La Vall d'Aran i el Pallar Sobirà reclamen a l'Estat les ajudes promeses per les riuades d'aquest estiu. Després de tres mesos de les inundacions, els diners encara no han arribat. Els tres mesos es compleixen precisament avui.
Les zones afectades per les riuades alerten que els diners són necessaris per recuperar la normalitat i arrenjar els desperfectes milionaris, valorats en més de 100 milions d'euros. El síndic d'Aran Carles Barrera alerta que sense les ajudes estatals no es poden acabar de reconstruir els desperfectes. Són declaracions a la xarxa.
Hem demanat també una reunió amb el ministre d'Agricultura i Medi Ambient, amb el senyor Ària Escanyeta, i estem esperant que algú bellugui fitxa, però de moment van passant les setmanes i els mesos i aquest real decret no s'acaba de publicar.
Sense la publicació d'aquest decret estem en una situació força complicada perquè la recuperació de l'entorn natural de la Vall d'Aran difícilment hi podem intervindre. Mentre s'espera que l'estat mogui fitxa, el govern aprovarà avui una partida de mig milió d'euros per als municipis de l'Alt Urgell i la plana de Lleida, afectats pels aiguats de juny. Notícies en xarxa
Just a la Fusta. Molt bon dia, passant 5 minuts de les 10 i salverem aquesta hora des del Just a la Fusta. Comencem ara i us acompanyarem fins la 1 del migdia per explicar-vos moltes coses, tot el que passa a Sant Just i també altres informacions. Avui començarem, com sempre, parlant primer de tot de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, que ja tenim a punt. Molt bon dia, Andrea, què tal? Hola, bon dia.
En aquest dimarts més o menys gris, per saber-nos una mica què és el que passa a Sant Just, de què parlarem, Andrea? Doncs parlarem d'una nova convocatòria que ha fet l'Ajuntament per adjudicar una trentena d'horts municipals i d'inscripcions. Són dies d'inscripcions, estem al començament de curs, hi ha molts equipaments que organitzen cursos i tallers. Doncs en parlarem d'aquí Nostana per saber, per triar una mica què és el que farem al llarg d'aquest curs. D'altra banda, també...
Cap a tres quarts d'onze parlarem amb Sílvia Arcos, responsable del Banc de Sang, perquè avui a la tarda el Banc de Sang torna a instal·lar-se a Sant Just. Abans, però com sempre, també farem un repàs de l'actualitat general del dia. Repassarem la previsió del temps amb el Carles Hernández i Rius i a partir de les onze i deu parlarem de més cursos, en aquest cas dels cursos d'Arts Plàstiques, que comencen també aviat i amb les inscripcions obertes i en parlarem...
amb una de les seves responsables, la Puri Martínez. Això serà a les 11 i 10. I a dos quarts de 12, Tertúlia, avui amb el Jaume Campreciós, el Jordi Ferraz i en Pep Quintana. I a partir de les 12 tornarem a tenir a Pep Quintana perquè ens faci la seva secció. Aquest any canviarà una mica, deixarà una mica davant de la història, ja ho descobrireu a partir de les 12 i 10
I a més a més també torna Francesc Corbella, el nostre responsable de coaching, per descobrir-nos diferents qüestions vinculades amb tot aquest món. Avui també lligat amb qüestions que relacionen entre l'individu i el grup i com ens afecta tot plegat. Ell ens en parlarà a partir de quarts d'una. Just a la fusta. Com dèiem, tot plegat des d'ara i fins la una del migdia.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Doncs Andrea, comencem parlant d'aquests horts urbans que ens deies, aquesta convocatòria que s'obrirà aviat. Doncs sí, són parcel·les dels horts municipals de Can Cardona situades al passeig de la muntanya davant de l'Institut i les instàncies es podran presentar a l'OGI, a l'Oficina de Gestió Integrada de l'Ajuntament, del 27 de setembre a l'11 d'octubre. Fins ara hi havia una vintena d'horts urbans i ara el terreny es dividirà en 33 per adequar-los a espais de consum familiar, de 75 metres cadascun.
D'altra banda, l'oferta s'amplia a més col·lectius. 12 d'aquests horts seran per persones aturades, 9 per persones de més de 65 anys, 3 per entitats, 2 per espai comunitari de joves, 2 més per persones entre 18 i 30 anys i 2 més per persones entre 31 i 64 anys. A més, l'Ajuntament es reserva 3 d'aquests horts per projectes socials. L'autorització d'ús té 2 anys de vigència i la possibilitat de pròrroga d'un any, el preu és de 165 euros anuals,
I per més informació podeu consultar la seu electrònica del santjus.cat. Allà trobareu el plec de condicions d'aquesta convocatòria de trentenadors municipals. Molt bé, doncs una bona notícia. Anirem parlant també d'aquí a finals de mes. Més qüestions, més cursos, no? Ara parlem dels tallers d'escriptura. Exacte, l'escola d'escriptura de l'Ateneu tindrà a l'octubre tres tallers d'escriptura. De fet, l'escola obrirà un nou grup d'iniciació a l'escriptura adreçat al jovent.
Les inscripcions per tots tres es poden fer fins al dia 3 i s'impartiran a l'edifici de les escoles de forma trimestral. Hi ha cursos per persones que ja porten temps escrivint i també grups d'iniciació, tant d'adults com de joves, i aquest últim és el nou taller i s'ha obert per poder arribar a més persones a qui els interessi escriure. El d'iniciació per joves arrencarà el 14 d'octubre, s'acabarà el 21 de gener i es farà els dilluns a la tarda. El d'iniciació l'escriptura per adults. L'horari serà cada dimarts al vespre, des del 15 d'octubre fins al 20 de gener,
I cada dimecres es farà el grup de nivell avançat a la tarda, també. Començaran el 16 d'octubre fins al 22 de gener. Per aquest curs, per aquest grup, les places són limitades perquè ja està consolidat des de pràcticament l'inici dels tallers i, és més, el curs estrenarà amb la presentació del primer llibre dels relats d'aquests alumnes. Sembla ser que tenen molt bon nivell i que ara publicaran aquest primer llibre.
El preu dels tallers és de 80 euros trimestrals per als socis de l'Ateneu i de 85 per qui no ho sigui. I podeu demanar més informació al correu clubataneu.gmail.com o a la secretaria de l'Ateneu a la tarda, de dilluns a divendres, de 5 a 9. Molt bé, doncs una altra bona notícia. Aquests cursos que donen vida a Sant Just i en tenim més perquè les joves també...
Ha començat ja amb la seva oferta d'aquest primer trimestre del curs. I aquests dies arrenquen dos cursos ben diferents, però que poden interessar molta gent. D'una banda, aquest divendres començarà el curs per aconseguir el carnet de monitor de lleure infantil i juvenil. L'impartirà la Fundació Catalana de l'Esplai i consta de 108 hores teoricotècniques i 150 hores de pràctiques. Es farà els divendres a la tarda al Casal i els dissabtes durant tot el dia al Centre Cívic Salvador Espriu.
Costa 195 euros, la teoria que s'impartirà al casal i al centre cívic s'haurà de complementar amb pràctiques en alguna empresa del sector i podeu demanar més informació adreçant-vos al casal de joves al seu web casaldejoves.com o el de la Fundació Cataranat de l'Esplai, esplai.org. I d'altra banda, un altre curs que ha engegat al casal de joves són unes classes de gimnàstica hipopressiva per després del parc.
Les inscripcions estan obertes tot el trimestre i hi haurà sessions en horari de matí i de tarda. S'acabarà el dia 20 de desembre i costa 45 euros i mig. Es faran exercicis per tonificar l'abdomen, el sol pelviar i millorar la postura, amb exercicis hipopressius, densa del ventre, abdominals sense risc,
i estiraments adreçats a dones que hagin estat mares com a mínim en dos mesos de marge. Hi ha horaris de matí, horari de tardes, de 12 a 1 els divendres al matí, o en horari de tardes de dos quarts de 9 a dos quarts de 8 al Casal de Joves. I al seu web, casaldejoves.com, trobareu tota la informació i us podeu apuntar a través d'aquest web també.
Doncs moltes coses en just, eh? Moltes. I hem dit que també avui anirem parlant d'altres activitats, però sembla que tot plegat arrenca amb força, Andrea. I tant. Gràcies i de seguida parlem d'actualitat. Abans, però, la punt musical del dia, no sé si coneixes els Dear Hunter. No.
Potser t'agradaria. Fons roperos, no? Sí, no està malament. Aquesta és una de les cançons del seu últim disc, que es diu Monomania, aquesta que sentim justament es titula així, però ho destaquem perquè en realitat escoltarem aquesta que es diu Back to the Middle, perquè entret fa res, aquest cap de setmana un videoclip d'aquest tema i mira, és el que tenen ara els grups, exacte, entret el disc, doncs ara la manera que tenen de continuar estant és traient els videoclips. Val la pena veure'l també, o sigui, que si voleu sentir, és aquest Back to the Middle.
Bona nit.
Fins demà!
Take me where I can see some scars Take me to your cabin Like you promised so many times You and me You broke me You broke me And you let these hood open
Encara no has tastat el menú especial celebracions del restaurant El Niu? Vine amb els teus familiars i amics a celebrar qualsevol esdeveniment amb els millors plats a un bon preu. Per 29 euros podràs degustar un primer plat a base de pica-pica i un segon escollir entre carn o peix, amb pa, postres, beguda i cafès. I el menú infantil per només 17 euros. El Niu convidarà el menú a la persona protagonista de la celebració i l'obsequiarà amb un regal sorpresa de la casa.
Informa't del nostre menú especial, celebracions, al web restaurantalnius.com o al telèfon 93 473 40 58. Restaurant Al Niu. Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Press School.
A St. Patrick's Press School, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Avui, a les 9 del vespre...
M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Estem escoltant Just a la Fusta. Tot seguit,
Repassem les portades dels diaris d'avui en Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat. Passen quatre minuts d'un quart d'onze, tornem a saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Hola, bon dia. Ara, per parlar d'actualitat general, comencem fixant-nos en com ens expliquen els diaris la notícia més assecada del dia.
Doncs és aquest avís de Brussel·les. Jo crec que també seria interessant destacar la matança que va tenir lloc ahir a Washington, però com el punt avui no en parla i la notícia comuna és aquesta de Brussel·les, parlarem d'aquesta i després ja comentarem l'altra. L'Avantguàrdia ens diu, avís de Brussel·les, Catalunya podria quedar fora de la Unió Europea. Almúnia assabera Barcelona que la part segregada no és membre de la Unió Europea. Diu també l'Avantguàrdia que Mar Gallo força l'Atònia i Lituània a fer marxa enrere
en el suport al sobiranisme català. El periòdico va una mica amb aquesta línia, a dutxa freda europea, la comissió reitera Catalunya, que a sortir d'Espanya representa l'entrada que de fora de la Unió Europea, i el PSC es planteja firmar el manifest unitari a favor de la celebració de la consulta. És l'inici del curs polític marcat per la via catalana.
El diari Ara diu Siu i Esquerra estudien portar ara la petició de consultar al Congrés. Madrid renya l'Atònia i Lituània, i el Múnia amenaça Catalunya d'excloure-la de la Unió Europea. I el punt avui, doncs, ho agafa des d'una altra perspectiva, diu ampliant suports. Joan Rigol presenta un manifest pel dret a decidir destinat a eixamplar més el consens i diu també que Mas busca el màxim suport polític i civil per reforçar-se després del no de Rajoy.
I també, en aquest sentit, els partits prioritzen ara demanar permís per a la consulta. Doncs és el tema principal. El 324.at se'ns parla, però en primer lloc, d'aquest exmilitar que fa almenys 13 morts en un tiroteig en un edifici de la Marina a Washington. És, per tant, el tema principal i també un vídeo de tot el que va passar. I també se'ns parla, però, de la reacció, la resposta de Mas cap al Múnia, que la nostra és Europa i ja ens hi sentim bé.
Se'ns diu també que el Costa Concòrdia ja ha estat reflutat, també hi ha un vídeo d'aquesta imatge, i també se'ns diu que s'ha fet el tret de sortida a la nova temporada teatral, ahir al vespre, a Barcelona, aixecar el taló amb aquesta gala. L'Arab.cat ens diu que Siu i Esquerra estudien dur la consulta del Congrés, i bàsicament aquests són els nous temes, tot i que també vinculat amb aquesta qüestió,
S'han destacat que Junqueras vol carregar-se de raons per fer evident el no de Rajoy a la consulta. En declaracions de Catalunya Ràdio, el líder d'Esquerra no descarta cap via per fer palès a la comunitat internacional, la negativa de Madrid. I finalment, Miquel Roca, que diu a Rajoy que la llibertat fa sempre el seu camí. En un article a La Vanguardia,
L'exdirigent de Convergència es decanta per delimitar la discrepància entre els governs català i espanyol per trobar una sortida ràpida a les aspiracions sobiranistes de Catalunya.
Més qüestions, ens fixem ara, ens anem una mica més lluny i parlem en clau internacional, Andrea. Doncs a La Vanguardia trobem un ampli reportatge sobre tot el que va passar ahir a Washington. De fet, en portada ja veiem la imatge on la veiem a la policia bloquejant una amplia zona de Washington a prop de la base on es van produir els fets, matant-se als voltants de la Casa Blanca, almenys 13 morts en un tiroteig a prop d'una base de la Marina.
Un altre matança als Estats Units, aquesta vegada la capital a 5 quilòmetres de la Casa Blanca, la base militar de Navy Yard, on resideix el comandant de les forces navals. 13 persones, com deia, es van morir i 17 van resultar ferides en un tiroteig a primera hora del matí. El pistoler Aaron Alexis, de 34 anys, amb antecedents delictius, va ser abatut al lloc dels fets. Diu també que Alexis treballava com a contractista per a l'Armada dels Estats Units
És una de les notícies en clau internacional a tots els diaris. I també parlem un dia més de Síria i de les proves de l'atac químic. L'ONU confirma l'ús de coets amb Sarin en la matança de Damask. L'informe dels inspectors diu no presentar dubtes, però evita assenyalar culpables i declaracions de Ban Ki-moon. Ara són uns altres els que han de dir qui va fer servir l'argent químic. Són les notícies internacionals més destacades avui.
doncs després d'aquest repàs el que fem és tirar enrere en el temps i ens fixem en què passava fa uns quants anys, un 17 de setembre com avui. I comencem per fa 20 anys, 17 de setembre del 93, Alfonso Guerra renunciava a la batalla per el control del PSOE de Sevilla. Pujol reiterava el seu compromís per la governabilitat i hi ha una imatge del president de la Generalitat en aquell moment, Jordi Pujol, al 93...
Durant la seva entrevista amb el rei Juan Carlos es veu aquest pas del temps, aquests 20 anys que han passat des d'aleshores. 17 de setembre del 98, era un dijous, i ETA anunciava una treva indefinida. El govern recelava i reiterava que no s'havia de caure a la trampa i l'altre titular destacat era que el Barça resurgia a Europa, en aquell moment davant del Manchester, i la imatge era en Anderson i Luis Enrique celebrant aquesta victòria.
Més qüestions, 17 de setembre del 2003, ara fa 10 anys Ibarretxe sumava els actes de la Constitució, l'endecari acceptava la invitació del rei per acudir a la recepció, i d'altra banda se'ns deia també que la violència domèstica augmentava un 29% a l'estat espanyol. I finalment, ara fa 5 anys els bancs centrals donaven aire a les borses
Wall Street tancava en positiu, tot i que no hi havia baixada de tipus, l'Ibex destacava a Europa registrant alguns guanys i finalment la imatge era d'una jornada d'atenció a la borsa de Nova York, una d'aquestes clàssiques imatges de quan els inversors es miren les pantalles i es posen les mans al cap perquè tot plegat no acaba de funcionar.
I finalment un policia que circulava 10 quilòmetres amb una bomba Lapa d'ETA. Era un altre dels titulars destacats del 17 de setembre d'ara fa 5 anys, del 2008. I després d'aquest repàs el que fem ara és tornar als diaris d'avui i fixar-nos en l'última pàgina, en la portada, la contraportada, Andrea, avui per on comencem. Doncs comencem per la contra del diari ara. Avui tenim l'article setmanal de Salvador Cardús.
que es titula El món ens espia. Parla de la via catalana i d'aquest antecedent que ha creat. Diu que tothom assenyala com un dels grans èxits d'aquesta via de dimecres l'haver cridat l'atenció de tot el món cap a la nostra aspiració de llibertat política plena. Parla del suplement d'at dissabte de l'ara, escombrant cap a casa, amb la selecció d'una dotzena d'articles publicats per la premsa internacional, també del recull de links elaborats per Vilagüeb amb 120 referències de mitjans de 40 països diferents,
Diu que tot això és l'evidència definitiva d'aquesta victòria comunicativa i tot aconseguit sense tenir els recursos habituals que disposen els estats. I diu que això arriba just després d'uns mesos d'una intensa, a part no diferotja, campanya diplomàtica comandada estotament per José Manuel García Margallo, un dels ministres més intel·ligents de l'actual govern espanyol. I la fotografia que il·lustra aquest article és una imatge del ministre Margallo.
Doncs és el que tenim avui a la contraportada de l'Ara. Passem cap a la Vanguardia. Una entrevista molt interessant avui amb José María Fernández Seijo, jutge que va denunciar hipoteques abusives davant la Unió Europea. Diu que ell va recórrer contra els abusos del sistema hipotecari davant el Tribunal Europeu, que li va donar la raó, però diu que no és un jutge a justícia, sinó més aviat pragmàtic, capaç de confiar en Lluís Amigat, el periodista, que la seva dona, que també és jutgessa catalana, ell és madrileny,
I ell hagin pactat que si Catalunya s'independitza, un se'n va a Espanya de jutge i l'altre es queda al nou estat. Ah, sí? Sí, i explica que algunes hipoteques tenen fins a 35 clàusules abusives i explica una història, un cas que va portar ell, un matricer de Martorell, va firmar la hipoteca amb una quota mensual igual al seu sou i al cap de sis mesos el banc va executar la hipoteca i el dia que estaven a punt de fer-lo fora, el seu advocat va posar unes mesures cautelars al meu jutjat
perquè es va adonar que al contracte hipotecari hi havia clàusules abusives. Aleshores, els jutges mercantils diuen que tenim encomanada la tutela del consumidor, de manera que vaig fer una consulta al Tribunal de Luxemburg, que va confirmar el 2012 que no tenia sentit fer-lo fora de casa i després denunciar les clàusules. Molt bé, doncs és el que tenim avui a l'avantguàrdia, molt interessant aquesta entrevista. Passem a la del periòdico.
Diu, el motor parlava i jo era la veu del motor. Avui a la contra del periòdico trobem l'entrevista a Joel Valverde, que és locutor corporatiu i de documentals, i la veu del 30 Minuts. Diu, jo més que locutor sóc un narrador. Diu que va ser una cosa que vaig anar descobrint amb el temps, que tinc una bona veu, i a més he tingut sort, sobretot perquè tinc el meu propi estudi, puc veure de la meva veu,
I això no és habitual, diu, me fa l'aga i em sorprèn que em truquin els locutors que comencen perquè intento ser discret i quan em truquen els dic això, que siguin modestos i explicar com va començar la seva carrera professional en aquest sector. Ell va estudiar imatge i so, diu, això de ser locutor va ser casualitat, ell feia pràctiques a Ràdio Mataró com a tècnic de so i com que hi havia forats a la graella, li van proposar fer un programa, alguna cosa, el que ell volgués, i va començar a fer un magazín, un matinal.
Molt bé, doncs mira, una afortunada. I finalment acabem amb el punt avui. Entrevisten avui a Marçal Font, que és poeta i rapsoda, diu, té una llibreria de segona mà a Badalona i diu, els que llegeixen més són els joves, amb diferència. Va néixer l'any 80 i regenta des de fa 3 anys una llibreria de segona mà, la Fènix, a Badalona. És poeta i rapsoda, ha basat a l'escenari, ha guanyat nombrosos slam poetris, que són tornejos de recitar on el públic vota.
com ara l'estatal, i el del Barcelona Poesia del 2011. I a la tardor, doncs, publica un nou llibre, un llibre-disc, Frutos del desguace, que han registrat amb el grup Blou, i on aplega la seva obra en castellà. I diu que tan escriu com recita en català i en castellà. Molt bé. Doncs són les Contrabordades d'avui dimarts 17 de setembre.
I aquesta sintonia ens indica que és el moment de destacar la notícia curiosa del dia que avui va d'animals. De vegades són alguns els protagonistes d'aquestes notícies. Sembla que hi ha un home... No sé quin país... Ara no tinc el país a mà, però és un home...
que pot nedar i abraçar un os polar, és el seu amic, d'una manera molt confiada. Hi ha imatges i, de fet, els seus amics, és un home de 60 anys, que és l'únic ésser home del món que pot tocar un os polar i també nedar amb ell sense tenir por a que l'ataqui. És Marc Dium, és un senyor que es pot veure en aquesta imatge, que està al costat d'aquest os, un os que fa... que és molt gros. Dos ells o tres ells, segurament. Sí, sí, i tant. El senyor tampoc és petitet, eh?
És un os de 16 anys d'edat que, de fet, està creat per ell, també l'ha entrenat des que era molt petit i, per tant, tot plegat té un sentit. De fet, fins i tot diu que ha estat intèrpret de diferents pel·lícules des que tenia algunes poques setmanes d'edat. I bé, doncs sembla que ell pot fer el que sigui amb ell i fins i tot nedar, tot i que sembli increïble. També hi ha no només la fotografia, sinó que hi ha vídeos. És curiós perquè és molt gros, aquest os polar, molt gros.
Bé, tenir un nos polar com a mascota està bé, no? Sí, no està malament, és original, exacte. Bé, Andrea, doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. Bon dia.
Passant dos minuts de dos quarts d'onze, obrim diaris i ens fixem ara en algunes de les informacions destacades on val la pena aturar-se, per exemple, el periòdico.
Avui ens parla del debat que s'ha obert arran de la regulació de l'entrada al Parc Güell a un espai públic sobreexplotat. Es planteja el titular museu obert o privat. Barcelona bateja com a museu obert el nou Parc Güell de pagament a partir del 25 d'octubre. Detractors de Tancar-lo produeix amb el documental El dret a gaudir, amb la R entre parèntesis, jugant amb el nom del famós arquitecte per explicar els seus arguments.
A més a més, recordem que els barcelonins poden aderir-se una fórmula de registre, una gestió que s'haurà de fer a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà almenys set dies abans de la visita. Cada dia haurà reservades 100 entrades per hora pels membres del registre que podran retirar una entrada gratuïta diària. Tot plegat parteix la idea que a finals del 2012 l'Ajuntament de Barcelona va calcular que el Parc Güell ja rep més de 9 milions de visitants anuals. Amb aquest nou sistema, a partir del pròxim 25 d'octubre,
L'entrada es limitarà a 800 persones per hora. L'entrada general anticipada costarà 7 euros i en taquilla 8. El periòdic es fa raó avui d'aquest debat.
I avui Quim Monzó ha titulat el seu article Money Makes the Wall i de fet parla d'aquesta idea de l'Ajuntament de Barcelona de posar marques a les estacions de metro. Fa broma, per exemple, que es podria dir Passeig de Gràcia a l'OEB o Passeig de Gràcia a Mango o Passeig de Gràcia a Zara i juga una mica amb tots aquests noms. Es fa ressò que també a Madrid ja fa temps que l'estació Sol
Es diu Sol Vodafone i n'entén, diu que sorpresa molta gent perquè fins ara les estacions no durien afegit aquest nom. Es tracta d'aconseguir diners com sigui i en el cas de les estacions no ha d'aprendre tant dels diners públics. Diu que encara que n'hi hagi que ho trobi en una aberració, no crec que a la majoria de gent li costi gaire acceptar en un món on n'hi ha molts que van pel carrer amb marques de roba ben a la vista, lluint-les amb orgull convençuts que d'aquesta manera el seu prestigi augmenta. És una actitud
Paradoxal perquè no solament no cobren Induro per anunciar el que anuncien, sinó que a més han pagat la roba. El cas de les estacions és diferent, reporten beneficis a l'empresa metropolitana de transports i de retruc als contribuïns que som nosaltres.
I acaba parlant de l'edifici de Correus que van tancar els 72, però durant gairebé 40 dècades el metro barceloní va fer, de fet i de franc, propaganda d'aquesta empresa. Igual que ara d'altres estacions faran propaganda d'altres empreses i TMB cobrarà per fer-ho.
I ara destaquem un parell d'articles sobre treball en diferents línies. Per exemple, al diari Ara destaquem l'article de Paul Krugman que titula Els que menys tenen el treball.
Diu que al setembre els Estats Units se celebra el dia del treball, en concret el primer dilluns del mes. No sempre s'ha tractat de fer un dia de festa, sinó que durant un temps es feia amb la idea de respectar el treball. Diu que en termes més generals, fixeu-vos que la definició dels paràsits que fan els conservadors cada vegada s'aplica a més gent en altres èpoques, l'objectiu de la seva ira
Eren els dropos que vivien dels diners públics però el nombre de nord-americans que vivien dels diners públics no va superar mai el 5% de la població. Diu que això ara s'ha reduït però que continuen queixant. Se'n diu com pot ser que una persona que treballa per guanyar-se la vida s'equipari des del punt de vista ètica a algú que viu dels diners públics? La resposta és en part que a la dreta hi ha molta gent que es dedica a fer jocs de paraules. Parlen dels que no paguen impostos sobre la renda
amb l'esperança que qui els escolti no senti la paraula ingressos i oblidi tots els altres impostos que recauen sobre els treballadors nord-americans amb menys recursos econòmics. I també diu que als Estats Units hi ha molta gent adinerada que considera que els que no són rics són uns perdedors, una actitud que s'ha accentuat clarament des que ha crescut la bretxa entre l'1% dels més rics i la resta de la població. Aquestes persones tenen un munt d'amics a Washington.
Un article d'analís interessant avui de Paul Krugman que publica el diari Ara. I d'altra banda, Enric Vila escriu avui l'article treballador. La seva columna al Punt Avui es fa ressò de la mort d'un becari alemany del Bank of America aquest estiu que va morir després de treballar 72 hores seguides.
Un cas diu que portava tots els germans del futurisme depriment pintat per les últimes pel·lícules de Hollywood, però va passar força desapercebut. La tecnologia ha reduït el valor de moltes tasques o bé les ha convertit en obsoletes i això no tan sols provoca que hi hagi menys feines, sinó que ha polaritzat el mercat de treball. Escriu, Enric Vila, que cada cop sembla més que si no tens una vocació que t'obsessioni, t'has condemnat a fer tasques de baix valor per les quals ni tan sols no surt a compte a buscar
solucions tecnològiques. En l'alliberament de la dona era previsible que la competència per trobar feina augmentaria. El que es calculava és que ni tan sols amb un currículum brillant el lliuraries de ser tractat com un animal de granja. Si el noi hagués treballat en un magatzem s'hauria organitzat un bon escàndol. Diu que els diaris li haurien dedicat portades, els sindicats haurien fet serau, però que en canvi era una altra història. Diu que com que el noi treballava amb el cervell, gairebé sembla que es va suïcidar. Parlem molt de la societat, del coneixement, però encara ens pensem
que qualsevol feina intel·lectual és un luxe per defecte. És el que conclou avui Enric Vila al Punt Avui.
I després de fer aquest recull de premsa, destaquem els titulars dels diaris esportius. Avui l'esport diu, demana opinió al vestuari. Es fa ressò de la reunió que ahir va tenir Tata Martino amb els seus jugadors. El món esportiu aposta per Messi, diu Messi, tria els 13 millors records com a blaugrana.
I el nou esportiu títula Reconquesta. El Barça liderat per Messi, reforçat amb Neymar, està decidit a recuperar el tronc europeu guanyant les Champions. Diari esportius, doncs, que s'avancerà una mica també no només el que passarà més endavant, sinó també el partit de demà. I en clau cultural, destaquem que el teatre perd un 19% de públic i abaixarà preus.
Que el nou disc Delton Jones es pot sentir a internet una setmana abans de la seva publicació. I que mor als 83 anys el poeta i editor Joaquim Horta.
Aquest dimecres, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys, anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara.
Dos minuts i tres, quarts d'onze, és moment de parlar del temps, per això saludem el Carles Hernández de Rius. Bon dia, Carles. Molt bon dia, què tal? Bé, a punt per saber què ens espera els propers dies. Avui, com ens vas pronosticar, ens hem llevat amb el cel gris, no? Sí, aviam, el que estem tenint se sembla una miqueta el que passava di... quan va ser? Diumenge.
Diumenge teníem la tramuntana bastant forta a l'Empordà, el mestral que entrava bastant fort per les Terres de l'Ebre, i a vegades, només a vegades, quan és un nord molt clar, el que fa és provocar uns núvols baixos que es formen just a la costa central, entre el Maresme i el Garraf,
i provoca que hi hagi forces núvols. En alguns moments són núvols molt baixos, perquè són núvols de vent. I aquests són núvols provocats pel vent del nord. I el que fan és tenir tot un tel de núvols a sobre nostre, que fins i tot són tan baixos que a vegades si t'enfiles una miqueta amunt a la muntanya, doncs reps la mateixa aigua del vapor d'aigua del que estan formats els núvols. I avui tenim una mica aquesta situació. Al tanto, tots aquests que hagin de viatjar cap a les Terres de l'Ebre
o cap a dalt, cap a Girona, cap a l'alt i al Baix Empordà, perquè la tramuntana només avui, però avui, està bufant amb molta intensitat. I això provoca aquests núvolets, que és el que estem tenint avui. Ens ha creuat el front, però manté aquests núvols, que són els que provoquen que la temperatura es mantingui a ratlla i, a més a més, la sensació no sigui de massa calor. Tampoc no fa fred, perquè estem amb 19 o 20 graus, però aquest vent del nord, aquesta influència contínua, fa que s'estigui prou bé.
I avui amb prou feines, arribarem als 21 o als 22. Aquest vent mantindrà la temperatura ratlla durant tot el dia, tot i la presència del sol, perquè creiem que durant el matí podem tenir aquests núvols i que a la tarda es podrien obrir algunes clarianes. Quan el sol ja queda més baix, també recordem que s'està ponent i que pràcticament se'ns fa fosca a les 8 del vespre, doncs quan el sol ja queda una miqueta més baix sí que pot passar perquè les terres de ponent...
allà sí que fa sol avui, i per això podem veure més el sol, farà una miqueta més de sol aquesta tarda, quan les temperatures ja diuen que es mantindran molt a ratlla, com a molt 21-22 graus, o sigui, tindrem uns valors una miqueta per sota del que toca per l'època. Demà dimecres no tindrem aquests núvols,
Es talla completament aquest flux de vents del nord i el que farà és poder enfilar una miqueta el termòmetre, a part que tindrem un cel força més net i clar. Això provocarà que demà s'enfili la temperatura fins als 24 o 25 graus. Si veurem una pujada de les màximes, les mínimes no. Si la nit queda tapada tenim uns valors, podríem dir que suaus, com ha passat avui, però si queda serena i no tenim núvols al cel, com probablement passi la nit de dimecres o dijous,
doncs el que tindrem són temperatures una miqueta més baixes, al voltant dels 16 o 17 graus, que també és el que toca per l'època.
Tenim aquella situació que parlàvem ahir, que afecta una miqueta el País Valencià, però que dijous al matí també afectaria una miqueta les comarques de Tarragona i de Barcelona, sobretot el litoral. I en aquella zona, al matí, podem tenir algun ruixat molt puntual a Sant Just. La variabilitat i els núvols dijous tornarà a ser present, fruit d'aquests vents ara, de cara al dijous, de llevant, o sigui, veiem com varia moltíssim d'un dia per l'altre la situació, és el moviment de l'anticicló que ens provoca diferents influències de vents,
I com que el dijous tindrem aquesta influència una mica més mediterrània, podria provocar algun xàfec al matí, algun nubolet, sobretot a tot el que és el litoral català. Després la cosa s'aniria trencant i aniria guanyant terreny al sol.
Amb aquests moviments que estàvem comentant de l'anticicló, que ens porten fins dijous, sembla que a partir de dijous a la tarda l'anticicló es queda quiet, està quietot, i això provocarà estabilitat, perquè aquest anticicló ens afectarà plenament i farà que divendres, dissabte i bona part de diumenge tinguem un temps estable, amb unes temperatures que s'enfilaran cap a lo normal, 25, amb sensació de 26, i amb mínimes que amb les nits serenes no es tornarien a baixar cap als 16 o 17 graus, o sigui que entrem en el que és la mitjana normal del mes de setembre, coincidint amb el divendres i el cap de setmana.
diumenge a la nit podríem tenir alguns núvolets no hauria d'arribar més a Sant Just potser en alguna altra zona sí que podem tenir alguns núvols una mica destacats i podria caure alguna precipitació i de cara al dilluns i al dimarts com que hi ha això de la Mercè em sembla que el temps continuaria estable
Per primer cop en alguns anys sempre ha sigut allò... Sí, sí, plovia un moment o altre, no? O el dubte, si més no, abans d'arribar. Sí, sí, tant les festes esplugues com les de Barcelona sempre es veien afectades per aquesta situació. Sembla que aquesta vegada la meteorologia... Falten molts dies, perquè dilluns i dimarts es abusarà de fer previsions, però sembla que la meteorologia es comportarà...
I ara farà falta que els actes siguin prou bons, perquè no serà culpa de la metodologia. A veure si no és la pluja. Molt bé, doncs ho anirem confirmant al llarg d'aquesta setmana. De moment, avui, aquesta tranquil·litat relativa. Sobretot, si aneu cap als dos extrems del país, pedretes a les butxaques. Això sí, més en compte. Gràcies, Carles. Que vagi bé. Bon dia.
Just a la fusta.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Passen tres minuts de tres quarts d'onze del matí. El Banc de Sang i Teixits fa avui una nova campanya de donació de sang a Sant Just. Recordeu que pot donar sang qui sigui majoritat i tingui més i més de 50 quilos i el punt de donació...
d'avui estarà situat al Casal de Joves fins al vespre. Recordeu que també trobareu més informació al web donasang.gencat.cat o ara, si ens escolteu, podeu sentir a una de les responsables del Banc de Sang i Teixits, la Sílvia Arcos. Molt bon dia, Sílvia. Hola, molt bon dia. És una d'aquestes instal·lacions periòdiques que feu al Casal de Joves i que altres vegades ens heu comentat que aquí Sant Jus va prou bé, que hi ha bastants donants.
Sí, la veritat és que funciona molt bé que venim i que anem a més i això és l'important, que s'apunti molta gent que fa temps que no dona o que no ha donat mai.
Clar, recordem una mica, a banda d'aquestes dues característiques que hem dit, que és que sigui major de dati pesa 50 quilos, hi ha alguna altra indicació que s'hagi de tenir en compte? Sí, d'entrada això són les dades bàsiques per donar sang, tenir més de 18 anys i pesa més de 50 quilos i estar relativament de salut. Però jo sempre dic que ningú s'auto descarti, sinó que vagi amb el metge de la campanya, que està durant tota la campanya,
i que preguntin si poden o no, perquè hi ha molta gent que pren medicació o prenen perquè tenen sucre o això, i sí que poden donar. Molta gent es pensa que no, però la majoria sí que poden.
Cal fer alguna cosa especial abans de venir, menjar, no menjar, aquests dubtes que potser tenim també de vegades? S'ha de menjar normal, fer vida normal, com si res. No és una analítica convencional, sinó que és per la donació i no cal estar en dejú. O sigui, vida normal i anar allà, com si anessin a qualsevol altre lloc. I quanta estona dedicarem, si venim a donar sang? Quanta estona estarem amb tot plegat?
És molt senzillet i perdem molt poc temps. Són 20 minuts, entre tots. Arribem allà, omplim un qüestionari, quan el tenim fet passem amb el metge, que ens mirarà l'atenció, ens mirarà el ferro i mirarà que tot estigui correcte. A partir d'aquí passem amb els infermers, que tenen molta pràctica amb les traccions i ho fan superbé.
I això és dos minutets, després passem al refrigeri, que els hi donem perquè vegin molt de líquid, després t'haver donat, unes pastes i tal, que es recuperin i a partir d'aquí ja està. Són 20 minuts. De fet, deies que no perdrem temps, però segur que no el perdem perquè, en principi, és un temps que destinem justament a donar sang, que una donació serveix per moltes coses, no?
Sí, la veritat és que a partir d'una donació salvem a tres persones que la necessiten, perquè nosaltres una vegada tenim la bossa de sang, la portem al laboratori i aleshores es fan tres components, el plasma per un cantó, les plaquetes per un altre i el grou vermell per un altre. O sigui, tres persones es poden beneficiar d'una donació. I normalment a Sant Just quanta gent acostuma a donar sang?
Doncs mira, les últimes vegades uns 50, 60, estem per aquí, eh? La veritat és que s'està animant molt i la gent cada vegada col·labora més. O sigui, jo he notat que hi ha més consciència o que simplement la gent ara té més interès en donar sang que potser als últims anys? Sí, jo crec que sí, que la gent s'està conscienciant de la necessitat. Nosaltres fem molta campanya als instituts, als col·legis,
I això fa que la gent des de la joveneta allà es consciencii de la necessitat de la donació de sang. De fet, per tant, suposo que teniu tant gent gran com gent jove, no? Sí, sí, sí. Hi ha molts joves que estan esperant a complir els 18 per anar a donar. I això és molt positiu. I gent que apura fins als 65, inclús 66, 68, que són els donants periodis, que els deixen donar més de 65.
I la veritat és que sí, tenim de totes les edats. De fet, el juliol les reserves del grup de sang zero negatiu estaven sota mínims. No sé si això ha canviat una mica amb aquests parells de mesos que hem tingut. Si la situació continua semblant, quina és? Vam fer una campanya molt bona de zero negatiu i la veritat la gent ha donat moltíssim.
i ens ha ajudat molt. I ara el seronegatiu està bé, com les donacions en general, tenim sang per una setmana. El que passa que ara ens ha baixat molt a la negatiu. És que sempre estem així. Quan puja un, baixa l'altre i així. Per això és tan important que la gent es conscienciï que cada dia necessitem molta sang i cada campanya que fem necessitem que la gent vagi a donar.
Clar, de fet, suposo que, m'imagino que la negatiu que és la que té la majoria de gent, que és més fàcil de tenir-la, però que s'ha de compensar tot plegat i que no podem deixar d'anar-hi, no? És a dir, amb una vegada no n'hi ha prou, com si diguéssim que és el vostre lema. Exacte, exacte, i és per això, perquè cada dia es necessita, hi ha molta gent ingressada als hospitals, que cada dia va necessitant sang, no hem d'esperar...
que hi hagi una catàstro fent un gran accident, sinó que el dia a dia, la gent que té leucèmia, qualsevol tipus de càncer, necessiten moltíssima sang. Si no donéssim sang, hi hauria molts processos que estarien aturats, molts processos mèdics? I tant que sí, és un medicament molt necessari per tot, per programar intervencions, per curar malalts que ja hem dit amb problemes de càncer o de qualsevol altra malaltia...
i hem de pensar que avui són ells els que els ha tocat rebre-la, però en qualsevol moment, qualsevol de nosaltres, també la podem tenir que necessitar. De fet, aquí a Sant Jus veniu cada 3 o 4 mesos, feu aquestes campanyes on us passeu tota la tarda, és a dir, que hi ha aquest horari obert, i a tant també des del Banc de Sang organitzeu maratons. No sé si teniu previst algun acte d'aquesta mena de cara als propers mesos. Sí, nosaltres vam provar amb maratons, continuem mirant, hem fet la de Tarragona el dissabte passat,
I, bueno, és una gran marató perquè va durar 1.200 persones. I, bueno, anem fent. Déu-n'hi-do, no? Sí, sí, sí. Ara, el 9 d'octubre, també fem a Sitges, també, una marató, amb el Cine Fantàstic, que ens donen entrades i això. I, bueno, anem fent, anem fent contínuament. Sí, sí. Ah, està clar.
Doncs recordeu que avui a partir de dos quarts de cinc de la tarda i fins a dos quarts de nou al Casal de Joves tothom qui vulgui pot anar-hi i fer aquesta aportació, donar sang, que com deies és un petit gest que ajuda a molta gent. Sí, un gest molt necessari i jo vull agrair molt a tota la gent d'aquí de Sant Lluís que ens col·laboren moltíssim i espero que avui també s'acostin a donar sang.
Perfecte, doncs moltes gràcies, Sílvia Arcos, promotora de la zona de Vesllobrecat de Banc de Sang i Teixits, i que vagi molt bé, molta sort. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Adeu, bon dia. Adeu, bon dia.
3 minuts i mig i arribem a les 11 en punt del matí. Connectarem amb la xarxa, sentiríem el bolletí de notícies i tornarem amb més coses. Abans, però, escoltem aquest tema. Un tros de fang dels Mishima.
Tu no saps com em fas sentir com un ninor por la caixa tan petit, significant, a les teves mans un tros de fang. Tu no saps com em fas sentir com un idiota que compta el temps per dur.
Dentro un ja ens veurem i un avui no puc.
Tu no saps reconeixer en mi. El que tinc d'hora et sembla una llauna. Jo m'arrubo i vaig oxidant-me. El que trobo dolç a tu t'amarga.
I per allargar la tonteria que ens cremava avui està ofegant-me. I per allargar la tonteria que ens cremava avui està ofegant-me.
Tu no saps com em fas sentir. Tu no saps com em fas sentir.
Tu no sents com em fas sentir.
Arribem al punt de les 11 del matí. Com dèiem, connectarem amb el bolletí de la xarxa per actualitzar-nos i saber què passa arreu del país. I després, tot seguit, serà el moment de connectar amb el Sant Just Notícies. I tornem després, amb la segona hora del Just a la Fusta, parlarem a les 11 i 10 amb Puri Martín, responsable dels cursos municipals d'Arts Plàstiques. Fins ara mateix.
Són les 11. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El govern dedicarà 50 milions d'euros a combatre l'atur entre els més joves. Avui s'aprova el pla de xoc.
S'ha desconvocat la vaga d'autobusos de transports metropolitans de Barcelona. La divisió dels sindicats ha fet que l'aturada que va començar divendres gairebé no es noteix. Avui fa tres mesos de les inundacions de la Vall d'Arania al Pallars, el territori encara no ha rebut cap euro d'ajudes promeses per l'estat. Esports. A les 9 de la nit començarà la Lliga Catalana. L'EB de Bàsquet, el Barça B i el River Andorra juguen l'anada de les semifinals al Palau Blaugrana. I en futbol avui arrenca la fase de grups de la Champions. Debuta el Real Madrid al camp del Galatasaray.
Com dèiem, està en marxa aquesta hora la reunió tradicional de cada setmana del govern català. Una trobada en què l'executiu ha d'aprovar avui un pla de xoc per lluitar contra la Toro Juvenil. Es tracta d'un programa dotat amb 50 milions d'euros i adreçat a menors de 30 anys sense estudis bàsics i que ara no tenen feina.
El pla que avui aprovarà l'executiu inclou formació per a aquests joves i els garanteix la reserva del 25% de les places que gestiona el Servei Català d'Ocupació. El programa també preveu incentius per a les empreses que contractin universitaris. Des de la patronal Foment del Treball es destaca la importància de donar formació als aturats, mentre que la branca jove del sindicat de la UGT de Catalunya ressalta que els salaris no poden ser precaris. Són declaracions a la xarxa de comunicació local del director de relacions laborals de Foment, Xavier Ibars,
i de Dani Garcia de Balot de la UGT. La formació i la qualificació ha de ser la clau de qualsevol programa adreçat a joves. A partir d'aquí hi ha molts programes que també tenen aquesta doble vessant de formació i de contractació i d'inserció laboral on també hi ha una participació de les empreses. De què serveix treballar si no deixes de ser pobre? Vull dir, si tens un salari per sota dels 800 euros que no et permet emancipar-te, treballar no serveix de gaire.
Els sindicats alerten sobre la precarietat dels llocs de feina que es generaran. Han quedat desconvocades les aturades intermitents i indefinides als autobusos de transports metropolitans de Barcelona. El comitè de vaga format per tres sindicats ha comunicat que a partir d'avui queda desconvocada la vaga.
L'aturada va començar divendres per protestar en defensa d'un conductor acomiadat per haver agredit greument un passatger. Els sindicats, però, no es van posar d'acord sobre el tipus de protesta i la divisió ha fet que el seguiment de la vaga durant aquests dies hagi estat escàs i gairebé impersentible per als ciutadans.
I els Mossos d'Esquadra han detingut un noi de Sabadell de 24 anys per corrupció de menors i dinença de pornografia infantil. El detingut era entrenador de futbol de les categories de la via infantil i els Mossos sospiten que ha abusat de 40 nens a través d'internet. L'arrestat ja és a la presó. El presumpte pedòfil es feia passar per una noia a la xarxa social Facebook per guanyar-se la confiança dels adolescents que tenen entre 10 i 13 anys.
Més encara a l'àmbit policial, estan a l'espera de passar a disposició del jutge quatre presumptes lladres que han estat detinguts al municipi de Cunit, a la comarca del Baix Penedès, i per un delicte vinculat al robatori. Robatoris, de fet, comesos en aquesta localitat de la costa Covelles. Ràdio Cunit, Xavier Martínez, bon dia.
Bon dia, durant la nit del diumenge 15 de setembre, els agents de la policia local de Cunit van detenir a quatre persones com a presumptes autores d'un delicte de robatori amb força a un establiment comercial de la zona marítima de Covelles. Als voltants de dos quarts de quatre de la matinada, els agents van aturar un turisme que circulava per l'urbanització de canton i muntanya i van descobrir al seu interior els efectes que havien sostret dins d'un negoci de Covelles. Escoltem el subcap de la policia local de Cunit.
Portàvem uns quants dies també prenent una miqueta més l'atenció sobre els repatoris, sobretot durant el torn de la nit, ha donat una miqueta durant els seus fruits. Els detinguts són d'entre 20 i 22 anys, tots ells de nacionalitat espanyola i veïns de Cunit, i ja han passat a disposició dels Mossos d'Esquadra, els quals, després de les gestions pertinents, presentaran els detinguts a disposició judicial dels jutges del Vendrell. I la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà reclamen a l'Estat les ajudes promeses per la riuada d'aquest estiu. Després de tres mesos de les inundacions, els diners encara no han arribat.
Les zones afectades alerten que els diners són necessaris per recuperar la normalitat i arranjar els desperfectes, valorats en més de 100 milions d'euros. El síndic d'Aran, Carlos Barrera, alerta que sense les ajudes estatals no es poden acabar de reconstruir. Són declaracions a la xarxa. Hem demanat també una reunió amb el ministre d'Agricultura i Medi Ambient, amb el senyor Ària Escanyeta, i estem esperant que algú vellugui fitxa, però de moment van passant les setmanes i els mesos i aquest real decret no s'acaba de publicar.
Sense la publicació d'aquest decret estem en una situació força complicada perquè la recuperació de l'entorn natural de la Vall d'Aran difícilment hi podem intervindre. Mentre s'espera que l'estat mogui fitxa, el govern aprovarà avui una partida de mig milió d'euros per als municipis de l'Alt Urgell i la plana de Lleida. Notícies en xarxa Tot seguit
Les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 11 i 5. Us parla Andrea Bueno sobre la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts municipals a Sant Just. Són parcel·les dels horts municipals a Can Cardona, situades al passeig de la muntanya.
Les instàncies es podran presentar a l'Oficina de Gestió Integrada de l'Ajuntament del 27 de setembre a l'11 d'octubre. Fins ara hi havia una vintena d'hors i ara el terreny es dividirà en 33 per adequar-los a espais de consum familiar, des de 75 metres cadascun. D'altra banda, l'oferta s'amplia a més col·lectius. 12 d'aquests hors seran per persones aturades, 9 per persones de més de 65 anys, 3 per entitats, 2 per espai comunitari de joves, 2 més per persones entre 18 i 30 anys i 2 per persones entre 31 i 64.
A més, l'Ajuntament es reserva tres horts per projectes socials. L'autorització d'ús té dos anys de vigència i la possibilitat de pròrrogat d'un any. El preu és de 165 euros l'any. Trobareu més informació a la seua electrònica del santjus.cat.
Més qüestions? L'escola d'escriptura de l'Ateneu tindrà a l'octubre tres tallers d'escriptura. De fet, l'escola obrirà un nou grup d'iniciació a l'escriptura adreçada al jovent. Les inscripcions per tots tres es poden fer fins al dia 3 d'octubre. Hi ha cursos per a persones que ja porten temps escrivint i també grups d'iniciació tant d'adults com de joves. Aquest últim és el nou taller i s'ha obert per poder arribar a més persones a qui els interessi escriure.
El preu dels tallers és de 80 euros cada trimestre per als socis de l'Ateneu i de 85 per qui no ho sigui. Podeu demanar més informació al correu electrònic clubataneu.com o bé a la secretaria de l'Ateneu de dilluns a divendres de 5 a 9 del vespre. I acabem recordant que dijous s'acaba el termini per fer les proves de col·locació i les matrícules pels nous alumnes al Servei Local de Català.
L'horari és de 10 a 12 del matí i de 5 a 7 de la tarda. Com cada any, l'escola ofereix una amplia oferta de cursos en diferents nivells, bàsic, elemental, intermedi, suficiència i superior. El curs de l'escola de català arrencarà el 30 de setembre i l'1 d'octubre, depenent del nivell.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora i també al Sant Just Notícies edició migdia a la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia. He visto una luz
Hace tiempo Venus se apagó. He visto morir una estrella en el cielo de Orión. No hay señal, no hay señal de vida humana y yo perdido en el tiempo perdido en otra dimensión.
Whoa-oh-oh-oh Whoa-oh-oh-oh-oh
Soy el capitán de la nave, tengo el control. Llamando a la tierra, esperando prontestación.
Soy un cowboy del espacio azul eléctrico. A los mil millones de años luz de mi casa estoy.
Oh, oh, oh, oh, oh
Gràcies.
No estoy tan mal, juego al póker con mi ordenador. Se pasan los días, no hay noticias desde la estación.
Bona nit.
Just a la fusta. Passen 12 minuts de les 11. D'aquí poques setmanes, a Can Gira Està, començaran ja els tallers d'arts plàstiques. Hi ha oferta molt variada, com ara la vasta ceràmica, escultura, gravat, històries de l'art i torn, entre d'altres. Són cursos que costen entre 55,
i 75 euros per trimestre, i ara en parlem amb una de les seves responsables, la Puri Martín. Molt bon dia, Puri. Hola, bon dia. Com es presenta aquest nou curs? Amb moltes ganes, moltes forces, i esperant ja que sigui l'octubre. Exacte, i ara aquest any, avui estem a 17, per tant, que tenen aquests 15 dies en què encara es poden fer aquestes inscripcions, i llavors la primera setmana d'octubre és quan ja comencen els cursos, que s'allarguen fins al mes de juny. Sí.
Són cursos per trimestre, són tot el curs, ja és diferent? Com va tot plegat? Bé, quan es matriculen, la idea és que sigui tot el curs. El que passa és que pot ser per trimestre. Sempre que hi hagi places, sempre es podran apuntar. És a dir, tu pots provar, no? I llavors, en principi, si després tens algun dubte o et vols canviar, pots intentar passar-te a una altra disciplina, si és que hi ha lloc, no? Sí.
Diguem que hi ha una oferta bastant variada, i ara aquí repassen alguns dels cursos, suposo que hi ha els que tots tenim una mica més al cap, com pintura ceràmica, però després hi ha altres coses més curioses que de primera, si no sabem què és, per exemple l'alabastre, que sorprèn una mica més, suposo que a l'hora de la gent que s'interessa per tot plegat, m'imagino que els que no ho coneixen també els hi passa. Doncs sí, l'alabastre és un curs que es fa també en molt pocs llocs, és un curs molt interessant,
on es fa la talla picant l'alabastre. I que després també d'aquests resultats segurament que el resultat és espectacular, no? Espectacular, perquè com queda amb un efecte... És com el marbre, tot pulit, llist... És impactant. Clar, clar. Hi ha alguna novetat o en principi l'oferta es manté la que existia? Sí, l'oferta és la mateixa que existia als altres anys. El que passa és que hem incorporat un curs monogràfic de model masculí i femení del natural...
De pintura o de dibuix? No, no, no. És de dibuix. Serà aquarel·la, serà carbó. Cada alumne o persona que vagi a fer-ho, doncs, serà la seva manera. És com si anés, en lloc d'anar al cercle artístic, per exemple, a Barcelona, que això ja funciona des de fa molts anys, doncs, bé, aquí, agafar punts de model que després ho pot fer a la seva disciplina. Bé, sigui escultura, pintura, el que sigui de la seva feina. D'acord.
Llavors és força interessant en el sentit que és exclusiu de model. Provem en un trimestre, si funciona, ho farem tot el curs. Aquest curs va adreçat a persones que ja tenen coneixements. Serà un curs on no hi haurà professor que tenen la llibertat simplement d'estar davant del model i agafar punts.
Prendre notes, no com es diguessin, cadascú... Molt bé, i això es fa servir el cop aquest any. Sí, o sigui, jo coincidiré perquè coincideix a la classe de retaula, o sigui, sempre aniré fent una ullada, estaré per allà, però bàsicament és personalitzat d'un procés evolutiu de la persona. Està molt bé. Després també tenim un taller de cultura popular, que aquest també està fluixet per això, que comença amb paper maixer,
Seguirà amb cartó pedra i s'acabarà amb fibra de vidre. I es faran, per tant, com si fessis algunes de les figures que després veiem a les festes majors, no entenc? Sí, però amb miniatura. Clar, clar, és que anava a dir, és una feinada, doncs, si no. A miniatura.
I llavors el que sí que es faran seran màscares, tot adreçat a la cultura popular, però no farem gegants. Per això ens sorprenia una mica, però està molt bé, no? És una novetat. Suposo que, clar, deies que està una mica fluix perquè suposo que els cursos nous costen una mica més, no? Clar, de moment, bueno, val que era de la setmana passada, però n'hi havia dues persones apuntades només. Si no arriba un mínim, no es farà. Quin és el mínim? Sis. Sis persones. Mhm.
Després, bueno, el curs monogràfic de la tarda també falta que s'estimuli, si no, tampoc es podrà obrir. El del matí sí, ja hem arribat al mínim, però a la tarda no. Després també tenim pràctiques de tort, que està fluix també, que també va adreçat a les persones que ja fa molts anys que fan tort i com només tenim sis tors a la classe...
Llavors, que, no sé, estaria bé que s'apuntessin als que són pràctiques d'ator. Per anar directament, no? Allà està, i que sí que és en professor i que comencen, doncs, que pogués ser d'inici.
Home, doncs són propostes molt interessants, no? També vull dir que suposo que és mantenir els bàsics, però després, doncs, continuar ampliant, perquè són coses bastant originals, també, o adreçades a gent que ja domina perquè no es pugui avorrir, per dir-ho d'alguna manera. Ah, ja està. Per exemple, el de la model, l'objectiu era aquest, que potser hi ha gent que ja té coneixements, que no s'apuntaria a classe de dibuix o de pintura, però que sí que té ganes d'altres coses. Llavors, ens va ocórrer fer aquesta proposta. Com està en general el ritme d'inscripcions?
Bé, de moment anem bé. N'hi ha cursos que ja hem arribat als 12 i n'hi ha que queden poques places, excepte d'aquests que t'acabo de nombrar. Aquests nous, sobretot, suposo. Aquests nous, sí.
No sé, també és diferent. O sigui, la gent es ve a jugar molt, potser era fidel a una disciplina i es va canviant, li agrada provar. Són en general gent de Sant Just, la que participa? Teniu gent de tot? Sí, en general és gent de Sant Just, però tenim molta gent d'Espluga, gent de Barcelona, gent que ve d'altres llocs. Perquè...
La manera de donar classes o les ofertes que fem són diferents a altres centres cílics. Està clar. I els nivells són bàsics? O hi ha una mica de tot? Per exemple, algú que tingui unes nocions bàsiques de pintura, o aquí els donareu la tècnica per començar, o com serà? Com és tot plegat? Com funciona? Mira, per exemple, pintura és barrejat, perquè no treballem per nivells. Hi ha gent que fa molts anys que està...
Però potser ve una persona nova que té molts coneixements. Això és molt personal. La trajectòria que pot portar cada persona és molt personal. No es pot valorar d'etiqueta per nivells. I els horaris també són diferents, no? Hi ha oferta de matí, de tarda... Sí, l'horari és de matí i de tarda. També voldria dir que el curs monogràfic de model, per exemple, està equivocat al fulletó. Això sí que l'han de preguntar perquè posa de 10 a 12...
I en realitat és de 11 a 12 i mitja del matí. I el de la tarda és de... Aquí posa 6, 15 fins a les 8, 15 i és de 6 a 7 i mitja. Això voldria remarcar. I els altres estan... Aquests estan correctes, no? Que hi ha oferta de matí i de tarda. Encara és d'hora. Abans, fora del micròfon, parlàvem una mica de com es presentava el curs de doblegat i suposo que per plantejar
objectius és aviat perquè també depenen, m'imagino, dels alumnes que hi hagi, de quanta gent acabi apuntant, si tot plegat. Però, en general, quan comenceu el curs, amb quins objectius treballeu? En quina manera es plantegeu arribar fins al juny? Mira, treballem per temàtica. Ens ajuntem tots els professors. Aquest curs passat vam treballar el tema del blanc i fem que totes les disciplines treballin la proposta comú.
Llavors, aquest any tenim noves propostes, també intentem que sigui la mateixa a totes les disciplines i, bueno, sempre és tot un procés de treball. És interessant per donar aquesta idea de conjunt, no? Vull dir que després, un cop arriba al final de curs, algú que no hi hagi estat i pugui anar a l'exposició i descobrir-ho té com aquest fil conductor que suposo que és més que una mostra, no? Llavors, tot plegat. Sí, sí.
Fa més goig si queda unificat d'alguna manera. És diferent perquè cada disciplina ho fa a la seva manera, la del professor, de la tècnica, del que sigui, però es veu un conjunt unificador. Clar. Sempre ho heu fet així o és una cosa dels últims anys? Com va sortir la idea aquesta? Sempre treballem amb temàtica. El que passa és que potser la temàtica cada professor feia la seva. Clar.
Llavors, a vegades coincideixes amb dues o tres disciplines, però des de l'any passat vam decidir fer-ho conjunt. I a banda que estigueu encara amb les inscripcions a mitges, encara no s'ha tothom apuntat, però normalment quants alumnes acostumen a formar part dels cursos d'arts plàstiques? Doncs són dotze per classe.
El que passa és que hi ha algunes disciplines que podríem agafar fins a 15. No a totes, les que són una tècnica, per exemple, l'alabastre, el retaule, el retaule...
El tor, per exemple, queda limitat per les màquines, llavors no pot ser. Per les altres no passa res si ens passem d'un, dos, però no ens agradaria més per no fer malbé el ritme. I hi ha molts professors, també? Som cinc.
En equip. Està el Jordi Fandos, la Yanira Romero, la Cristina Segura. Distribuïts, per tant, també. La Carme Malaret. I tot plegat, no? Vull dir que és un equip reduït, no? Però en realitat esteu fent molts cursos per això, que justament té mèrit també tot plegat.
que és aquesta idea d'anar evolucionant cada any, encara que ja funcioni d'una manera, però que l'oferta continuï creixent, cosa que també és d'agrair, suposo, perquè ja us ho agraeixen els alumnes, en aquest sentit. Creieu que, tot i la crisi, encara que la gent s'hagi d'ajustar una mica més, tampoc són cursos molt cars, però vull dir que
tot i això, l'interès per la cultura, per tot plegat, continua existint, continua creixent o que us ha tocat molt la crisi, en aquest sentit? Si ho comparem de fa dos anys, aquestes alçades, em sembla que ja teníem els cursos tancats. Per tant, una mica o altra, suposo que sí que es nota. Sí, perquè hi ha cursos que abans sempre estaven plens
Des del tercer dia, et podria comentar, no? I ara encara hi ha places. Encara estem a lo millor, n'hi ha cursos que estan a 9, 10 persones, o sigui que encara... Sí que es nota. Es nota de fa dos anys. Bé, en tot cas, esperem que d'aquí fins a finals de setembre, no?, just abans de començar, encara hi ha obert aquest període d'inscripció i esperem que pugueu omplir-nos. Recordeu que per fer les inscripcions només cal anar a Can Genestà, si no ho equivoco, no? Sí, sí, sí, el mostrador...
la inscripció. Avui hem parlat en la Puri Martín d'aquests cursos municipals d'Arts Plàstiques. Com sentíeu, l'oferta és molt variada. Hi ha nivells diferents i també horaris diferents. Per tant, val la pena que si us interessa una mica passeu perquè en gent està i intenteu mirar i triar quin és el que més us convé. Moltes gràcies, Puri, i que vagi molt bé. Molta sort. Moltes gràcies. Adéu. Adéu, bon dia.
Arriba a Sant Jus el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode automatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te'n al telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Saint Patrick's Preschool. Inaugurem la primera setmana de setembre. Els millors plats de Sant Just
els tastaràs al restaurant El Niu. Tenim una gran varietat de plats tradicionals i innovadors, tot combinat amb el millor servei i la millor qualitat des de fa més de 20 anys. Perquè gaudeixis menjant a un bon preu, t'oferim els nostres menús de migdia a 12 euros i mig i, si prefereixes un bon sopar, també tenim menú de nit per 16 euros i mig. I als caps de setmana també servim menús al migdia i a la nit per 20 euros i mig.
Vine al niu i tasta les nostres famoses fondis artesanals, formatges i paters i tria un bon gin tònic de la nostra carta especial. Per fer la teva reserva, truca al 93 473 40 58 o entra a restaurantalniu.com.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Avui, a les 9 del vespre,
M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Aquest dimecres, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio. Just a la fusta.
Fins demà!
Dos minuts i dos quarts de dotze, és moment de fer tertúlia i per això saludem avui el Pep Quintana, el Jaume Campreciós i en Jordi Ferraz. Molt bon dia a tots tres, què tal? Hola, bon dia. Bona tornada de vacances. Sentíem també ara l'anunci, Pep, del programa que fas aquest vespre. Aquest vespre, sí. Avui després et tornem a tenir les dotze, el dimarts és el teu dia a la ràdio. El dimarts és el meu dia. No sé el que li pagueu. Però portes la fiembrera per dinar aquí? Sí.
Més o menys, eh? Esmorzar, dinar, prenar. Bé, en tot cas, tornem a recuperar aquestes tertúries que fem cada dos dimarts per parlar una mica d'actualitat i de Sant Just també, si voleu. Ja sabeu que estem oberts a sentir els temes que vulgueu.
No sé si ahir, per exemple, amb els Tartolians Rai, vam començar parlant encara amb tot el tema de la via catalana. No sé si vau anar, si... Home, no ho faltaria més. Sí, sí. Ara... Bueno, sí, sí, tothom. Jo parlo per mi, eh? Per tant, tu... Qui vas anar, tu? Sí. Ah, clar. Estava quasi tocat la pola veí per veïnar-hi. Home, jo davant de casa dels meus avis, a la carretera Reial. Carretera ja per quasi... A un sector que és de Sant Just, però...
hi ha un edifici d'administració local que posa aquest Sant Feliu com és el Consell Comarcal el Consell Comarcal és de Sant Just de tota la vida era la vaqueria de la Torre Blanca però en canvi com agafes els papers i posa Sant Feliu res, res, això és mentida ens enganya com el trenvia i com ho vau viure? que no entra Sant Feliu el trenvia és Sant Just no, no, no aquí les coses com siguin tu
Cadascú a la seva frontera, no? Però si es diu Sant Feliu, la parada. No, és Sant Just. Sant Feliu, Consell Comarcal. Ui, ui, ui. Els edificis de davant són de Sant Feliu? No, no. Uns sí, però... Els de davant, però no aquells, perquè fins que hi ha els pneumàtics... Els pneumàtics és Sant Just.
Els normàtics no sé en són, ara. Segueix la parada. I vas cap dintre Sant Feliu, amb esquerra. Aquells pisos que hi ha davant, allò sí que és Sant Feliu. No ho hem discutit. Hem discutit la banda on hi ha la parada, que tires una mica més en dins de Sant Feliu fins que hi ha una casa de reposició de normàtics. I allò és sant just, encara. Pagan Lívia, sant just. Ah, sí?
I llavors perquè és de dir, Sant Feliu. Home, perquè ens hi fa gràcia. Perquè és capital de comarques. És capital de comarques, té bisbe, té a tot. Ha de tenir gran baix, no també? Sí, però els hi deixem, eh?
els hi deixem, perquè no és Sant Feliu, ja està, ja està clarit. A més a més, és capital comarcal, però a les seves èpques no ho era, que era Sant Just. Era partit de Sant Just. El jutjat ja no el tenen, perquè tenien jutjat de Sant Just també, eh? Veig que hi ha com una competència que pensava que eren Raspluga i Sant Just, però existeix. Notaria, notaria també Sant Just, eh? Notaria abans era Sant Feliu, ara ja podem anar a Sant Just.
estem recuperant coses que d'alguna manera pensem que Sant Feliu era una part de Sant Just perquè Sant Just arribava fins al riu Llobregat i el riu Llobregat a mica en mica doncs es va anar edificant van demanar permís unes masies que hi havia a Sant Feliu per si podien tenir parròquia el fet de tenir parròquia ja podien tenir d'alguna manera un nucli habitat i pagaven delmes fins al 1700 ben bé a Sant Just d'Esvern o sigui que això de Sant Feliu és un sobrevingut no?
Sí, però un orric, un orric. Sí, deixem-ho aquí, no? Que passa que ara ens han passat a davant. Bé, però els hi deixem, eh? Perquè la tranquil·litat de senyors... Ah, no, no, això no es canvia. No la de Sant Feliu, eh? De cap manera. Però amb tots els respectes pels de Sant Feliu, que són molt bona gent, eh?
No, no, està clar, en tot cas ho hem parlat perquè el Jaume deia que estava en un lloc que era el límit entre una cosa i l'altra Un lloc administratiu, un edifici administratiu que era de Sant Just i diu els papers que s'ha de fer Mentira, mentira Bé, en tot cas com vau viure aquesta diada? Fantàstic
Per mi, fantàstic. Va ser un dia d'aquells que recordaré tota la vida, a més a més, amb la família i el vol, que això també fa més, també lliga més. El fet que estàs allà d'una manera anònima, tot i que ja deixa de ser anònim quan és tan massiu, però, vaja, quan a més a més estàs amb la família i estàs davant de casa dels avis, com deia abans al començament, encara arreles més. Per mi, molt bé. Jo crec que va ser una cosa que nosaltres estàvem a Cervalló...
I estava abans d'arribar al cervelló i es vivia un ambient molt gran. I quan passava l'helicòpter d'intera economia tothom xiulava, tothom cridava, tothom feia de tot. Llavors jo crec que són coses que estava tothom molt lluny. Unes coses així rares. No va passar per aquí a Sant Joan o no va passar, eh? No, no, encara tenim categoria...
Que no va passar cap helicòpter. No, tothom esperava veure algun mitjà de comunicació aèri. I només hi havia davant del Walden una mena de giny molt curiós, que era un helicòpter com, diguéssim, familiar. Un Dropbox, d'aquells que diuen ara. Sí, que portaven una sèrie de motors-rotors i el feien pujar i baixar amb una càmera. Però vull dir que no era cap...
diguéssim, mitjà d'aquests oficials, d'un emissor, d'una ràdio... Això passa per estar dins del poble. Els que estàvem a la carretera... Allà sí que passaven. Allà que et canviava les coses. Però era una cosa que era digna de veure, perquè nosaltres, quan hi vam entrar, pràcticament a les tres i quart ja estàvem allà,
i veies el moviment, però a mitjà que s'acostava l'hora, la carretera de pujada de Cervelló estava a tope. O sigui, veia gent que no feia falta ni donar les mans. No, és que nosaltres estàvem un costat enganxats de tal manera que les mans les teníem al costat, enganxades al cos, no fent una cadena. Un metre. Impossible, era impossible, no?
No, però jo entenc que a alguns llocs no hi van posar figurants de cartró. Ah, sí, sí, sí, n'estava ple. I les vaques, i les vaques també. Jo crec que fins i tot... Jo sí que vaig veure figurants de cartró, eh? A part de caps grossos, hi havia gegants. No, per tant. Jo crec que... Fins i tot avui, que vaig escoltar una altra mesura, que deia que...
Escoltes altres emissores que no és aquesta. Comentaven que algú havia denunciat que havíem tret gent d'alguns hospitals mentals perquè hi havia un noi en cadira de rodes. I aquest era mental? I aquest noi ha enviat un correu dient soc jo i em vaig trencar la cama fa una setmana. I a part d'això, una cadira de rodes no significa un estat mental. Ells deien això... Ells...
Aquest pell és que ja fa vergonya. No, no, era... Jo comentava un Twitter que hi havia hagut de 6 partits que estan en contra d'això. Però bueno, jo crec que va anar molt bé. Crec que... Està de felicitar...
l'organització, tant la nacional com la de Sant Just, que van anar molt bé. No va fallar enlloc. No va fallar enlloc, tanta gent. 30.000 voluntaris, està aviat dit. I és molt difícil de coordinar tanta gent. 400 quilòmetres, amb aquella quantitat de gent que hi havia, que és impossible comptar-la realment.
perquè hi havia moments d'un gruix realment important. Altres que, per raons lògiques, d'un poble a l'altre era més prim, però no deixava... No hi havia forats. No hi havia cap de forats. Una vegada passats els primers 4-6.000 que es van apuntar, la resta ja, fem aquí a Sant Just, que hi havia trams...
que està mai a baix, que és el tros més inhòspit. Sí, bé. Però per l'altre cantó venia la gent de Sant Joan d'Espí. Sí, exactament. I alguns de Sant Feliu, potser, pujava? No, menys... Bueno, perquè ja tenien el seu pas, Sant Feliu, clar. Sant Joan quedava més despenjat, sí. Tot allà, van vindre cap allà, i veies que venia molta gent que s'apuntava sense haver estat... Ui, quantitat. A la carretera, quantitat de gent. Que passava...
que ens hi podem posar naturalment exactament aquests 400.000 que eren necessaris perquè es veia una cadena sense trencar-se després la gent s'hi va sumar massivament
Sí, sí, sí. Quan tu dius, jo, quan vam pujar, que vam anar cap al Walden, que feien aquella mica de festa, quan veies tot el que és la carretera des del Walden fins a la Betxinera, es veia tota la carretera plena de gent groga. Jo podria dir, des de la Betxinera fins a que es perdia vista d'esplugues, tot era una munió de gent, que a més a més, molt festiu el...
l'ambient festiu, els nens estaven exultants, no poden córrer per la carretera. Exactament, sense tramvies, cotxes, tot. A més, jo crec que va ser una cosa molt digna, no hi va haver aldarulls, a part del que hi va haver al Fosado de les Moreres, però, vull dir, són coses esporàdiques. Al Walder hi va haver un petit institut. Bé, bé, bé.
Hi ha alguns incidents, però, vull dir, amb resta de tot, vull dir... La podeu explicar, eh?, si voleu. No, no, van sortir uns nois amb banderes espanyoles. No hi era, va sortir, jo sé, la ve de lluny, jo estava des de lluny, ve de dir què passa allà, i després em van dir que hi va haver una mica de tirada d'ous. Sí, els que estaven més a prop, doncs, pretenien que els hi arribessin uns ous que tiraven des del terrat d'uns nois amb unes banderes espanyoles.
Em va quedar en res, per això, no? No ho sé, jo em vaig assalentar quan ja havia acabat, perquè va ser com... Vam pujar cap allà després. I com veieu les respostes que ha generat tot plegat, no? Perquè, de fet, fa gairebé una setmana... El que passa és que jo crec que algun... Fins ahir, per exemple, dèiem que tot el fet que...
és puríssim la Comissió Europea, que el govern espanyol també hagi de dir una cosa o altra, d'alguna manera posava de manifest, que tot plegat potser la gent comença a veure que va una mica més seriosament del que es pensava, però no sé si heu vist, heu sentit la portada del Mundo, la portada de la Razón d'Avui, que posen la imatge d'aquests nens en aquest informatiu, l'informatiu Infocance, en què es diu? Sí, el de...
és un informatiu del Canal 33, que és directament per nens i que sempre apareixen nens a tots els temes que fan, doncs van apareixer nens per parlar de la via catalana,
I el tema de portada ja d'aquests diaris... Jo no l'hi he vist. Comença a ser una mica esgotador, eh, per això? Jo no l'hi he vist ni aquest diari ni aquest programa. Per tant, no puc opinar. L'única cosa que a veure, aquí hi haurà... És el mateix, aquesta notícia que parlava d'aquest noia que era de rodes... Per això, però comença a ser una mica cansat, també. No, sí.
Estan passant alguns límits, també. Però no tenen més raons ni arguments que anar dient coses i coses, anar perforant. Jo crec que l'únic que tenen ells, jo crec que tenen una mica de por del que pugui passar, perquè ens estan batallant d'una manera tan bèstia que tenim la sort que de moment els catalans estem bastant units aquesta vegada.
I això és el que ens pot salvar, però a nivell d'estatal, jo crec que ens estan matxacant molt el que els interessa a ells, perquè el que s'ha fet ara amb l'ambaixador de Lituània, després d'haver dit tot allò... Ara l'altre ambaixador no ha baixat de burro, eh? Jo crec que en el fons... I tampoc sabem com se'n va acabar el primer. Jo crec que en el fons està un content, vull dir, a veure, se'ls ha acabat el xollo de Gibraltar...
i ara ara ens toca rebre, anirem cobrant sempre, ja és un clàssic. Ha sigut un respir, el de Gibraltar, perquè abans ja veníem rebent, ara he digut Gibraltar per passar l'estiu, i ara tornarem, perquè com que ve la tardor, doncs ara ens toca una altra vegada. A més a més, a veure...
els donen peu a tots aquests programes, els donen molt de peu, i no són la millor, són en general totes, i des d'aquí també s'ajuda, perquè hi ha com el Ferques, que cada un té la seva opinió. Sí, l'altre dia ens va sorprendre. No, hi ha la seva opinió, però n'hi ha matxacant i traurant a qualsevol personatge que critiqui, sortirà, avui mateix no hi ha el círculo equestre, ve l'expresident de Madrid,
Esperança Aguirre. Digue'm quina hora que aniré. Aquest centre equestre que sempre, des dels bons anys gloriosos, ha sigut seu del nacionalisme espanyol més ranxi. Per tant, estarà a la seva salsa. Es pot comparar amb la remonta?
Sí, més o menys. Tot va de cavalls i aigües. Això és una cosa que jo crec que per nosaltres ens ha anat molt bé i en fer la via catalana s'ha fet una aglutinació de gent, però també hem de comptar que s'estan donant unes clubs signes que s'aixequi l'ultradreta.
O sigui, hi ha consignades a tot Espanya que en principi, a partir de l'any, sembla que és el dia 28, que tenen ja previst fer alguna cosa i no parlem el dia 12 d'octubre. Però segons que es facin també retrataran, no? Però que ningú es pensi que això s'ha de fer. Ara, tots els que estem aquí portant molts anys en aquest món...
i la paciència i la constància i el que està passant ara fa 20 anys era impensable ara ho veus però el camí no serà molt més fàcil acompanyat de tot la Carme
cometa l'opena de res, ara ja diuen que no... Tot i així, què vol dir que diuen que no? Vol dir que n'hem parlat. Clar, aquí l'important és això, que ja forma part de l'agenda. I si forma part de l'agenda, doncs vol dir que hi ha hagut un ressò...
molt important, i ara diran que els que sí i els que no, i que si la política ho permet o no ho permet, i que les lleis, etcètera. Però l'important és que ja forma part de la gent. De moment hi ha debats, hi ha debats oberts, i això ja m'implica molt. I tenim les eines d'internet avui en dia, que només que entris a internet, bé, veus opinions de tot, i de la via catalana amb YouTube, i bé, és que de tot el món.
Hi ha YouTube de vies catalans que s'han fet arreu del món. Això vol dir que hi ha una unitat mundial i que se'n sent parlar. Això per nosaltres és un gran què. Jo crec que se'n sentirà parlar, però ara falta la continuació. La lliure serà molt vura amb molts temes. I suposo que el prochain pas serà econòmic.
Aquí, sí, el que ja veurem, diguéssim, aquest desconeixement que hi ha per part d'alguns llocs com ara els Estats Units, d'on és Espanya, i encara menys d'on és Catalunya i Barcelona, potser començarem a posar-nos el mapa i a gràcies també a les Olimpíades primer, i també no descarto el Barça segon, o potser abans i tot que les Olimpíades en aquests moments, i això doncs són coses que semblen detalls importants
que no tinguin importància i pesen moltíssim. Perquè almenys hi ha una situació, saben que existeix un sector i que aquell sector està manifestant-se en algun sentit. Que fins ara, escolteu,
No, és que ningú sabia un tèrem. Era autoconsum. Fins ara hi ha una mica d'autoconsum. És que era terrible, eh? I ara tenim el guat del Barça que agafa la segona semarreta. Ara la tercera, crec, eh? No, de moment és la segona. S'està venent més que la primera, eh? Sí, es ven molt. Vaig a la via, m'havia fet un fart de vendre. Perquè a la via hi havia l'equipació aquesta...
Però el Bosca la veus a tot arreu, ara. Ja pots anar al Pakistan, pots anar a la Índia, a tot arreu, veus l'equipament aquest. És del Barça, però... D'aquestes coses així, jo crec que l'altra és la via política, que és a l'edifici, de l'aconseguir. A veure, aquí tenim un problema, que es diu Europa, perquè nosaltres...
Molts vam pensar que Europa seria, jo que ara tinc present, aquella Europa de les nacions, del Siemens, de fa molts anys, que vaig pensar que seria la solució i l'Europa és l'Europa dels Estats.
No, i després que a Europa ens ajudaria, que entraríem... Home, espera, encara no... No, però s'ha convertit en Europa dels estats i del capital. Sí, sí. I això serà molt difícil de lluitar. Evidentment, però vaja, ja... Oi que dèiem que fa tants anys que estem darrere d'això? Ara, vull dir, fa 300 anys, d'alguna manera, no?
Tampoc en dos, tres, quatre anys no ens ho menjarem bastant. De cap manera. No, per això. Tranquil·litat, treball i treball i treball i convenciment i que la gent se n'adongui del que se n'ha de donar i la importància econòmica que també té Catalunya de cara a Europa i de les indústries que hi ha estrangeres aquí, que han de tenir una relació normal amb tota Europa. O sigui, que hi ha tota una sèrie de factors que també són favorables
en algun sentit, i l'econòmic, molt important. I ja serà una dent de serra de molts d'eufòria, de molts de depressió, però que tindrem d'anar, jo espero que la mitja estigui ascendent, no agafi que la dent de serra la mitja estigui ascendent. Sí, sí, com la temperatura. Exactament. Aquella línia groga, no?, de la televisió. No, però sí que jo crec que hem de tirar tal com anem ara, funcionarem bé, ens posarem els entrebancs,
Però si estem guanyant, aquí està. Ja tenim molt de guanyat, perquè si no, ja et desinfles. I si no, llavors ja hi ha una reacció massa, podríem dir, visceral o violent, i els de davant afluixen, perquè els de darrere apreten. Apretem. Sí, però jo crec que si apreta el poble... Avui ja deiem per la televisió que Espanya mana un govern...
I a Catalunya man el poble de moment. De moment és així. Llavors, si es pot continuar així, els que estan al capdavanter són els que han d'agafar el que hauria de ser democràticament, no al revés. No, no, no. I esperem que de moment les coses van així. I ara us vull fer una pregunta. La pregunta és...
per què un 51% no és majoria? És molt poca majoria. És meitat. Més un, més un. Què vols dir? Què vols dir? Què vols dir que el 49 mana solo el 51? No, perquè no mana cap dels dos, crec. Crec que és repartiment per igual. 55% no. Com preccions d'una empresa? I tinguis el 51%.
No, a veure, molt bé, però què vol dir? És un percentatge massa petit. Molt bé, d'acord, t'ho acceptem, però vol dir que tenim d'estar subjectes a com estem fins ara per aquest 49%. No, no, jo no dic això, però dic que si per tant la fos un govern i hi hagués un partit amb 51 i l'altre 49, és evident que no podria governar el 51%. Perdó, perdó, perdó, estàs molt equivocada. A més tens de veure aquest Ajuntament de Sant Just quantes vegades està 9 a 8.
De regidors. Però llavors ha hagut d'unir-se amb algú, no? No, no, no. Estem parlant del govern. 9 a 8. 9 a 8. 9 a 8. Sí, sí, clar. Eh, i de vots? No sé si arribava al 53 contra el 47.
No, no, que funciona així està clar, el que passa és que amb una cosa tan delicada o tan més gran... No, no, jo no dic que sigui delicat. L'únic que em pregunto és, el 49%, vull dir, si guanya el 51, es té a mantenir l'estatus actual d'obresió? No, no, clar, hi ha un rebuig. Per això és tan complicat tot, no? Ah, per això t'ho dic, que a vegades... El 50% és igual.
Però 51% no és el mateix. I torno a posar per tercera vegada l'exemple d'una empresa. Jo crec que sí que és el mateix. El que passa és que a termes pràctics no. Tu vas per 51% d'accions d'una empresa. Però és el mateix. És la meitat. I el Consell d'Aministració s'ha vol càrregat. I ets tu la mestressa. És majoria, és majoria. Ja no és majoria absoluta, però és majoria. No, no, absoluta. Què vol dir absoluta? També, no?
Seria el 100%, una majoria absoluta seria el 100%. Doncs amb el 51, eh? És majoria, clar. Majoria. Sí, sí, ho sentim molt, oi? Són majoria contra la Carme. No, no, però és un tema... És que això, sempre parlen aquests de què? Estan dividint el poble. Qui divideix el poble? Els que creem una cosa o els que creuen l'altra? Perquè si nosaltres som el 51, nosaltres hem dividit.
Vull dir, és que a vegades començo a estar cansat d'això que diuen. És que esteu dividint el poble. Perquè el seu poble, el que ells creuen, per mi, ells m'han estat oprimint. O m'han estat imposant. Pensen diferent a mi. Pensen diferent, és igual. Per tant, ara, avui, i tant, jo he tingut d'acceptar que ells seran majoria. Avui, que canvien les coses, llavors no val el jo. No val. A què juguem? Clar, diuen que no val. Aquí, la tonteria del món és discutir tant sense deixar votar.
Oi que estan tan convençuts que perderem, etcètera, que deixin votar? Em sembla que no estan tan convençuts per això. Per això no voten. L'altre dia ho deien a la part d'Escòcia. El Cameron diu que deixa votar perquè està segur de guanyar ell. De moment encara està guanyant el no. Encara està guanyant el no. Com ha passat al Quebec. Sí, però cada vegada ha anat pujant una mica més i també hi havia la por aquella de separar-se, que no podrien...
com una mica viure, etcètera, això els van vendre el primer dia, ja, no? Però és que aquí no ens deixen fer ni això. No, que ens deixin votar, i es veurà, i estarem tranquils, si perdem o no arriba aquest 50, ja està, ja serà la seva... Vau votar el 1614 i ben tard. L'altre.
I el PSC, quin paper creieu que ha de jugar amb tot això? Ara s'apunta. S'apunta, s'apunta. No, ja s'ha apuntat segur. Jo crec que tenen un problema a casa seva important. Suposo que tenen dues ànimes. Més dues. Els que venim de fa molts anys d'aquest món...
El que us coneixem això, recordo que hi ha un conglomerat difícil. Ho és. I que ha continuat fent i que serà difícil. Vull dir, jo no m'ho he posat perquè estic a un cantó molt clar, però crec que tenen un problema difícil de resoldre perquè tenen dues ànimes i és estimar més el papa o la mama i això sempre és un problema. Està clar.
I quan hi ha un divorci, doncs que vas amb el papa o vas amb la mama. Però hi haurà un divorci? Jo hi és. No, no, un divorci, ja no digui ell, sinó entre Espanya i Catalunya. Sí, sí, per això, però existeix. Acabarà a existir. A veure, jo no sé si hi ha divorci. La nostra intenció... Bueno, l'intensió més teva seria que hi hagués un divorci. Quan jutja, tu, que hi hagués la separació de béns. Que s'està li ara no estic deia perfecta. I llavors algú tira a decidir si és el papa o la mama. Aquí, entre totes més, com que parlàvem del PSC...
el que li passa a aquestes ànimes, que també dèiem que les té, què han de fer? Doncs algú altre ha de posar-se una mica al regle i veure com va el país i si està d'acord amb el país. El país que està, a Catalunya, ens refereixo, no? I, per tant, hi ha tot un sector important de pesos pesants que poden arrossegar i també crear una fractura important dintre del PSC si no hi ha una mínima entesa. Hi ha una rebaixa d'aquesta...
cantarella del federalisme, etcètera, etcètera, que pot lleujar una mica aquestes diferències. Però, esclar, si ens mantenim tot el dia amb això, ara, de totes maneres, jo crec que aquesta setmana el PSC s'apuntarà, doncs, a la comissió. Jo crec, n'estic convençut, pràcticament convençut. I, per una altra banda, també una felicitació en el Rigol, perquè va presentar
els mateixos resultats en el PP i en els Ciutadans. Per dir-los, escolteu, això, tan senzill, no ho voleu... És el que dèiem abans.
no permeten una consulta? Per què? Per què? Jo crec que és una cosa que tenen ells de coll avall, que no la deixaran fer, i d'una manera o altra ens estan posant pals a les rodes perquè no tirem endavant, i com més ho facin, més difícil. Ho tindran ells. No, ells no és difícil, però jo crec que...
ens ha agafat el moment d'una economia difícil i que per sort o per desgràcia els mitjans ja n'hi ha atacant avui mateix crec que és no sé quins dels diaris ja parla que l'economia catalana és la que està pagant més malament les administracions catalanes
en la cosa vol dir que per tant tot això n'hi ha discutint quan escoltes alguna emisora estrangera més d'allà de l'Ebre
sense parlar que on està més endaltat és Catalunya, que si no sigui per l'estat espanyol que injecta diners, les pitjors caixes, el pitjor de tot. Per tant, també hi haurà un tema econòmic que serà difícil i crec que el país tindrà de fer, si continuem, el país tindrà de fer unes sèries sacrificis per aguantar-nos.
Jo fa un moment, això no és avui ni per demà. Això serà una transició curta, oi? Però com mínim més d'un any o dos. I tant. Jo crec que més. L'altre dia va sortir un químic amb un llibre i va vaticinar, diu, Catalunya serà independent l'any 29.
El 29 ja ho sabia i tot, hi ha gent que sap tot, eh? Quins anys faltes, doncs, no? Sí, sí, no, a més a més ho deia, perquè portava amb un llibre, amb un llibre d'efemèrides, i ho anava llegint, ho anava llegint i deia, veus això, això ha passat, això també ha passat, això també ha passat. Llavors va arribar a un punt en què deia que Espanya fracassarà, tindrà que anar a baix, i llavors seran les castelles que ens tornaran a Catalunya.
I això a nosaltres ens tocarà l'any. Si és veritat... Que parlava de les fallides que hi havia econòmiques de l'estat espanyol. Que són periòdiques. Són periòdiques, no? Clar, llavors diu que té que baixar, té que baixar a Espanya, té que baixar. Sí, sí, sí. Però també estem canviant una mica el món. Vull dir, ja no crec que tinc la sensació que el que sé és que
Abans els estats, a vegades sembla que viuen quatre o una vegada aquí, el capital, i el que molt els fills és el capital. I tant, bàsicament. Més que els governs són els capitals. El capital és el que mana a tot el món. No serà fàcil, ens costarà molt...
Suposo que tenen de sortir a fer més vies catalanes o similars. Jo suposo que estan rumiant que s'ha de fer l'any vinent. Bueno, ara em sembla que el dia 28 em sembla que es fa un acte al Palau Sant Jordi. Em sembla que hi va el Serrat, el Llach, em sembla...
El Serrat, també. Si em sembla que a l'últim moment té, em sembla que hi ha gust. Si va al Serrat, me n'alegro, també. Perquè vol dir que el PSC se s'ha apuntat a la comissió. L'única cosa que... Ja que estem quasi al final de la tertúlia. Ens queden ja tres o quatre minutets. Que ens els permete la Carme. Crec que... Torna-li el mateix al principi. Felicitats, els organisadors.
Felicitar els voluntaris. Fantàstics. I crec que, gràcies a ells, s'ha donat un pas molt important davant. Jo no m'imagino organitzar una fila de 400 quilòmetres i que s'omplís.
És clar, és que ho rumies i fa efecte. Aquell ministre d'Estariós espanyol, que primer va dir que no té importància i després va reconèixer que va ser un gran èxit de logística. Jo no sé si vau veure l'Interior Economia quan es va acabar la via.
Jo vaig anar a casa i vaig posar a la televisió a veure què passava. Jo també la volia veure, però vaig arribar a tal. Només vaig veure l'escut que posava Nadal. Nadal? No, l'escut que posava... Ah, que posava Nadal. És molt sorprenent perquè va sortir el locutor que és d'aquí i li diu, estem embatent des de Sant Jus d'Esvern
perquè tenen els estudis aquí, a un dels platós, i diu que s'ha acabat ara mateix la via, un èxit esclatant, però literalment estic dient, un èxit esclatant, fantàstic, i aquí tenim un noi jove que és independentista i ara farem unes preguntes i que contesti. Tot això es veia amb una claredat meridiana i un so fantàstic estereo.
A la primera pregunta hi va haver una interferència acústica i una interferència visual. La imatge es va quedar fixa, tremolant, i la veu va desaparèixer. I això doncs ja està.
I quan després van acabar l'entrevista amb aquest xicot, perquè suposo que mentrestant l'estaven fent sense adonar-se'n, diem entre cometes, que passava això, que passava... És el Fuentes, no, aquest? Ah, sí, sí, crec que no és el Fuentes, però sí que és el Fuentes. Sí, Catalunya Opina havia fet antigament... Sí, crec que és aquest xicot.
Total, que l'home es va portar magníficament bé, dient, ha estat un èxit, que l'operador, pim pam pam, ara parlarem amb aquest noi. Li fa la primera pregunta que ell va per contestar, i aquestes interferències que us juro que va ser, perquè quan va acabar l'entrevista, el programa va seguir amb una perfecció que no havia vist mai.
Són paràsits de la tele. Sí, sí, són paràsits. Paràsits, exacte. Aquesta és la paraula paràsits. Entre Sant Just i Sant Feliu hi havia una zona d'inhibició i es va notar. Aquesta és la democràcia. Una emissora que arribava a tot el país, a tota Espanya, per entendre'ns, resulta que la van fer una interferència perquè no se sentís el que deien.
Llavors, esclar, nosaltres tenim una sort de TV3, per dir-ho d'alguna manera, no? I ens entrem de les coses que passen aquí, però és que fora d'aquí no tenen cap altra emissora que els expliqui les coses. Perquè aquests anaven a explicar-ho i ells mateixos es van sabotejar, ells mateixos. Fantàstic, no? Clar. Estava ben parat.
Mig minut ens queda per tancar la tertúlia, per tant, ho deixarem aquí. La primera tertúlia bastant densa. Sí, sí, sí, com hem començat la política que tanya moltes coses. És que tenia motiu, eh?, perquè tan fresquet, tan fresquet... I no ens ha deixat parlar de Sant Just, eh? Jo heu fet una mica de debat al principi sobre Sant Just i Sant Feliu. L'altre dia vaig sentir per la ràdio que estaven dient que havien de parlar més de Sant Just. Sí, vam fer un debat amb el Jordi.
Teníem el dubte. Farem d'aquí 15 dies, doncs. Gràcies, Jaume, Jordi i Pep, que vagi bé i bon dia. Són les 12. Notícies en xarxa.
Catalunya Caixa resol més de 8.000 casos de clients que van comprar per aferents i torna a més de 146 milions d'euros. Esports, aquesta nit a les 9 comença la Lliga Catalana, l'EB de Bàsquet, el Barça B i el River Andorra juguen l'anada de les semifinals al Palau Blaugrana i també aquest vespre juguen partits de la Copa Esports Penedès d'Ucaipatís.
Està en marxa la reunió del Consell de Govern, la reunió setmanal, una trobada en què avui l'executiu aprovarà un pla de xoc per lluitar contra l'atur juvenil. El govern destinarà 50 milions d'euros per a la contractació de joves menors de 30 anys sense feina i sense formació.
S'espera que a dos quarts de dues del migdia al Palau de la Generalitat el conseller d'Ocupació, Felip Puig, expliqui més detalls d'aquest pla. El programa inclou cursos de formació per als joves sense estudis i també una reserva del 25% de les places que gestiona el Servei Català d'Ocupació per a aquest col·lectiu. A més, també es preveuen incentius per a la contractació d'universitaris sense feina. Patronal i sindicats aplaudeixen el pla. Dani García és portaveu nacional de Balot Joves de la UGT en declaracions a la xarxa.
És una proposta que realment des de l'Avalot Joves de Logitech a Catalunya veiem positiva. El que passa, no sabem si arriba gaire tard o si el pressupost és adequat per la magnitud de la tragèdia. Pensem que tenim més d'un 50% de joves menys de 25 anys a l'atur.
i en la situació en què correm el perill d'estar davant d'una generació perduda. A banda del pla específic per a joves, el govern també n'aprovarà un altre en favor de la reindustrialització. Catalunya Caixa ja resol més de 8.000 casos de clients que van comprar participacions preferents i ha tornat més de 146 milions d'euros. Segons el director general de consum de la Generalitat, Alfons Conesa, la majoria de persones que van reclamar l'administració ja han recuperat els diners.
Amb tot, i segons ha explicat Cunés a la xarxa de comunicació local, ara s'obre una segona fase de reclamacions. Una segona fase que pot arribar entre 12, 15 o més acceptacions per part de Catalunya Caixa. Vull dir que ens en anirem al final entre 25 i 30 mil...
Avui per avui el total d'arbitratges fets han donat la raó en els reclamants. I Catalunya Caixa avui ha tornat ja més de 146 milions d'euros a totes les persones que havien reclamat. En la primera fase es van acceptar unes 12.000 reclamacions per les preferents.
Han trobat viu l'home que va desaparèixer al mar durant aquest passat cap de setmana mentre treballava en un vaixell a la costa de Tarragona. L'han localitzat a la platja de la Pineda de Vilasec, el tarragonès, amb una ferida a la cama. Era el primer oficial d'una embarcació libanesa que fondejava davant la costa tarragonina a una milla mar endins. Agents de la policia local han vist l'home desorientat i l'han traslladat a l'hospital de Sant Pau i Santa Tec. La portava més de 48 hores desaparegut des que es va donar la vist.
El municipi d'Arenys demana la comarca del Maresme. Avui comença un procés participatiu perquè els ciutadans d'aquest municipi decideixen a què volen destinar 150.000 euros del pressupost municipal l'any vinent. Es recolliran propostes fins al proper 30 de setembre. Ràdio Arenys, Marc Sánchez, bon dia.
Bon dia, avui comença el procés participatiu perquè els aranyans decideixin en què destinar 150.000 euros del pressupost del proper 2014. La regidora de Participació Ciutadana, Maribel Illesques, diu que el ventall de propostes s'ha ampliat aquesta vegada i no només es basa en aspectes urbanístics. Poguer obrir el ventall a altres àrees, precisament per les...
per les necessitats de les persones. En què volem gastar aquests diners? Un cop finalitzat el període de recollida de propostes, es valoraran i validaran seguint els criteris econòmics, tècnics i d'interès públic. Les propostes es poden presentar fins al 30 de setembre. I a la ciutat de Barcelona, la Guàrdia Urbana ha denunciat sis joves per fer pintades al mur del Castell de Montjuïc. La multa que els poden imposar és de més de...
2.000 euros. Són 3 nois i 3 noies que viuen a Barcelona, Cornellà de Llobregat i Sant Joan d'Espí i que han estat denunciats per la via penal i també per l'administrativa. Fer pintades a la paret exterior del castell de Montjuïc és una falta tipificada al codi penal ja que el conjunt arquitectònic es considera un monument històric i artístic d'especial protecció. Els fets van passar dijous de la setmana passada a la nit i l'avís el va donar el vigilant de seguretat. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. El Banc de Sang i Teixits torna aquesta tarda a Sant Just per fer una nova campanya de donació de sang.
Tothom qui sigui amb ajuda de tipes i més de 50 quilos pot ser donant i col·laborar així en l'augment de les reserves de Catalunya. S'instal·laran davant del casal de joves. Diàriament es necessita sang als hospitals, no només per salvar persones que hagin patit un accident, sinó, sobretot, per a aquelles persones que pateixen malalties, com ara càncer o leucemia. A Sant Just, aproximadament, dona sang a una seixantena de persones, encara campanya, moltes d'elles joves. Si voleu donar sang aquesta tarda, ho podreu fer entre dos quarts de cinc i dos quarts de nou davant del casal de joves.
Podeu ser donants si teniu entrat 18 i 65 anys i peseu més de 50 quilos. El procés de donació només dura 20 minuts entre omplir un qüestionari, la revisió mèdica, l'extracció i un refrigeri. Trobareu més informació al web donasang.gencat.cat. Més qüestions? El Casal de Joves arrenca aquest divendres un curs per aconseguir el carnet de monitor de lleure infantil i juvenil. L'impartirà la Fundació Catalana de l'Esplai.
Consta de 108 hores teòrico-tècniques i 150 hores de pràctiques. Es farà els divendres a la tarda al casal i els dissabtes durant tot el dia al centre cívic Salvador Espriu. Costa 195 euros. En concret, l'horari dels divendres serà de 4 a 7 i el dels dissabtes de 10 a 2 i de 4 a 8. Podeu demanar més informació adreçant-vos al casal de joves al seu web casaldejoves.com o bé al web de la Fundació Catalana de l'Esplai, esplai.org.
I seguim parlant del casal de joves, s'han engegat unes classes de gimnàstica hipopressiva postpart. Estan les inscripcions obertes tot el trimestre i hi haurà sessions en horari de matí i de tarda. El curs acabarà el dia 20 de desembre i costa 45 euros i mig. Aquestes classes s'adrecen a dones que hagin estat mares, com a mínim amb dos mesos de marge, que vulguin tonificar l'abdomen, el sol palviar i millorar la postura. Tot plegat amb exercicis hipopressius, densa del ventre, abdominals i estiraments.
El curs de gimnàstica per després del part es fa els divendres en horari de matí de 12 a 1 o en horari de tardes de 2 quarts de 9 a 2 quarts de 10 a la sala Ovidí del Casal. I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora a la 1 al Sant Just Notícies edició migdia i mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
que ya no crees en la gente que tomas pastillas rosas y te has vuelto ni vista y sueñas con no soñar entraría en tu luz con una canción sencilla tres notas y una bandera tan blanca como el corazón que late en tu cuerpo de niña
Estaría tan lejos de ti que ya no recuerdo el momento en que te dije por última vez que el cielo se está abriendo y se abre bajo tus pies y quiero que vengas conmigo a cualquier otra parte.
Fins demà!
Bona nit.
Estaría tan lejos de ti que ya no recuerdo el momento en que te dije por última vez que el cielo se está abriendo y se abre bajo tus pies y quiero que vengas conmigo a cualquier otra parte, a cualquier otra parte, a cualquier otra parte.
A cualquier otra parte. A cualquier otra parte. A cualquier otra parte.
A cualquier otra parte.
Just a la fusta. Arriba a Sant Just el primer centre d'educació infantil anglès, St. Patrick's Preschool. A St. Patrick's Preschool, els vostres fills i filles podran gaudir d'un ensenyament innovador i multilingüe, aprenent anglès des dels primers mesos de vida. Oferim un mètode basat en els millors programes pedagògics internacionals, el mètode Tomatís i Music Together.
Fem ioga, natació i massatges per a nadons i tenim un gran ventall d'activitats extraescolars. Inscripció oberta pel curs 2013-2014. Informa-te en el telèfon 697 70 35 05 o al nostre centre situat al carrer Constitució número 2 de Sant Just d'Esvern. Sant Patrick Express School. Inaugurem la primera setmana de setembre.
Dos minuts i un quart d'una del migdia, aquesta hora tornem a saludar el Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom. Per parlar normalment aquesta hora, l'any passat vam parlar de la història de Sant Just, vam repassar el que passava des de principis de segle fins a finals de segle passat. Jo mateix.
Fa un parell d'anys hem repassat també l'abans de Sant Just. No, les notícies de Sant Just, de curiositats també històriques, no? Efectivament, efectivament. Cosa que es va trobant cada dia més. Exacte. Per això ja seguirem, ja seguirem. De moment, és a dir que d'aquí a finals d'any, si més no, volies fer una cosa més distesa.
Més distesa, sí. Per què em va caure a les mans una publicació molt curiosa que se'n diu l'Almanac del Cordill. Sí. No és gaire conegut, diria jo, perquè us l'he ensenyat a vosaltres i no ho havíeu vist. Efectivament té un cordill per poder-lo penjar, doncs, un clau en el lloc més adient de la casa per poder-lo consultar, no? I, doncs, aquest almanac el que porta és setmanalment tota una sèrie d'efemèrides, de curiositats, de petites receptes, o també, doncs, refranys, etcètera,
I em semblava que per desengreixar una miqueta la costa històrica, doncs fins potser a final d'any,
Aprofitant aquest trimestre, podríem parlar i resseguir una mica tota aquesta literatura una mica més lúdica que tenim en el Manac del Cordill. Molt bé, doncs ho provarem. Ho provarem. Per exemple, aquí tenim la setmana del 16, el 22, que és la que estem actualment, i també ens posa, per exemple, que el sol surt a les 7 i 33 minuts i que es ponen a les 19.59. Durant aquesta setmana, si més no, ahir,
Llavors, hi ha els sants, també, de cada dia. I ahir era Sant Sabrià, Santa Imelda, Sant Rogeli i Sant Corneli. I avui, què és avui? A veure, avui és 17? Santa Ariadna, Nàdia i Imelda. Molt bé. No en conec a cap, tampoc. Doncs mira, alguna Ariadna, potser sí, alguna Nàdia, també. I demà, què serà? Santa Sònia, Santa Sofia, Sant Ferriol i Santa Irene.
Aquests són més habituals, exacte. Què passarà, per exemple, dijous? A veure. Doncs Sant Gener, Sant Nil, Sant Alfons i Sant... Perdó, Sant Alfons d'Orozco. És compost, aquest és compost, eh? O sigui, Alfons d'Orozco. I divendres, doncs Càndida, Quim, ja ho està aquí. Molt bé. Això de Sant Quim no ho he sentit a dir mai, però vaja, em canto tot, eh? Sant Quim.
I el dissabte, Sant Mateu, que és festa major de Ballerana, per exemple. Ah, sí? Sí. I després, Dèbora i Jonàs i Celina. I per tancar el diumenge, Maurici, Digne i Fèlix. Molt bé. Aquests són els sants d'aquesta setmana. Per tant, ho diem així perquè tots aquells que tinguin amics, coneguts, parents... Estiguin al cas, exacte. I no queden malament, eh? Que almenys, si us plau, feliciteu els vostres propers de la família amb aquests noms. Està clar.
Molt bé, doncs això pel que fa el centural. Sí, després tenim, per exemple, podíem començar per una recepta, que seria la truita amb suc d'en Felip de Palacio. A veure, truita amb suc. Sí. La primera ja és una mica estrany, no? Ja és una mica estrany, mira. Diu, Felip Sirera va ser un cuiner del segle XIX que va fer carrer al Palau del Bisbe de Vic. Sí. La cosa ja va així, es veu una miqueta, no? En jubilar-se, imagina't tu, quan es va jubilar, es va casar amb una vídua.
Va muntar una xocolateria i va fer un receptari. Home, doncs mira, una manera exacta de... Em jubilo, em caso. Llavors muntar una xocolateria i va fer un receptari. I proposa aquesta truita. Bateu els ous i afegiu-hi una mica de parret llat. Feu la truita i serveu-la en un suc que fareu sofregint alls, julivert i ceba. Enrossiu i poseu-hi unes gotes d'aigua. Deixeu-hi una picada de pinyons.
amb metlles i una molla de pa amb vinagre. Asseoneu amb sal i una mica de canyella. Mira. Això potser ho haurem de penjar. Ho haurem de penjar en el muet. Ho haurem de provar. No sé si ho has provat tu, Pep. No, no, no. Encara no m'he vist en cor. Acabo de descobrir l'almenac i ara veurem què passa. Per exemple, també es posa en horticultura. Sí. Com que...
Qui més que menys a casa ja té un hortet, però menys a casa tinc un hortet d'aquests de Terrassa, que ara té unes maduixeres. Fins ara hi tenia una esvergíniera, que m'ha fet dues esvergínies per la senyoreta Pepis, i ja s'entén la vida, que ja m'he menjat i tot, que la veïna va tenir l'encert de fregir-me i reboçar-les, i després, doncs, maduixes, Déu-n'hi-do, les que ja he menjat, les maduixeres. El que he canviat, doncs, de lloc ha sigut una pebrotera, perquè no feia pebrots ni que matessin, no?
I aviam si reaccionen. Hi havia tingut tomaqueres, que els vaig canviar també de lloc, i també van reaccionar. I m'han fet Déu-n'hi-do els tomaques que tinc ja que acaben de madurar. Per tant, doncs, aquesta cosa ha funcionat bastant bé. Molt bé. Llavors, diu, alguns bancals de l'or comencen a quedar buits. En aquesta època de l'any arriben els treballs que ens han de garantir l'acollita de la propera temporada. Val. Podem passar un rasclet per airejar el sol de les terres més compactes.
I, seguidament, podem abocar-hi un bon gruix de compost de l'herba i de les deixalles vegetals que hem anat acumulant al llarg de l'any. Efectivament, totes les fulles...
seques, que d'aquestes plantes que jo tenia allà, les he anat acumulant amb un raconet de l'or, i ara, doncs, passaré un rasclet petit, esclar, tota mida del que cal, no?, de l'or, i passaré un rasclet i evocaré aquest, diguéssim, el que podíem dir-ne, el famer, que dèiem abans, no?, a les cases teníem un famer. Recordo sempre les baralles que havia sortit d'escola per recollir
els fems dels cavalls que passaven pel carrer, tant el carrer Badó com el carrer Bonavista, la base de Can Preciós, el que arribava primer amb el cavall s'enduia i el portava a famí, i d'aquesta manera es podia abonar l'or de casa. Sí. Doncs bé, ja tenim això, que quan encara queden els bancals buits, cal preparar, diguem-ne, la terra per la propera plantada, que ja veurem quina serà. Ahà.
Una de les malalties molt corrents, i que em sembla que també en pateixen, d'una certa manera, és la diabetis. I llavors diu, contra la diabetis va haver una culleradeta de canyella molta. Ah, sí? Perquè suposo que deu ser per endolcir, no? Sí, perquè, vull dir, la canyella, a part, la canyella té... Jo l'iogurt, per exemple, la lloc de sucre hi poso canyella. Canyella, sí, però té un... No és ben bé com el sucre, però almenys ja té... Alguns ja té consistent, eh? Sí. Doncs bé, jo fins ara tenia una planta que substituïa també el sucre. L'estèvia? L'estèvia. L'estèvia.
Sí, sí, sí. Menjaves una fulla i quedaves realment endolcit tot el dia. També és veritat. Llavors, que parla de coses així diverses, tan diverses com Alemanya, és un dels països europeus on es prenen més plantes medicinals.
molts metges les recomanen. Ah, sí? Sí, mira. També està bé, no? Després diuen que estem sobremedicats, doncs que hi hagi l'alternativa. Amb això sempre m'ha cridat l'atenció un anunci que hi ha d'una pasta de dents que diu la més utilitzada pels dentistes. Jo diria que és la més recomanada, potser, però utilitzada pels dentistes com a operació. Sí, tampoc et vol dir que, no? Exacte. Però ho diuen així, l'anunci. Enginys.
Senzills i eficaços són els airejadors d'aixeta. Això sí que és important, també. Airejadors d'aixeta, enroscats a dutxes i aixetes, afegeixen aire al raig de l'aigua i aconsegueixen un estalvi del 40% en el consum de l'aigua.
Ens fa l'efecte que també raja més. De fet, no raja tant perquè barreja aire. I algunes campanyes les han regalat, algun ajuntament, alguna empresa de les aigües, etcètera. Aquesta peça que s'enrosca en l'aixeta i, doncs, vaporitza d'alguna manera l'aigua quan surt i surt a pressió i en gastes menys. Aquest 40% ja és veritat, eh? I el refrany, l'últim que hi ha i l'últim que avui parlaríem, diu allò que negues et sotmet.
Allò que acceptes et transforma d'un tal calç. Déu-n'hi-do, és dens, aquest refrany. Allò que negues et sotmet, perquè t'hi has de mantenir. Sí, sí. T'hi has de mantenir, eh? I allò que acceptes et transforma. Què et sembla? Doncs mira, amb aquest refrany tanquem aquesta secció d'avui. Sí, sí, sí. I la setmana que ve farem del 23 al 30. Exacte, la següent setmana. Això mateix. Molt bé, perfecte. A reveure. Doncs vinga, que vagi molt bé. Igualment. Adéu, bon dia. Adéu, adéu.
Com un plom m'endinsa dins del mar cap ficat per no haver fet cap cançó en més de dos anys.
Estirat al fons del mar pacífic, busco manuals de com respirar al fons del mar. Veig passar un tres atlàntic, quina panxa m'he vist estirat a sota el mar.
havent passat, ha deixat una pluja d'aigua que es fa curiosa dins del mar. Com la llum m'endinso dins de casa i veig com l'aigua deixa el seu rastre després del meu pas.
Consternat, després d'haver viscut un naufragi total, he après a respirar a sota el mar. Esdeving un cas d'estudi atípic per viòlegs marins que inunden universitats i centres marins.
Fins la NASA la cosa ha sobtat i em volen enviar a l'espai més llunyà per investigar. Jo m'hi avinc i ja sóc a 10.000 milions de quilòmetres del meu nit.
Em permet comprovar que m'és fàcil d'estar en tota llibertat a l'espai sideral. I respirar com el fe i el fons del mar entre algues o estrelles, mi sento tan normal.
El resultat de nou sorprèn a tots i la gràcia inicial s'ha convertit en un odi general. Les intencions d'eliminar-me a persona es devenen per mi allò més preocupant.
Doni, viatge invisible per la Via Llàctia. Oh, soc tan feliç, invisible allà m'on passo i em fa sentir tan sol.
Fins demà!
Bona nit.
Els matins de 10 a 1 s'enjuça la ràdio just a la fusta
Tres minuts i arribem a dos cursos d'una de migdia. A aquesta hora saludem en Francesc Orbella. Molt bon dia, Francesc. Hola, molt bon dia. I ben tornat al Just a la Fusta. Molt bé, moltes gràcies. Per parlar de coaching, l'any passat vam començar a fer, la temporada passada vam començar a fer els dilluns. Per tant, ara estigueu atents perquè serà els dimarts, cap a aquesta hora, quan parlarem de tot plegat. Cada setmana, com l'any passat, ens plantejaràs diferents qüestions.
per entendre una mica millor pel món. En el fons no deixa de ser això, el coaching. Sí, exacte. Intentarem entendre les coses que ens passen una mica més, analitzant-les una mica més.
Exacte, i avui, arran de tot aquest fenomen de la independència, has volgut plantejar-nos analitzar l'experiment d'Aix, que demostra fins a quin punt el grup influeix en l'opinió de l'individu, i també, d'alguna manera, arran de tu plegat, vols donar resposta, intentar donar resposta a la pregunta de quina és la millor data per fer la consulta sobre la independència, és a dir que...
Vas fort avui, eh?, directament. Planteixes temes que se'n van aparentment dels que hem tractat més fins ara, a partir des del teu punt de vista. Sí, bé, és un tema molt d'actualitat, no? Sí, sí, tant. Vull dir que ja em sembla bé. Ahir també la part d'Economia, el Manel Ripoll, va intentar respondre això, què passaria si Catalunya fos independent. És a dir, que tots estem... Aquesta demana és el tema del dia, en tots els sentits. Sí, exacte. I en aquest aspecte, doncs, el tema de la data de la consulta és una cosa que ha sortit molt sovint, no?,
I bé, crec que és un tema molt interessant i potser des de la psicologia també hi ha alguna resposta o alguna cosa que se'm podria dir. Jo, si em permets, explicaré una petita anècdota personal. Jo recordo fa bastants anys, devia tenir uns 7 o 8 anys o una cosa així.
Vaig anar de colònies amb l'escola. Vam anar a passar un parell de dies, no sé on era exactament, en una casa de colònies d'aquestes, no?, que hi ha perdudes pel territori. I recordo que quan es va fer de nit ens van treure tots els nens allà fora, no?, al pati, i va venir un senyor, un monitor, m'imagino que devia ser, i ens va començar a ensenyar, doncs, els estels, no? Mhm.
suposo que els que som d'aquí a la vora de Barcelona pensarien que no els veiem gaire i diríem, aquest els ensenyarem ara el senyor va començar a explicar mireu, nois, allò d'allà és l'ossa major, llavors tots els nens allà mirant oh, l'ossa major llavors veies, no? sí, però aquestes tels ja et sembla aquest i tu ja veies l'ossa major i tal, jo recordo que estava allà veient l'ossa major, com tots i de cop salta un company de classe i diu, escolta senyor, és que jo no la veig
l'Ossa Major. I vaig pensar, aquest carallot, com que jo ens veu, l'Ossa Major, si està aquí mateix, si està ben clara, l'Ossa Major, no? Llavors el monitor, amb això de la paciència que tenen els monitors, li va dir, sí, mira, veus aquella muntanya? Doncs una mica més amunt hi ha un estel, i al costat hi ha aquest altre estel, no? I li va començar a explicar exactament on estava l'Ossa Major, no? I jo em vaig quedar molt sorprès, perquè em vaig adonar
de quan jo estava mirant no era el joc correcte. O sigui, jo estava veient una osa major on no hi havia de ser l'osa major. O sigui, que curiosament, el fet que tots els meus companys estiguessin veient l'osa major va fer que jo també l'estigués veient. I jo no sé què estava veient, però des de l'1 no estava veient l'osa major. És veritat que això ens ha passat tot. Segurament ens ha passat amb aquest exemple a classe fins i tot, quan tothom entén alguna cosa no pots que tu no ho entenguis perquè possiblement alguna cosa estarà fallant, no? Penses...
Exacte, i això és un tema que és molt curiós, que s'ha estudiat des de fa molts anys en psicologia, i hi ha dos experiments que són els que més ho han tractat. El primer va ser un experiment que se'n deia l'experiment de xèrif, perquè el doctor que el va estudiar es deia així, no?
Va ser l'any 1935, o sigui, ja fa unes quantes dècades. I en el que consistia era en... Era molt curiós. Ficaven una sèrie de persones dintre d'una sala totalment fosca. Sí. Llavors, en aquesta sala totalment fosca, hi posaven un punt de llum, un punt lluminós. I es tractava de dir si aquell punt es movia o s'estava quiet. I si es movia, durant quanta estona creus que s'estava movent, no? Les conclusions van ser molt curioses per què?
Quan a les persones se'ls preguntava de forma individual, és a dir, quan entrava una persona a la sala i li preguntaven i responia, doncs es donava en compte que les respostes eren molt variades. Hi havia des de gent que deia que s'estava 15 segons movent fins a gent que deia que s'estava quieta. Però, en canvi, quan es ficaven a tothom a l'hora dintre de la sala i se'ls preguntava si el punt s'estava movent,
Curiosament, les respostes tendien a ser totes les mateixes. Ah, sí? O sigui, tothom veia que o es movia 4 segons o es movia 5 segons, però... Totem coincidia, no? Era més fàcil arribar... Exacte. O sigui, curiosament, tothom coincidia. Llavors, clar, d'això la conclusió que se'n treu és que quan les persones no estem molt segurs que la nostra resposta o que la nostra percepció és correcta,
ens fiem del que diu la majoria, no? Una mica el que busquem és formar part del grup, no excloure'ns, i d'alguna manera, doncs, si el grup diu tot això, doncs, jo que no estic molt segur de ser el que està equivocat, i el grup, doncs, té la raó, no? Però, clar, llavors, al cap d'uns anys, l'any 1951 va venir el seu meu aix,
I es va preguntar, diu, sí, però i què passa si en comptes d'adoptar de la teva resposta n'estàs segur? I va fer un altre experiment. A veure... I aquest experiment consistia en el següent. Consistia en... Ensenyava, posava una sèrie de persones, en l'experiment DCI eren entre 7 i 9 persones...
un al costat de l'altre. I se'ls comunicava que els farien una prova de visió per experimentar l'agudesa visual que tenien. I se'ls ensenyava un full amb quatre ratlles verticals. D'aquestes ratlles verticals, d'aquestes quatre, dues eren iguals i les altres eren d'una mida diferent.
i simplement havíem de dir quines eren les que eren iguals, si la primera i la segona, la primera i la tercera, la segona i la quarta, etc. Aquest experiment tenia una petita peculiaritat, i és que de les 7 o 8 persones que hi formaven part, només hi havia un que era realment una persona, o sigui, un experimentat. Les altres eren persones que eren actors. Ah, al revés. Exacte, o sigui, hi havia 7 o 8 que eren actors, que estaven allà per enganyar una mica, i hi havia una persona que era el que se li feia l'experiment. Clar.
Llavors, clar, començava el senyor a preguntar quines són les raies que són iguals, no? Llavors, als sectors se'ls ha de donar la consigna de...
mentir deliberadament en algunes de les respostes, no? Clar, quan la persona que veia les ratlles i estava molt segur que les que eren iguals, per exemple, eren la 1 i la 2, quan sentia una altra persona dir una cosa diferent, clar, la primera vegada diria, aquest senyor no veu bé perquè s'ha equivocat, perquè és evident que les ratlles 1 i 3, per exemple, són iguales. Però, clar, quan el segon diu el mateix una altra vegada i la tercera persona torna a dir el mateix i la quarta, i veus que sistemàticament tots diuen el mateix, clar,
El que es van donar compte amb aquest experiment és que fins a un 38% de les vegades la persona canviava la seva resposta, tot i estar segur que el que jo veia era correcte.
És fort, eh? És fort, sí, sí. És molt fort. La conclusió és bastant... Sí, la conclusió és molt poderosa, no? Perquè això el que ens està dient... Com que mai estem 100% segurs de res, no? Suposo que és com quan fas un examen i potser si veies què diu el del costat canviaries la resposta, no? Exacte, sí, sí. Però fins i tot estant segur que la teva resposta és correcta, estàs disposat a canviar-la, no? Sí, sí. Això té molt a veure amb la forma que som els humans de viure en grup, no? Som animals de...
de demanada, que se'n diria, no? Llavors, en aquest context no ens agrada veure'ns exclosos del que fa la majoria o del que pensa la majoria, no? O sigui, es barregen moltes emocions, per una banda el dir realment estaré equivocat, però per l'altra banda dir si el grup pensa que aquesta és la resposta correcta, doncs el grup s'ho val, no? D'alguna manera. I això és una cosa que les persones tenim una mica interioritzades, no? Així, quan ho analitzem, doncs sembla tot molt lògic i molt...
Però realment és una cosa molt, diguéssim, molt subconscient, no?, el que ens passa. Sí, sí. Llavors, clar, com que estan subconscients, doncs, en la nostra vida quotidiana ens anem trobant amb situacions que, curiosament, doncs, no ens donem compte, però ens passa el mateix que li passava als de l'experiment, no?, i veiem punts que es mouen, punts de llum que es mouen quan no es mouen, i simplement ho veiem perquè ens ho estan dient, que es mouen, no?,
I això és una cosa que els polítics han utilitzat molt sovint. I periodistes, segurament, no? De fet, són els que tenen molt de poder en aquest sentit. Exacte. Qualsevol persona que tingui la capacitat de transmetre un missatge, doncs, simplement pel fet de llançar aquest missatge ja estàs donant peu a que la gent, doncs,
Que la gent pensi que, com que és el missatge que se sent, doncs és el correcte. Aleshores, clar, això... Com relacionem tot això amb el que està passant? A veure, sí, que deies que volies parlar dels independents, ja, no? Sí, perquè, clar, imagina't que som polítics, no?, d'aquests que està a la Generalitat i hem de decidir quin dia s'ha de fer la consulta. A veure, jo m'imagino que des d'un punt de vista legal i des d'un punt de vista polític hi haurà molts condicionants, no?, però intentem analitzar des d'un punt de vista psicològic, no?,
Quin hauria de ser el moment adequat per fer una consulta? A veure, que no tenim compte. Anem enrere, anem traient moments que no poden ser. Què ens trobarem l'any que ve? A veure, ja partim des de la base que la consulta molt, molt aviat no ha de ser. O sigui, hem de deixar passar... Jo considero que com a mínim mig any hem de poder fer la consulta. O sigui, ens plantaríem la Setmana Santa de l'any vinem. Més d'abril, aproximadament.
Molt bé, què ens trobem l'any que ve? L'any que ve ens trobem en el Mundial de Sud-àfrica, el Mundial de Futbol. És veritat? No, perdó, de Sud-àfrica no, Sud-àfrica va ser l'anterior, aquest any ja no recordo on és, però és igual. Hi ha un Mundial de Futbol que, com tots sabem, Catalunya no participa. Brasil, no? Brasil, tens raó, sí.
Doncs en aquest mundial hi participa la selecció en espanyol. Sí. Ja ho sabem, no? Todos con la roja, Podemos, no? Yo soy español, yo soy español, no? És a dir, els condicionants i el missatge que rebrem els catalans durant els dos, tres mesos previs al mundial i fins i tot el mes posterior al mundial, si és que es guanyés, cosa que és possible, no? Sí. Doncs serà un missatge de viva Espanya. Clar. Si la societat treba un missatge de viva Espanya...
en una consulta de fer marxar d'Espanya o no marxar d'Espanya, el més probable, tenint en compte aquests experiments, és que diguin que no, que no s'ha de marxar. No ho havia sentit encara, eh? Recordar que hi havia aquest torneig de futbol per lligar-ho amb tot plegat, vull dir que és veritat. Ho s'ha de tenir en compte. Sí, sí, sí, tant. Suposo que els entesos ja ho tindran al seu cap, eh? Suposo, però si no ho tenen, doncs que ens escoltin. Exacte, és un bon consell. És un bon consell, clar que sí. I és un tema que hem de tenir molt en compte, que entre el 10 de juny i el 10 de juliol
N'hi haurà un Mundial de Futbol. Què més? Després del juliol ve l'agost, que l'agost la gent se'n va de vacances, no? I diguéssim que hi ha molta gent que no estarà per fer una... No és el moment. Tot i que els últims dos agostos és quan s'ha ja estat, doncs, d'una banda l'any passat la manifestació i aquest any la cadena, vull dir que...
Moviment hi ha, el que passa que la gent està potser menys disposada d'anar a votar, per dir una cosa. Exacte. No, i de fet, encara que s'hagi gestat, quan s'ha realment manifestat és el mes següent, el mes de setembre, no? Que és quan la gent torna de vacances, torna amb força i torna amb ganes de dir coses, no? Exacte. Llavors, però ara ens trobem al setembre. Al setembre, com sabem, tenim l'11 de setembre...
I després al setembre hi ha una altra data, a part de l'11, important. Que aquesta sí que els polítics ja l'han tingut més en compte, que és el referèndum a Escòcia. El referèndum a Escòcia és el dia 16 de setembre, és a dir, 5 dies després de la diada. Que aquí és el gran dubte, no? Si abans o després del referèndum d'Escòcia. Tenint en compte el mateix, els experiments que acabem d'estudiar i la tendència que té la gent a seguir el que diu la majoria.
Si ens trobem, com sembla que serà, que Escòcia diu que no al referèndum, per contagi pot passar que el poble català prengui la mateixa decisió. Estem parlant de masses molt grans de persones, estem parlant de milions. Potser la gent que ens està escoltant diu, home, jo no canviaria el meu vot perquè els escocesis votin. Però una persona potser no, dos potser no, però estem parlant de milions, hem de pensar que hi ha tendències. I en aquest aspecte la tendència serà que el no també guanyi molts vots.
Per tant, hem de fer la consulta en algun moment entre el 16 de setembre i els finals d'agost. Quan tornem de vacances d'agost i abans del 16 de setembre per no trobar-nos amb un no d'Escòcia. Jo crec que el moment adequat és després de l'11.
Per què? Per la mateixa raó que durant el Mundial de Sud-àfrica serà jo sóc espanyol i jo sóc espanyol, durant la diada i l'11 de setembre serà independència i independència. Clar, clar, és a dir, que si fos just ara també hagués anat millor que si fos el dia 1, no? Exacte. De fet, no sé si t'hi hauràs fixat, segur que sí, que passeges pels pobles de Catalunya aquests dies i et trobes una pila d'estelades. Sí, sí, encara hi són, no? Vull dir que fa 15 dies no hi eren. Sí, estem a 17, és a dir, ja fa... No és allò que, com passava fa uns anys, que sortien... Sí, sí.
senyeres encara que fos el dia 11 i llavors l'endemà i es tren, sinó que es mantenen. L'eufòria es manté encara durant uns dies, no? Sí, sí. I en aquest aspecte, doncs, si tinguéssim en compte tot això, jo crec que la data adequada seria en algun moment entre l'11 i el 16 de setembre, no?, per fer la consulta.
Això a nivell psicològic, a nivell de comportament de masses. Després els condicionants legals i tot això que pugui haver-ne, aquí ja és una altra... Això ja és una altra història, però bé, no s'allunya gaire del que recomanava el consell assessor, no? Vull dir que suposo que alguna cosa o altra s'haurà pensat, també. Sí, sí, sí. O sigui que... Són temes molt interessants. També, clar, no té res a veure amb el tema d'avui, però aquests experiments de...
que demostren que la tendència d'una persona es veu condicionada per la majoria, és una cosa molt important que es té en compte en temes, per exemple, com l'adolescència. Home, clar, és veritat. Clar, és a dir, a vegades molts pares tenden a pensar, sí, els amics dels meus fills són gent que no sé què, però el meu fill no, el meu fill això no ho fa, no? A veure, això pot ser que sí, és a dir, no és que passi sempre, però el grup és molt fort, el grup és molt poderós, no?
I en moments com l'adolescència, que és quan la persona se sent més necessitada de formar part d'un grup, doncs això és un tema molt... Què passa que també deu haver-hi gent que sap, o sigui, són casos puntuals, però el típic líder del grup, que aquest li és més igual, possiblement. O també ha de formar part d'un altre grup i també té algun altre tipus de comportament.
Sí, clar, el problema de la societat actual és que els grups s'interrelacionen, tu formes part a l'hora de molts grups, per una banda el grup familiar, per una altra banda el grup a l'escola, la gent que treballa al grup a la feina, i clar, arriba un moment que de quin grup ets? Doncs mira, no ho sé, una mica de cada, no? Clar, clar. Llavors, clar, una mica els rols i les influències a vegades es contradiuen també.
Llavors aquí entren a vegades dilemes personals, de dir, ostres, que mira, jo arribo un moment ja que no sé si he de votar que sí o que he de votar que no a la independència, perquè tinc uns que em diuen això i tinc altres que em diuen l'altre, no? Però en el fons sempre hi ha un missatge que és el que sobresurt per sobre de la resta, no? És el missatge que es diu amb més força i que es diu amb més seguretat, no? Clar, clar.
I llavors suposo que és el que també d'alguna manera, aquest canvi de tendència que hi ha per la independència, gent que diu, home, jo fa molts anys que ho deia i ara de cop volta, gent que no t'esperava o segueix dient, té a veure possiblement amb tot aquest sentir-se part d'un tot, no? Sí, sí, i de fet el fet, o sigui, jo crec que la clau per guanyar la independència...
Estarà en superar el 50%. És una cosa que ja estem allà, no? Ara mateix a Catalunya les enquestes diuen que estan rondant el 50%. El fer aquest canvi és el que produca que la gent que està indecisa, doncs, per contagi se'n prengui part, no? O sigui, se'n manifesti a favor.
Doncs veurem com influeix també tot plegat. Avui hem analitzat en aquesta primera secció de la temporada de coaching com influeix l'opinió o el grup en l'opinió de cadascú i hem descobert que realment molt més del que potser ens imaginem, tot i que tots en som conscients i hem intentat també trobar el moment de la data. A veure, ens apuntarem, Francesc, que quan surti la data concreta...
Mirarem a veure si està dins d'aquest període de temps que ens has comentat. Gràcies i tornem la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Que vagi molt bé. Bon dia.
When there's no one here in the trial Who will live through your first day trial Of confusion when you're fainting crooked smiles
had to leave and when you painted like a warrior though you know it's a raining wall when the first we spoke but wasn't really sure was your heart
Your fear of the leading line If they are with you and your heart won't fail To see through a fearless sigh And know the danger finally goes away Still you try But there's no leaving now
And with your quiet damn devotion To be lost like your child again Claim forever is a close and honest friend To your way Will there be time to harvest rivers
That for so long refused to grow All the little things you need to build a home For your love Your fear of the leading light If they are with you and your heart won't fail
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Your fear of the leading light If they are with you and your heart won't fail To see you through a fearless sigh And all the danger finally goes away Still you're trying But there's no leaving now
Just a la fusta. Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig.
El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al centre social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari. De dilluns a divendres, de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol...
O la música electrònica més suol. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts o cinema. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Gràcies.
Aquest dimecres, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar paraplèjica. No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar caminant a casa, cosa que jo ja no puc fer.
La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt. I allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Set minuts i arribem en punt a la una del migdia. Moment per agrair a la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, serveis informatius, el Carles Hernanet i Rius de la previsió del temps. Avui hem parlat també
amb la Sílvia Arcos, responsable de la zona del Basí Llobregat del Banc de Sanguitegits, que avui justament a partir de 2.45 i fins a 2.45 estarà instal·lat al Casal de Joves. També hem entrevistat a Puri Martín, una de les responsables dels cursos municipals d'Arts Plàstiques, que comencen a l'octubre i que ja tenen les inscripcions obertes encara, però hi ha places a alguns dels grups.
I hem fet tertúlia, com cada dos dimarts, amb el Jaume Campreciós, el Jordi Farràs i el Pep Quintana. També amb el Pep Quintana hem estrenat nova secció, ara fa poca estona, i hem acabat també parlant de coaching amb el Francesc Corbella, que a partir d'ara també s'incorpora als dimarts del Just a la Fusta.
Us ha parlat Cardona Erdoi des de les 10 i fins ara i us tornarem a acompanyar a partir de demà, durant tot el matí per explicar-vos què passa a Sant Just. Ara recordem que podeu escoltar també, si voleu recuperar qualsevol dels continguts, a través del podcast que trobareu al web de la ràdio, www.radiodeserm.com. I ara us deixem amb el butlletí de la xarxa... No, ara entrem directament a la una, entrem directament amb el Sant Just Notícies, l'informatiu migdia, que a partir d'aquesta temporada també comença puntualment a la una del migdia.
res més, tornem demà que vagi molt bé, que passeu molt bon dimarts us deixem amb Herman Dune i aquest tema que es diu My Home is Nowhere Without You People put pictures of places in frames I remember someone's face but then I forget their names
Fins demà!
And the world is wonderful as it is Now I might try to settle down on some beach in Malibu But my home is nowhere without you
Fins demà!
I met a native and they shook my hand In a warehouse in Providence, Rhode Island They said they had a room for me there with an incredible view But my home is nowhere without you There are houses full of dogs and full of bugs In a city full of gods and full of thugs
Fins demà!
Bona nit.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just. Fem un caracar amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conces al cinema.
És la una, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.
Nova campanya de donació de sang aquesta tarda a Sant Just. El Banc de Sang i Teixits torna avui al municipi per seguir augmentant les reserves a Catalunya. Cada campanya a Sant Just compta amb una seixantena de donants. Podeu donar si sou majors d'edat i peseu més de 50 quilos. Amb aquesta notícia obrim el Sant Just Notícies edició migdia d'avui dimarts 17 de setembre. En titulars destaquem altres qüestions rellevants de la jornada.
Properament s'obrirà la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts municipals a Sant Just. Les instàncies es poden presentar a l'Ajuntament del 27 de setembre a l'11 d'octubre. Sant Just va ser pioner a la comarca l'any 96 en la creació d'horts urbans.
Dos tallers nous formen part de l'oferta formativa de Can Ginestar. Aquest curs es tracta d'un monogràfic de model al natural i un taller de cultura popular. Es manté també l'oferta dels anys anteriors, com ara alabastres, ceràmiques, cultura o gravat. Dies de matrícules a Sant Jus. Diversos equipaments han obert les inscripcions pels seus cursos, com ara els tallers d'escriptura de l'Ateneu, cursos de català o el del casal de joves per aconseguir el carnet de monitor de lleure infantil i juvenil.
Bon dia. El Banc de Sang i Teixits torna aquesta tarda a Sant Just per fer una nova campanya de donació de sang. Tothom qui sigui major d'edat i pesi més de 50 quilos pot ser donant i col·laborar així en l'augment de les reserves a Catalunya. S'instal·laran davant del casal de joves. Diàriament es necessita sang als hospitals només per salvar persones que hagin patit un accident, sinó sobretot per a aquelles persones que pateixen malalties com càncer o leucèmia.
Sílvia Arcos, promotora del Bas Llobregat del Banc de Sang i Teixits, s'ho ha explicat al Just a la Fusta. Hi ha molta gent ingressada als hospitals que cada dia van necessitant sang. No hem d'esperar que hi hagi una catàstro fent un gran accident, sinó que al dia a dia la gent que té leucèmia, qualsevol tipus de càncer, necessiten moltíssima sang. És un medicament molt necessari per tot, per programar intervencions...
I hem de pensar que avui són ells els que els ha tocat rebre-la, però en qualsevol moment, qualsevol de nosaltres, també la podem tenir que necessitar. Arcos també ha dit que amb una única donació de sang es pot ajudar a tres persones diferents, ja que s'aprofiten tots els components de la sang. Sí, la veritat és que a partir d'una donació salvem a tres persones que la necessiten, perquè nosaltres una vegada tenim la bossa de sang,
La portem al laboratori i aleshores es fan tres components, el plasma per a un cantó, les plaquetes per a un altre i el rou vermell per a un altre. O sigui, tres persones es poden beneficiar d'una donació. El mes de juliol, el Banc de Sang i Teixits va impulsar una campanya per recaptar donants del tipus zero negatiu. La iniciativa va tenir bons resultats i en pocs dies es van estabilitzar les reserves de zero negatiu, un tipus de sang universal que es pot aplicar a qualsevol persona.
Ara, però, han baixat molt les reserves del grup A negatiu, el grup majoritari. Per això, Sílvia Arcos insisteix en que és molt important que la gent col·labori i que no es descarti com a possible donant. A Sant Just aproximadament dona sang a una seixantena de persones en cada campanya, moltes d'elles joves. La promotora del Banc de Sang i Teixits assegura que hi ha molta consciència entre el jovent. Sí, que la gent s'està conscienciant de la necessitat. Nosaltres fem molta campanya als instituts, als col·legis,
I això fa que la gent des de la joveneta allà es consciencii de la necessitat de la donació de sang. Hi ha molts joves que estan esperant a complir els 18 per anar a donar. I gent que apura fins als 65, inclús 66, 68, que són els donants periodis, que els deixen donar més de 65.
Si voleu donar sang aquesta tarda, ho podreu fer entre dos quarts de cinc i dos quarts de nou del vespre davant del casal de joves de Sant Just. Podeu ser donants si teniu entre 18 i 65 anys i passeu més de 50 quilos. El procés de donació només dura 20 minuts entre omplir un qüestionari, la revisió mèdica, l'extracció i el refrigeri.
Sant Just Notícies. En pocs segons arribarem a la 1 i 5 minuts del migdia. Aproperament s'obrirà la convocatòria per adjudicar una trentena d'horts municipals a Sant Just. Són parcel·les dels horts municipals a Can Cardona, situades al passeig de la muntanya, davant de l'Institut. Les instàncies es poden presentar a l'Oficina de Gestió Integrada de l'Ajuntament del 27 de setembre a l'11 doctor.