Fins ara l'hemodinàmica tancava a les 8 del vespre. Els pacients de l'Ebre s'estalvien una hora i mitja d'ambulància fins a Barcelona. Coia Ballester, Catalunya Ràdio Tarragona. La compositora i cantant Leslie Gore ha mort als 68 anys de càncer.
D'aquest èxit de la dècada dels 60, It's My Party en va vendre milions de discos, però també va tenir altres temes al capdamunt de les llistes, com aquest You Don't Own Me, que es va convertir en un himne del moviment feminista. Gore també va comprendre música per a bandes sonores, com la del musical Fama.
Avui comença la fase de grups de la Lliga de Campions de Futbol amb els partits París-Saint-Germain-Chelsea i Shakhtar-Donets-Bayern. Els dos partits són a tres quarts de nou. El partit de París el podreu veure per TV3. El d'Ucraïna s'ha traslladat al VIP, que està fora del conflicte. També comença la fase de grups a la Copa Libertadores, que és la Champions sudamericana. Encara en futbol, avui un partit pendent de la jornada de vaga de tercera divisió Vilafranca-Rubí.
En embol, avui partit entre el Puente Genil i el Barça de Lliga. En hockey patins, aquest migdia, a Lloret, sorteix de la Copa de la Reina, amb sis equips catalans. Voltregà, Manlleu, Palau de Plegamans, Mataró, Esfèric, Terrassa i Igualada. En tenis a Rio, debuten Rafael Nadal i Albert Montañés. Ahir, victòria de Tomi Robredo i derrota d'Albert Ramos. En motor, aquest matí, entrenaments de pretemporada a Jerez.
Fins aquí les notícies. Tu podem diversionant a bons jovis. Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 6 minuts de les 10. Aquesta hora comença el Just a la Fusta d'avui dimarts 17 de febrer. Engeguem ara el programa per parlar avui de moltes coses. Primer de tot, repàs a les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bueno, també un cop d'ull a l'actualitat general del dia a través de la premsa. Parlarem dels temes més destacats, també d'esports, cultura i una mica de tot.
A la segona, a les 11 i 10, entrevistarem Oscar Gil, el president del Partit Popular a Sant Just i regidor també de l'Ajuntament, per parlar d'actualitat municipal i després farem tertúlia d'actualitat avui amb la Maria Camps i en Josep Maria Majoan.
I a la tercera hora del programa avui entrevistarem en Joan Figueres de la Rondalla. Aquest diumenge vindrà en el marc del cicle d'Espaià, vindrà Sant Just en el marc d'aquest cicle de programació d'espectacles que es fan a l'Ateneu.
Això serà de fet cap a les 12.40. Abans tindrem també el repàs de la història de Sant Jus que ens fa cada dimarts amb Pep Quintana. I parlarem amb el poeta Lluís García Montero que demà passat participa a un acte literari que es fa a dos quarts de vuit a la Biblioteca Joan Margarit. També el mateix poeta Margarit serà en aquest acte.
Tot plegat des d'ara i fins la una del migdia, comencem de seguida amb les notícies.
I ho fem saludant l'Andrea Bueno. Molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, què tal? A punt per parlar d'actualitat Sant Justenca. Avui comencem parlant primer de tot de Promunça. Sí, parlem d'un nou concurs públic que ha convocat l'empresa municipal, un concurs per optar a tres habitatges de promoció pública municipal al Mas Lluï, amb aparcament i traster.
Es tracta de dos pisos en planta baixa situats al carrer Carolina Catasús i la seva venda seria sobre plànol, és a dir, que es podrà decidir entre diferents distribucions i la previsió d'entrega és de tres mesos des de la signatura del contracte. Tenen uns 90 metres quadrats de superfície, inclouen aparcament i traster i costen 208.186 euros i 209.083.
El tercer habitatge es troba al carrer Cintamigó i és d'entrega immediata. Aquest pis és un primer i té més de 100 metres quadrats de superfície i un preu de més de 237.500 euros. Tindran preferència les persones residents a Sant Jús durant un mínim de 3 anys o que treballen al municipi des de fa 5 anys com a mínim. Ja s'ha obert aquest concurs. Si voleu presentar les sol·licituds, ho podeu fer fins al dia 16 de març a les oficines de Promunsa, al Walden. Hi trobareu les bases completes al seu web, a promunsa.cat.
Més qüestions, què més tenim, Andrea? Doncs parlem d'en clau de gènere, parlem del segon pla municipal de gènere de Sant Jus, que es va aprovar de forma inicial al darrer ple municipal, ple del mes de gener, i que compta, ja es van coneixent alguns detalls, compta amb una cinquantena d'objectius que s'estructuren al voltant de sis eixos.
El pla dona continuïtat a algunes de les línies estratègiques del primer pla. Aquest fa referència al període 2015-2018 i incorpora nous objectius en matèria d'igualtat entre homes i dones. El primer eix recull accions contra la violència masclista i el segon se centra en la coeducació, un objectiu clau com a prevenció de la desigualtat i la violència.
La resta de línies estratègiques se centren en aconseguir la igualtat de gènere en l'àmbit institucional i en el treball, incorporar criteris de gènere en l'urbanisme, impulsar la participació dels homes en la lluita per la igualtat i fomentar el lideratge femení i la participació de les dones a la societat. Per elaborar aquest segon pla de gènere hi han treballat el Consell Municipal de les Dones, una comissió tècnica municipal i entitats com Just Dona i Dona i Empresa.
El Consell de les Dones serà qui supervisarà el grau del compliment del pla i una comissió tècnica de l'Ajuntament també farà seguiment dels compromisos institucionals que s'adoptin. La Regidoria de Polítiques de Gènere difondrà el contingut íntegre d'aquest segon pla durant la celebració dels actes del 8 de març, que és el Dia Internacional de la Dona.
I acabem aquest repàs parlant de cultura, d'agenda, ho hem comentat ara perquè avui parlarem amb el director artístic d'aquest espectacle, però hi ha una nova programació del segle espaià i aquest diumenge, doncs, nou espectacle. Doncs sí, amb Rondella Puiggraciós. És la propera convidada de l'Espaià a Sant Just. Diumenge tornen aquí al municipi, a l'Ateneu, els espectacles d'arts escèniques amateurs de la mà d'aquest grup, que és una de les poques rondelles musicals que queda a Catalunya i que proposa...
un recorregut musical per diferents països i cultures de la Mediterrània. Sortint des de Catalunya, el públic viatjarà cap a Grècia, passant per Itàlia i Turquia, entre d'altres indrets. El proper diumenge, a les 6 de la tarda, la rondalla oferirà el concert Vaixells de Paper a l'Ateneu de Sant Just. És un espectacle d'onor, aproximadament, dirigit per Joan Figueres. Podeu consultar més informació d'aquest grup, d'aquesta rondalla, al seu web rondallaputsgracios.blogspot.com i bé, doncs, després coneixerem més detalls.
amb el director artístic de la companyia. Exacte, cap a tres quarts d'una, o una mica abans, però al final del programa.
Dos minuts i un quart d'onze, moment per posar música. Aquest matí gris, eh, Andrea? Gris de dimarts, no sé si plourà o no, però en tot cas és un d'aquests dies. Aquest matí han caigut quatre gotes, he sortit de casa i he dit, ostres, m'he deixat el paraigües. He mirat el temps a través del mòbil, no recordava què havia dit al Carlos d'ahir. Carles va dir que no plouria. Per tant, no he desfiat d'ell.
No, he vist que no plovia, feia, això sí, estava núvol, però dic, bueno, no agafaré el paraigües. M'he mirat el mòbil perquè no recordava el que havia dit ell i posava precipitacions al 0%, la probabilitat. Per tant, dic, vinga, va, viure el dia d'avui. A veure què ens explica d'aquí una estona. Abans posem música, això sí, i crec que enllaçarà bastant amb el dia d'avui, aquest tema.
Fins demà!
És la nova cançó de Sub-Gener Stevens que presentarà en el seu àlbum, és a dir, és l'avançament del seu nou i esperat àlbum Carrie and Lowell, que sortirà aquest 2015. Aquesta cançó es diu No Shade in the Shadow of the Cross i és una cançó molt al seu estil de Sub-Gener Stevens, amb aquesta veu delicada, aquest so de fons...
és com d'unes onades i bé, ho hem llegit a través del web d'un disc pot que diuen, ells són molt fans d'aquest home i diuen que és un tema que podrien escoltar en bucle infinit fins al proper 30 de març que és la data en què sortirà aquest setè àlbum de Subgen Stevens i sembla que tornarà cap a aquest cantó
del folk. Jo crec que és una cançó molt adequada per un dia com avui, per tant la posem des del principi per gaudir-la, no és gaire llarga i ens quedem amb aquests no arriba tres minuts de les novetats de Sufjan Stevens.
Fins demà!
Like my mother give wings to a stone It's only the shadow of a cross Nice land
Fins demà!
Fins demà!
There's blood on that blade. Fuck me, I'm falling apart. My assassin like Asper the Ghost. There's no shade in the shadow of the cross.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Just a la fusta.
Un quart i mig d'11. Salutem aquesta hora l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat ens fixem en els temes més destacats a les portades. Avui parlem de Grècia.
Si tots els diaris coincideixen, al diari Ara, per exemple, llegim Eurocrisi, relació Grècia-Unió Europea, i el titular és Ningú cedeix. L'últim àtum, l'Eurogrup ofereix a Atenes una pròrrogada del rescat i només li dona fins divendres per acceptar. La resposta? El govern de Xipres es tanca en banda i qualifica la proposta de Totalment Inacceptable. Aquesta és la notícia destacada al diari Ara. Les reaccions de l'Eurogrup i també del govern grec
A l'avantguàrdia llegim l'eurozona de no quatre dies a Grècia per pactar. Els ministres de Finances exigeixen a Atenes que demani la pròrroga del rescat i la comunitat econòmica ha desconcertat en presentar una proposta que després retira. És també la notícia destacada a l'avantguàrdia i al periòdico llegim ultimàtum a Grècia perquè ampliï el rescat. Fins divendres. Els ministres de l'Eurogrup recorden a Yanis Varoufakis els límits de la negociació de la pròrroga. I és aquesta la notícia més destacada avui a tots els diaris.
Doncs és el tema principal, com ens ho expliquen els diaris. Actualitzem ara la informació amb els digitals. I el 324 ens obre amb CaixaBank, que llança una OPA sobre el quart banc portuguès.
Trias, que suposa la privatització de la L9 del metro, ho ha dit aquest matí, al matí de Catalunya Ràdio, seria una bogeria, quin invent. I Merkel demana que es comencin a retirar les armes pesants a Ucraïna. Són els temes més destacats del 324. L'Ara.cat també destaca declaracions de Xavier Trias, que ha dit, per mi, Fernández Díaz no existeix.
Artur Mas nomenarà aquest matí dos comissionats amb càrrega política. El president vol aprofundir en les estructures d'estat fins a les eleccions del 27 de setembre. I la fiscalia demana que s'endureixi la condemna a la cúpula d'Espanet. Reclama 47 milions de multa, quatre vegades més que el que va decidir el jutge, segons publica el periòdico i ho explica avui també el diari Aga.
La Vanguardia obre també en política, aquest nomenament d'Artur Mas de dos comissionats de reforç del govern fins al 27S. Un sondet situa Barcelona en comú com primera força. L'enquesta de l'ICPS sobre tendències electorals conclou que Siu i Esquerra continuaran sent els més votats en el conjunt de Catalunya.
I també La Vanguardia parla del dramàtic rescat d'una dona a Nova Zelanda. El cotxe de l'afectada va acabar al riu i la policia va haver de trencar el vidre de darrere amb una pedra. Bé, en tot cas sembla que el vídeo és bastant impactant. Ho publica The Sydney Morning Herald i també ho explica avui La Vanguardia.
5 minuts i dos quarts d'11, moment pels titulars culturals d'aquest matí. Andrea, avui què ens expliques? Doncs avui parlem de biblioteques i dels 100 anys de les biblioteques públiques catalanes. Al diari ara avui tenim un reportatge de Jordi Nobka, titulat 100 anys deixant llibres, i fa un repàs del que han estat aquests 100 anys.
de servei públic de biblioteques. Llegim que la xarxa de biblioteques públiques catalanes pot presumir d'haver sigut la primera de l'Estat. Quan es va fundar l'any 1915, l'Escola Superior de Bibliotecàries només comptava amb un únic precedent europeu, l'Eipsic. Aquestes són dues de les dades que els visitants de Bibliotec trobaran a l'exposició que es pot veure al Palau Robert fins al 10 de maig i que repassa el primer segle d'història d'una iniciativa impulsada per la Mancomunitat.
Nob, que avui al diari ara fa un repàs del que han estat aquests cent anys, per exemple, els contratemps que han tingut les biblioteques catalanes, primer amb la dictadura de Primo de Rivera de l'any 23 al 30, també amb el franquisme, va començar aquí al segon llarg parèntesi pel que fa...
a l'activitat de les biblioteques, però des de la restauració de la democràcia a la xarxa pública no ha parat de créixer, ara té 540 equipaments a tot Catalunya i la informatització, que arrenca a finals dels 80, és el preludi d'una autèntica revolució. És el que llegim al diari ara. Al periódico també ens parlen de llibres, en aquest sentit d'un llibre
En concret, de la novel·la que arriba a les llibreries de Christine Baker Klein, una novel·la que es diu El tren de los huérfanos, la història real de 250.000 menors forçats a emigrar a l'interior dels Estats Units. Fins ara aquest cas verídic havia estat.
Silenciat és un best-seller on Christina Baker-Klein se serveix d'un personatge de ficció per novel·lar aquesta història real. El llibre ha venut ja un milió i mig d'exemplars als Estats Units i recrea la trajectòria vital d'un personatge de ficció, la nuna genèria Vivian Daly, però amb unes experiències que són tan reals com les que van viure durant 75 anys 250.000 nens nord-americans.
Entre l'any 1854 i el 1929, als Estats Units va estar operant un servei ferroviari del qual avui pocs tenen notícia. Va ser anomenat el tren dels Orfes i va estar dedicat a traslladar fins a les zones de Conreu de l'oest mitjà nens que malvivien als carrers de les principals ciutats a la costa est del país, com Nova York. És aquesta la història d'aquest llibre que es publica avui.
I un últim punt en clau cultural. Avui en parlen de tots els diaris. És el de la galerista Sílvia Daudé, que ha donat obres de quatre artistes. Gràcies al guardó en la categoria de galerista per la Fundació Art i Mecenatge, que ha impulsat la Fundació La Caixa, Sílvia Daudé ha decidit fer una donació d'obres de quatre artistes de la seva galeria barcelonina.
La seva galeria és Projecte SD. Les dona aquestes obres a tres museus, que són el Guggenheim de Nova York, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, i el Museu Reina Sofia. La dotació del Premi Art i Mecenatge 2014, dotat amb
40.000 euros, estava destinada a posicionar i reconèixer l'espai artístic localment i internacionalment, i amb aquest gest, Daudé ha ofert la possibilitat a aquests tres museus d'escollir quins artistes i quines obres els interessaven més. Molt bé, doncs mira, una proposta també interessant, exacte, que la podem llegir avui també tots els diaris.
En clau esportiva parlem primer de tot del diari Esport, que avui parla del millor equip d'Europa, i segons aquest diari és el Barça, que arriba a la Champions en estat d'excel·lència el 2015 a Messi, escombra Cristiano i Luis Enrique Iguala al Pep del Triplet. Això aquest 2015, eh? Recordem que a principis de gener per Reis tothom enyorava aquest Barça de Guardiola i ningú s'hagués atrevit a fer aquestes comparacions. En fi, després també parla l'esport del carnaval dels campions. Neymar i Alves van anar a Sitges i Rafa Nadal va fer a Rio de Janeiro.
L'esportiu parla de basquet, NBA.cat, és com titulen aquest salt que van fer Pau Gasol i Marc Gasol, també, aquest 64è volien dir All Star, que quedarà gravat a la història per ser el primer en què dos germans, Pau i Marc Gasol, van fer el salt inicial.
Tribar-se, és el que diu el Mundo Deportivo, l'inici d'any blaugrana, és impecable, l'heu fet 14 gols i ha marcat més que la BBC, que Andrea, veig que és un nom general, no era conscient, vam parlar l'altre dia, que és com ho deia en un dels diaris de Madrid, però veig que avui també, amb petita i sense contextualitzar, el Mundo Deportivo també ho posa. Benzema, Bale, potser, i Cristiano, imagino.
Sí, no? És el trident madrileny, no? En fi, diu que Messi porta 23 catrics en la Lliga i 31 en total, tots són rècords. El trident amb 68 gols va a pel 100 de Leo, Eto, Enri. Els agraden molt les estadístiques, com sempre, per vistos esportius. I Andrés Iniesta, greu que estem per guanyar-ho tot. També aquests dos diaris, l'esport i el món deportiu, parlen d'aquest salt per la història, aquest salt de la NBA.
El diàries avui destaca declaracions de Raül, l'exmadridista, i el posa també en fotografia de portada. Diu que el Schalke farà un tot, ho donarà tot, volíem dir, per igualir-li la festa a Madrid, tot i que diu que el campió és el gran preferit.
Avui juga el París Saint-Germain contra el Chelsea i també hi ha el partit del Bayern, tot i que en el cas de Madrid ens sembla que deu jugar demà, potser, Andrea? La veritat és que ja no tinc ni idea. Sé que l'ha de jugar la setmana que ve, jo diré que el Madrid, si no ens parla del Raül, és a dir, d'aquest enfrontament que s'ha de fer el Madrid amb el Schalke, però no posa l'horari, jo entenc que deu jugar demà dimecres.
I el marca, atenció, diu que el futbol espanyol torna a trambolar i titulen un altre escàndol. Anticorrupció investiga irregularitats de l'USASUNA i estudia si hi va haver alguna cosa estranya en l'empat amb l'espanyol en la penúltima jornada de la temporada passada. Aquests malatins del que es parlen a vegades, doncs sembla que és la investigació que ha obert anticorrupció.
Un cop d'ullar a les contraportades, comencem amb la del diari Ara, amb l'article setmanal de Salvador Cardús, titulat avui La pitjor sordesa, Andrea. Diu, digne i mareixador de reconeixement, va ser el paper d'Oriol Junqueras a l'entrevista interrogatori, a que el van sotmetre dissabte passat durant quasi una hora al programa Un Tempo Nuevo d'una televisió espanyola. El president d'Esquerra va demostrar la seva capacitat, que és molta, per a la temperança, davant d'uns inquisidors amb més ganes de demonitzar l'entrevistat i amb ell tot el procés d'independència, que no pas de saber-ne res.
Diu que Ardús, tanmateix, l'experiència d'aquesta entrevista, però també de la d'Anna Pastora, Artur Mas, la vigília del 9-N, o la lectura d'articles d'opinió de destacats actors de la vida política espanyola, demostra la profunditat de la ruptura mental entre Catalunya i Espanya, una ruptura que no és pas conseqüència del procés sobiranista dels darrers anys, sinó que no és una causa més rellevant que el mateix cúmul contrastat de retallades a l'autogovern, maltractaments fiscals o agressions a la llengua i la cultura catalanes.
Diu, ara bé, i torno a l'entrevista d'en Oriol Junqueras, si alguna cosa va tornar a quedar clara és que no es tracta d'un debat que es pugui desenvolupar sobre bases argumentals racionals i ben documentades. No hi ha pitjor sort que el que no hi vol sentir, especialment quan el que es posa en joc és la ruptura d'una estructura de dominació construïda sobre la desigualtat de dignitats polítiques.
A La Vanguardia llegim què és l'ordre internacional el que mata de gana, Andrea. Doncs avui tenim una entrevista molt interessant a la contra de La Vanguardia. En Martín Caparrós, historiador, escriptor i periodista, va abandonar la feina a l'ONU per endinsar-se en la investigació d'un problema que mata més que qualsevol guerra o epidèmia de la història i que a més té solució, la fam.
Diu, si voleu saber per què a vent i menjar de sobres per tothom, 25.000 persones moren cada dia per causes relacionades amb la fam. Quins són els mecanismes de l'ordre mundial que s'han portat a tantes vides? Doncs recomanen el llibre d'aquest home, de Martín Caparrós, que es diu El Hambre.
Diu que la gana fa mal, evidentment. Diu que un cos fa molenc, es menja a si mateix, els paràsits que s'instal·len a la boca fan molt mal, les infeccions bronquials fan mal, la massa muscular desapareix, la pell s'esquinça, però abans de ser totalment consumits moren d'infeccions o malalties que en el seu cos desnudrit es devenen mortals. Són morts que si sortissin als diaris els col·lapsarien.
Explica a Caparrós que el que m'ha impactat més en aquests 5 anys estudiant i convivint amb els famolencs és que la gana t'impedeix imaginar com seria una vida sense tenir-ne i el fet que no ens importi gens que 900 milions de persones al món passin gana. Som 7.200 milions de persones i produïm menjar per a 12.000 milions. Aquesta és una de les característiques més impactants de la fam contemporània, la més mesquina que hauria de posar en qüestió el sistema polític i econòmic que hem triat.
Diu també que, per exemple, el Níger em va permetre estudiar la fama estructural, la d'un país àrid, on sembla que la naturalesa marqui el destí dels habitants, cosa que sembla raonable fins que saps que el Níger és el segon productor mundial d'urànic, que l'extreuen d'una empresa francesa i una de xinesa i que l'exporten sense deixar diners al país.
i acaba destacant que amb aquests diners, per exemple, el Níger, podrien fer canals d'irrigació per produir el menjar que alimentaria tots els nigerians. Per això, d'aquí ve el titular. És l'ordre internacional i no pas la naturalesa el que mata la fam.
Doncs bona entrevista avui a La Vanguardia. Acabem amb la del periòdico, parlant d'una altra història. Els problemes amb els gossos sempre són de comunicació. Doncs ho diu l'Alba Benítez, que és educadora canina, en general una sàvia autoritat sobre gossos. Diu que ella ha estudiat un curs de teràpia assistida amb animals, després ha fet un màster en etologia clínica i des de fa dos anys escriu un blog sobre el tema, Si m'hi perro, hablara. Educa gossos i tracta els seus traumes, les seves manies, les seves pors. L'Alba Benítez diu...
Les pors, les fòbies i l'agressivitat són els problemes més comuns d'un gos. Les pors tenen una gran càrrega genètica i a vegades només es poden tractar fins a cert punt. Explica un cas concret. Diu, una vegada vaig haver de tractar una gossa que havia sigut adoptada en una gossera d'Andalusia que havia sigut tancada per maltractaments. Doncs la gosseta tenia por de tot el que tingués rodes, tot, inclòs els carrers d'anar a comprar. Diu, però por del soroll que feien al desplassar-se sobre la borrera.
El cas és que a la gosseta li agradava molt jugar, així que una sessió va consistir a baixar al parc i jugar amb un tricicle i un carret del supermercat presents. Diu que l'exercici va funcionar, també amb altres mesures va millorar, gairebé sempre es poden millorar els comportaments de l'animal, el que passa és que molts propietaris tenen expectatives molt altes, diu, i això no és una ciència exacta.
i explica també, parla d'aquests problemes de comunicació que mencionava en el titular, diu un problema amb el teu gos sempre és un problema de comunicació i per entendre'ls cal entendre les motivacions de la seva conducta. Els gossos són expressius i tothom ho hauria de conèixer les dues o tres coses bàsiques del seu llenguatge.
Doncs són les contraportades d'avui, acabem aquest repàs amb la notícia curiosa del dia. Ens porta a parlar de la neu, Andrea, avui una notícia d'aquestes simpàtiques. Deixem davant del Sant Valentí, tot i que hi ha moltes coses, moltes novetats o curiositats encara avui, que ja és 17 de febrer, relacionades amb aquesta femèride. En fi, parlem d'una localitat japonesa que ha batut un rècord mundial de ninots de neu.
Sí, és Yama, el centre del Japó, que va anunciar ahir que havia establert una nova plusmarca mundial de ninots de neu. Atenció, la xifra, eh? 1.585 són els que es van fer en menys d'una hora. No, en una hora. Mira...
Entre tots. I van participar 600 habitants d'aquesta ciutat. Van fer que aquests 1.585 van superar per 306 unitats, Déu-n'hi-do. Per tant, el rècord que hi havia del 2011 que va fer una ciutat nord-americana. Perquè el rècord sigui homologat pel llibre Guinés dels rècords, els nignots de neu no poden ser qualsevol cosa, sinó que han de medir, com a mínim, 91 centímetres i tenir dissenyats els braços i la cara. És a dir, que...
No, pot ser qualsevol cosa. La imatge, Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí, es veu la imatge de la gent fent aquests linots de neu i mira, és una d'aquestes postals d'elenques, no? Sí, 600 persones hi van participar i han fet més de 1.000 linots. 1.585, vull dir que si comptem quan s'ha fet cadascú... En una hora, eh? Això està preparat, segurament, n'hauran entrenat uns dies. Segurament. Bueno, mira, fent poble, no? Sí, sí, exacte, al Japó.
Molt bé. Recorda que enyes? Totalment. En fin, Andrea, que vagi bé. Igualment. I bon dia.
Passen 9 minuts de dos quarts, doncs a cop d'ullar a diferents informacions que tenim avui als diaris. Ens aturem, per exemple, a l'entrevista que el diari ara publica de Marta Rodríguez a Carmen Bascaran, que és activista per l'alliberament d'esclaus al Brasil.
Ella ensenya orgullosa un senzill anell de fusta que li va regalar Don Pedro, en cas del Daligal, precisament el primer que el 1971 va denunciar l'existència d'esclaus al Brasil i el personatge referent per aquesta historiana de 70 anys. Ella diu que encara avui cada any s'alliberen uns 2.000 esclaus al Brasil, que el govern del Brasil opta pel liberalisme més pur amb una ministra d'agricultura que és una bàrbara...
I que els nois arriben al centre com de xatlles humanes i quan els tractes bé els canvia la cara. Aquesta dona va arribar a Sailandi el 1995, quan la ciutat feia només 13 anys que s'havia fundat, ella tenia 50 anys, i aquesta ciutat era una ciutat nova que s'estava començant a formar al voltant d'unes mines de ferro, diu, i de terreny agrícola.
I explica què és l'esclavitud moderna avui dia, que és no tenir llibertat, adquirir un deute impagable, quan el treballador esclavitzat demana el sou, l'encarregat li treu una llibreta on han anat apuntant les despeses que ha generat, per exemple calçat, llet, tabac, i al final deu més del que teòricament ingressa i se'ls amenaça de mort.
Ella diu que l'alegria del Brasil també se't transmet allà, que feia missa, exercicis espirituals amb Casaldàliga, però que també tenia la seva caipirinha. És el que explica Carmen Bascaran, aquesta activista per l'alliberament d'esclaus al Brasil, avui en una entrevista al diari Ara.
Més coses. Passem, per exemple, a la Vanguardia. Avui ens fixem en les pàgines interiors, les pàgines de viure, i parlen d'una tendència que va a l'alça, que és l'intercanvi de cases que revoluciona, per tant, les vacances. Proliferen les plataformes que connecten usuaris que busquen allotjament per afinitats.
Alguns exemples són Trampolin, Room for Exchange i Behom, són només tres de les aparicions més recents en aquest mercat de l'intercanvi de cases. Cadascuna està especialitzada en un segment i són molt diferents entre si.
En aquest reportatge de tres pàgines diuen que el respecte i la confiança són bàsicament les regles del joc. I el perfil, sobretot, són d'estudiants i dones. Els motius per viatjar de la gent que ho fa servir són la gran majoria que cerca noves experiències. Només un 35% és per visitar amics. I les ciutats europees preferides per fer-ho són Londres, París, Amsterdam, Roma i Berlín, per aquest ordre. Arreu del món són Nova York, San Francisco, Sydney i Buenos Aires.
i explicar exemples com el Joan Xavier Serrat i l'Emma Guàrdia, en un pis que tenen al carrer Taxdirt, o bé Catherine Hensler, que és una professora de francès establerta a Barcelona des de fa 15 anys. Cada vegada són més els intercanvis que no es produeixen de manera simultània i creix també el nombre de webs que delimiten els perfils per a aficions o professions.
Un dels exemples és BeHome, que oferirà un servei perquè els fills vagin sols a aprendre idioma. Són, doncs, algunes de les últimes propostes. En aquest sentit, intercanviar casa a l'hora de viatjar.
I acabem amb el periòdic avui a les pàgines de Cultura. Ens quedem amb una entrevista.
A Marcelí Bayer, saxofonista i clarinetista, un dels noms propis amb més personalitat de l'última fornada del jazz local, va destacar amb un primer disc per nonet de fina arquitectura dedicat a la música d'un dels seus ídols, com és l'Iconitz, i avui actua al Jambori presentant 1860, un disc en solitari compost per peces breus.
a mig camí entre la composició i la improvisació i gravat en la soledat d'una ermita en una vall del Bages. És el que explica avui Roger Roca a l'entradeta d'aquesta entrevista aquest personatge de Marcelí Bayer que diu que la brutícia i el soroll t'acosten a la perfecció. Diu també que el que és bonic és buscar la connexió amb la gent que pensa molt en el públic i que intenta estimular-lo.
Diu també que sembra s'havia envoltat de músics que creu que toquen millor que ell, com Marco Mezquida o Ramon Prats, que no sol és un repte, que és molt diferent del món de la clàssica, on toques un repertori preestablert i has de demostrar que ets un gran virtuós i que aquí, en canvi, passes comptes amb tu mateix, però el que és bonic és buscar, com dèiem, la connexió amb el lloc i la gent.
És el que tenim avui, sí. Fem un cop d'ull als diaris i tot això ens acosta a tres quarts d'onze del matí. Un moment per parlar de seguida de la previsió del temps.
Saludem aquesta la Carles Hernández i Rius Bon dia Carles, què tal? Molt bé, bon dia Per parlar del temps, què s'espera? Perquè avui ens hem llevat amb aquest cel gris Hem confiat que tu vas dir que no plauria
Sí, el que ha fet aquest matí. Quatre gotes, no? Sí, però que no arriben ni a mullar el terra. Sí que hi ha alguns punts del radar que es veu com una mica més d'intensitat de precipitació, però sempre estem parlant de dècimes de litre, potser algun litre en algun lloc. Però creiem que a Sant Jus ens mantindrem així durant bona part del dia. És un front que sí que és actiu en alguns punts de Lleida, sí que és actiu cap a l'interior, però més cap a la meitat nord que no pas cap aquí.
No descartem aquesta possibilitat, eh? O sigui, tampoc no ho podem precisar exactament i no plourà ni una gota durant tot el dia. Aviam, potser hi ha algun moment que algun dels núvols que passa per aquí, igual que passat a les 9 al matí, doncs porta una miqueta més d'intensitat i ens pot arribar a mullar el terra. Però bé, no estem parlant d'un dia plujós ni un dia que no puguis morre't de casa perquè la pluja t'impedeix, no?
Aviam, és aquest front que comentàvem, que viatjava cap a casa nostra, que ahir ja l'esperàvem i que avui ens portarà un dia força més tapadot. La sensació és més de fred, perquè si fa o no fa la temperatura és la mateixa que teníem ahir, però és allò que comentàvem ahir de la diferència del tenir el sol o no tenir-lo al mes de febrer o a l'hivern, vaja.
que és aquesta sensació de més frescó, encara que el Mercuri no reflecteix un canvi massa evident. I pel que fa a les mínimes, avui han estat força més altes, perquè com que s'ha tapat el cel, les mínimes ja no poden baixar als 5 graus, sinó que se'ns queden als 9.
No vol dir que de cara als propers dies tinguem ja valors molt més agradables, podríem dir, o menys freds a la nit, sinó que el dia se sereni, que això passarà demà, doncs tornarem un altre cop als valors aquests mínims dels 4-5 graus de Sant Jús que són habituals al mes de febrer. Així doncs, ja ho hem comentat, és un front que té vida d'un dia i que de cara a aquesta tarda vespre creuarà el país i marxarà cap al Mediterrani. Això portarà que s'obrin algunes clarianes
i ja ens portarà un dimecres, que potser al matí encara tenim restes de nebulositat, però el sol ja serà protagonista, unes temperatures mínimes que baixaran, perquè a la nit probablement... Serà més neta, no? Sí, quedi serena i llavors puguin baixar més les temperatures. I demà, doncs, la temperatura màxima pot rondar als 14, 13, 14 graus. O sigui, un valor molt semblant al que... Ahir vam arribar als 15, potser queda una mica més curt, perquè després del palastre del front sempre tenim una miqueta d'aire fred. I la següent situació és dimecres, dijous i divendres...
Són tres dies on un anticicló es posa, com ho explicar-ho, no és en forma rodona, sinó que entra per l'Atlàntic i entra a tot el que és la península ibèrica, fa un carreró, entra a França, tira cap a Alemanya, o sigui, queda com així a xafadot, com un oval que engloba gran part d'Europa.
Després hi ha una bossa d'aire fred, podríem dir, que es troba a les Illes Britàniques i que intenta passar però no pot. Aquest anticicló durant aquests propers dies, dimecres, dijous, divendres, ens portarà sol, temperatures que progressivament aniran pujant una miqueta cada dia, o sigui que potser divendres arribem als 15 o 16 graus.
i les mínimes continuaran sent fredes, o sigui que el pantà tèrmic que tindrem entre matins i nits cada cop es distanciarà més els uns dels altres, o sigui, hi haurà més diferència entre màximes i mínimes. I ens la juguem perquè dissabte probablement aquesta bosseta d'aire fred pugui trencar aquesta barrera anticiclònica que coincideix amb la zona territorial d'Europa
Des de França s'estiri una miqueta sobre entri a Catalunya i ens porti un dissabte bastant complicat. Això ho diuen avui els mapes. També recordeu que ahir els mapes es marcaven un dijous plujós i avui parlem de sol. Bé, aquest anticiclo... Pot canviar, per tant, eh? Es trencarà tard o d'hora, però no sabem quan. No, no, potser no es trenca.
O sigui, és un anticicló bastant potent. S'ha col·locat aquí. Els mapes ens diuen que dissabte trenca i baixa. I si és així, dissabte serà un dia fred i plujós a bona part de Catalunya. O sigui que seria un dia bastant lleig. Divendres encara el salvaríem. A la nit ja quedaria tapat i dissabte podria estar plovent ja des de matinada. Un dia força tapat. Potser al matí les pluges no són massa intenses, però sí que a partir del migdia...
la cosa es pot intensificar una miqueta. Això és el que diuen avui els mapes, estan molt variables pel que fa a la segona meitat d'aquesta setmana. O sigui que ho haurem d'anar seguint, haurem d'estar pendents d'aquesta petita bosseta, que també té les hores comptades, que seria només per dissabte, diumenge ja s'obriria moltes calenars i tornaria a sortir el sol, amb un ambient més fresc, però tornaria a parlar de sol. O sigui que, com que són coses molt puntuals, de 24 hores no és un front allò que ens dura dos o tres dies, com avui, que avui aquests núvols els tenim només per avui prou,
doncs ho hem d'anar seguint perquè pot variar una miqueta. Recordem que ahir dèiem que dijous estaria més núvol i que el cap de setmana seria bo, avui la cosa s'ha mogut una mica, o sigui que aquesta variabilitat ens porta a fer un seguiment cada dia de la setmana, aviam què passarà el cap de setmana. Molt bé, doncs n'estarem pendents. Carles, gràcies, anirem seguint cada dia, que vagi bé i bon dia. Bon dia.
Els matins de 10 a 1, Sant Jus a la ràdio. Just a la fusta.
Vuit minuts i arribem a les onze. Abans parlàvem d'una novetat, de l'avançament de l'últim disc, o del disc que ha d'arribar, del setè disc de Subgena Stevens, que sortirà el 31 de març, però ara parlem també d'una altra novetat musical, en aquest cas, doncs, d'una persona, d'una figura bastant menys consolidada, parlem de Passion Pit, que també, doncs, ha presentat un tema musical nou, arribem, per tant, doncs,
novetats és Lifted Up 1985 és el retorn que trien de tornar a aterrar el 2012 Passion Pit va publicar Goseimer era el seu segon disc amb hits com Take a Walk i des de llavors el seu líder que és Michael Angelacos encara tenen segona línia preparant el que serà el seu tercer disc que es dirà Kindred i que arribarà el dia 21 d'abril
Aquest tema té aquesta èpica eufòria, també una tornada que s'enganxa. El que diu és que 1985 va ser un bon any, tot i que no se sap ben bé per què ho diu, perquè ell no va néixer el 85, sinó el 87. En tot cas, aquest tema és el Lift It Up 1985.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta.
Dos minuts i mig, ja arribem a les 11 en punt, connectarem amb el bolletí informatiu de Catalunya Ràdio, ens posarem el dia de l'actualitat, també amb el del Sant Just Notícies, i tornarem després, amb més coses, entrevistarem el president del Partit Popular i regidor Sant Just, Òscar Elgil, i també farem tertúlia amb Josep Maria Majoan i Maria Camps. Tot plegat serà després de les notícies i arribem després de la publicitat.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'swood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Neus Bonet.
Nova crida a la responsabilitat del ministre de Finances grec, Yanus Varoufakis, després del fracàs de la reunió d'ahir de l'Eurogrup en l'intent d'acostar posicions entre Grècia i la Unió Europea. El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, per la seva banda demana a Grècia que repensi la seva posició. Brussel·les, Jaume Masdeu. Bon dia.
De moment aquí ningú no es mou de posició. D'una banda, el ministre grec, Barufakis, demanant responsabilitat per trobar una sortida. De l'altra, el president de l'Eurogrup, Daesh el Blum, dient que esperen la petició grega de pròrroga del rescat, i el ministre espanyol, Luis de Guindos, demanant a Grècia que s'ho repensi. Espero que todo el mundo recapacite, especialmente el gobierno grego, y que reconsidere su posición para que efectivamente hagamos lo mejor para Grécia y para el conjunto de la zona euro.
De Guindos ha insistit que hi ha unanimitat de tots els socis de Grècia, que la pilota és el seu terreny, que ells són els que han de moure. Peça. Jaume Mas, Déu, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
Les administracions públiques de l'Estat es van endeutar més del que preveien l'any passat. Segons el Banc d'Espanya, el deute va augmentar fins al 98,1% del producte interior brut, cinc dècimes més del que el govern espanyol s'havia fixat com a objectiu. Des del 2008, l'endeutament d'Espanya s'ha gairebé triplicat i ha passat dels 440.000 milions d'euros al bilió 34.000. Aquest endeutament equival gairebé a la riquesa que produeix Espanya durant tot un any.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, anuncia en declaracions al matí de Catalunya Ràdio que entre avui i demà tindran enllestida la investigació interna sobre els fets del 4F. Trias assegura que la Guàrdia Urbana funciona bé i que no toleraran cap mal comportament. I a tot això, polèmica Mataró per un grup de joves que anaven disfressats per Carnaval de Guàrdies Urbans de Barcelona amb un test al CAP en referència als fets del 4F. El PP de la capital del Maresme portarà la qüestió al ple municipal. Mataró, Miquel Jarque.
Sí, i és que, bon dia, és que un dels fills, una de les persones que anava disfressada, era fill del primer tinent d'alcalde de Mataró i candidat de Convergència i Unió. El líder dels populars de Mataró, José Manuel López, anuncia que portarà una moció als plens de Mataró i Barcelona. Grup municipal del Partit Popular a Barcelona, perquè és un cas que, a més a més, afecta molt directament a la Guàrdia Urbana a Barcelona, el ple d'aquest divendres demani a l'Ajuntament que denunciï aquests fets i que es personi. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio Mataró.
L'exministre d'Educació, Angel Gabilondo, fa un primer pas per convertir-se en el cap de llista del Partit Socialista a la Comunitat de Madrid. Gabilondo ha assegurat que respondrà de forma responsable, ràpida i oportuna si li fan la proposta. No ha volgut opinar, però, sobre la destitució de Tomàs Gómez al capdavant del partit o sobre la reclamació de primàries que han fet els últims dies els socialistes afins al líder cessat.
La justícia russa ha demanat 10 anys de presó pel dissident rus Alexei Navalny, que va liderar manifestacions contra Vladimir Putin després que fos elegit com a president el 2012, n'informa l'agència russa RIA, que ha tingut accés a la fiscalia.
Els van condemnar per haver robat gairebé mig milió d'euros de dues companyies, una de les quals la filial de la francesa Yves Rocher. Navalny el van sentenciar a res domiciliari a una decisió contra la qual els fiscals van apel·lar l'oposició a assegurar que el cas és un intent de silenciar els dissidents.
Un sisme de 2,7 graus a l'escala de Richter s'ha notat a prop de Llorca, a Múrcia. Aquest tremolor ha fet reviure molts veïns el terratrèmol de més de 5 graus de magnitud que el 2011 va fent nou morts i destrosses importants. El telèfon d'emergència 112 ha rebut més d'un centenar de trucades per aquest moviment sísmic, principalment de la zona de Llorca.
Esports Montserratia. Comença la fase de grups de la Lliga de Campions aquest vespre amb els partits Paris Saint-Germain, Chelsea i Shakhtar Donets Bayern en horari Champions a tres quarts de nou. El partit de París el podreu veure per TV3. El d'Ucraïna s'ha traslladat a l'Aviv.
Lloc fora de conflicte. Jaume Roures, responsable de Mediapro, critica la decisió del Barça de deixar aquesta productora i triar telefònica per explotar els seus drets televisius per la pròxima temporada. En declaracions a Catalunya, Ràdio Roures creu que es tracta d'un moviment electoral i afegeix que mai ha negociat amb el president Josep Maria Bartomeu. El Barça de Bàsquet lluirà el patrocini d'escoles o correntes durant la Copa. Fins al final de temporada, totes les seccions portaran el logo de la Fundació del Club
segons va decidir ell la Junta Directiva. Anem vol avui partit de Lliga entre Puente Genilo a Barça a tres quarts de nou del vespre. En Hockey Patins aquest migdia sorteig de la Copa de la Reina Femenina a Lloret. I en tenis a Riu debuta Rafael Nadal i Albert Montañés. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5 minuts, us parla Andrea Bueno. Promunt s'obre un concurs per optar a 3 habitatges de promoció pública municipal al Mas Lluïa amb aparcament i traster. Es tracta de dos pisos en planta baixa situats al carrer Carolina Catesús i la seva venda seria sobre Plànol. És a dir, es podria decidir entre diferents distribucions i la previsió d'entrega és de 3 mesos des de la signatura del contracte de compravenda. Tenen uns 90 metres quadrats de superfície.
I el tercer habitatge es troba al carrer Sintamigó i és d'entrega immediata. Aquest pis és un primer i té més de 100 metres quadrats de superfície. Tindran preferència les persones residents a Sant Jús durant un mínim de 3 anys o que treballin al municipi des de fa 5 anys com a mínim. Les sol·licituds s'han de presentar fins al 16 de març a les oficines de Promunsa, al Gualdem. Trobareu més informació al seu web promunsa.cat.
Més coses. L'equip de govern explicarà dijous la seva tasca a aquest mandat. A Can Ginestà es farà un acte públic per valorar els darrers quatre anys i explicar els projectes que s'han tirat endavant i els que no. Al mandat 2011-2015 s'han prioritzat les ajudes socials, la formació i l'educació i la creació d'ocupació. L'acte públic de valoració al mandat 2011-2015 serà dijous de dos quarts de vuit del vespre a la sala Agidor Consul de Can Ginestà.
I acabem destacant que al celler de Can Mata engega demà dimecres un nou curs monogràfic sobre les varietats de raïm i els processos d'elaboració del vi. Seran tres sessions que tindran lloc al Casal de Joves i a més una jornada extra amb activitats diverses a un celler. Demà dimecres tindrà lloc la primera sessió que tractarà els vins de copatge, és a dir, vins elaborats amb diferents varietats de raïm. Es tastaran tres vins blancs i tres de negres. El curs seguirà ja el mes que ve amb dues sessions el dia 4 de març i 18 de març. I a banda també aquesta jornada poda, visita i tas de vins a un celler català.
El preu del monogràfic de vins és de 32 euros i cada sessió serà a les 7 de la tarda al Casal de Joves. Més informació al seu web casaldejoves.com o trucant al 9331 0252. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a la una al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat,
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Passa un minut d'un quart de dotze. A aquesta hora parlem d'actualitat amb el regidor i president del Partit Popular de Sant Just, Escargil. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Per parlar una mica d'actualitat s'enjusten que falten dos mesos i una mica més per les eleccions municipals. El Partit Popular per això encara no teniu candidat, no? No. Oficialment, si més no. Oficialment no, però en principi les coses ja han anat. Des de l'última conversa hem anat avançant una mica i encara que no és res està confirmat, però la idea és donar-li...
O la meva idea, que després encara ha de passar algun filtre. Per l'assemblea final i tot plegat, no? Però la meva idea i el que més o menys he anat parlant és donar-li continuïtat a la línia de treball. Per tant, jo us presentaríeu tots dos? O jo vull dir, en el teu cas, és a dir, entenc que tu vols repetir, no?
O no, és al revés. Sí, en principi la idea que hem parlat i que jo defenso, i espero que surti, és donar-li continuïtat a l'Enric com a candidat.
Tu t'apartes? Sí, jo m'aparto, una mica. En principi, si les coses encaixen com les tenim una mica previstes, sí. I aquest pas enrere és una qüestió vinculada amb una decisió d'entenc personal o és perquè la vida política ha estat més dura del que et pensaves? No, no, no, ha sigut molt estimulant, molt agradable. I m'ho he passat molt bé, aquests quatre anys, que m'han passat volant, em sembla increïble.
No, és el final d'un principi. Jo personalment, molta ja no ho sabrà, perquè els que estem en política em sembla que tot el tema polític el coneix tothom, però no és cert.
Però el Partit Popular aquí va tindre una disbauja amb l'anterior legislatura. Just abans de canviar, no? De canviar. I el canvi va vindre per una sèrie de raons que qui vulgui segur que les pot buscar i s'apigui una mica, no? L'Enric era el número dos d'aquella candidatura. Va haver problemes interns i es va apartar ell també.
Va agafar la candidatura per representar-la i jo vaig vindre una mica a donar suport i a col·laborar en reestructurar el partit.
I bé, he fet el que he pogut, segur que en Sartus i Arrost es jutjaran els altres, jo no. I he fet aquesta feina i crec que ja està feta, o la meva opinió és que ja està feta i que això ja té el seu procés normal de funcionament.
i jo dono un pas enrere o tenir la sensació que crec que la feina està feta i això ja té la seva dinàmica natural. Està millor, per tant, el Partit Popular ara que fa 4 anys?
Home, jo espero que sí. A Sant Just, vull dir, dintre de la part interna, que és la que no coneixem la gran majoria. Sí, sí, jo crec que sí. En principi no tenim cap problema, no hem tingut cap problema, tothom ha estat a una, amb la seu central...
Tant comarcal com a provincial, tot ha rotllat bé. No et diré que no hagin tingut les... Jo soc un tio de discutir molt, i discutir molt en qualsevol lloc. Però una discussió sana d'opinions, de com fer les coses, com no fer-les. Sembla senzill, però no ho és, perquè és de...
Hi ha molta sensibilitat en un partit, moltes perspectives i en què opina coses diferents, perquè un partit és molt gran. I això hi ha partits que acostumen a fer que aquestes discussions quedin de portes endins. El cas del Partit Popular és d'aquests en què aparentment no són molt públiques aquestes disputes, no? Una cosa és que a casa tinguis opinions divergents, però quan surts al carrer la casa ha d'anar tota una. Això ho fem a la nostra vida particular, no?
és molt sorprenent quan estàs amb una parella que està discutint contínuament, què passa? Sempre tens la percepció i diu, ui, això això és un exemple que poso, que a ningú suposo que se li escapa de qui parlo però però la discussió és clar que hi ha un partit que té 6 milions 7 milions, 8 milions o 10 milions com va tindre, parlo dels socialistes té que tindre problemes interns perquè és que és impossible, si una comunitat de veïns els té, com no els tindrà un partit? Però bueno
Després, quan surt el carrer, has de fer construir una idea conjunta. I en aquest pas enrere, també fas un pas enrere del Partit Popular? És a dir, t'apartes, el deixes d'alguna cosa? O és una cosa vinculada amb el municipalisme concret? No, és més vinculada amb el municipi.
No, jo soc afiliat al Partit Popular des que tenia 18 anys. Això no canvia, per tant. I això no canvia, ni és previsible. Alguna cosa a la vida sempre pot passar, però en principi no. Potser és el moment de la meva vida que més pepero em sento.
Estic molt orgullós del que ha fet el Partit Popular al govern d'Espanya, molt orgullós. Encara que entenc que hi ha molta gent que encara no el veu, crec que la història o la perspectiva donarà un valor molt gran al que va haver de fer el Mariano Rajoy.
En clau econòmica o en tots els sentits? En tots els sentits, perquè al final salpica tots els àmbits. Estic molt orgullós d'un tema que ha sàpigut donar un pas enrere, que és molt difícil en política, que és el tema de la llei de l'avortament. Jo em van entrevistar quan va començar aquest tema a la vall i vaig dir que no ho compartia, que pensava que el Partit Popular en el moment que arribés
Faria una repensada i valoraria el que s'estava proposant. Vaig encertar i no va ser perquè em fes cas ningú, sinó simplement perquè la lògica això m'ho portava. I estic orgullós perquè crec que és molt difícil. Que ha agafat un camí i fet una aposta en política sembla debilitat donar un pas enrere. I crec que és un error. No passa res. Donar un pas enrere i haver-te equivocat i dir m'he equivocat i agafaré un altre camí.
La relació amb Catalunya sembla que està estancada en els últims anys. Això dels conceptes globals, Catalunya, té una relació estancada. El govern espanyol i el govern català, per tant. El govern de l'estat espanyol i el govern de l'estat a Catalunya. Però això també canviarà.
Res etern, qualsevol exemple, sempre que tot és molt particular, però jo recordo els anys de fer-ho a Euskadi, recordo els temes personals, recordo Plani Barretxe, i ara hi ha una altra realitat, el temps s'ha canviat, les coses van evolucionant, recordo imatges que ara em van al cap de...
de respaldos al Congrés que ara són demonitzats pels mateixos que els van fer i o sigui que penso que tot evolucionarà sempre tenim la percepció, la sensació que en cada moment històric o cada moment que vivim és especial i molt diferent de la resta però no és cert
Tot es repeteix, no? Tornant a Sant Just, deien que Òscar Gilberdan faria aquest pas enrere, en principi... Estem pendents d'articular-lo, però en principi sí. I l'Enric sí que continuaria. L'Enric és la persona que va agafar la responsabilitat de reconduir el partit, en un moment molt, molt complicat. Ho ha fet, ho ha fet molt bé.
Ho ha fet més ell que jo, només estava una mica de coordinació, de suport, de donar una altra perspectiva des de fora del poble, del municipi, d'una altra visió. I ell ho ha fet molt bé i, a més, crec que un recorregut d'una legislatura no dona per molt i menys venim d'on veníem.
Hi ha calendari per saber exactament quan és que s'aprova des del comitè general, quins són els candidats o no se sap? És a dir, serà a finals de febrer, serà més cap al març? Estàs parlant amb un partit que encara no té candidat a Madrid, em sembla, no? No, és que de fet és veritat, no? Suposo que un cop s'aprovi allò, vindrà l'altra part, no? Sí, sí, això tindrà que portar uns processos i no els marquem nosaltres.
Podem sàpiguer el que previsiblement passarà, però això ha de passar uns filtros, ja et dic, uns processos. I a més ara serà especialment curós amb tots els processos. No aquí només, en qualsevol lloc del partit, per el que ha passat aquests anys i que no se li escapa a ningú. Llavors s'ha de mirar molt i amb molt ininterès qui estarà i qui representarà el partit.
Doncs n'estarem al cas. La setmana passada vam saber que Montserrat Nebrera renunciava a ser la candidata de Convergència i Unió aquí a Sant Just. L'ha sorprès aquesta decisió? No, no res. Ara dir-lo està bé, eh? No, no m'ha sorprès, jo ja m'ho imaginava. Però no, no m'ha sorprès. Per què? Jo no la conec, eh? I personalment, bueno, la saludar em sembla que una vegada, però no la conec i...
i mira, me la miro al Vuit TV a la nit amb el Conill, i de vegades comparteixo el que diu i de vegades no, però home, és una persona que havia sigut, si no estic mal equivocat jo, havia sigut propera al Partit Socialista en el seu moment, després la va fitxar el Piqué pel PP,
Havia fundat d'un altre partit, també, després de marxar del Partit Popular. Després que no sortís de president, també, poca broma de president. De fet, estava la contrincant més propera a l'Elícia Sánchez Camacho. Exactament. Va marxar, va fundar un partit, després, si no ho tinc jo tampoc mal entès, i la informació és bastant correcta, va jugar amb altres partits que no re tenen a veure amb l'independentisme, amb la conveniència,
I ara acaba Convergència. Jo crec que Convergència es va equivocar i que li va fer un favor. Amb aquesta història li ha fet un favor al Partit Socialista. Aquí Sant Just, concretament. Sí, sí, parlem de Sant Just perquè al final l'àmbit era... Crec que va ser un error de Convergència. No sé jo les seves dinàmiques internes. A més, vull dir amb sinceritat que té gent,
crec que el Llorenç està clar que no continuarà però fora del Llorenç jo la gent que conec i em preparada i no puc moltes coses no compartir-les però home sincerament hi ha moltes coses més de la persurgia a l'econòmica que comparteixo i em sembla gent molt assenyada i que no tenien que anar a buscar aquesta aventura crec que es van equivocar
Entenc, per tant, que no li sorprèn justament per la quantitat de llocs per on havia passat. Sí, no? Jo és que soc molt tancadet, però vaig començar amb 18 anys amb el PP i penso que acabaré amb el PP. Penso, no ho sé, això tampoc es pot dir mai, però no s'ha de ser dogmàtic. Però aquestes dinàmiques de Donat Toms...
Podria entendre algú que passa de Convergència Esquerra o d'Esquerra Convergència, no? Passos en determinats àmbits pot s'està tocant, però aquestes bandades no augurava res bo, penso jo. Això és el que vaig pensar.
Falta poc, falten dos mesos, com dèiem, però encara queden també justament dos mesos de l'actual govern. Què espera o què creu que s'hauria de fer des d'ara que estem a 17 de febrer fins al 24 de maig? Alguna cosa que no hagi de quedar pendent per al Partit Popular aquí Sant Just?
No, perquè la dinàmica tècnica va funcionant al seu ritme, ja està pressupostada i va evolucionant. I les decisions polítiques, jo crec que per allò que queda és millor tindre les... No hi ha coses tan urgents que es tinguin que fer immediatament i que no puguin esperar que es legitimi un altre equip de govern.
Per tant, en principi, confia en el que està previst. Sí, jo deixaria que el procés... Els tempos ara ja no apreten, com en determinats moments sí que han apretat. En un moment de la legislatura les coses apretaven molt i tot anava a molta velocitat, però jo crec que ara no fa falta això, està tot pressupostat, s'agrada més o menys, però està pressupostat i la part tècnica pot anar mantenint-se...
De fet, s'han enllestit algunes obres, n'han començat d'altres, és a dir que, en tot cas, sí que estem veient bastant moviment, també, aquests mesos. Bueno, ja saps. L'equip de govern diu que no és per a l'electoralisme. Vostè veu diferent? Segur que no és per a l'electoralisme. Si ho diu en ells, jo m'ho crec, que no és per a l'electoralisme, ja està.
Bé, en tot cas, és el que hem tractat avui, hem parlat d'actualitat amb el president del Partit Popular, encara, no?, a Sant Just, Oscar Gil, per parlar una mica d'actualitat i també d'aquestes eleccions municipals, queden encara, he dit dos mesos, però són tres, eh?, en realitat jo m'he menjat un mes, exacte. 97 dies. La setmana passada parlàvem dels 100 dies i avui ja m'he saltat directament cap als dos mesos, per tant, encara queden coses per fer també. No anirem parlant aquí, just a la fusta, moltes gràcies, Oscar Gil, des del Partit Popular, que vagi bé i fins aviat.
Gràcies a vosaltres. Bon dia. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suol.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb les de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert o cinema.
Just a la fusta.
Passen tres minuts de dos quarts de dotze. Aquesta hora el que fem és tertúlia. Com cada quinze dies, saludem avui la Maria Camps i el Josep Maria Majoan. Molt bon dia a tots dos, què tal? Bon dia, molt bé. El Josep Maria Ranyer s'ha disculpat, però bé, en tot cas, és una cosa d'aquestes puntuals, per tant, doncs, tornarà a ser-hi a la propera. Avui tenim uns quants temes sobre la taula. Bé, en tot cas, no sé si teniu preferència per començar per algun dels que havíem previst o bé, en tot cas, ho anem comentant
Tot plegat perquè una... Sí, Maria? Tens alguna preferència? No, no, de fet no. Però vull dir, comencem potser pel Tomàs Gómez, per la moguda de Madrid, no? Exacte, és un tema que al moment tampoc no hi haurà massa debat, però bé, com ho heu vist tot plegat? No, tothom aquests dies ja està dient que hasta el Tarradellas, imagineu-vos de fa 35 anys enrere dels que siguin, ja havia dit, no?
que el Triginès veu que va haver-hi un moment que era de socialistes a Catalunya en aquell moment, que no podia assistir a una reunió perquè anava a Madrid, perquè la Federació Madrilenya hi havia una mica de problemes, no? I el Terraria ja es li va dir, no cal que hi vagis perquè aquesta moguda hi serà sempre a Madrid, no? I per tant, continuem 35 anys enrere, endavant i hi ha el mateix, no?
De fet, també estem acostumats a que potser estem més habituats a veure-ho aquí, i aquí tampoc em sembla tan estrany, perquè els últims moviments dins del Partit Socialista, abans que s'hi posés Iceta, amb el lideratge de Pere Navarro, ja hi estem més habituats. Però sí que de vegades, a més a més, ha estat fulminant tot el que va passar la setmana passada, ja ha sorprès una mica més, potser per això, perquè potser també estem més desconnectats de la part més madrilenya, no tant de la part estatal.
No, a veure, jo penso que ha sigut una moguda molt forta i ha sigut un risc que ha corregut el Pedro Sánchez. Vull dir, de fet, el senyor Tomàs Gómez, per recordar una mica el tema, el president de la Comunitat de Madrid, vull dir, en aquests moments, candidat per la reelecció, el que va passar és que havia sigut alcalde d'un poble, dels voltants de Madrid, d'un barri, que parla, o parla, no parla, parla,
I en allà es veia construït un tramvia que havia passat d'un cost de 93 milions a un cost de 256 milions d'euros amb un espai de temps de 10 anys o 11 anys, no? Clar, això et fa mal pensar. I a partir d'aquí, de moment aquest senyor no està imputant ni res. A més, en aquell moment, al final del 2007, va deixar de ser alcalde. Però, bueno, en fi, hi ha dubte. I el Pedro Sánchez, amb unes enquestes que li donava una baixada impressionant...
Ha mogut fitxa. Ha mogut fitxa i ha tret el senyor Tomàs Gómez, que havia sigut, ja dic, elegit pels militants, i en el moment té idea de posar-ne una altra, no? Com es fa això? Vull dir, en comptes de seguir unes altres primàries, que seria lògic, no? És a dir, fem unes altres primàries i elegim un candidat nou, sembla que vol fer correcuita en un cap de setmana...
que els militants s'elegeixin només entre els candidats que es presentin, que sembla que en aquests moments són tres. Bé, de fet, és això, és un mou de la fitxa de cada guanyar unes eleccions que ha estat governant la dreta a Madrid durant dues dècades, no?,
I entremig tenim la notícia que va sortir ahir i que és interessant, que és que la Carme Aixacón, que no para, torna a estar involucrada dintre de la moguda aquesta i sembla que és, conjuntament amb el José Rodríguez Zapatero, un dels impulsors d'aquest canvi, d'aquesta moguda. Exacte.
El que és curiós de tot plegat i crida molt l'atenció és el canvi de pany, no? És que és molt duixut, trobo jo, que dintre d'un partit polític hagis de canviar els panys a les portes, no? És l'element gràfic, no? És l'element gràfic, sí, el que et diu el que acaba de ser aquest fet, no? Josep Maria, com ho veus?
Ho veig bé, però... A mi em sembla que s'ha de situar en un context general. Un d'ells és que allà on hi ha poder sempre hi ha follons. És a dir, que això passa a Madrid i a Barcelona. És a dir, que Madrid passa molt perquè és el centre d'Espanya i perquè el poder fins ara s'ha centralitzat molt en Madrid. Però tampoc podem donar exemple a nosaltres que no hi hagi mogudes gairebé molt per l'estil, no?
Llavors, penso que allà on hi ha el poder, doncs esclar, hi ha moguda, perquè sempre hi ha les persones que s'aprofiten de la situació per buscar mantenir un carrer, per fer de guits a l'altre. Tu citaràs la xacó, la Xacón deu voler ser presidenta del govern, té el suport d'Andalusia, Andalusia no poden... Però aquestes coses són la misèria humana, que ja les sabem. A mi em sembla que, a part de la misèria humana, hi ha un tema molt important que algun dia hem citat aquí. És a dir, costa molt ser socialista
o més d'esquerres, en un món globalitzat. Això no té fàcil resolució. Perquè, clar, en un mercat lliure que s'ha imposat des dels anys 80, la competència en el món és en condicions molt diferents. I llavors, si això ja és difícil a Espanya, amb les autonomies que estan totes així perquè Catalunya no fugi, perquè se'n refien una mica...
A nivell d'Europa passa el mateix, Europa no ha fet res perquè això no passi, no s'ha pogut fer un estat més o menys federal amb què hi pugui... I clar, llavors passa des de la Grècia fins que els socialistes aquí, sort que ara es veuen amb el de França i el no sé què, això és una notícia que he vist tant en el diari, dissabte em sembla, per veure què poden fer, perquè si no, què poden fer. I això ha portat a una conseqüència que gairebé diria sociològica, que no hi ha més remei, que s'han hagut de...
si volen ser un partit una mica d'ordre o moderat, s'han hagut de sumar a les polítiques del Partit Popular. Però és que no són del Partit Popular, són d'Alemanya, a veure, i amb això no vull defensar el Partit Popular, és a dir, que s'han hagut de sumar aquest això, el qual els ha desprestigiat enormement entre la classe obrera,
hi ha dels sectors populars, i han hagut de fer retallades, que s'hi han exigit, i si no mireu què està passant a Grècia, que Alemanya continua exigint que Grècia desaparegui, no sé què els hi ha passades, però bé, en tot cas, els que entraven amb força, volguem fer una cosa nova, es troben en un tap com una catedral. Per tant, aquí hi ha un problema de nivell global que jo el veig molt complicat. I com que el veig complicat, no ho sé. No el podem resoldre, no? Jo no el sé resoldre, jo penso que té solució. Però la solució vol dir...
que hi hagi una correlació de forces forta del moviment d'esquerra general, i per això en aquest cas Podem em sembla una cosa interessant, tot i que no té solucions. Se'n pot mirar, de fet bé, se'n va veure l'Estilitz, que és dels pocs economistes socialdemòcrates, que té un criteri a nivell internacional i a nivell dels països subdesenvolupats. A veure, si vull donar inspiracions, perquè amb les coses que diu aquí són totes fantasmades, és clar...
Però no veig cap més que no els digui, perquè l'iniciativa l'ha estat dient sempre. Les retallades, les retallades, però se n'adona que, esclar, vull dir, hi ha una regla molt senzilla. Si els impostos no són més grans que les sortides, molt de temps això no es pot aguantar. No sé, jo vaig així. M'importa menys la qüestió de la trama.
Aquest és una mica el camí que ha d'emprendre a Grècia, també, de posar més impostos al més rics, per dir-ho d'alguna manera, a tots els nevies que tenen per allà i que, bueno, que s'ha de fer alguna cosa, si no, no se'n sortiran. Jo penso que, no sé, el que li passa als socialistes també una mica potser és que tampoc no han capitalitzat massa bé tot el que han fet, perquè, clar, si tu ahir senties el Pedro Sánchez la retahíla de coses que anomenava
però les anomenava d'una manera cridant i malament també perquè està acostant justament el discurs potser el de Pablo Iglesias a recordar tots els valors aquest to ens recorda una mica més el que està tirant endavant ara Pablo Iglesias que a ell li funciona
A ell hi funciona una altra, a Pablo Iglesias, però a l'altra, que sempre... Que és estranya, sí. Que estem acostumats a persones més intel·lectuals, dins dels socialistes, més, no sé, més intel·lectuals, potser més calma i més explicació. Sí, però Miquel Iceta també l'ha bat el to últimament, a l'hora de sentir-lo en segons quins discursos, no? Deu ser posar de moda, això de cridar, no ho sé. Però vull dir que, de fet, és una mica recordar a la gent tots els valors i totes les coses que ha portat,
És una cosa que fa molt de temps que no es fa, perquè és cert una mica el que comentàvem l'altre dia últimament, que la tercera via del Blair va despistar molt. És com si tothom anés seguint un camí i d'un bon dia surto de tercera via i la gent es desvia cap a la tercera via pensant-se que del que es portarà no sé on. I aquí potser va estar l'error, no? Però bueno, és igual, són coses passades i... Exacte, també cada moment té... Sí, però vaja, se n'ha d'aprendre d'aquestes coses passades, eh?
I de fet, això, a veure com els hi va, a veure si aconsegueixen redreçar el partit. El que passa és que saltar-se una mica a les primàries com vol fer, penso que és un malfer, això des del meu punt de vista. També hem sentit aquesta setmana aquests moviments o aquestes disputes internes que poden estar més bé o més malament, però que en tot cas s'han fet molt visibles, és a Convergència i Unió, en vam parlar justament.
diria l'última tertúlia, però tot el que va passar la setmana passada al Congrés dels Diputats, ahir aquesta escombrada cap a casa, no?, i aquesta, si més no, davant de la imatge pública, fer com si res no hagués passat. Com ho veieu, vosaltres? A veure, amb això jo penso que ha sigut una presa de posició. Ha sigut... Per part d'Unió? Però no.
per part de Convergència també. Marcar el terreny. A veure, diuen, i a veure, jo no hi era en aquestes reunions i per tant no ho puc assegurar-ho, però que va ser des de Convergència de Barcelona que es va donar l'ordre als diputats de Madrid que canviessin el vot. Hi ha una raó molt clara, no? És que és veritat que només era el posar-ho, diguem-ne, a veure, que no era votar el contingut,
d'aquest acord, sinó que era només emmetre el tràmit, diguem-ne. Però sí que és cert que dintre d'aquest acord, dintre d'aquest pacte que es feia, hi havia un apartat que era subvertir l'ordre constitucional.
Era una cosa de terrorisme, diguem-ne, quan de fet és el que volem fer els catalans el 27 de setembre, en certa manera. Per tant, vull dir, era una cosa que no podia, des de Convergència, no es podia passar per alt i no podies acceptar que votéssia en aquesta votació. Per tant, es va canviar...
Aquí hi ha un malentès, perquè diuen que la reunió prèvia que havien fet, això ja havia quedat una mica sobre la taula. Però, bueno, van acabar de decidir, el diari d'avui diu que va ser el Rull, el que va decidir fer aquest canvi. I llavors el motiu concretament era aquest, que no es podia admetre una llei que tenia, un pacte que hi havia en aquest contingut, vull dir, no podries pas... Però la reunió, per tant, sí que ja estava d'acord. Unió, sí.
Bé, però això, Maria, està molt bé, però... A veure, el problema és més fons que això. El problema no és aquest, per mi. No, el de Donat no. No, esclar, és que el problema no és aquest. I llavors vol dir que l'última versió que dona el president és...
d'estimosa, no? És a dir, ara ja tots som amics, com si la població fóssim tonta. O sigui, jo em sembla que tots... La imatge d'ahir, eh? Sí, la imatge d'ahir. És a dir, tots, en aquest moment, estan tractant de tontos la gent. Perquè els socialistes, per un costat, però...
A més a més, cridant el de Podemos com si estigués al segle XIX donant una fàbrica de treballadors al món. I estan intel·lectuals i nanos que tenen 25 anys i tenen 3 carreres. Sí, sí, oi mateix, no, en principi. No vull dir nanos, vull dir gent jove, perdoneu l'expressió. Vull dir gent molt jove...
que té tres carreres, vull dir que per diàlgo a dues o una, però vull dir que no està per aquests... De fet, ell mateix és professor d'universitat, no? Sí, jo no m'imagino cridant així a la universitat, Déu-nos en guarda. Bé, en fi. Vull acabar de dir el de Convergència, això era per fer una anècdota que tot és vella política. I el Mas també s'havia prensat pèssimament per mi...
amb això. A veure, el que em sembla és que no sé qui ho va dir, però això sí que és vell i de casa meva, no es pot tocar campanes i anar a la professora. No es poden fer les dues coses. No es pot tenir un representant del Parlament Espanyol a Europa quan l'aliança que estàs fent, encara que només sigui pel dret a decidir, un país és per separar-se d'aquell govern que t'envia a fora a fer viatges. O és que el Durán té moltes ganes de viatjar, no sé per què,
perquè li agrada, vull dir, o és perquè Convergència no té prou poder per dir-li, senyor, no es pot fer les dues coses, perquè això és impossible, i això porta a aquestes situacions. No és el problema de si van dir o no, o van dir o no, és una tonteria. És una tonteria greu, perquè també el Durant ser capaç de la tele de dir que hi ha moltes coses.
que això ho vaig veure jo, com el deia, que hi ha moltes coses. Home, va ser dur també el discurs que va fer amb el Cuní, almenys. Amb el Cuní, sí, que hi ha moltes coses, però no el va fer amb el Cuní, el va fer, com el va fer, sí. Una entrevista, si més no, exacte, amb el Cuní va ser un dels llocs on va dir més coses. Sí, sí, que hi ha moltes coses, i quines són aquestes coses llavors?
Clar, llavors t'adones que si són tantes coses, com és possible que defensi tant la seva posició, quan entrar això al Parlament vol dir que el moviment sobiranista pot quedar fora de la Constitució. Llavors, per què el Mas no el crida l'altre i diu, pues trenquem d'una vegada, no? Per què? Perquè es pren les municipals, és clar...
doncs potser la població els votaria més si els veiessin més decidits a defensar la democràcia. Segur que és de cara a les municipals que es fa això, el que passa que... No, no, particularment jo, la meva història ja diu que jo hagués partit, m'hagués separat d'unió potser bé fa 15 anys.
Vull dir, estic completament d'acord en què són dues coses completament diferents, sempre hi ha hagut problemes. Les notícies dels diaris, quan surt això, sempre hi ha un interrogant, una altra vegada, tornem-hi, no sé què, és repetitiu. I, per tant, quan una cosa és tan repetitiva, al final s'ha de trencar, tu, perquè això és com els matrimonis o com qualsevol cosa. Arriba un moment de punt i final.
Jo crec que el moment de punt i final ja és ara. Jo ja l'hagués fet ara. El que passa és que sembla ser que serà el 27 de setembre, no? Perquè Unió sí que ara ha de prendre una posició i ha de prendre una posició ja. Però jo protesto en què ens enredim. Mira què et dic, Maria. Jo vull protestar públicament tant del món hetero...
de Podem, perquè és veritat que potser no és un gran desfalco el que ha fet amb això dels impostos, ha d'anar a buscar diners, però caram, que estigui cridant allà d'aquesta manera i no sigui capaç de dimitir i ens estigui predicant la nova política, jo em fa riure, em fa fàstic. Aquest nivell em fa fàstic. És a dir,
No ho entengui. Per tant, que Convergència, el Masa i Defensa i tant, a la gent que li està posant traves a la roda a cada moment perquè guanyi tres pobles més a les generals, però també em fa pena. Creieu que separaran o no? Què? Creieu que separaran? Home, esclar que s'han de separar al final. Però vull dir, abans del setembre, per entendre's. Abans del setembre... Bueno, aquest és el drama, que si no se separen, ja el sé que haurem de dir...
que fa de Can Bó el Mas, és a dir, que fa de Can Bó vol dir que al final vol continuar amb Espanya i ens ha estat enredant per tenir una certa força per recolir quatre duros, com va passar, doncs, als anys 30, vaja.
Jo penso que el Durant, i aquesta és la meva opinió personal, d'en Durant, que és que sempre ha treballat per ell mateix. I, per tant, com que no ha treballat per Unió, ni per la Federació, ni pel Govern d'Espanya, no. Ell sempre ha treballat per ell mateix. Maria, t'agraeixo la teva intervenció, però si fos així, en aquest moment, que m'has tingut tres consellers d'Unió.
que tot el dia li estiguin fent la punyeta i fent veure que no, i ara digui no, que ara s'ha de poder governar, com el de governació, i hem d'esperar al setembre, quan el mas havia promès que no és que estigui contra el mas, jo el defenso, perquè veig que és l'únic que es pot tirar davant res, tot el mes. No crec que hi hagi ningú més que ho pugui fer.
Però penso que ho hauria de tallar amb tot això, perquè si no la gent ens cansem i som els que defensem el procés. Ens cansem perquè ens estan enredant, ens estan enredant. Jo ja et dic que jo vaig fer una acció positiva enfront a la separació amb Unió fa uns 10 o 12 anys i vaig estar a punt que m'expulsessin. De fet, és perquè ho veig claríssim, que no ens entenem des de fa tants anys, que a més són coses completament diferents...
que nosaltres volíem ser socialdemòcrates, era el nostre ideari des del començament, i que sempre hem anat amb aquesta rèmola a darrere. Per tant, amb això jo estic convençudíssima. També veig, quan deia això que el Duan treballa per ell, és perquè ha d'estar fent aquesta plataforma de construir.
Una plataforma que necessita alcaldes i regidors, necessita alcaldes i regidors, i això li serveix per cohesionar els seus en contra de convergència. Aquí la tonta és convergència. Que li estiguin fent el llit, també sap greu que li estiguin fent el llit, no? És que clar. Bueno, vol dir que no és així, Maria. Vol dir que hi ha gent de convergència amb poder molt important que prefereix aquesta opció i prefereix refredar el tema perquè hi hagi al final una entesa amb Espanya.
que ens ho diguin, i potser ens agradarà, però que ens ho diguin, ens estan enredant, i molt, perquè ja dic que hi ha molta història també de la dreta catalana. Ja que estem en Convergència, també volia aprofitar-nos per preguntar-vos, pel que vam saber la setmana passada d'aquí Sant Just, que Montserrat Nebrera, que era la candidata de Convergència i Unió aquí al municipi, va renunciar a encapçalar aquesta llista.
Jo tinc la meva opinió sobre això. La meva opinió és que no és opinió, és a dir, jo me la vaig creure. Exacte, em va parlar avui del dia. El que surt per la tele, me la vaig creure, perquè mentre no es demostri el contrari, jo em crec que la gent. Ella va dir, i trobo que és raonable, sobretot l'afegir que va fer al final, que hagués vist que a Sant Lluís hi ha un sector de convergència que no li volen a Breda, perquè només cal anar pel carrer perquè t'ho diuen, perquè s'ha canviat de camisa, perquè no sé què, perquè no hi ha tradició, no està tot...
Jo veig gent que ho diu això i són de Convergència. Això és una cosa. Són de Convergència o són simpatitzants de Convergència.
Com dic, defensa aquesta idea que l'important és la democràcia i la població i el debat a la direcció de Podem. Només veig que ho xerri, però que no el fa. O sigui que em sembla que encara hi ha un xoc entre el temperament o la manera de fer de Madrid, més pròxim a la guerra constant i alançar les mans i tot això, i la tradició d'aquest país, aquesta noia és d'aquí, molt més pròxim al moviment social. I això petarà. Ha de petar.
Però bueno, si no peta, millor, perquè jo al principi trobo que podem fer aquest plantejament més obert cap allò d'aquí, em sembla important. Home, de fet, avui he llegit, perdó que he llegit, em sembla que no sé quina enquesta s'havia fet, però una enquesta que deia que a Barcelona, és a dir, de cara a les municipals, que el partit que encapçava Ada Colau sortia com a guanyadora, fins i tot. Vull dir que s'estan movient coses en molts sentits, no? Sí.
De fet, és bo que es balluguin les coses perquè tal com estàvem... També obliga els que estan ja asseguts a remoure's també i a reformular-se. De fet, jo crec que sí. Vull dir que a mi també m'agrada aquesta noia en el sentit que se la ve una persona molt formada, amb molt criteri i, per tant, vull dir que sap bastant bé el que fa.
Per tant, és evident que és posada una mica, diguem-ne també, per la cúpula de Madrid, però bé, això també pot ser positiu segons com tu miris, no?
Hi ha una contradicció des del punt de vista dels catalans, el que busquem en aquests moments els catalans, què és el dret a decidir, quina opinió tenen sobre aquest tema, que és contradictòria, diguem-ne. Jo crec que amb l'afany de buscar vots, vull dir, de tenir a tothom a favor seu, s'estan contradint una mica el que diu el Pablo Iglesias, el que diu aquesta noia, no? Aquesta noia en l'entrevista, no sé qui li va fer, no sé si a Catalunya Ràdio...
no sé exactament on té, dèiem en una ràdio, que va dir que no, que sí, que el dret a decidir, ells defensaven el dret a decidir en tots els àmbits, en tots els temes, no sé què, d'una manera com una mica general. En canvi, el Pablo Iglesias diu que no, que reformar la Constitució, posar el dret a decidir dintre de la Constitució, i una mica tot és de tots, diguem-ne. I aquesta opinió contradictòria, si més no, segurament
vull dir, arreglada en el sentit de captar més vots, vull dir, és una mica el que et molesta, diguem-ne. Et molesta perquè t'agradaria que tinguessin una idea més clara del que està passant i de la solució, no? En fi, suposo que també que a mesura que ens hi anem acostant se n'aniran posicionant o veurem què passa. Se'ns acaba el temps, ens queda menys d'un minut per arribar a les 12 del migdia, per tant, avui ho deixem aquí. Moltes gràcies, Maria Camps i Josep Maria Majoan. No, només una cosa ho volia dir, que
Jo he fet una crítica en el Monedero, però ara que torna a sortir el Podem, penso que això és el nivell individual que he fet la crítica, però a nivell de Podem trobo que s'ha de ressaltar l'atac organitzat
de tota la dreta espanyola i de tota la dreta de tot arreu per menjar-se Podem perquè els amenaça els interessos. Sí, sí, en menys d'un any, eh, tot això. I això sí que no té res a veure amb l'altre. Tu pots trobar que una persona potser no ha actuat prou correcta o més valdria que s'hagués adonat de la cançó i l'altre es dir que no hi ha dret. O sigui que hi ha dret. Que està passant això i analitzar-ho com un fenomen important. Està clar. No, no, això no ho nega ningú. Segurament moltes gràcies i fins d'aquí 15 dies. Que vagi bé. Bon dia. Bon dia. Bon dia.
El president de la Generalitat, Artur Mas, reforça el seu govern nomenant dos comissionats en dues àrees que considera clau pel procés sobiranista, transició nacional i transparència. Un d'ells serà Carles Viro i Pisonyer, actualment president del Consell Assessor per la Transició Nacional. Mas anunciarà d'aquí a mitja hora, no apareixen-se una roda de premsa,
Vostaria al Consell de Govern que podreu seguir en directe per Catalunya Informació. A banda de reforçar aquest procés, l'objectiu del nomenament d'aquests dos comissionats, que són figures de suport dels consellers, ha reforçat també el Govern fins al 27S, la data de les eleccions al Parlament.
Notícies breus, Carme Montero. L'extresorer del PP, Luis Bárcenas, el ministre Montoro, l'exconseller a la Vedra o l'exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, hauran de compareixer el juny a la comissió d'investigació sobre el frau Parlament Ignasiabat.
Després de les competències d'ahir a la Comissió d'Investigació, els diputats que en formen part van aprovar a quarts de 12 de la nit, si tal, el mes de juny, 19 persones més de les que ja estaven previstes. Hi ha persones afectades pels casos Pretoria, Mercuri i Gürtel, com per exemple Lluís Prenafeta, Maci Alavedra, Martoveu Muñoz, Manuel Bustos, Paco Bustos, Daniel Fernández, Lluís Bárcenas. També el ministre Montoró, l'exempleat del HSBC, Ebex Falciani, o l'exregidor de Barcelona, Itziar González. Ignacia Vá, Catalunya Ràdio, Parlament.
Sergi Rubi, absolt pel jutge pel delicte de desordres en els arrulls de Can Vies i que es va passar 22 dies en presó preventiva, ha presentat una querella contra els dos guàrdies urbans que el van detenir i van testificar contra ell al judici. Ciutat de la Justícia, Marino i Revelle. Bon dia. Rubià es querella per falsetat documental perquè considera que els agents no van relatar uns fets verídics en l'atestat policial i per fals testimoni perquè tampoc van explicar la veritat durant el judici.
ja que un veí va testificar que Rúbia no va participar en els alderulls de Can Vies. Maria Núria Revelle, Catalunya Ràdio, Ciutat de la Justícia. I segons una informació d'última hora, mort l'arquitecte i empresari Josep Maria Bosch i Eumeric, que va projectar el primer grat a cel de Barcelona i la primera fàbrica de Seat a la Zona Franca. També va dissenyar l'estació d'esquí de la Masella, de la qual n'era president.
El tresor públic espanyol ha col·locat 4.500 milions d'euros en lletres a 6 i 12 mesos, a un tipus d'interès més baix que l'anterior emissió. Les lletres a 6 mesos han fixat la rendibilitat al 0,088% i a un any han quedat al 0,190%.
Esport, Josep Antomagissa. Ara a les 12, el president de l'Ossassuna, Javier Sabalza, ha convocat una roda de premsa al diari Marca. Diu avui que el club navarrès podria estar implicat en intent de compra de diferents partits la temporada passada. Un d'aquests partits seria el camp de l'Espanyol. També en futbol, avui Lliga de Campions a tres quarts de nou, vuitens de final a nada, París-San Germen-Chelsea i Shakhtar-Donets-Bayer de Munic.
El Madrid acaba de donar la llista de 20 viatgers per anar a Alemanya, on demà juguen contra el Schalke. Pep és la principal novetat i som baixa per lesió, Coentrao, Quedira, Sergio Ramos, Modric i James Rodríguez. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i gairebé 4 minuts, us parla Andrea Buenau. Promunt s'obre un concurs per optar a 3 habitatges de promoció pública municipal al Mas Lluí amb aparcament i traster. Es tracta de dos pisos en planta baixa situats al carrer Carolina Catesús i la seva venda seria sobre Plano. Tenen uns 90 metres quadrats de superfície i el tercer habitatge es troba al carrer Cintamigó i és d'entrega immediata. Aquest pis és un primer i té més de 100 metres quadrats de superfície.
Tindran preferència les persones residents a Sant Just durant un mínim de 3 anys o que treballin al municipi des de fa 5 anys com a mínim. Les sol·licituds s'han de presentar fins al 16 de març a les oficines de Promunsa, al qual d'en més informació al seu web, promunsa.cat.
Més coses, la campanya de macenatge de la miscel·lània de les dones de Sant Just ha complert el seu objectiu. Avui és últim dia per col·laborar amb aquesta campanya i ja s'han sobrepassat els 10.000 euros que es demanaven a través de la plataforma mecenics.com. En total s'han aconseguit 11.550 euros i de moment han col·laborat...
108 mecenes, quan la setmana passada s'havia assolit la meitat del finançament, aproximadament. Com dèiem, avui és l'últim dia per col·laborar-hi. Ho podeu fer a través de la plataforma messenx.com i podeu accedir-hi directament a través del web santjust.cat.
I un apunt més per recordar-vos que el celler de Can Mat engega demà dimecres un nou curs monogràfic sobre les varietats de raïm i els processos d'elaboració del vi. Seran tres sessions que tindran lloc al casal de joves i a més una jornada extra amb activitats diverses a un celler. Demà dimecres tindrà lloc la primera sessió que tractarà els vins de copatge, és a dir, vins elaborats amb diferents varietats de raïm. Es tastaran tres vins blancs i tres de negres. El curs seguirà ja el mes de març.
El preu del monogràfic de vins és de 32 euros i cada sessió serà a les 7 de la tarda al Casal de Joves. Podeu demanar més informació al 9-3-371-0252 o al web del Casal, casaldejoves.com. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada als Sant Jus Notícies. Edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir actualitzats amb tot el que passa a Sant Jus. Està al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Estem escoltant just a la fusta. La penya del morro és un programa de ràdio que es fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraradi. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les segons d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya.
Un minut i un quart d'una del migdia estem intentant contactar amb el poeta Lluís García Montero, que dijous participa en un acte literari a Sant Just amb el poeta Joan Margarit. De seguida mirarem de contactar-hi telefònicament i fer aquesta entrevista per obrir aquesta tercera hora del Just a la Fusta, on també parlarem de la història de Sant Just amb Pep Quintana i ens fixarem en un espectacle que arriba aquest diumenge a l'Ateneu de Sant Just,
és la proposta de l'Espia per aquest diumenge, una rondalla que repassarà diferents músiques del Mediterrani. Tot plegat serà en aquesta tercera hora del Just a la Fusta i mirem, per tant, de començar-la de seguida amb el poeta Lluís García Montero. Abans, però, mentre arreglem aquesta connexió, el que fem és sentir aquest However Many Takes It Takes de Van Divert.
Fins demà!
Fins demà!
Demons, they don't live outside. They burrow deep where they can hide. Inside a safe, you will still feel vulnerable. You draw a bath and pour some wine. You drink yourself into another time where you feel truly free. The water's rising overhead and you wake to find yourself in bed. You're gasping for breath that's hard to breathe.
Bona nit.
Bona nit.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema. Just a la fusta. Sant Just en directe.
Ara passen quatre minuts d'un quart d'una del migdia, aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre, a la Biblioteca Joan Margarit hi haurà un acte literari, amb els poetes Joan Margarit i Lluís García Montero, fa veu ben parlar amb el Sant Justenc Joan Margarit i avui saludem a Lluís García Montero, el tenim a l'altre cantó del telèfon, bon dia, buenos dias. Bon dia, buenos dias, què tal? Per parlar un poco de este acto que creo que no es el primero que comparte con Joan Margarit, no?
No, nosotros somos amigos y además Joan es uno de mis maestros, yo creo que uno de los poetas contemporáneos que merecen más admiración y más respeto y hemos coincidido y para mí siempre es un gusto coincidir con él y compartir un acto público.
Es, como decía, uno de los poetas más admirados actualmente. En la otra entrevista le decíamos que se le considera a Simés Nú a nivel catalán como el mejor poeta vivo, para decirlo de algún modo, y seguramente supongo que también se extiende, ¿no? Sí, por supuesto. Yo creo que en la poesía catalana ahora Drums ocupa una tradición muy alta de Viñoli, de Espriu, de Fox...
Y, claro, la poesía catalana es una de las tradiciones poéticas más importantes de Europa, de manera que el papel de Joan se extiende no solo a la literatura catalana, sino también a la española y a la europea. ¿Cómo son sus encuentros literarios entre los públicos? Me refiero a estos actos públicos que comparten Joan Márquez y Luis García Montero. ¿Qué se va a encontrar el público este jueves?
Bueno, hablaremos de nuestros libros últimos. Comentaremos el libro último de poemas de Joan que acaba de publicar en catalán y que dentro de muy poco saldrá en castellano también en una traducción un poco enigmática de título Amar es dónde, en el que Joan reflexiona sobre el espacio que debe labrar uno para amar y tener
los pies en la tierra a la hora de amar algo. Y hablaremos también de mi último libro, que es un pequeño ensayo de reivindicación de la poesía, de la literatura, que ha aparecido en Visor con el título Humbero Bergantín, y que yo reivindico las humanidades, la cultura de nuestra sociedad, y donde hablo también de Yuan y de las ideas de Yuan a la hora de defender la literatura y una poesía capaz de llegar a la gente y emocionar a la gente.
Reivindica, por lo tanto, la poesía en un momento en que a veces todo el tema de la cultura queda en un segundo plano, ¿no? Según qué aspectos de la vida, a lo mejor no la vida cotidiana, pero sí a nivel general, ¿no? Por una parte, en épocas de crisis, parece que solo se apunta al prioritario y lo prioritario no se considera cultura. Por otra parte, pues, en tiempos donde
solo se cree que es útil aquello que se convierte en rentabilidad inmediata, en negocio inmediato. Y me parece que por ahí vamos en mal camino. Buena parte de la crisis que vivimos no es una crisis económica, sino una crisis de valores y en un sentido muy amplio. Desde la educación hasta lo que vemos después cuando tenemos un rato de ocio. Y parece que más que la formación de personas, la formación de conciencias,
la educación sentimental y moral para entendernos con los demás, pues se reivindica lo más sacio, el entretenimiento más barato, la telebasura, y todo eso hace que después tengamos mucha dificultad para entendernos. Y por eso creo que es conveniente reivindicar la educación frente al entretenimiento sacio y la tradición humanística frente a un utilitarismo simplemente mercantil.
¿Cree que se lee cada vez menos, no solo poesía, sino en general, o que se mantiene a pesar de todo? Bueno, hubo mucho tiempo que solo leía una élite y que la gran mayoría de gente era analfabeta o no leía. Había tradiciones culturales a tomar muy en cuenta, como la tradición oral, el conocimiento popular que pasaba de padres a hijos, el folclore, que era una manera...
...de relacionarse con la realidad... ...porque hay una forma de cultura... ...que no es solo libresca... ...después con la extensión de la educación... ...pues se leyó bastante más... ...y ahora vivimos una situación de desorientación... ...por una parte han surgido... ...muchas nuevas formas de entretenimiento... ...que desplazan un poco al libro... ...y por otra parte pues se está liquidando también... ...y yo vuelvo a la telebasura... ...la cultura popular...
la relación de la gente con la vida a través de las tradiciones populares, pues eso se está liquidando, porque se está liquidando la cultura oral a través de una telebasura que a mí me parece muy sacia y muy poco elegante. Y bueno, todo tiene sus ventajas, sus inconvenientes. En este caso, la tecnología invita a nuevas formas de conocimiento, pero muchas veces esas formas de conocimiento están marcadas por la saciedad.
...y uno añora un poco la tradición popular... ...que tenía también sus riquezas... ...y es verdad que las nuevas formas de lectura... ...pues facilitan la comunicación... ...pero también es verdad que el mundo digital... ...pues está poniendo en marcha muchos entretenimientos... ...que dejan a la lectura en un segundo lugar... ...a mí me parece que hay que reivindicar la lectura... ...para reivindicar lo bueno del mundo digital...
y para estar vigilantes con aquellas cosas que pueden ser negativas. Pues en este acto me imagino que se hablará también de todo esto de algún modo, en este acto que se hará este jueves a las siete y media en la biblioteca Joan Margarit de Sant Just. ¿Ha estado alguna vez en Sant Just? Sí, sí, varias veces. Visitas personales con Joan, pero también tuve ya la oportunidad de hacer una lectura de poemas en la biblioteca de Sant Just.
Por lo tanto, ya es un terreno un poco conocido. Sí, sí, sí. Voy a estar entre amigos seguro. Pues será este jueves. Muchas gracias, Luis García Montero, por esta conversación hoy también en el Just a la Fusta. Mucha suerte de cara al jueves y hasta pronto. Gracias por vuestra vitalidad. Un abrazo. Igualmente. Buenos días.
Salty dog, salty dog, I don't want to be your antidote. Honey, let me be your salty dog, Candyman.
Bona nit.
Bona nit
Dos minuts i arribem a dos corts d'una de migdia. És moment ara de parlar d'història de Sant Just amb en Pep Quintana. Molt bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom. Per parlar una mica, fer una mica d'història, mirar una mica enrere. Sí, anem muntant una mica el poble, eh? Exacte. Fixa't que cada capítol toca un tema diferent. Ara parlar dels habitants de Sant Just també, la manera que va creixent
I després, d'una manera molt curiosa, en el capítol de la setmana vinent, si hi ha res de nou, veurem com els oficis es van incorporant a Sant Jus. Però és curiós que et digui que ja tenim un sastre o ja tenim un mestre. Amb anys de diferència. Gairebé amb 50 anys trobes un altre que diu que ja tenim carnisseria.
Clar, vull dir, avui dia totes aquestes coses ens fan una mica somriure, perquè, esclar, s'hi tenim de tot, però en aquelles èpoques no hi havia de res, i per fer un poble s'havia d'anar fent de mica en mica. Ara hi havia un ofici, o sigui, una persona que feia un ofici, l'altra, que era el vicari del poble, ens venen una sèrie de francesos, és molt curiós, no? Però bé, avui parlarem, per exemple, que el 1611...
Sí, anem lluny, eh? Sí, anem lluny, perquè hem d'anar recuperant una mica com creix el poble. I, per tant, ens toca parlar d'aquest començament, que tenim dades que ens diuen com s'ha anat formant el poble. Diu, segons el llibre de l'arxiu parroquial Llevador de censos, si hi tenen uns títols els llibres... Sí, sí, ho veig. Llevador de censos, sensals, d'elmes i primícies.
Aquest any es troben a Sant Jús les famílies o cases...
Bé, ja tenim aquí un nucli bastant important, i si ens hi fixem, són moltes magies, noms que després han anat perdurant, i també tenim la Torre Blanca, que era una magia inicialment, no? El 1651, o sigui, cap de 40 anys, el poble gairebé va quedar desert.
Fixa't tu, que l'altre dia miràvem per què les possibilitats, no? I aquí ens explica que el 1651 el poble va quedar gairebé desert per ocasió del City de Barcelona. Hi va haver un City i de les guerres que tothom s'ha oscentat a la parròquia a diferents llocs.
Fins que fou acabat el siti i rendida la plaça. O sigui, la gent se'n va anar, de Sant Just. Hi havia un siti a Barcelona, va quedar sitiada la ciutat, i pràcticament es buida el poble, desapareixen. Quan s'acaba el siti, tornen.
Curiosíssim, no? Sí, sí, tant. I el 1701, torna a haver-hi, o sigui, al cap de 50 anys, és que parlem de 50 anys amb 50 anys, torna a haver-hi 33 cases, però amb el nombre d'ànimes de comunió lleugerment augmentat fins a 176. O sigui, aquí ens surt una altra d'aquelles curiositats que diu, doncs, ànimes de comunió. Clar.
L'Església té una importància cap dalt en tota aquesta època, perquè pràcticament són la gent que saben llegir i escriure, i porten tots els registres, i porten tota la mena de control, podríem dir d'alguna manera, de la població, a través d'aquests llibres, edelmes i aquestes coses tan curioses que ens semblen ara. Llavors diu, ànimes de comunió,
que havia augmentat fins a 176. O sigui, tot i haver-hi 33 cases, o focs, que dèiem abans... Exacte, ara ja es parla de les persones, no? Es parla de les persones, i diu que n'hi ha 176. Després, per exemple, diu, el 1692, dos, que hi ha la casa d'Osai, Marxant, Veró, Mir, Riera, Lomaget, Danonrat, Fatjull, Batlle. El 93 parla de la Torre Blanca una altra vegada. El 96 porta el nom de casa Todor. Actualment, Can Ginestà.
La curiositat és que ja tenim... Quin any, ja? 1696. Molt bé. A dalt, recordo que hi ha una llinda, em sembla que hi ha una llosa, que diu 1700 i escaig, per tant, la casa existia abans. Déu-n'hi-do. El 1696. En aquell llibre de Delmes es parla de Can Turó, actualment Can Ginestar. I llavors, doncs, va parlant més endavant, que hi ha Can Vilar, Can Rebella, Can Mèl·lic, ja estem al 1704...
Campedrosa de l'Església, Campedrosa del Pla, i després, curiosament, el 1717, ens diu Com a noms o cases s'hi afegeix la casa dels Frares del Carme.
hi havia un convent de frares del Carme, que era Can Freixes. O sigui, la masia de Can Freixes era un convent, i almenys en una època hi vivien els frares del Carme. Però no, van durar... Van durar molt de temps o no? No, no, ens ho diuen aquí, em sembla que desapareixen aviat. Llavors, més endavant, s'afegeix Can Pedroseta, Can Preciós, Precioset, o sigui, Preciós, Precioset, aquelles coses dels pobles, no?
etcètera, etcètera. Llavors, s'afegeix de casa Teixidor el 1663, cap Madurollet de la plaça, que abans hi havia els caçadors, no sé si tu has arribat a conèixer-se, al carrer de l'Església, que són les escales laterals, hi ha una masia al començament, que ara s'ha restaurat i hi viu una família, que va ser durant molts anys la seu dels caçadors, i és a cap Madurollet de la plaça, és el nom que té, no? Llavors, tenim, per exemple,
Anem al 1.800, i saltem al 1.800, perquè va creixent, no? Ja tenim al 1.746, per exemple, que hi ha 349 ànimes de comunió. O sigui, ja tenim 349 persones. Home, ha crescut de pressa, no? Sí, sí, sí. De pressa, eh? Però, vaja, amb 50 o 60 o 70 anys, eh, també, aquest de pressa, si mirem les dates... És relatiu, també és veritat.
Llavors, el 1800, just, diu el poble ja repartit en quatre agrupaments. Es parteix el poble ja en uns sectors concrets, que són el Raval, Poble, Carretera i Muntanya.
El Raval, de la Creu, del poble, és el centre del poble, començant, per exemple, per aquí mateix, Can Genestà, la parròquia, les vasies del vol, la carretera, recordem que el 1600 i escaig s'obre la carretera, que va de Madrid a França per la Jonquera, encara el tercer, i després, muntanya. Muntanya, doncs, són les cases de pagès de muntanya. Hi havia 124 cases.
amb un total de 593 ànimes de confessió i comunió. Distribuïdes així. Al Raval, 42 cases i 175 ànimes. Al Poble, 37 cases i 170 ànimes. A la carretera, 21 cases i 95 ànimes. I a Muntanya, 24 cases i 153 ànimes. Déu-n'hi-do, la gent que vivia a Muntanya. I tant. Déu-n'hi-do, eh?
Molt bé, llavors diu que el 1813 tenim 300 veïns, si no sé si puja o baixa, hauríem d'anar fent números a mesura que va passant el temps. Dependria molt del moment que hi hagués, gent mort, epidèmies, alguna cosa així. I acabem el 1850, per tancar aquest capítol d'avui,
El poble ja té 188 famílies amb 67 ànimes de comunió, repartides en els barris o agrupaments següents. El poble, 22 famílies amb 68 ànimes. Al barri d'en Camp Preciós, o sigui, al centre, tenim 19 famílies i 64 ànimes. Carrer Nou, 20 famílies.
71 ànimes. La carretera, 47 famílies. Un momentat, bastant, també la carretera, no? 140 ànimes, que és un lloc de pas. I la gent s'hi va posant, col·locant. Hi ha cases que baixen de muntanya i també tenen casa a la carretera. El Raval, 51 famílies i 146 ànimes. El Serral, 6 famílies i 20 ànimes. I Muntanya, 23 famílies i 98 ànimes. Notes extretes de l'arxiu parroquial.
Molt bé, doncs Déu-n'hi-do, l'evolució, exacte. En quantes exactament hem dit? En 1850 ja tenim 67 ànimes. 607 ànimes, 1850. M'agrada això d'ànimes, més o més. Ànimes de comunió i...
Exacte. És tal com hi ha la nomenclatura de l'època. Repetim que, bàsicament, la gent es controlava a l'església. Hi havia unes dates determinades i hi ha encara els llibres aquí, a la ració parroquial, que diu que avui han vingut tantes ànimes o tantes persones...
i han congregat tantes persones, han assistit tants, etc. Hi ha un control realment important de la vida de les persones del poble relacionades amb la parròquia. I d'aquesta manera es va fent l'estadística, podríem dir, d'alguna manera, de com creix el poble.
La setmana que ve ja tenim paleta, ja tenim sastre, ja tenim fleca... Però això a partir de 1850, ja? No, no, què va? Abans? Això, molt abans. Ah, sí? El 1300 ja tenim gent. El 1302 ja tenim que hi ha una parròquia i el 1434 un vicari.
I a partir d'aquí anirem dient, ara ja tenim sastre, ara ja tenim fleca, ara ja tenim això. Però és curiós perquè quan ara rumies, que passen 50 anys, entre que tens fleca i tens un sastre...
Sí, sí, no, clar, era un altre ritme també tot plegat, no? Vull dir que és difícil d'imaginar-se des d'ara, però... Baix a la corta inglés i trobar el sastre i la fleca. Sí, sí, sí. Tot junt? Però bé, sent just, no tenim corta inglés, però tenim fleques, no? I encara ara... M'explico, vull dir, quan tu ara veus aquesta facilitat, diguem-ne, tenir-ho tot a mà, i que, doncs, aquí... A més a més, en una qüestió molt curiosa, havíem de demanar permisos reials perquè els concedissin tenir una farmàcia.
o que poguessin anar a la farmàcia d'Esplugues, de Sant Just. Havien de tenir permís. Sí, sí, sí. Hi ha coses aquestes que et sorprenen ara, perquè veus la història, però veus com creix un poble, com es forma un poble. Exacte. I amb mica en mica anem veient com es forma Sant Just. Que ara el veiem tal com el veiem, però és que ens l'hem d'imaginar que no hi havia res. Per dir-te d'aquesta manera, no? Exacte. En fi, doncs, Pep, ens queda encara la frase de la setmana, que m'has dit que en tens unes quantes, avui. Unes quantes, per exemple, aviam, mirem-nos una mica.
Podríem tenir una que diu, hi ha poemes tan breus que fa falta una vida per trobar el darrer vot. Mira, està bé. Això ho diu en Pons Pons de la Ió de Mallorca. Molt bé. Una altra que diu, aquí mai de res no troba enyor, no el planyis, puix és senyal que no té cor. Si no enyores res és que pocs sentiments tens. Això ho diu la Catarina Albert, el Víctor Català.
Un altre que diu, en la vida el que compta és la vitalitat, la feina, la continuació, el coratge, fer les coses parlant com més poc millor. O sigui, fer feina i no xerris tant. Això ho diu el Josep Pla, que ja és del seu estil. I diu, la ciència deu molt més a la casualitat que al geni.
Ah, mira, està bé, aquesta m'ha agradat. Sí, aquesta t'ha agradat molt bé. És així, curteta. D'un tal senyor Edmond Fisher, bioquímic suís, naturalitzat nord-americà, el 1920. Molt bé. I llavors, una altra que diu, el més escandalós que té l'escàndol és que un s'hi acostuma. Aquesta també és molt certa. Simone de Beauvoir. I la darrera, la lletra d'imprempta té la curiosa virtut de subratllar les coses. Fa semblar millors les bones i pitjors les dolentes. Això ho diu l'escriptor Joan Sales.
Molt bé, també m'agrada. Doncs llavors, com que has dit ja la primera, guardem aquesta, que et sembla bé. La ciència deu molt més la casualitat que el gènere. Ens quedem amb aquesta avui, eh? Aquesta setmana em sembla bé. Tot i que n'hi ha d'interessants, eh, també, entre les que s'ha proposat. Sí, sí, les guardem, eh, perquè hi ha la setmana vinent o l'altra, quan ens agradi més, eh? Molt bé, Pep, perfecte. Doncs moltes gràcies. Fins la setmana vinent. I que vagi bé, eh, fins dimarts que ve. Bon dia. Això mateix, bon dia.
Just a la fusta. Falten quatre minuts per arribar a tres quarts d'una del migdia. Ara és hora de seguida de parlar de cultura i parlar d'agenda, perquè aquest diumenge, nova actuació del Cicle Espaià, es programa una rondalla i entrevistarem de seguida Joan Figueres, el seu director artístic.
Si teniu ganes d'anar aquest diumenge a veure aquesta rondalla, doncs truqueu, podeu trucar a la ràdio al 933723661 perquè sortegem una entrada doble per assistir a aquest concert. Per tant, de seguida podreu sentir de què anirà tot plegat i a partir d'ara ja i fins aquest divendres podeu trucar al 933723661 per participar al sorteig d'aquesta entrada doble per veure aquesta rondalla.
Just a la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
La informació més propera al Just a la Fusta. I aquesta hora parlem d'un espectacle que es fa aquest diumenge en el marc del cicle Espaià a Sant Just. La teniu programa La rondalla Puiggraciosa. En parlem ara amb el seu director artístic, en Joan Figueres. Molt bon dia, Joan.
per explicar una mica què és el que es podrà veure aquest diumenge. És una formació instrumental d'una rondalla, no?, aquesta rondalla Puig Graciós, que és una de les poques rondalles musicals que queda a casa nostra. Sí, mira, una rondalla, de fet, és un grup de músics que normalment es trobaven amb colles, no?, per fer música junts i sortien a rondar per les places i els carrers,
a cantar cançons quan feia bon temps i si no els trobaven directament a la taverna. Bàsicament per passar-s'ho bé i fer una mica d'ambient de festa. I aquests instruments eren molt populars perquè eren uns instruments senzills però bastant interessants de tocar i amb una sonoritat molt característica, que són les mandúrries i els lleuts, uns instruments amb doble corda que fan molt bonic. Hi havia hagut moltes formacions de rondanya i de fet encara n'hi ha algunes, sobretot,
per la part de l'Aragó i per la part de València, Mallorca, etc. Llavors aquí a Catalunya no n'hi havia, ara no em queden gaire, la de la Garriga és una d'elles, i nosaltres diem que som de les poques perquè és veritat, però a més tenim l'empenta de que ens ho passem molt bé, fem música molt popular, però amb moltes ganes i bastant...
bastant amb, no sé com dir-ho, bastant amb ganes de fer una orquestra més que un grup de fer música d'embalat. No, no, volem fer música ben feta d'orquestra amb aquests instruments. Exacte, és a dir, que encara que sigui música tradicional, això no vol dir que tingui menys qualitat, per entendre'ls, no? Exactament, al contrari, diguéssim, encara raó de més per fer-ho millor, perquè està representant el patrimoni de tot un país, de tota una cultura...
i tenim una mica la responsabilitat de fer-ho el millor que puguem, sobretot avui en dia, que tot és estar tot més a l'abast i tothom té més facilitat per escoltar, per transmetre música, per copiar-la, per sentir de tot el món, i nosaltres si ens ho hem fet sentir hem de tenir un nivell i així intentem fer-ho. Quants sou vosaltres a la rondalla, Joan? Som 14 o 15. Déu-n'hi-do.
Sí, aquesta rondalla és molt especial perquè la majoria d'ells, dels components, són gent que anava a l'escola junts a l'escola Puig Graciós de la Garriga. I un bon dia, quan ells eren jovenets, devien tenir 8 o 10 anys, va arribar un professor que venia de l'Aragó i els va ensenyar aquests instruments i els ensenyava a tocar a la classe. Llavors ells començaven a estudiar i es va fer molt popular entre els alumnes de l'escola i el professor fer el grup de la rondalla i fins al punt que de vegades no ens sortia ni al pati per estudiar i per tocar junts.
Aquesta rondalla va ser molt famosa, van guanyar concursos, sortien a fer excursions, sortides culturals i no tant culturals, però passant-ho bé. I encara, d'aquests 14 o 15 que he dit, gairebé tots havien anat a escola junts i amb el seu profe, que també tal com nosaltres, que és el José Antonio. I això és el que li dona aquest caràcter una mica també especial, perquè és més que un grup d'amics...
És més que una orquestra, és quasi una família. Clar, tot això es nota, suposo, també quan toqueu, no? Doncs sí, perquè tothom ens avenim molt i, vaja, som això, una colla de bons amics i que fem música junts. El concert que fareu aquest diumenge es titula Vaixells de Paper perquè passeu per diferents cultures de la Mediterrània, no? Feu com un viatge, entenc, per tant, amb vaixell. Sí, sí, sí. Sortim de...
del país de Catalunya. Començarem amb unes peces d'un compositor català de Perpinyà, que es deia Max Avar, unes músiques molt famoses. En el seu temps, músiques que ell les escrivia per coble, que són ballables, d'oixentistes d'Embalat, un baljota, un balcet, un balero... I després ja ens n'anem cap a Grècia, fem un parell de músiques gregues, després alguna d'Armènia, una dels bàltics,
I després, quan ja hem passat una mica per la Mediterrània, fem un salt, deixem el vaixell de paper, agafem un avió de paper i ens n'anem a Amèrica. Llavors allà fem des del Perú a l'Argentina una mica de passeig per l'antiga Amèrica Llatina. I després tornem cap aquí, fem unes aveneres i acabem amb una música del Vallès, que és un balcota de la gitana de Santo.
Doncs Déu-n'hi-do el recorregut, eh? Vull dir que realment... Quan dura tot plegat? Una mica més d'una hora, una hora i quart. Vull dir que es fa una bona passejada durant tota aquesta estona. Sí, sí, fem una mica de turisme musical.
Clar, són de fet països o zones on també es toquen aquests instruments que portareu aquest diumenge i potser en segons quins països fins i tot o té més públic o encara té més força que aquí, que potser el que deies abans, que ha anat desapareixent més per aquí. Sí, això que dius és el cas de Grècia, per exemple. A Grècia hi ha instruments molt semblants als nostres, amb aquests doble cordes, el busuki i algun altre instrument semblant que...
A vegades potser no s'assembla tant amb la forma com amb el timbre, amb el so. I a nosaltres, per exemple, ens agrada molt tocar músiques gregues, que són músiques populars de dansa, que estan tocades amb aquests instruments d'Handúrgues, per part nostra, i mandolines i lleuts, però sonen molt properes al bosuc i als instruments de Grècia. I també d'Itàlia, perquè la mandolina és un instrument molt italià i en aquest cas no, però sovint toquem taranteles i danses
O sigui que és veritat que fem el Mediterrani, trobem instruments molt semblants com la música àrabe, també hi ha el llagut àrabe, toquem una peça i alguns d'aquests instruments els portem també, o sigui, fem una mica de mostra visual i sonora dels instruments.
més enllà dels purament de la rondalla, que portem tres instruments també representatius d'això. De fet, segurament són instruments que potser, com que no s'aprenen segons quines escoles, per això també s'han anat perdent, que són més maneres de tocar que es transmetien més al que deies abans, en diferents grups o fins i tot a les tavernes. Sí, per tant, sí. De fet, aquests instruments, jo crec que,
perviuen en els països on la seva música i la seva cultura està més arrelada o té una consideració social important. Potser aquí, a casa nostra, ara no es dona tanta importància, però tot tornarà. Un dia o l'altre la gent reconeixerà, i una mica és la nostra feina, que hi ha vida més enllà de les ràdios que aquestes que posen música tot el dia a l'anglosaxona, les ràdios a l'internet o el que sigui. Llavors nosaltres tenim una mica la missió de...
de si volem recuperar aquesta sonoritat, fer-ho amb dignitat i, de fet, que valgui realment la pena sentir-ho. I això és el que jo crec, que a nosaltres valdrà la pena que ens vingueu a sentir-ho aquí a Sant Jues diumenge, perquè segur que us ho passareu molt bé i us agradarà el que fem.
Està clar. Serà aquest diumenge, com dèiem, a les 6 de la tarda, aquest concert que forma part del cicle Espai A. Serà aquesta rondella Puiggraciós que farà aquest viatge amb els vaixells de paper per diferents països i cultures de la Mediterrània. Avui n'hem volgut parlar una mica amb el seu director artístic, en Joan Figueres, per parlar