Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Bon dia, Sant Just. Són les 10 i 12 minuts. Benvinguts al Just a la Fusta, el programa més matiner de Ràdio d'Esbert.
Avui és dimecres, 13 de febrer del 2019 i, com cada dia, us convidem a estar amb nosaltres fins la una del migdia.
Començarem amb els titulars de les notícies de Sant Just.
Amb l'Imanol López hi farem un repàs de les portades impreses i digitals de la premsa.
Després sabrem el temps gràcies a la predicció del Carles Rius i tancarem la primera hora del programa amb la celebració del Dia Internacional d'avui, 13 de febrer.
A la segona hora entrevistarem amb Víctor Murillo de l'agrupació fotogràfica de Sant Just.
Després tindrem l'estudi en Carles Rius i en Joan Sàlvia per fer la tertúlia esportiva de cada dimecres.
De darrera hora l'encararem de la mà de la Maica Duenyes, que ens seguirà parlant segurament de novetats teatrals i també amb el doctor Roc amb qui tractarem algun tema mèdic.
Tot això serà de seguida. Ara us deixem amb un tema musical. No marxeu!
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
A la segona hora l'estudi en Carles Rius.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'Ajuntament!
L'Ajuntament busca la participació i la veu de les diferents entitats del poble per tal de plantejar noves sinèrgies a l'hora d'organitzar activitats.
Clar!
Si desapareix l'organització, no?
La comissió de festes, el paraigües, si ha quedat tot una mica a l'aire, desprotegit, digue-li com vulguis, i l'Ajuntament busca aliances, diguem-ho així.
Sí, sí.
Sí, perquè sí que és veritat que aquí a Sant Just hi ha una manera de muntar festes estranyes, si més no.
És que sembla una tonteria, però Sant Just, perquè som així, estranyots, i suposo també que l'Ajuntament, per intentar fer més grosses les festes, necessitava aquesta simbiosi amb entitats,
però és que normalment, qualsevol poble que vas, jo crec que hi ha les festes, diguéssim, oficials i les festes alternatives, que és les que munten les entitats.
Sant Just, hi ha una simbiosi molt estranya, i és que van una mica de la mà, no? És com que les alternatives en realitat són les oficials,
absolutament pots els recursos per fer-les, una mica estrany, o sigui que no són alternatives al cap i a la fi.
Jo del món de les festes no estic molt posada al dia, la veritat, no, o sigui, ara no sé dir-te si realment, o sigui, funciona així en els altres ajuntaments de...
Bé, segur, no sé si has anat a Esplugues, però diguéssim, si t'imagines la festa major d'Esplugues, diguéssim que hi ha el concert oficial de, posem, Antonio Orozco,
que és el que munta l'Ajuntament, i després pots anar a la... com es diu aquell parc, el que està...
Por d'en Fèlix.
Per sobre el Por d'en Fèlix, allà quan entra... bé, allò quan fa el coset del cementiri, a sota de...
No, no em sap el nom.
Ara no em surt el nom a mi tampoc, però vaja, allà...
Coses.
Exacte. A les Tres Esplugues. Allà munten una barraca, les entitats del poble, i fan concerts on toca, posem, càncer de sida.
I són àmbients diferents, diguéssim, i van completament la... anem a dir la gestió, no sé com dir-ho, completament aïllada.
Què va ser aquí, Sant Just?
Vale, em faig una idea, sí, sí, o sigui...
No, no, posa, posa, o sigui, ara ja ho entenc, el que volies dir-me.
Aquí, Sant Just, això no t'ho trobes, perquè per molt que es munti...
Ja, està com barrejant, no, dius tu?
Exacte. Per molt que es munti, posem el punt de trobada aquí de l'Esplai, a la plaça Verdaguer,
que podria ser una alternativa, podrem dir-ne una mica així, l'afons també està organitzat per l'Ajuntament, així que està una mica barrejat tot plegat.
Què passa, però, quan no hi ha el nucli, una cosa que ho coordini, doncs que tot queda una mica despullat i descoordinat, no?
És com que s'ha trencat el vincle entre l'Ajuntament i entitats, per això està una mica delicat tot plegat.
Bé, doncs, la gent que estigui interessada en, escolta, en dir alguna proposta o en oferir, no sé, en muntar un nou nucli, jo què sé,
doncs avui tenen oportunitat de fer-ho a la reunió a les 7 del vespre aquí a l'Ajuntament.
Sí, sala de plens.
I passo d'aquesta manera, va, al segon titular, perquè Amat Immobiliaris ha rebut un premi a la innovació tecnològica entregat per el Periòdico de Catalunya.
Van recollir el guardó abans d'ahir, de fet, a la nit, a la gala de l'Empresa de l'Any,
organitzada pel mateix rotatiu a la Llotja de Mar.
Se li ha reconegut, aquesta immobiliària sentjustenca,
l'aposta per la digitalització dels processos relacionats amb l'administració de finques
i la sistematització de la intermediació en el mercat immobiliari.
Amat va ser pionera en aquest camp, sobretot en el sistema d'emmagatzematge de dades.
A finals dels 90, va establir forts vincles amb tecnologies aplicades a l'administració,
de finques, empresa de software que han consolidat com a base tecnològica del grup
i que han constituït un programari que segueix venent a Catalunya.
L'estratègia digital l'ha portat a Amat Immobiliaris a poder programar un algoritme
de priorització de clients, de forma que es calculen les probabilitats d'èxit
de qualsevol contacte entre aquests i l'empresa.
una fórmula que veu de la informació històrica de l'empresa
i que es segueix alimentant amb nous inputs des de la seva posada en marxa fa 25 anys.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, i som pioners en un concepte que és el que es diu PropTech.
Ah, PropTech.
PropTech.
De Technology.
I Properties.
Dietats tecnològiques.
Han sigut molt originals, ho han juntat tot, diguéssim,
i han fet aquest programari per immobiliàries, diguéssim.
Així per resumir-ho una mica, tant d'anàlisi de dades com d'emmagatzematge de dades.
Escolta, doncs, si t'ho mereixen, endavant.
Sí, sí, no, no.
Diguéssim que som pioners en dir, posem ordinadors aquí.
En aquest sistema, no?
Bueno, posem ordinadors aquí sobre la taula perquè facilitarà molt més la feina.
Sí, sí.
Per resumir-ho així una mica, grossomodo.
I, per últim, s'ha obert el termini per presentar projectes
per a l'adjudicació de la concessió de la finca de Can Ferriol
a Sant Feliu de Llobregat.
Si vols anar a viure en Nemesia, ja saps.
Fins el proper 28 de febrer, a les dues del migdia,
es podrà participar en aquest procediment
que inclou la gestió administrativa del conjunt d'edificacions
i de l'activitat agrícola, ramadera i forestal que pugui produir.
El projecte ha d'incloure un pla de gestió integral
seguint els requeriments de la producció agrària ecològica
i el desenvolupament forestal sostenible.
A més, s'ha de fer un avantprojecte tècnic de rehabilitació de la masia
i una proposta de difusió de l'activitat agrària i ambiental.
Sembla complicat.
Sí, són noms així més tècnics, però...
Exacte.
La finca de Can Ferriol compta amb una extensió de 86 hectàrees
incluent zones buscoses i camps de conreu.
La concessió inclou l'ús com a habitatge del titular de la concessió
i el d'equipament de divulgació del Parc Natural de Coixerola.
Doncs gràcies, Imanol, per aquests tres titulars.
De res, home.
Et sembla bé si tornem d'aquí una estoneta
a parlar de les portades d'avui, 13 de febrer de 2019?
Em sembla genial.
Molt bé.
Doncs tornem d'aquí una estoneta.
Adeu.
Fins ara mateix.
Seixanta i més.
El magacín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
Cara a B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
012. La Generalitat al teu costat.
Vinga, els cursos de català per poder millorar la meva feina.
Jo ara puc parlar amb els amics d'aquí en català.
Vull donar un servei millor als meus clients, per això faig un curs de català en línia al Parla.cat.
El Consorci per la Normalització Lingüística i el Parla.cat ofereixen cursos per a adults,
ja sigui presencials, semipresencials o per internet.
Millorar els coneixements de català és bàsic per a les nostres relacions, tant personals com professionals.
Tinguis el nivell que tinguis, millora el teu català.
012. La Generalitat al teu costat.
Són dos quarts d'onze del matí d'avui dimecres Térez de febrer del 2019,
i abans de començar a llegir les portades dels diaris,
ens avançarem a les efemèrides que van passar tal dia com avui, un 13 de febrer.
Doncs bé, per exemple, el 1678, després de 76 anys de la seva mort,
es publica Sistema Tichónico, de Chico Bray, sobre el sistema solar,
que és un llibre en què diu que el Sol i la Lluna giren al voltant de la Terra,
que està immòbil, mentre que Mart, Mercuri, Venus, Júpiter i Saturn giren al voltant del Sol.
Bé, va ser una publicació realment molt important,
es va fer un 13 de febrer de l'any 1678.
Per exemple, altres coses que van passar tal dia com avui.
Doncs bé, el 1837, a Madrid, es va suïcidar l'escriptor romàntic Mariano José de Larra.
També, uns anys més tard, el 1839, a Mallorca, el pianista polac Frédéric Chopin,
acompanyat de l'escriptora francesa Georges Sand,
va abandonar la illa on havia estat des del novembre de l'any anterior
a causa de la seva salut.
Això va passar a Mallorca, Chopin va estar a Mallorca.
També, per exemple, l'any 1880, 13 de febrer, a Espanya, el rei Alfons XII
va firmar la llei d'abolició de l'esclavitud.
També, uns anys més tard, el 1928, a Barcelona va tenir lloc
el primer campionat d'Espanya de marató, celebrat a la ciutat Cundal, a Barcelona,
i també a Castelldefels.
També, per exemple, altres fets,
que el 1951, Primo de Rivera i Sainz de Heredia,
el germà de José Antonio Primo de Rivera,
doncs bé, el van designar ambaixador d'Espanya a Londres, imagineu-vos.
També, el 1956, uns anys més tard, a Espanya,
una ola de fred a tot el territori
va provocar que s'arribessin a Santander els menys 7 graus,
que en aquell moment era la temperatura més baixa que s'havia registrat.
També, altres fets, per exemple,
doncs que el 1967, a la Biblioteca Nacional d'Espanya, a Madrid,
es va descobrir un volum de quasi 700 pàgines
amb anotacions manuscrites i dibuixos a mà
de Leonardo da Vinci, ni més ni menys.
També, per exemple, què va passar el 2001?
El 13 de febrer del 2001, Javier Verdem es converteix
en el primer actor espanyol candidat als Premis Òscar
per la seva interpretació a la pel·lícula de Julian Schnavel
antes que anochezca. Així es deia la pel·lícula.
També, per exemple, el 2003, a Madrid,
un equip mèdic aconsegueix reemplaçar l'aorta toràcica
per una pròtesi en un pacient de 64 anys.
I, atenció, el 2004, és a dir, fa 15 anys,
justament un 13 de febrer,
es posa en marxa a Espanya el DNI electrònic.
A la resta del món, altres fets que van passar,
per exemple, a veure, aquí tenim...
El 1867, a Viena, es va estrenar una obra
del compositor austríac Johann Strauss,
la famosa, el de Nubi Blau,
una obra realment molt coneguda.
Per exemple, un altre fet que va passar tal dia com avui,
el 1974, a la Unió Soviètica,
l'escriptor Rosal Alexander Solsteins
va ser expulsat del seu país.
Ara, persones que van néixer tal dia com avui,
un 13 de febrer, a part de la meva cosina,
des d'aquí, felicitats, Ibert,
el 1921, Gregorio de l'Holmo, pintor,
va néixer ja fa uns quants anys.
També, per exemple, tenim Raquel Meronyo,
actriu espanyola, va néixer el 1974.
També la famosa cantant espanyola,
Mala Rodríguez, va néixer el 79.
I també un famós youtuber,
que aquests últims anys ho ha estat patant molt a YouTube,
va néixer el 1990, un 13 de febrer,
conegut com el Rubius, es diu Rubén Dobles,
i bé, realment a YouTube ha tingut molt d'èxit i molta fama.
És videoproductor,
que va tenir el seu salt en aquesta web de vídeos.
A la resta del món, altres persones, per exemple,
que van néixer tal dia com avui,
tenim, a veure aquí, el Robbie Williams, cantant britànic.
va néixer el 1974, tal dia com avui.
I també, per exemple, en Randolph Churchill,
polític britànic, va néixer el 1849.
Doncs bé, aquestes són les principals efemèrides
que van passar tal dia com avui.
I bé, no hauríem de passar a llegir els diaris
sense abans anunciar-vos un dia internacional,
un dia molt especial per a tots els que estem avui aquí
a l'emissora de ràdio d'Esvern,
bé, a l'emissora de ràdio d'Esvern i de qualsevol emissora del món,
perquè avui, atenció, és el dia mundial,
és el dia internacional de la ràdio.
i bé, doncs, calia menció especial, com no,
des d'aquí del 98.fm de ràdio d'Esvern,
la ràdio municipal de Sant Just.
Ara sí, ja podem donar per acabades
aquestes efemèrides tan especials i el dia internacional
i podem començar a donar peu a llegir els diaris.
Correm, correm per arribar abans,
correm perquè ens esperen,
correm perquè ens fan córrer,
perquè tots corren,
correm per ser els primers,
per no fer tard,
perquè ens agrada,
correm per impressionar,
correm perquè estem contents,
perquè estem enfadats,
correm perquè ens distraiem,
correm, correm i correm,
fins que...
deixem de córrer.
L'excés de velocitat és incompatible amb la vida.
No corris, viu més.
Servei Català de Trànsit.
Generalitat de Catalunya.
Passant set minuts a dos quarts d'onze del matí,
estem al Just,
a la fusta de Ràdio d'Esvern.
I, Manol,
llegim ara,
què et sembla si llegim les portades dels diaris?
Començaré jo, d'acord?
Em sembla perfecte.
Molt bé.
Doncs bé,
començarem amb el diari El País.
Haig de dir que tots els diaris,
més o menys les portades,
són bastant semblants
pel que fa avui.
Ahir va començar el judici
i el judici del procés de l'1 d'octubre.
I tots els diaris,
la veritat és que,
posats així en línia,
tenen una aparència bastant semblant.
Ara,
l'altra cosa ja és el contingut
i el titular.
Per exemple,
El País,
comencem.
Hi ha la imatge aquesta
dins del que és la cambra.
Diu,
els advocats del procés
llancen una ofensiva política
el primer dia de judici.
Només els defensors
dels exconsellers Joaquim Form
i Santi Vila
presenten una estratègia
basada en arguments jurídics.
Això diu El País.
També,
altres notícies destacades,
per exemple,
que els autors d'un documental
tornen un premi
que els va donar Puigdemont.
Altres notícies,
també la venda d'habitatges
creix al 10% en un any
i torna al nivell
que hi havia l'any 2008,
just abans de començar
el boom d'aquesta crisi
també per immobiliària.
Guaidó intenta mantenir viva
la mobilització contra Maduro.
És un destacat que fa el País
a nivell internacional.
i també un altre titular
de política espanyola,
diu El Govern assumeix
la derrota del pressupost.
La Moncloa rebutja
les exigències dels secessionistes
i aposta per adelantar
les eleccions el 28 d'abril.
Altres destacats que fa el País,
Economia,
diu La Comunitat Xinesa,
denuncia bloqueig de comptes.
També destacen la despoblació,
diu que les capitals de l'interior
també es van buidant
i després també parlen
del narcotràfic.
El jurat declara culpable
al Chapo.
Anem ara a la portada del Mundo
on es veu pràcticament
la mateixa imatge que el País
on estan els acusats.
La banqueta es girats
en el moment justament
que Joaquim...
que Joaquim no,
que Torra, perdó,
que Quim Torra
aixeca la mà com per saludar
i ells, doncs bé,
es giren de la banqueta
on estan també
per donar-li un feedback
de dir-li hola.
Bé,
el títol,
el titular que acompanya
aquesta notícia del Mundo
diu
Junqueras marca la línia dura
contra el TS
i desprecia a Torra.
Diu que el seu advocat
desenvolupa un al·legat més polític
i acusa els jutges
de tratar-los com a terroristes.
També altres notícies,
per exemple,
que el govern
converteix en un acte electoral
el debat del fracàs
dels seus pressupostos.
Això és el que pensa
l'agenda El Mundo
i també a la vegada
diu Guaidó
que l'ajuda humanitària
entrarà a Venezuela
en 10 dies,
més o menys.
Altres diaris,
per exemple,
La Razón
amb una imatge
també dels presos,
bé,
dels que han de passar
per el jutjat.
Aquest com no és la imatge
que presentaven
els altres diaris
del Mundo i el País
que s'estaven girant
per saludar Quim Torra,
sinó que estan als 12,
és la imatge
que ha sortit,
la imatge més famosa,
diu,
sentència a la legislatura.
Els independentistes
tombaran avui
els pressupostos
i deixen a la Moncloa
sense marge
per esgotar el mandat.
També diuen,
aquí destacen,
divisió en el PSOE.
Avalos,
doncs bé,
porta el timó,
sondejos
que valen
el superdiumenge.
I també,
diu aquí,
Sánchez,
activa
el
modo campanya
i dona aire
a una convocatòria electoral
que ahir
fixaven
el 28 d'abril.
També parlant
dels acusats,
diu,
del capellà
de Junqueras
al Sedan
de Romeva
i al Yoakuso
de Zola.
Bé,
doncs aquestes són
les principals notícies
que ha destacat
la Razón.
Dir
que,
per exemple,
anem aquí
al Diario Poner,
és un portal digital,
obre la seva portada
dient
el govern
busca tancar
la legislatura
amb la foto
de l'independentisme
i les dretes
tombant
els pressupostos.
Esquerra
dona per morta
l'opció
del diàleg
amb el govern
mentre que el PDeCAT
reclama
reprendre
les negociacions.
PP,
Ciutadans
i el PSOE
descarten
votar
les esmenes
a la totalitat
per separat
el que
hauria permès
salvar
els pressupostos.
També,
per exemple,
altres notícies.
Doncs bé,
una enquesta
diu,
dades de l'enquesta
de Celeste Tel,
una empresa
encarregada
de fer
aquest tipus
d'enquestes
polítiques,
de cara
al mes de febrer
del 2019
i és que
l'enquesta
surt
que el tripartit
de la dreta,
és a dir,
Ciutadans,
PP i Vox,
consolida la seva majoria
precisament
amb l'ascens
d'aquest
de Vox
i, per exemple,
també altres
notícies destacades,
revolta de ciutadans
xinesos
contra el BBVA
per un bloqueig
massiu
de les seves
comptes
i ells
reclamen
igualtat.
També,
per exemple,
altres notícies
destacades,
el sobiranisme.
El sobiranisme
respon al carrer
el primer dia
del judici
de l'1 d'octubre
i crida
a parar
el país.
I potser
podríem destacar,
per exemple,
que
citacions
equivocades,
testimonis
que no
s'hi estiran.
Així és el judici
de la Gesta Pillo
que es converteix
en un
Bodevil.
Bé,
això podria ser
el més destacat
de la premsa
espanyola
d'avui
i ara
l'Imanol
doncs bé,
ens podria fer
un resum
dels titulars
de la premsa catalana.
Hola,
Imanol,
de nou.
Hola,
de nou.
Hola.
Sí,
vinc carregat
amb els diaris
sota el braç,
diríem.
Sí, sí.
I si et sembla bé
començo amb l'ara
que titula
amb una cita
facin de jutges
i no de salvadors
de la pàtria.
Diu,
les defenses
obren el judici
denunciant irregularitats
en la instrucció,
la vulneració
de drets fonamentals
i el prejudici
polític
del Tribunal Suprem.
Obviament,
acompanya
aquesta cita
una foto
grossota,
anem a dir-ho així,
dels encausats
en aquest judici
pel procés.
els 12
estan
en aquest banc
dels acusats
que al final
s'hi han posat
tots al banc.
Deien que potser
alguns es posaven
al banc...
Sí, no,
és veritat.
Crec que van dir,
pot ser que diguessin
que Oriol Junqueras
i Quim Forn
es posarien
amb els seus advocats.
Exacte,
i Vila
i un altre
també, crec.
També, pot ser.
Però al final
han estat els 12 allà, eh?
Exacte.
Sí, sí.
Hauria sigut divertit,
sinó una mica
joc de les cadires,
saps?
Però tribunal,
tribunal mode on,
sí?
Una mica així.
En fi, sigui com sigui,
també destaca l'Ara,
l'Església catalana
denunciarà els abusadors.
Diu que els 13 bisbes
condemnen els abusos
i animen les víctimes
a denunciar els fets.
I per últim,
absols tots els acusats
pels sous de Catalunya,
Caixa.
Diu que el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
no veu caràcter delictiu
en els arguments salarials
fets en plena crisi.
Clar, perquè
que s'ajuntessin
amb quatre altres,
bueno, no,
altres caixes
que els injectessin
vés a saber
quina quantitat de diners
i que finalment
fos una...
Bé, veig,
una quiebra,
ara no em surt a català,
una quiebra total
i els hagués d'absorbir
el PP.
Una trencadissa, potser?
Una trencadissa,
no,
una bancarrota,
és igual.
que els hagués d'absorbir
el BBVA
no és raó suficient
d'haver fets
que en plena crisi
aquests senyors
s'apugessin al sou
una barbaritat,
és que ni ens ho imaginem.
En fi,
coses molt normals
que passen
en aquest país.
Sigui com sigui,
passo d'aquesta manera
a la Vanguardia
perquè titula
La defensa
obre el judici
de l'1 d'octubre
amb un al·legat polític.
Diu que els advocats
denuncien una vulneració
general de drets
i que s'aplica
el Codi Penal
de l'enemic
i que també
el tribunal
permet als lletrats
estendre's
i no els interromp
quan qüestionen
la seva imparcialitat.
Parlaven d'intervencions
d'hora i mitja
dels lletrats.
Hora i mitja?
D'hora i mitja
parlant.
Crec que va ser
el pioner,
anem a dir-ho així,
va ser Andreu Bandeneide,
que va estar
a l'hora i mitja.
Clar,
perquè aquest també
és advocat de tres,
no?
o de dos...
Exacte,
sí, sí,
de tres.
Però igualment.
No, no, no,
que és molta estona, sí.
És molta estona parlant.
Sí, com sigui,
l'avantguarda també diu
Més d'un any després
al banc s'hi van asseure
ahir 12 acusats,
dels quals 9
han estat més d'un any
empresonats.
Per tant,
era la primera vegada
que se'ls podia veure junts
fora de la presó.
Al darrere,
en un lloc preeminent
entre el públic
hi seia el president
Quim Torra.
Altres titulars
de la vanguàrdia,
el govern de Sánchez
ja es llança
a la campanya.
Diu que l'infructuós
intent d'última hora
a Madrid
per evitar la convocatòria
d'eleccions
avançades.
Em sembla que això
ja sona
28 d'abril, no?
28 d'abril,
tu fixa't quin abril, eh?
Sant Jordi,
sense saber ben bé
com a comportar-lo.
Mira,
Sant Justenc
i Sant Justenc
que es tenim
el dia 13 i 14
de què?
D'abril?
No, sí, d'abril.
13 i 14 d'abril
amb el Sant Jordi
aquí a Can Ginestà.
Després
és la Setmana Santa
que venen
aquests dies de festa.
22 és el dia de Pasqua,
23 és Sant Jordi
i 28 suposadament
si és que n'hi ha
eleccions.
O sigui,
tot bastant rodadet, no?
O sigui,
un pim-pam.
És allò que dius
buida amb l'agenda
que tinc un abril ocupat.
Sí, sí.
I bueno,
i després al maig
venen les municipals.
És a dir,
que no és que s'aturi.
I l'europea?
No ho sé, no ho sé.
Sí,
sí que les europees
han de ser també pel maig,
però ara no sé quin dia és.
Jo crec que és el mateix dia.
És el mateix dia?
Ah, bueno,
clar,
és allò que fas...
Sí,
com diuen matar dos pàjaros
d'un tiro.
D'un tiro,
sí, sí.
D'un tir.
Ho diuen així
exactament sempre.
Matar dos pàjaros
d'un tir.
Exacte.
I últim titular
de La Vanguardia,
els bisbes catalans
expressen la seva vergonya
pels abusos.
Molt bé.
Passem ara
al periòdico.
Al periòdico.
Última portada
que titula
Defenses a l'atac.
Diu que els advocats
acusen el Suprem
de vulnerar els drets
i criminalitzar
la dissidència política
i Torra tilla
el judici de farsa
i venjança
i el PP
veu un pacte ocult
per donar indults.
La fotografia
és Torra
saludant
des del final
de la sala
i la meitat
dels acusats girats
girats,
l'altra meitat no
i Sant Ivila
mirant el cel
sense saber ben bé
cap on anar.
I altres
titulars
del periòdico.
El rebuig
al pressupost
obre la via
avançada
a les eleccions
com deien
els bisbes catalans
demanen perdó
pels capellans
pedrastes
i per últim
el Chapó
és culpable
i afronta
la cadena
perpètua
aquest
narcotraficant
mexicà
que ha estat
donant aquí
feina
tu has vist
Narcos
México
jo vull saber
si surt
el Chapo
no
no
no he vist
no
és que jo
Narcos
diguéssim
Colòmbia
que es va enganxar
tothom
al Narcos
exacte
al moment
Pablo Escobar
Pablo Gaviria Escobar
exacte
sí que el vaig seguir
però no sé
com va el de Mèxic
i potser és un del Chapo
potser
és a dir
la sèrie acaba
avui en dia
saps
ni idea
la veritat
no t'ho sé dir
perquè no estic enganxada
a aquesta sèrie
molt bé
passo d'aquesta manera
a les últimes hores
m'ha sonat això
com molt repelent
no estic acostumada
a veure aquestes sèries
com dient
el meu nivell
intel·lecte
és per als documentals
de la 2
exacte
no anava
en aquesta direcció
coneixes l'Amazones
de pe a pa
però no estàs com de
si la fa una silvestre
que hi ha
a Cap Manzú
o a llocs així
com l'arxipeda
de no sé on
però
no no
simplement que
la temàtica
no m'atrau
molt bé
passo llavors
sí
a Nació Digital
a Nació Digital
a la seva última hora
que diu
la fiscalia defensa
la causa
contra el procés
diu
és un judici
en defensa
de la democràcia espanyola
també
la Moncloa
refreda
una comparegència
de Sánchez
però abona
l'avançament electoral
també
que cau
una banda
que robava
propietats
no propietaris
de botigues
bellesanes
de compra
venda d'or
també
units
Podem
insta
l'independentisme
avalar els pressupostos
de l'Espanya Democràtica
i turull i forn
no tenen despertador
i piquen
la paret de la cel·la
per avisar-se
i no dormir-se
que com?
això és una broma
és que és un titular
no ho sé
o sigui
no hi ha ningú
que els desperti
o sigui
jo no em crec
que no hi hagi ningú
que els desperti
que els deixen
no anar al judici
és clar
no és que
mira
no ens hem despertat
avui
que estava somiant
i no
no m'he posat
d'en peus
bé
bueno
no sé
ja aprofundirem
en aquesta notícia
i amb aquesta notícia
tan curiosa
donem per tancades
les notícies
del Nació Digital
no Imanol?
sí
molt bé
doncs tu tornes aquí
d'aquí uns 10 minutets
després de connectar
amb Catalunya Ràdio
cap a les 11 i 5
11 i 10
més o menys
i amb el Just a la Fusta
no ens tornem
a saludar
tu i jo
fins demà
fins demà
exacte
fins demà dijous
molt bé
que vagi bé Imanol
adeu
adeu

vora el mar
sota la lluna
d'un vell far
la flama
de la nit
ales de desig
i mil sirenes
a les mans
per despertar
els sentits
s'escurça
a l'espai
que a poc a poc
ens separava
el cel
per davant
finestres
a la matinada
quan l'hivern
abrilla
els nostres dies
podrem recordar
junts una nit
vam creuar
l'infinit
vam sentir
parar el temps
en un ball
tu somrient
l'alegria
en el vent
i els teus ulls
de corall
dins del mar
junts al teu llit
on desporta
el desig
lluny del món
un dolç
amagatall
la lluna
ens va venir
a buscar
però va ser
l'alba
qui ens troba
lluny del món
i els teus ulls
de corall
i els teus ulls
de corall
i els teus ulls
de corall
i els teus ulls
lluny del món
i els teus ulls
que afterlife
i els teus ulls
onesian
me
i els teus ulls
amagatall
on parar el temps
a prop del mar
on despertar
els some pics
s'escursa
a l'espai
Que a poc a poc ens separava el cel per davant
Finestres a la matinada
Quan l'hivern abria els nostres dies
Podrem recordar
Junts una nit vam creuar l'infinit
Vam sentir parar el temps en un ball
Tu somrient l'alegria en el vent
I els teus ulls de corall dins del mar
Junts al teu llit on desborda el desig
Lluny del món un dolç amagat all
La lluna ens va venir a buscar
Però va ser l'alba qui ens trobar
I no t'enganyo gaire
Si et dic amor
I no t'enganyo gaire
I no t'enganyo gaire
Si et dic amor
I no t'enganyo gaire
Junts una nit vam creuar l'infinit
Vam sentir parar el temps en un ball
Tu somrient l'alegria en el vent
I els teus ulls de corall dins del mar
Junts al teu llit on desborda el desig
Lluny del món un dolç amagat all
La lluna ens va venir a buscar
Però va ser l'alba qui ens trobar
Junts una nit vam creuar l'infinit
Vam sentir parar el temps en un ball
Tu somrient l'alegria en el vent
I els teus ulls de corall dins del mar
Junts al teu llit on desborda el desig
Lluny del món un dolç amagat all
La lluna ens va venir a buscar
Però va ser l'alba qui ens trobar
Falten quatre minuts per arribar a les onze en punt
i connectar amb Catalunya Ràdio
Abans però volem destacar que avui és el dia mundial de la ràdio
ja ho hem dit fa uns instants
però bé doncs no volem deixar escapar aquesta oportunitat
Bé doncs sapigueu que avui és el dia mundial
i és la història
tenim la història d'un invent
que ho va canviar tot
absolutament
Per exemple anem a llegir ara
què és el que diuen del dia mundial de la ràdio
aquí a la web de la ONU
ens diuen que la ràdio segueix sent
el mitjà de comunicació més dinàmic
reactiu i atractiu que existeix al temps que va adaptant-se també als canvis del segle XXI
i que va oferint noves formes d'interacció i participació
davant del perill que les xarxes socials i la fragmentació del públic
ens agrupin a tots amb bombolles informatives formades únicament per persones afins
la ràdio figura en una posició única per unir a comunitats diverses
i fomentar el diàleg positiu i d'acord amb el canvi
doncs bé
també parlem que el dia de la ràdio és un bon moment
perquè les persones de tot el món celebrin la ràdio
i com aquest mitjà de comunicació
forma part de les nostres vides
per exemple ara entrem en un altre web
a veure de què se'ns parla
per exemple nosaltres sabem que aquí a Catalunya Ràdio
la ràdio pública de Catalunya
avui està fent un especial
i es va movent per diferents llocs de Catalunya
està en ruta per Catalunya
per celebrar aquest dia tan especial
de fet hem publicat en el seu Twitter
diu aquest diumenge
Catalunya Ràdio es mou pel diàleg
la tolerància i la pau
celebrem el dia Cat Ràdio en una ruta per Catalunya
de fet una cosa que hem passat per alt
és que avui el dia de la ràdio de l'any 2019
l'ONU celebra aquest dia amb el lema
diàleg, tolerància i sobretot pau
a veure altres curiositats que tenim aquí pendents
per exemple el 13 de febrer
es celebra aquest dia
perquè d'alguna manera va néixer
el president de l'Acadèmia Espanyola de la ràdio
Jorge Álvarez
el gener del 2008
que va sol·licitar la instauració
d'aquesta celebració
el director general de l'UNESCO
va ser el novembre del 2011
quan finalment l'UNESCO va proclamar aquest dia
l'any 2011 ho va proclamar
a proposta formal del govern d'Espanya
diu aquí
ho va fer el 13 de febrer
data en què el 1946
es va crear la ràdio de les Nacions Unides
és a dir
és un dia com avui 13 de febrer
perquè el 1946
les Nacions Unides va posar en marxa
la seva emissora de ràdio
efectivament ens diuen
que és un mitjà de comunicació
realment dinàmic
i aquest any aposten
per la tolerància, el diàleg
i la pau
ara sí, falten pocs segons
per connectar
Catalunya Ràdio
són les 11
esteu en directe
sentint el matí de Catalunya Ràdio
jornada espacial
en el segon dia de judici
al Tribunal Suprem
aquesta veu que sentiu
és la del Ministeri Fiscal
en la veu de Javier Zaragoza
que fa aproximadament
tres quarts d'hora
que està responent
a les defenses
les sessions de qüestions prèvies
però de fet
i així ho valorava
l'exmagistrat
magistrat emèrit
del Tribunal Suprem
està de fet
fent les conclusions
del que hauria de ser
la posició del Ministeri Fiscal
es va actuar
com es va actuar
des de l'Estat
per intentar
que no es contravingués
l'ordre constitucional
ni una sola vegada
ha utilitzat la paraula
rebel·lió
i en canvi
sí
desobediència
ha reivindicat
Javier Zaragoza
la instrucció
del jutjat d'instrucció
número 13
i naturalment
l'acció
de les cossos
i forces de seguretat
de l'Estat
perquè considera
que els responsables polítics
van substraure
els Mossos d'Esquadra
la seva obligació
de complir
amb les ordres judicials
sentim Javier Zaragoza
es necessari
reconocer
i aplaudir
la cultura democràtica
de les autoritats
i de els ciutadans
de Baviera
i del Vènet
que acataron
les decisions
de la seva tribunal
constitucional
com és obligat
en una democràcia
tampoc és de recibo
por último
alegar
o afirmar
que la sentència
del tribunal constitucional
42 del 2014
reiterada
su doctrina
en la sentència
del tribunal constitucional
177 del 2015
legitima el derecho
a decidir
no és exactamente
cierto
la sentència
nada és otra cosa
que refrendar
lo que de sobra
és conocido
la nostra
no és una democràcia
militant
no és una democràcia
militant
de modo
que el debate
político
en el debate
político
cabe defender
ideas
o proyectos
independentistas
el derecho
a la autodeterminació
és una aspiració
política
legítima
però acceptable
en la medida
en què se defienda
por els causes
constitucionales
jo
en aquest sentit
a la hora
de tratar
este tema
les recomendaría
a les defensas
que leyeran
a Ferragli
Ferragli
és el icono jurídico
del garantisme
i del desenvolupament
dels derechos
fundamentals
qui
ho dice molt clar
en el tema
és un texte


perquè fins i tot
jo que no hi entenc
res
vostè hi entén
molt
jo no hi entenc
res
tinc la sensació
que no està plantejant
ni als magistrats
qüestions prèvies
ho està plantejant
totes les defenses
no, efectivament
com ho he dit
d'acord
s'està entrant
en el que seria
el alegato final
en aquesta última
parte
brillante
però amb alguna
mácula
en el sentit
que efectivament
els pactos
són del anys
66
España
no els firma
fins al anys
77
i la Constitució
és del 78
si els juristes
que esien
que esien
aquestes
textos
o que es
el que es
hubieran
tenido
un poco
de finura
jurídica
hubieran
y
se hubieran
dado cuenta
de que
en el artículo 2
hablan
de la indivisibilidad
de la nació
española
hubieran
hecho
alguna
reserva
al artículo
1
del pacto
del 77
este es el
mecanismo
que se utiliza
en derecho
internacional
incuestionablemente
yo sostengo
que el derecho
de autodeterminación
unilateral
está prohibido
por la ONU
del instituto
internacional
de derechos
internacional
que es
organismo
asesor
del secretario
general
de naciones unidas
lo tiene muy claro
pero
ha citado dos casos
uno de los cuales
lo ha citado
fragmentariamente
que es el caso
de la padania
ha hablado del bèn
entonces la padania
y ahí sí que hubo reacción
en primer lugar
se salió al balcón
con la bandera
independentista
se proclamó
la república padana
el gobierno italiano
no se le ocurrió
ni se le pasó
por la imaginación
acusar de alta
traición
ni de rebelión
simplemente le puso
lo condenó
por desobediencia
e inmediatamente
lo indultó
ahora Javier Zaragoza
está parlant
del president
Puigdemont
Dani Gómez
tú
lo estás seguint
¿qué está dient?
Sí, es la recta final
de la seva intervención
està posant com a precedent
immediat
el referèndum
impulsat per Puigdemont
el que en el seu moment
el 2015
va plantejar
Juan José Barretxa
l'indecari
el gobierno le formula
los requerimientos
que pusieron en marcha
la aplicación
del artículo 155
el Senado
antes de acordar
las medidas
que finalmente
adoptó
el 27 de octubre
solicitó su comparecencia
tot seguit
les notícies
de Sant Just
són les 11 i 6 minuts
bon dia
a mitjans d'aquesta setmana
s'obrirà el trànsit
del carrer
Raval de la Creu
una via
que canviarà
el seu sentit
de circulació
i funcionarà
com un espai d'accés
a la zona comercial
del barri centre
i a l'aparcament
del mil·lenari
avui tindrà lloc
la trobada
amb entitats
convocada
per l'Ajuntament
per tal de fer
propostes de programació
per la festa major
i les festes
de tardor d'aquest any
serà a les 7 de la tarda
a la sala de plens
s'ha obert el termini
per presentar projectes
per a l'adjudicació
de la concessió
de la finca de Can Ferriol
a Sant Feliu de Llobregat
fins al proper 28 de febrer
a les dues
es podrà participar
en aquest procediment
Fins aquí
les notícies
de les 11
tornem
amb més informació
a les 12
fins ara mateix
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
de l'adjudicació
d'adjudicació
d'avis
Oh, I beg you, can I follow?
Oh, I ask you, why not wait?
Be the ocean where I unravel.
Oh, be my only, be the water where I'm waiting.
You're my river running high, run deep, run wild.
I, I follow, I follow you deep sea, baby.
I follow you.
I, I follow, I follow you, knock your money.
I follow you, hear a message.
I'm the runner.
He the rebel.
I'm the daughter waiting for you.
You're my river running high, run deep, run wild.
I, I follow, I follow you deep sea, baby.
I follow you.
I, I follow, I follow you, knock your money.
I follow you.
You're my river running high, run deep, run wild.
I, I follow, I follow you deep sea, baby.
You're my river running high, run deep, run wild.
I, I follow, I follow, I follow you deep sea, baby.
I follow you.
I, I follow, I follow you, knock your money.
I, I follow, I follow, I follow you deep sea, baby.
I, I follow you.
I, I follow, I follow you, knock your money.
I, I follow you, knock your money.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda.
No et perdis tot el que passa al teu voltant.
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
informatiucomarcal.com
En tots vosaltres, veus de la parròquia.
Compartim notícies d'actualitat, experiències socials i espiritualitat.
i també parlem del judaïsme, del poble israelita, els jueus d'Àraba.
Els dimecres, a dos quarts de vuit d'au vespre, i els dissabtes, en diferit, a dos quarts d'onze del matí.
Primer, van ser les ones.
98.1 FM
Després, internet.
Radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Radiodesvern. Cada dia, més a prop teu.
Radiodesvern.
98.1
Són les 11 i 13 minuts d'avui dimecres 13 de febrer del 2019 encara.
a la segona hora del Just a la Fusta, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Tenim ara mateix en directe el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just d'Esvern,
en Víctor Murillo.
Hola, bon dia. També ve acompanyat de...
Va, de la Mercè Miralles.
Mercè Miralles, correcte.
Bon dia.
Bon dia.
Doncs bé, els tenim perquè aquest mes s'estan organitzant,
s'estan preparant exposicions, concursos, activitats, sortides...
Bé, comencem, si voleu, pel paquet més gros, podríem dir,
el tema del concurs internacional de fotografia,
que ja fa una mica més d'un mes que està obert el procés, el projecte.
Com va?
Bé, bé, a veure, els concursos internacionals de fotografia tenen, diguem, un timing, no?
Es posa en marxa, va funcionant, la llengua arriba,
però podem dir que els últims 10 dies és quan esclaten, no?
Però va bé, el ritme que portem d'aportació d'obres és similar al d'altres anys
i confiem que el finalitzi amb el mateix número participant
que sempre estem al voltant dels 300, 300, 320
i habitualment són uns 3.000, 3.500 fotografies
i d'uns 46 països, més o menys.
3, 45, 46 països.
Déu-n'hi-do, és el deuè any que s'ha... no?
Sí, aquest és el...
De fet, bastant...
Els temes que parlarem avui tenen relació amb el concurs,
amb aquest DC aniversari,
és a dir, que sense adonar-nos ja hem arribat a la dècima edició d'aquest concurs,
que a vegades ho parlem a l'entitat, no sabem per què,
però s'ha consolidat molt bé dins del que és el circuit internacional de fotografia,
dins del mercat mundial dels concursos,
parlant només per sobre d'aquest nivell,
al món hi ha uns 600 concursos,
és a dir, que s'organitzen de qualsevol país del món,
i el nostre està molt ben situat.
Bé, estem molt contents per això, no?
Recorda'ns una mica, Víctor, les dates de presentació d'obres,
fins a quina data límit tenim...
El concurs s'obre la inscripció el dia 1 de gener,
és quan la gent pot començar,
i si no estic errat, crec que el dia 10 o 11 d'abril
es tanca la participació i cap al voltant del 14-15 farem la votació.
La votació sempre la fem a la vagoneta,
es visualitzen totes les fotografies...
Les 3.000.
Les 3.500, les 4.000, les que arribin, si arriben 12.000, 12.000...
Totes, la norma diu que s'han de visualitzar totes,
el jurat les ha de veure una a una.
No pot haver un filtratge avant, ni una persona que elimini fotos...
No, no, s'han de veure totes.
I els jurats són jurats amb acreditacions internacionals.
En aquest cas comptarem amb 3 jurats.
Un és el Jorge Iorca,
que és Premi Catalunya de Fotografia d'aquest any.
És un fotrat molt potent.
Tenim també el Xema Lacunza,
que és Premi Nacional de Fotografia 2015,
i dues vegades Premi de Catalunya.
I el Lluís Remolà,
que és un soci de l'agrupació nostra
i que és veí de Mas Lluís,
que també ha estat finalista dues vegades
el Premi Catalunya de Fotografia.
I en quines categories hi ha per participar?
Sempre fent 3.
La categoria de blanc i negre i color,
que són fixes,
i la tercera va canviant
i fent viatges,
fent carteres i camins.
Sempre posem una específica
i està en viatges,
en fotografia de viatges.
Molt bé, Déu-n'hi-do.
Ja ens has dit que més o menys
el número de persones que es presenten
són a vora les 300 i escaig, no?
Sí.
Habitualment,
en funció del tercer tema del concurs,
això condiciona molt la participació.
Per exemple,
nosaltres estem sempre al voltant del 300, 340,
un any van arribar quasi als 400,
que ja és molt dins del concurs.
però el tema específic,
l'any passat vam posar Natura
i Natura té unes condicions
de l'esferitació molt concret,
és molt tancat, no?
I això provoca que a vegades
participi una mica més gent,
però no tothom té el seu ordinador
de fotografia de Natura.
Una fotografia de Natura,
perquè imaginem els que no ven del món
de la fotografia,
l'animal ha de ser en llibertat
i no pot sortir cap element
que no sigui de la natura.
Per exemple,
si jo faig una foto
amb un animal,
amb un guineu,
i surt un pal telefònic,
aquesta fotografia no val.
Ja no val.
Però si la faig d'una cigonya,
que té el seu niu
a sota del pal telefònic,
sí que val.
Ostres,
són cosetes...
Són cosetes que...
I no tothom té fotos al...
Això fa que queda tot
molt més acotat
i molt més reduït,
perquè, esclar,
les bases són molt estrictes,
molt més estrictes
que, potser,
amb altres disciplines
o altres temes.
Per això,
aquests temes continuen molt,
però, bueno,
si el tema és més obert,
que sempre,
com aquest any i tal,
jo crec que estrenca al voltant
del 300,
entre 300 i 350,
per fer-se,
que són molts, eh?
Home, no, sí, sí.
Si tenim en compte,
jo sempre ho dic,
que la gent paga
per participar,
que això no és gratuït,
que cada persona
està pagant 25 euros
per enviar fotos.
Això vol dir
que a un europeu
25 euros no l'hi ha res,
però possiblement a un indi,
a un xinès,
a un vietnamita...
Ostres,
quines nacionalitats tenim?
46.
46?
Rússia,
Xina,
tots els països europeus,
Espanya...
Dels que més n'hi ha,
potser són espanyols?
Espanyols,
diguem que estem al 60%
dels participants,
xinesos molts,
russos,
Vietnam participa molt també,
Índia,
Estats Units...
Bé,
tu hi pots comptar.
Són molts.
I de les fotos,
de les temàtiques
que més us arriben,
les fotos?
No,
bueno...
hi ha de tot,
hi ha de tot,
no,
no,
no,
hi ha de tot,
eh?
El retrat,
Pedro i Minamol,
i el paisatge també,
i últimament els xinesos,
són uns genis,
estan fent fotografies
molt bucòliques,
eh?
Són paisatges onírics,
sempre amb persones,
o elements,
o animals,
però són molt onírics,
no?
I, bueno,
són uns mestres,
i de fet estan guanyant
bastants concursos
en els últims dos,
tres anys.
I els resultats,
bueno,
quan dieu qui guanya?
Bueno,
és que el tema de guanyar
en aquests concursos
és,
no hi ha un guanyador només,
a veure,
bueno,
miento,
hi ha un guanyador,
és a dir,
cada concursant pot enviar
12 fotografies,
val?
Llavors,
diguem que el guanyador
del saló
és aquell que,
de les 12 fotografies
que envia,
ha col·locat més fotos
per sobre
de la nota de tall,
vol dir,
nosaltres podem dir,
va,
per nota de tall,
està,
perquè a més a més
les federacions
diuen,
mira,
de tots els que han enviat fotos,
tens que donar premis
a un màxim,
bueno,
premis,
acceptar,
acceptar vol dir,
bueno,
passen a la final
per a premi,
màxim el 25%,
això vol dir
que si m'arriben mil fotos,
per dir una xifra rodona,
jo he d'agafar
màxim 250,
i d'aquests 250
ja he de començar
a barallar-me,
bueno,
el jurat s'ha de començar
a barallar
per triar els premis.
Bueno,
doncs,
ahi posem nota de tall,
habitualment està al voltant
del set,
set i mig,
nota de tall,
doncs,
aquell fotògraf
que de les seves
12 fotografies
ha col·locat més
per sobre
de nota de tall,
aquest és el guanyador
del saló,
i aquest té una cosa
que es diu
el pin blau,
que és una insígnia
de la FIAP,
que és la Federació
Internacional
d'Artistes Fotogràfics,
i a més a més
té un premi metàl·lic
de l'agrupació nostra
de 400 euros,
i aquest és el guanyador
del saló.
L'any passat va estar
l'Hivan Kerenkes,
que és un garó,
i va col·locar 11
de les 12.
Ostres,
bé, sí,
bé, bé,
també hi ha un xinès...
Perquè és obligatori
presentar-ne 12.
No, no, no,
és un màxim.
És un màxim de 12.
Si tu presentes 6,
ja segur que quasi
no seràs pin blau.
Clar.
Quantes més presentes,
més possibilitats hi ha.
Però és que hi ha d'haver
un tope de màxim,
perquè si no,
no acabaríem tan poc.
Bueno, diem 12,
perquè han de presentar
màxim 4 per secció.
Són 3 seccions,
4 en blanc i negre,
4 en color,
i 4 de l'específic.
I clar,
quan el preu és tancat,
el preu són 25 euros,
és una tonteria,
enviar 8 fotos,
quan li envio 12,
encara que sàpigues
que 2,
potser són més fluixetes,
habitualment les envien
les 12 fotos,
no?
I els premis?
Has dit que 410 euros...
Sí, perdona,
sí, sí.
Nosaltres en premis donem,
a part de les medalles,
perquè imagina't,
cada secció
té
medalles
de 4 federaciones.
És a dir,
nosaltres tenim,
el concurs nostre,
és que és un poc complicat,
perquè no està del mundillo,
el concurs està patrocinat
per la FIAP,
que és la Federació Internacional
d'Arnistes Fotogràfic,
la PSA,
que és la Fotografia...
Bueno,
és la,
diguem-la...
Societia...
Societia Americana,
val?
Està la Confederació Espanyola
de Fotografia
i està la Confederació Espanyola...
Ai, perdó,
la Federació Catalana de Fotografia.
Aquestes 4 entitats...
Bueno,
patrocinant vol dir
que podem posar el seu segell,
val?
I,
de totes elles,
tenim medalles.
Tenim 3 medalles
de cada una d'elles
per cada secció.
Això vol dir
que tinc 4 seccions
multiplicat...
Perdó,
3 seccions
multiplicada
per medalles
de 4 federals.
Són 18 medalles
de cada...
Jo,
quan trio el tema color,
per exemple,
tinc que donar...
Els primers que premien,
donem medallador
d'argent
i de bronça
de la FIAP,
els 3 primers.
Els següents,
or,
argent
i bronça
de la PSA
i així,
i després la CER
i després la...
I això d'una secció,
després l'altra secció
i l'altra secció,
les 3 seccions
per 4 entitats.
Tot són
100 i escaig
de premis
que donem
perquè després
has de comptar
que a part de la medalla
tenim els diplomes,
les mencions honorífiques
que cada una
d'aquestes federacions
donen mencions honorífiques.
Tot això,
estem obligats
al final del tot
d'enviar les medalles
si no venen a recollir-les,
enviar-les a la seu destí.
Això vol dir
que envien cada any
un munt de paquets
a qualsevol del món.
Sí, sí.
Perquè, a més a més,
si és xinès,
l'hem d'enviar
la medalla a Xina.
A més d'això,
estem obligats
a fer un catàleg.
Un catàleg
vol dir un llibre
que fins fa poc
ens obliguem
a fer-lo
amb CD
o amb paper
i des de ja fa dos anys
ens permet
que sigui digital.
Nosaltres editem un llibre.
El teniu penjat?
Sí,
nosaltres el tenim penjat
a la web
del concurs internacional
i aquell llibre
tots els concursants
es poden descarregar
en un PDF
en alta resolució
i si el volen comprar
poden entrar a la plataforma
Blur,
que ho fem sempre,
i poden comprar-se
a una unitat
del seu llibre.
Això és una feinada
i a part dels costos
econòmics
que té el concurs.
Però bueno,
tenc contents.
I aquí a Sant Ju,
després podem veure-les
a un fotogràfic
o en alguna exposició?
Bueno,
nosaltres,
pots comentar tu alguna cosa?
Bueno,
no,
sí,
sí,
tenim,
tenim,
evidentment,
totes aquestes exposicions
i tot això,
perdó,
aquestes exposicions,
tant dels concurs
que està parlant el Víctor
com de les nostres
pròpies exposicions,
les volem emmarcar
dins de la celebració
del desert aniversari
i també del Junt Fotogràfic.
Disposarem,
com tots els anys,
d'espais,
que són les escoles,
és el mercat municipal,
aquí Can Ginestar,
i a cada un d'ells
intentem encabir-hi,
doncs,
diferents,
estils d'exposició.
Com que la de
concurs internacional
sempre és la més voluminosa,
ho encabim sempre
sobre el mercat municipal
per motius d'espai.
I després tenim
el de les escoles.
I després també tenim
el que és el lloc,
potser,
on fem la celebració
més,
no sé,
més característica
del Junt Fotogràfic
que seria
l'exposició
de Can Ginestar,
que aquí sí que hi ha
un treball
molt personal
de tots els socis.
D'aquí ara
volia parlar.
Que hi col·laborem,
que cada any
fem un tema diferent,
aquest any
hem fet
el tema
d'amics
i que, bueno,
veiem que la gent,
doncs,
acostuma a gaudir-ne molt
i els agrada molt
perquè és realment festiu,
està molt obert
a tothom,
tothom pot venir
a qualsevol hora del dia
i és molt maco.
Parlem una mica
de què tractarà
aquesta exposició.
Doncs és això,
representa
com cada any
els socis
que hi participem.
Sí.
De manera individual,
fem unes fotografies
complint una temàtica
que ja hem establert
per endavant.
Repeteixo,
aquest any
la temàtica
o el tema
és amics,
és a dir,
fotografies
de gent
de Sant Lluís
que es volen
fotografiar
amb uns dels seus
millors amics
fent o bé
una activitat
amb la que ells
disfruten
i els agrada
o bé,
doncs,
simplement
voler mostrar
quins són els seus amics.
I, bueno,
és que no té més,
no, saps?
No té cap més.
Cap misteri, no?
Intentem que sigui
la més quantitat
possible
de fotografies
i intentem
que en siguin 100.
Algun any
anem molt apurats
perquè realment
representa molta feina,
però, bueno,
més o menys
sempre ho anem aconseguint.
Bueno, nosaltres
en aquesta exposició
que fem
al jardí
de Can Giniestà
a l'entrada
intentem sempre
que el tema
sigui un tema
entranyable.
Que involucri
a la gent, no?
Que involucri
d'una manera.
Sí, sí, exacte.
Nosaltres
podem fer una exposició
de finestres
o de portes
o de paisatges,
però això, bueno,
ja és més bé
per fer-ho
jo el tancat,
un tema personal,
però si volem
que la gent
que participi,
que s'involucri
en els temes emocionals,
no?
I, bueno,
i sempre busquem
temes que a priori
són facilones,
que diem,
perquè també
hem de mirar
que cada fotógraf
ha de fer
un número de fotos,
ha de buscar les persones,
ha de xerrar,
no a tothom l'agrada,
no a tothom vol participar,
sortir...
Bueno,
entón hem d'intentar
que sigui un tema
per un costat
entranyable,
que la gent pugui participar
i, per tant,
que sigui fàcil
de la gent es presti,
a deixar-se fotografiar
sense problemes,
no?
I, bueno,
de moment
ens anem sortint.
Home, sí, sí,
ja portem uns quants anys,
no?
Aquest és el setè,
sí,
set, set anys
portem d'aquesta exposició.
I la gent que vulgui participar,
doncs, bueno,
només s'ha de posar
en contacte amb vosaltres,
no?
Suposo.
Sí, mira,
nosaltres,
al bolletí d'aquest mes passat
ha sortit un anunci
en el que diem
que si qualsevol
vol participar
no té més
que enviar un mail
i comunicar
i ja s'ha apuntat
alguna persona.
Jo us ets he dit
que vaig enviar un mail.
Jo crec que sí.
I...
la gent s'apunta
via e-mail,
si coneix
algun membre de l'agrupació
doncs li parles
i vol entrar a la web
de l'agrupació
i em posa contactat,
entra a contacte
i envia un mail.
Nosaltres estem oberts,
encantats de la vida
de cada gent.
Tothom és molt benvingut
i, bueno,
ja estem esperant...
És això,
buscar un amic,
una amiga o...
Sí, sí, exacte.
Aquí,
aquest any,
bueno,
habitualment pel tema,
mínim han de ser dos.
Si som amics...
Home, clar,
no estarà sola la fotografia.
Bueno,
posem una condició només,
això sí que s'ha de dir,
que no ens importa
el número de persones
que surtin,
però un,
almenys,
ha de ser de Sant Lluís.
Sí,
vull dir,
té lògica que sigui així.
Almenys un.
Si surten 40,
no posarem cap problema.
Però almenys un
ha de ser de Sant Lluís.
també,
a part del concurs,
de les diferents exposicions
que aneu muntant,
també esteu fent
algunes activitats, no?,
que prepareu des de l'agrupació.
Per exemple,
no sé si fa algunes setmanes,
un parell de setmanes,
vau fer una sortida col·lectiva
per exposicions
a la galeria Validfoto,
també a la Fundació Fotocollectània
i a l'Arxiu Fotogràfic
de Barcelona.
Sí.
I el dia 18 pot ser que també
feu una sessió,
per exemple,
a la vagoneta sobre Photoshop
i Lightroom.
Correcte.
Sí, sí.
Tots els dilluns
en tenim alguna d'activitat.
L'encabim dins d'una estona,
que en aquest cas normalment
són un parell d'hores,
de 7 a 9 del vespre,
que creiem que és una hora
que a la gent més o menys
a tothom li pot anar bé
de tenir aquesta estoneta lliure
per gaudir,
per aprendre coses,
per compartir,
per trobar-nos a gent
que ens agrada
el món de la fotografia
i, bueno,
intentem omplir l'agenda
sempre en cada dilluns
fer alguna coseta
referent, evidentment,
a la fotografia,
però que al mateix temps
també puguem aprendre
i donar coneixements
entre nosaltres
i, bueno, això,
independentment
que hi hagi una sortida
esporàdica
que no és tan freqüent
ni tan de cada setmana,
sinó que és potser
un cop cada dos mesos,
depenent també
una mica de l'època de l'any,
hi ha èpoques de l'any
en què hi ha més coses d'aquestes
per poder anar a visitar,
hi ha altres moments de l'any
que no sé per què
està tot més aturat,
però, bueno,
llavors ens dediquem més
potser a fer treball
al nostre centre social,
que, repeteixo,
és a la vagoneta,
sou benvinguts,
tothom que es vulgui fer soci,
doncs cap problema
i és això.
Qualsevol persona
que vulgui saber què fem,
és a dir,
nosaltres som socis,
som fotògrafs,
gent que vol aprendre,
però estem oberts,
és a dir,
les sessions que fem
els dilluns
no són tancades
només pels socis,
pot venir qualsevol persona.
Si algú té interès
en veure què fem,
només té que entrar
a la web
afsanjos.com
i veurà que
a sota del tot
hi ha un calendari
i habitualment,
sempre tenim
almenys un mes avançat
de les coses que farem.
Si alguna persona
té interès en venir,
no té més que venir.
Per exemple,
en els cursos
aquests que feu de Photoshop
o si apunta
a socis?
Sí, sí,
mira,
ara mateix,
per exemple,
a part d'això que dius
que parlem
del Photoshop a la carta,
que això és una sessió oberta,
que la gent allí,
bueno,
fa dues setmanes
vam fer
sessió mateix
a la carta
de fotografia,
és a dir,
no més bé
la part tècnica,
la part de la càmera,
exposició,
diafragma,
molta gent amb dubtes,
doncs la gent
via e-mail
ens envia
la seva consulta
i després en directe,
allà,
in situ,
la persona
li va preguntant.
Jo tinc una inquietud,
tinc aquest problema,
preguntes
i si ho sabem
responent,
no ho sabem tot.
Potser amb l'experiència
i els anys
et donen molts coneixements,
però hi ha coses
que, bueno,
fins aquí no arribo.
Farem el mateix
amb Photoshop
i Lightroom,
hi ha dues persones,
però que no,
hi ha dues persones
que una mica
condueixen a l'acte,
no?
Portant coses preparades,
però que qualsevol persona
que estigui a la sala,
si té alguna cosa a dir,
a portar,
també ho farà.
a nosaltres no és,
sempre hi ha hagut algú
que organitzi,
que, bueno,
que marqui el camí,
no?
Però, bueno,
a vegades el ponent
o el que està davant
pot ser no tenir
el 100% de resposta
i algun altre soci,
una altra persona
té alguna cosa a dir
i estem encantats
de la vida
que sigui examenat,
no?
i són així
perquè
és una secció nova
que hem creat
perquè sempre que fem
sessions de Photoshop
o Lightroom
el que fa,
jo porto el tema fet
i vaig fer una guia,
vaig seguint,
però potser
hem pensat
que hi ha gent
que marxa cap a casa
amb dubtes,
jo vinc en blanc
i tu fas la pregunta
que tins dubtes
com funciona
amb escaracapa
un pincell
com funciona
clar,
és una altra manera
tu preguntes
i respondrem,
no?
Això per un costat
i per l'altre costat
ara
dins d'aquest
d'aquest projecte europeu
Ruta Singulars
que es van fer uns cursos
es van programar
uns cursos de fotografia
es van programar cursos
de bàsic de fotografia
tècnic de fotografia
el que parlàvem abans
d'això
el diafragma
la velocitat
més bé la càmera
i vam veure
dos cursos més
de Photoshop
un bàsic de Photoshop
que va acabar
el 10 novembre
i un avançat
de Photoshop
que és Photoshop
i fotomanipulació
que va començar
el dimarts passat
que en aquell
hem estat obligats
a fer un curs més
perquè la quantitat
de gent que s'ha apuntat
inicialment
no donà veu a l'abast
no
teníem un
per límit d'espai
que és el Maragall
9-10 persones
serà la fora
que té la sala
s'han apuntat
20 persones
i el que hem fet
és parlar amb l'Ajuntament
fer dos cursos
un curs el dimarts
un altre curs el dijous
amb persones diferents
per suposat
i allargar-lo un mes
i en lloc
de dues hores cada dia
fem tres hores cada dia
i amb això
bueno
crec que
si hi ha 10 persones
que tenen interès
d'aprendre fotografia
per part de l'agrupació
seria un delicte
i també és la manera
de donar més oportunitat
i possibilitat
a tothom
que estigui interessat
per no deixar fora
ningú
que en aquell moment
vulgui participar
d'aquesta activitat
doncs
moltes gràcies
Mercè
moltes gràcies
Víctor
Jo
si em permet
tenim un minut
un minutet
bueno
és que
hem parlat d'això
tenim el tema
del darrer aniversari
nosaltres
amb l'excusa
del darrer aniversari
hem presentat a l'Ajuntament
una sèrie d'actes
que volem fer
encarats als socis
i als no socis
està obert a tothom
coses com fer un sopar
amb entrega de premis
dels concursos
aquí a Can Ginestà
el dia 8 de juny
el dia 11 i 12 de maig
farem un taller
d'il·luminació
amb el John Hernández
seran dos dies
tallers d'il·luminació
d'exterior i interior
com proves pràctiques
al carrer
possiblement
al Parc Torreblanca
un taller de natura
amb Iñac i Relanzón
el 8 de juny
a Montserrat
anem a Montserrat
a fer fotografia de natura
amb una persona
que realment
és un mestre
de la fotografia de natura
també farem
el que no recordo ara
ah sí
perdó
el shooting fotogràfic
el shooting fotogràfic
és una secció de models
que farem aquí
a Can Ginestà
agafarem
5 sets
vol dir 5 espais diferents
i el que farem serà
caracteritzar els models
amb l'estilisme
de la ropa d'època
d'època
perdó
dels diferents anys
agafarem els anys 20
l'època modernista
l'època
diferents períodes
de vestimenta
i això serà un espai obert
per uns 40 fotògrafs
ja ho vam fer
fa 4 anys
i vam tenir 40 fotògrafs
de tota Catalunya
vam vindre
i farem aquesta sessió
i així tot
tot això està encabit
tot això està encabit
ho hem encabit
amb un cap de salana
que serà super intens
i molt divertit
creiem
perquè és que el dia 8
tal com en Víctor
ja comentava
tenim aquest taller de natura
a Montserrat
però és que aquell vespre
és el gran sopar de rebell
d'aquí Can Ginestà
que està tothom convidat
perquè no és només pels socis
està obert a tothom
i tenim ball
tenim festa
i tenim celebració
l'endemà
seria aquest shooting
aquí també a Can Ginestà
d'aquests diferents
aquests 5 sets diferents
per tant
aquest seria
el cap de setmana
més potent
però recordem
que totes les nostres activitats
del juny fotogràfic
ja les comencem
el mes de maig
i el mes
perdó
i el cap de setmana següent
aquest que et dic jo
del sopar
i tota la festa
també tornem a tenir
més activitats
per tant seran
un mes i mig
de molta molta celebració
amb moltes coses
i crec que pot ser
molt xulo per tots
només dir un petit
estem treballant
a l'Ajuntament
inicialment tenien
una mena d'acord
d'ajuda
potser això
s'hagi torçat una mica
i ara aquests dies
conversarem
i la nostra voluntat
és fer-ho tot
però bueno
arribarem fins on puguem
on puguem
si al final alguna cosa
no es pot fer
no es fa
teníem una mena d'acord
i bueno
potser s'hi ha torçat una mica
i no més
home
doncs a la vista estada
que pel mes de juny
de moment
ja teniu preparades
bastantes coses
aneu bloquejant agendes
en tenim moltes per fer
a veure si teniu interès
a la nostra web
la web del juny fotogràfic
ja està activa
anem posant coses
les activitats estan posades
tot està posat
com provisional
junyfotogràfic.cat
si tu entres
si entreu en junyfotogràfic.cat
la web està activa
falta anar col·locant exposicions
les que estan fent
però ja funciona
les activitats estan posades
tot en un provisional
està tot col·locat en vermell
provisional
no inscripcions encara
perquè això
estem pendents
la volien llançar aquest divendres
ja amb totes les garanties
però en funció d'algunes converses
que tindrem aquests dies
decidim que fer
molt bé
doncs moltes gràcies
als dos per venir
per estar aquí
a Ràdio d'Esvern
i a tots vosaltres
i segurament més endavant
ja tindrem més oportunitats
per xerrar
i només se'ns ha oblidat
felicitats
vinga va ràpid
felicitats per Ria Mundial de la Ràdio
felicitats
home per això et deixo els minuts que vulguis
gràcies
a vosaltres
adeu
a vosaltres
a vosaltres
Són les 11.40
comencem ara sí
la tertúlia esportiva
amb en Carles
i el Joan Sàlvia
hola bon dia companys
molt bon dia
molt bon dia
bon dia
torna a faltar el Vicenç
no hi ha manera
de fer-lo venir
és una cosa
que jo
em proposaria
com a impossible
què tal
bon dia
bon dia
parlem de què
del Barça
per exemple
o de què
podríem parlar
bueno
parlem de la Champions
ahir va haver-hi
la primera
trobada
de Champions
després de la parada
d'hivern
i realment
doncs és
partits realment
molt xulos
ahir hi havia un que era
home crea generava expectació
perquè hi havia dos equips
un molt potent a Europa
com és el Paris Saint-Germain
un altre equip
doncs que està
encrescuda
des que el senyor Mourinho
va deixar
l'equip
que és el Manchester United
i realment
érem dos equips
que feia
per això
que poder veure
aquest enfrontament
i realment
la primera part
va ser molt entretinguda
va estar molt bé
no sé si tu Joan
ho vas veure
no vaig veure la segona part
doncs mira
jo a la segona part
em vaig distraure una miqueta més
perquè tenia feines domèstiques
però realment
la primera
va estar molt bé
la segona
anava fotent cops d'ulls
però vaig veure
que va començar
tot amb moltes castanyes
un joc molt interromput
amb moltes faltes i tal
i bueno
el resultat final
va ser un 0-2
que tu suposo
que ja ho sabies
Oi tant
jo d'aquestes coses
me l'entero
jo sí
ja ho sabia
no realment
es veu
en aquest partit
es veu veure
el potencial
d'un Paris Saint-Germain
que estava marmat d'estrelles
podríem dir
faltava en Neymar
que estava lesionat
faltava el Cavani
també estava fotut
i tot i així
doncs té una banqueta d'or
podríem dir
té un equipàs
i ahir van
van sortir el pas
aviam
el primer gol
és arrel d'un corner
estaven avisant bastant
i el segon gol
d'Empapé
ja va
va tombar la balança
cap a
cap al Paris Saint-Germain
aviam
queden 90 minuts
el futbol pot passar de tot
sempre
el partit de tornada
però realment és complicat
que el Manchester passi
es tornarà a quedar un altre cop
com l'any passat
es portes
el que passa que el Manchester
és un equip que està en procés
està recuperant el seu joc
torna a tocar pilota
es veu que és un equip
que doncs
té una altra cara
completament diferent
a les destrosses
que fa habitualment
amb Mourinho
perquè és un sistema
de joc
completament diferent
i no llueixen
els que poden lluir
jo crec que el Manchester
ara està en un bon camí
però a vegades
la Champions
et porta a la realitat
on realment estàs
a la Champions
tens 10 minuts dolents
i et fan dos gols
i et fan fora de la Champions
i que així és un bon equip
el país Sant Germen
abans d'anar allà
dius
no hi va en la Iman
no hi va el Cabane
quina pena
no farà res
i veus
dos dels millors que té
no van
i guanya 0-2
jo francament
no crec que havies pogut guanyar
inclús et diria empatar
perquè últimament
el Manchester
el que deies tu
el Manchester
és el que va deixar
el senyor Mourinho
escolta
ha començat a guanyar
guanyar
partits
es veu jugant bé
a més
i l'entrenador aquest nou
el poble
que no tocava pilota
quan havia el Mourinho
ha fet no sé quants gols
aquests dies
el Percel
el van expulsar a última hora
el poble ahir
ah sí
va expulsar a última hora
però
no crec que la Manxa
o sigui
és difícil
és que has de guanyar 3-0
3-0
o 4-1
és molt complicat
i em sembla que el partit
de tornada ja es recuperen
acabant
i com a mínim
que també serà un altre
dels puntals
que hi haurà davant
després en Berradi
també un tros de jugadors
o sigui va jugar realment molt bé
i
no no
realment va ser un partit
molt xulo
i després vaig fer una miqueta
de zàping cap a l'altre partit
que jugava ahir també
que era el Roma-Porto
i va ser un partit
també
bastant entretingut
va estar força bé
no del nivell del partit
del Manchester
però bueno
els trossets que vaig veure
hi ha un paio
que ara no em feu
dir el nom
que és el davanter de la Roma
que és un tio
que ja va fer mal al Barça
quan es va enfrontar
amb la Roma
i realment ahir
doncs
el partit
va acabar 2-1
els gols
es van marcar
amb 5 minuts
2-3
i també deixen
l'eliminatòria
molt oberta
de cara al partit
de tornada
el campió de Portugal
és un molt bon equip
amb jugadors molt bons
i la Roma
potser
doncs
no la veig
la Roma juga bé
quan jugo contra el Barça
sí
perquè tampoc
no el veig
com un equip
ahir
potser va ser massa premi
i tot
però bé
si guanyes el partit
ara vosaltres
el Barça
si passés
contra quins equips
us agradaria
que li toqués
però primer
ha de passar aquesta
eliminatòria
és el que estàvem parlant
és que la Champions
et posa una miqueta
a vegades
al teu lloc
sí que és cert
que el Barça
té un bon enfrontament
però el Barça
està
en un moment
de saturació física
crec jo
i a més
si voleu
podem parlar
també una miqueta
del cap de setmana
en el partit
contra l'Atlètic de Madrid
perquè porta
arrossecant
l'eliminatòria
del Sevilla de Copa
masses partits
o sigui
el dia del Madrid
ja se'l va veure
una mica cansat
el Bilbao
més cansat
el Bilbao
realment
sobretot
la primera part
sí
se'ls veu
que no hi ha
la fluidesa
o sigui
el Barça
té un punt
que és molt important
és moure amb velocitat
la pilota
perquè el sistema
de joc que fa
és de tocar
i tocar
i tocar molt
si toques lent
no serveix absolutament
de res al futbol
o sigui
que tens un ingredient
que has d'afegir
a tocar
que és que la pilota
es mogui molt ràpid
i que els altres
hagin de córrer molt bé
això que seria
com la potència
no?
no, no
o sigui
tu controles i passes
controles i passes
i el passe
ha de ser molt ràpid
no pots controlar
una cama
parar-la amb l'altre peu
i tocar-la amb l'altre jugador
perquè els altres
ja estan col·locats
i això fa que l'altre equip
es cansi molt
perquè va molt ràpid
la pilota
i llavors la segona part
és quan tu tens
com que estàs més descansat
que els altres
tens moltes més facilitats
de poder guanyar el partit
llavors al Barça
se l'està veient
que aquesta circulació
de pilota
però que l'any
li passa això
al Barça
sí, home
clar
sempre tens una època
gener, febrer
abans antigament
era el novembre
perquè començaven molt enxufats
van aprendre
home el novembre
és una mica dur
estar ja cansat
si es passen molt
amb la pretemporada
comences al setembre
amb molta força
això al Barça
li passava
perquè és que
començàvem amb la Lliga
amb les prèvies de Champions
hi havia partits
que ja feien la Supercopa d'Espanya
em sembla
el mes de setembre
començava la Lliga
i necessitaves un ritme
perquè hi havia títols en joc
que estaven molt propers
i al desembre tenies el Mundial
quan el Barça ho guanyava tot
tenies el Mundial de Clubs
llavors és bon
ens interessa
que els primers tres mesos
de competició
el Barça estigui molt amunt
llavors
quan començaven
amb tanta potència
el mes d'agost-setembre
a fotres molta canya físicament
arribava al novembre
i estaven completament petats
després ho tornaran a recuperar
i ara això
ho han sabut gestionar bé
a l'hora de treballar físicament
l'equip
però ara ho tenen al febrer
el Barça estava molt per sobre
a més estava jugant molt bé
jugadors que
estaven tocant molt bé
i ara se'ls veu
una certa lentitud
i després hi ha una cosa
que sempre han comentat aquí
la tertúlia
i és
Iniesta
Iniesta va marxar l'any passat
i tots pensaven
que hi hauria un forat
al mig del camp espectacular
hi ha aparegut un paio
que a mi m'ha sorprès moltíssim
l'Artur
que aquest nano
té un control de pilota brutal
sap gestionar els tempos
al mig del camp
perd molt poques pilotes
que els ha salvat
entre cometes
per dir-ho
com a mínim ha fet oblidar
una miqueta
el tema Iniesta
sí que és cert
que cap al Coutinho
hi ha un atac mediàtic
perquè és un tio
fred jugant
i aquí no s'entén
o sigui
és preferible
no rascar bola
però anar calent
tot el partit
i lluitar totes les pilotes
encara que vagin fora
rollo Vidal
que no pas un tio
que sigui fred
calculador
que jugui a la pilota
i que toqui
que provi
i tal
això no s'entén massa
o sigui
si ho fas malament
com a mínim lluita
i aquí
superes la prova
del camp nou
són dues filosofies
diferents
però el que juga
més fred
amb jugades de parets
que busca més els espais
que obre espais
en una zona
on està molt atapeïda
de defenses
això no s'acaba
d'entendre massa
i llavors aquí
s'ha carregat molt
contra el Coutinho
va tenir un bon partit
si no recordo malament
fa un parell o tres de setmana
que va marcar un parell
de gols
bueno ja l'hem recuperat
i tal
però el Coutinho és així
aquí no li agradi
que s'hi posi flors
però hi ha molts jugadors
que són
digue-li apàtic
però vull dir
que és un joc més fred
i no passa absolutament res
perquè també té
les seves parts positives
en el món del futbol
i has de tenir
de tots els jugadors
de tots els colors
jo crec que el Barça
ara està en aquest moment
així una mica més fotudet
el Messi
es nota moltíssim
hi ha una dependència brutal
i el Messi
porta dos partits jugant
que a mi estan molt mig gas
i llavors clar
o sigui això
bueno però també
ara aquesta setmaneta
que no han de jugar
entre mig de setmana
el Dembler es torna a posar bé
ja torna a estar bé
l'Artur també va tindre la pega
que es va lesionar
però en té per molt
perquè m'han dit un mes
no?
sí
però no li falta encara
un parell de setmanes
perquè diuen que no arribarà
ni a la Champions
ni al Madrid
ja ho veurem
però bé
veiem
el Barça
és que ha de tindre
de fet
que diguin
però es nota més
a vegades
la falta del Jordi Alba allà
lateral a l'esquerra
perquè no saps
el Sergi Roberto
no és lateral a l'esquerra
el Semedo
el Semedo
no és lateral a l'esquerra
i el nano aquell
que pujava del Barça bé
el Miranda
aquell noi
va tenir un parell de fallos
és que ni el convoca
suposo que deu veure
que encara
no és prou important
per poder jugar
el lloc aquell
de lateral
sí que ho és
aviam
si fos un altre tipus d'equip
jo crec que podria jugar
tranquil·lament
el Miranda
el que passa
que hi ha tanta pressió mediàtica
pel que fas
i el que deixes de fer
potser fa bé
potser fa bé
perquè potser el poses
i llavors el distraueixi del tot
sí
ja va passar això
amb el nou fitxatge aquest
de davanter
un senyor experimentat
i tothom queixant-se
perquè no tires de la masia
perquè no tires dels nanos
que estan a darrere
que són molt bons
se'ls ha de donar oportunitats
i vas a fitxar
un que ja està de tornar
del futbol
bueno perquè quan agafa un jove
i fa dues cagades
ja me'l defen estreu
i se'n va jugar segona B
llavors
aquesta pressió mediàtica
que té contínuament el Barça
doncs a vegades
amb els entrenadors
suposo
doncs fa prendre decisions
que ell no les faria
o sigui
si el Valverde estigués
a l'Atlètic de Bilbao
el Miranda que ha jugat
o al Villarreal
o on sigui
clar
o sigui el Miranda que ha jugat tranquil·lament
i no es fan aquestes proves així
estrambòtiques
de fer jugar un jugador
per una banda
quan la cama la té completament canviada
sempre
és fumudet
i el dia del Bilbao
doncs el Bilbao va fer
molt bon partit
com acostuma a fer
quan juga contra el Barça
i sort del porter
i sort del porter
que tenim una
i això ho he sentit
que el porter
mira va estar bé
va fer dues parades
però dues parades
que els va salvant
sí
és que va salvant el partit
perquè el Bilbao va fer dos gols
i de la forma
no se sap mai
però de la forma
que jugava al Barça
no crec
que
a veure
ja et dic
no se sap mai
però dos gols
i es va veure
no va fer cap
o sigui
sí sí
no era complicat
molt complicat
com es diu el porter
el del Barça
el Ter Stegen
això
sí aquest home
és un mix
o sigui
és una barreja
entre porter de Humbold
i porter de futbol
és que es fa parades
de porter de Humbold
però les para
amb els peus
així
surt
com estrella de mar
això es va instaurar
cap als anys 90
amb el futbol sala
els porters
eren porters
que jugaven a futbol sala
però tenien els moviments
de futbol camp
i de cop i volta
va aparèixer
la funció aquesta
més de moviments
molt ràpids
perquè clar
el futbol sala
és molt més ràpid
que el futbol camp
i els porters
van començar a adaptar-se
a el que és un porter
de Humbold
que la pilota va molt ràpida
i els moviments
és més petita
a més
eren posicions
que jo recordo
que en aquella época
jugava
doncs els porters
es readaptaven
a més van canviar
molt les normatives
va aparèixer
el doble penal
que era un penal
que és la doble distància
d'un penal
sense barrera
i sense res
que també havien de sortir
una miqueta i tapar
i llavors tots aquests moviments
es van incorporar
al futbol sala
i aquest nano
o sigui
ve d'això
o sigui
ve de
fa unes posicions
uns moviments
unes estirades de cama
que això és de Humbold
digne de ballerí
si no
són posicions
que el que fas
amb el cos que tens
és intentar tapar
el màxim possible
amb un moviment estàtic
o sigui
tu quan tens un tio
amb una pilota
que pesa molt poc
que pesa menys
que la de futbol sala
que et rebenta
una pilota
dins l'àrea petita
o fas aquest moviment
per tapar
o si la vas intentar
agafar amb les dues mans
quan la vas a buscar
ja la tens a dintre
però el bo és que l'espara
perquè tu pots fer aquest moviment
i la pilota
a veure l'espara
escac li fan algun gol
però normalment l'espara
aquestes
no sé
la intuïció que té aquesta persona
perquè
és cosa que s'ho posa
d'intuïció
en una banda
es tira en l'altra
és intuïció
Parlem ara de la classificació
com va la cosa
a veure
veig aquí que el Barça
va primer
amb 51 punts
però que
el Real Madrid
va
comença a acostar-se
45
i això aquí
a Can Barça
això de que el Madrid
s'acosta
això sembla que
però bueno
jo penso que això
bueno
hi ha altres anys
de passat
que un equip va a dalt
amb 10 o 12 punts
després tens
d'altres partits
ja però que altres anys
es veia com
com més diferència
no?
no et pensi
mira
l'altre dia vaig sentir
un que també deia
a l'època del Guardiola
el Barça anava a 11 punts
o sigui
el Barça anava a 11 punts
davant del Madrid
i quan el Barça va anar a Madrid
havia de guanyar aquell partit
perquè si no el Madrid
el passava
i el Barça va guanyar 6 a 2
vull dir que
que dius que
que bueno
que tens
és que amb això de 3 punts
amb això de 3 punts
tu vas a 7 punts
i en perds un
i empates un
i l'altre el tens a 2
ja
el tens a tocar
però també passa el mateix
el Madrid pot perdre un partit
i el Barça a guanyar-lo
i on el que
es torna a agafar la distància
ai el Girona
on el tenim?
malament
molt malament
si està a quart pel final
si bueno
és el que comentàvem
la setmana passada
o sigui
tenim 10 posicions a la Lliga
que si guanyes un partit
et fots el desè
i si perds el partit
et fots quart per la quart
ara ho estic observant
i de veritat
si te'n recordes
la setmana passada
vam dir
l'Espanyol li toca
al Raül Vallecano
si guanyi amunt
i al Girona li toca
l'Òscar
que és l'últim
que guanyi
i amb un
i resulta que
he perdut
i a més era contra l'Òscar
l'Òscar porta
em sembla
dos partits seguits
guanyant
el Leganés també
ho està fent bé
s'està recuperant
també Vilareals
estan recuperant
el Celta
clar
o sigui
és el cacau
que s'està muntant
en aquesta posició
si a sobre l'Òscar
amb els contrincants
directes que té
que ja estava
defenestrat
amb 12 punts
ara han fet 6 de 6
clar
o sigui
s'està
ara en té 18
sí
clar
guany els dos partits
i
s'estan posant molt les piles
i serà molt maco
aquest final de temporada
perquè realment
hi ha equips
que haurien d'estallar
hi ha equips
que estan allà
i no haurien de ser-hi
i tot això
portarà
una complicació
bastant important
o sigui
són d'aquelles lligues
que jo crec
que a final de temporada
hi haurà n'aquells
que ploraran
a l'últim partit
dient
oh què ens ha passat
si estàvem la Mar de Besa
i el que veig
que s'ha desfonsat molt
ha sigut el Sevilla
que el començament del Sevilla
amb el Maixín
que anava a la improvisió
perquè el Sevilla
estava molt amunt
va estar inclús
la primera lliga
va estar líder i tot
va estar líder i tot
l'altre li va empatar
amb l'Iber
perdent 2 a 0
però va quart
no?
sí
però a quants punts
va del Barça
no
sí
clar
un té 51
i l'altre en té 37
14 punts
però havia sigut líder
el Sevilla
vull dir que va
jugava
ja des del partit del Madrid
que el Sevilla aquell dia
que dius
bueno
que el Madrid
avui tindrà un partit difícil
el Sevilla aquell dia
ja no va fer
va desafarèixer
va guanyar el Barça
allà 2 a 0
la copa
el dia que el Valverde
va dir
bueno poso aquests i tal
però després va vindre aquí
escolta
mi va acabar un cabàs
sí
sí
bueno
el Sevilla també
està patint això
aquests inicis espectaculars
de temporada
com ha passat amb l'Alaves
el Sevilla és un equip
per estar quart o cinquè
però l'Alaves aguanta
sí
per ser un club
no no
és humil
sí
no no
realment és sorprenent
el ritme que estan portant
si la cosa no fluixa
doncs encara el tindrem
per allà dalt
aquesta temporada
que sempre penses
que equips d'així
doncs acaben petant
però clar
són equips
que si estan bé
i només s'han de preocupar
i preparar per la Lliga
doncs poden estar fent un bon paper
no sé que hi hagi un delta baix
dins de la banqueta
i l'Espanyol
doncs
aviam
podia haver guanyat
molt més tranquil·lament
el partit
de l'altre dia amb el Rayo
un tou de gols
i un jugador
que va marcar tres gols
i només li va servir un
i va marcar el minut 94
o sigui
va tenir una miqueta de mala sort
però ja es veu una altra actitud
allò que parlàvem la setmana passada
que va sortir el porter
a parlar
que és una cosa nostra
que confiem 100% en l'entrenador
i que volem que
que això ho tirem endavant
perquè creiem en nosaltres
i creiem que podem fer-ho
doncs
es va veure una petita mostra
ja de cara al partit del Rayo
l'Espanyol
doncs torna a posar les piles
i aviam com li va
perquè és el que diem
o sigui
aquestes
des del desè
fins a l'últim
tens dos partits dolents
el que deia el Joan
i se't desmunta tot
i sembla que no
i et pots posar en una posició
o en l'altra
però el Gisona
també la que té
és que la segona que ve
o aquesta setmana
va al Camp del Madrid
bueno
és un bon lloc
per recuperar
abans de marxar
no volia deixar
de dir
que fa pocs dies
crec que un parell de dies
vam tenir
és una cosa que
involucra
en Joan
perquè amb el tema
de l'esquash
sabem que l'Edmond
és el campió
absolut d'Espanya
o sigui
és la persona
més bona
d'esquash d'Espanya
i això
que va guanyar
diu
el partit més llarg
de l'esquash nacional
el reinat
el regne
d'Edmond López
i el domini
en el cas femení
de Cristina Gómez
bueno
no és el primer
Sant Justenc
també tot s'ha de dir
tenim un rànquing
de Sant Justenc
amb això
el que va perdre
és un noi
que portava
13 o 14 anys
guanyant el campionat
d'Espanya
Pulleres
que aquest noi
va arribar a ser
dels 10 primers
del món
llavors aquest noi
per edat
que tindrà
37 o 38 anys
li tocava
que un any
li toqués
algun partit difícil
a la final
i poder-la perdre
i aquest any
de fet
va guanyar
a semifinals
amb un noi
de Sabadell
que es diu
Iker Pajares
que el partit
va durar
dues hores
mare meva
dues hores
i ell mateix
el Borja Golan
va dir que era
el partit més dur
que havia fet
a la seva vida
és clar
un home
a 37 anys
que li poses
un partit
de dues hores
i llavors va trobar
l'Edmond
que anaven
un a un
i el tercer set
que és el que
vas dos a un
en favor teu
o dos a un en contra
va guanyar l'Edmond
14 a 12
o sigui
quan és arribar a 11
van haver de fer
11 a 11
o sigui
molt igualat
i a l'últim set
va guanyar l'Edmond
11 a 4
perquè aquell home
no s'aguantava
ho va dir
és que no m'aguantava
és que 140 minuts
vull dir
dues hores
i vint minuts
de partit
però a més
és partit
jugant
no és allò
que pare
llavors l'Edmond
va aprofitar
el moment
cuidado
s'ha de guanyar
els partits
però a un a un
poder guanyar
ell el 2 a 1
amb el 14 a 12
i el segon set
perquè dava uns a 4
o sigui que el dia
estava reventat
jugar un partit
d'esquais dues hores
jo ho sé per experiència
perquè anem a molt de partits
arribes
arribes al dia següent
que és que
no és que et faci molt
que està molt bé
que he arribat a la final
però
he descobert músculs
que no sabia que existien
no
això li passa a un nano
de 20 anys
que els hi passa
21 no passa res
però un de 37 anys
amb jugar tota la vida
d'esquais
clar
l'Edmond en té 21
sí
ara això està molt bé
per un d'aquí
no
no no no
clar
aviam
i el pròxim partit
del Barça
quan és?
amb el Valladolid
crec que és dissabte
i voleu fer una porra
voleu dir
home hauria de guanyar
si no anem fotudets
ara guanyar
jo crec que sí
contra el Valladolid
tenim esperances
i veurem una recuperació
i veurem la premsa
com dirà
Barça ja està
ja ho tenim
el Ter Stegen no tocat bola
i hem tornat a agafar el ritme
i després vindrà la Champions
que ve dimarts
que serà abans d'aquesta tertúlia
i serà un partit
també
i sabrem com estem
a Europa
sabrem com estem
i si estem plorant
o estem rient
o prenem-nos-ho a prou
molt bé
doncs moltes gràcies
ja falten 30 segons
per ara
Connecta Catalunya Ràdio
gràcies per venir
Joan, Carles
i fins la propera setmana
que vagi bé
adeu
adeu
adeu
i
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
És en relació al trencament de l'ordre constitucional,
es va trencar l'ordre constitucional,
per tant l'Estat va actuar,
el que s'està investigant aquí
és el grau de rebel·lió, ara ho deia Fidel Cadena,
que hi va haver pel fet d'utilitzar murs humans
que van provocar que no es pogués actuar,
diguem, per complir les ordres judicials.
Aquest és l'escenari al Tribunal Suprem en aquests moments.
I en paral·lel, al Congrés dels Diputats,
una crisi política. Per què?
Doncs perquè Pedro Sánchez no tindrà pressupostos.
I amb els diputats que té,
amb aquests 84 diputats que té,
no pot sobreviure a la legislatura.
I avui ja ha dit José Luis Ábalos,
el ministre de Foment,
que sabrem de seguida
què passarà amb aquestes eleccions anticipades.
Queta Carmany, molt bon dia.
Bon dia.
Tot a punta i fonts de Montcloà
deixen clar que avui Pedro Sánchez
hauria de parlar sobre aquesta legislatura.
Descarten, però, que doni una data de les eleccions,
que sí que podria donar per acabada la legislatura,
però que avui no sabríem encara una data.
La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo,
ha tornat a parlar de la reflexió
que ha de fer Pedro Sánchez.
Hay que ver una votación.
Y después podría haber una votación.
Y luego el presidente toma una decisión
por el bien de lo que hemos planteado en los presupuestos.
Lo sabremos hoy.
Estamos esperando una votación.
Recordem que Pedro Sánchez
pot intervenir en qualsevol moment des de la tribuna.
Sí que l'estem veient parlar tot el temps.
La veritat és que no fa molt bona cara, eh, Pedro Sánchez.
I estan parlant tot el temps
en Carmen Calvo, els seus dos escons.
No paren de parlar.
També és cert, però, Mònica,
que just ara acaba d'arribar
al cotxe oficial de Pedro Sánchez
a dins del pati del Congrés,
just a la porta de l'hemicicle.
Per tant, això també és una altra realitat,
que està a punt de sortir,
que sembla que sortirà escapat.
Estem...
És un compass d'espera.
D'acord.
I ens van dient això,
que avui hauríem de saber què passa amb la legislatura.
Són els millors moments, francament,
per pensar una miqueta
aquests compassos d'espera
que deia ara aquest a Garmany
i que també ens ha donat Manuel Marchena,
el president del Tribunal Suprem.
saludem a Roser Perera.
Roser, com estan les coses?
Hola.
Doncs, bé, ara estem a la pausa
i he pogut anar un momentet a passarissos
i parlar amb defenses,
a veure què els havia semblat, doncs,
la intervenció dels fiscals.
Doncs, mira,
ens han dit que previsible,
que ho veiem previsible.
I ells sostenen que,
bàsicament,
totes les dues argumentacions
s'han basat
en el tema de la desobediència,
ho han centrat tot
en el tema del Parlament,
més que en el tema de rebel·lió.
Jo els he comentat bé,
però el fiscal,
el Fidel Cadena,
sí que ha parlat de rebel·lió.
No diu sí, clar,
perquè ells ho han d'argumentar,
però no creiem que...
Que era previsible,
que ells ja sabien
que ells farien aquesta definició
del que ells consideren violència.
I fins i tot han fet una mica de broma
amb el tema que basaven
en el tema de la violència,
de la rebel·lió,
amb el fet que tenien del seu costat
els Mossos que anaven armats,
i un dels advocats ha dit
que només faltava
que ens haguessin adjudicat
els del RAC,
també,
que estaven de part nostra.
No, prometa que així de distensió.
Però vaja,
que no hi ha nervis, veig.
No, no, no,
malgrat que hi havia alguns planos
que ens anaven subministrant
aquí a la televisió,
els veies amb cara,
allò amb arrugues al front,
no?,
com a molt concentrats,
però no.
Ells diuen que això era previsible
i jo crec que al seu cap
ja tenen cada una de les respostes
a l'alegat que ha fet Fiscalia.
Gràcies, Roser Perera.
José Antonio Martín Pallín
s'anà d'anar.
Li diem adeu.
Moltíssimes gràcies.
Li encanta estar aquí.
Bueno, et farem tornar,
perquè això és a llarg.
De tant en tant et cridarem.
Sí, les teves netes ens deixen, eh?
A pocos metros
de donde está sucediendo todo, ¿no?
Sí, sí, estem aquí al costat.
Jo a la tarda intentaré entrar
a la sala de vistas,
perquè t'he de dir
que és molt impressionant
veure-ho des de dins, eh?
Sí, no,
la sala de vistas tiene...
Bueno, tenía un crucifijo,
una talla
que trataba de imitar malamente
a Gregorio Fernández.
En el fondo,
bueno,
yo comenté alguna vez
que cuando viniesen
las televisiones extranjeras
seguro que en vez
de enfocar al tribunal
iban a enfocar
al Cristo
que estaba detrás.
Entonces que,
hombre,
la verdad que con mucha habilidad
y mucho ingenio
lo reconozco,
dijeron
hay que restaurarlo
y se lo llevaban.
Amb Manuel Marchena
teníeu relació,
clar,
lògicamente, ¿no?
Mucho, mucha,
porque además
hubo una época
en que nos dedicamos
a esto de la protección
de datos
que no está tan de moda
y vimos así como
100 conferencias
por toda España,
parecíamos el circo plice.
O sea,
que íbamos de conferencia
en conferencia
y lo conozco
bastante.
Y si alguien
tiene la curiosidad
de fijarse
encima de las circadjeras,
hay sinos masónicos.
O sea,
que está muy completo.
Es completo el panorama
y la masonería
té alguna cosa a veure
con todo lo que está pasando.
Es disfuncional
porque estaba previsto
para otras cosas
y ya no,
para estos macro
procesos.
José Antonio Martín
Campallín,
records a las teves netas
que vagi molt bé,
et farem tornar
de tant en tant
si elles ens deixen.
Hombre, esto va para largo, sí.
Va para largo, sí.
I Ignacio Sánchez-Cuenca,
ara ho valoràvem,
dèiem...
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Són les dotze i sis minuts.
Bon dia de nou.
S'ha obert el trànsit
al carrer Raval de la Creu,
una via que ha canviat
el seu sentit de circulació
i funcionarà com un espai d'accés
a la zona comercial del barri centre
i a l'aparcament del Milenari.
Avui tindrà lloc
la trobada amb entitats
convocada per l'Ajuntament
per tal de fer propostes
de programació
per la festa major
i les festes de tardor
d'aquest any.
Serà a les set de la tarda
a la sala de plens.
I avui continuarà el cicle
de concerts de música clàssica
organitzat per Can Ginestà.
A dos quarts de vuit del vespre,
Albert Reguero i Lito Iglesias
oferiran el seu repertori.
Fins aquí les notícies de les 12.
Tornem amb més informació
als Sant Jus Notícies edició migdia
a la una.
Fins ara mateix.
Fins aquí les notícies de les 12.
Fins aquí les notícies de les 12.
Fins aquí les notícies de les 12.
Fins aquí les notícies de les 12.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Això és espectacle amb Maica Duenyes.
Són ara mateix les 12 i 13 minuts.
Estem a la tercera hora del Just a la Fusta d'avui, dimecres 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio.
tenim la Maica Duenyes fent la secció de teatre. Hola, Maica.
Bon dia, bona hora.
O sigui que el dia 13 és el Dia Mundial de la Ràdio.
13 de febrer, saps per què?
Perquè fa ja bastants anys va ser el dia que la ONU va començar la seva emissió a la ràdio l'any 1946.
I llavors...
Doncs t'explico.
La Ràdio d'Esvern va començar a emitir el 14 de febrer del 1984.
Ostres, o sigui, el Dia dels Enamorats, a més a més també.
Exacte.
Vam començar a emitir de tarda, començava la emissió a les 6 de la tarda,
i acabaven a les 12 més o menys.
Unes 6 hores.
Llavors vam començar la ràdio, la primera...
El primer espai que va tenir la ràdio era Can Genestà a les golfes.
La casa estava tancada, plena de mobles vells, sense llum.
Només teníem llum nosaltres.
Sí, i en condicions una mica...
I a l'escala, sabeu, Can Genestà té una escala preciosa,
doncs tenia una bombeta a l'escala,
i a dalt de tot estaven nosaltres,
doncs amb una il·lusió increïble,
amb molta gent que volia fer ràdio,
que no havia fet mai ràdio,
altres que sí que havien fet, evidentment.
L'equip, diguem-ne, que va ser l'iniciador, diguem-ne, de la ràdio,
sí que era professional,
però la resta de la gent que estava allà participant no ho era.
I hi havia una emoció, una alegria i una energia increïble.
Jo aquells anys no els oblidaré perquè van ser anys molt feliços.
I vam començar, doncs, això, el febrer, i de 6 a 12.
Molt bé.
Doncs no va ser el dia mundial de la ràdio, però gairebé...
Gairebé, gairebé, gairebé.
Bé, avui tinc un parell de propostes per als menús.
Ah, molt bé.
Però molts menuts.
O sigui, la gent que tingui criatures petitones-petitones,
3 anys, 2 anys...
Jo diria que a partir de 3 anys, que hi ha més o menys...
Tenim dos espectacles molt xulos per ells.
Un, ho fan a la puntual,
que és un espai absolutament dedicat al món infantil
i que, a més a més, és un espai especialitzat en titelles.
i fan, doncs, l'ombra de Pinotxo.
Pinotxo, ja sabeu que és un conte d'un autor italià, del Coloni,
que ha voltat per tot el món, que s'han fet...
Bé, s'han fet moltes coses.
En aquesta ocasió, han fet una mica, un gir de la història de Pinotxo
perquè el Pinotxo ja s'ha fet gran.
Ja saps que el Pinotxo era una titella, no?
Era una titella que, finalment...
Una titella de fusta, eh?
Amb el Gepetto.
Exacte.
El Gepetto fa una titella molt maco, sí.
Doncs, el Pinotxo ja s'ha fet gran, ja s'ha convertit en un home, en un home gran.
I què ha fet?
Doncs, dedicar-se a fer titelles.
Ah, mira, o sigui, de tal pal o tal a la silla, no?
Exacte.
Mai millor dit.
Sí, sí.
Llavors, és una revisió, diguem-ne, del clàssic, de Colodi,
però està superbé, molt maco.
Dura 45 minuts perquè és per als nens petits, perquè no s'avorreixin.
No pots portar-los a una hora de dues hores, els nens?
No, no, no.
I a vegades una hora també resulta una mica llarga.
45 minuts està.
Sí, 45 minuts està molt bé.
Hi ha música, hi ha titelles, hi ha ombres xinesques,
hi ha una mica de tot, no?
I penso que és una bona sortida per uns pares que tenen un crit petit
i diuen, on anem?
Doncs mira, anem a veure això.
Al teatre.
És un conte, ja dic, és una revisió de la història de Pinocho,
però la gràcia, diguem-ne, és que Pinocho, el personatge,
ja s'ha fet gran i és el Titellaire.
En comptes de ser la Titella, és el Titellaire.
És el Titellaire, que original.
Sí, i després tenim una altra que també està molt bé,
també és un conte que tu ho saps, i qualsevol ho sap,
perquè és de tota la vida, que és la gallina dels ous d'or.
Sí, però fixa't que he sentit molt la dita de
és la gallina dels ous d'or, com dient aquesta persona,
però no sé molt bé la història, la veritat, eh?
Doncs si vols pots anar al Teatre Nacional de Catalunya,
a la Sala Tallers, perquè estaran el dissabte i el diumenge
fent això, la gallina dels ous d'or.
Però això és per nens?
Sí, sí, per nens.
Home, doncs potser si vaig cantaré una mica, no?
No, perquè està, més o més, està recomanada
a partir també de 3-4 anys, 3-4 anys, eh?
Ah, bueno, llavors ja...
Clar, a veure, tu pots anar a veure teatre d'aquest,
encara que no vagis amb un nen.
Clar, jo he vist molt de teatre infantil
sense els meus fills i sense els meus nets, eh?
Vull dir que no hi ha problema.
s'integrada al teatre.
Està dirigida per el Ramon Molins,
que és un home que porta molts anys
dins del teatre.
Durant molts anys ha estat dirigint coses a l'Àtrium,
al Teatre Atrium.
I en aquesta ocasió, doncs, ha format companyia,
una companyia que ja fa temps que funciona,
que és un sumteatre,
i que es dedica, aquesta companyia concretament,
un sumteatre es dedica sempre a coses infantils.
i la història de la gallina dels ous d'or,
doncs, és la història de dos pallessos,
doncs, que no tenen diners, evidentment,
que estan vivint de la terra i malament vivint,
i de cop i volta, doncs,
arriben unes quantes gallines per allà,
les agafen, evidentment,
en comptes de menjar-les,
doncs, les deixen uns dies perquè estan primetes
i estan desnutrides.
Que s'engrefin, no?
Sí, exacte, per menjar-se-les, clar.
I resulta que una d'aquestes gallines
doncs posa cada dia, cada dia, cada dia,
un ou d'or.
Llavors, què passa?
Que en un moment es fan rics.
Home.
I com que en un moment es fan rics,
que li passa com a éssers humans que són?
Doncs, que es gasten els diners en tonteries
i en banalitats i en tot el que vulguis.
Llavors, aquesta història,
com moltes de les històries que expliquen per als nens,
és una mica perquè els nens pensin
que els diners no són tan importants
i que s'ha de tenir en compte, doncs,
valors, valors humats.
Previsions de futur.
Exacte, i valors humans
que no tenen res a veure amb els diners, no?
Exacte.
Però tot això, doncs,
en humor,
en música,
en cançons,
o sigui que és un espectacle que també està molt bé
i, com ja dic,
els dos espectacles que portem avui per a Crius
són per a Crius molt petits.
No vol dir que un nen de 7 anys no pugui anar
ni de 8,
però vull dir, estan una mica dedicats
a aquesta línia,
sí, a aquesta franja, no?,
de 3-4 anys,
que són els més petits, diguem-ne,
quan van al teatre.
Sí, sí.
Deixem els nens?
Deixem els nens.
Deixem els nens.
Doncs, mira,
tenim unes quantes coses.
Jo volia començar dient
que ha mort
un dels millors directors teatrals que teníem.
Ah, sí, ho vaig sentir.
Fa poc, oi?
Sí, el dia 8 d'aquest mes,
de matinada,
va morir a Sevilla
Salvador Tàbora.
Jo vaig tenir la sort
de tenir una relació amb ell
durant un cert temps
perquè venia molt a Barcelona,
perquè portava les seves obres
des de Sevilla.
Salvador Tàbora
va ser un home sevillano,
evidentment,
vivint molt a prop
el seu flamenco i tal.
De fet,
era cantaor.
Ah.
També va fer
una miqueta d'història
dins del món del toreo.
Va ser novillero,
es deia el gitanillo de Sevilla.
I després,
de tocar aquests pals,
doncs va dir que
l'art no serveix de res
si no és per
canviar la societat.
Llavors va començar a fer
espectacles.
El primer espectacle
que va fer
es deia
Quejío.
Quejío.
La va portar
a Sevilla,
després la va portar
al Pequeño Teatro
del Tei de Madrid.
Va tenir una crítica
absolutament
meravellosa.
El públic
va ser
increïble.
Després el va portar
al Festival de Teatro
de las Naciones
en Francia.
I a partir d'aquí
va començar
a sentir
el seu nom
per tot el món.
No per tot Europa.
Per tot el món.
O sigui,
ha fet
moltíssimes obres,
totes
en trencant
el flamenco
amb la història.
Ha fet
No sé,
Los Palos,
Andalucía Marga,
Nanas d'Espines.
Aquí a Barcelona
n'ha aportat
moltíssimes coses,
moltíssimes.
Ara,
també ha tingut
molts
premis.
Per exemple,
té la Creu de Sant Jordi.
Ah, bueno,
clar.
Que li va donar
el Jordi Pujol
per la seva
trajectòria
i per
intentar,
per
unir
Andalusia
en Catalunya.
No?
Ha fet,
també,
en el 92,
va fer un muntatge
que es deia Picasso Andaluz
o La Muerte
d'un Minotauro.
Bé,
ha fet
moltíssimes obres.
Era un home,
era un bon home,
absolutament
dedicat
al món del teatre.
Va crear,
evidentment,
la companyia,
la companyia
que ha
anat
per tot arreu,
la Quadra de Sevilla,
no sé si
et sona.
Em sona,
però no...
La Quadra de Sevilla
és la companyia
que ell va crear
i a partir
d'això,
del Kejio,
de la primera obra,
ja va començar
a portar-se
els espectacles
per tot Europa,
per tot Amèrica,
per Estats Units.
Té premis
que no te les acabes,
o sigui,
he dit la Creu de Sant Jordi
perquè és la que
més
a prop,
però té premis
de tot arreu,
d'Estats Units,
d'Europa,
de tot arreu.
I sap molt greu
que s'hagi mort
perquè jo l'última vegada
que vaig estar
amb ell
va portar
un espectacle
aquí a Barcelona
que resulta
que com que
aquí a Barcelona,
a Catalunya,
no es deixen
portar animals
als espectacles,
doncs era un espectacle
que ell portava
toros
i cavalls
i aquí no ho va poder
fer
i llavors,
bueno,
va substituir
una mica
els toros
per als actors
però
no va ser
el mateix,
no?
I l'última vegada
que jo vaig estar
parlant amb ell
largo i tendido
perquè era un home
que parlava molt,
que li agradava
explicar-se
i tal
i estava una mica
dolgut,
estava una mica
dolgut per això
perquè cada vegada
era més difícil
portar
espectacles
arreu
per,
clar,
per motius econòmics
també
a part d'això,
m'ha saput molt greu
de veritat
perquè
no ho sé,
fa
ben bé
l'any passat
per,
no aquest any,
l'any passat
per Nadal
el vaig trucar,
vaig estar parlant
amb ell
molta estona,
estava preparant
un espectacle
i estava,
bueno,
com passa sempre
en el teatre
quan un director
està preparant
un espectacle
doncs està feliç,
content,
té molts problemes,
té molta feina
però
està fent
el que li agrada,
creant,
creant,
sí,
i em va,
bueno,
em va sobtar
que la notícia
que el dia 8 de matinada
va morir
a casa seva,
a Sevilla,
tenia moltíssims premis
de veritat,
eh,
la medalla de plata
de,
bueno,
no acabaríem mai
d'explicar els premis
que tenia Salvador Tàbora
i premis ben guanyats
perquè va treballar molt
i va fer coses
molt,
molt originals,
va,
va obrir un camí
per a altres directors
i per a altres companyies
molt,
molt original,
molt especial,
d'alguna manera
molt modern.
Doncs deixem això
i anem a parlar
de coses
que s'estrenen
d'altres coses.
Per exemple.
Per exemple,
el Tantanantana Teatre
a l'Àtic,
a dalt,
que és una sala
molt petitona,
no sé si has anat
alguna vegada.
No, no.
Bueno,
és una sala petitona
que, bueno,
que és...
Unes 20 persones.
Sí,
més o menys.
Aproximadamente.
Sí,
de 20 a 30 persones
com a màxim.
Estan fent
Després de tu.
Després de tu,
la direcció
és de la Núria Torres
i parla una mica
de les parelles.
Parla una mica
de les parelles.
Sí.
No,
no parla d'una altra cosa.
És una parella
que de cop i volta
doncs es barallen,
s'escridassen,
però s'estimen.
Saps?
O sigui,
el que passa
amb les parelles,
no?
Que a vegades
no el pots aguantar
a la persona
que està davant teu,
però l'estimes,
no?
I el Toni i la Laia
són,
doncs,
això.
Aquesta parella
que està tota l'estona
a tirar i a ronça
dins de l'escenari
i es diuen coses
molt dures
perquè
quan tu vius en parella
doncs coneixes
l'altra persona
molt,
molt
i pots fer-li
molta mal
amb les paraules,
però també
doncs
és això,
és com una
mena de
com te diria jo,
com una mena de boxa,
no?
que queden tocats
els dos,
però bueno.
Doncs això,
això ho fan
al Tantarantana,
a l'àtic
del Tantarantana
i es diu
Després de tu
i
els actors
són
la Montse Folgado,
el Jordi Samper
i la Sara Diego.
Un triangle.
Parlem de triangles?
Tenim un altre.
Tenim un altre triangle.
A l'escenari
Joan Brossa
doncs
podeu veure
una obra
que es diu
Tercets
i que són
dues peces
dues peces
breus
d'un gran
gran autor
català,
el Joan Oliver.
Són,
com que no,
tu saps que
en el teatre
professional,
el teatre
comercial,
l'obra
ha de tenir
com a mínim
una hora
de durada,
no?
en aquest cas
les dues peces
que són
del Joan Oliver
no arribaven
i llavors
han fet
dues peces
que d'alguna manera
tenen
alguna cosa
en comú
i és que
parla
d'un triangle.
Un altre triangle.
Un altre triangle.
i, bueno,
doncs d'alguna manera
és això,
les dues peces
parlen una mica
d'això,
però la situació
i la relació
entre els actors
i tal
és diferent,
no?
La dirigència
és l'Arto Trias
m'ha sorprès
també molt
perquè l'Arto Trias
jo vaig treballar
amb ell
al cor de la ciutat
era
en teoria
la meva parella
en el cor de la ciutat
i
quan es va
retirar
del teatre
era un home
que tenia molt clar
que a l'edat
d'això
es retiraria
no com la majoria
d'actors
que la majoria
d'actors
els agrada estar
fins a l'últim moment
en el escenari
ell no
ell tenia molt clar
que en un moment
es retiraria
i deixaria
el món
de l'espectacle
i m'ha sorprès molt
perquè
en aquesta ocasió
no fa d'actor
però fa de director
o sigui que
d'alguna manera
ha tornat
no de la mateixa manera
però ha tornat
el director
d'aquestes dues peces
del Joan Oliver
que es poden veure
a l'escenari
l'Ambrosa
és l'Arto Trias
i els actors
són tots magnífics
està el Santi Ricard
gran amic meu
un noi
que
tota la vida
des que va començar
jo el vaig veure
començar de molt jovenet
i sempre ha sabut
el que volia
el Queco Novell
el Miquel Agell
que també feia molt de temps
que no sabia d'ell
i també he treballat
amb ell fa anys
i la Gemma Brió
per tant
aquí hi ha un trio
masculí
i una noia
en discòrdia
no sé si ho veus
doncs a mi
em tira molt
aquesta obra
en l'escenari
Joan Brosa
tercets
de Joan Oliver
dirigit per l'Arto Trias
amb quatre magnífics
actors teatrals
tres nois
i una noia
o sigui que
és un triangle
una mica raro
haurem d'anar a veure-ho
sí
sí
i tant
després tenim
una obra
que per mi
em sembla
que és una
bueno
és alguna cosa
que no ve habitualment
aquí a Barcelona
i que hem de veure-la
si és que us agrada
el ballet
el flamenco
perquè ve
ni més
ni menys
que Rafael Amargo
ostres
Rafael Amargo
fa molt de temps
que no visitava Barcelona
molt de temps
penso que l'última vegada
va estar
al
al Tívoli
però fa
jo és que no segueixo la pista
perquè no
no m'enganxa molt
però
sí que
reconec que
Amargo
és una persona
molt destacada
en aquest àmbit
sí senyora
és un
un dels grans
dins del
flamenco
llavors
porta un espectacle
que es diu
Dionisio
com el déu
com el déu grec
la coreografia
està feta
a part d'ell
evidentment
per el Ramon Uller
poca broma
magnífic
i
llavors
es podrà
és un
és un espectacle
que ha rebut
la medalladora
de les belles art
i
és un espectacle
que combina
que combina
no només
el flamenco
sinó que també
hi ha dansa
clàssica
també hi ha
dansa moderna
i
suposo que d'aquí
el Ramon Uller
perquè el Ramon Uller
és director
però de dansa
de dansa
contemporània
i penso que
estarà molt bé
aquesta
bogeria
que li ha posat
de nom
Dionisio
i que
bueno
que serà
una manera
de tornar
a veure
aquest magnífic
bailaor
que és el
Rafael Amargo
i gran director
perquè tots els espectacles
que ha portat aquí a Barcelona
han tingut molt d'èxit
tot cal dir-ho
sí
o sigui que
està al Teatre Polo
estarà
des d'avui
dia 13
fins al 3 de març
m'han dit
que hi ha
quantitat de dies
ja que estan
les entrades
plenes
sí
o sigui que
perquè
tampoc està massa temps
bé
massa temps
déu-n'hi-do
doncs m'han dit
que ja estan
els primers dies
diguem-ne
home és que
si fa temps
ja que no ve a Barcelona
i també és
algú molt conegut
doncs
fa temps
ja dic
jo em penso
que l'última vegada
que el vaig veure
va ser al
al Tivoli
al carrer Casp
i ara està
en el Teatre Polo
o sigui que
qui vulgui
recuperar
Rafael Amargo
magnífic bailaor
doncs que
ja ho sap
tenim una
una obra
que jo tinc
molt molt
molt bon record
d'ella
i que
ara podem veure
a la Biblioteca
de Catalunya
apa
la Biblioteca
de Catalunya
ja saps
que sempre
o gairebé
sempre
les obres
estan dirigides
per l'Oriol Brogi
que és qui porta
la Biblioteca
de Catalunya
però en aquesta
ocasió
l'obra
la dirigeix
el Julio Manrique
Julio Manrique
cada vegada
m'agrada més
com a director
la veritat
quan va començar
a dirigir
no era molt
la meva
però ara
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
i l'obra
es diu
La reina
de la bellesa
del Llinen
és una obra que
fa ja
molts anys
molts anys
la vaig veure
al Teatre Villarroel
interpretada
per la Vicky Penya
i per la seva mare
i llavors
en aquest cas
doncs
m'ha sorprès
el repartiment
perquè és
la Marisa Josa
i la Marta Marco
que són les protagonistes
acompanyades
d'Enric
Arqué
i d'Ernest Villegas
la traducció
que fan servir
en aquesta ocasió
per tornar
a muntar
la reina
de la bellesa
del Llinen
és la traducció
que va fer
Vicky Penya
per aquella ocasió
i bé
és una obra
d'un autor
irlandès
de McDonald
i parla una mica
d'una dona
ja grandeta
grandeta
40 anys
vull dir
que no és una nena
que viu
en un poble
i que
viu en una casa
molt antiga
molt
desbaratada
viu
amb la seva mare
que és una dona
insuportable
insuportable
o sigui
despòtica
cridanera
una mala bèstia
vaja
la mare
que té 70 anys
i aquest és el paper
que fa
la Maria Llosa
i que llavors
feia la Montserrat
la mare de la Vicky Penya
llavors
tenim
dos minutets
de la Jamaica
la vida
d'aquestes
d'aquestes dues dones
es veu
com van
però de cop i volta
arriben
dos germans
el Pato
i el Ray Donoghan
i a partir
que arriben
aquests dos nois
doncs
comencen a passar
coses
increïbles
en aquella casa
l'obra
és molt bona
el Julio Manrique
a mi m'agrada
com dirigeix
la Marissa Josa
i la Marta Marco
són dos bones actrius
i jo penso
que em val la pena
d'anar-hi
si ja la veu veure
en el seu dia
doncs
amb més raó
em val la pena
d'anar-hi
per veure
l'adaptació
i la posada
en escena
que ha dirigit
el Julio Manrique
està a la Biblioteca
de Catalunya
des d'avui
dia 13
fins al dia 3
de març
la reina
de la belleza
del Línian
després volia
des d'aquí
felicitar una mica
el Josep Maria Pou
perquè
és el
el nou director
del Teatre Romea
Carles Canut
va morir
i han posat el Pou
de totes maneres
a mi m'ha sorprès
també
perquè el Josep Maria Pou
porta 16 anys
dirigint
el Teatre Goya
i ara
doncs
bueno
han buscat
un substitut
el Carles Canut
per el Romea
però hauran de buscar
també
un substitut
per el Pou
per dirigir
el Teatre Goya
o sigui que no sé
ben bé
quin embolic
han fet
però
Josep Maria Pou
ha fet molt
molt bona feina
en el Teatre Goya
ja dic
porta 16 anys
dirigint
va començar
el 2008
i va començar
amb una obra
que va dirigir
ell mateix
que era
Els nois d'Història
que va tenir molt d'èxit
i després ha dirigit
moltes més
però
bueno
felicitat
Josep Maria
has canviat una mica
d'espai
però
la feina
realment
és la mateixa
intentar que
el teatre
tingui
una trajectòria
i el públic
sàpiga
què és
ho hem de deixar
aquí Maica
perquè ja no tenim
més temps
volia dir
que al Teatre Goya
fan una cosa
que també
l'últim acte
amb textos
de Chekhov
aniré a veure-ho
perquè ja saps
que a mi Chekhov
m'encanta
si vols
ho repassem
la setmana vinent
d'acord
i si ja l'has anat a veure
doncs mira
tenim l'experiència
que ens puguis explicar
personalment
què t'ha semblat
molt bé
adeu
gràcies per venir Maica
i una abraçada
adeu
seixanta i més
el magazin
fet per gent gran
per a tothom
que ens vulgueu escoltar
actualitat
cinema
art
teatre
poesia
divulgació de temes
interessants
entrevistes
tot allò
que paga la pena
ha de ser comentat
tots els dimecres
a les 8 del vespre
i en segona audició
els dissabtes
a les 11
en punt del matí
recordeu
60 i més
Ràdio Tos Vent
98.1
Ràdio Tos Vent
98.1
Vinga
a les 12
39
comencem ara
la secció
del doctor
Roca
hola bon dia
doctor
hola bon dia
bon dia
algun dia
ja ens perdonarà
per aquests minuts
que li devem
al final
li deurem
dos anys
de programa
a veure
comencem
ara
intentarem
intentarem
fer-ho
farem una mica
més lleuger
i així acabarem
a l'hora
perquè em sembla
que s'ha de donar
les notícies
a la una
a la una
sí
a la una
per començar
volia fer un aclariment
sobre una cosa
sobre un tema
que vam parlar
la setmana passada
que era
el tema
de les intoxicacions
alimentàries
i potser
em faltava explicar
per porquer
potser
justificar
el fet
que
sanitat
tingui una normativa
tan dura
envers els ous
o l'utilització
d'ous
crusos
que no estiguin
peteritzats
per què?
doncs perquè
no hi ha cap garantia
que un ou estigui bé
per molt que te'l miris
resulta que
la possibilitat
que la
salmonella
que és el que infecta
bàsicament
els ous
doncs
penetri l'ou
és molt fàcil
és a dir
hi ha la possibilitat
que la gallina
estigui infectada
i que
la salmonella
ja estigui
en l'ovari
de la gallina
i per tant
s'incorpori
a la formació
de l'ou
ja per la banda
de dintre
no necessàriament
ha d'haver-hi
una lesió
a la closca
i a vegades
també
el que es contamina
és la closca
però
és que
per molt que la netegis
resulta que
dintre de la closca
pot haver-hi
salmonelles
i per tant
no es pot garantir
davant d'un ou
que té bona pinta
que no està trencat
no es pot garantir
que no hi hagi res a dintre
bé
dit això
que em sembla
que era
potser un tema
una cosa
que em vaig deixar
per explicar una mica
que per què
es tenia que anar
tan amb cuidado
i de fet
esclar
ningú
si partim
d'aquesta
premissa
ningú pot garantir
que no estigui contaminat
salvo que
en les mateixes granges
facin controls
i neteges
i que no hi hagi
possibilitat
que entri
la salmonella
en el lloc
on es recullen
els ou
bé
avui parlarem
d'un tema
d'una infecció
provocada per virus
que
si més no
em sembla
interessant
per alguns aspectes
potser no són
prou coneguts
és parlar
sobre
les infeccions
per virus
herpes
o sigui
l'herpes
el virus herpes
no és un virus
són
diversos
virus
parlarem
bàsicament
de tres
precisament
el que s'anomena
tres
que és
el
varicel·la sòster
després
de l'herpes
1
i de l'herpes
2
que són
dins de tots
els més freqüents
o més possiblement
freqüents
el primer em sona
sí
el varicel·la sòster
és el virus
que
bueno
aquests virus
una característica
que tenen
que
que els fan una mica
especials
és que són
neurotrops
és a dir
tenen tendència
d'anar cap al nervi
i ja veurem
que també
tenen tendència
a quedar-s'hi
aleshores
la varicel·la
és una malaltia
que tots
tenim al cap
perquè
fins ara
se'n veien forces
ara amb la vacuna
va disminuint
però
té
explicar-me una mica
les característiques
de la infecció
primer
la porta d'entrada
serà sempre humana
serà sempre humana
la font de contagi
serà sempre humana
i la porta d'entrada
serà
a través de la via respiratòria
o per contactes
no?
aleshores
el virus
fa una primera entrada
a través
les mucoses
o la pell
i
situa
va buscar
algun nervi
i
allí
queda incubant
durant uns dies
que poden arribar a ser
fins a tres setmanes
i a partir
de
de
deu
de deu dies
a tres setmanes
es provoca
una segona
invasió
a partir d'aquesta porta
d'entrada
a tot l'organisme
i llavors és quan apareix
la típica erupció
de la varicella
que és una
erupció
de vesícules
que
normalment
afecten
el cap
i el cuir
cavallut
i també
doncs
amb tendències
a afectar més
el cos
que les extremitats
és aquesta
diguem
forma centrípeta
que té
aquesta
exantema
i
després
aquestes
vesícules
en dos o tres dies
passen
a crostes
una de les
característiques
és que cada vesícola
segueix el seu curs
i com que
no tot es brota
en el mateix moment
doncs
hi ha algunes
que són en vesícules
altres que estan
en crostes
altres que estan
ja han saltat
no?
és una infecció
que
amb nens
és bastant
benigna
moltes vegades
no dona ni febre
el que sí que dona
és picor
és molest
perquè
és picor
i
diuen que
és millor
que ho passem
de petits
que no de grans
perquè ens faria més mal
això és veritat
o no?
és més
sí
normalment la reacció
del cos
d'un adult
és molt més
violenta
front al virus
o sigui
els nens
per dir-ho així
estan menys protegits
però també
la seva reacció
en davant
de la infecció
normalment
no és tan potent
i normalment
les molesties
de les infeccions
les dona precisament
la reacció
de l'organisme
enfront al microbi
i llavors
però que ha fet
la inflamació
la febre
etcètera
i llavors
si
aquests símptomes
són menys forts
perquè un nen
no té tanta capacitat
reactiva
doncs acostuma
a ser molt més
benigne
jo
en aquest cas
recordaré
és per ser
una anècdota
personal
vull dir
a l'època
que jo estava
treballant
doncs evidentment
els meus fills
tenien que passar
una temporadeta
a casa dels avis
perquè
i havien començat
les vacances
bueno
però ja recordo
això
un dia
m'he vist
una bollofeta
a la cara
del meu fill
no li vaig donar
més importància
no vaig pensar
que vau dir
ser una picada
no li dones importància
perquè no
sí que al cap
de dues setmanes
el meu pare
vam fer
la varicela
com Déu mana
mare meva
vaig pensar
ostres
aquelles bollofetes
que tenia
el meu fill
ara són
la varicela
que ara
li ha passat
ara
evidentment
va passar
una setmana
fatal
per broma
bé
a partir
d'uns dies
la cosa
va
millorant
i
hem de dir
que
perdó
hem de dir
que
la immunitat
que deixes
permanent
és a dir
no es tornarà
a patir
una varicela
perquè
es manté
una immunitat
permanent
i probablement
es manté
una immunitat
permanent
per una altra cosa
que hem de dir
perquè
el virus
normalment
no acaba
desapareixent del tot
sinó que
es queda
es queda latent
dintre dels ganglis
nerviosos
sensitius
al voltant
dels ràquis
i allí
poden estar
anys
i probablement
aquest també és un motiu
per el qual
la immunitat
està
diguem-ne
activada
continuament
per dir-ho d'una forma
per mantenir
el virus allí
aparat
què passa
que
per alguns motius
que després
potser
parlarem d'alguns
però que en general
moltes vegades
no es pot atribuir
quina és
la causa
que desencadena
que el virus aquest
que estava latent
en el gangli
s'activi
llavors
el virus
ja en vi
que és neurotrop
els virus
necessiten
de les cèl·lules vives
de l'orisme
i d'altres
per reproduir-se
per reproduir-se
per tant
quan comencen
a reproduir-se
quan comencen
activar-se
el que fan
és anar circulant
per anar
per les cèl·lules nervioses
del nervi
i el nervi
segueix
un trajecte
que
nosaltres en diem
metamèric
és a dir
que és com
rodanxes
que surten
dels ràquis
de la columna vertebral
i llavors
és com
si t'abracessin
unes branques
que van
de l'esquena
cap endavant
i fan
això
un dibuix
com
com
uns arcs
i que a més
diguem-ne
no arriben
a la línia mitja
no arriben
a connectar
cada nervi
cada vegada
la seva part
i prou
tot això
microscòpic
que la gent
no es pensi
que ara
quan apareix
la reactivació
del zòster
apareix
l'herpes zòster
realment
es fa visible
aquesta distribució
perquè
el dolor
i les vesícules
perquè llavors
comencen a aparèixer
vesícules
segueixen
el recorregut
d'un nervi
segueixen
el territori
d'aquell nervi
que a més
és molt característic
perquè
a l'arribar
a la meitat
es para
l'esquena
cap endavant
i la meitat
es para
no arriba
a traspassar
mai
l'altra banda
aquesta reactivació
realment
és molt dolorosa
sobretot
amb adults
amb nens
també es pot donar
perquè és més raro
però sobretot
amb adults
quan es dona
és bastant dolorosa
la malaltia
més que
picor
prurit
i tot això
el que fa
és dolor
i també passa una cosa
amb una certa freqüència
és que
el dolor
precedeix
en
un, dos, tres dies
a vegades
a l'aparícia
de les vesícules
ja
jo recordo ara
el cas d'un catarati
precisament
de microbiologia
d'aquí a Barcelona
que
durant un congrés
va començar a tenir
unes molèsties
ai mare
i estava
en un país
del mar bàltic
en aquella època
que les coses
eren bastant més
diferents que ara
i bueno
la feinada
que va tindre
per aconseguir
el tractament
perquè era molt difícil
i a més
quan passen aquestes coses
a vegades
del país
no et deixen marxar
no?
Bueno, no
en aquest cas
no
perquè no és
la baricial
és una malaltia
que no té
límits
i ni
té cap sentit
limitar-la
i fer
perquè realment
en aquella època
a més la tenia tothom
i bueno
normalment
no és greu
i per tant
no hi ha cap mena
de restricció
en aquest sentit
el que sí
que
vull dir
que aquest senyor
al cap d'un o dos dies
dintre el dolor
que no li marxava
se li va ocórrer
mirar-se
amb un mirall
a l'esquena
i va veure
que sí
que començaven
a sortir les vesicles
i ell
evidentment
n'havia vist moltes
i per tant
va saber enseguida
d'aquesta càlva
que es tractava
perquè jo
l'atenció
que he fet
el que sí
que recordo
que em va comentar
el que va ser
aconseguir
el medicament
perquè
així com
la variciada
no es tracta
perquè no té
cap massa sentit
tractar
perquè en el moment
en què apareix
el brot
hi ha portes
amb el virus
a dintre
durant quasi
tres setmanes
per tant
poca cosa
pot fer el tractament
perquè en el moment
que apareix
ja està disseminat
i ja està
clar
esperar i ja està
en canvi
el fòster
i sobretot
perquè és molt localitzat
i perquè pot durar
més dies
i perquè és molt dolorós
sí que s'acostuma
a recomanar
un tractament
antivíric
específic
per aquest tipus
de virus
és la ciclovir
que en aquell moment
suposo que en aquell moment
en què aquest senyor
va estar
en aquell país
la ciclovir
va començar a ser
un medicament
bastant car
i ara ja és bastant
assequible
per totes les butxaques
però en aquell moment
possiblement
per això
també tenia problemes
d'aconseguir-lo
en països
de l'esfera soviètica
en aquell moment
bé
jo crec que valia la pena
parlar d'això
perquè són
coses que tenen
infecció
que tenen
unes certes curiositats
que
bueno
que de vegades
no ens despisten
una mica
no?
sí
per fi
volia parlar
encara que sigui
molt poc
del virus
herpes simple
que és el virus 1
i el virus 2
quin és el virus
herpes simple?
el virus de la pança
eh?
el que et surt
això del llavi
que a vegades surt
que molesta
més que res
exacte
i que fa lleig
sí
exacte
que fa lleig
normalment
segueix
el mateix patró
en aquest sentit
encara que no tenen capacitats
de disseminació
com la varicela
però sí que normalment
entren a través de la mucosa
molt sovint
de la mucosa oral
i llavors provoca una
gingivostomatitis
de tipus
tos
amb lleguetes
i febre
i malestar
etcètera
és la prima infecció
no?
clar
passa un altre cop
el mateix
és a dir
un cop s'ha passat
la prima infecció
que normalment
no cal tractar
per res
perquè això acaba
el que sí que queda
és el virus
acantonat
tornem a ser-hi
en els
en les zones
dels gangris
nerviosos
no?
un dels nervis
amb una mica
més de problemàtica
és el trigèmin
perquè el trigèmin
és un nervi
que
s'encarrega
d'inervar
la còrnea
llavors
el virus
pot arribar
a la còrnea
a través
d'aquest
còrnea
dius
tenir un herpes
a l'ull
exacte
i llavors
en les formes
recidivants
es repeteixen
a vegades
petites
lesions
a la còrnea
que si són marginals
no tenen
massa transcendència
però que si són
importants
i sobretot
se'n van
cap al centre
de la còrnea
poden
afectar
la visió
és a dir
l'herpes
la queretitis
herpètica
té un cert
risc
i és molt molest
en aquest sentit
perquè està afectant
la visió
no és el mateix
que et surti
aquí al llavi
que
sí
i vaja
tampoc no és tan freqüent
però
el més freqüent
és això
que et surti
davant d'una altra
situació
diguem
d'agressió
que baixi
la immunitat
que tinguis
febre
etc
quan ve el fred
quan estàs estressat
hi ha diverses causes
i no totes
evidents
que fan
que aparegui
l'herpes
evidentment
és contagiós
a l'herpes
sí
perquè en el moment
que es fa la vesícula
allà s'està reproduint
el virus
i evidentment
pot provocar
un contagi
parlant de contagis
parlarem
de l'últim virus
herpes
que és l'herpes 2
que aquest
és l'herpes genital
i aquest
realment
és només
a la zona
genital
i que
s'està transmet
per contacte sexual
és a dir
que normalment
no es comença
a patir
l'herpes genital
fins que no s'arriba
a una edat
diguem-ne
de relacions sexuals
i
també passa el mateix
també pot anar
recidivant
és a dir
l'empipament
d'aquests virus
és que
ningú et garanteix
que acabin
de desaparèixer del tot
i sempre
en un moment determinat
poden tornar a aparèixer
quan jo
estudiava medicina
una de les
característiques
que es deia
de la neumonia
del neumococ
que és la més clàssica
crec que ja n'hem parlat
potser
era precisament
una cosa
que la feia sospitar
era l'aparició
precisament
d'un herpes labial
o sigui que
quan veies
una neumonia
i a més veies
l'herpes
veies
mira ja pots dir
quasi segur
que és el neumococ
que els altres
no ho feien
és difícil
perquè no hi ha
un mecanisme directe
que era el neumococ
sinó
el que sí que feia
era una baixada
de les defenses
per la seva
implicació
sobre el sistema
immunitari
que en aquest moment
es dedicava
tot l'impuls
a lluitar
contra el neumococ
i potser
es descuidava
de mantenir
a ratlla
el virus
de l'herpes
i aleshores
quan apareixia
bueno
em sembla
que
amb això
hem dit
les coses
que crec
que potser
seria interessant
ah sí
que en l'herpes
labial
i en l'herpes
genital
sí que es fa servir
es pot fer servir
la cicloví
perquè és una manera
en què
possiblement
com que està localitzat
i li pots aplicar
directament allí
i redueixes
una mica
el temps
que dura
la lesió
sí sí
seria una manera
gràcies
molt bé
i les més
fins la setmana que ve
això exactament
ens acomiadem
i tornem
la setmana que ve
amb la sessió
de doctor Roca
gràcies
i adeu
adeu
són les 12
i 57
3 minuts
perquè l'Imanol
faci el seu
informatiu
de les notícies
de Sant Lluís
demà tornem
a les 10 del matí
amb més notícies
més actualitat
més seccions
demà 14 de febrer
avui recordeu
és el dia mundial
de la ràdio
demà
és el dia
dels enamorats
i per això
no deixarem de fer
programa
sintonitzeu-nos
al 98.1
fins demà
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio
de la ràdio