.
És la jove veu de Justin Bieber la que obre avui el programa.
Aquest tema musical es diu Ghost.
10 i 9 del matí d'aquest dimecres 17 de novembre.
Benvinguts a tots i a totes a la justa.
Ja sabeu que som el mag al magazín matinal de Ràdio d'Esvern
i que de 10 a 1 del migdia serem aquí amb vosaltres, si ho voleu.
I amb Justin Bieber de fons us comentem el sumari dels temes
que us portem preparats per avui.
Començant per aquesta primera hora més informativa,
com sempre de 10 a 11, parlem de les notícies primer d'aquí del nostre municipi,
amb l'Ua Lopet i també amb ella repassem les portades dels principals diaris,
La Vanguardia, El Periòdico i El Diari Ara.
En aquesta primera hora també repassem la previsió del temps,
avui que torna a sortir el sol després d'un parell de dies una mica més grisos i en pluja.
La previsió del temps, com sempre, a mans del Carles Rius.
Saltarem a la segona hora a partir de les 11 per parlar amb Sergi Seguí.
Ell és portaveu del grup polític municipal Esquerra Republicana.
Amb ell repassarem temes d'actualitat política municipal.
I saltarem a la tercera hora per visitar, entre d'altres, la Seu Vella de Lleida.
Ho farem amb Glòria Conesa.
Ella sempre ens porta a visitar diverses exposicions i centres culturals.
Avui ho farem, però a Lleida.
I acabarem el programa parlant d'expressions sobre pau i guerra.
Amb l'Oriol Lluc, si recordeu, just fa una setmana, el passat 10 de novembre,
ja fèiem una primera part amb aquestes expressions.
Doncs bé, avui l'Oriol Lluc ens desfarà altres expressions.
Com, per exemple, venir en son de pau, posar pau, fer les paus o estar en pau.
Sabeu de quin origen tenen i d'on provenen aquestes expressions?
Ens ho explicarà l'Oriol.
10 i 12 del matí ens hem quedat escoltant aquest tema.
Es diu Ghost Town, és de Benson Boone.
Recordar-vos que seguim en aquesta desena edició del novembre literari
i un dels actes, podríem dir, més esperats d'aquesta desena edició
és el que tindrem aquest divendres 19 de novembre a partir de les 7 del vespre
al Casal de Joves i l'Àngel Digué, una lectura de textos d'Àngel Casas
a càrrec de l'actriu Montse Guallar i també Ferran Ranyer
amb la presència també del periodista Sant Justenc, Àngel Casas.
Per assistir-hi, si voleu assistir a aquest acte,
heu d'anar al web santjust.cat barra inscripcions i apuntar-vos a l'acte.
Aquest és, podríem dir, un dels actes més importants, aquest novembre literari,
però abans, aquest dijous, 18 de novembre,
tindrem a la sala Isidore Consul de Can Gine Està a les 7 del vespre
la tertúlia amb Conxita Solans.
Ella és l'autora de Res no es pot amagar,
l'obra guanyadora del desè premi Delta de narrativa per a dones.
Comenta també que pels assistents, els i les assistents,
la biblioteca facilitarà un exemplar del llibre.
Aquesta activitat, tot i que formi part del desè novembre literari,
també forma part de la programació d'actes d'aquest 2021
per comemorar, podríem dir en certa manera,
aquest Dia Internacional contra la Violència de Gènere,
que se celebrarà el pròxim 25 de novembre.
Tota aquesta informació la podeu trobar tant al web municipal
com també a radiodesvern.com,
on trobareu també totes les publicacions i les notícies.
Així, de la mateixa manera, ho podeu fer com sempre
a les nostres xarxes socials, a Facebook, a Twitter i també a Instagram.
A punt de tocar un quart d'onze del matí, ens havíem quedat, com dèiem,
escoltant aquest tema de Benson Bone, això es diu Ghost Town.
Fem una breu pausa i entrem a repassar les notícies
i les portades dels diaris amb la Lua López.
A l'altre dia, a la resta de la Lua López.
A l'altre dia, a la resta de la Lua López.
A l'altre dia, a la resta de la Lua López.
A l'altre dia, a la resta de la Lua López.
Sintonitzes, ràdio desfèl·l.
La ràdio de Sant Just.
L'altre dia, a la resta de la Lua López.
Ara sí, entrem a repassar. Lua, bon dia.
Bon dia, Mireia.
Bon dia, avui t'ha sortit bé el bon dia, eh?
Avui estic, avui ja tinc veu.
Bon dia.
Bon dia.
Ahir, que sàpies que vaig reescoltar un tros del programa,
ja va fer molta gràcia la teva entrada.
A més, vas dir, m'he quedat a mitges amb el bon dia,
no m'han ni sortit sencer.
Aquí estem, per fer-te'n riure.
Gràcies per aquests moments.
Gràcies per aquests moments.
Jo també en tinc uns quants, eh?
Unes quantes aganxades.
Com el dia del dia d'Ada.
Ada, que no em sortia, també.
Grans moments, aquí, en directe.
Lua, pregunta del dia.
Amb què és Lleves?
Desperta avui, Sant Just.
Doncs, mira, avui és 17 de novembre
i és el dia internacional de la prematuritat
i molts edificis d'arreu s'il·luminen amb llums liles
que representen la prematuritat
i la lluita per la defensa dels drets dels infants nascuts abans de temps.
És el cas de la façana de Can Ginastà,
que lluirà fins demà de color lila
per commemorar aquest dia
i generar sensibilitat envers els naixements prematurs
i les seves conseqüències.
Un embaràs a terme acaba la setmana 38,
però quan un nadó arriba abans de la 28,
és prematur extrem.
Cada any, al voltant del 7% dels nadons de Catalunya,
uns 4.500,
neixen abans de temps.
Encara que avui dia la major part de nadons prematurs
no presenten seqüeles greus,
cal esmentar els retards maduratius en general
de caràcter orgànic i funcional
que fa que molts progenitors i progenitores
deixin de treballar durant els primers anys de vida
del seu fill o de la seva filla
per tenir-ne cura i propiciar un procés maduratiu.
De fet, la prematuritat extrema
és equiparada per reiar el decret
com una malaltia greu.
Cal doncs molta recerca
per continuar investigant
i sobretot cal saber com tractar la prematuritat
de forma integral.
Ahir, precisament, un Sant Justenc,
no diré el nom, però un Sant Justenc
ens preguntava que per què s'estava il·luminant
la façana de Can Ginestat d'aquest color
perquè no tenia del tot clar
si era també pel 25 de novembre,
que recordem que també...
També es farà, però serà la setmana que ve.
Exacte.
Potser no la deixen d'il·luminar entremig.
En principi, sí.
I es manté.
En principi, paran d'il·luminar-la
entre demà és l'últim dia
per la prematuritat,
la pagaran durant el cap de setmana
i tornaran a il·luminar a partir del dilluns.
Val, doncs mira, Sant Justenc,
si ens estàs escoltant,
tens tota la informació també al nostre web
i ara en directe també.
I a més, això és una de les notícies del dia,
però n'hi ha d'altres.
I tant, doncs mira,
amb l'objectiu d'aixecar la veu
i d'anunciar la situació inhumana
que estan patint les dones afganeses
i les seves famílies,
l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
s'ha adherit a la iniciativa
Crit per les Dones Afganeses.
La proposta,
que ha nascut de dones
de tots els àmbits de Catalunya,
pretén ser un clam multitudinari
per denunciar el règim destructor
que atempta contra els drets humans
de les persones afganeses
a fi que puguin recuperar la llibertat
i la seva dignitat com a poble.
L'acte central serà el 27 de novembre
a les 6 de la tarda
i consistirà en una gran manifestació virtual
en la qual participaran manifestants
de tot el món
i en la que cada inscripció
donarà presència anònima a l'acte
en forma d'una cadira virtual
a la ciutat de Barcelona.
Aquesta iniciativa està oberta
tant a títol individual
com a totes les entitats o empreses
que s'hi vulguin adherir
i tant la informació
com els formularis per donar suport
els podreu trobar
a la pàgina web
de critvirtual.com
Al llarg de la setmana que ve
intentarem tenir
a veure si podem tenir-la
els micròfons de Ràdio d'Esvern
a Joana Mat
que és en Justenca
i promotora d'aquesta iniciativa.
Doncs vinga, esperem que així sigui.
Què més?
Ens falta una última notícia.
No sé si anem cap a temes gastronòmics
o no vaig ben encaminada.
No, anirem cap a temes esportius.
Tinga, va, temes esportius.
I és que recordem
una cosa que ja anunciàvem
fa una setmana
però arriba aquest dissabte
i és que la secció jove de la CEA
realitza la seva primera matinada
al Parc Natural del Cadí Moixaró.
Es tracta d'aquesta ascensió
al cim del pic de la costa Cabirulera
i al Volturó
des del Coll de les Bassotes.
El Coll de les Bassotes
es troba al peu de la Serra Pedragosa
i és un punt intermedi
de la pista forestal
que va des del Mirador de Grasolet
i fins a Gisglareny.
El pic de la costa Cabirulera
té una altura de 2.604 metres
i el Volturó de 2.648.
Una ruta d'ons
que cobreix una distància total
de 19 quilòmetres i mig
i 1.300 metres de desnivell positiu
amb una durada aproximada
de 7 hores.
Encara esteu a temps
d'apuntar-vos-hi
i recordem que l'únic requisit
és tenir entre 18 i 35 anys
i omplir el formulari d'inscripció
que penjarem
tant a la notícia de Ràdio d'Esvern
com a les xarxes socials
de la secció jove de les CEA.
En cas de no estar federat
cal pagar aquesta llicència temporal
per poder participar a l'activitat
que té un preu de 4 euros amb 50.
Qui no pugui assistir a aquesta sortida
o li agradi molt
i vulgui anar a una altra
la propera es durà a terme
el proper 19 de desembre
i consistirà en una excursió
als tres cims del Montseny
a les Agudes, al Matagalls
i al Turó de l'Home.
Uau!
Van forts, eh?
Bé, si és CEA, no?
Si és excursionista...
Però vull dir que
com per ser amateur
i no haver fet masses excursions...
Diguéssim que has d'anar...
Vas una mica fluix, eh?
Hauries d'anar una mica preparat.
Si més no, mentalment
o que hagis fet una mica de muntanya.
Físicament.
També recordem que
s'ha d'estar molt pendents
de la previsió del temps
perquè sembla que
de cara al cap de setmana vinent
de moment a dia d'avui
no apunta que hagin de tenir
massa bons dies
per pujar a aquests cims
i per fer aquestes rutes
que són molt llargues, eh?
Així que, ànims.
Tolo, hi formes part?
O aniràs?
Coneixi algú que formi part?
Conec a diverses persones
que en formen part.
En aquesta no hi puc anar.
però de cara al desembre
si m'ho puc muntar...
Que em faci més fred, no?
Exacte.
Amb raquetes de neu, eh?
Quan hagi d'anar
a demanar material a algú
perquè clarament
no tinc material de muntanya...
Pots fer una crida aquí en directe.
Ah, doncs mira,
la podré fer des de la ràdio.
Si us plau,
raquetes de neu.
Necessitem material
per excursivistes joves.
Ens quedem amb aquestes tres notícies.
Deia Gastronomia
perquè ahir entrevistàvem
a Alicia Murciano
i també a Joaquim Esparza
Esparza, perdó.
I precisament demà
18 de novembre
comença aquest destapes en just.
I tant.
Tu hi aniràs?
Home, hi haurem d'anar, sí.
Encara no m'he fet el mapa, eh?
De recorregut.
Jo tampoc, però ja...
No sé on aniré, però...
Ja demà ja aniré.
Perquè sí que és cert
que hi ha diversos punts
si t'has de pujar a Maslluí,
si has de baixar una mica
en bas cap a la bombonera,
per exemple.
Jo crec, o sigui, com que tens dos caps de setmana,
jo recomanaria...
O sigui, tries un dia una zona,
un dia vas a Maslluí,
que hi ha en tres o quatre llocs,
i en principi hauria de ser suficient.
Un altre dia vas més cap al centre del poble,
un altre dia més cap al sud, vas fent...
Clar, depèn de la gana
i depèn del moment que hi vagis.
Si vas com a dinar o a sopar,
amb tres tapes,
igual et quedes xiulant.
No?
Sí, sí.
Vull dir,
hauríem de veure la gana de cadascú.
En fi, més informació també
sobre aquest destape
a destapesantjust.com,
on hi trobaran tota la informació
i, com sempre,
també al nostre web,
a Ràdio d'Esvern,
on trobaran també
aquesta entrevista a Alicia Murciano
i, com dèiem,
a Joaquín Esparta,
un dels creadors o responsables,
podríem dir,
d'aquesta nova edició,
que no substitueix el Quinto Tapa,
recordem,
sinó que és una pròpia marca,
podríem dir,
marca identitària Sant Just.
Sí, sí.
Només el destape passa aquí.
I tant.
Així que destapeu aquestes tapes
de Sant Just i proveu-les.
Bum!
M'ha quedat superbé.
Aneu a fer una pausa musical
amb Celeste,
això és Lobby's Back.
Lua, tornem amb tu
a fer el repàs de les portades.
Fins ara.
M'ha quedat superbé.
M'ha quedat superbé.
M'ha quedat superbé.
M'ha quedat superbé.
M'ha quedat superbé.
M'ha quedat superbé.
M'ha quedat superbé.
M'ha quedat superbé.
M'ha quedat superbé.
M'ha quedat superbé.
M'ha quedat superbé.
Fins ara.
M'ha quedat superbé.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Fins ara.
.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Rehe chairs, fac sure.
Fins ara.
For a moment, there it goes, turn around, next thing you know, love is back.
Hallelujah, it's nice to know you, it's so peculiar how you come and change my mind.
I fall here first, I hope it doesn't hurt.
What's your preference, cause I know mine.
And it's true, foolish of me to say these things, but I won't do.
I know it's so in you, and don't need a reason when I see it all in you.
Love is back
Love is back
Love is back
Love is back
For a moment, there it goes, turn around, next thing you know, love is back.
Might be foolish or out my mind
Must have said it a thousand times
Can't be lying if I see it true
I know when I look at you
Might be too young to realize
If there's a mountain I should have climbed it
Love, love, love is back
Love is back
Love is back
One thing I know, I know
Love is back
Love is back
And I know that love is back
Bona nit
La ràdio de Sant Just, 98.1
4 minuts per dos quarts d'onze, l'entrem ara a repassar les portades dels diaris.
Comencem per la portada del diari ara amb aquesta tensa negociació de la CUP.
De fet, també Salvador Illa demanava una reunió urgent a Pere Aragonès
per tractar els pressupostos al marge de la CUP.
És un dels temes centrals, podríem dir, de la portada del diari ara, però n'hi ha més.
Exacte, doncs com bé dius, el tema principal de l'ara són aquests pressupostos.
Diu que la CUP presentarà una esmena a la totalitat, però segueix a la taula,
tot i que posa noves condicions al govern.
L'executiu d'Esquerra i Junts per Catalunya exigeix concrecions als anticapitalistes
mentre PSC i Comuns s'ofereixen.
I veiem aquesta fotografia de les negociadores de la CUP sortint ahir a la tarda del Palau de la Generalitat
després de reunir-se amb el govern.
L'ara també fa referència a que Barcelona engegarà al març la reforma de la via laietana,
però al març, perdó, la reforma de la via laietana, però la Rambla haurà d'esperar.
Aquestes dues notícies de societat, els exàmens de recuperació, queden suprimits a secundària
i els adolescents fugen dels pares a les xarxes amb perfils duplicats.
Per últim, aquesta notícia en esports, les denúncies internes.
L'altre calvari del Barça.
El club n'han registrat més de 100 en 5 anys.
Denúncies internes del Barça?
Sí, sí.
Tens més informació?
Puc tenir-les i que esperes uns instants.
Sí, i tant, i tant.
Anava a qüestionar també aquests exàmens de recuperació que queden suprimits a secundària.
Això ho estava regint i fa molta por.
Però no recordo jo tenir-ne.
Sí, en teníem a secundària?
Jo sí.
Ah, no ho sé.
Jo sí, jo sí, jo sí que en tenia.
O sigui, si sospenies, fas aquesta recuperació al juny.
Igual és que no sospenies i no ho necessitava, però no em sona, vaja.
Si recuperes, anaves a juny, i si sospenies al juny...
Hi havia setembre, també, no?
Llavors hi havia setembre.
Diuen que això ho volen eliminar i, per tant, la decisió de si passes o no passes recaurà sobre el claustre de professors.
En principi hauria de ser una bona notícia, però tenint en compte que molts cops els professors i professores, diguéssim,
que no són realment neutrals davant d'aquestes decisions, pot ser un problema.
Jo crec que ja es veurà més endavant, però sí que els exàmens marcaven clarament si passes dels 5 a proves i ja està, i si no, no.
En principi es vol fer perquè s'ha fet un estudi que la majoria d'estudiants no tenien temps de recuperar-los,
i si tu has suspès tot el curs, les dues o tres setmanes que et donen de més, per molt que et matis a estudiar, ja està perdut.
Probablement no ho acabes aprovant, no?
Exacte.
És a dir, que el percentatge d'aprovats en aquests segons exàmens de recuperació era baix.
Exacte, llavors defensen que per claustre això millorarà perquè representarà els propis professors o professores que, en base a el que l'alumne necessiti,
potser també, jo què sé, si volen que paciències i ha suspès llengües o no ho sé ben bé, doncs podran acabar de dir, mira, doncs el passem o no.
Ja veurem això perquè és això, se suspèn qualsevol tipus de criteri neutral i dependrà totalment d'una decisió subjectiva per part del claustre de professors.
Clar, però diu que queden suprimits, eh? És a dir, ja no n'hi haurà, almenys el pròxim curs.
No sé si aquest ja queda vigent, però almenys el proper segur que no.
I parlant d'aquestes denúncies internes d'un dels calvaris del Barça, però m'ha quedat el dubte de quin tipus d'anúncies, no sé si ho tens per aquí, Lua.
Doncs... sí, posa que al Barça hi ha més denúncies internes de les que hi ha empreses de la mateixa grandària.
I diu que cada any hi ha hagut desenes i que sobretot això, durant la presidència de Josep Maria Bartomeu, això s'ha inflat fins a arribar a aquestes 100 notícies, només en 5 anys.
100 denúncies.
100 denúncies, perdó.
Però no diu del tipus, és a dir, quin tipus de denúncies, no de notícies.
Parlen que els relats vesteixen una crònica de fugues i renúncies a conseqüències del corporativisme i dels amiguismes que hi ha hagut a la institució.
Llavors, que l'ambient del club està ple de gent que se'n vol anar, de treballadors deprimits, de baixes laborals...
Mare de Déu!
Que hi ha molta pressió, una moral de derrota i que és un pendent que cada vegada és més inclinat.
No ho sé, és que crisi total, eh?
Vull dir...
No, no, absoluta, absoluta.
Barça...
Ja no esportiva, eh?
Barça Déu, no, no.
Estem una mica perduts, eh?
Amb culers?
Joli.
Estem fotuts.
Sí, és moment de canviar d'equip.
D'escut.
Sí, ja està, no passa res.
En coses que passen.
Estem-nos al Girona, vinga, anem a trucar a prop.
Exacte, Girona, Nàstic.
Sí, exacte.
No ho sé, hi ha altres opcions.
Sí, o si voleu sortir del futbol també n'hi ha d'altres, molts d'altres.
Sí, sí.
Femenins també, equips femenins.
Vinga, passem a l'avantguàrdia, també, temes d'esports i d'altres, com sempre, política i economia.
I atenció, Mèdic Espanya, què passa amb la llista d'espera de la sanitat pública?
Doncs l'avantguàrdia obre explicant això, que aquesta llista d'espera de la sanitat pública torna a xifres prepandèmiques.
Els usuaris de Castella, la Manxa, Catalunya i Aragó són els que més triguen a ser operats, més del doble que els madrilenys.
En fotografia, Muguruza reivindica davant Badosa.
Garbine Muguruza va exhibir el seu millor tenis per imposar-se sense embuts a Paula Badosa per 6 a 3 i 6 a 3.
En el maig que va enfrontar ahir a la nit les dues grans del tenis espanyola, les semifinals del torneig,
doble, b, baixa, t, a, finals, que no sé quin, bueno, confesso, no tinc ni idea de tenis, la veritat,
que es disputava de la Jara, Mèxic, la deixeble de Conchita...
Women, atenció, Women Tennis Association.
Vostè pinta.
Sí, sí, sí, és aquestes, aquestes.
Perfecte.
La deixeble de Conchita Martínez és la primera espanyola en arribar a la final del torneig, després d'Aranxa Sánchez Vicario el 1993.
La Vanguardia també fa referència al govern, que diu que esgotarà els terminis per tenir el suport de la CUP als pressupostos.
La CUP va decidir ahir presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos, fet que n'impedeix la tramitació,
però amb possibilitat de retirar-la abans del ple de dilluns.
Ho va decidir en una consulta en què van participar només 462 persones.
Tot i així, el govern esgotarà els terminis i no buscarà el PSC o els comuns que s'hi han ofert.
Alemanya frena la posada en marxa del gasoducte Nord Stream 2,
a la frontera aquesta entrevista de Maria Paz López, que és l'enviada espacial a Bialistoc, a Polònia,
que diu que aquell bosc és un infern gelat.
La Vanguardia fa una entrevista a Wolsey Inca, premi Nobel, que diu que també a l'Àfrica es diu que Black Lives Matter.
Aquesta notícia també de rebuig polític, doncs Quixot no tindrà estàtua a Barcelona.
I per últim, aquests premis del 2020 i 2021, Festa dels Ondes per partida doble.
I tant, i a més per partida doble.
I aquí també a Catalunya, després d'onze anys de l'últim Ondes a Catalunya Ràdio,
que crec que va ser a millor tractament informatiu,
se l'endú Carles Porta amb aquest Crims.
Que va fer aquest speech reivindicant la llengua catalana.
I tant, deia, sense tot l'equip no som res, gràcies a la gent que ens escolta en català,
una llengua preciosa i mil·lenària, deia, en part d'aquest discurs.
Va reconèixer també, òbviament, la tasca de tot l'equip,
i també defensava contundentment, com dèiem, el català,
i també l'honestat periodística.
Molt merescut, no sé si ets usuària del podcast o de la sèrie, o has estat?
He escoltat més el podcast, la sèrie he de dir que no l'he vist tant,
però perquè crec que perd respecte al podcast.
Clar, suposo que si entres pel podcast és després diferent veure-ne imatges,
tot i que, clar, les imatges ajuden molt a il·lustrar el que t'està explicant.
És que, sí, sí, però jo he de dir que sóc bastant fan de les sèries així de Crims i tal,
i les americanes tenen molts diners.
Llavors, a nivell d'imatges, són bastant espectaculars.
I quan veus Crims a TV3, deixa una mica desitxar.
Home, doncs mira que està força ben aconseguida,
molt fidel també als fets en si de cada cas,
i, a més, crec que és d'aplaudir també que Carles Porta,
quan li van donar el programa,
és a dir, quan li van oferir la possibilitat que fos televisat,
va renunciar a deixar d'emetre-ho per podcast,
és a dir, ell volia seguir fent Crims, diguéssim,
a través de podcast de Catalunya Ràdio.
I, a més, si, clar, no ho has vist, però no ho sabràs,
però la gent que ho hagi vist, al principi de cada capítol televisat,
Carles Porta està a l'estudi de Catalunya Ràdio
i fa aquesta entrada de posarem llum a la foscor, endavant, etcètera, etcètera.
vull dir que encara volia connectar els podcast i la ràdio,
encara amb el programa, no?,
tot i que tingués potser més èxit també el programa televisat,
però, vaja, enhorabona per aquest Premi Ondes, eh?,
el recollim aquí a casa.
Molt bé, Carles Porta, moltes gràcies.
Amb ganes també que et tornin alguns nous capítols de Crims,
sobre aquests casos reals d'assassinats i d'altres històries a Barcelona
i altres indrets, que aquí també passen, no només als Estats Units.
És que fa por, això, quan és tan a prop.
Perquè normalment ja veus una sèrie nord-americana i dius,
val, allà estan tots bojos,
dones per suposat que allà hi ha assassins en sèrie...
Per suposar-ho, eh?, així...
Exacte.
Genèric, genèric.
Però, clar, quan de cop és aquí, al carrer no sé què, a Barcelona,
dius, ai, ai, que un dia surto i...
Sí, és que a Diagonal mateix, o Santaló, o Collserola,
sí, sí, sí, sí, sí,
l'Abrito i Picatoste, no sé si ho vas escoltar,
tocaven per aquí.
Sí, sí, sí.
Més a prop i possible.
Molt bé, enhorabona, com dèiem, Carles Porta,
i seguim amb el periódico amb altres temes.
Alguns també se'n feien ressò l'Ara i la Vanguardia.
Quins són aquests, Lua?
Doncs, el periódico obre avui amb aquesta fotografia
d'una mare adolescent acollida a Mauritània per Save the Children
diu viatge al terror infantil a Mauritània.
La impunitat dels violadors de nenes i l'estigma
frustren les vides de les víctimes de la violència sexual.
També fa referència aquesta tensió
davant l'augment de casos de coronavirus.
El temor de restriccions per la Covid amenaça el pont.
Catalunya assumeix que haurà d'ampliar l'ús del passaport sanitari
i la patronal de l'oci demana seguretat jurídica
per l'arribada de sopes d'empresa i altres celebracions.
El govern insisteix en la CUP malgrat el seu veto als pressupostos.
L'executiu català manté a la recambra els comuns
per si els anticapitalistes continuen inflexibles.
Via lliure, el pla urbanístic de la terminal logística del Port de Barcelona.
En esports i amb aquesta fotografia,
el periódico diu que el fantasma de la vaga
plana sobre la lliga de futbol femení.
La reforma de la Rambla segueix encallada 2.000 dies després.
I, per últim, amb aquesta petita fotografia,
les claus de l'èxit de Blackie Books,
un insòlit fenomen editorial.
Blackie Books?
Sí.
Blackie Books, fenomen editorial, això és un llibre o és un editorial?
Entenc que és...
És un llibre.
És un... què? És un editorial, és un editorial.
Ah, és un editorial.
Exacte.
Que deu tenir bones publicacions.
Sí, sembla que sí.
O han fet el llibre del Juego del Calamar?
I està triomfant per això, no?
És un editorial espanyola amb la seu aquí a Barcelona,
fundada per Jan Martí el 2009,
i que suposo que deu tenir ara molt d'èxit.
Segurament, potser amb llibres de ficció
que estan pujant com l'espuma després de la publicació de Dune,
aquesta, podríem dir, prèvia de Star Wars
i tot aquest univers de fantasia i acció
i, en definitiva, ciència-ficció.
Algo més, Lua, volies afegir?
Ja està.
Doncs vinga, deixem-ho aquí.
Vaja, 10 i 38, cada dia ja hem d'estar, eh?
Vinga, ara sí que et deixem marxar fins demà,
a la mateixa hora i mateix lloc.
Fins demà.
Que vagi bé.
Adeu.
Labyrinth.
Do you think I'm stupid?
Do you think I'm bad shit crazy having you on my mind?
Do you think I'm helpless?
My algebra going equal you every time.
Do you think I'm calling?
Do you think I'm calling out your name every night?
And, girl, I'm falling for you.
What, what you say?
Oh, my God.
Baby, baby, don't you see?
I got everything you need.
Only a genius will love a woman like that.
Oh, my God.
Baby, baby, baby, don't you see?
I got everything you need.
Only a genius will love a woman like that.
I'm a genius.
Genius.
He's a genius.
Cause I love a woman like that.
I'm a genius.
Genius.
He's a genius.
Cause I love a woman like that.
See ya.
You've been my Einstein, my new one, my Galilee, all of my Hawkins.
Boy, put your pep in my step.
Put your arm on my neck while I'm walking.
Please understand.
Yeah, I'm falling for you.
You.
What you say?
Oh, my God.
Baby, baby, don't you see?
I got everything you need.
Only a genius will love a woman like that.
Saying, oh, my God.
Baby, baby, don't you see?
I got everything you need.
Only a genius will love a woman like that.
I'm a genius, oh, my God.
Genius.
He's a genius.
Cause I love a woman like that.
Genius.
Genius.
Genius.
He's a genius.
I love a woman like you
Oh my god, got the eyes and cross the cheese
I got everything you need
We're only a genius
Could love a woman like oh my god
You're the lock and I'm a key
I got everything you need
We're only a genius
Could love a woman like me
Cause I love a woman like you
He's a genius
Cause I love a woman like you
Hi ha una magia que no té truc
És la magia de compartir una estona amb algú i parlar-hi
Vols practicar català?
Vols ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua
El programa de les parelles lingüístiques
A B-XL.cat
Perquè quan parles, fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig de futurs
Ara escoltes ràdio de Sperm
Sintonitzes ràdio de Sperm
La ràdio de Sant Just
I think you like me better than not around
I think you like me better than not around
You never call me back again when I'm in town
Oh, I think I misunderstood
Whatever we had, it was good
But I can't carry on like it ain't affecting me
And you know I need a touch
And you know I don't want much
And you know I need a touch
And you know I don't want much
Your touch
And all your company's nowhere to be found
Don't you long for the night to be hang about
Oh, I think I misunderstood
Whatever we had, it was good
But I can't carry on like it ain't affecting me
And you know I need a touch
And you know I don't want much
And you know I need a touch
And you know I don't want much
And you know I need a touch
And you know I don't want much
And you know I need a touch
And you know I don't want much
Maybe I knew this from the start
That you would get hold of my heart
Yeah
Yeah
There ain't a thing I wouldn't do for it
But baby
Things I can't do without it
And you know I need a touch
And you know I don't want much
And you know I need a touch
And you know I don't want much
You know I don't want much
You know I don't want much
You know I don't want much
You know I don't want much
Tres quarts d'onze del matí
parlem amb Carles Rius
per saber què passarà amb el temps
en aquestes pròximes hores, propers dies.
També, Carles, bon dia.
Molt bon dia, què tal? Com estem?
Molt bon dia. Doncs, mira, avui ha sortit el sol,
així que suposo que hi ha molta gent que està contenta.
Hi ha gent que està contenta.
M'he trobat un personatge que deia
per fi ha salit el sol, digui, tranquilo,
que tota la setmana lo vas a tenir.
Ah, mira, con este acento, eh, todo?
Sí, perquè jo tinc un castellan així un poco de la pronunciada.
Això vol dir que els núvols així més grisos i les pluges,
com deies abans d'ahir, no tornen fins al menys...
La setmana vinent, no?
Sí, fins la setmana vinent tindrem tranquil·litat.
Hi ha un anticiclo... Van arribar en fronts, eh,
però hi ha un anticicló que es posarà al mig.
Tot el que és el blaz aquell, l'antiga depressió,
que ahir encara teníem allò, ja no era un blaz,
ja era una depressió normal de Mediterrani,
però aquella que ahir encara ens va afectar,
que ens va deixar 1,6 litres per metre quadrat a Sant Jús,
això vol dir que ja hem superat els 260 litres aquest any,
doncs tenim una situació de molta estabilitat.
L'anticicló s'hi tirarà sobre els propers dies
i això farà que el temps tranquil, el temps estable,
sigui el gran protagonista d'aquesta jornada.
Ahir vam arribar a una temperatura de 12 graus.
És un valor realment molt baix.
És un valor que podríem comparar-ho amb...
Ai, que podríem comparar-ho amb un dia d'hivern,
un dia de desembre.
Aquestes temperatures de 11, 12 graus,
valors tan baixos de màxima,
de màxima, són dies d'hivern.
O sigui que ahir vam tenir un dia que amb la pluja,
amb el cel gris, sense la presència del sol
i a més a més amb aquesta temperatura tan baixa
la sensació era de fred.
Aquests últims dies hem tingut forces núvols a la nit
i això ha provocat, doncs, que aquesta núvolositat,
aquests núvols a la nit no puguin baixar massa les temperatures.
Avui ja hem tingut una nit serena,
tot i que bufa una miqueta de vent, ara en parlarem,
però avui ja la mínima ha pogut baixar fins a un valor de 8 graus.
O sigui que avui les mínimes són una miqueta més baixes
i avui les màximes seran una mica més altes, ja ho dèiem ahir.
un dia de ple hivern amb una màxima de 12 graus.
Avui ja esperem una temperatura molt diferent.
Ara, en aquests moments, tenim gairebé 11 graus,
la sensació és de 10 només,
però sí que al llarg del dia,
mentre tinguem el sol com a protagonista,
és probable que puguin pujar una mica les temperatures
i que tinguem valors al voltant dels 14, 13, 14,
fins i tot podríem arribar als 15 graus.
Però avui tenim un hàndicap
i és que ha entrat, després de la línia frontal aquesta
que ja ha marxat i és història,
ha entrat una miqueta de vent del nord,
que bufa amb bastanta intensitat a la Costa Brava
i també amb força intensitat al delta de l'Ebre.
Aquest vent del nord farà que durant el dia d'avui
tinguem aquest aire condicionat enxufat.
Tampoc no és que faci molt de vent,
però sí que tindrem un aire enxufat
que provocarà que hi hagi més sensació de fred.
O sigui que aquests 14 o fins i tot 15
que dèiem que podríem arribar,
és bastant probable que quedin com a sensació
una mica més cursa.
O sigui que avui encara és un dia força fred
i no cal dir que quan arriba el vespre nit,
que el sol se'ns està marxant ara pràcticament
abans de dos quarts de sis de la tarda,
és molt aviat,
doncs clar, el sol no té temps per escalfar massa
i les nits tornen a ser força fredes.
Aquest contrast tèrmic,
perquè estàvem comentant que les mínimes
els propers dies poden baixar una miqueta
i les màximes poden ser del voltant dels 14, 15 graus
o fins i tot 16 al cap de setmana,
farà que hi hagi molt contrast tècnic,
farà que hi hagi molta diferència
entre màximes i mínimes.
O sigui que al migdia no és que faci calor,
perquè 15 graus està bé
i pots anar abrigat tranquil·lament,
però sí que al vespre i a primera hora del matí
el fred es notarà més viu
al llarg dels propers dies.
I una altra història,
o sigui, si avui parlem
que les temperatures tindran una sensació
de més fresques del que realment són,
demà ja no passarà,
perquè ja no tindrem aquest vent de tramuntana
i el que tindrem de sensació
és el que marqui el termòmetre.
Potser demà tenim la sensació
que no fa tant de fred com avui,
però les temperatures es mouran més o menys iguals.
Sembla que m'ha quedat prou clar
la situació de temperatures
i de sensació del cos.
Doncs bé, aquest anticicló
no només el tindrem demà,
sinó que continuarem nosaltres forces dies.
Realment avui és un dia
que el sol dominarà,
potser algun nuvolet a la nit,
però res, poca cosa i per fer bonic.
Dijous un dia esplèndid
amb unes temperatures molt agradables,
amb un ambient molt agradable
a Sant Jús,
amb valors al voltant dels 15 graus.
A més, amb el sol
és molt d'agrair aquesta situació.
I de cara als propers dies
seguirem parlant d'estabilitat.
Sembla que divendres
seguiríem amb una situació
de sol,
el sol seria el gran protagonista.
Potser les temperatures màximes
divendres puguin arribar a superar
una miqueta
els que són els 15 graus,
si podríem estar una mica per sobre.
i al cap de setmana,
dissabte ha de fer un bon sol,
la màxima prevista per dissabte
ja podria arribar als 17,
o sigui que realment
el migdia s'estarà molt bé,
però aneu al tanto
perquè les mínimes
sempre es quedaran
per sota dels 10 graus.
O sigui que encara que al migdia
l'ambient sigui una miqueta
més agradable,
aneu al tanto
perquè el que dèiem abans,
a primera hora del matí
i al vespre,
la temperatura baixa en picat
i la sensació de fred
és molt marcada.
Diumenge serà un dia
que en general farà sol
i probablement
a partir de la tarda d'espre
començaran a arribar núvols,
sense precipitació de moment,
però sí que els núvols
faran acte de presència
i es començarà a tapar el cel.
O sigui que salvem la setmana,
el diumenge fins a la tarda
doncs el sol serà protagonista
i després els núvols
guanyaran terreny
i començarem amb una setmana
complicada,
d'aquelles fredes,
d'aquelles de més d'hivern
que no pas de tardor.
O sigui que dilluns
podrien haver precipitacions,
dimarts un dia gris,
dimecres també,
dijous amb precipitacions,
divendres també molt gris
amb precipitacions,
dissabte i diumenge
doncs potser tenim
també molts núvols,
o sigui que pràcticament
tindríem el que ens queda
a partir de dilluns
i el que ens queda de novembre
amb dies grisos,
amb possibilitat de pluges
i l'altre hàndicap
que teníem
que eren les temperatures
que es veu que havia d'haver
una baixada molt important
de temperatures la setmana que ve,
sembla que no,
que no baixaran tant
però que l'ambient serà fred.
Amb què ho podríem comparar?
Doncs amb ahir.
O sigui,
ahir va ser un dia
de màxima de 12,
amb un ambient gris,
amb algunes gotetes,
la sensació de fred
era molt marcada,
doncs bé,
tota la setmana vinent
tindrem aquesta sensació,
estarem jugant
entre els 10 i els 12 graus
de màxima,
les mínimes no seran
tan baixes,
però vull dir que
tindrem aquesta sensació
d'hivern
i no pas
de finals de tardor
o de mitjans de tardor.
o sigui que preparem-nos
i gaudim d'aquests dies
d'aquesta setmana de sol
perquè sembla que la setmana
vinent es complica,
que ens podria arribar
més aire fred en alçada,
que podríem tenir
més inestabilitat
i que podríem parlar
de precipitacions.
Per desgràcia,
no són precipitacions
molt importants,
són precipitacions minces
però que ens podrien anar
acompanyant
durant tota,
gairebé tota la setmana,
amb les seves pauses,
eh?
gairebé tota la setmana.
Molt bé,
doncs gràcies Carles,
com sempre per aquesta previsió,
ho anirem seguint
també a través de les xarxes,
com sempre diem,
Facebook, Twitter i Instagram
a Ràdio d'Esvern
i també l'apartat del Temps
de Ràdio d'Esvern,
recordem,
per si hi ha algú
que vol veure la previsió
a tres dies vista,
hi ha un apartat ben bonic
a Ràdio d'Esvern.com
que es diu El Temps
i podeu mirar
tant les estacions meteorològiques,
que no sé si segueixen funcionant,
com El Temps de Sant Just.
Estem en procés,
o sigui,
en el moment que s'accepti
el pressupost,
potser en breu,
en poques setmanes,
es podria fer el manteniment
d'aquestes dues estacions,
tant la de Can Ginestà
com la del Gualden,
i recuperaríem
de cara al mes de desembre
probablement
doncs aquestes estacions
que són molt importants
i que podem contrastar
la diferència de temperatura
depèn del barri on estiguis.
Doncs esperem que si sigui
i tinguem aquesta informació
meteorològica,
que hi ha molta gent
que sempre ens ho pregunta,
ens consulta
quants litres han caïut aquest any
o quina ha estat
la temperatura màxima a l'any.
Aquestes dades,
com dèiem,
les podeu recuperar
a radiosverm.com
barra el temps,
així que ho teniu tot plegat allà.
Carles, moltes gràcies,
com deia.
Molt bé.
Tornem demà dijous
per fer previsió del temps.
Perfecte, doncs aquí serem.
Que vagi bé el dia.
Bon dia.
que vagi bé el dia.
Tornem demà.
Tornem demà.
Tornem demà.
Tornem demà.
Tornem demà.
Tornem demà.
Tornem demà.
Tornem demà.
Tornem demà.
Tornem demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Abans de tocar les 11 del matí, escoltem Alien Rife.
Això es diu Ken Fai de Moonlight.
Dos minuts per les 11 en punt.
Nosaltres tornem amb vosaltres a partir de quarts d'11
per parlar amb Sergi Seguí, portaveu i regidor d'Esquerra Republicana.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Doncs sí, efectivament, mentre continuen les negociacions amb la CUP,
el president ha acceptat avui l'oferiment d'en Comú Podem de seures a negociar els comptes.
Anem cap al Parlament. Eva Comta, bon dia.
Hola, bon dia. Pere Aragonès ha fet aquest canvi de discurs a la sessió de control al Parlament
responent a la petició de la presidenta del grup parlamentari d'en Comú Podem, Jessica Albiach.
Sentim-los tots dos.
Ningú està entenent massa bé res, perquè estem a dasa de novembre i vostès encara no han aixecat el telèfon per trucar-nos
i sembla que és vostè l'únic president al món que prefereix tirar endavant uns comptes per la mínima.
Per tant, parlem-ne, seiem i mirem la possibilitat d'ampliar la majoria que va permetre la investidura
amb una majoria més àmplia per poder facilitar aquest pressupost.
A Junts per Catalunya no li ha agradat el gest del president i a la mateixa sessió de control a Aragonès
el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, li ha demanat explicacions.
Ha posat en qüestió que s'hagi obert a negociar els pressupostos amb majories, diu, no acordades.
Eva Comta, Catalunya, Ràdio Parlament.
Més notícies amb la Marta Prat.
Detinguts a Mallorca quatre homes dels 13 que ara fa 15 dies es van fugar d'un avió a l'aeroport de Palma
i continuaven desapareguts.
Ara els investigadors volen saber si han tingut còmplices a l'illa
després que una vintena de passatgers provenents del Marroc van sortir de l'avió,
van envair les pistes de l'aeroport i el van paralitzar durant unes hores.
Palma, l'Ali Ferrer, bon dia.
Hola, bon dia.
La policia ha tardat 12 dies a localitzar-los i a detenir-los.
Ho van fer i al vespre en una operació policial a la localitat de Sa Poble, a l'est de Mallorca.
Forces de la policia i la Guàrdia Civil els van rodejar sense donar-los temps de reaccionar.
Han passat la nit als calabossos i avui han de passar disposició judicial.
Segurament s'ordenarà l'ingrés a la presó de Palma, on una dotzena dels seus companys de vol estan empresonats.
L'Ali Ferrer, Catalunya Ràdio, Palma.
Uns 1.500 menors catalans acudeixen cada any a espais neutrals per veure's amb el pare o la mare després d'una separació o divorci conflictiu.
S'anomenen punts de trobada i n'hi ha 23 a tot Catalunya, amb l'excepció del Pirineu.
Anem a Lleida, Roger Segura.
Bon dia.
El govern busca alternatives per evitar a les famílies pirinenques el desplaçament fins a Lleida o a Manresa.
Als punts de trobada, els menors es veuen amb el progenitor que no en té la custòdia o, si estan tutelats, amb la família.
Alhora també serveixen per fer-hi l'intercanvi dels fills.
Àngels Balaguer coordina el servei de Lleida.
La idea és protegir els infants, però també intentar, en la mesura del possible, restablir les relacions que pel que sigui estan malmeses.
En una de cada cinc famílies ateses hi ha una ordre d'allunyament vigent, gairebé sempre del pare sobre la mare.
Roger Segura, Catalunya Ràdio Lleida.
Pugen els contagis de Covid amb una incidència acumulada que ja arriba als 100 contagis per cada 100.000 habitants.
Creix el nombre de malalts ingressats als hospitals, que són al voltant dels 400, i milloren el risc de rebrot i la velocitat de transmissió.
Una trentena de parelles afectades pel tancament sobtat del restaurant Bitàcora d'Arenys de Mar, al Maresme,
han presentat una querella contra el propietari del local per estafa.
Els denunciants sostenen que han abonat prop de 200.000 euros sense haver pogut celebrar els seus respectius compromisos.
Han demanat al jutge que investigui el propietari del local, que està illocalitzable des del juliol, quan el restaurant va tancar.
Els seus socis tampoc saben on és i li reclamen una indemnització econòmica.
Mesures dràstiques de les autoritats índies per reduir la contaminació de la capital Novadell
han ordenat l'aturada temporal de cinc centrals elèctriques de carbó del voltant
per mitigar la pol·lució de l'aire, que avui era de 386 partícules sobre una escala de 500.
És a dir, molt perjudicial per la salut.
De fet, a principis de mes es va arribar a 499, xifra que evidencia que la ciutat és una de les capitals del món més contaminada.
En aquest sentit, s'han tancat durant uns dies les escoles i instituts
per evitar que els infants es vegin perjudicats per l'ambient.
A més, la meitat dels funcionaris han de fer teletreball fins diumenge.
La baixada de les temperatures fa que la contaminació del carbó no s'esvayeixi
i s'hi hagi de sumar la dels vehicles i la de la brossa incinerada a l'aire lliure.
Avui s'estrena Ballà és l'únic que ens salvarà a la Sala Maldà de Barcelona.
L'espectacle de la companyia El Borrego segueix la història de tres generacions d'una família
a ritme dels principals èxits musicals dels últims 50 anys.
I és que tracta d'un relat generacional que evidencia similituds entre la vida d'una mare,
la seva filla Roma i el seu net Ròmul.
Mariona Margarit és una de les actrius.
I veiem el paral·lelisme de com tots passem per els mateixos jocs
però la forma de passar-hi és diferent.
Tots tenim el primer amor, tots tenim l'adolescència, tots tenim diferents punts,
però la forma de viure-ho és diferent.
La dramaturgia de l'obra és de Marc Artigau, que la codirigeix amb Aleix Fauró.
L'obra es podrà veure al Maldà fins al 12 de desembre.
Els esports, Montse Raya.
El Barça presenta avui Dani Alves com a nou jugador en la seva segona etapa al club.
La presentació es farà a les dues i una hora després el sentirem a la roa de premsa.
L'acte és obert al públic que prèviament ha de retirar l'entrada.
A partir de dos quarts d'una del migdia s'obriran les portes del Camp Nou.
Els Països Baixos han aconseguit la classificació per a Mundial de Futbol
després de derrotar Noruega per 2-0 amb gol de Blaugrana a Memphis.
L'Argentina també s'hi ha classificat.
Aquesta matinada han empatat a 0 amb el Brasil.
A la Champions Femenina de Futbol, el Barça juga al camp del Hoffenheim a Alemanya a tres quarts de set.
Jonathan Giraldes, el tècnic, parla de la classificació per a quarts.
És cert que tenim la classificació ben a prop, però no estem pensant tant en això,
sinó només en el partit, intentar fer un bon papel, fer el nostre futbol,
jugar bé al futbol, crear ocasions de gol, tenir la pilota.
Crec que serà una de les claus, per tant, sabem que si guanyem és un pas de gegant
perquè aconseguiríem la classificació.
També cita europea per al Barça de bàsquet.
Es rep el CESC de Moscou a l'Eurolliga a les 9 del vespre.
Higgins serà dubte fins a última hora.
La transmissió la farem a través del web i l'app de Catalunya Ràdio.
A l'europeu masculí duque i patins, Alemanya a Espanya a dos quarts de cinc de la tarda
i a l'eliminatòria prèvia de la Copa de Futbol,
la Mollerussa juga contra la penya independent d'Eivissa a dos quarts de nou.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 7 minuts.
Us informa l'Ua López.
Amb bici sense edat, la iniciativa acollida i impulsada per Sant Just Solidari al nostre municipi
ha rebut el premi més important que pot rebre una entitat vinculada al sector de la gent gran,
el Premi Acre a la Innovació.
En aquesta 19a edició dels Premis Acres s'han presentat 14 projectes
que han contribuït en gran mesura al desenvolupament del sector de la gent gran al llarg del 2021.
Així, el Premi Acre en Innovació ha estat per al projecte Ambici sense edat,
el dret a sentir el vent a la cara, realitzat per aquesta associació d'Ambici sense edat,
un programa de voluntariat social consistent en passejades entre cicles adaptades per a persones grans.
A Sant Just l'entitat compta actualment amb més de 65 voluntaris i voluntàries
que condueixen aquests tricicles que van poder veure aquest cap de setmana al circuit de Cards de Coixinets,
baixar els carrers Creu del Padró i Freixas.
La resta de Premis Acres s'han repartit de la següent manera.
L'essència de les activitats, a carreg de la residència Sigma Salut,
ha guanyat el Premi Acre a la millora de la qualitat mitjançant una proposta de transformació de les activitats residencials,
mitjançant la participació activa d'usuaris, treballadors i famílies.
Tal com s'havia anunciat prèviament, el Premi a la millor trajectòria i aportació professional,
recauen la doctora Magda Campins per la seva tasca contra la Covid-19
i de cooperació amb el sector de l'atenció de la gent gran durant la pandèmia.
El lliurament dels guardons es farà demà, dijous 18 de novembre, al Cosmo Caixa, a les 7 de la tarda,
en un acte que estarà conduït per l'actor Quim Fas Masferrer.
I avui, 17 de novembre, és el Dia Internacional de la Prematuritat,
i molts edificis d'arreu s'il·luminen amb llums liles que representen la prematuritat
i la lluita per la defensa dels drets dels infants nascuts abans de temps.
És el cas de la façana de Can Ginestar, que lluirà fins demà de color lila
per commemorar aquest dia i generar sensibilitat envers els naixements prematurs i les seves conseqüències.
Un embaràs a terme acaba la setmana 38, però quan un nadó arriba abans de la 28, és prematur extrem.
Cada any, al voltant del 7% dels nadons de Catalunya, uns 4.500 neixen abans de temps.
Encara que avui dia, la major part de nadons prematurs no presenten seqüeles greus,
cal esmentar els retards, maduratius en general, de caràcter orgànic i funcional,
que fa que molts progenitors i progenitores deixin de treballar
durant els primers anys de vida del seu fill o de la seva filla,
per tenir-ne cura i propiciar un procés maduratiu.
De fet, la prematuritat extrema és equiparada per reiar el decret com una malaltia greu.
Cal molta recerca per continuar investigant i, sobretot,
cal saber com tractar la prematuritat de forma integral.
Amb l'objectiu d'aixecar la veu i denunciar la situació inhumana
que estan patint les dones afganeses i les seves famílies,
l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern s'ha adherit a la iniciativa
Crit per les Dones Afganeses.
La proposta, que ha nascut de dones a tots els àmbits de Catalunya,
pretén ser un clam multitudinari per denunciar el règim destructor
que atempta contra els drets humans de les persones afganeses,
a fi que puguin recuperar la llibertat i la seva dignitat com a poble.
L'acte central serà el 27 de novembre a les 6 de la tarda
i consistirà en una gran manifestació virtual,
en la qual participaran manifestants de tot el món
i en la que cada inscripció donarà presència anònima
a l'acte en forma d'una cadira virtual a la ciutat de Barcelona.
Aquesta iniciativa està oberta tant a títol individual
com a totes les entitats o empreses que s'hi vulguin adherir,
i tant la informació com els formularis per donar suport
els podeu trobar a critvirtual.com.
I això és tot.
Tornem amb més informació al butllet horari de les 12 del migdia.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.

Música
Música

Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
aquí.
aquí a Sant Just.
bon dia.
bon dia.
ben tornat a l'emisora.
Ben tornat a l'emisora.
per dir que encara que sigui per telèfon.
No ens veiem però aquí amb nosaltres cap problema.
Anem a repassar amb tu, Cesi, si et sembla algun dels punts de temes d'actualitat política municipal
passant sobretot i abans de res per un dels esdeveniments més esperats i populars del poble
que són els cas de Sant Just.
Hem de preguntar gairebé obligatoriament si vas poder assistir-hi i què t'han semblat aquest any.
Sí, vaig poder anar diumenge una estoneta i la veritat és que molt content que s'hagin pogut tornar a fer
perquè és una de les nostres activitats més emblemàtiques i jo crec que si demanes a una persona a Sant Just
quin sentiment de pertinença tenen o que ells arrel a Sant Just, una de les coses que sortirà sempre és els cars de coixinet.
Per tant, l'esforç que ha fet l'organització, les entitats i les persones que estan involucrades és d'agrair.
A més a més, vaig aprofitar per parlar amb la meva filla, que era la primera vegada que ho veia i amb el seu cosí, que també té un anyet.
I s'ho van passar a pipar, només de veure baixar els cotxes. Per ells són cotxes.
Feien sorollets i anaven assenyalant els cars. S'ho van passar superbé i crec que és d'agrair que s'hagi fet l'esforç d'aquest any.
Tenim una futura corredora de cars, potser, en un futur?
Veurem, no ho sé. Si tenim una corredora de cars, tindrem uns pares patidors.
Ah, sí, això va.
Això també és molt tradicional, que els nens i les nenes baixin i que els pares pateixin.
Això sí, això sí. Però sí que és cert que ha estat una trobada social força positiva
i s'han pogut dur a terme en públic, que eren potser els punts més esperats d'aquesta 44ª cursa.
Sí, perquè és cert que fa uns mesos la possibilitat que s'obria era de fer la baixada, però sense públic,
cosa que li treu un cert encant, però és veritat que també penses,
l'important és que es faci la baixada i que els correls i les corredores n'haudeixin, no?
Evidentment, amb el públic a les corbes és molt millor, només faltaria.
Però vaja, també s'ha d'entendre la situació, no?
Si fa uns mesos no es podien fer actes multitudinaris, doncs s'entén, no?
Igual que hi ha hagut partits de futbol sense públic o de bàsquet sense públic,
doncs també hi podia haver baixada de cart sense públic, però al final sí que ha pogut ser.
És cert que es recomanava o es recomanava o s'exigia que la gent dugués la mascareta,
perquè com que encara que era a l'aire lliure no es podia mantenir la distància,
doncs s'havia de dur mascareta.
Però vaja, jo crec que estem tots tan acostumats a la mascareta que no és cap mena d'impediment per fer res.
Totalment. Passem a repassar, Sergi, si et sembla, altres temes, com dèiem, d'actualitat municipal,
passant per aquesta nova zona verda, que d'aquí ben poc, a principis del pròxim gener del 2022,
ja entrarà en funcionament, ens gairebé confirmava ahir l'alcalde de Joan Bassaganyes,
que així seria, que estan gairebé últimant els preparatius per marcar aquestes zones verdes.
una zona verda que es crea precisament perquè, en el barri centre, volia dir,
perquè és una zona molt concorreguda de persones que precisament no hi viuen al barri
i que utilitzen aquestes places d'aparcament.
Des d'Esquerra, com veieu aquesta nova implementació?
Bé, de fet, l'impuls de la zona verda és una proposta d'Esquerra publicant el programa allà del 2015
i que durant els quatre anys de la nostra última estada del Govern,
m'està treballant i impulsant perquè s'implantés i donés a terme.
Com que es creava de nou, vam haver de saltar tots els procediments administratius,
anir-los passant un a un.
La creació de la taxa, l'actualització dels preus,
l'actualització de la maquinària dels expenedors que no estava prevista per la zona verda,
fer les excepcions per als vehicles ecos i menys contaminants, etcètera.
Tot això va ser un continu de processos administratius que vam haver d'anar fent.
i sí que és cert que l'últim any de mandat ens vam trobar a les portes de poder-ho fer,
però encara no ho vam poder implantar i una de les coses que vam demanar precisament
a aprovar els pressupostos del 2020, a finals del 2019,
va ser que la zona verda s'implantés durant el 2020-2021,
perquè era un projecte que ja estava pràcticament fet i que el barri centre necessita.
No només el barri centre, nosaltres pensem que el barri centre és el primer lloc,
però tots els estudis que teníem fets indicaven que hi ha altres zones del municipi,
com per exemple les bases de Sant Pere i al voltant de l'escola Montserrat,
que també ho necessiten.
Per tant, contents que es dugui a terme,
però és cert que això ja s'havia fet durant l'any 2021
i que si no s'ha fet és perquè l'equip de govern va considerar
que els preus establerts per les taxes de la zona verda eren molt cars
i fins que no s'han modificat les ordenances fiscals pel 2022
i s'han avaratit els preus, no han estat convençuts de fer-ho.
Bé, més voltant que mai.
Més voltant que mai, però nosaltres creiem que això és positiu,
perquè crearà una rotació que permetrà que el veïnat de la zona centre
pugui trobar forats lliures per poder deixar el cotxe.
I el mateix passa a les bases de Sant Pere.
Si algú s'hi passa allà a les 9 del matí,
és impossible aparcar al vehicle,
perquè hi fan cap molts treballadors i treballadores de les empreses
que tenim a Porta Diagonal
que el que fan és aparcar a l'escola Montserrat
o per aquella zona de les bases de Sant Pere
i el que fan és treuar el pont per sota de l'autopista
i se'n van a treballar.
La idea de la zona verda precisament és aquesta,
és facilitar que hi hagi tots aquests espais d'aparcament
en preferència pel veïnat.
O sigui, del veïnat doncs que pagui una tassa molt més cara
que el veïnat de la zona.
És evident que això l'han acompanyat d'altres mesures
i que el barri centre guanyarà molt amb la zona verda
però guanyarà moltíssim més quan estiguin fets els habitatges
dels antics juvenívols, per entendre'ns,
on hi haurà pràcticament una seixantena de places d'aparcament,
també.
Tot és un conjunt que creiem que pot ajudar a millorar la mobilitat del barri.
Perquè per la gent, les persones que s'hagin de desplaçar, per exemple,
al barri centre amb vehicles sí o sí,
ens estem imaginant potser gent del barri Masluí,
de Vells Solets, de Miranda Canigó,
que pel motiu que sigui hagin de desplaçar-se amb un vehicle,
creieu que ho deixaran de fer en definitiva
pel fet que hagin de pagar amb un preu més car,
que és el doble de la zona verda de la Blava?
Depèn del que hagin de fer.
Per exemple, si el desplaçament és per anar al mercat municipal,
doncs jo, per exemple, el que faig com a veï del Masluí
és anar a l'aparcament del Milenari.
I faig la meva compra i després me'n torno al cotxe i me'n vaig
i, a més a més, recordo que els comerços de la zona centre
tenen a disposició dels clients de l'aparcament del Milenari
uns tiquets de descompte.
Jo he anat al mercat municipal a comprar durant una hora llarga
i després hem estat una estona fent una volta pel centre
i hem comprat alguna cosa més o algun comerç.
Total, ens hem estat un parell d'hores i he pagat 30 cèntims d'aparcament.
Per tant, tot això són possibilitats que té la ciutadania a la seva disposició
que, si no les coneix, tenim un problema amb la comunicació.
I això és evident.
I tenim un problema en què la gent sàpiga o no
que l'aparcament del Milenari està a tocar del centre, per exemple.
o que la zona blava es mantindrà i que el carrer Creu, el carrer Montserrat,
ja és una blava i al voltant de la plaça Maragall també, ja és una blava
que precisament està pensada perquè hi hagi rotació per afavorir el comerç local.
És evident que totes aquestes mesures s'han de posar en conjunt
i és evident que també s'han de poder parlar amb tots els sectors afectats.
En temes també d'urbanisme.
Comentaves aquests habitatges que aniran ubicats als Antics Jocs Juvenibles.
També tenim una última o nova notícia que són aquests nous habitatges
que aniran ubicats entre Can Mèric i l'Institut de Sant Just.
i precisament també l'alcalde ens comentava que el 90% d'aquests habitatges seran privats,
però que el 10% restant la intenció del govern és fer-ne habitatges de protecció oficial.
Sí, aquest és un projecte, un plenejament que està aprovat des de principis de l'any 2000
i que no s'ha modificat i per tant el que estan fent és executar un plenejament ja existent
des de fa gairebé 20 anys.
Però sí que és cert que hi ha una part d'aquest plenejament,
que és la suspensió de llicències que vam fer fa un parell o tres de plens,
que aquest sí que s'haurà de revisar,
amb el qual estem completament d'acord
en que s'havien de suspendre les llicències i revisar aquest plenejament
perquè diguem-ne que col·locava una mica més enllà del pont de Can Pedrosa
col·locava un seguit d'edificacions que no s'entenen de cap de les maneres
quan allò és l'entrada del parc natural
i per tant aquell sostre s'ha de reubicar en algun espai.
De fet, vam tenir una reunió amb el govern municipal,
ara deu dir, una setmana, una setmana que ens vam veure amb ells
per parlar de tot aquest plenejament.
Nosaltres el que demanàvem és que un plenejament precisament de fa 20 anys,
el que se'ls hauria de demanar a la Junta de Compensació
és que l'actualitzin a la normativa actual.
Per exemple, fa 20 anys no es demanava que hi hagués dues canalitzacions,
una per l'aigua bruta i una per les aigües pluvials.
Ara sí.
No sé, aquest tipus de coses, perquè la gent ens entengui,
aquest tipus d'actualitzacions, creiem que s'han de fer,
i ens van confirmar que sí, que se'ls ha fet un seguit de requeriments
per actualitzar-ho,
que no suposa una modificació del plenjament,
però sí una actualització, per entendre'ns.
I també vam estar parlant d'on es podia col·locar aquest altre sostre
de les llicències que s'han suspès,
i també vam estar parlant que aquests habitatges de protecció oficial
s'han de poder gestionar des de Promunça i en règim de lloguer,
que és el que creiem que toca fer en la línia del que hem vingut
dels anys.
En els carrers,
parlàvem ara d'edificis i habitatges,
però també hi ha canvis,
substancials perquè tots els veïns i veïnars els podem observar,
que són els nous contenidors de més capacitat i diferent obertura,
com sempre recordem,
que ja s'estan instal·lant, s'estan substituint per aquests antics,
i també ens en fèiem ressò ahir amb l'alcalde,
que podíem dir que en certa manera ens comentava
que potser el procés no està sent com l'esperat,
i que de moment segueix en un timing
que sembla que més o menys cobrirà les expectatives
proposades des d'un inici,
però que sembla que per part de veïns o veïnes
no està sent del tot satisfactori.
Per un costat,
perquè tothom vol tenir un contenidor a prop,
però no tan a prop com per tenir-lo a la porta de casa seva,
i amb el canvi d'ubicació d'alguns contenidors i carrers,
pel fet que el contenidor ha d'agafar,
perdó, el camí ha d'agafar el contenidor per la part dreta,
sembla que estan a venir alguns inconvenients.
No sé, des d'Esquerra, Sergi,
com veieu aquesta situació,
aquest procés que s'està desenvolupant ara?
Ho has explicat perfecte, eh?
Sí? Doncs mira, gràcies.
Em sembla que no havia quedat clar, eh?
Una cosa complicada, diguem-ne,
que com pots dir aquesta, ho has explicat molt bé.
No, però això sempre passa
quan hi ha canvis d'aquest tipus.
Atenia vol el servei el més a prop possible,
però si és un servei molest,
aquest molest el poso entre cometes
pel tema del soroll, de les olors, etcètera, etcètera,
ningú ho vol tenir a sota de casa.
Però és un servei que hi ha de ser, no?
El que vam demanar de manera reiterada,
i ho farem cada vegada que faci falta,
és que es va fer una feina brutal al darrer mandat
per assegurar que els contenidors
o les bateries de contenidors
no obstruissin la visibilitat dels vianants,
no obstruissin la visibilitat dels vehicles,
que si estaven posats en passos avianants
hi hagués una distància suficient
com perquè hi pogués haver aquesta visibilitat, etcètera, etcètera.
I el que no volem de cap de les maneres
és que amb aquests contenidors
que són més alts i que són més amples
perquè tenen més capacitat, evidentment,
per tant han de ser més grans,
que s'apessin aquesta visibilitat.
Ens estem trobant que en molts llocs
això no està passant.
També ens estem trobant que en molts llocs,
com que s'ha canviat la bateria
de l'esquerra del carrer a la dreta del carrer,
com tu molt bé explicaves,
perquè el camió només es pot agafar per la dreta,
el que ens està passant
és que en aquell forat de la part esquerra
on abans hi havia els contenidors,
ara s'està permetent l'aparcament de vehicles,
de cotxes o de camions o de furgonetes,
això està tapant la visibilitat
d'alguns encreuaments,
cosa que ens pot portar a tenir més accidents segons on,
i el que també li demaneu al govern
és que abans hi havia contenidors,
motos o motos contenidors, vehicles,
doncs utilitzem aquesta lògica una altra vegada,
és a dir, que al costat dels postos de vénen
hi hagi aparcaments per a motos
que milloren la visibilitat
i després hi pugui haver els contenidors
i després hi pugui haver vehicles.
I això creiem que no s'està adonant,
ens imaginem que no deu ser fàcil de gestionar,
però si hi ha aquest compromís
l'hem de complir,
i el que no ens agradaria
és que s'hagi fet un esforç
per moure les bateries de contenidors,
que al cap d'uns mesos
ens adonem que aquella nova ubicació
no és bona perquè empitjora la visibilitat
i pot portar a tenir accidents de trànsit
o fins i tot atropellaments,
i trobem que després hem de tornar a canviar
aquesta ubicació dels contenidors.
Home, doncs fem-ho ja d'una vegada,
és el que reclamem,
que no hem de fer la feina dos cops.
És un tema
al qual haurem d'estar tots molt a sobre
perquè no és fàcil de gestionar
i perquè segurament hi haurà rades.
Al mateix temps hem de ser comprensius,
és lògic,
perquè no és una cosa senzilla de gestionar,
però ser comprensius no vol dir
que deixem de defensar els nostres posicionaments.
Sobre aquest aspecte,
jo a Maria Ranya i també el mateix alcalde
comentaven que si bé
estan veient que algunes, diguéssim,
alguna implementació d'aquests contenidors,
com bé deies,
en alguns punts potser de difícil accés
o que compliquen la visibilitat dels passos d'avianants,
comentaven que si bé ho estaven tirant endavant,
també podien tirar enrere,
és a dir, prova error,
si veien que això realment no funcionava.
És el que precisament estàs comentant, no, Sergi,
que s'hauria d'evitar, no?,
de fer-ho i desfer-ho.
Sí, més que res per una optimització
de recursos, de temps, d'esforços,
per una bona gestió, en definitiva.
Jo estic d'acord, eh?,
amb els suposats aquells de prova i error,
però no amb una qüestió d'aquest tipus,
que suposa obre civil,
que suposa treure o posar llocs d'aparcament,
que suposa posar o treure uns contenidors
davant d'una porteria o d'una altra,
o d'una altra.
Això és un malestar
pel veïnat i per la zona innecessari
si un ho plantegeix bé de bon principi.
Només has de gestionar-ho, diguem-ne,
en una part.
Si ho gestiones en una part i després comproves
que allò no funciona, has d'anar a l'altra part i dir-li,
mira, és que abans ho havíem posat aquí,
però ens hem adonat que no va bé i ara t'ho posarem a tu.
No?
I si ells mateixos estan dient que s'estan trobant
amb veïns i veïnes que ho volen tenir,
però no ho volen tenir al costat de casa i de més,
si es poden negociar-ho només amb un,
millor que amb dos o tres, no?
Però vaja, insisteixo, no és una qüestió senzilla de gestionar
i som comprensius, però tot i això,
ostres, hem de ser conseqüents amb el que defensem.
Aquest, de fet, era un dels pregs que comentaves
durant el ple d'octubre, no?,
per supervisar i revisar aquesta nova ubicació dels contenidors,
sobretot per...
La segona vegada que el feien,
perquè també el vam fer al setembre
perquè ja ens imaginàvem per on aniria el tema
i l'octubre ho vam poder comprovar
i ara ho comproverem quan estiguin instal·lats del tot.
Veu rebre, en aquest cas,
en el ple d'octubre,
alguna resposta satisfactòria per part del govern?
Ens van dir que sí,
que s'havien detectat alguns que podia passar
i que ja els tenien detectats.
Bueno, perfecte,
però arreglem-ho, diguem-ne.
En un dels altres pregs, també,
de fet, en el torn de pregs i preguntes,
Sergi, va ser, en el teu cas,
va ser demanar també el termini premiss
per abonar les subvencions d'aquest 2021
a les entitats de Sant Just.
No sé si sobre aquest aspecte
teniu dates confirmades
o teniu moviments municipals confirmats?
És que n'hi havia algunes
que sí que se'ls havia abonat
i n'hi havia altres que encara no.
Pel que ens van dir després
és que ja s'hi estava treballant
i suposem que deu ser aquest període administratiu
en què es dona un ordre
i no s'executa fins al cap d'un temps
perquè ha de passar un seguit de tràmits.
Esperem que aquest mes ja sigui així
perquè és que,
igualment s'ha de pagar abans de final d'any,
si no serà molt complicat per les entitats
poder justificar abans del 31 de gener.
Les entitats per poder obtenir subvenció l'any 2022
han d'haver presentat tota la documentació
per justificar abans del 31 de gener.
Per tant,
si no han cobrat la subvenció
del 2021 abans del 32 de desembre
difícilment podran fer els pagaments
per justificar abans del 31 de gener.
Per tant, és un precís mosseg a la cua.
Entenem que sí,
que l'abonament es farà
i que no hi ha més problema.
Per anar acabant,
un parell de punts més,
Sergi,
hem de parlar d'aquesta proposta
que ens va comentar
i confirmar el regidor no ha escrit,
Quico Ferrer,
que està començant a preparar
la campanya electoral,
podríem dir,
per proclamar-se alcalde
a les pròximes eleccions
de finals de primavera del 2023.
Ens comentava aquí
a Ràdio d'Esvern
que busca liderar i unificar
la Convergència Sant Justenca,
com dèiem,
de cara a aquestes eleccions municipals del 2023.
Ell ens comentava
que volia extendre una mà
en concret a Laia Flotat,
però no sé si d'alguna manera
a vosaltres us ha fet arribar
la seva proposta
o les seves intencions polítiques
de cara a aquesta carrera
que hagi començat.
No, no,
amb nosaltres no ha parlat
ni ens ha fet arribar
cap proposta
ni ens ha estès la mà
i, de fet,
no crec que ho faci
perquè si el que ho ha decidit
era l'Espai Convergent
nosaltres,
Esquerra Republicana,
té el seu propi espai
i no és l'Espai Convergent.
Per tant,
és lògic que no ens hagi arribat
cap proposta.
Anirem seguint aquest tema
perquè sembla que,
doncs bé,
la carrera electoral
ja ha començat
per diferents partits
i regidors
i, Sergi,
també us volia comentar
aquesta festa lila
que vau tenir
al Prat de Llobregat,
que hi vau participar
d'Esquerra aquí, Sant Jus,
per celebrar que tots els municipis
de la comarca del Llobregat
s'han declarat
municipis feministes.
Hi vau anar
diferents representants
d'Esquerra d'aquí,
de Sant Jus,
entre altres la regidora
de Siree Triller.
Com va ser aquesta jornada?
Bé,
hi van anar la de Siree,
però també la Montse Molineros
també hi era,
i després també dues persones
representants de l'executiva,
l'Astrid i la Rosa Barbé.
Jo també hi era,
el que passa és que jo no hi era
com a regidor,
sinó que hi era com a membre
de la permanent comarcal,
i, per tant,
vaig decidir que no sortia
cap fotografia,
sinó que la estrella,
diguem-ne, no?
Però bé, bé,
va estar molt bé,
perquè va ser, diguem-ne,
una celebració d'una qüestió
creiem que molt important,
que és que els 31 municipis
de la comarca del Llobregat
i l'Hospitalet
s'han declarat municipis feministes
gràcies a l'impuls d'emocions
que han fet els grups municipals
d'Esquerra,
a la qual després
s'hi han sumat
la resta de partits,
com no podia ser d'una altra manera,
perquè aquest és un moviment transversal,
però, vaja,
diguem-ne que l'impuls
ve dels grups d'Esquerra
i encantats
que la lluita feminista
sigui una lluita compartida
amb la resta de partits,
només faltaria.
Doncs va venir de gust
fer aquesta trobada,
que va ser un espai
de compartir experiències,
va ser un espai
on trobar-nos,
on explicar-nos
diferents projectes
i diferents iniciates
diferents iniciatives
que hi ha en els municipis.
Jo crec que va ser això,
un moment de distensió
i de trobar-nos
tots els regidors i regidores
i poder gaudir d'aquest moment.
vam tenir la Maite Imerich,
l'exalcaldessa de Sant Vicenç dels Orcs,
que ens va explicar
com va néixer la idea de Totplegar,
també hi va haver la diputada Raquel Sants
i la consellera d'Igualtat i Feminisme,
la Tania Verge,
que també ens van explicar,
doncs d'una part més institucional,
no?,
què podem aportar des del municipi
al moviment feminista.
jo crec que va ser una trobada
que va estar molt bé
i que s'haurà d'anar repetint.
I tant.
I precisament,
una d'elles,
Desiree Slauca Triller,
abans m'he menjat un dels seus cognoms,
i serà present el pròxim dilluns 23 de novembre
en el marc d'aquest Dia Internacional
contra la Violència de Gènere
per fer un directe
a través de l'Instagram
de l'Ajuntament de Sant Just,
juntament amb Clara Micolau,
també,
les dues advocades
del servei d'assessorament legal gratuït,
per cert,
per a dones maltractades,
amb col·laboració amb dona i empresa.
Per tant,
molt presents en aquest moviment,
podríem dir,
feminista i també de protecció de les dones
en aquest aspecte de la violència de gènere.
Sí, sí.
És que no pot ser d'una altra manera,
però insisteixo que això és una lluita compartida i transversal
i que, en aquest cas,
la Desiree fa aquest servei
vinculat a dona i empresa i a l'Ajuntament
i, a més,
perquè és la seva especialitat laboral, diguem-ne,
i perquè ella té ganes de fer-ho
i perquè, evidentment,
té ganes d'erradicar aquesta xacra de la violència masclista.
I tant, nosaltres també.
Sergi, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
I tots.
Exacte.
Tots i totes.
Gràcies, com sempre,
per passar per aquí per l'emissora.
Deixem aquí l'entrevista,
ens emplacem a la pròxima trobada
que tinguem aquí a l'emissora,
a Ràdio d'Esvern.
Mentrestant, que tinguis bona setmana i bona jornada.
Igualment.
Moltes gràcies, Mireia.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i tot arreglar-nos.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
L'Ajusta, el magazín matinal de Ràdio d'Esverni.
Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi.
Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més.
I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa a Sant Just passa per l'Ajusta.
De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esvern.
Escoltem la veu d'Arrigo Berta Bandini.
Això es diu Too Many Drugs, 11 i 40 del matí.
M'è quedé de lado sin saber reaccionar.
Són muchos años buscando aquí la felicidad o el despertar.
Y es que en ningún lugar es el erróneo que más da.
Todo andará.
Pero mi cuerpo está tan harto de tambalear.
Too Many Drugs
Muy Poco Espíritu
And I Love Drugs
And I Love Espíritu
Ven a bailar
Ven con tu espíritu
Y me voy
Sigo el camino
Nos vemos ahora a las seis
En el café
Me voy
Ahora hablaremos
De que todo estará bien
Tomando un té
Y a las seis
Debatiremos
Sobre qué es lo que hay que hacer
Para crecer
Me voy
Todo está bien
Porque es que siempre estuvo bien
Y estará bien
Me voy
Sigo el camino
Y conmigo ya veré
Cómo lo haré
Me voy
De aquí
Me voy
Ya
Too Many Drugs
Muy Poco Espíritu
Muy Poco Espíritu
And I Love Drugs
And I Love Espíritu
Ven a bailar
Ven con tu espíritu
No existe el mal
No existe el mal
Solo hay espíritu
Y es que yo siempre
Intentando entender
Cosas que tienen que ver
Con el ser
Y es que yo siempre
Intentando soñar
Y al final
Todo reside en mirar
Que dentro yo tengo
Un palacio real
Lleno de cuartos
Donde patinar
Too Many Drugs
Muy Poco Espíritu
Muy Poco Espíritu
And I Love Drugs
And I Love Espíritu
Ven a bailar
Ven con tu espíritu
No existe el mal
Solo hay espíritu
Mueve tu espíritu
Como un esqueleto
Directamente desde Colombia
Todo espíritu
Moviéndose al ritmo
De la cumbia
De la rana
De la gente
Que hace
Y a weed
Que hace
Seguire
Si
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Veus de la parròquia!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
11.51 del matí, escoltem temes com aquestes i un puixat de Brother Leo.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
4 minuts per les 12 del migdia.
Escoltarem ara també un altre tema de Roosevelt.
Això es diu Everywhere i sona així de bé.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Unides Podem, que millora expectatives i augmenta quasi bé dos punts.
Ho diu l'últim baròmetre del 6, que indica també una baixada d'un punt del Partit Popular.
Vox també rep més suport i obté un punt més.
Madrid, Catarina Carmany.
Bon dia, el PSOE continua tenint avantatges sobre el PP, li guanya de més de 6 punts, però tant PP com els socialistes baixen i qui guanya força són Podem i Vox.
Si fem cas de desxifres, la crisi entre els socis a la Moncloa per la reforma laboral l'hauria guanyat Podem, amb una Iolanda Díaz en trajectòria ascendent i cada vegada amb més perfil propi.
I el pols d'Isabel Díaz Ayuso o Pablo Casado hauria debilitat els líders del PP i beneficiat Vox.
Tant els morats com l'extrema dreta sumen uns dos punts comparat amb el baròmetre de l'octubre.
Catarina Carmany, Catalunya Ràdio Madrid.
La Policia Nacional investiga la mort d'una dona i els seus dos fills en un incendi aquesta nit en un habitatge d'Almeria, Andalusia.
Es tracta d'un incendi provocat i és per això que ara els agents treballen per la quarta persona implicada en els fets.
Ho hauria estat la mateixa dona, una de les víctimes.
Nou famílies d'Aitona al Segrià denuncien que la Sareb els vol desnonar dels pisos que tenen llogats des de fa anys.
El conegut com a banc dolent es va quedar a l'edifici després que fes fallida l'antiga promotora.
L'Ajuntament fa de mediador per intentar que els afectats que estan arrelats al poble no hagin de marxar a casa seva.
Catalunya Ràdio Aitona, Estela Busoms.
Bon dia.
La Sareb va presentar una demanda i ara un jutjat de Lleida ordena que les famílies abandonin els pisos
com a molt tard l'1 de desembre amb l'argument que hi ha rebuts impagats o contractes irregulars.
Els veïns asseguren que al marx van deixar de pagar perquè els ho va demanar l'antiga propietària de l'immoble
i que només esperen saber a qui i quan han d'ingressar el lloguer.
Així ens ho deia una portaveu la Sàbia.
Somos elquilinos legales y estamos preparando, voy a repetir las otras, para seguir, para renovar y para pagar como antes y seguimos viviendo en los pisos.
No tenemos dónde ir.
Ramon Dalmau, Estela Busoms, Catalunya Ràdio Aitona.
Els examinadors de trànsit es concentren aquesta hora a les principals ciutats de tot Espanya per protestar per l'agressió a un funcionari examinador la setmana passada a Vilafranca del Penedès.
Un alumne, després de suspendre la prova pràctica del carnet de conduir, va esperar a l'examinador i li va donar un cop de puny que li va trencar el nas.
Anem cap a Girona. Allà tenim una unitat mòbil. Laia Claret, bon dia.
Hola, bon dia. Són una quinzena els funcionaris que examinen i estan concentrats ara mateix a la prefectura de trànsit, just davant.
Estan concentrats, fan una aturada. Diuen que el fet de Vilafranca és puntual, però a vegades han rebut, en aquest cas, insurts verbals.
Ho explica Brigido Endrino, que és examinador i membre de la UGT.
En Girona, mira, recientemente, hace poco un reciente agresión verbal dentro de la ola de teórico, donde una persona se puso agresiva y tuvo que intervenir incluso las fuerzas de seguridad y incluso hasta la seguridad privada.
Laia Claret, Catalunya, Ràdio Girona.
Estònia ha convocat 1.700 soldats a la reserva per col·locar una tanca de filferro a la frontera amb Rússia, coincidint amb la crisi migratoria entre Vilafranca i Polònia.
El govern estonià ha decidit reforçar al llarg de 40 quilòmetres la frontera que separa el país de Rússia.
Els treballs per col·locar la tanca duraran fins al 25 de novembre, segons el govern estonià.
Per Amea, el Pallar Sobirà es mobilitza per aturar un projecte d'explotació minera que vol extreure cobalt d'una zona amb interès ambiental.
L'empresa ha aconseguit ja els primers permisos.
Per Amea, Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia. La Generalitat ha aturcat un permís d'investigació minera a Cobalroc perquè comenci les prospeccions.
Veïns i Ajuntament alerten que això pot danyar uns aiguamolls i diversos aquífers.
Denuncien que no s'ha fet cas a les seves al·legacions i ara presenten un recurs d'alçada a indústria perquè aturi el projecte.
Montserrat Perelló porta veu dels veïns.
Com que creiem que no s'ha fet correctament i no es compleix els requisits, doncs el que demanem és l'anul·labilitat de la vostra resolució.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, Pere Amea.
Els esports, Montserrat.
D'aquí a mitja hora s'obren les portes del Camp Nou per acollir la presentació de l'últim fitxatge del Barça, Dani Alves.
A partir de les dues es fa l'acta de presentació on es veurà Alves vestint la samarreta amb el dorsal 8.
A partir de les tres, roda de premsa. L'acta és obert al públic que prèviament ha de retirar entrada.
Els Països Baixos a l'Argentina han aconseguit la classificació per al Mundial de Futbol.
Els Orange han superat Noruega per 2-0 amb gol de Blaugrana a Memphis.
L'Argentina empatat a 0 amb el Brasil però es beneficia de la victòria de l'Equador sobre Xila.
Doble cita europea avui per equips del Barça a la Champions femenina de futbol.
de futbol Hoffenheim, Barça a tres quarts de set.
Mertens, Ochoala, Hansen, Bruna i Falcón són baixa.
I a l'Eurolliga de bàsquet, Barça 6K de Moscou a les 9 del vespre amb transmissió
a través del web i l'app de Catalunya Ràdio.
Encara en bàsquet, l'Uni Girona ha anunciat avui que l'1 de desembre serà
quan s'incorporarà a l'equip la nord-americana Micaela Oninguer.
La jugadora de 22 anys va firmar el juny passat amb el club gironí,
però la seva incorporació s'ha endarrerit perquè es va lesionar
mentre jugava l'NBA femenina.
I el ciclista català Adrià Moreno s'ha convertit en professional
després de fitxar per l'equip Burgos BH,
amb qui va participar com a corredor a prova a la passada volta a Portugal.
Portugal Moreno, de 31 anys, és el quart fitxatge de l'equip per a la pròxima temporada.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 7 minuts. Us informa Lua López.
Avui, 17 de novembre, és el Dia Internacional de la Prematuritat i molts edificis d'arreu.
S'il·luminen amb llums liles que representen la prematuritat
i la lluita per la defensa dels drets dels infants nascuts abans de temps.
És el cas de la façana de Can Ginestar, que lluirà fins demà de color lila
per commemorar aquest dia i generar sensibilitat envers els naixements prematurs
i les seves conseqüències.
Un embaràs a terme acaba la setmana 38, però quan un nadó arriba abans de la 28,
és prematur extrem.
Cada any, al voltant del 7% dels nadons de Catalunya, uns 4.500,
neixen abans de temps.
Encara que avui dia, la major part de nadons prematurs no presenten seqüeles greus,
que les manten els retards maduratius en general de caràcter orgànic i funcional,
que fa que molts progenitors deixin de treballar
durant els primers anys de vida del seu fill o de la seva filla
per tenir-ne cura i propiciar un procés maduratiu.
De fet, la prematuritat extrema és equiparada per reiar el decret com una malaltia greu.
Cal, per tant, molta recerca per continuar investigant i, sobretot,
cal saber com tractar la prematuritat de forma integral.
Amb l'objectiu d'aixecar la veu i denunciar la situació inhumana
que estan patint les dones afganeses i les seves famílies,
l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern s'ha adherit a la iniciativa
Crit per les Dones Afganeses.
La proposta que ha nascut de dones a tots els àmbits de Catalunya
pretén ser un clam multitudinari per denunciar el règim destructor,
que atempta contra els drets humans de les persones afganeses
a fi que puguin recuperar la llibertat i la seva dignitat com a poble.
L'acte central serà el 27 de novembre a les 6 de la tarda
que consistirà en una gran manifestació virtual
en la qual participaran manifestants de tot el món
i en la que cada inscripció donarà presència anònima
a l'acte en forma d'una cadira virtual a la ciutat de Barcelona.
Aquesta iniciativa està oberta tant a títol individual
com a totes les entitats o empreses.
Que s'hi vulguin adherir i tant la informació
com els formularis per donar suport
els trobareu a la pàgina web de criptvirtual.com.
Recordem que aquest dissabte la secció jove de la CEA
es realitza la seva primera matinal al parc natural del Cadí Moixeró.
Es tracta de l'ascensió al cim del pic de la costa Cabirulera
i al Volturó, des del Coll de les Vessotes.
El Coll de les Vessotes es troba al peu de la Serra Pedragosa
en un punt intermedi de la pista forestal
que va des del mirador de Grasolet fins a Gisclareny.
El pic de la costa Cabirulera té una altura de 2.604 metres
i el Volturó de 2.648.
Una ruta, doncs, que cobreix una distància total de 19 quilòmetres i mig
i 1.300 metres de desnivell positiu amb una durada aproximada de 7 hores.
Encara esteu a temps d'apuntar-vos i l'únic requisit
és tenir entre 18 i 35 anys i omplir el formulari d'inscripció.
Recordem que en cas de no estar federat cal pagar la llicència temporal
per poder participar a l'activitat amb un preu de 4 euros i mig.
I això és tot. Tornem amb més informació i tota l'actualitat s'enjustenca a la una del migdia.
Fins ara mateix.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Kevin...
molt malament
Per què Déu sé que endivinar-te no es pot fer?
No es pot fer?
Kevin...
No es pot fer?
Kevin...
Mol malament
Kevin...
Ja no ho puc més
Kevin...
Kevin...
Mol malament
Kevin...
Kevin...
Kevin...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fuat!
Fins demà!
Fins demà!
12 i quart del matí entrem a la tercera i última hora del programa
i ho fem viatjant, no molt lluny, però sí que ens hem de moure i ens hem d'abrigar.
Glòria, bon dia.
Hola, bon dia. Sí, sí, ens hem de ser tot avui.
Sí, que fa força fred. Tu vas ben abrigada, eh?
Ben abrigada.
Ets preparada. Ets preparadíssima avui.
Cap on hem d'anar?
Doncs avui anirem a Lleida.
Anirem a Lleida per visitar, a veure què.
Veurem el conjunt monumental del turó de la Seu Vella.
A veure, comencem pel principi.
Per anar a Lleida, és molt senzill.
S'agafa el tren a Sants, es triga una horeta i ja s'estalla.
Aleshores, pots anar caminant perquè Lleida és molt petit.
I nosaltres, primer, el que vam fer va ser anar al Caixa Fòrum de Lleida
a veure una exposició que ja s'havia fet aquí, que jo no havia pogut veure,
que és sobre els mites.
vam estar allà, res, un ratet, 47 quadres,
i després ens en vam anar a la Seu de Lleida caminant.
La Seu de Lleida està en un turó
i és el que es coneix com a Seu Vella,
perquè després hi ha la Seu Nova.
La Seu Vella, que en alguns moments de la història
ha sigut fins l'any 47 dominada pels militars.
o sigui, des del 1700 fins l'any 47-49 d'aquest segle passat,
del 2020... no, del segle XX.
Del segle XX allò va ser propietat de...
bueno, ho feien servir els militars.
Aquesta esclésia és un conjunt que es divideix en tres parts.
tenim, per una part, la canonja, el claustre
i el que és la Seu Vella.
La canonja és on abans els peregrins
que anaven cap a Santiago de Compostela,
que això ho feia moltíssima gent,
encara que ara ens sembla una bestiesa,
anaven caminant fins allà
i aquest era un dels llocs on paraven.
I el que és la part de la canonja,
els peregrins podien dormir allà,
se'ls atenies, miraven els malalts,
els cuidaven... bueno, totes aquestes històries.
El claustre és de finals del segle XIII-XIV,
o sigui, és molt antic.
És d'unes dimensions espectaculars
i està considerat un dels grans dins del gòtic Europa,
o sigui, és altíssim.
Això em sorprèn molt
perquè l'alçada no és la normal,
inclús la catedral de Barcelona,
tot el que són els arcs del claustre,
doncs no són com aquells,
aquells són immenss,
o sigui, sembla que no s'acabin mai.
Cada, diguéssim, finestra del claustre,
no sé com s'adiu,
cada portalada...
Sí, finestral, no?
Tots són diferents,
o sigui, tots són diferents,
menys dos que un queda davant de l'altre,
però pots veure que tots els rossetons
o les flors o les formes geomètriques
que acostumen a tenir,
doncs són tots diferents.
Això també és interessant,
perquè no acostuma a passar.
O sigui, que són d'artistes diferents
o d'artesans diferents, potser?
Podria ser, podria ser,
perquè, clar,
per fer una catedral d'aquestes
es triguen tants anys
que quan un comença
pràcticament és quasi impossible acabar-ho.
Això es va començar...
En el segle VII
van començar a aixecar
una fortalesa militar.
i, o sigui,
ha anat passant això
ben ben no se sap,
perquè a totes aquestes poblacions
on hi ha un petit munticle,
com aquí Sant Just,
o sigui, comencen...
Aquí ja sabem que són els ibers.
Allà,
doncs,
ha anat passant gent
i ho ha anat canviant,
ho ha convertit en...
Això que dèiem,
fins a mitjans del segle passat
en una caserna
i estava totalment desfet.
O sigui, perquè et facis una idea,
els claustres estaven tapats
i tenien dues plantes.
Ara s'han tret les plantes,
s'han tret les portes que tapaven,
perquè allò,
com que també ha sigut un hospital,
el claustre estava tot tapiat.
O sigui,
que no es veia que fos un claustre,
pràcticament.
I ara, en canvi,
és molt maco
i la veritat és que
val la pena fer el camí aquest total.
És una horeta,
una horeta de tren
que, a més,
ara són molt còmodes,
ja saps,
i a sobre són baratos
perquè ens va costar anar 9 euros
i la tornada potser una mica més.
Però si agafes alguns quins horaris
el preu és molt econòmic
i, a més,
és molt còmode.
Els trens ara,
la veritat és que són molt còmodes.
I tant.
Són molt còmodes.
I són puntuals.
I són puntuals.
Sí?
Són puntuals?
Sí.
Ah, mira.
Sí,
són puntuals.
No com els del Japó,
que és increïble,
però sí,
aquí són bastant...
A veure,
el dia que m'he trobat jo,
perquè una vegada vaig venir de Bilbao,
vaig fer 4 hores de retard
i em van a donar 300 euros.
Ah, mira.
Vaig pensar,
això ho podria fer cada dia,
si diguen tant, no?
Bé,
bé,
doncs,
l'esclésia té,
a més,
que ho he trobat molt interessant,
perquè generalment ja no passa,
que queden pintures,
el que és la Pialmoina,
i són pintures,
esclar,
molt antigues,
del segle XIV,
i això no és normal trobar-ho,
no?
Aleshores,
sorprèn,
perquè jo els claustres que hi havia fins ara
mai tenien imatges,
no?
Aquí n'hi ha...
És molt poquet,
vull dir,
són uns metres,
però bueno,
ja et dóna la sensació
de que pot arribar a ser un claustre
tot dibuixat i pintat amb coloraines,
com eren en realitat tots els monestirs.
Aquest és romànic.
Romànic acabat amb goti,
perquè, clar,
les catedrals aquestes
comencen en un segle
i acaben tres segles després,
o potser més, no?
Aleshores,
a mi em va xocar una mica
trobar pintures,
tan antigues
i en bon estat.
Clar,
que no es mullen
perquè estan a dins del claustre,
no?
O sigui que...
Bé...
Però estan a l'aire lliure,
igualment.
Estan a l'aire lliure.
Estan protegides,
protegides,
però sí,
estan a l'aire lliure.
Després,
el que també és interessant
és el campanar.
El campanar,
sembla que li falti la punta,
però en realitat,
molts campanars,
les puntes,
la part de dalt,
l'empunxa,
acostumen a ser fetes més tard.
o sigui,
la veritat és que els campanars,
la majoria no eren
en punxa,
eren plans
i aquest encara segueix sent plan,
no,
no té una part de dalt,
puntiaguda.
Però per què ha quedat acabat així?
És que abans hi ha noixit.
Ha sigut després,
no, no,
ha sigut després,
quan a molts campanars
els han posat una punta de més.
La gràcia que té campanar,
com molts altres,
és que es pot pujar caminant
238 esgraons,
té una alçada de 60 metres,
o sigui,
que és quasi com Colón,
quan arribes a dalt,
arribes una mica cansat.
Aconsello que qualsevol que vagi
descansi,
cosa que jo no vaig fer,
i l'endemà m'ho vaig notar,
que havia pujat tantes escales.
Està bé pujar,
perquè a més des de dalt
la vista és meravellosa,
o sigui,
es veu tot Lleida,
tota la plana,
es veu fins a l'infinit,
com que Lleida està en pla,
vull dir,
per molt que miris,
vull dir,
només que hi hagi una mica de boira
que acostuma a haver-hi,
vull dir,
és igual,
aquells núvolets,
tu no veus el final,
o sigui,
estàs com en una illa,
tota rodejada al final,
d'una mena de núvols blanquinosos.
O sigui,
que maco.
No veus una cava, no?
No veus una cava.
És maco.
L'esclésia,
la façana és romànica,
i té una capella
que es pot veure
que es diu de Sant Joan Batista,
que és prou interessant.
Perquè es prínca el test del campanar,
tornant al campanar,
hi ha una de les campanes més antigues,
pot ser,
perdó,
més antigues,
no més grans de Catalunya,
pot ser?
Sí,
que tingui...
Sí, sí, sí, sí.
La campana és enorme,
a més la pots tocar,
perquè quan arribes a dalt
la campanar,
precisament jo vaig pensar,
ai, ara que tocarà,
per favor,
això...
Es començarà a moure.
Recordava una pel·lícula
on un pobre cap allà
el fiquen a sota la campana
i allà el tio
quasi, quasi es desfà,
no?
Però no,
o sigui,
van tocar les campanes,
però aquella campana
no es va moure,
o sigui,
que és el so de la campana,
com sempre,
elèctric o,
no sé com dir,
electrònic,
la campana no es va moure,
però verdaderament
és una senyora campana,
jo és de les campanes més...
Jo penso que és la més grossa
que he vist,
molt gran.
Estic llegint
que és la quarta campana
més gran de Catalunya.
Doncs això,
el que no sé
és quines són
les altres tres,
perquè ho vaig estar mirant
i això no ho posa,
posa que és la quarta
però no posa
quines són
les altres,
no?
En l'Apsis
es localitza
una làpida
on diu
que la primera pedra
es va posar
en l'any
1203,
el dia 22
de juliol.
O sigui,
que aquesta esclésia
té una muntanya
de segles,
no?
Va començar,
suposo que com totes,
sent petites
i després
la van ampliant,
la van ampliant,
depèn de,
sobretot,
dels patrocinadors
que
posen els diners
per fer-ho,
perquè normalment
les esclésies
sempre són
els nobles,
els nobles,
els que poden
contribuir
a fer aquesta cosa,
o sigui,
els mecenes.
Després té un conjunt
de pintura moral
del segle XIV.
Aquest conjunt,
suposo que és aquest
que et parlàvem
del claustre,
que,
que, bueno,
bé,
xoca,
xoca trobar-te
unes pintures
i...
Ben conservades,
deies?
Bueno,
conservades.
Conservades,
seces.
No,
es veuen,
però bé,
hi ha una crucifixió,
hi ha una sèrie de coses
que sí,
que es veuen bastant bé.
Després,
el que em va sorprendre
també d'aquesta esclésia,
a part que té molta llum,
això els gòtics
ja ho saben fer,
perquè el que fan
són finestrals
perquè entri la llum de Déu
i totes aquestes històries
amb tot el respecte.
Vull dir,
hi ha...
la part rodona,
com sempre,
a sobre del...
Sí,
com el russetó.
El russetó,
i després hi ha una sèrie
de finestres
amb tercera filera.
Em va sorprendre molt
les columnes
que aguanten
el que és la part de dalt.
Són immensament grans,
o sigui,
jo no les havia vist mai,
o sigui,
sembla que siguin
moltes columnetes
d'un a costat de l'altre
que fan el pilar
per aguantar el sostre.
O sigui,
també,
per mi,
em va sorprendre.
Què més?
T'hi vas dir,
les portes,
la porta gòtica
dels apòstols,
una porta de Sant Berenguer,
una porta de l'Anunciata,
bueno,
es pot entrar
per molts llocs.
Que va aparèixer en el...
No sé si havies vist
aquest programa
de TV3
que es deia
Batalla Monumental,
que vam fer durant un temps.
Va ser
la que va guanyar.
Sí,
va guanyar
superant,
crec que,
monuments com el Monestir a Poblet,
que també ho n'hi do,
o la ciutat romana de Tàrraco.
Clar,
sí,
per què?
No ho sé,
no ho sé.
Però va ser escollida pel públic.
Va ser escollida pel públic,
i,
bé,
és maco
perquè és un conjunt
de tres coses,
o sigui,
per una banda
tenim el campanar,
perquè està separat
de l'esclésia,
després
la canonja,
la seu vella
i el claustre,
o sigui,
el campanar i l'esclésia.
Tot això forma un conjunt
bastant gran
des del que es divisa
tota la ciutat,
inclús des del claustre,
que això no és normal,
com que està posant molt alt,
tu pots veure tot Lleida,
o sigui,
això,
els claustres normalment
queden tancats,
doncs no.
Aquest és obert,
i a més és obert
amb una vista fantàstica.
O sigui,
que el claustre,
bé,
i la canonja,
que és abans on dormien
els que anaven per allà,
doncs ara s'ha convertit
en una mena
de sala
per fer-hi coses,
o sigui,
de fet,
és quasi,
quasi,
amb bancs,
bé,
està molt bé.
I l'esclésia,
doncs,
és espectacular.
A més,
hi ha detalls de pintures
d'influència islàmica,
hi ha unes arquivoltes
al portal major,
hi ha unes làpides
gravades
amb textes
prou interessants,
i la clau de volta
també és molt maca,
o sigui,
allò que s'ajunta
a dalt,
els dibuixos,
clar que no es poden veure
gaire bé perquè està molt alt,
però bé.
Es poden apreciar.
Sí.
De fet,
la seu vella
és ve cultural
d'interès nacional.
Exacte,
és un monument
de vent,
es diuen
la catedral,
el castell i la fortalesa
estan declarats
vents culturals
d'interès nacional
i tots tres
formen un monument
únic i singular.
Aleshores,
és clar,
el que passa és
que ho van destrossar molt
perquè durant molts anys
això ha sigut militar,
no?
Inclús el claustre
estava tot tapiat,
no sé si ja ho he dit abans,
estava horriblement tapiat
i a més partit
per la meitat
el claustre
amb la qual
hi havia dos plantes,
bueno,
allò era horrorós.
Perquè s'ha de reformar,
s'ha de...
Ara ja s'ha arreglat,
ara està tot perfecte
i...
Ah,
havia estat antigament
tapiat.
Sí,
fins al segle XX,
fins a meitats
del segle XX
i també
durant la Guerra Civil
també es va fer servir
com
quartel,
quartel suposo
que també en farperies
i coses d'aquestes.
Aleshores,
com ja hem dit,
hi ha portals
de diferents...
dedicats a diferents
apòstols,
a la porta de Sant Merenguer,
a la porta de l'Anunciata...
Bé,
a part que
és molt gran,
o sigui,
quan entres allà
la veritat és que
dona molt respecte
perquè inclús aquí
a Santa Maria del Mar
que entres
i la veus tan gran,
no?
Però sí,
també imposa,
eh?
Que imposa molt,
doncs aquesta encara imposa més,
o sigui,
imposa més.
A més,
hi ha molta llum,
això també ja ho hem dit abans,
però és que
la veritat és que
ho van aconseguir,
una esclésia amb llum.
Per què es feien tan fosques?
Doncs no ho sé,
perquè la veritat és
que fer finestres
no costa gaire.
No costa gaire.
Pel tipus de construcció,
potser,
pel tipus de pedres,
que són més grans.
Més aviat són modes,
modes,
perquè aquí
quan la van començar a fer
va ser una còpia
de les catedrals
que es feien a França,
que eren,
doncs així,
molt espectaculars,
molt altes,
i aquí va ser,
aquesta va ser una
de les primeres còpies
que van fer
de totes les catedrals
que es feien
a França,
que van ser les primeres
a fer-les d'aquesta mena,
gòtiques,
altes,
amb finestrals,
finestrals de colors...
Bé,
aquí,
com sempre,
hem anat fent,
copiant,
i a més millorant,
perquè la veritat és
que aquesta és molt maca.
I a Lleida,
un cop veu visitar
aquesta seu vella,
veu donar algun tomb
pel casc antic
o per altres zones
més enllà de la seu vella?
Bé,
a la seu vella,
dir que hi ha el castell,
allà hi ha un bar,
un bar a l'exterior
on es divisa
tot Lleida,
a més es veu el castell,
o sigui,
es veu tot
i estàs bé,
o pots prendre alguna cosa,
el dinar és baratet,
no era gens car,
i també ho aconsello,
la veritat,
estar allà mateix,
o sigui,
no cal ni que et moguis.
Al castell li deien
el castell del rei
de la Suda,
exactament,
ho estàs bé.
De la Suda?
Sí,
era,
és conegut com la Suda,
atès que,
diu aquí,
se senta damunt
d'un recinte
fortificat andalusí,
o Suda,
o sigui,
el recinte,
els andalusí,
o sigui,
els que ens van invadir
i que van estar
700 anys aquí
i del qual
tots hi pengem,
vull dir,
tots tenim una mica
d'islamis,
moros,
digui-li com vulguis,
i li diuen Suda
i és del segle IX,
o sigui,
això,
el castell,
el que és el castell,
eh?
I després hi ha
l'antiga sala
de les Cors,
l'antiga sala de les Cors,
doncs és el lloc ampli,
alt,
on es reunien
i també és un lloc molt bonic,
que a més té una terrassa,
pot sortir per una porta
i és on també es veu
tot el paisatge,
que està força bé,
o sigui,
i a més,
tot això està molt conservant,
no sé si està molt,
molt arreglat,
però jo penso que es veu bastant
el que és nou
i el que no és nou,
clar que quan la guerra,
doncs allò
es va deteriorar molt,
però penso que quan estiguen
bastant bé,
bastant bé.
Hi ha una dada
que és interessant,
que l'any 1214
diu
que un nen de 6 anys
va ser coronat
rei de la sala
de Corts.
Es tracta de Jaume el Conqueridor,
que va viure
del 1214
al 1276
i diu que aquest va ser
el que va fer
l'expansió,
bueno,
és,
el que va fer
l'expansió territorial
de la Corona i Aragó
i que va ser
un gran legislador
i això que va començar
molt jovenet
perquè pobre,
als 6 anys,
ja m'explicaràs
que pot decidir un nano,
no?
Clar,
que aleshores hem de pensar
que la gent
vivia com 30 anys
potser,
o menys,
potser els molt afortunats
i els de classe
molt benestar
podien arribar als 60
perquè la veritat
és que podien arribar
com els grecs
que arribaven a aquestes edats,
però la majoria
cap als 30
a Déu-siau.
I va ser coronat
entre aquestes parets,
eh?
Jaume I,
el Conqueridor.
Sí,
i encara es conserven
dos privilegis
concedits per aquest rei.
Això eren privilegis
abans
perquè almenys
no es podia fer res
sense
sense pernis de rei.
Que és la Fira de Sant Miquel
que va començar
el 1232
i que encara dura,
és aquesta famosa fira
que ara
sobretot és de fruita
i aquestes coses
però que al llarg dels anys
ha anat variant
potser perquè abans
l'agricultura
cadascú es feia la seva
i hi havia intercanvis
però no com ara,
que el que fa la Lleida
s'exporta pràcticament
a tot el món.
I després hi ha
l'Ajuntament
o Paeria
que és del 1264.
Això està mis al poble
o no, mis a Lleida.
No la vam visitar,
la vam veure per fora
i hi ha coses per fer
perquè també vam anar
allà, em sembla que ja ho he dit
al Caixa Fòrum
hi havia una exposició
que es deia
Ritos, mitos, mitos i ritos
o alguna cosa així
que la vam fer aquí a Barcelona
i que no vaig poder veure
i allà em sembla que no era tan gran
només hi havia 47 peces
però...
Arte i mito pot ser?
Arte i mito
Arte i mito
D'on venim?
Venien de...
Bueno, és del Caixa Fòrum
Els orígens de l'univers, no?
Pot ser?
Sí, són els mites
i hi havia una cosa molt interessant
en aquesta exposició
que em va agradar molt
que és el planell
o la distribució
de l'arbre genealògic
de tots els mites
o sigui, els que estan casats
uns amb els altres
els fills allà
els mites
ben uns estan casats
amb els germans
amb els fills
es passen
es tornen a casar
se se separen
tenen moltes dones
i aquest quadro
bueno, quadro no
és...
està dibuixat a la paret
com una infografia
Sí
el vaig trobar molt interessant
jo no ho coneixia
i...
dels mites, eh?
i bé
és divertit
és divertit
veure a més els noms
en grec
i en romà
coneixem alguns
per un nom
i a la vegada
coneixem
moltes vegades
amb un altre nom
i resulta que són els mateixos
depèn si el nom
és en grec
o és en romà
aquest panel
que hi havia a la paret
era molt gran
i estava bé
estava molt bé
la veritat
jo vaig fer una fotografia
i m'ho he d'estudiar
perquè
hi ha feina aquí
hi ha feina aquí
que pot ser que vinguin
del Prado
del Museu Nacional del Prado
és a dir, aquestes pintures
aquests quadres
venen de Madrid
Sí, aquestes pintures
són del Prado
i les han deixat aquí
Albert, el Prado
em sembla que ja ho van comentar
algun dia
té tanta pintura
que no saben què fer-ne
o sigui
ni l'hora de posar-la
és una pena
tindre la baixa
amb els seus sòtanos
no?
com també ja vam dir
un altre dia
aquí a Vilanova
i la Geltrú
hi ha quadres
del Prado
inclús hi ha grecos
que
estan aquí
com a dipòsit
o sigui
això el Prado
ho fa bé
o sigui
té quadres
repartits per tota Espanya
i
trobo que està
força bé
perquè
perquè tindre'ls
en un lloc
que no es veuen
allà amagats
si els poden
disfrutar
en llocs
com són
això el que hi ha a fora
un lloc molt respectable
super respectable
i que ho pot
disfrutar la gent
perquè té que estar allà
tancat
em sembla molt bé
i tant
i tant
s'han de veure
aquests quadres
i
indagar més
contra
amb aquest art
imita
amb aquests quadres
de la mitologia clàssica
que tots
també n'hem passat
en certa manera
a l'escola
sí
està molt bé
l'exposició està molt bé
jo me la vaig perdre
aquí a Barcelona
i la veritat és
que he anat
expressament a veure-la
i ha valgut la pena
ha valgut la pena
perquè
era molt interessant
era molt interessant
i després
també vam entrar
en altres llocs
que vam veure coses
que hi havia
d'exposicions
i d'altres
i entrada gratuïta
pot ser
a veure aquesta exposició
el Caixa Fòrum?
el Caixa Fòrum
és gratuïta
sí
i el castell
val 4 euros
és assequible
és assequible
4 euros
es poden pagar
per veure tot el que
no?
perquè són moltes coses
campanar
esclésia
la torre
el claustre
sí
val la pena
val la pena
al museu no vaig entrar
no vaig entrar
no donava temps
si volíem veure
tot el que volíem veure
també per Lleida
això va ser un dia
només
un dia
anar i tornar
anar i tornar
plis plas
molt bé
i es pot fer perfectament
i ja et dic
9 euros
ens va costar anar
al tornar una mica més
perquè vam tornar
en una hora més de cent
però si vas a primera
del matí
tornes a última hora
de la nit
els preus són molt assequibles
més amb aquest ara
que es diu
au
el huigo
el huigo
una cosa així
sí que és més barat encara
és més barat encara
el servei del tren
molt bo
els seients comodíssims
la veritat
ràpid
puntual
molt bé
ho recomano
ho recomanem
vinga va
que la gent s'animi a agafar
també transport públic
en comptes d'haver d'anar
en vehicle
que segurament
ho podríeu haver fet
però us veu estalviar
el tram amb cotxe
és que jo penso
que amb transport públic
es triga més
de Sant Jus a Sants
que no de Sants
a Lleida
ah això també pot ser
sí
és molt probable
o sigui que si van quatre
val la pena agafar el cotxe
deixar-lo anar al pàrquing
i pagar-lo
exacte
entre els quatre
clar
no sí
així surt més repartit
surt més repartit
doncs Glòria
gràcies per aquesta visita a Lleida
molt bé
que la gent no et veu
però vas molt abrigada
preparadíssima avui
és que tinc molta fred
és que fa fred avui
fa fred
fa una mica de fred
fa un dia esplèndid
preciós
blau
meravellós
la muntanya es veu
que sembla que estic aquí mateix
però noia
fa un fred
fa fred
ben abrigada
Glòria
una abraçada
adéu
Gròria
Gròria
Carave
un programa per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons més amagats
de la música
dels últims 50 anys
música sense etiquetes
ni dates de caducitat
la ràdio de Sant Just
98.1
Sí, bé, recordeu
fa justament una setmana
parlàvem amb l'Oriol Lluc
sobre expressions
que contenien les paraules
pau i guerra
com no
John Lellon
ens ha d'il·lustrar
amb aquest imàgin
per seguir a parlar-ne
Oriol, bon dia
bon dia
bon dia
ben tornat a l'emissora
avui sí que tenim una mica més
d'espai i de temps
tenim 20 minutets
abans de la una del migdia
perquè la setmana passada
com deia
ens vam quedar una mica
a mitja
si vols fem un breu repàs
una mica
d'algun dels punts
i ens reenganxem
per seguir parlant
d'aquestes expressions
sobre pau i guerra
Sí, vam parlar
portàvem una
una secció preparada
per fer una transició
de la guerra
cap a la pau
i ens vam quedar a la guerra
vam començar a introduir
alguns conceptes de pau
i ens vam quedar
amb la Pax Romana
que és un
període
d'uns 200 anys
al voltant
del naixement
de Jesucrist
diguéssim
que va ser quan
va haver-hi
a l'imperi romà
aquest període
de calma
que sí que va haver-hi
petites rebellions
però diguéssim
que els ciutadans
no es van sentir molestos
per guerres
no hi havia problemes
va ser un període
d'expansió
cultural
empresarial
diguéssim
econòmica
artística
i va ser
com un
un període
molt prolífic
que es coneix
amb aquest nom
de Pax Romana
de Pau Romana
amb aquesta manera
que tenien els romans
de fer la pau
que era
com vam veure
si vols pau
preparar la guerra
ells anaven
es reçaven amb tot
i llavors sí
llavors imposaven
la seva
quan ho tenien
tot controlat
imposaven la seva
la seva
pau romana
tenia de passar
per la guerra
ho recordem
sí
és una mica
aquest concepte
ara que parlarem
de pau
que és una mica
aquesta idea
que la pau
és com una cosa
exacta
i que sembla
que sempre
hagi de ser
hagi d'estar
precedida
d'una guerra
que no pots tenir
pau
o un període
de pau
si és que abans
no hi ha hagut
una guerra
i per això
he pensat
d'afegir avui
de parlar
d'aquests conceptes
que ens porten
en aquest període
en aquesta transició
que hi ha entre
una guerra
i una pau
com armistici
auto al foc
treba
que són conceptes
que ja ens fan
pensar una mica
en això
si vols comencem
per a l'armistici
que seria
un acord
entre dos estats
beligerants
per al cessament
de les hostilitats
això seria
la definició
però això sí
hem de tenir en compte
que l'armistici
és de caràcter temporal
ens suspenem
les agressions
entre dos grups
poden ser dos estats
o poden ser dos grups
armats
dos països
dos faccions
dintre d'un mateix país
estan enfrontats
en lluita armada
i diuen
de moment
temporalment
no ens ataquem
però no implica
la firma
d'un tractat
de pau
sinó simplement
que cessen
les hostilitats
i hi ha hagut
armisticis
al llarg de la història
curiosos
per exemple
els exèrcits cristians
quan estaven en guerra
no s'agradien
durant el Nadal
o les ciutats gregues
anant encara més lluny
durant els Jocs Olímpics
de l'antiguitat
les polis gregues
tampoc no
no s'agradien
i així
com a nivell històric
em queda un de molt curiós
que és el de
les dues corees
perquè el 1953
van firmar
un armistici
van dir
de moment
no ens agredim
no s'han tornat a agredir
però no hi ha firmat
un tractat de pau
per tant
tenen una situació
de pau
que en teoria
sobre el paper
és temporal
és a dir
que no és un 100%
pau
però tampoc
no hi ha
no hi ha una guerra
activa
per entendre'ns
no perquè
no
hi ha aquest armistici
no
no hi ha hostilitats
entre
entre els dos bàndols
aquest seria el concepte
d'armistici
però n'hi ha d'altres
l'has dit
i també crec que
ens sonen
força
com és
l'alto al foc

té la voluntat
d'una de les dues parts
o de les dues parts
a trobar
una
una pau
definitiva
com a curiositat
durant la primera guerra mundial
el 29 de desembre
es va
es va
declarar
l'anomenada
treva de Nadal
on hi va haver
un alto al foc
transitori
no oficial
però alemanys i britànics
no es van atacar
inclús la llegenda
diu que es va organitzar
un partit de futbol
entre
entre els dos exèrcits
i
sense que això
impliqués cap tracte
de pau firmat
perquè de fet
al cap d'uns quants dies
un cop va passar el Nadal
les batalles
la guerra
es va
reemprendre
i potser més a prop nostre
la banda terrorista
va declarar
un alto al foc
unilateral
va implicar
que ells
abandonaven
la lluita armada
però no va ser
a través d'un acord
amb l'altra part
o en aquest cas
seria l'estat espanyol
sinó per decisió
pròpia
van dir
declarar-me
l'alto al foc
sí que és cert
que és la que ens tocaria
potser més a prop
o la que més
es recorda
sota aquesta paraula
d'alto al foc
però també hi ha treves
la treva
és com l'alto al foc
però no pot ser
unilateral
la treva sí que
es firma
es acorre
entre les dues parts
que estan en lluita
i es fa amb la idea
de poder iniciar
les negociacions
per un tractat de pau
per exemple
també amb aquest nom
he trobat
la frase
o el concepte
la treva de Déu
que és una institució
medieval
que prescrivia
uns temps
i uns dies
determinats de l'any
durant els quals
no es podien fer
lluites armades
ni guerres senyorials
per motius
religiosos
la treva
pot ser
comentaves
temes religiosos
també hi ha una expressió
pot ser que sigui
treva de Déu
sí
aquesta
aquesta
que t'explicava ara
que és això
que és
aquests dies
concrets
de l'any
on hi havia
una institució
medieval
religiosa
que deia
aquests dies
per motius religiosos
no ens podem
s'anomenaven així
treva de Déu
sí
durant la resta
de l'any
sí
però en aquests dies
no
sí
després també
nosaltres podem fer servir
expressions com
donar treva
en algú que
potser li has d'insistir
molt
perquè faci una cosa
però dius
mira li donaré una mica
de treva
m'esperaré uns quants dies
a tornar-me
a fer pesat
també és una expressió
que podem fer
que podem fer servir
i el que també
coneixem més
com a expressió
com a
sí
una expressió
que hem escoltat
més sovint
podíem dir
en el segle XX i XXI
són els tractats de pau
sí
que en llatí
és el pactum paquis
que és això
que aquí sí que és l'acord
entre les dues parts
en conflicte
en general
sí que són països
o govern
i es posa
definitivament
final
i de manera formal
en un conflicte
armat
mitjançant
l'elaboració
d'un document
amb uns acords
amb unes firmes
que és
diguéssim
que de les maneres
d'acabar una guerra
és la més
la més formal
la més
la més firmada
tractats de pau
n'hi ha hagut
de molt famosos
en tota la història
potser el més antic
ens anem d'anar
cap al 1274
o ens de Cris
entre els imperis
i Tita
i Egipti
després de la batalla
de Cadeix
el tractat de París
que
que va ser
assignat
després de la derrota
de Napoleó
a la batalla
de Waterloo
el tractat de Versalles
que va posar final
formalment
a la primera guerra mundial
o aquí a Catalunya
sí que tenim
el tractat
dels Pirineus
el pau dels Pirineus
que es va signar
el 7 de novembre
de 1659
i que
posava fi
a la guerra
dels 30 anys
i una de les
conseqüències
de la qual
va ser la sessió
a França
del puntat de Rosselló
i part de la Cerdanya
i quan dius
anar de pau
per exemple
una frase
potser
que dius
en som de paz
que també es diu
en castellà
no
aquesta la veurem
al final
ara ja entrem
en el món
de les frases
anar en som de pau
la veurem al final
i ens portarà
cap a
les westerns
anar de pau
jo no la coneixia
però ho he trobat
curiosa
és una frase feta
que vol dir
quan dos subhastadors
en una subhasta
es confabolen
per quedar-se
el producte
a un preu més baix
i després
fer-ne un negoci millor
és com si tu i jo
acudíssim a una subhasta
i en lloc de
lluitar
per veure
qui se l'emporta
pagant més
fem un acord
per sota
el traiem
a un bon preu
un dels dos
el treu a un bon preu
sense que l'altre
li infli
el preu
i llavors després
entre els dos
fem negoci
això se'n diria
anar de pau
val
que és diferent
al que jo comentava
idem son de paz
que deies que
la tractarem després
no és aquesta
l'expressió
com a tal
aquesta és una altra
anar de pau
no
després tenim
això
anar-se'n amb la pau
de Déu
que és anar-se'n tranquil·lament
i en pau
hi ha moltes
moltes frases
que tenen aquest sentit
segurat
descansar en pau
que
això
quan algú està mort
doncs descansa
en pau
que es coneixen
també les sigles
no?
sí
sí, sí, sí
ara ho coneixem
per qualsevol persona
però quan abans
es descansava en pau
havies d'haver mort
amb la gràcia de Déu
siguen creient
amb l'extremunció
però bé
actualment
ho diem
per qualsevol persona
doncs quan mor
diguem això
descansa
en pau
deixar en pau
deixar tranquil
algú
no molestar
no importunar
estar en pau
estar en pau
que és considerar-se
satisfet
o compensat
respecte d'un altre
allò que de vegades
dius
em deus
un dinar
però dius
mira
deixem-ho així
i estem en pau
fer les paus
que també
posar-se en pau
amb algú
ser amics
reconciliar-se
posar pau
que és això
mediant un conflicte
en una baralla
acabar amb les estilitats
amb les baralles
fer que dues parts
enfrontades
s'entenguin
i aquí sí que arribem
ja a venir
amb so de pau
que és
aquest cas sí
anar a un lloc
arribar a un lloc
sense intencions
de pel·licoses
o sigui
no t'enfadis
t'he fet aquest comentari
però no t'enfadis
amb mi
perquè vinc amb so de pau
no vinc a
molestar-te
o a provocar-te
sinó que
puguem parlar
d'aquest tema
sense haver-nos
d'enfadar
venir en so de pau
i deies
que ampliaríem
una mica
això d'en so de pau
sí
perquè clar
a mi això
de venir en so de pau
i potser més
en castellà
m'ha fet pensar
en les pel·lícules
de l'UES
i m'ha fet pensar
en els westerns
en els indis
també perquè
hi havia un acudit
molt tonto
que deia
capitan
que vienen los indios
diu
son amigos o enemigos
serán amigos
porque vienen todos juntos
¿no?
vaja
i m'ha fet riure
molt bé
molt bé
molt bé
doncs això
m'ha fet pensar
en això
en aquestes dues expressions
que m'he guardat
pel final
la primera
és enterrar
la destral de guerra
o desenterrar
perquè de vegades
l'enterrem
i de vegades
la desenterrem
i
aquest significat
seria
quan l'enterres
firmes la pau
o quan la desenterres
inicies la guerra
i això sí que fa
una referència directa
als natius americans
els indis
i és molt acurada
l'explicació
perquè hi ha constància
que abans de la colonització
del continent americà
els natius tenien una cerimònia
que consistia precisament
a enterrar les armes
en els períodes de pau
o quan havien arribat a un acord
o treu
en una altra tribu
i si aquesta tribu
es trencava
desenterraven les armes
o sigui
realment
avui ho diem
de manera simbòlica
però
les enterraven de bo
és a dir
les enterraven sota terra
sí
i la referència directa
a l'estral
clar
per què no dius
enterrem les armes de guerra
o la
si no dius
d'estral
és perquè
les armes dels natius
hi havia el Tomahawk
que això en sona
potser de l'atracció
de Fort Aventura
que
a Tomahawk
és a l'anglès
en l'idioma original
era
Tamahawk
però
era l'arma
que portava el cap
de la tribu
de manera exclusiva
era una destral
que només podia tenir
el cap de la tribu
per tant
si s'enterrava
l'arma
del cap de la tribu
s'entenia
que s'enterraven
les armes
de la resta
de guerres
jo també aquí
he pensat
en aquest simbolisme
de les armes
a l'hora de rendir-se
jo
alguns cops
he fet menció
que soc molt fan
d'astèrics i obèl·lics
que és un referent
per mi
pels que som fans
és un referent
de màxima credibilitat
quan parlem de la història
de Roma
absolutament
i sempre que es fa referència
quan versinja Tòrix
que era el màxim
no el cap del poble
de l'astèrics
sinó el cap
de tots els gals
quan es rendia
davant de César
a la vinyeta
s'il·lustrava
com el cap gal
llançava totes les armes
als peus del César
aixafant-li
literalment
els peus
fent-li mal
fent ràbia al César
que és una cosa
que li agradava molt
a l'astèrics i obèl·lics
i a mi m'ha fet pensar
en això
i al final
és el simbolisme aquest
d'entregar les armes
quan et rendeixes
o quan firmes la pau
o en aquest cas
enterrar
la destral de guerra
quan no ho vols barallar-te més
estem escoltant de fons
no sé si ho estàs escoltant
tu també Oriol
la banda sonora
d'Astèrics i obèl·lics
com no
per il·lustrar encara més
aquests moments
que comentava
sí
fan d'Astèrics i obèl·lics
sí
molt molt molt
no et diria que tots
però els tinc pràcticament tots
i els que han anat sortint
últimament
que ja no s'han de votir
ni Juderto
sí que m'ha fet
m'ha fet seguir comprant
perquè si era el còmic
com hi ha qui és més de Tintín
o d'altres coses
jo era d'Astèrics
d'Astèrics i obèl·lics
no sé si ens faltava
alguna última expressió
per desfer Oriol
sí
sí home
jo penso que
la que és més
definitiva
l'última frase
que porto
que és molt il·lustrativa
quan dues persones
o dues parts
resolen un conflicte
es queden en pau
acaben amb la guerra
es fumen
la pipa de la pau
i això
també remet
als indis natius americans
originàriament
no era un ritual
només explosiu
per fer les paus
però sí que ha passat
a la història
en aquest sentit
i ha sigut també
gràcies a
a les
a les pel·lícules
i això
era
literalment
era una pipa
un utensili
utilitzat
en moltes
ceremònies
on els membres
d'algunes tribus
esfumaven
aquesta barreja
d'herbes
i tabac
i era això
un ritual
que servia
tant per desitjar
una bona acollita
com celebrar
la unió
de dos membres
per tant
com diguéssim
un matrimoni
un naixement
no un amor
o també
una manera
d'entrar en contacte
amb els esperits
i també era una manera
que és la que ha passat
a la història
de firmar
una pau
entre dues persones
o entre dos tribus
per tant
fumar la pipa
digues
no
endavant
endavant
fumar la pipa
de la pau
que també
actualment
ho diem
simbòlicament
sí que era un acte
que va sorgir
d'un acte
tangible
material
que era literalment
fumar-se
una pipa
una pipa
de la pau
amb aquestes herbes
anava a dir precisament
això que avui
encara es diu
de vinga va
fumem la pipa
de la pau
o feu les paus
vull dir que són expressions
que encara han quedat
actualitzades
és a dir que
encara s'utilitzen
avui en dia
exactament
sí sí sí
totalment
doncs crec que
fins aquí
Oriol
és a dir
avui sí que podem
tancar aquest segon espai
d'expressions
amb guerra
i pau
que ens havia quedat
una mica penjat
la setmana passada
perquè no teníem temps
però mira
fins i tot avui
ens sobren 3 minuts
Oriol
veus
ara podem
podem anar-nos
a anar en pau
com diu
jo crec que tu no ets
molt de missa
jo sí que m'ha tocat
anar-hi més
i sempre
l'última frase
que és la que més
il·lusió em feia
que deia el capellà
que és
germans
aneu-vos-te'n'hi
a mi em feia il·lusió
perquè volia dir
que ja me'n podia anar
cap a casa
o cap a fer coses
que m'interessessin
una mica més
i això
doncs
ens en podem anar
en pau avui
amb la feina feta
i sense
els apuros
tot i que sigui
català correcta
de les setmanes baixades
jo la modernitzaré una mica
i et diré que la pauta
acompanyi
d'acord?
perfecte
com a estar-vos
Oriol
fins la setmana vinent
gràcies
com sempre
adeu
adeu
Gràcies
Gràcies
Ha, ha, ha!
Ha, ha, ha!
Ha, ha, ha!
Ha, ha, ha!