Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per nosaltres, per avui.
Doncs mira, aquest dijous, o sigui demà,
l'Aula d'Extensió Universitària d'Esplugues
oferirà una interessant conferència sobre Iran,
titulada Iran de Pèrsia al País dels Ayatolars,
i serà càrrec del biblioteconomista i viatger Josep Oriol Masclans,
i la conferència començarà a les 6 de la tarda,
a l'Auditori de la Residència La Mallola,
situada al carrer Raval de Sant Mateu.
L'entrada és gratuïta per als socis
i té un cost de 5 euros per a la gent que no es sòcia.
I per ser soci, què s'ha de fer?
Per a la gent que estigui interessada?
Doncs suposo que posar-se en contacte
amb l'Aula d'Extensió Universitària
i poca cosa més.
Llavors, el conferenciant, el Josep Oriol Masclans,
és un expert en el coneixement dels països que visita
i té una amplia experiència com a viatger incansable
que ha visitat més de 50 països.
A més, és director d'una de les biblioteques
de la xarxa de biblioteques municipals de Barcelona
i és col·leccionista apassionat.
Durant la seva xerrada, Masclans presentarà
la història i el patrimoni artístic i cultural de l'Iran,
destacant la seva gran riquesa i diversitat.
I així mateix també descriurà
les característiques de la societat iraniana,
la seva gent educada, amable i hospitalària.
i com els turistes són ben rebuts a aquest país.
I des de l'Aula Universitària de Gent Gran
destacen que és una oportunitat única
per conèixer millor un país
que realment és bastant desconegut per molta gent d'aquí.
I potser per canviar una mica la visió que es té d'aquest país, no?
Suposo.
Per canviar no, per obriment.
Per descobrir més coses, el que tu dius.
Sí, pinta interessant, la veritat.
i té pinta que el Josep Uriol aquest
és un home molt enterat del país i de tot això
i té pinta que explicarà coses molt interessants.
Sí, ja se li veu també inquiet amb els seus projectes i tal.
I tant.
Llavors, bueno, és molt interessant, sí, sí, ja ho sabeu.
Què més tenim?
Doncs mira, Solidança va començar el passat 11 d'abril,
o sigui, abans d'ahir, una nova edició del curs d'instal·lació
i manteniment de plaques solars fotovoltaiques,
que és una aposta per ampliar les disciplines
del sector de les noves tecnologies fotovoltaiques.
L'objectiu d'aquesta formació és crear noves oportunitats laborals
per a les persones participants.
Llavors, durant el curs, els alumnes aprendran
les tècniques bàsiques d'instal·lació i manteniment
de plaques solars fotovoltaiques,
amb les quals podran augmentar les seves oportunitats
d'inserció al món laboral.
I un dels aspectes més importants d'aquest curs
és la realització de pràctiques en empreses del sector,
el que permet als alumnes posar en pràctica
les tècniques empreses a l'aula
i tenir una experiència laboral,
iniciant així el seu currículum dins del sector.
Et volia preguntar que si és només en aquest sector,
perquè jo vaig veure la notícia al web,
perquè aquesta informació, com tot el que tu sempre dius,
està al web de la ràdio i també de Sant Just i de l'Ajuntament.
I et volia preguntar si només és en aquest sector
els estudiants o les persones que el vulguin dedicar a això,
o si també hi ha, per exemple, d'altres sectors laborals,
si hi ha alguna persona que estigui interessada.
Entenc que en principi aquest curs és per aquest sector.
Segons els recursos i tal,
és el que hi ha, però és una oportunitat al final?
I tant, i tant.
I la formació té una durada de 218 hores
i està dirigida, el que hem dit, a persones aturades,
i el curs és gratuït
i es realitzarà al centre de formació de Sant Joan d'Espí.
De dilluns a divendres, de 9 a 2,
i finalitzarà el 14 de juliol.
Molt bé.
Què més?
Doncs, mira, tenim que hi ha grups ecologistes
que acusen irresponsables dels ajuntaments del Baix Llobregat
per inacció davant la sequera.
Per exemple, Les Agulles,
que són un grup que diu ecologistes en acció,
ha criticat l'incompliment per part dels ajuntaments del Baix Llobregat
en front de la sequera que estem patint actualment
i ha reclamat accions urgents i decidides
per fer front a la situació.
En concret, l'organització ecologista
ha demanat als ajuntaments que aprovin plans d'emergència
i inverteixin en reduir les fuites d'aigua,
així com remunicipalitzin el servei d'aigua
i que la gestió sigui democràtica i transparent,
tal com proposa el col·lectiu Aigua és Vida.
Llavors, la comarca del Baix Llobregat
és la segona amb major densitat de població de Catalunya,
amb 1.715 habitants per quilòmetre quadrat
i té una població de 833.540 habitants.
I només 4 dels 15 municipis
que estan obligats a redactar un pla d'emergència per sequera
han presentat el seu pla,
mentre que uns altres 3 han rebut una avaluació desfavorable
i la resta està en tràmit on no ha presentat el pla.
Llavors, els col·lectius comenten que els ajuntaments
segueixen planejant creixements urbans i de població
que no són sostenibles a llarg termini
i d'aquesta manera insten els ajuntaments
a prendre accions concretes per gestionar
la demanda d'aigua i no planificar creixements urbans i econòmics
que puguin ser contraproduents a nivell ambiental.
I des de les agulles
emplacen a tots els municipis del Bas Llobregat
que no han redactat el seu pla d'emergència per sequera
a fer-ho abans que acabi l'estiu del 2023,
perquè si no estem una mica...
Clar, al final és el que falta.
O sigui, la sequera i tots aquests problemes
són, diguéssim, una responsabilitat global.
Una mica el que dèiem ahir en economia,
que qualsevol acte al final té conseqüències a tots llocs.
Però, bueno, clar, si s'han de fer uns requisits
i uns papers o el que estigui, clar.
I tant, i tant.
Sí, sí.
Doncs això és tot de moment.
Tornarem amb més informació als butlletins horaris
i a l'informatiu complet.
Perfecte.
Moltes gràcies.
De res, fins ara.
Gràcies.
Gràcies.

Béal Farid.
Cyn littă.
Unip ALgrama!
Béalui.
Béalui.
Béalui.
Béalui.
Béalui.
Vi apa-là.
Béalui.
Estàvem escoltant la cançó, una cançó de la Maia,
que és una cançó que no va sortir exactament en el seu primer àlbum,
però no passa nada, però aquí l'escoltem
perquè també recordo que descobrim música nova.
Ara també escoltem una altra cançó de la Maia
amb col·laboració amb Carolina Durante
i després farem el repàs dels diaris.
No respondas mis mensajes, no merezco tu atención,
sobretot quan és viernes.
No respondas mis mensajes, no merezco tu atención,
no merezco tu atención.
Pido perdón por no ser mejor que nadie.
Pido perdón, no haces falta que me hables.
Si me olvida que no me quieres, sobre todo cuando es viernes,
sobre todo cuando es viernes.
No respondas mis mensajes, no merezco tu atención, no merezco tu atención.
Pido perdón por no ser mejor que nadie.
Pido perdón, no hace falta que me hables.
Pido perdón por no ser mejor que nadie.
Pido perdónen el sueño de la maia.
No tackling la maia.
No bubbles, sí.
Naобorsa, ta bullop.
Sí, no olvid.
Una keer pot接 a meves.
Respcode para nadie.
Él os��다 de la maia.
Llubil joven.
Pido perdón por no ser mejor que nadie.
ser millor que ningú.
Pido perdón,
no hace falta
que me hable.
Pido perdón
por no ser
mejor que ningú.
Provemos en catalán.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
El meu país
la pluja
no s'aploré.
El canvi climàtic
asseca els rius.
Posa en risc l'abastament d'aigua
i la producció d'aliments.
Treballem per fer front a la sequera
i garantir l'aigua,
però cal l'esforç de tothom.
Cada gota compte.
La pluja no la controles.
La eixeta sí.
Generalitat de Catalunya.
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
A la natació,
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida.
Davant l'ictus,
trucar ràpid al 112
és fonamental.
Si no tens un canvi brusque
a una persona,
com ara,
pèrdua de força
a una banda del cos,
canvis en la parla
o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus,
truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Continuem a l'ajusta
i ara el que farem
amb la Mariona
és el repàs
com fem cada dia
de les diferents portades
del diari.
Hola, un altre cop.
Hola.
Què tenim per avui?
Doncs mira,
comencem per l'Ara.
L'Ara,
amb titular principal,
ens obre
amb aquesta crisi econòmica
i diu
El Fons Monetari Internacional
veu risc real
de contagi bancari
i alerta
d'un alentiment global.
Empitjoren les previsions
de l'economia mundial
a causa del moment
d'elevada incertesa
i l'organisme millora
les perspectives per a Espanya
amb un creixement
de l'1,5%.
En foto principal
veiem aquesta emergència
migratòria d'Itàlia
i diu
Meloni declara
l'emergència migratòria.
El govern italià
ha encapçalat per l'Ultra.
Giorgia Meloni
aprofita el desembarcament
a les costes italianes
de més de 3.000 persones
els últims 3 dies
per declarar
l'estat d'emergència
nacional migratòria
a tot el país
per al pròxim mitjany.
És un tema
que veurem també
a la resta de portades.
i amb més petit
veiem
Aragonès Ravifa
l'acord de Claredat
convocarà
la taula
de partits
després
de les municipals.
Tornem
amb taula
de diàleg.
Què més
veiem?
Diu
Pinocho
el Pinocho
deixa orfe
al mercat
de la buqueria
mor als 89 anys
l'emblemàtic
barman.
Sí.
Hi havia la polèmica
aquesta pel canvi
de nom
del bar
de la buqueria
i ara es veu
que en plena polèmica
el propietari
s'ha mort.
Ja, bueno, sí, sí.
Bueno, a veure,
89 anys ja era,
molt gran.
Ja.
S'ha aprofitat una mica
tot per desentendre,
no?
Però bueno,
coses naturals.
Al final són d'aquestes coses
que són inevitables i...
I tant.
i veiem un reportatge
sobre Afganistan
que diu
els talibans
netegen Kabul
de drogadictes.
És un reportatge
de Mònica Bernabé
de l'enviada especial
a l'Afganistan.
I això seria tot
amb l'Ara.
El reportatge ja...
O sigui,
quan va sortir?
Quin?
El reportatge
d'Afganistan?
És d'avui?
És d'avui,
surt avui.
De pàgina 10.
Li fem un cop d'ull?
Sí, fem un cop d'ull.
Pàgina 10.
Sí, veiem que és
un reportatge.
Un reportatge
publicat avui
que diu
els talibans
netegen
Kabul
de drogadictes
i els tanquen
en una antiga base militar.
Prohibeixen
el cultiu d'opi
però no pas la venda.
I on...
Parla sobre...
Digues, digues.
On es trobaria?
On està disponible
aquest reportatge?
Doncs el...
Podeu veure
en l'Ara en paper
i sinó també
a la versió digital
del diari.
Vale.
Perfecte.
És que, clar,
nosaltres també
fem servir
la versió en paper
que això ja s'estava
escoltant
en el micro
el paper
però, clar,
que la web
també es té,
clar que sí.
I tant.
Doncs passem
a l'avantguàrdia.
L'avantguàrdia
obre amb titular principal
diu
Seqüeles imprevistes.
Ex-pacients de càncer
clamen
perquè són exclosos
d'assegurances
i hipoteques.
Les persones
que han passat
per tractament oncològic
apreixen a legislar
pel dret a l'oblit
per no ser discriminats
en contractes públics.
La gent que està malalta
i que
que diuen
que són discriminats
en assegurances
i hipoteques
suposo
per la seva condició
de salut.
I, com deia,
també en foto principal
tornem a veure
l'estat d'emergència
migratori a Itàlia
declarat per Meloni.
I diu
l'abast de la mesura
encara no és clar
però la decisió
que ha pres el govern italià
de decretar
un estat d'emergència
sobre la immigració
amb una vigència
de sis mesos
pot servir
per deixar
sense efectes
sense efectes
normes
que ara mateix
estan en vigor.
La mesura
també s'interpreta
com un missatge
adreçat
a les autoritats
europees.
Bueno,
la Meloni
ha vingut
per ser polèmica
i a veure
com avança
aquest tema
perquè
és un tema
prou delicat.
Com per banalitzar-ho
o per
no
és això
per jugar una mica
amb això
i no tenir
com les coses clares.
I tant,
i tant.
Què més?
Tornem a veure
aquesta taula
de diàleg
d'Aragonès
que diu
Aragonès
activa el procés
per una proposta
catalana
de referèndum.
El president
convocarà el juny
els partits
per un acord
de claredat.
Diu
El president
de la Generalitat
activarà el juny
la via
de l'acord
de claredat
que preveu
que es fixin
primer a Catalunya
les condicions
d'una proposta
de referèndum
per comunicar-les
al govern central
a començaments
del 2024.
Pere Aragonès
va explicitar
ahir
aquest procés.
Bé,
no sé sempre.
Ja veurem
com avança.
I després veiem
un article
de Demoscòpia
que diu
Per què els pobres
voten
l'ultradreta?
Les percepcions
sobre immigració
i seguretat
acosten les rendes
baixes a Vox.
Tenim pobres
com a paraula
Gent amb un...
Sí,
com sense cap
eufemisme
i tal qual.
Exacte,
gent amb una
renda baixa
i suposo
que fan una
anàlisi
de per què
aquestes persones
voten a partits
d'ultradreta
o tendeixen
a votar
a partits
d'ultradreta
quan són
partits
que probablement
tenen una agenda
que no...
Potser també
està...
Bé,
el que passa sempre
que les dretes
al final
és com que
juguen més
amb el sentiment
i les esquerres
amb els fets,
no?,
objectius
i al final,
bueno,
si tu apeles
a un sentiment
potser
això...
Aquesta seria
una de les causes.
Amb situacions
desesperades...
Clar,
és com l'única creència,
al final,
bueno,
sí, sí.
Sí, sí,
estic fent un cop d'ull,
eh?
Ja,
estàs ahí
chequeando ahí.
Sí, sí.
No, sí, sí,
perquè és bastant interessant
aquest tema,
sí, sí.
Sí,
perquè diu,
per exemple,
el vot a Vox
descendeix entre la classe obrera,
o sigui,
ha descendit en general,
però Espanya
se situa
per sobre de la mitjana
entre els més pobres.
o sigui,
bé,
el que comentàvem,
el que comentàvem,
s'hauria de llegir sencer
perquè pinta
una analisi
prou interessant.
Sí, sí, sí.
I que no només fa referència
a una part de...
o sigui,
a diferents parts
del país al final
i això,
bueno,
diferents punts de vista,
sí, sí.
I tant.
Que veiem també,
un altre cop això
d'economia
que ja veiem a l'Ara,
que diu el Fons Monetari
Internacional,
eleva un 1,5%
la previsió
de creixement
d'Espanya.
i en foto petita
veiem de comerç,
diem les botigues
de cannabis
s'expandeixen
a Ciutat Vella.
doncs mira,
curiós.
Sí, curiós.
Què més?
Veiem que,
tot i la poca neu,
diu aquí,
èxit de la temporada
d'esquí
malgrat la poca neu.
Malgrat la poca neu,
però després d'una pandèmia,
després de...
bueno, sí.
El que parlàvem també
ja en economia
sortint d'un cicle
molt obscur
de crisi,
bueno,
doncs sí.
Bé,
ha sigut
una temporada curta,
com que ja diu,
perquè va trigant
a nevar,
als Alps,
per exemple,
el pom de desembre
estaven una miqueta
saquets,
sí.
i ara ja
no queda
res de neu.
Tot i així
ha vingut molta gent,
pel que es veu,
esquiar.
I diu,
habitatges cars,
els joves amb feina
s'allunyen
de l'emancipació.
per això
pujen
les edats
considerades
com a joves
de tot arreu,
dels bons
de lloguer,
de la T jove,
del carnet jove,
tot ara
són fins a 30 anys.
Som joves
fins que tinguem 30 anys,
lamentablement.
Ja,
lamentablement,
perquè tampoc,
bueno,
tot i ser una generació
que es diu de cristal,
és el que hi ha.
No hi ha una altra opció,
sí, sí.
I tant.
I passem al periòdico,
perquè ja hem acabat
amb la vanguardia,
i el periòdico
obre amb titular principal
sobre la sequera
i diu
Pla Antisequera
a Catalunya.
Els barcelonins
veuran més aigua
regenerada.
L'àrea metropolitana
augmentarà l'abastiment
d'origen reciclat
des de Llobregat.
El govern concentrarà
la inversió
a les plantes
del Prat
i Sant Feliu.
Doncs mira,
regenerarem més aigua
per poder veure,
bueno,
per ser més sostenibles,
suposo.
Llavors,
en foto principal
veiem aquest emblemàtic
Pinotxo,
que dèiem abans,
i diu
Pinotxo va esclatar
abans de morir.
El mític
barman de la buqueria
aviva la polèmica
sobre el traspàs
del bar
amb una carta
pòstuma
en la qual diu
que va ser enganyat
pel seu nebot.
O sigui,
problemes familiars,
entenem.
I, bueno,
se sap com va redactar
aquesta carta?
Si fa molt o no?
No ho sé.
És que seria interessant
de saber
per, bueno,
com de recent
queda, no?,
tota la polèmica
al final
a la seva mort.
podríem mirar.
No, estaria...
Per això
és interessant.
Podríem mirar,
però encara mateix
la versió
en digital.
Si no,
clar,
perquè al final
les versions digitals,
bueno,
si no estàs subscrit
i tal,
es requereix
tot això.
però teniu allà
tota la informació
del propi diari.
Quines més,
quines altres notícies?
Doncs,
en altres titulars
principals,
tornem a parlar
d'economia,
del Fons Monetari
Internacional
que diu
a l'EVA
a l'1,5%
al creixement d'Espanya
però rebaixa
el del 2024.
Després,
en foto petita
veiem
a Catalunya
l'educació sexual
és una assignatura
pendent
a les escoles.
L'altre dia
em vaig saber
que sí que es fa
nutrició
com a optativa,
no obligatòria
però almenys
com a optativa
però educació sexual
és un altre tema
d'aquests que dius
i també educació
financera i tot,
em mullo aquí una mica
però és com
quines assignatures
falten?
I educació sexual
a part de que
és evident
que hi ha una manca
totalment
a les escoles
és una qüestió
molt polèmica
perquè hi ha gent
que està d'acord
i hi ha gent
que no està d'acord
Ja
i crec que hi ha
bueno
tinc constància
que hi ha escoles
que potser
tot i estar
menys d'acord
sí que es té
l'opció
no obligatòriament
sinó a part
estar al servei
d'una infermera
o d'un infermer
que t'expliqui
una mica
que et faci
xerrades
això també és
molt interessant
i saber
o sigui
pels adolescents
pels joves
saber on
poden acudir
si tenen cap dubte
perquè al final
és un tema
que a tots
ens afecta
i tant
i tant
què més tenim
tornem a
la taula de diàleg
per el 2024
Aragonès activa el pla
per plantejar una proposta
de referèndum
i parlant una mica
de tema
procés
i tot això
diu
la investigació
sobre
tsunami democràtic
apunta al cercle
de Puigdemont
ja ho comentàvem
a les portades
d'ahir
i un altre tema
que també
ja en vam parlar
ahir
el cas
aquesta
de la filtració
dels Estats Units
diu
una filtració
militar
més greu
que Wikileaks
s'accege
als Estats Units
ja veurem
com acaba aquest tema
perquè també
Déu n'hi do
i ja per acabar
amb el periòdico
veiem
a la P
de periòdico
veiem
la foto
de Juan José Millás
i diu
entrevista amb Juan José Millás
per la seva novel·la
sobre
descobrir la lectura
i amb això
ja acabaríem
les principals portades
perfecte Mariona
doncs moltes gràcies
ens veiem d'aquí molt poc
al butllet i horari
després l'escoltem
gràcies Mariona
fins ara
adeu
Fins demà
Fins demà
Sous-titrage Société Radio-Canada
i recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com
o al perfil arroba laramblanou8.1 d'Instagram i Twitter.
Experiències socials i espiritualitat.
Estem en aquesta antena els dimecres a dos quarts de vuit del vespre
en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Veus de la parròquia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
En tots vosaltres,
veus de la parròquia,
compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat.
Estem en aquesta antena, els dimecres de dos quarts de vuit del vespre, en repetició els dissabtes, a dos quarts de onze del matí.
Veus de la parròquia.
de la parròquia.
Continuem a la justa i ara passarem com cada matí a parlar del temps amb el Carles.
Estem escoltant de fons la cançó del gran momento de Carlos Sánchez i ja havíem escoltat algun tema d'ell abans.
I res, passem a parlar del temps.
Hola, què tal?
Molt bon dia, què tal?
Molt bé.
Sí, parlem una miqueta de la previsió del temps, parlem una mica del temps que ens espera de cara a les properes hores,
amb aquell canvi que comentàvem ahir d'aquesta possibilitat d'una pujada brusca de les temperatures i una baixada i una davallada important també de les temperatures.
Tindrem una muntanya russa avui bastant espectacular.
Hem de dir que pel que fa al dia hem començat amb força sol, amb alguns núvols prims,
i a mesura que avanci el dia els núvols podrien anar més.
O sigui, cada cop aniran a més.
Ens arriba un front fred, un front fred que aquesta tarda ja afectarà la zona més occidental del país,
més cap a la zona de la vall d'Aran, Alta Ribagorça i l'Alt Pirineu pel Pallar Sobirà.
En aquesta zona s'esperen precipitacions.
Una cota de neu que, a títol anecdòtic, començarà molt amunt, a 2.200 metres,
però aquesta propera nit i matinada baixaria fins als 1.000.
Veieu la baixada important de temperatures,
perquè la cota de neu baixa 1.200 metres durant la tarda i la nit d'aquest dimecres d'avui i demà dijous.
I, d'altra banda, tindrem ara la gran pujada.
Ens està començant a bufar una miqueta de vent deponent.
No és molt important, però aquest vent arriba molt rescalfat i farà que els termòmetres pugin i molt.
A hores d'ara tenim a Sant Jús una temperatura de gairebé 18 graus.
Ahir vam arribar a una màxima de 19 al migdia.
O sigui, si a aquestes hores estem a 18, avui la temperatura pot tirar amunt.
I recordeu que sempre estem una mica frenats per la marinada.
Però bé, aquest ponent avui farà que la temperatura a Sant Jús
es pugui enfilar fins als 24 o 25 graus.
És un valor molt alt.
A partir d'aquesta tarda els núvols aniran en augment.
Tindrem un ambient força càlid.
Es pot de màniga curta pràcticament avui aquesta tarda.
Però ràpidament els núvols cada cop guanyaran més terreny
i ens creu aquesta línia frontal entre aquesta tarda i la matinada.
El que dèiem, la precipitació més probable és a comarques de Lleida,
sobretot del nord de Lleida.
Parlem de la Vall d'Aran, de l'Alta Ribagorça, del Pallar Sobirà.
També podria afectar una miqueta la Cerdanya, Andorra per descomptat.
i també podria arribar fins al Pirineu Gironí.
Comarques del nord de Barcelona, al Pirineu Barceloní, al Pirineu Gironí.
Allà també hi poden haver algunes precipitacions.
No es descarta que a partir de la nit
també pugui créixer alguna nublada, alguna tempesta a comarques gironines,
però al nord, cap a la Garrotxa, al Ripollès,
fins i tot baixant cap a Osona.
A Berguedà també, en aquestes zones,
també podria haver algun ruixat o alguna tempesta.
no és massa cosa, però bé,
per si, quan parlem de pluja, sempre és benvinguda,
tal com ho tenim tot.
Llavors, aquí a Sant Jús,
probablement a partir de les 11 o 12 de la nit
es podria formar algun ruixat o alguna tempesta
cap al Vallès, cap al nord del Baix Obregat,
que podria arribar una mica a la costa.
I tenim molt poques esperances.
Realment, si cau alguna cosa a Sant Jús,
serien quatre gotes i de matinada.
Però vaja, la possibilitat hi és, ho hem d'explicar i ho hem de dir.
I el que vam dir ahir també.
Estava ahir també la possibilitat.
La possibilitat, ho diem, però vaja,
i comptem ben poc amb aquesta possibilitat de pluja
d'aquesta propera matinada.
Llavors, ràpidament, aquest front creua molt ràpid al país,
aquesta matinada ja s'obriran grans clarianes
i en el mateix moment que ens està creuant el front,
que hi ha les precipitacions i que comencen a obrir-se clarianes,
les temperatures començaran a baixar.
Ja ho notarem aquesta nit
i passarem d'uns 25 graus, molt macos,
avui al migdia, a una mínima de 8 graus.
Demà a les 7-8 del matí estarem a uns 8-7 graus de temperatura.
És una temperatura força baixa amb una diferència
i una amplitud tèrmica brutal.
I això és provocat perquè, un cop hagi passat el front,
ens entraran vents del nord i nord-oest.
Aquest vent del nord i nord-oest afectarà
els dos extrems del país clarament.
Tant la tramuntana com el mestral bufaran amb molta força.
Aquí a Sant Just no ho farà tant,
però bé, si demà la temperatura baixa,
la màxima podria estar al voltant dels 16-17.
Recordeu que avui arribarem als 24-25.
Si demà són 16-17, són 8 o 9 graus menys de màxima,
o sigui que és un canvi bastant radical.
I a sobre, si hi ha una miqueta de ventet,
la sensació de fred encara serà més marcada demà dijous.
O sigui que demà dijous ja és un dia força estable,
però amb un ambient força més fresc que no pas avui dimecres.
I Carles, la temperatura de demà dijous és normal?
A veure, no sé què és normal i què no és normal,
i més amb el canvi climàtic i tal,
però per l'època de l'any a la qual estem ara?
De mitjana hauríem d'estar entre 16-17-18.
O sigui, ens hauríem de moure en aquesta opció.
O sigui, ahir vam arribar a 19,
una miqueta per sobre del que tocaria,
avui estarem molt per sobre del que tocaria,
i també estarem un palet per sota.
O sigui, pel que fa a la mitjana,
em sembla que la mitjana es calcula des del 1980.
Aquí a Sant Jus, més o menys.
Hauríem d'estar amb uns 17 graus, aproximadament.
Si estem per sobre o per sota,
són petites variacions,
calentament global, escalfament...
Qualsevol cosa pot afectar.
Però vaja que aquesta situació de temperatures amunt i avall,
si la mitjana són 17,
doncs demà estarem per sota de la mitjana,
i a partir de divendres recuperem una mica.
Divendres encara serà un dia una mica variable,
perquè dijous farà sol,
tindrem alguns núvols a la tarda,
però seran poc importants.
Divendres sí que hi haurà més núvols,
però les temperatures continuaran pujant una mica,
o sigui que anirem caminant cap als 20,
però sense arribar-hi.
I al cap de setmana seguirem igual,
uns dies de sol, amb alguns núvolets,
i les temperatures màximes sense arribar als 20 graus.
O sigui, sempre estaríem més o menys en mitjana,
una mica per sobre.
O sigui que les temperatures tret de l'explosió d'avui
després normalitzen,
i potser al cap de setmana s'estarà una miqueta més bé.
Al tanto el canvi, eh?
Perquè avui al migdia tindreu calor,
i demà al matí no em sortiu amb màniga curta,
perquè avui he vist un xavalet que anava d'uniforme d'escola
amb pantalons curts i màniga,
i un polo de color blanc,
que no sé quina escola anava,
però dic, són les 8 del matí,
i vas així, amb pantalons curts i màniga curta.
Dic, noi, agosarata.
Avui a les 8 del matí Sant Josep ja en 11 graus.
aquests 11 graus, si els transportem al mes de gener,
la gent va brigar de menorac.
És que a vegades jo crec que s'associa també al mes de l'any.
És abril, doncs ja, màniga curta, o bueno, sí.
Sí, o si tens un parell o tres de dies que fa caloreta,
tu ja et dius, mira, això de l'armari ja no m'ho poso,
i ara ja vaig així.
Que fa fred, em foto,
però com a mi em té, és morta que senzilla,
que deia que ja no.
Hem de portar capes, sempre ho dic.
Sí, a la primavera les capes són molt importants.
Sí.
I jo crec que avui ens sobraran moltes capes,
però demà les agrairem.
Això.
I ja estaria?
Ja ho tenim?
Sí, ja ho tenim.
Perfecte, Carles, moltes gràcies.
Seguirem informant a través de la xarxa.
Recordeu que cada matí a través de Twitter i Instagram
Ràdio d'Esvern us ofereix la previsió del temps.
Si algú vol publicar alguna cosa vinculada a la meteorologia
de Sant Just d'Esvern, tenen el hashtag Meteo Sant Just.
I també a la web de radiodesvern.com teniu a l'apartat del temps,
on cada dia pel matí està actualitzat
amb la previsió del temps de tres dies
i amb totes les dades del 2023 i d'anys anteriors.
Carles, tota la informació superbé desglossada, eh?
Perfecte.
Moltes gràcies.
Fins ara.
Bon dia.
Gràcies.
ski
Bona pocket
Ere
Gràcies.
Bona devoir
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Nadie te echará, de menos menos tú, mi querida Miss Hololó.
Estem en aquesta antena, els dimecres de dos quarts de vuit del vespre,
amb repetició els dissabtes, que dos quarts d'onze del matí.
Veus de la parròquia.
Cara a bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Sentiu, és la sintonia dels benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes
i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts, convidat i amanitat.
Benvolguts, viatges, història.
Bentrobat, cultura.
Tot això ho escoltareu en el Benvinguts,
benvolguts i bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
No treu la llengua.
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin,
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
...aquest missatge.
De fet, està sonant, si us sentiu de fons,
en alguns dels telèfons que estan situats aquí
a la sala de control.
És un enviament de missatges que s'ha enviat,
com deies, a les Terres de l'Ebre, al Camp de Tarragona
i a la Begueria del Penedès.
Apareix un missatge a la pantalla de la majoria
dels telèfons que hagin sonat, on es pot llegir,
que es tracta d'una prova d'enviament d'alerta
i que no es desactiva fins que no es prem l'opció d'acceptar.
Aquesta és la segona prova d'aquest tipus que es fa a Catalunya,
després de la que es va fer a Lleida,
l'Alpirineu i l'Aran el 28 de febrer.
El missatge s'està enviant en català, castellà,
però també en anglès,
dels telèfons que estan configurats d'aquesta manera
i els usuaris hauran d'omprir a partir d'ara
una enquesta per saber com ha anat,
com ha funcionat, si l'han rebut tots
i per què no l'han rebut.
Això és el que analitzaran, de fet, els especialistes
que tenen una gran pantalla ara mateix aquí
en el centre de control,
on s'està monitoritzant l'enviament d'aquests missatges
a totes aquestes zones
i després s'analitzarà com ha funcionat.
També hi ha una connexió en directe
amb les delegacions del govern del Penedès
i de les Terres de l'Ebre
per analitzar també com s'està vivint
aquest enviament de missatges massiu d'alerta de prova.
Manel Sastre, Catalunya Ràdio, 112 de Reus.
Més notícies amb Joan Bota.
En marxa una operació de la Guàrdia Civil
contra el tràfic de cocaïna a nivell internacional.
L'operació amb un dispositiu de 250 agents
es fa a cinc províncies,
a Barcelona, Madrid, Màlaga, Cádiz i Toledo
i es preveuen una vintena de detinguts
del conegut clan Ferrucu.
La investigació es va iniciar
arran de la confiscació de dues tones de cocaïna
al port dels Jazires.
Aquest clan té vincles amb una organització albanesa
relacionada amb el robatori d'habitatges,
el tràfic de drogues i crims
relacionats amb el narcotràfic.
El 2019, la policia va detenir a Madrid
el seu líder, Kresnik Ferrucu,
que tenia un ordre de detenció d'Itàlia
i a aquest mateix grup se li atribueix
l'assalt a la casa de l'empresari José Luis Moreno.
Rècord de persones arribades en paster
a les Illes Balears en un sol dia
i van arribar-hi un total de sis embarcacions precàries
amb 134 migrants a bord,
entre els quals 15 dones.
És la xifra d'arribades més alta des de principi d'any.
Es tracta de persones d'origen magrebí i subsaharià
i tots es trobarien en bon estat de salut.
Una de les pasteres va ser localitzada a Formentera,
mentre que la resta es van interceptar
a prop de Mallorca i l'illa de Cabrera.
La consellera d'Igualtat i Feminisme, Estània Verge,
i el titular de Drets Socials, Carles Campuzano,
tancaran la llista electoral d'Esquerra Republicana a Barcelona.
Seran els candidats 40 i 41 respectivament.
Sentim primer Campuzano i després Verge en un vídeo
en què han anunciat que s'assumen a la candidatura
encapçalada per Ernest Maragall.
Es tracta de reforçar el canvi de cicle polític
que el país necessita
i, a més a més, compartint aquests ideals
de fer també de Barcelona una ciutat justa.
Consumo el projecte de l'Ernest Maragall
per la ciutat de Barcelona,
per la seva experiència, per la seva honestedat,
per la seva empatia,
per la seva visió d'un projecte de ciutat
més inclusiva, més sostenible,
evidentment també més feminista
i amb més qualitat de vida per a tothom.
Puja a un centenar el nombre de morts a Birman
i en un atac aèri ahir de l'exèrcit
al centre del país,
segons informen els mitjans,
cosa que el converteix en el més sagnant
des del cop d'estat de fa dos anys.
La Junta Militar justifica la matança
per restaurar la pau i l'ordre a la regió
sota control rebel
i atribueix la gran mortalitat
al fet que els seus projectils
van impactar en un magatzem d'armes.
Entre les víctimes també hi ha nens,
segons fons periodístiques,
i el portaveu de la dictadura
acusa els insurgents
d'obligar la població a assistir
a l'acte d'inauguració d'una oficina
de l'anomenat Govern a l'Ombra,
motiu de l'ofensiva.
TREM recupera part del seu patrimoni industrial
amb la rehabilitació de les aduberies,
un espai emblemàtic del municipi
amb vuit edificis
i més de 500 anys d'història
que ara s'obre al públic.
Corresponsal, el Pallars Jussà,
Pau Rovira, bon dia.
Bon dia.
Aquest projecte ha permès
recuperar l'adoberia més gran
de titularitat municipal.
Els treballs permetran
identificar també
altres activitats industrials
com un escorxador,
una destilheria
i un obrador de tins.
Ho ha explicat
a Catalunya Ràdio
Josep Ardenuí,
gerent del Consell Comarcal
del Pallars Jussà.
D'alguna manera
el que fem és explicar
aquest patrimoni històric,
aquesta història,
d'aquest espai
absolutament desconegut.
Pràcticament ningú
de la ciutat de TREM
coneixia aquesta realitat
i per tant estem
donant a conèixer
i fent valdre
la història del municipi.
La rehabilitació
ha tingut un cost
de 310.000 euros.
Pau Rovira,
Catalunya Ràdio,
TREM.
Els esforços
amb Josep Anton Aïsa.
El Joventut
i el Manresa
es juguen
al seu futur
a les competicions
europees de bàsquet.
La Penya
es juga
a les 8
contra el London Lions,
vuitens de final
de l'Eurocup.
Partit únic
a Badalona.
Un sistema
de competició
que no acaba
de convèncer
el tècnic
vert i negre
Carles Durant.
No m'agrada molt,
sobretot perquè hem fet
una fase de grup
molt bona,
però són les circumstàncies
que ja sabíem
i per tant,
el format està fet així
i el que no els hem de fer
és aprofitar-nos
perquè estem jugant a casa.
El Manresa
rep el Tenerife
a 3 quarts de 9,
segon partit
de quarts de final
de la Champions FIBA.
Després de perdre
el primer a les Canàries,
els del Bages
estan obligats
a guanyar
per forçar el desempat.
També en bàsquet
a l'NBA,
Lakers i Atlanta
han entrat
als play-offs
després de superar
el desempat
Minnesota i Miami.
En futbol
a la Champions
aquest vespre
a les 9,
Real Madrid-Chelsea
i Milan-Nàpols.
Ahir també
en quarts de final,
City 3,
Bayern 0,
Benfica 0,
Inter 2.
A l'Europeu
de Gimnàstica Artística
avui competeix
l'equip femení espanyol
amb les catalanes
Alba Petisco
i Laia Font.
Ahir
l'equip masculí
va passar a la final
i el Manresa
a Tierno Diallo
va accedir
a les finals
amb paral·leles
i al concurs complet.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia,
són les 11 i 8,
us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Aula d'Extensió Universitària
ofereix la conferència
Iran de Pèrsia
al País dels Ayatolàs
demà dijous a la tarda.
Aquest dijous 13 d'octubre
l'Aula d'Extensió Universitària
d'Esplugues de Llobregat
ofereix una interessant conferència
sobre Iran
titulada Iran de Pèrsia
al País dels Ayatolàs.
A càrrec del biblioteconomista
i viatger
Josep Oriol Masclans,
la conferència
començarà
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
a la Mallola,
situada al carrer Raval
de Sant Mateu.
L'entrada
és gratuïta
per als socis
i té un cost
de 5 euros
per als no-socis.
El conferenciant
Josep Oriol Masclans
és un expert
en el coneixement
dels països que visita
i té una amplia experiència
com a viatge incansable
que ha visitat
més de 50 països.
A més,
és director
d'una de les biblioteques
de la xarxa
de biblioteques municipals
de Barcelona
i col·leccionista apassionat.
Durant la seva xerrada,
Masclans
presentarà la història
i el patrimoni artístic
i cultural
de l'Iran,
destacant la seva
gran riquesa
i diversitat.
Així mateix,
descriurà
les característiques
de la societat iraniana,
la seva gent educada,
amable
i hospitalària
i com els turistes
són ben rebuts
en aquest país.
Des de l'Aula Universitària
de Gent Gran,
destaquen
que és una oportunitat
única
per conèixer millor
un país desconegut
per molta gent d'aquí.
Solidança
inicia un nou curs
d'instal·lació
i manteniment
de plaques
solars fotovoltaiques.
El passat 11 d'abril
va començar
una nova edició
del curs
d'instal·lació
i manteniment
de plaques
solars fotovoltaiques,
una aposta
de Solidança
per ampliar
les disciplines
al sector
de les noves
tecnologies
fotovoltaiques.
L'objectiu
d'aquesta formació
és crear
noves oportunitats
laborals
per a les persones
participants.
Durant el curs,
els alumnes
aprendran
les tècniques
bàsiques
d'instal·lació
i manteniment
de plaques
solars fotovoltaiques,
amb les quals
podran augmentar
les seves oportunitats
d'inserció
al món laboral.
Un dels aspectes
més importants
d'aquest curs
és la realització
de pràctiques
en empreses
del sector,
el que permet
als alumnes
posar en pràctica
les tècniques
apreses a l'aula
i tenir una experiència
laboral,
iniciant així
el seu currículum
dins del sector.
La formació
té una durada
total
de 218 hores
i està dirigida
a persones aturades.
El curs
és gratuït
i es realitzarà
al centre de formació
de Sant Joan d'Espí,
de dilluns a divendres
de 9 a 2
i finalitzarà
el 14 de juliol.
Grups ecologistes
acusen dir responsables
els ajuntaments
del Baix Llobregat
per inacció
davant la sequera.
Les agulles
ecologistes
en acció
ha criticat
l'incompliment
per part
dels ajuntaments
del Baix Llobregat
en front
de la sequera
que estem patint
i ha reclamat
accions urgents
i decidides
per fer front
a la situació.
En concret,
l'organització
ecologista
ha demanat
als ajuntaments
que aprovin
plans d'emergència
i interveixin
en reduir
les fuites
d'aigua,
així com
que remunicipalitzin
el servei
d'aigua
i que la gestió
sigui democràtica
i transparent,
tal com proposa
el col·lectiu
Aigua és Vida.
La comarca
del Baix Llobregat
és la segona
amb major densitat
de població
de Catalunya
amb 1.715 habitants
per quilòmetre quadrat
i té una població
de 833.540 habitants.
Només 4 dels 15 municipis
que estan obligats
a redactar
un pla d'emergència
per sequera
han presentat
el seu pla,
mentre que uns altres 3
han rebut
una avaluació
desfavorable
i la resta
està en tràmit
on no ha presentat
el pla.
Els col·lectius comenten
que els ajuntaments
segueixen planejant
creixements urbans
i de població
que no són sostenibles
a llarg termini.
D'aquesta manera
insten els ajuntaments
a prendre accions concretes
per gestionar
la demanda d'aigua
i no planificar
creixements urbans
i econòmics
que puguin ser
contraproduents
a nivell ambiental.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butlletí horari
de les 12.
Fins ara.
Tornem amb més informació
d'aigua.
Tornem amb més informació
d'aigua.
Tornem amb més informació
d'aigua.
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Només hem de començar, a provem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu vull, i quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat a Catalunya, sempre endavant.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
El meu país.
.
El meu país.
.
.
El meu país.
.
.
.
.
.
.
El meu país.
.
.
.
.
.
.
El meu país.
.
Et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis?
Doncs no.
Escolta dilluns i divendres de 5 a 7 o el programa de tardes La Rambla amb entrevistes
d'actualitat, tertúlies esbojarrades i seccions variades.
Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes.
I recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com o al perfil arroba larambla981 d'Instagram i Twitter.
La Rambla amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat.
Estem en aquesta antena, els dimecres de dos quarts de vuit del vespre, en repetició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Veus de la parròquia.
Carabe, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Sentiu, és la sintonia del benvinguts, benvolguts i bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable, parloient tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts, convidat i amanitat.
Benvolguts, viatges i història.
Ben trobat, cultura.
Tot això ho escoltareu en el benvinguts, benvolguts i bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esbert.
A Ràdio d'Esbert.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Es clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ràdio d'Esbert, 98.1
Ràdio d'Esbert, 98.1
Doncs bon dia de nou, entrem a la segona hora de l'ajusta.
Passen quatre minuts d'un quart d'onze del matí i tenim amb nosaltres, com sempre toca mitjans de mes, l'alcalde Joan Basaganyes. Benvingut a Ràdio d'Esbert.
Moltes gràcies, Loa.
Doncs, com sempre, repassarem els temes d'actualitat del nostre municipi.
Comencem amb un tema que ja vam repassar a l'última entrevista, que era aquest repensem l'entorn de la bona aigua.
Quan vam parlar amb tu estàvem encara en aquestes sessions on s'havia de reunir, com part de l'Ajuntament, amb el veïnat que volgués participar-hi.
Ara aquestes dues sessions ja han acabat.
Sí que hem conegut algunes, diguéssim, queixes o, més aviat, preocupacions de veïnat i entitats ecologistes,
que continuaven demanant, tot i que ja ho havíeu explicat, el per què no es pot edificar zero, continuaven demanant aquesta edificació zero.
No sé si ens pots explicar una mica com van continuar aquestes dues sessions i en quin moment es troba el projecte ara.
A veure, m'agradaria aclarir un cop més per què l'opció que s'edifiqui zero no és possible.
Estem en un entorn que si bé entenem que té un cert interès natural, o molt d'interès natural, si vols,
és un entorn que està dins de la trama urbana, està en casc urbà consolidat, de fet està entremig d'una subestació elèctrica i un barri,
que és el barri de la Plana de Isoleig, i per aquest motiu, com que no són uns terrenys que estiguin dins del parc natural,
doncs no hi ha possibilitat de poder fer una desprogramació, que és el que en el seu moment va fer Sant Cugat a Torre Negra.
Aquesta opció que inicialment la vam contemplar ja des dels serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya i també els que ens assessoren a nosaltres ens van dir que era inviable.
L'alternativa a la desprogramació seria fer un procés d'expropiació.
En el procés d'expropiació, en primer lloc, s'ha de catalogar tot aquest espai com a zona verda i, posteriorment, entrar en un procés d'expropiació amb els propietaris que hi ha.
Vull recalcar que hi ha un propietari molt gran, que és un gran promotor de Barcelona,
però també hi ha petits propietaris, gent de Sant Just, en molts casos, que tenen terrenys que van comprar en el seu moment
i que ho van fer pensant, convençuts que tenien uns drets edificatoris.
Quan parlem d'expropiacions, sapiguem que expropiem a grans tinents, però també a petits propietaris, en molts casos, de Sant Just.
Les expropiacions, el que ens obligarien és, en primer lloc, que l'Ajuntament hauria d'assumir, pràcticament en la seva totalitat,
tots els costos d'urbanitzar com a zona verda aquest entorn,
que vull recordar que s'ha de resoldre el problema d'inundabilitat que té,
la segona sortida que ha de tenir el barri de Vesoleig,
per evacuar els incendis, actualment es fa per un vial que és el que passa pel costat del Molí Fariner,
que atreveça una zona verda, per tant, no s'hauria d'utilitzar com a tal,
i també s'han de resoldre els problemes de mobilitat a l'entorn del complex de la bona aigua.
El cost estimat d'urbanitzar tot aquest entorn és de 11 milions d'euros,
dels quals 8,5, si decidim nosaltres anar per aquesta via,
hauríem d'assumir íntegrament des de l'Ajuntament.
I, a continuació, ens hauríem d'enfrontar el que és les expropiacions.
A les expropiacions saps com entres, però no com surts.
I nosaltres, de fet, a Sant Just, l'últim procediment d'expropiació que vam dur a terme
va ser una parcel·la qualificada com a equipament al polígon del pont Reixat.
En aquells moments, els serveis tècnics municipals,
amb una taxació que van encarregar externa,
el van valorar al voltant dels dos milions d'euros,
i l'Ajuntament, després de dues sentències en primera instància
i després del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
en vam acabar pagant 8 milions d'euros.
els jutges van decidir que punderaven els valors de les edificacions que hi havia a l'entorn,
en un costat, Basses de Sant Pere, en l'altre, naus industrials,
i el que havia de ser un terreny d'equipament amb un valor relativament baix,
doncs es va acabar multiplicant per 4.
En aquest entorn del qual parlem,
que és l'entorn del Bon Aigua,
una sentència d'aquest tipus,
que n'hi han hagut moltes altres,
no només a Sant Just,
sinó també moltes altres a l'àrea metropolitana,
podria suposar posar les finances a l'Ajuntament
en una situació d'escac.
I aquesta és una situació en la qual ni jo ni ningú de l'equip del Govern,
inclús m'atreviria a dir que ningú de l'oposició vol portar a l'Ajuntament.
Nosaltres entenem que hi ha una via intermitja
que segurament no és la més satisfactòria ni pel promotor,
ni tampoc als veïns que volen que no s'edifiqui res,
que consisteix en desdensificar el sostre que hi ha actualment reconegut,
o sigui, baixar sostre, baixar edificabilitat,
reduint càrregues urbanístiques,
sobretot no haver de moure les línies elèctriques,
i a la vegada fer unes edificacions que tinguin el menor impacte visual,
tant per la gent que s'endinsa a Coixarola a través de la bona aigua,
com pels veïns de la plana Veixoleig.
Creiem que hi ha fórmules per fer-ho,
sempre i quan movem l'edificabilitat de la zona de la bòbila,
que és on està actualment reconeguda,
i el que sí que hem iniciat amb l'associació de veïns de Veixoleig
és anar buscant emplaçaments a un costat i un altre de la llera,
inclús ampliant l'àmbit,
buscant parcel·les al voltant,
no exclusivament de l'entorn de la bona aigua,
on aquesta edificabilitat entenem que no causaria tantes molèsties
ni a nivell d'impacte visual ni tampoc de mobilitat.
I ara mateix, fora del focus del que és aquest procés de participació,
és el que estem parlant, trepitjant terreny,
ho fem amb sessions a peu de terreny, diguéssim,
amb l'associació de veïns de Veixoleig,
que ha entès, jo crec, la problemàtica
i que vol contribuir a trobar la solució menys dolenta per a tothom.
Sí, un cop han passat aquestes dues reunions,
llavors, ara, quin seria el següent pas?
És això que t'estic dient, que estem fent amb el...
de l'associació, perquè entenc que era un procés participatiu obert a tot el poble,
si hi ha persones que no formen part d'aquesta associació veïnal
però que tinguin interès en participar en aquest procés,
quina seria la següent sessió que trobarien o com hi poden...?
Ara ja, com que hem entrat en període de campanya,
no es poden fer més sessions formals,
el que sí que nosaltres seguim recollint propostes de veïns i veïnes
que s'adrecen a l'Ajuntament a través dels canals
que es van habilitar per fer-nos arribar les seves propostes.
Han de ser propostes en aquesta línia.
El que no admetrem,
perquè jurídicament no es pot i econòmicament
posaríem l'Ajuntament en una situació de màxim risc,
és perpetrar-nos en la proposta que no es faci res.
Aquesta proposta està descartada i el que sí que ara estem oberts
és a estudiar en plaçaments on es pugui col·locar aquesta edificabilitat.
Hi ha uns canals que continuen estant oberts
on ens poden remetre aquestes propostes qualsevol veí o veïna de Sant Just.
Un d'aquests canals entenc que seria el correu electrònic
que si no m'equivoco és el participabonaigua.com
que qui ens estigui escoltant i vulgui continuar participant en aquest procés
o tingui idees o suggeriments ho pot fer a través d'aquest correu electrònic.
Exacte. I també poden demanar reunió tant amb mi
com amb el regidor de Planejament, amb els tècnics municipals
i estem oberts a escoltar qualsevol proposta
perquè no hi ha cap proposta a dia d'avui encara tancada.
Exacte. Teníem el tinent d'alcalde aquí, el Just for Salva,
i ja ens va explicar que una mica potser la problemàtica és que
els ciutadans i ciutadanes de Sant Just pensaven
que el procés de construcció és imminent, que ha de començar demà
i el que ens explicava és això, que estem com en una fase molt més inicial
on encara està tot sobre la taula i on es poden continuar fent propostes.
Correcte. És veritat que no podem demorar molt
perquè si ens anem més enllà de l'octubre sí que correm el risc
que aquest gran promotor al qual em referia abans
que ens comenci a urbanitzar el sector de la bòbila,
que és el que volem preservar, volem evitar edificacions de planta baixa
més 3 just a la porta de Coixerola.
Aquest és l'objectiu de tot aquest procés que hem iniciat,
però encara tenim un marge de temps per treballar propostes
de com es recol·loca aquesta edificabilitat.
Nosaltres creiem que podem estar al voltant d'uns 15.000 metres quadrats
els que hem de recol·locar, podem ampliar l'àmbit,
podem inclús buscar alguna parcel·la d'editorietat municipal
que no estigui dins exclusivament de l'àmbit
i jo crec que tenint en compte tots aquests ingredients,
podem trobar una alternativa que sigui assumible pel territori.
Perfecte. Doncs continuarem amb altres temes.
Anirem també cap a la part d'educació
i és que la setmana que ve hi ha aquestes jornades de portes obertes
de les escoles Bressol, concretament són el dia 18 i 20 d'abril,
i han pogut veure el teu perfil de Twitter com ho anunciaves
i jo crec que el que ha cridat més l'atenció
són aquestes fotografies de l'interior de l'escola Bressol Mainada,
que recordem que en aquestes portes obertes no es podrà visitar encara,
però sí que es podrà conèixer el seu projecte educatiu
que vindria a ser una mica el mateix que el de l'escola Bressol Marrex.
Sí, de fet, la direcció serà compartida.
La idea és que hi hagi les menors diferències possibles
entre els dos projectes educatius.
és millor dit que sigui un sol projecte educatiu
i és veritat que l'edifici serà diferent.
Marrex coneixeu tots, és en forma d'U, en un pati central,
i en el cas de la Mainada hi ha diferents patis per cada grup.
És una estructura diferent.
Els patis estan separats per edats.
Correcte, per edats.
però és un edifici que evidentment serà més nou,
a nivell de claror està molt bé,
té uns condicionants molt bons,
i és un edifici que jo crec que quan el mes de juny
es pugui visitar amb les obres ja acabades a la gent li agradarà.
Demano, ens hauria agradat molt poder-ho ensenyar aquests dies,
però ja sabeu que en aquests moments el sector de la construcció
està patint problemàtiques importants
arribades en part de la guerra d'Ucraïna,
que fan que els subministres vagin més lents del que voldríem.
i aquesta obra que estava previst que s'acabés ara al mes d'abril,
màxim maig, doncs s'enderrerà fins al 20 de juny.
D'acord, està previst, exacte.
Al final de juny ja es podrà visitar,
i és veritat que hauria estat òptim poder-ho fer abans,
però hi ha hagut aquestes circumstàncies que no controlem nosaltres,
i el que sí que es podran veure en aquestes jornades
són plànols de com quedarà algunes fotografies,
i jo crec que la gent es podrà fer una idea
de com serà la futura Escola Bressol.
Bé, al final és això, no?
Òbviament sí que és important l'espai,
però sobretot estem parlant que el més important
vindria a ser el projecte educatiu,
que serà com un partit.
Sí, però també és veritat que quan parles
amb els pares i mares
tens compte que l'edifici és important,
la infraestructura és important en la presa de decisions,
i per tant és normal que la gent vulgui tenir
la màxima informació possible
de com serà aquesta nova Escola Bressol.
Quan es finalitzi a finals de juny serà possible
per als pares i mares visitar aquesta Escola Bressol
abans de l'obertura?
El que passa és que ja només la visitaran...
Qui sí que hi hagi entrat.
Correcte.
Exacte.
que pogués visitar-la a tothom
i que aquesta visita servís per a...
Acabar de decidir.
Acabar de decidir, no?
Però per les circumstàncies que et deia no podrà ser així
i llavors a finals de juny sí que visitaran.
Podran visitar sense mobles
perquè els mobles es col·locaran durant el mes de juliol.
Podran visitar els pares i mares dels nens
que entraran a partir del setembre,
a partir del 8 de setembre a la Mainada,
doncs podran visitar aquest nou centre educatiu.
Pel que fa als infants que entren a l'Escola Bressol Mainada,
finalment s'obre, com es va dir, per franges d'edat?
S'obrirà tota l'escola?
Obrirem.
Ho tenim a punt perquè es pugui obrir
el 100% de l'Escola Bressol.
És veritat que tenim la sospita
que P2 potser no caldrà obrir totes les línies
per la senzilla raó que molts pares i mares
per un any ja no fan el canvi de centre educatiu.
Sobretot si estan contents,
que és el que acostuma a passar amb l'Escola Bressol
on ja estan els seus fills o filles,
doncs són reticents molts pares i mares
a canviar l'últim any els seus fills d'escola.
En tot cas, veurem.
Estan dient que el ritme de preinscripcions
està anant molt bé i aviat sabrem
si omplirem o no les dues.
Vull recalcar que ho tenim tot a punt
perquè es puguin cobrir les 107 places de la Mainada.
Exacte, que això és un canvi
perquè el que coneixíem és que s'aniria obrint
com per fases al llarg de tres cursos.
Sí, el que passa és que l'any passat
va haver-hi tanta demanda
que vam pensar que no tenia sentit fer aquesta obertura gradual
si la demanda
està en alta en aquests moments.
Exacte, o sigui que només serà en cas
que no hi hagi suficient demanda
que no s'obrirà un grup.
Però que així no estarà tot preparat.
Bé, continuem també en el terreny d'obres
i és que, si no m'equivoco, estan a punt de finalitzar
o han finalitzat aquestes obres del complex del mil·lenari.
Ens pots explicar una mica en què consistien
i quins canvis han generat?
Sí, han estat una posada al dia d'aquests edificis
que ja tenen els seus anys.
s'han fet millores a nivell d'accessibilitat,
de tancaments i de pintura.
Hi havia alguns passadissos
que estaven allà amb la pintura una mica caqueia
i també s'ha enviat el tema d'instal·lacions
de llums dels espais comuns
que s'avariaven molt sovint.
Ha estat una mica una posada al dia
dels espais comuns d'aquest complex.
Ara ja només estem pendent de pintar
la façana que dona al parc del mil·lenari
que hi anirà un mural
que ha estat escollit pels mateixos habitants del centre.
Per això encara hi podeu veure una grua al mil·lenari
i esperem que ben aviat ja es pugui pintar aquest mural
i ja donaríem per tancades les obres.
Perfecte.
També volíem repassar,
si no m'equivoco,
era justament ara el mes d'abril,
comença aquest inici de la campanya
de desinsectació i de ratització.
Quina és la situació actual al municipi
i una mica què poden fer?
Perquè el butlletí llegíem
que es demanava també ajuda
com els santjustencs i santjustenques
en l'àmbit privat.
Què poden fer els ciutadans i ciutadanes
a casa seva per ajudar una mica aquesta campanya?
Es tracta sobretot a nivell d'insectes
d'evitar tenir aigües tancades,
ja sigui en testos, en punts de recuïdes d'aigües,
en aquest sentit es pot fer molt,
i després també evitar tenir zones brutes,
que és on s'acostumen a amagar les rates,
zones descuidades,
si acaben fent caus les rates.
Si tens un bon manteniment del teu espai privat
i de l'entorn més immediat,
sempre evites que puguin haver-hi plagues.
En cas que n'hi hagi,
s'han de posar en contacte amb l'Ajuntament
i nosaltres tenim un conveni amb el Consell Comarcal
i actuen en un màxim d'una setmana,
doncs si la demanda es considera justificada,
doncs venen a fer l'actuació de desinfecció.
Perfecte.
És un servei que està molt ben valorat.
Perfecte.
Doncs acabaríem també més a l'àmbit de cultura,
és que aquest abril continua la programació
de la primavera literària amb moltes activitats
i finalitza amb un dia crec que molt esperats
i que agrada molt a tothom,
que és aquesta Diada de Sant Jordi.
Estem tot just a 11 dies
que tindrà lloc a Can Ginestat.
No sé si ens pots avançar una mica
perquè molts cops sí que passava
que la Diada de Sant Jordi al nostre municipi
havia de tenir lloc un dia abans,
era una mica...
El 23 marxaves fora,
però aquest any ens podem quedar al poble.
Cada X any, no sé si són 7 anys,
coincideix...
Nosaltres sempre ho fem un diumenge
i coincideix amb que el diumenge
s'escauen el 23 d'abril,
que és el que passa.
I aquests anys a Sant Just
sempre patim una mica
perquè tenim por
que hi hagi molta fuga
de gent de Sant Just a Barcelona,
que com bé saps
és un pols d'atracció
de visitants aquest dia molt fort.
Sí, sí.
Hem programat unes activitats
a nivell cultural i lúdic
per tots els públics,
molt potent,
amb aquest objectiu
de retenir com a mínim al matí
la gent a Sant Just.
Serà com sempre
a Can Ginestar
i jo espero que la ciutadania
respongui,
que es quedi aquí al matí,
que gaudeixi del Sant Jordi
a Sant Just
i després a la tarda
que aquells que vulguin
se'n vagin a Barcelona.
Exacte, anava a dir,
una miqueta hi ha temps per tot.
Es pot fer les dues coses perfectament.
i també el model
és el que deies,
és molt diferent i a Barcelona
també és un dia
que a vegades hi ha massa gent,
inclús, no?
Sí, però ja saps que
la gent crida a la gent, eh?
Sí, sí.
En dies com aquests,
doncs ens agrada anar a llocs
on saps que trobaràs altra gent
i la veritat és que el Sant Jordi
a Barcelona és preciós,
és un dia fantàstic, no?
Entenc que molta gent, doncs,
s'hi apropi.
Però sí que demano, eh?
Com a alcalde, doncs,
que la gent de Sant Just,
com a mínim al matí
es quedi a Sant Just,
que s'ho passaran molt bé
i després a la tarda
que està a prop a prop, doncs,
vagin a Barcelona,
a gaudir totes les activitats
que hi haurà a la tarda.
Exacte,
poden fer una mica de cada, no?
Fer poble...
Tenim la sort de que podem fer
les dues coses, sí.
Molt bé, doncs,
hauríem de deixar
més o menys l'entrevista aquí.
No sé si volies destacar
algun tema que no haguem comentat,
que n'hi ha molts al municipi.
No, jo sí que m'agradaria, doncs,
avui és l'últim dia
que m'entrevistaràs.
Això sí.
Simplement et volia
desitjar molta sort
en aquesta nova etapa
professional que encetes
i, bé,
ens anem veient per Sant Just
i només desitjat això,
que tinguis molta sort
i molts èxits.
Doncs, moltes gràcies
i, efectivament,
la propera entrevista
ja serà
amb la Raquel
d'aquí un mes,
que us coneixereu en directe.
Ja us heu conegut
fora de micròfons.
Sí.
I serà ella qui et farà
aquesta entrevista.
També estic content
que l'emissora
serveixi com a trampolí
per joves periodistes
o els periodistes de Sant Just,
que tingueu aquí
una oportunitat de començar
i després, doncs,
que trobeu altres horitzons
a nivell professional
que espero que us vagin molt bé.
Moltes gràcies.
a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Sí, hi ha molts botons.
Hi ha molts botons, això és...
Seguim a l'Ajusta, són ara mateix tres quarts de dotze.
Exacte.
I estem amb el Pep ara.
Hola.
Estic molt emocionada. Hola, com estàs?
Hola, Raquel, jo crec que ens hem vist poc.
Compensem que ens acabem de conèixer ara mateix.
Això mateix.
Es pot dir, no passa res?
No, no, clar que no passa res.
Perquè, doncs, per mi, tu ets nova, tot i que has fet col·laboracions aquí a la casa.
Sí.
I, per tant, doncs, el que passa és que nosaltres no ens havíem connectat, per dir-ho d'aquesta manera.
I llavors, doncs, ara ho començarem una altra vegada, doncs, amb tu, com a entrevistadora.
Com a... No, jo no dic entrevistadora.
Jo dic que és com la... la... la... la jefa del programa d'aquesta zona.
Jo sí, per mi sí, no, no, res.
Vull dir, sempre amb les persones que jo he tractat, sembla molt bé.
L'Enric, el Carles, ara tu, després la Mariona, en fi, la Mireia, la Mireia.
I d'això, doncs, llavors, sempre ens hem entès molt bé.
I ara, doncs, començarem amb la Raquel, també, no?
I, a més, tu i jo tenim un tema en comú.
Sí, això m'han dit i m'han...
Que és la meva especialitat de periodisme, que, bueno, per mi és una de les coses més importants que existeixen.
Sí, i tu ets periodista?
Jo soc periodista musical.
Musical, molt bé.
Llavors...
Llavors...
Haurem de compartir algunes coses, en aquest sentit.
Jo, de periodista, no en soc, però, en canvi, de musical, sí.
Exacte.
Soc musical, perquè, ja fa molts anys, i, mira, estava repassant papers l'altre dia a casa, de guions, històries per l'estil, i vaig trobar els guions de l'any 83.
Mare meva.
Clar, el 83 vol dir 40 anys.
Sí, justament.
Ni n'era conscient d'això, fins que no vaig veure els guions, i, home, per si ja estaves fent guions el 83, vol dir que han passat uns quants anys.
I han passat 40 anys, Déu-n'hi-do.
Doncs aquest any celebro el meu 40 aniversari del programa La Música Coral Més de Mil Anys d'Història.
Sempre s'ha dit igual, i aquests guions que conservo, doncs, diuen exactament programa La Música Coral Més de Mil Anys d'Història.
Aquest és el títol, eh?
La Música Coral Més de Mil Anys d'Història.
Sí, la Música Coral Més de Mil Anys d'Història.
Sí, perquè la música que poso és antiga i moderna, tot depèn.
Ara estava gravant el programa d'aquesta setmana, que és de música.
Els autors són antics, però l'arrangement és absolutament modern, i és molt interessant veure aquests contrastos, també.
Doncs jo el que faig és que poso música coral, sempre coral.
En aquest cas, el Carles em deia al moment de començar l'enregistrament.
Diu, hi ha instruments, com alguna vegada sí que hi ha instruments, perquè hi ha orquestres, o sigui, acompanyen, per exemple, una missa de Mozart, o què sigui.
Hi ha una instrumentació, però en canvi, normalment poso grups corals i tenen poc suport, doncs, d'instruments.
Instrumentals, sí, sí.
Però bé, així que tu també fas coses així, Raquel?
Què fas, tu?
Aquí també això serveix per...
Bé, jo he estat durant molt de temps col·laborant, bueno, durant un temps col·laborant per una revista bastant coneguda de música.
Sí.
Però a més, a mi, o sigui, m'interessa molt...
És que jo sempre ho dic això, jo penso que avui dia també passa una mica com amb la moda, no?
Que sembla com que tot torna al final.
I crec que avui dia, a nivell musical, és com tot una barreja, no?
El que tenim...
Bé, això és una barreja.
I crec que la música de la que tu parles, per exemple...
Sí.
Doncs és una mica...
Bé, és que no ho sé exactament, eh?
Però jo crec que inspira la música d'ara.
I és veritat que potser es rebutza molt la música urbana, per exemple, que sempre parlo d'aquest gènere, però és el que és imparant avui dia.
Ja, ja, ja, ja.
Però és que tot, és que si s'estudia bé, tot té un rerefons i s'inspira...
Home, té una base que forçosament es va repetint.
Home, jo sempre penso en el fet que jo canto gregorià, saps?
Estic d'un grup i canto can gregorià.
I llavors el gregorià és la base de la música occidental.
Va sortir de les notes gregorianes de Guido de Rezzo, el 1570 més o menys,
i, doncs, es va inventar el que avui dia en diem un pentagrama.
És molt fort.
Era un pentagrama.
Clar, sí, exacte.
I llavors es va inventar també el nom de les notes,
i aquestes set notes, que en aquell moment no eren set, eren menys,
però aquestes set notes resulta que podem fer el que ens doni la gana musicalment només amb set notes.
I ens sembla com impossible.
Des de la cançó més simple i popular, fins a les grans sinfonies, fins a els grans oratoris,
només amb set notes, naturalment amb les alteracions que hi ha entre mig,
que si sostinguts o bemols o el que sigui, però és que només n'hi ha set.
I sembla que tant que pugui donar tant, doncs, i ja no donarà més,
perquè ja és tot el que hi ha, no s'encrearà de noves.
es poden fer, doncs, més o menys amb alteracions que dèiem abans,
que sigui més diferent de manera d'interpretar aquelles notes, però són les mateixes.
No hi ha manera.
I tu llavors què fas amb això?
Què fas amb la teva música?
Què escoltes? Què poses?
De tot.
És que sempre ho dic, o sigui, per mi, òbviament, el que és més conegut és la música comercial,
que, bueno, es diu música popular, música pop.
La música pop, la paraula pop, que jo, per exemple, al meu treball de final de grau,
el vaig enfocar molt en la popularitat, en el que és la cultura pop.
Sí.
No és música pop com es coneix de, bueno, als 90, la Britney Spears o ara, el reggaeton, no, això no és.
O sigui, bueno, la música pop el que és, és música que arriba a tothom.
Però també és el mateix, té una base potser en música més alternativa o en música,
o en Can Gregoria i tot, el que tu dius, perquè, clar, tot influeix i al final és so.
I, clar, i per mi, el més important de la música, bueno, sempre es diu que la música és la llengua de les emocions, no?
Doncs el fet que la música emocioni tant, al final, o sigui, que el so, que és una cosa que, com una cosa tan accessible,
al final arriba i interpel·la tant en les emocions.
I, doncs, per això, o sigui, per mi, o sigui, no sé què opines tu al respecte, quina importància té per tu la música.
Sí, sobre això, que estàs comentant ara mateix, em ve a la memòria una pel·lícula que vaig veure,
que no l'havia vist abans, la setmana passada, hijos de un dios menor.
I, esclar, i quan dius les emocions musicals, evidentment que ell, el noi, el que intenta és relaxar-se una estona i escoltar música,
se n'adon que a ella això li és impossible, perquè no hi sent.
Ella és sorda, i, per tant, no pot gaudir mai del que a l'altre, en aquest sentit, li arriba a través de la música.
Clar, i vull dir, la música és això, és una comunicació importantíssima, és bàsica.
És bàsica.
I, després, és un suport per a moltes altres arts, per exemple, la dansa, que també és molt important.
O, per exemple, per acompanyar una desfilada de modes, la música és la que va marcant el ritme.
I, bueno, per moltes coses, per les pel·lícules, les bandes sonores, i la música...
Sí, esclar, et posa també en situacions de les bandes sonores, doncs el clímax, que expressa...
Marca el clímax, marca el ritme, marca com s'ha de sentir l'espectador, marca una mica, sí, sí, el ritme.
Ara tindràs por, ara t'ho passaràs bé, ara disfrutaràs.
Clar, i anticipa una mica el que vindrà, totalment.
Sí, clar.
És que, bueno, té aquesta importància.
Jo el que faig, doncs, és, com et deia abans, únicament és música coral.
Música instrumental, normalment no poso sinfonies de qualsevol convocidor, ni que siguin modernes, no en poso,
perquè la meva, podríem dir, entre cometes, especialitat, cosa que no sé si és...
Sinó que és cantar, i com que he cantat sempre, jo personalment he tingut la sort de cantar, i llavors, doncs, aprofito el coneixement, part que tinc de les cançons, dels autors, però també del goig de cantar.
I llavors, doncs, m'agrada cantar a l'emissora, vull dir, a través de l'emissora, doncs, que se sentin cançons.
I, doncs, de tot tipus, eh, perquè jo poso Beatles, això, com bé, perquè...
Els Beatles, bueno, ja explicaré una cosa el pròxim, demà, dijous, sí, demà, explicaré una cosa sobre els Beatles, però, bueno, sí, té relació amb...
Com que no hi seré...
Ens escoltem.
Exacte.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Però són tan importants, o sigui, bueno, continua, continua.
No, no, no, sí, només comentava això.
El tipus aquest, el de música, el que ens connecta, moltes vegades, és el fet de la música, doncs, estem parlant, sentim, i ens agrada cantar, la millor, alhora, aquella cançó, que la coneixem o no, i, però, de tot tipus, perquè jo m'he trobat que vaig fent concerts, però, no anava a dir pel món i no és cert, sinó que és molt més a la vora, perquè a Catalunya fem alguns concerts.
I, per tant, doncs, és interessant comunicar i que la gent ens senti, i, per tant, fer aquest enllaç entre el públic i el que és l'intèrpret, no?
I m'agrada molt, doncs, el fet que sents aquell silenci, aquell respecte, que t'estan escoltant, que en aquell moment tu també et dona més ànims per cantar i tu plegar, perquè tens aquella comunicació amb el públic, amb els altres, no?
I, per això, m'agrada. I és així mateix.
Doncs, moltes gràcies per venir, per parlar de... perquè hem d'anar acomiadant aquest... avui hem tingut molt menys temps per...
Sí, ja.
Però, bueno, això s'ha gravat al programa, s'escoltarà durant aquesta setmana, el teu programa.
Sí, sí.
Recordem, estem parlant amb el Pep Quintana, el Pep, conegut.
Exacte, i tant.
Així, amb confiança.
Amb tota.
I, mira, quan vulguis, et convido al meu espai i continuem xerrant sobre música, perquè és que és tan important.
Molt bé, i quan tens tu l'espai aquí?
Jo, mira, així també faig promo. Estic cada dijous a les... normalment ho fem després de l'informatiu.
A les 12 i quart comença la meva secció sobre música, que es diu, aquí a la Justa es diu, novetats, bueno, panorama musical, novetats.
Panorama musical, és el títol que tens en el programa.
Però, a més de novetats, el que faig molts cops és, faig recomanacions, també parlem de música obsoleta.
Obsoleta?
Sí, grups que abans estaven i ara ja no.
Ja no existeixen.
I que és una... bueno, perquè hi ha mil motius, eh? Però, sí, i també... però parlo de tots els estils. De música clàssica he parlat algun cop de... bueno, de tots els estils.
Molt bé.
I crec que aquí a l'emissora tenim l'oportunitat d'apropar aquest tipus de música a tothom, llavors.
Efectivament. De clar, d'un tipus, d'un altre, la meva... la teva és més eclèctica, més diversa, la meva és més especialitzada, per dir-ho, que la paraula no m'agrada...
Però ja està bé, també, perquè així...
Música coral, música vocal, eh?
Exacte, vocal.
Que pots produir a través de...
No instrumental, que la veu és un instrument, s'ha de dir, però vocal.
Sí, exacte, això sí, però a través d'un instrument de la veu és quan ens expressem moltes vegades, no?, inclús parlant.
Parlant també és una manera d'expressar.
Absolutament.
Sí?
Sí, sí.
Molt bé, Raquel, estic molt content de...
Igualment.
...de tenir-te aquí.
Ai, em fa molta il·lusió i abordar aquestes temàtiques, perquè jo soc fan, ja ho saps.
Molt bé, doncs perfecte.
Doncs, Pep, que vagi molt bé.
Quan he de deixar aquí, ara ja, doncs.
Sí, que vagi molt bé.
Igualment, perquè jo també et desitjo que tinguis una temporada bona i llarga aquí entre nosaltres, a l'emissora.
Moltes gràcies.
Ja em veus aquí amb tot el control i tal.
Sí, senyora.
Espero fer-ho bé i continuar aprenent, que d'això es tracta.
Són coses que en dos dies s'aprenen, però per fer-ho bé, perquè després ho disfrutaràs encara més.
Ai, gràcies.
Molt bé.
Vinga, Raquel.
Ens anem a escoltar.
Una abraçada, sí.
Que vagi molt bé.
Fins aviat.
Adeu.
Gràcies.
Fins aviat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
God bless you.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

La felicidad o el despertar
Y es que ningún lugar es el erróneo que más da
Todo andará
Pero mi cuerpo está tan harto de tambalear
Too many drugs
Muy poco espíritu
And I love drugs
And I love espíritu
Ven a bailar
Ven con tu espíritu
Y me voy, sigo el camino
Nos vemos ahora a las seis en el café
Me voy, ahora hablaremos
De que todo estará bien
Tomando un té
Y a las seis debatiremos
Sobre qué es lo que hay que hacer
Para crecer
Me voy
Todo está bien
Porque es que siempre estuvo bien
Y estará bien
Y estará bien
Me voy
Me voy
Y sigo el camino
Y conmigo ya veré
Como lo haré
Me voy
Ven de Pedro Sánchez
Con el presidente Sánchez
Con el presidente Sánchez no va a haber referéndum de autodeterminación en Cataluña
Está contra la Constitución
No tienen ningún tipo de sustento
Y por tanto siempre hemos dicho que cualquier medida, cualquier acuerdo que se plantee desde el gobierno de Cataluña
Tiene que seguir fielmente los elementos constitucionales
Tot i això el Partit Popular ha acusat el president espanyol de cedir davant el full de ruta d'Aragonès
Paula Bruxats, Catalunya Ràdio, Madrid
Més notícies amb Joan Bota
El president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, ha tornat a carregar contra el gag del programa Està passant de TV3
En una esmorzada del Partit Popular ha lamentat l'actitud dels qui governen a Catalunya
Nos duele ver como una tierra que ha sido tan cosmopolita, tan abierta y también tan acogedora
Hoy está dirigida desde la intolerancia, desde la falta del respeto hacia otras tierras de España
Moreno Bonilla també ha dit que troba a faltar que el govern espanyol lideri i construeixi pont
I ja ha finalitzat la segona prova massiva d'alertes d'emergència als telèfons mòbils
A les terres de l'Ebre, al Camp de Tarragona i la vagaria del Penedès
A partir de les 11 del matí els telèfons mòbils han començat a rebre l'alerta amb un sostrident i un missatge de prova
Però no tots, corresponsal del Penedès, Montse Janer
Hola, bon dia, a les 11 i un minut
De cop, molts mòbils han començat a sonar molt fort amb un to diferent d'alarma
Malgrat tot, això no ha alterat gens la vida del mercat de Vilanova i la Geltrú
Algú ho comentava, mal de costat, però seguien esperant que els toqués el torn
Hi ha qui ho sabia, d'altres no, i les sensacions també han estat diverses
Ho estava sentint per la ràdio ara, abans de baixar
Està dient que ho haguen, sí
No em genera molt bon rotllo
Em genera control, i a mi el control no m'agrada
I menys per part dels polítics
L'alarma no ha sonat a tots els mòbils i els seus propietaris es preguntaven per què
Montse Janer, Catalunya Ràdio, Vilanova i la Geltrú
El president ucraïnès Volodymyr Zelensky denuncia la publicació a les xarxes socials d'un vídeo
Que mostra la decapitació d'un suposat presoner de guerra ucraïnès
Zelensky també insta a la comunitat internacional a actuar contra Rússia
El Kremlin, d'altra banda, s'ha pronunciat i ha qualificat l'escena enregistrada de terrible
Ha matisat, però, que s'ha de comprovar la seva autenticitat
Des d'ahir circula un vídeo molt colpidor
De més d'un minut i mig d'un home vestit de camuflatge
Que talla el coll o un soldat
Al final de l'enregistrament al butxí
Mostra el cap de la víctima davant la càmera
La diplomàcia ucraïnesa ha comparat els fets
Amb les accions d'estat islàmic
Els Estats Units endureixen la normativa
Sobre emissions contaminants
Per forçar una transició més ràpida
Cap als vehicles elèctrics
L'objectiu de l'administració Biden
És que d'aquí 10 anys
Dos terços dels cotxes que es venguin al país
No generin pol·lució a l'atmosfera
Per aconseguir-ho, l'Agència de Protecció Ambiental
Implantarà noves normes
Per restringir progressivament
La quantitat d'emissions autoritzades
Pels vehicles nous
Catalunya Ràdio estrena avui el podcast
Parem l'antena del periodista de TV3
I Catalunya Ràdio, Manel Elías
Es tracta d'un espai d'autor
Que va trenant entrevistes
Amb diferents persones
Al voltant d'un únic concepte
Un podcast molt cuidat
Que neix amb la voluntat bàsica
D'escoltar
Com ha explicat ell mateix
Al matí de Catalunya Ràdio
És molt important escoltar
Parar l'antena
Escoltar activament
I hi ha molta gent
Jo crec que gairebé tothom
Té coses interessants a dir
Aleshores es tracta
Que els vulguem escoltar
I la meva feina en el podcast
Té ser com el fil conductor
Perquè la gent escolti altres veus
No la meva
En molts moments
Pràcticament desapareixo jo
En total seran 14 capítols
El primer està dedicat
A veus que impressionen
Tant reals com imaginades
I es pregunta
Si existeix l'amor
A primera veu
I els esports amb Josep Antoneisa
El MotoGP
Stephen Bradel
Ocuparà la plaça de Mark Market
El Gran Premi de les Amèriques
Aquest cap de setmana
A Austin, Texas
El pilot de Cervera
Continua de baixa per lesió
També es baixa
Enea Bastianini
En bàsquet
El Manresa
Necessita guanyar el Tenerife
En el segon partit
De quarts de final
De la Champions FIBA
Per no quedar eliminat
El jugador Manresa
Dani Pérez
Confia en el factor pista
L'equip
Els darrers partits
Que hem jugat a casa
Hem tingut aquest plus
Hem aconseguit la victòria
Tant de bo
Amb l'afició
Puguem treure endavant
Partit a tres quarts
De nou
El nou Congost
A les vuit
El joventut rep
El London Lions
En vuitens de final
De l'Eurocup
Partit únic a Badalona
Els podreu seguir tots dos
Per les aplicacions
De Catalunya Ràdio
A les Champions de futbol
Avui a les nou
Real Madrid
Chelsea
I Milan Nàpols
El premundial femení
Dambola
Espanya juga
Contra Àustria
Partit decisiu
Qui guanyi
Anirà al Mundial
A la Copa del Món femenina
De Waterpolo
Espanya juga avui
Contra Itàlia
Després de guanyar
El primer partit
Davant dels Estats Units
I al Masters 1000
De Monte Carlo
Avui jugant
Medvedev
I Ruth
Caps de sèrie
Tres i quatre
Ahir van passar ronda
Djokovic
I Sisi Paz
Caps de sèrie
Un i dos
Fins aquí
Les notícies
Un mateix concepte
Tot seguit
Les notícies de Sant Just
Bon dia
Són les 12 i 6
Us informa
Mariona Sales Vilanova
L'Aula d'Extensió Universitària
Ofereix la conferència
Iran
De Pèrsia
Al País dels Ayatolàs
Demà dijous a la tarda
Aquest dijous 13 d'octubre
L'Aula d'Extensió Universitària
Des Pluques de Llobregat
Ofereix una interessant conferència
Sobre Iran
Titulada Iran
De Pèrsia
Al País dels Ayatolàs
A càrrec del biblioteconomista
I viatger
Josep Oriol Masclans
La conferència començarà
A les 6 de la tarda
A l'Auditori de la Residència
La Mallola
Situada al carrer Raval
De Sant Mateu
L'entrada és gratuïta
Per als socis
I té un cost de 5 euros
Per als no-socis
El conferenciant
Josep Oriol Masclans
És un expert
En el coneixement
Dels països que visita
I té una àmplia experiència
Com a viatge incansable
Que ha visitat
Més de 50 països
A més
És director
D'una de les biblioteques
De la xarxa
De biblioteques municipals
De Barcelona
I col·leccionista apassionat
Durant la seva xerrada
Masclans
Presentarà la història
I el patrimoni artístic
I cultural de l'Iran
Destacant la seva gran riquesa
I diversitat
Així mateix
Descriurà
Les característiques
De la societat iraniana
La seva gent educada
Amable
I hospitalària
I com els turistes
Són ben rebuts
En aquest país
Des de l'Aula Universitària
De gent gran
Destaquen
Que és una oportunitat
Única
Per conèixer millor
Un país desconegut
Per molta gent d'aquí
Solidança
Inicia un nou curs
D'instal·lació i manteniment
De plaques solars fotovoltaiques
El passat 11 d'abril
Va començar una nova edició
Del curs d'instal·lació
I manteniment
De plaques solars fotovoltaiques
Una aposta de Solidança
Per ampliar les disciplines
Del sector de les noves tecnologies fotovoltaiques
L'objectiu d'aquesta formació
És crear noves oportunitats laborals
Per a les persones participants
Durant el curs
Els alumnes aprendran
Les tècniques bàsiques
D'instal·lació i manteniment
De plaques solars fotovoltaiques
Amb les quals podran augmentar
Les seves oportunitats d'inserció
Al món laboral
Un dels aspectes
Més importants d'aquest curs
És la realització
De pràctiques
En empreses del sector
El que permet als alumnes
Posar en pràctica
Les tècniques apreses
A l'aula
I tenir una experiència laboral
Iniciant així
El seu currículum
Dins el sector
La formació
Té una durada
Total de 218 hores
I està dirigida
A persones aturades
El curs és gratuït
I es realitzarà
Al centre de formació
De Sant Joan d'Espí
De dilluns a divendres
De 9 a 2
I finalitzarà
El 14 de juliol
Grups ecologistes
Acusen d'irresponsables
Als ajuntaments
Del Baix Llobregat
Per inacció
Davant la sequera
Les agulles
Ecologistes en acció
Ha criticat
L'incompliment
Per part dels ajuntaments
Del Baix Llobregat
Enfront de la sequera
Que estem patint
I ha reclamat
Accions urgents
I decidides
Per fer front
A la situació
En concret
L'organització ecologista
Ha demanat
Als ajuntaments
Que aprovin
Plans d'emergència
I inverteixin
En reduir
Les fuites d'aigua
Així com
Que remunicipalitzin
El servei d'aigua
I que la gestió
Sigui democràtica
I transparent
Tal com proposa
El col·lectiu
Aigua és vida
La comarca
Del Baix Llobregat
És la segona
Major densitat
De població de Catalunya
Amb 1.715 habitants
Per quilòmetre quadrat
I té una població
De 833.540 habitants
Només 4 dels 15 municipis
Que estan obligats
A redactar
Un pla d'emergència
Per sequera
Han presentat
El seu pla
Mentre que uns altres 3
Han rebut
Una avaluació desfavorable
I la resta
Està en tràmit
O no ha presentat
El pla
Els col·lectius comenten
Que els ajuntaments
Segueixen planejant
Creixements urbans
I de població
Que no són sostenibles
A llarg termini
D'aquesta manera
Insten els ajuntaments
A prendre decisions
Concretes
Per gestionar
La demanda d'aigua
I no planificar
Creixements urbans
I econòmics
Que puguin ser
Contraproduents
A nivell ambiental
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
A l'informatiu complet
De la UNA
Fins després
El canvi climàtic
Aseca els rius
Posa en risc
L'abastament d'aigua
I la producció d'aliments
Treballem per fer front
A la sequera
I garantir l'aigua
Però cal l'esforç
De tothom
Cada gota compte
La pluja no la controles
La eixeta sí
Generalitat de Catalunya
M'ha enviado
Now
Move it
Move it for me
Pots buscar
Can no trobaràs
Ma he embajat
Da la primera
Pa' llegar aquí
Ni con escalera
Ah, ah
Y sé que pica
El aguijón
No está pa' tonterías
Ah, ah, ah
Y sé que pica
Quan vas das cd
Que no era la escullida
Bades, bades, bades
Da la down
You wish
Que estuviera a tu lao
Bades, bades, bades
Da la down
You wish
Que estuviera a tu lao
Las nenas presumidas
Juguem una trelliga
Tal peres una amiga
Si te movem a la pista
Las nenas presumidas
Desemmarcala per vida
A ti si no m'oblidas
M'era su a lo que digas
M'era su a lo que digas
Que m'és igual que arribi a un altre
Si al dia ploraves a la meva cama
Ves dient que sóc una exageradat
Que ho lavaves
Si em veus cara a cara
Tenim sens
For doing what you did
Em fa pena que ella es fiqui al teu llit
Cadascú ja sap com
T'ho em tranquil
Esportius i t'ho estàs perdent
No saps a què t'estàs perdent
I t'ho perds des de fa molt
De veritat tu vols seguir perdent
Si no veus esport femení
T'estàs perdent la meitat de l'espectacle
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya
La Generalitat de Catalunya
I la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Col·labora a Ràdio d'Esvern
Estudio l'FP d'Auxiliar d'Infermeria
Puc aporta molt al sector de les cures
Jo faig energies renovables
Curso una FP dual
Estudio i treballo alhora
El teu fill pot ser un d'ell
Descobreix el seu futur a sp.amb.cat
EFAPRO
Amb l'FP aviat podran volar
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB
Hi ha una màgia que no té truc
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi
Vols practicar català?
Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al voluntariat per la llengua
El programa de les parelles lingüístiques
a b-xl.cat
Perquè quan parles, fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig de futurs
012
La Generalitat
Al teu costat
Si com a dona vols saber
Quins recursos tens al teu abast
A les oficines d'informació
De l'Institut Català de les Dones
Trobaràs l'atenció que necessites
Et podem orientar sobre salut
Ajuda afectiva o sexual
O assessorar sobre qüestions específiques
Per a dones i infants
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills
Abusos o situacions de violència masclista
Per tots aquests casos
Trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic
Entra a gencat.cat barra atenció a les dones
012
La Generalitat
Al teu costat
Continuem a la justa
Ara justament és un quart de dotze
I ara, a continuació, farem la secció amb la Glòria Cunessa
Hola, bon dia
Glòria, què tal?
Hola, Raquel
Com estem?
Doncs molt bé, aquí com cada dimecres
Com cada dimecres per tu
Però és el meu primer cop un dimecres presentant
I estic molt contenta de tenir-te aquí a l'espai
Ara ja ens hem conegut
Jo no et coneixia
Però a partir d'ara espero que cada dimecres
Tinguem una petita xerrada sobre museus i exposicions que es fan
En principi a la província de Barcelona
Però inclús a vegades parlem d'Espanya
O de, si és precis, d'algun altre lloc del món
On fan alguna exposició que val la pena
Com a mínim, si no es pot anar, doncs sapiguer que existeix
I què tenim per avui? Perquè tinc entès que parlarem del molí paperer
Sí, el molí paperer de Capellades
Aquest molí és molt antic
I el fan, a veure, fan encara paper
Però ja no és a...
Va arribar a ser...
Comencem per la Noia
La Noia és una comarca que tenia 16 molins paperers
I era de les més importants
Dins d'aquests 16 molins
Hi ha aquest que vam anar a visitar nosaltres
Que em sembla que és un dels pocs
O és l'únic que ara funciona
Funciona relativament
Perquè el que fan és un paper molt especial
Per encàrrec
Els hi demanen
I aleshores ells fan el que volen
El paper depèn del gruix
Del tamany
De la qualitat
Del color
Bé, vas allà i aleshores aprens molt de paper
És un món que normalment es desconeix
Tu vas a la papereria
I li dius
Dona'm un paquet de folis
I et donen 500 folis
I ja està
I no te n'enteres de més
A vegades, com a molt, pots dir
Dona'm el de 80 grams
O de 90 grams
Però bé
Allà és un lloc interessant
En quant a que t'expliquen tot el que és el paper
Com funciona
Com es fa
La pasta
O sigui, ho veus perfectament tot
Des del començament
Que el tractament és amb draps
Comencen amb els draps
Quan arriben
Com els bullen
Com els tallen
Com els premsen
Com els fan petits
Fins que es converteixen
Després, a poc a poc
A través de tots els canvis que li fan
Doncs es converteix en paper
Inclús a dalt
Doncs hi ha
Són tres pisos
És molt bonic el lloc
Que té un llac a davant
Bé, un llac
Un petit estany a davant
Perquè lògicament
No pot haver-hi un molí de paper
Sense aigua
Aleshores
Allà tenim un estany
I aquesta és com una masia molt gran
Perquè té com tres o quatre plantes
I a cada planta hi ha una cosa diferent
I a la planta de dalt
Trobem
Si comencem
No tan amunt
Anem a una planta més a baix
Al mig trobem
El procés de fabricació
Del paper en el molí
I aleshores hi ha una sèrie de panels
On t'explica tot com funciona
Com va
El que és la xilografia
La serigrafia
T'expliquen tots els sistemes que hi ha d'impressió
I vas aprenent coses que no s'havien ocorregut mai
Hi ha les premses assecats del full
L'enculat
L'embalatge
El transport
Tot
Perquè clar
També el transport
És important
El transport del paper
No es pot fer de qualsevol manera
No es pot tirar
S'ha d'anar amb compte
I tot això t'ho explica molt bé
En una sèrie de sales
Que estan dividides
En unes seccions
On t'expliquen totes aquestes coses
I després també hi ha
Les fotografies
De tot això
Hi ha una mena de placeta
Que no és així
És com una habitació rodejada de panels
On t'explica tota la producció
Com funciona
I vas aprenent
Vas aprenent fins a arribar al final
Que és on veus el resultat
T'explica com són els papers japonesos
Per exemple
Perquè sempre han tingut molta fama
Sí, molta cultura d'això
Hi ha molta cultura del paper japonès
Perquè són molt especials
I aleshores allà t'ho explica
Bé t'explica el paper del Nepal
Que és diferent
Com ho fan
Com el fabriquen
Com el transporten
Des de quan és
O sigui, comencen donant-te tota una explicació
Tant el paper del Nepal
El paper del Japó
I una de les altres coses que hi ha
És una maqueta petita
De com un metre i mig
O dos metres
On hi ha una fàbrica
Un lloc on es fa paper
Però que és com una casa de nines
O sigui, és una casa de nines
De fabricació de paper
Que és molt curiós i molt bonic
Perquè clar, tot és en tamany mini
I bueno, doncs vas recorrent
Vas veient
I aleshores en aquest lloc
A part de la importància del paper de la noia
Aleshores el que fan és
En una de les plantes
En aquest cas és la planta superior
Que és les golfes diríem
O sigui, el sotaterrat
Aquí han fet una exposició
On la Laura Beringo
Montse Baqués
I la Dorothea Elfring
Presenten el que es diu
El living room
Mil fulls al molí paperer de capellades
Aquestes tres persones
Dones
En principi
Estan a vegades aquí representades
Al Marcart
I aleshores
Fan coses allà
I
També
S'han unit
No han fet
O sigui, no és que sigui un col·lectiu
No
Cada una és cada una
I s'han unit per fer aquesta exposició
Que la tenen
Van començar fa
Fa un parell d'anys
Estem parlant de l'exposició
Living room
Sí
Sí, perfecte
Sí
Living room
El que tu deies
S'ha de dir que
Sí
Que la porten
Bé, que participen artistes conegudes
Sí
Que són de Sant Lluís
Això s'ha de remarcar
Sí
I també de fora
Sí
Ara hi ha
No sé si són dos artistes
De fora
Que ja n'hem parlat
Algun dia
I crec que també hem vingut aquí a explicar-ho
Sí
I
Elles són, sí
Són el living room
Però són tres persones
Que no
No es consideren col·lectius
Sinó tres persones
Que s'ajunten
Per dir-ho d'alguna manera
Per fer algun tipus d'exposició
Aleshores
En aquest cas
Estan en el molí paperer
Tot es tracta lògicament de paper
T'expliquen, doncs això
Com funciona
Com és
Com es fa
I ells tenen allà
A més
Bé, hi ha una part
Que és, per exemple
El sacat del paper
I és divertit
Perquè tu entres allà a la teulada
I veus
Els cordills
Sí
Les pinces
Però el que hi ha penjat
Són quadros
Quadrats
Paper quadrat
Penjat
Que s'està secant
Això em recorda
Com es feien abans
Les fotografies
Amb el color vermell
A la
A la
Una habitació fosca
Exacte
Que s'havia de secar la fotografia
Després de l'exposició al sol
O a la llum
Sí, sí
Doncs el mateix
Amb el paper passa el mateix
Té tot un treball
Que l'has de seguir
Perquè surti al final
Doncs el que vols
Després
El que tenen allà
L'exposició aquesta
Clar, són coses
De ser fetes per elles
Quan dic peces
És perquè no puc dir
Ni quadros
Ni escultures
O sigui
És una barreja de tot
I hi ha, per exemple
Aquí davant tinc una fotografia
Que és
Uns panels de paper
Emmarcats amb unes fustes
Però que no són quadrades
O sigui, no és el típic marc
Sinó que estan simplement
Posades perquè
Subjectin aquests papers
Que són truquelats
I que són foradats
I que
Són o molt allargats
I
Bé, és una exposició
Diferent del que estem acostumats
On hi ha també
Com unes cortines de paper
Paper com seda
I a la vegada també
Hi ha unes tires llargues
Que pengen despreocupadament
Que són fetes com amb tinta xina
Vull dir
Que bonic
Bé, és una exposició
Sí, és
És delicada
Saps?
O sigui, és una exposició
Molt delicada
Perquè el tractament del paper
És una cosa molt delicada
I tot això
Doncs ho reflecteix
Després hi ha un video
On s'explica
Tot el procés
Tot això
I allà pot seure
No sé si són 10 minuts
O 20 minuts
I veus
Tot explicat
A través de la televisió
Després hi ha algunes peces
Per allà sueltes
En petit
Del que podria ser
En gran
Feta amb fusta
I paper
I bé
És
És curiós de veure
Perquè són coses
Que no les has vist mai
A monseu
Tot això no ho veus
En canvi aquí
Al tractar-se de paper
I d'un lloc
Que és un molí
Doncs és com
Molt interessant
Molt interessant
Aquesta exposició
Que es diu
Mil fulls al molí
Paperer de Capellades
Estarà posada
Del 25 de març
Al 25 de juny
Important
Important
Del 25 de març
Al 25 de juny
En aquests moments
L'horari
No el sé
No el tinc a davant
I la informació
On es pot trobar
Tota aquesta informació?
Jo crec que
Buscant el molí
Paperer de Capellades
Molí
Paperer de Capellades
Sí
O bé
Living room
També és possible
Que trobem coses
Però
El molí de Capellades
Quasi segur que sí
Això està
Per si algú
No ho vol buscar
Al carrer Pau Casals
Número 10 de Capellades
Aquí ja teniu
Tota la informació
Sí
Bé
Jo tinc un petit
Fulletó
Un petit fulletó
Que explica
L'exposició
Aquesta
I estan les tres
Autores
Veig que és
De Living room
Sí
I hi ha també
Clar
En aquell paper
O sigui
Aquí ja estan
Moltes de les imatges
De les obres
Del procés
Sí
Hi ha algunes obres
I hi ha la fotografia
També molt divertida
De les tres autores
Ficades en una estanteria
Bé
Està bé
Està bé
És curiós
Aleshores
A més és un
Justament allà es vien acabat
Perquè al ser tan interessants
La gent s'ha endut
És un paper
Doble dinar 4
O sigui
Si no m'equivoques
Un dinar 5
No
Dinar 5 és més petit
Doble dinar 4
I que està plegat
I tallat pel mig
Ja ho veus
Sí
I aleshores es plega
D'una manera determinada
I queda com una petita llibreta
Ai que bonic
És que de veritat
Em recorda
Perquè jo a més
O sigui
Fa un
Sí va ser l'any 2020
L'any passat
Vaig fer
Aquestes fotografies
Vaig aconseguir fotografies
Que no va sortir gairebé res
Però aquestes fotografies
Que es fan amb el líquid
Amb l'exposició i tal
I em recorda una mica
Com abans
Es feia tot el que és això
La papereria
Les fotografies
La impressió
No al final
Sí
I és curiós
Sí, sí
Sí
I una cosa que té
Allà
Mira
No sé si ho alcances a veure
Veus
Tot el paper penjat
Sí
Ho és supercuriós
Allò que és molt maco
Perquè són unes golfes
Unes golfes
A dalt de tot
Sí, sí
I amb unes vigues de fusta fantàstiques
Sí
Més gruixudes
Més primes
Allò que és interessant
I aleshores posats
Amb aquest paper penjat
Dels cordills
I les làmines de paper
A baix
Les muntanyes de paper
O sigui
Els plecs de paper
Posats
Són de diferent qualitat
Els pots tocar
No gaire
Però els pots tocar
Ah, sí que es pot?
Bueno, tocar
Per veure
Que a més
Si no et deuen massa
Aquí no
Hi ha un superviso
Que et renya
Però
El tenderero
Que no sé com diu en català
L'estenedor
L'estenedor del paper
És una cosa
Doncs que
No estem acostumats
A veure-ho
I
Jo et volia preguntar
Glòria
Que és que això
Em recorda molt
Avui dia
Per exemple
S'ha posat de moda
Un altre cop
Fer tasses
Per exemple
O sigui
Tot el que és artesanal
Manual
Els oficis
De tota la vida
Diguéssim
És com que
Es reprenen una mica
Sí
No sé si m'estic
Ficant una mica en un lí
No, no, no
Però creus que
Més que
T'anava a preguntar
Si té futur
Això
Aquest tipus
D'art
O
Llarga durada
Tu com ho veus això?
Jo crec que sí
O sigui
La gent
Cada vegada
S'interessa més
Cada vegada
S'interessa més
Per
Per el que són
El perquè de les coses
Com es treballen
A l'origen
Una mica també
Com?
A l'origen
Tornar una mica
Clar
És que aquí comencem
Ja parlant del paper japonès
Que té milers d'anys
Em sembla
No sé si
Això va començar
A Àsia
A l'Orient
A la Xina
O sigui
El primer
O sigui
És a Àsia
On neixen
Dos dels elements
Més importants
Per la difusió
De la cultura
Que és el paper
I la impremta
I això va ser
Dos segles abans
A Jesucrist
O sigui
Que clar
I a través dels àrabs
Van arribar
A Europa
O sigui
Després ja van inventar
La impremta
Amb el Gutenberg
Al segle XV
No?
Però
La impressió
De fet
Doncs
Ja sabem
Els Egiptes
A l'Egipte
Els papirs
I totes aquestes històries
O sigui
És una cosa
Que és molt molt antiga
No?
El paper
I segueix sent el paper
Vull dir
Podrà ser de més qualitat
O menys qualitat
Però així com la televisió
Tot això
Canvia moltíssim
Tot el que és la imatge
Canvia moltíssim
Tot el que és el món digital
Al final
El digital
En canvi
El paper
Segueix en paper
I el seguim fent servir
I de moment
No hi ha res
Que substituïa així
El paper
A mi em passa
Per exemple
A nivell de
Quan faig
Que ara es diu
Journaling
O faig
M'organitzo el dia
Faig servir agenda
M'agrada que sigui
L'agenda física
Perquè així me'n recordo més
Del que he de fer
És com que
O si he de fer una carta
O
És com que queda més plasmat
En el paper al final
No?
És més físic
Menys volàtil
Bé
Sí, sí, sí
Tens tota la raó
Jo quan vaig a una classe
O vaig a una conferència
Sempre vaig a un blog
I apunto tot el que diuen
Perquè després me'n recordo molt més
Perquè en el moment
Que ho estàs escrivint
És el procés que tu fas
El procés que tu fas
Fa recordar-ho
O sigui
Jo sempre
La gent
Ningú
Vaig a unes classes aquí
A Can Ginestà
I normalment la gent
No pren apunts
Jo estic tot el rato
Apuntant, apuntant, apuntant
Jo sóc igual
Perquè a les hores
Ho recordo molt més
Em queda molt més
Si ho escric
Que no si simplement
Ho escolto
Si ho escolto
Després no me'n recordo
En canvi
Si ho escric
Encara que després
No ho torni a veure mai més
En el moment que ho escric
Se'n va gravant
Sí, clar
És un treball de gravació
Exacte
Sí, sí
És bastant interessant
I el mateix
Jo, per exemple
A nivell del que és el dibuix
Clar, últimament
Es fan servir moltes eines digitals
Per dibuixar
Sí
Però, clar
Tot el mèrit
I tot l'esforç
Que requereix fer-ho en el paper
Jo és que crec
Jo ho valoro moltíssim
No sé com ho veus tu
Bé, jo vaig fer Belles Arts
Aleshores
Fèiem
La part que jo vaig agafant
No fèiem servir
Les eines digitals
Pràcticament per res
Només que per escriure
I fer
Doncs
El que teníem que dir
I escrit
Fer resums
O fer històries
Però
En canvi
En aquest
Aquí sobretot
Aquí expliquen molt
En el Moliu
Expliquen molt
El que és la xilografia
La tipografia
La calcografia
Gravat en relleu
Serigrafia
Litografia
Offset
Vull dir
És que hi ha una quantitat de coses
Que diem impressió
Bueno, ojo
Impressió
Hi ha molts tipus d'impressió
I aquí
Allà està molt bé
Perquè t'ho expliquen
T'ho representen
T'ho ensenyen
Aleshores veus
Exactament
Què és cada cosa
O sigui
I a més
T'expliquen
Per exemple
La xilografia
Doncs jo no sabia exactament
Mira que treballo amb el tema
I he estat estudiant
Nevellesars
Aquí t'ho expliquen molt bé
Perquè diu
Xilografia
Denominem xilografia
Els gravats sobre blocs de fusta
Tant de text com d'imatge
Realitzats abans del segle XVI
O sigui
Jo no sabia que la xilografia era
O sigui
Feta abans del segle XVI
I tot el que és a partir del XVI
Sembla que ja no pugui ser xilografia
O sigui
Donen les explicacions
A cada una de les coses
I a més t'ho representen
I la veritat
És que està molt bé
A la gent que li pugui interessar el tema
Està francament
Molt ben explicat
I molt representat
I molt visual
Que ara avui dia
I molt visual
És com que tot el que és visual
Crida més l'atenció
És més senzill de consumir al final
Més senzill pels nostres ulls
Exacte
I resulta
Tot i que a vegades no és així
Però resulta ser més interessant
Llavors és accessible
Bé la cultura que tenim ara
És totalment visual
Sí
Absolutament
És absolutament visual
A més
La televisió ens ha canviat la vida
Bé
A mi me la va poder canviar
Però
Tu ets més jove
Però abans era la ràdio
I ens posàvem a sota de la ràdio
Escolta la ràdio
Tota la família
I sabies els programes que feien
Com era la tele
I els escoltaves
I els estaves esperant
I de com va arribar la televisió
I llavors
Bé
Encara que la ràdio actualment
No sé si saps que jo soc publicista
La ràdio actualment
Encara que no us sembli
És importantíssima
O sigui
Ja sé que aquí teniu la ràdio
Però és que la gent
Pràcticament no hi ha ningú
Que no escolti cada dia a la ràdio
Per exemple
Si condueix
I de la ràdio després es crea podcast
I el podcast es consumeix moltíssim
Perquè al final
Afavoreix el que és el multitasking
Que vol dir
El multitasking
Quin significa
Jo estic rentant qualsevol cosa
Endreçant la meva habitació
El que sigui
I de fons que tinc
Un podcast
Una cançó
Al final
T'acompanya
Et fa companyia
Una ràdio
Un podcast
I és una forma també
De divulgació
Molt pràctica
Perquè
El que dic
Perquè et permet fer moltes coses
Al mateix temps
I també perquè
Jo crec que és més fàcil
Que un llibre
Per exemple
És molt més fàcil
De consumir
Més senzill
Requereix menys esforç
No sé si és millor o pitjor
Ara que tenim aquest nou llenguatge
Sempre
O sigui
Sempre es va adaptant
Per les dècades
Amb el tema
Suposo que hi ha molta gent
Que t'està escoltant
Com que hi ha gent gran
Per aquí que el poble
Explica'ls-hi el que és un podcast
Ai
Molt resumit
Quina responsabilitat
No, no, no
Mira, justament
I faig publicitat
És que jo l'altre dia vaig estar mirant
Perquè tampoc sabia el que era
Bé, l'altre dia potser fa uns mesos
No
Perquè
Són aquestes noves paraules
Que hi ha gent gran
Que no les coneix
Un podcast
És una gravació
És una gravació
Del que sigui
Per exemple
Nosaltres
El que és la justa
Aquest matinal
Aquest programa
Després
Ho guardem
I pengem el podcast
És a dir
Pengem
La gravació
I jo crec que també
Avui dia
Associem
Quan tu dius
Escúchate el podcast
Que assecador
Qui sigui
És una mica
Escolta't el programa
D'aquesta persona
Que ha tret un programa
Un xou
I escolta'l
És una mica això
Ja ho sabeu
Espero haver-ho explicat bé
Sí, és una mica això
I avui dia el que passa
És que un podcast
Està disponible
A un web
Al Youtube
A molts
Com dir-ho
A molts
A moltes fonts
A moltes plataformes
Llavors és molt excessiu
Tu pots accedir des del mòbil
Pots accedir des de l'ordinador
I a qualsevol lloc
Llavors és molt
I a qualsevol hora
Perquè després queda enregistrat
Ja es pot consumir quan sigui
Llavors és molt senzill
De consumir
Bé, doncs ja sabeu
Si voleu escoltar
El que estem dient
Perquè heu arribat tard
O un dia no arribeu a temps
Agafeu l'ordinador
Us aneu a Google
O el que feu servir
A internet
I aleshores busqueu
Ràdio d'Esvern
I mirareu
El podcast
La Justa
La Justa
El nom és La Justa
I queda ja enregistrat
Queda ja enregistrat
Com un podcast
I però jo crec
També
I ja en els últims minuts
Que queden de secció
M'agradaria parlar una mica
De
Que al final
Sembla que
Tot el que no quedi
En paper
És a dir
En físic
És
Si queden a l'aire
Llavors és com menys
Per exemple
El que passava amb el paper
I amb els llibres
Molts llibres
Que per certa ideologia
Es van cremar
Per exemple
És que aquella informació
Es va perdre per sempre
Avui dia
Com tot queda al núvol
Com tot queda a internet
Està ja
Llavors
Jo no sé si això és perillós
No és perillós
És curiós al final
Bé
És perillósíssim
Perquè dius una cosa un dia
I ja
O sigui
T'ho recordaran tota la vida
Jo penso que és perillósíssim
Perquè
Ara que
Hi ha aquesta
Aquesta gent
Que es dedica
A
A fer
Com
Com li diríem
A
A boicotejar
Sí
A boicotejar coses
Perquè sí
Perquè sí
Aleshores
Si no tenim tot
Ben guardat
I amagatzemat
I
Sigui en el núvol
No en sigui
Però repetidament
Com tu dius
Un dia
El núvol pot durar
Clar
No?
O sigui
Sabem com són els núvols
Que desapareixen
O sigui que
Encara que ens sembli
Que està tot molt segur
Està segur
De veritat
Jo no ho sé
No ho sé
No ho sé
Però jo crec que
És que arriba un punt
En el qual
Hi ha molta
O sigui
Ja
Mira
Jo vaig estudiar periodisme
I hi ha un term
Una paraula
Que es diu
Infoxificació
Infoxificació
Em sembla
Que és
Accès d'informació
Però no és bo
Aquest terme
És pejoratiu
Aquest terme
Perquè al final
És
O sigui
Crec que
Com a éssers humans
Ens és impossible
Consumir
La quantitat d'informació
Que està al nostre abast
I
O sigui
Crec que al final
És perillós
No tenir un filtre
O sigui
Consumir qualsevol cosa
Perquè sí
I com saps
Que és veritat o no
Diuen que el que ve per internet
El 50% són fakes
Si són fakes
O sigui
Són mentida
Si són fakes
Com ens n'entenem
Perquè el que ens arriba
A mi m'han arribat coses
Que me les he cregudes
I després resulta
Que no eren veritat
No eren veritat
És que
A més
La gent que s'hi dedica
A fer fakes
Ho fa tan bé
Que és que t'ho creus
Això és com
Aquella vegada
Que vam fer
El final de los mundos
No me recordo com es deia
Que vam fer parlar ràdio
Que ja estava acabant el món
El 2012?
No
Abans
Abans
El 1940-30
Bueno
S'ha de repetir
La teoria
Amb el temps
Sí
I la gent s'ho va creure
Hi havia gent que es va suïcidar
Perquè per la ràdio
Estaven donant
Que s'acabava el món
I la gent s'ho va creure
I d'això
I d'això s'han fet pel·lícules
I tota una història
Sí, sí, sí
Clar, és que el que et diuen
I si et convencen
Doncs és perillós
És molt perillós
Has d'aprendre a tenir criteri
Mira, això podríem inventar
O dir a les escoles
Que fessin una assignatura
O dins d'alguna assignatura
A aprendre
A conèixer
O almenys pensar
Quina notícia pot ser bona
Quina és dolenta
Quina és real
I quina és inventada
Sí
Perquè els nanos
Sobretot
El jovent
Els adolescents
És perillosíssim
És perillosíssim
Si a ells els arriben
Notícies
Que la droga és bona
Perquè això
Per l'altre
Per l'altre
Per l'altre
És cap allà
És que s'ho creuen
Jo m'he trobat una vegada
Que vaig dir
Bueno
Però és que la droga
És molt dolenta
I
Al principi
Sí, d'acord
Estàs amb un núvol
I clar
I la criatura m'ha dit
No, no
Però bueno
És que quan te l'aprens
No s'havia après mai
Però quan te l'aprens
Diuen que et traslades
I que tot és molt maco
I que tal
O sigui
Costa molt
De fer veure a la gent
El que és bo
I el que és dolent
Clar
I
Potser aquest
Diguéssim
El pensament crític
Amb l'assignatura de filosofia
Ja queda com
Ja ho hem explicat
No
Però és que
No és només estudiar uns pensadors
De fa no sé quants anys
És també
Això
Aprendre
Amb tota la informació que tu tens
Doncs saber
Què consumir
I què no
I si ho has consumit
Bueno
Doncs això
Què pensar i què no
I també saber
Que és lícit
Canvia d'opinió
Perquè això també pot passar
Sí
A més
Estem en un moment
En què les coses
Més banals
Jo crec que ara
No hi ha ningú
Que no s'hagi enterat
Doncs que aquesta senyora
L'Anna Obregón
Ha tingut un fill
Que és un net
Un net
Que és un fill
Una
Una informació
Una notícia
Que no és notícia
Una cosa que és tan banal
Anècdota
Tant que li importa a la seva família
I a ningú més
Ens hem enterat tots
Bé
Per dalt i per baix
Vull dir
Ens ho han explicat
A totes les televisions
A tots els mitjans
Vull dir
És una cosa
I per què tenim que saber
Si aquesta senyora és la mare
L'àvia
És igual
És igual
I que amb les xarxes socials
Que la informació
Hem d'aprendre a controlar-la
Com tu has dit
Des de petits
I des de l'escola
Que ens ensenyin
Que ens hi ensenyin
A saber el que tenen d'escoltar
I el que no tenen d'escoltar
I el que han de creure
I el que no s'ho han de creure
Totalment
I ha confirmat
Tot el que els diuen
Clar
Glòria
Moltes gràcies
O sigui
M'ha encantat
Aquest debat
I el pròxim dia
Si vols
Podem continuar parlant
O sigui
Relacionant això
Amb les xarxes socials
Perquè
O sigui
Crec que és un tema
Molt interessant
Allò de la banalitat
Que avui dia
Bé, això és molt visual
I hi ha tema, eh?
Bé, doncs parlem-ne
Clar que sí
Molt bé
Fins el dimecres
Fins la pròxima setmana
Moltes gràcies
Adéu
Adéu
Bé, doncs parlem-ne
Bé, doncs parlem-ne
Bé, doncs parlem-ne
Bé, doncs parlem-ne
Sous-titlí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara mateix són gairebé ...
són tres quarts d'una passadanya
i ara parlarem amb l'Helena Berdoi
amb el teu repartit française.
Elena, ara?
Sí, ara sí
Ai, perdona, eh?
Problemes tècnics, que ara la primera setmana
Són els problemes així que tinc
Pel control i tal
Com estàs?
Bé
Què tal?
Bé, bé
He de dir que l'Elena Berdoi és de l'Associació de Veïns i Veïnes de Masllui
I ara parlarem del Mercat Ambulant del dissabte
Que ja mateix es gestiona l'activitat infantil
I hi ha la proposta de fonteria d'artesania
Què ens pots explicar d'això?
Del dissabte, d'aquest dissabte, el dissabte 15 d'abril
Doncs mira, hi haurà el Mercat Ambulant com cada dissabte
A més a més hi haurà contraparades de comerços
Com els primers dissabtes de mes
I a més a més hi haurà una mostra d'artesania d'alguns artesans d'aquí Sant Just
Que, bé, o vendran o faran mostra dels materials de les coses que fan
I a més hi haurà un espectacle familiar
A càrrec de la companyia Dansa, diria
Sí
Una activitat per nens també que prepara patint-patant
I a dos quarts d'una hi haurà cantada caramelles del cor de pom de flors
D'aquí també de Sant Just
És una mica de tot de cor de Sant Just perquè així també fa una mica de poble
Sí
I així tothom coneix una mica de tot
Doncs és molt interessant
Aquesta informació està al Twitter
Crec que és al Twitter de l'oficial de l'associació de veïns i veïnes de Masluí
I això, o sigui, serà aquest dissabte
Aquest dissabte, sí
I les hores, tot el matí
Sí, tot el matí estarem allà
I també, digues, digues
No, això vull que estrem tot el matí
I que també hi haurà carpe de l'associació de veïns
Per si hi ha gent que es vol informar d'activitats que fem també de cada trimestre i tot això
I quin tipus d'activitats es fan de cada trimestre?
Doncs tenim, de moment que hagin sortit, segueixen avançant al Minimúsics
Hi haurà també classes de ball
Mira
Gimnàs per adults
I també hi ha l'espai de joc
Sí
Que està els dilluns i em sembla que de moment ja està
Que són així els que s'han anat sortint ara mateix
Doncs és bastant interessant perquè, a més, o sigui
Promoure l'activitat física sempre és una bona proposta
I que es faci això també a part
Doncs és molt interessant
Doncs, Helena, moltes gràcies per contactar amb nosaltres
Per això, de forma telemàtica, perquè ho estem fent per telèfon
Però estarem molt pendents de tot també el que es vagi dient al Twitter
De l'associació de veïns i veïnes de Masluí
I res, el dissabte, 15 d'abril, a les 10, ja sabeu quin pla hi ha
Moltes gràcies
Perfecta, gràcies
Que vagi bé
Adéu, igualment
Adéu
Adéu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I tot seguit repassem la resta de titulars.
L'Aula d'Extensió Universitària ofereix la conferència
Iran, de Persia al País dels Ayatolàs, demà dijous de la tarda.
Solidant s'inicia un nou curs d'instal·lació i manteniment
de plaques solars fotovoltaiques.
Grups d'ecologistes acusant i responsables
als ajuntaments del Baix Llobregat per inacció davant la sequera.
L'Aula d'Extensió Universitària ofereix la conferència
Iran, de Persia al País dels Ayatolàs, demà dijous de la tarda.
Aquest dijous 13 d'octubre, l'Aula d'Extensió Universitària d'Esplugues de Llobregat
ofereix una interessant conferència sobre Iran, titulada
de Persia al País dels Ayatolàs.
A càrrec del biblioteconomista i viatger Josep Oriol Masclans,
la conferència començarà a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència a la Mallola,
situada al carrer Raval de Sant Mateu.
L'entrada és gratuïta per als socis i té un cost de 5 euros per als no-socis.
El conferenciant Josep Oriol Masclans és un expert en el coneixement dels països que visita
i té una àmplia experiència com a viatger incansable, que ha visitat més de 50 països.
A més, és director d'una de les biblioteques de la xarxa de biblioteques municipals de Barcelona
i col·leccionista apassionat.
Durant la seva xerrada, Masclans presentarà la història i el patrimoni artístic i cultural de l'Iran,
destacant la seva gran riquesa i diversitat.
Així mateix, descriurà les característiques de la societat iraniana,
la seva gent educada, amable i hospitalària
i com els turistes són ben rebuts en aquest país.
Des de l'Aula Universitària de Gent Gran,
destacant que és una oportunitat única per conèixer millor un país desconegut per molta gent d'aquí.
Solidança inicia un nou curs d'instal·lació i manteniment de plaques solars fotovoltaiques.
El passat 11 d'abril va començar una nova edició del curs d'instal·lació i manteniment de plaques solars fotovoltaiques,
una aposta de Solidança per ampliar les disciplines del sector de les noves tecnologies fotovoltaiques.
L'objectiu d'aquesta formació és crear noves oportunitats laborals per a les persones participants.
Durant el curs, els alumnes aprendran les tècniques bàsiques d'instal·lació i manteniment de plaques solars fotovoltaiques,
amb les quals podran augmentar les seves oportunitats d'inserció en el món laboral.
Un dels aspectes més importants d'aquest curs és la realització de pràctiques en empreses del sector,
el que permet als alumnes posar en pràctica les tècniques apreses a l'aula
i tenir una experiència laboral, iniciant així el seu currículum dins del sector.
Sant Just Notícies.
La formació té una durada total de 218 hores i està dirigida a persones aturades.
El curs és gratuït i es realitzarà al Centre de Formació de Sant Joan d'Espí,
de dilluns a divendres de 9 a 2 i finalitzarà el 14 de juliol.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019