Però abans també vull preguntar-li per la regulació de lloguer esta temporada. Recentment ha entrat en vigor aquesta regulació. Han detectat si fins ara els pisos que s'anunciaven així i ara ho fan com a lloguer estable. Ha canviat alguna situació o de moment no perceben cap canvi?
Bé, la veritat és que l'1 de gener, mirant, o el 2, mirant els anuncis, efectivament es veia que no hi havia un canvi radical i, en fi, jo mateixa vaig enviar una carta, m'havia reunit.
amb representants dels diferents portals a Catalunya unes setmanes abans per traslladar la voluntat del govern i allò que s'estava concretant al Parlament. I jo mateix a principis d'any vaig enviar una carta a tots els actors recordant la llei aprovada pel Parlament, que ja s'havia publicat al DOC i que, per tant, era d'obligat compliment, per suposat, com qualsevol llei, i que el govern actuaria en conseqüència. Neuri Tor d'Intervenció, Mulsara Nebrera.
Sí, consellera, ja ha dit i crec que s'ha de reconèixer aquesta idea que ens dona que és multilateral la manera d'enfrontar un problema tan greu com és la manca d'habitatge en general, perquè hi ha gent que podria pagar i tampoc en té, i sobretot per la gent que té menys recursos.
Jo li volia plantejar la possibilitat que aquesta situació que viu Catalunya no estigui en altres coses motivada pel fet que no sabem per què, i és el que li preguntaria, per què concentrem la major part, proporcionalment, la major part de l'ocupació que hi ha a tot Espanya. És a dir, es diu que aquí a Catalunya es concentra i, de fet, en els portals immobiliaris ja comença a ser una realitat que surten a la venda
habitatges que estan molt millor de preu, que la gent no es pot comprar, i ja en conec a 3 o 4 persones que m'han dit, jo l'única cosa que puc comprar és un habitatge ocupat, a veure si amb el temps puc fer fora aquella persona i me'l puc quedar. Clar, hi ha alguna relació o s'entén
o s'accepta, millor dit, que hi ha alguna relació entre que la seguretat jurídica que la gent té a Catalunya, abans parlava de la seguretat jurídica, que la seguretat jurídica que la gent té a Catalunya sent propietari de posar un habitatge, sobretot en lloguer, sigui més important que quan es cobra, perquè moltes vegades es posa l'èmfasi en que sigui més baix, però si és més baix i de tota manera no es cobra, el problema continua.
És a dir, que tots aquests habitatges que estiguin buits, la gent que no es pot posar a disposició, la gent que fins i tot se'ls ven perquè entén que no els hi surt a compte llogar, no té a veure amb aquest problema i des d'aquest punt de vista per què hi ha aquesta especial posició en el rànquing de les ocupacions en el conjunt del territori espanyol.
Sí, és cert que Catalunya, per l'estructura immobiliària i per els efectes especials que va tenir la crisi immobiliària a Catalunya, és veritat que ens han quedat estructures inacabades, ens han quedat, efectivament, grans promocions o grans bosses d'habitatge en mans de grans tenidors que, efectivament, no han tingut una cura...
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Molt bon dia a tothom, són les 10 i 8 minuts i comencem una nova edició de la Rambla. Avui és dilluns, diuen que és el dilluns mestris de l'any. Jo la veritat és que no m'ho acabo de creure, però és allò que anomenen com el Blue Monday. Després de les festes de Nadal, després d'haver-nos saltat ja pels aires els propòsits de cap d'any...
després d'una situació segurament econòmica, havent gastat més del compte el mes de gener. I a més a més avui a Pegín, que tenim un dia rufol, un dia amb pluja, un dia amb fred, doncs l'estadística diu que avui és el dia més trist de l'any. A més a més és dilluns, que els dilluns sempre costen. Ara mateix a Sant Just tenim 10 graus de temperatura, avui és 19 de gener i comencem la Rambla.
Estarem amb vosaltres des d'ara mateix i fins la una del migdia. El Dani anirà a aparèixer al llarg del programa, però avui el tenim allò traient-se el queixal del seny. Això vol dir que a partir de demà tindrem una persona amb molt de seny aquí a la ràdio. Primer de tot repassarem l'actualitat del dia amb la Mariona Salas i Vilanova.
Farem un cop d'ull a les portades dels diaris. La notícia del dia, malauradament, és aquest accident gravíssim que s'ha produït a Còrdoba en el xoc entre dos trens d'alta velocitat. Un Irio surt de la via i l'embesteix un altre tren de Renfe que venia a tota velocitat en direcció contrària. El nombre de morts...
Va augmentant, hi ha crítics, bé, de tot plegat en parlarem d'aquí una estoneta. També repassarem el temps en una jornada, en una setmana complicada. Tenim una llevantada que s'està apropant, llevantada, atenció, de primera categoria. De fet, els pantans de les conques internes s'estan buidant de forma preventiva i és que es preveu que a partir del migdia ja aquí a casa nostra, abans a Girona, les pluja siguin intenses i persistents.
També avui repassarem les estrenes teatrals de l'any 2026. Tindrem l'Elisa Linares, que ens acompanyarà a la tercera hora del programa amb l'Espai d'Emocions. Avui parlarem de com transmetre les emocions als petits de la casa, com vinculcar-los aquestes emocions que els vagin preparant
per al dia de demà. I és que tot nen, si tot va bé, algun dia acabarà sent un adult. I també parlarem d'esports. Avui farem un especial, com és habitual els dilluns, parlarem d'esports a l'última hora del programa i repassarem una mica de l'actualitat de l'esport semanal. Així doncs, són les 10 i 11 minuts. Us saluda l'Enric, que avui serà l'encarregat de conduir aquest programa i en el control tècnic el Sergio Paredes. Sergio, bon dia i bona hora. Comencem.
Solo era cuestión de escuchar y no lo hiciste. Luego puse una canción alegre y triste.
Bona nit.
a saber si ayer me hundiste solo era cuestión de escuchar y no lo hiciste luego puse una canción alegre y triste cuando te fuiste
Junto al cordón umbilical Nos cortaron la sensibilidad Y me digo a mí mismo ojalá Que algún día esto pueda cambiar y decirte Gracias por estar justo ahí, ayer lo viste Solo era cuestión de escuchar que ayer lo hiciste
Vas a saber, a saber
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Ràdio 2B FM 98.1
Un quart, tocat d'onze del matí a aquesta hora, saludem la Mariona Salas Vilanova, la nostra cap d'informatius. Mariona, bon dia, bona hora i bona setmana. Bon dia, Enric. Com portes tu aquest Blue Monday? Fatal. Fatal? Fatal, no sé. Em pensava que em diries, tot això són tonteries. No, no, no, és que fins aquest any t'hagués dit que eren tonteries, que, bueno, a veure, en veritat té sentit, eh?, una mica el Blue Monday, perquè al final és... Però és avui, exactament, no? És avui, és avui. Però jo també penso que si t'ho hagués preguntat el dilluns que ve, estaries igual.
Sí, per això. I a més a més, no ajuda el dia. No, gens. La pluja no acompanya, som un país mediterrani, que vivim del sol, que ens agrada estar al carrer, i clar, dies com aquest, doncs costa més. El Blue Monday és un dia en concret, però realment és el que dius, podria ser bastants dies de finals de gener. Que, en veritat, té sentit que és aquest Blue Monday, perquè s'han acabat les vacances, i ja te n'has adonat que s'han acabat perquè ja han passat bastants dies...
I també són diversos factors, no? Diuen que els propòsits de cap d'any que t'has fet de faré això o faré allò, ja te'ls ha saltat tots. Ja comences a veure que no, eh? Ja no en queda cap. També des del punt de vista d'allò que en castellà li van la cuesta d'enero, no sé com ho diríem en català. És a dir, que la gent arriba a final de mes, que has tirat més el braç que la màniga, i per tant arriba a final de mes amb certes dificultats, i tot plegat et converteix en un dia...
Sí, no sé, jo és el que et deia, si m'ho haguessis preguntat l'any passat t'hagués dit que no, que és un dia qualsevol. Però aquest any, no sé, m'està costant més de lo normal. Bé, doncs nosaltres amb la responsabilitat que tenim aquí a Ràdio d'Esvern hem d'intentar que el dia sigui el més agradable possible per tothom. Sí, encara que sigui un dia molt gris. Sí, sí, sí, però hem de parlar de l'actualitat. No sé si les notícies són grises.
No, les notícies no són grises. Parlem sobretot de cultura, com sempre aquí a Sant Jus, que tenim molta programació cultural. Comencem parlant en concret de l'agrupació fotogràfica de Sant Jus, que impulsa des de fa dues temporades una programació d'exposicions mensuals amb l'objectiu de potenciar el creixement artístic i tècnic de les persones associades. L'entitat anima els seus membres a presentar projectes propis com a eina de consolidació del seu recorregut fotogràfic i també de connexió amb el públic a través de la imatge.
Les mostres han presentat temàtiques molt diverses, des dels deserts de Namíbia fins als flamencs de la Camarga, passant per la fauna africana, el Nepal, festes tradicionals d'Extremadura o la danxa femenina. La Camarga no era un restaurant? No tinc ni idea. Aquell restaurant on el Pujol es va trobar amb l'Elicia Sánchez Camacho i van posar un florero al mig i van gravar-lo... La Camarga, eh? Es deia La Camarga, sí. Doncs mira... Sí, sí. No és el que estem parlant. No...
No, no, no. És que jo tinc uns referents més antics que tu, que tu li fies a Sánchez Camacho i et queda molt lluny. No, sí, sí, l'ubico, l'ubico, però sí que és veritat que la recordo de quan era bastant més petita i no m'entenava gaire del que passava políticament. Digues, digues, perdona, que t'he tallat.
Doncs bé, seguim parlant d'això de l'agrupació fotogràfica de Sant Jús, que ofereix suport tècnic complet, amb impressió professional, marcs i acompanyament en el muntatge. I bé, la primera exposició de cada autor es fa a la vagoneta, que és la seu de l'agrupació, i posteriorment s'exposa a equipaments com el Centre Joan Maragall i les Escoles de Sant Jús, així com a Espais de Sant Feliu de Llobregat i de Castelldefels. I paral·lelament també organitzen exposicions a diferents llocs de Sant Jús, com el Centre Cévic Soledat Sants i Can Ginestar,
amb obres al concurs internacional de fotografia, que ja arriba a la seva 17a edició, i el juny fotogràfic, que també el celebren cada any.
Realment un luxe tenir una associació fotogràfica del nivell que tenim. Sí, sí, i això és que estan superactius. Els veiem també presents a Sant Jus del carrer, tots els actes que es fan més com de poble, a la festa amb això també participen, les exposicions que fan aquí al passadís dels Jardins de Can Ginestar. Molt xula, l'última que vam fer també amb fàbregues dels concerts, molt xula. Exacte.
Sí, sí, i això se'ls veu molt presents, amb fotografies molt xules, i al final també és una manera de dinamitzar el poble.
Bé, més actualitat del dia, sempre a aquesta hora fem un repàs de les tres notícies destacades per obrir la jornada. Anem per la segona. Seguim amb cultura, ara passem al casal de joves de Sant Jus, que organitza una nova proposta musical adreçada al públic jove amb el divendres de música, que en concret, el que se celebrarà el 30 de gener, es diu Fagel Fest, que se celebrarà a la sala Utopia a partir de dos quarts de sis de la tarda. Per què Fagel Fest? Què vol dir?
Doncs la veritat és que no acabo d'entendre... Mira que li he donat dues voltes. Crec que són cicles FATGEL, però bé, es tracta d'un concert organitzat per una banda sorgida dels books d'assaig del Casal de Joves. Jo entenc que és el nom del grup, FATGEL. Pot ser, pot ser. Tot i que li han posat això, FATGEL FEST, aquest mini-fest que es farà, que al final és un concert...
que com he dit, a partir de dos quarts de sis de la tarda, que ha convidat dues bandes amigues per oferir una tarda de música en directe pensada especialment per la joventut del municipi. És un esdeveniment gratuït i que forma part de la programació cultural del Casal de Joves amb l'objectiu de fomentar la participació juvenil i donar visibilitat al talent musical local i en concret de les bandes que assagen al mateix Casal de Joves.
Doncs Totge el Fest, ens ho anotem. Bé, jo ja no em tocaria, tu encara. Home, però hi pot anar tothom. Tu encara. És el Casal de Joves que està encarat sobretot a un públic jove, però les activitats que fan en cap de setmana el Casal de Joves són obertes a tothom. I un últim apunt de notícies d'àmbit local abans de repassar les portades dels diaris.
Ara passem a Societat, i parlarem de la gent gran de Sant Just, que organitza una nova sortida cultural i gastronòmica amb motiu de la seva calçotada que fan cada any. Ara comencen les calçotades, és a dir, període de calçotades, qualsevol entitat, ja sigui jove, de mitjana edat o gent gran, tenen la seva pròpia calçotada, inclús partits polítics.
Home, és una manera de dinamitzar totes les entitats. És una manera de trobar-se molt xula, més enllà que t'agradin més o menys els calçots, que a mi, per cert, m'entusiasmen. A mi també. Però és una manera de trobar-se molt xula. I el fet que es mengi dret permet moure't, ara parles-les amb un, parles amb l'altre, i per tant és una bona opció. I aquesta és la primera.
Exacte, tenim la calçotada de la gent gran que té lloc el 29 de gener i és una jornada que inclourà una visita guiada al monestir de Sant Ascreus i posteriorment un dinar de calçotada al mateix municipi. La sortida serà a les 8 del matí des del Parador i requereix inscripció prèvia, que trobareu l'enllaç a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I bé, doncs el pagament s'haurà de fer al mil·lenari a partir de les 10 del matí fins a exaurir places.
És una activitat organitzada per l'Associació de Gent Gran de Sant Lluís i compta amb la col·laboració de Viatges Santa Mar, que són els encarregats de la logística del desplaçament. I això és tot. Doncs, Mariona, no marxis massa lluny perquè de seguida farem un cop d'ull a les portades dels diaris. Avui, malauradament, hem de parlar d'aquest accident que s'ha produït a Còrdoba amb un nombre de morts de moment ja provisional però alabadíssim. En parlem ara mateix. Una mica de la música, Sergio, i continuem.
Aie aie aie
Fins demà!
Bona nit.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran
molt curtes. Doncs arribem pràcticament a dos quarts d'onze del matí temps per repassar les portades dels diaris d'aquest dilluns, dia 19 de gener de 2026 i comencem com és habitual fent un cop d'ull el que podem llegir a la portada del diari Ara.
Doncs avui el diari ara obre amb el xoc per Groenlàndia i diu que la Unió Europea puja al to per respondre a les noves amenaces de Trump. Diu que els 27 estudien nous aranzels milionaris als Estats Units o altres mesures que poden afectar les empreses. També diu que la tensió pel control de l'illa àrtica marcarà el Fòrum Econòmic de Davos aquesta setmana. El que està clar és que arribar a acords amb Donald Trump...
Està complicat ara. No és que estigui complicat, és que és absurd, o no sé si és absurd, però estem parlant d'un senyor que arribes a un acord amb ell i el dia següent es gira i t'ho canvia tot. Sí, sí, totalment. Per tant, la base d'un acord és la confiança i és molt difícil confiar en Donald Trump. Ah, sí, podria dir que pràcticament és esport del risc confiar en aquest home perquè és el que dius tu. Se li gira la castanya i el dia següent et diu una cosa completament diferent de la que havia dit el dia anterior.
Per tant, jo crec que arriba el moment en què Europa es posi forta, és complicat perquè iniciar una guerra comercial no fa bé a ningú, però si no es posa dur, de fet Xina es va posar dura, és veritat que la força de Xina és més gran amb Donald Trump i Donald Trump va recular una miqueta, no sé, potser és l'única cosa que entén.
Home, entenc que si la Unió Europea acaba, doncs, fent pinya i intentar parar-li una mica els peus, doncs, poden aconseguir coses. L'altre és que, clar, és això. La Xina, doncs, potser no mira tant per tenir un bon clima amb els Estats Units, en canvi, la Unió Europea... Sí, ha de tenir aquest joc d'equilibris, no? Exacte. Què més podem dir a l'Ara?
En fotografia principal parlem del xoc de trens mortal a Còrdoba. La portada del diari ara diu almenys 10 morts, però amb dades actualitzades, si no m'equivoco, aquesta dada ja puja pràcticament a la quarantena de morts. Sí, l'última informació que hem pogut llegir el 324 eren 39 i hi ha bastants crítics, hi ha gent ferida i no sé si han pogut ja treure tothom de la ferralla.
No sé com deu anar, però bé, han descarrillat dos convois d'alta velocitat a Andalusia en què viatjaven uns 500 passatgers. Quina brutalitat. Sí, sí. No, ha de ser... Ha de ser molt fort, vull dir, han descarrillat dos d'alta velocitat. Això vol dir que devrien anar molt ràpid. El tema ha sigut que, no se sap ben bé per què, el tren Idio, que anava direcció a Madrid, ha descarrillat dos dels seus vagons
i han invadit la via contrària. I per mala sort, just en aquell moment, passava un tren, en aquest cas de Renfe, d'alta velocitat, un avant, que s'ha emportat per davant el vagó. Evidentment, automàticament ha descarrilat, ha sortit de la via i han caigut per un terraplè de 4 o 5 metres.
i les persones mortes majoritàriament estan en aquest tren de Renfe és una tragèdia, esperem això a les properes hores que aquesta xifra de morts no vagi pujant i aclarir les causes, està clar què més?
Al diari Ara també veiem que el president Illa pateix una pèrdua de força a les cames encara per diagnòstica. Diu que els metges del Vall d'Hebron li continuen fent proves i han descartat malalties greus. També passem a política a fer jo força als seus varons a rebutjar el finançament i diu que critica els privilegis dels catalans. També parlem d'un esquiador que ha mort sepultat per una llau a Baqueira-Varet aquest cap de setmana i tanca portada al diari Ara... Anaven fora pistes per això.
Exacte, sí, de fet, vull dir, ha nevat molt aquesta temporada i la majoria de pistes tenen riscos d'allau més elevades que altres. A Baqueira hi havia un risc d'allau bastant gran perquè al final Baqueira està molt amunt, són unes pistes molt grans i sol caure bastanta neu cada any i més aquest any que ha nevat molt. I això, per a pistes, té aquest...
al perill d'allau. De fet, van estar tot el cap de setmana recomanant a la gent que no fes fora pistes. Però m'imagino que, no ho sé, no vull pensar què li passa a la gent pel cap per arriscar-se així. Què més? Tanc a portada avui al diari Ara parlant de futbol i diu que el Barça cau derrotat davant la Reial Societat amb dos segons.
En un partit estranyíssim, al Barça li van anul·lar tres gols, li van treure un penal i va fer cinc xuts al pal. Déu-n'hi-do. És a dir, que torni a passar això, jo crec que és impensable. Dir que els tres gols, però, van estar ben anul·lats. Hi hauria el de la minja mal, que va ser per mig centímetre del taló, que no queda clar, però la resta van ser encerts de l'àrbitre.
Bé, el periòdico. Dos de cada tres espanyols donen suport a enviar tropes a Ucraïna. El PP puja a 3... És una enquesta que ha fet el GESOP per al grup Ibèrica, que és el grup del periòdico. Diu, el PP puja a 3,5 punts la distància amb el PSOE, que fa el pitjor resultat de la legislatura. Segons aquesta enquesta, el repartiment d'escons seria el següent. El PP en treuria entre 125 i 130. Recordem que ara en té 137.
Vox en trauria entre 66 i 68, recordem que ara en té 33. Sumar passaria de 31 a 16. I el PSOE passaria de 121 a una forquilla que va d'entre 105 i 110. La majoria és favorable que Espanya augmenti la despesa en defensa militar per complir amb Europa. Però en tot cas, diguem que més enllà del...
La informació sobre Ucraïna, el detall és que Vox i Partit Popular assolirien de forma bastant folgada la majoria absoluta que permetria a Feijó ser president. Que, per cert, exigeix a Sánchez que retiri el pacte amb Esquerra i que negociï el finançament amb les autonomies. Recordem que el sistema de finançament estava caducat des de fer una pila d'anys i que no s'havia negociat.
Però ara sí que hi ha ganes de negociar. No s'acaba d'entendre. Bé, fotografia de portada, evidentment, de descarrilament mortal. En aquest cas, el periódico parla de 21 morts, el descarrilar un convoi d'alta velocitat d'Irio i xucar amb el tren Avia de Renfa. El bus Interrobar creix un 10% a Catalunya. El servei tanca el 2025 amb un any de rècord per la mobilitat metropolitana. Hi ha el caos a Rodalies. Suposo que la gent, si pot no agafar el tren, no l'agafa. Exacte.
Aquest hivern els congressos portaran a Barcelona 350.000 visitants i el Suprem empresona el violador del tàxi de Barcelona. Per cert, la Unió Europea diu que s'activa per defensar-se de tram a Groenlàndia. Són les notícies que llegim a la portada del periòdico. Ràpidament, centrem-nos en l'avantguàrdia.
Doncs la Vanguardia obre amb el sinistre ferroviari, parla també d'almenys 21 morts, però ja hem actualitzat que aquesta xifra ara estaria als 39 morts, en l'accident de dos trens d'alta velocitat a Còrdoba, un tren Írio entre Màlaga i Madrid, d'esquerri la de Muz, i xoc amb un àlvia que circulava per l'altra via en direcció Huelva. I veiem la fotografia de la Vanguardia, membres del servei de rescat al costat d'un dels vagons bolcats en una foto de mòbil, ja que, com podem veure, la foto...
no té gaire qualitat, però es veu un d'aquests dos vagons bolcats molt destrossat per una de les parts on ha xocat amb l'altre tren. Altres notícies d'avui de La Vanguardia. Veiem que la Unió Europea prepara represalies contra els Estats Units per la crisi de Granlàndia. Diu que els 27 estudien respondre als arangels de Trump amb contramesures per valor de 93.000 milions o fer servir per primera vegada l'instrument anticoerció.
Què més? També veiem que el president Illa s'estarà ingressat dues setmanes a l'hospital per un defèxit motor. I també avui la Vanguardia fa una entrevista a Jorge Azcon, que és president del govern d'Aragó i candidat del PP, i posen una cita seva que diu el principi d'ordinalitat és injust, desigual i insolidari.
També parlem del socialista Seguro, que guanya àmpliament la primera volta a Portugal. I tanca portada avui la Vanguardia amb tema esportiu. La Lliga, diu, la derrota del Barça dona vida al Madrid. Sí, la crisi galopant del Madrid, que van tenir xiolades el cap de setmana, està només a un punt. Exacte. I això és tot de la portada de la Vanguardia.
El punt avui, com és habitual, l'enfocament de l'actualitat és una miqueta diferent. Avui se centren en la vinya, diu la vinya, líder ecològica. Les 34.000 hectàrees de vinya ecològica representen el 50-100% dels cultius sostenibles seguides per l'olivera i els cereals, amb una fotografia, bé, més que una fotografia, una il·lustració portada d'una vinya.
15 dies d'ingrés per al president. Les proves a la Vall d'Hebron descarten el més greu, però ell estarà hospitalitzat per seguir l'evolució del dolor a la cama. Evidentment, no poden opiar el descarrellament mortal de dos trens d'alta velocitat.
En clau esportiva, el Barça perd en un partit de 5 pals i 3 gols anul·lats per 2 gols a 1. I també avui destaca una entrevista a Pol Forn Díaz, investigador, que diu que ens imaginem que en una dècada serà possible l'ordinador quàntic amb tot el que implica aquest tipus de tecnologia que sembla que serà una nova revolució. Passem el dia de revolució en revolució.
Per cert, amb l'Observatori Municipal, parlant de Sant Boi, diu guanyar el centre de la ciutat, consens entre associacions i entitats locals sobre la necessitat d'habitatge assequible i social com a qüestió prioritària al municipi de Sant Boi de Llobregat. Aquestes són les notícies del dia, en format porta dels diaris. Són dos quarts i mig d'onze del matí. Fem una petita pausa i de seguida repassem la previsió meteorològica.
Fins demà!
Fins demà!
Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns el rock.
El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Quan compreu per internet, si pagueu amb una targeta de crèdit, podeu exigir l'anul·lació del càrrec si la targeta és utilitzada indegudament o si, finalment, no s'arribés a proveir el bé o servei. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Doncs són tres quarts d'onze del matí, continuem aquí a la sintonia de la Rambla en aquesta primera hora de programa, en aquest dia com dèiem Rufoli, és que avui a la previsió del temps ens indicarà o ens indica que durant tot el matí, de fet tot el dia, tindrem molts núvols amb possibilitat d'algun ruixat, sobretot al migdia i a la tarda amb temperatures estables, dic que ara mateix estem a 11 graus de temperatura, i que de fet la borrasca Harry continua el seu moviment ambient ben humit de mar cap a terra.
i que en funció d'aquest moviment podem tenir més o menys pluja. De moment sembla que dimarts al matí serà el dia que plourà més i a partir de llavors molts núvols i poca pluja. Dimecres ja de cara a la meitat de la setmana, tapat amb alguna ullada de sol, i dijous potser torna a ploure una mica per al pas d'un petit front pel país. Les temperatures estables fins dijous que baixaran una miqueta. Però està clar que aquesta llevantada de primera categoria...
Ens afecta i ens afectarà al llarg d'aquests propers dies. Fins a 200 litres d'aigua per metre quadrat en alguns punts de les comarques ironines. Gruixos de neu de més de 50 centímetres per sobre dels 1.400 metres. Totes les previsions apunten que aquest dilluns i dimarts tindrem una llevantada de llibre que es comprarà tot el país. A les comarques de Tarragona i a les Terres de l'Ebre també rebran molta quantitat d'aigua, més de 100 litres per metre quadrat.
Les pluges i la neu venen acompanyades d'un temporal marítim amb onades d'entre dos metres i mig i quatre metres a la costa brava i de fet el temporal portarà més pluja i neu, un temporal que es pot qualificar com a llevantada de llibre
Protecció Civil té activats el Plano Uncat i demana màxima vigilància als passejos marítims i a les esculleres. Encara hi ha aquelles imatges que uns se'n fa creus, no? És a dir, que ens avisen que tenim el mar que està com està i la gent que va fer fotos a les esculleres amb el mar absolutament picat. S'ha enviat, de fet, un missatge S-Alert a mòbils per fort tonatge a 19 municipis de l'Alt Empordà i del Baix Empordà. El text que els ciutadans reben d'aquestes poblacions...
preveu onades importants a la zona i demana que s'extremi la precaució i que respectin els tancaments d'accés a punts del litoral. Així doncs, la pluja que és la protagonista, a Sant Just sembla que no serà tan fort, però aquesta borrasca, aquesta llevantada, la borrasca Harry continua amb aquest moviment, enviant aquests vents humits de mar cap a terra,
que provocaran que, sobretot a partir del migdia, la pluja també sigui protagonista aquí a Sant Lluís d'Esvern. Són tres quarts tocats del matí. Això és la Rambla. Escoltem una mica de música i repassem les efemèrides de tal dia com avui, 19 de gener d'anys anteriors.
Sé lo que eres corazón, mírate y ves que eres lo peor y ya no hay nada que me sirva en tu
Aunque digas no se te ha hecho tarde Sabes que eres un poquito insoportable Mirarás siempre hacia casa arrepentida Sabes que yo he dado todo en balde
Veré si vuelvo a verte o no, tú podrás creer que voy de duro y no, y ya no hay nada.
Aunque digas no se te ha hecho tarde Sabes que eres un poquito insoportable Mirarás siempre hacia atrás arrepentida Sabes que yo he dado todo
te ha hecho tarde sabes que eres un poquito insoportable mirarás siempre hacia atrás arrepentida sabes que yo he dado todo
No sé te ha hecho tarde Sabes que eres un poquito insoportable Mirarás siempre hacia atrás arrepentida Sabes que yo he dado todo
9 minutets i arribarem a les 11 del matí, enfilant els últims minuts d'aquesta primera hora de la Rambla, i estem per l'espai d'Efemérides, i és que tal dia com avui, 19 de gener, però de 1809, Déu-n'hi-do, ha plogut des de llavors, naixia a Boston Edgar Allan Poe, un dels grans referents de la literatura universal, sens dubte, va ser pioner en el relat de deductius i una figura clau en el terror psicològic. La seva obra va marcar profundament autors posteriors d'arreu del món,
Poemes com El Corp o contes com Els crims del carrer Morgue continuen sent llegits més de dos segles després de la seva publicació. Així doncs, dia gran per al món de la literatura amb el naixement d'Edgar Allan Poe, un 19 de gener però de 1809.
I també, aquesta és molt curiosa, tal dia com avui, 19 de gener, però de 1915, es posava en funcionament el primer servei regular de transport aèric comercial. Unia dues ciutats nord-americanes, Tampa i Sant Petersburg, a l'estat de Florida. El vol durava poc més de 20 minuts. Era, de fet, una autèntica revolució. I el pilot era el mateix mecànic de l'avió. És a dir, si hi havia algun problema, el pilot ho havia d'arreglar. Però el que és més curiós de tot plegat era la capacitat de l'avió. Era un sol passatger.
Era un avió comercial, però no com els que coneixem ara, evidentment. Hi havia el pilot i el passatger. D'aquell trajecte modest, però, se'n va obrir el que ara coneixem com l'aviació moderna. Evidentment, era molt diferent, però va ser el primer pas per portar-nos el que tenim actualment, que seria els vols on Ryanair, Walling... És una mica diferent, segur. I també destaquem que tal dia com avui, 19 de gener de 1983, la companyia Apple...
presentava oficialment l'ordinador Lisa. Va ser un dels primers ordinadors personals amb interfície gràfica i ratolí. Tenia, evidentment, un caràcter innovador brutal, però no va tenir èxit, bàsicament perquè era caríssim.
De tota manera, dic que el concepte va influir decisivament en el desenvolupament d'ordinadors moderns posteriors que fem avui servir cada dia. Així doncs, Apple va obrir el camí, 1983, va fer l'ISA, de fet l'ISA va crear moltes tensions a la companyia i va provocar
que fessin fora el seu CEO, que després va tornar i va revolucionar el món de la informàtica. I acabem amb una efemèride musical, perquè tal dia com avui, un 19 de gener, però del 1943, naixia a Texas Jenny Joplin, una de les veus més icòniques del rock,
va destacar per un estil intens i una presència escènica inconfusible, tot i que va tenir una carrera molt breu, la seva empremta, és enorme. Cançons com Peace of My Heart, Me and Bobby McGee formen part de la història de la música i, de fet, amb música de Jenny Joplin, avui tancarem l'espai d'Efemérides. Som-hi? Vinga, Sergio! Busted flat in Ben Rouge
Waiting for a train on us feeling ears faded as my jeans. Bobby thumbed a diesel down just before it rained and rode us all the way to New Orleans.
Fins demà!
Good was good enough for me Good enough for me and my Bobby again From the Kentucky coal mine to the California sun Hey Bobby shared the secrets of my soul
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Freedom is just another word for nothing left to lose. Nothing. That's all that Bobby left me. But a feeling good was easy now on when he sang the blues. Hey, feeling good was good enough for me. Good enough for me and my Bobby. Yeah.
La, la, la, la, la, la...
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid. L'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya. No ho sé, Laura, el teu món un dia hem d'anar a dinar. I comencem pel principi, no? Moltes gràcies, Carles Suriga. Fins ara. Gràcies, Laura Fa. Una pausa i àgora esportiva. Ara tornem. Notícies de les 11. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.
Bon dia, els informa Joan Bota.
Ja són 39 els morts a l'accident que ha implicat dos trens d'alta velocitat a Adamuz. Acorda-la, una xifra encara provisional. Hi ha per ara 48 ferits, 5 menors d'edat i 12 són al·lus i han estat greu. L'accident va ser ahir a quarts de vuit del vespre, quan un tren Írio, que feia el trajecte de Madrid, va descarrilar i va envair la via del costat, però en circulava un tren alvia de Madrid a Huelva, que també va acabar descarrilant des de Renfe. Descarten que la causa del sinistre sigui un error humà. Anem a Adamuz, on tenim l'enviat especial. Dani Santiago, bon dia.
Bon dia, alguns dels familiars dels desapareguts per a l'Ivoque de Colomó, on s'haurà travessat tota la comissió. Ja estan rebent assistència psicològica i en breu seran traslladats a Còrdoba en autobús on es vol centralitzar l'atenció a les víctimes i on també s'han traslladat els ferits. És ara una de les prioritats, l'atenció als familiars, com explica José Luis Itós de la Creu Roja. Ofreciendo una mano a milla, estando cerca de estas personas en estos momentos tan complejos que están viviendo. La noche ha sido...
Són momentos muy difíciles para toda la familia y muchas dudas, mucha incertidumbre. Nuestro papel es tratar de tranquilizar, de escuchar. L'altra prioritat és el rescat de les víctimes atrapades encara al tren Àlvia, que després preveu l'impacte de l'aereo descarregat, ha quedat totalment destrossat. L'últim balanç de morts és de 39, però la xifra podria augmentar. Hi ha 48 hospitalitzats, 12 en cures intensives. Dani Sany de Aca, Catalunya Ràdio de Muz.
Més notícies, Natàlia Ramon. Les proves mèdiques apunten que el president Salvador Illa té una inflamació que podria venir d'una infecció a la zona lumbar. L'equip de metges espera final diagnòstic al llarg del dia d'avui i, mentrestant, ja ha començat a donar antibiòtic per controlar la febre i ha preferit mantenir el president un dia més a la UCI. El gerent de l'Hospital Vall d'Hebron, Albert Salazar, ho ha explicat així al matí de Catalunya Ràdio. Vam començar l'experiència.
El govern manté contactes amb Alemanya perquè faciliti l'oficialitat del català a la Unió Europea. El conseller d'Acció Exterior, Jaume Duc, confia que el català del basc i el gallec aconsegueixin l'estatus de llengua oficial a la Unió. Barcelona, Pilar Garcia. Hola, bon dia. Si el govern espanyol té un grup de treball amb Alemanya i el govern català es mou en diversos àmbits, per tant, el govern català és una realitat aviat, com ha explicat el conseller Jaume Duc.
L'objectiu és quan abans millor. Estem treballant també amb tots els àmbits possibles, amb tot tipus de reunions i de discussions, amb les ambaixades dels països de la Unió Europea a Espanya, amb els consulats de la Unió Europea aquí a Barcelona i també amb totes les relacions bilaterals, viatges, etcètera, que tenim.
A l'arxivada de causa per una suposada violació grupal en abans al Bages, la dona que va denunciar els fets fa una setmana davant els Mossos d'Esquadra ha confessat que tot era fals. Corresponsal a la Catalunya Central Nati Adell. Bon dia. La dona ha rectificat la seva declaració inicial davant l'autoritat judicial i ha admès que les acusacions no eren certes, que se les havia inventat.
Així ho han explicat en un comunicat els advocats dels quatre investigats, que han agraït la prudència i el rigor de la investigació policial, però lamenten, això sí, el danny que ha usat als seus clients. Un cop s'ha sabut que tot era fals, la denunciant, segons els mateixos fons, hauria demanat perdó als afectats. Natia Dell, Catalunya Ràdio, Navàs.
La previsió de la pluja i ràfegues de vent fortes provoca que alguns municipis de la Costa Brava hagin pres mesures. Són indicacions excepcionals per la llevantada de l'unitat mòbil a Platja d'Aro, Josep Lluís Blázquez i Laia Claret. Aquí a Platja d'Aro veiem que estan netejant els emburnals perquè puguin engolir l'aigua. També han netejat la desembocadura del riu perquè no s'hi acumuli més aigua del compte. Maurici Jiménez és l'alcalde. Ens posem en un estat de prealerta, pel que sembla pels avisos, per una qüestió d'acumulació d'aigua. Sembla que plourà tot el dia d'avui, sembla que la tarda o vespre hauria d'anar...
amb augment que superi els 50 litres, pel que sembla, i el que volem és que tinguem la capacitat d'oblir-ho, que el riu estigui obert, perquè quan tenim vent de llevant fa que el riu tingui més difícil la seva sortida cap a mar, i òbviament això ha provocat que, per exemple, obríssim el riu amb retroexcavadores, diguéssim, en relació amb una possible inundabilitat en tota aquesta zona.
El Barça és líder de primera, segueix així, però només amb un punt de marge sobre el Madrid. Ahir, Reial, Societat 2, Barça 1. L'Espanyol és cinquè, posicions d'Europa League a l'equip blanc i blau i el Gironès desè i té un coixí de 5 punts sobre la zona de descens. A l'una del migdia es farà el sorteig dels quarts de final de la Copa del Rei, que jugaran la setmana primera de final.
A febrer és una eliminatòria a partit únic i només amb un representant català. És el Barça. A la Lliga Femenina, Badalona Women 1-D por 0 i a l'Ama 0, Barça 2. Després de 17 jornades, el Barça és líder. Té un marge de 10 punts sobre el Madrid. El Badalona és 9 i l'Espanyol 2, encara en futbol. El Senegal guanya la Copa Àfrica 1-0 contra el Marroc després de la prova.
El Madrid lidera la Lliga CB de Basca, té el Barça tercer després de 16 jornades, la penya és setena, el Jai Opos Lleida 11, el Basquet Girona 12 i el Baxi Manresa ocupa la quinzena plaça. I Paula Badosa debuta a l'Open d'Austràlia de tenis amb victòria. Badosa s'ha imposat la tenista al Kazakhstan, Sarina Díaz, en dos sets, 6 a 2 i 6 a 4. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'agrupació fotogràfica de Sant Jus impulsa des de fa dues temporades una programació d'exposicions mensuals amb l'objectiu de potenciar el creixement artístic i tècnic de les persones associades. L'entitat anima els seus membres a presentar projectes propis com a eina de consolidació del seu recorregut fotogràfic i de connexió amb el públic a través de la imatge.
Les mostres han presentat temàtiques molt diverses, des dels deserts de Namíbia fins als flamencs de la Camarga, passant per la fauna africana, el Nepal, festes tradicionals d'extremadura o la dansa femenina. L'agrupació posa especial atenció en la selecció i coherència narrativa de cada exposició, un procés que contribueix a refinar el criteri artístic dels autors i a donar-los visibilitat i reconeixement. L'entitat ofereix suport tècnic complet amb la impressió professional, marcs i acompanyament en el muntatge.
La primera exposició de cada autor es fa a la vagoneta, seu de l'agrupació, i posteriorment s'exposa a equipaments com el Centre Joan Maragall i les Escoles de Sant Just, així com a Espais de Sant Feliu de Llobregat i Castelldefels. Paral·lelament també s'organitzen exposicions a diferents llocs de Sant Just com el Centre Cívic Soledat Sants i Can Ginestar amb obres del Concurs Internacional de Fotografia, que ja arriba a la seva 17a edició i del Juny Fotogràfic.
Entre les mostres més recents, destaquen Visions de l'Exili, en col·laboració amb Sant Jus Solidari, i l'exposició dels alumnes del taller d'Esprosea, dirigida per Víctor Murillo. I encara en Cultura, el Casal de Joves de Sant Jus organitza una nova proposta musical adreçada al públic jove amb el divendres de música Fagel Fest, que tindrà lloc el 30 de gener a la Sala Utopia a partir dels dos quarts de sis de la tarda.
L'activitat consistirà en un concert organitzat per FATGEL, una banda sorgida dels bucs d'assaig del Casal de Joves, que convidarà dues bandes amigues per oferir una tarda de música en directe pensada especialment per la joventut del municipi. L'esdeveniment és de caràcter gratuït i forma part de la programació cultural del Casal de Joves amb l'objectiu de fomentar la participació juvenil i donar visibilitat al talent musical local.
I en societat, la gent gran de Sant Just organitza una nova sortida cultural i gastronòmica amb motiu de la Calçutada 2026, que tindrà lloc el 29 de gener. La jornada inclourà una visita guiada al monestir de Santa Escreus i, posteriorment, un dinar de Calçutada al mateix municipi. La sortida serà a les 8 del matí des del Parador i requereix inscripció prèvia al mil·lenari, on s'haurà de fer el pagament, fins a exaurir places. L'activitat és organitzada per l'Associació de Gent Gran de Sant Just i compta amb la col·laboració de viatges a Santa Mar, encarregats de la logística del desplaçament.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butlletilari de les 12. Fins ara.
Quan es va acabar l'escola van tancar darrere meu aquella porta enorme i van dir-me vés amb Déu. I amb les mans o les butxaques
Vaig enfilar cap al poble, vaig trobar la meva cambra amb llençols cobrint els mobles. Vaig anar a Calamanela, li vaig dir soc un jove eficient, xaparrejo tres d'idiomes i sé guanyar.
Els joves passen l'estona a la plaça del costat. N'hi ha una que es diu Carmeta, aquesta tarda hem quedat. Per què? La Manela, si és dijous, se'n va la peluqueria, no acaba.
que hi ha la cuina amb el gos.
No vull córrer per vostè.
Doncs seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler, és moment de l'entrevista del dia, i avui parlem de la Factoria de Teatre de l'Ateneu, que presenta una producció amb joves actors i actrius, una història vibrant, emotiva i plena d'humor negre sobre una nena extraordinària que s'enfronta al món amb intel·ligència, coratge i imaginació. Estem parlant de Matilde el Musical, i molts de vosaltres direu, bé, però això ja es va estrenar el mes de novembre a la sala del cinquantanari de l'Ateneu. Certament, però va tenir tant d'èxit...
que es torna a veure a l'Ateneu durant uns dies. Aquí a l'Ateneu Sant Justenc de la mà, com dèiem, de les directores santjustenques, Elisabet Ginei i Daniela Fumador. Molt bones, com esteu? Hola! Oh, quina presentació! Sí, sí, aquí estem. Estem molt feliços de tornar a estar aquí. Molt, molt contentes! I per Matilda, perquè... Sí, ha sigut un projecte... I perquè es torna a repetir, perquè va ser brutal! Sí...
Expliqueu-nos una mica la primera experiència. Com va posar aquest cartell de sold out en aquestes tres funcions que es van fer de Matilda cap al mes de novembre del 2025?
Mira, jo crec que és una de les coses més precioses que m'han passat a la vida, i t'ho dic així perquè fer un musical amb nens i nenes que sigui tan fantàstic, tan màgic, perquè és que tots tenen una màgia interior superimmensa, o sigui, l'altre dia vam fer com un berenar sopar per trobar-nos un altre cop i vam fer un berenar, va ser xulíssim.
I veure aquesta il·lusió en elles i que tot aquest treball que han estat fent, perquè ha sigut moltíssim, tingui aquest resultat per nosaltres, és que...
És com... No podria anar millor. Vull dir, per mi ja el procés ha sigut el perfecte i ja que la gent vulgui anar-ho a veure és com, jolín, la gent confia en nosaltres i confia en el fruit i en el producte que estem generant. Durant el procés també es va patir. Però és com que ja sabíem que aniria bé. O sigui, des del càsting nosaltres vam descobrir tant talent i tanta...
il·lusió i tanta bona vibra, no sé... I te l'he amagat, és que no està... On estaven aquests nens? O sigui, què fèieu? I moltíssims. I després ja durant tot el procés és que veies aquests nens i fer-los-hi descobrir això. Aquests nens seran com la llavor del futur del teatre de Sant Just i del món. I després...
Que quasi no vam poder ni posar ni cartells. No. Perquè ja vam fer soldat. És que no sé ni si em van posar al final, però no es veien. O sigui, que això va ser xulíssim. La foto era xulíssima. Ja, la foto era molt guai, la del cartell. Però és que, clar, o sigui, quan vam obrir les entrades, és que ja, o sigui, no sé... Entre els pares, perquè, clar, els pares són els fans número 1. Que això és el millor. Que els pares van venir a totes les funcions. O sigui, va ser una cosa... I repetien i estaven a la porta en plan... Bueno, si sobren llocs, nosaltres entrem. I nosaltres sí...
Home, els pares, diets, dietes, avis i àvies, m'imagino que tenien unes ganes boges de poder-los veure en directe després de tants dies d'assaig. I a mi m'agradaria parlar una mica d'això, d'aquesta part bonica, però també de la complicació que és dirigir nens i nenes. És a dir, al final també és una responsabilitat molt gran. Com heu viscut aquest procés?
Mira, a mi m'ha fet aprendre moltíssim perquè crec que en general l'educació va en grup i no individual i aquí en aquest procés m'ha ajudat molt a entendre que cada nen...
té les seves necessitats i té la seva forma de funcionar. Llavors crec que és molt interessant perquè tu com a... Jo com a Daniela o l'Eli com a Eli té la seva forma de funcionar, que entre nosaltres també hem après de com treballem juntes. I crec que és molt interessant el fet de dir
a part de fer el musical, és un repte el fet de poder-me apropar a tothom des de les seves necessitats, des del que necessita aquell nen o nena. Llavors crec que també és formar part d'aquest aprenentatge i d'aquest procés que és complicat, perquè al final, mira, cadascú és com és, no? I escoltar-los, és que són molt interessants els nens. Tot el que diuen realment,
és molt important per entendre'ls i crec que ens vam ajudar molt mútuament. Ells també proposaven moltes coses i el guai també, que crec que no tothom ho té en compte, és que els nens poden arribar molt més lluny del que moltes vegades ens pensem. Sí, no tenen límits. Nosaltres, socialment, se'ns han posat moltes barreres i hem anat conservant-nos molt més, però és que els nens
clar, evidentment teníem nens d'una edat a una altra edat, llavors es nota molt com alguns són lliures, perquè són lliures mentalment, imaginatius, o sigui, a nivell del llenguatge és una passada, o sigui, és que és...
És que t'emociona, és brutal, és que ho viuen les coses des d'un lloc pur. En plan, canten i dius, dius, és que està cantant. No està pensant de si ha d'agradar algú, no, està cantant. O sigui, està visquent el que està fent. D'alguna manera som els adults a vegades, no? Els que posem aquests límits als nens. I crec que també va sorprendre molt, perquè potser la gent no pensa que els...
No pensava que els nens poguessin fer el que van fer. Total. Perquè realment, o sigui, va ser un producte molt brutal. Era brutal, era brutal. I és que són esponges, però són tan intel·ligents. No, és brutal. Una cosa que ens hem sorprès moltíssim. O sigui, són una... O sigui, genis. Se'ls ha de donar el valor que tenen, perquè els nens són una font d'inspiració per tothom.
Doncs expliqueu-nos una mica el llibret, parleu-nos una mica de Matilda el musical, perquè és un musical que s'ha vist en diverses ocasions, tant aquí a Espanya com també a fora, a Londres, a Broadway, i de fet, bé, la pel·lícula, tant la versió, diguéssim, que es va fer fa bastants anys, com la més recent, també busquen una mica això, explicar aquesta història de Roald Dahl, que és la de Matilda. Què és el que més us agrada de Matilda el musical?
Nosaltres ens hem centrat això molt en el musical i en la pel·lícula musical, també ens hem basat molt en això. I el que ha sigut un repte molt gran és adaptar-ho a la Taneu i amb els personatges que teníem, perquè també hem volgut donar bastant protagonisme a tothom. I pensar que tots són nens, no tenim adults. Clar, és que els pares són nens. Però hem trobat...
la creació de personatges molt guai que s'ha fet que s'entengués tot inclús sense tenir com tècnicament fantasia hem creat fantasia i a més crec que una cosa de Matilda, clar Matilda és Matilda, o sigui va entorn a la Matilda i no deixa de ser un personatge com de fil conductor
Al final, a mi m'ha acabat sorprenent com escenes en les que jo quan tenia el guió pensava... Això no ho tirarem endavant, quin avorriment... Han cobrat vida i per mi han acabat sent les meves preferides. O sigui, jo què sé, la família... És que no té desperdici. O sigui, això és... És que hi ha comèdia, drama, hi ha de tot. Hi ha tot, o sigui... I la família és tan còmica. I està molt equilibrada, és molt guai. En plan, i... Bueno, és que són molt bones. O sigui, cada cop que parla a una nena és com...
Sí, clar, a part que són tots que se'ns cauen la baba, però que ho vam patar molt. No, no, molt, molt. I que no ho hem dit els dies, no? Però ho fem el dia 7 i 8 de febrer. 7 i 8 de febrer. El 7 matinal a les 11. 7 és un dissabte. I el 8, que és diumenge, a les 17.30, sí, no? A les 17.30. Mm-hm.
Perfecte. Doncs veníem d'aquestes funcions al novembre, com dèiem, de la factoria de teatre, a Matilde el Musical, amb totes les entreles exhaurides per les tres funcions que van ser programades a la sala del cinquantenari i la producció, que recordem que és la primera del grup amb joves actors i actrius, va despertar tant interès que ara tornen el 7 i 8 de febrer
amb aquesta reestrena i amb ganes de veure la sala plena de nou i que els nens i nenes gaudeixin d'aquestes dues funcions. Com estan ells i elles? Com ho viuen? Això que els hagin reposat. Puc dir una cosa abans de dir com està? M'agradaria dir que es doni una oportunitat a tots els nens i totes les nenes que volen entrar dins del món de l'art
que volen ser actors, actrius, artistes, cantants, tot el que entra dintre de tot això, m'agradaria que realment s'aposti més pel sector de la cultura, perquè se'ls dona una oportunitat d'explorar-se ells mateixos emocionalment, a nivell social, de relació,
I vull donar les gràcies a tots els pares i mares que han confiat en que ho poden fer, perquè no tothom té aquesta oportunitat, no és tan fàcil. L'Elisabet i jo crec que hem tingut una oportunitat molt gran que els nostres pares ens hagin apostat per la nostra carrera i m'agradaria com recalcar-ho perquè costa molt i...
I perquè està molt jutjat és un tabú molt bèstia i vull donar les gràcies a totes les famílies que han donat l'oportunitat als seus fills que ho puguin fer i que seixin fer-ho. I de tot el sacrifici, perquè han sacrificat caps de setmana, moltes altres activitats, per una cosa que no sabien com seria, saps?
Sí, però permeten també afegir que per l'esport sí que el sacrificen, no? Moltes vegades, que sí que se'n van de campionats de no sé no sé quantos, i a vegades per l'art costa una mica més. Però amb l'art, no. Llavors, han sacrificat l'esport. Exacte. Sí, també hem deixat davant de l'esport. Donar les gràcies, i que gràcies a això, els seus fills i les seves filles, de veritat que, o sigui, jo crec que feia molt temps que no veia unes persones tan felices fent el que els agrada. Sí, sí, sí.
I ara sí, tornem a la pregunta. Com estan ells i elles?
Molt emocionat, o sigui, que no s'acabés. Pensa que quan vam acabar... Vam plorar. Tothom plorant, els pares plorant, les males plorant. Va ser... O sigui, jo sentia com si s'acabessin les colònies. Tothom, els nens tots plorant. Sí, sí, no, no, va ser brutal. Era com no ens veurem mai més, saps? Brutal, no, no. Perquè, clar, era la cosa de dir, bueno, sí, pel poble, però... Llavors vam dir, vale, fem el berenar. Estaven amb ganes de seguir a tope. Nosaltres ja sabíem que això s'havia de tornar a fer.
Estan increïblement motivats, és que a més fem un curs i s'han apuntat com la major part de Matilda, o sigui, estan com... qui ho volem parar? No, i que han descobert el teatre musical i han descobert que els hi apassiona i llavors volen seguir per aquí. I a més que han fet amics, o sigui, de cop queden... I ens busquen per Sant Just, com qui busca el Pokémon.
Jo que sí que potser aquests infants que s'han conegut són millors amics i saps i d'aquí 50 anys recorden que es van conèixer Matilde. Està bonic. Que emocionant, és molt bonic. Doncs recordem que l'espectacle d'Adapta a la història donarà una extraordinària que afronta les dificultats del seu entorn amb intel·ligència, coratge i imaginació.
Aquesta proposta que combina vibració, emoció i humor negre. La resposta al públic confirma aquesta expectativa generada que ens comentaven les seves directores i, de fet, tornen, com dèiem, el 7 i el 8 de febrer a la sala del 59 de la Taneu. Entrades ja a la venda o d'aquí molt poquet? Sabem alguna cosa?
Estigueu atents a xarxes. I volem agrair a la factoria de teatre i al Lluís Tarrés. Aneu entrant al link i a veure si algun dia es desperta. Però al Lluís Tarrés, de veritat que... És el que ha fet possible tot això. És el fil, el conductor de la nostra vida. Molt bé, doncs recordem aquestes funcions, el 7 i el 8 de febrer. No sé si voleu afegir alguna cosa més abans de marxar. Fesca matí!
i visca el Teatre Musical, el Teatre Musical en català i a Sant Just des Vents. Doncs moltíssimes gràcies, una abraçada molt gran i que vagin molt bé aquestes funcions. I correu, eh, quan s'obrin les entrades. I tant, a comprar-les. Adéu-siau. Adéu.
And we won't forget the day we fought. For the right to be a little bit naughty, never again. For the chokies or slams, never again. When I be bullied and, never again. When I doubt it with my mum, he says, I'm a miracle, never again.
Bona nit!
Fins demà!
We're reporting! Thinkin' S-P-L, how we like If an L was what's wrong, wrong is right S-P-1, N-L-R-T-Y Cos we're a little bit naughty So we've got to stay inside a line Do we disobey at the same time? There is nothing that the chargeful can do She'd take a hammer and it's safe You didn't think you'd push us in far So there's no good luck how we are in E-O-L-T-I-N
Fins demà!
I ara parlem de teatre. De fet, parlem de les cites teatrals més destacades del 2026. Aquesta segona meitat de la temporada ve carregada de cites imprescindibles. Ara us convidem a agafar l'agenda i començar a reservar dates per anar al teatre a veure obres com aquestes.
I comencem parlant, com no podria ser d'una altra manera, d'un musical. Fem dibuixos plens de vida, fem dibuixos plens d'acció. Quan es posa la seqüència seguida, fem real la il·lusió. És agir, un instant d'inspiració. És agir.
Comencem parlant d'Ànima, un gran musical en català sobre dones, talent i llibertat. Ànima és un musical de gran format ambientat a la indústria de l'animació nord-americana dels anys 30.
A través d'una història de lluita i superació, l'espectacle reivindica el paper de les dones en un entorn creatiu dominat pels homes. Amb música i llibrets signats per Oriol Borés, Víctor G. Casademunt i Gara Roda, es presenta com una de les propostes més ambicioses del musical català recent. Per copsar el cor, l'ànima i la ment
Per línies que flueixen lentament. No hi cap la compassió s'ha de crear amb passió. No hi cap la compassió s'ha de crear amb pas. Què, Richard? Com va? Bé, bé, bé, estem. El temps se'ns tira a sobre. Sort que hem agafat gent nova i sort del nostre fitxatge estrella. S'han arribat els seus dibuixos d'avui? No, encara no ho ha. Vinga, va! Va treballar! Us penseu que els dibuixos es faran sols per art de màgia?
Per trobar l'excel·lència cal tenir paciència, cal un pinzell més estret, caldrà refer aquest que quedi ben net. Cal que és un gran art, fem un traç tan precís com la punta d'un dard, marquem aquest.
I seguim parlant de més teatre, seguim parlant d'altres estrenes d'aquest 2026, perquè també arriba Chekhov en primera persona avui i aquí. Bània pren el clàssic l'oncle Bània i el condensa en un monòleg contemporani protagonitzat per Joel Joan i dirigit per Nelson Valente.
A partir de la relectura de Simon Stevens, el text d'Anton Chekhov es trasllada a fora de Rússia, en aquest cas per posar focus en la vida interior dels personatges, un exercici d'interpretació intens i despullat. Ens ho explica Joel Joan. Fa molts anys ja que estic en la comèdia i en Escape Room i el gran comediant...
i em venia de gust tocar el drama. El Simon ha fet una adaptació de l'obra, no només l'ha adaptat com a forma, que està més sintetitzada i està escrita perquè la faci un sol actor, sinó que l'ha adaptat a l'actualitat.
on hi ha moltes emocions, molts sentiments dels personatges, on tot està soterrat. Allò que fa Shekhov, que sembla que no parli de res i que no hi hagi trama, però tot està passant per sota i constantment. El drama intern que viuen, els amors frustrats que hi ha, els anells... Tot això són coses que, evidentment, encara ens mouen. No és un monòleg que jo em dirigeixi al públic, com, per exemple, passava on ja soc la meva dona. És un monòleg...
és un monòleg que hi ha a quarta paret, per dir-ho. És l'obra de Chejo, però interpretada per un sol tio.
I seguim parlant d'altres cites teatrals. Parlem ara d'una comèdia sobre les màscares socials. Parlem de perfectes desconeguts que adapta escena al fenomen internacional basat en el film de Pablo Genovese. En direcció de David Selvas, un sopar entre amics es converteix en un joc perillós quan decideixen compartir missatges i trucades en veu alta. Comèdia àgil.
amb aroma de bodevil i que posa contra les cordes les màscares socials i la intimitat de la parella. I de perfectes desconeguts marxem a una altra obra de teatre.
Ara us volem parlar d'un gran drama familiar en temps de conflicte. Us parlem del barquer que marca el retorn de Julio Manrique a l'univers de Jeff Butterwood. Amb una peça multipremiada situada a Irlanda del Nord l'any 1981, en plena vaga de fam de l'Ida, una celebració familiar es veu interrompuda per un fet inesperat. És un drama coral de gran alè que combina política, intimitat i tensió soterrada.
I seguim avançant en el nostre camí descobrint les cites teatrals d'aquest 2026. Una segona etapa que obre noves descobertes, noves obres de teatre, noves estrenes. Aquesta temporada que encara li queda molt i que en aquest cas també segueix amb obres com per exemple «Per Magel».
Una veu radical i lliure que trenca el gel amb victòries punts verds que adapta i dirigeix aquesta obra. Per Magel, la novel·la d'Eva Baltasar que protagonitzarà Maria Rodríguez Soto. Amb humor negra i una mirada feridora, l'obra aborda el desig, la maternitat, el suïcidi i la llibertat individual. Una peça que incomoda i commou pensada per mirar cap endins sense filtres.
Aquesta obra la podreu trobar a l'Espai Texas del 8 d'abril al 17 de maig, com dèiem, a aquest Teatre de Barcelona. I de l'Espai Texas marxem cap al Teatre Nacional de Catalunya. Ara parlem de Maria Magdalena.
I en aquest cas el repte és reescriure la història des del punt de vista de les dones. Maria Magdalena és la nova revisió de Carme Portacelli i Michael Decoq després d'obres com, per exemple, Madame Bovary.
rescata una de les figures femenines més esborrades del relat bíblic i la connecta amb una història contemporània. En aquest cas, teatre de gran format que reivindica les veus silenciades al llarg del temps. Una obra que veureu del 22 de gener al 22 de febrer del 2026 al Teatre Nacional.
I ara marxem a parlar d'una comèdia d'embolics que no surt com estava previst. Una idea genial. És una comèdia de dobles identitats dirigida per Xavier Ricard, guanyadora de dos premis Molière. En aquest cas tenim el repartiment a Lluís Villanueva, a Xavi Mira, a Susana Garatxana i també a Anna Azcona.
Ells i elles donen vida a una cadena d'equívocs que creix fins al deliri. Ritme, precisió i un mecanisme còmic perfectament engranat. Del 19 de març al 6 d'abril al Teatre Condal.
Marxem a parlar ara d'una tragicomèdia apocalíptica, L'últim àtom. És una tragicomèdia apocalíptica amb segell inconfusible de Jordi Oriol, mentre la ciència intenta salvar la humanitat, una família afronta la pèrdua del llenguatge del pare. Amb Clara Segura i Joan Carreras, la peça reflexiona sobre paraules, memòria i existència amb poesia i ironia. Una obra que trobareu al Teatre Goya del 29 de maig al 21 de juny.
Marxem a la Villarroel, on s'hi podrà veure de l'1 d'abril al 26 del mateix mes una comèdia sobre educació, límits i responsabilitats familiars. Una bufetada a temps és la nova comèdia Marta Butxaca sobre educació, límits i responsabilitats familiars. Com ja dèiem, un gest impulsiu desencadena un debat carregat d'humor i tensió moral. En Ramon Madaula, Montse Gullar, Marrius, entre d'altres, retrata aquesta obra un conflicte absolutament contemporani.
I ara marxem a parlar sobre el fet d'aprendre a escriure que pot donar la llibertat. El lladre de llibretes adapta la novel·la de Gianni Solla en un muntatge dirigit per David Pintó amb Albert Triola en solitari. La història d'un jove analfabet en un context feixista es converteix en un cant a la cultura i a l'emancipació personal. Teatre íntim, poètic i colpidor que es podrà veure a la sala Versus Glòries del 8 d'abril al 3 de maig.
I ara és el moment de parlar de terror, humor i bogeria dins d'una casa sense sortida. Què hi fan dues dones en una casa antiga? Quina relació hi ha entre elles? Per què tenen por l'una de l'altra? Per què no poden escapar del tot per molt que ho intentin?
No em menteixis més, Àgata. Em vas enredar amb la teva falsa complicitat. Què em vas dir per convèncer-me que ens refugiéssim aquí, a casa de l'àvia? Que així podríem allunyar-nos per sempre de la violència i de la monstruositat del món allà fora. Que hi crearia una vida nova.
El casalot s'instal·la ben aviat al Teatre Gaudí de Barcelona, aquesta obra teatral que també es converteix en una cita ineludible. El casalot és el nou exercici teatral de Sergi Belbel, que explora el terror escènic des d'una mirada delirant. Dues dones atrapades en una casa inquietant protagonitzen un joc d'identitats, violència i humor negre. Una proposta arriscada, intensa, pensada per espectadors hàbits d'emocions fortes.
I com dèiem, aquesta obra que veureu al Teatre Gaudí de Barcelona del 17 de gener al 22 de febrer, anem tancant ja aquest recull de les cites imprescindibles al Teatre de Barcelona per aquest inici d'any. Margem a parlar del Grill, que és una comèdia contemporània de Dani Amor i Serapi Soler.
parteix d'un detall mínim que parla, doncs, diguéssim, del malestar vital. Un insecte en un pis de Barcelona esdevé metàfora de la precarietat, la gentrificació i el desgast emocional de la parella. Teatre proper, intel·ligent i molt connectat amb el present que podrem veure del 5 de març al 27 d'abril a la sala Flyhard de Barcelona.
I tanquem amb una última obra, tanquem amb un musical que es diu Busco pis, un musical en lloguer temporal. Els seus protagonistes passaran pels micròfons de ràdio d'Esvern en breus per parlar-nos de l'obra, però abans volem destacar la seva sinopsis. Avui arrenca el congrés immobiliari més important de la ciutat.
doncs comença aquesta obra, el BCN Cell and Rent Village, on els grans propietaris reuneixen per continuar repartint-se el pastís. La Laia, però, no té previst anar-hi. Amb 36 anys i vivint a casa dels pares, no pot trobar-se més allunyada d'aquest món. Ella l'únic que vol és independitzar-se, però la situació està impossible. En un últim intent desesperat per sortir-se'n, la Laia acabarà
embolicada en un gran merder que la portarà a conèixer tota la fauna del mercat immobiliari. Comercials amb corbata verda, grans tenidors que ploren, guiris que esmorzen a boca d'autous, polítics que només volen fer-se la foto i una satira implacable i divertidíssima dels nostres dies que se'n riu absolutament de tothom. Us recomanem que cerqueu més informació d'aquesta obra, que de ben segur...
que us agradarà molt, el Teatre Gaudí de Barcelona, trobarem Buscopis, un musical en lloguer temporal, 5 úniques setmanes, del 26 de febrer al 29 de març, i tanquem aquest espai, aquesta secció de recomanacions teatrals, amb una de les cançons que forma part d'aquesta obra de teatre. Us deixem amb el pis ideal de Generació de Merda, que és la companyia que portarà al teatre Buscopis, aquesta obra amb la que tanquem
Aquestes recomanacions de teatre pel 2026. Esperem que us hagi agradat i que hagueu pres nota. Nois, aquest pis és espectacular, té pistes al mar. És un pati que s'inunda, quina calma tan profunda. Té tanta llum l'indret que sembla lloret. És fospo, saps que mola? Que no veus cap panarola? I a panaroles? No, era un escorbet.
Hi ha molt d'espai però no et flipis gaire, no es tiris al ras. També som guais els corrents a l'aire, potser volaràs. No hi ha ascensor i és la quarta planta, no us cal anar al gimnàs. La gent té por per no res s'espanta si es plota el gas. No cal fer-ne cas. Per què? És el tir.
I potser no és molt normal que fa olor d'aigua focal. Però li dóna un encant. Ja veureu que és flipant, olorant-ho tot sopant. Ja se sap que tot depèn de com t'ho pintin. Ja que el pint és molt estret, jo dic que és intíc. És el pis ideal. Què, us encanta, oi? Doncs encara n'hi ha més!
Té part a l'exterior, això no us és sort. I és que els hostes són surrats. Ui, que bé teniu terrats! Amics no n'hi ha per menys parets de disseny. Però per què la gent les tapa? Quines humitats tan guapes! Un moment, això és a Luminosi? A Luminosi! A Luminona!
Sentim sovint gent que surt de festa i alegra el veïnat. Si esteu dormint i això us molesta, esteu amargats. Calor a l'estiu, congelats l'octubre, això és varietat. I hi ha gent que diu que és molt insalubre però pocs l'han palmat. Què vol dir pocs? Aquí hi ha mort gent. Poca, poca.
Potser sí que al portal venen droga els xavals, però si esteu ben dispets, no podreu estar busquets quan a fora són intrets. Molt millor que veure Netflix, que és un pal, sobretot perquè internet no té senyals.
Què? Què us sembla? És un pis tan espantós que sembla conya. Si ens l'ensenyes orgullós, no et fa vergonya. Però queda clar que cal ser ric per viure a Edo. I per tant saps el que dic, que me'l quedo. Què? És el pis ideal. Irreal. Jo ja ho veig que és fatal, però és que ja m'és ben igual. És el pis més...
dels que he vist últimament i pagant només 1.100. També demano 3 mesos de fiança, molt legal no ho és però ballaràs la dansa.
I ara comencem un nou episodi del Parador Musical.
Benvinguts i benvingudes al Parador Musical, l'espai on descobrim la vida i la música dels grans artistes. Avui parlem de The Police, la banda britànica formada per Sting, Stuart Copeland i Andy Summers. Actius, sobretot entre els anys 1977 i l'any 1986. Van revolucionar l'escena musical amb una barreja única de rock, reggae i new wave, deixant himnes que encara avui sonen arreu del món.
I comencem com sempre parlant dels orígens. The Police va néixer a Londres l'any 1977, amb Sting al baix i a la veu, amb Stuart Copeland a la bateria i poc després Andy Summers a la guitarra. En poc temps es van fer un lloc a l'escena britànica
amb un so fresc i diferent que combinava el rock amb influències jamaicanes. El seu primer gran èxit va ser Rock 100, l'any 1978, que els va donar projecció internacional. I comencem, com no podia ser d'una altra manera, amb aquesta cançó, amb Roxanne. The Police van demostrar que eren capaços de barrejar sensualitat, emoció i un toc de reggae dins del rock gràcies a aquesta cançó.
Bona nit.
I durant la seva trajectòria de polis van publicar 5 àlbums d'estudi entre l'any 1978 i l'any 1983. Entre ells, Outlandos d'Amor, Regata de Blanc, Centella Mondata o també Ghost in the Machine, entre d'altres. Hem de parlar d'una en concret, de Synchronicity.
que en aquest cas, d'aquest últim, va sortir el seu gran èxit global, Every Breath You Take, número 1 mundial l'any 1983 i encara avui un clàssic. També van triomfar temes com Message in the Bottle, Don't Stand So Close to Me i Every Little Thing She Does Is Magic. En aquest cas, comencem aquest rapes musical amb Message in the Bottle, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Bona nit.
I seguim avançant en la vida i la trajectòria de The Police, aquest grup britànic que avui és el protagonista del parador musical. Però abans destacar que la seva música barrejava l'energia punk amb sofisticació musical i ritmes caribenys, una fórmula que els va fer únics i universals. I de fet sentim aquest ritme caribeny també de fons en aquest Message in the Bottle.
Marxem a una altra cançó, la icònica, aquella cançó que tots, jo en penso, com a mínim els que no vam viure aquella època, és la primera cançó de The Police que vam escoltar, el primer contacte. És Every Breath You Take, una cançó bastant controversial, com a mínim per la lletra, però que de ben segur que molts de vosaltres coneixeu, per no dir la gran majoria. Aquest amacle de The Police sona ara aquí, al 98.fm.
Fins demà!
I amb aquesta cançó que ens la coneixem tots de fons, deixeu-me també que us parli de premis. The Police van aconseguir sis premis Grammy, diversos Brit Awards, i també van vendre més de 75 milions de discs arreu del món. Tot i separar-se l'any 86 per diferències creatives, el seu llegat continua viu. Recordem també que Sting va fer el seu camí en solitari. El 2007, de banda, es va reunir per a una gira mundial que va ser una de les més exitoses de l'any, amb concerts multitudinaris
I un altre hit de la banda. Marxem ara directament a escoltar Don't Stand So Close To Me. Don't Stand So Close To Me
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
I tanquem, com sempre, aquest especial, aquest espai del parador musical amb una de les meves seccions preferides dins d'aquest bloc, que són les curiositats, perquè no sé si sabíeu que Sting no només va triomfar en Tépolis, sinó que també ho va fer com a solista, com us avançàvem abans, col·laborant amb artistes de jazz, clàssica i pop.
Stuart Copeland, a més, també reconegut per les seves bandes sonores de cinema, i Andy Summers ha destacat en projectes de guitarra experimental. La màgia de The Police és que amb només 5 discs van marcar tota una època i van deixar un llegat atemporal. Per acomiadar-nos, marxem amb aquest de-du-du-da-da-da. Ai, una cançó que amb la lletera potser no s'hi van trencar massa, però és...
Brutal, brutal. Us la deixem aquí. Fins aquí el paradó musical d'avui. Moltes gràcies per acompanyar-nos i bé, ens retrobem aviat amb més música i més històries.
And when their eloquence escapes me Their logic ties me up and wrecks me
Words that scream for your submission No one's jamming their transmission When their eloquence escapes you Their logic ties you up and raps you
Catalunya Ràdio, les notícies de les 12. Bon dia, els informa Natàlia Ramon.
Miquel Jarque, bon dia.
Bon dia, Protecció Civil ha demanat una vegada més precaució a la ciutadania i la seva subdirectora, Imma Soler, ha anunciat que aquest missatge es reforçarà en els pròxims minuts amb un enviament d'una alerta als mòbils. A tots els municipis que tenen costa, que toquen a mar d'aquestes comarques Baixebre, Montseada...
Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme i La Selva, perquè ahir ja vam avisar a l'Alt Empordà i al Baix Empordà que tenien aquesta situació d'aquí fins dimecres, de res per un atxe de temporal intens que cal ser molt vigilants. S'acompanya aquest missatge de la recomanació a la ciutadania de no acostar-se a esculleres ni passejos marítims.
Més notícies, Mireia Sala. La xifra de morts en l'accident de dos trens a Còrdoba s'enfila ja als 39. Hi ha 48 ferits, 5 menors d'edat, dels quals 12 estan greus a la UCI. L'accident va ser ahir a quarts de vuit del vespre, quan un tren Ídio que feia el trajecte de Màlaga a Madrid va descarrilar i va envair la via del costat per on circulava un tren alvia de Madrid a Huelva, que també va acabar descarrilant. Vam conèixer-te un error humà. Anem a Atmos, Dani Sainte de Aja.
Un dia aquí a Damut, els únics familiars dels desapareguts que havien vingut i han marxat directe a Córdoba, on s'ha habilitat un punt d'atenció psicològica i punts també per donar ADN i facilitar les tasques d'identificació que deu a terme l'Institut de Medicina Legal de Córdoba. La petita població cordobesa ja l'espera que arriben més autoritats, només queden ja veïns que encara conmocionats expliquen com s'ha volcat a població en el rescat durant els primers moments de l'emergència.
Venían mal, la verdad. Venían llamados porque venían para arriba, ya no habían encontrado llamados familiares, venían un poquito... venían un poquito muy... venían muy preocupados por los familiares. Mira, aquí ya no paran de pasar ambulancias, ya empezaron a entrar autocares, y posteriormente ya andemos todos para acá, y ya les dejan las bandas y todos aquí en los pueblos de parte, y todos los pueblos no estaban, y ya, golpados, claro, ya se habrían abiertos supermercados para ayudar. Dani Sáenz de Aca, Cataluña, Radio Adamuz.
Doncs a Catalunya les institucions han convocat a aquesta hora un minut de silenci a la plaça Sant Jaume de Barcelona en senyal de dol per l'accident ferroviari aquest que parlàvem a Còrdoba. Plaça Sant Jaume, Pilar Garcia. Hola, bon dia. Doncs al govern de la Generalitat, els consellers...
i també representants de l'Ajuntament de Barcelona, l'alcalde, regidors, partits polítics i ciutadans que eren a la plaça Sant Jaume s'han sumat a aquest minut de silenci sota un sostre de paraigües en aquest dia plujoso a Barcelona. També al Parlament, al davant de la façana s'està fent ara a les 12, aquest minut de silenci en senyal de dol per les víctimes del xoc entre els dos trens a Còrdoba l'ha convocat el president Josep Rull i la Mesa. Pilar García, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha demanat al govern espanyol que es comprometi a modificar la llei orgànica de finançament autonòmic, la LOFCA, perquè la Generalitat pugui recaptar el 100% de l'IRPF. Aquest compromís, que després s'hauria d'aprovar al Congrés amb una àmplia majoria, permetria desbloquejar la negociació dels pressupostos de la Generalitat. En una entrevista als matins de TV3, Junqueras ha apuntat aquesta via si el govern vol que Esquerra se segui a parlar dels comptes per al 2026.
Per exemple, amb una modificació de la LOFCA, perquè s'ha d'habilitar a l'agència tributària per poder recaptar l'RPF. Això en aquests moments està explícitament prohibit per la LOFCA, s'ha de modificar la LOFCA, és difícil, però si el govern espanyol vol complir amb el seu compromís, doncs proposarà algun mecanisme que els acompanyi.
Aquest dia ha començat el judici contra un fisioterapeuta de Canet de Nadal Maresme, acusat d'abusar de manera continuada de 12 noies, la meitat menors d'edat. Durant la sessió d'avui, la sala està escoltant a porta tancada el testimoni de 10 de les víctimes. Audiència de Barcelona, Maria Núria Galònia.
Bon dia. L'advocada de les noies ha demanat que tot el judici es faci per ta tancada perquè el tribunal ha admès que només declarin així les víctimes. No serà fins la setmana entrant que declararà l'acusat que ha demanat fer-ho al final del judici. Segons l'escrit de la Fiscalia, amb el pretext que totes les parts del cos estan connectades, els feia un massatge als pits i als glutis, malgrat que haguessin acudit a la consulta per un mal d'esquena o a les cervicals.
Va cometre els abusos, segons la Fiscalia, en diversos centres, fins i tot al pavelló de Mataró, on des del 2013 fins al 2017 va ser el masseixista esportiu. Maria Núria Revetlle, Catalunya Ràdio, Audiència de Barcelona.
I als esports, Marcos García. El Barça manté la primera plaça a primera, amb un punt de marge sobre el Madrid, a Israel, Societat 2, Barça 1, l'Espanyol, 5è de la Lliga, posicions d'Europa League, el Girona és d'Azai, té un coixí de 5 punts sobre les 2 de 100. A la 9 del migdia es farà el sorteig als quarts de final de la Copa del Rey, que jugarem la primera setmana de febrer,
Una eliminatòria encara a partit únic, només amb un representant català, el Barça. A la Lliga Femenina, Badalona Women 1-0 i a l'Ama 0-2, després de 17 jornades. El Barça Femení és el líder, té un marge de 10 punts sobre el Madrid. El Badalona és novell espanyol, desè encara en futbol al Senegal, guanya la Copa Àfrica 1-0 contra el Marroc després de la pròrroga.
El Madrid lidera la CB de Bàsquet, el Barça és tercer després de 16 jornades. La penya és 7, el Jai Opus Lleida 11, el Bàsquet Girona 12 i el Baxi Manresa 15. I a l'europeu masculí d'envol que es fa Noruega, Suecia i Dinamarca, la selecció espanyola es pot assegurar aquest vespre dos quarts de nou al primer lloc del seu grup. L'equip espanyol té el tècnic català Jordi Rivera i 8 jugadors catalans més. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'agrupació fotogràfica de Sant Jus impulsa des de fa dues temporades una programació d'exposicions mensuals amb l'objectiu de potenciar el creixement artístic i tècnic de les persones associades. L'entitat anima els seus membres a presentar projectes propis com a eina de consolidació del seu recorregut fotogràfic i de connexió amb el públic a través de la imatge.
Les mostres han presentat temàtiques molt diverses, des dels deserts de Namíbia fins als flamencs de la Camarga, passant per la fauna africana al Nepal, festes tradicionals d'extremadura o la dansa femenina. L'agrupació posa especial atenció en la selecció i coherència narrativa de cada exposició, un procés que contribueix a refinar el criteri artístic dels autors i donar-los visibilitat i reconeixement. L'entitat ofereix suport tècnic complet, amb impressió professional, marcs i acompanyament en el muntatge.
La primera exposició de cada autor es fa a la vagoneta, seu de l'agrupació, i posteriorment s'exposa a equipaments com el Centre Joan Maragall i les escoles de Sant Just, així com espais de Sant Feliu de Llobregat i Castelldefels. Paral·lelament també s'organitzen exposicions a diferents llocs de Sant Just com el Centre Cévic Soledat Sants i Can Ginestar, amb obres del Concurs Internacional de Fotografia, que ja arriba a la seva 17a edició i del Junts Fotogràfic.
Entre les mostres recents més destacades hi ha visions de l'exili, en col·laboració amb Sant Jus Solidari, l'exposició dels alumnes del taller d'Esproceat, dirigida per Víctor Morello. Pel que fa a joventut, el Casal de Joves de Sant Jus t'organitza una nova proposta musical adreçada al públic jove amb el divendres de música Fàcil Fest, que tendrà lloc el 30 de gener a la Sala Utopia a partir de dos quarts de sis de la tarda.
L'activitat consistirà en un concert protagonitzat per Fogel, una banda sorgida dels books d'assaig del Casal de Joves, que convidarà dues bandes amigues per oferir una tarda de música en directe, pensada especialment per la joventut del municipi. L'esdeveniment és de caràcter gratuït i forma part de la programació cultural del Casal de Joves, amb l'objectiu de fomentar la participació juvenil i donar visibilitat al talent musical local.
I en societat, la gent gran de Sant Just organitza una nova sortida cultural i gastronòmica amb motiu de la Calçotada 2026, que tindrà lloc el 29 de gener. La jornada inclourà una visita guiada al monestir de Sant Escreus i, posteriorment, un dinar de Calçotada al mateix municipi.
La sortida serà a les 8 del matí des del parador i recarregui inscripció prèvia al centre social al mil·lenari on s'haurà de fer el pagament, fins a exaurir places. L'activitat és organitzada per l'Associació de Gent Gran de Sant Just i compta amb la col·laboració de viatges Santa Mar, encarregats de la logística del desplaçament. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Bona nit!
Tot m'ha fet posar tan trist i tot se m'ha fet tan feliç de sobte. Tot deu ser perquè t'he vist i si t'he vist lo de més que importa. I ara el món em sembla tan bonic i la meva pobra vida tan torta. Ai, ai, ai! Perquè no era la hora, no estava previst que la mort d'imprevist
em truqués a la porta i he deixat que entri amb força que inundi la casa i que faci volar amunt els ocells perquè els miris com giren i et faci amb el dit piruetes a dintre del palmell fins que oblidis que has de tornar a casa de nit i que avui potser no tenim remei però no em facis cas
Perquè els dos ja sabem que estaràs millor amb ell. Ja descompto la meva vida, que sóc un burro animador i un vago. Te n'aniràs amb el noi que t'estima o el que s'ofega amb el penúltim trago. No vull que em miris amb els ulls que em mires, no vull que tot això se'ns posi raó.
Què faré amb aquests llaços que ens tenen lligats si l'amor ha arribat? Jo li obriré els dos braços per poder-se amb força tot aquest neguit que sé que alguna nit inunda el servent. Perquè em diguis rient que només som amics mentre em busques els ulls entre el serrell.
i parlem en el nostre llenguatge prohibit, que parlem sense parlar i t'entendré. Sé que m'entendràs, però els dos entendrem que estaràs.
I ara és tot tan perfecta i tan equivocat quan l'amor ha arribat. Jo li he obert la finestra i he deixat que entri a casa que assegui la roba i que ens faci remolins els cabells. Perquè estiguis tranquil·la i jo et pugui llegir un futur a les línies del palmell. Que ens expliqui que avui serà la
i que som així no tenim remei. Però deixa'm del braç, perquè els dos ja m'entès que estaràs millor amb ell.
Take a look at my girlfriend She's the only one I got Not much of a girlfriend I never seem to get along Take a jump across the water Like to see America I see the girls in California I'm hoping it's going to come true But there's not a lot I can do
Bona nit.
Don't you look at my girlfriend She's the only one I got Not much of her girlfriend She never seemed to get along Take a jump ball across the water Like to see America
Fins demà!
Doncs un dia a la setmana ens deixem portar una miqueta més encara per les emocions a l'Espai Emocionat amb l'Elisa Linares, que ja la tenim aquí. Bon dia, bona hora, com estem? Hola, bon dia. A més a més, de seguida parlarem del que tens preparat, però avui, segons diuen les estadístiques, l'algoritme i els mitjans en fem una mica de...
o de conya o de seguiment, és el Blue Monday, que és el dia més trist de l'any. Coincideix que és dilluns, que ja són dies complicats, coincideix que han passat dues setmanes de cap d'any i que, per tant, els propòsits de cap d'any ja ens han saltat pels aires, coincideix que hem gastat més del compte i ens costa arribar a final de mes...
I en aquest cas, a més a més, ens coincideix que tenim un dia plujós i núvol, que hi ha gent que li agrada, però en general aquests dies tan rúfols fan que estiguem tots una mica més caiguts. Abans t'ho comentava, ja et deies que no ho tenies ni present, imagina't si és important. No, no, no, jo no ho tenia present.
Però sí, al final, doncs pot ser, pot ser que hi hagi persones que sí que els afecti. Jo crec que això també va molt a sensacions internes, que es mouen, però sí que és veritat que a vegades, no sé, vas a l'autobús i tens la sensació que tothom està cabrejat i tu també et sents cabrejada i no sé què, no? I com si hi hagués realment a l'ambient el cabreig i un altre dia sembla que hi ha com la desesperació. També és dir-ho que si ens llevem al matí i sentim el Basté que no para de dir-ho
Sentim a Catalunya Ràdio que no paren de dir-ho. Tu creus. La profecía autocomplida que es diu, no? Totalment. Dius, ostres, avui jo no puc estar content, si és el Blue Monday. Totalment, totalment. Bé, nosaltres intentarem estar contents, perquè malgrat que és dilluns, malgrat que és un dia rúfol, malgrat que tot plegat, hem de parlar d'emocions i tenim ganes d'emocionar-nos. I avui parlaràs d'un tema, de fet, que vindria a ser la segona part del que parlàveu la setmana passada amb el Dani.
Exacte. Avui parlem de l'Avalia Personal i ho lliguem sobretot a com transmetre'ls-hi als infants, que són valuosos pel que són i no pel que fan i deixen de fer, que és el que després em trobo amb les persones adultes, que estan sempre sense adonar-se'n, intentant agradar a algú, fer més, esforçar... Sent una parada més que una persona, no? Totalment, sí.
I amb els nanos, tenint en compte l'exposició mediàtica o no mediàtica, l'exposició amb xarxes encara és més complicat.
Bueno, i després amb xarxes també. Clar, clar, clar, el tema de xarxes és complicadíssim. Sí, però això de molt antic, eh? Això és una cosa que supera xarxes i de tot. Ho hem viscut tots i totes. Sí, evidentment, és a dir, aquell que era una mica crassonet, el que portava olleres, és a dir, sempre havies de... Tothom es preocupava, tothom vol ser... Formar part del grup, formar part de... Això mateix. I és complicat sortir-se'n. Exacte.
Ningú li agrada ser el raret. Escolta, a mi com ho hem de transmetre això als nostres nanos?
Mira, començo per una cosa que és concreta. Normalment els omplim d'estímuls i d'activitats. Ja estem agafant aquesta idea d'has de fer coses. De ben petits estem amb el zinc-zinc davant d'ells o els comprem un Roll Royce de parque de bebès del Copón. Apretes un botó, s'engega una llum, sona un soroll, fa un tremola...
I amb els mòbils ja no parlem, els donem els mòbils a criatures d'un any i ho veus al tramvia i és uau, increïble. I llavors el que anem fent després de més grans és que els donem, per reis, mil joguines, pel tio, el tio ja no caga quatre tonteries, el tio treu allà també, com tot a l'escalèstric.
I al final després venen les extraescolars i, bueno, no parem, no parem, no parem d'anar transmetent inconscientment aquest missatge. Fes, fes, fes, fes, fes. Fes, fes i a més a més organitzat, és a dir, sense temps perquè ells s'autogestionen. No, clar, totalment. I llavors el que acaba passant és que els posem a la nostra roda.
a la nostra roda de, jo parlo molt del sistema nerviós, i els posem en aquesta hiperactivitat que activa el simpàtic, que activa l'estrès, que activa el cortisol, etcètera, etcètera, etcètera. I els infants el que necessiten és que els permetem ser, ser i fer quan vulguin i com vulguin, que a vegades s'avorreixin. Enric, tu saps el bé que va avorrir-se? A mi m'agrada avorrir-me.
Doncs a la majoria de gent li costa molt. Moltes vegades em venen als meus anons i em diuen què estàs fent, papa? Dic res. I no t'avorreixes? Dic, no, estic bé. I la clau és no agafar el mòbil. Perquè si t'estàs avorrint i comences a fer l'escola infinit, ja malament. No, ja no t'estàs avorrint llavors. Que tots tenim tendència a caure. És una temptació molt forta, no ens enganyem. Però no fer res. O que s'hagin d'organitzar ells mateixos, perquè a vegades et diuen...
Papa, què faig? Doncs el que vulguis. És que no tinc res a fer, com que no tens res a fer? Quan li treus el mòbil o li treus la tauleta, no tinc res a fer. Si no tenen deures, si no tenen el mòbil, si no tenen algú... Allò, muntar-se alguna cosa ells sols, no se'ls acudeix. Per aquí vaig. Perquè quan s'avorreixen és quan surt la creativitat espontània. Quan traspassen aquest avorriment, de cop se'ls acut la cosa més meravellosa, saps? Que no se t'acudeix...
No és teva, de l'adult, que moltes vegades omplim a les criatures, ostres, estic veient que està avorrit, no sé què, li he de donar alguna cosa, hem de fer alguna cosa, no sé què, no? I és a través d'aquests moments de parada que, pum, saps? S'activa una altra part, que és aquesta part intuïtiva que...
que moltes vegades després com a adultes ens costa molt tornar a engegar aquesta part de la improvisació i al final és la que com a adultes ens porta a les solucions creatives que necessitem per la vida, saps? O sigui que com més activa de la tinguem d'infants, molt millor. Però tot plegat és un entrenament.
Totalment. És clarament un entrenament. I aquesta poca vegada tenim com a pares o com a mares de frustrar-los. És que si no els frustrarem. Que es frustrin, perquè aquestes petites frustracions també els entrenaran per les que els vénen a la vida. Totalment.
no tenim tolerància a la frustració i a la primera que ens passa alguna cosa de grans ens enfonsem, no sabem quan gestionar-ho, no? Sí, la frustració ha de ser constructiva, sí, un altre dia parlarem del fracàs perquè és un temazo que com adults i adultes el portem fatal i sí, sí, la frustració forma part d'aquest camí d'ostres, l'altre dia llegia una frase del Thomas Edison que deia
No és que m'hagi equivocat, és que he descobert 10.000 maneres que no funcionen, saps? Llavors això també et porta a seguir-te a buscar. Això també ho deia Michael Jordan, que va ser el número 1 del bàsquet, no? Diu, jo la majoria dels tirs a cistella decisius que he fet els he fallat. No passa res, és a dir, això m'ha portat a que els altres hagin entrat. És complicat això, però saber-ho tolerar.
Bé, estàvem parlant de com transmetre aquests valors. Enric, et vull parlar d'una altra cosa. Et vull parlar del molt bé. El molt bé és una cosa que els hi fem als infants que també afecta molt a les persones adultes. Aquest està esperant la... Recompensa, d'alguna manera. Sí, exacte. Emocional, però recompensa al cap i a la fi. Sí, sí. La validació de l'altre, sí?
És típic que quan una criatura està dibuixant, li diguem, està molt bé això, no sé què, no? I després es van acostumant que venen amb el dibuix a dir-te, t'agrada? Que t'agrada? Que t'agrada? Però tu creus que jo li ets a dir, fill meu, no m'agrada, això és horrible? No, no es tracta d'això, es tracta de valorar-li el que ell ha fet.
Ostres, me n'adono que aquí has fet servir molts colors. I aquesta forma, com se t'ha ocorregut, saps? Com, m'entens? No deixar només aquest molt bé, sinó fer que realment sigui ell, ella qui se n'adoni de uau, saps? M'entens? Com anar una miqueta més profund. Més enllà del molt bé gratuït, que gairebé ni tu has mirat, no? Ah, exacte. De fet, és que moltes vegades ni tu mires, no?
Allò, papa, t'agrada, sí, molt. Exacte. I ni tu has mirat. Exacte. I després hi ha aquesta part que moltes vegades també fem això del perfeccionisme, que li diem, està molt bé això, però quedaria millor si fessis no sé què, no? I al final el que estem fent és que el dibuix sigui pirofàutic, però és un dibuix més nostre que de la nostra criatura. I això el que acaba fent és limitar la seva exploració lliure.
i em connecta una mica amb el que et deia abans d'aquesta creativitat espontània que ens porta a les solucions creatives i anar-nos trobant nosaltres amb el món perquè al final el món l'hem de construir nosaltres a la llarga no tindrem el papa o la mama que puguem trucar i dir-li... T'agrada el meu dibuix, no? En 50 anys això no ho pots fer No
Doncs és una mica aquesta idea, no?, d'anar, l'anem convertint en el nostre clon, saps? Anem fent que sigui com nosaltres volem que sigui i en realitat el que li hem d'anar transmetent és això, la mama està contenta o el papa està content perquè t'estimo, no pel que fas i com ho fas, saps? I això és molt difícil perquè...
Quan ens enfadem amb la criatura, és molt fàcil que percebi que no l'estimem. Llavors, això és una cosa que s'ha de dir, perquè físicament costa de percebre, però s'ha de dir, s'ha de dir, s'ha de dir...
Encara que estigui enfadada amb tu, t'estimo, saps? Perquè una cosa no treu l'altra. Jo soc completa i estic enfadada i molt enfadada amb tu, però no deixo d'estimar-te, no? I anar transformant aquest missatge. Però tot i així els nanos en general necessiten aquests límits. I tant! És a dir, un nen, una nena que no té uns límits marcats també els busca, és a dir, també necessita que els progenitors d'alguna manera t'ajudin a marcar el camí.
És que és hipernecessari. O sigui, el límit ha de ser-hi. El que passa és que el límit posat des de l'amor es comença a percebre diferent i ajuda la criatura a anar trobant també aquesta capacitat d'exploració amb una regulació.
El que passa és que quan estàs enfadat a vegades el to no és l'adequat i aquí hauríem d'intentar fer un esforç, no? S'ha de dir, malgrat que estic enfadat, utilitzar un to correcte o com a mínim dir, mira, estic molt enfadat però continuo estimant-te, no? Clar, el to és molt difícil de regular. Primer, perquè tu véns
de ser també una criatura que van criar uns pare i una mare i uns avis i tal, tal, tal, com van poder, amb les eines que tenies. I llavors això està molt instaurat dins teu. Llavors, quan realment estàs sobrepassat de feina, no sé què, arribes a casa, estàs fet una merda i l'altre no vol halar i tal...
Saps? Sulfures, i és normal que sulfuris. Jo crec que un gran valor és demanar disculpes, saps? Ostres, el papa ha perdut els nervis, ho sento, saps? L'altre també ho entén, que ets un humà i que no ets superman i que et passen coses, saps? I l'altre és que a vegades transmetem, quan estem enfadats...
realment fem frases que són molt heavies, no? Com, doncs, estàs molt lletja quan t'enfades o, saps? O càstigs que no es poden arribar a complir mai. Exacte. Que tu quan l'has dit dius, és que això que t'estic dient ja sé que és impossible. Clar, i que generen com, o sigui, mentalment, què té a veure que estigui lletja quan m'enfado, saps? O sigui... Ja, ja.
Si m'enfado, m'enfado. Què té a veure si sóc guapa o sóc lletja? Quina importància té? O què diran els altres? Està plorant la criatura. Ai, pare, ja, no sé què de plorar. Què diran els avis? És com, hola, si deixessis plorar, això passaria. Passaria en un moment. Perquè les emocions reals, les primàries, són molt ràpides. I les criatures ens ho demostren cada dos per tres.
I aquí vull anar a una cosa més, que és la contenció. Que és una cosa que, per exemple, a mi, com a criatura, jo no recordo que això formés part de la meva vida. I m'ho trobo com a persona adulta, i ara estic fent com un clec, enric...
Que és que a vegades no només es tracta de posar límit, sinó de contenir, sobretot quan són molt petites, amb el teu cos físic. Quan està agafant un berrinxe... Una rabieta, que es diu. Una rabieta, el que passa és que moltes vegades l'adult està incòmode. La persona adulta és la que està incòmode i vol que allò s'acabi, perquè és molt desagradable de sostenir i...
I vol sortir d'allà. A més a més, moltes vegades et mou els teus propis, la teva pròpia criatura que va ser, no? Et mou la incomoditat i llavors vols que la criatura surti d'allà. I el que fas és forçar-la a sortir sense realment viure allò que està passant. I ja comença a encallar emocions a dintre, a entendre que...
Ella no és ben vista quan plora, o ella no és ben vista quan s'enfada, saps? I llavors tot això ja va creant un adult, després, que reprimeix emocions, que les tergiversa per agradar, que no sé què, saps? I tot això. I llavors la contenció, si un pare o una mare pot agafar la criatura de...
Això, dos anys, o de quatre o de cinc, a vegades encara necessiten contenció. El seu sistema nerviós, la seva capacitat de regular-se, encara està madurant. Si tu el pots agafar en aquella rabieta, abraçar-lo... No amb força, sinó una abraçada. No amb força, sinó com contenint-lo. Al final el que fas és tu, amb el teu cos...
estàs ajudant-lo a gestionar la seva emoció, saps? I la seva emoció acabarà sortint. No es tracta de parar la rabieta, sinó de dir-li, estic aquí, entenc que estàs enfadada, no et deixo anar perquè te'n vols anar no sé on i això ara no ho podem fer, però et conting i t'ajudo a que trobis tu la manera de deixar-ne això i tornar la calma, saps?
Perquè això, amb la persona adulta, hi ha persones adultes que tenen les emocions molt desorbitades, hem de tornar a crear aquesta capacitat d'autocontenció, aquesta capacitat de tornar al centre, perquè si no l'emoció se l'emporta per davant. Hi ha els dos extrems, persones que no expressen res de les seves emocions. Que són com gel, pràcticament, però que m'imagino que deu anar per dins, perquè si no no ho entenc.
Sí, però a vegades va per dins, a uns nivells que ni la persona n'és conscient. Estan tan endins que no ho saben ni ells, no? No, perquè han generat un mecanisme de defensa que és així. I llavors ja no hi ha... No hi ha manera que no treguin res. Clar. Llavors, és anar desconstruint tot això, no? Anar veient els teus propis personatges també t'ajuda a acompanyar-te a tu mateix, tu mateixa, d'una altra manera. I, mica en mica, poder-te anar compartint a fora amb més naturalitat.
Doncs avui, com és habitual, un cop per setmana amb l'Elisa parlem d'emocions, avui ens hem centrat en els nanos, que no deixen de ser el futur i que són a més fruit de la nostra preocupació com a adults i com a pares, perquè alguna vegada ho he llegit a algun lloc, els nens no ens arriben ni amb llibre d'instruccions,
ni amb un botó de fer un reset, quan tenim aquestes rabietes, que a vegades els apagaries durant 20 minuts, doncs no, això no passa. No s'apaga. No s'apaga i, per tant, hem d'anar-los entrenant a poc a poc, perquè, al cap i a la fi, això és un aprenentatge per l'adolescència, que això és un altre tema, som fiques d'un altre panel, que també té la seva complicació, i l'edat adulta, a la qual també es trobaran amb molts d'aquests problemes. Hi ha alguna cosa més que vulguis comentar?
És aquesta idea de fer criatures cada cop més conscients, més responsables de si mateixes, amb més capacitat d'autocrítica i capacitat també de joc, de decidir, deixar-los que visquin l'etapa en què estan i no voler-les fer adultes abans d'hora. Doncs no cal córrer. Això mateix. Elisa, moltes gràcies. A tu, Enric. Vinga. Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de fer petar la xerrada, de parlar d'esports i de fer-ho amb grans amics d'aquesta casa, de fer-ho amb en Víctor Cortines. Víctor, bon dia, com estàs? Bon dia, Dani, com estàs?
company de tertúlies de les tardes d'aquesta casa, del Refugi. Sí, amb moltes ganes de tenir-te aquí també els micròfons dels matins. I res, a la meva dreta tinc en Jaume Lías, conductor del Refugi, d'aquest magazín que comentàvem de tardes. Les estones que passeu amb ell entretinguts i entretingudes, de 5 a 7 cada dia, dilluns a divendres, són gràcies. En Jaume Lías, com comentava, en Jaume, com estàs?
Bon dia, Dani. Doncs bé, bé, molt bé, la veritat. Que content de venir també a la Rambla, que em deixo veure poc per aquí i tenia ganes també de col·laborar amb tu. Doncs sí, sí, em fa molta il·lusió també tenir-te aquí al programa perquè sóc jo el que acostuma, que és de lleig dir-ho, però sóc jo el que acostuma a baixar a les tardes i els matins també ens ha agradat tenir-te. Però bé... No em convides gaire, eh? Va, doncs això intentarem millorar-ho el 2026. No, no, que ja tinc molta feina.
Ah, mira, home, és que tampoc et deixes convidar, Jaume, tampoc et deixes convidar. Jo aquí m'aparto i... Sí, sí, ens baranyem una estona i ara estem en to, d'acord? Gràcies. Doncs ho tens complicat, eh, si has d'anar per la porta, perquè estàs enmig dels dos, eh, avui. Re, comentem una mica el que parlarem avui. En aquests minuts avui farem un repàs, una pinzellada...
dels tres equips catalans de futbol. Estem parlant dels tres equips que estan en primera divisió, el Barça, l'Espanyol i el Girona. Farem un resum, farem també una espècie de tertúlia enfront a aquest tema. Concretament, el que volem és fer una comparativa entre l'inici de temporada i també l'inici d'any. Recordem que la temporada va començar, si no vaig errat, a finals d'agost, principis de setembre...
i que en aquest cas l'inici d'any va arrencar amb la primera setmana de gener amb un partit espanyol-Barça i que a partir d'aquí arrencava aquesta temporada pels blaugranes i també pels pericús. Parlarem d'això, parlarem d'aquesta comparativa i parlarem de tot una mica amb els nostres col·laboradors i esperem que vosaltres des de casa també ho podeu gaudir.
Comencem parlant, si us sembla, del Barça, de com va començar aquesta temporada 25-26. Víctor, tot teu, com creus que va començar aquest Barça de Hansi Flick en la segona temporada del tècnic alemany? Per mi, molt bones sensacions, perquè al final, com t'ho he comentat, des de l'inici de temporada van començar amb victòria. Si recordeu, amb el Mallorca Barça, que va ser el primer enfrontament de la Lliga...
I bé, doncs uns 0-3 també, o sigui que van començar més o menys igual que havien acabat la temporada passada, llavors en aquest sentit, amb molt bon peu i amb forces ganes al final. Sí, sí, sí. Jo crec que el Barça va començar bé la temporada, va començar guanyant, sobretot que al final, al principi de temporada és el més important, perquè els jugadors tampoc tenen el ritme encara.
Però sí que és veritat que van passar potser aquest mes de transició i la imatge de l'equip a mi no m'acaba de convèncer en aquests primers mesos perquè, tot i que guanyàvem la majoria de partits, sí que veia el Barça una mica més, no sé com dir, més dubtós o més espès, menys ofensiu. També és veritat que les lesions van tenir molt a veure perquè ara ho hem notat que amb la tornada de Rafinha l'equip va, bueno...
Ha donat una pujada espectacular. També van ser moltes baixes, això també va condicionar molt l'equip, però sí que és veritat que al principi de temporada no em va agradar tant la imatge que veia del Barça, que tot i que guanyava el joc, no era aquest joc de Hansi Flick, amb la pressió...
amb la línia de la defensa ben tirada i me'n recordo que vam tenir molts problemes defensius al principi de temporada però em sembla que amb la recuperació dels jugadors legionats i amb el pas dels mesos Hansi Flick ha anat tocant aquestes cosetes i crec que ara mateix estem en un molt bon moment del Barça recordem també que a l'inici de temporada teníem també la marxa sobtada d'Iñigo Martínez
Sí, sí, justament en aquest aspecte defensiu que parlàvem ara, per mi va ser clau, i al Barça li va costar tornar a adaptar-se al sistema defensiu sense el que era el líder. Sí, és que al final, o sigui, Íñigo Martínez era un veterà a la defensa, era el líder de la defensa, i amb ell, amb el que deia ell, tothom anava a missa, també. Llavors, clar...
Aquesta baixa va perjudicar molt, sobretot, en tenir més gols a la porteria. Paraula clau, veterà. Al Barça li falten veterans ara mateix. Sí, sí, i ara mateix sembla que aquest rol d'Iñigo Martínez l'està agafant un que és una miqueta més matarà que potser que la Minyamal, però que és un jove, que és Eric Garcia, que al final ha donat una passa endavant i és indiscutible per flick i realment és el millor central que tenim ara mateix.
Totalment, és una peça molt clau pel flick també, i a més hem vist també que no només jugava a la defensa, que també jugava a altres posicions també. Aquesta temporada generalment, la de l'altre, la de l'esquerra, central, pivot, fa tot. És molt polivalent en aquest sentit.
Així començava la temporada al Barça de Hansi Flick, una temporada, com dèiem, també marcada per un inici amb moltes lesions, i ara estem a inici d'any, i això vol dir també que hem d'avaluar una mica com ha començat l'any el Barça. A part d'aixecant un títol, que és la Supercopa, com valoreu aquesta arrencada d'any del Barça, del FC Barcelona?
doncs, a veure, jo crec que si comences l'any aixecant un títol, només pot començar l'any d'una manera llis bé, no? Espectacular. Crec que el Barça ha començat molt bé l'any, sobretot si ens fixem en els nostres veïns de la capital, no?, que s'han quedat sense entrenador, ara tenen a l'Arbeloa, veurem com li va, encara li hem de donar temps, no?, però sí que és veritat que no han començat bé amb aquesta desfeta al Bacete, però si ens centrem en el Barça, és el que dic, començar l'any amb un títol, doncs és un molt bon inici,
i crec que el Barça, ara mateix, és l'equip més fort a Espanya, sense cap mena de dubte, i veurem com va la Champions League, que és una mica el gran objectiu. És l'incògnita al final, també. Sí, jo també trobo que, bé, al final començant aixecant aquesta Supercopa, que sí que és cert que últimament no s'acaba de donar-li aquella importància, també. Jo crec que és molt important, també, perquè guanyar la Supercopa...
i el pot donar... Jo crec que no se li dona importància, Víctor, per també tot el que hi ha darrere polític. És a dir, les decisions que s'han pres per mi nefastes de portar aquest campionat a Aràbia Saudita, això ha afectat molt també el mèrit que tenia abans endur-se aquesta copa. Però ara és veritat que aquesta copa abans es feia a inici d'estiu,
que jo crec que era una mica encara més, era com un partit de pretemporada, però ara que es fa al gener és una edat complicada, perquè és veritat que va enganxar amb el dia de reis. Però potser té més de pes, no? Però ho ha dit Hansi Flick a roda de premsa, al final és un torneig que et pilla a meitat de temporada i et dona una puja d'anímica, que si la guanyes, que ja arribes a la part final de temporada, que és on has de seguir els títols, arribes amb carat i amb confiança.
Sí, jo crec que també a la Lliga el Barça pot acabar molt bé, la veritat, i potser això molt amat jo, home, que és l'equip més potent de la Lliga Espanyola. No trobo que el Madrid està en unes molt baixes, la veritat, anys llum, i bé, seria molt sorprenent que el Madrid guanyi la Lliga.
Ara mateix, l'altre dia està mirant l'estrim de Gerard Romero, i ells ja diuen, a l'abril, el Barça jet de la Lliga. No, no sé si podem ser tan optimistes, però perquè veieu com està... Condiciona, eh? El fet de guanyar la Supercopa, si tirem d'històric, podem veure que els equips que han guanyat la Supercopa després ho tenen més fàcil per guanyar la Lliga. Veurem si això acaba sent així, però tot apunta que podria ser així. Sí, és il·lusionant, a més.
Sí, un inici d'any molt il·lusionant pel Barça. Jo crec que la paraula seria aquesta, correcte. Sí, sí, sí. I a veure si aquest any arriba la sexta, no? Exacte, que hi ha pura ajuda tan mítica. Ja seria, per mi... Jo crec que no... El dia següent de guanyar la sexta, Dani, no podria venir a fer programa ni a fer res.
Estic parlant de la sisena Champions, que evidentment és un títol somiadíssim pel Barça, somiadíssim per Flick, i que esperem que tinguin més sort, perquè si parléssim de Champions, el Barça, aviam, ha anat una mica de bòlit aquest any amb la Champions a inici de temporada. No ha tingut uns resultats, diguéssim, espectaculars. No, encara no. S'ha mantingut bé.
però han tingut algunes relliscades ara que dintre de poc ja començaran les fases del KO aquestes eliminatòries aquí és quan comença la Champions League perquè el Paris Saint Germain que va guanyar l'any passat de fet va quedar dels últims classificats a la lligueta per tant no significa res i a veure home
n'hem de fer volar coets, perquè és un objectiu que encara està lluny, però és el gran objectiu. Clar, aquest nou format, perdona, Víctor, aquest nou format de la Champions, que és el segon any que el fan? Sí, correcte, el segon any. I què opineu d'aquest format de la Champions? A mi m'agrada. Trobo que està molt més bé, també. El que passa és que el que no s'aplica la temporada passada és que, clar, o sigui, la Barcelona entre els primers...
I clar, entre els vuit primers hauries de tenir la tornada a casa també. Clar, què és el que va passar? Que clar, que va jugar la primera anada a casa i la tornada a fora. Llavors, ara es veu que a algú se li ha il·luminat la bombeta i es veu que ara fan entre els vuit primers tens la tornada a casa. Clar, sí, sí, això parlant de competició europea és un factor molt, molt important. I és veritat que el Barça va quedar crec que segon o tercer. Segon, segon. I no jugava als partits
a casa, a la tornada, que és el benefici més gran que et poden donar gairebé, i per sort, ho han corregit, ens va tocar, bueno, ens va tocar a nosaltres rebre les penitències, però almenys d'ara fins endavant ja ho tindrem solucionat. Sí, jo crec que per acabar amb el Barça crec que es pot competir, o sigui, com a mínim hi confio que a la Champions es pot competir aquesta temporada, si segueixen amb aquesta mentalitat.
Sí, sí, totalment. De fet, avui no parlaríem directament del Madrid perquè estem parlant d'equips catalans, però si em deixeu fer una petita pinzellada, clar, el que estem veient ara del Madrid és una desfeta brutal. Vam tenir la final de la Supercopa, on la van patir i la van acabar perdent. Això li va costar la destitució a Xavi Alonso, tot i que han sortit aquests dies també les xifres de resultats, que són pràcticament les mateixes que les de Hansi Flick en la seva primera temporada.
Pràcticament no. Les mateixes. Les mateixes. Llavors dius, aquí jo crec que hi ha alguna cosa més de fons, no? Tito Florent crec que aquí ha pres una decisió que ja havia pres des de feia temps. Sí, sí.
La destitució normalment ha de ser per un canvi a millor. En aquest cas no sabem si serà així. Arbeloa no ha dirigit mai un equip de primera divisió, per tant, ens sobta una mica aquesta decisió de Florentino Pérez i la directiva del Madrid. I res, primer partit d'Arbeloa, perden el partit i queden fora de la competició, fora de la Copa del Rei. Què opineu d'això? Han perdut dos títols en 72 hores. Totalment, totalment.
és bastant fort però bé jo crec que Xavier Alonso no podia seguir perquè no tenia ni el respaldo ni del club ni dels jugadors i no és culpa seva perquè jo crec que és un molt bon entrenador no li han deixat fer la seva feina ell trobo que ha claudicat va claudicar massa abans va renunciar les seves idees massa abans i això li ha costat al lloc
I crec que és una decisió més o menys encertada, fer-lo fora, perquè no li anaven a deixar fer la seva feina. I per fer això, mira, millor que marxi el pobre Xavi Alonso, que és madridista però on cau bé, i l'han tractat molt i molt malament. Molt malament. O sigui, al final també és madridista i una llegenda del club també. Tampoc s'han tractat massa bé les llegendes, no? Perquè...
Sí, i ara veurem Omar Belouano, que és el que deia el Dani, no té gens d'experiència. Jo tinc moltes incògnites. Jo tinc molts dubtes, també. No ho sé, ho veurem. El temps ho dirà. Segons Carvajal, de fet, el jugador del Real Madrid, reconeix el desastre, reconeix que han tocat fons i a partir d'aquí es veurà.
Tornem a casa, tornem a Catalunya, tornem ara, si us sembla, a l'Espanyol, que ha començat la temporada por todo lo alto, com diríem en castellà. Va començar la temporada amb molt bons partits, amb una banqueta amb Manolo González, que realment déu-n'hi-do la feinada que ha fet i els resultats que està traient també de l'equip Perico. I a partir d'aquí m'agradaria saber una mica què opina la taula, què opineu vosaltres, Víctor?
Bé, jo crec que al final aquest any els jugadors sí que creuen molt en el projecte de Manolo González i estan tots units, o sigui, ell té unes idees, els jugadors se les creuen i van amb ell, i van a mort també al final, i cada partit estan competint molt bé també, és una temporada que ja hem vist en altres moments, en altres anys també, que també han fet bones temporades, però...
Aquesta temporada ha iniciat molt bé el curs. Sí, sí, totalment. Al final crec que aquí es veu clarament la diferència entre Xavi Alonso i Manolo González. Al final Manolo té el suport de la plantilla, té el suport de la directiva i el que està aconseguent és espectacular. I jo soc culer i ho dic i no passa res, però el que està fent l'Espanyol és espectacular. Estan jugant un futbol molt, molt bo. Estan a prop d'Europa, per tant...
tenen moltes possibilitats d'acabar jugant a Europa i això és un triomf espectacular i Manolo González és el que deia el Víctor és que tots van a un amb la seva idea i està fent una mica com Hansi Flick està millorant els jugadors que tenia Pere Emilla aquest any sembla un altre
Exacte, entre altres també. I jo també, igual, ha anat molt bé el tema d'aquesta activació del nou inversor, que al final també ha ajudat molt també per l'equip. Sí, al final estàvem descontents amb la propietat xinesa, ara ha vingut a l'Ampeix, estat unidenc, i la veritat és que, escolta,
Estan tots a una amb aquest nou inversor i la veritat és que els espanyols, els pericos, estan contents i ho han d'estar. I veurem ara, l'única mala notícia és aquesta lésia de Javi Puador, que el capitàs perd la resta de la temporada. Veurem com ho gestiona. Exacte.
Doncs venim a l'actualitat, venim a l'inici d'any. Aquest 2026 també pels pericots ha començat prou bé. Recordem aquest primer partit que també fèiem referència abans amb el Barça. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, la veritat. Déu-n'hi-do, un espanyol-Barça impecable. Els pericots van fer un partidàs. Vull dir, les coses com són. Nosaltres jo crec que vam defensar que en aquest cas el Barça crec que tenir en Joan Garcia a la porteria és el gran regal d'aquesta temporada.
I això, doncs, els idola, els escou encara els pericos, tot i que jo segueixo pensant, i això és una opinió personal, que per molt que el Joan García ara estigui al Barça, jo crec que encara té un cor, una mica, una part del seu cor a l'espanyol i que crec que encara és una mica perico. No sé si s'acaba de sentir blaugrana, crec que cada vegada més, eh?
Però jo crec que està una mica dividit, evidentment, després del que li va fer l'afició en aquell partit, suposo que les coses han canviat. Però ara me'n vaig al Jaume, què no opines d'aquest partit i d'aquest inici d'any per l'Espanyol? Els resultats no han estat els millors en aquest inici d'any, perquè recordem que vam perdre contra el Barça...
i van empatar contra el Llevant, que era QE fins aleshores. Però bé, les sensacions de joc són bones, que això és el més important. Els resultats no han acompanyat, però és veritat el que diu el Dani, que al final contra el FC Barcelona és que van fer un partidàs. La realitat és aquesta, i va anar de detalls, més ben dit d'un detall, del que diu Joan García, que l'Espanyol no les emportés aquell partit, i realment és el que tu dius, Dani. Potser els punts no estan acompanyant tant, però la sensació continua sent molt i molt bona,
I és perquè la família pari, que pot estar tranquil·la. I tant, i al final jo em sumo a les vostres opinions que li van plantar molta cara en el Barça, perquè, ostres, hi ha moments que podria haver acabat 3-0 o 4-0, igual a favor de l'Espanyol. I, clar, doncs en aquell partit al final se'm va amb aquell sabor agradós de dir, ostres, ho hem tingut, ho hem tingut, hem competit al Barça, que jo crec que...
Els deuríem molt contents, però sí que sé que te'n vas en aquella espècie de cap cot, de dir, ostres, que llàstima al final, ja ho hem intentat, ostres, no ens podríem haver guanyat al final, saps? Però era això, com tu, és derrota empat contra el llavant,
Però jo crec que... Bones sensacions, que és important. I jo crec que l'Espanyol acabarà a Europa. No ho sé si Europa League o Conference, però jo crec que acabarà. Segur. Sí, sí, jo t'ho opino. Doncs tanquem aquest espai, tanquem aquesta tertúlia a l'últim dels equips catalans que està a primera. Tanquem amb el Girona, que els de Mitchell no han tingut un bon inici de temporada. I en aquest cas veurem a veure què és el que passarà. Si puja, si baixa...
O què fa? Perquè el que està fent el Girona aquesta temporada, Jaume... Sí, però hem de parlar d'aquest inici d'any, justament, i és que estan millorant molt. Molt. Entre finals i inici d'any van tenir, recordem, 3 victòries en 4 partits, i això és molt positiu. És veritat, l'inici d'any va ser nefast.
A l'inici de temporada va ser nefast, i a l'inici d'any és el que comentaves, que ha sigut millor, no? Exacte, exacte. Crec que, bueno, al final Michel li va costar acabar de fer convèncer la plantilla que podien jugar bé i que tenien que seguir les seves idees, però crec que ara ho està aconseguint i els resultats ho estan també, doncs, ho estan respaldant, no? Exacte, ho estan demostrant, sí, sí. Ara, no sé, respaldant en català com seria...
Recolzant. I els resultats ja ho comencen a recolzar i ara mateix està aquí en zona mitja baixa però ja estan fora del descens i jo crec que el Girona té la capacitat i els jugadors per acabar salvant-se. Potser patirà una mica però s'acabarà salvant.
Jo també confio. Sí que és cert que aquell inici de temporada va ser bastant nefast pel Girona. Jo crec que els jugadors no ho creien amb les idees de Mitchell. Trobo que la torrada de Nadal els hi va anar molt bé. És que és el que tu dius. Van arribar els fitxatges molt tard. Molt tard. Havien començat la temporada i encara no estava la plantilla tancada. I això també va afectar molt i és el que tu deies ara. Que la parada aquesta va influir molt. Exacte. És que va ser molt positiva també perquè ara tancaran certs resultats positius també...
I aquest inici d'any, doncs, ostres, estan remuntant també. Està a mitja taula. Per la Girona, tal com van començar la temporada, està molt de gravitat. Per la veu d'aquesta parada de Nadal, on també sortien rumors, el rumor que potser Ter Stegen marxava cap a Girona, sembla que això se dissol bastant, no? Bastant, sí. Sembla que ja... A veure, encara queden bastants dies de mercat, de fitxatges, però...
té víntega, igual ja no és una necessitat, igual que se'n vagi, no? Sí, no ho sé, a més també com Lewandowski, ai Lewandowski, Marc-André Ter Stegen està travessant bastantes lesions, i recordem que a l'inici d'any va estar lesionat, per això no va jugar a la Supercopa, bueno, no, va arribar a la Supercopa, va marxar i va tornar, però ja lesionat. Que això no ho entendré, però bueno... Sí, bueno, per fer-se l'exploració amb el seu doctor, bueno, aquestes coses ja ho fan els jugadors, però jo crec que aquesta lesió el descarta la seva sortida.
Totalment, totalment. Jo crec que és que aquesta temporada de Can Barça i... I ho veurem l'any vinent. I qui sap el mercat de fitxatges, perquè, clar, o sigui, ja... Clar, aquest estiu ja mundial i, clar, ell té un dia... I ell vol jugar, ell vol jugar. No sé si el noi estarà per allà, però això és un altre debat. Però bueno, sí, sí, sí. Al final jo crec que l'home important d'aquí del Girona és Mitchell. És Mitchell. I la directiva confia en ell, l'afició confia en ell. Sí. I els jugadors ara confien en ell i...
I aquí, de l'ama de Mitchell, arribarà la salvació i els bons títols no, però i les bones opcions. Sí, sí, sembla que quan li va malament al Barça, al Girona li va bé, i quan li va bé al Barça, al Girona no li va tant, no? A mi és aquesta sensació la que em dóna, però bé. Aquestes sensacions contradictòries, no?, entre els dos equips.
És curiós, és curiós. I permeteu-me que tanqui amb un tema que no ve a cuento, però sí que ve a cuento, perquè ara comentàveu el Mundial i crec que és una molt bona manera de tancar també aquesta tertúlia, parlant del Mundial, parlant de Joan Garcia, parlant de si ha d'anar o no al Mundial, i en aquest cas, què s'ha de fer? Perquè, clar, Unai Simón no està ara mateix per competir el Mundial. És que és això, jo trobo que el que fa a Lluís de la Fuente, en plan, o no es casa amb ningú,
i el que farà serà, mira, convocarà a Unai Simón, Joan Garcia i David Raia, tenir uns tres portarassos allà d'això. És cert que jo crec que el que passarà és que Unai Simón jugarà la major part dels partits del Mundial fins que quedi eliminada, que bé, esperem que arribi fins a la final a Espanya, però bé, però això... i Joan Garcia, no ho sé, tot el molt complicat que pugui jugar a Espanya.
A no ser que hi hagi una lesió de permís. Si hi hagués una lesió per part d'Una i Simona potser sí que podria entrar dins de la... S'ha de veure, perquè jo sóc una mica encara dubto de qui serà el titular al Mundial, perquè ara ja pràcticament han confirmat que Joan García n'hi ha convocat al març, que és per això de la finalíssima que fan.
I tots els rumors apunten que Joan Garcia anirà convocat. No sabem si jugarà com a titular o no, jo suposo que encara no, però si Luis de la Fuente comença a veure els entrenaments, veu que és capaç directament amb ell, doncs jo crec que potser té l'oportunitat de desbancar.
A Unai Ximón també s'ha de veure com acabar la temporada. Si el Barça aconsegueix la sisena, imagina't, i Joan Garcia fa unes actuacions superbes, al final l'haurà de posar, però és obligat. Però és veritat que el porter és una posició molt especial, no? I va molt al gust de l'entrenador, i el que està clar és que Unai Ximón és de la preferència de...
de Luis de la Fuente i que no és l'Una i Simón el que vèiem a la Supercopa per exemple en aquella semifinal no és l'Una i Simón el que vèiem a l'Eurocopa per exemple és que se li està notant que té molta pressió i jo crec que aquesta pressió del Mundial li està afectant negativament i de fet els tots partits que ha jugat contra Joan Garcia ha fet cantades molt sèries i s'han passat gols que dius ostres compta
que per un porter de nivell com és ell no hauria de passar aquestes coses tan bé. Jo, sí que és cert que Baragau, m'encantaria que jugués Joan Garcia de titular al Mundial,
Però em refiro amb el que comentava abans i tinc molts dubtes que jo crec que acabarà jugant a Ony Simón i jo crec que sí, per part de gràcia. Jo ara mateix ho veig un 50-50. Ja. No ho sé, no ho sé. Veurem com acabarà tant. No, evidentment. No tenim una bola màgica de vidre, no tenim el DeLorean de Regreso al Futuro, per tant no sabem el que passarà més endavant.
Sabem, exacte, tant de bo. Però sabem el que està passant ara i és que hem tingut una tertúlia increïble amb aquests dos grans de la comunicació i també grans fanàtics de l'esport, Jaume Lías, Víctor Cortines. Gràcies, cuida-vos molt. Gràcies a vosaltres. Ens veiem a les tardes. Ens veiem a les tardes, correcte. Una abraçada, que vagi bé.
You make me feel like dancing I wanna dance the night away