10 i 9 del matí, avui obrim l'ajusta d'aquest dimícres d'ús de març.
Amb aquest tema es diu I Will Be Back, és de Sam Feld i Rookies,
amb aquest dia una mica rúfol, també us donem la benvinguda a tots i a totes.
A més, en un dia que estem de celebració, nosaltres l'ajusta en particular,
podríem dir-ho, portem 105 programes, però qui està de celebració és l'emissora,
és Ràdio d'Esvern, perquè avui l'emissora municipal de Sant Just celebra 38 anys en emissió a Sant Just,
per dir-ho amb altres paraules, hem aconseguit, podríem dir ser un referent d'informació local i també comarcal,
gràcies també a l'esforç de totes aquelles persones que han format part de la ràdio al llarg d'aquests anys.
Així que moltes gràcies a tots i a totes.
Nosaltres també hi hem format part des del 2017 d'aquesta història,
així que també ens sentim partíceps d'aquesta celebració.
Així com tots vosaltres, tots els que hi esteu a l'altra banda,
i també totes les persones que hi col·laboren d'una manera directa o indirecta.
Dit això, anem a resumir una mica el sumari del programa que tenim preparat per avui,
com dèiem, el programa número 105 de la Justa.
Comencem amb aquesta primera hora informativa, repassant notícies del municipi,
les tres notícies de Sant Just que tenim a aquesta hora, com sempre diem.
Sabeu que podeu recuperar més notícies que es van publicant al llarg del dia,
també al web, a radiodesvent.com, i també a les xarxes socials.
Aquest espai el fem amb l'Ua López, amb ella també repassem portades dels diaris
que rebem aquí a l'emisora, el diari ara, la Vanguardia i el periòdico.
També fem la previsió del temps en aquesta primera hora.
Etiqueta Meteo Sant Just, si voleu buscar i trobar informació a les xarxes socials.
saltarem a la segona hora per parlar, per un costat, amb Quim Déu.
Ell és un dels comissaris de l'exposició del cicle, de fet, anual d'art contemporari,
que es diu Mons, el món propi, a la sala Marc Art.
Doncs bé, amb ell parlarem de la relació que té aquesta exposició
amb el teixit pedagògic del poble.
I és que, a banda de tenir l'exposició física permanent,
podríem dir, durant aquests tres mesos que podeu visitar el Marc Art,
a banda d'això també van organitzant diverses trobades, activitats, tallers infantils
amb, com dèiem, el teixit pedagògic, el teixit escolar del poble.
Parlarem amb ell per saber quines activitats ja han dut a terme.
Segona hora també toca parlar d'història de Sant Just,
o, de fet, sovint parlem d'altres temes relacionats amb la vida,
amb la vida de Sant Just i la vida en general.
Això és un espai que fem amb Pep Quintana.
I, per saltar la tercera i última hora,
anirem a visitar l'exposició de Magrit al Caixa Fòrum amb la Glòria Conesa.
Amb ella farem aquest tour, podíem dir, no físic,
perquè estarem nosaltres aquí,
però, com sempre, ens il·lustra sobre aquestes exposicions que ha visitat ella.
Per cert, és una exposició que es pot visitar al Caixa Fòrum de Barcelona.
Si no coneixeu aquest artista belga, René Magrit,
potser hauríeu d'anar a mirar alguna fotografia seva,
de ben segur que us sonen aquestes figures d'homes amb barret,
amb un fons de cel o de plantes.
Heu de buscar una miqueta més sobre aquesta màquina Magrit,
que és el nom de l'exposició.
I acabarem parlant i desfent,
frases fetes, en aquest espai d'exposions lingüístiques,
amb l'Oriol Lluc.
Avui, doncs bé, sabem que ja ha passat el Carnestoltes,
però un cop passat aquest cap de setmana de Carnaval,
i també que estem a l'entrada de la quaresma,
toca parlar-ne una mica, encara que sigui amb caràcter retroactiu.
Així que avui l'Oriol Lluc ens portarà primer
l'origen d'aquesta paraula de Carnaval,
que prové, ja veureu, del segle XV,
i després repassarem algunes altres frases
que tenen relació directes amb el Carnaval,
com per exemple,
per Carnaval tot s'hi val,
o Carnaval amb la dona,
Pasqua amb el capellà.
Això és tot el sumari que us tenim preparat per avui,
com dèiem, aquest programa número 105 de la justa avui,
un 2 de març,
quan Ràdio d'Esvern està d'aniversari.
Fins demà!
Fins demà!
Un minut per un quart d'onze del matí,
escoltem abans, però aquest tema de sí,
això es diu Unstoppable.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
T16
!
la ràdioindustri de la ràdio khi!
notícies del municipi. A banda d'aquesta
que serà una de les primeres. Lua,
bon dia. Bon dia.
Mira, tant tu com la Maria Quintana
esteu força a prop de l'aniversari de la ràdio.
Mira. No sé si ho havia sabut abans,
però que ho sapigueu.
La ràdio és fiscis.
Mira, li preguntarem a la lanxa Limón
el divendres, a l'Espai d'Astrologia.
Exacte. Per quins astres es mou
l'emissora? Exacte. Com vibra?
Això hauríem d'anar preguntant
sovint. Què li afectarà?
Com van els planetes ara per la ràdio?
avui què? Hauríem de saber
l'hora que va néixer a la ràdio, per això.
Clar, en algun document...
Clar, perquè la primera emissió va ser en alguna hora.
En algun document segur que apareix l'hora.
Mira, podríem fer una carta astral a la ràdio.
Carta natal, perdó. Carta natal.
Estral, també, si volen.
Vinga, entenc i dedueixo
que una de les primeres notícies... Comencem amb aquesta, exacte.
Com parla de primeres, aquesta, no? Per cert, felicitats
per la part que et toca, també. Vinga. Felicitats
a tots els que formen part de l'emissora.
Exacte, i el que ens estan escoltant també,
també és seu, aquest aniversari.
I tant. Això, comencem informant
això, a Ràdio d'Esvern. La mesura municipal celebra
avui aquests 38 anys d'emissions a Sant Just
d'Esvern. Ràdio d'Esvern és un servei
creat per l'Ajuntament i aprovat per la
Corporació Municipal l'any 1983,
que tenia com a objectiu principal la
difusió de la realitat del municipi a través
de programes culturals i informatius radiofònics.
En repassem una mica la seva
història al llarg d'aquests 38 anys.
Així, el 2 de març del
1984, Ràdio d'Esvern inicia
les seves emissions regulars a les golfes
de Can Ginestar. Sant Just d'Esvern es va
unir el 1985, tot seguit,
el procés de legalització de les 114
emissores municipals de Catalunya,
demanant l'atorgament de la freqüència, que
encara s'utilitza dia d'avui al
CET 98.1 FM.
Un any després d'encetar les emissions regulars,
s'inauguran els nous estudis en un anex
de Can Ginestar, amb una millora substancial
tant de l'espai com dels equips tècnics.
Un dels grans canvis que s'aconsegueixen
amb l'estrena dels nous equipaments, respecte
dels anteriors, és la incorporació
d'un estudi locutori de gravació que
permet enregistrar espais radiofònics,
paral·lelament als programes que s'emeten en directe.
L'estiu del 86 s'emet el
magasin matinal Baix de Bòlit,
que permet oferir a la població
una programació matinal, que fins al moment
era inexistent. A la millora de les
instal·lacions també s'hi suma la incorporació
de la primera unitat mòbil.
Els serveis informatius locals han jugat
un paper molt important al llarg d'aquests anys.
A l'informatiu Vespre, que s'emetia
des dels inicis, l'any 1986
s'incorpora a l'informatiu Migdia
per tal de potenciar encara més la ràdio
com a mitjà de referència local.
L'any 1987, Ràdio d'Esvern
pren un paper important en la celebració
del mil·lenari del municipi. I d'altra banda,
aquell mateix any, des de l'emissora
un grup de col·laboradors van dur a terme
una iniciativa pionera a la comarca,
la radioteatre. Tot aquest conjunt
de gent ha fet possible...
Ho ha t'he perdut, per favor. Perdó.
Tot aquest conjunt de gent ha fet possible
al llarg d'aquests anys entretenir i informar
la població de Sant Just d'Esvern.
Al marge de la programació habitual,
Ràdio d'Esvern també ha muntat des dels seus inicis
programes especials en dates puntuals
i per cobrir algun fet destacat
i d'interès general per la població.
Ha estat i és un referent
d'informació local i comarcal
gràcies a l'esforç dels professionals
que han sabut guanyar-se la credibilitat
al llarg d'aquests anys.
La il·lusió de les persones, que des de l'any 1984
han format part de Ràdio d'Esvern,
és la que ha fet possible oferir als i les oients
moltes estones d'entreteniment,
d'informació, de diversió i de companyia.
Actualment, afegint-se al magasin
de Matins La Justa, conduït per Mireia Redondo,
i al magasin de Tardes La Rambla,
conduït per Núria García,
quasi un centenar de col·laboradors i col·laboradores
participen activament a Ràdio d'Esvern.
Així avui, Ràdio d'Esvern em pren el futur
amb la màxima il·lusió
i esperant acompanyar-vos durant molts anys més.
Un petit i discret aplaudiment
del públic que ens visitava avui.
Ah, exacte.
Podríem tenir públic, seria bastant divertit, he de dir.
Ai, jo estic bé aquí soleta, eh?
A mi no m'ha anat fora i és públic.
Ai, de veritat.
Que xafa guitarres, digueu.
Clar, això...
Però el pots col·locar allà com...
No, però aquí...
O sigui, com on estic jo, com a darrere.
Ah, a dins.
Clar, clar.
Ah, a dins.
Tocar la nuca a l'entrevistat, eh?
Sí, la taula aniria una mica més endavant
i a darrere es faria com una espècie de públic.
Una grada.
Clar, llavors jo ara, per exemple,
em podria girar, no?,
i preguntar, senyora Antònia,
què li sembla als 78 anys?
Quan fa que escolta la ràdio?
I participaria, interacció en directe?
Clar, però aquí llavors
has d'estar pendent de buscar persones que vinguin.
És a dir, la feina de buscar públic no és fàcil, eh?
Jo crec que una persona la trobem al dia.
Una al dia?
Sí, aquí se'n ta l'eta, no?
Una cantonada del estudi.
Tot el matí.
Però jo he vingut a veure-us.
Potser hi ha persones que estarien molt contentes
de poder fer això.
A més, pensa que haurien de portar auriculars,
perquè aquí dins, si no duen auriculars,
no escolten el que està passant.
Ho faríem.
Ho faríem.
Ho faríem a nivell tècnic ja, bueno, 2022.
Sí, sí, estem en el futur.
Això és el futur.
Clar, ja podríem fer el que volguéssim.
En ràdio es veu més del futur.
Vinga, de nou, enhorabona a tots i a totes aquestes
que formen part, o han format part també,
de Ràdio d'Esvern en aquests tants anys,
que són...
En fi, estem en la maduresa.
Podríem dir que en la ràdio està a maduresa.
En una etapa molt madura.
Què més?
Vinga, tenim una altra notícia
que ja no ha passat per aniversaris, m'imagino.
Doncs, no, mira,
ahir un centenar de santjustencs i santjustenques
es van concentrar davant l'Ajuntament
per la pau i per la condemna
de la invasió militar a Ucraïna.
D'acord amb els grups municipals
que conformen la Corporació Municipal
i davant de la invasió militar a Ucraïna
per part de les forces militars russes
i la greu situació geopolítica
que es d'haver aquest fet,
l'Ajuntament de Sant Just
va convocar ahir al vespre
una concentració a la plaça Verdaguer
davant de l'Ajuntament
per tal de fer aquest minut de silenci
per la pau.
Amb aquesta convocatòria,
Sant Just es va sumar
a la proposta del Fons Català
de Cooperació i el Desenvolupament.
I ens queda una última...
És que estava llegint, perdona,
estava llegint alguns tuits
que ens acaben d'etiquetar,
perdoneu,
que ens estan felicitant.
Doncs, gràcies també a tots aquells
que ens esteu felicitant.
Entre altres, també la regidora de comunicació,
Gina Pol, que explica
que és un orgull
ser la regidora de comunicació
amb aquest poble,
amb aquesta misura vocal.
Estic veient el GIF
que ha enjuntat
i és, bueno...
És molt expressiu.
Sí, no va dir
rauxa i diversió, eh?
Rauxa i diversió, sí senyor.
Vinga, va, i anem cap a una última notícia,
ara sí, aquestes hores,
què més tenim?
Doncs, és referent a cultura
i és que arriba una nova exposició
al celler de Can Ginastà
sota el títol
Emocions infantils
de l'artista Oksana Acosta.
Així, demà dijous 3 de març
s'inaugurarà aquesta exposició
que acull 27 quadres de Costa
amb retrats d'infants
que expressen les seves emocions.
S'hi podran veure
nens tristos,
feliços i curiosos
de diferents països.
L'artista busca d'aquesta manera
infant,
ja que creu que aquests
parlen més pels ulls
i per les expressions facials
que amb les mateixes paraules.
Acosta vol mostrar així
com les emocions
es manifesten de diferents maneres
mitjançant aquestes expressions facials,
postures
o expressions vocals
no lingüístiques.
Els 27 retrats
que conformen l'exposició
estan fets a partir
de fotografies
d'amics i coneguts
i també d'altres
extretes d'internet
que Acosta utilitza
com a referents
per tal de realitzar
els quadres
amb un estil hiperrealista.
La inauguració
es durà a terme
a partir de dos quarts de vuit
i comptarà
amb la presència
a l'artista
i també d'un guitarrista
i un saxofonista.
Has vist?
I a més dijous
per tant demà
tindrem a l'Oxana
aquí els micròfons
crec que de forma
sí, de forma presencial
cert
per parlar una miqueta
sobre aquestes
aquests retrats
que parteixen
d'unes fotografies
que ja veureu
força interessant
la manera
com ha buscat
o com ha trobat
aquestes imatges
per després ella
fer un retrat
o un dibuix
retrat sobre
és a dir
a partir d'aquestes
d'aquestes fotografies
que podeu veure
exacte
al celler
de Can Ginestar
vinga
fem una pausa musical
i tornem-lo
amb tu
a fer portades
dels diaris
ara tornem
fins ara
fins ara
espera que no trobo la cançó
a veure
espereu un segon
fins ara
ara tenim
ara tornem
vinga
fins ara


un segon
est
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Xipremat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la capital i insta la població a abandonar-la.
L'exèrcit invasor intensifica l'ofensiva per conquerir la segona ciutat ucraïnesa.
I en fotografia veiem aquest atac a la torre de telecomunicacions.
Diu que Kiev es va quedar ahir sense senyal televisiu
després que l'exèrcit rus ataqués a distància a la instal·lació.
La portada a l'ara, però, també passa per altres temes,
i és que Ayuso demana expulsar els que la van voler destruir.
En el seu comiat, Casado promet leialtat a un feijó
que encara no confirma la seva candidatura.
I, per últim, aquest punt final a les quarantenes,
també per als no vacunats.
La mesura afecta tots els contactes estrets
i entrarà en vigor aquest dissabte.
Una petita espurna de llum dins d'aquesta situació de Covid i pandèmia,
aquesta última que comentaves.
Passem també per la portada de l'Avantguàrdia.
Seguim amb aquesta fotografia,
que de ben de bo al matí, veure fotografies d'aquestes,
ostres, pateixen l'ànima tocada.
Exacte, perquè ens estigui escoltant i no tingui la portada davant,
es veu a quatre homes voluntaris
que retiren el cadàver d'una de les víctimes de l'atac rus
contra l'Ajuntament de Kharkiv,
la segona ciutat del país, entre runes, la veritat.
I fa referència a aquest titular.
Diu, Rússia reforça la ferotja ofensiva per ocupar Kiev.
L'artilleria russa s'acarnissa amb Kharkiv,
segona ciutat ucraïnesa,
i prepara l'assalt sobre la capital.
La crisi desencadenada per l'agressió porta Europa a trencar tabú
i reforçar la seva defensa.
Zelensky demana un dramàtic missatge a la Unió Europea
que demostri que fa costat a Ucraïna.
I també a l'avantguàrdia hi ha aquest article
que intenta respondre què hi ha a la ment de Putin.
Passem per una altra qüestió,
i és que la guerra també posa en qüestió l'alça
de tipus del Banc Central Europeu i la FED.
El conflicte ucraïna empenya els bancs centrals
a repensar els plans per endurir la política monetària.
La primera conseqüència està sent la caiguda
de la rendibilitat del deute públic a Europa i als Estats Units,
un avançament del gir monetari.
Passem per altres temàtiques,
i és que hotels, llibre i restaurants a Barcelona
es reviuen amb el mobile,
i per últim el PP acomiada a Casado
mentre Iuso exigeix expulsions.
I acabem amb la portada del periòdico,
del rotatiu el periòdico,
que és l'últim que tenim aquí a l'emissora,
i seguim també amb qüestions entre Ucraïna i Rússia,
i d'altres que també toquen aquí una miqueta més a prop,
a Catalunya també.
Exacte, el periòdico obre amb aquest gran titular,
diu Putin redobla l'atac,
un gran convoi militar es dirigeix a Kiev
i destrueix la seva torre de comunicacions.
Dius Elensky aconsegueix el suport del Parlament Europeu
per a l'ingrés d'Ucraïna a la Unió Europea.
I en fotografia veiem aquesta torre de comunicacions de Kiev
atacada per un projectil llançat per les forces russes ahir.
Diu el periòdico,
travessa Ucraïna amb els joves que lluitaran a les zones ocupades.
Rússia veu perillar el seu dret a veto a l'ONU,
que va heretar de la Unió Soviètica,
i els experts recomanen parlar amb els nens sobre la guerra
només si pregunten.
Pel que fa al Partit Popular,
Ayuso frustra el comiat de Casado demanant expulsions.
A Catalunya, els experts de salut a favor de retirar les mascaretes en interiors
i també passa per aquesta anticontaminació.
Barcelona podrà cobrar peatge als vehicles que entren al centre.
Per últim, amb una petita fotografia,
la lliçó de vida de l'exporter Juan Carlos Unzuer en la lluita contra l'ELA.
I amb aquestes últimes notícies acabem el repàs d'aquestes portades dels diaris.
Sarací Lua, que vagi bé i a celebrar aquest aniversari de l'emissora.
Exacte.
Tornem demà amb tu.
Fins demà.
Fins demà.
Adéu.
I nosaltres ens quedem escoltant temes com aquest de Sebastián Llatra,
això es diu Tacones Rojos.
Tu amor es uno de esos que te cambian con un beso y te pone a volar.
Mi pedazo de sol, la niña de mis ojos, tiene una colección de corazones rotos.
Mi pedazo de sol, la niña de mis ojos, la que baila reggaetón,
con tacones rojos y me pone a volar.
La que me hace llorar, la que me hace sufrir, pero no paro de amar.
Porque me hizo sentir que gané la lotería, antes ella no sabía que alguien podía amarme así.
El día que te conocí, lo sentí, me dejé llevar, me morí, reviví en el mismo hogar.
Solo entraba para emborracharme, no esperaba enamorarme de ti.
Ni tú de mí pasó así, y así empezó nuestra historia, no falla mi memoria.
Yo te dije, baby, ¿qué haces tú por aquí?
Así empezó nuestra historia, y te llevé pa' Colombia.
Mi pedazo de sol, la niña de mis ojos, tiene una colección de corazones rotos.
Mi pedazo de sol, la niña de mis ojos, la que baila reggaetón,
con tacones rojos y me pone a volar.
La que me hace llorar, la que me hace sufrir, pero no paro de amar.
Porque me hizo sentir que gané la lotería, antes ella no sabía que alguien podía amarme así.
Mi pedazo de sol, la niña de mis ojos, tiene una colección de corazones rotos.
Mi pedazo de sol, la niña de mis ojos, la que baila reggaetón, con tacones rojos.
Y me pone a volar, la que me hace llorar, la que me hace sufrir, pero no paro de amar.
Porque me hizo sentir que gané la lotería, antes ella no sabía que alguien podía amarme así.
La que me hace llorar, la que me hace llorar, la que me hace llorar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tant totes passes
I a ti
Sabem
Que s'hagin
Que les magies
De la ciut
Ofegar la por
D'uns valents
Això era tot
És més fàcil de Sara Roy
I Miqui Núñez
Fem una pausa, escoltem un últim tema
I anem cap a la previsió meteorològica
Aquí a Sant Just
Ara escoltes
Tadiu d'esquerra
I va dir al menys
Heu crescut un pam
I l'Ignasi
Jo li escoltaven
Ni aventures
De països
I estaven bé
I eren distretes
Però era difícil
Treure's del cap
O fer volar
O fer-te'n
I regalades
Per fi a baix
Vam situar-nos
A una distància prudencial
De les senyores
Que es pronsejaven
I dels cotxes
Aparcats
Vam estudiar
Vam estudiar
Els sorrents
De l'aire
Vam assencar-nos
De suor
De les mans
Però el boomerang
S'encallava entre les branques
I no tornava mai
Però el boomerang
Reclamava la parícia d'un professional
I van baixar els altres
A la Vanessa
Ai, la Vanessa
Com li deu anar
Menjàvem pipes
Amb arrogància
Se'n fotien des del banc
Fins que avorrit
D'aquell espectacle
Va venir el xavi
I era més
Deixeu-me un tir
Feu-vos enrere
Deixeu-me un tir
Colla de matats
Que això és canet
Que això el que vol
És un bon joc
De mas
I senyors
Tampoc és insistir
Com saber
Ser retirar
Ai, no ser l'Ignasi
Però en el meu cas
Reconèixer
Que em va fer mal
Veure'n els ulls
De la Vanessa
Que la cosa
Es posava
Interessant
Però el boomerang
Van callar-se
Entre les branques
I no va tornar mai
Però el boomerang
Reclamava
L'aparícia
D'un professional
Però parlo de temps
Aquell juliol
Que es la fonda
L'inventa
I va amb el lloc
De l'anès
I a les rampes
Tot el camp
Molts anys
Aquell dies
Han fet com homes
I malgrat que ningú
Ha procreat
Vaig pensant
En el telèmati
Vas
Per si mai
Ens torna
El telàs
I en aquest món
Entre els meus flors
No hi haurà
Mai
Els detalls
Però m'esforçaré
I una cosa
M'ens tindré
De regalar
Que la infantesa
Serà divertida
Màgica
Lliure
D'acord
Acceptats
Però no hi ha
Tant temps
Per perdre
Quina color
Només queda
Una veritat
El boomerang
S'encallava
Entre les branques
I no tornava mai
Però el boomerang
Reclamava la perícia
D'un professional
Ei, Vanessa
Si sense això
Una veritat
S'ha de molt
Les àvies i els avis
Són sàvies i savis
No deixis que ells
Ni les seves històries
Caiguin en l'oblit
Festa de Bici sense edat
En Bici sense edat
És una iniciativa solidària
Que busca combatre la soledat
Entre els més grans
La soledat
És el major problema
Amb el que s'han d'enfrontar
Les persones d'edat avançada
I depèn de tu
Que ho facin sols
Sortides en bicicleta
Per al municipi
Amb la gent gran
Acompanya'ls a veure el poble
On es van criar
Dóna'ls vida
Que tornin a sentir el vent a la cara
Et necessiten
I tu a ells
També
Des de Bici sense edat
Et necessitem
Festa voluntari
Més informació
Al portal
Del justsolidari.cat
O enbicisenseedat.cat
Amb la col·laboració
De l'Ajuntament
De Sant Just d'Esvern
A l'escoltes ràdio d'Esvern
Sintonitzes ràdio d'Esvern
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
10 i 49
Que marca ara mateix el rellotge
Anem a fer la previsió del temps
La previsió meteorològica aquí a Sant Just
Està amb el Carles Rius
Carles, bon dia
Molt bon dia
Què tal?
Molt bon dia
Ben tornat a la emisora
I també felicitats per la part que et toca
Per aquests 38 anys
Que crec que bona part d'ells
Sí, sí, sí
I has estat també
Sí, sí
El proper mes d'abril
Em farà 36
Farà 36
Que hi ets, eh?
Amb la emisora
Per tant, us porteu dos anyets
Ens portem dos anyets
Era molt jovenet jo
No vull posar-me massa anys a sobre
Però sí, sí
Era una criatura
Que vaig venir aquí
Amb la curiositat de fer ràdio
I aquí m'hi vaig quedar
Sí, sí
Tenia 15 o 16 anys potser
Sí
Doncs també enhorabona per la part que et toca
Com deia
Estem de celebració
38 anys
No es fan cada dia, eh?
Molts anys
Moltíssims
No, no
Déu-n'hi-do
Comentàvem la Lua també
Que estem en aquesta etapa de maduresa
A la emisora
Ja és força madura
Per edat
Comparats amb una
En una persona
Ara recordo quan va ser major d'edat
Imagina't
Clar, allà devia fer una bona festa, eh?
Sí
Els 18 de la emisora
Doncs ara esperem fer-ne alguna també
Sí, home
Tot i la Covid
Tot i la...
Tot això va fluixant, no?
Ho he dit a les notícies que vam perdent
Sí, ja estem acomiadant-nos de les quarantenes
Sí, en tant
Fins i tot pels no vacunats
Sí, sí, anem avançant
Molt rebre
Amb ganes vinga de festejar això
Amb també els col·laboradors
Col·laboradores
També les persones que fan els programes
Que també formen part de l'emisora
Sí, tant
És que sense hi ha res de res, eh?
Totalment
O sigui, pensem que sí, aquí a la ràdio
Doncs tenim els magasins de matí, de tarda, els informatius
Que és una cosa consensuada
Però després hi ha un munt d'hores, muntanyes d'hores
De gent que altruistament, doncs, treballa cada setmana un programa
Omplir una hora de ràdio no és una tasca fàcil
Que té de dia a tu, eh?
Omplir cada dia amb paraules
Bueno, per sort no estic sola i tinc persones que passen
Però vaja, si no fas per ells
Però vull dir que és una tasca molt complicada
Hi ha gent que porta moltíssims anys cada setmana
Amb el compromís d'aportar coses a l'emisora
I realment se'ls ha de felicitar i molt amb ells
Sí, sí
I tant, i tant
Que es donin paral·ludits
Vinga, últims 9 minutets, Carles
Abans a les 11 hem de fer previsió del temps
Previsió meteorològica
Sí
Meteorològica, perdona
Avui que ens hem llevat com bé vas anticipar un dia
Rúfol, gris
Sí
D'estar per casa, eh?
Més aviat
Aviam, l'eufòria de la setmana passada ens ha fluixat una miqueta
Perquè no tenim tot allò que voldríem
Però a termes generals sí que podem parlar d'un canvi del març
Allò de la dita que dèiem ahir
De la març-marsot
Mata la vella, elabora el foc i la jove si pot
És una dita tradicional del mes de març
Quan et penses ja que la primavera la tens a tocar
Després de venir d'un parell o tres de mesos d'hivern
Doncs que no han estat extremadament freds
El març encara es contempla com un mes doncs on encara podem tenir sorpreses
Només cal recordar que demà es commemora una nevada important
Que va caure l'any 93 a més de 30 centímetres a Sant Jús
També hem pogut veure imatges de dies de nevades del 28, de l'1 de març, del 2004, del 98
O sigui que el mes de març també ens aporta a vegades nevades importants
Jo recordo especialment la del 93 perquè va caure més d'un pam de neu
Va ser una nevada important a Sant Jús
I això denota que el mes de març encara és un mes que pot portar sorpreses
I que fins i tot pot portar precipitacions
I per aquesta banda de les precipitacions hem de dir que
Com comentàvem ahir que encetem una segona meitat de setmana a partir d'avui
On ens creuaran diferents fronts per Catalunya
Això provocarà que hi hagi una inseguretat meteorològica
Això també provoca que hi hagi molta confusió o molta inseguretat a l'hora de fer la previsió
Però el que sí que tenim clar per una banda és que tenim un front que ens creu avui
Un altre que creuarà entre dijous i divendres
I un altre que creuarà entre dissabte i diumenge
Aquests fronts, cada un d'ells van associat a una depressió molt gran
Cada un d'ells té les seves característiques
I anirà evolucionant a mida que avancin els dies
I d'altra banda també
En l'última patacada, l'últim front que hem comentat que arribaria entre dissabte i diumenge
Darrere seu porta molt aire fred
I el cap de setmana vol dir que
Tot i tenir dies així força agradables entre setmana
Quan arriba el cap de setmana fa una mica més de fresca
Ens ve una clatellada de fred a Catalunya
De cara al cap de setmana
O sigui que ja avisem
Que això sí que pràcticament està confirmat
Perquè un cop hagi passat el front ens quedarà aquest aire fred en alçada
I ens quedarà una inseguretat meteorològica
Que ens acompanyarà durant tot el cap de setmana
I fins i tot una mica dilluns
Però que tindrem una situació de temperatures clarament més baixes
De les que tenim ara
A tall d'exemple
Cap a la Vall d'Aran
Cap al Pallars Jusà, al Pallars Sobirà
Ahir es van arribar valors de 17-18 graus de màxima
Sobretot a les fondalades, a les valls
Doncs bé, aquestes temperatures que van tenir ahir no tenen res a veure amb les que hi haurà el cap de setmana
Que tornarà a ser un cap de setmana hivernal
Hem de dir que avui aquest front que ens creua
Ara ja parlem de cotes de neu
Fem un petit break
Avui pot arribar a la cota de neu a 1.600 metres
Entre dijous i divendres pot baixar cap als 900
I entre dissabte i diumenge
A partir dels 500 podrien anar en zones de muntanya del Pirineu
Podrien fins i tot tenir alguna sorpreseta
Fora del Pirineu
En zones de muntanya
Com per exemple
El Montseny
És una muntanya que està aquí propera
Que són 1.700 metres d'alçada en el seu pic més alt
Doncs en aquestes zones
Si arriba a precipitar durant el cap de setmana
També podria ser en forma de neu
I la nevada pot ser força maca al Pirineu
O sigui, aquesta per una banda és la bona notícia
Que podem tenir una enfarinada general
I important al Pirineu
I canviar una mica aquesta imatge
L'altre dia
Podíem veure imatges del Puigmal
Un pic que fa 2.900 metres
I que hi ha algunes clapetes de neu
Però a hores d'ara hauria d'estar completament blanc
Doncs bé, aquesta imatge del Puigmal
Amb clapetes de neu
Probablement canviï completament aquest cap de setmana
Perquè veurem un Puigmal ben blanc
El que pugia mirar-s'ho
Però ja avisem que el cap de setmana farà fred
A Sant Just també en farà
O sigui, estem parlant que el dissabte
Probablement es pugui arribar als 12 graus de màxima
Com a molt
I diumenge ens puguem quedar amb 10 o 11 graus tan sols
I les nits
Com que estaran ennubulades
No seran massa fredes
Estaran sempre per sota dels 10 graus
Però al tanto dilluns, dimarts
Que les temperatures poden baixar i força
Sobretot les mínimes
Perquè el cel quedarà més seret
Avui, el que deies
Dia rúful
Dia molt ennubulat
Es pot obrir alguna petita clariana
De cara al migdia
Però som molt tímides
I tots els mapes ens indiquen
Que aquesta tarda poden caure quatre gotes
O sigui, a partir de les 6-7 de la tarda
Tant els americans com els europeus
Ens marquen la possibilitat d'algunes gotetes
Seria cap al vespre
Però podria ploure una miqueta ja avui dimecres
Demà dijous
És un dia d'impàs
Hem parlat que hi ha diferents fronts
Doncs bé, demà dijous ens aixecarem
Creiem amb força més sol que avui
Però ràpidament es taparà el cel
I els núvols guanyaran terreny
Depèn de la previsió
Ens marquen la pluja un dia o un altre
Hem de dir que divendres a la tarda
Ens podria tornar a ploure a Sant Jús
Un, dos litres per metre quadrat
Dissabte al matí potser tenim una miqueta de sol
Però ràpidament a la tarda es taparà
I la nit de dissabte, diumenge
Ens podria tornar a ploure
3, 4, 5 litres per metre quadrat
Hem de dir també que la nit de diumenge
Dilluns també ens podria ploure
O sigui que tenim una inseguretat en el temps
I que tindrem una miqueta de tot
O sigui, si no fos pel fred
Seria un cap de setmana típic de primavera
Estonetes de sol, està pel cel, cauen ruixats
Perquè és una mica el que tindrem aquest cap de setmana
Tot i que no serà un cap de setmana primaveral
Perquè les temperatures, com deia, en tiraran avall
I seran força fresques
Però aquesta inestabilitat, aquesta inseguretat
Ens podria portar al voltant d'entre 5-10 litres per metre quadrat
Amb el que resta de setmana
I aquesta és una bona notícia
Perquè és el que comentàvem ahir
En portem 17
Amb tot el que portem de 2022
Doncs si ens cauen 10 o 15 litres
Ja més o menys
Seria igualar tot el que ens ha plogut en dos mesos
O sigui que és bona notícia
Hi ha una certa inestabilitat
I potser aquesta inestabilitat
O aquesta inseguretat en el temps
Que no vol dir que cada dia estigui plovent
Ens podria continuar seguint
De cara a la setmana vinent
O sigui, hi ha hagut un canvi de tendència
Aquest canvi és
En què ja tenim una miqueta més d'inseguretat en el temps
Frons que arriben
Frons que ens toquen
Frons que deixaran precipitació
I aquest canvi radical de gener i febrer
Que sempre teníem l'anticiclo
I passava molt poques coses
Sembla que el març ve molt actiu
Com a mínim la primera quinzena
Serà una quinzena una mica més moguda
Que no pas el que hem tingut de tot l'hivern que portem
Doncs vinga
Esperats i expectants
I amb ganes
Que arribin aquests núvols i aquesta pluja una mica
Sí, em sap greu perquè l'altre dia comentava
Arriba el cap de setmana i sempre ens ha de fer mal temps
I avui ja tenim mal temps
Però ahir va fer un dia esplèndid
Potser demà al matí també tenim bon dia
I falta que arribi el cap de setmana
Perquè se'ns espatlli una mica la situació
Però bé, amb la sequera que tenim
Qualsevol dia que ens hagi de ploure
Benvingutes
I tant
Carles, gràcies per la previsió del temps
Demà més
Demà ens anticipem aquesta setmana
Gairebé
Que tinguis bona jornada
I també, per últim, felicitats
Per aquests 38 anys
Igualment
A la misura
Que vagi bé
Gràcies, allà
Gràcies, allà
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies

Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
anomenades qüestions prejudicials,
que li va traslladar el jutge a Llarena i Boie
preveu el veredicte per finals de juny.
Ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio.
La última instància para resolver el tema
de las prejudiciales planteadas por el juez Llarena
que condicionarán en gran medida
el desarrollo de las euroórdenes.
Aproximadamente un mes después,
el abogado general emitirá sus conclusiones
y aproximadamente un mes después de esas conclusiones
el tribunal dictará sentencia.
Esto será aproximadamente a finales de junio.
Satisfacció dels sindicats amb l'atur
aquest mes a Catalunya, que es manté pràcticament igual.
El febrer ha baixat de 142 persones,
deixant el nombre total d'aparats en 371.600,
segons el comunicat del Ministeri de Treball.
En paral·lel, les dades dibuixen un context
de creixement rècord dels contractes indefinits
que van suposar gairebé un 30% del total
dels firmats a Catalunya.
Ricard Ballera és portaveu de Comissions Obreres.
Els contractes que es signaven a Catalunya
al mes de febrer de l'any 2021,
un 85% eren contractes temporals.
Alguna vegada baixava per sota del 85 al 84.
Actualment estem en un 71%.
Això vol dir una reducció de 15 punts
pel que fa al percentatge de contractes temporals
sobre el total de contractes assignats.
I això és una reducció molt important.
Els Mossos han desmantellat una plantació
de 5.000 plantes de marihuana
en una nau a Castellà del Vallès,
al Vallès Occidental, Marta Vallès.
Bon dia. Divendres passat de matinada
hi va haver una explosió en una nau del polígon
Pla de Bruguera de Castellà del Vallès.
Els Mossos van contactar amb l'administració
de la propietat que gestiona el lloguer de la nau
amb la intenció d'entrar i veure què havia passat.
Quan hi van accedir van trobar els 3 pisos
de l'edifici amb plantacions de marihuana
i 3 homes que estaven treballant
en una quarta plantació al soterrani.
En total s'han confiscat 5.000 plantes de marihuana
per un valor de 450.000 euros
i dues armes de foc que tenien els detinguts.
Són 3 homes de 29, 35 i 46 anys
que han ingressat a la presó
després que van compareixer
davant el jutjat de guàrdia de Sabadell.
Marta Vallès, Catalunya Ràdio Castellà del Vallès.
Un informe de patronals i sindicats
assenyalen les traves administratives
com un dels principals motius
de la fuga d'empreses a l'Aragó.
Anem a Lleida Estela Busoms.
Bon dia.
Es tracta d'un estudi fet per encàrrec
de la delegació del govern a Lleida.
Les conclusions que expliquen
per què les terres de Ponent
perden empreses a favor de l'Aragó són clares.
Sentim Xavier Calfaper de la PIMEC
i Cristina Rodríguez de Comissions Obreres.
Com les traves administratives,
la percepció que té l'empresariat
de com són rebuides les empreses a l'Aragó
o són rebuides aquí.
Que les traves administratives burocràtiques,
la poca agilitat i la poca rapidesa
facilitava moltíssim
que les empreses marxessin a l'altre territori
com per exemple l'Aragó.
Segons l'informa, altres inconvenients
per quedar-se aquí són les tensions
que va provocar el procés
o la falta de mà d'obra especialitzada.
Estela Busoms, Catalunya, Ràdio Lleida.
L'atleta de Banyoles, Ester Guerrero,
queda fora del Mundial amb pista coberta de Belgrat.
Es va lesionar diumenge
i li han detectat un trencament complet
del bíceps femoral de la cama dreta.
Avui es tanca el circuit de la Copa del Món Indoor
d'Atletisme amb el míting de Madrid.
Amb tres catalans, Xenia Banach als 60 tanques,
Maria Vicente als salt d'allargada
i Adel Metxal als 3.000 llisos.
La triplista de Venezuela, del Barça,
Juli Marrojas,
buscarà trencar el rècord mundial
que té ella mateixa,
15 metres 43 centímetres.
Ha sigut increïble
i cada vegada que la recordo
me motiva mucho más
a seguir trabajando,
a seguir adelante.
Puedo recordarla de buena forma
y tratar de lograr
igualarla o superarla.
Un rècord que va aconseguir
en el mateix escenari de Madrid.
A l'agenda del dia,
també futbol, Copa de la Reina,
Rayo Barça,
Copa del Rei, València,
Atlètic de Bilbao
i pendent de Lliga,
Mallorca, Real Societat.
A la Copa del Rei de Futbol,
Sala, Santa Coloma o Sassuna.
A la Lliga d'en Vol,
Oscar Granollers.
A la Lliga Femenina de Bàsquet,
València, Cadí la Seu.
Juni Girona, Arasqui Vitoria.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 8 minuts.
Us informa l'Ua López.
Arriba una nova exposició al celler de Can Ginestà
sota el títol Emocions infantils
de l'artista Oksana Costa.
Demà, dijous 3 de març,
s'inaugurarà aquesta exposició
que acull 27 quadres de Costa
amb retrats d'infants
que expressen les seves emocions.
S'hi podran veure així infants tristos,
feliços i curiosos de diferents països.
L'artista busca d'aquesta manera infant,
ja que creu que aquests parlen més pels ulls
i per les expressions facials
que amb les mateixes paraules.
A Costa vol mostrar així com les emocions
es manifesten de diferents maneres
mitjançant expressions facials,
postures o expressions vocals no lingüístiques.
Els 27 retrats que conformen l'exposició
estan fets a partir de fotografies
d'amics i coneguts
i també d'altres extretes d'internet
que Costa utilitza com a referents
per tal de realitzar els quadres
amb un estil hiperrealista.
La inauguració es durà a terme
a partir de dos quarts de vuit del vespre
i comptarà amb la presència de l'artista
i també d'un guitarrista i un saxofonista.
Continua la preparació del Dia Internacional de les Dones
a Sant Just d'Esvern,
que com sempre tindrà lloc el proper 8 de març.
Demà, dijous 3 de març,
s'organitza la quarta assemblea oberta
sota el títol Preparem juntes el 8M
a dos quarts de vuit del vespre
al parador de Sant Just d'Esvern.
Com a les altres tres assemblees
es continuaran l'intercanvi d'idees i propostes
entre les dones assistents.
Recordem que es tracta d'un espai no mixt,
és a dir, destinat només a dones,
i que està organitzat per Arran Sant Feliu Sant Just,
la CUP Sant Just i el Casal Popular La Salà,
entre d'altres.
Aquesta forma part del conjunt d'assemblees
que se n'ha anat convocant
al llarg dels mesos de febrer i març
per tal de preparar adequadament
el Dia Internacional de les Dones.
Un centenar de santjustencs i santjustenques
es van concentrar ahir davant l'Ajuntament
per la pau i per la condemna
de la invasió militar a Ucraïna.
D'acord amb els grups municipals
que conformen la Corporació Municipal
i davant de la invasió militar a Ucraïna
per part de les forces militars russes
i la greu situació geopolítica
que esdevé aquest fet.
L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
va convocar ahir al vespre
una concentració a la plaça Verdaguer
davant de l'Ajuntament
per tal de fer un minut de silenci per la pau.
Amb aquesta convocatòria,
Sant Just es va sumar a la proposta
del Fons Català de Cooperació i el Desenvolupament.
I això és tot.
Tornem amb més informació
al butllet i horari de les 12 del migdia.
Fins ara mateix.
L'Ajuntament de Sant Just
L'Ajuntament de Sant Just
el magasí matinal de Ràdio d'Esvern.
Cada matí posa't al dia
amb l'actualitat del nostre municipi.
Amb seccions de cultura,
història, psicologia i moltes més.
I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa a Sant Just
passa per la justa.
De dilluns a divendres de 10 a 1
en directe a Ràdio d'Esvern.
a lacera.
m-
m-
m-
m-
m-
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
Les reserves s'esgoten.
Les sang segueix sent necessària.
Una donació pot salvar fins a tres vides.
Si tens més de 18 anys, vine a donar sang.
No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti.
Dona sang.
Salvavides.
Estudio l'FP d'Auxiliar d'Infermeria.
Puc aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables,
Gràcies.
El programa de les parelles lingüístiques
a V-XL.cat
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
012. La Generalitat
al teu costat.
Si com a dona vols saber
quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català
de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut,
ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques
per a dones i infants.
Separacions, règim de visites,
pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a Gencat.cat barra
Atenció a les Dones.
012. La Generalitat
al teu costat.
A l'escoltes ràdio d'Esbert
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
Entrem, doncs, en aquesta segona hora,
11 i 17 minuts que marca ara mateix el rellotge,
i entrem en aquesta segona hora parlant d'art en concret.
Anem cap a l'exposició que actualment es pot visitar a la sala Marc Art,
al darrere del mercat municipal.
És aquest cicle anual, podríem dir, d'art contemporani, art modern,
sota el Paraigües de Mons.
La primera exposició d'aquestes que se succeiran durant el 2022
és El món propi, en el qual sis artistes hi presenten la seva obra,
que es podrà visitar, com dèiem, fins al 24 d'abril.
En aquesta exposició no només hi participen les persones
que mostren el seu art i les que hi visiten,
sinó que al voltant també hi ha organitzades diverses activitats
i tallers vinculades a l'exposició i als artistes.
I això és feina i s'han encarregat els dos comissaris de l'exposició,
que ells són Laura Beringó i Quim Déu.
Avui parlem precisament amb Quim Déu,
com dèiem, un dels organitzadors d'aquest cicle d'art contemporani,
per parlar una mica de la relació que té aquesta exposició,
d'aquests mons, amb el teixit pedagògic del nostre municipi.
Així que saludem el Quim, que el tenim al telèfon.
Quim, bon dia.
Bon dia, Mireia. Què tal?
Bon dia, Quim. Molt bé. Gràcies per tornar a passar per aquí,
per la ràdio, per la Justa també,
per seguir una miqueta, ja ho saps que anem seguint el fil d'aquesta exposició
i també tot el que es va organitzant al voltant,
com és la qüestió que parlarem avui,
que és aquesta relació, podíem dir, també amb l'educació sant-justenca
i veurem que no només sant-justenca,
que també hi han aportat el seu granet de sorra
i al revés, l'exposició també ha entrat dins les aules.
No sé per on hem de començar d'aquesta fusió,
aquesta simbiosi entre educació sant-justenca
i l'espai marcart.
Bé, primer, Mireia, agrair-te que ens dongueu veu
aquí a l'espai radiofònic
per totes les propostes que estem fent,
perquè són propostes que són molt interessants
i que crec que és molt necessari donar-les a conèixer.
I, dit això, efectivament, nosaltres vam plantejar
el projecte Mons, tant la Laura Baringo com jo,
en funció, diguem, de comissaris,
que no només volíem ensenyar, diguem,
una sèrie d'artistes en un espai com ara la Sala Marcart,
sinó que volíem integrar el teixit tant cultural
com pedagògic de Sant Just amb aquesta exposició.
Llavors, ens vam plantejar,
d'una manera una miqueta, una miqueta pausada,
en el sentit que primer hem contactat amb una escola,
en aquest cas l'escola Montseny,
que és la part, diguem, primària,
perquè participés o de quina manera es podria participar
en aquesta exposició.
En les següents exposicions que anirem fent
durant el llarg de l'any,
connectarem amb les altres escoles de Sant Just,
vull dir que el tema de l'escola Montseny
ha estat una miqueta, doncs, una mica com de començar.
Després també hem contactat amb l'Institut de Formació Professional,
Antoni Algueró, d'aquí al municipi també,
i després hem tingut contacte amb l'UB,
amb la Universitat de Barcelona,
a la Facultat de Belles Arts.
I d'aquestes activitats, què s'ha anat després?
És a dir, quines han estat realment les trobades que heu tingut?
O de quina manera heu integrat aquests alumnes de primària
i també del sigle formatiu?
De quina manera hem connectat amb aquest món propi?
Doncs mira, vam començar amb primària
perquè creiem també que és una mica difícil
el tema de l'art contemporani.
Llavors, una bona manera que et vinguin a veure
a vegades és agafar-los i convidar-los a l'exposició.
I és una miqueta el que vam fer.
Llavors vam rebre la visita de quatre grups de primària.
Crec recordar de memòria que és primer, segon, tercer i quart,
o dos de primer, un de tercer i un de quart,
no recordo ara massa bé.
I vam fer una visita comentada a l'exposició
juntament també amb els professors o amb els mestres
que ens van acompanyar.
I vam fer primer una visita molt lliure,
molt deixada a anar,
en el sentit que no volíem influir en les nostres paraules,
en el que els nois i les nenes volguéssim veure.
i després sí que vam fer com una mena de xerrada molt més distesa
per comentar el que ells pensaven del que havíem vist a l'exposició
i nosaltres siguem com a comissaris
i també amb la intervenció dels mestres.
I quines van estar les impressions?
Perquè estem parlant de nens i nenes que són més petits,
podríem dir, no?
I per edat igual el tema de l'art contemporani o l'art modern
igual els pot ser més dificultós a l'hora d'entendre.
No sé com és veure-ho a través dels seus ulls.
Doncs mira, més que dificultós,
de veritat que va ser molt divertit.
Llavors, perquè jo penso que els infants en aquestes edats
no tenen potser tants prejudicis com tenim els adults, no?
Llavors, les mirades, els comentaris van ser molt més basats
en el que a més s'impressionava o no s'impressionava
o en el que ells creien interpretar
i les respostes i les interaccions van ser molt divertides, la veritat.
Doncs això no m'agrada, o sí que m'agrada,
o això m'agrada més el verd, m'agrada més el vermell,
eren impressions que jo crec molt més divertides i molt més...
Més sinceres, no? Potser també.
Doncs sí, no, no, va ser molt divertit.
Tot i amb això, nosaltres com a comissaris
també patíem una miqueta perquè havíem de controlar
que els nens estiguéssim una miqueta com quietos paraus
perquè hi ha obres una miqueta fràgils, no?
I tant.
Però realment van ser unes converses molt maques i molt interessants,
sobretot això, no?
La capacitat que tenen ells de parlar molt més lliurement
que els adults en quant al que estan veient i al que estan opinant.
Al fons, l'art hauria de ser així, no?
Que tinguéssim la llibertat no elitista
o no en prejudici de poder opinar sobre les coses, no?
I com ho veien ells, per exemple, aquesta performance,
podríem dir, del gos que vau passejar per l'espai,
que vau marcar aquestes creus vermelles al terra,
que després vau fer fotografies del gos ubicat a diferents llocs,
que trobo que pot ser cridaner pels més petits.
No sé com ho van veure.
Amb ells els hi van...
Bé, els nanos i nanes,
no diguem petites,
els encanten els animals, no?
Llavors, sí que és cert que, per exemple,
la performance aquesta del gos
o també el vídeo de la videoartista Sara Rebamur,
que ha passat dintre d'un zoològic
on hi surten uns simis i tal,
doncs els hi fascinava aquesta cosa, no?
Però també els hi va fascinar molt una mica la contrària
unes fotografies molt grans que hi ha del Bel Capllong
que els veiem com si fossin monstres, no?
Ells deien, ah, aquests són monstres, que tal,
i molt divertit, la veritat, molt divertit.
I també els hi vam fer qüestionar certes coses,
per exemple, aquestes fotografies dels monstres,
no són monstres, no?
Que són uns...
uns humanos amb unes màscares,
doncs els hi vam preguntar
què els hi feia basarda,
si era perquè les màscares representaven a gent vella
o què hagués passat si aquestes màscares
haguessin sigut de gent jove, no?
I també va ser curiós, no?
Com, bueno, ells anàvem pensant
que potser també valia la pena ensenyar,
doncs, això, fotografies de gent vella.
Va ser bastant divertit.
Això en quant a aquests alumnes que comentaves,
Escola Montseny, no?, de primària,
van fer aquesta visita, aquest debat, no?,
sobre creació, sobre art,
quines altres trobades heu tingut?
o activitats?
Bé, després, bueno, després amb aquest material,
diguem, o sigui, després d'aquesta xerrada,
el que els hi vam proposar a l'escola
és, els hi vam proporcionar un material
que eren com uns cartons
d'un tamany d'una 4,
perquè cada nen, no?,
després d'aquesta xerrada,
després d'aquest visionat de l'exposició,
doncs, fes el seu món propi.
O sigui, ens presentés una peça
i, justament, ahir les vam muntar
i es podran veure a partir del dissabte
en moda d'exposició,
en un dels còrners de l'exposició
amb la seva cartela corresponent
i tot això.
Llavors, després, a part de primària,
també vam obrir la possibilitat
que, bueno, vam connectar
amb l'Institut de Formació Professional
Antoni Algaró,
de fet es diu Escola Antoni Algaró,
ens vam posar en contacte
amb un professor que es diu Toni Buenaditxa,
perquè va ser fantàstic conèixer-lo
i ha estat un professor molt entusiasta
amb la idea,
que consistia en, doncs, això,
que els alumnes d'un grup
que es diu Gràfica Publicitària,
doncs, fessin exactament això,
fessin una visita a l'exposició,
una visita comentada,
vam tenir un diàleg tant la Laura Marimo
com jo amb ells,
evidentment, ja és una xerrada
molt més d'adults, diguem,
i on es van debatre un grapat de problemes
o un grapat de propostes
del que representa tant el disseny
d'una exposició d'art contemporani
com les obres en si,
i també va ser molt enriquidor.
Això és una proposta més aviat col·lectiva,
no?, per això,
d'aquests alumnes de les escoles gràfiques
d'Antoni Algaró?
Exacte, llavors,
com que tenim aquest racó,
aquest còrner, diguem,
que ja en un principi vam dissenyar
com un espai blanc
perquè interactués
amb els teixits socials del poble,
ells ja van prendre les mides,
ja es van posar en modo dissenyador
d'exposiciones,
i després d'aquesta mini exposició
que tindrem de l'escola Montseny,
jo crec que això serà a finals de març,
obrirem la proposta
de l'escola Antoni Algaró,
que no sabem massa ben bé per on va,
perquè, evidentment,
els hem deixat la llibertat completa
perquè expressin el que vulguin,
però jo crec que serà bastant interessant.
I aquestes arts
o aquests resultats final artístics
que preparin també conviuran
al mateix espai,
en el mercat?
Exacte,
una miqueta el que hem volgut,
una miqueta i un molt,
hem volgut
desemmascarar la idea
que hi ha una miqueta de l'artista
com a persona
potser una mica especial
i posar-lo també
a un nivell
que les creacions
d'alguna manera
totes tenen el valor
que nosaltres els hi vulguem donar.
I llavors,
efectivament,
conviuran
amb les propostes
d'artistes
de la talla
de Patricia Dauder
o de l'Anna Dott
o d'Albert Cabllom
o de l'Anna Dila
amb aquests estudiants,
que segurament
tindran també
una formulació
superinteressant.
I tant.
I crec que per últim
hi havia també
un altre centre educatiu,
podríem dir,
o alumnes d'un centre educatiu,
però de fora de Sant Just,
que també hem vingut a visitar-la.
Exacte.
Llavors,
un dels artistes participants
a la mostra
es diu Miquel Planes,
que és un escultor,
jo crec,
ja prou conegut aquí,
aquí a Sant Just.
Sí, el vam tenir aquí
fa un parell de setmana,
la setmana passada
va passar per aquí,
pel programa.
Exacte.
ell, a banda de ser un magnífic escultor,
és professor a Belles Arts.
no?
És professor,
jo li diria que hi ha catedràtic.
Doctorat,
sí,
és doctor,
de fet,
sí.
Sí,
és doctor,
sí,
sí.
Un senyor ja
amb les lletres majúscules.
Llavors,
a Menly
vam proposar,
doncs,
que seria molt interessant
fer arribar
alumnes
de Belles Arts,
primer,
per donar a conèixer
aquest espai
que volem que formi part
d'una certa xarxa
de l'art contemporani
al voltant de Barcelona
i a la vegada,
també,
doncs,
que interactuessin
els alumnes
tant amb nosaltres
com a comissaris
de l'exposició
per poder volcar nosaltres
la nostra experiència
com també apropar
l'univers narratiu
del Miquel Planes
amb els alumnes,
o sigui,
muntar una mena de triangle
de debat,
no?
I va ser una visita
molt maca,
molt interessant,
va haver-hi un grapat
de preguntes
d'un cantó
cap a l'altre
i molt enriquidora
per part de tots,
penso,
no?
Tant del Miquel Planes
amb què
va poder explicar
la seva obra
a un altre nivell
amb els seus alumnes,
a més,
veient in situ
les obres,
el diàleg
que vam tindre
alumnes
amb nosaltres
de com
es pot organitzar
una exposició
o quines anècdotes
o quines dificultats
surten a l'hora
d'organitzar exposicions
i també,
doncs,
això,
posar Sant Just
d'alguna manera
en l'òrbita
de l'art contemporani.
el circuit artístic,
no?
A veure si ho assolim,
i tant.
Aviam si ho assolim
perquè,
Mireia,
fer arribar la gent
de fora de Sant Just
a Barcelona
és un treball.
I tant,
i tant,
ja només començant
per la mobilitat,
és a dir,
per moure'ls cap aquí,
no?
Exacte,
exacte.
Hi ha dos factors.
Un és el físic,
és a dir,
la dificultat a vegades
d'arribar en transport públic,
no?
Que no sé per què
sempre és una miqueta complicat
o estiga massa temps,
pel meu entendre,
i després una pròpia inèrcia
del públic,
que sembla que sortir a Barcelona
representa un viatge
i no ho és.
No, no pas.
Estem força a prop de Barcelona,
de fet,
amb bicicleta
te'n poden venir si volen.
Exacte,
per mi sí,
però costa,
costa.
Quan els dius
Sant Just es veu,
molta gent
no sap ben bé
com ubicar-lo
dintre el mapa,
no?
I sembla que
s'hagin d'anar
a agafar la motxilla
i unes xiruques
per arribar.
La Campanyola,
a fer viatge.
La Campanyola.
Exacte.
Quim,
doncs anirem a actualitzar-nos
com fa
gairebé un mes,
que anem seguint
una mica l'actualitat
d'aquest mercat
de l'exposició
Mons,
el món propi,
que és la primera,
com dèiem,
de tot aquest any.
Així que anirem
actualitzant-nos una mica
amb totes aquestes activitats
que es vagin fent
al voltant.
Anirem parlant
amb artistes,
que de fet,
la setmana vinent
també seguirem parlant
amb altres artistes
que presenten l'obra.
en concret tindrem
a Patrícia Daudé
el dilluns vinent
i així anirem
omplint una mica
aquest espai artístic
també a l'emissora.
Així que gràcies,
Quim,
i seguim en contacte.
Anem parlant.
Molt bé,
Mireia,
de nou,
moltíssimes gràcies
per la gestió
i per tot
l'interès que hi ha
en donar a conèixer
l'art
i sobretot
l'art contemporani
aquí,
Sánchez.
I tant,
això és cultura.
Gràcies,
Quim,
que vagi molt bé.
Molt bé,
moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Vinga,
molts de vosaltres
ja sabreu que aquesta música
vol dir que tenim amb nosaltres
el Pep Quintana.
Hola,
bon dia a tothom.
Hola,
bon dia a tothom.
Pep,
bon dia.
Bon dia.
Escolta,
abans de res,
de res,
de res,
de res,
de res,
de res,
de disculpar
perquè la setmana passada
et vaig prometre
que tindríem la webcam preparada,
oi?
Exacte.
Exacte.
Sí senyora.
I no està preparada.
No.
Així que mil disculpes
abans de començar,
imagina't.
Sort que et cures
amb salut.
Em curo amb salut.
Sí.
Sé que vaig fer-te una promesa
que no l'estigui.
Sí, sí,
que la vas fer,
la vas fer.
Ara t'anava a comentar
i no veig la camera.
On està, oi?
Sí.
Sí.
Sí.
És que comporta uns minuts
de preparació,
ara aquí estic venent excuses,
però comporta uns minuts
de preparació
que avui dic,
mira, escolta,
un altre moment.
Un altre dia serà,
germà.
Sí.
Però arribarà.
D'acord.
Aquell dia arribarà.
I et veuran en directe
també a través del YouTube.
Oh, quina hilo.
Que és el que volem,
és el que busquem.
Sí, sí,
efectivament.
Des de fa molt de temps,
de fet.
Sí, efectivament, sí.
Bueno, et veuran a tu,
eh, Mino?
D'acord.
Bueno, ja giraré a la càmera
si com ve aquí
perquè et vegin,
a dintre la peixera.
A dintre la peixera.
Escolta, aviam,
avui diu que és dia d'aniversari.
Avui és dia d'aniversari?
Sí, però vull preguntar una cosa.
Sí, he vist a internet
que deia que era l'aniversari
de l'Enric.
De l'Enric Riba?
De l'Enric Riba.
Ah.
És possible?
Doncs això no ho desconec.
Ah, jo...
És el seu aniversari?
No ho sé, eh.
Volia felicitar-lo
o preguntar-li més petit, eh.
Ah, doncs...
Però com que estava parlant
per telèfon
no ho heu pogut fer.
Ostres, doncs...
M'enxampes així,
quedaré fatal, eh, però...
No, no, no.
Perquè no cal que ho sabem tot.
Internet ens ajuda,
el senyor Google i companyia.
Ostres, ara no sé un consultar-ho, eh.
A lo millor no sé.
Fas així amb la mà i li dius...
Enric...
Clar, tu no el veus des d'aquí, oi?
Jo tampoc.
Tinc just la columna aquí al mig.
Enric, si és el teu aniversari,
aixeca't i...
I vine.
Comunica't amb nosaltres.
I el teu esperit.
I el teu esperit, també.
Clar.
Sí, l'avisora sí que està de...
L'avisora està de 38 anys...
38 anys.
...de funcionament.
Aviat està dit, eh, 38 anys és tota una vida.
Tu encara no els tens.
No, però ens portem pocs, eh.
Bueno, devia néixer gairebé amb l'emissora.
Ens portem dos, ja ho he dit.
Vale.
Imagina't.
Dos cap avall.
Dos cap avall.
Dos cap avall.
Encara 36, doncs, diguem-ho clar.
Sí, exacte.
Bueno, encara no hi són, però hi seran, aquest any.
Sí, exacte.
Estem en una època madura, que dèiem abans, no?
38, 30...
No, 38 anys és una maduresa, ja.
Sí, sí, esclar.
Un dia o altre hem de començar a madurar.
Exacte.
Un any o altre.
I, esclar, vull dir, està bé, està bé.
I dels...
Pensar-ho així està bé.
De tots aquests anys, Pep, fa quants, tu també, que hi ets per aquí polulant?
Molts.
Polulant, col·laborant.
En el sentit que ja he conegut tots els emplaçaments d'aquesta casa.
Però el més curiós del cas és que jo ja havia col·laborat amb una emissora local...
Sant Justenca?
Sant Justenca, que estava en el carrer de la Creu, en els locals del sindicat,
de pagesos, i recordo que vaig anar a dir uns versos.
Això era la Sant Justenca televisiva?
No, no.
Molt abans.
No, no.
O sigui, la Sant Justenca televisiva, pràcticament es pot dir que la televisiva va durar dos dies.
Sí.
Varem a aportar diners.
Dos minutets.
Encara hi vaig aportar diners, ja, per això la Sant Justenca televisiva.
Però no, no, era molt més abans.
Molt més abans.
I era format ràdio?
No, posem que fa setanta i pico d'anys d'això.
I era format ràdio.
Era format ràdio.
Sí, sí.
Però no era ràdio d'esvern.
No, no sé per què en aquell moment funcionava una emissora.
Potser era, doncs, per d'autres festes o no.
Això, en aquest moment ja no ho sé.
Però recordo que vaig anar a dir uns versos allà, davant del micro, i ja està.
I a partir d'allavors vas dir, el micro...
El micro és meu.
M'agrada.
Vull seguir amb ell.
Sí.
Els micros sempre seran nostres.
Això mateix.
Sí.
Igual que als carrers.
Sí, també.
I llavors vaig, al cap d'anys, no?, quan es va muntar ja l'emissora aquí, es pot dir,
doncs, que al començament d'aquests 38 anys, més o menys, eh, doncs vaig començar
a col·laborar amb el mateix programa.
A les golfes, també.
A les golfes de Catginestat.
A les golfes de Catginestat.
Per allà també vas passar-hi.
Sí.
Però ja vaig passar.
Després vaig passar per un local que hi havia al costat mateix del esplai de...
On estan els gegants, pot ser?
Ubicats ara, a Catginestat?
No.
Allà dintre, no.
No s'hi ha fet mai ràdio.
O a la part de la biblioteca, no?
A la part de sobre.
A sobre que hi vivia uns, diguem-ne, mesobers, o porters, o diguem-ne el nom que vulguis,
que allà, doncs, es va muntar l'emissora.
Hi havia Carreau Blau, al costat mateix.
Estàvem enganxats a Carreau Blau.
I allà va ser també una bona temporada allà dintre.
Després, no sé si l'ordre és aquest, però es van fer unes cargoles aquí fora, al costat del morí.
Sí, com unes casetes, aquestes blanques.
D'obres, de les obres.
Sí, allà es va muntar l'emissora també, mentre es devia fer obres aquí.
Clar, allò era provisional, no?
Sí, clar, però van ser llocs que van anar passant l'emissora i que vaig anar, doncs, col·laborant, fent els programes que estic fent aquí.
I llavors, finalment, vam venir aquí.
Aquí estem bé.
Aquí sí, no?
És a dir, l'emplaçament és perfecte.
Sí, i les instal·lacions també.
I tant.
I es van renovant, aquestes instal·lacions.
Tu ara estàs parlant aquí amb tota una parafernàlia de...
Sembla la cabina d'un avió.
Exacte.
Bàsicament, eh?
Sí, sí.
No arrenquis el vol, encara, però...
Bueno, quan vulguis, eh?
Jo tinc aquí els controls, els comandaments.
Som a dir, els comandaments.
I controls, vull dir, no, el que passa és que les coses avancen, milloren, surten noves tècniques i s'aprofiten.
I, per tant, doncs, potser ens senten de més lluny, o no?
O ens senten més bé, o no?
Jo crec que sí.
Depèn, de vegades, d'on està situada dintre el mateix poble, no?
Sí.
I hi ha nombres, que en diuen no, o sigui, en muntanyes o llocs que fa una mica d'ombra,
llavors no arriba tan bé el senyal.
És això.
I ha passat molta gent, també, per aquí, perquè en tinc amb tots aquests anys que hi has estat,
també, a nivell de presentadors de programes, col·laboradors, informatius...
Sí, clar, gent que ha vingut a estudiar aquí, gent que s'ha format aquí,
que després han sigut bons professionals a la ràdio, a ràdio pública, ens refereixo, també, no?
Oriol Junqueras, han estat un d'ells.
Sí, i...
La pariista Melero, també, de TV3, també ha passat per aquí.
Sí, una colla, una colla.
Els altres, Edgar Costa, n'hi ha un munt.
Sí, l'Edgar Costa, que el tenim ara als Estats Units, fa molt temps.
Sí, sí, sí.
D'entrar en tant, doncs, veig que encara és viu.
Sí, va passar per aquí, no fa massa.
Ah, sí?
Abans de Nadal va venir de visita i just va entrar a l'emisora, que teníem un espai,
i vam poder parlar uns minuts amb ell per enamorar aquests anys.
Amb l'Edgar havia fet jo el programa que feia després amb el Carlitos, amb el Carles,
que doncs era de... ell era el tècnic en aquell moment d'aquell programa que jo feia.
Per tant, l'Edgar, doncs, hola, Edgar, com estàs?
De M de Música o...?
No, M de Música ho ha fet sempre la Maria.
La Maria, l'altra, com es diu?
Jo l'altra, la Música Coral, més o menys història.
Música Coral, això mateix.
Sí, sempre m'han tingut el mateix títol.
Jo vaig fer també a Ràdio Esplugues.
Sí, Música Coral també té gairebé trenta i tants anys.
Sí, sí, sí.
Aquí a Ràdio Esplugues.
Sí.
O sigui, vaig començar també, quan no hi havia l'emissora aquí, no?
Esplugues, a l'Avens, hi havia l'emissora Ràdio Estudi, Esplugues,
i allà, doncs, també fèieu aquest programa.
I d'allà, doncs, vaig venir aquí, i etcètera, etcètera, aquí a Sant Just.
Que és el lloc on, així que vaig poder, vaig venir perquè em tocava fer el programa de Sant Just.
Més a prop, et toca més a prop.
Tu creus que tothom ens coneix a Sant Just?
No.
No, oi?
No, no.
Tu coneixes a tothom de Sant Just.
No, a tothom no.
No, clar, és que és un...
Ui, és que són molts.
Sí, i de vegades he fet...
Un percentatge molt petit.
Sí, de vegades la gent no em creu...
o molt rabat, i em sembla molt bé,
que jo dic, aviam, quin és la meva cercle d'influència de gent coneguda?
Posem per cas mil persones, que ja és dir, eh?
Sí, sí.
Que ja és dir, quants homes Sant Just?
18.000, per exemple?
Ui, i hem passat els 20, eh?
Sí, hem passat els 20.
Molt bé, doncs mira, els altres 19 en són...
Ui...
Oh, és clar.
Clar, clar.
Clar, és que és així mateix, eh?
Jo, de vegades, fent broma, que també m'agrada en aquest sentit, doncs d'inventar-me coses,
de dir, quan vingui una persona nova a Sant Just, s'ha de penjar un cartellet al coll...
Que digui, que sóc nou...
Que diré, sóc tal, sóc folaneta de tal, o folaneta de tal, i sé fer això.
Val.
Ja està, i amb això en tinc prou.
I quant de temps ha de portar el cartell aquest?
No ho sé, ja farem les normes, ja l'escriurem les normes.
Però ho dic en el sentit que hi ha moltes persones que desconeixem, però moltíssimes, eh?
Això que veiem, aquests 19.000, que fan.
Qui són.
I qui són.
I exactament on viuen, i si són a Sant Just, doncs millor.
Però vull dir que no coneixem les seves capacitats, per dir-ho d'alguna manera.
I a la millor que un dia ens aniria molt bé...
I tant.
De dir, aviam, una persona que entengui d'això, d'allò que ens ajudi en aquest sentit,
i no sabem a qui anar a buscar, perquè ho desconeixem.
Això estaria bé que formés part dels sens, no?
Quan tu vas empadronar-te...
Gairebé bé.
Que hi hagi una casella de quines habilitats tens.
Tens, sí.
Amb què ets bo.
Intel·lectual, o musicals, o literàries, o...
Sí, jo soc artista, o jo escric.
Sí, amb què ens pots ajudar.
Exacte.
Diria així, pràcticament.
En què ens pots ajudar?
Sí, sí.
Entre la teva especialitat.
Llavors, en un moment determinat, podríem utilitzar aquestes persones
que ens ajudessin a resoldre algun problema.
Per la comunitat.
Per la comunitat, evidentment, sí.
O sigui, ja seria com un servei a la comunitat, no?
És una cosa...
És bonit.
...que de vegades la gent se m'enfum.
Sí, perquè penso...
Home, evidentment, un cartellet penjat al coll.
Sí, home, sí, això era...
Això era...
Sí, ironia.
La ironia.
Sí, sí, sí.
Però vull dir, saber aquelles persones que venen noves a Sant Just, si ens poden ajudar
amb alguna cosa, o nosaltres inclús els podem ajudar amb ells, eh?
Perquè, escolta, no tots els que venen cal que ens ajudin, també els podem ajudar amb els que venen.
Els haurem d'ensenyar al poble per començar, no?
Per començar, clar.
De conèixer ingrats.
Clar, ara s'està parlant de la possibilitat de fer alguna ruta per aquí a Sant Just,
com es havia fet ja des del centre d'estudis, de poder, doncs, preparar una passejada per Sant Just,
per anar explicant, mira, doncs aquí va passar això, vivia aquesta persona que va ser important per Sant Just,
i que va ser això, va ser allò, i aquí es va passar aquesta cosa, i...
Clar, el que passa és que aquest, perdona, que t'he tallat temps, aquest tipus d'activitats
normalment acaben participant i assistint les mateixes persones.
No, però hem tingut...
Refereixo, clar, s'hauria d'obrir...
Algunes experiències que hem tingut, no?
No, no, no, esclar, que això es fa obert, i si se'n parla de la ràdio també s'entera molta més gent.
No, ho dic amb el sentit que ens hem trobat que algunes persones que han vingut, noves,
per saber què explicàvem del poble.
Per descobrir el Sant Just.
Sí, sí, per descobrir el Sant Just.
O saber-ho, doncs, per amics seus, que ja vivien aquí, i llavors els comuniquen,
mira, hi ha aquesta passejada, i això, i allò, que explicaran, doncs, què va passar.
Doncs hi ha gent nova, nova, que ve a viure aquí, que s'interessa i ve en aquestes activitats.
O sigui que això també ha funcionat, que vinguin aquí...
Tinguem un compte.
Sí, tinguem un compte.
Per tant, no tothom ens coneix, això ho sabem.
Això ho sabem.
Però com ho podríem fer? Perquè gairebé...
Clar, tothom, tothom és impossible, gairebé, però arribar a més persones, no?
Allò de, ostres, que realment, quan algú arribi aquí, sàpiga que hi ha un ajuntament, un casal,
un mercat, una ràdio, és a dir, que ho coneguin, no?, que sapient què tenim.
Jo no sé si hi ha alguna activitat oficial des de l'Ajuntament, o hi ha alguna publicació que s'havia pensat,
i no sé si existeix, no?, no insistiré en això, que expliquin una mica Sant Just.
Però pels nou arribats?
Sí, sí, esclar. Pels nou arribats i pels que fa temps ja són aquí, però...
Exacte.
No se n'han enterat.
Aquest m'agrada més, sí, sí.
Sí, no els que són aquí.
I t'asseguro que és molt curiós que hi ha gent que arriba, s'apunta a coses, s'apunta a les entitats,
s'apunta, per exemple, a cantar l'Orfeó, o s'apunta a coses que sap que existeixen i que li van,
i que d'aquelles coses ell, doncs, pot participar, aquelles persones poden participar, i participen.
O sigui que...
L'altre dia, des de l'Ajuntament, ens van trucar la Berta Martí, que és responsable de les entitats socials, també,
i ens truca i diu, escolta, Pep, que volem fer una activitat que volem enregistrar totes les entitats,
en un minut per entitat, que, doncs, es dediquen a qüestions socials.
Jo, com que en aquest cas, em va trucar com a associació de gent gran, de Sant Just.
Sí, de la qual n'entra el president.
Sí, sí, clar, sí.
No treguis aquí el càrrec, ara.
És qüestió de noms, que deia aquell.
Em sembla que era del Joan Fuster.
El fet és que, doncs, va dir, doncs, prepareu-vos un minut per explicar qui sou i què feu.
I, llavors, una persona posarà en contacte amb nosaltres, que serà la responsable de l'enregistrament,
quedarem d'acord amb el dia, l'hora i el lloc, per poder enregistrar un minut.
Amb un minut es poden dir coses, eh?
I tant.
I no ho sembla.
I tant, i tant.
L'altre dia em deia uns companys, oh, un minut és molt poc.
Diuen, no, espera't, comença a explicar-ho.
Ui, que vinguin a la ràdio, veuran el que dóna un minut.
Exactament.
Sí, sí, sí.
I, llavors, doncs, estarem amb això, que serà una manera, també, si es publica i es penja,
en les xarxes socials de Sant Just, etcètera, etcètera, de l'Ajuntament,
doncs, que la gent també pugui consultar i vegi les entitats que som aquí,
que crec que, com a mínim, eh?, eren 30 entitats.
Ui, n'hi ha moltes.
Clar, és que quan has dit un minut per entitat he pensat, serà un documental, pel·lícula.
Un documental 30 minuts.
Perquè, clar, això...
Un 30 minuts de TV3.
Sí, sí, perquè crec que és això, una trentena, una quarantena.
Jo crec que una trentena ben bona, pel que vaig entendre que m'explicaven.
I llavors vol dir, doncs, que serà important.
Què vol dir, això, també?
Que si hi ha 30 entitats que es diuen això, encara que algú pugui estar duplicat
amb dues entitats, que també pot passar.
I tant, i passa.
Però vull dir, vol dir molta gent implicada d'aquí a Sant Just, amb les entitats,
perquè només parlem ara de les socials, parlem més culturals, per una altra banda,
més esportives, per una altra.
Vull dir que el teixit associatiu de Sant Just és molt important.
I tant.
És més del que ens pensem, perquè nosaltres estem aquí, aquest poble de relax, de senyors...
Aquí el Balmeari, eh?
El Balmeari.
Estiueix i pipa.
No, no, no, no.
Tot això existeix.
Aquí treballem fora, també, de valent.
I tant.
Clar, i hi ha, doncs, aquí...
Quanta gent col·labora a l'emissora durant la setmana?
Mira, només en aquest programa n'hi ha unes...
Comptabilitzo unes quatre al dia.
Espera, dos, quatre...
No, perdona, sis.
Sis persones al dia que passen pel programa.
Sis per sis, 36.
Més o menys, sí.
És igual, eh?
Sí, unes 30...
Gairebé unes 40 a la setmana.
D'aquest programa?
D'aquest programa, només.
Ah, després hi ha una quantitat de programes a l'emissora.
Sí, sí.
Molts més.
Hi ha el magasin de les tardes, hi ha el teu, el de moltes altres persones.
Altres músiques, altres...
Que jo crec que un centenar o més...
Com a mínim, eh?
De persones.
Com a mínim, sí, sí, perquè hi ha els cinemes, també, no?
Sí.
Sí, de les crítiques de teatre, de cinema.
Hi ha comptes infantils, també.
Exacte, imagina't.
Clar, si comencem a fer llistes, ens passaran...
I tant.
Ens passaran de cent, eh?
Bueno, tu te'n recordes aquestes festes...
Bueno, festes, no ho sé, però aquestes trobades de col·laboradors...
Sí.
...que havíem fet pre-Covid?
Sí, sí, sí, pre-Covid, pre-Covid.
Sempre hem dit pre-Covid, perquè era la desgràcia aquesta, sí.
I tant, hi era molta colla, molta colla, molta colla.
Havíem de buscar un lloc ampli per poder fer la trobada i fer...
Ens ajuntàvem...
Aquell pica-pica.
Un pica-pica.
Jo crec que venia molta gent pel pica-pica, també, eh?
Això també ho he de dir.
Vull dir que sí, però està bé.
Vol dir que col·laboraven amb un programa o altre.
I tant.
Les que venien.
Sí, o directe o indirectament tenien alguna vinculació amb la millora.
Està clar, està clar.
Sí, sí, sí.
Doncs jo crec que, quan puguem, hauríem de...
De tornar-ho a fer, oi?
Especialment avui.
Estic d'acord.
Dic que especialment avui, molts he dit que fa 38 anys que aquesta millora va obrir els seus micros.
A la població.
I tant.
I als col·laboradors.
I ho diem tant de pressa, 38 anys, però si haguéssim d'analitzar tot el que s'han fet durant aquests 38 anys,
que hauríem parats, eh?
Clar, i tota la cobertura informativa, no?
Perquè per aquí passen eleccions.
Sí, passen.
En fi, moltes...
Totes les activitats en general.
Sí, exacte.
Totes les activitats.
Totes les activitats.
Totes les activitats.
Totes les activitats.
Incendis, de tot, ha passat de tot.
Festes i, doncs...
Festes majors.
Penes i glòries.
Exacte, penes i glòries.
De tot, de tot.
Canvis d'equip, també, perquè els sabers informatius també la misura han passat diverses persones.
I tant, i tant, i tant, i tant.
Durant aquests anys que jo he vingut per aquí, està clar, he conegut bastantes cares
que m'han servit de tècnics pels meus programes, o pot que sigui, i tant.
I tant.
Parlàvem abans de l'Edgar.
Sí, l'Edgar Costa, però també Andrea Bueno, Carme Bardó i Jordi Domènech, que va estar també a la penya del Morro.
Sí, sí, sí.
Aquest programa d'humor de les tardes.
I un anem impagable, també.
Sí, sí, sí.
Que està molt bé, molt bé.
I els reportatges que s'han fet, i els directes, i les rues, i les festes majors, i les festes Sant Jordi,
i tantes coses, tantes coses que la ràdio ha cobert.
I està molt bé, que és la seva feina.
Cobrir i comunicar-ho a la gent, doncs, sí, així ha de ser.
I ens anem modernitzant, xarxes socials, també, no?, que sigui Instagram, Twitter,
que és això, potser fa uns anys no es pava tant.
No, no, perquè no existien, fa molts anys no existien.
Després s'han anat incorporant a l'activitat de l'emissora,
i per tant, doncs, hi ha moltes maneres de consultar, de posar-se en contacte, d'escoltar,
perquè ara podem escoltar qualsevol programa que es faci aquí.
A la carta.
I el digui que sigui.
I on estiguis, eh?
Entres tinguis internet, pots escoltar-lo.
Exacte, mentre estiguis internet, pots recuperar aquell programa de fa no sé quant temps,
escoltar-lo, i dir, sí, perquè vam fer aquell programa el dia tal, no sé què,
i mires en el podcast, no sé si és el que és.
Sí, en el podcast, sí.
En el podcast, i mires, etcètera, etcètera,
i, doncs, pots recuperar aquell programa de l'emissora.
I això és un avantatge imprescindent, perquè, a més a més, el que dèiem abans,
no sé si arribem més lluny de les zones, però, en canvi, per internet podem arribar a tot el món.
Com vulguis.
Qualsevol.
Mira, estava mirant el de Can Coral, fa, almenys, clar, un tema és els arxius, diguéssim,
més analògics, perquè fa 20-30 anys els arxius no estaven digitalitzats,
i, per tant, hi ha part d'arxiu que no està a la web.
Però, per exemple, Can Coral, que és el teu programa,
es pot consultar els programes des del 2012.
Déu-n'hi-do.
Han passat unes quantes setmanes, eh?
Home, sí.
A més, el 2022 són 10 anys.
Són 10 anys.
10 anys, posa-li, doncs, 30 i escaig de setmanes,
perquè tenim vacances, tenim, no sé, i festes, i de guardar,
i dies de guardar, que es diu.
Doncs, un grapat de programes.
I aquests que estiguin només digitalitzats.
Digitalitzats.
Aquí també tenim cintes de caset, hi ha cintes de VHS, de gravació, també.
Sí, sí, sí.
Vull dir, aquí tenim un material que, vaja...
Que Déu-n'hi-do, eh?
Això és un tresor.
Sí.
Quan l'has viscut...
Bé, amb el sentit de dir, mira, has preparat tot aquest programa,
has fet això, has donat a conèixer aquest tipus de música, aquestes...
Jo soc molt eclèctic amb la música,
i de vegades he arribat a exigir, i no aquí per l'emissora,
però a dir, soc capaç d'escoltar els, no sé, escozios?
Sí, mojinos escozios.
Mojinos escozios, soc capaç d'escoltar-los perquè em faig un fart de riu.
Sí, i després et vas a Can Gregorià, oi?
Exacte.
Així, així...
Però això és un ventall força, com dir-ho, nutritiu.
Sí, jo...
No, en el sentit de...
No, no, no, no és que me n'hagi de...
Voltreixes de molts estils.
Sí, no, de molts estils.
Tinc moments, intento, tenir moments per tota bena de...
Ara t'imaginaré a casa escoltant els mojinos, eh, també.
Sí, però fa molt temps que no els escolta.
No m'hauria dit mai.
Quan van sortir, sí, em van cridar molt l'atenció.
Molt.
Només pel nom ja...
Sí.
Era per escoltar-los, sí.
A parlo d'un grapat d'anys, perquè jo encara treballava, i ja fa més de 20 anys que estic jubilat,
i, doncs, recordo que quan van sortir vaig obrir el disc i que només amb els títols ja em feien un fora de riure.
Sí, són graciosos.
Sí, són graciosos.
I el Sevilla, aquello, com se digui...
Sí, exacte.
Que encara l'hi he vist algun dia per la televisió, encara s'aguanta.
Sí, encara fan, encara fan.
Mira, va, escoltem de fons algun.
Ens queda un minutet, Pep.
Sí.
Et volia preguntar també, que clar, jo això no ho he viscut, però havia de ser molt estrany quan encara es fumava dins l'emissora.
Tu recordes?
Sí, i tant, perquè...
Bueno, aquí dins, de fet.
Tots havien fumat.
Clar, clar, clar, però vull dir, dins en directe també, no?
En directe, sí, unes fumeres, tot, tot, tot.
Però aquí devies no veure't, no?
No, evidentment, i no és que el vidre fos entelat, sinó entelat del fum.
Clar, clar, clar.
Sí, sí, sí.
Estrany, no?
Què tenim els cociors?
Això són els...
Què diu ara?
El carajo, diu.
Mira, escolta.
El carajo, el carajo, que se vallen al carajo, el carajo.
Els hi podríem dir alguns polítics, eh, d'avui en dia, també.
El carajo.
El carajo.
Pep, amb breus, marxem.
Avui sí que podràs connectar amb...
Aviam poder connectar amb l'emissora germana i amiga, no?
Sí, avui sí, perquè l'altre dia vam agafar la tercera hora i no teníem l'oportunitat.
Apretant, apretant, apretant el tema, i nosaltres ens vam passar la rosca.
Sí, sí, sí, una mica sí, una mica sí.
Ara, aviat, mira, encara...
Estem a punt, estem a punt.
Escolta, Pep, felicitats per la part que et toca, també, d'aquests 38 anys d'emissora.
Per molts més, que passis per la Justa, per la ràdio i per la ràdio d'Esvern i que segueixis aquí col·laborant.
Espero que ens veiem veient aquí.
I tant, i tant.
Perfecte.
Ara sí, tot teu, Pep, tot i que vaig a posar una orella a Catalunya Ràdio, que ja saps que van al seu aire, eh, també.
Doncs ara connectarem immediatament amb la nostra emissora germana i amiga.
Mira, sí que els tenim.
Ja els tenim.
El bolletí que ens torna a portar cap a la invasió russa d'Ucraïna.
Gemma Bonet, bon dia.
Bon dia, Laura Rossell.
La invasió que Rússia està intensificant en aquestes últimes hores.
Sí, efectivament. La ciutat més castigada ara mateix és Kharkiv, on les últimes 24 hores han mort 25 persones i 112 han quedat ferides en els bombardejos russos.
Allà diversos míssils han impactat contra un edifici de la policia i un altre de la Universitat Nacional, just en plena trama urbana.
També han desembarcat tropes russes aerotransportades prop del centre on haurien atacat un hospital militar.
L'alcalde de la ciutat assegura que de prop d'un milió i mig d'habitants està totalment encerclada pels russos, però no pensen rendir-se una altra ciutat pròxima.
Konotov també està encerclada i la població ha promès resistir. Sentim el seu alcalde.
Els comandaments russos demanen que ens rendim o destruiran la ciutat amb la seva artilleria.
Què voleu fer? Ho heu de decidir vosaltres. Què voleu fer? Lluitar o rendir-vos?
Què voleu fer? Lluitar o rendir-vos?
També al sud, l'exèrcit rus hauria pres el control de la ciutat portuària de Kherson i a Mariupol, una ciutat de 450.000 habitants, l'alcalde també ha explicat que estan totalment encerclats.
Més notícies amb la Marta Prat.
El preu del gas s'enfila sense aturador pendent del conflicte ucraïnès.
Avui el gas natural de referència a Europa puja un 24%, com va fer ahir, i ja supera el preu que va marcar al principi de la invasió.
Fins i tot en algun moment puntual ha establert un nou màxim històric, més de 194 euros per megavat hora.
El petroli també s'encareix, però a un ritme més moderat.
El barril Bren costa uns 110 dòlars.
L'organització de Països Productors, l'OPEP, descarta incrementar l'extracció més enllà del previst, malgrat la crisi d'Ucraïna.
I pel que fa a l'efecte de les sancions, el banc rus Sberbank ha anunciat que abandona el seu negoci a Europa.
Les Nacions Unides eleven a 836.000 el nombre de refugiats que han aconseguit sortir d'Ucraïna fins ara.
L'ACNUR afirma que ens trobem davant la pitjor crisi de refugiats del segle a Europa.
La portaveu d'aquesta agència de Nacions Unides a Espanya, Maria Gésgos Vega,
ha agraït la resposta que donen els països fronterers, però diu que ha constatat alguns casos de discriminació.
Són declaracions a Catalunya Informació.
És fundamental que no se discrimine a nadie.
O sea, el acceso a la seguridad es para todo el mundo, para todo el mundo que está saliendo.
O sea, está todo el mundo intentando escapar de la violencia.
O sea, no se puede discriminar por documentación, ni por raza, ni por nacionalidad,
ni por cualquier otra confinación a ningún colectivo.
L'ACNUR demana que es doni estatus temporal de protecció per als refugiats.
Esquerra Republicana i Junts donen suport a l'anunci de Pedro Sánchez d'enviar armes a la resistència ucraïnesa.
Gabriel Rufián aposta pel dret legítim a l'autodefensa i Junts assenyala que la independència dels països s'ha de defensar.
Des d'Unides Podem, en canvi, no es comparteix la decisió anunciada pel president espanyol.
Madrid, Caterina Carmany, bon dia.
Bon dia. Tant Rufián d'Esquerra com Nogueres de Junts han nedat entre les dues aigües,
però mantenen que un poble té dret a defensar-se dels atacs.
De les seves paraules es pot entendre que no censuren l'enviament de material a Ucraïna.
El sentim tots dos.
Miren, yo soy por encima de todo antifascista y antimilitarista.
Però també sé que la guerra i no la paz és una constante de la condició humana.
I també crec en el legítim dret a l'autodefensa.
La independència dels països en el segle XXI debe defenderse.
Proclamar no a la guerra sin nada més detrás és igual a no fer absolutament nada.
I els polítics estem aquí per prendre decisions, per m'hojar-nos.
Caterina Caramany, Catalunya, Ràdio Madrid.
Mentrestant, uns 2.000 immigrants d'origen subsaharian
han intentat avui saltar la tanca de Melilla
per entrar a territori espanyol de manera il·legal.
Desenes de persones han aconseguit culminar el seu propòsit
en un dels salts més multitudinaris dels últims anys, segons fons policials.
Els que han pogut evitar l'acció tant de forces policials marroquines
com de Guàrdia Civil espanyola
ja són el centre d'estada temporal d'immigrants de Melilla.
Els sindicats de l'ensenyament a Catalunya
convoquen vaga al sector els dies 15, 16 i 17 de març
i també el 29 i 30.
Barcelona, Sara Canyete, bon dia.
Bon dia.
Els 7 sindicats amb representació a l'ensenyament
convoquen 5 dies de vaga
que marcaran la segona quinzena del mes de març
i mantenen el pols amb el departament.
Demanen la retirada de l'ordre d'avançament
del calendari escolar per asseure's a negociar
i la dimissió del conseller
a qui acusen de menystenir-los públicament.
Iolanda Segura és la portaveu d'Ustec
al sindicat majoritari.
No podrem acostar postures
si el Departament d'Educació
ens presenta uns documents
que ens diu que no es poden negociar.
Això és el que nosaltres no volem.
Anar a perdre el temps
a unes meses de negociació
en les quals no es pot debatre
ni una sola coma.
Els Mossos constaten un augment
d'un 26% de casos de delictes
d'odi i discriminació.
Pràcticament la meitat dels episodis
tenen a veure amb l'orientació sexual
de les víctimes.
Barcelona, Miquel Járquez, bon dia.
Hola, bon dia.
Les xifres preocupen a la portaveu dels Mossos,
Montserrat Escudé.
L'any passat, un total de 575 persones
van denunciar haver estat víctimes
d'aquest tipus de delicte
i un 19% dels autors
eren menors d'edat.
Hem de mirar que l'evolució
des de l'any 2011
és increixent en aquest àmbit
i que cap delicte en aquest àmbit
és tolerable.
Per tant, mai podem parlar
de normalitat en aquest àmbit.
Sinó que una sola conducta discriminatòria
o delictiva en aquest àmbit
és una conducta que s'ha de perseguir.
La Policia Catalana i les UNG
s'adverteixen que 8 de cada 10 agressions
no es denuncien.
Miquel Járquez, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Els esports, Josep Antón Aïsa.
El Comitè Paralímpic està reunit
aquest matí
i ha de decidir si admet o no
els esportistes russos
en els jocs que comencen divendres.
La delegació ucraïnesa
hi ha enviat representants.
La delegació espanyola
la componen el surfista de neu astorià
Víctor González
i l'esquiador català
Pol Makuri
que més es presenta
per ser membre
a la comissió d'atletes
del Comitè Paralímpic Internacional.
A l'agenda del dia
futbol
Copa de la Reina
Rayo Barça
Copa del Rei
València
Atlètic de Bilbao
Pendent de Lliga
Mallorca
Real Societat
A la Copa de Futbol
Sala
Santa Coloma
Ossassuna
A la Lliga d'en Vol
Òscar Granollers
A l'Hockey Lliga
Girona Lleida
A la Lliga Femenina
de Bàsquet
València
Cadí la Seu
I UNI Girona
Arasqui Vitoria
En atletisme
avui
mítinq
amb pista coberta
a Madrid
que tanca
el circuit
de la Copa del Món.
Fins aquí
les notícies
Si vas al web
o a l'app
de Catalunya Ràdio
hi trobaràs
el podcast
de la família
Jo diria
meravellós podcast
Closer to me baby
I won't fight
Buenos invitados
Risas
Andresa
La família
La família
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
són les 12 i 8 minuts
us informa
Lua López
Un centenar de santjustencs i santjustenques
es van concentrar ahir davant l'Ajuntament
per la pau i per la condemna de la invasió militar a Ucraïna
D'acord amb els grups municipals
que conformen la corporació municipal
i davant de la invasió militar a Ucraïna
per part de les forces militars russes
i la greu situació geopolítica
que es devia aquest fet
L'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
va convocar ahir al vespre
una concentració a la plaça Verdaguer
davant de l'Ajuntament
per tal de fer un minut de silenci
per la pau
Amb aquesta convocatòria
Sant Just es va sumar
a la proposta del Fons Català
de Cooperació al Desenvolupament
Arriba una nova exposició
al celler de Can Ginastà
sota el títol Emocions infantils
de l'artista Oksana Acosta
Demà dijous 3 de març
s'inaugurarà aquesta exposició
que acull 27 quadres de costa
amb retrats d'infants
que expressen les seves emocions
tristesa, felicitat i curiositat
de diferents països
Els 27 retrats
que conformen l'exposició
estan fets a partir de fotografies
d'amics i coneguts
i també d'altres extretes d'internet
que Acosta utilitza com a referents
per tal de realitzar els quadres
amb un estil hiperrealista
L'artista busca d'aquesta manera infant
ja que creu que aquests
parlen més pels ulls
i per les expressions facials
que amb les mateixes paraules
Acosta vol demostrar així
com les emocions es manifesten
de diferents maneres
mitjançant expressions, postures
o expressions vocals no lingüístiques
La inauguració es durà a terme
a partir de dos quarts de vuit del vespre
i comptarà amb la presència de l'artista
i també d'un guitarrista i un saxofonista
Continua la preparació
del Dia Internacional de les Dones
a Sant Jús d'Esvern
que com sempre tindrà lloc
el proper 8 de març
Demà, dijous 3 de març
s'organitza la quarta assemblea
oberta sota el títol
Preparem juntes el 8M
a dos quarts de vuit del vespre
al parador de Sant Jús d'Esvern
Com a les altres tres assemblees
es continuaran l'intercanvi
d'idees i propostes
entre les dones assistents
Recordem que es tracta
d'un espai no mixta
és a dir, destinat només a dones
i que està organitzat
per Arran Sant Feliu-Sant Jús
la CUP
i el Casal Popular
la sala entre d'altres
Aquesta forma part
del conjunt d'assemblees
que se n'ha anat convocant
al llarg dels mesos
de febrer i març
per tal de preparar
adequadament
el Dia Internacional
de les Dones
al nostre municipi
I això és tot
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Jús tenc
als Sant Jús Notícies
de la una del migdia
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Bona nit
Puede viajar
en una nube
Puedo enfrentarme
contra el viento
Puedo decirte
que no dejaré
jamás
que te vayas
mi amor
Ja sé que pretendías que fuera romántico
Pero no hacía falta que cruzaras el Báltico
Ni los valles glaciares ni los siete mares
Van a conseguir separarme de ti
Sabes muy bien que aunque no te importe
Ir a buscarte hasta el polo norte
Ir a la polia como un esquimal, como un esquimal
Pero a mí me da igual porque ya suena pichingo
En el radiocasete de mi barco vikingo
Ni las olas gigantes de una tormenta polar
Podrán jamás apartarme de ti
Sabes muy bien que aunque no te importe
Ir a buscarte hasta el polo norte
Ir a la polia como un esquimal, como un esquimal
Sabes muy bien que aunque te dé igual
Voy a cruzarme el círculo a volar
Ir a la polia como un esquimal, como un esquimal
Y te has largado hasta la polia
Y te has largado hasta la polia
Volando en tus alas de ausonia
Pero te digo que no dejaré
Pero te digo que no dejaré jamás
Que te vayas que te vayas mi amor
Sabes muy bien que aunque no te importe
Ir a buscarte hasta el polo norte
Ir a la polia como un esquimal, como un esquimal
Si no me dejas estar a tu lado
Moriré helado aquí en la polia
La polia, la polia, la polia
La polia, la polia, la polia
La polia, la polia, la polia
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys
Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Música
Espai de cultura, anem de visita
Anem cap al Caixa Fòrum
Perquè hem d'anar a visitar aquest univers una mica enigmàtic
i que sovint també altera una mica la percepció visual dels qui la visiten
que és d'aquest artista belga que és René Magritte
No sé si l'he dit bé, Glòria
Sí, René Magritte
René Magritte, oi?
Sí, sí
El dels famoses, com es diu, els sombreros aquests de cop antics, no?
Sí
Aquestes siluetes
Bombins
Això, els bombins
Quan són rodons em sembla que sí
Són bombins
És com molt britànic
Sí
O francesat, potser
Sí
Aquestes siluetes
És molt seu, això, eh?
És molt d'ell
A més també és molt d'ell
Les figures normalment no tenen rostre
O sigui, les pinta d'esquenes
D'esquenes o sense rostre
O sigui, poques vegades ha pintat les cares de les persones
Sí, sí
Hem de parlar d'aquest artista
I de l'exposició, també, clar
Sí
L'exposició és el Caixa Fòrum a Barcelona
I són 70 pintures
69-70
Que es van exposar primer a Madrid
A la Thyssen
I després van venir cap aquí
Amb algunes diferències
Algunes que es van exposar allà no s'han exposat aquí
I al revés
Algunes que aquí, allà no
O sigui, és fons de Thyssen
Del museu Thyssen
És seu, entenc
Així
És fons Thyssen
Sí, sí, és així
L'última vegada que va estar aquí
Van fer una exposició d'ell
Va ser a la Miró
Però d'això ja fa anys
Em sembla que
No sé, va ser
No sé exactament quan va ser
Però
Potser fa
Sí, ja ho sé
El 1998 va ser la gran exposició
Que van fer a la Miró de Magritte
Des d'aleshores aquí no l'hem tornat a veure
Fa més de 20 anys
Fa més de 20 anys
Fa 22, 24, 24 anys
Sí, sí
O sigui, són molts anys
Per un pintor com ell
Però bé
Tampoc és que tinguem molts llocs
Molts llocs per exposicions
D'aquesta categoria potser
I ell va començar
Ell és de Brussel·les
Va néixer a Brussel·les
I casualment
Un dels primers passos que va donar
Va ser que va venir aquí a Cadaqués
I va conèixer en Dalí
Aquí a Cadaqués
Aquí, perdó
Vull dir aquí a Catalunya
No, no, ens ubiquem
Ens ubiquem, vinga
A Catalunya va venir a Cadaqués
I es va ajuntar amb el Dalí
I tota aquella colla
Amb la gala
I a partir d'aquí
Va començar
A fer-se famós
O sigui
Ell no era gaire conegut
Però
El vindre aquí
I des d'aleshores
Es va començar a exposar
A París
Nova York
Londres
I bueno
Va saltar la fama
I des d'aleshores
Doncs continua
És
És un pintor
Pot tenir
Perdó
Alguna influència d'aquestes
No?
De Dalí
O
Sí, el surrealisme
O sigui, oi?
El surrealisme
Ell de fet es considera
Un dels primers surrealistes
Que existeixen
Perquè a més
Hi ha una cosa que
Tothom pràcticament no coneix
Encara que potser no sàpiga
Ni qui és Madrid
Que és la pipa
Que ell deia
Això no és una pipa
Per què deia això?
O sigui, és el dibuix d'una pipa
I per què deia
Això no és una pipa?
Pipa de fumar, eh?
O pipa de menjar
Una pipa de fumar
Una pipa de fumar
Deia
Això no és una pipa
Per què deia
Això no és una pipa?
Clar, perquè això és una pintura
I per tant tu no pots fumar
Per tant no és una pipa
I aquesta frase
Això es va fer molt famosa
Al dir que això no és una pipa
I bé
Com a surrealista
Doncs totes aquestes
Coses
El que ell pensava
Els seus pensaments
Doncs és una persona
Molt
Molt
Molt reconeguda
I a més va ser un dels primers
Perquè pensa que ell va néixer
En el
En el segle anterior
Al XX
O sigui, va néixer al segle XIX
Per tant va ser dels primers
Si no el primer
Que va començar a parlar
De surrealisme
De la forma que ho va fer ell
No és un dels primers
Els seus quadros
No sé per què no posa mai cares
Però és així
O sigui
Hi ha aquell que es diu
El principio del placer
Que és un quadro
Que a la cara no se li veu
Està totalment il·luminada
És com una llum
Que enfoca la cara
I no
És d'una fotografia
De Man Ray
Que el rostre apareix tapada com la llum
Aleshores
Tota la seva obra
És així
O sigui
Potser abans d'anar a veure l'exposició
Recomanaria a la gent
Que miri el tema de Magritte
Que l'estudi una mica
Perquè si no pots anar allà
I trobar-te una mica com desplaçat
Si no estàs acostumat
Primera perquè
És molt la seva imaginació
Que la deixa anar
I pinta el que li sembla
I fa el que
Ell pensa
D'una manera molt
Poc real
O sigui
Molt irreal
Aleshores
Millor
Si voleu anar a veure aquesta exposició
Jo us recomanaria
Que primer
Li dongueu una volta
A la seva biografia
Que mireu què fa
I aleshores
S'entendrà molt millor
Perquè si arribes allà
I veus
El que fa
Doncs a lo millor
En principi dius
Però què és això
Vaig sentir
Veus també
Que una navalla
Que deia
És que no entenc res
No entenc res
No sé què vol dir
O sigui
A la gent
Li costa entendre res
Millor abans d'anar
Donar-li una repassada
A la Viquipèdia
I mirar en els seus quadres
I intentar una mica
Comprendre
El que volia fer aquest senyor
I el que ens volia dir
A través de les seves obres
Sí
Veient algunes
Un d'aquests quadres
Que és com una poma verda
Gegant dins d'una habitació
Sí
Una poma verda
Gegant dins de l'habitació
Que aquest
Ja no recordo
Què vol dir
Però
O una roca
La sala d'escutxa
Aquesta obra
Sí
En primer termes
La sala d'escutxa
Del 1958
Exactament
No sé què vol dir
En aquests moments
Però
Totes les seves obres
Són per pensar
Fan pensar
I si vas allà disposat
A veure
La clàssica obra
Que et diu tot
El que vols
Quan tu la veus
T'ho diu tot
No
No, no, no
Aquesta no
Aquesta és d'anar
Allà
Quasi amb una cadira
Plegable
Ser davant de l'obra
Pensar
Mirar a veure
Què et volia dir
I aleshores
Recapacitar
I fer-te la teva història
He llegit que també
Ha pintat més de mil quadres
Al llarg de la seva història
Però que pocs han estat
Els coneguts
O els que han anat
Rotant per museus
Bueno
Sí
Ha pintat més de mil quadres
Hi ha gent que pinta
Molts quadres
Una de les persones
Que ha pintat més quadres
També potser per la seva edat
Va ser el Picasso
El Picasso va fer milers
I milers d'obres
Però clar
El Picasso va morir
A els 90 i escaig d'anys
I aquest va morir
Més jove
Exactament
No sé quan
El 67
El 67
Del 98
O sigui
Quan és
69 anys
Més o menys
Sí
Aproximadament
Per això
Són 30 anys menys
Que en Picasso
O sigui
Poden ser també
Moltes obres menys
Perdó
Tranquil·la
I
La seva obra
Es va exposar
Després de venir aquí
Es va donar a conèixer
I això va passejar
Per tot el món
Incluso va fer
Curs matratges
Va fer pel·lícules
Que a l'exposició
Es veuen
Es veuen
Es veuen
Dirigits
Per ell
Dirigides
Bé no no no
Ell i la seva dona
Em sembla que agafaven la càmera
I filmaven
La dona
No no
Fetes per ells
No dirigides
Crec que ell les filmava
Allà es poden veure
El que passa és que
Jo no recordo
Vaig estar mirant algunes
Però normalment
Acostumen a ser molt llargues
I aleshores
Clar
Si vas amb el temps just
De dir
Bé no
Aniré a veure una exposició
Que pot durar una hora
En el moment que trobes
Que hi ha unes pel·lícules
Que duren una hora
Doncs clar
O tornes
O no pots veure-ho tot
I
Aquí sí
Aquí hi ha
I a cinema
Sí és per estar-s'hi estona
Per dedicar-li
Si vols
Sí
A mi em va faltar temps
Potser tornaré
Però és una exposició
Que si la vols veure tota
No
Aquesta no es veu en una hora
Ni es veu en un dia
O sigui
Si la vols veure de veritat
Són ben bé dos dies
O sigui
Que vagi
Anar dos dies
La primera
Passes
Passeges
Mires
Estudies i penses
I després si t'interessa
Vas un altre dia
I veus les pel·lícules
Jo és el que diria
Estic veient que també fan
Com sempre exposicions guiades
Ai perdó
Visites guiades
Sí
Que suposo que també
T'endinsen dins
Aquest món una mica oníric
Home en aquest cas
Jo crec que és important
Jo vaig anar en una hora
Que no hi havia visita guiada
Si no l'hagués agafada
Perquè
Clar
Com que allà
No és el que veus
Sinó el que ella et vol dir
Doncs aleshores
És millor que te l'expliquin
Si agafem una visita guiada
Que pràcticament hi ha tots els dies
Un a la tarda i un al matí
Normalment
Doncs és molt millor
És molt millor
Perquè
Es veurà
O sigui
T'ho explicaran molt millor
Aquesta exposició
A més està fins al dia
6 de juny
O sigui
Que encara hi ha temps
Per veure-la
Amb tranquil·litat
Calma
I anar i tornar
Si fa falta
I tant
I tant
I tant
És molt curiós
Aquesta
Aquesta lògica visual
Que he llegit
Aquestes dues paraules
Com a adjectiu seu
Perquè
Visualment
Hi ha quadres
Que
Que no
Que s'assalten
Aquesta lògica visual
No?
Hi ha
Per exemple
Hi ha un quadre
Que és
El dibuix
D'una espècie de bosc
Però aquest quadre
Ja està dins
D'un bosc
Sí
És un quadre
Que l'has de mirar bé
Perquè
No s'entén gaire bé
A més
Em sembla
Que hi ha un cavall
Que passeja
Pel bosc
Aquest
No?
No ho sé
Jo estic veient
Hi ha algú que camina
Aleshores
Un arbre tapa l'altre
I amb un ho veus per dintre
I amb l'altre el veus per fora
És difícil de veure
O sigui
Aquest quadre
És molt surrealista
Perquè
Si tu
Així
Bones a primeres
Mira si veus un bosc
Però quan et pares
Dius
Ostres
Aquí no hi ha un bosc
Aquí hi ha
Què hi ha
Dos boscos
Tres boscos
Tot barrejat
Què ens vol dir
És complicat aquest quadre
És com molts d'ells
Que
És el que et deia
Que val la pena
Que te l'expliquin
Sí
Que te l'expliquin
I que sí que és cert
Que altera una mica
Aquesta percepció
Visual
Del visitant
Sí
A l'hora de veure-ho
Intentar-ho interpretar
Hi ha un també
D'uns vidres trencats
Que entren com a dins de casa
Que es veu també com un bosc
Curiós
Si més no
Sí
És
Bé
És surrealista
És
Primera
És dels primers surrealistes
I
Indudablement
Dels millors
Si no és el millor
Ell
A més va ser
Bé
Va ser molt amic
També de Miró
O sigui
Que és
Quan va anar cada que és
I aleshores
Es va fer molt amic
I va estar molt
Per
Per tot això
Per tota aquesta sona
Va vindre
A Barcelona
Em sembla que només
Va venir una vegada
Però
Una vegada
Em sembla que va venir
I
No sé si va pintar
Algú
O no va pintar res
Però
Es va fer molt amic
De tota aquesta colla
De l'època
Que tindrà cada que és
Que ha estat
Perdó
Una mica
La cuna artística
Surrealista
No?
Crec que Antonio Machado
També va arribar
A passar per cada que és
En algun moment
Sí
Federico García Lorca
Em sembla que també va anar
Bé
A l'haver i aquest
Encara que només sigués
Sobretot
La Gala
La Gala
Li encantava
Tenir amics allà
I portar-los
Clar
La Gala
Era una dona
Que es via passejar
Per tot el món
Havia conegut
El millor
Ella era russa
I aleshores
Li agradava molt
Conèixer gent
I fer molts amics
I a cada que és
Té una habitació
Que és rodona
O sigui
El sofà
És completament rodó
I és molt gran
Allà acaben
No sé
30 o 40 persones
Si s'apreten una mica
Vull dir
Li encantava
Estar rodejada de gent
I fer-se veure
Saps
I aleshores
Va conèixer molta gent
Per això
Tota aquesta gent famosa
Va venir
Venia molta gent
Portava molta gent
I els portava cada que és
A casa seva
Li encantava
Sobretot si eren nois joves
I com que no sabem
Aquesta història
Com acabava amb el Dalí
Sense el Dalí
No sabem exactament
Relació oberta
Que es diria avui en dia
Segurament
Bueno
És que jo crec
Que encara no se sap
El Dalí
De quin
Allò que diuen
De quin pel anava
De quin pel anava
Perquè
Ni ella
Era una relació
Molt estranya
Rodejats de gent jove
Sempre rodejats
De gent jove
Dormint
A habitacions separades
Això s'ha explicat sempre
Dormint en habitacions separades
Sí
Aleshores
La relació
Ella era una mica
Com la mama
També
La mare
Feia una mica de mare
Feia una mica de tot
Sí
Però la veritat
És que
Vam fer
Que molta gent important
Important ara
Que aleshores
Potser no ho eren
Passessin per Cadaqués
Sí, sí
Magrita
En va ser un d'ells
Va ser un d'ells
Sí
Ja hem dit
Com en Miró
I com
Molts
Molts
I també intel·lectuals
O sigui
No solament pintors
Poetes
Per allà va passar
Molta gent
Molta gent
Segurament es van nutrir
Entre
Entre uns i els altres
Suposo que ens anaven dient
I com que a ell
Li encantava
Doncs bueno
Després també
El que li va passar
És que
Es van conèixer
Perquè en Miró
Tenia
Tenia
A l'estudi
Un estudi
Si no m'equivoco
Era a París
I
En el mateix edifici
Veia
Vivia
En Goemmans
Goemmans
No sé exactament
Què és el que feia
Però és una persona
Que fa presentar
A Magrita
O sigui
Miró i Magrita
Es van conèixer
A casa d'un tercer
Bé
Això clar
Els artistes
Era la seva vida
Conèixer
Relacionar-se
Anar d'aquí cap allà
Perir sobretot
Cada que és aquí
Doncs també era molt important
I
Bé
Es coneixien
Es relacionaven
Es parlaven
Es copiaven
Picasso copiava moltíssim
Però millorava
O sigui
Picasso era un copion
Tot ho copiava
Però ho millorava
O sigui
Ell no va ser el primer
Que va fer moltes de les coses
Que va fer
Encara que després
S'ha endut la fama
Primer les feien els altres
Ell les veia
Els agradava
I ho copiava
Però ho copiava bé
I ho copiava millor
I allò que l'altre havia fet
Ell superava
Això és el que feia en Picasso
Una de les coses que feia
Indiscutiblement
Ningú dubta del seu gènere
I tant
I tant
I tant
No sé si havia passat també
Magrita
Per aquests quatre gats
Perquè això toca més cap a
Si va venir a Barcelona
Si va venir a Barcelona
Possiblement el deuria emportar
Però
Això no ho he llegit
Segurament
Deuria passar si va venir
Però no
Això no ho he llegit
Perquè també era com un punt neuràlgic
De trobada
Bàsicament
D'artista
Picasso també havia passat per allà
Altres
Santiago Rosselló
Jo recomano anar als quatre gats
Encara existeix
Encara hi és
I han intentat que estigui com estava abans
I veus allà el quadro aquell del tàndem
Que és la bicicleta
Està allà
Clar, és una reproducció
Sí, sí
Però vull dir
És un lloc local
Que té
Encara que
Ara ja no és real
De lo que va ser
Però encara té un carisme
Que val la pena anar-hi
Aquí no que hagin anat els quatre gats
Només que per molt que s'ha parlat
I per tota la gent que ha passat per allà
És un lloc per anar-hi
A més està cèntric
Està al barri gòtic
Vaig passar per davant just la setmana passada
I puc assegurar que està obert
I estava molt ple de gent a dins
Vull dir, segueix actiu
I fan exposicions
Si no m'equivoco
D'aquí
Un artista d'aquí
L'Abdulia Gallego
Va fer una exposició als quatre gats
Em sembla
Em sembla recordar que va ser allà
Que no ha de ser fàcil
Es poden fer inclús exposicions
No sé a qui agafen i a qui no agafen
Però és un lloc que té la seva gràcia
Té la seva gràcia en aprendre un algo
Per la tarda, mitja tarda
Un cafè, una cervesa
Home, comptant que totes aquestes personalitats artístiques
Van passar per allà
És com que les parets estan impregnades
Una mica de tot això
A l'ambient, exacte
Jo penso que sí, que a l'ambient
Si tu tanques els ulls
T'imagines totes aquestes persones
Que van passar per allà
I et traslades a l'època
Perquè ja et dic
Hi ha els quadres
Hi ha tota una sèrie de coses
Que et trasladen a aquella època
Sí, val la pena
Sí, i tant
Et val la pena anar-hi
I tant, i tant
De quan en quan
A més, està a prop del real cercle artístic
Em sembla
I per allà hi ha moltes coses interessants
Ja que fas l'exposició
A l'edifici Picasso
On hi ha la sala d'exposicions
O sigui
Que és un triangle molt petit
És només una mançana
Sí, una puma
No, és que a l'altre no es diu mançana
Sí, sí
I trobes tres o quatre llocs
A més
El cercle
Real cercle artístic
És molt bonic
Perquè és molt antic
I encara guarda la seva gràcia
A més
Té restaurant i té terrassa
O sigui que a l'estiu a la terrassa
Que dona
El portal de l'Àngel
La terrassa dona el portal de l'Àngel
És molt maca
I val la pena anar-hi
Crec que més aviat
Em comptes de mançana
És illa
Illa, clar
Illa de cases
O una illa
Illa de cases
Sí, estava buscant
I dic, ostres, mançana
Mançana no queda bé
Queda una mica diferent
Sí, difícil
Això és el català de Barcelona
Sí, sí, una mançana
Que jo a vegades dic puma
Però és que tampoc està ben dit
Una puma
Una illa
O una illa de cases
Sí
Sí, sí, sí
Més aviat
Prec nota
Sí, sí
Una illa de cases
Prec nota
Recomanem aquesta exposició
A veure, anem a recordar
Aquest magrit al queixà fòrum
Fins al juny, eh?
Fins al juny
Sí, fins al primers de juny
I que vagin amb una mica de temps
No?
Amb una mica de temps
I més si ens agrada el cinema
O els curtmetratges
I el volen veure
Perquè, sí
Val la pena, no?
Estar i veure les pel·lícules
Petites pel·lícules
O petits trossos
Que fan
Aquí està la diferència
D'una exposició
De veure només els quadros
O veure els quadros
I els vídeos que hi ha
A més, aquest personatge
Com que els va fer ell
Doncs és important
És important veure-ho
Em fa gràcia el nom de l'exposició
Que és La màquina magrit
La màquina magrit
Com és que se li diu
La màquina magrit?
Doncs això no ho sé
No ho sé
No ho sé
No ho explica durant l'exposició
La màquina
No sé si és perquè
Ell era una màquina
O perquè
El seu cap treballava
Sense parar
Com una màquina
Com una màquina, no?
Una locomotora
No ho sé
La veritat és que
També ho vaig estar mirant
Però no ho he trobat
No he trobat
Per què se li diu
La màquina de magrit
Això
No ho sé
Vols aquest sinònim
Que era una màquina
Que es diu avui en dia
Que produïa molt
I que no podia parar
De tenir idees
Segurament
Quantes obres has dit
Que havia fet abans?
Més de mil
Més de mil
Aquí tens la màquina de magrit
Més de mil quadres
Una màquina de magrit per això
Perquè no va parar
No va parar
No va parar
Sí, sí, sí
I es va
Sí
Es va fer a Madrid
El Caixa Fòrum
Després va a Caixa Fòrum de Barcelona
Això ho hem dit
I
El títol és el mateix
O sigui
Es va dir igual
A Madrid que a Barcelona
És normal
Per això
Acostuma ser normal
Que les exposicions
No canviïn de nom
Però vaja
Alguna vegada
Sí que canviem
Maguerit
Caixa Fòrum també és com el hashtag
O l'etiqueta que es pot seguir
A Twitter si voleu també
Buscar més informació
D'aquest artista belga
Que de ben segur és conegut
Però crec que fins que no arribes
A mirar imatges seves
Pel nom
Així com altres artistes
Sí que pel nom
Ja directament et ve una imatge
No, Maguerit
Segur que costa una mica més
D'imaginar-te aquesta pipa
O aquests bombins
O la poma
O d'altres
I com tots els famosos pintors
Els hi passen coses
La seva mare es va suïcidar
Tirant-se en un riu
Aleshores
Moltes vegades
Tots aquests artistes
O sigui
Desarrollen
Tot el que és
La seva
Això
La vena artística
Perquè els hi han passat coses
Aleshores
Se centren molt en ells
Es tanquen molt en ells
I és quan resulta
Que són
Doncs uns gènits
Ell de molt jove
Molt jovenet
Molt petit
Em sembla
No sé quants anys tenia
Però em sembla
Que tenia molt pocs anys
Se li va
La mare
Es va suïcidar
Tirant-se al riu
O sigui
I això
Jo penso que sempre
Fa
Que els que són
Que després es converteixen
En artistes
Potser perquè treballen molt sols
Es tanquen els mateixos
Saps
No sé exactament per què
Però sempre
Normalment
Els artistes
Sempre els han passat coses
Hi ha una part fosca
Sempre de la seva vida
Sí
Malauradament
Vinga va
Doncs anirem a veure Magrit
Glòria
Gràcies per passar per aquí
Com sempre
Que tingués bon
I gris dia
El que queda d'ell
Sí
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana
Fins la setmana vinent
La setmana vinent
La setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Bona nit.
Bona nit.
Sí, ja sabem que el Carnestoltes com a tal, la majoria de llocs, indrets, pobles va ser la celebració aquest cap de setmana passat,
tot i que Sitges encara estan celebrant aquesta gran festivitat.
No ens allunyem massa, com dèiem, del Carnestoltes, perquè avui l'Oriol... Oriol, bon dia.
Bon dia.
Ens porta frases fetes, dites i expressions que o provenen o venen donades per.
Sí.
És a dir, si no existís el Carnestoltes no tindríem aquestes expressions, bàsicament.
Exactament, exactament.
Crec que avui és dimecres de cendre, per tant, avui és el dia que s'enterra la sardina i diguéssim que oficialment sí que es dona per acabat el carnaval i comença la quaresma.
És el moment de repòs, eh? Ara hem fet la xerinola i ara toca portar-nos una mica millor.
Diria que més o menys funciona així. I avui una mica farem això, farem aquest repàs de frases fetes, expressions,
algun parell al final em porto també el concepte de disfressar-se, i avui, atenció, perquè farem una mena de los 40 principales,
perquè tenim autors o personatges que cada cop sonen amb més força en aquesta secció i al final porto una petita llista de los 40 principales.
Però tipus in love o com de temazos, però com a persones, com una llista, però amb personatges?
Sí, sí, sí, sí, persones a les que fem referència molts cops en aquesta secció o m'inspiren molts cops o em donen molt de material en aquesta secció.
Per tant, donen molt de material a les frases fetes, sí, sí, sí.
Va, si et sembla, comencem per l'etimologia de carnaval, que és prou curiós, és un préstec de l'Italià del segle XV, més o menys,
que ve de carne vale i carne le vale, i és una alteració del llatí carne le vare, i això sí que ve de carn i de le vare treure,
per tant carne ve de carn i le vare treure, i és una il·lusió a aquesta tradició de no menjar carn durant la quaresma.
Interessant.
I carnestoltes, també més o menys la real seria la mateixa, tolere, del toltes aquest vindria de tolere, que significa treure,
i no tolerar, perquè sí que és veritat que de vegades s'ha confós una mica el tolerar amb el concepte aquest que tot està permès per carnaval,
ara ho veurem, però en realitat el tolere també ve de treure.
I la locució llatina completa seria Doménica Prima Carnestolenda, que seria la traducció del primer diumenge abans de treure la carn.
Que si és aquesta idea del que es feia abans amb la quaresma, que sí que és veritat que no es menjava carn.
És una celebració que pertany al calendari lunar, sempre cada any cau en una època diferent,
és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna passat al solstici d'hivern.
O sigui, un cop entre l'hivern, set setmanes després de la primera lluna plena, ve el carnaval.
I això, el que deia, per això sempre es mou, tot i que sempre comença el dijous gras i acaba amb l'única gras de cendra,
que és exactament avui.
Que és avui, sí, sí, sí.
I és aquesta idea que són aquests dies que una mica tot està permès, la disbauxa, tonteries, bromes, disfresses,
però sí que és amb aquesta idea d'acumular diversió abans de la quaresma i les restriccions.
Ui, quina paraula.
Sí.
No de Covid, eh, però ara que a vegades tenim restriccions, t'entro com un cal fred pel cos.
Sí, sí, doncs això, aquestes restriccions que abans portava més implícita, sí que és veritat que últimament,
o almenys a nivell més general de la població, segurament no es segueix tant,
però sí que era aquesta època de vamos a darlo todo, que després ens ho trauran.
Sí, després ens tocarà fer penitencia.
I el que et deia abans de tolere, de tolerar, perquè hi ha una expressió que és molt sonora,
que diu per carnaval tot s'hi val, que és una mica això que estàvem explicant ara, no?
Que, bé, per carnaval tot està permès, tot s'hi val, però també amb aquesta idea
que després vindrà una època de recolliment personal.
Vinga, anem a recollir-nos personalment.
Però abans d'això...
Encara tenim festa.
Clar, hi ha aquesta frase que diu Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà.
Ep, ep, ep.
I una mica és això, eh?
No sé quina serà la millor festa de les dues.
Home, jo prefereixo amb la dona.
Jo prefereixo amb la dona o amb l'home o amb qui?
No, amb el capellà, escolta, està molt deixat d'anar últimament.
Sí, sí, això sí.
I una mica és el...
Seguim amb aquesta idea, eh?
Passa-t'ho bé, fes tots els pecats possibles.
Potser que bé, amb la dona, si esteu casats, en principi no hi ha cap pecat,
però bé, passa-t'ho bé, fes tots els pecats possibles,
que durant la quaresma i fins al dia de Pasqua
ja tindràs temps de redimir-te davant de Déu i davant del capellà.
Per tant, Carnaval amb la dona i Pasqua amb el capellà.
Vinga, ara hauríem de quedar amb el capellà, eh?
Per començar aquesta...
Sí, sí, això ja.
Per tancar aquest dimecres a cendre.
Què més?
Va, hi ha una altra que és molt metafòrica,
que diu anar a fer un carnestoltes.
Algú que va fer un carnestoltes és algú que va mal vestit,
mal conjurat, conjuntat de colors, amb roba vella,
i se li diu això.
Vas fet un carnestoltes, és una al·lusió que sembla que fa referència a això,
al fet que vagi disfressat,
com un pallasso mal vestit, mal arreglat,
i es n'ha fet un carnestoltes.
Que, de fet, el rei o reina carnestoltes
normalment també va amb totes aquestes peces que deies, no?
Sí.
Amb roba trencada, una faldilla, un pantaló per sota,
uns mitjons a cada color...
És a dir, tota la part menys bonica estèticament
sempre ho du el rei o reina carnestoltes, no?
Exactament, exactament.
No és que sigui atractiu o no, simplement porta de tot.
Sí, sí, sí, una mica el que troben...
Conjuntat zero.
No, el que troben a cada casa per posar-li i endavant.
Sí, sí.
I es veu que l'amor també té una certa relació amb el carnestoltes?
Sempre, sempre.
Sí?
Sí, sí, sí.
Diu, amor de carnestoltes, casaments de revoltes.
Ui.
O casament de carnaval, casament carres vals.
Una mica com a Las Vegas, aquí, eh?
Sí, sí.
Seguim una mica amb aquesta idea que teníem
de que res del que passi per carnaval
en realitat no tindrà una validesa real.
Més aviat et podrà provocar problemes i embolics a posteriori.
Però diguéssim que, com que és una època de disbauxa, de...
Tot s'hi va, en el fons, no?
Si tases ja veuràs el fet que has fet.
Clar, jo no sé exactament si ho fas davant de Déu,
si val o no val, però en principi l'imaginari popular diria això, no?
Que res del que passi oficialment per carnaval
no es pot acabar de considerar oficial del tot.
I en altres relacions, estic veient que no només amb un món d'amor
o de sentiments, sinó amb altres aspectes.
Sí, perquè en el món de les frases fetes i els refranys
sempre ens anem cap a la meteorologia.
és inevitable, i cap al món agrari,
que són també grans influenciadors de frases fetes, de refranys.
I la primera que tinc és carnaval gelat espiga granada.
Si fa fred per carnaval, portarà una bona collita,
una espiga granada.
Hem d'entendre que és una espiga que conté molt de gra,
per tant, molta producció.
I això és aquesta mena de saviesa transmesa popularment a través de les nites
que sempre en trobem en molts exemples en molts llocs.
També tenim carnestoltes mullades,
pascues assolellades,
que una mica seria el si la candelera plora a l'hivern és fora,
o cel rogent, pluja o vent.
Són aquestes coses de...
Bé, sembla ser que si plou per carnestoltes,
per Pasqua tocarà sol.
Ha fet la candelera fa poques setmanes,
que també es va celebrar.
Sí, sí, sí.
I que van a tocar aquestes dues festivitats.
Exactament.
I amb què més té...
És a dir, si amb una cosa té relació,
òbviament, el carnestoltes és que...
Ens disfressem.
Sí.
No t'havia preguntat si t'havies disfressat.
No, jo no soc gens de...
No ho ets, no?
Si ara recordo que ho havies comentat.
És veritat.
Res, eh?
Ni una diadema, allò, un nas vermell...
No, res de res de res de res.
Ni una línia, allò, ni un topo aquí al front.
Res.
No, no, no.
Res de res.
Bueno, però tot i això, hi ha gent que sí, eh?
I si passa mesos,
preparant disfresses i comparses i ja no cal anar a Rio de Janeiro,
però, escolta, ja dic, acció plena, eh?
Aquí, amb disfresses, i també hi ha...
Sí, inclús hi ha poblacions que rivalitzen, no?
Vilanova i Sitges rivalitzen a veure qui té el millor carnaval,
sí, sí, les millors rues, i tant.
Sí, sí.
Doncs també n'hi ha, òbviament, expressions que parlen, no?, d'això,
d'aquesta vestimenta falsa, podríem dir.
I ara sí que ens anem...
Sí, exacte.
Ens anem cap a les frases fetes,
i una mica aquesta referència, disfressar-se,
canviar la pròpia verança.
tenim aquesta frase que és, quan li diem a algú que és un llop amb pell de xai.
Hi ha variants, un llop amb pell d'ovella, amb pell d'anyell,
un lobo com Piel de Cordero, que segurament es diu en castellà,
i l'origen, ara sí, el trobem en un conte infantil d'un autor
que, com et deia, està pujant fort en el rànquing de la justa
del que serien els nostres referents, els nostres gairebé semideus.
Jo l'he posat darrere de Víctor Pàmies, Joan Amades, Cervantes,
a través del Quijote, que també ens ha portat moltes dites
i frases fetes, sobretot en castellà,
doncs està pujant fort el grec a Zop.
No sé si te'n recordes de Zop,
em vam parlar d'ell a la faula dels ocells i la cornella,
que va generar la frase de Se't veu el plomero,
que era el dia 1 de febrer, fa un mes just,
un mes i un dia just, o menys, perquè com que el febrer...
Clar, té 28.
Doncs aquesta faula era que la cornella,
que és una esmena de corp negre, lleig,
havia agafat, havia recollit plomes de tots els altres ocells
per fer-se un plomatge molt bonic
i guanyar un concurs a veure quin era l'ocell més maco.
Al final el van descobrir i això va engendrar,
va crear la frase de Se't veu el plomero.
Doncs a Zop també ens explica en una faula seva
que ens parla d'aquest llop disfressat amb pell d'orella.
És veritat que nosaltres, aquí el curiós és que avui en dia
l'apliquem a les falses aparences,
a algú que no és el que realment sembla,
que potser va de víctima i en realitat no ho és.
No és una mica quan diem aquesta frase d'aquest és un llop amb pell d'aixai,
aquest es fa a la víctima però en realitat és més perillós del que sembla.
L'ensenyança que conté la faula és una mica diferent,
però sí que és la faula la que ha generat aquesta frase feta.
I això, diu la faula que hi havia un llop afamat que caminava pel bosc buscant alguna cosa per menjar,
quan ja no podia més va seure a descansar i va tenir una idea,
si com a llop no era capaç de caçar ni una sola presa,
hauria de canviar la seva aparença i així podria menjar.
I aleshores és quan es va posar una pell d'ovella a sobre
i es va posar a pasturar amb un ramat despistant fins i tot en el propi pastor.
I aquí és on tots pensaríem això,
que ara el llop aprofitarà per caçar fàcilment una ovella sense haver de perseguir-la,
vull dir, se li posarà al costat i n'hiaga.
Però el llop va anar com esperant el seu moment
i va passar que en fer-se fosc el llop disfressat d'ovella
va ser conduït amb la resta del ramat a una cleda o a un tancat
i va quedar la porta tancada.
Per tant, allà estava el llop atrapat, diguéssim, amb la resta d'ovelles
i per acabar-ho d'empitjorar ja de nit el pastor va anar a buscar una ovella per matar-la
perquè també havia de menjar
i va tenir la mala sort el llop d'acabar a agafar-lo pensant que era una ovella
i el va sacrificar a l'instant.
Final poc resitjat pel llop.
Per tant, aquest llop amb pell d'ovella va acabar morint
i el que explica la faula d'Esop, que va escriure moltes faules per nens,
l'ensenyança, la moraleja, que diríem en castellà, que conté aquest conte,
és que segons enganyem, així rebrem el dany.
Per tant, s'atrapa abans un mentider concoix
i sobretot si anem enganyant pel món, al final els perjudicats
i a la fi serem nosaltres com li va passar en aquest llop.
L'evolució ha fet que nosaltres avui en dia fem servir més l'expressió d'aquest és un llop amb pell d'aixai
i més per referir-nos a això a una persona que les mata callant.
Sí.
Que podríem dir també.
O se't veu el plomero, crec que s'utilitza força també, no?
Sí.
T'estic veient aquí que l'aigua no és clara, eh?
Sí, sí, exacte, sí, sí, algú que, sí, perquè sabeu el plomero també indicava això,
algú que et manipula amb bones paraules, et fa anar cap al seu costat,
però que en realitat te la vol fotre.
Que li podies dir, com era?
Bueno, que vol vendre l'oro i el moro, eh?
Una mica, que parlàvem també fa unes setmanes.
Sí, sí, sí.
Que ara avui en dia la moraleja, per dir una forma, seria una mica el karma, no?
Te'l faràs, te'l trobaràs, no?
Sí, exacte.
Sí, sí, sí.
El símil més modern, molt més modernito.
Sí, sí, sí, la idea aquesta del karma, i tant.
Sí, sí, sí.
I n'hi ha més, aquesta crec que és força, és molt coneguda, aquesta crec que la diu tothom,
la coneix tothom, no?
Sí, sí, sí.
I aquesta diu, aunque la mona se vista de seda, mona se queda.
I és veritat que aquesta la diem en castellà.
Si no hem sigut agraciats, per més vestits macos que ens posem...
Per dir-ho així finament, eh, Oriol?
Sí, sí, no ho arreglarem.
I és una al·lusió, això, a la bellesa,
però veurem que l'origen potser era una mica diferent l'al·lusió al que feia aquesta frase.
L'origen d'aquesta expressió és incert,
hi ha diverses referències en obres de diferents èpoques i autor,
però sabeu a qui fa referència la primera?
Doncs sí, he avisat que Azop pujava amb força en el rànquing
i Azop, de nou, aquest grec del segle VII abans de Cris,
explica de nou en una faula que un faraó egipci va ordenar
que diverses mones aprenguessin a ballar.
Això era la idea que tenia aquest faraó.
Unes mones, eh, d'animals, eh?
Sí, sí, sí.
Un mestre els va ensenyar uns passos,
així com amb una mica ensinistren els animals,
i el dia de l'actuació les van vestir molt elegants,
amb vestits de seda,
però durant l'actuació algú des del públic els va tirar unes nous
i les mones es van preocupant més de menjar que de ballar.
La gent, al veure-ho, va llançant més nous i això va provocar un desastre total.
Llavors és quan Azop, en la seva ensenyança d'aquest conte,
diu, encara que la mona es vesteixi de seda, en simple mona es queda.
Per tant, és més una al·lusió al comportament que a la bellesa,
diguéssim, la primera referència que es troba d'aquesta frase.
També hi ha un altre escriptor, Lluciada Samòstata,
que va escriure el segle II,
que va fer servir la mona sempre es mona encara que es vesteixi de púrpura.
I després, si anem més cap aquí,
Erasme de Rotterdam, els Païs Baixos entre els segles XV i XVI,
potser Erasme de Rotterdam sí que en sona una mica més,
i et diré que de seguida ens caurà malament,
ja que utilitza aquesta frase després d'una dissertació
sobre la falta d'intel·ligència de les dones.
Diu, de la mateixa manera que conforma el proverbi grec,
per tant, Erasme fa referència a aquest proverbi grec,
encara que la mona es vesteixi de púrpura,
mona es queda,
diu, així la dona serà sempre dona.
És a dir, estúpida, sigui quina sigui la disfressa.
Carai, quina misogínia més inerta que portava Erasme de Rotterdam.
Per tant, Déu-n'hi-do,
per sort avui en dia no queda en aquest sentit tan misògin.
Jo crec que ens quedarem amb l'origen de la faula d'Esop,
que fa referència a unes mones com a animal
i que fa més referència al comportament que no a la bellesa,
però sí que és veritat que nosaltres sí que la fem servir
per enfotre's, sempre amb un punt de vista irònic o de conya.
Clar, clar, desconeixent aquest origen en concret.
Sí, sí, sí.
Ara, coneixent-lo, potser s'utilitza menys, no?
Intentes utilitzar-ne d'un altre.
O, sobretot, direm que no ens agrada
i que, sobretot, Erasme de Rotterdam no tindrà un lloc
en la nostra llista d'autors més apreciats.
Això segur que no.
Anirà a la llista on està Rússia ara mateix, per exemple.
Exacte.
Qui els diria Esop, Ellusià de Somosata i Erasme de Rotterdam
que avui en dia, uns quants segles més tard,
encara els mencionaríem i parlaríem de frases
que ells van deixar per escrit o que van deixar com paleses, no?
És a dir, uau.
Sí, sí, Déu-n'hi-do.
I amb una diferència temporal força alta, eh?
Estem parlant del segle VII, amb Esop.
Abans de Cris.
Abans de Cris, exacte.
Sí, sí, sí.
Estem parlant de fa molts, molts, molts...
I això la puntualització, encara més important, de segle.
I tant.
Doncs bé, Oriol, fins aquí aquest espai de carnestoltes,
carnaval, frases fetes.
A més, m'ha agradat aquest rànquing que has fet
d'aquests déus lingüistes, podríem dir,
que et serveixen de referent espai rere espai.
Sí, sí, això com a autors,
després hi ha com els àmbits, el món agrari, la meteorologia,
la Bíblia, que és veritat, la religió, les influències àrabs,
les influències dels romans, sí que és veritat que després...
Però com a autors, diguéssim, que són els que més mencionem
o els que més m'ajuden a trobar informació en el Deep Internet aquest.
Deep Internet.
Sí, sí, sí.
Sí, de fet, a Víctor Pàmies li hem de donar també les gràcies
per també la difusió que ens fa a través de xarxes socials,
perquè cada vegada que publiquem el podcast
o la presentació del programa que farem al dia,
doncs ens fa un retuit i, vulguis o no,
ens dona visibilitat també i espero que hi hagi altres persones
que potser sense tenir vinculació amb Sant Just
estiguin d'alguna manera escoltant aquest espai.
Així que, Víctor, moltes gràcies,
convidat hi ets, així com els altres.
Llàstima que Cervantes no el podríem convidar,
però seria tot un plaer tenir-lo.
Oriol, que vagi molt bé, gràcies per tot.
Bon dimegres de cendre.
Igualment.
Fins la setmana vinent.
No, la setmana vinent no, cert.
Mira, sort que m'ho has recordat.
Ens veiem d'aquí dues, d'aquí tres.
D'aquí tres.
D'aquí tres setmanes, cert, cert.
Doncs mira, a gaudir-les que gaudessis d'aquesta parada,
trobarem a faltar, però vinga, fins aquí dos, tres setmanes.
Ens veiem de nou.
Que vagi molt bé.
Adeu.
I marxem, doncs bé, amb això que està sonant de fons,
és Rasputin de Majestic i Boniem.
Crec que aquesta setmana l'hem intentat col·locar en algun moment,
però no l'hem escoltada mai sencera,
així que ara és el moment de fer-ho.
Juntament, quan m'hagi acomiadat del programa,
aquí és ara mateix, que tingueu un bon dimecres.
De nou, felicitats a tots i a totes els que heu format part
en algun moment d'aquests 38 anys de Ràdio d'Esvern,
de l'emisora municipal,
i a sumar més anys i més programes també de l'Ajusta.
Que tingueu un bon dimecres.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.