El que passarà és que és probable que hi hagi problemes per finançar medicaments i, per tant, no hi hagi suministre.
El que nosaltres hem demanat a l'administració, que és qui té la responsabilitat de buscar aquest finançament, que indiqui quins mecanismes s'han d'articular per tal que això sigui efectiu.
Calduc ha assegurat que els farmacèutics mai no han emmenaçat amb deixar de finançar medicaments. La policia ha desmantellat a la ciutat de Barcelona un punt de venda d'una nova droga sintètica anomenada Espais. És una substància que es deriva de l'amfetamina i causa greus efectes en el sistema nerviós central, com ara taquicàrdies, al·lucinacions i desmais, a banda de ser altament addictiva.
Es tracta d'una operació conjunta entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona que es va iniciar arran de l'avís de l'Agència de Salut Pública de Barcelona d'un increment de casos de persones amb problemes de drogodependència que tenien una característica comuna. Havien adquirit la substància en un local de venda de llavors i estris relacionats amb el cultiu de marihuana, un local situat al barri del Poble Sec de la capital catalana. Dimecres passat, la policia el va escorcollar i va detenir un home de 32 anys i s'hi van intervenir més de 400 dosis d'aquesta droga anomenada espai.
I pel que fa al temps, avui, novament pendents de les ventades. Protecció Civil manté activada l'alerta del Pla Procicat amb previsió de vents forts avui a Catalunya, excepte a les comarques del nord de Barcelona i bona part de la demarcació de Barcelona. Això sí, a l'Alt Empordà i al Ripollès sí que es preveuen fortes ventades per avui. Protecció Civil demana extremar les precaucions, especialment a les Terres de l'Ebre, comarques de Tarragona i part de la Catalunya central. Notícies en xarxa
Just a la Fusta Molt bon dia, passen 5 minuts de les 10 i comencem aquesta hora el Just a la Fusta d'avui dimarts, 5 de novembre. Us acompanyarem des d'ara i fins la 1 del migdia amb moltes coses.
Començarem parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea. Bon dia, Andrea, què tal? Bon dia, Carme.
També, i parlarem també de l'actualitat general a través de la premsa amb el Marc Marban. Aquesta primera hora també tindrem moment pel temps, amb el Carles Hernanetti Rius, i parlarem també de l'Hockey Club Sant Just. Avui sí, entrevistarem el Francisco Vizcaíno i el Jordi Garolera, perquè Francisco Vizcaíno deixarà de ser el president, ha deixat ja de ser el president de fet de l'Hockey Club Sant Just, i es posa al capdavant d'aquest club d'hoquei en Jordi Garolera. Parlarem amb tots dos cap a tres quarts d'onze.
Més qüestions a la segona hora. Entrevistarem el Llorenç Rey, portaveu de Siu a l'Ajuntament de Sant Just per parlar del ple municipal de la setmana passada, que ja us hem explicat que va ser molt intens. I farem tertúlia d'actualitat amb la Costi Rubio, el Joan Malagarriga, també el Jaume Campreciós i no sé si avui tindrem també la Maria Camps.
I a la tercera hora de programa parlarem de l'almanac del Cordill amb en Pep Quintana, també tindrem el coaching amb el Francesc Corbella, els llibres amb el Diego Marcos de la llibreria Resenya i també l'actualitat del dia amb el Marc Mardà. Tot això des d'ara, com dèiem, i fins la una del migdia i comencem posant-vos el dia de l'actualitat sense justar en cap.
Per on comencem, Andrea? Comencem parlant de números d'Economia Sant Justenca, d'Economia Municipal i de les ordenances que es van aprovar dijous passat al ple municipal. L'IBI l'any que ve s'apujarà un 2,5%. El ple municipal ho va aprovar de manera inicial la setmana passada juntament amb la resta d'ordenances, tributs i preus públics pel 2014.
Els increments seran del 3,5% com a màxim i, segons ha confirmat la regidora d'Hisenda, de mitjana els impostos directes i les taxes creixeran l'any que ve un 2,2%. L'impost de bens immobles, com dèiem, s'augmentarà un 2,5%, tot i l'increment del valor cadastral. I, com dèiem, la regidora d'Hisenda, Ana Torrella, ha remarcat que aquest impost no creixerà més del compte en funció d'aquest increment del cadastre. Ho deia ell, precisament, el just a la fusta.
El que funciona és que el valor catastral és la base i tens un tipus impositiu que multiplicat el valor catastral pel tipus impositiu et dona la cua de pagar. Aquest tipus impositiu, ara mateix a la llei d'Hisentes Locals hi ha un mínim, que és un 0,4. Nosaltres aquest any estarem al 0,657. Tenim marge per 3, 4, 5 anys anar reduint aquest tipus malgrat que pugin les bases. És a dir, no ens ha de preocupar que aquest increment de bases faci que pugi molt el pagament de l'IVIP.
Per això, l'any que ve, com sentíem, es redueix el tipus impositiu fins a prop d'un 0,66%. D'aquesta manera, l'Ajuntament pretén reduir l'impacte que tindrà les modificacions dels tributs locals per part de l'Estat i un altre impost afectat per l'actualització precisament del cadastre és la plusvàlua, que per evitar que pugi per sobre del 3,5%, es baixa el tipus impositiu un 6,5%. L'impost d'activitats econòmiques, l'IAS, puja un 3,5% i l'ICIO, el de construccions i obres, un 1,5%.
Molt bé, doncs és la primera notícia del dia. Tenim més qüestions que enviem de tema, Andrea. I ara parlem de cars de coixinets. Més de 113 cars baixaran pels carrers Freixes i Creu del Padró el cap de setmana dels 16 i 17 de novembre. Aquesta mitjanit ha acabat el període per apuntar-se a la 37a cursa de cars de coixinets. Recordem que s'acabava dijous passat, però des de l'organització havien decidit allargar el període.
I tot i que de moment no tenim la xifra oficial definitiva de quants cars s'han apuntat, ahir hi havia aquests 113. És un lleu de 100 en relació amb l'any anterior, quan hi van participar 130 cars. Els cars de coixinets aquest any comptaran amb una novetat, de fet dues. D'una banda, l'estrena d'un nou servei de transport de cars. El transport serà de boxes d'arribada a boxes de sortida i tindrà una freqüència d'uns 20 o 30 minuts.
Això vol dir que els corredors que vulguin carregar el seu cart ho hauran de fer en el remol que serà autoritzat i després pujar fins a peu fins a la sortida per descarregar-lo. I com dèiem, una altra novetat en l'edició d'enguany és que hi haurà una carpa en un taller amb eines per reparar els carts en cas que es facin malbé. Per tant, cada any que van introduint novetats en les curses de casa coixinets.
Molt bé, doncs interessant també aquesta robosta i parlarem aviat. També acabem amb un últim apunt. És un apunt d'agenda de cara a aquest cap de setmana. L'escola Montseny dissabte organitzarà un mercat de segona mà i artesania a la porta principal de l'escola i tothom qui vulgui pot fer la seva paradeta i de fet les inscripcions ja són obertes per participar-hi.
Es pot vendre joguines, roba, DVDs o altres objectes i, a més, l'organització muntarà una paradeta de pastissos casolans. El mercat serà durant tot el matí, dissabte, i per participar-hi amb una paradeta cal fer inscripció prèvia escrivint un correu electrònic a l'adreça mercatsegonamamunseny.com Molt bé, doncs una bo iniciativa també, des d'aquí els donem suport. Molt bé.
I així que vam aquest repàs per l'actualitat s'enjustenca del dia. Ara és el moment, abans de passar a parlar de les notícies a nivell més general, de parlar una mica de música. Avui parlem d'un grup, no sé si el coneixes, Andrea, es diu Broken Bails. No, no els conec. Jo tampoc.
Però m'ha agradat, és d'aquests grups en què veus la imatge que tenen, així com de... La imatge directa, és a dir, no és la portada de l'ISP, però és una imatge promocional que m'ha cridat l'atenció, que és com una mena de sorra o pedres i tot plegat, i llavors una pedra més gran on es veuen reflectits ells, no sé, la imatge és bonica i l'estic explicant fatal, per tant...
En tot cas, l'hem volgut triar per parlar d'After Disco, que és una cançó que estrenen aquest duo format per James Mercer de The Shins i Brian Barton. I bé, estan a punt de treure el seu segon disc i ara han tret aquesta cançó que es diu After Disco. Sona així i també treuen videoclip inclòs. Per tant, els que els interessa descobrir aquesta imatge una mica més enllà poden fer-ho fàcilment. Endavant.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Passa un minut d'un quart d'onze. Hem dit abans el nom malament d'aquesta cançó que es diu, en realitat, Holding One for Life, i el que és after the disco és el nom del segon disc que han de treure aquests Broken Bells. En tot cas, queda dit i aquesta és la primera cançó que avancen d'aquest nou disc.
I ara és moment de fixar-nos en les portades dels diaris, per això saludem el Marc Marvà. Bon dia, Marc, què tal? Molt bon dia, bé, recuperant-nos. Sí, exacte. Ahir ja et vam saludar des d'aquí perquè, diguem que tothom està una mica afectat, perquè estic constipat, el canvi de temps, aquestes coses que vénen amb l'entrada del fred, no? Bé, doncs parlem de les portades. Avui, quin és el tema principal del dia?
Doncs el tema principal del dia, jo crec que no en tenim cap tipus de dubte, és aquesta imputació judicial als Mossos del Car Raval, recordem, després de la mort d'un empresari en el Raval per aquestes possibles agressions dels Mossos d'Esquadra. Ahir la jutja va acusar aquests vuit agents de la mort de l'empresari d'intentar destruir les proves. No se limitaron a efectuar maniobres de reducción, dice el auto, per tant...
deixant intuir que van intentar destruir les proves i així ho destaca l'avantguàrdia amb aquest titular d'una imputació judicial a los Mossos del Caso del Raval. Molt bé, i com ens ho expliquen altres diaris, per exemple, ara? El diari ara, també, imputats i apartats. La jutja imputa els vuit agents implicats en la mort de Juan Andrés Benítez després d'escoltar els veïns interior el suspens de feina mentre l'oposició reclama...
la dimissió del director de la policia catalana. També moltes respostes i moltes objeccions que ahir feien els partits polítics, sobretot a Ramon Espadale, el conseller d'Interior, i al director dels Mossos d'Esquadra, on iniciativa i fins i tot el PP han demanat la dimissió del director dels Mossos d'Esquadra.
I què ens diu, per exemple, el punt avui? Ho destaca el més petit, no? Sí, el punt avui destaca com a tema principal en portada i en titular sense crèdit. Descens, continua la davallada del crèdit tant a les empreses com a les famílies. La situació posa en dubte els indicadors sobre la recuperació econòmica. Per tant, ens parla d'aquesta no recuperació econòmica, la portada del punt avui. També ens destaca amb una fotografia
Iñaki Urdangarín on ens diu embargat, el jutge del cas no s'embarga la meitat del Palauet de Pedralbes i vuit immobles a Urdangarín perquè el gendre del rei no ha pagat la fiança per responsabilitat i aquest cas que comentàvem d'interior diu interior a part dels Mossos imputats pel cas Raval.
I finalment ens queda encara el periòdico. Sí, el periòdico crec que és potser el més contundent en aquest aspecte, amb una portada on veiem a Ramon Espadaler i el director general dels Mossos, Manel Prat, amb una fotografia on els dos es veuen una cara sèria, més aviat pensativa, i potser cadascú pot deduir les seves conclusions, però es veu a Manel Prat, el director general,
dels Mossos, molt pensatiu se'l veu amb un rostre si més no trist o si més no pensant una mica després de tot el que va sentir potser ahir amb el que va dictaminar la jutge
A la portada del periòdico diu Purga els Mossos, el conseller prepara una depuració a Ciutat Vella després de la imputació de vuit agents. Espadaler deixa a l'aire el futur del director de la policia arran de l'escàndol. Per tant, també destacant aquestes paraules de Ramon Espadaler, on ahir
amb una entrevista, de fet amb unes declaracions que va fer el conseller d'Interior al sortir d'aquest judici, no va acabar tampoc de donar un vot de confiança a favor del director dels Mossos. Per tant, a veure com es soluciona tota aquesta...
A veure qui paga els plats trencats, però el que està clar és que segurament el director dels Mossos d'Esquadra haurà de fer alguna neteja a Ciutat Vella i potser serà el mateix director dels Mossos d'Esquadra qui acabi pagant les conseqüències.
És el tema principal del dia, l'actualitat però encara ens parla d'altres qüestions, de novetats, per exemple, s'han sabut fa una hora aproximadament les dades de l'atur, que ha pujat a l'octubre en 13.000 persones a Catalunya i en 87.000 a tot l'estat. Per tant, dades de l'atur, exacte, l'Ara.cat també és la notícia més destacada, aquesta evolució, aquest augment en 12.921 persones a Catalunya. D'altra banda, també se'ns parla dels pressupostos del 2014, el 71% de la despesa
Serà social, si avui Esquerra incrementen el pes d'educació, salut i benestar i reformaran la llei d'estabilitat. I Marta Rovira ha dit a Catalunya Ràdio que els pressupostos no poden agradar a ningú. I un apunt més, Espais, una perillosa i nova droga sintètica a Barcelona. Una operació policial conjunta entre Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana ha permès desmantallar el barri del Poble Sec de Barcelona, un local que es dedicava a vendre aquesta droga, que és una barreja d'herbes que va provocar greus efectes en el sistema nerviós.
Més qüestions, passem ara a fixar-nos en l'actualitat internacional. Què tenim avui, Marc? Doncs avui tenim les primeres conseqüències després d'ahir el judici a Mursi. Recordem el deposat president egipci, Mohamed Mursi, va entrar ahir ni més ni menys a la sala on es va celebrar la seva primera sessió del seu judici a l'Acadèmia de Policia del Caire amb aspecte sere i actitud a explicar al periòdico entre aplaudiments i crits
de fora del règim militar, proferits per dirigents dels germans musulmans, els quals també es jutjava ahir en el mateix procés. Recordem que des que va ser arrestat el passat 3 de juliol, em sembla, si no recordo malament, el passat 3 de juliol no se l'havia vist encara a Mohamed Mursi i ahir va compareixer i doncs molts detractors
ahir a Egipte i també molts defensors per al que va ser el dictador o que va ser el... Bueno, de fet va ser el primer escollit democràticament. El primer escollit democràticament però que va ser tombat per l'exèrcit d'Egipte i per tant ahir jutjat per primer cop Mohammed Mursi en el tribunal egipci.
Doncs és el primer tema que destaquem avui. Tenim més qüestions, no? Sí, tenim més qüestions i canviem de país, de continent, perquè els Estats Units avui a Nova York es preparen per les primeres, per les primeres no, per les eleccions.
municipals on sembla que hi ha candidat clar a guanyar-les, que serà el progressista de Blasio. El demòcrata és el clar favorit avui després de 20 anys de mandats conservadors. El candidat que ha promès potenciar la vivenda de protecció oficial en una campanya que ha fet aquest candidat progressista de Blasio on ha defensat les dues Nova Yorks. Era una mica el seu lema que
ha portat com a bandera i defensava que la Nova York que coneix el món no és la Nova York que viuen els novaiorquesos. I a partir d'aquí s'ha guanyat els vots de tots aquests novaiorquesos on intentarà disminuir aquestes diferències socials on el mateix De Blasio ha donat moltes estadístiques
amb molts índexs de pobresa dintre de la mateixa ciutat. Avui hi haurà les eleccions municipals i arriba a les urnes d'Eblasi amb un avantatge d'uns 40 punts sobre el republicà Josep Lota.
Molt bé, doncs són els apunts internacionals d'avui, dimarts, dia 5 de novembre. Passem ara a fixar-nos en altres qüestions i és moment, per tant, de mirar una mica enrere i saber què passava fa uns quants anys, un 5 de novembre, per exemple.
El 1993, una nova onada terrorista kurda se sacsejava mitja Europa, un mort, diversos ferits i numeroses destrosses, la cadena d'atemptats simultanis contra interessos turcs a Alemanya i cinc països més.
I la imatge era espectacular, era una imatge d'un Boeing que havia sortit de la pista a l'aeroport de Hong Kong, de fet, una de les línies aèries de Taiwan que s'havia sortit de la pista a l'hora de aterrar en aquest aeroport de Hong Kong, finalment sense ferits.
I després també parlem de Felipe González, que supetitava la reducció de jornada a la competitivitat. El president creia que era una proposta condicionada a la situació de les empreses i França obria la setmana laboral de quatre dies. Obria aquesta via el ministre francès.
Havia donat el seu aval a una proposta del Senat per introduir a títol experimental les 32 hores setmanals de feina que a la pràctica obrien una porta a una setmana laboral de 4 dies. Crec que no va acabar de tirar endavant. Tot plecat. No va funcionar. Fa 15 anys, 5 de novembre del 98.
La portada de La Vanguardia de fa exactament 15 anys ens parla de temes que d'alguna manera acostumen sempre a la política i l'economia els temes principals i és el cas també d'aquest 5 de novembre del 98
Bé, en tot cas ara l'hem perdut, per tant ens n'anem al 2003 on tornava a ser portada tot el tema de la guerra d'Iraq que de fet pràcticament tot l'any hem anat comentant que és el tema principal en aquest cas Espanya evacuava la seva ambaixada a Bagdad i la fotografia també passa d'un policia iraquí protegint l'ambaixada
D'altra banda, la forta pujada de preus es moderava. Per exemple, es deia que el PIB creixia un 2,3% el tercer trimestre i llavors es detallava. Per exemple, el que més havia pujat era el tomàquet, que havia pujat un 15%, trobo que és molt, també el pebrot verd, un 14%.
i la patata i la llimona un 7% i la variació anual, atenció, del tomàquet per l'amanida era d'un 46% la pujada, és a dir que déu-n'hi-do la pujada en el cas dels aliments. I finalment el govern descartava que una dona heredés la corona. Això l'any 2003, Aznar va rebutjar una reforma a la Constitució per permetre aquesta igualtat de sexes en la línia de successió de la monarquia espanyola.
És el que es deia fa exactament 15 anys. I ara sí, en fa 10. Els demòcrates aguantaven l'efecte del cas Levinsky. El partit de Clinton guanyava 5 diputats del Congrés, repetia resultats del Senat i recuperava Califòrnia després de 16 anys i més qüestions. Ciudadans reduïa el seu tamany un 14% a causa de la crisi asiàtica.
I acabem amb la portada de fa cinc anys de l'avantguàrdia. Nova era, Obama seria el primer president negre després de guanyar amb claredat. Ara fa cinc anys que es va escollir Barack Obama per primer cop a la presidència nord-americana. El candidat demòcrata li arrebatava...
Estats clau a McCain. I també es feia ressò a l'avantguàrdia del rècord d'aturats el mes d'octubre. Les oficines d'atur censaven 192.000 aturets més, arribava ja als 2,8 milions, lluny encara de les xifres actuals de l'atur registrat de 5 anys més tard, el 2013.
Són aquests els temes que apareixen a les portades de fa uns quants anys, uns 5 de novembre. Tornem als diaris d'avui, ara amb les contraportades. Marc, comencem a parlar del punt avui on llegim que hi ha símptomes, que s'ha de fer un nou món. Ens ho explica Joan Bernà, en una entrevista feta pel periodista Jordi Alemany, on Joan Bernà és un notari de professió i ha tret un llibre que es diu Mapundi. És a dir, és una...
És un joc de paraules després de la paraula mapamundi, i com a impulsor de la plataforma dels documents notarials en català, en Joan Bernà acaba de publicar aquest llibre, com dèiem, que es diu Mapundi, una novel·la de ficció, on reflexiona sobre la possibilitat de fer un govern mundial. Ens explica dintre ja de l'entrevista que ell, més que un escriptor, és un notari...
és un autor de textos i per això li molesten els texticides aquestes petites definicions de textos molt tècnics i que el que explica en el seu llibre en aquest llibre anomenat Mapundi és a través d'una novel·la intentar explicar com fer-ho de manera legal o com poder convertir el món en una possibilitat mundial en un món de dret
i a mesura que et fas gran ens explica en Joan Bernà penses que millor fer les coses que t'agraden abans no sigui massa tard i per això s'ha posat a escriure aquest llibre on la qüestió de fons és la possibilitat d'arribar com dèiem a fer un govern mundial és una cosa que l'ha preocupat sempre fa uns 20 anys ja tenia la idea d'escriure un assaig però va pensar que millor fer una novel·la perquè tindria més possibilitats de difusió i això el va obligar a buscar un estil propi una concordança dins del relat
i una caracterització de personatges. Per tant, un notari, Joan Bernà, que es converteix en escriptor en aquest llibre Mapundi, avui a la contraportada del Punt Avui. Molt bé, passem cap a la següent contraportada. Ens anem cap al diari ara, l'article setmanal de Salvador Cardús, que avui titula La revolució horària.
I és per seguir parlant i per seguir fent bullir l'olla sobre aquesta problemàtica actual que està abandonant a dia d'avui el diari ara sobre els problemes horaris o sobre les qüestions horàries en termes de productivitat que està portant al nostre país.
Recordem, doncs, i com destaca el Salvador Cardús, que el diari Ara va fer un suplement, explicant de manera detallada tot això, amb un suplement anomenat Ara és l'hora, per aquesta reforma dels horaris a Catalunya, i Salvador Cardús s'hi apunta destacant que el més racional seria fer aquesta adaptació horària, en primer lloc, perquè vol fer compatible, conciliable,
i fer, com dèiem, compatible el temps de treball amb l'educatiu i el domèstic, perquè parteix de l'evidència que la baixa productivitat laboral té una de les seves raons principals en aquests horaris llargs, però dispersos, perquè se sap que els dèficits en el rendiment escolar estan més lligats a la disbaixa horària, poques hores de son, extraescolars a hores de jutjat de guàrdia, ens diu Salvador Cardús,
que no pas els continuats canvis de lleis educatives, o perquè és una obvietat que la discriminació de gènere s'expressa principalment en l'esclavatge horari. Per tant, Salvador Cardusca s'apunta en aquesta revolució horària, en aquesta adaptació dels horaris a les nostres maneres de fer, on defensa aquesta millor productivitat. No sé si hi hauria números...
perquè tothom opina i no sé si hi ha números al respecte, però la veritat és que més còmode potser sí que seria. Sí, sí, ens costaria una mica, però potser en el fons ens aniria millor. Veurem com evoluciona tot plegat avui aquest article que continua ampliant aquests punts de vista. Parlem ara de la Vanguardia, un fill no irresponsable del pare que té.
Perquè es tracta del fill ni més ni menys que de Manuel Vázquez Montalbán. Sí. El seu fill, Daniel Vázquez Sellers, que té 47 anys, que és de Barcelona i és escriptor i ens explica en aquesta contraportada...
feta per el Víctor Maria Amela en aquesta entrevista a Daniel està fins i tot a punt de morir Daniel Vázquez el va tenir en els seus braços i el va rescatar de la mort clínica amb un boca a boca vull dir que Déu n'hi do Daniel Vázquez la relació que té diguéssim tant la seva escala que descendeix per baix amb el seu fill com igual la va tenir amb el seu pare Manuel Vázquez Montalbán avui a la contraportada de La Vanguardia
Doncs un testimoni interessant de llegir, acabem amb el periòdico on llegim el següent titular de Força per seguir lluitant, me'n queda molt poca. Qui ho diu? I això ho signa Joan Bergua, que té molta relació o poca, podem mirar-ho com vulguem, però...
amb la contraportada de La Vanguardia, perquè també es tracta de fills, i Joan Bergua va perdre la seva filla fa 16 anys. En el cas de Daniel Vázquez, destacàvem que va salvar el seu fill a prop de...
La mort i que això li va canviar la vida. Aquí Joan Bergua li va passar exactament el mateix. 16 anys de la desaparició de la seva filla i diu que quan et desapareix no és el mateix que al principi, que amb els anys. Al principi no tens experiència, no et saps espavilar, fins i tot explica que...
si em deien que havia vist la meva filla en una atracció de fira a Castelló jo agafava el cotxe i me n'anava com un boig a Castelló sempre per adonar-me'n que era mentida que ara ja no fa coses així i en termes de personalitat i de caràcter diu que la vida l'ha canviat moltíssim el caràcter evidentment diu jo abans era obert dialogant amic de la broma de celebrar les coses i ens explica ara en Joan Bergua que ara ja no celebra res de tant en tant
que ja li és igual un dilluns que un diumenge abans vivia amb molta intensitat les coses i ara tot més exactament igual ens ho explica així Joan Berguà en aquesta entrevista feta per el Mauricio Bernal a la contraportada del periòdico comociona l'entrevista de llegir a la contraportada avui d'en Joan Berguà
Ara passen sis minuts de dos quarts d'onze, repassem alguns titulars culturals i també esportius. En clau cultural expliquem que els europeus redueixen el consum en cultura segons l'últim eurobaròmetre.
O que l'escriptor parisenc Pierre Lemaitre guanya el premi Goncourt per la novel·la O Riu a la O. També el projecte de micromecenatge per finançar el documental L'home del carrer sobre Quico Pida la Serra, que va engegar ahir en derroc, que està en marxa. I el Picasso i Dalí, dos genis cara a cara, el Museu Picasso, analitzarà la relació dels artistes amb una exposició el 2015. A tot el que tot llegim el 324 i també la secció de cultura del diari Ara.
Tens alguna cosa a afegir, Marc? Sí, deixa'm destacar-te que torna Eminem. Sí, és veritat, és veritat. Hi havia gent intranquil·la perquè el cantant de rap nord-americà feia molts anys que no traia nou disc i ha tornat.
i ho està, diguéssim, patant al YouTube. Queda dit també, exacte. I el treball compta amb la implicació de Rick Rubin, que va ser el seu productor del disc que va triomfar més, i per tant el rapero blanco, que se li diu, torna a sonar. Molt bé, i acabem ara aquest repàs amb les portades dels diaris esportius. Avui comencem per la del món de deportiu. Què ens diuen?
Sí, em sembla que haguem de respirar tranquils perquè diu Messi dijo no a Madrid, Bayern i Chelsea. Adidas, que he visto el crack, me dio para ver el 10 del Barça en uno de sus equipos. Després de tota la rumorologia que s'està parlant a través de Messi del seu estat, de forma...
Mundo Deportivo ens diu que Messi va estar a prop o si més no va negociar amb aquests tres equips vinculats directament amb la seva marca que el patrocina, que era Adidas.
Déu-n'hi-do. Doncs ho llegim al Mundo Deportivo. I la portada de l'esport ens parla també de Messi, no? Sí, sí. Messi és el protagonista del Dia Mundo Deportivo i Esport i ens diu Volverà. Destaca una entrevista que van fer els companys de la cadena SER a la graderia on parlaven amb el pare de Jorge Messi
i el pare de Jorge Messi va tranquil·litzar l'afició i va assegurar que Leo Messi recuperarà aviat el seu millor nivell, després que el mateix Messi destaqués en xarxes socials, que no estava al 100% al forma. Jorge Messi destaca que el crac està molt motivat davant del partit contra el Milán, el que ja li ha marcat sis gols en set partits. Per tant, Mundo Deportivo i Esport...
que treballen per la tranquil·litat dels culers, perquè Messi vol ser del Barça i Messi tornarà a ser el millor. I també el nou esportiu parla de Messi a la seva portada? El nou esportiu ens parla de Neymar, de l'altre crac.
dels que es destaquen portades i els que es barallen per les portades aquest any. Doncs 100 dies de Neymar Junior en el Barça i que el nou esportiu ho titula com un luxe. Neymar compleix 100 dies de la incorporació a la disciplina del Barça amb un rendiment de matrícula i una adaptació per sobre de les expectatives. Per tant, el nou esportiu que celebra aquest centenari de Neymar amb el Futbol Club Barcelona.
Perfecte, Marc. Doncs moltes gràcies i que vagi molt bé. Fins després. Fins després. Adéu, bon dia. Així que ve amb aquest repàs per l'actualitat general del dia. Ens queda parlar encara del temps. Ho fem de seguida amb el Carles Hernández i Rius.
Quatre minuts i ara arribem a tres quarts d'onze. Saludem, per tant, aquestor del Carles de René Virrius. Bon dia, Carles, què tal? Bon dia, Carme, què tal? Bé, fa una mica més de fred, m'he recordat a tu aquest matí, perquè vas dir que al matí ho notaríem, no? Quan es diu la fressa aquesta, m'he recordat de tu, és per renegar? No, no, no, però quan he sortit de casa he pensat, mira, és veritat, eh? Ja es nota que a primera hora fa més fresca i tot això. Sí, tot i que demà ens portarà a la confusió una miqueta el temps, eh? Tenim aquí alguns de malalts, perquè, clar, és normal que amb aquest temps que ara fa caloret, ara fa fresca, doncs enganxis això una miqueta de...
d'encostipats, d'engines, de rips, que és bastant típic d'aquesta època. Continua bufant el vent del nord amb molta intensitat, ho ha fet en cops superiors als 125 km per hora allà on ha bufat més de Catalunya. Ara tenim precipitacions a tot el que és la cara nord del Pirineu, són febles, però van fent, a més costa molt de veure pels ràdars de Catalunya, tot el que és la banda, com si diguéssim, de la Catalunya nord del Pirineu. Però ja hi ha precipitacions, aquest vent acumula núvols en aquesta zona, perdó, i dona precipitacions que ara afecten pràcticament tot el que és el Pirineu, però cara nord.
Això ha d'anar fluixant, perquè la tramuntana anirà perdent força. Per això dèiem que demà serà un dia que portarà una mica la confusió, perquè seguirà fent sol, però sense la tramuntana les temperatures podrien enfilar una miqueta més. Ahir vam arribar a 19 graus, avui podem arribar als 20 o 21, perquè tot i aquest vent del nord, el sol fa acte de presència. No tenim tants núvols com ahir al matí, el termòmetre s'ha pogut enfilar una miqueta més. Sí que és cert que avui a les 9 al matí teníem 14 graus, que l'ambient era més fred.
però ràpidament s'està recuperant. Ara ja tenim més temperatura que ahir a la mateixa hora, en tenim 18, i probablement aquest migdia amb la presència del sol, tot i que van passant núvols, amb la presència del sol tindrem valors al voltant dels 21 graus. O sigui que avui màxima és una mica més alta, però en canvi, per fer la punyeta, les mínimes són una mica més baixes. Demà dimecres és un dia molt semblant al d'avui, però sense tant de vent.
I això el que provocarà és que tinguem un dia una miqueta més... amb temperatures més agradables. Podem arribar als 22 o 23 graus. Les mínimes també seran una mica més altes, o sigui que portarien això de l'encostipat. I a partir de dijous i divendres seguiríem parlant de sol, però les temperatures tenen tendència a baixar. Tenim un punt màxim de dimecres, dijous i divendres baixen una mica... Sí, com avui una mica, no? Sí, baixarà una mica dijous, una miqueta més divendres, i al cap de setmana continua amb aquesta variabilitat. No ha de ploure, però serà un...
cap de setmana brut, gris, amb sol, núvols, sol, núvols i amb temperatures de tardor. Anem al tantum demà, sobretot. No us enrefieu que demà farà caloretes, estarà prou bé. O sigui, ens hem d'abrigar igual demà. No, no ens abriguem, però recordem-nos dijous a tornant-nos al primer. Perquè si agafem la confiança, llavors dijous per enganxar-nos al costifat. Perfecte, Carles, moltes gràcies i que vagi molt bé. Bon dia. I de seguida parlem de l'Hockey Club Sant Just.
La informació més propera al Just a la Fusta.
I aquesta hora parlem d'esports, en concret de l'Hockey Club Sant Just, perquè de cara als propers mesos, de fet, en general, des d'aquesta setmana ja hi ha alguns canvis pel que fa a la presidència del club. Per això tenim aquí avui el Francisco Vizcaíno, fins ara president de l'Hockey Club Sant Just. Molt bon dia. Bon dia.
I també saludem el Jordi Garolera, fins ara vicepresident i que ara passa a ser el president de l'Hockey Club Sant Just. Bon dia. Bon dia. Em sembla que ja t'hem de saludar en qualitat de nou president de l'Hockey Club Sant Just. Això sembla, això sembla. Explica'm una mica el que ha passat, perquè la setmana passada comentàvem que...
El que feia Francisco Vizcaíno és dimitir, però que és una dimissió que de vegades associem molts cops aquesta paraula a qüestions negatives. Tot plegat, com si diguéssim, no hi ha hagut cap qüestió negativa que hagi implicat aquest canvi, sinó que tot està fet amb bons acords, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, la paraula d'inició pot semblar el que no és, i jo de fet ja tinc problemes de feina des de fa temps, però sempre has de buscar el millor moment, hi havia coses pendents, sabeu que hem fet el projecte del Joan Petit i llavors no era un bon moment, i ara m'ha semblat que podia ser un bon moment.
I a més a més, també la decisió de fer la figura de la dimissió és bàsicament perquè està regulat amb els nostres estatuts que el canvi és no traumàtic, que no necessita cap altra assemblea de moment, no? I per tant, em semblava que era una bona qüestió fer-ho i fer-ho ara. I com tu has dit, sense res més, sinó com podríem dir amb els jugadors nostres de bon rotllo, no?
Com ho notarà el club? Perquè hem dit que el Jordi és vicepresident fins ara, en tot cas ara hi ha un canvi, perquè passes a ser president i també se'n va el Francisco, però suposo que hi ha una part que és de continuïtat, no sé si per això hi haurà algun canvi de manera immediata, en quina línia es treballarà?
Bé, ara ho acabarà de dir al Jordi, però jo crec que es notarà poc perquè, com ja estava dient des de fa temps, no em podia dedicar a tot el que jo voldria perquè la feina em requereix la meva atenció i per això el Jordi, com a vicepresident abans, ja estava fent d'alguna forma tasques i per tant molta de la feina que ara es veu, amb èxits per cert, no?,
Doncs ja l'estava fent, per això vull dir que potser no es notarà gaire. No sé si farà algun canvi, però en tot cas jo penso que no es notarà gaire. Bé, a veure, jo el que sí que vull dir és que d'entrada perdem una peça important, una peça important de la Junta Directiva, en aquest cas el nostre president.
i ho dic com a persona, la pèrdua és com a persona i per l'aportació que ella ha fet des del començament, que vam començar junts per allà el 2004, el que sí que és veritat, el que sí que és veritat,
que tant a Francisco com jo quan vam començar amb aquest nou projecte una de les coses que ens vam posar com a meta era que si alguna vegada nosaltres deixàvem el club les persones que tornessin o que agafessin de nou el club no es trobessin el club com ens el vam trobar nosaltres és a dir, com ens el vam trobar? Home, ens el vam trobar... Quan era això? Fa 15 anys? No, no, no, uns 10 anys, no aproximadament 10 anys, 9 anys 9 anys, sí, sí
Home, realment ens el vam trobar primer amb una falta d'equips important i després d'una desorganització interna també bastant important. A veure, el que vam fer, o el que hem estat fent, perquè de fet no ho hem fet només el Francisca i jo, sinó tots els membres de la Junta. Certament. El que hem fet és intentar treballar el dia a dia...
i l'única cosa és que hem posat un rigor empresarial dintre del club. Quan parlo de rigor empresarial, hem utilitzat les nostres professions per fer un club esportiu que estigués gestionat com una empresa.
I bé, i ara podem dir tranquil·líssimament que si desapareix qualsevol persona a la Junta o qualsevol persona a la Junta per qüestions laborals o les que siguin, doncs ha de deixar la Junta, el seu càrrec o les seves funcions les pot portar a terme qualsevol altra persona amb tota la informació que tenim en aquests moments en el club.
Sí, certament el Jordi, molt encertadament. En tèrmens quantitatius potser vam agafar el club que tenia dos o tres equips, ara en som tret equips, més una escola, i funcionàvem de forma cadascú autònoma, el delegat era el que...
relacionada amb la federació independentment doncs hem treballat el tema esportiu fent llavors un projecte des del principi que era la gran piràmide des que s'ha aconseguit i després socialment també s'han fet coses perquè ara doncs participem al poble
Doncs a quasi totes les activitats, no? A la Flama del Canigó, a la Fira d'Esbert, tenim la nostra presentació d'equips, no? Que alguns ens han dit que de bastant qualitat, no? Per el que es veu per ahir, el nostre sopa de Nadal, el nostre sopa de final de temporada, una calçotada a la primavera. O sigui, hem treballat el club per cohesionar-lo, no només deportivament, sinó també socialment i integrar-lo dintre del poble.
Aquest projecte esportiu o tot plegat tot el que s'ha aconseguit en aquests últims anys és amb el que et quedes? És a dir, el que creus que Francisco, ara que marxes que recordaràs d'aquí més temps o hi ha alguna cosa que recordis així especialment en positiu? Home, l'últim any del Joan Petit la veritat és que ha estat un any intens intens perquè no només ha sorgit la força del club que era l'omaco sinó que a més a més ha sorgit també la força del poble vull dir que
Quan ens proposem posar-nos en un tema, el poble, doncs ho aconseguim, no? I que nosaltres com a hockey hem sigut el club que hem liderat això, doncs especialment orgullós, no? Hem d'oblidar que un dia vam estar aquí al nostre poble mil persones de cop, no? Mil persones, els pobles esportius, uns quants, els nens, i després fora dels pobles esportius que també tota la seva logística, no?
i que vull aprofitar una altra vegada per dir que això gràcies a què? A les entitats esportives del complex, les entitats socials del poble que també han donat suport i com o no als ajuntaments, tant als tècnics com als seus polítics que des del principi van veure clar que s'havia d'apostar per aquest projecte i per això ha sortit amb molt d'èxit amb molta feina també evidentment de la gent de la Junta i de tot el club però no només nostre sinó també de tota la gent de fora Ha estat dur aquest últim any?
Home, jo crec que al final de tot te quedes només que amb lo bo i després veus, quan prenses, dius, però és que he cagut malament. Ara, dificultats, evidentment, no? Quan s'acaba, si té recompensa, no? Encara que sigui... De veure que tot ha anat bé, suposo que tots els maldecaps del dia a dia queden una mica més apartats. Vam tenir una gran recompensa i ara que estem aquí amb el Jordi i penses una mica en el passat i en el present, la veritat és que és veritat, no? De que...
Ens vam ajuntar, independentment de president i vicepresident, vam treballar conjuntament dividint les tasques i amb un objectiu i després dius, ostres, anem aconseguint. Però jo crec que encara el Jordi encara aconseguirà molt més. Estic convençut. Bueno, veus que tinc un follower, no?, que es diu ara. Tinc un gran follower. I també hi ha pressió, eh? Veig aquí...
Hi ha confiança. Hi ha confiança, no, pressió en absolut. El que sigui és clar que ens coneixem. De fet, ens vam conèixer pel hockey, vull dir, nosaltres ens vam conèixer amb el hockey i ens hem conegut encara més treballant conjuntament pel hockey. Però sí, és veritat que tenim capacitat com a club de fer més coses.
Tenim la plataforma ideal per fer més coses, evidentment a nivell esportiu. A nivell social crec que hem fet moltes coses, poden vindre de coses noves, però nosaltres no ens hem d'oblidar que som una entitat esportiva i que evidentment ens agradaria fer moltes més coses a nivell esportiu. Hi ha moltes coses per fer, hi ha moltes coses per treballar, hi ha moltes coses per anar millorant dia a dia...
I evidentment el projecte nostre esportiu amb l'equip sènior aquest any ha estat la cirera que ha posat a la temporada, fi a la temporada passada, que va ser assolir la plaça nacional catalana.
on tenim un reflex per tots els nens del club, perquè nosaltres hem treballat sempre a les barres del club i als nens del club, i ara tenim un equip sènior on els nens es poden veure reflectits o poden veure on està el seu objectiu a nivell esportiu si segueixen treballant. Aquest seria el repte principal, d'alguna manera, o continuar en aquesta línia?
Home, d'entrada, el repte a curt termini és consolidar el nostre equip sènior a Nacional Catalana i, evidentment, seguir treballant com hem treballat cada temporada els equips de base perquè segueixin creixent esportivament i que siguin aquests nens de la base els que siguin els integrants d'aquest primer equip.
I depenent una mica dels acords i del que parlem amb l'Ajuntament, perquè el projecte pot ser tan gran com tots vulguem, però en aquests moments no depèn només de nosaltres el seguir creixent en aquest projecte esportiu, sinó també ho hem de redimensionar a les capacitats que tenim nosaltres aquí a Sant Just. Quina relació manteniu amb l'Ajuntament?
Jo crec que és molt bona, no, Jordi? Jo crec que és excepcional. Jo diria que és excepcional tenir molt bona relació amb tot l'Ajuntament. Jo crec que això ho dirà molt millor també el Francisco perquè ho ha viscut molt de primera mà tot el que ens han ajudat i tot el que hem col·laborat amb el tema del Joan Petit.
que és un projecte esportiu perquè evidentment hi ha un torneig de nens i és molt maco veure tants nens però crec que els valors que s'han transmet en aquest projecte social estan per sobre de tot altra cara del nostre club que són capaços també inclús de participar en projectes de caràcter solidari ho vam fer l'any passat en el recapte d'aliments que va haver-hi una col·laboració molt gran van recollir
250 quilos d'aliment i després el tema del Joan Petit que en el fons encara que és una competició no una competició sinó un torneig de hockey de nens en realitat és l'excusa per col·laborar amb un projecte solidari
I amb la resta de clubs de Sant Jús, d'altres clubs esportius, hi ha alguna relació? Com ho fer? Perquè hi ha bastants clubs de molts esports diferents. No sé si manteniu un contacte fluït o si faltaria una mica més treballar aquesta xarxa. Home, mira, des de l'Ajuntament ja fa anys ens van dirigir una mica el projecte de crear l'associació d'entitats.
És veritat que avui dia el complex tenim l'associació d'entitats, que cada entitat té el seu representant dintre d'aquesta associació. I jo crec que des que s'ha fet això, la relació amb les entitats ha estat molt millor. Però jo et diria que després d'anys molt petit, almenys per la part que ens pertoca a nosaltres, ens hem adonat de moltes més coses que ens fan molt més propers a totes les altres entitats que comparteixen el temps i...
i les activitats dintre el complex i crec que tot això és positiu ens hem d'acord que hi havia moltes entitats que realment s'han esforçat i han col·laborat molt amb el tema del Joan Petit i això és d'agrair de fet, l'hoquei aquí Sant Just és un dels esports que en general a Catalunya o més enllà l'esport estrella acostuma a ser el futbol aquí també hi ha de fet hi ha dos clubs de futbol però sí que l'hoquei té com tradició aquí al municipi
Sí, perquè ja havíem estat a la màxima categoria de hockey fa ja uns quants anys i llavors jo he vist algunes fotografies on el poliesportiu s'aprenava i jo puc dir també que aquest dissabte
és que no sabia on sentar-me, li vaig dir amb el Jordi, no tengo sitio que sentar-me. Doncs perquè hi havia moltíssima gent, no? I jo és que t'il·lusiones, no? Perquè dius, ostres, potser aconseguirem, que jo crec que estic segur que també s'arribi a plenar, no? Perquè hi ha inclús una afició de nens, eh, Jordi? Que tu això l'has mogut, eh, que sí? Sí.
No l'he pogut jo, que quedi clar que no l'he pogut jo. Sí que és veritat que en aquests moments tenim un grup de joves del club que han creat l'afició, de fet tenen el seu Facebook, tenen també el seu Twitter, i que evidentment tenim una graderia jove.
que està empujant i, evidentment, ajudant el primer equip a que assoleixi els resultats que tots volem, no? I bé, i és un espectacle perquè són nens del club, són nens que els agrada Sant Just, que estan enamorats de Sant Just, i, evidentment, van defensar els colors del nostre club, i això és molt maco. I ha sigut una cosa espontània i està força, força, força bé.
Està bé, perquè de vegades en aquests partits es acostuma a veure més famílies i tot plegat, i en canvi faltava que existís aquest grup que pugui animar i segurament motivar també els jugadors. Efectivament, i a part que s'ha d'anir en compte que també tenim membres del primer equip que són entrenadors i que són tècnics del club, llavors això amb els nens els agrada i els agrada força.
Doncs hem parlat avui d'aquest canvi, avui hem parlat amb Francisco Vizcaíno, que deixa de ser president de l'Hockey Club Sant Just, i també amb Jordi Garolera, que fins ara era vicepresident i ara és el nou president del Club d'Hockey Sant Just. No sé si, Francisco, hi ha un punt que sap greu deixar-ho tot plegat.
Home, sí, no et diré que no, la veritat és que sí, perquè a mi sempre m'ha agradat, sempre de jove, sempre havia estat en un grup de joves d'allí del barri, sempre havia estat a l'associació de veïns, o sigui que tota la vida sempre, perquè dius per què et fiques en algun tema, no sé, a vegades ens ho hem preguntat amb el Jordi, no ho saps per què, però et trobes...
i tens ganes de fer les coses ben fetes, llavors sí, sempre tens una mica de dir, ostres, te sap greu, però com que saps que deixes que està tot bé, i al final també te deus la teva fenya, perquè avui en dia afortunadament els que tenim fenya, per això que per un costat te sap greu, per l'altre et quedes tranquil i confiat. Són etapes, no? Sí, és una altra etapa.
Jo crec que, si m'ho permets, et diré que ara li toca disfrutar. Ara li toca gaudir de l'espectacle, per d'això de manera, sense tenir en compte res més que les ganes de gaudir de l'espectacle del que hi ha aquí a Sánchez. Doncs moltes gràcies a tots dos, Francisco Vizcaíno i Jordi Garolera. Que vagi molt bé i fins aviat. Moltes gràcies. Adéu, bon dia. Són les 11. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite, Polo i Oriol Pujador. L'atur puja a Catalunya a l'octubre amb prop de 13.000 persones. És el tercer augment consecutiu del nombre d'aparats, però el govern veu un canvi de tendència. L'Audiència de Girona condemna 17 anys i 9 mesos de presó. L'home que va matar el seu pare, Lloret de Mar, i va guardar el cadàver dins un armari. L'Ajuntament de Roquetes al Baix i Ebre no apujarà cap impost per l'any vinent. El consistori no vol transmetre la càrrega fiscal als ciutadans.
Esports, segons el Prat Ràdio, Miguel Turro serà el nou tècnic de l'Associació Esportiva Prat. Entre d'altres equips va dirigir el Conquense. I a les 9 de la nit es juga el gruix de la cinquena jornada de l'Hockey Lliga.
L'atur va pujar al mes d'octubre a Catalunya en gairebé 13.000 persones. Així ho han confirmat aquest matí les dades que ha publicat el Ministeri de Treball. És el tercer increment consecutiu del nombre d'aturats a Catalunya, però el govern veu un canvi de tendència. Amb el nou increment a Catalunya hi ha més de 633.000 aturats registrats a les oficines del Servei Català d'Ocupació. El secretari de Relacions Laborals, Ramon Bonastre, destaca que en relació ara fa un any les dades són millors.
En aquest moment tenim 12.400 aturats més que el mes anterior, però tenim 12.500 aturats menys que el mateix octubre de l'any passat. Per tant, hem d'anar veient si aquestes xifres de l'interanyal es van consolidant a la finalització d'aquest últim trimestre de l'any i, sobretot, hem de seguir treballant tots plegats, empresaris i treballadors i govern, perquè es vagin consolidant i aquestes xifres, sobretot de cara a l'any que ve, puguin significar una recuperació ja molt més clares.
El conjunt d'Espanya la torba a pujar a l'octubre en més de 82.000 persones i la desocupació afecta 4.800.000 persones. El Palau de la Generalitat continua a la reunió del Consell de Govern una trobada en què l'executiu aprova avui els pressupostos per l'any que ve.
Als comptes no hi ha noves retallades, però s'augmenta la pressió fiscal. Les arques catalanes necessiten ingressar al voltant de 1.200 milions d'euros i la major part vindrà de la venda de patrimoni, la resta d'una trentena de noves taxes i l'encariment d'algunes ja existents. L'Audiència de Girona ha condemnat a 17 anys i 9 mesos de presó l'home que va matar el seu pare i en va guardar el cadàver dins d'un armari al municipi de Lloret de Mar. L'home ha estat considerat culpable dels delictes d'homicidi, robatori amb violència i estafa. Fem Girona, Sònia Tubert. Bon dia.
Bon dia. La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona segueix el veredicte de culpabilitat que va dictar el jurat popular i accepta la petició de 17 anys i 9 mesos de presó que havien fet tant el fiscal com la defensa. La sentència considera provat que l'acusat, Carlos Soriano, va discutir amb el seu pare perquè no li volia donar diners i durant la baralla el va apunyalar. Després va forgir robant-li diners, un cotxe i la targeta bancària que va utilitzar fins buidar els comptes del seu pare.
Per establir la pena, la jutgessa ha tingut en compte com a greujants el parentiu, la diferència d'edat i que Carlos Soriano era molt més apersonat que el seu pare i com a atenuants que havia consumit alcohol i drogues.
El Port de Palamós tancarà l'any amb xifres rècord de passatgers. De moment ja han fet escala més d'una quarantena de creuers. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadaler, ha dit avui a la xarxa que estan negociant nous contractes amb tres companyies perquè incloguin el Port de Palamós com a destinació turística.
estem treballant perquè siguin així Carnival, Carriven, Royal Carriven i Oxenia hem treballat amb aquests tres per veure si poden venir no tenim la seguretat encara però estem treballant aquest estiu ja podríem fer escala l'any que ve intentarem que algun d'aquests pugui venir estem esperant això
La Càmera de Comerç de Girona es marca com a objectiu captar turisme d'Israel perquè el considera turisme de l'estànding. Asegura que el turisme rus ja està molt consolidat a Catalunya. L'Ajuntament de Roquetes a la comarca del Baix Ebre no apujarà cap impost l'any vinent. I no només això, sinó que el Consistori ha creat també noves bonificacions a l'impost d'activitats econòmiques, l'IAE, de fins al 30%. Antena Caro, Paco Tafalla, bon dia.
Bon dia. Aquesta mesura es podrà portar a terme, segons ha explicat la regidora de l'àrea d'Hisenda, Teresa Moreso, gràcies a que l'Ajuntament assumirà l'increment de l'IPC i de l'IVA corresponent. Evidentment que ha suposat un gran esforç perquè l'Ajuntament assumís l'IVA i l'IPC, perquè tots sabem que està pujant, però som conscients que no volem transmetre la càrrega fiscal als ciutadans.
A la bonificació ja existent per a vehicles amb consum responsable, ara s'afegeixen una sèrie de bonificacions per a l'impost de l'IAE en funció dels llocs de treball que creen les empreses. Les bonificacions de l'impost de l'IAE seran del 10% si es creen de 2 a 3 llocs de treball, del 20% si es creen de 10 a 20 i una bonificació del 30% si es creen més de 20 llocs nous de treball. Aquestes bonificacions tenen com a objectiu impulsar l'activitat econòmica al municipi de Roquetes.
Notícies en xarxa Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Bueno, 115 cars baixaran finalment pels carrers Freixes i Creu del Padró el cap de setmana del 16 i 17 de novembre. Aquesta mitjanit ha acabat el període per apuntar-se a la 37a cursa de cars de coixinets. És un lleu de 100 en relació amb l'any anterior, quan hi van participar a prop de 130 cars.
Els cars comptaran aquest any amb una novetat, l'estrena del nou servei de transport de cars. El transport serà de boxes d'arribada a boxes de sortida i tindrà una freqüència d'uns 20 o 30 minuts. I una altra novetat en l'edició d'enguany és que hi haurà una carpa amb un taller amb eines per reparar els cars en cas que es facin malbé.
Més coses, els Pastorets de Sant Just busquen participants per la representació d'aquest Nadal. Per segon any consecutiu, els Pastorets, l'Ateneu i la Cal organitzen aquesta peça. L'obra que es portarà a l'escenari de l'Ateneu és Esteu, els Contrapastorets de Sant Just, una peça adaptada al segle XXI, obra de Pep Albanell. Els Contrapastorets van tenir molt d'èxit en les dues funcions que es van fer a l'Ateneu l'any passat.
Des dels pastorets ara busquen participants per fer assajos els dimarts i dimecres al vespre de 6 a 8 a l'Ateneu. Aquest desembre les dues funcions dels pastorets tindran lloc el 20 de desembre al vespre i el 22 al migdia.
I fem ara una punt d'agenda de cara a aquest divendres, perquè tindrem dues conferències. D'una banda, la CEA seguirà amb les seves conferències sobre la mineria a Catalunya. Aquest cop, Manuel Edo parlarà de la mineria prehistòrica i antiga. Serà a les 8 del vespre a la sala Piquet de l'Ateneu. I d'altra banda, divendres també, el mossèn de la parròquia del Sant Just i Pastor, mossèn Joaquim Reus, parlarà del Consell i Vaticà II. És una conferència que organitza el grup Nostra Dona a dos quarts de nou del vespre als locals de la parròquia.
I de moment això és tot. La informació local tornarà en menys d'una hora i també a partir de la 1 al Sant Jus Notícies edició migdia. Mentrestant, us emplacem al web de la ràdio, radiodesvern.com, per continuar informats de tot el que passa a Sant Jus. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La informació més propera al Just a la Fusta. Ara passant 11 minuts de les 11 i aquesta hora parlem d'actualitat política, per això saludem el porteu de Ciu a l'Ajuntament de Sant Just. Llorenç Rei, bon dia. Sí, bon dia.
per parlar d'un ple municipal que va tenir lloc la setmana passada, dijous passat, un ple molt intens i també molt llarg, recordem que va donar fins a 5 hores, va acabar a prop de les 12 de la nit gairebé, i en què es van tractar diferents qüestions i que el tema principal va ser el tema del cadastre arran d'una moció que presentava Convergència i Unió, a més a més també va implicar
intervencions del públic, per tant tot plegat va ser un debat entre públic, regidors i tant de l'oposició com del govern que, com dèiem també, només aquest sol punt també es va allargar fins a 3 hores. Com el va viure aquest ple municipal? Bé, vull dir, va ser un punt que va donar 3 hores però perquè realment afecta probablement moltíssima gent de Sant Just i
Primera s'aprovaven les ordenances municipals, que en el fons és dir quant pagaran els veïns de Sant Just i després dintre d'aquestes ordenances una modificació del cadastre que suposa per molta gent el que es considera un greuge comparatiu per molts d'ells o un increment de les rendes a pagar
I, clar, ja sabem que la gent quan li troquen la butxaca és quan més es mobilitzen i quan més intervencions hi ha i més preocupacions. Hi ha molts temes que preocupen a tothom, però l'econòmic sempre preocupa i en moments de crisi encara preocupa més.
Des de Convergència Unió havien recollit 1.665 signatures contra aquest augment del 10% del cadastre i aquesta moció el que demanava era la retirada de la sol·licitud d'actualització d'aquest valor cadastral, que hi havia aquesta data límit per fer-ho, que era el 15 de novembre. Va ser aquest el punt de partida de tot plegat. És el que també els veïns que donaven suport a aquesta moció també van expressar els seus punts de vista, tots vinculats o tots demanant de fet el mateix.
L'Ajuntament diu que fer aquesta actualització és més responsable que no fer res. Nosaltres no hi estem d'acord i si hi estic d'acord no haguéssim presentat aquesta moció. A part, se'ns acusa que estem manipulant o que estem malinterpretant les coses i nosaltres continuem dient que si algun dia ens ho demostren ho acceptarem i canviarem dia avui per avui
Amb les dades que tenim el que veiem és que això afecta a molts ciutadans i que afecta a nivell d'impostos municipals que d'alguna manera es poden compensar perquè està en mans de l'Ajuntament regular els tipus impositius dins d'uns topalls perquè aquestes mesures no afectin però hi ha tota una sèrie d'implicacions supramunicipals que l'Ajuntament no hi té
cap tipus de marge de maniobra i que sí que afecten moltíssim a moltes coses, per molt que s'intenti menysprear, afecta a moltíssimes coses a molts ciutadans d'aquest municipi.
Seria el cas de l'impost de patrimoni, per exemple. Sí, però és que no és només l'impost de patrimoni, és que, aviam, primera de totes hem de distingir dues coses. O sigui, per contribuir a pagar més o menys en funció dels guanys que té una persona, ja existeixen altres tipus d'impostos, com pugui ser...
l'impost de la renda, en el que s'afecta en funció del que un guanya o deixa de guanyar d'una forma progressiva. El cadastre, l'únic que ve a reflectir és el valor d'uns immobles, el que passa és que el valor d'aquests immobles afecta a moltes coses. El valor d'aquests immobles...
doncs afecta que quan hi ha una compra-venda s'ha de fer pel valor d'aquests immobles. Pensa que, per exemple, quan hi ha una compra-venda, avui en dia a Sant Just hi ha uns coeficients en els quals es diu per quan s'ha de multiplicar el valor cadastral en funció del valor cadastral de cada municipi. Si aquest coeficient a Sant Just és un 3 i escaig per cent,
vol dir que quan un ven una vivenda, independentment del preu que l'hagi venut, els arbitris, el que té que pagar de transmissions patrimonials, d'impostos i tal, es fa en funció a tres vegades el valor d'aquella vivenda. Això que vol dir que si tu incrementes amb un 10% el valor cadastral, com que aquests varens de moment no s'han tocat, aquella compra-venda que es realitzi s'haurà de...
Aquest 10% implica un 30% més d'aquests arbitris que tindràs que pagar. Aleshores, sempre s'espanta la gent, o d'alguna manera l'argument fàcil és el fet de dir això afecta els dels patrimonis, afecta la gent que té molts diners. No, això afecta la gent que té un imboble a Sant Just. I això no vol dir tindre molts diners. I això també afecta quan un li ven la seva casa a la seva parella perquè s'acaba de separar.
Això també afecta quan un senyor li ven la seva casa o li fa una donació de la seva casa al seu fill, que ja ha tributat tota la vida per allò, i després ha de tornar a pagar una plusvalua municipal i ha de tornar a pagar aquests imposts de successions, de tal, tal, quan... Llavors en diuen, no, és que això només afecta a la vivenda habitual.
Ens podem posar en el cas mitjà de qualsevol Sant Justenc, invento una edat de 40 anys o 45 anys, que és molt probable que estigui vivint emancipat, si tot li ha anat bé, amb 40 anys, 45, ja li toca, ja està vivint en el seu pis.
en el moment en careta la casa del seu pare i tal, ja no és la seva vivienda, i té que tornar a tributar per aquells diners que aquell seu pare probablement durant molts anys ha lluitat i ha pagat els seus impostos per poder-se pagar aquella casa. Aquella cosa afecta a molta gent, és que sembla a vegades com si només afecti als multimilionaris, i no són els milionaris, molta gent... Perquè afecta més, potser, no?, en el cas de l'impost de patrimoni, és qui es veuria més perjudicat. Sí...
En el cas del patrimoni exclusivament, sí. I el de successions va en funció també del valor de l'immoble. Sí, però és que hi ha molts altres que no...
D'entrada, per exemple, hi atributem amb actes jurídics documentats. Independentment que tu després d'allò estiguis accent de pagar per patrimoni, però ja pagues per aquella transmissió, pel fet de fer aquells documents d'heretar aquella casa que el teu pare la va comprar fa 50 anys... Escolta, hi ha moltes cases d'alguns llocs que quan es van comprar fa 50 anys tampoc tenien un valor... O 40 anys tampoc tenien un valor extrem. Vull dir, jo, per exemple, moltes vegades...
m'expliquen els meus pares quan estaven aquí a Sant Jusque es van posar a la venda parcel·les de vell soleig i es venien per quatre rals i la gent deia ui, però és que aquí vol anar a viure allà a la muntanya jo no ho volia
Qui l'ha comprat els últims 10, 12 anys, 15 anys, probablement sí que l'ha comprat a uns preus de mercat molt elevats i tenia un poder adquisitiu molt alt, però qui la tenia des de fa 40 anys, en aquells moments, valia menys que un pis a Sant Just, l'únic que ningú volia anar a viure allà dalt a la muntanya. I aquella persona no és cap potentat, va sortir al ple algun cas de persones que tenien aquella vivenda, perquè la tenien des de fa molts anys, però estaven en una situació econòmica molt precària.
El que passa és que jo no voldria centrar, és que sembla com si estem centrant tot el tema de la revisió cadastral exclusivament en uns senyors concrets que tenen, en un polígon concret, unes vivendes unifamílies aïllades que tenen un tipus molt més car. I sembla com si s'estigui defensant en aquella part de la població. El que estem dient és que en el seu moment es va fer un cadastre, que ara sembla com si ningú se'n recordi. Per primera vegada hem vist que hi ha qui reconeix que estava mal fet,
però sembla com si ningú hi hagués estat participant jo me'n recordo perquè jo hi havia estat però és que hi havia gent que estava allà que hi era i que van ser regidors quan s'estava fent aquesta ponència i ara ningú se'n recorda d'allò i en aquells moments es van alterar diverses coses es van alterar l'any 96 es van alterar de la ponència tècnica que havíem presentat inicialment es van modificar els polígonos d'actuació
Es van modificar algunes ratlles per incloure o excloure determinades fingues. Es van modificar els criteris de valoració del fet dels recàrrecs sobre locals comercials, sobre places d'aparcament o sobre naus industrials. Es van modificar molts criteris que van adulterar això. Llavors, què vol dir? Que hi ha gent que el seu valor cadastral és un percentatge del valor de mercat i hi ha gent que el seu valor cadastral és...
el doble o triple de percentatge. Però no sols això. O sigui, estem parlant primer de tipologies d'habitatges. Unifamiliars aïllades que probablement van ser excessivament carregades.
estem parlant de locals comercials i de polígons industrials. Però és que després ens trobem que després d'un cop esgotada aquesta ponència, que és l'any 2006, com que ja no perden valor els criteris de la ponència, tots aquells habitatges que es van construir en posterioritat a l'any 2006, el seu valor cadastral venia regit per unes regles en funció del valor de mercat. Això vol dir que dos edificis, un al costat de l'altre,
un al costat de l'altre, un construït el 2006 i l'altre construït el 2007, els valors cadastrals d'aquest edifici del 2007, que s'han fet en un moment de màxims valors històrics de la construcció, ens trobem que té un valor cadastral que és el triple que el pis del costat que es va construir el 2006 i es va basar en els verems de valoració que hi havia a la ponència cadastral.
Aleshores, clar, si fem aquesta modificació lineal del 10%, doncs ens trobem que hi ha ciutadans de Sant Just que es veuen excessivament perjudicats. Perquè es mantindrien aquestes desigualtats, no? Perquè es mantindrien, i quan tu hi ha una desigualtat i la multipliques, però un 10% és un 10% més injusta que ho era anteriorment. Llavors, quina és l'opció que s'hauria de fer, tenint en compte que el 2016 hi ha el canvi...
Aleshores, si s'està parlant que en el 2016 hi haurà el famós botonet que apretarem i ja tindrem els valors cadastrals de tothom, en el moment en què s'apliqui això, evidentment, tot el país es posarà en solfa i tots tindrem uns valors teòricament de mercat. I a partir d'aquell moment es regularan totes aquelles normatives que no són municipals, que són supramunicipals,
que afecten a tots aquests valors i per entendre'ns si d'alguna manera el valor cadastral del país es multiplica per dos o per tres, els arbitris supramunicipals que afecten aquests valors es dividiran per dos o per tres perquè la pressió fiscal global
tendirà, per lògica, encara que s'incrementi en uns punts. Si avui entre tot el país es recull 10, podrem passar a recollir 10,5, podrem passar a recollir 10,4, però no passarem a recollir 30. Aleshores, sí que en aquells moments aquest increment del valor cadastral de totes les finques de tot el país es veurà compensat amb una disminució dels impostos. En aquests moments, si nosaltres pugem un 10% al nostre valor, com que no és un 10% generalitzat de tot el país...
aquests increments de tot allò que és supramunicipal no afecten, ens afectarà amb un 10% més a pagar en tots aquests impostos i això és el que se'ns diu que nosaltres estem mentint i nosaltres no estem mentint, és que estem dient una cosa que és veritat, que és evident i que és així, tots aquells impostos.
que siguin supramunicipals, s'incrementen en un 10% en el moment en què s'apuja el cadastre un 10%. Si ja hi ha una solució a anys vista el 2015, 2016, 2017, doncs el que no volem és que això s'apliqui. I és més, és que per aquest any és un 10%, però amb l'acord que està signat l'Ajuntament, l'any que ve tornarà a ser un altre 10%. Nosaltres el que volem és que es retiri aquesta revisió cadastral, però si no es retira aquest increment del 10%, l'altre que demanem és...
que es sol·licidi per un any i l'any que ve tenim de temps fins al 15 de maig per tornar-la a sol·licitar per un any més si volen ja es pot fer però com a mínim si veiem que ens hem equivocat no ho tornarem a fer malament l'any que ve
El mateix, tornem a estar amb la versió de l'equip de govern i la versió de l'oposició. La versió de l'oposició és que llegint la normativa actual que surt en el BOE, el que ens diu és que el nostre termini per retirar aquesta premsa és el dia 15. I com que l'hem demanat per aquest any i pels successius, ja no ens podrem tirar enrere fins que s'acabi això. Però l'Ajuntament defensa que sí. L'Ajuntament defensa que sí. Doncs és tan senzill com l'únic que demanem és...
que, amb tots els respectes, no ens és vàlida l'opinió
d'un regidor o d'un tècnic que no sigui un jurista. Demanem a algú tan senzill, com si n'estan tan convençuts, que ens aportin un certificat del secretari, que és la màxima autoritat jurídica de l'Ajuntament, en el qual digui que això és, com diuen ells, això no ho han aportat i no estem demanant una cosa tan estranya. Aportin un certificat del secretari municipal que digui que, d'acord amb la legislació actual, es podran retirar en el moment en què vulguin.
Tot ens basa en què hi ha un senyor regidor que ha parlat amb un senyor del cadastre que li ha dit que evidentment això és així. Quan demana una explicació a la Diputació, la Diputació respon amb un escrit. Aquest escrit nosaltres el portem a tres juristes, un d'ells catedràtic de dret administratiu.
I ens diu que amb allò ell interpreta que transcorregut el dia 15 ja no ens podem tirar enrere. I l'Ajuntament ens diu que sí. Bé, escolta'm, doncs què menys que un informe jurídic per part de l'Ajuntament? Això no costa res, eh? Estic parlant que és una persona que està amb nòmina de l'Ajuntament o potser no se li demana perquè tenen por el dictamen que pugui fer el jurista. I més val dir les paraules de la interpretació i quan l'any que ve tinguem el problema diguem oh, és que nosaltres ens havien dit, és que nosaltres no sabíem, nosaltres vam creure que... Demanem un informe jurídic.
S'hauria d'haver fet una ràdio cadastral abans?
Probablement el que passa és que en el moment en què s'hagués fet aquesta revisió cadastral, tot i que hi havia uns dupalls per anar-la aplicant, sí que és cert que una revisió cadastral significava un increment dels impostos per tots els ciutadans, important, uns més i uns menys, però un increment d'impostos per tots els ciutadans. En el moment en què aquesta ponència s'havia de fer, que era el 2006-2007, estàvem en uns inicis d'una crisi que no sabíem exactament
quant temps duraria i on afectaria, sabien que afectava el sector immobiliari, sabien que estava en una crisi,
però no teníem, històricament, antecedents d'una crisi tan llarga i tan cruel com ha estat ara. Aleshores, probablement, en aquells moments es va decidir que, per part de l'equip de govern, perquè això no es va sotmetre mai, o sigui, aquí hi ha dues coses. A vegades s'intenta vendre com que va ser un pacte govern-oposició. Aviam, això no va ser cap pacte perquè això no va arribar enlloc. Sí que és cert que nosaltres, des de l'oposició, que héssim pogut apretar per sol·licitar aquesta revisió catastral. Però en aquells moments de crisi incipient...
atrevir-se a fer aquella revisió que significava una alça important dels impostos, doncs es va creure que potser més valia ajornar-ho dos, tres anys, que tornés a haver-hi una recuperació i les coses tot siguin dit en moments de recuperació econòmica i quan tot va bé, doncs aquestes pujades d'impostos són més fàcils d'admetre que quan la cosa està tan fotuda. El que passa és clar, s'ha allargat molt i encara no sabem quin serà el límit. Aleshores, clar...
A més a més, la revisió la has de fer en un moment donat que sigui límit. Molts municipis que van fer aquella revisió l'any 2006-2007, Sant Feliu de Llobrecat, que està aquí al costat, per la mateixa normativa que ara nosaltres aplicam aquest 10%, ells acaben d'aplicar una reducció del 20% sobre aquells valors cadastrals que es van aprovar fa uns anys. Aleshores, clar, és que el sector immobiliari...
parlar de tocar valors cadastrals quan estàs en una... has de esperar un moment a no tocar res i esperar-nos que arribi un moment que es calmin les aigues i que es vegin quins són els valors de mercat. Un dels temes que sí que els retreguen des del govern és que han dit que des de la convergència que l'IBI augmentaria a un percentatge molt elevat i el 2014, i segons deia ahir la regidoria d'Hisenda, també el 2015, l'IBI no augmentarà en funció del cadastre perquè es fa aquest mecanisme que dèiem abans, eh?
Repetim, o sigui... No s'ho creuen. No, però és que no és que no ens ho creguem. És que nosaltres el que hem dit és que la pujada del valor cadastral implica pagar més. Implica pagar més. Però referien a l'IBI també específicament? No, no, no. En el paper que repartia? No, aviam.
No és així, en el paper que ha revertit, i està bastant clar, vull dir, jo és que cada vegada que em diuen això, intento dir que m'expliquin on diu que pujarà fruit d'aquesta revisió cadastral, pujarà a l'IBI, perquè no diu això al paper, o sigui, una cosa és, i anem a pams.
El pujar al valor cadastral implica pagar més. Hi ha 5 o 6 impostos que venen referenciats en el valor cadastral. En aquests, els que són d'aplicació municipal, tens mecanismes dins d'uns marges per poder-los regular. I d'altres no els pots regular. Això pagues més. Una altra cosa és que després estiguem en una altra postura que no té res a veure i és que per voluntat municipal es pugi o no es pugi a l'IBI. D'entrada...
pujar-se, s'apuja un 2,5%, quan es podria perfectament no apujar res. Quan dic que es podria perfectament, rebeixo que no estem obligats per ningú a incrementar en aquest 2,5%. És decisió de l'equip de govern de pujar l'impost de l'IBI un 2,5%. 2,5%, quan s'està parlant d'un IPC
que probablement s'estava llogant, depèn del dia, parlen del 0-1, 0-2, 0-3, 0-5, és multiplicar per molt. La majoria dels ciutadans de Sant Just, els més afortunats...
Els hi pujaran el sol o l'IPC, per no parlar dels que els han baixat el sol o dels que han perdut la feina. I després tornem a trobar amb una petita mentida o engany o dissimuladament. És que l'any passat no es va pujar res i aquest any s'ha pujat un dos i mig. No, miris, senyors, des del 2011 vam pujar...
i parlo amb números que no s'empleguin als decimals perquè no tinc cap paper davant, però es va pujar un 3,5%, o així. A l'any següent, com que després, quan ja s'havia aprovat, va vindre el senyor Rajoy i ens va dir que havíem de pujar un 10% als impostos, es va fer una moció per dir que això anava en contra de l'autonomia local i que nosaltres...
estàvem sanejats, que nosaltres no necessitàvem aquests diners, però nosaltres els vam recaudar perquè ens veníem obligats per llei, que això van ser 700.000 euros, no va ser 700.000 euros que vam recollir de més. L'any següent véssim pogut reduir allò, i no ho vam reduir i vam dir, aquest any no pugem res, o no pugem res perquè ja havien pujat un 13% l'any anterior. Amb aquesta pujada d'ara...
portem acumuladament, per voluntat única i exclusiva de l'Ajuntament, única i exclusivament de l'equip de govern,
un 17% acumulat en 3 anys. O sigui, no diguem que no ha pujat. El que estem dient és, d'entrada ha pujat, i segona, pujant l'IBI, totes aquelles coses que fan referència a aquests valors i aquestes d'això, avui mateix acaba de sortir a la premsa que tota aquella gent que no tingui opció, per exemple, amb les beques Erasmus, tota aquella gent que no tingui opció a una beca,
per qüestions de renda i de patrimoni, doncs també se li denegarà a l'Erasmus per poder estudiar l'estranger. Doncs aquests increments, a vegades, aquella gent que pot estar a llindar, doncs aquest increment del seu patrimoni, del patrimoni que tenen els seus pares, li afectarà... Bueno, en cas de l'Edecarasma ens afecta a tots, pràcticament, eh? Ens afectarà a d'othom, això t'has dit dient...
El que vull dir-te és que afecta a moltes coses que no tenen una decisió en el propi Ajuntament. I a l'IBI s'apuja, i s'apuja, ja dic, acumulat, no parlem d'un dos i mig, és que a més a més diuen que s'apuja l'IPC, diuen, bueno, d'entrada, l'IPC no és el dos i mig, però és que a més a més que l'IPC no és el dos i mig, és una voluntat.
Únic i exclusivament de l'Ajuntament. I portem aquest 10% acumulat que ningú se'n recorda d'ell. Però és que, escolta, no estem parlant de la Maria Castanya, estem parlant de fa dos anys. Serien partidaris d'haver-lo congelat aquest any, des de Convergència? És que, aviam, es va fer una moció en aquest Ajuntament presentada per Convergència i aprovada per l'equip de govern a la que es deia que estàvem sotmesos aquest 10% per imperatiu legal i que en el moment en què tinguéssim els mitjans per compensar-ho, això ho compensaríem.
I és que ens n'hem oblidat. I és que és un acord de ple. És un acord de ple. Dubtem que això es pugui fer. És que si ja nosaltres no complim els nostres acords de plens, en tot cas, hi ha d'haver un informe d'algú que digui que això no es pot fer per alguna raó i que per aquesta raó es fa un altre acord de ple per revocar aquella decisió que vam tenir fa dos anys. I això no s'ha fet en cap moment.
Llavors, clar, si ens omplim la boca de paraules boniques, les aprovem i després no les acceptem, doncs hi ha d'arribar a un acord que donde dije digo, digo Diego, i que per les raons X que siguin no podem complir amb la nostra promesa. Però això és com si un diu...
Aprovem una moció que no s'aprovaran els impostos i després, quan arriba el moment de fer el pressupost, s'han d'aprovar. Doncs el primer que s'ha de fer és aprovar una moció per dir que sí que pujarem aquells impostos que hem aprovat que no s'havien de pujar. Se senten enganyats? Sí. Ens sentim enganyats, ens sentim malinformats, ens sentim...
que quan preguntem les coses no se'ns respon i després se'ns contesta que és que no ens ho mirem. Però com ens hem de mirar si no tenim els mitjans? Estem parlant d'un municipi on l'oposició es dedica a altres coses, no té... Aviam, un regidor de l'oposició de Sant Just, hi ha molts municipis del voltant nostre, no grans municipis,
on els polítics de l'oposició, com a mínim el cap de l'oposició o algú més, estan alliberades, tenen un sou que els permet treballar per allò, inclús hi ha alguns ajuntaments de l'entorn que disposen d'una persona o dues alliberades que els poden ajudar a treballar, analitzar i estudiar.
Aquí, per contenció de despesa, mai ha estat així i els grups de l'oposició cobren 150 euros per anar a una reunió i totes les reunions que es fan, només les dels plens i la informativa, totes les reunions altres que es fan, doncs ningú està a la política per guanyar-se la vida. El que passa és que hi pot dedicar el temps que hi pot dedicar. Si qui té de tots els mitjans tècnics intenta
intencionada o malintencionadament o per la dinàmica global però el cert és que no se'ns informa de les coses però és que quan les demanem tampoc se'ns informa si ens sentim manipulats, ens sentim enganyats tot el tema del cadastre ha sigut una ocultació i una enganyifa des del primer dia o sigui, nosaltres vam tindre que ens presenten una cosa per primera vegada que ens parlen a nosaltres que es vol fer aquest increment d'un 10% del valor cadastral sense entendre vendre l'explicació
que a més a més és casualment en una reunió. Ah, mira, ja que estàs aquí, Llorenç, que hi ha una reunió aquí al costat, que anem a parlar d'això i tal. I ja feia més de dos mesos que s'havia sol·licitat. Quan demanem quant s'ha sol·licitat, ens intenten amagar que ja s'ha sol·licitat. Quan demanem les cortes, llavors com hem de pensar que nosaltres no ens enganyen si tot el que demanem als papers són fets consumats, que resulta que ja fa mesos que s'han entregat. Doncs sí, ens sentim enganyats i manipulats.
En aquest ple de dijous passat, a banda de parlar del cadastre, i de fet lligant d'un tot plegat, també es van aprovar les ordenances municipals, ara parlàvem de l'IBI que s'apuja aquest 2,5% l'any 2014, és el que es va aprovar, o es van aprovar aquest conjunt d'ordenances que implicava, entre altres qüestions, aquest augment. De fet, els increments van en funció de l'impost entre el 0 i el 3,5%, que és, per exemple, el que puja l'IAE, que puja un 3,5%,
i de mitjana els impostos directes de les taxes creixen un 2,2%. Recordem que es va aprovar tot plegat amb el vot només favorable de l'equip de govern. Quina és la valoració global que fan des de CIU? Bé, doncs mira, torno a dir. L'IBI s'ha acujat molt per sobre de l'IPC, oblidant-nos d'aquell 10% acumulat. L'IAE, que és l'impost que s'aplicaria a l'activitat econòmica, industrial i tal...
Pensa que el més elevat es divideix en quatre polígons a Sant Jús. El polígon 1 serien aquells llocs on hi ha principalment l'activitat industrial, diguis polígon industrial i diguis principals carrers comercials de Sant Jús. El 2 serien els que ja són menys comercials i el 4 seria aquell localet del Maslluí i poca cosa més.
El tipus 1, l'any passat ja estàvem al tipus màxim. Amb aquest increment, el tipus 2 ja arribem també al tipus màxim. O sigui, estem parlant de qualsevol empresa que es vulgui vindre a implantar a Sant Just,
paga dia E al màxim. O sigui, no hi ha ni un municipi en tota Espanya que es pagui més dia E que Sant Just. En aquests dos tipus que afecten el 99% de les activitats econòmiques del municipi. És que aquí ja estem al màxim. Amb l'impost de circulació no s'abuja perquè estem al màxim. Tot el dia ens estem omplint la boca que Sant Just recapta molt poc i resulta que amb diferents impostos estem al màxim que es pot pagar.
Una altra trampa afectada amb el tema de la revisió catastral. Amb la plusvàlua, nosaltres ja estàvem al tipus màxim. No es podia cobrar més de plusvàlua. Aquell impost que es paga quan es fa una transmissió ja no podíem pagar més. Què ha passat? Que ara ens diuen que la plusvàlua s'ha baixat. No és que s'hagi baixat. Com que pugem la base, que és el valor cadastral, hem baixat l'impost per compensar-lo. Però tenim marge per poder seguir pujant la plusvàlua. Si no haguéssim fet aquesta pujada cadastral, ja no podríem cobrar més de plusvàlua perquè tornaríem a estar,
en el màxim, llavors clar els principals impostos o estem al màxim o ens els incrementen és que no hi ha una altra forma de veure-ho i a més a més amb aquesta pujada fem la petita trampeta que no es diu per poder tindre marge per seguir la pujada en el futur
Doncs és la visió de Convergència i Unió d'aquest ple municipal de les ordenances de l'impost del cadastre. N'anirem parlant perquè el mes que ve, el desembre, també parlem de pressupost. Per tant, anirem parlant de tot plegat. Moltes gràcies, Llorenç Rey, portaveu de siu. Moltes gràcies a tots i bon dia. Que vagi bé, bon dia. Just a la fusta
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Avui, a les 9 del vespre, M de Música. Un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Fins demà!
Tres minuts i arribem a tres quarts de dotze del matí. Com que dimarts fem tertúlia d'actualitat política, avui entrem una mica més tard del que és habitual. I saludem, això sí, ja els tenim a punt, la Costi Rubio. Bon dia, Costi, què tal? Bon dia, bé. També tenim el Joan Malagàriga, bon dia. Bon dia.
I avui no tenim a la Maria Camps, que ens va avisar que possiblement avui no podria venir, i en canvi aquí tenim i aquí saludem el Jaume Campreciós. Bon dia, Jaume. Bon dia. Que avui també vas a les dues tertulies, no? Els dimarts. Bé que els dimarts en teniu en nòmina.
Exacte, ja queda el dia oficial. En tot cas, no sé si estàveu escoltant l'entrevista amb Llorenç Rey, perquè hem entrat una mica més tard al compte, també arran del ple municipal de la setmana passada, i els últims dies, de fet, d'alguna manera, tot aquest tema del cadastre respira a Sant Just. Un tema que, a més a més, sí que es veu, home, ja, home, fas cara que no, però jo... Gent que no me n'havia parlat mai i he sentit que m'ho preguntava.
És a dir, que alguna cosa o altra o alguna inquietud hi ha? Com ho viviu tot plegat? Sobretot els que han de pagar molt, no? O sigui, els que tenen grans cases. Jo que bé que...
A mi em recordo una història viscuda, no sé per la costa i no ho sé, però pel Joan segur. Intensament. De fa 17 anys, vull dir, em torna a recordar els mateixos temes, el mateix, vull dir, una queixa d'un sector, l'altra vegada va ser més popularitzada, d'un sector important, i tota aquesta vegada sembla que estigui més localitzada en els seus barris, quan fa 17 anys era més generalista.
Jo el que veig és que hi ha una desinformació, la gent no sap exactament el que està passant, potser l'Ajuntament hauria de fer un esforç més important per explicar-ho, suposo que a partir del Poet no s'explicarà
Millor, però hi ha confusió, hi ha confusió. Jo el que he vist ha sigut unes anades i vingudes... La campanya de Convergència, que estaríem cometent errors importants voluntàriament, doncs està enredant el tema d'una manera innecessària. No ho sé, jo el que veig és que s'han donat... Ara això sí que han donat la Convergència, però he pogut anar seguint els meus companys.
de Toms. Avui sí, demà no, passat demà no ho sé. No hi ha hagut des del primer dia una política clara de com aniria això. També és cert que ve motivada per la política del PP, vull dir que també és eràtica en decrets que surten, en diuen que es confirmaran, no es confirmen i estem parlant d'un increment que està en els pressupostos de l'Estat i que s'aprovaran a finals del mes de desembre.
definitivament, per tant qui no diu que quan sol senador se li pugi al cap qualsevol cosa i treguin això i és que és el moment del cadastre perquè estem parlant d'una hipòtesi de treball aviam, el que sí que és tot això és molt complicat tot això és molt complicat és complicat per nosaltres, jo no sé per vosaltres però per mi ho ha estat i ho és i he hagut de fer un esforç quan estava a l'Ajuntament i ara també encara que ara tinc menys informació
amb el tema del cadastre. És molt complicat i cada vegada s'incorporen noves, hi ha variacions, com molt bé dieu. Però el que sí que és cert és que
Hi ha una... A Sant Just, el fet de no haver actualitzat el cadastre en els últims anys ha fet que hi hagi un desequilibri entre uns barris i uns altres, entre una tipografia i entre unes cases. Llavors, hi ha zones en les que, teòricament, els percentatges, o sigui, els cinders, haurien de ser més alts i en una vorera
són més alts i en un altre són més baixos. Llavors, el veïnat que parla entre ells... No ho entén, tampoc, no? Llavors, això per una banda. Per una altra banda, està el tema que hem dit, i és veritat que jo també ho recordo, Jaume, pel temps que vaig estar a l'Ajuntament, que de Convergència sempre feia això, però, bueno, de totes maneres, aviam, és la seva feina d'oposició i de...
Que diguin el que és o el que no és, és una altra cosa. És a dir, la feina d'oposició és entrat. Ara, que diguin quantitats que no són reals, doncs tampoc això no és cert. Però bé. Jo conec bé el tema, perquè d'altres hi ha gent que no fèieu primera revisió.
i el problema que hi ha hagut és que no s'ha fet la revisió durant molts anys. No s'ha fet, jo penso que també pot ser en bon criteri, perquè llavors començava la crisi i en aquests moments no eren moments de remoure aquest tema. Però malgrat això, jo estic convençut, no tinc els números fets, però penso que és més que probable que des que es va fer la revisió...
amb l'ombolla immobiliària, el que van pujar, el valor dels pisos. Van pujar una barbaritat. Per tant, respecte a la ponència que es va aprovar al segon moment de l'última revisió, respecte al moment més àlgid del boom immobiliari, van pujar moltíssim els valors. Per tant, la gent estava, diguem, pagant molt menys del que era valor real. Malgrat la crisi, el que ha baixat,
no ha baixat tant com això. Per tant, en aquests moments, inclús els valors de mercat que va haver de la crisi són superiors als valors de la revisió anterior, de l'última revisió. Per tant, la gent encara no té actualitat els valors, té valors inferiors als reals de mercat. És a dir, que tothom pagaria més. Això s'ha d'explicar bé. Això s'ha d'explicar bé. Aleshores, què passa?
que en aquests moments l'Estat no vol fer noves ponències, no vol fer revisions del catastre, per dues raons. Primera, perquè en aquests moments hi ha un mercat molt poc definit, és un mercat, diguem, variable, en moment de crisi no hi ha pràcticament vendes, per tant és un mercat molt poc significatiu, és difícil fer una nova ponència, i després decideix
que no es fan ponències perquè el 2016 tenen la intenció de fer una revisió general a tota Espanya perquè hi haurà un sistema integrat de valors de mercat per cada zona a través de la informació que obligatoriament hauran de portar els notaris i podran fer unes ponències molt senzilles perquè no hauran de fer estudi de mercat i no haurà de tirar els valors directament a la base de dades.
I faran les revisions amb valors molt reals de cada un dels carrers i de les zones perquè tindran tota la informació integrada. I el que fan és pujar el 10% del govern catastral per imposició. Sí, sí, sí, el 10%. Llavors l'Ajuntament el que fa és baixar el tipus
I des de, finalment, un increment del 2,5%. Que l'alcalde va dir que a mi el retirava. Eh? Que diuen que l'alcalde va dir que a mi el retirava, aquest 2,5%. Segons m'han comentat. No va anar al ple. Quan entrem en aquesta diversitat de xifres i de dades...
Jo sentint en el ple la intervenció que va fer el Llorenç, vaig dir, si la gent que està al ple venia amb una idea, ara s'ha acabat de confondre. Si la gent que està sentint el ple o la gent que vol escoltar i vol preocupar-se sent aquest discurs, sent aquestes dades, ja no sap per on va.
Si la gent que vol saber què és el que ha de pagar pel seu pis, sent unes i altres, no se n'aclara. Jo crec que aquí, no sé si és per no saber explicar-lo, per no voler, per la complexitat que el Joan explica, que realment és una complexitat bastant gran, no d'ara sinó de sempre,
Això s'arriba a un punt en què la transparència no existeix. Llavors, a partir d'aquí, jo crec que qui en aquest moment governa en aquest ajuntament ha de fer un esforç per explicar clar a tothom, a la majoria que pugui entendre-ho. I mira, si són dos dies, són dos dies. I que hi hagi persones que expliquin realment de què va això. Llavors, a partir d'aquí, la gent sabrà
O com a mínim l'objectiu seria aquest. I a partir d'aquí que es mirin els rebuts. El que sí que faltaria és una mica de comunicació. Sí, i abans, no esperar el ple, sinó abans, durant tot un procés, és a dir, fer una mínima pedagogia, perquè són els impostos. Llavors, el que porta a no explicar bé les coses és que la gent...
Senzillament, però s'ho explicava. Però com es fa? Qui té accés a això? El 10%, la baixada del tipus, i que al final l'increment seria el 2,5%. Això què significa? El rebut, un 2,5%. No, però Joan, Joan Icosti, aquí hi ha una cosa important. Proporcionalment, ho pot passar a tothom. Jo crec que, escoltant avui el Jorenz i...
L'haver llegit aquella revista que van editar, que, per cert, és diferent de la que ha repartit inicialment a la que hi ha actualment. La de, diguem, no el cadastre. Hi ha molts canvis importants. No és que és en tal del tema local,
sinó de les repercussions que té aquest impost en la revisió que està en la resta d'elements llavors algú s'ha mirat que les repercussions té s'ha mirat i tot i en té
Però menys del que ells diuen. Molt poques. Entenen, a veure, entenen per què? En la situació fiscal, el dia d'avui, que és el tema de patrimoni... L'impost de la renta no afecta, perquè la vivenda habitual... No afecta. Afecta... No tributa. Afecta... S'actuant aquell que vixi Sant Just i ho tingui... I tingui declaració de patrimoni. No, i que tingui Sant Just la segona residència perquè la primera la tingui fora.
Aquest afectarà. Aquest afectarà per això. No, per això dic que són casos. On sí que afecta una mica són en aquelles elements normals, com pot ser trasters, gratges, que tu no tens incorporat a la teva escritura d'habitatge habitual.
que tens com una altra escritura diferent. Que això sí que tens de pagar l'1,5% a vacació de renta. Això hauria d'estar inclòs dintre l'alimental. Però que sigui, Joan, hi ha alguns casos que n'hi són. Vol dir que hi ha gent que s'estava estalviant de pagar una cosa que... No, no, no, ja pagaves igualment. Joan, pagaves, sí. Tu pots tindre una plaça per aquí que no sigui associada al teu habitatge.
Però si és d'oivenda habitual, hauria d'estar associat. No, però pot ser que no, que l'hagis culpat posteriorment al teu habitatge, a una plaça o a un altre lloc. Veieu com s'ha d'arribar en un punt? Encara que estigui en un altre lloc, és el pàrquing d'oivenda habitual. És igual, però pot ser que et pagui... A veure, això, en aquests casos extres, pagaries 3 euros al any. Per això, és una misèria. No, no.
t'hauria de pagar condecoració de renta aquí l'única cosa que sé i abans el tema del transport metropolità perquè posen un topall cada any per tant no afecta i després hi ha una cosa que és veritat vull dir el transport metropolità tu s'obres més i jo sé que s'estava negociant perquè no s'ha arribat a una fórmula perquè no significa un increment de l'impost no, no, és un increment de l'1,5%
per tant això està clar però l'única cosa que sé que hi ha una sèrie d'habitatges que abans estaven a 100 que eren 40 i escaig de mil euros que augmentar aquest 10%
hi ha una franja d'X habitatges que aquest sí que passaran. I aquest s'ha buscat una fórmula... És el que et dic, s'estava negociant perquè no s'incorporeixin el padró que pagaven... Però això seria dins la ponència tècnica, no? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Fins a 42.568 i per enguany ha passat a 43.846. El de transport metropolità, jo fa molts anys que el pago. No, perquè el teu pis... Jaume. Perdó, perquè el teu pis... Jo sé què pago. Perquè el teu pis del Waldram és de 43.000 euros. Per tant, hi ha una fanja que sí. Llavors s'ha buscat una solució. I quin pis a Sant Jús? Molts.
Perquè estan valorats. El que s'intentava és que no pagueixin l'impost del transport, diguem-ho, o era un poder adquisitiu més baix. Per això es va negociar amb els veïns i arribar a un màxim. És a dir, a partir d'un valor es pagava. Per sota d'aquest valor catastral no es pagava. Tot té la seva raó perquè abans es pagava sobre la base imponible...
i en cert moment l'ànic metropolitana ho va aplicar sobre el valor catastral. Llavors hi va haver unes pujades molt fortes i la Federació de Veïns, que va ser l'any 2006, va acordar l'ànic metropolitana a posar aquest opaix.
El problema que hi ha són aquestes cases que hi ha tan noves que si les hi poses el contingent actual pagarien el triple d'una casa de valor similar que abans tinguis topall. De què parles? De metropolità? De metropolità. Llavors el que han fet ha sigut una fórmula de buscar quin valor tindria aquesta finca el 2006 i aplicar-li als diferents topalls.
Clar, perquè possiblement tot quadra i torna al principi de dir que hi ha moltes cases que haurien de pagar molt més, possiblement. I, doncs, en aquestes cases tindrem de pagar uns 23 euros de... Però aquí hi ha una cosa que el Joan... I que deia abans el Jolent Rey...
que diu, és que ara nosaltres paguem uns impostos que altres ajuntaments no pagaran, però bé, tots som conscients que durant aquests 15-17 anys que nosaltres no hem fet la revisió catastral, hi ha molts ajuntaments que s'han incorporat, i a més a més, quasi a dalt de tot de l'ona de l'expeculació immobiliària, i aquests estan pagant, estan pagant, i per tant, vull dir, és molt complexa... Això afecta a tots els municipis d'Espanya? No, no, però ja no són d'Espanya. Un increment del 10%.
No, no, no, no, no. La llei aquesta, que està aquí, està en els pressupostos, l'article 72 dels pressupostos de l'Estat, diu que els anteriors... Que no estiguin revisats a partir d'una època? No, no, hi ha diferents topalls. Hi ha 1,30, 1,20, 1... Va baixant i després els revisats del 2005 poden baixar al 0,96. Per tant, ja és un... Sol el 10% és pels ajuntaments que tenen una revisió molt atiguada. I que valen. El que sí que és cert és que també...
Per això jo torno a l'inici de la meva intervenció, que en aquests moments encara s'està pagant menys, menys... En alguns casos. No, no, en general, en general, en general. Jo he parlat amb gent, i l'alcalde he parlat amb gent dels que protesten, que els hi pregunten, vostè es vendria el pis en aquests moments pel volor catastral que li surt amb aquest increment del 10% del volor catastral? I la resposta és que no.
perquè a Sant Just han baixat el preu dels pisos menys que altres llocs però especialment no han baixat el que són els habitatges d'alt nivell perquè sempre hi ha un mercat reduït però hi ha un mercat amb el poder adquisitiu que busca aquest tipus d'habitatge i a Sant Just és un dels llocs que està buscat per tant no ha baixat ni molt menys proporcionalment com ha baixat el 30% a la mitja de Catalunya
I les zones a costa o departaments turístics han baixat molt més. A Sant Just, a Vivent d'Uni Familiar de l'Isoveig, no ha baixat el que ha baixat a la mitjana de Catalunya, ni molt menys. Ni molt menys. I, en canvi, el mull immobiliari, la pujada que ha d'aquells moments, sí que va afectar. Per tant, jo insisteixo...
malgrat això d'aquest 10% d'increment que Sant Just s'aplica del vol catastral no deu que pagarà el rebut que serà només un dos i mig finalment el PUEC jo no sé tampoc hi era si es va acabar així o no es va aprovar aquest dos i mig però ara estem en pareu d'al·legacions converses
Al·legacions. Perquè és l'aprovació provisional. Provisional. Provisional. Tenim un mes, tenen un mes els veïns per poder presentar al·legacions i potser l'Ajuntament en fa un d'ofici. Se'ns acaba el temps, eh? Avui ja sé que us n'he donat menys i que, a més a més, aquest tema és dens, però, bé, en tot cas, moltes gràcies a tots tres, Jaume, Costi i Joan. Tornem aviat per parlar d'altres qüestions també en clau política. Moltes gràcies i que vagi molt bé. Molt bé. Adéu, bon dia.
I connectem tots seguit amb la xarxa. Sentirem el butllet informatiu de la xarxa i també el del Sant Just Notícies. Tornem després encara a més coses. Són les 12. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. L'atur puja a Catalunya amb prop de 13.000 persones. Amb aquest nou augment de l'octubre, l'atur s'incrementa per tercer més consecutiu. El conseller d'Economia, Andreu Mas Culell, a punt d'entregar els pressupostos per a l'any vinent a la presidenta del Parlament. L'executiu d'Artur Mas ha aprovat els comptes aquest matí. More en accident de trànsit un noi de setmanat al Vallès Occidental. Conduïa una moto i ha sortit de la carretera a tres quarts de vuit del matí. Esports a les nou de la nit. Juga el gruix de la cinquena jornada de l'Hockey Lliga.
El Marfil Santa Coloma, el Moncada i el Barça, així com l'Hospitalet Vella Esport, juguen també avui els setzents de final de la Copa del Rei de Futbol Sala. L'atur va pujar el mes d'octubre, com dèiem, a Catalunya. Ho va fer gairebé 13.000 persones. Ho ha confirmat aquest matí les dades que ha publicat el Ministeri de Treball. És el tercer increment consecutiu del nombre d'aturats a Catalunya. I els sindicats alerten de la manca de polítiques per crear ocupació.
Amb el nou increment a Catalunya hi ha més de 633.000 aturats registrats a les oficines del Servei Català d'Ocupació. El govern destaca que malgrat l'increment, si es comparen les xifres d'atur de l'any passat amb les d'aquest mes, les dades són millors. La portaveu del Sindicat Comissions Obreres a Catalunya, Dolors Llobet, ha explicat els motius d'aquest descens. Són declaracions a la xarxa.
i és que hi ha 10.000 persones d'immigrants que deixen de comptabilitzar en el registre de persones aturades, possiblement perquè la majoria se'n van al seu país. I la segona part és també una baixada de, com a demandants d'ocupació, de molta població de menors de 25 anys. I això també, si compares després amb l'enquesta de població activa, veus que augmenta també les persones joves inactives i un col·lectiu que li diuen desanimat.
El conjunt d'Espanya l'atur va pujar a l'octubre en més de 82.000 persones. En global afecta 4.800.000 habitants. El conseller d'Economia, Andreu Mascolell, entregarà d'aquí a uns minuts els pressupostos del govern català per l'any que ve a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. L'executiu s'ha reunit aquest matí en la tradicional reunió del Consell Executiu de cada dimarts i ha aprovat aquests comptes.
No hi ha noves retallades l'any que ve, però a canvi s'augmenta la pressió fiscal. Les arques catalanes necessiten ingressar al voltant de 1.200 milions d'euros i la major part d'aquests ingressos vindrà de la venda de patrimoni. La resta d'una trentena de noves i polèmiques taxes i de l'encariment d'algunes ja existents. Es recupera l'impost de successions i es creen tres nous impostos mediambientals. A partir de l'any que ve, 2014, el govern cobrarà per tramitar una subvenció cultural...
per serveis extraordinaris dels Mossos d'Esquadra o per l'emissió d'informes d'estrangeria i de reagrupament familiar. Andreu Mascolell exposarà a partir de l'una del migdia el detall dels comptes.
El projecte de llei de governs locals que impulsa la Generalitat haurà de superar demà el Parlament el primer obstacle. Cinc grups han presentat esmenes a la totalitat i només defensen el text Convergència i Unió i Esquerra Republicana. L'oposició critica que una altra llei molt important, la del finançament local, encara no estigui a punt i reclamen que es tramitin a la vegada. Ho ha explicat a la xarxa Núria Parlón, diputada del PSC.
Si ens posem a fer un canvi de la importància del calat que té la reforma de la llei de governs locals, no pot anar de la mà d'un dels problemes fonamentals que té a dia d'avui el món local, que és el seu finançament mal resolt.
que ara en tot moment hem demanat que aquest tràmit es pugui donar l'hora perquè els debats es poguessin retroalimentar i poguéssim arribar a la solució real que és definir el marc de competències i dotar-lo de finançament. L'oposició no creu que la llei de governs locals de la Generalitat serveixi per frenar la llei estatal. El ple de l'Ajuntament d'Avic ha congelat les taxes i els impostos enmig de retrets entre l'equip de govern i l'oposició. El punt més polèmic ha estat la rebaixa de l'impost de béns immobles per als solars buits. El nou Televisió, Víctor Palomar, bon dia.
Bon dia. El ple de l'Ajuntament de Vic ha congelat les taxes i els impostos enmig de retrets entre l'equip de govern i l'oposició. La proposta s'ha aprovat amb els vots de l'equip de govern format per Ciu i Esquerra Republicana i també del PSC. El punt més polèmic és la rebaixa de l'impost de béns immobles de Solars 8 sense urbanitzar, que pagaran un 60% menys. Xavier Tornafoc és regidor d'Iniciativa. A nosaltres aquestes ordinances fiscals no ens agraden gens. De fet, ens semblen...
unes rebaixes fiscals per als rics. Total, l'Ajuntament de Vic deixarà d'ingressar 500.000 euros que no recuperaran i que ens obligaran a redollar serveis que són necessaris precisament per la gent que té menys recursos. Les noves ordenances fiscals també contemplen bonificacions pels emprenedors que veuran reduïda la taxa de llicències d'obres en un 15% o la taxa d'activitats per als que vulguin iniciar un negoci que cau un 20%.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Bueno, Francisco Vizcaíno deixa la presidència de l'Hockey Club Sant Just. Jordi Garolera, fins ara vicepresident, ha agafat el relleu. Vizcaíno ha presentat la dimissió per motius laborals, però assegura que aquest canvi en la junta directiva no es notarà, perquè tant ell com Garolera porten molt temps treballant junts.
L'any 2004, Vizcaíno va sortir la presidència del club i Jordi Garolera es va posar al capdavant de la vicepresidència i ara Vizcaíno creu que ha arribat l'hora de plegar després d'un any molt intens, sobretot pel torneig Joan Petit. L'objectiu dels propers anys, segons el nou president, és consolidar l'equip senyora primera catalana i seguir potenciant els equips de la base.
Més qüestions? Recordem que el síndic de Greuges atendrà el Sant Justenc i Sant Justenques el proper 14 de novembre. L'equip del síndic visitarà Sant Just aquell dia per atendre les persones i entitats que vulguin fer consultes o exposar queixes relacionades amb la vulneració dels seus trets. Qui estigui interessat en concertar una entrevista haurà de trucar prèviament al telèfon 9124 124 o enviar un correu electrònic a l'adreça sindic arroba sindic.cat. La visita serà el dijous 14 de novembre al Centre Social El Milenari.
I acabem recordant que Paco Camarasa és el convidat del proper acte de novembre literari. El responsable de la llibreria negra i criminal de Barcelona conduirà un cop més un club de lectura de novel·la negra demà a Sant Just. Aquesta vegada serà amb el comentari del llibre La playa de los ahogados, de Domingo Villar. Divendres d'altra banda es presentarà el nou llibre de la dietista Pilar Sampau, Menja bé, una qüestió d'intel·ligència, i el dia 21 de novembre Màrius Serra, Últim Premi Sant Jordi, presentarà a la Taneu el seu llibre Plans de Futur.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia, a partir de la una. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Just a la fusta. Ara passen 11 minuts de les 12. És moment de parlar amb el Pep Quintana. Bon dia, Pep, què tal? Hola, bon dia a tothom. I per parlar de l'almanac del Cordill aquesta setmana. Sí, senyora. Aquest almanac ens va portant setmana a setmana cap a final d'any. Escolta, no ens n'adonarem i s'haurà acabat un any més. Sí.
Home, ara encara ens queden per això un parell de mesos. Vull dir que tots dieu que ja s'acaba l'any, però queden dos mesos. Un mes i mig llarg. Bé, ja estem a dia cinc, no? Gairebé dos mesos. Sí, va, ens posem, sí, va, siguem generos. Bé, en tot cas, què tenim? Avui, aquesta setmana, ens parla, doncs, de qüestions de l'època de castanyes, etcètera, etcètera, i també del centoral que normalment anem repassant, també, per poder felicitar els nostres parents, amics i coneguts i saludats.
Aviam, per exemple, ahir dilluns era Sant Carles, Santa Carles, veus? Mira, Sant Carles i Santa Carles, eh? Deu ser Santa Carolina i Sant Amèric. Per tant, doncs, tenim Carles, en coneixem, Carles també, Carles també, etcètera. Avui, Santa Isabel, Elisabet i Zacarias. Coneixem Isabels, Elisabets i Zacarias.
I demà, Sant Lleonar, Beatriu i Sabé. Conec un Sabé. Conec un Lleonar. És un músic molt bo, Lleonar Balada, per cert. Sabé és un nom difícil, també. Sí, Déu-n'hi-do, eh? I Sabé, també. Déu-n'hi-do, eh? Aviam, què tenim dijous? Sant Ernest, Álvar i Carina. No Carina, sinó Carina. Molt bé. I divendres, Sant Sabrià i Sant Victorià.
dissabte, per acabar amb els dies laborables, tenim Fira Medieval a Súria, i després Mare Déu de l'Almodena i Sant Teodor, i diumenge per acabar la setmana, Fira del Bastià de Salàs, i als Sants, Florència, Lleó, Andreu i Abelí.
Doncs mira, aviam, alguns d'aquests els coneixem. Per això vull dir, tenim alguns amics o així. Home, per exemple, Lleó no en conec cap. León sí, sí. Sí? Sí, León sí, sí. I és el mateix, no? Com si diguéssim? Jo diria que sí, que deu ser pràcticament el mateix, no? Dit d'una manera o dit d'una altra, no? Bé, passem a coses normals de la temporada, que és la castanyada. Diu, la castanyada tradicional també té un moment per la reflexió. És un moment de record pels difunts de la família. És així. És...
Abans de les primeres gelades, hem de pensar en organitzar un refugi hivernal per a les plantes que tenim amb testos i jardineres. Això és important. Ja des del setembre, diu aquí, ens hauria hagut d'avisar abans, ja des del setembre les hem hagut de preparar per a la hivernada, reduir el rec i l'adop.
Amb això les avisem perquè es preparin per un temps més dur. Deu ser la crisi de part, no? Perquè diu, renteu l'arròs abans de cuinar-lo. Fregant els grans entre ells. Per què? Dins un bol d'aigua i escorrent-los. Potser és per treure-li la pols. Clar, perquè és que de fet fan bols. A part del midó...
Però aquest pulsim, que segur que fan perquè és un gra, doncs aquí ens recomana que abans de cuinar-lo el rentem i freguem uns grans amb els altres. O sigui, senzillament passant-los per l'escorredora ja n'hi hauria prou, no? Les pinyes de xiprer fan olor dins els armaris de roba i preserven contra les arnes de la roba. Ara hem de sortir el xiprer d'aquí fora, el xiprer és d'aquí, colla unes quantes boles, però els corrents de l'armari. Cal que controlem les plantes enfiladisses com a mínim una vegada a l'any.
per tal que no embussin desaigües, no tapin finestres, ni facin desperfectes. I també és important perquè s'hi enfilen els dragons i sargentanes i per aquestes plantes enfiladisses i de vegades no els podem trobar en el marc de la finestra o dintre casa, que no és pas tan difícil. Si només necessitem un reget de suc de llimona, no cal que la partim. Veu aquí coses d'aquelles pràctiques de la cuina. Diu, podem punxar-la amb un ganivet de fulla estreta.
En traiem el suc amb l'ajut d'una broqueta i d'aquesta manera la llimona se'ns conserva més temps. Molt bé. Si la partim se'ns aixuga a les dues bandes, segur, eh? D'aquesta manera només la punxes i amb una broqueta apretes una mica la llimona i estres el suc que necessites. I no tinguis pressa per trobar amics, ens recomana. Ah.
Diu, no tinguis pressa per trobar amics. Un cop els has trobat, no tinguis pressa per abandonar-los. Aquesta frase s'atreveix a Saló d'Atenes, un dels set savis de Grècia. I com que és un savi, li hem de fer cas. Exacte. Mantenim els amics, que prou difícil que és aconseguir-ne. És això, eh? Molt bé, Pep. Doncs és l'últim apunt, no? Sí, d'aquesta setmana. De l'amanach del Cordill, que tant ens distreu i ens orienta i ens informa.
Perfecte, doncs hi tornem la setmana que ve. Més coses, que vagi molt bé. Gràcies, bon dia. Bon dia a tothom.
Cinema sense mesures. En definitiva... Cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Fins demà!
I ara és moment de parlar de literatura. Com cada setmana, saludem el Diego Marcos de la llibreria Resenya de Sant Just. Bon dia, Diego, què tal? Hola, bon dia, Carme.
I per presentar diferents recomanacions literàries, avui comencem parlant del Gòlem i els fets miraculosos del Majeral de Praga, de Júdil Rosenberg. No sé si ho he pronunciat bé. Jo diria que sí, jo ho hauria fet igual. Què és aquesta història? Mira, això és una història...
que data com a història, com a llegenda del segle XVI, en què diuen que un rabí de Praga va crear el que jo diria va ser el primer superheroi de la història de la literatura.
A veure, el Gòlem, la missió del Gòlem era la de protegir els jueus de tots els atacs antisemites que es produïen en el seu entorn, totes les acul·lacions que els feien de...
d'assassinat rituals, que mataven nens perquè en la seva sang feien el pa aquell que fan sense llevat i de més. No recordo per quina celebració concreta dels jueus, però una celebració que teníem.
I el golem era un ésser que, a veure, l'alfabet hebreu, diguem, la descripció que fa és la d'un ésser de forma i sense ànima, en la qual, si no té ànima, tampoc podia parlar.
I era... A veure, jo no sé si tan recordes, Carme, d'un llibre que vam fer abans de l'estiu, que es deia el llibre de la creació. No el recordo, eh? Sí, ara ho recordo. Era un llibre que havia estat escrit en hebreu i després s'havia traduït al jiddish, que és l'idioma que parlaven els jueus europeus. I estava traduït pel francès Forcanum.
I era un llibre que ens parlava que, combinant els números i les lletres de l'alfabet hebreu, era el llibre de la vida. Es podia donar vida a qualsevol... Es podia crear vida, no? Llavors, en teoria, el rabí aquest de Praga, un gran coneixedor del llibre de la creació...
va fer un ésser d'argila i mitjançant aquestes combinacions de l'alfabet hebreu i demés
doncs va aconseguir donar-li vida. La forma de donar-li vida, de vegades ho dic perquè l'altre dia veient un capítol, ni més ni menys que dels Simpsons, vaig veure que creaven un golem. Sí, mira. Llavors, la manera de donar-li vida era, li escrivien en hebreu la paraula vida en un paper i li posaven a la boca, no se sap ben bé si era dins de la boca o al front, i a partir d'aquest moment aquest ésser cobrava vida, no?
Llavors, entre la paraula vida i la paraula mort, en hebreu, ja dic, només varia una lletra. I quan volien...
treure l'ànima, treure l'ànima no, perquè no tenien ànima, treure-li la vida. Aquest ésser l'únic que havien de fer era esborrar-li una lletra. Total, que en el segle XVI es parlava d'això, del rabí de Praga que havia fet un gòlem per protegir tota la comunitat jueva, sobretot de tots els atacs assassinats i de més malifetes que els intentaven acusar
els jueus i va crear aquest golem al qual li va apuntar de nom Joseph llavors aquest golem per exemple el llibre és una sèrie de relats que va narrant tota una sèrie d'actes que fa el rabi de Praga ajudat per aquest golem que era qui demanava ajuda
o a qui li demanava quan s'havia de fer alguna feina precisa. Llavors aquest golem era una mena de gegant, una cosa enorme i molt fort. Així que quan el rabí demanava a algú que havia de comparèixer a la sinagoga o a la seva presència i pel que fos es negava, ell enviava el golem. I el golem no s'anava amb xiquita, s'agafava qui fos, el carregava, literalment diu, com si fos una ovella, se'l carregava al coll...
i el duia a la presència del rabí. Llavors, un cop es va, diguem, normalitzar la relació entre la comunitat jueva i la comunitat cristiana de Praga, va arribar el moment de desactivar aquest dolem.
Llavors el rabí, ajudat per una comunitat de déus savis, es va encarregar, igual que l'havia donat vida, de desactivar-lo. La manera de desactivar-lo va ser que els déus savis aquells havien d'estar dins de la sinagoga llegint, pregant els seus salms,
Mentre ell pujava a les golfes, que feia que el golem l'haguessin ingevit un sony molt profund, el van pujar a les golfes i allà va fer allò de canviar la paraula vida per la paraula mort i a partir d'aquell moment el golem va quedar inhabilitat a les golfes de la gran sinagoga de Praga.
Llavors hi ha una altra llegenda, això parlem que eren llegendes, això no va ser posat en escrit, en aquest mateix llibre, per el llu del Rosenberg, fins al segle XIX. Doni-do. Circula una altra llegenda, els fets aquests eren del segle XVI, que en el segle XVIII...
Un altre gran rabí de Praga, amb la seva comunitat, diguem, de savis, assessors, van anar a la sinagoga i mentre els seus assessors pregaven a dins de la sinagoga, el gran rabí aquest va pujar a les golfes a veure què era el que hi havia.
Va trigar més d'una hora, diuen, a baixar. I quan va baixar, estrictament va prohibir que mai ningú pugés a les golfes de la Gran Sinagoga de Praga. Després s'han descobert altres escrits on diuen que el Gólen continua viu i que continua protegint la Gran Sinagoga i que la va protegir que fos destruïda quan els nazis van invair Praga, no?
I això, el curiós d'això, a veure, jo aquest personatge em va recordar molt primer al golem del Senyor de los Anillos. Sí, és veritat. Del Senyor de los Anillos. Després em va recordar molt a Frankenstein. També.
I també, per una altra banda, em va recordar bastant a Pinotxo, que tots són éssers, diguem, inanimats, fets de qualsevol altra matèria i que et crieixen vida. Una bona barreja, no? Sí, i per una altra banda, el que passa és que el personatge com a llegenda oral és molt anterior a tots aquells.
Com a història escrita, si més no, em sembla que és posterior al Frankenstein, que el Frankenstein em sembla que és de principis del segle XIX i la història aquesta del Judas Rosenberg va aparèixer a principis del segle XX, va aparèixer la història aquesta publicada.
I també em va recordar molt, em va recordar moltíssim, a tots els superherois aquests que els americans inventen, Superman, Spiderman i tots els mans aquests. Aquests personatges, no? Sí, per protegir la seva societat. Exacte, en el fons tenen la mateixa funció, no? Exacte, sí, sí, sí. Doncs interessant, aquesta primera recomanació d'avui, aquest Gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga. Sí, això està editat per a Desiara, eh?
D'acord, perfecte. Doncs passem cap a altres qüestions. Ara parlem de novetats que també arribaran els propers dies a la lleuria ressenya. Per exemple, El far entre oceans. Sí, això és una primera novel·la d'un tal o una tal, no ho sé, perquè posa M, L, Stipman, que en teoria ens ha d'arribar aquesta setmana, i ens explica una història...
d'una parella que viuen a una illa, que són els que es cuiden d'un farm, a una illa per allà sols, per allà als voltants d'Austràlia, no? I que per les raons que siguin no poden tenir fills.
Llavors, la providència fa que un dia arribi a la illa una barca amb dues persones, que són el cadàver d'un home i una nena, un bebè. Llavors, la noia decideix quedar-se amb la nena i adoptar-la com si fos filla seva, en la qual cosa aconsegueix que el seu company no faci la denúncia d'un possible naufragi.
Llavors el temps passa i es veuen, han d'abandonar l'illa i han de tornar al continent. I allà al continent es troben que hi ha més gent que va estar implicada en aquest naufragi i gent que està buscant la possible existència d'aquesta nena.
Doncs és una altra de les novetats, o una de les primeres novetats que comentem. També tenim Bloody Miami de Tom Wolfe. Sí, Tom Wolfe, ja em sembla que havíem parlat fa algunes setmanes. Sembla que sí. Sí, perquè a mi m'està comentant la foguera de les vanitats. Exacte, exacte. Després de l'estiu. Sí. I que tornaria a sortir, que Tom Wolfe tornaria a treure... Ha escrit molt poquets llibres aquest senyor, però bé, ell va fent. Va fent i aquí, doncs, ell continua amb el seu estil, pel que he pogut veure...
de fer, de narrar el que és una mica la societat nord-americana del moment. I ara aquest llibre se centra en la societat de Miami. Sí? Sí, està narrat pel Néstor Camacho, és el personatge que s'ha inventat.
que és un policia de Miami i que ens acosta a tot un caleidoscopi de personatges que hi ha en aquesta ciutat, que és vista com si fos una ciutat alienígena pels nord-americans blancs i protestants, que tantes vegades Tom Wolfe menciona en els seus llibres,
com és ell, nord-americà blanc i protestant, i ja dic que Miami és vista com una ciutat alienígena poblada per cubans, com una petita Cuba a dins dels Estats Units. Doncs una perspectiva interessant també, acabem parlant de Cafè Barcelona, de Joan Carreras.
Mal, aquest Cafè Barcelona, jo quan l'hi he vist pensava, mira, un llibre suposo que sobre Barcelona. I no. Ha volgut enganyar amb el títol, no? M'ha entrat una sorpresa. Sí, suposo que... Bueno, no sé quan haurà sortit el títol, si al principi, al començament o al final de l'obra, i si és un reclam publicitari o un ganxo que tiren o què, però bueno...
A veure, la història està ubicada, bàsicament, a Holanda. Sí. A Holanda, on viu un noi que és fill de la propietària d'un cafè que es diu Cafè Barcelona. És una senyora que la situa com a vídua d'un senyor català instal·lada allà. Encara que sigui a Holanda, hi ha catalans de palpins. Hi ha el senyor aquest...
que és mort, llavors hi ha la seva senyora, que és la que porta el Cafè Barcelona, i el seu fill en un principi. El fill decideix, quan entra en edat militar, d'allistar-se l'exèrcit,
i anar-se'n a Bòsnia amb els cascos blaus. El temps que haguéssim d'estar allà, diguem que això ho fa quan té 20 anys, i és on realment descobreix una mica la vida, com és, si més no, la vida militar.
Llavors, a veure, termina la missió a Bòsnia i torna a Holanda i allà comença a rebre amenaces i escrits acusatoris de tot el que han fet els holandesos en aquelles terres. Total, que no aguanta la pressió i decideix suïcidar-se. De tot això apareix la seva germanastra, que és la que ha passat, diguem, a regentar el Cafè Barcelona.
que una mica trasbalsada per tots aquests fets decideix recórrer molt mal.
Record Ramon, torna al Cafè Barcelona i allà tenen un cuiner que és català, i és en qui una mica li dona assentament a la seva vida, de qui s'enamora i el que fa que tot, diguem, torni a un curs més normal.
Molt bé, doncs amb aquesta història acabem aquesta secció d'avui sobre llibres que fem els dimarts amb el Diego Marcos del llibrer de ressenya. Gràcies, Diego. Tornem la setmana que ve. Gràcies a tu, Carme. Que vagi bé. Bon dia.
Ara passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia, és moment de parlar de coaching, per això sortem a la Francesc Corbella. Bon dia, Francesc, què tal? Hola, molt bé. Avui per parlar de la memòria. La setmana passada vam parlar del cervell, no? Sí. I d'alguna manera avui parlem de la memòria, que també forma part, no?, una mica...
Sí. Del cervell. Sí, seria una continuació de la de l'altre dia, oi? Doncs, si et sembla, podem començar amb un petit exercici matemàtic. A veure. Diu, una raqueta i una pilota de tenis costen un euro i deu cèntims. La raqueta costa un euro més que la pilota. D'acord. Quant costa la pilota?
Ara hauríem de tornar... Segurament la resposta ràpida és, doncs, deu cèntims. Exacte. Deu cèntims. És la resposta ràpida i, curiosament, és equivocada.
Però és la primera que ens ve a la ment, no?, quan intentem fer mentalment... L'operació ràpida, no? Sí. I per què passa, no?, això? Com és que... N'hem retingut el 10, no?, segurament? A veure, passa perquè el servei està codificat per estalviar energia. I què passa llavors? Pren dreceres i s'equivoca, no?, perquè, clar, si anem al mínim d'energia possible, doncs ens equivoquem.
I la resposta correcta és 5 cèntims d'aquest exercici. Però el servei, quan fa el càlcul ràpid, la que li sembla més llògica... Perquè a veure, tornem-hi, què era, doncs? Un euro deu valia. Un euro deu valen les dues coses, no? Les dues coses juntes. Sí, un costa un euro més que l'altre.
Clar, 10 cèntims. Per què 5 cèntims? Per què 5 cèntims? Encara no ho entenc, eh? Doncs perquè si un costa un euro més que l'altre, si sumem 5 cèntims, si li sumem el 1 amb 5 cèntims, que seria un euro més, és el 1 amb 10. És a dir, un val 5 cèntims, l'altre costa un euro més, no? Per tant, 1 euro amb 5 cèntims. 1 amb 5 arribes a 1 amb 10. Vale, vale, vale. Sí.
Però el servei aquí no arriba, no? Això és massa feina. Això és massa feina i s'equivoca. Clar, està pensat per gastar poca energia, no? Clar, clar. És molt curiós perquè saps quanta energia gasta el servei? No. Mira, l'energia es madeix en bats, no? Com les bombetes que tenim a l'hora d'això, no?
Doncs el servei gasta 12 watts d'energia, això per mantenir-se treballant normal. 12 watts perquè ens fem una idea, tot el cos humà són 70.
O sigui, una part molt considerable de l'energia que gasta el cos humà la consumeix el cervell. O sigui, el cervell és una eina que gasta moltíssima energia. Perquè ens fem una idea, potser, de què són 70 watts. Doncs el Miguel Indurain, en una prova d'altíssim rendiment, al màxim de la seva capacitat, aconsegueix desenvolupar 500 watts.
doncs estem parlant que 500 watts és el que pot donar com a màxim el millor ciclista possiblement de la història, doncs 70 és el que necessita el cos per mantenir-se viu, perquè el cor bategui, perquè els pulmons respirin, perquè els òrgans funcionin. El cervell humà té moltes curiositats i una d'elles és la memòria. Sí. Perquè ens entenguem hi ha tres tipus de memòria, això perquè...
A vegades pensem que la memòria és la memòria, però la memòria és una mica més complexa que això. La memòria més senzilla que hi ha és la que anomenem memòria sensorial. La memòria sensorial és la que ens serveix... D'aquesta memòria gairebé no ens en donem compte.
Quina és? És la que fan servir els sentits, és a dir, la vista... Reconeixer coses, no? Sí, exacte, reconèixer olor, reconèixer imatges, reconèixer coses, no? Però és molt subliminal, o sigui, és una memòria que desapareix de seguida, no? O sigui, quan tu has vist una cosa que et resulta familiar, no?, un got d'aigua, per exemple, doncs ja, diguéssim, desapareix de la meva, no?, ja veus aquell objecte com a familiar.
Després hi ha una altra memòria que és una miqueta més desenvolupada, que és el que s'anomena, això segurament molts n'hem sentit a parlar ja, la memòria a curt termini. La memòria a curt termini, com diu la paraula, és a curt termini, però ja no tan curt. O sigui, ja seria una mica mig minutet. Aquesta memòria que recordem un telèfon, just per apuntar-lo, o per marcar-lo al telèfon, o que ens diuen... Un número, no? Sí, coses així molt de... I per exemple també seria la mateixa de...
Jo, per exemple, tinc molt poca memòria, crec, de curt termini. És a dir, no recordo mai on deixo les coses. O no té a veure amb aquest procés. Jo crec que és que no t'hi fixes, més aviat. Pot ser. Però no té a veure amb la memòria, llavors? No, no, sí, també tindria a veure amb la memòria, però potser més amb l'atenció. D'acord. És més una qüestió d'atenció. Clar, perquè sí que puc recordar el número de telèfon, no? Sí.
podries recordar el número de telèfon, i si ets conscient d'on has deixat la cosa, després sí que la recordaries. El que passa és que potser la deixes sense prestar atenció a que l'estàs deixant. Clar, segurament. I aquesta memòria a curt termini, perquè les persones ens fem una idea, els humans són capaços de retenir entre 5 i 9 coses a l'hora.
O sigui, la nostra memòria curt termini pot tenir, alhora, pensant-hi com a màxim 9 coses. O sigui, que és una memòria molt limitadeta, perquè no dona per gaire. Et donen un número de telèfon, et diuen que has d'anar a fer la compra, a més a més et truquen de no sé on, però en seguida arriba al màxim. I què passa quan arribi al màxim? Doncs que les coses s'obliden.
Ostres, havia de trucar, no sé, ni se m'ha d'anar al cap, no? Per què? Perquè posem... Tot això forma part d'aquesta memòria termini, que és que per això ens comprem agendes, no? Entenc? Exacte, sí, per això fem llistes, llistem a la compra, no? Exacte, i això és el que hem d'anar, diguéssim, solucionant. I una manera de solucionar-ho és la memòria a llarg termini. És a dir, aquestes coses que ja no m'interessa recordar-les durant una estona, sinó que m'interessa recordar-me en més temps, no? Doncs...
Recordar on està el supermercat és una bona cosa, perquè si no hauré d'estar mirant a internet o preguntant cada cop que hagi d'anar-hi. I aquesta memòria a llarg termini és la gran memòria que tenim els éssers humans. Perquè ens fem una idea de com és de gran aquesta memòria a llarg termini. La memòria a llarg termini, una persona al llarg de la seva vida acostuma a utilitzar aproximadament l'1 per 10.000 de la seva capacitat.
O sigui, utilitzem... Molt poca memòria. Molt poca de la memòria que som capaços de retenir. A vegades n'hi ha aquest tòpic de... Sembla que si memoritzem més coses ja se m'oblidaran de les antigues. No, això no passa. Si ho comparéssim amb un ordinador, la capacitat d'una persona seria d'un milió de gigas.
Déu-n'hi-do, és moltíssim, no? Però no es pot utilitzar tot, o sí que es pot? Es podria, es podria utilitzar. Una persona ben entrenada, la capacitat hi és. I com s'entrena? La memòria s'entrena, hi ha tècniques de memoritzar coses, també hi ha persones que són més hàbils a memoritzar imatges, altres que són més hàbils a memoritzar sons... És el de la memòria fotogràfica, això que diu alguna gent. A mi sempre em sona molt la gent per la cara...
Sí, sí. Doncs aquestes són maneres de memoritzar més. De totes maneres, o sigui, la memòria, una persona que s'hi fixi en coses ja de per si, va memoritzant més que una persona que no s'hi fixi tant. Jo tinc molta memòria, però una memòria estranya, és a dir, recordo moltes coses de dates o de quin dia era aquestes coses, però no recordo coses molt immediates, sempre perdo les coses.
Llavors tinc una part, crec, poc desenvolupada de la memòria, no? Se suposa, i una altra potser més. Sí, també hi ha un factor molt interessant, i és les coses que ens interessen. Saps, quan una cosa ens queda l'atenció, és més fàcil que la retinguem que una cosa que no ens interessa tant, no? I això passa molt, no? Segurament hi ha assignatures que vam estudiar a l'escola de petits que no ens interessaven gens i ja no ens en recordem de res. O sigui, jo del llatí només me'n recordo del Rosa Rosae.
No recordo res més, perquè no m'interessava, no? I en canvi jo recordo les comarques bastant de quan les vaig estudiar a l'escola, no? Exacte, sí, jo recordo les capitals del món d'això, de quan les vaig estudiar, i en teoria les vaig estudiar alhora o inclús abans que quan feia el llatí, no?
Però és una qüestió d'interès, també. Les coses que el servei les considera més importants, les reté menys que les que no tenen tanta importància. Precisament per això és molt curiós el tema dels testimonis presencials que fan servir a la policia. El típic d'hi ha hagut un roatori, hi ha hagut un assassinat o el que sigui, buscarem els testimonis de la gent que estava allà, que podria haver-ho vist o que podria haver sentit. Això no serveix per res. Per què? Perquè la gent no se'n recorda de les coses que no li troba interessants.
Però si li ha semblat interessant el que ha vist, no? Sí, però és molt difícil que tu vegis una persona pel carrer que l'hagis trobat interessant i que aquella mateixa persona hagi entrat en aquell moment a una botiga i hagi atracat a la botiga. És una casualitat tan estranya que no passa.
No passes. O sigui, ha de ser algú que t'hagi d'atenció per algun tret diferencial molt evident, no? Jo què sé, que el veus que va disfressat pel carrer. Llavors, clar, t'hi fixes, no? I se't pregunten, vas veure un home disfressat al carrer? I dius, ostres, és veritat. Ara que el dius sí que el vaig veure aquell dia. Però si és una persona normal, doncs és estrany, no? És difícil. És molt difícil.
De fet, hi ha moltes coses, curiositats que tenim avui respecte a la memòria. Abans em preguntaves coses que podíem fer que memoritzessin més. Per entrenar, no? Doncs mira, una cosa que s'ha demostrat que va molt bé per memoritzar més fàcilment les coses són els badalls.
Es veu que badallar ajuda que el servei retingui les coses que està prenent. Que curiós. Sí, això científicament es diu que és perquè, com que badalles, agafes més oxigen, facilites l'oxigenació del servei i treballa una mica millor. O sigui, són petites coses. També una cosa molt curiosa és, tu saps quin és el col·lectiu professional que té la capacitat de memòria més gran? Doncs no. Mira, els taxistes, precisament.
Ah, pel tema de carrers, no? Exacte. O sigui, s'ha demostrat que no només de petits la memòria es pot adaptar, sinó de grans el servei és suficientment elàstic com per adaptar-se a les necessitats de la persona. Diuen per això que als 25 comences a perdre facultats de memòria, no? Sí. No és veritat?
Pot ser veritat, però el servei és capaç d'adaptar-se dintre d'aquests marges. O sigui, sí que és veritat que als 25-26 anys el cos humà en general, no només el servei, sinó tot el cos, és quan deixa de millorar per anar a pitjor, però dintre d'aquesta regla també s'adapta lo suficient, com per veure si hi ha més necessitat d'això. Si una persona necessita memoritzar més que res, el servei també s'adapta i les parts de memoritzar...
es fan més grans i altres àrees es fan més petites. O sigui, el cervell és un múscul més que, com tot, si s'exercita, es fa més gran. Clar, de fet, a la gent que té Alzheimer es fan bastant exercicis de memòria, no? Justament per intentar exercitar-la d'alguna manera, encara que no els permet, evidentment, recuperar-la del tot, però per poder entrenar una mica tot això, no? Exacte, o sigui, és una manera de, diguéssim, sobretot que no perdi capacitats al cervell. Quan s'entrena, arriba un moment que...
Si l'has entrenat molt durant tota la vida, doncs no augmentaràs més, però com a mínim la baixada serà més gran. I ara què dius això de la gent gran? També una altra curiositat és que una de les coses que ajuda molt a que la gent gran no perdi capacitats és fer exercici. Físic, no? Exacte, exercici físic, sí. Que va molt lligat segurament també al tema de l'element san a incorporar sano, segurament va més lligat del que ens pensem.
Va molt lligat perquè tenir el cos sa significa que els òrgans funcionen millor, els pols mons respiren millor, s'oxigena tot millor i per tant el cervell també s'enveu. Clar, es pot relaxar i poder treballar en condicions, no? Exacte, sí, sí, és una necessitat o és una cosa que si es treballa l'exercici físic fa que el cervell funcioni també molt millor.
Hi ha moltes curiositats del servei, per exemple, una és el que tots hem conegut com el jet lag. Sí. I a vegades pensem, per què passa això del jet lag? Que fins i tot ens passa amb el canvi d'horari. Fins i tot. Tenim com alguna mena de sensació estranya i jo recordo que teníem molt mal de cap, però en tot el dia em deies el canvi d'horari, pensava. Sí, sí, sí.
M'està bé que tingui una raó, però ho trobo estrany, que han canviat d'una hora només. Sí, sí, i hi ha gent que realment triga dies, eh, a acostumar-se a aquesta hora de diferència. Però és fort, no pot ser, no? Sí, sí que pot ser, i és perquè el cos humana va dir, la ment humana té internament un rellotge biològic que va associat a la llum del dia.
Llavors, tots els biorritmes del cos humà van associats a aquest nivell d'intensitat de llum. Clar, si tu el descolloques i ara el que esmorzaves li dius que ho ha d'esmorzar una hora abans, clar, tu ho estàs esmorzant a les 9, perquè el rellotge marca a les 9, però el rellotge biològic del cervell no són les 9, és una hora més, perquè el dia abans eren les 10 i la intensitat de la llum del sol...
Però llavors a cap de setmana també tindríem aquest problema? El que passa és que ens acostumem. Al cap de setmana ens acostumem a anar a dormir tard, aixegar-nos una mica més tard i fer les coses més a desordre. Llavors diguéssim que el cos humà s'acostuma al desordre de cap de setmana.
Tot i que no és bo, eh? És a dir, ho fem perquè ens agrada i perquè, diguéssim, socialment, doncs, és estimulant i perquè ens fa desconnectar del dia a dia, però des d'un punt de vista més biològic no és el més adequat. El més adequat és tenir una rutina d'aixecar-te sempre a la mateixa hora, menjar sempre a la mateixa hora i anar-te a dormir sempre a la mateixa hora, que acostuma a ser l'horari solar, bàsicament. De fet, és per això que va venir fa unes setmanes el...
Aquesta espècie de debat que es va muntar... Sí, sí. Bueno, avui, abans en parlàvem amb el Marc, que la contraportada del diari ara que fa el Salvador Cardús també parla d'aquest canvi d'horari d'hàbits, no?, com si diguéssim. Sí, sí, exacte. Aquesta hora de mes, no?, que representaria l'horari de Londres...
representa un canvi molt gran a nivell de costums de tota la societat. També el que es reclama és una mica no només aquest canvi d'hora, sinó acostumar-nos a dinar menys d'una hora, plegar abans de la feina... Però és el que dèiem, que si plegues abans de la feina i aconsegueixes anar-te'n a casa, sí, però normalment hi ha com aquesta... on que es plega tard, doncs tens més ganes d'oci, no? Tot plegat és difícil de canviar.
Sí, jo crec que aquests canvis no es fan mai d'un dia per l'altre. I difícilment, jo personalment, crec que difícilment, si és una proposta política, doncs tiri endavant. Jo crec que és més un canvi d'una necessitat social que demani aquest canvi i, per tant, surti el canvi, que no perquè algú se li hagi acudit que canviant una hora... Són canvis molt grans, encara que semblin una hora que és una tonteria, però representa molt, molt, eh?
Podem fer exercicis normalment per exercitar la memòria, a part de badallar? Sí, hi ha algunes idees, alguns mètodes. Per exemple, un dels més utilitzats per memoritzar bé és el de comparar o contrastar coses.
O sigui, intentar fer comparacions entre una cosa que ja sabem i una altra cosa. Per exemple, imagina't que hem de memoritzar un número de telèfon, doncs resulta que els tres primers números són els del meu municipi, per tant aquests dos estic memoritzats, els altres dos són el número del meu aniversari i els altres dos són el número de casa meva. És veritat, que això va molt bé.
Exacte, això va molt bé perquè ja no has de pensar en un número, sinó que has de pensar en el teu municipi, i tu vas manegant per això. També el que va molt bé és fer associacions il·lògiques. Això és bastant útil, sobretot a l'escola, quan has de memoritzar diferents noms o diferents termes que no tenen relació entre si...
per exemple, imaginar-te una paraula amb les inicials de cada una de les paraules i fas paraules que no tenen gaire sentit però aquestes coses que semblen il·lògiques i que no tenen sentit al cervell li fan gràcia i com que li fan gràcia es queden més i llavors és més fàcil de memoritzar
També el que es fa molt bé és buscar semblances, no? Doncs una paraula o un concepte que has de memoritzar, doncs buscar un altre que s'hi assembli i que després el puguis relacionar, no? Paraules que s'assemblen bastant entre si, o que siguin unions de dues paraules, o que l'inici d'una paraula sigui com la de l'altra, no? Coses d'aquestes. I també el que està molt bé és...
associar amb exemples si tu tens que memoritzar una paraula o un seguit de coses no memoritzar la paraula en si sinó anar a buscar el que significa o el que implica la paraula aquesta o sigui anar una mica més enllà perquè des de l'exemple recordis la paraula en si són exemples de coses que es poden anar que poden haver per memoritzar millor també una altra curiositat a l'hora de memoritzar és que de mateixa manera que els badalls s'ajuden a memoritzar una altra cosa que també ajuda a memoritzar és tancar els ulls
Ah, sí? Sí, de fet... Això ho fa la gent gran, no?, de vegades, quan fa allò que intenta recordar alguna cosa de fa temps? És una expressió que els hem vist sovint. Sí, sí, aquesta de memoritzar i tancar els ulls i recitar internament una paraula o una frase o el que sigui, això també ajuda i és una cosa per la qual es fa...
Molt bé, jo faig un exercici normalment, jo tinc una relació curiós amb la memòria, ja t'he comentat que m'oblido de moltes coses, però moltes coses, soc molt espistada en aquest sentit, però tinc una memòria molt estranya del temps, és a dir, ho tinc tot com molt cronològicament arxivat, i un dia els vaig confessar al programa de la tarda i...
que me'n recordo molt de quin dia era, és a dir, si puc pensar, o sigui, si em dius, no sé, quin dia era el 12 de febrer d'aquest any, puc calcular ràpid en què queia i dir potser fins i tot el que vaig fer i tot plegat. I llavors faig una cosa...
també per exercitar la memòria, crec que quan vaig amb la moto, com que no pots fer les coses, intento recordar, dic, val, avui és 5 de novembre, doncs dic, val, què passarà el 5 d'octubre, què passarà el 5 de setembre, evidentment no ho recordo tot, però intento situar fent com un... No sé, crec que així em pot anar bé. Sí, això va bé. Veus que em pot anar bé per la memòria o que és només una cosa molt fric que tinc al cap? És fric però va bé. És molt fric però va bé. No, no, de fet és una manera d'associar exemples, de buscar analogies entre coses...
que fas de manera una mica sense ser-ne conscient, no? Sí, més automàtica. Exacte, però és una manera excel·lent de memoritzar. Però no em va bé per la memòria aquesta que et dic de recordar on deixem les coses. Exacte, sí, això és... Com es pot treballar, no es pot, no? Això és prestar més atenció, això prestar més atenció en on les deixes, bàsicament.
La memòria té això, eh? Si una cosa t'interessa, la recordes. Si no t'interessa, doncs és una mica més complicat, eh? La recordaràs uns dies, potser, però a llarg termini costa. Molt bé, Francesc. Doncs moltes gràcies. Avui hem descobert una mica més com funciona la memòria. I tornem la setmana que ve amb més coses sobre el món del coaching. Perfecte. Fins la setmana que ve. Que vagi bé. Bon dia. Adéu.
1, 2...
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antia agenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agentes de concerts al cinema.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.
6 minuts i arribem a la 1 en punt del migdia i aquesta hora, com sempre, el que fem és parlar d'actualitat. Ens fixem en els trending topics, en què és el que es diu a la xarxa a través dels principals trending topics d'avui dimarts 5 de novembre a aquesta hora. I per això el que fem és saludar el Marc Marmà. Bon dia, Marc. Molt bon dia.
I comencem parlant del primer, que és TSJ. Vas dir que és molt recent, a més a més. Sí, acaba de fer-se públic fa molts pocs minuts i és sobre la notícia del Tribunal Superior de Justícia que ha declarat nul a l'hére de la Real Televisió Valenciana i, per tant, obliga a readmitir el miler de treballadors
que es van acomiadar. Per tant, mil treballadors que van haver de sortir per la porta del darrere de la televisió valenciana i s'està movent, lògicament, a través de les xarxes socials, una notícia molt i molt recent d'aquesta nul·litat, o no sé com seria la paraula, però que s'ha declarat nul aquest ERE i, per tant, la televisió valenciana que haurà de reincorporar fins a mil treballadors
faltaran cadires, em sembla. Sí, sí, serà complicat, suposo, perquè a més a més m'imagino que hi haurà hagut converses, discussions o el que sigui tornar a treballar amb segons qui potser és difícil, no?
Sí, però sí, clar, si ara mateix el Tribunal Superior de Justícia declara... No, no, està clar, veurem com es tradueix tot plegat. No sé, el que desconec és si per la llei aquestes mil persones... Seran de readmetre, no? ...incorporaríem demà mateix o no sé si... I si tenen... Sí, sí, no sé. Bé, doncs, un tema que evidentment no sé si s'hi ha sorprès, però si més no, sí que d'ara que ha esclatat... Sí, fa molt pocs minuts. ...és un dels temes que vull per la xarxa.
Més coses, aquestes ja fa estona que es parlen, que sonen des d'ahir al vespre, que són Erasmus i també Verd, no, Marc?
Sí, perquè recordem que educació ha establert que els becaris d'Erasmus tindran que comptar abans amb una beca general. Què vol dir això? Que tots els estudiants que marxen d'Erasmus fora del país, la beca d'Erasmus és la que et permet fer uns estudis fora de l'estat espanyol, doncs et aconsegueixen una beca a dia d'avui era de 150 euros al mes.
Que tampoc és que sigui molt generosa. No, tampoc no és la beca que et donaria per menjar, dormir i fer tot el que haig de fer fora, però bé, és alguna cosa. I ara hi ha dos temes. Un, els que hagin d'accedir a aquesta beca hauran de tenir una beca general.
més enllà d'optar per aquesta beca Erasmus. Per tant, si no tens una beca general, aquesta beca Erasmus ja no pots accedir-hi. I dos, que és el que preocupa potser ara una mica més, tots els estudiants que van marxar d'Erasmus en aquest curs 2013-2014,
desconeixien aquesta llei que ara ha establert perquè acaba d'aparèixer i, per tant, no rebran aquesta subvenció de 150 euros al mes. Per tant, podem posar un exemple que algun estudiant que acabi de marxar ara 1 de novembre o algun que coneixem que molts marxen a partir del mes de gener a Estocolm, pots marxar on sigui, a Bèlgica, allà on vagis,
te'ls foten els calés o deixaràs de rebre aquests diners que segurament tenies previstos si havies de viure a fora durant tots aquests mesos. Potser es tiren moltes beques enrere, potser molts estudiants deixen de marxar fora a l'estranger, veurem com es resol tot l'entrellat, però això sí, estudiants que teníeu previst marxar d'Erasmus aquest 2013-2014...
la beca o tenir una beca general que ja és complicat accedir-hi o no tindran beca.
I més ràpidament tenim també un parell de trending topics més, per exemple ES13, què vol dir? Sí, aquest és un esdeveniment que està analitzant la situació de l'e-commerce. L'e-commerce és aquesta plataforma que ara mateix està plenament en auge, que és la venda online. Sobretot s'ha posat molt de moda amb totes aquestes vendes online,
de menjars, de roba i per tant l'e-commerce és aquest sector amb grans possibilitats que aquí a Espanya hi ha una trobada que s'està fent aquí a Barcelona amb aquest sector e-commerce en 2013 amb totes les indústries que utilitzen aquest servei a través d'internet per comprar i vendre els seus productes
I acabem amb l'última punt, que és literari, Luis Ternuda, també és trending topic. Motiu de 50 anys de la seva mort, recordem el poeta andalús, doncs 50 anys de la seva mort a Mèxic, el poeta de la generació del 27 i crític literari, doncs també memòria per ella a través de les xarxes. Molt bé, Marc, doncs moltes gràcies. Així que vam aquest just a la fusta d'avui també. Que vagi molt bé i tornem demà. Molt bon dia.
I acomiadem, per tant, el programa. De seguida arriben les notícies de Sant Just. Gràcies a tots els que heu fet possible i els que heu escoltat aquest Just a la Fusta d'avui, dimarts, 5 de novembre. Tornem demà a les 10. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmult jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com La Mireia va tenir un accident de moto als 25 anys. Anava d'acompanyant i es va quedar preplèjica.
No costa res fer un gest de posar-se un cinturó, no costa gens cordar-se un casc i tampoc costa res tornar a caminar a casa, cosa que jo ja no puc fer. La meva vida dels 25 anys es va quedar allà, a l'asfalt, i allà es va quedar. No té res a veure amb la que tinc ara. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
És la una i quatre minuts, bon dia. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno.