Just a la posta.
Molt bon dia, passant 3 minuts de les 10, aquesta hora comença el Just a la Fosta, d'avui dimarts 14 d'octubre. Doncs hem dit avui no en tingut el bulletí de Catalunya Informació perquè des de Catalunya Ràdio fan aquesta emissió especial per a aquesta compareixença del president de la Generalitat Artur Mas. N'estarem pendents també en aquesta primera hora des del Just a la Fosta per saber cap on evoluciona tota aquesta informació.
és el que farem en aquesta primera hora on acostumeu a parlar sempre d'actualitat, primer de tot, l'Andrea ens explicarà les notícies de Sant Just, també repassarem el que diu la premsa, actualitzarem la informació com dèiem a través dels digitals i també hi haurà espai per l'esport, la cultura, entrevistes interessants i una mica de tot. Parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem llevat amb el Ser Gris amb una mica més de fred, sabrem doncs si aquesta tendència continuarà al llarg de la setmana, o sigui, és només una cosa puntual d'aquest dimarts.
I a les 11 i 10 entrevistarem a Mariangeles Caballero de l'Institut Dual de Barcelona que demà oferirà una xerrada aquí a Sant Just per parlar d'un propòsit en curs de formació i ocupació dual per fer a Alemanya de 7 joves de 18 a 27 anys i que s'organitza conjuntament en promoció econòmica. En parlarem cap a les 11 i 10. També la segona que farem d'artuliat d'actualitat amb en Pep Quintana, en Jaume Campraciós i en Jordi Ferras.
A la tercera hora tindrem Pep Quintana que repassarà l'almanac del cordill d'aquesta setmana. Tindrem també la moda i noves tendències amb la Roser Sort. I la secció jurídica també per acabar el dimarts amb la Sílvia Mas Mitjà. Tot plegat des d'ara i fins a la una del migdia us acompanyem en aquest matí de dimarts 14 d'octubre.
I el que fem a aquesta hora és saludar l'Andrea. Bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Per parlar d'actualitat Sant Justenca, avui comencem parlant d'impostos de l'IVI, l'impost de vens immobles, que és un dels més generals, el més comú per tothom. Exacte, i l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ha anunciat que l'IVI es congelarà l'any 2015 a Sant Just. Perpinyà avançava divendres que l'impost de vens immobles no pujarà l'any que ve, al contrari que aquest any, recordem-ho, que s'ha incrementat un dos i mig per cent per sobre
del IPC. Per mi, ja ho deia així, el just a la fusta.
L'ai passat va augmentar el 2,5% sobre de l'IPC, ho hem de reconèixer, perquè vam dir, escolta, necessitem un esforç per això. Ara, com deia abans, l'activitat econòmica del municipi i els diners que venen de fora sembla que les coses estan molt millor, per tant, no cal demanar-li més esforç fiscal a la població de Sant Just des dels impostos que són els que paguem tots. Principalment és l'IPI. I per tant, no hi haurà ni un euro d'augment, estarà congelat, zero.
L'alcalde apuntava que en algun cas l'IVI podria pujar en un 0,5% o un 1% però serà un increment que no afectaria el conjunt de la població. L'equip de govern està treballant aquestes setmanes en l'elaboració de les ordenances i preus públics que s'han de presentar al ple del mes d'octubre al proper dia 30. I segons l'alcalde, l'equip de govern també s'està plantejant congelar les llicències d'obres i les taxes.
El pressupost de 2015 es va triar ja al ple del mes de desembre. Aquest ple té coordenances aquest mes d'octubre i ja el desembre l'aprovació del pressupost.
Estarem pendents de com acabarà resolent-se tot plegat. Parlem d'una altra qüestió, d'una iniciativa de l'associació de veïns de Sant Just. Si la 25a cursa de l'entitat de veïnal voldrà conscienciar la població sobre la pobresa energètica, diumenge l'associació de veïns de Sant Just organitza la seva cursa anual que cada edició es dedica a una causa o a un problema social diferent.
Aquesta campanya té el suport de moltes entitats arreu de Catalunya. La cursa de l'associació de veïns se celebra des de fa 25 anys i cada any han volgut reivindicar un problema diferent que afecti la ciutadania o part de la ciutadania. Aquest cop, conscienciar sobre els talls de subministrament energètic que pateixen moltes famílies perquè no poden pagar les factures és la causa central. La cursa de l'associació també es reivindica com una crida a l'Ajuntament de Sant Just perquè ajudi aquestes famílies afectades per aquesta problemàtica al nostre municipi.
La 25a cursa de l'Associació de Veïns és una activitat gratuïta i es farà diumenge a partir de dos quarts d'onze del matí. Arrencarà al Parc Maragall i les inscripcions es podran fer abans de la cursa al Centre Cívic Joan Maragall de dos quarts de deu fins un quart d'onze. És una activitat que es marca en les festes de tardor.
Doncs també mirarem de parlar-ne al llarg d'aquesta setmana. Acabem parlant d'una qüestió incolada amb el món de l'UKEI, Andrea. Sí, perquè ahir teníem partit a la bona aigua entre l'UKEI Club Sant Just i el Petroleros IPF de Mendoza i podem destacar que l'UKEI Club Sant Just va perdre amb el Petroleros de Mendoza per tres gols a un.
El complex esportiu municipal La Bona Aigua va acollir ahir al vespre un partit amistós entre tots dos equips, el nacional català de l'UKEI Club Sant Just i l'argentí Petroleros i P.F. de Mendoza, que és actual subcampió de la Copa Intercontinental. De fet, l'equip argentí és a Barcelona aquests dies perquè la setmana passada va disputar la final de la Intercontinental contra el Barça, un partit que va perdre per 6 gols a 2.
al Palau Blaugrana. Va haver-hi molt bona ambientada, bona aigua, i ara aquest partit es va sentenciar amb tres gols a una a favor del Petroleros. Doncs ens alegrem també des d'aquí, des del just a la fusta, que queden felicitats.
I parlem ara de la punt musical del dia. Veig en Sena que encara no ha aparegut, eh? El president d'Artur Mas en roda de premsa. Des d'aquí estic veient la tele que arriba des de la redacció. I per tant, doncs, aquests compareixents acabava de produir-se a les 10. Si més no, de moment va amb ser retard. Ara de seguida parlarem de més actualitat. Ens fixarem com expliquen el que va passar ahir a les portades dels diaris. També anirem actualitzant la informació. Parlem, doncs, d'altres punts vinculats amb l'actualitat, com sempre.
El que fem primer de tot és posar una mica de música aquest matí de dimarts. I avui ho fem amb novetats musicals perquè tenim un grup que avui treu disc.
Oh, oh, the sweetest thing. Oh, oh, the sweetest thing.
Diria que ja n'havíem parlat el dia que van anunciar que treien aquest single, aquest single no, aquest desitesting, el Songs of Innocence, el que van fer va ser treure aquell single gratuït per iTunes, si tenies iTunes, tant de cos, també en vam parlar, i llavors avui, 14 d'octubre, el que fan és llençar la versió física de Songs of Innocence i una altra de luxe, que inclourà quatre noves cançons i temes acústics.
En total són 11 cançons. I la portada de l'àlbum, no sé si l'has vist, Andrea, però no està malament, eh? Així en blanc i negre, un punt fotogràfic... No està gens malament. Ara el que farem serà sentir aquest tema, que està molt bé, ens agrada, sinó que sentirem aquesta nova cançó, aquest Sangs of Innocents, i m'arriba que ja està parlant, eh?, i està intervenint justament el president de la Generalitat d'Artur Mas. Un divendres...
Fa deu dies, aproximadament, reunits els partits pro-consulta amb el govern i amb mi mateix, vàrem sortir allà i vàrem dir, anem endavant i ho fem junts. Durant aquests deu dies que han passat des d'aleshores, anem endavant i anem junts, s'ha fet tot el possible per mantenir el consens polític en el mateix nivell que el teníem.
De fet, s'ha fet una defensa per part nostra i per part meva del consens polític, com a concepte, una defensa per terra, mar i aire. No hi he escatimat ni un segon ni una sola energia.
per intentar mantenir en tot moment allò que jo considero que és un... Vindria, està començant aquest disc, o si et sembla, el deixem, si més o menys uns minuts, per sentir com evoluciona tot plegat, i de seguida, com que hem de parlar d'actualitat, ja continuem analitzant-ho. Arribar a superar els reptes tan grans i tan majúsculs que ens hem posat per davant i per primera vegada des de fa, de fet, centenars d'anys.
Després de la reunió d'ahir, el resum que em podria ser per part meva, per part del govern. Anem endavant. Anem endavant, de moment no tan junts com fa 10 dies, però anem endavant. I ara us explicaré exactament en què consisteix això. Però vull deixar molt clar que l'actitud del govern és una actitud no pas de recular, no pas de fer passes enrere,
no pas de considerar que, com que no tenim el mateix consens polític, tot s'ha acabat, que ja no hi haurà consulta, etcètera, etcètera, com sento dir, és exactament al revés. El govern està decidit a anar endavant i a fer la consulta i a fer-la el 9 de novembre. I ara us explicaré com, perquè, evidentment, aquest és un anunci important, crec, en el dia d'avui. Jo hauria volgut
que aquest full de ruta es mantingués amb el màxim consens polític, després també m'hi referiré, això en aquest moment no és possible del tot, el 100%, i per tant, doncs, el govern se sent prou fort i, sobretot, està prou compromès, com perquè allò que va dir que es faria, que era consultar la gent de Catalunya, el poble de Catalunya, es pugui fer. Què vol dir anar endavant? Ara ho concretaré més,
perquè també penseu que aquests dies jo no he pogut concretar algunes coses perquè precisament per intentar posar el consens per davant de tot havia de negociar-ho i parlar-ho tot fins als últims detalls i això s'ha demostrat una mica ineficaç però també era important precisament per intentar mantenir aquest consens polític en el qual jo li dono un valor molt gran i el govern també i per això l'hem defensat per terra, mar i aire cada dia
Què vol dir, per tant, anar endavant? Ara que ens podem explicar amb més llibertat. Anar endavant vol dir que el govern, el govern de Catalunya, manté l'objectiu d'organitzar la consulta el dia 9 de novembre d'aquest any 2014. Què vol dir això? Que hi haurà locals oberts perquè la gent hi pugui anar a participar, hi haurà urnes i hi haurà paperetes. Vol dir això.
Tota la població major de 16 anys, com de fet ja era el propòsit inicial, i com a mínim els mateixos col·lectius que ja estaven previstos en el decret que finalment va quedar suspès, podran anar als locals amb urnes el dia 9 de novembre. Per tant, la població que ha de participar serà com a mínim la mateixa que ja estava cridada a participar.
tots els de més de 16 anys, i fins i tot pot ser que alguns col·lectius que d'acord amb el decret suspès no podien participar, ara puguin participar. Què vol més dir endavant? La consulta no es farà d'acord amb el decret que jo mateix vaig signar al Palau de la Generalitat el 30 de setembre degut a una cosa que és molt evident, que és que no s'ha aixecat la suspensió per part del Tribunal Constitucional.
El nostre propòsit era fer la consulta d'acord amb aquell decret i d'acord amb la llei de consultes populars no refrendàries. Aquest va ser el full de ruta i l'esquema que s'ha seguit. Això, el Tribunal Constitucional, com a conseqüència del recurs del govern espanyol, ho ha suspès. No ho ha anul·lat, però ho ha suspès. I per tant, efectes pràctics, aquell decret que jo vaig signar, no existeix. Efectes pràctics.
Efectes pràctics, què vol dir? Per poder fer les coses per organitzar la consulta del 9 de novembre, que aquest era el propòsit d'aquell decret. Per tant, vostès em diran, i com es pot fer la consulta legalment, que era sempre el nostre compromís, si tenim aquell decret suspès per part del Tribunal Constitucional? Doncs la Generalitat de Catalunya s'acollirà a marcs legals preexistents que ens donen competència en matèria de participació ciutadana.
i com que aquests marcs hi són, doncs hi estan plenament vigents, nosaltres, sota aquest concepte de... som competents per fer processos de participació ciutadana, cridarem la gent, convocarem la gent el dia 9 de novembre, sota aquell concepte que us deia abans també, sota aquell format. Què és l'altra cosa que volia explicar? El govern prepararà tota la logística necessària per tal que els ciutadans puguin participar votant el dia 9 de novembre.
Tota la logística estarà a punt. Mobilitzarem més de 20.000 voluntaris per les meses i pels col·legis on es celebri la consulta pels locals, i en aquest sentit dels 20.000 voluntaris llargs demanarem també la col·laboració activa no només d'entitats del teixit associatiu, sinó també dels ajuntaments 920 que es van acollir i van donar suport al dret a decidir.
Tots els locals o gairebé tots els locals que es posaran a disposició el 9 de novembre són locals que pertanyen a la Generalitat de Catalunya. Per tant, no caldrà refiar-nos de tercers per poder tenir tots els locals necessaris oberts aquell dia 9 de novembre. Què més vol dir anar endavant? Tothom que vulgui participar votant podrà anar-hi
i respondre la pregunta que es va acordar el desembre de l'any 2013 entre el Govern de la Catalunya i els partits polítics pro-consulta. Aquella mateixa pregunta, que és l'acordada, es podrà respondre per part dels ciutadans de Catalunya que vagin a participar en els locals establerts el dia 9 de novembre.
Es crearà també un Consell General de Participació com a òrgan per supervisar la transparència de tot el procés. I es farà reconta provisional i definitiu de participants i es donaran a conèixer els resultats provisionals el dia 10 de novembre. Per tant, l'endemà, d'haver-se fet la mateixa consulta prevista, insisteixo, pel dia 9 de novembre. Tot això és el que vol dir anar endavant.
Per tant, fixeu-vos que davant del dubte que hi pogués haver, fins i tot veig que hi ha gent que diuen que avui tenen notícies excel·lents, a vegades notícies excel·lents durant només unes poques hores, resulta que el propòsit del govern és que tot això que us he explicat anirà endavant. I tot això és el que tenim previst fer, òbviament, amb tota una sèrie d'afegits.
d'organització, tècnics, etcètera, etcètera, que s'aniran coneixent en el transcurso d'aquests propers dies i en qualsevol cas abans del 9 de novembre. Algunes consideracions que volia fer abans de passar al torn de preguntes. És conegut, crec que prou conegut, el compromís del govern i el meu, personalment, per tal que el poble de Catalunya sigui consultat sobre el seu futur polític.
Aquest compromís el mantenim i el mantinc intacte, encara que no tinguem el mateix consens polític que teníem fa 24 hores enrere, per part del govern i per part meu el compromís segueixent intacte i no cal diferm. Segona consideració. El consens polític, m'ho heu sentit dir moltes vegades en aquestes darreres setmanes, és sempre la vaula més feble de la cadena.
ara aquesta baula s'ha desencaixat. I depèn dels partits que no es trenqui. I que es pugui tornar a encaixar. Això no és responsabilitat del govern. Això és responsabilitat dels partits. Tal com han anat les coses aquests darrers dies, jo entenc que la baula està desencaixada, però no està trencada. I per tant es pot tornar a encaixar. Però depèn de la voluntat que cadascú. Nosaltres farem, com sempre hem fet,
el màxim possible perquè aquest consens polític es mantingui tan alt com sigui possible. Els partits polítics, ho vaig dir l'altre dia, poden ser part de la solució o poden ser part del problema. Són ells els que han de decidir quin paper volen tenir. Una altra consideració. La consulta que es farà el 9 de novembre
i també la que s'hauria fet sense el recurs del govern espanyol i sense la suspensió del Tribunal Constitucional, no es poden considerar la consulta definitiva, ni una ni l'altra, i això ho sap tothom. Fins i tot si s'hagués pogut mantenir el decret intacte, no s'hauria pogut considerar la consulta definitiva. Per què?
perquè la consulta definitiva només es pot fer, i això està escrit des de fa temps, i dit per mi des de fa molt temps també, la consulta definitiva, amb plenes i totals garanties, només es pot fer a través d'eleccions que els partits, no el govern, transformin en un referèndum de facto, amb llista conjunta i programa conjunt.
és l'única manera que ens queda de fer la consulta definitiva i que a efectes internacionals tothom la pugui llegir amb tota precisió i amb tota exactitud. Això ho sabem des de fa molt temps i sabeu que jo m'hi he referit moltes vegades. En aquestes darreres setmanes no ho he fet precisament per prioritzar el consens polític. Però ara que dic que la consulta el 9 de novembre es farà,
o que si s'hagués fet d'acord amb el decret suspès tampoc s'hauria pogut considerar una consulta definitiva, ara crec que és el moment de recordar que tenim un instrument encara molt útil, que està perfectament identificat i que és l'instrument que més temen a Madrid. És a dir, unes eleccions ordinàries convocades pel president de la Generalitat
on alguns partits decideixen fer candidatura conjunta i programa conjunt. I si aquesta llista i aquest programa treuen majoria absoluta, el referèndum s'ha guanyat. I tothom ho entendrà d'aquesta manera. No m'hi he referit aquestes darreres setmanes, insisteixo, per intentar protegir el consens al màxim possible. Però com que aquest consens, a hores d'ara, està escardat,
Jo et torno a recordar que aquest és l'instrument final per fer la consulta definitiva. D'una altra manera, la consulta del 9 de novembre, que insisteixo que es farà organitzada pel govern, és la consulta anticipada abans de la definitiva. I per això és tan important. És la consulta anticipada abans de la definitiva, en tot allò que depengui del govern. I per això és tan important que es faci i que es faci bé.
i amb el decret sospès ni es podia fer ni es podia fer bé. Per tant, ho hem de fer d'una altra manera. Què és el que farà el govern? Fer-ho d'una altra manera. Com que convocar les eleccions, tothom ho sap també, és potestat exclusiva del president de la Generalitat, jo estic a disposició dels partits que vulguin fer un plantejament d'aquestes característiques que ara us deia per escoltar aquests plantejaments i actuar en conseqüència.
Encara que el consens s'hagi escardat, una altra consideració que crec que és important dit avui, o molt important, encara que el consens s'hagi escardat a Catalunya, crec que no trencat, sé perfectament que l'adversari real és l'estat espanyol. Jo no em confondré d'adversari. L'adversari real és l'estat espanyol que és el que està fent caps i mànigues per intentar que el poble de Catalunya no vagi
a fer aquesta consulta, que el poble de Catalunya no pugui ser consultat sobre el seu futur polític. I sempre he procurat, i avui també, no confondre'm d'adversari.
i ho subratllo avui quan aquest consens polític és més feble del que era fins ara. L'adversari real no està a Catalunya. L'adversari real i poderós és l'estat espanyol, que és el que ens nega o fa tot el possible per negar-nos la possibilitat de votar i de ser consultats com a poble sobre el nostre futur polític. I el darrer missatge. Ara necessitem més gent que mai.
Necessitem més gent que mai. El govern va endavant. Contra el que alguns podien pensar. Ho farà amb mitjans propis. Ho farà com sempre hem dit que ho faríem. D'una manera correcta, d'una manera ordenada, d'una manera organitzada, d'una manera legal. Sempre hem dit el mateix.
I, de fet, estem complint, en aquest sentit, les resolucions del Parlament de Catalunya. L'última, la del debat de política general, que ens instava a actuar d'acord amb els marcs legals existents. En plural. I, per tant, dintre dels marcs legals existents, el govern de Catalunya promoure aquesta consulta el dia 9 de novembre. Us deia que ara és quan necessitem més gent que mai.
perquè estem una mica més sols, com a govern. Ja teníem moltes coses en contra, moltíssimes. Tenim adversaris molt poderosos, i molt potents, i molt intransigents, i fins i tot molt intolerants. Els tenim. Sabíem que teníem uns reptes difícilíssims per davant. No ho hem negat mai. M'heu sentit dient aquí mateix
Res no serà fàcil des de fa molt temps, des de fa dos anys. Ho sabíem perfectament. Per tant, quan tens tantes dificultats, algú podria dir, ja no ve d'una. Ara en tenim una més, que tenim un consens polític una mica més feble. Però això no... això no fa que el govern faci un pas enrere. Això fa que el govern es comprometi encara més.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Kiosk Mercat, el kiosk que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esbern, darrere el mercat. Un minut i dos quarts d'onze hem aturat aquesta connexió que estàvem fent amb la compareixença del president de la Generalitat, Artur Mas, en què està explicant quina és aquesta alternativa a la consulta del 9 de novembre.
Comentant d'aquí una estona, abans ens fixem també en les portades dels diaris amb l'Andrea, bon dia de nou. El que expliquen és el resultat de la reunió que es va acabar ahir cap a les 10 una mica més tard i en què doncs canviaven una mica el panorama que hi havia fins ahir. Com ens ho expliquen els diaris?
Doncs el diari ara és bastant acceptiu en el titular, diu sense consulta, el govern descarta votar el 9N i vol convertir l'edat en un procés participatiu al carrer i Esquerra Republicana rebutja l'alternativa de mas i aposta per fer una declaració unilateral d'independència.
És aquesta la notícia destacada en portada de l'Ara i així ens ho explica. D'altre banda, al periòdico llegim adeu a la consulta, es trenca la unitat del bloc sobiranista, Mas substitueix la votació del 9N per un procés participatiu amb urnes i voluntaris i els partits rebutgen el pla del president i Esquerra l'acusa d'aclaudicar davant del Constitucional.
I per últim la vanguardia s'estén una mica més en el titular i llegim que Mas descarta la consulta prevista i proposa un nou ent alternatiu. El president plantejarà un procés participatiu a l'empara d'una part no sospesa de la llei i Esquerra Republicana replica que l'única via és la declaració d'independència i iniciativa per Catalunya vers es desvincular.
Què és el que estava explicant a aquesta hora? El 324 destaca de tot el que ha dit de moment. Al 9N hi haurà urnes, paperetes i locals. I fa un minut també de tot el que estava anant de sí que està compareixent-se del president de la Generalitat Artur Mas.
L'Hara.cat tria un altre titular destacat, que és Anem endavant, i també fa aquest minut a minut. La Vanguardia també tria el mateix 324. El 9N hi haurà urnes, locals per votar i paperetes.
Està explicant, per tant, Artur Mas, aquest nou full de ruta. Mentrestant, Rajoy ja ha parlat al president del govern espanyol, ha dit que està disposat a parlar de tot si no hi ha referèndum, celebra la decisió de Mas i apela la Constitució i les vies democràtiques per reformar-la.
I també, Lara, destaca que no s'ha salivrat el referèndum és una excel·lent notícia al president espanyol, però no vol avançar-se als avaniments i esperar, és el que ha dit abans a les 10, aquesta compareixença d'avui d'artur Mas. I altres noticis que tenim als portals digitals aquest matí són, per exemple, en clau internacional, l'alerta de tsunami per un fort cisme al Salvador, almenys un mort pel terratrèmol, que també s'ha anotat en altres països fronterers.
i tres ingressats per la Gionelosi a Andorra, un dels quals és veí de la Seu d'Urgell. Les autoritats pensen que es tracta de casos aïllats i han informat que un dels homes ha estat crític i l'altre estable dins la gravetat. Una punta econòmica, els Puereus pugen una dècima a Catalunya mentre cauen a Espanya.
I una por més, sembla que segons la publicació Time, les filles d'Obama i Malala són entre els 25 adolescents més influents del món. És el que hi ha a llistat dels 25 adolescents més influents del món, que deu ser curiós també, doncs, a veure qui són la resta, no? Sí, sí. No sabia que tinguessin aquesta repercussió a les filles d'Obama. Per exemple, Malala encara, per tot el que ha suposat... Exacte, té un sentit diferent, no? Sí.
Després mirarem aquesta llista, en tot cas la deixem per les notícies curioses.
I les fotos del dia, Andrea, que suposo que sobretot passen pel que va passar ahir, no? O no? Sí, dues de les fotografies més destacades, que són les que trobem al periódico i alhora, ens ensenyen dos cotxes. D'una banda, al diari ara, veiem el cotxe amb el que entrava la vicepresidentat del govern, Joan Ortega, allà.
reunió al Palau de Pedralbes després d'un primer recés. Sim era decisiva, és el peu de foto, i veiem la vicepresidenta a dins del cotxe. La tercera decisiva trobada, com dèiem, es va acabar de nit sense acord i avui al matí anunciava l'ara que el president Mas compareixeria davant dels mitjans per concretar el rom que pren el govern. I al periódico veiem el cotxe de Mas en aquest cas sortint del Palau de Pedralbes en el moment després d'abandonar
la reunió al Palau. En aquest cas no el veiem tan nítidament com veiem a Joan Ortega perquè d'entrada era ja de nit. Aquestes són les dues fotografies més destacades. La bola és el segon tema més destacat en portada, en format fotogràfic. A l'avantguàrdia veiem sanitàries de l'Hospital La Fe de València posant-se el vestit de protecció contra la bola perquè ara
ens explica la vanguardia que el govern central diu que el brot de bola està controlat, això ens diu la vanguardia, Teresa Romero continua molt greu i l'executiu reforça la formació dels sanitaris. Per això aquesta fotografia acompanyant el titular, d'altra banda Rajoy ordena ara un pla de formació sobre la bola, llegim això amb portada de l'Ara i veiem dos sanitaris fent pràctiques a València amb un maniquí.
I també un dels protagonistes de la portada del periòdico és Joan Tuau, director de metges sense fronteres a Espanya, en vinculació amb aquesta notícia, és el tema del dia al periòdico, i diu que abans de tractar la bola es formen cinc dies. I per últim, tres qüestions més en format fotogràfic. A l'avantguàrdia veiem Leo Messi, a Messi deu anys i 361 gols més tard. També veiem una periodista d'una televisió a Alemanya, perquè sembla ser que una televisió d'aquell país
a Espanya sense Catalunya. I veiem quan feia referència a la crisi de la bola al país. I veiem la periodista i amb el mapa d'Espanya, amb la bandera espanyola, i veiem com que falta Catalunya en aquest mapa. I per últim, també, la Vanguardia ens mostra una foto de Brittany Maynard, que és una jove amb càncer, que ha programat la seva mort digna i que ha sacsejat als Estats Units. Diu, no vull morir però em moro i vull morir com jo decideixi.
Doncs és el que tenim en les imatges ara, si que obrim pàgina internacional per fixar-nos en altres qüestions que passen arreu del món. I avui que on ens anem, Andrea, primer? Doncs primer de tot ens anem cap a Hong Kong. A l'avantguàrdia llegim que la tercera setmana de protestes a Hong Kong ha començat amb violència. Desenes de persones es van enfrontar ahir als estudiants per intentar posar fi al bloqueig del centre de la ciutat.
Diverses desenes de persones enmascarades, contràries al bloqueig del Centre Financer i Administratiu de Hong Kong, per part dels estudiants, van atacar ahir els manifestants i van destruir el que van trobar al seu pas. Els agressors, que es van identificar com a associació de societats dels nous territoris, que és una zona limítrofa a la frontera amb la Xina,
van increpar als estudiants el crit que el poble de Hong Kong us odia i van iniciar la seva ofensiva contra el seu assentament davant la seu dalt govern. Van fer caure part de les barreres i van destruir algunes de les seves tendes de campada, així com altres instal·lacions auxiliars.
Com dèiem, aquesta tercera setmana de protestes a Hong Kong ha començat amb violència. Ahir a la nit els manifestants van reconstruir i van reforçar les seves barricades en senyal de desafiament. Diu també l'avantguardià que ara s'acosten dies conflictius a l'excolònia britànica.
Això és el que trobem a l'avantguàrdia pel que fa a Hong Kong. Ara parlem d'Evo Morales, que defineix el seu triomf com el dels antiimperialistes. El president Bolivia dedica la seva victòria a Fidel Castro i a Hugo Chávez.
Diu Patria si, Colonia no, és la primera consigne que va encorajar als milers de seguidors d'Evo Morales immediatament repetida des del balcó pel president bolivià que, com sabem, acabava d'aconseguir el seu tercer mandat en les eleccions de diumenge passat. Morales begonya en primera volta amb els 60% dels vots segons els sondejos a peu d'urna que a Bolivia es consideren tradicionalment vàlids durant la demora dels resultats oficials.
Flanquejat pel seu vicepresident, Alvaro García Linera, i per diversos sindicalistes en cas d'obrer, Morales va dedicar la seva victòria, com deia, amb el líder cubà Fidel Castro i el difunt president manassolà Hugo Chávez. Asegurada, estaven en debat dues proclames, la nacionalització contra la privatització. I, malgrat la retòrica i la política de nacionalitzacions en els seus nou anys de govern des que va accedir al poder l'any 2006,
Morales ha pactat amb empreses locals i multinacionals que han continuat invertint a Bolívia per aprofitar aquests anys de bonança quan el país està situat entre els altres creixements regionals. I acaba dient la vanguardia que no obstant això, en el seu discurs el mandatari va criticar durament l'Aliança del Pacífic, que és un bloc comercial format per a Xile, Perú, Colòmbia i Mèxic, i va descartar que Bolívia s'hi integri.
Són notícies que tenim avui en clau internacional. Ens arriben a través de la secció dels diaris. Ens donem ara la premsa esportiva.
que insisteix en parlar del partit del Barça-Madrid, que encara no és aquesta mala, sinó que és la que ve, però ja estan els diaris escalfant motors, el diari Sport diu que té tremol a Madrid, el killer del gol ja és aquí, per l'embarcant de Luis Suárez, que ahir va marcar dos gols, un d'ells de vaselina davant d'Oman. L'uruguaià diu que té ganes de jugar al Bernabeu.
També el Mundo Deportivo destaca aquest doblete de Luis Suárez. Mentre que el Marc, per exemple, es fa ressò de les declaracions d'Enxelotti, que ha dit que si un president em demana que posi un jugador, potser que me'n vagi.
I l'esportiu continua parlant de motor amb bones mans, és el que titula, i ensenyem una imatge de Marc Màrquez celebrant aquest segon títol de MotoGP amb el mateix equip humà que el va fer campió de Moto2, al qual fa dos anys va assegurar que hi tornaria a comptar.
És la informació esportiva més destacada que ens porta ara cap a agafar els diaris del revés i anar-nos-en cap a les contraportades, Andrea. Avui, l'àrticle semanal de Sabado Cardús que tenim al diari ara es titula El Nou N, una gran victòria.
Llegim, la del 9N és una de les moltes batalles que el sobiranisme ha de guanyar sí o sí, diu i per anar bé sí més sí, però hi ha moltes maneres de guanyar batalles mentre no arriba la victòria final. Per això, quan em fan la pregunta, hi haurà o no hi haurà consulta? Respon, és el que volem, és el que cal, és pel que cal lluitar fins al darrer moment. Però afageixo que, passi el que passi, decideixin el que decideixin els que tenen la gran responsabilitat de dur la terme, que el 9N sigui una gran victòria al servei de l'objectiu final.
Per situar bé la qüestió, cal fer memòria d'un parell de coses. D'una banda, que la promesa de la consulta del 9N no va ser resultat d'una estratègia calculada per garantir-ne la realització, sinó conseqüència de la necessitat de consens entre forces polítiques amb concepcions diverses de la jugada.
diu Cardús, d'altra banda aquesta mateixa necessitat d'unitat va donar lloc a la data i sobretot a la pregunta de la consulta. I acaba dient si finalment no hi pogués haver urnes, al 9N a les 12 del migdia, tothom davant del seu col·legi electoral. Doncs és el que diu avui Sabado Cardús. Ens n'anem ara cap a la Vanguardia on tenim una entrevista que ens deixa aquest titular, la genuflexió, no és una actitud decent.
Ho diu avui el filòsof Víctor Gómez Pin. En el seu assaig reducció i combat de l'animal humà, Gómez Pin retrata una deriva de la nostra societat desoladora. L'ésser humà d'avui presoner d'una feina que té por de perdre, presoner així de la subsistència i distret amb un lleure embrutidor, no pot desplegar les capacitats que com a animal humà el caracteritzen, la seva disposició a l'art, la ciència i la filosofia i queda reduït a simple ésser viu.
Diu que aquesta frase que se sent a tot arreu és espantosa. No ens queixem que almenys tenim feina. Diu que la dialèctica entre feina embrutidora i pànic de perdre aquest vincle esclau s'hagi convertit en el problema essencial de l'existència és insuportable. A la Ima Sanchez, que és qui l'entrevista, diu que és difícil que tots exercim una feina que ens satisfaci. I Gómez Pin respond que cal escombrar els carrers però que hi hagi una persona amb l'únic destí d'escombrar els carrers 12 hores i que tingui com a complement el comandament de la tele per fer zàping és molt trist.
Diu que si es complissin els convenis col·lectius, el cambrer que treballa 12 hores i en cobra 8 podria estudiar filosofia. No parlo d'utopies. És un menyspreu considerar que una gran part de la humanitat no té dret a res més que sobreviure. Asegura Gomez Pint que el que no podem suportar és el mal arbitrari que avui abunda. Tu treballa de valent que jo robo els impostos.
i les possibilitats que ens deixa tot plegat són només tres. La genoflexió, que no és una actitud decent, d'aquí al titular. La rebel·lia o llençar la tovallola. I a Europa, diu, hem tingut molts casos de suïcidi social. I acaba dient que la societat empeny a matar-te és intolerable.
Doncs una entrevista interessant avui a la Vanguardia. Ens en anem a la del periódico molt curiosa. Ens diu... A veure... Atenció, avui entrevisten un noi de 29 anys que es diu Carles Sabat i que ell és l'enterremorç de les mascotes que s'enterren al cementiri de mascotes que està entre torrelles de Llobregat i Vegas.
Comença aquesta entrevista dient que molta gent em diu que tinc la feina més estranya de Catalunya, és aquest enterramor, un lloc insòlit molt a prop de Barcelona, a mig de la muntanya, i on hi van els que volen seguir tenint a prop el seu animal de companyia, a prop encara que sigui darrere d'un marbre per poder-li parlar. L'enterramor de mascotes té 29 anys, és llicenciat en Història i mentre troba feina del que ha estudiat es guanya la vida enterrant gossos i gats.
Diu que és difícil portar el compte de quants animals hi ha enterrats en aquest cementiri, però n'hi ha almenys 2.500, i cadascú enterra la seva mascota com vol. Diuen algunes paraules o no diuen res. Hi ha persones que arriben i em deixen anar coses com, vull que em deixis aquí amb les eines i no vull que facis res, el vull enterrar jo amb els meus fills, i d'altres et donen l'animal a l'entrada i et demanen que ho facis tan ràpidament com puguis. Són moments durs per a ells.
També explica que un animal es pot enterrar de diverses maneres. Es poden enterrar en una caixa, hi ha gent que ho fa, molts els embolican en una manta o enterren la mascota llitetencadormia. Hi ha gent que prefereix que estiguin en contacte directe amb la terra. I ens parla del vincle que tenen les persones amb les seves mascotes després d'haver mort. El dia dels difuns ve molta gent i al desembre les tombes s'omplen d'arbres de Nadal i de pares Noel.
Hi ha gent que m'entén molt el lligam. Aquesta, per exemple, ja ensenya la tomba de la Cali. Diu que la mestressa ve un diumenge cada mes, sense falta, però un dia no va poder venir i em va trucar angoixada i em va dir, per favor, Carles, si pots, passa i digues-li a la Cali que em perdoni, que hi aniré diumenge que ve. I el Mauricio Bernal, el periodista, li va preguntar, i vostè què va fer? I el Carles respon, jo vaig passar per allà i li vaig dir a la Cali, escolta'm, Cali, que perdó, que no ha pogut venir, esclar.
Doncs és curiós, aquesta història que teníem avui, aquest personatge al periòdic. Són les contraportores del dia, acabem amb la punt curios, ho hem comentat fa una estona. Aquests adolescents influents, segons la revista Time, Andrea, ja els tenim a tots situats, ja una mica. A veure, és un rànquing que situa aquests 25 joves en funció dels seus èxits empresarials o la seva influència en àmbit cultural i també tenen en compte els seguidors de xarxes socials,
Per exemple, a banda del que hem dit que hi ha la Premi Nobel de la Pau Malala i Josep Zai, de 17 anys, també hi ha les filles del president Barack Obama, i també hi ha, per exemple, la jugadora de béisbol de 13 anys d'edat que es diu Mon Davis, no sé si la coneixes, va liderar el seu equip sent l'única noia, i va arribar a les competicions infantils i va arribar a ocupar la portada de la revista Sports Illustrated.
També l'ha cantat l'Orden, aquesta neuzelandesa guanyadora del Grammy. I també l'activista Jess Jennings, de 14 anys.
Hi ha la jove dissenyadora de moda de 18 anys, alguns sí que tenen 18, doncs Tavi Jevinson, l'activista per democràcia de Hong Kong Joshua Wong o el cuiner adolescent Flying McGarry, no sé si el coneixes, Andrea, de 15 anys.
On hi ha més adolescents influents són atletes, actors i cantants, tot i que també hi ha altres històries. Per exemple, en el que fa actors, hi hauria Kiernan Shipka, que és de la sèrie Mad Men, o Rico Rodríguez, que el reconeixeràs per la comèdia d'humor Modern Family. Ah, Alena Maní. Exacte, que estic llegint ara que l'any que ve cobrarà, amb la vuitena temporada, no sé quan diries que cobrarà l'episodi.
Uf, no en tinc ni idea, però no sé quant poden cobrar. 115.000 dòlars per episodis. Per episodis? 115.000 dòlars? Bé, no sé quin és el canvi de dòlars a euros, però ja. Ho he mirat com està el canvi, ho acabo de mirar. 115.000 dòlars? Està a 0,86 euros. Per tant, per episodis? Mare meva. No, no, és que potser ni ho vull saber.
No sé, 90.000 euros per episodi. En fi, 16 anys. Després també hi ha la comèdia d'Humor Reundit aquest i després Jaiden Smith, que és el fill de Will Smith, també apareix en aquest rànquing on hi ha aquests 25 adolescents influents. S'assembla, eh? Té una retirada. S'assembla molt, sí, sí, supera.
Bé, doncs són aquests. La Lorde té 17 anys, la cantant que dèiem abans. També això, molt esportista, és una golfista. I les filles d'Obama són influents per ser filles d'Obama o perquè han fet alguna cosa... Sí, les filles d'Obama... Curiositat, eh? Ho tinc aquí, eh? Diu que... Sí, en tot cas, diu que...
Són adolescents. Sí, que s'han convertit en una figura internacional, dels Estats Units, interessants, sobretot en la seva aparició al Chicago's Lopalosa Music Festival, que va despertar molta expectació, i la seva popularitat, evidentment, després que el seu pare fos qui era. I bé, en tot cas, sí, perquè també hi ha tota l'aparició, doncs el paper que té juganelles, doncs vinculat amb publicitat o amb aparicions públiques en sí.
Influents suposo que també té a veure molt el paper que juguen els mitjans i les xarxes. Sí, imagino.
En fi, és aquest el punt curiós d'aquest matí, Andrea, crec que sí que ara anirem a escoltar el tema de dudors que abans hem deixat a mitges. L'àlbum, ho hem dit abans, es diu Songs of Innocence, i hem de triar una cançó, perquè n'hi ha moltíssimes. Hem dit que n'hi ha 11, però després n'hi ha una que ve de sessions acústiques i tot plegat. Hi ha una que surt en un anunci que està molt bé, però no sé ni com es diu. No sé com es diu. Potser és la més reproduïda, no ho sé.
És que la meva bradoïda surten les velles, llavors no puc calcular. En tot cas, sentirem aquesta que es diu Song for someone. I és una de les que està en aquest últim disc que surt avui a la venda. Deudós.
You've got a face not spoiled by beauty I have some scars from where I've been You've got eyes that can see right through me You're not afraid of anything they've seen I was told that I would feel nothing The first time I don't know
I have these cuts here, but in you I found a rhyme. If there is a light you can't always see, and there is a world we can't always be. If there is a dark that we shouldn't doubt, and there is a light, don't let it go out.
You let me into a conversation A conversation only we could make You break it into my imagination
Whatever's in there, it's yours to take. I was told I'd feel nothing the first time you spoke to me.
Però això pot ser la nit. Si hi ha una llum, podem veure-la. I hi ha un món on el qual sempre podem ser.
Sí, sí.
From your hill of Calvary And I'm a long way From where I was, where I need to be If there is a light you can't always see And there is a world we can't always be
8 minuts i les 11, és moment de parlar del temps.
I per això saludem el Carles. Bon dia, Carles, què tal? Què tal, com estem? Fa fred avui, eh? Sí, fa frescota. És un dia més proper a l'hivern que no pas a l'estiu, tot i que alguns pronostiquen dies d'estiu de cara a la segona meitat d'aquesta setmana, que sembla que les temperatures tenen tendència a tornar a pujar una mica.
Bé, doncs, realment ens ha fet anar molt bojos els mapes aquest matí, perquè hi havia alguns que deien que aquesta inestabilitat d'avui dimarts passava sense pena ni glòria amb algunes gotetes, altres deien que hi hauria precipitació. Recordeu que ahir ens vam quedar, l'últim episodi d'aquestes previsions del temps, dèiem que avui teníem un front que arribava a Catalunya i que deixava precipitacions, 4-5 litres, que començava al migdia i que acabava al vespre. Doncs bé, tot això s'ha anat esmorzant. Al llarg del dia d'ahir va anar perdent una mica d'intensitat, una mica de força. Sí que hi haurà núvols, perquè el front acaba de passar.
però no estem veient que la precipitació sigui massa important. Sí que n'hi ha una miqueta cap a les comarques de Tarragona, al litoral, però la precipitació més intensa es troba entre Catalunya i les Illes Balears. Allà és on està plovent una miqueta més d'intensitat. Els radars ens marquen algunes zones de l'interior del Vallès, que poden estar caient algunes gotetes, ara res, quatre gotetes, molt i poc importants, i potser hi ha alguna precipitació una miqueta més destacada
cap al Baix Penedès, cap al litoral del Tarragones i al Baix Penedès, allà potser sí que hi ha algunes gotes una mica més destacades, però realment la precipitació que esperàvem no està arribant i potser al llarg de les properes hores poden caure algunes gotes. L'humitat és elevada, la situació aquesta de vents del sud-sut-est fa que pugi l'humitat, però en canvi, com que tenim temperatures baixes, ara tenim 16 graus i mig, no arriba a tenir aquella sensació de xafor, sinó que avui s'està prou bé. És una temperatura baixa que a vegades al mes d'octubre ja té això.
Temperatures més de novembre i a vegades té temperatures més del mes de setembre. Què ens espera? Doncs aviam, tenim una situació d'una certa tranquil·litat de cara als propers dies, perquè un cop hagi passat aquesta situació, que creiem que el dia d'avui fins aquest vespre podria caure alguna goteta, la situació és de tranquil·litat, marxarà aquesta inestabilitat i ens venen uns quants dies, un tou de dies,
d'un temps estable, amb alguns núvols poc importants, sense precipitacions i el que és més destacat, les temperatures tenen tendència a pujar i força. I ho diem perquè avui podem arribar als 18, 19, 20 graus com a molt, però en canvi la situació de cara al dijous i fins i tot divendres podria arribar als 25 o 26. Tornarien a pujar.
No és estiu. Però és com el cap de setmana. És com el cap de setmana. Sí, però l'estiu fa més calor. Quan plantegem l'estiu no arribarem a 28 graus. Saps què vull dir? Sí. El 28 graus no s'arribarà, no tindrem mai la necessitat d'anar mig despullats pel carrer, ens haurem d'hidratar i vigilar amb el sol, sinó que en aquestes èpoques de l'any el sol dura molt menys, el sol està més esmorteït, cada cop està més inclinat, no el tenim tan vertical. Tot això sempre ajuda
que no tinguem aquella sensació, i tampoc ningú ha de perdre el nord, que la tardor al Mediterrani, encara que tinguem una fatal memòria meteorològica, la tardor al Mediterrani és una tardor molt light.
Nosaltres ens en fem un fart de dir quan parlem de l'estiu i estem cansats, que estem al mes d'agost i tal, doncs no ens queda res fins al novembre. Tenim una tardor que s'allarga moltíssim, és un estiu entre cometes, fluixet, que pot tenir moments, com avui, de temperatures una miqueta més de tardor, però si algú busca una tardor,
La tardor de veritat, com les que cauen als arbres, canvien els colors... Ja m'explicaràs les moreres d'aquí de Can Ginestasi, li ha caigut alguna fulla, en cauen algunes puntuals i estem a mitjans d'octubre. Fins ben bé el novembre ben entrat, les fulles aquestes no cauen. O sigui que la tardor aquí és molt tardana i és un pas molt ràpid entre l'abonança encara post-estiuenca i el que és d'hivern. Llavors, clar, o sigui, aquesta situació...
pot tenir dies de 25 graus i és la cosa més normal del món en un mes d'octubre. I això és el que passarà dijous, divendres i probablement dissabte. Diumenge podíem baixar una mica les temperatures, però sempre ens mourem d'aquí una setmana fins dimarts a la setmana vinent amb valors de 23 a 26 graus, amb temperatures que són molt agradables, i les mínimes en funció dels núvols que tinguem a la nit es quedaran amb aquests valors de 15 a 16 graus, que tampoc
A l'estiu tenim valors de 15 o 16 graus a la nit, o sigui que torna a l'estiu. A les hores cinturals del dia farà caloreta, però estem a la tardor i és la tardor de sempre, tampoc no varia tant. Sí que a l'hora de fer la mitjana d'aquest mes d'octubre potser hi ha un o dos graus per sobre del que és la mitjana, que és una dada a destacar. Tampoc no estem parlant d'estiu, és una tardor normal i corrent. I torno a dir-ho, pels Sant Justencs que ens escolten. Quantes vegades amb un Sant Just al carrer no hem estat tots fregits de calor?
Sí, és veritat, és veritat. El mateix dia hem anat amb mania curta molts anys. Sí, és que és així. Si alguna fotografia de petits us veieu abrigats és perquè la mare era molt més previsora del que et tocava. Ens ho creiem, doncs, Carles. Perfecte, doncs queda dit, queda dit, eh? No arriba l'estiu. Ens ha quedat clar. No arriba l'estiu és un terreny, doncs, molt agradable i ja està. Perfecte, Carles, doncs moltes gràcies. Molt bé. I que vagi bé, bon dia.
partits polítics que estaven.
Pràcticament falta un minut i una mica més per arribar a les 11, en moment en què ens posarem el dia de l'actualitat Sant Justenca, perquè no hi haurà butlletí de Catalunya Informació. Continua en marxa la compareixença a la roda de premsa del president de la Generalitat Artur Mas. Per tant, el que farem serà enllaçar després d'aquest tema musical de Reixenret amb el butlletí informatiu del Sant Just Notícies. Tornem després a més coses.
i no.
Stand right by the center of the room. Babies, just got my step-babies. Just around. Just want to do it slowly.
Yeah, I tried to reach over and over. And every time she'd stand on what she calls the mystery line. We're only by our hearts.
She stands right by the center of the room. Her feathers, she's got nice big feathers. She's her own. What you want to do, reach the violent kingdom. Her feathers, she's got nice big feathers.
T'ho acompanyo.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, ara passen 3 minuts de les 11.
L'IVI es congelarà el 2015. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, ha anunciat que l'impost de vens immobles no pujarà l'any que ve, al contrari que aquest any que s'ha incrementat un 2,5% per sobre de l'IPC. Perpinyà apunta que en algun cas sí que l'IVI podria pujar en un 0,5% o 1%, però serà un increment que no afectaria el conjunt de la població.
L'equip de Govern treballa aquestes setmanes en l'elaboració de les ordenances i preus públics que s'han de presentar al ple del mes d'octubre al proper dia 30. Segons l'alcalde, l'equip de Govern també s'està plantejant congelar les llicències d'obres i les taxes. El pressupost del 2015 es debatrà al ple del mes de desembre.
La unitat d'intervenció ràpida de Sant Just ha fet més de 200 actuacions al carrer en només mig any. Aquest servei s'ha posat en marxa el passat mes de març i complementa la feina de la brigada municipal per tal de fer un manteniment acurat de la via pública. La unitat d'intervenció ràpida fa actuacions concretes als carrers de Sant Just per arreglades perfectes o per mantenir elements com ara vials o senyals de trànsit. A més a més, properament es posarà en marxa una aplicació mòbil que permetrà que tots els ciutadans puguin alertar
de desperfectes o d'actuacions que cal fer en alguna zona determinada de Sant Just. La unitat d'intervenció ràpida té un cost de 350.000 euros anuals per l'Ajuntament de Sant Just. És un servei que es va posar en marxa el mes de març i la intenció inicial era fer més de 800 actuacions a la via, publicant els propers dos anys. El contracte és de 4 anys.
I acabem aquest bulletí explicant-vos que dijous es presenta el 15è i últim llibre de la col·lecció Fragments Artistes. Aquest darrer volum de la col·lecció fa un reconeixement a l'art i al mestratge dels artistes dels quals s'extreta els recursos pedagògics que han protagonitzat els llibres de fragments.
s'emmarca en la programació de les festes de tardor. L'edició de la col·lecció fragments va començar fa 10 anys gràcies al diàleg establert entre la pràctica diària dels infants del Tallada Plàstica Carrau Blau dirigit per Soledats Sants i la teoria dels referents per la didàctica de l'escola de Marta Valada.
El llibre artistes està dedicat a 26 artistes reconeguts, com ara Miquel Barceló, Joan Brossa, Paul Cézanne, Antoni Gaudí, Vasili Kandinsky, Henry Matis, Joan Miró, Eduard Munch, Pablo Picasso, Antoni Tàmbias i Vicent Van Gogh, entre d'altres.
Serà aquest dijous, a les 7 de la tarda, a la Sala Lligidor Cònsol de Can Genestà, i l'acte comptarà amb la presència de les autores del llibre sobre Sants i Marta Balada, la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sansat Irene Balaguer, l'alcalde de Sant Just Julià Papinyà i el regidor d'Educació Lluís Montfort. A més, vinculat amb aquest acte, a dos quarts d'avui s'inaugurarà al celler de Can Genestà l'exposició Jocs d'Art amb artistes, infants i mestres.
I de moment això és tot. Més informació a partir del bulletí de les 12 i a la una al Sant Just Notícies. Adició a migdia.
A great unholy clatter quickly filling me with dread. I wonder then if silence has forever disappeared. What with everybody yelling the end was finally
I waited for instructions. I waited for a sign. I listened very carefully when told just
M'agradaria veure-la i veure-la.
And kill time-swapping partners At a club called Noah's All.
who spoke of doom and pending, suffering and such. Had found the place in people's hearts that beauty had once touched. They filled the auditoriums with tickets far from cheap.
They came so we gathered In a field behind the mall A noted scientist predicted there we'd see it all The city council members came They told us not to fear
Homecoming above the shadow poignet here. And just like that it happened
The starlink blinked its eye The molecules collided and became part of the sky In all my life I've never known a moment quite so still Like space that's being emptied at the same time that it's filled
To the sound of German hip-hop in the air It sounded like the hum of insects nesting in my hair I wasn't so much tired But I felt that I should sleep So I closed my eyes and mumbled something
I vowed a soul to keep.
Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l's good jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Aquest dimarts, a les 10 d'o' d'espre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Dos minuts i un quart de dotze, promoció econòmica i l'Institut Dual Espanya-Alemanya faran en aquest dimecres una sessió informativa sobre formació professional dual en comerç. L'Institut ofereix aquest curs a través d'un programa dual de formació i ocupació, adreçat als joves entre 18 i 27 anys que vulguin estudiar i treballar a Alemanya en àmbits vinculats amb el coberts. Ara en parlem amb Mari Ángeles Caballero, directora de l'Institut Dual Espanya-Alemanya. Molt bon dia.
¿En qué consistirá este curso que se presenta mañana aquí en Sant Just? El curso que se presenta es un programa que ofrece la Agencia Federal de Empleo Alemana junto con el Ministerio de Trabajo de Suntos Sociales. Nosotros, en IDEA, seleccionamos y preparamos a los jóvenes que quieran realizar una formación profesional dual en Alemania, como usted ha informado al principio, en el sector de comercio.
Hablamos de una formación remunerada, por supuesto, con un contrato laboral y cotización a la seguridad social. El curso tiene varias fases. Esta primera es la de selección. Divulgamos el programa y seleccionamos a los jóvenes. Y después comienzan las clases de alemán en nuestro centro, en Barcelona. Comienzan en diciembre y terminan en junio. Estamos hablando de un curso de 600 horas de alemán muy, muy intensivo. Claro, todo condensado, supongo, para poder entrar directamente en el mercado laboral, ¿no?
para entrar en el mercado laboral y para permitirles realizar esta formación en Alemania, en una escuela pública, en la zona donde ellos están con este contrato, pero además poder seguir las clases en alemán, porque no olvidemos que ellos van a ir a una escuela allí y van a realizar una formación, con lo cual el nivel de conocimientos tiene que ser bastante alto. Queremos llegar a un nivel B1 al final de junio de este año,
y bueno, tenemos ya todos en las manos para poder hacer todas estas clases amenas, divertidas, pero con una gran exigencia para la luz. ¿Se empezaría ahora en el mes de...? En el mes de diciembre comienzan las clases. Ahora estamos inmersos en divulgación preselección y las empresas vienen, las empresas de Alemania vienen a seleccionar a sus jóvenes la primera semana de diciembre.
Para participar en este programa, que es para jóvenes entre 18 y 27 años, ¿qué requisitos hacen falta? ¿Qué estudios se tienen que tener? ¿Alguna noción de alemán? ¿No importa si no sabes nada? ¿Quién puede participar? Pueden participar aquellos jóvenes que tengan entre 18 y 27 años, que sean españoles.
permiso, bueno, con residencia en la Unión Europea, que les permita trabajar en la Unión Europea. Quiere decir, si, por ejemplo, hay algún francés o algún italiano que reside aquí, que quiere participar, también podría hacerlo. ¿Hace falta que tengan cuarto de la ESO? Sí. Y sobre todo lo que hace falta es que tengan una actitud de compromiso, porque es un programa, como he dicho, que ofrece la Agencia Federal de Empio Alemán, es un programa que no tiene ningún coste para el alumno, pero tiene un coste muy elevado para el Estado alemán.
con lo cual aquel que comienza el programa y lo deja a medio camino pues es una pérdida grande y no permite a nadie que se suba el tren cuando ya está en marcha. Con lo cual es importante también este requisito, aunque no se pide claramente como la edad o como un certificado, es importante que aquel que quiera participar tenga esta responsabilidad social.
Esto se presentará este miércoles aquí en Sant Just. ¿En qué ciudades se llevará a cabo este programa? ¿En qué ciudades de Alemania? Sí, tenemos nuestra tercera promoción ahora. La primera fue en la ciudad de Lorach. Seguimos en la ciudad de Lorach. El segundo año, el año pasado, ya nos ampliamos un poquito y nos fuimos a Múnich y nos fuimos a Freiburg.
Irem a Lora, Freiburg, Karlsruhe, Munich i Augsburg. Deu-n'hi-do. Unes quantes, eh? Unes quantes. Sempre en el sur. Nosotros nos quedamos en el sur de Alemania, también por un tema de climatológico y también porque hay muchísimo menos paro. Estamos hablando de zonas que prácticamente tienen el pleno empleo y esto es fundamental para que cuiden y que enmemen a nuestros chicos que van allí.
es un programa que no es fácil, es complicado. ¿Cómo lo han vivido las personas que han participado en las anteriores promociones que ahora he contado que era la tercera esta? Lo han vivido con muchísima ilusión. Siempre decimos que es un proyecto muy exigente, esto lo diremos en la charla informativa que haremos mañana, y lo decimos siempre que hablamos del programa. No es un programa para todos, es un programa para aquellos que sepan que nadie regala nada, que hay un gran
y que es potencial dentro de nosotros y que lo podemos explotar y que les vamos a ayudar, pero con ilusión. Los jóvenes que tenemos ya participando en el programa son jóvenes porque lo están viviendo de una manera muy intensa, porque han dejado a su familia fuera, aunque ahora en algunos casos tenemos jóvenes que son hermanos, novios, amigos de aquellos que están en los proyectos pilotos, esto nos encanta, nos anima a seguir con estas ganas,
pero lo viven de una manera muy ilusionante. Están encantados de empezar esta nueva vida y, sobre todo, también por el reconocimiento que tienen en sus familias y en su entorno. O sea, dirse a otro país no es fácil, es un proyecto de eficiencia, insisto, y lo viven así, lo viven de esta manera, y podemos decir que el alumno que lleva ya un año allí es otro. O sea, el que va y el que conocemos después, cuando nos vienen a visitar,
son completamente diferentes. Maduran, se enriquecen, son otras personas. ¿Y qué tipo de trabajo desarrollan en Alemania? Recordamos que está enfocado hacia el comercio. ¿Entonces qué tipo de trabajos realizan? Nosotros tenemos varios proyectos. El más importante es el que tenemos con la empresa Edeca. Edeca es la empresa del sector de distribución más potente de toda Alemania. Es una empresa
enorme, que se caracteriza por una excelente calidad y atención al cliente muy personalizada. Están formando, buscando jóvenes para formar como vendedores en sus tiendas. O sea, que van a tener atención con el público directa. Por eso hace falta el alemán, ¿no también? Sí, pero partimos de cero. Es más, preferimos que no se tengan conocimientos previos. Si alguien conoce un poco de alemán, perfecto, pero vamos a un ritmo tan frenético en clase que aquel que empieza
Parece que no tiene tanto interés al principio y en tres semanas ya le han cogido. Realmente tenemos un equipo de doce profesores todos nativos, cada profesor en parte como una especie de asignatura diferente, tenemos talleres de teatro, etcétera, todo en alemán, se habla en alemán desde el primer momento,
Realmente no hace falta este conocimiento previo. No nos ayuda que el joven venga ya con un conocimiento previo. Si lo trae perfecto, pero si no, no importa porque empezamos de cero. Por lo tanto es accesible a todo el mundo, ¿no? Absolutamente.
Y luego, una vez en Alemania, sí que ya es lo que pasa siempre. Cuando llegas a un país, ya se trata de practicar y no hay problema. Si tienes una base que es la que se consigue entre diciembre y junio, me imagino que los jóvenes que lo han probado no han tenido esta dificultad con el idioma, me refiero. No lo han tenido. Es más, nosotros mantenemos contacto con todos ellos, también con los del proyecto piloto, y hemos ido a visitarlos ahora este verano. También hace dos semanas estuve allí, de nuevo visitándolos.
y es increíble cómo hablan. Yo les invitaría a que entrasen en la página web del instituto porque allí uno de los alumnos que realizó el curso del año pasado, Brian, habla después de las 400 horas, porque el año pasado solo había 400 horas de alemán que han ampliado este año, y hace un discurso de despedida a sus profesores y a sus compañeros en alemán. Entonces, yo creo que esto hace un poquito la prueba de que realmente es posible hablar alemán en 400 horas,
No sabía ni una palabra y ahí está despidiéndose de todos en alemán.
que nos complace muchísimo. Demà dimecres es presentarà aquest programa en una associació informativa al casal de joves. Recordem que s'adreça a joves entre 18 i 27 anys i avui parlem amb la Maria Ángeles Caballero, directora de l'Institut Dual Espanya-Lamanya, qui promou aquesta formació professional dual en comerç i que es presenta aquí a Sant Just Ajuntament en promoció econòmica. Moltes gràcies, Maria Ángeles Caballero.
Muchas gracias a ustedes por invitarnos a presentar este programa. Que vagin molt bé. Nos vemos allí. Exacte, i bon dia. Adéu-siau. Adéu-siau. Els matins de 10 a 1 s'enjusta la ràdio, just a la fusta. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes fonòrafs i fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves a Sant Just amb un cara a cara amb nois de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegim de concerts o cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu MOB. InformatiuComarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
4 minuts i dos quarts de dotze, que es farà fer un tertúlia d'actualitat, i per això saludem en Jordi Farràs, en Joan Macamp-Preciós i el Pep Quintana. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia a tots. Un dia... Un dia molt llarg. És gris. D'aquests intensos, eh?, per això. A nivell polític, hem començat sentint ales de del matí el president de la Generalitat, Artur Mas, encara ara està fent aquesta compareixença. Sí que t'hagim atrat ara. Abans ha parlat el de Madrid.
Sí, però era just abans, no? Sí, però no te l'has sentit, que sigo molt bo. Jo quan he sentit que, segons ha dit, que Espanya era el país més antic d'Europa... No, no he dit mentida. Del món. Del món. Ah, del món. Pobre noi, ho posava en context molt petit.
Com ho veieu, tot plegat? És difícil opinar. M'estan trucant per fer una torna. Jo tinc un compromís.
La veritat és que, difícilet, primer perquè es trenca en certa manera el consens, segon perquè la consulta que es fa, es fa no a un nivell definitiu sinó provisional, esperant una segona consulta, la definitiva. I això doncs veurem si engresca o no la gent.
per anar-hi, si s'arriba a fer aquesta del nou, perquè és clar, fins ara sempre han dit que sí, però finalment és que era que no, fins que han trobat altres sistemes o altres mitjans que diuen que permeten això. Per tant, doncs estem en un impàs, almenys per part meva considero així.
Ahir parlava amb una senyora d'aquí que viu a Andorra, que també és andorrana, però és catalana, basa bé m'explicava moltes coses, i jo també vam estar parlant que jo creia que dic la consulta, no la farem perquè legalment, segons els senyors d'Espanya, no ens deixen,
però sí que jo creia que es podia fer més o menys el que s'ha fet. O sigui, participar tots a fer la votació que menys a nivell internacional veiéssim que nosaltres participem i estem capaços de fer el que no es deixen. I és la proposta que estan fent ara. Per tant, no estaríeu d'acord vosaltres amb el que està passant? Jo no ho tinc tan clar.
Ja s'han fet moltes coses fins ara i es torna a repetir el tema de la consulta d'erenys a tot el país.
Però sense censos... Sí, la gent veurà, però a la millor aniran menys gens que la manifestació del 11 de setembre. Jo crec que s'ha de fer un pas. Jo no crec que sigui pas una derrota. Jo crec que és un pas molt endavant al que hem fet en aquests últims anys. Moltíssim. Això per descontracte. Difícilíssim. Jo crec que no seria un camí de roses.
i que hi hauria molt d'entrebancs. Aquest és un entrenament més. El consens polític és possible que es trenqui, però jo crec que l'objectiu final no es trencarà. Es trencarà provisionalment en certs moments. Però aquest és l'objectiu final. Quan en min, els països creiem això. O la gent que creiem això. I després ja veurem.
Ara, el 9 de novembre és difícil perquè hi ha molta opinió que està en contra. Una cosa és el que ha fet el Mas aquest matí, o que està fent en aquest moment la compareixença, i l'altra comentar és que jo recordo el que va fer en Jaume Barberà fa una setmana, més o menys, que va dir que seria votació, que t'havien de fer un gran happening.
una gran festa al país per redimidicar això. I que fer coses que no siguin oficials i que no pogués haver-hi un recompte bo... Però el Happening ja es va fer l'11 de setembre. Però hi deia un Happening en aquests moments, realment, perquè va dir noms que ja no estaria oblidat.
com la fora dels vaus... Però no de festa de carrer i tal. Va dir comedians, fer la fora dels vaus... Jo no ho sé...
La consulta a un lloc o a l'altre, no sé, perquè més falta saber. A mi em sembla més seriós la proposta que s'està fent ara, que no pas fer un festival, que el 11 de setembre va ser un festival magnífic. Jo ho estava comentant i jo crec que dintre de tot això, jo crec que val la pena. Algo es fa, i el meu que m'agradaria, que ja fa molts anys que ho he dit,
qui vaig al darrere, i m'agradaria que funcionés, és que tots els partits catalans anessin tots a una, que jo sempre he dit, primer és defensar Catalunya, és un autòpia, ja ho sé, però jo me'n recordo quan tenia 18 anys ja ho deia, que tenia que unir-se, primer a Catalunya i després fer el que... Començar per les esquerres. I tot, per aquesta, sí, sí.
Fins ara, és a dir, crec que ara també és fàcil dir que ja està, que és veritat, que tots hi podem caure, però almenys sí que en l'últim any, amb forces bastant diferents, s'ha aconseguit aquest consens que feia temps que no es veia. Bé, per uns d'altres ho torno a considerar. Si creieu que per la foto s'ha aconseguit el consens? Jo crec que hi ha esperances de poder fer coses
El que passa és que jo com ho puc vertir, la distància unitària i tot, però no es fa de saber què vols fer al final i com vols arribar-hi. També en aquests moments sembla que tot era molt fàcil, que les unes es podien posar i que tot ho solucionaríem. I al final avui a massa t'he vingut a dir que Roger tenia raó i que la llei no permet.
Per tant, l'alta serà la mateixa. El moment que tu vulguis una llista unitària, i si no poses tot el que has de posar davant i tots els valors, es poden trobar cap com avui. Que algú digui que no. Per tant, jo crec que, per mi, no ho sé, vull dir, crec que més important és que hi hagi un objectiu comú, encara que les llistes no estiguin conjuntes. Que hi hagi un objectiu. I ja està. Ara, perquè si fos una llista conjunta per feu, i és important, a veure, que tot el Parlament de Catalunya pogués dir que sí,
A una vegada això era una llarga d'independència. Però tots estaríem d'acord en els mateixos procediments. Avui posava que un dels problemes que deia que hi havia convergències és que els donius havien plantat i havien dit que ells no feien res. Això, sobre avui, a no sé quin dia, era un digitao. Un digitao posava que l'Espadaler i l'Ortega s'havien plantat. I a més a més, casualitats de la vida, un teò de públic,
i l'altre té governació. Són els dos elements principals d'aquest dia. Per tant, hi ha molts elements que no sabem nosaltres, o com d'aquí dos dies els historiadors ens ho poden explicar.
Però una declaració neutral d'independència, com deies ara Jaume, trenca una mica amb el discurs que s'havia dit fins ara, que la gent també pot votar, no? Només s'ha de saber què és el que vol la gent. Ja, però si tu vas a unes eleccions legislatives, unes eleccions, i un 80% del Parlament diu que sí, crec que estàs tan clar. Perquè, a veure, o... És que si anem sempre a veure, tal com està, jo crec que mai es podrà... Ells tenen un concepte diferent.
Qui és el sujet que pot decidir? Ells. És. Tota l'estat espanyol, nosaltres diem que, com mirin, Catalunya té dret a decidir el seu paper d'estil. I en aquesta disfunció no ens en sortirem, perquè ni es digui Sánchez, Zapatero, González, Adnar, Rajoy o qui sigui. O fins i tot podríem posar-ho d'Esquerra Unida, també.
S'han desmarcat de la resta.
del PSUC després del PCC i tot, que és el Poco Frutos, que aquest està donant canya per tot el dia. Però no és dirigent actual. No, però és dirigent. El Poco és el González. I en canvi les tertúlies és de les més canya. I ara volen recuperar moltes coses, els socialistes, que no són recordant del favor riure de la guerra.
Si el poble vota l'Estatut no tenia per què reformar la Constitució.
Crec que és com l'oli i l'aigua, que no es barregen. Són dos elements, Espanya i Catalunya. La democràcia va fer la Constitució, però Catalunya ens tenen ja de fa molts anys.
Jo crec que no ens han fet abaixar el cap. O sigui que Catalunya sempre ha tirat endavant i s'està lluitant, però clar, estem lluitant contra l'imperi. Sí, però l'altre dia, aquí hi ha moltes coses discutides. No sé què va votar, però...
Jo no vaig votar. Jo vaig votar la Constitució, si no em va equivocar.
El que aquí passa també és que, per exemple, el PP estava en contra. Clar, vull dir, també arrosseguen una quantitat de gent a Madrid, si ho hem de dir d'aquesta manera, no? Perquè, esclar, també aquestes balances també es belluguen. Jo em vaig posar a posició personal, em vaig votar a la Constitució perquè no m'afectava molt el país, era el país del poble al costat. Ja, i això sí. Això era aquell moment, m'entens? I per això dic que no me'n recordo gaire. I com vaig votar no a l'Estatut de Catalunya perquè era un estatut fet per l'altre cantó i que no defensava els interessos del nostre país.
Ho tinc clar, que vaig votar així fa uns quants anys. La trajectòria era aquest moment, la tindrícida, però és veritat que en aquests moments tinc un cer, la bombora i el servei que fins que no passin més de 48 hores i un període de... Avui és un dia que la gent parla en calent.
és traumàtic, diria jo avui, diria d'aquests que vas una mica segur per una sèrie de coses i es trenquen. Llavors, esclar, el terra se't belluga una mica i no saps on t'has de posar ben bé el peu fins que no el camí es torna a arreglar una mica o et diuen, no, no, ja pots trepitjar aquí que no passa res. I esclar, és que passa una mica així. Jo suposo que de totes maneres, com a mínim a la gent que ha anat l'11 de setembre i que m'ha estat apuyant tota aquesta trenada aquests anys, jo crec que continuem anant el dia nou
i contarem a fer una mica de coses. Jo no ho tinc tan clar perquè ja quan s'ho senti gent que va anar a l'onze que està una mica cansada. És tornar a anar a una altra cosa provisional. Jo crec que acabada la gent... A la meva està a fer un acte de força? Sí.
Serà veritat que dient que eren 1.800.000 o 2.000.000 però es diu, i en canvi si anem a tirar la urna ja i són 2.500.000, seran 2.500.000? Es podrà comprovar molt fàcilment. I no era l'excusa que hi hagués de dir que són 2.000.000 però els del poble de no sé on que són gens grans no han baixat.
això es podrà avaluar, però, volia dir, parlar de cantor, jo crec que també hi ha molta gent que porta molt de temps amb moltes esperances i que en aquests moments es poden sentir una mica frustrats, encara que el discurs del Mas reconegui que en certs moments era eufòric.
Avui d'Eufòric no ho és. No ho és, però alegre, reflexiu, però vull dir que la professora li devia anar per dins. Ara mateix. No és allò que es veia... en cert optimisme. En canvi, quan senties els comentaristes d'algunes televisions,
Jo dono una ràdio, perquè avui jugava dues bandes, ja no ho veia amb tant optimisme. Jo personalment pago les metges 48 hores en una observació. Segurament és important, però vivim en un moment en què demanem sempre d'opinions immediates. Això és veritat.
És que la més immediata és la que vindrà després d'aquesta compareixença, perquè ahir vaig sentir una sèrie de partits a última hora que deien, depèn del que digui demà, farem o comentarem o direm. Per tant, ara també cal esperar una mica aquesta reacció d'aquests partits que en certa manera
no han secundat o no han seguit tota la unitat que es pretenia. Jo, per exemple, aquí veig una qüestió. Sembla que hi hagi un trencament o un distanciament entre l'esquerra i el govern. Perquè ho documenten els mateixos periodistes. Això de càrrer unes eleccions amb la importància que té i la quota que té en aquest moment l'esquerra és bastant important. La quota etèrica.
Té una força...
Sobre el paper. Sobre el paper que se li pronostica. Per donar la què? Sobre les enquestes, sí, però... En les enquestes, estem parlant d'enquestes. L'única manera és dibar unes eleccions i ho sabrem. Jo crec que cadascú explica, jo, unes coses que sé personalment, l'animadar, l'administració bastant abans, la lliguda d'administració, i perquè en molts moments
La sintonia no era ni molt menys, ni la definició eren dos o dos al mateix nivell. Cadascú tenia una definició diferent.
ha tingut de baixar una mica del burro. Però els pactes són així? Els pactes, ja ho sé. Però, a la millor, quan tens de baixar massa, és quan es trenca. Per tant, jo no ho sé, vull dir jo, en aquests moments, em torno a dir mateix, una quarantena, jo dic 48 hores, però tal com està la situació sanitària, a la millor és més com aniré més a època.
Home, ja no hi seria més temps pel nou any, eh, una quarantena? Exacte, no, no, el moviment és el 14 d'octubre, vull dir que en realitat ara hi ha menys de quatre setmanes, no, per tot plegat? Sí, i tant, menys. Tres setmanes i cinc dies.
No, però hi anirem. El Jordi és el que veig més optimista. Jo sí, jo ho tinc molt clar. Almenys s'ha de fer alguna cosa. El que a mi m'afuma és que hi hagi els partits que cadascú val la seva i això és el que a mi m'afota. Però és que ha sigut una cosa de sempre. No et sorprendes. Jordi, això t'explico a tu. Els partits són reflexió de la societat.
El partit no se'n diu més que part de la societat. Per tant, no tothom pensa el mateix. Jo, que soc públic notari, o milito i tot, encara que això, jo puc estar en compte, a vegades, del que cregui el partit o el milito, o puc estar... I, per tant, jo crec que sí, podem anar tots a una, però tots a una en base a què? I a què? Perquè, bueno, donar suport a un partit i una sèrie de coses, d'una sèrie de circumstàncies que han passat, bé, costa molt. I, a vegades, tens de pactar algunes coses.
Ara, anar en què, en com, i en què, i pel que jo sé personalment, tothom ha tingut de saber. I per tant, saps què? I te n'he dit mateix. Els partits no deixen de ser reflexos de la societat.
No tothom està d'acord. Però dintre dels partits hi ha discrepàncies importants. Cada partit té el seu. Però allò ja podríem comparar una mica allò dels programes de la televisió, que et donen el que la gent vol, que serien reflex de la societat que dius tu, en certa manera, amb matisos.
Jo diria que no arriba ben bé la voluntat de la gent, en general, quan hi ha unes estructures bastant estrictes i enrocades, en certa manera, en alguns partits, i el resultat és el reflex.
que hi havia aquelles discrepàncies dintre del partit, era el reflex. El que vull dir és que és un reflex en part, perquè jo mateix, a vegades, quan no s'està d'acord en una cosa, no participes en el seu partit, o no fas. Això no, vull dir que... Hi ha una distància en els últims anys més gran entre societat i política, Jaume. No, no, jo estic d'acord que hi ha una distància molt gran.
però que tampoc ho cabec és que parles en segons quins col·lectius i dius que la distància és gran, és veritat. Els països polítics tenen un problema de connexió amb la gent. De connexió amb la gent, les estructures. I això hi ha estructures. L'altre és com reflexes que la gent participi, i això és difícil. Perquè a vegades costa, perquè és molt fàcil,
Vull dir, hi té una unitat, però com es fa aquesta unitat i què participa? I com s'organitza? Una unitat ha sigut l'ANC, que és bastant transversal, omnicultural, que són molt transversals. Jo suposo que una part anirà per aquesta gent que en tiri, i què voldrà fer, i com es veurà el futur. I crec que ha sigut per els partits polítics i tot el mateix. Cadascú té una estratègia concreta d'un model de país.
I és veritat que no pots, però el més que has de fer són les eleccions, que és la millor de les conseqüències. La millor de les democràcies? Sí, exactament. Perquè hi ha altres coses que a mi em fan una mica patejar. Òtiment he vist alguna situació en alguns col·lectius i no polítics, que d'alguna cosa que dius no fa bona pinta. Encara que el discurs sigui molt progressista, quan rasques una mica dius no fa bona pinta.
Parles de Podem o d'alguna altra cosa? No, de molta cosa no Podem perquè no els conec personalment, però en discursos d'aquest nivell, i no són, i no és del poder polític, sinó que per tant et costa una mica dir-ho, com es despuja això, perquè en certs moments sembla que representin a tota la societat, i a mi també me l'adeu.
El seu concepte és que és el món mundial. Molt bé.
Rebaixem una mica el nivell. Passem a Sant Just? No, per exemple anava a dir aquests tuits contra el Tomàs Molina, perquè van ser a Pluges i coses per l'estiu. Això és una anècdota, però... Per això he dit per rebaixar una mica el nivell. Aquest matí hi havia un de Catalunya Ràdio que es dedica a parlar de tuits i es queixava d'un...
que va haver fet una crítica molt dura contra el Tomàs Molina. Però llavors li ha passat a tots els homes del temps de TVE espanyola, de la Sexta, de tots, i anaven dient... A la tarda s'hi plou? No, al revés, anaven dient, el de TVE espanyola va dir, plogis molt importants al matí sobre la costa central,
I a la tarda bon temps, com TV3 deia al revés, que al dematí faria més o menys la tarda. I a la tarda plorien. Ploria, a canvi l'altre ho anava dient. Ja, ja bé. No, ho deia perquè és que hi ha coses tan curioses com aquesta, coses curioses com que, per exemple, la fotografia que hi havia a la Vanguardia era de l'any passat, de la manifestació de la plaça Catalunya, en refereixo, coses com posar unes fotografies d'uns metges alemanys en lloc dels del Carles III,
O sigui, estem com un joc, com un joc de... No, però ara mira, com el mapa aquell d'Alemanya, que parlàvem de l'Evo A... Sense Catalunya. Sense Catalunya. Exacte. No, clar, és que... Vull dir, és que hi ha un seguit d'acord. El caròtic tan clar d'aquell mapa, si composaven les illes...
i eren o estan penduts on anava l'Alemanya. I de Sant Just no voleu parlar? No heu vist que el Jaume deia Sant Just? Bueno, jo dic perquè estem parlant... Què passa res? No, però la teníem venduda a una notícia que no sé si ho heu comprovat o no.
que sabeu que el comitè del Consell... A Bola? A Bola, no? A Bola. Sí, un dels científics que està convocat és un veí de Sant Just, que és president del Col·legi de Biòlegs. Ah, molt bé. M'ho va dir una persona que estava molt en el tema, ara no m'ho enreglo d'un nom perquè va ser una conversa de carrer,
sobre això que dius és bastant curiós i, a vegades, fent broma. Havia dit que la gent que ve a viure a Sant Just durant una bona temporada hauria de portar un cartell penjat... Per saber qui és, no? Per saber nosaltres qui són aquestes persones, inclús a nivell d'interès local, per dir, mira, escolta, ja que ets així, em pots ajudar amb això? És igual, eh? Però vull dir que la ignorància o el desconeixement de quantitat important
de gent que viu a Sant Just, que està en càrrecs importants, en càrrecs decisius, en càrrecs polítics o inclús comercials, industrials, etcètera. Tenim el del petit Michel Empresa, que viu a Mallola, però pràcticament és de Sant Just, etcètera. Ahir mateix vaig trucar unes quantes portes de Sant Just d'un sector que per a mi és bastant desconegut, que és tota la banda de Candeler, etcètera.
Sant Josep i a part de les cases que realment impressionaven bastant algunes d'elles per la qualitat i per l'arquitectura, perquè a mi m'agrada aquesta qüestió que a casa ja havia viscut de petit, doncs resulta que les persones que ens obrien les portes
pels cognoms, per la manera de ser, per la manera de respondre, etcètera aquest contacte, doncs eren persones que d'alguna manera indicaven que podien tenir una certa responsabilitat allà on fos, però que són persones que no les coneixem, que viuen a Sant Just però que no fan vida a Sant Just, i que de cop i volta no les trobem i ens les sorprenen. Per exemple,
La que és la responsable de l'Assemblea Nacional Catalana, aquí a Sant Just, l'Elisa és una persona d'una responsabilitat extraordinària en quant a robòtica.
i fa gairebé 30 anys, ben bons, potser que viu aquí a Sant Just. I de la robòtica, sé que una vegada es va manifestar amb una tertúria a la treu, però al mínim. I, doncs, vull dir que la seva responsabilitat en quant a aquesta apartat, que és importantíssim per la medicina, per jo que sé quantes coses, doncs una persona que és l'autoritat, podríem dir d'alguna manera,
Ni ho saps, que visquin aquí. I com s'hauria de fer? Ni ho sabem. No ho sabem, no cal posar-nos a la vida de les persones, és impossible. Jo em deia com a broma, no? No, no, és veritat. Jo crec que molta gent d'aquesta que viu aquí a Sant Just, jo crec que venen perquè saben que aquí no estan massa molestats, perquè molts van pel carrer i a part que algú els coneix, però no... Els futbolistes, els del bàsquet, sí, clar.
Ara parlant del futbol, jo recordo que no sé si aquestes eleccions o les anteriors, unes eleccions, en un moment concret l'ecològica estava, que era el Corri de Concerrat. Aquells moments es va fer als antics edificis de Correus. Teníem una sèrie de gent que votava, entre ells el Piqué i tot, el Montella... El Piqué pare o el Piqué fill? El fill. Està sent just.
I tothom nerviós allà, i van vindre, van putar. Esplugues. No, s'enjust. Però ell viu a Esplugues. Però en aquell moment estava empatonat, a s'enjust. I va vindre pare, va vindre pare i mare, i els dos fills. El Piqué, el Jovo, va vindre a tots i va putar. Una expectació... Al cap d'un quart d'hora o vint minuts va vindre el jove Prensa, l'escultor. Ah, sí, l'escultor.
Feia 15 dies que li havien donat el Premi Nacional d'Art. Tu creus que de la taula algú es va enterar qui era? Quantes vegades va sortir a la tele aquest senyor Plensa en comparació amb el Piqué? En aquell moment que tenia una exposició important a Rio de Janeiro, que havia sortit, que no sé què, li van donar...
i ens diuen que aquí alguna cosa falla. I estem parlant ja no a nivell de quan arriba a l'aeroport, estem parlant de nivell local i que un a l'altre, entre Montella i tots,
Si fas un triangle, els cantons no tenen més de 400 metres. El triangle és petit. Per tant, dius, a algú ens fa allò que tu dius. És veritat. Hi ha gent que s'implica, parlem de gent així, el Macís Prat, que és un esdeveniment que s'implica molt amb molts temes de Sant Jul. Però ja ha estat una persona, diem-ne, s'enjustenca. Exacte. I a l'altre, a la millor, tu... Tots els fills i tot allà. Jo la vaig conèixer.
per a les SES, fa uns 7 o 8 anys, així. Però per a l'altre cantor, la gent que considera els seus fills a l'escola, tu sigues coneixent. Per tant, a l'àmbit que tu et mous també et donen a conèixer una sèrie més de gent que altres, vull dir. I això es nota. Jo, per l'anècdota, a vegades puc repetir allò del meu àmbit de coneixements. 17.000 persones en just, jo no arribo a mil o mil i els altres 16.000 on són.
És impossible, no? Hauria de ser un poble de 3.000 habitants. El nostre coneixement també és molt limitat. Si tu ets d'una ampa, tens unes relacions que no tindré jo, que no tinc fills.
i per tant és impossible un àmbit, hi ha un àmbit, diguéssim, de Sant Just. Si ets de la SES tens un àmbit, si ets soci, si ets de l'Orfeo tens un altre, etcètera, etcètera. Allò fas una suma al final d'uns quants coincideixen perquè molts estem abonats a una sèrie de...
Jo com a comerciant ja he tingut contacte amb molta gent, però si em dius qui són, no els he preguntat mai. Entren a la botiga, compren i ja està. Jo no els he preguntat mai. Entren, compren i ja està. I tu no li has de preguntar. Escolta, vostè és directiu del banc? A veure, si som famosos entre cometes,
Per Sant Jose, totes les estopa, perquè es coneixes de televisió. Perquè si no es coneixies de televisió, no es coneixeria. Jo potser els veuria i no els reconeixeria. N'entens? Hi ha un jugador de futbol que si va vestit normal no el coneixes.
Els de Basques és diferent perquè els veus de tres hores junts. Aquests per l'alçada sí que els pots conèixer. Els pots conèixer per l'alçada. Però és que és veritat, eh. En aquí el Jordi, per exemple, diu, potser han vingut perquè és un espai més tranquil, que tenen el despatx a deu minuts, per dir-ho d'alguna manera. I a gent com a això, sí, sí. Estan aquí dins de casa seva, unes cases...
O que s'impliquen al poble de la seva manera, que també potser és diferent. A la seva manera, també, sí. I no coincideix amb la teva. Exacte. No, no, no, la nostra. No, sí, esclar. Però ara, si parlo d'entitats culturals, etcètera, etcètera, la Teneu i totes les seves seccions, doncs, més o menys, la gent, qui més que menys es coneix. Clar, però poden implicar-se sense anar a la Teneu. La gent que ve és que s'impliquen altres coses o fa vida d'una altra manera, però estan aquí. Amb esports o...? Que estiguin aquí segur, perquè això ja estic dient, que són aquí.
Jo només em referia que ens pot passar per alt, i és igual, perquè no té més importància que aquesta del prop comentari, doncs l'activitat d'aquestes persones que tenen una sèrie de responsabilitats segur, polítiques, comercials, intelectuals, etc.
que conviuen entre nosaltres, i nosaltres això no ho sabem. Jo repeteixo una graníssima vegada també la broma que quan vinguessin aquí aniria molt bé que portessin un cartellet d'una temporada que diguessin jo soc fulaneta i faig això. Ja em coneixeu. I faig això. Escolta, és una conya que no és tan conya.
Jo crec que en aquests moments que les dades personals són allò, secretes i tot, molta gent ve per aquesta facilitat que hi ha a passar anònimament pel carrer.
Si no és dintre del seu ambient, segons per on passi de Barcelona, el coneixeran. No. I aquí tampoc. No, per això mateix. No cal, perquè si no ets famós... Si no és una persona que surt molt per la televisió o juga a futbol, llavors sí que el coneixes. No sé, però mira, l'altre dia...
la importància, diem-ne, cultural del plens és impressionant. Impressionant. La del Piqué, un bon jugador de futbol, un magnífic jugador de futbol, ja està per aquí es coneix, el magnífic jugador de futbol. Per què? Perquè l'ensenyen cada dia. Cada dia, cada dia. Mira, aquí és l'Enjust, i aquí és un... És el Moreno, no?, que és el corresponsal de TV3 del Baix Obregat. Diu que és l'Enjust. Sí, un que viu que és l'Enjust. No el tinc controlat. Un cop el veig per televisió, després hi coincita en ell,
no sé, en algun àmbit. No voldràs dir l'efectivament? No, aquest és un que fa notícies sobre informacions, crec que és de Moreno.
Acosta a posar-hi la cara, a associar a vegades, dos cada dia. Home, qui s'enjusti per viure bastants anys, en Joan Salvat, de 30 minuts i 60 minuts. I després, ja formen part del peixatge. I l'actor aquest, el Walden també, que feia la riera, com es diu el calvo aquell... L'Àngel Casas.
Ara diu la Marina que en veu un que surt a la riera passant per Sant Just.
Veig que esteu molt ficats amb tot el tema rosa a Sant Justenc. Teniu controlat molta gent. Ara, Carme, ara vull contestar, és que fem molta vida al carrer. A veure, anem al mercat, anem a les botigues de Sant Just, anem a les activitats esportives, culturals,
Més o menys. I quan fas Sant Just del carrer veus molta gent. Veus, veus. Exacte, ja s'acosta. I quan veus, per cert, la tertúlia serà post Sant Just del carrer, noia? Sí, exacte. Dos dies després. Es toca el 28. O el 28, clar. Per cert, no millor. Per què? Perquè a una encara li falten dos anys per arribar a la vegetació. Però en què feia d'orada?
Doncs ens trobem d'esperes del 9N amb el Jaume. Una cosa, o falta un paquet d'orri o el 9N està molt a prop. No sé quina de les dues versions.
Segurament una mica de cada. Fallaràs durant un mes. En fi, amb el Pep i el Jordi sí que ens trobem d'aquí 15 dies. Una cosa abans de que pleguem, perquè jo crec que és una mica... 20 segons, eh? 20 segons només. Però tindríem que felicitar el Club Patinatge de Sant Just, que conjuntament al demà és nou a guanyar la medalla de plàtiga del Mundial. Ho vam dir, eh? Ahir vam fer res sort. Queden felicitades. No n'heu parlat?
Sí, però amb elles no les heu vist. Que vagi bé, bon dia. Hi ha molta consciència política cada pas, i en aquest moment això que fa el Mas avui és amb un ull mirant també què pensa i què vol fer la gent. Per això pela ella. Encara no hi ha... Naturalment amb interessos particulars seus, però també dintre dels seus interessos particulars, malgrat tot també hi ha l'interès del país en general.
No crec que fins ara ho han portat. Si no veiem aquestes dues coses, no entendrem la cosa per on va. Sí, sí, però fins ara això ho ha arrossegat el govern civil. Ara era el moment en què figureva que això s'havia d'institucionalitzar i en què els polítics havien de començar a demostrar que ells també arriscaven alguna cosa. Perquè fins ara, els últims quatre o cinc anys, qui ha arriscat posar en risc alguna cosa ha sigut la gent, qui s'ha esforçat, qui ha gastat diners, qui ha anat a les manifestacions, qui s'ha posat samarretes, qui ha dit de manera totalment ridícula...
És a dir, s'esperava, s'esperava dels polítics que hi hauria una certa, una mica més per dir-ho així, de l'Àsia. Jo estic d'acord, però... Miquel. Miquel Portoperales. Jo sentint aquesta discussió, i ara que tothom parla del Gasiel, doncs mira, també m'he recordat del Gasiel, un article que em sembla que es diu El Desconor, que ve que hi ha dos altres textos molt coneguts, i un d'ells acaba dient, i diu, mira, no sé per què, diu, Catalunya sempre és, diu, Catalunya és el jugador que sempre perd.
I ell ho especifica. Catalunya és com un jugador de cartes que tira una carta quan no ha de tirar, tira oros quan ha de dir el pas, etc. I sempre... Miquel, el teu cartó va ser desiel. Això em torna acabat, perquè no he acabat. Acaba, acaba. Jo crec que... jo vull, jo no soc partidari de la consulta, de la independència, etc. Però jo no, jo vull que Catalunya no torni a perdre una vegada.
Jo crec que el nacionalisme català, o el govern, o Artur Mas, que hauria de prendre el lideratge de debò, hauria d'acceptar la realitat. I és que la realitat és que Catalunya mai guanyarà un pols contra l'estat. Per tant, què és el que has de fer? Posar-te a negociar el que puguis.
D'ajudar ells, sobretot. No, no, no, dret i sentat amb una taula. Ara, si vosaltres voleu portar el país al president, sembla una irresponsabilitat que la tornarem a pagar, com sempre l'ha pagat Catalunya. Queda molt maco, fins i tot, jo no sé si molt progressista, però molt nacionalista, molt no sé què i no sé quantos, però anem directament o podrem anar-hi a detenir el desastre. Si no haguessis d'independència i haguessis això, tindries credibilitat, però com que no la vols... No la vull perquè sé que pot portar el desastre. I si no la volies?
Això em torna a portar a la frase que he dit abans, diem els qui han tret els ulls al poble li retreuen ser sec, que és exactament el que acaba de dir en Porta Peral. És a dir, no us deixem fer la consulta, no us deixem ser independents, us fem perdre la partida, sereu sempre perdedors, i llavors li retreiem en el que perd la jugada, que sigui un perdedor. Es falta sentit al límit. I segona cosa. Una cosa fonamental a la política de sentit. Deixa-la acabar.
I segona cosa, ja veurem com acaba aquesta història, ja en parlarem d'aquest determinisme històric, perquè el Gasiel va dir tota la vida que ara tota la vida hem d'estar condemnats a segons com el senyor Gasiel ens va concebre des de la seva pròpia situació. L'Estatut del 2006 no ens va anar gaire bé, entre altres coses,
per no tenir sentit dalt del límit. Aquesta mena de visió històrica, de determinisme històric, em sembla absolutament fora del lloc. Potser el determinisme és vostre, Miquel. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 3 minuts de les 12. L'impost de vens immobles es congelarà el 2015 a Sant Just. L'alcalde Josep Perpinyà ha anunciat que aquest impost no pujarà l'any que ve, al contrari que aquest any que s'havia incrementat un 2,5% per sobre de l'IPC. Perpinyà apunta que en algun cas l'IVI podria pujar en un 0,5% o un 1%, però seria un increment que no afectaria el conjunt de la població. L'equip de govern treballa aquestes setmanes
En l'elaboració de les ordenances i preus públics se s'han de presentar al ple del mes d'octubre el proper dia 30. Segons l'alcalde, l'equip de govern també està antejant congelades llicències d'obres i les taxes. El pressupost del 2015 es debatrà al ple del mes de desembre.
Més coses, la 25a cursa de l'associació de veïns de Sant Just voldrà conscienciar la població sobre la pobresa energètica. Diumenge, l'entitat veïnal organitza la seva cursa anual, que cada edició es dedica a una causa o a un problema social diferent. Aquesta campanya té el suport de moltes entitats arreu de Catalunya. La cursa es celebra des de fa 25 anys.
i cada any han volgut reivindicar un problema diferent que afecti la ciutadania o part de la ciutadania. Aquest cop, consciència sobre els talls d'administrament energètic que pateixen moltes famílies perquè no poden pagar les factures és la causa central. La cursa de l'associació també reivindica com una crida a l'Ajuntament de Sant Just perquè ajudi les famílies afectades per aquesta problemàtica al municipi. La 25a cursa de l'associació de veïns és una activitat gratuïta
Ja es farà diumenge a partir de dos quarts d'onze del matí. Arrencarà al Parc Maragall. Les inscripcions es podran fer abans de la cursa al Centre Civil de Maragall de dos quarts de deu fins a un quart d'onze.
I acabem aquest bulletí amb un apunt esportiu, perquè l'UKEI Club Sant Just cau davant dels petroleros IPF de Mendoza per un gol a tres. El complex esportiu municipal de Bonaigua va acollir ahir al vespre un partit amistós entre tots dos equips, el nacional català de l'UKEI Club Sant Just i l'argentí petroleros IPF de Mendoza, actual subcampió de la Copa Intercontinental. De fet, l'equip argentí és a Barcelona aquests dies perquè la setmana passada va disputar la final de la Intercontinental contra el Barça, partit que va perdre per sis gols a dos al Palau Blaorana.
I de moment això és tot, més informació a partir de la 1 al Sánchez Noticias, edició migdia.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegit de concerts o cinema.
Just a la fusta. Sant Jús en directe.
Liliana, les teves mans ensenyen les teves veritats des de l'ull fins al cotè. Com dos vèrtexs i un segment et dibuixes el serrell. Liliana, les teves mans Liliana, que veig drenat.
Lluís, com sempre, ben cuidat, i te'ls reculls cap a un costat. I et diré, esquivant i espectant, a una classe magistral que no podré donar-te'n mans. Liliana, premis-me.
d'abismes i bellars, tant que m'alica el teu camí, se fa un abisme tan real, que per ordinisme sabia dir per sortir-ne es m'ha cercat.
Aquest joc tinc de malabar-te del costum que em treu desig. Jo tinc la pràpia d'un somrius i jo em confonc i tu ho dius. Si sento el teu alent ara, el teu estímul tot s'hi amagla, però que la imàgica no t'atreu d'aquesta part d'aquests esdeveniments.
Vol tenir aplaudiment per a cap el que s'entén. Si et vols dir el que vull dir, m'ho voldré dir, diré que molts s'estan buscant directament i s'han buscant.
I tens molt temps per despertar, i aquests canzons seran greurats. I en un segon veuràs clar, i a cada pas seràs capaç. Tot té que el camp sigui sembrat, i aleshores el peix t'esgotarà. Però tens la vida per atabalment, no sé com t'engotarà.
A un desig descontrolat faràs bandera que al passat vindràs, records molt ben guardats i avui no n'hi diràs en una noia s'està parlant.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si a més li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Conecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat número 2.
Dos minuts i un quart d'un dia del migdia que estarà saludant de nou el Pep Quintana. Bon dia, Pep. Què tal? Hola, bon dia a tothom. Per parlar ara de l'almenac del cordill. Del cordill, sí senyora. Repassar aquestes sugerències, no? Aquests censurals, aquests consells que ens donen. Sí, de tot. De consells de cara a la fruita, del temps, etcètera, etcètera, i del censural. Sí.
Avui què hem d'explicar? Qualsevol sectoral, per exemple, que diu que ahir era Sant Eduard, Sant Marçal, Sant Grau i Sant Ramell. Grau, no sabia què era el nom. Hi ha noms, que et vull dir coneguts, alguns d'aquests. Eduard, Marçal, Grau i Ramell, doncs gairebé en coneixem alguns. Avui dimarts, Santa Tamara, Just, Calix i Llop.
Mira just. Jo conec una ta mare. Just? Sant just? No, just sí perquè no és de Sant just. Bueno, però és just. Perquè és el xist de gos, ja ho sabem. El just i pastols, els germans. Aquest és un just, un altre just, perquè de justos suposo que anirem forces. I els de Sant just anirem al cel perquè som justos tots. Exacte, seria complicat. Ho tenim assegurat, això de Sant just.
I dimecres, doncs Santa Teresa de Jesús. És una santa que realment té moltes persones que porten el seu nom. Santa Teresa. N'hi ha moltes i tant. I Sant Bru també, Bru. Bru m'agrada molt aquest nom. I curt. Bru, si és potent, no? Bru. Si deixes anar gairebé... Té força. Té força, això mateix. I el dijous és Sant Galdric, Bertran, Gal i Nerea.
Galdric, Bertran, Gal i Nerea són els que ens toquen dijous 16 d'octubre. I divendres Sant Rodolf, Sant Bona Nova i Sant Victor.
Deu ser la festa de la Bona Nova. Segurament, podria ser. Probable, no? Podria ser, perquè de vegades desconeixem allò que dèiem, com que no sabem les virtuts d'alguns sants, no sabem què fan ni un tessó ni a què es dediquen, quina és la seva dedicació. I el dissabte, per exemple, es fira a Olot i a Ullacona i a la Seu. I els sants, Sant Lluc, Sant Just, un altre, i Santa Euda.
Fixa't que d'ajust ens en surt una altra aquesta mateixa setmana. Devia ser doncs... Que curiós, sí, sí, sí. Lluc, doncs de llucs també... També m'agrada, és com bruquet. I euda, euda. Aquesta és una mica més difícil, Pep, eh? Sí, bastant més difícil, eh?, dir-se euda. I per acabar diumenge, que és festa a Ull de Molins, i els sants són Rosina, Verona i Laura.
La Laura, la Verona, la Rosina...
Doncs és bonic el nom, és romàntic, gairebé diria, no? Però poc conegut per persones que portin el nom de Rosina. Em sembla que n'hi conegut una. Sí, jo no en conec cap. És difícil, aquest. Crec que sí. Bé, doncs deixem els ans, recordem doncs tots perquè no quedem malament amb els amics que porten algun d'aquests noms i els puguem felicitar durant la setmana. I tant, és el que repassem aquí del Marc del Cordill.
I anem a parlar ara d'aquestes fruites que dèiem abans. Vinga, temporada. Pomes, pomes del siri, perfumer de caixes i armaris. Les pomes que es diu. Catalunya havia tingut grans extensions de pomeràs amb un munt de varietats que avui els pagesos van recuperant. I és cert, perquè anaves abans al mercat o a casa la mare et portava una sèrie de pomes que avui dia ja no les veus. Perquè s'han creat altres varietats que consideren que es venen millor i que tenen més bon aspecte físic.
com ara alguna que parlarem. Diu com les d'Alcíri que es deixen cobrar uns mesos entre fulles i per això són un bon perfumer de caixes i armaris tal com va escriure Víctor Català. I dedica doncs un escrit sobre les pomes d'Alcíri que perfumen això. Diu o com la reineta terrega o cara bruta, ja hi som amb allò de l'espectre,
que diu, de pell verd grogueng, gravada amb taques ferroginoses. Clar, quan veus això, ara que seleccionem tant el mercat i que rentem tant la fruita, industrialment, et refereixo, i te la presenten allà, que està barnissada, inclús... Clar, en el fons, exacte. El cara bruta no té la mateixa sortida... I quan seria molt millor, no? Per error. Això està començant a canviar una miqueta, per això. Tant de bo, tant de bo.
A veure. Diu que és de gust intens i barreja exquisida de dolçor i acidesa. Proveu-la. Molt bé. Aviam, diu, és època de codonys, si parlem d'una facilitat, aconseguiu-ne i feu dolç de codonyat per tota la família. Molt bé. O bé, allioli de codonys, que també se'n fa. En el sentit de parlar mai d'allioli de codonys? No. Doncs sí. I quin gust té? Amb alguns restaurants bons, doncs bé, que a més a més hi ha l'all. S'assembla al codonyat? És un codonyat però...
salat, per entendre'ns, perquè és all i oli. Diu els pagesos parlen de lluna nova quan la lluna no és visible i comença, altra vegada, a fer-se visible, abraça part de les fases de la lluna nova i quart creixent. I parlen, els pagesos, de lluna vella quan la lluna plena perd lluminositat i comença a minvar. Abrassa part de les fases de la lluna plena i quart minvant.
A les fases de la Lluna, ara fa molt poc... Tot baligat, sí, sí, la setmana passada, dimecres passat. Sí, era magnífica, a més a més, sortia plena, i gran, que quan normalment surt, la nit surt més gran, i després anem per dins. No, no és veritat, il·luminava moltíssim. Moltíssim. I diu, quan se'ns mor algú proper, perdoneu, ens cal fer un procés de dol.
Ara hi ha parts, passem a un altre aspecte. Hi ha poesies que ens hi ajuden, com aquesta de Joan Alcover, que diu... Jo sól'esqueix d'un arbre, exponerós ahir, que als segadors feia ombra a l'hora de la cesta. Masbranques, una a una, va rompre la tempesta, i el llamp, fins a la terra, m'asoca mig per aquí. Brots de migrades, fulles, coronen el bocí.
obert i sense entranyes, que de la boca resta. Cremar he vist mallenya, com fumarol de festa. Al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. A la fi, aquest arbre mig mor, sent que li queda un consol. Si ell no fos viu, qui parlaria dels que ja han marxat?
Aquesta és la part poètica, una mica complexa, que l'hauríem de llegir amb més deteniment per anar reflexionant en cada una de les parts que explica d'aquest fumarol que al final se'n va i l'ombra que ha procurat... Cada cosa té el seu doble sentit, segurament. Sí, està clar que aquesta arbre ha cobert això que dèiem, l'ombra, la gent que hi ha a sota, les branques que al mateix temps, als anys, han anat trencant i esmicolant, però encara segueix viu.
Molt bé, Pep. Fins aquí el Manac del Cordill aquesta setmana. Perfecte. Moltes gràcies i tornem dimarts que ve a la mateixa hora. Que vagi molt bé, bon dia. Bon dia a tothom.
No. No. No.
When it's salvation that you want You see stars that clear have been dead for years But the idea just lives on In our wheels that roll around
As we moved over the ground And all day it seems We've been in between a past and future town We are nowhere and it's now
We are nowhere and it's now In like a ten-minute dream in the passenger seat While the world was flying by I haven't been gone very long But it feels like a lifetime
I've been sleeping so strange at night Side effects, they don't have a cause I've been sleeping so strange With a head full of pesticides
I got no plans in too much time. I feel too restless to unwind. I'm always lost in thought as I walk a block to my favorite neon sign. Where the waitress looks concerned.
But she never says a word Just turns the jukebox off And we hum along And I smile back at her And my friend comes after work
When the features start to blur She says these bars are filled with things that kill But now you probably should have learned Did you forget that yellow bird? Or how could you forget your...
I don't know it's true
La informació més propera al Just a la Fusta.
5 minuts i 20 quarts d'una del migdia que estarà a la sala de demà de Roser Sort. Bon dia Roser, què tal? Bon dia Carme. Per parlar cada dimarts de moda i tendències. Avui ens ho vas avisar la setmana passada parlarem d'Instagram, aquesta xarxa social de fotografies on tot el món de la moda també té un espai important.
He agafat molt pes a l'Instagram i per això volia parlar-ne, perquè de l'endavant en parlarem bastant, ja que cada vegada més l'Instagram, a part que s'ha menjat totalment les aplicacions de mòbil que han tret per fer fotografies o moltes més, com una red social que ja és una forma absoluta i...
ja no queda ningú més que pots inclús fer la teva pròpia marca, pots vendre a través d'allà, pots comprar, pots conèixer milions de coses com restaurants, països, botigues, de tot. A veure, en principi això també ho podries fer a través de les xarxes socials, però simplement de coses que ha tingut molt d'èxit, no?
Sí, evidentment, com últimament hem parlat i hem parlat l'any passat de les xarxes socials, m'estan agafant un pes molt important a l'hora de comercialitzar coses o persones, em refereixo a l'hora de comercialitzar un producte o tu mateix que pots expressar les teves coses.
opinions a través d'una fotografia i com ve dius n'hi ha moltes altres aplicacions que pots utilitzar com Pinterest o Twitter o Facebook evidentment que també les podries utilitzar i moltes d'elles les podem utilitzar evidentment. Però aquesta és una mica la reina en aquest sentit.
Jo trobo que aquesta ha sigut una mica la reina i més és el que ara actualment sembla que s'ha menjat en moltes de les aplicacions i que està agafant molt pes a nivell del mòbil o de portar l'iPad perquè amb l'ordinador sí que no ho pots utilitzar, ficar la teva conta... Però no t'heu de sentir. No t'heu de sentir, la gràcia és que... És més en format d'aplicació. Clar, en format d'aplicació, inclús amb l'iPad, que ara tothom sembla que té un iPad amb ell a part del mòbil.
que també ho puguis utilitzar. Anem a veure alguns exemples d'aquests personatges que hi ha a Instagram. Ens has triat unes quantes noies catalanes, a més a més. Avui volia parlar de 5 noies catalanes, que ja n'hem parlat moltes internacionals, també hem parlat espanyoles.
però avui em volies entrar amb cinc noies que realment han passat de ser la seva afició de la moda o la seva hobby de presentar els seus models, com havíem dit anteriorment, a través d'un blog, doncs cada dia fer-ne com un os inclús professional o d'entreteniment a dedicar-se exclusivament a això, evidentment, tret dels seus estudis i això, però que ara ja quasi com que viuen d'això realment.
que són molt joves, ja que tenen entre 20 i 25 anys. I perquè no les sé molt bé les edats, jo no sé per què em conec a una d'elles, però a les altres no les conec, encara que per l'edat que sembla... I llavors elles què fan amb aquests perfils? Volia parlar de 5 noies, que aquestes 5 noies no sé si eren amigues o no, perquè ara sí que ho són, i és que s'han conegut en el món aquest de cada vegada,
que penjaven fotografies, cada vegada tenien més likes, cada vegada més seguidors, fins arribar al punt que una d'elles té més de 150k de seguidors, que són millons, que són molts. I una noia catalana, que sembla que estem aquí recluïts a Catalunya,
D'allò que viuen a Barcelona, les cinc, sembla que s'han fet molt conegudes a nivell internacional. No sé si als Estats Units les coneixen, però evidentment que tenen molts seguidors. No sé si només és a nivell espanyol o va més lluny. Encara que moltes de les marques que...
que com vam dir amb el tema de grans marques, han pogut utilitzar-les com a medi per poder-se promocionar. No grans marques aniran com Chanel o coses així, però moltes grans firmes no conegudes a nivell mundial, sinó més conegudes entre aquí, les han utilitzat com a medi de comunicació i medi per poder presentar-se les noves temporades.
Parlem de cinc noies, parlem de la primera que és Blanca Miró, té un estil molt underground, molt punk, molt masculí, però dins d'un marge de grans marques conegudes. Ella és una noia que va molt estilet molt ample, a mi m'agrada molt el seu estil perquè
va molt masculí però també deixa veure parts de la dona. I m'agrada molt perquè és molt fresc, molt natural, no és tossat. I és veritat que aquesta noia també utilitza grans marques. Suposo que és el que parlem en relació amb el tema dels diners, del caix que cadascú té. Evidentment que si tens una gran butxaca, com dic jo, doncs et pots permetre el luxe inclús de comprar-te no coses només de marques com Atxell i Meucons ara, sinó també de marques com Xanel o altres marques que
Aquí a Barcelona per exemple hi ha moltes botigues... I ella ho fa vols dir o no? Ella ho fa, que se'n va a París, a diversos llocs i hi ha marques conegudes, no com la Naomi Campbell, però tot i això, ha agradat molt l'estil i sembla que per ara moltes firmes la volen per poder promocionar.
També és veritat que, suposo que això ja és un estàndard que fa molt temps que passa, que molts dissenyadors agafen un estil de noia. Un estil de noia segurament diferent. I aquesta noia és el que té, té un estil molt diferent i a mi personalment m'agrada molt.
Més personatges? Parlem d'Inés Arroyo, la típica noia dolça, molt joveneta, aquesta crec que és la més joveneta de totes. Que té 20 anys o així? Sí, deu tenir 20 anys. Té la típica cara molt mona, molt rodoneta, és molt morena de pell, amb el cabell molt llarg.
Totes tenen el seu toc personal, evidentment totes s'envolta en el mateix estil, ja que les modes com són tendències, evidentment pots agafar peces que et treuen de la normal, però com bé sabem la moda sempre tira d'una manera.
el que surt de les passarel·les de Nova York, Milà, París, Zara, H&M i això, en fa còpies idèntiques i acaba anant tothom més o menys igual. Amb un estil cadascú a la seva manera, però si està de la moda sempre acabes anant d'una manera. Evidentment que no tothom va igual, evidentment, que cadascú té el seu punt. Però és veritat que sempre surtes pel carrer i pots ser que et trobis que dos o tres noies tinguin el mateix jasse que tu o que la teva jaqueta o que els teus pantalons.
Vull dir que volguis o no, això tampoc et treu molt a diferència d'aquestes noies. La Nisarroyo treballa amb lux molt de Zara, de Txelleme, de Mango, de lux que podem trobar a les botigues i al nostre abast.
la gent s'hi pot sentir identificada, no? Sí, i és molt més fàcil que això, que la gent pugui copiar-ho o que pugui agafar idees. I és veritat que aquestes noies, cada una té un estil, i és un estil que ha tingut èxit, perquè tenen molts seguidors, vull dir que no és un estil molt fora del normal, evidentment, que també a vegades triomfa el qui és diferent de tots. Però aquestes noies, dintre dels tàndems que s'han registrat durant les tendències de, per exemple, temporada i hivern, han pogut crear
el seu propi estil, la seva manera de posar o de fer les fotografies. Més noies? Parlem de Carolina Josa. Aquesta noia anava a la meva classe, per això et dic que la coneixia. Aquesta noia ja acaba la carrera, té la meva edat.
i ja evoluciona també això de la companya, que aquesta noia va estudiar publicitat i relacions públiques i hem vinculat amb el periodisme. Aquesta noia va acabar la carrera, a part que va començar a agradar molt el tema de la moda, ja feia molt de temps que li agradava la moda, doncs ha pogut anar-se a viure a Londres i ha agafat un estil molt d'allà, encara que té un estil molt italià.
Vull dir, se'n va a viure allà. S'hi barreja a Londres amb Itàlia. Sí, té un estil molt italià, molt detallat. Sempre s'ha dit que els italians tenen un estil molt arreglat, molt presumit, molt detallat, amb tots els detalls super ben conjuntats. Tots super cuidats, sobretot els nois, com diuen que els nois italians són tan... el que parlàvem la setmana passada, són tan cuidats. Però per tant, ella està més a prop d'Itàlia que de Londres.
Sí, ella té un estil molt italià encara que ara porta que un any vivin a Londres. Tot això per les fotografies. Ara no tinc molt contacte amb ella perquè fa molt de temps però està intentant agafar estil también londinense.
Encara està en ella, però molt italià, molt arreglat. És molt maca, me'n refereixo a l'hora de vestir-se, que combina molt bé, també té molts seguidors. La majoria de gent que la segueix, allò que entres i tal, que on els era la moda,
Molta gent la copia. Té un estil que a mi m'agrada molt. Crea tendència, no? Sí. L'únic és això que a vegades, per exemple, és el que diem, que a vegades elles, al tenir aquesta més facilitat per poder excedir la moda, o quan ja tenen un petit sou, se'l gasten en peces molt cares. Per això, a vegades, el que faran aquestes noies és intentar combinar una peça cara perquè, per exemple, Niesa Royo porta un bolso de xanel. Evidentment que en 20 anys no et pots comprar un bolso de xanel.
Llavors normalment són coses agradades inclús de la àvia o de la mare. Evidentment jo no vull posar dubtes si és de veritat o no és de veritat. Això forma part del misteri segurament. Això forma part del misteri. Poso que diem que a vegades porten peces evidentment de productes que són molt costosos però clar que a vegades són agradats. I aquesta també és la manera que tothom entri també al món de dir
Podem recopilar coses de casa, perquè ells també ho expliquen, que fa molt de temps que no tenim, com que ara tot torna a vegades. És com, tornem a allò dels antics i això. Ni que a vegades jo busco coses a casa que la meva àvia i dic, és que ara m'ho posaria. Ara, en aquesta època, aquests últims anys ha sigut coses que realment tornem a allò que era abans.
i això també fa que ells puguin donar-li molt xoc perquè la gent potser tampoc necessiti tot el diners a l'hora de comprar-se roba, sinó que també potser buscarà l'armari i podem trobar coses que encara d'allò... És com una manera inclús de poder-te vestir. A més si t'agrada molt evidentment que tu pots tenir el teu propi estil, però si t'agrada et pots basar en elles. Molt bé, què més? Les dues últimes no són tan tan conegudes, però jo les he conegut a través de que elles
com que es coneixen, doncs queden, fan fotografies... I ho promouen a les xarxes, no? I ho promouen a les xarxes. Una noia que es diu Gigi Vives, un estil molt semblant a la Blanca Grau, Blanca Miró, que és molt underground, però amb un toc més londinense i també amb una part més remarcada de la dona, que diem que Blanca Miró era un estil més... Més masculí. Més masculí. I aquesta a vegades hi dona un toc més d'elegància, més de feminitat, més sexi,
i per remarcar ben bé les curves d'una dona. I l'última que has triat? L'última és Maria Sanz. És una estima molt semblant a Gigi Vives, amb un tox molt personal. No utilitza tant roba tan coneguda, evidentment, que sí que treballa amb NCIM, amb Zara, amb tot això, amb moltes marques.
He fixat que treballo amb petites marques poc conegudes que s'han conegut a través d'Instagram o botigues petites. Aquesta m'ha fet gràcia perquè porta roba que li han fet amigues o d'una botiga petita de Barcelona que no és molt coneguda.
i van a comprar aquests petits comerços i volen donar a conèixer a través d'amigues de la mare o amigues seves o amigues d'amigues d'amigues. Ja anirem parlant, jo em volia fer un petit tast, no em volia treballar molt perquè en parlarem la setmana que ve de com es deixen a conèixer i com treballen elles. Aquestes noies o altres vols dir?
Aquestes i moltes més. Parlem d'alguna més que té molt estil, però parlarem de com s'ha pogut moure la moda a través d'Instagram i no només les grans marques, sinó petites botigues de Barcelona, jo parlo de Barcelona però també n'hi ha de Madrid, també n'hi ha de València, hem mirat, de petites botigues inclús comerços inclús de Sant Just, que s'han donat a conèixer a través que aquestes noies, com que tenen tants seguidors,
Les han volgut agafar a través d'Instagram, les han conegut, han contactat amb elles i han dit que vinguin a la botiga a canvi de que es posin una peça de roba, els hi regalen... Clar, aquest intercanvi, no? ...al seu Instagram, ja que tenen tancadors. Doncs en parlem la setmana que ve, Roser. Que vagi molt bé. Verem més coses. Adéu, bon dia. Adéu, que vagi bé.
Smooth Jazz Club De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
cinema sense límits cinema sense fronteres cinema sense mesures en definitiva cinema sense condicions els dimarts de 8 a 9 del vespre quan el cinema es fa ràdio
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com Què passa si a un cotxe li treus l'Airbag? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria?
Què passa si hi ha més? Li treus dues rodes. Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. La informació més propera al Just a la Fusta.
3 minuts i 3 quarts d'una del migdia. Aquesta ressaludem la Sílvia Mas Mitjà. Bon dia, Sílvia. Bon dia, Carme. Advocada en despatx del carrer Muntanya número 2 per parlar cada dimarts de diferents qüestions vinculades amb el món del dret, amb el món de la jurídica, que de vegades no acabem de conèixer massa i que en el fons està bé que la sapiguem. Per exemple, avui ens vols parlar de l'assistència jurídica gratuïta. Sí.
Potser els ullens ho coneixen més com l'advocat d'ofici. És veritat, que és la paraula més genèrica, segurament. Sí, és la paraula més coneguda al carrer. Però l'advocat d'ofici és designat perquè hi ha una llei d'assistència jurídica gratuïta i si es compleixen els requisits d'aquesta llei per part del ciutadà, llavors se li designarà un advocat d'ofici que li pugui defensar. Aquesta llei de justícia gratuïta
Què vol dir? Doncs que el justiciable, el ciutadà, no haurà de pagar ni les despeses d'advocat, ni les del procurador, ni tampoc ara que tenim les taxes judicials, ja veurem què passa en el futur a veure si s'acaben traient, i també les despeses que pot suposar si és un procediment que necessiten pèrits.
Per tant, d'alguna manera, la idea que tenim tothom segurament és aquesta que és general, és a dir que és general d'accés per tothom, però sí que és veritat que no sabem massa a l'hora d'efectes pràctics com funciona. Sí, perquè per obtenir justícia gratuïta no vol dir que jo em presento allà, ho demano i ja la tinc.
Clar, s'han de veure els requisits, bàsicament són requisits econòmics, que vol dir que si tu no tens uns ingressos que no superen els teus ingressos anuals, ho dic en plan genèric perquè després s'ha de veure també moltes vegades la unitat familiar.
Menos en temes de divorci, que només serien els ingressos de la persona que solucita el divorci, per exemple, però hi ha procediments que s'ha de valorar la unitat familiar, els ingressos de tota la família. Però perquè ens fem una idea, una persona no pot superar els 14.300 euros anuals. Si els teus ingressos superen aquesta xifra,
llavors no tindràs dret a justícia gratuïta i hauràs de buscar un advocat particular i tindràs al teu càrrec totes les despeses del procediment. Per tant, no és tan fàcil accedir-hi. És a dir, és fàcil, evidentment, per qui tingui aquests requisits, però no és això. No és per tothom qui digui, mira, no em vull pagar un advocat, no? Exacte, exacte, perquè després, clar,
Moltes vegades, i arriba gent que diu, bueno si jo supero, imagina que supera per 500 euros, però després tenen hipoteca, tenen unes carreres familiars... Clar, això també s'ha de dir una cosa molt important.
Aquest tràmit s'inicia a través dels col·legis d'advocats, que és on s'ha de dirigir el ciutadà per sol·licitar justícia gratuïta. La justícia gratuïta què vol dir? Doncs que el primer que es farà és una primera entrevista amb un advocat del Servei d'Orientació Jurídica. Perquè aquest advocat el que farà serà escoltar la persona en concret, escoltar el seu problema i veure la viabilitat d'un procediment judicial.
Perquè si no hi ha, segons el cas que s'exposa, no hi ha un procediment judicial, evidentment no se li donarà un advocat d'ofici. Per tema de consultes o assessorament jurídic en general, el mateix servei d'orientació jurídica li podrà resoldre la qüestió. Però per portar un procediment judicial, ja sigui un divorci, un desnonament, un tema d'una reclamació de diners, llavors se li haurà de designar un advocat i un procurador.
El primer pas és veure la viabilitat del procediment del cas i si hi ha un procediment judicial. Si és així que hi ha un procediment judicial, llavors aquest advocat li explicarà tots els requisits per tenir justícia gratuïta.
Tots els requisits i tots els tràmits, el que haurà de fer aquella persona és portar la documentació per després aquesta documentació que arriba al col·legi d'advocats, perquè hem dit que s'inicia aquí el tràmit, els col·legis d'advocats el que fan és remetre a una comissió que són provincials, vull dir a Barcelona, per molt que es presenti en diferents col·legis d'advocats, això després aniria a Barcelona, una comissió que és d'assistència jurídica gratuïta,
Veuen tota la documentació, estudien si tenen ingressos o no tenen ingressos i llavors resolen i diuen. Dictam en favorable de justícia gratuïta i automàticament se li posa ja el nom de l'advocat.
Sí, aquest és el tràmit. El que passa és que el justiciable o el ciutadà en primer moment ha de fer aquesta entrevista amb l'advocat, després ha d'anar una segona vegada a portar la documentació i després ha d'anar una tercera vegada per veure si la resolució és favorable o no.
Clar, ja no depèn ni de l'advocat ni del col·legi d'advocats el fet que li donin o no. Perquè això ho resol un equip especialitzat que està a Barcelona, que és una comissió que és qui ho veuen. Si t'ho denegen i no estàs d'acord, pots fer un recurs.
El que comentava abans s'ha de veure si hi ha una viabilitat perquè la llei moltes vegades hi ha procediments que diu que no és obligatòria la intervenció d'un advocat en un procediment. Per exemple, una reclamació de 200 euros.
que fins a 2.000 euros no és obligatori tenir un advocat, amb el qual, com aquesta despesa que la paga l'administració, i en el nostre cas tenim la competència atribuïda, amb el qual Catalunya, la Generalitat, és qui destina una partida pròpia per pagar els advocats del tor d'ofici i els procuradors, doncs evidentment això s'ho estalvia. I diu no perquè com no és obligatori,
no l'hi donarem en aquest cas. Però sí que, com a servei d'orientació jurídica, podran anar i es podran assessorar dels passos a seguir. Llavors l'advocat d'allà li pot explicar... Has d'anar cap aquí. Això sí que ho tens, aquest assessorament. Aquest assessorament sí. I a més, diria més, els propis jutjats en aquest tipus de procediments ja tenen comuns formularis.
llavors és qüestió d'anar al jutjat, al de ganat, demanar aquest formulari, omplir-ho i presentar-ho. Per fer la reclamació, m'he inventat abans, de 200 euros. I si jo no sé omplir-ho, llavors amb aquesta consulta de Servei d'Orientació Jurídica també ens poden ajudar o poden assessorar a omplir aquest formulari. Està clar.
Avui hem pres un concepte més del món jurídic en aquesta secció que fem del món del dret. Avui també volem aprofitar una notícia que hem sabut d'actualitat, que està relacionada amb el que ha passat amb el jutge Santiago Vidal, que ahir va saber que finalment no se'l suspèn, com s'havia dit, sinó que se'l sanciona.
per la seva vinculació o per la seva participació a l'hora de crear una mena de Constitució per un hipotètic país d'un Catalunya independent. No ho he dit bé. Refarem aquest tema. Jo he llegit la notícia al diari i el primer que m'ha sobtat és que
el nom era jutge, no? I jo, personalment, tinc la sort d'haver conegut el senyor Santiago Vidal. I no és jutge, és magistrat. Magistrat vol dir que té una categoria superior, però em sembla que he llegit dos diaris i en els dos... Sí, sempre es diu jutge. El magistrat és com una categoria superior. Per què? Perquè Santiago Vidal és magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona. Perquè és magistrat a l'Audiència
té la particularitat que les persones que resolen els casos no és una, són tres. És un òrgan col·legiat. I els tres tenen la condició o el rang de magistrat. Els jutges, tal com els coneixem, són els jutges d'instrucció, de penal... Vull dir, de jutjats que si fem una piràmide jeràrquica de tipus de jutjats estan en un nivell inferior. Amb lo qual, magistrat Santiago Vidal.
Després, a veure, en referència a aquest tema, el que s'ha suspès ha sigut una mesura cautelar. Què vol dir? I això també em sobta molt. La Fiscalia, per allò que he llegit, va posar en coneixement del Consejo General del Poder Judicial que aquest magistrat estava participant en una comissió per una redacció futura d'una futura Constitució Catalana. Molt bé.
Ho poso en coneixement, llavors el Consejo General del Poder Judicial li obre un expedient disciplinari, que vol dir que obre un procediment disciplinari contra aquest magistrat. Dintre dels procediments, crec que l'altre setmana ja vam parlar o no me'n recordarà bé exactament,
que era una mesura cautelar. S'ha decidit si se li suspenia del seu càrrec, del seu exercici o no cautelarment. Llavors la decisió que han pres és no suspendre'l fins que no s'hagin practicat totes les proves i un cop...
que hagin vist tot el que ha passat resoldran si l'expedienten o no, si li sancionen o no. Vull dir, encara no hi ha sanció, està en curs, s'està investigant i el que sí que tenim segur és que cautelarment el senyor magistrat Santiago Vidal continuarà exercint el seu càrrec. Aquesta és la qüestió.
Jo a veure, el que a mi em sobta és que Fiscalia, en referent a aquest tema, ho va posar en coneixement del Conseller General del Poder Judicial, i per altra banda no s'ha oposat en cap moment a la suspensió. En canvi, et trobes amb altres notícies, com per exemple els altres directius de Caja Madrid amb el tema de les targetes opaques, i el fiscal anticorrupció diu que, bueno, hem de ser cautes, segons diu, s'ha de posar una mica el fred,
i no prendre mesures cautelars fins que les coses estiguin més clares. Llavors, clar, jo el que dic és que Fiscalia, tant en un tema o l'altre, sigui el tema que sigui, ha de ser objectiu i complir les lleis sigui el tema que sigui. Això és la meva opinió personal. I després, per altra banda,
També ho deixo aquí a l'aire. Imagina que es redacta aquesta Constitució, ja ficant-nos en la matèria, de què ens serviria tenir una Constitució catalana si no tenim un Estat català? Jo deixo la pregunta aquí a l'aire.
Doncs amb aquesta pregunta acabem aquesta secció d'avui amb la Sílvia Mas Mitjà amb qui quedarà dimarts. Parlem de dret. Moltes gràcies, Sílvia. Tornem a més coses dimarts que ve a la mateixa hora. Que vagi molt bé i bon dia. Gràcies, bon dia.
16 minuts i arribem en punt a la una del migdia.
És moment per tancar el Just a la Fusta d'aquest dimarts 14 d'octubre. Agradeixim a la gent que l'ha fet possible, a l'Andrea Bon, als serveis informatius, i a la producció del programa, al Carles Hernández i al Rius, la previsió del temps. Avui també hem entrevistat a Maria Ángeles Caballero de l'Institut Dual de Barcelona, que demà dimecres presenta la proposta de formació i ocupació dual amb Alemanya, conjuntament amb promoció econòmica. Hem parlat avui de com anirà
tot plegat i en què consisteix aquest projecte amb fet d'artúlia amb el Jaume Camprassós, el Pep Quintana i el Jordi Ferras. I en aquesta última hora hem parlat de la mànec del cordill amb el Pep Quintana. També hem tingut la secció de noves tendències i moda amb la Roser Sort. I ara mateix, ho heu sentit, hem parlat de dret amb la Sílvia Mas Mitjà.
Des de les 10 us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà amb moltes més coses de 10 a 1 al migdia. I, com sempre, recordeu que podeu recuperar el programa també a través del podcast del Just a la Fusta, que el trobareu fàcilment, al web de la ràdio, www.radiodesert.com. Tornem demà, que vagi molt bé, bon dia.
Tants i tants planetes com hi ha al cel Tants i tants estels com hi ha dins teu Som de tantes formes com hi ha estels
de totes formes, partícules de veu, tants i tants planetes, com hi ha al cel, tants i tants estels, com hi ha dins teu. Som de tantes formes, com hi ha estels, som de totes formes,
Partícules de Déu Tants i tants planetes Com hi ha en el cel Tants i tants estels Com hi ha dins teu Són de tantes formes Com hi ha en estels Són de totes formes Partícules de Déu Tants i tants planetes
Com hi ha al cel tants i tants estels com hi ha dins teu. Són de tantes formes com hi ha estels. Són de totes formes, partícules de Déu.
No, no.
Com hi ha al cel tants i tants estels. Com hi ha dins teu som de tants fons.
Tants planetes, com hi ha al cel Tants i tants estels, com hi ha dins teu
Bon dia, és la una. Lídia es congelarà el 2015 a Sant Just. L'alcalde ha anunciat que l'impost de béns i mobles no pujarà l'any que ve, al contrari a aquest any, que s'ha incrementat un 2,5% per sobre de l'IPC. L'equip de govern també es planteja congelar les llicències d'obres i les taxes.
Amb aquesta notícia obrim l'edició d'aquest informatiu migdia. De seguida repassem altres informacions destacades en titulars.
La 25a cursa de l'associació de veïns de Sant Just girarà al voltant de la pobresa energètica. Aquest diumenge l'entitat veïnal organitza la cursa anual que cada edició es dedica a una causa o a un problema social diferent. Les inscripcions són gratuïtes. La unitat ràpida de Sant Just supera les 200 actuacions al carrer en només 6 mesos. Properament es posarà en marxa una aplicació mòbil que permetrà que tots els ciutadans puguin alertar de les perfectes o d'actuacions a la via pública.
El Sant Juster Encarnat o Cònsul impartirà una conferència dijous sobre el general Primm. Cònsul és l'autor del llibre El general Primm, una biografia curta sobre aquest polèmic polític i militar. Serà en una conferència a l'Auditori La Mallola.
Bon dia, l'IVI es congelarà l'any 2015. L'alcalde de Sant Just, Josep Arpinya, ha anunciat que l'impost de vens immobles no pujarà l'any que ve, al contrari del que ha fet aquest any, que s'ha incrementat un 2,5% per sobre de l'IPC. Ho ha explicat el just ara Fusta. L'any passat va augmentar el 2,5% per sobre de l'IPC, ho hem de reconèixer perquè vam dir, escolta, necessitem un esforç per això. Ara, com deia abans, l'activitat econòmica del municipi i els diners que venen de fora sembla que les coses estan molt millor, per tant,
no cal demanar-li més esforç fiscal a la població de Sant Just des dels impostos que són els que paguem tots. Principalment és l'INI. I per tant no hi haurà ni un euro d'augment, estarà congelat, zero.
Per pinya apuntar però que en algun cas li visc i que podria pujar en un 0,5 o 1%, però serà un increment que no afectaria al conjunt de la població. L'equip de govern treballa aquestes setmanes en l'elaboració de les ordenances i preus públics que s'han de presentar al ple del mes d'octubre, el proper dia 30. Segons l'alcalde, l'equip de govern també s'està plantejant congelar les llicències d'obres i les taxes. El pressupost del 2015 es debatrà al ple del mes de desembre.
La 25a cursa de l'associació de veïns de Sant Just voldrà conscienciar la població sobre la pobresa energètica. Diumenge, l'entitat veïnal organitza la seva cursa anual que cada edició es dedica a una causa o a un problema social diferent i aquesta campanya té el suport de moltes entitats arreu de Catalunya. Sant Just Notícies.
La cursa de l'associació de veïns de Sant Just se celebra des de fa 25 anys i cada any han volgut reivindicar un problema diferent que afecti la ciutadania o part de la ciutadania. Aquest cop, conscienciar sobre els talls de subministrament energètic que pateixen moltes famílies perquè no poden pagar les factures és la causa central. La cursa de l'associació també reivindica com una crida a l'Ajuntament de Sant Just perquè ajudi les famílies
afectades per aquesta problemàtica al municipi. La 25a cursa de l'Associació de Veïns és una activitat gratuïta i es farà diumenge a partir de dos quarts d'ons del matí. Arrencarà al Parc Maragall i les inscripcions es podran fer abans de la cursa al Centre Cíbitjo Maragall de dos quarts de deu fins a un quart d'ons.
Ara passen 4 minuts de la bona del migdia, l'Ajuntament de Sant Just obrirà al públic els jardins de la Masia Camp Freixes. És un projecte que consistiria encarregat a l'area metropolitana de Barcelona i que s'haurà d'aprovar els propers mesos. A més, també s'ha encarregat a l'AMB la revisió de tot el parc de la Bonaigua.
Els jardins de Can Freixas seran un espai obert quan s'executirà el projecte que s'ha encarregat a l'àrea metropolitana i que encara s'haurà d'aprovar. Els treballs es finançaran amb pressupost i integrament municipal o avançar a l'alcalde de Sant Just, Josep Pinyà, al just de la Fusta. L'obertura dels jardins de Can Freixas, hem encarregat a l'àrea metropolitana que ens faci un projecte per obrir els jardins a la masia Can Freixas.
Crec que és un punt, un pulmó molt important al centre del poble, que definitivament ens atrevim ja a obrir-lo o fer camí per obrir-lo a la població. L'altre projecte ha destacat que l'Ajuntament de Sant Just està encarregat de la M.B. és la revisió i l'anàlisi del Parc de l'Espanya.