This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
10 i 17 del matí, avui anem una mica endarrerits en el temps, en el temps, en qüestió de temps,
perquè, com heu pogut comprovar Catalunya Ràdio, s'han allargat gairebé sis minuts abans de fer la connexió amb el botlletí informatiu.
O sigui com sigui, us torno a dir aquesta frase que portem tota la setmana dient, la que és Bons i Grisosos Dies.
Avui, 25 de novembre, us comentem el sumari pels temes que us portem preparats per avui,
i molts d'ells enfocats, precisament aquest dia, contra la violència de gènere.
Començarem, com sempre, amb aquesta primera aura més informativa.
Llegirem les notícies del nostre municipi amb la Lua López i també les portades dels diaris Ara, l'Avantguàrdia i el periódic.
Repassarem també, com sempre, la previsió del temps amb el Carles Rius.
A veure quina quantitat d'aigua hem recollit a Sant Just, perquè aquesta nit, Déu n'hi do, no sé si ho haureu escoltat,
però semblava que caia el cel.
Per cert, que no us hem explicat o dit la cançó que obria avui el programa,
i és que hi ha un munt de cantants que composen aquest Fills.
Ells són Calvin Harrells, Farrell Williams, Katy Perry, Big Sean i Fang Wo.
I en qüestions d'aquest 25N abordarem, a partir de la segona hora,
la violència de gènere des de la perspectiva de les dones migrants als camps de refugiats.
On farem amb la Mònica Perrà, ella és l'autora del llibre Migrar i resistir,
en el qual s'integren algunes de les experiències i vivències de dones, com dèiem, migrants.
Seguirem parlant també amb Oriol Saneuja, també ho farem enfocant llibres,
és a dir, tractant llibres relacionats amb aquests temes de violència de gènere.
I abans que toquin les 12 del migdia, farem una breu entrevista a Laia Flotat
sobre un tema que, doncs bé, avui sabrem gairebé en primícia des d'aquí, des de Ràdio 2B.
Laia Flotats, portaveu del PDeCAT, aquí a Sant Just.
I saltarem a la tercera i última hora per seguir parlant d'aquest 25N.
Ho farem amb la Desiree Triller, ella és advocada especialista en temes de violència de gènere,
violència mascrista, i precisament amb ella parlarem d'aquest procés jurídic
que passa a una dona que ha patit aquesta violència de gènere,
quins són els passos que ha de passar i quina és la seva situació davant de la justícia.
I acabarem avui també parlant amb una altra dona, ella és la Vanessa Montserrat.
Saltarem, però, un tema una mica més desvinculat d'aquest 25N,
i és que ho farem parlant de les novetats a les xarxes socials.
Soc llavor, soc planta, soc flor.
Soc la llavor que desperta el teu amor.
Soc la llavor que està a prop teu.
Soc la llavor del canvi i la transformació.
Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure.
Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor.
Fem créixer el verd.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Abans de repassar les notícies del Dia amb la Lua,
escoltem aquest tema, es diu Better Days,
és de Naked, Mea Moller i Polo G.
Ja, I've been feeling jaded, don't know how I should play it.
Tell me how to play it.
Now you, you've been moving on.
Let me know, can I come along?
Since you're gone, always been so long.
On my own, my own, my own, my own, my own.
Living in the hate, staying in the shade.
All I do is sit around and wait for better days.
I could use a break, can I get an amen?
All I do is sit around and wait for better days.
Can I get an amen?
Introverted, can't make friends.
Pray for better days, now it's 300K when my day ends.
Do you remember last night, cause I blacked out?
In that all white dress with a back gown.
Said be careful with her heart, cause it's fragile.
And thinking about her past, make her lash out.
See with me, it ain't no worries at all.
Any problem, I be there in one call.
If we like, dear, you my dog.
Fent of you, hang pictures on my wall.
Roll one, let's get high tonight.
Backseat, Maybach, lavish life.
Chillin' with the stars like a satellite.
AP on my arm, and it's shining bright.
Living in the hate, staying in the shade.
All I do is sit around and wait for better days.
I could use a break, can I get an amen?
All I do is sit around and wait for better days.
Sit around, sit around and wait for better days.
For better, better, better days.
I can't use a break.
Better, better, better, better.
For better days.
All I do is sit around and wait for better days.
There's a place I go to.
Ara sí, arrenquem amb les notícies del dia 10 i 24 del matí.
Bons i grisos i plujosos dies.
Again.
Bon dia, Mireia.
Un dia més aquí, veient, contemplant la muntanya de la penya del Moro,
tota gairebé grisota, amb una boira una mica espessa, estic veient.
Sí, sí.
I segueix plovent, crec, eh?
Sí, sí, sí.
No para.
Vull dir que esta matinada, Déu ni yo.
Has escoltat el primer tró?
És que jo m'he llevat de cop.
Bomba nuclear.
No, una bomba, oi?
No, una bomba.
Ho he qüestionat, i tot.
O sigui, a part, entre el primer tró i que ha vingut a posteriori la tempesta,
hi ha hagut com uns instants on només hi ha hagut el tró.
Que rotllo, veies que plovia una mica, però tampoc era res espectacular.
Després ja sí que ha vingut més la tempesta de trons.
No sé que hi ha des d'aigua que tiraven des de dalt.
Exacte, però al principi ha sigut un tró.
En van, pum, pum, pum!
Jo també m'he despertat de cop, jo crec que quasi tothom.
Sí, sí.
Mira que no, suposo que els nens més petits ho passen una mica pitjor,
perquè amb el tema aquests dels trons i aquests sons, doncs et pots espantar.
He de dir que m'he sentit una mica nena petita en aquest aspecte.
És a dir, vaja, no sé, penses que pot haver caigut un llam a prop,
o que pot haver passat alguna cosa, o que no és un llam, encara el pitjor.
Llavors encara té la paranoia a les 4 del matí, o a les dues, no sé quina hora era.
A les 4 i escaig, perquè ho he mirat, sí, sí, perquè després inclús ja ha obert la finestra,
anem a mirar què està passant.
I ja estàs desplantat aquí?
O sigui, no, m'he tornat a dormir després.
Ah, t'has posat a contemplar la...
Bueno, perquè és que després d'aquesta tempesta ha començat a caure pedra d'una manera espectacular.
Sí, pedra?
Jo a la meva terrassa, avui sembla que havia nevat.
O sigui, quan m'he llevat al matí hi havia un raconet blanc de pedra.
Això és poble veí, Sant Feliu Enc, eh?
Sí, sí.
Aquí no ho sé, sí que el so, el so de tocar a la teulada o almenys a la part de sostre,
era de, no sé, semblava amb balins.
Per tant, segurament han caigut.
Sí, sí, almenys Sant Feliu sí que ha caigut i molta pedra, ja et dic.
La terrassa estava ple.
Déu-n'hi-do.
Blanc.
Déu-n'hi-do.
Podries fer-te un mojito així.
Saps que m'estava pensant?
Dic, mira, això depèn de com, al matí, un cafè amb gel?
Mira, un mojito no ho sé, però un cafè amb gel i el reculls, i ala.
Vinga, va, anem molt tard, no per culpa meva, ja ho sabem avui,
però Catalunya Ràdio cada dia s'allarga més amb les tertúlies polítiques.
Així que, bueno, no tenim pressa, però vinga, va, anem a repassar les notícies del dia
amb aquesta gran pregunta de què passa a Sant Just avui, recordem, 25 de novembre.
Exacte, comencem per aquí.
I a Internacional Contra la Violència de Gènere.
Exacte, comencem per aquí, que avui és aquest Dia Internacional Contra la Violència Masclista,
una convocatòria iniciada pel moviment feminista llatinoamericà l'any 1981,
en commemoració de la data en què foren brutalment assassinades les germanes Mirabal.
Les Mirabal eren activistes polítiques que van ser assassinades l'any 1960
per ordres del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.
El 1999 l'ONU va oficialitzar aquesta data, que des de llavors serveix per a fer visible
denunciar i combatre tota mena de violències que s'exerceixen sobre les dones en tot el món
i reclamar polítiques en tots els països per a la seva erradicació.
Sant Just s'assuma avui a les 12 del migdia davant la Casa de la Vila
per fer un minut de silenci, de rebuig a la violència masclista i llegir el manifest.
Aquesta tarda es continuarà amb l'acte institucional davant l'Ajuntament
on es tornarà a llegir aquest manifest i també es comptarà amb testimonis
de dones víctimes de violència masclista i la participació de l'alumnat de l'Institut
i de la Coral Coratjo.
L'acte començarà a les 6 de la tarda a la plaça Verdaguer.
Paral·lelament, a dos quarts de vuit del vespre, Arran Sant Feliu Sant Just
ha fet una convocatòria al parc de Can Sagrera, els nous jovenívols,
sota el lema, ni explotades ni sumises organitzem l'autodefensa.
Tot un Sant Just volcat en aquesta jornada.
Recordem que també hi ha tot un programa d'activitats al voltant d'aquest 25 de novembre.
Algunes d'elles ja han passat, però d'altres, com per exemple avui aquest acte institucional,
també hi ha un taller de defensa personal.
El casal de joves, exacte.
Sí mateix, això mateix.
Després hi ha altres actes, com per exemple la vuitena marxa del Vas Llobregat contra la valència masclista,
que serà aquest diumenge 28 de novembre des del parc de Torre Blanca.
I hi ha un seguit d'altres actes, els podeu trobar publicats al web de santjust.cat
i si no també, crec que el tenim publicat a radiodesvern.com, el programa.
Exacte.
Què més? Vinga, anem cap a altres notícies que també ens toquen avui, 25-ena.
Doncs també obrim amb aquesta exclusiva, i és que el Govern de l'Estat inclourà una partida pressupostària
per a la construcció d'un vial per a vianants i bicicletes que permeti creuar la B23
a l'alçada dels municipis de Sant Just d'Esvern i Sant Joan d'Espí pel seu costat nord.
Actualment, aquest accés recordem que només és transitable en cotxe,
ja que aquesta via de connexió al pont de l'autopista no està habilitat per a vianants ni ciclistes.
L'Aia Flotat, regidora de Sant Just d'Esvern i consellera comarcal de mobilitat del Baix Llobregat,
ha assolit aquesta inclusió als pressupostos de l'Estat de la partida que permetrà la construcció d'aquest pont.
Així es va comunicar ahir en una roda de premsa del Partit Demòcrata.
L'acord, assolit en el marc de negociació entre el Govern de l'Estat i el Partit Demòcrata
per a l'aprovació dels pressupostos, sorgeix com a iniciativa de la regidora municipal,
l'Aia Flotats, que va elevar la petició al diputat Genís Boadella,
tot explicant la mancança actual pel que fa a la comunicació.
Un cop acceptada la petició, el diputat Genís Boadella va realitzar una reunió
amb la regidora i l'alcalde del municipi, Joan Basaganyes,
a qui van explicar la iniciativa de la regidora de l'Aia Flotats
i en van rebre el suport en nom del consistori i del PSC.
Segons el grup municipal, que ha de terme la iniciativa liderat per l'Aia Flotats,
aquest acord és un èxit del que tots els veïns i les veïnes de Sant Just
en trauran un gran benefici i esperen que la seva execució es porti a terme de forma immediata.
De moment, se sap que la partida pressupostària consta de 5 milions d'euros
que es dividiran de la següent manera.
Un milió arribarà a aquest proper 2022 per començar a fer l'avantprojecte
i els altres 4 milions es preveuen pel 2023, moment en què s'hauria d'executar aquesta obra.
Precisament d'aquest tema en parlarem, atindrem una petita estona,
no sé si ens podem allargar més de 10 minuts per parlar amb l'Aia Flotats,
com dèiem, portaveu del PDeCAT, però en parlarem.
Exacte.
Aquest tema, a veure, ho hem de saber tot aquí a la ràdio, en primícia.
I què més, ens falta una última notícia, Lua.
Doncs també, a part de ser 25 de novembre aquest Dia Internacional,
també és l'últim dijous de novembre.
I, per tant, arriba el ple municipal ordinari.
A partir de les 7 de vespre.
Un dels punts més destacats és l'aprovació de l'inici de l'expedient
per a la contractació de la prestació del servei bàsic d'ajuda a domicili.
Aquest punt també inclou els plecs de clàusules administratives
i de prescripcions tècniques que regiren el contracte i l'adjudicació.
La proposta que se sotmet a votació preveu destinar 837.000 euros anuals
al servei bàsic d'ajuda a domicili
per a un període de dos anys prorrogable a dos anys més.
Encara en l'àrea de serveis a la persona a l'ordre del dia del ple
inclou l'aprovació de la pròrroga del contracte del servei de cuina
de l'escola Bressol Marrex
i la ratificació del decret d'alcaldia
d'aprovació de la pròrroga del contracte del carreu blau.
Pel que fa a l'àrea de planificació territorial, habitatge i medi ambient
el ple votarà l'adscripció al Consorci del Parc de Collserola
de l'ús i la gestió de finques de titularitat municipal
que són propietat de l'Ajuntament
com a conseqüència del conveni de la vall.
La superfície total que passarà a estar adscrita al Consorci
serà de 140 hectàrees
el que representa un 31,65%
de l'àmbit del parc natural
dins del terme municipal de Sant Just d'Esvern.
També hi ha molts altres temes
que podeu consultar a l'acte
que podreu trobar a santjust.net
i recordem que el ple torna a ser obert
amb una limitació d'aforament
de 21 persones de públic
a causa de les mesures sanitàries
però que qui el vulgui mirar
però no es vulgui moure del sofà
també ho podrà seguir
a través del canal de YouTube de l'Ajuntament.
A veure si a casa encara està plovent
i li fa molta mandra bé de sortir al carrer.
Exacte, perquè set del vespre
plujeta, fresqueta
bueno, manta, sofà i et mires el ple.
Com una pel·lícula.
Exacte, a no ser que vulguis intervenir
que recordem que hi ha aquest torn de pregs
i preguntes del final del ple
on està obert a tothom
que llavors sí que...
Tot i que abans, durant la pandèmia
els mesos que no...
Aviaves menys.
Exacte, aquest canal, tot i ser presencial
ja no està obert.
Aquest canal ja no està obert
i per tant, si es vol participar
ja has d'anar a cuerpo presente.
Val, val, val.
Doncs cuerpo presente, vinga,
demà tindrem bona teca també política
perquè sabem que després del ple
el dia del postple
tenim també la primera tinenta d'alcaldia
que és Gina Pol
i també parlarem demà
amb Joan Bassaganyes
amb l'alcalde sobre altres temes
però repassarem també els punts
com dèiem més destacats del ple de novembre
el penúltim d'aquest any.
Sí, sí.
Penúltim del 2021.
Vinga, Lu, anem a fer una breu pausa
perdó, musical
abans de parlar, de repassar
les portades dels diaris.
Sara, tornem.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
10 i 36 del matí, tenim, acabem de presenciar l'UA, un fenomen meteorològic molt bonic.
Exacte.
Fins demà!
Anem a comentar què destaca.
Doncs només destaca una cosa, una única cosa que és la llengua i l'escola.
Ho fan amb una portada que copia una pissarra on hi ha escrit immersió, el que vindria a ser amb guix i hi ha un borrador i immersió està mitjanament ja tatxada.
Diu, davant l'estocada del Suprem a la immersió i la petició del PP d'un 155 educatiu, analitzem la realitat de l'escola catalana i la situació jurídica en què queda.
Aquesta és l'única notícia, ara sé que tinc la portada aquí, l'única notícia que destaca.
Vinga, va, anem cap a l'Avantguàrdia, a veure si el tinc per aquí també, m'està costant avui que es carreguin les portades, ara sí el tinc aquí.
L'Avantguàrdia torna, ui, és ple Nadal, ja, eh? Ja estem a punt de...
Ojo que torno a posar la Maria Carey. Ojo!
Oh no! Ojo!
Exacte, l'Avantguàrdia obre ja amb aquesta fotografia fent referència als més de 100 quilòmetres de llums de Nadal.
Toma allà, el centre de Barcelona va inaugurar ahir al vespre la il·luminació de Nadal, que en guany té dissenys d'Antoni Arola.
També aquest canvi de cicle Berlín. Alemanya obre una nova era amb un govern marcadament ecologista.
El socialdemòcrata Olaf Scholz succeirà a Angela Merkel com a canceller després de tancar un acord amb verds i liberals.
El govern central trasllada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'execució de la sentència del castellà.
Aragonès exigeix a Sánchez que avali la immersió i el PP esgrimeix el 155.
Les ministres d'Educació i Justícia van recordar ahir que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
qui ha de vigilar que es compleixi la sentència del Suprem contra la immersió lingüística a les escoles catalanes.
Anem cap a Brussel·les, que diu que crida a accelerar la vacuna de reforç als més grans de 40.
L'Agència de Salut endureix la posició atesa al deteriorament de la situació de la Unió Europea.
Casado i Abascal donen suport junts a les protestes policials.
Aquests premis Moveo, l'Audi Q4 e-Tron, elegit cotxe de l'any pels lectors,
i per últim una iniciativa judicial ofensiva per castigar el maltractament econòmic de gènere.
Deixa'm dir-te que aquesta petita notícia del vehicle, més votat de... com està això?
Elegit cotxe de l'any, pels premis Moveo, que no sé bé què són, deuen ser uns premis de cotxes.
Val, val, val. Sí, m'imaginem que sí.
No, no, és que m'ha semblat que era com una espècie d'anunci impostat de...
és a dir, propaganda d'Audi, però no, no, vaig veure què són els premis Moveo.
Mentrestant, havent solucionat aquest tema del vehicle, anem a la portada del periòdico,
que de moment és l'única portada que destaca, diguéssim, amb la part més generosa del diari, aquest 25N.
Exacte, ho fa amb una il·lustració molt maca d'una noia alçant el puny de color lila
i ho fa sota el titular, avui ho puc explicar, allò no era normal, era maltractament.
Dia contra la violència masclista, el relat d'una noia que es va escapar d'una relació tòxica.
Aplaudiment unànime, el senyal amb la mà que alerta sobre els agressors.
El català classe, la immersió pendent de l'ordre d'execució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Amb aquesta petita fotografia, corta Berlín, una coalició semàfor inèdita, forma govern després de l'era Merkel.
Accident greu, un mort i tres ferits a la central nuclear d'Escó per una fuga de CO2 i ja està.
Anava a dir, bé, normalment hi ha la petita noticieta de la P del periòdico.
Va buida, avui.
Però va buida, va buida.
S'hauran obligat.
No ho sé.
Han canviat també els colors, normalment estan al revés.
Al revés, no, oi?
Sí, normalment es fons vermell i lletra blanca.
Sí, sí.
Vaja.
M'encanta el nostre punt d'anàlisis estètic, de disseny de les portades.
Crec que poques ràdios faran aquest anàlisi.
Segur.
Doncs l'ho deixem aquí a l'espai, 10 i 40 del matí ens quedem escoltant,
cançons com aquesta, que crec que és la que ens acompanya en aquests pròxims minuts.
i tornem demà divendres per tancar la setmana més plujosa,
almenys, des que hem començat aquesta edició de La Justa des de setembre.
Que tinguis bona jornada, bon, entre comentes, 25 i no.
Igualment.
M'encanta el nostre punt d'anàlisis estètic, de disseny de les portades.
M'encanta el nostre punt d'anàlisis estètic, de disseny de les portades.
M'encanta el nostre punt d'anàlisis.
M'encanta el nostre punt d'anàlisis estètic, de disseny de les portades.
M'encanta el nostre punt d'anàlisis estètic, de disseny de les portades.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
M'encanta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Cool and the gang. Això és Get Down On It.
Ara ho diran Carles.
Bons i de nou grisos i plujosos dies.
Bon dia.
Avui és una mica de tot,
perquè també tenim ullades de sol,
tenim l'art de Sant Martí.
Semblem Londres. Em sento britànic.
Sí, realment era molt curiós.
Ara he tingut que fer un viatge amb el cotxe amunt i avall,
trecint en trastos, i realment era espectacular
veure com feia sol i estava plovent
amb una intensitat bastant forta.
En aquesta última pluja que ha caigut entre les 9 i quarts d'11,
ens han caigut dos litres més a Sant Just d'Esvern.
Com a més, sigui.
Sí, i a més a més...
Perdona, que t'estic tallant avui,
però la pregunta que et volia fer era
quants litres han caigut aquesta nit,
perquè comentàvem abans amb la Lua també,
que sembla que s'hagi trencat el cel
i que tiraven gallades d'aigua directament amb gallades d'aigua.
Sí.
Sembla que hagi plogut una barbaritat de litres.
Ha caigut molta aigua per l'estona
que ha estat plovent amb intensitat.
O sigui, recordem que això ha estat cap a les 4 de la matinada.
Hi ha hagut carrers de Sant Just
que la pedregada ha deixat una mica enfarinat el terra de pedra,
però l'aigua aquella amb tanta intensitat,
i Sant Just, amb aquestes pendents que té,
doncs s'emportava molt ràpid el que és la pedregada,
però han caigut al voltant dels 22 litres per metre quadrat,
entre aquesta nit i el que ha caigut ara aquest matí.
O sigui que durant la matinada ens ha caigut molta pluja,
entre les 4 i les 5 és quan hi ha hagut la màxima intensitat,
al voltant de 17 litres.
Quan tothom s'ha llevat, m'imagino.
Sí, tothom s'ha aixecat de cop perquè això anava acompanyat amb tempesta,
hi ha hagut llamps i trons,
i el primer troc abans de ploure,
doncs ha semblat més una explosió que no pas un tro.
Totalment, sí, sí.
I semblava com que...
Sabem que és un tro, eh?
És confirmat que ha estat un tro.
Ha estat un tro, però el fet és que quan...
O sigui, tu quan sents tronada lluny,
sents el típic soroll del tro, no?
Però quan et cau el llamp molt a prop i toca terra,
se sent més com una explosió que no pas com un tro.
És el que s'ha sentit.
És el que s'ha sentit.
La primera castanya que és com un avís de dir,
ei, que venim cap aquí, estem arrencant des del mar
i venim carregats d'aigua.
Doncs ha passat això.
I entre les 4 i les 5, doncs,
ha hagut una intensitat bastant potent
i realment, parlant d'intensitats,
avui s'ha arribat a gairebé 30 litres per hora.
O sigui que la intensitat era bastant forta.
Penseu que n'hem tingut d'altres més fortes, eh?
Per exemple, a finals d'octubre, cap al 29,
va haver una intensitat de 81 litres per hora.
O sigui que ha estat molt intensa la d'avui,
però n'hem tingut de més fortes aquesta...
T'anem ambientant.
Com que fa tendries que plou ja,
suposo que aquests sons anirà seguint.
Sí, això però va menys.
O sigui, avui el que tenim és situacions
molt estranyes i molt inconexes.
Ara parlàvem d'aquest ruixat
entre quarts de 10 i quarts d'11.
Aquí a Sant Jus han caigut dos litres,
ha plogut amb intensitat,
però és que al poble del costat, a Sant Feliu,
he pogut veure imatges d'una pedregada
espectacular.
Ens explicava la lua, sí, senyor?
Sí, sí, sí, que tenia una terrassa que semblava Nadal.
Sí, sí, o sigui, ha caigut pedra
quan aquí a Sant Jus només estava plovent.
A hores d'ara també continua plovent
cap a bona part del nord del Baix Llobregat
i des del sector mar,
el sol està traient el nas
i això ha provocat fa una estoneta
també que es pogués veure un arc de Sant Martí preciós
mirant cap a tota la serra de Collserola.
A més, ha hagut un moment que era doble arc,
o sigui que realment era preciós
veure aquest joc entre núvols,
estones de sol, ara arriba algun ruixat
i seguirem una mica amb aquesta tònica
al llarg del dia d'avui.
És cert que els mapes el que ens van anunciant
és que tota aquesta inestabilitat
al llarg del dia d'avui
marxarà de les terres del sud de Catalunya,
també començarà a retirar-se de la costa central,
que li costarà una miqueta més,
i això acabarà petant tot aquest vespre,
aquesta nit,
més cap a les comarques de Girona i nord de Barcelona.
O sigui que la tendència
és que hi hagi una progressiva millora
de sud que menor
a tot el que és el litoral català
pel que fa a les precipitacions.
O sigui que avui encara és un dia
molt insegur,
un dia que has d'anar amb el paraigua
enganxat a sota el braç,
perquè en qualsevol moment
podem tenir un ruixat,
tot i que també puguem anar-ho combinant
amb estones de sol.
Una miqueta de tot,
com avui informàvem
a les xarxes socials.
Així doncs, avui és l'últim dia.
Hem de dir també que
estàvem al voltant de 10 o 11 graus a la nit,
i quan ha caigut la patacada de pluja,
hem baixat dels 10 als 7 graus tan sols.
O sigui que ha hagut una baixada de 3 graus
per fruit d'aquest...
que tenim aire fred al salt,
i quan es desploma la pluja
doncs també arrossega aquest aire fred
i fa que la temperatura baixi força.
És a dir, la mínima d'aquesta nit
han estat aquests 7.
7 graus.
7 graus.
Sí, sí, realment força baixa.
Llavors, quan acabi tota aquesta patacada,
que això probablement sigui aquest vespre,
començarem a tenir un temps
una miqueta més estable,
una miqueta més segur.
Això vol dir que demà divendres
creiem que pel matí
anirem amb un bon sol,
amb un cel força net,
tot i que la tarda vespre
es podria tornar a nubular una mica,
però bé, poca cosa,
perquè ja no parlem de precipitacions.
Demà divendres,
com que el sol
traurà una miqueta més al nas,
doncs tindrem una situació
una mica,
podríem dir que més agradable
pel que fa a temperatures.
Ara, en aquests moments,
a Sant Just tenim 9 graus,
doncs bé, demà podríem arribar
als 11 o 12 de màxima
perquè el sol farà la seva feina.
Però, en canvi,
és el que hem anat comentant
durant tota la setmana,
que és bastant probable
que les mínimes
comencin a variar una miqueta
i a baixar una mica
més que no pas en dies anteriors.
Aquesta propera matinada
és bastant probable
que baixem fins als 6 graus tan sols,
o sigui, que serà una nit
que podria ser serena
i la temperatura
es podrà desplomar
amb una certa facilitat
i això anirà més
els propers dies.
Les màximes, no.
Entre els 10 i els 12 graus,
tant divendres com dissabte,
aquests dos dies,
doncs, màximes agradables
i dissabte
és quan ens entra més
aquest vent del nord-oest,
que és un vent
que ens entrarà de nord
a tot Catalunya,
que ve directament
del pol nord.
Aquesta és una mica
l'avís que tenim
de cada cap de setmana
per temperatures fredes.
És un corrent
amb línia recta
que baixa per les Illes Britàniques
i ens enganxa
Catalunya de ple
i això farà
que les temperatures
baixin i molt
arreu de Catalunya.
Quan tenim aquesta situació
de nord,
tot el que és
la cara nord del Pirineu,
quan el vent és fort,
doncs, també provoca
moltes nevades
en tot el que és
la zona atlàntica.
Podríem dir que
parlem del que és
la Vall d'Aran,
el nord del Pallar Sobirà,
també la cara nord
de tot el que és
el Principat d'Andorra.
Allà les nevades
poden ser importants
i, com que el vent
serà prou fort,
també podria saltar
a la cara sud
aquestes nevades.
O sigui, que durant
el cap de setmana
pot haver una mica
d'inestabilitat
a tot el que és
el Pirineu de Lleida
i Pirineu Central.
Tornem a Sant Just.
Temperatures,
el que dèiem,
màximes,
que es mantindran
al voltant dels 10-11 graus
i mínimes que aniran baixant.
Demà divendres,
el que dèiem,
podríem baixar
fins als 6 graus,
però és que la nit
de divendres
i dissabte
ja baixarien cap als 5
i la nit de dissabte
i diumenge
podríem estar
amb un valor
al voltant
dels 2 o 3 graus
tan sols.
O sigui que les mínimes
cada dia van baixant,
cada dia seran més fredes
i tindrem temperatures
de sensació
per sota dels 0 graus
de mínima.
O sigui,
estem parlant
que a les 7 del matí
de diumenge,
per exemple,
tindrem una temperatura
de tan sols 2 o 3 graus.
Els valents
que van a fer esport, eh?
Sí,
perquè hi ha activitat,
oi?
Hi ha una sortida,
un recorregut...
Sí, hi ha una marxa
pel Dia Internacional
de la Ciutat Educadora,
que crec que la marxa
és des del Parador
fins al Centre Cívic
Soledat Sants.
Doncs no suaran, eh?
No, suposo que
hem d'anar ben a brigadets.
Diumenge,
la màxima està prevista
de 8 o 9 graus
tan sols,
la mínima de diumenge,
dilluns,
també serà un valor
que estarà per sota
dels 4 graus,
o sigui que realment
és un ambient molt fred
que, com comentàvem ahir,
es mantindrà bona part
de la setmana vinent
i que continuarem
amb un ambient
més de principis de gener
que no pas
de finals de novembre
o a les portes
del mes de desembre.
Així, resumint
el que estàvem comentant,
avui encara aquesta inestabilitat,
més que inestabilitat,
inseguretat,
perquè podem tenir
estones de sol
i estones de precipitació
fins al vespre,
després ja s'arregla
molt el temps,
ja no parlarem de pluges
divendres, dissabte, diumenge,
parlarem de més sol
i el que dèiem ara
i que acabàvem informant,
temperatures màximes
que es mantenen
però que es mantindran fredes
seran més d'hivern
i les mínimes
seran les que seran
notablement més fredes
que no pas a les últimes nits
i el que dèiem,
com a titular,
la nit de dissabte,
diumenge
podríem baixar fins
a tan sols 3 graus
a Sant Jús d'Esbert
que és un ambient molt fred
perquè a més a més
anirà acompanyat de vent
i aquest vent
donarà encara més sensació de fred.
Totalment, sí, sí.
Vols que et digui
la sensació de fred
que tindríem
si tindríem 3 graus de mínima?
Doncs menys 2,2.
Menys 2,2.
Sí, si el vent es manté
i tota la previsió va igual,
a les 7 del matí de diumenge
la sensació serà
de menys 2 graus a Sant Jús.
Hauríem de veure els valents
que aquella hora
es calça les bambes...
Amb pantalons curts,
ja, pa, cap amunt.
No, espero que pantalons curts
i la gent per fer esport
no em porti
però haurem de veure
els valents
que passen
rambla amunt, rambla avall
per fer de port
a aquestes hores del matí
amb aquestes temperaturas gèlides
també val a dir
que clar, quan estàs en moviment
no tens tant de fred.
No tens tant de fred quan pares.
No, no, no.
Fins aquí el meu anàlisi
de l'esport i el fred
a dins la previsió del temps.
Carles, gràcies.
Com sempre,
i fins demà.
Fins demà i ventres.
Adéu, adéu, adéu.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
.
Fins demà.
.
Fins demà.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
No ajuda gens.
que els homes tenen la responsabilitat de deslegitimar-les.
De rebutjar-ne qualsevol expressió.
I de fer-ho en els seus entorns més propers.
Recorrem que avui 25 de novembre es commemora el dia contra la violència masclista.
I ara sí podem connectar amb la Universitat Autònoma de Barcelona.
Allà hi tenim la Marta Vallès seguint aquests aldarulls que hi ha en aquests moments.
Marta, bon dia.
Com estan les coses?
Hola, bon dia.
El de l'Ull hi ha hagut a primera hora abans de començar l'acta de En Defensa de la Libertat,
organitzat per l'associació S'ha Acabat,
que demana que es normalitzi la presència del castellà a la Universitat Autònoma.
Uns 200 estudiants del sindicat d'estudiants dels Països Catalans
han impetit l'accés a la sala de cinema on es fa aquest acte.
Estan ocupant la plaça cívica de l'Autònoma
i demanen que no es permeti fer aquest acte que consideren un acte de fascisme.
Hem parlat abans que comencés aquesta reunió amb la presidenta del grup S'ha Acabat, Júlia Calvet.
Hem venit aquí, otra vez, a la Universitat Autònoma de Barcelona
perquè no les tenim miedo.
Venim a defender la libertà, la libertà de tots aquells catalans
que sienten acosats dia tras dia per el separatisme més radical.
Defendem a tots aquells profesors a impartir les clases en la lengua que consideren
i també a tots els estudiants que estudien en aquesta universitat
per a poder expressar-se, piensen lo que piensen.
Més informacions amb la Judit Perpinyà.
El govern espanyol es mostra segur que podran convèncer l'empresa Gridwall Motors
per instal·lar-se a les plantes de Nissan a Catalunya.
El fabricant xinès, escollit com a projecte prioritari per la reindustrialització,
posa ara pegues a les instal·lacions que va visitar fa unes setmanes.
Segons ha explicat el sindicat Comissions Obreres, Gridwall Motors les troba petites,
antigues i demana més incentius a l'Estat i a la Generalitat.
La ministra d'Indústria, Reyes Maroto, assegura que podran superar aquestes reticències.
Tengo que decir que el conjunto de administraciones,
tanto el gobierno de España como la Generalitat, estamos trabajando juntos,
estamos sentados en esa mesa desde que conocimos el cierre de Nissan
y eso va a ayudar también porque a los instrumentos que tenemos desde el gobierno
se van a poder sumar también las ayudas de la Generalitat
y creo que podemos estar en condiciones de convencer al fabricante chino
de que la inversión en Nissan es una inversión que va a garantizar también una rentabilidad para el fabricante.
S'estabilitza el nombre de malalts de Covid ingressats als hospitals.
Avui hi ha 4 pacients més, els contagis mantenen les 100 de tota la setmana.
Salut ha notificat 2.000 positius nous i 7 defuncions més.
La incidència acumulada els últims 7 dies supera els 100 contagis per cada 100.000 habitants.
El risc de rebrot puja molt poc, hi volem dir, i queda a 228 punts
i la velocitat de transmissió baixa una mica.
La possibilitat es manté estable al 5%.
Junts carrega durament contra Esquerra el Congrés pel suport dels republicans
als pressupostos que avui passaran sense problemes la votació a la cambra.
Ha estat la portaveu Míriam Nogueres qui ha acusat Esquerra de votar els comptes a canvi de res.
Madrid, Caterina Carmany.
Bon dia. Nogueres acusa Esquerra de regalar els pressupostos al govern espanyol i ho qualifica de sense sentit.
La competició per veure qui s'endú més copets de Madrid ara ens la venen com la nova política i la política de la centralitat.
I termino. No tiene ningún sentido seguir aguantando como nos humillan a cambio de nada.
Regalant l'estabilitat a l'estat espanyol no hi haurà mai independència.
Junts qualifica de pírrica la quota del català que va pactar Esquerra per les plataformes audiovisuals,
mentre que els republicans presumeixen d'haver aconseguit 10 milions i mig per blindar el català el gallec i l'eusquera a la nova llei.
Caterina Carmany, Catalunya, Ràdio Madrid.
La Guàrdia Civil investiga les circumstàncies de la mort d'un bomber de 42 anys ahir a la nuclear Tascó per inhalació de diòxid de carboni.
Tres treballadors més van resultar ferits lleus.
de CO2 s'hauria produït per un error en la recàrrega del sistema contra incendis i els sindicats consideren inadmissible que no es garanteixi la seguretat dels treballadors.
Esco, Anna Farràs.
Bon dia. La Guàrdia Civil s'ha fet càrrec de la investigació de l'accident laboral ahir a la tarda a la nuclear d'Ascó.
Les diligències estan en una fase molt inicial i es començarà a prendre declaració a diferents testimonis per resoldre què va passar.
L'associació nuclear Esco Vandellós s'ha limitat a explicar en un comunicat que mantenen oberta la investigació del succès,
però la UGT exigeix mesures a les administracions per millorar la seguretat laboral dels treballadors.
Catalunya Ràdio, ASCU.
I una notícia que us avança a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio escapçada la cúpula radical dels boixos nois amb 14 detinguts.
La Policia Nacional ha escapçat aquesta cúpula radical en un operatiu iniciat a principis d'aquest mes,
que s'ha saldat amb 14 detinguts i 18 registres domiciliaris en els quals s'han confiscat 10 armes de foc,
nombroses armes blanques i diverses substàncies estupafeïns.
Dels 14 detinguts, els quals s'imputen delictes contra la salut pública,
explotació per la prostitució de dones,
tinença il·lícita d'armes i blanqueig de capitals, entre d'altres,
7 han ingressat ja a la presó.
I els esports amb la Montserratia.
Cinc equips han accedit als vuitens de final de la Champions de futbol a les últimes hores,
són el Madrid, l'Inter de Milà, l'Esporting de Portugal a Manchester City i el Paris Saint Germain.
El City es va imposar 2-1 al PSG i passa com a primer de grup, els francesos segons.
A Madrid va golejar el xèrif Moldau, 0 a 3,
també l'Esporting de Portugal 3, Borussia Dortmund 1,
Inter 2, Shakhtar 0, entre altres resultats.
En bàsquet a l'Eurolliga femenina, victòria de l'Uni Girona,
a la pista vanlandes francès per 71-80.
Alfred Julba és l'entrenador de les gironines.
A Eurolliga sempre ha dit que nosaltres només podem guanyar
partits o competir-los en una de les nostres millors versions,
i aquesta, evidentment, en coses millorables,
però és una de les nostres millors versions.
I a la Champions d'envol derrota europea del Barça,
la pista van líder al Quielche Polonès per 29 a 27.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, són les 11 i 8 minuts. Us informa Lua López.
Després de la celebració de la cursa de carts de coixinets,
han començat les obres per soterrar les línies aèries,
elèctriques i de telecomunicacions del carrer Freixes,
des del carrer de la Creu del Patró fins al carrer del Mercat.
L'objecte de les obres és la millora urbana d'aquest carrer
al barri centre de Sant Just mitjançant la retirada de les línies aèries
i l'eliminació dels postes de les voreres que actualment suporten aquestes línies.
La primera fase d'aquestes obres, la més molesta per al veïnat,
és la de l'obra civil que comporta talls i desviacions per als vehicles
i que es pot allargar fins a finals de gener.
Després, en una segona fase, les companyies s'encarregaran de fer les noves connexions
i la retirada definitiva dels postes que hi ha actualment a les voreres.
Avui és el Dia Internacional contra la Violència Masclista,
una convocatòria iniciada pel moviment feminista llatinoamericà l'any 1981,
en commemoració de l'edat en què foren brutalment assassinades les germanes Mirabal.
Les Mirabal eren activistes polítiques que abans assassinades l'any 1960
per ordres del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.
El 1999, l'ONU va oficialitzar la data que des de llavors serveix
per a fer visible denunciar i combatre tota mena de violències
que s'exerceixen sobre les dones en tot el món
i reclamar polítiques en tots els països per a la seva erradicació.
Sant Just s'assuma avui a les 12 del migdia davant la Casa de la Vila
per fer un minut de silenci i de rebuig a la violència masclista i llegir el manifest.
Aquesta tarda es continuarà amb l'acte institucional davant l'Ajuntament
on es tornarà a llegir el manifest i també es comptarà amb testimonis
de dones víctimes de la violència masclista i la participació
de l'alumnat de l'Institut i de la Coral Coratjo.
L'acte començarà a les 6 de la tarda a la plaça Verdaguer.
Paral·lelament a dos quarts de vuit, Arran Sant Feliu Sant Just ha fet una convocatòria
de Can Xegregre, sota el lema
Ni explotades ni sumises, organitzem l'autodefensa.
El Govern de l'Estat inclourà una partida pressupostària per a la construcció d'un vial
per a avianants i bicicletes que permeti creuar la V23 a l'alçada dels municipis
de Sant Just d'Esvern i Sant Joan d'Espí pel seu costat nord.
Actualment, aquest accés entre dos municipis només és transitable en cotxe,
ja que aquesta via de connexió entre ells, el pont de l'autopista,
no està habilitat per a avianants ni ciclistes.
L'haia flotat, regidora de Sant Just d'Esvern i consellera comarcal de mobilitat del Baix Llobregat,
ha assolit la inclusió als pressupostos de l'Estat de la partida
que permetrà la construcció d'aquest pont.
Això es va comunicar ahir en la roda de premsa del Partit Demòcrata.
L'acord assolit en el marc de la negociació entre el Govern de l'Estat
i el Partit Demòcrata per a l'aprovació dels pressupostos,
sorgeix com a iniciativa de la regidora municipal, l'Aia Flotats,
que va elevar la petició al diputat Genís Boadella,
tot explicant la mancança actual pel que fa a la comunicació.
Un cop acceptada la petició, el diputat Genís Boadella
va realitzar una reunió amb la regidora i l'alcalde del municipi, Joan Basaganyes.
Aquí van explicar la iniciativa de la regidora i en van rebre el suport
a nom del Consistori i del PSC.
De moment, la partida pressupostària consta de 5 milions d'euros,
que es dividiran de la següent manera.
Un milió arribarà el 2022 per començar a fer l'avantprojecte,
i els altres 4 milions es preveuen pel 2023.
I això és tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12 del migdia.
Fins ara mateix.
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari.
i qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis.
25N. Dia internacional per l'eliminació de la violència vers les dones.
Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Parlem doncs ara amb la Mònica Parra.
Ella segurament la coneixereu d'aquest llibre Migrar i resistir.
Històries de l'últim èxode cap a Europa, que el va publicar recentment.
I ens en van fer ressò, de fet, aquí a Ràdio d'Esvern fa, com us dèiem, uns mesos.
Volem parlar amb ella també per abordar aquesta temàtica del Dia Internacional contra la Violència de Gènere
a través d'històries i vivències de dones que han migrat i que també s'han trobat en aquestes situacions de violència de gènere,
de tractar de blanques, de, en fi, tot aquest calvari que han de patir i que encara avui en dia segueix existint.
Mònica, bon dia.
Bon dia.
Bon dia. Gràcies per atendre'ns avui i, escolta, volíem parlar amb tu una mica per abordar aquesta temàtica
també des d'una mirada una mica externa, no només de les dones d'aquí, del nostre país,
que ens puguin tocar més a prop sinó dones que també has plasmat en aquest llibre a través de les seves vivències,
molt crues, la veritat, i que, com deies, és una realitat que encara segueix existint.
Si vols, comencem parlant una mica de quin és el seu viatge o quin és aquest calvari que han de patir quan emigren.
Bé, jo primer de tot us volia donar les gràcies per visibilitzar les dones, que ara per si estan més invisibilitzades que els homes,
però les dones migrants encara més.
Llavors us volia donar les gràcies per posar a la taula tot el periple d'aquestes dones que pateixen en un camí molt llarg.
Podríem dir que el viatge de la dona migrant ja és dur per l'emigració, però encara és més dur pel pàrfit de ser dona.
Elles fugen de molts tipus de violències, per Àsia i la gent que puc per Àfrica, per la part de Líbia.
Llavors podríem dir que la part de Líbia és molt, molt dura la dona migrant perquè passa pels centres de detenció.
És molt dur per tothom, però especialment per les dones, perquè hi ha violacions, hi ha esclavisme, hi ha matrimonis forçats
i moltes de les dones que passen per allà ja no poden continuar el camí perquè les vénen pel camí.
i moltes de les que venen cap aquí estan embarassades. Els seus violadors són totes aquestes dones que arriben i que tenen que parir fills de violadors de Líbia.
Llavors ja com la part més d'Àsia, de les dones que emigren per Àsia, que són les sirianes, les iraquianes, les alcaneses,
que passen per Turquia, que no és un abús tan flagrant, però continua sent un abús perquè són dones que no tenen papers.
Llavors, per exemple, si treballen i els caps abusen d'elles sexualment, no es poden queixar a ningú.
moltes vegades també són obligades a casar-se forçosament perquè no tenen recursos,
per tant maltractes, que les maltracten constantment. Llavors, per tots els camins, els que siguin, pateixen violència, les dones.
I un cop arriben cap aquí, quina és també la seva situació? Després d'aquests calvaris personals, individuals,
que ens afecten, podíem dir, a totes, en quina situació es troben quan arriben a països com Espanya, França, Itàlia?
Bé, si tenen la sort de no haver caigut en mans de trata, que moltes vegades no ho saben ni elles,
i arriben aquí, doncs si se'ls arriba en algun centre que no està ja totalment ple,
perquè els serveis estan totalment col·lapsats, perquè no es volen destinar més diners a totes aquestes persones que arriben.
Llavors, ens veiem moltes vegades en centres a Espanya en què les dones, que han patit ja molt pel camí,
hem de compartir espais amb homes, no?, i totalment, per exemple, sense intimitat,
o que no tenen separadors, encara que estiguin soles, en què els educadors moltes vegades són homes,
i jo considero que sent dones i amb tot el que hem patit tindrien que haver-hi només educadores dones,
i ens trobem amb aquesta situació. I les que han patit trata, bueno, aquest estiu vam anar a Canàries
i ens comentaven, doncs, això, que són dones amb trata, que estan tancades, que les fan circular per tot Europa, no?,
que només estan a Canàries, només estan a Itàlia, només estan a Berlín, no?,
només les fan anar donant voltes per tot Europa, i la cosa és que la prostitució és d'aquí,
o sigui, els que manegen tot això són europeus, llavors és molt bèstia, no?, perquè...
Totalment. Hi ha casos, com deia al principi, no?, que sí que relatat en aquest migrar i resistir,
que tenen noms i cares, i són persones, no?, que els hi han passat aquestes vivències,
que sovint en parlem d'una manera genèrica, no?, però que sí, que realment al darrere hi ha aquestes dones
que realment ho pateixen, i tu ho has viscut, o ho has viscut en el sentit que has escoltat aquestes experiències,
i així ho expliques també en el llibre. Explica'ns alguna d'aquestes situacions que n'has desconegut de prop.
Bé, us puc parlar, per exemple, de la Namja, que era molt, molt jove.
La Namja tenia 19 anys, era molt jove.
Ella, la seva mare, l'havia mort, i viatjava sola, perquè el seu pare les havia abandonat,
per tant, ells havien intentat creuar per Marroc, però no, per Santa Melilla, però no ho havia aconseguit,
llavors va anar per Grècia, Turquia.
I ella era un cas clar de noia, que era víctima de la trata, però ni ella ho sabia.
Perquè en el camí hi havia un home, com que li donava les directrius constantment, no?,
i li enviava diners, i jo reconec que sota la seva innocència em deia, és que hi ha un home que m'està ajudant,
que m'ajudarà fins al camí fins a que arribi a Alemanya, no?
I, bé, això que li enviava diners, que no li permetia, per exemple, si la gent viatjava tota junta amb una furgoneta, amb la màfia,
doncs ella anava a davant amb les dues persones de la màfia.
Jo crec que ella no era gens conscient d'això, no.
I recordo l'última vegada, quan ella ja havia arribat a Alemanya, que vam parlar un dia,
i em va dir que ella estava en una habitació tancada i que no la deixaven sortir.
i clar, jo a més vaig haver dit a ella, vaig trucar i aquell telèfon ja no contesta, o sigui,
l'havia d'entrar el telèfon. I clar, jo, per tot el que em va explicar, vaig tenir que era víctima de la trata, no?,
i que estava tancada i que aquesta era la idea, no?, de facilitar-li tot pel camí.
I llavors, també, potser, la història de la Vinda, no?, que era d'acostada amb el fill,
ella era lesbiana i fugia d'una violència de tots els homes, com acusant-la de, bueno,
que anava pel camí que havia d'anar, que aquella no era la normalitat.
I una dona molt valenta, era molt valenta, que va decidir marxar sola, també.
I, de fet, ella en aquell capítol volia parlar per totes les dones que no ho aconseguien, no?,
que morien al mar, que no podien sortir al país perquè altres homes les ratarien.
I el camí de la Vinda, doncs, és un exemple, també, de violència cap a les dones
que no segueixen com els rols o les normatives d'aquests països.
I llavors, potser, hi ha el capítol de les cinc germanes,
que són cinc germanes entre 8 i 25 anys,
amb una mare sola, perquè el pare s'ho va endur araçat en una presó i mai més va aparèixer.
I tot el camí que van patir a Turquia, on elles treballaven moltes hores, 14 a 16 hores,
i a dues d'elles, imagina't, eren tres que treballaven i dues d'elles
van haver de deixar la feina per abusos sexuals.
perquè, a part, no van poder denunciar, no van poder arreglar en absolutament res,
i una d'elles, que es va casar, va patir una violació,
i que tampoc va poder denunciar, perquè no tens on denunciar.
Metges sense fronteres ja calcula que el 30%, 40% de les dones que estan passant són violades.
El problema és molt mestre, és molt gran, i, bueno, així estem.
Són xifres esgarrifoses.
I ara, avui en dia, encara tenim també aquesta situació a la frontera de Vila-Rússia amb Polònia,
que potser explícitament no es veu, una violència, no?,
però hi ha molts nens petits, hi ha mares, i recordem que les temperatures que tenen allà passen,
és a dir, no arriben als zero graus.
No deixa de ser també una situació, podríem dir, d'un abús humà, humanitari, potser en aquest cas.
Sí, perquè és un abús a nivell de totes les persones que són allà,
perquè estem jugant amb elles com fitxes, no?, és un problema geopolític,
i estan allà, doncs, fent el joc que Polònia, Europa i Vila-Rússia té, no?,
però, clar, s'ha de pensar que allà hi ha dones amb nens molt petits,
i han mort nens congelats, ho hem vist,
llavors no és una violència de gent a l'ensí directa,
però és una violència cap a qualsevol persona,
i més cap a nens superpetitons, que hi ha bebès, ja ho estem veient,
i cap a dones, que els és impossible mantenir en vida els seus fills
amb unes temperatures de menys 10 graus.
És terrible, o sigui.
Cap a quina, com veus, Mònica, el futur d'aquestes situacions?
Perquè sembla mentida que ho estem comentant en ple segle XXI.
Jo no, o sigui, no tinc gens esperança en aquesta Europa,
o en aquest món globalitzat, on hi ha les polítiques de migració,
són externalització de fronteres, militaritzar en comptes d'humanitzar,
crec que és el futur.
No hi ha, no penso que ara diguin tots els governs.
Ostres, tanta gent no t'explica perquè les estem fent d'una manera que no funciona,
i estan fent molt mal a moltes persones.
No, jo penso que va a externalitzar, a pagar més diners,
com s'està pagant a Frontex.
Cada any es tripliquen els números cap a Frontex,
no que és com els militars que estan a les fronteres fins a evolucions en calents.
Tots els diners de la militarització cada vegada són més alts.
No només a Europa, sinó a Sud-amèrica, als Estats Units, a tot arreu.
Llavors, crec que és cap on anem,
i criminalització de migració, de voluntariat i poca cosa més.
No tinc molta esperança en això que han dit.
Tinc esperança en que hi hagi un moviment ciutadà
que mogui tot això i tingui força, però no ho sé.
És l'única esperança que tinc amb el ciutadà de la peu.
Perquè aquí on ens toca més a prop, que encara també veiem notícies
morts de dones a mans dels seus homes,
i aquí encara segueix passant.
I tens alguna esperança aquí, més tocant a casa nostra?
Tinc molta feina, moltíssima.
I, de fet, jo penso que ara anem una mica cap avall.
Perquè, no ho sé, amb rutines, amb coses de rutina,
com l'altre dia vaig agafar el tren tornant davant en Lleu,
que havia anat a presentar el llibre.
I vaig sentir, hi havia un grup de nois i noies, joves, uns 16 o 17 anys,
i vaig sentir una quantitat de comentaris masclistes
amb què tots reien, no?
Elles també, flipants.
o pel carrer, veig una violència cap a nosaltres, bestial.
O sigui, veig com si...
Està com incrementant tots aquests comentaris masclistes,
o actituds masclistes, homòfobes, racistes,
que tot va com en el mateix parc, no?
És com una cosa que...
El que té violència contra les dones
acostuma a tenir violència cap a altres persones.
No és molt curiós.
Doncs veig que això empitjora.
empitjora.
És veritat que veig moltes dones joves més empoderades,
però també veig com l'altre efecte contrari.
I no ho sé, és una cosa que em preocupa bastant.
És com aquesta dreta, no?
Tant extrema a extrema dreta,
que fa com que tots aquests discursos vagin cap al masclisme,
cap al racisme, cap a l'aulofòbia.
I no ho sé.
Hi ha una de les campanyes que ha engegat
el Departament d'Igualtat de la Generalitat,
que el claim és ni violències ni hòsties.
Ja van directament, diguéssim, a cridar, no?
Gairebé.
Mira que la Generalitat normalment
no utilitza aquest tipus de llenguatge,
però ja n'estem fartes, no?, d'aquesta situació.
Sí.
És que, clar,
ens en despertem cada setmana amb dues o tres persones.
No, hi ha mortes o dones mortes.
És que és terrible.
No només les dones, sinó els fills, també, moltes vegades.
violència cap als fills per fer mal a la dona.
És que és molt escandaloso el que està passant.
I llavors és veritat que hi ha com un sentiment ja de molta impotència
i de molta ràbia, no?, de dir, bueno,
és que què haurem d'anar a hòstia al carrer al final?
Perquè, clar, no podem permetre que això ens estigui passant.
li passa a la teva veïna i potser la setmana que ve et passa a tu
que t'agafen pel carrer i et violen i et maten, no?
Aquestes violacions amb manada, com la d'igualada, no?,
com ja continua passant amb uns jutges que no penalitzen
aquestes barbaritats com ho haurien de fer,
doncs arriba un moment que com a dona tens una impotència i una ràbia
que és, bueno, sí, al final haurem d'acabar a hòsties, no?
És realment patètic, encara que avui en dia...
Ui, perdó, perdó la veu.
Encara avui en dia hi hagi dones que puguin tenir o sentir por en algunes situacions, no?
I jo mateixa n'exposo una.
Vaig anar a Barcelona aquesta setmana a casa d'una amiga un vespre a nit,
que plovia i just quan vaig entrar a la porteria
aquesta situació que a vegades es dona, que tu ja estàs dins i ja estàs tancat
i veus que ve algú que no saps qui és
perquè, aunque tu no vius en aquell edifici, no saps si és un veí o no.
Però, en tot cas, com per educació, tu acabes obrint la porta, no?
I el primer pensament, almenys que em va venir a mi, va ser
no sé qui és aquest home, no sé si viu aquí o no viu, perquè era un noi semijove,
però se't desperta una por a dins i sembla una mica surrealista, però és així.
Sí, sí, sí. Jo als homes sempre els dic, és que sortir de nit per un home no és el mateix que sortir de nit per una dona.
O sigui, tots els mecanismes que tenim al cap nosaltres per pensar com arribarem a casa, com ho farem,
tenen. I tu surts amb això integrat al cap, per exemple.
Quedes amb unes amigues per sopar.
Doncs hi ha whatsapps, lives, oberts de totes per saber on estem fins arribem a casa.
Avisar les amigues de que estem a casa i no arribem a ser.
La típica pregunta de has arribat? Estic segura que entre homes aquesta pregunta no se la fan.
No, clar que no.
Vaja, no conec massa que se la facin, eh?
Clar que no. I a més per no parlar del camí que vas, que si ve un home ja vols camíes de cera
o ja penses, hòstia, fa una mica de por, el que dius tu, obri la clau i si puja amb algú tu ja cagada de por
o mirar enrere sempre. Si ve algú...
I els meus amics sempre els dic, és que no us podeu imaginar amb la quantitat de coses que nosaltres sortim al cap,
amb el cap quan sortim a les nits. És que és tremendo.
Totalment, totalment. Esperem que el futur no sigui, podríem dir, tan cru com el que de moment ens imaginem, Mònica,
tan cru o amb poques possibilitats de millora. Això sí que és veritat.
Però sí que és cert que, i com deies abans, s'acaba convertint en una espècie de lluita gairebé ciutadana
perquè tampoc no està tot a les mans de les institucions o dels poders,
sinó que també està a les mans de la pròpia ciutadania. De la manera com nosaltres també parlem aquestes coses,
les comentem, donem veu a les dones que ho han passat, les escoltem, es comparteix.
Jo crec que a través d'aquest teixit sí que s'expandeix més, podríem dir, aquest moviment
o almenys que se sàpiga, que es conegui, que se'n parli, que no sigui un tabú.
Sí, és veritat que ara, o sigui, obertament parlem de moltes més coses, les dones, penso,
i tenim menys por a expressar el que ens passa o les pors o els traumas que tenim moltes persones,
coses que ens han passat en el passat. Hi ha menys por, però falta camí per fer.
Falta també, penso, molt els homes que ens acompanyin també en aquest camí
i també han de treballar tota la seva masculinitat i també mirar com ells poden ajudar amb tot això,
que és estar al costat i acompanyar-nos, bàsicament, no agafant ells la veu, no,
acompanyar-nos en aquest procés i amplificar aquesta xarxa i caminar tots i totes cap endavant
i veure com intentem, si més no, minimitzar totes aquestes morts o violacions
que ens despertem cada setmana.
Sí, que al final ens acaben normalitzant de tant que se'n parla, i al contrari, hauria de ser l'excepció.
Sí, i el que em fa molta por és que, com que no hi ha penes exemplars,
els nois joves, sobretot, es pensen que fer això, que violar cinc nois amb una noia, no passa res.
No passa res. No et passarà res, no?
Llavors, tot aquestes nois joves pujant amb aquesta idea, no?
Totalment retalimentada pels jocs amb els que juguen o la publicitat masclista.
És una bomba, això de la llotgeria.
I, bueno, molt home, jove amb aquesta idea, no?
Totalment. Doncs Mònica, t'agraïm enormement que hagis passat per aquí pel programa,
fet aquest petit debat mano a mano aquí a Ràdio Desbend,
perquè, com dèiem, durant aquesta setmana volem abordar aquesta temàtica
des de diferents punts de vista, ja sigui en format tertúlia, entrevista,
o punts de vista o situacions diferents.
Així que t'ho agraïm també i recordem també aquest migrar i resistir,
aquest llibre, on aquestes històries de la Namja, la Vinta,
aquestes cinc germanes que van patir també abusos sexuals, les expliques.
Situacions molt crues i dures, però reals, igual que el que estem fent ara,
a parlar d'aquest tema, marxem i ho farem escoltant precisament
aquesta promo que comentava que ha fet la Generalitat sobre aquest 25N.
I l'escoltem tots. Mònica, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres. Adéu.
Adéu.
T'he dit que no em venia de gust.
com estic, ara no em pots demanar que pari.
Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes
que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis.
25N. Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència vers les Dones.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
En tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica
i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Ràdio Taspers, 98.1.
Ràdio Taspers, 98.1.
Seguim dedicant aquests espais a temes relacionats amb la violència de gènere,
violència masclista.
Precisament avui, 25 de novembre, anem de parlar des d'un punt de vista també literari,
com no podíem comptar amb la presència, tot i que telefònica,
amb l'Oriol Saneuja, que els saludem.
Oriol, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, Oriol.
Dic que hem de seguir comentant aquests temes, com bé deia en aquest Dia Internacional
contra la Violència de Gènere i ho farem a través de llibres que parlen de dones,
potser de patiment o de desamor o de situacions no massa fàcils per elles.
Sí, sí, sí, llibres relacionats amb això i en aquest cas han estat,
ens els han recomanat persones i dones que estan relacionades amb tot aquest món
a nivell laboral, a nivell de treballar fent assistència a les dones que reben violència de gènere.
Doncs encara ens ho prenem, diguéssim, amb més justificació, diguéssim, amb aquestes recomanacions.
I per quin comencem?
Doncs mira, hi ha una autora que té dos llibres, un envasant pensat o dedicat
o amb el prisma de dona i l'altre amb els prismes dels homes.
És de Coral Herrera, que és una escriptora i comunicadora feminista
que és coneguda pel seu anàlisi i crítica sobre el mite de l'amor romàntic, no?
Allò que ens ensenyen a les pel·lícules i que tant ho han posat pels aires a Hollywood
i segurament també l'educació més clàssica que hem rebut, la societat on vivim avui en dia, no?
De l'herència religiosa de la que partim i de l'educació que hem rebut durant molts anys.
D'aquí ella fa, els llibres que ha destinat a les dones és Mujeres que ja no sufren por amor.
El que planteja és aviam si d'una vegada per totes ens oblidem d'aquell mite del príncep blau
que apareixerà a les nostres vides però que al final segurament està més en els nostres somnis, no?
En els somnis de les dones, en aquest cas des de la vessant de les dones com diem, que no la realitat.
I que moltes dones pateixen perquè aquest amor somiat, aquest home idíl·lic no apareix i no existeix
perquè realment és que no existeix. Al final tots som humans, tenim les nostres coses
i tant homes com dones, aquí sí que per més que el llibre ho diguem basant de dona,
les persones no hem de buscar aquest príncep o aquesta princesa blava perquè no existeix.
Tots tenim els nostres defectes i les nostres coses.
Aquesta mitja, media naranja, no? Que també se'n parla o que sovint no sembla...
Tienes que encontrar tu media naranja o quieres encontrar, no?
Sembla que ens falti alguna cosa si no tenim parella, no?
Sí, sí, correcte.
Indistintivament del sexe, però del tipus de parella, eh?
Sí, sí, i si la trobes, al final no és aquella mitja taronja que coincideixes amb tot.
Al final, en una relació, sigui com estigui formada la parella, sempre hi ha els ibaixos i els roces, no?
Perquè cadascú té opinions i maneres de veure les coses segurament,
o en algunes coses diferents i la qüestió és arribar a un intent, com tota la vida, al final, eh?
Sí, i tant, i el dia a dia i les situacions que cadascú a nivell personal va passant o va patint,
doncs al final, si les comparteix a casa, no?
Amb la parella, doncs també fan...
Poden provocar alguna...
No ho sé, algun rifirrafe o alguna situació d'aquestes,
però en definitiva sí que és cert que desfer aquest mite de l'amor romàntic
tampoc no és massa fàcil, perquè és el que comentaves, no?
Tant a les pel·lícules anant potser més als Estats Units,
però com els contes Disney mateix, no?, aquests contes amb final feliç, no?,
sempre hi ha aquest amor aconseguit, assolit i gairebé perfecte,
i sense anar més lluny, les xarxes socials, no?,
que també sovint ensenyen unes relacions que, a vista de persona que no coneix què més hi ha al darrere,
pot ser molt complicat entendre que allò és una relació real i no només la imatge.
Sí, sí, exacte, igual que... i precisament la imatge, també.
Ara parlem de les relacions, però els mites del cinema o de les xarxes socials
també ens ensenyen la perfecció a nivell físic, no?,
que això també seria una altra història a comentar,
però una miqueta del mateix lloc, tot això també fa patir.
I, de fet, el que es diu d'aquest llibre, aquest llibre el que és,
és una invitació a patir menys i gaudir més de l'amor, no?,
al final tot això que estem parlant és això, patir menys i gaudir més.
I que els rols que antigament ens tenen marcats com a mos i dones,
que no sigui això i hi hagi una rebel·lia, en aquest cas per part de les dones,
per avançar cap a la llibertat i deixar-se d'aquests rols típics que parlem.
O sigui que, digue'm, perdona.
No, anava a dir, aquest és des del punt de vista de, diguéssim, de dones, no?,
perquè comentaves que Colón Herrera n'ha tret dos, no?,
és a dir, té dos llibres que tracten d'aquest tema d'amor des d'una vessant femenina,
per entendre'ns, i una vessant masculina.
Entenc que aquí defensa més aquest patiment per amor que es desmitifiqui, no?,
aquesta relació romàntica i per part de l'home, o per part del costat masculí, diguéssim,
de quina mareu afronta.
Doncs el títol del llibre, per part dels homes,
Hombres que ya nos hacen sofrir por amor.
Ho diu tot, això ja.
Exacte, exacte, sí, sí, sí, sí.
I ens indica que, al final, l'home mascle, la masculinitat patriarcal,
tal com la tenim entesa, és una cosa que es va fent, es creix,
que no es neix d'aquesta manera, sinó al final és la teva educació,
va parar al mateix lloc, al final.
L'educació i els valors i el que ens ensenyen, ens han portat a aquest patriarcat,
doncs explica com els homes, al final, també es rebenin contra aquest patriarcat
i trenquin les normes d'aquest patriarcat i, al final, tornar al mateix lloc.
que ells, en aquest cas, els homes, no fer-nos, en aquesta imatge que tenim entesa,
que ha de ser l'home, i fer patir la dona, no?, en aquest cas.
Al final és això.
Els dos llibres vistos des d'una vertent i des d'una altra,
i en aquest cas, en aquest llibre, Hombres que ya nos hacen sofrir por amor,
potser la relació que tenim els homes amb el feminisme que ve i amb el feminisme que s'ha gestat, no?,
i implicar-nos i més, i segurament aquesta implicació,
també porti a desmitificar i a trencar, no?,
aquestes lleis o aquestes regles del món romàntic.
Al final és la crítica al mite de l'amor romàntic.
Al final també una de les preguntes que ens hauríem de fer
és si realment la part, diguéssim, més masculina o el sector d'homes,
realment la implicació que tenen en aquest moment feminista
és el que hauria de ser, o si més no, quin és el seu punt de vista, no?,
és a dir, davant d'aquesta situació, que haurien de ser també parts,
és a dir, partíceps, no?, és a dir, és qüestionar-se quin és el seu paper.
Bueno, el vostre.
Sí, sí, i molta part, sí, sí, el paper de l'home és molt important.
Jo crec que és el punt, segurament, que falta més treballar i educar més.
Jo crec que hi ha molta part d'home,
Perdoneu, eh, que aquests canvis de temperatures i dies...
Que problema.
Estic tocat avui.
El que deia, segurament aquesta part de fer integrar els homes
que siguin integrats d'aquest moviment feminista,
hi ha molts que no s'hi han sentit integrats
i segurament és una part que hem de treballar tots en comú
de quina manera podem integrar tota aquesta part d'home
que sembla com si...
Jo crec que hi ha molts que sembla com si això ni els hi anés ni els hi vingués.
Sí.
Al final formem part tots d'això
i estem tots a l'ull del huracà d'aquest tema.
Sí, totalment.
També sí que és cert que hi ha temes que són una mica potser més culturals
o més...
Suposo que és on surt més la virilitat o aquesta masculinitat més animal, no?
Com, per exemple, que un home tingui una dona com a cap, com a jefe, no?
És a dir, que sigui una superior seva, no?
Que sovint i potser en algunes sèries
inclús es veuen comentaris d'aquests de
a mi no m'aixafarà ella, no?
O no passarà per davant o no deixaré que aconsegueixi,
que assoleixi potser una plaça que seria superior per a mi.
Per tant, hi ha un tema molt social, estructural, molt enclat, no?
Que també, no només per part de les dones hem de fer el canvi, no?
Que també ha d'anar una mica de la mà que, diguéssim, la part social masculina, doncs...
Totalment.
No és que li faci cas, sinó que també s'hi sumi, bàsicament.
Sí, sí, sí, totalment. I amb aquest exemple que posaves, al final es pot extrapolar amb altres coses.
Sembla com, amb certes coses, les dones hagin de demostrar que aquest lloc és vàlid per ella,
que ella és vàlida per aquest lloc i això a un home no se li demana.
Vull dir que aquí és on hi ha l'equivalència que hem d'anar trobant.
I que penso que al final comença, les generacions que venen comencen per l'educació base,
que segurament els que som ja més grandets segurament no la vam tenir aquesta educació així.
I els que ja som més grandets, implicar-nos en això, llegir molt,
i fer-nos conscients d'això i per ajudar a fer aquest canvi de mentalitat.
Al final és un canvi de mentalitat i d'estatus, això.
Totalment, totalment. Aquest era l'altre llibre que ens comentaves de l'autora de Coral Herrera,
Hombres que ja no hacen sufrir por amor.
I l'altre, el primer que hem comentat, és Mujeres que ja no sufren por amor.
N'hi ha d'altres, també? Crec que en aquest cas ens portes un escrit...
Crec que és un home?
Robin Norwood.
És una autora, eh? És Robin...
És autora. Ah, val.
autora americana, sí, sí, perdó.
Exacte, exacte.
Li he col·locat la connotació masculina amb Robin.
Sí, mira, doncs va bé perquè m'ha recordat precisament la Robin Bright, la que va ser dona de Champagne.
Fixem-nos que estem recordant una dona, el fet que sigui dona de Champagne, que és protagonista de House of Cards.
Precisament és un exemple de dona que acaba sent presidenta dels Estats Units, no?
Seria una cosa superestranya, encara que ara fa poques hores o pocs dies, per unes hores ho va ser Kamala Harris, que va ser president dels Estats Units, perquè el president el van haver d'intervenir.
I això va ser notícia, no? Quan no hauria de ser notícia. Hauria de ser notícia que hem tingut, als Estats Units ha tingut un president de facto d'unes hores, però independentment que sigui home o dona, no?
Totalment. I Robin Norwood té un llibre que crec que es diu Les Mujeres que Aman Demasiado, no?
Exacte, exacte. Diu que quan està enamorat significa patir, o sigui que estem estimant massa.
I això crec que a la nostra vida quotidiana, jo, si ho recordo, amb la primera nòvia, no? Tal, sí que és veritat que allò que se't trenca el cor...
És un drama, és un drama.
Exacte, exacte. La qüestió és estimar però sense arribar a patir, no? I això és el que marca.
Diu que la majoria de les converses amb les amigues íntimes sobre l'home, dels seus problemes, idees, accions i sentiments, és que sempre estem com estimant massa i que disculpem d'aquest home, no?, del seu estimat, el seu mal humor, la seva indiferència, els seus desplantes i ho justifiquem.
I això és com estimar massa i protegir, no?, aquesta altra persona, justificar les seves accions que no haurien de ser justificables, ni te l'estimis més, ni te l'estimis menys al final.
Llavors, parla d'això, del patir. Fixem-nos que aquest llibre, igual que els altres dos, que parlava del sofrir, estem equilibrant, no?, i estem arribant al punt,
que crec que és també el deslludrigador de quan l'amor es converteix en un patir. No ha de ser això, al final, això.
Totalment. I si no tinc mal entès, el llibre ho explica a través de testimonis de dones que han viscut potser una situació com aquestes, no?, d'un amor desorbitat, no?,
i que a través d'aquests, no?, de cada, diguéssim, cada cas, no?, sembla que intenta explicar a l'autora quins són els passos per alliberar-se una mica d'aquest amor,
podríem dir, tòxic, no tòxic, com potser podem tenir en ment de relacions més absorbents, sinó tòxic, perquè es passa dels límits, no?,
vull dir, primer t'has d'estimar tu, després hi estimaràs els altres, però si no fas primer el pas, el primer cap a tu, serà una mica complicat que el puguis fer cap a fora,
i ha d'estar també una mica en una balança, no?, vull dir, estar compensat, un i l'altre, totalment.
És així, és així. La compensació aquesta que dius, la balança compensada, al final, és el no ser massa cap d'una banda o no ser massa cap a l'altra.
Estimar massa, no passar-nos, vaja, que estigui compensat, sí, sí.
Totalment. I ens falta, Oriol, un últim llibre, que crec que aquest és una mica més, podríem dir, punyent, no?, almenys pel nom del llibre.
Sí, de fet, la seva autora és Marie-France Irigoyen, que és psiquiatra, psicoanalista i psicoterapeuta,
i està especialitzada en el que seria el maltracte moral, val?, llavors el llibre es diu, exacte, psicològic, correcte,
l'acoso moral, el maltrato psicològic o la vida quotidiana.
Clar, això, aquí hi entrem en temes encara més punyents segurament que els que hem parlat,
perquè al final la possibilitat de fer mal a una persona psicològicament ve també amb paraules, amb mirades, amb insinuacions,
cosa que porta a que segurament visualment des de l'exterior no es veu clarament
i segurament tu interiorment dins de la relació de parella puguis no acabar amb tu detectar fins que no ets conscient del tot
que aquesta parella teva t'està fent maltracte psicològic al final.
Suposo que crec que has dit psiquiatra o psicoanalista, no, també?
S'imagino que seran casos de pacients o que s'haurà inspirat en escriure aquest llibre a partir de casos que ella també ha viscut, no?
Sí, sí, correcte, de tota la seva experiència.
Sí, sí, sí, sí, correcte.
El que crec jo, evidentment aquí ho estem focalitzat en parella,
però aquest llibre és apte per aquest maltracte en parella, en família i a l'empresa també.
Hi ha moltes vegades que hi ha gent que es veus que no estan bé a la feina, a l'empresa on treballen
i si comences a estirar, comences a veure que també hi ha problemes de maltracte psicològic.
Sí, sí, no només, clar, estem abordant una mica més la temàtica, diguéssim, de cara a violència de gènere, no?
Que aquí engloba moltes parelles i molt tipus de parella, però sí que és cert el que dius, no?
En ambients laborals, així com es coneix el bullying escolar, també n'hi ha en altres sectors professionals amb adults.
Sí, sí, sí, sí, sí. I en aquest cas, com tu deies, avui que estem parlant més de les situacions de parella,
és molt interessant veure com es defineix aquest llibre i diu
que algunes incidioses agressions procedeixen de la voluntat de desempallagar-se d'algú sense atacar-se les mans.
llegint això, inclús pots arribar a pensar que estàs parlant de la màfia italiana o de la màfia americana,
i no, no, no, estem parlant del maltracte psicològic a nivell de la parella, això és molt greu.
I tant, totalment, 100%, vaja, és indiscutible.
Vaig a fer un repàs, Oriol, d'aquests quatre llibres que ens ha recomanat avui,
Mujeres que ja no sufren por amor i Hombres que ja no hacen sufrir por amor,
els dos llibres són de Coral Herrera, i també aquests dos últims que comentàvem ara,
Les Mujeres que aman demasiado, de Robin Norwood, i aquest últim,
L'acoso moral, el maltrato psicológico en la vida quotidiana, com dèiem,
aquest últim pot ser una mica més punyent, sobretot per llegir casos reals, no?,
que cada vegada se n'escolten més, i ho comentàvem fa uns minuts també en una altra entrevista,
però tot i això, tot i donar veu, malauradament encara passa,
encara ens veiem en aquestes situacions, i encara llegim notícies d'aquest tipus,
quan hauria de ser cada vegada menys, s'hauria d'anar cap avall, fins a la xifra zero.
La setmana passada, tot el tema del símbol amb la mà per demanar ajuda,
va ser notícia per una persona que havia anat al mig amb la seva parella,
i el que va declarar és que, no sabem si hi ha alguna cosa més,
però el que va declarar, que va sortir a la notícia, era maltracte psicològic, de despressi,
que això al final, quan surts al carrer, visualment és el que parlem, visualment no es veu això.
És molt difícil de detectar, és molt més difícil de detectar, baixant.
Clar, no, i depèn del punt d'acceptació que tingui aquella persona,
també és complicat intentar-la ajudar, no?, perquè sovint o no volen o no es deixen,
o tampoc no són capaços encara de veure realment que el nom d'allò és maltractament psicològic.
O tornem al llibre, no?, de las mujeres que aman demasiado, no?,
intentar disculpar el mal humor, la indiferència, els desaires de la teva parella, no?, al final.
Sí, senyor.
Doncs Oriol, moltíssimes gràcies, com sempre, per passar per aquí i per recomanar-nos aquests llibres,
i també per formar part d'aquesta temàtica que aquesta setmana anem abordant amb diferents persones,
advocades, escriptores, etcètera, etcètera,
i que és un tema que no només tractarem aquesta setmana,
sinó que, òbviament, és un tema que anem tractant sempre fins que les xifres, com deia abans, acabin sent zero,
ja sigui amb el tractament psicològic, violència, morts, òbviament, i hem d'anar cap a aquest zero.
Gràcies, Oriol, moltes gràcies i bon dia.
A vosaltres, bon dia, que vagi molt bé.
Adéu.
Tenim poca estona, perquè ens queden sis minuts abans de les dotze,
però hem de saludar laia Flotats, que la tenim avui al telèfon.
Laia, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia, Laia.
Com deia Laia, Flotats, regidora de Sant Just, tenim una notícia, podríem dir, d'última hora,
i és que sembla que teniu, diguéssim, aprovat per part de l'Estat central,
una partida per construir un vial, el pont, sobre la B23,
és a dir, que connectarà la part de Sant Joan d'Espí, Brogi i TV3,
amb la part propera de Sant Just, que dona en aquesta autopista, la B23.
Tenim pocs minuts, Laia, però expliquem-nos una mica com ha estat aquesta aprovació final
i quin temps hi ha previst per aquesta construcció del vial.
Tot això ha anat, nosaltres sempre, cada any, quan es durueixen la negociació dels pressupostos generals de l'Estat,
des de la nostra agrupació política, ens demanen que fem propostes de projectes que puguin ser finançats per aquests pressupostos,
projectes a nivell local o de la nostra comarca.
Aleshores, nosaltres vam proposar aquesta passarel·la, perquè és una cosa que fa molts anys que s'està demanant
i que, al ser una autopista que és titularitat de l'Estat, vam pensar que era un projecte que podia ser finançable
i així ho vam comentar amb el diputat Genís Boadella, que és qui ho ha estat negociant.
I també ho vaig estar parlant amb l'alcalde, Joan Basaganyes,
que llançàvem aquesta proposta, proposta a la qual ell també va donar suport.
I aleshores, en el que ha sigut la negociació pròpiament dels pressupostos generals de l'Estat a Madrid,
han presentat moltes esmenes, moltes propostes al PDeCAT
i, al final, aquesta ha sigut una de les que s'ha aprovat
i, per tant, ara que durant el dia d'avui s'aproven els pressupostos generals de l'Estat al Congrés de los Diputados,
en principi aquesta esmena s'aprova i, per tant, tindrem partida pressupostària
per de cara a l'any 2022, s'executi l'obra
i es pugui construir aquesta passarel·la per sobre de la B23,
al costat del pont que ja existeix actualment, que és només per vehicles.
Es tractarà d'una passarel·la que és per vianants i bicicleta
i, amb això, garantim una connexió a peu i amb bicicleta
directe a l'Hospital Montseix Brogi, tant pel que és tota la població de Sant Just
com pels barris de Solvandespí, que estan a l'altre costat del copista,
o sigui, cotucant amb nosaltres, o la població de Sant Feliu.
Al final, no hem de perdre de vista que l'Hospital Montseix Brogi és l'hospital de referència,
el nostre hospital comarcal de referència.
I fins ara, l'accés a peu o amb bicicleta s'ha de fer per sota de la Rambla Monolent,
per sota de l'autopista, és una mica complexa.
Construint aquesta passarel·la, el que guanyem és un accés més directe i més fàcil per tothom.
Pregunta ràpida, aquesta partida pressupostària de quan constarà per tirar endavant aquesta obra,
que comentaves que seria de cara a l'any vinent.
Sí, de cara a l'any vinent serà un milió d'euros per començar a executar tot el que és el projecte executiu
i l'inici d'obra.
I això seria, és a dir, l'execució final, podíem dir, l'entrada en funcionament d'aquest nou vial seria?
Seria més endavant. Els detalls tècnics exactes no us els puc donar, perquè no els tenim quantificats exactament.
Perquè això és un projecte que ja estava mig fet, però no estava del tot tancat.
Aleshores, el que nosaltres hem aconseguit en aquesta negociació és prioritzar la partida pressupostària
i que es destinin diners a això.
Aleshores, en els propers mesos ho acabarem de tenir tot tancat i més dibuixat.
Comentaves que també...
Però amb això el que garantim és el finançament, que és l'important.
Bé, l'important, si no hi ha finançament no es pot fer.
Exacte. Comentaves que també havies realitzat algunes reunions amb l'alcalde, amb Joan Bassaganyes,
per explicar també aquesta iniciativa.
Sí, amb l'alcalde ens vam reunir i fins i tot amb el mateix diputat, en Junís Guadella,
ens vam reunir els tres, ho vam estar parlant i tot.
Sí, sí, molt bé.
No sé si de cara, és a dir, amb altres partits municipals també us havíeu compartit aquesta informació
o els havíeu fet partíceps d'alguna manera?
No, això ha sigut una iniciativa més interna nostra, el nostre partit, el PDeCAT.
O sigui, el nostre partit ens va demanar això, per fer unes propostes, no?,
per ens poder-ho negociar a Madrid i nosaltres, clar, això ho vam parlar directament amb l'Ajuntament, amb l'alcalde.
No sé si d'alguna manera passarà pel ple, avui?
No, bé, això no s'aprova al ple.
O sigui, això és...
No, però independentment, com a una proposta presentada, no sé si d'anar en algun dels punts de l'ordre del dia.
Comentarà avui en el ple, el torno a fer-te i preguntarà, sí, probablement ho comentarem, sí.
Sí, sí.
Doncs, Laia, gràcies per aquests gairebé 5-6 minuts que hem tingut, hem de deixar aquí la primera entrevista.
No, gràcies a vosaltres.
I ens tornem a veure el pròxim dilluns per parlar, això sí, ja serà per parlar del ple de novembre, exacte.
Bon cap de setmana, gairebé.
Sí, sí, molt bé.
Adéu, Laia.
Vinga, gràcies, adéu.
Nosaltres deixem aquesta segona hora a punt de...
connectar amb Catalunya Ràdio a punt de tocar també el rellotge a les 12 del migdia
i, com us dèiem, entrem a la tercera i última hora
i ho farem parlant per un costat de xarxes socials
i d'altre costat també d'aquest procés jurídic
de passar a una dona que ha patit violència de gènere, violència masclista.
Ens veiem a partir de les 12.
Mà.
Fins demà!
Estem pendents a aquesta hora, entre d'altres,
que comenci a Barcelona l'acte institucional
amb motiu del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones.
Sí, es fa a la plaça Sant Jaume i fins a última hora
tothom està mirant el cel per si torna a ploure.
Marriera, bon dia, ha començat ja l'acte?
Doncs encara no ha començat, va amb retard justament per la pluja.
Aquest acte ha hagut de traslladar l'entrada de Palau a les cotxeres
i ara és previst que comenci d'aquí uns minuts.
L'encapçala el president de la Generalitat, Pere Aragonès,
acompanyat per la Plana Major del Govern
i també la majoria de representants polítics de totes les formacions.
L'acte és previst que arrenqui amb un minut de silenci
en record a les set víctimes de la violència masclistes,
les set dones assassinades a Catalunya enguany,
i després es llegirà un manifest unitari
on es demana, sobretot, que es tinguin en compte
totes les violències quotidianes masclistes
i també es demana un nou protocol per abordar les víctimes.
Marriera, Catalunya, Ràdio Palau de la Generalitat.
Més notícies amb la Montse Pujol.
Es manté l'atenció al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona,
on aquest matí els Mossos han hagut d'intervenir
quan un grup d'estudiants volien impedir un acte
de l'organització juvenil constitucionalista.
s'ha acabat.
Des de Vallaterra, Marta Vallès, bon dia.
Hola, bon dia.
Hi havia calma perquè ara mateix havia acabat l'acte de s'ha acabat.
S'havia fet dins el cinema perquè uns 200 estudiants,
els indicats d'estudiants dels Països Catalans,
havien impedit l'accés a la plaça cívica.
Però en aquest moment els Mossos han tornat a sortir
i s'han preparat per fer una altra possible càrrega policial
davant la insistència dels concentrats
que no volen deixar passar les persones concentrades aquí.
De moment aquesta és la situació ara mateix aquí a l'Autònoma,
quan, com us dèiem, ja s'ha acabat l'acte que s'havia convocat
a Sota Lema en defensa de la libertat
per demanar la presència del castellà
a les aules de la Universitat Autònoma.
Marta Vallès, Catalunya Ràdio, UAB.
Finalment, l'Audiència de Barcelona ha acceptat
que la Generalitat retiri l'acusació
contra els set independentistes acusats
d'agradir Mossos d'Esquadra a les protestes
per la investidura fallida de Puigdemont.
Ara bé, s'ha suspès el judici per donar temps als agents
de buscar-se un advocat si volen mantenir l'acusació.
L'Audiència de Barcelona, Maria Núria Rebetlla, bon dia.
Hola, bon dia. La sala estima
la retirada de la Generalitat del procediment
i atorga 15 dies perquè la desena
d'agents dels Mossos, presumptament perjudicats,
puguin personar-se en el procediment
amb un nou advocat. Els lletrats
dels set encausats, però, discrepen
sobretot per la condició de perjudicats dels Mossos
i qui els representa. Han al·legat
que la Generalitat va acusar en nom
de la institució i no dels agents
i, a més, estan en contra de suspendre
ara el judici. Expliquen que no és
el moment processal perquè ara es personin
amb un nou advocat i reformulin
l'acusació. Això, han dit,
representa un nou endarreriment
per uns fets de fa 4 anys.
Maria Núria Rebetlla, Catalunya Ràdio,
Audiència de Barcelona.
Debat entre els experts
sobre si cal prioritzar o no la vacunació
dels infants menors de 12 anys
i una possibilitat que avui podria aprovar
l'Agència Europea de Medicaments amb la vacuna
de Pfizer. Els experts consultats
per Catalunya Ràdio coincideixen en el fet
de vacunar, que vacunar els nens
a partir dels 5 anys pot ser útil per no
haver-los de confinar i també
per evitar més casos a la comunitat en un moment
d'expansió del virus. La presidenta
de la Societat Catalana de Pediatria,
Negatell, recorda que no hi ha prous estudis
que expliquin fins a quin punt
els infants són transmissors del virus.
Enfortir totes aquestes restriccions
a nivell de les poblacions que no
estan vacunant, de les poblacions
antivacunes, amb el tema del passaport
Covid, o sigui, augmentar totes aquestes restriccions
a nivell de la població adulta vacunada
i la no vacunada perquè
tota aquesta transmissibilitat no
entri dins els centres escolars, que és el que estem
veient ara.
El Consell de Seguretat Nuclear notifica
que el bomber mort a la nuclear d'Escó
es va desplaçar a l'edifici per socórrer
la resta de la brigada. La Guàrdia Civil
ha començat la investigació i Comissions Obreres
convoca un minut de silenci per la mort
del treballador. Escoana,
Ferras, bon dia.
Hola, bon dia. El minut de silenci es fa ara
sota la pluja per la mort del
company de l'empresa Falc, que va morir
per inhalació de diòxid de carboni.
El convoca al sindicat Comissions Obreres
que ha fet valer la tasca del bomber
que va salvar la vida d'una treballadora
que es trobava a la zona de perill.
La víctima es va desplaçar a l'edifici elèctric
per socórrer els companys de la brigada
que feien feines de manteniment
del sistema contra incendis.
Els responsables de la instal·lació nuclear
encara desconeixen les causes de la fuita.
Catalunya Ràdio Esco.
La pista de l'aeroport del Prat
afectada per la calamarçada d'aquest matí
ja està operativa, però encara l'estan
acabant de netejar i puntualment
pot deixar de funcionar. Això fa que encara
hi pugui haver retards en algun vol
segons A.N. a la pista més pròxima al mar
per on solen fer-se enlairements
ha quedat sense servei durant una hora
entre les 6 i les 7 al matí.
En total s'han hagut de desviar
4 vols, 2 de comercials,
un de transport de mercaderies
i un de privat.
I així sona el nou disc del raper
californià Snoop Dogg
publicat el divendres passat.
Aquest disc té una cançó, aquesta que escoltem,
que s'ha creat a Lleida.
Es diu I Want You
i la música és de Lance Beats
de nom real Ivan Fernández,
un músic i productor del Segria
que ha explicat als experts d'ICAT
com va ser la seva col·laboració
amb un artista com Dogg,
l'icònic raper que acumula
fins avui nominacions als Premis Grammy.
Jo soc productor
i tinc la meva pàgina web
on assiduament vaig pujant
les meves creacions allà
a disposició que algun artista
les pugui trobar
o que busqui aquest tipus de música
i pugui trobar les instrumentals.
I això va ser una mica així.
Vull dir, van trobar
una de les meves instrumentals,
els hi va quadrar
per fer una de les seves cançons,
van provar, els hi va agradar
i van acabar ficant
si en contactem amb Iber
que volien que això aparegués
al nou disc.
I els esports amb la Montserratia.
Avui es juguen partits
de l'Europa League de Futbol
corresponents a la cinquena jornada
entre els quals
el Betis Ferenbaros
i el Mónaco Reial Societat.
A l'Argentina avui
es fan diversos actes d'homenatge
just quan fa un any
de la mort de Di Guermando Maradona.
Encara no se n'ha aclarit
del tot les circumstàncies
de la seva mort
i encara està oberta judicialment
la causa
per possible negligència mèdica
dels set professionals implicats
entre els quals
el neurocirurgial
Leopoldo
Luquefocus
de totes les crítiques.
En bàsquet,
Marc Gasol
oferirà una conferència de premsa
aquesta tarda a Fontejau
i es preveu
que a fase pública
s'incorpora
com a jugador del bàsquet Girona
a l'equip
del qual és propietari
i president.
L'acte és a dos quarts de vuit
obert
a tots els públics.
Demà tina de l'NBA
derrota dels Cavaliars
de Riqui Rubio
a casa
contra els Fènic Sants
per 115-120
amb 15 punts
del català.
A la Champions
d'envol
derrota europea
del Barça
a la pista
del líder
el Quilche Polonès
a per 29-27
i victòria
al Barça
de futbol
a la pista
amb el Saragossa
per 3-5
en partit de Lliga.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Són les 12 i 8 minuts.
Us informa Lua López.
En motiu del Dia Internacional
contra la violència masclista,
avui 25 de novembre
hem volgut parlar
amb la Mònica Parra,
Sant Justenca,
autora del llibre
Emigrar i Resistir
on narra la seva
pròpia experiència
dins de diferents
camps de refugiats.
Ha parlat sobre
la violència masclista
des del punt de vista
de la dona migrant.
Parra exposa
que el viatge
de la persona migrant
ja és molt dur
per si mateix
però que aquesta duresa
s'incrementa
de manera expotencial
pel simple fet
de ser dona.
La dona migrant
no només fuig
d'una situació
de violència del seu país
obligada a abandonar-ho tot
sinó que s'enfronta
a una violència constant
que pateix
pel seu gènere
al llarg d'aquest trajecte.
Són dones
que fugen
de molts tipus
de violències
que passen
per centres de detenció
i que són susceptibles
de patir violacions,
esclavismes
o matrimonis forçats.
També exposava casos
on les dones
no arriben al seu destí
perquè són venudes
en aquest camí
en organitzacions
de trates de prostitució
o d'altres
que arriben embarassades
dels seus violadors.
Malauradament
aquestes violències constants
que pateixen
al llarg de tot el trajecte
no acaben tampoc
per les dones
que aconsegueixen
arribar als seus destins.
Parra exposa
que encara que tingui
l'aparent sort
de que trobin un centre
que no estigui col·lapsat
que les pugui atendre
un fet cada cop
més anecdòtic
ja que Parra denuncia
com hi ha una gran mancança
de recursos
destinats a aquestes persones migrades
això no suposa
poder arribar
a un port segur.
Podeu recuperar el podcast
amb l'entrevista completa
a la Mònica Parra
dins el magazín
Matinal la Justa
a la pàgina web
de Ràdio d'Esbem.
Després de la celebració
de la cursa
de cars de coixinets
han començat les obres
per soterrar
les línies aèries
elèctriques
i de telecomunicacions
del carrer Freixas.
Des del carrer
de la Creu del Padró
fins al carrer del Mercat.
L'objecte de les obres
és la millora urbana
d'aquest carrer
del barri centre de Sant Jús
mitjançant la retirada
de les línies aèries
i l'eliminació
dels postes
de les voreres
que actualment
suporten aquestes línies.
La primera fase
d'aquestes obres
la més molesta
per al veïnat
és la de l'obra civil
que comporta
talls i desviacions
per als vehicles
i que es pot allargar
fins a finals de gener.
Després en una segona fase
les companyies
s'encarregaran
de fer les noves connexions
i la retirada definitiva
dels postes
que hi ha actualment
a les voreres.
El Govern de l'Estat
inclourà una partida
pressupostària
per a la construcció
d'un vial
per a vianants
i bicicletes
que permeti creuar
la B23
a l'alçada
dels municipis
de Sant Jús d'Esvern
i Sant Joan d'Espí
pel seu costat nord.
Actualment
aquest accés
entra en dos municipis
només és transitable
en cotxe
ja que aquesta via
de connexió entre ells
al pont de l'autopista
no està habilitat
per a vianants
ni ciclistes.
L'Aia Flotat
regidora de Sant Jús d'Esvern
i consellera comarcal
de mobilitat
del Baix Llobregat
ha assolit la inclusió
als pressupostos
de l'Estat
de la partida
que permetrà
la construcció
d'aquest pont.
Així es va comunicar
ahir en una roda de premsa
del Partit Demòcrata.
L'acord assolit
en el marc
de la negociació
entre el Govern
de l'Estat
i el Partit Demòcrata
per a l'aprovació
dels pressupostos
sorgeix com a iniciativa
de la regidora municipal
L'Aia Flotats
que va elevar
la petició
al diputat Genís Boadella
tot explicant
la mancança actual
pel que fa a la comunicació.
Un cop acceptada
la petició
el diputat Genís Boadella
va realitzar
una reunió
amb la regidora
i l'alcalde del municipi
Joan Basaganyes
a qui van explicar
la iniciativa
de la regidora
L'Aia Flotats
i en van rebre
el suport
en nom del consistori
del PSC.
De moment se sap
que la partida
un milió
arribarà el 2022
per començar
a fer l'avantprojecte
i els altres
4 milions
es preveuen
pel 2023
en moment
en què s'hauria
d'executar l'obra.
I això és tot
tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Justenca
els Sant Just Notícies
de la una del migdia.
Fins ara mateix.
de la una del migdia.
de la una del migdia.
de la una del migdia.
de la una del migdia.
Sientate que yo te escucho,
túmbate aquí a mi vera,
Que ya gastaste todos los cartuchos
Rendirte es lo último que te queda
Óyeme, baja el escudo
Bésame, sé que lo deseas
Tienes en el alma un rasguño
Yo te curo y tú te quedas
Y en este pacto que hacemos
Viviremos en nuestro nido
Tú tranquila y yo decido
Si es muy corto ese vestido
Y en este pacto que hacemos
Viviremos en nuestro nido
Tú tranquila y yo decido
Si te libero o te castigo
Cállate de que te quejas
Si eres una muñeca rota
Yo sé cómo montar tus piezas
Pero es que me gusta ver
Cómo te desmontas
Cálmate, te lo pido
Vístete con otra ropa
Si es por ti que te lo digo
Todas las mujeres estáis muy locas
Y en este pacto que hacemos
Viviremos en nuestro nido
Tú tranquila y yo decido
Si es muy corto ese vestido
Y en este pacto que hacemos
Viviremos en nuestro nido
Tú tranquila y yo decido
Si te libero o te castigo
T'he dit que no em venia de gust
Ja, però mira com estic
Ara no em pots demanar que pari
Cari, qui t'estima et farà plorar
Mira, la nova cap de màrqueting
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta
Deixa'm estar pesat
Ui, ui, ui
Mira que exagerada
Tia, que només t'he fet una broma
Tampoc has d'estar bona
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties
Prou violències masclistes
Les violències vers les dones
S'amaguen rere actituds quotidianes
Que semblen inofensives
No ho són
No hi contribueixis
25N
Dia internacional per l'eliminació de la violència vers les dones
Departament d'Igualtat i Feminismes
Generalitat de Catalunya
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast
A les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
Trobaràs l'atenció que necessites
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
O assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills
Abusos o situacions de violència masclista
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït
D'atenció psicològica i assessorament jurídic
Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones
012
La Generalitat al teu costat
Les àvies i els avis són sàvies i savis
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit
Festa de Bici sense edat
En Bici sense edat és una iniciativa solidària
Que busca combatre la soledat entre els més grans
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada
I depèn de tu, que ho facin sols
Sortides en bicicleta per al municipi amb la gent gran
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara
Et necessiten
I tu a ells també
Des de Bici sense edat et necessitem
Festa voluntari
Més informació al portal justsolidari.cat
O en bicisenseedat.cat
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern
12 i 17 del matí
Entrem a la tercera i última hora del programa
I ho fem escoltant aquest tema
Es diu Low Love Nguentiti
Crec que es diu així al grup
O al cantant es diu Sikei
I un cop escoltem aquest tema musical
Parlarem amb la Desiree Slauca
Ella és advocada especialista en temes de violència de gènere
I violència masclista
En parlarem amb ella
Abarààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Generalitat de Catalunya.
100 milions i mig de futurs.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nosaltres anem a tractar temes com portem fent gairebé durant tot el dia i també durant tota la setmana que anem abordant diverses temàtiques relacionades amb aquest 25 de novembre recordant xifres, recordant sistemes socials entre altres i en d'un concret volem parlar de diguéssim l'audissea si és que es pot dir així de tràmits burocràtics, legals i de papers en definitiva que han de passar a les dones dones maltractades ja sigui física o psicològicament i també com ho vius tu des de la teva perspectiva com a advocada.
Si vols comencem pel principi de tot, en quin moment contacten
o quina és la manera com trobeu que contacten amb tu?
Jo faria una petita distinció prèvia,
que són les dones que pateixen violència però no ho saben.
Aquest vindria a ser un grup de dones que aquí crec que la societat tenim bastant a fer,
a fer-li obrir els ulls, a fer-li entendre,
a obrir la possibilitat que faci consultes, consultes a advocats,
que vagi ubent una miqueta als ulls, que vegi que no és normal aquella situació.
I després una dona en què sap que el que està passant no està bé,
que és violència, però estava atrapada.
Aleshores, d'aquí també hi ha dos grups, diguéssim.
En aquest grup normalment hi ha moltíssima por per desconeixença,
potser, o falta d'informació, a el que vindrà després si és que fa denúncia.
Aleshores, d'aquí hi ha un grup que té molta por
i encara no està empoderada com per fer un pas endavant
per trencar aquesta situació, ja sigui a través d'un divorci o una separació,
o ja sigui a través d'una denúncia penal,
i les que sí que ho tenen clar, però no acaben de...
que els hi falta un empenta, potser,
perquè es pugui tirar endavant també per desconeixença.
En aquest, és molt important que des de fa uns mesos
ha canviat l'assistència jurídica.
I abans és cert que quan una dona anava a comissaria a fer una denúncia,
parlava amb la comissaria,
li oferien la possibilitat que fos assistida
perquè digués assistència lletrada,
que podia fer-ho o no,
normalment no ho feia
i li posaven l'assistència lletrada,
diguéssim, directament al jutjat.
Amb el moment prèvi a denúncia.
I en la denúncia policial,
aquesta dona es trobava sola.
Ara això no passa.
Ara, en el moment en què una dona vol anar a denunciar,
se li posa immediatament una assistència lletrada.
Per tant, és un pas endavant, diguéssim,
en aquesta informació que puc tenir la dona prèviament
perquè sàpiga ben bé els passos
que passaran una vegada faci la denúncia.
I això és un abans important.
Tot i així, jo combino moltes vegades
que potser no cal anar a Mossos d'Esquadra
per parlar o per informar-se,
que s'informin,
s'informin legalment
de realment tot el que passarà
en funció de la situació que tingui la dona.
Si té fills, què passarà amb els fills,
què passarà amb el pis,
què passarà amb la hipoteca,
si a la persona que denúncia
se l'emportarà a la garjola
i tindrà ordre d'allunyament o no.
Clar, tot això depèn molt
de la situació en concret que visqui la dona
i sobre si ha passat un fet puntual ahir, per dir,
o és un fet repetitiu
i que té dubtes en relació amb el que...
Per on tira.
Recomanes que primer mirin aquest aspecte
abans d'anar directament a Mossos d'Esquadra,
per exemple, a posar la denúncia?
És que abans que hi hagi una agressió física
hi ha una agressió verbal
i abans d'una agressió verbal
hi ha moltes microviolències, diguéssim,
si és que es poden dir així.
Quan el moment en què la dona comença a ser conscient
que està patint una violència,
jo crec que és un moment molt bo
per poder preguntar,
per poder assessorar-se a través d'un advocat,
escolta'm, aquesta és la meva situació,
què puc fer?
Quines són les meves sortides?
Per què?
Perquè si en aquest moment
podem fer una reacció,
potser evitem
la verbal agressiva
i la física després, posteriori.
I aquí es tractaria
que no passés,
però que no vagi a més.
Que si ja ha passat,
potser amb això,
si hi ha cosetes,
es pot parar.
Llavors, potser,
un divorci a temps
o una separació a temps
amb un tema civil
i portat de motocor, si és possible,
i si no, contenciós o com sigui,
a vegades és una molt bona opció
per no acabar
amb uns fets
que poden arribar
que normalment
sempre comencen
d'una manera
i van increixent-ho
fins que després
ja es converteix en física
i després cada vegada més física.
Llavors,
a tu de quina manera
t'arriben els contactes
d'aquestes dones
o en quin punt
de tot el procés
t'arriben?
De tot.
Tinc de tot.
Tinc de que
per un divorci
venen a preguntar,
rascar-rasques
i resulta
que n'hi ha violència,
però no ho saben.
No saben, que és el que comentaves,
seria un sector...
Sí, i no, no, no hi ha violència
i no m'ha pagat.
Bé, no, és que no cal
que et pegui, vull dir,
perquè a vegades la violència,
ara hi ha cada cop menys,
però sí que és cert
que si no tenen
seqüeles físiques,
diguéssim,
si no hi ha blaus,
si no hi ha res trencat,
doncs diu,
no, no, no m'ha pagat.
És que no es tracta
que et pegui,
hi ha molta violència prèvia
abans de la bufetada,
diguéssim,
o de l'empenta
o del que sigui.
Aquestes són per això,
però són les que menys,
però sí que és veritat
que...
La proporció de menys dones
són les que no coneixen,
o sigui,
no acaben de detectar
que allò realment
és una violència
tot i que psicològica.
Les que venen a preguntar,
digui.
Sí, sí.
Aquestes,
la menor part,
serien les que desconeixen,
entre cometes.
La major part
és de les que saben
que tenen violència,
però hi ha fills petits,
hi ha una hipoteca,
que no tenen feina
perquè estan amb la cura
dels nens
i aquí és com...
Se senten lligades,
no?
Molt lligades,
se senten absolutament
en una presó.
Crec que sí,
econòmicament,
però sí.
I també
no saben
si poden tenir...
Perquè, clar,
econòmicament
no són autosuficients
i també
el primer que em diuen
és que els nens,
pels nens potser
creuen que potser
no és el millor
quan és al revés
perquè els infants
no han de viure
aquesta violència
a casa
i, de fet,
fer-los veure
que el millor
pels infants
precisament
és reaccionar
i fer alguna reacció
que si no volen
fer una denúncia
es pot fer
a través d'una altra,
anar-te'n a la via civil
i, d'a més,
ja en tomant-ho per aquí,
però que
és bo
que hi hagi
una reacció
i que els infants
en definitiva
no visquin això.
i després ja
les que
aquestes
és potser
a les que més
diguéssim,
i després les altres
són lligades
econòmicament,
tenen més por
i poc recursos
en general.
O,
fins i tot
algunes
potser sí que treballen
però simplement
pel fet de tenir
criatures en comú
creuen que
bueno,
és que
tenen por
d'aquest enfrontament,
no tenen clar
els seus drets
que poden
que poden
demanar
que poden
regularitzar
diguéssim
la situació
cap als fills
però sí que és cert
que moltes vegades
hi ha com una
com una amenaça
del pare
que si
divorcies
ets a pares
o no sé què
doncs
que hi haurà
conseqüències
etcètera,
etcètera,
i aquesta és la por,
és que si faig alguna cosa
em passarà.
Aquí és on tenim
el gruix més important
de la casuística
que tenim.
Que després també apareix
aquesta violència
vicària
que seria
aquesta violència
a través dels fills
els deixaràs de veure
o me'ls enduc
o els hi faig mal
definitivament
que n'hem vist
en alguna ocasió
llavors un cop
hi ha aquest contacte
de les dones
ja sigui de la via
que ens has explicat
és a dir
depèn de quin tipus
de via vinguin
però que arriben
a contacte amb tu
i tu et poses
diguéssim a treballar
amb elles
què tan difícil és
realment apropar-te
a la seva realitat
sigui que la coneixen
o que la desconeixen
el cop, perdó
no s'acaba d'entendre la pregunta
és a dir que
de quina manera
pots arribar a treballar
amb elles
per defensar-les
per treballar els seus casos
entrant allò
allò que els hi està passant
i que elles deixin
també que entris
i descobreixis potser
o comencis a rascar
i trobis
que la situació és aquella
aquí també
és important
que aquesta feina
és transversal
diguéssim
també es parla
amb assistents socials
es parla
més que res
perquè vegin
que hi ha com una col·laboració
entre nosaltres
perquè pugui ser
el millor
per aquesta persona
per si després
s'ha de fer
la denúncia
si s'ha de demanar
orden d'allunyament
perquè vegi realment
que s'ha de sentir forta
per empoderar
per veure
perquè vegi una mica de llum
en el moment
en què tots anem a una
diguéssim
i que doncs
si jo com a advocada
li he de demanar
un informe
el que sigui
informes metges
o a través
de treballadors socials
doncs parlar
directament
amb els treballadors socials
els treballadors socials
de l'Ajuntament
i que vegi
que hi ha com
com una
com una col·laboració
diguéssim
transversal
entre nosaltres
que potser
no li deixo
que sigui ella
la que m'aporti
totes aquestes coses
sinó que ja
fem tots
en facilitar-nos
la feina
mútuament
de manera que
puguem fer
amb èxit
diguéssim
una denúncia
que en el seu cas
anirà acompanyada
d'un ordre d'allunyament
o no
però que com a mínim
la denúncia
pugui encarrilar-se
i arribi a bon port
que aquesta és una altra
també
que a vegades
entre la denúncia
i la data del judici
si no acaben
d'estar del tot empoderades
cau la denúncia
per part d'elles
i després
no volen continuar
endavant
retorna
cap a
la parella
si no hi ha
un empoderament
previ
important
passa
perquè
hi hauria d'haver
una feina
de psicologia
o de
molt
a banda de
potser
treballadors socials
per això
és una feina
treballadors socials
psicologia
i advocats
som
com un equip
diguéssim
hem de fer equip
en aquest sentit
per empoderar la dona
i realment
que ho tingui clar
vull dir
no esforça res
però sí que
s'intenta obrir els ulls
al màxim
amb tota la màxima
informació que hi hagi
perquè aquesta persona
quan prega una decisió
que després per por
no torni enrere
que a vegades ha passat
i bueno
és com una espècie
de fracàs
no només per la dona
sinó per totes les
parties implicades
que estan intentant
que allò
es solventi
no?
sí
sí
en veritat
sí
és una mica
i més com a dona
encara
deu ser més frustrant
de veure que aquella dona
no ho ha tirat
davant
al 100%
clar
el que passa
que
no deixa de ser
la seva
la seva voluntat
per això
el previ
és molt molt
molt important
aquest empoderament
aquest fer xarxa
no?
i no només de professionals
sinó també de l'entorn
de les amistats
del veïnat
de tothom
vull dir aquí
sí que és important
aquesta pinya
perquè aleshores
és menys
és més difícil
diguéssim
que estiria enrere
després
clar
tot i això
si passa
ja
doncs
entenc que és com
una espècie de frustració
no?
sí
és a dir
des del teu punt de vista
també com a advocada
no?
sí
perquè dius
ostres
mira que ho podia fer
mira que no
perquè tu
podies
no li donaves les eines
no?
doncs mira
pots fer això
pots empoderar
pots a veure què saps fer
no?
de manera
que potser té alguna habilitat
per fer
i des d'aquí començar
a guanyar-se la vida
no?
i empoderar-la una miqueta
també com a dona
emprenedora
i de més
i
i
però
quin percentatge
de casos és aquest
més o menys
el que no arriba
que
havent denunciat
després i torna
cada cop
menys
per
per
per
per sort
però n'hi ha
alguns
no sé
diria potser
el 20 al 30%
dels que tracto jo
el 20 al 30%
déu-n'hi-do
sí
sí
o perquè
després
bueno
a vegades
bueno
es refreda tot
perquè aquí és que
els judicis ràpids
ràpids no van
i
passen molts mesos
i a vegades
després diuen
bueno
doncs és que no
no vull que vagi a presó
no vull que
no
ja em vull oblidar
ja no
i a vegades potser no torna
però no vol li-ho
i arrel de la
arrel de la pandèmia
hi ha hagut increment
perquè crec que les xifres
així ho demostren
que tot i haver estat
confinats a casa
tot i haver passat molts mesos
tancats i aïllats del món
potser encara s'ha donat
la situació més perfecta
perquè això pogués
passar
però
s'han incrementat els casos
és a dir
hi ha hagut més dones
que han contactat amb tu
sí
però
o sigui
ha sigut post
és a dir
no
no durant el 20
no durant el
no durant el
el moment dur
diguéssim
del confinament
que no podíem sortir de casa
en aquell moment no
però després
sí han començat a sortir
molts temes
que es donaven
o que es van incrementar
o que es van donar compte
arrel de la
arrel de la pandèmia
que és una situació
o sigui
ja normalment
ja del dia a dia
pot ser una presó
imagina't
quan no pots sortir de casa
no
ja no tens cap via d'escape
per ningú
i a vegades
els hi és molt difícil
a vegades
expressar
amb algunes amistats
o alguna cosa
el que estan patint a casa
no
o sigui
si la veus
si la veus
aquesta persona
en aquell moment
que la veus pel carrer
i li veus mala cara
i està plorant
o alguna cosa
doncs potser és més fàcil
però en confinament dur
allò no ho veies
i potser
si hi ha un contacte
per guat
amb amistats
doncs ho amagues
no
és que és complicat
i ara que ens vam fer ressò
també la setmana passada
crec que va ser
d'aquesta notícia
d'una dona
que a través d'un centre sanitari
feia aquest senyal
de la mà
de tancar la mà
per comunicar
d'aquella manera
que estava patint
una agressió
no
això clar
potser durant la pandèmia
era més complicat
també potser
pel possible control
que pot tenir un home
sobre una dona
en aquestes circumstàncies
de no tenir llibertat
de moure's
ni d'expressar-se
o de tenir contacte
amb altres persones
no
però sí que potser
en aquest moviment
en el moment
que sortíem al balcó
a aplaudir
a les 8 de la nit
que et veies
i parlaves
amb el veïnat
doncs potser
podria haver servit
amb alguna d'elles
com per sortir
i tant
i en tantes històries
com casos
que malauradament
són xifres
que no van cap a baix
sinó que sembla
que van cap amunt
hauria de ser al revés
la notícia
no hauria de ser aquesta
sinó
la notícia
hauria de ser
que no hi ha
un comptador
de dones maltractades
o de morts
directament
de dones
des de dona i empresa
on també
hi ets associada
decidiré
també tenir
un servei
d'assessorament legal
gratuït
a la dona maltractada
correcte
a través del telèfon
el diré
699
85
555
o consulta
arroba
donaiempresa
puntcat
el tornaré a repetir
d'aquí una estona
doncs bé
advocades com tu
les poden assistir
podíem dir
amb informació legal
confidencialitat
etcètera
etcètera
em costa fer preguntes
sobre aquest tema
perquè clar
és un servei
que entenc
que queda totalment
diguéssim
restringit
a la informació
que rebeu vosaltres
directament
de les dones
però no sé
si hi ha
per entendre'ns
molt de moviment
amb aquest telèfon
ara actualment
no n'hi ha gaire
moviment
d'aquest telèfon
potser
per desconeixença
i demés
sí que n'hi ha
alguna coseta
però poqueta
però sí que és cert
que poden consultar
tant per mail
com per whatsapp
com per telèfon
i estem en coordinació
amb assistents socials
de l'Ajuntament
com per després
si hi ha algun cas
realment
que requereix
intervenció
diguéssim
doncs li donem
la via d'entrada
amb el circuit
de violència
que està aquí
a Sant Just
de psicòloga
no també tenim
coordinació
amb reunions
periódiques
amb la psicòloga
que tenen
les dones
del circuit
perquè
entre tots
poguéssim
fer aquesta pinya
ens poguéssim
donar
aquesta informació
i poder trobar
una sortida
més adient
perquè es depèn
de cada situació
personal
i per acabar
et volia preguntar
com veus el futur
d'aquests 25enes
del 8M
és a dir
el futur
diguéssim
amb clau femenina
cap a on
cap a on va futur
més immediat
soc poc partidària
dels dies en concret
perquè soc partidària
precisament
que les lluites
han de ser
tots els dies
i constants
no perquè avui
sigui 25 de novembre
ens hem de recordar
ens hem de recordar
el 24
el 26
el 1 de gener
el 8 de març
m'és igual
i llavors
a mi el que m'agrada
és recordar això
però tots els dies
perquè són importants
tots els dies
i en realitat
a mi el que m'agradaria
és que no existissin
aquests dies
perquè ja ens voldria dir
que estigués
és bona notícia
clar
o que fos en positiu
no un dia així
de reivindicació
i de lluita
però bueno
jo crec que
encara ens queda
molt
perquè encara
crec que
amb l'educació
que tenim
també
que rebem
crec que encara
ens queda
molt per treballar
però ja des de petits
per créixer
d'una altra manera
amb respecte
mirant realment
la persona
que tens al davant
i que hi ha d'haver
un respecte
sigui qui sigui
amb l'atenció
a tota la diversitat
que pugui haver
a la societat
i amb això
molts dies internacionals
baixarien
i tant
hi ha masses
també de dies internacionals
cada dia n'hi ha un
la croqueta té el seu propi dia
imagina't
és que ara estem
és l'hora de dinar
gairebé
desiré
moltíssimes gràcies
per passar avui per aquí
com bé deies
no cal que sigui
25 de novembre
per parlar-ne
però
ja que hi ha un dia
per reivindicar
cridar
i al salaveu
doncs
ho hem de fer també
des d'aquí
des de l'Ajusta
gràcies
i gràcies també
per la tasca
que fas
per ajudar aquestes dones
moltes gràcies a tu
adiu
gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'he dit que no!
Ja!
Fins demà!
qui t'estima!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Torres사�arknat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Entrem a l'últim espai del dia
i ho fem també amb una veu de dona.
Vanessa, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, dintornada al programa.
Escolta, hem de parlar de xarxes socials avui,
de novetats.
Sí, avui parlem de novetats i de notícies.
I de notícies.
Això és el noticiero...
El noticiero de les xarxes socials, no?
Exactament.
Avui partem...
Espai exclusiu de notícies de xarxes.
Cosites fresques.
Sí? Cosites fresques?
Pechuga, verdura?
Sí, sí, sí.
Vinga, va, doncs, soy todo oídos
per escoltar aquestes novetats.
Vale, aquesta setmana...
Bueno, aquesta setmana,
el que portem ja de setmana,
comencem amb Instagram
i la seva última novetat,
que ens agradarà molt,
sobretot, ens agradarà molt
a tots els creadors de continguts.
Aquí està la meva persona.
Aquí estàs tu mateixa.
Aquí estàs jo,
Estàs contentíssima, llavors, eh, amb això?
Molt contenta.
En moment encara no ho puc fer, eh?
O sigui que estic menys contenta.
Però sí, però sí.
Ja està anunciat,
o sigui que ja està aprovat
i que ja en breus
ho podrem tenir totes les contes.
i és que han ampliat
la durada de les històries
a 60 segons.
Uau, això és massa, eh?
Que fins ara eren 15 segons.
Però, bueno,
ho podrien fer,
el que passa que...
Estallada.
Estaven partides.
Clar.
Ara, un...
Un...
Una ratlleta d'aquestes,
per entendre's...
Pot durar 60 segons.
Exacte.
La mare.
Fins a 60 segons.
Sí.
No és necessari.
No, és clar,
que no estem molt obligats, no?
De 60, sí.
Uau.
Però, per fi,
tenim vídeos de 60 segons
sense aquests talls
en les històries
que ens facilita molt la feina.
Perquè a vegades,
què passava?
Que igual no se pujava
tota sencera
o que es pujava
la primera
i la quarta no.
Això ens ha passat, eh?
A mi m'ha passat
perquè Instagram
a vegades,
jo què sé,
fa el tonto,
moltes vegades.
La tecnologia ja sabem com és.
No, és perfecta teoria,
però sí, sí.
És veritat.
I a vegades dius,
ostres,
que se m'ha pujat
la primera
i la tercera no.
I això no puja
i ara se m'ha pujat
dues vegades
la segona història
que al segon tall
era un desastre a vegades
i tornes una mica a l'elo.
Sí, cert, cert.
Llavors, ara,
amb 60 segons
pots fer vídeos
de màxim 60 segons.
Sí.
Bé, a partir d'aquí
pots acumular els que vulguis,
però un individual,
una història,
pot durar fins a 60 segons.
Que això una mica
competència als Reels, no?
Bé.
En format diferent,
però al final és...
No és que sigui competència,
perquè al final és veritat
que hi ha una diferència
molt gran
entre les històries
i els Reels.
I és que els Reels
et donen una visibilitat
de...
O sigui,
inalcanzable,
diguem,
pels hashtags
i per les...
Bé, per les paraules,
les claus que tu poses...
La música també,
la música, exacte.
Llavors, aquí,
Instagram,
depèn de com la gent
interactuï
amb el teu Reel,
durant els primers...
Crec,
jo diria que són
durant els primers 15 minuts,
primers 15 minuts
que tu has pujat un Reel,
depèn de com l'audiència
interactuï amb tu,
et dona més visibilitat,
o no, no?
Això una miqueta
també té a veure
amb les publicacions.
15 minuts o 15 segons?
15 minuts.
15 minuts.
Sí, perquè estem parlant
del Reel, eh?
Llavors,
et dona això,
més visibilitat
o menys?
Si la gent interactua
molt amb tu
durant aquests primers 15 minuts,
doncs això
augmenta molt
la teva visibilitat.
Ah, perdó.
Els primers 15 minuts
de publicació del vídeo
o de duració del vídeo?
No, de publicació.
Ah, val,
però això no entenia,
dir un Reel
pot durar més de 15 minuts?
No, no, no, no.
Perdó.
El vídeo es publica
els primers 15 minuts
que ja està publicat.
Exacte.
Tu fas el Reel, no?
De 60 segons
com a màxim.
El Reel, eh?
Parlem del Reel.
Clar, clar,
quan ha dit 15
ja m'ha encroçat
els cables, eh?
No, parlem de la diferència
entre els Reels
i les històries.
D'acord.
Ara anem amb els Reels.
Els Reels.
Fem un Reel
de 60 segons,
d'acord?
I el publiquem.
Una vegada
el tenim publicat,
els primers 15 minuts
de la publicació
del Reel.
O sigui,
Instagram, sí,
amb el seu algoritme,
la seva intel·ligència artificial,
doncs,
detecta
si aquell Reel
és interessant
o no.
Depèn de com
la teva audiència
o l'audiència
que t'ha trobat
per hashtag
o per les paraules clau
interactua o no.
és a dir,
si li comenta,
si li dona like,
si el guarda,
si el comparteix,
depèn de totes aquestes accions,
li dona més visibilitat
o no.
Què passa amb les històries?
I això...
Ah, i...
Bueno, clar,
i el Reel queda fix
i la història no.
Exacte.
Això ho sabem.
Aquesta també és una diferència
bastant important,
que tenim una secció
pròpiament de Reels
i també
podem posar
un petit fragment
al post,
o sigui,
a la part del feed,
a la part del mur,
d'acord?
Allà queda.
Jo al principi deia,
m'agrada més
que estigui cada cosa
a la seva secció,
però sí que és veritat
que...
Home, t'ho veuran més
si entra en el perfil.
Exacte.
Clar.
Tens més possibilitats
de que la gent et vegi
perquè està seguint
el teu compte
i llavors
li surt la publicació.
En canvi,
el Reel
només apareix
a la secció
dels Reels,
no?
Llavors,
andant expressament
o bé
a la secció
de Reels
de quan tu busques
a la lupa
hi ha una secció
que és de Reels.
Llavors,
ho veuen directament
des d'allà
o bé
andant al teu perfil
per veure el Reel.
Aquesta és una diferència.
Què passa amb les històries?
Que quan pugem
una història
la història
només
la veu
la teva audiència
i
Instagram
depèn
de com interactua
amb tu
aquesta història,
o sigui,
que és el teu públic
amb la teva història,
doncs
la seguirà
mostrant
a la resta
dels teus seguidors.
No de gent
que encara no et coneix,
sinó només
dels teus seguidors.
Llavors,
si la comparteixen
sí que es pot fer viral,
òbviament.
Però té menys probabilitats,
no?
Clar,
és més difícil.
Bueno,
sé que inclouis més hashtags
i puguis ser més buscable,
però si tens el perfil tancat
tampoc no et trobaran,
no?
Exacte.
Això mismo.
Llavors,
el tema de les històries,
què ens beneficia?
perquè,
o sigui,
que es puguin fer
de 60 segons
ens beneficia
perquè llavors
no es tallen
i igual,
doncs,
la gent ha de continuar
fent scrolls,
sinó que la pot veure
en un mateix moment
i, bueno,
per als creadors de contingut,
per nosaltres...
És un gran avanç,
no?
És un avanç,
sí,
és un avanç.
I això,
aquesta opció
ja està disponible
per tots els usuaris,
però anirà apareixent
progressivament.
Moltes vegades...
Tu encara no el tens,
has dit?
Jo encara no el tinc,
però tinc clients
que moltes vegades
em diuen
ai,
que jo encara no tinc
aquesta opció,
ai,
que jo encara no sé què.
I dic,
bueno,
paciència,
perquè això és progressiu.
Vull dir
que en algun moment,
no sé quan,
quan Instagram vulgui,
sí,
us apareixerà.
Així que,
aquesta és una opció
bastant important
d'Instagram.
Què més?
Aquesta setmana
també s'ha sabut
que l'opció
dels badges,
badges?
A veure,
badges?
És unes badges.
No sé pensar,
què és això?
Els badges
són una espècie
d'etiqueta
que els espectadors
d'un directe
poden comprar
per ajudar
a agrair
als creadors
de contingut
al seu treball.
Què vol dir?
Que llavors
els creadors
de contingut
que sol·licitin
formar part
del programa
de monetització,
és a dir,
que puguin guanyar
calorons
per les xarxes,
doncs
ho tindran,
ho tindran,
podran
obtenir
ingressos
perquè
si jo,
per exemple,
faig un directe
i tinc aquesta etiqueta
disponible,
puc fer
que el creador
de contingut
del que estigui fent
d'aquell directe,
doncs,
rebi una monetització.
Però per això
han d'estar
dintre
d'aquest programa
de monetització.
Que un altre dia
ja explicarem
com es pot fer possible
formar part
d'aquest programa.
Sí, sí,
m'he perdut una mica més.
Hi ha com tipus
de batges,
pot ser,
com...
Bueno,
no sé,
estic llegint
alguns articles,
però...
Són etiquetes.
Això
dona per
un altre programa...
Totalment, eh?
Jo crec que
l'he descomptat avui
aquest concepte
de batge.
Sí.
amb A-B-A-D-G-E,
oi?
Sí.
B-A-D-G-E-S.
Sí,
són diversos.
Perquè en si serveix
com per
promocionar-te,
és a dir,
com a Instagramer
o creador de contingut.
Sí.
Per promocionar-te.
Si ets un Instagramer
o un influencer
que vols formar part
d'aquest programa,
ja sabem que
podem monetitzar
les nostres ceres socials
si som influencers.
Llavors,
podem rebre
una
una recompensa,
una monetització,
uns diners.
Però això és només
en vídeos en directe.
En aquest sentit,
sí.
Són en vídeos en directe,
eh?
Aquesta opció,
perquè sortirà
aquesta etiqueta
mentre estem fent
aquests directes.
És com el xec?
O no?
És diferent.
Com un certificat,
que és com l'està
amb aquest certificat.
Sí, sí.
Com el de compte verificada.
Com el de compte verificada.
Sí, una cosa així semblanta.
Però el proper dia,
mira,
el proper dia,
mira, va, sí,
m'ho apunto.
Parlem de badges.
Sí,
que és interessant.
És interessant.
Vale, va.
Sí, que hi ha coseta aquí.
Una altra notícia
que es va conèixer ahir
de l'univers meta,
del metaverse,
que ja parlàvem,
això,
del metaverse,
ara ja sabem què és,
és que es retrasa
el xifratge
d'extrem a extrem
a Instagram
i Messenger.
Com sabeu,
el xifratge
d'extrem a extrem
és una tecnologia
de seguretat,
que sí que funciona
a WhatsApp,
eh?
És això que a vegades
ens posa
tal persona.
A mi no em para
d'aparèixer a tothom.
Cada vegada cobro
un missatge,
em surt
su cifrado,
extremo,
extremo,
no sé què,
no sé quantos,
però em surt,
potser et surten
set o vuit missatges
seguits,
d'aquests.
Sí,
perquè, bueno,
ho canvien.
Es va actualitzant.
Sí,
es va actualitzant.
Això què vol dir?
Doncs que
només els participants
d'aquesta conversa
tenen la clau
de xifratge
necessària
per llegir
els missatges
i, per tant,
ningú pot interceptar
ni llegir-nos
ni tensors
de la pròpia aplicació.
O sigui,
que això
és un...
Sistema de seguretat.
Un sistema de seguretat
que, bueno,
t'assegura
que només tu
i l'altra persona
teniu accés
a aquesta conversa.
En el cas
de Messenger
i Instagram,
possiblement
no s'instal·larà
fins a 2023,
perquè sembla
per problemes interns
de la companyia.
Llavors,
que sapigueu
que les converses
que tingueu
a Messenger
i a Instagram,
l'aplicació
té accés
a aquestes converses.
No està
al xifratge
d'extrem a extrem.
Així que,
depèn del que
vulgueu
comunicar
per allà,
que sapigueu
que l'aplicació
té accés
a aquestes converses.
Mira,
t'enviaré un...
Perquè vegis
la imatge
d'un xat.
Això és real.
Mira la quantitat
de missatges
del tema
aquest de xifrat
a xifrat.
No sé si el pots mirar
en el teu WhatsApp
perquè te l'acabo d'enviar.
A veure.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,
8, 9, 10, 11, 12, 13.
Sí, ostres, sí, sí, una passada.
I van ser del dia 6,
el 8, el 9, el 12
i seguia, eh?
Perquè es va actualitzant, sí.
Però tu has vist
la quantitat de missatges?
És el mateix,
aquest del teu codi
de seguretat
amb tal persona
ha canviat,
fes clic per obtenir
més informació,
però has vist
la quantitat de...
Una passada,
però una cosa,
tu fas servir...
Això ja...
Deixa'm el teu mòbil
a veure què fas, Mireia.
No, però també té a veure,
jo crec,
perquè a mi també m'ha passat, eh?
Utilitzo ordinadors, sí.
Amb l'ordinador.
Utilitzo dos ordinadors diferents.
Clar.
I cada vegada
que mou un mòbil
d'un costat a l'altre
li veu...
Sí, a més a més,
a mi m'està passant.
Jo crec que també és
perquè estan fent actualitzacions
i cada vegada
que obro el Messenger
amb l'ordinador,
perquè jo també tinc
dos ordinadors diferents,
llavors o l'obro amb un,
s'actualitza, tal,
posa el...
actualitza tots els missatges, tal,
i cada vegada
em surt
els missatges aquests.
Llavors,
té a veure
amb què faci servir
el WhatsApp web
a l'ordinador.
Doncs igual, és això.
Sí, sí, té a veure.
La quantitat de missatges
que rebo d'això,
ja ho has vist,
ja ho has vist,
són 12, 13, 15 seguits.
Sí.
Molt probablement serà...
Però és per això,
perquè potser es fa servir
en el mòbil,
amb un ordinador
i amb l'altre ordinador.
Llavors, cada vegada que...
Jo crec que va per aquí, eh?
O sigui, no us asseguro
el 100%
però
per experiència pròpia
que a mi també m'ha passat,
cada vegada que obro
el Messenger
amb un ordinador
passa això.
De fet,
amb tu,
a la nostra conversa,
si entres,
teníem 3, 4, 5, 6, 7, 8...
Ara.
No, no, no, no, de també el dia 6,
el 7, el 8, el 9, el dia 12,
el dia 18...
Sí, per això, eh?
Jo crec que té a veure amb el tema d'això.
Estem xifrades d'extrem a extrem.
Sí, sí.
Nosaltres estem protegides del 100%.
Totalment, totalment.
Quedem amb algunes altres novetats.
Sí, l'última novetat.
Facebook ha anunciat
que permetrà a l'usuari
personalitzar la secció de notícies
per veure només els continguts
que li interessin.
També podrà augmentar
o reduir
la quantitat de publicacions
que veuen
d'un contacte,
d'un grup
o d'una pàgina
que segueix.
S'estan fent proves, eh?
Per això,
hi ha alguns usuaris
i en breu
s'aplicarà
aquesta opció
a totes les xarxes socials.
Així que jo crec
que això està bé també
perquè
si no t'interessa alguna cosa
doncs que tu puguis decidir
què vols veure
i què no vols veure
pel tema
que t'entrin en coses
que no t'interessin.
Doncs sí, sí, sí.
I un dia m'agradaria
parlar també
del tema
d'aquests ciberseqüestros
de les comptes d'Instagram
perquè a una persona
molt propera
li ha passat
i van arribar a contacte
amb ella
per demanar-li diners.
Sí.
A través del WhatsApp, eh?
A través de WhatsApp.
A través de WhatsApp.
Suposo que
al trobar-li la compta
que està vinculada
amb el número.
Exacte, clar,
van arribar a saber
el seu número
i li van escriure
en anglès
que van anar-li
no sé si en 200,
300 dòlars
una cosa així.
En el seu cas
no ho va pagar
perquè tenien
200 seguidors
i al final
és un perfil virtual.
És molt absurd, sí, sí.
Però no ho va arribar
a denunciar
i tampoc no...
És a dir,
ha quedat allà,
s'ha obert un altre compte
i ja està.
Un altre perfil.
Però és un tema
que també podríem parlar.
Podem parlar.
Podem parlar
de què podem fer,
com ho podem fer,
què podem fer
per recuperar el compte.
Parlarem, parlarem.
De moment,
el pròxim dia,
els badges, eh?
badges.
Queden apuntats.
Apuntem.
Apuntadíssim.
Vale, Vanessa,
doncs estem aquí a l'espai.
Adéu.
1, 2, 3, 4...
1, 2, 3, 4...
Això es diu
Bad Havits
és d'Edgeran,
ara ho dirà.
Ens queden uns 20 segons
per la una del migdia.
Deixem aquí
el programa de l'Ajusta.
Com sempre,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i tornem a ser demà
aquí de 10 a 1
per tancar la setmana
de la millor manera.
Que tingueu bon dijous.
Lose,
or use,
or do
My bad habits
lead to white eyes
Stare into space
And I know
I lose control
Of the things
that I say
Yeah,
I was looking
for a way out
Now I can't escape
Nothing happens
after two
It's true
It's true
My bad habits
lead to you
Ooh