Música
L'encarregada avui de nou és una dona, l'encarregada d'obrir aquest programa, com deia, la Justa.
Això es diu It's Amazing, és de Gem i és, com deia, la dona que obre de nou la Justa avui dijous, dimecres, perdó, 9 de març.
Ara són les 10 i 10 del matí.
Música
Anem a repassar, doncs, el sumari del programa que tenim preparat per avui.
I començant amb aquesta hora informativa, repassem les notícies del nostre municipi amb la Lua López d'en Vella.
També repassem les portades dels diversos diaris que ens arriben aquí a l'emissora, el diari Ara d'Avantguàrdia i el periòdico.
I en aquesta primera hora també toca parlar de la previsió del temps amb el Carles Rius.
Com us havíem avançat ahir, en el marc d'aquest 8 de març, el Dia Internacional de la Dona,
teníem un seguit d'entrevistes, d'espais amb diverses dones,
amb qui parla d'elles, de diferents temes relacionats.
Doncs bé, una mica al voltant, com dèiem, d'aquest 8 de març.
Avui és el torn també de Carme Bassoles, ella és escriptora a Sant Justenca.
Acaba de publicar una recopilació de 17 textos escrits en els últims anys.
Són textos que aparentment són de característiques i temàtiques diverses,
però veurem que aquest recull de narracions tenen un fil argumental que les relaciona.
Això serà a partir de les 11.
En aquesta segona hora també parlarem amb Pep Quintana.
Amb ell parlem, ja sabeu, de temes diversos, d'història de Sant Just,
d'anècdotes, vivències o també dels nostres punts de vista
davant de diverses situacions que tenim aquí a Sant Just.
I entrarem a la tercera i última hora per parlar d'art, d'exposicions.
Ho fem amb la Glòria Conesa, com cada setmana.
I per acabar també, de nou, una d'aquestes entrevistes que us havíem publicat
en aquest especial, entrevistes al voltant del 8M,
parlarem amb Mònica Lilian Cano.
Ella està al capdavant del taller d'escriptura creativa per a dones,
organitzat o coorganitzat entre l'Ajuntament de Sant Just
i també el Consell Comarcal del Bas Llobregat
en el marc del Premi Delta de Narrativa per a Dones.
Parlarem amb ella perquè precisament demà, demà dijous,
comença aquest taller d'escriptura creativa per a dones
que, abans de res, confirmar-vos que ja no queden places.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
10 i 14 del matí, escoltem abans aquest tema
de Jacques Saboret i Mica, això es diu
Youth and Love.
The only way we're gonna make it
is if we remember the feeling of how
Youth and Love.
Now every line up on my face puts me back into my place
Whenever I start acting like a child
I guess we'll never be the same as who we were just yesterday
Loving on the line, our love was wild
I miss the broken hearts, the summers in the sun
They always say that loving you's not wasting on you
But I remember everyone
When our love feels more like Edred
How do you say that?
The only way we're gonna make it
Is if we remember the feeling
When our love feels more like Edred
How do you say that?
The only way we're gonna make it
Is if we remember the feeling of
Youth and Love.
La jeunesse et l'amour
La jeunesse et l'amour
Tu t'en souviens?
C'est facile d'oublier
Vas-y essaye
I miss the broken hearts, the summers in the sun
They always say that loving you's not wasting on me
But I remember everyone
When our love feels more like Edred
How do you say that?
The only way we're gonna make it
Is if we remember the feeling
When our love feels more like Edred
How do you say that?
The only way we're gonna make it
Is if we remember the feeling of
Remember the feeling of
Remember the feeling of
Youth and Love
The only way we're gonna make it
A les contes
Ràdio d'esmerc
Sintonitza
Ràdio d'esmerc
A Ràdio de Sant Llurs
Ràdio d'esmerc
Ràdio d'esmerc
Ràdio d'esmerc
Ràdio d'esmerc
Ràdio d'esmerc
Ràdio d'esmerc
Ràdio d'esmerc
Ràdio d'esmerc
10 i 18 minuts que passen ara mateix del matí
i entrem en aquesta primera hora a parlar de les notícies de Sant Just
amb la Lua, bon dia.
Bon dia.
Ben tornada al programa, després d'aquest dia Lila,
el qual ja saben els nostres oients,
perquè així es va retransmetre des d'aquí des de l'emissora
que van participar en l'actura d'aquest manifest,
tant la Núria com tu, com jo mateixa,
així que també el nostre petit granet de sorra,
en aquest Dia Internacional de la Dona,
a nivell municipal, escala municipal.
Vinga, anem a parlar de les notícies que tenim avui davant la taula.
Amb què es lleva avui Sant Just?
Doncs mira, des de dilluns ja es poden realitzar les preinscripcions
als centres d'educació infantil, primària i secundària obligatòria
de Sant Just d'Esvern.
Les preinscripcions al segon cicle d'educació infantil i primària
es van obrir aquest dilluns 7 de març,
a les que avui s'hi han sumat les d'educació secundària obligatòria.
Les preinscripcions es fan de manera online.
Per realitzar-les es necessita qualsevol dispositiu electrònic
amb connexió a internet.
També es necessitarà tenir a mà una eina d'identificació digital,
el codi identificador de l'alumne
i la documentació digitalitzada.
Tot seguit, només s'ha d'omplir el formulari de preinscripció electrònic
que trobareu a la pàgina web de preinscripció.gencat.cat
i seguir els passos.
La sol·licitud compta amb 5 apartats que s'han d'omplir adequadament,
protecció de dades, dades personals, dades acadèmiques, criteris de verem
i documents i confirmació.
Un cop es finalitza el formulari, s'ha de comprovar
que es rep per correu electrònic el resguard de la sol·licitud de preinscripció
i verificar que la documentació s'ha validat correctament.
Si cal adjuntar alguna documentació més,
s'haurà de modificar la sol·licitud entre el 22 i el 23 de març.
Si no s'ha pogut presentar en les dades indicades,
es pot fer el tràmit a partir del 28 de març i fins al 28 d'abril d'aquest 2022.
En aquest cas, però, seran sol·licituds fora de termini
i s'assignaran posteriorment a les presentades en termini.
I anem cap a una altra de les notícies que tenim al damunt de la taula avui?
Doncs, mira, continuem informant que davant de l'emergència humanitària
derivada del conflicte ucraïna des de la Fundació Solidança,
s'han començat a mobilitzar col·laborant en diferents iniciatives
que estan sorgint en solidaritat amb les persones refugiades d'Ucraïna.
Solidança ha volgut ratificar així el seu compromís a favor de la pau
i el rebutge a la guerra i ha expressat que condemnen qualsevol expressió de violència
i es refermen a la defensa dels valors del diàleg en democràcia
com a única via per trobar solucions als conflictes polítics, territorials i socials.
Entre altres accions, Solidança ha iniciat una recol·lecta de roba d'abric,
mantes i sacs de dormir.
Les donacions d'aquests materials es poden fer a qualsevol de les seves botigues,
tant de l'Esma de Barcelona com de Girona.
I entre elles, la que queda més a prop del nostre municipi
és la seva seu, la nau de Sant Joan d'Espí,
que recordem que està situada al carrer Raval de les Begudes número 25.
Des de l'entitat, s'està col·laborant amb associacions i grups d'ajuda
per tal de fer-les arribar a les persones refugiades,
tant a les fronteres com quan arriben aquí.
També han posat a disposició la nau de l'encant de Salt
com a centre de suport logístic per a diverses accions.
Doncs vinc endavant amb aquest suport humanístic cap a Ucraïna.
I per últim, ens falta una última notícia.
Doncs acabem amb una proposta cultural i també social
que ens fa Mireia Bellbé
i és que continua obert el seu barcami
per aconseguir finançament pel seu nou projecte,
sota el títol Trans.
Trans és una peça editorial que actua com a altaveu
per a sis persones del col·lectiu
amb la finalitat de treballar la inclusió i la integració
de les persones trans en la societat.
Està plantejat des d'una mirada intencionadament neutra
on les persones i les seves històries són el centre
i l'eix que articula cada decisió de disseny.
El contingut de les històries ha estat escollit
de manera lliure i personal per cada veu
aportant sis perspectives d'una mateixa vivència.
Cada capítol utilitza una eina d'expressió diferent
com la fotografia, el diari personal o el relat entre d'altres.
El llibre ha obtingut el reconeixement
d'un dels premis més valorats en el disseny gràfic,
l'ADG Laus Aporta,
on es valora com el disseny pot aportar a la societat.
Entre l'equip de les veus del projecte
hi ha la Sant Justenca de 63 anys,
Rosa Maria Maristany.
Trans va néixer a través d'una experiència personal de Bellbé
que va viure en primera persona al pas d'iniciar
la transició de gènere i tot l'entorn familiar,
independentment de la generació,
va necessitar un procés de comprensió al rebre la notícia.
Gràcies a aquesta situació va veure com és necessari
naturalitzar un aspecte tan humà com simplement ser qui ets.
Per tal de poder produir aquestes primeres unitats del seu treball
i poder-les distribuir,
Bellbé ha iniciat aquest barcàmi amb l'objectiu d'aconseguir 5.700 euros.
Tot el que superi aquest objectiu anirà destinat
a l'associació Transvaix Power.
El barcàmi es va obrir fa 10 dies
i encara en queden 30 més per participar.
De moment s'ha assolit amb un total de 127 aportacions
la quantitat de 4.481 euros.
Amb cada aportació que es pot fer
a través de la seva plataforma de barcàmi
es rebrà també una recompensa.
Així es pot aconseguir tenir el nom als crèdits del llibre,
el mateix llibre o la dedicatòria d'una de les veus.
Trobarem l'enllaç per participar al barcàmi
a la pàgina web de Ràdio Desver.
Vinga, doneu-li un cop d'ull.
També l'entrevista que va fer la Núria a la Rambla
al magazín de les Tardes
que va parlar precisament amb la Mireia
en el qual explica una mica tot aquest projecte
que esperem que aconsegueixi i assolessi aquesta xifra
que s'ha col·locat com a tope, com a repte.
Si s'hi passa, doncs encara també millor.
Exacte, jo crec que té números que sí que hi arribarà
perquè només en 10 dies és això
estar relativament a prop d'aquest objectiu,
no és allò que li quedi molt lluny.
Vull dir que...
Pot assolir-ho.
Sí, jo crec que sí.
Esperem que sí.
Fem una pausa, Luan.
Ens queden encara uns 7 minuts per dos quarts d'11.
Escoltem una mica de Camila Cabello
i ara tornem a fer portades dels diaris.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Be the ocean where I unravel, be my only, be the water where I'm waiting, you're my river running high, run deep, run wild.
I, I follow, I follow you, deep sea, baby, I follow you.
I, I follow, I follow you, drop your money, I follow you.
Hear a message, I'm the runner, hear the rebel, I'm the daughter waiting for you.
You're my river running high, run deep, run wild.
I, I follow, I follow you, deep sea, baby, I follow you.
I, I follow, I follow you, drop your money, I follow you.
You're my river running high, run deep, run wild.
I, I follow, I follow you, deep sea, baby, I follow you.
I, I follow, I follow you, drop your money, I follow you.
I, I follow, I follow you, deep sea, baby, I follow you.
I, I follow, I follow you, drop your money, I follow you.
I, I follow, I follow, I follow, I follow you.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Això són els Manel, això es diu, això, la cançó.
Aquest tema musical es diu Teresa Rampell.
10 i 37 minuts que passen del matí.
Escoltem aquest tema musical abans de fer la previsió del temps amb el Carles Rius.
Teresa Rampell
No ho admetràs però et veus en el mirall de l'ascensor i et trobes guapa
Uns amics fan sonar el claxon des de l'altra banda del carrer
Soc un motor accelerant sobre el pont de Vallcara
Que soni un rock and roll que baixin les persianes tots els comerciants
Que hi hagi una conversa tonta sota una lluna clara
El barri d'on tranquil·leia que hagi arribat el dia gran
La cara de l'Andresa s'il·lumina quan un cotxe ve de cara
Ve de cara
Uns macarres us saluden al semàfor i somrius
I mentre arrenquen el més xulo
Abans que se'l mengi la nit
Et mira als ulls i jureries que diu
Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor
Resonant com un exèrcit de timpals
L'amor ja es va propagant com un incendi forestal
Teresa Rampell, avui l'amor partir i retorna a la ciutat
Benina decidida entre billars
Teresa Rampell
Detecta els foresters mentre t'apropes a la vostra taula
Desplaça tot el teu talent conscient de cadascun dels moviments
És el ball dels teus malucs, el balanceig de les arracades
I ja no importa tant ni semblen lluny tots els desastres que hagis fet
I passa un enemic i feu les paus amb un brindis de covates
I mentre et cantem milers d'homes al món amb gabardina de passeig
Somien en trobar una dona amb la teva cara
Amb la teva cara
A les teles interrompen uns minuts els videoclits
I ara hi surt un periodista estressat pels teletits
I no hi ha volum
Però jurenies que diu
Que ve l'amor, que ve l'amor, que ve l'amor
Ressonant com un incendi de timbals
L'amor ja es va trompegant com un virus tropical
Teresa Rampell, avui l'amor per fi retorna a la ciutat
L'amor retorna a Teresa i ja diries que el comences a notar
És a les mans de la gent
És als joves quan ballen
I reconeixes una força antiga i sense discussió t'hi entregaràs
I furgaràs els seus racons per revelar el poder que s'hi amaga
La rosa torna a Teresa i ja diries que el comences a notar
I ets una ufra que ha decidit tastar
L'aigua salada
I ets una ufra que ha decidit tastar
L'aigua salada
I ets una ufra que ha decidit tastar
L'aigua salada
I ets una ufra que ha decidit tastar
I ets una ufra que ha decidit tastar
L'aigua salada
I ets una ufra que ha decidit tastar
I ets una ufra que ha decidit MORGESS
I i ets una ufra que Youtube
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
51!
Últims 9 minuts que tenim abans de les 11 del matí abans de connectar amb Catalunya Ràdio.
Carles, som amb tu per repassar la previsió del temps.
Molt bon dia!
Què tal?
Molt bon dia!
Repassem, repassem, repassem una previsió del temps que no és com aquelles vegades que entràvem aquí i dir que ara que els hi expliquem perquè és que no passa absolutament res, sinó que tenim bastanta teca, tenim activitat, hi ha precipitacions.
A hores d'ara Catalunya encara neva cap a la zona d'Andorra i la Cerdanya Francesa, podríem dir, o de la Catalunya Nord.
També hi ha precipitacions una miqueta destacades ara cap al nord del Maresme i també cap al litoral de la Selva i precipitacions molt més destacades però ja marandins davant de la costa gironina.
O sigui que encara hi ha una certa activitat, els mapes més o menys van coincidint amb el que es feia en previsió, o sigui que més o menys es va concretant el que anàvem preveient aquests dies.
Sí que és cert que ahir comentàvem que al matí encara podríem tenir algun ruixat a Sant Jús, a la costa central, però aquests ruixats han anat una miqueta més ràpids i es concentren a Girona, que és el que esperàvem que passés a mig matí i migdia.
Doncs ara ja tenen aquests petits ruixats. En alguns punts és una pluja moderada, podríem dir, però vaja, que van deixant la seva quantitat d'aigua en zones que realment ho necessiten molt.
Nosaltres a Sant Jús, doncs ahir vam tenir un parell de línies de precipitació que van destacar en altres punts que no pas a Sant Jús.
Per exemple, a la ciutat de Barcelona, sobretot cap al port, van caure més de 4 litres per metre quadrat.
A Sant Jús ahir van caure 4 dècimes de litre, nosaltres anem comptant amb dècimes, som així de xulos.
I aquesta matinada han caigut 2 dècimes, això suma 6 dècimes més de litre al nostre còmput global del que tenim recollit en guany.
I ja hem arribat als 25 litres, 25,2, ahir vam superar els 25 litres i portem aquest més 8,2 litres per metre quadrat.
Però penseu que un dia ja van caure 7,4, o sigui que està plovent poc, però la previsió és que els dos fronts que ens podríem...
Bé, és un front i una gestació d'una llamentada, que seran els dos protagonistes dels propers dies,
doncs podrien inflar bastant més, molt més, aquesta quantitat de pluja que portem acumulada aquest 2022.
Anem a pams. Avui tenim la ressaca de la línia frontal d'ahir, que va regar una mica Catalunya,
també va deixar precipitacions en forma sòlida, i avui tenim un temps d'impàs.
Però és un temps d'impàs amb molts núvols, o sigui que avui continuarem amb força núvolositat,
amb alguna clariana, amb alguna ullada de sol, però amb un dia, un altre cop, una mica rufol.
Tot i que, si mirem el cel, en algun moment es deixa entreveure una miqueta de cel blau,
i això és el que passarà al llarg del dia d'avui.
Demà dijous, un altre cop, un altre dia, força gris.
Segons els mapes, hi ha alguns que diuen que tornarem a tenir alguna ullada de sol,
altres diuen que serà força més tapat, però vaja, jo crec que avui dimecres, dijous i una bona part de divendres
tindrem un temps variable.
No esperem precipitacions, són dies, tots tres, que anirem jugant amb estones de sol i estones de núvols,
potser avui més, i dijous i divendres no tant, però vaja, que seran dies variables,
en combinació de sol i núvols.
Pel que fa a temperatures, avui ha refrescat, hem baixat fins als 6 graus un altre cop,
la nit una mica serena que hem pogut tenir, o que vam tenir aquesta matinada per més
que les temperatures mínimes baixessin,
i les màximes es mantindran per sota del que toca per l'època,
tant avui com dijous com divendres,
sempre per sota d'aquests 15-16 graus que hauríem d'estar,
o sigui, 13-14 és el que tindrem.
Ahir vam arribar a una màxima de 12,
ara a Sant Just tenim una temperatura de gairebé 10 graus, 9,9,
i al migdia es poden arribar aquests 12 graus.
Recordeu que podríem estar ara tranquil·lament amb 16 o 17,
o sigui que 12 graus és bastant per sota del que tocaria per l'època.
I dijous i divendres, pel que fa a temperatures,
es mantindran aquests valors més o menys semblants,
entre els 13 i els 14 graus de màxima,
i mínimes per sota dels 10.
A vegades, si la nit és serena, que no ho creiem,
doncs baixa una miqueta més, com ha passat avui fins als 6.
Si la nit no és tapada, és grisa,
i els núvols se fan acta de presència,
baixa molt poc, baixa fins als 8 o als 9 graus.
Entre divendres i dissabte,
o sigui, mig matí de divendres, migdia,
arriba una línia frontal que escombrarà tot el país,
de ponent cap allà avant,
i que podria aportar precipitacions.
Com ho reflecteixen els mapes?
Doncs bé, alguns ens ho marquen de cara al dissabte,
un dia plujós dissabte,
on podríem recollir fins a uns entre 5 i 10 litres per metre quadrat a Sant Jús.
La previsió europea ens marca un dissabte
amb menys quantitat d'aigua,
però un dia molt gris,
amb els núvols com a protagonistes ens acompanyarien tot el dia.
I aquesta línia frontal,
doncs encara avui dimecres,
no podem precisar en el moment que arribarà
i en el moment que marxarà.
O sigui, que aquesta línia frontal
que col·loquem entre divendres i dissabte
és bastant probable que ens comenci a afectar divendres a la nit
i que durant el dissabte vagi fent la seva feina
i ens vagi descarregant.
Algunes previsions es marquen fins a 10 litres,
altres es queden bastant més curtes
i parlen de dècimes.
O sigui, que això haurem d'anar veient la quantitat de pluja,
però sí que tot apunta a que el dissabte,
per una banda, serà un dia gris
i també tot apunta a que el dissabte serà un dia força més fresquet
que aquests dies que estem tenint.
O sigui, que la màxima, amb prou feina,
les mínimes no es mouran massa.
Llavors, diumenge, podria ser,
perquè ara això ja és molt condicional,
diumenge podria ser que tinguéssim una miqueta més de sol
amb uns núvols que es podrien trencar una mica al matí,
però ràpidament, a partir del diumenge a la tarda,
és una depressió que a baixa de latitud
se'n va cap a la zona de Múrcia, Almeria i...
Almeria.
Almeria.
I en aquesta zona estarà al seu centre
i això enviarà vents molt forts de llevant de mar cap a terra.
Com més recorregut tenen aquests vents,
més precipitació donen.
Què passa amb aquestes situacions de llevant?
Que en funció d'on es col·loqui el seu centre,
o sigui, si imagina't que se'n va a Almeria
o puja a Múrcia,
o el seu centre, per exemple, està a Castelló,
la precipitació és més amunt,
o sigui, que podria ploure molt a Tarragona,
podria ploure molt a Barcelona,
o, si el seu centre puja i se'n va cap al País Valencià,
podria ploure cap a Girona
i la costa de la Catalunya Nord o de la França.
O sigui, això és el que ens fa ballar una miqueta aquesta possibilitat.
fa dies que tots els mapes apunten
que ens tocarà una mica la loteria,
o sigui, que podríem parlar de precipitació.
Quants dies?
Doncs començaria diumenge al vespre nit
i ens podria acompanyar entre dilluns, dimarts i dimecres,
fins i tot dijous,
o sigui, serien uns quants dies.
En una situació de llevant,
podríem dir que entre dilluns i dimecres
el llevant seria molt fort,
i com més recorregut tingui aquest llevant pel mar,
més precipitació, et parlaríem,
que tindríem a la costa.
Els més animats se'n van entre els 50 i els 75 litres per metre quadrat,
que això seria una molt, molt, molt bona notícia a Sant Jús.
Altres encara són més forts,
o sigui, per exemple, el dijous 15 de març
ens podrien caure només en aquell dia
uns 40 litres per metre quadrat,
dilluns ens podrien caure uns altres 40,
o sigui que de moment, de moment,
pinta força bé aquesta situació de llevant
que es podria engrescar força.
Recordeu que pel petit moviment que faci una depressió
els béns de llevant ens donen humitat,
el gregal, que és el nord-est,
també dona humitat i dona precipitació,
però si se'n va molt avall
o se'n va molt cap endins del Mediterrani
ens entra vent del nord i no plou.
O sigui que això és tan radical com el que estem dient,
o sigui que pot ploure molt o pot no ploure res.
Llavors hem d'estar-ho seguint.
El que està clar és que ens arriba un front
de cara al divendres i al dissabte,
que probablement ens afecti de cara al dissabte,
diumenge podríem tenir un impàs bona part del dia
i a partir de diumenge a la tarda
aquesta situació de llevant
podria portar precipitació important.
A més a més, Sant Jus seria una de les zones
més ben regades.
La costa central seria una de les zones
on la pluja faria més acta de presència.
Ens cal moltíssim,
ho anirem seguint aquesta setmana,
esperem que no s'espatlli la cosa
i que la setmana vinent,
que pinta pluja,
doncs sigui aquestes quantitats
que estem comentant perquè ens calen.
Cap de setmana?
Doncs seguirem els propers dies,
aviam aquest dissabte i aquest diumenge
com va evolucionant.
De moment sembla que dissabte ens plourà
i diumenge tindrem una petita pausa.
Doncs ho anirem seguint, Carles,
com sempre amb tu i també a través de les xarxes,
a través del web de Ràdio d'Esvern,
que tingués bon dimecres
i demà hi tornem a fer la previsió del temps.
Doncs aquí serem.
Fins demà.
Que vagi bé, bon dia.
All I want to say is that
they don't really care about us.
Don't worry what people say,
we know the truth.
All I want to say is that
they don't really care about us.
Enough is enough of this garbage.
All I want to say is that
they don't really care about us.
Then he makes better speech to...
Oh...
Mmm!
Mmm!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
de crear llocs de feina.
Laia Claret, Catalunya, Ràdio Roses.
Els esports, Josep Antona, Isa.
El Barça s'entrena ara a les 11,
després Xavi Hernández i Frenkie de Jong
faran la roda de premsa prèvia
al partit de vuitens de final de l'Europa League de futbol
contra el Galatasaray de demà al Camp Nou.
Avui és nit de Champions,
amb la tornada dels vuitens de final,
el Real Madrid-PSG, 1 a 0 pels francesos de la nada.
El seu tècnic Mauricio Pochettino
diu que Mbappé finalment podrà jugar.
Está bien, está bien.
Estaba dolorido al principio,
pero después con calma, con más tranquilidad,
pasaron un par de horas, ya se sentía mejor
y ya podía caminar.
En l'altre partit del dia,
Manchester City esporting de Portugal
amb 5 a 0 pels de Guardiola a la nada.
Ja classificats per quarts Liverpool i Bayern.
Amb bàsquet a dos quarts de nou
a l'Eurolliga femenina, quarts de final,
Perfumeries Avenida de Salamanca, 1 i Girona,
partit que podreu seguir per l'aplicació
i la pàgina web de Catalunya Ràdio.
A l'Eurocamp masculina,
Andorra Joventut a les vuit.
Més bàsquet a la Lliga femenina,
Cadí a la Seu, ara Esquivitoria, a les vuit.
I a la Lliga LEP,
Lleida Melilla, també a les vuit.
A l'Hockey Lliga a les nou,
Noia Igualada i Lleida Calafell.
En futbolsal aquest migdia a les dotze
sorteix de la Copa d'Espanya
amb la presència del Barça.
A la Copa del Món d'Esquí al Pi,
Quim Salaric disputa aquest vespre
l'eslàlom a Flajau, a Ústria.
I als Jocs Paralímpics,
Pol Macuri ha acabat en el lloc 25
a la prova d'esprint d'esquí de fons,
a Pequín.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les onze i vuit minuts.
Us informa l'Ua López.
Ja es poden realitzar les prescripcions
als centres d'educació infantil, primària
i secundària obligatòria de Sant Just d'Esvern.
Les prescripcions al segon cicle d'educació infantil i primària
es van obrir aquest dilluns 7 de març,
a les que avui s'hi han sumat
les d'educació secundària obligatòria.
Les prescripcions es fan de manera online
i per realitzar-les es necessita, doncs,
qualsevol dispositiu electrònic
amb connexió a internet.
També es necessitarà tenir a mà
una eina d'identificació digital,
el codi identificador de l'alumne,
i la documentació digitalitzada.
Tot seguit, només s'ha d'omplir el formulari
de preinscripció electrònic,
que trobareu a la pàgina web
de preinscripció.gencat.cat
i seguir els passos.
Un cop es finalitzi aquest formulari,
s'ha de comprovar que rep per correu electrònic
el resguard de la sol·licitud de preinscripció
i verificar que la documentació
s'ha validat correctament.
Davant de l'emergència humanitària
derivada del conflicte ucraïna,
des de la Fundació Solidança
s'han començat a mobilitzar,
col·laborant en diferents iniciatives,
que estan sorgint en solidaritat
amb les persones refugiades d'Ucraïna.
Solidança ha volgut ratificar així
el seu compromís a favor de la pau
i el rebutge a la guerra,
i ha expressat que condemnen qualsevol
expressió de violència i es refermen
en la defensa dels valors del diàleg
en democràcia.
Com a única via per a trobar solucions
als conflictes polítics, territorials i socials.
Entre altres accions,
Solidança ha iniciat una recol·lecta
de roba d'abric, mantes i sacs de dormir.
Les donacions d'aquests materials
es poden fer a qualsevol de les seves botigues,
tant de la zona de Barcelona com de Girona,
entre elles la que queda més a prop
del nostre municipi,
la seva seu de la nau de Sant Joan d'Espí,
situada al carrer Raval de les Begudes,
número 25.
Des de l'entitat s'està col·laborant
amb associacions i grups d'ajuda
per tal de fer-les arribar
a les persones refugiades.
Tant a les fronteres com quan arriben aquí.
També han posat a disposició
la nau de l'encant de salt
com a centre de suport logístic
per a diverses accions.
Continua obert el Vercami
per aconseguir finançament
pel nou projecte de Mireia Vallver
sota el títol Trans.
Trans és una peça editorial
que actua com a altaveu
per a sis persones del col·lectiu
amb la finalitat de treballar
la inclusió i la integració
de les persones trans en la societat.
Trans està plantejat des d'una mirada
intencionadament neutra
on les persones
i les seves històries
són el centre
i l'eix que articula
cada decisió de disseny.
Cada capítol utilitza
una eina d'expressió diferent
com la fotografia,
el diari personal
o el relat,
entre d'altres.
El llibre ha obtingut
el reconeixement
d'un dels premis
més valorats
en el disseny gràfic.
l'ADG l'AUS aporta
on es valora
com el disseny
pot aportar a la societat.
Entre l'equip
de les veus del projecte
hi ha la Sant Justenca
de 63 anys
Rosa Maria Maristany.
Per tal de poder produir
aquestes primeres unitats
del treball
i poder-les distribuir,
Bellver ha iniciat un Vercami
amb l'objectiu
d'aconseguir 5.700 euros.
Tot el que superi aquest objectiu
anirà destinat
a l'associació Trans Baix Power.
El Vercami
es va obrir fa 10 dies
i encara en queden 30 més
per participar.
De moments
assolit amb un total
de 127 aportacions
la quantitat
de 4.481 euros.
Amb cada aportació
que es pot fer
a través de la pròpia
plataforma de Vercami
es rebrà una recompensa.
Trobareu l'enllaç
per participar al Vercami
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això és tot.
Tornem amb més informació
al butllet i horari
de les 12 del migdia.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Tanto correr, persiguiendo lo que ha de llegar.
Cuesta creer cuando el miedo no te deja ver.
Deja que sane el llanto, deja que salga el canto que ha inundado tu alma.
Levántate y camina, porque en cualquier esquina vas a encontrarte, vas a encontrarte, vas
a encontrarte, vas a encontrarte.
Porque todo se acaba colocando, aunque a veces parezca que al puzzle le faltan piezas,
porque las instrucciones de montaje estaban equivocadas.
Pero así, como se ensamblan las maderas, como se encuentran dos imanes,
cuando es la hora, todo llega.
Atardece, misterio, trata de sotener el sol.
Deja que salga el canto, deja que sane el llanto que ha inundado tu alma.
Levántate y camina, porque en cualquier esquina vas a encontrarte, vas a encontrarte,
vas a encontrarte, vas a encontrarte, vas a encontrarte, vas a encontrarte, vas a encontrarte.
Vas a encontrarte
Vas a encontrarte
Vas a encontrarte
Vas a encontrarte
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Millor amb poques persones que amb moltes
Millor dins la teva bombolla que fora
Millor poc temps que molt temps
Millor persones de risc baix que de risc alt
Informa-te'n a canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Hi ha una màgia que no té truc
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi
Vols practicar català?
Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua
El programa de les parelles lingüístiques
a b-xl.cat
Perquè quan parles, fas màgia
Generalitat de Catalunya
Cent milions i mig de futurs
Ara escoltes ràdio d'esvent
Sintonitzes ràdio d'esvent
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'esvent
98.1
Ràdio d'esvent
11 i 18 del matí
Seguim en directe des de Ràdio d'esvent
Entrem en aquesta segona hora
Per parlar amb Carme Besoles
Ella és escriptora
Sant Justen que acaba de publicar
Una recopilació de 17 textos
Escrits en els últims anys
Es diu
Quien sabe nada de nadie
Tenim aquí a més
Un llibre que ens ha portat
Que li agraïm perquè ens hagi portat
Aquesta mostra
Carme, bon dia
Hola, bon dia
Bon dia, benvinguda a l'emissora
I gràcies per aquest llibre
Que tinc aquí entre les mans
Gràcies a vosaltres
Gràcies per venir també aquí
Com dèiem, a la ràdio
Explicar-nos una miqueta més
D'aquest
Quien sabe nada de nadie
Que ja en si
Ja et dona a pensar
Què ja explicaràs a dins
És a dir, dona ganes
De saber què és el que
Que és el que sap ningú
De ningú
Res de ningú
Exacte
És una pregunta que et fas
A l'hora de començar
A escriure aquests relats
A veure
Són 17 relats
De tema molt variat
Però diríem
Que dintre de la variació
De temes
Que crec que
El pot fer atractiu
Per un públic
Forç ampli
Hi ha un fil
Al llarg de totes
Totes les narracions
Que és una mica
La limitació
Que té la comunicació
Entre les persones
Ja siguin properes
O més llunyanes
Però en tot cas
El que desconeixem
Els uns dels altres
És a vegades
Doncs
Important
O és una característica
De l'ésser humà
Que sempre té coses pròpies
Coses que no s'acaben
De manifestar
I per això
Encara que és el títol
D'una narració
No és perquè sigui
El títol d'una narració
Perquè
Més aviat
El que és
És una constant
Que surt
Al llarg
De moltes
De les narracions
És el
El fil conductor
Exacte
Perquè estic veient
Que hi ha diversos
Ara que tinc el llibre
Aquí a les mans
Estic veient
Que els títols
D'aquests microrelats
O d'aquests relats
Tenen noms força diversos
Hi ha un barlovento
El pitjor dels silencis
Estic llegint també
Sí
Bord
Hi ha diversos noms
Si vols
Us explico una mica
Vinga
A veure
Hi ha tres
El primer
Que es diu
Per fin
Un altre
Que es diu
Intempèrie
I un altre
Que es diu
Los hijos
Que estan fets
En clau
D'ironia
Que només es poden entendre
Com una
Exageració
De situacions
Humanes
D'una mare amb els seus fills
Que és
Los hijos
Intempèrie
Una mica
El balanç
Que fa
Un gestor
Cultural
Quan està arribant
Al final
De la seva vida
Laboral
I el primer
De tots
Per fin
Un personatge
Que està
Sempre insatisfit
De tot
Que no li agrada
Res
Però després
D'aquests
Que diríem
Que tenen
Aquesta
Similitud
En l'enfoc
Irònic
Hi ha altres
Com el
Que es diu
El que alcanzó
Los lagos
Que és
Sobre el canvi
Climàtic
La creació
A través
De la literatura
D'un ambient
D'inquietud
Un ambient
De
De les persones
Perdudes
Enmig d'una
Naturalesa
Que en comptes
De ser propícia
Doncs
Moltes vegades
És inquietant
I dona
Diríem
Símptomes
De que passa
Alguna cosa
Després
Tenim un altre
Que potser
És el que pot agradar
Més
Als més joves
Que llegeixin
El llibre
Que es diu
Urgències
I és una mica
El mal ús
O l'ús
Diríem
Qüestionable
De la tecnologia
A veure
Són aspectes força reals
No?
És a dir
O situacions quotidianes
No?
El canvi climàtic
El tema d'ús de xarxes
Telefonia
Sí
Estan tractats
De forma literària
Però per dir-vos
Un exemple
Aquest d'urgències
Doncs és un adolescent
Que li queda el telèfon mòbil
Enganxat a l'orella
Aleshores
Què passa
Amb aquesta situació
Inesperada
I que no
Ni tan sols els metges
Saben què fer-ne
Després
N'hi ha
N'hi ha d'altres
Com
A veure
Per exemple
Aquest és peculiar
La camiseta amarilla
És com un tractament
Fantasiós
De
No diria
Del procés
Però sí
De com
Era habitual
Vestir-se
Amb samarretes
De diversos colors
Quan
S'acudia
Doncs
A les manifestacions
Llavors
No hi ha
Cap mena
De contingut polític
Sinó que és
Una
Una
Cosa
Fantasiosa
Imaginativa
Sorprenent
Del que passa
Amb una samarreta
Després
N'hi ha d'altres
Que són
Potser
De tipus
Més personal
Com pot ser
Obsessió
Que entre
La gent que m'envolta
Doncs els agrada molt
Que és
L'obsessió
D'un veí
Per una veïna
I la veïna
Que comença
A entrar
En la història
Després
Tenim
Per exemple
Barlovento
D'una forma
També literària
Està tractat
Al tema
De la drogadicció
Jove
I
A veure
No
No dono més pistes
Però
Està clar
Que el tema
És aquest
Després
Sentim
Sentim dos
Que estan
Està dedicats
Un
El doble

Es diu
Bord
Bord
Bord
Bord
Que és l'últim
Que
Es tanca el llibre
Que és un
Condom
És el nom
D'una persona
És un
Condom
Que encara
Existeix
Que deu
Igual
Coneixeu alguna
Família
Que es diuen
Que es diuen
De Conem
Bord
Però
És una història
Està dedicat
Al meu pare
I és una història
Dels anys
De la república
I de
Just els anys
Següents
A l'acabament
De la guerra
I
Està basat
En una història
Real
D'un anarquista
Però
Evidentment
També està recreat
De forma
Literària
Després
Alguns altres
Que són
Diríem
Situacions
Que s'acostarien
Perquè no són
Microrrelats
Hi ha algun
De molt curtet
De fet
Hi ha un parell
De molt curtets
La resta
No ho són tant
Doncs
Aquests altres
Són com
Podríem dir
Mininoveles
Situacions
Humanes
Que es podrien
Desenvolupar més
I acabarien
Ser una novel·la
Però
Que
S'han quedat
Aquí
Jo crec
Que
Tal com deies
Són
Títols
I temàtiques
Molt variades
Amb la qual cosa
A veure
Animo
A la seva lectura
Perquè
Crec
Que uns
Per una cosa
I uns
Per una altra
Us poden fer passar
Una bona estona
Llegint
I són textos
Que has anat
Escrit
Escrit
En diversos anys
Però el 2020
I 21
Va ser quan
Es van
Juntar
O els vas
Ajuntar
Tots
A veure
Jo he escrit
Sempre
El que passa
Que no m'he dedicat
A
Jo he estat
Professora
De llengua i literatura
Llavors he escrit
Sempre
Però hi ha hagut
Èpoques
Que he escrit
Textos
Pedagògics
Textos
O revistes
De centre
Al final
De la meva època
Universitària
Vaig fer una
Recopilació
D'autors
De l'època
De la República
Dels anys 20
Que es diu
L'Ediologia
De los Escritores
Que no sé
Ja si es troba
Algún he vist
Però
Costa trobar-lo
I després havia escrit
Algun conte
Però en aquest cas
En català
Llavors
A la vegada
Que feia tot això
Jo anava escrivint
I anava
Deixant-en el calàs
Perquè no tenia
Ni temps
Ni possible
Dedicació
Per publicar-los
Ha estat ara
Que m'he decidit
I és allò
De val més tard que mai
Perquè
Doncs encara
Penso
Que estic prou
En forma
Com per poder-ho fer
Però
Alguns d'ells
Estan escrits
Fa anys
I relaborats
Últimament
I hi ha altres
Que veieu
Que el tema
És més proper
I que estan fets
Últimament
A veure
No és un llibre
Fruit de la pandèmia
En tot cas
La pandèmia
El que ha servit
És per acabar
De polir-los
I de recollir-los
Tot esperant
Que en acabar-se
Ja poguessin sortir
Si no hagués hagut
La pandèmia
Haurien pogut sortir abans
Hi ha hagut
El que hi ha hagut
Doncs val més
Això
Tard que mai
Més val tard que mai
I tant
En aquesta
Podríem dir
En el sumari
O el resum
Del llibre
En les primeres planes
Explica
Una mica
La teva trajectòria
Professional
D'escriptora
Diu que per la teva
Plena vocació
Com a lectora
I convençuda
Del paper primordial
De la lectura
Entens la publicació
Com un regal
Per aquells
Per aquells
Que vulguin llegir-la
Que si els hi aporta
Reflexió
Plaer
Segú
El que no hi hauràs
hauràs aconseguit, ho hauràs assolit amb èxit.
És a dir, que per tu, que la persona que agafi aquest llibre
i reflexioni, o hi pensi, o almenys li col·loqui un granet de sorra
perquè allò desenvolupim altres pensaments,
serà tot un èxit per tu.
Sí, és que, de fet, a mi el que més m'agrada és llegir.
M'agrada molt escriure, he treballat-ho.
Més llegir que escriure.
Però és que llegir, a veure, escriure ets tu amb tu mateix,
enfrontat a tu mateix, amb les teves llums i les teves ombres,
però ets tu.
La lectura, en canvi, t'obre horitzons, t'obre el món, l'univers, el cosmos,
el que li vulguis dir.
Clar, la lectura és més, encara, que l'escriptura.
Per tant, la vocació ben bé és de lectora.
Què passa?
Que, a la vegada, si t'agrada escriure,
penses que potser, perquè hagués pogut decidir no publicar,
però penses que, si la lectura és un plaer,
per què no s'hi pots aportar un regal en aquest sentit?
A veure, jo, per encoratjar que em llegiu,
us diria que, esclar, si aneu a la llibreria del poble
que el llibre té i compreu el llibre,
per 14 euros teniu, doncs, unes hores, unes estones
garantitzades d'imaginació, tristeses, alegries,
diversitat humana, això és el que dona la lectura.
La lectura, per una petita inversió,
que a vegades ens sembla que els llibres són cars
i, en realitat, són molt barats,
perquè donen, i, a més, un llibre el pots tornar a rellegir,
el pots deixar amb un altre.
És a dir, que la lectura és, per mi, sempre un regal.
I això és el que he volgut fer.
He volgut fer la publicació,
i tinc pensada alguna cosa més
per anar endavant aquests anys propers,
que siguin regals.
Això, com dic, aquí que us ho passeu bé.
Després hi ha una altra cosa que veureu,
que volia no oblidar-me,
que en el punt de llibre...
Sí, mira, perfecte que ho diguis.
...posa un lema que diu...
Això t'ho volia preguntar.
Ai, perdona.
No, no, endavant, mira, ja ens resols el dubte.
Doncs mira, posa, és com un lema que diu
Somos parte de un inmenso calidoscopio.
I és, i després diu el que significa en grec,
calidoscopio.
A veure, a part que desconeixem el que pensem
moltes vegades o sentim els uns dels altres,
i per més que ens esforcem és difícil
acabar de comunicar-nos a fons,
o potser impossible.
A part d'això,
és que el món és com un calidoscopi.
És una mirada a multitud de coses,
en aquest cas de persones.
Tots som una petita part d'aquesta multitud
d'humanitat que podem veure a través de les persones
com en un calidoscopi.
T'ha portat alegries també aquest llibre
que deies jo vull oferir una estona d'alegria
o de pensament als lectors,
però a tu t'ha donat també estones d'alegria
o de tristor també, com expliquen aquestes narracions?
A veure, a mi m'agrada escriure,
per tant dona l'alegria de la creació literària.
Alguns m'he divertit
i altres han servit per reflexionar,
per fer més rica la meva pròpia reflexió
i que els voldria transmetre als altres
aquesta capacitat de reflexió
també que té la literatura
i que encara que siguin situacions
que no ens han passat a nosaltres
o situacions que no se'ns havien acudit,
són exemples de reaccions, actituds, sentiments, humans.
Per això crec que malgrat totes les dificultats
que té publicar, distribuir,
arribar com es publica molt,
arribar a les llibreries, etcètera,
esperem que tot sigui més alegries
que no pas tristeses.
I a més, a veure, a la vida no hi ha res
que no tingui dificultat.
Per tant, també seria un bon reflex
del que és la realitat, la dificultat.
És difícil el procés d'arribar
a consolidar aquests escrits en un llibre,
que és aquest que tenim aquí a les mans?
Sí, perquè sempre tens dubtes,
tens més material,
no saps si incloure'l,
penses que serà massa llarg.
Jo crec que aquestes 17
donen una quantitat suficient de lectura
per conèixer una, diríem, una escriptora,
però a la vegada també per conèixer el missatge
que es vol transmetre amb el llibre.
Sempre és difícil acabar-se de decidir,
i a part la feina d'escriure
és una feina molt solitària, per dir-ho així.
Ets tu amb el paper, tu amb les teves hores,
tu amb la teva imaginació,
tu intentant que el llenguatge
sigui el més expressiu possible.
També us volia aclarir que jo encara que
he escrit, per exemple,
Comte infantil en català,
el llibre està en castellà perquè,
primer, soc de mare castellana vieja,
que es deia abans de Burgos,
i que va venir a l'època de la República aquí,
es va casar amb un català,
ja va estar integrada sempre,
però jo he tingut com a llengua materna
el castellà.
El que passa és que també és cert
que he tingut com a llengua paterna el català.
Per tant, potser sempre hi ha un desdoblament,
però intel·lectualment,
per als anys que jo vaig enxampar,
em vaig desenvolupar més en castellà.
Quan jo feia la carrera,
feies català,
per al teu compte,
amb grups, podríem dir,
gairebé alternatius,
però la llengua d'expressió
intel·lectual era el castellà.
Per això és la meva llengua literària.
I hi ha només l'edició en castellà,
entenc?
Sí, hi ha el conte final,
Bord,
que sempre he pensat
que avui la versió catalana,
perquè està situat al Guinardó,
perquè està situat on vivia
la família del meu pare,
i evidentment era un ambient català,
no sé,
penso que aquest hauria de tenir
la versió catalana.
El que passa és que això
em trobo una mica
amb una discussió
o la possibilitat
de fer només la traducció,
o hi ha qui em diu
que potser seria font
de reescriure'l
per fer la versió catalana.
No ho sé.
Penso.
Què té de tu aquest llibre?
Explicaves, no?
Un amic que vas perdre fa uns anys,
que li dediques també
a un dels escrits,
al teu pare també,
que hi apareix.
De tu em refereixo
a què té de la teva experiència vital,
aquest llibre?
Home, en té molt,
perquè sempre és fruit
de l'observació.
Una característica, jo crec,
dels escriptors
és la capacitat
de reviure
situacions,
personatges,
o de crear-los,
a través de l'observació
d'allò que ens envolta.
Per tant, clar,
ja només l'observació
és una expressió
de la meva vida,
de la meva personalitat,
etcètera.
El que passa
que ha de quedar molt clar
que quan s'intenta
fer literatura
hi ha tota la part
de recreació,
que encara que estigui basat
en un fet concret,
diríem que voles.
A partir d'aquí
vas cap a altres mons,
cap als altres,
tornes enrere,
endavant,
és un fluid
que no s'acaba.
Per tant,
hi ha una part meva
i una part que no té res a veure
sinó
amb la creació literària.
I un cop
els lectors
hagin acabat
aquestes,
són gairebé
120 pàgines,
no?
Sí,
gairebé 130.
Sí,
gairebé 130 pàgines
resoldran aquest dubte
que també es planteja
la contraportada,
que diu
fins quin punt
sabem qui són
els que ens rodegen?
El lector arribarà
a resoldre
per si mateix
aquest dubte?
Jo crec que
és que no el podem resoldre.
L'altre dia
parlava amb uns amics
i deia
que
hi ha un
un
segista
que
li vaig llegir
que les persones
tenim
quatre nivells
de vida.
La vida pública,
la vida
individual,
personal,
la vida íntima
i després
tenim
la vida secreta.
Diríem
que el llibre
està
en el
punt aquest
de la vida secreta.
Allò
que
encara que
visquis molts anys
amb una persona,
encara que
vegis una persona
contínuament
dona igual
pares,
fills,
marits,
a qui siguin
amics.
Hi ha una part
de nosaltres
que evidentment
és que és
com intransferible.
És que a vegades
ni tan sols
l'acabem
d'elaborar
sinó que només
és un
parlar amb nosaltres
mateixos
i si ens aclarim
bé
i si a vegades
ni ens aclarim.
Per tant,
jo crec que
aquest títol
de
qui en sabe nada
de nadie
és una
realitat,
és una
veritat.
Sabem
el que
podem saber
dels altres
i nosaltres
manifestem
allò
que podem
també.
I per més
que vulguem
acostar-nos
jo crec que
hi ha una
limitació
que no podran
resoldre
els lectors
ni jo
com a
escriptora
ni ningú.
Interessant
aquesta reflexió
d'aquestes
quatre vides
que tenim
gairebé
o quatre
maneres
que tenim
cadascú
dins nostres.
Qui en sabe nada
de nadie
deies també
que estava
disponible
a qual llibre té
a la llibreia
al carrer
bona vista?
Sí,
que tenim
la sort
de tenir
una llibreria
com cal
a Sant Just,
que m'encanten
les papereries,
però vull dir
que la llibreria
ja que la tenim
doncs
animeu-vos
i
el aneu a comprar.
I tant,
doncs
anirem a les persones
que ens estiguin
escoltant
que adquireixin
aquest
quin sabe nada
de nadie
en castellà
de teu,
Carme Besoles.
Gràcies per passar
per aquí per la emissora,
per atendre'ns
aquesta estona
i per deixar-nos
també aquest llibre,
aquesta mostra,
que el llegirem
amb molt de gust,
que vagi molt bé
i esperem veure't
molt aviat
per aquí per la ràdio.
Gràcies a vosaltres
i espero que us agradi.
I tant.
Gràcies.
Té-té-té-té-té-té.
Now I act like my father
Ask myself in the mirror
Tell me what kind of man
are you?
Guess growing up
is a crossroad
Of what bloodline to follow
When the truth rings so hollow
Then what kind of man
Are you?
Tell me what kind of man
Turned you into who you are?
What kind of man
Are you?
And what kind of man
Made you think that you're a god?
What kind of man
Are you?
I've been tired
To get tired
For
That's cool society
For
Not to cry
When I suffer
Costing
What kind of man
Are you?
Tell me
What kind of man
Turned you into who you are?
What kind of man
What kind of man
Are you?
And what kind of man
Was it going to prove his god?
What kind of man
Are you?
What kind of man
What kind of man
What kind of man
What kind of man
When the ground that your heart is breaking
Then what kind of man are you?
Tell me
What kind of man
Turned you into who you are?
What kind of man
I am
And what kind of man
Made you think that you're a god?
What kind of man
I am
And what kind of man
Turned you into who you are?
What kind of man
I am
And what kind of man
Was it going to prove his god?
What kind of man
What kind of man
What kind of man
Are you?
La Justa
El magasin matinal
de Ràdio d'Esverni
Cada matí posa't al dia
amb l'actualitat del nostre municipi
Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més
I a les onze i quart toca l'entrevista del dia
Perquè tot el que passa a Sant Just passa per la Justa
De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern
Les àvies i els avis són sàvies i savis
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit
Festa de Bici sense Edat
En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada
I depèn de tu, que ho facin sols
Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara
Et necessiten, i tu a ells també
Des de Bici sense Edat et necessitem
Festa Voluntari
Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
Ara escoltes ràdio d'Esvern
Sintonitzes ràdio d'Esvern
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
Ràdio d'Esvern
L'últim 15 minuts, 16, gairebé abans de les 12 del migdia,
tenim avui, per càmera i per micròfon, Pep.
Què dius ara?
Per micròfon, no?
Se'n veu i tot?
Se'n veu avui, Pep.
O se'n veurà, o no sé què?
Se t'està veient, se t'està veient ara mateix.
És en directe des del YouTube de Ràdio d'Esvern, què et sembla?
Aquell llumet vermell que tinc aquí, és vermell el que...
Això està dient que t'està gravant en directe.
Què dius ara?
Saluda per part meva, de part meva, perquè a mi no em veuen.
Jo estic al darrere de la càmera.
La Mireia no se la veu, no se la veu.
Està dintre d'una peixera, eh?
Exacte.
És la sirena de la peixera.
La madriguera, la meva madriguera.
I per tant, doncs, estan allà al cau.
I tant.
Avui porto...
Pep, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Encara no t'havíem saludat.
A tots els nostres uïdors i uïdores.
I també perquè avui dia de la dona has de dir això també.
I tant, i tant, i tant.
Molt bé.
Què ens portes avui?
Avui porto un disc.
Un disc?
Que l'ensenyo.
Val.
Es veu aquest disc?
I tant, imagino que sí.
Bueno, jo m'imagino també.
Estàs enfocat directe, vaig a mirar-ho en directe al YouTube també.
Perfecte.
Aquest disc és El Segadós.
Sí.
Que va gravar l'Orfeó Enric Mollera.
I el fet que el porti avui és a memòria de la persona que va promoure l'enregistrament d'aquest disc,
que va morir ahir o abans d'ahir.
Val.
Un seny justenc, Pere Vidal.
Pere Vidal.
Pere Vidal vivia al carrer Santa Teresa, tocant a la carretera,
i va ser el promotor de la casa Hispavox, que va realitzar aquest enregistrament.
I la veritat és que és molt curiós perquè és el primer enregistrament dels Segadors
com a INN de Catalunya després de la guerra.
Clar, era molt difícil.
Estem parlant, mira, del 1976.
I aquesta és una de les primeres còpies que es va...
Això és original.
Sí, és de...
Sí, sí, sí.
És original, vol dir, les que van sortir d'aquest enregistrament.
les còpies que es venien al cort anglès i allà on convingués, no?
Dic al cort anglès perquè va ser un dels llocs que se'n va vendre més.
Clar, va venir a veure'ns aquest senyor, Pere Vidal Nyaco,
i va dir, mira, tinc la intenció d'enregistrar els Segadors.
Però, esclar, era després de tants anys.
I el primer enregistrament oficial que es podia fer de l'himne,
després, en vida, doncs, de Franco, etcètera.
Llavors, digui, no sé, ara m'equivoco de si era l'any 74 o 76.
El 76 és l'enregistrament, això segur.
Però, esclar, hi havia les seves dificultats.
Hi havia una censura molt important en aquell moment.
I, doncs, a veure com salvem la censura, etcètera.
I ell, doncs, que estava en el món de la discografia i les emissores i tot això,
va presentar, doncs, el text i va presentar el permís,
demanar el permís per enregistrar els Segadors.
I ho va fer passar com una cançó popular tradicional, coneguda.
I llavors, en aquell moment, censura s'ho va empassar.
Curiosament, no se'n van adonar que era l'himne nacional de Catalunya,
sinó que era una cançó tradicional, coneguda, que la gent cantava...
El poder no el coneixia massa, tampoc.
No, doncs, els censors han d'estar espavilats.
No ens van anar malament, doncs.
Però, per sort, no ho van estar gaire.
I el fet és que nosaltres vam fer un remuner en aquell mobili que cantava,
vàrem enregistrar aquest disc en la sala gran de l'Ateneu.
No vàrem anar ni amb uns estudis.
Vam portar uns equips mòbils,
els van instal·lar en la sala gran de l'Ateneu,
a les escales per acabar de baixar fins a la platea,
ens vàrem posar tot el cor i ja vàrem cantar dues obres.
La sardana de les monges i aquest himne, els Segadors,
que era per primera vegada, l'estrenavem.
Perquè també l'estrenavem amb el sentit que era una versió polifònica
adaptada a quatre veus,
que havia fet un músic, Josep Biadé, de Girona,
que dirigia la polifònica de Girona,
va fer una adaptació encertadíssima,
que es canta avui dia.
Els cors, quan canten a quatre veus l'himne de Catalunya,
canten la versió del Josep Biadé.
I molt bé, molt interessant.
La teva veu sona, per tant, eh?
Sí, la meva veu.
Vull dir, en aquesta primera gravació, eh?
En aquesta primera hi sona, sí, perquè era.
Tant amb la sardana de les monges no ho trobem bé,
però els Segadors, que és el motiu pel que parlem avui també.
perquè, clar, la sardana de les monges es va afegir per fer l'altra cara, no?
Aquests discos petits tenen dues cares.
En una banda hi tenim els Segadors i l'altra la sardana de les monges.
Que és un vinil en forma més petit, oi?
Sí, sí.
Per dins és un vinil, no sé si té algun nom en concret,
però és un vinil petit.
És aquest disc, eh?
Dues cançons, una per cara.
Dues cançons, una per cara, sí.
I a les dues la teva veu ja apareix?
Sí.
A les dues, eh?
Sí, sí.
No se'm distingeix perquè m'adapto a un cor.
Oh, segur que sí.
Segur que sí.
Bé, el fet és aquest, doncs, de que...
Ahir vam acomiadar a Pau...
Malauradament, sí.
Ai, a Pere, perdó, Pere Vidal.
A Pere.
Va ser el fet que aquesta persona discretíssima,
perquè després d'haver fet això,
doncs, que va ser una popeia,
perquè, esclar, es va reproduir una altra vegada
a l'Hibre Nacional de Catalunya
així de bones a primeres.
La gent, doncs, van quedar molt sorpresos.
Ell sempre va estar en un segon pla
de cara a nosaltres.
Teníem aquesta relació gairebé, diria, contractual,
perquè després vam dir,
home, d'aquelles coses que passen, no?
Vam quedar amb una quantitat de diners
per fer l'enregistrament.
I després va vendre com l'aigua.
I em dius, home, vols dir...
Voleu dir que això és per Vox,
que no estaria bé
que nosaltres poguéssim modificar una mica
l'import del contracte.
Clar, per ser breu una mica més, no?
Una mica més, perquè veiem...
En relació als venuts, no?
Els àlbums venuts.
Sí, els àlbums venuts,
perquè vam dir, escolta,
això es ven, com deia, com l'aigua.
I resulta que nosaltres
vam cobrar una quantitat fixa
i, esclar, aquí ens agradaria
tenir una mica més de participació econòmica.
i em van dir que no,
que no, que els contractes eren els contractes,
que les paraules eren les paraules
i tenia tota la raó.
Clar, teníeu pactat un preu sòlid, diguéssim,
que no anava lligat amb la venda, no?
És a dir, amb els resultats de les vendes.
Efectivament.
I llavors vam arribar, doncs,
amb un 50-50.
No ens donaven més diners,
però ens van donar discos.
Molts discos, imagino, no?
Uns quants discos.
Perquè poguéssim vendre els discos
i compensar, en certa manera,
la part econòmica.
I així ho vam fer.
I llavors, doncs,
aquest disc ha estat una referència
internacional.
I tant.
I amb aquests discos que us va donar,
els vau vendre, no?
Sí, sí.
Perquè almenys podíeu treure una mica de rèdit.
Sí, sí.
Van fer els possibles...
Bé, tampoc calia fer tants esforços
perquè es venia molt bé, sincerament.
La gent ens va engrascar molt
a comprar aquest enregistrament
i ho vam vendre,
els que ens ho vam facilitar.
Que després aquest vinil també té aquesta història
que van anar cap a França, potser?
Això no havíem parlat alguna vegada?
Sí, sí, sí.
Sí, oi?
Sí, sí, està clar, sí.
Perquè vàrem amb aquest disc a la mà,
i diria que era aquest mateix disc,
si no un altre idècnic,
vàrem anar a Sant Martín-le-Bó,
a França,
perquè allà hi vivia el president de Radellas.
Clar, una colla de l'Orfeó,
que havíem enregistrat aquest disc,
que era un fet històric,
teníem el president a l'exili,
teníem el president de Radellas,
doncs, a França,
vàrem pensar que el que estaria bé
és portar-li uns discos,
uns exemplars,
per, doncs, dir,
miri, president,
hem enregistrat l'himne,
i aquí el té, tal.
I vàrem una colla de l'Orfeó,
amb un cotxe,
i s'hi vàrem desplaçar,
a Sant Martín-le-Bó,
a fer el lliurament d'aquest disc.
Va anar tant de pressa,
tant de pressa nosaltres,
que ens va posar un amut als gendarmes,
perquè...
De velocitat.
Sí, però de velocitat.
No pas pel disc,
perquè no ens tenien ni idea,
sinó de velocitat,
perquè a la nit,
havíem,
o sigui,
vàrem sortir d'aquí Sant Just,
una tarda,
cap al tard,
i vàrem fer nit,
allà on vàrem poder,
allà dintre a França,
que, de fet,
va ser estirar-se al llit una estona,
perquè a l'endemà
ja teníem la visita,
aquesta concertada,
amb el president de Radèges.
I va ser just arribar,
lliurant-hi el disc,
i sense ni dinar ni res,
tornar cap a casa,
perquè al vespre
hi havia una assemblea
de l'Orfeó Enri Morera.
Hi havia un canvi de juntes,
i la casualitat va fer
que jo fos el president nou.
Així que aquella nit...
Així que anàveu apretats de temps,
no?
Anàveu apretats de temps
i de tema.
De tot, sí, sí, ja veig.
Per tant...
Arriba a tocar a paret i tornar,
com a ja qui diu.
Sí, sí, com a aquells jocs.
Sí, sí, exacte.
I vam arribar just aquí al vespre
per celebrar l'assemblea de l'Orfeó,
després d'ots,
de la satisfacció
d'haver puc portar aquest disc
en el president de Radèges,
a l'exili.
Imagino.
I així, doncs,
va ser interessant,
va ser una mica
una aventura tot plegat, no?
Perquè enregistrar aquest disc
ja era una aventura.
Sabíem què podia passar,
aquelles coses,
aquelles reaccions
que a vegades no t'esperes
o que esperes i preveus.
I llavors, com que la qüestió...
Hi ha una anècdota, també, del disc.
A veure.
Que encara va passar...
Jo no m'explico com va passar
la censura, d'alguna manera,
perquè diu,
la lletra original diu
ara és hora segadors,
ara és hora d'estar alerta.
I el senyor Vidal
va venir amb una lletra
que deia
ara és hora catalans,
ara és hora d'estar alerta.
I ho així està enregistrat, eh?
Aquest disc ho diu...
No diu ara és hora segadors,
diu ara és hora catalans.
Ara és hora...
Clar,
encara era més escandalós
de cara a censura.
Però va passar-la.
I tant, perquè està gravat
i va passar.
Li van posar el vistiplau,
el pla fet,
eh?
en els textos que va presentar,
i deia,
ara és hora catalans,
ara és hora d'estar alerta.
I doncs,
és una anècdota bastant curiosa
que a més a més sorprèn,
perquè, esclar,
es va saltar tant la lletra,
cosa que també és curiós,
la lletra oficial se la va saltar.
Però a més a més,
en lloc de dir segadors,
que no diu res,
diu pagesos, segadors...
Sí,
anava a dir terra,
llibertats,
pagesos, no?
Una mica la...
Segadors.
Diu,
ara és hora catalans.
Clar,
això ens va sorprendre molt.
Ho va encantar,
va passar,
està enregistrat,
aquí si després voleu passar el disc,
ho escoltareu.
I aquesta és la història,
aquesta és la història,
diem-ne,
el fet luctuós
que ho hagin d'explicar.
Ja n'hem parlat altres vegades.
Sí,
alguna vegada recordo
que havíem comentat.
a la Taleu,
que se'n va parlar força,
es va explicar tot això,
persones que vàrem anar
a portar aquest disc a França,
el president de Radellas.
I llavors vull dir,
però ara el fet,
malauradament,
el fet és que
ens ha mort aquest veí.
I ha viscut des dels anys 60
aquí a Sant Just,
ja dic amb una discreció absoluta,
la seva feina,
amb Espevox,
amb els músics...
Ha continuat també la seva...
És a dir,
la seva trajectòria professional,
un cop haver gravat...
Sí,
esclar.
Va continuar amb aquesta faceta professional musical.
Sí, no, no,
ell treballava per Espevox,
i treballava per Ràdio Nacional,
i treballava, etcètera, etcètera,
i als 76 ell estava en plena facultat.
Clar,
llavors va...
Ara tenia 86 anys,
precisament,
ahir,
quan va morir,
ahir,
abans d'ahir,
havia complert 86 anys,
esclar,
doncs aquí estava en plena facultat.
i recordo molt que alguna vegada
havíem anat a cantar Caramelles a casa seva,
ens convidava,
doncs quan el cor sortia per Pasqua,
sí,
i ens hi trobàvem,
doncs actors i actrius i cantants
que ell havia convidat a casa seva
perquè,
doncs,
per celebrar les Caramelles,
i arribàvem allà
i trobàvem la Núria Feliu,
per exemple,
o trobàvem,
amb el que després va ser el Ferranvis,
el famós Txanquete,
o sigui que...
O quina discreció,
no la seva?
La d'en Pere Vidal?
Vull dir,
és a dir,
de reunir aquestes personalitats,
podríem dir,
del món de la música,
no?
I passar,
sobretot,
desapercebut?
Sí,
sí.
En el poble,
em refereixo,
és a dir,
no?
Sí,
esclar,
feia la vida a casa seva.
Vull dir,
altres personatges han passat per aquest municipi
i se n'ha parlat,
i ho han segut,
i se n'ha parlat,
em refereixo.
Certament,
sí,
no,
en aquell moment no,
va passar una cosa com una,
podríem dir-ho per un costat,
perquè era d'aconseguir,
doncs,
uns permisos per enregistrar una obra,
el fet és que era una obra,
doncs,
que tenia un pes molt específic,
perquè ara,
com deia,
quan es canta els segadors
i es canta veus,
es canta aquesta versió,
escrita pel senyor Jurep Villader.
Tot i que va trigar una mica,
perdona,
crec que anaves a dir alguna cosa,
Pep,
va trigar una mica
a ser l'himne nacional de Catalunya,
no es va aprovar fins al 1993,
estic recuperant així d'arxiu.
Sí,
però es cantava.
Sí,
sí,
i tant,
però com a himne,
allò de dir nacional,
el que passa és que quan hi va haver
les reunions polítiques
i institucionals,
es va anar normalitzant
en aquesta qüestió,
però esclar,
era l'himne,
hi ha molts himnes prohibits
o moltes peces
que la censura prohibeix,
inclús cançons,
sabem dels nostres cantants
que els han censurat
els cançons,
o que no cantessin
o que canviessin la lletra,
o coses pel estil,
i per tant,
doncs,
era un fet
que l'himne
estava enregistrat,
es havia venut
moltíssim,
vull dir que es posava
en manifestacions,
es posava
en actes que fos,
aquest disc
i es podia escoltar
i sentir,
i esclar,
després,
la qüestió oficial
de l'himne
va venir
perquè quan el Parlament
va aprovar
això de l'himne,
es va fer un llibre,
l'Oriol Martorell
va participar
en la confecció,
la història
del que eren els segadors,
de la confecció
d'aquesta peça musical
dels segadors,
etcètera,
etcètera,
vull dir,
també va tenir
aquesta repercussió,
doncs,
en quant a la legalitat,
podríem dir-ho d'alguna manera,
i per una altra banda,
doncs,
tenia
una documentació
al darrere
que explicava
l'origen
d'aquesta cançó,
era una cançó
de trobador
i de
protesta.
De Manel Milà
i Fontanals,
de fet,
la,
diguéssim,
la scriptura original.
Sí,
jo recordo
el Rafael Subirax
que m'ha fet
una versió
molt curiosa,
bastant
seguint l'original,
d'alguna manera,
amb text
llarg i diferent
del que es canta,
i que
amb la guitarra
amb el que la van
pom, pom, pom, pom,
quan cantava
Bon cop de fa,
els picava
amb els dits
en la caixa
de la guitarra
i donava
més impuls
i donava
més èmfasi
en el moment
que cantava
aquestes paraules.
I era el
Rafael Subirax.
Què hagués passat
si no hagués passat
la censura, eh?
És a dir,
si hagués quedat
allà travat, no?
Sí, home,
amb els anys...
Qui sap l'evolució
d'aquest himne,
d'aquesta letra...
No ho sabem,
és que aquelles coses
no se saben mai,
però...
Per suposar.
Perquè no ha passat,
i com que no ha passat
no ho sabem
què hauria passat,
però sí que...
jo m'imagino
que amb els anys
s'hauria d'aconseguir
registrar un himne nacional
o una ciutat de Catalunya.
Hem de plegar així, Pep,
perquè tenim,
crec que per aquí,
avui sí que són puntuals, eh?
Ah, sí, doncs ja...
Hi ha dies que no ens va bé
i avui ho són.
Pep, bona setmana.
Una abraçada.
Igualment.
...en silenci
contra la invasió d'Ucraïna.
Sí, nosaltres ara mateix
connectem
amb la concentració
que s'està fent
a la plaça Sant Jaume
de Barcelona.
Allà hi tenim
la unitat mòbil
amb la Mònica Mas.
Bon dia.
Hola, bon dia, Gemma.
Doncs sí, s'està fent
aquests cinc minuts de silenci,
aquesta concentració silenciosa
que organitzen
la Federació de Municipis
i Províncies Espanyola,
també els principals
centrals sindicals,
aquí hi ha representants
de Comissions Obreres
i d'UGT,
i també representants
de l'Ajuntament de Barcelona,
com l'alcaldessa accidental
Laura Pérez,
també el tinent d'alcaldia
Jaume Collboni,
per part del govern
de la Generalitat
Patrícia Plàja,
que és la portaveu,
i també la secretària general
de la Presidència,
Núria Cuenca,
que estan aquí
davant de l'Ajuntament
per mostrar el rebuig
a la violència
que estava en Ucraïna
i en solidarietat
i la pau
pel poble ucraïnès.
Mònica Mas,
Catalunya Ràdio,
Plaça Sant Jaume de Barcelona.
Més notícies
amb la Marta Prat.
El president
de la Generalitat,
Pere Aragonès,
condiciona la seva participació
a la conferència
de presidents autonòmics
que es farà
aquest cap de setmana
a La Palma,
el fet que s'hi pugui
arribar a acords concrets
vinculats amb la guerra
d'Ucraïna.
Parlament,
Eva Comte,
bon dia.
Hola,
bon dia.
El president Aragonès
ha posat de condició
que s'hi pacti
com ha de ser
la coordinació
de l'acollida
de refugiats
i que s'hi aprovin
mesures de suport
en l'àmbit energètic,
tant per empreses
com a particulars.
També que serveixi
per crear un fons
per afrontar
les despeses
que suposarà
la guerra d'Ucraïna.
Ho ha dit
aquest matí
el Parlament,
responent
en la interpel·lació
que li ha fet
el cap de l'oposició
el socialista
Salvador Illa,
reclamant-li
que assisteixi
a la conferència
de president.
Sentim-los tots dos.
M'està dient
que es van a fer fotos
només?
M'està dient
que hi van de turisme?
Jo li demano
un punt de respecte
primer per aquest Parlament,
primer pel govern
que vostè presideix
i pel conjunt dels catalans.
Faci-ho favor,
sisplau,
d'anar a la palma.
Si és per treballar,
per arribar a acords
que ens permetin
defensar el compromís
de Catalunya
amb els reptes globals,
en aquest cas
amb la situació ucraïna
i la defensa
dels interessos
de Catalunya,
dels ciutadans
i de les empreses
hi podem ser,
però no anirem
a una conferència buida.
Durant la sessió
de control al president,
Ciutadans,
Vox i el PP
han acusat
els partits independentistes
de tenir vincles
amb el govern rus.
Eva Comte,
Catalunya Ràdio Parlament.
Indignació
al govern espanyol
per les acusacions
rebudes del Partit Popular
en la sessió
de control al Congrés.
Els populars
han acusat Pedro Sánchez
d'utilitzar la guerra
com a coartada
davant la inflació
i l'alça
del preu de l'energia.
El president espanyol
ha respost afirmant
que l'únic responsable
d'aquesta situació
és Vladimir Putin.
Rússia amenaça
amb represàlies
contra els països
que enviïn voluntaris
milicians
o armes
a Ucraïna.
El Ministeri
d'Aferes Exteriors
assegura
que ja ha transmès
l'advertiment
a les principals ambaixades,
però no ha especificat
de quines represàlies
està parlant.
La portaveu
del Ministeri rus
alerta a Europa
que aquests voluntaris
i mercenaris
tornaran convertits
en combatents durs,
tal com ha passat
amb els que han lluitat
a l'Orient Mitjà
els últims anys
a conflictes
com els de l'Iraq
o Síria.
Va ser el mateix
president ucraïnès
Volodymyr Zelensky
qui va fer una crida
internacional a ciutadans
d'altres països
perquè s'assumessin
els esforços
de l'exèrcit
contra Rússia.
Segons el Ministeri
de Defensa,
20.000 voluntaris
de 52 països
en resposta
a la convocatòria
organitzada
a través d'internet
aquests combatents
s'integraran
en una unitat especial
batejada
com a Legió Internacional
de Defensa Territorial
d'Ucraïna.
La velocitat
de transmissió
de la Covid
torna a l'1
que indica
risc d'extensió
de la pandèmia.
El Departament de Salut
ha notificat avui
4.600 contagis nous
de coronavirus
i 7 defuncions més.
Baixa el nombre
de malalts ingressats
per Covid.
Ara hi ha
1.077 pacients
163
a les UCIs.
El risc de rebrot
torna a pujar
com ahir
i queda a 649 punts.
La positivitat
de les proves
es manté estable.
La incidència
acumulada en 7 dies
es manté
també molt fixa
amb 319 contagis
per cada 100.000 habitants.
S'han posat
gairebé
9.500 vacunes més.
Condemnen
l'Hospital
de la Seu d'Urgell
per una negligència
mèdica
que va acabar
amb la mort
d'un pacient
fa 5 anys.
La sentència
obliga a compensar
econòmicament
la família
de la víctima,
un home
de 46 anys
que havia ingressat
per una hèrnia discal.
Lleida Estela,
vos homs,
bon dia.
Bon dia.
L'home va morir
9 dies després
per una infecció greu,
una sèpcia
que ningú
va saber detectar
tot i el seu empitjorament.
Lluís Orri
és l'advocat
de la família.
La mateixa família
és més important
que no pas
el rescavalament econòmic
que és el que
per sentència judicial
s'hagi reconegut
que l'assistència
sanitària
va ser
molt defectuosa
amb un resultat
com deia
tan lamentable
com va ser
la mort
d'una persona.
La sentència
del jutjat
contenciós administratiu
número 13
de Barcelona
ja és ferma
perquè la Fundació
Sant Hospital de la Seu,
un centre concertat
amb el Servei Català
de la Salut,
ha decidit
acatar-la
i no presentar-hi recurs.
Estela Busoms,
Catalunya Ràdio Lleida.
Niño de Elche,
Maria Arnal
i Marcel Bagès
a qui ara sentim
i Samantha Hudson
són alguns
dels 30 artistes
que completen
el cartell
del Sónar 2022
i que s'afegeixen
als de Chemical Brothers,
The Blaze,
Modret o C. Tangana
que ja es coneixien.
Niño de Elche
tocarà Emilia
i 40 músics
de la banda de música
La Valenciana.
Maria Arnal
i Marcel Bagès
reinterpretaran
el seu últim disc
Clamó
i Samantha Hudson
debutarà
en un nou xou
en viu
on no hi faltaran
els seus grans èxits.
Després de dos anys
d'absència
per la pandèmia,
el festival
torna a la normalitat
i se celebrà
entre el 16
i el 18 de juny
a Fira Montjuïc
i a Fira Gran Via
de Barcelona.
Els esports, Josep
Antanaïsa.
El Barça ha anunciat
la renovació
de la jugadora
de l'equip femení
de futbol
Marta Torrejón
fins al 2024.
També es renova
fins al 2024
l'atacant
del granollers
d'en Vol
Pol Valera.
En bàsquet
aquest vespre
dos quarts de nou
primer partit
de quarts
de l'Eurolliga femenina
Perfumeries Avenida
de Salamanca
Uni Girona.
El podreu seguir
per l'aplicació
de Catalunya Ràdio.
Laura Antoja,
segona entrenadora
de l'Uni,
creu que guanyar
avui seria clau
en una ronda
a tres partits.
Seria un pas
gegant per mi
perquè crec que és
el partit més important.
poder-nos emportar
una victòria
allà
seria molt bo
per nosaltres
per poder venir
aquí a Girona
i tenir
la il·lusió real
de passar
l'eliminatòria.
A l'Eurocup masculina
avui
Andorra
joventut.
A la Lliga femenina
cadí la seu
Arasqui.
A la Lliga
Alep
Lleida
Melilla.
En futbol
vuitens de final
tornada de la Champions
avui
Real Madrid
PSG
i City
Sporting
de Lisboa.
A la primera
federació
avui
Costa Brava
Vila Real
B.
A la Hockey
Lliga masculina
Noia Igualada
i Lleida
Calafell.
A la Hockey
Lliga femenina
Viga Riells
Voltregà
i Palau
de Plegamans
Mataró.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia
són les 12 i 7 minuts
us informa
l'Ua López.
L'escriptora
Sant Justenca
Carme
Bassoles
ha publicat
recentment
Quien s'ha
venada
de Nadia
una recopilació
de textos
escrits
en els últims
anys
que recullen
narracions
de diferents
característiques
amb un fil
argumental
que les relaciona.
Hem tingut
els micròfons
de ràdio
d'Esberna
Bassoles
que ha expressat
que el fil
argumental
que les relaciona
és la limitació
que té
la comunicació
entre les persones
ja siguin properes
o llunyanes.
En tot cas
ha volgut afegir
que el que
desconeixem
els uns dels altres
és important
i rellevant
ja que l'ésser humà
sempre té coses
pròpies
que no s'acaben
de manifestar.
Es tracta així
d'un conjunt
de 17 narracions
sobre el tren
i els seus viatgers
l'ús inquietant
de la tecnologia
o el canvi climàtic
que s'entremesclen
amb històries existencials
que permeten
veure la vida
des de diversos angles
i els seus protagonistes
com un conjunt
polièdric
d'éssers humans
que es debaten
entre la realitat
i el sentiment.
Les tres primeres narracions
estan creades
en clau d'ironia
com a exageració
de la vida mateixa.
Bassoles
veu la publicació
de Quien sabe nada de nadie
com un regal
per a aquells
i aquelles
que es decideixin
a llegir-la.
Afirma així
que si els porta
reflexió,
gaudi i plaer
ja haurà aconseguit l'èxit.
Ja es poden realitzar
les preinscripcions
als centres
d'educació infantil,
primària
i secundària
obligatòria
de Sant Just d'Esvern.
Les preinscripcions
al segon cicle
d'educació infantil
i primària
es van obrir
aquest dilluns 7 de març
a les que avui
s'han sumat
les d'educació
secundària obligatòria.
Les preinscripcions
es fan de manera online
i per realitzar-les
es necessita, doncs,
qualsevol dispositiu
electrònic
amb connexió a internet.
També es necessitarà
tenir a mà
una eina d'identificació
digital,
el codi identificador
de l'alumne
i la documentació
digitalitzada.
Tot seguit,
només s'ha d'omplir
el formulari
de preinscripció electrònic
que trobareu
a la pàgina web
de preinscripció.gencat.cat
i seguir els passos.
Un cop es finalitza
el formulari,
s'ha de comprovar
que rep per correu electrònic
el resguard
de la sol·licitud
de preinscripció
i verificar
que la documentació
s'ha validat correctament.
Continua obert
Albert Cami
per aconseguir
finançament
pel nou projecte
de Mireia Vallvé,
Trans,
una peça editorial
que actua
com a altaveu
per a sis persones
del col·lectiu
amb la finalitat
de treballar
la inclusió
i la integració
de les persones trans
en la societat.
Trans està plantejat
des d'una mirada
intencionadament neutra
on les persones
i les seves històries
són el centre
i l'eix
que articula
cada decisió
de disseny.
Cada capítol
utilitza una eina
d'expressió diferent
com la fotografia,
el diari personal
o el relat
entre d'altres.
Entre l'equip
de les veus
del projecte
hi ha la Sant Justenca
de 63 anys
Rosa Maria Maristany.
Per tal de poder
produir aquestes primeres
unitats del treball
i poder-les distribuir,
Vallvé ha iniciat
un Vercami
amb l'objectiu
d'aconseguir
5.700 euros.
Tot el que superi
l'objectiu
anirà destinat
a l'associació
Trans Baix Power.
El Vercami
es va obrir
fa 10 dies
i encara en queden
30 més
per participar.
De moment
s'assolit
amb un total
de 127 aportacions
la quantitat
de 4.481 euros.
Amb cada aportació
que es pot fer
a través
de la pròpia
plataforma
de Vercami
es rebrà
una recompensa.
Trobareu l'enllaç
per participar
al Vercami
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
Així és tot.
Torne'm amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Just
tenc als Sant Just Notícies
de la una del migdia.
Fins ara mateix.
veus de la parròquia
Compartim notícies
d'actualitat
experiències socials
espiritualitat
i parlem a l'entorn
de l'hostilitat
i l'hospitalitat
com tractem
els immigrants.
Això és
els dimecres
a dos quarts de vuit
del vespre
amb repetició
els dissabtes
a dos quarts de dotze
de l'Hombatí.
I can see you standing running
with his arms around your body
laughing
but the joke's
not funny at all
and it took you
five whole minutes
to pack us up
and leave me with it
holding all this love
out here in the hall
I think I've seen
this film before
and I didn't like the ending
you're not my home
you're not my home
land anymore
so what am I defending
now
you were my town
now I'm in exile
seeing you out
I think I've seen
in this film
this film before
I can see you staring
I can see you staring
honey
like he's just
your understudy
like he'd get
your knuckles
bloody for me
second, third
and hundredth chances
balancing on
breaking bridges
those eyes
add in
soil to injury
I think I've seen
this film before
and I didn't like
the ending
I'm not your problem
anymore
so who am I
defending now
you were my crown
now I'm in exile
seeing you out
I think I've seen
this film before
so I'm leaving
not the side door
so step right out
there is no amount
of cry
I can do for you
all this time
we always want
to bear everything out
you didn't even
hear me out
you never gave a warning sign
all this time
I never learned
to raise your mind
never learned
to reap your mind
I couldn't turn
things around
you would turn
things along
cause you never
gave a warning sign
I gave so many signs
so many signs
so many signs
didn't even see the signs
I think I've seen
this film before
and I didn't like
the ending
you're not my
homeland
anymore
so what am I
defending now
you were my town
now I'm in exile
seeing you out
I think I've seen
I think I've seen
this one before
so I'm leaving
at the side door
so step right out
there is no amount
cry
I could do
I could do
for all this time
we always want
to bear everything
like
you didn't even
hear me out
you never gave a warning sign
all this time
I've never learned
to read your mind
I couldn't turn things around
so never gave a warning sign
I gave so many signs
so many signs
so many signs
so I'll give a warning sign
all this time
Cara B
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
i am what i am
i am my own special creation
so come take a look
give me the hook
or the ovation
it's more
encara estem
podríem dir
una mica de ressaca
d'aquest dia de la dona
d'aquest 8 de març
i com dèiem
durant aquesta setmana
anem abordant diverses temàtiques
al voltant d'aquest 8M
i com no podia ser
d'una altra manera
Glòria
l'espai d'exposicions
art i cultura
que ens portes també
i aquest vincle
de la dona
doncs sí
bon dia
que felicites
també per la part
que et va tocar
ahir cada dia
per aquest dia de la dona
sí
el dia de la dona
ara s'ha convertit
quasi en qüestió de museus
en el mes de la dona
perquè
clar
una exposició
en un museu
no dura només un dia
o sigui
que durant tot el mes de març
podrem disfrutar
d'anar als museus
i veure
exposicions
amb el tema
de la dona
i des del museu Picasso
el de Frederic Marés
el MUVA
el Born
tots
hi dediquen
el mes de març
a la dona
començaran
el 5 de març
i fins al 31
podrem anar a veure
visites guiades
si volem
cinefòrum
si volem
conferències
taules rodones
bueno
hi ha tota una organització
saps que quan les dones
s'hi posen
hi ha una organització
sobre aquest tema
a tots els municipis
ara estem parlant
de Barcelona
on tots aquests
que ja hem dit
parlaran
del feminisme
i temàtiques
de la dona
en l'art
i en la història
pràcticament
són tots els importants
o sigui que
el tema
és important
parlaran
en el museu Picasso
faran
per exemple
com la dona
o sigui
volen desmuntar
els tòpics
de com la dona
soltera
beata
i de províncies
ells diuen
de la tia Pepa
i les dones
de la nit
que són les prostitutes
i aleshores
tot això
intentaran explicar-ho
i donar-li la volta
en com han estat
mirades les dones
durant els primers
anys
del segle XX
i tot això
podeu trobar
informació
com sempre
per internet
i després
bueno
si hem de començar
a dir dies
tot això
ho podeu veure
però
el dia 17 i 18
el Frederic Marés
organitza
aquesta taula rodona
que és un especialista
en escultura
portaran el testimoni
i valoraran
les trajectòries
com a artista
i docent
dels arts
o sigui
barregen
l'art
les dones
i els museus
i pràcticament
són tots els museus
importants
de Barcelona
ahir
precisament
a TV3
feien uns documentals
en el sense ficció
dedicats al dia
de la dona
i en part també
es feien preguntes
de què passa
amb les dones
i l'art
també una mica
l'evolució
dels museus
amb l'entrada
tant de dones
pintores
escultores
o artistes
com també
l'entrada
de les dones
dibuixades
pintades
en els museus
i agafaven
estadístiques
dels quadres
és a dir
que les dones
dibuixades
i pintades
van entrar
nues
en els museus
i mirar una mica
el percentatge
de dones nues
que hi ha
en els museus
de grandíssims artistes
sense desmereixer
òbviament
però la proporció
de dones nues
que s'hi veuen
als museus
en proporció
potser a homes
o a bustos
d'homes
jo em sembla
que d'homes
no n'he vist mai
cap
no gairebé
no
mentre que
de dones nues
n'hi ha moltíssimes
no sé
potser
també perquè
els que pinten
quasi sempre
han sigut homes
bé
a veure
molts han sigut homes
que eren dones
i que agafaven
el nom del marit
o sigui
això és com l'escriptura
no?
o sigui
també hi ha hagut pintores
que per poder vendre
i poder fer alguna cosa
han utilitzat
el nom del marit
i això ha sigut sempre
i ara afortunadament
amb aquest tema
ja no ens hi trobem
però és una cosa
que se sap
que les dones
no han tingut dret
ni a pintar
ni a escriure
ni a dibuixar
ni a fer-ne de res
se les ha posat sempre
en el plan
a casa
i a fer les coses
i a cuidar dels nens
i aquí s'ha acabat
i ara
quan comencem
en el segle XX
bastant en nens
al segle XX
a poder estar
una mica més lliures
no?
jo crec que fins als 70
la cosa no va anar bé
perquè
inclús
en els anys 60
deien que la dona
s'havia de casar
i tenir fills
això m'ho han dit a mi
o sigui
no et donarem
aquest lloc de treball
perquè
ets una dona
no sé si alguna vegada
heu comentat
i aleshores
li van donar el no
al lloc
amb una altra persona
però ho portava jo
i la tercera
i la tercera
i la tercera
i la tercera
i la tercera
i el seu nom
o sigui
i això no fa tants anys
bé
fa molts anys
però vull dir
és d'aquest segle
és una actualitat recent
del segle passat
i
bé
penso que pot ser molt interessant
que estigui en aquest cas
de ficar-s'hi
i d'anar
a sentir-ho
després
en el Museu Picasso
dins de les menines
hi ha tot un tema
dels matrimonis
de conveniència
tema
present al retrat
d'infant
de Margarita
d'Histúries
que aquest el va fer Picasso
o sigui
les dones
a més ja saps
que eren tot
matrimonis de conveniència
fins pràcticament
també
aquest segle
almenys amb la gent
una mica
bé
bé i no bé
o sigui
amb totes les
escales socials
els matrimonis
pràcticament
eren de conveniència
i això
doncs això
fins quasi aquest any
i
bé
ara suposo
que ja no queda gaire
però vaja
també hi ha qui s'ajunta
i només
per conveniència
si em permetes
dir-vos que em fa molta gràcia
bueno gràcia no cap al revés
com hi ha certs sectors
o quasi quasi jo
que em perdonés i algú s'ha sent ofès
sectes
com és el
com
és l'opus
o com són els protestants
que organitzen viatges
i organitzen festes
perquè els seus fills
es casin entre ells
no
o sigui
i això
encara que no ho sembli
encara avui segueix
i això és així
perquè
vaja
conec temes d'aquests
que
que fan aquestes coses
d'intentar
que s'hi casin entre ells
no
però bueno
afortunadament
ja
la gent es pot casar
amb qui vulgui
no ho sé
què més
Glòria
què més
quins altres museus
has comentat
el Picasso
el Frederic Mares
el MUVA
no es diu
i el Centre Cultural
del Born
que en vam parlar
no fa massa
que també
no
tenen exposicions
jo no n'he vist cap encara
bueno de fet
les exposicions són ara
el mes de març
i
jo encara no n'he vist cap
però sí que estic interessada
pràcticament
tots
fan
alguna cosa
sobre aquest tema
i
aquest
el Born
Centre de Cultura
amb l'assessorament
d'Isabel Segura
fa tres jornades
en el mes de març
el 17
24 i 30
que a més és una cosa
que és gratuïta
i aleshores
parlen de tot aquest tema
i
hi ha unes publicacions
que són en castellà
però bueno
que es poden llegir
que
parla sobretot
d'una obra
que no sé si ho pronunciaré
que es diu
Old Bodies
Old Lives
les nostres cossos
les nostres vides
seria la traducció
i les dones
que el van escriure
o sigui
van traduir
i fer circular
les dues bandes
de l'Atlàntic
o sigui
és una publicació
del 1971
i
va ser
amb el tema
de feminisme
i tal
prou important
com per això
per passar a l'Atlàntic
i que es va conèixer molt
jo la veritat
és que no la conec
però això és el que diuen
Què més
podem dir de les dones
Hi ha algunes d'aquestes
que són gratuïtes
estic veient
les del Born
per exemple
són activitats
o visites
que són gratuïtes
Aquestes diu
tres dies de març
els nostres cossos
les nostres vides
celebració del feminisme
des dels anys 70
que és el que dèiem
o sigui
fins als anys 70
poca cosa podíem fer
no
quan una dona
inclús les dones
que treballaven
en el moment
que es casaven
i que van embarassades
deixaven de treballar
i això era
completament normal
Era socialment acceptat
o inclús
socialment
era el que tocava
Era el que tocava
Era que és obligatori
o sigui
és que anar a l'oficina
si estàves embarassada
anirà malament
o sigui
sí
sí
en els anys 60
era així
els anys 70
ja
va anar menys
bueno
va ser
els anys 70
jo trobo que van ser
uns anys estupendos
per la dona
que
es va revolucionar
i jo em considero
una d'elles
bueno
una d'elles
entenc-me
sí
ho fas
formar part
del moviment
no
la veritat
és que sí
o sigui
podia citar
moltes coses
però
trobaves que
per exemple
que no podies
anar a treballar
amb pantalons
o sigui
i aleshores
jo treballava
en una empresa
molt moderna
de publicitat
eren 200 noies
que treballàvem
perquè
i vaig demanar
que si podíem
anar amb pantalons
lògicament
em va dir que sí
però vull dir
fins a aquesta època
no podíem anar
a treballar amb pantalons
i ara diràs
però com pot ser
doncs posers
ens obligaven
a anar amb faldilles
i no amb tacons
però quasi
més aviat sí
perquè les secretàries
o les noies
que treballaven
tenien que estar guapes
i mones
i ensenyar un poco
de cuixa
i encara que
no era el meu cas
perquè no era secretària
però bueno
és igual
tenies que respectar
unes normes
que existien
sí
com un codi
no escrit
i a més
no escrit
ni per nosaltres
ni les dones
hem decidit
que hem d'anar
cada dia treballant
amb faldilles
i amb talons
i ensenyant
els genois
i no queda tan lluny
jo per experiència
pròpia
també
en un àmbit
publicitari
en una agència
de publicitat
no fa massa
no dir el nom
òbviament
en una de les primeres
reunions
que vaig assistir
amb el client
vaig anar
amb uns pantalons
i amb unes botes
i el meu cap
de l'agència
em va dir
que si us plau
que la pròxima vegada
no n'és amb aquells pantalons
i t'estic parlant
dels anys 2000
no m'ho puc creure
sí, sí, sí
t'ho prometo
no m'ho invento
anys 2016
2015
no vaig durar massa
no per això
però la filosofia
et xocava una mica
amb la meva manera de veure-ho
és que hi ha empreses
que tampoc diren no
però la meva filla
que és molt més jove que jo
on
també l'han obligada
a anar
amb un cert còdic
de fosca
faldilles
sabates de tacó
vull dir
i això
és ara
és que dius
però a veure
com pot ser
com pot ser
que això encara existeixi
o sigui
fem-lo del dia de la dona
que a mi no m'agrada gens
i que mai he anat a les manifestacions
i que trobo
que no hauria de ser
i per tant
no hi participo
procuro no participar-hi
però verdaderament
per una altra banda
penses
doncs
tenen la raó
o sigui
és que estem encara
cada vegada potser n'hi ha menys
o últimament
torna a haver-hi diferències
torna a haver-hi diferències
o sigui
diferències
vull dir
que la dona va enrere
per mi
des de fa
10 o 15 anys
la dona va enrere
sí
sí
perquè
en qüestió de drets
o de
de drets
i de l'avançament
cap a la
i quan a la casa
o sigui
jo quan veig que
hi ha noies jovenetes
que als 25 anys
tenen 4 fills
vull dir
és que
se'n posen els pèls de punta
no
i aquesta noia la conec
i com aquesta moltes
i com a mínim
han de tenir 3 fills
i s'han d'estar pels fills
i quan tenen
i volen deixar de treballar
clar
jo m'esvaro
m'esvaro moltíssim
perquè això es torna enrere
i la veritat
és que penso
que hi ha un cert cercle
que està tornant enrere
i potser és un cercle
més aviat
de classe social
més alta que baixa
potser perquè la baixa
necessita
més el sou de la dona
dels dos sous
sinó
no hi ha manera de pagar un pis
per tant
però és una cosa que
la veritat és que em sorprèn
em sorprèn molt
i també
no sé
a vegades veig
persones que diuen
no sé
no compro aquestes sabates
fins que les vegi el meu marit
i a mi m'ha agafat
escoltar aquestes frases
sí que això es torna enrere
directament
això ho he sentit
bueno ja vindré
fer una foto
i enviar-li al marit
de les sabates
que es vol comprar
a mi m'ha agafat
si és part de
demanar-li l'opinió
endavant
però vaja
que no sigui el que marqui
la decisió de compra
jo crec que no se li ha de demanar
l'opinió al marit
per comprar unes sabates
només faltaria
però una cosa és dir
mira què et semblen
me les compraré igual
però què et semblen
que no marqui
la teva decisió de compra
jo soc de les que
compro unes sabates
i ni les ensenyo
ni dic que les estrenades
i el meu quan ja porto dos mesos
em diuen
oi porta sabates noves
doncs sí
qui diu sabates
diu un vestit
penso que la llibertat absoluta
de la dona
és que hauria de ser
ja
i no ho és
no ho és
però crec que encara queda molt
queda molt per fer
és a dir
crec que sí que hem avançat
clar
jo m'ubico en una altra generació
i per mi
diguéssim
aquest moviment
és més més nou que per tu
que ja portes més anys
que et va sonant
que tu ja hi ets dintre
que arribi a dir
que has portat pantalons
en una feina
però jo crec que a poc a poc
més poc que ràpid
hi ha petits avanços
almenys el fet de
de dir-ho
d'exposar aquestes xifres
de la bretxa salarial
que seguim cobrent menys
de moltes diferències
desigualtàries
que no
amb desigualtat
que no tenen cap tipus de sentit
crec que a poc a poc
ho vull pensar
que a poc a poc
tot i que quedi
sempre hi haurà una part residual
de la societat
que no avançarà
al mateix ritme
per diferents qüestions
però crec que
ui què està passant
estic llibre
crec que sí
que a poc a poc
estem avançant
això ho voldria pensar
sí però mira
fixa't
aquí per exemple
tinc que en els anys 70
els Estats Units
van començar
un moviment feminista
la Jane Fonda
artista de cine
la Judy Chicago
que també és una artista
molt reconeguda
en quant a pintures
i demés
i Lily Tomlin
o sigui que
als anys 70
hi havia una sèrie
de gent coneguda
activista
que existia
que
ara no
digue'm el nom
d'un activista
feminista
no
no
no es coneix
espera't
tinc que tancar el telèfon
tranquila
que no es coneix
o sigui
no existeix
home
n'hi ha
n'hi ha forces
però jo no et sabria
dir el nom de ningú
ara
Anna Polo
per exemple
és una noia
que fa monòlegs
és monologuista
de fet és aquí de Sant Feliu
de Llobregat
sí
és una dona que aboga
pels drets
no
els drets mínimament
fonamentals
de la dona
ho fa a través de monòlegs
aquests monòlegs
sempre tenen un punt d'humor
però en el fons
són frases molt directes
i molt contundents
del que demana
vull dir
clar
activista
no sé si ella com a tada
es considera una activista
de fet la vam entrevistar
l'estiu passat
perquè va venir aquí
a la festa major
però pot arribar a ser
un dels referents
avui en dia
com una dona
que lluita per aquests
ja no dic ideals
perquè no són ideals
són aspectes bàsics
que hem d'assolir
però jo crec que sí que n'hi ha
i moltes
t'en dic una
però jo crec que n'hi ha
moltíssimes
hi ha altres àmbits
o altres plataformes
o en altres
o que arribin altres noies
més joves
que crec que també és força important
que arribi sobretot
a la gent més jove
que són les futures generacions
vaja
sí
potser sí
jo per exemple
no sabia ni que hi havia
un institut cultural
a Barcelona
de la dona
o sigui
sí que he anat
a la baixa de Sant Verne
que hi ha un institut
no sé si és el de la dona
igual és el que hem aquí
el cultural
el català
l'institut català
de les dones
sí
que allà fan moltes coses
i havia anat
però
la pena és que
hagués d'haver-hi
aquestes coses
diferencials de la dona
per què el dia de la dona
i on està el dia de l'home
vull dir
home si no el demanen
nosaltres l'hem creat
perquè en el fons
s'ha demanat
i s'ha treballat
és a dir
s'ha arribat a aquesta
aquesta fita
perquè durant molts anys
s'ha anat cridant
allò de dir
ostres i nosaltres on som
i per què això és diferent
i per què cobrem menys
i perquè aquestes situacions
se segueixen succeint
i perquè hi ha dones
que moren a mans d'homes
sí
a mi m'han arribat a dir
quan treballava
que no em pujaven al sou
com amb altres dones
perquè jo tenia el meu marit
que ja hi havia un sou a casa
això m'ho han dit
però fa molts anys
però bé
la meva mentalitat
és que com que no és aquesta
em costa molt d'entendre
i a mi
també se'm fa molt dur
però encara avui en dia
hi ha contractes
de sobretot noies esportistes
que hi sortien
aquest documental
que hi ha una clàusula
de si hi ha un embaràs
amb 48 hores
et poden fer fora
i són clàusules
que s'han anat
han anat seguint
aplicant-se a diversos contractes
fins que es va dur els jutjats
i es va aconseguir treure
clar, però a veure
jo quan vaig tenir la meva criatura
això que dius de l'embaràs
el diumenge sortia de la clínica
i el dilluns
m'han anat a treballar
i quan em van preguntar
quan vindràs
dic ja soc aquí
clar
podia
la veritat és que
en el meu cas
vaig poder tenir algú
que em cuidava de la criatura
però vull dir
la gent
si té 3 mesos de festa
els fa sencers
i si pot fer 4
fa 4
i si pot fer 5
fa 5
clar
potser és que a mi
no soc una dona
per estar a casa
amb criatures
en vaig cada un dia
i a l'endemà
m'ha fet de dir
prefereixo veure-la
dues hores al dia bé
que no estar tot el dia
canviant penyals
clar, això depèn de la gent
en el meu cas
però almenys hi ha el dret
d'agafar aquesta baixa maternal
és a dir
la lliure
i per què no paternal?
ara
a Suècia
em sembla que són 6 mesos
que donen
inclús a l'home
són equitatius
per cuidar les criatures
en canvi aquí
amb això estem
en el segle passat
i sovint també
tornem al mateix
si el sou de l'home
és més alt
i el sou de la dona
en aquesta casa
amb una criatura
és més baix
qui seguirà treballant
de ben segur
serà l'home
perquè aconseguirà
tenir més diners
és a dir
que al final
és una mica un pes
que es mostre a una cua
sí
és un tema
que està present
des de sempre
de tota la vida
almenys de tota la meva vida
el tema
home-dona
sous
treballs
no tampoc diré
l'empresa
però hi ha empreses
que han arribat a posar
dones
en el seu consell
d'administració
això parlava
ja al diari
abans d'ahir
perquè s'han de posar
per tindre
una paritat
o sigui
posar en una dona
que potser és més tonta
que un home
tampoc em sembla bé
vull dir
no no
s'han de posar
la meitat de les dones
per què la meitat
de les dones
jo això no ho entenc
si aquestes dones
no tenen la capacitat
que pot tenir un home
és que ni homes
ni dones
s'ha d'escollir la gent
que tingui capacitat
no la meitat que siguin dones
ni la meitat homes
perquè tothom estigui content
no ho sé
són coses que jo no hi estic massa d'acord
potser avui no m'estic posant gaire
en qüestió professional
però és un tema que molesta molt
home sí i tant
i jo crec que és força punyent
i depèn de les circumstàncies
que tingui cada dona
doncs encara pot ser més punyent
però un tema professional
jo crec que sí
és a dir
la igualtat ha de ser
i també
perquè han d'haver-hi dones
i per què no
perquè sempre
els grans consells administratius
de les empreses
ahir feien una comparativa
també
de les principals
que hi són
a IBEX
és una minoria absoluta
realment
la representació
de les dones
i ja no pel fet
de ser dones
sinó pel fet de
per què
es troben amb aquestes dificultats
alhora de poder accedir
a aquests càrrecs
ja no és
vull arribar aquí
sinó per què
se'm fa tan difícil
poder arribar
a tenir el mateix sou
i el mateix càrrec
que el meu company de feina
que és un home
no?
són preguntes que
el que passa és que
per exemple
quan es treballes
que a mi m'ha passat
i has de viatjar
quan tens un bebè
que li estàs donant el pit
és un problema
ara, bueno, ara no
perquè ara hi ha aquesta cosa
que es diu
treu la llet
sí
no?
que aleshores
potser és més fàcil
perquè la congelen
i els hi donen a les criatures
però
d'això fa poc
o sigui
aquesta poder
tindre una llibertat absoluta
quan ets mare
és molt difícil
i potser cada vegada menys
però
durant uns anys
va ser molt dur
per les que volíem treballar
i teníem criatures
no?
no sé
especial aquesta paraula
de conciliació familiar
no?
que es va crear fa uns anys
que
que sembla que recaigui
la responsabilitat
d'aquesta paraula
d'aquestes dues paraules
sembla que recaiguin la dona
no?
sembla que sigui ella
la que ha de conciliar
totes aquestes tasques
no?
de la casa
quan
l'home és plenament capaç
de fer-les mateixes
és a dir
podria agafar
com deies abans
no?
la baixa
de paternitat
ell seguida
tota sencera
i que sigui
la dona la que va
a treballar
però
una mica més de serenitat
encara hi ha per temps
sí
encara hi ha
no i tant
jo crec que és això
són petites accions
els petits granets
de sorra
que fan que
anem cap a una
no crec que la veiem
allò al 100%
ni tu ni jo
vull dir
com moltes altres coses
que encara quedaran
marxarem i encara quedaran
per aquí
òbviament
és qüestió de molts anys
no?
sí
i està molt arraigat
a la cultura
de moltes mentalitats
tant d'homes
com de dones
també
no oblidem
el feminisme
tampoc no és un moviment
contra l'home
que sovint es pensa així
sí
però hi ha hagut èpoques
com els egipcis
on la dona
la dona prenia
moltes decisions
i era molt important
o sigui
la Cleopatra
però és en sèrio
molt Cleopatra
però és que és veritat
o sigui
era una dona
que manava molt
i a més allà
s'escollia la gent
no sé
bueno
allà entre part
que es casaven
entre germans
és igual
però vull dir
la dona era
tan respectada
com l'home
amb algunes civilitzacions
no?
cosa que ara
doncs no
no sé
ja
Cleopatra
hauríem de recuperar
la seva figura
per ser totes
una mica més Cleopatra
i no d'altres aspectes
Glòria
ens ha passat el temps volant
i ho hem de deixar aquí
que tenim una entrevista
d'acord
després
fins al proper
dimecres
per passar per aquí
fins al proper
dimecres
que vagi bé
adeu



d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
d'acord
Ràdio Despert, sintonitzes Ràdio Despert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1.
Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert.
us dia 10 de març a partir de les 6 de la tarda del vespre a la sala Isidore Consul a Can Ginestar.
Comença aquest curs que durarà unas 5, 6, 7 sessions.
Estic llegint un curs que crec que ja han punishable les inscripcions.
Parlem amb la Mònica perquè la tenim al telèfon. Mònica, bon dia.
Hola, bon dia, Mireia.
Hola, Mònica. Bon dia. Gràcies per atendre'ns. Benvinguda a l'emissora.
estava fent una mica aquest resum
d'aquest taller d'escriptura
del Premi Delta
que comenceu demà
demà dijous aquí a Can Ginesta
de què es tracta aquest taller?
Mira, són dues hores
per aprendre tècnica
experimentar el treball creatiu
propiciar l'expressió literària i biogràfica
un taller que treballarem
en aquest taller materials
que es podran utilitzar en un projecte
tant sigui de relats, de biografia, de novel·la
bé, és un taller obert
on generalment el públic que tenim
és un públic força interessat
en el treball d'escriptura
o que no li interessa molt la creativitat
i bé, estem expectants
perquè l'anterior va ser molt fructífer
i pensem que aquest també
també ho serà molt entusiasta
Les inscripcions sí que estan exzaurides
és a dir, totes les places ja estan cobertes
Sí
Sí, de moment ja comença aquesta edició
comença amb bon peu
perquè això vol dir que hi ha dones
de no sé si Sant Just
no sé si totes són de Sant Just
o de proximitat
una mica de comarca
però això vol dir que hi ha una mica d'interès
almenys dones que els agradi escriure
imagino
o ja escriguin
i vulguin aprendre una mica més
perfeccionar la tècnica
o qui sap si arribar a publicar
alguna novel·la, alguna obra
Sí
No és un percentatge gran habitualment
però generalment l'escriptura
és una cosa molt propera al món expressiu
especialment de la dona
és un treball força interessant
en tornar a la intimitat
l'autoconeixement
bé
Diguéssim
no sé si hi ha un perfil
Mònica
perfil de dones
que s'hi apunten
o en l'anterior edició
no sé si hi ha un perfil
d'aquestes dones
que s'apropen a aquest taller
no sé si comparteixen
algun denominador comú
o un interès comú
Bé
sol fer variar
però
jo crec que
generalment
l'interès
està en relació
a
la història familiar
el desig
d'escriure
relats
novel·la
hi ha un plaer
per l'escriptura
i també hi ha un desig
d'experimentació
llavors
si tot això
sumem
la conjuntura actual
jo crec que els espais
més creatius
que existeixen
els tallers de novel·la
o els tallers d'escriptura
en general
i més propicis
per al moment actual
sempre
però per al moment actual
especialment
diria jo
Estava comptant abans
són sis dies
durant el març
són quatre dijous
sis trobades
sis trobades
dues hores
cada trobada
dues hores
cada trobada
sí
sí
el que
es farà
és escriure
i també
llegir
el que vol dir
que
no només
hi ha una proposta
des de la coordinació
sinó
també
està
la varietat
de propostes
que ofereixen
cada
integrant
del taller
llavors
es produeixen
unes dinàmiques
molt enriquidores
i
que
entusiasmen
perquè
diguem
que podem fer
com l'essaig
abans de la publicació
quan llegim
o sigui
que també
té unes altres vertents
és a dir
és una mica
es nutreixen
entre elles
aquestes dones
que hi participen
enriqueixen
d'alguna manera
aquests tallers
sí
perquè
en algunes
pot ser que
algunes
hagin setellers
altres
que
no tenen
cap experiència
i és
molt enriquidor
i molt sorprenent
la entrega
el resultat
de la entrega
al treball
a més
a més
el que
s'intenta
és
que
hi hagi
una dinàmica
creativa
i
tinc el privilegi
de poder
escoltar
i poder
veure
els encerts
i la creativitat
de les dones
Són
com deies
dues hores
de taller
cada dia
durant aquests
cada dijous
durant aquests
sis dies
i com serà
una mica
la dinàmica
Mònica
d'aquestes classes
d'aquests tallers
és a dir
de quina manera
s'anien desenvolupant
les classes
o els tallers
o si és una mica
més natural
o potser va fluint
durant aquestes setmanes
com funcionarà?
Mira
s'entrega
una guia
en materials
teòrics
cada taller
jo treballo
d'una manera
molt personalitzada
llavors
cada taller
té el seu
desenvolupament
particular
i
es treballen
propostes
que
evidentment
tenen a veure
amb l'exercici
de la tècnica
però
que van
variant
segons
el perfil
creativ
de les
alumnes
Clar
o sigui
és una mica
un engranatge
no?
És una mica
una barreja
potser?
Sí
Sí
és
és
és
és
l'oportunitat
jo
crec
per
convertir
aquesta
activitat
en
un
un espai
també
que no
necessiti
d'
un marc
ideal
oi?
Una de les
qüestions
més interessants
i més importants
en relació
als tallers
d'escriptura
és
que ens
capacita
per
la
creativitat
que ens dona
ser el present
llavors
quan
quan
és tan
difícil
d'ideal
a vegades
de l'habitació
pròpia
exercir
la creativitat
des de
l'escriptura
no és només
una
una
vertent
molt
valuosa
sinó
una mena
de
trampolí
per
altres
creativitats
en la
nostra
vida
Tu
Mònica
no sé
si tens
ara
perdona
per la
pregunta
el teu
passat
literari
si és que es pot
preguntar així
de quina manera
ha estat
relacionat
amb les
lletres
amb les
lletres
m'he dedicat
des de
fa 30 anys
a l'exercici
de tallers
d'escriptura
creativa
en producció
de materials
teòrics
per
els meus
tallers
i
publicacions
independents
la
meva
formació
és
de
periodista
artterapeuta
i coordinadora
de tallers
d'escriptura
Per tant
les lletres
i tu sou
també una
podríem dir
Sí
Sí
Per exemple
per aquestes dones
que s'hi han
apuntat
que participaran
en aquests
tallers
si ens estan
escoltant
ara
què és el que
és a dir
què han de portar
no físicament
no una llibreta
i un boli
sinó
amb què han de venir
en aquests tallers
és a dir
què poden esperar
amb què sortiran
d'aquestes
sis trobades
Bé
el que em deia
al començament
l'oportunitat
de comprovar
les seves capacitats
a partir
d'una
producció
que elles
podran fer
durant aquest temps
i
també
l'exercici
de la creativitat
que és
una de les altres
qüestions
que
permet
que
permaneguin
obertes
obertes
a la realitat
com
també
una
una eina
per
el seu treball
per altra banda
si veiem
les dones
que han sigut
premis de novel·la
tenim entre les dones
que han sigut
premis de novel·la
delta
hi ha alumnes
de tallers d'escriptura
hi ha productores
de materials didàctics
i hi ha escriptores
que
continuen
amb la seva
labor
si pensem
en les premis
de la
declarada
del 2000
tenim
a l'Isabel
Prescolí
a la
Sílvia
de la
Coen
a la
Sònia Martí
a la
Carnedia
i generalment
el que hem comprovat
durant aquests anys
és
que
el nivell
dels materials
sempre
s'ha estat
superant
tenim també
l'Eva
Maria Garrigosa
que va guanyar
l'última edició
del Premi
Delta
amb aquest abocador
va passar per aquí
també per l'Ajust
i ens explicava
una mica
també
el seu perfil
ella no és
escriptora
com a tal
sinó té
tenia
la seva
professió
recordo
vinculat
amb el món
de l'ensenyament
i explicava
una mica
que
tant
el contacte
amb el Premi
Delta
com la
informació
que havia rebut
com
la interacció
o l'entrada
que havia tingut
cap a aquest Premi
Delta
per presentar-s'hi
a més
havia estat
en un entorn
de biblioteca
en aquella biblioteca
havia trobat
la informació
l'havien assessorat
l'havien informat
l'havien acompanyat
i no sé si
ara que estaves fent
el repàs
d'aquestes
guanyadores
no sé si
ella mateixa
també havia passat
per aquests
tallers
d'escriptura
Bé
hi ha
altres
talleristes
en el Premi
Delta
jo
les que
he tingut
aquests
premis
són
la Sònia Martí
i la Carme
Bia
però
clar
hi ha
moltes
talleristes
no coneixia
no
coneixia
la seva
experiència
la que tinc
molt present
per exemple
és la Maite
Moreno
que la vaig entrevistar
fa dos anys
i
bé
després
bueno
la Sílvia Adela Cohen
si pensem
és una de les productores
de materials
de tallers
més importants
del país
quantes dones
hi ha inscrites
no sé si tens
aquesta xifra
quantes dones
faran aquests
tallers
setze
són setze
dones
en aquest taller
són setze
sí
i creus que
sortirà
algun llibre
algun llibret
alguna narració
alguna petita
no
alguna obra
això és molt difícil
d'aventurar
perquè encara no
les conec
però
crec que
el meu ideal
entorn
al tema
dels tallers
és proporcionar
una eina importantíssima
jo diria més que mai
avui dia
que és
apropar-nos
a la paraula
i
utilitzar-la
en tants espais
on és necessària
des del nostre gènere
llavors
jo crec que
transcendeix
una mica
diguem
la utilitat
que evidentment
treballem
en aquesta
direcció
però
hi ha tantes
baixants
on
l'expressió
amb la paraula
avui
és tan important
que
crec que
si
una de les
una de les
qüestions
més interessants
és que
s'aconsegueixi
expressar
la
pròpia
identitat
des de la
pròpia
veu
i a vegades
no només
narrativa
una d'aquestes
funcions
una de les
més importants
és trobar
la pròpia
veu
narrativa
i l'exercici
i l'exercici
en els tallers
d'escriptura
és
jo diria
una qüestió
fonamental
digues
digues
digues
Mònica
no s'hi
tallat
sí
per mi
transcendeix
transcendeix
això
que és tan
important
i he treballat
durant molts anys
en aquesta direcció
i he vist
uns fruits
veritablement
que entusiasmen
que entusiasmen
esperem
doncs
que en un futur
no massa
llunyà
aquestes
16 dones
que passaran
per aquests tallers
d'escriptura
del Premi Delta
doncs
veiem
com dèiem
els fruits
ja siguin format llibre
obra
poeteses
però tinguem
aquests resultats
també en part
gràcies a tu
Mònica
que seràs una mica
la veu cantant
d'aquests 6 dies
com dèiem
a la sala
Isidore Consul
a Can Ginestà
que comencen demà
de 6 a 8
i seran els consecutius
dijous
Mònica
gràcies per atendre'ns avui
també per venir
aquí a Sant Jus
i donar-nos
aquesta oportunitat
a aquestes 16 dones
que participen
en el taller
seguim en contacte
per veure
com evoluciona
a veure si podem parlar
al final d'aquest taller
que serà el 21 d'abril
l'últim dia
a veure si podem parlar
també amb tu
per fer una mica
de valoració
de com ha estat
aquesta edició
doncs serà un plaer
serà un plaer
moltíssimes gràcies
per el vostre interès
i tant
una abraçada Mònica
fins aviat
fins aviat
una abraçada
adéu

amb més de mil
milions de reproduccions
when the party is over
de Billie Eilish
es va
diguéssim
posicionar
o va posicionar
a la cantant
aquesta jove cantant
com una de les cantants
revelació
de fa
un parell d'anys
tanquem avui el programa
amb ella
a escassos segons
de la una del migdia
us deixem
amb l'edició
migdia
dels informatius
de Ràdio Desven
que tingueu bon dimecres
i demà tornem
a ser amb vosaltres
de deu del matí
a una del migdia
que vagi bé
i'll only hurt you
if you let me
call me friend
but keep me closer
call me back
and I'll call you
when the party's open
call me when I'm coming