Grans incidències, grans cues, ja no n'hauríeu de trobar. Poden quedar zones intenses. Aquí al cinturó del litoral, la zona de Cornellà, algun tram de les rondes de Barcelona, la ronda litoral, el tram de zona franca, Montjuïc, en sentit Besòs, Prim Barceloneta, Santillo Bregat. Però estem parlant només de punts amb una mica més de volum de circulació. Com et deia, grans cues, grans incidències en aquesta xarxa viària catalana ja no n'hauríeu de trobar. És tot des del RAC. Bon dia. Esports en xarxa.
Bon dia, us parla Joan Barberà. Aquest migdia es disputa la segona etapa de la volta ciclista a Catalunya. 161 quilòmetres entre Girona i Banyoles. El belga Gianni Merzmann sortirà amb el mallot blanc i verd després de guanyar la primera etapa disputada ahir a Calella de la Costa, al Maresme.
Agnoli és segon a la classificació general, mentre que Alejandro Valverde ocupa la tercera posició. El ciclista de parets del Vallès, Joaquim Puritor Rodríguez, és el vuitè classificat a 10 segons del líder. En bascet, destaquem que avui a la una del migdia es presenta oficialment en roda de premsa l'ampliació de contracte del secretari tècnic del Barça, Rigel, Joan Creus,
que renova el seu contracte, el seu vincle amb el FC Barcelona fins a l'estiu del 2015. I en futbol sala, Barça-Inter-Movistar de Madrid s'enfronten avui a les 9 de la nit al Palau Blaurana. És el partit de nada de les semifinals de la Copa del Rei. Els dos equips repeteixen l'eliminatòria de semifinals de l'any passat en què el Barça va passar i va guanyar la competició. A més, fa quatre dies van enfrontar un partit de Lliga amb victòria Blaurana per 2 a 3.
Just a la fusta. Just a la fusta.
Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem aquesta La Just a la Fusta d'avui dimarts 19 de març. Un programa on començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, també amb ella farem un cop d'ullar l'actualitat general del dia que passa avui també per Xipre, pel govern català i per diferents qüestions vinculades que repassarem a través dels diaris d'avui. També fixarem amb les contraportades, entrevistes i articles interessants.
I parlarem del temps en aquesta primera hora amb el Carles Lerner de Virrius, avui que torna a fer un dia de sol, però encara fa també una mica de fred. A partir de les 11 i 10 entrevistarem el Lluís Casals, president de Sant Jus Solitari, perquè ahir va tenir lloc l'assemblea de l'entitat. Farem cuina amb la Carme Madó i farem tertúlia amb el Pep Quintana i el Jordi Farràs.
I a la tercera hora parlarem d'història de Sant Just amb el Pep Quintana, també tindrem a la televisió amb l'Albaconesa i parlarem de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Tot plegat a partir d'ara mateix i com sempre acompanyant-vos des d'ara i fins la una a migdia amb bona música.
Avui comencem amb The Divine Comedy. The Divine Comedy
Fins demà!
Fins demà!
Over the preacher, over the gambler Over the teacher, over the writer Over the lawyer Over the dancer, dancer, boy Over the builder, builder, destroyer
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Passen 10 minuts de les 10 i és moment de saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia, Carme. Molt bé, i tu?
Molt bé, a punt per saber què és el que passa, o què és el que passarà a Sant Just els propers dies, perquè comencem a fer parlant del Dia de la Poesia, que és dijous. Sí, que es commemora cada any el dia després d'entrar a la primavera. Doncs aquest dijous tindrem, aquest dijous a les vuit del vespre, la celebració d'aquesta jornada del Dia Mundial de la Poesia, una jornada que encapçarà la Regió de la Cultura aquí a Sant Just, però amb la col·laboració i participació de moltes entitats de Sant Just, com ara l'Escola d'Escriptura de la Taneu,
el Centre d'Estudis, la Biblioteca Joan Margarit, la CAL i el Consorci per la Normalització Lingüística. Durant aquesta jornada a l'Ateneu es llegirà el poema que es dedica aquest any al Dia de la Poesia, que és comú a tot Catalunya, i que aquest any és obra de la poeta de Tortosa Zoraida Burgos i que s'ha traduït en molts idiomes. A Sant Jus, de fet, es llegirà en set o vuit llengües diferents i això és el que explicava precisament
el responsable de l'escola d'escriptura de l'Ateneu, a la penya del Morro, l'Arnau Cònsul. D'entrada hi ha la lectura d'un poema, que és el poema oficial que aquest any vesteix el dia de la poesia i que llegirà a Sant Just i a tots els pobles de Catalunya on hagin decidit celebrar aquest dia. És un poema que s'ha encarregat a Zorai de Burgos, que és una poeta de Tortosa. És un poema que es tradueix a molts idiomes, el llegirà en català i després en 7 o 8 idiomes.
Doncs durant l'acte del Dia de la Poesia es llegiran poemes també d'autors diferents, entre ells de Salvador Espriu, ja que el 2013 és l'any del seu centenari. Però a banda d'Espriu hi ha molts autors catalans que aquest any també són protagonistes, com ara de Sant Feliuenca Joana Raspall, que té 100 anys. El Dia de la Poesia se celebrarà dijous a les 8 del vespre a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just i a més els guanyadors del certamen de prosa i poesia en català per a no professionals de Sant Jordi de l'any passat també llegiran els seus poemes.
Doncs això serà dijous i parlem ara d'altres qüestions. Per exemple, parlem del concurs de presó i poesia perquè avui és l'últim dia per presentar els originals. Sí, de fet aquest migdia, o sigui que heu de córrer una miqueta si encara no ho heu fet. Recordem que a les dues aproximadament s'acaba aquest període per participar del 25è concurs. S'han d'entregar a les obres el servei local de català a l'Ajuntament. Cada any s'hi presenten unes 300 persones, per tant podríem dir que és
a Sant Just i que és un sàtament que té molt bona acollida. I aquesta 25a edició del concurs de prosa i poesia en català per a no professionals és especial, entre altres coses, per l'acte d'alliurament de premis, perquè els premiats es donaran a conèixer la inauguració de les escoles, el nou emplaçament del Servei Local de Català. Això serà el dia 26 d'abril, a la tarda, en una festa que es farà en la inauguració d'aquest nou equipament de Sant Just.
Per tant, si voleu participar-hi, participar del concurs de prosa i poesia en català per no professionals, ho podeu fer fins avui a les dues del migdia al Servei Local de Català, al Consistori, llorant les vostres obres allà mateix, abans de les dues.
Doncs ja sabeu, i acabem parlant d'una xerrada que es fa aquest vespre a Maslluí. Sí, és una trobada amb la policia local de Sant Just i amb els Mossos d'Esquadra per tal d'explicar o de donar a conèixer diferents qüestions relacionades amb la seguretat ciutadana, no només a Maslluí, sinó també a Sant Just. Es parlarà, per tant, d'actuacions i serveis en matèria de seguretat ciutadana al municipi, al Maslluí, de Consells per Prevenir Incidències a la Via Pública,
i els cossos policials aportaran dades de seguretat ciutadana a Sant Just. I vindran i assistiran la responsable de la comissaria de Mossos, Espluga, Sant Just, el cap de la policia local, en Joan Ramon Fabra, el regidor de Seguretat Ciutadana, Víctor Murillo, i l'alcalde Josep Perpinyà. Per tant, si voleu assistir-hi, aquesta trobada veïnal serà avui a dos quarts de vuit del vespre a l'Espai Masllui.
Doncs és el que tindrem aquest vespre. En parlarem, a més a més, també demà per saber com ha anat i què s'ha explicat amb el cap de la policia local Joan Ramon Fabra. Molt bé. Doncs molt bendria, gràcies. I tornem d'aquí una estona. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Un quart d'onze del matí de seguida repassem l'actualitat general del dia, però abans, com dèiem, escoltem una mica més de música i ho fem ara amb el Subgen Stevens. Golden Rod and the 4-H Stone
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I remember at Michael's house in the living room when you kissed my neck and I almost touched your blouse. In the morning at the top of the stairs when your father found out what we did that night and you told me you were scared.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
All the glory that the Lord has made and the complications when I see His face in the morning in the window. All the glory when He took our place but He took my shoulders and He shook my face and He takes and He takes and He takes.
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres.
Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures.
En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
5 minuts i dos quarts d'onze del matí, tornem a sobre de l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Bon dia. Ara per parlar de l'actualitat a nivell més general, per això ens fixem primer de tot en el tema del dia, les portades, que passa sobretot per Xipre. Sí, sí, sí, és la notícia del dia, en tots els diaris, i de fet les fotografies es repeteixen, d'alguna manera. Comencem pel diari ara, el titular diu Xipre a Correlat, m'imagino que fent aquell joc entre Correlat i El Correlito,
Els petits estalvis. La Unió Europea reclama que es protegeixi els petits inversors i Nicosia reacciona deixant sense quitan-se els dipòsits de menys de 20.000 euros. Diu també amenaça l'euro. El Parlament xipriota podria aprovar finalment avui un rescat de 10.000 milions que ahir va fer trontollar els mercats, especialment la borsa espanyola. I en fotografia veiem una nena en una manifestació que va tenir lloc a Xipra on la gent s'escrivia a les mans la paraula no. I veiem la nena ensenyant
Aquesta paraula, que de fet és la mateixa fotografia que el Punt Avui, és la notícia del dia també aquí, diu que la Unió Europea recondueix el càstig a Xipra per evitar l'alarma. L'Eurogrup rectifica i proposa que s'accioneri de l'impost al petit estalviador i pel que fa als mercats ens diu que les borses europees eviten el pànic i tanquen amb petites baixades. També llegim un article en aquesta línia titulat Una qüestió d'imatge.
La Vanguardia, canviant de fotografia, però és la mateixa que el periòdico, veiem un altre moment d'aquesta manifestació ahir davant del Parlament, ensenyant les seves mans i les paraules no, la paraula no. Xipre obliga la zona euro a revisar la taxa sobre l'estalvi i ens explica el mateix que ja hem llegit. El govern vol reduir el cost per als comptes de menys de 100.000 euros i Nicosia prolonga el tancament bancari fins dijous.
Per últim, el periòdic o la Unió Europea suavitza l'impacte del rescat a Xipra. La amenaça de Corralito recorre Europa, la zona euro elimina el càstig als petits estalviadors, Moscou surt en defensa dels dipòsits russos a l'illa i també ens diu que a baixa la borsa els mercats tornen a desconfiar de la moneda única. I com és habitual en aquest tipus de notícies, el periòdic ens ofereix diferents articles d'alguns experts en economia i periodistes.
Molt bé, doncs és el tema del dia, segons els diaris. Tot i això, com que en principi estem en aquest stand-by i tampoc no avança res, els digitals ja van per una altra línia. Per exemple, el 324.cat ens parla sobretot del papa Francesc, que rep el pali i l'anell del pescador aquest matí. El pontífec s'oficia a la missa inaugural del pontificat al pla de Sant Pere i durant la cerimònia se li ha fet aquest oferiment, aquests símbols del seu pontificat.
Llavors, més coses, l'Eurozona ara sí aprova eliminar la quitança sobre els petits salvadors xipriotes, el que ens comentaves, i també tenim que el cap de l'espionatge espanyol s'explica al Congrés a porta tancada. És Sant Roldán que va sol·licitar aquesta compareixença primer de tot siu arran dels titulars apareguts sobre les activitats de l'agència de detectius Mètode 3 i el cas del suposat espionatge polític a Catalunya i també és que Reploral va demanar que Sant Roldán
informers de les activitats de la princesa Corina. L'Araponcat ets parla de l'atenció al govern català, de Mas, que va dir als seus consellers que no passaria la història com un traïdor, i també Convergència, que està pendent de la possible imputació d'Oriol Pujol pel cas de les ITB. I bàsicament aquestes són les novetats.
Més coses a les portades, Andrea? Doncs al diari ara parlen del govern català i el titular principal és Tensió al govern. De fet, aquesta notícia ocupa bona part de la portada. Diu, reunió secreta a Pedralbes. Crítiques Ortega, Pellegrí, Puig i Vila defensen que ara cal prioritzar l'eix social. També, pel que fa a la consulta, destaca aquesta declaració d'Artur Mas. Jo no passaré a la història com un traïdor.
i estratègia. El govern escenifica una oferta de diàleg abans de la cimera Mas Rajoy. És una de les notícies més destacades en portada del diari Ara. La Vanguardia, parlant d'Andreu Mascolell, diu que creu que la negociació del dèficit està ben enfocada. El conseller d'Economia confia que es flexibilitzarà l'objectiu del 0,7% amb declaracions que va fer a RAC1, per això la Vanguardia ho recull.
Al periòdic ens parlen del Papa i ens diu que el Vaticà rep 132 estadistes per entronitzar Francesc. He dit el Papa, vull dir el Vaticà. El Vaticà rep 132 estadistes per entronitzar Francesc. No va tapar Roma. Ens diu també que el Papa té pendent el relleu dels arcabisbes de Madrid i Barcelona, que per cert, ahir el Papa també va rebre la presidenta d'Argentina, Cristina Fernández, i es veu que li van fer un petó, la va rebre així, i diu que ella va dir que mai cap Papa m'havia fet...
Un petó. I per últim, el punt avui, en cultura i espectacles, ens destaca una notícia que també recullen als diaris. La resta diu que Josep Maria Benet i Jornet és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Òmnium Cultural atorga el guardó al dramaturg i guionista per la seva obra de renovació del teatre català modern.
Doncs és el que tenim a les portades. Ens fixem ara en el més llegit, que passa per l'Ara.cat, per exemple. Doncs el més llegit és que un jugador mallorquí dels New York Red Bulls protagonitza una anècdota amb Tito Vilanova i Enri. És el que més ha interessat els lectors d'aquest diari. És això, doncs, una anècdota, hi ha imatges i tot. Diu que un entrenador del seu equip, exacte, diu Tito i Enri, està parlant amb Tito Vilanova,
I vaig passar pel costat i Titi va cridar, aquest és madridista. Ho va fer deliberadament perquè Tito Vilanova i jo parléssim. Vaig passar corrents i no em vaig adonar que d'aquí hi havia al seu costat i era el Tito. No em havia fixat. Després em vaig anar a disculpar i dissabte també era el partit. Espero que recuperi aviat, que és el més important. És el que ha comentat aquest jugador a la xarxa ahir dilluns. Llavors, diu que a Enri li havia dit que segons li escrivia un llibre hi posaria l'anècdota...
Ell és de Madrid, aquestes coses, m'agrada el detall aquest del llibre i tot plegat. Doncs això és el que més ha interessat als lectors del diari, ara, Andrea, aquesta anècdota. També és veritat que com que et diu anècdota, penses que potser serà més interessant i cliques, no?, que hem fet nosaltres, i llavors doncs es converteix en la notícia més llegida, exacte. Això el més llegit. El segon tema més llegit, però, passa per una altra...
Una altra història, ens parla de política, declaracions d'en Asimó d'Esquerra, diu no ens costa cap viratge del govern, si hi fos Esquerra i el País no els seguiria. I el tercer, Artur Mas, els consellers, com deien, no passarà la història com un traïdor. El 324.cat, però el més llegit és que la Casa Blanca ja té un informe sobre el procés sobiranista de Catalunya. El segon tema, que els organitzadors de la Marató de Barcelona volen implantar una revisió mèdica obligatòria
I el tercer concurredor de 45 anys mor després de desmaiar-se en acabar la Marató de Barcelona. Continua sent el més llegit d'aquest portal digital.
Més coses, ens fixem ara en les contraportades d'avui dimarts i comencem pel diari Ara, que diu Esperances del nou pontificat. És l'article setmanal de Salvador Cardús que diu l'elecció del papa francès que ha provocat una reacció extraordinàriament positiva arreu del món, diu gairebé unànima, si més no entre els que n'han parlat, perquè els que no són partidaris o són més reticents a l'elecció de Jorge Mario Bergoglio, doncs m'imagino que no estem d'acord.
Diu que és cert que les primeres paraules a la institució de la paraula i els primers gestos a l'organització mestra en litúrgia són radicalment diferents del seu antecessor, però, diu, des del meu punt de vista, sorprèn la rapidesa de les interpretacions que es fan a partir de tan poc temps i informació. Diu que confio que Francesc retorni l'esperança a tots els mossens catalans que tenen patit els últims anys per les derives autoritàries que ells van combatre amb coratge i risc. Diu que aquest és un dels grans interrogants, diu que planteja la figura de Francesc
amb Catalunya. Doncs, curioso també aquest símil que ens plantegen avui al diari Ara. Ens anem ara cap al periòdic on tenim una altra història. Ens diu, experimento sempre, soc el meu conillet d'índies. Què ho diu? El Sergi Ramis, que fa percussió corporal, és a dir, música amb el cos, diu que Ramis la cultiva, la domina, l'ensenya i busca per a ella nous horitzons. Diu que des de petit s'ha interessat pels jocs de veu, imitar, s'estavia les melodies dels dibuixos animats i de les sèries, provava amb sons, diferents maneres de picar de mans,
i que jugava amb música. Diu que es va formar com a percussionista i guitarrista al Conservatori del Liceu, però un dia va conèixer un grup, Barbatuques, que són una referència en el món de la percussió corporal, i si per ell hagués estat, diu que li hauria encantat fer una càtedra de percussió corporal, però no existeix i és una cosa que has de crear. Per tant, doncs, es dedica, de fet, a investigar, investigar el cos, els sons del cos, els de la veu, i per això diu, doncs, que és el seu propi conillet d'Indies.
Molt bé, doncs ho tenim avui al periòdic, aquest testimoni. Ens anem ara cap al del punt avui que llegim. Prefereixo que el Milan sigui esportista que no escriptor. Et sona, no? De quin Milan ens parla, Madrega? L'únic jo crec conegut a tot el món és l'avi del nen, en Joan Piqué, empresari i escriptor, pare de Gerard Piqué...
I bé, doncs, parla del seu segon llibre que està presentant ara, la segona part de l'anterior, Dues vides, ara presenta Fantasmes del passat, que ja estava escrivint quan va presentar l'altre. Diu que també és molt americà com l'altre, una història d'ambició, corrupció i poder en l'entorn dels mòbils, però que al final triomfan l'amor i la justícia. També parla de la seva vida privada, també de la seva família...
Diu que mentre el Gerard estigui en actiu no escriurà sobre tot el que està vivint la seva família, però que més endavant potser s'ho plantejaria. Diu que estem parlant d'una història maca. I també parla del seu net i del que comentaves tu amb el titular. Diu que el nen faci el que faci més feliç. Si li preguntes què li satisferia més com a avi, doncs esportista, perquè el disfruta més que si és escriptor. Et pots gaudir cada setmana. Diu que cantant per l'àvia dels Piqué ja et dic jo que no serà.
Doncs és el que podem llegir avui al punt avui, finalment a l'avantguàrdia. Tenim que la música, també és realment un dia d'entrevistes musicals, no serveix per res i per això és imprescindible. Diu un expert, Íñigo Pirfano, director d'orquestra, que també va ser director d'orquestra fa 13 anys al Mozarteum de Salzburg.
fundador i director titular de l'Orquestra Acadèmica de Madrid, que va rebre el Premi Liderazgo Joven a 2011 i que ara escriu un llibre, Intel·ligència Musical. És una entrevista molt interessant, li fa el Víctor Amela i diu que la música no serveix per res, per això és imprescindible, també és omnipresent. Diu que el primer que vam construir van ser armes i instruments musicals. Diu que l'instrument musical és una arma poètica tan necessària per sobreviure com l'altre,
La música és part de la nostra naturalesa i existeix aquesta intel·ligència musical. Diu que amb tres acords puc fer-te sentir més que amb tres pàgines plenes de paraules. Diu que la música et fa el món més intel·ligible, et fa més savi i és una gimnàstica cerebral que extreu el millor de tu, et fa més intel·ligent. Diu que és una afirmació científica, que els nens que estudien música són millors en llenguatge i en matemàtiques.
Doncs és el que se'ns explica avui a La Vanguardia en aquesta contraportada que també ens desperta una façada diferent de la música. Avui hem dit que és un dia molt musical, curiosament. Totalment. I ara ens fixem en la notícia curiosa del dia, que és que arriba, atenció, el primer matalàs anticrisi amb caixa forta incorporada. Fiques els diners a dins, no? Resulta que és una campanya que està engegant la marca de productes de descans d'est,
és una empresa de Salamanca i presenta un matalàs amb caixa forta, no és que a dins, sinó que amb caixa forta incorporada, que és una solució per mantenir els diners lluny dels bancs i sota control, i amb una campanya que ho defensa. Bé, hi ha gent que diu que posen els diners a sota el matalàs, doncs mira, sí, sí, exacte, que qui va decidir crear-ho va decidir transformar el famós mite, el que dius tu ara, de diners sota el llit, en un fet real, diu, en principi no seria sota, sinó dins del mateix matalàs.
i llavors és una campanya que es promociona en aquest producte, etcètera, etcètera, llavors fa, s'enriu una mica també les caixes d'estalvi, explica els avantatges del nou matalàs, i la companyia assegura també alta qualitat, comoditat del producte, i també viscolàstic, aquestes coses i tot això, i llavors bé, doncs que també incorpora aquesta pàgina, aquesta caixa forta, ja estan distribuïts en botigues de l'estat espanyol, també la pàgina web, etcètera, etcètera, perquè puguis dormir tranquil.
Sí, però això no ho oblidem, important, que sigui còmoda, perquè el cap a la pierra el dormir allà a sobre. Bé, no m'ho imagino, però... Bueno, me l'imagino un llit allà potent, gran, enorme, no sé com serà. A veure si ja foto i ara després... Potser és per... Potser hi ha un vídeo de l'anunci, però potser és pels bitllets. Ah, bueno, sí, també. Llavors no cal tant. Bé, joies i aquestes coses, però... Ah, clar. No, pot ser una casa forta primeta. Ai, curiós, és curiós. No sé si se'n va enrengar. No s'han de inventar, realment.
Vendria, doncs gràcies i que vagi bé, Carme. I de seguida obrim diaris per fixar-nos en diferents qüestions que passen per l'actualitat també.
Comencem avui pel diari Arran de la crisi de Xifra. Xifra s'entrevista a Nuno Severiano Teixeira, que és director de l'Institut Portuguès de Relacions Internacionals i diu que la Unió Europea no pot dir que no és conscient de la seva deslegitimació. Portugal ha acabat tenint una posició més alemanya que els alemanys i respecte a Xifra diu grecs, irlandesos i portuguesos també han pagat pel rescat amb rebaixa de sous i pensions i amb més impostos. El problema, segons...
aquest director de l'Institut Portugués de Relacions Internacionals, és que encara no hi ha alternativa al discurs de l'austeritat i a la influència alemanya, en una entrevista interessant que trobem avui al diari Ara.
D'altra banda, tornant cap al tema del Vaticà, el periódico ens planteja un reportatge que fa Abel Gilbert des de Buenos Aires. Diu que el supermercat de la fe, el catolicisme, pateix una sangnia de fidels a Llatinoamèrica davant de l'aix de les comunitats evangèliques i la regió constitueix, malgrat tot el principal graner, de creients de l'Església. Diu que el 40% dels catòlics del món viuen actualment al continent sud-americà.
Llavors ens plantegen diferents estampes del món argentí vinculats amb el nomenament del papa Francesc. Ho trobem avui al periòdico i d'aquí ens anem cap al punt avui que avui entrevista a Raimon Ubiols.
Eurodiputat del PSC, que diu que els partits han de cedir espai als ciutadans, també parla de futur, diu que cal una resposta positiva de la classe política a la desafecció, perquè correm el risc que s'instal·lin els populismes i els nacionalismes. Aposta, diu, per la via de l'Estatut Europeu, pel que fa a Catalunya, que va tenir el seu precedent en el territori del Sarra, i també diu que tant a Espanya com a Catalunya hi ha una dret a la qual ja li va haver el conflicte i se'n beneficia. A més a més, també diu que si la independència subtingués prement un votós entre contrapartides,
la majoria el premeria. I finalment també parla de l'equilibri entre democràcia i capitalisme, que diu que s'ha trencat, una cosa de la qual el 92, en el món uriol, justament ja en parlava. I acabem parlant de ciència i astronomia, de la vida extraterrestre i de tota aquesta...
trajectòria que està fent el Curiosity a Mart i arran de doblegat avui a l'avantguàrdia es publica un article que es diu Martes Gris i que l'escriu un dels membres dels equips científics del Robert Curiosity Opportunity investigador de la Universitat Cornell dels Estats Units i parla de Mart Martes Vermell o més aviat Marro Groguen així ens ho asseguren als llibres fins i tot els contes infantils i la mitologia milers articles científics englossant les prioritats de la seva superfície per això quan el 6 de febrer el vehicle Curiosity
va perforar per un cop en la història la superfície de Mart. La sorpresa, que vam tenir tots, va ser majúscula. Mart no és vermell ni marro groguenc, sinó que sota una capa de pols que sí que és vermellosa, Mart és gris. Ens parla de diferents qüestions arran d'aquest forat acabat pel Curiosity de Mart, la primera perforació que s'ha fet en un altre món i finalment també se'ns diu que aquest color vermellós s'atribueix a l'oxidació. El gris del subsol és més propici a la vida. Es parla de la feina que hi ha a partir d'ara
i que siguin quines siguin les sorpreses que ens ofereix aquest increïble laboratori rodador, el que segur és que ens obligarà a reescriure passatges sencers dels nostres llibres de plantologia i astrologia. Astrobiologia, és hora que deixem parlar amb art, és el que se'ns diu avui en aquest article interessant a la Vanguardia. I d'aquí passem, ara sí, cap a l'actualitat esportiva.
Els diaris esportius, avui l'esport ens diu renovació per Villa, el món esportiu titula en cap i Mister Roura ens parla d'aquest segon entrenador, diu molt més que un segon i ens diu que Jordi Roura ha dirigit 16 partits en Vilanova, sempre present en totes les seves decisions, mai ha trepitjat el despatx de Tito i ha deixat lliure el seu seient tant a la banqueta com a l'avió. També hi ha un informe sobre les mentides de la caverna mediàtica.
El nou esportiu ens parla de ciclisme, diu Volta al món número 1 i ens diu que sense reserves l'escai amb Wiggins al capdavant va dinamitar la primera etapa de la volta en els últims 15 quilòmetres, però els altres favorits van respondre. Mersman va ser més ràpid a l'esprint final.
Encle Cultural es cancela l'edició brasilera del Sònar. Les productores locals, que el maig de l'any passat van congregar 30.000 persones, lamenten la inestabilitat i dificultats del mercat d'entreteniment al Brasil. I també tenim una altra notícia, que és que arriba la traducció catalana de Victus, la novel·la que en castellà venut més de 100.000 exemplars. Es publica el 4 d'avril per la campana i ha estat traduïda per Xavier Pàmies.
I atenció perquè la Bullipedi entrarà en funcionament el 2016 i s'adreçarà a professionals. És un projecte de Ferran Adrià que serà una realitat el 2016. El cuiner ha presentat a la Universitat de Barcelona el projecte de base de dades de referències sobre el món de la cuina. Començarà en català, castellà i anglès.
I acabem parlant de música, és la notícia musical del dia, el cartell del festival que es va estrenar ara fa tres anys, el Pròxims, i que és un sol dia de música en català, el Julián. I ahir es van destapar els caps de cartell, que seran Manel i Dorian, i a més a més també hi haurà The Free Fall Band, que els hem escoltat força vegades en aquest programa, els Mainz,
I els Bremen, que sentim ara de fons, un grup que acaba de sortir també, com aquell qui diu, i que val la pena escoltar. Aquesta cançó es titula Fugir endavant i forma part del seu primer àlbum, Les cançons que vindran.
i enmig de tantes mentides l'aigua quasi ens va alcalar. Vam sortir-ne victoriosos i exaltats vam caminar cap a un lloc on s'hi pot viure, amagats però sense espants, abraçats per les coses clares, això no pot parar mai, i el moment en què vas caure vaig tenir temps d'agafar.
Una mà que em demanava que aguantés fins més enllà, que aguantéssim les mirades, que aguantéssim tots els mals, i just quan ja t'ofagaves vaig saber que no era tard, pren tot l'aire fort i crida adeus la llum just al final.
Fins demà!
Estem dins d'una piscina, crec que vius a un pis massal, no veig clara la sortida i em sento sovint malalt. Ves mirant com de fugir amb tots aquells moments estranys, ves mirant si pots i oblida perquè voli tot endavant.
Diu el món que són dues vides, viu la vida sense enganys. I si vols, després m'expliques com vas caure en els paralls, quan l'aigua el guany t'esficiava, quan vas voler-me ajudar tots els anys de calma antiga, quan et vaig donar la mà.
I no vaig deixar de creure mai en tu ni un sol instant, quan les coses funcionaven, però això ja és molt suposat, que després de la tempesta moltes altres en vindran, seguirem mirant enrere per després poder avançar. Seguirem mirant a terra de reull, però si de cas no fos cas que et despistessis, no fos cas que fos veritat, si de cas caminem tristos, si de cas caminem pas.
per camins florits de vera, per camins florits de plaç.
Just a la fusta. Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Música Música
Un moment per la cuina, com ens indica aquesta sintonia, com cada dia amb la Carme Amador. Molt bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, què tal? Molt bé. Per fer una recepta econòmica, no? Més o menys senzilla, això depèn del dia. Què farem avui? Avui farem, podem fer un peix...
Que pot ser lluç, pot ser còngrio, que potser és més barat que el lluç, i també és consistent, té la carn molt dura, i també és molt agradable de cuinar perquè no se't desfà com el lluç. El lluç té que ser xac-xac. Però no podem fer lluç, ho podem fer amb còngrio, que és un peix que és molt bo i no sé per què, té mala... Mala fama. No mala fama, és que no té espines, és que...
S'assembla molt al rap. Saps el congrio? Sí. La textura del congrio és... Com es diu en català? No ho sé. Té la textura del... Del rap. Del rap. Llavors agafem un tall per cada persona. Sempre pensem que això per 4. Podeu fer per 8, eh? Agafem un tomàquet, el rellem, ens ho treballem una miqueta, rellem el tomàquet, ja sabeu que sempre us ho dic, perquè la pell és nefasta, rellem i fem un sofregit.
una punteta més de ceba, una miqueta d'all i fem un bon sofregit, que un bon sofregit a foc mitjà pot estar a 10 minuts, que no passa res. En aquest sofregit hi tirem una miqueta de conyac per donar-li un gos especial o hi ha gent que li agrada l'anís, jo és que l'anís és superior a mi, no puc. Però t'es veu que sí que don molt bona tastura al menjar, jo aquí sí que no puc opinar perquè ja no ho provo.
Una miqueta de cunyac o una miqueta de vi dolç que tingueu per casa. Sí. Ho fiqueu dintre del sofregit, més que res per donar-li una miqueta de vistositat al tema. Clar, clar. Tenim el tomàquet, agafem a part, ja tenim el tomàquet fet. A part, fem una bona amanida amb pa brot, amb cebas tendres, amb mallets tendres que hi ha ara, que es poden menjar cruços, més que res per acompanyar una miqueta el tema del peix. Sí. Quan ja fem una bona amanida...
però que no cal que sigui manida d'enciam, si voleu, és perquè sigui més consistent, saps? Un jet tendre, un jet tendre... Que hi hagi verdura, no? Es pot menjar feta un bull i quasi crua, al dente, que diuen, que queda boníssim. Bé, llavors tenim això preparat, tenim la salsa feta, una bona picada d'ametlles, quantitat, agafeu ametlles, els hi traieu la pell, o si no, ametlles crues, però el que passa és que l'ametlla crua pots trobar que si n'hi ha una que s'amarga ja pots llançar tot el menjar, eh? Ja.
Sí, perquè a més se pot posar un problema, i ho saps, no? Les semelles surten a amargar. Llavors, les torrades, teòricament, no pot passar. Haurien d'estar bé, no? Haurien d'estar bé. Llavors, les peles, una bona picada, i ho afegeixes al tomàquet. Agafem el lluç, el congrio, o el que feu, el rap, el passem un momentet per la paella, cara i cara, i l'afegiu a la sanfaina.
ho cobriu bé i ho deixeu 5 minuts al foc. Amb una bona amanida, contundent, no la del típic enciam, que sigui contundent la amanida. Que hi hagi bastant aga, ceba, que sigui allò que arrosseguis, que potent. I teniu un plat, és que clar, pot sortir 10 euros per persona.
A la temporada que ve minarem de fer els plats amb un... Amb pressupost. Molt bé. Mira, això és una bona proposta. Aviam, per canviar, per variar una miqueta. Això s'haureu d'esperar fins la temporada que ve. Perfecte, Carme. Doncs ja teniu un peix amb salsa i amb salsa de tomàquet. A bona pinta. I amb metlles i una bona picadeta. Que sempre queda molt bé. Doncs gràcies, Carme, i fins demà. Fins demà. Adéu-me. Que vagi bé. Bon dia.
Estem escoltant just a la fusta. Música Música Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
The ones just hold the place. The zeros make a smiley face when they come floating down from the heavens. Took my hand and led me down to watch a papillon parade.
Fins demà!
Fins demà!
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem amb Aite Polo i Oriol Pujador. El president de l'empresa química Aircross confia en arribar a un acord amb els treballadors i pel conflicte laboral que afecta la planta de Flix a la Ribera d'Ebre. Els treballadors estan des de diumenge a la nit en vaga indefinida després que l'empresa hagi presentat un nou pla que afecta 66 empleats d'aquesta factoria. Barcelona, Montsidalgo, bon dia. Bon dia. Per primera vegada des de que Aircross va presentar l'ero de la fàbrica de Flix. El seu president ha parlat i ho ha fet per demanar que no hi hagi interferències.
Segons en Toni Sabalsa, tot i l'ambient hostil...
que envolta la negociació, creu que s'ha avançat i confia en que s'arribarà a un acord. És un procés que ha funcionat bé, malgrat l'entorn que a vegades ha sigut una mica hostil. Ha funcionat bé, s'han identificat punts de posibles millores en respecte a la proposta inicial. S'ha avançat en aquest sentit i el que hem de fer ara és no interferir, deixar que aquesta última setmana acabi funcionant de la mateixa manera que han funcionat les tres setmanes anteriors,
i que, si és possible, s'arribi a un acord. Sabaltà ha reconegut que ha mantingut converses telefòniques amb representants de la Generalitat, però ha insistit en que el que importa és que parlin sindicats i representants de la direcció, motiu per al qual no ha volgut valorar la vaga de fam que avui han iniciat des del Consistori de Fís.
Dos trens han quedat aturats a la zona de la Sagrera de Barcelona, segons Renfa, per un problema del sistema elèctric. La circulació de trens ha quedat interrompuda entre Badalona i Molins de Rei i la incidència afecta la línia 1 de Rodalies en aquests moments, segons una nota que ha fet publicar la companyia. Els tècnics treballen per retirar un dels dos trens fins a l'estació del Clot i els passatgers dels dos convois els han concentrat en un de sol. A la línia R1 passa un tren cada mitja hora de Badalona fins a Massanet de la Selva en cada sentit
i de Val d'Alona cap a Barcelona s'encamina els viatgers cap al servei de metro. El papa Francesc oficia a aquesta hora la missa solemne que dona inici al pontificat. La cerimònia es fa a l'aire lliure a la plaça de Sant Pere al Vaticà i aculla milers de fidels i representants de 132 països.
La delegació catalana encapçalada per la vicepresidenta del govern, Joan Ortega, i també amb l'assistència de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. A la missa i a l'humilia han assistit també representants d'altres esglésies i una nodrida representació de caps d'estat i de govern. El papa Francesc els ha fet a tots una petició.
M'agradaria demanar, si us plau, a tots aquells que ocupen llocs de responsabilitat en l'àmbit econòmic, polític i social, a tots els homes i dones de bona voluntat, som guardians de la creació o del disseny de Déu escrit a la natura, guardians de l'altre i de l'entorn.
No deixem que els senyals de destrucció i de mort acompanyin el camí del nostre món.
A primera hora del matí, també a la plaça Sant Pere, s'ha fet la cerimònia d'entronització del papa. Li han imposat el pali i han entregat l'anell del pescador, que són símbols del seu pontificat. Els Mossos d'Esquadra han detingut tres homes veïns de Manresa com a presumptes autors d'un robatori amb força a l'interior d'un domicili. Els agents van rebre un avís el 13 de març que hi havia uns homes manipulant el pany d'un pis...
Esports en xarxa
Bon dia, us parla Eduard Cabré. Aquest migdia es disputa la segona etapa de la Volta Ciclista a Catalunya. 161 quilòmetres entre Girona i Banyoles. El belga Gianni Mersman sortirà amb el mallot blanquiverd després de guanyar la primera etapa disputada ahir a Calella. Valerio Agnoli és segona a la classificació general, mentre que Alejandro Valverde és tercer. El català Joaquim Purito Rodríguez és vuitè classificat a deu segons de líder. A partir de la una i pels carrers de Girona començarà aquesta segona etapa de la Volta a Catalunya.
En futbol sala, el Barça i l'Inter Movistar de Madrid s'enfronten avui a les 9 de la nit al Palau Blaugrana, en partit d'anada de les semifinals de la Copa del Rei. Els dos equips repeteixen l'eliminatòria de l'any passat, en què el Barça va passar i va guanyar la competició. A més, tots dos equips es tornen a enfrontar quatre dies després de la victòria blaugrana per dos gols a tres en el partit de la vintena jornada de la Lliga Nacional de Futbol Sala. I en bascat avui a la una del migdia es presenta oficialment en roda de premsa l'ampliació del contracte del secretari tècnic del Barça-Rigal, Joan Creus.
Aquest renovarà el contracte en dos anys fins l'estiu de 2015. És el mateix període pel qual va renovar el tècnic Xavi Pasqual. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquest vespre es tractarà la seguretat al Mas Lluí en una trobada amb la policia local de Sant Just i els Mossos d'Esquadra. Es tracta d'una reunió veïnal que es farà a l'espai Mas Lluí per tal de donar a conèixer diferents qüestions relacionades amb la seguretat ciutadana. Es parlarà d'actuacions i serveis en matèria de seguretat al Mas Lluí, de consells per prevenir incidències a la via pública i els cossos policials aportaran dades de seguretat ciutadana a Sant Just.
Hi assistiran la responsable de la comissaria de Mossos Espluga Sant Just, el cap de la policia local, Joan Ramon Fabra, el regidor de Seguretat Ciutadana, Víctor Murillo, i l'alcalde Josep Perpinyà. La trobada veïnal serà avui a dos quarts de vuit del vespre a l'Espai Mas Lluí. Última setmana per fer la preinscripció escolar dels alumnes de segon cicle d'educació infantil, primària i ESO. El període es va obrir la setmana passada,
I aquest divendres és l'últim dia en què es poden presentar les sol·licituds. Pels alumnes de P3 està previst que hi hagi dues línies a l'escola Canigó, una a Montseny i una a Montserrat. Els criteris per assignar la puntuació són els mateixos que els darrers cursos. El que dona més punts és tenir germans escolaritzats al centre. En dona 40. A més, també es manté el requisit de 5 punts si el pare, mare o germans han estat escolaritzats al centre per al qual es presenten les sol·licituds.
Trobareu tots els criteris al web del Departament d'Educació de la Generalitat, www.gencat.cat. I acabem recordant que el casal de joves ha obert el procés d'inscripció pels cursos del proper trimestre. Per joves de 12 a 18 anys hi ha cursos de còmic, cuina i hip-hop dance. Tots aquests tallers tenen un preu de 20 euros. A més, hi haurà un curs d'animació 3D que també és obert a adults. I per majors d'edat hi ha més propostes com ara trapezi, guitarra, producció musical...
dansa Bollywood i sensualdance. Aquests cursos costen 20 euros pels menors de 20 anys, 30 euros pels menors de 30 i 40 pels menors de 40. A banda d'aquestes opcions, n'hi ha de més novedoses amb preus diferents. Hi haurà un curs de gimnàstica hipopressiva per després del part, que costarà 35 euros i que arrencarà a finals d'abril, i també els cursos de degustació, que són un cop al mes i que costen 8 euros cadascun.
Per a més informació podeu consultar el Facebook del Casal de Joves, la seva pàgina web, casaldejoves.com, o bé trucar a l'equipament al 933710252. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Jus Notícies, edició migdia a partir de la 1 i 5. I mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerprot ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen.
No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Just a la fusta. Sant Just en directe.
Dos minuts i un quart de dotze del matí, moment per parlar del temps amb el Carles i Hernández i Rius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, molt bé, vos? També, sí, sí, sí. Fa sol, fa fred? Fa sol, fa fresca, sí, fa... No, poca cosa. Encara estem a l'hivern, això no ho podré dir massa dies més, perquè demà se'ns acaba la cosa. Et queden, sí, 25 hores. 25 horetes, bueno, disfrutem-les, disfrutem-les perquè haurem d'esperar-nos molt de temps a tornar a parlar de fred. Però bé, la primavera és un temps molt canviant, podem tenir dies...
podem tenir dies també que encara ens recorden a l'hivern, i això, tot això, com deies tu, comença tot just demà a partir de les 12, i dos minuts hora catalana. Molt bé, doncs, què tenim avui? Tenim el sol, però tenim alguns núvols alts, no hi ha la bona visibilitat d'ahir, o sigui, ja comencem a notar una miqueta aquest petit canvi, aquest front que ens ha de visitar entre avui i demà dimecres, i portar-nos a una mica d'inestabilitat, i fins i tot ens podria portar alguna precipitació de cara a aquesta nit.
Els mapes van variant en funció dels dies, o sigui que la cosa està canviant una miqueta. Avui esperàvem que els núvols, encara fes sol, però que els núvols fossin una miqueta més destacats. Tot això està perdent una miqueta de força.
però bé, tenim ja alguns núvols alts el vent afluixat, aquell vent del nord que bufava ahir, doncs ja no bufant tant d'intensitat avui tenim un dia una miqueta més tranquil, però sí que estan arribant alguns núvols alts, que encara es fan notar poc el sol és el gran protagonista i com que no fa aquest vent del nord-oest no tenim aquest regulador de temperatura i les temperatures s'estan enfilant una miqueta més hem tingut una mínima de 9 graus aquesta nit, que és una bona temperatura ara ja en tenim 13 i mig això vol dir que aquest migdia podem arribar als 15 o als 16 graus, que ja és un valor
doncs també normal per ser mitjans d'aquest mes de març, i de cara a la tarda els núvols cada cop aniran guanyant terreny, cada cop seran més destacats, no esperem precipitació fins a la nit o la matinada, però sí que podria ja caure algun ruixat, començarà, és més probable cap a les comarques de Ponent, les comarques de Tarragona, i això durant la nit i matinada podria arribar també a Sant Just. Podria plorar una miqueta aquesta nit, i demà al matí la cosa ja es començaria a trencar. Començarem el dia una mica al revés, començarem amb molts núvols, s'aniran trencant, però que ja hem
al matí ja el sol començarà a guanyar terreny i serà el protagonista gran part de la jornada. Després del pas d'aquest front quedarà una miqueta de vent del nord, demà potser les temperatures queden una mica frenades, no pujaran fins als 16 graus, però estem parlant de petites variacions, i ja a partir de llavors tindríem ja un temps força més estable. Sembla que tota la segona meitat de la setmana parlaríem de sol, amb alguns núvols que aniran passant,
Potser sí que hi haurà una mica més d'inestabilitat cap a la zona del Pirineu. Ara portàvem temps sense un anticicló així llarguet? No és ben anticicló. Ah, perquè hi haurà núvols. Sí, van passant diferents fronts, el que passa és que no tenen prou entitat com per donar-nos grans canvis. Sí que el que dèiem al Pirineu, potser sí que tindrem una situació una miqueta més entremaliada, aquests fronts arriben amb més intensitat allà, si bufen una miqueta de nord poden provocar precipitacions a la cara nord del Pirineu.
Però a la resta del país, si no tenen massa entitat aquests fronts que arriben atlàntics, el que tenim és alguns núvols que van jugant amb el sol i unes temperatures que varien ben poc, perquè la tendència és que els propers dies bufi ponent i aquest ponent arriba una miqueta més rescalfadet. Alguns mapes ens indiquen que a partir de dijous podríem pujar els 17-18 graus i entre divendres i el cap de setmana els 19 es podrien tocar. Tot això ajuda que si hi ha aquest sol amb alguns núvolets l'ambient sigui molt agradable.
i sembla que la tendència és que la segona meitat d'aquesta setmana sigui bastant tranquil·la, no sé que els mapes canviïn de cop i volta, però no hem vist cap mapa que pronostiqui canvis importants. O sigui que tenim aquest front, aquest front preprimaveral, que ens afectaria durant aquesta nit, que podria deixar algunes gotes durant aquesta nit a Sant Just d'Esvern, i ja a partir de llavors...
Demà dimecres encara restes de nuvolositat, però a mesura que avance el dimecres s'ha d'anar obrint moltes clarianes. No estem parlant d'un front massa important, o sigui que el sol ja creiem que demà al matí, quan ens aixequem, ja estarà jugant amb molts núvols i anirà trencant-se la cosa, i ja creiem que al migdia el sol seria el protagonista i tindríem un temps força més estable. El que dèiem, demà encara no pugen clarament les temperatures, però sí que notarem la diferència de dimecres i dijous. Dijous sí que els valors poden arribar... I hi haurà aquella sensació de...
L'aire serà diferent, no? Sí, com que m'ho farà aquest ponent, tindrem alguns jugulets. Com fa 15 dies, no? Que és el que dèiem, ja arriba i no va arribar gens, realment, i ens hem costipat tots. Però segueixo dient que sí que serà dijous, divendres, estat i diumenge, un temps molt estable, molt tranquil, però després podria tornar a baixar 14, 15, el valor que tenim ara mateix a Sant Just d'Esvern podria ser present i no passaria res per ser a finals del mes de març i ja no hauríem de tornar a posar-nos mitjons a les sabates, com si diguéssim, no? Perquè dius,
no és època encara d'anar amb pantalons curts, samarreta, o fer programa amb bermudes. Això és veritat. Encara no toca. Sembla que la setmana que ve serà més activa, és una llàstima, no?, que podria ser aquesta la de Setmana Santa, perquè tindríem bastanta tranquil·litat. Però seguim amb aquesta provisió, i ja que parlem de Setmana Santa i ho anirem seguint al llarg dels propers dies, sembla que el divendres sant seria el dia més entremaliat de la Setmana Santa i després tindríem més tranquil·litat. Però ho anirem confirmant, queda més vida encara. Molt bé, Carles, doncs gràcies i que vagi bé. Bon dia.
Just a la fusta, el magazín del matí. Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües?
Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert al cinema. La informació més propera al Just a la Fusta.
Passant 5 minuts d'un quart de 12, de seguida farem tertúlia d'actualitat abans, però escoltarem la gran broma final de Nacho Vegas, una cançó que forma part de La zona sucia, un àlbum que ara fa dos anys que va sortir.
Dejan los tambores de sonar y un gonja anuncia la retirada. Se discute la capitulación mientras se aproximan carcajadas. Obtuve un premio por miedo a padecer
de cinco años de indolencia. Es la semana grande de la crueldad y en nuestro norte celebran una fiesta. Yo me limitaba a contemplar la misma grieta de la pared.
Alguien dijo habrá que demoler, no sé cómo no lo vi llegar. Era el día de la gran broma final. Ha cundido el pánico en Madrid.
Salen fotos en la prensa rosa. En la alfombra roja habla el director. Él sabe cómo se hacen bien las cosas. Puede que el tiempo te dé la razón. Pero no queda tiempo. Hoy es el día en que dos planetas estrellarán.
Mientras tú conté desentrevistas y ahora ya me empiezo a preguntar ¿Cuál de estos chistes es el mejor? ¿El del día en que te hablé de amor sabiendo que daban temporal? ¿O el del día de la gran broma final?
Como un mar me presente ante ti, en parte agua y en parte sal. Lo que no se puede desunir es lo que nos habrá de separar en el día de la gran programa final.
Hay quien decía que era tan de fuerte nuestro amor y lo era igual que en las torres gemelas allá en Nueva York y cuando sabes que algo puede ir mal y estallará bajo tu nariz
Cuando no es posible ser feliz y te asustas como un animal es el día de la gran broma penal. Cuando te griten con rabia
Bona nit.
Un golpe seco y casi un grito y luego ya no te molestes, ya no hay nada que arreglar. Es el día de la gran broma final. Ya ni nada será igual.
Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües?
Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda, l'audició us acosta la nostra dansa en una proposta de mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Dos minuts i dos quarts de dotze del matí, aquesta hora saludem el Jordi Ferraz i el Pep Quintana. Molt bon dia, què tal? Hola, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia a tothom. Felicitats al Josep, començant pel Josep, que està aquí al costat. No t'hem felicitat, eh, Pep? Moltes gràcies, moltes gràcies, fans. No recordo mai els Sants, eh, realment. Això dels Sants és que, esclar, jo, la veritat, celebro més les onomàstiques...
perquè és una cosa pròpia d'un, no? Perquè el sant és molt més genèric, molt més ampli. Però sí que és veritat que alguns, com Joan, Josep, no? I ases, n'hi ha per totes les cases. Aquests recorden. Encara que ara n'hi hagi menys d'aquest nom, però... Clar, abans el que dèiem ara amb el Jordi era un dia de festa assenyalada, Sant Josep, no?
I se celebrava tot. Ara només a València. Ara només a València. La part de Castelló. Sí, esclar, aquesta banda. Però nosaltres ens hem quedat amb un dia de cada dia. Però aquí encara tenim les tradicions que per Sant Josep es menja el plat de crema. Això ho diuen. Això és una tradició que teòricament es hauria d'anar almenys. Vosaltres en menjareu avui? Jo crec que sí, perquè ho he comentat allà al Milenari, que és on t'adino cada dia, i recomano a tothom que m'està escoltant i ens està escoltant.
que vingui a dinar al mil·lenari, perquè està de qualitat preu fantàstic, i resulta que els ha dit, ves que avui és Sant Josep, que volem crema. Dic, sí, sí, ara us farem crema. Per tant, també tindrem crema. Llavors, també, si algú dubta, doncs que sàpiga que avui va trobar. Una cosa que estem parlant dels Josep, però també hi ha en Josefines, eh? També és, també. També les hem de felicitar, eh? Que si no, ens diran que som discriminació. Petites, Josefines, per favor, sí, home.
doncs exacte queda dit perquè no hi he pensat gens avui a primera hora sí sí queda 19 de març però tots els Joseps que quedin felicitats i Josefines exacte això mateix exacte avui a més tampoc tenim el Jaume Campreciós no últimament està de vaga exacte ens falta però bé en tot cas abans d'entrar també deiem que és un d'aquests dies en què torna a haver-hi tants temes que no es ve per molt començar molt difícil sí
No sé si, primer, que d'alguna manera queda més o menys lluny, però que està en marxa avui també, tot el tema del papa. Home! Com ho veieu tot plegat? Com heu viscut la setmana passada tot el tema de la fumata blanca, aquest nou papa que, siguis o no siguis creient, doncs sembla que tothom hi diu la seva. Com ho esteu veient? Com si fos una altra, però evidentment...
diga Jordi... No, no, no, jo l'únic que em dic és que em va sobtar molt que el dia següent a TV3 fes les sandàlies del pescador. Sí. O sigui que ho van enganxar tot molt. Aquest cap de setmana jo vaig veure. Estava programat, eh? Estava programat les sandàlies del pescador. Sí, sí. No, a més a més perquè és una pel·lícula que és molt directa, bastant, la línia que sembla que volguis seguir. I per l'any que estava fet, estava molt ben fet. El Joan XXIII, etcètera, etcètera, no? Sí, vull dir que...
Ara, dius, com hem viscut? Mira, cadascú, naturalment, a la seva manera. No, no, això està clar. No caldria ni dir-ho. Però vull dir que, esclar, vull dir, són coses que a mi de vegades em sorprèn una mica, no? Em sorprèn, per exemple, aquella multitud a la plaça de Sant Pere. Aguantant la pluja. Aguantant la pluja, aguantant tot, per esperar una cosa que és una incògnita, naturalment, per això s'espera què passen allà,
surt la fumata blanca, uns crits impressionants. A mi això de la fumata blanca em sembla un fenomen interessant. Suposo que per això, acostumats com estem ara, que es filtra tot amb un tuit o el que sigui. És el tuit curiós, com els indis. Abans no, les pel·lícules indis. Senyals de fum.
Sí, sí, però jo crec que... I fer el que és negre i en blanc, vull dir, abans ho feien amb palla molt humida, i ara posen més productes químics perquè sortia en blanc. Sí, sí, sí, ben blanc i ben negre. Tot això ha modernitzat, això ha modernitzat. Però és una cosa que jo crec que... És que hi havia molts dubtes, a vegades, amb això de la palla mullada, no? Ai, que em sembla que és gris, ai, que és blanca. No, no, no. Aquí han buscat la química, que és la solució, sempre. I ja està, fumata. Ah, llavors, què passa? Que...
aquests crits que deia jo, que jo acabo personalment, parlo molt personalment no acabo d'entendre aquella gent allà amb aquell fervor que no sé realment que jo no sento, en aquest sentit i llavors em sorprèn aquest fervor dels altres primer per la fumata hi ha fumata blanca, bueno, sí, molt bé i llavors quan diuen, i el papa és folanet de tal, uns crits terrorífics que ningú sap qui és no, no, clar, algú sí, m'imagino que alguns que són allà dels fervents home, però si vien quatre argentins potser sí
però ho vull dir molt difícil perquè era una cosa imprevisible això sí, els que també feien apostes no sonava tant aquest nom aquestes reaccions és la que a mi personalment em sorprèn més aquestes reaccions, aquests favoritismes d'una cosa desconeguda totalment, primer el fet de la fumata, segon de la personalitat del que has triat i llavors vull dir aquí només hi ha una qüestió que ara es veurà amb el temps i amb dificultats, que és
com es comporta aquesta persona, què fa, com es dirigeix a la gent, quins canvis o no canvis pot provocar. Llavors, sí que podràs tenir una idea, diguem-ne, de la personalitat, de la persona triada, i repeteixo, la persona personalitat,
Però abans, a veure, mos papen molt bé, però crits, eufòria, és el fulanet de tal. Si no ho coneixia ningú, entre cometes. En principi no, o sigui, ha sigut una cosa que... Però és que encara que hagués sigut una altra, haurien cridat igual. Igual, sense saber qui són. Aquí és el que jo em revelo, en el sentit que no ho entenc, aquest fervor, aquesta cosa. Si diguéssim, és una persona ja coneguda i se l'ha triat. Fantàstic, el que esperàvem l'han triat.
però esclar, eren 170 i escaig, o igual, més igual als 100. Ara, els gestos primers, això sí que és important. Jo crec que sí. I els gestos i tal com està ara. Ara el veus molt diferent. Ara estava mirant aquí el diari que posava només les sabates, mateix m'he fixat aquí al periòdic, que posava les sabates i diu les sabates d'una i les sabates de l'altra. I l'altre porta les sabates de sempre. Hi ha sabates d'una forma. Sí, sí, són les que portava l'altra.
Però en principi, o ha sigut, o es fa, o serà, no ho sabem, però es veu una persona que diu que és senzilla. A les èpoques, la critica per les èpoques del Vidé, la que va estar a l'Argentina, que jo suposo que també és com t'hi trobes i on t'estàs i el que has de fer. I cada moment és el seu moment. I ara jo crec que aquest, d'alguna manera...
que sembla que sigui, es pot canviar, que és molt difícil canviar la Coria Romana, perquè és com tot, i aquí hi ha una cosa que hi ha molta gent allà dins i costarà de fer-ho. Em sembla que ja va tindre algun problema ara, només ser elegit, però jo suposo que pot fer un canvi. Home, hi ha els bàndols, naturalment, els més conservadors, els no tan conservadors, i no dic progressistes, perquè tots els que estan triats allà
estan triats pels dos últims papes, que vol dir dintre d'una línia oficial de l'Església. Per tant, molt diferents, molt diferents no poden ser, el que sí que sempre hi ha matisos, lògicament, de gent que sap
fer les coses d'una manera o fer-les d'una altra. I aquesta persona jo crec que està fent el que feia normalment a la seva diòcesi a Buenos Aires, que era una persona que anava pel carrer, propera, que agafava els transports públics, que vivia en un pis, no va anar mai al Palau Episcopal, etcètera, etcètera. I el que ahir sí que va quedar, hi va haver una sorpresa, diguem-ho així, en quant amb l'anterior, pam, i la manera d'actuar, que va fer un petó en la presidenta.
Sí, és veritat, que ella estava sorpresa, també. Ella va quedar que no sabia què dir, perquè el sant pare se li acosta, li fa un petó, cosa que, si pensem en el Ratzinger, cobret, evidentment, aquesta...
Aquesta qüestió que ha fet no l'hauríem vist mai. Exacte. Aquí també hi va haver un cert acostament, perquè amb la presidenta estan picats. I a més a més, després de les crítiques que hi van haver, que el van elegir que la presidenta pràcticament no va dir el nom del papa ni el discurso. Estaven picats, estaven. I ahir doncs el van anar a visitar, és una cosa protocolària, evidentment, però a part d'això és la presidenta d'ell, també ho diria, és la presidenta d'un subdit argentí. I el més curiós també, aquelles coses curiós, li va portar mate.
Sí. El detall, no? Sí. A vegades els empara amb el mate. És que és així, no? Esclar, aquesta gent tenen aquests costums, aquests hàbits i aquesta manera d'alimentar-se. També parla de desalimentació. I llavors veure que li porta dues peces de mate perquè pugui beure en parella, no? Per dir-ho així amb una altra persona i compartir, doncs és molt curiós. Altres gesticulacions, vull dir, el fet que normalment li agrada més anar amb un cotxe més senzill que no pas
amb l'oficial, que quan surt l'altre dia de la missa, doncs, es va quedar a la porta, com fan molts pastors anglicans, per exemple, que saluden a tota la concurrència que hi ha a dintre, no s'hi desitgen una bona setmana, cosa que aquí no hi ha el costum, que el capellà es pot ser de perdre molt pocs, eh?, poquíssims, es podien comptar amb el dit d'una mà... Aquí tenia mossadenton que ho feia. Ho feia, sí, per això hi ha exemples que sí, oi?, nosaltres hem viscut aquest, mossadenton Roca,
que sí que es posava a la porta i saludava tothom quan anava sortint, i es deixava una bona setmana i fins la setmana entrant, no? Doncs allò va fer i sent el sant pare, doncs, amb els nens que anaven sortint i les persones que anaven sortint de l'església, les saludava, etcètera, etcètera. Vull dir, que hi ha una gesticulació com ara també la creu que porta, que van dir que no la volia d'or, que volia, doncs, d'un altre material, potser inclús es va dir de fusta, i hi ha altres coses que això, de moment, és la seva manera de ser. Li deixaran fer
Clar, és el tema aquest que comentàvem també. Primer que els sorprèn una mica, potser en els protocolaris. Sí, sí, tampoc els deu agradar gaire, potser. Gens, això gens. No gaire, no, gens. Però si ha sortit escollit també deu voler dir que dintre hi ha algú que... O no? No, aviam. Home, elegiu. Aquest no, meu. O són guerres internes que és perquè no surti l'altre que volia l'altre. Jo he tingut una certa relació amb posant Valentí Miseracs a través de la música, no?
I aquesta persona ha estat anys i panys com el cap superior de la música del Vaticà a Roma. I llavors hi ha un sacre institut pontifici de la música, etcètera, i aquest institut va celebrar un aniversari fa poc. I llavors encara hi havia el Ratzinger. I vam fer una festa, i llavors el papa hi havia d'anar, i el papa no hi va anar. I llavors el mossèn Visseracs, això ell ho explica ell mateix, mossèn Visseracs, amb una pàgina de l'Ara,
Doncs, un dia que va veure el Sant Pare, diu, on t'era? D'aquella manera, així, col·loquial, no? Diu, què va passar l'altre dia que l'esperàvem al concert? Diu, és que no m'han deixat venir. És que... Eh?
Per què? Perquè per dintre hi havia unes tensions amb gent que volia ocupar el càrrec, per exemple, d'aquest Sacre Pontifici Institut, i doncs hi havia picabratlles, i van castigar el Sant Pare, o sigui, per castigar l'Institut van dir, ah no, ara no deixem venir el Sant Pare, així queda deslluït, queda deslluït la festa. Això com un exemple realíssim de les pressions que hi ha a dintre i de la gent que mana i no mana, perquè si al Sant Pare li diuen vostè no va a concert, doncs Déu n'hi do.
Déu-n'hi-do. És que hem de comptar que el que vam comentar una vegada aquí, o sigui, el Vaticà és un estat. I hi ha molt de poder. Llavors, com un estat, hi ha que haver la mateixa corrupció que hi poden haver amb els polítics de tot arreu. Això també hi ha poder. I bàndols. Clar, hi ha un poder d'allà dins. I, de fet, han tingut més... Segurament han estat més protegits, possiblement, que potser fins i tot altres estats, no? Vull dir que solta la bandera del Vaticà. D'allà no se sap res. Allò queda tot tancat allà dins. El banc del Vaticà ningú sap aquí.
evidentment pot estar entre nines o pot estar molt sanejat però bueno, hem de comptar que és un estat mundial i aquest és únic aquí hi ha molts milions que té poder a tot el món o influències en Sala Martín fa un article molt interessant sobre la gran empresa que és el Vaticà
perquè té sucursals de tot el món, o sigui, té clients, que diu ell, de tot el món, hi ha mil milions de fidels, d'alguna manera, que estan sota la tutela d'una persona, que és aquest senyor. El Francesc, el papa Francesc, no? El papa Quico, que li diem així familiarment alguna vegada. Quico, ja en sortim molts xistos ara, diguem-ne, pobre. Clar, però està molt bé, no? Allò de Francesc primer, no, perquè ja diuen la mateixa cúria que si no hi ha un segon, no hi ha un primer.
Gràcies.
és francès. Si després n'hi ha un altre, serà francès segon, perquè el primer no compta. És com la pel·lícula Padrino, també feien l'exemple, el Padrino 2, però el Padrino primer no, no era Padrino 1. Exacte, que hi va haver el dubte, fins i tot, els diaris de l'endemà encara, a la bestia, em sembla que publicava... I les radios, i les teles, i els diaris, i tothom anava posant el francès primer, o Francisco I, etcètera, no? I, bueno, doncs, què veurem? Veurem, doncs, algun gest ara, mentre encara sigui possible la sorpresa
per part del propi sant pare, que dona sorpresa en els que té el vol. Després ja veurem a mida quina mida li van tallant l'herba sota els peus. Que serà així, segurament. Però ell el que haurà de lluitar, jo crec que el que haurà de fer és precisament una lluita seriosa, molt seriosa, per aconseguir la normalitat que ell vol i que es necessita, i que és absolutament necessària.
perquè si no estem en una altra entelequia d'una gent, en un lloc que no sabem on són, per dir-ho una manera, i els altres allà esperant si hi ha alguna ordre celestial, que caigui per aquí, més que ordres, doncs obligacions. Això és una altra història, també. Jo crec que sí, que ha de fer un canvi...
dintre de les possibilitats que li deixin fer ho farà. Clar, clar, tampoc serà un progressisme màxim. No, no. Si té uns 10 anys de papal suposo que alguna cosa intentarà fer i ho farà.
segona veig que és un papa sud-americà sud-amèrica és el lloc on hi ha més catòlics del món jo crec que això ha sigut un gran pas ha sigut una cosa molt diferent del que hi havia fins ara que quasi tot sempre han sigut papes europeus però no d'italians ha sigut un canvi que jo crec que això ha de portar un canvi radical esperem-ho que sí
Perquè està clar, si no, no tira la cosa, no tira ni a tiros. No, no està clar, doncs anirem veient, de moment també sorprèn fins i tot la cobertura mediàtica que té tot aquest fenomen. Per què? Perquè l'altre no s'ha mort.
Clar, és això també el fenomen, no? El fenomen és que no havia passat mai. No existien els diaris quan va passar l'última vegada. Que pot ser un precedent, és a dir, si realment no li funciona, pot ser que també plegarà. Aquest senyor pot plegar demà, si li dóna la gana, no? Perquè hi ha un precedent i més o més ningú deia que no podia ser, i ha sigut. Per tant, aquí hi ha una altra qüestió que diguéssim, què farà, com és quin tarannà? Té un tarannà també bastant conservador amb la qüestió sexual dels matrimonis gai.
algun altre aspecte d'aquests. Però, en canvi, de cara al poble, la gent més senzilla, la gent que necessita més atenció, per dir-ho entre cometes, perquè tothom necessita atenció negativa, doncs sembla que té aquesta inclinació bona. Sí.
el temps dirà d'aquí 15 dies en tornarem a parlar i veurem com van els trets de moment és una feina pels periodistes i avui tenim des de les 8 del matí que li estan donant a la missa o sigui que no sé si no acabarà
4.000 o 5.000 persones que és fantàstica aquella sala arquitectònicament parlant doncs eren periodistes 6.000 periodistes però 6.000 periodistes perseguien aquest esdeveniment de tot el món, gent que no creien però en canvi era un fet social inclús mediàtic
en el sentit que una de les forces principals que hi ha al món és l'Església, doncs que hi hagués aquest canvi, i sobretot en les circumstàncies que comentàvem, que no és una mort ni una retransmissió d'una mort televisiva, que va ser terrible la de Joan Pau II, no?
I, en canvi, aquí hi ha hagut una qüestió que ha desencaixat a tothom, ha deixat tothom fora de lloc amb el pas canviat. I ara què fem? Doncs mira, és una notícia fantàstica. Però ha sigut una notícia perquè a les televisions no han deixat de transmitir. No, no, no. Han estat hores. Fa un mes que mengem això, a part de la crisi. Fa un mes que mengem això, també. I mira, és un fet... No tant, eh? Que no fa tant, encara.
no ho sé, passen els temps entre cada plegat i tot sí, sí, clar va dir que el 28 plegava per això ja ho va dir sí, sí, per tant ja portem un mes passa molt com els anys passa que l'elecció del Papa ha sigut molt ràpida perquè en 3 dies, bum, bum, fora n'hi ha hagut de més ràpides encara però bueno, esclar
no, no, està clar, doncs això d'una banda és el gran tema i ara doncs des de fa un parell de dies que també sembla que tots hem tornat a posar els ulls cap a un cantó del mapa que no ens havíem mirat gaire, no? que és Xipre em sembla que l'havíem mirat gens, no, no gaire que l'altre dia em va sorprendre, ai Xipre existeix, o sigui amb el sentit que ens havia parlat gens no, no, sí, sí, exacte no, no, hi havia alguna notícia fa un mes pràcticament també, que ja comentava alguna cosa de Xipre que si estaven en una situació o altra però res, aquí es va quedar
I llavors ahir, o abans d'ahir, diguem així, que cap de setmana ha sigut la desbombada, en aquest sentit, del Corralito... Sobretot per al possible efecte de contagi i pel precedent que sentaria el fet que el mateix país hagi de... O sigui, que els mateixos estalviadors, no? Sí, no els hi deixen tocar ni un dur. Exacte, fins dijous no puguin tocar res i després que els que tinguin dipòsits, ara ens han dit que és de més de 20.000 euros, hagin de renunciar a una part. Què passa que aquí també s'hi barreja el fet que hi ha molts...
inversors estrangers o inversors o diguem bàsicament russos bàsicament russos però bueno la persona que tingui aquí un estalvi de 60.000 euros per exemple que tingui que pagar normalment són persones grans en principi hem dit que volien baixar a menys de 100.000 euros
Ara diuen que no tocaran els de 20.000, però per sobre de 20.000 no sé encara quin serà el tant percent. La persona que té 20.000 euros té que ser molt pobre que pugui tindre 20.000 euros allà, a part dels que no tenen res. Evidentment, molts que no tenen res. Hi ha molts que no tenen res. Aquí era una mena de paradís fiscal també pels inversors estrangers.
Clar, és això que és un cas molt concret també. Uns ingressos molt alts, uns avantatges inclús superiors als del propi país. Si tu inverties des de l'estranger, posaves diners allà, tenies més avantatges econòmics que els propis cipriotes. I llavors, doncs, esclar, la gent hi evocava molts diners.
de la Gran Bretanya, que també hi té diners, i especialment, com dèiem abans, els russos, no? Són els que tenen la base. I bancs espanyols, vols dir que no n'hi ha? També, de tot hi deu bé, perquè, esclar, la qüestió és... Els bancs han de fer moure i inverteixen. O inverteixen en armament, o inverteixen en accions d'algun lloc, però amb el que tenim nosaltres al banc, el que en té, doncs això ho fan servir els bancs per invertir. Jo recordo abans l'anècdota aquella que hi havia una persona que d'antanant anava al banc i deia vull veure els meus diners.
I això existia, hi havia uns avis, i s'explica per algun delegat de Caixa, per exemple, d'algun director d'alguna Caixa, que se li presentava cap a final de mes, doncs l'avi o l'àvia corresponent deia que volia veure els seus diners, si encara els tenien allà.
No s'ha patit, vosaltres? No, no, vull dir que això... Era una realitat, vull dir, ara el que ens preguntaríem és si nosaltres teníem els diners allà. Exacte. És que ara no tenim res. És que ara, si tu vas allà, per exemple, alguna persona que tingui cèntims allà i necessiti, diu, necessito en aquest moment 100.000 euros, no els hi donaran, o tenen que torni a la setmana que ve. Sí, està clar.
no hi són, no hi són amb diferències i tot plegat el que passa que ara feia temps que no se'n parlava perquè a Grècia no va acabar de passar això el que passa que avui el diari llegia també una entrevista amb un responsable de Portugal no recordo quin caràcter exactament però que deia que Grècia, Irlanda i Portugal no s'havia fet d'aquesta manera però sí que els estalviadors és igual els treballadors, la gent normal
se'ls havien fet una sèrie de reformes i mesures i retallades que d'alguna manera o altra també feien que estiguessin pagant justament aquest rescat. Perquè s'havien retallat les pensions, s'havien apujat tots els impostos... Nosaltres som pensionistes. La benzina no ha parat de pujar. I en canvi ens van congelar ja fa dos anys la pensió...
O sigui que nosaltres estem perdent diners. Aquest any ha pujat un 2%. O la resta que puja. No, però ja és. A més a més, la gent, esclar, de vegades hi ha un cert desconeixement de les coses, que diu ara cobro menys. Per què? Perquè ha saltat.
diguem-ne, d'escalat de retenció. Sí, tot el tema de l'INP. I llavors, no, què passa? Que, efectivament, potser hi ha menys diners a cap del mes, però aquests diners hi són igualment perquè estan depositats. Paguen més. A l'hora de pagar els impostos. És que ara cobro menys. No és veritat que cobri menys. Però fa l'efecte, no? Sí. És veritat que a final de mes no, ja hi ha. Si en lloc de 100 cobra 99, ja diu que cobra menys. Però no, és que cobra inclús amb el 2% més. Això sí. Ho faig que la retenció és una altra...
I llavors, al final, al moment de la declaració, ja sortiran els números. Però ara la gent té una obsessió que els estan prenent diners que els hi han retallat i no és veritat, que els han augmentat. Però, esclar, és aquell desconeixement que s'entén, però és així, no? Com també diu, oh, és que haig de pagar una barbaritat. Jo dic, quina sort tens?
Jo dic així, quina sort tens, haig de pagar una barbaritat. Sí, però és difícil entendre-ho així també. Sí, però escolta, sí, clar, haig de pagar una barbaritat. Quina sort tens? Però a l'hora de pagar i a l'hora de cobrar, jo suposo que tothom fa els seus números. Clar, el que està cobrant 3 o 4 mil euros al mes...
falsos números sobre això. Qui cobra 3 o 4 euros al mes? Ja sabem qui els cobra. Nosaltres com a pensionistes... Els que et manen, sí. I només això? Que poc. Nosaltres no tenim els sobres. El fet és que amb els números sempre es pot ballar d'una manera o d'una altra. I l'altre dia jo recordo una senyora a la taula dinant enfadadíssima perquè li havien...
pres diners, en el sentit aquest que a final de mes no cobrava el que cobrava abans. Vostè cobra igual, cobra perquè tot això, la retenció, ja ho té...
Clar, després fas declaració, no fas declaració, ja hi som. Però encara que fas la declaració de si estàs un jubilat, a més a més, com que depèn del que cobres, no estàs obligat a fer-la perquè no arribes. Llavors, si passes a l'IRPF i passes això, no fas la declaració, clar, hi perds peles. Clar, si no fas la declaració, ja hi som. Però jo me'n refereixo que una persona, sobretot una persona jubilada ja...
que sap que ella té que cobrar, si cobra 600 euros, 650, i de cop i volta el tindria que cobrar 670, li baixen a 620, està perdent per ella, està perdent els 30 euros. En teoria. En teoria, clar. I aquest cas, però passa el mateix amb altres casos de sous d'ara, molts sous que no arriben als 1.000 euros, i que llavors sí que de cop i volta, tenint en compte que la llum puja, l'aigua puja i tot puja,
Això del canvi d'escalats ha passat sempre, eh? Sempre, des d'aquesta, hi ha declaració d'agenda, que si tu t'ho pugen al sou, hi ha un escalat que puges, segurament, no? Sí, sí, sí, no, perquè hi és. I llavors, esclar, dius, ai, m'estan prenent diners. No és veritat? Si tu fas la declaració de renda, al final... Acabaràs en el mateix, això està clar. Allò és teu, que està avançat, avançat el que havies de fer, ja està. Vull dir, és que com que no ens ho expliquen, ni ens han ensenyat mai...
que realment, si tothom declarés, aniria molt més bé, aniria molt més bé, doncs no ens ho han explicat mai. Tothom ha dit, no, no, si pot ser estafa, eh? Perquè sembla que sigui l'esperit del país, a vegades, no? És un peix que es mossega la cua, aquest, eh? Per cert, que acaben de dir que imputen, finalment, Oriol Pujol per tràfic d'influències. Bueno, mira, ja canviarem de jefe.
Sembla que d'aquí, exacte, d'aquí a mitja hora farà reda de premsa, suposo que sí. Ja estava cantant, ja hi ha substituts. El que passa és una llàstima que veu que és una persona que ve d'una altra...
Sabem qui és Jordi Pujol, ha fet molt per nosaltres, però suposo que també, com tothom, també deu haver fet de la seva. De fet, està imputat. Tan brutil com nom, vol dir. Tan brutil com nom és això. També, això no va dir, l'altre fill tampoc sembla que... No ajuda gaire, això. El que passa és que la imputació... Tornem a la història sempre. Sí, això és veritat, hem d'anar en compte de les coses. Està imputat perquè es pugui analitzar que si hi ha una causa, si no n'hi ha, doncs cap a casa, tranquil, ja està, que n'hi ha. Doncs...
complir. Clar, el que passa és que ara estava pendent de si s'imputava o no, perquè en principi ara... Clar, si hi ha aquella qüestió moral, diguem-ne, que un imputat, si pot ser, deixi el càrrec o el que sigui, això em sembla molt bé, però vull dir, com que ja tornem a ser amb les paraules com dèiem abans amb les retencions...
no sabem què volen dir, moltes vegades. Tot és presumpte, no?, aquests temes... Clar, un imputat, doncs, és una persona que li han dit, miri, ara mirarem si vostè, doncs, tot això que es diu és veritat o mentida. I també és cert que aquests matisos han aparegut a la que ja han hagut grans càrrecs polítics imputats, perquè fins aleshores ningú havia anat amb compte amb aquestes paraules. Per això mateix, vull dir que no sabem les paraules. Quan toca el rebre, normalment, sempre... No, és que no les sabem.
no les coneixem, no les utilitzem correctament. Moltes vegades... Home, també els termes jurídics són difícils. No dic que no, però, bueno, vull dir, això d'imputar aquest país és que hi ha tants centenars i centenars d'imputats que, al moment o altre, doncs, també es pot explicar. Jo no dic... Aviam, hi ha alguns imputats que realment aquests no se salven de res, però, en canvi, d'altres, doncs, que s'ha demostrat que allò no calia... Mira, hi havia un d'aquests del cas del Iñaki Urdangarín...
Un tal trio, no sé si parlo bé o no, però vull dir que era un industrial d'aquí a Barcelona que s'ha demostrat que no va fer absolutament res de cara al nos ni a aquestes històries i li han deixat, vagi cap a casa, que vostè no ha tingut res a veure, a part d'un dia amb un paper sortia el nom que no tenia importància en aquest sentit. Sí, però la qüestió és que el teu nom ja surt, o sigui, hi havia el Buixereu, aquest d'aquí Sant Just, el poble que estava aquí, el Buixereu. Volia dir el Buixereu. Aquest d'aquí Sant Just i sense saber res, doncs clar, van imputar.
I ara ha sortit i va sortir que no tenia res a veure. Però bueno, el teu nom ha quedat per allà.
Sí, sí, però si ets una persona honrada correcta... I estàs exposat d'alguna manera, no? Si ets algun públic també... Sí, sí, és un públic que estàs exposat, el que sigui, i sobretot si et remenes amb algun tipus de personatge com els que es va relacionar. També suposo que això el que passa és que quan has jugat tant amb la veritat o la honestedat, per exemple, es parla amb el cas de l'exalcalde de Lloret, que al principi sortia a tots els mitjans defensant la seva innocència, etcètera, etcètera, sortia a tot arreu, i a la que es van anar destapant més coses...
Va desaparèixer d'aquest mapa de mitjans, per tant, és el que desacredita, deslegítima les paraules, que llavors al final sembla que no t'hagis de creure ningú i que a la que apareix un cas d'aquests te'l creguis o no, o desconfies de tots. El mal està en que la gent no és prou llesta, si em permet dir-ho d'aquesta manera. Bueno, no ho sé, perquè jo al final tampoc saps què pensar. No, no, llesta, amb el sentit de dir, escolta, jo sé que això és veritat.
O sigui, el que li imputaven, això era així. Llavors, per què haig de sortir durant un mes dient que jo soc el perfecte, que soc el sant de Lloret, quan no era veritat, per exemple? Jo ho poso en totes les cometes del món perquè no està jutjat i doblegat. Però vull dir, llavors, en lloc de fer aquests shows...
Estic et una mica més tranquil·let i a casa perquè acabaran tal com s'ha acabat. No, no, és que a més a més hi ha això, i a més a més hi ha això, i a més a més hi ha això, i a més a més hi ha això, i no sé què, i la família, i no sé què més. Doncs escolta, no fotis un xou el primer dia dient que ets el sant del país. No, clar, perquè llavors et tires terra sobre tu mateix. I doncs, quan dic ser més llest, ho dic en aquest sentit. Ja, ja, ja. Ja veurem el de Sabadell.
Sí, sí, és un altre d'aquests càrrecs dels socialistes que també està imputat i ha plegat menys diputat. Però vull dir que el càrrec que tenia dintre el partit també l'ha hagut de deixar, perquè hi ha sospites de tota mena.
Doncs, esclar, en lloc de sortir esbutjant-ho tot i que tots van en contra meu i que soc el més innocent del món, doncs una mica de tranquil·litat. Sí, sí, però és un cas que, vull dir, són casos que, per desgràcia, hi són. I els hem tingut des que hi ha la democràcia, que ja no parlem de l'època d'abans, però des que hi ha la democràcia sempre hi ha hagut aquests favoritismes i... I abans que no hi havia... I abans, clar, a l'època era una dictadura i dius, bueno... Xauxa, xauxa, total.
El que passa és que sempre dic jo a la dictadura eren 200 i ara són 4.000.
Tu vaig veure, per exemple, una relació que hi havia en un dels diaris, l'Ara més concretament, que parlava de tota la coincidència que hi havia entre els ingressos de les empreses en el partit del PP, en els comptes d'aquest senyor Bárcenas, doncs coincidia dia per dia amb la concessió d'obres públiques amb unes quantitats astronòmiques i coincidia l'aportació de l'empresa en els ponts del PP. Esclar, vull dir, és que llavors, escolta, està... Això, a més a més, és que
Encara? Amb traïdoria. Perquè aquell deia ara té, et dono una carretera. I s'ho apuntaven.
perquè ja ho devia fer, ja ho devia saber en vista mai em passa alguna cosa jo trec els papers i aquí quedeu com un editor jo suposo que sí, però bueno, de moment ells estan allà aquí a Catalunya s'estan imputant, com estem dient s'estan imputant molta gent i allà ningú diu res no, però estan imputats, ja molts d'ells sí, però bueno, allà ja no se n'ha sentit per gaire més que no tenen ningú en cap llista que no estigui imputat i en canvi es presenten les llistes que també és d'una barra
Impressionant. Home, jo no dic... Llavors sembla que em tiri terra a sobre, també jo, perquè dic, no, si està imputant no vol dir que sí, que no sigui. Clar, clar, és que per això dic que és complicat també per tothom la manera d'entendre-ho o d'interpretar-ho. De posar-los a la primera línia. Això sí, exacte. S'hauria de tenir una mica més de...
demà a Esquerra, potser ben tot cas se'ns acaba el temps, moltes gràcies que era això del Sant Pare i del Pep i Jordi d'aquí 15 dies seguirem però aviam com ha anat canviant les coses haurà passat el corralito ja aviam gràcies a tots dos adeu i bon dia
Arribem de seguida a les 12 en punt de la migdia. Per tant, connectem amb la xarxa i tot seguit també sentim el butlletí informatiu del Sant Just Notícies i tornem després amb la tercera hora del Just a la Fusta. Tindrem la història de Sant Just, les novetats del món de la tele i també novetats literàries. Que vagi molt bé fins ara mateix. Són les dotze.
Notícies en xarxa. Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit imputar el secretari general de Convergència Democràtica, Oriol Pujol, per un presumpte delicte de tràfic d'influències. El TSJ ha acceptat aquest matí la petició que feia la Fiscalia i que demanava la imputació de Pujol per la seva suposada relació amb la trama d'adjudicacions irregulars.
de les inspeccions tècniques de vehicles, les ITBs. S'investiga si Oriol Pujol, entre els anys 2000 i 2003, mentre era secretari general d'Indústria, podria haver afavorit determinats empresaris per aconseguir adjudicacions de les estacions de les ITB. Quan la fiscalia va sol·licitar la imputació de Pujol, el mes de febrer, el mateix secretari general de Convergència Democràtica
va anunciar que actuaria amb conseqüència per no perjudicar, va dir, ni el partit ni els objectius de país. D'aquí un quart d'hora, de fet, a un quart d'una del migdia, Oriol Pujol ha convocat d'urgència la premsa després que s'hagi conegut aquesta imputació. Ha estat allà de la línia 1 de Rodalia-Renfa, entre Badalona i Molins de Rei, al Baix Llobregat, i els passatgers han d'agafar una altra línia de Rodalies per recórrer aquest tram o bé el metro. El motiu és una avaria que hi ha hagut en el sistema elèctric a la zona de la Sagrera de Barcelona abans de les 10 del matí,
i que ha provocat la caiguda a la via d'un element d'un tren. Els trens de la línia R1 passen cada mitja hora entre Badalona i Massanet de la Selva, en els dos sentits. Els passatgers que volen anar des de Badalona fins a Barcelona han d'agafar el metro i els usuaris que han de viatjar fins al Baix Llobregat han d'agafar la línia R4.
A Girona, el jutge absol el comandament dels Mossos d'Esquadra que va ordenar la càrrega policial al claustre de la Universitat de Girona durant la visita del president Artur Mas al centre al mes de desembre del 2011. La sentència conclou que el sotsinspector va actuar de manera professional i que l'actuació dels antidisturbis va ser imprescindible per garantir la seguretat. Freqüència Girona, Sònia Tubert, bon dia. Bon dia. El jutjat d'instrucció número 2 de Girona no ha trigat ni una setmana
en emetre sentència del judici contra un comandament dels Mossos d'Esquadra, acusat d'ordenar la càrrega policial que es va produir el 16 de desembre del 2011, quan un grup d'estudiants volia irromplar l'aula magna de la Universitat de Girona per boicotejar l'acte acadèmic del 20è aniversari. El sotginspector s'enfrontava a pagar gairebé 20.000 euros de multa per 11 faltes de lesions i 2.500 més d'indemnització als estudiants i treballadors que van patir ferides durant els incidents.
El jutjat conclou que el comandament va actuar de manera professional i que la càrrega era imprescindible perquè la situació s'havia tornat perillosa i per això l'absolt dels càrrecs. La sentència analitza l'actuació dels antidisturbis i conclou que en la majoria dels casos van actuar conforme a la instrucció que estableix com s'han de fer servir les defenses, encara que admet que en dos casos hi va haver negligència per part dels agents que van colpejar de manera gratuïta un treballador i un estudiant.
La sentència no és ferma i l'advocat dels estudiants ja ha anunciat que la recorrerà. El municipi de Torelló, a Osona, ha posat en marxa un projecte per substituir l'enllumenat públic de diversos carrers i places. L'objectiu és doblar, reduir el consum elèctric i, per tant, la despesa, i adequar l'enllumenat a la normativa vigent. Ràdio Ona, Ingrid Franquesa, bon dia. Bon dia. Es substituirà l'enllumenat tradicional per LEDS, concretament un total de 52 llumeneres convencionals. Lluís Sabater...
És el regidor d'obres i serveis. Per aquest any hi ha prevista una partida que ronda els 30.000 euros per poder fer uns canvis d'enllumenat a un cert carrer del poble que ja s'han començat a fer. I això és un canvi per poder substituir els enllumenats tradicionals per LEDS.
que això ens permetrà un estaldi important. L'actuació es faran dues fases que aniran pràcticament enllaçades. La primera basta a la placeta d'en Pujol, on ja s'han canviat les 10 llumaneres, i als carrers Sant Josep i Sant Miquel, on s'ha començat l'actuació, que acabarà la setmana vinent. La segona fase, que pot quedar allestida en un parell de setmanes, consistiran els canvis de llums de la plaça Vella, el call de la rectoria i la baixada de l'arxiu. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Eduard Cabré. A partir de la 1 es disputa la segona etapa de la volta ciclista a Catalunya, amb 161 quilòmetres entre Girona i Banyoles. L'etapa començarà amb una ronda neutralitzada pels carrers de la capital gironina, per sortir després Capalla, Agustera, Tossa de Mar, Sagaró, Platja d'Aro, Palamós, la Bisbal d'Empordà i Banyoles, on s'ha instal·lat la línia d'arribada.
El líder de la General és el belga Gianni Merzmann, mentre que el català i favorit per guanyar la volta, Joaquim Purito Rodríguez, és vuitè classificat a 10 segons del líder. I el futbol sala, el Barça, l'esport i l'intermòvistar de Madrid s'enfronten avui a les 9 de la nit al Palau Blaugrana en partit d'anada de les semifinals de la Copa del Rei.
Els dos equips repeteixen l'eliminatòria de l'any passat en que el Barça va passar ronda i va guanyar la competició. Tots dos equips es tornen a enfrontar quatre dies després de la victòria blaugrana per dos gols a tres en partit de Lliga i en bàsquet. Avui a la una del migdia es presenta oficialment en roda de premsa l'ampliació de contracte del secretari tècnic del Barça, Rigal, Joan Creus. Notícies en xarxa. Tot seguit,
les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea Bueno. Sant Just celebrarà dijous el Dia Mundial de la Poesia. La Regidoria de Cultura encapçala aquesta festa per segon any consecutiu, però al darrere hi ha la col·laboració i participació de nombrosos entitats del municipi, com ara l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu,
el Centre d'Estudis Sant Justencs, la Biblioteca de Joan Margarit, la CAL i el Consorci per la Normalització Lingüística. L'acte central d'aquesta jornada es farà a l'Ateneu. Es llegirà el poema que es dedica aquest any al Dia de la Poesia, que ha fet la poeta de Tortosa, Zoraida Burgos, i que s'ha traduït en molts idiomes. Durant l'acte també es llegiran poemes d'autors diferents, entre ells de Salvador Espriu, ja que el 2013 és l'any del seu centenari. El Dia de la Poesia serà aquest dijous, dia 21, a les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just.
Més qüestions, avui a les dues s'acaba el termini per participar del 25è concurs de poesia i prosa en català per a no professionals. Les obres s'han d'entregar al Servei Local de Català a l'Ajuntament. Cada any s'hi presenten unes 300 persones, per tant és un concurs que ja és tradició a Sant Just i que té molt bona acollida. La 25è edició del concurs, a més, és especial aquest any, entre altres coses, perquè els premiats es donaran a conèixer en la inauguració de les escoles, el nou emplaçament del Servei Local de Català, que tindrà lloc el dia 26 d'abril a la tarda.
Si voleu participar d'aquest concurs, teniu temps fins les dues d'avui per lliurar els vostres textos al Servei Local de Català al Consistori. I acabem recordant que el celler de Can Mata farà demà dimecres un tast de formatges maridat amb vi i cervesa. És l'última degustació que el celler fa aquest trimestre al Casal de Joves, però ja han programat altres sessions a partir de l'abril. Demà a la tarda es tastaran uns set formatges i s'acompanyaran amb dos o tres vins
I una cervesa. Les persones que existeixin podran provar formatges molt variats amb cerveja i vins de diferents tipus. El tast serà a les 7 de la tarda al casal de joves per participar i cal inscripció prèvia perquè l'aforament màxim és de 20 persones. És imprescindible ser major d'edat per assistir-hi. El preu del tast és de 8 euros.
I de moment això és tot. La informació local tornaran menys d'una hora més ampliada als Sant Just Notícies a edició migdia a partir de la una i cinc, però també us recordem que mentrestant podeu seguir l'actualitat Sant Justenca al web de ràdio d'Esvern, www.radiodesvern.com. Que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
I don't even know what that means. No one knows what it means, but it's provocative. No, it's not. It gets the people going.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Si necessites un vigilant de seguretat a casa o al negoci, Enerpro t'ofereix els seus serveis al millor preu. 27 anys d'experiència en el món de la seguretat privada ens avalen. No ho dubtis, la millor relació qualitat-preu a Enerpro. Truca'ns al 682 345 853 o consulta la nostra pàgina web enerproseguritat.com
Enerpro, empresa de vigilància especialitzada en serveis de seguretat a domicili, hotels, empreses, oficines i polígons industrials. Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març.
Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Si la nostra música us alegra el cor, el nostre programa està fet per a vosaltres. Tots els dimarts, de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda,
L'audició us acosta a la nostra dansa en una proposta mirament musical. Tenim preparades les millors cobles per fer-vos el regal de les millors sardanes. Us esperem.
Dos minuts i un quart d'una del migdia. Tornem a saber aquesta, el Pep Quintana. Bon dia de nou, Pep. Hola, bon dia a tothom. Ara, però, per parlar d'història de Sant Just... Això mateix. I viatjar una mica en el temps. El temps, què? Viatjar una mica en el temps, no? Ah, viatjar, sí. Ja que el temps, mira, vull dir-ho, un dia bastant primaveral, no? Sí, sí. Anirà canviant. Diu a Carlitos que canviarà, no? Sí, que encara no ve per quedar-se, aquest bon temps. Bé, doncs ja farà el que hagi de fer, perquè estem a la primavera i ja saps que la sang altera. I Mars Marsot mata la vella vora del foc i la jove s'hi pot. Sí. O sigui...
tenim de tot, una mica de tot sí, sí, a veure la història de Sant Just, una mica, una mica d'història no és la història, sinó detalls de la història de Sant Just perquè cada dia es crea història i recollir-la tota és absolutament impossible són detalls, i sempre hem dit que la història local les històries locals, la suma és la que fa la història d'un país en aquest cas, no? que si la guerra tal, que si el rei tal, que si el fet tal que si la revolució no sé què, però esclar això és la suma
de totes les petites històries locals i, per tant, la història és una suma, no és aquelles dades que es posen en un llibre. Això està clar. Ara començarem al 65 i recordàvem que al 64 hi va haver la represa de les CEAS a través de membres que hi havia del grupament Escolta, doctor Tenes, que van passar a les CEAS,
i a través d'en Fongel Cibanyos, que era la persona que portava aquesta secció de la Taneu, es rampen la pròpia secció i agafa una empenta nova que dura fins ara i veiem amb quina força arriba aquí. El 65 ens trobem que, per exemple, inclús tenim una data, 16 de juny, cosa que no tenim gaires dates. En aquesta diu 16 de juny del 65, s'inaugura la Biblioteca Popular de la Diputació de Barcelona,
Aquesta biblioteca estava situada al nou edifici del Parador. Recordem que abans el Parador era només quatre parets amb una teulada que es reconverteix en l'edifici que més o menys coneixem ara, tot i que hi ha hagut també modificacions. I llavors la biblioteca s'adequa a sobre, seguint el primer pis d'aquest edifici. El frixeràmic de la façana és una realització conjunta de l'artista local Xavier Modulell i del pintor Guinovar.
I ja ho veiem ara, doncs, com aquest fris és realment important i té un valor artístic força remarcable. A motiu de la celebració dels 25 anys de Paz, que algun deia 25 anys de Pal, doncs es fa una exposició de fotografies i maquetes al Parador, en aquest local també, que en diem de la biblioteca. I després, doncs, també se celebra el centenari del mestre Enric Morera,
Recordem que l'Orfeo de Sant Just porta el nom d'Enric Morera, l'Orfeo Morera, i hi havia un lligam molt fort a través d'alguns fundadors, o el del fundador més concretament, Josep Piquet, amb el mestre Morera, i llavors, per això, porta el nom d'Enric Morera, l'Orfeo, i llavors es commemora el centenari del naixement del músic. I es fa, o sigui, es posa en el vestíbul de la treu, un bust,
d'Enric Morera, fet per en Xavier Bodolell, que era, diem-ne, l'artista local, l'escultor local, no? Sí. Però, d'una altra banda, hi ha a la plaça Enric Morera, també, i al mig de la plaça hi ha un monolit que és obra d'un altre escultor molt conegut, sogre de l'Oriol Martorell, el gran director coral, que és en Rafael Solanic, i aquest senyor escultor fa aquest monolit a la plaça Enric Morera, allà el tenim,
I llavors, curiosament, estem parlant del 65, excepte tu, que sembla que ja hauria d'existir el món, i aquell any, per la festa major, doncs s'inaugura l'enllumenat de la zona del Sagrat Cor i de la zona dels Pilans, que diuen que és el barri aquell d'allà. O sigui, el 65 s'inaugura l'enllumenat... Ai, jo estic tocant aquí el micro. S'inaugura l'enllumenat. El 65. El 65, l'enllumenat del barri. Però, esclar, quan diem l'any 1965...
Sembla que tot el món estigués muntat i fet i que tots els carrers existissin de tot arreu. Un just era una altra història. Encara estem enllumenant el poble. Però a veure, abans d'això hi havia llum també. Sí, sí, sí. Però es fa un enllumenat en el sector aquell, del barri del Sagrat Corp. Que fins aleshores no hi havia llum. Suposo que potser hi havia unes bombetes o hi havia alguna cosa, evidentment. Una mica d'eficient. I s'havia de posar algun fanal. O sigui, potser es va millorar...
el que era l'enllumenat, i el d'aquelles bombetes de 15, que no es veia res. Potser es va posar algun feral. Molt bé. Això d'una banda molt important, aquesta notícia. Sí, aquí acaba el 65, d'alguna manera. I el 66 ens diu que a l'antiga finca de Camp Maliton, el bisbe Madrego inaugura un pavelló de la llar d'Avis Nostra Senyora de l'Orda i col·loca la primera pedra del segon pavelló en terrenys propietat de les germanitas de los ancianos desamparados,
que els havien permutat amb l'antic propietari, el cònsul dels Estats Units, Richard Ford. O sigui, aviam, aclarim una miqueta tota aquesta parrafada. Sabem que en el punt més alt del centre del poble hi havia una finca que era coneguda com a Camp Maliton, perquè el senyor Maliton era el que es va fer fer aquesta torre. Després aquesta torre la va comprar un membre de la família Modulell. I té dona, està a dalt d'un turonet fantàstic i amb una vista boníssima,
I en ell hi havia una torre molt bonica que, malauradament, es va tirar a terra, que era la torre del Melitón. Doncs, en aquesta torre hi va veure durant una bona temporada el cònsul dels Estats Units, Mr. Richard Ford. Aquí hem parlat alguna vegada que si venien artistes, que si venien...
artistes de cine, que si hi havia recepcions a la nit, que si la flota americana van venir a fer aquell partit de futbol que portaven amb una capsa de sabates al berenar, te'n recordes que em van regalar una capsa? Sí, sí, sí, que és una de les dades que més m'ha quedat, eh, d'aquesta secció. Doncs tot això passava aquí, Catmelitón. Llavors aquí resulta que hi ha una permuta de terrenys i aquesta congregació de les Hermanitas de los Alciano dos y San Parados
Diu, home, senyor Forn, miri, aquí ens agradaria fer-hi una llar d'avis. I l'altre diu, molt bé, però què em dona canvi? Diu, nosaltres tenim uns terrenys al Maresme, que si a vostè li sembla bé, doncs, promotem una cosa per l'altre. Es veu que li va semblar molt bé a aquest senyor. I, per tant, aquí llavors es va començar a edificar els pavellons. I què va passar? Es va tirar a terra, o sigui, anar construint i es va tirar a terra aquesta torre, que era magnífica, que primer, d'alguna manera, doncs,
Semblava que es podia mantenir, no es va poder mantenir, s'hi han fet uns blocs, alguns individuals, altres per matrimonis, un per homes, altres per dones, magnífica instal·lació, magnífica, de debò, aquí Sant Just, però, per exemple, en qüestions com ara aquesta, que va perillar la casa, va perillar del tot. Llavors aquí ve l'any 66 el bisbe de Barcelona, el bisbe Modrego, i beneieix el primer pavelló i es posa la pedra,
del segon pavelló, i així successivament, perquè el complex que hi ha allà és molt important. També cal remarcar que, d'alguna manera, l'Ajuntament fa un canvi, diguem-ne, de qualificació urbanística i es reserva, a nivell públic, tot el que és l'enjardinat. O sigui, els edificis són de la comunitat, en canvi el jardí és públic, cosa que potser s'ignora, en certa manera, que aquells jardins són jardins públics, ens hi podem anar a passejar,
perquè és un jardí com podia ser el Parador, com podia ser Can Pedrosa, com podia ser... etcètera, etcètera, no? Per tant, doncs, tenim que hi ha un canvi important i una edificació important i ara, la veritat és que sí, és una institució Sant Just importantíssima. Clar, clar, i tant. Quan Sant Just temps hi ha i que, malauradament, han viscut allà i han mort allà perquè és un lloc, doncs, de residència, d'avis i, per tant, doncs, s'està mantenint i força bé
L'ajudament va fer... Primer, aviam, què passa? Coses, diem, culturals, a més a més, no? L'Orfeo Enri Morera va fer un viatge a Itàlia i allà va conèixer un cor d'homes que eren de les dresanes de Montfalcone que feien els famosos aquests, diguéssim,
vaixells que fan la línia d'un costat a l'altre. El canguro. El canguro perquè permetia dintre posar-hi vehicles. El canguro bianco, el canguro rosa, etcètera, etcètera. Llavors aquesta gent eren treballadors de les drassanes que tenien un cor d'homes, un cor molt bo, i hi va haver una certa coneixença. Per què una coneixença? Perquè jo, com que hi era, també ho puc explicar. Les noies de Sant Justi eren molt guapes.
Ah, sí? Els italians, doncs, van sempre bastant... Quedaven encantats. Encantats, sí. I, per tant, no va trigar gaire a haver-hi una relació o un intent de relació, sí, entre, doncs, els dos cors, no?, perquè anaven, doncs, aquells nois de... Home, clar. Ai, que maques que són aquestes noies espanyoles, no?, etcètera, etcètera. Llavors, després, amb els anys, hi ha hagut una amistat realment sincera entre els dos cors. I va sortir alguna parella oficial? No, oficial no. Ah!
Oficial no. Però sí que hi ha hagut un intercanvi familiar. Per exemple, quan hi havia un casament o la primera convenió d'alguns fills... Un amistat, no? Una amistat. Una amistat sincera i bona i perdurable, que encara dura el dia. I estem parlant del 66, que va ser quan ells van venir aquí. Va ser la primera vegada que el cor Hermes Grion va venir aquí a Sant Just. Recordem que hi ha uns jardins aquí a Sant Just, a la plana, que se'n diu Plaça Montfalcone. Sí, sí.
Ells són de Montfalcone. Sí, sí, clar, clar, clar. Mira, veus? Sempre m'havia plantejat com és que es deia així aquesta plaça. Per què? Doncs per aquest motiu, exactament. I llavors, què hi ha a la plaça Montfalcone? Hi ha una àncora.
Un àncora impressionant, una mica descuïdat, potser l'enjardinat, però hi ha una àncora que vàrem col·locar els membres de l'Orfeo Enri Morera i ens va ser un obsequi d'aquest cor, que com que ells els hi sobraven les àncores perquè les feien i eren de les dreçanes de Montfalcone, doncs van fer arribar fins aquí una àncora i d'aquesta manera la plaça Montfalcone els recorda. Però què hi ha, a canvi, a Montfalcone hi ha els jardins de Sant Just d'Esvern?
Sí, tu vas amb un falcone i quan et passeges pel carrer entres en els jardins de Sant Just d'Esvern i això és fantàstic, no? Has vist? Sí, sí. Doncs mira, m'ha après una cosa més de Sant Just també i la seva relació amb Itàlia. Exacte, la seva relació amb Itàlia que no ha parat mai. Sempre hi ha hagut aquest intercanvi. Primer, a nivell dels dos cors, que s'estava intercanviant alguns anys quan es podia econòmicament, uns venien cap aquí, els altres anaven cap allà.
I feien els seus concerts, els seus viatges. I després això ja va, diguéssim, es va anar diluint perquè també el cor va canviar, es van separar, hi va haver canvi de direcció, també mort dels directors, tant per un costat com per l'altre. I llavors el que sí que les relacions que es vien creat a nivell familiar s'han mantingut. I per tant, quan hi ha una festa o un enterrament, també cal dir-ho, hi ha aquesta comunicació entre unes famílies i altres. Això és molt interessant.
Què va passar, doncs, també el 66, per exemple? Doncs mira, fora de Sant Just, la Constitució del Sindicat Democràtic d'Estudients i la Caputxinada. Ah, el 66, l'any de la Caputxinada. Per tant, doncs, tenim tot això que dèiem de la llar del Davies, tenim la visita del cor Hermès Grion i, a part de Sant Just, doncs, hi ha la Caputxinada al 66. Tenim temps de parlar del 67 una mica? Va, fem el 67 també, sí. Què passa? Mira, Sant Just esvern, ara ja som pràcticament 17.000, no? Sempre diem que estem sobre...
Doncs érem el 67, érem 8.799 habitants. Bueno, Déu-n'hi-do ja. La meitat. Sí, però ja, comparat amb els últims anys que n'hem parlat, ha crescut ràpid. Sí, doncs es fan barriades noves, ve gent a viure aquí a Sant Just per la proximitat de Barcelona, aquestes coses, la tranquil·litat d'estar fora, molts estrangers, com hem dit sempre, que tenen unes bones colònies. Alemany, sobretot. Alemany, especialment, perquè hi ha l'escola alemanya a la vora i moltes indústries que porten els seus tècnics cap aquí també.
Per tant, 8.799 habitants l'any 67. L'Ajuntament insisteix a col·locar filtres a la fàbrica de ciment. Recordem que quan bufava el ben segons d'on bufava, havien de tornar a rentar la roba a les mares del barri, perquè quedaven plenes de volves de ciment. Això ho hem comentat alguna vegada, és veritat. I l'Ajuntament diu, posem-hi un filtre allà i així... I va anar bé? No. Va anar tan diferent que es va treure la fàbrica.
Es va treure la fàbrica, es va portar cap a la Santa Creu de l'Orda, i que és on ara, diguem el que és la fàbrica de ciment, doncs segueixen allà, la pedrera, i tot plegat, en lloc d'aquella línia de vagonetes tan curiosa, que inclús hi ha una pel·lícula molt interessant, que es veu el traçat que hi ha dels vagonetes, que arriba a una alçada de més de 100 metres, pràcticament, des dels cables fins a baix a la primera vinya, doncs tot això desapareix. I d'aquí vindrà després el Walden, o sigui, sobre el que és l'antiga fàbrica de ciment.
I per tant, això de posar uns filtres, no n'és canones, que això no va anar proper. Llavors, demanen la requalificació del terreny, o si els de la fàbrica diuen, no, doncs canviarem, canvieu-nos la qualificació del terreny, i allò ens ofereixen, a canvi, també una escola.
i l'escola Montseny comencen allà. A dintre del que és el recint, a més a més. Abans hi havia habitatges dels treballadors i una cooperativa. I en aquella espècie d'edifici, que era de ciment armat, que no hi havia manera de fer una regata perquè trencaves les eines, com que havien fet tot de ciment, que és el que tenien...
Doncs, per tant, allà fan la primera escola de Montseny, que es traslladen allà, i d'allà vindrà l'escola nova a Montseny. Exacte, però l'origen és aquest, l'any 67. Sí, perquè donen, a canvi de la requalificació dels terrenys, cedeixen una part perquè s'hi pugui edificar una escola. Què més hi ha? El pressupost municipal de l'Ajuntament era de 10 milions.
Ignoro ara quants, si són 10 milions d'euros. No sé, ho ignoro, no conec les xifres. És més, és més. No conec les xifres, però parlem de pessetes. Parlem de 10 milions de pessetes. Clar, 10 milions de pessetes. Clar, sí. És a dir, hi ha euros i diríem exacte. Quin pressupost? 10 milions, 181.936 pessetes. Això és el pressupost que hi havia que ara, pràcticament entre 3 o 4, doncs ho deuen cobrar.
I les entitats locals comencen a retirar-se de l'organització de la festa major. A retirar-se? A retirar-se, sí. Diuen, escolta, ja us ho fareu, no sé què. Per què? Doncs perquè la gent té un poder que es diu superior i comencen a fer vacances.
i sortia de Sant Just. I, per tant, coincideix també part, diguem-ne, de la festa major amb l'èxode. Que és el que es vol recuperar ara, no? També amb l'aparició de... Però fa anys que queda Sant Just, queda, no la meitat, no, queda el 80 i escaig per cent d'habitants. Però hi ha gent que s'espera a marxar just, allò, perquè ara també poder allargar potser una mica més cap endarrere. I, a més a més, la gent no fa ja un mes de vacances. Per això, per això.
I que si fas 3 setmanes ja és això. Clar, i llavors també tu parteixes si t'agrada la neu o la muntanya, i vas en una altra època, etc. I llavors aquí es donava això, no? També de vegades la impressió que fa, no? Perquè ara diu, no queda ningú sent just, escolti, sent just queda al 80%, eh? Com a molt se m'ha un 20% amb sort. Per cert, ja tinc les xifres del pressupost d'aquest 2012, eh? 2013. Quan és? És de 21.365.000 euros. Euros?
I parlàvem de 10 milions de passats. No, clar, però penses que tu et dius molt diferent de cap. És terrorífic si ho posem amb zeros. Però també hem de pensar el que valia cada cosa, segurament. Sí, naturalment, està clar. Però vull dir que, fixa't tu, com les quantitats que es mouen en un ajuntament. O sigui, els límits de Sant Just són els mateixos. Sí, sí. El que passa és que els serveis no són els mateixos que es poden donar i que s'han de donar ara en una...
El doble dels habitatges. Exacte, exacte. Bé, aviam, acabem la cosa aquí. Què passa aquí? Ah, això mateix. Mira, es posa el primer semàfor. Ah, home, doncs... Sí, fantàstic. Uns anys que passen coses enllumenat, el 66, el 65, el primer semàfor. On estava? El 67, el primer semàfor és carretera a bona vista. Quan baixaves a bona vista...
perquè abans es baixava a Bonavista ara es puja. Això ho pensava ara. Sí, doncs et trobaves amb el semàfor per entrar a la carretera. I al revés, quan anies per la carretera, no podies entrar al carrer Bonavista perquè es baixava. Recordem això, que era direcció contrària, era al revés del que és ara. Per tant, el primer. I que aquests anys es descobreixen les excavacions arqueològiques de la riba al Sant Justenc més antic,
un enterrament de l'edat del bronze final. O sigui, a l'època del bronze hi ha també la bronze final i allà es descobreix el primer Sant Justenc, el més antic de tots, amb aquest enterrament que és a la Riba, que és el camí, diguéssim, de les masies, com si diguéssim a partir de Can Pedrós en amunt. I llavors es troben aquestes restes i es fa una excavació. I a fora, ja d'aquí, mor a Bolívia Che Guevara,
Imagina si fa d'anys també que es va munir el Che Guevara i encara el tenim tan present en molts aspectes, no? Che Guevara, l'altre dia d'ahir, jo ho vam dir, encara veia uns cartells pel carrer que no sé què, hi havia la típica fotografia del Che Guevara, no? Per tant, doncs, que és una figura que s'ha mantingut durant anys i per anys es mantindrà, evidentment. Doncs, mira, aquí acabem, si et sembla bé, l'any 67.
Perfecte, Pep. Doncs són uns anys intensos, hem vist aquesta meitat dels anys 60. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Home, és que tot va pujant. S'està construint una mica tot plegat, és interessant. Sí, sí, esclar, les coses van canviant, per sort, no? L'any que ve comencem el 68, que seria l'any que ve, la setmana que ve. Per tant, amb el maig del 68, suposo que deu aparèixer d'alguna manera o altra. Ja apareixerà. En aquest context històric. Diu, per exemple, a París ten lloc el maig francès. Exacte. I aixecoslovàquia la primavera de Praga.
Doncs a veure, sabrem què passava a Sant Jús la setmana que ve, l'any 68. Molt bé. I els següents. Que vagi bé, molt bé, Pep Quintana. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. De seguida parlem de les novetats del món de la televisió amb l'Alba Coneso. Fem desprimer d'escoltar aquesta versió de la vella Lola, aquest Beautiful Lola.
Bona nit.
What a delight I felt inside When from the beach she grabbed her scarf and waved at me Then she would come straight up to me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
The Cuban girl crying from the port on the high seas, she felt so down. The handsome sailor with words of comfort, don't cry till all I won't let you drown. What does it lie?
I felt inside When from the beach She grabbed her scarf And waved at me Then she would come Straight up to me And hold me tight I knew that we were meant to be
I aquesta hora parlem de televisió, com sempre, amb l'Alba Conesa, que tenim a l'altre cantador del telèfon. Molt bon dia, Alba, què tal? Bon dia, Carme. Bé? Per parlar de diferents qüestions d'actualitat televisiva, comencem parlant d'Antena 3, que suspèn l'estrena, des possible, per la crisi econòmica. Sí, sí, recordeu, la setmana passada parlàvem també d'una altra suspensió, en aquest cas,
de la paralització del programa con la que está cayendo a la sexta del mateix grup, per tant, televisiu de A3 Media, que, per tant, en molt pocs dies, aparta temporalment un altre projecte, també per motius, com deies, de la crisi econòmica i, per tant, d'ajustos de pressupost. És possible, era un projecte nascut de l'equip de direcció del magazín matinal Espejo Público, presentat per Susana Grissa, de fet, la mateixa Susana Grissa havia presentat també
aquest nou projecte que es presentava com un format d'actualitat, debat i investigació però en lloc d'anar a la franja de matí s'havia d'ubicar en horari de màxima audiència per tant un dia de la setmana cap allà a dos quarts de deu de la nit i ja se n'havien realitzat en diverses promocions per tant també aquesta cancel·lació ha estat diguéssim quan tot l'equip ja havia tirat en marxa el projecte molt avançat una altra vegada
Una llàstima, doncs, per l'equip, bàsicament, que treballa al darrere d'un projecte que finalment no veu a la llum. Sí, sí, d'acord, i de totes maneres el que sí ha dit el grup A3Media és que, com en el cas de Con la que està cayendo, no estan parlant d'una cancel·lació definitiva, sinó que intentaran que s'estreni durant aquest any 2013, tot i que ja no creuen que sigui fins la propera temporada televisiva.
Doncs això són aquestes notícies de la 3. Com deies, ens arribava una altra la setmana passada, per tant, no sé si la cosa anirà més. En tot cas, la 2, per exemple, en canvi, va estrenar aquest divendres un programa d'actualitat cultural. Sí, exacte. Es tracta d'Atenció en obres, presentat per Cayetana Guillem Cuervo, que vol ser un programa que parli de cultura en el seu sentit més ampli, amb especial atenció a les arts escèniques, a la música i a les arts plàstiques,
perquè són aquelles disciplines culturals que no tenen programa propi a la cadena. Per exemple, el cinema sí que tindria altres plataformes de difusió i altres formats de la 2, però, com dèiem, les arts escèniques, les plàstiques i la música tenen en aquest nou programa, Atenció en obres, la seva representació. El programa inclou entrevistes a plató, reportatges i col·laboradors especialitzats en aquests temes,
i té també un plantejament multiplataforma a través de la web de Televisió Espanyola on s'ofereix la possibilitat que l'espectador aprofundisi també en cadascun dels temes. Doncs això d'una banda, i 4, també atenció perquè aquesta notícia és bastant curiosa, comença el càsting del DocuReality Un Príncipe para Corina. Sí, exacte, ens ha sobtat aquesta notícia, aquesta voluntat de 4,
en la línia d'altres formats que ja li han donat èxit, com és, per exemple, Qui en quiere casarse con mi hijo i, de fet, amb la mateixa presentadora, Luján Arguelles, oposta per un nou docu-reality en què una jove que es diu Corina i de la qual es va desvetllar la imatge el passat divendres durant una pausa publicitària d'Hermano Mayor busca el seu príncep blau.
amb aquest rerefons de Corina, del rei Joan Carles, de tot el que hi ha hagut al voltant d'això. Quatre aprofita i fa aquest docu-reality en la línia, com dèiem, de Quien guire casar-se com mi hijo i de tots aquests xous de cites que hem anat veient a la cadena. No, no, que sempre agrada. Vull dir que, per tant, suposo que audiència en pot tenir. Sí, de moment li ha funcionat i per això aposta altra vegada per aquest tipus de format.
Doncs bé, veurem com funciona almenys el nom. El títol en si ja és curiós, també. I Telecinco estrenarà aquesta Setmana Santa la TV Movie Maria de Nazaret. Sí, és una ficció que mostra la vida de Jesús des del punt de vista de Maria Magdalena i de la Verge Maria, interpretada per les actrius Pat Vega i Elisa Zhang. I va ser coproduïda entre Mediacit Espanya, la productora italiana Lux Vide, i la productora alemanya Betafilm,
i es va rodar a Tunísia a finals de 2011. Precisament, la passada setmana santa, la setmana santa de l'any passat, es va estrenar a la cadena italiana Ray Uno, on va ressar entre l'audiència amb una mitjana de 7.766.000 espectadors, un 27,4% de quota de pantalla entre les seves dues entregues, entre els seus dos capítols. Ara, Telecinco, com dèiem, l'emetrà aquesta setmana santa i en concret serà divendres 29...
i dissabte 30 de març a partir de les 4 de la tarda. Aquest tipus de pel·lícules o de documents sempre funcionen, no?, per Setmana Santa. Sí, exacte, és un clàssic, com comentes, d'aquestes dates, i la novetat és que no serien una producció reciclada, una pel·lícula de fa molts anys, que també acostuma a passar, sinó que és una estrena, no?, i és una TV Movie que s'ha fet en coproducció europea entre Itàlia...
a Alemanya i a Espanya. I també Telecinco adaptarà l'atrista per la televisió. Sí, també en col·laboració amb la productora de Alemanya que hem esmentat, Betafilm, Telecinco convertirà la saga literària d'Arturo Pérez Reverte en una sèrie de 13 episodis que protagonitzarà l'actor Aitor Luna i en aquest sentit suma un nou projecte de coproducció internacional, no només aquest que hem comentat de Maria Nazaret,
sinó també el de tres miniseries basades en grans obres de la literatura universal que Telecinco també ha coproduït, com són Romeo i Julieta, Anna Karenina i Les mil i una noces, que es veuran pròximament, ja sigui la cadena principal a Telecinco o bé a la seva germana 4. I recordem també que Telecinco Cinema, l'organització cinematogràfica
de Mediacet Espanya ja va actuar com a productora en l'adaptació de La triste per la gran pantalla, que la veritat va funcionar bé, però només va recuperar 17 dels 24 milions d'euros del seu pressupost. És a dir, que una mica no s'entén que tornin a apostar per aquesta història. S'ho pren una mica, eh? També perquè quan la pròpia pel·lícula es va estrenar a Telecinco, només va aconseguir un 9,3% de quota de pantalla,
Però vaja, no ho sé, continuo en tot cas apostant per a la triste. He intentat-ho, suposo que els deu agradar molt, no ho sé. Bé, en tot cas, l'audiència, canviant de tema, perquè l'audiència el que sí que dóna suport també és a l'estrena de Mira qui ensalta a Telecinco, en aquest cas. Sí, l'estrena del talent show va treure a 3.370.000 espectadors amb una quota de pantalla del 23,5%.
i gairebé va doblar els resultats de l'oferta de Telecinco de la setmana anterior, que havia estat la serie Família, que s'havia quedat en un 10,3% de cota de pantalla, per tant, 13 punts per sota, i això va provocar també, així com esplaix famosos a l'agua d'antena 3 havia perjudicat seriosament Gran Hermano, doncs en aquest cas l'estrena de Mira qui en Salta de Telecinco va perjudicar
seriosament també la sèrie Luna, el misteri de calent d'Antena 3, que va perdre en una setmana 162.000 espectadors. Per tant, aquesta lluita que de moment entre Telecinco i Antena 3 guanyen els seus respectius programes de salsa de trampolí. Sí, sí. Tot i això, els fisioterapeutes aparteixen del perill d'aquest salsa de trampolí. Sí, el Col·legi Professional de Filioterapeutes de la Comunitat de Madrid, davant d'aquesta moda
que estem comentant de fer programes de sals de Tampolí, han advertit del risc que corren els concursants d'aquests programes, perquè diu que poden patir lesions madurars o neurològiques i que també altres menys greus, com ruptura de timpar, lesions de músculs i també del peu, entre d'altres.
han aprofissat l'oportunitat dels fisioterapeutes per recordar que no s'han d'imitar aquests salts, allò de no imitis el que veig a la televisió, i que el telespectador ha de ser ben conscient que els professionals de salts de trambolí fan molta més preparació de la que apareix en les gales d'aquests programes. Déu-n'hi-do, suposo que encara que s'adverteixi, m'imagino que aquest estiu es veuran alguns salts fora d'allò, possiblement.
Esperem que no sigui així, però com dius, les modes de vegades porten aquestes tristes imitacions. Molt bé, doncs moltes gràcies Alba, avui ens has portat com cada dimarts les novetats del món de la televisió, algunes de les notícies i possibles estrenes que s'anuncien en diferents cadenes. Gràcies i tornem dimarts que ve, més coses. Molt bé, un plaer com sempre, bona setmana. Que vagi bé, bon dia.
Fins demà!
És hora de parlar de llibres, per això saludem el Diego Marcos de la llibreria Resenya. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. Per parlar de diferents novetats literàries, primer ens centrem en un llibre que comentem més àmpliament i que avui és Lo que mueve el mundo de Kirmen Uribe, que fa una setmana, si no recordo malament, vam comentar que havia d'arribar, no? Sí, que estava per arribar, era un d'aquells que vam destacar dels que arribarien en el seu moment...
El que passa és que quan vam parlar d'allò, amb la informació que havíem rebut de l'editorial, una mica vam explicar de què anava el llibre, amb això basant-nos en informació rebuda, i un cop llegit el llibre veig que es desvia bastant, que la informació que et donen les editorials de vegades desorienta més que orientar, perquè no sé si recordes que vam parlar que era un llibre d'exili d'uns nens bascos que quan Bilbao estava a punt de caure...
amb un vaixell els van enviar cap a Bèlgica i un escriptor acollia a una nena, que es deia Carmencho, a casa seva. Llavors, fins aquí, el que passa és que això igual són les 20 o 30 primeres pàgines del llibre. Després, el que desencadena aquesta nena, a veure...
Aquesta nena efectivament surt, se'n va exiliar de Bèlgica, és acollida per la família de l'escriptor aquest, del Robert Mutge, i el que realment els canvia la vida totalment. El que hi hagi un nen petit, diguem-ne, a dins de la família, canvia la vida. El pare de l'escriptor es torna més vital, un senyor que ja havia patit bastant, havia hagut de
de deixar la seva feina per malalties laborals, i llavors es guanyava la vida fregint i venent patates, a la qual cosa la nena l'ajudava també a fer aquesta feina. El que passa és que, clar, poquet després d'acabar la guerra aquí, la guerra del 36-39, va començar la Segona Guerra Mundial.
Llavors el govern guanyador que va sortir victoriós de la guerra del 39 va reclamar i va intentar repatriar tots aquests nens. Donat que veien que el panorama s'estava posant molt malament a Europa, molts d'aquests nens sí que efectivament van tornar i és el que va passar amb aquesta noia de la qual tracta el llibre de lo que mueve el mundo.
El que passa és que l'estada d'aquesta nena en casa de Robert Mutche el que fa és que se li despertin, diguem, moltes sensibilitats a l'escriptor. Entre altres, mentre la nena està acollida amb ell, ell ve com a corresponsal d'un diari belga a cobrir les notícies de la guerra del 36-39 aquí a Espanya i està
rep una autorització de permanència per dues setmanes i a partir d'aquí se li desperten tots els ressorts de solidaritat comença la segona guerra mundial es caça, té una filla i quan la filla no té ni 3 anys ell s'apunta a la resistència i se'n va a lluitar amb la resistència fent
tasques de sabotatge i de més. I mentrestant, per sobreviure, va traduint llibres. I en el moment en què el seu amic de l'ànima li dona, que és qui li suministra els llibres per traduir, li dona per traduir el llerma de García Lorca, és just quan cau en mans dels nazis. Els nazis l'envien a un camp de concentració
i a partir d'aquí pràcticament ja no se sap res més d'ell. Se sap que després de sobreviure al camp de concentració, els alemanys, quan veien que tot ho tenien perdut, van evacuar el camp, van embarcar a tots els personers que tenien en un vaixell,
llavors aquest vaixell no li van canviar la bandera, li van deixar la bandera dels nazis i en un bombardeig dels aliats aquest vaixell el van enfonsar i aquí és on es perd totalment ja la pista de Robert Muitjen llavors començaven dient això, que realment la informació que vam donar quan el llibre estava per arribar, doncs era això un punt de partida, no? Sí, era el punt de partida de tota la història que la història després se'n va
tracta molt, molt a fons el tema de l'amistat entre l'escriptor aquest Robert Mutche i un amic que ara no recordo el nom i tracta molt això, el tema de l'amistat i el tema de la solidaritat. I una cosa molt curiosa del Kirmen Uribe que ja ho vaig trobar en el Bilbao, Nova York Bilbao que és que la seva forma de narrar
és com si ell realment s'impliqués i t'estigués explicant la història, com ha arribat a descobrir aquesta història, i les passes, la gent amb la qual ha parlat, tot el que ha hagut de moure per acabar-la d'arrodonir. Tot això ho explica en el llibre, ficat entre tota la narració i en algunes pàgines que hi ha al final, amb els agraïments i demà,
Ahir ja sí que ho acaba d'explicar tot. Doncs és el que ens trobem amb aquest Lo que mueve el mundo de Quirmen Uribe, que val la pena, no? Per tant, n'entenem, Diego? Jo trobo que sí. Jo trobo que sí. A veure, ja em va resultar molt agradable el Bilbao, Nova York Bilbao. Recordem que li van donar el Premi Nacional de Narrativa per aquell llibre que va ser el seu primer llibre de narrativa. Aquest és el segon. També té, per mi, un estil molt, molt lograt.
una manera d'escriure que en certa forma em recorda també a Saramago, que Saramago també quan escrivia era ell que s'implicava i era l'escriptor qui anava narrant la història, no ho feien els seus personatges, els seus personatges entren i fan els diàlegs i demés, però tots els comentaris, tot el que aclareixi i acaba d'arrodonir la novel·la, diguem, és per veu directa de l'escriptor.
Doncs ens l'apuntem també. Aquest lo que mou el mundo de Quiriment Uribe passem ara... Sex Barral, l'editorial. No la diem quasi mai. És veritat, i després de vegades val la pena recordar-la. Passem ara a parlar d'altres propostes que han d'arribar, com per exemple, estimat Miquel, de Lluís Llach. Sí, aquestes són informacions que tenim del futur. Ja comentàvem abans què passa de vegades amb aquestes informacions del futur.
Bueno, Lluís Llach publica el seu segon llibre. El primer va ser La memòria d'uns ulls pintats. Que va tenir molt d'èxit, no? Ha agradat bastant. Sí, sí, sí. Que va sortir precisament per Sant Jordi de l'any passat, em sembla recordar. I ara tenim una segona entrega. El que passa és que aquí és Estimat Miquel, que és, diguem, un homenatge a Miquel Martí Pol, no?,
on ens parla una mica dels treballs que van fer els dos plegats. Junts amb el llibre val a dir que inclourà el llibre dos CDs amb totes les cançons fetes en col·laboració entre Lluís Llach i Miquel Martí. Molt bé, doncs pot ser també. Aquest el tindrem, el Teoria a la venda s'ha de posar el dia 21. Aviat, doncs.
I també arribarà als meus set cims. Aquest m'ha impressionat, quan he llegit de què anava, sí. Perquè mira, als meus set cims jo primer ho vaig veure, un muntanyen que s'ha dedicat a pujar muntanyes, que jo això ho trobo quasi una bogeria, sincerament, quan diuen que hem de cronar set de 8.000 metres cada un. Per mi és impossible, no?
És admirable, sí, sí. Sí, doncs aquest és més admirable encara, perquè és un senyor que es diu Joan Cuflent, que era un empresari d'èxit, tenia la vida, diguem, solucionada, i era aficionat a la muntanya, i als 60 anys el van diagnosticar un càncer. Llavors aquest senyor va veure que venien maldades, va deixar...
el que va ser la seva feina, i es va voler dedicar al que realment li agradava, que era la muntanya. Llavors, el repte va ser això, fer set cims de 8.000 metres. I no només ho ha aconseguit, no només ho ha fet, amb més de 60 anys, ja dic, sinó que també s'ha curat del càncer.
Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí, per això que m'ha impressionat. Home, doncs és una història que segurament agradarà a molta gent, no?, justament? Suposo que sí, sí, sí, m'imagino que sí. El que passa és que, a veure, aquest tipus de llibre, ara, de cara a Sant Jordi, en tenen molta competència, també. Ja, també és veritat. De molta narrativa i molt cercador de bestsellers. Això està clar. Ja veurem, esperem que no passi desapercebut.
I, finalment, en una altra línia, també vinculada a això amb el món de l'esport i la superació, que és el no t'aturis mai d'Isidre Esteve. Sí, que ja va fer un llibre anterior, que era la sort del meu destí, de quan es va recuperar de l'accident tan greu que va tenir. I ara és una altra història de superació,
com la que estàvem parlant abans, el que passa és que és això, que és un noi que et dona, diguem, et dona orientacions de com afrontar la vida i com afrontar certes adversitats que et poden sobrevenir. Esperem també que tingui el seu forat per Sant Jordi, perquè és també quan surt, i ja ho hem dit, que la competència i més aquest any serà
serà duríssima. Sí, però a l'hora de regalar llibres a gent que no llegeix tant i potser li agraden aquest tipus de temes, sí que surten, no? O costa? Mira, Carme, acabes d'abordar un dels temes que més odio. Quan algú ve... No, sí, sincerament, és molt dur. Quan algú ve i és un bon lector i t'explica més o menys... Mira, jo he llegit, m'agrada això, m'agrada l'altre, saps per on anar. Quan algú ve a regalar-li un llibre, generalment al seu nòvio, que no llegeix, és allò que dius...
Regalen una altra cosa, no? Sí, sí, sí. El primer que penses és regalar-li flors. Però bé, si volen regalar un llibre, fas un esforç, intentes buscar algun còmic o alguna cosa d'aquestes. Hi ha alguns títols que quan els veus, un llibre que ha arribat, el que passa és que no l'hem comentat, i jo el tindré preparat per aquests que no llegeixen, que és Les 50 sombres de Gregorio.
Ah, sí? Sí, no sé de què va, però suposo que pel títol deu ser un llibre divertit, amb això d'alguna rèplica en les 50 ombres de Grey. Està bé, està bé. Però, bueno, allà està reservat per molta gent d'aquesta que no llegeix mai i que per Sant Jordi se'ls regala un llibre. Es veu obligat a llegir alguna cosa. Bueno, no sé si el llegeixen o no, els hi regalen, sincerament.
Molt bé Diego, doncs moltes gràcies per acostar-nos una setmana més als llibres, les novetats literàries i tornem dimarts que ve. Gràcies a tu. Que vagi bé, bon dia.
Un minut i escats i arribem en punt a l'hora del migdia. Per tant, tanquem aquest Just a la Fusta d'avui dimarts, 19 de març. Agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea de Buenol, els serveis informatius, el Carles Hernández de la previsió del temps, també avui hem fet tertúlia amb el Jordi Ferraz i amb el Pep Quintana, hem fet la cuina amb la Carme Bedó, hem parlat de llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya i també de televisió, amb l'Alba Cunés, a més a més també hem repassat la història de Sant Just amb el Pep Quintana. Us ha parlat Carme Bedói,
I tornarem a partir de demà amb més coses, com cada dia, des de les 10 i fins a la 1 del migdia, per explicar-vos què passa a Sant Just. Ara es deixem amb el butlletí de la xarxa i tot seguit també als Sant Just Notícies edició migdia amb l'Andrea Bueno. Que vagi molt bé, que passeu un molt bon dimarts.
És la una. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. Oriol Pujol delega temporalment els seus càrrecs de secretari general de Convergència Democràtica i de portaveu del grup parlamentari de Convergència i Unió després que avui se li hagi notificat la seva imputació a l'anomenat cas de les ITVs. Pujol ha comparegut fins fa uns minuts davant la premsa i ha tornat a defensar la seva innocència. Unitat Mòbil, Lluís Sànchez, Montcarvajal, bon dia.
Bon dia, així és el número 2 de Convergència Democràtica de Catalunya. Oriol Pujol ha comparegut amb Lluís Coromina, Josep Rull i Jordi Turull. Durant 20 minuts ha explicat força tranquil que el TCJ li ha comunicat aquest matí la seva imputació en el cas de les ITBs. Ha assegurat que sempre ha actuat de manera legal i tal com havia anunciat que deixa els càrrecs de secretari general i de president del grup parlamentari de Convergència i Unió. Sabien que els anuncio que jo delego totes.
Totes les funcions que tinc com a president del grup parlamentari de Convergència i Unió, totes les funcions que tinc com a secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya. Mentre aquestes delegacions de funcions durin, amb la confiança que siguin el més breu possible, perquè es pugui aclarir tot, sàpiguen que, per tant, jo romandré com a diputat i com a militant que sóc d'aquest partit.
Aquestes funcions les delegaran Turull, Rull i Coromines. A més, Oriol Pujol ha anunciat que aquest vespre hi ha un comitè executiu extraordinari.