Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just,
el magazin matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1.
T'acosta on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades,
des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica.
Amb Núria Garcia, la veu de la Rambla.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors
i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter,
arroba larambla981,
i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com.
Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no perdis res.
Molt bon dia, Sant Just.
Passen ara mateix 8 minuts de les 10 del matí d'avui, dimarts 12 de desembre.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre, i fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, el diari Ara, la Vanguardia, el Punt Avui i el Periòdico.
Després passarà l'Enric amb l'efemèrida del dia i acabarem l'hora amb el Carles Rius,
que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tindrem via telefònica a Laia Flotats, la portaveu del grup municipal Endavant Sant Just.
Amb ella tractarem alguns dels temes de l'actualitat d'aquí del poble de Sant Just.
Tot seguit ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores
que passaran per la Rambla avui dimarts al matí.
A les 11 i 40 tindrem a Romi Porredón, la presidenta de la SEAS,
la secció excursionista de la Taneu de Sant Just.
Ella ens parlarà de les properes conferències, activitats i excursions
que farà l'entitat a la seva agenda.
A tercera hora, ja a partir de les 12 i 10, es deixarà caure primer de tot
la terapeuta Sònia Mateu, que ve des de Sant Joan d'Espí.
I ella, doncs bé, ens parlarà sobre la seva secció, que és intel·ligència emocional.
Acabarem el programa amb la participació de l'Arnau Cònsul,
el propietari de la llibreria Cal Llibreter, que cada dimarts,
aquí a l'emissora de Sant Just, ens porta un llibre,
ens fa la recomanació literària de la setmana.
Doncs bé, tot això serà de seguida, no marxeu, que comencem!
I avui comencem el dia amb una cançó de Rigoberta Bandini,
el famós tema Too Many Drugs.
No tenia ganas de saltar una vez más.
Me quedé de lado sin saber reaccionar.
Son muchos años buscando aquí la felicidad o el despertar
Y es que ningún lugar es el erróneo que más da, todo andará
Pero mi cuerpo está tan harto de tambalear
Too many drugs, muy poco espíritu
And I love drugs, and I love espíritu
Ven a bailar, ven con tu espíritu
Y me voy, sigo el camino, nos vemos ahora a las seis en el café
Me voy, ahora hablaremos de que todo estará bien tomando un té
Y a las seis debatiremos sobre qué es lo que hay que hacer para crecer
Me voy, todo está bien porque es que siempre estuvo bien y estará bien
Me voy, sigo el camino y conmigo ya veré cómo lo haré
Me voy, sigo el camino y conmigo ya veré cómo lo haré
Too many drugs, muy poco espíritu
And I love drugs, and I love espíritu
Ven a bailar, ven con tu espíritu
No existe el mal, solo hay espíritu
Y es que yo siempre intentando entender
Cosas que tienen que ver con el ser
Y es que yo siempre intentando soñar
Y al final todo reside en mirar
Que dentro yo tengo un palacio real
Lleno de cuartos donde patinar
Too many drugs, muy poco espíritu
And I love drugs, and I love espíritu
Ven a bailar, ven con tu espíritu
No existe el mal, solo hay espíritu
Mueve tu espíritu
Como un esqueleto
Videntamente desde Colombia
Todo espíritu moviéndose al ritmo
De la cumbia, de la rana, de la gente que hace
Brrr, brrr, brrr
Brrr, brrr
Brrr
Brrr, brrr
Brrr, brr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Brrr
Vinga, un quart d'onze del matí d'avui dimarts 12 de desembre
i volem conèixer l'actualitat de Sant Just.
Hola, Mariona, bon dia.
Bon dia, Núria.
A veure, quins temes ens portes avui al matí?
Tenim ja la ràdio decorada de Nadal.
Sí, sí, fa goig.
Sí, fa goig i fa ambient nadalenc.
I tant, és el que toca ara.
S'acosta el dia, queden més de 10 dies, però bé, ja ens anem fent a la idea.
Home, tot el mes de desembre podem dir que estem al Nadal, així que...
Sí, desembre, realment fins a la Candelera es pot dir, però bueno, clar, un 20 de gener potser ja no toca, no?
No, no, no, exacte.
Bueno, a veure, què tenim avui?
Doncs mira, tenim que aquest dissabte 16 de desembre, a les 12 del migdia, l'espai de lliure creació Carme Malaret presentarà el llibre L'Espai X, que commemora els 10 anys d'activitat creativa i artística de l'espai i recopila 230 pàgines de contingut, amb la participació de més de 65 persones que han aportat els seus escrits imatges, compartint relats i experiències úniques a l'espai durant aquests 10 anys.
Llavors, el llibre serà el protagonista d'un esdeveniment, que també inclourà una mostra d'obres originals dels 10 artistes que van participar en la primera edició de Custòdia, Art en Moviment, que és un projecte que destaca l'art en constant evolució, que hi han fet diverses edicions des de l'espai de la Carme Malaret, i aquesta mostra estarà oberta al públic fins al 5 de gener, amb horari de 6 de la tarda a 8 del vespre, dies laborables, i de 12 del matí a 2 del migdia, els dissabtes.
Molt bé, recordem que l'espai de lliure creació Carme Malaret ha fet 10 anys, aquest 2023, i ja vam fer un... em sembla que va ser cap als voltants de l'estiu, no sé si va ser el juny o el juliol.
Sí, han fet diferents coses.
Sí, van fer crec que un sopar aquí a Can Ginestà, a dalt, amb un munt de gent, no només artistes, sinó també gent d'alguna forma vinculada o interessada per l'espai.
I per les fotografies, a més a més que va acompanyar el dia, bueno, el vespre i demés, va ser bastant participatiu.
Sí, va venir molta gent, i és un dels actes que han fet per celebrar aquests 10 anys, i ara tanquen aquesta celebració.
Amb el llibre.
Amb la presentació d'aquest llibre, que han estat molt temps fent-lo, i és que això, han hagut de coordinar més de 65 persones.
Sí, sí.
Per fer petites aportacions al llibre, i doncs ja es podrà veure a partir del 16 de desembre.
Molt bé. I què més tenim, Mariona?
Mira, tenim que, per aquest Nadal, Sant Jus ha llançat la campanya Cap Infant Sense Joguina,
que és una iniciativa solidària que busca garantir que tots els infants del municipi rebin joguines el dia de Reis.
Llavors, fins al 3 de gener, la ciutadania pot col·laborar comprant vals de 5 euros en comerços locals adherits a la campanya.
D'acord.
Llavors, evidentment, és una campanya que té com a objectiu assegurar que els infants de les famílies,
en situacions desfavorides del municipi, rebin regals nous i adequats a les seves edats,
i totes les joguines adquirides amb els fons recaptats seran comprades en establiments de Sant Jus,
promouent així, doncs, el comerç local.
Llavors, els comerços participants són Cal Llibreter, la Cestelleria Ballart, la Bòtica Confeti,
l'Escrivà, la Via en Papier i Tutu Barcelona.
Molt bé. Doncs aquests comerços de Sant Just, suposo que els vals es poden comprar en aquests comerços.
Sí.
Entenc. Llavors, els diners que es destinin en aquestes compres van destinats a comprar les joguines
que després van parar els nens de les famílies necessitades.
Exacte. I repeteixo, això és fer una aportació de 5 euros en vals solidaris i el mateix.
És una campanya que ja té els seus anys aquí a Sant Just, cap infant sense joguines.
Sí, sí, sí.
Molt bé. I passem d'aquest tema solidari també a un altre.
Mira, tenim que el dijous 21 de desembre a les 7 de la tarda a les escoles d'aquí a Sant Just,
la productora audiovisual Sant Just tenca Cric Crac Productions, juntament amb la Fundació Reixida,
presentaran un nou documental sobre Daniel Cardona i Sibit, que va ser un destacat activista i alcalde de Sant Just
i figura clau en la història de l'independentisme català.
Llavors, el projecte es presenta quan es commemora l'any Daniel Cardona,
que és un període dedicat a reconèixer la seva contribució a la lluita per la independència de Catalunya.
I, bé, és una iniciativa que ha comptat amb el suport de diverses personalitats,
incluent historiadors, periodistes, membres de la societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica.
Llavors, el documental promet ser una exploració profunda de la vida i el llegat de Cardona,
oferint una visió detallada d'aquesta figura que va ser tan controvertida com influent.
Sí, sí, i tant.
I la presentació del projecte també inclourà un passeig guiat per diferents espais de Sant Just,
que van ser importants en la vida de Cardona.
Que guai, no?
Sí, sí.
I bé, és un esdeveniment que pretén recordar la seva influència en la política local i catalana
i destacar la seva gestió pública, la qual va ser respectada tant aquí a Sant Just com a tot el Bas Llobregat.
Molt bé. I això ho han fet, Mariona Dius, la productora Cric Crac Productions.
Exacte.
En col·laboració amb...
Amb la Fundació Raixida.
Raixida.
Molt bé.
Que, repeteixo, la productora, aquesta Cric Crac Productions, és una productora d'aquí Sant Just.
D'aquí de Sant Just.
De gent de Sant Just, de fet, també.
Molt bé.
I el que es farà, entenc que es projectarà el documental i es presentarà, no?, a la vegada.
És a dir, encara no ha sortit a la llum, la gent no l'ha vist.
Exacte.
I després també es farà aquesta passejada per diferents llocs de Sant Just que van ser influents en la vida de Cardona.
Molt bé. Doncs, Mariona, hem llegit ja els tres titulars de les notícies d'avui, d'ara del butllet i de les 10.
Si et sembla, fem una pausa amb una promoció i seguim llegint les portades dels diaris en català d'avui.
Perfecte, Núria. Fins ara.
Fins ara.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
No treu la llengua.
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Les 10 i 23 passem a fer les portades. Hola de nou, Mariona.
Hola, Núria.
Comencem, com sempre, amb la portada del diari Ara i també La Vanguardia.
Exacte. El diari Ara obre amb aquesta crisi climàtica i diu que la COP28 proposa reduir,
però no eliminar els combustibles fòssils, que l'esborrany d'acord final indigna les ONG
i denota la pressió de l'Arabia Saudita i dels estats petroliers.
També obre la porta a seguir utilitzant carbó, gas i petroli mitjançant dubtoses tècniques de captura de CO2.
Doncs bé, s'haurà de veure aquesta reunió, la COP28, ja ha arribat a la seva fi.
És a dir, hem anat tenint diferents notícies al llarg dels últims dies.
I bé, ara cada país suposo que ha de fer els seus anàlisis i els seus balanços també de com queda tot.
Exacte, totalment.
Què més tenim?
L'ara veiem en fotografia principal que l'ha reservat per l'entrevista que ha fet,
que l'ha fet a l'Anna Simó, a consellera d'Educació,
i ella mateixa diu que els centres ja saben què han de fer per reforçar els alumnes.
A veure, sí, ho poden saber, però si no tenen mitjans, difícil està el tema.
Exacte, exacte.
Òbviament, consellera d'Educació està ara mateix en el focus,
perquè després dels desastrosos resultats a l'informe PISA,
que poden ser, és a dir, jo no m'hi poso en com s'han fet aquest anàlisi
i quins valors i criteris es tenen en compte,
quins alumnes se'ls hi fa, quins no, i què es pregunta i què no, i de més.
Però, bé, els resultats són els que són i són les mateixes proves
per tots els nens i nenes, nois i noies.
Entre els resultats i les polèmiques declaracions
que els resultats havien sigut deguts a la...
A la sobre representació de nous vinguts, de nens i immigrants.
Bé, que després van rectificar, també s'ha de dir,
el tuit o la informació que van donar, després la van treure i van matisar, no?
Doncs bé, ara ella diu que els centres ja saben què han de fer per reforçar els alumnes.
És que segurament ho saben, sí, sí, clar.
Jo també ho sé.
És gent, i a més que la gent que has de dir que a l'educació
és gent molt formada, que sap molt del tema,
però que quan es troben davant d'una classe amb 40 alumnes,
amb cadascú, amb la seva història,
sí, puc saber què la fer, però no sé si puc fer-ho.
Una situació d'una persona pròxima que és professora de...
és mestre d'infantil, amb 25 alumnes
i de 20 nacionalitats diferents.
M'ho expliques?
Clar, és que a veure...
a I3.
A I3, d'acord?
O sigui, a P3.
Sí, sí, sí.
20 nacionalitats diferents amb 25 alumnes.
Clar.
Doncs sort, eh?
Vinga, espalmadeta a l'espai.
Clar, ella pot saber com ha de tractar els alumnes,
però quantes hores estan els nens a l'escola?
Per això.
6 hores amb 20 i escaig, amb 20 i escaig nens, amb 20 i escaig nens, amb què venen cadascú d'un lloc diferent, cadascú amb les seves situacions, és impossible.
Amb una persona només al capdavant de la classe, és pràcticament impossible.
Seguim.
Seguim amb la portada, sí.
Clar, diu que Catalunya rebrà el 2024 29.826 milions d'euros, que és un 18% més que aquest any, i l'estat rebaixa el 0,1% l'objectiu del dèficit autonòmic.
D'acord.
Clar, també destaca que Abascal diu que el poble voldrà penjar pels peus Sánchez i Feijó considera lamentables les paraules del líder de Vox.
Que incita, vaja, a la violència total i absoluta.
Sí, sí, totalment. I per tancar amb la portada de l'Ara, diu que Espanya renuncia a fer que es voti l'oficialitat del català i Junts confia que el govern espanyol hi continuarà insistint.
Molt bé, seguim amb la portada de La Vanguardia.
La Vanguardia obre amb aquest conflicte català i diu que la llei d'amnistia s'ha sotmet al seu primer pas pel Congrés.
Diu que el ple de la Cambra debata avui sobre la norma, que després podrà ser esmentada i s'enviarà al Senat.
Feijó intervindrà en nom del PP per subratllar la gravetat de la mesura i pel PSOE parlarà Pachi López.
D'acord.
Amb fotografia principal veiem una fotografia sota el títol Reduir i no eliminar els combustibles fòssils.
I veiem una activista que surt amb un cartell que posa End Fossil Fuel, Save Our Planet and Our Future.
Es diu Liepria Canjugam i reivindica el final dels combustibles fòssils per salvar el nostre planeta i el nostre futur.
La conferència del clima de l'ONU, que avui acaba a Dubai, no se l'escoltava.
i l'esborrany d'acord final descarta la proposta d'una eliminació gradual dels combustibles fòssils i ara advoca per reduir-los.
Molt bé. He mirat el perfil d'aquesta activista.
És una nena, una activista per la justícia climàtica i té 12 anys.
12 anys, eh?
12 anys. No sé per què. Està sortint com un moviment de nois, noies, nens, nenes, activistes climàtics que és important.
Home, al final són els nens que hauran d'agradar al planeta que els deixem, per tant.
Bé, seguim.
La Vanguardia menciona un tema sobre la Segona Guerra Mundial.
Diu, complicity era la paraula clau.
La Vanguardia localitza els arxius nacionals britànics l'informe secret sobre com pensava Churchill
encara la guerra contra Espanya si Franco entraven al conflicte al costat de Hitler.
Caram! Uau!
Sí, sí, Déu-n'hi-do.
La Vanguardia també veiem que diu que Rússia redobla el càstig a Kerson en fallar l'ofensiva ucraïnesa al Nieper.
També menciona a la Vanguardia que Simó defuig l'autocrítica per Pisa i descarta fer canvis immediats.
I en fotografia petita veiem en tema esportiu aquest líder de la Lliga diu que Europa s'interessa pel fenomen Girona.
I veiem que hi ha la línia 8 dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb 5 anys d'obres a l'Eixample.
Molt bé. Passem a les altres portades, concretament a la del punt avui que obre dient rescat per l'educació
i és que la conselleria demana fer pinya i anuncia 10 mesures per revertir el retrocés
i que hi haurà més proves diagnòstiques i una agència d'avaluació de les polítiques aplicades.
Després, la imatge es veu aquí diferents pots amb llavors.
Diu que venen a ser llavors, diu que a la recerca de les llavors del passat recuperen el vellès,
varietats agrícoles tradicionals arraconades per la gran indústria alimentària.
Bé, diuen que les llavors seran també part de l'alimentació del futur.
Sí.
I per tant també d'aquí la seva importància.
El punt avui també fa referència a aquesta línia L8 dels ferrocarruils,
que diu que es perllonga a partir del 8 de gener
i que el nou tram creuarà túnel de metro i de tren i també el dipòsit d'aigües pluvials.
Molt bé.
També que acaben vuit anys de governs ultra a Polònia,
el rebuig de la investidura de Moraviechi a Plana al Camí a Trusc.
I també el punt avui fer una entrevista a Sidoní,
que el grup barceloní, tot un clàssic del Poblenou,
té nou disc i actuarà a dues nits al gener, a la sala Gran de Ras Matàs.
Diu que ens il·lusiona un disc en català, diuen ells.
Molt bé.
I passem a la portada del periòdico, que diu
que la pobresa pesa més en l'educació que l'origen.
Un estudi prova que les notes dels alumnes migrants i els no migrants
s'igualen si es resta el factor econòmic.
És molt evident, no?
Sí, és a dir, pesa més, òbviament, l'economia, els recursos econòmics,
que no pas l'origen.
Exacte, sí.
Una família té molts recursos econòmics
per tal que els seus fills puguin dedicar-se plenament a la seva educació.
És igual d'on sí.
Bueno, és igual.
En principi no.
I la consellera Simó, la d'educació,
diu que descarta un plat de xoc.
Són aquestes les reaccions després dels resultats de l'últim informe PISA.
També el periòdico diu que la COP-28 aludeix per ara
el compromís d'eliminar l'energia fòssil.
També que la Unió Europea anuncia sancions contra Hamas
i els colons israelians radicals.
Que Open Arms significa a la Barceloneta un naufragi amb 2.600 morts.
Ostres.
que Isenda nega una negociació bilateral amb Catalunya sobre finançament
i que la sanitat catalana imposa jubilacions forçoses malgrat la falta de metges.
La fotografia no l'hem dit, però la fotografia principal del periòdico surt a Joan Pera
en un moment de l'obra de teatre titulada
Tot l'any pot ser Nadal.
Diu aquí el Teatre de Nadal.
Fan una selecció de les espectacles
que en les pròximes setmanes convertiran la cartellera barcelonina en una festa.
Mariona, aquestes són les portades dels diaris en català d'avui, dimarts, 12 de desembre.
T'escoltem més tard els butlletins informatius de Ràdio d'Esvern a la una
amb l'informatiu complet de les notícies d'aquí de Sant Just i també a les 7 de la tarda.
Exacte, Núria.
Ens escoltem ara.
Ens escoltem.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Adéu.
Ei, vinga, som-hi ja
És el moment de fer el pas
A casa de feina i al carrer
Quan anem de festa o al taller
Parla'm amb el teu acer
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per tinguis jo per tu pur
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar, molt per viure
Molt per parlar, molt per viure
Generalitat a Catalunya
Sempre endavant
Vinga, escoltem Joan Deusa amb la gran eufòria
I després passem a fer les efemèrides amb l'Enric
Llença el davant a l'aire
I se'n va cridant a casa
Baixa, amor meu
Baixa, amor meu
Que ja ens tocava
Sol volant al tap del cava
I tothom sabrà sa taula
Baixa, amor meu
Baixa, amor meu
Que això s'acaba
S'acaben les hores que mai no acaben
Els dies que despertàvem
Tant tants de deixar-ho estar
És com si tot
Tornés a lloc
Tornés allò
D'acord
Una dona gran recorda
Haver viscut la gran eufòria
Baixa, amor meu
Baixa, amor meu
La vida és nostra
S'acaben
Les hores que mai no acaben
Els dies que despertàvem
Tampats de deixar-ho estar
És com si tot
Tornés a treballar
S'acaben
Les hores que mai no acaben
Els dies que despertàvem
Tampats de deixar-ho estar
És com si tot
Tornés allò
D'acord
Any 1938
Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament
Construeixen el refugi antiaeri de les escoles
Un espai que serviria de protecció
Per a la població en cas
De Tacaeri
Ara, el 2023
Sant Just inaugura el seu segon refugi
Un espai per i amb el poble
On cada tarda de 5 a 7
A Ràdio d'Esvern
Encendrem el pilot vermell
De l'estudi Emilio Escazóquio
Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més
Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern
Benvinguts al refugi
Intento no creuar-te la mirada
Passen 6 minuts
A dos quarts d'onze del matí
Fem les efemèrides
Bon dia Enric
Bon dia Núria, com estem?
Doncs molt bé
Esperant a veure aquests fets històrics
12 de desembre
Tal dia com avui
Ens acostem al Nadal
Sí, sí, sí, ens acostem
Bé, 12 de desembre de 1901
Fa bastant
Fa bastant
Marconi, un físic italià
Pionent el desenvolupament de la radiotelegrafia
Va fer història
En rebre la primera transmissió de ràdio
Trasatlàntica
Oh, uau
1901
Una fita important tenint en compte a l'època
De fet, és una fita importantíssima
Marconi estava a Terra Nova
Que està a la part nord-est del continent americà
I va captar un senyal enviat des de Cornualles, Anglaterra
La senyal era molt simple
Era Codi Morse
I era de lletra M
Que era la primera inicial de Marconi
Del seu cognom
Oh, mira
Però aquest esdeveniment tan simple, tan senzill
En principi va ser clau en la història de la comunicació
3.200 quilòmetres de distància
Trevessant l'oceà Atlàntic
Aquest èxit va demostrar que era possible
La comunicació inalàmbrica a través d'amples extensions d'aigua
Una idea que fins aquell moment es considerava
Gairebé impossible
Gran avenç tecnològic
Gran avenç de comunicació
Marconi va continuar treballant
Millorant la tecnologia de la ràdio
I de fet el seu treball va ser fonamental
Per l'avenç de la comunicació inalàmbrica al segle XX
Ara podem estar a qualsevol lloc del món
Envia un whatsapp, un vídeo
Explicar on som
Tan fàcil
Tan fàcil
Però en aquell moment això va ser una totalitat
Nosaltres ja hem nascut amb això pràcticament
No, jo no tant, però sí
Bueno, el fet de poder enviar missatges
Però en aquell moment
Jo soc dels que quan anava de viatge fa anys
Havia de buscar una cabina per avisar a casa
He arribat bé
Estem bé
Estem bé, sí, sí
Bueno, clar
Suposo que això en el seu moment, el 1901
Sí
No, no, tant
La gent hauria
D'hauria al·lucinar, sí, sí, està clar
De fet és un esdeveniment històric
I el 1999
Un patruller maltès
No sé si ho recordaràs
Que es deia Erika
Va naufragar davant de la costa bretona
I va vessar al mar
10.000 tones de fuel
Doncs no, era molt petita
Sí, sí
Doncs l'Erika anava carregat amb 30.000 tones de fuel
Pesant
Es va trencar en dos enmig del mar
En condicions meteorològiques adverses
A uns 45 quilòmetres
De la costa bretona
Com a resultat del naufragi
Aproximadament, segons les fonts
Entre 10.000 i 20.000 tones de fuel
Van caure al mar
Contaminant 400 quilòmetres
De la costa atlàntica francesa
Per favor
Per favor
La marea evidentment va afectar
Sèriament la vida marina
I els habitats costaners
El vessament va causar danys extensius
A la fauna
A la flora
A les aus
A la pesca
A baix del turisme
Va ser brutal
Sí que me'n recordo
No del xafapote
Sí
Del prestigio
Del prestigio
D'aquest suposo que és
Clar que és
Abans
D'aquest no me'n recordo
No tenia
Jo aquest estiu vaig estar xerrant
Una mariscadora
Una marisqueira
Aquestes que van a fer
De Galícia
De Galícia
I encara quan m'explicava
Plorava
De allò del prestigio
Sí
Caram
De com va anar
Deuria ser allò
Impressionant
Sí
En aquest cas
L'Erica va ser un impacte
Ambiental brutal
També
I sí que el que va fer
És que canviés una mica
La decisió novella europeu
De fet
A partir d'aquell moment
Les navegacions
D'aquest estil
Obligaven a utilitzar
Patrulers de doble casc
Que són aquells patrulers
Que si un dels cascos peta
Queda un segon
Evidentment
Si es parteix per la meitat
Ja
Continua passant el mateix
Però millorava una mica
El que seria
La seguretat
I la companyia
Total
Fina Elf
Va ser durament criticada
Per la gestió del desastre
Va ser portada als tribunals
Van pagar
Un paston
Amb indemnitzacions
Però vaja
Segur que en teniu molt més
No passa res
A nivell ambiental
Això no es pot recuperar
No es paga de cap forma
No es trigues molts anys
Segur que en el fons del mar
Encara hi ha xapacote
D'aquell desastre
I el 2004
Sony llença
La Playstation portàtil
La PSP
La famosa PSP
El 2004?
2004
No fa tant
Hòstia
No, no, no
Ja anem per la 5
Bé, aquesta era la portable
Ah, val
La que anava en mà
Ah, sí, sí
La que era com la
Sí, sí
Com una Gameboy
Exacte
Però de fet
Va ser un
Primer la van llançar al Japó
Que això es feia molt abans
Ara és a nivell mundial
Sempre
Tot és a l'hora
Però abans sempre es llançava al Japó
Que era molt punter a nivell tecnològic
De fet encara ho és
Perquè de fet
Sony és japonesa
I a Nord-Amèrica i a Europa
No van arribar fins a l'any 2005
Uns nervis
Bé
Dir que la PSP
Va ser una de les primeres consoles
De joc portàtil
A oferir gràfics de qualitat comparable
A les consoles de sobretaula
A més incorporava
Pantalla de cristall líquid
En el seu moment això era pioner
Qualitat i capacitat de reproducció
De veu i àudio
I connectivitat wifi
És a dir que es podia connectar a internet
Per tant va ser una revolució
En el seu moment
Totalment
La PSP
Encara es ven
No sé en quina versió estan
Sí
No, no
De PSP no
Sé que ara estan amb la Playstation 5
Això sí
Però clar
La PSP és un altre
És un altre concepte
No sé per quina deuen estar
Ara mateix
Jo tampoc ho sé
I el 12 de desembre de 2015
Justin Bieber llença la cançó
Love Yourself
L'escoltem?
Va ser una cançó originalment
Escrita per Ed Sheeran
Per el seu tercer àlbum
Però qui la va convertir en un èxit enorme
Va ser Justin Bieber
Arribant al número 1
En 30 llistes de música
I 21 països
Doncs que va ser brutal
Vull dir que va ser un boom
Es van vendre 11,7 milions de copies
De tot el món
Convertint-se així
En un dels senzills més venuts
De la història a nivell global
La cançó es diu
Love Yourself
I l'interpreta Justin Bieber
Doncs ens quedem
Escoltant aquest tema
Enric
I a més a més
No sabia jo
Que fos d'Ed Sheeran
Jo tampoc ho sabia
Fins fa unes hores
Unes hores
Fins fa unes hores
Vinga
Anem enric
Fins fa unes hores
Fins fa unes hores
Fins fa unes hores

Fins fa unes hores
Fins fa unes hores
Fins fa unes hores
Fins fa unes hores


Fins fa unes hores
Fins fa unes hores
Fins fa unes hores
Fins fa unes hores
Fins fa unes hores
I never felt so low
When I was vulnerable
Was I a fool
To let you break down my walls
Cause if you like
The way
You look that much
Oh baby
You should go
And love yourself
And if you think
That I'm
Still holding on
To something
You should go
And love yourself
Cause if you like
Cause if you like
The way
You look that much
Oh baby
You should go
And love yourself
And if you think
That I'm
Still holding on
To something
You should go
And love yourself
You should go
And love yourself
And love your heart
la música coral
més de mil anys d'història
un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana
Vinga, seguim escoltant una mica més
de música de Justin Bieber
de fons mentre esperem el Carles
per fer la previsió del temps
que sapigueu que avui han sortit
a la venda al Centre Social
El Milenari
les entrades per una activitat
que organitza l'Ajuntament de Sant Jús
per la gent gran de Sant Jús
es tracta d'un espectacle
que es fa als Jardins Torre Girona
de Barcelona, allà al costat
de la zona del Parc
del Palau de Pedralbes
un espectacle que es diu
una tura encesa de llums i colors
en plena nit
i ja podeu comprar les entrades
per aquelles persones grans
de Sant Jús
us dirigiu al Centre El Milenari
perquè es fa la venda
de forma presencial
i res, hi ha 50 entrades a la venda
sortiran des d'aquí de Sant Jús
amb un autocar
el dia 19 de desembre
per la tarda
podeu acostar-vos si voleu
al Centre Social
i aconseguir les entrades
i aconseguir les entrades
i aconseguir les entrades
i aconseguir les entrades
per la tarda
Vinga va, ara sí ja farem el temps
Vinga, va, ara sí ja farem el temps.
Ja vull 48, bon dia, Carles.
Bon dia, ja m'havies presentat gairebé.
Sí, sí, sí, ja t'havia presentat.
Estàvem donant la notícia que hi ha una nova activitat molt xula
per la gent gran de Sant Just, que es diu Natura Encesa,
que la fan al costat d'allà dels jardins de Pedralbes,
concretament als jardins Torre Girona.
Sí, sí, ho he vist a la gent de l'Ajuntament.
Sí, sí, sí, que hi ha 50 entrades només a la venda
que es fa al centre mil·lenari, de forma presencial.
Doncs molt bé, que els hi vagi bé l'excursioneta aquesta.
Sí, el dia 19, no els hi plourà, no?
Dia 19, ara explicarem una situació que hi ha,
que probablement, com que som molt negatius pel que fa a meteorologia,
doncs acabarà passant el que no volem.
Bueno.
Però s'està gestant un anticicló molt potent a l'Atlàntic,
estem parlant en molts dies vista,
i una depressió molt, molt potent.
O sigui, penseu que quan hi ha un anticicló potent
i una depressió al costat, pel seu sentit del girar,
un va anar en el sentit de les agulles d'un rellotge,
l'altre en el sentit contrari,
doncs quan es fan molt grans, un a l'altre es van alimentant,
i cada cop es fan més grans.
Llavors, els mapes a llarg termini, que avui hem consultat,
i avui tenim temps per parlar-ne una miqueta,
doncs marquen un anticicló molt potent a l'Atlàntic,
enfront de les costes de Portugal, però mar en dins,
de 1.050 hectopascals, penseu que és una autèntica animalada,
o sigui, les...
Això és pressió molt alta, no?
Sí, els anticiclons potents que ens acompanyen
durant molt de temps a Sant Just,
doncs normalment són de 1.025, 1.030, 1.035 hectopascals,
però no tan elevats com 1.052,
que no ho tindrem a tocar, però el tenim a l'Atlàntic.
I d'altra banda, cap a la zona de Rússia,
cap al nord de Rússia, tocant a Finlàndia,
hi ha una depressió que s'està aprofundint molt,
que s'està fent molt grossa,
que baixarà per sota dels 930, 940 hectopascals,
o sigui, són dos monstres,
que un porta molta estabilitat
i l'altre porta molta inestabilitat.
I a nosaltres ens toca la depressió, no?
I és el que no se sap.
O sigui, ara els mapes estan dient que s'està formant això,
que seran dos megasistemes,
un enfront d'Europa i l'altre a l'est d'Europa,
i aviam qui acaba guanyant.
I en funció de qui acabi guanyant,
doncs tindrem durant molt de temps una situació o una altra.
Quina és una situació?
Doncs l'anticiclònica ens portaria un estiuet de Nadal,
per allò de gairebé amb mànigues de camisa passant esteve,
i si entrés l'altre,
tindríem una irrupció d'aire fred molt potent a tot Europa,
que aparcaria també la península ibèrica,
que ens podria portar, doncs, nevades,
a partir de, potser, cap d'any,
reis tots aquests caps de setmana de finals de desembre,
de primers de gener,
doncs ens portaria molta neu,
ens portaria precipitacions.
Clar, vist, l'ho vist,
des de fa tres anys,
doncs és bastant probable que tinguem una estabilitat brutal
i que ens acompanyi, doncs,
durant molt de temps,
i que potser els Nadals aquest any, de fred,
en parlarem ben poc.
Ens hem anat molt lluny,
això s'ha d'anar veient, s'ha d'anar gestant,
aviam com va evolucionant tot,
i anirem seguint-ho,
perquè això és de cara a la setmana que ve,
i ja veiem com evoluciona la cosa,
però podríem tenir l'una o l'altra,
ja veurem com va.
Després, pel que fa a les properes hores,
doncs bé, tenim un front,
una depressió,
que està viatjant d'oest cap a est,
que ja està circulant
per tot el que és la meitat nord de la península ibèrica,
ahir ens va portar alguns núvols alts,
avui ens està portant, doncs,
alguns núvols una miqueta més gruixets,
gruixudets, perdó.
Aquesta depressió és molt gran,
tot just ara entra
per la zona de la Bretanya Francesa
i entrarà a Europa
i provocarà precipitacions
i nevades en aquella zona,
i nosaltres,
com que tenim la part de sota,
doncs sí que afectarà una miqueta
tot el que és el Cantàbric
i també podria afectar
cara a nord del Pirineu,
Pirineu, Pirineu-Gironí.
Aquesta depressió està previst
que en el seu gruix,
o la seva màxima intensitat,
estigui entre l'última hora de dimecres,
matinada de dijous.
Aquesta depressió,
ara, en el principi,
ens estan vient vents engarbinats,
ja sabeu,
aquests vents,
doncs,
rescalfen moltíssim l'ambient
i ara ens toca,
doncs,
estem pràcticament rebent
una situació molt càlida a casa nostra.
Avui la mínima a Sant Jús
ha estat de 13 graus,
és una temperatura
que hauria de ser la màxima
per tot el any que estem,
i ara,
en aquests moments,
estem a 17,6 a Can Ginestar,
però hem arribat als 18.
Aquest vent de garbir
arriba molt rescalfat
i fa pujar molt les temperatures.
Pensar que en un mes de desembre,
avançadet,
que ja estem al dia 12,
en un dia gris,
hauríem d'estar passant molt de fred.
Sí, sí, sí.
Doncs aquest vent agarbinat
el que s'encarrega
és de temperar aquesta temperatura,
fer-la pujar
i tenir valors molt suaus.
Això ens passarà avui,
tindrem aquesta tel de núvols,
es poden obrir algunes clarianes,
però són núvols prims
que ens van circulant,
i demà,
doncs,
aquests núvols cada cop
tindran més entitat,
cada cop seran més gruixuts.
No hi ha pràcticament
cap mapa que parli
de pluges o nevades
que podrien arribar
a partir del matí,
migdia de dimecres,
primer una cota de 1.800
i després baixant a 1.300 a la nit,
o sigui que,
com veieu,
la temperatura demà
començaria a baixar.
Avui la previsió
ens porta a parlar
d'aquests 18 o 19 graus,
fins i tot una miqueta més
si arriba a sortir el sol al migdia,
o sigui que
avui són valors altíssims,
estem pràcticament
entre 5 i 6 graus
per sobre del que tocaria.
Demà dimecres
ja recula una mica la temperatura,
si avui parlem de 18-19,
demà és probable
que parlem de 16-17,
o sigui que demà
baixa la temperatura
i anirà baixant cada cop
una miqueta més,
i ja a partir de dijous
quan ens hagi passat el front
ens entra vent de mestral,
entra vent del nord,
entra tramuntana...
I un fred que et cagues, no?
I això farà, sí,
que entri una miqueta més
de fred d'Europa,
que ens entri un aire
una mica més fresquet,
que el que farà
és normalitzar
les temperatures,
o sigui,
si comparem
la temperatura màxima
d'avui o ahir,
que es va arribar
pràcticament als 19 graus,
amb la que tindrem dijous
o divendres,
doncs hi ha una diferència
ben bé de 5 o 6 graus,
o sigui,
tot el que hem recuperat
amb temperatures càlides
des del cap de setmana
fins avui dimarts,
demà baixen una miqueta
i a partir de dijous,
divendres, dissabte,
ja parlaríem de valors
que avui ho anunciàvem
a xarxes,
doncs amb màximes
al voltant dels 14 a 15
i mínimes que aniran baixant més,
o sigui,
cada dia que passi
d'aquesta setmana,
sobretot la segona meitat,
doncs aniran baixant
una miqueta més
i podríem arribar
al cap de setmana
amb mínimes de 5 o 6 graus,
que és la que vam tenir
i no fa massa,
ara fa uns quants dies,
si no recordo malament,
va ser divendres,
a la mica vam arribar
a 5,6,
que és la mínima
d'aquest mes de desembre,
doncs podríem baixar
valors d'aquest tipus,
o sigui que passa aquest front
entre avui i demà
i primeríssima hora de dijous,
després entre l'altre
muntany i el mestral
i això farà,
doncs,
que per una banda
baixin les temperatures
però que se'ns estabilitzi
molt el temps
i aquest temps estable,
de moment,
doncs sembla ser
que voldria continuar
amb nosaltres.
Les previsions
que estem mirant,
aquesta història
que comentàvem
ara al iniciar
aquesta meteoficció
que comentàvem
de cara a les festes de Nadal,
molts mapes apunten
a que l'estabilitat
serà el protagonista
i que hi haurà pocs canvis
pel que fa al temps,
o sigui que les màximes
es mantindran,
seran valors
al voltant dels 15 graus,
mínimes que aniran jugant
entre els 5 i els 6 graus,
però que això
es podria allargar
fins ben bé
Sant Esteve.
Hi ha molts mapes
que ens marquen això,
però com que hi ha
aquesta petita possibilitat
que l'anticiclò
aquest tan potent
se'ns en vagi una mica,
només que marxi una miqueta
cap al nord,
si ara es troba
al seu centre,
doncs podríem dir
que la paral·lela
de Galícia,
mar en dins,
molt en dins,
cap a l'Atlàntic,
doncs si això
tirés una miqueta
cap a Groenlàndia
o se n'anés una mica
cap a Islàndia,
això provocaria
que tot aquest aire fred
que l'anticiclò
està fent de barrera,
doncs pugui entrar,
es canalitzi
pels Alps
i pogués arribar
a la península ibèrica.
que estem a l'espera
d'aquesta situació,
no ho marquen masses mapes,
jo crec que
els mapes de previsió
veient el que ens ha passat
els últims tres anys
a Catalunya,
doncs no ens estan
donant masses bones notícies
de cara als propers dies
pel que fa precipitació
i pel que fa núvols
o fred
i ho haurem d'anar seguint.
Anirem veient
aviam com va evolucionant això,
anirem seguint cada dia
i aviam si
es posiciona
aquesta inestabilitat,
tot i que, clar,
que a ningú li agrada
tan poc
que hi hagi inestabilitat
durant les festes de Nadal,
però, bueno,
els esquerdos estaran contents
i els pantans també,
o sigui que
hem de ser una mica solidaris
però falta que fa.
Perquè ens fa molta falta
i si caugo per Nadal,
doncs que va per Nadal.
Doncs mira,
que caigui per Nadal.
De moment no, eh?
De moment la cosa està molt aturada,
està molt parada,
o sigui que ja veurem
com va evolucionant la cosa
els propers dies.
Molt bé,
doncs Carles,
gràcies per la informació meteorològica
i et seguirem escoltant
a les properes hores.
Perfecte.
Que vagi bé.
Esquistarem.
Fins ara.
Adéu.
En Next con Yermi de Jesús
te traigo entrevistas
de arte, moda, cultura
y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas
te espero a través de Radio Desver
en la 98.1 FM.
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un fort fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses i minars,
tu i jo hem tingut el cap ple de paradals,
tu i jo del de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Al mar, al mar.
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem a pala grega, esquim amb passejants,
a l'horitzó es divisen les veles d'uns nens que fan optimist,
a la cala del costat dormo una estona ara que bufa de mar.
Així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra,
llegint intrigues vaticanes,
que a final inesperat és abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé al banyador,
amb un calcàlcules com està l'aigua i tot està llest,
per tal t'entreva el mar.
Al mar, al mar.
Al mar, al mar.
Al mar, al mar.
Al mar.
Així dorms i un dia vents,
i passes per aquí,
i si malgrat la feina et trobem un matí,
no em perdonaria mai,
no et podria sumir,
no agafar-te amb la moto
i que no féssim camí molt lluny.
Un d'aquí, a l'altra banda del món,
i amb xiringuit un quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra...
A aquesta hora es fan públiques les nominacions dels setzents Premis Gaudí.
Hi ha 71 produccions catalanes
que opten a entrar entre les finalistes.
És una xifra rècord que demostra el bon moment
que viu al cinema català.
Unitat mòbil a la Pedrera.
Marc Garriga, bon dia.
Bon dia d'aquestes 71,
les favorites per la seva trajectòria en taquilla
i en festivals d'arreu del món
són 20.000 espècies d'abelles d'Estivalizu Resola,
os de plata berlín i bisnagador al Festival de Màlaga,
Creatura d'Helena Martín,
millor pel·lícula de la quinzena dels cineastes al Festival de Canes,
Un amor d'Isabel Cuixet,
que va participar al secció oficial del Festival de Sant Sebastià
i que té set nominacions als Goya.
Saben aquell de David Trueva,
que ha recollit onze nominacions als Goya.
a Pont Entry,
l'arribada d'Alejandro Rojas i Juan Sebastián Vázquez
amb tres nominacions als Speedit Awards,
que són com els Òscars del cinema independent.
I tot seguit, d'aquí uns minuts,
els actors que es van endur,
els Gaudia, la millor interpretació en la passada edició,
Vicky Luengo i Pol López,
per la pel·lícula Suro,
faran la lectura de nominats.
La votació estarà oberta des del 12 de desembre
fins al 29 de gener
i els premiats es donaran a conèixer la gala
del 4 de febrer
al Centre de Convencions del Fòrum de Barcelona.
Marc Garriga, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Més notícies, Sara Riera.
En marxa una manifestació
del Sindicat d'Infermeres de Catalunya
pel Centre de Barcelona
en contra del nou conveni
de l'Institut Català de la Salut.
Avui han convocat una jornada de vaga indefinida
conjuntament amb altres sindicats minoritaris
denunciant que estan en una situació límit.
Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
Centenars d'infermeres fan una marxa lenta
des de la plaça Catalunya
fins a la plaça de Sant Jaume
per exigir millores laborals i salarials.
Avui comença tota una setmana
de mobilitzacions
que no està secundada
pels sindicats majoritaris.
Sentim que deien les concentrades.
Els sindicats estan comprats.
És així.
Perquè majoritàriament els sindicats
estan composats també
per un col·lectiu
metges, homes
i el col·lectiu d'infermeres
com sempre
som dones cuidant de dones.
Maria Núria Rebella,
Catalunya Ràdio Barcelona.
I pujant els casos
de bronquiolitis a Catalunya
l'última setmana
segons les últimes dades
del Departament de Salut
aquestes infeccions
passen al davant de la Covid-19
i se situen en segon lloc d'incidència
després del rinovirus del refredat.
Tot i això,
l'última setmana
ha pujat el nombre
de persones ingressades
als hospitals amb coronavirus.
Ara hi ha 473 hospitalitzats
de planta amb la infecció
sent més que la setmana passada.
Vuit persones són a l'UCI.
Pel que fa a les varietats del virus,
puja la incidència de la JN.1
que està provocant
aquesta nova subvariant
un increment de casos
en diferents països.
Primeres sancions
als ajuntaments
que han superat
el consum d'aigua
durant l'excepcionalitat
per sequera
a les comarques de Girona
la que ha multat
l'Ajuntament de Bagú
amb més de 54.000 euros
i el de Palau Saberder
amb gairebé 19.000
per haver-se accedit
en els litres per mesos.
La companyia Zara
posa en marxa avui a Espanya
la seva pròpia plataforma
de venda de segona mà
és Zara Pre-Ont.
Es tracta d'una plataforma
com Wallapop o Vinted
però només per roba
d'aquesta marca
amb l'objectiu
d'allargar la vida útil
dels productes,
diu la companyia
i avançar cap a un model
de moda més sostenible.
Per això,
el web de Zara
ha obert un nou apartat
on les persones
que volen vendre
peces de roba usada
poden anunciar-les
i els possibles compradors
contactar-hi.
A banda d'això,
la companyia els facilita
mètodes d'enviament
o, si cal,
l'arranjament de la roba.
Zara s'afegeix així
a altres iniciatives
d'altres marques
de segona mà
que han posat en marxa
empreses com
AQM
o la gran distribuidora comercial
Alcampo
o Carrefour.
Esports, Montserratia.
Lewandowski,
Gundogan
i Araujo
han entrat
finalment
a la convocatòria
del Barça
pel partit de Champions
de demà
a envers
a la primera llista
no hi eren.
Es manté
la baixa
de Frenkie
de Jong
que té febre.
Tot plegat
pel fet que l'equip
tornarà dijous
en lloc de fer-ho
demà mateix
després del partit.
Els blaugranes
viatgen avui
cap a Bèlgica
ja classificats
per als vuitens
de final
i per assegurar
la primera plaça
de grup.
Avui es juguen
fins a vuit partits
de la Lliga de Campions
en els quals
es decidiran
dues places més
per als vuitens.
La Reial Societat
es juga
a primer lloc
del seu grup
al camp
de l'Inter de Milà.
A la una del migdia
sorteig
dels setzents
de final de la Copa
més del Girona
i l'Espanyol
ja hi entra
el Barça
a l'eliminatòria
es jugarà
encara partit únic
els dies 6 i 7
de gener.
En embola
la Lliga
el Barça
segon
a dos quarts
de nou
els blaugranes
són líders
i els valencians
penúltims.
A partit
es pot veure
es per 3.
A les 9
el Gran Ullers
tercer
visitarà
el Benidorm
que és vuitè.
I en bascet
a l'Ina Béal
Sant Antoni
Spurs
on juga
un dels jugadors
amb més projecció
actual
Wemba Nyama
han perdut
amb els Rockets
sumen
la 17a derrota
consecutiva
la pitjor ratxa
de la història
de l'equip.
Un altre històric
els Pistons
de Detroit
encadenen
20 derrotes
consecutives
la pitjor
ratxa
en una
mateixa temporada.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
bon dia
passen 6 minuts
de les 11
us informa
Mariona Salas-Vilanova.
Aquest dissabte
16 de desembre
a les 12 del migdia
l'Espai de Lliurecreació
Carme Malaret
de Sant Just
presentarà el llibre
L'Espai X
que commemora
els 10 anys
d'activitat creativa
i artística
de l'Espai.
Aquesta obra
recopila
230 pàgines
de contingut
amb la participació
de més de 65 persones
que han aportat
els seus escrits
imatges
compartint
relats
i experiències
úniques.
El llibre
serà el protagonista
d'un esdeveniment
que també
inclourà
una mostra
d'obres originals
dels 10 artistes
que van participar
en la primera edició
de custòdia
Art en Moviment
un projecte
que destaca
l'art
en constant evolució.
La mostra
romandrà oberta
al públic
fins al 5 de gener
amb un horari
de 6 de la tarda
a 8 del vespre
en dies laborables
i de 12 del migdia
a 2 del migdia
als dissabtes.
Aquesta celebració
busca commemorar
una dècada
d'existència
de l'Espai
de Lliurecreació
Carme Malaret
i també reconeix
la contribució
i el suport
de la comunitat artística
i els amants
de l'art
a Sant Just.
L'equip
gestor de l'espai
conegut
els que han confiat
i han format part
d'aquest projecte
al llarg dels 10 anys.
Aquest Nadal
Sant Just llança
a la campanya
Cap Infant Sense Joguina
una iniciativa solidària
que busca garantir
que tots els infants
del municipi
rebin joguines
el dia de Reis.
Fins al dia 3 de gener
la ciutadania
pot col·laborar
a comprar
amb vals de 5 euros
en comerços locals
adherits a la campanya.
Té com a objectiu
assegurar
que els infants
de famílies
en situacions desfavorides
del municipi
rebin regals nous
i adequats
a les seves edats.
Totes les joguines
adquirides
amb els fons recaptats
seran comprades
en establiments
de Sant Just
promovent així
també el comerç local.
Els comerços participants
són
Cal Llibreter,
la Cistelleria Ballart,
Confeti,
l'Escrivà,
la Via en Papier
i Tutu Barcelona.
El dijous 21 de desembre
a les 7 de la tarda
a les escoles
de Sant Just
la productora audiovisual
Sant Justenca
Cric Crac Productions
juntament amb la Fundació
Rèixida
presentaran un nou projecte
per fer un documental
sobre Daniel Cardona
i Civit,
destacat activista,
alcalde de Sant Just
i figura clau
en la història
de l'independentisme català.
El projecte es presenta
quan es commemora
l'any Daniel Cardona,
un període dedicat
a reconèixer
la seva contribució
a la lluita
per la independència
de Catalunya.
Aquesta iniciativa
compta amb el suport
de diverses personalitats,
incluint historiadors,
periodistes,
membres de la societat civil
i activistes
de la recuperació
de la memòria històrica.
El documental
promet ser una exploració
profunda de la vida
i el llegat de Cardona,
oferint una visió
detallada d'aquesta figura
tan controvertida
com influent.
Després de la presentació
del projecte
es farà un passeig
guiat per diferents espais
de Sant Just
que van ser importants
en la vida de Cardona.
Aquest esdeveniment
pretén recordar
la seva influència
en la política local
i catalana
i destacar
la seva gestió pública
la qual va ser respectada
tant a Sant Just
com a tot el Baix Llobregat.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butllet i horari
de les 12.
Fins ara.
La ràdio de Sant Just
i tot el Baix Llobregat.
I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills
els ulls inquiets
el cos altiu
i amb la rialla
dels teus dits
pares omplir
els meus acords
amb cada nota
del teu nom.
l'aure
M'és tan difícil
recordar
quants escenaris
han sentit
la nostra angoixa
per l'avui
la nostra joia
pel demà
a casa
enmig de tants
companys
o en trist exil
i mal enllà
mai no ha mancat
el teu alè
l'aure
l'aure
i si l'atzar
et porta
lluny
que els déus
et guardin
el camí
que t'acompanyin
els ocells
que t'acaronin
els esteus
i en un racó
d'aquesta veu
mentre la pugui
fer sentir
hi haurà amagat
sempre el teu sol
l'aure
l'aure
l'aure
Fins demà!
Fins demà!
100% música relaxant
Smooth Jazz Club
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Passen 14 minuts de les 11 del matí,
comencem la segona hora de la Rambla
i ens toca fer l'entrevista del dia.
Avui la convidada és Laia Flotats,
la portaveu del grup municipal d'Endavant Sant Just.
Connectem amb ella via telefònica
per tractar alguns dels temes de l'actualitat Sant Justenca.
Hola, Laia, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Doncs bé, comencem parlant d'alguns temes
que afecten el dia a dia a Sant Just.
Amb Endavant Sant Just encara no havíem pogut parlar,
no havíem tingut l'oportunitat de comentar
l'aprovació dels pressupostos de l'Ajuntament
per al 2024, del ple d'octubre.
Vosaltres vau votar en contra de les ordenances fiscals,
baja dels impostos,
i us vau abstenir en els pressupostos generals.
Laia, en quins àmbits Endavant Sant Just
vau trobar a faltar partides pressupostàries,
inversions?
Bé, primer de tot el que vull explicar
és el nostre sentit,
el sentit del vot en contra
de les taxes municipals,
dels impostos municipals de cara al 2024.
Sí.
I, bàsicament, es fonamenta
amb la creació de la nova taxa de residus,
que nosaltres, tal com vam explicar el ple,
aquesta taxa, quan es va crear l'IBI l'any 89,
els veïns fins aleshores ja pagaven una taxa de recollida d'escombraries,
i l'any 89, quan es va crear l'IBI,
en aquell moment vam fer pujar el rebut un 35%,
un 39%, si no recordo malament.
Això llegint la hemeroteca d'aleshores, eh?
Sí.
I l'explicació que es va donar a tots els veïns i veïnes d'aleshores,
perquè, clar, era un augment molt gran,
era que el nou impost d'IBI,
que s'havia de fer per llei,
incorporava la taxa d'escombraries,
i que per això, doncs, era més alt,
si es comparava només amb la taxa de contribució urbana,
que era com l'antic IBI,
però si afegies les escombraries,
aleshores no era un augment tan gran.
D'acord.
Clar, si a l'any 89 es decideix que l'IBI incorpora la taxa d'escombraries,
ara, l'any 2023,
si es volia fer una taxa d'escombraries separada,
que, bueno, no és que es volgués, és que s'ha de fer perquè ho diu la llei,
doncs, no sé, ho hauria sigut que s'hagués restat de l'IBI.
I no va ser que després de la incorporació d'aquesta taxa
es va tornar a treure posteriorment?
No, que nosaltres no.
Per tant, el que dieu en d'endavant, Sant Just,
és que s'està pagant, com si diguéssim, dues...
Bé, que es pagarà dues.
En el seu dia, sí, que l'any 89 es va fer un augment
de l'impost de les cases i els pisos,
el que era la contribució urbana i a l'IBI,
es va fer un increment del 39%
i l'explicació que es va donar als veïns i veïnes
era que incorporava, aquest nou IBI incorporava
la taxa d'escombraries.
D'acord.
I ara, el 23,
es crea una taxa d'escombraries separada de l'IBI,
perquè ho diu una llei,
però no resta de l'IBI.
Quan portem 30 anys,
quan portem 25 anys que ens diuen
que ja estava dintre de l'IBI.
Nosaltres considerem que s'hauria d'haver
de tret de l'IBI,
haver-la fet a part,
perquè hi ha una llei que diu que s'ha de fer a part,
i amb això estem d'acord,
però s'hauria d'haver de tret de l'IBI.
Això és el que creiem.
Potser també serveix com a
per al finançament de la gestió de residus
o del servei de recollida d'escombraries...
Altra cosa és la motivació
per la qual
s'ha de fer una taxa separada
de recollida d'escombraries.
Això és una directiva europea
que obliga que tots els ajuntaments
tinguin una taxa
de recollida d'escombraries,
la recaptació de la qual
sigui equivalent
al cost del servei de recollida d'escombraries.
Això és la definició d'aquesta taxa,
aquesta taxa de complir aquestes condicions.
Això és una altra història.
Això és perquè la taxa tal com ha de ser
i com s'ha d'imputar tots els ciutadans i ciutadanes
ha de ser amb aquesta finalitat.
Nosaltres el que diem és
perfecte, això ja ens sembla bé,
és correcte,
però si s'estava pagant dintre de l'IBI
s'hauria d'haver restat de l'IBI,
separar-la, o sigui, treure-la.
Si fa 25 anys es va posar dins,
ara s'hauria de treure-la.
Només diem això.
A part que també creiem
que la data límit per posar aquesta taxa
és el 2025.
Sí.
L'any que ve és 2024.
Vam fer la següent observació.
El sistema de recollida de residus
amb xip
no està implantat a tot el poble.
Només es fa quatre barris.
Falten set barris més,
vuit barris més.
Sí.
Clar.
Però aquest sistema es vol implantar
el primer semestre del 2024, no?
Això és el que ens van explicar
des del govern.
Però recordem que hem estat quatre anys
per implantar el servei de recollida amb xip
a quatre barris de Sant Just.
Quatre anys.
I ara en sis mesos ho implantaran
en set o vuit barris la resta de barris de Sant Just,
set o vuit barris més.
Home, a mi em fa dubtar una mica.
i en segon lloc...
Sí que és veritat que la...
I en segon lloc...
Sí.
La recaptació d'aquesta taxa,
aquesta taxa està definida
que hi ha un tram fixe i un tram variable.
I el variable depèn de les vegades
que tu obres i tanques el contenidor.
De residu,
el gris i el marró,
el d'orgànica.
El de rebuig, perdó,
i el d'orgànica.
Si jo no tinc la targeta,
perquè en el meu barri encara no hi ha
el contenidor amb xip,
no em poden calcular l'estadística
per determinar
quin és el meu tram variable.
Aleshores es va dir,
no, el tram variable es mirarà amb l'estadística
a partir del juny, no?
A partir del juliol, per una manera.
Perquè ja serà tot implantat.
I en base a sis mesos
farem el càlcul del tram variable
pel 2025.
Home, jo crec que tot això és molt precipitat.
Perquè, d'entrada, ja dic,
ja dic, eh?
O sigui, quatre anys per posar xips,
o sigui, contenidos amb xips en quatre barris.
Sí.
Bueno, no ho sé, eh?
Clar, veient l'experiència prèvia, no?
Amb els barris que de moment
tenen aquest sistema,
costa, no?, de veure
que més barris amb menys temps
puguin tenir el...
No sé si hi ha alguna partida
pressupostària, també,
que sigui una mica més gran
que expliqui, també, no?,
que el sistema es desenvolupi
de forma més eficaç.
Bé, això, no sé si també
potser s'ha de tenir en compte,
però sí que, clar,
veient l'experiència, doncs,
costa una mica d'imaginar.
Sobre la taxa,
Laia, també, no?,
en el ple vau manifestar,
des d'endavant Sant Just,
que no creieu que siguin
els propietaris dels immobles
els que hagin de pagar la taxa,
tenint en compte el cens...
Clar, és que al final la taxa és
per la...
O sigui, és per la recollida dels residus
que generes, no?,
que una persona vivint genera.
Per tant, una persona vivint,
una persona que viu
en aquest immoble, en aquell
o en el de més enllà.
En la majoria dels casos,
els propietaris, propietàries d'un immoble
són els que hi viuen.
Però hi ha molts, molts, molts casos
que no hi hagi.
Que fan llogats.
Sí.
Però la taxa, el que agrava,
és la recollida d'uns residus
que una persona genera vivint.
Això hauria d'anar indexat al padró,
no al cadastre,
sinó al padró.
Perquè qui viu a Sant Just
està empadronat a Sant Just, segur.
Ja, clar, llavors també s'ha de tenir...
I qui no viu a Sant Just,
doncs, no està empadronat a Sant Just.
Però l'ús és perquè està empadronat.
I a part també cal tenir en compte
que hi ha vivendes
que generaran més residus que d'altres
simplement perquè hi viu més gent.
Perquè tenen nens i nenes petites
o persones grans.
Sí, sí.
Perquè són famílies o persones soles.
Clar, és diferent.
Si ho fas per valor català
i per immoble,
no estàs diferenciant
entre quantes persones
hi viuen en aquell immoble.
En canvi, si ho fas per padró,
tu saps quantes persones
viuen en aquell immoble
i ho pots modular.
Creiem que és molt precipitat.
Creiem que de cara a aquest any,
2024, és precipitat.
Ni està el sistema desplegat
a tot el municipi
ni, des del nostre punt de vista,
això s'hauria d'haver tret de l'IBI.
És a dir, que esperaríeu potser un any
posar en marxa aquesta taxa?
Sí.
Sí, sí.
Primer haguéssim fet
tot el desplegament
dels contenidors en xip,
que tota la ciutadania
s'acostumi
a fer d'aquest sistema,
perquè
aquesta és la segona part,
la gent s'ha d'acostumar,
tot un 2024
recollint dades,
el que es pugui,
i a partir del 2025
un tram fixa,
si no es té prou estadística,
un tram fixa més gran
al 2025
de forma temporal
perquè no hi ha dades suficients
de la part variable,
i a la part variable
hi ha la part variable
que és l'incentiu
perquè la gent
recicli.
Això està bé,
és correcte,
nosaltres estem d'acord.
I, Laia, pel que fa...
I bé, això,
això en quant a les ordenances fiscals
i als impostos.
I pel que fa
a l'augment
del 5,8%
de l'IBI,
entenem llavors
que tampoc
ja esteu d'acord.
Nosaltres aquí entenem
que els costos
dels contractes
i de tot el que contracta
l'Ajuntament,
els sous dels treballadors
i treballadores
de l'Ajuntament,
tot ha pujat,
tot,
i per tant entenem
que la recaptació
a nivell dels impostos municipals
que és el que financia
un Ajuntament,
entenem que s'hagi de pujar.
D'acord.
És segons un IPC,
un IPC,
saps,
vull dir,
no és una cosa exagerada,
no ho veiem ni bé
ni malament.
Creiem que hauria
que hauria de ser inferiors
perquè s'hauria d'haver tret
la taxa
que les cobraries.
D'acord.
És aquesta la part.
I bé, això.
I pel que fa
als pressupostos,
doncs,
que va haver-hi
abstenció?
Suposo que en algunes coses
sí que...
Sí, van fer una abstenció.
En algunes coses
sí que hi estàveu d'acord,
en altres no tant.
Sí,
perquè,
per una banda,
recollia
propostes nostres
de pressupostos anteriors
que encara ha estat pendents
de desenvolupar,
com, per exemple,
la rehabilitació de les escales
del carrer Església,
o que es construeixi
un aparcament a Mas Lluí,
que això és una reivindicació
que portem temps fent,
o el fet mateix,
no?,
que es rehabiliti
la masia de Can Candelet,
o que es construeixi,
per exemple,
un tema
que també ha sigut polèmic,
que està sent molt polèmic,
no?,
el nou pavelló.
Nosaltres estem d'acord
que hi hagi
una partida pressupostària
per destinar-lo
a la construcció
del nou pavelló.
No estem d'acord
amb la ubicació.
que això fa referència a la...
I en aquest sentit,
sí que vull fer un esment,
si m'ho permets, Núria,
sí, sí, sí.
No,
el tema del pavelló,
perquè
en el ple d'octubre
se'n va parlar bastant.
Va venir
una entitat,
una associació
que s'ha organitzat,
allà a Mas Lluïc,
que estan recollint signatures
i, bueno,
tenen més de 600 signatures
recollides
demanant que
el pavelló no s'ubiqui
aquella franja d'equipaments
de Mas Lluïc,
bàsicament perquè
hi haurà un problema
de mobilitat greu,
perquè això
cohabitarà
amb el nou institut d'escola
que s'ha de construir
allà a Mas Lluïc,
també,
i que generarà
molta mobilitat.
I l'equip de govern
ja ha reconegut
en diverses vegades
el ple
que hi haurà un problema
de mobilitat
en el moment
en què es posi en marxa
l'institut d'escola.
Reconeixen
que hi haurà un problema.
Afegir un pavelló
que també afegirà
més mobilitat,
doncs,
nosaltres ja vam
defensar en campanya
que aquest pavelló
havia d'anar a baix
al costat de la IDUV
i seguim reivindicant això.
El que passa
que ens sorprèn
que si hi ha més
de 600 signatures,
l'equip de govern
no s'ho repensi
i ho reflexioni
i parli amb els veïns
i les veïnes
i mirin de buscar
alternatives.
Perquè de la mateixa manera
que quan s'ha d'arreglar
un carrer
doncs es parla
amb els veïns
i les veïnes
del carrer
per veure si necessiten
més places
d'apartament de motius
o de cotxes
o bancs,
que així s'ha explicat
també en el ple.
Home,
doncs,
els veïns i veïnes
de Mas Lluï
és un barri
de nova creació
i que no s'ha comptat
massa en l'opinió
d'aquesta gent
per veure
amb quins equipaments
es dota aquest barri.
Home,
un,
que és un pavelló esportiu
que a priori
tothom hauria d'estar content
però que generarà
uns problemes de mobilitat
en un barri
que ja està saturat
i que hi ha
molts veïns i veïnes
que no hi estan d'acord.
Home,
creiem que el seu seria
que l'equip de govern
atengués aquesta petició,
s'asseguéssim
i busquessin
una alternativa.
I la que nosaltres
proposem,
que és al costat
de l'ITUV,
és que està al costat
del barri de Mas Lluï.
O sigui,
no es mou massa,
no es pleça massa.
Ho heu proposat
en el ple,
suposo,
la construcció,
de fet,
en el butlletí municipal.
de novembre,
la columna que tens,
Laia,
quan explicàveu
aquest corredor
que vosaltres
defenseu aquest eix verd.
I a més a més,
crea sinergies.
La gràcia de fer-ho allà
és que crea sinergies
amb l'altre pavelló
i el pot ser
una mica més gran
i aleshores
s'afegir la part del gimnà,
que és una cosa
que també estan demandant
als veïns i veïnes
de Mas Lluï,
que hi hagi un gimnàs,
igual que hi ha la bona aigua.
Està al costat
de l'Institut d'Escola,
amb la qual
dona servei igualment
als nens i nenes
que aniran
a l'Institut d'Escola
del Mas Lluï.
Està relativament apartat
dels veïns i veïnes,
amb la qual
sorolls no hi haurà problema
i a nivell de mobilitat
està en una zona
que no està col·lapsada,
que és allà
el polígono industrial
a la Riera,
no està col·lapsada
aquesta zona.
I els motius...
I estàs al mig...
Gairebé tothom pot anar
caminant si vol
perquè estàs com al mig
del poble.
Bé, al mig d'un...
Al mig del que seria...
Bé, més o menys.
I els motius,
Laia,
pels quals l'Ajuntament
o l'equip de Govern
us ha donat
o si és que ho heu parlat
en alguna reunió
de per què no pot ser viable
un equipament allà
on vosaltres proposeu
al costat de la ITB.
o de...
Nosaltres ens vam comentar
per un tema
de l'aparcament,
que el pavelló
ha d'incloure aparcament.
Nosaltres creiem
que això de l'aparcament
és subsanable
i a més a més
en l'entorn
en què estigui
ubicat el pavelló,
que és un polígon industrial
que normalment
no està saturat
de cotxes
en les hores
d'ús intensiu
del pavelló
que és a les tardes
i al cap de setmana.
el polígon industrial
està ple de cotxes
de dilluns a divendres
als dematins.
Però a les tardes no
i als cap de setmana
tampoc.
I nosaltres creiem
que és una bona idea.
I...
I, Laia,
amb la construcció,
si hi hagués,
si fos possible
aquest eix verd esportiu,
no?,
de la Riera,
seguiria fent falta
al pont de Maslluí?
Sí,
perquè el problema
de mobilitat
de Maslluí existeix.
I a més a més,
parlant amb els veïns i veïnes,
últimament expliquen
que Sant Feliu
ha canviat
el sentit
de diversos carrers
i llavors els veïns i veïnes
de Maslluí de Sant Feliu
surten
per Sant Just.
Amb la qual cosa,
el trànsit que tenim
a la part
de Maslluí
que és nostre
no és només
dels veïns i veïnes
nostres,
sinó que també són
dels de Sant Feliu.
Tot aquell barri
ha de poder
desembocar
de forma fàcil,
entrar i sortir
de forma fàcil
que és el que diem
en el pla.
I un apunt
que et volia fer,
perdona,
del tema del pavelló.
Per què també defensem
que estigui ubicat
allà a la Riera,
al costat de l'ITB?
Doncs hem de pensar
que amb els nous
desenvolupaments urbanístics
que hi ha previstos
a Sant Just,
baixant per la carretera
davant dels Mirany,
que també és un barri nou,
al davant
es construeixen
600 habitatges nous,
es comencen a construir
ara,
que implicarà
l'arribada
d'unes 1.200,
1.500 persones
més a Sant Just.
que voldran fer servir
el pavelló també
i els equipaments esportius.
El fet de
que no hagin de pujar
més lluny,
sinó que el tinguin
a la Riera,
els facilitarà
la mobilitat
de poder-la fer a peu
o amb bicicleta
i no amb cotxe
perquè has de fer
una pujada molt gran.
És que creiem
que el més idoni
és aquella ubicació
pels nous
desenvolupaments urbanístics
també previstos.
d'acord.
Però ja dic,
lamentem l'actitud
de l'equip de govern
de no
no voler
obrir-se
a escoltar
alternatives
i...
Suposo que això
fa referència
també
quan el
tema que també
defenseu
en davant Sant Just,
el tema de la planificació
una mica
dels Sant Just
del futur,
no?
De preveure
els problemes
que pugui haver
de mobilitat,
de transport...
És que,
per exemple,
una de les raons
per les quals
vam fer abstenció
al pressupost
és perquè,
si bé,
hi havia coses bones,
o sigui,
coses positives
que vèiem,
hi havia coses negatives
i una és
el tema de la mobilitat.
Aquest pressupost
del 2024
no inclou
cap millora
en mobilitat.
Cap.
De fet,
i en el ple de...
Quan és un greu problema
Sant Just,
greu,
del que tothom es queixa.
En el ple de novembre
no sé si
vau fer una sol·licitud
també pot ser
endavant Sant Just
demanant,
per exemple,
que els serveis
de neteja
i de recollida
d'escombraries
no actuessin
a Nores Punta
per alguna zona
en concret
de Sant Just.
Sí,
perquè
al carrer Major,
la Rambla,
en horari punt,
en Nores Punta
entre les 7,
les 8 del matí
passen els camions
de neteja viària
o a vegades
també en cluses
de recollida
d'escombraries.
I clar,
són dies
que pels matins
en aquest horari
estan molt saturades
de cotxes.
A més a més,
afegeixes aquests
vehicles
que el servei que fan
els obliga
a anar més a poc a poc
o a parar
cada dos per tres.
Això fa que
augmenti
la saturació
de trànsit.
Creiem que
en cap
ho facin anar
un parell d'hores
més tard de les 7,
a partir de les 9 del matí,
que no es varia una ruta,
no es fa una variació
una tan gran,
i moure dues hores més tard
aquests quatre carrers
que estan més col·lapsats
al dematí,
amb això
millorem una miqueta.
Al final
anem sumant
i millorem una miqueta
i almenys
en aquest horari
hora apunta
no et trobes
aquest tipus de vehicles
que ho fan
encara més
complicat.
I també
amb el ple de novembre
endavant Sant Just,
per exemple,
vau votar a favor
de la moció
per fer audiències
públiques
a Ciutadania
de Sant Just,
però, bé,
va acabar
no prosperant
aquesta moció.
Sí,
perquè l'equip de govern
té majoria absoluta
i no hi estaven d'acord.
Nosaltres
vam votar a favor
perquè creiem que
al final
és
com passar comptes
o explicar
de forma
més planera
i més directa
un assumpte
de l'Ajuntament,
no?,
que està
un assumpte
que és del poble
que l'Ajuntament
ha pres una decisió
o ha de prendre
una decisió.
Però és explicar
si és cert
que tothom
pot venir al ple
que es fa cada mes,
el ple
quan hi ha
un edat polític
és més tècnic
també moltes vegades.
A part que la gent
quan ve
per poder escoltar
la part que li interessa
potser
s'ha d'estar dos hores
i entenc
que això és incòmode.
Però
una audiència pública
és
explicar
aquell punt
del ple
aquella decisió
que s'ha pres
o la decisió
que s'haurà de prendre
explicar-ho ja
de forma directa
només això
per part
de l'equip de govern
explicar-ho directament
a la ciutadania
amb un llenguatge
ja més
que normal
no tan tècnic
administratiu
de l'Ajuntament
i
facilitant també
la informació
a la gent
perquè
ho hi coneixen millor.
Aleshores,
això ho veiem
bé
i de fet
van dir
abans de la pandèmia
per exemple
el pressupost municipal
es feien
convocatòries públiques
i s'explicava
el pressupost municipal.
Això
nosaltres ho hem vist.
És cert
que amb la pandèmia
no es va poder fer
òbviament
és evident
però després
de la pandèmia
no s'han tornat
a convocar.
Bé,
des de l'equip de govern
ens van dir
que
està previst
que el mes de gener
s'en faran.
D'acord?
Perfecte,
doncs endavant
per nosaltres això
ja és una audiència pública.
Per tant,
vull dir,
hem votat a favor
perquè és algú bo,
no és dolent,
és bo.
Laia,
se'ns acaba el temps
si et sembla.
Ja.
Deixem
l'entrevista
anar aquí.
Bueno,
aprofito
per desitjar
bon Nadal
a tothom,
bones festes.
Molt bé.
Molt bé,
perquè crec que ja
no parlarem
fins passat festes
i
com sempre
aconsellar a tothom
i recomanar
que quan vagin a comprar
o hagin de pensar
en la compra
dels regals de Nadal
pensin en el comerç
de fer just
que tenim
una bona xarxa
de comerç.
Molt bé.
Doncs Laia,
que vagi bé,
també bones festes
igualment
i fins la propera.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
Adéu, Laia.
Adéu, adéu.
Béu, adéu, adéu, adéu, adéu, adéu.
Béu, adéu, adéu, adéu.
M noons reidu, adéu, adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si vols!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
una miqueta balanç del pessebre i després faria el balanç del trimestre.
Clar que sí, oi tant.
Doncs bé, ells ja van explicar en què consistia la sortida del pessebre,
però només dir que va ser una sortida excel·lent,
una sortida d'aquestes de deu, perquè el temps ens va anar perfecte.
És a dir, estàvem a dalt de tot posant el pessebre
i a baix hi havia una mar de boira d'aquestes que es podien tallar.
Què dius? Oh, que maco!
Amb un cel esplèndid, feia fresqueta, però bueno...
Però sí que veu un amunt, no? Veu pujar...
Sí, el Cogulló de Turp.
De Turp, és veritat.
Bueno, ells en diuen el Turp només allà, a la zona.
Sí, perquè dir Cogulló és que...
Cogulló de Turp, i ells diuen, no, nosaltres diem el Turp.
Clar, sí, sí.
I llavors, doncs, bueno, va anar molt bé,
perquè aquest any una mica es va concentrar tot en el primer dia.
Normalment fèiem dos dies, el primer dia posar el pessebre
i el segon dia, doncs, alguna excursió, alguna sortida més cultural o això,
i aquest any ho vam concentrar tot el dissabte
i pràcticament el diumenge al matí, doncs, ja vam esborzar
i després tothom cap a casa.
Però va anar molt bé, és a dir, que arribàvem allà,
ens va bastar la fonda a cada gustí,
a més, perfecte, vull dir, tot el menjar, l'estada, la recepció,
vull dir, maquíssim.
Molt a gust, no?
Molt a gust, molt a gust.
De veritat, tothom molt content.
Érem, això, uns 18.
Va omplir totes les places que hi havia disponibles per la sortida?
Sí, sí, em sembla que va haver dos baixes,
dos baixes perquè, bueno, com que hi torna a haver Covid,
doncs la Covid ens va jugar una mala passada, podríem dir, no?
Però bé, vam pujar, doncs, al tur,
vam posar el pessebre, fantàstic,
vull dir, tots bé, perquè era una excursió tampoc difícil, vull dir,
senzilla, un trosset final una miqueta més engrapadet,
però molt bé, i amb unes tres hores el vam fer.
Tot plegat que ja arribàvem a la fonda, ja per dinar,
i després de dinar, doncs ja vam anar a la visita,
molt, molt interessant, a les salines,
o al salí de Cambrils, que es diu,
que és molt curiós perquè jo no en tenia notícia,
perquè, saps, les salines de Gerri de la Salt, per exemple,
o de Mar, però no, no, allà a l'Alugell,
entre l'Alugell i els Orsoners, hi ha el poble de Cambrils,
que és una antiga explotació que hi ha fet al segle XVIII,
i la tenen ara recuperada, o sigui,
era una explotació que va durar fins als anys 60.
Però recuperada per a ús o per a vi?
Sí, sí, sí, o sigui, en fan ús,
o sigui, són tres joves espaviladíssims, valents,
que llavors amb ajudes i tal han recuperat,
i fan sal, i a banda, un espai com turístic,
perquè tenen una piscina salada, tancada,
que llavors pots fer banys aquests de terapèutics, no?
Sí, sí, sí.
I llavors també tenen possibilitat de menjar i de dormir,
tot això, i una botiga amb tot de productes,
de sal, chocolates, bueno, tot així,
amb una mica de sal, no?
Però vull dir que molt bé, han recuperat tot això,
no tot l'envalum de, diguéssim, d'espais, no?
De bancals i places,
ho tenen més poques eres, podríem dir, de vaporització,
però encara en fan, en fan cada any,
i molt bé, molt macos,
a més una visita guiada per tot el recorregut,
que és un recorregut molt llarg,
i tenen també un petit museu,
i va ser una descoberta,
una descoberta per tothom,
de dir, ostres, val la pena,
perquè no sabíem res,
doncs que a l'alta muntanya
hi hagués aquestes salines,
i que encara ara les hagin tornat a rehabilitar.
Total, que molt bé.
Vau tenir una sortida de pessebre...
Fantàstica.
Fantàstica.
Vau deixar allà el pessebre...
El pessebre, doncs, ha de tallar el tur.
Allà ha quedat.
I allà ha quedat,
i com que ja és fungible,
doncs, ja el temps...
Viu degradable, per tant,
ja amb la pluja...
Ja amb la pluja i tal,
doncs ja farà la ceba.
Sí, sí.
I ara, em sembla,
ahir vam tenir junta,
i alguns dels que van anar,
o tots els que van anar,
ja ho diré demà,
a l'Argentina,
ara no em surt el nom,
és igual,
els fa gràcia d'anar-hi,
i aniran un dia d'aquests
a veure com està el pessebre
i a fer l'excursió del pessebre,
perquè eren habituals, diguéssim,
de venir al pessebre
i no van poder anar,
doncs, per això,
perquè havien sortit
amb aquesta sortida
el Perito Moreno,
bé,
tota la part aquella d'Argentina,
no?,
del Sud, sí.
Molt bé.
Molt bé, doncs aquesta ha estat
l'última sortida,
per dir-ho així,
que...
Bé, l'última sortida no,
perquè n'hi ha dependents,
o sigui...
No, dic l'última que s'ha fet, eh?
Sí, l'última que s'ha fet
va fer aquest diumenge
una matinal.
Ah, una matinal.
Una matinal, aquest diumenge,
els pèl·legs de Viloví,
em sembla que es diu,
els pèl·legs de Viloví,
i s'ha fet una matinal
que jo no hi vaig anar
perquè vaig fer-me una escapadeta
a la meva terra ponentina.
Molt bé, Romi.
A Cervera,
però, bueno,
eren una bona colla
i diu que també va anar
molt bé, molt bé
i és una excursió
molt interessant,
els pèl·legs.
I què queda ara del 2023?
23 queda.
Per una banda,
l'última conferència,
que és aquest divendres,
el dia 15,
que és sobre...
l'última conferència
sobre la defensa
dels poblats ibèrics,
i que ve el David García Rupert,
i la sortida,
que serà el diumenge,
per tant, el diumenge 17,
que anem a un poble
justament ibèric,
o sigui un poblat ibèric,
les restes, diguéssim,
que se'n diu
de les Maleses,
el poblat ibèric
de les Maleses,
que és aquí propet,
entre el Vallès i Maresme.
I, com que és
l'última excursió del cicle,
sempre acostumem a fer
el que se'n diu
les Restolines.
Sí.
Les Restolines
de Nadal, típiques.
Típiques sortides de Nadal,
doncs cantar cançons,
passar-nos-ho bé
i fer, doncs,
una mica de gresca,
amb torrons,
neules i bibò.
Doncs això,
acabarem amb això.
I aquest mateix diumenge
la secció jove
també surt.
També surt,
resulta el mateix diumenge,
Sant Julià de Cabrera.
Per tant,
això és el que queda pendent
del trimestre.
L'altre,
estem contents
perquè s'ha fet tot,
les tres matinals,
les tres sortides
de la secció infantil,
les altres tres sortides
de la secció jove.
Vull dir que s'ha fet tot,
a banda del pessebre
i tot això.
Clar.
I, bueno,
al gener començarem de nou,
però vull dir que bé,
bé, bé, bé.
I, Romi,
fent un balanç, no?,
d'aquestes primeres conferències
o també sortides
que s'han fet
en referència
al cicle
que feu cada any
a les CES.
Sí, sí,
molt bé.
La gent com l'està
plotant?
Molt bé,
perquè el títol
en principi
espantava una miqueta.
Bé, clar,
el fet militar.
El fet militar
a Catalunya,
penseu.
Però no, eh?
Molt interessant.
Les dues primeres
conferències
que hi ha hagut,
doncs això,
vull dir que
van iniciar-se,
diguéssim,
amb tota la part
d'Empúries
i després
tota la part
de feudalisme
i castells
i tal.
Dos professors
excel·lents,
vull dir,
amb un dot comunicatiu,
sobretot la segona,
molt bé,
molt interessant
i molt
allò,
molt propès
al públic
i el públic
molt content
de totes les conferències.
I ara veurem
aquest divendres
que suposo que també,
perquè és tota la part
d'aquesta diada
de poblat ibèric
anem, diguéssim,
avançant,
podríem dir,
dins de la cronologia
de la història.
I la sortida
també ha de ser bonica,
veure tot un poblat ibèric
que jo el desconeixia,
aquest de les maleses.
I, bueno,
en general,
molt bé
perquè totes les sortides
tant de cicle
com de matinals
totes s'han pogut fer,
tothom, vull dir,
molt content.
Bé,
els joves i l'infantil
superbé,
és a dir,
buah,
estem supercontents.
Sí, de l'infantil,
quan es fan fotografies
i es pengen a les xarxes,
oi que sí,
són molta gent,
no?
Són molta colla.
Bé,
perquè quan el dia
que hi va,
famílies,
perquè fan la modalitat,
diguéssim,
amb monitors,
i l'altre la modalitat
amb famílies,
clar,
quan es multipliquen pares
i nens,
doncs fa un goig
que és impressionant
perquè són més de 40 allà.
Clar,
hi ha els infants
i després,
clar,
pares,
mares,
germans.
I els monitors,
l'última de monitors
va ser Montserrat,
que també va ser maquíssima,
vull dir,
també...
Montserrat,
que clar,
el cap de setmana abans...
Ah,
això mateix.
Els joves.
Els joves van anar caminant,
fent la marxa de Sant Lluís a Montserrat,
que també això és una cosa original,
perquè són 45 quilòmetres,
i van sortir a les 4 del matinada
d'aquí a Sant Lluís.
Per favor.
Sí,
sí,
sí,
sí,
i bueno,
que anaven penjant fotos
i trossets de vídeo...
Sí,
i ara anem per aquest poble,
i ara ja hem passat...
Sí,
sí,
sí,
sí,
que clar,
t'aixeques a les 9 del matí
i et diuen,
ja hem passat i tu,
mare meva...
Sí,
sí,
és cert.
Clar,
sortint a les 4 del matí...
Sí,
sí,
oi va ser un bon grupet,
em sembla que eren 12 o 13.
Sí,
sí,
sí,
home.
I sí,
sí,
van arribar,
tots bé i estan supercontents també.
Home,
és que anar fins a Montserrat caminant
és com una proposta,
com una fita que molta gent dins del món de l'excursionisme
també es marca o és com un dels clàssics,
va ser, doncs, això original de dir,
doncs mira,
Sant Just a Montserrat, no?
Com, jo què sé,
la Matagalls,
doncs bé,
nosaltres farem la seva de Sant Just a Montserrat.
I és bonica, sí,
és molt maco i estan supercontents.
Que bé.
Això és el que importa, no?
Sí, sí,
és el principal.
Que ells estiguin contents i tot el que fan,
doncs sembla que els hi vagi molt bé
i són eixerits, eixerits, eh?
Romi,
hi ha alguna...
Perquè després d'aquesta conferència,
de l'excursió d'aquest cap de setmana,
ja marxarem, suposo que...
Sí,
de vacances de Nadal.
De vacances de Nadal
i llavors ja el gener...
El gener comencem,
sí, sí,
ja ho tenim tot planificat,
ja saps què,
les CES,
el juliol ja ho té tot lligat i ben heit, no?
I ja ho passem a l'Ateneu.
El gener,
doncs,
ja la primera de tot,
ja em sembla que és la conferència,
el dia 12,
que serà més de la mitjana,
el compromís de CASP,
que ve l'Àngel Casals,
que és, bueno,
un professor excel·lent,
que és el qui ha muntat pràcticament tot el cicle,
eh?
I és el compromís de CASP
i la fi del comtat d'Urgell.
I llavors anem a la Noguera,
a Montornès de Noguera,
que també, vull dir,
hi ha una zona, diguéssim,
on es pot,
a nivell d'edat mitjana,
hi ha una sèrie de coses per visitar,
diguéssim,
sobre el fred militar a Catalunya.
Després també hi ha el 20-21,
sembla que és una matinal,
una matinal al Baix Llobregat,
a la Riera de Corbera i al Puig de l'Àliga,
i després també hi ha la sortida de la neu.
Ah, la sortida de la neu.
La sortida de la neu a finals de allò,
de gener,
a finals de gener el 27 i 28.
I, evidentment, doncs,
la sortida de joves
i la sortida infantil de gener.
Sí, sí.
La sortida de la neu també,
Romi,
és de les sortides més,
bueno,
que té més públic,
podríem dir,
és com una sortida especial,
no?
Sí,
és com la del pessebre el primer trimestre,
podríem dir,
és l'especial del segon trimestre,
podríem dir,
perquè després també hi ha la marxa
de la regularitat,
bueno,
la mitjana es ve,
que ja també és una cosa...
A part.
A part, sí.
I al final de curs,
tot de sortides,
no?
Sí.
A veterans i tal, sí.
Normalment a la sortida de la neu,
per això, Romi,
feu la tradicional excursió amb raquetes,
no?
Sí, raquetes,
bueno,
hi ha diferents modalitats,
la gent tria,
i,
doncs,
això,
es va a la neu,
i llavors s'està dos dies
i llavors un dia si es fa raquetes,
l'altre dia si es baixa
i també costuma haver-hi també
molta assistència,
diguéssim,
sí,
sí,
és un d'aquells caps de setmana
que la gent ja reserva,
no?,
sabent les dates,
sabent les dates,
ja...
Ja és a finals,
el 27 i 28 aquest any,
sí,
sí,
molt bé,
que esperem que hi hagi neu,
que esperem que hi hagi neu,
que sí que n'hi ha,
però, bueno,
que a vegades les condicions,
clar,
són les que són,
això no depèn tampoc de...
Sí, sí,
cert,
cert,
cert,
doncs, bueno.
Molt bé.
Romi,
veiem que també a les xarxes
esteu a tope,
a tope,
que la gent us pot seguir
tant a Twitter
com a Instagram.
Instagram i Facebook,
això,
diguéssim,
ha sigut un gran què
a la secció jove,
que això...
Us dona una ajudeta,
eh?
Ui,
tant,
sobretot el Martí,
el Martí Bailà,
que és una...
Sí,
que porta les xarxes.
Que porta les xarxes
i, escolta,
és un crac.
A principis de mes
ja veiem que pengeu
les activitats de tot el mes,
de tot el mes,
i de seguida,
que ja s'acaba l'excursió,
ja hi ha les penjades de foto
perquè l'hi enviem
i llavors ell ja de seguida
ho pengi
i fa el seu comentari,
bueno,
fantàstic,
vull dir,
de veritat,
sí, sí.
Ho tenim tot lligat.
Sí, sí,
i, bueno,
molt bé,
molt contents.
Que bé.
Sí, sí, sí,
molt contents.
Romi,
si et sembla,
ho deixem en aquest punt.
Això mateix.
I res,
que vagi molt bé
les sortides
i les activitats
d'aquesta setmana.
Aquest cap de setmana,
sí,
que serà l'últim.
Sí, sí.
D'aquest any
i ja comença amb força
el 24.
Exacte.
Molt bé.
Sempre endavant.
La que sí, ben dit.
Vinga.
Que vagi bé.
Bon dia
i bon Nadal a tothom, eh?
Igualment.
Fins l'any que ve, Romi.
Adeu.
Fins l'any que ve,
Aquest dimarts,
a les 10 del vespre,
la música coral
més de mil anys d'història.
Un programa realitzat
i presentat
per Pep Quintana.
Fins l'any que ve, Romi.
He's been waiting
all year for this night.
And the snow is closed down
on the trees outside
And all the stockings
are hung by the fireside.
Waiting for Santa to arrive.
And all the love will show.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tátria.
Tita.
Lou Get点 ...
andada.
Pensobre de totes ocaselles!
Tita.
Les pel·lícules Criatura amb 15 nominacions
i saben aquell, amb 13, són les més nominades
als Premis Gaudí que s'han anunciat aquest matí.
En total hi ha 28 produccions catalanes
que opten a premi.
El 4 de febrer se sabrà el nom dels guanyadors
en una gala al Centre de Convencions del Fòrum de Barcelona
Unitat Mòbil a la Pedrera.
Marc Garriga, bon dia.
Bon dia.
El cinema català i sobretot en català
està de celebració perquè els films més nominats
són en la nostra llengua, un fet poc habitual.
La presidenta de l'acadèmia ha destacat aquest fet
i la qualitat de les cintes nominades
de manera que és difícil parlar de favorites.
Així s'ha expressat també Tono Folguera
productor de Criatura a Catalunya Informació.
Ostres, és un any on en llengua catalana
s'han quedat fora pel·lícules que és injust que estiguin fora.
Jo crec que és el primer cop que clarament
4 nominacions no són suficients
per pel·lícules rodades en llengua catalana
i llavors crec que és una cosa que ens hem d'alagrar
i que encara dona més mèrit
a les pel·lícules que hem estat nominades
perquè realment és un any supercomplicat
i jo no recordo un any tan potent
des que estic en aquesta indústria.
El film d'Helena Martín
competirà per l'estatueta
Millor pel·lícula amb Saban aquell
Els encantats, la imatge permanent.
Com a millor pel·lícula en llengua no catalana
les nominades són 20.000 espècies de velles
el mestre que va prometre al mar
a on entri l'arribada i un amor.
Altres títols destacats
són la contadora de pel·lícules
Te estoy amando locamente
y Robot Dreams
Margarica, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Més notícies, Sara Riera.
Suècia critica que l'oficialitat del català a la Unió Europea
és massa costosa.
Aquest és un dels països reticents
amb la mesura que aquest matí es torna a debatre Brussel·les.
Tot i així, avui no es prendrà cap decisió
per la manca de consens entre els 27.
Brussel·la, Jordi Baró.
Bon dia.
Noves crítiques a l'oficialitat del català a la Unió Europea.
A Suècia, el primer país que al setembre va expressar públicament reticències,
no li sembla bé ara l'estimació preliminar de la Comissió Europea
que calcula en 132 milions d'euros anuals
el cost d'incorporar català, euskera i gallec, 44 a cada llengua.
Jessica Roswell, ministra d'Afers Europeus de Suècia.
He vist els càlculs i penso que són molts diners.
Per aquests i altres dubtes
no és encara possible la unanimitat necessària
perquè s'aprovi la mesura
i el govern espanyol ha descartat per avui la votació
però es compromet a no deixar la mesura en un calaix.
Jordi Avaró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
La cimera del clima de Dubai
ja ha sobrepassat l'hora oficial de la clausura
i no hi ha acord.
La presidència de la COP assegura que continua treballant
per aconseguir un text que permeti frenar l'escalfament global
amb miada especial a Dubai.
Montse Poblet.
Bon dia.
Després d'una nit de negociacions
en les que el president de la COP28
diu haver escoltat totes les posicions,
el seu portaveu, Magit Suwaidi,
assegura que encara aspirant a un acord
que canvia el rumb de la lluita climàtica.
L'objectiu és aconseguir no sobrepassar el grau i mig,
reduir les emissions d'un 43% el 2030
per poder alinear-nos amb el que diu l'acord de París.
Com a presidència sabem que això comporta
que el text recolli què passa amb els combustibles fòssils,
però ara les parts han de dir com volen fer-ho.
Avui fa vuit anys que es va aconseguir l'acord de París,
però ara mateix sembla difícil
que el tancament de la COP28 coincideixi amb aquest aniversari.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio, Dubai.
Les pensions mínimes i les de viuditat
pujaran més que la resta l'any que ve.
Mentre a la majoria se'ls aplicarà un increment
d'acord amb la mitjana de la inflació, un 3,8%,
aquestes pensions mínimes i de viuditat
o també l'ingrés mínim vital
augmentaran per sobre del 5% i fins a un 14% en alguns casos.
El Masai és la ministra de Seguretat Social.
Esa revalorització del 3,8% va a ser a la major part de les pensions,
però hi ha unes horquilles que poden anar des del 5%
fins al 7% en altres qüestions.
Per exemple, també, inclús l'ingrés mínim vital,
hablamos d'un 6,9%.
Incluso hi ha pensions, com les de viure d'edat,
amb fills a cargo, que poden arribar fins a un 14%.
L'aeroport de Barcelona s'acosta al màxim
de la seva capacitat per operar vols intercontinentals
en hora punta, segons avisen els seus gestors.
Aeroport del Prat, Joan Garcia.
Bon dia.
Toc d'alerta d'Aina sobre el límit de capacitat
de l'aeroport de Barcelona en ple debat
sobre l'ampliació del Prat.
Aviat no hi cabran més vols intercontinentals
si les aerolínies els volen operar en hora punta.
La directora de l'aeroport, Ivà Valenzuela,
no posa terminis, però sí que és clar en el diagnòstic.
No hi ha un període de dir
el 2024 arribar amb el màxim de la capacitat.
No, per res, no?
Una mica el que he explicat,
que això depèn molt del perfil d'aquesta operació.
Però sí que fa pensar que si volen més rutes intercontinentals,
doncs a qualsevol moment ens haurem de plantejar
adaptar la nostra infraestructura
per donar resposta a aquesta demanda.
Joan Garcia, Catalunya, Ràdio Aeroport de Barcelona.
Esports al Balcerra.
El Barça viatja ara mateix cap en Verz,
on demà tancarà la fase de grups de la Champions
amb el primer lloc del grup virtualment assegurat.
Finalment, Lewandowski, Gundogan i Araujo
han entrat a la convocatòria
i només s'ha quedat a Barcelona.
Frenkie de Jong, que té febre,
tot plegat pel fet que l'equip tornarà dijous
en lloc de fer-ho demà mateix després del partit.
Avui hi ha jugant fins a vuit partits de la Lliga de Campions
en els quals es decidiran dues places més pels vuitens de final.
La Reial Societat, que ja està classificada,
juga al primer lloc del seu grup al camp de l'Inter de Milà.
El Sevilla, sense opcions,
necessita guanyar el camp del Lanz per anar a l'Europa League.
I el Madrid, que ja és primer de grup,
juga un partit intrascendent al camp de l'Union Berlín.
D'aquí una hora es fa a la seu de la Federació Espanyola de Futbol
el sorteig als setzents a final de la Copa.
A més del Girona i l'Espanyol,
en aquesta ronda també hi entra el Barça.
L'eliminatòria jugarà partit únic els dies 6 i 7 de gener.
I a la Lliga Sobaldambol avui es juguen els partits
de l'última jornada de la primera volta.
El Barça rep el segon a partir de dos quarts de nou.
Els Blaurana són líders i els valencians penúltims.
I a les nou, el Granollers, que és tercer clasificat,
jugarà a la pista del Benidorm, que és el vuitè.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts a les 12.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
Aquest dissabte, 16 de desembre, a les 12 del migdia,
l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret de Sant Just
presentarà el llibre L'Espai X,
que commemora els 10 anys d'activitat creativa i artística de l'espai.
Aquesta obra recopila 230 pàgines de contingut
amb la participació de més de 65 persones
que han aportat els seus escrits i imatges,
compartint relats i experiències úniques.
El llibre serà el protagonista d'un esdeveniment
que també inclourà una mostra d'obres originals
dels 10 artistes que van participar en la primera edició de Custòdia,
Art en Moviment,
un projecte que destaca l'art en constant evolució.
La mostra romandrà oberta al públic fins al 5 de gener
amb un horari de 6 de la tarda a 8 del vespre en dies laborables
i de 12 del matí a 2 del migdia en dissabtes.
Aquesta celebració busca commemorar una dècada d'existència
de l'espai de lliure creació Carme Malaret
i també reconeixer la contribució i el suport
de la comunitat artística i els amants de l'art a Sant Just.
L'equip gestor de l'espai, conegut com el Petit Comitè,
ha expressat el seu agraïment a tots els que hi han confiat
i han format part d'aquest projecte al llarg dels anys.
Aquest Nadal Sant Just llança a la campanya Cap Infant Sense Joguina,
una iniciativa solidària que busca garantir
que tots els infants del municipi rebin joguines al Dia de Reis.
Fins al 3 de gener del 2024,
la ciutadania pot col·laborar a comprar amb vals de 5 euros
en comerços locals adherits a la campanya.
És una campanya amb l'objectiu d'assegurar
que els infants de famílies en situacions desfavorides del municipi
rebin regals nous i adequats a les seves edats.
Totes les joguines adquirides amb els fons recaptats
seran comprades en establiments de Sant Just,
promovent així també el comerç local.
Els comerços participants són Cal Llibreter,
la Cistelleria Ballart, Confeti,
l'Escrivà, la Via en Papier i Tutu Barcelona.
El dijous 21 de desembre a les 7 de la tarda
a les escoles de Sant Just,
la productora audiovisual Sant Justenca
Cric Crac Productions,
juntament amb la Fundació Reixida,
presentaran un nou projecte per fer un documental
sobre Daniel Cardona i Civit,
destacat activista, alcalde de Sant Just
i figura clau en la història de l'independentisme català.
El projecte es presenta quan es commemora l'any Daniel Cardona,
un període dedicat a reconèixer la seva contribució
a la lluita per la independència de Catalunya.
Aquesta iniciativa compta amb el suport de diverses personalitats,
incloent-hi historiadors, periodistes,
membres de la societat civil
i activistes de la recuperació de la memòria històrica.
El documental promet ser una exploració profunda
de la vida i el llegat de Cardona,
oferint una visió detallada d'aquesta figura
tan controvertida com influent.
Després de la presentació del projecte,
es farà un passeig guiat per diferents espais de Sant Just
que van ser importants en la vida de Cardona.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat.
Sant Just tenc a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
!
Fins ara!
Fins ara!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins ara!
anem dient!
Anem comentant!
Un començaria per no vulguis tenir la raó!
Aquesta seria el titular!
La raó no és de ningú!
La raó no existeix!
És objectiu!
Són punts de vista!
Ens desgastem moltes vegades!
Moltíssimes!
i ens passem hores a vegades discutint per voler tenir la raó!
I quan tu t'adones que és un punt de vista teu i l'altre té l'altre!
És com que et lliberes!
Per què discutim?
Tu tens el teu punt de vista i jo el meu!
És tan fàcil com això!
T'adones compte que a vegades ens compliquem la vida de tal manera!
La vida és molt més senzilla que tot això!
I amb petits tips que et diré te n'adonaràs que és així!
Clar! Són punts de vista diferents!
Simplement són punts de vista!
La raó és molt subjectiva com tu dius!
Sí!
Totalment!
Per això és difícil la seguretat que algú la té!
Exactament!
Escolta'm!
Bueno!
No ens posem així si és que no val la pena!
Vull dir!
Els dos tenim raó o no la tenim!
Vull dir!
Són punts de vista simplement!
I punto!
Vale!
Aquest seria un!
Després un altre seria establir límits saludables!
Amb això vull dir saber dir no!
Els límits són necessaris!
Perquè a vegades sempre estem per complaure les altres persones i a vegades moltes
persones no saben dir que no!
Vale!
I prioritzem els altres en comptes de prioritzar-nos a nosaltres!
i al final és com com m'estimo jo!
O sigui!
Quin respecte em tinc a mi!
No?
Que...
O estic jo passant malament per fer sentir bé l'altre!
Clar!
A més!
Un es cuida a si mateix!
Correcte!
Eh!
Al final et prioritzes en tu!
Sí!
sempre sé que sigui egoista!
Però realment no és egoista!
És amor propi!
És...
És...
Autoestima!
Aleshores és saber posar límits!
Vull dir!
No estaré on no vull estar!
No aniré on no vull anar!
Vull dir!
Això és molt saludable!
Perquè al final tot el que fas en contra de la teva voluntat t'acaba enfermant!
Clar!
T'acaba...
T'acaba sortint amb ràbia!
Amb ràbia!
O amb tristesa!
Correcte!
O d'alguna forma!
Correcte!
Correcte!
Tu pensa que per exemple la ira, l'enfado, quan ens enfadem les persones que estan sempre
a la defensiva és sempre perquè tenen una emoció a darrere de tristor o de por!
Sempre!
Quan hi ha una ira o gent sempre que està a la defensiva és perquè si tu comences a rascar
hi ha o por o tristor!
Persones que a vegades quan els parles se senten atacades i ja...
Ja se senten atacades!
Això s'hauria de veure!
Però per quin motiu estan així?
Quan dius a aquesta persona que li passa sempre està igual!
Potser és que la vida no li va bé!
Cadascú tenim les nostres motxilles!
I tant!
La intel·ligència emocional també una mica reflexa això!
Ser empàtica amb els altres és també entendre que tothom té les seves motxilles!
tothom té les seves creences que no són les mateixes que les teves!
Clar!
Poden ser totalment diferents!
quan t'entens tot això és que t'alliberes de moltíssimes coses!
D'acord!
Un altre tip que he preparat és un que es diu aprendre a deixar anar!
Molt!
Aprendre a deixar anar!
Molts cops ens aferrem a les situacions del passat!
Això ja ho vam parlar em sembla en un altre programa!
o ens preocupem massa pel futur!
Perquè al final és una incertesa!
I no tenim la pau per viure el present!
I és en l'únic moment que realment hem d'estar!
Es pot viure realment!
Exactament!
En el passat ni en el futur!
Tot això moltes vegades ens preocupa i ens crea incerteses i no ens deixa viure el present!
S'ha de deixar anar!
Perquè hi ha coses que no podem controlar-les!
Tot el que no podem controlar com un pensament sí que ho podem controlar!
Com actuem sí que ho podem controlar!
Però tot el que no podem controlar hem de deixar-lo anar!
Sí, sí!
És com...
Com a vegades també...
Això em recorda com a per exemple saber perdonar!
És com...
És que també havia posat una altra que està en la meitat!
Molt bé!
Molt bé!
Molt bé!
El saber perdonar!
A vegades dius la gent...
Ostres!
És que a mi no em surt!
Perquè és que tu no saps el mal que han fet i tal!
Jo ho entenc eh!
Vull dir...
Ho entenc perfectament!
Però...
És el que deia abans!
No tenim les nostres motxilles i les nostres creences!
Si parlem d'una relació de mare i fill, que potser la mare t'ha educat d'una manera
i et va fer alguna cosa algun dia i no...
És que mai li perdonaré!
Aquesta mare, només pel fet que t'hagi no donat la vida!
Només pel fet que hagi fet tot el millor que ella ha sabut fer-ho!
Amb els seus medis!
Amb el que ella li han ensenyat als seus pares!
Clar, clar!
Clar, que no és el mateix que ara!
Aleshores, si comences a veure i a entendre el per què ho ha fet d'aquesta manera, et surt més fàcilment perdonar!
Però a vegades no fa falta dir-li directament a aquella persona que et perdono, sinó simplement perdonar-ho d'acord!
Clar, per un mateix!
Per un mateix!
Per aquesta lliberació també!
Clar, tot això és lliberació al final!
Aleshores, quan tu perdones, et perdones també a tu mateix!
Per què?
Perquè tota aquesta malaltia, entre cometes, que t'està causant, aquest rancor...
Ho estàs passant fatal!
Em perdono perquè és que...
M'ho estic fent jo passar malament!
No sé si m'explico!
Sí, sí, sí!
És que és una lliberació...
Et perdono a tu i al final em perdono a mi!
Per alliberar-me d'aquesta càrrega!
Sí, és com et perdono a tu i m'allibero jo d'alguna forma!
Correcte!
Correcte!
O sigui, d'alguna manera és això!
Vull dir, que va lligat una mica en deixar anar, no?
Sí!
Sí, sí!
I que...
Sí!
Aleshores, què més?
Utilitza les teves converses interiors per recolzar-te i no per anul·lar-te!
Converses interiors és molt el que a vegades ens quedem pensant, no?
Correcte!
Moltes vegades, bueno, aquestes converses que a vegades no havia de haver fet això,
ho tindries que haver fet d'aquesta manera, et culpabilitzes, et victimitzes...
Ojo!
Amb el que ens diem!
Les paraules no se les emporta el vent!
No!
No!
Van directament a la ment!
O sigui, la ment es creu absolutament tot el que li dius, sigui real o fictici o imaginari,
dona igual!
Tu a un nen, quan li dius, has de dormir, que si no vindrà el coco, el nen s'ho imagina!
Clar!
Qualsevol cosa que li diguis, ell s'ho creurà!
Però si tu li dius, nen tu ets tonto, nen tu ets tonto, també s'ho creurà!
I quan sigui gran, aquest nen...
Ho creurà, no?
S'ho creurà!
Clar!
S'està treballant molt amb tot el tema d'intel·ligència emocional amb els nens,
reforçant amb afirmacions positives.
Val!
Jo sóc valent, jo sóc segura de mi mateix, jo estimo el meu cos, en cas de les noies,
amb tots els problemes que estan avançant amb el cos, l'acceptació del seu cos...
Vull dir que les paraules tenen un poder impressionant!
Sí, sí, sí!
O sigui, ojo amb el que ens diem!
Perquè al final t'ho acabes creient!
si no et pares d'insultar, entre cometes, a tu mateix de dir,
és que sóc un desastre, és que això no ho sé fer bé, és que això mai, mai...
On s'ho acaba creient?
Inclús, a vegades, actuant en la forma que creu que...
Tal qual!
No?
Tal qual!
Igual que les etiquetes que van una mica lligades,
quan tu etiquetes algú i li dius...
Bueno, jo què sé, l'etiquetes amb un nom,
que sigui, jo què sé, un vago o el que sigui, no?
Sí.
O un desastre.
Aquesta persona actua com a tal.
És que no sap fer-ho d'una altra manera.
Ja.
I és molt difícil fer aquest canvi.
O sigui, es podria treballar,
però canviar això és molt difícil.
Això a les feines passa molt, no?
Quan etiquetes a les persones...
És que està molt de moda això d'etiquetar, jutjar...
Sí, sí.
I és molt fàcil, no?, fer això, però, bueno...
Hem de passar d'això.
Sí.
Hem de tenir en compte sobretot el que ens diem, eh?
El que ens diem.
aquest llenguatge inter que tenim amb nosaltres.
Que això no significa no fixar-nos en el que no se'ns dona bé o en el que...
És a dir, ser realistes, però ho podem fer d'una forma més...
Bueno, sense ferir-nos, no?
És a dir...
Sense ferir-nos.
una cosa és, a veure, evidentment que m'equivoco,
però no passa res.
Sóc humana.
Sóc humà.
No passa absolutament res.
La propera vegada ho faré millor.
I sé que ho faré millor.
Sí.
Sempre amb positiu i afirmació.
I sé que ho faré bé.
D'acord?
Perquè jo sóc capaç.
No sé si recordes que l'altra...
En l'altra sessió que vam tenir, en el programa anterior,
estàvem parlant de la programació de la ment i l'assaig mental.
D'acord?
Sí.
Que ve també una mica al fil del que estem parlant ara.
Vull dir, si segons tu et parles, segons tu et dius,
estàs programant ja el que passarà.
Estàs predisposant allà la ment.
O sigui, és que la ment és així de senzilla i així de complicada també.
I de complicada, eh?
D'acord?
Però si tu saps tot això,
enfoquem-lo amb el positiu.
Si saps que et jugarà alguna cosa a favor.
Entens?
Mmm...
És tan fàcil com això.
Vull dir, és que no hi ha més.
Mhm.
Molt fort.
És interessant.
Sí, sí, sí.
O sigui, que vigilem amb les paraules que ens diem
i el que diem als altres també.
Sobretot amb familiars i fills.
Sí, també.
I fills.
Perquè els fills...
Sí, sobretot amb els infants,
amb els que encara estan creixent, no?
Desenvolupant-se, formant la seva personalitat...
Correcte.
Perquè al final ells s'ho creuen tot.
Sí, vulnerables.
Tenen, suposo, la capacitat de...
No, clar, que no.
Clar, quan a tu et diuen una cosa,
quan ets adult ja penses,
ostres, doncs aquí em coneix, no em coneix,
té raó, no té raó, no?
Tens aquesta capacitat com per pensar
o per contrastar allò que et diuen.
Exactament.
En canvi, els nens, doncs no, no tenen.
i quan li dius, doncs és el que ell va, diguéssim, mamant, no?
De petit, al final, i nutrint-se, no?, d'això.
I al final, com les persones som hàbits i som creences.
Totalment.
I al final, quan tu sí que ets, quan estàs amb l'edat adulta,
sí que pots decidir, ostres, això que m'han ensenyat no és correcte
i ho canvio aquest hàbit perquè sé que no està bé, d'acord?
Si treballem amb el pilot automàtic i anem amb el pilot automàtic,
per això vaig dir que s'ha de fer una feina d'introspecció
i veure del que m'han ensenyat
el que em funciona i el que no funciona
i el que crec i el que no crec.
Clar.
Saps?
Molt bé.
Estava a aprendre a perdonar, que és el mateix que hem parlat abans.
A aprendre a perdonar, sí, relacionat amb allò de deixar anar.
Aquesta és curiosa.
És gestiona la teva cara i gestionaràs les emocions.
Ai, per favor, què vol dir això? Gestionar la teva cara?
Sí.
Això em recorda el senyor Podaito, que li pots canviar la cara.
Però perquè vegis que a vegades una expressió, el que significa.
Si un dia et lleves, per exemple, de mal humor,
et convido a que somriguis, encara que sigui forçadament,
per fer la prova, saps?
Forçadament durant 5 minuts és molt, eh?
Hòstia, 5 minuts.
5 minuts, sí.
Se'm enrampa aquí la cara.
Sorprenentment, aconseguiràs un canvi en el teu estat d'ànims.
D'acord?
Sí.
En la comissora dels llavis tenim un múscul que es diu risori,
que està connectat directament amb el cervell,
llavors expulsar diferents químics que fa que el teu estat d'ànims canviï.
i, evidentment, quan somrius et crea benestar.
D'acord.
Aleshores, perquè vegis una mica com funciona tot això.
Vull dir, entendre com funciona la teva ment és importantíssim.
com un poder especial, no?
A veure, si no estàs somrient 5 minuts,
però sí que és veritat que quan, per exemple,
tens algun conflicte amb una persona que està sèria,
que tu arribes i veus un ambient,
i si tu entres en aquella sala i somrius...
Ja es canvia una mica...
Ja es canvia.
Ja es canvia.
És com que es contagia el bo i també es contagia el negatiu.
Clar.
Si tu crees aquest ambient, al final la gent es contagia.
I, a vegades, gent que potser té un mal dia
o que està més apagada,
o si tu li dones un somriure,
també, d'alguna manera, encara que et benefici a tu, no?
L'altre és com que li dones, bueno, no?
Com veure un somriure en algú.
Exacte.
Avui tampoc és tan fàcil, eh?
Perquè tota la gent va com...
Ja, ja.
Amb una cara de...
Sí.
Bé, aleshores, una altra seria,
si ho pots imaginar, ho pots crear.
D'acord?
Això ho vam parlar l'altra vegada.
Si t'enfoques en positiu,
en el que vols,
al final la teva...
la teva...
O sigui, es crea el que tu t'imagines, d'acord?
És molt difícil que la situació et surti malament.
D'acord?
Ja et dic, poden haver-hi contratemps,
però és difícil.
Vull dir que...
Això és com, bueno,
que la gent intenti, no?, fer-ho,
o si, bueno,
si s'ho imaginen...
Sí, però clar,
tot això és el que et deies.
És un hàbit, no?, al final.
Sí.
No és un dia, va, m'ho imagino i ja està.
Clar, no, no.
Em vaig a dormir pensant com anirà,
tot sortirà bé,
no sé què, no sé quant.
És que és molt difícil que et surti malament.
De veritat.
És que és molt difícil.
A més, estudis que ho demostren.
No és que m'ho estigui inventant jo.
És que hi ha estudis que ho demostren.
Vull dir que...
Mira, un dia vaig veure un vídeo de...
Perquè veus la ment com funciona, eh?
Sí.
D'uns nens que es van separar.
Eren de, no sé si de tercer, de preescolar, de GB.
De, sí, val, de primària.
De primària, sí.
I es van separar.
I els van dir 15 nens per una banda i 15 nens per una altra.
I els van dir...
A molts els van dir,
mira, us farem un examen que serà molt difícil.
Vull dir, és molt difícil que l'aproveu.
Vull dir, és dificilíssim.
O sigui, feu el que pugueu, però intenteu-lo.
I a l'altra classe els van dir,
mira, us hem escollit a vosaltres
perquè us farem un examen
i sabem que traurem molt bona nota aquest examen
perquè sou els millors, etc.
Es van motivar moltíssim i tal.
Què va passar?
Que aquests van treure bona nota i aquests van suspendre tots.
En sèrio?
O sigui, imagina't la capacitat que té la ment.
Ostres.
Uau.
Sí, sí, així és, eh?
Vull dir, que no...
Uau.
Que no m'ho estic inventant, saps?
No, no, no, òbviament.
Suposo que això ho han fet estudis
o s'ha mirat o s'ha analitzat d'alguna forma
i es tenen evidències
de que, òbviament, del que es diu o del que es rep,
la ment juga un paper fonamental.
I amb el tema del somriure també ho van fer.
No recordo ben bé què era,
però sí que és veritat que s'hi van posar un llapis
aquí a la boca,
i el resultat,
després d'algunes preguntes i tal que tenien les persones
o l'estat d'ànims que tenien les persones
que s'havien posat el llapis a la boca
eren molt diferents i molt més favorables
que els altres que no ho tenien.
Saps? Amb el tema del somriure.
Amb el tema del riure.
Saps? Interessant.
Sí, sí, sí.
Aquest em fa gràcia, no?
No té molt a veure amb la intel·ligència emocional,
però sí que m'ha fet gràcia afegir-lo, no?
Mira bé el mòbil.
A veure, això és per un tema del cos.
Ho has de fer en posició, com mirem tant el mòbil,
ho has de fer en posició alineada.
És a dir, normalment tenim la tendència
a mirar el mòbil...
Sí, quan agaixar el cap.
Agaixant el cap, d'acord?
Sí.
Què passa?
Que aquí el servei està interpretant que estàs deprimit.
En sèrio?
En sèrio.
Uh!
Lo cual, com el servei interpreta que estàs deprimit,
si aquesta posició la tens molta estona...
Entres en bucle de...
El que fa...
els químics van al rec sanguini,
llavors ja estàs recolzant aquest estat d'ànims.
En sèrio?
Oh!
O sigui que...
Bueno, són coses que dius...
Semblen tonteries, però bueno, si ho saps,
dius, bueno, pues ho faré, no?
Llavors la solució és aixecar una mica el mòbil, no?
Aixecar una mica el mòbil.
Si has d'estar molta estona, aixecar una mica el mòbil.
Tens compte que molta gent va caminant pel carrer i va amb el cap així com...
I dóna la sensació que està com deprimit, que no...
Mira, jo miro molt el mòbil, eh, pel carrer, t'ho vaig a dir.
No, jo dic sense mirar el mòbil.
Ah, sense mirar el mòbil.
Vull dir, que vaig pel carrer i que el dia va amb el cap així, amb la posició.
No, jo quan vaig pel carrer i no porto el mòbil,
sempre aprofito per mirar a l'horitzó.
La interpretació corporal et diu molt, també, de la persona, saps?
Una persona que la veu segura i tal, sempre averguida,
sempre va com mirant endavant.
La persona que està més deprimida, més tímida i tal,
sempre va com...
Més ajupida.
Més ajupida, sí.
Vull dir, que el tema corporal també funciona molt.
I després, ja per últim,
practicar la teoria del leddem.
Leddem, que és déjalos.
Déjalos.
Ara, per aquestes reunions familiars,
el leddem funciona molt bé.
Sí.
Què és dir, mira, és que no m'hi ficaré.
Digues el que vulguis, que a mi no em preocupa.
El leddem, per exemple, s'utilitza...
És el que deia abans, el que no pots controlar, deixa-ho anar.
O sigui, leddem, saps?
Això és una escritora investigadora molt reconeguda en aquests temes,
que ho deia, que ho posem molt a la pràctica, no?
Per què ens hem d'ofuscar?
Per què ens hem d'entrar en ira per situacions que no podem controlar, no?
I ara, doncs, quan a vegades parlen a darrere de nosaltres,
ens insulten, ens critiquen...
Leddem, que facin el que vulguin.
Per què?
Perquè aquest insult, segurament o aquesta crítica,
parlarà més de l'altra persona que de tu mateix.
Oh, i tant.
Una persona que critica, que insulta,
o que es posa amb la resta, amb les altres persones,
al cap i a fi el que digui és la seva opinió,
la seva visió i el seu punt de vista, no?
Però, clar, el fet que ho digui ja t'està dient que...
T'està dient més...
Aleshores, quan tu ho veus des d'aquesta perspectiva
i no entres amb la ira i a dir, què m'està dient aquest,
és que és el millor, és que t'entra una pau interior brutal,
al final, que dius...
Jo, quan vaig a estudiar el postgrau,
al final jo deia...
O sigui, això es tracta que et rellisqui tot, no?
Perquè, al final, és com que tot ha de fluir,
tot és com... És que m'és igual tot el que diguis, saps?
Però, al final, resumint, és això, no?
De dir...
Clar.
Jo t'escolto, però...
I això realment, de veritat, que t'empodera.
T'allibera i, a la vegada, t'empodera.
Perquè dius, és que, hòstia, em canvia la vida, no?
Sí, totalment.
Sí, sí, és com una altra...
Et treus com una càrrega, no?
Com si el judici que fes l'altra persona t'hagués de pesar...
Correcte.
Però, en canvi, quan ho deixes, no?
És com...
Bé, em quedo jo amb la ment almenys més tranquil·la.
És el teu problema.
És el que tu penses.
El teu problema és la teva situació,
les teves motxilles, saps?
Com jo dic,
el teu és teu i el meu és meu.
Això no em correspon a mi.
Ja.
Saps?
I, al final, cadascú carregui el seu, saps?
Límits.
Límits, correcte.
I aquestes serien les...
Home!
Déu-n'hi-do.
Unes quantes.
Les píldores de felicitat i de tranquil·litat.
Clar, complir-les no garanteix allò, la felicitat extrema,
però sí...
Tenir un benestar emocional, no?
Clar, sí, sí.
Almenys aquesta tranquil·litat de dir, bueno,
avui estic predisposat a comportar-me d'aquesta manera,
a no alterar-me, a posar un bon somriure
i a veure què passa.
Comprova-ho.
Clar.
I funciona.
Molt bé.
Doncs, escolta'm, Sònia, moltíssimes gràcies
per portar-nos avui aquests temes, aquests tips.
I els posarem en pràctica, aquestes festes.
A veure si és veritat, eh?
Sí, sí, sí.
I ja t'explicarem a la tornada.
Molt bé, guapa.
Perfecte.
Doncs res, que passis bones festes.
Molt bones festes.
I...
Fins la propera.
Moltíssimes gràcies.
Un saludo, Jané.
Moltes gràcies.
Adéu.
Bones festes.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Exacte!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
sortides en bicicleta per al municipi
amb la gent gran
acompanya'ls a veure el poble on es van criar
dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara
et necessiten
i tu a ells també
des de Bici sense Edat
et necessitem, festa voluntari
més informació al portal
justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern
sintonitzes l'àdio d'Esvern
l'àdio de Sant Just
no haurem tan ben fort
i amb aquesta música
de suspens i de terror
passem a parlar amb l'Arnau Cònsol
el propietari de la llibreria
que el llibre té de Sant Just
per fer la recomanació literària
de la setmana aquí a Radio d'Esvern
Hola Arnau, què tal?
Molt bon dia
Molt bon dia
Que ningú s'espanti
però avui he pensat que podríem
recomanar una novel·la de por
una novel·la de fantasmes
una novel·la de casa embruixada
Mira, m'ha agafat així
bàsicament
perquè a mi m'ha agradat molt
és l'últim
número que he publicat
d'aquesta col·lecció
per la qual
l'editorial
per la qual tenim una certa predilecció
que és Dirty Works
Sí
és el número 36
és un dels treballs perduts
i recuperats
de William Gay
William Gay
és un autor
d'aquests
pràcticament de culte
que es va morir ara
fa 10 o 11 anys
l'any 2012
Sí
i tot just havia publicat
4 o 5 llibres
una primera novel·la
molt exitosa
de Long Home
que Dirty Works
va traduir com a
L'Hogar Eterno
fa temps
de la qual fins i tot
se n'ha fet una versió
cinematogràfica
que no s'ha arribat a estrenar
d'aquestes pel·lícules
que s'ha fet
se sap que està rodada
però de moment
no s'ha estrenat
però com a llibre
va tenir molt èxit
després de publicar
algun llibre de contes
i alguna narració més
ja no tant
ja no amb el mateix
amb la mateixa collida
i és això
es va morir el 2012
i doncs fins aquí
arribava l'obra
d'algú que
amb una primera novel·la
havia promès molt
i després
va baixar
i des d'aquesta mort
li han publicat
4 o 5 llibres
remeant entre els seus papers
li han trobat novel·les
que no va publicar
que no va publicar
que no va tenir temps
potser de pulir del tot
o si
en tot cas
els hereus
o els que l'han trobat
els hereus
jo diria que són
amics seus escriptors
van decidir
que sí
que això s'havia de publicar
que aquest senyor
mereixia molt la pena
la primera d'elles
és
Hermana Muerte
Little Sister Death
que és justament
aquest volum 36
de Dirty Works
i que
podria haver-se titulat
també
La Maldició
de la Casa de los Bill
per exemple
perquè d'alguna manera
explica això
la maledicció
d'una casa
perduda en un poble
allò
a l'Amèrica Profunda
a Tennessee
mare meva
i de la qual
al llarg de la novel·la
s'expliquen
3 moments
tot comença
amb un escriptor
també
en hores baixes
que després
ho publica
una primera novel·la
molt exitosa
la segona
no en té tant
i no troba inspiració
i els editors
el pressionen
de dir
escolta
fes alguna cosa
va va va
fes alguna cosa
i mentrestant
doncs una mica
viu a costa
de la dona
que té un treball
més estable
i el va mantenint
i fins i tot
l'editora
li diu
escolta
no cal que facis
la teva gran novel·la
allò de disc
que si no
no la puc arredonir
fes qualsevol coseta
una novel·la així
gòtica
una novel·la de terror
i ja està
amb això
surts del pas
i mira
sempre amb una dedició
de butxaca
s'acaba venent bé
i alguna cosa
cobraràs
amb aquest criteri
sí
bueno
li ve al cap
la maledicció
que va llegir
aquelles coses
que un sap
i no sap ben bé
perquè
que és una casa
a Tennessee
on
bueno
doncs al segle XIX
havien passat
certs fenòmens
poltergeist
i decideix
anar-hi a viure un temps
bueno
a provar
és la millor idea
quan una casa està maledida
anar-hi a viure
jo sense dubte
no ho faria
en tot cas
clar
ell evidentment
no hi creu
és una cosa
que s'explica
l'agenda
ell recull els llibres
de l'època
diaris
que parlen
d'uns successos
i t'explica
doncs aquests successos
del segle XIX
a mirar
morts
una família
que el pare
que va matant
a tot
a tots
de les criatures
i a la dona
sembla que posseït
per alguna mena de cosa
clar
tot això
ell ho reconstrueix
després saps
que als anys 30
hi passa
un altre
un altre success
similar
una altra cosa
no?
quan allò pràcticament
s'ha oblidat
i algú altre
va habitar aquesta casa
i li passa
el tercer que van habitar
aquesta casa
és aquest matrimoni
de l'escriptor
i la seva dona
que doncs
bueno
decideixen que hi passaran
una temporada llarga
que s'ho poden permetre
que poden llogar
aquesta casa
que tampoc està encara
perquè de fet
ningú
ningú la vol
no m'estranya
està com aïllada
i bueno
així també canvien de vida
i se'n van de
de la ciutat on viuen
que crec que és Chicago
i se'n van de
que també és més opressiu
i tal
i poden viure una mica
el camp
i fins i tot
comencen a rebre
alguna visita
la visita del cunyat
que ell no suporta
bé
i a partir d'aquí
doncs
no explico res més
només que això
i aquests tres moments
d'una casa encantada
i aquesta hermana muerta
que no saps ben bé
qui és
si és l'esperit
que l'habita
si és alguna altra cosa
la tercera part
acabarà sent
un altre element
que no explico
una novel·la molt llegidora
una novel·la que
a més a més
William Guy
tenia
bueno
aquesta capacitat
d'escriure imatges
i
un s'ho creurà o no
és igual
un li farà por o no
mentre es llegeix
però la capacitat
que té
és de les coses
que més m'ha agradat
d'agafar la paraula
i no deixar-la
començar a enfilar frases
quan
entre altres coses
descriu
o parla
aquesta ve o embruixada
hi ha realment
moments
d'atenció
o de por
o de
home
hi ha un moment
en què un senyor
es pot llegir per la nit
aquest llibre
o
clar
això ja depèn
de la premsió
que tingui cadascú
i de si un s'està ben acompanyat
si està molt sol
en un edifici
clar
hi ha un moment
que hi ha un senyor
que agafa una destral
i una aixada
i mata
totes les seves filles
bé
això descrit
pràcticament
com des de dins
d'aquest senyor
que no és ben vell
sinó perquè
més o menys
veus que està posseït
aquestes aparicions fantasmals
i aquestes veus
que ningú sabeu d'on ven
s'han fet tan famoses
a la contrada
que és com que
tot el poble va a veure-ho
i per tant
és allò de dir
la gent assisteix
allò de dir
a una mena
de sessió de poltergeist
amb comunitat
per tant de dir
bueno
molta por no fa
perquè ells estan tots junts
i bueno
van veure
i bueno
és com si estiguessin
anant a un espectacle teatral
en què dius
ara s'encentran unes llums
ara la nevera
començarà a anar moltes
però tots aquests elements
lligats per la veu
de Willem Gaze
són realment
altament literaris
a mi m'han agradat moltíssim
i ho he disfrutat
es llegeix ràpid
i sí clar
sempre té aquest misteri
de tu vas sabent
tota l'estona
i jo li dic
bueno
aquest escriptor
amb aquesta casa
doncs acabarà malament
i per tant
aquesta tensió
la vas tenint
la vas tenint
perquè dius
a veure quan
es desperta aquesta veu
per l'estil del llibre
ja saps que bé
no podrà acabar
i pel títol
encara menys
però bueno
en tot cas
proveu
Hermana Muerte
William Gai
Publica Dirty Works
amb traducció
de Javier Lucini
i un pròleg
que val molt la pena
de Tom Franklin
que és l'autor
d'un llibre
que em recomanen moltíssim
aquest llibre
que és Letra Torcida
Letra Torcida
un altre dels autors
del Segell
era amic personal
de William Gai
i el pròleg
justament explica això
es van conèixer
en un encontre
d'escriptors
d'aquests congressos
que als Estats Units n'hi ha
ja deuria ser gran
no?
el problema és que
tampoc va morir
molt molt gran
i de fet això
el Tom Franklin
ja hi anava
com algú conegut
i l'altre com algú
que potser havia publicat
un llibre famós
però que justament
la seva cara
no la coneixia tothom
però des de llavors
es fan molt amics
s'escriuen moltíssim
és una època
encara pre-internet
o en tot cas
l'altre
justament
William Gai
era algú
que vivia
bastant apartat
bastant com un
dedueix
aquest escriptor
protagonista
i que per tant
no es prodigava
molt
en la vida social
literària
i bé
es descriu molt bé
el personatge
i crec que val
molt la pena
per acostar-se
a William Gai
aquest pròleg
que és molt personal
molt sentit
molt d'explicar
la vida
d'algú que
potser es mereixia
més sort
i no la va tenir
no la va buscar
no la sabe trobar
o senzillament
no li interessava
molt bé
Arnau
que el llibreter
és un dels
dels comerços
que s'adhereix
primer de tot
a la campanya
que està fent
també
el Servei Local
de Català
com a
comerç
que col·labora
per promocionar
jocs
o productes
sí, evidentment
això des de fa temps
en el nostre cas
productes són llibres
sí, clar, òbviament
no només
d'ensenyament del català
sinó en català
i sempre ens hem ofert
com a lloc
on
alumnes
o del centre
de català
o gent de fora
que estigui prenent
l'idioma
pugui venir
a preguntar dubtes
a tenir una estona
de conversa
sense cap mena de dubtes
clar
i després també
la campanya
que promou l'Ajuntament
d'ajut social
de cap infant
sense joguina
justament
això ja ho vam
començar el primer any
i creiem que és
just i necessari
que aquestes
iniciatives
justament les dugui a terme
el poder polític
en aquest cas
el més proper
l'entitat local
que és l'Ajuntament
i per tant sí
recordeu que el que
s'ha de fer
alguns anys
nosaltres triàvem
una sèrie de llibres
en funció d'una sèrie
de valors
d'edats
bàsicament
que ens passava
i de número
de famílies adherides
i aleshores
cadascú podia triar
doncs jo compro què
la gent comprava
X llibre
i nosaltres
doncs ja l'apartàvem
en aquesta
últimament
no es fa així
sinó que el que es fa
és comprar una sèrie
de tiquets
i doncs bé
aquests tiquets
estan disponibles
a la llibreria
no sempre ens en recordem
d'oferir-los
perquè tens altres coses
al cap
però només cal
demanar-los
escolta
aquella campanya
sí
quants tiquets vols
i després
aquests diners
que pel client
sí
t'emportes
un tiquet a casa
que pràcticament
no en pots fer res
són diners
que evidentment
serviran
a l'Ajuntament
per comprar
aquests llibres
o joguines
a Calvallar
o a l'Escrivà
que
haguem seleccionat
prèviament
i després també
recordar
que el llibreter
està en aquest desembre
literari
i que el dia
13
de desembre
sí demà
dia de Santa Llúcia
hi ha un acte
al mercat
que val molt la pena
sí sí
a més a més
vinc de la Simona Skræbek
que és una
teòrica de la literatura
una crítica literària eslovena
que fa molts anys
que és aquí
i a la qual
li devem
que hagi traduït
autors eslovens
i servis
com Danilo Quís
o Boris Pajor
al català
però a banda
també la literatura catalana
li diu que es pugui llegir
en eslové
per exemple
Jaume Cabré
ha estat traduït
a l'eslové
per ella
ah mira
Maria Mercè Marçal
en fi
m'en deixo molts
Jesús Moncada
autors de primeríssima línia
de la literatura catalana
es pot llegir
si més no
l'eslové
no sé si el servo croat
perquè Simona Skræbek
els ha traduït
en tot cas
ella ve a presentar-nos
i a llegir poemes
d'un autor
que no fa massa
va passar per aquí
Goran Simic
un poeta bosni
i dramaturg
que en el seu llibre
Els meus dies feliços
al manicomi
el que fa
és explicar-nos
l'experiència
traduïda a literatura
o sigui
com la literatura
li va ser
una mena de
taula de salvació
d'aquí ve el reset
que ens demanaven
a gent del mercat
que busquéssim
per acompanyar
l'exposició actual
donem una volta
a la literatura
i a l'art
doncs bé
l'art per Goran Simic
va servir per salvar
el seu cap
de viure 1450 dies
més o menys
al setge de Sarajevo
a Sarajevo
ja
durant la guerra
ell després
pot marxar
i s'instal·li
al Canadà
però clar
viure el setge de Sarajevo
des de dins
doncs bé
ell ho diu això
els meus dies
feliços
al manicomi
el manicomi
evidentment
és la ciutat assetjada
i dius-li
feliços
bé doncs
llegiu el llibre
o sobretot
veniu demà
perquè us ho explicarà
la Simona Esquerave
que és una
excel·lent
filòloga
no només traductora
sinó això
crítica literària
algú que ens farà anar
molt a fons
amb un llibre que val molt la pena
malgrat el títol
pot fer tirar endarrere
no us ho direu enrere
ni dels dies feliços
del manicomi
ni d'hermana muerta
és alta literatura
en tots els casos
fantàstic
doncs Arnau
ho deixem en aquest punt
si et sembla
i ens tornem a trobar
ja la setmana vinent
amb més recomanacions
ja amb Nadal a la cantonada
amb Nadal a la cantonada
i si vols aprofitar
també per portar-nos
també alguna recomanació
Nadalenca
pensà que volies dir
torrons
no, no, no
no ho sé
el dia 19 potser és massa aviant
encara o què?
no ho sé
trucarem
trucarem aquí o aquí
a veure
molt bé
Arnau
que vagi bé
fins llavors
adeu
que vagi bé
al meu país
la pluja
no s'aplauré
El canvi climàtic
asseca els rius
posa en risc
l'abastament d'aigua
i la producció d'aliments
treballem per fer front
a la sequera
i garantir l'aigua
però cal l'esforç
de tothom
cada gota
compte
la pluja
no la controles
la eixeta
sí
Generalitat de Catalunya
Vinga
abans
a marxar avui
12 de desembre
amb l'Enric
hem fet
les efemèrides
històriques
i comentem ara
ràpidament
els dies internacionals
que tenim
avui
és el dia
de la disfàgia
el dia internacional
del
links
ibèric
també
el dia
internacional
de la
neutralitat
i el dia
internacional
de la cobertura
sanitària
universal
aquesta última
dada
aquesta última
data
també important
la promou
l'OMS
concretament
l'organització
de les Nacions Unides
des del
2017
prèviament
havia passat
que el 2012
l'assemblea
de la ONU
va aprovar
una resolució
per incentivar
els països
a prendre mesures
orientades
per avançar
cap a la cobertura
sanitària
universal
un panorama
en el que
totes les persones
havien de tenir
accés
a la sanitat
de qualitat
i assequible
aquest dia
té molt a veure
amb l'objectiu
de conscienciar
sobre aquesta
cobertura
així com també
amb els sistemes
de salut
sòlids
i autosuficients
doncs bé
ja ho sabeu
avui
dia de la cobertura
sanitària
universal
i amb aquestes
informacions
doncs
ens acomiadem
del programa
d'avui
ara
l'informatiu
de notícies
de Sant Just
amb Mariona
Sales
Vilanova
i també
ens podeu
seguir
a les xarxes
socials
si voleu
arroba
ràdio
desvergut
en la Twitter
com a Instagram
o també
arroba
la Rambla
9-8-1
les xarxes
del programa
que acabeu
de passar
molt bona tarda
de dimarts
i ens tornem
a trobar
demà
aquí a la Rambla
a les 10
per fer-vos
companyia
tot el matí
fins la 1
que va j'y veu
a la Rambla
de la Rambla
de la Rambla
de la Rambla
de la Rambla