Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1.
Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1.
T'acosta on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccionsament variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica, amb Núria García, la veu de la Rambla.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981 i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com.
Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res.
Molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 7 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 15 de maig.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant al 98.1 FM, l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Primer de tot avui a un quart d'11 trucarem al Servei de Mobilitat Internacional,
un servei a càrrec d'Aroa Carmona i que depèn de l'Ajuntament de Sant Just i que s'ubica al Casal de Joves.
Segurament l'Aroa ens parlarà de les novetats, dels projectes i dels intercanvis europeus que es faran aquest estiu.
Després seguirem amb l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Sal les llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara a l'Avantguàrdia, El Periòdico i El Punt Avui.
I acabarem aquesta primera hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
La segona hora la dedicarem també a l'actualitat santjustenca, però ho farem amb l'alcalde de Sant Just, en Joan Bassaganyes.
Amb ella avui fem l'entrevista del dia.
Com hem dit, tractarem els temes que estan més candents d'aquí en l'actualitat del poble
i a més a més també li traslladarem les preguntes que ha anat fent la ciutadania a través dels comptes de la ràdio a les xarxes socials.
Li preguntarem aquells dubtes, aquelles incerteses que té l'agenda Sant Just, ja que bé, aquí a l'emisora d'alcalde.
Després, la tercera hora, a les 12 i 10, primer de tot es deixaran caure l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata,
amb qui parlarem d'algun aspecte relacionat amb el món del vi
i també vindrà l'Albert Macià, amb qui farem l'agenda de les activitats de l'Ateneu de Sant Just.
Avui dimecres acabarem el programa fent una trucada a en Joan Targarona de Cuina Miracle.
Vinga, va, no marxeu, que tot això serà de seguida.
I ara deixem un tema que es diu La Guarda, amb el cantant Narcís Peric.
De la guarda ara em baixo jo, de la guarda ara em baixo jo.
De la guarda, de la guarda, vigilant els camps i el bosc.
A la guarda era tranquil·la nit, a la guarda era tranquil·la nit.
A la guarda, a la guarda, no es moguia ni un tir.
Les estrelles he pogut comptar, les estrelles he pogut comptar.
Les estrelles, les estrelles, han estat el meu compà.
A les hores dels meus ulls, han vist, a les hores dels meus ulls, han vist.
A les hores, a les hores, he pogut comptar.
A les hores, a les hores, han vist, a les hores dels meus ulls, han vist, a les hores dels meus ulls.
A les hores, a les hores, han vist, a les hores dels meus ulls, han vist, a les hores dels meus ulls.
De la guarda, el pitjor que té venir.
Tu eres un angelet per mi.
Tu eres un angelet per mi.
De la guarda, de la guarda, no es parà la cara així.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tots.
Sé tu mateixa.
I estimar a qui vulguis.
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem per connectar aficions
Natros per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas amb més força
Estar el pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Estar el de fer cim
I dormir a prop de les estrelles
Estar el de viatjar
No, no, el de viatjar més, lluita
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
Només has de fer un pas
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat
A CaixaBank o a Imagin
Fes el pas
Baixa't l'app
I gaudeix dels avantatges del carnet jove
I del Pac Jove 2024
Treu la llengua
Treu la llengua fora
Al carrer
Treu la llengua
És clar que s'ha de treure la llengua
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer?
Quan la persona amb qui parlo
No treu la llengua
O a la feina, a l'escola, a la universitat
Quan a les aules i a les sales de reunions
Ningú treu la llengua
Com trec la llengua a les xarxes
Comentant i compartint
Si la gent m'insulta per treure la llengua
O a internet
Quan els cercadors no m'entenguin
Però jo vulgui continuar traient la llengua
Entra ja a la guia de l'activista pel català
I descobreix tot el que pots fer per la llengua
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xaryxes
Comentant la llengua a la lengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a jarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a lengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
Comentant la llengua a les xarxes
I see this fine girl from my party
She wear yellow
Every other girl, they do too much
But this girl mellow
Now in my define situation
I go use this girl and mellow
Finally, I find way to talk to the girl
But she ain't no one follow
Who you gonna phone for?
When you know what go for?
Then I start to feel a boom boom
Cause she day give me small small
I know she's a baby, but sit down
Cause she feelin' me sick
Cause her friends, cause they got my light ring
Cause they got my light ring
Yeah, I know it looks sharp
But for you, I get down now
And my hips make you cry
When I'm movin' around you
Do it once, do it twice
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
гораздо!
utetm amb un envà!
Powell!
Port�로!
Fins demà!
Para va loggerir!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
sinó també com a confident d'una generació, destacant la seva resiliència
davant les inclemències del temps que manassen al seu taller.
L'entrada general al documental, com tots els documentals del mes de l'Ateneu,
és de 7 euros per l'entrada general i els socis i sòcies de l'Ateneu
poden accedir per 5 euros.
I també hi ha la possibilitat d'adquirir un abonament per 5 persones
a un preu de 25 euros per públic general i de 20 euros per a socis i sòcies.
Ah, molt bé. Això és com un bono, no?
Et compres, pagues aquesta quantitat i pots entrar a diferents sessions de...
No sé si és...
Ah, diferents sessions o perquè puguin entrar...
Que ajuntis a 5 persones i llavors pagueu 25 euros.
Vale, vale, vale.
Molt bé, doncs, Mariona, hem llegit aquests 3 titulars
de les notícies d'avui de Sant Just.
Si et sembla, truquem ara a l'Aroa i fem d'aquí una estoneta
les portades dels diaris.
Perfecte, Núria.
Vinga, gràcies, Mariona.
Gràcies.
Adeu.
Any 1938.
Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament
construeixen el refugi antiaeri de les escoles,
un espai que serviria de protecció per a la població en cas d'ataca aèri.
Ara, el 2023, Sant Just inaugura el seu segon refugi,
un espai per i amb el poble, on cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern,
encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio.
Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més.
Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi.
Ara són les 10 i 24 i parlem amb la responsable del Servei de Mobilitat Internacional,
de l'Ajuntament de Sant Just, un servei que s'ofereix des del Casal de Joves.
Tenim el telèfon a l'Aroa Carmona.
Hola, Aroa, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, Nòria, com esteu?
Bé, molt bé, molt bé, molt bé.
Amb ganes de conèixer alguna novetat pel que fa al Servei de Mobilitat Internacional,
de projectes que s'estiguin ara acabant d'organitzar, de tancar...
Suposo que tot ha enfocat ja a l'estiu.
Doncs sí, de fet, mira, aquest mes ha sigut bastant interessant.
Han passat moltes coses, Núria.
Vam tornar a finals d'abril, l'últim dia d'abril, vam tornar a Alemanya.
Sí.
Vam fer un projecte sobre la Unió Europea, sobre el concepte europeu, etcètera.
que vam col·laborar amb l'Antoni Elgaró.
Sabeu que de dos a tres vegades a l'any fem una col·laboració directa
amb l'Institut de l'Antoni Elgaró i ens en duem alumnat seu.
Llavors, en aquest projecte, doncs era aquesta col·laboració,
ens vam donar un grup de set joves de l'Antoni Elgaró.
La veritat és que un grup maquíssim, supermotivat,
un joves molt macos, molt motivats, molt respectuosos, molt actius.
Sí, molt macos.
I inclús en aquest projecte, Núria, la novetat va ser que vam anar a Brussel·les
i vam visitar el Parlament, vam visitar la Comissió,
vam visitar també el Comitè Econòmic i Social.
Bé, molt interessant perquè, com s'ha deu, també hi ha eleccions, ara, el Junts.
Oi tant, sí, sí, sí, clar.
I llavors, doncs, una mica enmarcat, no?, en aquest coneixement
i pensament crític de què és la Unió Europea i què volem d'ella.
Clar.
Doncs això vam acabar així, a finals d'abril.
D'acord.
Vam tornar, bueno, un ressac emocional del que signifiquen els projectes.
Quants dies hi vau estar, més o menys?
Vam estar 12 dies.
D'acord.
Déu-n'hi-do, no?
Sí, entrenada i tornada i així, sí.
Sí, molt bé.
Sí, crec que 11 o 12, és que, Núria, tinc tants al cap que a vegades...
No, els normalos se'n fan una mica.
D'acord.
Llavors, bueno, els joves van presentar, aquest grup de joves van fer una presentació de la seva experiència a l'escola, a l'Antonio Garó, la setmana passada.
que em van convidar i vaig poder anar-hi i la van fer a una hora de tutoria i hi havia tots els seus companys i la veritat és que va ser molt guai, no?
Perquè, bueno, és una manera de transferir el que fan, perquè altres companys també es motivin i es presentin a les propres convocatòries, perquè no quedi en vaga, que simplement desapareixen 12 dies i ja, sinó que és com un retorn, no?
Del que ha significat per ells.
Clar, clar, que vegin també, no? El que fan els seus companys, no? El que significa fer un intercanvi, les activitats que es fan.
Sí. I com ho viuen, perquè jo crec que el més important, que és el que no es pot explicar ni a un post d'Instagram ni jo mateixa quan els faig un assessorament, és l'experiència vital que significa per una persona d'aquesta edat.
Oi tant, perquè a més, eren menors d'edat, perdó?
No, aquests eren majors d'edat, però eren molt jovenets, tenien entre 18 i 20 anys.
Val, val, val.
Sí, sí, sí. Llavors, bueno, vam tornar amb això, vam fer, bueno, vaig assistir a aquesta presentació i ara hauré de finalitzar una mica tota més la part burocràtica, no?
de posar el remboursament i, bueno, tota la part burocràtica que hi ha després que un projecte passi de la implementació, fer l'avaluació, amb els companys hem fet l'avaluació també hi ha la renovaluativa.
En fi, no? Ara queden com una mica de coses a trencar.
I llavors, paral·lelament, vam començar organitzant tot el tema de l'estiu.
Vam fer la selecció de participants dels propers dos intercanvis.
Sí.
Del Summer, que tenim a Croàcia a principis de juny, i del Go Healthy, que tenim a Macedònia a finals de juliol.
Vam fer la selecció dels participants.
Sí.
Els hem comunicat amb les famílies i hem començat ja a treballar molt enfocats als de Croàcia, que és el primer cave.
Clar.
Llavors, ja vam fer, el divendres passat ja vam fer la jornada de preparació.
Aquest cop, Núria, l'hem fet diferent.
Ah, sí? Com ho heu fet?
Sí.
Perquè normalment les jornades de preparació de menors les fem el dissabte.
Val.
Sí.
No? Que comencem pel matí, fem un dinar i seguim per la tarda.
Però, com, Núria, el casal està a tope de power.
A tope de power.
És que, la veritat, està a tope de power i ja tots els espais estan agafats, moltes activitats.
Uau.
O sigui, quin gotge.
Bueno, t'anava a dir que, home, això és positiu, no?, en certa manera.
Molt, molt, molt, molt. O sigui, pel nostre estrès, potser no, però per la vitalitat del municipi i de l'equipament.
És meravellós, meravellós.
Llavors, què passa? Que fer un dissabte, per un tema d'espais, per un tema de capacitat també logística,
de l'equip, ens era molt difícil. Llavors, vam dir, bueno, com és un grup més petitó de l'habitual,
ho fem el divendres. I vam agafar i la vam fer el divendres passat, tota la tarda.
Vam comprar berenar, vam estar berenant juntes i vam fer tota aquesta preparació.
Molt bé.
S'ha d'anar molt, molt bé.
Llavors, d'aquí ja hem comprat els pols, ja estem organitzant tot el tema de transport,
i ens quedarà, ens quedaran dues coses, no? Per una banda, la reunió informativa que es fa amb els pares,
amb les famílies dels joves seleccionats, que és la setmana vinent,
i d'una altra banda, doncs d'una altra banda marxar.
Ja, dic, home, exacte. Quin dia marxeu concretament? Perquè el juny ja s'ho caia, eh?
Sí, marxem el dia 8.
El dia 8 de juny, d'acord.
El dia 8 de juny.
Clar, aquests nois i noies, no sé quin nivell estaran fent d'ESO, de secundària.
No sé si...
Doncs mira, tenim...
Tenim una noia... Tenim...
Aviam, que pensi, eh?
Clar, és que avui...
Tenim una noia que va a quart.
A quart d'ESO.
Sí.
Val.
8 de juny, cauen dissabte.
Se suposa que ja hauran fet els exàmens finals, perquè si marxeu uns quants dies, els agafarà justament...
Sí.
I de fet marxem amb gent de batxillerat, de gent que fa l'espau.
Ostres!
I de fet acaben el dia 7.
Llavors és com...
Buah!
He dit, no?
És com els regalats després de la sele.
Vale, vale, vale.
Perquè amb els que marxeu més tard, al mes de juliol, són els joves que heu separat per edat, no?
Els heu separat...
Sí.
Els que són més joves, no?
Entenc, llavors, els que marxeu amb el juliol.
Ah, exacte, exacte.
O sigui, el grupet del juny és de 15, 17, 17.
Sí.
I de fet tenim dos de 15, 4, 5, 6...
No, 3 de 16 i 2 de 17, vull dir que...
Saps?
Que està bastant...
I el del juliol són els més peques.
Són 14, 15 i 16.
Vale, vale, vale.
Amb els de juny, amb els que marxeu ja a Croàcia, com si diguéssim, a Roa,
heu tingut moltes sol·licituds o molta feina a l'hora d'escollir?
Bé, la veritat és que, mira, et seré sincera,
hi ha hagut menys sol·licituds del que, per exemple, va haver l'any passat.
Vale.
Fals d'Alemanya.
Vale, hi ha hagut menys.
No sé si ha sigut perquè també va venir menys gent a la sessió informativa,
perquè, no t'ho sé dir, Núria, perquè les dates potser no quadraven tant, no ho sé,
perquè les edats, dividir-ho així per edats és més complexa.
Per alguna cosa ha estat que hi ha hagut menys sol·licituds, però tot i així hi ha hagut més de les places.
Sí, llavors s'ha hagut de fer igualment el mateix tipus de selecció amb la motivació i la motivació sempre és difícil perquè realment la gent que es presenta ho fa molt motivada.
Llavors, clar, són molt bones les propostes, són molt bones les cartes, ens han fet vídeos, ens han fet cançons, ens han fet com de tot això.
Però la qualitat m'ha baixat, eh?
Molt bé.
I la selecció ha hagut d'estar igual.
Ja.
Intenteu equilibrar una mica els grups que hi hagi mateix número de nois que de noies o sempre és més difícil perquè hi ha sempre, hi ha uns dius més noies que intenten fer aquest tipus de projectes?
Sí, intento equilibrar, però és el que tu dius, és que hi ha moltes més noies.
Mira, de fet, a Croàcia ens ennovem un noi.
Un noi?
Sí, sis noies. Sis noies i un noi.
Sis noies i un noi.
Sí, i el de Barcelona diria que són dos. Tres i dos. Sí, oi, així. Però sí, sí, els nois es casegen.
Sí, sí.
Bueno, no passa res, el que hi ha i tu.
Sí, sí, sí.
Bé, Aroa, doncs sabem que estàs enfeinada. Ens ha adelantat una mica, no?, com està ara mateix el panorama que heu tornat amb els de l'Institut Algaró i que ja esteu preparant, doncs, el primer intercanvi que hi haurà aquest estiu a Croàcia.
I res, tornarem a contactar la propera. Suposo que encara no haureu marxat o estareu a punt de sortir cap allà, cap a Croàcia.
I ja ens acabaràs d'últimar, no?, els últims detalls.
I tant, i tant. Mira, si vols, el que podem fer, Núria, és recordar, perquè crec que no parlarem, ja parlarem després, diguéssim, recordar que el dia 24, que és el divendres vinent, tenim la jornada de difusió dels joves a Madeira.
Val. I estan preparant una jornada molt bonica. Quan dic jornada, sembla que duri molt, eh?, però en realitat durà res, són dues horetes, començarà a les sis, i entenem que cap a les vuit ja haurà acabat, però s'estan plantejant, i ho estan planejant superbé, vam fer la reunió també l'illuns passat, i puc dir que té molt bona pinta.
Llavors, la propera vegada, quan ens truquem, doncs podem explicar una mica com ha anat, quant ha sigut ha vingut, quant ha sigut ha agradat, sí.
Sí, sí, sí. A Madeira van marxar bastants, nois i noies, no? Éreu?
Sí, a Madeira el grup estava força equilibrat, de... bueno, força equilibrat. Hi havia tres nois i set noies.
Bueno. No, vuit noies.
Bueno, llavors no sé jo.
Eran onze, eren onze noies.
Onze noies. O sigui, onze joves.
Ai, no, quatre nois, quatre nois, perdó, perdó, que m'he deixat un noi, perdó, vuit, nou, deu, onze, eren set noies i quatre nois.
Tampoc estava molt equilibrat.
No, bueno.
Bueno, un grup meravellós.
També.
Un grup meravellós.
Molt bé, Roam.
Sí, és que clar, és veritat, jo dic que tots els nois són meravellosos, però és que és veritat, Núria, és que són molt bonics, són molt macos, què puc dir-te?
Amb els que marxeu a Croàcia hi ha alguna cara coneguda? Algú que tingui moltes ganes de repetir que hi hagi fet algun?
Sí, hi ha dues noies, que abans que hi han fet un, abans.
Molt bé.
I que, bueno, i que s'ho van currar molt millor, perquè també, és cert que és molt més difícil entrar quan hi has fet algun, perquè tens un punt menys,
però fixa-t'hi que, tant a Madeira com ara ha passat, que han repetit dues persones, vol dir que és possible.
Clar, clar.
Saps que és que realment si t'ho curres és possible, i no tenim res en contra que la gent torni a venir al contra, i per nosaltres és un...
Clar.
Vull dir, diu molt, no? És un privilegi, és com, ostres, que bé que volguin tornar a repetir, és que realment els he encantat.
Oh, i tant.
Sí.
Molt bé. Doncs, Aero, ara, si ho deixem en aquest punt, que vagi tot molt bé per Croàcia.
Molt bé, gràcies, Núria, i tant.
I acabar d'organitzar-ho tot.
Vinga.
Molt bé, parlem a la propera, que vagi molt bé.
Que vagi bé, Aeroa. Adéu.
Adéu.
Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les ones.
Deu i trenta, avui tornem a tenir a la Mariona per llegir les portades dels diaris 15 de maig, amb aquestes notícies que obren els diaris d'avui.
Mariona, molt bon dia de nou.
Bon dia, Núria.
Vinga, passem a llegir les portades dels diaris i comencem, com sempre fem, amb la del diari Ara.
Perfecte. Doncs el diari Ara obre amb titular principal dient que Junqueras agafa el control d'Esquerra Republicana.
diu que l'actual president del partit publica una carta en què diu que sotmetrà la decisió a la militància.
I el Partit dels Socialistes activa la negociació i també inclou el PP en l'equació dels possibles pactes.
Dins de notícies també d'eleccions del 12M, parlar d'aliança catalana diu que el partit islamòfob es fa fort a les comarques del Ripollès i la Garrotxa i a la plana de Lleida.
També veiem una anàlisi d'una entrevista a Jordi Muñoz, director del CEO, que diu que votants independentistes s'han passat al Partit dels Socialistes.
En fotografia principal veiem que no hi ha cap càmera que vigilava el tram de Moncada.
Diu que els Mossos d'Esquadra, que s'havien sentit qüestionats pel robatori de coure, van reteure ahir el govern espanyol i a Renfe,
que tot i ser una zona amb cablejat d'altíssima rellevància, no hi hagi càmeres de seguretat a Moncada de bifurcació.
I veiem aquest tram de les vies del tram, amb fotografia principal de Moncada, que es veu que no hi ha vigilància.
No, no, no, clar, és que suposo que la gent que va anar a robar el coure ja sabia que aquella zona no estava controlada o vigilada.
vull dir, això ja s'ho saben.
Molt bé, Mariona, què més tenim?
Més notícies d'avui de la portada de l'Àra veiem que Biden reforça el front comercial contra la Xina.
Diu que els Estats Units apugnen els aranzels als cotxes, apugen, perdó, apugen els aranzels als cotxes elèctrics del gegant asiàtic.
Sí, això ho vaig llegir ahir, que havien fet els exàmens ja, aquestes proves, i que realment els resultats havien estat més o menys iguals que l'any passat.
És que pràcticament la meitat, la meitat dels aspirants no passen.
No, no, no, no passen, aquestes proves només es fan per entrar a les universitats públiques, a les privades recordem que no es fan aquestes proves,
per tant que aquesta gent que no ha proves i realment té moltes ganes de ser professor o professora d'infantil i primària,
té l'opció d'anar a la privada, que, bueno, tot és molt qüestionable, no?, perquè, clar, si no passes les proves...
És que no estàs molt preparat, no?, o que potser no és la teva vocació.
Exacte.
I que ho acabis sent perquè et puguis pagar a la privada, doncs, bueno...
O sigui que és evident que cal vocació i calen ganes i cal tenir molt clar que es vol ser mestre, però també es calen unes aptituds mínimes.
Clar, clar, lògicament.
Al final estàs informant nens i nenes petits, que encara que sigui un nivell, a nivell escolar, molt baix,
perquè són petits, és molt important donar la talla.
Sí, sí, sí, clar, lògicament.
Molt bé, Mariona, aquesta és la portada del diari Ara.
Exacte.
Passem ara a la de La Vanguardia.
Doncs La Vanguardia obre amb el conflicte.
El català diu que el PP beta l'amnistia al Senat, però renuncia per ara portar-la al Tribunal Constitucional.
Els populars qualifiquen de corrupció política la mesura de Gràcia, que tornarà al Congrés per ser aprovada pel bloc de la investidura.
Molt bé.
Amb fotografia principal, veiem a Meryl Streep, una catifa vermella, saludant, i diu que Canes s'entrega a Meryl Streep i al MeToo, el moviment hashtag MeToo, que corre per xarxes,
i diu que al Festival de Canes va dedicar una càlida rebuda a l'actriu Meryl Streep, honorada amb la palma d'or d'honor.
Va ser el mateix dia que nou dones van acusar un productor d'agressió sexual i que cent figures del cinema, com Juliette Binoche, van reclamar una legislació contra els abusos.
Sí, sí, molt bé.
Més notícies d'avui de la Vanguardia. Veiem que Ucraïna evacua la frontera de Harvey davant l'ampli desplegament de l'exèrcit rus.
Zelensky demana als Estats Units dues bateries antiaèries de míssils Patriot per protegir la ciutat i Blinken diu que l'ajuda va de camí.
Molt bé.
Més notícies. Veiem que el govern central amplia la capacitat del Mare Nostrum amb un 50% amb 90 milions més.
L'estratègia d'intel·ligència artificial dotada amb 1.500 milions.
Mare meva.
Amb fotografia petita veiem Alice Munro i la Vanguardia diu adeu Alice Munro, mestra del relat curt, que va ser també premi Nobel.
També parla d'un espai per fans. Diu Barcelona es volca en la Fórmula 1 per no perdre-la.
Sí, sí, sí, sí.
I per tancar avui la portada de la Vanguardia veiem tema Rodalies, diu més Mossos per evitar robatoris de coure.
Vinga, molt bé.
Doncs aquestes són les notícies de la portada de la Vanguardia.
Passem a les del punt avui que obre amb el tema del duel històric a Mèxic.
Diu dues dones, Xochitl Galve i Clàudia Sheinbaum, aspiren a rellevar López Obrador i convertir-se en la primera presidenta del país en les eleccions del 2 de juny.
És el tema central del diari El Punt Avui.
I altres notícies destacades, una parla del caos a Rodalies per falta d'inversions.
Diu aquí que el govern atribueix aquesta precarietat de la xarxa a la deixadesa de l'Estat, que insisteix a culpar els Mossos.
També Oriol Junqueras, diu aquí, disposat a encapçalar la nova etapa d'esquerra a l'oposició.
També diu aquí, saball, una òpera feminista i la música del cinema del Modóvar a l'estiu a Peralada.
I també una altra notícia en la portada d'El Punt Avui.
Diu que el Senat veta la llei d'amnistia que retorna al Congrés per a l'aprovació final.
Mariona, passem ara a l'última portada, ja, que és la del periòdico,
que obre el diàleg del PSOE Junts, que està a l'espera del futur de Puigdemont.
El PP veta la llei d'amnistia al Senat i la torna al Congrés.
Diu que el govern no contempla noves reunions fins al setembre
i que la Moncloa no veu recorregut a les maniobres de l'expresident
perquè el PSC s'abstingui en la seva investidura.
Imatge, per la Fórmula 1.
Diu aquí que la Fórmula 1 rugirà a Barcelona.
El Barcelona Fan Festival portarà els monoplaces al cor de l'Eixample
en un nombrós programa d'actes previs al Gran Premi d'Espanya,
del 21 al 23 de juny.
També hi ha aquí que el compte dels directius que investiga Isenda
va rebre un pagament d'una empresa que treballa per al Barça.
Més notícies.
Parlen del caos ferroviari.
I es veu una fotografia d'un manoc de cables de...
Diu aquí que Rodalies va patir 240 sabotatges i robatoris de coure el 2023
pels 16 dels ferrocarrils de la Generalitat Catalana.
O sigui, 240 sabotatges de coure a Rodalies durant el 2023
i en canvi ferrocarrils només 16.
Déu-n'hi-do, eh, la diferència.
Després també una altra notícia.
Barcelona diu que l'oferta de pisos de lloguer cau en picat
després de la regulació dels preus.
També diu aquí ressaca electoral.
Junqueras buscarà l'aval de les bases per seguir el capdavant d'Esquerra.
i acabar el periòdico amb una última notícia.
Diu aquí, enquesta de famílies.
Les llars més joves van perdre el 8% de la seva renda
després de la pandèmia.
Vaja.
Doncs sí.
Mariona, aquestes són les portades dels diaris d'avui en català, 15 de maig.
Saludem d'aquí una estoneta i a les 12
i també a la 1 en punt per l'informatiu complet de les notícies de Sant Just.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Vinga, fins ara.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

















.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Sara Riera.
36 dels 202 municipis del sistema Ter Llobregat han passat els 3 mesos d'emergència per sequera amb consums per sobre del permès.
Entre els que han continuat consumint molt per sobre dels 200 litres per mesos hi ha per exemple Castellet i Lagornal amb 330, Torrent amb 322 o Canyelles que ha gastat 301 litres per persona i dia.
En tots els casos hi ha hagut una reducció respecte.
En tots els casos hi ha hagut una reducció respecte al que consumien al febrer quan es va decretar l'emergència però malgrat això com diem s'han mantingut per sobre dels límits per mesos.
En els 3 mesos que ha durat aquesta emergència al Ter Llobregat hi ha 20 municipis que al febrer estaven per sobre dels 200 litres per persona i dia i que han pres prou mesures per rebaixar els consums fins als límits per mesos.
A Calonja per exemple han reduït en 95 litres el consum per evitar ni dia i s'han situat als 165 molt per sota dels 200 per mesos en aquesta emergència.
També han aconseguit rebaixar els consums per situar-se als nivells al llinàs del Vallès, a Bilobí del Penedès o a Tossa de Mar.
Més notícies Sílvia Solanas.
Un grup d'activistes propalestins ha ocupat la seu d'acció de la Generalitat per exigir que tanqui la seva oficina a Tel Aviv.
Els manifestants de la coalició Prou Complicitat amb Israel han entrat pacíficament a l'edifici de l'agència per la competitivitat de l'empresa i han fet una crida a més persones a unir-se a la protesta.
Els activistes contra la guerra a Gaza també exigeixen al futur govern que surti de les eleccions a diumenge passat que trenqui relacions amb Israel.
El president Ros Vladimir Putin destaca que les relacions bilaterals amb la Xina són al nivell més alt de la història i continuen augmentant malgrat una situació internacional difícil.
Ho afirma en una entrevista a l'agència xinesa Xinhua i que es publica un dia abans de la seva arribada a Pequín.
De fet, Putin justifica que la primera visita del seu cinquè mandat sigui a la Xina per aquest nivell, sense precedents de relació estratègica.
L'Eda Rus afirma que la cooperació està basada en la igualtat, la confiança i el respecte mutu i també diu amb la voluntat de construir un ordre multipolar just.
La Comissió Europea millora la previsió de creixement del PIB espanyol fins al 2,1% aquest any,
però la rebaixa l'1,9 al que ve en un escenari en què el conjunt de l'economia europea repunta.
Brussel·les pronostica per Espanya un dèficit del 3% aquest any en la línia amb els càlculs del govern espanyol.
Brussel·les, Jordi Baró, bon dia.
Bon dia. Més optimisme de Brussel·les sobre l'economia espanyola.
La Comissió Europea pronostica ara que el PIB s'expandirà un 2,1% el 2024,
quatre dècimes més del previst fins ara, i per 2025 que el creixement es desaccelerarà lleugerament fins al 1,9%.
Entre les quatre grans economies de l'euro, l'espanyola continua sent la que creixerà més
i també ho farà per sobre de la mitjana europea, en un escenari de repunt,
però amb un avís de Brussel·les sobre els alts riscos per les guerres a Ucraïna i al Pròxim Orient.
Pel que fa al dèficit, el pronòstic és que se situï aquest any al 3% a l'Estat,
el límit que marquen les noves regles fiscals europees i d'acord amb les previsions del govern espanyol.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Científics del Regne Unit han descobert un conjunt de proteïnes de la sang
que poden avisar sobre el risc de desenvolupament del càncer fins a set anys abans del diagnòstic.
La recerca està basada en milers de dades del Biobanc del Regne Unit
i la publica avui la revista Nature en dos estudis diferents del centre Cancer Research del Regne Unit.
Els científics van identificar 618 proteïnes relacionades amb 19 tipus diferents de càncer,
de les quals 107 eren presents a la sang de persones almenys set anys abans, com diem, del diagnòstic.
Segons aquests investigadors, les proteïnes podrien estar implicades
en les primeres etapes de desenvolupament dels tumors.
Aquesta investigació representarà un pas més perquè en el futur es pugui detectar el càncer abans
i fins i tot poder prevenir-lo actuant a temps sobre alguna d'aquestes proteïnes
relacionades amb la seva evolució.
Ara els esports amb en Marcos García.
El Girona perd pistonada, la lluita per la segona plaça de la Lliga.
Ahir, Girona 0, Vilareal 1.
Avui es juguen aquests partits de la 36ena jornada primera.
Celta Atlètic Club, Rayo Granada, Sevilla, Cádiz i Getafe Atlètic de Madrid.
A la 1 al migdia roda de premsa el tècnic del Barça, Xavi Hernández,
abans del partit de demà contra l'Almèria.
L'excandidat a la presidència del Barça, Víctor Font,
adverteix del risc d'una fugida endavant per part de Joan Laporta
després de les palanques econòmiques que el club ja va executar la temporada passada.
Font considera que el Barça viu un moment especialment clau.
Com pot ser que a un mes d'acabar la temporada,
quan ja hauríem de tenir tots els deures fets de planificació de la temporada passada,
encara no sabem si podrem fitxar-hi aquí
i anem filtrant noms i el Kimmich i el Zubimendi un altre cop
i el Dani Olmo i el Nico Williams i el Carabat Stelia.
O sigui, la llista és inacabable i no hem fet els deures.
Ja, avui comencen els playoffs de la Lliga CB de Bàsquet
amb el primer partit de la sèrie entre el Madrid i el Gran Canària.
El Baxi Manresa jugarà demà a Màlaga
i el Barça no jugarà fins diumenge davant el Tenerife.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen sis minuts de les onze, us informa Mariona Salas Vilanova.
L'Escola Bressol Municipal Marrex acollirà la presentació del llibre
Criar amb Humor, de l'autora Sant Justenca, Alba Carreras.
L'acte, organitzat per la Biblioteca Joan Margarit i l'Escola Bressol Marrex,
tindrà lloc el pròxim dijous, 16 de maig, a dos quarts de sis de la tarda.
Alba Carreras, periodista i publicista amb un màster en psicologia del neurodesenvolupament,
oferirà una visió innovadora i divertida sobre la criança.
El seu llibre, Criar amb Humor, és una guia plena de consells pràctics i un toc d'humor,
pensada especialment per a pares i mares novells.
Durant la presentació, s'oferirà un servei d'acollida per als infants,
facilitant així la participació de les famílies.
L'acte compta amb la col·laboració de les escoles Bressol Municipals, Marrex i Mainada.
L'Ajuntament de Sant Just organitza la segona sessió de l'Espai Dona,
que tindrà lloc a l'Auditori de la Vagoneta, demà dijous, 16 de maig, a les sis de la tarda.
La sessió serà a càrrec de la coach Joa Sobera,
qui se centrarà en els hàbits i processos de presa de decisions,
el punt de partida per a aquestes decisions,
el suport necessari de les persones del nostre entorn
i com triar conscientment aquestes persones.
Després d'explorar el descobriment dels talents personals en la primera sessió,
aquesta trobada oferirà una oportunitat per aprofundir la presa de decisions
de manera conscient i informada.
L'activitat és gratuïta i està vinculada al Dia Internacional de la Salut de les Dones
i als Cercles de Dones del Pla d'Igualtat de Sant Just.
Per participar-hi és necessària la inscripció previa enviant un correu a
bustiaigualtat.com.
La Taneu de Sant Just acull la projecció del documental del mes
el pròxim divendres 17 de maig a dos quarts de vuit del vespre a la sala del cinquantenari.
Es projectarà el film Màmbar Pierret de Rocine Mbacam,
que narra la història d'una poderosa dona modista de Duala,
el Camerún, que lluita per mantenir el seu ofici i la seva vida malgrat les adversitats.
El documental, produït el 2023, es presenta en francès i estarà subtitulat en català.
A través de la figura de Pierret, el film mostra no només el seu paper com a acusidora,
sinó també com a confident d'una generació,
destacant la seva resiliència davant les inclemències del temps que amenacen el seu taller.
L'entrada general té un cost de 7 euros,
mentre que els socis i sòcies de la Taneu poden accedir per 5 euros.
També hi ha la possibilitat d'adquirir un abonament per a 5 entrades
a un preu de 25 euros per al públic general
i de 20 euros per a socis i sòcies de la Taneu.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet horari de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Comencem la segona hora de la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
i ho fem amb l'entrevista del dia,
que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emisora.
Avui tenim la visita mensual de l'alcalde de Sant Just,
en Joan Bassaganyes, per tractar alguns dels temes
de l'actualitat del municipi.
L'espai reservat també de les preguntes de la ciutadania,
aquest espai anomenat l'alcalde respon,
en el que li traslladem preguntes que es fan als santjustencs
i les santjustenques.
Molt bon dia, alcalde.
Molt bon dia.
Comencem fent una ràpida valoració dels resultats
del Partit Socialista de Catalunya a les eleccions,
al Parlament de Catalunya,
en el sentit, lògicament, del vot Sant Justenc.
Aquí a Sant Just, el PSC, va treure 2.524 vots,
que és el 26,46%.
La notícia destacada, doncs bé,
que va ser la primera força,
molt empatada amb Junts,
però va ser la primera força.
Si el PSC entre el govern de la Generalitat i Salvador Illa és president,
hi haurà més sintonia o més agilitat en alguns projectes de santjust?
Bé, primer de tot, el que volia destacar és que el que s'està demostrant
és que en cada elecció el comportament electoral de la població varia.
hi ha gent que vota diferents partits en funció de quina és l'elecció
i, per tant, és millor no fer extrapolacions d'unes eleccions a les altres.
Tanmateix, és veritat que ara mateix el Partit dels Socialistes
es troba en un bon cicle, com a mínim a Catalunya.
Tant les eleccions municipals com les generals i les autonòmiques
han donat bons resultats
i això ens ha de servir per seguir treballant en la mateixa línia,
però mai des de l'excés de confiança.
I respecte a la segona qüestió que em feies,
doncs, bé, primer caldrà formar govern.
No serà fàcil,
sobretot perquè el calendari de negociacions
de la formació del govern
va bastant en paral·lel d'una nova convocatòria electoral,
que són les eleccions europees
i els climes electorals acostumen a contaminar les negociacions
i, per tant, doncs, haurem de veure si hi ha o no govern.
I en el moment en què hi hagi govern,
doncs, et podré dir, al cap d'un temps,
si la sintonia és millor o pitjor.
Jo vull pensar que sí,
però fins que no ho vegi no t'ho podré dir.
Una cosa també destacada va ser aquí a Sant Jus la participació,
que va ser 10 punts superior que la mitjana de Catalunya
i aquí a Sant Jus va votar el 67,14%,
mentre que la mitjana de Catalunya era del 57,1%,
és a dir, aquests 10 punts,
i també la comarca del Baix Llobregat,
que la mitjana era del 58%.
O sigui que, per tant, són bastant...
Sí, acostuma a ser així, les eleccions, gairebé totes,
l'índex de participació a Sant Jus acostuma a ser entre 8 i 10 punts superior
a la resta del país.
Vinga, anem deixant eleccions de banda,
anem també amb temes de Sant Jus,
sobretot en el ple municipal d'Abril,
que per unanimitat es van aprovar les bases dels ajuts
a les activitats extraescolars
per a infants i també a adolescents,
tant empadronats com escolaritzat a Sant Jus,
amb la novetat que hi ha una nova línia també d'ajuts
per a escolars amb necessitats educatives.
L'objectiu és dut de recursos a famílies
que ara no podien portar els infants a les extraescolars?
L'objectiu fonamental és permetre als nens i nenes
i adolescents amb dificultats
poder fer activitats extraescolars
com la resta de nens i nenes i adolescents de la seva edat.
Aquest és el principal objectiu.
No ho veiem nosaltres tant en un tema estrictament econòmic
com d'ajudar també les entitats
que puguin facilitar aquesta integració.
A vegades, i en aquest sentit haurem de ser flexibles,
perquè a vegades el que veurem
és que no és tant un problema econòmic de la família
com que les entitats puguin tenir un suport
a alguna persona més
per fer una atenció més personalitzada
a aquests nens amb dificultats.
En altres casos els permetrà comprar materials
que s'adaptin a aquestes necessitats, etcètera, etcètera.
El que volem és, evidentment,
amb recursos econòmics,
perquè moltes d'aquestes mesures
no es poden desenvolupar sense recursos econòmics,
però el que volem en última instància
és que no hi hagi impediments
perquè qualsevol nen o nena de Sant Just
pugui tenir una vida plena
a nivell d'activitats extraescolars.
Per què? A quins tipus d'activitats extraescolars?
Doncs qualsevol.
Vé al cap des de Carreo Blau,
que té a veure amb les arts plàstiques,
les activitats esportives, teatre, cant,
qualsevol de les activitats que es fa a Sant Just
fora d'horari escolar,
que per sort són moltes i molt variades,
doncs han de poder tenir cabuda
aquest col·lectiu de persones
que formen part de la nostra societat.
I a més a més també hi ha una segona línia,
que aquesta sí que ja és més d'ajuda directa a les famílies,
que té com a objectiu, doncs,
amb aquestes famílies facilitar-los l'accés
a activitats de suport
que tenen més a veure amb logopèdia,
psicologia,
desenvolupament físic, neuronal,
d'aquestes persones, aquests nens, nenes, adolescents,
que tenen aquestes necessitats especials.
Aquesta és una segona línia
que també està dotada econòmicament
i que persegueix uns objectius diferents a l'altra línia,
però que al final el resultat final ha de ser el mateix
i és que totes les persones de Sant Just puguin tenir una vida el més plena possible.
Molt bé.
Estem parlant d'infants,
seguim parlant d'educació.
Està obert ara mateix el període de preinscripcions
a les escoles bressols públiques,
fins al 21 de maig.
S'ofereixen, crec que en total,
entre les dues escoles que hi ha 214 places.
Seran suficients?
Segurament no,
però si no ho són,
convé que ho siguin per poc.
En aquest cas tenim altra oferta de 0 a 3 a Sant Just.
És veritat que privades,
però amb una amalgama de preus molt diferent,
molt àmplia,
des de bressols econòmiques a d'altres que ja són més costoses,
però el que sí que garantim
és que tots els nens i nenes de 0 a 3 anys a Sant Just
poden ser escolaritzats en bressols de Sant Just.
La gran majoria segurament seran en bressols municipals,
però aquells que no puguin o no vulguin accedir-hi
també poden tenir aquesta oferta complementària
que ens dona la privada.
Pel que fa a l'Institut d'Escola de Mas Lluí,
hi ha ofertes 40 places per les dues línies i 3
que començaran al setembre.
S'han publicat les llistes de sol·licituds
a la nova pàgina web que hi ha
i només n'hi ha 13 de sol·licituds.
Què passarà?
Doncs passarà que probablement
amb les segones opcions,
aquells que no entrin a la primera opció
que havia marcat,
Montseny i Canigó,
que són els que tenen més demanda que oferta,
doncs acabaran omplint com a mínim un curs
de l'embrió d'Institut d'Escola.
Per tant, jo confio que acabarem tenint
entre 20 i 25 alumnes
i si aquest patró de comportament
es va repetint en propers anys,
el que haurem de veure
és si el Departament d'Ensenyament
opta per mantenir la posta inicial,
que era un institut d'escola de dues línies,
o bé opta per un institut d'escola
d'una sola línia.
Això ens ho determinarà
el nombre d'inscripcions
que anem tenint els propers un o dos anys.
Molt bé.
També entenem que aquest any
és una situació anòmala perquè...
Sí, el fet que siguin mòduls,
no també això pot ser...
Mòduls que ni tan sols estaven col·locats,
per tant, no es van poder fer
jornades a portes obertes
que sempre ajuden a animar
o a decidir algunes famílies
i a més a més,
quan es va fer la presentació,
en aquell moment encara hi havia
moltes incerteses
i això suposo que ha anat
en detriment d'aquesta oferta.
per veure d'aquesta demanda.
Els mòduls,
quan està previst que es...?
Mira, hem adjudicat ja
el projecte d'en Derroc.
Sí.
Ara estem pendents
de tenir l'autorització
del Departament de Treball
per poder retirar la coberta,
que és de Damian,
oralita,
i a continuació farem
l'obra d'en Derroc.
Jo confio que a finals de juny,
molt tardar,
doncs l'obra ja estigui completada.
És veritat també
que estem treballant
amb un pla B
per si pel que fos
els mòduls no estiguessin col·locats
a l'inici de curs.
Estem treballant
amb un parell o tres
d'opcions alternatives,
però en tot cas
el que sí que confiem
és que si al final
hi ha una...
Hem de fer un pla alternatiu,
aquest estarà vigent
pocs dies
o poques setmanes.
Però va,
cal ser previsor
i tenir previstos
diferents escenaris.
Ens pot adalentar aquí
alguns d'aquests escenaris?
Sí,
estem treballant
sobretot amb la hipòtesi
que durant
algunes setmanes
o dies,
preferentment dies,
doncs haguem d'utilitzar
o bé la vagoneta,
un dels espais de joc
de la vagoneta
o bé la planta primera
del centre cívic
Mas i Ui.
Estem analitzant
pros i contres
per si ha arribat al cas
doncs haguéssim de derivar
durant uns dies
aquests 20-25 infants
que iniciaran el curs
en aquest futur institut d'escola.
Passem ara
a l'àmbit de la salut.
Hi ha canvis de funcionament
en l'atenció primària
que afecten
també en el CAP
en el centre
d'atenció primària
de Sant Just
perquè
les derivacions
d'algunes especialitats
mèdiques
com ginecologia
o traumatologia
que es feien fins ara
per exemple
al centre de Cornellà
ja no es faran allà
sinó a Sant Feliu.
Per què hi ha hagut
aquest canvi?
Bé,
l'objectiu és
reduir
les llistes d'espera
i donar una atenció
més ràpida.
Pel que tenim entès
no és tant
que tots els que fins ara
anaven
al CAP
de Cornellà
al CAP
de Vellaterra
passin automàticament
a Sant Feliu
sinó que
a priori
les noves
els nous casos
sí que ja seran
directament derivats
a Sant Feliu.
No aniran
al de Cornellà
com fins ara
sinó que
es desviaran
es derivaran
a Sant Feliu.
Però estem parlant
de noves atencions
no de les persones
que ja estan
dins el circuit.
Clar,
les persones que potser
ja es visitaven
a Cornellà
aquestes seguiran.
En principi
ens han dit
que seguiran
sent visitades
a Cornellà
amb l'especialista
que tenien
o amb l'equip
d'especialistes
que tenien
però sí que els nous
seran derivats
a Sant Feliu
i això es fa
per reduir
els terminis
d'espera.
De via pública
i urbanisme
ara està en construcció
el centre cívic
de la plana
Vellsoleig.
Quin us està pensat
donar-li?
Un espai veïnal.
Nosaltres volem
que tots els barris
puguin tenir
un espai
de trobada
als veïns
on puguin organitzar
activitats,
puguin fer convivència
que això va molt bé
pel poble
i un cop
acabada
l'obra
que és una obra
que està anant
més lenta
del que ens agradaria
doncs
haurem
d'acordar
amb l'associació
de veïns
quines activitats
es programen
i quines es fa
d'aquest
nou equipament.
Hi ha altres actuacions
a la via pública
que estiguin
ara a punt
de començar?
Avui mateix
ha començat
la reordenació
de l'aparcament
del carrer Blasco
de Garay
i també
com et deia
de manera imminent
espero que
si no és aquest mes de maig
pugui ser principis
del mes de juny
doncs pugui començar
l'obra d'enderroc
de la nau veia
de la brigada
on s'instal·laran
aquests mòduls
que seran
l'embrió
del futur
Institut d'Escola
aquestes són les obres
més imminents
que tenim.
Bé, i aquí
al costat
de l'emissora
de Ràdio d'Esvern
també estem aquí
amb algunes obres
perquè les veïnes
com si diguéssim
i en femení
perquè tot són dones
les treballadores
de promoció econòmica
també han canviat
d'ubicació
ara estan
a la zona d'oficines.
L'Ajuntament
se'ns ha quedat
petit
l'Ajuntament
i les instal·lacions
anexes
que teníem
com la d'aquí
promoció econòmica
també
la comissaria
de la policia
en comptes
de construir
un segon
gran edifici
que és una possibilitat
que teníem
hem optat
de moment
per prioritzar
altres inversions
que consideràvem
que tenien
més necessitat social
i repartir
els treballadors
i treballadores
en espais
ja existents
concretament
a Sant Just Diagonal
teníem
tot una planta
d'oficines
allà s'hi ubicarà
ja hi estan
ubicades
les treballadores
de promoció econòmica
i ben aviat
també hi anirà
el departament
de territori
que permetrà
alliberar
espai
a l'Ajuntament
perquè puguem
estar més
espaiats
perquè actualment
hi havia
una saturació
de treballadors
i en paral·lel
la comissaria
de policia
que també
s'havia quedat
petita
doncs s'ampliarà
amb aquest espai
que fins ara
ocupaven
promoció econòmica
són
són canvis
interns
que
com tots els canvis
doncs
costen
però que
com et deia abans
en aquests moments
prioritzem
destinar
les inversions
equipaments
com el teatre
teneu
la nova deixalleria
o
la pista esportiva
del Mas Lluï
abans
que resoldre
aquestes necessitats
internes
que teníem
perquè entenem
que les inversions
que estem executant
doncs
tenen
una major necessitat
social
pel que fa
a la mobilitat
i en el transport
públic
les incidències
que es van comentar
a l'entrevista
del mes passat
amb els horaris
de pas
i freqüències
de la línia
30
estan
resoltes
no totes
malauradament
algunes encara
perduren
sí que
s'ha millorat
però
ja ens van dir
que
tardaríem
ben bé
uns 3 mesos
abans
que
poguéssim
donar-les
per tancades
aquí s'ha afegit
una protesta
laboral
dels treballadors
que es queixen
que no tenen
prou temps
per arribar a la feina
i entre
desplaçament
i desplaçament
són ajustos
que està fent
la nova empresa
concessionària
d'aquest servei
que és
Moventis
i que
em consta
que l'àrea metropolitana
està
monitoritzant
de molt a prop
perquè
l'àrea metropolitana
evidentment
és l'entitat
més interessada
en que aquest servei
funcioni correctament
és un servei
molt costós
econòmicament
i per tant
s'ha de prestar
en les millors
condicions possibles
i sense marxar de transport
les noves parades
de l'ambici
estan sol·licitades
sí
però primer falta
que acabin
de col·locar-se
les parades
a l'Hospitalet
i Sant Feliu
sí
que s'electrifiquin
totes les parades
d'ambici
per poder donar
un millor servei
i després
doncs
s'implementaran
ens han comentat
que seria
abans estiu
o com a molt tard
al setembre
les tres noves parades
que vam sol·licitar
que vull recordar
que són
a Veixoleig
entre l'Institut
i el complex
de la bona aigua
i a darrere del mercat
marxem
això serà
suposo que
en els propers
sí
com t'he dit
hauria de ser
o abans a l'estiu
o just després
de l'estiu
però
si tot va
com ha d'anar
i com ens han dit
que aniria
des de TMB
estaríem movent-nos
en aquestes dates
juliol o setembre
perquè
que les estacions
que ja existeixen
estiguin ben electrificades
és a dir
que puguin carregar
bé les bicicletes
fonamental
perquè
si no
el que ens estava passant
és que
havia d'haver-hi
una renovació
constant
de les bicicletes
per portar-les
a carregar
nosaltres
els hem deixat
un espai
per fer la càrrega
en un equipament
municipal
i llavors
les havien d'anar
retornant
a les estacions
però és un sistema
molt poc operatiu
d'aquesta manera
amb l'electrificació
doncs el que
permetrà
és que les bicicletes
mentre estan a l'estació
s'estan carregant
i per tant
podran tenir
un major ús diari
ara ja és així
o encara
no no encara
ho estan fent
algunes
ja està
la xarxa a punt
està en instal·lació
feta
en altres
encara no
marxem ara
cap a cultura
concretament
per exemple
si passeu ara
per la del
carrer Tudona
el de tot
del carrer Tudona
veureu que hi ha obres
doncs aquestes obres
són precisament
per electrificar
recentment es va fer
la del Walden
i són actuacions
que es van fent
progressivament
marxem
ara sí
a cultura
cap a la cultura
popular
aquella en què
la ciutadania
té un paper clau
per mantenir-la viva
fer que no es mori
per
perpetuar també
les tradicions
al llarg dels anys
a Ràdio d'Esvern
tenim constància
per el dia
que vam fer
el programa especial
aquí per Sant Jordi
a Can Gina Està
vam estar parlant
amb algunes
de les colles
que pateixen
pel relleu generacional
també per la falta
de la implicació
de la gent
sobretot
que falta
gent jove
també
en aquests
grups
com es podria
revertir
aquesta situació
perquè a tots
ens agrada
poder tenir
una colla
de gegants
o tenir
els diables
bé
jo el que veig
és que hi ha
algunes entitats
que tenen
aquests
problemes
però d'altres
en canvi
estan
molt vives
i estan
creixent
recentment
s'ha format
el CUP
que està
vinculat
a la sala
per exemple
el projecte
de bici
sense edat
està tenint
uns resultats
meravellosos
a nivell
de voluntariat
bé
la gent
doncs
es va apuntant
allà on té ganes
de participar
i
contra això
és difícil
de lluitar
jo crec que
s'ha de fer
bastant
està bastant
en contacte
amb les escoles
i
les escoles
igual que fan
les entitats
esportives
són les principals
fons d'alimentació
de les
entitats
és on es capten
els nens
i molts cops
darrere dels nens
venen les famílies
seguim amb alguns temes més
abans de passar
les preguntes
de la ciutadania
en el butlletí de maig
l'espai d'opinió
que té reservat
com a alcalde
fa una amplia explicació
de tot el tema
de per què s'han posat
els contenidors
intel·ligents
i amb xip
Sant Just
està molt lluny
de les exigències
europees
Sí
estem
a les de
l'any
2035
estem lluny
a les del
2025
no
però a les del
2035
estem
lluny
i només
hi arribarem
si hi ha
un canvi
en el sistema
de
residus
de
de reculler
de residus
que pot ser
o bé el porta a porta
o bé el contenidor intel·ligent
per tant
doncs
igual que faran
ben aviat
tota la resta
de municipis
jo crec que això
servirà perquè la gent vegi
que no és una
decisió frívola
de l'Ajuntament
de Sant Just
doncs
alguns optaran
per un model
altres per altre
però sense
un canvi
de model
el qual estem
per altra banda
obligats
en compliment
de la ley
de residus
doncs
és impossible
arribar
als
llindars
que et marca
la Unió Europea
quan començarà
a aplicar-se
la taxa
de residus?
a finals d'any
a finals d'any
i aquelles persones
que no reciclin
com seran
penalitzades
econòmicament?
doncs
hauran de pagar
més taxa
que els que
reciclin
i aquells que
llencen les escombraries
a fora
i per tant
mai posen la targeta
pagaran encara més
dels que
reciclen
per tant
amb la taxa
que és veritat
que suposa
un impost
que ningú
li haurà de pagar
sí que serà
un incentiu
perquè la gent
recicli
perquè pagaran
menys
i amb el temps
cada cop
aniran pagant menys
aquells
que més reciclin
o sigui
l'objectiu
de la taxa
és que d'una manera
progressiva
aquells que ho fan bé
aquells que reciclen
acabin pagant
el mínim possible
i si pogués ser res
doncs millor
però
abans d'implementar-ho
necessitem tenir
una mica
veure com és
el comportament
de la ciutadania
amb vistes a l'estiu
un parell d'aspectes
que s'han d'agafar
també a mentalació
per prevenir
el primer de tots
el control de plagues
paneroles
o altres insectes
s'han començat a fer
ja al mes de maig
a clavegaram
també en aquells punts
que tenim identificats
en el nostre mapa de risc
com els punts
on acostumem a tenir
més plagues
però en aquest sentit
permeten també
Núria
que faci
una crida
a la ciutadania
perquè es corresponsabilitzi
en aquestes mesures preventives
per evitar
que hi hagi plagues
penseu que
de les incidències
que vam tenir
l'any passat
el 80%
tenien l'origen
en finques privades
el 20%
en públiques
les plagues
no saben
de propietats
públiques
i per tant
en aquest sentit
si volem tenir
un sant just
en aquest sentit
més segur
doncs
el que demano
és que
aquelles persones
que
amb anterioritat
han tingut
plagues
en la seva finca
doncs
que actuïn
de manera preventiva
i ara és un bon moment
per fer-ho
per reduir
el risc
que en puguin
tornar a tenir
a l'estiu
que és
la calor
que és quan
afloren amb més intensitat
aquests problemes
i el segon tema
vistes també
les altres temperatures
a les que estem arribant
mesos de juliol
agost
els últims anys
s'està mirant
de posar
ombres
en alguns parcs
o de...
sí
espero que
aquest cap de setmana
passa és que ara
el temps no està
acompanyant massa
però que
puguem tenir
pèrgoles
al parc del Canigó
també
col·locant
algunes escoles
com l'escola Canigó
escola Montserrat
i la Mainada
i també tenim previst
de cara a final d'any
fer una modificació
de crèdit
per poder col·locar
noves pèrgoles
en altres punts
de Sant Just
per exemple
a la plaça
de la Pau
o
algun altre punt
que hem de veure
on hi ha més necessitat
però ja
estem treballant
amb aquesta modificació
de crèdit
i pel que fa
als refugis climàtics
de moment
està pensat
seran els mateixos
que l'any passat
sí
i anem per l'últim tema
perquè és una notícia
que vam rebre
ahir al vespre
i és que
la revista
La Vall d'Avers
va emetre un comunicat
on diu
que cancela
el debat
del 31 de maig
un debat
que parlava
sobre el model
del poble
de Sant Just
de si poble
o ciutat
i el motiu
que dona
per la cancel·lació
és perquè
ni vostè
ni el president
de l'associació
de veïns
de la plana
en Jaume Fàbregas
és a dir
dos dels quatre ponents
d'aquest debat
han volgut participar
per què hi ha preferit
vostè no anar-hi?
Bé
perquè pels ponents
que estaven convidats
era una repetició
d'un debat
que ja vam tenir
sobre el pla parcial
de la bona aigua
i perquè considero
que hi ha altres persones
a Sant Just
que poden parlar
sobre el model
de poble
sense necessitat
que sigui
permanentment
l'alcalde
que hagi d'anar
en aquest tipus
de debats
no?
Jo el que veia
és que
dels tres
dels quatre ponents
ja havien participat
en un
convidats
ja havien participat
en un
en un debat
que tangencialment
també va acabar
parlant
del model
de poble
tu hi eres
crec
i vas poder
veure aquest debat
i em va semblar
que era una
una repetició
d'un debat
que ja es va produir
no cal sempre anar
discutint
sobre
sobre el mateix tema
Vinga
ara passem
a les preguntes
de la ciutadania
una persona
bueno
exposa un pis
un tema concret
diu que
bueno
aquesta persona
va deixar
un pis
en reformes
del carrer Verge
dels Dolors
durant una temporada
i que ara està buit
aquest pis
i el voldria
donar dalt
com a habitatge
d'ús turístic
però té entès
que a Sant Just
és un municipi
tensionat
i segons
l'últim decret
cal una llicència
urbanística
prèvia
per aquesta activitat
no
ara mateix
no es pot
hi ha suspensió
de llicències
i fins que
l'Ajuntament
no faci
un pla especial
per
per aprovar
la regulació
de com han de ser
els habitatges turístics
no es poden
no es poden
fer nous habitatges turístics
és un tema
que hem d'analitzar
el que sí que ja
puc avançar
és que
difícilment
acceptarem
que
els pisos
puguin ser habitatges turístics
clar
en tot cas
més que res
perquè a Sant Just
hi ha molta necessitat
d'habitatge
i
se sap si hi ha molts
habitatges turístics
aquí a Sant Just
a Sant Just tenim
70 llicències
concedides
com a habitatge
turístic
aquestes llicències
les concedeix
la Generalitat de Catalunya
a través de
turisme
però
que estiguin actius
que estiguin
permanentment
en circuit
crec que en tenim
entre 30 i 40
la idea és que
si
si s'acaben
autoritzant
habitatges turístics
siguin només
habitatges
en
que siguin molt grans
de finques molt grans
perquè entenem que
aquesta tipologia
d'habitatge
no serveix tant
per solucionar
el problema
d'accés a l'habitatge
que tenim a Sant Just
com pot
com pot ser
un pis
normal i corrent
que sí que entenem
que hi ha molta necessitat
Una altra persona
pregunta sobre
planificació
per salvar
arbres centenaris
posa un cas
d'un exemple
concret
del pi de la curva
del carrer Can Solana
amb carrer d'àlies
de l'urbanització
de Garrofers
es veu que allà
hi havia
suposo que un pi centenari
Sí
aquest pi es va
es va
es va
es va
talar
perquè
en el seu moment
hi havia un altre pi
que ja va caure
quan va haver-hi
el Glòrium
i va caure
sobre la finca
de Camp Mèl·lic
Aleshores
els pins
són uns arbres
que són molt macos
però
s'ha d'anar en compte
perquè no tenen
unes arrels
molt
profundes
Aleshores
en cas
que hi hagi
episodis
de vent
forts
si no estan
ben arrelats
suposen un perill
pels voltants
i aquí estem parlant
que al costat
hi ha una casa
que està
habitada
i crec que va ser
a petició
d'aquests mateixos veïns
que en vistes
que el pi
no donava
la imatge
de ser molt
sobri
i després
analitzar-ho
els tècnics
de medi ambient
doncs
es va decidir
que la millor opció
era talar-lo
per una qüestió
de seguretat
si no és així
si els arbres
estan bé
i més si són arbres
que fan ombra
i que són centenaris
l'opció de talar-los
és sempre
l'última opció
ens agrada
que hi hagi arbres
a Sant Just Aní
ho tenim al voltant
de 9.000 arbres
això és fruit
d'un esforç
en espai públic
vull dir
un esforç
de molts anys
i
la gent pot estar
tranquil·la
perquè talar un arbre
sempre és
l'última opció
com es va fer
amb les palmeres
correcte
amb les palmeres
a la plaça
Camuapa
sabeu que hi ha
una plaga
del morrut
que és una
que és
que ha deixat
molt malmeses
gairebé
totes les palmeres
menys
les washingtonianes
crec
que són les úniques
que han resistit
a aquesta plaga
i
vull recordar
que a Barcelona
fruit d'aquesta plaga
i fruit d'una palmera
que va
d'una branca
gran de palmera
que va caure
en un episodi
d'avantades
doncs va morir
una persona
i per tant
això és el que
intentem evitar
quan decidim
molt a contracorc
doncs
despendre'ns
el nostre patrimoni
a nivell d'arbres
que
que per nosaltres
és molt important
i que sabem
que la ciutadania
el valora molt
també
una altra persona
pregunta sobre
la previsió
de més promocions
de pisos
de protecció oficial
de compra
que quan es preveuen
aquestes promocions
de moment
les tres
que tenim
en cartera
que es començaran
a executar
aquest any
són de
lloguer
i estem estudiant
en el futur
si en fem
alguna
de venda
però
a curt termini
no en tenim
cap prevista
també
pel que fa
als parcs infantils
un parell
de preguntes
una fa referència
a posar
algun gronxador
més
al parc
de la plana
pedrosa
i l'altra
a les millores
del parc
de Iuliaquieta
que s'ha quedat
petit pel barri
que les instal·lacions
estan en pitjor estat
que es trenquen
que les reparacions
tarden
en fer-se
bé
nosaltres tenim
un contracte
de manteniment
de les zones infantils
en el cas
de Iuliaquieta
en un acte
de vandalisme
es va trencar
la tirolina
i ja estem pendents
que ens arribi
el recanvi
per poder
reparar-ho
no és una qüestió
de l'Ajuntament
és que els fabricants
ens enviïn
els subministradors
ens enviïn
els productes
que s'han malmès
el més aviat possible
però a vegades
no tenen estoc
i tarda més
del que voldríem
estem parlant
de terminis
d'un mes
dos mesos
no més
i després
també
informar
que
cada any
anem
cada dos anys
més o menys
anem
renovant
les zones
de joc infantil
recentment
es va fer
la plaça
Mediterrània
i les dos següents
que tenim previst
de fer
són
el Parador
i la plaça
Maragall
que és on
hem detectat
que tenim
els jocs infantils
ja més vellets
i en pitjors
condicions
m'enoto també
la petició
d'un nou gronxador
a la plana
Bessaleig
però recordar
que és un parc
que hem
una zona infantil
que hem arreglat
més recentment
també una veïna
del passeig
del comte
de Vilardaga
diu que
gràcies a Promunsa
som coneguts
pel nostre
jardí selva
perquè
no ha passat
els jardiners
i que hi ha
plagues
de formigues
de mosques
i de purgó
i que a Promunsa
no mou res
Bueno
a Promunsa
aquí es troba
una mica
en que
hem d'arribar
a un acord
amb una
de les comunitats
que hi ha
que és una promoció
que es va fer
de venda
per decidir
com es manté
la zona comuna
perquè quan ho feia
a Promunsa
aquesta comunitat
de propietaris
es va negar
a assumir
les despeses
a fer el repartiment
de les despeses
perquè considerava
que eren
massa
elevades
nosaltres
hem emplaçat
aquesta comunitat
que
passi els pressupostos
de manteniment
i
acordar
que hi haurà
un repartiment
entre
les tres finques
entre els tres
edificis
d'un dels quals
és l'IMSOL
un altre de Promunsa
i un altre
de diferents veïns
que són propietaris
d'aquesta promoció
sobre el manteniment
d'aquest espai
comú
però el que no farà
Promunsa
és anar
gastant diners
i que una part
dels veïns
beneficiats
d'aquest manteniment
no vulguin
assumir
aquestes despeses
de manteniment
un altre tema
i que a més
ha tingut també
un parell
de persones
que hi han fet referència
és els autobusos
que anuncien
els noms
de les parades
que
ho anuncien
se sent
fins a
esplugat
per dir-ho així
jo diria que tu
ho sents molt
home
jo ho sento bastant
la veritat
però
un parell de persones
em fan referència
és així
ja s'ha
avisat
en diferents ocasions
a l'àrea metropolitana
i em comentaven
precisament ahir
que creuen
que ja tenen detectat
quin és l'origen
del problema
de la veria
i que esperen
resoldre-ho
properament
però ja
ja fa temps
que s'ha notificat
va semblar
que s'havia arreglat
però jo
és veritat
que en els darrers dies
també ho sento
perquè precisament
visc
a prop d'una zona
on se sent molt
aquesta
passa i quan diu
jutjat de paus
fins i tot els de dins
del jutjat de paus
s'assabenten
és la L46
sí
vinga
més preguntes
hi ha algú que pregunta
què està passant
amb l'Ateneu
diu
empresa
que fa fallida
concurs d'agradors
no
no ha fet cap fallida
el que ha passat
amb l'Ateneu
és que
hi ha hagut
una desviació
del cost
del projecte
degut a tres raons
la primera
és que
en l'execució
de l'obra
doncs
com a tot arreu
en aquests darrers temps
hi ha hagut
un encariment
una alça
molt gran
dels preus
dels materials
en primer lloc
en segon lloc
la nova junta
de l'Ateneu
que s'ha sentit
molt implicada
en aquest projecte
doncs
va voler fer
algunes modificacions
al projecte
per donar
doncs
més funcionalitat
a aquest futur
Teatre Taneu
la gran majoria
d'aquestes peticions
s'han atès
però això
ha provocat
també un encariment
dels preus
i després
també
en tercer lloc
doncs
que
quan es va començar
a fer
la fonamentació
estem parlant
de
rehabilitar
un edifici
antic
que van fer
que van construir
els propis socis
de l'Ateneu
va ser una autoconstrucció
això té una part
molt bonica
però també té una part
que a vegades
doncs
constructiva
hi ha alguns
dèficits
i un cop
es va començar
l'obra
van començar
a florear
aquests
dèficits
és el que passa
amb les rehabilitacions
molts cops
que van sortir
sorpreses
en l'execució
de l'obra
aquestes tres problemàtiques
han fet
que
el preu final
de l'Ateneu
de la rehabilitació
s'incrementi
per sobre
del 50%
això obliga
a fer
una modificació
de projecte
que s'està fent
en aquests moments
i en paral·lel
una nova licitació
per tant
aquest
això suposarà
un endarreriment
ben bé
d'un any i mig
de
l'obra
també pregunten
que en el ple
del mes d'abril
la regidora Ginapol
va dir que
s'havien cedit
solars
a l'AMB
per l'electrificació
del servei
de l'ambici
i pregunta
si estem regalant
terrenys a l'AMB
no
és el que t'explicava abans
que
com que no estaven
electrificats
les estacions
ambici
a fi
que
les
bicis
es poguessin
anar
carregant
el que
vam fer
és cedir-los
el solar
de l'antiga brigada
l'antiga nau
de la brigada
com a punt de càrrega
de les bicicletes
això és el que
va explicar
la regidora
també hi ha algú
que escriu
diu
des de fa més d'un any
en referència
als arbres
de Rosa Leveroni
a l'alçada
dels edificis
18-20-22
que estan
per sobre
els balcons
i que
quan fa molt de vent
doncs
que es fiquen a dins
sí
el que passa
és que
hi ha una distància
estem parlant
de quan fa molt de vent
però en condicions
normals
hi ha una separació
entre els arbres
i els balcons
els arbres
donen
donen ombra
i
han de tenir
un
han de tenir
un volum
no
no sé
ho hem estat mirant
nosaltres fem podes
quan veiem
que les branques
sí que es fiquen
permanentment
als balcons
als veïns
però quan hi ha
una distància
com és aquest cas
doncs
considerem
no actuar
sobretot
perquè
els arbres
a les que us
comences a podar
el creixement
que van tenint
cada cop
és més dispers
i llavors
t'obliga
a
fer
podes
molt més
sovint
que
si no
les fas
perquè
llavors
el creixement
que tenen
un cop
recuperen
el creixement
és més
dispers
i el problema
encara s'agreuja
respecte
al que
tu volies
solucionar
una usuària
freqüent
de l'escala
mecànica
situada al carrer
major
en carrer
muntanya
diu que poques
vegades
funciona
durant
tota una setmana
i té tota la raó
aquesta escala
té un problema
i és que
en aquest espai
no hi queben
dues escales
una que pugi
i una que baixi
que és el que acostuma
a passar
a la majoria
de llocs
per tant es va fer
en el seu moment
una escala
bidireccional
i aquesta escala
bidireccional
que ja es va fer
fa anys
doncs
ja quan era nova
sovint es bloquejava
quan dues persones
pujaven o baixaven
al mateix
temps
és un sistema
que en el seu moment
doncs
es va fer
amb la idea
de facilitar
l'accessibilitat
a persones
amb mobilitat reduïda
però que hem acabat
comprovant
que
genera més problemes
dels que acaba
solucionant
perquè pujar
i baixar
les escales
quan estan
espanyades
és molt incòmode
especialment
per les persones
amb mobilitat
més reduïda
hem encarregat
a l'àrea metropolitana
a Barcelona
un projecte
de millora
de l'accessibilitat
entre el barri nord
i el parc
del Canigó
un projecte
que té
tres àmbits
un és aquest
d'aquesta escala mecànica
que serà
substituïda
per un ascensor
un segon
que és el tram
del carrer
muntanya
comprès entre
Creu
i Àngel Guimarà
que també és
una part
no accessible
i finalment
la comunicació
que substitueixi
les escales
que hi ha
entre el carrer
muntanya
i el parc
del Canigó
el que farem
és allà
un accés
també que sigui
compleixi
la normativa
per a persones
amb mobilitat
reduïda
els tècnics
de l'àrea
metropolitana
hauran de presentar
la proposta
de si és millor
fer-ho
a través
d'un ascensor
que volem que sigui
un ascensor
integrat
al terreny
que no sigui
un element
molt distorsionador
a nivell
passatgístic
o bé
si és millor
fer-ho
a través
de rampes
que vagin
enfilant-se
mica en mica
a través
d'aquell talús
que hi ha
al carrer
muntanya
però és un dels projectes
que farem
aquest mandat
que tenim
priorits
fer aquest mandat
des de l'Ajuntament
pregunten
si s'ha plantejat
ajudes
per als casals
d'estiu
i que s'hauria
de replantejar
posar preus
més assequibles
com en altres poblacions
dels voltants
que les ajudes
que hi ha actualment
no són
reals
en la situació
que viu
el poble
de Sant Jús
tenim
ajudes
a prexes escolars
entenc
que
consideren
que són
insuficients
no tenim
previst
a curt termini
augmentar-les
no
també
en referència
a l'empresa
Ventós
hi ha
diferents
qüestions
pregunten
de
què pot dir
del que està passant
al barri sud
que segons
vostè
un dels motius
pels quals
hi ha aquesta
pestilència química
és per la manca
de pluja
que ara
hi ha uns dies
que plou
i que
avui també
per exemple
se sent
olor
després
també
en referència
a l'empresa Ventós
quin és el termini
fixat
perquè marxin
i
hi ha gent
que també diu
que els veïns
afectats
volen saber
per què han trigat
més de dos anys
en aplicar
l'ordenança
i sancionar
mira
el
el que és
un fer
inqüestionable
és que aquests
últims dies
hi ha menys olors
que els que hi havia
quan no plovia
vull dir
que l'efecte
que les pluges
d'aquests dies
han tingut un efecte
reductor
de les olors
és inqüestionable
l'ajuntament
ha iniciat
crec que
l'anunci
surt demà
el període
d'informació
pública
per a l'elaboració
de l'ordenança
d'olors
i
aquesta ordenança
d'olors
anirà
acompanyada
d'uns
mesuradors
permanents
de
150 dies
a l'any
per detectar
si
les olors
són
quin grau
de molèstia
generen
els veïns
en paral·lel
com et deia
es farà
l'ordenança
d'olors
l'ajuntament
ha actuat
amb
un expedient
sancionador
recentment
i no ho hem fet abans
doncs
perquè ho he dit
sempre
nosaltres
no volem
treure coses
ventors
volem que marxin
però que sigui
un procés
pacífic
que garanteixi
el lloc de treball
a tots els treballadors
de ventors
que és molt diferent
que l'empresa
se'n vagi
a Esparreguera
o que se'n vagi
a Saragossa
jo també penso
en els treballadors
de ventors
perquè molts
són de Sant Just
i aquí hi ha alguns veïns
i em sap molt de greu dir-ho
que el que volen
és que enderroquem
ventors demà mateix
i això no ho farem
com a alcalde
he d'analitzar
i com a govern
hem d'analitzar
tots els perjudicis
de les decisions
que prenem
i evidentment
doncs
per un costat
hem d'apretar
ventors
perquè aquesta decisió
de marxar
no es dilati
però per l'altre
no podem anar
amb el pic i la pala
a enderrocar
ventors
perquè si ho fem
segurament
el que aconseguirem
és que tota aquesta gent
que treballa
en ventors
acabin perdent la feina
perquè ventors
se'n vagi
a l'Aragó
com moltes
moltes empreses
del nostre país
que estan
generant riquesa
a l'Aragó
en comptes de fer-ho
a Catalunya
i quan governes
i això és el que
alguns veïns
pocs
perquè la majoria
són bastant
comprensius
alguns veïns
no en tenen
que no podem
solucionar
els problemes
en base
de
destrossar-ho tot
les decisions
no són tan fàcils
i a més a més
insisteixo
tampoc tenim
un marc
regulador
un marc legislatiu
clar
que ens pugui
portar a prendre
decisions
molt contundents
no és el mateix
les olors
que els sorolls
això ho he explicat sempre
i aquests veïns
o aquest veí
que va dient
que no fem res
que miri
a tots els pobles
on hi ha problemes
dolors
i que em digui
en quin poble
ens resol el problema
o
en menys temps
del que
ho resoldrem
aquí a Sant Just
sense perdre
llocs de treball
i garantint
que aquesta empresa
marxarà
d'una manera digna
de Sant Just
d'Esbert
i no a coses
com volen que fem
alguns veïns
o algun veí
Joan
ho hem de deixar
en aquest punt
gràcies per venir
fins al proper
i més
vinga
gràcies a vosaltres
Bon dia
Bon dia
us informa Sara Riera
Bueno
El sector agrari
dels estats
espanyol i francès
s'uneixen
per tallar
tots els passos
fronterers
entre els dos estats
l'objectiu
és preservar
el sector
enfront dels productes
que s'importen
de fora de la Unió Europea
i demanar millores
s'ho faran
el dia 3 de juny
coincidint
que estarà en marxa
la campanya electoral
de les eleccions europees
anem fins al Partús
Laia Claret
bon dia
Bon dia
la intenció
és tallar
tots els passos
fronterers
de manera conjunta
organitzen
una quinzena
d'associacions
i entitats
de tot l'estat espanyol
Arnau Rubio
és el portaveu
de Revolta Pagesa
Major seguretat alimentària
per tots aquells productes
que ingressen a Europa
i que s'haurien de regular
i alhora
millorar
les lleis
de cadena alimentària
i aplicar lleis
de preferència
de productes locals
Sebastià Bartomeu
pagès de la Catalunya Nord
destaca això
Demanen que s'assumin
tots els sectors
que s'hi sentin
representats
no només pagesos
també per exemple
transportistes
o botiguers
entre d'altres
la intenció
és tallar
aquests passos
fronterers
el dia 3
a les 10 del matí
Laia Claret
Catalunya Ràdio
El Partús
Veies notícies
Sílvia Solanes
Els estudiants
convoquen
a aquesta hora
una manifestació
al centre de Barcelona
en suport dels palestins
ho fan enmig
d'una jornada de vaga
els organitzadors
d'aquesta vaga
asseguren
que la mobilització
ha tingut impacte
a la Universitat de Barcelona
i a l'Autònoma
Unitat Mòbil
a la plaça
Universitat de Barcelona
Sara Canyete
Hola, bon dia
manifestació
de moment deslluïda
per la pluja
i per la baixa assistència
en aquesta concentració
en favor de Palestina
convocada
pels estudiants
Aquest matí
les accions
més destacades
s'han centralitzat
a l'edifici històric
de la UB
i a la facultat
del Raval
que estan tancades
i per tant
el seguiment
és del 100%
A la Universitat Autònoma
de Barcelona
s'ha bloquejat
l'accés
als ferrocarrils
a primera hora
del matí
però ens diuen
des del rectorat
que el campus
funciona amb normalitat
Dona Puig
membre de la campada UB
ens explica
altres accions
que han fet
Des dels estudiants
que som representants
estudiantils
s'han enviat
correus
de ganats
per intentar garantir
el dret a vagar
a totes les alumnes
recordant al professorat
que no facin activitats
avaluables
i que en la mesura
que puguin
que ens tenin les classes
si volen mostrar
suport a la vaga
però no hi ha hagut
perquè estem centralitzant
l'ús aquí
i a Raval
a part d'altres
universitats
de Barcelona
Tep Casanovas
i Sara Canyete
Catalunya Ràdio
des de la plaça
Universitat de Barcelona
i el president ucrainès
Volodymyr Zelensky
anul·la tots els viatges
a l'estranger
previstos els pròxims dies
segons ha anunciat
el seu portaveu
el líder ucrainès
tenia previst visitar
Madrid i Lisboa
demà passat
per firmar
un acord de seguretat
com els que ha firmat
amb França
Alemanya
Itàlia
i el Regne Unit
la decisió de Zelensky
ve motivada
per l'ofensiva
de l'exèrcit rus
llançada
divendres
al nord del país
Salvador Illa
envia una carta
a la militància
on referma
a la nova etapa
que assegura
permet obrir
els resultats
del 12M
de fet parla ja
d'una Catalunya
que es posa en marxa
sense bàndols
ni blocs
i per tots els catalans
el candidat del PSC
agraeix l'esforç
i compromís
de les bases del partit
sense el qual
diu no hagués estat possible
guanyar les eleccions
per primer cop
en vots i en escons
i també per convertir-se
al mateix temps
en la primera força
del país
en 170 municipis
que concentren
el 71%
del total dels 100
el candidat socialista
defensa així
la força electoral
per convertir-se
en el president
de Catalunya
enmig de la pugna
oberta
amb Carles Puigdemont
que també ha deixat clar
que es presentarà
a la investidura
en surt aquest matí
a Ciutat Meridiana
a Barcelona
quan s'ha desplomat
la cadena principal
de l'ascensor
inclinat del barri
no hi ha hagut ferits
per això
anem fins allà
Jordi Corbalan
bon dia
els bombers
han hagut de rescatar
de l'ascensor
que ha quedat aturat
una dona i dues criatures
José Alegre
de l'associació
de veïns
de Ciutat Meridiana
ens ho explica
ha saltat
la cadena
que sube
i baja
el peso
para subida
y bajada
de ascensor
sí, sí
había gente
han venido
los bomberos
lo han rescatado
ha habido suerte
porque pasaba gente
por abajo
por la calle
y casi
y casi
ha pillado
unos chicos
l'ascensor
inclinat
es va posar en marxa
la setmana passada
després d'estar
un mes avariat
els veïns
denuncien
que la instal·lació
sovint
s'espatlla
de fet
ja hi va haver
un incident
semblant al d'avui
Jordi Corbalán
Catalunya Ràdio
Barcelona
i el dels esports
amb en Marcos García
el Girona perd pistonada
la lluita
per la segona plaça
de la Lliga
primera divisió
ahir derrota gironina
per 0 a 1
contra el Vila Real
els de Mitchell
segueixen tercers
a la classificació
a un punt del Barça
però podrien acabar
la jornada
a 4 de l'equip
blaugrana
si els de Xavi
guanyen demà
al camp de l'Almeria
avui es juguen
aquests partits
a la 36ena jornada
de primera divisió
Celta Atleti Club
Rayo Granada
Sevilla Cadís
i Getafe
Atlètic de Madrid
en declaracions
al matí
de Catalunya
Radiolex
candidat a la presidència
del Barça
Víctor Font
adverteix del risc
d'una fugida
endavant
per part de Joan Laporta
després de les palanques
econòmiques
que el club
va executar
la temporada passada
Víctor Font
considera en aquesta entrevista
que el Barça
viu un moment
especialment crític
com pot ser
que a un mes
d'acabar
la temporada
quan ja hauríem
de tenir
tots els deures
fets
de planificació
de la temporada passada
encara no sabem
si podrem fitxar
i aquí
i anem filtrant noms
i el
Kimmich
i el Zubimendi
un altre cop
i el Dani Olmo
i el Nico Williams
i el Carabat Stelia
o sigui
la llista
és inacabable
i no hem fet
els deures
i en bascet
avui comencen
els play-offs
de la Lliga
ACB
amb el primer partit
de l'eliminatòria
entre el Real Madrid
i el Gran Canària
el Baxi Manresa
jugarà demà
a Màlaga
i el Barça
no jugarà
fins diumenge
contra el Tenerife
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
passant 6 minuts
a les 12
us informa
Mariona Sales Vilanova
L'escola Bressol Municipal
Marrex
acollirà la presentació
del llibre
Criar amb Humor
de l'autora
Sant Justenca
Alba Carreras
L'acte
organitzat
per la Biblioteca
Joan Margarit
i l'escola Bressol
Marrex
tindrà lloc
el pròxim dijous
16 de maig
a dos quarts
de 6 de la tarda
Alba Carreras
periodista i publicista
amb un màster
en psicologia
del neurodesenvolupament
oferirà
una visió innovadora
i divertida
sobre la criança
el seu llibre
Criar amb Humor
és una guia
plena de consells
pràctics
i un toc
d'humor
pensada especialment
per a pares
i mares novells
Durant la presentació
s'oferirà
un servei
d'acollida
per als infants
facilitant així
la participació
de les famílies
L'acte
compta amb la col·laboració
de les escoles
Bressol Municipal
Marrex
i Mainada
L'Ajuntament de Sant Just
organitza
la segona sessió
de l'Espai Dona
que tindrà lloc
a l'Auditori
de la Vagoneta
el dijous
16 de maig
a les 6 de la tarda
La sessió serà
a càrrec de la coach
Joa Sobera
qui se centrarà
en els hàbits
i processos
de presa de decisions
el punt de partida
per a aquestes decisions
el suport necessari
de les persones
del nostre entorn
i com triar conscientment
aquestes persones
Després d'explorar
el descobriment
dels talents personals
en la primera sessió
aquesta trobada
oferirà una oportunitat
per aprofundir
en la presa
de decisions
de manera conscient
i informada
L'activitat
és gratuïta
i està vinculada
al Dia Internacional
de la Salut
de les Dones
i als Cercles
de Dones
del Pla d'Igualtat
de Sant Just
Per participar
hi és necessària
la inscripció previa
enviant un correu
a bustiaigualtat
arroba santjust.cat
L'Ateneu de Sant Just
acull la projecció
del documental
del mes
el pròxim divendres
17 de maig
a dos quarts de vuit
del vespre
a la sala
del cinquantenari
es projectarà
el film
Màmbar Pierret
de Rosin Bacam
que narra
la història
d'una poderosa dona
modista
de Duala
al Camerún
que lluita
per mantenir
el seu efici
i la seva vida
malgrat les adversitats
el documental
produït
el 2023
es presenta en francès
i estarà subtitulat
en català
a través de la figura
de Pierret
el film mostra
no només el seu paper
com a acusidora
sinó també com a confident
d'una generació
destacant
la seva resiliència
davant les inclemències
del temps
que amenacen
el seu taller
l'entrada general
té un cost
de 7 euros
mentre que els socis
i socis de l'Ateneu
hi poden accedir
per 5 euros
també hi ha
la possibilitat
d'adquirir
un abonament
per a 5 entrades
a un preu
de 25 euros
per al públic general
i de 20 euros
per a socis i sòcies
i això ha estat tot
tornem amb tota l'actualitat
s'enjustenca
a l'informatiu
complet de la UNA
fins ara
Fins ara
Fins ara
L'espèlent, l'espèlent, l'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent, l'espèlent.
L'espèlent.
L'espèlent.
L'espèlent.
L'espèlent.
L'espèlent.
L'espèlent.
L'espèlent.
L'espèlent.
Gràcies.
Les 12 i 12 minuts passem a la tercera hora de la Rambla i ho fem acompanyats i acompanyades de l'Street Goldstein, del celler de Can Mata i de l'Albert Macià, que ens parlarà de les properes activitats a l'Ateneu. Hola, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Molt bon dia.
Com va això? Bé, no? Així, amb temperatures agradables.
Controlades.
Sí, controlades.
Que tan en tant una mica d'aigua, que això sembla que el temps faci el temps normal de fa uns anys.
Sí, no? Més o menys.
Del maig cada dia a un ratx.
Sí, un ratx de sol, un ratx de pluja, no sabem quin ratx, però un ratx.
Que faci uns regecs, va.
Uns regecs.
Astrid, he estat veient últimament en referència, bueno, també t'ho dic a tu, Albert, però com que és en referència del món del vi, per això he dit a l'Astrid,
que el món del vi, amb aquestes pluges, va tard. Això és així o no?
Bueno, el món del vi, les vinyes.
La vinya, la vinya.
La vinya, la vinya.
El món del vi està...
Està tot l'any.
Està tot l'any amoïnat. Sí que estan ajudant, eh? O sigui, de moment és... Ajudem, però no està recuperat. Són tres anys de sequera molt pronunciada, per tant...
Ja.
S'ha patit, la vinya ha patit molt i hi ha molta vinya vella que ha anat morint...
Sí.
A l'intent, no? Com es diria?
Sí, contents. En general contents, si no tenim grans tempestes.
Ja, o...
De fet, ja es va...
Mentre es vagi fent, ja hem patit gelada, ja n'hi ha...
Exactament.
Tenim una part...
Tenim una part...
Tenim una part de la collita, que ja hem perdut per una gelada de maig.
Sí.
Doncs, ara esperem que aquestes pluges vagin caient amb consciència.
Sí, poc a poc.
Salvant el que queda.
Poc a poc.
Salvant el que queda i que vagi impregnant el terra, no?
Sí. Ahir va haver-hi un tast de vins de Jerez, que aquí l'estrit ho ha posat. Diu, eh? Els vins secs, perdó, més versàtils del món.
Què vol dir, més versàtils? Que els podem acompanyar. Que els pots enxufar allà on sigui?
Sí, i no són vins fàcils, eh? O sigui, ja hem especificat secs, perquè quan parlem de vins de Jerez, tant poden ser secs com dolços.
Per tant, els hem especificat.
Un bis sec. Què vol dir un bis sec? Un bis sec és que tindria un zero, zero o un gram, màxim dos, de sucre residual.
D'acord.
D'acord? O sigui, quan el bevem, per litre, eh? O sigui, que quan ens el bevem és allò que dius, tens aquella sensació de secetat, perquè no ha quedat sucre residual.
Per tant, i versàtils, bé, si ara haguéssim de fer... Ostres, seria complicat, eh? Així, per ràdio explicar com són els vins de Jerez, perquè és allò que dius, necessitaria ara aquí una pissarra.
I anar fent a l'esquema, no? Perquè realment són d'aquells per anar explicant i si és amb imatges, molt millor, no?
Però els vins de Jerez, els que coneixem així com els més secs, finos manzanilles, doncs primer tenen una criança biològica.
I dir, ah, què és una criança biològica? I seria aquella criança de...
Vam produir conceptes.
Sí, sí, sí, és com una classe, això, Albert.
De sota vel, o sigui, apareixen uns llevats, les acaromices, que són les responsables de la fermentació, apareixen i fan com un tel, les botes no estan plenes del tot, fan com un tel, i diríem que la situació de tan especial on estaria el que seria el marco de Jerez, que seria el puerto de Santa Maria, Sant Lucar de Barrameda i Jerez, creen que aquest entorn especial on es produeix d'aquesta forma tan natural,
aquesta criança biològica, després hi hauria l'oxidativa, que seria passar per bota, no entrarem en gaire més detalls, qui vulgui que vingui.
Exactament.
La veritat, vam d'estar a cinc vins, eh?
Sí, aquí ho veig, eh? El tas de manzanilla...
Els vam fer tots, eh? La manzanilla, el fino, l'amontillado, l'oloroso i el palo cortado, no?
I com un no deixa de ser gairebé com el resultat de l'altre, no?
De com es produeix aquest vel, si es trenca el vel podem arribar a tindre un altre vi, o sigui,
com aquest vi...
Vam intentar posar allò el que seria llum a la foscor, sobre els vins de Jerez, tastant-los.
Dit amb un estudi de ràdio, dona molta...
Queda, queda, eh?
Queda super...
Sí, queda... Ara em faltaria posar la veu...
La veu així de Carles Porta.
Ostres!
Doncs sí, perquè a més és això, no? Els dos primers potser són els més fàcils, per dir-ho entre cometes.
Sí.
No són vins d'una sola anyada, sinó que van aquella imatge de les botes una sobre de l'altra
i com aquest tipus de criança ja oxidativa i de com...
Hi ha una part de les botes de baix que és la que tu vas buidant i es va reomplint una a l'altra, no?
Ah, ostres, estan com connectades les...
Sí, diria... És un sistema no estàtic, una bota sola que no es mou, que poses i treus, seria una criança estàtica.
Aquesta és dinàmica, va ser un barri omplint.
Ah, mira. Ostres.
Per tant, és allò que per això dic que ens faria falta un mapa.
Sí, com una pissarreta, per anar explicant. La gent va quedar contenta, Astrid, amb...
Molt, molt, molt. Però molt va ser allò de...
Repetit.
Hi eren dotze, eh?
Ostres!
I molt bon rotllo allò de... Clar, fins als Manzanilles, estan a 15 graus, la resta se'n van a 17.
Mira quina alegria donar el poc.
Home!
Sí, després d'un tast de xerès s'ha de notar...
Era un i ho deien, ostres, no és fàcil, no?
Tu el verba ser-hi?
No, ell no podia.
Ho vam acompanyar amb formatges i embotits.
És un tast dur.
És un tast... No, no, que m'hagués agradat perquè els vins de xerès també sempre m'han interessat.
Sí.
Però ahir era impossible.
Era impossible, abans.
Però segurament el repetirem, eh?
El repetireu, eh?
Sí, sí. A més, clar, amb aquella suggerència d'aquests vins es poden acompanyar amb aquests plats, no?
I aquell xoc de... Ostres!
I per què no, no?
Com ho pots fer, no?
Clar, no és fàcil.
Jo sempre dic que són vins que no t'acabes l'ampolla fàcilment.
N'estem parlant, que són molts graus, no?
Però si vas així en un restaurant que et fan aquell maridatge d'aquell plat específic amb aquella copa,
en fi, es poden arribar a entendre molt més, no?
Però sí, sí, van quedar... Va ser molt divertit.
Ven riure molt.
Que bé.
Ven riure molt, també.
Sí?
S'ha de dir?
Sí, sí, sí.
Que amb mòbil a la taula, només per fer fotos, o sigui, desconexió.
Hi ha vins de Jerez que es facin aquí a Catalunya o...?
Són de Jerez.
Són de Jerez, eh?
És la nominació d'origen.
Això aquí sí que no hi ha possible...
És la més antiga d'Espanya i és zona on des de fa més de 3.000 anys que s'elaboran vins.
Ostres, uau!
Sí, fins i tot a nivell històric, eh?
Sí?
Perquè és això, no és un vi normal, entre cometes.
Entre cometes i allò de...
No, són especials.
Són molt especials i han estat molt, molt preuats arreu del món, no?
Justament per aquesta diferenciació i la riquesa que tenen.
Clar.
Per tant...
Molt bé.
I bé, i veig que el dimecres vinent en feu un del celler Aymar.
Fem el celler Aymar, que està situat aquí al Penedès.
Sí.
I tenen un nou projecte a la Serra de Prades.
Ah.
I tenen un jove anòleg, el Roger, veí del celler.
Que millor que tindre un, per veí, un anòleg.
Home.
I company de tast, perquè també ve, quan pot.
De quin celler? De l'Aymar?
De celler Aymar.
Val.
I, per tant, tindrem el luxe de tindre-la a ell explicant les coses.
Una mica el projecte.
I aquesta mirada també alhora jove, no?
Que també és...
Home, és interessant.
Sí, sí, sí, perquè a vegades...
És un valor afegit.
Sí, sí, sí.
Tot i que jo crec que el món de l'anologia i de gent que és sommelier i això,
jo crec que cada vegada es veuen més persones joves també, no?
Sí, sí.
Bueno, no sé, almenys és la meva impressió.
Sí, fa uns quants anys era, sobretot, home, molt ben vestit, allò, fins i tot, molt engominant.
Molt engominant.
Molt senyor.
I al camp, al final, treballava el pagès de sempre, però ara sí que és un món...
A lo millor, el sommelier abans era més com tantes coses.
De restaurant.
I sí, i per experiència personal i ara...
I de sala.
Deu ser també molt per formació, inclús.
I ara, la formació, ara trobes molta formació i que et pots anar formant.
Fa molts anys aquí no existia formació.
No, no, no.
Per tant, abans un sommelier era una persona o que s'havia format fora o que tenia una experiència personal molt elevada.
Jo em sembla que són, no sé, de l'escola de restauració, no sé si era la quarta, cinquena...
Sí?
Promoció.
Promoció.
Promoció.
Sí, sí, sí, relativament...
Home, sí, sí, sí, clar.
Jova, o sigui, és allò que dius, aquell sommelier d'alta restauració, allò de sala, aquell, el clàssic, segurament, igual s'havia hagut d'anar a formar en altres llocs.
Clar, que d'aquests encara en deuen haver-hi.
Encara n'hi ha aquests restaurants clàssics, on vas a un via Veneto i així, i trobes aquest estil, no?
O el celler de Can Roca, tot i que Can Roca no és una persona gran, no?
Però és aquella figura i és, diria, encara és el restaurant que és com una gran escola per joves sommeliers.
Sí.
Que és tot un luxe.
Bueno, tu ets sommelier, no, Astrid?
Sí.
Tu tens el títol, no?
Sí, sí, sí, sí, però no de restaurant.
Bueno, ets sommelier...
Jo el restaurant l'he deixat.
Ah, per tant.
Serveix per aconsellar-hi, no?
Oh, i tant.
Sí, sí, al final la funció és la mateixa, l'única en aquesta, doncs hi ha la part de servei, que a vegades és aquella que és aquella barreja del sommelier barra cambrer,
que també has de procurar...
És el que falten molts restaurants.
Sí, sí, sí, sí, exacte.
Com a crítica, no?
Algú que conegui mínimament el vi, que el tingui en perfectes condicions i pugui parlar de tu a tu amb el client.
Amb les parts.
Sobre vins i sobre plats, no?
Clar, que vagi passant per les taules, sí, sí, sí, sí.
Que sàpiga molt bé, que conegui molt bé la carta també de plats per poder recomanar.
Si et demanes això, doncs, aquest vi, no?
Exacte, que tinguis aquella sensació, que el client tingui la sensació que aquella carta,
l'ha fet algú.
Clar, clar.
No una empresa.
No.
Perquè hi ha moltes que dius, mira, tot això és d'aquest grup.
Que preguntes, i això què porta?
I el cambrer, mmm, pues un moment, t'ho pregunto, eh?
Com en el joc de cartes, us en recordeu?
Hosti.
Jo diria que la majoria dels restaurants a l'hora dels vins fracassen.
Fracassen.
Fracassen.
I sovint et diu, què vol de vi?
Sí.
I et donen una carta de vins i no et guien en funció del que menges.
Exacte, no té res a veure amb la tipologia de restaurant, no?
I acabes fent la cervesa.
Sí, sí, sí, o deixant-te allò aconsellar, però molt allò de dir, a veure què em portarà.
Al final no costa tant, no?
Patint una mica.
De la mateixa forma que potser deixes aconsellar per quin mobiliari poses en una sala o a la cuina.
Sí, sí, clar.
Al final un assessorament professional l'has de tindre.
És bàsic.
Però no passa res.
Escolta, Màstic, i també per l'Albert, que el sabaté ha tancat, això, tu que el tenies de veí tan abans com ara, també, com això que...
Doncs encara que veig gent...
No et fa un rebostillo.
Sí, és... Home, és... Sí, el fet que tanqui algú ja sap greu, no?
Però és que entre els que ens hem mogut i els que estan tancant, és preocupant.
A veure, jo faig una mica de memòria.
Ara jo tinc un nou veïnatge i que molts han sortit del carrer Raval.
És allò que tinc els perruquers, l'Alan i el Cris, que els tenia just al costat, tenia la clínica dental, que estaven darrere del mercat, també estan a bona vista.
O sigui, si deia, mare, aquest petit grup que hem fet aquesta migració, nosaltres hem trigat una miqueta més, i ara, malauradament, el que està tancant, siguin per unes causes o altres, no?
I dius... Ostres, sap greu, perquè no hi ha relleu, eh? És allò que dius, no hi ha algú que t'estigui esperant per... Mira, muntem una altra cosa o em quedo...
Bueno, són els que quedaran buits i que penses, ostres, què ja anirà allà?
Ja anirà un negoci, ja anirà un basar...
Un despatx, un basar, al final, el sabater, és allò que és com la farmàcia, no? També.
I perdem un tipus de, diguem, de negoci aquí Sant Just...
Que no n'hi ha més.
Que no n'hi ha més, que si volem aquest servei...
I hem d'anar amb una altra cosa.
Per fer claus sí que tenim algun altre lloc, però si volem que arreglim unes sabates, ens hem d'anar o a Sant Feliu, o ens hem d'anar a les plugues.
Sí, jo que el sabater, menys per arreglar sabates, ja anava per fer-me forats en...
A cinturons...
A cinturons, a cremalleres...
A vegades ja, exactament, no és només arreglar sabates...
Però bueno, que ho tenies allà, que sabies...
El tractament del cuir el tenies al centre del poble...
Bones bosses, motxilles...
I ara t'has de desplaçar o has de, bueno, allò que fem de reparar, cada vegada costa més d'entrada, perquè el calçat tipus esportiu, tipus, diguem, de bamba, que diem bamba...
Ja no requereix...
Normalment això ja no...
Canvies els cordons...
Com és tot soldat per temperatura, com a molt, com a molt, canvia uns cordons i l'altre, i si no es llença...
I si no es llença...
I si no es llença...
Vull dir que és un tipus de...
Sí, sí...
És una pèrdua...
Una pèrdua...
Una pèrdua...
A nivell personal...
Com a negoci familiar, eh, també...
A nivell personal, doncs, que li vagi molt bé, és una nova... és una nova... nou projecte per tirar endavant, i això tothom és lliure, i a més a més, doncs...
Perquè es muden a Terrassa...
Muden a Terrassa, sí...
Muden a Terrassa, amb un negoci, bueno, del mateix, amb altres complements, per tant, a nivell personal per ell és un nou projecte, i per tant, molt millor per ell.
Però, de cara al poble, el fet que no s'hagi trobat ningú que vulgués continuar, és una llàstima.
Sí, sí, sí, sí, totalment.
Albert, ens fas un resum de...
Bé, un resum, o ens expliques directament el que tenim aquests dies a l'Ateneu.
Bé, aquests dies estem en molta efervescència, l'Ateneu està en molta efervescència.
Ahir va haver-hi una sessió participativa d'estratègia i tàctica en els escacs, això ja ho vam... ja ho vaig avançar la setmana passada,
i avui, a dos quarts de nou, tenim, organitzat pel grup de tertúlies, un acte, diguem, de reconeixement...
Dos quarts de nou?
Ah, perdó, dos quarts de vuit.
Ah, val, val.
Un acte de reconeixement a Carme Junyent, amb una tertúlia que durà per nom la diversitat lingüística, una diversitat amenaçada,
que anirà a càrrec de Maria Verdagí, que ja vas entrevistar abans d'ahir.
Sí, el dilluns la vam entrevistar, sí, sí, sí, sí.
Jo crec que qui va sentir...
És molt interessant, sí, sí.
És interessant, és un tema que a vegades parlem de llengües amenaçades i parlem del català.
Sí, sí, sí, sí.
Però veurem que n'hi ha, que ho estan molt pitjor que les altres.
I ja no hi són, o les que ja no hi són.
Bueno, a part de les que han desaparegut o que deuen anar desapareixent cada any, perquè, clar, les llengües eren terribles.
Sí, sí, sí.
Divendres a la mateixa hora, a dos quarts de vuit, tindrem el documental del mes, aquest cos amb el documental Màmbar Pirret, de Rocsing...
De Rocsing...
Bé, ja no m'atreveixo a pronunciar el nom, no, Albert?
Ja no t'atreveixes a pronunciar el nom, no, Albert?
Aquests africans, i costa una barbaritat.
Amb un col·loqui posterior, aquest nom sí que m'atreveixo a pronunciar-lo, de Lluís Casals.
Va.
És fàcil, aquest és fàcil.
Sí, sí.
I s'ha aleshat el cinquantenari, bueno, preu per general set socis, set euros i pels socis cinc euros.
Molt bé.
Si entrem al web de l'Ateneu podrem veure també el tràiler, i si estem interessats en rebre aquesta informació, parlem amb l'Ateneu, ens l'enviaran i sempre envien també l'enllaç per veure el tràiler.
Diumenge, diumenge hi ha una matinal de les EES.
Sí.
En aquest cas és matinal una sortida literària sobre Joan Salvat Papaseit.
Ah, que bé, molt bé.
que això ens lliga molt amb que també dijous...
Sí.
Aquest dijous?
Sí, sí, ara estic aquí com l'Alberta, jo de 17, oi?
Sí, sí, em sembla que és que el centre d'estudis fa un acte davant de la placa que es va restituir.
Divendres.
Divendres és divendres.
Diria que és 17.
Ara estava... Sí, sí, quan ho tingui a l'agenda hauria de mirar l'agenda que hi ha.
En aquest cas, la sortida de les EES, se sortirà de l'aparcament de l'escola Montseny, es va fins a aquesta Iterçol i d'allà s'anirà cap a la Riera de Fonts Calents.
Molt bé.
Llavors ja hauríem de passar la pròxima setmana, perquè dilluns és dilluns de Pasqua, divendres els nens fan festa a l'escola, per tant, carregar d'activitats aquest cap de setmana seria...
Sí, ostres, no sabia que fèiem festa el divendres.
Sí, divendres ja és festa escolar i dilluns la segona Pasqua.
La segona Pasqua, que només em sembla que és festa a Barcelona, eh, per això?
No és a tot arreu, no?
Bueno, la segona Pasqua depèn de...
És una festa que l'agafen molts municipis quan només tenen...
Bé, quan la seva festa major ja l'han col·locat i els municipis poden escollir dos dies
i normalment Barcelona acostuma a fer, la ciutat de Barcelona, el dia de la Marsella i la segona Pasqua.
Però aquí també és la segona Pasqua normalment, no sé si també és...
Em sembla que...
Nosaltres aquí a la ràdio fem festa, però conec persones que treballen a Sant Jus i que no fan festa.
Bé, després passa que pot haver-hi...
Passa perquè jo diria que és festiu a Sant Jus.
Sí, sí, és festiu.
Una altra cosa és que aquestes festes inclús passen, potser, amb la festa major, no tant perquè cau el 6 d'agost.
Clar, i el 6 d'agost.
Hi ha algunes empreses que per acord laboral treballen aquests dies i fan i acumulen la festa d'una altra manera.
Vale, clar, això també pot ser.
Dit això, dic que la setmana que ve hi ha un parell d'activitats literàries, però a un costat una xerrada sota el títol.
Tothom pot escriure i editar un llibre.
Ah, mira.
Això serà el dimarts a les 7 de la tarda i després hi haurà una... això ja ens anirem a dijous que ve, hi haurà... parlarem dimecres.
Sí.
Una trobada del Club de Lectura de Novela Gràfica que parlaran del llibre Barri Lluyà.
A part d'això, qui vulgui entrades pels miserables dia 1 i 2 de juny, sembla que encara falten dies, però òbviament un espectacle així és fàcil pensar, que es poden acabar les entrades.
Jo ja la tinc.
Jo també.
Jo ja la tinc.
Jo puc espavilar.
Jo també, i per tant...
Tu pots espavilar.
I per tant anunciar que a qui li estigui interessat que vagi a veure el... que entri a Entràpolis, agafar-les i pensar que...
És que a més a mi em fa molta il·lusió perquè no he vist ni la pel·lícula ni després el musical quan l'han fet a Barcelona també o...
No, l'obra de Víctor Hugo és molt important.
És clar, és una... Barcelona, doncs clar...
Jo no...
Aquells que... si tenim en compte que Barcelona és la ciutat que s'han fet més barricades de tot el món, aquesta obra dels miserables pot lligar una mica amb la ciutat, amb la ciutat de Barcelona, no?
Sí, sí, sí.
I després pensar que el cap de setmana, l'últim cap de setmana d'aquest mes...
De maig.
Sí, una setmana abans dels miserables serà la...
La festa major.
La festa major de la Taneu.
Per tant, la Taneu està bullint d'activitats.
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs Astrid, Albert, si us sembla ho deixem en aquest punt.
Gràcies per haver vingut els dos.
I res, la propera setmana seguirem ja més enfocats amb l'Albera.
Amb la festa major.
Amb la festa major.
I tu, Astrid, ens expliques com ha anat la visita d'aquest anòleg del celler Aymar.
Celler Aymar, exacte.
I també a veure si parlem d'alguna notícia del món del vi, d'acord?
Segur que sí.
Vinga, que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
xl.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara deixem un tema de Raú Alejandro Ibizarrap.
El tema es diu Baby Hello!
I seguidament trucarem a Cuina Miracle
per parlar amb en Joan Targaron, el propietari,
i amb ell farem l'espai de cuina.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs això, Alicia Flames, directora de l'Acadèmia d'Anglès, Bristol, d'aquí de Sant Just.
Hola, sóc Alicia Flames, directora de l'Acadèmia d'Idiomes Bristol, aquí a Sant Just d'Esvern.
També sóc escriptora.
El meu primer llibre ha estat El mejor maestro, Arte y Comunicación, Poder Transformador.
Avui, Dia Internacional dels Docents, és un dia per pensar-hi,
per prendre consciència de la importància dels professors en les vides de les persones.
Recentment he pogut viatjar al Japó i em va cridar l'atenció com aquesta cultura
li dona tanta importància al paper dels mestres que són els únics ciutadans japonesos
que no estan obligats a fer una reverència a l'emperador.
Aquesta anècdota i d'altres les exploro i les vaig compartint
en el meu nou compte d'Instagram, Alicia Flames Roncal,
que et convido a que visitis i em donis like si t'agrada el que publico.
I també, si vols saber més sobre la meva filosofia i maneres d'ajudar a ser millor professor,
podeu llegir el meu llibre, que el podeu trobar a Amazon i també a les llibreries de Sant Just.
Moltes felicitats avui a tots els professors.
Vinga, doncs ens ha deixat l'Elisia el seu missatge.
Mira com la nit avui s'encén i el crit a la nostra gent.
Una sola veu que esclata.
Mira com fas veure que no em sents i com si no hi hagués després.
Balles perden la mirada.
Amunt!
Digue'm si vas trobar la teva sort.
Digue'm que et vas guardar tots els records.
No t'aturis quan no puguis més.
No et rendegis quan no puguis més.
Digue'm que no hem canviat, que seguim endavant,
que aquesta lluita tindrà un gran final.
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà.
Caminem lluny!
Ara són les tres quarts d'una i parlem amb en Joan Targarona de Cuina Miracle.
Molt bon dia, Joan.
Sí, hola, bon dia. Com estàs?
Bé, molt bé. Fem l'espai de cuina.
i avui ens parles dels llegums.
Sí, avui us volia parlar una mica dels llegums perquè, a veure,
són uns aliments que nutricionalment són molt valgosos.
A més a més, doncs, et permeten diferents tipus de plats.
Són econòmicament assequibles.
i, malauradament, tot i que són popular de la dieta mediterrània,
doncs, ha caigut el seu consum, també, saps?
Perquè, bueno, les falses creences, doncs, que engreixen,
que són poc digestius, que són difícils de cuina, etcètera.
Sí, molts mites de per mig.
A veure, a veure, la veritat és que, aviam,
si els comprem secs, doncs, sobretot,
per evitar-nos coccions molt llargues,
doncs, els hem de posar en remull unes hores, etcètera,
i després coure'ls.
No necessàriament hem de fer això,
també els podem comprar en conserva i menjar-los en conserva, eh?
Però, bueno, sempre que siguin naturals secs
i que els puguem posar en remull un dia per l'altre,
doncs, anem canviant l'aigua.
D'aquesta manera, doncs, afavorim que les coccions
siguin més curtes i ens quedi, doncs, millor.
D'acord. Molt bé.
Mira, com a...
El més important, sobretot,
bueno, parlant una mica, primer,
de quines llegums són les...
O sigui, quines...
A què correspon les llegums, no?
Les llegums són les llavors de les plantes
de les famílies de les lleguminoses, d'acord?
Que creixen, en general, dins d'una vaina, d'acord?
Doncs, els més llegums més típiques o més conegudes
són les mongetes seques,
els cigrons i les llanties.
D'acord.
Però, penseu que també el pèsol, la soja,
les sabetes, els cacahuets,
encara que és una fruita seca
que creix amb vaina
i està considerada com a fruit de seca,
també és una llegum, d'acord?
Ah, mira.
I, sobretot, el més important de les llegums
és que tenen una elevada quantitat
d'hidrats de carboni,
midor i fibra,
proteïna d'origen vegetal,
amb un alt contingut de grisos saludables
pel nostre organisme.
Són rics en vitamina del grup B
i una gran varietat de minerals.
Així, en termes generals,
comentar-vos que,
com alguns punts,
de què ens aporten les llegums
a la nostra salut.
Sobretot, per exemple,
ens permeten perdre preu
i controlar la nostra obesitat.
De fet, hauríem de prendre llegum
dos, tres cops per setmana.
El que passa que, ja et dic,
el consum, doncs, a mi em va molt, d'acord?
Sí.
Milloren el restrenyiment,
el contingut que tenen de fibra,
doncs, regular el trànsit intestinal
i poden evitar o ajuden a evitar
els problemes de restrenyiment.
Cuiden i alimenten la nostra microbiota,
que són els microorganismes que tenim
per poder fer la digestió.
Això també és degut
a l'almidó i a la fibra, no?
Les substàncies que tenen l'efecte
prebiòtic, val?,
que afavoreixen la nostra microbiota.
Ens protegeixen davant
de la diabetes de tipus 2
o del colesterol, val?
Tenen una densitat calòrica
molt baixa.
Grans antioxidants, val?
Són aliments molt rics
amb polifenols.
Ajuden a mantenir una salut òsia molt bona,
tenen vitamina B9,
són...
Bé, i una gran font de proteïnes
com alternativa al consum de la carn, val?
Això és el que t'anava a dir,
que els llagums molts cops
s'utilitzen, doncs, això
per substituir el consum de carn, no?
També per aconseguir les proteïnes
que potser la carn dona,
però que si no prens carn
no aconsegueixes d'alguna altra forma.
Tot i que hem de tenir en compte
que el contingut en proteïna
varia entre un 16 i un 36%,
val?
Que sí que és veritat
que ens ajudarà una mica
al consum excessiu de proteïna animal, no?
Amb la conseqüent impacte ambiental
i per la salut que això pot tenir.
Val?
Sí.
Trencar el mite
que els llagums són indigestos,
doncs, no.
Tenen grans beneficis
per la salut
i no en cap moment són indigestos.
Sí que ens poden provocar
un excés de gasos, val?
La tolència, sí, sí.
Sí, degut a un tipus de fibra
que contenen, val?
Però a banda d'això,
doncs, no.
O sigui, hem de consumir-ne
i de manera progressiva
i acostumar la nostra cosa
a menjar-ne, val?
Com cuinar-los, no?
Sobretot, ja us dic,
afavorir, doncs, que siguin secs
i que abans de coure'ls,
doncs, posar-los en remull
entre 6 i 12 hores.
Val.
Coure'ls a foc lent,
aromatitzar amb espècies que vulgueu.
A mi m'agrada molt, per exemple,
posar-hi alga Combo, val?
Que també aprofita amb les seves propietats.
De la Combo, la Combo és una alga,
doncs, bàsicament és per donar gust, val?
I, sobretot, doncs,
coure'ls ja d'entrada amb aigua freda, val?
Val.
I anar afegint aigua freda,
que sigui una cocció, diguem-ne,
o sigui,
intentem que sigui una cocció
no massa agressiva
i anar afegint aigua freda,
aigua freda i que vagi incoent,
doncs, lentament, val?
El temps de cocció, home, et variarà
depenent del tipus de llentia que utilitzes,
del tipus de cigró que utilitzes,
si és més gran o més petit.
La manera de saber quan està cuit
és anar-lo provant, val?
Clar, no hi ha una...
Aleshores, diferents tipus de plats
que podem fer.
En podem fer moltíssims, moltíssims.
A veure.
Tant les llenties o cigrons estofats,
pèsols i fabetes vegetarians o amb pernil,
podem fer cremes
com la crema de l'humus
o algun altre tipus de crema.
Podem menjar-los de miliós.
L'humus, sobretot,
que sigui humus de cigró,
que sigui humus de llentia,
que sigui humus...
Això està molt de moda, també.
Això està molt de moda.
Pots fer l'humus del que vulguis.
Per fer amanides,
per fer empadrats,
per fer paters.
També es fan els falafels,
que són com unes mini hamburgueses,
de cigró,
que a més a més té la particularitat
que els falafels és amb cigró
que només es posa en remull
i no es fa bullir.
D'acord?
O sigui, tal com està en remull,
al cap de 6 o 12 hores,
el que es fa amb aquest cigró
és triturar-lo,
queda una mica granulat,
però no es fa cuit,
diguem-ne,
i després es fan amb espècies,
es fan unes mini hamburgueses
que es fan també amb farina de cigrons.
Caram!
I aquestes hamburgueses,
doncs, es fregeixen
i està molt bo,
d'acord?
Però s'utilitza
en moltes cultures,
d'acord?
Sí.
en Marroc,
sobretot,
doncs,
amb sopes i farines,
els frijoles de Perú
o al dalt de l'Índia,
que al dalt són les genties,
no?
O sigui,
totes les cultures
han adaptat les llagums
als seus plats,
als seus gustos
i els han fet
les llagums seves,
no?
Perquè són,
han estat,
totes les cultures
han estat conscients
que hem de consumir
llagum,
doncs,
pel nostre cos
i per la nostra salut,
bàsicament.
Clar,
molt bé.
Doncs sí que té beneficis,
eh, Joan,
i sí que tenim
diferents opcions
també de plats.
Què feu a Cuina Miracle?
Aquí,
mira,
aquí nosaltres a Cuina Miracle
sobretot
fem moltes vegades,
doncs,
hi ha dies estofades vegetarianes
o hi ha dies amb carn,
però també fem cigrons
estofats vegetarians,
cigrons estofats amb carn,
també fem hummus,
fem l'hummus tradicional
o fem hummus de carxofa
o algun altre tipus d'hummus
i, bueno,
els treballem de moltes maneres.
També fem l'empedrat
o fem,
o inclús amb alguna escudella barrejada,
eh,
o sigui,
a plats típics de la nostra cuina,
doncs,
fer una escudella barrejada
amb cigrons,
patata,
que el porta una mica de carn,
també,
doncs,
també agrada.
Vull dir que els hem treballat
i de moltes maneres,
la veritat.
exacte.
Molt bé.
Doncs,
Joan,
moltíssimes gràcies.
Ens has donat ja una idea
per si hi havia algú
que aquesta setmana
encara no havia menjat
llagums.
Avui mateix
ja es pot posar a la cuina
i començar
a cuinar-los.
Escolta'm.
Sí,
molt bé.
Vinga,
una abraçada.
Doncs que vagi bé,
Joan.
Adéu.
Adéu,
adéu.
Adéu.
Escoltes la Rambla,
la vida s'enjustenca
a través de les ones.
i do my make-up
in somebody else's car.
We order different drinks
at the same bars.
I know about what you did
and I wanna scream the truth.
Bona nit
Bona nit
Notícies de la mà de Mariona Sales Vilanova i per la tarda
El programa de 5 a 7 al refugi amb en Dani Martínez
Seguiu-nos a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram
arroba radiodesvern o arroba la Rambla 981
Que vagi bé
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit