per tal que amb 3 anys o 5 anys acabin pagant una part considerable del deute, però llavors s'acabi, llavors aquella gent pugui tornar a començar tutelada. L'advocacia catalana proposa que el banc no pugui adjudicar per subhastar un immoble per un valor inferior al 80% del seu preu de taxació, de manera que el deute no superi el 20% el valor de l'habitatge.
Esports, Robert Prat. El Barça de bàsquet enceta la fase del top 16 de l'Eurolliga a les 8 del vespre a la pista de l'Alba de Berlín. L'equip de Xavi Pasqual manté les baixes de Navarro i Ericsson, però torna a Noleson i Abrines. També al grup del Barça, al Madrid s'enfrontarà a l'estrella roja. Diumenge arrenca el ral·li de cara a Buenos Aires i les hores prèvies estan marcades per les verificacions tècniques i administratives dels vehicles. Messi, Neymar i Alves s'incorporen avui als entrenaments del Barça.
Els de Luis Enrique jugaran dimensi a Sant Sebastià contra la Reial Sociedat. Fins aquí les notícies.
A l'Afganistan moltes dones pateixen abusos insuportables. Fàtima deia que la seva sogra li feia la vida impossible. Li va dir un dia et cremaré, no? I ella li va contestar no pateixis que ja em cremaré jo sola. I la Fàtima es va cremar. Es va calar foc per cridar l'atenció social a la situació de violència que patia. Però clar, amb la roba i amb els cabells de seguida les flames s'escampen ràpidament. Dones, women, Afganistan. Amb la periodista Mònica Bernabé.
Els viatgers de la Gran Anaconda, amb Toni Arbonès. La matinada de diumenge dilluns a Catalunya Ràdio i tota la setmana a catradio.cat. Ah, i posa com sempre l'audio del puyal. La TDP és el so de la tele.
Aquest diumenge, a partir de les 8, la TDP del Reial Societat Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de La Caixa. La Caixa dóna suport a l'esport. Perquè el més valós per a tu és la família. Amb l'assegurança de la llar a La Caixa i l'alarma de secúritas directe, estaràs totalment protegit. Promoció vàlida fins al 22 de febrer. Consulta en les condicions a qualsevol oficina o a lacaixa.es. La Caixa. Tu ets l'estrella.
L'Enigmarius amb Màrius Serra.
Són les 10 i 7 minuts. L'enigma d'avui era signe matemàtic omnipresent al calendari de 3 lletres. I la resposta era, Dolors? Més. Molt bé. Perquè el truc era relacionar el signe més amb els mesos de l'any. Hem rebut 1.067 respostes, de les quals 1.053, o sigui, 10 nidoles que han encertat, eren correctes, i 14 no. I d'aquests 14 que ens han dit també? Ui, coses, mira, any...
9, dia, 10, X. X? X, suposo, no sé, han pensat X. I el signe, més. Però si han dit de 3 lletres. El número que ha dit el dialoguet, l'1, era correcte? Sí, sí, que ha triat l'1 perquè és el preferit del seu fill. Sí, senyora, és veritat. I avui la guanyadora és l'Enriqueta Calabuts de Barcelona. Ella és qui s'endú el lot de productes dels supermercats, bon preu i esclar. Gràcies, Dolors. Adéu.
Participeu a l'Enigmàrius i, si guanyeu, aconseguireu un magnífic lot de productes de primera qualitat dels supermercats Bonpreu i Esclat. Aquest any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Bones festes. Bones festes.
No té impossibles. Manu, deixa de cantar la Nadal i respon per 10 punts. Desitjos per l'any que comença. Temps. Més instituts i escoles optimistes. Correcte. 500 euros setmanals per equipar el centre. Correctíssim. Noves proves i més humor pel concurs. Correcte. Que el programa duri 7 hores com el de la Terribas. A veure, tampoc ens flipa. A Catalunya Ràdio, cada dia, d'una a dues del migdia, els optimistes. El 2015 serà un any molt optimista. A mi se'm fa curt, què vols que et digui? Amb Sergi Vives i Manu Guix.
Del año 2015 al año 2017, la ciudad de Jerez se convertirá en capital mundial del motociclismo.
Doncs aquest era el moment en què s'interrompia per la publicitat la transmissió de les campanades de Cap d'Any a Canal Sur. N'hem parlat moltíssim ja aquest matí. Vaja, n'ha parlat tothom. Sembla que un error humà que la direcció atribueix a tres treballadors va deixar amb el raïm a la mà milers d'Andalusos, una transmissió que seguien, segons les dades d'audiència, més de 300.000 espectadors. Per tot plegat a dimitjar el cap de continuïtat de la cadena. Antonio Ramírez és director d'Estratègia i Comunicació de Canal Sur. Antonio Ramírez, buenos días.
Hola, buenos días. ¿Cómo está esta mañana, Antonio Ramírez? Pues, bueno, la mañana está con la resaca de ayer, que a su vez era la resaca de las cero horas, con el lamentable error que se produjo en nuestra televisión autonómica, en Canal Sur. Vamos, que de resaca en resaca veo, ¿no? Sí, sí. Bueno, con resaca laboral. Ya, ya, claro, se entiende. La resaca buena es otra...
La de fiesta, pero efectivamente, yo creo que los trabajadores, los directivos de Canal Sur, este año hemos tenido una resaca laboral más que efectiva. A ver, cuando hubo ese error, ya no sé si es humano, informático, se apunta hasta tres personas, para que la gente lo entienda, porque hemos visto lo que pasó. Cuando hablamos de error humano, es que se dio el play de la publicidad cuando no tocaba, ¿se sabe qué pasó exactamente?
Sí, sí, lo sabemos casi, casi que perfectamente. Aunque es verdad que como empresa pública que somos tenemos que mantener y respetar los procedimientos laborales pactados en su día, en convenio con los representantes sindicales y por lo tanto estamos aplicando el convenio que se abría un proceso de investigación en el que tenga...
en el que tengamos toda la información de todas las partes no va a ser tan sencillo para que lo entiendan los oyentes como me plantea pero voy a intentar resumirlo muy rápido a ver si lo entendemos hay eventos televisivos que se operan desde el departamento de emisiones de forma manual porque son en directo y hay eventos televisivos que están grabados
que se operan de forma automática, porque, por ejemplo, es una película que tiene una duración de dos horas y al sistema de control de emisiones le figura una clave. Empieza a las 10 y cuarto y termina a las 12 y cuarto y esto entra en automático y todo lo que va adentro, publicidad, promociones, etc., está en automático y no se opera de manera manual. Vale. Vale.
En este caso, en el caso de la noche de fin de año, se mezclaban dos tipos de eventos, entendiendo la definición que había dado anteriormente. Un evento automático, que era un programa clásico de fin de año, que todas las televisiones del mundo mundial, o por lo menos las españolas, lo tienen grabado, son pregrabaciones, y una parte que es en directo, que son las campanadas.
Por lo tanto, en el sistema de emisiones había un parte, por así decirlo, de tal hora a tal hora es automático, de tal hora a tal hora es en directo. Bueno, pues el directo entró un minuto antes y el automático un minuto antes. Y ahí se colapsó todo, ¿no? Efectivamente. Lo que interrumpió las campanadas...
Fue el primer anuncio del año 2015. Que tendría que haber sonado después de las... A las 12 y un minuto, si el directo de las campanadas con Almería hubiera entrado, como estaba en pauta, a las 23.40. Como el directo, por razones que son absolutamente comprensibles, porque es una cosa movible, es una escaleta, entró un minuto antes...
el sistema automático de emisión de la publicidad también saltó un minuto antes. Es un error de las personas que en ese momento estaban operando en el área de emisión de continuidad. Por tanto, es doble mala suerte. Un error informático a un error humano. No, no, no es un error informático, perdona. Es un error humano.
Sí, es un error humano de dos o tres compañeros trabajadores acreditados con solvencia y con experiencia y que estarán en este momento o están absolutamente hundidos, como estamos la mayoría de... La mayoría no, yo creo que todos los trabajadores los directivos del Canal Sur y que ha tenido una consecuencia inmediata porque las cosas son así.
que es la puesta a disposición de su cargo, del responsable directivo de ese área, que seguramente no tiene ninguna culpa en el momento de la operación, pero que asume su responsabilidad como directivo. El jefe de continuidad, ¿no? Sí, el director de continuidad, que ha puesto su puesto a disposición de Joaquín Durán, que es su director general, y Joaquín Durán se lo ha aceptado y ha comunicado su cese.
Eso no va a evitar que sigamos con el proceso más reglamentista y ajustado a convenios de las responsabilidades de los trabajadores. Y en su momento, si la hubiera, yo no quiero prejuzgar nada.
Si la hubiera, aplicaríamos lo que marca nuestro convenio colectivo en el caso de este tipo de incidencias. Una cosa estoy pensando en los anunciantes. En realidad hemos visto ya muchos vídeos de gente que, por cierto, se estaba filmando mientras miraba las campanadas en Canal Sur y han estado testimonios de ese momento. Pero con los anunciantes, porque claro, ellos tenían que entrar en un momento determinado,
Además, las campanadas estaban patrocinadas también, porque veíamos ahí los botellines de Coca-Cola directamente. ¿Ha habido problemas con ellos? La verdad que yo no sé las consecuencias comerciales, porque no es mi área. No sé si está bien que lo diga o no, pero, por ejemplo, Coca-Cola, que podría ser quien dijera...
que le dijera Canal Sur, porque además Coca-Cola es muy difícil tenerlo como cliente en un momento de este tipo, porque, en fin, esta empresa apuesta normalmente por las cadenas nacionales. No, ellos han estado hasta ahora, han estado muy cómplices de lamentamos lo que ha pasado, etcétera, etcétera,
me ignoro si puedo tener alguna repercusión comercial. Casi que va a tener más respuesta que si solo se hubiese dado en Canal Sur, porque como todo el mundo lo ha sacado, se ha visto en todos los sitios, más que en Andalucía. Ya poniéndole broma al episodio. Pero incluso con la broma, yo creo que Coca-Cola no estará muy orgullosa de esta apuesta, que además me consta que al director comercial de Canal Sur
le ha costado trabajo conseguir que Coca-Cola se implique en ese anuncio de las campanadas de fin de año, que no era otra cosa que de manera visual a cada campanada apareciera un botellín de Coca-Cola y que eso no ha ocurrido. Yo creo que al margen del eco que pueda tener en las redes sociales, en YouTube, etcétera, yo creo que
En fin, que no hay nada positivo, no hay nada positivo de lo que nos pasó el 31 a las 12 de la noche. No hay nada positivo. Ya para terminar, ¿estaba viendo en ese momento las campanadas por Canal Sur o no? Sí, yo me comí la uva a las 12 y un minuto cuando salí del shock traumático que...
Que me entró en el momento. Yo, como muchos andaluces, no sabía qué había pasado y tenía un núcleo familiar importante en mi casa, con la uva peladita, con los huesos quitados...
Y viendo Canal Sur, porque en la televisión no solo en la que trabajo, sino en la que hay comunidad. Y no sabía qué hacer con la uva. Yo para mi familia era como el padrino. Perdón, perdón que me estoy riendo, pero es que me está haciendo gracia usted como lo está contando. Sí, pero así me miraba y me decía qué hacemos.
Y comerlas a las 12 y un minuto, ¿no? No serán ustedes supersticiosos, ¿no? Bueno, a mí me tocaba hacer lo que hice, que es comérmela e inmediatamente ponerme a trabajar.
Ya, y es lo que hizo, comérselas aunque fuera un poquito más tarde. Y con mala cara. Exacto, es una anécdota que va a durar muchos años, lo saben ustedes, que han hecho historia, porque siempre quedan las anécdotas de fin de año, pues está más todavía. Así que, bromas al margen, le agradezco muchísimo Antonio Ramírez que nos haya atendido. Lamentamos, la verdad que bromas al margen, y efectivamente yo sé que todo es juego para muchas bromas,
Y la broma no la tomamos con humor, y más en Andalucía. Exacto, suerte. Pero es verdad que es un problema. Hemos puesto muchas ganas, mucha ilusión en hacer las campanas de Almería. Como puede suponer, trabaja un equipo técnico importante de profesionales que pone mucho celo.
Y... Y cuando sale una cosa así, pues se desmonta uno. Desde luego, nuestros saludos y nuestros abrazos como radio pública también a Canal Sur. Antonio Ramírez, muchas gracias. Feliz Año Nuevo. Igualmente. Adiós, buenos días. Hasta luego.
Doncs, malgrat els riures que hi ha aquí dintre l'estudi, perquè de seguida explico qui ens acompanya aquesta hora al matí de Catalunya Ràdio, abans hem d'anar a connectar amb la Laia Claret. Laia, bon dia.
Laia? Hi és, hi és. Em diuen que hi és. Perquè hauràs d'ara ja convocada una tongada de vagues que a partir del 20 de gener el motiu és l'intrusisme del sector amb la presència d'empreses com Uber que competeixen directament amb els taxis legals i tradicionals. A tot això Uber ha anunciat que atura temporalment l'activitat a l'estat espanyol. Laia Claret, on ets exactament?
Hola, bon dia. Ara mateix som a l'aeroport, si ara et sento, a la terminal T1. Hem anat fa una estona a la zona d'arribada dels turistes i hem vist una filera d'uns aproximadament 200 taxis que estaven esperant aquí per agafar passatgers. Només aquí, just en aquest moment, en aquesta zona on són just per agafar els clients i poden passar aproximadament fins a una hora. Hem parlat amb diversos taxistes i ens han explicat com noten l'intrusisme al sector que també els afecta en això. Són dos mil i pico matrículas censadas, o sea...
Nosotros somos 10.500 más 2.000 de coches piratas. Imagínate lo que nos puede afectar aquí en el aeropuerto. Això es nota cada dia. A l'aeroport, a qualsevol lloc trobem taxis piratas, però és una passada. Ahir mateix jo vaig estar cridant-li l'atenció a algú en un xafrà. Que ens ha baixat moltíssim la nostra feina. Sobretot s'ha notat des que, casualment, des que va entrar aquesta apelda d'Uber a partir d'aquí. Aquí el que ha sigut l'estiu, l'estiu passat, ha passat molt malament.
Hombre, sobre todo ha sido notable cuando ha bajado mucho más la faena, que realmente es cuando se han visto como estaban todos trabajando. Antiguamente se sabía, pero dijéramos que quedaba camuflado dentro de todo un volumen. Ho heu sentit, eh? I per què som aquí? Doncs perquè per aquesta tarda el col·lectiu de taxistes elite hi ha convocat una assemblea a la zona d'estacionament dels taxis i és que estan recollint firmes per fer vaga si no s'aprova el decret llei per immobilitzar els taxis il·legals, aquests taxis que sentíem que els fa la competència.
Som amb Alberto Alvarez, que és el president i fundador d'Elite. Hola Alberto, bon dia. Bon dia, bon dia. Ara ho sentíem, no? L'intrusisme del taxi es nota molt. Com es nota aquí a l'aeroport del Prat?
Bueno, aquí se nota en que se alarga el tiempo de espera nuestro. Bueno, de hecho, últimamente esto, en vez de una zona de espera, parece un área de descanso para los taxis, porque es que estamos demasiadas horas a la espera. Si, por ejemplo, te pones en el hall de las llegadas de los pasajeros, ves como hay mucha gente con carteres que pone taxi
Vosaltres sou aquí, ho veiem ara mateix, ja teniu una cadira aquí amb la recollida de signatures. Abans de l'assemblea fareu això, no? Doncs demanar signatures a la gent, perquè heu dit que si ens reuniu 5.500 abans del dia 10 el que fareu serà mobilització si no s'aprova aquest decret llei, no?
Sí, nosotros lo que estamos buscando es el apoyo del sector. Si nosotros alrededor de 5.500, 6.000 firmas, ya hemos pasado las 1.500 en algo menos de tres días, comenzaremos un calendario de huelgas siempre que el día 19 no se aprueben los presupuestos. La primera será el 20 de enero, junto con una manifestación que empezará en Arco del Triunfo y acabará en la Plaza San Jaume.
y luego empezaremos una serie de cada semana, el 5 de febrero, jueves, haremos otra huelga de 24 horas junto con marchas lentas, y el 13 de febrero, el 23 de febrero, el 28 de enero, para acabar en el Mobile World Congress, y si tenemos que dejar de dar servicio para que todo el mundo se entere de lo que estamos pasando los taxistas, pues no habrá ningún problema por hacerlo.
Clar, el Mobile World Congress diríem que és un dels llocs on teniu més feina, on l'Ajuntament també us reclama per portar passatgers amunt i avall, per tant, seria, diguéssim, una vaga prou significativa com perquè m'ho haguessin fitxa. Però jo t'he de preguntar, que tot i la suspensió cautelar de l'activitat d'Obert la setmana passada, que ho sentíem, vosaltres seguiu, continueu, sí o sí? Això no us ha aturat? Sí.
A ver, Uber era una parte del intrusismo que llevamos sufriendo, pero son los últimos que han llegado. Llevamos muchísimos años sufriendo este intrusismo y hasta ahora no se han empezado a poner las pilas, vamos a decirlo así, a base de las movilizaciones que estaban haciendo.
Doncs nosaltres ens quedem aquí, a l'aeroport passarem tot el matí amb vosaltres, Alberto, veurem quina és la realitat que viuen els taxistes aquí, i d'aquí una estona tornarem a connectar. D'aquí una hora, aproximadament. Gràcies, Laia, fins després. Adéu. Camins que ara s'esvaeixen Camins que hem de fer sols
No sé si com diu la cançó, ells ho van deixar tot i van marxar, però els nostres convidats d'avui que fa una estona reien com nosaltres, quan sentien les explicacions del que va passar amb les campanades de Canal Sur, doncs van decidir emigrar a l'estranger a buscar el seu camí. Són en Juanan López, que és un barceloní que viu a Stuttgart. Juanan, bon dia. Bon dia.
L'Arola Pairó és una catalana que viu a Dinbur, bon dia. Bon dia. I en Jordi Gratacós, a la freda Ucraïna, bon dia. Hola, molt bon dia. Reieu bastant, eh, abans, com nosaltres. No us va passar res de tot això? Veu poder fer les campanades normals, amb TV3, o amb qui sigui, no amb Canal Sur, i per tant, veu menjar els 12 grams de raïm, sí? Sí, jo, per la meva part, vaig fer un cap d'any amb la meva nòvia, i va ser un cap d'any que m'ho vaig passar molt bé, i les campanades típiques d'aquí, de Catalunya.
Perquè això ho feu, quan torneu aquí per vacances de Nadal o l'estiu, agafeu el que aquí es fa i no pas el que es fa en els vostres països, no sé si dir-li països de feina, no sé com us agrada definir els llocs on esteu vivint i treballant en aquests moments, Arola. Bé, jo considero Aredenburg casa meva. Casa teva, directament, eh? Sí, sí. I el Juanan?
Ara mateix, casa teva és on estàs, on vius, on passes totes les setmanes i realment, ara mateix, casa nostra, en aquest cas, és allà, Estudgar. A veure, comencem. Arola, tu què hi fas a Escòcia, exactament? Jo treballo, faig recerca a la Universitat d'Edinburgh. Recerca a sobre? Faig recerca biomèdica i estudio mecanismes que estan relacionats amb el desenvolupament i també quan hi ha un càncer amb la metàstasi. El Juanan què hi fa a Estudgar?
Com molts altres enginyers, soc enginyer mecànic, vaig tenir una experiència bastant llarga a nivell de desenvolupament d'equips d'automoció.
i ara mateix continua allà a una centrada, a una multinacional alemana, fent el mateix desenvolupant equips de refrigeració de motor. I el Jordi, a Ucraïna, què hi fa? Bé, doncs jo vaig tenir la sort de... se'm va presentar un projecte molt interessant, doncs jo estava formant part de l'escola del Barça, el Barça de diferents escoles oficials de tot el món, i jo era el director tècnic d'una d'elles,
i hi va haver un club d'Ucrània que es va mostrar interessat pel meu treball durant una temporada i hi vaig firmar un contracte i estic tot a nivell de futbol base vull dir de categories des de sub-19 fins a sub-8 implantant tota la metodologia molt semblant a la del Barça tinc tot el poder de decisió a nivell esportiu de quins són els jugadors que tenen més projecció tot el tema de sistemes de joc exercicis, metodologia i em sento bé en el país em sento bé en el club
I el que em comentaves de si a vegades celebrem les coses d'allà o les d'aquí, jo crec que en el meu cas, no sé els vostres, potser és més europeu, però el meu, el país es regeix per tot el que és el calendari ortodox, i per exemple allà el 25 de desembre no és festa, és un dia laboral, i jo estava allà perquè teníem competició el mateix 25. Estaves treballant per Nadal, clar. Sí, sí.
Ells, el seu calendari ortodox són unes dues setmanes més tard. Ells ho celebren molt el dia 30 o la nit i ho celebrem molt també el dia 7 de gener. Per tant, no tornes fins més tard allà. Sí, jo tornaré sobre el 14 o 15 de gener. Vosaltres no? Heu fet Nadal, Santa Esteve, Cap d'Any i torneu després de Reis o després de Reis ja es treballa? Com funciona a Escòcia?
Bueno, Escòcia normalment es torna a treballar el dia 1 i 2 és festa i el dia... Bueno, ara 3 o 4 és cap de sabana, però normalment es comença llavors. Sí, el que passa és que jo he agafat vacances fins després a Reis, però normalment es torna a treballar abans. Perquè allà ve Santa Claus, no? Sí, allà el 24 és festa i ja està. I a Stuttgart?
Nosaltres ens regim també pel calendari de Nadalem que tenim aquí i el dia 7 de gener hem d'estar una altra vegada allà. Escolteu, clar, vosaltres esteu parlant del lloc on viviu i on treballeu, fins i tot dit que ja ho considereu com casa vostra, perquè porteu uns quants anys tots plegats? En cada cas, quant de temps portes tu? Dos anys. Dos anys és poquet encara, per considerar casa teva dimurs, Déu-n'hi-do, no? Vol dir que estàs bé? Sí, sí, molt bé. Estàs molt bé. Estudiar fa més temps que hi sou, eh? No, portem dos anys i mig allà.
Dos anys i mig. Dos anys i mig, i tenia una experiència allà de fa deu anys, també vaig estar un any treballant a la mateixa ciutat. Per tant, també és poquet, dos, dos i mig, i en Jordi? Jo, des del setembre del 2010, que estic fora de Catalunya, vaig estar a Egipte, al Cairo, i ara fa tres anys que estic a Ucrània. T'agrada la marxa, eh?, Egipte, Ucraïna, diguéssim. És un tema que... És molt diferent, no? Molt diferent, i per situacions...
polítiques que s'han succeït, doncs hi ha hagut revolucions en els dos llocs. Sí, anava a dir, gairebé et contractarem d'analista internacional, perquè en podries explicar unes quantes. No sé si del lloc on estàs tu, eres conscient de tot el que estava passant a Ucraïna? No, no. La població queda molt al marge del que fins i tot arriba aquí i del que parlem els mitjans de comunicació d'aquí, que potser la gent d'allà no ho sap tant, no?
El tema d'Ucrània, estem parlant d'una regió que és Donetsk, Lugansk, Mariupol, que és una part molt i molt petita d'Ucrània, que Ucrània és un país molt i molt gran a nivell d'extensió geogràfica, i és clar, el que vosaltres veieu per televisió, tot és concentrat allà...
a la zona del conflicte bèl·lic, en aquest sentit. I jo, tot i que estava només a 250 quilòmetres del conflicte bèl·lic, no tenia la sensació de guerra. La família que estava aquí sí que per notícies, per tot el que succeeix en el món de la comunicació, estava molt més preocupada que jo mateix.
Clar, des d'aquí que no pasto allà, eh? Sí, sí. Ara, Jordi, feia referència als patiments dels que es queden aquí respecte als que esteu allà ells.
una qüestió geopolítica, estratègica en aquest país, però què és el que més us ha costat, ara parlàvem d'aquests dos, dos anys i mig, dos anys, una mica més en el cas del Jordi, què és el que més costa quan prens la decisió, pel que sigui, de marxada, de buscar-te la vida fora, i que segurament allò t'omple molt, però hi ha uns pros i uns contres en la teva decisió, Verola?
Bé, clar, tu arribes allà i jo, en el meu cas, vaig marcar sola, sense família ni res. Llavors, el que més et costa al principi és que no tens ningú, perquè no tens amics, no tens família. L'idioma és l'anglès, que sí que el parles, però no...
Sí, jo no em sentia que pots ser tu mateixa perquè no ets prou fluent en l'idioma i això és una mica el que més costa. I ara ja no és així? Aquests primers temps, aquests primers tràngols els has passat? Creus o encara hi ha moments que dius que estic sola aquí? Bueno, en part la meva germana va venir al cap d'uns mesos a aprendre anglès i es va quedar. Es va quedar, mira, veus?
Per tant, la família que es queda aquí són els que pateixen més, no? Sí, sí, sí. Van entendre que marxessis? Sí, clar, perquè és que aquí, si vols fer recerca, tampoc hi ha massa cosa i llavors... Massa, per no dir gairebé res, no? Exacte, sí. I aleshores ho van entendre i van estar amb tu, ningú va dir, home, vols dir, pensa-t'ho bé, vols dir que no podries triar alguna altra cosa, que estiguis una mica més a prop... No, no. Jo suposo que, bueno, els va ser greu, però no em van dir en cap moment que em quedés n'hi ha al contrari. Em van acompanyar allà i tot, molt bé.
La nola diu que hem anat sense família, el Juan en el contrari. Tu vas en un avió. Nosaltres vam marxar que els petits, que són bessons, tenien un any i mig. La meva filla tenia 4 anys. I a nivell de problemes, d'entesa i això, sí que trobes que a casa teva... La resposta de la meva mare va ser quan els vam dir que marxàvem era... Tens feina aquí, la teva dona té feina aquí, agafes i marxes. Què feu? I què feu? Què marxes, no?
Però suposo que també se't passa en el tema que la teva primera experiència laboral a l'exterior tenies poc, et tremolava tot, no sabies on anaves, i dius, mira, doncs jo pels meus fills no vull, i també t'adones que els hi dones una oportunitat, i també com a experiència familiar el fet d'estar fora, allunyat, els hi permets de...
entendre el món des d'un altre punt de vista, de fer altres coses, de no estar... No sé, jo crec que els ensenyes a perdre una miqueta de por a què em trobaré o a sàpiguer espavilar-te i els dones l'oportunitat d'aprendre un altre idioma. O sigui que seran més independents possiblement que un altre nano que no ha sortit mai i que no ha anat mai enlloc, potser, eh? Per l'experiència vostra.
Potser jo el que veig és que amb la tranquil·litat que van els meus fills per l'aeroport o pel mig d'Estutgar o l'Ubis, el que és realment per on vivim nosaltres, a 10 quilòmetres al nord d'Estutgar, jo ara mateix, quan penso com era quan tenia 25 anys que vaig anar cap allà, tenia 10 vegades més por que els meus fills. Que els teus fills petits, no? Ens hi dones un puntet extra que potser espero que els ajudi algun dia.
I, per tant, amb l'edat que tenien com a marxar i aquests dos anys i mig, deuen parlar gairebé millor l'alemany? Sí, són a nivell de parla alemany o parlants totalment correctes, clar, sí, falta vocabulari perquè a casa parlem català i, bueno, sí, el senyor Berto volia... Entre vosaltres dos la parella parleu català. Parlem català. Per tant, amb els nens parleu català. Parlem català a casa i la meva filla gran, com ja està fent la bàsica aquí,
Parla castellà, català i alemany, i els petits parlen només alemany i català. El senyor Bersi que trobaria algun exemple de nens que no parléssim castellà aquí a Catalunya. Deu ser curiós perquè amb l'edat dels petits dedueixo que fins i tot deuen jugar en alemany.
Jugant gairebé sempre amb alemany, altres, perquè l'entorn que tenen a l'hora de jugar, a casa juguen tots tres amb alemany, és curiós perquè depenent del que facin, ho fan amb alemany, depenent del que facin, ho fan en català. Però dintre del món joc, dintre de l'univers joc? Dintre del món joc és, jo diria, un 80-85% en català. Ai, perdó, amb alemany. En canvi, si s'han d'adreçar, perquè tinc gana, un iogurt o qualsevol cosa, ho diuen en català. Nosaltres en català.
Clar, això és un avantatge de cara al futur d'aquestes criatures, increïble. A vegades els has de parar tu i preguntar què han dit, perquè el meu entorn a nivell de parlar alemany és totalment tècnic, i quan comencen a parlar de jocs o de joguines, realment els he de dir què heu dit i què esteu dient per intentar entendre també el que parlen. Tu parlaves alemany abans d'anar-hi, la teva dona?
Havia estudiat alemany aquí molts anys, havia estat gairebé 12 anys treballant per la filial espanyola d'una empresa alemana. Per tant, ja anaves preparat. Anava relativament preparat, porto clients alemanys allà, però clar, et falta tot el que és l'exterior de l'empresa. Quan vas al metge et falta tot el vocabulari, quan veus els productes que hi ha de teletipus, tampoc no saps realment com començar la conversa. Saps explicar-te, però no fer servir aquelles paraules. Però segons quins àmbits no els has tractat mai, no? Això mateix. Que no sé si la pregunta fer-li... El David mira amb una cara com dient, doncs si t'explico jo...
Tu, a veure, amb què parles realment? Com t'entens? Jo crec que quan parlem d'aquest punt és molt important el que comentava el company que hi ha diferents tipus d'idioma. Hi ha l'idioma professional, que és el que jo moc, que és tot el tema de vocabulari a nivell esportiu, vocabulari a nivell de conceptes de joc. Jo, en aquest sentit, gairebé al 100% el domino. Però aquest idioma és l'anglès? El rus. Parles rus?
A nivell professional, podríem dir que sí. No pots tenir una conversa sobre paraigües i botes d'aigua, m'ho estic inventant, però la pots tenir sobre futbol. Correcte. En rus. De fet, quan...
Bé, és que són àmbits específics, en els quals tu ja fas, com que ho necessites molt, ja fas un esforç més gran, ja vas a classes, és un tema de vocabulari, bàsicament, però després el que comentava ella, anar al metge, anar a l'autobús, anar al taxi... Hi ha moments que et costa segons què?
Sí, costa. En russa, sobretot, costa. Clar, però serà mentida que si t'entens parlant de futbol, dius com no pots entendre't agafant un taxi? Per vocabulari. Bàsicament et falta la paraula necessària en aquell moment. I allà no parlen res més? El tema de l'anglès com el porta, no? No, hi ha un percentatge baix de gent que parli anglès. Que parli anglès.
Per tant, si no, què passa? Amb el llenguatge universal? Amb un paper i un boli? Sí, paper i boli. Ara ja començo a escriure'l també, perquè l'alfabet és diferent, és l'alfabet cirílic. És que aquí hi ha més d'un hàndicap, en el teu cas. Sí, però és el que comentàvem una mica abans que hem estat un minut allà parlant nosaltres. A mi m'agraden aquests tipus de reptes i soc una persona que...
crec que dins del meu, si no surto de la meva zona de confort, no creixo a nivell personal, i tot el que comentàvem, jo ho recomano a qualsevol persona, per més arrelada que estigui a la seva terra, que si té l'oportunitat, l'opció de poder tenir l'oportunitat de poder treballar i passar uns anys fora del país, jo crec que a nivell mental i a nivell d'obertura de mires, sobretot, creixes molt com a persona i és molt positiu. Us faig una proposta, escolteu això...
M'ha dit un ocellet que tots mireu el Polònia. Tots. Això no estava preparat, eh? És veritat. Sí? Sí. És la manera... Per què? Per mantenir el contacte divertit amb el país? Perquè en realitat no podeu desenganxar-vos del que passa aquí i és una manera més de saber què està passant?
Al final has de ser informat del que passa aquí a casa teva. Sí, però Polònia un programa informatiu no seria. No ho seria, però potser si ens reduïm a temes només dels serveis informatius s'acaba tot girant sempre el mateix i sempre amb unes notícies que potser no són tan agradables d'escoltar diàriament.
Llavors, mira, tens aquest puntet d'humor, d'estar asseguts tranquil·lament al sofà quan ja tens els nens col·locats, dormint. Llavors, la meva dona i jo aprofitem, xerrem una estoneta i veiem a través d'internet normalment el Polònia. El Polònia també, Arola, tu també. Bé, més que res, no és que el miri cada setmana, però moltes vegades els amics aquí et diuen aquesta setmana el Polònia ha sortit no sé què, o la cançó que han fet no sé què, llavors et mira. Clar, tu has d'anar perquè si no no estàs a la conversa de whats o on sigui, no?
Com en teniu el contacte? Si tu també el mires, el Polònia, veig? Sí, sí. El miro a Polònia i escolto Catalunya Ràdio. Molt bé, si m'agrada. Per internet. Molt bé. És la manera que teniu el contacte, és a dir, feu molts skypes, moltes connexions per poder estar o la vostra vida allà, doncs, potser un cop per setmana, però ja està.
Jo, quan parlo de la meva experiència a Egipte, que ja fa 4 anys, jo crec que la situació de les noves tecnologies, jo no estava tan avançat fa 4 anys enrere, i sí que notava que potser estava més lluny per distància, però als últims temps, sobretot amb el tema de Viver, amb el tema de Skype, amb el tema de WhatsApp, estàs lluny, però sembla que formes part del mateix entorn.
i ja està les distàncies es fan més curtes en realitat jo el que faig per exemple a primera hora és quan estàs esmorzant a casa tranquil·lament allà sol a través d'internet i els diaris intentes informar-te una miqueta així ràpid almenys els titulars si hi ha alguna cosa que interessa doncs te'n mires una miqueta més en detall però no tens aquesta facilitat sense esforç doncs sàpiguer què és el que està passant a casa teva a part de les trucades, l'Skype i tot això que puguis fer
Això és mantenir el teu arrelament, però heu pogut ja fer amics propis, evidentment de grans, perquè ja sou grans, i del país on sou?
Això ja ha passat o no? O sigui, jo treballant a la universitat, el que hi ha és gent de tot arreu, bàsicament. I llavors, amics així, escocesos, escocesos, en tinc pocs, o gairebé cap. Però... Es poden comptar amb una massa? Sí, sí. Però gent... Bueno, anglesos més, i gent que... Això, gent de tot el món que treballa a la universitat, i també vaig... Bueno...
amb el Centre Català d'Escòcia formo part. Ah, també formes part? Per tant, amb altres catalans que estan allà. Exacte. I en el vostre cas, Jordi? Jo he tingut l'oportunitat de fer amics d'Ucrània i crec que en el moment que deixi aquest país m'emportaré un tros important dins del meu cor. Sí, perquè 3 anys són anys ja.
Però nosaltres, clar, al final no som un producte gaire atractiu. Portem tres nens, portem una vida bastant pròpia. I a Alemanya, eh? A Alemanya, clar. Tenim un grupet també de catalans i d'espanyols que ens hem vingut bastant bé. Som quatre o cinc famílies que ens trobem que viuen o a Lubbisborough o a Stuttgart. Aprofitem potser una vegada al mes o així per trobar-nos, a vegades un parell de vegades al mes.
I amb la gent alemana realment costa una miqueta d'entrar. És una gent molt més freda, són molt correctes de sortida, són molt propers a començar, però sembla que hi ha una barrera que els costa. El meu país és tan petit que quan el sol se'n va dormir mai no està prou segur de veu.
A l'estranger, en aquest cas a Escòcia, o a Dimburg, a Stuttgart, i en aquest lloc que no repetiré la població d'Ucraïna, perquè digue-la tu, va, que et sortirà molt bé. Ni per Petrovs. Això. Fins quan? Jo no tinc data de tornada al país. Jo sóc una persona que mou molt pels projectes professionals, i on em surti la millor opció, jo hi vaig. Sí, Egipte, Ucraïna, i si surt un altre lloc...
M'agradaria molt Àsia, molt Austràlia, o Japó, o Xina, m'agradaria molt, perquè és una cultura que també m'agrada molt i seria un repte que m'atrauria molt. Fins quan a Dinbur, Carola? De moment em queden dos anys més enllà de contracte i quan acabi ja ho veurem. Ja ho veurem. I és tot, Garra?
Doncs si jo miro la meva vessant professional i tècnica i el meu dia a dia, qualitat de vida amb la família, potser no tornaria mai, però el pacte que tenim a casa meva a nivell familiar és... Anem a... Volem que l'adolescència dels nostres fills sigui aquí a Catalunya i suposo que, bueno, estem negociant-ho, però en un temps tornarem a ser per aquí. Un lloc, una visita, si algú vol anar a un d'aquests tres llocs on veniu vosaltres, una visita obligada...
de cada lloc. Qui vagi a Dinburg, què no s'ha de perdre? És molt maca la ciutat, tot. El típic és anar des del castell al Parlament per un carrer que es diu la Royal Mile, però el que a mi més m'agrada és... Jo se'n vaig a la Royal Mile, hi ha una muntanya que puja i que es veu des de dalt tota la ciutat que es diu l'Arthur City.
I a Stuttgart, què no ens hem de perdre? A Stuttgart, sí, és el període nadalenca, els mercats de Nadal, de ciutats com Lübisburg... Quan vosaltres no hi sou, no? No, però el mercat de Nadal comença el 25. Aquest any ha començat el 25 de novembre fins al 22 de desembre. Jo crec que és visita obligada Lübisburg, Heidelberg, Bad Wimfen, aquestes ciutats que realment són molt macas. I a la teva nova ciutat ucraïnesa.
Jo recomanaria el Navarajnaya, que és el passeig del riu, perquè el Nyépar és un riu molt important a nivell Europa, i és un riu molt i molt gran, i passejar per el passeig del riu és molt interessant, perquè a l'estiu també, tot i que nosaltres tenim la imatge que és molt fred, a l'estiu fa molta calor i també es fan esports aquàtics, com windsurf, com esquí aquàtic, i és un lloc molt interessant. Ara, quan torneu, us emporteu la maleta carrerada a menjar envasat al buit o no? Aquest clàssic existeix o no? Jo no. No?
Tu menges com d'allà i ja està, no enyora res. Jo m'adapto a la situació. Ja ho veig, aquest noi qualsevol cosa li està bé, eh? Vinga, va. Els altres sí, una mica de pernil, una mica que sí, la maleta. Pernil, fuet. Pernil i fuet, és un clàssic. Correcte. I olives, trobem molt a faltar les olives. Ah, les olives també? Molt. Doncs també poden anar a la maleta, no? No es diuen res si us ho troben, no? Bueno, no, no, no. Ara em sembla que a la Unió Europea pots portar tot.
Per això, els americans et diuen alguna cosa si ho troben segons què. Juana Nerola, Jordi, moltes gràcies, que tingueu molta sort i que els vostres projectes es facin realitat aquí, a l'Àsia, a Alemanya o a Edimburg. Que vagi molt bé, moltes gràcies. Gràcies. Bon dia. Aquest any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal.
Com més curt, millor. Per això a Hipercor fins al dilluns dia 5 tens tortells de Reis d'elaboració pròpia. Esponjós, tendre i mmm, un preu deliciós. Tortell de 450 grams, 8,95 euros. I amb nata de 800 grams, 10,95 euros. Amb aquests preus voldràs repetir tortell. Emporta-tals fins al dilluns dia 5. El compte enrere d'Hipercor.
Fins al 5 de gener, a Dream 200 joguines fins al 70% de descompte directe. És increïble. Tenen les lines monstres high per només 10 euros. No facis l'indie. Compra Dream. 5 nominacions als globus d'or, incluent-hi la millor pel·lícula, el millor guió i el millor actor. Jamás comprenderán la importancia de lo que estoy creando aquí. The Invitation Game. Descifrando Enigma. La pel·lícula favorita en la cursa dels Òscars. Als cines l'1 de gener.
Diumenge vinent 4 de gener, fer les teves compres serà molt més fàcil. Perquè els nostres centres del Cort Inglés i per Cort de Catalunya obriran de dos quarts de 10 del matí fins a dos quarts de 10 del vespre. Aprofita el feliç 2015 amb una selecció de regals per tothom a preus especials. Aquest diumenge el Cort Inglés i per Cort de Catalunya obriran de dos quarts de 10 del matí fins a dos quarts de 10 del vespre.
El Club de la Mitjanit. Que hi torni a haver un triple català en motos. Que més si guanyi un altre pilota d'or. Que l'Espanyol jugui a Europa. Que torni a guanyar la Champions League. Aquests potser són els vostres desitjos, però quins somnis esportius demanen als vostres fills els Reis Mags? Al Club de la Mitjanit volem saber què desitgen els més petits de la casa en l'àmbit esportiu. Potser guanyar la lliga escolar. Que tots els nens i nenes del món puguin practicar l'esport que més els agradi. Els nens i nenes que vulguin ja ens poden fer arribar la seva carta esportiva als Reis.
El nostre correu club arroba catradio.cat Entre totes en seleccionarem una que llegirem la nit de Reis al programa especial del Club de la Mitjanit Esport i màgia a parts iguals
Ens agrada el Nadal. Ens agrada Calvin Klein. I al Cort Inglés trobaràs les millors fragràncies per regalar. CK1 per esperits joves i moderns. Euphoria Woman, el perfum d'una dona sensual i provocativa. O Eternity Man, un clàssic atemporal per aquell home especial. Calvin Klein al Cort Inglés, perquè ens agrada el Nadal.
Corre, pare, que arriben els reis. Jo ja marco amb la meva T12. Per anar a la cavalcada, eviteu cues, problemes d'aparcament i nervis. Desplaceu-vos en transport públic. La manera més còmode, sostenible i segura d'anar a saludar a ses majestats d'Orient. Bones festes. ATM, Autoritat del Transport Metropolità. Quina ganga! Un pisat amb molta llum, un lloguer que gairebé es paga sol, seria perfecte si no fos per un petit detall. Llàstima que sí que te la
A prop de l'estació, oi? Hi ha oportunitats que no són tan bones com semblen. Les d'Ikea? Sí. Han dut a les últimes novetats a preus increïbles. Només fins al 22 de gener. Ah, i aprofito que obrim aquest diumenge. Informa't en Ikea Pones barra Catalunya. El matí de Catalunya Ràdio. Antologia desordenada. Escolta, això no n'hi han copiat el xerrat?
Els minoristes tornen a ser aquí. Bon dia! Hola, Marta Romagosa! Molt bon dia! Com estàs? Molt bona nit!
I molt bon any, també. Tomàs Molina, bon any per tu també, eh? Anem a fer la previsió meteorològica. Per demà, 3 de gener? No, per tot l'any. Així ja m'ho trec de sobre. Endavant. Molt bona nit. Aquest hivern farà fred. A la primavera farà una mica de tot. A l'estiu fotrà molta calorota. I a la tardor ja no tanta.
I fins aquí, la previsió de l'any. Ara ja no m'emprenyeu més fins al 2016. Home, a veure, Tomàs, espera un moment. La gent espera previsions una mica més específiques. Sí, ja ho sé. I jo espero que el Mauri se'n vagi a viure a la Patagònia i em deixi en pau. Però no es pot tenir tot. I ara, ara sí, anem a fer aquella secció que tant m'agrada. Anem a repassar les fotografies que ens envien els oients. Aquí tenim el Joan de Castellolí, que ens envia una foto de la primera sortida de sol de l'any.
Mira-la, preciosa. Sí, molt maca. Podria ser de fa una setmana o de fa 15 anys, perquè el sol sempre surt igual, però considera que aquesta és especialota. Felicitat, Joan. Has captat un moment únic que només ha passat una vegada al dia des de fa 4.500 milions d'anys, imbècil.
Moltes gràcies, eh, Tomàs Molina. Ja res, i fins aquí la informació del temps. Més informació a Meteo.cat. Sí, gràcies. I el 324. Sí. I a Meteo.cat. Sí, adeu, gràcies. Adéu. Adéu. Ja me'n vaig. Sí. Sóc a la porta. Sí, adeu. Estic obrint la porta. Adéu, Tomàs. Adéu. Adéu. Ara, ara. Molt bé, per fi. Que marxi d'una hora, no? Sí, sí, sí, sí. Ha marxat, cada vegada ho fa més llarg. Hola. Què? Sóc el passadís. Hola.
Voleu fer el favor de penjar, sisplau? Ja, ni pots sortir la porta, allò que fa el... És igual, és igual. Seguim, continuem. Seguim perquè hauríem de repassar alguns moments d'aquest 2014, marça o Marta. Oh yes, marça. Fa estona, perdona. Com, per exemple, aquest de l'Ocartanyà quan a l'octubre es va inundar per primera vegada el túnel de l'Ave a Girona. Va reaccionar així.
Portem 12 anys esperant que acaben el canal Sagarra Garrigues i resulta que l'havien fotut a Girona. Mira, Cartanyà, celebro que treguis aquest tema del Sagarra Garrigues, perquè és un tema del qual no en parlem gaire. Doncs mira, sí, amb el que està costant ens sortiria més a compte regar les palmeres amb garrafes de Solan de Carles.
Cartanyà, bon dia. Hola. Com venies avui? Bon dia, collons. És que té tela l'assunto, eh? Si el cigar de Garrigues estigués al País Valencià ja l'haguessin acabat. Què vols dir? Home, allà els canals els acaben molt ràpid. Mira que ràpid van acabar amb el Canal 9. També és veritat, sí, sí.
Com ha provat l'entrada d'any, per cert, Cartanyà, 2015? Hòstia, fatal, fatal, xiquets. A veure, mira, quan van sonar les campanades, la padrina es va ennuegar amb el raïm, li va haver de fotre la maniobra aquesta de Hemley. Collons! Cada vegada que li apretaria l'abdomen, sortien disparats els grans de raïm. Semblaia una escopeta de balins, xiquets.
que va treure un ull a la mare, i al final, mira, li va sortir disparada la dentadura, doncs tissa-la a l'ambuela per la finestra, se la va posar el gos, xiquet, que estava a fora, i... Però al final va acabar bé, o...? Bueno, sí, sí, però el gos encara porta la dentadura de la padrina i no hi ha qui l'hi treu, ja ho havia agafat carinyo. Molt bé, molt bé, quin inici d'any més... Diferent, diferent, diferent, eh? Escopetejat, diguéssim. Gràcies, Cartanyà, però hem de repassar més moments del 2014 com aquest que...
on Tomás Roncero, al novembre, tenia molt clar que Messi sent molt els colors blaugrana. I de pronto, además, hi ha un tio que se llama Luis Enrique que me dice que me tengo que ir, aunque no le he hecho caso, pero... Ya me dice que me siente, ¿este quién se ha creído? Me dice a mí que ya me siente. Entonces, se siente incómodo. Y, además, ocurre una cosa con Messi, que yo creo que es tan culé que cada año que pasa tiene más claro que quiere más dinero. Entonces, yo creo que en esas condiciones que él dice que no se dan,
Perdoneu, bon dia i bon any. Jordi Grau, bon dia. Això que diu Roncero és una infàmia. Per què? Messi no està al Barça pels diners. Messi jugaria al Barça encara que fos a canvi d'una bossa de Kikos. Vols dir, Jordi?
Bueno, haurien de ser uns quicos molt cars. Recoberts d'or. I amb diamants per dins. I el seu pare se n'hauria de quedar a la meitat. Però sí, ho faria per una bossa de quicos. Hòstia, a veure, el roncero aquest ha descobert la sopa d'all. Ara resulta que el Messi està al Barça per quartos. Però, en canvi, si li preguntes pel Cristiano Ronaldo, què et dirà? Que està al Madrid perquè li agrada menjar xurros a la plaça del Sol. Aquest tio...
Puerta, Puerta, Puerta del Sol, eh? Puerta del Sol. Puerta del Sol. Bueno, mira, jo crec que el Roncero aquest és més tonto que el Cinto, xiquet. Què és el Cinto? No, un del poble, que el metge li va dir que havia de deixar l'alcohol i des de llavors es renté les ferides amb Fanta de Naranca. Per cert, Messi aquest novembre va superar el rècord de gols de Zarra i així ho va enviure a la TDP.
Atenció que som al 20 de la primera part del partit. És l'oracle. Telmo Sarra ha fet 251 gols en 237 partits. Messi fins ara n'ha fet 250 en 288 partits. Farà gol. Atenció, bèstima, tau esquerra, pica i gol. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Ha fet gol. Ha fet gol. Ha fet el gol 251.
Perdoneu, qui és aquest que narra el partit? Com? A veure. No saps qui és? Que no el reconeixes? No em soni. És el mestre Puyal. Puyqué? No sé qui és. Fa 40 anys, fa 30, Catalunya Ràdio.
Primera notícia. Com? És que jo, això de que s'expliqui el futbol per la ràdio, no ho entès mai. Bé, sembla que aquest 2015 el Jordi Grau ha descobert la retransmissió en radiofònica. La tele és la tele. Mentrestant escutem com un altre expert en futbol d'aquesta casa. També domina el tema de l'aeronàutica, que no em surt. Pere Escobar. Pregunta si a Espanya es pot fer el check-in en català a tots els aeroports. Oh, i tant. A la castella, sobretot.
En la castellà pots fer-lo les vegades que vulguis. Perquè quan un grup cap avió no tens cap problema. Tu fas el check-in amb català en un aeroport d'Espanya i acabes el quartalillo. Era humor, eh?
Sí, no ho hem captat. Igual ara sí, eh, perquè ja van a un helicòpter. Sí, és veritat, és veritat, és veritat. Bon dia. Oh, Crispino Santos. Home. El nostre futuròleg, bon dia. Com ha anat l'entrada d'any? Mal, molt mal. Com sempre, sempre és mal, sempre. La Sandra, les meves dones, me van portar la tele i la ràdio. M'he acabat de fer les campanades picant una lata de ravioli con un pau molt malament. Sempre tot és molt trist, eh? L'important és que et vas menjar el raïm, no?
No, no. La Sandra també se va emportar a División de Vienes. Només me'n va deixar 6. Ah? Ai, que va entrar a Sant menjant 6 uves i 6 raviolis. Tot molt, molt trist. Doncs trobo que sí. Bé, ja veuràs com el 2015 t'anirà millor, Cris Pino, que el 2014. Per ser, en aquest programa també ens ha agradat llegir. I aquest 2014 hem viscut grans moments literaris amb Marta Romagosa.
Ja sàpigues que ja he començat en la pell de l'altra, de la Maria Barbal. Ja l'has començat? A quina hora? A quina hora? Ja és el que em preocupa. He dit començat. Ahir a quarts de vuit del vespre, per ser concrets, per poder fer el guió per quan vingui l'entrevista, que aviat vindrà la Maria Barbal. I què?
No puc opinar encara amb 6 pàgines. Vaig començar. Comença l'entrevista, Marta Romagosa. Quantes pàgines portaves? Vaig començar i vaig acabar. En aquell moment em portava 6, però vaig poder acabar i tot. Però només portava 6 pàgines. No puc opinar amb 6 pàgines. Tu opines amb 6 pàgines? No, no, no, però com...
Estava molt interessada saber el que és. Amb 6 pàgines ja diuen molt. Si has de venir a una entrevistada no diràs, doncs mira, ja en tinc prou. No era el cas. Amb 6 pàgines no fas ni una serpentina. Estàs content del canvi d'any. Ja hem canviat el 1714.
Escolteu una cosa, el 1715 van passar moltes coses també, que s'han d'explicar. Home, però no farem un centenari, un tricentenari. També tricentenari del 1715, vam passar moltes coses també. La història continua. Escolteu una cosa. És que jo també, precisament, me'l va portar el pare Noel. Aquest llibre, llibre de la verbal, no he passat a la pàgina 6. No, és impossible. És un gran llibre amb la pell de l'altre, eh?
Sí, sí, sí, però és que pel meu gust, eh, li falten unes quantes, no sé com tu diria, unes quantes explosions, eh, algun bombardeig, i sobretot, no sé, 30 miquelets penjats pels collons. No, no hi són, no hi són. No hi són, no hi són. No hi són, no hi són. Una mica de sang, una mica de escabetxina. No, i és una mica més curt que els teus.
Sí, clar, escolta, sí. Bé, és el taloní. Podria ser el taloní. Podria ser el taloní. En aquest programa hem viscut grans moments literaris, però també grans moments musicals. Mai ens cansarem de recordar aquest que ve ara. És el document màgic de Sergio Dalma. No. No li facis això a la Mònica, que està de descans. Des d'aquí li enviem una salut a l'altre llibre, això. A Sergio i a la Mònica, els dos. A veure. Yo no te pido la luna. Veus que bé. Tan solo quiero amarte.
Quiero ser esa locura que... Avui, Marta Romagosa i The Pinkertons. No, no, no. No te pido la luna. Tan solo pido... Perquè no ho voldràs, eh? Perquè vénen els The Pinkertons. És que no me la sé, la The Pinkertons. Però tens una hora, eh? Si vas tenir una tarda per llegir-te amb Maria Barbal, tens una hora per fer-ne una cançada de Pinkertons. Per començar-lo, el vaig llegir més dies, només valderia. Però, sens dubte, avui comencem amb... És molt estrany començar l'any amb el tall de l'any.
Que és la família d'Andalusia. Sí, sí, sí. La que es filma. N'hi ha diverses que es filmen. Això és una cosa que hauríem de... No sé, investigar. Per què la gent es filma mentre... Fem alguna cosa. Obrim línies un dia... Us heu filmat mai? Sí, però només... Menjant el rei? Perdó, no havia acabat la frase.
El raro és el moment que la gent no es filma per alguna cosa, no? Però menjant el raïm... Estic fins els collons de veure gent filmant-se fotent qualsevol tonteria, ja, no? Sí, però menjar-se el raïm no és una tonteria, per això em fa gràcia. No havia vist ningú que fes un vídeo mentre menja el raïm. Però ens ha anat bé perquè hem vist la reacció d'aquestes famílies, no? Sí, sobretot, atenció, si vols ho podem tornar a viure com aquesta família, que és la que més ha triomfat a les xarxes, se n'adona que no s'ha pres el raïm.
Fins demà!
Déu-n'hi-do. No està mal, no està mal. No, no, és una bona manera de començar l'any, perquè només pot anar millor. Clar, qualsevol cosa pot ser millor que aquest inici. Ens retrobem després, eh? Sí, ja la tots retrobem. Tornem a les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Bon dia, us informa Estel Batet. La policia ha desallotjat l'estació de Totxa de Madrid després d'activar-se una alarma per la presència d'un suposat artefacte explosiu que sembla clar que ha estat una falsa alarma. Les primeres informacions apunten que hi ha un detingut. Anem cap a l'estació de Totxa a Madrid. Albert Calatrava, bon dia. Bon dia.
Bon dia, s'ha desllotjat l'estació de Totxa d'Estrès Corma, que ja està detingut, amenacés en fer esclatar un artefacte dins d'un dels trens. De moment, segons fons policials, agents dels TEDx confirmen que no s'ha trobat cap artefacte d'explosió al detingut, només una ampolla d'aigua. Això sí, s'ha activat la Circular 50 de Seguretat Antiterrorista, s'ha evacuat l'estació de Totxa, s'ha tallat l'excés de metro i renfeu, i, per tant, hi ha afectació a la circulació de trens. A la Verglatera, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, Carme Montero. El conductor del ciclomotor que va xocar ahir amb un senglar a la C31 a Pals al Baix Empordà va quedar detingut després de donar positiu per alcoholemia, segons han confirmat fonts dels Mossos d'Esquadra. En l'accident va morir la dona que viatjava d'acompanyant. Com a conseqüència de l'impacte amb un senglar, els dos passatgers del ciclomotor van quedar ferits i els van traslladar a l'Hospital de Palamós. Allà va morir l'acompanyant, una dona de 40 anys veïna de Torroella de Montgrí.
Amb l'entrada del nou any han entrat en vigor les noves tarifes de transport. Una de les targetes més utilitzades, la T10, s'abarateix en totes les zones tarifàries. A partir del 2016 s'anirà implementant, de manera progressiva, un sistema integrat a tot Catalunya que permetrà la unificació de preus. En declaracions al matí de Catalunya, ràdio, el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, n'ha exposat els avantatges.
I el segon avantatge és que el primer desplaçament que qualsevol ciutat té quan arriba a la ciutat de referència entra entre el primer preu.
Corea del Sud oberta al diàleg proposat pel veí del nord. A Seul ha qualificat de senyal de canvi la proposta del líder nordcoreà Kim Jong-un per celebrar una cimera entre els dos països. Els sudcoreans aposten per fer-la com més aviat millor per evitar que es perdi l'impuls de la proposta. Kim Jong-un va aprofitar el seu discurs d'aquest d'any per anunciar per primer cop que està disposat a fer la trobada amb la presidenta sudcoreana sempre que el clima diplomàtic sigui favorable.
amplia el termini per la recollida de joguines noves que fa la Creu Roja a tot Catalunya. S'acabava avui, però l'entitat ha fet una última crida perquè encara calen unes 5.000 joguines més per cobrir tota la demanda. Es necessiten sobretot jocs i joguines destinats a nois i noies d'entre 9 i 12 anys. Els punts de recollida de cada demarcació es poden consultar a la web joguineducativa.com.
Dos terços dels casos de càncer es deuen a l'atzar i no pas a causes hereditàries ni a factors de risc. Això ho revela un estudi publicat avui per la prestigiosa revista científica Science. Els investigadors han pogut demostrar que són els canvis aleatoris i atzarosos que es produeixen en diverses cèl·lules els culpables de molts tipus de càncer.
Els científics han estudiat 31 tipus de càncer i han descobert que en 22 d'aquests càncers, com ara el de pàncreas, ossos, testicles, ovaris o cervell, no hi ha una causa concreta, sinó que es deuen al que anomenen mala sort biològica. En canvi, els càncers com el col·lectal, el de pell o el de pulmó sí que hi tenen molta més influència als motius hereditaris, ambientals o als comportaments de risc.
El Barça de bàsquet enceta la fase del top 16 de l'Eurolliga a les 8 del vespre a la pista de l'Alba de Berlín. L'equip de Xavi Pascual manté les baixes de Navarro i Eriksson, però tornant a Oleson i Abrines. També el grup del Barça al Madrid s'enfrontarà a l'estrella roja. En motor, diumenge arrenca el rally de cara a Buenos Aires i les hores prèvies estan marcades per les verificacions tècniques i administratives dels vehicles. En futbol, Messina i Mari Alves s'incorporan avui als entrenaments del Barça.
perquè els de Luis Enrique jugaran diumenge a San Sebastià contra la Real Societat. L'Espanyol també prepararà avui el partit de diumenge a casa contra l'Eiber. Pel que fa a la segona divisió, demà jugarà el duel gironí entre el Llagostera i el Girona. I en futbol internacional, Steven Gerrard no seguirà el Liverpool la temporada que ve, o ha comunicat el club a través d'un comunicat al seu lloc web, on matisa el futur professional del jugador.
No l'explica però diu que serà fora d'Anglaterra. Gerard, capità del Liverpool, té 34 anys i deixarà l'equip després de 17 anys i de gairebé 700 partits oficials. Fins aquí les notícies.
que en Ràdio Esports respon. Aquest cap de setmana els Reis passaran pel Tot Gira, però no us portaran carbó. Bé, si cal només una mica. Dissabte, rebrem a l'estudi nens i nenes esportistes de tot Catalunya perquè ens expliquin què demanen els Reis i potser s'enduran més d'una sorpresa.
A més, viatjarem a l'Argentina per viure les primeres hores del Dakar amb l'enviat especial de Catalunya Ràdio Sergi Andreu. També viurem el derbi gironí entre el Llagostera i el Girona de segona divisió. I diumenge estrenarem el 2015 a primera divisió amb un multirregal. Rael Societat Barça, Espanyol Eibar, València-Rael Madrid i a segona divisió Sabadell Recreativo. Quatre regals pel 10 d'un. Tot gira amb David Klopés. El rei mag de la ràdio catalana. El cap de setmana és nostre. Cat Ràdio Esports, sí!
Has vist qui han penjat el Clicat? Quin Clicat? El Clicat, el nostre programa de Catalunya Ràdio. Ah, sí, el Clicat! Cada divendres entra a l'espai Clicat de CatRadio.cat i descobreix els nous continguts setmanals. Entrevistes, reportatges i, com sempre, jocs, vídeos, contes... I tu, quan t'hi connectes? Jo, qualsevol dia de la setmana.
Entra a catradio.cat i troba tot el que hi ha de nou al Clic. El nostre programa de Catalunya Ràdio. No t'imagines fins on et pot portar la curiositat. Parla de les cares que posàvem quan fèiem passar els tres reis els nostres regals.
Així és el teu Nadal, el matí de Catalunya Ràdio. Banc Sabadell us ofereix aquest espai. Sabadell, el banc de les millors empreses i el teu. Ramon Solzón, aquí com un clau, com sempre. Bon dia, benvingut al nou any.
Sí, l'altre dia em vas dir fins l'any que ve. Doncs ara, has tornat. Tens paraula. Aquí em tens. Aquí em tens. Escolta'm, quina paraula portes avui? Perquè jo soc molt ignorant, eh? A tu t'agrada aprendre paraules noves? M'agrada aprendre, en general, tot, paraules i el que sigui. Per tant, perfecte. Doncs l'entre paraules facilita que entre tots aprenguem paraules que en aquest cas és d'una oient i en aquest cas, doncs, jo sí que la coneixia, però ara ho explico, eh?
proposat un oient, diguéssim, eh? Sí, sí, sí. Perquè l'altre dia, justament el dimecres, hi havia la grossa de Catany, hi havia la grossa, les rifes, les apuntacions, i aleshores la Fina ens diu a la Torre d'Urista encara es fa la llumineta, el bar Caltoni, això és important, això del bar, en combinació amb les tres terminacions de la rifa de Nadal. Fins fa poc les administradores de la Mare de Déu rifaven una mona per Pasqua, la Fina Valldaura de la Torre d'Urista.
Llumineta? Jo sí que coneixia aquesta paraula. No, l'havia sentit mai. I l'havia sentit el Vallès, jo la tenia com una paraula pròpia del Vallès i d'Osona. I són unes rifes que consisteix... No és ben bé de tenir una botlleta, sinó que el bar, generalment el bar, una associació, una escola, una associació de pares i mares de les escoles o d'un club de futbol modest,
Justament l'altre dia parlàvem d'aquestes rifes modestes, d'un pernel, d'una panera. Sí, la de les apuntacions que deien. Jo he portat aquí tota una sèrie de fotografies. M'he trobat moltes per internet, que és tot de caselles, un quadre, que hi ha 30 caselles, 100 caselles, 1.000 en algun cas, i en lloc de tenir una butlleta, tu t'apuntes... Mira, jo vull jugar al número 457. Està a 8.
poses Marta Romagosa, i alguns hi posen el telèfon, també, per dir... I, aleshores, tu has comprat aquell número, has pagat, i si toca aquell, doncs... Allà diu que no poden borrar-ho amb un típic... No, eh?, en principi no, eh? Em sembla que no és tan maliciosa, eh? No, exacte. Aleshores, la llumineta és això, és un sistema de rifes, i saps què m'ha sorprès més? I per això dic... Jo pensava...
Comentar-ho una mica de passada, eh? Però quan he vist que no trobo constància a cap diccionari, cap corpus lingüístic, el coromines, ningú parla... Ningú diu res de llumineta. No està registrat enlloc. I, en canvi, tinc la sensació que, havent-ho jo conegut,
al Vallès Oriental i també a Osona, he vist que es fa servir en més llocs. Segur que no és gaire estès, però es fa servir en més llocs aquest sistema de les rifes, de viatge de fi de cursa, d'això, del sistema llumineta. Saps quantes ocorrències he trobat al Google? 2.790. Dius, home, una paraula prou estesa...
Doncs hauria d'estar registrada. I només he trobat un document molt interessant, a festes.org, que es diu Rifes, Quines, que d'això no n'hem parlat, Quines i Quintos n'hem parlat, Loteries i Lluminetes, de Joan Grau. I allà explica aquest sistema, eh?, de les caselles. De les caselles, com si fos un horari, no?, un horari de classe, per entendre's. Exactament.
amb un paper d'embalar, depèn de la mida, però aleshores explica el per què, que això ja realment ho he trobat molt interessant. I és que es veu que això ve d'entitats confreries, de tipus religiós, que feien unes rifes internes, tot això, i posaven una imatge del sant, posaven això al costat d'una llàntia encesa, una llum neta.
i això és bonic suposo que aquesta persona està ben informada i si més no és l'única informació que jo he trobat del perquè de la llumineta però és que la paraula ha crescut
i jo l'he sentit també per analogia d'on era molt, molt semblant, que és, tu recordes aquelles tires que ara ja gairebé no se'n venen, però sí que ho he vist per internet, és a dir, nosaltres fem per vendre, per sorteig, per les rifes, aquelles de tres números, que són unes tires on hi ha deu que són de color groc, de color blau... Sí, sí, aquell verdet... Sí, però no que hi ha de colors diferents...
però que són de tres números que normalment abans anaven en combinació amb el sex, doncs aquestes tires també diuen lluminetes. També. Mira, ara ha trucat un oient dient que el Bages també es diu així. Veus? Lumineta. Anem creixent, eh? Anem creixent. Anem creixent, perquè realment existeix. I aleshores hi ha impremtes, més o menys locals, que diuen nosaltres fem lluminetes, vol dir números per fer aquest tipus de participació. I a més a més, hi ha un ús que no sé si està generalitzat, però ho aprofito per dir que d'alguna manera
D'alguna manera, no és matemàtic. La llumineta seria l'equivalent a la porra.
És a dir, quan tu fas un pronòstic... Cada vegada aquí hi ha un Barça-Madrid. De la mateixa manera que tu compres un número, compres un resultat, t'apuntes a un resultat, i la llumineta seria, d'alguna manera, una correspondència amb la porra d'un resultat futbolístic. Doncs ja sabem alguna cosa més. Sempre. Que sempre és bo. Moltes gràcies, Ramon. I aprenem dels oients. A més a més, mira, ho ampliem. Ho ampliem. Segur que t'arribaran més de lluminetes, ja veuràs. Ens retrobem dilluns? Aquí estarem. Abans que arribin els Reis?
Fent la carta. Vinga, doncs. A mà. Fins dilluns o en cap de setmana. A reveure. Adeu. Bones festes.
Barcelona inspira un Nadal per compartir. Comparteix l'emoció de donar i rebre regals. Comparteix el cap d'any a Montjuïc, la il·lusió de la cavalcada. I fes-ho amb tothom a través del hashtag Barcelona InspiraNadal. Entra bsn.cat barra Nadal i descobreix les més de 600 activitats i solidaritat que pots compartir. Ajuntament de Barcelona. Com més curt, millor.
Per això els Reis s'han d'afanyar per anar a Hipercord. Perquè fins al dilluns dia 5 tenen un 3x2 amb més de 500 joguines. Nines, cotxes, jocs, atenció Reis. Fins al dilluns en una selecció de més de 500 joguines us n'en porteu 3 i només en pagueu 2. El compte enrere d'Hipercord.
Delicades, espirituals, jugaderes i d'una bellesa immortal. Gaudeix de les peces del clavací ben temperat de Bach al Palau de la Música Catalana. El proper 15 de gener, una batllada vencís musical amb un dels pianistes més inspirats del moment, Pierre Loran Hemard. Regala't un vespre de somni en una sala única, en Palau Cent.
Fins al 5 de gener, a Dream 200 joguines fins al 70% de descompte directe. És increïble. Tenen les nines molt baixades per només 10 euros. No facis l'indie. Compra Dream.
Diumenge vinent 4 de gener, fer les teves compres serà molt més fàcil. Perquè els nostres centres del Cort Inglés i per Cort de Catalunya obriran de dos quarts de 10 del matí fins a dos quarts de 10 del vespre. Aprofita el feliç 2015 amb una selecció de regals per tothom a preus especials. Aquest diumenge el Cort Inglés i per Cort de Catalunya obriran de dos quarts de 10 del matí fins a dos quarts de 10 del vespre.
Tarda a tardar, directe al rock, directe a tu. Aquesta setmana, dos programes. El primer, al web canradio.cat, des del dissabte a les 4 de la tarda, amb el naixement del jazz rock amb Miles Davis. I el dimarts, dia de Reis al vespre, Tarda a tardar, històries de 30 anys a Catalunya Ràdio.
amb el concert en exclusiva de David Bowie i concerts de Richie Sambora de Bon Jovi, Steve Cope de Yes, Roger Hudson de Supertramp i Ramon Finn versionant Springsteen. Tardà multiplicat per dos. Des del dissabte a les 4 de la tarda a catradio.cat i el Dia de Reis de 8 a 10 del vespre a Catalunya Ràdio.
Argentina, Xila, Bolívia. Més de 9.000 quilòmetres. Hola, sóc Laia Sant. Sóc Marc Oman. Joan Barreda. Lucas Cruz. Pep Vila. Seria Foch. Una vintena de pilots catalans amb cotxes, motos i camions. És l'aventura del Dakar. Hola, sóc Laia Sant i us convido a seguir el Dakar a Catalunya Ràdio. Corre la cursa més dura del món a Catalunya Ràdio.
Amb cròniques diàries i connexions de l'ambient especial Sergi Andreu, des del Matí de Catalunya Ràdio, al Club de la Mitjanit. Segueix l'aventura del Dakar 2015 a Catalunya Ràdio. El Matí de Catalunya Ràdio.
Doncs ja hi som, però què està passant, Jaume Figueres? Bon dia. Et trobo molt viuda. Jo també. Estic viuda, també. Any nou, vida nova, és això? Vida nova. Els nostres respectius consortes radiofònics... Però què ha passat? Doncs mira, jo crec... Si jo que la Mònica no venia avui, ja ho sabia, ja era el previst, però que tu vinguessis sense el Gorina, això ja és la sorpresa. El Gorina és imprevisible. Tant pot estar a la Seu d'Urgell com pot estar a les Bahamas. A sota d'una palmera, amb un daiquiri o alguna cosa així? Sí.
Si no és massa de veure, no és massa de veure. No és massa de veure, tens raó, tens raó. Doncs, no sé, prenent el sol o descansant una mica. Segur que està mirant alguna pel·li, segur. Sí, és que has tingut un any intens, eh? Ja, i vols dir que li hem de deixar aquest temps de descans? Sí, avui li podem permetre. Molt bé, doncs ja que som nosaltres, no?
Comencem nosaltres. I tant. Perquè hem pensat, home, tants dies de festa, jo vaig dir, home, tants dies de festa, jo crec que no, perquè és una secció que va els dijous, però clar, aquest any, Nadal, en dijous, el 1, ahir, en dijous, vaig dir, home, doncs, ni que sigui el divendres, recuperem, ens tornem a veure.
I parlem d'alguna cosa, perquè no sé si hauràs vist moltes coses o no aquest Nadal. Les vam avançar abans, eh? Sí, no massa. El que passa és que aquest any tothom està fent llistes. Més llistes que mai. En el Twitter tothom fan les llistes de les coses millors de l'any. Les cançons, les obres de teatre, les pel·lícules. Hi ha un batibull impressionant.
És moment de balanços, i clar, en aquesta època tothom diu això és el que, si no ho he vist, calla que ho aniré a veure, calla que si no m'esperaré que surti, jo acabaré de mirar amb la plataforma que sigui, i si puc i sóc a temps arribar a una obra de teatre, doncs bé, però en Figueres m'ha dit, calla, que jo vull d'entrada recomanar una pel·lícula que està a punt d'estrenar-se. Como hemos acabado aquí.
Este sitio es horrible. Lo teníamos todo. Eras una estrella de cine, ¿lo recuerdas?
Tiene miedo de... I això és... Tiene miedo... Berman. Berman, molt bé. No Berman, del primer Berman. Berman de l'home ocell. Això, verd, ocell, man, home. Exacte, perquè és la història realment d'un actor que ha sigut molt popular gràcies a un heroi d'aquest tipus Batman, que és Berman, i que ara està fent una obra de teatre basada en coses del Raymond Carter, a Nova York. Jo he de dir que és la pel·lícula que més ganes et dona de tornar a Nova York. Ah, sí? Perquè passa tota en un teatre de Broadway. No sé si convé veure-la, doncs. Sí.
Passa tot dins d'un teatre de Broadway. Tota la pel·lícula? Sí. La càmera el segueix contínuament, ell surt al carrer en un moment determinat, es veuen els altres teatres de Broadway, va a centrar al parc només amb una mena de calçotet o de bloquer perquè hi ha hagut un incident. Vigila'm els espòilers, que no tens avui alguna cosa que te'ls facin, que els faràs tu.
I com que tot és Nova York, i tot és el Times Square, i tot és el món del teatre, i aquestes interioritats dels camerinos, què passa mentre un actor està representant l'obra i l'altre està el camerino esperant sortir? O qualsevol cosa, no? Això és tremendo. És tremendo. El Michael Keaton està d'Òscar. Mira que aquests dies anàvem comentant que si el Timothy Spoll, pel Mr. Turner, que si el Benedict Cumberbatch... Molt ben pronunciat, això.
per Limitation Game, però un cop vista aquesta pel·lícula del Michael Keaton, jo crec que és el seu any. Sí? I tu creus que podrà ser? Jo crec que hauria de ser, a més a més. Una cosa és que hauria de ser. Jo crec que serà. Tu creus que serà? Jo crec que serà. Està absolutament d'Òscar. Per tant, no ens la podem perdre. Això arriba allà, eh? Això arriba allà i hi ha un... L'Edward Norton també està fantàstic. L'Emma Stone està molt millor aquí que la pel·lícula del Woody Allen. Per tant.
I la pel·lícula realment és un... Per la gent que ens agrada el teatre, a més a més, és una cosa per disfrutar-la. És editada, agrada el cinema, però també t'agrada el teatre. Si no t'agrada molt, molt, molt el teatre, potser no t'agradarà la pel·lícula? Mira, Evel Desnudo tampoc era per fans del teatre i va agradar a tothom. Ja. No li sobra cap minut en aquesta, amb el teu clàssic?
Et diré que no. No. Però una vegada et diré que no. Molt bé, molt bé. És que la pel·lícula és com si fos tot un pla seqüència que la càmera va seguir amb ell durant dues hores. El que passa és que està trucat, no? I dura dues hores o dura amb ell? Dura dues hores. 118 minuts, em sembla. I fins i tot la música, que són uns tambors...
Estan presents, la música de fons està present a la imatge. Quan ell passa per un passadís del teatre, està un plaio tocant el tambor. D'acord. És a dir, que em sembla una pel·lícula que no és que sigui un ànima la rebuda que ha tingut últimament, però que jo crec que sumarés. És d'Alejandro Manfali Dignarrito, que sempre és una miqueta pedant.
i ell vol posar la seva empremta. Però ha fet grans pel·lícules, aquest home, no? Sí, ha fet Babel, ha fet 21 gramos, va fer el Beautiful aquí, que potser era la més discutible. Però, bueno, ell està disposat a renovar el que va passar l'any passat amb l'Alfonso Cuarón, el seu col·lega, el seu cuate mexicano, que guanya l'Òscar, i ell també el va guanyar. Ell també el va guanyar, molt bé.
Escolta, abans em deies, és una època ideal per fer balanços, i hem dit, home, com a mínim, fem balanç del que hem pogut veure de cinema espanyol. A veure, què consideres tu?
que podria estar en el rànquing de les pel·lícules de l'any? No sé si s'hi ha discutit l'una o una altra. Segur que si és el Gorina diria que no està absolutament d'acord amb tu. No, no, no. Mira que has dit cinema espanyol, no s'ha comentat gaire cinema català. No ha estat un gran any. Ja, per això he dit... Sí, no he volgut posar el dit a la llaga. Doncs aquest any el gran duel és Màgica del Gael, la isla mínima.
Màgica al Gale, la pel·lícula del senyor Carlos Vermut, que a mi em sembla també una miqueta apadant l'home perquè vol demostrar que... Màgica al Gale és aquella que hi havia aquella música d'aquella cançó espanyola... No solament hi havia aquesta música fantàstica, sinó que és tot un videoclip dins de la pel·lícula del Manolo Caracol cantant...
I el José Cristán preparant-se per fer una malfeta. Una malfeta. Però hi ha molta gent que veu aquesta pel·lícula i ha dit que és rara, estranya, molt estranya. Però a la majoria de crítics els ha fascinat, eh? Jo crec que estic molt en minoria amb aquesta pel·lícula, perquè és d'aquestes pel·lícules que et diuen, com el How Hackett del Viggo Mortensen, que l'espector ha de...
Estrella tiene 16 años. Carmen tiene 15 años.
Su padre es el barquero de la isla. Viven a unos tres kilómetros por carretera. Però és d'aquelles pel·lícules que et manté en tensió a la cadira i que està ben feta i que t'ha d'agradar aquest tipus de cinema. T'ha d'agradar i sobretot perquè parla d'un moment de la transició on hi ha dos policies, no dic que el bo i el dolent perquè això no seria prou, que sí que té un passat i l'altre que té un futur.
i que s'enfronten a un misteri que es va desvetllant mica en mica. És una agafada a veure les marismes d'Andalusia. Tothom ha dit, això és com el True Detective, però quan va fer el senyor González aquesta pel·lícula... No, Rodríguez. Rodríguez. No, Rodríguez. És dels cognoms, allò, per excel·lència.
Doncs la Turdetectic encara no existia, ha sigut una casualitat, i ell està absolutament farta que li preguntin quines concomitàncies té aquesta història i aquest ambient amb la Turdetectic. I no. Molt bé. Alguna altra cosa de l'any que ens hagi deixat, que vulguis destacar, que diguis... És que mira, hem parlat del duel que hi haurà, ara, amb totes les votacions que hi ha, amb totes les revistes. Sí, sí.
Veus que hi ha que la majoria vota per l'Islamínima, una altra majoria vota per Magical Girl, però hi ha una altra minoria bastant selecta que vota per l'Oreac, aquella pel·lícula basca, que no va guanyar. La del rap de flors, que és una pel·lícula que jo crec que l'Isabel Coixet fa uns dies, amb un suplement d'aquest que escriu, va dir coses ditiràmbiques sobre la pel·lícula que li han agraït molt, perquè la pel·lícula no ha tingut l'èxit que es mereixia. Per exemple, el tipus què va dir?
Que realment era una sensibilitat brutal i que el món femení estava molt ben dotat. Hi ha la sogra més sogra de totes les sogres. De totes les sogres. És veritat, també hem parlat quan la van estrenar i va presentar, com deies, a Sant Sebastià, eh? Jo he destacat, amb aquestes llistes que faig, he destacat també el Born, que n'hem parlat també, que també ha passat molt inadvertida, i una pel·lícula gallega que es va estrenar el mes de desembre, que es diu Os Fenômenos,
que és una pel·lícula sobre el món laboral molt precari, amb una obra a Galícia, amb una casa que s'està edificant d'una manera una miqueta no massa ortodoxa, amb una gran interversió de l'Alba del Valls. Els fenòmens que encara ja no teniu temps de veure-la, eh? Ara s'ha acabat ja, eh? Avui 2 de gener. Però sempre es pot recuperar via el tipus d'alguna plataforma? Sonava així, això? 20 por cada chupa y 50 por estos dos pares de botasen.
Escolta, posats a fer balanços, clar, no voldria fer un repàs de la gent que ens ha deixat, però hi ha noms que em vénen al cap, i sobretot últimament, el marge de Lauren Bacall, no?, i de Robbie Williams. Robbie Williams, que ha sigut segurament la mort més traumàtica. La més traumàtica, potser, de l'any, no? De totes, perquè va ser realment tan patètic aquest final d'ell, que és tremendo. El que passa que, justament, quasi acabant l'any, hi ha hagut una veu, una veu fantàstica que ens ha deixat.
Jo recordo el dia de la mort de Joe Cocker, que vam parlar amb en Jordi Tardà, i deia, clar, és el que ha arribat al gran públic, algunes cançons de pel·lícules molt concretes, però per ell, deia, la part bona de Joe Cocker com a cantant, compositor, és els seus inicis, els seus discurs dels inicis, que no coneix tanta gent.
Exactament, i la gent el coneix. Aquesta cançó que va sonar en 9 setmanes i mitja amb la Kim Massinger, també va sonar d'una manera literal al final de Full Monty, quan els tios es despullaven, que es deixaven el barret posat. És veritat. Per tant, deixa't el barret posat, venia a ser una mica la metàfora del que estava passant amb aquell estriptís no integral, per cert, dels senyors de Full Monty. Sí, sí, sí.
Ara, té unes versions de Beatles també fantàstiques, de Joe Crocker. I té la cançó romàntica per excel·lència, no? D'Oficial i Cavallero. Una miqueta més rosada, aquella. Sí, perquè hi ha aquesta veu femenina, a veure? Tu creus que si aquest home no hagués tingut aquesta veu trencada, tan peculiar, les seves cançons haguessin arribat tant a la gent?
No ho sé, home, jo crec que no. És com si la Meryl Streep ha sigut tan guapa com l'Escar Johansson, tampoc és arribar tan lluny. Mira que és bona, eh, Meryl Streep. Boníssima. Boníssima, ens agrada molt. Escolta'm, hi ha moltes coses... Segurament aquestes festes de Nadal i Reis hi ha molta gent que ha aprofitat per anar al teatre. Ja n'hem parlat en aquesta secció que hi havia molts musicals... O que hi havia, no, que hi ha molts musicals a la cartellera. I de cop i volta ens ha arribat que ja, des de fa un parell de dies, que tenim una altra possibilitat...
d'un personatge molt, molt, molt, molt d'aquí que, a més a més, t'ho coneixes bé perquè es va fer una pel·lícula que és La Monyos.
La Muñoz era una pel·lícula, fins ara. Sí, em pensava que veies que havia conegut la Muñoz impresa. No, no, he dit que coneixes bé el personatge. No tant, no tant. La Muñoz va ser una pel·lícula produïda per l'Adolfo Domínguez, agafa't fort. Adolfo Domínguez, d'Adolfo Domínguez? Adolfo Domínguez. Estem parlant de roba? Sí, sí, sí. Dirigida per la Mireia Ros, amb la Julieta Serrano fent una Muñoz sensacional. Sensacional.
I el trauma de la Monius, quan la Monius era jove, va tenir un trauma perquè no va poder casar-se amb el Carles Sabater que en Pau descansi, que era el galant de la pel·lícula. I estava molt galant, realment, allà. Aleshores, a mi em fa gràcia que el teatre del Raval recuperi coses molt d'aquí, que si l'Enriqueta Martí, la vampira... La vampira, que va ser tot un èxit. L'esbudellador... De White House.
Ah, no, aquest no era d'aquí. No era d'aquí. No era d'aquí, però... No era de la capella de la Sant Felinda. La Moños sí, és una altra producció del Teatre del Raval, que realment tot el que fan ho fan petit i ho fan molt bé. I veig que en el repartiment hi ha la Teresa de la Torre, la Itziar González, l'Òscar Mas, alguns d'aquests havien estat en Degoll de Bonfans. Per cert, la Cristina Murillo, el David Mauricio, l'Ena Jara i Agustín González Salvador, i que és una idea de l'Empard López amb composició musical i direcció musical de Pedro Pardo.
S'acaba d'estrenar al Teatre del Raval, per tant, serà un musical més de Barcelona, potser una mica més tendre, no?, que la Vampira i que l'esgodallà de Whitechapel. A mi m'agraden les coses que fan al Teatre del Raval, perquè realment, fins i tot jo crec que la Vampira del Raval hagués pogut transcendir un èxit tan important, anava en prorrogat, en prorrogat, i no sé per què no va anar a un teatre més gran, en un moment determinat. Segurament ningú va proposar-ho o ningú va apostar, i aquelles coses que passen, no?,
allò que passa al nostre estimat Nova York, de l'Off-Broadway passar a Broadway. Exacte, de l'Off-Barcelona passar al Prova. La gent va al Teatre del Raval de la mateixa manera que va als teatres amb més capacitat. I hi ha un caliu extraordinari sempre. Per tant, ens apuntem per algun d'aquests dies que puguem, quan torni el Gorina, quan torni la Derriba. El dia de Reis de la Tarda. El dia de Reis de la Tarda, encara potser sí, el dia de Reis de la Tarda. El dia de Reis de la Tarda, però Tarda-Tarda. Tarda-Tarda.
Perquè si no encara et dura entre l'emoció, els regals, els Reis i tot això. A mi no em porten gran cosa. No et porten res, els Reis? No has demanat res als Reis? Sí, però no m'ho porten. Mònica, t'arribes, Àlex, Gorina, que els Reis a casa vostra portin alguna cosa pel Jaume Figuera, sisplau. Escolta'm, Jaume, que re, no t'he dit feliç any nou, perquè hem entrat ja directament queixant-nos que no hi havia ni la Mònica ni l'Àlex. A mi els alts parells em van millor que els sanassos, és a dir, que compta, eh?
El 2014 tampoc ha sigut... Jo quasi que soc més del... Jo quasi que soc més del 2015 que del 2014, eh? Bé, però perquè ho tenim per davant. Sí, i perquè potser els anys... Em sap que soc el contrari, eh? Els anys per ells no m'agraden tant, eh? Jo vaig deixar mai per ell, i tu? No, 67. Mmm!
Ui, un secret ben guardat. De cop i volta he dit l'edat. Acaba encet. Acaba encet. Ara no ben bé. Com la grossa de Nadal. Exacte. Com la loteria. La loteria espanyola. Clar, clar, clar. És veritat. En tenim tantes, ara en tenim tantes, no passa res. Ja, molt un plaer. Fins la setmana que ve recuperats tots plegats.
Amb horari normal i situació normal. Exacte. I amb els nostres respectius... Em sembla que us faré el sol jo la setmana que ve. Em sembla que us faré el sol jo. Ja ho veurem, ja ho veurem. Vinga. Que vagi bé. Comenci l'any. Adéu.
Meteo Mauri. 2015 també tenim Meteo Mauri amb el llibre La Vinya i el Via Catalunya i el llibre Cuina amb denominació d'origen. Esquiarem ben ensenyats per l'Escola Catalana d'Esquí. Ens acostarem a la jurisdicció de l'Àrtic i ho rematarem amb estacions meteorològiques històriques de la mà del Servei Meteorològic de Catalunya. Meteo Mauri. Cada dijous a partir de les 7 del vespre a catradio.cat. Descarrega-te'l.
amb el patrocini de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de Turisme.
Manu, deixa de cantar la Nadal i respon. Per 10 punts. Va. Desitjos per l'any que comença. Temps. Més instituts i escoles optimistes. Correcte. 500 euros setmanals per equipar el centre. Correctíssim. Noves proves i més humor pel concurs. Correcte. Que el programa duri 7 hores com el de Natarribas. A veure, tampoc ens flipem. A Catalunya Ràdio, cada dia, d'una a dues del migdia, els optimistes. El 2015 serà un any molt optimista. A mi se'm fa curt, què vols que et digui? Tu, què? Amb Sergi Vives i Manu Guix.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ara són dos quarts i dos minuts de 12 i aquesta hora torneu a marxar cap a l'aeroport del Prat perquè avui, abans ho hem explicat, hi som perquè el col·lectiu de taxistes Elite ha convocat una assemblea en relació amb les protestes que volen fer a partir del dia 20 de gener si no s'aprova el decret llei per immobilitzar els taxis il·legals. Denuncien que els prenen feina i que moltes vegades els costa agafar els clients i que no sempre surt de compte.
Per això, avui hem anat a l'aeroport i estem vivint el dia a dia dels taxistes. Non, Laia Claret, és la teva feina d'avui, on ets exactament i amb qui estàs parlant? Sí, a veure, aquesta és la meva feina d'avui, seguir el dia a dia dels taxistes. Som al costat de l'Alberto Álvarez, com fa una estona, president i fundador d'Elite. Hola, de nou, Alberto.
Hola, hola. I us he de dir, a veure, Marta, tots teniu al cap aquelles cues de taxis, no? Tu quan surts d'un aeroport, sobretot d'aquí al Prat, tens la imatge dels taxis que t'estàs esperant, tu amb la maleta els agafes i te'n vas cap a casa, oi? Home, sí, tu amb la maleta els agafes molta estona i de fet, si pots, els agafes, sí, sí. A què hi deu haver, potser, esperant? Fins a 100, 200 taxis? A tot estirar, eh? 100, 200 taxis?
Més o menys. Això m'ho preguntes a mi i preguntes a ells. No sé, molts, molts, una cua eterna, llarguíssima, de taxis. Doncs a veure, perquè te'n facis una idea, abans els taxistes s'han d'esperar a un altre lloc, a un altre pàrquing. O sigui, hem anat fins a la zona on s'esperen aquests taxistes. Hi ha aproximadament 800 taxis esperant-se que els donin permís per anar fins a la terminal. Tots estan aparcats.
I llavors hi ha una persona que els dirigeix i quan veu que la terminal comença a buidar-se de taxis poden sortir d'aquest pàrquing que està aproximadament a uns dos quilòmetres d'aquí i anar fins a la terminal. Allà evidentment perden hores. Escolteu què ens han dit. Cinco horas más o menos. O sea, y ahora estos meses unas cinco horas tranquilamente te puedes tirar aquí esperando en coche. Jo al màxim sis hores.
Sí. El que passa és que quan ja arribes a les dues hores, ja es diu, no me'n vaig, m'espero a veure si surto en una horeta. I així arribes i arribes a sumar a sis hores. Hi ha dies que, però molt, més de tres hores. Hi ha molts dies que passem a les tres hores. La mitjana ni l'hivern de tres hores, no, però dues hores i mitja. Normalmente estamos unas dos o tres horas, normalmente. Sobre todo en mi parada, que es la del puente aéreo.
Això, Alberto, molta gent no ho sap, no? Tu estàs acostumat a sortir de l'aeroport, a veure aquests taxis que t'estan esperant i penses, mira, van donant la volta, van anar a deixar clientela, tornen a venir cap aquí, però hem anat al pàrquing a la Graella on esteu vosaltres, allà fins i tot hi ha un bar de l'estona que us heu d'estar esperant abans que us diguin uns quants taxis i ja poden sortir cap a la terminal, no?
Sí, nosotros tenemos allí, bueno, nosotros ya le llamamos área de descanso, porque es que estamos tantas horas y sí, está a unos dos kilómetros de distancia, estamos bastante apartados y bueno, pues allí, claro, nosotros entendemos que tantos taxis no pueden estar en la zona donde salen los pasajeros.
El problema viene que estas horas de espera es porque nosotros entendemos, bueno, es que esto es así, es que cuando salen los pasajeros salen perdidos. Tenemos publicidad allí en el aeropuerto, tenemos publicidad del aerobús, tenemos publicidad de muchos transportes.
Nosaltres això ho hem pogut comprovar. Hem entrat dins de la terminal i el que hem vist és que la publicitat dels taxis és un adhesiu enganxat a la paret amb una fletxa que assenyala que no es poden agafar. I vosaltres reclameu això. Més visibilitat, potser fins i tot algun instant, no? Nosotros lo que reclamamos es que los pasajeros puedan elegir.
Nosotros no estamos en contra ni de aerobús ni de otros transportes alternativos, pero tienen que tener toda la información para poder decidir. Perquè el que m'has dit tu, Alberto, és que molta gent el que no sap és que potser un taxi compartit amb una família de quatre o dues parelles de dos amics potser surt més a compte d'agafar un taxi que no pas l'autobús, però el client mirant sempre...
El aerobús, bueno, cuesta 6 euros a la Plaza Cataluña. Luego normalmente la gente coge el taxi allí hasta el hotel. Nosotros eso, si lo multiplicas por 4, te llevamos hasta el hotel con las maletas, desde el aeropuerto hasta la puerta del hotel o tu domicilio. Eso es lo que nosotros reclamamos de que los clientes tienen que saber. Tienen que saber para poder elegir.
A banda d'això, també aquestes hores d'espera també són com a conseqüència de les llicències que hi ha. Aquí hi ha 1.500 vehicles a l'àrea metropolitana de Barcelona, 1.600 taxis. Com es pot resoldre aquest excés que creieu que hi ha? Per què creieu que hi és?
Bueno, nosotros ahora mismo sobran alrededor de unas 2.500 licencias. Tener en cuenta que cada línea de autobús o cada línea de metro, como va a llegar ahora al aeropuerto, dentro de ese presupuesto deberían de sumar
el dinero para retirar esas licencias. ¿Cómo se retiran esas licencias? Pues la gente cuando se va a jubilar, la administración debería de pagarles el dinero que corresponde y esa licencia retirarla, porque por eso se llama administración, ¿no? Para administrar, ellos tienen que administrar para que nosotros nos podamos ganar la vida. O sigui, el procediment és aquest, quan una persona jubila, ven la seva llicència a una persona que vulgui entrar de nou. Vosaltres el que recrereu és que l'administració la pagui, perquè així també es descongestionarà el parc, no?, de taxis.
Claro, y la ciudad también. Hay muchas maneras de hacerlo. Ellos, como siempre, dicen que no hay dinero. Bueno, no hay dinero, pero para, por ejemplo, el déficit que hay en autobuses y metro, que es multimillonario, para eso sí que hay dinero. Entonces, claro, ellos para lo que quieren somos públicos y para lo que quieren somos privados. O sea, que nuestra situación es bastante deplorable.
Entre aquest accés de llicències que comentaves tu, entre l'espera a les graelles, entre l'espera aquí a les terminals, aproximadament heu calculat quants diners genereu per hora, més o menys ara que és l'hivern, aproximadament, eh? Con mucha suerte, 10 euros la hora brutos, de ahí tenemos que poner gasoil y bueno, ahí vienen las reparaciones, los gastos del coche, de uso del coche, las revisiones...
Pues imaginaros. Clar, evidentment, aquí també l'intrusisme, que hem dit abans, i juga una part important. Per això vosaltres demaneu aquest decret llei perquè s'immobilitzin els taxis il·legals. Durant tot el matí estareu recollint firmes, no?
Sí, sí, nosotros seguimos. Aparte, no solo aquí en el aeropuerto, sino por todas las paradas de Barcelona. Somos muchos y vamos muy rápido, o sea, lo vamos a conseguir seguro. En voleu 5.500, dia 10 emporteu masdit, més de 1.500, ja en pocs dies, eh? Sí, no llevamos ni tres días y ya hemos pasado las 1.500, que yo sepa, porque esto no para, eh?
Molt bé, Alberto Álvarez, president i fundador de l'IT. Gràcies pel matí que m'has portat a visitar el vostre lloc de treball i molt bon dia. Quan queráis, ja sabeu. Gràcies, Laia. Fins ara.
Quina ganga! Un pisat amb molta llum, un lloguer que gairebé es paga sol, seria perfecte si no fos per un petit detall. L'estima que sí que té la corop de l'estació, oi? Hi ha oportunitats que no són tan bones com semblen. Les d'Ikea? Sí. Enduta les últimes novetats a preus increïbles. Només fins al 22 de gener. Ah, i aprofita que obrim aquest diumenge. Informa't en Ikea Pones barra Catalunya.
A Carrefour tot compta, per això ara tens un 3x2 amb més de 2.000 productes. Comprant 3 packs de 12 llaunes de cervesa a Sant Miguel, com que només en pagues 2, cada pack et surt a 3 euros amb 99. El dia que treus el teu Mercedes al carrer per primera vegada, els ocells canten. El sol brilla més que mai i tot és perfecte. I el dia que ratlles del teu Mercedes contra una columna per primera vegada, els ocells continuen cantant...
El sol continua brillant i tot continua sent perfecte. Perquè ara el teu Mercedes ve amb assegurança a tot risc. Arriba Mercedes-Benz complet. Finançament, manteniment i assegurança tot inclòs. Descobreix-lo al teu concessionari, Mercedes. Els fanàtics de les motos teniu una cita al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa.
Inaugurem les exposicions Viva Montessa i Campions del Motociclisme. I trobareu exposats tots els models de motos de la marca Montessa de totes les èpoques i una mostra de l'equipament que utilitzen els pilots professionals. No us ho podeu perdre. Generalitat de Catalunya. No t'ho perdis. Les propostes de Catalunya Ràdio.
Vols venir al Paradís? Vols submergir-te en un munt de records i cançons? Paradís, el nou espectacle de la companyia Divines arriba a Barcelona. Paradís, música, cançons, records i teatre fins al 25 de gener amb Divines a la Sala Montaner, recomanat per Catalunya Ràdio. No t'ho perdis.
Aquest any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Entra a catradio.cat, envia'ns una foto i en seràs el protagonista. Et podrem veure al nostre web i també a aquestes festes per TV3. Podràs escoltar i compartir la cançó de Nadal de TV3, la Nadala dels optimistes, les felicitacions dels nostres presentadors. I a més, consulta la nostra programació especial d'aquestes festes.
A Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Recorda-te'n, aquest any entra a catradio.cat. Així és el teu Nadal. No t'ho perdis. No t'ho perdis. Catalunya Ràdio. El matí de Catalunya Ràdio.
Tres minuts i tres quarts de dotze. Núria Marín, bon dia. Bon dia, bon any. Portes un vanitas vanitatis bon any immens avui, perquè hem de repassar moltes coses, eh? Moltes. Ha sigut un 2014, que Déu-n'hi-do. Com el 2015 sigui com aquest, acabaré patint un patatús. No!
Perquè no sé si passaran moltes coses o poques, però de la dimensió de les que han passat en el teu entorn del Vanitas aquest 2014, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Sobretot l'últim tram de l'any ha sigut superintens. Sí, i escolta'm, el primer destacat de l'any, no sé si és per Pantoja ja...
Sí, l'entrada a presó d'Isabel Pantoja ha sigut la bomba. Tots ens hem quedat molt parats perquè ningú esperàvem, ni tan sols a seu entorn, ningú esperàvem que finalment entrés a la presó i aquell moment de veure l'entrada a la presó d'alcalde Guadaira, custodiada per dos funcionàries, va ser com a molt impactant. I després la reacció que ha tingut la seva família, que continua demanant justícia per Twitter, per exemple. Ella fins i tot ha volgut felicitar la gent
Des de la presó, a través del Twitter del seu fill, el seu fill no para de tuitejar, mama, techo de menos, justicia... Que siempre te llamaba por la mañana el día uno y ahora no? Sí, ho ha tuitejat abans d'ahir, de mira, siempre te llamaba y ahora lo primero que quería hacer era llamarte y no puedo. Pero bueno, unes hores després el Quico Rivera demanava pujar un milió de seguidors a Instagram, o sigui que la cosa és com una mica...
Ha estat un any de veure moltes celebrities a la presó. L'Ortega Cano també l'hem vist a la presó, a més amb molts problemes de salut. No ha aconseguit un permís per poder sortir per cap d'any de la presó. El Justin Bieber, per exemple, també s'ha passat detingut mig any. Sí, però aquí és perquè ell ha anat fent coses, l'ha anat enxampanyant.
Déu-n'hi-do, sí, ja es pot sentar al cap aquest noi. I després, aquí a casa, el Gerard Piqué, que s'ha ficat en menys escala. No, presó no, presó no. Però s'ha ficat en un petit embolic amb la Guàrdia Urbana perquè no li agrada que el multin quan aparca malament el cotxe. I un altre celebrity imputada que ha sigut també molt fort ha sigut el de la infanta Cristina. Sí, a veure què passa, perquè ara hi ha pressions perquè renuncia als drets dinàstics. Exacte.
Clar, que a veure la germana del rei al banc dels acusats, això és molt hardcore, se'n parlarà moltíssim, se'n parlarà molt, ara han de reformar els jutjats de Palma, perquè això serà un judici tan gran, han de fer obres, aviam quan serà aquest judici, però serà molt heavy i se'n parlarà a tota Europa d'aquest judici. Ella s'obrà a la banqueta com a acusada,
Jo crec que a la presó no hi anirà, però l'Iñaki Urdangarín sí, que el veurem entre la... Jo crec que sí. Per tant, tu creus, és opinió personal, tu creus que al final renunciarà als seus drets dinàstics, tal com l'estan pressionant últimament des de diferents àmbits? Avui aquest matí ho explicàvem fins i tot des del mateix Partit Popular. Jo crec que sí que renunciarà, finalment. I a més, Felip Sisè i Letícia estan intentant, o sigui, s'han...
presumeixen molt o volen posar molt evident que volen modernitzar la institució, que volen donar exemple. De fet, en el discurs del rei Felip, que va ser el primer que va donar per la nit de Nadal, en el minut 2 ja estava fent referència a la corrupció. Sota línies podies veure que estava parlant de la seva germana. Jo crec que vol ser molt exemplaritzant i farà que la seva germana renunciï. No la deixaran de banda del tot, però faran que renunciï.
Clar, és que a més a més tot això coincideix amb l'any de l'abdicació del pare i de l'arribada al tron del fill. Aquesta per mi és la notícia de l'any, perquè el moment de l'abraçada que es fa amb el rei Joan Carles I i Felip VI, quan li cedeix el tron, la Letícia sent reina, una periodista que comença l'any sent princesa... Podria ser tu, per exemple. Podria ser jo, perfectament. Perfectament.
Carzuela necessitava una mica de sang fresca, senceta amb la Letícia, que crec que s'ha de... Que no és igual que tu, però vaja. No, li falta una mica de naturalitat i jo des d'aquí m'agradaria demanar als reis que concedissin una entrevista, perquè no els coneixem. Molt bé, al matí de Catalunya Ràdio. Per exemple...
torna de seguida. Per exemple, perquè de la Letícia què és el que més sentim, Marta? Doncs com va vestida. Per què? Perquè no la coneixem. No sabem com pensa, no sabem què opina de l'atur, què opina de les retallades, no ho sabem. Segur que té opinió absolutament de tots els temes. Doncs no, prou ja de parlar com vesteix la Letícia. Coneixem-la una mica millor, que es deixi conèixer una mica millor. Fes un missatge directe al Paló de Zarzola perquè ens torquin una entrevista i ja et convidarem perquè vinguis també. Ah, vale, doncs
Doña Leticia, como compañera periodista, le pido por favor solemnemente desde el Estudio de Cataluña Radio que venga una mañana y nos conceda una entrevista que saleremos con muchísimo cariño. Un besito.
Però escolta'm, hi ha algú que sí que la coneix bé, la Letícia, eh? Qui? Hi ha algú que la coneix bé amb ella, no? Que ha fet un llibre... Ah, sí. Ah, el seu exmarit... Ai, ai, ai. No t'olibis d'això, eh? Ai, ai, ai. És que això és super... Això és tan nou que m'has deixat de pasta de bonia, tu. No, no, no. Doncs mira, el seu exmarit, que és l'Alonso Guerrero, que no sé com ho han fet, però no ha parlat en absolut de res del seu matrimoni amb la Letícia, ara amenaça en publicar un llibre que diu que ja el té escrit sobre el seu matrimoni. Ai...
En aquest senyor li ofereixen 600.000 euros per una fotografia del seu casament amb la Letícia. I no ha sortit enlloc. Ja diu molt d'aquesta persona, però ara el llibre, a veure què passa. Si surt... De moment és una advertència, no? Una advertència. No sé si tindrà moltes coses morboses a explicar, perquè van estar un any i poc casats. M'agradaria saber si la Letícia rentava els plats, no rentava els plats, que no soplava plat estrella. El més normal del món, doncs sí. Segur que sí.
Parlen de casaments. Va, que aquest 2014 n'hi ha d'uns quants. Els hi encanta casar-se, els famosos també els hi encanta divorciar-se. Però jo faria un rànquing de 5 i en el cinquè lloc col·locaria el casament del Tom John, que va ser fa molt poquet el dia 22 de desembre, que es va casar amb David Furnish.
Portaven nou anys d'unió civil, però ara que ja està legalitzat el matrimoni homosexual a Anglaterra, doncs han decidit casar-se a lo bèstia. O sigui, Fieston amb la família Beckham, en Hugh Grant i Liz Harley. Què passarà? Aquests dos sí que estan separats. Veus? Aquest és el cinquè lloc, eh? El cinquè. El quart, quin seria? Home, el casament més cutre i hortera del món mundial. Home. Kim Kardashian i Kanye ho és. Per favor. O sigui...
Te gastes 100 milions d'euros en un casament i llogues un castell a Florència i fas una cosa tan xoni. Allò és que, allò és... Per favor, què t'està passant? Ves a una benzinera i casa tallat. Com ho deien allò de porc i de senyor se n'ha d'avenir de mena. Exacte, sí, amb l'amor siné. Això crec que no s'aprèn. No, no, no.
I en tercera posició? Doncs el casament de Fran Rivera i Lourdes Montes. Jo, per mi, són una de les parelles més avorrides del panorama rosa. Molt bé, molt bé. Em sonen avorridíssims. Molt. I aquest casament era el segon, perquè ja estaven casats pels civils, els van casar l'any passat, però els hi van esclafar l'exclusiva l'any passat. Ah.
Perquè els convidats portaven el mòbil i a base de pujar fotos al WhatsApp i al Twitter i tal es va filtrar les fotos i la revista Hola va pagar molt menys per l'exclusiva. Llavors què ha passat? S'han hagut de tornar a casa per l'església per l'exclusiva.
El vestit d'ella molt comentat, també. El deia, sí. El deia, perquè se'l va fer ella mateixa i portava unes pedretes, el vestit bordades, que eren d'una làmpara. Que havia de col·lar d'una làmpara, la va desmuntar i se les va cosir el vestit. Ja veus, reciclant. Està molt bé. Em pensava que t'havies oblidat del casament de l'any, eh? Em pensava això, eh? I l'esporta en segura posició. Perdona, és el meu criteri. Ah, vale. El meu criteri que no va...
val res, però és el casament de l'home. El d'Arts George Clooney, no? Que és una llàstima que l'home, el solter d'or, s'ha casat amb la mala Lamudine, és un casament... Bueno, és que són perfectes els dos, són com superideals. Mira, a mi m'és igual. Jo el miro amb ell, ves? Home, clar, sí, com per no mirar-lo, no sabem anar, tu. Clar, aquest casament coincideix en el temps amb el de Brad Pitt i Angelina Jolie, que es van casar amb... És veritat, és veritat, però no té el mateix glamour per mi, eh?
Home, el de l'Angelina... No, perquè el de l'Angelina no va tenir massa glamur, perquè la van deixar tot el casament en mans dels fills, en plan... Van pintar el vestit, van fer no sé quantes coses, no me'n recordo. Sí, sí. I aquest any 2015... Aviam, si es casen. Fes post. Per favor, apostes. Que es casin Iker Casillas i Sara Carbonero. Que es casin...
que es casin. Encara no ho han anunciat, però tant de vos casessin. La Shakira i el Piqué també seria molt xulo que es casessin. Que, per cert, la Shakira serà mare d'aquí poquet del segon nen. Abans haurà de néixer la segona viatura. Però segur que estarà estupenda el dia 3 d'haver donat a llum i que es casin. Posar-se un vestit preciós i casar-se. Clar, i volem l'exclusió a nosaltres. Això també, l'entrevista, l'exclusió.
I la Pilar Rubio, perquè seria com una mica el cupo de casaments canyís. Jo crec que Pilar Rubio i Sergio Ramos, si es casen, serà un casament choni al nivell de Kim Kardashian i Kanye West. I això en baso amb fets empírics, perquè és que és la fotografia de Felicitació de Nadal que van penjar Sergio Ramos i Pilar Rubio. Ell amb un pijama, amb els mitjons d'esport blancs fins al genoll, per damunt del pijama...
Per estar calantonet. Per estar calantonet i dir que això promet, per favor, que es casin ja. Que es casin ja, a veure què em porten. Això són els casaments, però també hi ha les ruptures sonades, sonadíssimes.
Don't blame it on me, don't blame it on me. També n'has fet 5? També 5, sí. Una molt recent, la de Tim Burton i Helena Bonham Carter, el director de cinema i l'actriu, que eren una parella molt estrafalària de Hollywood. Ella, la seva musa, treballava molt amb ella totes les pel·lícules, excepte la darrera, que s'ha estrenat ara fa poc, la de Vic Ice, la de la Amy Adams. En aquesta no hi surt. Per què? Doncs perquè ahir feia un any que tenia una aventura amb un ajudant de producció...
Ai, ja està, ja va dir, aquí no salen. Clar, ja portàvem una vida una mica estranya, vivien en dues mansions a Londres, separades però intercomunicades per una habitació, o sigui, és allò ni contigo ni sin ti. Però si volen estar junts, estan junts, sí o no? Sí, exacte, i al final es divorcien, i també això coincideix en el temps amb la separació d'Eva Mendes i Ryan Gosling, que van a parella una mica estranya, almenys per mi, que van ser pares fa tres mesos, i ara ja la cosa ja no... I ja està? De tres mesos de ser pares ja està? Sí, ja està, ja s'han cansat d'una de les tres.
Aquesta estava a la cinquena posició, eh? Sí. A la quarta qui tenim? Doncs Maria Valverde i Mario Casas, que és el culabrot així a nivell del cinema espanyol, perquè ell la va deixar per una altra, i ella, doncs, a la que li posen un micro al davant, de fer unes coses, i contra el noi de... Era un desconegut per mi, jo no sé què li he fet. O sigui, és víctima del despit total i absolut. Absolut, absolut. Sí, sí. I en tercera posició?
Doncs Miguel Ángel Silvestre i Blanca Suárez queden moníssims com a parella. Ella comença a rodar un videoclip amb el Dani Martín, amb el cantant, i s'enamoren en el videoclip. Deixa el Miguel Ángel Silvestre fet pols, pobret, penjant fotos a l'Instagram tot el dia amb el seu monopatint, però fet pols. I sembla ser que mesos després ja el tenim col·locat, podria ser, amb una model, amb la Noelia López, exnòvia de Guti. M'agrada molt aquesta noia, a més és molt maca, molt simpàtica. Més que ella, més que la Blanca, sí? La Blanca és que és...
Saps allò que crec que soc tan glamurosa que al final... Et sobrepasses ja, de tant de glamur. Sí. Fora, no, res. I escolta'm, una altra ruptura de fa poc? Doncs aquesta ja n'hem parlat, portem mesos, dient que aquests dos no tenien bona pinta aquí a Catalunya Ràdio. Nosaltres som visionaris. No cal que diguis nosaltres el plural majestàtic, queda molt bé, però qui has sigut tu, Núria Marín?
Era qüestió, és que ho veia tan clar. Tu ho veies claríssim, això. Jo claríssim, a més cada setmana... Però n'hem dit qui encara, eh? N'hem dit qui és per antena? Marta Ortega i Sergio Álvarez, la filla de Mancio Ortega, del senyor Zara, propietari d'Inditex. Doncs ja es van anunciar rumors de parella i tal, però cada setmana la revista Hola es feia càrrec de publicar fotografies de la parella en actitud carinyosa, que estan superbé. No passa res, aquí no passa res. I això.
em va fer pujar la mosca al nas. I vas dir, doncs sí que passa, i ara ja està, perquè avui crec que ho trofis dels diaris, ho he llegit, eh? Sí, sí, sí, tots els diaris. Molt bé, però aquesta no és la primera, la primera posició, ja? Aquesta, jo em vaig quedar al·lucinada, Antonio Banderas i Melanie Griffith per mi eren la parella, o sigui... Eterna. Eterna, la que dius, ah, existeix el matrimoni, o sigui, a Hollywood és molt difícil mantenir una relació durant molt temps, doncs ells ho semblava que ho aconseguirien, doncs es van divorciar, van dir de forma amistosa, però és mentida.
No, no, no, no. Ara ja no, eh? Ella ha contractat una advocada matrimonialista d'aquestes que es cura butxar, que és total, i hem estat amiga de la Kris Jenner, que és la mare de la Kim Kardashian.
Ara estan juntes a Aspen. És molt endogàmic. Escolta'm, però ja hi ha recanvi per entendre'ns? Sí, l'Antonio Banderas surt amb una agent immobiliària holandesa que ven cases de luxe i ja se l'han portat a casa i tot. I la Melanie? La Melanie no sé si s'ha deixat veure amb algú, que saps tu alguna cosa que jo no sabia. No sé si ha passat el cap d'any amb algú. Amb la mare de la Kim Kardashian.
Amb la mare de la Kim Kardashian. Expliquant-se les penes. Aquesta senyora és una dona de negocis que ha fet un reality amb la seva filla. Jo crec que l'aconsellarà de manera que li tregui molt més a l'Antonio Banderas. Tot el diner darrere de tot. Escolta'm, hem parlat de separacions de casaments. Parlem de naixements, va. Because I'm happy. Clap along if you feel like a room without
Tu parles de mini celebrities, ja, no? Perquè ja neixen i ja van encarades a la foto. Per exemple, foto van ser portada de la revista Hola, Xabelita, amb Alberto Isla, un glamour, una cosa. Amb Albertito, el nen, era un naixement una mica estrany, perquè aquest noi, Alberto Isla, tal qual va vendre l'exclusiva, va deixar Xabelita. La Xabelita, pobra, va estar fet molts temps, fins que ha entès de quin pal va l'Alberto Isla. Veus?
Però deixem el rotllo canyí i anem al glamour. Va. Perquè Rafael, el primer fill de Carlota Casirà aquí, folga la seva relació amb l'actor Gat el Male, que és una parella una mica també estranya i jo crec que ell li dona mala vida a Carlota, eh? Ah, sí? Jo crec que ell la fa patir. Jo crec que sí. Apuntem això.
Acordem això, que aquesta noia té bon ull. Carlota pateix. Molt bé. I a Mónaco hi ha hagut força naixements, jo també. El naixement aquest de... Mónaco, tu portes la foto aquesta no l'havia vista. De la revista Hola, sí, els bessons de Charlene i d'Albert de Mónaco. Ell, bueno, ell... Sí, està una mica amb una cara a tots. Se li veu una mica el cartronet a l'Albert de Mónaco. Cartronet. Però vull dir que fan tots una cara una mica de...
No estic feliç de veritat. Quan has parit no fas aquesta cara. És una relació, em parla molt. Ja ho has dit. Quins altres famosos bessons hi ha? Els és la Pataki i Chris Hemsworth, que ell, per cert, ha sigut triat l'home viu més atractiu del món per la revista People's. Ella va lluir espectacular damunt de la catifa vermella dels Oscars, embarassada, quasi a punt de parir, o dels bessons. Espectacular, i la veritat és que s'ha recuperat superbé després del part i els bessons són una monada. Escolta, Miguel, el nen més guapo...
Jo cada cop que veig, mira que no soc gaire maternal, però quan veig el Martín Casillas Carbonero, el fei de la Sara Carbonero d'Iquera, em venen les ganes de... Ai, que mono, per favor, és una monada. És mono. Molt, molt, mono. Tu creus que tindrà germanet? Jo crec que sí, perquè són molt conservadors, els dos, i ella ja ho ha dit que li agrada tenir almenys dos o tres fills més. Doncs vinga, com que ja esperem també hem de baixar aquí el Piqué, anem a Luctuós, ràpidament morts del 2014...
Vinga, tenim la gran mort, no? La duquesa d'Alba, que va morir el 20 de novembre, als 88 anys. Aquesta setmana, l'Alfons Díez deixava Palau de Dueñas, on havia viscut amb ella, va haver de desmuntar el galliner que havien muntat junts. Era una cosa, sona així una mica friki, però era una cosa molt especial per ells. Molt d'ells, molt d'ells, sí. I el fill no vol mantenir el galliner i l'ha hagut de desmantelar i donar les gallines a una altra persona perquè se'n passi càrrec, perquè ell no se'n pot fer càrrec.
Miguel Boyer, també deixa vidu a la reina de paper-coixer, Isabel Preissler, Junior, al vidu de Rocío Durcal, Fabiola de Bèlgica, o Victoriano, el germà de Paloma Cuevas, que va morir la setmana passada d'un atac de cor als 41 anys i que ha sortit a totes les revistes, també. Va, i acabem els últims dos minuts per les millors i les pitjors vestides de ball.
Vinga, has fet 5 i 5, també? 5 i 5, sí. Comencem per les millors? Les millors. Doncs mira, Angelina Jolie, em va encantar els BAFTA, no sé si us en recordeu, vestida d'Yves Saint Laurent, amb un vestit d'home així, frac, guapíssima, que no cal portar faldillas per estar glamorosa. Molt bé. Després de Lupita Nyong'o, que va guanyar l'Òscar, us en recordeu, a la millor actriu secundària pel seu paper... Els 12 anys, no? Sí. Un vestit blau, superbonic, de Prada, i el que més m'agrada és que ella no té gaire pit, i aquest vestit deixava molt en evidència que no en tenia de pit. Reivindiguem... I no passa res. Que no passa res.
Només faltaria. En tercera posició. Reina Letícia, molt guapa, sempre. M'agrada especialment el vestit de Carolina Herrera que va portar per rebre la presidenta de Xilo, un vestit paratet. En segona posició. Taylor Swift, que és un referent de moda. Mireu-la, sisplau, perquè vesteix molt bé i val la pena imitar-la una mica. I la primera, la Sara Carbonero. La Sara Carbonero. M'encanta com vesteix aquesta noia. T'agrada tot d'aquesta noia. M'agrada tot d'ella. Estic preocupada, comença a preocupar.
Escolta, a mi, les pitjors vestides. Doncs Sara Jéssica Parker, que em té molt preocupada, de diva fashion, ha passat a ser una senyora molt estrafal·lària. Llàstima. La Rihanna, també? La Rihanna va despullada als fotocalls i a les que t'hi fes les meies. És la pitjor vestida, també té raó. Igual que la Miley Cyrus. Déu-n'hi-do, que ja no sap què fer, no? No sap què fer per cridar l'atenció.
I la Shakira? Ho sento, la Shakira aquí tens la prova, o sigui, té un rotllo vulgar que jo quan vulgui me la porto de shopping. I en la primera posició... La Kim Kardashian, per favor, aquest pandero cul gegant que es posi... Que es vesti millor, que es vesti millor. Ja està. Núria, tu sí que tens glamour. Gràcies. Gràcies. Feliz any nou. Feliz any nou.
Bon dia, us informa David Badia.
Torna ja a la normalitat a l'estació de Totxa, a Madrid, després que la policia ha aixecat el cordó de seguretat per una falsa alarma d'atemptat terrorista. La policia ha detingut un home que amenaçava de suïcidar-se en un vagó de rodalies fent explotar una bomba que portava dins la moixilla. Madrid, Albert Calatrava.
Bon dia. Una hora aproximadament ha estat desallotjada l'estació de Totxa. Ja s'ha aixecat el cordó de seguretat i els viatgers han pogut entrar dins de les instal·lacions. També s'ha resta apert el trànsit de vehicles per l'exterior de Totxa i també les línies de metro. L'estació ha estat evacuada després que un home, que ja està detingut, amenacés a fer esclatar una bomba que duia amb ell dins d'un dels trens de Rodalies que s'estava aproximant a l'estació. Els TEDx han confirmat que l'home no portava cap artefacte explosiu
Només una ampolla d'aigua dins d'una motxilla. Segons fons del Ministeri de l'Interior, l'arrestat està en tractament psiquiàtric. Albert Clatrava, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, Carme Montero. Els comerciants confien en les vendes dels últims dies de la campanya de Nadal per millorar uns resultats que fins ara reconeixen que són fluixos. Ho ha explicat al matí de Catalunya Ràdio Carles, el co-membre de l'associació Girona Centre Eix Comercial. Una hora aproximadament ha estat desallotjada l'estació de Totxa.
L'octubre i el novembre van ser fluixos. El desembre, gràcies a Déu, ha vingut el fred, han vingut les festes i el desembre s'ha animat. La Maria Italiana porta cap a port de Crotona, el vaixell que navegava a la deriva amb 450 immigrants a bord després que la tripulació hagi abandonat la nau. Fa només uns dies una altra tripulació va deixar també, davant les costes d'Itàlia, gairebé 800 immigrants a la deriva.
Els equips de rescat esperen avui avançant els treballs de recuperació de cossos de l'avió d'Herasia que va caure al mar de Java a Indonèsia. Fins ara només s'han recuperat 22 cadavars de les 162 persones que viatjaven a bord de l'aparell. També es continuen buscant les restes de l'aparell per mirar de recuperar les caixes negres i intentar aclarir l'origen d'un accident que s'atribueix al mal temps.
Els jihadistes de l'estat islàmic han imposat una almohina obligatòria a tots els habitants de les zones que controlen el Siria, segons informa l'Observatori Sirià de Drets Humans. En aquest sentit, els jihadistes han començat a crear oficines de recaptació que siguin diners o bé joies per després repartir-lo entre la població més pobra. L'advertiment sobre les almohines obligatòries va especialment adreçada als comerciants i també empresaris.
Esports, Maria Guixa. El Barça de Bàsquet encet avui la fase del top 16 de l'Urulliga a les 8 del vespre a la pista de l'Alba de Berlín. L'equip de Xavi Pasqual manté les baixes de Navarro i Ericsson, però tornen Oleson i Abrines, tot i que el tècnic va descartar gairebé el 100% que puguin participar. També el grup del Barça al Madrid s'enfrontarà a l'estrella roja de Belgrat.
En motor, diumenge arrenca ja el rally de Caruf a Buenos Aires i les hores prèvies estan marcades per les verificacions tècniques i administratives dels vehicles. En futbol, Messi, Neymar i Alves s'incorporan avui als entrenaments del Barça. L'equip de Lluís Enriques jugarà el diumenge a Sant Sebastià contra la Real Societat, mentre que l'Espanyol ja també prepararà el partit de diumenge, en aquest cas, a casa contra l'Eivar. A segona divisió, demà, duell gironí entre el Llagostera.
i el Girona. I en clau internacional, Steven Gerrard no seguirà a Liverpool la temporada que ve, ho ha confirmat el club, a través d'un comunicat al seu lloc web. Gerrard, capità de l'equip anglès, té 34 anys, deixarà aquest equip després de 17 anys i de gairebé 700 partits oficials. Fins aquí les notícies. En episodis anteriors dels minoristes...
Pilarín, Pilarín, Pilarín, Pilarín. És que estava mirant-hi el culet al Roger de Gràcia. No vols el Roger de Gràcia, ens ha creut. A mi també m'agrada més el Roger Coma que jo. Home, segon plat està bé, eh? No us fallaré aquesta nit, per això. No ens fallis, eh? No, no, no. Feu-ho bé, feu-ho bé. Però vosaltres us tireu pets vaginals? Jo sí. Bueno, jo sí, què passa?
12 i 4 minuts, som els minoristes del matí de Catalunya Ràdio. Primer divendres de 2015, dia 2 de gener, el dia després del caos de Canal Sur, que no podia haver començat pitjor l'any, i de fet Déu som bon senyal, perquè només pot anar millor tot a Canal Sur. I el cap i la fi només és el raïm, no? Voleu saber quin temps farà... Vinga, que tenim molta feina. Voleu saber quin temps farà aquest cap de setmana de botigues obertes i pont de reis?
Ja podeu trucar ara mateix al 9-3-2-0-7-4-7-4 perquè el Mauri ja està preparat al costat de Ló Cartanyà. Bon dia, Cartanyà. Bon dia. Atenció, Tomàs Molina, bon dia. Molt bona nit. I Francis Mauri, bon dia. Bon dia. Tres, tres.
asos de la meteorologia, avui preparats per rebre les vostres peticions. I algun ase. Asos i algun ase, també. Sí, sí. Un moment. 932017474 Podeu començar a trucar i fer les vostres peticions. Si voleu també via mail minoristes arroba gatradio.cat o matí arroba gatradio.cat i resoldrem els vostres dubtes meteorològics. Però abans de tot això, Jordi López, sempre comencem el programa, explicant moltes notícies, però de vegades ens deixem coses. Què ens hem deixat avui?
Hola, molt bon dia, molt bon any a tothom, també, el trio aquest de meteoròlegs que tenim aquí, no sabria por quin començar. Ens hem deixat de parlar del tió, crec jo, perquè el tió és potser una de les tradicions més nostrades. No n'hem parlat prou. No n'hem parlat prou. I m'agradaria que la gent truqués des de casa i ens expliqués quin és el seu vincle amb el tió, quin és la seva empatia, tot el que porta el tió, aquesta tradició tan bonica, exacte. Obrim línies de telèfon, sisplau, la primera trucada...
Hola, bon dia, una pregunta. Ah, doncs digui, digui. Quan marxa el tió? El tió? Quan marxa? Sí, el tió. La tradició diu que marxa, no? Doncs passats festes, crec, normalment a cada casa. Sí, sí, però és que el meu no marxa. Home, doncs se n'anirà d'aquí uns dies, com tots, no? No, no, és que no marxa des del Nadal del 2011. Perdoni, com diu?
Fot 3 anys que el tinc a casa vivint del cuento i no se'n va el cabron, eh? Home, però això ja no és normal, em sembla, eh? Ja, ja, collons, ja ho sé, ja. I no vegis com menja el paio, eh? Menja mandarines, com tots. Mandarines? Uns collons mandarines. El paio em demana pernil de jagugo, el senyorito, eh? I si li dono una mandarina em diu que me la foti... Sí, sí, escolti. És molt estrany, això no està dins la tradició. Ei, eps, això és el menjar, eh? Perquè si voleu parlem del mam. El mam.
Quan em despis tu, em buida el minibar, el tio. Es fot l'orujo i el dailis que dona gust. Doncs tanqui el minibar amb clau, no ho sé. Ja, ja, ja, ja, ja ho vaig pensar ja, però no, no, no serveix de res tancar-lo amb clau. Perquè no t'ho perdis. El tio és màgic, eh? És màgic, té que ne poderes, eh? Mai no veu davant meu. Quan surto de l'habitació el vas de whisky està ple, però quan torno només ha deixat els cubitos de ielo i un palillo. Ja, ja, ja.
Escolti, no sabem com ajudar-lo, aquí, em sap molt de greu, eh? Ja ho sé, ja ho sé, és un drama, és un drama. Estic per ruixar-lo de gasolina i fotre-li un mil. Home, no digui això, pobre tio, home. Oh, oh, oh, oh, oh collons, oh collons, que ho veu vostè? No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
És el tio. Escolta, i deixem que es discuteixin, eh? Sí, vale, perdó, adeu, adeu, adeu. Almenys ponme unas olivas y un sol y sombra, ¿no?, por los viejos tiempos, figura. Venga, hombre, no te pongas así, tiene un ducado. Tiene un ducado, dame un ducado.
Bé, si passen molt els dies i el tio no se'n va, comenceu a sospitar. Molt bé. Adéu-siau. Gràcies, Jordi. Nosaltres continuem, obrim el temps a la carta. Vinga. El temps a la carta.
Francesc Mauri, ara sí, bon dia! Bon dia! Però no és Francesc Mauri, és Grisli Adams avui qui ha vingut aquí amb una barba ferestega, una cara de fotre vacances per allà. La cara de vacances sí que la porta. Ha mort el llop. Sí, sí, sí.
9-3-2-0-7-4-7-4, si voleu saber quin temps farà. Com estàs, Mauri? Molt bé. Escolta'm, abans que comencem a parlar amb els oients del Matí de Catalunya Ràdio, per què no ens fas una miqueta una visió general de què ha de passar aquests tres dies? Bàsicament perquè el dilluns és la nit de reis, són les cavalcades.
Què esperem aquest cap de setmana i dilluns? En general, l'anticicló, només demà la nit hi ha una cua de front que creuarà a centre Europa i a nosaltres ens pot portar alguns núvols prims, potser tapar-se la cara nord pirinenca, Vall d'Aran, extrem nord del Pallars, i ja està, i l'anticicló. Això vol dir també que potser acabin formant-se més boires aquest cap de setmana,
I ja està, allà on no hi hagi boira, que serà gran part del país, solet, bo de dia, però força fred durant la nit. I el dia de Reis? En principi no... El dia que sortim a jugar tots al carrer? Sí. Allà als 12, tots amb cotxes teledirigits, el que ens ha gentut als Reis. Tu et porten cotxes teledirigits? Sí, jo, carai. Tota la vida. Tota la vida. Sí, sí, sí. És veritat, jo vaig tenir un... Vaig tenir... Com se'n deia? Tenia cable o ja era...? No, com se'n deia? Ai, no me'n recordaré. Un de gros. Era un...
de gros. Ja foten la musiqueta. Vinga. Què era? Un cotxe? Enric, que tens una habitació plena de cotxes? Sí, sí. No, però clar, després es van fent més petits i més sofisticats, però el Werner Machu o alguna cosa així, una cosa... Si algú recorda algun cotxe teledirigit amb aquest nom o similar, també ens ho pot comunicar. Estem parlant de fa... De les piles quadrades. No, estem parlant de fa 35 anys. Clar, imagina't. Sí, sí, sí. Vinga, que tenim el Joan de Terrassa, que ja és a l'espera. Joan, bon dia.
Hola, bon dia, Mauri. Mira, diumenge volem anar avui a missa al santuari de Caral. Trobarem la carretera glaçada? No, no, no, en principi no. A quina hora hi aneu? La de pujar dalt, vull dir, el de Berga cap a Caral.
No, en principi no. Mira, jo aquest matí a les 6 he passat per molt a prop carreteres d'això i, home, alguna corba una mica gebrada, algun bac que has d'anar una mica en compte, però ja està, no... Vaja, estan aixutes les carreteres. L'única precaució és, evidentment, això, en algun lloc on hi hagi més omitera que pugui estar una mica de gebrada i anar amb precaució, però ja està. A quina hora pugeu, Joan?
A missa de 12 volem anar, vol dir que dorem pujar per allà quarts de 12. No, no heu de patir, no heu de patir. No, no, és més, segurament a Caral tindreu temperatura clarament positiva i en canvi a Baix, a Porreig, a tot el sud del Berguedà, temperatura negativa. Bueno, la tarda ens crem a Verga que anem a veure els pastorets a Verga, saps? Però a Verga sí que no em fa por, em feia por la carretera de pujar de Verga a Caral. No, patiu.
Que per allà l'obaga no hi hagués... No, de fet, en realitat heu d'estar més preocupats per les de baix que no pas per les de dalt. Ah, molt bé. Però la preocupació relativa, ja dic, de trobar una mica de blancó en alguna corba, en algun bac i ja està, però res més.
D'acord. I si no li va bé el temps, pregui al senyor i deman-li el temps que vulgui, que segur que li dóna. Home, si se'n va a la missa de 12, segur que us hi foten catifa i tot allà. Cartanyà, sóc el Joan Puig, no sé si em recordes, però bueno, és igual. Hòstia, hombre, i tant que et recordo, Joan.
M'agrada molt. Hòstia, lo rei dels curtmetratges. Lo rei dels curtmetratges, claro que sí. Una abraçada des d'aquí, xiquet. Vinga, m'alegro molt. Vinga, igualment. Gràcies a tots. Adéu-siau. Adéu, adéu, adéu. Rosa Maria, Barcelona, bon dia. Hola, bon dia. Què necessites saber, Rosa Maria? Mira, volia preguntar al poble de Belletalls, a la Conca de Barberà... Sí, molts aerogeneradors.
Ai, sí, molts. Per tant, farà molt de vent. Potser massa i tot. Volia preguntar, demà a la nit, al dissabte, a les 7, que a Velldall venen els Reis, venen una mica abans... Què hi fan, demà, els Reis? Ja venen?
Sí, ja venen demà perquè tenim molta feina i com que Belldall està una miqueta enfilat vindré una miqueta abans perquè els nens puguin ja gaudir I això què és? Demà a la tarda? Demà a les 7 de la tarda arribaran els Reis de Belldall i volia preguntar si hi haurà la boira o no Jo crec que no jo crec que no seran dies posteriors però demà és possible que no
Ploure ja em penso que no ploure. No, ploure no. Per almenys que no tinguem la boira, que puguin arribar. Jo crec que en dies posteriors sí que hi seran, aquest sector. És difícil, eh?, sempre acotar el lloc exacte de la boira, però jo crec que no. Però vaja, haurem de venir tots. I deixem les joguines demà a la nit, ja, els nens de Vallcay.
Sí, demà a la nit, els nens de Belletall i els que són fills de Belletall. I Nadal, el 25 d'agost. Fotem el que ens surti del pit. Home, no, és un moment. Mauri, quin temps farà Belletall diumenge dematí, que els nens sortiran de Belletall i sortiran a jugar? Bé, sí, sí, sí, podran, ja ho crec. Els de Belletall són especials i quasi sempre s'adavanten una mica que els altres.
Jo demà començo la Setmana Santa perquè em surt dels ous. Tenen molta feina els reis. No poden arribar i hi ha puestos que han d'anar uns quants dies abans.
Hi ha pobles molt petits, no tot és Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Digues que sí, aquí m'ha agradat. Digues que sí, és veritat. Doncs moltes gràcies per trucar, felicitats. Bones festes i bon any nou. Igualment per tots vosaltres. Per ser Mauri, per anar a esquiar, com està el pati?
A veure, tenim la bona notícia aquesta setmana, aquests últims dies, que una segona estació de fons ha obert, encara que sigui parcialment, hi havia Tabascan, ara també és llest de Cerdanya, que era, diguem, el fanalet vermell que encara queda, perquè de neu natural n'ha caigut poqueta. En canvi, gran part del Pirineu català...
amb més o menys neu, n'hi ha una que destaca per molta neu, que és Baqueira, aquí sí que hi ha anat fent nevades, però la resta del Pirineu, a banda de Tavascan, doncs més o menys, doncs s'esquia, i sobretot amb molt bona qualitat de neu, perquè ha fet molt fred, i per tant la neu molt, molt bona. Fantàstic. Com a mínim els últims dies. Tenim el Jordi de Barcelona, que ha trucat al 932017474. Hola Jordi.
Hola, bon dia. Bon dia. Molt bon any. Igualment. Igualment. A veure, a mi m'agradaria saber quin temps farà el partit de dissabte, que me'n vaig 7 dies a Canàries. 7 dies a Canàries. Caram. Sol, sol, molt de sol. Vinga. Vinga, cap a l'aigua. Què hi vas a fotre, les Canàries? Esquiar. Que vulgui, no preguntin als oients. Bueno, amb una mica de notar. Com aquell de l'Eida Revolució, que no.
a veure si truca avui, a veure on ho tenim cada setmana que se'm va pel món, allà, venga, tocas los ous ara aquí, ara allà, diu que treballa la gent que treballa a quina illa vas? a Tenerife a Tenerife doncs, en principi farà sol tots els dies però, però, però potser dimecres se'nnugoli, seria l'únic dia que hi hauria, doncs això, una mica de núvols vas al sud o al nord?
al sud perfecte, d'en sol. I quina temperatura ho estem parlant ara, les Canàries, aquesta època de l'any, amb aquest sol? No, mira... Més o menys, quina temperatura tindrà el Jordi? Doncs mira, tota la setmana estaríem parlant de temperatures al migdia pròximes als 20 graus. Un aplaudiment pel Jordi, que semblarà un lloc amb 20 graus. I només dimecres una mica per sota. Una mica per sota, eh? 17, 18, això sí, l'aigua és freda, però vaja. Bé, escolta, no es pot...
Moltes gràcies, doncs. A tu per trucar, Jordi. Que ens facin moltes coses als Reis. Gràcies, a vivir, vinga. Fa veu de viure bé, eh? Vinga, que me les vaguin fotent aquí davant. Vinga, que anem a una altra illa, que ens truca el Jaume des de Menorca. Bon dia, Jaume. Hola, bon dia. Bon dia.
Bon dia. Què dius? Com estem? Bé, potents. Des d'aquell lloc de Menorca. No massa bé, no massa bé, estem, no massa bé. Eh, Cris Pino, però és una pregunta retòrica així com en general. Me va deixar la dona, Sandra. No, però quan et fan aquesta pregunta no cal que expliquis la teva vida. Quan sento un accent de les illes m'agafa com una espècie de nostàlgia de coses. Però tu ets a Mallorca. Sí, però les illes s'assala, a Mallorca també s'assala. Sí, sí, sí. Per res.
Que tenguis un bon any, no com jo. Molt bé, Jaume, què vols saber? Abans, nosaltres volíem sabre per anar a Mallorca, dia 15...
de gener. Aneu molt enllà. I, llavors, quin temps ho esperà per Mallorca per Sant Antoni? Clar, Sant Antoni, que això és molt important. Sant Antoni. Ostres, doncs ens... És que, clar, ens hauries de cridar el divendres que ve. Bueno, t'ho mirarem. Escolta... Ah, t'està fotent bronca el Mauri, eh? On aneu del divendres que ve? On aneu de Mallorca? Manacó i Sant Llorenç. I d'on sou, de Menorca?
De Sant Lluís. De Sant Lluís, molt bé. I quin temps fa? Perquè fem-ho al revés. No, no, que ens expliqui quin temps. Allà ell. A l'illa de Saire. Aquí fa un soler. Sí, fa sol, fa sol, fa sol. Però calculem que pot ser... No ho sabem, no tenim dades. Clar, aviam, l'anticicló ve molt potent, ni per dies. Potser durar, pot durar. Potser pot durar. Els anticiclons de gener acostumen a durar dos, tres setmanes. Per tant, escolta, les possibilitats són altes que tinguis anticicló temps estable i assolellat.
Però, clar, jo... Però hem de perfilar-ho quan s'apropi més la data. Sí, millor confirmar-ho la setmana vinent. Un temps de merda. Ja ho afonaré, eh? Jaume, estarem molt pendents de la festa de Sant Antoni a les Illes, també. Molt bé, gràcies. L'Espai Terra també ho poden complementar. Sí, sí, sí. Podeu fer un reportatge? És molt lluny. Gràcies, Jaume. Féu l'helicòpter i aneu a Menorca, a Mallorca, a Sant Llorenç, o a Muro, o... Amb vaixell.
Ara que el Mar està de conya. Per cert, el Mar, com està ara la cavalcada de risc a Barcelona? No, bé, bé, bé, molt tranquil, eh? Sí, sí, sí, sí, sí. Avui porta pocs folis, el Mauri li va donant voltes. No, perquè si imprimeix a dues cares i estalvia el paper. La versió de vacances, una mica, que no mos apretin gaire avui, també. Que la gent tingui en compte, hòstia, que avui mos agradaria també estar a l'isla de reunió, anar aquí pencant.
El dia de la cavalcada on vas a veure els reis? Jo cavalco tot el dia de la cavalcada, ho deixarem aquí. Des del matí fins a les 12 de la nit.
Molt bé. Ara li farem la mateixa pregunta a la Mercè, de Barcelona. Mercè, bon dia al poble. Bon dia. Miri, és una pregunta que potser li semblarà tota. La meva filla està a Tunes. Sí, està a Tunes, ja ho veu. No va mai a lloc, ja n'han hagut d'anar a tu bé. I resumit. No, no, continuï. Què collons ha anat a fotre, Tunes? Aquest és el que dic jo, em s'ha anat a fotre, això. Hòstia, ja ho pot tornar a dir, Tunes. Ui, vigili. Mercè, amb carinyo, has trucat per criticar la filla, eh? Claro, home.
Mare, eh? Hòstia, també és que tenen unes idees la jovent a Túnez. Aviam, posem la cosa en situació. Quants anys té la teva filla? La meva filla té 50 i pico d'anys. Hòstia, i amb aquesta edat ja la deixes sortir a Túnez? És molt jove. La de tant en tant la deixem anar sola. Encara hauria d'estar popant amb aquesta edat. Hòstia, noi. Quina cabra loca. Aquests senyors no me'n enreden. No, és que la meva filla ja hi és, però diu que és un país que quasi no plou mai i fa bastant temps.
Des que ha arribat no ha deixat de ploure ni un dia. És que compri loteria. És un talismà d'aquesta dona. Cobri, cobri. Allà on vagi la seva filla, cobri. Una pregunta. Està al nord, a la capital? Està al centre, està al sud? No està en un compratge de...
És un posto turístic, perquè jo no m'he mogut mai de casa, saps? Ja fa bé, ja fa bé. Sempre fa bon temps a casa. Normalment, a Tunís, els complexes turístics estan a l'est, cap a Gerba, tota aquesta zona, no cap al nord, que és on podria encara ploure els pròxims dies.
Encara? No, un moment, un moment, cap al nord. Fins que no marxi, sa filla plourà allà. És perquè torni ràpid. No, té pinta, té pinta això, quan torna ella? Tornen el dilluns, miri vostè. Aquest dilluns? És quan millora, sí. Ah, mira que bé, veus? Dilluns sortirà el sol, a Tunísia. No, és que la gent de Lleida sempre som així, eh? Som grans.
No, home, no, no, raros no. Són raros els altres. Els altres, els altres, això, els altres. Bueno, així ara quan ells vinguin millorarà, no? Ja ho havia d'haver preguntat abans, si no potser no hi haguessin allà, però mira, no se'm va ocorrir. No passa res, no passa res. I té algú més així? No, no, nosaltres ens movem de cap.
Ben fet, aquí a casa i tancats i barrats. I no vols saber el temps de Lleida ni res? No, les finestres tancades, que el donin pel sac el temps. Tancades les finestres. A casa. Dos vegades és a París, i prou, i a Navarra, i prou, i s'ha acabat la comèdia. Prou, i s'ha acabat la comèdia, i encara he fet massa. I els records de París i Navarra, què tal? Allò és una preciositat, eh?
M'encanta, perquè soc molt gran i falta de calés i massa vells. Hòstia, però l'energia a la TV pot ser gran, però repartim a totes bandes aquí. 83 anys, eh? Collons! I el marit el té per aquí al costat o no?
I què? Està molt guapo. Està flamenco? Flamenc, flamenc. Guapo i callat, eh? Vostès d'aquestes que li fot una cinta isolant a la boca al marit, eh? I aquí callat, lo marit, aquí al costat. Vinga, eh? No, que abans l'apuntava que se l'escoltava. Mercè, moltes gràcies per trucar. Moltes gràcies a vostè, eh? Fins aviat. I m'agrada molt aquest programa, eh? Nosaltres també que ens truquin. Gràcies.
Adéu, adéu, adéu. Un petó, un petó. Tenim algunes peticions via mail, també. La Maria Sánchez ens demana a Barcelona demà al dematí, al Born, al centre Barcelona. Com avui. Com avui, eh? Com avui. Sí, sí, solet, solet. La Joana Guixà ens demana el temps a la seu d'Urgell dilluns.
A partir de dilluns. Doncs també solet, el que passa és que bo de dia, però força fred de nit. Estaríem parlant de 5 sota 0 la nit, però 10 positius, 12 de dia, molt contrast entre el dia i la nit i aquest sol. A partir de diumenge ens demana l'Ignasi a Istanbul.
Partida diumenge a Istanbul. Doncs té pinta... Té pinta de pluja, eh? Té pinta de pluja, eh? La pluja de túnes potser acaba... A partir de dijous milloraria, però té pinta... Sí, sí, sí que té pinta de pluja. Espera-te, que no sigui neu a l'interior del país. Espera, aves li donen voltes al foli, a veure si ho veiem aquí. Té dos folis que... Els de color blau són... No, no, espera't, espera't, sí, sí, sí.
No, a partir de dijous millora, però amb molt fred, i la transició amb aquesta millora entre dimecres i dijous, fins que no millori, que no sigui acabant amb neu, eh? Doncs ja ho sap, l'Ignasi i la Laura ens demanen dimecres a diumenge a Berlín.
dimecres a diumenge a Berlín. A veure, això té... Ha nevat Berlín o no? Ha estat nevat, el que passa és que dimecres farà solet, dijous també, divendres, dissabte arriba un front, amb pluja o potser amb neu divendres. Ara et demano una altra abans. Marroc, Casablanca, a partir de dilluns per la Georgina Capdevila. Plou, allà baix, plou.
No, no, no, no, Tomàs, t'haig de contradir. Discutiu-vos una mica. És que jo no porto papers com ell, jo ho dic de memòria. Em llevo a les 5 del matí i ho miro tot. Faig com el cartó de circuit.
M'ocupio. Tenim un arat, eh? Brassolet al Marroc, bo de dia, una mica de fred. I l'última, que sempre dius allò de les finestres, Nova York, a partir del pròxim cap de setmana, al Santi Morral. No tinc la finestra americana aquí. Una genèrica del gener Nova York, fred, no? Molt fred, que vagi absolutament equivat. Ja no ve de dos o tres graus. Fa fred segur, abriga't.
Jo l'única vegada que he estat a Nova York era a finals de març i em va nevar. Vull dir que imagina't el gener. Això no vol dir que no tingui algun dia d'abonança, però que vagi equipat d'hivern i sobretot com que és una ciutat molt per voltar i per veure-la, doncs uns bons guants, un bon gorro, un bon calçat, per si de cas. Molt bé.
Mauri, moltes gràcies, com sempre. Ens retrobem la setmana que ve. I res, feliç any. Escolta, sí, ja hauran passat els Reis, els de Belletall ja, demà. Home, Belletall, volem anar a veure els Reis dues cops, demà a Belletall i dilluns a la tarda on vulguem. Tot un luxe, aquest país. Quanta gent viu a Belletall?
No ho sabem, ara ho mirarem. Poquet, segur. I els reis han d'anar un dia abans. No, un parell de dies abans. Un parell de dies abans. 400 o 500 persones, si deu haver-hi. Com l'antiga expedició del Barça, que sempre viatjava un dia o dos abans. Aquesta vegada que tu sempre ens portes, molt interessant. Mauri, fins la setmana que ve. Adéu-siau. Fins aquí el temps de la carta.
Però m'alegra la cara. Estic tip de buscar per internet una botiga de mobles que em convenci. Totes són iguals. Què dius? Això és perquè no coneixes la nova web de Magmobles. Mira, entra a magmobles.cat i trobaràs els mobles que necessites amb els avantatges que busques. Finançament, ofertes, descomptes increïbles i moltes coses més. A més, et fan projectes de decoració. Et porten els mobles a casa i te'ls munten. És això el que buscaves? Ho veus? Ja s'ha d'estar alegrant la cara. Entra a magmobles.cat i ja ho veuràs.
Magmobles. Alegra la casa. Alegra la cara.
Comencem un nou any ple d'il·lusions i bons propòsits, un dels quals estalvia més. I per estalviar no hi ha res millor que Hipercor. Tenim un 3x2 amb més de 1.500 productes i les millors ofertes en alimentació, llar, drogueria, regals... Per exemple, si t'emportes 3 litres de llet president, sencera, semi o desnatada, el litre et surt a 65 cèntims. Torna a estalviar Hipercor i Hipercor Pones. Oferta vàlida a la península.
21 temes dignes d'un festival de música catalana. Des del millor de Mishima, els Amics de les Arts o Manel, passant per Joan Deusà, Ses Freixes, La Pegatina i molts més. Emporta't amb el diari Ara Festival 2015. Un disc que recull la millor música de casa nostra. Ja a la venda al teu quiosc per 9 euros amb 95. Només amb l'ara.
Somies esquiar al nord? Vine a Vallnord. Aquest hivern celebrem el nostre desè aniversari millorant l'estació i reduint el preu del forfet. Ara el forfet adula només 34 euros en 20 si ho compres online. Sí, a només 34 en 20. Vallnord. El nord més a prop que mai. Vallnord. Seu del Swatch Freeride World Tour by the North Face. 14 de febrer. Vallnord Arcalís.
¡Qué suerte tenemos los Reyes Magos! ¡Todos los juguetes que nos piden los niños! ¡Los encontramos en Toy Hara! Frozen Skylanders, Doctora Juguetes, regalos que hacen felices a todos los niños y además miles de juguetes con un 50% de descuento. ¡Metoga pa! ¡Coged la carta a todos los niños y vamos a Toy Hara! Si existe, están Toy Saras.
Diumenge vinent 4 de gener fer les teves compres serà molt més fàcil. Perquè els nostres centres del Cort Inglés i per Cort de Catalunya obriran de dos quarts de 10 del matí fins a dos quarts de 10 del vespre. Aprofita el feliç 2015 amb una selecció de regals per tothom a preus especials. Aquest diumenge el Cort Inglés i per Cort de Catalunya obriran de dos quarts de 10 del matí fins a dos quarts de 10 del vespre. Aquest any a Catalunya Ràdio així és el teu Nadal.
El teu Nadal, així com vulguis tu, sempre que ho veus tan clar, no pot canviar ningú. Recorda-te'n, aquest any entra a catradio.cat. Així és el teu Nadal.
30 anys trepitjant escenaris. 30 anys al capdavant d'una banda clau de la música del país. 30 anys escrivint cançons que ja són himnes. Lluís Gabaldà presenta El cel obert a ICAT.cat. Un programa sobre el que expliquen i el que amaguen les cançons. El cel obert amb Lluís Gabaldà. I a partir del 13 de gener cada dimarts a les 10 de la nit a ICAT.cat.
tot un dispositiu per seguir les cavalcades per Catalunya de Ses Majestats als Reis d'Orient.
Seguirem la cavalcada de Barcelona amb el Marc Giró i la Carme Lloberes d'enviats especials. És el dia més bonic de l'any. Connectarem amb Tarragona, Lleida, Girona, la Vall d'Aran, l'Hospitalet. El mestre escrivà ens ensenyarà a fer el tradicional tortell de reis, ciència amb el Dani Jiménez i moltes més sorpreses, tu. Aquest dilluns segueix la tarda més màgica de l'any a Catalunya Ràdio. Especial cavalcada de ses majestats als Reis d'Orient. La tribu, cada tarda de 4 a 7 a Catalunya Ràdio.
Estáis escuchando el Matí de Catalunya Rádio. Pero bueno, que si os poneis tontos con la independencia, os intervengo a la rádio y pongo pasodobles todo el día. Me voy de campamentos, qué nervios, qué ilusión. Tras un año sin vernos, volver a estar con Flor. Ha arribat el moment de viatjar fins a Pinkerland i rebre amb un fort obloguiment els seus creadors de Pinkerton. Bon dia, senyor.
Bon dia. Vosaltres teniu noms i àlies. Sí. Què preferiu, depèn del moment? Sí, bueno, Mister Fúria, o Salva, o DJ Nino, o Christian, com preferiu. I falta el professor Manso, avui no hi és. No passa res.
El perdonem, el disculpem. Demà passat dia 4, sou aquí perquè demà passat dia 4 a les 12 del migdia en prepareu una a la sala Apolo de Barcelona dins del cicle Minimúsica. Sí. Ens expliqueu una miqueta primer què és Minimúsica i després parlem de Flor i en Rolf. Bé, Minimúsica és un col·lectiu que fan tota una sèrie de...
d'activitats en quant a música per nens, diguéssim, i en el cas d'aquest concert de diumenge, doncs, és un concert benèfic que organitzem a tres o quatre bandes, entre Minimúsica, per una banda, l'Apollo, que posa l'espai, diguéssim, la Fundació Àlex,
i nosaltres i el preu de l'entrada és una joguina perquè de fet és també així evitem que en Montoro no es pot emportar el 21% de la joguina ni es gae es pot endur un 10% de la joguina no donis idees aleshores doncs sí, és on es recolliran joguines i aquestes joguines el dia nou les anem a repartir
entre l'associació Surt i el casal d'infants del Raval. Fantàstic. Tocar les 12 del matí per de Pinkertons és diferent, també. Sí, clar. Per tots els músics, tocar les 12 del matí és diferent. Bé, nosaltres, diguéssim que ara portem un temps ja amb això de fer música... No ens agrada d'infantils, sinó familiar. Per tots els públics. Sí, perquè té diferents nivells de lectura i n'hi ha un pels pares i un pels fills i dins del grup fills, també...
A diferents edats també pillen diferents nivells de lectura d'això que estem fent ara. I tocar les dotze, doncs jo et diria que així d'entrada és bastant més agraït que tocar les dotze de la nit. Acabes abans. Acabes abans, i també l'energia del públic infantil o familiar... De els pares també.
I els pares, també. Aquest horari sempre és millor. Horari vermut. Recordeu que diumenges estarà tothom al carrer, eh? Tothom voldrà fer coses i és una bona aturada en aquest dia de bojos de compres i encàrrecs pels Reis Mags és aturar-se una estona a minimúsica de Pinkertons, no? Sí, venia a fer allà el vermut a esmorzar a les 12...
deixar la joguineta, cantar una mica amb nosaltres, i jo crec que és una contribució molt xula, és una cosa molt propera, va parar, a més, als voltants de l'Apolo, que són joguines que van directament al barri on està la sala, és una cosa molt...
Amb molt la petita escala, però ja estem molt a sobre. Ja et dic que tindrem l'oportunitat aquest cop, el dia nou, d'anar-les a entregar a nosaltres personalment, que també ens fa molta il·lusió. Parlem de qui són Flor i Rolf, perquè pels qui no se n'hagin apuntat encara els hi presentem. Sí, sí, sí. Rolf i Flor, o Flor i Rolf, són un nen de Barcelona.
que és mig alemany, i una nena de Nova York, que és mig mexicana. I aleshores, en el primer volum, expliquem les històries paral·leles d'aquests dos nens. Estem parlant de llibres CD. És un llibre CD, sí, sí, perdó, que he començat una mica pel segon pis. No passa res, estem presentant els personatges. Ara parlem d'on els trobem. Del format, sí. Llavors, aquest CD llibre, per una banda, té les cançons d'aquest nen de Barcelona, que les canta en castellà,
I per l'altra banda tenim el text i les cançons d'aquesta nena de Nova York que les canta en anglès. I inicialment teníem pensat de fer dues edicions, de fer l'edició castellà-anglès i català-anglès.
però de moment, per qüestions pressupostàries, ens hem quedat amb una de les versions i esperem que el tercer volum ja sortim amb la doble edició. Però precisament per això, com ja tenim les cançons traduïdes i tal, doncs hem pensat, home, anem a Catalunya Ràdio per encetar l'any, podríem presentar una de les versions en català.
Català, eh? Això que viurem d'aquí uns minuts és inèdit, és una de les versions en català, no s'ha escoltat mai i, per tant, els oients del Matí de Catalunya Ràdio rebran aquest regal per començar l'any. Ara que et veig amb l'Ukilele, salva.
Què té l'Ukelele que sembla que fa 10 anys no el vèiem a l'escenari? No. I els darrers temps, entre els professionals, s'ha convertit en un instrument molt utilitzat. Què té l'Ukelele que no tenia, o que li heu trobat ara, no? O que us dona ara? A part que és molt pràctic de dur a tot arreu.
Sí, és que la nostra àvia tocava l'ukelele, i és una cosa que ha estat allà en el subconscient familiar durant molt de temps, i aleshores jo fa molts anys vaig començar a fer un videoblog, perquè per una d'aquelles casualitats vaig trobar un ukelele a Londres, una de les primeres botigues que es deia The Duke of Duke,
I de cop vaig trobar allà una botiga plena d'uqueleles, no? Això devia ser el 2002... Quan aquí no era habitual, només amb botigues especialitzades... Sí, i vaig veure que ja hi havia tota una moguda, que estava allà gent tocant tota mena d'uqueleles, banjos, instruments raros amb cordes, i vaig dir, ostres, això ho... I vaig començar un videoblog que es deia El rincón de l'uquelele de Mister Furious.
Però aleshores, quan ja van aflorar tots els grups que ja havien incorporat a l'Ukileli, ja va començar a ser un so molt recurrent, com que el vam abandonar una mica i amb Rolfi Flores com que l'hem tornat a treure de l'armari, no?
I el que té l'Ukelele d'Espacial és que és un instrument superamable, és molt fàcil, és com un tros de guitarra, o sigui, és com si tu haguessis retallat el màstil de la guitarra en el traste número 5 i li haguessis tret les dues cordes dalt damunt, doncs el que et queda és l'Ukelele. I aleshores és molt fàcil de fer acords i molt fàcil de començar a tocar-lo.
Per exemple, en el Regne Unit ja ha substituït la flauta dolça com a instrument d'educació musical, perquè això afegeix la dimensió harmònica a la música, cosa que aquí als nens no els expliquem.
Quan els ensenyem música amb una flauta, només els expliquem la melodia, que és com veure una foto en blanc i negre. Aquella flauta d'haver camatat tantes vocacions, probablement, allò que te la donava una persona que no en tenia ni punyetera idea de música i deia, toca.
Toca, bufa fort, tu bufa ben fort. Hòstia, bufa fort, aquí vinga. Et fa un trauma aquí infantil, eh, cartanyat. La flauta de Becxiquet, m'ha vingut una imatge, ara. Sí, eren les 20 flautes sonant de cop, també, que era aquella fila. Exacte, aquell pito que encara el sents a l'orella, hòstia, quan quan venia silenci. Aquell festival de Nadal, eh, el Mari Pumà. Ostres, sí, sí.
I ara l'Ukilele, deies, li ha tret el lloc... Està començant a introduir-se... Sí, sí, de fet el govern britànic inclús ha tret un model oficial d'Ukilele escolar, que costa 15 lliures, així. Llavors, clar, és molt barat també, és un instrument molt barat.
i aquest és una miqueta més bo perquè per fer un espectacle en directe interessa que es quedi afinat però és un instrument molt amable petitet, transportable i sobretot no intimida els nens els més petits
Que jo a casa, amb la guitarra, per exemple, m'he adonat que amb un tet a tet, amb un grup petit de nens, és molt més útil a l'Ukelele. Perquè és més de la seva escala. No només no els intimida, sinó que els agrada bastant. Sí. Tenim bastants fans de l'Ukelele ja, nens que han vingut amb els seus pares als concerts i que han dit que han començat a tocar l'Ukelele des que van llegir Roses Flor. Sí.
Aprofundim en aquesta visió vostra, que heu canviat el vostre públic i de cop i volta teniu molts nens davant i moltes famílies. Com són els nens davant dels vostres espectacles? Els nens són un públic molt exigent, però això és una cosa que sempre hem tingut en compte. Què vol dir molt exigent? Que si s'avorreixen no s'ho amaguen? Que no dona concessions. És a dir, quan fas una cosa per crius, ha d'estar superbinguionat
els has d'enganxar al principi de l'espectacle i no deixar-los anar ni un segon. Si et despistes cinc segons i perds el fil o tal, ja... Qualsevol altra cosa que estigui succeint. I això, ostres, això és un repte. Però, per altra banda, són superrespectuosos, també. I tenim uns talifants de nens que saben les lletres molt millor que nosaltres. I estan allà a primera fila seguint-ho tot. És fantàstic.
Vosaltres heu tocat arreu del món, d'aquest últim any, quin és el moment que teniu més, ara que hem recordat tots moments, i aquest matí també ho feiem en aquest programa, recordar el moment del 2014, vosaltres en quin moment del 2014 vostre us quedeu?
Doncs mira, jo crec que... Es miren, ells dos? Jo llanço, sí, però jo crec que estarà bastant d'acord. A veure si ho encerten. Aquest cop, tant que parlem de lo local a lo global, aquest any, sense cap mena de dubte, el concert màgic va ser el que vam fer no gaire lluny d'aquí, al Casino de l'Aliança, el 16 de novembre. Va ser... Què va tenir?
Bueno, perquè, aviam, nosaltres som del barri, la meitat del públic eren amics, coneguts... Un pur emocional, doncs, no? Sí, sí, sí. Inclús va venir la nostra tieta de... Bueno, van venir dues tietes, una de 88, la tieta Antonia, i una de 94, la tieta Juanita...
Estaven allí a primera fila i que no van parar de plorar en tot el concert. O sigui, va ser tota una cosa així familiar, però no només per les altres famílies, sinó per nosaltres també, no? I clar, això no té comparació amb anar a tocar a Sydney i a Nova York o a la Xina. Això és el més gran que...
Gere al món i torna al casino de l'Aliança, no? Exacte. Això mateix. Cristian, estàs d'acord? Estic d'acord. Estàs d'acord, eh? Perquè us miràveu, però... Sí, hi ha hagut diversos concerts molt especials també aquest any i jo crec que potser valdria la pena mencionar el del Malaquits. Sí. Perquè també va ser una gran sorpresa per nosaltres. Havíem anat a principis d'any a Madrid a fer un concert a la Casa del Lector
I després ens van convidar a l'estiu a un festival que fan a Malassanya, que es diu Malakiti, que es fa pel carrer, i és una cosa molt de barri, molt familiar. I quan vam començar el concert, la carpa ja estava completament plena, i quasi tota la plaça 2 de Mayo estava molt plena. I a més, quan vam començar a cantar les cançons, tots els nens cantant, els pares cantant, i diria que també va ser un èxit, i ens va fer molta il·lusió, perquè...
Tampoc hi havíem anat gaire a Madrid i llavors veus que enganxa la gent i que realment hi havia ganes que ja anéssim a presentar les cançons. Us agrada el públic a prop, eh? Crec? Sí. T'adueixo que tot i que en els escenaris al públic us agrada que estigui a prop i tenir-lo a tocar.
Sí, també tenim aquest format ara que és com molt acústic. Avui falta el professor que porta un petit set de percussions i un xilòfon, però és una cosa que realment un concert que el podríem fer ara aquí en aquesta sala posant uns quants nens aquí.
sense cap tipus de microfonia com hem fet moltes vegades quan hem anat a una llibreria o a una biblioteca de cop a fer una petita presentació o sigui que hem fet formats molt petits fins a formats com l'altre dia al casino l'Aliança hi havia no sé, 850 persones o una cosa així i el Rolf i la Flor tenen molt recorregut perquè poden viure moltes aventures ja en portem dues, la segona en el círculo polar però no sabem fins on poden arribar
No, no, no, de fet, o sigui, el círculo polar ha estat una reacció de cap tipus de pressió, o sigui, l'única pressió va ser interna nostra, no?, de dir, ostres, ara hem creat aquest univers amb tots aquests personatges, els principals, els secundaris, l'amic del no sé què, clar, tota una història de fons que hi havia allí superpotent, perquè, bueno, ens agrada...
no perquè sigui una cosa de nens, havia d'estar menys cuidada o menys ben guionada, no? I vèiem que el llibre transcendia una mica aquest primer volum, la història, no?
I al cap de sis mesos ja és que no podíem més, ja és allò que ens l'estàvem gravant a sobre, no?, el disco. I el tercer ja el teniu també estructurat al cap com a mínim? Sí, estem fent una sèrie de contactes i de maniobres en la sombra.
per veure que sigui una cosa ben especial i ben xula i que faci créixer una mica aquest univers. Pels fans, no sé si els hi podem dir, però els hi podem dir alguna cosa? És a dir, del círculo polar a on aniran? Sabem alguna cosa o encara això no ho podem dir?
Ja tenim prou primícies que tocareu en català, eh? És una mica aviat per parlar-ne, perquè, de fet, el que ara hi ha damunt de la taula són dues o tres idees de possible tercer volum. I en funció del que comencem a escriure en els propers dies, setmanes, jo crec que se't cantarà cap aquí o cap allà. O sigui que ara, de moment, seria una mica precipitat.
D'acord. Però que n'hi haurà més, això segur. Sí, sí, sí. Hi haurà més aventures de la Flo i en Rolf. Escolteu, ha arribat el moment d'escoltar per primera vegada una de les cançons en català. Per tant, estem superdisposats a deixar-vos el silenci per vosaltres i que el convertiu en... Potser podríem explicar on va qui és l'Antoine, no? Exacte. Molt bé.
Bé, doncs aquesta segona història succeeix al Cercle Polar. El Rolf i la Flor van a un campament amb nens de tot el món i un dels problemes que tenen durant aquests dies és que hi ha un nen que es diu Antoine que es porta malament, no? I bé, aquesta és la cançó que explica una mica els problemes que tenen amb l'Antoine. Doncs vinga, The Pinker.
L'Antoine ja està pensant com fer-nos emprenyar per variar. Quan vols seure una mica algú treu la cadira. Quan et vols dutxar algú et fa relliscar. Quan te'n vas a sopar algú hi posa picant. Quan te'n vas a dormir algú t'ha desfet allir.
Antoine, Antoine, per què et portes fatal? Tu ja saps que els nens volem estar contents. Antoine, Antoine, per què et portes fatal? Canvia aquesta cara i vine a jugar.
Ara son ens porta d'excursió a veure les balenes que fan piruetes. Tots? No! Algú està castigat per fer-nos emprenyar per variar. Quan torno al campament sento que hi ha algú plorant. M'apropo en silenci i em sembla que és l'atuan. Amaga alguna cosa la foto de la mama.
Potser és que està enyorat i no ho vol explicar. Antoine, Antoine, per què et portes fatal? Tu ja saps que els nens volem estar contents, Antoine.
Fins demà!
Per què et portes fatal? Per què? Per què? Per què et portes fatal? Per què?
De Fin Catons en català, si voleu conservar aquesta versió inèdita fins ara, feu podcast als minoristes al matí de Catalunya Ràdio, la podreu conservar als vostres smartphones o on vulgueu. Escolteu, ja última pregunta. Com estructureu els concerts amb aquestes dues històries? Com estructureu el guió dels concerts, ara? Clar, ara fem una barreja, no? Estem en el segon volum i aleshores el que fem és fer una barreja de...
Les cançons del primer explicant una mica d'on venen aquests nens, tal, i que es coneixen i que els hi passa aquesta aventura. Aquest espectacle que estem fent ara està més basat en el cercle polar, que seria el fort, però també reprèn algunes cançons que ja són...
impapinables per alguns dels nostres fans. Que no sortiríeu vius si no les cantés. Exacte, si no cantem la cançó de l'UKLL, pues clar, allí podria haver problemes a la sortida. Recordeu, si voleu gaudir d'aquest espectacle de Pinkertons, tota la família, per exemple, aquest diumenge, dia 4, a les 12... No.
A les 12, sí. A les 12, a la Sala Polo de Barcelona, només amb una joguina nova per entrar i podreu gaudir tota la família de la seva música. Senyors, moltes gràcies. Gràcies pel regal que ens heu fet a tots els oyents del matí de Catalunya Ràdio. I res, això és casa vostra, ja ho sabeu. Estupendo. Esperem tornar ben aviat. Aviseu primer, però podeu tornar sempre que vulgueu. Una abraçada i un aplaudiment pel de Pinkerton. Gràcies.
Aquest any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Benvinguts al Catalunya Migdia, són les dues. La cita amb l'actualitat immediata cada migdia. Catalunya Migdia, l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. A les dues, els temes del moment i la realitat del país amb Neus Bonet.
A més, cada dia l'actualitat esportiva a dos quarts de tres amb Robert Prat. Cada migdia a les dues, Catalunya Migdia i Catalunya Migdia Esports. Serveis informatius de Catalunya Ràdio. A tot hora, a tot arreu.
Quina ganga! Un pisat amb molta llum, un lloguer que gairebé es paga sol, seria perfecte si no fos per un petit detall. L'estima que sí que té la prop de l'estació, oi? Hi ha oportunitats que no són tan bones com semblen. Les d'Ikea? Sí. Han dut a les últimes novetats a preus increïbles. Només fins al 22 de gener. Ah, i aprofita que obrim aquest diumenge. Informa't en Ikea Pones barra Catalunya.
Ens agrada el Nadal. Ens agrada Calvin Klein. I al Corte Inglés trobaràs les millors fragràncies per regalar. CK1 per esperits joves i moderns. Euphoria Woman, el perfum d'una dona sensual i provocativa. O Eternity Man, un clàssic atemporal per aquell home especial. Calvin Klein al Corte Inglés, perquè ens agrada el Nadal.
Fins al 5 de gener, a Dream 200 joguines fins al 70% de descompte directe. És increïble, tenen les lines mostres high per només 10 euros. No facis l'indi, compra Dream. No t'ho perdis. Les propostes de Catalunya Ràdio.
Fang i Setge, el musical de 1714. L'èpica dels herois i heroïnes que van lluitar al Setge de Barcelona. Joan Font, Salvador Brutons, Lloy Beltran i fins a 100 artistes dalt de l'escenari. Fang i Setge, un espectacle irrepetible. 13 úniques funcions, del 13 de desembre a l'11 de gener. Més informació a fanguisetge.ca. Recomanat per Catalunya Ràdio. No t'ho perdis.
Minoria absoluta presenta Polònia, el musical, el teatre poliorama. La independència tenia un preu, un vodavil ple d'acció, traïcions i humor inconstitucional. Polònia, el musical, a partir del 7 de novembre. Més informació a teatrepoliorama.com. Recomanat per Catalunya Ràdio. No t'ho perdis.
Si us agrada l'òpera i no podeu ser el Metropolitan de Nova York, heu de sentir Catalunya Música. Els dissabtes a la tarda, Catalunya Música us ofereix les millors propostes de la temporada de l'òpera metropolitana de Nova York.
Aquest dissabte a les 7 connectarem amb el Met per sentir Hansel i Gretel d'Engelbert Humperdinck interpretada per Dwayne Croft, Christine Reiss, Christina Sheffer i Robert Brubaker, entre d'altres. Amb el cor i l'orquestra del Metropolitan i la direcció d'Andrew Davis.
Més informació a catmusica.cat. Cat Radio Esports respon. Aquest cap de setmana els Reis passaran pel Tot Gira, però no us portaran carbó. Bé, si cal només una mica. I sabta, rebrem a l'estudi nens i nenes esportistes de tot Catalunya perquè ens expliquin què demanen els Reis i potser s'enduran més d'una sorpresa.
A més, viatjarem a l'Argentina per viure les primeres hores del Dakar amb l'enviat especial de Catalunya Ràdio Sergi Andreu. També viurem el derbi gironí entre el Llagostera i el Girona de segona divisió. I diumenge estrenarem el 2015 a primera divisió amb un multirregal. Rael Societat Barça, Espanyol Leibar, València-Rael Madrid i a segona divisió Sabadell Recreativo. Quatre regals pel 3-1. Tot gira amb David Klopés. El rei mag de la ràdio catalana. El cap de setmana és nostre. Can Ràdio Esports, sí!
No t'ho perdis. No t'ho perdis. Catalunya Ràdio. Està escoltant el matí de Catalunya Ràdio. Un programa més llarg que una factura del Bulli Macho. Queden 5 minuts i arriba la marca Romagosa.
Hola, Marta. Què tal? Bé, aquí, amb els de Pinker, doncs, el tens a la carta, el Montilandres... Jo encara estic peint que crec que puc declarar que és un dels dies que he arribat més a la meva vida fent una entrevista, a la cara. Ah, sí? Sí, directament. Ara ho estava pensant. Pel tema de Canal Sur? Sí, perquè normalment, si alguna cosa et fa gràcia, tu no et rius a la cara de ningú. Clar. Avui he hagut de demanar desculpes al senyor perquè estava rient mentre estava intentant explicar què havia fallat a les campanades.
¡Una tierra de Canal Sur! Què? Aquesta família, eh? Aquesta família... Bueno, és que ell també diu que diu... Jo me tomé la suma a la doce i un minuto después del xoc que tuve. Perquè ell estava a casa seva, amb la seva família, això és el cap de comunicació i màrqueting de Canal Sur, mirant les campanades, les no campanades. I, clar, quan s'ha recuperat del xoc, és quan el tio s'ha pres el raïm després a veure què passava. Clar, i després ha dit... He de marxar un moment...
Adita exactamente eso. Yo me comí la uva a las 12 y un minuto cuando salí del shock traumático que me entró en el momento. Yo, como muchos andaluces, no sabía qué había pasado y tenía un núcleo familiar importante en mi casa.
Con la uva peladita, con los huesos quitados. Bravo. Y viendo Canal Sur, porque en la televisión no solo en la que hay trabajos. Ya es. Y no sabía qué hacer con la uva. Yo, para mi familia, era como el padrino. Claro, claro. ¿Qué ha pasado? Claro, claro, claro. Sí, pero así me miraba y me decía, ¿qué hacemos? ¿Qué hacemos?
Pues tomársela a las 12 y un minuto, ¿no? ¿Cuántos eran ustedes supersticiosos, no? Bueno, a mí me tocaba hacer lo que hice, que es comérmela...
I inmediatamente ponem a treballar. Però se t'escomió, eh? Ja no ve d'un minut. Te les fots i cap a la feina, a veure què ha passat. Sí, sí, sobretot. A veure, què faran els companys de la casa avui? Doncs mira, per exemple, avui a les 10 de la nit, la Maria de la Pau Janer parlarà dels propòsits sexuals per al 2015. Molt interessant.
Na Santa en té molt de propòsits sexuals pel 2015. Jo crec que ho deixaré córrer fins al 2016, a més si ja tenim més sort. Molt bé, però no siguis tan pessimista primer dia d'any, home. No, no som pessimista. No saps mai què et pot esperar. No m'ofereix cap cosa que diguis, jo què sé. No, no, no ho veig clar. No passa res. Les cartes sempre negres, tot me va com a fus, jo què sé.
No passa res. A la finestra indiscreta, a la una de la matinada, podrem escoltar avui, atenció, un magnífic especial sobre John Ford, que ens ha preparat l'Àlex Urina i el seu equip. Qui és en John Ford? No saps qui és en John Ford. Tomàs. Tomàs. És molt greu no saber-ho? Hòstia, Molina, Fort Apache, Rio Grande, Mogambo, l'home que va amartar l'Olivertivalens aquest. Aquesta última sí que em sona. No és una cançó dels Manel? No, no, dels Amics de les Arts. Collons, Molina, has començat l'any centrat, eh? Sembles de Canal Sur. Perdó, perdó.
No, que no s'enfadi ningú aquí, eh? Escolta'm, amb quina música acomiadem el programa d'avui? Perquè, clar, hauríem d'agrair la feina de tots els companys del Matí de Catalunya Ràdio, no? M'ha tocat a mi! El Jordi Grau ha dit que ell s'encarregava avui. Sí, amics, avui i per celebrar que torna a la Lliga aquest cap de setmana amb un sempre dificilíssim real societat. Per cert, aquest diumenge a les 9 del vespre, eh? I per això he triat una cançó per donar ànims al nostre sempre estimadíssim Barça.
I de passada, desitjar un molt bon any a tothom amb aquest Happy New Year del musical RENT. Què tindrà que veure una cosa amb l'altra, també? Perdoneu, què és RENT? És igual, deixem-ho córrer. Aquí tenim el Patja Gregori, eh? El Patja Gregori visitar. Ve al matí de Catalunya Ràdio. És a dir, que tothom que vulgui portar la carta... Ah, doncs ja...
Ho podrà fer. Ho podrà fer, tranquil·lament. I tant, i tant, i tant. Ja en tenim uns quants de nens i nenes que vindran. A partir de les 11 al Patja Gregori i moltes sorpreses. I moltes altres coses. Per tant, re, bon cap de setmana, que tot i que no ho sembla avui és divendres, no? Sí, però que cap de setmana... És veritat. És que avui és divendres. Sembla que és un dilluns, però és un divendres. Tornem dilluns a partir de les 6, què et sembla? Perfecte. Ens sembla bé. Ens sembla molt bé. Vinga. Doncs escolta'm, fins dilluns. Bon cap de setmana a tots.
Bona nit.
It's gonna be a happy new year I guess It's gonna be a happy new year You're right It's gonna be a happy new year
Catalunya Ràdio. Les notícies de la una. Bon dia, us informa Estel Batet.
Baixa més d'un 17% el nombre de morts a les carreteres durant el 2014 en relació amb l'any anterior. Per primera vegada, la principal causa dels accidents són les distraccions al volant, sobretot per manipulació de telèfons mòbils. Barcelona, Maria Núria Rebelle, bon dia. Bon dia. El 87% de les denúncies per distraccions al volant són pel fet de manipular el mòbil. Per això, segons anunciat, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, actuarà en contundència contra aquestes conductes.
Ens proposem que desaparegui com a primera causa. Aquesta és una causa de sinistralitat perfectament estalviable. És un problema de ser molt conscients del risc que prenem a l'hora de manipular un aparell de telefonia mòbil. És un risc comparable a superar fins a 10, multiplicar per 10 la taxa permesa d'alcoholèmia.
El 2013 hi va haver 170 morts, el 2014 30 menys, 140. Això situa Catalunya com la comunitat que lidera la reducció de sinistralitat tant a l'estat espanyol com a Europa.
El ferri Norman Atlantí que es va incendiar diumenge passat entre Grècia i Itàlia ha arribat aquest migdia al port italià de Brindisi. El cinistre ha causat un nombre interminat de morts. De moment s'han recuperat 11 cossos i dues persones més van morir a les feines de rescat durant l'incendi. La nau ha fet un trajecte de més de 20 hores des de la costa albanesa i fins a Brindisi. Hi ha sospites que el batxell occidental portés també immigrants clans de destins a bord.
La defensa de la infanta Cristina, que porta al despatx de Miquel Roca, ha presentat recurs al mateix jutjat de Palma contra la decisió del jutge José Castro de portar-la a judici pel cas NOS. Per la defensa s'ha d'aplicar l'anomenada doctrina botín perquè considera que no es pot portar algú a judici si la part perjudicada no ho reclama. I en aquest cas, ni la hisenda pública ni la fiscalia han demanat que la infanta segui al banc dels acusats.
El 2014 a Catalunya s'han venut un total de 133.945 vehicles, un 17% més que l'any anterior. El conjunt de l'Estat, el 2014, s'han matriculat més de 855.300 automòbils, la millor xifra des de l'any 2010. En un any les vendes han augmentat un 18,4%, l'increment anual més gran en 15 anys. Segons les associacions espanyoles de fabricants i venedors d'automòbils, l'augment de les vendes és fruit de la bona acollida del Pla PIB, el programa d'incentius per a la compra de vehicles eficients.
Els habitatges nous a Catalunya són els més cars de tot l'estat. El 2014 el preu mitjà s'ha situat en els 2.861 euros al metre quadrat. Tot i així, l'habitatge nou a Catalunya s'ha bretit un 2,2% en un any, segons la Societat Espanyola de Taxació. El preu ha baixat a totes les demarcacions. I per ciutats, Barcelona és la segona capital de l'estat on l'habitatge nou és més car. El primer és Sant Sebastià.
Un grup de turistes han trobat el cos del boletaire de 87 anys que es va perdre a Montanyola, Osona, el passat 24 de desembre. La víctima era una caseta de pedra en una zona buscosa coneguda com el collet de l'Horta del Sunyer. El cadàver el van trobar ahir un grup de persones que passava el cap d'any en una casa de turisme rural de la comarca. L'avís per la seva desaparició l'havia anat un company amb qui havia sortit a buscar bolets.
Milers de persones s'han manifestat aquesta nit a la capital ucraïnesa, Kiev, per commemorar els 106 anys del naixement de l'històric líder independentista Estepan Bandera. La convocatòria ha consistit en una marxa amb torxes, ha plegat militants d'extrema dreta, membres de milícies paramilitars i també moltes persones que vestien els antics uniformes nacionalistes de la Segona Guerra Mundial. Tots han reclamat la restitució del títol d'Ori Nacional per a Bandera, refusant les acusacions russes de ser col·laborador nazi.
Esports, Robert Prat. El Barça de bàsquet juga avui a la pista de l'Alba de Berlín en el primer partit de la fase del top 16 amb les baixes de Navarro i Ericsson. Steven Gerrard no continuarà al Liverpool la temporada que ve.