logo

Justa la Fusta

Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena! Magazine matinal per descobrir tot el què passa a Sant Just, amb entrevistes, tertúlies i seccions de tota mena!

Transcribed podcasts: 2119
Time transcribed: 260d 13h 6m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

de forma conjunta amb la Policia Nacional perquè aquests dos presumptes delinqüents també havien atracat un banc a Gijón. Els dos detinguts els atribueixen al robatori d'un habitatge situat a la capital catalana ara fa un any i un segon robatori en una vivenda d'Oviedo. Segons el comunicat de la policia, un dels presumptes atracadors ja ha estat arrestat més de 30 vegades per delictes contra el patrimoni. Tots dos ja han declarat davant del jutge i han ingressat a la presó.
Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó, el muntanyen Lleida Tahu. Juanjo Garra ha mort aquesta matinada al Daulaguiri, a l'Himalaya, després de quatre nits a l'intempèrie a més de 7.600 metres d'alçada. Garra es va trencar un turmell després de coronar el cim i la lesió va impedir el descens. Aquestes últimes hores ha estat acompanyat en tot moment d'un dels xerpes de l'expedició, però l'esgotament i les condicions extremes han acabat amb la vida de l'alpinista català. La família ha agraït l'esforç que s'ha fet en les tasques de rescat.
Juanjo Garra era director tècnic de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i una persona molt estimada pel món de la muntanya. Tal com explica en declaracions a la xarxa de comunicació local Ferran Pedrix, vicepresident de la Federació de Colles de la Plec del Cargol de Lleida. Una persona molt vinculada al territori, molt present sempre que hi ha de lleidatà, que porta a Lleida a tot arreu i realment se'l trobarà a faltar.
Caminem de qüestió i parlem de futbol. El Barça manté les opcions d'igualar el rècord de 100 punts a la Lliga, que té a dia d'avui el Real Madrid. Els blauranes han de guanyar el Màlaga el pròxim cap de setmana, en el que serà l'últim partit de la temporada. Els de Tito Vilanova van superar ahir l'Espanyol per 0 a 2, gràcies als gols d'Alexis i Pedro. Amb aquesta derrota, el conjunt blanc i blau diu adeu a les posicions europees. I un darrer punt d'hoquei sobre patins. Avui a juga l'últim partit de la jornada 28 de l'hoquei Lliga. A partir de les 9 de la nit, el Barça rep la visita del Liceo. Si els gallecs guanyen el partit,
Notícies en xarxa.
Just a la Fusta Molt bon dia passant 5 minuts de les 10 Comencem aquesta hora el Just a la Fusta d'avui, dilluns 27 de maig
Començarem el programa, com sempre, parlant de les notícies de Sant Just amb l'Andrea Bueno, amb qui també farem un repàs de l'actualitat general del dia a través de la premsa. Ens fixarem en les informacions més destacades en portades, en contraportades, articles i reportatges interessants, a més també d'actualitzar la informació a través dels portals digitals.
I també en aquesta primera hora parlem del temps amb el Carles Hernández i Rius, avui que ens hem llevat amb les temperatures potser una mica més altes que els últims dies i amb un cel, però que continua gris. Sabrem doncs quina és la previsió que sembla que podria portar més pluges de cara a aquesta setmana.
Més qüestions, a partir de les 11 i 10 reparlarem amb els responsables del futbol club Sant Just arran dels cursos d'estiu, les inscripcions ja estan en marxa i sabrem com serà tot plegat a partir de les 11 i 10. També tindrem a la cuina la Carme Madó, que com cada dia ens portarà una recepta i farem la tertulia habitual dels dilluns amb el Josep Coder, el Vicenç Riera, el Jaume Jalabert i la Carme Madó.
I a la tercera hora el que farem serà parlar del Centre d'Estudis Enjustencs amb la seva vicepresidenta, la Maria Quintana, i també farem la volta al món a través de les ciutats amb la Irene Pujades, que avui ens descobrirà un lloc més a través de la cultura.
i avui la Irene ens portarà cap a Buenos Aires. D'altra banda, també tindrem el Francesc Corbella amb la secció de coaching, que avui ens farà de les relacions entre companys de feina, i mirarem també de parlar en algun moment del matí amb el regidor d'esports, Víctor Murillo, per valorar la tretzena festa de Tornet, Joan Petit, nens amb càncer, que va ser aquest dissabte, i que va anar molt bé.
Tot ha anat a partir d'ana mateix i, com sempre, acompanyant-vos fins la una al migdia també a través de la bona música. Avui comencem amb The New Pornographers. The New Pornographers
Fins demà!
Bona nit.
Just a la fusta. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Ara passen 12 minuts de les 10, és moment per saludar l'Andrea. Bueno, bon dia, Andrea. Bon dia, Carme. I per parlar de les notícies de Sant Just, comencem parlant, fent d'alguna manera el recull, el resum de com va anar la festa, tornant Joan, petit nens amb càncer, que es va fer aquest dissabte a Sant Just. Sí, a l'informatiu també ho ampliarem amb els testimonis d'alguns dels protagonistes, com deies dijous, dissabte.
Va tenir lloc la tretzena Festa Torneig Joan Petit a la Bona Aigua. A més, durant tot el matí, les activitats de la festa es barrejaven amb les de la Festa de l'Esport. Més de 240 nens i nenes, més de 100 voluntaris també, van participar d'un torneig d'hoquei a la tarda, el poliesportiu, que també va ser un èxit. I a més a més, hi va assistir el padrí del torneig, l'Érica Vidal, que es va fer fotos amb tothom i va signar autògrafs. Finalment, el padrí del torneig va poder assistir a un dels actes, de fet, a l'acte gros de totes aquestes activitats.
Des de fa mesos que Sant Jus estava preparant ja aquesta festa de torneig per recaptar fons per lluitar contra el càncer infantil i a més les activitats que s'han anat fent darrerament sempre tenien com a rarafons d'alguna manera la solidaritat per tal de recollir diners i poder finançar entre tots el projecte que aquest any recolza la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer que recordem-ho és la investigació de les cèl·lules tumorals en sang i en el moll de l'os, un projecte que porten des de l'Hospital Vall d'Hebron.
I paral·lelament aquest cap de setmana també s'ha celebrat la Fira Botigues al Carrer amb la presència de més de 60 comerciants i artesans de Sant Just al Parc Maragall. Cada paradeta disposava també d'una guardiola on poder fer donatius per la recerca contra el càncer infantil.
Doncs és el que passa aquest cap de setmana aquí a Sant Just, un cap de setmana molt intens i molt mogut. Parlem però d'altres qüestions, per exemple d'aquest vespre en què es pot veure el documental del mes a Sant Just. Sí, es tracta d'Argentine Lesson. És un documental polonès rodat en 16 mil·límetres i que en 56 minuts explica la història d'amistat entre dos nens...
alhora que el director retrata el trasllat de la seva família de Polònia a l'Argentina. Un dels nens és el fill del director, que a través d'aquest documental també explica com la seva família s'ha d'adaptar a un país estranger. I precisament Laia Òbia, coordinadora del documental del mes, la responsable de comunicació de la productora Parallel 40,
explicava com la seva família, la família d'aquest nen, s'havia d'adaptar a aquest país estranger, Argentina, un país totalment diferent, i també ha situat quin és el context de Polònia en el moment que narra el documental. El govern de Polònia, quan va caure el comunisme al país, va haver-hi molta migració i el que va decidir va ser establir un programa per mantenir els vincles amb les generacions
que van néixer fora del territori, els fills d'emigrants. Com a part d'aquest programa, hi ha gent polonesa que dona classes de polonès en comunitats, en aquest cas a Argentina, que tenen origen o familiars polonesos. Aquest documental ha passat per diversos festivals internacionals i ha rebut premis, entre d'altres, al Festival de Cinema i Honors de Nova York.
I si el voleu veure, si voleu veure Argentinian Lesson, que sapigueu que el podreu veure avui a dos quarts de nou del vespre a la cel·la del cinquantanari de l'Ateneu. I l'entrada costa 5 euros i 3 pels socis de l'entitat.
Doncs és el que tenim aquest vespre amb la bona proposta aquí a Sant Just i acabem parlant de salut. I us expliquem que aquesta setmana celebrem la Setmana Sense Fum, una iniciativa que a Sant Just lidera l'àrea bàsica de salut. Durant aquesta setmana es faran uns tallers adreçats a les escoles per tal de conscienciar els nens i nenes del municipi dels efectes perjudicials del tabac i de fumar. I és que el dia 31 de maig, és a dir aquest divendres, també se celebra el Dia Mundial Sense Tabac.
A l'ambulatori, precisament aquest divendres al matí, es faran espirometries i es mesurarà el nivell de monòxid de carboni a tots els fumadors i fumadores que ho vulguin. I també recordem que podeu consultar el web santjustancarafumes.blogspot.com que han engegat des de l'àrea bàsica de salut per tal de conèixer més activitats i iniciatives per deixar de fumar. Molt bé, doncs és el que tenim aquesta setmana. Anirem parlant també al llarg d'aquests dies. Gràcies, Andrea, i fins ara. Fins ara.
Just a la fusta. Ara passant dos minuts d'un quart d'onze, de seguida el que fem és repassar l'actualitat general del dia a través de diferents qüestions, dels digitals, com dèiem, de la premsa habitual. Ho farem però després d'escoltar una mica més de música i passem abans però a la publicitat.
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà set euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també.
Fa un mes em quedava dormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia. Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Just a la fusta. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Tot seguit, repassem les portades dels diaris d'avui amb Quiosc Mercat, el quiosc que t'ofereix totes les publicacions periòdiques al cor de Sant Just d'Esvern, darrere el mercat.
6 minuts i dos quarts d'11 saludem ara a l'Andrea. Bueno, bon dia de nou, Andrea. Bon dia. Ara per parlar d'actualitat i comencem destacant la notícia del dia a través de les portades dels diaris. Doncs com passa alguns dilluns, els diaris avui no es posen d'acord amb diverses notícies que creiem que poden ser notícia, però sí que en parlen i totes de la victòria del Barça ahir contra l'Espanyol. Però és curiós, avui l'expliquen d'una manera diferent.
Totes les fotografies les dediquen a diferents moments a aquest partit. El periòdico ens diu, d'esquena, el campió. Aficionats de l'Espanyol van menysprear el Barça, que va tornar a guanyar a Cornellà per 0 gols a 2. I veiem alguns aficionats de l'Espanyol, m'imagino que en el moment d'entrar al camp dels jugadors del Barça, en aquell passadís, els veiem a tots d'esquena al camp. Els jugadors de l'Espanyol homenatgen d'alguna manera els jugadors del Barça, mentre que els aficionats periquitos no veuen així.
i es dediquen a donar-li l'esquena al Barça. Així ens ho explica el periòdico. El diari ara aposta més per parlar-nos de Neymar, el Barça s'endú Neymar i el derbi. El Brasil és acomiada del Santos Plurán i l'equip blaugrana, el seu nou destí, s'acosta al rècord dels 100 punts a la Lliga amb una còmode victòria al camp d'un combatiu espanyol. I en fotografia veiem una imatge del partit d'ahir. A la Vanguardia també ens diu que mida el rècord. El Barça guanya l'Espanyol 0-2 i queda una victòria dels 100 punts. I en fotografia veiem...
el passadís que van fer els jugadors de l'Espanyol els campions de la Lliga, mentre que veiem al fons com aquest sector de l'afició es va posar d'esquena. I el punt avui és més neutral, crec jo, diu el Barça guanya amb autoritat l'Espanyol per 0-2 i veiem una imatge d'aquest passadís que van fer els jugadors de l'Espanyol.
Doncs és el que ens expliquen avui els diaris en funció d'aquest tema del Barça. Ara passen a actualitzar la informació a través dels dinitals i l'Ara.cat, per exemple, ens comença a parlar de finances públiques, ens diu que el nou model de finançament està completament aturat i el segon tema, que és el primer del 3.24.cat, és que l'alpinista Juanjo Agarra mor a l'Himalai. Els intents de rescat no han funcionat i el Lleida Tano ha pogut sobreviure.
I bé, doncs explica aquesta mala notícia, tot i que un grup de xerpes ja havia contactat amb ell, li havien fet arribar oxigen, medicació habitualment, però Garra no ha pogut superar el nombre d'hores passades en condicions extremes. Una notícia que per tant trenca també amb les notícies que trobem avui als diaris en paper que també es feien ressò que semblava que aquest rescat ja era una realitat.
Són els temes principals i que són una mica més nous del que trobem avui als digitals. Passem ara a fixar-nos en altres temes que tenim a les portades dels diaris. I comencem parlant, si et sembla, del diari ara, que, com ja apuntaves tu, parla de finances. L'Ara ens diu als comptes de les comunitats, finançament autonòmic en via morta, aquest és el títol principal. Diu, Isenda admet que no hi ha calendari per reformar el sistema. El govern espanyol adverteix que no hi aportarà
ni un euro més. És com ho tracta el diari ara en portada aquesta qüestió sobre el finançament de les autonomies. El punt avui ens parla d'educació i la notícia més destacada és verd suspèn. Els detractors de la llei creuen que es vol eliminar l'esperit crític dels alumnes. Els sindicats hi veuen un tracte de favor del govern del Partit Popular a l'escola privada i també llegim un titular que anuncia un reportatge gràfic sobre el ministre verd i sobre...
El periòdico avui ens parla de França, atacs en tres dies als dos costats del canal, el terrorisme d'arma blanca alerta el país, alerta França, la policia investiga si l'assassinat fallit d'un militar té relació amb l'atemptat de Londres i grups islamistes han redoblat les amenaces a París arran de la intervenció a Malí.
I per últim, La Vanguardia ens ofereix un apunt cultural que també recull en altres mitjans. Un amor lésbic guanya a Can la Palma d'Or. Veiem a les dues actrius protagonistes fent-li un petó a la cara al director de La vida d'El, que és aquest film de forta sensualitat que ha guanyat la Palma d'Or al festival de cinema.
Són altres dels temes principals d'avui dilluns. Ens fixem ara en el que passava fa uns quants anys, un 27 de maig. I comencem parlant del que passava fa 20 anys.
El 27 de maig del 93, que era un dijous, i se'ns parlava a la porta de la Vanguardia de la vaga de metro de Barcelona amb serveis mínims. Aturades parcials d'una hora per ferrocarrils de la Generalitat, també se'ns explicaven en primera plana aquests horaris com quedarien. També se'ns deia que Alemanya aturava d'alguna manera els refugiats, el Parlament revisava el dret d'asil.
i se'ns parla d'uns de Bonn i d'uns manifestants, una fotografia, intentant pagar un parlamentari durant la protesta registrada a Bonn. Estic plegat perquè més de 2 milions de persones havien entrat al país des del 89, mentre el Parlament debatia la reforma de la legislació d'asil vigent des de la Segona Guerra Mundial, milers de manifestants protestaven en el districte de Bonn.
Més coses, fa 15 anys Borrell advertia a l'executiva que no acceptaria una altra marginació. El candidat del PSOE deia que si repetia el cas del pacte amb el Meida demanaria un congrés extraordinari. Guerra entre foment i telefònica per la pujada de les tarifes. El ministeri proposava una rebaixa del 7,9% en les trucades urbanes inferiors a 160 segons i un augment del 13,7% en la resta.
Carregada van lluny les tarifes planes. I Aria Salgado insistia en l'opció màxima per ampliar el Prat. El ministre reiterava que la tercera pista havia d'estar el més lluny possible.
Fa deu anys, el 2003, ens continuava parlant de guerra. La missió de pau acaba en tragèdia. Moren 62 soldats espanyols quan s'estrellava a Turquia l'avió que els portava d'Afganistan. I la imatge de la portada de la Vanguardia és una de les víctimes amb la seva família just abans de marxar cap a Afganistan.
Joan Clos entona el meu culpa. L'alcalde de Barcelona admet que ha fallat en la proximitat de la gent arran de les eleccions. El pacte no serà fàcil. El PSC no vol cedir al primer tinent d'alcalde. I euforia en els populars i incertesa en el PSOE arran de les municipals arreu de l'estat.
I acabem parlant de fa cinc anys. El 27 de maig del 2008 el govern es replantejava el minitransvassament de l'Ebre. L'executiu creia que el decret només era vàlid en cas d'emergència i el ministeri proposarà al govern que construeixi la tuberia sense connectar-la. I els fan tants que fa uns dies veiem que actualment estan al 90%, aquí la mitjana de fa cinc anys era del 40%.
I també a la Vanguardia es feia ressò que la Caixa s'associava amb Slim per fer banca a Mèxic i de l'èxit de l'emissió al Pol Nord de Mart. És el que passava fa uns quants anys, un 27 de maig com avui, ara però tornem als diaris d'avui dilluns i ens fixem en les contraportades.
Comencem repassant la del diari ara, avui tenim l'article setmanal de l'Antoni Bassas, que es titula La mida és la mirada. I comença dient, sovint em pregunten per la diferència d'escala entre Catalunya i els Estats Units, com donen per descomptat que venint d'Amèrica, viure a Catalunya deu semblar com viure en un pessebre, perquè esclar, ja se sap que som...
un país petit i tal. Diu que als Estats Units és enorme, és una obvietat, tan enorme que gairebé tots els països són petits en comparació, però més petit és Andorra i bé que seu a l'ONU. El problema no és ser petit, el problema és ser provincià. Dit d'una altra manera, no podem evitar ser més o menys petits, però podem evitar ser provincians. Un article molt interessant avui.
Ens trobem al diari, ara després passem cap a la Vanguardia, on llegim que el creatiu vol confrontar idees i l'executiu persones. Entrevistan avui a Howard Gardner, que és autor de la teoria de les intel·ligències múltiples, i diu Finlàndia i Singapur tenen la millor educació del món i no pel fet de pagar més al mestre, sinó perquè són els que més li exigeixen. També coincideixen a donar la mateixa formació a l'alumne més pobre i al més ric. Són dues assignatures que aquí suspenem, perquè tenim una escola per a pobres i una altra per a rics,
i perquè exigim massa poc als que volen arribar a ser docents. Demanem-los més coneixements i idiomes, anglès per a tothom, i així també els respectarem més. I amb aquest prestigi arribarà la qualitat, que no sempre és qüestió de sou ni de pagar més pel nen.
Diu també que avui sabem que amb esforç tots podem modelar el nostre cervell durant tota la vida. Diu que crec que no tenim un únic ordinador al cervell, sinó uns quants. Són les intel·ligències múltiples. I diu també que durant aquests últims 100 anys els tests de coeficient intel·lectual han anat comprovant que cada generació és molt més intel·ligent que l'anterior.
Doncs el que podem llegir avui a la contra de la vanguardia, aquest punt de vista sobre la creativitat i l'educació, ens anem ara cap al punt avui on tenim que és tot un luxe que et paguin per dibuixar. Qui ho diu? L'il·lustrador Conrad Roset, que és un jove de...
29 anys, que està sent un emprenedor, forma part d'una nova generació de joves il·lustradors com Clara Tenit, Cristina Bueno, Paula Bonet o Amaya Arrazola i ha treballat per moltes marques i molt diferents, des de Zara fins a Adidas o fins i tot Coca-Cola. Ha il·lustrat contes infantils i diu que és un canvi que vol explorar perquè la feina publicitària és efímera.
Diu que va començar a sentir-se professional l'any 2008, quan Zara es va posar en contacte amb ell perquè treballés per l'empresa. Dibuixava samarretes per noies de 18 a 25 anys. Diu, era un luxe que et paguessin per dibuixar, però hi havia el risc de frustrar-me, de cremar-me en qüestió de 5 anys. Ho havia vist amb altres companys de professió.
però estic molt agraït a Fara perquè va significar un punt d'inflexió a la meva carrera. També parla d'una col·lecció seva, Muses, que són dibuixos del cos femení, i si les marques veuen que el seu producte pot encaixar amb alguna de les seves noies, les adapta. I per últim, diu que internet no només ha popularitzat la il·lustració, sinó que també ha democratitzat l'art.
Molt bé, doncs ho llegim també avui el punt. Avui acabem amb el periòdico on tenim que tinc l'hàbit de donar per al que em sembla just. Avui entrevisten a Joaquim Camps, ciutadà i mecenes, i va ser dels primers a aportar diners per retornar al poble un dibuix de Maria Fortuny.
És un home que diu no prendre's la vida gaire seriosament als seus 83 anys, diu és un malalt de l'art i va ser dels primers a participar en la campanya de micromecenatge per comprar la pregària de Maria Fortuny, que el podem veure precisament a la foto amb el doctor Camps. Fins ara s'ha reunit el 30% dels 45.000 euros que costa el dibuix, curiosament la mateixa quantitat en francs,
que van pagar els catalans l'any 22 perquè la Vicaria, una altra gran obra de Fortuny, sortís d'un saló privat per anar al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Diu que li agrada molt Fortuny, però diu, compte que jo soc molt eclèctic, en Fortuny m'agrada i si pogués el tindria a casa, com també hi tindria un miró, un clavé, un pòloc o un botero. Diu, però la donació la vaig fer amb l'esperit que l'obra de Fortuny tornés al poble, que no fos del museu sinó del poble català. I sentencia dient, crec que aquesta és una manera de ser molt catalana.
Doncs és el que tenim avui a la contra del periòdico. D'aquí enllassem ja amb la notícia curiosa del dia, que avui passa pels estornuts. Sembla que un estudi relaciona el sexe amb els estornuts.
Per què? Diu que tot va començar en un hospital universitari de West Middlesex, a West Ham Park també, aquests dos llocs, i hi havia un psiquiatre i un otorrinolaringòlogo que van conèixer el cas d'un pacient que es tornadava de manera incontrolada
quan pensava en tenir relacions sexuals i a partir d'allà van trobar 17 casos similars a través de diferents xats d'internet. Després, no sé si és gaire científic el camp d'estudi, després van aconseguir registrar 3 casos més en què els trastornuts es produïen després de tenir un orgasme i els resultats de les seves investigacions suggereixen
Aquest fenomen podria ser molt més comú del que es pensa, tot i que no es coneix perquè potser la gent no en parla perquè considera vergonyós. Diu que demostra que hi ha alguns trets evolutius en les connexions d'una regió del sistema nerviós denominada sistema nerviós autònom, una regió que està fora del nostre control i que s'encarrega del control inconscient del ritme cardíac, la digestió i la dilatació de pupils, entre altres coses.
i diu que els científics creuen que, a causa d'una mala connexió al cervell, les senyals que envia aquest sistema podrien creuar-se fent que algunes persones esternudin quan els passa a Parlament algun tipus d'activitat o relació sexual. No sé si t'ho convençut, Andrea. Estic intentant fer assimilacions al meu cervell així ràpid. Diuen també que la primavera la sang altera, no? Potser una cosa està relacionada amb l'altra. O esternudes, perquè tens la sang alterada, perquè has pensat en una cosa...
No ho sé, mira. Podria ser, mira, veus? Podria suggerir-ho també, que afegeixin aquí. Sí, sí, a punt el seu estudi. Aquí, drets al to. Exacte, Andrea. Gràcies. Que vagi bé, Carme. Que vagi bé. Bon dia. I ara, obrim diaris i ens fixem en algunes de les pàgines amb articles i reportatges on val la pena aturar-se avui, dilluns 27 de maig.
Fins demà!
I avui comencem parlant del periòdico i parlem en clau internacional d'Estocolm. Quim Amor és l'ambient especial d'aquest diari a Estocolm arran de les sis nits seguides de disturbis que destapen la crisi del model suec d'integració i benestar. Ens fixem en la crònica que fa de la situació a la perifèria de la capital. Diu que els joves dels suburbis es queixen
de la discriminació a mans de la policia. L'atur en aquests barris és tres vegades més alt i se situa aquesta crònica en una nit al centre de Hasbi on s'organitza una gregallada popular. Un centenar de joves, la majoria vestits amb pantalons de xandalli i de suadores en caputxa, conversen animosament mentre de fons sona rap ètnic a càrrec d'un paio a la cinquantena. Al costat de la barabacoa un cartell escrit en suec diu deixa les pedres i agafa una salsitxa. Hasbi ha estat un dels suburbis de la perifèria d'Estocolm
on s'han registrat disturbis, de fet va ser aquí, diu Quim Amor, on es va engegar la guspira de les protestes després que la policia va matar a trets un immigrant de 69 anys amb problemes psíquics que els va amenaçar amb un metget. I el que fa Quim Amor és recollir queixes com la de Dard, que diu que no ha treballat mai, que jo té 29 anys i que per ser immigrant la policia t'atura el metro i no et parla en suec, sinó en anglès, no et demana el DNI, sinó el passaport, com si fossis
Estranger i aquí tots som suecs. Un retrat que trobem avui al periòdico arran d'aquests suburbis a Estocolm i d'aquí ens donarem cap al diari ara.
que avui recollo un article que parla del teatge en salut de la immigració. És un article que de fet s'ha publicat al The New York Times, l'escriu Sabrina Tavernais, i diu que la segona generació d'immigrants dels Estats Units té més malalties i viu menys anys que els seus pares.
L'avantatge es perd quan s'adopten els costums d'alimentació i estil de vida. Els hispans immigrants viuen gairebé 3 anys més que els hispans nascuts als Estats Units i la raó és el tabac i la mala alimentació. Ens parla també del menjar, porqueria i d'aquests hàbits de consum que han anat canviant en aquests anys als Estats Units.
Canviem de tema i ara ens quedem a prop de casa i parlem de fruita, perquè sembla que aquest any ha rebut massa aigua. Mai plou a gust de tothom ni al camp, més el títol d'aquest article que ens parla de la pèrdua de bona part de la collita de sideres a serors que ha suposat vendre a 2,5 euros al quilo una fruita que no hauria valgut 15. Un pagès perd la meitat de la plantació de préssecs plans un mes abans d'acollir.
Les pluges contínues d'abril i maig han provocat pèrdues en la fruita on s'estava a punt d'acollir i els més afectats són les cireres i els préssecs plans. En xifres, un 80% de pèrdues pel creaking ha registrat fruits com ara cireres primerenques i verdures al Bas Llobregat. Doncs el que un avui recull com afecta aquestes pluges d'aquesta primavera a la fruita. Acabem parlant de cultura i ens fixem en la vanguardia que avui ens parla
Aquest article que fan de tant en tant sobre el creador. Avui ens parla de Joan Pons, que és l'ànima del petit del Calaril. Allà el titula, Esteban Linés, el titula, això de l'indi és una cosa molt dura.
I ens parla del petit de Calaril, que és estrictament Joan Pons, un paio de guissona de Calaril. Ara ja no hi viu, fa tres anys que està instal·lat a la rectoria de Massoteres, a quatre passes de la casa familiar, on viuen la seva mare i altres parents, i on té l'estudi d'enregistrament. I va cada dia, ara potser una mica menys, perquè des que va publicar la figura del buit, el seu tercer disc com el petit de Calaril, ha tornat a la carretera, a la promoció, als concerts i a les gires.
Parlar de la creativitat, de com compon i de la seva experiència entre Barcelona i el seu poble.
Ho trobem avui a La Vanguardia i ara el que fem és passar ja cap a la plana esportiva i aturar-nos als titulars dels diaris esportius. Comencem pel diari Esport que ens parla de Neymar.
I titular en llàgrimes de Crac Neymar, desacomiadó del Santos, avui firma amb el Barça és no jugar amb Messi, Xavi i Niestes, el que veig després del seu últim partit, i també l'esport recull a 3 punts del rècord, Espanyol 0, Barça 2. El nou esportiu tria el derbi d'ahir per titular aquesta portada, ens diu passadís cap al 100, i la imatge és del passadís que van fer els jugadors de l'Espanyol, els del Barça, que guanya amb autoritat el derbi al camp de l'Espanyol i que arribarà al centenar de punts si guanya l'últim partit al Camp Nou.
En cultura, molt guionista de còmic i cineasta Jordi Bayona, als 82 anys, va treballar a l'editorial Bruguera 20 anys i va dirigir Puta Pela i Material Urbano. Com deia l'Andrea, la palma d'or del Festival de Cants 2013 és per l'equip de la Viradell d'Abdelatif Keshish. I Gaku porta a l'Índia la crítica a través dels grafits. És conegut com el Banski Indi perquè manté la seva identitat en secret i pels seus missatges antisistema.
I acabem parlant del Primavera Sound, que no nota la crisi i referma el prestigi en la seva 13a edició. De fet, bata el rècord històric d'assistència amb 170.000 persones. I el que fem és també acabar parlant de música, lligant-ho amb el Primavera Sound, perquè dissabte a la mitjanit el que es va fer l'organització del festival va ser ja anunciar la primera confirmació del Primavera 2014.
Són els Neutral Meet Hotel que vindran l'any que ve a Barcelona. Jeff Magnum, Scott Spillane, Julian Costa i Jeremy Burns que es van reunir el 96 i que arrencaran el pròxim mes de novembre una gira mundial que de moment té la seva última cita en aquest festival, en aquest primavera sauna a Barcelona. Són aquests que sentim de fons.
Fins demà!
Fins demà!
Our loving love friends are all letting you know. This way you can't believe. First day you can't believe.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
11 minuts i arribem a les 11, saludem al Carles Hernández i Rius per parlar del temps, bon dia Carles, què tal? Bon dia, què tal? Home, bé. Sí? Bé, sí. Molt bé. Sí, sí, sí. Avui ens hem llegat amb aquest cel gris, fa menys fred que els últims dies per això, no? O ho sembla? Potser perquè no fa vent.
No, fa menys fred perquè n'hi ha hagut núvols aquesta nit, i els núvols no han permès poder baixar les temperatures tot el que podien haver baixat, o tot el que van baixar durant el cap de setmana, tot i que els núvols també van ser força presents arreu de Catalunya i a Sant Jus, fins i tot ahir al matí patíem una miqueta, perquè en alguns moments aquests són núvols baixos, però aquests núvols baixos van carregats d'humitat, bufaven uns vents de ponents sud-sud-oest, venien amb una miqueta d'humitat,
i el que provocaven és que hi haguessin aquests núvols que semblava molt negres i tal, i fins i tot en alguns moments d'ahir al matí van caure gotes, o sigui, precipitava Sant Just d'Esvern.
Doncs bé, la situació, jo no sé com explicar-t'ho, però sí que sé com explicar-t'ho, però em sap greu també. Laura, sí, ja ho he sentit. Sí, no venen massa bons dies. Allò que comentàvem que les temperatures tindríem encara un final de maig, un principi de juny, una mica complicadot pel que fa a temperatures. Ahir mirava els mapes i ben bé fins al dia 15 de juny no comencem amb valors superiors als 24 graus.
És molt a 15 de juny, és molt endavant. Sí, sí, falten molts dies, però és que les situacions, ara ens arriba una situació que ens acompanyarà pràcticament durant tota la setmana, i clar, ens plantarem ja el dia 2 de juny.
L'altra setmana, doncs, potser sí que recuperem una mica el termòmetre, però que allò que se'n diu calor, ja diu allò estiu, ple estiu, encara no estem a l'estiu, estem a la primavera, però fins al dia 15 jo no he vist algun valor. Sí que pot haver algun dia puntual que es pugui enfilar la temperatura 24 o 25, però jo mantenir una mica la línia aquesta, la setmana dels 16 fins a Sant Joan, és quan...
els termòmetres es posaran normals per l'època, també coincideix amb l'arribada de l'estiu, o sigui que tampoc no seria res de l'altre món. Però m'imagino el que estàs pensant, estem en un mes de maig dels més freds dels últims anys, un mes de maig on les temperatures no han acompanyat massa, on els caps de setmana s'han comportat bastant malament, podríem dir...
i aquest cap de setmana no ha estat diferent, un cap de setmana ha marcat per molta nuvolositat, fins i tot ahir al matí hi havia precipitació a les comarques gironines, a Barcelona hi havia aquestes gotetes, després s'obre el cel, i després aquell ingredient que és molt punyetero i que hem pogut viure aquest cap de setmana, sobretot si estàvem, com ha estat el meu cas, molt a l'aire lliure, fos l'hora que fos, que si et foties a l'ombra tenies fred, perquè el vent era glaçat i a l'ombra no et tocava, però si et foties al sol i estaves molta estona et fregies,
Ho diem moltes vegades en aquesta... És molt habitual aquí mediterrani, no? Això segurament. Això potser passa més a llocs com de l'interior, no? Que el sol crema molt, però... Sí, el que passa és que estem en una situació on les temperatures no estan acompanyant, estan una mica per sota del que toca. També tenim aquesta influència de vents del nord-nortoés que ho fa durant tot el cap de setmana.
I clar, si et posaves a l'ombra aquest vent del nord, doncs et deixava una mica glaçadet, però si et posaves el sol, ho diem molts cops en aquest programa, el sol d'ara, d'aquest mes de maig, ja pràcticament a les portes del juny, és el mateix, té la mateixa intensitat que el del mes d'agost. Sí, hem de posar crema. Sí, home, sí, jo hi vaig anar dissabte i diumenge, vaig anar amb 50. Sabia que havia d'estar al carrer tots els dies, doncs vaig anar amb 50. I què passa ara, doncs?
que tal com està situat, les Açores els tenim molt a l'Atlàntic i estem oberts a situacions de més inestabilitat del nord d'Europa, als fronts n'hi ha un de molt fort, hi ha una depressió molt profunda que es troba pràcticament a Irlanda, però que a poc a poc anirà baixant de latitud i anirem rebent indirectament la seva influència.
Avui dilluns, amb molts núvols a punts de les comarques de Ponent, el prepirineu de Lleida, en aquestes zones avui poden tenir precipitacions. No es descarta la possibilitat en altres punts, però les més probables són en aquesta zona. Demà, en canvi, tindrà més clarianes. Avui s'obrirà el cel, serà un dia molt semblant ahir diumenge, abans de passar el dimarts. Va començar així una mica, no? Va començar així, fins i tot algunes gotes al matí, i després el sol va sortir. Creiem que aquest migdia el sol tornarà a ser protagonista, i no cal dir...
que en el moment que el sol treu el nas, doncs els valors es poden enfilar fins als 20 o 21 graus, que és un valor que, aviam, que tampoc no ens podem queixar, perquè quan portem 15 dies de calor intensa, direm, oh, que bé que s'estava el mes de maig amb aquell solet i aquelles temperatures. Perquè realment, quan es pot gaudir bé del sol, fots el sol, no tens aquella sensació, s'està prou bé, si tens calor pots...
pots posar-te una estona a l'ombra i refresca, o sigui, que ja firmaríem més d'un, jo i algú en altre, doncs, de tenir un mes d'agost així. L'únic que fa la guitza són aquests núvols, no?, però vull dir, i el vent, que també, doncs, és una mica empipador, però tret d'això hi ha bastanta tranquil·litat. Llavors, el que dèiem, avui tenim aquesta situació que afecta majoritàriament les comarques de Ponent, Prepirineu de Lleida i Pirineu de Lleida, poden haver precipitacions al llarg del dia d'avui, no es descarta alguna goteta aquesta tarda vespre cap a les comarques de l'interior de Catalunya...
Però difícilment arribarien a les comarques d'est i del nord i al centre. O sigui que allà a Tarragona també poden tenir alguna precipitació.
Aviam, i llavors, demà canvia completament la truita, tindrem més clarianes cap a Ponent, però en canvi tindrem més inestabilitat i més precipitacions a Sant Jús, les comarques barcelonines, les gironines, el Pirineu de Girona, Prepirineu, en aquesta zona demà hi haurà una certa inestabilitat. No volem dir que estigui tot el dia tapat i precipitant, no. Serà un dia variable on poden créixer nubulades i podem tenir algun ruixat o tempesta. Aquesta situació d'inestabilitat no només és per dimarts, sinó que afecta dimecres i dijous. O sigui, que seran tres dies...
on aquesta possibilitat de variabilitat en el temps, doncs, anirà increixent. Dimarts encara no ho serà prou, però dimecres sí. Per què? Doncs perquè se'ns tira sobre aquest vent del nord, arriba des de latituds molt altes i les temperatures tornaran a caure, em sap greu dir-ho, però d'aquests 21-22 d'avui o 20 de demà, potser...
Són exagerats, no? No, però són valors que s'està bé. El que passa és que la gent suposo que té la necessitat d'un parell o tres de dies de 27 a 28 graus, que vas completament despullat, però estem una miqueta per sota de la normalitat de la primavera, que sí que és cert que en els últims anys la primavera pràcticament s'ha mostrat estiuenca, o sigui, passàvem de l'hivern a l'estiu i pràcticament no la vèiem.
I aquest any s'està mostrant amb una certa normalitat. Sí que està afectant alguns cultius, avui escoltàvem amb altres emissores que la cirera i el préssec blanc estan sortint molt perjudicats per la quantitat i excés d'aigua, però bé, és una primavera que la podríem normalitzar i realment només cal sortir a Quicollxarola o passejar una estoneta i la verdor és espectacular. Jo he tingut la possibilitat aquest cap de setmana d'estar en un parc de Sant Just tot el cap de setmana al Parc Maragall i
Te'l miraves a estones amb aquests canvis de llum que portaven els núvols que entraven i sortien...
i realment la verdor era espectacular, o sigui, tens un parc allà que sembla que s'hagin gastat la vida amb aigua, i no... I és la pluja. Sí, sí. No, no, això està molt bé. Doncs dimecres baixen les temperatures en picat, ens entra aquest vent del nord, als dos extrems del país és més difícil que hi hagi tempestes, però sí que s'han just d'hi ha el pronòstic de tempestes tant per dimecres com per dijous. Divendres sembla ser que fluixem, però fluixarà d'una manera molt progressiva i molt lenta. Divendres, dissabte, diumenge anirem perdent els núvols, anirem perdent la intensitat d'aquestes tempestes, potser el cap de setmana ens queda ja més estable...
i seria un cap de setmana amb una certa validitat perquè fa el cel amb els núvols i les temperatures, a poc a poc, després de la patacada de dimecres, es tornarien a recuperar. Però el que dèiem, arriba el cap de setmana i tornarem a parlar de valors molt semblants als que tenim avui. O sigui que de la baixada tornem a pujar, però sempre estan un, dos, tres graus per sota del que toca. Molt bé, Carles, doncs a gaudir-ho, no? Jo sí que ho estic gaudint, aviam. I anirem parlant d'aquesta semana que sembla que es presenta en moguta.
Sí, sí, és una setmana que l'hem d'anar seguint. Però aviam, i potser quan arribi el cap de setmana podem gaudir una miqueta més. A veure. De sol. Gràcies, Carles, que vagi bé i bon dia. Connectem de seguida amb la xarxa i el botlletí informatiu del Sant Just Notícies després d'escoltar, però, a Nico Roig i tots els dies autobús.
Com un autobús buit Que ningú voldrà agafar Que ningú voldrà agafar I serà molt avorrit Jo voldria que fos ahir I posar-nos a jugar
que serà més divertit que posar-nos a pensar que el dia és un autobús que no porta ningú. Però si tu estàs al meu costat i em vols dir com pot ser que estiguis trist
Tenim aquí tots els dies autobús que agafem. S'aniran omplint de llum i de gent. Però si encara no estàs llest,
O vols seguir el teu camí? Jo estaré en un banc a la parada següent esperant.
Són les 11 Notícies en xarxa
Bon dia, us parlem Aite Polo i Oriol Pujador. El director general de professorat i personal de centres públics del Departament d'Ensenyament, Alberto del Pozo, assegura que la LOMCE, més coneguda com a Llei Verd, fa aigües pertot arreu. En declaracions a la xarxa de comunicació local, del Pozo ha dit que hi ha manca de recursos per aplicar la norma i acusa el govern central de voler recentralitzar l'educació a través d'aquesta nova llei. Estan apretant molt, n'estan apretant massa.
Per molt que apretin, arribarà un moment que no poden apretar més. L'única manera d'apretar més seria, el que se li ha dit des de fa temps ja, i l'ha aconseguit l'ha dit clarament, aquella frase de recentralitzar. Estan intentant recuperar competència en matèria educativa. I, per tant, governar l'aspecte curricular, l'aspecte organitzatiu, tot el que hem parlat aquí avui, tot això, que vingui per Real Decret des de Madrid i aquí no puguem fer ni una ordre.
ni una resolució, només en podem aplicar. Segons Del Pozo, el govern català ha de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta nova llei d'educació del govern central, tot i això reconeix que la presentació d'aquest recurs no aturarà l'aplicació de la normativa. Demà el president Artur Mas ha convocat recordem una cimera per discutir quines accions
Es faran des de Catalunya i per aturar la llei verd es reuniran al Palau de la Generalitat representants del govern, membres dels partits que donen suport al model d'immersió lingüística i també a la comunitat educativa. Els que no hi seran presents seran des de les formacions polítiques del Partit Popular i de Ciutadans.
S'ha suspès temporalment el judici que s'està fent a l'Audiència de Barcelona contra la banda dels Casuals. El motiu és que els acusats s'han emotinat aquest matí, han agredit alguns agents dels Mossos d'Esquadra i han insultat els periodistes. L'actitud violenta d'aquests acusats ha obligat a desallotjar la sala de l'Audiència i el judici s'ha suspès, segons fons properes a l'Audiència, durant una mitja hora. Es tracta de 20 persones acusades d'extorquir empresaris, propietaris de discoteques i del sector de l'oci nocturn.
el sector més radical dels boixos nois. Avui el fiscal havia de llegir l'informe final de l'acusació. L'audiència de Girona jutja des d'avui el zelador d'un geriàtric Dolot acusat de matar 11 ancians dos anys i mig després. Ha destapar-se aquest cas Joan Vila s'asseurà a la banqueta dels acusats aquesta tarda després que al llarg del matí s'estigui constituint el jurat popular i es llegeixin les conclusions del cas. L'autoconfés dels crims s'enfronta a més de 200 anys de presó per 11 delictes d'assassinat, 3 d'ells amb acarnissament.
Vila va cometre els crims entre els anys 2009 i 2010. El judici citarà més de 120 testimonis i pèrits. Aquesta nit s'ha tancat una nova edició del festival Primavera Sound a la ciutat de Barcelona. Una edició que ha superat tots els rècords d'assistents. Segons l'organització, en guany 20.000 persones més han participat en aquest festival. En total, més de 170.000 assistents.
En declaracions a la xarxa de comunicació local, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Seurana, ha explicat que festivals com aquest situen Barcelona al món i tenen un impacte molt important per a la ciutat.
dels visitants o dels assistents al primer sa, on són d'origen estranger, amb el qual aquestes persones, quan venen a la ciutat, no només gasten per entendre'ns l'entrada del festival, sinó que hi ha tot un seguit de serveis complementaris, des dels restaurants, els bars, el transport públic, etc. Un conjunt d'activitats que fan les persones que venen de fora al festival, que lògicament tenen un impacte molt important en l'economia de la ciutat.
Els organitzadors del Primavera Sound calculen que s'han superat els 65 milions d'euros d'impacte econòmic per a Barcelona. Esports en xarxa. Bon dia, us parla Arnau Maimó. El muntany en Lleida, Juanjo Agarra, morta aquesta matinada al Daulaguiri, a l'Himalaya, després de quatre nits a l'intempèrie a més de 7.600 metres d'alçada. Agarra es va trencar un turmell després de coronar el cim i la lesió va impedir el descens.
L'esgotament i les condicions extremes han acabat amb la vida de l'alpinista català, tot i els esforços de tothom per rescatar-lo. Ho explica en declaracions a la xarxa de comunicació local, Xem Alonso, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Lleida. A pesar de tots els esforços, de totes les parts i tota la intenció d'intentar anar a buscar el Juanjo i el Serpa, que en aquests moments l'acompanyava, no ha donat el temps suficient per poder arribar en temps i, per desgràcia, el Juanjo se'ns ha quedat allà a la muntanya, no?
La família ha agraït al bloc personal del Muntanyeng l'esforç i la implicació de totes les persones que han participat en les tasques de rescat. Juanjo Agarra era director tècnic de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i una persona molt estimada pel món de la muntanya. Canviem de qüestió i parlem de futbol. El Barça manté les opcions d'igualar el rècord de 100 punts a la Lliga que té a dia d'avui el Real Madrid. Els blauranes han de guanyar el Màlaga el pròxim cap de setmana en el que serà l'últim partit de la temporada. Els de Tito Vilanova van superar i l'Espanyol per 0 a 2 gràcies als gols d'Alexis i Pedro.
Amb aquesta derrota, el conjunt blanc i blau diu adéu a les opcions europees. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 5, us parla Andrea. Aquesta setmana celebrem la Setmana Sense Fum, una iniciativa que s'enjusta en capçal a l'àrea bàsica de salut. Durant aquestes setmanes faran uns tallers adreçats a les escoles per tal de conscienciar els nens i nenes del municipi dels efectes perjudicials del tabac. I és que el dia 31 de maig, és a dir, aquest divendres, també se celebra el Dia Mundial Sense Tabac.
A l'ambulatòria, aquest divendres al matí, es faran aspirometries i es mesurarà el nivell de monòxid de carboni a tots els fumadors i fumadores que ho vulguin. Més qüestions. Aquest vespre arriba el documental del Mesa Sant Just, Argentinian Lesson. És un documental polonès que en 56 minuts explica la història d'amistat entre dos nens a l'hora que el director retrata el trasllat de la seva família de Polònia
a l'Argentina. Un dels nens és el fill del director, que a través del documental també explica com la seva família s'ha d'adaptar a un país estranger. El documental ha passat per diversos festivals internacionals i ha rebut diversos premis. Argentinian Lesson es podrà veure aquest vespre a dos quarts de nou a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. L'entrada costa 5 euros i 3 euros pels socis de l'entitat.
I acabem recordant-vos que Oriol Junqueras, Anna Simó i Joan Tardà participaran aquest dissabte de la trobada comarcal d'Esquerra Republicana, que es farà a Sant Just. La trobada comarcal d'Esquerra començarà a les 10 del matí a la sala d'actes de la Vagoneta amb el Congrés del Partit a nivell comarcal. I a les 12 es preveu iniciar un debat sobre la Conferència Nacional amb els assistents. A la tarda, el centre neuràlgic dels actes de la Festa Republicana serà el Casal de Joves. A les dues es farà un dinar i un acte polític i es lloraran obsequis als nous militants del partit.
El preu del dinar és de 10 euros i els tiquets per assistir-hi es poden comprar a la granja Carbonell. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, la portaveu del Partit del Parlament, Anna Simó, i el seu portaveu al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, intervindran a l'acte central de la jornada, emmarcat amb el lema 2014 Decidim Llibertat. Serà a les 4 de la tarda.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora també als Sants Jus Notícies, edició migdia a la 1 i 5. I també us recordem que podeu seguir actualitzats mentrestant al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Or are we dancers? My sign is vital My hands are cold And I'm on my knees Looking for the answer Are we human? Or are we dancers?
Fins demà!
Fins demà!
Are we humans?
Are we human? Or are we dancers?
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonores o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb les de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concerts al cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil.
Un minut i un quart de dotze, aquesta hora parlem de cuina amb la Carme Madó. Bon dia, Carme, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Som una setmana més sense cuinar, per tant ja tenim ganes de sentir noves receptes. Bé, no.
Què tenim? Bueno, avui, com que és dilluns i és un dia difícil, farem una pasta, que ahir la vaig sentir en un programa que vam fer a la ràdio, que ara es veu que han tret un llibre de les pastes, una italiana, no? Ah, sí? De totes les coses, perquè saps que a Itàlia mengem pasta cada dia, cada dia, cada dia, cada dia. No se'n cansen, eh? No, no, però cada dia. I tenen 500 receptes variades.
Bé, ara t'enporto una, que l'he agafat jo d'una cosa que m'he fet, i és pasta amb crema, una miqueta béxamel i crema de nous. Boníssima. Molt bé, eh? Boníssima. I facilíssima, evidentment, eh? A veure. Avullem la pasta i pot ser... Qualsevol pasta? No, bé, fem aquestes que sembla que portin, saps aquestes rutxilades, així com si fossin arrugades? Sí. Sí, perquè les pastes cada una agafa...
Té la seva cosa per agafar la pasta. Saps quines? Vull dir que semblen... Com els d'espirals, no. Com si fos una punteta d'aquestes, saps? No sé quines són. Com un llacet. Ah, el llacet. Sí, bueno, doncs regalem el bullit amb molta aigua. No el cauen fins al final que estigui... A mi m'agrada la pasta molt cuita, però en aquest cas deixarem una miqueta menys cuita. Perquè llavors, quan he tingut la beixamel feta, que la beixamel us la podeu treballar a l'aven amb feta, però bueno, escolta...
que no costa res, amb maicena sempre, sempre us ho dic, perquè la farina no costa molt de coure, tirem una miqueta de julver en aquesta beixamel, un bon grapat de nous, trossets, però que es notin, ho barregem tot, ho tirem per sobre la pasta, formatge arrallat per sobre i al forn. I teniu un plat exquisit, boníssim, de veritat que sí, i fàcil i baratíssim.
Doncs una bona proposta per començar la setmana, no? Hi ha fulls secs i... Més despotent... I les 9 són quantitat, que no és una cosa cara. Un bon plat complet, no? Sí, i està francament molt bé. I ho gratineu al forn acompanyat amb una amanida, teniu un plat esplèndid i barat. Perfecte, Carme. Doncs moltes gràcies i fins demà. Fins demà. Bon dia. Adéu.
Gràcies.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
6 minuts i dos quarts de 12, avui ens avancem una mica i fem tertúlia, com que dilluns, però amb el Vicenç Riera, la Carme Madó, el Josep Coderc i el Jaume Jalabert. Molt bon dia a tots quatre, què tal? Bon dia. Més ara hem fet una setmana de pausa, per tant hem tingut temps d'agafar forces per tornar a les tertúlies dels dilluns.
Avui, en aquests 15 dies, han passat segons quines coses, han aparegut vells personatges en el cercle mediàtic actual, i bé, d'alguna manera hi ha coses que tampoc han canviat tant, no?, en aquests 15 dies, el que passa és que sí que estan apareixent alguns temes que al final...
més que cansar o esgotar, comencen ja a molestar, per exemple, d'alguns comentaris vinculant els catalans amb els nazis, tot aquest terna del feixisme que s'està utilitzant erròniament, que primer sembla que has mirat des de lluny, però hi ha un moment en què sembla que, com que no s'ha d'aturar, doncs que tampoc saps massa com mirar-t'ho, no? No saps massa quina és l'actitud que caldria prendre davant d'això. I avorreix tot molt, eh? Molt bé, molt bé.
I si es tenint aquest matí el Vidal Quadres... Sí. En aquesta línia, no? Una mica, també. Un canguelo ja de potro. Què dèiem? No vull dir... Espanta. Espanta. Espanta. Això de veure tancs pels carrers no li ha anat, oi? Que l'exèrcit ho arregla tot. Sí.
De fet, també hi ha qui diu que tot això està passant perquè realment Espanya creu que Catalunya va de debò, no?, a l'hora de plantejar independència. Però si encara no s'ha fet la consulta. No sé per què s'ha atabalat tant. Primer s'ha de fer la consulta i després veurem-ho que la gent vol. Perquè creuen que tard o d'hora arribarà que sí.
Creuen. Sí, doncs mira, amb l'aparició de l'altre dia de la José María Aznar, tots els del PP que adoptaven una miqueta s'han tornat encara més PP perquè confien en que torni aquest tio. I ara si hi haguessin eleccions, tornaran a guanyar, si es presentés el senyor aquest. Vols dir? No ho sé. Hi ha un sector que sí, un sector molt fort, a més a nivell d'opinió. Un sector d'imatge que ha fet aquest tio...
perquè com que amb l'altre es veu que és massa tou, el Rajoy, aquest, els descontents del PP, això és una pel·lícula que m'inventa jo, eh?, es veuen ja una altra vegada reforçats perquè, clar, l'Agnar, aviam, ningú el va fotre fora, ell no es va presentar, eh? Sí, és que no van ni tornar.
Què? No pot ni tornar a l'entrada. Per què no? Perquè hi ha les armes de destrucció massiva que encara no les han trobat, que ell deia que hi eren. Però això ja ha quedat archivadíssim, eh? Ah, bueno, està enterrat, això. No, enterrat, no, però es pot presentar. Un tio que diu mentides que... Ah, bueno, nosaltres diem que diu mentides, ell li diu que no diu mentides. Ah, no, que encara hi ha armes de destrucció massiva. No, però que es pot presentar, perquè ho va dir l'altre dia, que si el poble... Però no sé si tindria tant suport, eh?
No sé si... Tindríeu un important... Penseu que Espanya no és només Catalunya. Ja, però dic que no tot el PP és aquesta vessant tan extrema. Si jo t'haig de dir la veritat, m'agradava més l'esnal del bigoti...
que aquest esnar que va sortir l'altre dia que era, francament, el seu aspecte era molt desheredable, eh? Molt, molt, però pensa que els peperos que dubten... Prefereixo tenir Rajoy, és més bo. I tant, per això, però el Rajoy es veu que és un... Home, potser li han anat bé també perquè tots plegats de cop i volta veiem coses més bones de Rajoy, que també podria ser un altre tipus d'estratègia, eh? No, es veu, no, això va dir un dia un locut... Doncs no sé si va ser el Basté...
que li va fer una entrevista al Rajoy i va dir que va quedar molt sorprès del tet a tet amb aquest senyor. Això ho diuen, no?, que les distàncies turpes, en canvi, tot l'altre li va més gran. Vull dir que en el tet a tet té un bon fair play, cosa que no tenia l'altra. Ha fet ganys esponja, esponja. No, però potser no és tan extremista com l'Agnar.
I llavors aquest tio ha sortit ara per acollonir els del PP perquè si això no s'arregla ja sortirà ell a arreglar-ho. I la gent ja està contenta. És per tapar alguna altra cosa, segur. També, clar, va sortir justament el dia que havia esclatat tot el tema de la boda de la seva filla. Clar, clar, clar. Sí, sí, qualsevol convidat et pot fer un regal de 32 milions. Sí, i per què no?
és que hi ha límits de fer un regal, hi ha límits és que sense donar-nos en compte estem entrant en un joc idiota perquè, escolta com si jo li vull regalar tu ara un jaguar el dia que facis... home, però és diferent, no? ja ho sé però tocar aquestes coses en moments tan crucials com ara que és el que la gent vol aquestes coses, has vist? el que li va fer a la gent ja no li preocupa tant el que està passant
Ja es distreuen amb aquestes coses, ja els està bé. Ja està bé, en el poblatxo ja està bé. A la gent que va dirigit aquest mensatge, que això és la gent que ja està una miqueta fora del circuit i que fitxa tu què ha fet, mira el que ha fet, això, això, però la cosa sèria, la cosa sèria és una altra cosa, eh?
Ahir, com que van donar la independència a Kosovo, ara, durant aquests dies, no es parlarà d'una altra cosa d'això. Veurem el quadre, ja des d'allà, que han d'enviar l'exèrcit cap aquí. El quadre és que també és una figura de l'època de Trenar, de fet. Aquest és pitjor que l'Trenar, ja t'ho dic.
Aquest és un al·lucinat, eh? Sí, sí. Això és que jo he acabat que m'he aficionat a veure Salva-me cada dia. Jo m'enxufo allà... Ara sí que estàs malament. Per què? Aquests programes...
És l'únic que es pot veure, això, el Paramount, que fan pel·lícules d'abans. T'ho he dit això de conya, perquè no t'ho comprendràs, encara no estic a aquest punt. Jo poso la segona tarda que em poso el que vol, jo com puc, poso-lo a dos, ja està, a veure, el peixet... Ah, sí, bueno, la dos, la dos... No, no, que sí, però el que passa que...
A les tardes dels dematins és que no es pot sentir la ràdio ni es pot posar a la tele, és impossible. Tothom, a més, tothom té la raó, tothom en sap. Hòstia, tothom té la solució. Però mira, jo... Tots estem parlant de... Jo ara arribo a un punt, saps què dir? Penso... Tinc 89 anys. Sí. Quants anys hi he viscut sota la dictadura?
Bueno, i... I els que estem aquí... I els que estem aquí... I els que estem aquí, que no venim de la primavera... Ja en tinc prou. Ja en tinc prou. Vull dir...
és a dir, algun mateix ha de reaccionar no sé, alguna cosa ha de passar perquè no... sí, sí, sí no, alguna cosa passarà és a dir, jo ara vaig a dir una cosa que segurament tirareu la cavalleria per fora a veure per una independència de Catalunya seria millor que hi hagués l'Aznar que en Rajoy
Per què? Perquè l'esmar seria prou intel·ligent, i això sí que ho crec, que seria prou intel·ligent per dir, sí, però farem una confederació. Sí, seria més esmarca Rajoy? Sí, això seria més esmarca de Rajoy. Perquè la confederació representaria lligar...
en certa manera, Catalunya, lligar el País Basc i tenir les portes... lligar Galícia i tenir les portes obertes a Portugal. És a dir, crear la Confederació Ibèrica. Jo vaig molt difícil, eh? Crec que una persona intel·ligent hauria d'anar per aquest camí, de dir, cuidado, Espanya es desintegra, perquè la realitat és aquesta. Espanya es desintegra.
Abans que es desintegri fem una cosa que arribem amb un acord. Però els portuguesos ens ajudaran o els hem d'ajudar? No, vull dir, deixar-ho obert, perquè si s'hi volen posar, que s'hi posin i si no s'hi volen posar. És a dir, la Confederació és una cosa lliure. Completament. I el primer que requereix és que siguin estats. Sí, sí. És a dir, que sigui un estat català, un estat basc, un estat gallec...
i fins i tot podria posar-hi Andalusia com a estat perquè jo crec que Andalusia té bastants bastants números per ser un estat sí? per si sol? però podria funcionar per si sol? si podria funcionar o no, no ho sé potser seria un estat poble però en el que és en els seus fonaments històrics com a nació exacte, com a nació va ser dominada per
per als moros durant molts anys, eh? I era una nació, segons els nom moros. L'Andalus. L'Andalus. L'Andalus, sí. I la prova és que està demostrant més inquietuds que altres autonomies a Andalusia. Moltes més inquietuds. Jo crec que s'hauria de començar a pensar en l'Estat
confederals per exemple hi ha una cosa que a mi agafo molt de la història en el sentit de als Estats Units la lluita va ser entre els confederals i els federals van guanyar els federals però tu vas als Estats Units i van a copiar moltes coses dels confederals de tal manera que cada estat té les seves pròpies lleis
Uns tenen la pena de mort, els altres no. Que la policia d'un estat no pot entrar en l'altre. Vull dir, tenen molt dels confederals, eh, van agafar. Jo crec que aquí... Posar Amèrica com a exemple tampoc és. No, no és un exemple, però vull dir que la confederació... Acallaria moltes veus, a dir més. Home, és el que demana Pere Navarro, no? No, ell vol la federació. Val. L'estat federal.
que és diferent. Mentre que en la Confederació cada un és un estat i pot pactar en l'altre el que tindran en comú. Per exemple, poden pactar la qüestió de ports, poden pactar la doble nacionalitat, si s'escau. És un pacte entre dos estats.
I clar, i si un dia un es comporta malament, l'altre pot dir, apa, bones, que me'n vaig. Aquí hi ha el perill. Aquí hi ha el perill. Aquí hi ha el perill, oi? Oh, bueno, però és un dret. A la Carme li haurem de donar un litre de pa en tomàquet, perquè... Avui no tenim bé.
No, sí, el que passa és que a vegades penso que jo dic alguna que altra tonteria perquè em surt així del cap perquè evidentment no soc una estadística ni abogada ni estic en el món de la política ni simplement opinions meves que a vegades penso que quan surto d'aquí...
Mare de Déu, que alguns se sent les tonteries que he arribat a dir. Jo? No, no, sí, en sèrio, perquè, ostres... Però és que ho dic tal com raja i sé que a fi de cap és un mitjà de comunicació que no... Ets el poble. I que ens escolten i llavors també a vegades penso...
és que no pots dir el que penses perquè llavors ja començaria a engegar la merda d'artístic i no pot ser llavors no, rotallar no, però també tens que saber que hi ha unes persones que t'estan escoltant i que evidentment no tenen per què estar d'acord amb una decelebrada com jo que dic però això passa amb totes les tertulades tu lliures el que penses tu, lliures el que penses però bueno, s'ha de tenir un respecte per la gent que ens escolta que no necessàriament tothom té que pensar el que...
el que penso jo, i llavors m'he fet el pacte jo mateixa de ser una miqueta més moderada. Com veieu la polèmica de Colom i el Barça? Això és una tonteriana. Ahir vaig passar per davant i em va fer molta gràcia. Ho vaig trobar simpàtic.
L'estàtua, l'estàtua. Ja està, ara estem bullint l'olla... Sí, trencat radicalment de tema perquè és un moment ensupit. Llavors, va, anem a treure un tema més simpàtic. Tota la setmana amb aquest tema. Ara, això, això i les botelletes d'oli que volen posar en els restaurants.
Sí, no, això ja és. Ja s'acaba, no, per això? Sembla que al final l'ho han tirat per terra. No podem dir que no. Menys mal que algú li posa algú sensat. A mi es poden posar l'oli que vulguin. Però bé, no, però que ens hem tornat bojos. I llavors tota la setmana parlant d'un mateix, de les botelletes d'oli. Tu no saps de què parlo? Ah, no. Veus? Que bé.
i la samarreta del Barça que et posin el que em vulguin el lloc del convoy que tenim vosaltres que jo heu vingut a treure i posar-hi botelletes cada està envasat i tancat amb la seva marca això ja hi ha algun restaurant que ho fa
En principi la llei implicava que tot arreu, qualsevol servei de restauració, ho portés. T'ho dic perquè he tingut la sort d'anar-hi una vegada, al Satrell, posaven unes botelletes així que es quedaven allà, però ho que demanaven aquí, botelletes individuals, que després quan acaba estaves emportades i tant. Però tu saps quan careix el producte això?
I qui té que pagar això? Però mira, Europa ho ha tombat, menys mà. El que s'han de fer és netejar les setrilleres. Això sí, perquè hi ha cada restaurant que... Europa ho ha treu perquè no saps que a Espanya tenim molt truc, però la xeringa hi ha un plis de trobar. No cal la xeringa, agafes una botella i omples el setriller. No, que hi ha un tap que no es pugui omplir. Però és que les botelletes era per llançar-les directament, no per omplir-les. Les llencen, les guarden, es omplen. Però qui les guarda?
el restaurant està per omplir amb una xeringa però si ells el que volen és vendre botelletes aviam ells el que volen és posar
Ells el que volien, que volien posar a cada comensal una botelleta i que se l'emportés o que la deixés. Cada taula, cada comensal no, home, cada taula. Cada comensal una botelleta petita. Per això el sent un bata a Europa. Em dic que això no hi ha prou en s'agafi. Hi hauria feina per fer botelles. Ara no n'hi ha. Ja podem fer botelles. Sí, clar. Hi ha l'oli molt més...
és una cosa que s'ha de pagar i qui paga les botelletes? i qui paga les botelletes? jo que vaig a dinar d'aquesta manera agafo la trella i em tiro de l'oli que vull de moment Europa ho ha tombat menys mal que em fan una de sèrie que fotin la botella de l'Asturiana allà a sobre i cadascú que tiri la sala veig que l'interessa més aquesta polèmica que la de la samarreta del Barça eh?
No, era sempre de la Barça, ja m'ha escoltat. Ho dic perquè, Randa, jo també la trobo absurda, però sí que a mi em va fer gràcia quan ho vaig sentir i ahir quan ho vaig veure em va fer gràcia, però clar, no m'havia parat a pensar en tota aquesta tracendalitat de després de realment és un monument, s'està venent la ciutat.
A una marca... Què implica tot això? Quan a la pedrera fan obres, també hi ha una... Sí, sí. Són totes coses que no m'havia plantejat. Totes les cases emblemàtiques fan obres, posen el toldo en publicitat, eh?
Aviam, si és que ara baixem d'herbeca tots, eh? Home, mentre el Padrera estan fent obres, estan fent obres sempre, som deia la família. Bueno, ja també són... Hi ha un ole amb propaganda de... Però fins i tot el que ha fet parlar d'això, i ha distret. Però ja està, estem parlant d'això. Jo veig parlar una setmana.
I d'altres, la crisi ja no existeix. Clar, perquè quan les coses compliquen, deixen anar una parida. Jo crec que, com que hi ha hagut tantes retallades, hi hauràs per ben social, per benestar social. Per això, molt bé, ens sembla molt bé. Però és que ja ens ha de tonteria la polèmica. Ah, la polèmica, sí. La polèmica la va desencadenar, primer de tot, el president de l'Espanyol, i llavors va generar... No, més aviat una colla de fanat.
però ell va parlar-me des del principi el president de l'Espanyol ha parlat a RAC1 però jo el primer que vaig sentir de la polèmica va ser també la mateixa entrevista amb aquest home que deia que estaven dolguts d'alguna manera
La setmana que ve que posin l'espanyol. Sempre estan d'ugurts al que fa a Barcelona. 100.000 euros, no? Cada setmana que canvia la samarreta. A més que li queda molt bé la samarreta a l'espanyol. Perquè el van fer per internet, com li quedaria, i cairies potente.
Queda més bé que el blau. Amb el blau, no? Exacte, blau i blanc amb el cel queda millor. Si la putada ha dit l'espanyol, hauria de ser el segon equip del Barça, i el Barça Atlètic, per exemple, hauria de ser l'espanyol, però en el temps del Franco no els hi van deixar, que llavors hi havia el Villarreal, és que volia canviar-ho.
Tu te'n recordes del Via de Reyes, no? Sí. I volia canviar el nom i no li van permetre, perquè era encara l'època falagante del Sisquet. Però ell volia que es digués Barcelona Atleti o alguna cosa així. Perquè ja sabia que dir-se espanyol sempre seria prioratiu. I el del Real Club
ara ja no, ara ja no és Real Club ara no és l'Espanyol Real Club de l'Espanyol mira encara és RCD Real Club Deportivo Espanyol
exacte, R, C, D i llavors que imagina't que inclús en l'escut posen mentida perquè posa de el Club Deportiu Espanyol et veig molt bel·ligerant eh Jaume de Barcelona i ells no són de Barcelona que són del Prat i en Llobregat home això de Barcelona quan es feixin-ho
Va ser posteriorment que es va posar el de Barcelona. Imagina't que un club ja tingui que posar que és de Barcelona perquè la gent no el coneix ni. És que fa riure una mica. És que fa riure una mica. És una ciutat que porta el nom del club. Exacte, així està. El club que porta el nom de la ciutat... O sigui, TV3 no és la televisió de Barcelona perquè estàs pluges.
Està Sant Joan d'Espí. Ja no és la televisió nostra de Barcelona, és la de Sant Joan d'Espí. És que és de Catalunya, en principi. No és la de Barcelona. Si anem amb aquestes tonteries... No tonteries, no. El camp de l'Espanyol, chapó. Ja voldríem tindre el camp del Barça, els excessos, i la comoditat que té el camp de l'Espanyol. Jo no vaig al Fonvolet, però vaig anar a l'inauguració. No parquin.
D'aquí 10 anys l'espanyol ja no tindrà aquest camp perquè se li hauran incautat perquè no el poden pagar I el Barça no té cap deute però el Barça té 100 em sembla que si no m'equivoco van pel 186.000 socis i l'espanyol en té no arriba a 25.000
però la deute tampoc és la deute la peles la peles la peles tu que consti que no són ni de l'Espanyol ni de la Barça que a mi me la pot pujar però esclar com vols són 4 fanàtics que es posen contra el Barça perquè els fa ràbia que el Barça hi ha molts catalans a l'Espanyol exacte i tampoc tot l'aficionat de l'Espanyol és igual ja ho dic perquè es pot confondre aquestes paraules que n'hi ha moltíssim molts catalans a l'Espanyol
Bé, en tot cas, és una polèmica que en teoria, veus, volíem parlar de l'estat i aquesta i hem parlat de la polèmica Barça i Espanyol i de Deutes. I ens vam haver d'anar a lligar allà una banderola allà amb els colors de l'espanyol amb els llagons. Ah, sí? Sí, i van anar a fer un atac a la nit i vam posar Catalunya és més que un club. Això és veritat, Catalunya és més que un club per això. I tant.
Sí, clar. De vegades també potser sembla que ens n'oblidem. És que jo no dic que sigui mentida. Home, és veritat, Catalunya és més que un club. Home, tu que és tan molt futbolista, ahir com va sortir el Barça...
Es va girar la gent d'esquena. No. Dins del públic. Dins del públic. Dins del públic. Dins del públic. El club no. No. I després aquest dia... Per això no dic el fanatisme aquest arriba a això. I ara estaven... El programa aquest del Bastet, que aquest matí s'hi pot recuperar, que estava el president de l'Espanyol, que el Bastet li deia que si era veritat, si era veritat, entre cometes, que hi havia gent del públic de l'Espanyol que havien cridat Muerte Tito.
i llavors ell diu que ell no pot això perquè ell no ho ha sentit però que tenen càmeres i tenen tot això i que es comprovarà esperem que es faci així perquè aquestes coses ja superen qualsevol color ell no us ho creu però diu que ell mirarà totes les càmeres de tall per detall perquè ara t'enganxen enseguida si recuperes el programa de Basté podràs veure-ho
Doncs ens queden menys de 5 minuts per si teniu algun altre tema sobre la taula abans de... Trobo que estem desenfadats. Ara jo voldria fer una cosa. No sé si dir-ho. Em sap greu. No. Parlant del president dels altres catalans. Aquest... Que n'ha expulsat. Que n'ha expulsat i que l'ha entret. Era un ciutadà d'aquí Sant Just.
No n'ha dit res a l'Ajuntament. Francament, crec que l'Ajuntament no hauria d'haver dit alguna cosa. Per bé o per mal. És aquest membre de Convergència que... I m'agradaria que es parlés si em passés una cosa semblant. Com es diu? Feia molt que vivia a Sant Just? No ho sé. El temps que feia, no ho sé.
Jo no sabia que era de Sant Just. Bueno, si no era de Sant Just, doncs dir, no era de Sant Just aquest senyor. I per tant, no podem dir res. Però crec que l'Ajuntament, sent un dels seus ciutadans, i sobretot si està empadronat, crec que l'Ajuntament hauria de dir-ho. No sé de què va i explica'm-ho.
És aquest senyor de, és que ara no recordo, no tinc el nom. És marroquí, un marroquí. Un merudinesiano, exacte. D'altres catalans. Ara sé qui és, vivia a Sant Lluís? Vivia aquí a Sant Lluís. Ah, vale, vale, sí que sé qui és. I per què l'han fet fora? Perquè han consellat que era un terrorista.
Segons el Centre Nacional d'Intel·ligència. Deia que estava associat amb... El CSI, que no és. No pensava que no, veus? Jo tampoc ho sabia, això. Sí que sé, però no sabia que vivia a Sant Just. Sí, bueno, li hem dit que vivia a Sant Just, perquè és el que s'ha dit, que vivia a Sant Just. Doncs mirarem també de Clarir-ho. No, no t'ho ha dit per mitjans, eh? Que vivia a Sant Just.
però si no hi viu crec que l'Ajuntament ve obligat a dir aquest senyor no ho diria que no és un rumor, vull dir que els mitjans ho han dit també jo no he sentit però veus l'Ajuntament hauria de dir que aquest senyor no ho sé, tens raó
És que ara amb aquestes coses, des que si et compres una casa aquí a Espanya de més de no sé quants diners, ja tens la nacionalitat. És un projecte. No, potser no estàvem empadronats. Ja ho preguntarem, doncs, en tot cas. Jo crec que va la pena. Clar, et quedes una mica... No, no, clar. Que és que verdament és terrorista i l'Ajuntament creu que...
És que ho digui, que hi havia un terrorista. No. No, no, sé la història d'aquest senyor que han... Això és una altra història. Exacte, i em sembla que... Si és terrorista, és que dèiem per aquí, si és terrorista... Ja, ja, ja, però vol dir que hauríem un altre tema que avui no ens dona temps de parlar, perquè hem parlat de futbol, també hem de parlar del futbol Club Sant Just, per tant...
aquí fora els tenim esperant moltes gràcies a tots quatre Vicenç, Carme, Josep i Jaume i tornem dilluns que ve que vagi bé, bon dia
Vine al restaurant del Centre Social El Milenari. Al restaurant El Milenari hi trobaràs els millors menús diaris al millor preu. Si ets soci o sòcia del Centre Social El Milenari, el menú et costarà 7 euros i mig. El menjador està obert de dilluns a dissabte d'una a tres de la tarda i al Centre Social de deu del matí fins les vuit de la tarda. Un restaurant per a tota la família al cor de Sant Just d'Esvern. Ens trobaràs al carrer Àngel Guimarà, número un. Restaurant El Milenari.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7
parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Fa un mes tenia dos fills. Ara també. Fa un mes m'encantava passejar. Ara també. Fa un mes em quedava adormida cada nit davant de la tele. Ara també. Fa un mes em van diagnosticar esquizofrènia.
Fa un segon jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones.
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Just a la fusta, el magazín del matí.
Vuit minuts i les dotze del migdia, que es farà parlem del Futbol Club Sant Just, que ja està preparant el campus d'aquest estiu, i per això saludem el José María Magallón, tresori del club, del Futbol Club Sant Just, i també el David Magallón, responsable del campus. Molt bon dia a tots dos, què tal? Bons dies, com ja?
Un campus que ja fa temps que es fa, no? És un dels campus esportius que es pot practicar cada estiu al municipi i que serà a partir del juliol, a partir de finals de juny. Com serà? Quines dates seran? Perquè uns quants torns, em sembla, no? Mira, sí. El campus este ya llevamos 10 años realizándolo y este año empezará el día 12 de julio, 24 de junio al 28 de julio, en tres semanas.
Pero lo que nosotros vamos a destacar más que nada es el campus se hace porque es un servicio, dijéramos que llevamos 10 años realizando para los padres que cuando acaba el colegio tienen algunas problemáticas para los niños. Entonces es un servicio a la parte de que hacen un deporte, un servicio que consideramos...
que puede ir muy bien para estas familias. ¿Se puede apuntar només gent del club o també gent que durant l'any no estigui al FCS? Exactamente, se puede apuntar todo, aparte de los niños que van al colegio, es abierto a todo el mundo. Y unos precios muy asequibles, también hemos valorado mucho la situación actual que hay en el país y hemos ajustado muchísimo lo que son los precios. ¿Són iguals que els de l'any passat? ¿Han canviat? No, los precios son mucho más baratos que el año pasado. O sigui, s'han abaixat preus. Sí, sí.
Este año tenemos que una semana a un niño le cuesta 100 euros, incluido lo que es el servicio de entrenamientos, lo que es la ropa de entreno y la comida. Y la acogida, que tenemos de 8 a 9 y de 5 a 6. O sea, unos precios muy ajustables.
El any pasado dos semanas valía 300 y algo. Déu n'hi do, doncs l'ajust que s'ha fet és important. Y este año dos semanas cuesta 185 euros. O sea, con todo lo que antes hemos mencionado.
i si el nen està a tres setmanes, són dos setenta. O sigui, hem acoplat moltíssim el que són preços, perquè decim que la situació no està molt bullant, i el que a nosaltres ens interessa és que aquests nens vengan a disfrutar d'aquest servei durant dues o tres setmanes, una, cada família el que pugui. Exacte. Hi ha un màxim de gent que s'hi pugui apuntar? No, no, no, en principi esto es totalmente abierto, perquè tenim media instal·lació per a nosaltres, llavors està abierto,
Lo mismo una edad que vengan 20, que vengan 30 al revés. Todo el niño que quiera entre la edad de 4 y 16 años puede apuntarse tranquilamente. Tenemos unos monitores también cualificados, tenemos un responsable del campus también cualificado que después os pueda explicar algunos temas. Y esto es un poquito la situación que tenemos del campus este.
I les inscripcions fins quan es poden fer i on s'han de fer? Sí, les inscripcions es poden fer directament a través d'internet, en el camp, tenim l'hora d'oficina de 5 a 8, aproximadament, i també, a part d'això, també vam fer unes valles publicitàries que, per circumstància que l'Ajuntament no les ha col·locat, que ja les tenim heixes, que fa ja tres mesos,
Tres no, un mes que les ha fet en l'Ajuntament, però amb circumstàncies no ha podido colgar-les. Farem que es faci aviat, doncs, no? Sí, també s'informarà ahí de tota la temàtica. Parlem ara també amb el responsable del campus, el David Magalló. Una mica quina serà la dinàmica d'aquest campus esportiu? De futbol, de fet, en concret. Com som una entitat esportiva especialitzada en futbol, el que es tocarà més el tema serà temes tècnics i temes de futbol, bàsicament. Però...
sense oblidar que l'objectiu principal del nen sempre serà la diversió. És a dir, intentarem combinar des d'exercicis tècnics fins a llocs amb implements o sense implements, sense res a veure amb el futbol. O sigui, per fer una mica de grup, no, suposo, també? Exactament, exactament. Exercificarem també sessions tècniques, és a dir,
per exemple, després de l'hora de dinar, no és convenient que el nen jugui, necessita un repòs. Doncs aquest temps les aprofitarem i farem unes explicacions, hi ficarem uns vídeos perquè el nen pugui anar assimilant o entendre una mica més el que és tàctica, diguéssim. També els hi posarem una piscineta, que cada any està, tenim com una mena d'habitació de quarto per ficar també una taula de ping-pong, els hi ficarem també uns frisbees,
perquè puguin anar canviant de tema. Però ja et dic, la idea principal és que el nano estigui bé, que el nen quan arribi a casa digui, mama, m'ho ha passat molt bé, que disfruti. En general, repeteixen els nens? És a dir, gent que ja s'hi ha apuntat als 3 anys torna l'any següent, hi ha gent nova, més o menys, com és? N'hi ha de tot, però clar, n'hi ha nens que porten ja 3 o 4 anys, no? I més, sí, sí.
I els nens que formen part del club, que durant l'any ja formen part del club, també acostumen a apuntar-se? No tots. O és al revés? No tots, però en diuen alguns que sí. No, la majoria són del futbol. No sé si en aquests deu anys no sé si ha canviat molt també la manera de fer els campos o la manera en què es planteja tot plegat o en principi se segueix una línia bastant semblant. Se segueix una línia que passa aquest any, doncs com et dic, és el primer any que el porto jo
I jo inculcaré unes altres coses, no vull que sigui específic de futbol les 12 hores de futbol. O sigui, la novetat és una mica aquest canvi, no?, aquest apartat més lúdic. Que el nen no estigui pensant, o sigui, sí, la idea és futbol, futbol, futbol, però que també tu pugui fer unes altres coses, perquè és un nen, i el nen el que vol és jugar. I és estiu, no?, segons com. Es vol divertir, segurament.
Doncs serà a partir de finals de juny i en aquestes tres setmanes, no? Sí, però et corregeixo perquè em sembla que s'han equivocat. Són tres torns, que el primer torn és del 24 de juny al 28 de juny.
Hi ha un segon torn que és de l'1 de juliol fins al 5 de juliol i el tercer torn que és del 8 de juliol fins al 12 de juliol. I es poden fer, o sigui, algú es pot apuntar una setmana i prou o les tres setmanes, no? Pots escollir. Hi ha aquestes opcions. Pots escollir. Si també hi ha uns preus especials, em sembla que si t'apuntes amb dos fills o dues setmanes tens un 10% de descompte. Doncs és el campus del Futbol Club Sanjus que és per nens i nenes també, de 4 a 16 anys. Correcte.
i que estan obertes les inscripcions. Com dèiem, avui n'hem parlat amb el David Magallón i el José María Magallón, tresorer i responsable d'aquest campus esportiu i del Futbol Club Sant Just. Moltes gràcies a tots dos i que vagin molt bé. Bon dia. Bon dia.
Mig minut i arribem en punt a les 12 del migdia. Connecta-ne amb la xarxa i també amb el butllet informatiu del Sant Just Notícies i tornem després encara amb més coses. En la tercera hora del Just i la Fusta parlarem del Centre d'Estudis Sant Justens, del torneig Joan Petit, amb el regidor d'esports Víctor Murillo, de coaching, amb el Francesc Corbella, de les relacions entre companys de feina i finalment també farem una volta al món a través de la cultura amb la Irene Pujadas, que ens portarà cap a Buenos Aires.
Són les 12. Notícies en xarxa. Bon dia, us parlem Maite Polo i Oriol Pujador. El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, fa un balanç positiu, però sense triomfalismes, dels dos anys de Xavier Trias com a alcalde a la capital catalana. Forn destaca que la bona situació econòmica a la tal consistori els ha permès donar una bona resposta a les creixents necessitats en serveis socials. Forn ha fet aquestes declaracions...
a la xarxa de comunicació local. Nosaltres, com a Ajuntament de Barcelona, no hem hagut de fer cap tipus de retallada. Nosaltres no hem hagut de fer cap tipus d'ajust en tot el que són les demandes socials. Nosaltres situàvem les demandes socials a dalt de tot del que són els nostres objectius, les nostres prioritats. Per què? Doncs perquè tenim una ciutat en aquests moments amb més de 110.000 aturats i, per tant, era evident que les demandes socials anirien creixent. Nosaltres hem augmentat any rere any més d'un 8% el nostre pressupost en serveis socials
Joaquim Forn que assegura que continuaran buscant pactes puntuals amb el Partit Popular o amb el PSC per tirar endavant els grans projectes de la ciutat a tornar a defensar la campanya publicitària feta al Monument a Colom.
A l'Audiència de Girona ja ha començat a aquesta hora el judici contra el zelador del geriàtric Dolot, que va confessar ja fa una mica més de dos anys haver matat onze ancians. Joan Vila exposarà aquesta tarda la seva versió davant del jurat popular. Freqüència Girona, senyat obert, bon dia. Bon dia. Durant el matí s'estan fent els tràmits de constituir al jurat popular les qüestions prèvies i la lectura de les qualificacions inicials.
Joan Vila s'enfronta a una petició de pena de més de 200 anys de presó per 11 assassinats. Segons ha explicat el seu advocat, Carles Munguilot, abans d'entrar a l'audiència, Joan Vila ha pres consciència del que va fer i n'està penedit, encara que en el moment dels crims batia una alteració psíquica que li feia creure que la seva conducta era moralment bona.
Aquí no hi ha eutanàsia, no parlem d'eutanàsia. Jo soc jurista i sé què és l'eutanàsia. L'eutanàsia està regulada al Codi Penal i està regulada amb altres lleis. No hi ha una eutanàsia, però la percepció que ell tenia del que feia seria, d'una manera genèrica o analògica, una percepció de morts eutanàsiques. Erròniament, per això estem, per fer el judici. L'esperada declaració de Joan Vila serà a les 4 d'aquesta tarda. Segons el fiscal, Vila va matar els ancians amb còctels de fàrmacs, injectant-los sobre dosi d'insulina si eren diabètics,
i en els tres darrers crims fent-los en passar productes caustics.
La comissió del Parlament, que investiga les possibles responsabilitats de la gestió de les caixes d'estalvi, demana les compareixences del ministre d'Economia, Lluís Deguindós, del conseller Andreu Vascolell i dels directius de les entitats bancàries i intervingudes. S'han rebutjat, en canvi, les peticions de compareixença dels responsables de la Caixa o del Banc Sabadell. Parlament, Albert Garcia, bon dia. Bon dia. La comissió ha aprovat les compareixences del ministre d'Economia, Lluís Deguindós, i dels exministres, Helena Salgado i Pedro Solves. La decisió s'ha pres amb el vot en contra del PP i l'abstenció de Ciu.
En canvi, les compareixences del conseller d'Economia, Andreu Mas Colell, i de l'exconseller Antoni Castells s'han aprovat per unanimitat. També s'han aprovat les compareixences dels presidents o directors generals de les Caixes Intervingudes, entre d'altres, Ricard Pagès, exdirector de Caixa Penedès i implicat en una presumpta estafa. No passaran, en canvi, per la comissió els màxims responsables de la Caixa, el Sabadell, el Santander o el BPBA. El diputat de Siu, Ferran Falcó, s'ha queixat que la comissió pot patir un col·lapse. En aquest moment ens sembla que estem inflant el nombre de compareixences d'una manera tal
que s'està produint o està a punt de produir-se un col·lapse d'aquesta comissió. Per tant, creiem que algú ha de posar una mica el fred. Altres compareixences que s'han aprovat són les de l'expresident de l'Anquia, Rodrigo Rato, el governador del Banco d'Espanya, Luis María Linde, i l'exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez.
Bon dia, us parla Roger Castilló. L'alpinista lleietà Juanjo Garra ha mort aquesta matinada al Daulaguiri, a l'Himàlaia, després de quatre nits a l'intempèrie a més de 7.600 metres d'altitud. Garra es va trencar un turmell després de coronar el cim i l'esgotament, i també les condicions extremes han acabat amb la seva vida, tot i els esforços per rescatar-lo a temps.
Ho explica en declaracions a la xarxa de comunicació local Chema Alonso, regió d'esports de l'Ajuntament de Lleida. La família ha agraït al bloc personal del Montanyeng l'esforç i la implicació de totes les persones que han participat en aquestes tasques de rescat.
Juanjo Garra era director tècnic de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i una persona molt estimada en el món de la muntanya. En hoqueix hora de patins avui jugat l'últim partit de la jornada 28 de l'hoqueix Lliga. A partir de les 9 de la nit el Barça rep la visita al Liceo Gallec. Es proclamaran campions, els Gallec s'hi guanyen aquesta nit, mentre que una victòria del Barça col·locaria el conjunt blaurana a tan sols 3 punts al Liceo a falta de dues jornades. Notícies en xarxa
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, són les 12 i 5, us parla Andrea. Dissabte va tenir lloc la tretjana festa de torneig Joan Petit a la Bona Aigua. Més de 240 nens i nenes d'arrel a Catalunya van participar d'un torneig d'hoquei a la tarda al polisportiu, que també va ser un èxit.
A més a més hi va assistir el padrí del torneig, Erika Vidal, que es va fer fotos amb tothom i va signar autògrafs. Des de fa mesos que Sant Jus estava preparant aquesta festa de torneig Joan Petit per recaptar fons per lluitar contra el càncer infantil. A més les activitats que s'han anat fent les darreres setmanes a Sant Jus, la major part sempre han tingut com a rarafons la solidaritat per tal de recollir diners i poder finançar entre tots el projecte que aquest any recolza la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer.
la investigació de les cèl·lules tumorals en sang i en el moll de l'os, un projecte que porten des de l'Hospital Vall d'Hebron. Més qüestions. Aquest vespre arriba el documental del Mesa Sant Just, argentini en l'Eston. És un documental polonès rodat en 16 mil·límetres i que en 56 minuts
Explica la història d'amistat entre dos nens a l'hora que el director retrat el trasllat de la seva família de Polònia a l'Argentina. El documental ha passat per diversos festivals internacionals i ha rebut premis, entre d'altres, al Festival de Cinema i Honors de Nova York. Argentinian Lesson es podrà veure aquest vespre a dos quarts de nou a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. L'entrada costa 5 euros i 3 pels socis de l'entitat.
I acabem explicant-vos que aquest dijous, coincidint amb la celebració del ple municipal del mes de maig, Sant Jous per la Independència organitza dijous al vespre una concentració davant de l'Ajuntament a dos quarts de nou del vespre. L'objectiu de la trobada és lliurar al consistori les signatures que s'han recollit a favor de la moció de pertanya a l'Associació de Municipis per la Independència. A més es farà una estesa d'estelades. La concentració, com dèiem, serà dijous a dos quarts de nou del vespre davant de l'Ajuntament.
I això és tot de moment. La informació local tornarà en menys d'una hora més ampliada al Sant Just Notícies edició migdia. Mentrestant, no us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com. Molt bon dia.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
La informació més propera al Just a la Fusta.
Ara passant 9 minuts de les 12, saludem la Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justens. Bon dia, Maria. Molt bon dia. Què tal? Bé, molt bé. Per parlar d'alguna manera de l'actualitat de l'entitat, què ens expliques avui? Mira, que el divendres hi va haver una conferència molt interessant, que malauradament no hi vaig poder anar perquè no em trobava molt bé,
sobre el pes de les vicaries en el segle XII i XIII del Baix de Bregat. Va ser molt interessant, sé que la gent va sortir molt contenta del que havien escoltat, i em sap molt de greu haver-m'ho perdut, però és que no en trobava bé. I després, el dissabte, hi va haver el del Joan Patí, que, esclar, les perspectives que hi hauria molta, molta gent a Sant Just...
doncs va fer que les coses d'organització, de voluntariat i així funcionés bé. Però què passa? Doncs que molts pares van venir, si molts, però van deixar l'escripture i se'n van anar. I la idea era que els pares que es quedessin
doncs se'ls hi faria mentre els nens no jugaven, perquè els nens ja els tenien col·locats per els nens. Ja tenien la gran quantitat concreta. A la hora de dinar així, doncs, que els portaríem, doncs, a conèixer diversos aspectes del poble. Amb el Jordi Migó, juntament, doncs, amb gent del centre d'estudis. A veure, la convocatòria, que va ser molt generosa, va tenir una resposta molt minsa, perquè només hi van anar 14 persones. A veure, el que va passar és que
es havia d'anar a ensenyar al Museu de la Masia de Can Pedrosa, de les eines del camp, es havia de fer una passejada pel centre del poble, Can Ginestar, la parròquia, tot això, i l'altre el Gualden. Doncs bé, la gent triava el que volia, i llavors hi va haver-hi un matrimoni, em sembla que va ser un matrimoni, que van anar a la Masia, o tres persones que van anar a la Masia de Can Pedrosa,
i que els acompanyava la gent com el Miquel Almela i el Jordi Conties que són els que han fet tot l'arxiu de les eines llavors el que era la passejada pel centre doncs no hi va haver quòrum la gent no els va apuntar i en canvi els que van quedar el reste van voler anar a visitar el Walden llavors doncs el Juli que havia de fer la passejada pel poble doncs ja se'n va anar cap al Walden amb el Jordi Migó i amb ells a veure, a fora d'això és que hi vam ser, que vam col·laborar
I a més a més, com vaig dir l'altre dia, es van donar tots, em sembla que eren 24 equips que van venir, tots van tenir dues miscel·lànies del poble per la seva biblioteca. Conèixer una mica més, no? Exacte. Amb una hi ha la història del hockey de Sant Just i a l'altra també hi ha, com sabem, els diversos temes que sempre toquem a les miscel·lànies.
així que va anar així el que sí que sabem que tot el dia va ser un èxit que això és l'important i que encara ens queda molt de recórrer perquè tot això dura un any i llavors nosaltres pel que calgui tornarem a ser-hi i així endavant i ara ja preparant la passejada per l'agost Festa major que encara queda una mica però la feina és la feina i la feina s'ha de fer i llavors més val sempre fer-la en pausa que sempre sortirà més bé que precipitada
Doncs gràcies, Maria Quintana, vicepresidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, i tornem dilluns que ve. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia. Adéu, bon dia.
Dos minuts i un quart d'una amb el migdia. De seguida sentirem el regidor d'Esports, Víctor Murillo, fent la valoració de com ha anat aquest turnet Joan Petit Nens amb Càncer aquest dissabte. Ho farem després d'escoltar a la Russian Red i aquest tema del seu últim àlbum, que es titula Every Day, Every Night. You were traveling really far, I had to stay and watch the plants be sorry.
Miles away and plains apart, you were discovering a new land I was lonely. You were young and I was bad. I just wanted to be by your side every day, every night.
Fins demà!
I just wanted to be by your side every day.
No more shall we part Every day Every night No more shall we part
No more shall we part Els matins de 10 a 1 Sant Jús a la ràdio Just a la fusta Passa un minut d'un quart d'un al migdia i a aquesta hora saludem el regidor d'Esports i de Comerç de l'Ajuntament de Sant Jús Víctor Murillo Molt bon dia Hola, bon dia
Per fer una valoració de com va anar aquesta tretzena festa, torneig jo amb petit nens amb càncer dissabte passat, que sembla que tot plegat va anar molt bé, però voldríem també saber quina és la sensació dos dies més tard del resultat d'aquest torneig, aquesta festa. Jo ho has dit, molt content. Jo crec que en general tot ha anat perfecte, una mica...
La por inicial, el miedo escénico que diem al principi, que està passant, es va superar els primers moments del matí i tot el dia han anat més o menys, han perdit les cosetes que sempre van sortint d'última hora. Que sempre passa, no, això? Com estava previst, l'esforç que ha fet tant la gent de la casa com els entitats, com vaig dir l'altre dia, els voluntaris, és impagable.
i també puc dir algun nom propi, jo crec que a vegades hem de dir, hi ha noms com Rodolfo Sánchez, l'Alena Palomar, en aquest cas, a Montser, també ha estat aquí a sobre, hi ha gent que han estat a l'ànima d'aquesta història, hi ha implicat molta gent, però els motorets aquests que fan falta a vegades, jo crec que no m'agrada a vegades dir els noms propis, però quan veus el resultat, hi ha gent...
tothom s'ha implicat, però gent que ha fet un plus, i els veies el dissabte a la nit, que estaven, com dic jo sempre, si maten a algú empaten, no?, estaven morts, i crec que, bueno, s'ha d'agrair. I la gent s'ho va passar bé, no? Sí, bé, bé, bé, és a dir, en general, home, l'objectiu, quan arriben, com dient el dissabte, 240, 260 nens de 36 anys,
i has de controlar, i tenir-los activats tot el dia, que tots saben que són nens d'aquesta... Són incombustibles, ja, aquests nens. Però, bueno, també quan ja arriba la Cluenda, si et recordes, estaven morts els nens, estaven tots asseguts, tombats allà. Bé, fins que arriba la Vidal. Quan arriba la Vidal sembla que es van posar una injecció d'alguna cosa i es van revolucionar, no? Se sabia que vindria, va ser sorpresa, com va anar tot plegat? Diguem que se sabia. No sabia, havia indicis, no?
que podria venir. Ho va confirmar a primera de la tarda i de seguida que em van saber, doncs, vam córrer la veu, no? Primer no es va dir res, justament, suposo que per si de cas, no? Clar, home, que hi ha les expectatives, després per algun problema, el que sigui, no pot venir, doncs, tampoc que no tocava, no?
M'estimo més que sigui una sorpresa d'última hora. Sí, sí. Que no la gent estigui esperant aquesta expectativa i després trobem com un fracàs, no? Clar, que és el que ha de passar, no? De fet, suposo que quan va aparèixer va ser com el toc final, la cirereta final de tot plegat. La revolució, no? Ja ho vaig veure, no? Tothom volia estar al costat de la Vidal. La Vidal, una persona encantadora. Jo, personalment, no el conegia. Aviam, aquella de hola i adeu. Però, bueno, una persona encantadora de...
Jo, quan veus l'estona que va estallar, com la gent s'abocava al seu costat i dient que sí a tot, bueno, érem nosaltres que teníem una mica que frenar, perquè tampoc volien fer-lo presoner, no? Però jo, diguem que va ser així la cil·lereta d'un pastís, d'uns quants mesos de feina,
I que el 17 va ser, bueno, el cul... El culofo final. El culofo final d'aquesta festa, no? Perfecte, jo no sé, no tinc paraules, estic encantat.
Se sap quants diners s'han recollit o això serà al final de tots? No, encara no. El que jo crec és que aquesta és la part, la part que ara ens toca, no? És a dir, fer molta força en aquest sentit, l'objectiu de tot això és recaptar diners per intentar guanyar la batalla a aquesta malaltia, al càncer, no? Aquest 20, com deia el dissabte el Joan Torné, és a dir, aquest 20% que encara no hem guanyat, guanyar-lo el més abans possible, no? I ara jo crec que l'important és important
és intentar convèncer, conscienciar els enjustents que s'han de fer aportacions per assolir aquestes xifres. De fet, fins quan es poden fer aquestes aportacions? Bueno, els farem tot l'any, eh? Diguem que quan se vol tot el que fem d'aquí fins a final d'any, aniran greixant aquest compte, no? O sigui, les urnes que hi ha en els equipaments o en alguns comerços seguiran també durant tot l'any?
Pot ser, no. Tampoc volem abusar, perquè també hi ha més activitats. Jo crec que aquí el tram serà tot el mes de lluny, pot ser que hi ha algun tram de juliol, però el lluny encara estarem per allà. Però crec que no cal abusar. En aquest cas, tothom és conscient que sí. Pot ser que en un moment donat, al tornar de vacances, tornem a plantejar col·locar-les una altra vegada. Però jo crec que en qualsevol cas, dir-ho per la ràdio o la premsa,
el boca a boca, el compte està aquí. Jo crec que és important això, omplir aquest compte de diners per assolir aquesta investigació. Exacte. I també, de fet, aquest cap de setmana que ve hi ha aquesta primera cursa nocturna que també em sembla que la taxa d'inscriure-s'hi també hi ha una part que va justament ja destinada a tota aquesta causa. Bé, aquí en aquest cas ho fem a través de...
diguem-ne, l'organització de la cursa popular del dissabte... És externa, no? Sí, sí, es fa a través de l'Hospital Sant Joan de Déu, té un vincle molt important amb la SANSI, que és l'entitat que munta la cursa, i un percentatge de les inscripcions van a parar al càncer infantil, també, no? És un projecte diferent, però... És un projecte diferent, sí, sí. No van vinculats, diguem-ne, que estan dins del càncer infantil, però no van estanyar... És una altra lliga, com si diguéssim, no? Bueno, sí, diguem-ne...
Va lligat tot plegat, el que pot ser el Joan Petit, però és veritat que aquesta cursa de sempre té aquest vincle amb Sant Joan de Déu. Nosaltres volem aprofitar, no podíem dir que no, tampoc això. Al contrari, encantat. Doncs hem parlat amb el regidor d'Esports i de Comerç de Sant Just, Víctor Murillo, també abans de marxar, com va anar la fira de botigues al carrer, que era l'altra gran aposta d'aquest cap de setmana, lligada amb el torneig Joan Petit. Bé, també, jo no sé, la mateixa línia, no?,
encantat, content, he parlat amb molts botiguers, la majoria ha funcionat, estan volent repetir, jo sempre dic que aquestes fires no són per guanyar-se la vida, no és per fer una gran caixa, però així és molts casos per donar-te a conèixer, hi ha molta gent que no sap el producte que tens, on estàs, a Sant Jus, bueno, comença a ser grandot, a Sant Jus hi ha barris, hi ha gent que, bueno, aquesta transparència o aquesta circulació d'un lloc a un altre, a vegades no és tan fluïda,
hi ha persones que no coneixen el botiguer o el que es fa l'altre puesto. I és una mica l'escaparate. Parlem amb els expositors, entre artesans i botiguers tenien 41, que d'un i do, és el Lluís, que és al voltant de la mateixa xifra que vam assolir a la Fira de Nadal, i els
voltant del 30, 35 artesans, vol dir que estaven quasi als 80 parades. I mirant la plaça, crec que encara d'una mica més. La plaça encara es pot aprofitar una mica més, no? I la sensació és bona, és bona. El públic bé, jo crec que el cap de setmana s'ha acompanyat, el diumenge al matí semblava que ens volia una mica donar el susto, però no, al final se'n va comportar molt bé. Molta implicació per part dels comerços, la desfilada, per exemple, va ser una passada, està molt bé,
els nens desfilant i els pares allà, al dintre d'aquest matí, jo crec que si fem lectura global de com ha anat el cap de setmana, tant Joan Petit com la fira, és molt positiu. I es repetirà? Sí, la intenció sí. Sempre que el comerç vulgui, nosaltres al seu costat hi farem. La intenció és consolidar les dues fires.
consolidar Fira de Nadal, que ja porta dues edicions, si ha funcionat molt bé, i consolidar aquesta, que jo crec que també va bé en aquesta época de l'any, i que el municipi tingui aquest eix de nord a sud i es vagin passant d'un costat a l'altre. Està clar. Doncs moltes gràcies, Víctor Murillo, regidor d'Esports i de Comerç de l'Ajuntament de Sant Just, i que vagi molt bé. Molt bé, gràcies. Adeu, bon dia.
Just a la fusta.
Even you have to win sometimes, dear. Poison needle smoker. Break a broken window, mind you. One kiss, two kiss. How you make it look like that?
Fins demà!
4 minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia.
És moment, com cada dilluns, de saludar Francesc Orbella. Molt bon dia, Francesc. Hola, molt bon dia. Per parlar de coaching i avui parlem d'autoritat i respecte. Sí, exacte. Són dos termes que tots coneixem, no? Hem sentit alguna vegada o altra i els hem patit alguna vegada o altra.
I jo diria que tots dos es relacionen amb una altra paraula igual d'important, que és el lideratge, no? És això que tots tan coneixem, però... Aquest concepte, no? Sí, que és tan estrany i tan desconegut a vegades, no? Si et sembla, abans de parlar de respecte i lideratge, parlem una mica, a nivell històric, la paraula lideratge que ha significat, no?
Hauríem de remuntar-nos no gaire enrere, tampoc, en el temps. El lideratge és una cosa molt actual, en el fons. A principis del segle XX és quan es va començar a estudiar, no?, que és això de ser un líder i això que hi hagi persones que et segueixin i tal. I, bueno, a l'inici comença per la revolució industrial, no?,
I la primera classificació que es fa per veure qui és el líder i qui no és el líder d'un equip és molt senzilla, és els gestos manen i els tontos són els que fan el que diuen els gestos. I això té una lògica, en aquell moment hem d'entendre que les empreses eren empreses
molt grans però molt poc complexes, no? Hem d'entendre, imaginem-nos, per exemple, les colònies tèxtils, no? Clar, clar, estem parlant d'una altra època, també, no? Exacte, no? I a més a més, clar, doncs hem d'imaginar que un empresari de l'època que fa una fàbrica enorme, no? 200, 300 persones, no? I fica un anunci al diari o el que sigui per contractar treballadors, no? I li venen, doncs això, 500 persones i ha de decidir qui són els que manen i qui són els que no manaran, no? Llavors, com ho fa?
Doncs en aquella època, el més senzill, no?, perquè no fer processos de selecció i aquestes coses que es fan ara, doncs els tontos, doncs, que siguin els que facin la feina fàcil i els que saben més, doncs, que diguin una mica als altres què s'ha de fer, no? Això va anar evolucionant, no?, aquesta teoria dels tontos són els que segueixen i els llestos són els que manen, i va passar que el líder, els líders, neixen, no?, llavors va evolucionar cap aquí, no? És una mica la forma dels reis, no?,
Un rei neix i és el líder de naixement, és el que li toca des que neix. Evidentment això es va superar, com tots podem imaginar, i s'ha arribat a una concepció més actual que els líders es fan amb el temps. O sigui, un líder és una persona que n'ha d'aprendre a ser líder. I aquí és on estem avui en dia. Hi ha hagut moltes teories al voltant, però totes són en base a això, que el líder es fa.
Llavors, per què expliquem això? Perquè en l'entorn actual que tot canvia molt, que tot és molt inestable, que la societat canvia a una velocitat molt ràpida, l'autoritat, tal com l'enteníem abans, en aquella època on totes les coses anaven sempre igual, no serveix.
I necessitem que la persona que ens lideri ens aporti alguna cosa més. I aquesta cosa més... Que no només mani, no? Exacte. Llavors, aquesta cosa més és el respecte, en el fons. És a dir, quina diferència hi ha entre autoritat i respecte? L'autoritat és el que et ve per al mando. El cap, el jefe, mana perquè és el que li toca fer. És l'autoritat. És a dir, el policia és l'autoritat perquè va amb el seu càrrec. En canvi, el respecte és diferent. El respecte s'ha de guanyar.
O sigui, no per ser al cap tens el respecte de la gent que treballa per tu. Tens l'autoritat, això sí. Però el respecte, no? El respecte te l'has de guanyar. Diguéssim que les persones que lideren des de l'autoritat... Diguéssim que són uns líders que manen des del poder. Jo tinc la força i des d'aquesta força tu faràs el que jo et dic. És una mica basar en la por. Si no fas el que et dic...
hi haurà unes conseqüències negatives per tu. Aquest és un tipus de lideratge que funciona, hi ha gent que li funciona. El que passa és que en el temps és difícil mantenir-ho, perquè la gent se cansa d'aquesta forma de treballar. Tu tens un cap que et va dient tota l'estona que t'està amenaçant constantment, doncs potser ho aguantes un temps, però al cap i a la fi no estaràs a gust, buscaràs una altra feina, buscaràs un altre departament de la mateixa empresa, el que sigui, però tu buscaràs...
aquest estat de malestar no tenir-lo. Exacte. En canvi, les persones que lideren des del respecte són persones que són el que anomenem els líders naturals, que a vegades fins i tot els líders naturals no són els caps. Tots hem vist moltes vegades en equips que...
Hi ha una persona del grup, que no és el jefe, però que la resta li fa molt de cas. Quan aquesta persona dona la seva opinió, els altres se l'escolten. Té aquest poder que no ve escrit en ningú lloc que l'hagi de tenir, però en canvi el té. Per què? Perquè té el respecte. Aquesta persona s'ha guanyat el respecte dels altres companys de feina.
Aleshores, com ho fem per guanyar-nos el respecte? Perquè, clar, això d'així és molt xulo, no? Qualsevol persona que tingui treballadors al seu càrrec s'està escoltant i diu, ostres, jo vull això, no? El respecte és una cosa que es guanya dia a dia, no? I això cal tenir-ho molt present perquè, a més a més, no és només aplicable a les empreses, sinó a les famílies també. És a dir, quan els pares es guanyen el respecte dels fills, no?
Moltes vegades ens trobem amb nois que arriben a l'edat d'adolescents que es revelen al pare i els pares diuen és que no em fan cas els meus fills. Bé, aquest respecte és una cosa que s'ha d'anar cultivant des que el nen és petit-petit, des de la cuna. No serveix arribar un dia a casa...
quan el nen ja té 13 anys i dir, ara em vaig a guanyar el respecte al meu fill. No, no va així. El respecte és una cosa que s'ha de guanyar amb el temps, és com una cursada a fons. El que nosaltres volem en el respecte és una mica, és com un far, que guia el vaixell. I per què un far és útil? Perquè tu saps que sempre estarà allà, tu tens la confiança
En què aquest fart que està en aquell lloc t'indica un lloc concret i que no s'equivoca, que és una cosa que tu tens per segura, que pots confiar en això. Amb les persones passa el mateix. El respecte es basa en la confiança. Quan confiem en que aquesta persona no ens fallarà, que podem comptar amb ella quan tinguem un problema, que podem comptar en que quan tinguem algun problema a l'empresa aquest cap ens recolzarà o almenys ens escoltarà i intentarà fer-nos costat.
Tot això és el que fa que una persona es guanyi el respecte. I per què el respecte és molt important? Doncs perquè, vulguem o no, les empreses són conjunts de persones i ens agradi o no és on passem la major part del dia. És a dir, estem 8 hores dormint, 8 hores a la feina i 8 hores a la resta de coses, que no vol dir que estiguem a casa 8 hores, vol dir que...
És a dir, és la gran part de la nostra vida, l'empresa. Llavors es formen unes relacions que són molt curioses, no? Llavors, clar, conviure vuit hores amb gent fa que et plantegis certes coses, no? Quin tipus de relació has de tenir amb aquestes persones i quin joc fa tot això del respecte i sobretot amb el teu cap, no? Quines relacions has de tenir amb el teu cap, no?
En què s'ha de basar, no?, una mica? Exacte, en què s'ha de basar, què pots fer i què no pots fer, a més a més, no?, el típic, és correcte tenir el Facebook al meu cap, i llavors, clar, hi ha gent que pensarà, home, és que clar, és que llavors veu el que faig quan no estic a la feina. Potser es pot sentir més controlat, no?, algú? Exacte, es poden sentir més controlats, es poden sentir, sí, és una relació que per molta gent pot ser una mica complicada, no?,
Llavors, jo el que diria amb tot això de les relacions entre les persones que treballen juntes o entre els caps i els seus subordinats és que...
és molt important que tots sapiguem quin és el nostre rol quan tu estàs treballant quan una persona està a la seva feina té un rol, està adoptant un rol igual que quan està a casa amb els fills té un rol de pare o de mare i quan està a casa amb els seus pares està en un rol de fill en aquell moment de l'empresa està fent un rol que és el rol d'empleat o el rol de cap o el rol de company de feina és molt important que les persones siguem coherents és a dir
Allò que mostrem en els nostres rols a la feina, que tinguin alguna cosa a veure amb la nostra forma de ser real. És una mica allò que aquella persona que a la feina fa veure que és una cosa i que quan es surt de la feina és una persona completament diferent. És com si fossin dues persones diferents que segons l'hora és una i segons l'hora és una altra.
És important que les persones tinguem aquesta coherència i si els nostres valors són uns determinats... Defensar-los també la feina, no? Exactament. I per dos motius, no només per les relacions que tinguem amb els altres, sinó a nivell intern també, és a dir, no és sa que una persona estigui 8 hores al dia fingint que és d'una forma que no és, no? Això amb el temps acaba petant per alguna banda, no?
I, per tant, és important que el rol que tu adoptis a la feina sigui un rol que vagi amb tu. És a dir, si la teva forma de ser és una forma de ser, d'ajudar els altres, doncs el rol a la teva empresa ha de ser un rol que també ha de ajudar els altres quan els teus companys de feina tenen algun problema o necessiten la teva ajuda. Llavors, clar, això què fa? Això fa que els teus companys et coneguin.
Perquè no és que tu siguis així a la feina o és que tu siguis així a casa, és que tu ets així, no? És la teva forma de ser, és la teva personalitat. I quan tu estàs enlignat amb la teva personalitat, tu no tens por en que el teu company de feina sigui també un amic teu o sigui una persona... Perquè et mostres tal com ets, no? Exacte, perquè et mostres tal com ets. No tens res a amagar, no? Clar, clar. I amb el cap passa el mateix. És a dir, quan un cap es mostra tal com és, mostra de forma sincera amb els seus companys de feina, amb els seus treballadors...
Tots aquests dilemes de si m'han de conèixer, no m'han de conèixer, he de ser més dur, he de ser menys dur, tot això desapareix, no?, perquè la base és ser coherent amb la teva forma de ser. Llavors, quan ets coherent amb tu mateix, hauríem de dir que tot és molt més senzill. Doncs és el que hem descobert avui una mica vinculat amb tot el respecte i l'autoritat i aquestes relacions laborals amb el Francesc Corbella en aquesta secció de coaching que fem cada dilluns a aquesta hora. Moltes gràcies, Francesc. D'acord, moltes gràcies a vosaltres. I tornem la setmana que ve. Fins la setmana que ve, bon dia. Que vagi bé, bon dia.
Estem escoltant just a la fusta. I aquesta hora és moment de fer la volta al món a través de la cultura. Per això saludem la Irene Pujadas. Molt bon dia, Irene. Què tal? Bon dia, Carme. Fia dies que no agafàvem la maleta. Fia falsa. El que fem és anar-nos una mica lluny. Exacte. Avui creuem el xarco per visitar una de les ciutats més famoses d'Amèrica del Sud.
Especialment coneguda pels tangos, algunes cases de colors i la làbia dels seus habitants. També anomenada reina de la Plata o el París de Sudamèrica, avui visitem la capital d'Argentina, Buenos Aires. Buenos Aires, querido, cuando yo te vuelvo a ver, no habrá más venido.
L'oblid, Irene, no? Sí, sí. Bé, com no podia ser menys, comencem la secció escoltant el gran dels grans en matèria de tango. Es tracta de Carlos Gardel.
I bé, tot i que no se sap si va néixer a Toulouse o a l'Urgai, Gardel va passar la infància a Buenos Aires i va ser nacionalitzat argentí, no? I bé, una prova del seu compliment de l'historiotip argentí és l'entrevista que li van fer al diari El Nacional de Bogotà el 18 de juny de l'any 1935, sis dies abans de fet que morís en un accident aèri bastant xungo. I bé, l'entrevista diu, bueno, qual foi seu primer amor? Li va preguntar l'entrevistador.
I Gardel Badí, he amado muchas veces en mi vida y conservo de ello gratísimos recuerdos, como que en todos mis amores he sido feliz. En ellos he querido de diferente manera según el temperamento de la chica, las circunstancias y el ambiente. Sin embargo, cada vez que me enamoro creo ser esta la única ocasión en que verdaderamente he querido. ¿Cuál es el tipo de mujer que prefiero? Le pregunto al entrevistador. Prefiero a las latinas, indudablemente, por ser de mi misma raza y por lo tanto comprender más mi temperamento. Pero todas las mujeres atractivas e inteligentes me agradan.
¿Es usted partidario del divorcio? Li pregunta l'entrevistador. I ell diu, debido a mi carrera no soy partidario del casamiento. Molt bé, doncs posem-nos en context ara, no? Aquesta tota la cultura argentina o almenys algú que és representatiu, no? Sí, l'estereotip és bastant marcat. Però bé, en tot cas, parlem de la ciutat de Buenos Aires. Es tracta de la ciutat més turística d'Amèrica del Sud,
Es troba a la vora occidental del rio de la Plata i, tot i que la població de la ciutat només s'estima en 2.900.000 habitants, l'àrea metropolitana arriba a quasi els 13 milions, cosa que la converteix en la 18a aglomeració urbana més gran del món. Cosa sèria! Doncs sí. Sí, sí, és molt grandot. I bé, així, històricament, ho farem molt a l'1 Spring, però després de diverses lluites amb els natius, la ciutat va ser fundada oficialment l'any 1580 per l'espanyol Juan de Garay,
I a partir d'aquí va formar part de l'imperi espanyol, evidentment, i va haver diverses inversions angleses, també va formar part del Regne Unit en algun moment molt puntual, i finalment a principis del XIX, exactament l'any 1810, hi va haver la Revolució de Maig, que va iniciar el que seria la Guerra per la Independència d'Argentina, que es formaria la República d'Argentina. Exacte, fa per tant uns 200 anys, no? Exacte. I bé, com que no podem parlar del que ha passat en aquests últims 200 anys, ens centrarem...
en l'últim quart del segle XX, quan, després de força anys de peronisme, hi ha un cop d'estat militar i apareix una dictadura cívico-militar anomenada procés de reorganització nacional, un eufemisme com Déu mana que derroca el govern de la tercera dona de Perón, Perón ja havia mort, i iniciar una dictadura que durarà de l'any 1976 al 1983. I bé, aquesta dictadura es considera la dictadura més sagnant que hi ha hagut mai a Argentina, perquè...
hi va haver un fort ruïllisme d'estat i hi va haver robatoris sistemàtics de nens recent nascuts i molts desapareguts, que segons la organització que ho digui van dels 9.000 als 30.000, a les 30.000 persones. És brutal, eh? A més a més és superrecent, vull dir que... És molt recent, vull dir, és una cosa que encara ara s'està gestionant i vull dir, ara de fet van apareixent lleis com per poder gestionar tot això de les persones desaparegudes. Així, conyes amb l'ADN i aquestes coses.
I bé, la derrota d'Argentina durant la Guerra de les Malvines amb el Regne Unit que va ser l'any 82 va fer que hi ha una crisi molt xunga que va derrocar la dictadura militar llavors va tornar a la democràcia i ara tenim aquesta dona la Kirchner I bé I never expected it to Don't cry for me Argentina
Estem ben situats, ben nostàlgics... És la Madonna, eh? És molt xula aquesta cançó per això. I molt xula, que és el millor objectiu que es pot dir en alguna cosa. En tot cas, parlem ara de llibres, comencem amb els llibres, o per autors, perquè de fet avui en tocarem diversos. És rica l'Argentina també en aquest sentit. I començarem amb una dona protagonista d'una cançó molt coneguda i no és justament Madonna.
Una cançó molt coneguda, no? De fet, em sembla que la cantàs en la coral, Irene. Sí, em sona, em sona. Sí, sí, em sembla que la cançó molt, molt coneguda. I bé, no?
Tothom ha cantat Alfonsina i el mar, però potser molt poca gent acaba de saber qui és aquesta Alfonsina que va entrar al mar en algun moment de la seva vida. I tu ens ho explicaràs. Exacte. Alfonsina era Alfonsina Stórnia, una escriptora argentina nascuda el 1892. I bé, tot i que no neix a l'Argentina, ara no sé si neix a l'Argentina o no, en tot cas que pels 20 anys, l'any 1911, es trasllada a Buenos Aires,
on tindrà un fill d'un pare desconegut i s'haurà d'espavilar molt, perquè estem parlant del 1911, per trobar feina en una societat en què les dones, òbviament, encara no treballen. I això, bueno, s'explica llegit que va fer una entrevista amb 200 persones, ella era l'única dona, i li va costar deu i ajuda que l'acceptessin ni que sigui per fer l'entrevista, al final la van agafar...
I va cobrar la meitat que qualsevol altre, que qualsevol home només pel fet de ser dona. Llavors era una dona molt feminista i tal, va publicar un llibre sobre històries feministes, sobre el fet de ser mare soltera a la dècada del 1910.
I així va poder començar a anar a cenar classes literaris i a ser com més respectada en un món totalment masculí, no? Així, bueno, va fer-se amb un nom i amb molt poc temps, però no amb pocs enemics, perquè també hi havia molta gent que no acceptava que una dona es posés per allà. Va convertir-se en una de les grans poetes d'Amèrica. Tot i això, no he acabat d'entendre per què Alfonsina va voler entrar al mar. En tot cas, va tenir un càncer de... Sí, sí, va tenir un càncer de mama...
I se'n va curar, però després va tornar a tenir-ne i el 1938, quan tenia 46 anys, va aparèixer al mar, va tirar-se al mar de plata. I bé, tot i que poc realista, el mite diu que va entrar a l'aigua lentament, va suicidar-se. I d'aquí la cançó d'Alfonsina i el mar, que en aquest cas la canta la Mercedes Sosa, que és, i bé, d'Alfonsina, una dona que va tenir un pes inèdit a la Societat Literària de Buenos Aires.
I val la pena, doncs, recordar una mica la seva història, no?, perquè és veritat que és una cançó que hem sentit moltes vegades, o si més no hem sentit que existeix, no?, i saber qui era, que realment, doncs... Exacte, sí, sí, sí. Algú que val la pena recordar. Sí, sí, a més, vull dir una dona molt avançada en el seu temps, però bé, posem-nos en un ritme una mica més alegre.
Feta aquesta de transició molt subtil per parlar d'altres personatges literaris, no? Exacte. Ara continuem amb Julio Cortázar, un home ja bastant més conegut, no? Tot i que va néixer a Bèlgica l'any 1914, era de pares argentins i als 4 anys va traslladar-se al sud de Buenos Aires, on va estudiar filosofia, no sé si va acabar-la, en tot cas va començar-la.
i va col·laborar amb moltíssimes revistes culturals de la ciutat. Vull dir que també va contribuir molt al que seria l'ambientet de Buenos Aires i, com se sap, Julio Cortázar va viatjar moltíssim, però sempre va tenir una mica Buenos Aires al cap. I això és el que diu el paràgraf següent que us llegirem, que diu Moltes vegades, després de 8 o 10 anys d'estar vivint en Europa, he tratat d'imaginar un doble mío en Buenos Aires i m'he preguntat què hauria fet jo en aquests 10 anys que he passat en París si m'havia quedat allà?
Y tengo que decir que siempre sacaba una sensación, un sentimiento negativo. La impresión de que si yo me hubiera anquilosado, me hubiera enfermado, hubiera aceptado los parámetros de la época en Argentina. I Cortázar, que és un dels escriptors mítics de l'Argentina, no sé si recomanes alguna història seva en concret. Bueno, mi Cortázar m'agrada tot molt.
Exacte, la frasella dels contes, després modela, que és el seu més conegut. Home, Rayuela, jo reconec que hi va haver moments de prou, però em va agradar moltíssim. I dels contes, totes les històries dels cronòpios i les fames i tal, m'agraden molt. I l'altre gran escriptor és José Luis Borges. Exacte, que justament també s'imagina un doble seu, no ben bé un doble seu caminant per la ciutat de Buenos Aires, no?
No és ben bé que s'imagina un doble seu, sinó que s'imagina que ell és dues persones alhora, cosa que té molt a veure amb aquests contes metaliteraris, aquests jocs amb la literatura i amb les identitats que sempre va fer Borges. I té un conte que es diu Borges i jo, que ara ho llegeixo. L'altre a Borges és a qui li ocorren les coses.
Yo camino por Buenos Aires y me demoro, acaso ya mecánicamente, para mirar el arco de un zaguán y la puerta cancel. De Borges tengo noticias por el correo y veo su nombre en una terna de profesores o en un diccionario biográfico. Me gustan los relojes de arena, los mapas, la tipografía del siglo XVIII, las etimologías, el sabor del café y la prosa de Stevenson. El otro comparte esas preferencias, pero de un modo vanidoso que las convierte en atributos de un actor. Sería exagerado afirmar que nuestra relación es hostil.
Yo vivo, yo me dejo vivir, para que Borges pueda tramar su literatura y esa literatura me justifica. Nada me cuesta confesar que he logrado ciertas páginas válidas, pero esas páginas no me pueden salvar, quizá porque lo bueno ya no es de nadie, ni siquiera del otro, sino del lenguaje o la tradición. Por lo demás, yo estoy destinado a perderme, definitivamente, y solo algún instante de mí podrá sobrevivir en el otro. Poco a poco voy cediéndole todo, aunque me consta su perversa costumbre de falsear y magnificar.
Espinoza entendió que todas las cosas quieren perseverar en su ser. La piedra eternamente quiere ser piedra y el tigre un tigre. Yo he de quedar en Borges, no en mí, si es que alguien soy, pero me reconozco menos en sus libros que en muchos otros o que en el laborioso rasgueo de una guitarra. Hace años yo traté de librarme de él y pasé de las mitologías del arrabal a los juegos con el tiempo y con el infinito. Pero esos juegos son de Borges ahora y tendré que idear otras cosas. Así, mi vida es una fuga y todo lo pierdo y todo es del olvido o del otro.
No sé qual de les dues s'escriu a esta pàgina. Doncs molt bé, Irene, has vist que ha clavat tot plegat. Ho hem fet molt bé, ho hem fet molt bé. Però també, home, és bonic també de llegir. A veure que ens estan entrant ganes d'agafar alguns d'aquests escriptors i recuperar-los una mica, o si no els hem llegit mai, doncs endinsar-nos en les seves històries. Sí, sí, la veritat és que són... Vull dir, són dues persones molt conegudes, però ja s'ho mereixen, vull dir que...
Exacte. I també, doncs, el Focina i el Marc, que és l'altra figura que hem conegut. D'aquí el que fem ara és parlar de cinema. És Alicia Marnet de Ibáñez, alguns ja me conocen. Comprender la historia es prepararse para comprender el mundo. Ningún pueblo podría sobrevivir sin memoria. Y la historia es la memoria de los pueblos. Con estas cosas...
A veces basta con que se descuide un pequeño detalle. Ah, si vos descuidás tus detalles, eso es asunto tuyo, Machi. ¿Yo? Yo hice lo que me dijeron. Fueron mujeres embarazadas que perdían allí sus hijos. Y otras que se las llevaban. Pero volvían solas. Porque al chico se lo daban esas familias que los compran sin preguntar de adónde vienen. ¿Por qué me decís eso a mí?
¿Y el virus de mi hermano? Seguro que no va a venir hasta que no se haya terminado todo, ¿no? Hoy tenía reunión con gente de afuera. Lástima que no pudiste convencer a tu papá. Ah, viejo, cuando se pelea, se pelea. Y hasta que no afloje Roberto, no va a aflojar él. Todo el país se fue para abajo. Solamente... los hijos de puta... los ladrones... los cómplices... y el mayor de mis hijos... se fueron para arriba. No puedo esperar más.
La fecha era entre el 15 i el 20 de março, no? Más o menos.
I ja fan fent càlculs, imagino, perquè el que va una mica de tot plegat, no?, de tot aquest procés que ens comentaves al principi, no?, que forma part de la dictadura militar argentina i que té a veure, doncs, amb els fills robats. Exacte. La pel·lícula és del director argentí Luis Puenzo, es va estrenar el 1985, és a dir, dos anys després de la fi de la dictadura, vull dir, d'una manera molt recent, i...
I bé, crec que el context en què situa la pel·lícula és el final molt immediat de la dictadura. O sigui, quan la dictadura està a punt, a punt, a punt d'acabar i hi ha molta gent manifestant-se al carrer. I... O sigui, no sé si és just després o just abans, però jo diria que és just abans que caigui. De fet, és segur just abans que caigui. Per això s'estrena el 85, no? Sí, o sigui, el context de la pel·lícula deu ser el 82 o alguna cosa així. Just abans que acabi la dictadura i quan tots s'estan manifestant per...
pels desapareguts, per la guerra de les Malvines i totes aquestes coses, no? L'història parla de la dona d'una parella, la protagonista és la dona d'un militar, que és professora d'història, com heu vist al tràiler, i bé, és una dona que no podia tenir fills i fa cinc anys, és a dir, en plena dictadura militar, van adoptar una nena, que ara té cinc anys. I bé, la dona també, vull dir, és una dona...
pobra, una mica ingenua, no? Curta de mires. Sí, que comença a obrir els ulls, diguem, al final de la dictadura, sobre tot el que ha anat passant, sobre el que el seu marit va recolzar o va fer sense que ella se n'adonés, i bé, comença a veure allò que molt poques coses que sempre havia tingut per clares comencen a no estar gaire clares, no? Hi ha diversos paral·lels, perquè ella és professora d'història, diguem que ella explica l'història oficial, no?, mentre que els seus alumnes, no?, de tant en tant li...
li claven unes dosis d'història real, que ella al principi comença a no creure, però després és d'estarota, coneix un professor de literatura, que també... És com que li van entrar en inputs de gent que li diu que no... Es comença a despertar una mica, no? Exacte, que no veu el que té davant dels ulls. I el que té davant dels ulls, entre altres coses, és una gent de cinc anys que va adoptar el seu marit anar a l'hospital mentre ella no hi era i que no se sap ben bé d'on venia ella, no? Llavors, tota la història té un punt una miqueta... vull dir...
la dona d'un militar tràgic i això i a part és una pel·lea del 85 que es nota que és una pel·lea del 85 però explica tot aquest tema que és un tema bastant escabrós i macabre que és el tema del tràfic de bebès de dones que eren segrestades durant la dictadura militar i tornaven o no tornaven normalment no tornaven i dels bebès no se'n sabien mai res i llavors d'aquí va néixer de fet l'associació de les abueles de la plaça de Mayo que són les que
s'estan encarregant a dia d'avui encara de trobar els nens desapareguts durant la dictadura militar. I, de fet, des del 2011 crec que ja n'havien trobat 105 de nens que podien arribar a tenir, clar, podien haver arribat a tenir això el 76 o el 77. Ara tenen gaire 40 anys, no? Exacte. Sí, sí. Déu-n'hi-do, una història, doncs, que... Sí. I arran d'això, de fet...
Fa molt poc em van explicar que havia aparegut una forma de teatre argentina que es deia el Teatre de la Identitat i que anaven per tot el món, explicant aquest cas, però de manera teatral, no sé ben bé com, i demanant a la gent que si eren argentins o havien estat en un moment per allà.
I si no tenien fotos de la seva mare embarassada o que si tal o que si havien vist coses estranyes. I es veu que han trobat molta gent així. Hi ha el teatre de la identitat, el xar de la identitat, el cine de la identitat. Hi ha 40 coses de la identitat. Però clar, és que és un tema bastant fort. I bé, la pel·lícula ho ensenya molt bé. Sí, sí, molt recent. Doncs una bona recomanació aquesta història oficial de Luis Puenzo per acabar aquesta història a través de la cultura per a Argentina, per a Buenos Aires, avui, la capital de l'Argentina. Sí.
Moltes gràcies, Irene. I tornem d'aquí 15 dies cap a algun altre lloc del món. Que vagi molt bé, bon dia.
Quatre minuts i arribem a la una en punt del migdia i ara sí que tanquem aquest just a la fusta d'avui, dilluns 27 de maig. Agraïm la gent que ha fet possible el programa d'avui, l'Andrea Bueno, els serveis informatius, a Carles Hernández i Rius, a la previsió del temps. Avui també hem parlat amb alguns dels responsables del Futbol Club Sant Just, José María Margallo i també el David Margallo, coordinador del campus esportiu que fa el Futbol Club Sant Just aquest estiu. Hem fet tertúlia amb el Josep Coder, la Carme Madol, Vicenç Riera...
i el Jaume Jalabert, hem fet la cuina, amb la Carme Madó hem parlat amb el regidor d'Esports i Comerç, Víctor Murillo, de la festa Tornet Joan Patit Nens amb Càncer d'aquest dissabte, i aquesta causa, el Joan Patit, que continua tot l'any encara vigent a Sant Just, i hem parlat de coaching amb el Francesc Corbella en aquesta última hora, que hem acabat del tot parlant de Buenos Aires i la cultura, amb la Irene Pujadas.
Us ha parlat Carme Verdó i tornarem demà a partir de les 10. Com sempre, moltes més coses. Ara us deixem amb el butlletí de la xarxa i les notícies de Sant Just, edició migdia amb l'Andrea. Bueno, marxem, però, de la mà dels Ils i aquest I Need Some Sleep. Que vagi bé, molt bon dilluns. I Need Some Sleep
I'm getting down too low Everyone says You just gotta let it go You just gotta let it go
Just gotta let it go I need some sleep Time to put the old horse down I'm in too deep And the wheels keep spinning round
Fins demà!
És la una. Notícies en xarxa.
Bon dia, us parla Maite Polo i Oriol Pujador. El nombre de joves catalans que han optat per anar a treballar a l'estranger s'ha incrementat en un 42% en els darrers 4 anys. Així ho assegura la UGT de Catalunya en un informe on denuncien la pèrdua de talent per falta d'oportunitats de feina al país. El portaveu de la secció jove d'aquest sindicat, la Balot, Daniel Garcia, lamenta que metges, personal d'infermeria, fisioterapeutes, arquitectes o enginyers...
acabin optant per una feina especialment a Europa. Hi ha molts joves que han marxat i en principi era de manera temporal, però han vist si tenen allà unes condicions laborals, diguem-ne un salari per sobre de 1.000 euros, el lloguer més o menys està com aquí, doncs dic per què haig de tornar si allà no tindré un salari, no tinc unes perspectives laborals i el lloguer estarà igual que aquí. Vull dir, la gent quan marxa i un cop ha sortit del niu familiar no vol tornar al niu familiar.
L'UGT recorda que la mitjana de salari brut entre els joves d'entre 18 i 25 anys a Catalunya se situa al voltant dels 700 euros al mes, 5 vegades menys del que es paga, per exemple, a Alemanya.
L'Audiència de Girona jutja des d'avui el zelador d'un geriàtric d'Olot acusat de matar 11 ancians durant els anys 2009 i 2010. Durant el matí quedarà constituït el jurat popular que l'ha de jutjar i es llegiran les conclusions del cas. A les 4 de la tarda, Joan Vila declararà després d'haver confessat els 11 crims ja fa dos anys i mig. L'home va explicar que volia ajudar els avis a morir per evitar-los el patiment. S'enfronta a més de 200 anys de presó. El judici que es fa a l'Audiència de Barcelona contra els candidats
Casuals ha viscut aquest matí una escena inèdita, una baralla a cops de puny entre els processats i els seus acompanyants i diversos agents dels Mossos d'Esquadra. Els acusats són membres de la facció més radical dels boixos nois. Poc després d'un quart d'onze del matí, quan s'ha obert l'audiència pública,
S'ha desfarmat l'enfrontament. L'inici ha estat l'expulsió d'un d'ells per part de la policia després de queixar-se en veu alta per les mesures de seguretat, segons l'advocat d'un dels acusats, Joan Bernal. Els periodistes han estat també increpats i amenaçats i fins i tot els han fet fotografies amb els telèfons mòbils. El judici s'ha suspès momentàniament però ara ja s'ha pogut reprendre. A l'aeroport del Prat la Guàrdia Civil ha intervingut més de 220.000 euros amagats en paquets de bolquers.
Seguts han explicat avui, els fets van passar el 16 de maig, quan un home de nacionalitat xinesa va facturar l'equipatge a la Terminal 1, dins del qual hi anaven aquests diners que no havien estat declarats. L'home és veí de Tarragona i volava cap a Xangai. L'Ajuntament de Reus farà un ple extraordinari aquesta tarda per analitzar la situació financera del Consistori. La capital del Baix Camp és una de les ciutats catalanes més endeutades. Reus Digital, Joan Marc Salvat, bon dia.
Bon dia. L'Ajuntament de Reus celebra avui a les 7 de la tarda un ple extraordinari que tractarà de manera monogràfica la situació econòmica del consistori i les seves societats. Amb un únic punt en l'ordre del dia, Carles Pellicer ha convocat els regidors per avaluar els comptes municipals i valorar les perspectives de futur.
La situació econòmica en els comptes municipals és més que delicada. Per fer-nos una idea, a 31 de desembre del 2012, les xifres suficials són que l'Ajuntament i les empreses d'Innova devien 386 milions d'euros, o el que significa 3.923 euros a la butxaca de cada rosenc i un 122% del pressupost aprovat pel 2013.
Per si el context no fos prou dramàtic, els nous criteris en la comptabilitat que vol aplicar el govern de l'Estat inclouria com a deute de l'Ajuntament el derivat de les empreses de no mercat d'innova, un fet que augmentaria la ràtio d'endeutament fins al 150%. La CUP alertava fa pocs dies de la possibilitat que Reus hagi de fer front a un segon pla d'ajust avalat per l'Estat.
En aquest escenari reclama que es faci una auditoria sobre l'endeutament acumulat en anys. En el cas que aquest coincideixi amb una mala gestió derivada de Josep Prat al capdavant, Vidal demana que el deute sigui considerat ilegítim. Esports en xarxa Bon dia, us parla Eduard Cabré. La ciutat de Lleida farà aquesta tarda el primer acte d'homenatge a l'alpinista lleidatà Juanjo Garra, que ha mort aquesta matinada al Daulaguiri, a l'Himalaya, després de quatre nits a la intempèrie a més de 7.600 metres d'altura.
Garra es va trencar un turmell després de coronar el cim i l'esgotament i les condicions extremes li han provocat la mort. Tots els esforços per rescatar-lo a temps. Ho explica en declaracions a la xarxa de comunicació local Chema Alonso, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Lleida. A pesar de tots els esforços, de totes les parts i tota la intenció d'intentar anar a buscar el Juanjo i el Serpa que en aquests moments l'acompanyava, doncs bueno...
no ha donat el temps suficient per poder arribar en temps i per desgracia el Juan José ens ha quedat allà a la muntanya. L'acte serà a les 7 de la tarda i consistirà en un minut de silenci a la plaça mossèn Cinto Verdaguer de la capital del Segrià mentre cada dimecres se li farà un homenatge al pati del Castell de Lleida.
En hockey sobre patins avui es juga l'últim partit de la jornada 28 de la Hockey Lliga. A partir de les 9 de la nit el Barça rep la visita del Liceo. Els gallecs es proclamaran campions si guanyen aquesta nit mentre que una victòria del Barça col·locaria el conjunt blaugrana a tan sols 3 punts del Liceo a falta de dues jornades. Notícies en xarxa
Bon dia, és la una i cinc minuts. Tot seguit, les notícies de Sant Just. Sant Just Notícies, edició migdia amb Andrea Bueno. 240 infants de dins i de fora de Catalunya, 120 voluntaris i moltes entitats de Sant Just van participar dissabte.