena crisi a Ucraïna. S'hi afegeixen una vintena més dels càrrecs russos i ucraïnesos, incluent-hi un viceministre de Defensa rus, Brussel·les, Jaume Masdeu.
Bon dia. A la llista de sancionats destaquen dos noms, Arkadi Bakin i Anatoly Antonov. Viceministres de Defensa de Rússia se'ls acusa de donar suport al desplegament de tropes russes a Ucraïna. Són dues de les 19 persones i 9 entitats que s'han afegit avui a la llista negra de la Unió Europea. Sancions decidides el 9 de febrer, però se'n va ajornar l'aplicació fins avui per donar temps a les negociacions diplomàtiques que han permès l'alt un foc que ha entrat en vigor aquest diumenge. Ja me les deu Catalunya Ràdio, Brussel·les.
Notícies breus, Marc Horadó. El PP català demana al president Mas que doni explicacions per les informacions que relaciona el conseller Puig amb el cobrament de comissions per adjudicació d'obres. Madrid, xellfeixes. La líder del PP català, Alicia Sánchez Camacho, acusa el president Mas d'haver mentit i l'insta a explicar-se.
Pues me sugiere que el señor Mas se quedó a medias el otro día y no dijo la verdad. El señor Mas tiene que dar muchas explicaciones. Yo creo que el señor Mas lo que quiere es tener mucha prisa por la Cataluña independiente porque estamos viendo que lo que les interesaba era la Cataluña de hacer negocios a costa de cobrar comisiones.
La mobilització ciutadana ha precipitat l'obertura 24 hores dels serveis d'hemodinàmica a Tarragona, Lleida i Girona. A Tarragona, Coia Ballester. Bon dia, el director de Salut a Tarragona. Josep Marcadén ha parlat al Dia Tarragona de Catalunya Informació. Ve acompanyada d'aquesta mobilització ciutadana, però estava completament planificat que aquest 2015 s'obria. Ha estat una empenta.
Ha estat una empenta. Aquest vespre hi ha convocada una xocolatada per celebrar que el servei ja està obert 24 hores.
Egipte venja els 21 cristians coptes, decapitats ahir per l'estat islàmic a Líbia. Les forces aèries egípcies han bombardejat posicions d'entrenament i magatzems d'armes i municions dels islamistes a la ciutat d'Aderna, a feu dels radicals instal·lats a Líbia. El president egipci, Abdel Fatah al-Sisi, juntament amb el francès François Hollande, ha demanat una reunió urgent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Els ex-treballadors de l'empresa Tradema de Solsona demanen que reactivi la taula de xoc creada fa dos anys quan va tancar la fàbrica i va deixar al carrer 140 persones Solsona Eloi Barrera. Bon dia. Fa dos anys que van començar els acomiadaments de l'empresa de taulers de fusta Tradema. Es calcula que una quarantena de treballadors continuen sense feina i perdran la prestació d'atur. L'expresident del comitè d'empresa Jordi Casas fa aquesta petició. Aquesta taula de xoc tornar-la a fer servir, tornar-la a implicar, és una cosa que es tindria que moure i a partir d'aquí tornar-hi a treballar.
Els intents per implantar una nova empresa que ompli el buit de Tradema no han aconseguit results de moment. Eloi Barrera, Catalunya Ràdio Solsona.
Avui s'obre el termini de presentació de projectes de recerca sobre les malalties del cor que es podrien beneficiar dels diners recaptats durant la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio del 2014. La convocatòria d'ajudes està oberta fins al 23 de març i els treballs que resultin seleccionats es finançaran amb els donatius recollits que de moment se situen en 8.800.000 euros. Tot i això, s'espera que aquesta xifra sigui més alta perquè encara es poden fer aportacions per a la Marató fins al 31 de març.
Pau Gasol ha fet 10 punts, però el seu equip, l'Est, ha perdut contra l'Oest, 158-163. En els vencedors de l'All-Star de l'NBA, Marc Gasol ha notat 6 punts. El Pau i el Marc han protagonitzat aquesta matinada la fotografia històrica. Tots dos han fet el salt inicial del partit.
Ha sigut un moment especial, els dos teníem ganes que arribés i res, els dos hem anat a parell i al final me l'he pogut emportar, així que bé, és content. Aquell moment res, l'he mirat en Pau com mai l'havia mirat en un partit, perquè jo a un partit normalment estic pensant en altres coses, en coses més de partit, però aquest moment tu mira el teu germà davant teu i és especial, és molt emocionant.
En futbol, avui reunió de Junta Blaugrana per vendre els drets televisius a Mediapro, que és l'actual posseïdor, o bé a Movistar. A l'Espanyol, pendents d'una revisió mèdica al genoll dret de Sergio García, contusionat dissabte a Màlaga. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. L'equip de Govern explicarà dijous al vespre la seva tasca a aquest mandat. A Can Ginestàs farà un acte públic per valorar els darrers 4 anys i explicar els projectes que s'han tirat en avant i els que no. Al mandat 2011-2015 s'han prioritzat les ajudes socials, la formació, l'educació i la creació d'ocupació. Segons l'alcalde, Josep Perpinyà, les prestacions socials a les persones més desfavorides per la crisi han estat una prioritat. Per això,
Des de l'equip de govern s'ha optat per deixar davant d'alguns projectes amb l'objectiu de cobrir les necessitats dels col·lectius molt més febles, com poden ser l'Escola Bressol del Mas Lluí, la pista exterior de la Bona Aigua i reformar la sala municipal de l'Ateneu. L'acte públic de valoració del mandat 2011-2015 serà dijous 19 de febrer a dos quarts de vuit del vespre a la sala Isidor Cònsol de Can Ginestar.
Més qüestions. La campanya de mecenatge de la miscel·lània de les dones de Sant Just compleix el seu objectiu. A un dia del final de la campanya ja s'han sobrepassat els 10.000 euros que es demanaven a través de la plataforma mecenics.com. En total s'han aconseguit 11.530 euros i han col·laborat 107 mecenes, quan la setmana passada s'havia assolit la meitat del finançament aproximadament.
L'aportació més elevada que es pot fer, la del mecenatge corporatiu de 175 euros, és la que més mecenes ha aconseguit fins al moment, amb un total de 58. Encara podeu seguir col·laborant-hi a través de la plataforma mecenics.com.
I un apunt més per recordar-vos que en la comparsa escolar el Montseny se'n va a l'espai i ha estat la guanyadora del concurs de disfresses de carnestoltes a Sant Jus d'aquest any. Uns 200 nens i nenes i pares i mares de l'escola van participar d'aquesta comparsa que ha guanyat 700 euros i el títol de pregonera de la festa de carnestoltes de l'any que ve.
La millor comparsa ha estat la comparsa fixa Tibé, que mostraven el món al revés i que ha guanyat 600 euros. El millor grup ha estat la Doma de l'Estrus, amb un premi de 300 euros. I el millor individual, Ariadna pels núvols, una nena que emulava la pel·lícula Up, amb globus inclosos. Aquest premi consistia en un val de compra per valor de 150 euros, abans canviar qualsevol comerç adscrit a l'Ubic.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
It's a quiet little town and forget all
Fins demà!
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Saps què és un oldo? O la música vintage? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio d'Espert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Ara passa un minut d'un quart de dotze. Aquesta hora parlem d'una exposició que s'inaugura avui, a dos quarts de vuit del vespre, al cim de Can Ginestar. És l'exposició a la infància del suc, 1936-1939, el retorn dels papers de Salamanca. L'organitza Institut de Catalunya Verge i en parlem ara amb Angel Merino. Molt bon dia.
Bon dia. Un dels responsables, per tant, d'aquesta exposició que ens proposa fer aquesta mirada una mica cap a, com dèiem, 1936-1939 i la infància del suc, perquè situem una mica quina és la base de tota aquesta exposició. Bé, la base fonamental són la retornada del 2012 dels papers de Salamanca, que, com sabeu, van ser instruments de repressió immediatament després de la guerra. Són papers que es van requisar
i a partir dels noms que van sortint amb els diferents documents es fa un semi-repressiu de les persones. Llavors nosaltres vam accedir a la documentació dels papers de Salamanca que fan referència al PSUC del Baix del Bregat i a partir d'aquí hem fet aquesta exposició. Clar, per fer l'exposició hi havia de parlar una mica del que va ser la República, del que va ser la Guerra Civil,
I en el cas del Suc, què va ser el Suc i què van ser les joventuts socialistes unificades de Catalunya. Per quina raó? Perquè, clar, els papers que interessaven a la repressió franquista eren els papers, bàsicament, d'organitzacions polítiques, de militants, de sindicats, etcètera, etcètera. Per tant, és un homenatge, d'alguna manera, no tant al Suc com al Partit Polític, sinó a la gent del Suc, persones que amb una dignitat absoluta van...
van defensar la legitimitat republicana, van participar a la Guerra Civil i acabada van patir una repressió molt forta per part de les estructures de la gent franquista. I, per tant, la gent dels orígens, no, sobretot? Sí, perquè el SUC, de fet, es funda l'any 36, ja quan s'havia iniciat la Guerra Civil. A finals del mes de juliol, el dia 23 de juliol, es fa l'acte fundacional del PSUC.
Per tant, ja havia començat la guerra. Per això parlem de la infància del Sud, perquè el Sud a l'any 36 serà un partit, es constitueixen un partit molt petit, eren 6.000 militants pràcticament a tot Catalunya, i acabarà sent al final de la guerra el partit més important en el que va ser el govern tant de Catalunya com tota la preparació de l'exili per la gent.
Per tant, exacte, tres anys, evidentment, claus per tota la nostra història, però en aquest cas concret és evident que també, si més no, defineixen una mica cap on ha d'anar tot o què és el que es volia traçar des d'aquest partit. D'alguna manera, el que recollim molt és quin paper va jugar el PSUC a cada una de les poblacions.
del Baix Llobregat, en aquest cas. I l'aspecte més global, evidentment, no està a la base d'aquestes exposicions. És una exposició des de caire comarca, però, evidentment, també hi ha unes línies que ja intueixen i ens diuen quin paper va jugar. Es coneix poc, potser, aquest paper, o des de la mateixa comarca, és a dir, la gent del Baix Llobregat sabem poc la força que va tenir el suc aquí a la zona? Escolta, perdona, és que no et sento ara.
Dic que si es coneix poc, si la gent del Baix Llobregat no coneix prou tota aquesta vessant històrica o de la força, el poder que va tenir, l'impuls que va tenir el suc en els anys 36-39, és a dir, durant la guerra també. Escolta, és que lamento, és que no et sento molt greu. No em sents bé amb el cotxe, no? No em sents bé, però no et sento res. D'acord, doncs, i no ho podem moure perquè estàs conduint, per tant és complicat de continuar, no? Ara sí, ara et sento bé. Sí? D'acord.
Val, no pateixis. En tot cas, si no ens sents bé ens ho dius i ja ho provarem de fer més tard. Però en tot cas, deia que potser ara, amb totes aquestes exposicions o el que es va recordant una mica aquests elements de memòria històrica, també posen de manifest que potser la gent de la zona del Basí del Bracat no coneixem prou tot el que va passar en aquesta època, no? Tot aquest moviment d'origen del suc, per exemple. Segurament hi ha una mancança de...
allò de coneixement una mica de la realitat històrica d'aquell moment, això és cert. Aquesta exposició intenta apropar aquests elements essencials a cada ciutadà que ve a veure l'exposició i als docents també que venen, als instituts, en fi, a tota la gent, perquè és una exposició jo penso que bastant didàctica, bastant fàcil d'entendre i per tant també és una manera de reproduir, de
i de fer també dignitat a la memòria històrica de la comarca. Exacte. Es podrà veure a partir d'aquest vespre i serà durant un mes, fins al dia 16 de març, el cim de Can Ginastà, i ha anat passant per diferents poblacions, no? Sí, sí, en aquest moment ja és una exposició que fa un any que es va inaugurar, però ja ha passat per 10 poblacions del Baix Obregat,
i encara falten 3 o 4 que ho han demanat. Per tant, ha estat un èxit com mínim d'itinerància. Esteu contents, per tant, de com està funcionant? Molt, perquè la veritat és que no és fàcil i més un tema que queda de vegades una mica llunyà de les inquietuds del moment, des de la crisi econòmica, etcètera. Em sembla que el pitjor que ens pot passar és ser oblid davant d'una realitat històrica en què van participar els nostres avantpassats.
i que ens ha marcat una mica la vida a moltíssima gent. Exacte, i que a l'hora tampoc fa tant, no? En realitat, si comptem els anys, no queda tan lluny. Doncs avui s'inaugura aquesta exposició, la infància del suc, 1936-1939. Al cim de Can Ginestan hem volgut parlar amb l'Àngel Merín, un dels organitzadors. Moltes gràcies, Àngel. Vosaltres hi perdoneu per les molesties. No mateixes, agraïm que haguem pogut fer la connexió, encara que hagi estat una mica complicat, però moltes gràcies i que vagi molt bé. Fins aviat. Adéu. Adéu, bon dia. Adéu.
Un quart i mig de dotze, de seguida fem tertúlia d'actualitat, abans però posem una mica més de música aquest matí de dilluns 16 de febrer. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta.
I ho fem amb un tema dels The Killers, aquest Read My Mind. Ens en anem, doncs, ens endincem en aquest món musical per de seguida tornar a recuperar per la d'actualitat amb els tertulians dels dilluns. Avui amb el Vicenç Riera, la Carme Madó, la Palmira Badell, en Josep Coderc i en Carles Bas, que torna, estem molt contents, que reincorpora la tertulia del Just a la Fusta. On the corner of Main Street, just trying to keep it in line.
Can you read my line?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I don't mind If you don't mind Cause I don't shine If you don't shine Before you jump Tell me what you find Can you read my mind
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Tres minuts i dos quarts de dotze, aquesta hora fem tertúlia, com cada dilluns, amb la Palmira Vadell, el Vicenç Riera, Carme Madó, Josep Coderc, i també avui estem molt contents perquè torna en Carles Bas amb nosaltres. Molt bon dia. Bon dia, bon dia, gràcies. I bon dia a tota la resta. Bon dia a tothom. Si voleu, podeu saludar.
Però contents de tornar a ser sis, no? Si ho inclou a mi, en aquesta tertúlia. Sí, la veritat. Somos los de los cinco. Exacte. En Carles ha passat un, diguem-ne, un perible fins que no ha tornat i el veiem molt bé i ell està content de ser aquí amb nosaltres també i nosaltres que estigui aquí. Exacte. Que sigui un contertulià.
justament ens deia ara que avui fa 3 mesos 3 mesos ja fa és el mateix que li hem dit l'Andrea i jo no pensava que fos tant de temps tot va molt ràpid passa el temps tenim la carta avui del senyor unes lletres el que no porta ulleres no sé que els entrebancs que tinc 3 són les qüestions que aquesta setmana m'han tret per estudiar-les
Primera, el suposat programa econòmic que Hitler tenia per a Europa en cas de guanyar la guerra. Diuen que aquest pla consistia, a més de sotmetre a tota Europa els seus idearis polítics, en establir una moneda única, el marc, amb un banc central amb residència a Berlín.
i unes directrius econòmiques, igual per tots els estats que haurien de ser aconseguides sense admetre cap desviament. Això em permet preguntar-me si aquest pla econòmic no és el que en realitat s'està seguint o s'intenta seguir baix la direcció de l'Àngela Merkel.
Però la realitat resulta sempre diferent, ateses les circumstàncies. De res val la major o menor autoritat de qui pretén dominar-la, i si un va perdre la guerra, l'altre...
és discutida la seva autoritat per tant tots aquells que semblaven ser-li fidels també li són infidels en aquest cas ara hi tornem però la diferència seria que l'han votada Angela Merkel ja sé que d'aquí el primer també el van votar el Hitler també el van votar però encara l'han continuat votant per no fer la comparació directa entre una cosa i l'altra però seguim segona
És evident que populisme i cultura no estan renyides, ens al contrari, es busquen i acaben per trobar-se. Això és el que es pot veure si seguim els últims esdeveniments de Podem, que ha anomenat per Catalunya persones dedicades al camp de la cultura i d'avàlua.
com és l'advocatesa i professora universitària Gemma Oversart, elegida secretària general per Podem a Catalunya i partidària del dret a decidir. Atenció, Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència i Unió. Atenció, catalans, el setembre s'apropa.
Tercera, ambaixades catalanes. A Margallo i els qui donen suport a ell per l'espanyolisme els fan nosa i argumenten que amb el que s'inverteria en elles es podria tenir una millor sanitat a Catalunya i millors escoles.
i es neguen a admetre que les privacions en aquestes qüestions provenen del que el govern central es nega a retornar pel que, per via d'impostos, recata amb accés de Catalunya.
Tampoc admeten que Catalunya és una nació o nacionalitat històrica, com diu la Constitució. I com a tal nació té tot el dret a projectar-se a l'exterior. Recordem aquelles paraules de Pau Casals a la seu de les Nacions Unides.
Jo sóc català. Catalunya fou una gran nació, ara província d'Espanya. I no sols com a nació Catalunya té dret a les ambaixades, sinó que aquestes són necessàries al mateix teixit industrial de Catalunya.
tota vegada que elles donen un sol, no sols a conèixer la marca Catalunya, sinó que contribueixen a millorar la distribució dels productes catalans a l'exterior.
Déu-n'hi-do, doncs mira. I que totes les comunitats autònomes entenen precisament per això, però és que ara toca negar-ho tot. Sí, sí, sí, vull dir. També és veritat que en temps de crisi es discuteix més fàcilment qualsevol cosa, no? Vull dir que és més debatut. No sé, veig que el Carles li aixeca la paraula, suposo que...
En primer lloc, voldria donar-vos les gràcies per la benvinguda que m'heu fet. No, home, no. Recordeu-vos d'aquest individu que va estar a punt d'anar-se a l'altre barri. Bé, en primer lloc, la meva felicitació a l'escripta del senyor Coderc, perquè toca punts essencials. Llavors, si em permeteu fer un petit comentari respecte de l'Hilller i de la situació... Jo l'hi dic a ell, precisament abans d'entrar,
que hi ha un problema diferencial. Lillard tenia una idea. Això, o això, o això. No hi havia cap possibilitat de discutir. No negociava, exacte.
La Merkel... És possible que fos una bona idea, no ho nego, però mai pot ser bona si els altres s'hi han de sotmetre. Sí, evidentment, però una idea gairebé que em faci la suposió és dolenta per naturalesa, és dolenta per flexibilitat.
Jo no dic que la Merkel no tingui idees semblants, però d'alguna manera relacionades. Però, en tot cas, la situació actual no li permet fer aquests abruptes... Relacionades, entenc, econòmicament, no? Sí, econòmicament, més que econòmicament, políticament. D'estil. Perquè, de fet,
La idea de Hitler era sotmetre-ho tot al seu punt de vista. I la Merkel segurament també vol dir alguna cosa. Però, esclar, ha d'anar molt de compte com ho fa, perquè els altres no són tan velles manses com per seguir-los exactament. I fa tot el que pot, però de totes maneres... Ja ho intenta, ja.
La segona qüestió és la de la senyora Obasart. M'alegra aquest comentari. No tinc el gust de conèixer-la, però m'alegra que una persona ben documentada com és el senyor Coderc ens digui que és professora d'universitat i educada.
Això m'alegra. I és molt jove. Sí, sí, sí. Això m'alegra. De totes maneres, hi ha una qüestió que diu, atenció, he de fer, i diu, jo no sé si això s'hauria de mereixer un comentari més estig. A mi m'agradaria poder-lo fer. Endavant. Poder-lo fer.
I no, no, en aquest moment no. Això ho dic que així... Ah, que s'ho queda per la propera, eh? No, per la propera ho farà d'aquí un rato. Ara, les ambaixades catalanes sí que tinc interès en dir una cosa d'experiatge personal. En llarg dels molts viatges que he fet al llarg del món, les ambaixades no, perquè llavors no ho eren, però representacions, punts de referència que a Catalunya tenia a diversos llocs, sí que a mi personalment m'han servit de molt de suport.
Li deia al senyor Coder, que vaig entrar, que en els meus viatges que han sigut bastants a Israel, la possibilitat de contactar amb una senyora, una senyoreta, m'he dit,
que em servia de punt d'enllaç a un país que és molt interessant de veure, molt interessant d'estudiar, però difícil de seguir, va ser un suport extraordinari. Jo penso que la meva visió allà era de relació científica i una mica especulativa. I així és amb altres llocs, dic aquest perquè ara se'l convi la memòria. Jo estic molt content que el govern de Catalunya hagi decidit aquesta línia
de relacions. Sense relacions exteriors, un país deixa de ser país, perquè si no té, qui el comprengui, qui l'entengui, qui el conegui, pot anar dient coses, però...
El resultat és que les paraules cauen en un sac buit. I aquesta, ara, també compren la postura del senyor Bargallo. Per sort que, desgraciadament per ell, no ho sé, la tinc completament atraussada. El senyor Bargallo, esclar, ho veu des d'un punt de vista absolutament diferent. Si resulta que això serveix perquè Catalunya s'expandeixi, Catalunya es manifesti, Catalunya mostri qui té, aleshores, evidentment, el senyor Bargallo això no l'interessa de cap manera.
A veure, també ens hauria sorprès, crec, que Margallo hauria aplaudit la idea, eh? Suposo que ens hauria sorprès molt més, encara, és veritat. Vull dir una cosa referent a això, les paraules de pocos altres. Diu, el seu...
al seu de les Nacions Venides, jo sóc català. Catalunya fó una gran nació. Jo li volia preguntar al senyor Coderc, si és qui ha escrit això, si va dir fó una gran nació o és una gran nació. No, va dir fó una gran nació. Fó una gran nació. Detall, eh? Sí, detall important. I va tenir el primer Parlament. Sí, i va dir això, que va tenir el primer Parlament, que es va parlar de pau, precisament. Sí.
Pau en aquell temps entre totes les nacions. Uniràs. Aquesta qüestió és important principalment pel valor i la transcendència de la persona que les pronunciava.
I en el moment que ho va dir, també. Sí, perquè d'aquesta manera jo... I davant de qui ho va dir. Exactament, exactament. Exacte, no és el mateix que si fos ara, eh, tot això. Sí, però de totes maneres, jo penso que aquí a Catalunya ara ens falta una miqueta, uns pauguns paucosals, que siguin capaces perquè n'hi ha. Hi ha persones, si ell era important des del punt de vista de la música...
Hi ha 8 persones, en el camp de la ciència és molt important, i en el camp de la medicina d'una manera particular, que poden parlar i poden dir-ho d'aquesta manera. Ara, hauríem de dir, ens falten, pel meu entendre, gent que pugui aixecar la veu amb tranquil·litat, amb honestedat, sense por que li pugui dir res, perquè representen un estandard difícil de negar,
i afirmessin una vegada més aquesta qüestió de Catalunya. Perdoneu. Sí, sí, n'hi ha d'aquests personatges i espero que alguns sortiran. Justament músics del món de la música també n'hi ha, però també n'hi ha que badeixen capital. Sí, exacte. Perdó, em permet dir una cosa? I tant. Que badeixin capital, que facin venir obres frutes
N'hi ha i n'hi haurà. Això desgraciadament. A tot arreu. Però al costat d'un senyor que mereix capital, un senyor que té el filés a Suïssa, a la banca aquesta, la seguida, etcètera. Al costat d'això, un Pau Casals, pel meu modest entendre, és un impacte important.
I en tenim, i en tenim. I tant que sí. Però avui dia, per desgràcia, potser fa més impacte un futbolista que un del món de la cultura. Però també en tenim. Tenen més repercussió.
Diu un bon bon de la cultura, i això callo, perquè he vingut amb la intenció de no te la digui paraula. No, home, no. Es vol dir que ha de recuperar tots aquests dies? No, perquè sembla un abús de... Però un home, per exemple, ara diré un cas concret, que des del punt de vista del popol és considerat una persona important, Ernest Guardiola. Es manifesta repetidament i clarament català i més català.
Sí, clar, també fa efecte, també, i potser més repercussió i tot. Bueno, perdoni la... Home, no, si tracta d'això, la tertúria, exactament. No, certament, venia cap aquí, gràcies a la palmira que m'ha perdut, que pensava que no diguis res, que he estat molt temps callat. Precisament per això li hem de donar més espai.
L'altre dia, una miqueta més frívol, parlant de la gent que està sent catalana i tal, em va agradar molt el Piqué. El Piqué també va fer una... Home, és dels que acostuma a parlar una mica cap a aquest cantó. És dels que acostuma a atrevir-se. Un cop ha començat ell, vendrà el Xavi i els altres. A vegades el tenim com una etiqueta de...
Ara perquè hi ha tot aquest ambient, però fa anys l'Oleguer Preses... Aquest és dels que va decidir no jugar amb l'escenari espanyol. També es va mostrar i, a més a més, va decidir no jugar i la veritat és que ho va patir. La tria va estar bé. Piqué, vols dir? Sí, perquè normalment sempre que sembla que vagi...
No, no, a veure, jo crec que això de la selecció espanyola els hi dona un ressò més ampli, els hi dona calés i, bueno, el seu ofici l'aprofiten al màxim. No ho veig tan malament, tampoc, la veritat.
jo crec que en el fons cadascú sent el que sent ara si interessim aquí amb matisos ètics, polítics i de patriotisme no tothom estaria d'acord si realment defensem alguna cosa si realment estem defensant la nostra identitat també van a la selecció catalana
També passa a vegades amb els Premis Nacionals de Cultura, alguns han rebutjat, però d'altres no els han volgut rebutjar, no? A mi, això que van fer aquests que els van donar el Premi... No, no, però jo dic els del Ministeri, és a dir, els premis que dona el Ministeri Espanyol, i va haver, no recordo ara qui, però han rebutjat un parell, i en canvi d'altres, tot i que siguin catalans, l'accepten perquè és com una distinció. Entenc que és diferent que el Fombrit, però... Tu estàs parlant del tema del Ciutat Morta, que els van donar el Premi Ciutat de Barcelona. I van fer aquell això que no...
que crec que no tocava, si no vols el prèmit, bueno, sí que el van acceptar el prèmit. Van acceptar els calés. Els calés, però bé, en l'humaret aquell em va semblar... A mi també em va semblar de mala educació. Em va semblar que no feia falta. Crec que s'haurien hagut de presentar i dir, miri, senyor Trias, no ho acceptem per això i per això. Innecessari. Però parlar allà davant i treure la cara i no deixar un pam de nas... Em va semblar innecessari i de molt mala educació.
Però després vaig sentir que s'explicaven que era això, que per poder seguir la investigació acceptaven els diners però no es van endur la B. Doncs mira, que no hi haguessin anat. Jo crec que hagués quedat més elegant sortir i hagués dit no ho acceptem per això.
No sé, és com a mi el de... Com es diu? Quim és? El Quim Arrufat, no? David Fernández? El David Fernández, que és un tio que en cau molt bé. Sí, que no ens ho pensàvem. No, no, que en cau molt bé. Em va semblar molt malament el tema aquell de l'Esperdenya. Ai, doncs a mi em va semblar molt malament que no li llençés de debò, home.
No, és que no crec que siguin les maneres, tampoc. Perquè ara està reorganitzant-se. Jo ho vaig trobar molt significatiu. A mi sí que em va agradar, la veritat. En un Parlament, o sigui, perquè no implica serietat, això. Que parlin, que s'expliquin, que lluitin per el que es creu, però no fa falta que es tregui l'esperdenya i la llència. Això és un exemple rebut d'en Krušov. Clar.
No, no. Els àrabs, si et llencen la sabata, és una ofensa. I ell li va recordar aquesta ofensa. Va ser una mica... Ara ja no sé el mateix, s'ha refinat una miqueta i ha vist on està.
A mi m'encanta el David Fernández. Si fos ara l'hora de votar, potser m'ho pensaria tot. Però ell ja no es presenta. No, però si fos l'hora que s'hagués de votar i estigués ell... Això és el que diu molta gent, però suposo que els passarà sempre els d'acord, perquè en que entraran un altre, algú que votaria per la persona, ja no en serà. És que ens va semblar quatre replegats, i no són quatre replegats. Ara per ara potser són els més coherents.
O es pensava també que no estarien, entre cometes, ho dic així, entre cometes, però es deia que potser no sabrien estar en un Parlament i que tant, que hi saben estar. I ara he canviat la meva opinion que tenia, perquè els sento parlar i tal, i m'agraden. I si es presentés el David Fernández...
Exacte. Em salto una miqueta el guió que proposava en Josep Codergren, hem parlat una mica, però perquè justament amb Sant Just, a banda del mil·lenari, però suposo que heu sabut que Montserrat Nebrera no es presenta finalment per Convergència i Unió. No. Vull preguntar, com que n'havíem parlat el juliol de quan vam saber-ho, ha decidit que no es presenta per motius personals, ha decidit a ser la candidata de Convergència i Unió Sant Just.
Segons explicava també Candy Casadamont, regidora de Convergència de l'Ajuntament de Sant Jus, l'altre dia a la Penya del Morro, deia que no se sentia potser prou estimada, que hi havia un pesat que potser havia pesat massa, això també explicava Llorent Rey. Us ha sorprès per això? Tu, Carme, veig que te n'has sabut ara, eh? Jo no ho sabia, no ho sabia i no ho sabia.
Jo la sorpresa la vaig tenir quan vaig saber que es presentava. I la veritat també he tingut sorpresa per la notícia que no es presenta. M'imagino que és que veu a venir que no guanyarà.
I ella va de guanyadora pel món. Tothom que es presenta va de guanyadora. Potser és més intel·ligent del que ens imaginem. Hi ha gent que es presenta i sap que no serà qui guanyi més vots, però vol fer una participació. Ella volia ser alcaldessa.
com sembla el del PSOE amb el numeret aquest amb el de Madrid Déu-n'hi-do, hi ha molt nen el de Madrid Tomàs Gómez no sé el per què l'ha destituït perquè necessita posar-se aire fresc deien que calia renovar-lo i algú va dir que en hauria posat Pedro Sánchez o és una demostració de força de força
perquè es veu que el de Madrid no era tan problemàtic ha sigut per mi aquest senyor l'hi auguro també com a Navarro Navarro no estava a Madrid no fa ni un any que va plegar Pere Navarro ja l'hem oblidat encara està en el món de la política jo vaig veure entrant al Congrés aquí a Catalunya
No plegat pas del PSC. Sí, sí, vull dir que encara estava... Però aquest... El Partit Socialista d'ara... El Partit Socialista té un problema greu. Estan de baixa. Sí, el problema del Partit Socialista és la manca d'un partit comunista. La manca d'un partit comunista. És a dir, jo soc d'esquerra, però...
No soc comunista, soc del Partit Socialista. Això ja ha fallat. Aquest argument ja no existeix. El ser menys que el comunisme, això ha desaparegut. I aquest és el gran problema.
És un problema bastant generalitzat. Tampoc no és un problema pel PSOE. Per això dic que és de tot el blanc. Jo crec que també tots els partits, tant de dreta com d'esquerra, tenen les seves acuages i les seves baixes. Jo ho dic precisament per això, perquè està generalitzat, però també està generalitzat, que no hi ha un partit comunista fora.
On hi ha un partit comunista? Quin partit hi ha? No, no, no hi és. No hi és. Per això... Per això, al faltar aquest contrapunt... I no és més contrapunt la dreta? No és més contrapunt la dreta? També, però la dreta... Sí, però a la gent li fa menys angúnia ser de dreta que comunista.
Sí? Depèn del sector, per això, no? Home, sí, però normalment... Jo no sento gairebé gens dir jo soc de dretes. En canvi, la gent s'envanta de ser d'esquerres. Perquè queda més humà. Sempre diu que és de dretes. Ningú diu que és de dretes i les dretes guanyen. Escolta, jo he vist aquí, a la quiosca de Sant Just, comprar
La Vanguardia i la Razón, eh? I amagar-se la Razón a dintre la Vanguardia. La Vanguardia molt d'esquerres no és. Llavors, o sigui, queda... No ho és gens. La Vanguardia molt d'esquerres no és. No, però vull dir que, bueno... La Vanguardia... No, no, exacte, la compra gent més diferent. És un món diari. Per això que té un altre tipus de tradició. I a dintre de la Vanguardia...
La razón, sí. Escolta, i no preguntis que tothom és d'esquerres. És com el que no veu ningú sàlva-me. A Catalunya el 30% del 10%. Això gran hermano, eh? Quasi desbanca el Bolònia. Ara tu preguntes. Jo? Jo veuré aquesta porqueria? Doncs jo t'asseguro que no. Vosaltres ho veieu o no? Jo t'asseguro que no el veig. Jo tampoc.
Permet? Sí, tant. No, no. Vull dir que... Possiblement el cas que cita... La Carme. La Carme és significatiu des del punt de vista. Durant molts anys he llegit cada dia un diari de dretes, un diari d'esquerres i un diari de centre. No, no, no. Per tenir una visió general, eh? Perquè hi ha un problema.
Ara ho podies dir, perquè fa molt temps que no ho faig. Però quan ho feia, sí. El problema de fons, les notícies no, les notícies són iguals per tot arreu. Els problemes... Les editorials... Els veies, vistos d'una manera, vistos d'una altra, la gent podia ser composició. La veritat va fer... Home, escolti'm, senyor Carles, llegia a l'ABC, eh? Llegia a gent que escrivia un rato bé.
Era un gran diari de dretes, però... No, el que estàvem parlant ara, el que deia el Palmira i jo, que la gent... Tu preguntes tu... Jo d'esquerres. La hipocresia, no? Ningú diu que és de dretes. Però si vull, senyora... Carme. El problema és que... Esquerres...
fora de grups esquerres, minoritaris, extremats i tal, i dretes, però també de grups minoritaris extremats, és difícil de... També és que queden diluïts entre ells, oi? Sí, exactament. És una situació que ha arribat, que és el motiu, per mi, per modestament, és el motiu pel qual la identificació, l'ideari dels partits té avui poc força, perquè la gent realment...
I per això segurament molta gent votaria David Fernández sense pensar tant en la CUP, no? És el que dèiem abans. Però aquí tornaríem amb la idea de llistes obertes, on sempre anem a parar. Això vol dir que si el partit que encerta un bon líder, un bon mitinero,
una persona amb bon discurs, aquest s'emporta als vots. També això es veu molt sobretot en el tema dels municipis, no? També algunes vegades ho hem parlat, de gent que vota un alcalde d'un partit que potser no votaria en un altre tipus d'eleccions. Es demostra que aquí Sant Just... No guanya mai el Partit Socialista en altres eleccions i en canvi... I en canvi s'emporta a l'alcaldia. Sempre. El alcalde d'aquí no el conec, però per mi ha tingut un valor.
Estant jo a l'hospital, el dia em telefonen i em diuen, Carles, va, sí, sóc jo. Diu, el senyor alcalde, perdó, vostè. Bé, vaig quedar al bar de prova, el senyor alcalde. Em treuen del poble. Sí, bé, em posa bé aviat, etcètera, etcètera. L'altre dia, fa pocs dies, el vaig telefonar per donar-li les gràcies, diré que ja estic a casa, diu, el vull vindre a saludar. I va venir? Sí.
Jo no sé què tal és. Ah, sí, és un encant de persona. És una persona que m'agradava. Però aquests estets, escolti, porto dos anys d'una vida científica, però també en part pública, i, escolti, mai dient figueres, dient allò, dient...
Maragall, això que em coneixen tots dos... Com va? És una persona que té carisma, que difícilment es trobi un relleu. Això m'ho he dit, ho he comentat, que clar, a mi personalment... El dia que em va telefonar em va impactar. Home, sí, és d'agrair. Algú devia haver-hi... Acostuma anar a veure els malalts, eh? O fer-los una trucada. Sí, sí.
I algú devia haver-hi, perquè si no, pobre de mi, que sóc d'obre d'aquesta terra, que no em coneix ningú i tot plegat... Home, fa la tertulia ara, eh? Sí, això és important. Exacte. És un tertulia de la ràdio i això es valora, eh? Sí, a veure...
Després diran que som raros a Sant Just, eh? Ara, per acabar, també volia parlar del mil·lenari, perquè en vam parlar fa unes setmanes, no? N'havia anat parlant i l'últim dia que en vam parlar tenia una reunió just després i avui he pensat, ostres, ara fa 15 dies ja i n'hem parlat que en principi està obert el concurs perquè tirin endavant. Suposo que esteu contents.
Jo sí, jo personal. I si aconseguim que algú vagi i tingui èxit, sobretot... Exacte, seria bàsicament el que també hauria de funcionar. Sobretot, seria un bé per nosaltres. Clar, ja no sé les condicions quines són, a més a més de la condició. És el lloguer. El lloguer és regalat. Sí, sí. Diguem que és regalat, el lloguer.
Ja que parlem de Sant Just, que és el que jo volia anar. Ara, ara, ara. En breu, Vicenç. Hi ha la política, res de res. I ni m'interessa ni vull interessar-ho. Doncs t'ha d'interessar que la política, si no en fas tu, te la fan els altres, eh? Que la facin, doncs, mire, jo... Però Sant Just sí. No, és un detall, a més, que resulta que sabeu vosaltres que el cap de Sant Just, o...
El volatori, davant mateix del volatori, hi ha un espai molt gran, asfaltat, on hi ha una rampa per entrar-hi, cotxes o... Allò no està fet, o sigui, quan es va fer, no es va fer per l'aparcada de gent, perquè hi ha un pàrquing pagant més endavant.
Jo ho dic, que ara allà sí hi aparcaven els metges i els empleats. Sí, allà al costat de la paret. És la paret on hi ha les consultes. Resulta que hi aparcaven amb mires perquè també els multaven. Perquè allà els multaven. I ara ja no els multen. Ara hi han posat unes jardineres perquè no puguin entrar.
Allò és un servei pel poble perquè si hi ha una urgència, el metge surt amb el cotxe de seguida. I ara el metge el que ha de fer és anar a buscar el cotxe en l'oposta del té aparcat, pagant, que vés a saber on el té aparcat.
jo trobo que això voldria saber que algú m'ho expliqués i no hi ha un acord no hi ha un acord sempre hi ha hagut problemes el problema ve que hi ha allà sembla ser veïns que els nens juguen allà i allà hi ha hagut moltes vegades que hi ha hagut cops de pilota a les finestres de les envoltes de les consultes vull dir
I ara, a més a més, això. Ara no poden ni aparcar els metges. Bé, demanem a la policia que potser si cridem una mica ens assentiran. Preguntarem què passa, no? Sí que ho preguntarem. A veure si ho podem donar resposta. Ja no es podia aparcar, perquè els multaven. Moltes vegades no els multaven, eh? Home, però si només amb la tarxeta de metge... Com en multes s'han encaixat o el que sigui, ara ha posat unes jardineres, ja no poden entrar ni l'ambulància, eh?
Doncs preguntarem què passa. Ara se'ns acaba el temps. Moltes gràcies per aquest punt final, també Vicenç. Podríem haver donat-li més temps. Exacte. Setmana que ve comencem parlant de Sant Just, si voleu. Carme, Josep, Carles i Valmira. Fins la setmana que ve. Adéu-siau. Fins dilluns. Bona setmana. Connectem tot seguit amb les notícies. Tornem. Després parlarem del centre d'Estudio Sant Justencs i també del curs que fa Cuina Miracle aquest dimecres a Cuina Vegetariana. I el teu.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12. Bon dia, us informa David Badia. El Tribunal Suprem cita declarar diferents experts que van presentar informes qüestionant la legalitat de la línia de molt alta tensió a l'AMAT. Una citació que arriba abans que aquest divendres es faci la inauguració de la interconexió entre França i Espanya. Girona Isabel Jonola.
Bon dia. La sala tercera del Tribunal Suprem ha citat a declarar aquest dimecres 9 tècnics que s'han manifestat contraris a la legalitat de la MAT en el tram de Bescanoa-Santa Llugeia. Fa dos anys van presentar un contenciós contra l'acord del Consell de Ministres del 2 d'agost del 2013 que declarava la línia d'utilitat pública i s'aprovava el projecte d'aquest tram. Isabel Jovenola, Catalunya Ràdio, Girona.
L'expresidenta del Parlament de les Illes, Maria Antonia Monar, tornarà a anar a judici, acusada ara de subornar un empresari, Palma Sarà Riera. Bon dia, Monar, que és a la presó des de fa un any i mig amb dues condemnes fermes per corrupció, haurà d'afrontar en breu un tercer judici. La Fiscalia l'acusarà a ella i altres dos expolítics d'Unió Mallorquina d'haver cobrat 4 milions d'euros a un constructor a canvi de beneficiar-lo amb l'adjudicació d'uns terrenys públics.
El jutge ho considera un delicte de suborn i per això ha determinat que la competència per jutjar aquest cas li correspon a un jurat popular. Sara Riera, Catalunya Ràdio Palma. La Generalitat ha donat suport a la creació de 4.500 empreses a través del programa Catalunya Empren. Barcelona, Laia Ortega. Bon dia. En 3 anys la Generalitat atès 35.000 iniciatives emprenedores, un resultat que satisfà el conseller. Crec que aquests resultats són els que han avalat la iniciativa del govern
per, d'alguna manera, impulsar de nou dos anys més de programa per continuar generant aquests recursos, per continuar aixecant aquests projectes, per continuar donant suport a la nostra gent emprenedora.
Una cinquantena de membres de l'estat islàmic morts en els bombardejos d'Egipte a Líbia. La televisió oficial parla de raids contra dipòsits d'armes i contra centres de comunicació jihadistes. És la resposta del caire a la decapitació d'una vintena de cristians coptes segrestats ara fa un mes. Egipte i França reclamen una reunió urgent del Consell de Seguretat de l'ONU.
Esports Montserreia. Jornada històrica per al bàsquet català. Pau i Marc Gasol han estat aquesta matinada titulars a l'All-Star, al partit de les estrelles de l'NBA. Victòria per a l'equip d'en Marc. Conferència West 163, Est 158. Millor actuació per en Pau, 10 punts i 13 rebots, mentre en Marc ha sumat
6 punts i 10 rebots. Tots dos han format part del 5 inicial de cada equip i, a més, han protagonitzat el salt inicial. En futbol, avui, reunió de la Junta del Barça per decidir si venen els drets televisius a Mediapro, que és l'actual posseïdor, o el Movistar. A l'Espanyol estan pendents de la revisió mèdica Sergio García, que es va fer una contusió al genoll dret dissabte a Màlaga. I avui, un partit pendent de primera. Ei, Barells, a 3 quarts de 9.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 4 minuts. Us parla Andrea Bueno. La comparsa escolar al Montseny se'n va a l'espai. Ha estat la guanyadora del desè concurs de disfresses de carnestoltes de Sant Jost. Uns 200 nens i nenes i pares i mares de l'escola van participar d'aquesta comparsa que ha guanyat 700 euros i el títol de pregonera de la festa de carnestoltes de l'any que ve. La millor comparsa ha estat la comparsa fixat i bé que mostraven el món al revés i que ha guanyat 600 euros.
El millor grup ha estat la Doma de l'Estrús, amb un premi de 300 euros, i el millor individual, Ariadna Pals Núvols, una nena que amulava la pel·lícula Up, amb globus inclosos. Aquest premi consistia en un val de compra per valor de 150 euros, abans canviar qualsevol comerç escrit a l'Òbic.
Més coses. Aquest vespre s'inaugura a Can Gina està l'exposició La infància del suc 1936-1939, el retorn dels papers de Salamanca. És una mostra itinerant que recull els documents retornats de cada territori que pertanyien a la militància del Partit Socialista Unificat de Catalunya i que van ser requisats pel franquisme.
L'exposició sorgeix arrel de la investigació dels papers de Salamanca i de les referències als militants del SUC al Bas Llobregat. Per posar en context, la mostra parla de la República, la Guerra Civil, les joventuts socialistes unificades, entre d'altres. La mostra s'inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre al cim de Can Ginesta, on s'hi podrà visitar fins al 16 de març.
I un apunt més, el Celler de Can Mata engega dimecres un nou curs monogràfic sobre les varietats de raïm i els processos d'elaboració del vi. Seran tres sessions que tindran lloc al Gasal de Joves i a més una jornada extra amb activitats diverses a un celler. Dimecres tindrà lloc la primera sessió que tractarà els vins de copatge, és a dir, vins elaborats amb diferents varietats de raïm i estes seran tres vins blancs i tres de negres.
El curs seguirà ja el mes que ve, dimecres 4 de març i també dimecres 18 de març. A més, es preveu fer una jornada de poda, visita i tas de vins a un celler català. El preu del monogràfic és de 32 euros i cada sessió serà a les 7 de la tarda al Casal de Joves. Més informació a l'equipament al 933710252 o al seu web casaldejoves.com.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Jus Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passen 11 minuts de les 12, aquesta hora saludem a Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis Sant Justens. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Per parlar de l'actualitat de l'entitat, com va tot plegat? A veure, jo... No vols parlar de si? Sí, no. El que volia dir és que nosaltres vull començar parlant de la rua. Clar, vam comentar la setmana passada el justament que formaries part del jurat. Com va anar, doncs? Ah, bé...
Bé, no sé dir-te... Perquè era el primer cop que feies de llirat o no? No, era el segon. Era el segon, més o menys ja sabia com anava. Bé, jo admiro la gent que fa això. Tu no et disfresses, eh? No, no, no. Jo vaig ja sempre amb barret. Vull dir, ja em diu, no, tu ja vas amb barret. Jo ho admiro, ho admiro, i els que tenen les ganes, la il·lusió... I l'esforç, exacte. I l'esforç.
Llavors, haig de dir que aquest any hi havia molta qualitat, doncs hi havia coses molt originals, molt originals. El premi a la comparsa petita de grup de gent petita, eren uns domadors d'avastrossos, d'avastrossos, i era increïble. Tu els veies de dalt a baix, el que havien arribat a fer per fer-se tot l'equipament...
i era genial, era genial i després allò de les escoles també les escoles, les Ampes han treballat molt i va guanyar el Montseny però és que eren 266 persones Déu-n'hi-do i anaven de la Guerra de les Galàxies vull dir, tu els miraves i és que era de veritat impressionant el coet que van llançar el discurs en rus, vull dir molt bé, molt bé, totes van estar molt bé dins de les seves possibilitats
Però, esclar, aquesta va guanyar, lògicament, per què? Per la feina, per la idea, per moltes coses. Però jo el que sí que puc destacar de tothom qui es presentava era la il·lusió. Això no falla, eh? Això no falla, la il·lusió hi era i molta gent que també es va disfressar i no participava.
Això també. Hi ha molta gent que es disfressa i no participa, perquè li agrada anar a la rua, perquè li agrada. Llavors, aquest any els de la Pau no hi eren, els de la plaça de la Pau, que quasi normalment guanyen quasi sempre, però hi havia un petit grup, que eren els samveros, brasileiros, que tenien molta marxa, molta marxa, i que ens van donar molt de joc, també. Bé, va estar molt bé, no va fer tan fred com a 3 anys, perquè jo me'n recordo que l'any que vaig ser va ser terrible, terrible,
i aquest any no, no, feia fresqueta, fred, però com que estàvem quietets nosaltres, doncs notàvem. Però bé, i a la plaça de la Pau, al moment de donar, o de Camuapa, com vulgueu, a l'hora de donar els premis i tot això, hi havia molt, molt ambient, i jo crec que és una festa que la gent espera, que els hi fa molta il·lusió, veus famílies senceres, veus pares que mai a la vida es posarien segons què, i veus que és darrere de la canalla...
Ho fan, no? I a més, aquesta és una altra de les precaracis del Carnestoldes, que és la barreja de generacions, no? Això, sí, sí, sí. Home, de la meva edat segur que no, eh? Però de 50, potser encara hem trobat bastants, d'acord? I bé, molt bé, va estar molt bé.
I ara nosaltres, com a centre d'estudis, el que estem preparant és aquest curs de coneixements sanjustents que farem a partir dels 4 dimecres de març. Exacte. Que ens poden venir a inscriure el dia 24 i 26 a la de 5 a 7 de la tarda aquí al nostre despatx de Can Ginestar. I si troben, ja vaig dir, la Josefina Modulet també li poden dir.
I nosaltres també, a través del correu de l'entitat, també hem rebut gent que es vol apuntar, perquè mira, se'ns ha apuntat una persona que està a San Francisco i que arriba el dia abans i diu que es volia apuntar que per favor li guardessim el lloc.
Doncs sí senyor, esclar que sí. Només soltaria. Home, i tant. Això vol dir que és un curs que interessarà molta gent. No, i a mi s'ha vist molt contenta perquè nosaltres, al dir-ho, per exemple, a l'Ateneu, l'Ateneu també s'ha fet ressò, com nosaltres també ens hem fet ressò de les seves coses, i doncs socis de l'Ateneu que s'han apuntat en aquest curs, i que no són socis nostres, per exemple. Clar. O sigui, hi ha inscripcions fetes, eh, Maria? Sí, sí, jo crec que ja som unes 15 o 16 persones inscrites. Sí, sí.
Però que ja et dic, si troben o pel correu del centre o la Josefina, poden ja fer-ho. Encara hi ha temps. Hi ha límit d'inscripcions? Hi ha un número màxim? 30. Màxim 30. Déu-n'hi-do, per tant, en principi... Màxim 30, sí. Màxim 30. Però, vull dir, estem... I si no arribem, no passa res. La qüestió és que tots ens hi trobem bé i que aprenem molt. Hi ha gent que té moltes ganes de fer aquest curs, doncs, endavant. Endavant.
I això és el que estem preparant ara. Home, comença uns dies, no? Sí, i el dia 27 tenim també aquesta col·laboració amb la Gingran i l'arxiu de la Rambla, que em vaig dir allà al mil·lenari. Doncs, esclar, ja estem fent coses. Nosaltres, és el que ens toca, ja estem preparant la sortida, també per l'estiu. El juny o no? Més endavant. El juny, el juny. I on aneu aquest any encara no se sap.
Sí, se sap, però encara no hi ha les coses acabades, però anirem a Horta de Sant Joan. Molt bé. I tot el Materranyes i tot allò d'allà. Així que això ja anirem parlant, perquè encara estem tancant serrells, que es diu serrells, i queda molt bé això. Doncs encara hi ha algun serrell per tancar, i per tant no podem dir ni preus, ni podem dir res, i encara falta molt. Encara queda.
De moment, el més immediat és aquest curs d'arqueologia de Sant Just, d'aquesta prehistòria i antiguitat, el curs final de Llobregat. De cara a fora de la gent gran del dia 27, això és el més immediat que hi ha. Perfecte. Maria, doncs moltes gràcies. Molt bé, doncs fil la setmana entrant. Que vagi molt bé. Adéu, Carme. Bon dia. Adéu. Estem escoltant Just a la Fusta.
Ara passen dos minuts d'un quart d'una del migdia, de seguida parlarem del curs de cuina vegetariana i vegana que es farà a Cuina Miracle aquest dimecres, en parlarem amb la Miracle Serra, després de sentir partícules de Déu del petit acalaril.
Tants i tants planetes com hi ha al cel. Tants i tants estels com hi ha dins teu. Som de tantes formes com hi ha estels. Som de totes formes partícules de veu. Tants i tants planetes com hi ha al cel. Tants i tants
Com hi ha dins teu. Som de tantes formes. Com hi ha dins teu. Som de totes formes. Partícules de Déu. Tants i tants planetes. Com hi ha al cel. Tants i tants estels. Com hi ha dins teu.
Som de tantes formes, com hi ha en estel. Som de totes formes, partícules de Déu. Tants i tants planetes, com hi ha en el cel. Tants i tants estels, com hi ha en dins teu. Som de tantes formes, com hi ha en estel.
de totes formes partícules de ve.
Tants i tants estels com hi ha dins Déu. Som de tantes formes com hi ha estels. Som de totes formes partícules de Déu. Tants i tants planetes com hi ha al cel. Tants i tants estels com hi ha dins Déu.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres i agenda de concert o cinema.
Just a la fusta, el magazín del matí.
Sis minuts i dos quarts d'una del migdia. Parlem ara d'un acte que es fa aquest dimecres, Cuina Miracle, aquestes sessions teòrico-pràctiques, on aquest dimecres en concret es parlarà de cuina vegana i vegetariana.
A dos quarts de vuit del vesc, a dos quarts de set de la tarda, es farà aquesta xerrada taller teòrico-pràctica. És aquesta aula de cuina que organitza Cuina Miracle. Ara en parlem amb Miracle Serra, que tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Hola, bon dia. Tornen, per tant, ara feia temps que no en teníem cap, no, Miracle? Bueno, des del dia dotze de febrer. De febrer? De gener. De gener, sí. Val, doncs ara el teníem, quedàvem molt lluny. Sí, perquè per aquí ja fa molts dies. Exacte, bé. Ara en farem aquest el dia divuit.
i, bueno, tenim bastantes persones en llista d'espera per fer aquest curs, de moltes en farem una pròrroga, en farem una altra a la setmana 50, que serà el dia 25. És a dir, aquest dimecres i dimecres que ve, cuina vegetariana. Sí, aquest que ve i el proper. I teniu ja tot ple? També va el proper? Sí, sí, bueno, estan agafant gent, sí, és que he parlat aquest dematí amb la Cristina, que és la que se'n cuida,
I m'ha dit que hi havia moltes persones, que hi havia persones en llista d'espera perquè ja no hi cabien, doncs agafa per un altre dia, que serà el dia 25, que és el proper dia després. Clar, perquè en principi és obert a tothom o és algun públic determinat, no? No, no, no, és obert a tothom que s'apunti, han d'anar al centre cívic de Maragall, de...
Exacte. De Joan Maragall. Sí, sí, i després apuntar-se allà, tot i que el curs es fa a Cuina Miracle mateix. Exacte. Però s'han d'inscriure allà i, en fi, se'n cuida la Cristina i llavors ella va agafant les persones...
I com que avui m'he dit que hi havia molta gent, per això m'ha allargat a fer un altre dia. Parlem una mica del que es farà aquest dimecres, perquè cuina vegetariana i vegana, que és un tipus de cuina que ara està molt de moda també, no? Vull dir, ha crescut el tipus de gent que no només vegetarians absoluts, però sí que és gent que vol incorporar també aquest tipus de cuina més en el seu dia a dia, miracle. Doncs sí, la veritat és que la gent cada vegada, suposo que tots, i nosaltres també, sobretot també nosaltres, comencem per nosaltres mateixos i
Per això estem disposats a fer un curs així perquè ens agrada també. Ens agrada perquè penso que podés cuidar-se una mica més. Això que nosaltres no som radicals i mengem carpes i això, però sí que entenem que la gent es vulgui cuidar i que potser no sempre, però una cosa bastant habitualment que menys fàgil d'un altre tipus de menjar. Realment és molt sant, el que passa és que també necessitem les proteïnes, perquè no només els vegetarians, si només menjessin vegetals i cereals,
potser els hi faltarien algunes coses que s'assupleixen. I tenen, per tant, proteïna vegetal, no? Exacte, llavors es deixen de buscar les proteïnes que dona, doncs els vegetals, i buscar les ametlles, buscar altres productes que els aportin la proteïna necessària, no? Per tant, entenc que... Bé, els vegetarians, de fet, beuen, perquè jo que vaig molt a la Índia, i bàsicament la Índia és vegetariana, els vegetarians, realment ells, on agafen les proteïnes, beuen molta llet i menjan molts iogurts, mandequilla...
Agafen molt els làctics, que no supleixen molt, perquè d'enmetlles no massa, això encara que tenen molts fruits secs, però enmetlles sí, també n'hi ha bastants, però ells ho supleixen molt amb els làctics, mengen molt iogurt...
fan una salsa que es diu raïta, que un dia al pròxim curs véssim fer un curs hindú. Molt bé, home, sí, sí, perquè és un tipus de cuina que també... Sí, és molt interessant. Exacte, t'agrada descobrir-la. En aquest cas concret, per tant, entenc que també hi haurà una part de teoria d'explicar el que deies ara, no?, d'aquesta, de com s'obtenen les proteïnes. I les diferències que hi ha entre un vegetarià i un vagà. Els vegetarians poden prendre els làctis perquè deriven d'animals i poden menjar ous i tal...
que moltes vegades no en mengen d'ous perquè ja consideren que és un animal, però pot ser que algun vegetari en mengi. I els vegans. Els vegans no mengen absolutament res que provengui d'un animal. Res. Vull dir, ni la llet, ni els ous, ni els formatges, res de res. Vull dir, realment mengen els llagums, els cereals, tota mena de cereals i les verdures.
I això és el tipus d'alimentació vegana. I de fet els llagums també tornen a estar bastant en boga, no, ara? Vull dir que s'està recuperant bastant. Hem de recuperar, hem de recuperar coses perquè s'han perdut moltes coses. A vegades pensem que menjars potser més sofisticats o no sé. Jo penso que hem de tornar una mica a les essències, menjar producte proper, més a la terra, més de prop, i el més possible. I si és de prop, que saps que l'ha acollit un pagès aquí al teu costat, sempre és molt millor.
No, no, i tant, exacte, aquesta consciència de no haver de menjar coses que venen amb avió, no? Exacte, exacte, no tenim per què menjar, jo què sé, mangors o papalles si no són nostres, vull dir, ja, no sé, penso que el que és proper sempre és millor, el que passa que, bueno, a vegades, està gràcies a alguna altra cosa, però realment la vida normal de cada dia sí que és bo i sempre trobaràs menjar proper, ara mateix jo aquesta setmana m'arribaré aquí al prat a comprar carxofes
Compré 8 caixes d'escarxofes, que se m'aguanten, que es poden fer de moltes maneres, i que són extraordinàries. Té molta potència, les carxofes, no? Té moltes propietats, a més a més, d'escarxofes. Moltes, a més és que són super sanes, són molt bones, es pots fer de moltes maneres diferents.
No sé, hem d'aprofitar també les coses de temporada. Això també és molt important. És veritat que l'altre dia em va passar que vaig anar en una botiga, és igual, en una botiga concreta, que vaig dir que compraré carxofes perquè és l'època i a més a més són d'aquí, i clar, vaig mirar allà on et dius d'on venen i vaig dir, ostres, venien de Múrcia, vaig dir, doncs llavors no, no, perquè és clar, si les tinc aquí al costat i ja buscaré un lloc on les pugui tenir d'aquí a la vora, que això també és un altre debat, i és un altre curs segurament el tema de com funciona.
Sí, però és superxulo, això, eh? Pensa que jo vaig aquí al Prat, en un lloc que és com una cooperativa d'agricultors, que està molt a prop d'un centre comercial molt conegut, i això està, res, a 50, 70 metres d'aquest centre comercial, i és com una nau, que fa com una agrupació, una agropecuària, saps? Vull dir que venen tots els productes del seu entorn. Sí. I dona gust, tu vas allà i compres un enciam acabat de collir, i, ostres, he anat un parell de vegades i allò saps què queda?
que diu, aquí he de vindre molt més, perquè realment, i ara que és el moment de la carxofa, hem d'aprofitar. Clar. A veure, m'has dit abans que no el sabies fots, però algun dels plats que es farà aquest dimecres sí que el podem explicar, no? Sí, sí, sí. Mira, una cosa que sí que utilitzarem i que és una cosa molt interessant i que aporta també bastanta proteïna, és el seitan. El seitan és un compost, és un preparat que s'ha fet amb farina de blat i aigua i fan com un compost, saps?
I amb això es poden fer hamburgueses, es pot fer diverses coses. Nosaltres amb això farem un estofat, un estofat català. He parlat amb el Joan i van dir, sí, farem aquest de l'estofat català amb el seitan. I què porta l'estofat català? Portarà sabetes aquelles petitones, sabetes perla, i portarà també prunes. Molt bé. Serà com un rostiret, serà un rostit. I llavors això s'hi posa tallat de trosset,
I això fa com si fos el servei de la carn, diguéssim. Exacte, ja tens la proteïna i a més a més també té forma de carn, una mica fins i tot. Sí, sí, sí, clar, perquè tu fas taquet, això et permet molta cosa, eh? Tu pots fer-ho picat, jo et surto com una hamburguesa, no ho sé, et dóna bastant joc. I després també farem una espècie de maionesa que està amb tofu,
que es diu tofonesa, que queda molt bé, que et pot servir per acompanyar moltes verdures, que pot dir, mira, això menja de gust meionesa, però jo no vull menjar ni ous ni llet. Doncs es fa amb això. Molt bé. I després també farem una recepta de mil fulles de verdures amb quinoa,
Això en fem molt de baix al restaurant, això en fem bastant sovint, en fem per almenys un cop a la setmana. D'aquest mil fulles, eh? Sí, això en fem molt, perquè queda molt bo i a la gent li encanta aquest plat. Vèries classes de verdures diferents, ficades en planxes, diguéssim, tu talles verdures una línia, com si fos una lasanya. I entre mig hi ha verdures i verdures i va quinoa. La quinoa la posem crua, això cru i va al forn. I llavors ja es fa al forn directament i ja està. Llavors allà ja es cou, s'hidrata la quinoa...
La quinoa té unes propietats increïbles. Pensen que és un cereal que només es cultiva a 3.000 metres d'altura i que per aquest fet, almenys per aquest fet, ja és molt car. Perquè estàs recolectat. I ha pujat molt de preu, eh, amb els últims anys. Mira, clar, perquè jo l'altre dia justament em volia anar a comprar i jo fa 3 anys ja potser que la vaig descobrir, però en aquests 3 anys jo crec que s'ha doblat, potser fins i tot. Jo crec que està triplicat. Jo l'havia agradat a pagar a 3 i 4 euros al quino i l'havia d'anar de 15 a 18.
Sí, sí, per això. M'ha sorprès molt. No sé si és una cosa que també, evidentment, les condicions, però jo crec que també, com que s'ha posat de moda, suposo que se n'ha aprofitat. I la gent l'està descobrint. Pensa que el dia que jo tinc això al menú, això va quedar amb bola, no? Perquè la gent, home, tens quinoa, posi un buit, clar. Perquè saben que un paquet d'arròs d'un quilo et costarà dos euros i d'això val dir buit. La diferència és tremenda. Però compensem el preu amb utilitzar les verdures. Clar.
Llavors el preu, el baix, fent aquesta lassanya de verdures, que nosaltres, quan la fiquem nosaltres a l'estona, sóc posant formatge feta. I li dona una mica més de gustet, saps? I entre mig de les verdures també hi posem arbetes, vinixos, a veure. És una bona recepta, la veritat. Sí, aquesta hora se m'està obrint l'estruma aquí, eh? La gana, la gana. Sí, sí.
I també farem un flam de llenties, però sense ou. De llenties? Sí, sí. I seria per tant per postres? No, no, no. És la forma. És un primer plat. Nosaltres el farem gran amb un motllo com de plum cake i llavors tallarem llesques, que eren una espècie de quadrats. I és molt bo perquè això porta verdura i porta cereals. El fem amb bròcoli i llenties.
Molt bé. I llavors també parlarem de les algues, de les propietats que tenen les algues, perquè per fer aquest plat s'utilitzen algues. Llavors, què és el que fa que lliguin? Sí, perquè molta gent tampoc no hi estem tan acostumats a menjar algues. No, i tampoc no sabem les propietats que té, que realment en té moltíssimes, perquè tenen molts minerals, molt ferro, tenen moltes coses que a vegades necessitem. I sobretot a persones vegetarians i vegans.
Els vegans també tenen una qualitat molt interessant, que mengen molt menjar cru, diguéssim, saps? Mengen molta manida, que també el cru sempre guarda més totes les vitamines, tot el que és necessari. I també fan... Jo he menjat amb una amiga meva que és vegana i fa unes coses estupendes. Es tritura amb metlles, amb un all i una mica d'oli d'oliva, et fa unes pastes per posar sobre la torradeta,
que és boníssim. Jo sempre li dic, oi, que bueno, que està, que rico. Ho trobes molt bo, saps? Sí. Perquè ja busquen la manera que sigui gustós, no? Per tant, clar, es poden descobrir moltes coses a través de la cuina, en aquest cas vegetariana, o vegan aquest dimecres, encara que algú que digui, ai, és que jo no sóc vegetariana, no hi puc anar. És igual. Si no hi pots anar, serà perquè no acabaràs el curs, però en principi tothom pot incorporar-ho la seva dieta, no? Això, exacte, perquè vull dir, jo no ho soc i en canvi, doncs,
Cada vegada em dono compte d'aquest tiro més, perquè m'agrada més, perquè potser menjar potser més lleuger, i que no és tan difícil de digerir. En fi, té unes qualitats que vas veient, sobretot jo, que, per exemple, em vaig fer més gran, em dono compte que em senten millor, perquè no el trobo pesat. I a més, si saps que és més sa, que et pot ajudar a viure més bé... I tant.
que això no vol dir deixar de menjar res, però pots menjar igualment pollastre o un dia un peix, però no cal que sigui ni totes les menjades, jo és que ni pensar-ho totes les menjades. De posar-hi carn, no? No, no, ni carn ni peix. Vull dir, jo totes les menjades, jo com a molt una menjada al dia i molt, i a vegades que no, perquè al mig jo feia unes coses, jo a la nit unes altres i això, però que se n'ha d'anar menjant de quan en quan, sí, perquè ens fan falta aquestes proteïnes i a vegades no sabem de on treure-les.
Per exemple, jo la llet de mi no em senta bé, jo tinc que vendre llet de soja, o llet d'arròs, o llet d'avena, la que millor em sentes la d'avena. Exacte. I la que més m'agrada, la d'ametlles. Però la d'ametlles se'n creix molt perquè té sucre. Però la veritat que la llet d'ametlles és una passada de la bona. Sí? Però llavors, molt, molt, molt, molt, molt, molt bona. Jo, bueno, em recordo jo que em veia quan era petita, que la meva família estaven a Reus, i allà es collen moltes ametlles javallanes i es feia molt.
I em preparava la meva tia uns gots de llet d'anmelles tan bona que ara quan em prenc encara me'n recordo, eh? Penso, oh, quin olor, quin gust. Sí, sí, la veritat que sí. Molt bé, doncs aquest dimecres es podrà fer un petit tastet, no?, una mica per endinsar-se en aquest món de la cuina vegetariana i vegana aquest dimecres i dimecres 25, també. Exactament, farem els dos dimecres, més que res per això, perquè hi havia gent que...
que estaven en llista d'espera i aquest matí hem parlat i he dit, bueno, doncs organitza un altre per l'altre dimecre. Exacte. Perquè si no, clar, tots a dintre de la cuina jo tinc una capacitat, però que 10 o 12 persones hi cabem, comptant que a més a més som nosaltres, que som dos o tres, treballant. Clar. Que si ja serem 15, vull dir que allò estarà ple. Si som més de 10 o 12, no hi cabem. A més a més es cuina, no, Miracle? Sí, sí, esclar, es cuina. És diferent el d'etapes,
Amb el de tapes podem agafar més persones perquè ens fem dos grups. Jo troco i faig les coses fredes a fora, amb una taula gran que tenim, especial, i llavors el meu fill es queden a la meitat del grup a dintre fent coses calentes i que ens permet agafar més gent. Però amb aquest no, perquè hem d'estar cuinant a dintre tot el rato. Llavors, per això no poden ser més entre 10 i 12 persones, és el màxim. I entenc, a més a més, també que hi deu haver molta gent que repeteix, no?
Sí, això passa moltíssim. Vull dir, és obrir la inscripció i la veritat que l'Asicina ja el té allà fent cua, no?, per apuntar-se. Sí, hi ha molta gent que repeteix, perquè, a més, és un preu que està superassequible per tothom. I hi ha una altra cosa, que s'endúen al menjar que es cuina. Llavors, esclar, ja diguéssim, s'endúen un sopar o un dinar, i, a més, han estat unes hores aprenent, i pel preu que tenen és un regalo que es fa...
per part de l'Ajuntament i també una miqueta per part nostra. Són 9 euros en 73, és un preu molt accessible. És una cosa que realment és un preu que no...
Que no hi és al mercat, això. Exacte. Doncs aquest dimecres hi ha aquesta aula de cuina. Qui tingui interès, doncs, a veure si encara pot inscriure-s'hi al Centre Civilitjo Maragall, tot i que el curs es farà a Cuina Miracle. Avui n'hem volgut parlar amb la Miracle Serra. Moltes gràcies, Miracle. Moltes gràcies. Gràcies a tocar-me, eh? I que vagi molt bé. Fins aviat. Molt bé, merci. Bon dia. Molt bé, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 o 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Saps què és un oldo? O la música avantatge? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaeton. Rebobineu, sisplau. És el programa de Ràdio Despert dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill.
perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de 9 a 10 del vespre Rebobineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavis. Recordeu, per alegrar els dilluns Rebobineu, sisplau, de 9 a 10 del vespre a Ràdio d'Esvern, el 98.1 de la FM.
Rebobineu. Una mirada gens nostàlgica al passat. La informació més propera al Just a la Fusta.
Salutem ara l'Elisabet Isern de l'Arbolari d'aquí Sant Jus. Molt bon dia, Elisabet, què tal? Bon dia a tots, molt bé. Per parlar un dia més, exacte, de nutrició, dietètica, diferents qüestions que ens poden anar bé per la nostra vida diària, aquests consells que pel dia a dia poden funcionar. I avui el que fem és parlar de la diabetis. I suposo, per tant, de tot de qüestions recomanables per la gent que té diabetis, que puguin conviure una mica millor amb la malaltia, no?
o que tinguin un principi, no cal que siguin diabètics, però que tinguin un principi de sucre alt. També, és a dir, no només la gent que ja té diagnosticada una diabetes. Perfecte, doncs comencem. Doncs com sempre us explico breument en què consisteix la diabetes.
I després mencionaré diverses plantes i altres complements que es puguin prendre per combatre-la, per almenys anivellar-la i que no vagi en augment. La diabetis no deixa l'augment de glucosa en sang, la glucosa, el sucre, que és característic d'aquesta infermetat.
I tenir un augment de glucosa en sang té unes conseqüències negatives, o sigui, ho haurem de vigilar, no? Però amb les plantes i una bona alimentació es pot baixar aquest nivell de glucosa, no? Existeixen diferents tipus de diabetis. La tipus 1, que vol dir que els diabetis de tipus 1 són insulinodependents,
I la més freqüent és la tipus 2, coneguda com no-insulina-dependent. O sigui, no han de prendre la insulina. És la que té la gent gran, per exemple, de vegades? La gent gran, exacte. O algunes embarassades, no? Exacte, també amb dones, per exemple, embarassades, se'ls dispara una miqueta el sucre i han de fer, doncs això, puntat amb la seva alimentació. Desapareix. Desapareix. I ja està. Aquesta seria la tipus 2. Molt bé.
I què passa, no? Si la diabetis, si no es comença a tractar, pot ocasionar trastorns com cardiopaties o pèrdues de visió o altres complicacions, no? Això en cas de no tractar-se, eh? Això en cas de no tractar-se.
Però bé, com que últimament, normalment, ens fem analítiques freqüentment, en seguida es detecta. Doncs què hem de fer per evitar una possible diabetis o que tinguis un sucral, una glucosa alta?
S'ha d'evitar el consum de sucre simple, que seria, per exemple, el sucre blanc, que és d'assimilació ràpida, passa enseguida en sang. I el podríem substituir per malasses, malasses de blat, d'arròs... Per endolcir, també. Per endolcir, sí. O l'estèvia. L'estèvia és una planta molt, molt, molt dolça que no es quantifica calòricament, o sigui, no ens aporta calories i ens serveix per això, per endolcir.
Una bona alternativa. Una altra alternativa, sí, sí, molt bona amb l'estèvia.
I s'han de reduir, doncs, l'ingesta d'hidrats de carbó simples, no? Com, per exemple, doncs, arrossos blancs o farines. I llavors és molt millor augmentar, doncs, la ingesta, perdoneu, de sucres complexes com els cereals integrals, que això gairebé cada dilluns, no? Exacte, apareixen. Això per tothom, no? Segurament, en realitat, en aquest cas concret és molt recomanable per a qualsevol persona.
si pot afegir cereals integrals a la seva dieta. L'Elisabeth sempre ens recomana cada dill. Què passa? Els cereals integrals, com que són d'assimilació lenta, es van desfent gradualment i llavors l'absorció és molt més lenta. A part de la riquesa, sempre dic amb vitamines, minerals i la pròpia fibra, també.
Molt bé, doncs seria una mica el consell principal, però hi ha més coses, hi ha més plantes que ens poden ajudar. Hi ha més coses, hi ha més coses. També dir-vos un altre cop que evitar, per exemple, els fregits, els rebossats, els greixos, la patata, els moniatos o la carbassa.
i els cereals refinats que ja ho he dit. O menjar amb moderació. Menjar amb molta moderació. Qui tingui, clar, una diabetes de tipus 1 o 2, segur que el seu metge i el seu endocrí li donarà una dieta favorable. I equilibrada. Doncs, quines plantes ens poden ajudar? La veina de la mongeta, per exemple. Té una qualitat hipoglucemian, o sigui, que fa baixar el sucre.
La treballera, també. També és hipoglucemiant. O sigui, fer una infusió de veïna de la mongeta o de la treballera. En format d'infusió, eh? En format d'infusió. Ho podem trobar mestrat o comprimits, eh? També. La genciana, també. També ens ajuda a baixar el sucre. A part que és també un tònic estomacal. O sigui, ens ajuda també a les digestions. El copalxi. El copalxi. Això és una escorça
Es fa infusió, és molt amarga. Sí, és difícil. És difícil aquesta d'aprendre, però com que la podem trobar en comprimits, doncs la podem ingerir fàcilment, no? D'acord. La ginema silvestre, també. La fulla també ens ajuda a reduir la glucosa en sang.
I, per exemple, com a complements al piculinat de crom. El crom, amb forma de piculinat, és una substància totalment natural, és un mineral que intensifica l'acció de la insulina i augmenta el nombre de receptors insulínics. I també ens va molt bé.
Això també ho recomanem, per exemple, a gent, no cal que tingui una diabetes, que sigui propensa a menjar dolços. Necessito dolç, o després de dinar, o després de sopar, necessito menjar dolços. Prendre picurinat de crom, això li pot facilitar. Fa el mateix efecte, per entendre'ns. Altres complements serien el magnesi, també.
El zinc, també, pel bon funcionament del pàncreas, protegeix les cèl·lules d'aquest òrgan, també, i augmenta la secreció de la insulina. O sigui que és interessant també prendre zinc. I, per últim, ja us dic els antioxidants, que són bons per lluitar contra les radicals lliures. Antioxidants, doncs, podem prendre infusions de te verd.
I, per últim, que sempre també ho dic, fer exercici en moderació. Això sempre, segurament. Caminar, per exemple, una hora, la gent que tingui sucre. La glucosa és una font d'energia, de fet, i es necessita, evidentment. Però si fem l'exercici, doncs la gent que pateix que tingui una quantitat de sucre a l'ensam, doncs això fa baixar, perquè necessitem aquest sucre per l'exercici, per...
És a dir, que per tots, evidentment, és recomanable, però en aquest cas concret encara ho és més, no? Intentar, és a dir, tots ho hem d'intentar, però si es pot fer de manera més habitual, suposo que millor, no? Prendre consciència i millor que mai, doncs això, fer una mica d'esport, el que més t'agradi.
Exacte, o caminar, el que deies ara. O caminar, per exemple. A un bon ritme. Ara també ens parlaves, a més a més, d'aquestes plantes, és a dir, que en format infusió sempre també ajuda a equilibrar tot l'organisme, en aquest cas concret, per la gent que té diabetes o que té el sucral, també. Exacte. Molt bé. Doncs perfecte, Elisabet. Tornem d'aquí 15 dies amb més consells i més recomanacions. Moltes gràcies. Que vagi molt bé i bon dia, bona setmana. Bon dia a tots. Gràcies.
5 minuts i arribem en punt a la 1 del migdia.
I el que fem a aquesta hora és agrair la gent que ha fet possible el programa d'avui. Per tant, l'Andrea Bono, els serveis informatius i la producció del programa, el Carles Hernández de Rius a la previsió del temps. Avui hem enrevistat Àngel Merino per parlar de l'exposició sobre les infàncies del sub que s'inaugura avui al cim de Can Genestà. Hem fet tertúlia amb la Carme Amador, el Vicenç Riera, en Josep Coderc, la Palmira Badell i el Carles Bas, que s'ha incorporat de nou a les tertúlies. Hem parlat de l'actualitat del Centre d'Estudis Sant Justens amb la seva presidenta, Maria Quintana.
Hem parlat de l'aula de cuina que es fa aquest dimecres i dimecres que ve, de cuina vegetariana i vegana, Miracle Serra, de cuina Miracle, i també hem acabat parlant de l'arbularia avui sobre diabetis amb l'Elisabet Isern, de l'arbolari. Us hem acompanyat des de les 10 i fins ara. Tornem demà a la mateixa hora. Us ha parlat Carme Verdó i que vagi molt bé, que passeu bon dilluns. Ara us deixem de seguida amb el Sant Just Notícies, editat per l'Andrea Bueno.
Fins demà!
Just what you're gonna do with your life. You know you're still number one. Girls just wanna fun. Girls just wanna fun. That's all they really want. Somebody
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Girls, it's not fun Girls, it's not fun Girls, it's not fun Ara escoltes, ràdio d'Esperm Sintonitzes, ràdio d'Esperm La ràdio de Sant Just Durant el lloc per tu Ràdio d'Esperm
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Avui s'inaugura a Can Ginestat l'exposició La infància del suc, 1936-1939, el retorn dels papers de Salamanca. És una mostra itinerant que recull els documents retornats de cada territori que pertanyien a la militància del suc i que van ser requisats pel franquisme. Amb aquesta notícia obrim el Sant Jus Notícies, edició migdia d'avui dilluns, 16 de febrer. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
L'equip de govern explicarà dijous la seva tasca a aquest mandat. Can Ginesta acollirà aquest acte públic per valorar els darrers quatre anys i explicar els projectes que s'han tirat endavant i els que no. Èxit rotund de la campanya de macenatge de la miscel·lània de les dones de Sant Jus. Queda un dia pel final de la campanya i ja s'han sobrepassat els 10.000 euros que es demanaven a través de la plataforma mecenics.com.
I parlarem de la festa de Carnestoltes d'aquest cap de setmana. La comparsa escolar de l'escola Montseny va ser la guanyadora del concurs amb la participació de més de 200 nens i nenes i pares i mares. Un miler de persones van assistir a la festa.
Bon dia. Aquest vespre s'inaugura a Can Ginestar l'exposició La infància del suc 1936-1939, el retorn dels papers de Salamanca. És una mostra itinerant que recull els documents retornats de cada territori que pertanyien a la militància del Partit Socialista Unificat de Catalunya i que van ser requisats pel franquisme. Sant Just Notícies.
L'exposició sorgeix arreu de la investigació dels papers de Salamanca i de les referències als militants del SUC al Bas Llobregat. Per posar en context, la mostra parla de la República, la Guerra Civil, les joventuts socialistes unificades, entre altres. Àngels Merino, un dels organitzadors de l'exposició La infància del SUC, ha explicat al Just a la Fusta que aquesta mostra és un homenatge a les persones que van patir la repressió franquista per defensar les seves idees. Els papers que interessaven...
a la repressió franquista eren els papers bàsicament d'organitzacions polítiques, de militants, de sindicats, etc. Per tant, és un homenatge, d'alguna manera, no tant al Sud com al Partit Polític, sinó a la gent del Sud, persones que amb una dignitat absoluta van defensar la legitimitat republicana, van participar a la Guerra Civil i acabada van patir una repressió molt forta per part de les estructures del regent franquista.
La mostra per títol La infància del suc, 1936-1939, per fer referència precisament a l'inici de la trajectòria d'un partit que va tenir una rellevància clau durant la Guerra Civil i, sobretot, després del conflicte. A finals del mes de juliol, el dia 23 de juliol, es fa l'acte fundacional del PSUC. Per tant, ja havia començat la guerra. Per això parlem de la infància del suc, perquè el suc a l'any 36 serà un partit, es constitueix en un partit.
molt petit, eren 6.000 militants pràcticament a tot Catalunya, i acabarà sent, al final de la guerra, el partit més important en el que va ser el govern tant de Catalunya com tota la preparació de l'exili per la gent. L'exposició és una mostra itinerant produïda per la Fundació Nous Horizons. Ja ha passat per una desena de munici.