...pengués la sessió, té previst reprendre aquest matí l'activitat.
Hi haurà un minut de silenci i ha d'intervenir la primera ministra Cerisa May.
Tota la zona de l'atemptat, inclòs el pont de Westminster, continua acordonada.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Londres.
Aquest matí reprèn a l'Audiència Nacional el judici del cas Pretoria,
que ha de suposar de corrupció urbanística,
on encara queden per declarar dos dels principals acusats,
els antics als càrrecs dels governs de Convergència i Unió,
Mací Alavedra i Lluís Prenafeta.
Anem a Madrid, Albert Calatrava, bon dia.
Bon dia, en principi.
La sessió d'avui ha d'arrencar un interrogatori de Manuel Valera,
tastar ferro i home de confiança del suposat cervell de la trama,
en Lluís García Luigi.
La fiscalia demana per ell dos anys i nou mesos de presó.
Després serà el torn de l'empresari Josep Cingla
a l'espera dels interrogatoris dels antics als càrrecs de Convergència i Unió.
Mací Alavedra i Lluís Prenafeta,
que no sabem si es faran durant el dia d'avui,
tot dependrà de l'extensió de les declaracions prèvies.
Albert Calatrava, Catalunya, Ràdio Madrid.
I el ministre d'Economia, Lluís De Guindos,
ha anunciat la intenció del govern espanyol de revisar l'alça,
és a dir, de millorar les previsions de creació d'ocupació per aquest any.
De Guindos també s'ha referit a les paraules de Geron D'Eisselblum,
el president de l'Eurogrup,
en què deia que els països del sud es gastaven els diners en dones i en alcohol.
Madrid, Àngels Lafuente, bon dia.
Bon dia.
Prudent pel que fa al creixement econòmic,
es mantindran al 2,5% i més optimista a l'hora de parlar d'ocupació.
Lluís De Guindos, ministre d'Economia.
Hay cambios internos, lógicamente, en función de los últimos datos,
con una actualización también de la creación de empleo a l'alça
y de la evolución de la tasa de paro más a la baja que inicialmente habíamos previsto,
pero no hay cambios sustanciales, ¿no?
Porque al ser prudentes, posteriormente, esto facilita de alguna forma,
si después la realidad supera a lo que es nuestras proyecciones,
facilita la ejecución del presupuesto.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
L'alcalde de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà,
celebra l'acord del Parlament que, per un sol vot de diferència,
ha tret el municipi de la llista de poblacions on es permet fer correbous.
Anem a Girona, Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia.
Si s'hagués mantingut a la llista,
l'Ajuntament hauria d'acceptar tramitar la petició
de l'entitat organitzadora dels correbous.
Ara ja no caldrà i aquest matí ho ha destacat en aquesta emissora
l'alcalde republicà de Torroella, Josep Maria Rufí.
Torroella de Montgrí, Girafull i projecta una imatge en fora
que és la que volem amb totes les polítiques que estem fent des de fa molts anys.
Per la seva banda, l'anterior alcalde i cap de l'oposició a Torroella,
Jordi Cordon, del PDeCAT,
assegura que si tornen a governar demanaran tornar a entrar a la llista
per recuperar la festa de les baquetes.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
Ara als esports amb Jordi Turria.
Tija Ivan Gardinen sortirà avui com a líder de la volta a la quarta etapa
que es disputarà entre Líbia i Igualada,
amb un port de muntanya de segona categoria a uns 20 quilòmetres del final.
També avui, aquesta nit, es disputaran els partits del grup sud-americà
de classificació per al Mundial de Futbol de Rússia.
Uruguai-Brasil, amb Neymar i sense Luis Suárez, que està sancionat.
Colòmbia-Bolívia, Argentina-Xila, amb Leo Messi i Javier Mascherano.
Paraguay-Ecuador, amb Hernán Pérez i Felipe Caicedo, i Venezuela-Perú.
Edgardo Bauza, el seleccionador argentí, considera clau aquesta jornada.
Si uno agarra la tabla, la ve, está muy apretada,
hay cinco equipos que están muy apretados,
y creo que el que salga mejor parado de esto,
no digo que va a classificar, pero va a tener grandes chances.
Por eso le doy mucha importancia a los dos partidos,
no solamente el de Chile, sino también al que vamos a jugar en La Paz.
El Barça de bàsquet va perdre ahir a la pista del Madrid
per 85 a 69 en un partit de l'Eurolliga.
Aquests migdia es faran a Serrià els funerals
per Agustí Montà, l'expresident del Barça,
que va morir ahir als 82 anys.
Fins aquí les notícies.
Tu fas pop-up?
Què és pop-up?
Un programa que s'interessa per coses com aquesta.
M'hi ha apuntat a la llista Robinson
i ja no rebu trucades de telemarketing.
No n'hi diem avis.
Bueno, he descubierto a YouTube
porque tengo una dieta a YouTube.
ara són sèniors digitals.
Estic aprenent a tocar el piano amb un tutorial
i dijous 23 comprovareu el resultat.
Cada migdia d'una a dues pop-up
amb Mariola Dinerès a Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Hi ha moltes maneres de s'han connectat.
Fins i tot, el teu cotxe nou.
Vine als Connected Days de la xarxa Renault del 17 al 25 de març
i aconsegueix el teu model favorit
amb unes condicions excepcionals i car wifi de regal.
I només fins a final de mes,
emporta't un Renault Captur des de 12.750 euros.
Oferta a RC i Banc.
Ràdio Taspers 98.1
Ràdio Taspers 98.1
Just a la costa.
Molt bon dia.
Passen 8 minuts de les 10.
Comencem aquesta del Just a la Fusta d'aquest dijous 23 de març.
Arrenquem el programa de seguida
parlant de les notícies més destacades de Sant Jus.
Farem un repàs a l'actualitat general del dia,
també en aquesta primera hora,
i parlem del temps amb el Carles Hernández de Rius.
Avui a la segona hora,
molta cultura,
parlarem del documental del mes
que es projecta aquest divendres a l'Ateneu
amb els responsables del Docs Barcelona.
També entrevistarem la poeta Antònia Vicenç,
que aquest vespre serà a Sant Jus,
presentant el seu últim poemari.
I a dos quarts de dotze,
tertúlia amb Jordi Agulló,
Montse Larrea, Joan Algarra i l'Ina Santa Bàrbara.
A partir de les dotze avui parlarem
amb l'Albert Macià, president de l'Ateneu,
no només de l'actualitat de l'entitat
com fem cada setmana,
sinó que avui dedicarem una estona més
a parlar del centenari,
de com estan preparant el centenari
d'aquesta entitat.
Ja sabeu que comemoren aquests 100 anys
a partir del mes de juny.
Estan preparant un munt de coses.
Ens ho explicarà tot plegat a partir de les dotze.
I a més, també tindrem l'Astri Goldstein
amb un vi més del celler de Can Mata,
un vi que descobrirem.
La Silvana va parlar-nos de llibres
des que el llibre té
i l'Arnau Cònsul,
que ens explicarà què passava altres dies com avui,
23 de març.
Tot plegat des d'ara
i fins la una del migdia, comencem.
I comencem amb les notícies de Sant Just.
Saludant l'Andrea.
Bueno, bon dia, Andrea.
Hola, què tal? Bon dia.
Què tal? Molt bé.
Per parlar d'actualitat Sant Justenca,
què ens portes avui?
Doncs avui comencem parlant d'educació
perquè avui, 23 de març,
arrenca el procés de preinscripció escolar
per al curs 2017-2018.
Fins al 4 d'abril es poden fer les preinscripcions
per al segon cicle d'educació infantil,
primària i secundària.
S'hauran de fer al mateix centre
que s'escoll com a primera opció
o a través d'internet.
Recordem que al curs que ve
s'oferirà en un total de 150 places a P3
a les tres escoles públiques Sant Justenques
i a la concertada Madre Sacramento.
Seran 50 places a Montserrat,
50 a Canigó, 25 a Montseny
i 25 a Madre Sacramento.
Així doncs, avui comença la preinscripció
per al segon cicle d'educació infantil,
primària i secundària,
que s'allargarà fins al 4 d'abril.
El dia 24 d'abril es publicarà la llista
amb el barrent provisional
i les famílies tindran tres dies
per fer reclamacions.
El sorteig de desempat serà el 4 de maig,
la publicació de les llistes definitives
d'infants admesos serà el 2 de juny
i el període de matriculació
està establert del 12 al 16 de juny.
Trobareu més informació
al web municipal www.santjus.cat
Molt bé, més coses, Andrea.
Ara parlem d'urbanisme
perquè aquests dies estan duent a terme
diverses obres de millora
als carrers Sant Justenques.
Un d'aquests treballs té a veure
amb la millora de l'accessibilitat
al transport públic
i és que s'estan arrenjant plataformes de bus
per tal que els usuaris i usuaris
puguin accedir-hi des de totes les portes
amb més facilitat
i directament des de la vorera.
Les parades afectades són
les del carrer Can Solanes
a l'alçada del carrer de la Plana,
el carrer Tudona
entre Dr. Fleming i la plaça del Parador
i el carrer Major
a l'alçada del Parc Maragall
en amb dos sentits.
A més, a les dues primeres
també s'han instal·lat bancs per seure-hi.
D'altra banda,
és previst fer una nova plataforma
al carrer d'Àlies
i pel que fa al carrer Santa Teresa
s'està treballant per renovar-ne
i ampliar-la a la vorera.
També s'ha de renovar l'esbrat existent
per garantir la seguretat
de les instal·lacions soterrades.
També s'han d'augmentar les places d'aparcament
i fer-hi nous passos de vianants.
Paral·lelament a aquests dies
també s'han de fer canvis de sentit de les vies
per millorar la mobilitat en aquesta zona.
En concret,
s'actuarà als carrers Catalunya
entre Santa Teresa i Sagrat Cor,
el carrer Sagrat Cor entre Catalunya i Major
i el carrer Santa Teresa,
en el tram del carrer Major
a la carretera Reial,
es convertirà en via d'un únic sentit.
Doncs és una altra de les notícies
que expliquem aquest matí
i encara ens en queda una altra, Andrea.
Sí, en clau cultural,
destaquem que Antonia Vicenç
serà avui la convidada d'honor
d'aquest llibreter.
La poetessa mallorquina,
protagonista del Dia Mundial de la Poesia a Catalunya,
farà avui a la llibreria
del carrer Bonavista un recital poètic.
Recordem que l'Institució de les Lletres Catalanes
ha triat aquest any La Poesia, d'Antònia Vicenç,
com a poema principal del Dia Mundial de la Poesia
que s'ha celebrat aquesta setmana fa un parell de dies.
La poesia ha estat traduïta en nombrosos idiomes
i aquí Sant Just es va llegir en alemany,
francès, anglès, portuguès, rus, gallec, quichua i castellà.
Avui farà un recital poètic que el llibre té
i aprofundirà en el seu darrer poemari
tots els cavalls que ha vist la llum aquest any.
Entre altres reconeixements,
Antonia Vicenç ha rebut el Premi Nacional de Cultura
l'any 2016 i la Creu de Sant Jordi l'any 99.
El recital poètic amb Antonia Vicenç
allò que avui a dos quarts de vuit del vespre
aquest llibre té i comptarà, a més a més,
amb un tast de vi gentilesa del celler de Can Mata.
Molt bé, doncs en parlarem amb ella, de fet, directament, no?
Cap a les 11 i 20 i, a més a més,
també, quan tindrem a l'estrita a la tercera hora,
li preguntarem una mica, a veure si ens vol avançar.
No sé si ho farà, eh?, perquè no sempre...
No vol desvetllar el vi.
...es decideix a desvetllar-ho.
A veure què és el que tindrem.
Exacte.
En fi, ens anem de seguit a parlar de notícies de més actualitat,
però abans, música.
I ho fem avui parlant de Maria Arnal i Marcel Bagés.
No sé si no n'hem parlat en aquesta secció, Andrea.
No em sona.
Doncs ja anem tard.
Són dues persones, imagino.
Sí, que sonen molt i molt bé.
Quin plor més gran que duc, a dins del meu poc cos,
quin ratlló molt bé.
Ui, ens ha entrat una altra cosa, no?, aquí, a l'últim moment.
No sé d'on surt, a més, aquesta altra cosa.
Estranyes que passen prop de mi.
A veure, jo em vaig explicar.
Ella és qui?
Ella és Maria Arnal, són Maria Arnal i Marcel Bagés.
Jo els vaig descobrir fa tres mesos o quatre en un concert als Pagesos a Sant Feliu
i vaig flipar directament, per dir-ho així, res i curt, eh?
Ella té aquesta veu que recorda molt a Sílvia Pérez Cruz i ell és, amb la guitarra,
o sigui, ella canta i ell porta la guitarra, doncs, amb els padals i tot.
I, bé, és espectacular el que fan a l'escenari,
és tirant, doncs, aquesta força, però alhora, doncs, també poesia,
perquè, a més, el que fan és agafar també poemes, doncs, de Vicent Andrés Estallés,
per exemple, de la zona, també, doncs, del País Valencià.
Aquesta cançó és una versió de l'Uvidi Montlló, en realitat.
Ah, sí?
I agafen, doncs, una mica aquest repertori, també, i el revisiten molt música, en realitat, no?
O fan que ara, encara ara, aquesta cançó tingui la força que pot tenir,
que, a més, a més, en directe, aquest, a la vida, és brutal.
Sí.
Ja no els coneixia. Me'ls apunto, me'ls apunto.
Els vaig tornar a veure aquest dilluns, eh? Per això els tinc tan recents.
I llavors ara, però en parlo, no perquè vulgui explicar la meva vida musical,
sinó perquè aquesta cançó formava part d'un EP que vam publicar l'any passat,
que es deia Barbena, que eren cinc cançons.
I el que fan ara és una mica el gran salt, no?
I llavors, doncs, publicen disc, faran, doncs, ja una gira de presentació,
a més a més, no seran només ells dos, sinó que em sembla que seran ja amb una mica més de banda.
Presentaran el disc, el disc surt l'ia 21 d'abril.
El presentaran a la sala Apollo, per exemple, el 25 d'abril mateix,
i avui publicen el primer single.
No és aquest, aquest l'he volgut posar perquè és una de les cançons que atrapen, jo crec.
Canto a la vida plena, des de la vida buida, tanco els ulls, baixo el cap, la sang em puja al cap,
i el cor em diu que sí, i el cervell em diu que sí, i tot amb mi és un sí, que mai no acabarà.
Canto a la vida, sí.
Bé, aquest és aquest a la vida, que se'n fa difícil, amb Carles Dixi, Maria Arnal i Marcel Bagés.
I llavors, ara, ahir ja van començar a anunciar, doncs, com seria la portada del nou disc,
del primer disc que treuen en realitat, fins ara havien fet verbena, són així, ara, el nou d'ells.
El disc es titula 45 Cerebros y un Corazón i fa referència a una lletra que va escriure la Maria Arnal
al llegir la notícia de l'exhumació d'una fossa de la Guerra Civil a la Pedraja a Burgos.
Per tant, d'alguna manera, aquest duo el que fan és reivindicar la importància de la memòria i el rebuig a l'oblit social.
En aquest àlbum també s'inclouen, doncs, diferents versions, doncs, de ball del velatori,
d'aquest A la vida que sentíem, també hi serà, i versionada, doncs, en el segon,
combinada, doncs, amb altres aventures, per exemple, doncs, amb l'adaptació d'un poema de Joan Brossa,
entre d'altres, i el que fan, per tant, doncs, català i castellà es combinen en aquest disc
i el que fem ara és sentir el primer single que han publicat avui,
ho llegim també, doncs, a Rock Deluxe i es titula Tu que vienes a rondar-me, són així, o?
En la periferia brillante de una galaxia mediana, en medio de un mar oscuro,
donde flota nuestro mundo, tú que vienes a rondar-me, como los nueve planetas,
parece que cuando bailas, lloran miles de cometas, tú que vienes a rondar-me,
amarrate a mí, tú que vienes a rondar-me, arrímate a ti.
Magia negra entre tus manos, mil caballos desbocados, corren con el morro en llamas,
el fuego baila y tú cantas, lamen lunas desorbitadas, las mareas, mareas,
así me sigues al trote y de cabeza al galope.
Magia negra entre mis formas, suben hormigas en rama,
romeros de sierras altas, fresco el aire que me canta,
se han abierto las ventanas, beben cientos de gargantas,
mientras haces con la mano el vino que todo sana.
Tú que vienes a rondar-me, amarrate a mí, tú que vienes a rondar-me, arrímate aquí.
En los aposentos del universo estás tú que me esperas,
un quince llena de chispas, que saben a flores y a lenguas,
magia negra entre tus manos, altos camines se enzartan,
amarran nuestras caderas, volan hacia las esferas,
fuentes de estrellas antiguas, se antiguan nuestros caleros,
arden en llamas azules todas las voces del universo con nosotros.
Río de ti, rayo de mí, no siento ninguna pena,
rayo de ti, río de mí, esta es nuestra verbena.
Tú que vienes a rondar-me, amarrate a mí,
Tú que vienes a rondar-me, amarrate a mí.
En la periferia brillante de una galaxia mediana,
en medio de un mar oscuro, donde flota nuestro diminuto mundo.
Nuestro diminuto mundo.
Just a la fusta.
Sant Just en directe.
Smooth Jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'esmooth jazz, el funk, el sol,
o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Cada tarda, de 5 a 7,
escolta'ns, explica'ns, participa, proposa.
La plaça Mireia, amb Mireia Redondo.
Cada tarda, de 5 a 7.
Ens veiem a la plaça.
Aplausos.
Bet aquí una vegada.
Un programa de contes
que es realitza el grup Marc,
mestres àvies recuperadores de contes
de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els podreu escoltar
els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí.
Us hi esperem a tots.
Benvinguts a Babilònia,
on la cultura és la protagonista.
Un espai de crítica cultural
que cada dijous, de 9 a 10 del vespre,
comentarà els millors llibres,
les exposicions més interessants,
els concerts més emocionants,
les pel·lícules i obres de teatre
més destacades de la cartellera,
sense deixar de banda
el debat de la més rabiosa actualitat.
Ja ho sabeu, Babilònia,
no us ho perdeu.
Dijous, de 9 a 10 del vespre,
Babilònia.
Primer.
Just a la fusta.
A la fusta.
5 minuts i dos quarts d'onze, moment ara,
per parlar de l'actualitat general del dia,
avui pendents d'aquest atac terrorista,
se'l considera així, que hi va haver ahir a Londres,
en parlen, evidentment, les portades dels diaris.
Andrea, com ho expliquen?
Ei, bon dia.
Hola, què tal, bon dia.
Doncs avui tots els diaris coincideixen,
aquesta és la notícia destacada, més en format fotogràfic,
el periòdic on es diu Terror sota el Big Ben,
el Big Ben sospesa la sessió a Westminster per aquest atac,
un terrorista mata 3 vianants i un policia,
el cor de Londres abans de ser abatut,
avui diria que aquest matí ja eren 5 víctimes mortals,
l'assessió va embestir els vianants en un tot terreny
i després va apunyalar la gent.
En fotografia de portada veiem com una dona
és atesa d'urgència a terra després de ser atropellada al pont de Westminster
i veiem de fons el Parlament britànic.
És aquesta la notícia del dia, sens dubte.
El diari ara llegim Ataca a Westminster,
5 morts i 40 ferits en un atemptat als voltants del Parlament britànic,
l'atacant embesteix els vianants amb un cotxe i apunyala després un policia
i 3 a mi crida als undinens a no deixar-se vèncer per la por.
En fotografia han triat una imatge del moment en què la policia britànica
va abatre l'atacant del Parlament, estès a terra en aquesta imatge,
que es creu que actuava en solitari, un lloc solitari, és el que va dir la policia.
Per últim, a l'avantguàrdia llegim que el terror ataca el cor de la democràcia britànica,
5 morts, entre ells l'assassí, en un atemptat al costat del Parlament,
l'atacant només va necessitar un cotxe i dos ganivets per causar el pànic.
En fotografia també han utilitzat, ens ofereixen a l'avantguàrdia una imatge de l'assassí,
sent atesos pels cossos d'emergència, abatut dins de Westminster,
el terrorista va atropellar desenes d'avianants pel pont fins al Parlament,
on va apunyalar un policia i a la foto apareixen les armades a terra,
que són aquests dos ganivets.
Actualitzem ara la informació amb els digitals,
que evidentment continuen parlant de tota aquesta qüestió.
Ens actualitzem una mica alguns dels temes vingul·lars de tot plegat.
Finalment hi ha aquestes set detinguts en relació a l'atemptat de Westminster,
ho explica l'Ara, diu que la policia ja ha identificat l'atacant,
tot i que no anar a revelar l'identitat, i rebaixa les víctimes mortals a quatre.
Per tant, són finalment quatre morts i diversos ferits en aquest atac a prop del Parlament britànic.
May fa una crit de tornar a la normalitat per no cedir a l'odi ni al terror.
Així ho explica, com dèiem, el diari Ara, ens actualitzem també amb altres digitals.
També l'avantguàrdia es fa raça d'aquestes set persones detingudes,
es publica un vídeo de com va atropellar l'atacant de Londres els vianants al pont de Westminster.
I la policia demana a la premsa que no rebel·li la identitat de l'atacant.
Són aquests els titulars d'aquesta hora en relació al que té a veure amb aquest atac d'ahir a Londres.
De fet, veig que parlen d'atac, no es posa atac terrorista a la majoria de titulars,
perquè hi havia aquesta confusió també de fins a quin punt s'ha de parlar d'una cosa o de l'altra.
Després també diu el 3-24, publica diferents imatges del pont de Westminster en el moment de l'atac
i parla de Tobias Elwood, que és aquest diputat britànic que va intentar salvar la vida al policia.
Altres temes d'aquest matí.
Es repren a l'Audiència Nacional el judici del cas Pretoria.
Absolta una mare que li va treure el mòbil al fill perquè es posés a estudiar.
El jove de 15 anys la va denunciar per maltractaments
i el fiscal demanava 9 mesos de presó per la mare.
Per treure el mòbil.
Sí.
Comença, o bé, en principi...
Això diuen.
Exacte, el titular passa per aquí, per tant entenc que tot de dia ha venit aquí.
Comença la preinscripció escolar amb 99 grups més a P3 i 94 a ESO.
Una notícia que també llegim al 3-24
i l'Ara parla també en aquest sentit, en clau educativa,
de la guia per trobar escola, es pot consultar un mapa,
i es poden calcular quants punts tindries amb cada opció, etcètera, etcètera.
L'Ebre, revolta contra un possible transbassament a Barcelona.
L'acord per portar aigua del segre a sis municipis de fora de la conca del riu
indigna als ecologistes.
També ho llegim a l'Ara.
I a l'avantguàrdia, en clau política, arran de l'entrevista que va fer ahir durant avui del dia,
li destacant el següent titular, el referèndum es convocarà, no es farà i hi haurà eleccions.
És el seu punt de vista.
En fi, ens anem ara, Andrea, a parlar de cultura.
Per on comencem?
Doncs avui comencem parlant de literatura.
Parlem del Teo, el nen pel roig creat per Assun Esteban i Carlota Goita,
que compleix 40 anys, ho llegim al diari ara.
Per al Teo, el pas del temps no és sinònim de decadència.
Els seus cabells de color panocha, el jersey blanc i blau,
el somriure permanent i l'asset d'explorar llocs nous
es mantenen immutables després de quatre dècades descobrint el món.
El personatge creat per Assun Esteban i Carlota Goita,
sota el seudònim de Violeta de Nou,
compleix 40 anys amb més de 6 milions d'exemplars venuts,
més de 150 publicats i més de 10 col·leccions.
De fet, el Teo no va néixer disposat a convertir-se en un fenomen
ni com a imatge ni d'una persona real.
Aseguren que ara estan treballant per renovar alguns títols de temàtica obsoleta,
com ara en Teo va a l'escola,
perquè les classes de l'any 77 no tenen res a veure amb les d'ara.
I per celebrar aquest 40è aniversari del protagonista,
Goita i Esteban han publicat un volum especial titulat
En Teo descobreix món, editat per Timon Mas,
que inclou quatre contes emblemàtics.
En Teo va amb avió, en Teo al parc natural,
en Teo i als esports i en Teo va al mercat.
I a més preparant una aplicació amb il·lustracions en tres dimensions
i un nou volum que s'anomenarà En Teo va d'aniversari.
Déu-n'hi-do, quantes coses, eh?
En Teo, quins records.
40 anys, allà, eh?
Exacte, perquè aquests 40 anys també hem portat.
Mai m'ha acabat d'agradar Teo, eh?
Jo no n'era fan, però mira, sí que és veritat que em recorda coses de la infantesa.
Sí, això sí.
Jo era més de les tres bessones.
Sí, també, sí, també.
Aquestes trobo que han envellit millor.
Sí, i tant.
Quants anys deuen tenir?
Doncs deu voltar a...
49, però 35 segurament sí que els deuen tenir, no?
Sí?
O no?
Ai, no ho sé.
Home, jo quan eren molt petites ja existien.
O sigui, quan es van fer els dibuixis animats que devien tenir nosaltres...
Clar, jo m'imaginava que s'haurien creat aleshores.
No, 10 anys ja existien.
Potser una mica menys modernes de dibuix, però sí, sí, sí, sí, que no sé.
Deu envoltar als 40.
Jo crec que sí, als 35.
Em sembla que a més es va fer un aniversari i farla't ja ben poc.
Sí, és veritat.
Ara buscarem.
En fi, més coses, Andrea.
Ara parlem de teatre.
El diari ara avui es pregunta, es fa diverses preguntes al voltant de l'amor i de les parelles.
Avui ens parlen de l'obra Vides Privades, un laboratori explosiu sobre la parella.
Llegim què uneix una parella i què els pot arribar a separar.
Com es poden canviar les inèrcies tòxiques.
Què manté viva una relació?
El dramaturc anglès Noel Cowart plantejava ja l'any 30 els grans misteris de les relacions amoroses
a l'obra Vides Privades, una comèdia romàntica en tres actes,
que es va convertir automàticament en un èxit i una obra de repertori.
Un segle després, l'autor madrileny Juan Cabestany repren aquell mateix text
en una nova versió, encarregada per la productora La Brutal,
que se situa a la Barcelona del segle XXI.
La nova Vides Privades, que es pot veure a partir de dissabte al Teatre Borràs,
arrenca en concret a Bagú, que és on l'exmatrimoni format per la Amanda i l'Eduard,
interpretats per la Marta Marco i el David Selves,
es troba per sorpresa al mateix hotel amancant,
compartint cap de setmana romàntica amb les seves noves parelles,
tots dos força més joves que ells,
interpretats per la Mima Riera i per Javier Beltran,
i la incòmode trobada farà reactivar la química que hi havia hagut entre ells,
però també els gasos tòxics.
Vides Privades, que com dèiem, la podrem veure a partir de dissabte al Teatre Borràs.
El primer conte és del 83, Andrea, de les Tres Bessones, eh?
Sí, el primer que som les Tres Bessones, sí, sí, sí,
datat del 83, per tant, doncs, 34 anys farien aquest any, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Suposo que als 35 faran alguna cosa especial, no?
En farem, esperem.
En fi, ens anem ara a l'últim punt,
per tant, música, Andrea, la tenim ja preparada, eh?
Molt bé.
Doncs, avui descobrirem el viatge musical d'Aida, Oset i Guillem Llotja,
integrants del duet Nú, amb dues ús,
que es van conèixer a la presó de Quatre Camins
durant el rodatge de la pel·lícula Frontera, de l'any 2013.
Ella n'era una de les actrius i ell lleutor de la banda sonora.
Després d'aquella primera trobada van començar d'una forma a Nú,
un duo d'electrònica ambiental amb ànima pop,
que avui presenta el seu primer disc, Gloom,
editat per Sidonia a la Pedrera, avui a les 8.
A ella segueixen acompanyant les referents,
com Bjork, P.G. Harvey, Radiohead, Nick, Katie, Moway,
els quals n'ha afegit d'altres arran d'haver conegut allò.
Ja cita, per exemple, Aparat, Jamie Exx, Beach House,
Sigurros, Mum i Alba Anoto.
Asegurant que Gloom no és només un disc,
sinó també una manera de concebre la música
com a incentiu perquè el públic viatgi,
per això buscant un format de directe que vagi més enllà del concert.
Per tant, avui, Gloom, a les 8 a la Pedrera.
Sona així?
Sona bé, eh?
Passem ara per la d'esports.
Portada d'esportives d'avui.
Maref apunta al Barça.
Parla de fitxatges l'esport.
És aquest, doncs, el protagonista en fotografia.
i el Mundial Esportiu també parla de fitxatges,
però diu Nervis per Isco.
I també fa una punta al Mundial Esportiu,
diu adeu, bueno, de fet tots dos,
també l'esport d'única més petit,
darrant de la mort d'Agustí Montal,
que és el president que va fitxar Cruyff,
se'n fan reçut tots dos diaris,
el Mundial Esportiu diu adeu al president del 05.
I aquest és el protagonista absolut de l'esportiu,
bo culer i català.
Així és com titulen,
amb fotografia destacada d'Agustí Montal,
que va ser president del Barça entre el 69 i el 77,
que ha mort als 82 anys.
I en una imatge més petita, en blanc i negre,
apareix en el moment en què va fitxar Cruyff.
Tots dos, evidentment, amb molts més anys,
es veu un Cruyff molt jove,
i Montal també, evidentment,
més jove que aquesta imatge principal
que veiem amb la figura més actual.
és el que tenim en l'esportiu,
i acabem aquest repàs amb la premsa de Madrid.
L'As, avui en revista Simeone,
diu que tenia 35 milions de raons per anar-me'n.
S'ha explicat avui l'As.
I el Marc,
que llegim el cotxe de San Fernando,
parlen de motor,
fan aquest joc de paraules,
aquest titular que també l'havien tenit guardat
amb ganes de publicar-lo un dia o altre.
ara sí, perquè l'11 fa 3 dies de l'indici del Mundial
i sap que acabarà la carrera,
sap que acabar la carrera seria un èxit.
Per tant, doncs, mira,
titulant així i ja està.
Passen sis minuts de dos quarts d'onze,
cop d'ull a les contraportades d'avui, Andrea.
Comencem amb la del diari ara.
Avui Francesc Canousa titula el seu article
Incerta Glòria.
I parla de l'estrena d'aquesta pel·lícula,
Incerta Glòria.
Contextualitza primer, això sí.
El 17 de gener de l'any 78,
un home que parla acceleradament,
com un actor de pel·lícula de cinema mut,
rep els primers aplaudiments.
La meva obsessió ha estat aquesta.
Contribuï a donar testimoni de la veritat.
Això és el que va dir en una conferència
a l'Ateneu Barcelonès.
La veritat és que va escriure un llibre
que explica la veritat,
però no la vol sentir ningú des de fa anys.
La censura dels anys 50
l'esforga amb tisores moralistes.
Els seminaris nacionalcatòlics, del 60,
està prohibit,
tot i que és obra d'un cristià
i els seminaristes catalans
el llegeixen d'amagat,
com si Déu se'ls aparegués.
L'obra també fa bullir
les calderes infernals
de les religions
de les sagrades promeses terrenals
dels 60 i 70.
I cita marxistes,
leninistes,
trotsquistes,
curistes,
flautistes,
taxidermistes,
entre altres.
I diu també
aplaudiments a l'adaptació cinematogràfica
de la novel·la de Joan Sala
d'Incerta Glòria,
una novel·la que té milions d'adaptacions
perquè tremola la veritat
en milions de capes subterrànies
i estratosfèriques.
El llibre diu
s'esmuny de les mans,
diu,
i sempre s'escaparà.
Doncs és aquest article
dedicat a Incerta Glòria.
Aquests dies n'estem sentint molt a parlar,
avui a la Contra de l'Ara.
Ens anem a l'avantguàrdia
on tenim una altra història
i un altre titular
que diu
construïm wiki-cases
com si fossin mobles d'IKEA.
Doncs ho diu Indy Johar,
que és arquitecte
i pioner de Wikihouse,
a wiki-casa traduït,
per democratitzar l'habitatge.
Diu,
la revolució de les wiki-cases
encara està a mitges.
Ja pots fer servir els plànols
i el saber fer de la xarxa
per fer-te la teva casa a mida
com si fos un moble d'IKEA,
però encara falta wiki-ajar,
que vol dir col·lectivitzar digitalment,
wiki-ajar hipoteques
i assegurances indispensables
avui en un habitatge.
Johar està treballant
perquè les wiki-finances,
la nova banca sense banquers,
només amb usuaris
que es deixen els diners a la xarxa
entre ells,
coincideixi préstecs
i asseguri inversions a llarg termini.
Són les noves etapes
de la digitalització
que destrueix i construeix a l'hora.
Explica a Johar
que Wikihouse reinventa
la construcció d'habitatge.
És una idea col·lectiva
en què participem enginyers,
arquitectes,
proveïdors, constructors
i tota mena d'usuaris
que comparteixen les seves experiències.
Keynes ja deia
que és molt més fàcil
enviar la recepta que les galetes.
Veus a la xarxa aquests plànols,
que no et costen res
i els adaptes,
els refars,
els millores
i en demanes d'altres.
La Wikicasa forma part
d'aquesta revolució digital.
Volem compartir i millorar entre tots
la planificació de l'habitatge
i això vol dir construir-la
de manera global i compartida
però que la manufactura sigui local.
I al periòdico
tenim un altre titular.
Vaig pintar a l'escola
el que pintó al carrer.
Un altre protagonista, Andrea.
Sí,
quan arriben els matins
els alumnes de l'escola Pia Luz Casanovas
de Nou Barris,
a Barcelona es troben des de fa uns dies
que les parets blanques
del vestíbul de l'entrada
ja no són blanques
i comproven
que han sigut colonitzades
per una sèrie de dibuixos
que parlen de temes d'actualitat
com els refugiats
o l'assetjament escolar.
Els dibuixos són obra
de Laura Castillo,
una llicenciada en Belles Arts
de 25 anys,
últimament amb un peu i mig
al carrer,
és a dir,
a l'art urbà.
l'escola sembla ser
que volia dibuixos
de contingut social
que és exactament
el que la Castillo,
que és el seu nom artístic,
pinta a l'aire lliure.
Asegura en aquesta entrevista
que amb l'art urbà
s'hi va trobar de sobte,
no va ser una decisió,
explica,
simplement va sorgir
la possibilitat
d'anar a un festival
fa un parell d'anys
i vaig dir,
per què no?
Parlem del festival
Luz Barcelona.
Diu,
vaig intentar ser
el més crítica possible,
era una obra
sobre la massificació turística,
en una lona enorme
que hi havia
en una de les entrades
del recinte
al carrer de Pere IV
vaig posar en anglès.
Perdoni,
sap on és el poble nou?
Diu,
allà va començar
la història de la Laura
amb l'art urbà.
Diu que era un artista
que treballava
en estudi i petit format,
pintant en llens
o dibuixant en paper
i al carrer
és un altre món.
Doncs és el que tenim
a les últimes pàgines
dels diaris,
aquestes entrevistes
o articles
prou interessants,
no?
És d'aquests dies
que és interessant
fer un cop d'ull.
I acabem ara
amb la caixa de música
d'avui 23 de març
que s'anava
altres dies com avui.
Doncs començem viatjant
en el temps
fins als anys 70.
amb la caixa de música
que s'anava
amb la caixa de música
que s'anava
i que s'anava
amb la caixa de música
que s'anava
que s'anava
i que s'anava
i que s'anava
i que s'anava
i que s'anava
i que s'anava
amb la caixa de música
i que s'anava
i que s'anava
Et som, Andrea?
Em senyora la melodia
però vaig molt perdona.
El tema es diu
You Are Everything?
És que m'aboca
a Los Simpsons
perquè potser hi ha
alguna cosa.
Potser va aparèixer,
no sé.
En principi
ens turíem
l'any
en los 174
per tant
avui fa 43 anys
que Marvin Gaye
i Diana Ross
entraven
a la llista d'èxits
del Regne Unit
amb aquest single
amb aquest You Are Everything
que originalment
havia estat crevada
pel grup de sol
de Filadèlfia
d'estilístics.
Rellençada
doncs
com a
segona vegada
per segona vegada
amb aquest single
de Diana
en Marvin
àlbum
es deia així
doncs la cançó
va arribar
va arribar
doncs
al número 5
del Regne Unit
aquell any.
Home, dues grans veus.
Home, i tant.
Sí, sí.
No coneixia la cançó.
Jo tampoc.
La veu sí que em sonava
però...
I la melodia.
Aquest tema
que sentiríem ara
sí que et sonarà, eh, Andrea?
Sí, a veure.
Són aquests temes
que només en un segon
ja els identifiquem.
Estem parlant de Rem
perquè tal dia com avui
23 de març de 1991
1, per tant, fa 26 anys
que aconseguien
el seu primer número 1
al Regne Unit
amb un disc
que era el seu setè
àlbum
Out of Time
que incluïa singles
com Losing My Religion
i aquest Shiny Happy People.
I encara els 90
una mica més endavant
per això
Un altre
de les veus
clàssiques
dels 90
Porta bons records
aquesta cançó, Andrea?
M'agrada molt ella.
Sí?
Ella em porta bons records.
Celine Dion?
Sí, m'agrada molt.
Sempre he estat
molt fan,
jo, Celine Dion.
Molt bé.
Doncs avui fa 21 anys
que ella era número 1
als Estats Units
amb el seu
Because You Love Me
era el seu segon
número 1 als Estats Units
i també, doncs,
número 5 al Regne Unit.
Una cançó, doncs,
que formava part
de la pel·lícula
Up Close and Personal
que interpretaven Robert Redford
i Michelle Pfeiffer.
No sé quina és la traducció.
No sé quina és la traducció,
això t'anava dir
Up Close and Personal.
Íntimo i personal, potser?
Pot ser.
Et sona alguna cosa així?
Ara ho buscarem.
també el mateix dia
el seu àlbum Falling Into You
arribava també a ser
número 1
al Regne Unit
a la llista d'àlbums.
Per tant, doncs,
el single
número 1 als Estats Units
i al Regne Unit
doncs, no està malament.
També un bon dia,
un 23 de març
del 96,
fa 21 anys,
important per Celine Dion.
Íntimo i personal,
és la pel·lícula, Andrea.
Molt bé.
No l'he vist.
Jo tampoc.
Estrenada el 96
i interpretada, doncs,
per un Robert Redford
i una Michelle Pfeiffer
que també devien ser jovenets,
eh?
Fa 21 anys.
Sí.
Jovenets tampoc, però...
20 anys menys.
Doncs ja ho tenim, Andrea.
Ja està.
Trobo que hi ha pocs aniversaris destacats
al mes de març, eh?
Últimament parlem pocs de nit
poc d'aniversaris, no?
No, no, no.
Cert, cert.
Així que bé,
són 3 quarts d'11,
si vols podem fer girar
la caixa de música.
Vinga, va.
Per saber què sonava altres,
23 de març.
Què era, número 1?
Quin any, Andrea?
Tu vols venir cap aquí, no?
Sí, m'haurda cap aquí.
Me n'adono que passa molt ràpid el temps.
Va, doncs, et diré el 2007.
2007.
Fa 10 anys.
I què?
Cap on anem?
Estats Units, Regne Unit,
Alemanya.
Ens hem a Regne Unit.
Estràlia.
Vinga, Regne Unit.
Provem.
Ja.
Vinga, Regne Unit.
No l'atropem, Andrea, eh?
O sí, esperes.
O en un altre lloc, si vols.
Sí, sí, sí.
És la que sí.
És aquest el tema.
Walk this way.
Suga Babes versus Girls All Out.
La recordes?
No, gens.
Suga Babes, sí, però...
En aquesta cançó no.
Doncs anem a provar als Estats Units,
que sonava...
Fa 10 anys.
This is why I'm hot.
Es diu així, el tema.
I és de...
No sé si s'escriu M-I-M-S.
No sé pronunciar-ho.
Poc record, eh?
De l'23 de març del 2007.
Va, aprovarem amb Alemanya,
que últimament ens funciona millor.
Sí, ens haurà més.
No, no ens sonarà,
perquè és un tema alemany
que es diu Einstein,
del DJ Otzi,
interpretant Nick P.
O sigui, no crec que et soni.
No, gens.
No tenim molt d'èxit, Andrea, eh?
Amb el 23 de març del 2007.
No.
No has pogut fer aquest moment de memòria, eh?
Ja.
Només pronunciar-hi a Suga Bates.
De tot el que has dit,
m'has fet Suga Bates i ja està.
Exacte.
Doncs bé,
és el que tenim, eh?
El 23 de març del 2007
veiem que no ens acaben de triomfar
les cançons que sonaven
o no ens acaben d'agradar ara.
Potser en aquell moment,
si les haguéssim sentit,
doncs ens haguéssim convençut.
Segurament, oi tant.
Ens haguéssim convençut.
Vols que ens anem a l'altre?
Tornem a ser l'Imbion,
perquè, clar,
ara han de fer una transició cap al temps.
Tornem a tu,
perquè he triat fatal.
He triat molt malament.
Va, doncs ja canviaré d'any
i a veure si així ens va una mica millor.
Una mica Eminem, no, això?
Sí.
Era l'època, no, també, d'album?
O no?
Potser no.
Emineu, potser és anterior.
El 2007, vull dir, eh?
Sí.
Sí.
O es va començar a fer famosa
bastant abans.
Sí, sí, és veritat.
2002, no?
Més adoracent.
Mm.
Mm.
Mm.
Mm.
Mm.
Mm.
Mm.
Mm.
Mm.
Mm.
Mm.
Mm.
Mm.
This is why, this is why, this is why I'm hot, I'm hot because I'm fly, you ain't
because you're not.
This is why, this is why, this is why, this is why, this is why.
No, no, i no la volem sentir més, en realitat, no?
Bueno, he fet un intent i he posat 23 de març del 2010.
Mm.
Em sembla que tampoc me n'he sortit gaire bé avui, Andrea, eh?
Oh, no, no, no, no, veig només la portada i ja em fa mandra, eh?
Oh, oh, oh, oh.
T'agrada més a tu, eh?
Ai, sí.
Doncs això sonava Break Your Heart aquest 23 d'abril, ai, abril, de març?
De març, sí.
Falteu més per Sant Jordi, Andrea, de fa 7 anys.
Oh, oh.
Now listen to me, baby.
Before I love you leave you.
They call me heartbreakers.
I don't wanna deceive you.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Cap
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit