logo

La Justa

Magazín matinal edició estiu de 10h a 13h de dilluns a divendres Magazín matinal edició estiu de 10h a 13h de dilluns a divendres

Transcribed podcasts: 444
Time transcribed: 52d 23h 15m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El resum de l'any a Ràdio d'Esberna.
En només unes hores el 2021 arribarà el seu final.
Ha estat un any realment intens a Sant Just a nivell polític, econòmic, social, cultural, esportiu, sanitari...
I des dels serveis informatius de Ràdio d'Esberna ens n'hem fet ressò parlant amb diferents protagonistes de l'any
i explicant des de la proximitat tot el que ha passat al nostre entorn.
Tot seguit iniciem un nou resum de l'any on repassarem les notícies més consultades cada mes de gener a desembre al web santjust.cat i a radiodesberna.com.
Us parla l'Ua López Ribas.
El projecte de la implantació d'un carril bici que connecti el barri de Maslluï amb el barri sud,
la supressió del control regulat de l'aforament del mercat municipal i el tancament de la tasca dels rifenyos
van ser les notícies més consultades del mes de gener a radiodesberna.com.
El resum de l'any a Ràdio d'Esberna.
La notícia que va despertar més interès el mes de gener va ser l'obertura de la informació pública
del projecte per la implantació d'un carril bici que connecti el barri de Maslluï amb el barri sud,
creant així una connexió amb la xarxa BiciVia a la carretera Reial,
entre el carrer Sagrat Cor i Sant Feliu de Llobregat.
Actualment al barri de Maslluï té una única connexió rodada i just fos salva
tinent de l'Ajuntament de Sant Jús.
Explicava a Ràdio d'Esberna que és necessari trobar vies alternatives
per a connectar el barri de manera segura,
amb altres modes com pot ser l'anar a peu o vehicles com la bicicleta.
Assenyalava que s'està treballant en trobar finançament
i que aquesta futura passarel·la ajudarà a salvar un tros del desnivell
i fer una connexió més amable.
Així doncs es preveu una passera que serà una via peatonal i per a bicicletes.
El recorregut va ser indicat pel regidor de mobilitat Josep Maria Ranyer a les xarxes.
Així doncs aquest neix a Maslluï, al voltant de la Cruïlla,
entre Maria Zambrano i el passeig del camí de Jan Jalabert,
fins a l'avinguda de la Riera en la Cruïlla amb Juan Ramon Jiménez.
Des d'aquest punt aquesta continua per aquest carrer fins a arribar a Indústria amb Salvador Espriu.
El projecte sotmès a exposició pública és el carril bici,
que inicialment està previst que quan arribi a Indústria circularà fins a la carretera Reial,
on connectarà amb la bici via que circula des d'Esplugues fins a la rotonda del Consell Comarcal.
El principal repte, assenyalat per l'Ajuntament actualment,
és superar el desnivell des de Maslluï a la Riera
i anar confluint en un punt que comporti un desnivell de pujada assumible.
La segona notícia més consultada del mes de gener va ser la supressió del control regulat
de l'aforament del mercat municipal,
un fet que va rebre crítiques per part de la ciutadania
i que el portaveu del PSC, Josep Maria Ranyer, va voler explicar a Ràdio d'Esvern.
Va assenyalar que es tractava d'una crítica que té una part positiva,
ja que després de fer una tasca molt restrictiva i controlada,
les persones havien arribat a agafar l'autoconsciència
i la capacitat de discernir per elles mateixes el límit de l'aforament.
Té una part positiva, aquesta crítica, i la vull reconèixer,
i és que la gent, després de fer una tasca, diguem-ne, molt restrictiva,
molt controlada, inclús algú podria dir molt opressiva,
que algú diu no pots entrar, la gent ha arribat a agafar la percepció claríssima
de quan una cosa està molt saturada o quan està poc.
Per tant, aquest és un element positiu, que la gent vegi o es preocupi
de si hi ha molta gent o poca, és un element que és un resultat
del que hem fet amb la fase anterior.
El portaveu del PSC va remarcar que aquest era un tema que s'havia discutit
a la tornada de les vacances de Nadal i que les últimes setmanes s'havia fet
un seguiment de l'hora punta del mercat i de si se superava l'aforament total.
Indicava així que dins l'horari d'hora punta, d'11 a 1 del migdia del dissabte,
l'aforament màxim de 35 persones no se superava més creix,
arribant a un pic màxim de 38 persones.
Reconeixia, però, que un tema que els preocupava
i que no es solucionava amb una persona controlant l'accés a la porta principal
era el ritme d'atenció a cadascuna de les parades, ja que era diferent,
i sí que es creaven aglomeracions puntuals, tot i que va afirmar
que no eren massa grans.
Nosaltres, després de la tornada i quan ha començat aquesta tercera onada
de creixement, que hem tornat a replantejar-lo,
hem discutit aquest tema i el que hem fet ha sigut fer alguns mesuraments
no massa explícits, és a dir, no me'n sentit allò d'una persona
amb uniforme fent-lo tal, però sí hem fet les últimes setmanes
la visualització del que és l'hora punta del mercat
i si es superava molt o poc o no superava els aforaments.
Com a aforament global, haig de dir que inclús el dissabte,
des de 11 a 12 a 31, que és el punt màxim d'arribada,
no se supera més creix el tema de l'aforament.
Si en tenim 30 a 35, em sembla que en un de les puntes
serà 38 o alguna cosa així, un número no exigible mirat.
El que sí que és veritat, i això és molt més complicat
que no es resol col·locant una persona fora,
és que el ritme d'atenció és diferent entre les parades
i això fa que en algun lloc es pugui produir,
no diré ara quin tipus de productes ven allà,
però sí que hi ha en algun lloc que sí que es pot produir
una major concentració, però tampoc és massa gran.
També va recalcar que el mercat tornava a ser un punt de trobada social,
així si durant altres períodes de confinament
s'entenia que només calia un membre per unitat familiar
que entrés al recinte,
el mes de gener tornaven a entrar-hi famílies completes,
un fet que va assenyalar que suposava un escreix de persones
que amb una certa regulació es podria resoldre.
Renyer afegia que es continuaria amb aquesta observació dels límits,
continuant amb el control presencial
que mesura els aforaments en diverses hores.
Així doncs, si s'observava un creixement desmesurat d'aquest aforament,
es revalorarien els controls més estrictes.
Per últim, el tancament definitiu de les portes de la tasca dels rifenyos
després de quasi nou anys de servei a Sant Jus
és la notícia que tanca el repàs del mes de gener.
Vam poder tenir a Ràdio d'Esvern el Jordi,
propietari de la tasca dels rifenyos, conjuntament amb la Dolors.
La tasca dels rifenyos va néixer l'any 2012,
quan el Jordi va quedar a l'atur a causa de la crisi econòmica del 2008.
Conjuntament amb la Dolors,
que havia treballat al restaurant del Parador i el seu fill,
que també tenia experiència en el sector,
van decidir tirar endavant la tasca.
Buscaven un bar que servís com a punt de trobada
per a totes les persones, sobretot joves,
que volguessin sopar a la nit i fer unes copes
on la gent se sentís molt com ho deia a gust.
Així doncs, van apostar sobretot per un servei nocturn.
El Jordi afirmava que amb l'anunciament del seu tancament
van veure els fruits d'aquesta aposta,
ja que moltes persones joves i no tan joves
s'havien acostat per donar-los les gràcies per tots aquests anys.
Jo no vinc del món de la restauració.
Jo, per degut al tema de la crisi del 2008,
vaig quedar matur.
La meva dona treballava a fer el Parador.
Bueno, el pare havia tingut el Parador,
després va treballar al Parador.
El meu fill estudiava i havia treballat en un bar.
Tenien més coneixements, no?
Llavors ens hi vam ficar.
Llavors el tipus de bar és un bar que nosaltres el que volíem
era que la gent s'estigués molt còmoda,
molt ben atesa, que estiguessin pràcticament
com aquell que diu que fos un centre de trobada
de tota aquesta gent que penso jo
que aquí a Sant Lluís és complicat.
Tota la nit, de tots els joves,
que, bueno, on n'entenem?
Podem anar, que puguem sopar
i després del sopar una xerrada
o prendre una copa o prendre més cerveses
i poder estar sense que ens diguin
escolta, ja teniu que marxar, no?
I aquest és una miqueta el sentit
que li vam donar nosaltres al bar,
sobretot enfocar-lo de cara a la nit als joves.
El dia, bueno, el dia a dia és més complicat,
però nosaltres ho enfocavam molt
i crec que, i més ho hem vist ara aquests dies,
que hem tancat,
que la gent s'ha bolcat amb nosaltres,
ha vingut a donar-nos les gràcies,
és el dins que es trobaran molt a faltar,
que era un punt de trobada,
i això la veritat és que ens ha reconfortat molt.
El toc de queda i aquest nou horari els va limitar molt.
El Jordi assenyalava que aquestes noves restriccions nocturnes
van provocar una gran davallada dels seus ingressos,
ja que la gent no hi podia anar a sopar,
i el fet que s'hagués d'estar a les 10 a casa
tampoc convidava anar-hi a buscar menjar per emportar.
El mateix problema van tenir amb l'horari d'esmorjar,
ja que de dos quarts de vuit a dos quarts de nou del matí
quasi bé no hi anava ningú,
i a partir de les nou,
quan la majoria de persones hi podien anar a esmorzar,
només tenien temps de fer un cafè.
Així doncs, amb el comú de les restriccions,
els últims mesos del 2020,
la tasca dels rifenyos estava facturant
un 80 o 90% menys del que facturaven habitualment.
Tot aquest horari per la restauració és brutal,
nosaltres a les 10 de la nit ja hauria d'estar la gent a casa,
aquí la gent no està acostumada,
la gent precisament a partir de les 9 o les 8 i mitja
és quan surt, surt a prendre la cervesa,
o prendre un altre pa, una tapa,
clar, nosaltres hi havíem cap de setmana,
doncs que potser fèiem dos, tres entrepans a la nit.
Per què? Perquè la gent, clar, està a casa,
dius, tinc que sortir ara, tinc que anar a recollir-lo,
haig d'estar abans de les 10 una altra vegada a casa,
doncs ja em quedo, no?
I això és molt prejudicial per la restauració,
aquests horaris.
El de l'esmorzar igual, eh?
Perquè l'esmorzar pensa que és de 7 i mitja a 9 i mitja.
A 9 i mitja.
Clar, de 7 i mitja a 8 i mitja pràcticament no entrava ningú.
a 8 i mitja, a 9 i mitja, bueno, venia algú,
llavors de 9 a 9 i mitja venien alguns paletes,
obrers que hi ha pel voltant unes obres,
però clar, amb aquest temps tan curt,
doncs pràcticament no ni més teníem temps de fer el cafè
i pràcticament ens portaven a l'esmorzar a la casa
per poder-ho menjar més de pressa.
Clar, tot això és un cúmul
que fa que la facturació et baixi
doncs quasi un 80% del que facturaves,
un 90% del que facturaves
i porta a prendre aquesta decisió, no?
El Jordi va explicar a Ràdio d'Esvern
que aquests grups de joves,
que venien no només de Sant Jú,
sinó també dels municipis limítrobs,
d'Espluga, Sant Joan d'Espí,
sobretot a les nits,
s'havien vist obligats a deixar d'assistir al bar.
Aquesta davallada d'ingressos,
sumada al fet que el Jordi va fer els 65 anys el 2020
i això els facilitava la jubilació,
van convidar-los a tancar finalment.
Després d'haver de tancar durant el confinament total
i veure molt reduïdes les seves opcions després d'aquest,
van tenir esperança a l'estiu,
quan semblava que la situació millorava lleugerament
i van poder remuntar una mica les pèrdues.
Quan amb la reentrada de la tardor de l'any passat
la situació va empitjorar amb una segona i tercera onada,
es van veure obligats a seure els tres
i posar sobre la taula números,
prenent així la decisió d'aguantar uns mesos més
observant com avançava la pandèmia.
Veient que no semblava que hi hagués un final pròxim,
van plantejar el tancament per jubilació del Jordi,
un fet que va assenyalar com a una sort
que no tothom pot tenir.
Mira, nosaltres, quan es va prendre les mides últimes,
després de l'estiu,
i del mes de setembre i d'octubre,
vam veure que la situació es tornava a continuar.
Nosaltres vam veure una mica d'esperança amb l'estiu,
però després vam ser,
ens vam sentar amb la meva dona com el meu fill,
que portàvem una miqueta el tema, no?,
tres,
i vam dir, això no té bona pinta.
Tant que sentíem amb les notícies
que hi haurà una altra revifada de l'enfermetat,
del virus,
que el virus tornara a haver-hi una segona i una tercera,
fins a una quarta posició del virus,
i això, esclar,
per conseqüència,
inclús temíem que hi hagués d'haver-hi
un confinament total una altra vegada.
I això ja nosaltres ho vam preveure.
El que vaig fer és, bueno,
em plantejar a casa,
mira, jo he fet 65 anys,
ho vaig fer el mes de setembre,
escolta, aguantem una miqueta més,
i si la situació es complica igual,
doncs,
prenem la decisió,
fem números,
i un jubilo.
Sort, sort,
que he tingut aquesta oportunitat
de poder-me jubilar.
Hi ha molts que
que tenen que aguantar
perquè és la seva fonda de vida,
i ho han d'aguantar
perquè no tenen un altre remei,
per dir-ho d'una altra manera.
El Jordi va aprofitar
per donar les gràcies
per tot el suport rebut
l'última setmana
des del moment en què van anunciar
a les seves xarxes socials
que tancaven definitivament.
Ho ha assenyalat d'impressionant
i emocionant,
una reacció brutal
que no esperaven.
Moltes persones
hi van anar a dinar
i van encarregar entrepans
per acomiadar-se de la tasca
fins a acabar les existències.
Una reacció i un escalf
que va provocar
que tanquessin molt contents
pels vincles creats
amb els clients i clientes,
que els van dir
que no tornaran a trobar
un lloc com aquest.
Amb el seu tancament,
el local va passar a l'ús privat
del propietari
i, per tant,
no hi ha hagut cap altre establiment
que el substitueixi.
I'm nothing special.
In fact,
I'm a bit of a bore.
If I tell a joke,
you've probably heard it before.
But I have a talent,
a wonderful thing.
Cause everyone listens
when I start to sing.
I'm so grateful and proud.
All I want is to sing it out loud.
So I say thank you for the music,
the songs I'm singing.
And thanks for all the joy they're bringing.
Who can live without it?
I ask in all honesty,
what will I be?
Without a song for dance,
what are we?
So I say thank you for the music,
for giving it to me.
Mother says I was a dancer
before I could walk.
She says I began to sing long before I could talk.
And I've often wondered how did it all start.
Who found that that nothing can capture a heart like a man who can.
Well, whoever it was,
Well, whoever it was,
I'm a fan.
So I say thank you for the music,
the songs I'm singing.
And thanks for all the joy they're bringing.
Who can live without it?
I ask in all honesty,
what would I be?
Without a song for dance,
what are we?
So I say thank you for the music,
for giving it to me.
I've been so lucky,
I'm the girl with golden hair.
I wanna sing it out to everybody.
What a joy,
what a life,
what a chance.
Thank you for the music,
the songs I'm singing.
Thanks for all the joy they're bringing.
Who can live without it?
I ask in all honesty,
what would I be?
Without a song for dance,
for dance,
what are we?
So I say thank you for the music,
for giving it to me.
So I say thank you for the music,
for giving it to me.
I say thank you for the music,
for giving it to me.
Aquestes festes omplim de música
les vostres llars.
Escolta a Ràdio d'Esvern
les Nadales de sempre
i la millor música.
Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre
i l'1 de gener
us oferim la millor selecció de Nadales
i música de sempre.
Per Nadal Escolta,
Ràdio d'Esvern,
els 98.1 de la FM
i bones festes!
Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria,
el que aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables.
Curso una FP dual.
Estudio i treballo a l'hora.
Informa't de les preinscripcions
i descobreix el teu futur
a fp.amb.cat.
EFAPRO.
Aviat podràs volar.
Amb el suport de la Fundació Barcelona
Formació Professional
i l'AMB.
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
L'inici del període d'exposició pública
del TEC reforç
de la modificació puntual
del Pla General Metropolità
a l'àmbit de la carretera reial
part de Torreblanca-Canviosca,
el Pla de Vacunació Catalunya
i la Té Mobilitat
van ser les notícies
més consultades del mes de febrer
a radiodesvern.com
El resum de l'any
a Ràdio d'Esvern
La primera notícia més consultada
va ser el 10 de febrer
quan s'anunciava
que el ple del mes de gener
va donar conformitat
a l'inici del període d'exposició pública
del TEC reforç
de la modificació puntual
del Pla General Metropolità
a l'àmbit de la carretera reial
part de Torreblanca-Canviosca.
Això es va fer
amb els vots favorables
del PSC, Esquerra, Movem
i el regidor Notscrit
i els vots en contra
dels grups junts per Catalunya
i la CUP.
Amb aquest acord
es va obrir
el procés d'informació pública
per termini d'un mes
durant el qual
es podien formular
totes les al·legacions
que es considerin oportunes.
Aquestes havien de ser tramitades
i respostes
de forma argumentada
abans que el ple
pogués procedir
a l'aprovació provisional
que en el seu cas
encara havia de ser ratificada
per la Comissió Territorial
d'Urbanisme de la Generalitat.
El principal objectiu
d'aquest planejament
juntament amb els altres dos
que s'estan desenvolupant
o es desenvoluparan
en altres punts
de la carretera reial
era donar compliment
al conveni de col·laboració
per a la transformació urbanística
de la carretera reial
al seu pas
per Sant Jus d'Esvern.
Un conveni
que ha permès
preservar la vall de Sant Jus
com un espai natural
i protegit.
Aquest objectiu
ha estat històricament
compartit
per les forces polítiques
de l'Ajuntament
i amb el suport
de bona part
de la ciutadania.
L'altre objectiu
d'aquesta modificació
era reordenar
l'àmbit
del Consell Comarcal
i el Parc de Torre Blanca,
afectat de viabilitat
pel pla vigent
per així permetre
el desenvolupament
del barri
que creixerà
a un costat i altre
de la carretera reial.
De fet,
amb aquesta modificació
de planejament
no sols no es reduïa
l'espai total
destinat a equipaments
i zones verdes
sinó que s'incrementen
en 692 metres quadrats
i 3.300 metres quadrats
respectivament.
Aquest increment
d'espai destinat
a equipaments
que s'aniran a construir
en funció de les necessitats
està destinat
a fer possible
la ubicació
d'un centre d'urgències
d'atenció primària
de 24 hores
que la Generalitat
haurà de gestionar
i posar en marxa
i també es preserva
l'espai necessari
per ubicar
un centre educatiu
per si la Generalitat
així ho estima pertinent.
El Tec Refosc
que es va posar
a exposició pública
també contemplava
una edificabilitat
màxima
de 6.500 metres quadrats
en un bloc lineal
de planta baixa
més 6 plantes
i amb un màxim
de 73 habitatges.
El 30%
de la promoció
es destinarà
a habitatges
de protecció oficial
amb règim de lloguer.
Ho feia
amb una proposta
d'ubicació paral·lela
als edificis
de la carretera
reial Torreblanca
que millora
la seva integració
en el conjunt
de l'illa
ja que crea
una separació mínima
de 20 metres
de zona verda
en relació
als edificis construïts
i de 25 metres
entre façanes.
La reducció
de l'alçada màxima
de l'edifici
i l'allunyament
dels edificis construïts
és una variació
en relació
al projecte inicial
que cerca
atendre part
de les demandes
formulades pel veïnat.
En tot cas,
l'Ajuntament es mostra
obert
a discutir
amb el veïnat
l'emplaçament final
d'aquesta nova
edificabilitat.
A l'hora,
els 6.500 metres
quadrats previstos
no exhaureixen
la edificabilitat
màxima
d'aquest àmbit
que es situava
en 10.000 metres quadrats.
Aquesta és una altra
demostració més
que aquesta modificació
del pla.
No té una voluntat
estrictament constructiva,
sinó que amb ella
s'ha intentat
mantenir un equilibri
tenint en compte
també el desig
de no densificar
en accés a la zona.
En definitiva,
i tal com ho reflecteix
el Pla d'Acció Municipal,
l'objectiu era
desenvolupar
el Conveni de la Vall
amb el compromís
de protegir
el medi ambient,
evitar l'edificació
del Parc Natural
de Collserola
i promoure
la construcció
d'habitatge
del lloguer social.
És sota aquestes premisses
que s'executa
aquest planejament urbanístic.
També va reunir
moltes consultes
la notícia
sobre el Pla
de Vacunació Català
a l'Ajuntament de Sant Jús
va fer una reunió
amb la doctora Cabeza,
responsable del programa
de vacunació
del govern catalán,
que es va fer
una explicació
de com funcionarà
el Pla de Vacunació
a Catalunya.
Es van ressaltar
dos aspectes
que es tenien molt en compte
d'acord amb el tipus
de vacunes
que hi havia disponibles
en aquell moment.
Aquest tenia en compte
un públic determinat
i un tipus
de conservació determinada
i en funció d'això
era com s'articulava
el sistema.
Ens ho va explicar
a Ràdio d'Esbert
la primera tinent d'alcalde
i regidora de Salut
de Sant Jús,
que fins ara
l'havíem rebut
de manera dispersa,
però ahir ens vam fer
una reunió.
La doctora Cabeza
és la responsable
del programa de vacunació
del govern català
i ahir ens va fer
tota una explicació
de com anirà
la vacunació
a Catalunya.
I és important
que la població
sàpiga dos condicionants
de per què es fa
d'una manera determinada
la vacunació
i no una altra.
És molt important
que aquesta programació
es fa en funció
del tipus de vacunes
que hi ha disponibles,
que cada vacuna
arriba a un públic
determinat
i implica un tipus
de conservació determinada
i que, clar,
en funció d'això
és com s'articula
el sistema.
Es va referir també
a un tema
molt important
que havia de quedar
molt clar
i és que les persones
que havien de ser vacunades
rebien un SMS
al respecte.
Això era molt important
per no saturar
l'administració
mitjançant trucades.
Va informar així
que hi havia personal
de l'Escola Bressol
Municipal Marrex
que ja l'havia rebut
i de la mateixa manera
ho havien fet
membres de la policia local,
professorat de les escoles
públiques
i membres de protecció civil.
Fins que no rebés
aquest SMS
això volia dir
que el teu grup d'edat
o professional
no s'havia activat.
Mitjançant,
moltes casuístiques
s'estaven ordenant
aquests grups
tenint en compte
els factors abans esmentats.
Que la gent ha de saber
és que no cal
que truqui a l'ambulatori.
Si ets persona
que ha de ser vacunada
rebràs un SMS.
Si no has rebut un SMS
no cal que truquis
acabar d'inministració.
Per tant,
si ets una mestra
de l'escola Bressol
rebràs un SMS
i de fet
hi ha personal
de l'escola Bressol
Marrex
que ja l'ha rebut.
Si ets policia municipal
rebràs un SMS.
Els mestres
estan rebent
de les escoles públiques
també SMS,
també protecció civil.
Però la població
en general
fins que no rebem
aquest SMS
perquè ens toca
a nivell d'edat
o perquè estem
en un grup
d'alt risc
per algun tipus
de patologia
que tenim
no ens hem d'amoïnar.
O sigui,
arribar ens arribarà.
Però no hem de córrer
a trucar
ni a col·lapsar
les línies
dels nostres ambulatoris
o del 112
perquè l'SMS
marca el punt d'arrencada
de la teva pròpia vacunació.
Siguis jove,
siguis gran
o siguis un professional.
El teu grup professional
o el teu grup d'edat
s'activarà
en el moment
que decideixi
el govern català
en funció
de la vacuna que tens,
l'edat que tens
i com es pot conservar.
Per tant,
és important,
ens van traslladar
que intentessin
fer-ho arribar,
que a vegades
la gent
li ha arribat
al missatge
de més de 80
i es estan vacunant tots.
No.
Has de ser més de 80
però amb un seguit
de consideracions
vinculades
a la teva vida,
sigui una dependència
o perquè ets cuidador
d'un dependent.
Ara hi ha moltes casuístiques
per la qual pot ser
que en una mateixa sala
5 estiguin vacunats
i 5 no.
En funció d'aquella persona
internament
quina sigui la seva realitat
pot ser que tingui la vacuna
i una altra persona
que pot ser més gran
i no té cap patologia
encara no li hagi correspost
tenir-la.
Per tant,
que ningú
que ningú li agafi pot
i pensi
que no li correspondrà.
Tothom li tocarà
en algun moment o altre
abans del mes d'ajut.
Així doncs,
les persones majors
de 80 anys
que ja s'estaven vacunant
eren només aquelles
amb un grau de dependència
de grau 3,
el grau més alt.
Segons el CENS
que va comunicar
el doctor Moniesa del CAP,
això correspondria
a unes 140 persones
a Sant Jús.
Aquelles persones
s'havien de desplaçar
expressament a Sant Feliu
on es faria la vacunació.
Les persones
que ja s'estan vacunant
majors de 80 anys
són només aquelles
que tenen la dependència
del grau 3.
Per tant,
la gent amb la dependència
més elevada
que tenim,
això implica
unes 140 persones
més o menys
segons un CENS
que ahir mateix
ens va passar
el doctor Moniesa
i aquestes persones
amb dependència
s'hauran de desplaçar
a Sant Feliu
perquè les vacunes
només es poden conservar
en un determinat espai,
s'hauran de desplaçar
expressament a Sant Feliu
després d'haver rebut un SMS
perquè els hi puguin fer
la vacunació.
I el mes de febrer
va tenir molt de ressò
també l'empresa
Soc Mobilitat
que va obtenir
la concessió
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
per gestionar
la T-Mobilitat
i que va anunciar
que el 21 d'abril
seria en teoria
aquest primer dia
en què ja estaria
activada
la nova targeta
de plàstic.
T-Mobilitat
és un nou sistema
de transport
que permet
calcular el preu
del transport públic
de manera personalitzada.
És a dir,
cada usuari paga
en funció
de les seves rutines
de transport,
els quilòmetres recorreguts
i de la freqüència
amb què fa servir
el transport públic.
Es tracta
d'una targeta
unipersonal
que substituirà
gradualment
tota la gama actual
de títols de transport.
A l'àrea de Barcelona
hi ha uns 88 títols
i amb el nou sistema
en quedarà només un.
Aquesta simplificació
afecta també
el sistema actual
de les zones tarifàries
que deixarà d'aplicar-se
tal com es fa ara.
El nou sistema
permet també
aplicar bonificacions
als usuaris
que facin servir
el transport públic
amb més freqüència
i permetrà baixar preus
per desincentivar
l'ús de vehicles privats
en cas d'episodis
de contaminació atmosfèrica.
El primer en poder
utilitzar-les
seran els usuaris
de la T usual
i de la T joves.
Estava treballant
amb l'objectiu
que el 21 d'abril
hi hagués màquines
preparades per admetre
el nou sistema
als autobusos,
tramvies
i estacions de metro
i tren
de l'entorn metropolità.
El projecte de mobilitat
es va adjudicar
per quasi 60 milions d'euros
l'últim trimestre del 2014
a l'empresa
Soc Mobilitat.
El procés d'implantació
dels equipaments
i sistemes necessaris
implica la instal·lació
de 14.000 terminals
a passos de controls d'accés,
màquines de venda
i recàrrega,
equipaments, autobusos
i tramvies
i taquilles.
Un cop finalitzat
va començar
un període de proves
per avaluar
si les màquines
funcionaven.
i recàrrega
i recàrrega
every little bit
every little bit
to find
every little bit
every little bit
every little bit
to find
un kool
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Més informació a la plataforma
santjustmarket.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esbem.
A les portes
de l'Àdio d'Esbem
sintonitzes
de l'Àdio d'Esbem
de l'Àdio de Sant Just
l'Oreta del Bric.1
El mes de març es celebrava l'aniversari
d'un factor que va alterar la vida
de tots i totes i que sense esperar-nos
ho va començar a caparar les notícies
de Sant Just i d'arreu del món.
Entrava en joc un mot fins llavors desconegut
i que ha acabat sent nomenat el neologisme
de l'any, coronavirus. Una pandèmia
que lluny de marxar com s'esperava,
un any més tard continuava ocupant els titulars
principals. Així la tendència
a l'alça dels casos positius a Sant Just
d'Esbem era la notícia més llegida,
però també guanyaven lectors i lectores
notícies culturals com l'estudi sobre
Francisco Cassares, el veí santjusten
que va sobreviure a l'infer de Mauthausen
o la futura nova comissaria per als i les agents
de la policia local de Sant Just
que completaven el pòdium de les notícies
més consultades del mes de març
a Ràdio d'Esbem.
El resum de l'any
a Ràdio d'Esbem.
Una notícia que va tenir molt de ressò
entre els santjustencs i santjustenques
el mes de març va ser aquesta reunió
del Comitè d'Emergències de l'Ajuntament de Sant Just
per analitzar una vegada més la situació epidemiològica
a Sant Just d'Esbern.
Amb una tendència a l'alça que es tornava a reproduir
a l'àrea metropolitana a sud,
amb una taxa de l'1,05 i 26 contagis
comptabilitzats en els darrers set dies a Sant Just,
el comitè insistia en mantenir la cautela
i tenir molta precaució davant de l'augment
de contagis a Sant Just d'Esbern i també la tendència.
A més, malgrat que s'havia estabilitzat
la pressió hospitalària, el nombre d'ingressos
La Generalitat va establir fins a 10 centres
de vacunació Pfizer a la regió metropolitana a sud.
El centre cívic Les Tovalloles de Sant Feliu de Llobregat
acollia la població de Sant Just d'Esbern,
Sant Joan d'Espí, Molins i la pròpia Sant Feliu.
Fins llavors s'havien vacunat
a les persones majors de 80 anys
amb grau de dependència 3, no institucionalitzats,
i els graus 2 i 1 de centres de dia.
Aquestes persones rebien comunicacions personalitzades
on se'ls informava del dia i hora de vacunació
en el centre habilitat de Sant Feliu.
Des de l'ambulatori de Sant Just
es mantenia el contacte amb aquelles persones
que per problemes de limitació de mobilitat
o enllitament del pacient
fos necessària la vacunació en el propi domicili.
L'Ajuntament va habilitar un servei de transport especial
per a les persones que havien de fer el desplaçament a Sant Feliu.
D'acord amb el criteri de l'equip de l'APS,
es podia derivar la persona a un servei de creu roja
o bé al servei de bicicletes
que lidera Sant Just Solidari
a través d'En Bici Sense Edat.
En paral·lel als professionals essencials,
fossin personal de la policia, educació,
de serveis socials o altres col·lectius,
estaven rebent la vacuna d'AstraZeneca
a altres punts de vacunació de la regió sanitària
com la Fira de Cornellà,
l'Hotel L'SV Fira de l'Hospitalet o Bmartorell.
En aquest cas es vacunava a les persones
menors de 55 anys,
donat que la vacuna d'AstraZeneca
no estava recomanada per edats més avançades.
Des de la Generalitat s'enviaven els avisos personalitzats
a la població a vacunar en funció de la seva edat,
patologia o professió.
Es volia insistir en la importància
de no trucar a l'ambulatori per demanar cita,
sinó que la persona rebés un SMS
on se li indicava el dia a hora i lloc de la vacunació.
Així mateix s'informava que ja s'havia començat a trucar
a les persones de més de 80 anys
sense cap grau de dependència.
La situació epidemiològica del moment
marcava un equilibri
que podia bascular a la baixa o a l'alça,
però la Generalitat va optar per flexibilitzar
molt lleument les restriccions per la Covid-19.
Les incerteses sobre la variant britànica
i una estabilització a l'alça de les dades
feien que s'hagués de mantenir la precaució i la cautela
per contenir al màxim els contagis.
De fet, tot continuava igual.
Les excepcions era que a partir de l'1 de març
els centres comercials podien obrir amb un 30% de l'aforament
i utilitzant fins a 400 metres quadrats de la superfície,
obrint de dilluns a divendres.
Es recuperava l'autorització de pernoctacions
en les sortides fora de la comarca de centres docents
i sempre respectant el grup bombolla.
L'increment de l'aforament en les piscines
és el 50% i el permís per fer activitats esportives
grupals amb un 30% d'aforament i amb mascareta,
en equipaments esportius amb ventilació reforçada
i amb un 50% a l'aire lliure.
La restauració continuava en la mateixa situació
d'obertura d'horaris i aforament
i malgrat que els centres comercials poguessin obrir,
no s'havia donat permís per obrir bars i restaurants
en aquests espais.
Aquesta pròrrogada a la resolució
per una setmana i fins al 8 de març
remarcava que no estàvem en un context de desescalada,
sinó que es tractava d'una modificació d'algunes mesures.
S'informava així de la situació de les residències a Sant Jús,
que era bona i continuaven rebent visites.
A l'àmbit escolar,
destacaven dos grups confinats de l'escola a la Miranda.
La resta d'escoles funcionaven amb normalitat.
Des del Comitè d'Embagències de l'Ajuntament
es continuava fent una crida a la ciutadania
per tal que continuessin sent extremadament prudents,
davant de la situació epidemiològica
que continuava amb moltes incerteses
i que no ens relaxéssim
a l'hora de prendre les mesures bàsiques
de seguretat i protecció.
Una altra notícia molt seguida per la població
va ser la possibilitat de consultar de manera online
l'estudi realitzat per Julio Choa i Maria Teresa Cot
sobre Francisco Casares,
un discret veí de Sant Jús d'Esvern
que amb la seva bonomia s'havia guanyat l'efecte
i el respecte de tots els seus conveïns,
els quals pocs podien figurar la tremenda història
que hi havia al darrere d'aquell temps
en el qual encara no vivia entre ells.
Soldats republicà durant la Guerra Civil
amb la derrota final va passar a l'exili.
Internat al camp del Barcares,
es va enrolar en una companyia de treballadors
amb la que va ser enviat a fortificar la línia Maginot,
on va ser capturat per l'exèrcit alemany
quan aquest va envair França.
Després d'un curt perible
per diversos camps de concentració,
va acabar sent deportat al camp d'extermini de Mauthausen,
del qual va poder sobreviure
després d'haver passat 4 anys, 10 mesos i 18 dies d'horror
en un autèntic infern.
Aquest és el relat d'aquella odissea viscuda.
Vam tenir els micròfons de ràdio d'Esverna Julio Ochoa
qui explicava que es va trobar per casualitat
mentre realitzava una altra investigació
amb el document dels catalans
que havien arribat al camp de Mauthausen.
Va ser així com va localitzar el nom
d'un veïs enjustenc, Francisco Casares.
Es va posar llavors en contacte
amb en Jordi Amigó de l'arxiu,
un gran estudiós del tema, i li va explicar
la situació del veí enjustenc.
Va ser en aquest moment el que van decidir
començar a estirar del fil.
Mentre estava realitzant una altra investigació
d'un tema anàleg,
va arribar a les meves mans
un llistat de tots
de catalans que havien estat
deportats als camps
d'extermini nazi.
Mirant-la per curiositat vaig localitzar
a dins d'aquella llista
que n'hi havia un veí de Sant Just.
Caram!
Era una data que per mi era inèdita.
Vaig posar-me en contacte
amb en Jordi Amigó de l'arxiu,
que també és un gran estudiós d'aquests temes,
i li vaig dir, mira Jordi,
he trobat que dins del camp de Mauthausen
n'hi havia tancat un tio que era de Sant Just.
Què em dius ara?
A ell també li anava de noves.
Començar a mirar, a remenar,
és un tema interessant d'investigar,
i a partir d'aquí ens hi vam ficar
a estirar dels fils.
L'inici de la investigació
va ser a partir del seu nom,
que buscant-lo als padrons
van poder descobrir
que havia estat un veí del barri sud,
concretament del carrer Roquetes.
Actualment la família ja no vivia allà,
o Xoa va contactar amb Maria Teresa Cots
per mirar de localitzar-la.
Posant-se en contacte amb veïns i veïnes
que havien conviscut amb aquesta família,
van finalment localitzar els fills
que viuen ara a Olesa i Esparreguera.
També va començar paral·lelament
a estudiar altres vies d'investigació.
Cal veure pels padrons on estava,
sabíem el nom,
pels padrons on podia haver viscut
i tota la cosa,
i el vam localitzar i identificar.
Ara ja no vivia allà la família,
però es podia seguir el fil.
És per això que vaig contactar
amb la Teresa Cots,
gran persona molt activa
i gran coneixedora del barri sud,
aquest senyor havia viscut al carrer Roquetes,
per mirar de localitzar.
Ella va, a través de contactes amb veïns
que encara vivien allà i que havien conegut
amb aquesta família,
va seguir la pista i vam poder localitzar-los.
Aquella gent ara viu en els fills,
l'home ja és mort,
els fills viuen un a Rubí,
l'altre viu a Olesa,
i llavors vam contactar amb ells
i ja per recabar informació.
Paral·lelament amb això,
ja vaig investigar per altres cantons,
no sols hi ha les fonts familiars,
sinó hi ha les fonts documentals,
arxivístiques,
per seguir la pista de trajectòria
que havia seguit aquest home.
A causa de la pandèmia i el confinament,
la possibilitat de mobilitat era molt reduïda.
És per això que va començar a investigar
a través d'internet.
Va ser allà on va descobrir una investigadora
que havia realitzat petites entrevistes
a supervivents del camp de Mauthausen.
Un d'ells era Francisco Cazares.
A partir d'aquest,
Totxo va poder establir uns punts
del seu periple vital.
També es va posar en contacte
amb els arxius alemanys,
generats a partir dels fons de la Creu Roja
quan van tornar tots els repatriats.
De manera on l'any,
hi havia uns quants arxius penjats,
però Atxo es va posar en contacte directe amb ells,
exposant el motiu de la seva investigació
i sol·licitant més informació.
Li van fer arribar llavors
un dossier molt complet i interessant.
Finalment, entre el dossier,
la informació de la família
i també un petit quadern
que la família disposava
a partir d'unes notes
que va redactar una de les joves
que portava per nom,
Iaió Paco.
Atxo tenia suficient informació
per crear un perfil
de la trajectòria de Casares.
Ho va enriquir llavors
amb testimonis d'altres persones
i treballs més generals
al voltant dels camps.
Fruit de tot això,
ha sorgit el gruix
d'aquest treball d'investigació.
Entre el dossier,
la informació que havia obtingut
a través de la família,
resulta que la família,
a més a més,
disposava d'uns petits records
que li havia estat explicant
a aquest senyor
quan era viu
amb una de les seves joves
i aquella dona
havia pres nota
i havia fet un quadern
que es deia
Iaió Paco
on explicava
algunes de les vivències
d'aquest home
en el camp.
Ja era bastanta informació
per fer un perfil
de tota la trajectòria
d'aquest home.
Enriquino llavors,
hi ha bastanta bibliografia
al respecte,
amb testimonis
d'altra gent
que van coincidir
amb el mateix puesto
i el mateix temps
que ell
en els llocs,
arribes a perfilar
quin era l'ambient
que allà s'hi respirava.
Fruit de tot això
i d'unes quantes coses més,
ha sortit
el bloc
d'aquest treball.
Actualment,
el treball complet
es pot descarregar
de manera gratuïta
i amb PDF
a la pàgina web
academia.edu.
En honor a Francisco Cacares
es va col·locar
una llambor
del Pla Castor-Lperstein
a Sant Just
per retre-li homenatge.
Per últim,
la tercera notícia
més consultada
del mes de març
va ser la nova comissaria
per als i les agents
de la policia local
de Sant Just
que s'informava
que estaria situada
a l'edifici
de l'escola d'art
Gràfiques
Antoni Algaró.
Així ho explicava
l'alcalde Joan Basaganyes
en una entrevista
a Ràdio d'Esvern.
Explicava així
les contractacions
d'urgència
que s'havien vist
obligats a fer recentment
per tal de poder complir
les expectatives
de seguretat ciutadana
previstes en el municipi.
L'alcalde explicava
que amb la baixada
del turisme a la capital
la petita delinqüència
ha trobat un lloc
en les àrees
que la rodegen.
Per aquest motiu
des de l'Ajuntament
s'havien vist obligats
a ampliar la borsa
d'agents locals
del municipi
que ja es va tancar
el passat mes de febrer.
i properament
això ha provocat
que la comissaria actual
situada a sota Can Ginestà
s'estigui quedant petita.
El segon objectiu
era també aconseguir
incrementar
el nombre de dones agents.
Amb aquest motiu
s'ha previst que una part
de l'edifici
on hi ha situada
l'escola d'Arts Gràfics
Antoni Algaró
que no necessita l'edifici
en la seva totalitat
es destini
a aquesta nova comissaria
que compliria
el ràtios d'agents
per metre quadrat.
Gràfics
Gràfics
Gràfics
Gràfics
I'll give it to me, I'll give it to you
I know what you want, you know what you do, baby
I'll give it to me, I'll give it to you
That's all you do
Shh, mommy, listen
I feel your love for me, baby
And how it moves through you
I've been longing for the moment
To talk the truth to you
Listen, I'm never home
I always get up and go
Putting you through the unnecessary
Rigor, my bro
I never meant to put a thousand pounds of stress on your head
I love the way we sleep
And how we always cuddling back
Baby, I stay embracing your patience
Shudder your tears with me
I ask you, my mommy, please continue to bear with me
We started out broke, constantly on the road
Cutting up in the streets like we would never get old
Went from loose-season buses
And 50s and Solas and Novas
To Hondas, to Lexus, to Rovers
Mad years passed, still got each other back
Work is pouring up and screw none of these industry cats, boy
We like skull and molder
Walking shoulder to shoulder
Milking his cane, watching our scenes getting older
Baby, if you give it to me
I'll give it to you
I know what you want
You know I got it
Baby, if you give it to me
I'll give it to you
As long as you want
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit