una mica de malura, i cal veure com evoluciona. La denominació d'Orient Penedès elabora anualment gairebé 18 milions d'ampolles de vi.
Bon dia, us parla Toni Castor. Aquesta hora comença la segona jornada de les proves de natació als Mundials de Barcelona amb les preliminars del 100 esquena femenins. La badaluïna Mireia Belmonte disputa a les 6 de la tarda la final dels 200 estils. També avui a les 4 de la tarda el moll de la fusta comencen els salts extrems des de la plataforma de 27 metres en categoria masculina i en waterpolo. La selecció espanyola femenina juga un quart de nou als quarts de final contra els Estats Units.
Ahir, la mallorquina Melanie Costa es va penjar la medalla de plata als 400 lliures. És la primera medalla per a l'equip espanyol de natació. La Balear en feia la valoració des de Televisió de Catalunya. Sí, la veritat que jo sol parlar quan estic segura d'alguna cosa i sé que aquest any he guanyat moltíssima força al gimnàs, que era el que més falta en feia.
I he seguit a més amb el meu entrenament, així que només he millorat i estava fent uns entrenaments molt, molt ràpids i sabia que no pensava mai en la vida que faria 4-2, però sí que sabia que baixaria la meva marca i ho faria molt bé. I en Futbol Català en partits de pretemporada ahir, Paralada 0, Girona 2, Cerdanyola 0, Sant Andreu 1, Farnés 1, Sant Filament 1, La Junquera 0, Lot 4, Palamós 7, Premià Juvenil 0 i Cornellà Juvenil 2, Prat 1.
Notícies en xarxa.
Què tal? Molt bona tarda, benvinguts novament a una nova edició, última setmana d'aquest programa que es diu Just a l'estiu, una setmana que coincidirà amb el final del mes de juliol, amb l'inici del mes d'agost i l'inici de la Festa Major. I creiem que en una setmana tan marcada, amb tantes coses, amb tants inicis i tants finals, doncs és un bon moment per agafar vacances Ràdio d'Esvern. Tot i que Ràdio d'Esvern el dia 1 i el 2 estarà matxacant moltíssim i seguint molt de prop la Festa Major...
i després, a partir del 3, 4, 5 i 6, hi participarà físicament, que se'n diu. Físicament, perquè anirem a tot arreu, estarem pendents de totes les activitats, enregistrarem, doncs, Déu-n'hi-do, la feina que fotrem també per la Festa Major. A més, ja sabeu que la ràdio és blava, i cangi també, la ràdio és blava, i això també comporta que participi de moltes de les activitats que la Colla dels Blaus ha fet.
ha preparat aquest mes de juliol de cara a aquesta festa major que comença el dia 1. Durant tot el dia ja hi haurà moltes activitats als voltants de la plaça Bardaguer i de Can Ginestar, la zona neuràlgica on el CUP d'Esplai ara mateix munta la seva festa, altrament coneguda com la Festa dels Grocs, i on també hi podrem veure actuacions musicals i el pregó, un pregó que aquest any ve marcat per una entitat legendària del nostre municipi, com són els gegants de Sant Jusk.
En parlarem moltíssim al llarg d'aquesta setmana de la Festa Major. Però avui el programa comencem respirant una miqueta més. És el que es deia aquí a la redacció ara fa una estona. Avui no apreta tant. Déu-n'hi-do al cap de setmana. Hem aconseguit temperatura rècord, els 32,8 graus d'ahir al migdia, migdia tarda, amb un 60% d'humitat i una temperatura de xafogó del voltant dels 44 graus marcaven aquest rècord d'aquest cap de setmana.
que el dissabte es va mostrar una mica més suportable, però el diumenge, Déu-n'hi-do, la patacada de calor que vam tenir. I no sembla que vulgui afluixar massa aquesta calor. Potser avui ha afluixat una miqueta, demà tampoc no apretarà massa, però a partir de dimecres tornarem a gaudir i va repetir d'aquesta calor tremenda que sembla ser que tornarà a tenir el seu punt neuràlgic al cap de setmana en plena festa major. Sembla ser que les temperatures podrien tornar a superar tranquil·lament els 30 graus.
Avui al programa en parlarem de moltes històries de festa major, perquè avui parlem amb la Maria Quintana, membre o vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, que ens farà cinc endis d'aquesta activitat de festa major, que és aquesta passejada poètica que en guany la fan coincidir amb l'any Salvador Espriu. També avui al llarg del programa parlarem, o començar el programa, perquè d'aquí uns minuts tindrem amb nosaltres l'Andrea Bueno per parlar-nos tant de l'actualitat del nostre municipi, encara amb la ressaca del ple municipal del mes de juliol i amb la prèvia
del que ens arribi aquesta setmana amb la Festa Major. I també farà un repàs de les portades dels diaris de la premsa que s'escriu al nostre país. També repassarem algunes dels portals digitals per saber l'última hora de les notícies del que es cou arreu del món. Com és habitual, també tindrem els col·laboradors com l'Alea Ardenuí, que avui ens parlarà d'un invent que avui jo el porto sobre, com són els texans. També avui podrem parlar...
Amb la Carme Amador ens farà la seva tradicional recepta de cuina, una recepta vinculada a l'estiu. També la Irene Pujadas la tindrem avui amb nosaltres per recomanar-nos viatges i avui ens porta fins a la capital de l'Iran, és Teheran.
I també tindrem amb nosaltres, com no, en Diego Marcos, de la llibreria Resenya, per fer-nos alguna recomanació, no musical, però sí literària. La recomanació musical ve ara mateix de la mà de Chris Brown, abans de donar-vos la benvinguda a aquest programa d'avui, que comença ara i que us acompanyarà fins la una de la tarda. Benvinguts. Vinga, som-hi. El que dèiem Chris Brown. Això es diu Fine China.
Baby, does he do it for you? When he's finished, does he step back and adore you? I just gotta know Cause your time is money and I won't let him waste it Oh no, no Baby, just go with it
Bona nit.
Just like by China. Favorite. You's my favorite. Just like all the girls around me. Turn their faces and they're saying no. Life is just a game but I'm not playing well. He's all replaceable. Woo!
Bona nit.
Fins demà!
Aigües de Barcelona
Als 98.1 de la FM tens tota la informació local amb bolletins horaris i dos informatius al migdia i al vespre. Sigues el primer a saber que passes en just. Ràdio d'Esverns. Ens agrada estar amb tu. Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides.
Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipollets. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta. Consulteu tota la informació a www.museudelesaigues.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlant de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Ràdio d'Esvern. Ens agrada estar amb tu.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Doncs bé, seguim amb tots vosaltres. Pràcticament un quart d'onze del matí, temperatura gairebé 25 graus a Sant Just d'Esvern. Respirem una mica pel que fa a temperatures i ara que fem aire per poder parlar amb la nostra companya i amiga Andrea. Bueno, que ens... Primer de tot benvinguda. Hola, gràcies. Cap de setmana B. Sí, bé, tranquil·let.
Què estàs fent cosetes sota la taula? Estic apretant el connector. Els hem demanat, eh? Els hem demanat connectors trencats, doncs es canvien i s'ha acabat el programa. És que sempre està fluixa. No sé per què. Jo tampoc ho sé, perquè, Claudi, potser va ser el divendres l'última hora, l'últim que va seure aquí que li va donar per jugar una estoneta. I hem de pensar qui va ser, perquè ja fa molts dies d'això...
Ha passat el cap de setmana, torna a l'actualitat del nostre municipi, pensa, per exemple, que te l'has agafant ganes aquesta setmana, perquè dilluns que ve, per exemple, aquesta hora, no estaràs aquí. Estaràs muntant la festa dels blaus al Parc del Milenari. Sí, és veritat. Llavors, dius, és diferent. Tu també, ja t'ho dic ara. Sí, sí, sí, jo m'estaré preparant amb les bombardes, vigilant les neveres, que tot estigui fresquet. La beach party.
La gran beach party, sí, sí, sí, no us penseu que sigui gran cosa beach perquè, doncs, enjuste mar i party perquè els que estiguin allà estaran de festa. Sí, i tant. No té per res més, no té més la cosa. Serà divertit, serà divertit. Esperem-ho. És que ja amb ganes de viure, de començar la festa major. Sí, això sí que n'hi ha de ganes, això sí que és cert, perquè dius, bueno, quan acabi la festa ja ens podem desconnectar fins al primers de setembre. Però durant la festa també pots desconnectar, la festa és...
És diversió, és... Sí, el que passa, com que també hi ha dies de feina, feina paral·lela de la ràdio, doncs, et desconnectes a mitges. Bé, ho desconnectes una mica perquè ja t'ho estàs passant bé. És com un inici, és un procés. O sigui, aquí estàs tancat, fent programa, allà ja surts al carrer. En què no t'ho passes bé aquí?
Sí, sí que m'ho passo bé, sí, sí, sí. Però necessito les meves hores matinals per fer altres coses. Ja, clar, sí, sí. Això de fer programa, veig que et fot un desmunt dels dies, però bé. Bé, passa res. Anem a parlar, a part de nosaltres, de la qualitat del nostre municipi. Hem dit al començar el programa que encara vivíem una mica la ressaca del ple de dijous. Del ple, de fet sí, el vivim d'alguna manera, però ara no parlaré del ple, perquè... Quan començàvem el programa, ella i jo, a principis de juliol, fa 28 dies, deia...
Bueno, va, canvio l'estructura de les meves notícies. Per què? I començaves a parlar del que jo et deia a la primera, ara ja està. Ara ja la confiança ha arribat a tal que diu, no parlaré del ple, m'agrada molt que ho faci referència. Avui parlarem del ple, no et dic que no, segur. Tard d'hora, l'informatiu, el migdia. Però avui he de parlar del Mas Lluí perquè organitza una activitat i m'agradaria comentar abans un tema vinculat amb el Mas Lluí que va avançar, no es va avançar el ple, però ho va avançar l'alcalde de la ràdio divendres.
que m'ha relacionat amb el Vial. No es va dir res al ple del Vial? No, però sembla ser que... És que no ho vaig veure, no estava pendent de l'art i no vaig veure el cartellet d'exclusiva quan parlava l'alcalde, o parlaves tu, perquè no sé ben bé qui va donar l'exclusiva. Ah, em vaig avançar sense voler-ho. Però bé, era una notícia que ja circulava des de feia dies i sembla ser que és bastant oficial que el Vial, que ha de millorar la connexió entre el barri de Masllui i el núcle urbà de Sant Jou s'obrirà
Al setembre, m'estic recordant ara. Si fos el programa del Jordi ara sonaria l'Halleluya. Sí, de fet va sonar divendres a la tarda. Perquè era una cosa que no depenia massa de l'Ajuntament de Sant Jus. Sí que depenia en el sentit de pressionar els empresaris privats perquè tiressin endavant això, però fotia una mica de pena haver de veure tot allò allà, perquè no sé si has passat, però per anar a caminar per la muntanya hi passes molt a prop. Veies carrers deserts, asfaltats, sense absolutament res, tot preparat.
Però, dona la volta i per anar a casa, fota't una volta de Calgrós. Ara, definitivament, els privats han accedit a invertir uns quants calorons, que són els subterrenys, en definitiva. Sí. Doncs... Vinga, vinga, vinga. A veure si tens la informació endavant. Doncs que els propietaris dels Solars, que és la Junta de Compensació, el que deies, va donar l'ordre la setmana passada d'acabar el viat als constructors i el tenien pràcticament enllestit
Però faltava aquell ordre de vinga, va, que veu-lo ja definitivament, que encara no arribava. Doncs sembla ser que la setmana passada ja l'abandonava i era el que faltava per tal de poder començar a llestir el vial. I tot i que Josep Perpinyà, l'alcalde, no ha precisat cap detec exacte, segur que és molt probable que sigui al setembre quan s'obri a la circulació el vial. De fet, al Facebook de l'Associació de Vains del Masllui també ho podeu llegir. I bé, doncs l'alcalde també diu que l'Ajuntament esperava des de feia setmanes aquesta ordre de la Junta de Compensació...
de començar a enllestir el vial, i finalment, doncs, ja la tenen. Va bé, al setembre ja hi haurà vial. Molt bé, doncs anirem de Mas Lluís a Sant Jús. Mas Lluís, sense haver de sortir del municipi, dius, on vas? A un barri de Sant Jús. Per on? Doncs per un altre poble. Com pot ser això, si és el mateix poble? Doncs és antinatural. Sí. Doncs ara aquest vial, en principi... Connecta Sant Jús amb Sant Jús. Sant Jús, sí.
Doncs això pel que fa al vial de Mas Lluí, però també m'agradaria comentar una altra qüestió vinculada al barri. Ah, del Mas Lluí? Sí, sí. Vinculada avui? Vinculada al dia 31, aquest dimecres, que no té res a veure amb la festa major, però és una activitat que està molt bé i que jo crec que val la pena comentar a aquelles persones a qui li agradi passejar, anar per la muntanya i sobretot de nit, que sapigueu que l'Associació de Veïns del Mas Lluí ha organitzat una sortida aquest dimecres a la nit
A la penya del Moro, si us agrada caminar, podeu sortir. La sortida serà, de fet, a les 9 del vespre, des del local de l'associació, al carrer Rosa de Luxemburg, i només recomanem portar bon calçat o allí fanalets o lots. El recorregut és d'uns 3... Millor que pot dir lots, perquè els fanalets van amb foc, no? Sí, però també hi haurà fanalets amb... Fanalets amb un led.
No, de bombeta amb els frontals, amb els frontals tires. El fanalet aquell amb l'espelma i amb el vidre que tanca. Ara m'he imaginat els set nans anant a la cova amb els fanalets aquells. Bé, doncs la sortida serà a la Penya del Moro des del local de l'associació de veïns. Són uns 3 quilòmetres aproximadament, entre 2,2-3 quilòmetres des del barri.
i des de Sant Just no ho sé ben bé. És un pim-pam, senyors, encara que no us ho penseu, és un pim-pam anar des del barri fins a la Tanya del Mor. A més, podeu pujar pel cantó, podríem dir, Sant Feliu, que és molt bonic. De fet, suposo que es pujarà des d'allà, no? Sí, home, és el més senzill. Sortim des de l'associació de veïns. Es puja pel cantó, per la cara Sant Feliu, podríem dir, d'aquesta muntanya, tot i que Sant Justenca, per un mot que...
alguns safariuants diguin que no i quan puges per la part darrere és més bonica perquè hi ha fins i tot un moment de bosc, queda més tancat no és tan obert amb escala sinó que és molt bonic i a més vas per tota la carena fins a arribar del tros final és bonic perquè veus estels a banda i banda abans d'arribar doncs així serà aquest dimecres si algú s'hi vol apuntar no cal que siguis del barri pots anar-hi si t'agrada, és una activitat gratuïta i molt xula i mira, fas la nit
Doncs ja era hora que tinguéssim una activitat que no fos ciclisme, aquest poble abans de la Festa Major. Sí, sí, sí, sí. No, però ara sí que parlaré de la Festa Major, ara sí. Senyors i senyors, parlem de la Festa Major. Sí, que comença dijous, no sé si ho sabies. No. Queden tres dies perquè arrenqui la Festa Gran del municipi i ho farà amb la Festa del Club Desplai ara mateix i del pregó a càrrec dels gegants de Sant Just. Festa groga.
Sí, el que passa és que ells li diuen punt de trobada de l'esplai o festa de l'esplai, perquè ho han organitzat tot ells. Com aquells grans magatzems quan entres a Andorra i a Sant Julià, punt de trobada. El punt de trobada, exacte, sí, sí, doncs el punt de trobada de l'esplai. Fins al dia 6 d'agost, als carrers de Sant Julià s'ompliran d'activitats per tothom, activitats infantils, àpats populars, concerts, gincanes i partits de futbol. A la ràdio anirem repassant el programa mica en mica, però m'agradaria destacar
Les activitats que tindrem aquest dijous, el primer dia de la festa, a partir de les 10, començarà, com dèiem, la festa de l'Esplai, a la plaça Bardagué hi haurà jocs populars, gimcanes, pageses per a infants i adults, i contacontes amb Roger Cònsul. A la tarda, animació infantil, amb en Baucat, una àvia i xocolatada, a partir de quarts de 6, a les 7... Que bé, que l'entona. Sí, ideal. Això de la xocolata de l'estiu, de veritat, deia, a més a la festa, això en fem dos, no una. Potser freda, no ho sé. Sí, sí.
I a les 7 mostra d'entitats amb l'agrupació sardanista Sant Just i la colla gegantera de Sant Just. El programa diu que també hi haurà el drac de Sant Just amb el rifenyo, però no poden assistir-hi. O sigui que és una de les entitats que no podran assistir. No sé, perquè són blaus, no? No, en principi no, en principi és perquè treballen. Treballen i no poden... Segons van explicar des de l'esplai a la penya del morro la setmana passada. I jous encara és un dia fotut per alguns mortals. Sí.
i actuacions musicals que tindrem a partir de quarts de nou l'actuació musical de Cesc Freixas a dos quarts d'onze després les absentes a quarts d'onze i a quarts d'uno com que no vindran les absentes i els següents qui són? el grup The Bombings fins les dues més o menys que és l'hora màxima autoritzada
I a les 9 també cal destacar que hi haurà un sopar popular, la venda d'etiquets es farà el mateix dia al mateix lloc. I no ens oblidem, a les 8 de la tarda, a la plaça Verdaguer, des de l'Ajuntament, pregó de la Festa Major amb els gegants de Sant Just, Gentil i Flor de Neu. I després, el xupinasso, d'inici de la festa. Farà un xupinasso, també? El xupinasso com els enferments. Carai, que bé. Però els Sant Justincs. Els Sant Justincs.
Perfecte, doncs una festa major que ja la comencem a tocar. Mira que fa temps i temps que en parlàvem, te'n recordes quan no teníem la programació i tothom en parlava i anava tot ple i no, ai, la programació que no podem dir res, doncs mira, ja la tenim a tocar. Semblava que no, però aquest mes de juliol ja pràcticament el tenim tancat. Doncs Andrea, moltíssimes gràcies per aquest repàs a l'actualitat local. Dir-vos que cada hora en punt l'Andrea actualitza i repassa tota l'actualitat del nostre municipi i el que farem ara és escoltar una cançó que m'imagino que ja coneixes d'una noia que era model
que també cantava, no li fotien ni cas. Quan feia què? Quan cantava. De model sí que li foten cas perquè és molt maca. I bé, ha tingut que buscar altres mitjans per aconseguir arribar al món de la música. Finalment ho ha aconseguit i ara els que no li fotien ni cas a la ciutat de Nova York es deuen estar estirant els cabells perquè és un nou filó de la música. Es diu Imani.
Imani. Sí. I un dels seus èxits es diu You Will Never Know, que és una de les cançons que sona ara bastant. És així, tranquil·leta. I mira, que la vull compartir amb tu bé amb què et sembla. Molt bé. Vinga, va. Fins ara.
Bona nit. Bona nit.
I will never show.
What I feel, what I need from you With every smile comes my reality, irony You won't find out what has been killing me Can't you see me?
Can't you see? And you will never know I will never show What I feel, what I need from you know And you will never know
No, no.
No, no, you'll never know. No, no, no, you'll never know. No, no, no. Love me, love me, love me, love me, no. Mmm. You will never know.
No, no, you will never know. I will never show.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol...
O la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Tot seguit.
Repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
Per si no ha quedat clar, ho he dit com 300 vegades, eh? Gràcies, Hector. Sembla que avui ha entrat amb més ganes, Lector, eh? Perquè dius, no ho ha dit un cop, no ho ha dit un, després s'ha solapat amb un altre, després finalment ho ha tornat a repassar. Molt bé, molt bé, que quedi clar el missatge que les portades dels diaris les anem a buscar al quiós del mercat, que està just darrere del mercat municipal de Sant Just d'Esberra.
Andrea, tornem a... Què t'ha semblat la cançó? Està bé. No la coneixia. Imani, és molt xula, és molt bonica. Qui és aquesta model? No era la Iman del David Bowie. No, la Iman no. És Imani. Aquesta, si no recordo malament, divendres o dissabte va actuar al Palau de la Música. Ah, sí? Nivell. Nivell, nivell. Molt bé, doncs... La seguirem. Una bona veu. La seguirem de prop, si és una veu molt personal. És seva i de ningú més.
Anem a parlar de les portades dels diaris. Què ens diuen els diaris aquest dilluns 29 de juliol? O quina és la notícia? Perdó, perdó, que jo he anat directe així com ho fèiem antes. Quina és la notícia que destaquen conjuntament tots els diaris? Hi ha dues notícies comunes, sí, però tiraré per... Deixarem una mica de banda el tema de l'accident del tren de Santiago i parlarem dels incendis que estan afectant alguns...
algunes ciutats dels països catalans. D'entrada, el periódico ens ofereix una imatge de Ballirana. El foc obliga a evacuar diverses cases de Ballirana. És la imatge que podem veure i com el foc està molt a prop de les cases. Moltes persones van haver de ser evacuades. I també ens diu que l'incendi d'Andratx a Mallorca ja ha resat prop de 2.000 hectàrees.
Sembla ser, però aquest matí he sentit al 3.24 que alguns incendis s'estaven començant a controlar per algunes gotes que han caigut aquesta matinada tant a Ballirana com a... Sí, sí, a Ballirana... A Mallorca no. A Mallorca s'ha complicat la situació perquè avui ha entrat vent del nord-oest. Quan deies tu, quan has entrat a la ràdio, has dit avui es respira millor, és perquè ha entrat una miqueta vent del nord després del front.
Sí que ha anat bé aquí, va ploure molt poquet, molts llamps i trons, però com a mínim va remullar una miqueta i la tasca d'aquest matí serà una mica menys feixuga pels avions i pels bombers perquè a Sant Jús van caure un parell de litres, a Ballirana, si fa o no fa, potser va caure una miqueta més perquè se'n veien més de llamps que no pas aquí a Sant Jús.
Però, en canvi, a Mallorca van una mica bojos, perquè tenien sud-sud-oest, avui se'ls ha girat a nord-nord-oest, o sigui que el fet de canviar de direcció de vent als incendis és el que provoca que tornin a buscar masses forestals que estan seques i que no han estat remullades, i tornaran a anar d'escorcoll aquesta tarda vespre, perquè aquest vent del nord-oest té les hores comptades i sembla que tornaria a bufar del sud-oest de cara a aquesta tarda, o sigui que tornaria a agafar una altra direcció.
El de Mallorca complicat. El de Ballerana sembla... Ahir a la vespre es veia la fumera, perquè des de Sant Jus és d'una vall caminant cap al garraf, és just davant nostre i es veia tot el núvol i es veia la claror que fa tanta por d'aquests incendis. I aquest matí es veia tot molt més tranquil. O sigui que m'imagino que el de Ballerana sí que deu estar estabilitzat.
De fet, a l'avantguàrdia ens parlen d'aquest incendi. En portada diu veïns desallotjats per un foc a Ballirana i veiem aquesta columna que deies tu a través de les muntanyes, veiem al fons les flames o aquesta llum. També ens diu això que un incendi a Ballirana afecta les cases i obliga a desallotjar centenars de veïns i per últim a l'ara, avui no tenim el punt avui, cal destacar-ho també,
El punt avui ens parlen dels dos incendis. De l'incendi d'Andraig, que arresa la serra de Tramuntana i ens diu que un altre foc obliga desallotjar part d'una urbanització de Vallirana. I a les pàgines interiors de l'Ara veiem una imatge del que ha causat aquest incendi d'Andraig i veiem el bosc i un cotxe totalment calcinat a dins del bosc. Un cotxe que hi havia, el bosc també totalment calcinat. I bé, el panorama que ha deixat és desolador i és...
Una de les notícies de la jornada d'avui, ara comentarem la resta. Doncs els portals digitals també fan referència al foc, perquè podríem dir que l'última hora, per això ho comentàvem abans, no és perquè tinguéssim coneixença, sinó perquè ens ho havíem mirat abans a través dels portals digitals, el titular del 324.cat diu estabilitzar l'incendi de Vallirana després de cremar 111 hectàrees de bosc. Amb la llum del dia s'han enlairat 7 helicòpters i 4 avions que han de permetre
atacar amb més força un foc que ja està estabilitzat. La pluja que ha caigut durant la nit ha ajudat a les tasques d'extinció, on treballaven, recordem-ho, 80 dotacions dels bombers. Aquesta pluja ha anat perfecta. Realment, quan es veia el foc i deies, hòstia, ja podria ploure de cop i volta, sents molt a l'horitzó, mirant cap a Montserrat, però es comences a veure llamps i sembla que sigui el muntatge preparat, de dir, hi ha un incendi, espera que venim, perquè portàvem dies sense veure una gota d'aigua. Com a mínim, el Baix do Bregat sud feia molt de temps, el nord no tant.
Després, l'altra notícia que fa referència... La imatge també és impactant, eh? Potser s'assembla bastant a la de La Vanguardia o a algun dels diaris, perquè és una imatge presa, podríem dir, des d'entre Sant Feliu i Molins, veus la població de Balleran a baix i veus tot el foc a dalt, que dius, hosti, és que això està a tocar. I també ha estat un incendi que, pel que vaig sentir dels bombers, s'ha prioritzat el fet de no que no es cremessin cases i deixar que cremés bosc,
i tenir la seguretat que les cases sortien sanes i estalvies i que la gent podia sortir d'aquestes urbanitzacions, que són de molt difícil accés. No sé si has estat a Ballerana per les urbanitzacions de dalt.
Són complicadotes. S'ha prioritzat per aquí i s'ha cremat una miqueta més de bosc perquè la prioritat era aquesta. Un cop la gent s'ha pogut evacuar i s'han salvat les cases, s'ha pogut atacar aquest incendi que, com dèiem, la pluja ha ajudat moltíssim. L'altra imatge del 324 en portada és que el maquinista queda lliure amb càrrecs. Podem veure la imatge del maquinista des de dins d'un cotxe amb una fotografia mig foto, mig vídeo. Se li imputen 79 delictes d'homicidi.
Per imprudència professional i diversos delictes de lesions, se li ha retirat el passaport i se l'obliga a presentar-se cada setmana al jutjat. A més, se l'ha inhabilitat per conduir ferrocarrils de perdida. El Francisco José Garzón va admetre davant del jutge que anava al doble de la velocitat permesa en aquell tram. Per què? No ho sé. Diu que es va despistar.
Després, d'altra banda, l'altra notícia, i això sí que no ho havíem mirat, ho s'havíem d'acollit a pròpia, l'altre titular, podríem dir destacat, i amb aquest acabem el 324.cat, és el vent dificulta les tasques en draig. La imatge és desoladora, o sigui, pins completament calcinats, terrenys de color gris, els equips d'extinció confien a estabilitzar durant el dia d'avui el foc que afecta la serra de tramuntana, Mallorca, des del divendres.
Les flames han arrasat 1.800 hectàrees, recordem que aquí han sigut 111, la majoria de les quals eren espai protegit d'un gran valor ecològic. El foc continua actiu a Estellencs, mentre que s'han donat per pràcticament controlats els focs de Sant Elm i Andraig. Una trentena de mitjans aèris s'han incorporat a les tasques de l'estat.
aquest mateix matí. És una notícia d'última hora i esperem que la cosa quedi controlada en breu. I ens n'anem al portal ara.cat, que també forma part de la premsa però que també té un portal on hi ha força consultes.
El gran titular és l'incendi forestal de Ballirana, que també porta per títol estabilitzar l'incendi de Ballirana. Ja ho veiem aquest matí perquè no es veien núvols des de Sant Jús. Una vuitantena de dotacions de bombers treballen per controlar les flames que han afectat unes 111 hectàrees i els veïns desallotjats tornaran a casa seva al llarg d'aquest matí. L'altre titular important és que el foc d'endraig continua actiu i ja ha cremat 1.800 hectàrees. També se'n feia referència a
el portal 324.cat. I una altra de les notícies destacades no parla de Galícia, però sí que parla del Parlament de Catalunya, del Govern de Catalunya, perquè aquest, el de la Generalitat, blinda l'administració local. L'executiu d'Artur Mas aprovarà demà la llei que ha de frenar la reforma del PP en àmbit local. Aquestes són les notícies més destacades d'aquest portal, tant el 324.cat com l'ara.cat. Molt bé, doncs ens centrem, si vols, en...
La resta de titulars també de la jornada, alguns els has comentat tu, el diari ara... No, no, no, és això. És el que toca. Sí, sí, sí. El diari ara ens diu que el govern blindarà el món local català, el que deies, aprova demà l'avantprojecte que ordena els nivells administratius i contrarresta la reforma del PP i defensa que s'evitin duplicitats però combat l'homogeneïtzació i la invasió competencial de l'Estat. És una de les notícies del dia a l'ara però la portada, la fotografia de portada
Se l'endú el bany de masses del papa Francesc ahir a Rio de Janeiro i veiem una imatge de la platja de Copacabana
però planíssima, és una borrada, una passada, hi ha gent fins i tot a l'aigua, però m'imagino que són banyistes també. Passeges amb solitari, tranquil·lament, relaxes. Però has vist la foto? Bé, he vist un... És espectacular. He vist una imatge al 324 o al ara, també es veu el papa d'això, si es veu una imatge. Com pot haver-hi tant? És brutal, o sigui, és que no hi cap ningú, és una passada. I ens queixem de Castelldefels, va, home, va. Bé, doncs, en principi hi havia 3 milions de joves, aproximadament, en
Jova amb un joveball és 3 milions, una borrada. Sí, aproximadament. Aquí hauríem de contractar la Guàrdia Urbana de Barcelona, que són els que fan avui les millors càlculs, i aquí et dirien entre 50.000 i 100.000 persones. Sí, sí, sí. És el que va plegar el papa Francesc a, com dèiem, a Rio de Janeiro, en què està trobada la joventut. És una de les platges que dius, m'assento a la sorra per divisar el mar i no el veus ni el loco.
Perquè tens tanta gent per davant per poder veure alguna onada, que és impossible de veure el mar. O sigui, estàs allà i dius, me'n vaig a banyar. Ahir estava impossible el mar, eh? Diu, si no ens veiem fins l'estiu que ve. Sí, sí, sí. Vé, ja posen pantalles. Com per recordar-te'n d'on t'estaves. Deuen fer unes columnes i les pinten com els pàrquings, no? És potent el que va plegar ja el papa a Rio de Janeiro.
Escolta, i dius que ahir també les platges estaven a tope. Bé, i jo vaig anar a la platja... No, no, no, a tope no. La platja de Castelldefels, unes onades, ja havia bandera groga. Ah, sí? Però onades tremendes. Tremendes, per mi, jo soc bastant... Per la teva alçada, tu fas metro vuitanta, doncs més de dos metres. Doncs, no ho sé, em va semblar molt fort.
No sé, molta potència, onades bastant grans que t'arrossegaven. Em va costar molt sortir de l'aigua al principi. Perquè feia calor. O per les onades. No, no, per les onades, per les onades, per recorrent, no sé, hi havia... No sé, que el socorrista va intervenir dos cops, saps? A tu? A mi no. Ah, vale, vale. No, no, no, que va, que va. No, no, no.
Doncs molt bé, el papa. I ara parlem d'un altre tema, l'avantguàrdia. És també una de les notícies del dia. Ha llibertat amb càrrecs per al maquinista i ens ofereix una imatge del maquinista del tren de Francisco José Garzón dins del cotxe ammanillat que va ser traslladat per declarar els jutjats de Santiago. I què més? Ens diu que el jutge l'imputa per homicidi imprudent i li retira el passaport. I també hi ha un article que es titula El debat de la seguretat esquerda, la unitat política.
També hi ha un altre article de Jaume Aroca que es diu El poble on ningú no parla malament de Garzón. I per últim ens centrem en la portada del periòdico, no la d'estiu, sinó la portada del periòdico de tot l'any. Rajoy i Mas aborden una setmana marcada per la corrupció. Recordem que el president compareix dimecres pel cas Millat i el líder del PP dijous per Bárcenas. I ara sí la portada del periòdico d'estiu. Reinventar-se, canvis de vida per la crisi.
El periòdico inicia una sèrie d'entrevistes amb persones que han fet un gir vital per raons laborals, sentimentals o de salut. I és el que tenim avui a les portades. Molt bé, doncs hem fet repàs a les portades, hem parlat dels portals digitals, hem destacat la notícia més important i el que farem ara és escoltar una miqueta de música. Ens arriba de la mà... No vols fer contres avui?
Si vols, eh? Si no, no. Ostres, ostres, ostres. Em sortirà que ara avui dirigirà la paraula amb tot el que hi ha pel que acabo de fer. Si vols. Anem a fer les contres, home. És una d'aquelles coses que dic... Tens temps o no? Ara no sé si les voldrà fer i estava amb el dubte. I tant que tinc temps de fer-les, mare de Déu. Doncs fem les contres que jo crec que valen la pena avui també. A l'avantguàrdia. Avui tenim la història de la Ellen Goodman, que és premi Pulitzer, preconitza el diàleg premortem. Diu, digui als seus com vol morir i viurà més tranquil.
Diu que... I si després no et fan cas? Ah, doncs pel que s'ha de morir. Sí, sí, pel que s'ha de morir. Si tu deixes clar com et vols morir, doncs viuràs més tranquil. Però has de prendre la decisió, no? De com vols morir? Clar. Ja, però si... Que vols dir que et mantens intranquil, no? Mentre vas pensant, aviam, incineració, que em tirin per un barranc... No que vols que et facin quan moris, sinó si estàs patint, si vols que, per exemple, t'ajudin a morir o no. Vale, vale, vale.
El cas és que ella, la Ellen Goodman, va patir més el necessari en no saber si la seva mare volia o no allargar la seva agonia. Diu, perquè no havien parlat abans de com volia morir. Diu, per això va fundar The Conversation Project, que ens anima a anticipar les decisions que hauran de prendre per nosaltres tots els nostres éssers estimats. Per això diu ella, digui els seus com vol morir i viurà més tranquil. I bé, doncs li han donat el premi Pulitzer des dels 22 anys que escriu una columna al Boston Globe.
I aleshores les dones només escrivien de cuina, decoració, moda, família, la casa, els nens... I la meva columna era distribuïda a 400 diaris de tot el país, entre ells al Washington Post, i em van donar el premi per un any de les meves columnes durant el qual vaig interpretar el canvi en la família americana. I al llarg d'aquesta entrevista també parla d'aquest The Conversation Project, que és aquest projecte que va fundar perquè la gent parli sense tabús de...
Què passaria si ha arribat el dia i has de morir? Doncs si vols patir, si vols allargar, si no, si vols posar punt final definitivament, que t'ajudin. I bé, és aquesta entrevista interessant amb l'Elen Goodman avui a la contra de la Vanguardia. Doncs Déu-n'hi-do a la Vanguardia. Molt bé, ens n'anem cap al diari Ara. Què diu la contra del diari Ara? La contra del diari Ara. Doncs el Jordi Nobka avui entrevista l'escriptora Anna Altissén Caparrós, que diu, hi ha gent que mataria per tenir els medicaments que estic lluitant per no prendre.
Diu, després d'estudiar periodisme a Vellaterra i a Sant Diego, i de treballar en diversos canals de televisió, la vida d'en Altissén va fer un gir inesperat quan li va ser diagnosticada una malaltia mental crònica. Han passat més de 10 anys, des del primer ingrés en un psiquiàtric, i l'Anna ha patit diverses recaigudes. El seu llibre es diu, Quan vaig deixar de ser natura lleugera. És un llibre, diu en Jordi Nobka, impressionant i esperançador, en què l'autor aconsegueix convertir la seva experiència vital en literatura.
Diu que hi ha lectors que m'han dit que el fill d'excursió del llibre és la malaltia, però per mi no és així. Diu, la història d'amor amb en Madur, que és la seva parella, és el que permet que pugui parlar del que he viscut d'una manera gens trista i freda. Diu, per construir alguna cosa he necessitat una altra força i ha estat la que m'ha donat, l'amor. I en aquesta entrevista, doncs, parlar de la seva malaltia i de la seva història. Recomanació literària. Molt bé. Analticent. El periòdico de Catalunya. Acabem amb la contra del periòdico de l'estiu.
que avui ens acosta a la història del Kevin Crespo, que és un veí de Trinitat Vella, que per esquivar al carrer, per esquivar al carrer i que els seus amics l'esquivessin, va muntar un grup de rap. El grup es diu TRB Music, TRB són els sigles de Trinitat Vella, i diu, és la Trinitat que volem, la Vella, en aquest cas, en V alta.
Diu que Trinitat Vella, amb ve baixa, sempre ha sigut un barri conflictiu de drogues i aquestes coses, i nosaltres el que intentem és que a la joventut no li passi el mateix que a nosaltres. I el periodista, el Mauricio Bernal, s'estranya i diu, la joventut? Però vostè quants anys té? I diu, jo en tinc 20. Diu, però em refereixo al que jo vaig haver de passar fa uns anys, viure en un barri on la droga està a la cantonada i comences a fumar porros aviat, per exemple, perquè són allà a l'abast. Diu, el que jo vull, el que volem, en el grup és que els que venen al darrere no passin per això, que s'allunyin de les bandes i de la maldat del carrer.
I tot plegat, aquest grup va començar perquè amb uns amics van començar a veure que els altres amics nostres començaven a relacionar-se amb aquell ambient, amb les bandes, i així que vam dir, què podem fer? Doncs fer alguna cosa perquè sentissin el barri d'una altra manera, i per això, perquè s'allunyessin del carrer, i van crear aquest grup de rap. Va servir per expressar-nos, però també per estrenyar vincles entre nosaltres, i també ens diu, molts cauen a les bandes per por, però quan et sent recolzat és més fàcil dir no.
I en fotografia els veiem a tots ells, els integrants d'aquest grup, TRB Baixa Music. TRB Baixa Music, molt bé. Doncs el rap de Trinitat Vella posa a punt i final aquest repàs de les portades de les contres d'avui. Hem fet portades, hem fet notícies destacades, hem fet contres, hem fet portals digitals. I ara respirem una miqueta i escoltem una mica de música. Ens arriba de la mà d'un grup que es diu Eagles. Molt bé. Sona? Sí. I aquests van interpretar una baladeta molt maca...
Sous-titrage ST' 501
Doncs aquí teniu aquesta balada preciosa de la mà dels Eagles des de finals dels 70, principis dels 80, aquest I can tell you why. Amb ell arribem a tan sols 8 minuts per arribar a les 11 en punt del matí. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7.
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes, honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Gènere.
Fins demà!
Doncs bé, continuem amb tots vosaltres, seguim parlant d'històries interessants aquí al Just a l'estiu. Hem repassat l'actualitat del municipi i ara un altre dels temes d'actualitat de primera hora és parlar una mica de la previsió del temps. Abans no són les 11 del matí. Avui les dades, doncs, xoquen completament amb les d'ahir. Ahir a aquesta hora ja teníem una calor tremenda a Sant Just, però aquest vent del nord-nortoest que està bufant el nostre poble, en cops al voltant dels 10, 11, 15 km per hora, està mantenint a ratlla
el que és la humitat, que la tenim a un 48%. I també ha mantingut errat ja aquesta matinada la temperatura. Per exemple, la nit de dissabte o diumenge vam arribar a una mínima de gairebé 25 graus a Sant Jús. La mínima d'aquesta nit ha estat per sobre dels 20 graus tan sols. O sigui que la davallada pel que fa a temperatures és espectacular. També hi va col·laborar aquest ruixat que comentàvem abans amb l'Andrea Bueno i que deixava dos litres per metre quadrat entre les dues i les tres de la matinada
al nostre municipi. Aquest conjunt de 24 graus en aquests moments, 24 i mig, i aquest 48% d'humitat, doncs ens porta a parlar que a hores d'ara tenim una temperatura d'aixafogó de 27 graus. Clar, res a veure amb els 44 que vam assolir ahir, deixar fogó, 44 d'aixafogó que vam assolir ahir, combinant-hi, humitat i temperatura. Així doncs que...
respirem força millor avui, això no vol dir que deixi de fer calor, sinó que al migdia farà caloreta, però esperem que aquest vent del nord-oest anirà perdent força a mida que abansi el dia, és un vent que ha entrat just darrere d'aquest front que provocava aquestes pluges de matinada, doncs al llarg del dia d'avui anirà perdent força, anirà esveïnt-se, i això provocarà, doncs, que a mida que abansi la jornada la humitat es pugui inflar, que el termòmetre es pugui inflar, i potser avui dilluns no, però demà dimarts hi tornaríem a parlar d'aixa fuga. No de molta calor, però sí d'aixa fuga. Què ens espera aquesta setmana? Doncs un altre cop anticicló.
Realment s'està comportant el mes de juliol com un mes dels que toca, dels tradicionals, dels que fas mitjana, perquè el mes de juliol normalment l'anticicló és el gran protagonista, es manté molt tranquil el temps i així s'està comportant, avui ja estem a 29, i els 3 dies que vindran del mes de juliol es mantenen en aquesta situació d'estabilitat i d'anticicló, així que no hem de parlar de masses canvis a la vista de cara als propers dies al nostre municipi.
Demà dimarts la mateixa situació, el sol com a protagonista, sense tempestes de mitja tarda, no n'esperen cap ni una a Catalunya ni a Sant Jús. Les temperatures demà al voltant d'aquests 28-29 graus, amb una humitat que potser serà una mica més elevada, i demà el termòmetre es mourà poc comparat amb avui, però com que hi haurà més a fogor, tindrem més sensació de calor demà dimarts.
I pel que fa a partir de dimecres i sobretot dijous, divendres i al cap de setmana, sembla que a poc a poc anem recuperant valors rècords de termòmetre. Cada cop podria anar fent més calor. Entre dijous i divendres ja podríem superar els 30 graus. Això vol dir que no només puja a les màximes, sinó que les nits seran més empipadores perquè les temperatures es quedaran força altes.
I un altre cop els mapes ens indiquen que justament, i coincidint amb el cap de setmana de festa major, les temperatures es tornarien a enfilar. I tornaríem a parlar de valors entre dissabte i diumenge superiors als 30 o 31 graus. Això ens podria portar valors d'aixafogor de 34 o 35. O sigui que tornaria a apretar la calor...
amb força coincidint amb el cap de setmana. Potser la setmana vinent, al principi encara farà força calor, però podrien veure's aires de petits canvis pel que fa a la temperatura de cara a mitjan de la setmana que ve. Però això ho hem anat dient gairebé cada dilluns d'aquest mes de juliol i no s'ha acabat complint, o sigui que és complicat fer previsions a tan llarg termini a una setmana i mitja vista perquè normalment no s'acaben complint.
El que sí que està assegurat és que avui respirarem una mica més bé, però que a partir de demà, a poc a poc, les temperatures tornaran a assolir aquests valors xafogosos de tanta calor com gairebé hem viscut aquest cap de setmana. La previsió del temps, que ens porta tan sols 3 minuts per arribar al punt de les 11 del matí, i ho farem amb una de les cançons, podríem dir, de l'estiu d'aquí a casa nostra. Són els Catarres, i la cançó es diu Vull estar amb tu. L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu.
I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te
Fins demà! Fins demà!
Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas Quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar La vida tranquil·la dels dies d'estiu Les nits en la fresca banyant-nos al riu Petons i cançons a la platja de Tamariu I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars Ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians.
i és que per mi els teus defectes són tan espectaculars ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu jo vull estar amb tu vull estar amb tu jo vull estar amb tu
Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Maria Josep Guitart i David Collantes. El conseller interior, Ramon Espadaler, ha llançat un missatge de prudència pel que fa a l'evolució de l'incendi forestal de Vallirana al vaso Llobregat. En declaracions a la xarxa de comunicació local, Espadaler ha dit que el foc està estabilitzat però no controlat. També ha apuntat que el flanc més delicat és el de Vallirana.
Ja estem, evidentment, contenint aquest flanc. Quan diem que està estabilitzat volem dir que el perímetre ja no s'expandeix, ja no creix. Per tant, ja compaginem la feina de contenir, evidentment, aquest flanc, que és el que s'expandia cap d'orretes i el que ens preocupava aquesta nit. Però també hi ha treball interior dins d'aquest perímetre per anar sofocant aquell foc que encara, insisteixo, que estigui estabilitzat no vol dir que estigui controlat. Per tant, hem de treballar intensament a dintre. I coneguem ara l'última hora des del lloc dels fets. Montse Dalgo, bon dia.
Bon dia als veïns que han passat la nit fora de casa ja han tornat als seus domicilis. Tot i que no hi ha xifres oficials, més d'un centenar han dormit a casa d'amics i familiars i una quinzena a uns apartaments que els ha facilitat l'Ajuntament. Una nit de poc dormir, segons ha explicat la xarxa de comunicació local,
i un desig clar, tornar a casa i veure com està la seva propietat. Les cases diuen que estan totes bé, que no s'ha cremat cap casa, s'ha cremat no que són els jardins, però el que és la casa en si, que cap s'ha cremat. El que volem és tornar a casa nostra, i és això. Que ens deixin pujar cap a casa, que ens donin permís per poder pujar cap a casa.
Els bombers continuen treballant sobre la zona de l'incendi i, mentrestant, tècnics municipals i altres efectius faran aquest matí la valoració dels anys.
Un home va morir ahir a la tarda a la platja del pla del Llobregat, del Baix Llobregat, segons acaba d'informar la direcció d'emergències de la Generalitat. Es tracta d'un veí de l'hospitalet del Llobregat de 48 anys d'edat. Els serveis d'emergència van rebre a les 7 de la tarda una trucada alertant que un grup de banyistes no podia sortir de l'aigua a causa del fortunatge. Va ser un mosso d'esquadra i un altre banyista, els que van poder treure l'home de l'aigua ja inconscient.
Els serveis mèdics no van poder fer res per reanimar-lo. En el moment dels fets llonejava la bandera vermella i ja no hi havia servei de vigilància. L'expresident de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat, i l'exdirector del CatSalut, Carles Manté, declaren avui com a imputats als jutjats de Reus. Ho fan pel cas Innova, que investiga presumptes casos de malversació de fons públics
estafa o tràfic d'influències. Reus Digital, Joan Mar Salvat, bon dia. Bon dia. L'expresident de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat, i el propietari de CCM Estratègies i Salut, Carles Manté, tornaran a passar pels jutjats de Reus pels vols de quarts de cinc de la tarda. La Ferit Nova els reclama de nou davant la denúncia presentada contra ells per part dels grups municipals de la CUP i ara Reus.
Arran de la detenció de Prat i Manté per part de la Guàrdia Civil, el mateix consistori Rausenc s'ha personat com a acusació particular. La principal novetat d'aquesta tarda és que els advocats de les acusacions podran estar presents en el torn de declaracions i fer preguntes. Recordem que Prat i Manté ja van declarar el passat mes de febrer. Llavors el jutge els va deixar en llibertat però sense passar por i acusats, tots dos, per delictes de malversació de diners públics, estafa, tràfic d'influències, negociacions prohibides a funcionaris, blanquets de diners i actuacions contra la hisenda pública.
Els usuaris de les línies del Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat patiran avui modificacions al servei per la reparació dels desperfectes provocats pel descarrilament d'un tren el passat 19 de juliol. Els convois de les línies S1 i S2 que enllecen Barcelona amb Sabadell i Terrassa paran a totes les estacions, mentre que la L6 només cureix el trajecte entre Sarrià i Reina Elisenda. Pel que fa a la L7, s'atura a totes les estacions. L'objectiu és que circulin menys trens per poder fer les reparacions. El servei quedarà normalitzat els pròxims dies.
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Joan Barberà. En marxa la segona jornada de les proves de natació als Mundials de Barcelona amb les preliminars dels 200 lliures. La badalonina Mireia Belmonte disputa a les 6 de la tarda la final dels 200 estils. També avui al moll de la fusta comencen els salts extrems des de la plataforma de 27 metres en categoria masculina.
I en Waterpolo, la selecció espanyola femenina, juga als quarts de final contra els Estats Units. És la repetició de la final dels Jocs Olímpics de Londres. Ahir, la mallorquina Melanie Costas va penjar la medalla de plata als 400 lliures. És la primera medalla per a l'equip espanyol de natació. La Balear feia aquesta valoració des de Televisió de Catalunya. Sí, la veritat que jo sol parlar quan estic segura d'alguna cosa i sé que aquesta...
Estany he guanyat moltíssima força al gimnàs, que era el que més falta em feia, i he seguit a més amb el meu entrenament, així que només he millorat i estava fent uns entrenaments molt, molt ràpids i sabia que no pensava mai en la vida que faria 4-2, però sí que sabia que baixaria la meva marca i ho faria molt bé. En futbol avui al Barça s'incorporen els internacionals que van jugar a la Copa Confederacions. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. La crisi del mercat immobiliari és un dels motius principals perquè l'Ajuntament de Sant Just hagi decidit unificar Promunça i Proexa. L'equip de govern i les dues empreses municipals treballen des de fa setmanes per unificar estructures
i tenir l'empresa resultant el mes de gener. De fet, l'empresa municipal d'habitatge, Promunsa, absorbirà la promoció econòmica Proexa. I tot i que tant Promunsa com Proexa porten anys tancant els seus comptes en positiu, el consistori ha decidit reestructurar-les. La situació actual del mercat immobiliari, el fre a la concessió de crèdits per part d'entitats financeres i l'impagament de deutes per part d'altres administracions i del sector privat han fet que el consistori planteja aquests canvis en les dues empreses municipals.
Més qüestions. El vial que ha de millorar la connexió entre el barri de Maslluí i el nucli urbà de Sant Just obrirà al setembre. La setmana passada, els propietaris dels solars, la Junta de Compensació, va donar l'ordre de acabar el vial als constructors. Era l'acció que faltava per tal de poder començar a enllestir aquesta via. Tot i que l'alcalde Josep Perpinyam no ha volgut precisar cap data exacta, assegura que és molt probable que sigui al setembre, quan s'obri a la circulació.
al Vial. Diu que l'Ajuntament esperava des de feia setmanes l'ordre de la Junta de Compensació de començar a enllestir-lo i finalment ja l'han donada. I dijous comença la festa major de Sant Just. Queden tres dies perquè arrenqui la festa gran del municipi i ho farà amb la festa del Club Desplai ara mateix i el pregó a càrrec dels gegants de Sant Just. Fins al dia 6 d'agost els carrers s'ompliran d'activitats per tothom com activitats infantils, apats populars, concerts, gimcanes
i partits de futbol. Dijous a partir de les 10 del matí començarà la Festa de l'Esplai. A la plaça Verdaguer hi haurà jocs populars, gimcanes, pageses per a infants i adults i contacontes. A la tarda animació infantil i xocolatada, mostra d'entitats i concerts amb sesc, freixes, les absentes i de bombins. I a les 8 tindrà lloc el pregó de Festa Major amb els gegants de Sant Jus, Gentil i Flor de Neu en el seu 25è aniversari, tot plegat també a la plaça Verdaguer.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora també al Sant Just Notícies edició migdia a partir de la 11.05. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Just a l'estiu. Els millors plats de Sant Just els tastaràs al restaurant El Niu.
Tenim una gran varietat de plats tradicionals i innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I als caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al Niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gin tònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva, truca al 93 473 4058 o entra a restaurantalnius.com. Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics i internacionals, el mètode Tomatis i Music Together. Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697.
Just a l'estiu.
En menys de tres dies arrenca la Festa Major de Sant Just i a Ràdio d'Esvern volem anar coneixent algunes de les activitats que organitzen les entitats del poble. Una de les que farà la passejada literària d'estiu del Centre d'Estudis Sant Justencs i aprofitem que avui hem convidat la Maria Quintana, que és la vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs,
per parlar d'aquesta activitat. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Teniu tot preparat ja per la passejada? Sí, només ens falta acabar de trobar-nos a tots per fer un petit, petit assaig. Ah, d'acord, sí, que feu assajos i tot perquè tot surti bé el mateix divendres, que és aquest divendres quan es fa la passejada a la tarda. Sí, sí, sí.
I aquest any el Centre d'Estudis Sant Justens la dedica a Salvador Espriu. Exactament. És l'any del seu centenari. Sí, sí. Començarem en el Parador. Ara t'explico la ruta. Serà a les 8 del vespre del dia 2. Llavors, sortim del Parador, anem cap al carrer Todona, fem una parada també davant de la farmàcia, fem una altra parada davant del parc, ho dic perquè si la gent s'enganxa, que sàpiga on som, no? D'acord. En el parc del Todona, després davant del centre cívic, Salvador Espriu, allà també.
carrer Indústria, el carrer Carles Mercader, plaça dels Estudis i a Can Ginestar, que acabarem asseguts a la Mar de B i amb la grupació fotogràfica que ens farà la cloenda amb un vídeo sobre Espriu i també sobre el centre i sobre ells. Acabarem bé amb una copeta de cava i desitjant que tota la festa major vagi molt bé.
I per qui no hagi anat mai a la passejada literària, explica'ns una miqueta com acostuma a anar-hi. Què es fa? Doncs mira, en aquest cas som un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze persones. És que m'estava mirant els noms. Oh, que no s'ha adaptat d'aigus cap. Som dotze persones que llegirem poemes del Salvador Espriu.
llavors el que fem ja vam començar també amb la cantata de Sant Just també hem fet la passejada l'any passat va ser dedicada a la nevada dels 62 que va ser molt emotiu perquè hi va haver molta gent que va explicar les seves impressions aquell dia i aquesta vegada doncs la dediquem a Salvador Espriu i el que fem és anar les altres passejades normalment hem fet des del Parador o des de l'Ateneu venir cap aquí per dalt anem a dir pel centre
I aquesta vegada fem cap a Tudona i al centre cívic, a Salvador Espriu, perquè lògicament és el més raonable, no anar cap allà. Llavors, el que nosaltres farem és sempre fer un llibret que el donem a la gent que ve perquè ells puguin anar seguint els poemes i també guardar-los. Guardar-los perquè si els fa gràcia de saber que estan llegint. I ara et podré dir més o menys que es llegirà...
d'aquests poemes, Spree Waters, que és un article que va fer un periodista, no em facis dir el nom ara, que llegirà el Pere Font, El meu poble jo, quan la llum, cançó de l'esperanceta trinquis, petita cançó de la teva mort, assaig de càntic en el temple, inici de càntic en el temple, diversos són els homes, diverses són les parles, cementiri de cinera al mutet 25,
l'11 de setembre del 1714, La pell de brau, també el motè 47, I love you pardon, Oració al senyor Sant Jordi, que és preciosa, M'han demanat que parli de la meva Europa i Primera història d'Ester. Això serà més o menys... Vull dir, serà el que es llegirà durant la passejada. Això llegeix per dotze sants justencs. Sí, encara et diré qui són. Espera que els tinc apuntadets tots i així no en deixo ningú, saps?
I només una pregunta. Mentre vas buscant, el recorregut s'ha modificat per fer-lo passar pel Centre Cívics Salvador. Sí, esclar, sí. Bé, també, a veure, això no vol dir que sigui fixa el de dalt, per entendre'ns. Depèn
Però aprofitant, potser, no? Ah, això mateix, perquè, esclar, quan vam fer allò del Joan Margarit, clar, parlava d'uns llocs molt concrets, i nosaltres els vam dir en aquells llocs molt concrets, els trossos de la cantata, m'entens? Clar, també vam mirar que l'any passat, que era de les experiències del Nadal dels 62, doncs també mirar de dir els escrits en els llocs,
que es veien inspirant la persona que els va escriure. I ara et diré les persones que ho llegiran. El llegiran Pere Font, el Pe Quintana, el Pere Oliver, el León C. Canals, la Maria Quintana, la Marta Domingo, el Joan Basaganyes, la Joan Algarra, la Palmira Badell, el Julio Ochoa, la Berta Quintana i l'Alicia Casals.
Molt bé. Tots els enjustents allà llegint textos de Sola d'Espriu. Sí, en tenim uns de fixa, ja, que dic jo. Però que a nosaltres ens agrada convidar gent que vingui a llegir. En aquest cas ha sigut el Joan Bassaganyes, el regidor, la Marta Domingo, que tampoc vi a llegir cap vegada, i l'Alicia Casals, que és la presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, aquí a Sant Just, i que el dia del concert magnífic, històric concert,
del Camp Nou va llegir un poema perquè ella és biòloga, una gran científica i llavors va ser convidada a llegir i nosaltres hem cregut a més a més a fora d'això que
teníem que donar pas també a una veu que ara en aquests moments significa una part molt important de Catalunya en el nostre poble. Està agafant força d'alguna manera. I d'alguna manera també és obrir, també ens agradaria anar obrint a gent més jove, però el que passa és que aquell dia, com que hi ha el tast de bars o com se digui... És veritat, el Quina Barra. El Quina Barra, eh? Sí, coincideix a la mateixa hora. L'any passat també, però bé, és el que passa. Ja ho sabem, de vegades és molt difícil, hi ha moltes coses...
No es pot... Mira, hem captat el Joan, no? Sí, per exemple. Bé, el Quina Barra també comença a les 7 i la passejada quan acostuma a durar, més o menys? Bueno, acabem aquí a vora a les 10. Ah, Déu-n'hi-do, dues hores. Sí, bueno, tranquil·lament anem fent... Sí, passejant, tampoc no aneu... Potser arribem a dos quarts de deu aquí, però és que com que llavors seguem i prenem el cava i acabem de llegir uns poemes aquí i tot plegat, esclar, vull dir, la gent no està bé i s'allarga, ja és bo que s'allargui, no?
Però nosaltres estem molt contents perquè tenim un públic molt fidel que ens segueix en aquest cas, que sempre va a més sobre unes 130-150 persones. Vull dir que això crec que és important de dir. Que s'esteixen a la passejada. Sí, sí, sí. Molt bé. A part de la gent que llegeix, hi ha aquesta més centena de persones que acompanya la comitiva. A més una cosa, esclar, nosaltres fem aquesta, que és l'estiu, que és la que fem la passejada, i després fem la d'hivern.
que és el dissabte abans de Nadal. Sí. Doncs també aquest any hi haurà una part espriu. Sempre hi ha alguna cosa, però vull dir, aquest any hi haurà una part que jo encara s'ha d'acabar de perfilar bé, però que pot ser molt bonica, molt bonica, però com que d'aquí al desembre tenim temps d'anar-ho explicant, ara no m'avançaré en una cosa que encara no està ni embastada. Ja, ja, però és la idea. I la idea és molt bona. No és perquè fons meva, és que la idea està molt bé i la vaig consensuar a la Junta
I em van dir que endavant, sí. Bé, això és el que hi haurà aquest any. Esperem que la gent respongui com sempre a respost i que s'ho passi bé. I fem cultura, fem país i fem poble. I això crec que és el que ara hem d'anar tots a fer. Poble, cultura i país, que és la manera que es pot fer. Un bon país, amb cultura. Doncs tot unit aquest divendres a la Passejada Literària d'Estudis. Això mateix. A partir de les 8. Ens trobem al Parador. Al Parador.
D'acord, i s'acaba canginestar... I s'acaba canginestar. Quan s'acabi. Unes dues hores, aneu amb la calma, tranquil·litat. Sí, sí, sí. Quantes edicions porteu de la passejada? Bé, de la passejada em sembla que és la quarta. La quarta. Ja diria que és la quarta. És que n'hi ha una campalla que vam fer. Vam fer la cantata, llavors vam fer... La de la nevada, també? No, la nevada, però entre mig n'hi havia una altra. Ah, sí. L'abans, de Sant Just. Sí, l'abans. Vam fer la de l'abans i vam fer la de la nevada i aquesta...
Crec que abans de la cantata no n'hi havia hagut cap i em sembla que després ja va ser l'abans. Ara, de memòria, no me'n recordo, però sí, quatre edicions. La quarta edició, segur. A millor és la quinta, però no, jo crec que és la quarta. I al programa també hem llegit que quan s'acabi la passejada fareu un passi de fotos. Això, de l'agrupació fotogràfica. Què presenten? Ells sempre col·laboren ja amb nosaltres fa tres anys
I llavors el que faran serà un petit, això ho porta el Víctor, un petit vídeo molt curtet sobre l'espriu. Llavors es passarà un vídeo que s'ha fet l'Olga Stern del centre d'estudis i després també un altre de l'agrupació.
I es passaran fotos, i la gent està asseguda amb el cavall tot plegat, i és molt gratificant. Tot això a Can Ginestala, a l'exterior, al jardí. Sí, sí, a la part anem a dir que sempre es fan els sopars i es fan els actes d'aquests de gent, de grup, doncs allà es farà.
Doncs aquest divendres tenim una cita amb el Centre d'Estudis Sant Justens a la tarda, a partir de les 8 al Parador, aquesta passejada literària d'estiu que en guany dedica l'any Salvador Espriu, aquest any és el seu centenari del seu naixement, i avui hem volgut parlar amb la vicepresidenta de l'entitat per explicar-nos quatre coses d'aquesta passejada i anar fent boca, que encara no ha començat la festa i ja tenim com moltes ganes. Jo sí, ja tinc moltes ganes. Home, portem un any esperant la festa. Doncs Maria Quintana, moltes gràcies per haver vingut a la ràdio avui.
A vosaltres, i ja sabeu que ara estem de vacances, però valia la pena venir i explicar i convidar tot el poble i els amics de Salvador Espriu i del centre que vinguin a la nostra passejada, que s'ho poden passar molt bé. I tant. De tota manera, ens retrobem al setembre, aquí a la Ràdio. Sí, reina. Gràcies, Maria, que vagi bé. A vosaltres, bona festa major. Igualment. Adéu.
Vindràs amb mi, que tens les mans i un somni immens per construir. Torna'm a dir que sí que estàs del meu costat, que t'has afartat de mediocritat, que ho deixes tot i et passes el combat. Ja sé que
has format part d'aquest exèrcit tan covard dels resignats. Torna'm a dir que no, que no tens cap intenció de dir a qui em queda i planto lleó fins que no siguem rere l'horitzó. Ja sé que m'estic mil cops
I tu s'agull més fort, no em fa por d'enemic, ni cap mandra a l'infinit. La revolta serà més dolça si et diguem a mi, per poder-te abraçar quan l'haguem aconseguit. Uau, uau, uau, uau, uau, uau, uau, uau,
Digue'm un altre cop que allà on vols arribar encara és hora que ho trepitgi cap o mar. Digue'm un altre cop que només la voluntat serà d'aquest viatge el timó i el vent farà d'aquests
La volta serà més dolça si et tinc amat per poder-te abraçar quan ho haguem aconseguit.
Sento seguir més fort, no em fa por l'enemic, ni cap manca a l'infinit. La revolta serà més força si et tinc amant per poder-te abraçar. Quan ho haguem aconsegir, i és que si et tinc a prop,
Gràcies.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap joc en foc. Cap foc al bosc, al bosc. Cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs després de l'entrevista amb la Maria Quintana del Centre d'Estudis Sant Justens, parlant-nos d'aquesta passejada literària que tindrem durant la Festa Major amb aquest any Salvador Escriu, també hem escoltat un paret de cançons ben interessants. Per una banda, un clàssic ja dels Masclat, amb aquest Torna-m'ho a dir, i ara escoltaves l'últim senzill de Daniel Poser...
amb aquell personatge que es pot donar a conèixer al món, amb allò que es portava per títol Bad Day. Ara torna al mercat discogràfic bastant més animadot, més de discoteca, amb un ritme bastant més canyero, i amb un nou treball que porta per títol Crazy All My Life. Amb ell hem superat el punt de dos quarts de dotze del matí, passen tres minuts de dos quarts de dotze, i la temperatura és de 25 graus a Sant Jús. Res a veure amb dies enrere. Us deixem ara amb un nou espai de cuina de l'amam de la Carme Verdoy i la Carme Amador.
I ara saludem la Carme Madó. Bon dia, Carme. Hola, què tal? Molt bé. No sé si ens portes una recepta estiuenca, llavors. Bueno, jo portava una, però bueno, aviam, com que és dijous i no acostumo mai a... Home, últimament sí que ho estem fent, eh, l'arròs. Sí, però ho volo perquè sé que és una tradició i que... Bueno, aviam, avui farem arròs, però aviam, ahir vaig sentir una cosa, ahir, abans deia a la ràdio, que parlaven de cuina i de...
Em sembla que era el Fermí Puig, el cuiner. Em voldria pensar, eh, Arraco? Que deia que no sap per què la gent diu paella l'arròs, perquè la paella és a l'estri. Ja, és veritat. Ens hem acostumat a dir el dijous paella. Pots fer uns os ferrats amb la paella. Llavors ens hem d'acostumar a dir arròs. I farem avui un arròs. Baratet i xulo. Aviam, l'arròs...
No s'ha de posar ceba, al contrari de què molta gent es pensa. Perquè la ceba hi guateja. D'acord, sí. Perquè el fracàs de moltes arròs a la paella, el fracàs és perquè la gent hi posa ceba. No corres l'arròs a la cassola, no? Suposo que estem parlant de la paella.
Això es va criticar l'altre dia que s'ha fet aquest anunci de la cervesa famosa i que fan una gran paella i se'ls ha criticat que posen ceba ho vaig sentir que no s'ha de posar ceba i aquí és el meu fracàs en la vida que mon fill sempre m'ha dit deixa estar el tema de la paella perquè sortirà mai bé perquè jo hi posava ceba anem a l'arròs normal que podem fer amb una cassola de fang o amb una paella o una paella normal de casa
Llavors, si voleu posar ceba, poseu ceba. Mira, ja el col·leg us digui que no passa res. Ho podem provar com vulguem, no? Però teòricament ara els avis i els tècnics aquests diuen que no s'ha de posar ceba. Doncs no hi posem ceba o feu el que vulgueu en aquest aspecte. Llavors agafem cluixes, que són barates, musclos, que estan molt bé perquè el musclo pensa que és un
un dels peixos que porten més vitamines que hi ha. M'agrada el músculo. Sí, sí. A més, hi ha gent que li agraden els grans, a mi no, a mi m'agraden els mitjanets. No m'agrada sentir el músculo gran, no m'agrada. Llavors, a la peixateria, un quilo de músculos us pot costar, no sé, 3 euros, res, i les petxines, les cluïsses.
ho poseu tot el mateix amb una cassola sense aigua ni res. Tapeu i que s'obri sol. Sí. I llavors el que no s'obre ja el podeu llençar, que això també és una teoria, però s'ha de respectar. No passa res. Llavors, ho traieu de la... Ja ho teniu fet, perquè, clar, posar-ho directament a l'arròs, si en surt un que no estigui bo, fastigueix l'arròs, no? Segurament. Llavors, fer aquesta miqueta de prova. Llavors, el suquet aquest que deixa d'anar les cluises i els musclos, no el llenceu, eh?
S'ha de guardar, exacte. El coleu i aquest suquet, quan ja tenim l'arròs amb una miqueta de tomàquet, l'hem passat per la paella, afegim per l'arròs, la paella o la cassola o el que sigui, fiqueu això, cobriu l'arròs, diuen que dos gots per got. Això va al gust del consumidor. Saleu i tal. I a l'últim moment, a l'últim moment hi tireu les cluses,
I el líquid. I els musclos. El líquid ja l'hem tirat? Sí, el líquid aquell ja l'hem tirat i l'hem afegit a l'aigua. Per tant, només les petxines. Les petxines, i que traieu la closca, perquè si no tindreu l'arròs ple de closques. Molt bé. Al musclo traieu una closca i la deixeu a l'altra. Però això no té que bullir amb l'arròs, eh? És l'arròs que s'ha de fer sol, eh? A l'últim moment. I teniu un arròs de peix...
Més barat, jo ja no... No, no, és la bona recepta, no? Un dia ho hem de provar. No sé les rebaixes, jo insisteixo, senyores. Sisplau, enviem-me alguna recepteta. Vinga. De moment no arriben, eh, Carme? Gràcies. Gràcies, adeu. Que vagi molt bé, bon dia.
Bona nit.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc. Cap foc al bosc. Cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem. 98.1
Sóc qui dóna vida als teus somnis, qui fa de les teves pors pur, qui t'ajuda a abraçar les teves inquietuds. Sóc qui dóna tota la força per sentir-te important i enderrocar tots els murs.
La felicitat només la veus amb els ulls oberts. La felicitat només la seu i té el cor net. Som herois del segle XXI. Immortals.
Ni l'aventura és més. Ni l'aventura és més. Que t'omple el cor d'optimisme. Que et fa lluitar pel demà. I amb qui sempre podràs confiar.
La felicitat només la veus amb els ulls oberts. La felicitat només la sents i té el cor net. Som herois al segle XXI, imortal.
Som herois del segle XXI, immundals, amb ganes de viure i de viure, la vendures més.
Bona nit.
Just a l'estiu La màquina del temps
I aquesta hora, com que de dimecres, saludem a l'Aliar de Null. Bon dia, Lea. Bon dia, Carme. Per traslladar-nos a un punt concret de la història. Sí. Aquesta setmana anirem a l'any... 1873. Per parlar avui dels pantalons de teixit gruixut, de cotó...
amb un acabat corrent, per a vestuari molt resistent, estès a l'oest nord-americà. Avui, doncs, parlem dels pantalons texans. Per tant, són els texes, Alea. Veig que fas cara de dubte, perquè pensaria que parlem de texans. Molt bé, no és amb música? Que lligui amb el nom del grup, que és una cosa que va...
Més enllà de la seva societat. Exacte, ens situem a... 1873, una miqueta abans, sempre diem la data on es va patentar. No sé si ho havíem comentat, però sempre diem la data del moment que ens va patentar l'invent del que parlem. En aquest cas, anem una miqueta abans a una família, una família de jueus alemanys, els Estraus. Van arribar a Nova York el 1847 i van obrir un negoci de merceria a l'engròs. El 1853, un dels fills, en Levi,
Levi Strauss, ja comencem a lligar. Amb només 24 anys va marxar a San Francisco per estendre el negoci familiar. Allà a la ciutat californiana, que per aquells temps vivia un període d'expansió a conseqüència de la febre d'or, Levi Strauss prosperà en la venda d'articles tèxtils i detallistes de tot l'Oest i es convertirà en un personatge respectat no solament com a comerciant, sinó també com a filàntrop. De fet, entre els molts clients, el senyor Strauss,
N'hi havia un de particularment inquiet, en Jacob Davis, que també era jueu, però originari de l'Etònia, que era propietari d'un pròsper negoci de sastreria, a Reno, a Nevada, i comprava regularment estraus, la tela de cotó amb què confeccionava pantalons de treball. Es donava el cas que en Davis, el sastre, tenia un client que sempre es queixava que se li esquinçaven les butxaques. Fou aleshores quan el sastre idea un sistema de reforç per mitjà de costures gruixudes, reblons metàl·lics i botons,
també de metall, a la bragueta. La idea va tenir molt bona acollida entre la clientela i en Devis pensava patentar l'invent abans que algú el copiés, però no disposava dels 68 dòlars que costaven els tràmits. Estem parlant de 1873. Força diners. De manera que va escriure una carta al seu proveïdor, a l'Estraus, per demanar-li la col·laboració. L'experimentat comerciant no es feu pregar gens, va veure el negoci i el 20 de maig de 1873 obtenien la patent.
Déu-n'hi-do. Per tant, doncs, quedem situats al 73-1873 amb la patent. El mateix any començava la producció a gran escala a la factoria que Estreus tenia instal·lada a San Francisco i de seguida foren comercialitzats els pantalons com a roba de treball. Doncs això, els primers pantalons texans. Recordem sempre això, roba de treball. Una funció molt concreta, no? Sí, sí. Els pantalons eren fets d'una tela de cotó molt resistent, teixida en diagonal, anomenada sarge,
Especialment utilitzada en uniformes militars, que antigament solia proseguir de la ciutat occitana de Nims, raó per la qual era coneguda com a Serge de Nims. A Amèrica, aquesta frase, deriva en denim i amb aquest nom foren coneguts els primers texans, encara que també solien denominar-se waist over all. Servien per tot. El nom gènere dels pantalons de treball que es posaven damunt del pantaló corrent.
Durant 20 anys, Levi Strauss i company fou l'únic fabricant autoritzat de produir texans fins que el 1890 la patent passar a domini públic i és quan van sorgir els competidors. Per fer-hi front, precisament els competidors, fou incrementada la gamma de productes amb noves peces, com ara jaquetes, sempre, per això, adreçades al món laboral.
Ara veiem la texana, la jaqueta texana, com una cosa de... Bueno, moda tampoc, perquè ja és tan clàssic, però diguem-ne pel dia a dia, però aleshores era únicament per a treballar, perquè era molt dura la tela i no feia que no patissis accidents o el que fos. Per aquesta mateixa època, el model original, els pantalons originals, van ser designats amb el número 501, referència que encara ara conserven. A la mort de Levi Strauss, el 1902, els seus nebots van continuar amb el negoci
tot i que el terratrèmol de Sant Francisco de 1906 destruï completament la ciutat, incluent, lògicament, les instal·lacions de l'Evi Estraus. Tot i això, a finals del mateix any ja fou inaugurada una nova factoria i l'expansió continua.
Fotografies històriques indiquen que la dècada abans que es convertís en un element bàsic de la moda, els pantalons texans generalment s'ajustaven bastant fluixos, com un parell, deien, de micos, amb pitet però sense el pitet. Curiosa, eh?, la comparació. Sí, sí. De fet, fins al 1960, l'Evis Strauss, el seu principal producte, el denominaven mico de la cintura, i no pas jeans. Mira...
El 1935 van aparèixer els primers texans, dissenyats específicament per les dones, i la novetat fou recollida per Vogue, la prestigiosa revista de moda que feu conèixer al món l'existència d'aquest tipus de pantalons. El 1936 fou introduïda l'etiqueta vermella que coneixem ara a la butxaca del darrere, del model 501, per diferenciar-lo dels competidors. I que encara ara és característica. Sí, sí, exacte, i portava la paraula Levis, brodada en blanc.
L'any següent, el 1937, els reblons de les butxecas del darrere van ser recoberts per tal de no malmetre els mobles, perquè deien que ratllava, i a més, fins i tot els cowboys deien que ratllava les celles de muntar. Per tant, van instal·lar-hi uns reblons per evitar-ho. El 1947, després de les severes restriccions de matèries primeres causades per la segona raa mundial, fou perfeccionant el sistema de confecció i desaparegueren definitivament els botons per als tirants, perquè el cinturó
havia arribat o s'havia imposat més aviat com a mitjà de subjecció. Per tant, van desapareixer ja els petos d'aquests. I ja funcionava d'una altra manera. Exacte, totalment. A mitjans dels anys 50, els texans, per fi, van sortir de l'àmbit laboral. La nova generació del baby boom postbèl·lic els adoptar com a signe d'identitat i es popularitzar a les aules de tots els instituts dels Estats Units. Amb rebel without a cause, o sigui rebel sense causa, el meu gran anglès,
La pel·lícula de 1955, protagonitzada per James Dean, els texans es van erigir en símbol de rebeldia. Doncs sentim com pintava. Aquesta crida és justament...
El protagonista, James Dean, en una escena de rebel sense causa. Ja podem veure com es barallen. A veure, aquesta música forma part de la pel·lícula. Sí? Sí. Bé, en tot cas, és una adaptació posterior, em sembla. És una edició d'aquest vídeo. Bé, com dèiem, el rebel sense causa, allà es va digir el texà com un símbol de rebel·lia.
I bé, l'escàndol va ser bastant considerable i s'arriba fins i tot a prohibir l'ús dels texans a teatres, restaurants i escoles. Déu-n'hi-do. Sí, sí, però bé, va ser una batalla perduda. Tot el que van aconseguir les autoritats va ser que el 1966 el fabricant retireix definitivament els rebrons de les butxaques del darrere per evitar que es retllessin els seients dels pupitres. Però poca cosa més.
Els texans van estendre el seu regnat a tots els àmbits, primerament entre la joventut inconformista i contestatària, per passar tot seguit a un ús massiu. També en aquella època es consolida la denominació
de blue jeans, terme provinent del color blau característic. Clar, que en anglès es diu així, no, de fet? Sí, ara veurem, perquè ve també d'un altre concepte. Es dèiem, era aquest color, el blau característic, l'indi, es deia, situat a l'escala cromàtica entre el blau i el violat. Antigament, per això, els tins d'aquest color eren embarcats al port italià de Gènova i arribaven als Estats Units via França, etiquetats com a blue jeans de Gènova, no?
on per deformació es convertien en blue jeans. Ah, mira. O sigui que tot és una mica allò, barregem-ho tot i surt el blue jeans. A Europa els blue jeans van arribar amb una certa rapidesa, introduïts primerament pels nombrosos soldats americans, que encara hi eren desplaçats,
I després per intel·lectuals, actors i actrius que, com François Seguin, els van adoptar com a símbol d'una modernitat provocadora. Clar, clar. De fet, un dels primers esments dels texans a Catalunya el trobem l'1 de novembre de 1957 en una crònica signada des de París per Carles Santís. A veure... Aquí ens descriu la moda parisenca del moment. Santís escriu...
Tanto para chico como para chica, los pantalones pueden ser tejanos o blue jeans, pero sin vueltas ni revueltas. No sabem quina diferència podria haver entre tejanos i blue jeans, però és clar que ja havien quallat entre els joves amb dos sexes fins a esdevenir la primera sexa. Ai, la primera sexa...
La primera peça de roba unisex, globalitzada. Sí, de fet, sigui quina sigui la moda, no? Sempre hi ha els texans. I qui no té uns texans? Jo crec que és la peça número 1 que tenen tots. Per no dir que gairebé tots hi ha, almenys jo, gairebé sempre un texan. Diferents tipus, però al cap ja la fi texan.
Pel que fa a la dominació a Catalunya, doncs s'ha construït això la paraula texans, mentre que Espanya és més habitual, vaqueros. És veritat. Tots dos referències del món del cowboy. Tejano es queda raro si ho dius allà, segons quin lloc de les Espanyes. Los vaqueros, los vaqueros. A mi de petita ho sentia i deia, oh, vaqueros. És lletge, a mi em recorda molt realment. Però parells texans i semblen texans. Sí.
Sí, com sigui, ja tinc el món del cowboy i bé, ja avui em sauto una miqueta més d'on venen els texans. Doncs gràcies a Lea i fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vagi molt bé. Adéu.
Bona nit.
Bona nit.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem, Maria Josep Guitart i David Collantes. Els veïns desallotjats ahir per l'incendi forestal de Vallirana comencen a tornar a casa després que els bombers hagin donat per estabilitzar el foc. Una vuitantena de dotacions dels bombers i onze mitjans aèris treballen a les tasques de control del foc. L'incendi ha cremat un centenar d'actàries. Anem fins al lloc dels fets. Montse Hidalgo, bon dia.
Bon dia, cotxes amunt i avall, dels veïns i sobretot camions de bombers i de la CDF, Mossos d'Esquadra i altres efectius.
continuen treballant aquí, en aquesta zona, i vigilant el perímetre de l'urbanització de la Selva Negra de Vallirana. Aquí és on es va començar el foc ahir al vespre. En Pere, un veí del carrer Lourdes, ha explicat a la xarxa de comunicació local que van veure com s'iniciava l'incendi i es van preparar, d'una banda remullant tota la casa i, de l'altra, replegant efectes personals i documentació per sortir. És el que s'ha de fer. La casa que tenim és de fusta.
I llavors el foc estava... Els veïns ja van donar per cremada la casa. I ens vam quedar aquí a baix, esperant. Per no veure com es cremava la casa. Agafa les coses de feina, quatre coses. Quatre coses i ja està. Documentació i sortit. El foc ha arribat a la mateixa tanca d'aquesta i d'altres cases. Però la zona més afectada és l'àrea del sud. Ha tocat Gatorrelles de Llobregat.
Doncs el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha llançat un missatge de prudència pel que fa a l'evolució de l'incendi, però ha advertit que no es pot baixar la guàrdia perquè el foc encara està fora de control. Espadaler ho ha dit en declaracions a la xarxa de comunicació local. Ja estem, evidentment, contenint aquest flanc. Quan diem que està estabilitzat volem dir que el perímetre ja no s'expandeix, ja no creix. Per tant, ja compaginem la feina de contenir, evidentment, aquest flanc, que és el que s'expandia...
Cap de Torrelles és el que ens preocupava aquesta nit, però també hi ha treball interior dins d'aquest perímetre per anar sofocant aquell foc que encara, insisteixo, que estigui estabilitzat no vol dir que estigui controlat, per tant, hem de treballar intensament a dintre.
L'alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez, fa una crida a totes les administracions a mantenir, malgrat les retallades, les polítiques de prevenció d'incendis. Tot el municipi i tot el que serien les urbanitzacions, els barris, estan al costat de zones buscoses. Llavors, és molt important fer el manteniment de les franges de protecció. També és cert que n'hi ha hagut moltes retallades i part d'aquestes retallades han sigut per aquestes franges de protecció.
I que n'hi ha zones que, tot i estar al costat del bosc, no es consideren com a zones susceptibles de fer aquestes franges de protecció. Jo crec que s'ha de fer molta feina per evitar els incendis i que és responsabilitat de tots i de totes les administracions.
L'incendi que es va declarar ahir al vespre no ha provocat danys personals ni ha afectat cap casa. L'adjudicació de sis llars d'infants municipals a Tarragona centra el debat del ple municipal d'aquest matí. L'oposició recela que cinc dels equipaments hagin estat adjudicats a la mateixa empresa. Robert Vendrell és enregidor de Convergència i Unió. Lamentem que en el concurs hagin primat més les condicions econòmiques que no pas les pedagògiques, que s'han penalitzat. Llavors, això ens fa pensar...
que, si primer en tant les condicions econòmiques, d'on ha de sortir aquest ajust econòmic que els ha fet guanyar el concurs de la neteja, del menjar, ens deixa en una situació una mica perillosa. L'expresident de Catalunya de Caixa, Fernando Casado, ha negat haver deixat l'entitat que només va presidir durant tres mesos per discrepàncies amb el seu salari.
En el moment de la reestructuració que també vaig intentar fer, efectivament vaig considerar que la remoció que hi havia en aquell moment a Catalunya Caixa, que hi havia un sou i hi havia els ingressos provenant dels consells i tal, no era el més adient. Casado ho ha dit a la seva compareixença davant la comissió que estudia el model de caixes. Esports en xarxa
Bon dia, us parla Joan Barberà. En marxa la segona jornada de les proves de natació als Mundials de Barcelona, la catalana Marina García ja és a les semifinals dels 100 metres Brassa, mentre Casvin Bilderberg ha quedat eliminat al 100 Esquena.
La badalonina Mireia Belmonte optarà aquesta tarda a la seva primera medalla. Disput a partir de la sis, la final dels 200 estils. Avui també destaquem que en Waterpolo, la selecció espanyola femenina amb destacadíssima presència catalana, juga als quarts de final contra els Estats Units al partit a tres quarts de deu de la nit.
En futbol us destaquem partits de pretemporada. Paral·lada 0, Girona 2. Cerdanyola 0, Sant Andreu 1. Farners 1, Sant Feliuenc 1. La Junquera 0, Olot 4. Palamó 7, Premià Juvenil 0. I Cornellà Juvenil 2, Prat 1. El Barça, Neymar, Dani Alves i els internacionals espanyols s'incorporen ja avui a la disciplina del primer equip del Barça aquesta tarda. Primer entrenament amb ells. Notícies en xarxa.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5. Us parla Andrea Bueno. La crisi del mercat immobiliari és un dels motius principals perquè l'Ajuntament de Sant Just hagi decidit unificar Promunsa i Proexa. L'equip de govern i les dues empreses municipals treballen des de fa setmanes per unificar estructures i tenir l'empresa resultant el mes de gener.
De fet, l'empresa municipal d'habitatge Promunsa absorbirà la promoció econòmica Proexa. Tot i que tant Promunsa com Proexa porten anys tancant els seus comptes en positiu, el consistori ha decidit reestructurar-les. La situació actual del mercat immobiliari, el fre a la concessió de crèdits per part de les entitats financeres i l'impagament de deutes per part d'altres administracions i del sector privat han fet que el consistori planteja aquest canvi a les dues empreses municipals.
Més coses, arts plàstiques, idiomes, desenvolupament personal i noves tecnologies formen part de l'oferta dels cursos de Can Ginestà i al Centre Cívic Joan Maragall pel proper curs. A Can Ginestà, per exemple, hi ha cursos per joves i adults relacionats amb les arts plàstiques, com ara a la vostra ceràmica Històries de l'Art, entre d'altres. Els cursos costen entre 55 i 75 euros per trimestre. I al Centre Cívic Joan Maragall hi ha cursos de desenvolupament personal com ioga, zumba, tai chi, qigong i patchwork.
També hi ha grups de conversa en diferents idiomes com anglès, francès o italià i cursos de noves tecnologies. Els preus es mouen entre els 70 i els 85 euros al trimestre. T'obreu tota la informació dels cursos de Can Ginestar i del Centre Cívic Joan Maragall al web municipal santjust.cat. I un apunt més per recordar-vos que dijous comença la festa major de Sant Just. Queden tres dies perquè arrenqui la festa gran del municipi i ho farà amb la festa del Club Desplai ara mateix i el pregó a càrrec dels gegants de Sant Just.
Fins al dia 6 d'agost, els carrers del municipi s'ompliran d'activitats per tothom. Dijous a partir de les 10 començarà la festa de l'Esplai a la plaça Berdeguer. Hi haurà jocs populars, gimcanes per adults i joves, conte a contes amb roger cònsul, animació infantil i xocolatada, mostra d'entitats i al vespre concert amb sesc, freixes, les absentes i de bombins. A les 8, com dèiem, tindrà lloc el pregó de festa major amb els gegants de Sant Jus, Gentil i Flo de Neu, en el seu 25è aniversari.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies, edició migdia a partir de la 11.05. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest estiu torna a la Lodoteca d'Aigua al Museu Agbar. Enguany trobareu nous jocs i experiències en aquest espai pensat per als més petits. Podeu construir canonades, pentinar nines o participar en curses d'allò més divertides. Deixeu-vos seduir per l'aigua i descobrireu tot un ventall de jocs ben divertits que podeu fer només amb una mica de xipolleig. Del 25 de juny al 4 d'agost veniu al museu a gaudir d'aquesta activitat gratuïta.
Consulteu tota la informació a www.museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. T'hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extràdio. També parlant de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb les segons d'ESO i parlant del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de concedir al cinema.
L'associació de veïns d'Amas Lluï organitza aquest dimecres una sortida nocturna. La idea és anar caminant a la Penya del Moro des del local de l'entitat veïnal i per parlar-ne avui hem convidat l'Helena Bardoy al programa que és veïna del barri i membre de l'associació de veïns. Bon dia, Helena. Bon dia. Què fareu aquest dimecres a la nit? Explica'ns una mica per què hem vist aquesta activitat al Facebook de l'entitat i ens ha semblat interessant.
Doncs mira, en principi la idea era trobar-nos tots aquí davant del local i pujar a la penya del moro caminant i un cop allà estar a la zona per allà xerrant, el que sigui, i després tornar a baixar. D'acord, i m'imagino, heu quedat a les 9 del vespre local de l'entitat, al carrer Rosa de l'Oxemburg. Quan arribeu allà serà pràcticament potser hora de sopar, no?, perquè heu quedat a les 9, si en trigueu una hora aproximadament a arribar-hi...
El tema d'entrepans o algun sopar heu preparat o això ja no? Bé, no s'hauria plantejat de fer res del tema sopar ni res, però bé, potser es podria plantejar que cadascú que s'esportés alguna cosa i fer allà el soparet així més... més vistes. En pla informal. Sí. I com heu tingut la idea de fer aquesta pujada a la penya del moro?
De fet, jo sé que fa temps que ho volíem fer, però va sortir una mica també amb la idea de, pel tema radial, que no l'agraven de fer i tal, i vam dir, fem alguna cosa reivindicativa, allò, teníem la idea de fer alguna cosa pel tema radial. I, bueno, allò que has d'anar posposant i al final vam posar l'acta pel dia de la cursa popular que has de fer aquí Sant Just. Sí.
I vam dir, si fem la cursa, o uns quants fem la cursa, i vam dir, si fem la cursa que es puja una penya del moro, acabarem bastant cansats i la posposem. Tal que fem el 31 de juliol, però bueno. Abans de festa major, també coincideix amb la festa pràcticament. I què es recomana per fer un trajecte així? Perquè pujar la penya del moro és bastant assequible, oi? Vull dir que potser costa perquè és una muntanya, però amb la calma i tranquil·lament es pot fer bé.
Sí, sí, al principi tampoc pensem anar allò a Pinyòfix, però bueno, pensem anar bastant tranquil·let i com amb les normaletes, i allò, vull dir, com que se va de nit portant una llinterna o alguna cosa i tampoc gaire cosa més. D'acord. Que no la gent es preocupi gaire ni res, vull dir que és bastant assequible aquesta muntanya.
Doncs això serà aquest dimecres al vespre, a partir de les 9, heu quedat al local de l'Associació de Veïns, que és el carrer Rosa de la Gussemburg, 14, oi? Sí, al local d'allà, sí. Quants quilòmetres són aproximadament? 3 o entre 2 i 3? La veritat és que no ho sé. No tens controlat? No. Més o menys? Però, bueno, sí, no crec que sigui gaire més, crec.
amb una hora el teniu fet, no?, en principi, almenys l'anada. Sí, en principi, a veure, en teoria l'anada i de sobres, jo crec que encara que anem tranquil·lament, mitja hora, 40 minuts. Molt bé, doncs, i ja que ho has comentat tu ara, aprofitem que tenim el telèfon, Helena, per comentar una notitxa que aquí a la ràdio vam conèixer la setmana passada, i és que el vial del Mas Lluís s'obrirà segurament, segurament al setembre. Sí, clar, això ho volíem fer amb una reindicació pel vial, però clar, ja ens han trucat també de setmana passada o l'altra,
al Regió d'Urbanisme, va trucar a la tresorera de l'associació de veïns i li va comentar això, que en principi que hi havia hagut alguna petita història en un carrer i no sé què, però que en principi ja s'havien posat els propietaris i els constructors s'havien portat a aquest carrer i que en principi tot anava bé, vull dir, gairebé segur, entre cometes,
al setembre tindríem el vial. I m'imagino que esteu contents amb la notícia. Sí, òbviament, els que som menys estem molt contents i els que no ho són i s'han entrat a la notícia perquè podem publicar el Facebook i el Twitter, també gent ens ha dit en planar que ve, quina il·lusió, que ve que puguem tenir ja el vial. Home, perquè... Contents.
És el primer pas, d'alguna manera, no també per connectar bé amb els vehicles privats que teniu allà al barri, però també perquè d'alguna manera pugui arribar el transport públic en un futur no gaire lluny. Sí, sí, i en principi, quan allò anàvem comentant que ja veiem que estàvem fent el vial i això, vull dir allò, comentàvem algun regidor, preguntàvem si un cop estigués obert el vial pujaria d'autobús, i a més vam comentar que en principi a la que obrissin el vial ja miraríem de fer pujar la...
l'autobús, vull dir que en principi ens va molt bé pel tema de transports privats però també d'alguna manera perquè pugui apujar l'autobús. Que en principi serà l'EL10, no? És el recorregut més factible, el mitjà més factible. I esteu veient moviment aquí al Maslluí amb els treballadors treballant allà al vial. Creieu realment que és possible que s'obri al setembre? Vosaltres que esteu allà sobre el terreny? Home, jo crec que sí.
Vull dir, ja sí que es veu moviment i tot el que és tema, ja han pintat els carrers, tot el que són les línies, les fletxes i tot això, ja estan pintades gairebé tots els carrers. I, de fet, fins i tot hi ha un cartell d'aquests de les rotondes que ja hi ha indicadors que sí que en teoria té pinta que en principi sí. Sí, data encara no teniu per això, data exacta.
No, no, l'atac exactament no, però jo personalment, i crec que des de la societat dins, comptem ja més cop a finals d'estetembre que a principis. Doncs un vial que en principi ha costat que arribés d'alguna manera, però que ara ja es comença allò que diuen veure la llum al final del túnel, que al setembre en principi ja s'obrirà als vehicles, a la circulació, i per tant el barri de Masllui, aquest barri tan nou, estarà millor connectat amb el centre o amb el nucli urbà de Sant Just.
I avui per parlar d'aquesta qüestió i per parlar també de la pujada a la Penya del Moro, que organitzen des de l'Associació de Veïns de Mas Lluí aquest dimecres, hem convidat al programa l'Helena Berdoi, que és veïna del barri, membre de l'Associació de Veïns. Moltes gràcies, Helena. A vosaltres. I que vagi bé. Bon dia. Bon dia.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Doncs aquí teniu un tros de cançó de la mà dels B-Movies des del 1980 amb aquest Nowhere Girl. Abans podíem escoltar l'Helena Bardoi de l'Associació de Veïns del Mas Lluí parlant-nos de l'actualitat d'aquesta associació, que sigui per una banda pel vial aquest que ha de connectar aquesta zona de Sant Just d'Esberna amb el centre del municipi, i també d'altra banda per aquestes activitats, la que faran dimecres que ve, que hem comentat al llarg d'aquest matí d'aquesta pujada cap al vespre nit a la penya del món.
Bona música acompanyant-te quan manquen tan sols 5 minuts per dos quarts d'una del migdia amb una temperatura de 27 graus i un 30% d'humitat al nostre municipi. Continuem amb tu aquí en aquesta sintonia. Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extraràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcter amb noies de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concert al cinema. Uf!
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap xoc en foc. Cap foc al bosc, al bosc. Cap foc, cap foc al bosc. Junts cap foc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Ràdios de Cern 98.1
I aquesta hora, com cada dos dilluns, el que fem és agafar les maletes i anar-nos a viatge. Per això saludem la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene. Bon dia, Carme. I el que fem cada dos dilluns és anar de viatge per a través de la cultura. Fem una mica la volta al món. Exacte. I avui viatgem a la capital d'un país exòtic, que està situada a sota del mar Caspi. És la capital de les Catifes, en un dels països del petroli. I és Teheran, l'Iran.
M'en n'emí jengam, n'emí jengam, n'emí jengam. M'en n'emí jengam, n'emí jengam, n'emí jengam. M'en n'emí jengam, n'emí jengam, n'emí jengam. M'en n'emí jengam, n'emí jengam. M'en n'emí jengam, n'emí jengam, n'emí jengam. M'en n'emí jengam, n'emí jengam, n'emí jengam.
De Bébé ho veig en lluny i en un d'aquests països interessants, sobretot d'aquests que estan en construcció constant, com tots, evidentment, vull dir, és una frase que pot semblar buida, però que té una història recente, si més no, doncs molt intensa. Bastant intensa, exacte. Ara ho he arreglat. Parlem de Teheran, doncs. Teheran és, com hem dit, la capital de l'Iran, té 8.500.000 habitants, cosa que la converteix en una de les ciutats més grans de la zona del món islàmic, podríem dir.
I bé, tot i que ara farem una mena d'història de la capital al ritme molt ràpid, però bé, com la música, ara ens hem posat. Com que estem accelerats, Irene, de pressa, resumeix la història de la capital. Va.
Tot i que hi ha evidències arqueològiques anteriors, els primers documents que parlen de Teheran daten del segle XIII. I bé, llavors Teheran va ser invadit pels mongols i van regnar d'innesties kurdes i cap al segle XVIII va començar a tenir ja pinta de capital, no? Bé, ja hi havia hagut una fortalesa molts anys abans i ja comença a expandir-se molt, no?
I d'aquí passarem molt ràpidament a l'any 1979, quan cau la dinastia Pahlavi, el Xa, i a la famosa revolució islàmica, de la qual parlarem més tard. Sí. I bé, al setembre del 1980 comença una guerra entre l'Iran i l'Iraq, quan l'Iraq invadeix l'Iran, amb generosa intervenció dels Estats Units, i que no acabarà fins l'any 1988, i que en certa manera s'ha dit que ajudarà que el règim iranià reforci els seus...
fervors islàmics, no? I ara és una mica en la situació que ens trobem, suposo, actualment, no? Sí. I bé, de fet, a la guerra de l'Iran i l'Iraq va lluitar l'actual alcalde de Teheran, que és un tal Mohamed Baquer Kalibaf, professor de geografia a la Universitat de Teheran i militar. Clar, tapef, que va lluitar allà i aquestes coses. I bé, i llest, llest, llest.
Això seria el tema. La introducció, no? D'alguna manera el que fem ara és parlar... Hem fet aquesta introducció i ens n'anem a parlar de cinema, no? Ens fixem en un parell de pel·lícules, Irene. Exacte. Si vols entrem directament en el trailer. Vinga. Fiquem una mica en matèria. Sí. Parlant de la primera pel·lícula que es titula Naderi Simin, una separació, no? La van titular amb aquesta traducció que van fer aquí, no? Mhm.
Ella es vol divorciar i no pot demanar el divorci. Expliquen en aquests dos segons. Ella diu que ell posa el pare d'excusa, ell diu que no és la seva excusa i no es deixen parlar entre ells.
I li diuen que torni a la seva vida. El pare hi corre. I bé, hi ha una altra baralla entre aquests dos protagonistes
També hi ha coses que no es veuen, vull dir que suposo que també ens deixa una mica d'intriga o de misteri que es guarda, cosa que fa bé aquest tràiler, que de vegades ens ho expliquen tot, en canvi qui et fa venir ganes de veure què passava darrere aquella porta. Què passarà? Què ens pots dir, Irene? Doncs sí, es tracta de Nader i Simin, una separació, una pel·lícula iraniana, el director es diu Ashghar Farhadif, del 2011. I bé, l'argument és un marit i una muller, Nader i Simin, que tenen...
una filla i que decideixen divorciar-se perquè la dona vol marxar de l'Iran perquè vol que el seu infant no creixi en les condicions en què està al país actualment són famílies així de classe mitjana una mica el prototip, m'imagino cultes i laics i bé, vol marxar perquè no vol que l'infant creixi en les condicions en què està al país volia dir al revés, no volia dir el prototip o un altre tipus de prototip menys estereotipat del que coneixem estic una mica espessa no passa res
Però el marit no vol marxar perquè el seu pare està malalt d'Alzheimer i es vol quedar cuidant-lo, no? Llavors inicien a les 3 mesos del divorci, però com hem vist al tràiler no els deixen divorciar-se perquè diuen que no tenen prou raons. Mentrestant, el pare, Nader, contracta una dona molt religiosa d'un barri pobre, diguem que aquest és una mica l'estereotip, no? Sí. Perquè l'ajudi amb el pare malalt, tot i que la dona no ha rebut el permís del seu marit i a partir d'aquí es comença a liar bastant la troca. I bé, la pel·lícula toca sobretot el tema de la situació actual.
política social actual del país i sobretot el tema de la islamització la família aquesta que no vol que el fill creixi en la situació actual de repressió de tot i les diverses perspectives en què es vol veure perquè es tracta sobretot d'un problema moral perquè hi ha la família de classe mitjana que són els protagonistes i la família superreligiosa de classe pobra
Però tot i així, quan es plantegen els dubtes, moralment ningú és millor que l'altre, ni cap personatge, ni cap banda que tingui una raó absoluta. Per tant, no jutja, no?, com si diguéssim. Exacte, vull dir que no és que digui, no, els que tenen més llibres a les estanteries ho pensen molt millor, sinó que cap dels dos bàndols, vull dir, tots s'equivoquen. Ningú té la raó, no?, com si diguéssim. Sí, vull dir que en aquest sentit està bé perquè no...
Tampoc, és el que tu dius, no jutja. Intenta plantejar una mica tot el que passa, no? Sí. Molt interessant, doncs, no? Sí, sí, molt recomanable. Va guanyar... Crec que... És que ara no ho tinc, però jo diria que va guanyar algun premi de... A mi em sona, eh? Va ser bastant reconeguda, diria. Sí, sí. És que ara fins i tot diria que no és cara pel·lícula... Alguna cosa així, no? Pel·lícula de parlar en anglès o alguna cosa així. Però, bueno, no ho direm, si no ho sabem, segur. Ara ho actualitzarem.
Doncs en tot cas, recomanable, apuntem-la a aquest naderissimint una separació, que suposo que d'alguna manera o altra es deu poder trobar, no? Vull dir que vas estrenar fa un parell d'anys, ja no hi és als cinemes, evidentment. No, però és una pel·lícula fàcil de trobar. Exacte. Molt bé, doncs és aquesta pel·lícula, ara tinc... Sí, va guanyar l'Òscar, efectivament, a la millor pel·lícula de parlana inglesa i també estava denominada a millor guió original.
millor Globus d'Or també va estar al Festival de Berlín vull dir que Déu-n'hi-do també per actor i actriu al Festival de Berlín L'Os d'Or i parlem d'una altra pel·lícula més recent des d'un altre punt de vista bastant diferent vull dir que és una altra història però en tot cas també val la pena parlar-ne i segurament que us sona molt aquesta és una altra història
¡Vamos, vamos, vamos! Destruindo a todos. Si vamos a irnos, tiene que ser ya. ¿Qué ha pasado? Seis de los rehenes han escapado por una puerta trasera. ¿Dónde están? En casa del embajador de Canadá. La Guardia Revolucionaria está yendo puerta por puerta.
En tot cas és Argo, és una pel·lícula que va guanyar, de fet ha guanyat l'Òscar a la millor pel·lícula aquest any 2012, és una pel·lícula d'Estats Units, evidentment la sentiu en castellà però és americana, dirigida per Ben Affleck i va guanyar aquesta millor pel·lícula aquest any.
expliquen la participació de l'exagent de la CIA, Tony Mendes, en un històric rescat dels diplomàtics dels Estats Units durant els primers mesos de la crisi d'Iran i la protagonitzen també Ben Affleck, entre altres, i una pel·lícula que va tenir molt bona acollida i, en tot cas, el que explica és com els militants de la revolució iraní assalten l'ambaixada dels Estats Units a Teheran el 4 de novembre del 79,
per, com a represàlia, pel suport del país, dels Estats Units, recentment el xam Mohamed Reza Pallavi. Llavors, abans que entrin a l'edifici, aquest personal, com sentíem ara, intenta destruir aquests documents classificats que hi ha a l'ambaixada. En principi, aconsegueixen tenir-los tots com a captius, vull dir, no sé com es diu ara la paraula correcta, però vull dir com a reient, no? Em surt en català, eh? Sí, sí, a mi també. Però per entendre'ns, i en tot cas, n'hi ha sis que aconsegueixen escapar-se.
que s'amaguen a la casa de l'ambaixador de Canadà. Llavors, la CIA ha d'intentar planejar-se una estratègia gairebé sorprenent de pel·lícula, que de fet va ser real, toplegat, sí, sí. I la pel·lícula està molt ben feta, a nivell de pel·lícula, si més no, jo recordo que vaig passar molt malament al cine, perquè la vaig trobar molt angoixant i molt de suspens, oi, molt ben fet. Saps com acaba, en principi, no? Vull dir que se suposa que surten...
no revelo res, però en tot cas es mantenia molt bé aquesta tensió. El que passa que potser, el que sí que és evident en aquest cas, és que el que se'ns explica des d'un punt de vista absolutament, des dels Estats Units no t'entaraves gairebé de res, si no sabies una mica d'on venia tot el conflicte, t'ho expliquen molt de pressa al principi, de tot el tema d'Iran, i et pinten els iranians com els dolents de la pel·lícula, que és una cosa de les que pica a vegades també segons quin cinema nord-americà. Per tant, mira, el que dèiem, defensaves de l'altra pel·lícula, qui...
No ho trobaríem tant, però igualment... Bueno, mira, hem fet les dues perspectives. Molt recomanables, exacte. La iraniana i l'americana. I d'aquí deixem el cinema, Irene, i passem a parlar d'un llibre en concret. De fet, més que un llibre és un còmic, no? Exacte. Molt folclòric, eh, tot això? Sí, sí.
Bé, el còmic que volem recomanar és Persepolis, de Marian Satrapi. Suposo que molts el coneixereu, però segurament no us l'heu llegit, només no heu sentit a parlar i us l'heu de llegir. És un còmic que relata la vida de la mateixa autora, és absolutament autobiogràfic, i és una noia que va néixer el 1969 a l'Iran i parla de la seva vida des de la infantesa fins a l'entrada de la vida adulta. Aquesta noia, quan hi va haver la revolució islàmica, tenia 10 anys.
I, per tant, ja hi havia discutit una mica altres coses, no?, abans? Clar, llavors, podem dir com que recordava que hi havia abans, i sobretot també per la seva família, una família, doncs, també, classe, mitjana, bien, i laica, i bé, com van canviant les coses i tots els canvis que va provocar el país, doncs, la revolució islàmica, no?,
i sobretot els intents de portar una vida laica a l'Iran per revolució islàmica. I bé, la Marianne Satrapi va néixer això el 1969 a l'Iran, és filla única d'una família de Teheran, descendent d'una dinastia que va regnar Persa al segle XVIII i no sé quines coses. I bé, ella i la seva família estaven a favor de la revolució abans que agafés tota la... Aquest caire tan islàmic. Seria no islàmic, sinó...
Més la part més radical, no? Sí, sí, sí. I llavors tot el que són les restriccions a les llibertats individuals, la imposició del vel, perquè abans d'això, res de vel. I la guerra era en Irak i tal, tot això va fer que quan ella tenia 14 anys, el 1984, els seus pares l'enviessin a l'Iceus Francesc de Viena perquè pogués rebre una educació laica i...
És una mica com el que passa a la pel·lícula, però en aquest cas va passar, i de veritat, i bé. És una altra perspectiva. Jo crec que va molt bé haver llegit Persepolis abans de veure Argo, per exemple. Clar, perquè saps ben bé què està passant. Si no, tens només una perspectiva des d'un sol punt de vista. En canvi, aquí, justament pel fet que ells primer, just abans que hi hagi la revolució, estan a favor d'alguna manera d'acabar amb el règim que tenen, o aquest règim no és tan bé tan... És un... Exacte.
És una dinastia allò de... Però amb els canvis que implica tota aquesta revolució islàmica, veus com acaben evolucionant, també. Exacte. Segurament molta gent que ja estava a favor en un principi, després va... Bueno, no hi va estar gens a favor, no? I això ja t'ho veu bastant bé, aquesta història. A part, totes fa com des d'una perspectiva, això d'infantil, com a mínim al principi, no? Bastant irònic.
Vull dir, hi ha moments, fa gràcia, fa gràcia. Sí, està molt bé. I relata fins i tot quan va anar a Viena o quan va tornar i alguns amics seus no comprenien el seu estil de vida potser més occidentalitzat. Clar. I llavors, bé, en tot cas ja us l'hauria de llegir. I bé, dir que ell ara mateix viu a París i a més també dir que després de la publicació del Còmic es va fer una versió cinematogràfica de Persepolis l'any 2007. Mhm.
I la pel·lícula va tenir una rebuda increïble, va guanyar el premi del jurat al festival de Cannes, però també cal dir que el govern iranià va fer que fos censurada, tant a l'Iran com a altres països, com Tailàndia, i una fundació de cinema iranià que es diu Farabi, que és bo que està associada al govern, va dir que la pel·lícula presentava una versió irreal dels efectes i els èxits de la revolució islàmica. En tot cas, va generar allà molta polèmica. Doncs...
Bé, però jo crec que és un còmic molt recomanable per saber una mica tota aquesta història, perquè a part l'expliquen molt bé, la història. No és en plan, jo tinc 10 anys i faig tal, sinó que dibuixa tota la història prèvia i tal. S'entén bastant, encara que sigui una introducció, però sí, sí, sí. Sí, clar, clar. No és profund, però vull dir, si no ho saps està molt bé, sí.
I acabem parlant de música, una mica de la música que també estem sentint avui en aquesta secció, Irene. Sí, doncs volem parlar de música iraniana. Aviam, també amb la situació política que hi ha avui dia, els músics iranians tenen moltes complicacions a l'hora de composar perquè hi ha moltes restriccions del govern, els concerts d'aire lliure estan totalment prohibits i les bandes del rock només poden fer concerts en directe
en ocasions molt controlades i si la seva música és totalment instrumental o les lletres en persa estan aprovades pel Ministeri de Cultura. Déu-n'hi-do. Tot i que també cal dir que hi ha hagut períodes de més obertura musical i períodes més negres, vull dir que hi ha hagut períodes en què s'ha pogut fer més o menys.
I en aquest sentit hi ha una pel·lícula, que ja només l'esmento, que es diu No One Knows About Persian Cats, Nadia Sabena de Digatós Perses, crec que es diu aquí, i que parla exactament d'això, de músics de Teheran que no... Bueno, que els problemes que tenen a l'hora de... Sí, a l'hora de fer música. A mi no em va agradar especialment pel tema del tipus de música, perquè era un rotllo molt hip-hopero, però igualment és exactament això i és molt interessant.
I bé, el grup que us vull presentar ara per marxar es diu 127, és això que estem sentint. És un grup que combina com pop amb música així tradicional i orquestra, bueno, bands i aquestes coses.
i jo trobo que ho està molt bé i a part el que té d'especial és que el 27 va ser el primer grup alternatiu en el sentit de no folclòric tradicional que va poder fer un tour pels Estats Units i que va poder sortir més de l'Iran i bé, són bastant coneguts Doncs ens agraden, eh? Són molt bé Irene i ens agraden molt bé per acabar aquest viatge que hem fet avui cap a Teheran, capital de l'Iran Gràcies Irene Que vagi bé Que vagi molt bé, bon dia Adéu
98.1 Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu? Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros.
El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa. Informa't del nostre menú especial als celebracions al web restaurantalniusantjust.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu.
Cap cigarret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit al camp. Cap joc amb foc. Cap foc al bosc, cap foc, cap foc al bosc. Junts cap boc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya.
I arriba l'hora de parlar de llibres de literatura, com cada dimarts ho fem amb en Diego Marcos de la llibreria Resenya, aquí Sant Just. Molt bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme. Avui, a més a més, començarem parlant d'una novel·la que es titula Dos històries nada decentes d'Alan Bennett. Alan Bennett, sí. Això està publicat per Anagrama. A veure, l'Alan Bennett ja havíem parlat alguna vegada aquí d'un altre llibre que es deia una lectora nada corriente, no recordar què era.
No sé si recordes que era que la reina d'Anglaterra s'aficionava a la lectura, induïda per un pinja de cuina del Palau de Buckingham. Llavors...
va haver tot un embolic amb la gent que envoltava la reina perquè en lloc de preguntar-los per la família els preguntava què estaven llegint i això suposava un compromís a l'hora de respondre. Em sona i el titul també. És una comèdia divertida, no? Aquest Alan Bennett em sembla a mi que ha fet molta cosa de teatre perquè jo llegint aquestes dues històries nada decentes
quasi m'ho imaginava en un escenari, com anava transcorrint tota l'acció. El llibre, de fet, són dues històries. Una primera història és d'una senyora d'uns 50-55 anys que queda vídua. Té una filla que és molt conservadora. Llavors, per fugir una mica de l'avorriment i millorar, diguem, el seu estatus econòmic,
decideix buscar-se una feineta, i la feineta és anar a les escoles de medicina, a les facultats de medicina, simulant-se pacient. Li donen un dossier, li expliquen els símptomes d'una malaltia, i ha de fingir que té aquesta malaltia, i llavors, sobre això, els alumnes han de fer les seves receptes i demés, no?
I per una altra banda decideix rellogar alguna de les habitacions de casa seva a estudiants de la mateixa facultat o d'altres facultats. Llavors, tot això amb la reticència de la seva filla que no vol que treballi i només fa que mencionar-li que què diria el pare si s'ha entès que vol ficar gent nova a viure a casa. Llavors, a veure, per una banda ja...
La seva relació, diguem, professional, on hi ha el professor, metge, que està... es pot dir bastant enamorat d'ella. El que passa és que no s'atreveix a fer-li proposicions. I, per una altra banda, estan els llogaters de les habitacions, que és una parella d'estudiants, que fan parella entre ells, i...
i comparteixen la casa i llavors els problemes comencen a venir... Problemes, és quasi una comèdia d'embolic, o sigui que no es poden qualificar de problemes, però fem servir la paraula. Problemes comencen a venir quan hi ha endarreriments en el pagament del lloguer de les habitacions. Quan arriben a que tenen, sembla que són quatre setmanes endarrerides de pagament, i la senyora els va insinuant de tant en tant,
Llavors, la parella d'estudiants li fa la proposta de fer-li una sessió pornogràfica en directe. I, bueno, el preparen tot. Ella accepta, li prepara en la seva cadira, al costat del llit, perquè ella pugui observar. Li col·loquen la cadira de forma estratègica, on pugui veure com interactuen els dos, com interactua la parella i a més. I, bueno...
ho fan una primera vegada, diguem, i consideren el deute saldat. Llavors, ella surt a preparar unes tasses de té, mentrestant, i quan torna a l'habitació amb les tasses de té, es troba que la parella torna a estar una altra vegada, fem la mort, i ella s'ho ha perdut. Comença per aquí. Llavors, a partir d'aquí,
es troba amb que religiosament cada setmana li van pagant el lloguer de l'habitació, amb la qual cosa la senyora es queda sense l'espectacle aquell directe. Fins que arriba un punt en què el professor d'aquests estudiants li comença a insinuar de quedar per anar a sopar i establir una certa relació, i li demana de casar-se amb ella, amb la qual cosa ella...
Diu que ja s'ho esperava però que necessita un temps per respondre. A tot això els inquilins que té marxen i venen uns de nous. Ella en principi no era partidària de tornar a rellogar l'habitació però al final accepta
I resulta que els que venen de nous tenien notícies dels anteriors de la forma de pagament del lloguer. Sí, els interessava el tema. Sí, sí, sí. Llavors, es produeix tot un embolic, que la noia ha de marxar a cuidar una germana seva, llavors es queda el noi sol. Amb la qual cosa, qui accedeix, diguem, a fer de partener en les sessions sexuals, és... Clar, clar.
La que sé. Directament, no? Ella. Exacte. Decideix aprofitar i una mica, a més a més, ja ho va dient, que és una senyora de 50 anys que encara té un cert atractiu pels homes i més. I aprofitant també que ha tingut la proposta de matrimoni de l'altre professor, decideix tornar a passar a l'acció, no?
ens va comentar que la vida sexual amb el seu marit havia estat molt avorrida amb el seu marit anterior. És divertit, a part, amb la història. Sí, sí, sí, és d'aquestes de plis-plas. Es llegeix de pressa... Sí, perquè la primera són 150 pàgines i la segona història són 50 pàgines. I també el tema una mica ve a ser el mateix. Aquí es tracta d'un noi de classe mitja alta que s'enamora molt guapo, perquè tota la família són guapos,
que s'enamora d'una noia molt rica però molt lletja. I, a més a més, té un nom que a la seva mare no li agrada gens, ni mica, no? Però, bueno, són les coses de l'amor, s'ha enamorat... Sí, sí, és la vida. Què hem de fer? Llavors, aquí, bueno, la mare porta la seva lluita perquè no es casi amb aquesta noia, perquè és lletja i el noi és guapo gràcies a que ella i el seu marit són guapos i han engendrat un noi guapo. I, per una altra banda, està el pare del noi...
que l'únic temor que té és que el fill es casi, amb qui sigui, però que es casi, i que llavors tota l'atenció que capta el fill de la seva mare passi a captar-la a ell. Llavors, a tot això, s'embolica més el tema quan aquest noi, a l'hora de fer l'amor, necessita que hi hagi un mirall. Hi hagi un mirall on pugui veure amb qui està fent l'amor,
però la seva imaginació vola cap a cossos masculins. I aquí és on està tot l'embolic de les confessions que ha de fer a la mare i demà. Està bé, doncs aquestes dues històries nadadecentes, aquestes dues històries, com sentia mare, nadadecentes. Exacte, d'Alan Bennett. És la primera proposta d'avui. Tenim ara altres novetats que també són a punt d'arribar a les llibreries, no? Les repassem més ràpidament. D'una banda, una és la persona de John Irving,
Sí, a veure, comença la novel·la dient, ens forma allò que desitgem, que això ho diu en Billy Abbott, que és escriptor i narrador protagonista, i ho diu al començament de la novel·la. I és ell qui explica la història tragicòmica de la seva llarga vida com a sospitor sexual, també. Avui estem una mica reiteratius amb el tema, no?
Jo no sé si aquesta corrent de llibres, amb un cert component, quasi tots els llibres s'acostumen a tenir el component sexual, però aquests amb més component sexual ve donat per la corrent aquesta de les 50 sombres que vam parlar un dia. Ah, clar, canvi és que funciona el tema eròtic i potser hem decidit explotar-lo una mica més. Possiblement, el que passa és que amb autors com el John Irving no és sospitós d'això, ni molt menys. Sí, sí.
Bueno, doncs parlaven del Billy Abbott, que és el protagonista, que en els seus primers anys de formació, a mitjans del segle passat, en un poblet de Vermont i amb l'enamorament imprevist d'una dona més gran que ell, que és la senyoreta Frost, que és la bibliotecària d'allà on estudia, i la descoberta...
de la seva homosexualitat. Mira, sí, exacte, de l'última història. Tot això li provoca un torrent d'emocions contradictòries. I al llarg del mig segle, mentre en Bill creix com a escriptor, assistint a diferents moments estel·lars de la seva vida per la qual desfilen un ampli càsting de colorits personatges...
que desafien totes les convencions i els quals George Irving obliga a afrontar els dubtes sobre la seva sexualitat. Molt bé, doncs és aquesta història que trobem sota el títol d'Una sola persona. En tenim més de llibres, ara, per exemple, parlem de tots els llocs en recorden a tu, de la Núria Coll. Mira, en aquest llibre que també ens arribarà cap a... Bueno, suposo que arribarà aquesta setmana ja, sí, perquè
perquè està anunciat en les novetats d'aquesta setmana. De la Núria Coll ens parla d'una tal Susana Ardébol, de 32 anys, que és periodista d'un programa estrella dels matins de ràdio d'àmbit català, sense parella estable, des que l'ha deixat en Ferranc. El seu grup d'amigues i el seu inseparable telèfon mòbil són el bàlsam perquè les...
perquè superi el seu trauma amorós, per anar comentant la jugada dels seus embolics sexuals sonats i tots els dubtes i anècdotes del dia a dia.
Veig que és el tema de l'any, eh, realment. Sí, sí, sí, me n'estic adonant que sí. Sempre hi és, però almenys aquest any, almenys a l'hora de destacar-ne, en parlen gairebé tots els llibres. Doncs aquest és el Tots els llocs em recorden a tu, és l'argument d'aquest llibre de Núria Coll, i tenim ara una altra història amb clau juvenil, Scarlet. Scarlet. Això formarà part de quatre novel·les que les protagonistes seran les princeses dels contes clàssics. Ah, molt bé, eh?
I en Scarlet ens trobem que està... La protagonista està decidida a ajudar a Cinder, que és la novel·la anterior aquesta, en una batalla intergalàctica...
mentre busca la seva àvia desapareguda. I coneix en Llop, que és un lluitador en el que haurà de confiar perquè pot tenir informació sobre on és la seva àvia. I tots tres faran equip per salvar el príncep Kai de les malifetes de la malvada reina lunar. O sigui, que són les...
Les Princeses de Conte, aquí ens trobarem en la Ventafocs, ens trobarem en la Blancaneus, no sé si ens trobarem en la Caputxeta, em sembla recordar que vaig llegir en algun lloc, i no sé dir del quart personatge quin serà. De gràcia, doncs, tot plegat. Sí, sí, a més a més, tot és això intergalàctic i demés. Està bé. Sí, sí.
Trobo que sí, que és una bona manera de tornar a enfocar els contes clàssics. I acabem parlant d'un llibre que no és de ficció, que és Quatre vies per la independència, de Martí Anglada. Sí, que també ens ha d'arribar. Aquí el periodista Martí Anglada, expert en política internacional, ha estudiat sobre el terreny la via d'accés a la independència...
de quatre nous estats d'Europa. A més de conèixer l'estratègia, les circumstàncies i el procés de cada país, l'interès del llibre radica en l'evolució del país després d'haver assolit la independència. Ell ja fa un anàlisi d'Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovenia. De tot el procés i com els hi ha anat posteriorment. Trobo que pot ser interessant i pot
ajudar una mica a aclarir coses que tots tenim dubtes. Està clar, sí, sí, i tant. Amb aquesta proposta de Martí Anglada acabem aquest repàs de novetats literàries que fem cada dimarts amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya d'Aquí Sant Just. Moltes gràcies, Diego. Gràcies a tots. I tornem la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Adéu, bon dia.
Doncs fins aquí hem arribat amb el programa d'avui, amb aquest just a l'estiu d'aquest 29 de juliol del 2013. Demà hi tornarem tots un altre cop a ser aquí, a parlar-vos una estoneta més de música i d'històries interessants. Ara és la una de la tarda, moment de la informació. Que vagi bé. Siau. És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem, Maria Josep Guitart i David Collantes. Els bombers de la Generalitat continuen remullant la superfície afectada per l'incendi de Vallirana al Baix Llobregat, que està estabilitzat però no controlat. Tots els veïns que havien estat evacuats han pogut tornar a casa seva aquest matí. L'últim recompte apunta a una vuitantena d'hectàries cremades. Vallirana, Montse Hidalgo, bon dia.
Bon dia. Els veïns fan ara inventari dels danys que el foc ha causat a les seves propietats. Han pogut veure com en molts casos les flames han arribat a les tanques i als jardins d'un bon nombre de cases. Alguns veïns ens han explicat que no van marxar de casa seva,
i van anar a buscar zones més segures durant unes hores. L'objectiu era tornar a casa i remullar el perímetre. És el cas d'en Pere, que té una casa de fusta al carrer de Lourdes, i ha explicat a la xarxa de comunicació local que el pitjor ja ha passat. Un ensurt. Però això és previsible. Jo ja sabia on anava a viure. Ja sabia, i sabia el que podia passar. Prendre precaucions, i ja està. Ha arribat
Ha arribat, ha sortit, ha sortit. Els helicòpters continuen sobrevolant la zona i els camions de bombers no fan més que abastar-se d'aigua en els punts d'aquesta urbanització de la Selva Negra, una zona considerada trama urbana del municipi de Vallirana. Doncs el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha dit en declaracions a la xarxa de comunicació local que les previsions són bones però que no es pot baixar la guàrdia.
Ja estem, evidentment, contenint aquest flanc. Quan diem que està estabilitzat volem dir que el perímetre ja no s'expandeix, ja no creix. Per tant, ja compaginem la feina de contenir, evidentment, aquest flanc, que és el que s'expandia cap d'orredes i el que ens preocupava aquesta nit. Però també hi ha treball interior dins d'aquest perímetre per anar sofocant aquell foc que encara, insisteixo, que estigui estabilitzat no vol dir que estigui controlat. Per tant, hem de treballar intensament a dintre.
L'incendi no ha provocat danys personals ni ha afectat cap casa. Des d'apropeu d'agost, els conductors catalans que circulin per França amb excés de velocitat no es podran lliurar de la multa. El mateix passarà amb els conductors francesos a Catalunya i a la resta d'Espanya. Això és així gràcies a un acord signat entre els governs francès i espanyol per acabar amb la impunitat dels conductors de vehicles amb matrícula estrangera. Una iniciativa que s'avança a la normativa europea que entrarà en vigor el proper mes de novembre.
I l'adjudicació de sis llars d'infants municipals a Tarragona centra el debat del ple municipal d'aquest matí. L'oposició recel·la que cinc dels equipaments hagin estat adjudicats a la mateixa empresa. Reus Digital, Josep Cartanyà, bon dia. Bon dia. L'Ajuntament de Tarragona ha aprovat en el ple d'avui amb els vots a favor del PSC, l'abstenció del PP i els vots en contra de coherència, unió i iniciativa
l'adjudicació de la gestió de les llars d'infants municipals César August, Sant Pere i Sant Pau, el Serrallo, el Miracle i Sant Salvador, a l'empresa Clece, una filial del grup ACS del president del Real Madrid, Florentino Pérez. Convergència ha criticat que en el concurs convocat s'hagin primat criteris econòmics abans de pedagògics i que això ha perjudicat la Fundació Pere Terres, que deixarà de gestionar les escoles Bressol. Iniciativa ha lamentat que la gestió de les llars s'externalitzi i que hagi d'anar a parar a mans de multinacionals.
El govern municipal ha destacat que s'han salvat els llocs de treball, ha garantit que l'Ajuntament farà un seguiment perquè es compleixin els criteris educatius i ha destacat la legalitat i transparència del concurs. Joan Seneuger és regidor d'ensenyament de Tarragona. Totes les empreses estaven allí i va ser públic. Es va fer al mateix moment. I bé, tot el que més són interpretacions. L'adjudicació de les sis escoles bressol s'ha fet per 228.000 euros pel que resta de 2013. Pel que fa a l'import de l'any vinent, aquest dependrà de l'aportació que té pendent de pagar la Generalitat
de més de 2 milions en concepte de subvencions endarrerides. La catalana Marina García ja és a les semifinals dels 100 metres Brassa, els Mundials de Natació de Barcelona en marxa. Avui, la segona jornada de moment, molt bones notícies per la Marina García, que és la cara, la creu, el sabadellenc Ashvin, Vildeburg ha quedat eliminat,
El 100 esquena. Aquesta tarda molt pendents de la badalonina Mireia Belmonte que disputa a partir de les 6 de la tarda la final dels 200 metres Estils. Belmonte opta a la seva primera medalla en aquesta competició internacional que se celebra a la capital catalana. Com també molt pendents amb aterpola de la selecció espanyola femenina que juga als quarts de final contra els Estats Units a tres quarts de deu de la nit.
es redita d'aquesta manera la final dels Jocs Olímpics de Londres, on les noies d'or que entrenen Miqui Oca van aconseguir la medalla de plata. En futbol us volem destacar que Neymar, Dani Alves i els internacionals espanyols ja s'han incorporat a la disciplina del primer equip del Barça. Ja han tingut la primera xerrada per part del tècnico Tata Martíno.