Música
Doncs bé, ara sí que som amb vosaltres, avui sembla que s'ha endarrerit una mica la connexió amb Catalunya Ràdio i no m'escolteu, així que tornem i vinga, som aquí amb vosaltres i amb Pink i juntament amb Willow Sageheart, la seva filla,
amb aquest Cover Me Sunshine, Cover Me In Sunshine, perdó, obrim aquest programa de l'ajust avui dimarts 18 de gener, falta un minutet per un quart d'onze.
I amb aquest tema musical de fons, Cover Me In Sunshine, us comentem el sumari pel programa que us portem preparat per avui, per cert, hem passat ja els 70 programes en directe aquí a Ràdio Resverde.
Doncs bé, comencem amb aquesta primera hora més informativa, parlant de les notícies del nostre municipi, també repassem portades dels diaris Ara, l'Avantguàrdia i el periòdico, això ho fem amb la Lua López,
i repassem també la previsió del temps amb Carles Rius, i fem el recordatori també si voleu trobar la informació relacionada amb la previsió del temps aquí a Sant Just, ho podeu fer amb el hashtag MeteoSantJust.
I de la mateixa manera també us diem que si vosaltres, estem ets oients, voleu publicar alguna fotografia relacionada també amb el cel, el clima o el paisatge que tenim aquí a Sant Just, ho podeu fer també utilitzant aquesta etiqueta MeteoSantJust a Facebook, Twitter i Instagram.
Faltarem a la segona hora, a partir de quarts de 12, per parlar amb Sergi Seguí, ell és portaveu del grup municipal Esquerra Republicana,
amb ell farem un repàs dels temes d'actualitat municipal entre aquests punts i parlarem de la implementació de la zona verda al barri centre, de la passera Maslluí,
o també dels punts més destacats que es van tractar, anirem cap enrere, cap a l'últim ple municipal del 2021.
Saltarem també a la tercera i última hora per parlar d'un costat.
El paral·lelisme que fèiem abans, quan compres una estrella, que que sigui teva és molt, bueno, depèn, tothom pot mirar exactament...
Estrella del cel, estem parlant d'un puntet d'aquests que brilla, a vegades.
Doncs vindria a ser una miqueta el mateix tipus de concepte, o sigui, una persona, tu sí, ara mateix es poden comprar estrelles,
però tu compres aquesta estrella a una empresa, però aquella estrella, en el fons, és de tothom, perquè tothom pot mirar aquella estrella.
Doncs vindria a ser una miqueta el mateix, no? O sigui, saber que tu tens un paper on posa que ell és teu.
Clar, jo el que no entenc és com això realment, o sigui, perquè pot valdre milers d'euros, vull dir, aquesta dona ha anat...
Bueno, la notícia una miqueta és carrer d'això, no? És a dir, arran d'això, li ha anat curiosament bé i econòmicament,
doncs estem parlant de xifres de milió d'euros.
Clar, o sigui, el ser obres digitals no és el que abans enteníem, jo què sé, si havies de pintar un quadre,
doncs potser t'hi estaves sis mesos pintant un quadre de grans dimensions perquè et portava temps.
Això, el ser creació digital, tu pots fer milers de quadres molt fàcilment.
Milions, milions.
Exacte, llavors, o sigui, potser no vens un quadre a un milió d'euros,
però sí que en vens 5.000 a 1.000 euros cadascun, saps?
Si vas fent...
Calculeu, eh? Calculeu el que pots cobrar per tantes hores.
Sí, sí, és curiós, és interessant i, bueno, suposo que anem una miqueta cap a aquesta direcció.
Clar, anava a qüestionar ja el futur de l'art com a tal, això seria un debat força llarg,
però potser sí que una part d'ell va cap aquí.
Sí, sí, sí, bueno, clarament sí, si està guanyant milions amb aquest tipus d'art.
Una cosa que, o sigui, estem parlant de fa un any, fa dos, això no ens entrava quasi ni al cap.
No, no, no.
Vull dir, i ara parles d'NFTs, per això hi ha molta gent que diu que realment és una miqueta com mercantilitzar un arca,
fins a quin punt és arca, bueno, hi ha molts debats oberts, jo crec, dintre d'això.
I tant, i tant.
En penjarem la notícia, encara que sigui al nostre perfil de Twitter, per si algú la vol llegir,
i podeu seguir o mirar aquestes obres que estem parlant de l'Anna Carreras, d'aquesta Sant Justenca,
a carreres-ana, dues n's, Anna, a carreres-ana-twitter,
i allà hi trobareu un munt de fotografies d'aquestes obres digitals creades a partir de,
suposo que són com algoritmes, perdó, com algoritmes que sols vam fent.
I si no, podeu anar al web directament, anacarreres.com, i allà trobareu moltes d'aquestes,
clar, jo li diria il·lustracions, però no ho són, eh?
Són obres digitals.
Bueno, són...
Tot i que, clar, vistes així plasmades en pla...
Poden ser il·lustracions, pot ser, clar, depèn de com tu miris, què és la il·lustració...
Bueno, podríem anar aquí ja...
Un programa només d'NFTs, la veritat, perquè jo crec que dóna per molts, molts, molts àmbits.
Estic per buscar algú que ens sàpiga molt i que ens faci com una espècie de masterclass, saps?
Sí, sí, perquè jo crec que és complicat d'entendre, però molt interessant.
Sí, sí, sí.
Investigarem, investigarem, a veure si en algun moment també fos possible
parlar amb ella directament, amb Anna Carreras,
que no sé si encara s'úbica aquí a Sant Jús, o amb els diners ja volat.
Està vivint a Barcelona, però, bueno, jo crec que seria...
És fàcil.
És localitzable.
Sí?
Ho intentarem, ho intentarem.
Vinga, a part d'això, que aquesta no era una audícia del dia com a tal,
però valia la pena comentar-ho una mica.
Sí, clar, a mi m'ha fet especial gràcia aquesta noia,
l'havia tingut de profe a la universitat.
Clar, tu l'has tingut pròxima, propera.
I m'ensenyava això, coses digitals, i vinc a programar cosetes, i ja, ja, jo, jo.
Doncs milionària.
Ara sí que està fent ja, ja, jo, jo ella a casa.
Ja, ja, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo.
Doncs mira.
Sí, sí, és que estem parlant, a veure, la notícia ho indica,
però crec que no sé si va arribar a facturar més d'un milió d'euros, no?
Sí, sí, hi posa milions, crec.
Sí, sí, és que estem parlant de milions.
En plural, i no en diu quants, però bueno, o sigui...
Ella, o sigui, m'agrada perquè la primera frase que diu a la...
No me l'esperava, no?
A l'entrevista jo només l'esperava, i després fa com rollo,
realment jo ara ja podria retirar-me amb una granja i gallines.
I gallines, això ho he llegit, sí.
Jo dius, milions, i tu penses en granja i gallines.
També et diu una miqueta com era aquesta noia,
i la sorpresa que jo crec que s'ha endut ella mateixa,
de cop a enforrar-se multimilionària.
I tant.
I ser milionària.
Sí, sí, sí.
Mira, en un parell de projectes, en un 10 milions de dòlars,
i en l'altre 7, eh?
Vinga, aneu sumant.
Doncs això.
Uau.
Molt bé.
Vinga, ara sí, anem a centrar-nos en les 3 notícies destacades d'aquí, del poble.
No és que aquesta no ho sigui, però ha estat una notícia més comentada.
Exacte.
I n'hi ha d'altres.
Comencem amb pandèmia, amb Covid, una mica repassa aquests números.
Per això el dia queda al final.
Ja, però toca un cop cada setmana, perquè...
Després del cap de setmana també.
És que continuen pujant els casos.
Continuen encara...
No són tan greus, però...
La greta continuen pujant.
O sigui, d'aquesta manera, si fa una setmana informàvem que durant les festivitats de Nadal
s'havien batut els rècords de casos positius detectats a Sant Just d'Esvern
des de l'inici de la pandèmia, arribant als 422 casos,
les últimes dades confirmades superen amb escreix aquest nombre.
Així, si es consulta l'última setmana comptabilitzada pel Departament de Salut,
els casos confirmats per PCR o TAR entre els dies 8 i 14 de gener
s'enfilen a 520 casos positius confirmats.
El risc de rebró torna a enfilar-se fins a 5.516,
i la mitjana d'edat de les persones que han confirmat un cas positiu de Covid
és de 36 anys, el 55% de les quals són dones.
Si les dades milloraven, doncs, com dèiem lleugerament fa una setmana,
aquesta torna a enfilar-se.
Cal remarcar, però, que actualment hi ha 4 pacients ingressats
i que fins a 15.260 persones de Sant Juja compten amb la pauta completa de la vacuna.
Recordem que pel que fa a restriccions, divendres s'aixecarà el toc de queda
i continuaran vigents, però, mesures com el tancament de l'oci nocturn,
la limitació de les reunions a 10 persones o les restriccions en els aforaments.
I anem cap a una segona, que no sigui Covid, que ens animi una miqueta més.
Anem cap a una oferta de formacions.
I és que el Centre de Formació Solidança comença l'any amb noves disciplines formatives
apostant per les formacions relacionades amb les noves tecnologies fotovoltaiques.
Aquesta és una nova demanda exigida pel mercat laboral
amb l'objectiu de crear noves oportunitats laborals a les persones participants.
Durant el curs, les i els alumnes aprendran les tècniques bàsiques d'instal·lació
i manteniment de plaques solars fotovoltaiques,
amb les quals podran augmentar les seves oportunitats d'inserció en el món laboral.
Les formacions de solidància són gratuïtes i 100% subvencionades,
aportant una part molt important de la formació en el treball de les competències transversals,
treball de les competències TIC, preparació per a la recerca de feina
i l'oportunitat de poder realitzar pràctiques en empreses.
Un fet que els permet completar el currículum i estar preparades i preparats
per inserir-se ara al món laboral.
Aquesta formació començarà el 7 de febrer i finalitzarà el 29 d'abril,
comptant amb un total de 173 hores de formació professionalitzadora,
dins dels quals hi ha 80 hores de pràctiques en empreses del sector.
Les formacions estan dirigides a joves aturats i aturades d'entre 18 i 29 anys,
comptant amb el suport de la Fundació La Caixa,
i estan inscrites dins del marc del projecte Sol i Energia.
Sol i Energia, eh?
Sol i Energia, sí.
Solidància, Sol i Energia.
Exacte.
Què més? Vinga, i ens queda una última.
Doncs, per últim, Negin Pimet, l'Oficina d'Impuls de Projectes de Petites i Mitjanes Empreses
de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Es tracta d'un projecte creat per l'Evall, l'UPMVall
i l'Agència de Desenvolupament Econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
És un poble difícil, avui, eh?
Exacte. És que són tot cicles...
Bueno.
Aquesta oficina consisteix en una plataforma que presta servei de manera digital i telefònica
a les empreses perquè puguin trobar informació sobre els ajuts i subvencions
als que poden accedir les petites i mitjanes empreses.
També ofereix acompanyament i aliats per desenvolupar projectes.
Impimet vol agilitzar la cerca dels ajuts existents a l'hora de posar en marxa un projecte
o per detectar si una Pime en pot ser beneficiària.
Així, doncs, facilita informació dels diversos tipus de subvencions existents.
La informació sobre els ajuts està estructurada en fitxes que les Pimes poden consultar fàcilment.
Impimet només recull les subvencions dels ajuts vigents per a Pimes,
la qual cosa suposa un gran filtre que en facilita la seva consulta.
L'oficina també pot actuar acompanyant les empreses.
Es pot accedir a aquest servei visitant la seva pàgina web, impimet.com.
Es preveu que en un futur la plataforma també reculli totes les línies de recursos
que ofereixen els ajuntaments metropolitans
i que estigui sincronitzada amb els serveis empreses de l'AMB.
I per més informació, sempre ho saben, poden ampliar les notícies a radiotel.com
i xarxes diverses, Instagram, Facebook i Twitter.
I fem una pausa a l'ua, però anem a escoltar a Rosalia
perquè sembla que està a punt de publicar un tema musical.
S'ha filtrat ella mateixa, ha cantat una part d'aquesta...
Ho ha cantat ella.
I ho ha volgut filtrar, sembla que la cançó o l'àlbum es dirà Hentai,
però sembla que la lletra no ha agradat massa perquè no és massa elaborada.
Això es queixen molts fans i seguidors d'elles.
Una part d'aquesta nova cançó dirà
Això és un trosset d'aquesta cançó.
Hi ha molta gent que els memes han sortit tots junts.
Cada cop va més cap a música reggaetonera la Rosalia
i sabem que les lletres reggaetoneres...
Però no tenen ni subjecte ni ver-m'hi praticat, eh?
Llavors estem arribant a aquest punt i hi havia molta gent que deia
Ostres, on està el trencar-te la closca per realment crear una cançó, una lletra, no?
Perquè sembla que això hagi sortit d'un moment de festa, eh?
Per entendre'ns?
Clar, bueno, sí, però realment després la gent ho escolta
i segur que aquesta cançó té milions de reproduccions
La tinerà només per saber què diu
I tothom ho estarà cantant a tope
Espera, que acabaràs fent beatbox al final
Vinga, escoltem un tema que això es diu Bagdad
És una de les cançons, podríem dir, també més escoltades seves
Ara tornem, escoltem la Rosalia
El cielo mua, que llaman a nadie más
Por ahí, no hay nadie más
Si en todo el mundo pasa, ¿qué más?
Si sigue ahí, la llaman más
El cielo mua, que llaman a nadie más
Por ahí, no hay nadie más
No hay nadie más
Toda la noche
La salida del Bagdad
Pelos negros, oscuros
Bonita, pero apenas
Sentadita
Cabipa, dando palmas
Mientras a su alrededor
Pasaban, la miraban, la miraban sin vena
Sobrita en el infierno, en el infierno te atrapa
Sentadita
La mano la juntaba
Y el compás por bulería
Parecía que rezaba
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
De las luces
Sale un ángel que cayó
Tiene una marca en el alma
Pero ella no se la vio
Sentadita
Al cielo quiere rezarle
Prendadita de esos males
Que Dios tendrá que cobrarle
Con el talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la hinter caer
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Un talabal mahi, la separa
Quan pensem en màgia,
ens imaginem endevinant
que hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les Parelles Lingüístiques, a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
Vinga, som-hi a repassar les portades dels diaris.
Amb tu, Uru, anem i comencem per la portada del diari Ara.
Seguim amb aquesta petita trifulca que va sortir ahir.
De fet, el diari Ara va ser, podríem dir,
l'encarregat de desentremar totes aquestes llicències per edat,
que es diuen, no?
Això de seguir...
És a dir, deixar de ser, diguéssim, treballar pel Parlament de Catalunya,
però seguir cobrant...
Com si treballéssim.
Però amb unes xifres forçament desorbitades,
perquè sembla que anaven pels 10.000 euros al mes.
Podien arribar, 10.000 euros bruts,
el que podien arribar a cobrar les persones que no treballaven
però que seguien cobrant.
I sembla que Laura Borràs també va voler defensar-se,
dient que des d'aquí ja va posar un peu en el Parlament.
Això va ser una de les primeres temàtiques que va voler canviar.
Però sembla que no es va canviar.
Que no es va canviar.
Es va reduir, però...
Es manté.
Però s'ha mantingut.
Es manté totalment.
Sí, sí, el diarera encara ho segueix investigant
i torna a arribar a una altra conclusió,
que és la que té en portada avui.
Exacte.
El diari ara obre titular i fotografia,
dedicada a aquest tema,
i diu que Borràs manté la llicència per edat,
però de tres anys.
El règim especial que permet als funcionaris del Parlament
cobrar sense treballar abans de jubilar-se
continuarà vigent, però redueix dos anys.
Una altra notícia.
La Xina creix un 8,1% el 2021
i Xi Jinping s'obre a Davos
a noves inversions estrangeres.
En fotografia veiem aquest tsunami de Tonga,
que diu que pot haver afectat
el 75% de la seva població.
Escriva, disposat a ajustar
les cotitzacions dels autònoms
i, per últim, l'ara tanca amb aquesta notícia d'esports
i és que la FIFA també corona.
Alexia Putellas com la millor del món.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
D'aquí a l'Estreliato.
Enhorabona també, Alexia.
I anem a una altra portada.
Anem cap a la Vanguardia.
Seguim també amb aquest tsunami.
No sé si has arribat a veure aquestes imatges
des del satèl·lit.
No, he de dir que no les he vistes.
Són realment espectaculars
i van escombrar bona part del Nord-Amèrica.
És a dir, el tsunami,
que és una illa perduda al Pacífic,
va arribar...
Sí, es veu com una espècie d'escombra,
com un barrido d'esquerra-dreta,
d'oesta és de Nord-Amèrica.
És espectacular.
No n'hi do.
Sí, sí, no?
Bueno, a la Vanguardia
veurem aquesta fotografia, no?,
del tsunami del Pacífic,
que diu que arriba a Espanya.
És que també, sí, sí.
Diu que l'erupció del volcà sumaria
a les Illes Tonga
val a aval nivell del mar
a la costa mediterrània espanyola.
Quan?
No se sap.
No, hauríem d'indagar exactament el nivell,
però que estem molt lluny,
que estem parant de milers de quilòmetres, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Vaig a buscar exactament.
Mentrestant, continuem.
A la Vanguardia també obre
amb aquesta emergència sanitària.
Diu que Catalunya toca sostre d'ingressos
i Salut estudia eliminar el passi Covid.
La Generalitat confirma que el toc de queda
s'acabarà aquest divendres,
després de constatar indicis
que s'ha arribat al pic de la sisena onada.
En fotografia,
Scholz i Sánchez estrenen
eix socialdemòcrata.
Pedro Sánchez va rebre ahir a la Moncloa
el canceller alemany,
Olaf Scholz.
Amb aquesta trobada,
es va donar per inaugurat
un nou eix socialdemòcrata
entre Berlín i Madrid,
malgrat les diferències,
per exemple,
sobre la vigència del Pacte d'Estabilitat a Europa.
Tots dos mandataris van instar Rússia
a desescalar l'atenció a Ucraïna.
La natalitat es desploma a Xina
i amenaça a llarg termini la seva economia.
El descens de la natalitat a Xina
es va accelerar l'any passat.
Segons lades de l'Oficina Nacional d'Estadística,
el 2021 hi van néixer 10,62 milions d'anadons,
un 12% menys que l'any anterior,
fet que projecta ombres
sobre l'economia a llarg termini.
Marxem cap a Brussel·les
i és que aquesta crida als Estats
a allargar els estímuls econòmics.
La Vanguardia també fa una entrevista
a Tomas Piketty, economista,
que diu que si només l'élit anés a la universitat,
avui serien pobres.
Per últim, aquesta investigació,
el notari jueu,
que hauria deletat Anna Frank.
No estic trobant la distància,
costa una mica,
però si l'ubiqueu,
està a l'est d'Austràlia
i molt allunyat de Sud-amèrica,
cap a l'oest.
Està al mig,
i està al mig perdut.
La línia que separa
l'oceà,
el Pacífic Nord del Sud,
doncs està per allà.
Molt lluny.
A tu, que de Nova Zelanda,
també, més o menys.
Més o menys.
A prop del Mar del Corall,
el Mar de Tasmania...
Mira, mira,
les zones de xoc
van causar oscil·lacions atmosfèriques
i ascens de 50 centímetres
al Mar de les Balears.
No és poc,
quantes 50 centímetres?
No, gens poc.
No, no, no.
Déu-n'hi-do.
Doncs mira, això.
Déu-n'hi-do,
sí que ens ha tocat fort.
i què més ens queda?
Què més ens queda?
Ah, sí,
el periòdico.
El periòdico
obre amb aquest titular,
diu el govern,
frena la tramitació
de la llei dels fons europeus,
diu la gestió del diner comunitari,
obre un altre front de crispació.
El PSOE i Unides Podem
fa un any
que estan bloquejant la norma
amb la successiva ampliació
del termini de presentació
d'esmenes,
38 fins ara.
La resta de grups
esperen per intentar canviar articles.
En fotografia
tornem a veure
Sánchez Dixcol,
xoc en punys,
i a la Moncloa,
diu amics,
però menys.
Sánchez i el canceller
Scholz
exhibeixen sintonia
malgrat discrepàncies fiscals
i reivindiquen
els llaços profuns
entre els dos països.
També en Covid,
el ritme de contagi
se l'enteix
i Catalunya
entreveu
el pic
de la sisena onada.
Un nou mar legal
obre la via
al final dels robots
amb l'atenció
al client.
En fotografia
tornem a veure
Alexia Putellas
que diu que remata
un gran any
i conquista
The Best
com a millor del món.
I per últim
veiem aquesta fotografia
del còmic
del Pulgarcito
i diu
Pulgarcito
l'humor negre
per a tots els públics
compleix
un segle de vida.
Pulgarcito?
Còmic?
Sí.
Vinyeta?
Sí?
Sí, sí.
Ah, val.
Sí, sí.
Bueno.
Perquè jo recordo
que era una pel·lícula
de...
Ah, no.
Hi ha una pel·lícula
també que és
el Pulgarcito
que crec que és
de Disney.
Pot ser?
Pot ser.
Crec que m'estic lliant.
Pot ser perquè Pulgarcito
és el típic conte
per nens i nenes.
Sí, conte infantil.
Sí, sí, sí.
Però estem parlant
jo crec que és un còmic.
Bueno, una...
Sí, una vinyeta vols dir,
còmic vinyeta.
Bueno, anem a esbrinar
qui és el Pulgarcito
i ens quedem escoltant
un tema musical.
Lua, fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Adéu.
Adéu.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Quan condueixis, aparca el mòbil.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
10 i 47 ritmes, bons ritmes per parlar de la previsió del temps i ho fem amb el Carles Rius. Carles, bon dia.
Molt bon dia.
Molt bon dia, ben tornat.
T'estava saludant per si no m'havies vist, perquè et veia mirant la pantalla.
Però t'estic escoltant.
Potser no, ja, ja, però per si de cas, per si de cas.
Necessito plena atenció aquí al directe de Ràdio d'Esvern.
Ben fet, ben fet que fas.
Anem a preguntar-te com cada matí, què passarà en els pròxims dies?
Sabem que no massa, perquè ahir ja ens vas deixar clar que són dies avorrits per les previsions meteorològiques, pocs moviments.
Sí, però hi ha alguna coseta, alguna coseta podem comentar.
Bona nova, bona nova.
Pel que fa a les temperatures, seguim amb aquesta situació, tot i que al migdia ens sorprèn aquestes temperatures més altes de les que realment marquen els mapes.
Pràcticament totes les previsions es marquen màximes al voltant dels 10 o 11 graus.
Ahir vam arribar als 15 graus de màxim a Sant Jús.
I pel que fa a les mínimes, doncs tampoc acaben de baixar tot el que esperàvem.
Sí que és cert que l'estació meteorològica que tenim a Can Ginestar està a dalt de tot del terrat de la Masia.
Llavors, clar, o sigui, és una alçada bastant important comparat a on hauria d'estar, teòricament, una estació meteorològica que és a un metre i mig del terra.
L'estació meteorològica que tenim a l'escola Montseny també està a dalt del terrat de l'escola, és una miqueta més baix això,
i per això podem comprovar com si estiguéssim buscant alguna estació que estigués arran de terra un metre i mig,
les temperatures mínimes serien molt més baixes.
Avui l'escola Montseny s'ha arribat a una mínima de 4,4.
Això, pel que fa a la sensació amb el ventet que hem bufat aquesta nit, doncs és de 1,7 en sols.
Però si ens n'anem a Can Ginestar, que és el que comentàvem, la mínima avui ha estat de 6 graus gairebé,
perquè està molt alçada, i la sensació tèrmica ha estat de 2,3.
Clar, és bastant diferent, eh?
Sí, hi ha bastanta diferència.
O sigui que estem veient que sí que les sensacions són de temperatures molt baixes,
però el mercuri no ho està marcant.
És bastant probable que al llarg dels propers dies sí que ho faci això.
El mercuri també reflecteixi el fred realment que estem vivint.
Ara, en aquests moments, a Sant Just d'Esvern tenim una temperatura d'uns 8 graus, 8-9 graus,
i la sensació tèrmica està al voltant entre els 7 i els 8, en funció de l'estació que mires.
O sigui que l'ambient és fred, és d'aquelles setmanes fredes, fredes,
i cal abrigar-se quan sortim al matí.
I al migdia potser s'està prou bé, però clar, és el que passa, no?
Que a la que agafes una miqueta d'ombra o algun carreró així que no hi toca massa el sol,
doncs és quan encongeixes l'esquena perquè tens més sensació de fred.
Avui serà un dia esplèndid, un altre cop, el sol ha de ser el gran protagonista,
tindrem un dia on dominarà de cap a veus el sol,
i tenim aquesta lluna plena, doncs que també és molt bonica de veure.
Avui a les xarxes socials hem pogut aprofitar cap a les 8 del matí,
que es pon perponent la lluna ara, ja podem fer la fotografia,
i avui a les xarxes socials podeu veure com hem publicat aquesta lluna plena,
que es pot veure amb la imatge que publiquem cada dia de la previsió del temps,
i una imatge que és de Sant Jus,
i és que s'actualitza cada dia en el moment que fem la previsió del temps a les xarxes.
Ja aprofito per fotre publicitat.
Molt bé.
Avui el que dèiem, sol, temperatures una miqueta més baixes que avui,
probablement no crec que arribem als 15,
però vaja, ens està sorprenent bastant aquestes màximes tan altes,
comparat amb la resta del país que estem tenint a Sant Jus,
i a més són dues estacions que ho reflecteixen,
o sigui que tampoc no poden ser dues estacions que s'equivoquen,
o sigui que estem tenint valors molt agradables,
i ahir ho comentàvem,
tot el que és l'àrea del Barcelonès,
l'àrea més propera al mar del Baix Llobregat,
també del Maresme,
en aquestes zones on les màximes són una mica més altes,
però la resta del país els valors són molt baixos
i l'ambient és gèlid, és molt fred.
Aquestes novetats que parlàvem,
de cara a demà dimecres seguirem amb una situació molt semblant,
però segons els europeus,
demà dimecres potser tenim alguns nubolets al matí, poca cosa.
A línies generals el que està passant és que l'anticiclor,
aquest tan potent que tenim a sobre nostre,
que està donant 1.030 hectopascals avui a Sant Jús,
doncs marxa una miqueta al seu centre,
en comptes d'estar entre França,
o sigui, entre el Cantàbric i l'Atlàntic,
marxa una miqueta més cap amunt,
cap a les Illes Britàniques.
Això permetrà que hi hagi una bossa d'aire fred en alçada,
un aire molt més fred en alçada,
ara, per exemple, a 1.500 metres,
doncs al migdia estem al voltant d'uns 5 graus,
doncs bé, aquesta temperatura té tendència a baixar
a menys 2 o menys 3 de cara als propers dies.
Això farà que l'ambient pugui ser una miqueta més fred
a partir de dijous, divendres, dissabte...
Aquests 3 dies és bastant probable
que aquesta retirada de l'anticicló
cap a les Illes Britàniques
permeti una entrada una mica més freda de centre a Europa,
que ens baixarà, doncs, més o menys des d'Holanda,
Bèlgica, Dinamarca,
i baixarà, entrarà per França
i ens agafarà a nosaltres també,
tot el que és la zona mediterrània.
I això provocarà una miqueta més d'inseguretat en el temps,
tot i que estem dins de l'anticicló,
ho hem d'anar seguint,
perquè tindrem una entrada bastant clara de nord
i això farà, doncs,
que tot el que és la cara nord del Pirineu
hi puguin haver precipitacions,
que això és una bona notícia,
perquè, tot i que es pot fabricar neu,
l'ambient és molt fred a muntanya,
doncs, fa dies que no neva d'una manera important,
potser ens podria caure alguna nevadeta
de cara a la nit de divendres a dissabte,
en zones del Pirineu,
i fins i tot algun mapa,
Sant Jus ens marca possibilitats d'algun ruixat
la nit de divendres a dissabte, també.
Això ho haurem d'anar seguint i ja ho veurem,
però és bastant complicat
que amb aquest anticiclo tan potent
pugui arribar a passar això.
Però sí que podríem tenir una mica més de variabilitat
i també podem gairebé confirmar
que l'ambient entre dijous i dissabte
serà bastant més fred a Sant Jus,
fruit d'aquest aire més fred,
aquest vent del nord,
doncs, que ens afectarà d'una manera més directa
i a més associat a aquesta bossa d'aire fred
que entra de nord,
o sigui, nosaltres perquè ens afectés amb pluviositat,
doncs, ens hauria d'entrar una mica més agregalada
o una mica més allavantada,
com que ens entra de nord és sec
i això farà, doncs, que no hi hagi possibilitats de precipitació.
Tot i que alguns mapes ho indiquen
i això entre demà dimecres i dijous
ho intentarem aclarir.
Pel que fa a l'estat del cel,
que dèiem demà,
potser alguns núvolets més,
però el sol sempre com a principal protagonista.
La nit de dijous,
perdó, de dimecres a dijous,
sigui aquesta propera nit,
no la següent,
doncs també podríem tenir alguns núvols.
Dijous al matí tornaria a sortir el sol
i al tanto la mínima hi ha de dijous a divendres
que podria baixar força,
també la nit de divendres a dissabte
i la de dissabte a diumenge
seran nits bastant gèlides,
o sigui que són els petits canvis
que està portant la meteorologia
dins d'aquest anticicló,
dins d'aquesta estabilitat,
doncs els mapes es comencen a moure una miqueta
i intenten buscar alguns.
Sembla que s'avorreixin també els que fan les previsions
i dius, va, anem a buscar alguna coseta diferent
perquè si no és molt avorrit parlar d'aquest tema.
El que dèiem,
situació que es va refredant a poc a poc
cada dia que passa
i és bastant probable que entre dijous i diumenge
tinguem un ambient bastant més gèlid,
això vol dir temperatures màximes
que no arribaran als 10 graus
i mínimes que sempre estarien entre 1, 2 o 3 graus,
o sigui que és un ambient força fred.
Com que m'ho farà una miqueta davantet,
la sensació tèrmica encara serà de més fred,
o sigui que encara que el termòmetre
marqui uns valors, podríem dir, normals per l'època,
està per sota dels 10 graus aquesta setmana de gener,
doncs és normal
i en mínimes entre el 0 i el 5 també.
El fet que bufi el vent,
potser la sensació de fred és més marcada,
tot i que, recordem-ho,
el cap de setmana,
tret d'aquesta possibilitat que diem
la nit de divendres a dissabte,
el cap de setmana ha de fer sol,
ha de ser uns dies esplèndids,
també bona part de la setmana vinent,
però vaja, el cap de setmana faria sol,
però l'ambient seria força més fred,
així que ho anirem seguint,
anirem veient aviam com evoluciona
aquesta bosseta d'aire fred
que ens podria entrar una miqueta a Catalunya,
que podria portar nàvades al Pirineu,
a la cara nord sobretot,
i que d'altra banda també ens podria portar
un ambient molt més fred,
si ja fa prou fred,
doncs encara més fred a bona part de Catalunya.
Recordeu que sempre ens mirem el malic aquí a Sant Jus,
i estem parlant de valors entre els 15 i els 5 graus,
però penseu que a l'interior hi ha valors
que estan per sota dels menys 10 graus.
Si estem pronosticant una entrada freda
de cara al cap de setmana,
realment la temperatura pot ser gèlida
a molts punts de Catalunya aquest cap de setmana.
Per si algú ha d'anar amunt i avall,
doncs que pensi que s'ha d'abrigar bastant més
que el que s'abriga aquí a Sant Jus.
Tot i que sempre diem allò, eh?,
que la influència marítima cala dins els ossos
i potser estàs al Pirineu amb 0 graus o menys 3,
ben abrigat,
i no tens el fred tan rigorós
que pots tenir aquí amb 5 graus,
però amb la influència marítima.
O sigui que això sempre s'ha de valorar,
però bé, ja sabeu tots el que tenim aquí a Sant Jus,
i quan ens anem a muntanya,
l'ambient és més sec i abrigant-te,
doncs la cosa se soluciona una mica.
Així que, el que dèiem,
petits canvis,
petites evolucions dins d'aquesta setmana,
que anirem seguint demà dimecres i sobretot dijous
per veure si es va confirmant
aquest ambient una mica més fred o més gèl·lit
la segona meitat d'aquesta setmana.
Home, semblava que fos més avorrit,
semblava que havíem de...
No?
A veure, hi ha petites coses, petites coses.
Petites coses que van passant
dins del que és el gran anticiclo.
I si vols mirar més enllà,
la setmana vinent seguirem amb tranquil·litat.
A poc a poc,
aquesta baixada tan important de temperatures
que tindrem al cap de setmana,
a poc a poc aniran recuperant valors
durant la setmana vinent,
i sembla que l'altre ja,
coincidint amb el cap de setmana,
l'últim cap de setmana de gener,
les temperatures tornaran a recuperar-se
i tindríem ambient una miqueta més agradable
i no tan fred.
Perfecte, perfecte, perfecte.
Doncs, Carles, marxem.
Deixem aquí aquest espai de previsió del temps.
La gent sap que pot anar a consultar-ho
també al web de ràdio desbèrgut.com,
a l'apartat del temps.
Poden també desglosar la informació,
així com aquesta informació que publiques
cada matí a les xarxes socials,
sobretot a Instagram,
que és un lloc on més s'hi mou la gent,
podríem dir.
Ens tornem a veure i a escoltar demà
amb Carles a la mateixa hora
i a la mateixa lloc.
Que vagi bé la jornada.
Doncs aquí serem.
Que vagi bé.
Bon dimarts.
Adéu.
Adéu.




Meebubububububububububububuufuufuufuufuufuufuufuufuat ba,
No, no.
An bereguda.
Fins demà!
Fins demà!
Cinema sense fronteres
Cinema sense mesures
En definitiva, cinema sense condicions
Els dimarts de 8 a 9 del vespre
Quan el cinema es fa ràdio
I rumiant en numerals, hem arribat a les 11 del matí
Tenim la Gemma Boneta a punt amb la informació
Bon dia Gemma!
Bon dia Laura Rossell!
També va de números en aquest cas la cosa
Els positius que ha notificat el Departament de Salut
48.000 contagis nous i un centenar de defuncions
Doncs amb xifres tancades de la setmana
Del 8 al 14 de gener
Hi ha 203.000 positius en 7 dies
I 229 morts per Covid
Aquesta és la xifra més alta de defuncions
Des de finals de juliol
Les hospitalitzacions pugen també d'una cinquantena més
Ara hi ha prop de 2.700 pacients ingressats
529 són a les UCIs
Ahir va tornar a ser, a més a més, també un dia negre per als CAPs
On es van atendre 100.000 visites de Covid
Una xifra pràcticament idèntica a la del dilluns anterior
La incidència acumulada els últims 7 dies trenca de nou el sostre
I suposa el 2,6% de la població catalana
S'ha infectat durant l'última setmana
Millora una mica la velocitat de transmissió i la positivitat
La positivitat de les proves queda ara al 23%
A banda d'això també a les escoles s'han notificat
Prop de 12.500 nous casos positius en l'entorn escolar
Més d'11.200 s'han detectat entre l'alumnat
Mentre que 1.200 s'ha afectat, en aquest cas, a docents
I la resta de personal dels centres
Més notícies amb l'Albert Manyà
Un 30% de les pimes catalanes han hagut d'aturar l'activitat parcialment
Per les baixes laborals per Covid en aquest últim mes
I un 3% han hagut de parar-la del tot
Per sectors els més afectats per l'explosió de contagis
Arran de la variant Omicron
Han estat per aquest ordre la construcció, el primari, la restauració i l'hostaleria i el comerç
Davant d'aquesta situació les empreses s'han reorganitzat amb grups bombolla, teletreball o contractant més personal
A la meitat les baixes laborals els han suposat un augment de costos
I el 22% han tingut problemes per tramitar-les
Tot plegat ho revela una enquesta de la PIMEC
L'entitat Maria Blanca, que agrupa més de 70 associacions en defensa de la sanitat pública
Denuncia que el sistema públic de salut està desbordat per l'explosió de casos de Covid
I que s'estan deixant de fer intervencions semiurgents perquè les UCIs estan en plena
Toni Barberà, és metge internista i portaveu de Maria Blanca en declaracions a Catalunya Ràdio
Descriu així la situació
Afecten no només la primària, tot el sistema que va darrere
Si falla la base, falla tota la resta
La saturació hospitalària és notable
En les UCIs, substancialment UCIs que al mateix temps representen que s'estan ocupades per pacients Covid
Bé, doncs això bloqueja el que no es puguin actuar els quiròfans que necessiten els operatoris
I per tant que moltes cirurgies estan anulades o estan sospeses
Esquerra Republicana vol acabar del tot amb el règim que permet als funcionaris del Parlament
Cobrar el 100% dels sous sense anar a treballar a partir dels 60 anys
Així ho ha plantejat aquest matí en una reunió de la Mesa
Parlament, Marta Corbalan
Hola, bon dia
Aquest matí hi ha hagut reunió de la Mesa del Parlament
Amb el rerefons de la polèmica dels sous
Esquerra, a través dels seus dos representants a la Mesa, ha demanat que es posi fi del tot aquest mètode salarial
Que permet continuar pagant el sou a funcionaris sense haver d'anar a treballar abans de jubilar-se
Recordem que des del 2008 i fins fa poc existia al Parlament un règim especial que s'anomena llicència per edat
Que permet a una vintena de funcionaris seguir cobrant el sou sense treballar a partir del moment que han complert 60 anys
A finals de l'any passat, la Mesa del Parlament, presidida per Laura Borràs, va introduir-hi alguns canvis
Però no s'ha eliminat del tot aquesta mesura
Ara hi ha grups com Esquerra que demanen que s'elimini del tot l'anomenada llicència per edat
Marta Corbalan, Catalunya, Ràdio Parlament
El president d'Iberdrola declara aquest matí davant l'Audiència Nacional pel cas Villarejo
Ignacio Sánchez Galán està imputat en la causa pels encàrrecs que hauria fet l'elèctrica
Una empresa vinculada a l'excomissari per espiar la competència i empreses contràries dels seus interessos
Madrid, Paula Brujats, bon dia
Sí, bon dia, Sánchez Galán no ha pogut evitar la foto ni esquivar el passadís de càmeres a la seva entrada a l'Audiència Nacional
Tot i que ho havia demanat, havia demanat declarar per videoconferència amb l'excusa de l'augment de contagis
Però el jutge no l'hi ha acceptat, això s'hi ha entrat sense fer cap declaració
A aquesta hora d'explicar davant del jutge de l'Audiència Nacional que l'investiga
Si Iberdrola va firmar contractes amb l'empresa de Villarejo per espiar a la competència
Per espiar empreses rivals durant vuit anys
El jutge l'acusa, entre altres delictes d'estafa
Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid
El solsonès demana reforços policials per frenar els abocaments incontrolats que han crescut a la comarca
El fenomen s'ha disparat fa unes setmanes d'ençac a la ciutat de Solsona
Ha estrenat el sistema de recollida porta a porta
Corresponsal al solsonès Eloi Barrera, bon dia
Bon dia, des que Solsona ha retirat els contenidors per aplicar el porta a porta
Els municipis veïns d'Olius i Llobera s'han omplert de deixalles i abocaments incontrolats
Per frenar la situació, el Consell Comarcal demana un reforç de vigilància a Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil
Josep Caelles és president del Consell Comarcal
Hem hagut de recórrer a les forces perquè ens ajudin a detectar qui són aquests usuaris
perquè quan els identifiquen, sancionar-los degudament
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, corresponsal, solsonès
Els esports, Josep Antona Isa
A l'Open de Tenis d'Austràlia, Albert Ramos està perdent contra Sebastián Baez per 2-16 a 1
Daniel Medvedev ha començat amb victòries sobre l'Axonen en 3-16
També han guanyat avui Rublev, Schuermann, Ogie Alasin i Robert Bautista
En categoria femenina, victòries de Contabeit, Suatec, Alep i Garbine Muguruza
La hispano-venezolana ha superat Burel en 2-16
Declaracions Eurosport
Bueno, satisfetja, soy en la primera ronda, como tú dices, un gran slam
Y bueno, nunca se sabe
Hoy he jugado contra una jugadora que no me había enfrentado nunca
Tampoco la conocía
Y eso hace que el partido sea extraño
Pero pese a los nervios y a la incertidumbre
Estoy contenta de cómo he jugado y he superado este primer partido
L'Espanyol juga aquest vespre dos quarts de 10 al Camp del Cádiz
En partit de Lliga, transmissió de Catalunya Ràdio
També avui Betis a l'avés
El Real Madrid ha anunciat la mort als 88 anys de Paco Gento
Legendari futbolista del Club Blanc, guanyador de 6 Copes d'Europa
En basquet avui, Joventut Trento, a l'Eurocup
En hockey patins, el Barça rep el Calafell
I en embol aquest matí sorteix de la Copa del Rei
Amb la presència del Barça i del Granollers
Fins aquí, les notícies
Tot seguit, les notícies de Sant Just
Bon dia, són les 11 i 7 minuts
Us informa Lua López
Continuen pujant els casos de Covid-19 al nostre municipi
amb més de 500 casos positius confirmats l'última setmana
D'aquesta manera, si fa una setmana informàvem
que durant les festivitats de Nadal
s'havien batut els rècords de casos positius detectats a Sant Just
d'Esvern, des de l'inici de la pandèmia
arribant als 422 casos
Les últimes dades confirmades superen
amb escreix aquest nombre
Si es consulta l'última setmana
comptabilitzada pel Departament de Salut
els casos confirmats per PSR o TAR
entre els dies 8 i 14 de gener
s'enfilen a 520 persones
El risc de rebrot torna a enfilar-se fins a 5.516
La mitjana d'edat de les persones
que han confirmat un cas positiu de Covid
és de 36 anys
el 55% de les quals són dones
Si les dades milloraven lleugerament fa una setmana
aquesta torna a enfilar-se
Cal remarcar, però, que actualment
hi ha 4 pacients ingressats
i fins a 15.260 persones
ja compten amb la pauta completa de la vacuna
Recordem que pel que fa a restriccions
divendres s'aixecarà el toc de queda
continuaran vigents, però
Mesures com el tancament de l'oci nocturn
la limitació de les reunions a 10 persones
o les restriccions en els aforaments
El Centre de Formació Solidança
comença l'any amb noves disciplines formatives
apostant per les formacions relacionades
amb noves tecnologies fotovoltaiques
Aquesta és una nova demanda exigida
pel mercat laboral
amb l'objectiu de crear noves oportunitats laborals
a les persones participants
Durant el curs, les i els alumnes
aprendran les tècniques bàsiques
d'instal·lació i manteniment
de plaques solars fotovoltaiques
amb les quals podran augmentar
les seves oportunitats d'inserció
en el món laboral
Aquesta formació començarà el 7 de febrer
i finalitzarà el 29 d'abril
comptant amb un total de 173 hores
de formació professionalitzadora
Les formacions de solidances
són gratuïtes i 100% subvencionades
i estan dirigides a joves aturats i aturades
d'entre 18 i 29 anys
Neix impimet
l'oficina d'impuls de projectes
de petites i mitjanes empreses
de l'àrea metropolitana de Barcelona
Es tracta d'un projecte creat
per l'Evall, l'Unvall
i l'Agència de Desenvolupament Econòmic
de l'àrea metropolitana
Aquesta oficina consisteix
en una plataforma que presta servei
de manera digital i telefònica
a les empreses
perquè puguin trobar informació
sobre els ajuts i subvencions
als que poden accedir
a les petites i mitjanes empreses
També ofereix acompanyament
i aliats per desenvolupar projectes
Impimet vol agilitzar
la cerca dels ajuts existents
a l'hora de posar en marxa un projecte
o per detectar si una pime
en pot ser beneficiària
Així doncs facilita informació
dels diferents tipus
de subvencions existents
La informació sobre els ajuts
està estructurada en fitxes
que les pimes poden consultar fàcilment
L'oficina també pot actuar
acompanyant les empreses
Es pot accedir a aquest servei
anant a la pàgina web
impimet.com
I això és tot
Tornem amb més informació
al butlletí horari
de les 12 del migdia
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins ara mateix
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bé!
Bé!
Bé!
Ara mateix passen 20 minuts de les 11 del matí i és el moment de fer l'entrevista del dia.
I tenim a nosaltres, no aquí a l'estudi, però el tenim al telèfon a Sergi Seguí i és portaveu del grup municipal Esquerra Republicana.
Així que el saludem, Sergi, bon dia!
Bon dia, Mireia!
Bon dia, Sergi!
Bon any, també!
Bon any!
Bon any!
Bon any!
Bon any!
Esperem que hagin anat força bé aquestes festes de Nadal.
Sí!
I, escolta, hem de fer una mica un repàs de temes d'actualtat en aquesta trobada que tenim sempre aquí a l'emissora.
Però abans, si et sembla, ens remuntem una mica cap enrere.
I anem a parlar una mica d'aquesta cavalcada de Reis.
Sé que ens queda una mica enrere, eh?
Però com que feia un parell d'anys que no teníem la cavalcada com a tal, el 2021 va ser estàtica.
Volíem saber també la teva opinió, com vas veure aquesta cavalcada que també va tocar Masllui al teu barri.
El meu barri, sí.
Sí, sí.
Bé, bé, bé.
En fi, al final es van poder fer en espais més amplis, com ja vam comentar a l'última entrevista que vam fer.
La idea primerment era aquesta, no?
Canviar-les d'ubicació per poder-les fer en espais més amplis i desdoblar-les per intentar evitar aglomeracions.
És a dir, intentar evitar que la gent de Masllui s'hagués de desplaçar fins al centre del municipi.
i jo crec que va ser una bona decisió, perquè la veritat és que la de Masllui va ser molt participada
i després l'entrega de cartes als patges també s'hi va quedar molta gent.
Per tant, ja no va baixar gent davant del Casal de Joves, on ja hi havia molta gent també.
Evidentment, un espai més gran que a la plaça de l'Ajuntament i, per tant, amb molt més espai i molta més distància entre persones.
Bé, ho valorem positivament, com no podia ser d'una altra manera.
Nosaltres ja hem dit sempre, amb allò que hem de criticar el govern el criticarem,
però quan es fan les ben fetes, doncs es diu i no passa absolutament res, al contrari.
Entrem ara sí en matèria amb altres temes d'actualitat municipal.
Algunes d'elles també toquen directament als veïns i veïnes, en aquest cas del barri Centre.
Ens estem referint a aquesta implementació, de moment encara parada,
però implementació de la zona verd del barri Centre.
Vam tenir fa un parell de setmanes a Josep Maria Ranyer,
amb portaveu del Partit Socialista,
explicant-nos una mica els motius pels quals s'havia frenat aquesta implementació
i semblava que era un tema de programari d'aquests parquímetres de les màquines
en les quals has de gestionar la tarifa, escollir la tarifa i fer el pagament,
ja sigui diari, mensual, per hores o perquè ets resident.
No sé si a vosaltres, Sergi i Esquerra, ja us havien informat a nivell intern
que això quedaria parat almenys fins febrer,
a veure si llavors sí que queda restablir el sistema.
No, no, nosaltres ens vam assabentar per la ràdio, per vosaltres i per la xarxa social.
De fet, ens van arribar queixes de molts veïns del barri Centre,
ja prèviament el 3 de gener, prèviament el que havia de ser el primer dia d'implantació,
o bé perquè no els havia arribat encara la informació quan tenien un veí que sí,
o veïns que els havia arribat per quadruplicat, etcètera, etcètera.
Per tant, des d'aquí ja vam veure que alguna cosa no s'estava gestionant bé,
però després quan ens vam assabentar que el dia 3 mateix encara hi havia veïns
que no podien utilitzar els parquímetres o hi havia parquímetres que sí, parquímetres que no,
que alguns ho posaven, que altres no ho posaven i vam dir que alguna cosa no estava funcionant bé.
I ja quan ens vam assabentar a través de la ràdio i de les xarxes
que la cosa s'aturava fins més endavant, no confiem que sigui el mes de febrer,
ja vam veure que alguna cosa no s'havia fet bé.
Al final, aquesta implantació de la zona verda no és nova.
És a dir, l'ordenança fiscal que permet posar la tarifa de la zona verda
no s'aprova el de gener del 2022.
Ja està aprovada des de l'any 2021.
Per tant, ha tingut 12 mesos, 12 mesos en què existia aquesta tarifa,
però no s'ha aplicat per poder treballar amb tot aquest programari.
Per tant, si s'ha fet malament i s'ha fet a des temps,
és perquè s'han despertat tard.
I això és el que nosaltres critiquem.
No critiquem la implantació de la zona verda,
perquè de fet creiem que és una bona idea,
creiem que persegueix un objectiu que tots estarem d'acord
en què és necessari que hi hagi més espai d'aparcament a la zona centre,
però el que sí que critiquem és que hi ha hagut 12 mesos per treballar-ho,
i que no pot ser que tenim 12 mesos per treballar-ho,
ara diguin que és culpa de l'àrea metropolitana,
perquè no ha actualitzat el programari,
doncs potser que haguessin treballat amb l'àrea metropolitana amb més temps
per poder-ho implantar el dia 3 de gener,
perquè ara el mareig que tenen els veïns és considerable.
Ja és difícil gestionar la implantació d'un sistema d'aquest tipus,
ja ho entenem, que és complicat, que és difícil i que els canvis costen,
si a sobre no ho fas bé, a sobre vas fent bandades endavant, endarrere,
ara sí, ara no, la culpa és d'aquest,
nosaltres ho hem fet bé però l'altre no ho hem fet,
d'això la gent no ho veu seriós.
I nosaltres creiem que havent tingut 12 mesos només de rebut que ara estiguem així.
Per tant, podríem dir el pal de la roda directament,
o el que no ha possibilitat, creieu des d'Esquerra, Sergi,
que ha estat directament una gestió per part de l'equip de govern?
Nosaltres creiem que sí, que ha estat deixadesa,
creiem que no s'han fet bé les coses,
ens diran que no hi ha hagut tècnic de mobilitat,
que han tingut altres coses, que hi ha hagut altres prioritats,
però pensem que si una cosa que ara es resoldran en dos mesos,
perquè s'han adonat que està mal feta, es resolen dos mesos,
havent-ne tingut 12, digueu que no es pot organitzar bastant millor.
De moment sembla que l'última informació que vam tenir,
com dèiem el porteu del Partit Socialista d'aquí de Sant Just,
és que a principis de febrer o de cara al febrer
hauria de començar a funcionar aquest engranatge
o hauria d'estar resolta aquesta part més informàtica o més programària?
Tu mateixa ho estàs dient en condicional,
per tant, nosaltres no creiem que sigui el febrer, que serà més tard,
perquè res ens porta a pensar
que una cosa que no s'ha pogut fer bé en un any
s'ha pogut resoldre de pressa i corrent bé en dos mesos.
Veurem, som molt crítics en com s'ha gestionat tot plegat.
Insisteixo en una proposta i una solució
que compartim objectius i que creiem que pot ser molt efectiva
i necessària per altres barris del municipi,
però ben gestionada.
De fet, una proposta que, si no vaig mal encaminada,
corregés-me, Sergi, vau impulsar també des d'Esquerra?
Des d'Esquerra? Ja farà uns anys.
Ho vau treballar inicialment des d'Esquerra?
Sí, sí.
Ho deia amb el programa electoral del 2015.
En Jordi Porta, quan era regidor, ho vam estar treballant perquè s'implantés.
i, de fet, el pressupost de l'any 2020-2021 estava molt content
perquè una de les que vam aconseguir precisament
una de les condicions era que si implantés la zona verda,
vam començar bé creant la taxa, però no es va arribar a implantar mai.
Sempre ens van dir que era una qüestió de planificació,
que ho estava aplicant, que ho volíem fer bé, que no sé què.
La nostra sorpresa va ser quan el pressupost del 2022,
les ordenances del 2022, es canvia el preu i ens diuen
que ens semblava que el preu que hi havia era molt car
i l'hem volgut rebaixar.
Això hauria pogut fer una modificació de les ordenances
durant l'any 2021, s'hagués fet tranquil·lament
i s'hagués pogut implantar el 2021.
Creiem que s'ha gestionat molt malament una proposta
i una solució que, ben portada, hauria estat més efectiva.
Anem seguint aquesta temàtica, també des dels serveis informatius,
també perquè cal avisar a la població quan han de fer ja el pagament,
siguin residents o no, d'aquesta zona verda.
Sí, suposo que ens assabentarem com ens hem assabentat
els problemes a través vostre.
Hi ha altres temes que afecten, en aquest cas, mobilitat diferent,
d'embarcament, si no és de circulació, però circulació peatonal,
i és que m'estic referint a aquesta nova passera o passarel·la,
crec que se l'anomena nova passera de Masllui,
que connectarà al barri de Masllui,
amb la part del barri sud
o la part directament de la zona més industrial del nostre poble.
una passera que està en obres,
però sembla que a poc a poc ja es va definint.
No ens queda massa clar del tot des dels diferents partits polítics,
si esteu d'acord o no.
Hem escoltat alguns que sí,
altres, per exemple, a l'Aia Flotats ens deia
que no trobava que fos la solució,
era millor fer el pont.
En el vostre cas, Sergi,
defeneu o no aquesta passera?
És evident que és un element que ajuda més a la mobilitat a peu de la gent del barri.
També és cert que al final acaba desembocant en un polígon industrial.
i, per tant, la necessitat que té la gent del barri de Masllui
de poder anar a la trama urbana de Sant Just
la soluciona a través del vehicle particular o del transport públic.
Quan la gent del barri de Masllui es mou a peu, diguem-ne,
o per gaudir del barri o per gaudir de la muntanya
o alguns els he vist encara acompanyar els nanos a l'escola quan fa bon temps,
etcètera, etcètera.
Però al final aquesta passera acaba desembocant el polígon industrial.
Llavors, aquí nosaltres posem un punt d'alerta,
posem un semàfor groc com a mínim
perquè el que volem veure és què passarà després.
És a dir, dubtem molt que si els peatons utilitzen aquesta passera
i van a desembocar el polígon industrial
per després anar fins al darrere del camp de futbol,
dos perigo, etcètera, etcètera.
Clar, evidentment el que reivindicaran és,
ostres, és que estem creuant un polígon,
és que això és perillós, i és cert,
perillós, hi passen camions, furgometes,
vehicles que van més ràpid de l'habitual,
boreres estretes que no estan endreçades, etcètera, etcètera.
Quin és el perill que hi pot haver aquí?
Bueno, cap problema.
Fem aquest carrer, el fem més transitable pels peatons
i fem les boreres més amples, com ha de ser pels vianants.
però, esclar, ostres, és que creuem fàbriques.
Bueno, cap problema.
Anem a veure si podem reconvertir aquest espai lliure d'indústria.
Bueno, i això és el que nosaltres volem vigilar.
Això és el que nosaltres volem vigilar.
A poc a poc anar posant pressió al polígon industrial,
amb habitatge per una banda, amb mobilitat de vianants per l'altra, etcètera, etcètera,
pot anar fent que anem ofegant aquesta activitat que tenim en el polígon
i acabem corrent el perill de reconvertir el polígon en una altra cosa.
I això és el que nosaltres no desitjaríem.
Per tant, li posem aquest semàfor groc.
Que aquesta passera ajudarà a la mobilitat del veïnat a peu, evidentment,
perquè pujar i baixar la pujada de la ITB, diguem-ne,
que al final t'acaba deixant a una punta del barri,
quan amb la passera, diguem-ne, això es pot salvar,
doncs no ens sembla malament.
Però és cert que el gran problema de mobilitat del barri de Maslluí
és en vehicle privat i en transport públic.
És el que ens sembla lògica, la idea del pont, el famós pont,
perquè és una inversió molt gran.
I des del grup d'Esquerra hem demanat ajut, com aquell que diu,
a altres administracions, els nostres grups a altres administracions,
i aquesta inversió tampoc la veuen gaire viable ni efectiva.
per tant serà difícil que tinguem aquest pont, el famós pont.
Per tant, tots aquells grups que van defensant el pont en tanta vemencia
i diuen que podran fer el pont i que el pont és la gran solució,
al final, com aquell que diu, estan posant al cap del veïnat idees que són irrealitzables.
I el que hem de buscar són altres tipus de propostes, altres tipus de mobilitat, altres sortides del barri.
Jo crec que aquí passa per treballar amb Sant Feliu.
Sant Feliu ha creat un circuit en els carrers del seu municipi
que al final acaben tots passant pel barri de Masllui i Sant Just.
Per tant, aquí hem de fer un treball entre ajuntaments per veure com podem resoldre
aquest augment de mobilitat que ha significat la creació del barri.
Per tant, aquesta passera, Sergi, entenc que des d'Esquerra tampoc no veieu, diguéssim,
com una solució, no sé si definitiva, però una solució que comporti altres facilitats pel veïnat,
per això que deies també per aquesta pressió al polígon industrial,
que no sé si és l'objectiu de l'equip de govern haver de modificar-ho tot.
És una solució que creiem que és parcial perquè només ataca una part del problema,
que és evident que és una bona solució pel veïnat que es vol moure a peu,
però és una solució que comportarà altres modificacions o altres propostes.
Perquè, a veure, no ens enganyem, estem parlant que l'urbanisme s'ha de veure des d'altres perspectives,
com per exemple la perspectiva feminista, doncs a mi m'agradarà saber si els mesos d'hivern pur i dur,
que a les 5 de la tarda és fosc, a veure quantes persones van per la passera i per la muntanya fins al barri.
Perquè no hi haurà il·luminació.
La passera no compta amb il·luminació, és a dir, el tram no en té.
Per tant, això s'haurà de mirar.
Segon, a veure, a partir de quines hores qui s'atrevirà a anar pel polígon,
per la passera, per la muntanya, per arribar fins a casa.
Els nostres infants i joves que vagin a l'institut, és veritat,
poden anar per allà i per la riera i poden arribar-se fins a l'institut,
però sols o acompanyats en grup.
I a partir de quina hora?
Per tant, estem parlant que és una actuació que s'ha de pensar no només com aquesta actuació,
sinó que s'ha de pensar de diferents punts de vista.
I s'ha de pensar també quines seran les conseqüències de fer aquesta actuació.
Per tant, és una actuació que proposa una solució?
Sí, és una actuació que proposa solucions.
És una actuació que la solució que proposa és efectiva?
Sí, perquè facilita i fomenta la mobilitat a peu del veïnat.
Ara, que no ens diguin que no hi ha altres derivades, perquè n'hi ha.
El que us estic explicant no és que sigui més llest que ningú ni estigui descobrint la sopa d'all,
sinó que és lògica pura i dura.
Jo tenia una pregunta.
He parlat d'aquest tema d'il·luminació.
No sé si a vosaltres us consta en el projecte tècnic,
però entenem que hi haurà il·luminació.
És a dir, estarà il·luminada aquesta pacient en el seu tram al mig de la muntanya?
És a dir, entre Bas Lluï i el polígon?
No ho sabem, suposem.
No ho sabem.
Jo hi passo per allà sovint, com és lògic,
i és evident que encara no hi ha faroles.
Si n'hi ha, encara no hi ha faroles,
perquè estan en un punt en què no hi poden haver.
Però desconeixem.
Això potser des de l'equip de govern ens ho poden aclarir.
d'aclarir.
Val, val, val.
Vinga, passem a un altre tema.
Vinga.
Tenim un parell de processos participatius en funcionament.
De fet, només en tenim un ara, que seria aquest centre cívic Soledat Sants
i aquests usos, futurs usos de l'equipament,
i l'altre que ja va tancar-se com a tal, com a procés participatiu,
va ser la remodelació de la plaça de la Pau, que ja està en avantprojecte,
acabant de definir què serà realment el que s'hi farà,
però ens interessava més parlar en aquest cas de l'equipament de Masllu
i també del centre cívic Soledat Sants,
que va donar certs problemes.
També a nivell informàtic va estar parat durant uns dies,
la gent no podia realment accedir i solventar o afegir la seva informació.
Sí que finalment es va resoldre
i crec que gairebé no arriben a 200,
però més o menys unes 170-160 persones
crec que ja han entrat a omplir aquesta informació,
que després serà la que es recollirà
per realment definir les necessitats del barri
per donar-li els usos que necessiten aquest centre cívic Soledat Sants.
Com veieu aquest procés i com creieu que anirà?
Bé, és cert que hi va haver problemes,
però es van resoldre molt ràpid,
això és veritat i s'ha de dir,
els pocs problemes que hi va haver per excedir
en dos o tres ja estaven resolts.
Nosaltres creiem que és una bona idea
de demanar al barri quines són les necessitats que té
i com ho farien per poder posar en marxa el centre cívic.
El que passa és que no arribar encara a les 600 persones
quan en el barri viuen aproximadament 2.500, 2.700,
ostres, jo crec que és un percentatge baix.
El que passa és que també és cert que va en la línia
de la resta de processos participatius que s'engeguen a Sant Just.
No ens enganyem.
La ciutadania demana participar,
però a l'hora de la veritat ens movem en aquestes xifres.
Entre i la regió de participació ens passava exactament el mateix
i una de les discussions que teníem,
discussions constructives,
era veure com podíem augmentar aquest percentatge de participació
en els processos que s'obrien.
Ostres, 170 persones de 2.700,
tenint en compte que potser els infants no podran posar-li 2.000,
doncs és un percentatge molt baixet.
Per altra banda,
nosaltres el que pensem és que,
tot i que hi hagi un procés participatiu,
hi hauria d'haver uns certs criteris per part de l'equip de govern
o unes certes normes, diguem-ne,
en què, per exemple,
nosaltres no seríem partidaris que en el centre cívic
si realitzessin activitats que ja es fan al barri.
És a dir,
posaré un exemple molt fàcil.
Al barri hi ha un centre de ioga.
No ens semblaria lògic que en el centre cívic
s'oferissin tallers o classes de ioga,
perquè ja hi ha una oferta de ioga, no?
No ens semblaria lògic, tampoc,
que si, no sé, hi haguessin classes dirigides de...
No sé, ara m'ho invento, eh?
De body pump,
perquè tens el pàdel al costat que ja té classes dirigides.
Per tant, jo crec que l'equip de govern s'hauria de dir
que els resultats es miraran i de més,
però que hi ha una regla que diu que no es duplicaran ofertes
dins del mateix barri, no?
O que no es donaran...
o que s'ofereixin tallers de cuina
quan tens l'espai d'extensió 26
que ofereix aquests espais i aquests tallers, no?
Per tant, jo crec que és una oferta complementària
al que ja existeix en el barri,
que al final és una suma de tot.
No pot ser que ara vingui el centre cívic
a aglutinar-ho tot.
Encara no sabem què ha dit la gent, no?
Però també estarà bé veure, doncs, això,
si es fa un recull i de més, doncs,
veure quines són les propostes que hi ha hagut.
És evident que el centre cívic ha d'acollir
un espai per l'associació de veïns i les seves activitats,
un espai per criatures, un...
Ho poso entre cometes, eh?
Perquè és una cosa que existeix,
que és l'espai de joc o alguna cosa similar, diguem-ne, eh?
Perquè això és evident.
Ara, duplicar coses o oferta ja existent en el barri,
doncs, des del nostre punt de vista no creiem que sigui bo.
Però, vaja, veurem quan tanqui el procés
i a veure quin és el resultat que dona.
Sí, m'autocorregeixo, Sergi.
Són 135 participants i exactament 135 propostes,
també les que hi ha a dia d'avui, a dia 18 de gener,
en l'apartat web del Participa 311,
que és on està publicada aquest procés participatiu.
i sí que és cert que, en proporció,
amb la població que hi ha amb Esllugui,
població adulta que pot entrar i participar realment
és una xifra baixa.
No sé si també faltaria una mica més de divulgació informativa
o més apropament informatiu a la gent del barri
perquè conegui i perquè ho faci.
En aquest sentit us he de dir que al barri hi ha cartells a les porteries,
com a mínim a la meva porteria,
en dos o tres que he pogut veure,
hi ha cartells, hi ha cartells en els negocis del barri també.
Per tant, s'ha anat més enllà de les xarxes socials,
s'ha anat més enllà del bolletí,
i s'ha fet una cosa més específica pel barri.
També hi ha un punt que hi ha persones del barri que només hi venen a dormir
i ja els està bé gaudir del jardí comunitari que puguin tenir,
de quatre coses més,
i ja vindran al centre cívic quan s'hagi obert i a veure què ofereix i ja està.
Bé, és una opció que la pot utilitzar qui vulgui
i que no és criticable, només faltaria.
Però sí que estaria molt bé que la xifra augmentés,
perquè això legitimaria molt més el procés participatiu
i la proposta que es faci posteriorment, clar.
Anem, Sergi, per acabar,
que crec que ens estem passant una mica de minutatge.
Ho sento.
No, no, també jo estic fent moltes preguntes,
però un parell de temes finals.
Volíem parlar també...
Vinga.
De fet, volíem passar també per l'últim ple municipal,
que va ser el desembre de l'any passat, el 2021,
i volíem destacar simplement una de les mocions,
que crec que també va donar força debat,
perquè d'un costat es va presentar una moció entre vosaltres també,
elaborada però pel Casal Popular La Sala,
i vau presentar-la vosaltres juntament amb la regidora no escrita,
Ana Vilanova, i també amb la CUP Sant Just
per millorar el servei d'aules d'estudi del poble.
Aquesta moció va quedar rebutjada,
però, en canvi, una moció que sí que va presentar Quico Ferrer,
el regidor no escrit,
no escrit, en la qual vosaltres vau abstenir-vos.
Aquesta sí que va quedar aprovada,
més o menys anava pel mateix camí,
era millorar les biblioteques,
el servei també d'espais d'estudis,
i la va presentar, com dèiem,
Quico Ferrer, quina diferència realment va haver-hi,
perquè una moció quedés tombada
i l'altra, sota aquest paraigües titular,
quedés aprovada.
La diferència ve de 5 punts abans en l'ordre del ple,
que és l'aprovació dels pressupostos.
És així, Quico Ferrer dona el seu vot favorable als pressupostos
a canvi que el govern li aprovi la moció.
Una moció que presenta,
perquè la sala, quan vol presentar aquesta moció,
ens crida la CUP a nosaltres i a l'Anna Vilanova
i no vol negociar res amb aquest regidor,
llavors ell s'enfada i en presenta un altre.
I per poder-la aprovar,
doncs dona el seu vot favorable als pressupostos del govern
i el govern en el seu vot favorable a la moció.
És així, és la sociomovemquicovergència,
li podríem dir.
Per què?
És estrany, però és el que tenim.
Tenim un govern en minoria de PSC i de Movem,
amb el suport extern de Junts,
PDeCAT, Centrem, Convergència
i del regidor d'un escrit.
I ja està.
I a partir d'aquí,
tu m'aproves pressupostos,
jo t'aprovo la moció,
una moció que és exactament igual
que la que havíem presentat nosaltres.
Clar, volia preguntar-te precisament això,
no?
És a dir, tot el detall de la moció,
d'un costat la del Quico i d'altra banda
que vau presentar vosaltres,
realment el contingut variava tant
o realment el que es demanava
i l'objectiu era similar, si més no, el mateix?
Era bastant similar,
fins i tot el nostre era més concret.
El seu era una moció molt més vaga,
molt més general,
i amb aquestes coses amb les quals s'aprova.
Nosaltres ens deien que hem de discutir el pressupost,
que hem de discutir les partides,
ara no ens podíeu demanar ampliar les hores,
i ell era simplement, bueno,
s'han de fer millores,
s'han d'ampliar horaris,
nosaltres anàvem més fàcil,
en el sentit de dir, bueno,
podeu fer això, això i això.
A més a més tot eren propostes, eh?
Vull dir que la sala en aquest sentit
va entendre que, bueno,
que s'havien de proposar coses
i no exigir-les, no?
Però, bueno, en aquest sentit hi havia un pacte previ
més polític que una altra cosa,
i així va quedar reflectit durant tot el ple, a més a més.
I ara sí, una última qüestió, Sergi,
també és una de les notícies que ens en van fer ressò
fa uns dies, precisament l'11 de gener,
fa una setmana,
i és que la hi ha flotat regidora,
també portàvel de Junts per Catalunya aquí a Sant Just,
consta en la direcció provisional
d'aquest nou partit catalanista
liderat per l'exconsellera Àngels Chacó
en aquest partit d'1 com a nom Centrem,
o Centrem Catalunya.
El vam presentar, com dèiem,
el passat dimarts 11 de gener.
Us volíem preguntar,
o et volíem preguntar, Sergi,
si d'alguna manera l'Aia s'ha apropat a vosaltres,
doncs bé, ja sigui per presentar
aquesta nova proposta política,
amb la qual ens comentava que volia entrar
a les pròximes eleccions municipals
el 2023,
i d'altra banda,
si us havia estès la mà d'alguna manera.
No, no, cap de les dues coses.
Ni ens ho ha dit prèviament,
ni ens ho ha explicat,
ni ha estès la mà,
però és lògic, és lògic.
Centrem és un partit hereu de Convergència,
és així,
perquè té elements que estaven a l'antiga Convergència,
i a més a més està intentant,
bueno, està intentant no,
és públic i notori,
que està intentant captar elements del PDeCAT,
que són hereus de Convergència,
per tant han canviat el nom,
però és més del mateix,
i a més a més s'han definit com un partit de centre-dreta,
i a més a més no independentista.
Per tant, absolutament a les antípodes del que és Esquerra Republicana,
que és un partit d'Esquerra, és un demòcrata independentista,
per tant és lògic que no ens hagi estès la mà,
i de fet crec que tindríem projectes bastant diferents.
Jo crec que Centrem,
Junts, PDeCAT, PNC, etcètera,
són ells els que s'han de posar d'acord,
fins i tot Alcaldia Republicana,
és a dir, en quina cara els queda
a la gent que va confiar en Alcaldia Republicana
per les eleccions del 2019,
que anaven amb Junts,
i que ara veuen com han hagut de trencar el grup municipal,
com la gent amb la que es van presentar de Junts
ja no són Junts, però tampoc són PDeCAT,
sinó que són Centrem, i que a més a més no es defineixen
com independentistes,
i que van confiar en ells per un canvi.
Bé, el desgavell que hi ha en aquest espai polític
és immens,
i des del nostre punt de vista
l'han d'endreçar si volen fer un projecte
a ser des de cara al 2023,
i si volen parlar amb nosaltres
ens han de presentar un projecte ferm
i un projecte seriós.
Nosaltres el que no estem disposats
és haver de parlar amb un grup uscle petit de PNC,
amb un grup uscle petit de Junts,
amb un grup uscle petit de PDeCAT,
i amb un altre de no sé què,
quan al final no saben ni per on han de caminar pràcticament.
Nosaltres continuem a la nostra,
amb el nostre projecte, amb les nostres propostes,
amb el nostre ideari,
i seguirem endavant
fins a les eleccions del 23,
que ja les estem preparant, evidentment.
I això donarà per parlar el pròxim dia
que tinguem trobada.
Sergi, hem de deixar aquí l'entrevista.
passar per aquí per l'emissora,
encara que sigui per telèfon,
i que vagi bé la setmana.
Gràcies, Mireia, igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquest dimarts,
a les deu del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Una d'aquelles cançons
que crec que no li cal presentació
a aquestes alçades
i això és Elton John, Dua Lipa,
això es diu Cold Heart.
It's a human sign
When things go wrong
When the scent of her legs
And temptations strong
Cold, cold heart
Heart done by you
Some things look better, baby
Just passing through
And I think it's gonna be
a long, long time
Till touchdown brings me
round again to find
Another man
They think I am at home
And they think I am at home
Oh, no, no, no
And this is what I sure have said
Well, I thought it
But I kept it here
Cold, cold heart
Heart done by you
Heart done by you
Some things look better, baby
Just passing through
And I think it's gonna be
A long, long, long time
And I think it's gonna be
A long, long time
Until touchdown brings me
Round again to find
Another man
They think I am at home
Oh, no, no, no
And this is what I sure have said
And this is what I sure have said
Well, I thought it
But I kept it here
Cold, cold heart
Heart done by you
Some things look better, baby
Just passing through
And I think it's gonna be
A long, long time
Till touchdown brings me
Round again to find
Another man
They think I am at home
Oh, no, no, no
And this is what I should have said
Down, down, down brings me
Round again to find
Well, I thought it
But I kept it here
No, no, no
malad Ensuite Gina
La marina
La marina
La marina
Por ràdio
La marina
La marina
La marina
Xeo
La marina
A la marina
La marina
98.1
Ràdio Tosfem
98.1
Ràdio Tosfem
98.1
Últims 5 minuts abans de les 12 del migdia
i ho fem escoltant a The Strokes, això es diu Som Day.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Això era Somday de The Strokes, escoltem en el que ens queda un minut i mig abans de les 12 aquest tema musical, el single de Joan Dausà de l'àlbum que du el seu nom, això es diu Ho Tenim Tot.
Bona nit
Ho Tenim Tot
Bona nit
Bona nit

Roberta Metzola és la nova presidenta del Parlament Europeu. La conservadora maltesa ha obtingut el suport dels tres grans grups de l'Eurocambra i culminarà la segona part de la legislatura després de la mort de David Sassoli.
Brussales, Jordi Baró, bon dia. Bon dia.
L'Eurocambra té una conservadora anti-abortista com a nova presidenta, Roberta Metzola, que avui fa 43 anys i es converteix en la persona més jove en ocupar el càrrec. S'ha imposat en la primera volta a les candidates dels verds i l'esquerra gràcies al suport dels tres principals grups, populars, socialistes i liberals. Metzola és la tercera dona presidenta del Parlament Europeu, la primera dels últims 20 anys.
No haurem de passar dues dècades més fins que la pròxima dona sigui aquí.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
A Israel, la policia ha utilitzat el software d'espionatge Pegasus de l'empresa israeliana NSO per espiar els seus ciutadans sense ordre judicial.
Ho diu el diari a breu Calcalist. La policia hauria rastrejat els telèfons mòbils de ciutadans de diferent perfil, entre ells alcaldes, antics empleats governamentals o activistes que van liderar les protestes contra l'exprimer ministre Benjamin Netanyahu.
Les autoritats israelianes neguen que s'hagi espiat sense el permís de la justícia, però el diari Calcalist assegura que la policia va piratejar els mòbils sense permís ni supervisió de cap jutge, perquè la policia no va demanar cap ordre d'escorcoll o d'escolta.
Diversos països han utilitzat aquests software israeliar Pegasus per espiar dissidents o activistes.
A Catalunya, Roger Torrent va ser víctima d'aquest espionatge quan era president del Parlament. També ho van ser membres de l'entorn de Puigdemont.
Rússia desplega tropes a Bielorússia, que anuncia maniobres conjuntes de combat el mes que ve.
Segons ha comunicat el règim de Minsk, un nombre indeterminat de soldats russos estan arribant al país per fer front, diu, literalment, a l'augment continuat de les tensions a Europa.
L'anunci ha incomodat encara més països com Polònia, Lituània o Ucraïna, que en les últimes setmanes ja ha vist el moviment de tropes de Rússia a la seva frontera.
Informacions nord-americanes que Moscou rebutja parlen de la possibilitat d'una intervenció en territori ucrainès.
L'arxipèleg de Tonga continua cobert de cendres i les costes han quedat arrasades per l'erupció del volcà submarí Hunga Tonga, una de les més importants dels últims 30 anys.
L'ona de pressió provocada per l'erupció ha donat dues voltes a la terra, ho ha confirmat a Catalunya Ràdio Arnau Folch, vulcanòleg del CSIC.
És una opció de curta durada, però l'estem impressionant, enviar cendres i vapor a 30 quilòmetres d'altura i s'ha registrat a les ones a l'atmòsfera, a les infrasons, a tot el món.
Aquí ha arribat a Barcelona, a tot arreu, ha donat la volta al món dues vegades, l'ona, aquesta depressió.
Neix un web per promoure el turisme sostenible a banda i banda dels Pirineus amb més de 600 activitats, 17 rutes i una trentena d'experiències.
Girona, Laia Claret, bon dia.
Bon dia, es diu Epiremet, que vol dir Experiències Pirinenques, Emocions Mediterrànies.
S'hi pot trobar un tour de formatges i cultura pels dos vessants del Pirineu, una ruta de camins d'exil i cap a França o una ruta de llacs,
o un projecte amb cofinançament europeu i amb participació del Departament d'Empresa, l'Agència Catalana de Turisme o Consells Comarcals.
El director de Desenvolupament de Nous Projectes de Ferrocarrils de la Generalitat, Alberto Artajada, n'explica la voluntat.
Minamitzar aquest turisme a la zona piranaica amb una varietat i un nivell de qualitat molt importants.
Hem marcat que per poder-se incorporar en aquesta base de dades cal de complir uns certs criteris.
Laia Claret, Catalunya, Ràdio Girona.
Pas endavant en la polèmica que ha generat l'exclusió del centenari del poeta visual de Gramunt, Guillem Viladot,
de les commemoracions oficials de la Generalitat per aquest 2022.
El suport econòmic que ha ofert ara el Departament de Cultura satisfà els responsables de la Fundació dedicada a Viladot.
Lleida Estela Busoms.
Bon dia. La polèmica que es va encendre a finals de desembre s'apa i begat en una reunió i al vespre.
Des de la Fundació asseguren que el compromís econòmic de la Generalitat impulsa l'any Viladot
i garanteix el futur d'aquesta entitat dedicada a la difusió de la figura de l'artista Gramuntí.
I estan segurs que el rebombori pel malestar inicial que va suposar l'exclusió de Viladot
de les commemoracions oficials del Govern hi ha ajudat.
Pau Minguet és el director de la Fundació.
Les signatures i la pressió que s'ha fet i la difusió que hem fet dels actes
i tota aquesta empenta que hem tingut, jo crec que almenys ha servit
perquè les institucions estiguin més receptives.
Aquí som nosaltres i a què fem.
Estela Bosoms Catalunya, Ràdio Lleida.
Els esports, Josep Antón Aïsa.
El mataroni Albert Ramos acaba de perdre contra Sebastián Baez en 5-6
i s'acomiada de l'Open d'Austràlia de tenis.
4-6, 6-4, 3-6, 6-1 i 2-6.
En altres partits del dia, victòries de Medvedev i Rublev,
com a més destacades en el torneig masculí i de Muguruza en el femení.
En futbol, l'espanyol juga aquest vespre dos quarts de 10 a Cádiz,
partit de la jornada 21 de Lliga.
Vicente Moreno, l'entrenador de l'espanyol,
parla així dels canvis que ha experimentat el rival
amb l'arribada del nou tècnic Sergio González.
Però bé, ja vaig apreciar algunes coses.
Jo crec que a Sergio es va donar molta naturalitat i sobretot molt equilibri.
Jo crec que és un entrenador que li dona valor tant a una faceta del xoc
com és l'ofensiva com a la defensiva.
El jutjat d'instrucció d'Almeria investiga l'exjugador català de vòlei
Cosme Prenafeta,
llegendari de la selecció espanyola per abusos sexuals.
Prenafeta, actual entrenador del vòlei a Almeria,
hauria patonejat i tocat dues jugadores sense el seu consentiment
després d'un sopar de plantilla que es va fer al seu domicili.
A l'agenda del dia d'avui, a més del Càdiz espanyol
que podreu seguir per Catalunya Ràdio,
hi ha també el Joventut Trento d'Itàlia a l'Eurocup de bàsquet
i el Barça Calafell a la Ukei Lliga.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 12 i 7 minuts.
Us informa l'Uà López.
Activar l'avís preventiu de contaminació per partícules en suspensió PM10
és el pas prèvi a declarar episodi ambiental
i bé ocasionat com l'anterior vegada que va passar
per les altes pressions que tenim des de fa uns dies.
Per tal de reduir les emissions de contaminació
es demana a la ciutadania seguir les següents recomanacions.
Realitzar els trajectes a peu o amb bicicletes
collint carrers poc freqüentats pel trànsit.
També es demana utilitzar el transport públic
i reduir els desplaçaments en vehicle privat.
En cas que s'hagi d'utilitzar el vehicle privat
es demana fer una conducció eficient.
Regular també la climatització de les llars
i assegurar-se del bon funcionament
de les calefaccions de combustible fòssils,
llenya i biomassa,
evitant-ne purgues i arrencades.
El centre de formació Solidança
comença l'any amb noves disciplines formatives
apostant per les formacions relacionades
amb noves tecnologies fotovoltaiques.
Aquesta és una nova demanda exigida pel mercat laboral
amb l'objectiu de crear noves oportunitats laborals
de les persones participants.
Durant el curs, les i els alumnes
aprendran les tècniques bàsiques
d'instal·lació i manteniment
de plaques solars fotovoltaiques,
amb les quals podran augmentar
les seves oportunitats d'inserció
en el món laboral.
Les formacions a la solidança
són gratuïtes i 100% subvencionades
i van dirigides a joves aturats i aturades
d'entre 18 i 29 anys.
Aquesta formació començarà el 7 de febre
i finalitzarà el 29 d'abril,
comptant amb un total de 173 hores
de formació professionalitzadora.
Continuen pujant els casos de Covid-19
al nostre municipi
amb més de 500 casos positius
confirmats l'última setmana.
D'aquesta manera,
si fa una setmana informàvem
que durant les festivitats de Nadal
s'havien batut els rècords
de casos positius detectats
a Sant Just d'Esvern
des de l'inici de la pandèmia,
arribant als 422 casos.
Les últimes dades confirmades
superen amb escreix aquest nombre.
Així, si es consulta l'última setmana
comptabilitzada pel Departament de Salut,
els casos confirmats per PCR o TAR
entre els dies 8 i 14 de gener
s'enfilen a 520 persones.
El risc de rebrot torna a enfilar-se
fins a 5.516.
La mitjana d'edat de les persones
que han confirmat un cas positiu de Covid
és de 36 anys,
el 55% de les quals són dones.
Si les dades milloraven lleugerament
fa una setmana,
aquesta torna a enfilar-se.
Cal remarcar, però,
que actualment hi ha 4 pacients ingressats
i fins a 15.260 persones
de Sant Just
ja compten amb la pauta completa
de la vacuna.
I això és tot.
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat.
Sant Just tenca
al Sant Just Notícies complet
de la 1 del migdia.
Fins ara mateix.
Mireia Belmonte,
Laia Palau,
Laia Sanz,
Maria Vicente
i Alexia Putellas.
Juntes,
sumen més de 140 títols esportius
i t'ho estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent.
I t'hi perds des de fa molt.
De veritat t'ho vols seguir perdent?
Si no veus el esport femení,
t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
El racó del romaní
Ja fa estona que s'espera
Vam mirant per allà i per aquí
als seus ulls de primavera.
No coneix cap més camí,
no existeix cap més drecera,
sap que ha de passar per aquí,
però l'espera, el desespera,
ha dit mai més, mai més, mai més, mai més, mai més, mai més no miraré enrere.
Quan el cel és tot foscor,
l'infeliç no s'hi pot veure,
ja no hi ha més horitzó
que el que abasta amb la mà oberta
s'ha rendit, t'ha dit que prou,
ja no busca, ja no espera,
ha llançat un vell retrat
que portava a la cartera
i ara hi ha dit mai més, mai més, mai més, mai més, mai més no miraré enrere.
Però a la nit l'he vist cap cot
mort de fred sense jaqueta
amb els colzes, els genolls
i les mans a la barbeta
m'estaré una estona aquí
assentat a la vorera
olorant el romaní
esperant la primavera
mai, mai, mai més, mai més, mai més, mai més, mai més, mai més no miraré enrere.
s'ha dit mai, mai més, mai més, mai més, mai més, mai més, mai més no serà el que era.
ràdio
esperant
98.1
F.1
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
ràdio
Un, dos, tres, xa, xa, xa.
Te l'opunta, te l'opunta
i torna a començar.
I Dolors, ningú esperarà
cap escena dolça davant cap portal.
Ni Dolors, cap gran veritat
serà revelada quan es faci clar.
Avui, Dolors,
mourem el cos, el compàs
d'un tambor accelerat
d'una gran línia de baix.
Avui, Dolors,
proposa un tema al cantant
un que rigui de tu i de mi
d'aquesta història que ja no és important.
Un que ens defineixi en tres acords.
Un que ens expliqui a la posteritat.
Un que conscientment sigui un punt i final.
Dolors, Dolors,
un que sembli impossible que pugui acabar.
Dolors,
un que sembli impossible que pugui acabar.
Dolors,
un que sembli impossible que pugui acabar.
Un que sembli impossible que pugui acabar.
Un que sembli impossible que pugui acabar.
Sí, per què el blues?
Just blues. Ah, just blues.
Perfecte.
Si t'agrada el blues, tots els dimarts
de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Radio TASBEN, duranta 8.1
Radio TASBEN, duranta 8.1
12 i 20 del matí.
Entrem a la tercera i última hora del programa
i ho fem parlant d'economia.
També parlarem de podologia amb la Teresa Montero,
però primer ens ocupa el tema més econòmic
i ho fem com gairebé cada setmana amb el Rafel,
que el tenim aquí.
Ell és economista. Bon dia.
Hola, Mireia. Molt bon dia.
Bon dia. Ben tornat a l'emissora.
Un dia que fa molt fred.
Suposo que les calefaccions també deuen estar a tope
i suposo que els preus també.
Però no és el tema que parlarem avui.
Potser una mica relacionat, sí,
però hem de parlar d'un costat de la inflació
i després d'aquest bucle entre preus i salaris.
ens hem de preguntar si hi ha aquest risc,
que entrin en bucle,
que els salaris entenc que quedin parats,
però els preus no parin de pujar.
Per tant, aquí hi hauria un inconvenient força gran.
Comencem parlant, potser, de la inflació?
Sí.
La inflació, que fins ara encara seguia mantenint
que pogués oxidar sobre el 2 o el 3%,
aquest any ha acabat en la zona de la comunitat europea,
ha acabat ja sobre el 5%
i a nivell dels Estats Units ja li ha arribat al 7%.
Això per als grans bancs centrals,
tant a la reserva federal americana,
molt banc central europeu, clar,
això ja ha començat a donar senyals d'alarma.
Si aquesta inflació anava a ser passatgera,
com es deia en un principi,
que això seria causa del desajust que n'hi ha
amb les entregues de mercancies amunt i avall,
o és una cosa que s'estigui enrelant.
Aquest és el problema principal.
Clar, si la inflació s'ha fet forta automàticament
o es fa una miqueta més forta,
els bancs centrals es veuen obligats a pujar tipus d'interès.
No és que pugin directament els tipus d'interès,
sinó que el que fan és que fins ara
totes les mesures eren
anar comprant-li actius als bancs
perquè l'economia continués rotllant
i aquests actius deixarien de comprar
o baixarien el ritme de compres.
De la que baixen el ritme de compres,
doncs automàticament els tipus d'interès
que presten els bancs també puja.
És clar, si tot el tipus d'interès puja,
es va retraient l'economia.
Per dir, algú el que es fa és frenar-se
perquè no continuï pujant la inflació.
Ara per ara, quina problemàtica o quina correlació té,
com tu molt bé has dit abans,
si això pot entrar, aquesta inflació pot entrar
o pot degenerar un bucle entre el que són els preus
i el que són els salaris.
Si la inflació ha pujat un 5%,
en el cas d'Espanya ha arribat gairebé al 6%,
si ara pugem els salaris,
tot el que ha pujat la inflació,
tornem a generar inflació per l'any que ve.
És a dir, una cosa, per què?
Perquè llavors, si pugen els salaris,
puja la demanda.
Pujar la demanda sobre l'oferta
és el que genera un altre cop inflació.
Ara no és que la demanda estigui per sobre de l'oferta,
el problema és que no n'hi ha ofertes suficients
per poder traslladar-la entre països.
El problema és el del tractament
i el traslladar de mercàncies.
No és que no n'hi hagi producció,
és que no es pot portar amb la rapidesa
o amb la urgència o amb la necessitat
d'un punt a l'altre,
com som una aldea global,
aleshores això és el que està generant aquesta inflació.
Es preveia que pel 2022
tot el tema de mercàncies
quedaria més o menys solventat,
però ara totes les pronòstiques diuen
que això s'anirà cap al 2023.
Si partint d'un 2020
que la massa monetària,
és a dir, que les persones,
el no poder gastar,
el no poder sortir
per tots els efectes de la pandèmia,
això va generar un gran,
diguéssim, un gran fons.
Van generar molts sentits
que estan aquí parats.
aquests són els que al sortir
han generat aquesta inflació,
però pel culpa, un altre cop,
que no es podia arribar amb el material suficient
de la demanda que s'estava gestionant.
Aquesta reserva de sentits
ja de per si sola faria
que aquest any 2022
l'economia a nivell mundial
pujaria sobre un 4 o 4,4%,
és a dir,
que s'està dient
que hi ha un creixement
molt important,
un creixement mundial
d'un 4,4% és molt important.
I aleshores, clar,
però,
si això l'enrelem,
que la inflació puja,
aleshores,
els bancs centrals
estan obligats a controlar la inflació.
no podem arribar
a termes d'inflexió
perquè
estan tan alts
perquè, si no,
aleshores,
el preu del diner s'encareix,
tota la deute s'encareix,
és la pescadilla
que es fa molt de la cola.
Aleshores,
què s'han de fer?
I és l'obligació del banc central,
és agafar
i començar a treure
massa monetària,
el que es diria,
en ingles es van dir
com a QE,
quantitial en menys,
ara el que volen
és rebasiar aquesta.
això com a contrapartida
què farà?
Es notarà
a nivell de l'economia?
No es notarà tant.
Es notarà més,
probablement,
a nivell de la bolsa.
A la bolsa
sí que es notarà.
Per què?
Perquè les inversions
que estaven fent
moltes empreses
per tota aquesta quantitat
monetària
que hi havia en circulació
es tindrà que retreure.
Amb la qual cosa,
les empreses que creixin
seran aquestes
que generin
beneficis,
que generin
dividendos.
Si els usuaris,
diguéssim,
l'usuari final,
del consumidor,
no és el que més
ho notarà.
L'usuari final
no ho notarà tant
per un motiu,
perquè si es controla
la inflació,
ara aquest any
hem pujat un 6%
la inflació,
sí que l'hem notat,
l'hem notat
dintre de la cistilla
de la compra,
que no ens hem d'acord,
o és igual,
estem dient
que cada dia
o cada mes
batim el rècord
del període
de l'analiticitat.
però això
és amb el
tram majorista.
Realment,
el consumidor final,
el treu
de la llum
no l'estem pagant
de 80 euros
al megavatio
a 280.
Realment,
el rebut de la llum
no ens ha pujat tant
als usuaris final.
Home,
Déu-n'hi-do.
Ens ha pujat,
però aquí
l'han notat,
l'han notat
les grans empreses
consumidores
d'aquesta energia.
Una empresa
que fabriqui
o que faci ferros,
que fan servir,
són molt intensives
en l'energia elèctrica.
El de l'aliticitat
té un problema
que ve derivat
perquè el preu
del gas
no para de pujar,
és el preu del gas
el que està penalitzant
el preu
de l'energia.
Però això
no genera inflació.
Això es genera
que ens augmenten
els costos.
La inflació
és la que ens està venint
però d'una altra banda
que és segut
a tota aquesta divergència
que hi ha
amb el mercat
que les mercancies
no estan
perquè no es poden
traslladar
d'un lloc a l'altre
senzillament
perquè no n'hi ha
contenidors.
És tan fàcil
i tan ràpid
de dir-ho.
Llavors els que hi ha
són més cars
de dir que el transport
s'encareix
per tant
el producte final
també va més encarit.
Això és el que origina
la inflació.
Un contenidor
ja ho comentàvem
feia un parell
de setmanes enrere.
Un contenidor
que valia
1.500 euros
ara val 10.000.
Clar,
això ha fet
que pugés
el preu
de la mercancia.
No la mercancia en si
sinó el cost
de distribuir-la.
I com estem
en l'aldea global
doncs aleshores
les mercaderies
van amunt i avall
per tot arreu
per tot el planeta.
Aleshores
aquesta inflació
ha generat
que una vegada
que aquesta cadena
de suministres
es torni
a col·locar
un altre cop
a puesto
la inflació
tornarà a anar
o tindrà tendència
a regulatjar-se
sobre el que es preveu
que sobre el 2
entre el 2
i el 2,5%
de fet
del Banc Central Europeu
ja diu
que cap al 2023-24
preveuen
que la inflació
estigui en aquest nivell.
El que també
estan preveient
és que si la inflació
s'enquista
o si
queda
si hi ha un nivell
del 4
o del 5%
han de treure
tota aquesta part
d'aquesta massa monetària
que li havien donat
els bancs
les han de treure
de circulació
perquè no
continuï
la inflació
en quistança
això
què té a veure
amb els
ingressos
de les persones?
Mira
el 2022
no es notarà
tant
senzillament
perquè
la meitat
dels convenis
o la gran
majoria dels convenis
estan fets
amb anys d'antelació
amb la qual
els convenis
aquest any
no pujaran
sobre un 2
o un 2,5%
no pujaran
el que ha pujat
la inflació
això també ajudarà
a que la inflació
no pugi
ah però és que
l'any passat
em va pujar un 5%
a mi em puja
en el sou
un 2
i perdo
poder adquisitiu
si per poder adquisitiu
ja l'has perdut
l'any passat
no aquest
l'has perdut
l'anterior
però si no puja
la inflació
tu tornaràs
un altre cop
a recuperar-te
aquest diferencial
si jo t'augmento
ara un 4%
un 5%
i la inflació
puja un 5%
acabaràs a 0
més val
que estiguis un any
un any
o estiguis dos anys
però que després
la inflació
torni
a nivell normal
del 1,5
del 2
del 2 i alguna cosa
i aleshores
això sí que serà
quan tu
el recuperaràs
és una cosa
que digui-te així
dius
sí, sí
però jo
perdo cèntims
en dos anys
perdrà cèntims
en dos anys
però no te passarà
5 anys
o 7 anys
amb una inflació
molt alta
que aleshores
farà
que tot tipus
vagin pujant
els tipus d'interès
amb la qual cosa
la deuta
es tindrà que pagar
en tipus més alts
els governs
es trobarien
l'obligació
de fer restriccions
a tot arreu
perquè
tindria que pagar
l'interès
de tota la deuta
hem de tenir en compte
que la deuta
del PIB
en Espanya
actualment
està al 122%
i tota aquesta deuta
s'ha de pagar
si puja
en tipus d'interès
puja deute
és a dir
el que em sembla
que sigui només
paraula
la paraula
inflació
què significa
no
la paraula
inflació
significa
que n'hi ha
moltes coses
a darrere
les cadenes
de suministre
el que afecta
als salaris
el que afecta
a les deutes
dels Estats
les deutes
de les empreses
és a dir
tot això
va lligat
i a més a més
està molt correlacionat
aleshores
ara per ara
tots els bancs centrals
el que estan dient
és
o el que estan mirant
de fer és
com baixar
aquesta massa
monetària
en poder dels bancs
per controlar
la inflació
sense
entrar
en una crisi
que en el 2019
ja van pujar
els tipus d'interès
i després va arribar
la crisi
i aleshores
van tindre
que baixar
els tipus d'interès
perquè l'economia
estava frenant
estava frenant massa
de vegades
els bancs centrals
es passen de freno
tot s'ha de dir
però bé
és molt difícil
en macroeconomia
és molt difícil
encertar-lo
ara per ara
tot indica
que està
va en aquesta direcció
primer
segur
com sempre ho fan
sent en la reserva
federal americana
l'ha fet
la que pujarà
els tipus d'interès
que no és que els pujarà
sinó que baixi
que retirarà estímuls
dels bancs
això sí que farà
que pugen els tipus
d'interès
a la que pugen
els tipus
d'interès
fan que les empreses
no puguin invertir
perquè també han de pagar
aquests interessos
i ajusten
més els cicles productius
i és una forma
de lluitar
contra
contra la inflació
la inflació
és una
és una cosa
que no es veu
però es percebeix
què és la inflació
la inflació
és
la diferència
entre l'oferta
i la demanda
n'hi ha més demanda
que oferta
aleshores puja en els preus
no és
la deflació
és el contrari
n'hi ha molta oferta
no n'hi ha demanda
i aquest és el problema
que tenim ara
parlant de la inflació
i aquest risc
que comentàvem també
a l'inici
d'aquest bucle
entre preus
i salaris
hi ha realment
el risc
que passi
i que clar
centraria
precisament
en aquest peix
que es mossega
la cua
de preus alts
però salaris
que no pugen
sí
el problema
del bucle
seria el contrari
seria que
puja la inflació
un 5%
i pugem els salaris
un 5%
amb la qual
l'any següent
la inflació
pujarà un 5%
pujarà un 6%
i trobaràs
que els salaris
pujarien també un 6%
però al cap
de 4 anys
la inflació
no n'hauria baixat
estaria cada vegada
pujant
pujant
pujant
estaria pujant
perquè el diferencial
de la inflació
tu faries
que els salaris
pujessin
el mateix
que està pujant
la inflació
amb la qual
no lluites
contra la inflació
la inflació
continua pujant
per què?
perquè el poder adquisitiu
no merma
els seus ingressos
no mermen
amb la qual
continues gastant
gastant
gastant
però cada vegada
et costa més
però si
te donen
més
més
més
cèntims
doncs tu continues
també
comprant
o gastant
o tal
encara
l'atípic
o el que n'hi ha
a nivell mundial
i ja es veu
que és un estat
quebrat
és Venezuela
que va sortir
aquesta setmana
que havien tingut
un 800%
d'inflació
800%
és una
animalada
no?
bé
és una animalada
és a dir
això significa
un 70%
mensual
és a dir
això què és?
que si tu
més cobras 100
el mes següent
està cobrat
200
és a dir
això significa
que el valor
de la moneda
no val res
al final
no val res
és més fàcil
anar intercanviant
les coses
jo t'hi dono
un pollastre
i t'hi dones
un quilo
de no sé
de lentilles
o alguna cosa així
tornem cap a l'època
mitjabal
no llavors
sí sí
amb aquest tipus
però clar
amb el tipus
d'inflació
que ja ens hem habituat
el problema és aquest
però ara
costa molt
demanar-li
a un treballador
escolta
no te pujaré
els sous
perquè si te puja
els sous
farem el contrari
farem entrar
en aquest bucle
el 5%
d'inflació
el 5%
d'augment
de sous
l'any
següent
què farà
com tu
tindràs poder
adquisitiu
continuaràs
gastant
igualment
llavors
n'hi haurà
la demanda
passarà
sobre l'oferta
aleshores
la inflació
tornen a pujar
i anirien pujant
aleshores
això normalment
no ho fan els empresaris
això normalment
són dictàmens
que ens venen
des de Brussel·les
i Brussel·les
te diu
escoltar
ho hem de fer
ací
tota la comunitat
europea
perquè cap país
no se senti
diferenciat
de l'altre
llavors
sempre
és allò
que diuen
no és que
Brussel·les
ens ha dit
que ho hem de fer
i no ens queda
més remei
sí
no ens quedarà
un altre remei
que lluitar
lluitar d'aquesta manera
encara que ja
estan adelantant
que si
si els convenis
ja estan fets
i pactats
perquè pugi un 2%
ja t'estan dient
que aquest any
2022
no pujaran
els convenis més
no s'adaptaran
perquè si s'adaptaran
els convenis
s'hauria d'adaptar
pensions
i s'hauria d'adaptar
a tot
cosa que no s'ha fet
ja no l'han fet
a les pensions
han pujat un 0,9
van fer una paga
d'un 1,5
una pagueta
no és que van pujar
la pensió
un 2,4
no no no
0,9
i una pagueta
d'un 1,5
és a dir que
ja han tret
poder adquisitiu
els pensionistes
ja l'han tret per aquí
i això és una manera
de lluitar també
contra la inflació
perquè no continuï pujant
si els ingressos teus
mermen
durant dos anys
el teu poder
d'adquisitiu
també mermarà
i això fa
que aleshores
la demanda
s'ajusti més
a l'oferta
llavors la inflació
llavors el que fa
és que tira avall
i se'n va
a uns nivells
amb els quals
una cosa
amb l'altra
es lligarà
però tot
comença
pel tema
de les mercances
el tema
dels suministres
de la cadena
de suministres
que és la que està
des del 2020
que es va parar
doncs és la que està
trencada
i això pensaven
que en un any
2021
podia sovint
però arrel
de la primera onada
segona
ja estem
per la sisena onada
això ha fet
que ha anat
en contra
d'aquesta cadena
de suministres
que l'ha anat
entorpint totalment
i ara per ara
estem en la situació
en què estem
i els pronòstics
tot el pronòstic
indiquen
que pel 2023
2024
segon el Bancentre Europeu
el senyor
de Guindos
ho va
en una entrevista
ho va dir
fa un parell
de 13 dies
que esperaven
que pel 2023
2024
la inflació
estaria
sobre
el cos
aquest del 2%
que és un cos
assumible
per tothom
per l'economia
perquè l'economia
vagi creixent
d'una forma
tranquil·la
paulatina
però sense
grans picos
si hem vingut
de picos
de baixades
d'un 11%
totes aquestes
pujades
també fan
que tirin
els que els preus
s'estirin
si jo només tinc
un producte
tenien dos compradors
al final
és la llei
de l'oferta
i la demanda
el que en pagui
més és el que
se l'emportarà
aquest és el problema
que acaba generant
la inflació
que contra més massa
n'hi ha
contra més cèntims
n'hi ha per gastar
més inflació genera
és a dir
si ara de cop i volta
jo li donguessi
a cada català
li donguessi
el regal
10.000 euros
es considera
que el 20%
l'estalviarien
però el 80% no
el 80%
gastarien
perquè en coses
petites
en coses que necessitarien
per la llarga
o per la
fills
o per qualsevol cosa
això què faria?
faria que automàticament
pujaria la inflació
perquè la demanda
seria contra
alguna cosa
que ha arribat
aleshores
tota aquesta demanda
tiraria
tiraria la demanda
i no n'hi hauria
oferta
suficient
és a dir
que te regalo
10.000
i genero inflació
però és que
al regalar-te
10.000
genera una inflació
que l'any següent
aquest 10.000
gairebé
la meitat
havien desaparegut
perquè la inflació
se les acabaria
menjant
aleshores
seria una cosa
més fàcil
que si te dono
100
no passa res
i t'aniràs ajustant
però això
el que passa
el que està passant
a la massa monetària
d'aquests 18 mesos
que n'hi ha hagut
o que n'hi ha
fins ara
de pandèmia
que ha fet
que aquests cèntims
estan parats
i aleshores
que es vagin bellugant
aniran
a regularitzar
una miqueta més
perquè sí
que estarà creixent
l'economia
sobre el 4-4,5%
El tema
que també
em sembla interessant
que avui no ens dona temps
però potser
per una pròxima secció
un pròxim espai
és el tema
dels contenidors
d'aquest encariment
també
segons t'hi ha entès
també
gairebé 80%
d'aquest mercat
de transports
a través de contenidors
és a dir
d'empreses que paguen
aquest lloguer
del contenidor
per portar
el producte
queda tot a mans
és a dir
aquest 80%
queda a mans
de tres grans grups
que són
Toem Allianz
Ocean Allianz
i The Allianz
que són els que
finalment
de moment
s'estan quedant
podíem dir
al monopoli
de totes aquestes rutes
i dels contenidors
per tant
sembla que llavors
els preus tampoc
no baixaran
per aquesta part
Sí, perquè el 80%
del tràfic
de mercaderies
es fa a nivell marítim
que és el problema
que tot va en vaixell
no va per avió
no va per terra
per terra
és la distribució final
però la mercaderia
en si
va a través de vaixells
però això ho podem notar
i ho podem fer
pot ser interessant
de parlar-ne
ah sí
crec que s'encena a parlar
però potser no es coneix
massa realment
com funciona aquest sistema
o què vol dir realment
que els contenidors
s'encareixin tant
per les empreses
que els utilitzen
per transport marítim
poden preparar-lo
per la setmana vinent
i no hi ha cap problema
el podia tractar
tranquil·lament
Vinga va
la setmana vinent
tractem aquest tema
de contenidors
marítims
i transport per mar
i Rafel
deixem aquí
l'espai d'avui
més o menys
crec que hem resolt
el dubte
de què passarà
si
o què passa
els pròxims anys
si realment
la tendència és aquesta
que la inflació
segueix pujant
doncs bé
ens veiem la setmana vinent
molt bé
per la setmana vinent
ens reunirem
de contenidors
perfecte
que vagi bé la setmana
igualment
adeu
molt bona tarda
que emigna
que emigna
que emigna
que emigna
ser
homeward-bound
i wish
que emigna
era
homeward-bound
home
where my thoughts
escapin'
home
where my music
's playin'
home
where my love
lies waitin'
silently
for me
tonight
i'll sing
my songs
again
i'll play
the game
and pretend
but all my words
come back to me
in shades of mediocrity
like emptiness
and harmony
i need someone
to comfort me
homeward-bound
i wish
i was
homeward-bound
home
where my thoughts
escapin'
home
when my music's
playin'
home
when my love
lies waitin'
silently for me
silently for me
silently for me
home
um
home
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La, la, la, la, la, la, la, la.
Riscalt. Informa-te'n a
canalsalut.gencat.cat
Sistema de Salut de Catalunya
Generalitat de Catalunya
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells, ni les seves històries, caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense edat.
En Bici sense edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada
i depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici sense edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esbert.
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
Doncs ve la Dua Lipa la que ara ens acompanya per parlar de podologia.
Ho fem com cada setmana amb la Teresa Montero.
La saludem perquè la tenim via telefònica.
Teresa, buenos días.
Muy buenos días. ¿Cómo estáis?
Buenos días. Bien. Un poco helados, de frío.
Supongo que...
Sí, la verdad que han bajado mucho las temperaturas, ¿verdad?
Bastante, bastante, bastante.
Pero bueno, si estamos dentro de un sitio calentitos con calefacción, pues se agradece.
Desde luego, yo también estoy calentita.
¿Lo ves?
Y tenemos que hablar de... ¿Qué vamos a hablar hoy?
Hoy vamos a hablar de deformidades digitales, que también son muy típicas en la mayoría de los pacientes.
Mucha gente padece esto.
Son deformidades en los dedos, ¿eh?
Cuando dices digital, te refieres a los dedos.
Eso es.
En los dedos del pie.
Y son los típicos como dedo en garra, dedo en martillo o dedo en mazo.
Tenemos que saber que los dedos del pie, quitando el primero, están formados por tres huesecitos y tres articulaciones.
Que es diferente al primer dedo o el dedo gordo del pie, que solamente tiene dos huesos y dos articulaciones.
¿Vale?
Como Cora, que vayáis entendiendo un poquito también de anatomía.
Por otro lado, después, ¿qué es el dedo en garra?
El dedo en garra es aquel que está...
Las tres articulaciones del dedo se encuentran afectadas.
O sea, el típico que parece como un garcio.
¿Vale?
¿Vale?
Dedos en mazo, vamos a imaginarnos como si fuese el típico mazo de este de madera de picar carne.
¿Sí?
¿Sabes?
Que la articulación que se encuentra afectada es la más cristal.
O sea, la que más está, más tirando la punta del dedo.
Que se asemeja un poco a este mazo que estamos diciendo.
Y por otro lado, tenemos el dedo en martillo, que es aquel que es la articulación del medio.
¿Y las...?
¿Tanto se juro?
Dime, dime.
No, no.
Acaba, acaba.
Lo que te iba a decir es que tanto una como otra, que al final no deja de ser que hay una afectación de ese dedo.
Que eso luego nos va a dar lugar a que tengamos un problema a la hora de calzarnos, sobre todo.
¿Vale?
Yo lo que iba a preguntar es el origen de estas malformidades.
Es decir, deformidades.
Si es más genético o es de nacimiento.
O hay personas que quizá puedan ser más propensas por genética de padres y madres.
Pues realmente la causa principal de esta deformidad es el calzado inadecuado.
Tenemos que tener en cuenta que anteriormente no había en el mercado tanto zapato.
Llevan zapatos muy estrechitos, se lleva mucho zapato de tacón.
Y en los chicos también el típico zapato como más de materiales mucho más duros.
Entonces, yo ahora lo que veo mucho es gente mayor ahora, cuando vienen, que tienen ese antepie triangular, con esa forma de zapato que había antes.
Sí, que tenía como la punta más, sí, como un corte más, que tenías los dedos más apretados, ¿no? Básicamente.
Exacto. Entonces, lo que va a hacer, normalmente, ese tipo de pies, aparte de tener lo que es el juanete, el juanete luego puede dar lugar a esa deformidad.
Porque ese dedo que está deformado también va a irse a montar en el segundo o en el tercer dedo.
Por eso se queda todo como más estrecho en la parte del antepie.
Por aquí tenemos un mensaje que me envían a través de Twitter que nos preguntan si una deformación también se considera cuando te aprieta, por ejemplo, un zapato y, por ejemplo, te aparece ya sea por el dedo, digamos, el índice, bueno, el dedo gordo o el dedo más pequeño y aparece como una, eso sería quizá más un quiste, ¿no? O una llaga o otra deformidad.
¿Pero dónde? ¿En la parte de encima del dedo?
Sí, no, en el lateral, en el lateral.
El lateral también es un tipo de deformidad.
Sí, pues un juanete o un buñonete sería también una deformidad, pero yo me he querido centrar más en la que es más nivel de dedos del pie.
Dale, es decir, el dedo entero, es que claro.
Porque al final el alus, o sea, cuando sale un juanete, tanto en el primer dedo como en el quinto, que también puede salir un buñonete, que se llama, lo que hay en la afectación es que el metatarsiano se ha salido hacia afuera.
O sea, que ha perdido ese ángulo con el metatarsiano que tiene al lado.
Entonces, eso luego lo que provoca es que el dedo se subluce, tanto si es a nivel de la parte del quinto como si es por la parte del primero.
Por eso yo me he querido centrar más en deformidades digitales.
Solamente lo que afecta a los dedos.
Creo que hemos resuelto la duda, creo, ¿eh? No lo sé, si no ya nos vuelve a escribir la usuaria.
Creo que si no, pero si no nos vuelve a escribir eso.
Eso es.
Bueno, entonces, hemos creado que la causa, una de ellas, es un caso de inadecuado.
Por otro lado, también puede ser por un problema muscular o articular, lo que estamos justamente ahora hablando.
Tipo de la aparición de juanetes.
Por ejemplo, un dedo con un pie con mucho puente, ¿vale?
El pie con mucho puente normalmente tiene la característica que a nivel de los dedos hay esa garra para intentar tener más estabilidad.
También, el pie plano, el pie plano también puede dar lugar a que esos dedos puedan tener estas deformidades que estamos comentando.
Y por otro lado, sí puede ser que tenga un poquito de origen, o sea, tenga un factor de origen congénito.
Pero, básicamente, no es la causa más común.
Yo la que más he visto y tal es por parte del calzado.
Claro, pero eso sería, entiendo, otro tema.
Es decir, otro tema serían las deformidades al nacer, ¿no?
Es decir, a causa de la posición fetal.
Eso sería otro tema.
Eso sería otro tema, pero que, bueno, que sí es verdad que puede haber algunos que tengan ese origen congénito o ese origen, bueno, predisponente de hereditario, ¿no?
Luego, también, lo que es importante en estas deformidades es saber si son rígidas o si son flexibles.
Porque el tratamiento va a cambiar.
Una deformidad flexible es aquella que tú puedes manipular con tu mano y dejar otra vez en la posición normal del dedo.
Y la rígida que no se puede, por ninguna de las maneras.
O sea, que se mantiene esa posición del dedo en el suelo.
Entonces, ¿qué es lo que pasa con esto?
Que al tener una deformidad flexible, el tratamiento, te puedes guiar más por tratamientos más conservadores.
Mientras tanto, que si lo hacemos con ganduladas de enfermedad ya es rígida, es muy difícil.
O sea, el tratamiento conservador suele fallar y hay que dirigirse o tratarlo mediante tratamiento quirúrgico.
Precisamente para que lo tengáis en cuenta.
Y lo que es importante, ¿no?
¿Qué es lo que pasa cuando tenemos este tipo de deformidades en el pie?
Vamos a ver el típico callito, la típica hiperkeratosis en el dorso del dedo.
Daros cuenta que es una zona que no tiene ningún tipo de grasa.
Entonces, cualquier rozadura que está en la zona es muy fácil que se pueda llagar o pueda hacer una herida.
Eso es en la...
A ver...
Eso es en todas las deformidades.
Ah, vale.
Que yo clasifico las deformidades del dedo como curiosidad para que sepáis que puede haber varias
y que se escuchan mucho socialmente.
Porque el dedo en martillo se escucha mucho y el dedo en carra también.
Además, es un término que cuando yo utilizo con los pacientes no les parece raro.
Ya lo han escuchado, ¿no?
Porque han dado mucho bombo con eso, igual que cuando decimos un juanete.
Todo el mundo ya entendemos lo que es un juanete.
Entonces, en cualquiera de las deformidades que estamos comentando,
puede dar lugar a eso que estoy diciendo ahora de que tener un ucayo o una dureza en la parte del dorso del dedo.
¿Por qué? Porque está producido por un roce.
¿Sí?
Sí.
Luego, por otro lado, esa que también se puede ver una inflamación de la articulación afectada.
Puede dar también caída a que cuando realizamos un deporte,
que tengamos esa fricción constante del dedo con el zapato y la patatilla y la posición.
Pues yo creo que si estás haciendo un pague, lo estás haciendo un balón techo.
Depende de cómo tengas el pie y estás posicionando tus dedos con la patatilla, te puede doler.
¿Vale?
Claro.
Y, ¿qué más tengo que comentar?
Bueno, y aquellas personas, por ejemplo, yo que sé, que trabajan con botas de seguridad.
Que es esa bota dura, ¿no? Y con punta dura, además.
O las de montaña, por ejemplo, que son botas muy duras para evitar callarroces.
Cuando el dedo sube hacia arriba para poder caminar, porque los dedos se mueven dentro del zapato para que caminemos,
puede dar lugar a estas rotaduras o a este dolor molesto en la zona donde tenemos la deformidad.
Y cuando, voy a hacerte un par de preguntas, nos quedan unos dos, tres minutos.
Quería preguntar también en qué momento una persona se da cuenta de que realmente eso es una deformidad
y no es, quizá lo pueda confundir con un callo o lo pueda confundir con otro tema que piense que quizá no es tan grave
o que no tiene que mirarlo. Es decir, ¿en qué momento realmente tiene la persona que detectar que eso ya es una deformidad?
Primeramente porque la deformidad la vas a ver. Y segundo porque te está doliendo.
Tú cuando, no sé, no sé si nos has fijado alguna vez, yo qué sé, cuando estás en la piscina mismo o en la playa,
hay gente que tiene los dedos muy raros, ¿no?
Sí, bueno, claro, pero tampoco sabes si le pasa. Claro, sí, sí, sí, sí. A vista de...
A vista ya te está diciendo que hay algo que no es normal.
No es el típico pie que tengamos acostumbrados como a ver, pero sobre todo es cuando duele.
Los pacientes suelen venir más a consulta porque hay algo que les está molestando
y no les deja caminar ni tener una buena calidad de vida.
Entonces es cuando ya vienen y entonces les comentamos o les decimos,
mira, lo que te pasa a ti es que tienes esta deformidad digital, te está pasando esto,
se hace una exploración física de la zona y dependiendo si es rígida o flexible,
se le planta un tipo de tratamiento o se le plantea otro.
Y si no cualquier duda siempre, asistir al médico de cabecera o a podólogo en este caso.
Sí, claro que sí. Más que nada porque con un béisguardo el dolor demuela,
el tener un dolor en el pie como que no es muy agradable.
No, no lo es, no lo es.
Venga, no sé si querías añadir algo más, nos queda medio minuto más o menos.
Medio minuto, hombre, para medio minuto te puedo comentar así rapidito.
Pues no sé qué decir, te mire ya.
Mira, cuando tenemos este tipo de deformidades,
una de las cosas que se hace de tratamiento son ortesis de silicona.
¿Prótesis?
Bueno, una prótesis de silicona que se hace a medida para esa persona.
Pero sí es cierto que la gente se piensa que poniendo una ortesis,
como que el dedo volverá otra vez a estar recto.
Y normalmente se utilizan este tipo de tratamiento
para aquellas personas que, para evitar lo que es el roce.
Porque un hueso, un músculo, un ligamento,
siempre va a tener mucha más fuerza que lo que es esta ortesis de silicona.
Esa es una de las cosas que todo el mundo,
no, hazme esto para que el dedo así se ponga hasta.
No funciona así.
Claro, tampoco no somos de plastilina,
no nos podemos moldear tan fácilmente.
Ahora sí que lo tenemos que dejar aquí.
Teresa, gracias una semana más.
A ver si la próxima cita de la siguiente semana
podemos tener también algún oyente o oyenta,
si es que existe, para hacer preguntas.
También en directo.
Nos vemos la semana que viene, Teresa.
Hasta la semana que viene.
Un abrazo grande.
Adiós, igualmente.
I nosaltres marxem, escoltem.
Escoltem, no, escoltant.
Marxem tot, escoltant a Beyoncé.
Això es diu Drunk in Love,
una cançó que canta amb el seu marit, amb Jay.
Sí, i amb aquest tema marxem i ens acomiadem fins demà.
Que tingueu un bon dimarts.
Adiós.
Adiós.