Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
No esperis que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la ràdio d'Esbert, el magassin matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble.
Amb la periodista Núria García davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web ràdio d'Esbert.com.
A la ràdio passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Justenc.
S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la ràdio d'Esbert, i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esbert.
No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM.
Molt bon dia, Sant Just. Passen 9 minuts de les 10 del matí d'avui dimarts 19 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin matinal de ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzen el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11.10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim els artistes Laura Beringo i Quim Déu,
que són els comissaris del gran projecte d'art contemporani i multidisciplinar Mons,
aquí a Sant Just, un projecte que cada uns quants mesos estrenen nova exposició a la Sala Mercat de Sant Just.
A finals de febrer van estrenar l'exposició titulada Mons, Espai Mons.
I avui a la ràdio ens en parlaran d'aquesta proposta i d'aquesta mostra que hi ha a la Sala Mercat,
que per cert estarà fins al mes d'abril.
Tot seguit començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores.
A les 11.40 concretament tindrem en Rafa, amb ell sempre fem l'actualitat econòmica.
I ja a tercera hora, a partir de les 12.10, primer es deixarà caure el director de la revista La Vall d'Avers,
revista d'actualitat Sant Justenca.
I amb ell, amb en Josep Lluís Gil, comentarem els continguts que hi ha a la revista del mes de març.
I acabarem avui el programa fent la recomanació literària.
L'Arnau Cònsol de la llibreria Cal Llibreter cada setmana ens porta, doncs això,
el llibre de la setmana, aquí a Ràdio d'Esvern.
Vinga, va, no marxeu, que tot això serà de seguida.
Comencem!
Vinga, i pels més nostàlgics i les més nostàlgiques, escoltarem Sopa de Cabra, ara,
amb aquest tema per començar avui dimarts, 19 de març.
De fet, és un nou tema de Sopa de Cabra que es diu Que et vagi bé,
i que, a més a més, el fan amb un jove també que ho està petant amb el món musical català,
que és en Triquell.
Doncs això, Sopa de Cabra i Triquell 2024, cançó Que et vagi bé.
Que et vagi bé.
No tot és negre o blanc, ni és gris a la sang.
El món canvia de color, de manera constant.
Tinc dos fills, tu tens un gos, però no és ben bé igual.
No hi ha vida sense mort, demà matem el gall.
Està tot bé, que et vagi bé, tot bé.
Que et vagi bé, que et vagi bé.
Ens he noctrat per la raó, però la veritat raó és ningú per poder fotre el puto cap.
No paro un tros molt reduït d'aquest parc, en la meva roba ja s'ha acostumat al parc.
No hem fet normal, res de mencial, tampoc t'ho nego, però no m'hi sumaré mai.
Tant sóc que dalt com torno a ball, i quan me'n surto torno al pou de la veritat.
Que et vagi bé, que està tot bé, tot bé.
Que et vagi bé, que vagi bé.
No hi ha dia sense nit, tampoc hi ha un llinc
per escapar d'aquest vall.
Llences la xarxa i no dones la cara.
Veus la conxorxa arreu, la terra es plana si et dóna la vana.
Que et vagi bé, que està tot bé, tot bé.
Que et vagi bé, tot bé, tot bé.
Que et vagi bé, que et vagi bé, que et vagi bé, tot bé.
Ara mateix són un quart d'onze del matí.
Avui, 19 de març, Sant Josep, Dia del Pare.
Bon dia, Mariona. Passem a fer l'actualitat de Sant Just.
Bon dia, Núria.
Has felicitat ja el teu pare?
No, la veritat és que no.
No havies caigut, que era el Dia del Pare?
No, no ho tenia ni idea.
Hòstia, Mariona.
Bueno, doncs això. Sant Josep, Dia del Pare.
I a més és el seu sant també, o sigui que...
Hòstia, o sigui, suma i sigue, no?
No serà el seu aniversari avui també?
No, no, no, no és el seu aniversari.
Així que, papa, si m'estàs escoltant, felicitats pel teu sant i pel Dia del Pare.
Mare meva!
Després li diré.
Vale, vale. Li envies un whatsapp, no? Ni que sigui?
Sí, sí, i tant, i tant.
Vinga, passem a fer l'actualitat de Sant Just.
Aquestes notícies que sempre repassem a primera hora.
Doncs mira, comencem parlant de la conferència organitzada per l'Aula Universitària de la gent gran de Sant Josep i Esplugues, de cada setmana.
que aquesta setmana porta el títol Un viatge per l'Egipte dels Faraons.
Ah.
I tindrà lloc, com cada setmana, el dijous, a les 6 de la tarda.
I en aquest cas serà càrrec de Luis Manuel González, que és egiptòleg reconegut i conservador del Museu Egipti de Barcelona.
Oh, mira.
I com totes les conferències de l'Aula Universitària es faran a l'Auditori de la Residència de la Mallola,
amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula, i els no socis hi poden assistir amb una aportació de 5 euros.
Molt bé.
I a més, per complementar aquesta conferència, l'Aula Universitària també ha organitzat una visita guiada al Museu Egipti de Barcelona,
que es farà el dimecres 3 d'abril a les 11 del matí, i amb entrades de 10 euros, tot i que ja estan pràcticament exhaurides.
Això els hi passa com a l'associació de gent gran de Sant Just, que quan organitzen sortides, excursions o activitats...
De seguida s'apunta gent, no?
De seguida s'apunta gent, i és que és molt graciós, perquè els hi passa que si diuen tal dia, posem a la venda les entrades, no?
Com si diguéssim, s'ha de, doncs, obren, per exemple, si comencen a donar les entrades a les 10 del matí,
a les 9 o a les 8 ja hi ha gent fent cua per recollir el tiquet que et dóna l'ordre per poder agafar les entrades, o sigui...
Sí, sí, fort, fort.
Sí.
Doncs bé, tenim aquesta activitat sobre tot el tema d'Egipte.
Jo he anat al Museu Egipti una vegada a la vida i tinc molt bon record.
Sí, jo no hi he anat.
Era bastant petita, eh?, però tinc molt bon record.
Jo no hi he anat.
És que els museus egipcis solen ser xulos, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè, clar, veus allà els sarcòfags i coses d'aquestes que...
O sigui, a mi m'ha impressionat.
Que són guais.
Molt bé, doncs, Mariona, tenim aquesta nova xerrada de l'Aula d'Extència Universitària d'Esplugues, i què més?
Doncs mira, tenim el mateix dijous, 21 de març, a dos quarts de vuit del vespre,
l'Espai de lliure creació Carme Mararet presentarà la proposta artística titulada
Brocs i vedalls, explorant la forma amb motlles i encofrats, de l'artista Txell Mateu.
L'esdeveniment, que és dins del cicle Mostra i Express de l'Espai,
ofereix als assistents una immersió en el procés creatiu de Mateu
i la seva exploració de l'experimentació artística.
Mateu també impartirà un taller pràctic sobre l'ús de les resines acríliques
com a eines per a la creació de formes,
el dissabte 23 de març, a les sis de la tarda,
fins a les vuit del vespre, també a l'Espai Carme Mararet.
I per participar es regareix inscripció prèvia,
enviant un correu a carmemalaret.com,
que hi ha places limitades,
perquè al final l'espai de l'espai és limitat.
És el que és, per tant, això, hem de limitar les places.
Doncs bé, Txell Mateu és reconeguda per la seva aportació
al món de l'art contemporani
i és una de les convidades de la cinquena edició del projecte Custòdia,
també de l'Espai de Lliure Creació.
I aquesta mostra estarà oberta fins al diumenge 24 de març.
Per això és dins del cicle Mostra Express,
perquè són mostres que estan només pocs dies.
i bé, és una exposició que ofereix al públic
una finestra a l'art contemporani
i a tècniques avantguardistes.
Molt bé.
Que bé, doncs, nova mostra express,
estarà uns dies, no?
A l'Espai de Lliure Creació, Carme Malaret,
l'artista Txell Mateu.
Exacte.
Vinga, i ens falta un titular, Mariona.
Doncs mira, tenim que els tallers de música de Sant Just
t'han anunciat una sèrie de jam sessions,
com un cicle de jam sessions obertes al públic,
que es faran al claustre de les escoles a les 7 de la tarda.
La primera d'aquestes sessions ja serà aquesta setmana,
el 22 de març,
i comptarà amb l'actuació del coral de rock dels tallers de música.
I acabem entrevistar aquí, a la ràdio,
al principi de temporada.
I és que és el seu primer concert.
És el seu primer concert?
Sí, sí.
És la seva primera actuació pública com a coral,
perquè, clar, són una coral molt jove
en quant a la vida d'aquesta coral,
perquè és bastant nova.
Home, els entrevistàvem, no sé si va ser cap a l'octubre o així,
que anunciaven que eren la primera coral de rock del Baix Llobregat.
Exacte.
O sigui que, bueno, doncs...
Doncs ja la podreu veure, això, el 22 de març.
Després de l'actuació de la coral,
la sessió continuara amb una jam session oberta,
on qualsevol persona que vulgui tocar un instrument
o pujar a cantar, està convidada a fer-ho.
Quina vergonya, mare meva.
Sí, però la gent que és música o...?
No, no, clar, clar, això ja...
Imagino que...
El fet d'improvisar i fer això, doncs,
les jam sessions, hi ha gent que ho fa molt bé,
que li agrada molt i que és xulo de veure, realment.
Sí, sí, que se li dona molt bé, eh?
Sí, sí.
I, bé, les segons sessions d'aquestes jam sessions
seran el 12 d'abril i el 31 de maig.
mantenint, doncs, el mateix format interactiu
de que qui vulgui pujar a cantar o a tocar,
doncs, ho pot fer.
I, bé, és una iniciativa organitzada
a Pastelles de Música de Sant Just
que el que busca, doncs,
és fomentar la participació musical
i l'expressió artística al poble
i oferir un espai de trobada
per músics de tots els nivells i estils.
Que bé.
Molt bé, doncs, Mariona,
ja tenim els tres títulars
de les notícies de Sant Just.
La gent pot consultar la resta
també entrant a la pàgina web
radiodesvern.com
i res, ara passarem a llegir
les portades dels diaris en català.
Deixem una promo i tornem.
Perfecte, Núria. Fins ara.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre,
la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat
per Pep Quintana.
Les 10 i 22, passem a llegir
les primeres pàgines dels diaris en català
d'avui, 19 de març, dimarts.
Mariona, comencem llegint els titulars
les notícies que estan a la portada
del diari Ara.
Doncs el diari Ara obre
en política penitenciària.
Diu que s'enquista el conflicte a les presons.
Diu que els sindicats segueixen
sense voler negociar
i s'enfronten a sancions.
Que creix la tensió intensa
pel confinament de més de 4.000 presos.
i que el risc de reincidència
es decideix amb l'ajuda d'un algoritme.
Val, molt bé.
Doncs sí, que és veritat
totes les presons catalanes
estan així una mica
el tema remogut, eh?
Exacte, arrel de l'assassinat
de la cuinera.
De la cuinera, sí, sí, sí.
I ara, doncs, això.
Bé, seguim
amb més notícies, a veure.
En fotografia principal
parlem de la situació política
a Rússia
que just surt d'unes eleccions
i diu que Putin reprèn
la seva ofensiva contra Occident.
El mandatari rus
que ahir es va donar un bany de masses
en la celebració festiva
dels 10 anys de l'anecció de Crimea
aprofita la victòria de les eleccions
que li permetrà governar fins al 2030
per reforçar el seu nacionalisme militar.
Sí.
I veiem, doncs, això,
una trobada de molta gent
pel que sembla que és Moscú
amb Putin fent un mítin massiu
amb tot de pantalles
que sembla un festival, un concert.
Sí, sí, sembla com un escenari,
com si fos un festival.
Sí.
El que passa que en lloc de cantants
doncs és el mítin de Putin.
Exacte.
Bé, seguim més notícies d'avui de l'ara.
Veiem que el govern presentarà
presentarà avui el finançament singular
tot i el període electoral.
També parla de la inserció laboral
de l'EFP,
que continua pujant per tercer any.
Sí.
I per tancar la portada d'avui de l'ara.
Veiem que Iberdrola
denuncia Repsol
i l'acusa d'haver fet greenwashing.
Greenwashing és...
Greenwashing és quan dius
que ets, bueno,
que pràctiques, no?,
polítiques mediambientals,
que tens cura del mediambient,
que ets una empresa neta,
sostenible i tal,
però que després,
rascant una mica,
realment veus que aquella empresa,
doncs sí,
pot estar fent algunes pràctiques
positives pel mediambient
o sostenibles,
però després tot el que genera
realment no compensa, no?
O fa una mica...
I de fet...
Un rentat de cara,
per dir-ho així.
Totalment.
De fet,
Repsol se la coneix
com per ser una de les grans
multinacionals
que de contaminants
una estona.
Sí, sí, sí.
Així que...
M'equadra aquest greenwashing.
Sí, que d'una banda, no?,
diuen que sí, sí, sí,
som molt verds,
som molt sostenibles...
Bé, perquè ara és el que toca dir, no?
Però després mires i dius
però què fas?
Ja estàs contaminant més que...
No sé què.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs això és el greenwashing, eh?
Doncs amb això
tanquem la portada
de l'ara d'avui.
Passem a...
A la Vanguardia.
A la Vanguardia.
Que també obre
amb el conflicte penitenciari.
Diu que la crisi de les presons
s'enquista malgrat
la treuen els bloquejos,
que els centres penitenciaris catalans
tornen avui a la normalitat
durant 24 hores
en espera d'un ajustament
entre la Generalitat
i els sindicats.
Amb fotografia principal,
també igual que l'ara,
està reservada a Putin
que celebra la victòria
amb els seus rivals.
Sí.
Un Vladimir Putin
exultant va exhibir ahir
triomfelisme
després de guanyar les eleccions
amb el 87% dels vots.
El líder rus
que es va
envoltar
dels suposats candidats opositors
que apareixen a la foto.
L'autèntica oposició
no es va poder presentar
als comissis.
Sí.
Perdó.
Es va referir
d'una manera sinistra
a la mort d'Alexei Navalny
dient
la vida és així.
Es va quedar tan ample.
Sí, no?
Bé.
Perdó.
Seguim amb més temes
avui a La Vanguardia
que diu
que el nòvio de Lluso
va fer servir
un test de ferro
per facturar...
Ja continuo jo, home.
Mariana,
no et preocupis.
Que li està agafant
un atac de tos.
el titular
diu que el nòvio
de Lluso
va fer servir
un test de ferro
per facturar
1,6 milions
i defraudar
diu que
l'home de palla
és un mexicà
que no feia
la declaració.
També,
altres notícies
de La Vanguardia,
per exemple,
que el Pipi
sumdeja sense èxit
candidats alternatius
a Catalunya.
Alejandro Fernández
es referma
davant Dolors Montserrat
i fins i tot
Arrimadas.
També,
més notícies
de La Vanguardia,
per exemple,
que només
l'AVE
entre Madrid
i Barcelona
és rendible
segons la FEDEA.
Com continuem,
Mariana,
amb La Vanguardia?
Que quasi em moro,
perdoneu.
La Vanguardia
comença amb la Fira de Barcelona,
diu,
alimentària aposta
pels productes saludables.
I veiem,
doncs,
a la fotografia
tres persones
que dins
la Fira d'Alimentària
estan presentant
diferents productes
que,
pel que diu,
els productes saludables
estaven a l'ordre
del dia d'aquesta fira.
Sí.
Després,
també parlem
de tema de treball,
diu que el 60%
dels titulats d'EFP
cobren
1.200 euros
al mes.
És a dir,
com a primera feina,
eh?
Com a primera feina.
Com a primera feina,
1.200 euros al mes,
un dels 60%,
dels que surten
dels que surten
de les FPs,
de les formacions professionals.
Per tancar
la portada d'avui
de la Vanguardia,
veiem que hi ha
una espècie invasora.
Diu que la formiga boja
s'estén a Barcelona.
Oh, mira, caram.
Té un nom
una mica terrorífic.
Sí, home,
formiga boja,
és el primer cop
que ho sento, eh?
Jo també.
Formiga boja.
Com si fos una espècie
que comença
una plega,
un apocalipsis.
Sí, sí, sí, sí.
Però bé.
Espècie invasora,
per això.
O sigui.
Bé,
també tenim
la portada
del periòdico
que obre parlant
d'una enquesta
que fa GESOP
per les eleccions catalanes
del 12 de maig.
Diu que el PSC
surt al capdavant
i es manté
la pugna
entre Esquerra i Junts.
Diu que Illa
podria governar
amb el suport d'Aragonès
o Junts per Cat
i el sobiranisme
no tindria lligada
la majoria.
També diu
que el PPE
podria
quadruplicar
els escons
i l'extrema dreta
secessionista
s'establiria
al Parlament.
És a dir,
Aliança Catalana,
eh?
Aquest partit
de que hi ha a Ripoll
de la Sílvia Riols
s'establiria
al Parlament.
Vinga,
seguim.
Fotografia.
Diu,
Premi
a companyies
essencials.
Els guardons
Empresa de l'Any,
Banc Sabadell
del periòdico
distingeixen
Aigües de Barcelona
i Marco
Sansabini,
el president
de Boalink.
Seguim amb més notícies.
Diu que Justícia
es compromet
a blindar les cuines
davant la crisi
de les presons.
Diu,
la mesura
proposada
pels companys
de la dona
assassinada
a Mas d'Enric
entrarà ja en vigor.
També
parlen del 2023,
un any de rècord
pel que fa
a l'exportació
de la indústria
agroalimentària
que arriba
als 70.431 milions.
També
diu
Acció Judicial
investigat per assetjament
el docent
d'una aula
d'acollida
de Badalona.
I també
parlant
de l'índex
d'innovació
en què Catalunya
lidera
la sol·licitud
de patents
europees
a Espanya.
Passem
ara a l'última
portada
que és la
del punt
avui
que obre
amb una
infografia
d'un dibuix
que es veu
mig planeta
Terra
l'hemisferi sud
només
mig globus
terracui
com si diguéssim
sustentat
per diferents
mans
que representen
mans
de diferents
persones
de diferents
cultures
del món
de diferents
països
es veu
una que és
més taronja
una que és
més marró
una que és
més blanca
bé
diu
els països
emergents
és a dir
els del tercer món
com hem dit
els de l'hemisferi sud
reclamant protagonisme
en una escena internacional
marcada encara
pel desenllaç
de la segona guerra mundial
després també
amb altres notícies
diu
el conflicte
a les presons
Sant Roca
diu que els sindicats
planten dos cops
a Osbard
que ofereix
407 contractacions
de funcionaris
també
el punt avui
parla de trams gratuïts
a la C-16
i a la C-32
els dies feiners
a partir de la tardor vinent
una altra notícia
doncs
que la Unió Europea
obliga
que les calderes
de gas
s'hagin de substituir
d'aquí al 2040
i
també
una altra notícia
que fa
una entrevista
a Andrei
Macaglieff
espero haver-ho pronunciat bé
la declaració
diu
pot ser
que a Rússia
sorgeixi
un Putin
2.0
fàcilment
és a dir
que si no és Putin
és
un altre nom
algú altre
però
amb la mateixa
visió
que
aquest president
Bé
Mariona
hem llegit
les notícies
que obren
els diaris d'avui
en català
t'escoltem a tu
per això
amb les notícies
de Sant Just
a les 11
i a les 12
els botlletins
i a la una
amb l'informatiu complet
perfecte Núria
fins ara
vinga
que vagi bé
adeu
Com cada hivern
vacunar-se és vital
per prevenir complicacions
bronquiolitis
immunització
pels nadons nascuts
entre l'abril del 2023
i el març del 2024
grip i Covid
vacuna de la grip
per tots els infants
entre els 6 mesos
i els 5 anys
i la de la grip i la Covid
per reforçar la immunitat
dels majors de 60 anys
persones amb alguna
malaltia crònica
dones embarassades
i professionals de la salut
la millor defensa
és un bon atac
vacuna't
demana hora al teu cap
o punt de vacunació
Generalitat de Catalunya
sempre en davant
En Next con Yermi de Jesús
te traigo entrevistas
de arte, moda, cultura
y espectáculo
Cada martes
a las 19.30
te espero
a través de Radio Desver
en la 98.1 FM
Vinga, deixem ara
un tema musical
que és
de Cyril Remix
es diu
The Sound of Silence
i seguirem
amb les efemèrides
del dia
de l'Enric
de l'Enric
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No sabia que tenia a veure amb el dia de...
Sí, és per Sant Josep!
Aquell esdeveniment era una manifestació incipient del fenomen festiu que va acabar sent les actuals falles.
Sí, sí.
Que es cremen per la diària de Sant Josep.
Sí.
Posteriorment, el 1784, uns anys més tard, va aparèixer el primer document públic relacionat amb aquesta festa, una ordenança de l'Ajuntament de València que regulava l'activitat que deia per raons de seguretat es prohibeix la crema de falles en carrers estrets.
És opi.
Clar.
Estalvies, incendis.
Lògicament.
I obligava a fer-ho en espais grans i allunyats de les cases.
A més que n'hi ha algunes que són tan grans que realment a dia d'avui per carrers estrets ni passarien, eh?
Són autèntiques obres d'art.
Sí, sí, sí.
Jo no he anat mai a les falles.
Jo tampoc.
I crec que no hi aniré perquè les multituds m'atabalen una mica però sap greu, no?, que una obra d'art tan treballada es cremi...
Sí, ho veus cremar i...
Costa d'entendre des de fora però és la seva tradició.
Vaig veure la guanyadora, la posaven ahir i era espectacular, espectacular realment.
O sigui, les dimensions, com estava fet...
De fet, les falles són els antics memes.
Sí, sí, sí, és que és una cosa així, eh?
Vindria si això, el personatge de l'any...
Hi ha una falla aquest any que és boníssima.
No l'he vista, eh?
És a dir, l'he sentit explicada a la ràdio.
Tu recordes aquella senyora que cridava...
Aquesta va guanyar.
Ha guanyat aquesta?
Sí, crec que sí.
Sí, sí, sí.
Aquella senyora que cridava el 16 de novembre protestant per l'amnistia allà a Barcelona.
Sí, sí, ha guanyat.
Doncs jo vaig sentir que en parlaven, encara no se sabia.
La guanyadora és l'única que no es crema.
Doncs, mira...
És la que queda salvada.
Escolta, hi ha un altre femeridi molt xulo avui,
perquè el 19 de març de 1882 es va col·locar la primera pedra de la Sagrada Família.
Oh, mira! Ostres, que bé!
Evidentment estem parlant de l'obra clau de l'arquitecte Antoni Gaudí.
Sí, sí, sí.
En té moltes més perquè era un geni.
Aquesta església és un dels exemples més famosos de l'arquitectura modernista catalana
i que ha estat en construcció més d'un segle i que encara no està completada.
Dic que el projecte primer va ser ideat per un senyor que es deia Francisco de Paula i Villar,
que el va assumir plenament Antoni Gaudí.
Va transformar el disseny amb el seu estil únic.
Va dedicar aquesta obra a gairebé 40 anys de la seva vida.
El disseny inclou gran quantitat de simbolismes cristià, elements de natura
i es caracteritza per el seu ús innovador de formes, estructures i materials, i sobretot la llum.
No sé si has pogut entrar dins darrerament.
Darrerament no, darrerament no.
Hi vaig entrar fa bastant.
Perquè és increïble, la nau central com queda il·luminada amb els vitralls.
És una autèntica bogeria.
Quan hi vaig entrar és que a més era un dia que feia molt de vent,
hi havia molts accessos tancats, recordo, però sí que...
És la típica...
El record que tinc és d'un lloc molt ampli, molta llum natural.
Núria, és brutal.
A més, el primer diumenge de mes és gratuït, si tu busques.
Sí, és el dia que hi ha més gent.
Però és el típic lloc que si estigués a Nova York o a Londres faríem hores de cua per veure-ho.
Totalment.
Sí, sí.
És una bogeria.
Bé, Gaudí va morir el 1926 atropellat per un tramvia.
Després parlarem de tramvies, és curiós.
Vinga.
I la Sagrada Família va quedar inacabada.
Des d'aleshores diversos arquitectes han anat continuant el projecte,
basant-se en les seves maquetes.
La construcció va ser interrompuda per diverses ocasions.
La Guerra Civil, restriccions financeres, Covid...
Es va aturar gairebé al mínim.
Però després del reinici del turisme,
perquè recordem que gran part de la Sagrada Família es financia
amb les entrades dels seus visitants.
Sí.
Es va tornar a avançar a bon ritme.
De fet, l'horitzó, o abans del Covid era el 2026,
és a dir, estaríem ja a tocar.
Sí.
Però, que coincidia amb el centenari de la mort,
però, finalment, s'ha anat endarrerint.
I el que sembla és que la data de culminació del conjunt de la Basílica
seria el 2033.
és a dir, 150 anys després de l'inici del projecte.
Bé, escolta'm, és una obra monumental.
Total, total, total.
I veurem si s'acaba fent tota,
perquè hi ha una part que obligaria l'enderroc d'una part de Pesos de l'Eixample.
Sí, sí.
No sé si s'acabarà fent aquesta part.
Bé.
I tal dia com avui van desaparèixer,
parlàvem de Gaudí, que va ser atropellat per un tramvia,
doncs tal dia com avui del 1971
van deixar d'haver-hi tramvies als carrers de Barcelona.
si li ha passat una mica abans que Gaudí no s'hagués mort.
Sí.
Bé, gairebé un segle de servei,
els tramvies havien estat una part essencial de la via urbana a la ciutat,
des de la seva introducció.
La primera línia va començar el 1872,
connectava la buqueria amb el barri de Gràcia,
dic que era un dels barris,
bé, no cal parlar de Gràcia perquè ja ho sabem,
eren de tracció animal primer,
tirat per cavall,
més tard van ser substituïts per tramvies elèctrics.
Durant dècades van ser el mitjà de transport més habitual a Barcelona,
van permetre desplaçaments més o menys eficients dins de la ciutat,
el sistema es va anar expandint
i a mesura que els vehicles i la necessitat van anar enveïnt les vies,
les carreteres,
doncs van començar a considerar-se obsolets i un obstacle per al trànsit.
Això va conduir a la decisió de retirar-los.
Ah, ostres.
El seu lloc va ser substituït per autobusos.
Curiosament, i ho sabem tots i totes,
que a principis del segle XXI
el tramvia va ser reintroduït a Barcelona,
un tramvia evidentment més modern,
lògicament,
al tramvaix i al tramvassós,
una forma eficient de transport urbà
i va ser un retorn als tramvies,
és a dir, el que havia deixat de fer-se a Barcelona.
L'any 1971,
va tornar.
Va tornar.
A més, aquí a Sant Jus un any,
els Reis Max van arribar amb tramvaix, no?
Ho recordo, ho recordo.
Crec que l'alcaldera Ramon López els acompanyava.
Sí, sí, pot ser, pot ser.
Bueno, no sé si era l'any...
Van baixar al Walden i allà es va fer una mica de festa.
Sí, sí.
No sé si era l'any que s'estrenava al tramvaix i va fer una mica.
Jo crec que sí, m'imagino.
I que per fer una mica, bueno,
de propaganda també d'aquest nou mitjà, no?
Crec que sí, crec que sí.
Bé, i tal dia com avui, del 1200...
Perdó, del 2007...
Ah, vale, quin sós tu!
Del 2017,
Rihanna estrena la cançó Umbrella,
convertint-se de forma automàtica en un èxit mundial.
Dir que Rihanna tenia només 19 anys,
que Umbrella va ser un èxit brutal arreu del món,
va ser número 1 gairebé totes les llistes de música,
i com a curiositat dir,
que aquesta cançó la van escriure per Britney Spears.
Per Britney Spears i què passa, que va dir que no?
La va rebutjar, no li va agradar.
Mira.
Rihanna va dir, doncs va, ja me la quedo jo.
I a partir d'aquí...
Home.
Tot és història.
Molt bé, doncs Enrique, es quedem escoltant a Rihanna.
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...







Abans de fer la previsió del temps,
comentarem els dies mundials que tenim avui, 19 de març.
Hem dit que era el dia del pare Sant Josep,
però també hi ha un parell de dies més.
Un dels quals, aquí a Sant Just,
també es celebra amb un acte en homenatge que es fa aquí a Sant Just.
És el dia del Mundial del Treball Social.
Es fa cada tercer dimarts del mes de març.
Per tant, no és que sigui el 19 de març,
sinó que, doncs bé, cada any cau en el dia que cau,
però això sí, ha de ser el tercer dimarts del mes de març.
És una data, aquesta, la del Dia Mundial del Treball Social,
que es celebra des de l'any 2009.
És una data impulsada per la Federació Internacional de Treballadors i Treballadores Socials.
El treballador o treballadora social fa una feina que busca crear una realitat molt més positiva
entre els diferents grups socials que conformen un país.
És aquella persona que detecta la realitat de les comunitats,
que busca solucions als seus problemes,
però que també aprofita les oportunitats de l'entorn
per fer que famílies, veïns, membres d'un conjunt social,
doncs bé, vegin d'una manera més positiva la seva realitat.
Per què es celebra aquest dia?
Doncs bé, va ser durant l'Assemblea Mundial del Salvador de Bahia a Brasil,
de l'any 2008, quan aquesta federació, que hem dit,
la Federació Internacional de Treballadors i Treballadores Socials,
va decidir crear aquesta efemèrida.
I per això, doncs, van escollir el tercer dimarts del mes de març,
un dia, doncs, que ha estat, també, fins a l'edat, molt celebrat
i respectat per tots els treballadors i treballadores socials.
Un perfil professional d'aquesta mena és algú que és activista, no?,
que busca millorar aquestes condicions d'aquests grups de persones,
com hem dit, ja sigui en una comunitat, en un país
o inclús en un mateix nucli familiar.
El lema d'aquest any, perquè cada any hi ha un lema diferent,
parla del bon viure, del futur compartit per a un canvi transformador.
Es posa el focus en la necessitat que els treballadors socials
adoptin enfocs en innovació, liderats per les comunitats,
i que es basin en el coneixement local,
també en la coexistència amb la natura.
Vinga, i l'altra data que hem dit d'avui, 19 de març,
també és el Dia Mundial de l'Aprenentatge Digital.
Una data que va proclamar oficialment l'UNESCO
en la seva reunió número 42, el 20 de novembre del 2023.
Les Nacions Unides i l'UNESCO consideren important
la innovació digital en matèria d'educació.
Les noves tecnologies es consideren com una necessitat social
per garantir el dret humà a l'educació,
especialment en un món que cada vegada més freqüentment
s'ha de fer front a crisis i a conflictes.
En la pandèmia van ser molts països,
sobretot també amb menys infraestructures digitals
i sistemes d'aprenentatge digital,
els que van patir més interrupcions educatives.
Aquesta crisi del coronavirus va ressaltar la importància
d'integrar tecnologies per transformar els models educatius,
també per construir sistemes inclusius i resilients
i millorar l'accés de les oportunitats educatives.
Per tant, què és l'aprenentatge digital?
Doncs bé, és el procés d'adquirir coneixements,
habilitats i competències utilitzant les tecnologies digitals.
Aquest enfocament educatiu aprofita eines i recursos
com ordinadors, tablets, mòbils, softwares educatius,
plataformes en línia, recursos que estan al núvol, etcètera,
per facilitar l'ensenyança i l'aprenentatge.
Doncs bé, ja ho sabeu, eh?
Avui, 19 de març, a més a més del Dia del Pare,
també és el Dia Mundial de l'Aprenentatge Digital
i aquest 2024 cau també en el Dia Mundial del Treball Social.
Vinga, deixem un tema musical,
deixem el tema d'Eretra Franklin, el tema 5.
Intentem trucar al Carles per veure si podem saber
la predicció meteorològica de les properes hores aquí a Sant Just.
A Studies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No deixarà d'haver tempestes de mitja tarda, però aquestes poden anar atacades de fang.
Però, bueno, aquestes tempestes ja ho diem, eh?
Comarques del nord de Girona, potser avui, potser demà dimecres també s'apunta algun ruixat o alguna tempesta cap al Pirineu de Lleida,
o sigui, allà també.
La neu està amb cotes molt altes, cap als 2.500, 2.600 metres,
o sigui que allà on hi hagi precipitació en forma de neu de tarda amb alguna d'aquestes tempestes també seria de color.
O sigui que no seria una neu molt blanca, sinó que també estaria embrutada per aquestes partícules en suspensió
que ens arriben directament des del Sàhara.
Tot això, més o menys, ho tindrem fins ben bé dissabte.
A partir de diumenge canvia una mica la truita, perquè tenim una situació d'un front,
o és un front que arriba cap a Catalunya i que ens portarà, sobretot pel que fa a les temperatures, un canvi de temps.
I això fotrà una mica la guitza, ja ho expliquem ara, perquè probablement jo ara estic en una plaça a Sant Just,
estic passant calor, vaig amb una samarata i una suadora, i el sol és el que dèiem ahir, el sol fa calor.
Llavors, aquesta situació la tindrem al llarg dels propers dies, el sol ja està picant,
ja tenim l'equilux, que és que els dos eixos de la Terra van paral·lels amb els del sol.
El sol el rebem ja amb molta intensitat i això fa que, tot i que l'ambient pugui ser fresc,
o te'n vagis a l'ombra, el que deies tu ahir, vas a l'ombra i estàs fresquet, però el sol fa calor.
Ahir ja vam arribar als 20 graus, encara no hem fet màxima aquest 2024,
podríem dir aquest mes de març, perquè la màxima és de 22 graus al mes de gener,
és allò que, aquelles coses que ens va portar a l'hivern.
I encara no hem arribat, ahir vam arribar als 20 graus,
és probable que entre avui i demà, doncs aquestes temperatures puguin enfilar-se una miqueta més.
El que dèiem, dijous, divendres, dissabte, pols sahariana, mala visibilitat, contaminació,
algunes tempestes de mitja tarda fora de Sant Jús i poca cosa més.
I el que dèiem, diumenge, arriba aquest canvi de temps que, com a mínim, ens assegura,
una setmana més de, podríem dir, d'hivern.
Encara que estiguem a la primavera i que encara que parlem de valors de gairebé 20-21 graus
durant el que resta d'aquesta setmana, probablement ja diumenge tindrem una davallada del termòmetre
i les màximes es quedaran bastant més curtes.
Al voltant dels 14-15 o com a molts 16 graus.
O sigui que tenim una baixada de temperatures bastant important
que coincidirà, doncs, amb tota la setmana que avui, també una mica amb el diumenge.
Diumenge també podrien haver precipitacions, amb la línia frontal aquesta que ens explica.
Així que, de moment, aquesta setmana el que hem d'anar fent és un seguiment de dient què passa diumenge.
Si hi ha precipitacions, doncs, encara falten dies, ja ho anirem confirmant.
Però, vaja, crec que de moment tenim tranquil·litat.
No guardeu la roba d'una mica d'abric, no estem parlant que ens fingui l'hivern de cop,
però sí que la setmana que ve serà més fresqueta que aquesta
i, o sigui, que tota aquella gent que ja va amb pantalons curts, maniga curta,
doncs, potser la setmana que ve la rebaqueta els hi caldrà.
Molt bé. Doncs, Carles, gràcies per l'actualització meteorològica.
Demà t'escoltem també a la mateixa hora i també anem veient el que vas posant a les xarxes.
Perfecte, doncs, aquí serem.
Vinga, que vagi bé.
Vinga, que vagi bé. Adéu.
Adéu.
Bon dia.
Escoltes la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques, a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya.
7 milions i mig de futurs.
Smooth Jazz Club
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'esmood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual.
100% música relaxant.
Smooth Jazz.
Club
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda.
Oh, no, xamada.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Vaig a preparar-me una banyera.
Una banyera.
Amb els problemes de sequera que hi ha.
El canvi climàtic està provocant que les sequeres posin en risc l'abastament domèstic i d'altres serveis essencials.
És per això que cal fer un ús eficient de l'aigua.
És important tancar l'aixeta sempre que no estiguem utilitzant l'aigua.
O que, si tenim una aixeta que goteja, la reparem el més aviat possible.
El váter no s'ha de fer servir com a paperera.
El váter no s'ha de fer servir.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
explorant la forma amb motlles i encofrats, de l'artista Txell Mateu.
L'esdeveniment dins del cicle Mostra Express de l'espai
ofereix als assistents una immersió en el procés creatiu de Mateu
i la seva exploració de l'experimentació artística.
Mateu també impartirà un taller pràctic sobre l'ús de les resines acríliques
com a eines per a la creació de formes.
El dissabte 23 de març, de 6 de la tarda a 8 del vespre,
també a l'espai Carme Malaret.
Per participar es requereix inscripció prèvia enviant un correu
a carmemalaret.com en places limitades.
L'artista Txell Mateu és reconeguda per la seva aportació
al món de l'art contemporani i és una de les convidades
de la cinquena edició del projecte Custòdia,
de l'espai de lliure creació.
La mostra Brocs i Badalls romantrà oberta fins al diumenge 24 de març,
oferint al públic una finestra a l'art contemporani
i les tècniques avanguardistes.
Els tallers de música de Sant Jus han anunciat una sèrie
de jam sessions obertes al públic, que se celebraran
al claustre de les escoles a les 7 de la tarda.
La primera d'aquestes sessions tindrà lloc el 22 de març
i comptarà amb l'actuació de la coral de rock dels tallers de música.
Aquesta serà la seva primera actuació pública,
en la qual interpretaran diversos temes preparats.
Després de l'actuació de la coral,
la sessió continuara amb una jam session oberta,
on qualsevol persona interessada en tocar un instrument o cantar
estarà convidada a participar.
Les següents sessions estan programades pel 12 d'abril
i el 31 de maig, mantenint el mateix format interactiu
i obert a la comunitat.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet horari de les 12.
Fins ara!
Radio 2 FM 98.1
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Estou escoltant la Rambla, el magazín matinal de ràdio d'Esvern,
la ràdio municipal de Sant Just.
Ara mateix són les 11 i 11 minuts i ens toca fer l'entrevista del dia,
que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Els convidats d'avui són els artistes santjustencs Laura Baringó i Quim Déu,
que també són els comissaris de les exposicions
que es fan dins del projecte d'art contemporani Mons a la Sala Mercat de Sant Just.
Mons va néixer el 2022 per acostar a la població de Sant Just l'art més avantguardista,
buscant també la complicitat amb el món local.
El passat 24 de febrer es va inaugurejar la setena exposició,
la setena mostra de Mons, aquesta vegada titulada Mons, espai, Mons,
i que es mantindrà fins al 27 d'abril.
Els hi obro els micròfons i així també els saludem.
Què tal? Molt bon dia, Laura, Quim.
Bon dia.
Molt bon dia, Sant Just d'Esvern, i molt bon dia a la ràdio.
Bé, doncs, quina mena d'experiència és la que està tenint el públic
amb Mons, espai, Mons?
Dic espai perquè, clar, hi ha un parèntesi buit.
Ja, mira, nosaltres, bueno, Quim i jo, normalment, parlem de parèntesis,
aquesta exposició li deien parèntesis.
Parèntesis.
No, perquè això de la mitat, no?, entre buit, parèntesis, no?, un espai buit.
Sí, bueno, hablamos normalment de parèntesis, la exposició,
i doncs era entre un Mons i un altre Mons,
tenim aquest espai d'espera, o espai vació,
i doncs no queríem deixar-lo així.
I doncs ens ens va a fer fer aquesta exposició,
que és una exposició que es basa en una participación de 38 artistas,
que realmente, además, de todo tipo,
es decir, ya luego lo explicaremos con calma,
donde hay de todo,
y todos han participado enviándonos una foto,
tanto puede ser un escrito,
como puede ser una foto de una obra suya,
o una foto de algo que les sugiera,
hablándonos del vacío.
Entonces, lo hemos impreso como si fueran unos afiches,
y los hemos colocado en las paredes,
¿sabes?, como estos carteles de publicidad.
Sí, como un póster.
Como un póster, sí.
Pero así, encolado,
y que se vea un poco también de trabajo, ¿no?,
no una cosa bien definida ni enmarcada, ¿no?
Y, bueno, estamos asombrados
porque el éxito que está teniendo,
es decir, la gente, primero de todo,
claro, son 38 personas que opinan sobre el vacío.
Es decir, es una pregunta
que también es interesante hacérnosla a nosotros, ¿no?
¿Qué opinamos sobre el vacío?
¿Qué pensaríamos nosotros si nos preguntaran
qué harías tú si te pregunto sobre el vacío?
Entonces, yo creo que eso está muy bien.
Artistas, además,
desde Estados Unidos,
Corea, Japón, Alemania,
yo qué sé.
¿Com heu seleccionado aquests 38 artistas?
Mira, nosotros intentamos,
tanto el Kim como yo,
tener una charcha
o tener una comunidad de artistas
donde estamos,
quiero decir,
para poder en un momento determinado
a cierto tipo de trabajo
sugerir a unos artistas o a otros.
Aquí había una cosa,
tú ya sabes,
que nuestras otras seis exposiciones,
claro,
muchas veces hemos traído gente
que puede ser de Grecia,
de Alemania,
pero siempre el problema del transporte
de la obra y todo esto,
nos quita el poder llegar
a traer gente de fuera.
Claro.
Y en vez de aquí teníamos esa libertad.
Entonces,
en nuestro listado de artistas,
empezamos a mandar
y les explicamos un poco
qué era,
¿no?
Porque, claro,
hay artistas que no te conocen,
que tú los conoces a ellos
porque están en tu historial,
pero que ellos igual no te conocen,
entonces les tienes que explicar
qué es Mons
y realmente la respuesta ha sido increíble.
Tanto el Quim como yo
nos hemos asombrado de ella,
de la cantidad de gente
que ha querido participar.
¿Y quién ha estat una mica
la respuesta, no?,
dels artistes
quan els heu plantejat
el tema del buit,
de què hi ha entre aquests dos Mons?
No sé,
ràpidament han sabut captar la idea
i us han enviat aquella foto mal escrit
i de més
o com ha estat la seva resposta?
Bé, nosaltres sempre tenim com a paràmetre
la llibertat total
i llavors com a comissaris
és un risc el que prenem, no?,
perquè en aquesta exposició
hem ofert o hem donat
la llibertat de concepte,
és a dir,
cada persona pot conceptualitzar
sota els nostres paràmetres
i enviant-se el que vulguin
i nosaltres aquí no hem fet
ni de censors ni de res,
hem rebut les coses tal qual
amb l'habilitat que té la Laura
especialment de combinar
aquestes diferents coses
i en quant a la llibertat
hem rebut coses molt diverses
i penso que són reflexa
tant de l'àmbit de l'art contemporani
que hi ha en aquests moments
com també de la societat.
La societat és una societat diversa,
canviant, amb molts matisos
i hem rebut resposta
amb tot això.
Després tampoc hem volgut
quedar-nos simplement
amb artistes o gent afín
al món de l'art, no?
Sí.
Ho hem obert a tots els àmbits,
des de la literatura,
a la fotografia,
l'arquitectura,
el disseny,
tot això.
Fins i tot
amb aquest afant
d'incorporar
l'arquitectura
i la literatura
i l'art i tot això,
amb la Laura vam dir
perdona,
creiem que coneixem
un guia turístic
de l'Alhambra de Granada.
Ostres!
Que vam pensar,
mira,
la mirada sobre el buit
que pot tindre aquesta persona
pot ser molt interessant.
I com a anècdota
el vam contactar amb ell
i està fantàstic.
Ens ha enviat un poem molt bo
i vam pensar
que també era interessant
incorporar aquesta sèrie de coses.
Que bé!
Aquest any també,
o en especial
amb aquesta exposició
estem hiperagraïts
perquè
volíem incorporar
Joan Margarit,
que és un poeta
que no cal que fem presentacions,
però per nosaltres
més que presentat està,
però fonamental
i necessari
en uns moments
com els actuals
i podem estar
hiperagraïts
que la Bidua
ens va seleccionar
a una sèrie de poemes.
va ser una col·laboració
entre nosaltres
i...
Clar, és que jo veia
Joan Margarit
en el cartell
i pensava
necessari.
Sí, sí, però pensava
com haurà estat
Joan Margarit present
en aquesta exposició.
Clar, la selecció,
bueno,
primer
la Mariona
va fer una selecció
i després
nosaltres
vam terminar
de seleccionar
dos poemes
que hem trugat
fantàstic
i...
i doncs
crec que està
molt bé.
tenim galeristes,
tenim gent
que es dedica
a la dança
o especialitzada
en la dança.
La Lalia Iguadé,
la Lalia Iguadé,
tenemos...
Es decir,
y además
el vacíos
se ha trabajado
de una manera,
¿no?
Ayer lo comentábamos,
¿no?
Es decir,
hay arquitectos,
por ejemplo,
que nos han hablado
de llenar
o de solidificar
los vacíos
interiores,
por ejemplo,
de una iglesia.
Entonces,
es decir,
solidificar el vacío
es algo así
como que realmente
la cabeza,
¿no?
Gente que en un momento
determinado
nos ha presentado,
unos diseñadores,
nos han presentado
una página
totalmente en blanco.
Es decir,
¿qué es la nada?
El otro día
alguien me preguntaba,
pero nadie ha hecho
el negro.
Es decir,
han presentado el blanco
pero nadie ha presentado
el negro, ¿no?
Yo creo que el que más
se acerca a ello
es un pintor de Corea
que nos ha puesto
toda una serie
y ves por los bordes
pinturas blanco,
rojo,
verde,
y que termina
siendo un azul oscuro
pero no llega
a ser negro,
¿no?
Hay gente
que no se ha medido
el espacio.
Hay en un momento
escritoras
como la Ada Castells
que han empezado
a escribir
una novela
y entonces
el vacío
que se siente
cuando empiezas
a escribir
una novela
y entonces
se ha hecho
como media página
y luego lo ha dejado
en vacío,
¿no?
Porque estás
intentando crear
y en ese momento
casi tienes un vacío
que no sabes
por dónde ir
a la novela,
¿no?
Sí, sí.
Entonces,
ha habido muchas maneras
o muchas miradas
para trabajar esto
y yo creo que eso es lo que
de alguna manera
yo creo que les está gustando
mucho al público.
Alguns van estar ahí
presents
el dia de la inauguració?
Alguns d'aquests artistes
van poder dir ser?
Clar,
a nivell internacional
difícil,
¿no?
Lògicament.
Home,
hem aconseguit
que això també ha estat
un...
diguem,
de la part,
com que és una exposició
molt low cost,
perquè recordem
que no és mons,
no és l'exposició
que nosaltres anem fent
trimestralment,
sinó que és
una exposició
a l'espera
entre aquests dos mons,
no?
Ah,
val.
Llavors tenim...
Ah,
mira,
clar,
o sigui,
això és interessant.
D'aquí ve el tema
i amb aquest paràmetre
de poc pressupost
i d'estètica low cost,
que amb això amb la obra
som molt apanyados,
perquè vam dir,
bé,
donde no podemos
tenim...
I tan apanyados,
no?
Exacte.
El buit,
el vacío de nada.
Exacte.
El vacío de la cartera,
el podem solucionar
de moltes maneres,
no?
Per això també
ha estat aquesta idea
d'enganxar
amb aquesta cola
de pintor
els afixes
a les parets
és una cosa
molt efímera,
és a dir,
quan s'acabi
el rascarem
i es tiraran
aquestes coses
perquè no podem
ni emmarcar
ni donar més valor
que el que hi ha
aquí,
a nivell conceptual.
Aquesta part
low cost
també ens ha permès
això,
no?
que apareixés gent
de Japó,
de Dinamarca,
de Corea,
d'Estats Units.
Tenim un fotògraf
de Hollywood,
perdó.
Uau!
És interessant
que tinguem
aquestes coses
i evidentment
no podíem,
haguéssim volgut,
no?
Pagar un bitllet
en business class
des de Hollywood
fins aquí
i de igualta.
Però no.
sí,
però al final
terminaron
viniendo
quatre,
és a dir,
quatre artistes
de aquí
de la zona
que jo crec que és
fonamental
i vinieron
com a mínima
perquè les hacía
gracia.
I hi,
bueno,
tenim molts
artistes franceses
i ens han pedido,
per exemple,
ayer ens pedia
uno,
por favor,
mandarme imàgenes,
perquè el concepto
de exposició
les llama
molt la atenció.
és un cartell
pegat en una pared
un al·lado del altre
i doncs,
mandant-nos
però amb gent
i tal,
no?
i,
per exemple,
ayer,
que estàvem,
estan fent un treball
els de la escola
Algueró
i,
i,
i,
ens havíem fet una visita
comentada
i ayer,
en un moment determinat,
van a fer-nos una especie
i queren fer un vídeo,
no?
sí.
i,
i ens han fet una especie
d'entrevista
i tal,
i,
i,
i aprovechem
també per fer fotos
i poder-se les mandar
a els artistes,
però,
i,
les fa il·lusió
en veure,
bueno,
com està montat,
no?
Clar,
sí que és veritat,
el tema que ha apuntat el Quim,
no?,
que a Mons va néixer
l'any 2022,
el 2022 vau fer
com tres cicles de,
bueno,
com tres exposicions diferents,
el 2023 en vau fer
tres més
i cadascuna anava
sobre una temàtica
i ara ja està,
però aquest temps
que,
què està passant?
que esteu pensant
en les properes,
que esteu donant-hi
una altra volta,
que voleu fer un descans?
Mira,
és un temps d'espera
administratiu,
és a dir,
que estem cercant
de quina manera
podem optimitzar
l'administració
d'aquestes edicions,
no?
I,
amb aquesta espera,
primera,
que som una miqueta
culo inquieto,
és a dir,
tant la Laura com jo
no podíem
estar quiets
en aquest sentit,
no?
Després,
aportem una trajectòria
de sis exposicions
que hem aconseguit,
primera,
una sèrie de relacions
amb l'àmbit cultural
i artístic,
sobretot de Barcelona,
però també d'aquí
a Sant Just,
que no volíem
tancar aquesta cosa
o deixar-ho
estar en vall
molt de temps,
no?
Aquesta exposició
per això
es deia
el buit
i per això
una miqueta
el concepte
que amb la Laura
hem tingut
és emplenar
aquest buit.
És un buit
conceptual
però també
és un buit
que no volem
que socialment
o culturalment
quedi aquest espai
buit,
no?
S'ha d'emplenar
i hem de seguir
amb aquestes idees
de...
de seguir,
diguem,
amb tot aquest procés
que hem anat generant,
no?
Pensem
que una pausa
molt llarga
no era positiva,
era una mica negativa,
no?
A més,
jo crec
que en aquest sentit
el Quim
ho ha demostrat,
ja sabeu,
que s'ocupa
totalment
de la gràfica
i de tot
de l'exposició
i evidentment
jo crec
que posar
parèntesis
mons,
aquesta idea
és molt bona
perquè d'alguna manera
estàs dic
que això
que està aquí
ara
és un parèntesis
però no és
ni un mons
ni un altre
sinó que és un espai
entre un mons
i un altre.
es raro
definirlo
perquè ens cuesta
entre un mons
i un altre parèntesis
que posem
vació i tal
però és un moment
jo també
que crec
que demuestra
un poc
gràficament
demuestra
la situació
en què estem
jo crec
que això
està molt bé
aconseguït
i bé
però
està claríssim
que nosaltres
seguim
pensant
i seguim
estant
treballant
a veure
com van a continuar
els seguintes mons
si no
no hi hauríem
posat
l'últim mons
hi hauríem
posat
un final
que ens considerem
en un moment
d'espera
clar
jo és el que us anava a dir
que això vol dir
que hi haurà una continuïtat
en mons
que passa que
encara potser
no està molt decidit
igual que
en altres
mostres
en mons
també hi haurà
activitats complementàries
al voltant
d'artistes
o de
les seves peces
o del que
és el buit
xerrades
o alguna
conferència
em sembla que
el 5 de març
va operar
un acte conjunt
amb que el llibre té
on vau convidar
Mònica
Agustova
que és escriptora
i traductora
del xeca
i el rus
al català
i va estar parlant
de Mileia
Gesenska
que és escriptora
i traductora
xeca
com va anar
i per què
la vau convidar
també
quina relació
té
nosaltres
sempre
hemos intentado
en esta muestra
el que
en un momento determinado
tenemos dos actos
el del 5 de marzo
y creo que es
el 9 de abril
si no estoy equivocada
y entonces
el tema era
que con que el llibre té
hablamos
por ejemplo
esta primera
la segunda
es una de las artistas
que ha participado
una escritora
de las que ha participado
sí
llavors
bé
sempre hem volgut
en mons
donar a conèixer
no simplement
obrint les portes
l'exposició
sinó en relació
tant amb el món educatiu
en aquest cas
per exemple
amb l'escola Algueró
i demà
ens hem de tenir
una visita
amb una escola
amb l'escola Garvit
aquí Sant Jús
no
Desplugas
o Desplugas
sí
no
pero
quiero decir
l'artista
perdona
Quim que te corte
entonces
esta artista
checoslovaca
que vino a hablar
sobre esta periodista
evidentemente
checoslovaca
que yo voy a definirlo
porque tenemos poco tiempo
pero
ella ha hecho un libro
y ha escrito
sobre esta periodista
pero que es la Milena
que es la Milena
que fue amante
durante una época
de Kafka
pero es una mujer
que ha tenido
una vida sumamente
intensa
de que en un momento
determinado
estuvo casada
dos veces
tanto con un arquitecto
como con un escritor
ella en un momento
determinado
también intentaba
escribir
hizo todas las traducciones
de la obra
de Kafka
al checo
y en un momento
determinado
ella también
participa un poco
del partido comunista
y al final
termina en un campo
de concentración
y muere
en un campo
de concentración
en la segunda guerra mundial
entonces
creíamos
que
su vida
también había sido
como
estaba como
en un poco
un vacío
porque
siempre es lo que comentábamos
además ayer con el Kim
seis meses
de tu vida
has sido amante
de Kafka
y parece que
solo existes
por esa razón
cuando su trayectoria
es muy amplia
entonces queríamos
llenar ese vacío
entonces explicar un poco
lo que era su vida
nos parecía
y nos lo propuso
Calgibreté
y consideramos
que era un buen momento
para poner a esta mujer
un poco
en alza
y que la gente
pudiera conocerla
también por su obra
y por su vida
y el día 9
us convidamos
Isabel Frank
que es una escritora LGTBI
el concepte es la literatura amagada
la literatura buida
la que no es veia
de aquí
té la relació
amb mons
ella es una escritora
lesbiana
es una escritora
bastant radical
i molt pionera
dintre de la literatura
LGTBI
tant a Catalunya
com a Espanya
i hem lograt
amb la Laura
fer-la venir
és a dir
que estarà molt bé
ens parlarà
d'això
d'aquesta literatura
que en molts moments
o estava amagada
o estava tapada
és a dir
que a vegades
es generava
tot un grapat de literatura
amb pseudònims
i ella va ser
de les primeres
a poder
trencar
aquesta idea
i el que comentaves
d'això
de les escoles
de donar-li
aquesta vessant
educativa
tant com
la visita
que has dit
de l'Institut
Algaró
d'aquí de Sant Jus
com de l'Escola Garbí
els alumnes
què és el que
el que venen
a aprendre
a estudiar
o a investigar
o
mira
això
ens resulta
de l'experiència
que tenim
amb mons
és fonamental
amb mons
amb aquestes exposicions
que hem anat fent
aquesta relació
que et comentava
en aquest cas
també
tot i que és una exposició
low cost
vam dir
vinga
també
llancem-se així
creiem
que a l'art contemporani
a vegades
hi ha una certa dificultat
per accedir-hi
i una bona manera
és
oi
si no
nos vienen
vamos a buscarlos
i és increïble
el resultat
què entenim d'això
perquè de la mateixa manera
que donem molta llibertat
als artistes
perquè ens facin ells
les seves pròpies creacions
donem molta llibertat
als estudiants
o als alumnes
perquè també opinin
del que estan veient
i llavors
el feedback que tenim
és molt interessant
i sobretot
per la visió que ells tenen
i sobretot
pel pensament crític
que nosaltres
els convidem a fer
llavors
tant nanos petits
com estudiants
com aquests
que vam tindre ahir
de l'escola professional
d'Algueró
el pensament crític
el que
ens comuniquen
és molt interessant
i sobretot
després d'aquestes experiències
ells són capaços
d'anar a veure
altres exposicions
d'art contemporani
en altres llocs
perquè trenquem
d'alguna manera
aquesta idea
o aquesta barrera
d'incomprensió
que a vegades tenen
i una de les coses
interesantes
és que hi ha vegades
que generes coses
per exemple
en aquestes sis exposicions
han pasado
totes les escueles
de aquí municipales
és a dir
totes les escueles
de Sant Llurs
han pasado
des de Madre de Sacamento
però totes les tres municipales
Monserrat
i Monserrat
han pasado
han pasado
en el institut
varias veces
és a dir
que de alguna manera
tots els alumnes
i hi ha vegades
que això ha generat
que hagan treball
sobre la exposició
com és el cas
i Algueró
també hi havia participat
també hi havia generat
els posters
de els comerços
és a dir
que estuvo també
molt bé
i en aquest cas
ells han querido
fer una publicitat
sobre aquesta exposició
i doncs
com es enfrentarien
si tenen que fer un vídeo
després
per exemple
en lloc de l'escola Garbí
el que va a passar
és un curso de primària
crec que és de primero
de primària
de l'escola Garbí
que també
és a dir
Abrimos
també ha venit
Escuelas de Barcelona
també ens ha venit
Bellas Artes
és a dir
que esta
com dice Quim
esta basant
educativa
per nosaltres
és totalment important
sí
home
també és un fet
no
que per exemple
en lloc d'alumnes
que volen dedicar-se a l'art
no
o fer belles arts
o
que potser anar
a museus
o exposicions
que són
bueno
com
a vegades
que bueno
que potser tenen molt renom
o que fa com una mica més d'impressió
o més de
en canvi
començar també
per
exposicions
més a nivell
potser més local
com podria ser
mons
encara que tingui
realment
obres d'art
d'art
d'artistes
de tot el món
però bueno
el fet de ser una cosa
més local
també
és una cosa
que potser
la gent interessada
en aquest àmbit
l'acosta més
a l'art contemporani
i és com
ah bueno
doncs
no em genera
tanta por
o tan respecte
o veig que entenc
més coses
de les que podria
de les que podria avançar
sí
també
bueno
yo creo que tiene mucho éxito
también nuestras visitas comentadas
yo creo que a la gente
les gusta mucho
el hecho de que
les expliques
tienes algo más
que saber a veces
de los artistas
y entonces
bueno
les das caminos
home sí
amb l'art contemporani
jo crec que va bé
també
perquè a vegades
dius
ostres i això
l'artista aquí
què em vol dir
o què
què significa això
nosotros
normalmente
y en esta
pasa también
intentamos
que el día de la inauguración
se explique poco
porque nosotros
también creemos
que el arte contemporáneo
es dejar
que la persona vea
y qué es lo que
de alguna manera
capta
y qué sentimientos
tiene
y qué emociones
le provoca
entonces
si tú ya
marcas muy claro
el artista
por dónde ha querido ir
yo creo que además
tenemos
nos parece
que por ejemplo
viendo pintura clásica
pero tampoco
si no sabemos
los códigos
hay cantidad de cosas
que se nos pasan
por alto
pues en el arte
contemporáneo
no te cuento
que ya
esos códigos
son como mucho
más difíciles
pero está bien
sabes
que te provoque
un poco
por el color
lo que sea
la simetría
lo que sea
el gesto
que te provoque
algo
y ese algo
creemos que es más
interesante
para luego
después definirlo
porque si no
siempre vas a estar
a despensas
de que alguien
el que alguien
te explique
siempre es interesante
sea donde sea
eso es evidente
pero también
hay que dejar
un poco
que las emociones
salgan
por sí solas
y no las
pautemos tanto
sí sí sí
fareu alguna
altra visita
comentada
sí
la propera
el 12
el 12
el 12
d'abril
12 d'abril
vale
molt bé
recordem a l'audiència
que l'exposició
està fins al dia
27 d'abril
és a dir
just passat Sant Jordi
exacte
per tant
encara queden
uns quants dies
algunes setmanes
per poder-hi passar
no sé si ens deixem
alguna cosa
de comentar
alguna cosa
que vulgueu
recalcar
per comunicar
al públic
que hi vulgui anar
o
primera
que és
de veritat
és una expo
que s'ha de descobrir
s'ha de gaudir
i la tenim aquí a prop
tenim artistes internacionals
i cap mena de problema
mira
la propera
visita comentada
és dijous
4 d'abril
vale
de tota manera
dins de
la web
de l'ajuntament
apareix
avui m'han dit
que em confirmaven
que apareixia
la visita guiada
i és a les 6 i mitja
a les 6 i mitja
molt bé
llavors
com bé he explicat
la Laura
no és una visita
comentada
a l'uso
sinó que
la fem molt dinàmica
i de veritat
són molt amenes
no?
on interactuem
bastant
amb les opinions
de tots els que
venen a veure l'exposició
no?
molt bé
doncs res més
ens quedem
a l'espera
de saber més notícies
de mons
de moment
n'esperarem
amb aquest buit
que ens heu deixat aquí
a la sala Mercart
i doncs bé
lo bueno
se hace esperar
tu
bueno
agradeceros
también
que bueno
que vengamos
y que podamos contar
aquí
y también
que bueno
te puedes imaginar
agradecemos muchísimo
a todos los artistas
que han participado
en esta muestra
clar que sí
molt bé
doncs Laura i Quim
que acabeu de passar
molt bon dia
i ens tornem a trobar
la propera
moltes gràcies
moltes gràcies
que vagi bé
adeu
l'essència de Sant Jús
la tens a la Rambla
a Ràdio d'Esbert
que vagi a
ràdio d'Esbert
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Pep Quintana!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara mateix són les 11.41
passarem a fer l'espai d'actualitat
econòmica, truquem a en Rafel
i el saludem, hola, molt bon dia
Hola, molt bon dia, Nòria
Què tal, com va tot?
Doncs molt bé
Sí? A més avui fa un dia maco
doncs anem a aprofitar-lo
Molt bé tot
Parlem una mica d'economia
que dius que va com va
home, va
va tirant, no?
Sí, gràcies
cada vegada ens ensemblem a Itàlia
l'economia va per un producte
la política va per un altre
Què vols dir? Ah, ostres
Que gràcies, que l'economia funciona
la política va com va
Però avui volia
no perquè és una cosa que s'està adonant
del tema del rebut de la llum
Del rebut de la llum
Què és el que ens afecta més directament a la botxaca?
A tothom
Sí
Bé, a tothom els particulars
que ara ens hem trobat
que ja ens aplicaran aquest mes
Sí
Dic que tornen a pujar
perquè ens pujan
l'IVA
Oh, sí
L'havien reduït al 10%
i ara dir
escolta, com ara està
el preu mix en 42
tornem a pujar-lo
i ho posem al 21%
Això significa que ens pujarem
el rebut de la llum
un 11%
ens pujaran
I quan notarem això?
Després es dona la part
el notarem el mes que ve
El mes que ve ja
Sí, sí, sí
perquè això és
el rebut de la llum
s'ha convertit en mensual
ja no és allò que dèiem
la llum ve cada dos mes
l'any
No, no, ja
Cada tres mes
ara la llum és mensual
però
un va llegint
i dius
Ostres
em pujaran per aquí
però si resulta que
que la llum
com estan funcionant
les centrals
solars
i les eòliques
i el cost del quilowat
està sortint a zero
com és que jo
acabaré pagant més?
Clar
Doncs bueno
senzillament perquè
gairebé el 80%
tenim la tarifa regulada
La tarifa regulada
és una tarifa que ens apliquen
fixa teòricament
pel consum que acabaràs tenint
durant tot l'any
teòricament
ja estàs pagant
i encara que
el surti
el quilowat a zero
però no vol dir
que el quilowat
surti a zero
Hi ha companyies
que surten guanyant
que són les
les eòliques
i les solars
perquè no
no tenen cas d'espesa
no han de fer servir gas
ni
han de fer servir carbon
no han de fer servir
la nuclear
no
si fa ben
genero de necessitat
i si fa sol
doncs és l'electricitat
només és la inversió
i t'acabes
mirant més
i dius
que es pot agui
si tot això
està sortint
a zero
perquè es paga
no es paga
per la
la quantitat
de atributs
que estan
dintre
del que és
el rebut de la llum
o sigui
el rebut de la llum
que nosaltres pensem
què és el que paguem?
doncs mira
paguem un cànon
només pel tema
només per la
producció
quan es produeix
ja es paga un cànon
un cànon
vol dir un impost
és a dir
la companyia
quan genera l'electricitat
ha de pagar un impost
directament a l'Estat
repercutint-lo
amb el cos
que és el que representa
el rebut
i què més?
també teniu
que pagar un cànon
perquè la llum
s'ha de transportar
d'un lloc a l'altre
ah, vale, brinca
doncs això
on està?
no, no
això està
dintre del preu
del quilowatt-hora
del quilowatt-hora
no és que
no és que
te'l posi a banda
no, no
està incuit
dintre del preu
clar
el preu mai
és 0, 0, 0
és 0
amb unes hores al dia
amb unes altres hores
no
encara que siguin
la meitat del dia
estiguin a 0
i l'altra mixtat
estiguin a 1
doncs el cànon
anirà sobre l'1
anirà sumant
sobre aquella xifra
després
jo escolt
què més pago
ah, no
espera que està pagant
lloguer del comptador
perquè el comptador
no és teu
llotant
un comptador
que no és teu
i està a pagar-lo
i he de cobrar-lo
això
i què més he de pagar
no, també està a pagar
l'IVA
i jo
bueno
escolt
la pregunta és al revés
i què és el que no pago
clar
és a dir que
s'està pagant
per fer
per convertir
per transportar
i per regular-la
dins de casa teva
tot això
és que està dintre
la meitat
estan dintre
del preu ja
del kilowatt
i la meitat
són les que tu estàs veient
què representa?
que encara que tu tinguis
un consum
a casa
zero
pagaràs
pagaràs
pagaré
no?
perquè
si jo no he tingut
si jo no he tingut consum
no tindria per què pagar
o tindria que pagar
només
un lloguer
d'un comptador
per què pago
el de més?
estàs pagant
el de més
precisament
arrel de tot això
que jo
de comentar
que
encara que no
consumessis
pagues
pels cànons
que n'hi ha
escoltar
tu l'has consumit
però jo he tingut
que produir-la
tu l'has consumit
però jo l'he tingut
que transportar
a mi no és igual
que tu
la connectis
com no la connectis
quan la connectis
doncs
quan jo he de pagar-te
la tota
de sobte
com estàs consumint
en funció
del comptador
que tu tens contractat
que aquesta és
això és el que
la gent no se li dona
que potser
tenen un comptador
de 6.000 o 7.000
quan resulta
que no estan consumint
però estan pagant
el comptador
és el que t'està dient
el que tu pagaràs
de mínim
ja
això és el que
jo li diria
conselleria a molta gent
que els mirés
fota
quin comptador
què és el que jo
estic consumint
i quin comptador
tinc
oh és que jo tinc
una rentadora
tinc una secadora
no has de sumar
tota la
no has de sumar
tot
perquè tu a la vegada
no posaràs
en marxa
la rentadora
la secadora
el fort
tu no el posaràs
tot en marxa
no clar
tota la vegada
no impossible
però és que
llavors
quan te'l miren
no és que
com el tens
tot això
necessitaràs
tant
no
escuta
si jo no
no lo consumiré
de cop
no consumiré de cop
ja faré una cosa
i estaré fent
estaré fent
d'una altra
no es mira
i aleshores
els comptadors
moltes vegades
estan
sobredimensionats
però aquesta
sobredimensió
és la que tu
pagues
de fixa
aquesta és la llum
que encara que no
consumis
la pagaràs
perquè jo te la tinc
jo com a companyia
tinc posada
la llum
a la porta
de casa teva
on està el quadre elèctric
aquí tens la llum
una altra cosa
és que tu
encenguis
una bombeta
o no
això ja seria
el consum
però el transport
i tot això
jo te la tinc
posada
a casa teva
si escolta
jo no vull
aleshores
donar de baixa
pots donar de baixa
total
o te pots donar
de baixa temporal
jo no faré servir
aquesta vivenda
durant 4 mesos
tu pots anar a la companyia
i dir
escolta
durant 4 mesos
jo no seré
i vull que me la deixis
de baixa temporal
pagaràs un mínim
pagaràs el comptador
i una sèrie de coses
però no pagaràs consum
perquè no
però no tindrà llum
no tindrà
això
te'l deixen fer
les companyies
i que n'hi ha moltes coses
que estan lligades
al rebut de la llum
però
el desconeixement
ens porta
a estar pagant
sense
sense adonança
perquè és aquesta despesa
que no te la dones
bueno
és que
ara
clar
pagut
és que abans pagava
70
i ara pago
40
abans el pagava
cada dos mesos
i ara el pagava cada mes
val?
amb el rebut
això dels mesos
o sigui
del rebut
si és un mes
cada dos mesos
o això
com s'estableix?
no
perquè
la regulació
a nivell
ministerial
perquè
les companyies
els diuen
al govern
escolta
no podem
finançar
la llum
en 60 dies
per què?
perquè jo he de pagar-li
a la productora
a la central elèctrica
jo li tinc que pagar
per poder-la fer servir
i tinc que pagar-li
a la que porta
pels cap
l'atenció
també li tinc que pagar
llavors
jo tinc que repercutir-lo
i l'estat
diu
doncs vinga
doncs repercutir-lo
enllà de
cada dos mesos
cada mes
i aleshores
també
tenint en compte
que l'estat
surt beneficiat
perquè en lloc de cobrar
els impostos
bimensuals
es passa a cobrar
mensualment
perquè la companyia elèctrica
ha de liquidar els impostos
mensualment
a la qual l'estat
ja té
un ingrés
mensual
això
en feita
tu
et representa
que dius
ui
pago menys
no pagues menys
pagues més
perquè els impostos
els cànons
han anat pujant
encara estem pagant
un cànon
jo no me'n recordo
si va ser
el 2002
el 2004
no me'n recordo
dient l'any
que
durant uns anys
el govern de Tor
no va deixar pujar
el preu de la llum
i les companyies
van dir
perfecte
però
quin paga el diferencial
i van dir
no
el estat
i això
es va generar
una deute
de
si malament
no em recordo
de 20.000
o 30.000 milions
doncs
al cap dels 4
o 5 anys
es va tindre
que pagar
com es paga
amb el rebut
de la llum
aquest és un dels cànons
de compensació
electrònica
de compensació
de no sé què
no sé quant
el cànon
aquestes són les coses
que no veiem
perquè això ja està dintre
del preu
del quilowatt
aquell
que estàs pagant
en funció
del comptador
que tu tens demanat
tinc demanat
un comptador
de 4.000
de 4,2
no es diu
4.000
4,2
de 5
de 6
això ja estàs
dintre
d'aquell preu
és el que estàs pagant
l'IVA
el comptador
això és el que passa
però que els altres cànons
els tens aquí dintre
l'Unió Europea ha dit ja
que el 2040
s'hauran de canviar
totes les calderes
em sembla
o sigui
què faran servir
no ho sé
pregunto
no
suposo que
què faran servir
per
generar
la pregunta és
l'energia elèctrica
em sembla
que no
que vingui sola
no
que no es produeixi
però algú l'ha de produir
no
algú l'ha de fàbricar
sí
no
no
és que
és una cosa
que com no es veu
tu li dones l'interruptor
i tens llum
poses en marxa
el rentador
i tu funciona
però no
Rafa
la
la
situació
ara de sequera
i les restriccions
que estan havent
tio
que poden haver
en uns mesos
no
en un futur
si no
acabar plovent
a l'economia
com li pot afectar
li pot afectar
directament
o
i d'una sequera
a la producció elèctrica
no n'hi afecta en res
perquè al contrari
tindran més hores de sol
amb la qual
produiràs més
energia
en plaques solars
i el vent
quan n'hi ha sequera
n'hi ha vent
igualment
a nivell
a nivell generació elèctrica
a nivell d'això
no li afecta
una sequera
no li afecta
el tema elèctric
que ens afectaria
ens afectaria
l'aigua
que ja tenim
problemes
afectaria
els conreus
el camp
afectaria
a tot tipus
de menjar
els animals
els pollastres
per criar
un pollastre
en una granja
fa servir aigua
sí, sí, clar
tot el bestiar
tota la
ramaderia
sí
exacte
tot
tot
i fins i tot
et dius
escolta
què passa
i la pesca
si això està passant
nosaltres que pugem
molt
les filles
a la costa brava
ja n'hi ha
ja n'hi ha
peixos
que ja no s'estan agafant
perquè
per l'augment
de la temperatura
de la Mediterrània
ja s'estan
anant cap
més amunt
s'estan anant
cap a la zona
de França
i els pescadors
espanyols
ja no els agafen
o estan agafant
a la costa brava
el que fa
5 anys
o 7 anys
s'estava agafant
a Castelló
ja
la campanya
vermella
de Palamó
és tan famosa
que gairebé no queda
oh
quina llàstima
ja
on està
sí
però has d'anar
has d'anar
t'has d'anar més amunt
Rafa?
perquè ha pujat
ha pujat la temperatura
ha pujat la temperatura
del mar
i com
aquests animals
necessiten una temperatura
o viuen amb una temperatura
i es desenvolupen
amb una temperatura
i això
i amb l'aigua
bueno
ja els indicadors
diuen que potser
que d'aquí un any
o dos anys
l'àrea metropolitana
de Barcelona
l'aigua
no serà potable
per veure
jo inclús
havia llegit
aquest mateix estiu
ja
que de l'àrea
sí
que de l'àrea metropolitana
l'aigua
de l'aixeta
ja no fos potable
o sigui
oh Juan
no no serà potable
amb cuinada
no perquè la que agafen
l'agafen del Llobregat
i del Ter
i del Besòs
i si els basals
que subministran l'aigua
a l'àrea metropolitana
no hi arriba aigua
doncs
no tenen aigua suficient
ja
i com l'aigua
no està interconnectada
perquè falten
20 quilòmetres o 30
per connectar
l'aigua
amb el Llobregat
és un tram
que va des de
des de Cunit
més o menys
fins a l'alçada de Tarragona
tot el que més
està fet
però falta aquell
però això ja fa
20 anys o menys
que es va aturar
i no l'entornar
Catalunya es dona
la paradoxa
que té
tres cuenques
Catalunya
té tres cuenques
d'aigua
hidràulica
una és la zona
aquesta del Barça
on és
i tot això
tot aquesta
després hi ha
la part de Tarragona
i la part de Lleida
doncs de les tres
cuenques
en total
aigua ambassada
n'hi ha
el 40%
encara que
s'estigui
que tenim aigua ambassada
pel 10 o pel 15%
no
Catalunya
Catalunya
això es pot dir
que hi ha
una web
que és
envases.net
que depèn del Ministeri
que diu
l'aigua ambassada
per comunitat
quin és el problema
doncs que
on està el 60%
de la població
no hi ha aigua
no hi ha consum
però no hi ha aigua
i en el 40%
doncs la zona de Lleida
té ambassada
el 40%
i la zona de Tarragona
té ambassada
el 70%
però com no estan
interconnectades
aquestes tres cuenques
no estan interconnectades
perquè això significa
fer moltes inversions
però no estan fetes
aquestes inversions
a nivell
econòmic
i a nivell
polític
intern
de Catalunya
això depèn
de la Generalitat
amb no estar
interconnectades
doncs tenim
en una zona
de Catalunya
que estem
al 60%
dels consumidors
ens falta
l'aigua
i a l'altra
que tenen
menys
població
tenen més aigua
no
el que passa
és que
per Tarragona
te passa l'Ebre
te passa l'Ebre
i l'Ebre
bueno
l'Ebre
te porta
molt de cabal
encara que estigui
a l'embassament
aquell de N50
que és un lago interior
d'Espanya
i que està
atropeada
està
han d'anar
obrint
per anar
però
no s'ha
interconnectat
el Tarragonès
no s'ha
connectat
amb el Barcelona
estic dient
que falten
20 o 30 km
tot això
això no és ara
jo t'estic
anonant
de fa
30 anys
o que sigui
que va haver-hi
una sequera
molt forta
que aleshores
anàvem a portar
l'aigua del Ròdano
que va arribar
un vaixell del Ròdano
amb aigua
i va començar a ploure
vam tenir aleshores
que va començar a ploure
i vam pujar
el nivell d'embassaments
doncs ara
ara no porten
l'aigua del Ròdano
sinó que el porten
de Castelló
de València
i ja està
però clar
el problema
Rafa?
el riu
la feràtica
i la que produeix
a través de les energías
de les centrales
que estan
de les examinadores
però clar
ha de ser
ha de portar
aigua
de totes
les tres classes
perquè si no
no és potable
no pots veure-la
no, no, clar
però aquest és un problema
que
és un problema polític
no és un problema econòmic
és un problema polític
ja
passa que no
és de fàcil solució
però
és una solució
que s'han de posar d'acord tots
i tirar-la endavant
no ni una altra
però amb això
no
amb això
això
això poca cosa
a nivell de ràdio
ni que podíem dir
escolta
no es pot fer més
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
dades
clar
rafa
ho hem de deixar en aquest punt
perquè d'aquí un minut passem al butlletí de Catalunya Ràdio a veure si el podem connectar i res
molt bé
t'esperem a la propera
doncs escolta
ja en profito
en profito
per desitjar-vos a tothom
bona setmana santa
que el disfruteu
gràcies
gràcies
i a tots els teus ràdio llens
molt bé
doncs així farem
Rafa
que vagi bé
vinga
adeu
adeu
adeu Núria
molt bon dia
adeu
igualment
adeu
a la Rambla
res s'atura
vine
queda't
i escolta'ns
com cada hivern
vacunar-se és vital per prevenir complicacions
bronquiolitis
immunització pels nadons nascuts entre l'abril del 2023
i el març del 2024
grip i Covid
vacuna de la grip per tots els infants entre els 6 mesos i els 5 anys
i la de la grip i la Covid per reforçar la immunitat dels majors de 60 anys
persones amb alguna malaltia crònica
dones embarassades
i professionals de la salut
la millor defensa és un bon atac
vacuna't
demana hora al teu cap o punt de vacunació
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
s'est Stefan
gener
exon
pelu
situ
em
pesim
ма
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit