El motor està absolutament enmanellat. Lluís Marçà confia en els inversors estrangers perquè el Saló Barcelona Meeting Point, el saló immobiliari que comença demà, sigui tot un èxit. Reconeix que les esperances estan posades en els agents russos i xinesos.
A aquesta hora encara hi ha algunes incidències a la xarxa viària. Sobretot a les dues rondes de Barcelona. A la litoral hi ha problemes, tant cap al nus del Llobregat Copa com cap al nus de la Trinitat. I també a la ronda de dalt, en sentit sud, hi ha petites aturades a Santa Coloma de Cremanet. També hi ha retencions a l'entrada de Barcelona per la B23.
Aquest migdia s'inaugura el Saló Seafood Barcelona, és el saló més important del sud d'Europa i també del magreb del sector del peix i del marisc. En declaracions a la xarxa de comunicació local, la directora del Saló, Mar Santa Rufina, ha explicat quin és l'objectiu de la mostra. Busquen principalmente hacer negocios y eso es lo que intentamos generarles. Intentamos atraer empresas internacionales y nacionales, empresas tanto de la distribución, del food service, importadores, procesadores, exportadores,
En definitiva lo que buscan es vender el peix, como quien dice. Y para eso estamos nosotros, para acercárselo. Segons Santa Rufina, Espanya és un dels països que més consumeix i produeix peix.
Els Mossos s'han desmantellat un grup criminal que robava productes de telefonia mòbil a tota la província de Barcelona. S'han detingut 6 persones, 5 de les quals per certs ja són a la presó. Es va detectar un significatiu argument de robatoris, especialment establiments de telefonia mòbil des de principis d'any arreu de la província de Barcelona. En tots els casos els delinqüents s'organitzaven en grups de 3 a 5 persones, anaven encaputxats i es dividien les tasques. Usaven per desplaçar-se un vehicle robat.
Avui fa 40 anys de la mort del músic Pau Casals, al Vendrell la seva ciutat natal no ha escatimat esforços per recordar aquesta figura. Dels actes organitzats per avui em destaca la interpretació del can dels ocells que oferiran una quarantena de violoncelistes de l'escola municipal de música Pau Casals. Un concert a les 6 de la tarda que no es farà només al Vendrell, ja que alumnes i professors d'escoles de música de tot Catalunya interpretaran la peça de forma simultània.
Notícies en xarxa.
Molt bon dia, passen 7 minuts, 8 minuts ja del matí. Comencem aquesta hora al Just a la Fusta d'avui, dimarts 22 d'octubre.
Avui anem una mica més tard del que és habitual, però de tota manera això no impedirà que el programa sigui ben complet. Començarem com sempre parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno. Bon dia, Andrea, què tal? Bon dia, Carme. I també en aquesta primera hora repassarem l'actualitat general del dia a través de la premsa. Parlarem del temps amb el Carles Hernández i Rius. I a més a més també mirarem de connectar, no sé si al final d'aquesta primera hora o a la segona hora ja.
amb el Marc Marvà que avui el tenim a la marxa per a la gent gran que comença justament a aquesta hora i que se'n van cap al Molí Farine a fer el seu manifest per a la gent gran com ahir ens va explicar la presidenta de l'associació Cambi de Nevado.
En la segona hora parlarem d'art, a les 11.10 entrevistarem a Dolors Puigdemont, artista que exposarà viatjuntament amb diferents artistes s'enjustenques, sobretot al Palau Falquera de Sant Feliu de Llobregat, una mostra més que també servirà per col·laborar amb el tornet Joan Patit, la Fundació Joan Patit Nens amb Càncer.
i farem tertúlia, també, a partir de dos quarts de dotze, amb la Costi Rubio, la Maria Camps i el Joan Malagarriga. Tindrem, també, avui com cada dimarts, el Francesc Urvella per parlar-nos de coaching. Avui també ens parlarà de lideratge. També tindrem el Pep Quintana amb l'Almanac del Cordill i, a més a més, també, la cuina. Aquest setmana estem fent receptes de cuina gràcies al mirador de Sant Just. Avui, una nova recepta acompanyada de bolets.
i també com cada dimarts llibres amb el Llego Marcos de la llibertat de recenya. Tot això partida ara mateix i com sempre comencem parlant de les notícies.
Per on comencem avui, Andrea? Comencem parlant de la marxa de gent gran que s'està celebrant aquest matí. De fet, a aquesta hora, cada any una trentena de persones participen d'aquesta activitat, que inclou aquesta caminada, un esmorzar i la lectura del manifest de la gent gran. La marxa ha sortit del Parador Ferrés a les 10 en direcció al Molí Fariner i allà
Es preveu que es llegeixi el manifest de la gent gran. Després es tornarà a Sant Just, al Núcleo Urba, i es farà un esmorzar mil·lenari per als assistents. La presidenta de l'associació de gent gran de Sant Just, Candida Nevado, resumia ahir que el text d'aquest any, que el manifest d'aquest any, reivindica que la gent gran vol ser activa i participativa,
i una altra intenció de la gent gran és reivindicar que tenen la responsabilitat de complir amb la seva funció d'avis i àvies dels seus nets però també tenen el dret a tenir la seva llibertat per fer les seves activitats. L'educació dels nens és dels pares, no pas dels avis. Enguany l'associació de gent gran de Sant Just fa 15 anys i asseguran que línies generals estan contents amb la situació del col·lectiu al nostre municipi però la presidenta de l'entitat assegura que els llocaters del milanari han notat molt el tancament del menjador.
Aquesta entitat porta 15 anys treballant per la gent del poble, com dèiem, i cada últim divendres organitza diferents activitats, adreçades a aquest col·lectiu, com cine, fòrums o conferències útils, sobres, l'autoseguretat... I una de les activitats que organitzen cada any és aquesta marxa per a la gent gran que s'està fent aquest matí a Sant Just i que ha començat al Parador i que seguirà fins al Molí Fariner per després tornar a Sant Just i fer, com dèiem, aquest esmorzar. Molt bé, doncs n'estarem pendents. D'altra banda, tenim també més qüestions avui dimarts.
Parlem d'una conferència que tindrà lloc aquesta tarda a la influència de l'art en l'educació dels nens i nenes és el tema principal d'aquesta ponència, la ponència inaugural del curs, el 2013-2014, a càrrec de la directora del Carràu Blau Soledat Sants. Sants invertirà aquesta conferència que porta per títol Art, artistes i pedagogia, recursos senzills a l'encalç d'un objectiu difícil. Així la directora dels tallers dels plàstics municipals Carràu Blau parlarà de la influència que pot exercir l'art
en la pedagogia. La llarga trajectòria de Soledad Sants com a artista i mestre s'ha just a fet que ella hagi estat la persona escollida per impartir la conferència inaugural del curs. Començarà a dos quarts de set de la tarda, avui a les Saladactes de la Begoneta, per si voleu assistir-hi.
Doncs una bona proposta i acabem amb un últim tema. Parlem de sostenibilitat perquè l'associació de veïns de Sant Just convoca dijous demà passat una jornada participativa per tal d'elaborar el pla de sostenibilitat de l'àrea metropolitana de Barcelona. La idea és que els veïns i veïnes de Sant Just aportin idees i propostes que es faran arribar a l'EMB i que es tindran en compte a l'hora de treballar el pla de sostenibilitat.
La trobada serà dijous a les cinc de la tarda al centre cívic Joan Maragall on té la seu l'associació de veïns, és oberta a tothom i també l'impulsen com dèiem l'entitat Sant Justenca i també la confederació d'associacions de veïns de Catalunya. Doncs queda dit també coses aquests dies a Sant Just, és una setmana d'aquestes intenses, gràcies Andrea, i de seguida parlem de l'actualitat a nivell més general també, setmana intensa. Si més no, la actualitat en aquest sentit a la tardor sempre és bastant intensa.
Acabem amb la punt musical del dia, però també sentim diverses vegades que el novembre costuma ser i octubre bons mesos per concerts, per tant doncs parlem d'un grup que es diu, jo no el coneixia, que es diu Dotar, i que sonaves també, actuen al novembre, a finals de novembre aquí a Barcelona, per exemple,
i llegim al webvimdispot ens ensenyen una mena d'acústic que ha fet aquest grup en format acústic i com gravat en una mena d'estudi casolà, és a dir, un estudi, em refereixo a on hi ha llibraries, que no és un estudi de gravació, sinó a casa seva, per dir-ho d'alguna manera, i els tres components, interpretant un parell de cançons, es pot veure a través del blogotec i sentirem una d'aquestes cançons, la castellola Jot.
The lovers that went wrong. The lovers that went wrong. We are the reckless, we are the wild youth. Chasing visions of our futures.
They will reveal the truth. The one will die before he gets there. If you're still bleeding, you're the lucky ones. Because most of our feelings, they are dead and they are gone. We're setting fire to our insides for fun.
collecting pictures from a flood that wrecked our home. It was a flood that wrecked this home. And you caused it. And you caused it. And you caused it.
Well, I've lost it all, I'm just a silhouette I'm a loveless face that you'll soon forget And my eyes are damp from the words you left Ringing in my head when you broke my chest Ringing in my head
When you broke my chest And if you're in love Then you are the lucky one Cause most of us are bitter over someone Setting fire to our insides for fun To distract our hearts from ever missing them That aren't forever missing
You caused it. You caused it. You caused it.
Justa la fusta.
Estem escoltant just a la fusta.
Passen quatre minuts d'un quart d'onze, saludem de nou l'Andrea. Bon dia, Carme. Per parlar ara de la notícia principal d'avui dimarts, que passa per aquesta droctina parot, que és el que ens diuen els diaris. Doncs tots els diaris, si més no els que tenim avui, l'Ara del Periódico i el Punt Avui, van en la mateixa línia. El diari Ara, per exemple, ens diu Europa tractifica Espanya.
Estrasburg tomba la doctrina parot i desenes de tares seran alliberats. El govern espanyol avisa que no permetrà l'humiliació de les víctimes. De fet, en fotografia de portada han triat una imatge d'un moment de la compareixença dels ministres de Justícia i d'Interior, Alberto Ruiz Gallardon i Jorge Fernández Díaz.
que se'ls veu amb cares molt serioses i de fet diu al PO de Foto la desolació dels ministres i que van compareixer ahir a Batuts. És aquesta notícia principal del diari Ara. En portada i també a les pàgines interiors, el periòdico directament diu clar, tallada d'Astrasburg, 50 presos detes seran alliberats pels jutges. El Tribunal Europeu deroga la doctrina parot per complir les penes íntegres en els delictes de sang.
i ens diu també que les víctimes culpen Rajoy Zapatero de la decisió contra l'aplicació retroactiva. Ens centrem en l'últim diari que tenim avui, el punt avui, que ens diu Estrasburg condemna la doctrina parot, el Tribunal Europeu censura l'aplicació de les lleis penals amb retroactivitat i justícia dilatarà tant com pugui la sortida dels aterrars beneficiats.
Molt bé, doncs ho llegim avui als diaris i també aquest tema encara coeja els digitals. L'extraordinari a l'audiència per la posada en llibertat de Del Ríos, el que ens diu el 324.4, tot i lamentar-ne l'anul·lació, el govern espanyol assegura que respecte a la sentència i deixa en mans els tribunals la seva aplicació. Arran de doblegat també se'ns explica que el nou europeu obre la porta a l'excarceració de més de 100 etarres i que n'és Del Ríos la tarra condemnada
La fiscalia demana la llibertat immediata.
n'anirem parlant, i també hi ha diferents anàlisis vinculats amb tot plegat, que ens expliquen també que Estrasburg colpeja aquesta estratègia contra ETA, o la Ceci d'Alcàcer, que és un dels possibles beneficiats també d'aquesta sentència que es va fer publicar ahir dilluns. L'Ara.cat també ens diu que Ciutadans amaga que el 2012 va traslladar a Barcelona la seu de tribuna cívica.
I que l'Estat manté el veto a Mas. D'altra banda, el 314.cat ens diu que es publicarà un nou llibre d'aventures de Tintín que sortirà el 2052 per evitar que el personatge passi a ser de domini públic en complir-se els 70 anys de la desaparició del dibuixant que va morir Brussel·les l'any 83.
I el clínic desxifra el genoma d'un dels linfomes més agressius. Investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona han desxifrat el genoma d'un dels càncers de cèl·lules sanguínies més agressius, el linfoma de les cèl·lules del mantell. La investigació ha consistit a seqüenciar el genoma de 30 linfomes d'aquest tipus i s'ha descobert diversos agents implicats en la progressió del càncer.
Més qüestions? Passem ara a obrir les pàgines internacionals. Què ens expliquen avui els diaris, Andrea? Doncs el diari ara trobem escàndol a França per l'abast de l'espionatge massiu dels Estats Units. L'Agència de Seguretat Nacional nord-americana, l'NSA, va interceptar
70,3 milions de comunicacions en només 30 dies en territori francès. Sembla ser ara que el govern francès també va ser víctima d'aquest espionatge massiu de Washington, segons el diari Le Monde. Aquesta agència va interceptar fins a 70,3 milions de comunicacions en 30 dies i París ara exigeix una resposta clara. De fet, ahir va compareixer el ministre d'Afers Exteriors francès, Loren Fabius, a Luxemburg,
I ha estat previst que avui es reuneixi a París amb el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, per discutir aquest espionatge a milions de persones en territori francès. I, de fet, el ministre va exigir ahir la fi d'aquesta mena de pràctiques entre socis, cita literalment, ja que són totalment inacceptable. És aquesta una de les notícies del dia en clau internacional.
I ens centrem en un altre cas que ens diu presó preventiva per als falsos pares d'una nena trobada a Grècia. Les autoritats temen que la criatura fos víctima d'una xerxa de tràfic de menors. La justícia grega va decretar presó preventiva i per la parella de gitanos que es feien passar per pares d'una nena de trets nòrdics. De fet, en fotografia, hi ha una imatge que acompanya aquesta notícia, veiem els pares que són molt morenos de pell i la nena és rossa i molt blanqueta.
Diu que la policia sospita que podria ser víctima d'una xarxa de tràfic de menors i ara la comunitat gitanagrega temps que el cas desperti agressions xanòfobes. I és una altra de les notícies que hem trobat en clau internacional, en aquest cas avui al diari Ara. Doncs d'aquí ens en anem a mirar què passava fa uns quants anys. Un 22 d'octubre com avui, per exemple, del 93 ara fa 20 anys.
Roca defensava les ajudes a les Pymes i criticava el Partit Popular. El Congrés rebutjava les esmenes de pressupost amb els vots del PSOE estiu i nacionalistes canaris. I d'altra banda, la decisió del Bundesbank de baixar a mig punt el preu del diner animava als mercats europeus. Fa 20 anys també se'ns deia que els exprofitaris del Ritz recobraven la titularitat de l'hotel.
La cadena no podrà utilitzar USA, no podrà utilitzar aquest nom, el nom d'Hotel Ritz. Fa 15 anys, 22 d'octubre de 1998, la primera notícia passava per Itàlia.
I tal hi hauria una nova etapa amb l'excomunista d'Alema, primer govern a la Unió Europea, presidit per un ex dirigent del Partit Comunista, formació d'un executiu d'ampli espectre amb comunistes, excomunistes, democristians i liberals de centre dreta.
El PNV frenava el seu discurs radical i demanava esgotar l'Estatut. L'AVE arribarà a Barcelona, se'ns deia, en aquell moment, el 2004 per Sants. La prolongació fins a la frontera es retarva.
i el Barça que ens ho pagava a Múnich, en clau, doncs, de Copa d'Europa. Fa 10 anys, 22 d'octubre del 2003, Rajoy, titular, que es destacava, eren paraules de mateix Rajoy, Ciut i la Pi de l'herència de Pujol, líder del PP, veia una deriva radical que s'allunyava massa del llegat del president. El candidat oferia als empresaris catalans la moderació de Piqué i més replicava que la radicalització estava a les files populars.
País Basc i Navarra tenien la renda familiar més elevada. Catalunya està en sisè lloc, tot i que Girona era la primera província. I la imatge era del viverant homenatge que s'havia fet a Vázquez-Montalbán. Un miler de persones havien rendit homenatge a la Universitat de Barcelona amb Manuel Vázquez-Montalbán. Aquí, Raimon, per exemple, que és qui veiem en la imatge, havia cantat.
I el 22 d'octubre del 2008, ara fa 5 anys, la judicatura el complet plantava cara al govern. El Suprem i l'Audiència Nacional se sumaven a l'atur contra l'executiu per demanar que fos més a bé amb el cas Mariluz. Zapatero replicava que les decisions del Consell General del Poder Judicial no eren sentències i es podien criticar.
I Zapatero exigia anar a la cimera. El govern intentava participar a la reunió del G8 i el G5. Nicola Sarkozy havia anunciat els països convocats a aquesta cimera i primer no hi havia l'estat espanyol. I Rajoy criticava el pressupost perquè era irreal, si ho també retreia els incompliments amb Catalunya i Solves admetia que els dubtes sobre la crisi condicionaven els comptes.
Eren els temes principals del 22 d'octubre del 2008. Tornem ara cap als diaris d'avui dimarts 22 d'octubre del 2013.
Comencem aquest repàs per les contraportades amb la del diari Ara, on llegim avui l'article titulat Areus de Max Kanner. Salvador Cardús avui ens parla de Max Kanner, diu que va perdre la Conselleria de Cultura, a la que va el primer govern de Jordi Pujol el 84.
Va morir fa uns dies i per això ens diu que les necrològiques d'aquests dies han parlat extensament i bé d'aquest geni ordenador i constructiu de Kanner, un geni que no té res a veure amb un suposat caràcter germànic, sinó amb un encaix intel·lectual i patriòtic en una concepció nouscentista de la cultura, que seguia als passos d'Enric Prat de la Riva.
Diu, però ara vull deixar constància d'un altre front també obert i guanyat per Kanner. A mitjans dels 80, encara que ara sembli impossible, la gemonia intel·lectual se situava a l'entorn del PSC. Amb les seves moltes fundacions i instituts, entrevistes i amb la cobertura del país, per exemple, des d'aquest front l'acarnissament contra el nacionalisme era brutal i sistemàtic. I el més suau que s'endèia és que estava a punt de desaparèixer del món mundial. És la reflexió que fa avui Salvador Cardós.
Doncs és la primera contra que repassem, mirem ara la del punt avui, llegim el següent titular, que és Mas Garrifa, la manca de somriures d'Occident. Ho diu Jaume Sant Llorente, que és fundador de l'ONG Sonrisas de Bombay, de fet és periodista econòmic de formació, i ho va deixar tot l'any 2003 per muntar una ONG, va fer un viatge de turisme a l'Índia,
I vaig conèixer un petit orfanat amb 40 nens que estava en una situació financerat difícil a punt de tancar. Jo vaig veure 40 persones que necessitaven una petita empenta individual. Vaig tornar a Barcelona, vaig vendre el pis, vaig deixar la feina i em vaig plantar a Bombay. La crisi que tenim aquí comparada amb allò és ridícula. Una de les coses que més m'impacten és la indiferència d'una part del món vers la situació de l'altra part de la manca de sentiment planetari.
Diu que va fundar aquesta ONG fa vuit anys, ara té més de 225 empleats i ja ha ajudat més de 5.000 marginats a l'Índia. I ara d'aquí poc publicarà el seu darrer llibre, El poder de les sonriques.
Llegim avui aquesta entrevista. Acabem amb la del periódico. Un gran jaciment o un tresor en el meu somni? És l'Hermes Prous, que va deixar l'arqueologia per inestable i perquè la crisi va desmentallar el sector. Ara és mariner de port a Blanest. Diu que al principi tenia l'encant de l'aventura. A mi em fascinava la figura del buscador de tresors i les històries que llegia centrades en aquest tema.
Diu que després no era això, però sempre he pensat que té més atractiu trobar coses sota l'aigua que a terra. Un vaixell enfonsat sempre té una càrrega emotiva darrere. La seva primera feina com a arqueòleg marí va ser l'ampliació del Port de València, perquè gairebé sempre que es fa una cosa així, han de contractar una empresa per comprovar que allà sota no hi ha cap jaciment arqueològic.
A Laredo també van treballar per l'ampliació del port i vam trobar les restes del que era una petita embarcació tipus canonera, una llenxa de sal que sembla que era de l'època napoleònica i diu que hi havia dos canons, munició de mosqueteria, coberts, monedes de plata i una moneda d'or, una moneda del 1.803 que encara brillava i diu que ara la crisi del sector privat, perquè la major part
de l'arqueologia forma part del sector privat, diu que ara és mariner de Port a Blanes, va créixer a Premià i m'agrada molt el mar i al començar a deixar currículums ho vaig fer pensant en una feina relacionada amb el mar i ara treballa allà. Molt bé, doncs escollim avui a la contra del periòdico.
I la notícia curiosa del dia avui passa per Santiago de Chile perquè uns 20.000 zombies van envair aquest cap de setmana els carrers d'aquesta ciutat.
És la sisena edició de la Zombie Walk que celebra anualment aquesta capital de Chile, i sembla que van participar aquestes 20.000 persones, és el que va xifrar la policia, una activitat que cada cop ha anat augmentant els seus participants i que, contrariamente a l'aparença dels caminants, es va desenvolupar un ambient bastant festiu i pacífic.
Els organitzadors fins i tot van posar a disposició de la gent llocs on els maquilladors ajudaven, els que no sabien gaire com donar-se l'aparença d'haver sortit de la tomba, doncs hi havia gent que t'ajudava, etc. I la idea és que Zombie Walk es converteixi en una tradició. La idea també és que aquest any ha tingut un èxit rotund, també pel que fa a seguretat i diversió,
i un altre dels organitzadors atribuïa l'èxit de diferents factors, per exemple la sèrie de TV de Walking Dead, la pel·lícula de World Wars, o l'atractiu que sempre ha tingut a Chile el cinema de terror.
Doncs, de moment, això, si voleu veure imatges, d'aquestes 20.000 persones caminant per Santiago de Chile en format zombie, és el moment. Ha de ser divertit. Curiós, curioses, no? Bé, Andrea, moltes gràcies i que vagi molt bé. Que vagi bé, bon dia.
Ara passen 4 minuts de dos quarts i ens fixem en més articles interessants avui als diaris.
Comencem avui pel punt avui amb una entrevista que llegim a una oceanògrafa. És Sally Watson Kilson, que és oceanògrafa nord-americana i premi Ramon Margalèff d'Ecologia 2013. Diu que les plantes microscòpiques dels oceans capturen el seu dos atmosfèric i els submergeixen a les profunditats i que cremem combustibles fòssils de milions d'àngels. En quedem sense que fem en planeta i acidifiquem els oceans.
Diu que la principal amenaça pels oceans són els amocaments contaminants que augmenten els nutrients a les costes i fan proliferar el fitoplàntum fins que es gota aquells nutrients i mor. La seva descomposició consumeix molt d'oxigen i que un medi amb poc oxigen vol dir poc peix. Si afegim la sobrepesca tenim el problema actual, el desgel dels pols és un problema més a llarg termini.
Ho llegim avui al Punt Avui.
El periódic avui llegim un article firmat per Anna Alba des de Jerusalem titulat Tel Aviv surt de l'armari, el primer candidat obertament gaire en unes eleccions al Pròxim Orient lluita avui per l'alcaldia de la ciutat israeliana. A Jerusalem un religiós ortodox espera també fer el salt. A la llista de Horovitz hi figura quatre dones, una d'elles atiu i una altra que és lesbiana.
Nitzan Horovitch és el primer home que es presenta a unes eleccions al Pròxim Orient dient que és gai, té 48 anys i respon al perfil d'urbanit a secular modern que Ben Tel Aviv espera destronar avui amb els comits municipals d'Israel el laborista Ron Hulday, alcalde des de fa 15 anys.
I ajorzarem, com dèiem, la franja de centre esquerre que domina Tel Aviv i residual. La lluita de les municipals està entre candidats de dreta i extrema dreta, seculars i religiosos moderats, contra religiosos, més conservadors i ultra-orthodoxos. L'actual alcalde de la ciutat, Nir Barak, et confia a poder aguantar el pols del seu rival, Moshe Lyon, que engapsarà la llista Likud Beitenu, els partits que lideren la coalició del govern israelià. És un article que llegim avui al Periódico.
I al diari ara llegim una entrevista interessant també avui al còmic Pere Joan. Un dels protagonistes del festival Còmic Nostrum, que s'inaugura avui i se celebra fins diumenge a Palma, autor imprescindible, activista i gran renovador del gènere, ara vol retratar el segle XX en un assaig gràfic ple de filosofia. Una entrevista que fa Israel Ponzano i on llegim que no ens hem de resignar, que el còmic en català no és una batalla perduda.
Diu que tot plegat és un tema de pedagogia editorial, s'ha d'aconseguir que els que volen estar en la normalitat en l'edició en català i que els mitjans s'hi posin. Que el còmic en català no és impossible. I també diu que a les illes hi ha molts autors de còmic independent, però també molta gent que es dedica al mainstream per gegants editorials dels Estats Units, com la Marvel. A més també estan sortint petits editors que arriben de camps pròxims al còmic, com el de l'animació i el Graffiti, i que porten noves idees. Ho llegim avui al diari Ara.
Dos quarts i mig, a moment ara per la cultura. Amat Pini, ella, torna amb força a les llibreries. Es publica La clau de volta, una novel·la inèdita de l'autor de Cael Reix en l'any del seu centenari. El director del Primavera Sound, Gabi Ruiz, diu que no hem pogut fer el Primavera Sound que volíem però s'hi assembla molt. Diu que la música no és una feina que es resolgui posant-hi diners.
Jordi Cadena, l'esperis de l'ISACA, continua apostant per la temàtica social amb la por. I també recordem que a la fusta del cinema permet veure pel·lícules per menys de 3 euros, cada una durant 3 dies.
I en esports, les portadores esportives d'avui, en l'esport titular dupla de Champions, Messi i Neymar junts per sentenciar a San Siro cap al ple. El Barça busca el 9 de 9 per assegurar el passe a vuitens de final.
I el nou esportiu titula en Guàrdia. San Siro, primer examen. El Barça afronta avui a Milà el primer gran maig del curs i mira de regull al clàssic de dissabte. Les baixes del rival el situen com a favorit, amb l'últim precedent com a advertència un excés de relaxació. I avui el Mundo Deportivo titula primer clàssic. Semana clau amb Messi a punt. La victòria de San Siro deixaria els Laurana a un pas dels vuitens.
Però el tema principal és la retrobada a Barcelona. Fotos exclusives, segons el que publica aquest diari. L'entrevista entre els tècnics, entre Tito Vilanova i Jurep Guardiola es va fer a casa de Guardiola. I també es parla de força Tito, amb el mosaic que hi haurà dissabte al Camp Nou.
Són alguns els temes d'avui, dimarts 22 d'octubre.
4 minuts i 3 quarts d'11. Saludem ara el Carles Hernández i Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia. Per parlar del temps, d'aquest dia així grisot, no? Molta humitat. Sí, humitats elevades, les temperatures han baixat una miqueta perquè durant la nit s'ha serenat una mica, però després han sortit els núvols i han pogut baixar, però ha estat molt curiós avui, perquè la mínima estava al voltant de gairebé els 18 graus, 17,8, i després, entre les 9 i les 10, ha baixat una miqueta i ha baixat cap als 17, cosa que no acostuma a passar, però bé, avui ha estat la sorpresa.
Tenim alguns núvols però han d'anar més. O sigui que avui ens creu un front. Sí, sí, sí. Avui probablement doncs potser d'aquí una estoneta encara tenim alguna ullada de sol. Però la tendència és que ens arribi un front. És un front que podríem dir que és el més actiu de tota la setmana. I pot aportar alguna precipitació. Hem de dir que la nostra estació meteorològica avui ha registrat dos dècimes de litre. És fruit d'aquesta humitat que t'ho comentaves tu, que avui n'hi ha molta.
i aquesta suor que ha caigut pel plobiòmetre ha provocat aquesta xifra de pluja que no és certa. Núvols en augment. De cara a la tarda quedarà ja força tapat cap a les comarques de Ponent. Probablement a la tarda vespre podria ja caure algun ruixat, sobretot a les comarques del Prepirineu de Lleida. O sigui, en aquella zona i la franja de Ponent en aquesta zona pot caure algun ruixat.
durant aquesta tarda, i nosaltres creiem que a Sant Just el que tindríem és a partir de la nit, i sobretot durant la matinada, que és el que comentàvem ahir, que aquest front acaba de creuar per tot el que és el territori català, podria deixar anar alguna gota, o sigui que demà potser ens aixequem amb els carrers una mica mullats, fruit d'aquesta precipitació que pot caure entre dos i tres litres per metre quadrat, i a més durant bastanta estona, o sigui que és ridícul, però bé, sempre és allò benvingut. Avui ens hem aixecat amb humitat, demà hi haurà una humitat de pluja dins de la nit.
Passa molt ràpid, o sigui, que serà durant la matinada i demà al dematí encara tindrem prestes de núvols, però el sol serà el que anirà guanyant terreny. Això farà, d'una banda, que les temperatures avui quedin potser una miqueta més curtes, l'ambient eixa fogós, però no arribarem als 24 i escaig, sinó que ens quedarem amb els 23, perquè el sol no farà la seva feina, i aquesta propera nit, com que quedarà tapada, no baixarem tampoc dels 18 o 19 graus, serà una nit bastant, bastant càlida, pensant en el que hauríem de tenir amb normalitat. Llavors, dimecres i dijous tenim un altre cop estabilitat, el sol és el protagonista,
Estem entre fronts i això provocarà que a dimecres parlem de més sol, demà durant bona part del dia. Les temperatures amb el sol poden pujar una miqueta però serà molt poquet. Hi ha molt poca diferència perquè tot i la presència del sol, com que renovem una mica l'aire i cau aquesta precipitació d'un dia per l'altre, varia molt poc la mínima. Però en canvi les màximes sí.
Perdó, les mínimes sí, les màximes no varien, però les mínimes sí, perquè com que les nits quedaran serenes i sobretot la nit de dimecres a dijous serà bastant serena, aquí sí que les temperatures poden caure amb una certa facilitat. Recordem que estem esforçant molt ràpid el dia i això provoca que el termòmetre pugui baixar amb certa facilitat. I si a sobre tenim la nit serena, això ajuda que els termòmetres baixin amb una certa facilitat. Així doncs, avís, no del Servei Metrologi de Catalunya, sinó d'un servidor, al dijous al matí perquè l'ambient pot ser força més fresquet. 15, 16 graus,
perquè la nit haurà estat molt tranquil·la. Dijous, un dia molt calcat, al dimecres, començarem amb sol, serà un dia tranquil, amb aquestes males visibilitats que ja fa dies que ens acompanyen, perquè la influència continua amb aquests vents del sud. I d'altra banda, també, que a mesura que avanci el dijous, els núvols poden tornar un altre cop a créixer, però creiem que serà molt a poc a poc. Durant el divendres, sí que serà el sol i els núvols, els grans...
El dia d'avui és un dia lletjor.
Perquè són dies que no tenen cap gràcia. Si fa sol faria calor. Si està algú amb un feixafogor, estàs així amb la tonteria aquesta del que no toca, però és que clar, què vols? Sol espetalant. No, no, és veritat. Llavors, el diumenge seria ja bastant més bo. Serà bastant, amb una temperatura bastant més agradable. Però al tant, un altre cop, perquè dissabte la nit quedarà serena i la nit que canviem d'hora,
Tornaria a ser un matí fresquet. El tanto els que anem a muntar Sant Just al carrer, que ens incluïm tots perquè la ràdio té moltes activitats, doncs a realitzar el Sant Just al carrer aquest any, que té un protagonisme una miqueta destacat, perquè primer del matí farà fresqueta, però al migdia s'estarà molt bé, farà solet i farà caloreta.
O sigui, serà d'aquells dies que haurem d'anar buscant llocs per on poder penjar la jaqueta, perquè ara la faig servir, ara no la faig servir, després ben dinat. Molt típic del Sant Just al carrer, després ben dinat i acabes escoltant el concertet que et fan sempre, i a tu poses alguna cosa perquè el sol ja està fluixant, amb el canvi d'hora, doncs cap a les 6 de la tarda ja es començaria a fer fosc i això ja et comporta tornar-te a posar la jaqueta. O sigui, cal tant, perquè és un dia de molta variabilitat. Si sempre es diu això de la pluja, però jo crec que en realitat hem viscut més dies de sol, de festa major, que una altra cosa.
De festes de tardor. Ahir de tardor. Sí, sí. Són comptades les festes de tardor que recordo en precipitació. I d'aquí normalment aquest sol tipus calor, no? Que la setmana següent ja t'has aparegut, potser, però que aquell dia igual hem acabat d'anar amb mania curta al migdia, com deies ara. Sí, normalment les festes de tardor coincideixen amb les últimes foetades de caloreta. O sigui, estàs al carrer i si coincideixen que et fa sol, la temperatura és molt agradable. Un petit exemple.
La previsió per dimarts que ve és d'aquí a 14-15 graus. I ara estem amb 18-19, camí dels 24. El canvi serà bastant radical. Els mapes ho van indicar i a poc a poc van adaptant-se, però no estan canviant gaire.
En previsions de llarg termini, el company Francesc Mauri diria ara, però què estàs dient si falten molts dies i això s'ha d'agafar amb totes les pinces que puguem tenir a casa. Sí, però també tenim la il·lusió i les ganes i molta gent es pregunta quant arribarà, per exemple tu comentaves aquí fora ara, quines ganes tinc de posar-me i canviar d'armari. Una mica.
No ha sortit de l'armari, ha de canviar de l'armari. I el fet és que sembla i tot apunta que coincidint amb la castanyada, ho estem seguint fa bastants dies, però coincidint amb la castanyada hi hauria el canvi radical, pel que fa al temps. A més, és un canvi on les temperatures foten una baixada important, o sigui, bé, podríem dir fred, i després es normalitzen. O sigui que entre el 30 i el 2-3 de novembre hi ha un canvi important,
la roba, el que porto jo, una samarreta de cotó de màniga curta i poca cosa més, bueno, els pantalons, els calçotets, és evident, perquè si no està mirant per la boia, mirant com va aquest pel carrer, doncs la samarreta de màniga curta la oblidaríem i això seria a partir de la setmana que ve, coincidint amb la castanyada dels nens, el festiu de Tots Sants,
Aquells dies, sembla que la Castanyada la salvaríem, però entre dimarts i dimecres seria un front atlàntic. No ve de Portugal, sinó que baixa de les ies britàniques i ens entra una massa d'aire, una miqueta més freda, i ja era hora, perquè portàvem com 15 o 20 dies amb vents al sud, i això portarà un canvi radical perquè fa temperatures i l'ambient. O sigui que plorarà s'ha d'acabar. Podria ploure dimarts. I salvaríem la Castanyada, que això també és bona notícia. No es fa l'aire lliure la Castanyada.
La comissió del barri nord, em sembla que sí que ho fan al carrer, no? No ho sé. No sé si fan ball, eh? Ja ho mirarem, ja ho mirarem. Bueno, ja no els vaig de sol o què? La casa de Rajoy no ho fa, crec, aquesta setmana. La castanyada? Per què? Dissabte. Bé, no ho sé. Cadascú fa la seva. Sí, no i tant. La ràdio celebrarà el Nadal el mes de febrer. Bé, anirem parlant, doncs, Carles, gràcies. Molt bé. I que vagi bé, bon dia. Bon dia.
Walk in the mountains drinking a bar. Walk in the mountains drinking a bar.
I've been back into my town, dropped my bags and I look around. Places that seem the same as the memories that we made. I've been away for six months, six months is a long time. We're just stuck at this one dead-end desk with this one stupid cat and you're wondering why me.
I went to your door I didn't call so I'm not sure If you want to meet people with me Or I stuck to your TV Oh, it's been a hundred years Feels like you're left at the top I never see you around Remember, you are still young Lazy dude, I am your gal Shall we always think of it before? You and me can go on forevermore Remember, you are still young
I'm not the same number as in 98. We can never walk in the mountains, we can do whatever. We can never drink in a bar as long as we're together.
Maybe you're scared. Maybe you just...
She had enough war when you resigned When you decided to win When you decided not to really matter anymore We can have a walk in the mountains We can do whatever We can have a drink in the bar As long as we together We can have a walk in the mountains We can do whatever We can have a drink in the bar As long as we together
Oh, it's been a hundred years since you left the town. I'll never see you again, I'll remember you, I'll stay young. Hey, if you get a day on your account, show me those things, don't think you're cold. You and me can go out ever more, remember you, I'll stay young.
Sí, sí.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Gràcies per atendre'ns.
7 minuts i les 11. A aquesta hora s'està fent la marxa per la gent gran. Hem parlat fa una estona amb l'Andrea Bueno i ara connectem amb el Marc Marvà. Molt bon dia, Marc. Molt bon dia, Carme. Perquè estàs fent tu també acompanyant la gent gran a aquesta caminada, no? Sí, aquesta marxa de gent gran i jo que els he acompanyat han començat des del parador a les 10 del matí.
i hem arribat a cinc minuts passats de dos quarts fins al mulí Fariner, una desena de persones. Hem arribat fins aquí i ara el Jordi, el responsable del mulí, ens explica el funcionament d'aquest mulí i també una mica història, eh? Història de la ciutat i del poble. Aquí hi ha tota la gent gran que ha vingut fins aquí.
Abans d'anar a l'esmorzar i llegir aquest manifest que encara no s'ha llegit, hi ha aquesta contextualització del lloc que s'està veient.
Sí, exacte. Ara, després de l'explicació d'aquest molí, es llegirà aquest manifest i es farà aquest esmorzar. Com dèiem, una desena de persones, hem de dir menció especial a la Rosa, que ens ha hagut de deixar perquè li feia molt de mal al genoll, però amb crosses fins i tot ha fet la meitat del recorregut. Per tant té meits, segurament, més que tota la resta. I per tant, doncs, ara, l'esmorzar es farà aquí mateix?
Sí, en teoria, l'esmorzar es farà aquí en el mateix molí. Un cop el Jordi, el responsable del molí, acabi de donar totes les explicacions i es llegirà aquest manifest de la gent gran, que recordem, abans ens ho explicava la Càndida i també ens ho explicava el Sanchis, que això era en una hora, el dia 1 d'octubre, que va ser el dia de la gent gran, i és una caminada que ja porta més de 10 anys.
i que sempre es fa el dia 1 d'octubre. En aquest cas, en aquest any s'ha volgut contextualitzar amb les festes de tardor i per això s'ha portat avui dia 22. Has pogut parlar, per tant, amb alguns d'ells, no? Veig que t'han explicat una mica tota aquesta situació. Estaven contents, doncs, de la gent que ha vingut? Hi ha poca gent, creuen, com ho han vist? Sí. Esperaven més gent.
perquè, com dèiem, una desena de persones, altres anys havien sigut fins a una vintena o fins a una trentena, i fins i tot algú ens explicava que pot ser la poca difusió que se n'ha fet. Perquè hi havia algú, fins i tot, que ens deia que no sabia a quina hora havia de ser en el parador i que no ho havia vist en el butlletí ni en el català de les festes de tardor.
Per tant, doncs, assignatura pendent per l'any que ve. Exacte. Hi ha algú de l'Ajuntament també, alguna autoritat, alguna cosa? Sí, tenim la Gina, aquí.
i que ha acompanyat tota la marxa de la gent gran, quan, mira, just ara mateix, Carme, s'asseuen i començaran a esmorzar. Ah, l'esmorzar. Primer l'esmorzar i amb la panxa plena farem el manifest després. Doncs moltes gràcies, Marc, que et deixem que vagis a esmorzar també amb ells i tot plegat i tornem després a la ràdio. Molt bé, perfecte. Que vagi molt bé, bon dia.
Hem connectat amb el Molí Fariner per saber com estava anant aquesta marxa per la gent gran. D'aquí una estona es llegirà aquest manifest. Qui s'hi vulgui acostar encara hi és a temps, no de fer la caminada, però sí de sentir aquest manifest per la gent gran, com dèiem, ara al Molí Fariner.
Dos minuts i les 11 del matí de seguida tornarem, sentirem el bitllet informatiu dels Sant Just Notícies, també sentirem el de la xarxa per actualitzar-nos, saber què passa arreu del país i mentrestant el que farem serà arribar a aquest punt horari amb una mica de música avui acompanyats del petit de Caleril i la cançó que es titula la perla que forma part del seu... aquesta no és, aquesta sí, del seu últim àlbum, la figura del buit.
Sembla masclops i no tallen, com el trot de vell d'espatllen. Tots els perders li remeten, el seu corrotge està vellet, quan el seu sol t'il·lumina a rius. El més curiós serà màgic,
El supercosm no t'espanta, però no sap com atrapar-te'n. Els esforços són galàctics, és tan brillant que en lluermen. Quan estàs sent el despista, no sabràs com aportar-te'n.
Balla el seu val si no et queixis, que els fortunats de tenir-la creus que ets capaç de triar bé, però no tens sols a expressar-ne.
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Aité, Polo i Oriol Pujador. Les Terres de l'Ebre demanen a la Generalitat que promocioni el turisme a la zona després de la crisi dels terratrèmols. Avui es reuneixen govern, alcaldes i consells comarcals. El sector immobiliari confia en els inversors estrangers per fer remuntar el mercat immobiliari. Demà obre portes al Saló Meeting Point. El maresme fa balanç a la campanya d'incendis d'estiu. Les condicions climatològiques han fet que la temporada no hagi estat complicada.
Els esports pendents d'aquí serà el nou tècnic del Blanes, Dukai Patins, després de la destitució de Miquel Humbert. I en futbol avui a 3.45 del vespre el Barça visita el Milan a San Siro, tercera jornada de la Lliga de Campions. Les Terres de l'Ebre reclamen a la Generalitat que promocioni el turisme en aquesta zona. Volen prevenir el possible impacte negatiu provocat per l'onada de terratrèmols i vinculats a la planta de Gas Castor. Aquest migdia la Generalitat es reunirà amb el territori, amb el gremi turístic i amb alcaldes de la zona.
El sector està preocupat, malgrat que admet que les cancel·lacions de reserves han estat aïllades i que van estar concentrades sobretot en la setmana de major activitat sísmica, és a dir, en els dies en què els terratrèmols van fregar els quatre graus a l'escala de Richter. També els consells comarcal reclamen al govern que s'avanci per neutralitzar la publicitat negativa que pot representar un fre per al turisme. Joan Martín Masdeu és president del Consell Comarcal del Montseia en declaracions a la xarxa. El que volem és donar el missatge de tranquil·litat
que es donen les tasques objectives de que els moviments no s'han reproduït i per tant van a la baixa d'una manera ja crec jo que pràcticament definitiva i que facin una campanya de promoció en aquest sentit.
A la trobada de l'una del migdia hi assistiran el secretari d'Empresa i Occupació, vuit associacions turístiques, els set ajuntaments del Montsià i el Baix Ebre, més afectats pels cismes, i els quatre presidents dels Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre. El sector immobiliari confia en els inversors estrangers per poder remuntar el mercat en la venda de pisos.
En vistes al Saló Barcelona Meeting Point, que comença demà a Barcelona, totes les mirades estan posades en els agents russos, però sobretot en els xinesos. Lluís Marçà, president de l'Associació de Promotors de Barcelona, en declaracions a la xarxa. El que sí que s'ha detectat és un gran moviment d'intermitjaris o operadors xinesos que comencen a portar possibles interessats. Pensen a més que té un efecte col·lateral que a vegades no es té en compte, perquè les inversions que diuen de 500.000 euros no és únicament un habitatge.
si a més porten activitat econòmica, perquè aquest operador podria ser que comprés un habitatge, a més necessités una nau logística, com a mínim, per operar. I tot això reactivaria un altre sector. Els promotors demanen al govern que no tiri endavant la taxa sobre els pisos buits.
La comarca del Maresme ha fet balanç de la campanya contra els incendis forestals d'aquest estiu. La temporada ha estat semblant a l'any passat en nombre de focs i anectàries gràcies en part a la climatologia favorable.
Bon dia. Durant l'estiu de 2013 s'han declarat 22 incendis forestals a la comarca d'Almeresma, la majoria molt petits i que s'han pogut apagar ràpidament. El president dels ADFs de l'Almeresma, Joan Aldrofeu, ha dit que en els últims 10 anys, tant a Almeresma com a tot Catalunya s'han cremat menys hectàrees.
22 incendis, gairebé com l'any passat, i les hectàrees cremarà són 342 metres. Vull dir que el Maresme ha tingut la sort que el temps ens ha acompanyat, hem d'anar amb cura, perquè si aquest any, en comptes de ser un any favorat, hagués sigut una mica amb les temperatures atípiques com a altres anys, hauríem tingut feina.
Recordem que ja s'ha aixecat la prohibició de fer foc a prop de terrenys forestals. A partir d'ara es pot fer sempre, i quan es notifiqui a l'Ajuntament es prengui totes les precaucions. Investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona i de la Universitat d'Obiado Astúries han de xifrat el genoma d'un dels linfomes més agressius. És un càncer de la sang de difícil tractament. Amb aquest treball es podrà avançar a la descoberta de nous medicaments.
El linfoma de les cèl·lules del mantell s'origina a la sang i als ganglis linfàtics i es considera un càncer rar, poc freqüent. Ara l'equip de científics ha identificat les alteracions de les molècules que són responsables d'aquest tumor. La supervivència mitjana dels pacients és de 6 anys després del diagnòstic, com a molt. El treball es publica avui a la revista nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences. Avui fa 40 anys de la mort del músic Pau Casals. Per aquest motiu, la ciutat del Vendrell ja ho té tot a punt per recordar la seva figura.
Dels actes que s'han organitzat avui en destaca la interpretació del cant dels ocells que oferiran una quarantena de violoncelistes de l'escola municipal de música Pau Casals. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11.05. Parla Andrea. L'Associació de Veïns de Sant Just convoca dijous una jornada participativa per tal d'elaborar el Pla de Sostenibilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La idea és que els veïns i veïnes de Sant Just aportin idees i propostes que es faran arribar a l'AMB i que es tindran en compte a l'hora de treballar el Pla de Sostenibilitat. La trobada serà dijous a les 5 de la tarda al Centre Cívic Joan Margall on té la seu l'Associació de Veïns.
Més qüestions, s'ha obert el període d'inscripcions per a la 37a cursa de Carts de Coixinets. Els propers 16 i 17 de novembre tindrà lloc un dels esdeveniments lúdicos esportius més destacats de l'any i ja es poden fer les inscripcions online per participar-hi. A través d'internet es poden fer fins dijous, dia 31 d'octubre, les 12 de la nit i les presencials es faran el mateix 31 de 8 a 9 del vespre al Casal de Joves.
La 37a edició de la cursa dels CARS es farà el cap de setmana del 16 i 17 de novembre als carrers Freixes i Creu del Pedró. Tota la informació de la cursa de CARS d'enguany la trobareu al web dels CARS, carsdecoxinets.org.
I un apunt més per recordar-vos que l'edifici de les escoles acull una exposició titulada Catalunya bombardejada, 75è aniversari dels bombardeig a la població civil i a les infraestructures catalanes. És una mostra itinerant promoguda per Memorial Democràtic i record de les més de 5.000 víctimes mortals i els milers d'aferits provocats pels bombardejos durant la guerra civil. La inauguració oficial tindrà lloc divendres a les 5 de la tarda i comptarà amb la presència del director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Paloulo Verdos.
L'horari de visita de l'exposició és de dilluns a divendres de 10 a 1 i de 5 a 9. I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies a edició migdia a partir de la una. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
It feels like you're the one It feels like you're the one
If things were to go wrong. If things were to go wrong. If things were to go wrong. If things were to go wrong.
Is this forever? Is your love strong enough? We should be together If things were to go wrong If things were to go wrong If things were to go wrong
If things were to go on If things were to go on If things were to go on
Fins aquí el programa.
Passant 11 minuts de les 11, saludem ara Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom. Per parlar de l'Almanac del Cordill, com cada setmana. Avui, per l'última setmana d'octubre, no? D'octubre, això mateix. Si s'acabarà el 27, farem del 21 al 27, que és aquesta setmana, i al final d'aquesta setmana veurem que hem de fer una cosa important.
Des d'ahir, que estem a dintre, escorpí, signes dels judíacs, eren els sants Úrsula, Griselda, Salina i Constança. Avui, què tenim? Salomé, Núnila i Elblòdia. Hi ha uns noms bastant desconeguts. Demà, per exemple, Sant Germà, Sant Vert i Santa Oda.
Seguim. Martirià, Duna i Antoni Maria Claret. Aquests seran els dijous. I el divendres és la Mare de Déu del Collell i de la Bona Nova. I els sants Bernat, Crispí i Daria. Dissabte, finalment, Sant Lucià, Sant Aberyst, Sant Marcià i Sant Rustic.
És estrany, no imagino ningú dient-s'ho de veritat. Hauríem de mirar alguna guia telefònica que hi hagués els noms.
Hem d'enderrerir una hora el rellotge, perquè ja tornem a ser amb aquella història de canviar el rellotge, el meu ja s'espatlla de tant moure'l, i doncs això, doncs que hem d'enderrerir una hora quan siguin, diu aquí a les 3, però veja, quan anem a dormir, enderrerim una hora i quan ens llevarem, doncs ja tindrem el rellotge a l'hora, ja estarem a l'hora, no? Molt bé, hi ha més coses a dintre d'aquesta setmana que ens explica l'almanac del cordill,
com ara els bons boleteires, que ara és l'època. Recollen només els exemplars bons i sencers. Deixen al bosc els exemplars vells i corcats perquè són útils per a la generació de nous bolets o com a aliment per a d'altres éssers vius. Hi ha animalons del bosc que es vellen els bolets.
I... conta la llegenda que el monstre Garió va matar el rei Dibèria i després va calar foc als boscos on s'havia amagat Pirena, la filla del rei. Hèrcules va córrer a auxiliar la noia, però va arribar quan ella feia l'últim alè. Va fer tard. En honor de la princesa, Hèrcules va aixecar la muntanya dels Pirineus.
i allà sota descansa la princesa Pirena, que et sembla, eh? La Pirena et recorda més o més que és el nom d'aquella cursa tan important que hi ha de gossos i trineus. Aviam, l'experiència dels vells cistellers, els que fan cistells, demana tallar la sarga, les canyes i els bímets, els mimbans de la Lluna. Quan la Lluna va a Mimba,
Això dona llarga vida a coves i cistells, que ajuda com tallar-se els cabells, ens hem de treure la lluna, plantar els alls... Hi ha tota una sèrie de coses que van regulats realment per la lluna. Exacte. Diu que Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Miquel i Sant Martí cavalguen tots ells en cavall blanc.
Símbol de la força i la pureza. Són lluitadors contra el mal, vencedors del drac o el dimoni. Mira les imatges i tots aquests sants que hem dit són cavallers i tots van amb un cavall blanc. Sí, sí, aprenem coses. I llavors diu, per Sant Narcís cada mosca val per 6.
És una dita que hi ha a Girona. És a final de mes.
contra la llegenda que la ciutat de Girona era assatjada per les tropes del rei francès, quan de dins de la pesada llosa del sapucre de Sant Narcís en va sortir nublades de mosques que es van llançar sobre els francesos.
Els que no van morir per les picades van fugir esparberats amb el seu rei. Finalment, van ser vençuts al coll de penissars per la tropa catalana. Fixa't tu les mosques, de tu les matem a copes de pal i a copes de pal... Tenen més força, eh?, de la que ens pensem. Fixa't tu, fixa't tu, van guanyar gairebé una guerra. Bé, doncs fins aquí l'Amanac del Cordilla, aquesta setmana. De la setmana. Molt bé, moltes gràcies, Pep. Fins la setmana. I tornem dimarts que vagi molt bé. Que vagi molt bé, bon dia. Adeu, gràcies.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. La informació més propera al Just a la Fusta.
I aquesta ara parlem de cultura d'una exposició que podrem veure aviat a Sant Feliu del Llobregat al Palau Falguera i que és obra de diverses enjustenques. Avui hem convidat la Dolors Puigdemont també acompanyada de l'Enke Makinek i de la Maria Angelzabat, tot i que ens han dit que de moment avui només parlarà la Dolors. Molt bon dia. Hola, bon dia a tothom.
Una exposició que es pot veure al Palau Falguera i que no sé si ho he dit bé, que és fruit de l'obra de diferents s'enjustenques. Sí, mira, som un col·lectiu, ara ja som 29 persones, totes som pintores, bueno, hi ha dos nois. Aleshores aquesta vegada serem 15 de nosaltres.
que farem una col·lectiva que diu diàlegs, que ocuparà totes les sales que hi ha al Palau Falguera, o sigui, la capella, la sala de dalt i dues sales més que han obert últimament perquè han compensat l'espai de Can Ricard que s'ha convertit en oficines per a l'Ajuntament
i llavors ho han compensat obrint més sales al Palau Falguera. Llavors tindrem molt espai i aquesta vegada, pràcticament totes, portarem diverses obres. Entre dues i cinc obres. Molt bé. Per tant, entre dues i cinc obres, per quants artistes?
per a quins artistes. Per tant, déu-n'hi-do, no? Sí, serà una bona mostra de l'art de Sant Just. I algun fil conductor concret o cadascú aposta per un tema o altre? El nostre col·lectiu des del primer dia hem insistit en que farem com un diàleg entre les diferents tècniques artistes, artístiques. O sigui, hi ha gent que fa gravat, gent que fa escultura amb fusta, amb arbre,
gent que pinta, amb diferents tècniques, pastel, aquarela, pintura acrílica, l'oli... llavors totes aquestes tècniques dialoguen entre elles i també, no la temàtica, però col·loquem les obres perquè una a l'altra formin com un diàleg de tot el nostre pensament.
Per tant, és una exposició que estarà a veure tota completa. Suposo que si veus una obra per obra també t'agradarà, però la idea és que es pugui veure com un tot. M'agradaria, digne la gent de Sant Just, que l'horari del Palau Falguera no és com el de Can Ginestar.
Allà només està obert de 6 a 8 de la nit, els cinc dies de la setmana feiners i després els dissabtes i els diumenges pel matí de les 11 al 1 i mitja o dos. En horari, per tant, que la gent que treballa hi podrà anar. Exacte, sí. Encara que sigui més limitat. I això s'ha de partir del 22 de novembre? Sí, del 22 de novembre fins al 15 de desembre.
L'entrada és gratuïta, costa diners, com funciona? No, l'entrada és totalment gratuïta, igual que Gengin està, és una casa de cultura. I bueno, us esperem a totes, a totes i a tots els de Sant Just, perquè l'obra que portarem és diferent de la que vam portar aquí a Sant Just a l'exposició a arbres que vam fer l'any passat.
Té títol l'exposició? Diàlex. Diàlex, hem dit abans, és veritat. Per tant, aquest diàlex de quins artistes Sant Justenca, sobretot, no? Tot i que aquests dos homes també dins de... En aquest cas serà un. Un home. Serà un escultor, conegut per tota la gent de Sant Just, perquè fa temps que viu aquí, que és el dogni Abreu.
Doncs es podrà veure com dèiem el mes de novembre i per tant suposo que també serà com una mena d'exemple del bon moment que viu l'art també a Sant Just. De tant en tant cada cop hi ha una exposició on parlem i parlem que hi ha realment moviment aquí al municipi tot i que potser no es pot veure cada dia perquè no es poden veure exposicions de tothom però sí que hi ha aquesta sensació que respira art a Sant Just d'alguna manera per tant pot ser una bona oportunitat per descobrir-ho qui no ho sàpiga.
Aleshores jo volia dir una cosa, que a part de l'art, en aquest moment el que voldríem demanar al poble de Sant Just és solidaritat. Solidaritat, i ells ja ho fan, és un poble molt solidari, Sant Just, però nosaltres no ens vam poder afegir amb l'outre Joan Petit, en el seu moment, i ara presentarem una sèrie de dibuixos perquè la gent es pugui adquirir a un preu supermòdic
però l'integrament d'aquests diners aniran a la Fundació Joan Petit. L'artista en aquest cas no es quedarà cap tant per cent. Nosaltres hem confeccionat un bloc perquè es puguin visualitzar les obres i la gent pugui triar-les comodament des de casa i les pugui venir a buscar el dia de la inauguració.
veurem com surt això i si no acabes d'anar bé, a part de dir la inauguració ja muntarem algun altre dia per ajudar que la gent pugui adquirir aquests dibuixos. Són dibuixos, són pintures, llavors aniran des dels 20 euros fins als 60
el preu que nosaltres marquem. De totes maneres, com que és una cosa solidària, que nosaltres posem uns preus al 10% del que valen les obres, doncs esperem que alguns sant justengues no ens donin aquests 10 o 60 euros, sinó que ells n'hi afegeixin una mica més.
És un preu mínim, no anem a la puja, però esperem que la gent a canvi d'una obra única, perquè tot són obres úniques, amb dibuix o pintura, amb aquarela, però són obres úniques, que la gent faci aquest acte solidari.
Doncs esperem que sí. El bloc quin és? O quina serà l'adreça? Serà el bloc Art Ajust. Allà es trobarà. A través de emails, tot el col·lectiu, que som 29 ja ho hem dit abans,
enviaran a totes les seves amistats, els enviaran al correu on te podran clicar i entrar en aquest bloc. Com que tenim un mes de temps, tot això es podrà fer bé i amb tranquil·litat.
Perfecte. Doncs avui n'hem volgut parlar, ens hem avançat una mica, ja aniríem parlant també quan ens apropem també en aquesta data, però perquè, doncs, recordar que hi haurà aquesta exposició i anem parlant amb la Dolors Puigdemont. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Molta sort, bon dia. A tots vosaltres. Adéu, bon dia. Connecta't al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. informatiucomarcal.com
I was raised up believing I was somehow unique Like a snowflake, distinct among snowflakes Unique in each way you'd conceive And now after some thinking I'd say I'd rather be
a functioning cog in some great machinery, serving something beyond me. But I don't, I don't know what that will be. I'll get back to you someday soon.
What's my name? What's my station? Oh, just tell me what I should do. I don't need to be kind to the armies of night that will do such injustice to me or bow down and die.
Grateful and say sure, take all that you see. To the men who move on me and in me live halls and determine my future for me. And I don't, I don't know who to believe. I'll get back to you someday, soon you will.
No, only one thing It's that everything that I see Of the world outside is so inconceivable Often I barely can speak Yeah, I'm tongue-tied and dizzy And I can't keep it to myself What good is it to sing helplessness flute? Why should I wait for anyone else?
I'll see you someday soon.
You would wait tables and seats.
If I had an orchard I'd work till I'm sore If I had an orchard I'd work till I'm sore
Someday I'll be like the man on the screen
Ara passa un minut de dos quarts de dotze i és moment de fer tertúlia amb la Maria Camps, l'Acosti Rubio i avui també en Joan Mala Garriga s'afegirà aquesta tertúlia. Molt bon dia a tots tres, què tal? Bon dia. A punt, doncs, per parlar una mica d'actualitat. Veig, a més a més, que l'Acosti porta avui una llibreta. No sé si ja portes alguns apunts o si és només per prendre nota a mesura que algú digui alguna cosa.
perquè la Maria veig que també ha agafat paper i boli, o sigui que us veig com alumnes aplicats. Joan, no? Joan, tot de memòria. És el primer dia. Exacte. No ho he vist en cap tertulià, eh, que portés el llibret. És un hàbit que tinc per anotar alguna cosa. Sí, sí, normalment també tinc el costum de tenir el mòbil. A tot arreu, sigui a qualsevol reunió, a qualsevol trobada. Va bé, segurament.
La memòria ja. De vegades la conversa o l'explicació que fa una genera una idea que la pots perdre aquesta idea que t'ha generat i per tant val la pena apuntar-la. Fa 15 dies, quan vam començar a fer aquesta tertúlia, vam estar parlant molt de la implicació de la gent o de la distància entre política i ciutadania i la implicació de la gent a aquests moviments que anaven sorgint.
Com que vam parlar d'això, abans d'entrar amb l'actualitat pura i dura, lligat amb tot plegat, la setmana passada, el Tribunal d'Astrasburg va ser referent a SAL, amb tot el que es va aconseguir, en el cas que es va aturar aquella desocupació del pis que s'estava ocupant, o el conjunt de pisos que s'estava ocupant a SAL per part de la plataforma d'afectats per la hipoteca,
Una setmana abans havíem parlat d'aquest canvi que hi havia hagut o simplement aquesta força que han tingut alguns moviments socials que al principi potser es veien amb descrèdit i que al final potser tenen més força del que ens pensem. No sé si justament hi deu pensar lligat amb el que havíem comentat el dimarts anterior.
Sí, evidentment jo hi vaig pensar en el sentit que vam comentar la força que tenia la societat civil en aquests moments. Hi havia moltíssima gent que s'ha posat a dir, amb el desencant que té dels polítics, de dir, això sí que és possible fer-ho i per tant anem a fer-ho. I el que estem veient tots plegats crec que és veritat que es pot fer. Segurament que no de la mateixa manera
Amb molts matisos, segurament, tot plegat. Amb molts matisos, però es pot aconseguir, no? I això és el que ens estan ensenyant. Doncs això era com a punt de partida, costi? No, és que, a més a més, el tema és molt punyent. És a dir, és... i lligant-lo amb el Tribunal de Drets Humans, és que és un dret, no només constitucional, de la Constitució espanyola, el dret a l'habitatge digne.
No només de la Constitució espanyola, és que és un dels principis bàsics dels drets humans. I això que hi hagi polítiques, dic polítiques, que no respectin aquests drets i que estiguin per sota, és tan fort que...
Al final la gent es planta. En aquest cas és claríssim. Una cosa que m'ha cridat molt l'atenció i he pensat que valia la pena dir-ho. És un fet. El dret a l'habitatge és un dret que consta en la Constitució. Però no vol dir això que tothom hagi de tenir un habitatge. L'estat no pot donar un habitatge a cadascú. Gràtis, no? Però em té que facilitar una política d'habitatge que faci possible que hi hagi habitatge.
digne i s'equipua per a tothom. Aquest seria el dret, no? Exacte, i ho ha de facilitar sempre que pugui. I en aquest cas concret pot, perquè tenim aquest banc dolent que té quantitat de pisos, que són de l'Estat, que a més a més... Que són un diner públic, no? Exacte, un diner públic, i de fet molt pocs diners, ho tenen com molt barat, i allà aquests pisos tots poden fer el vivenda social, amb lloguer social.
i penso que hi ha molts ajuntaments que s'han posat les piles i ja comencen a fer-ho. Vull dir, no sé, l'Ajuntament de Vilafranca l'altre dia sortien els diaris, no?, i el repartiment de pisos que ha fet en base a això, amb vivendes socials, i de particulars, no del banc dolent, sinó de particulars, sortien totes unes àvies contentíssimes... Això vaig veure ahir també, el tren a comarques. Que les seves vivendes... Rehabilitaven. Exacte, les rehabiliteixin i servissin per acollir persones que no tinguin una vivenda en aquests moments.
Per tant, penso que s'està treballant i que val la pena. Em fa pensar això en un tema important. És bona notícia que hi hagi aquesta notícia de la sentència de tribunal d'Estrasburg, però em fa pensar ara en un problema que la justícia d'aquí no hagi pogut resoldre. La justícia també està en aquest país.
La Constitució és la mateixa i els drets humans són els mateixos, com és que la justícia espanyola no ha pogut.
o no s'ha pogut abordar aquest programa, i diu que esperar que hi hagi una sentència al Tribunal dels Drets Humans està bé, però la justícia vol dir que necessita... Una reforma. Un recanvi, una modificació realment important. Necessitem reformes a molts d'aquests organismes. La separació de poders i tot això que no ho tenim gens clar, és que no està clar, no es fa.
És justícia poc professionalitzada, pocs mitjans i massa poetitzada. Jo el que passa és que veig que ja aniria a un punt més amunt o més enrere.
la separació de poders. Una vegada que ja es destapa tot això i que comença que entra la crisi financera, que no és una crisi real, per això els de la part diuen que no és una crisi, és una estafa. I això és claríssim. Una estafa que porta una crisi importantíssima. Que no és només una crisi
No és una crisi de diners, no és una crisi de productivitat, no és una crisi de recursos, perquè això és tant. Aquests recursos a partir de l'arrel de la bombolla i arrel de les polítiques dictades per la Troica, i la Troica és el Fondo Monetari Internacional,
la Comissió Europea i el Banc Central Europeu. Aquests són els que manen i diuen que hi ha un deute que ha de pagar. Llavors, aquí, el govern espanyol, el primer, el de Zapatero i ara el de Rajoy, diuen que modifiquem la Constitució perquè en aquest país, amb els diners que tenim, el primer que s'ha de fer és salvar els bancs.
I a partir d'aquí comença tot això, que també diuen molts moviments socials en comptes de rescatar les persones estan rescatant els vans. I l'origen d'aquesta situació, bé ara, però no tant la justícia, els tres poders.
El legislatiu, perquè el Parlament està ocupat per la majoria absoluta del PP, no es pot modificar res. L'executiu, perquè és el govern del PP que ha pres la decisió.
i l'altre el financer, l'econòmic i el judicial, que va en aquesta línia. I en aquest marc és el que la gent de peu s'ha de buscar la vida. No és mal que està... El Tribunal dels Drets Humans que mira. La gent s'ha de buscar la vida en una crisi, a part de la crisi econòmica i social, que hi ha en una crisi institucional important. Hi ha un problema de crisi dels partits polítics,
del poder financer perquè no respon a les necessitats reals del seu paper que hauria de tenir, per tant, per formes o altres formacions que s'haurien de fer, que jo pensava que si algú podia posir aquesta crisi és perquè ens fes reflexionar a tots plegats i tots els poders perquè tot això es començés.
a replantejar que hagi de zero i no s'està fent. No, s'està fent amb una lentitud tremenda. Si no es reforma els partits polítics, no es reforma la política, no s'acosta a la política ciutadana, no hi ha una credibilitat dels polítics, no hi ha una capacitat intel·lectual i política dels polítics, depenen dels partits que no permetin, si no per el que sigui, acompilar els càrrecs.
Serà difícil. Tornarem a estar igual. No acabaran de servir. Tot el que podia servir d'aquesta crisi entre cometes, aquests canvis de mentalitat. S'han de fer moltes transformacions des de la llei electoral, des de la llei de partits.
perquè fossin realment democràtics, s'hauria de fer una llei de finançament, s'hauria d'intentar, perquè també un problema que tenen els partits, al meu entendre, és que són tan minoritaris i són tan pocs els militants que hi ha poques possibilitats de fer bona política o tindre bona gent. La gent tampoc. És el peix que es mossega la cua. La gent no participa perquè els partits no donen
i els partits donaran resposta perquè no hi ha prou gent que controli els partits i que tinguis un ventall per optar i gent que pugui realment créixer i tindre gent capacitada. A vegades és més difícil perquè el descrèdit que hi ha a la política és tan gran que avui ja penso que ningú vol anar i no, evidentment.
i hem passat una època de molt prestigi, l'època de la transició i tot això, que era un prestigi dedicar-te a la política, perquè era una cosa que es veia, no sé, almenys jo la veia jo. Com amb la capacitat de transformar-ho, no? Una mica podies entrar en política per fer això. I fer un servei a la societat i tu plantejaves d'aquella manera
Va passar que l'altre dia ho comentàvem, que les estructures tant dels partits com jo vaig posar també els sindicats s'han fet grans. S'han fet molt grans i de vegades aquesta estructura val molts calés. S'han fet grans estructuralment, però no tant de participació i de donar servei. En principi d'estructura segur que hi ha unes despeses que som millor.
Tot això s'ha d'arreglar. I amb el matís que no tots els partits han viscut la mateixa trajectòria. Deia l'altre dia i jo insistia. Matitzem perquè és que, clar, quan diem que tots els polítics són iguals, en un fet no és veritat. Això a qualsevol persona. Passa que això s'acaba. Amb la ciutadania s'acaba això. Aquest és el problema. S'acaba.
És clar que no sigui veritat. És cert que no tots els polítics són iguals, és evident, és una de les meves defenses i que m'enfado molt jo cada vegada amb aquest tema, però que sí que segons com ho hem permès. I per tant jo aquesta part de culpa sempre l'assumeixo, perquè dic si és veritat, vull dir per què sigui, cadascú haguéssim pogut fer el que haguéssim pogut fer, perquè som bisella, diguem-ne, som un puntet al costat de tot plegat.
Però sí que una mica sóc conscienta que hi ha hagut moments que no... Jo he intentat... Si us rebeu a vegades... No m'ho he mossegat a dins de moltes vegades. Però jo continuo insistint. Jo no sé vosaltres, la vostra experiència personal, perquè estàvem partits, diguem-ne, forts,
que us permetia consentir o no consentir. Jo puc dir per mi que a vegades les majories m'impedien. La majoria que dominaven em deixaven en les mans lligades. Tampoc és el temps passat i cadascú... Jo crec que cadascú ha fet el que ha pogut. El que passa és que dins de tot aquest fer el que es pot, hi ha molts que...
Han fet per si i altres que no han fet tant. Jo continuo dient, matitzem perquè no podem col·laborar en el desprestigi de les institucions perquè hi hagi hagut algunes persones que s'han aprofitat.
A més hem de recordar que la transició va ser transició, no va ser ruptura. I segurament ara s'estan pagant algunes conseqüències. No es pot oblidar que va ser una transició pactada amb els uniditars. De fet, empaguem les conseqüències, empaguem les conseqüències. El que passa que també si fem memòria enrere, penses i què podíem fer d'aquell moment també.
No, en aquell moment segurament no es podia fer res més, però sí que jo penso que ens hem despistat tots plegats o adormits, i amb els anys que portem de democràcia una segona transició es podia haver fet. I en canvi la gent ha estat molt pensant en la gestió quotidiana o molt d'interès propi dels partits i ens ha faltat poder aquests polítics de certa alçada de mires que haguessin pensat que si l'exèrcit ja està
Controlat, per dir-ho així. L'enguatge està prou consolidat que permeti fer una sola transició, formar la Constitució i avançar a moltes coses que només no podien ser, entre ells, per exemple, bancalls de Catalunya, Espanya.
De fet, el problema de les partits és que sempre s'han encarat cap als vots. Si tu estàs sempre amb la mirada posada en els vots i en la primera campanya, és molt difícil que tinguis una visió general del bé comú i del país en general i que treballis per aquest país en general.
I això és una de les coses que jo crec que els polítics hem de reconèixer. No ha hagut planificació a llarg termini, sinó només els quatre anys que hem tocat. Què hem promès? Què heu de fer? Què és el que vol aquell d'allà perquè ens tindrà els vots de tot aquell sector? Possiblement la llei electoral no arribarà mai, tampoc. Sí, també. La llei electoral està muntada en funció de les majories i les majories no volen perdre allò.
És una mica el que jo en aquest moment també volia dir quan parlava dels partits i això dels vots, és una mica d'egoisme.
i no tenir aquesta visió general. Jo trobo que amb la llei electoral també fa falta això, fa falta aquesta visió. Una comissió externa, com si diguéssim que pogués encarregar-se'n. Ja s'ha fet, ja hi ha la llei electoral estudiada per no sé quants espants. El que passa és que després, en el moment de portar-la al Parlament i de votar-la, en aquest moment és quan surten tots els pros i els contres. En aquest moment, en el Parlament de Catalunya hi ha una comissió en què tenen bastant avançada la llei. El que passa és que
En aquest moment s'està passant una cosa molt greu i és que les coses importants estan sent rellegades per unes altres.
i que sabem tot de què va. Arribarà una nova convocatòria i no s'haurà avançat en aquesta llei perquè estem distrets o estem ocupats en cosa que potser s'ha de mirar amb calma. Estàs parlant del procés sobiranista, entenc. Bàsicament. Hi ha altres, però sí que és veritat que en aquests moments hi ha un tema
que domina tota la política catalana i jo crec que així no podem continuar. Amb tota la legislatura s'ha tramitat una llei al Parlament de Catalunya només. Amb tota la legislatura s'ha tramitat una llei al Parlament només. Només, a més, en tants anys, i a més a més hi ha propostes, i a més a més, jo perquè tinc entès, hi ha alguns punts d'acords, cosa que fins ara no havia passat, és a dir que podíem avançar.
I en aquest tema de la llei, si em permeteu, parlant d'aquest tema, o sigui aquesta línia que... coses importants estem deixant de banda.
A part de la llei electoral, m'agradaria comentar una cosa que en aquests moments és d'una actualitat rabiosa, que a més a més és molt greu, que es tracta del tema de la pobresa. I dins del tema de la pobresa, que és superampli, és un apartat molt concret que són el tema de l'alimentació infantil i el problema de les beques de menjador escolar.
Jo suposo que esteu assabentats que ahir va haver-hi una roda de premsa del Baix Obregat i que les dades que van donar són d'aquelles. Tinc aquí una miqueta el resum. Suposo que vosaltres a la ràdio després també us heu arribat perquè va haver-hi bastants representants de la premsa.
M'havia arribat una mica al resum de les dades que són, si em permeteu que les digui, perquè a mi personalment és una cosa que em preocupa i a mi em consta que hi ha moltes persones en aquest poble, a Sant Just i a la comarca, que també...
De fet, el regidor d'Educació deia que en algunes escoles aquest any s'havia doblat la demanda de beques menjadors. Exactament. Llegués una mica el resum. Parlo a nivell de consell comarcal, totes les poblacions. La demanda de beques escolar en la comarca del Vall d'Obregat s'ha incrementat en el 20%.
aquest curs respecte de l'any passat. S'han registrat un total de 8.986 sol·licituds i per poder cobrir-les es requereix un import de 5.089.000 euros. La partida que la Generalitat passa per cobrir aquestes beques són de 3 milions i escaig.
Sembla que falta uns 800.000 euros per poder donar resposta al president del Consell Comarcal a la Generalitat per cobrir de les beques que s'han deixat de donar,
que feien molta falta i que passaven per serveis socials, queden uns 1.700 i escaig. Aquestes que no s'han donat són famílies que estan en risc d'exclusió, però fort. I són 800.000 euros.
El que passa que en aquest punt, a contestar a la consellera de la Rigao, dient que hi havia dues partides en marxa, que ja estaven donades, i que jo potser no ho diré prou bé, perquè és que havia llegit molt de pressa, vull dir que era una general per l'alimentació infantil,
i que està oberta, que aquestes tramita a través del servei social, i després una ampliació de les beques menjador a través dels consells comarcals, en el moment que els consells comarcals passessin les gistes de totes les que no havien pogut atendre, serien ateses per aquesta partida especial. No és una partida que passin al consell comarcal, diguem-ne, per cobrir les que falten, sinó que és, en base a les gistes, que el consell comarcal passi ensenyament de les...
de les que no han pogut cobrir, de vegades es fa front amb aquesta partida, però avisant també que hi ha l'altra partida de serveis socials. Jo exactament d'aquestes coses no en sé la quantitat perquè en el diari on jo he vist la notícia no posava la xifra exacta d'aquestes, però sí que explicava la situació d'aquesta manera. Hi ha unes, són... Això em porta... 1.500, són quasi ben bé la meitat. 1.500, sí, sí. Sí, són 1.500, és la sol·licitud que estan sense l'Anna.
Jo em pregunto si la consellera ha dit que hi ha aquesta partida. Les han ampliat ara.
a que passi aquesta situació que està passant amb el consell comarcal de dengoixa, perquè el curs va començar a l'Odcp. El programa que tenim és que s'està governant amb un pressupost prorrogat, és a dir, no tenim pressupost, no s'ha fet un pressupost adequat a les necessitats
reals o actuals. Aquest és un problema del que et denunciaves abans. El debat sobre el que s'ha d'anar tapant focs per tot arreu no permet fer la política que realment necessiten els ciutadans i entre elles, sense un pressupost que és el que defensen les necessitats de l'exercici,
Doncs evidentment el pressupost d'enguanguis diu que tindran presents les necessitats. De fet ja s'estan tapant els forats. Quines són les prioritats? Jo em pregunto i les prioritats què ho sabien? El govern sabia que els pressupostos no els aprovaven i que s'haurien de prorrogar. Llavors en un moment determinat comença el curs i hi ha nens que no tenen beques,
que hi ha un problema. A més, recordeu aquest estiu el debat que va haver-hi de si era falta d'alimentació o malnutrició. Aviam, això perdona, això és mare, ja la perdiu. Aviam, això arriba, és com les places escolars, arriba el setembre i arriba una necessitat.
perquè al juny no comencem a treballar i dient que estarem en aquesta situació. Fem prioritats. Què és més prioritari? I arribar a final d'octubre. I ara quan la pressió ha estat forta la consellera diu que hi ha aquest diners.
quins criteris perquè aquí en el Consell Comarcal jo he sentit dir que és que aviam, que no es tracta igual, que fa un repartiment en funció de no sé quin criteri, que aquí la beca, el preu per menjar és més baix que altres zones de Catalunya. Això hi ha una cosa que no està explicada.
A veure, jo crec que això és un tema en què hauríem d'estar parlant constantment i demanant al govern, demanant al govern de la Generalitat que ho expliqui, que ho digui i que passi immediatament els diners als consells comarcals, perquè clar, són els consells comarcals i els ajuntaments, els ajuntaments estan avançant diners perquè els nens no es queden sense menjar. Hi ha molts nens i nenes que no s'han pogut apuntar al menjador aquest mesos, però per què aquest mesos? A veure, per què aquest retard?
Havia passat amb el pas a l'escola de Bressol, no? A més a més, les lleis de govern locals estan traient totes les possibilitats de sancar més, que aquest és un altre tema.
Fet és un altre tema que encara sembla que estigui penjant d'aquest fil, que semblava que era immediat que s'havia d'aplicar ja aquesta limitació de competències i que encara no se sap quan tirarà endavant però que quan tiri endavant ens afectarà a tots i molt, molt més en el moment del que es pensa la gent.
La política municipal, que és el proper ciutadà, es veurà realment afectada si no es posa en mesura. Hi hauria d'haver un compromís, com hi ha hagut en tots els grups de l'oposició, de modificar la llei.
d'ensenyament, que quan el PP no tingui majoria absoluta hi hagi un pacte per tornar a modificar la llei aquesta de base de règim vocal. L'acord dels alcaldes ha estat molt ampli. L'acord dels alcaldes ha estat molt ampli. Els grups parlamentaris haurien de fer el mateix acord que es va fer amb la llei d'ensenyament en el moment que hi hagi un altre govern.
la majoria del PP, de derogar-lo és fer una una de realment negociada amb els ajuntaments i que sigui-ho, tio. Amb això surto jo amb l'estat propi. Vull dir que és necessari i és 100%. Vull dir, fem el nostre estat i llavors arreglem-lo. Jo no puc dependre de Madrid mai més en la meva vida, tu. Sí pot ser.
Suposo que encara falta per tot plegat. Falta i és difícil i és molt complicat. Però jo la veritat, quan veig que les persones em diuen quin tipus de país volen i com van tant el procés constituent com les d'altres, com les que siguin, és igual.
Vull dir, potser sí que un país millor, potser nosaltres sí que podrem aconseguir-ho fer-lo i en canvi d'aquesta manera pendents d'Espanya de moment és impossible. No tots els problemes que tenim a Catalunya venen de la relació amb Espanya. No, no, tots no, ja ho sé. Que aquí tenim, perquè parlant de la llei d'aquestes ajuntaments, hi ha la llei de governs locals que jo us convido a que aneu mirant la proposta que té convergència sobre la taula.
i a més a més recolzarà amb l'esquerra. L'estat propi no resoldrà els problemes. Què hem de caminar a veure com continuem perquè les coses com estan no poden estar? Hem de buscar una sortida.
Però les coses s'estan conjunt que s'estan complicant. Complicant molt. Sí, sí, s'estan molt complicades. En aquests moments, la gran il·lusió, la facilitat que semblava, doncs, per uns costos coactius a la independència i a millorar els dos serveis a la independència s'està complicant moltíssim. És a dir, en aquests moments ja veurem com ens sortim tot plegats d'això. Ja ho veurem, perquè dia a dia s'està posant en una situació
que està requerint esforços de tapar focs constantment i d'anar a veure què es fa perquè la situació s'està posant en una complexitat tremenda, molt difícil. No sé pas com en sortirem, realment.
Ja per exemple, lligant aquest tema i lligant amb el que abans comentàvem, sempre m'ha sorprès si algú ho ha comentat amb gent i ningú m'ha sabut donar resposta. I ara hem vist precisament que el Tribunal d'Estrasburg, els drets humans, ha donat resposta a un parell de problemes importants que aquí no s'haurien de resoldre. No he entès mai com des de Catalunya no vam recórrer al Tribunal d'Etshumans d'Estrasburg
el Tribunal Constitucional va tombar l'Estatut. No ho he entès mai. És a dir, un Estatut que era pactat entre Espanya i Catalunya, perquè els cossos corrents espanyols el van aprovar. El Parlament Català el va aprovar. Es va sometre al referèndum. Va ser aprovat majoritàriament. Per tant, hi havia un acord i un referèndament democràtic i un tribunal
amb molta legitimitat el tomba. Jo crec que si haguessin anat al Tribunal d'Erets Humans haguessin vist que ja és passat. I si aquell estatut que hagués tirat endavant o millor no estaríem en aquests moments en la situació que estem que no sabem com ens en sortirem. Se'ns acaba el temps amb aquesta última reflexió que va per avui. Moltes gràcies Joan, Costi i Maria i tornem d'aquí 15 dies. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia.
Connectem tot seguit amb la xarxa i tornem després de les notícies amb la tercera hora del just a la fusta. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El sector de la construcció comença a donar signes de reactivació. Ha reconegut a la xarxa el president de l'Associació de Promotors de Barcelona. En les Terres de l'Ebre demanen a la Generalitat que promogui el turisme a la zona. Volen que la crisi dels terratrèmols no suposi pèrdues per a l'economia local. L'Audiència Nacional ordena l'excarceració de la terra i neix del riu. La decisió es produeix després que ahir al Tribunal d'Estrasburg anul·lés la doctrina parot.
Esforç a no cair patins es coneixerà les pròximes hores el nou entrenador del Blanes. El tècnic Miquel Humbert ha estat destituït. Hi ha futbol avui a tres quarts d'avui del Barça. Visita el Milan a San Siro.
El sector immobiliari comença a donar signes de reactivació quan falten menys de 24 hores perquè obri portes al Saló Meeting Point. El Gremi confia a superar la crisi gràcies especialment a la inversió estrangera. Ho ha reconegut el president de l'Associació de Promotors de Barcelona en declaracions a la xarxa de comunicació local. Lluís Marçà ha explicat que els agents russos, però també els xinesos, poden suposar un punt d'inflexió.
El que sí que s'ha detectat és un gran moviment d'intermitjaris o operadors xinesos que comencen a portar possibles interessats. Pensen a més que té un efecte col·lateral que a vegades no es té en compte, perquè les inversions que diuen de 500.000 euros no és únicament un habitatge.
si a més porten activitat econòmica, perquè aquest operador podria ser que comprés un habitatge, a més necessités una nau logística com a mínim per operar, i tot això reactivaria un altre sector. Els promotors immobiliaris adverteixen al govern que no tirin endavant la nova taxa sobre els pisos buits, asseguren que seria una condemna per al mercat.
Investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona i de la Universitat d'Oviedo a Astúries han desxifrat el genoma d'un dels linfomes més agressius. És un càncer de la sang, de difícil tractament. Esperen que s'avanci ara en la descoberta de nous medicaments.
és el linfoma de les cèl·lules del mantell, afecta sobretot als homes grans d'entre 50 i 60 anys i la supervivència, després del diagnòstic, és de 3 o 4 anys. Ara els científics han identificat les alteracions de les molècules que causen el tumor. La biòloga de l'Institut Idibabs de l'Hospital Clínic Sílvia B.A. s'ha mostrat esperançada que es puguin aconseguir nous fàrmacs amb declaracions a la xarxa. Fa falta molta investigació encara. Primer moltes línies cel·lulars, després assajos clínics,
Però com que ja hi ha altres linfomes que s'han tractat directament contra l'activitat d'aquests gens, ja tenim els primers passos, diguéssim, fets. Ja no comencem de zero. Podria ser una realitat més immediata. Al clínic tenen cada any una cinquantena de pacients per aquest linfoma de la sang a banda de desenes de casos més que venen de la resta d'Espanya i d'Europa.
A aquesta hora és previst que la Generalitat al gremi d'hotels i de restauració de les Terres de l'Ebre es reuneixin a la ciutat de Tortosa. La trobada s'ha convocat per valorar les possibles afectacions en l'economia local i després de l'onada de terra, hi haurà molts provocats per la planta de Gas Castor.
El sector està preocupat, malgrat que admeten que les cancel·lacions de reserves han estat aïllades i concentrades sobretot en la setmana de major activitat sísmica, els dies en què els terratrèmols van fregar els 4 graus a l'escala de Richter. Malgrat tot, no hi ha xifres de l'afectació econòmica i Lluís García, president de la Federació d'Hostaleria i Turisme de les Terres de l'Ebre, n'ha parlat a la xarxa de comunicació local.
Estem preocupats, i repeteixo, estem més preocupats per tot el que surt a premsa i per tot el que s'està dient que no per la situació real d'un perjudici físic. Hi ha molts restaurants i hotels que estem a por la platja i no estem preocupats perquè tinguéssim un problema en els hotels. El que estem preocupats és per la informació que està sortint, bàsicament.
La Generalitat no descarta recórrer als tribunals els possibles danys i perjudicis provocats per l'onada sísmica. El govern català i el govern de Colòmbia signaran un conveni per enfortir la relació econòmica i comercial entre tots dos països. Aquest matí el conseller d'Empresa, Felip Puig, i la ministra de Comerci, Industria i Turisme del país sud-americà s'han reunit a la capital de Colòmbia, Bogotà.
El conveni girarà al voltant de tres grans eixos, facilitar les relacions entre petites i mitjanes empreses, apostar per la transferència tecnològica i potencial turisme a banda de l'Atlàntic. Felip Puig creu que els viatges oficials s'han de traduir en acords concrets.
Jo crec que hem de començar a pensar que totes aquestes missions i viatges han de tenir concreció. Hem passat d'una estratègia més generalista, d'una visió de relacions bilaterals, molt transversals, multisectorials, a passar a intentar arribar a acords molt concrets amb àmbits específics, que és on allà on les nostres empreses troben finalment un canal per poder desenvolupar els seus negocis, guanyar mercats, exportar i implantar-se.
Colòmbia ha mostrat interès a Catalunya com ha marcat amb una oferta creuerística potent.
Bon dia, són les 12 i 5 per l'Andrea. La influència de l'art en l'educació dels nens i nenes serà el tema principal de la conferència inaugural del curs 2013-2014 a Sant Just. La directora del Carrà Oblau Soledat Sant serà l'aponent d'aquesta conferència que es farà avui a la Vagoneta. Sant impartirà la ponència que porta per títol Art, artistes i pedagogia, recursos, sants i xelencals d'un objectiu difícil.
D'aquesta manera, la directora del taller de plàstic municipal Carreau Blau parlarà de la influència que pot exercir l'art en la pedagogia. La conferència començarà a quarts de 7 de la tarda a les Saladactes de la Begonera.
Parlem ara de les festes de tardor. Espectacles de magia, cinema, música i el Sant Just al carrer seran els protagonistes de l'última setmana de les festes. Demà, a dos quarts de sis de la tarda, Toni Cors farà l'espectacle de magia Magíssimus al Centre Social al Milenari. Divendres al vespre, per exemple, a les vuit, els castellers d'esplugues faran un assaig obert als jardins de Can Ginesta i a dos quarts de nou es projectarà la Teneu, l'Alcalde, el documental del mes d'octubre que organitza cada mes la productora Paral·lel 40.
Cap de setmana estarà marcat, com dèiem, per un munt d'activitats arreu del municipi. La jornada gran, podríem dir, serà diumenge amb el Sant Just al carrer. A partir de les 10 del matí serà el torn de les entitats i les escoles i les seves paradetes que s'instal·laran als bols de la plaça Barraguer. A més, Radio Desvern farà un programa especial per celebrar el seu 30è aniversari. Algunes de les activitats que es faran a llarg del matí destinaran els seus beneficis a projectes solidaris com a la feina de la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer.
I acabem recordant que l'Associació de Veïns de Sant Just convoca dijous una jornada participativa per tal d'elaborar el pla de sostenibilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La idea és que els veïns i veïnes de Sant Just aportin idees i propostes que es faran arribar a l'AMB i que es tindran en compte a l'hora de treballar el pla de sostenibilitat. La trobada serà dijous a les 5 de la tarda al Centre Cívic Joan Maragall on té a la seu l'Associació de Veïns.
I això és tot de moment. La informació local tornarà, en menys d'una hora, més ampliada als Sant Just Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Ella vive en todo el mundo y él ve el mundo por la tele. Ella es una diosa y él es un cometa.
El sueña con dormir cuando ella duerme Y sueña con soñar lo que ella sueña Y sueña con soñar lo que ella sueña
Ella es la esperanza de la humanidad. Ella lo escribe mientras ella duerme. Él fuma y obedece. Ella habla y resplandece. Ella canta desnuda una canción. Ella la mira y se relame. Él se pierde entre su pelo. Ella se abraza fuerte y dice...
que las noches con sus lunas y las lunas con sus huesos nos secuestren a los dos. Que las lluvias y los soles y las hojas en el suelo nos encuentren a luz
que los años y el presente nos sorprendan a los dos. Ella siempre mira hacia delante y él jamás mira hacia atrás. Ella duerme y sueña aunque no se acuerde y uno esquina mientras ella duerme.
Ella suena y devora la vida. Ella suena y devora la vida. Ella suena y devora la vida. Ella suena y devora la vida. Ella suena y devora la vida. Ella suena y devora la vida. Ella suena y devora la vida.
Que se descanse sus lunas y las lunas con sus huesos nos encuestren a los dos. Que las sillas sigan soles y las hojas en el suelo nos encuentren a los dos.
que los años y el presente nos sorprendan.
I ara és moment de parlar de cuina, per això saludem el Joan Mascaró. Molt bon dia. Bon dia una altra vegada, gràcies. Proprietari del Mirador de Sant Just, que és el restaurant que aquesta setmana ens explica diferents receptes per aprendre a cuinar una mica millor. I aquesta setmana, com dèiem, totes vinculades pel món dels bolets. Avui hem fet una manida i avui què farem?
Avui ens toca un entrant també, però en aquest cas serà calent. Una mica més de feina, doncs, m'imagino, no? No, no creguis. Ja veureu que és molt fàcil, perquè es tracta d'una crema, una crema de fredolics amb ensenaris de pernil ibèric. Molt bé. El fredolic és un bolet que surt més cap a la tardia, més principis de novembre, finals, perquè vol fred. O sigui, que ara de moment encara no tenim... Ens haurem d'esperar. Ens haurem d'apuntar la recepta. I llavors posar amb la crema calenteta, doncs combina molt bé. Perfecte. Què hauríem de fer, doncs? Quins ingredients ens caldrien?
Doncs a veure, per quatre persones, ho he comptat, i hem ficat dos porros, una ceba, 200 g de fredolics, 100 g de patates, 50 g de pernil tallat de mansenalls, mig litre de caldo blanc de pollastre mateix, un quart de litre de nata líquida, julivert picat, sal i nou moscada. D'acord.
Llavors hauríem de començar, suposo, pel tema, la base de la crema, no? Sí, sí, bàsicament agafaríem una paella o un recipient, un caso, i llavors allà ofegarem la mantega amb el porro picat, tot picadet, tot ben finet. Que ofegat diríem que és que ho tapéssim i que vagi suant amb el foc lent.
Per tant, deixar-ho fer una estona, no? Sí, poquet estonet, això, un minut o així. Llavors ja fiquem les patates tallades a daus i els fredolics, un cop nets, també, no? Fiquem els fredolics, les patates... Junts amb les patates, més o menys al mateix temps? Sí, al mateix temps, al mateix temps ho ficarem. I ho deixarem cobrar molt lentament, uns 20-30 minuts. A foc baix, suposo, no? Sí, a foc baix. Molt lentament, sí.
Correcte. Quan ho tinguem ja d'això cuit, ho passem per l'abatadora, pel mini-primer diríem, i afregim la crema de llet, que ja queda la crema ja feta. Llavors, amb un cop barrejat, ho tornem a ficar al foc i que arrenqui el bull. Ho deixem caure uns minuts més i ho rectifiquem de sal i pebre. Ja veieu que és molt fàcil.
Com és que un cop s'ha passat pel mini i es torna a arrencar-li el bull? Perquè hem tirat el que és la nata perquè acabi de lligar. La nata li donarà cromositat i espongositat. Per servir-ho, perquè no ho fiquem només la crema,
Uns quants dels bolets que hem ficat a la receta, els guardem uns quants i els saltegem una mica de pernilet. I llavors ho fiquem a la tassa o al plat soper, el pernilet amb els fredolics i ja servim la crema. I així la barreja de textures també ajuda, no? Sí, una mica més original.
Molt bé, doncs una bona crema. Hem dit que ens haurem d'esperar una mica, que és quan arriben els fredolics. Això mateix. Però, en tot cas, queda a punteta, també. Moltes gràcies, Joan Mascareu, propietari del Mirador de Sant Just, i tornem demà. Vinga, gràcies. Que vagi molt bé, bon dia. Els matins de 10 a 1, Sant Just a la ràdio. Just a la fusta. En punt, un quart d'una del migdia.
El equipo A.
I d'aquesta manera introduïm avui a la secció de Coaching amb el Francesc Corbella. Bon dia Francesc, què tal? Hola, molt bon dia, doncs bé. Pots parlar de l'equip o A avui? Sí, oi? Tot recordem la mítica sèrie dels anys 80, on hi havia quatre exmilitars que els havien acusat d'un crim i anaven per Estats Units una mica impartint justícia.
I la veritat és que en general Hollywood, les pel·lícules, les sèries que ha emet són molt bons exemples del lideratge, de treball en equip, de característiques de persones, d'una mica com a reflex de la realitat en quant a emocions, en quant a totes aquestes coses. I potser a l'equip o a la seva època
la mítica que va analitzar com ha de treballar un equip per obtenir els millors resultats. El que tenien d'especial l'equip OA per aconseguir cada capítol tenien una emissió diferent. El que tenien de característica és, en primer lloc, que tenien tots els personatges de l'equip una emissió que era comuna i que era molt clara.
Cada dia havien de fer una cosa diferent, però tots estaven convençudíssims que la podien fer i que l'havien de fer. A més a més, tenien una visió del món que era comú.
És una mica la visió Robin Hood. Ells veien el món on s'havia d'ajudar els pobres a lluitar contra els poderosos.
ajudant a pobres agricultors, a persones amb problemes, que tenien una persona o un cap que els havia fet alguna mala jugada o algun enemic. Sempre era aquesta concepció de la justícia portada a l'extrem una mica paròdic. Doncs perquè era un equip una mica curiós.
Si et sembla analitzem una mica les persones que formaven aquell equip. Molt bé, a veure qui tenim. En primer lloc teníem Aníbal Smith. Si te'n recordes, aquella... No gaire, eh? La tinc molt diluïda jo. L'havia vista molt poquet. Doncs aquest senyor era un... representa que era el líder de l'equip. De les quatre persones, era la persona que prenia les decisions, que una mica que traçava la idea del que havien de fer. La seva frase preferida, que deia molt sovint a la sèrie era, m'encanta que los planes salgan bien bien.
Està bé, no? Com a lema. Com a lema està molt bé, no? A més a més, tenia una gran característica que era que era un mestre de la disfressa. Sempre que s'havia de passar per algú o s'havia de fer veure que no era ell i anar a uns llocs, no? Sempre ho feia ell i sempre es disfressava fantàsticament i ningú mai el reconeixia.
En canvi, tenia un petit problema i és que era una persona buscada per la justícia. És a dir, sempre havien d'anar a molta conta on anaven perquè no tenien carta blanca per passejar pel país. A més a més, de l'Annival, que era el del jefe, hi havia un altre personatge mític, que era l'MA, que oficialment la seva feina era conduir la furgoneta.
Aquella furgoneta negra de la ralla vermella, no? Doncs aquell senyor forçut negre ple de joies i penjolls era la persona que havia de conduir-la, a més a més era el mecànic. Però en canvi també tenia una debilitat. La seva debilitat era que no li agradava volar. Tenia pànic a volar.
Això era un problema, perquè una sèrie on havien de posar helicòpters... Era una mica difícil. La tercera persona de l'equip era el Murdoch, que era un home que la seva característica és que estava boig. Sempre hi ha algú així. També alguna cosa et portaria.
I mira, el que portava ell és que era un pilot expert. Era la seva tasca dins de l'equip, ser pilot, però a més a més tenia una altra gran característica i és que era actor de veus. És a dir, sabia imitar veus, sabia passar per persones que no era o imitar animals. I això també era molt útil en les visions que tenien.
L'última persona de l'equip, el quart integrant, era el guapo de l'equip, que era el Fènix. La seva gran habilitat era seduir les dones per invocar-les i fer-les fer coses que anaven bé per al projecte o per l'emissió que tenien. Però en canvi tenia també una debilitat, com els altres, i la seva debilitat és que no li agradava embrutar-se.
que això en una feina on has d'anar tirant trets i coses d'aquestes, doncs una mica complicat, no? Tu saps, Carme, per què es deia l'equipo A precisament? No sé, no sé. Jo de petit m'ho preguntava, per què A, no? Amb la quantitat de noms que es podia dir l'equipo A, no? Una mica estrany. Doncs mira, es deia l'equipo A perquè...
Com sabràs, als Estats Units, les notes de les escoles no va com aquí que és aprovat bé, sinó que allà va per lletres. La A, la B, la C i la D. La D és el suspens i la A és l'excel·lent. Per això es deia l'equip o A. No sabia què era per això, veus? Doncs sí. L'excel·lència, no? Exacte. Era l'equip excel·lent, no? Seria la traducció catalana d'equip o A. Per què era tan excel·lent? Doncs perquè
Era un equip primer que, com he dit, compartia els mateixos valors. Per exemple, tots tenien un gran sentit de l'humor, tenien vocació de solucionar problemes, eren persones molt proactives, treballaven en equip, estaven acostumades a fer moltes tasques a l'hora, tenien molt sentit que les coses s'havien de fer de pressa, aquest punt d'urgència de fer les coses, molt ben organitzats,
eren una visió del treball ètica, tot allò que ho feien ho feien perquè hi creien, no feien res perquè sí. De fet no ho feien ni per diners, tot i que la sèrie explica que era la seva feina, però ells sempre buscaven els clients, no feien una feina qualsevol simplement per diners. Ells tenien sempre una manera d'entendre la seva feina igual a tots quatre,
Però, a més a més, tenien la gran avantatge que el líder, que era l'Aníbal, sabia treure sempre el millor de cadascú. Important, no, això, suposo? Això és molt important. Tu imagina't que estàs treballant en una empresa i et diuen que els teus companys seran un boig, una persona que no es vol embrutar.
Un altre que té por a volar i l'altre que l'estan buscant per la justícia i amb això ha de fer un equip que hagi d'anar... bueno, diguéssim que la matèria prima sembla bastant dolenta.
Doncs el líder sabia en tots moments què és el que podia esperar de cadascun dels seus col·laboradors, dels seus companys. Sabia quines eren les seves debilitats, però també sabia quines eren les seves virtuts. I llavors sabia aprofitar cadascuna de les coses bones que tenien, tot allò que podien aportar a l'equip, però alhora sabien el que no podia demanar-los. Ell sabia que no podia demanar a l'MA que pujés a un avió i fes no sé què, perquè tenia pànic a volar.
En canvi sabia que tenia una altra persona que això sí que ho podia fer. És a dir, aquesta capacitat per ajuntar les peces del puzzle de manera que tot quadri, que sembla tan complicat, doncs a la sèrie ho van aconseguir molt bé.
Aquí estem parlant de pel·lícules i la pel·lícula sempre es busca l'ideal, però la tasca d'un líder, de qui sempre hem d'aprendre, són la lliçó. La lliçó és que un líder sempre ha d'intentar.
trobar el màxim dels seus treballadors, evidentment no ho podràs aconseguir al 100%, però com a mínim tenia aquesta intenció d'acostar-t'hi, de dir, ostres, sé que aquesta persona no és perfecta, sé que aquest treballador té aquest defecte que dona problemes, però com podem fer perquè aquesta persona, tot i aquest problema, pugui treure'l millor de si mateix i pugui destacar en alguna altra cosa. Això és una feina que no és fàcil, però
Això s'ensenya quan t'ensenyen cursos de directius i aquestes coses? Suposo que se'ls hauria d'ensenyar. Tu has dit que se'ls hauria. Aquests cursos de lideratge a vegades s'enfoquen poc en la pràctica i molt en la part teòrica.
També depèn molt del curs. Hi ha cursos que són cursos d'una durada molt curta, per tant el que es pot aprendre o interioritzar és poc, i altres que són més llarga que et permeten certes coses. Però de totes maneres sempre en aquestes coses és la vivència personal. Més que el que tu puguis aprendre en una escola o el que et puguin explicar és posar-ho en pràctica al teu dia a dia. Sobretot les persones
que porten equips. No té per què ser només un equip de feina. Podria ser perfectament una família, doncs un pare o una mare de família. És a dir, qualsevol cosa que s'assembli a un equip és susceptible d'aplicar totes aquestes coses. Tot aquest lideratge no és només un tema de la feina o...
Clar, no. És en general, no? Exacte. És una cosa molt més global. Ens passa que potser a vegades volem demanar el mateix a tothom, no? El que no t'escrivem que és més important, que potser no ho és, és el que volem exigir als altres, també. Sí, exacte. I a més a més, sempre tenim la mal costum de centrar en el que necessitem nosaltres per aconseguir l'objectiu, no? O sigui, ens preocupem més de complir nosaltres com a jefes, no?
que l'equip com a conjunt funcioni bé. I això és un error que es comet i que a vegades, això que diem que a vegades els arbres no et deixen veure el bosc, a vegades les propis dificultats d'un mateix impedeixen veure les grandeses que té la gent que tens al voltant.
Doncs avui hem après una mica més de tot plegat, no?, de lideratge, ens hauríem d'aplicar... Ah, tenim més coses? No, no tenim més coses. Bueno, si vols fem seguir parlant. Sí, sí que vull més coses. Ja em va bé, avui, eh? Avui et va bé. Doncs mira, també parlarem del tema de la... un punt molt important, que és el tema de la motivació. Ja ho hem parlat alguna vegada. Que va lligat, no?, també, una mica, amb tot plegat. Exacte, perquè la motivació va molt, molt, molt lligada amb el lideratge.
Hi ha sempre un gran debat entre les persones que estudien temes de lideratge. Hi ha alguns que diuen que la motivació és una tasca del líder, en canvi hi ha altres que opinen que la motivació ha de venir des de casa. Home, una mica sí, no?
Una mica sí. La resposta és aquesta, una mica sí, però ni un extrem ni l'altre. Perquè la motivació en el fons què és? La motivació és que tu tens un objectiu, o sigui tu has de fer una cosa que val per a algú. Si les persones no veiem que allò que estem fent servirà per a alguna cosa,
doncs la motivació és una mica baixa. Si has d'agafar una pila de plats i canviar-lo d'armari i després tornar-lo a posar a l'armari anterior i després tornar-lo a moure d'armari i passar-te-s'hi tot el matí, home, pots fer-ho molt bé però motivació, motivació no tindrà gaire. I llavors això, ja diríem, la motivació té a veure amb el líder o no té a veure amb el líder. Home, doncs des del punt de vista
que aquesta persona que ha de fer aquesta tasca per si mateixa no sap veure-li aquesta finalitat a la tasca, potser sí que el líder ha d'intervenir. Una de les grans coses que ha de fer un líder sempre, una persona que dirigeixi un equip sempre, és comunicar.
Jo sempre dic que liderar és comunicar en el fons. Més que saber fer moltes coses és comunicar. I entre les coses que has de comunicar és per què s'està fent el que s'està fent cada dia. Per què t'aixeques a les 7 del matí per anar a treballar, per fer el que sigui. Doncs ha d'haver una motivació darrere.
I si la motivació no és només una motivació personal, com que vaig a treballar i així com que guanyo diners, la meva família pot fer més coses. Si no només és una motivació personal, si com a líder tu aconsegueixis que la motivació també formi part de la feina, és a dir que la persona senti que aquella feina com a tal també li aporta alguna cosa que té sentit fer el que fa,
estàs aconseguint que aquesta persona formi part d'aquest equipo A, que formi part d'un equip excel·lent, perquè està donant, potser no el màxim, però està donant molt més del que donaria si no sabés per què està fent la feina que fa o que no li veiés sentit.
És a dir, la tasca del líder, que és una de les, no sé com es diu en català, les ensenyances, els aprenentatges de l'equip OA, és que un líder ha de ser camaleònic absolutament. No hi ha un llibre de què ha de fer un jefe d'equip o què ha de fer un líder, no existeix.
és la capacitat d'adaptar-te a les necessitats del teu equip i del teu dia a dia. I poc protagonista o sí que ha de tenir aquest paper? És a dir, ha de ser invisible com ha de funcionar això? Perquè aquí també hi ha tot el tema dels egos i una mica del reconeixement. Sí, la veritat és que és molt personal, depèn de l'estil de cadascú.
Hi ha líders que els agrada quedar-se en segon pla. Seria una mica més l'estil entrenador de futbol. Que no és el protagonista, perquè el protagonista són els jugadors. Però ell en el fons està allà i l'equip sap que està allà.
Sí, podria ser Guardiola, però per la figura pública que ha sigut s'ha fet ja com una persona superfamosa, però la seva intenció era aquesta, precisament, quedar-se en un segon terme i que fossin els jugadors, els protagonistes. Això és un estil de lideratge, n'hi ha altres que és el contrari, que pensen que des de CNI els protagonistes arrossegaran amb si mateix tot l'equip i contagiaran d'aquest entusiasme i d'aquesta motivació a tot l'equip.
També funciona? Sí, tot funciona si saps adaptar-te, si ets prou camaleònic per adaptar-te a l'equip. Hi ha persones que això no els funcionarà i n'hi ha persones que sí. Per això diem que adaptar-te és la principal característica sempre.
Molt bé, doncs avui ho hem après una mica més o hem après més no les claus, no?, que hauria de tenir un bon líder per treballar bé en equip amb el Francesc Corbella en aquestes sessions que fem de coaching cada dimarts a aquesta hora. Gràcies, Francesc. Molt bé. I fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vagi bé, bon dia.
Justa la fusta. When the sun fell down and fell asleep Drunk from drinking all the heat
Made a splash onto the sky The stars stayed up till morning When the sun fell down and fell asleep Drunk from drinking all the heat Made a splash onto the sky The stars stayed up till morning
I was in a prison with imaginary bars I was riding shotgun and imaginary cars One was filled with wind twisting through an iron mouth One was made of trees with no keys to shimmy out
When the sun fell down and fell asleep Drunk from drinking all the heat Made a splash onto the sky Stars stayed up till morning
When the sun fell down and fell asleep, drunk from drinking all the heat, made a splash onto the sky, stars stayed up till morning.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral Més de Mil Anys d'Història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Justa la Fusta
Gràcies per atendre'ns
Un moment ara per parlar de literatura amb el Diego Marcos de la llibertat de ressenya d'aquí Sant Just. Bon dia Diego, què tal? Hola, bon dia Carme. Avui comencem parlant de Pecados originales, és el principal llibre que destaquem avui dimarts de Rafael Chirves. És una, diguem, reedició. Això eren dues noveletes que s'havien publicat l'any 92 i 94, la primera era la buena letra. Ja fa 20 anys, eh? Sí.
La Buena Letra i la segona era Los disparos del cazador. I ara ho publicen a Gram en una col·lecció que es diu Otra vuelta de tuerca i que estan recuperant títols que van tenir un cert èxit en la seva època i es van reeditar amb aquesta col·lecció. Aquí ens trobem dues històries. La Buena Letra,
que narrar, diguem, la història des d'abans de la guerra civil d'una família, de com passen la guerra, diguem, com els homes de la família han d'anar a lluitar, deixant les dones i els fills, com després ve el reagrupament, val a dir que aquests homes lluiten en el bàndol republicà.
Llavors, clar, un cop tornen a casa seva, són represaliats, alguns van a la presó, altres no, i és una narració que fa la dona, dient de com va passant el temps, de com tornen i en quina situació havien marxat els homes, com tornen les visites a la presó per portar-los menjar, per portar-los les coses bàsiques que podien necessitar,
com després de sortir de la pressió han de refer a poc a poc la vida, han de refer la vida familiar, però com realment més endavant se n'adonen que no s'acaben de trobar els uns als altres.
o més ben dit, hi ha una època com els enamoraments. Hi ha una època en què sí que es troben, tot torna a ser una mica felicitat però després venen unes altres èpoques en què també hi ha una divergència i cadascú comença a emprendre el camí de la seva vida totalment independent dels altres. Com alguns que havien estat lluitadors radicals
contra el feixisme, comencen a conviure i a col·laborar amb aquest noi, comencen a fer una certa escalada social. Això és la primera.
La bona lletra. Després, en los disparos del cazador, és una història similar, però jo quasi diria que oposada. A veure, és una altra família, on la època ja és posterior a la guerra, és postguerra, és la època, diguem, del... boom nacional, quan tot comença... anys cinquanta o així, que...
tot comença a créixer una altra vegada i on ens trobem amb uns temps molt similars als actuals. Llavors hi ha un nuclear familiar, una parella, ell fill d'una família normaleta, ella filla d'una família més ben situada socialment i que els pares suposen que es casin. Acaben casant-se i emigren a Madrid.
llavors les narracions que fa en aquest cas és l'home
diu que per introduir-te als negocis a Madrid en aquella època, l'únic que necessitava era que algú li presentés a un parell de persones influents. I això, sus sucessos. Llavors li presenten a aquest parell de persones que són influents i comencen a entrar dins del món de la especulació i de l'estraperlo i demés. En tot això, acumulen una molt bona fortuna. Es pot dir que són uns triomfadors.
El que passa és que aquest senyor, a poc a poc, també es va trobant amb la disgregació de la seva família.
és l'època dels anys 60, el seu fill surt comunista, militant del Partit Comunista, és detingut, es renega del pare, el pare fa servir les seves influències per treure'l de la presó, el fill renega, li costa molt acceptar que ell surti de la presó d'una forma tan vergonyosa mentre els seus companys continuen allà dintre. La filla és una aventurera,
I la dona s'allunya bastant, m'hi han dit que ve d'una família benestant, s'allunya bastant dels àmbits en els que es mou l'home, que és l'àmbit bàsicament de la construcció i dels negocis i demés. Les converses de quan tenen alguna reunió amb amics i demés de l'home, de rendabilitats, de negocis i demés,
no li interessen en absolut, a ella el que li interessa és el món de l'art. Què passa? Aquest senyor és un empresari d'èxit, es pot dir, i té una vida sentimental paral·lela a la de la seva dona. El que no se n'adona és que ell ha anat abandonant també una mica la seva dona i la seva dona també en pren una vida sentimental paral·lela al marge d'ell.
i en això se n'adona quan un dia estan en una visita a París, en un viatge a París, i va a una galeria d'art a la qual ell no havia estat mai, va amb la seva dona, perquè la seva dona havia encarregat un quadre, i el senyor que l'havia d'embalar al quadre,
Es diu, aquí tenen el quadre que els senyors van encarregar ahir. Llavors el senyor va pensar en qui havia anat la seva dona a encarregar aquell quadre.
i a partir d'aquí és quan es veu tota la desgregació familiar i com ell s'ha preocupat molt d'amagar la seva família, realment la procedència dels diners que diuen que li sobren en aquell moment.
i al final acaba convivint única i exclusivament amb el seu major dom, que és qui el cuida i qui substitueix a tota la família.
Això són les dues històries que per mi són una mica contraposades. Una és la família que lluita per sobreviure al temps de postguerra i l'altra és la que acaba nedant en l'abundància però totalment disgregada. Les dues acaben bé. Doncs interessant també aquest doble retrat que trobem a Pecados originales. Pecados originales és el títol en què l'han publicat en anagrama, en aquesta col·lecció que et deia d'Otra Vuelta de Tuerta.
Els títols originals, la primera història és la Buena Letra i la segona, Los disparos del cazador. És de Rafael Chirves, no sé si ho havíem dit. No sembla que sí que ho havies dit tu, no? Al principi, sí. Doncs aquest edit també és la primera recomanació d'aquesta setmana. Parlem ara de més novetats. I comencem parlant d'operació dolça d'ahir a McEwan.
Sí, pareix el dia amb McEwan, que no sé si aquests dies està per aquí, la presentació del llibre em sembla que sí, perquè ahir vaig veure en un diari de cap de setmana que hi havia un gran reportatge sobre ell i parlava bastant del llibre aquest de l'operació dolça, que és un llibre que jo no he llegit encara,
Suposo que sí que hem posat a llegir-la perquè em planteja una cosa molt interessant que a mi em sembla que estic observant en segons quins grups editorials actuals. A veure, l'acció està situada cap allà als anys 70, en plena Guerra Freda, i és l'Agència d'Intel·ligència Britànica,
que està entestada en manipular el sector cultural finançant autors, que la seva ideologia estigui en concordància amb el règim.
I això és el que m'ha atret una mica perquè és el que em sembla o intueixo que està passant últimament, perquè revisant les novetats que venen començo a trobar títols. Hi ha un que he pensat, mira, potser el porto i parlo d'ell, que era la doctrina del fascista, em sembla que es deia. El que passa és que al final l'he descartat.
Aquesta doctrina del fastista, no, no li farem publicitat, no va mitja publicitat d'aquestes coses. Això que dèiem, llavors l'Agència d'Intel·ligència Anglès aquesta, el que fa és infiltrar una persona dins del món editorial com tal de
influir en això, en que tot el que es vagi publicant estigui d'acord una mica amb les línies que marca el govern. Doncs és aquest llibre d'Ion McEwan. Passem cap a la següent proposta que es titula el controlador de temps de Midj Albon. Sí, Midj Albon, recordant, és l'autor dels dimarts en Morri. Ah, sí? Sí, sí. És el llibre més conegut d'ell.
A mi em sembla recordar que aquest senyor va morir no fa gaire, fa un parell o tres d'anys. Potser estic equivocat i no és mort i ara ens arriba aquest llibre seu. Si és veritat això, que jo diria que sí.
que va morir fa dos o tres anys, no s'havia precisat. I ens arriba ara, han trigat una miqueta. A mi la història em sembla maca. És la història de l'inventor del primer rellotge, del primer medidor de temps. Que de castigat és com una història on intervenen com els deus i demés.
L'inventor de temps queda castigat precisament per haver fet aquest invent. El castiguen els deus per haver fet una artilogia per poder mesurar una cosa tan sagrada com és el temps. I queda, el condenen a estar dins d'una cova.
i allà és on comença a rebre les demandes de tots els humans que demanen més hores, més dies, demanen més temps en general. I allà és com ha de purgar el seu pecat com a tal d'intentar tornar una altra vegada a la vida.
Molt bé, doncs és l'altre de les propostes d'avui i acabem encara amb una última qüestió, que és El noi sense color de Haruki Murakami, un d'aquests llibres que possiblement també té el seu públic fidel, no? Sí, té el seu públic fidel i té el seu públic infidel, entre els que em conto, sincerament. No sé si ho han comentat alguna vegada, jo no he pogut mai amb Murakami, perquè crear aquests mons onírics que jo no els acabo de
No m'acaben d'entrar. El títol és molt llarg. És el noi sense color i els seus anys... Si això dels títols llargs també es porta, últimament? No, hi ha de tot. Sempre hi ha hagut títols llargs. Aquest llibre passarà a ser conegut pel noi sense color. Simplement.
Llavors, aquí què ens explica? Doncs mira, és un noi d'uns 36 anys o així, que durant la seva joventut va haver de passar una època en la qual el seu grup d'amics es va disgregar i van perdre totalment el contacte sense que ell sàpigués per què.
Llavors comença a fer una reflexió amb tot això, comença a intentar investigar a veure què és el que ha passat i s'adona que tots els seus amics, el seu nom és algun color, excepte el d'ell. I és, a partir d'aquí, no us puc dir res més perquè tampoc hi llegim. Tenim de moment aquestes primeres senyals. Per cert, veig que no és mort, em sembla, Diego, en mig àlbum.
o almenys així de primeres he fet una recerca també posant a veure si havia mort o no havia mort i no ho trobo. Si has trobat alguna cosa i hi ha data de naixement i no hi ha la data final. Exacte, per això dic que fins i tot intentes buscar si havia mort o d'alguna manera o altra. No sé per què he d'estar jo confós.
Encara pot escriure alguna altra història. Doncs moltes gràcies, Vígo Marcos, de la Lliurea Ressenya. Una setmana més hem parlat de novetats literàries i tornem dimarts que ve. Que vagi molt bé, bon dia. Gràcies, Carme, bon dia.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
La informació més propera al just a la fusta. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
6 minuts i la una del migdia, a aquesta hora parlem d'actualitat amb el Marc Marban. Molt bon dia Marc, què tal? Molt bon dia. Abans d'entrar en matèria, fixar-nos en el que es parla avui a la xarxa social, a Twitter, quins són els temes principals. També com que t'hem sentit fa un parell d'hores o qui ens estigués sentint ja abans de les 11 hauria pogut sentir que has anat a fer la marxa per la gent gran avui. Sí, hem fet la marxa, hem tornat.
Hem començat el dia amb bona activitat. Amb bona activitat. Hem estat al Molí Farine. Hem caminat des del Parador. I hem de dir que eren pocs, però molt benvinguts. Hi ha hagut bon ambient. Amb l'esmorzar, tots junts, amb un manifest que podrien posar-li, jo crec, tota la assignatura perquè tenen molta raó, que reivindiquen sobretot
el seu paper dintre de la societat i que no es deixin de banda, tot i que sigui gent gran, jo crec i puc assegurar, ben compartit amb ells aquesta estona, gent molt vàlida per tots nosaltres i que podem aprendre moltes coses. I us han donat esmorzar i tot? Sí, molt ben tractats.
D'altra banda, repassem també altres temes que s'han parlat a les xarxes socials i hem dit que és una cosa de Sant Just. El que s'està parlant aquest matí a Twitter, Marc.
Doncs sí, hem fet un repàs, ara falta de cinc minuts per l'una, i primer de tot em dediquen que ara coeja tot el tema de la doctrina parot, recordem, amb el tema de l'Ainés del Rio i ahir amb la sentència del Tribunal d'Estrasburg. Doncs, home, quan va sortir ahir ja vam dir que seria un tema que tindria coe. No s'acabarà i demà potser encara tenim alguna altra informació.
Sí, perquè tots els mitjans li estan donant molt de bombo i no només els mitjans, sinó que és un tema que també podem dir que és molt sucós per les xarxes socials perquè hi ha molt d'enfrontament. Tothom diu la seva. Tothom té la seva. Després, que ens toca més de prop i jo crec que anem de fer una especial menció, 40 anys avui de la mort de Pau Casals. Exacte.
Per tant, recordem que avui fa 40 anys de la mort del can dels ocells. Molt acertada aquesta música. És la seva, eh? A més a més, en teoria, vull dir que... 40 anys ja? Déu-n'hi-do.
Sí, 40 anys per tant de la mort, un dia ha assenyalat i que... Està bé també que recordi la xarxa, mira. Sí, qualsevol pot dir el seu record a la xarxa i a mi m'ha fet especial il·lusió, jo crec que, home, ens podem estar ja 40 anys després contents que seguim recordant aquest dia i aquesta persona tan assenyalada per Catalunya.
I canviant una mica el panorama, Carme, encara s'arrossega des d'ahir a la nit. T'he de confessar que soc molt fan d'aquest programa d'El Convidat, que dilluns ens deixa...
les seves parletes, ahir Sala i Martín amb l'Albert Tom va deixar alguna caltra i encara el convidar, Sala i Martín TV3, exactament. No en tenia ni idea perquè han passat més de 12 hores. Seré sent el hashtag. Jo encara no l'he pogut veure, no el puc veure mai en directe el convidat però intento recuperar-lo, però he llegit que, i tu que l'hauràs vist, que va ser un dels més interessants, que havia estat bastant, bastant bé.
Bàsicament aconsegueix una de les coses que deu intentar l'Albert Tom quan es proposa fer aquest programa que és desenmascarar una mica la figura pública que tothom veu i després ell entrar
Més internament, crec que hi va aconsellar en Saga i Martín, quan, per exemple, confessava que ell sap o ell entén que la gent es pensi que no és un tio simpàtic. I ell explicava que li sabia greu això, que no era perquè fos antipàtic, sinó que ell es considerava més aviat tímid i que s'amagava darrere l'americana. Mira, d'una manera de veure-ho.
Sí, molt recomanable, Carme, escenes jugant a golf, Joan Laporta, Sabe Martín i Alberto. Doncs miraré de recuperar-lo i encara podria fer un tuit fins i tot a la xarxa perquè veig que no estaria passat. Doncs moltes gràcies, Marc. Demà hi tornem amb més coses. Que vagi bé, bon dia. Estem escoltant just a la Fusta.
I ara sí, un minut i una mica més per arribar en punt a la 1 del migdia. Per tant, moment en què tanquem aquest just a la fusta d'avui i agraïm la gent que l'ha fet possible, l'Andrea Bueno, el Carles Hernández i Rius, la Dolors Puigdemont, el Pep Quintana, hem parlat també avui amb Joan Malagarriga, Maria Camps i amb l'Acosti Rubio, amb el Francesc Orbella,
i hem fet també cuina amb el Joan Masqueró del Mirador de Sant Just. A més a més, avui hem tingut el Marc Marvà i us ha parlat Carme Merdó i tornarem demà amb més coses a partir de les 10, que vagi molt bé. Bon dia.
Oh... Oh... Oh...
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
L'Ajuntament de Sant Just treballa en un pressupost que prioritzarà les partides socials i les millores a la via pública. El portaveu del PSC, Joan Basseganyes, ha explicat que després d'un parell d'anys de contenció, el 2014 es tornarà a invertir en carrers i places.
Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies d'edició migdia d'avui dimarts 22 d'octubre. En titulars destaquem altres qüestions de la jornada.
Creix la demanda de beques al Basllobregat un 20% i no hi ha recursos suficients per cobrir-les. Així ho alerta el president del Consell Comarcal que també denuncia la reducció de les inversions al Basllobregat per part del govern central. Aquest matí s'ha celebrat la marxa per a la gent gran a Sant Just. Una desena de persones han anat caminant des del Parador fins al Molí Fariner on s'ha fet la lectura del manifest de la gent gran que aquesta any reivindica que vol ser activa i participativa.
I una quinzena d'artistes sant justencs presentaran al Palau Falguera de Sant Feliu una exposició col·lectiva al mes de novembre, forma en part del col·lectiu Artes Just, i presentaran la mostra Diàlex, que recull diferents tècniques artístiques.
Bon dia, l'Ajuntament de Sant Just treballa en un pressupost que prioritzarà les partides socials i les millores a la via pública. El portaveu del PSC, Joan Bassaganyes, ha explicat que després d'un parell d'anys de molta contenció, el 2014 es tornarà a invertir en carrers i places. Bassaganyes ha explicat que hi hauria més marge de maniobra i que el pressupost contempla petites actuacions. S'ha posat alguns exemples al Just a la Fusta.
no ha rebut els diners o les inversions que tocaven i ara toca començar a millorar carrers, voreres, places i parcs. Per exemple, la plaça de Pau o la vorera del carrer Indústria de la zona Walden, que les arrels dels arbres han aixecat algunes peces.
D'altra banda, l'any que ve l'Ajuntament continuarà amb els convenis amb empreses i amb plans d'ocupació. I pel que fa al final de la crisi, Joan Passeganyes creu que a la petita escala encara no es notarà fins d'aquí uns anys. Costarà que aquesta millora macro repercuteixi en l'economia familiar, és a dir, en la creació de llocs de treball, en l'increment del poder adquisitiu de les persones, en definitiva, en allò que...
els ciutadans normals i corrents sentim més. El portaveu dels socialistes a Sant Just també s'ha referit al procés sobiranista. Ha qualificat de frívoles algunes declaracions del govern català i ha demanat prudència. A mi em preocupa que estem empenyent la societat cap a un procés que ja no condueixem.
I l'altre dia en Miquel Roca ho va dir-ho. Anem en compte que cada cop que com a país hem anat a la confrontació ens hi hem deixat bous i esquelles. Jo demanaria una mica més discurs realista als nostres responsables polítics i una mica menys de vent de fum. Per Joan Basseganyes l'escenari òptim seria un procés semblant a l'Escòcia.
Ara passen quatre minuts de la una i parlem d'economia, en aquest cas en clau comarcal, perquè la demanda de beques al Bas Llobregat ha crescut en prop d'un 20% respecte al curs passat i no hi ha recursos suficients per cobrir-les. Així ho ha alertat el president del Consell Comarcal, Joaquín Balcera, que també ha reclamat la implicació de la Generalitat i la Diputació en l'aportació del finançament necessari.
De fet, la partida que el govern català destina a cobrir les beques menjador és de 3 milions d'euros. Quan la demanda real de beques requeriria un import de més de 5 milions. Des del Consell Comarcal denuncien que la partida aporta congelada els tres darrers cursos, tot i les reivindicacions del Basliobregat pel seu increment. En números reals, s'han registrat prop de 9.000 sol·licituds de beques i amb els diners disponibles s'estima que es podran atendre un màxim de 5.400. Per tant, quedarien sense cobrir 3.580.000