Bona tarda Sant Just, passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimecres 19 de juliol.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes a ràdio d'Esvern,
en aquesta edició especial estiu del mes de juliol.
Esteu sintonitzant el 98.fm, l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot farem la tertúlia amb l'Albert Macià i l'Estrit Goldstein del Saller de Can Mata
per parlar de vins i, sobretot, també de cultura.
Després, tot seguit, farem l'entrevista de la tarda.
Serà en Javier del Campo, Sant Justenc i científic, però que el convidem avui aquí al programa
perquè serà la persona conductora de la primera sessió del Club de Novela Gràfica
que fa el Club Literari de l'Ateneu de Sant Just.
Ens parlarà del llibre que han escollit i de com dirigirà aquesta sessió i com ho farà.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
i després d'escolta els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
començarem xerrant amb en Pep Vila, que és membre del Cau de Sant Just, un dels CAPs,
i ens comentarà com ha estat la redacció del seu PA, del projecte educatiu d'agrupament,
i en què consisteix aquest document.
Acabarem el programa d'avui i també com fem cada dimecres amb l'espai Just el que no saps,
que condueix en Marçal Ferret.
Cada setmana ens descobreix la biografia d'un personatge històric i famós.
Avui però serà una secció especial perquè és la secció número 30, el capítol 30.
Doncs bé, veurem què és el que ens porta en marçal, eh?
Tot això serà de seguida, no marxeu, que comencem!
A l'escoltes del Viu d'Esquerra
Les 5 i 12 minuts, comencem l'espai de Tartúlia amb la vermàcia i l'Astrid.
Hola, què tal? Bona tarda als dos.
Bona tarda.
Avui ens hem tornat a...
Ja ens hem mirat, eh?
Amb la salutació coral.
A l'unisson, per dir-ho així.
Com esteu? Aguantant les calors d'aquest mes de juliol?
Aguantant la calor fins al punt d'una caminadeta petita de casa fins aquí.
És molt màstica.
M'he decidit fer-la amb autobús, que com a mínim són només 3 parades,
però com a mínim anava amb aire condicionat.
S'agafa l'aire, sí, sí, eh?
És com un...
Respira, respira.
A les 5 de la tarda és d'aquelles hores que recomanen
que més val que estiguis a casa si no tens res a fer, clar.
l'incomis amb la ràdio és fort i per això tenim...
I bé, es fa l'esforç.
Sí, i tant, i ben a gust, eh?
Si no, no hi seríem.
No, no, truca, truca.
Però el que dic és que, clar, és una hora que...
Sí, és d'orilla.
Sí, encara, encara sí.
Tu, Astri, també vens amb autobús, no?
T'has pogut climatitzar una mica?
He baixat amb autobús, s'ha climatitzat d'aquella manera,
perquè, clar, la incidència del sol en tota una banda de les finestres...
Per als vidres de l'autobús, no?
És complicat, però, bé, el problema és,
baixes al carrer Tudona i és que no hi ha ni una hora.
És tòric, però bé, he canviat una miqueta el circuit,
he baixat molt la marxa.
Has baixat revolucions.
He baixat revolucions com els turistes.
Allò, en plan, mira, ves mirant, entratenta, va, respira,
que ho pots aguantar.
I mira, el que mai fem l'Albert i jo, que és beure aigua.
Aigua, aquí.
Els dos amb gota, amb el gotet.
Un tast d'aquí de...
Un tast d'aigua és el que millor va, eh?
Indratant, refresca...
Amb un grau molt baix d'alcohol.
Sí, no, Astri...
Allò em van dir, portaràs un vi l'últim dia a beure alcohol.
amb aquesta temperatura no és gaire bona opció,
ni per tu, perquè estàs treballant en directe.
No, igual, ni m'has...
Bé, no, no ho crec, no ho crec.
No ho crec, però tampoc és qüestió d'anar així, no?
I si després l'Albert i jo sortim aquí fora,
l'efecte d'alcohol...
Ho refresca el moment, però després...
Clar, perquè te'l veus fresqueret i així,
però, clar, una de les coses que provoca l'alcohol
és que és vasodilatador,
per tant, començaríem a suar,
a perdre la temperatura,
que teòricament penses,
ui, quina calor que m'està entrant.
No, no, és la que estàs perdent.
Clar.
Però no la perds.
Ja, ja.
Com a tal, la perdries molt a l'hivern,
per contrast,
però és que ara et pot crear un xoc una miqueta...
I sobretot s'ha de vigilar
amb el tema de les baixades de pressions,
perquè surts a caminar pel carrer
i sembla que t'estiguis ofegant,
que dius, espero arribar viva,
on hagi d'arribar perquè...
Molta gent, eh, marejant-se...
Sí, sí, cops de calor, cops de calor.
I que no tot té lloc a l'espai calorós o al sol.
Moltes vegades has estat al sol
i entres en un espai on hi ha aire condicionat
o una temperatura més baixa
i allà és on caus.
I allà té un canvi aquest de temperatures.
Els canvis.
Avui l'Albert també ens ha portat un detallet,
una marmelada de nespres.
Albert, ens vols dir la recepta o és secreta?
No, no és gens secret.
La marmelada té una història molt fàcil.
Sempre és el producte amb el que el fas,
sucre i anar bullint,
anar bullint i trobar el punt òptim
en què deixa de bullir.
Quantes hores d'abullició?
No, no, no són hores, no.
Depèn de la marmelada.
Jo no havia fet de prunes,
que com tenien molt aigua necessitaven
perquè quedés més,
jo necessitàvem més, però...
Saps quin és el secret?
Perquè quedi una miqueta més espessa.
Espessa vol dir que...
Per exemple, posar...
Més denseta?
Una miqueta més densa.
Ara no ho porto aquí,
perquè no ho porto als apunts,
però vaig fer un tas de marmelades
la setmana passada
i per exemple posar-hi uns talls de poma
ajuden a...
Ah, doncs sí.
A emulsionar una miqueta.
Jo sempre he dit que jo...
Els altres no me'n recordo.
Els que em coneixen saben que jo...
Vaig pensar amb l'Albert,
vaig pensar que l'Albert passa-li els apunts.
Un zero a l'esquerra a la cuina,
jo, però un zero a l'esquerra autèntic.
No passaré mai gana.
Però li surten molt bones.
No passaré mai gana
perquè la meva cuina subsistència,
verduretes, coses a la planxa...
Home, l'úmínim, l'úmínim.
Tot això no tinc problema,
però altres coses a la cuina més bé.
Però això de les marmelades
em va venir perquè teníem
una prunera de pruna groga
que...
Feia moltes prunes
i n'havíeu de fer alguna cosa, no?
El primer any en van fer dues.
Ah, bueno.
Recordo un dinar
amb els dos fills allà
que llavors eren petitets
i repartint-nos aquelles dues prunes...
Un quart de pruna per cadascun.
Els últims anys de produir
produïen més de 100 quilos
una sola prunera.
Ostres, per favor.
Sí, clar, i prunes als veïns,
prunes a la família, prunes...
Però que s'hi havia sentit.
Jo m'enduia prunes a la feina
i les deixava ja on voleu
i la gent es pensava al començament...
Clar, allò tímid, no?
T'han agafat una per esmorzar...
Un parell, sí, que va bé.
Al final, al final,
va haver-hi ni gent que s'arribava...
Amb sacs de pruna...
Perquè, clar, em dolia
perquè pruna era molt bona.
Home, però que cinc quilos...
I llavors vaig optar
per fer gelats i melmelades
per rebotar-nos, Martínez.
Fantàstic.
I llavors, per mi,
el secret que deies
només és que, clar,
quan vas a les comercials,
compren grans quantitats,
és tot molt industrial
i la dolçor és bàsicament
del sopar que hi posen.
Sí.
S'ha de posar sucre o melmelada.
Òbviament, per això és la melmelada.
I quan jo les faig,
intento que tingui el gust de la fruita,
que sigui...
O sigui, normalment, per exemple,
si em faig de prèssec,
vaig primer, compro alguns prèssecs,
els tasto i si tenen gust de prèssec,
perquè hi ha prèssecs a vegades
que la fruita...
Bé, això passa en general
amb tots els productes.
Si m'agrada, llavors,
és quan en compro unes quantes per fer...
D'acord.
I llavors poder...
Això està...
I després estar tota l'estona ja
fins que el Mas em diu
que és el moment ja òptim per treure-ho.
Molt bé.
Cap secret més.
Cap secret, però, bueno,
s'ha d'agafar pràctica, eh?
Això el primer cop potser que en fem
no acaba de...
Potser agafar referències
de quantitats i proporcions,
sobretot, i...
després ve tot allò de posar-lo en el pot...
Clar.
El traspàs...
Allò que se'n diu fer el buit,
que he tingut moltes xerrades en físics
i ningú sap per què se'n diu així,
perquè, evidentment,
fer el buit vol dir treure l'aire,
si no el treus no ho fas el buit.
Però, bueno.
És tancar-la bé, no?
Tancar-la bé.
Normalment es posen els pots al revés.
i per què a mi no se m'ha ocorregut res
i parlant en físics
ningú m'ha sapigut explicar.
Tinc una bona colla d'amics que són físics.
Ningú m'ha sapigut explicar
per què es posen els pots...
Del revés.
Ah, no ho sé.
Jo l'única cosa que se'm pot explicar
és que quan estan una estona així
en el procés de perdre aire,
que no veiessis, que no veiessis,
que clar, com tens la marmalada en el tap,
que no estiguis ben tapada.
És que no li veig una altra...
Clar, no, no.
Sí, sí.
I clar, després sí que es provoca una mica de buit
perquè, clar, l'aire que queda
està molt calent.
Quan tapes hermèticament el refraça l'aire,
es contrau.
Va.
Exacte.
Llavors és quan obres, fa clac.
Aquest clac, eh?
Aquesta sensació d'haver fet el buit.
Que si no fa clac...
Exactament.
De nou va el rotllo, eh?
És aquí, quan no mengis.
Això dius, com ho fas en una casa?
No és que no tens cap necessitat de parell.
i quan el poses, hi poses el tap a l'aire que queda allà dintre.
Està molt calent i ràpidament, quan es refreda, doncs es contrau l'aire.
Per tant, la pressió és més forta a fora que a dintre.
Així de fàcil.
Molt bé.
No us ha passat mai, ara, a l'estiu, sobretot,
que treus una ampolla de plàstic de la nevera
i la tens a la cuina i vas sentint sorolls?
Sí, com que es va com crec.
Es contrau, exacte.
O sigui, crec que seria molt més evident
si poséssim tota aquesta mermelada a dins d'un perol de plàstic
seria a l'instant que veuríem com el material
que queda allò com...
Com més arrugat, no?
Exacte, com més arrugat i és perquè la temperatura...
Sí, sí.
És com si el tirés a l'aire.
Totes aquestes mermelades i demés sempre van en pots de vidre.
Sí, sí, molt millor.
És com han d'estar.
Astrid, passem de l'ú dolç a l'ú...
No, més agra com el vinagre
perquè ens vas parlar la setmana passada.
D'un tast de vinagre?
La setmana passada vaig fer un tast d'oli.
Sona malament, oi?
Molt malament, un tast de vinagre.
És el que deia, el vinagre.
Ah, sí, aquest dilluns.
Com va anar?
Interessant.
Interessant, però bo?
Però bo?
Molt interessant i bo
perquè més el projecte d'Augustus Forum
ja el coneixia de fa molts anys
Sí.
Quan fins i tot no feien una producció tan gran, no?
Perquè ells, sí, fan vinagres
però ells ja quan comencen
ja van amb la idea de fer vinagre
però no un vinagre normal, no.
Un vinagre superior i diferent.
Home, entenc que són vinagres
que no són de vinagres aquests de cuina.
Són vinagres ja amb sabors...
Exacte.
No, més que amb sabors
són de tres varietats de raïm, bàsicament.
O sigui, de raïm per fer vi.
O sigui, tant el Fòrum Augustus
té el vinagre de Chardonnay,
de Cabernet i Chauvinion
i de Marlott
i són agredolços.
Però Fòrum Augustus, què és un fòrum?
Fòrum Augustus, ja estàs buscant.
Sí, encara no havia...
Abans era vinagre Fòrum,
Augustus Celler
i ara van ja amb el nom compacte
i la veritat és que és una meravella.
És un celler, sí.
És un celler i aquest estiu, a més,
m'he proposat tornar a anar-los a visitar
perquè també han canviat
totes les instal·lacions, el celler...
I estan fent...
Tenen sala de visites...
Vinagre expressament
amb el vi i el Cullen expressament
per fer vinagre, aquest.
Fan vins, també.
No, no, bé, sí, sí.
Jo t'ho dic per una senzilla raó.
Descartes el vi
perquè aquell vi no ha sortit bo.
No, no, és que van amb tota l'artilleria.
No, no, jo ho dic perquè
jo havia treballat
primer al Born
i després dels primers anys
de Mercabarna
i quan hi passaven gent
que comprava el raïm
amb les caixes
quan el raïm estava
ja en males condicions...
Perquè era més fàcil.
Perquè se l'emportaven
per fer vinagre.
Clar, perquè ja...
Llavors, clar, la meva idea
sempre m'havia quedat
que el vinagre
era producte...
Gairebé un subproducte, no?
Un subproducte.
Sí, sí.
Però aquests no.
No, no, no.
Van a fer directament
vinagre de qualitat molt alta
i agra-dolts.
El que és curiós
és que tu saps
que el vinagre és agra.
Aquella sensació del...
No el vi picat, no.
El vi picat i més
i queda perfectament compensat
amb una dolçó del vinagre
que és espectacular.
Per tant,
no és aquell vinagre
que faries així a...
A saco, no?
A saco, no?
A manida.
A manida.
No, no.
És d'aquell de vinagre
més aviat de...
De la gota, eh?
allò del perfumar,
donar el toc
i, per tant,
amb aquestes tres varietats
pots acompanyar-ho en tot.
Vam fer un maridatge
molt xulo a classe
amb vinagres
i de primer
ens havíem preparat,
segurament ara,
de memòria,
no me'n recordo
al 100%
de tota la recepta,
però era
un tomàquet xerri
sense la pell,
infusionat
amb aigua de mar,
què dius?
vinagre.
Sí.
Oli.
Val.
I l'espina
de les anxoves.
Ai, astri,
per favor.
Molt, molt, molt, molt, molt.
Trituradetes.
Com si fos...
I això que era
un primer plat.
Això era un aperitiu.
Un aperitiu.
Sí, enriu tant
d'aquella...
Tenint en costa
que era un tomàquet xerri
ni aperitiu,
era una tapeta.
Una tapeta.
Una mini tapa.
Sí, sí, sí, però recordant...
Potser la Núria
no se'n recorda,
però aquella famosa
oliva esferifical
del Ferran Adrià
també, no?
Una altra cosa que...
No tenia res
a envejar
amb aquest tomàquet, no?
I quin gust tenia, això?
O sigui...
Era una barreja.
Era...
Era una explosió de sabors, no?
Era una explosió de sabors
molt refrescant.
Sí.
Molt.
Home,
em fa la pinta.
I, Astrid,
en què va consistir
una mica aquest tast?
És a dir,
anàveu barrejant...
O sigui, anàvem
també a tirar
tota l'explicació
de com s'elabora
normativa...
Els vinagres i demés.
Els tipus de vinagres
o es concreta
amb el que elaboraven ells.
El tast
el dirigia
l'Albert Roca
i...
Aquest Roca
de Germán Roca?
No, del Germán Roca no.
Albert Roca
del celler...
Del celler Augustus, no?
Augustus.
Vale.
Forum Augustus.
I això, no?
Era...
Jo me'n recordo
quan el vaig conèixer
que fa més de 20 anys
que va vindre
amb un putet així
molt petit
que treies allà
i hi havia
el aquell mesurador
per gotes.
Com una pipeta, no?
Com una pipeta, no?
I deien
anem a tastar vinagres
i us posaves
posaves la mà
i a sobre així
del palmell
de la mà
deixava anar
una gota
i era olorar.
Clar,
què provoca?
Que com que tu tens
la mà
teòricament calenta
sobre la pell
deixa anar uns aromes
molt més intensos
que si la superfície
fos freda
o si agafessis
directament una cullera.
Sí,
tindria olor a vinagre
però el fet
de deixar-lo
en contacte
amb la pell
és més calent.
Quins graus
tenen
els vinagres?
El que tenen
és grau d'acidesa
no d'alcohol.
Ja, ja.
Però de...
És d'acidesa.
Que a vegades
posen, no?
Els vinagres
quan vas al supermercat
ara amb normativa
no me'n recordo
i tampoc tinc...
Suposo que sí
que hem de posar-lo
perquè és un dels elements
que conté
però lògicament
la importància
jo crec que no està tant
perquè clar,
no és per veure-t'un got
no és per veure-t'un got
sinó que la importància
està amb la ciutat.
Amb què el combines,
no?
També.
Exacte,
i amb què el combines
ara no et sabria dir aquí.
Perquè amb què els combinàveu
durant...
Doncs aquí el combinat
seria
era aquest tomàquet
amb el tomàquet
que seria la idea
de l'avenida.
Sí.
Després teníem
una tonyina
així com
escabetxada
que utilitzes
el vinagre.
El vinagre.
I hi havia una miqueta
allò de pasta naga,
la ceba
i alguna espècie.
Sí.
I de postre
teníem
unes
pera.
Una pera?
Però quina pera
espectacular.
Macerada
amb el vinagre
fòrum de marrot.
Seria com
una pera al vi.
Sí.
Sí,
però clar.
Bueno,
una pera al vi
perquè mira el verd.
Pera al vinagre.
Estàs més a prop.
Són dos daus
de color lila.
El lila
és el color
que li dona el vinagre?
Exacte,
el tanyeix.
Si tu tens
una pera
o una poma,
són dos fruites
que s'utilitzen molt
a la cuina.
Sí.
Si tu utilitzes,
per exemple,
un vi blanc,
un cava,
tot el que siguin
begudes així clares,
no agafen color.
Sí que hi haurà
una oxidació
de la fruita.
Sí.
A mesura que la vas
alcoholitzat
ja no s'ho oxida tant,
eh?
Però tot el que sigui
massa
anar amb un oporto,
amb un vinagre,
tot el que sigui negre,
automàticament...
La fruita agafa el color,
no?
Agafa el color,
sí, sí,
s'impregna, no?
Per això moltes vegades
quan molta gent
vol fer així
alguna crema
de meló
a l'estiu,
li vols donar
un toc diferent,
recomano
l'oporto blanc,
perquè no
canvies.
Clar,
perquè si poses
una miqueta de negre,
deixa un color
una miqueta
lletjot,
lletjot en el sentit
que no és tan atractiu
i segurament
no tan refrescant
com veure un producte
absolutament blanc
i si no
sempre pots afegir
alguna goteta
de crema de llet,
dissimulant.
Aprenentatges
que vas treure
d'aquest tast,
d'estrit,
et vas emportar...
a veure,
els coneixia,
jo no soc gaire
d'anar donant-li
el toc de vinagres,
no?
Però bueno,
vas descobrir un nou món
també.
Va,
les possibilitats
que abrenen,
el vinagre.
Exacte,
les possibilitats,
sí,
sí.
I ahir vam fer un
sobre embotits
i el gall
del Penedès.
Ostres,
vinga,
però posa una mica
en context
l'audiència,
que la setmana passada
vam explicar
que estàvem fent
un curs
a l'Escola
de No Turisme
a Vila Franca
sobre productes
i productors
bàsicament
centrats
en el que és
el Penedès.
O sigui,
no vam anar a conèixer
productors a Lleida.
Quan dura,
fins quan és?
Acabava avui
en què hi ha hagut
sessió
de carquinyolis
i torrons.
Mare meva.
Una cosa ben transversal,
eh?
Sí, sí.
Absolutament,
és els productes
de la terra
i sempre
acompanyats
amb algun vi,
algun ancestral,
algun corpinat,
algun cava...
Li podem posar
una mica de deures
perquè d'estiu,
perquè pensi,
vagi pensant
en fer
un tast combinat
de vinagres i olis.
Sí.
Està,
ja tot aquí,
eh?
A veure,
estem...
Tastos d'olis,
aquests sí que n'he assistit.
Faré vindre l'Albert.
Amb un tast d'olis,
però, clar,
de vinagres
m'ha sobtat una mica
perquè el primer que penses
no estàs pensant
en vinagres d'això
sinó que...
No, no, clar.
Gasi bé us diria
perquè no quedem un dia
i n'hem de visitar
el celler
que està situat
al Vendrell.
Ho entendrem
tot molt millor
perquè, clar,
jo us puc parlar
de botes plenes
de vinagre.
i és com un ull.
Sí, però, clar,
tenen un vinagre
d'una mitjana
de 30 anys.
Creu-n'hi-do.
Aromàticament,
allò és com...
30 anys, eh?
No pensava...
És un món, veus,
totalment desconegut.
Jo no pensava
que el vinagre
era més...
N'hi ha molt
el de Módena,
n'hi ha molt de nom, eh?
El dels Amics,
el de...
Exacte.
Sí.
I això del gall
del Penedès,
explica'ns una mica...
Doncs, igual que aquí...
És un gall autòcton d'allà.
És un gall autòcton d'allà.
És...
Vam fer una mica
la diferència
entre el gall,
la gallina,
com és el del Penedès,
que ha de ser negre
i perquè sigui
de raça pura
de tina,
les orelles...
Blanquetes?
Què m'estàs dient?
Sí, sí, sí.
Sortit amb un màster.
Un d'allà.
Sí, sí, molt interessant.
Ja em fixarem
les orelles dels galls, eh?
Tinc unes ganes
d'anar...
La veritat
és que, malauradament,
no hi ha gaires
productors
que apostin
pel gall aquest, no?
Per...
Clar, perquè dirien
que tot el que seria...
És molt més fàcil
i moltes vegades
molt més fàcil
que agradi a tothom
i per preu
els pollastres.
Sí.
I a més,
a la cuina
hi pots fer de tot, no?
El gall
no té una carn
tan tova, no?
És important.
A l'hora de cuinar
és molt més complicat.
Per tant,
és allò que...
Quina és la diferència
entre un gall
i el pollastre?
Doncs, bàsicament,
l'abesura,
un és...
No.
Bàsicament,
la diferència
que no la porto
ara escrita
és l'edat sexual
de l'animal.
Ah, vale.
Fixa't.
El pollastre
és una cosa
de producció ràpida
a la que
se fa una mica gros.
I vinga...
No arriba
a la seva edat sexual adulta,
per tant,
sempre serà tendre.
Tendre.
Clar.
I un gall
potser té la carn
més dura.
I un gall ja té
la carn més dura,
és...
és més gros,
característiques de gust,
notes que són d'au,
però són també...
I què vau fer
ahir
amb els del...
al Penedès.
Llavors,
vam estar tastant
un paté
de la casa
Mallard,
que treballen
amb la fundació
Albornà,
per incloure
persones
amb diferents capacitats.
Doncs vam tastar
un paté
de gall.
De gall?
Ostres.
Espectacular,
el nas.
Era aquella sensació
de potser de més de...
No aquell paté
que és...
és totalment
una pasta.
No.
Era com més...
més esmiculat.
Notaves
les diferents parts.
Se sonarien més
com de textura
els rilets
francesos,
però sense ser
tan fibrosos,
però aromàticament
molt bons.
Molt bons.
I després vam tastar
una part
que seria
en escabeig
i l'altra
estava confitada.
Val.
Carà.
Sort candidat
perquè això
amb un programa
al matí
estaríem ara
bavejant.
Ja, bavejant,
eh, bavejant.
Escolteu-me una cosa,
ho hem de deixar
en aquest punt,
Astrid, Albert,
perquè després
tinc una altra
entrevista
també molt interessant.
Serà molt interessant
i que al setembre
farem una cosa
amb el celler
de Can Bata.
Ah, mira.
El Javier suposo
que ho dirà,
però hi haurà
maridatge.
i haurà de maridatge.
Molt bé, molt bé.
Doncs res més,
que acabeu de passar
bona tarda
i també un molt bon estiu
els dos.
Procurarem.
Allà on aneu.
Ara l'Albert
et dirà,
quedem.
I res més,
a la propera temporada
suposo
i desitjo
que en seguirem trobant.
En seguirem trobant.
Per tant,
és un fins després.
Perfecte.
Fins després
de la calorada.
Fins a temps.
Esperem-ho.
Bé, doncs,
res,
el que hem dit,
eh,
que vagi bé
i fins a tembre, nois.
Fins a tembre.
Adéu-siau.
Bona tarda.
Adéu.
L'essència de Sant Just,
l'atens a la Rambla
a Ràdio d'Espera.
Va, ara us deixo
amb un tema
d'Estate Homes
i seguirem
amb l'entrevista
de la tarda.
Vull dir una cosa
Hi ha una cosa
que et vull dir
Cada cop que et penso
hi ha algú
que em crema
per dins
No em deixa dormir
menjar-te la cara
fins que mori jo
Ho faré avui,
ho faré demà
fins que mori jo
Jo no vull fer-te
una cançó d'amor
que jo l'únic que vull
és fer-te petons
petons.
Petons, petons, petons, petons .
Fertes petons , petons , petons
Betons , petons, petons, petons, petons, petons
Fertes petons, patons , petons, petons, petons, petons, petons, petons
Fertes petons , petons, petons, petons, petons, petons, DONT
Mora'm de les farts com un Perreiro Rocher
I encara em pregunto per què
Fer tapatons, tu em dones raons
Si em miras així, em faré il·lusions
I no hi ha marxandera, era, era
No hi ha dracera, era, era, ey
Se et veu a la cara, estàs igual que jo
Jo per avui, per demà, estàs igual que jo
Jo no vull fer-te una cançó d'amor
Que jo l'únic que vull és fer-te petons
Fer-te petons
Fert-te petons
Que jo l'únic que vull
Et vull dir una cosa, hi ha una cosa que et vull dir
Cada cop que et penso
Hi ha algú que em crema per dins
No em deixa dormir
Si em mires així
I un nou arambient
Jo que estava tranquil
I ara tinc ganes de
Menjar-te la cara
Fins que mori jo
I ho faré avui, ho faré demà
Fins que mori jo
Jo no vull fer-te una cançó
Ara escoltes
Adiós de ser
98.1
Ara seguim al magazín de tardes
d'aquí de Ràdio d'Esvern
al magazín La Rambla
amb una de les entrevistes que farem avui
i es tracta del científic Sant Justè
Javier del Campo
que ell és ecòleg microbià
treballa a l'Institut de Biologia Evolutiva
de la Universitat Pompeu Fabra
també lligat amb el CSIC
de Barcelona
i també és professor adjunt
a la Rosenstiel School of Marine and Atmospheric Science
de la Universitat de Miami a Florida
Vaja, que la microbiologia i la biotecnologia
són els seus camps professionals
i el que l'acompanya dia a dia
Bona tarda Javier
Bona tarda
Ningú diríem
però avui et tenim a l'emissora
per un tema que no té res a veure
aparentment
amb la ciència
sinó amb un tema ben diferent
Has vingut aquí a la ràdio
perquè seràs el conductor
de la primera sessió del Club de Lectura
de Novela Gràfica
que ha organitzat el Club Literari de l'Ateneu
A veure, explica'ns
com va aquest salt d'una matèria a l'altra
Com arribes a aquest punt?
Bona, suposo que tothom té aficions
Clar
I la meva afició és el còmic
o la novel·la gràfica
i jo soc lector de còmics
des dels 9 anys
Bé, col·lecciono còmics des dels 9 anys
suposo que els llegia des d'abans
però que tinc memòria des dels 9 anys
i continuo fent-ho
i és un món que m'apassiona
és un gènere literari que m'agrada molt
A dia d'avui llegeixo menys del que llegia
Sí
Perquè també soc pare
i també és un altre hobby que tinc
Pots acompanyant amb altres coses
I també llegeixo molta ciència
i no es pot llegir tot
però és potser el gènere literari
que més m'apassiona
el còmic
Ens has dit que vas començar a llegir-lo
des de ben petit
Quines són les coses que a tu t'agraden
del còmic, d'aquest gènere
què és el que t'atrau?
El que em va atraurar inicialment
va ser que per mi era ben nou
i estimulant
perquè combina text i imatge
i més enllà d'això
i té un llenguatge propi
que és molt atractiu visualment
però també la llibertat que tenia
suposo encara té
però ara com que està més en el focus
d'atenció del públic general
té una mica menys de llibertat
però al principi
quan vaig començar a llegir
estava fora del que diríem
més estàndard
els missatges que podien comunicar els autors
o que poden comunicar els autors
escapant una mica de
moltes vegades del políticament correcte
o del que seria el mainstream
de l'opinió general
i era molt refrescant
no quan tenia nou anys
que el que em va atraurar
va ser simplement l'aspecte visual
però quan ja vaig créixer més
ja cap adolescència
al principi de la joventut
era aquest aspecte de llibertat
en el missatge que tenia el còmic
Tu creus que dins del món del còmic
o de la novel·la gràfica
hi ha subgèneres?
Ui, no, no
hi ha molts subgèneres
I subsubgèneres inclús
I subsubgèneres
Té molta profunditat
el que passa és que habitualment
A dia d'avui el còmic
la novel·la gràfica és popular
i la gent coneix la superfície
però tu pots anar
anar burxant
i anar més a fons
i descobreixes
totes les capes
del nou ver art
que és com es coneix el còmic
i té tanta profunditat
com tu vulguis trobar-li
Com definiries?
Perquè per les xarxes hem vist
que comentaves
que el còmic i la novel·la
era més que
un storyboard
Com un storyboard
Això m'ha semblat
molt, molt, molt reduccionista
perquè
i
de fet
l'storyboard
ve del còmic
no dels rebels
l'storyboard
de fet
és possible que el cinema
vingui del còmic
perquè
és una font d'inspiració
de com comunicar
i al final
el cinema connecta
i també és seqüencial
però abans d'existir al cinema
hi havia el còmic
com a un art visual seqüencial
i hi ha estudiosos
del món del còmic
que ho diuen
que el còmic
va ser una inspiració
pel naixement del cinema
no només la fotografia
i l'storyboard
és un clar exemple
de com pots utilitzar
el llenguatge del còmic
per després
traslladar la pantalla
però reduir el còmic
a un storyboard
és una mica
una falta de respecte
i tot
no
nou bé art
nou bé art
es considera també
un art
pròpiament dit
a més a més
de gènere literari
bueno
això de les arts
també és una mica
totes tenen el seu número
totes tenen el seu número
el cinema
em sembla que el vuit
és la tele
que em diràs
que és una mica
de branding
com vendre-ho
a la societat
sí
també novel·la gràfica
és una marca
és un branding
és a dir
en el fons
una novel·la gràfica
és un còmic
però tu
o un TVO
sí
però tu a la gent
li dius
que estàs llegint un TVO
i et miren
encara
on vas
dius que estàs llegint
novel·la gràfica
llavors
clar
és una mica
l'Ele Lab
és una mica més
el respecte
i està bé
està bé
perquè
les paraules
a vegades
fan la cosa
de cara
el receptor
d'aquestes paraules
i si això
ha d'ajudar
que tingui una mica
més de prestigi
sobretot
cultural
intel·lectual
doncs
ja està bé
i l'etiqueta
de nové art
en un moment
es va fer
i també serveix
per arribar
a més públic
com contacta
amb tu
Javier
al Club Literari
de l'Ateneu
o ets tu
directament
que els fas
la proposta
no
de fet
és l'Arnaud
que el llibre té
aquí
la proposta
et va fer la proposta
bueno
es me la va fer ell
perquè jo vaig anar allà
i vam estar parlant de còmic
perquè compro còmic
de fet
li compro còmic
a la meva filla gran
a Cal Llibre té
perquè jo
com he dit
compro poc còmic
per mi
i llegeixo poc còmic
últimament
i vam estar comentant
sobre certes novetats
i tal
i llavors
em va
em va fer la proposta
em vaig animar
tot i que el temps
és una mica limitat
però em vaig animar
i vaig anar a parlar
amb la gent
del Club Literari
de l'Ateneu
i em va agradar molt
el que em van dir
i vaig animar-me
a fer-ho
i tu creus
que aquesta
bueno
no sé com dir-ho
però
aquesta fama
per dir-ho així
que té ara
la novel·la gràfica
és per alguna raó
en concret
perquè sí que
ha tornat una mica
aquest auge
de gent que llegeix
o inclús persones
més adultes
perquè fins ara
potser es veia
com un gènere més
juvenil
que sigui el còmic
i demés
i cada cop potser
hi ha més gent adulta
que també llegeix
novel·la
sí
hi ha diversos factors
primer
el fet de
el naixement del concepte
de novel·la gràfica
que va ser cap als anys 80
més o menys
ja va néixer
per tal de
de captar
un públic més adult
i suposo que amb el temps
s'ha anat estabilitzant
i s'ha anat donant a conèixer
però potser el que ha ajudat
a donar-ho a conèixer
són fenòmens
que no van
estrictament dirigits
als públic adult
per exemple
el manga mateix
que no deixa de ser
còmic o novel·la gràfica
però produït al Japó
però també
tot el boom
del cinema
de superherois
que ha arribat
a un gran públic
etc
llavors la gent
coneix
que ve del món
del còmic
i d'aquí
poden saltar
a novel·la gràfica
perquè
és cert
que el còmic
de superherois
s'està destinat
a un públic
juvenil
adolescent
podríem dir
que té molt
no sempre
hi ha obres
de còmic de superherois
que tenen molta profunditat
però
el que es veu més
té poca profunditat
i busques alguna cosa més
llavors et topes
amb la novel·la gràfica
però
i crec que això
porta
a la popularitat
que té actualment
però
abans de tenir aquest nom
ja es llegia
i a Catalunya
es llegia
còmic
per adults
i
un exemple
és Tintin
Tintin
és
el que es diu
BD
que seria
còmic francès
o còmic
franco-belga
que
té molta tradició
aquí a Catalunya
i s'ha llegit
des de fa molt de temps
i és còmic
que Tintin
al dia d'avui
no ho consideren
però un públic adult
però té moltes lectures
i algunes són molt adultes
però d'altres obres
de còmic franco-belga
ja estaven aquí
i teníem
molts lectors
i és un còmic
per adults
molt d'ells
és per adults
ostres
no es diria
no?
sí, sí
i a Catalunya
s'introdueix
a través
la BD
s'introdueix
en els infants
i adolescents
a través
de revistes
com per exemple
el Cavallfort
però
ja hi era abans
però ara és més popular
i amb altres noms
etc.
i novel·la gràfica
en català
n'hi ha?
se'n produeix?
es produeix còmic
en català
i depèn del format
en què el tingui
i com el vulguis vendre
el pots anomenar
en novel·la gràfica
en català
com a primer idioma
de sortida
d'aquest producte
és poc habitual
però sí que es produeix
sí
produïts simultàniament
en castellà
en català
seria una mica
més habitual
i després
el que et trobes ara
i que moltes editorials
estan fent molt bona feina
és la traducció
al català
d'obres internacionals
i
hi ha exemples
no fem publicitat
però hi ha exemples
algunes editorials
que només s'editen
novel·la gràfica
en català
i que és un esforç
molt important
clar, l'estan gran
sí que ho farem
l'editorial Finestres
està fent una feina
fantàstica
en publicar
novel·la gràfica
en català
i després també
tot i que
no porta l'etiqueta
novel·la gràfica
però deixa de ser el mateix
que és còmic
hi ha un boom
en els darrers anys
l'últim any i mig
per publicar manga
en català
que això és molt important
per treure
un públic
més jove
la lectura
de còmic
i especialment
la lectura de còmic
en català
que també és important
perquè la major part
de l'obra publicada
a l'estat espanyol
és en castellà
parlem
si et sembla
una miqueta
del llibre
que comentareu
a la sessió
que es diu
Fan Home
Fan Home
sí
qui l'ha escollit
la gent del club
l'has escollit
o l'has recomanat
tu
com ha anat
jo vaig fer
una sèrie de propostes
i entre tots
sovint
treballo una mica
per triar
amb quina obra
començar
perquè
no totes les obres
són adequades
per totes les èpoques
de l'any
hi havia obres
que potser
per ara
el juliol
que és una època
en què estem una mica
cansats
hi ha de tot l'any
dispersis per gruixer
etcètera
buscar una cosa
que pogués ser més fàcil
no és que sigui
una obra senzilla
és molt densa
és molt densa
però
però també
té un toc
té un toc
d'humor
i de
i de
i la
la grafia
en si és molt neta
i és més fàcil
de llegir
que altres coses
que potser són més
més conegudes
o que tenen més pes
dintre de la història
del còmic
que no ve la gràfica
que ja les deixarem
per una mica més endavant
però va ser una tria
consensuada entre tots
arran d'una proposta inicial
l'autora
és la
autora americana
Alison Bechdel
és una autora
bueno
reputada
dins del món
de la novel·la
gràfica
Fan Home
és una de les
novel·les gràfiques
amb més edicions
arreu del món
i en castellà
em sembla que ja van
per la tretzena edició
ostres
i és una obra
que s'ha adaptat
a altres formats
com per exemple
el teatre
i tot i que no ha produït
molt
moltes obres
aquesta
ha tingut
un impacte molt fort
és una bona obra
per iniciar-se
potser
en aquest gènere?
sí
sí
no veig per què no
pot enganxar la gent
pot enganxar
depèn de quina edat
tinguis
i de quan l'agafis
crec jo
clar
no sé si un adolescent
podrà enganxar-se
al còmic
o al novel·làfic
amb aquesta
amb aquesta obra
potser sí
per sota l'adolesència
no
i després
també depèn una mica
de les sensibilitats
que tinguis
en relació
amb els temes
que planteja
quins temes planteja?
és que llavors faré
espòilers
de la discussió
que tindrem demà
però
planteja molts temes
tot i que
quan tu mires el títol
i veus la portada
de les darreres edicions
pots pensar
que parla
d'una casa
i d'una família
etcètera
va més enllà d'això
parla
de temes
d'identitat
identitat de gènere
per exemple
de l'arribada
a l'edat adulta
de la protagonista
que és l'autora
és una novel·la
gràfica autobiogràfica
parla
de la relació
entre
una filla
i el seu pare
parla de literatura
parla de moltes coses
parla de l'amèrica profunda
bueno
sí
és l'amèrica profunda
al cap i al cap i a la fi
té
té
sí
té
molts
molts
moltes facetes
el prisma
d'aquesta novel·la
i per això
crec que és molt
complerta
ara
potser
potser certa gent
es pot veure
superada
per tots aquests
aspectes
i fa difícil
l'entrada
però d'altres
potser s'enamoren
d'aquestes
facetes
que té
la novel·la gràfica
d'aquesta novel·la gràfica
però clar
jo crec que sí
depèn de cadascú
depèn de cadascú
i diferents novel·les
gràfiques
poden servir d'entrada
en aquest gènere
per diferents persones
però per algun lloc
hem de començar
i si no entren
en aquesta primera
animo a que vinguin
a la segona
i si no a la tercera
i anirem fent
t'has plantejat
portar la sessió
d'alguna forma
en concret
o sigui
fer
dirigir
la sessió
d'alguna forma
en especial
que sorgeixin els comentaris
i tu reordenar-los
com
clar
jo
a mi m'agradaria
haver de facilitar
únicament
la conversa
entre la gent
que vingui
perquè jo xerro molt
i podria
empanar-te a l'hora sencera
xerrant
i jo crec que això
no aportaria res
no aportaria massa valor
a la sessió
llavors jo crec que
després
que tots
quan tots ens trobem allà
després d'haver llegit
l'obra
crec que val la pena
que les diferents
opinions
les diferents maneres
en què
les persones
han entès
el que han llegit
com ho han interpretat
sigui compartit
i ens enriqueixi
i ens ajudi
a veure coses
que potser no hem vist
és la meva idea
després com anirà
això ja
això ningú sap
jo encara no ho he fet mai
això
ja ens ho trobarem
seràs el conductor
d'aquesta primera sessió
tu tens pensat també
de ja
una mica els llibres
per les futures sessions
d'aquí uns mesos
sí
sí
t'agrada tant
que ja ho has de
ja ho tenim
definit i tot
ja tenim triades
les obres
llavors
es pot anunciar
tranquil·lament
al setembre
farem una obra francesa
que es diu
Els Ignorants
que és una conversa
entre un artista
de còmic
i un productor de vi
i aquesta sessió
la farem
en col·laboració
amb el celler
que en mata
i amb l'Astrid
i farem un maridatge
entre aquesta obra
i un vi
no el vi
no un vi
de la bodega
que
que surt
en el còmic
perquè a dia d'avui
va ser una obra
molt popular a la França
i aconseguir aquests vins
ara mateix és complicat
però algun anàleg
més local
i després
ja de cara
a haver entrat
a la tardor
el novembre
farem
llegirem Maus
que Maus
és potser
representa
el naixement
de la novel·la gràfica
i és una obra
que va guanyar
el primer Pulitzer
és una obra
que parla
sobre l'Holocaust
i que
és molt intensa
i té una qualitat
narrativa
és que és
bueno
és magnífica
és magnífica
t'encanta
a més a més
ja es nota
no no
és que és
totes m'agraden
però Maus
és que és una obra
mestra
i després ja
de cap
principis de l'any
vinent
farem
farem
una sessió
encara està
hem d'acabar
de polir
però una sessió infantil
un dissabte
per atreure
un altre tipus
de públic
ja veurem
com anirà
veus motivada
la gent del club literari
saps més o menys
la participació
no sé la participació
amb la gent
que m'he reunit
semblen motivats
demà
ho sabrem
val
caldra veure-ho
sí
i si no
caldrà fer-ho millor
per motivar-los més
ja veurem
però jo crec que
pot anar bé
jo crec que pot anar bé
jo crec que és enriquidor
crec que la gent
que no està acostumada
a llegir novel·la gràfica
pot trobar un gènere
refrescant
per dir-ho així
nou
nou
i que no
i que no
i que no és menor
perquè això és una cosa
que això
quan entres en novel·la gràfica
ja
serveix una mica
per evitar
aquesta
aquesta idea
que el còmic
aquesta percepció
és un tipus de
de literatura
o d'art menor
i
i no
no ho és
sí que és veritat
que hi ha vegades
com aquesta sensació
que queda
com relegada
és un gènere
que queda
doncs sempre com
una mica més en segon pla
que la gent no
l'invern intel·lectual
sí
però
però això també
és banca de coneixement
perquè tothom coneixen
tothom coneixen
el mortadero
i filamón
que ara
aquesta setmana
va morir
Ibáñez
però que ha tingut
un impacte
enorme
en introduir
nenes i nens
a la lectura
sí
no només
la lectura
de còmics
sinó la lectura
en general
i clar
llavors
pensen
que tot el còmic
és això
i aquest còmic
està dirigit
a un senyor públic
que té
unes sedats
i s'ha de tenir en compte
això
hi ha un altre còmic
que s'ha dirigit
a un altre públic
que té això
com he comentat abans
més profunditat
és més intel·lectual
etcètera
molt bé
doncs Javier
ens queden
un parell de minuts
per arribar
a l'hora en puny
jo no sé
si vols comentar
alguna altra cosa
que ens hagi quedat
al tinter
de cara
a aquestes sessions
que hi haurà
amb el Club Literari
a part de que
suposo que estaràs
molt entusiasmat
amb la idea
perquè combinar
aquesta afició
no?
també és una
gran oportunitat
estic supercontent
jo només
animar la gent
a que vingui
si no han tingut temps
de llegir
la novel·la
que tractarem demà
perquè
s'han assabentat
ara
o fa poc
que s'animin
a venir al setembre
que recordin
els ignorants
l'editoral Finestres
que la demanin
que el llibre té
que la demanin
a la biblioteca
i que ja estiguin preparats
que a finals de setembre
farem una segona
i bueno
i si volen venir demà
tot i que no l'hagin llegit
per veure
quines són les dinàmiques
i per
i per
presenciar
el debat
que tindrem
jo crec que també
val la pena
perquè és una sessió oberta
és gratuïta
i si això el s'ha d'animar
i el s'ha d'introduir
dintre d'un nou gènere
que pot ser apassionant
sisplau
que vingui
una última pregunta
Javier
que se m'ha acudit
ara mateix
a part de que llibre té
llibreria d'aquí de Sant Jús
hi ha alguna llibreria
o centre
o punt especialitzat
que tu vagis
o recomanis
o coneguis
on es vengui
essencialment
novel·la gràfica
si passa a Barcelona
n'hi ha molts
però al cap i a la fi
a dia d'avui
si passa que a llibreter
hi demanes
un exemplar
de qualsevol
novel·la gràfica editada
te'l portaran
en una setmaneta
llavors la meva aposta
és pel comerç local
i a dia d'avui
és el que faig
molt bé
fantàstic
doncs Javier
ho deixem en aquest punt
i que vagi molt bé
aquesta primera sessió
d'acord?
moltíssimes gràcies
vinga bona tarda
bona tarda
adeu
adeu
que jo
l'únic
que vull
et vull dir
una cosa
hi ha una cosa
que et vull dir
cada cop
que et penso
hi ha algú
que em quema
per dins
no em deixa dormir
si em mires així
i un nou
ara a mi
jo que estava
tranquil
i ara tinc ganes
de
menjar-te
la cara
fins que mori
jo
i ho faré
avui
ho faré demà
fins que mori
jo
jo no vull
fer-te
una cançó
d'amor
que jo
l'únic
que vull
és fer-te
per tots
ara escoltes
la viu
d'esquerra
Catalunya ràdio
les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa
Kilian Sabrià
en un dia
en una tarda
de vaga
a Renfe
que ja fa
una hora
i fins a dos quarts
de nou
fa que circulin
dos de cada
tres trens
amb motiu
d'aquesta vaga
convocada
per la CGT
fora d'aquesta franja
la que creiem de dir
de les 5
que encara hi som
fins a dos quarts
de nou
la resta
de l'horari
només hi passarà
un de cada
tres trens
a l'estació
de Sants
de Barcelona
els usuaris
s'han anat
queixant
de la falta
d'informació
i de retards
segons la companyia
la vaga
la seguida
el 2%
de la plantilla
que traduït
són
concretament
8 treballadors
però s'estan notant
com dèiem
i els serveis mínims
s'estan complint
diu l'empresa
durant el matí
a banda de la vaga
els usuaris
de l'estació
de Sants
s'han trobat
amb un altre
problema afegit
acostuma a passar
en aquest cas
una varia
a les pantalles
informatives
que no s'ha aconseguit
notícies breus
Marta Viana
el govern
i els grans
equipaments culturals
creen un grup
de treball permanent
per combatre
la censura
i elaboraran
un codi
deontològic
per assegurar
la llibertat creativa
l'objectiu
és mantenir
Catalunya
com a refugi
cultural
Natàlia Garrigues
la consellera
de cultura
el que estem veient
aquests dies
és una censura
molt visible
que estem veient
que s'estan
desprogramant
o que s'estan
traient
subscripcions diverses
per temes
lingüístics
però el que podem
veure
breu
és una censura
o no la veurem
perquè serà
una censura
invisible
perquè ja no
es deixarà
de programar
possiblement
en molts casos
i el que també
hem estat parlant
és que hi ha una part
molt important
també d'autocensura
Maria del Mar Bonet
Eliseu Climent
i Marta Pessarrodona
guardonats
amb la medalla d'or
de la Generalitat
d'aquest any
fan una crida
a la resistència
cau el tràfic total
de mercaderies
al port de Barcelona
durant el primer semestre
de l'any
el retrocés
ha estat del 10,6%
respecte del mateix
període
de l'any passat
segons ha explicat
el director general
del port
José Alberto Carbonell
hem tingut una caiguda
del 13%
en el primer trimestre
i una caiguda
d'un 8%
en el segon
de fet és el que està
passant a tots els ports
del món
el comportament
del primer trimestre
del 2022
va ser excepcional
doncs
en sentit
que diuen
els responsables
del port
que preveuen
que la caiguda
del tràfic
es mantingui
el segon semestre
a causa
de les incerteses
de l'economia global
i especialment
per la feblesa
de l'economia xinesa
tot i això
la facturació
ha augmentat
els sis primers mesos
un 5%
el govern ha licitat
la redacció
del projecte
per transformar
el tram
de la C-55
entre Manresa
i Sant Joan
de Vilatorrada
en una carretera
de tres carrils
el carril central
s'alternarà
en dos sentits
per habilitar
una via
d'avançament segurs
és un tram
de 2,2 quilòmetres
entre l'enllaç
amb la C-25
a Manresa
i l'enllaç
d'accés
al centre penitenciari
de Lledoners
la inversió prevista
per aquesta obra
és de 2 milions
i mig d'euros
El dramaturg
Sergi Belbel
adaptarà
la pel·lícula
de Sally Potter
en un muntatge
que es podrà veure
a partir del 15 de setembre
al Teatre Poliorama
de Barcelona
tindrà
un repartiment estelar
encapçalat
per Àngel Bunyalons
Montse Guellar
Lluís Soler
Marta Rivera
i Viel Durant
entre d'altres
Belbel ha definit
el muntatge
com un bodavil polític
i que segons ell
sembla més destinat
al teatre
que no passa
a guió de cinema
i que ell
ha definit
que ell
s'ha mantingut
molt fidel
al seu esperit
Esports Marta Garcià
S'ha acabat
la de setena etapa
del Tour
amb una general
que comença ja
per filar-se
més clarament
Ampliem informació
ara amb Isaac Vilalta
Bona vesprada
Hola, bona tarda
el Tour de França
2023
Ja té
Amu i senyor
Iones
Vinguegor
que amplia
i moltíssim
l'avantatge
respecte Tadej Pogatjer
i és que avui
l'eslober
ha quedat totalment
fos
ha perdut contacte
amb els homes
importants de la general
pujant al coll
de l'Osa
i ha perdut
una diferència
abismal
ara
la classificació
general
és amb Vinguegor
al capdavant
Pogatjer
segona
7 minuts
i 35 segons
7 minuts
i 35 segons
quan pràcticament
no queda res
per acabar el Tour
tan sols una etapa
de muntanya
el dia dels Borges
aquest proper dissabte
l'etapa
se l'ha emportat
fèlix gol
però el gran triomfador
de la jornada
és Jonas Vinguegor
el Barça
viatge als Estats Units
amb la novetat
d'Oriol Romeu
de qui avui
s'ha confirmat
el fitxatge
pel Club Blaugrana
per les 3 pròximes temporades
en canvi
no està en la convocatòria
Nico González
amb permís del club
ja que busca equip
el Barça
estarà per terra
és estatunit
en què és un parell
de setmanes
i disputarà
4 amistosos
el primer
del Girona
esta pretemporada
és avui mateix
a partir de les 7
jugarà contra l'Olot
en el municipal
de la capital
de la Garrotxa
deixa un Thomas
nou fitxatge
del Juventut de Badalona
l'ala pivot estatunitenc
que arriba procedent
de l'Olímpia de Milà
amb qui ha guanyat la Lliga
i va ser també
jugador del Barça
Denis González
oren solo
lliure de natació artística
en el Mundial de Fukuoka
en la final femenina
i vistió acabat 8ena
en la competició
de Waterpolo
classificació directa
per als quarts de final
de la selecció masculina
de Waterpolo
i en l'europeu
d'hockey patins
a les 9
Espanya-Itàlia
definitius
Andorra 4
Anglaterra 2
i Suïssa 9
Alemanya 3
més tard
Seju al Portugal-França
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona Sales Vilanova
El fotògraf Sant Justenc
Francesc Fàbregas
exhibeix una col·lecció
impressionant de fotografies
en la seva nova exposició
en directe
que s'exposa
al Palau Martorell
de Barcelona
des del 6 de juliol
fins al 24 de setembre
La mostra
que comprèn
més de 400 instantànies
captades en concerts
des dels anys 70
fins als nostres dies
oferirà als visitants
una visió íntima
de grans figures
de la música
tant internacionals
com nacionals
Els assistents
tindran l'oportunitat
d'admirar
les imatges
d'icones mundials
de la música
com Rolling Stones
Bruce Springsteen
Tina Turner
o Bob Marley
així com estrelles
nacionals
com Raimon
Serrat
o l'último de la fila
L'exposició
es completa
amb la projecció
de Sputnik
un homenatge
al mític programa musical
de Televisió de Catalunya
així com la mostra
d'imatges inèdites
com una capturada
per el Fàbregas
a Mick Jagger
en un concert
a l'estadi
Vicente Calderón
el 1982
Acció Solidària
i Logística
de Sant Just
ha realitzat
una nova evacuació
humanitària
el passat mes de juny
En el marc
del projecte
Corredor Humanitari
l'organització
ha donat suport
a l'evacuació
de 49 persones
en la seva majoria
famílies amb menors
des de les regions
més afectades
d'Ucraïna
cap a Polònia
Des de fa més d'un any
Acció Solidària
ha estat treballant
en aquest projecte
amb l'objectiu
d'ajudar les famílies
més vulnerables
en zones de conflicte
així com coordinar
l'enviament d'ajuda
humanitària
allà on més es necessita
En aquesta ocasió
la col·laboració
amb les autoritats
locals de Festip
una població
de prop de 50.000
habitants
a la regió
de Quip
o Blast
ha estat clau
per a l'èxit
de l'operació
i les famílies evacuades
estan ara instal·lades
en el seu nou
habitatge a Polònia
on reben suport psicològic
i ajuda
per la seva integració
Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern
Ariadna Urroz
número 9
de la llista
de Junts per Catalunya
a Barcelona
advocada i secretària
general
de la joventut
nacionalista catalana
a les portes
de les eleccions generals
del 23 de juliol
Ariadna Urroz
ha criticat durament
l'actual govern
de l'Estat
afirmant que la repressió
cap a Catalunya
ha continuat
s'han impugnat lleis
i s'ha vulnerat
de forma flagrant
les competències
de la Generalitat
segons Urroz
aquesta situació
ha provocat
un greu ja constant
per a Catalunya
en aquest panorama
Urroz ha remarcat
que la defensa
a Madrid
es divideix entre
més Espanya
o més Catalunya
la nostra prioritat
és Catalunya
i hi anem
defensant els drets
dels vuts dels catalans
ha subratllat
per tant
nosaltres el que diem
és més Catalunya
ha volgut deixar clar
que Junts
no investirà ningú
que no garanteixi
un referèndum
a Catalunya
podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
i això ha estat tot
tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
fins ara
Sant Just
ja no tens excusa
per sintonitzar
Ràdio d'Esvern
cada tarda
de 5 a 7
escolta
el magazín
La Rambla
de dilluns a divendres
amb Núria Garcia
un programa
que fa poble
actualitat
i entreteniment
tertúlies
cicles d'entrevistes
espais culturals
seccions d'esport
de natura
cinema
salut
on es parla
i es dona veu
sobretot
a les entitats
i a la ciutadania
de Sant Just
Només hi faltes tu
Segueix el dia a dia
de la Rambla
a Instagram
i Twitter
arroba
larambla981
i recupera els podcasts
que més t'agradin
a radiodesvern.com
012
La Generalitat
al teu costat
Un estiu ben fresc
Consells per a la calor
Fresca a casa
Tanqueu les persianes
quan hi toca el sol
Obriu les finestres
durant la nit
Estigueu-vos a les zones
més fresques
Refresqueu l'ambient
amb ventiladors
aire acondicionat
Si no teniu aire acondicionat
mireu de passar
com a mínim
dues hores al dia
en llocs climatitzats
centres comercials
casals
cinemes
Molta aigua
Bebeu aigua
i sucs de fruita
Refresqueu-vos sovint
No prengueu begudes alcohòliques
Eviteu els menjars
molt calents
Busqueu l'ombra al carrer
Eviteu sortir al migdia
quan fa més calor
Poseu-vos una gorra
o un barret
Utilitzeu roba lleugera
que no sigui ajustada
Molleu-vos una mica
la cara i la roba
Vigileu en els trajectes
amb cotxe
durant les hores de més sol
i no deixeu les finestres
tancades
quan algú es queda a dins
Limiteu l'activitat física intensa
Ajudeu altres persones
Si coneixeu persones
grans o malaltes
que viuen soles
ajudeu-les a seguir
aquests consells
012
La Generalitat
al teu costat
Vinga va doncs
Comencem
que és la segona hora
de la Rambla
aquí a Ràdio d'Esverna
en aquesta edició d'estiu
i us deixem un tema
que està sonant
per totes les ràdios
i Ràdio d'Esverna
no podia ser menys
és un tema d'Aitana
que es diu
Les Babies
Per cert
que després seguirem
amb una altra entrevista més
Quiero bailar
perriando toda la noche
con las babies
Quiero brindar
por un amor
que nunca fue
Sorry baby
Sorry
Por la niña buena
Por la niña mala
Y por esa amiga
que se vuelve hermana
Por los lunes largo
que se hace fatal
Pero llega el viernes
y me siento high
Que la calle me espera
La gente se entera
Que yo estoy soltera
De vuelta
Parí la noche entera
Con todas mis nenas
Dicen que la vida es buena
Buena
Es de fiesta
con la casa llena
Otra vez
Salud
Porque la vida es buena
Porque la vida es buena
Porque la vida es buena
Es de fiesta con la casa llena
Y este toro que te llega
Otra vez
Quiero bailar
Quiero bailar
Veremos toda la noche
Con las babies
Quiero brindar
Por un amor
que nunca fue
Fuck you baby
Debe decir
Sorry
Perdón
Que la calle me espera
Que la calle me espera
Que la calle me espera
Con las baby
Con las baby
Con las baby
Con la baby
Con las baby
Que la calle me espera
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bé, molt bé, doncs a veure, parlem d'aquest projecte, d'això que ens hem assabentat a través de les xarxes socials, que pensàvem amb l'audiència, que per fi heu pogut posar punt i final fa unes setmanes això del PEA, aquest projecte educatiu d'agrupament. Explica'ns una mica, Pep, de què es tracta, no?
Bé, el PEA és un document bastant llarg, unes 70 pàgines, que el que fa és recollir la metodologia que utilitzem per estar amb els infants, per aprendre, per donar la pedagogia, que a més es basa bastant en què vindria a ser la metodologia de l'escoltisme, que és un moviment mundial.
I això, el PEA seria el document, que deies que s'han pogut posar a final després d'uns quants anyets, si portem quatre anyets redactant-lo, perquè, com saps, el CAO funciona de manera assembleària i tot estava consensuat i això porta el seu temps.
Ara bé, punt i final, doncs ja ho veurem, perquè el propi document preveu en el seu últim apartat la seva revisió, per la qual cosa serà un document dinàmic que es n'anirà actualitzant, com es va actualitzant la pedagogia que utilitzem al CAO.
Has comentat el tema de l'escoltisme, és a dir, us heu basat en el document, en alguns punts de referència d'alguna entitat o d'alguna altra associació, una mica, com si diguéssim, per una branca per sobre vostra?
Sí, el PEA és un document que tenen molts dels CAUs de Catalunya, igual que també les escoles i altres entitats educatives tenen els seus projectes educatius i, evidentment, té molts punts en comú amb els altres CAUs i, a més, hi ha una part de, diguéssim, de metodologia, de valors, de manera de fer que ve donada per l'escoltisme i que està coordinada, diguéssim, per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, que és l'entitat que agrupa la majoria dels CAUs de Catalunya.
I de quina necessitat neix el document? És a dir, per què decidiu, no?, fa uns anyets tenir el PEA?
Fa tants anyets que jo no estava ni com a CAP al CAU.
No sé si recordes o...
Sí, sí, sí. Sí, evidentment s'ha anat traspassant la necessitat d'unes generacions a altres i igualment estava al CAU, no com a CAP, però estava al CAU fa quatre anys.
Neix sobretot de la necessitat de plasmar en un document el que fem, no?, el que fem i el per què de com ho fem.
Evidentment tots ja sabíem, no?, el que fèiem al CAU, però creiem que era tenir-ho estructurat, anava molt bé per després anar traspassant els futurs CAPs, la pedagogia com es fa,
també per ensenyar-ho a les famílies, que estiguin, diguéssim, assabentades del que fem i del que deixem de fer al CAU, també per les famílies que vulguin entrar, no?,
doncs ho miren i saben, ja venen, diguéssim, advertides abans d'entrar, etcètera.
Molt bé. I és una cosa obligatòria o és recomanable o simplement ho feu per això que comentes, no?, per tenir, doncs, un document on basar-vos a través de les activitats i tot el que aneu fent.
Sí, exacte, és bàsicament per això, per tenir un document de referència perquè anem tots en sintonia perquè la gent sàpiga el que fem i de més,
però no és ni res obligatori, recomanable. Home, és interessant de fer perquè ja en el propi procediment de fer, no?,
hi ha obres molts debats de com fem les coses, perquè les fem i llavors sempre és un aprenentatge a tot debat.
I parlant ara de la redacció, perquè, clar, això es va començar fa quatre anys, com dius tu, per exemple, ara ets cap però fa quatre anys no ho eres
i comentes, no?, que s'ha anat traspassant aquesta necessitat. Com ha estat la redacció? Hi ha una comissió o com us ho heu organitzat?
Sí, les idees generals i tot el que es feia es decidia a Consell, que és l'òrgan que formen part tots els caps del CAU i, per tant, tot es debatia
i es prenia la decisió per Consell, per Consens en el Consell del CAU i, per tant, diguéssim, de les idees i de més,
estava tothom enterat i tothom hi participava. Sí que hi havia una comissió que es renovava anualment, aquest últim any, per exemple,
estava jo i, a més, altres caps que ja no estan al CAU, perquè és de les poques comissions del CAU que es forma per gent
que està ara mateix activa el Consell i gent que ho ha estat abans, però ara ja ha deixat el CAU i això, la comissió el que s'encarregava
era d'agafar les idees que s'havien ja debatut, escriure la part que toqués i després es tornava a enviar el Consell
perquè fes esmenes i així successivament fins que al final ja es tenien totes les parts redactades
i vam fer, diguéssim, el redactat final que també es va tornar a esmenar i es va tornar a obrir el debat
i ja el vam aprovar a finals de curs. Que bé. Escolta, heu trigat tant de temps perquè hi ha hagut moltes esmenes,
perquè s'ha hagut de revisar molts cops, perquè simplement, com que és una cosa...
Bé, no voluntària, però una mica assembleària, com has dit tu, que és una cosa paral·lela a la vostra rutina del dia a dia
i a les vostres obligacions.
Sí, ha sigut bàsicament per això que ho comentaves. Nosaltres fem Consell un cop al mes,
que normalment ja són bastant llars, perquè a part d'això tens molts temes a tractar del dia del CAU,
de coses logístiques, altres coses també pedagògiques, però que no són el projecte educatiu i de més,
i llavors normalment hi havia una estona de Consell, una hora, dues hores, segons el punt que s'havia de tractar,
en què la comissió plantejava una dinàmica, els caps debatíem, clar, després la redactava,
la portava esmena al segon Consell, es feia les esmenes d'aquella,
i per tant, cada apartat ja comportava uns dos mesos, més o menys.
Buf, Déu-n'hi-do.
Com està organitzat el document? És a dir, quins apartats o quins capítols hi ha,
en base a què heu decidit que hi hagi uns apartats o uns altres?
Sí, l'esquema bàsic l'hem anat mirant com ho feien els altres CAUs i altres entitats educatives de Catalunya,
i més o menys hem anat adaptant-ho a la realitat del CAU de Sant Just,
comencem parlant del context, evidentment, de l'agrupament, del poble,
de Minyons, que és l'entitat, com deia, de Catalunya,
després parlem del nostre ideari com a escoltes,
que parlem de la llei d'escolta,
les diferents opcions que tenim,
els tres pilars, que són una mena de punts de referència
que utilitzem a l'hora d'orientar la nostra tasca,
que té a veure amb el país i l'entorn,
la transcendència, la persona i també el grup, i de més.
Després també parlem d'objectius,
també hi ha una petita part dedicada a l'organigrama de l'agrupament
que no es desenvolupa molt, perquè al final la idea del projecte educatiu
és la part que va encarar dels nens,
i per tant l'organigrama té efecte sobre aquesta,
però diguéssim que no seria directament la part més pedagògica,
i sí que s'esmenta, però no es desenvolupa de manera molt exhaustiva,
i llavors sí que ja entraria després a la metodologia,
que ja parlem de la metodologia que apliquem, el projecte,
evidentment el folar, que tots els que ens veieu pel carrer
ens veieu amb el nostre folar i la nostra camisa,
parlar de per què l'utilitzem, què simbolitza,
I expliques-nos una mica, ja que hi som, Pep,
una mica, per sobre, no que desenvolupis el punt,
però el tema del folar, per exemple, o de la camisa,
quin significat té, una mica, no?,
per què la porteu?
Al final és bastant personal el significat que li condona a cadascú
el seu folar, però sí que hi ha uns trets comuns, no?,
el folar, bueno, cada cau té els seus colors,
també serveix com a identificador, evidentment,
els nostres són el groc i el marró, el groc per Sant Just,
perquè és un dels colors de la bandera, tot i que després nosaltres som blaus a festa major,
molt coarent tot plegat, molt coarent.
I el marró per Martin Luther King,
que és el nom que porta al cau,
perquè justament es va fundar al cau un any després del seu assassinat
i també una mica com a símbol de la lluita antirracista.
llavors després el folar, quan a la promesa, que és l'últim dia d'acampaments,
les persones que tenen el folar reuneixen, decideixen si les persones que encara no el tenen
se'l guanyen o no al folar i llavors aquella nit es fa l'entrega de folars
dins de la promesa que una cerimònia més ampla i inclou més coses,
però una de les coses que inclou és els folars i per tant també és com un símbol
d'identificació tant a nivell físic fàcil de veure és del cau
com a nivell personal de formo part d'aquell cop més gran.
D'acord, molt bé. I la camisa també és a nivell potser més identificatiu?
Sí, la camisa sí que té una base totalment identificativa i també de traïció.
També li enganxem unes ensenyes que cada any, segons el grup d'edat en què estàs,
es guanya una ensenya diferent i es van enganxant a la camisa, a la màniga de la camisa.
I cada peron que té un color, no?, de camisa?
Exacte, sí, sí.
D'anar endavant, per què creus que us pot servir aquest document?
Creieu que el consultareu allò sovint?
El teniu més que arreu per ensenyar-lo, doncs, com has dit, potser a famílies?
Jo crec que ho he dedicat tot, la idea és que ens servís en el futur,
i de fet ja ens anava servint, mentre anàvem redactant,
perquè tot i que el text complet no el tinguéssim fins ara a final de curs,
després de quatre anys, un punt el debatíem, no sé, amb el projecte,
que és el mètode bàsic que utilitzem a l'hora de fer les coses,
doncs ja miraves, no?, quan vas a plantejar un projecte,
ja miraves quines fases té el... quines fases diu el PEA que té el projecte,
ja ho miraves i ja t'orientaves una mica.
Sí, serveix tant per orientar-nos com nosaltres, com per ensenyar-ho de cara en fora.
Perquè quan plantegeu un projecte, sempre hi ha d'haver les mateixes fases?
Normalment ha d'estar tot bastant estructurat, cada cop que feu...
Sí, clar, són fases, però tampoc no és que siguin unes fases molt rigoroses.
Sí que es fan sempre totes les fases, però a vegades són més informals o més ràpides,
però sí, es fan totes, no?, perquè primer planteges les necessitats que tens com a grup,
després de les necessitats fas propostes de projecte,
esculls la proposta, la realitzes, la revises, etcètera.
Molt bé. I presentareu el document a les famílies o...?
Sí, vam fer un acte de presentació just a l'acabar el curs, l'últim cau,
a l'acabar el cau vam fer un berenar i vam explicar una mica això,
l'estructura del document, vam explicar que ja estava,
que havíem portat quatre anys treballant, on el podíem trobar i de més.
Molt bé. I la gent, si ens està escoltant i vol consultar-lo, on el pot trobar?
El pot trobar... És un document públic, passa que per fer-ho públic
el que hem fet és a l'Instagram, a la nostra descripció,
hi ha un enllaç, un enllaç que cliqueu allà i us porta directament
al document que està penjat en el Drive.
Molt bé. I ja que el tenim aquí també, Pep,
i deixant potser de banda més el tema del document, del projecte educatiu,
si parlem de les activitats d'estiu, no de la festa major,
que també seria estiu, però d'això ja en parlarem
en alguna altra ocasió, alguna setmaneta més endavant,
d'activitats d'estiu del cau, és a dir, el tema dels campaments.
Ara mateix, com està la situació? N'hi ha que ja han marxat,
n'hi ha que han tornat? Com està?
Ara està tot molt intens, hi ha alguns que han marxat i han tornat,
uns que han marxat i seixen fora, i uns que encara quedem per marxar.
Jo marxo demà, al País Basc, anem de campaments en aquest cas.
Molt bé. I parla'ns, doncs, en aquest cas, tu ets cap de...?
De truc, que són els més grans de tots.
D'acord. I això què significa, llavors?
Marxar demà? Quants dies esteu fora? Què fareu?
Estem fora deu dies, anem a Euskadi,
els primers dies farem una ruta, no?
Sortim de Sant Sebastián i acabem a Onda Ríbia,
que són dos pobles que estan relativament a prop,
però fa sort de donar voltes per altres pobles i demés,
i els últims dies ja ens quedem a Onda Ríbia i fem un terreny estable,
que en cas haurà de ser un càmping,
perquè fora de Catalunya trobar terrenys on plantar tendres és una mica complicat.
I heu plantejat també diferents activitats,
o no sé si els nois de truc també preparen alguna cosa?
Exacte, sí, hem plantejat diferents activitats,
ja està tota la documentació aprovada i demés,
i sí, en aquest cas ja l'última etapa,
que és la de truc, ja es fa tot, diguéssim, la part d'activitats,
i a més es fa conjuntament tots els joves i nosaltres,
que ja no ens diem CAPs, que ens diem animadors.
Ah, val.
Sí.
Ostres, sou animadors.
Sí, en l'última branca,
com que el rol que desenvolupa, diguéssim,
la persona que seria el CAP és una mica diferent,
no és tant d'organitzar les coses i d'organitzar les activitats,
i que les altres només hi participin,
doncs fent-les, sinó que és més aviat d'incentivar la participació dels joves,
ajudar amb el que calgui,
però que l'organització i sobretot les decisions
recaguin en els joves directament.
Vale, vale, vale.
I les altres branques, per exemple, els més petitons,
també marxen 10 dies fora?
No, marxen menys dies.
Els més petits marxen 7 dies.
Vale, i ja han marxat, han tornat?
No, els petits encara queden per marxar,
els que marxen dissabte,
les altres branques, excepte les dos més grans,
que són la meva Truc i Pioners,
que sí que marxen fora de Catalunya aquest any,
els Pioners marxen a Portugal,
les restes queden aquí a Catalunya.
Molt bé, i ja per acabar,
ara mateix, quina és la branca que teniu amb més gent,
més infants, o joves?
Bona pregunta.
Tu quina diries, aproximadament, eh?
Seria o llops o ranges,
perquè són les dues branques
que ara mateix agrupen tres edats diferents.
Vale.
Les altres són dues edats.
Llistes d'espera, potser?
Llistes d'espera hi ha segons l'any,
perquè cada any entran vuit persones de la generació,
i llavors quan van deixant algunes de les persones,
doncs entra una persona nova a llista d'espera.
Hi ha alguns anys, encara que hi ha bastanta llista d'espera.
Ara n'hi ha o què?
Depèn de la generació.
Depèn de la generació.
Bé.
Molt bé, doncs Pep,
hem fet un repàs d'això,
del que hem estat parlant,
de les activitats d'estiu,
i també, sobretot,
d'aquest projecte,
d'aquest document,
que, repetim,
la gent el pot trobar
entrant al vostre Instagram,
CausaNjust,
allà a la descripció,
hi ha una a la biografia,
hi ha un enllaç,
i allà la gent es pot llegir aquest document.
De quantes pàgines hem dit 70?
76, comptant anexos i tot.
Bé, comptant anexos i tot,
però hi ha un índex,
suposo que la gent pot accedir directament a l'aplac.
Sí, sí, al que li interessi a la gent.
Clar, a la part que sigui més interessant.
Molt bé, doncs Pep,
moltíssimes gràcies,
i que acabis de passar una bona tarda.
Igualment.
Vinga.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit