Ràdio d'Esvern
Bona tarda, Sant Jus, passant gairebé 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dijous 2 de febrer, dia de la Candelera.
Benvinguts, benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant al 98.fm, l'emissora municipal de Sant Jus.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6.
Primer de tot farem la secció Fem vida de poble, amb la Lucía Fuentes, jove Sant Justenca,
que ens parla i ens acosta a Sant Just amb curiositats i entrevistes.
Després, tot seguit, també farem l'espai de mobilitat internacional, amb la responsable del servei, amb l'eroa Carmona, ubicada al casal de joves.
Ella és la responsable i la trucarem per telèfon perquè ens actualitzi les notícies d'aquest servei de mobilitat.
Després, a segona hora de la Rambla i a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els 8 llatins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem primer de tot entrevista a Jaime Rodríguez, que és l'encarregat dels cursos i les activitats d'àmbit tecnològic al Centre Cívic Joan Maragall de Sant Just.
El trucarem perquè ens parli una mica de les ofertes a cursos que hi ha per aquest segon trimestre d'hivern.
I després, acabarem el programa reemetent l'espai que vam començar la setmana passada, l'espai de la salut al dia.
Concretament, vam començar parlant de nutrició i també dels grups psicoeducatius que es fan al cap de Sant Just.
Un espai, recordem, que es fa un cop al mes, que ens va agradar tant que avui el tornem a posar.
Tot això serà de seguida. Vinga, no marxeu, que comencem!
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern.
Bon dia i bona hora a tots. Més ben dit, bona tarda. Com esteu?
Jo em dic Lucia Fuentes i benvinguts a Fem vida de poble.
Hola, Lucia, bona tarda!
Bona tarda, Núria, com estàs?
Bé, molt bé. Passant aquest fred.
2 de febrer, la candelera.
Però, bueno, amb moltes ganes perquè tornem a tenir-te aquí a l'estudi.
I ens acostes Sant Just, eh? Aquí a les zones.
Sí, mira. Avui parlarem d'alguna mica més diferent, d'un tema en concret.
Que bé!
De la dansa. I parlarem de la dansa a través d'una entrevista a la directora i professora d'una acadèmia que tenim aquí a Sant Just.
Oh!
L'acadèmia és Marta Roig i l'entrevistada és la Mireia Domingo.
Toma, home, conegudíssima i emblema Sant Justenca, eh? La Mireia i la Marta Roig.
Sí, i malgrat ara estar fent classes, doncs no pot ser en directe a l'entrevista.
Així que fa uns dies vaig anar a entrevistar-la a l'acadèmia.
Que bé!
A mi és necessari dir que m'encanta aquest tema.
I jo, doncs, vam començar a xerrar i se'ns va allargar.
A veure, quina relació tens tu amb l'acadèmia, amb la Marta Roig, Lucía?
A veure, jo... És que fa molts anys que vaig com a alumna.
Ah, amiga, veus?
Quasi més de la meitat de la meva vida.
Però bé, ja us he explicat una mica la meva evolució amb la dansa, així per sobre.
D'acord.
Però això, que està treballant i no ho hem pogut fer en directe.
Bé.
Però he escollit les parts que poden interessar més a tots els nostres oients.
Clar.
Primer és necessari, abans de posar l'entrevista,
que explica una mica el que significa per mi la dansa.
Perquè em vaig tornar a escoltar quan vaig estar parlant amb la Mireia Domingo.
D'acord.
I se m'escolta una veu una mica rara, i és que estic somrient tota l'estona.
Bé.
És l'emoció, la felicitat que em transmet la dansa.
Perquè per mi la dansa sona molt friki, però la dansa per mi és salvació.
Oh, mira.
Sí.
Cadascú té la seva petita salvació, el seu hobby, no ho podem dir-ho així?
Sí.
La forma de desconnectar.
Sí, sí, sí, totalment.
Per mi, les meves amigues ja ho saben, quan jo he tingut un dia molt dolent,
i dic, mira, és que necessito dansa.
Necessito anar a la Marta Roig, la meva sessió.
Clar, totalment, i això, quan dic això, significa que necessito anar a xerrar amb les meves amigues,
a fer una mica de comunitat allà a dansa, o a deixar de sobrepensar les coses, que sobrepensem molt.
Hi ha gent que fa dansa, hi ha gent que fa ioga, hi ha gent que se'n va a fer anglès, hi ha gent que se'n va a passejar pel camp.
Sí.
Doncs jo, a mi, la dansa em serveix.
Jo, quan la gent diu, no, és que no puc anar a dansa perquè tinc un examen molt important,
i jo, bueno, no sé si estàs fent-ho correcte.
I quan tinc un examen al dia següent superimportant, em va genial, perquè així és com que...
Mira.
Deixo la ment en blanc, no sé, m'oblido.
Sí, bueno, i sobretot, quan penso en la dansa, me'n recordo que em va salvar d'un moment bastant complicat a mi mateixa,
en la meva vida m'estava trobant i tal, i em va ajudar a ensenyar-me que no em tenia que donar per vençuda.
Molt bé.
Que tenia que ballar i ballar fins que no em caigués.
Que bé. Escolta'm, doncs, una sort que hagis pogut trobar en la dansa, una cosa també que es pugui practicar aquí a Sant Just,
i que t'ho puguis prendre d'aquesta forma. Molt saludable, estic veient.
Molt saludable, sí, sí, sí. Bueno, perquè us fem una idea, més o menys, ho important que és per mi.
Perquè la gent de la meva edat, jo tinc 17 anys, cap a 18, aquest any compleixo 18,
la gent a la meva edat està planejant el viatge de fi de curs.
La sele.
Clar, la sele i tot. I jo porto des de l'estiu de l'any passat planejant i fantasejant amb el fi de curs,
que és una, de dansa, que és un, doncs, un ball, un festival que fem a la gent que ens vol anar a veure.
Quants festivals portes, ja?
Només a la Marta Roig, doncs, dec portar uns, potser porto uns 6-7 i amb el Covid entremig que no vam poder fer.
Clar, el Covid resta aquest parell d'anys una mica raros, eh?
Sí, sí, sí, sí. Però bueno, no sé, o quan la gent no pot dormir, o què fa potser és comptar ovelletes,
o potser algun resa, no, no sé.
Doncs jo el que faig és refer els baix de dansa en el meu cap.
Ostres!
Sí, i així em concentro tant, tant, tant, tant, que m'acabo dormint.
Però la Marta Roig té dos festivals, el de nenes més petites, no?
I el de, després també, el d'alumnes més grans.
Sí, el fan tant divendres com dissabte.
Crec que aquest any cau amb 17 divendres i 18 dissabte.
I et saps les dates, eh, veig?
Home!
Ja, des del principi de curs anotant, aquell cap de setmana el festival de dansa reservat,
no pot haver-hi cap pla, ni cap...
Home, però si et coincideix amb algun viatge, no, eh?
La prioritat és la dansa.
Sí, totalment, les meves amigues m'han dit, bueno, ens podem anar la setmana d'abans,
i jo no, ho sento, és que tinc...
Tindré assajos.
Sí, l'assaj general, no, no puc, no puc, més impossible.
Que bé.
Però sí, bueno, i per això, que porto ballant dels dos dos anys.
Val, uf!
Sí.
O sigui, a part de la Marta Roig has hagut d'anar més...
Jo és que abans ho veia com una simple astra escolar, anava canviant d'acadèmies,
bueno, en set anys vaig anar a tres diferents, fins que vaig arribar a la Marta Roig, que
doncs...
Allà aquí vas quedar.
Sí, és que no m'he pogut canviar, o sigui, aquesta acadèmia és la que m'ha creat,
doncs, el pensament que tinc ara per la dansa.
Si no estigués allà, no m'agradaria tant, o sigui, bueno, no ho sé, però...
Clar, per això coneixes tant també, suposo, la Mireia, no?
I vas decidir, escolta'm, doncs, per què no una entrevista?
Clar.
I jo, mira, mai havia parlat de la dansa amb ella, potser l'havia saludat, havíem
parlat a l'estiu, quan tornàvem, però mai m'havia sentat a compartir el que pensàvem
de la dansa, que era el que ens uneix a les dues, no?
Clar.
Doncs, doncs, a mi em va encantar l'entrevista, la veritat és que ho vaig disfrutar molt.
I, doncs, abans de posar l'entrevista m'agradaria unir tant dansa com Sant Just, ja que, doncs,
fem vida de poble, doncs, parla de Sant Just amb el Dia Internacional de la Dansa, que és el 29 d'abril, però l'Ajuntament de Sant Just fa un event per celebrar-lo, ja que la dansa és preciosa i supermaca.
i aquest any es celebra el 5 de maig, és un divendres.
D'acord.
Però es celebra el 5 de maig aquí a Sant Just, dius?
Aquí a Sant Just.
D'acord.
Sí, perquè el dilluns següent del 29 d'abril és festa, llavors molta gent no podria vindre a veure'ns o molta gent inclús no podria ballar.
D'acord.
I es celebra el divendres 5 de maig.
Ah, molt bé.
I consisteix, pues, res, junten associacions i acadèmies de dansa o de diferents tipus de balles i tal,
que, doncs, es prepara una coreografia davant de la gent de Sant Just que vol anar a veure-ho.
Molt bé.
I es posa tot en comú, tots els tipus de balles...
Ja fa alguns anyets, em sembla, que fan, no?, aquesta festa de la dansa des de Sant Just.
Han anat canviant de puestos. Ara és a la plaça de Júlia Quieta, a dalt a Maslluí.
D'acord.
I és un puest molt espaciós, molt maco.
És molt gran, sí, sí.
Sí. Abans també es va fer a la plaça Maragall.
D'acord.
A diferents puestos. Sí, sí, sí, sí.
Però, bueno, amb el Covid, com era, hi ha més espaciós, pues, es va posar allà a dalt.
D'acord.
I jo, pues, us invitaria a anar, sincerament.
Perquè també és una mena de... Bueno, entre les escoles també veieu, no?, el que fan els altres alumnes.
Jo m'ho passo genial.
D'altres, bueno, d'altres escoles i d'altres grups de dansa que també hi ha per qui passen just.
Sí, sí, sí. I l'important també és que cada escola té com un tipus diferent.
Clar.
Llavors, clar, seria molt més diferent...
El Dia Internacional de la Dansa seria diferent si tots fossin iguals.
No tindria gràcia, no?
No tenia tanta gràcia, no.
No tindria...
Però ara tant els espectadors com les que veiem ens podem anar escollint, saps?
No sé, potser ara ja no et ve de gust tan ballar contemporani com es fa a la Marta Roig,
ja et ve més de gust ballar ballet o un altre tipus, doncs pots anar canviant.
I allà, doncs, és un lloc perfecte on anar a veure.
Jo, per exemple, la meva àvia, l'any passat, té uns 88 anys, d'acord?
I ja li fa mandra moure's i, sobretot, anar fins a Maslluí.
I l'any passat la vaig convèncer perquè n'és.
Home, t'haig de dir, Lucía, que a Maslluí a vegades fa una miqueta de mandrota,
tinguis 88, tinguis 30, 20 o 15, eh?
Sí, sí, sí.
Però, bueno, fem l'esforç i s'hi va, i s'hi va.
Sí, sí, sí, sí, sí que és veritat, eh? A mi també, i sóc la que ballo.
Però la vaig convèncer perquè n'és, i mira, aquest any, al principi de curs,
m'ha començat, quan és que feu aquell ball que balleu al carrer?
Ai, que tendre.
Sí, sí, sí, li va encantar, per això dic que us invito a tots,
encara que no us agradi tant ballar, la música, tot, i l'ambient que hi ha allà,
és molt sa, és super bo.
Molt bé. Doncs ens ho notem, eh?
El 5 de maig tindrem encara més dies, si vols, per parlar-ne,
però avui estem dedicant al dia de la dansa, per tant, cal avançar que d'aquí a unes setmanes,
bueno, uns mesos, tindrem aquesta festa de la dansa aquí a Sant Jús.
Clar, bueno, per deixar-ho clar.
Vale, molt bé.
Bueno, doncs, ara, l'entrevista.
Molt bé, posem l'entrevista que ja ens has dit, que són uns fragments, no?
Uns fragments.
Uns fragments del que tots està parlant amb la Mireia Domingo, i res.
A veure, doncs vinga, que comenci l'entrevista.
La professora de l'estudi de dansa Marta Roig, que està al carrer Bonavista número 8,
la Mireia Domingo.
Moltes gràcies per accedir a l'entrevista.
Com estàs?
Molt bé, Lucía. A tu, gràcies.
Bueno, doncs, primer començem amb unes preguntes generals de la dansa per tu.
Què és el que significa aquesta paraula?
Doncs, mira, la dansa avui en dia significa gairebé tot.
O sigui, el que és la meva part professional va començar com una cosa que em credava l'atenció
i m'agradava i s'ha convertit en la meva manera, m'havia, a la travessa, per la qual vaig vivint com puc.
I com vas descobrir que això era el que més t'agradava?
Què era la teva passió?
Doncs, ho vaig descobrir crec que molt joveneta.
Jo em vaig apuntar a fer dansa als quatre anys i llavors un dels meus jocs preferits era que quan sortia a la classe de dansa
replicava a casa la classe sencera.
O sigui, de dalt a baix jugava a ser la profe de dansa, a fer exactament el que acabava de fer una hora abans.
I es va convertir en un hàbit i amb el temps jo anava dient jo vull ser professora de dansa, jo vull ser professora de dansa.
I així, així ha sigut.
Que guai, que tu més t'agradava no eres sinó ballar, sinó que a més ensenyar això.
Sí, jo vaig saber bastant ràpid que no volia ser ballarina professional, o sigui, no volia formar part d'una companyia ni tot això perquè ja és massa dur.
El que tenia clar, perquè també pel meu caràcter i perquè m'aporta uns beneficis a nivell personal que trobo molt interessants,
era el fet d'ensenyar, d'intentar ajudar per ensenyar i veure com algú que no en té ni idea, poquet a poquet amb el temps,
doncs ja té unes nocions, uns coneixements.
I pensar que jo he sigut una via que ha ajudat aquell alumne em dona una satisfacció molt gran.
Que bonic.
Doncs sí.
I com és que, sabent això que tant t'agrada, t'has quedat aquí en un poble com és Sant Just en lloc de portar-ho a algú tan internacional?
Doncs perquè també tenia molt clar que volia ser professora de dansa a l'escola on jo vaig aprendre a ballar.
I llavors, casualment, clar, jo soc de Sant Just, he nascut a Sant Just, la família de meva mare és de Sant Just,
llavors tota la meva vida l'he fet a Sant Just.
Els meus pares em van apuntar quan la Marta va començar a donar classes amb 18 anys aquí a Sant Just,
però que no existia l'estudi en si, li cedien un espai a l'Ateneu i allà anàvem a fer classe.
I amb el temps tenia clar que deia, no, no, però és que jo vull arribar a ser profe a l'escola on jo he après,
perquè la sento com a casa meva, no?, en aquest sentit.
No em veia en un altre lloc fent classe, ho volia fer aquí.
I has nombrat a la Marta, que a mi em sona alguna cosa.
Sí.
Però com...
Qui és?
La Marta.
Sí.
La Marta Roig per mi és moltes coses, i crec que també per moltes generacions d'aquí Sant Just.
Els meus pares, com et dic, em van apuntar amb quatre anyets a ballar amb la Marta.
No existien els estudis en si, aquest espai no existia.
I la Marta va aterrissar molt joveneta aquí a Sant Just i li van cedir un espai a l'Ateneu per començar un accés.
I allà va ser quan van començar a anar apareixent nenes, no?
D'això ja fa, doncs, més de cinquanta anys.
Llavors, clar, han passat moltes generacions.
O sigui, ara jo estic donant classes a filles d'alumnes que havien estat amb mi com a companyes, no?
Vull dir que han passat moltes generacions.
Llavors, la Marta ha sigut la professora que jo he tingut més anys.
és la que m'ha transmès aquest amor per la dansa, inconscientment o conscientment,
per la seva manera de ser, per la seva manera de viure-ho.
És la persona que també em va donar amb el temps la confiança,
juntament amb una companya meva d'aquells moments, amb la Susana Pous,
una confiança com a madreta de que quan s'havien de fer suplències
o quan se l'havia d'ajudar amb alguna cosa comptava amb la Susana i amb mi.
Llavors, és una persona que m'ha empapat molt la seva manera de fer
i d'enfocar la manera de portar l'estudi.
Llavors, a mi m'agradava aquesta manera.
Ella tenia la seva personalitat, jo tinc la meva.
He intentat sempre, tant d'ella com de les persones que m'han envoltat a la vida,
quedar-me amb les coses bones
i les que no m'encaixen tant per la meva manera de ser,
doncs tenir-les allà, però sobretot absorbir les bones.
Crec que la seva filosofia, com que he sigut testimoni i ho continuo sent,
ha funcionat força bé,
perquè per això suposo que ha portat més de 50 anys l'escola en peu,
m'ha agradat molt i m'ha ajudat molt a creure que és així,
seguint una mica les pautes que ella va marcar,
la manera de fer que estic fent jo la direcció de l'estudi des de fa uns anys.
Molt bé, i més anys que seguiran, encara.
Aviam, aviam, ojalá.
I quin és el record més maco que tens de la teva època com a alumna de dansa?
Tinc molts, tinc molts.
Tinc des de, com a bonics,
doncs l'emoció de viure el fi de curs,
i no sé si ho puc dir o no,
però tu com a alumna que ens va a l'estudi,
del meu estudi, doncs crec que saps molt bé del que he estat parlant,
o qualsevol persona que estigui en una escola de dansa
i vagi a fer un fi de curs,
però tu i jo, com que vivim el mateix,
ens entenem molt bé en això.
Llavors, l'emocions dels assajos,
del vestuari, de preparança,
de voler que tot surti bé,
de veure com les coses comencen a poc a poc
i van agafant forma,
anècdotes d'assajos, de classes,
anècdotes divertides, d'altres no tan divertides,
que quan anàvem una mica apurades són tants records,
quan tu portes molts anys en un lloc,
i és un hàbit que forma part de la teva vida,
perquè aquí les alumnes veníem
i veniu dos dies a la setmana,
llavors s'agafa a fer una metodologia
i una manera de fer
que quan no la tens la trobes a faltar.
Llavors es van creant records petits,
grans, mitjans, ja et dic,
uns més bonics, uns menys,
però tots formen un conglomerat d'emocions
que per a mi han sigut fantàstiques,
sempre, en general.
Sí, no sé si de tot a mi et passa,
però a mi el que més em transmet
són com sentiments,
sí, és el que recordo.
Emocions, sensacions.
Sí, sí, els nervis últim moment,
són els que més...
Exacte, exacte.
Perquè en el moment semblen dolents
i després ja dius,
oi, aquests nervis...
És quan tu abans m'has dit
que és per tu la dansa,
és que per mi la dansa és
una manera de sentir,
les coses, no?,
i una manera d'expressar-se.
Llavors,
abans t'ho enfocat més,
és com ara la meva manera
de viure o de sobreviure, no?,
a nivell professional,
però per mi té un sentit
molt més romàntic,
és això.
Per mi la dansa és teràpia,
és una manera
que crec que és una bona via
per autocurar-se
de moltes coses,
de quan tens un dia dolent
i no estàs de mal humor.
Et poses a ballar
i les coses comencen a canviar.
Totalment.
Es van transformant.
O sigui,
és una metamorfosis
que experimentes
quan balles
que el teu estat d'ànim,
la teva ànima,
és com que s'ha regenerat.
I en el...
Tinc una frase
en el perfil de l'Instagram
que no és meva,
és de la Marta Graham,
que és una gran ballarina
de dansa contemporània
i coreógrafa molt important,
que ella diu
que la dansa
és el llenguatge de l'ànima.
I la vaig agafar
perquè estic absolutament d'acord.
O sigui,
és l'expressió de l'ànima.
Totalment.
I a sobre,
com que tinc la sort
que també m'agrada molt la música,
llavors,
quan ballem,
podem ballar
sense música,
evidentment,
però no és l'habitual
i almenys aquí
nosaltres sempre ballem en música,
doncs tens com
dos arts fusionats
que t'emplen,
llavors ja és com
doble teràpia,
no?
Doncs per mi la dansa
és curar.
És una manera de curar-te.
100% d'acord.
Hi ha dies que dic
avui necessito dansa.
Exacte.
I surto d'aquí
exacte.
plenament nova.
Exacte.
I doncs parlar una mica més
d'estudi i així,
quin tipus de ball
es baia?
Bueno, mira,
a l'estudi
des de fa molts,
molts anys,
quan la Marta
hi era,
ella quan va començar,
va començar
posant clàssic
i també una mica
de jazz,
però ella mateixa
es va adonar
al cap de pocs anys
que el clàssic
no era prou motivador
o que el tipus
d'alumnes
que li venien
es va adonar
que no,
això no.
I llavors
ho va enfocar
amb el jazz.
Llavors va estar
molts anys
a l'estudi
tenint línia
de jazz
i després,
que jo encara
era alumna,
va anar introduint
el contemporani.
Llavors,
actualment,
des de ja fa molts anys,
a l'estudi,
les dues disciplines
poden anar aprenent
que es poden anar aprenent
depenent també
de l'edat
que entres
a l'estudi
a ballar,
però si comences
des de petitó
comences amb jazz,
iniciativa o la dança
a través del jazz
i a mesura que avances
d'edat i de nivell
s'acaba transformant
en el contemporani.
No és una elecció
sinó que és una evolució
perquè ni tenim
tantes aules
ni tanta disposició.
o sigui,
depèn de l'edat
que entres,
jazz
estàs més en el contemporani
o estàs en el jazz
o vas fusionant-te
entre jazz
i contemporani.
O sigui que seria
jazz contemporani
la línia a l'estudi.
I de treballadors,
tu i Quimé?
I la Mireia,
la meva companya,
la Mireia Torres,
que fa molts anys
jo em vaig formar
aquí a l'estudi,
o sigui,
m'he criat aquí,
però això és el que et dic,
soc com una deixeble
de la Marta Roig
perquè m'he empapat
de tota la història
gairebé de l'estudi
i la Mireia,
no,
la Mireia va anar
a l'Institut del Teatre
i es va formar
una altra escola
però va aparèixer aquí
a través d'un altre
projecte que hi havia
que la Mireia
va aparèixer aquí
casualment
per una companyia
que la Marta
li va cedir l'espai
per poder assajar
i llavors
al cap de poc temps
ja la va agafar
com a professora
i porta també
molts, molts anys.
Hi ha hagut una etapa
que la Mireia i jo
no hem estat juntes
treballant
perquè jo vaig estar
fora de l'estudi
i ara ja, bueno,
portem 15 anys
o més
treballant juntes.
i feu aquesta màgia
que l'heu transformat
en l'acadèmia de Marta Roig.
Sí, en el que és l'actualitat
jo crec que fem molt bon tàndem
perquè tenim uns caràcters
que es complementen
però són molt diferents.
La Mireia és més tranquil·la
i jo tinc més caràcter
i crec que ens compensem molt bé
perquè quan
digue-ho tu,
li dic digue-ho tu
que ho diràs millor
i a vegades
si s'ha de donar
una mica més de canya
sé que amb ella
no és tan al seu tarannà
llavors
surto jo.
Però ens entenem molt bé
crec jo,
aquest és el meu punt de vista,
és la sensació que tinc
i és molt agraït
poder també
trobar una companya
amb la que tant tens
i portes tants anys
i tirar una història endavant.
Per mi no deixa de ser
una responsabilitat
quan vaig agafar la direcció
perquè
la Marta va deixar el llistó molt alt
i l'escola té una imatge
en punts els agradarà més,
menys la línia que fem,
com treballem,
però el que no es pot negar
és els anys que porta, no?
Llavors això voldrà dir alguna cosa,
vol dir que alguna cosa s'ha fet bé
i s'està continuant fent bé.
I agafar aquesta responsabilitat
era com
uau,
controlo i sé l'estudi
però el sabia des de l'altra banda, no?
Quan tu agafes tot el pes
dius
ara depèn,
totes les decisions depenen de tu,
si t'equivoques o no t'equivoques, no?
de moment en aquest sentit
puc estar tranquil·la
perquè ja són 15 anys
que vaig anar prenent decisions
i bé, contenta.
Però és important,
també, ja et dic,
jo crec que el tenir una companya
amb la que t'entens
doncs és important, no?
La diferència és a la perfecció, no?
Sí, exacte.
Exacte, exacte.
A veure que el complementar-se, no?
I crec que ella també viu la dansa com jo, no?
Vull dir que s'implica i...
No ho sé, és important
veure que ho vivim igual o molt similar, no?
I això llavors ho fa més fàcil.
Escolta'm, Lucía, molt maca, no?
L'experiència de poder entrevistar
la directora de l'escola on fas dansa.
A mi m'encantar, ja et dic.
A més va ser la meva professora uns quants anys, eh?
Que bé.
Sí, sí, un parell d'anys
i, o sigui, jo ja et dic,
jo m'ho vaig passar genial.
Molt bé.
Semblava...
Perquè és que, a més,
ara no ens hi he dit ni als meus pares, eh?
Ja m'estaran escoltant i em diran
però què dius?
Però, fins i tot, fent aquesta entrevista
i que la directora i professora
que ha trobat la seva vocació
en una acadèmia com és la Marta Roig
se m'ha arribat a passar pel cap
i si jo em dedico a la dansa el rest de la vida...
Oh, mira, jo t'anava a preguntar,
dic, escolta'm,
sempre ho pots tenir com una opció, no?
Els pares apareixeran per aquí.
Escolta'm, és que ella ho tenia molt clar, eh?
Sempre t'ho pots prendre com una opció?
Escolta'm, o tenir-ho sempre com un hobby
molt proper?
Sí, sí, sí, sí, jo sempre ho he pensat.
Jo no els hi havia dit a ningú
però sí, després d'aquesta entrevista
és que m'he reafirmat més encara.
He dit, és que m'encanta.
Ho pots consensuar aquesta nit
quan te'n vagis a dormir
amb els teus pensaments?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs Lucía, si vols, deixem per aquí la secció
Fem vida de poble.
Ha estat un plaer tornar-te a tenir una setmana més
i res, que acabis de passar molt bona tarda
també ja bon cap de setmana
que ja ens acostem el divendres
i sabta, diumenge
i això solora també alguns dies de festa
i res, fins la propera.
Adeu, moltes gràcies.
Adéu.

No em toquis els ous.
4 a 5 de la tarda
Smurf Jazz Club
T'hi esperem
No em toquis els ous
No em toquis el calamar
No em toquis el nad
Perquè toques molt més del que et penses
Toques l'esforç de molts veïns
Perquè tinguis productes de qualitat a taula
Toques el que menge la meva família
Toques el que més m'agrada
Ara, el que toca, productes catalans
De qualitat
Generalitat de Catalunya
7 milions i mig de futurs
I ara ha arribat el moment
de fer l'espai de mobilitat internacional
al servei de l'Ajuntament de Sant Just
que està al càrrec de l'Aroa Carmona
La truquem i parlem amb ella
Hola, l'Aroa, què tal?
Bona tarda
Hola, bona tarda
Què tal, Núria?
Com esteu?
Bé, molt bé
Amb ganes de saber
Com va anar la reunió
Que es va fer fa
No sé si ara ja un parell de setmanes
La reunió informativa, no?
De cara a aquest intercanvi
Que hi haurà al mes d'abril
Amb joves
Sí, es va fer el dia 20 de gener
El divendres 20 de gener
Per la tarda
I la veritat és que va anar
Super, super bé
Perquè es van presentar a venir
Més de 52 persones
Oh
Més de dues famílies
Més d'aquelles persones
Que anaven representades
Perquè quan vam passar per l'institut
Sí
I els vam comentar
Que si alguna persona
No podia venir
Perquè tenia entren
O perquè tenia alguna cosa
Molt en concret
I li deixava les seves dades
A la seva amiga
O a la seva cosina
O qui fos
Doncs també es podia apuntar
En presència van venir 52 famílies
Ostres
52 famílies
Això està molt bé
Perquè hi ha molta participació
I bé
És positiu
Però el que passa
Que després
Unes quantes
S'hauran de quedar fora
Perquè no hi haurà places
Per tothom
Sí
És cert
De fet només
Perquè aquest intercanvi
Només hi havia 10 places
I de fet
Ja hem fet la selecció
La vam fer el divendres passat
Llavors bé
Hem fet la selecció
De les 10 persones
Que hi participaran
I hem fet també
La llista d'espera
Oi?
D'acord
Passa alguna falla
Per ser diferent
Núria
Una cosa és
La gent que ve
A la reunió informativa
I després
La gent
La gent que finalment
S'apunta
Hem tingut
Un total
Si no m'equivoco
Espera que t'ho dic
Exactament
Perquè ho tinc
Ho tinc apuntat
De les persones
Que són
De la quantitat de persones
Que s'han apuntat
Que és diferent
Algunes persones
Venen a
Venen a
Reunió informativa
Doncs per assabentar-se
Però després
Hi ha alguna cosa
Doncs que
Que no els acaba
Per classe
O no els acaba
D'agradar
Ves a saber
I no s'acaben apuntant
No s'acaben inscrivint
Exacte
Per això sempre diem
Que encara que no
Estim segurs
Sí
És important
Que vinguin a
Reunió informativa
Perquè després ja
Prendran la decisió
De si volen
O no inscriure's
Perquè venir a la
Reunió informativa
Dóna punts
Clar
Escolta'm
Si després et volen inscriure
Digue'm
Perdó
No, dic
Per als redigents
Que potser ens estiguin
Escoltant
I no sàpiguen
Molt bé
Del que estiguem parlant
Si et sembla
Fem una mica
De resum
De què es tracta
Aquest intercanvi
Que es farà
A l'abril
Ah, sí
Per tant
Doncs mira
És un intercanvi europeu
Està subvencionada
Per a la Unió Europea
I es durà a terme
A Geòrgia
Llavors
El Servei de Mobilitat
Internacional
Que està dins
Del Casal de Joves
Marxa
Amb 10 joves
A aquest país
Europeu
A Geòrgia
De l'1
Al 12
A l'abril
Per treballar
La temàtica
De l'emergència climàtica
Però a través
De la metodologia
De la fotografia participativa
Molt bé
Llavors
Tota aquesta estada
Incluent els vols
Incluent
Tota la manutenció
Tot el menjar
Tots els àpats
Incluent el material
Incluent el transport local
Que es necessiti
L'allotjament
Etc
Està subvencionat
Per a la Unió Europea
Per tant
A les famílies
El cost que ells
Paguen per participar
És molt, molt, molt reduït
En aquest cas
Com hi ha hagut
Un increment
Amb això de la guerra
Núria
Els preus del vols
Estan creixent
Per una cosa
Estan incrementant
Una cosa
Que se'ns està anant
De les mans
Ja
Hem hagut de demanar
Una mica més
De diners a les famílies
Bé
Normalment
Alguns són 100 euros
En aquest cas
A les famílies
Els hem demanat
170
Per aquest increment
També Geòrgia
És un país
Que està molt lluny
S'han de fer
Moltes escales
Llavors
Per cobrir els gastos
Les despeses
Exacte
Perquè
L'Unió Europea
L'Unió Europea
Amb el tema dels vols
Treballar
Com amb uns
Ítems
De distància
Per quilòmetre
Llavors diu
Doncs si de
Tal punt d'Europa
Tal punt d'Europa
Hi ha
Entre
1.000
I 1.999
Quilòmetres
Sí
El cost serà
275 euros
Per persona
Anada i tornada
Si hi ha
Entre 1.999
I 2.299
El cost serà
300 no sé què
Així oi?
Clar
Per geòrdia tenim
520
Sí
De cost per persona
Anada i tornada
Però
Però és impossible
Literalment impossible
Si mira que jo
Miro, remiro
Provoco
Busques, busques
Sí
És impossible
Trobar
Trobar
Un vol
En aquests preus
Què passa?
Que el mercat
S'ha canviat molt
Per tot el tema
De la guerra
L'increment
De l'IPC
Totes aquestes coses
Però Europa
No té la flexibilitat
De canviar
La subvenció
Està fàcilment
No pot dir
Ah mira
Fem una
Bé
O potser sí
No sé com funciona
Tot
No sé
Fins a quin punt
És tan fàcil
Dir
Fem una partida
Extraordinària
Per l'increment
Dels vols
I
No sé
Dotem de més
Diners
A totes les
Pintes aprovades
No sé si això
La cosa és que l'on fan
No sé si poden
O no poden
I quants joves
S'hi van acabar
Apuntant llavors
Aroa al final
De les 52 famílies
34
34
Sí
34
34
Ja heu fet la selecció
Suposo que seguint una mica
Els diferents criteris
Que hi havia
Com si diguéssim
A les bases
Exacte
Llavors
Al web del Casal
Es poden
Es poden veure
Totes aquestes
Aquests ítems
Que utilitzem
Per valorar
I hem seguit
No?
L'estadística
Vull dir
Nosaltres fem una
Una taula d'Excel
I anem posant els punts
En funció
Tinc curiositat
Tinc curiositat
D'Aroa per saber
Perquè sé que un dels punts
És aquesta mena de cartes
És aquesta mena de carta de motivació
No?
Que a vegades
Doncs els mateixos joves
Són molt originals
I en lloc de fer-ho en format carta
Està envien vídeos
Tinc curiositat
Tinc curiositat
De si aquest cop
També han estat originals
Sí, i tant
I tant
Sí, sí, sí
De fet
Diguéssim que és el punt
És l'ítem
No?
Que més flexibilitat dona
Perquè és on més es pot
Més entre les objectivitats
No?
Tots els altres són molt
Molt objectius
Però és el més difícil
Perquè
Perquè clar
Al final
Ens fa difícil
Valorar
No sé com dir-ho
Quantitativament
Una cosa
Que és molt pròpia
Del jove
I a més
És que
Fan meravelles
Vull dir
Hem tingut
Collage
Hem tingut
Vídeos
Hem tingut
Cartes més bàsiques
De tot
Però bueno
A mi em pensava
Que l'escrit
No era perquè
O sigui
Una carta que sigui escrita
No era perquè
Simplement ser bàsica
I aleshores
Una noia
Que la va fer
Com en passat
Com si ja
Dessin passat
30 anys
De quan ella
Va participar
A l'intercanvi
Imagina
Que original
Doncs això
M'ha servit
No sé què
Sí, sí, sí
Una meravella
En fer
Una noia
Va fer un
Un còmic
Uau
Un noi
Va fer un currículum
Per amarcar
Gairebé
No, no
O sigui
Unes coses
És difícil
Perquè és molt difícil
I de fet
Ens estirem
Tot al matí
I part de
Part de la tarda
Mirant
Mirant-nos-ho
La gent
Que treballa
Amb el casal
I debatim
No
Què et sembla
Què et sembla
Tal
Però
Ens ho passem molt bé
Perquè realment
Hi ha coses
I Aroa
Ara
Amb quines altres coses
Més també esteu
Des del servei
De mobilitat internacional
Doncs mira
Com els inviten
Aquestes famílies
Que no els hi ha tocat
Aquest cop
Els joves
Que no es posin tristos
Perquè tenim dos projectes
Més per menús
Els tenim per aquest actiu
Llavors
Òbviament encara
No hem començat
A treballar
Aquests aspectes
De reunió informativa
I tal
Perquè seríem massa d'hora
I ens faríem tot un llibre
Clar
Sortirà final d'abril
Llavors
Per aquests joves
Que ara s'han presentat
I que no han tingut
La sort de ser seleccionats
Però que continuen
Amb les ganes
Es podran presentar
A l'abril
Farem
A l'abril
Farem les reunions informatives
Aquests dos projectes
Que tenim
A l'estiu
On s'haurien
S'haurien
Més convocatòries
No?
Després
Per una altra banda
Estem treballant
Aquells projectes
Que presentem
A la
A la convocatòria
Al febrer
Te'n recordes?
Sí
Que no hauríem parlat
De com funciona
La presentació de projectes
Sí
Que hi ha dues dates
Durant l'any
En els que es poden
Presentar projectes
I llavors us els aproven
O no?
Efectivament
Efectivament
Una de les dates
És el febrer
Una de les dates
És el febrer
Exactament
I aquesta data
És el 23 de febrer
Concretament
Ja s'acosta
La moua
És el 26 de febrer
Aquest cop és el 23
Llavors clar
Estem treballant
Des del sard
I
Els projectes
Que volem presentar
D'una banda
Estem donant
Suport
A la
Vall Festival
Que com a grup
Volen presentar
Un projecte
De solidaritat
Així que
Ho vam presentar
A la mare meva
Fa un any
Doncs ara
Tenim a la
Vall Festival
Estem treballant
Un projecte
Que anirà
Sobre migracions
Que ho estem fent
Directament
Amb la
Tècnica de mobilitat
De l'Ajuntament
La Mònica Farra
Estem treballant
Un projecte
Amb una
Col·laboració
Amb un
Sòci
Que tenim
A l'Illa
De Guadaluc
Sobre
Sobre joves
I ampliabilitat
Sobre noves formes
De buscar feina
Els problemes
Que els joves
Amb els problemes
Que els joves
Veuen
A l'hora
De fer la recerca
De feina
Més o menys
Professionalitzadora
Etcètera
Estem parlant
També
Amb una sòcia
De Croàcia
Per mirar
Com encaixem
Una idea
Que ens va sortir
Mentre estàvem
Fent un curs
A Duga
Bé
Hi ha com
Moltes idees
Bé
Moltes idees
No
Bueno
Projectes
No
Doncs oberts
A feina
Clar
Exacte
I ara també
Estam treballant
En un projecte
Núria
Sí
M'agradaria
Especial
Així
Rapidament
Sí
Perquè a més
És ara el moment
De començar
A s'informar
Que es diu
CLN
Mobilicat
Doncs aquest programa
És un programa
Que està cofinanciat
Pels fons
Socials
Europeus
I que
Des de Catalunya
O gestionen
Diferents
Organitzacions
Del tercer sector
I l'objectiu
I l'objectiu general
És facilitar
La inserció
Laboral
Estable
De persones
Joves
Llavors
Els donen
L'oportunitat
De marxar
A un altre
País
Del europeu
Ha fet
Durant tres mesos
Pràctiques
D'una àrea
De feina
En concret
El que passa
Que els joves
I els hi paguen
Tot
Els hi paguen
Bons
Els hi paguen
La llengua
Els hi paguen
Menjar
Els hi paguen
Inclús
Un curs
De la llengua
Del país
On hi vagin
Que de fet
Comença
Entrar més
I més i mig
Abans
De marxar
Ja comencen
A rebre
Aquest curs
Entenc que
És un curs
De la llengua
Però de forma
Virtual
Perquè si és un
Més i mig
Abans
De començar
Aquestes pràctiques
No
O sigui
Un més i mig
Abans
Ho comencen
A fer
De manera
Presencial
Aquí
Si és
Itàlia
Doncs italià
Sí
Sí
I després
Allà
Continuen
Allà
Continuen
Quan arriben
A Itàlia
Continuen fent
El curs
I després
Quan tornen
Reben
Una
Un mentoratge
No
Un mentoratge
Individualitzat
Per una
Per una mica
Veure
Doncs
Tot allò
Que ha adquirit
La persona
A través de les pràctiques
Aquelles soft skills
Aquelles habilitats
Etc
Quines ofertes
Hi ha
En el món laboral
D'aquí
I una mica
A ajudar-los
Doncs a crear currículum
A crear cartes
De presentació
No
I
I
I
I acompanyar
El jove
A trobar
El seu
El seu
Ostres
Molt bé
La seva oferta laboral
Clar
I això
El que passa
És que
Es poden apuntar
A tenir un perfil
Molt concret
Són joves
D'entre 18
A 30 anys
Sí
I
Han d'estar
En una situació
En la que
Ni estiguin estudiant
Ni estiguin treballant
Vale
I
Han d'estar
Donats alta
A garantia juvenil
I
Ser demandant
D'ocupació
Aquest
Dono
D'acord
El dono
Llavors
Tot i estar així
En l'estat de no estudiar
I no treballar
El que sí que han de tenir
És un mínim
De
O bé
L'ESO
O bé
Un grau mitjà
Sí
O un grau superior
Òbviament
Però un grau superior
Ja estem parlant
Que són
Estudis més
De mínim 200 hores
Realitzades
És a dir
Potser un jove
Ha acabat l'ESO
I no sap
I ha començat
Un
Un grau mitjà
Que no li ha acabat
De tal
I ho ha deixat
I ha de
Ara està així com
En un impàs
Que no sap ben bé
Aquesta persona
Podria
De la mateixa manera
Que si és un jove
Que sí que ha acabat
El grau mitjà
Però encara
L'has apuntat
Al superior
Doncs també
Podria
De la mateixa manera
Si és un jove
Que ha acabat
Al superior
I ara no està
Ni trobant feina
Ni està fent res més
També podria
És a dir
Com tu has dit
Són per joves
Amb un perfil
Bastant concret
Amb una edat
Compresa entre 18 i 30
Amb uns estudis
Mínims
Però que no estiguin
Ara mateix
Tampoc estudiant
Ni treballant
Exacte
Exacte
Aquest és el tema
I des del casal
De joves
O des de
Mobilitat
D'aquí de Sant Just
Això com
Com ho promoveu
Com informeu
Els joves
Doncs mira
Nosaltres tenim
Contactes directes
Amb organitzacions
Que ho gestionen
Sí
I que tenen
Bé
Que tenen
Les seves
Les seves
Ofertes
Llavors
El que hi ha
Intentos fer difusió
Des del servei
Intentem fer difusió
Intentem arribar
A aquells joves
Que coneixem el perfil
Els apel·lem directament
Però de tots aquells joves
Que desconeixem
Doncs que hem
Una difusió
Massiva
Perquè almenys
S'enterin
Que s'aventin
D'aquest
D'aquest programa
Llavors quan van venir
A parlar amb mi
Jo els informo
Ben concretament
De tot el que és necessari
De quan hi ha
Les seves informatives
De quan es poden inscriure
D'on són les pràctiques
D'aquí la tipologia
I després els derivo
Directament
A aquestes organitzacions
Amb les que col·laboro
Saps?
Llavors és com
Escolta Fundació Alba
Que mira
També un jove
Que és
Pepito no sé què
Que ve de ser just
Que té
Aquest partit
Aquestes necessitats
Llavors
La meva companya
O sigui
La companya
Que s'encarrega
D'aportar aquest programa
A la Fundació Alba
Que és
Fundació gestora
Directa
D'aquest programa
Doncs ja
Li faria
Ja li faria
Tot
No?
La sala
Alta
Nosaltres
Hi ha algunes
Dates màximes
Aroa?
Sí
Hi ha Dates màximes
En funció
De
De quan vulguin
Marxar
És que és una mica
Diu
Perquè
Depèn de l'organització
Algunes comencen
Les pràctiques
A l'abril
Algunes comencen
Les pràctiques
Al maig
Algunes comencen
Al juny
Llavors
En funció
Com comencin
Les pràctiques
Les dates
Per inscriure's
Aquelles pràctiques
Canvien
Perquè tot el procés
Canvien
Tenen com un procés
A uns 3 mesos
Entre qui és present
Fa la selecció
Fa tot el tema
De la
Bé
De la
Pràctiques
Clar
Per marxar al país
Exacte
Llavors
Això va en funció
Quan algun jove
A mi m'escriu
Mira
Estic interessat
Jo li envio
Un document
Que tenim
On surten
Totes les organitzacions
En totes
Les places
Que tenen
I les dates
Relatives
A aquelles places
I els envio
Perquè ells
Ho tinguin
Una mica en compte
I també els envio
Les que ja estan sortint
Perquè una mica
Les que ara
També
Per les organitzacions
Que reuen més pressa
Les que estan gestionant
Ara
No són les de setembre
Òbviament
Són les d'abril
Llavors
Les reunions informatives
Que s'estan fent ara
Tota aquesta difusió
Que s'estan fent ara
Es fa
Per les que venen
Més d'hora
No?
Vale
Molt bé
Doncs
Aroa
Se'ns acaba el temps
Si et sembla
Ho deixem aquí
I d'aquí un parell de setmanes
Et tornem a trucar
I ens tornes a informar
D'acord?
Perfecte
Molt bé
Genial
Molt bé
Núria
Doncs ens veiem
Ens veiem d'aquí un parell de setmanes
Perfecte
Molt bé Aroa
Doncs que vagi bé
I acaba de passar
Bona tarda
Gràcies
Igualment
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Bet aquí una vegada
un programa de contes
que realitza el grup Marc
mestres àvies recuperadores
de contes de l'associació
de mestres Rosa Sensat
Els podreu escoltar
els dijous a les 8 del vespre
i els dissabtes a les 10 del matí
Us hi esperem a tots
La Justa
El magasí matinal de Ràdio d'Esvern
Cada matí posa't al dia
amb l'actualitat del nostre municipi
amb seccions de cultura
història, psicologia
i moltes més
I a les 11 i quart
toca l'entrevista del dia
Perquè tot el que passa a Sant Just
passa per la Justa
De dilluns a divendres de 10 a 1
en directe a Ràdio d'Esvern
I ara us deixem
per acabar aquesta primera hora de la Rambla
el magasí de tardes
aquest tema de Chanel
el que ens va portar l'any passat a Eurovisió
el tema Slow Mo
que ens va ubicar en tercera posició d'Eurovisió
Si tengo un problema en el Monetary
lo vuelvo loquito hasta deletary
pues siempre primera, nunca secondary
apenas go dum-dum con mi boom-boom
y le tengo ando zoom-zoom a Miami
que no se confundan
que no se confundan
señores y señores
yo siempre estoy ready
pa' romper caderas, romper corazones
solo existe una
dos limitaciones
y si uno me crea
y si uno me cree pues me toca mostrárselo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Notícies breu, Sergi Molero.
Es desencalla el pla que ha de regular la concessió de noves llicències de bars i supers de 24 hores a l'Eixample de Barcelona.
El PSC canvia d'opinió i demà votarà a favor en el ple de l'Ajuntament Barcelona Jordi Corbalan.
Acaba el serial polític del pla d'usos de l'Eixample.
El PSC anuncia que per responsabilitat i votarà a favor en el ple una setmana després que els comuns, els seus socis de govern, van haver de retirar a l'últim minut la votació de l'ordre del dia per falta de suport polític.
No es flexibilitzaran les restriccions al barri de Sant Antoni, com volien els socialistes, però s'incorpora la proposta d'Esquerra de revisar el pla d'usos en el termini d'un any.
Junts ha ofert aquesta tarda una abstenció a canvi de constituir una comissió de seguiment i concedir ajudes per dinamitzar el comerç del districte.
Els comuns també ho han acceptat.
Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Barcelona.
La consellera de Justícia, Gemma Ubesart, ha inaugurat el primer centre penitenciari obert mix de Catalunya.
Està ubicat a Tarragona i entrarà en funcionament diumenge.
Unitat mòbil, Tarragona, Ricard Boigues.
Bona tarda, Ubesart. Ha destacat l'aposta que està fent el govern pel règim obert.
Actualment, al voltant d'un 24% dels interns internes a Catalunya estan classificats en tercer grau en règim obert.
L'any 2020 havíem arribat al 28.
El nostre objectiu és que en 4 anys arribem al 30% d'internament en règim obert als centres penitenciaris catalans.
Tot i que homes i dones estaran ubicats en plantes diferents, per primera vegada Catalunya convertiran a espais comuns.
Albert Coig i Ricard Boigues, Unitat Mòbil de Catalunya, Ràdio Tarragona.
Els pressupostos per aquest any ja han entrat al Parlament amb la previsió que es puguin aprovar al març.
Són els més expansius de la història amb un increment de 3.800 milions d'euros i preveuen una despesa total de 41.000 milions.
Destaquen els 11.400 milions destinats a l'àrea de salut, on es preveu incorporar 4.000 treballadors,
i els 6.800 d'educació, on es recullen 6.000 places noves de personal.
La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha defensat que són uns pressupostos transformadors.
Són quantitativament importants i qualitativament també perquè permeten no només atendre aquelles necessitats més urgents,
més immediates de la ciutadania, sinó també alçar la mirada i poder empènyer aquelles necessàries transformacions de futur.
Les OTTs catalanes, és a dir, les plataformes de continguts audiovisuals,
tenen clar que competir entre elles no és una opció.
Consideren que si aposten per col·laborar, es multiplicarà el contingut disponible en català.
Així s'ha expressat la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Rosa Romà,
durant una taula rodona amb representants de Filmint, la xarxa audiovisual local,
La Caixa i el Liceu, que s'ha fet a l'ISE, el saló més gran del món del sector audiovisual
que es fa aquests dies a l'Hospitalet de Llobregat.
Ho hem de fer amb molta col·laboració, perquè al final nosaltres som un actor més de molts altres
que estan també en aquest entorn digital i que si volem ser forts, també des d'una perspectiva
de quina és la presència del català en l'entorn digital, segur que hem de sumar.
Esports, Marta García.
Vesperada d'Eurolliga avui, partit de la 23a jornada entre el Barça i el Bayern de Munic,
segon enfrontament en 48 hores de l'equip blaugrana en esta competició.
El Barça és tercer en la classificació i està només una victòria del lideratge.
El partit començarà a dos quarts de nou i minuts abans oferirà la transmissió de bàsquet
per la web i lab de Catalunya Ràdio.
A la mateixa hora, Olímpia de Milastrella, Roja i València, Macavi.
A les 9, Madrid-València, partit pendent de la 17a jornada
quan l'equip blanc disputava la Supercopa.
L'equip valencià arriba amb nou tècnic, Boro, que agarra l'equip provisionalment
per cobrir la destitució a principis de setmana de Genaro Gattuso.
I de retruc, el fins ara tècnic del Lleida, Toni Saligrat,
ha anunciat per sorpresa que deixa el club i que fitxa pel València
per incorporar-se a l'estaf tècnic de Boro.
El comitè d'Apel·lació ha desestimat el recurs que va presentar l'Espanyol
per l'Afer Lewandowski.
El club ja havia recorregut i xecàs prèviament al comitè de competició
i ara no descarta dur-lo al Tribunal Administratiu de l'Esport.
I també ha sigut el comitè d'Apel·lació el que ha desestimat,
en aquest cas, el recurs del Barça per l'alineació indeguda de Jayce Ferreira
en el partit de Copa Femenina contra l'Osasuna.
Fins aquí les notícies.
Avui juga l'Eurobarça de Bàsquet.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa en Lua López.
Ràdio d'Esvern ofereix a tots els partits o coalicions
que es presenten a aquestes eleccions una entrevista
per donar cobertura informativa a totes les candidatures.
Les entrevistes es duen a terme en ordre invés a la representativitat
obtinguda a la província de Barcelona en les darreres eleccions autonòmiques.
Avui ha donat el tret de sortida al Partit Nacionalista de Catalunya
amb el candidat número 9 a les llistes per Barcelona, Quico Ferrer.
Després de fer un diagnòstic crític de les tendències de la política catalana
durant els últims anys, van arribar el convenciment
que era necessària la creació d'un nou partit polític.
És així com neix el Partit Nacionalista de Catalunya.
L'entrevista completa la podeu recuperar a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
El proper 14 de febrer se celebren eleccions al Parlament de Catalunya
marcades per la situació sanitària,
un fet que ha obligat a modificar centres de votació
i a extremar les precaucions per minimitzar el risc de contagi.
Per tal d'informar de tot allò referent al procés de votació,
l'Ajuntament ha obert un espai web específic
que s'anirà actualitzant periòdicament.
Un aspecte important a tenir en compte és que Sant Just d'Esvern
ha augmentat la llista de col·legis electorals
i molts col·legis habituals canvien.
Aquest seria el cas del centre pilot,
el centre cívic Joan Maragall,
l'escola de les gràfiques Antoni Algaró,
el centre cívic Salvador Espriu,
l'Institut de Sant Just i l'espai veïnal de Mas Lluí.
En compliment del protocol específic
que exigeix la Generalitat per garantir la seguretat sanitària,
hi haurà en el seu lloc nous col·legis
amb espais més amplis, ventilats i amb doble accés.
Ahir dilluns 1 de febrer va entrar en funcionament
l'ampliació del recorregut del just tram per Can Candeler.
La línia es desdobla per tal d'oferir servei a la zona
amb tres noves parades situades al carrer Rosa Sensat,
el camí de Can Biosca i el camí de Can Candeler.
Així doncs, quan l'autobús circula en sentit Hospital Moïsès Brogi,
alterna el recorregut per Rosa Sensat,
camí de Can Candeler i Can Biosca
amb el recorregut pels carrers Bruc i Sant Josep.
La freqüència de pas en aquests dos trams és de 60 minuts,
mentre que la resta de la línia manté la freqüència de 30.
Com a conseqüència del pas de l'autobús per la zona,
el camí de Can Biosca i el camí de Can Candeler,
entre Rosa Sensat i Mont Blanc,
passa a tenir un sol sentit de circulació,
només de baixada.
Això està tot per les notícies de les 6.
Tornem amb més informació als enjust notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix, no marxeu!
Ràdio Nóspel
Treu la llengua
Treu la llengua fora, al carrer,
quan et treus amb més gent.
Encara que vagis amb pressa,
saludes sempre treient la llengua.
Quan juguis a l'escola, al pati o al parc,
treu la llengua.
A les extraescolars,
extra de llengua.
Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit.
Que si marca o no marques, treguis la llengua.
Influencia traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics.
Treu la llengua quan llistis a la dreta,
en una primera cita,
abans d'un primer petó.
Els petons de debò
es fan amb la llengua.
Treu la llengua arreu i amb tothom.
Estiguis de pas o et quedis per sempre.
Fes-ho com vulguis,
però deixa't anar i treu la llengua al parlar.
Treu la llengua.
Comparteix el català.
Un, dos...
Un, dos...
I tenim ara, a continuació,
pendent d'entrevista i via telefònica,
el Jaime Rodríguez,
que és professor dels cursos d'àmbit tecnològic
al Centre Cívic Joan Maragall de Sant Just.
Parlem amb ell per saber
quina és l'oferta del Centre Cívic
per aquest segon trimestre d'hivern.
El tinc ja al telèfon i el saludem.
Hola, bona tarda, Jaime.
Hola, bona tarda.
Doncs bé, quins curs o cursos tenim aquests mesos
per millorar el nostre coneixement en aparells tecnològics
i en quins horaris i dies es fan?
Mira, normalment a l'Alel Joan Maragall
oferim dos tipus de cursos.
Tenim cursos tant d'informàtica com de mòbils i tauletes.
Aquest primer trimestre del 2023
havíem planificat un curs
una mica per dominar el mòbil i tauleta,
les opcions així més bàsiques,
i una altra per al tema més de les fotos.
Sobretot el tema del núvol,
de guardar les fotos a internet i no perdre-les.
Sobretot, doncs,
temes de problemes de pèrdua de mòbil
o de robatori o de trencament.
Llavors, allò ens permet protegir les fotos allà a internet.
Llavors, aquest curs el començarem al març,
aquest de les fotos,
i farem cinc sessions.
Farem del 2 de març al dia 30
i farem només aquesta temàtica de les fotos.
Per tant, fem com dos tipus de cursos.
Fem alguns una miqueta més generals,
més de tema de configuració o d'iniciació,
i altres més de consolidació,
doncs,
perquè l'usuari ens faci servir
algun tipus d'aplicació
o alguna funcionalitat més específica
del seu dispositiu.
Una mica el nostre objectiu allà al centre,
al Joan Maragall,
és ajudar, sobretot a la gent gran,
que per dir la poa a l'estat de les tecnologies,
i que deixi d'aprendre dels seus familiars amics
i pugui ser una miqueta independent.
D'acord.
Perquè normalment aquests cursos
van adreçats a un perfil de gent
més aviat gran,
que potser té una mica de por d'aquests aparells.
Sí, exacte.
Diguéssim,
avui en dia,
doncs,
pensa que els mòbils de tauleta
es podritsen molt,
es fan molts tràmits per la xarxa,
i, doncs, molta gent,
doncs,
pel que sigui,
doncs,
s'ha quedat una miqueta enrere,
i nosaltres aquí
li donem una mica una empenta,
més que res,
que tinguin seguretat en si mateixos
i que vegin
que això no és molt complicat de fer servir.
Llavors,
tenim aquest col·lectiu
de gent gran o de jubilat,
però també, doncs,
donem classes a persones
amb procés de recerca de feina,
emprenedors,
si hi ha gent, doncs,
que vulgui aprendre
aquests temes informàtics,
que no són a l'escola,
són específics,
i calçem aquí
els que hem reestudit.
I, per exemple,
amb el primer curs
que has comentat,
el que ja s'ha començat,
no?,
el de dominar el mòbil
i la tauleta,
un cop acabades les sessions,
la gent,
més o menys,
quines són les competències
o les coses
que hauran après?
Serien, doncs,
opcions principalment
de configuració,
o sigui,
saber configurar el mòbil
i adaptar-ho una miqueta
a les teves necessitats,
i fer servir
les aplicacions bàsiques.
Això seria, doncs,
el correu electrònic,
seria, doncs,
moure'ns per la ciutat
amb un mapa,
fer servir el calendari
per configurar
recordatoris,
o sigui,
serien, doncs,
les personalitats bàsiques
com aporta activitats
una miqueta,
com et deia,
més específiques,
o d'una aplicació
més concreta,
o una temàtica
com les fotos,
o sigui,
que també veiem
cosetes així
entre figures
i no només coses
tant de configuració,
sinó que també veiem
aplicacions útils
pel dia a dia,
inclús hem fet cursos
antigament,
doncs,
de planificar vacances
per internet,
les coses,
les específiques.
Val.
I, per exemple,
hi ha alguna mena
de requisit
per accedir als cursos?
Cal tenir coneixements
previs
o portar
algun tipus
de material?
No,
en principi,
coneixements previs
no caldria.
L'únic que cal
és portar ganes
d'aprendre,
de fer un petit grup
de gent
i acostumar-nos
a anar al centre
una vegada a la setmana
com a mínim,
perquè aquests centres
estan,
doncs,
per què els aprofitem,
doncs,
aquest seria l'objectiu
i l'únic que
és portar el dispositiu
amb prou bateria,
portar per si
de casa
el cable del carregador,
però,
en principi,
només cal aportar
ganes d'aprendre
i toque que
a mi.
Perquè,
tu,
Jaime,
quina és la metodologia
normalment que segueixes?
Per exemple,
la repetició...
Sí,
jo t'explico.
Jo normalment
connecto el mòbil
a la pantalla,
sobretot els cursos
aquests que estan
adreçats a mòbil
i tauleta.
Jo connecto el mòbil
a la pantalla
perquè els usuaris
no els puguin
anar veient
els passos
que jo fac.
Llavors,
els faig una primera
explicació
de quines opcions
tenen disponibles
i inclús
ho faig
amb un document
de texta
i els vaig preparant
com uns apunts
a mesura
que vaig fer en la classe.
Llavors,
en comptes d'apuntar
la pissarra
com fèiem
els professors
antigament,
vaig apuntant
dintre un document
que ho comparteixo
amb els alumnes.
Així,
doncs,
allibero una miqueta
els alumnes
que hagin de prendre
aquests apunts.
Per tant,
jo els faig
una primera explicació,
després els faig
una demostració
perquè vegin
exactament
quins passos
han de seguir
i després,
doncs,
ells,
ho van fent
sota el meu
repulsament.
Jo vaig passant
per ja per la classe,
vaig ajudant,
no sé,
algú no veu
d'alguna opció,
ho espert.
Per tant,
són classes
força dinàmiques,
no som així
només teòriques
avorrides,
sinó que estem
en una petita explicació
i ens dediquem
a fer demostracions
pràctiques.
Doncs això,
mira,
anem a fer allí,
doncs,
per exemple,
el curs,
aquest que fem
el Joan Maragall,
el calendari,
perquè el mòbil
ens avisi
mitja hora d'anfa
a la classe.
Mira,
anem a fer allí
o anem a mirar
com a casa nostra
el centre,
a veure si hi ha
un capí
que no hem tingut en pla.
d'uns quants temes
específics
que vam tractar
dintre de cada classe.
Jo també,
a part d'això,
normalment,
els ofereixo
que l'avanç
o després de la classe,
si tenen
algun problema
més personal,
inclús et fa vergonya
dir-ho allà
durant la classe,
doncs també
els faig
un petit
recolzament
així personal
perquè també
doncs
puguin acabar
de veure
alguna opció
que potser
durant la classe
no els s'ha acabat
de quedar clar.
Un dels cursos,
un dels dos cursos
que ja per aquest trimestre,
Jaime,
parles sobre el tema
de guardar les imatges
al núvol.
A vegades,
això del núvol,
la paraula
és un concepte
una mica abstracte
que potser
costa d'entendre,
no?
Tu com ho expliques
això del núvol?
Sí que el famós núvol
aquest,
tothom el coneix
però poca gent
sap com funciona
o per què serveix.
Sí,
justament començo
explicant una miqueta
aquest funcionament
del núvol
que realment
el núvol és internet.
Quan es parla
d'aquest concepte
del núvol,
es parla de guardar
la informació
no al nostre dispositiu,
no al nostre mòbil,
tauleta,
ordinador,
a casa,
sinó al guardar-ho
a internet.
Això
m'allibera
a, doncs,
haver de portar
la informació
a la sorda.
M'explico,
si jo tinc
les fotos guardades
al núvol,
puc accedir a ella
des de qualsevol dispositiu.
Òbviament,
hauré de posar
el meu usuari
en el correu
o la meva contrassenya,
però m'alliberava
que si jo
perdo el mòbil
les meves fotos
estan guardades
o els meus
contactes
estan guardats.
I també,
doncs,
si jo he de presentar
un treball
o tinc el meu currículum
i ho tinc
al meu ordinador
i estic fora de casa,
doncs,
ostres,
no puc agafar
aquest arxiu.
En canvi,
si tinc al núvol,
em podré
connectar aquest núvol
i agafar aquest arxiu,
per tant,
ens ajuda principalment
a fer còpies de seguretat
i també
a poder
invertir
els nostres arxius
en aquest cas fotos
amb diversos dispositius,
perquè avui en dia
la gent no hi té
només un dispositiu,
tenim un mòbil,
tenim una tauleta,
tenim un ordinador
de sobretaula,
tenim un portàtil,
inclús de gent
que té diversos mòbils
i diversos tabletes.
Per tant,
si nosaltres fem una foto
i la volem veure,
la fem amb el mòbil,
la volem veure a la tauleta,
ens l'hauríem de traspassar.
Per tant,
això,
tindrem una foto duplicada.
Si la guardem al mòbil,
el que fem és guardar només
una foto,
la guardem al mòbil
i accedim a ella
de tal mòbil
i de tal letra.
Per tant,
ens permet
no haver duplicat
tot aquest contingut
i tenir un lloc
una mica més protegit.
Tenim allà més
les guardades,
sobretot
d'això,
trenc el mòbil,
que tinguem una pèrdua
o tinguem un robatori
i sobretot les fotos,
que és una cosa
que a tothom li agrada,
que no volem perdre,
però si les guardem al mòbil
estem totalment protegits.
I la gent gran
o la gent
que no ha dominat
gaire
l'ús dels aparells
electrònics,
quan ve en els cursos
o quan apren coses noves,
com s'afronta
una mica
aquests aparells?
Quina visió tenen?
Sí, a principi,
sempre comencen
amb molta por.
Tothom diu que
no,
jo no domino res,
tu no m'ajudis
perquè els altres
saben més,
però al final,
quan vam veient
que les opcions
no són tan complicades
i quan ho expliques
poc a poc,
perquè això pensa,
això no és una cosa
que t'enseia
de l'escola.
Tothom té el neguit
aquest de com funciona,
ho faré bé,
també tenim
que em cobrarà
d'alguna cosa,
sempre tenim aquesta por,
però com els usuaris
comencen a veure
que són una miqueta
autònoms,
però de la por
la veritat
és que et senten
molt bé.
Quan tu ets independent
o quan fas una cosa
per tu mateix
que pensaves
que no podies fer,
doncs tens una
molt bona sensació
i a part d'això,
això li treu
en profita
amb el teu dia a dia.
Llavors després,
això a l'esport
l'estudia
amb el neguit,
amb un àlbum,
li comparteixen
amb la família,
la família de vostres,
mira,
aquesta persona
ja no l'hem de cuidar tant,
doncs és molt autònoma.
Clar.
O sigui que per la vida
durant també li dóna
molta seguretat
i molta llibertat
en el dia a dia.
Perquè a nivell tecnològic,
quins són aquells conceptes
o passos
o coses que més costen
de familiaritzar,
més de que la gent
li quedi més assolit?
Sí,
normalment és el concepte
aquest del núvol
i per veure
una mica,
doncs això,
tenir diversos dispositius.
D'acord.
El mòbil
funciona d'una manera,
l'ordinador
funciona d'una altra,
ens costa una miqueta
doncs això,
que al final
és molta cosa.
Ja ens passa a nosaltres
a vegades
amb tantes aplicacions,
des del Twitter,
des del TikTok,
des del...
Molta cosa,
doncs clar,
a la gent gran
o a la gent
que no ha estat
acostumada
a aquestes noves trilogies,
una mica
li costen
tants conceptes,
però la veritat
és que
si els treus
una miqueta
doncs la palla
i els expliques
doncs d'una manera
que ho vegin útil,
sobretot que ho vegin útil,
i això per què
ho faré servir jo?
Clar.
Clar.
Per què ho faré servir
i quins són els passos
que han de seguir,
doncs és això,
doncs la...
Ja perdent la por
i ja vull una mica rodar,
ja hem dit.
Al principi
comença a anar
i jo no sé res,
però després
s'animen a tocar
i sobretot això,
em perds la por
a tocar les opcions.
tothom s'entendia
al final
Jaime,
ja vas d'un altre dia
a buscar les coses
i ara gràcies a tu
les busco
i les trobo.
Per tant,
també aquesta confiança
que comentàvem abans.
I tu creus,
Jaime,
que arran del confinament
i la creixent virtualitat
de les coses,
les reunions,
demanar cites online,
les videotrucades,
les compres...
La gent
es veu més necessitada
també de fer servir
el mòbil,
l'ordinador,
internet...
Sí,
s'han donat compte
que les noves tecnologies
avui en dia
són imprescindibles
i és això,
amb el tema del confinament,
doncs,
estar sense veure
la família
tant de temps,
estar sense poder anar a comprar...
Doncs,
clar,
era necessari
aprendre a servir
aquestes noves tecnologies.
per tant,
molta gent
que pensava
que a mi era una mica
reticent
o pensava
que, mira,
això no va amb niña
o és una cosa
que a mi no m'agrada,
doncs,
s'han hagut de
córrer
per veure
això com funciona
perquè si no
em quedaré enrere
i ho necessito
sí o sí.
O sigui que també
ha sigut
una etiqueta
com una
empenta final
perquè la gent
es dona més compte
que això
de les noves tecnologies
ha arribat per quedar-se
i que si no
l'aprenem
ens quedem enrere
però també és com nosaltres.
Clar, sí, sí.
Tots els col·lectius
menys els nens
o la gent molt jove
doncs hem d'estar temps
perquè això
ha arribat per quedar-se
i ja els comento sempre
que el dia de demà
o dintre de tot
és que tots els pràmics
s'han de fer
per aquest canal.
Per tant,
o et gastes diners
que algú t'allugi
o ho fas tu.
Jo quan parles d'això
doncs tothom diu
i què he de fer
per solucionar-ho?
Què he de fer
per no gastar-me
aquests diners?
o sigui que
inclús la gent
enseguida
quan veu la utilitat
d'això
s'engresta
i no és una cosa
que la gent
es tanqui en banda
i dient
no, això a vegades
no has de tenir un dies
a mi no m'interessa
sinó que tothom
a mínim
veu que
un minut una miqueta
que el mòbil
no es trenca
no es plota
quan el toquen
perquè aquesta és
la principal por.
Quan veuen que
més o menys
van aconseguint
el que jo els vaig indicar
doncs
es van engrescant
i es van animant.
Clar,
i ja per anar acabant,
Jaime,
quan tu has de programar
cursos
o et demanen
que pensis
en algun tipus
de temàtica
els prepares
en funció
del que la gent
també et demana
la gent dels cursos
si és que es repeteix
després
o en funció
de què els tries
els cursos?
Sí,
normalment,
a veure,
jo tinc un llistat
de cursos
més o menys
per la meva experiència
dels últims 15 anys
de formació
però una mica
jo sempre vaig
escoltar
amb els actuaris
sempre hi ha
els centres círics
on preguntem
els tres col·xables
a veure quines
necessitats
tenen,
quin és el públic
principal,
sobretot molt
i no es passa
a preguntar
o es passa
a demanar,
llavors,
doncs,
simplement planificant
intentem
potser
mirar cap a la vessant
informàtica
més tradicional
més d'ordinador
i una altra
més cap al mòbil
i tauleta
llavors pensem això
pensem
potser cursos
més de configuració
inicial
o més d'això
on a perdre la por
i altres
més específics
però sí
diguéssim
que anem adaptant
una mica
també al trimestre
el mateix
el trimestre
de viver
el trimestre
de primavera
també ens anem adaptant
per exemple
els primeres
que fa una mica
més de calor
que costa
més venir al set
ens intentem
fer cursos
més dinàmics
més on
aprendre
a veure
l'aprende
amb el mòbil
aprendre això
a planificar
les vacances
una miqueta
més divertit
són
l'escolta música
que molta gent
marxa
a l'escursi
al camp
i es posa
a l'Spodify
i llavors
serien
una miqueta
això
uns cursos
adaptats
també
al centre
perquè
d'allà
jo en Maragall
també faig
cursos
a altres centres
cívics
llavors cada centre
té una mica
el seu perfil
d'usuaris
i de fet
és que allà
s'enjust
la gent
té força coneixement
la gent gran
per tant
fem cursos
potser
no tan
nivells
super inicial
la veritat
és que la gent
s'està acostumada
una mica
si ja toca
noves tecnologies
per tant
ja comencem
una miqueta
més al gran
perquè la gent
repasseix molt
els cursos
bé
o sigui
s'apunta
sovint
o
sí
sí
sí
inclús
tenim sempre
els formadors
la persona
que és
el seguidor
que diem
és la persona
que s'apunta
a tots els cursos
que fa
igual de la temàtica
igual que jo
ho hagi fet
és quin curs
fa el Jaime
quin curs feu
que jo m'apunto
també pel tema
del grupet
perquè
sempre
al final
la gent que va
és la gent
del barri
que està acostumada
que moltes vegades
es coneix
o que està apuntada
d'anxi
o alguna cosa d'aquestes
doncs per tant
també fomenta
el tema aquest
del grupet
que a vegades
ja no és tant
el que aprens
tot que aprenguis
ja està bé
és obligar-te
una vegada
la setmana
ni que sigui
doncs això
a relacionar-te
amb la gent
a aprendre coses noves
i socialitzar
i a veure
doncs que
la gent és gran
no té per què quedar-se a casa
ja sense fer res
sinó que aquestes
que n'estan lliures
que a nosaltres
totalment
i tenen moltes més activitats
i que les aprofitin
i a part de les activitats
d'informàtica
jo sempre les adresco
a que doncs
aprenguin idiomes
a que aprenguin
doncs
a que aprofitin
sobretot
en aquests centres cívics
perquè estan
per ajudar el gent
doncs
com dèiem
per aquests diversos sentits
doncs
per gent que
doncs està sort
per temes de companyia
com per aprendre
com
i doncs
per fer un grupet
i
doncs passar-t'ho bé
que també és l'objectiu
totalment
molt bé
doncs moltíssimes gràcies
Jaime
per parlar aquí
a Ràdio d'Esvern
aquesta estoneta
res més
que acabis de passar
bona tarda
i també
del que queda de setmana
molt bé
gràcies a vosaltres
per haver-me trucat
i espero que
molta llenç
s'engresqui
i ens veiem per allà
pel Joan Malgall
clar que sí
vinga
adeu
adeu
bona tarda a tots
adeu
hola
sóc la Mireia Belmonte
en la natació
la velocitat és clau
i també ho és
per salvar una vida
davant l'ictus
trucar ràpid al 112
és fonamental
si notes un canvi brusk
en una persona
com ara
pèrdua de força
a una banda del cos
canvis en la parla
o en l'angès de la cara
truca ràpid al 112
no t'ho pensis
davant l'ictus
truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
i ara el que farem a continuació
és reposar el capítol
de la secció
la salut al dia
una secció que vam començar
la setmana passada
una secció
que es fa
els últims dijous
de cada mes
un cop mensual
en què professionals
del cap de Sant Just
de l'ambulatori
passen per l'emissora
i expliquen
alguns temes
són seccions
que estan coordinades
cada mes
per la infermera
d'allà del cap
la Sílvia Granollers
i la setmana passada
doncs vam fer el primer capítol
es van estrenar aquí
al mes de gener
i avui
com que ens va agradar tant
aquest espai
el tornem a repetir
comencem ara
un nou espai
a ràdio d'Esvern
es tracta de la secció
la salut al dia
conduïda i coordinada
per la infermera
Sílvia Granollers
infermera del cap
de Sant Just
que dona veu
a aquest espai
a professionals
de l'àmbit sanitari
i social
del centre
per parlar sobre
temes d'interès
general relacionats
amb la salut
la freqüència
d'aquest espai
serà mensual
concretament
la salut al dia
s'emetrà
l'últim dijous
de cada mes
a aquesta mateixa hora
cap al voltant
de dos quarts
de set de la tarda
en cada sessió
abordarem
un tema
de salut diferent
amb veus diferents
expertes
en cadascun dels àmbits
que es tractin
a cada programa
avui
aquesta tarda
tenim amb nosaltres
aquí a ràdio d'Esvern
a la nutricionista
Belén Gil
i també a la Noemi Morcillo
que és referent
de benestar emocional
i comunitari
de l'ambulatori
de Sant Just
i a més a més
també tenim
a la Sílvia
els obro els micròfons
a les tres
i les saludem
hola
què tal
bona tarda
a les tres
bona tarda
Núria
bona tarda
bona tarda
i a tots els oients
clar
òbviament
Sílvia
et sembla
si ens expliques
una mica
l'essència
d'aquest espai
la salut del dia
què és el que s'hi tractarà
temes
doncs mira
ens vam reunir
vam dir que
ens agradaria
poder apropar-nos
a través de les zones
els nostres oients
i els nostres ciutadans
que venen al centre
i vam pensar
que fer un programa
on es tractés
cada mes
algun tema
sobre
pensa que cada mes
cada dia
de fet de l'any
celebren
algunes festivitats
el dia de la salut
el dia de les dents
llavors vam dir
doncs mira
una manera
d'apropar-nos
als nostres ciutadans
és explicar
coses
que aquell mes
hagin passat
i que estiguin
relacionades amb la salut
i així ens va néixer
molt bé
sí
és això
sí
sí
i ahir ens ha quedat
una mica clar
més
sabem que vindreu
cada mes
cada últim dijous
de més
per tant
hi haurà diferents temes
dels que abordarem
comencem
el programa d'avui
el dia 26 de gener
parlant sobre
alimentació
nutrició
també altres temes
que sortiran després
però comencem
amb la
amb la Belén
ella és nutricionista
hola Belén
què tal
hola
bona tarda a tots
doncs bé
avui
què és el que ens vols
explicar Belén
bé
us vull explicar una miqueta
la incorporació
dels professionals sanitaris
de nutrició
a la sanitat pública
que veníem
amb un perfil
comunitari
i llavors vam pensar
que la millor forma
d'arribar a la comunitat
també podia ser
a través de les zones
no de la ràdio
i llavors venia
una miqueta
a vos explicar
habits saludables
molt bé
la gent de vegades
té moltes inquietuds
molts dubtes
perquè a nivell
de nutrició
des del CAP
quins serveis
oferiu
o des de quin punt
de vista
ho enfoqueu
doncs ho enfoquem
en principi
ha de fer la derivació
el seu metge de capçalera
o la seva infermera
ens ho deriven
al nostre servei
nosaltres valorem el cas
i normalment
sempre donem
un enfoc comunitari
doncs el que fem molt
és treballar en grups
amb grups
que suposo
que són persones
que tenen inquietuds semblants
o que necessiten
el mateix tipus d'ajuda
sí
normalment
ho enfoquem molt
a patologies
a problemes
que hem vist
que són molt prevalents
com són la diabetes
el sobrepes
l'obesitat
i suposo
ho anirem ampliant
però
d'un moment
per començar
està bé
i quins
recomanacions
o hàbits
normalment
són els que doneu
normalment
el que diem
sempre
és que la gent
fugi una miqueta
de les dietes
molt restrictives
perquè són gent
que normalment
també venen
de fer moltes dietes
i que
quan tornen a venir
és perquè no els han donat resultat
perquè al ser tan restrictives
la gent no aconsegueix
adherència
a aquests bons hàbits
llavors és
dietes que inicien
però que estan
desitjan acabar
i quan acaben
tornen els mals hàbits
que tenien abans
llavors nosaltres
el que proposem
és ensenyar la gent
a menjar bé
fer-los educació nutricional
perquè agafin uns hàbits
que puguin mantenir
amb el temps
i és veritat
que potser
perden pes
més a poc a poc
però després
no els recuperen
clar
el fet de mantenir
aquests hàbits
suposo que és
el que els dona
la constància també
no?
clar
és molt important
que la gent
sigui constant
i que siguin capaços
de mantenir-ho
quan es fa molt restrictiu
és molt difícil
mantenir això amb el temps
clar
perquè per exemple
amb les dietes
moltes
bueno
molts cops el que passa
és que la gent
doncs passa gana
després
no sé si hi ha
alguna mena d'afartaments
o es perta el control
no?
sí
això ho fem
també molt incis
perquè la gana
és molt mal
acompanya de viatge
sí
et canvia molt
l'actitud
l'estat
llavors la gent
es posa de molt mal humor
però pot aparèixer
ansietat
que això ja ens ho explicarà
després la Noemi
llavors els hi fem
sobretot
incis en que
no passin gana
perquè realment
tampoc fa falta
passar gana
per perdre pes
és millor anar més
a poc a poc
però de forma
més sana
i més conscient
perquè la gana
mai no és bona company
i és el que dius tu
sempre es diu
que després de la restricció
ve l'atracó
o sigui una persona
que té molta gana
i que arriba a aparèixer
aquesta ansietat
després tenim un mal dia
tenim un estat
d'anim baixet
o estem enfadats
o el que sigui
i el recurs
d'anar
i agafar
algú que no toca
és una temptació
molt gran
i llavors no es pot
controlar amb gana
clar
suposo que per exemple
tot el tema
de l'ansietat
l'angoixa
això també va molt
relacionat
amb la nutrició
sí
per això amb la Noemi
treballem de forma transversal
treballem mano a mano
perquè és veritat
que funciona molt
el que és un concepte
que a veure
com a tal
científicament
no existeix la psiconutrició
que també se'n parla molt
però sí que és veritat
que va molt lligat
després també
no sé si hi ha molta gent
que tot el tema
de la nutrició
i dels aliments
per ser una cosa
que està molt a l'abast
també s'ho pren
pel seu propi compte
i fa dietes
doncs
això una mica
per el que ha sentit
per els instagramers
per els youtubers
això també és una influència
això és una lluita
constant que tenim
que sobretot
sempre els diem
molt a la gent
que es posin
en mans
de professionals
sanitaris
col·legiats
perquè el perill
d'internet
és que està molt bé
perquè és veritat
que tenim molta informació
però de vegades
llestionar aquesta informació
o les fonts
on la gent et troba
aquesta informació
no són del tot fiables
llavors et venen
amb conceptes
bastant erronis
i els has de fer
una mica desaprendre
per tornar a prendre
i donar-los consells
amb cara i ulls
perquè bueno
dietes d'aquestes bojes
jo suposo que tothom
hem sentit
llavors clar
la gent de vegades
està tan desesperada
que fan cas
de qualsevol
cosa que tu ja dius
a veure
això no té
cap base
no té cap base
ni cap contrast
o cap estudi
que ho avali
és una lluita diària
que tenim
quan feu els grups
en el cap
després
cada pacient
té el seu seguiment
individual
perquè clar
suposo que es posen
en aquests grups
en comú
algunes pautes
i això
però a nivell individual
cada cas
deu ser diferent
sí
això tenim uns criteris
d'inclusió
i d'exclusió
llavors sempre hi ha
una primera entrevista
individualitzada
fem una consulta
amb aquell pacient
passen una sèrie
de tests
llavors veiem
que són aptes
per fer aquests grups
es fa la intervenció
grupal
i després
tots tornen a tenir
una consulta individual
que posem una mica
al dia
les impressions
fem una mica
de feedback
i després
ens plantegem
de fer-los
un seguiment
mensual
també
per no fer
una intervenció
puntual
de dos mesos
i després
que quedin
sense seguiment
són pacients
que després
portaran un seguiment
també grupal
però que el més segur
que tingui
una cabuda
mensual
és a dir
que l'objectiu
sí que podríem dir
que és baixar pes
però no fer-ho
de forma dramàtica
o dràstica
sinó
adquirint bons hàbits
canviant alguns
mal hàbits
que potser
estan com a rutines
perquè per exemple
després també
hi ha l'exercici físic
això també
ho inclueu
d'alguna forma
sí
primer treballem molt
el que és l'educació
nutricional
i quan ja ho tenen
bastant assolit
i està integrat
als hàbits
llavors els diem
que comencem
també a incorporar
una miqueta
el que és l'activitat física
en si
també
fem molt incís
en que l'objectiu principal
del grup
no és baixar de pes
perquè la gent
focalitza molt
en la baixada de pes
i realment
l'important
és recuperar la salut
perquè moltes vegades
amb l'obesitat
hi ha moltes comorbiditats
com són la diabetes
la hipertensió
hipercolesterolemia
llavors
primer recuperem la salut
i quan aprenem
a menjar bé
el pes
acaba arribant sol
la gent està molt agobiada
pel tema del pes
es pesen cada dia
i això tampoc és bo
és que hi ha aquí
una obsessió
que no és bona
llavors s'ha d'aprendre
a tenir una relació
sana amb el menjar
clar
perquè l'exercici físic
l'incorporeu
com un exercici físic
ja d'entrada
moderat
recomaneu
en lloc d'exercici
potser deixar el sedentarisme
una activitat
això també
això seria l'ideal
perquè la gent
en si és bastant sedentària
llavors fem les recomanacions
generals de l'OMS
que són 30 minuts
si pot ser
el dia
d'una activitat física
moderada
o 150 minuts a la setmana
que s'ho reparteixin
una mica com vulguin
que tampoc
és massa temps
si et pares a pensar
és fer una bona passejada
sí
a un ritme bé
no jo anem mirant
escaparats
però fer una bona passejada
uns 30 minuts al dia
i amb això
en principi
això és millor
ja que res
llavors si després
es pot anar
afegint una miqueta més
però és millor
i sol funcionar molt bé
i normalment
i ja per anar
tancant
si et sembla bé
aquest apartat
de nutrició
quant acostuma
dur a aquesta intervenció?
ho fem
durant 8 setmanes
que són uns 2 mesos
i llavors
ho fem un dia a la setmana
en total
són 8 hores
que estem
amb aquests pacients
i clar
els hi pots donar
moltíssima informació
i a més
és molt maco
perquè es creen
sinergies molt maques
entre el grup
i després
sempre hi ha un espai
també de feedback
que ells ens expliquen
experiències
i nosaltres
com a professionals
també aprenem
moltíssim d'ells
quina durada tenen
una hora
sempre s'allarga
una miqueta
sempre s'allarga
clar
és que entre cap piques
sí perquè estan molt còmodes
sí
fem una hora i quart
de vegades
hem estat una hora i mitja
de vegades ens demanen
hi ha temes que parlem
que són més complicats
i requereixen més temps
i hi ha d'altres
que en una hora en fem
i estàs tu sola
a Belén?
amb la Noemi
sempre
sempre ho fem transversal
molt bé
doncs mira
ja que l'anomenem
passem a parlar
una estoneta amb ella
què tal Noemi?
bona tarda
bona tarda
doncs a veure
explica'ns una mica
la teva figura
dins del cap de Sant Just
bueno
una mica
com ha explicat la Belén
les figures són
bastant semblants
passa que
ens encarreguem
de coses diferents
ella ve ja més
per la nutrició
dietètica
i jo em centro més
en el benestar emocional
de la població
de Sant Just
és cert que
treballem molt
molt juntes
perquè
com ha dit
els grups
a nivell de
psiconutrició
és important
quan parlem
de menjar
per ansietat
diferenciar tot això
i després
per meva
jo també faig
grups
conjuntament
amb la Sílvia
fem de relaxació
també faig
de gestió emocional
etcètera
llavors la meva figura
és igual
o sigui
agafem
agafo pacients
administrem test
i en funció
i en funció
de la primera visita
que fem
i els resultats
ubiquem
les persones
en un grup
o d'altre
es fa un seguiment
després
també
com ha comentat
la Belén
i a més a més
jo també
faig
una prescripció social
que no sé
si es coneix
aquest concepte
doncs mira
la veritat
tu anava a preguntar
perquè
no sé exactament
què és
no sé si al ràdio
i ens ho sabran
o no
però prescripció social
no
doncs bàsicament
la prescripció social
com el seu nom
indica
és prescriure
a la persona
una activitat
o vincular-lo
a alguna activitat
del municipi
ja sigui
a un centre cívic
a un club de lectura
a la bona aigua
a fer exercici
ioga
llavors
el meu
cupo
per així dir-ho
de visites individuals
aniria més enfocada
no a un tractament
psicològic
sinó a fer
aquesta prescripció
i aquest seguiment
d'aquesta prescripció social
vale
molt bé
i per exemple
ens podries parlar
d'hàbits saludables
no?
per aquest
benestar emocional
així
a grans trets
perquè ens puguem fer una idea
doncs una mica
com hem comentat
no?
hi hauria com
quatre
capses d'hàbits
no?
quatre grans hàbits
el primer
serien
l'activitat física
com hem comentat
l'activitat física
no només té beneficis
per al nostre cos
per a la nostra salut
física
etc
sinó que també
per a la nostra salut emocional
i salut mental
quan fer exercici físic
ja
bueno
activitat física
no cal
que sigui exercici
no cal apuntar-se a fer allò
a suar
clar
no
o sigui
caminar ja és una
activitat física
i cadascú pot
cada persona
pot fer el que pot
no?
o sigui
potser no tothom
podem fer crossfit
i hi ha algunes persones
que caminen
ajuntant-nos
a les condicions
de cadascú
exactament
doncs llavors
fer activitat física
s'agrega
al nostre cervell
neurotransmissors
no?
que ens fan sentir millor
ens eleva
l'estat d'ànim
a més també
no?
que ara en parlarem
no?
però també
ens ajuda
a fer consciència
plena
de l'atenció plena
del moment
en què
en què estem
normalment
perquè ja requereix
uns moviments
una tècnica
que normalment
ja et fa
que tu estiguis
pensant
en aquell moment
en l'activitat
que estàs fent
exactament
i no pensant
en la llista
de la compra
o si anem a agafar
els nets després
és com un moment
com el teu moment
no?
exactament
després també tindríem
juntament
amb això
no?
el que parlava
el tema del mindfulness
atenció plena
no?
diguem
que
la meditació
no?
que serien conceptes
molt similars
que bàsicament
el que
el que faríem
és prendre
aquesta atenció
del moment
present
no?
molts cops
actualment
en la societat
en què vivim
vivim
una societat
d'immediatesa
de ja les coses
no?
de moltíssima
organització
d'estàs fent
la compra
i ja estàs pensant
el que faràs
de dinar
com ho faràs
qui vindrà a casa
no?
sigui
llavors
amb el mindfulness
l'atenció plena
etc
el que pretenem
és que
sigui un moment
en el que estic
pensant
i estic disfrutant
del que estic fent
no?
jo què sé
rentar els plats
no?
doncs sento
com rento els plats
em fixo
amb l'aigua
l'olor del sabó
etc
uau
de fet
recomanem
als grups
molts cops
un exercici
que és
ficar-se
alarmes
durant el dia
4 o 5
alarmes
i la pauta
que els donem
és parar
quan soni
aquesta alarma
i fixar-te
només
en el que
estàs fent
oh
que difícil
eh
això
és molt complicat
vull dir
m'estic imaginant
jo intentant
fer
i ja
em costa
però és una bona forma
de trencar
aquest pilot automàtic
en el que vivim
i centrar-nos
en com estem
i el que estem fent
i això també
després facilita
que recordem
el que fem
perquè molts cops
venen pacients
és que tinc problemes
de memòria
bueno
és que clar
si la tensió
no està
aquí
a l'exterior
i està
en nostres pensaments
és molt difícil
que ens en recordem
del que fem
que interessant
ostres
mindfulness
relaxació
aquí
ara
pensar
molt bé
exactament
per trencar
aquest pilot automàtic
després també
un altre hàbit
seria tenir temps
per nosaltres
el gran olvidado
el gran olvidado
doncs sí
sí
perquè això del temps
sobretot
perquè normalment
cuidem molt
d'altres persones
però no podem cuidar
sense cuidar-nos
nosaltres
llavors
el que
recomanem
és que
tenir una activitat
ja sí
mitjanças
l'activitat física
no
o
alguna activitat
jo què sé
llibuix
exactament
artístic
o
sigui
el que sigui
que sigui
una activitat
que no fa falta
ni sortir de casa
o sigui
que puguis fer
a casa teva
que sigui per tu
que et connecti
amb tu mateix
o amb tu mateixa
no
i poder
gaudir d'això
i tenir com
aquesta via
d'escape
no
potser
per totes
les preocupacions
i tot
el ritme de vida
que portem
no
i després
per últim
tindríem
una altra gran
oblidada
no
de vegades
la comunicació
i
ficar
límits
no
quan
diguem
límits
no
vol dir
que s'hagi de dir
tot que no
clar
de ser bordes
de ser
tajante
no
no es tracta
no
no fa falta
no
però sí que
aprendre
a comunicar-nos
a expressar
les nostres necessitats
com les sentim
perquè de vegades
pensem
no
l'altra persona
ja
dona
per suposat
que
sabrà
que
no
no somos
adivinos
i per
cobrir les nostres necessitats
primer hem d'expressar-les
i saber
què és el que necessitem
no
a vegades
diuen de ser una mica
com egoistes
o en el bon sentit
de la paraula
o prioritzar-nos
a vegades
també
exactament
no
és que al final
m'agrada que diguis això
no
perquè egoista
no
és una paraula
que té un significat
no
però molts cops
l'atribuïm a alguna cosa
desagradable
o dolenta
i al final
si un no mira
per si mateix
normalment
les altres persones
no ho faran
i si
jo vull cuidar
del meu
benestar emocional
de la meva salut mental
qui millor sap
quines necessitats tinc
soc jo mateix
i fins a on puc arribar
perquè de vegades
per contentar
o per
no quedar malament
o per
el que diran
acabem fent coses
que
que no ens agraden
o que no ens
no creixen
o que estem
que no ho fem a gust
o que ens provoquen
mal de caps
exactament
i després Noemi
també interessant
el que has comentat
del tema dels grups
no sé com ho has dit
socioeducatius
psicoeducatius
això
psicoeducatius
no em surt la paraula
tots aquests
recomanacions
o hàbits saludables
són els que promoveu
des d'aquests grups
o com funcionen
també tenen un sistema
similar
dels que ha parlat
la Belén
sí
és similar
o sigui
també fem
cada grup
és diferent
però sí que hi ha
com unes pautes
transversals
que normalment
això que explico
aquí ara
és el que
recomanem sempre
dintre dels nostres grups
però diguem
que agrupem
per temàtiques
diríem que
per una part
teníem els grups
psicoeducatius
d'obesitat
diàbetes
que fem
amb la Belén
i per altra part
tenim el grup
de tècniques de relaxació
que funciona exactament igual
primer
el fem
la Sílvia i jo
llavors
recopilem els pacients
des de la consulta
una mica
persones amb ansietat
problemes
de
de
de
manegar emocions
o tenir
molt d'estrès
llavors el que fem
és
fem una primera visita
expliquem
com funcionarà
aquest grup
fem també
signar consentiments
conforme al que es parla
el grup
es queda en el grup
clar
confidencialitat
això és importantíssim
també
sí
perquè aquí
al final
Sant Just
ens coneixem
tots
i clar
no podem
no és que avui he anat al grup
i la veïna del cinquè
no això no
no volem que sigui
i d'assistència també
i després
quan fem aquesta primera visita
ja els hem explicat
com funcionarà
i normalment
el grup de relaxació
el fem en set sessions
i també fem
el grup
i després
els hi fem un seguiment
cada
x temps
o sigui
no
ni individual
però no com un tractament
sinó com un seguiment
per veure
com han anat al grup
si podem vincular-lo
a un altre grup
per exemple
si han fet
tècniques de relaxació
potser
pot anar
de gestió emocional
o viceversa
o començar
per gestió emocional
i també fer
tècniques de relaxació
que normalment
van bastant lligats
i vosaltres detecteu
que per exemple
perfils o persones
que puguin anar
en aquests grups
és a dir
són aquestes persones
que demanen
aquest servei
o vosaltres
fent algunes visites
detecteu
doncs
ostres
en aquesta persona
en aquest pacient
li podria anar bé
participar-hi
doncs
normalment
en el meu cas
ens arriben
les persones
per detecció
de les infermeres
dels metges
treballadores social
si
normalment
els metges
ja saben
els infermers
els personals
sanitaris
ja saben
més o menys
quins grups
fem
quines dates
tenim
i en funció
d'això
ens deriven
a la persona
llavors
és quan
arriba
a la consulta
i fem
la primera visita
aviam
què pot necessitar
què no
si es pot ajudar
amb un grup
o potser
més prescripció social
o es deriva
llavors
la captació
diguem que la fan
els metges
infermers
i la treballadora
social
sobretot
molt bé
molt bé
ostres doncs
que bé
Belén
Noemi
Sílvia
hem estat un bon
inici
una bona arrencada
d'aquest primer espai
de la salut
al dia
tant parlant de nutrició
com tècniques
també de benestar
emocional
jo crec que no
ens deixem res més
Sílvia
no?
jo penso que no
nosaltres teníem
moltes ganes
que la Belén
i la Noemi
vinguessin
i es preneixin
l'espai
perquè
després de tants anys
treballant a l'atenció primària
i desitjant
que hi hagués
aquest perfil
professional
com a membre
de l'equip
és que no fa tant
no?
la Belén
un any
sí
jo estic des del gener
i tu Noemi
des del març
exacte
al març farem
l'aniversari
home
que bé
que des del cap
també es puguin
oferir aquests serveis
més a nivell
potser no tan
mèdic
per dir-ho així
tan estrictament
però sí
tenint en compte
tot aquest vessant
més mental
més
de benestar emocional
és que el cos
no és unes cames
i un cor
no
és realment
tots
és biopsicosocial
estem bé
quan tot
està bé
i aleshores
el que estigui amb nosaltres
la Belén
i la Noemi
ha estat un regal
per la primària
i evidentment
per les persones
que viuen a Sant Just
i altres poblacions
perquè això
no és exclusiu
evidentment
del nostre municipi
sinó que és una decisió
que es va prendre
per això
perquè entenem
i finalment
s'ha posat sobre la taula
que era imprescindible
tenir aquests perfils
professionals
dins dels equips
molt bé
doncs moltíssimes gràcies
a les tres
per passar-vos
per l'emissora
d'aquí del poble
i res
fins la propera
que vagi bé
que tingueu
bona tarda
bona tarda
adéu
adéu
però obriria
la caixa
de l'armari
petit
i amb un fil
i una agulla
aprendria
a cosir
tot seria
més fàcil
si tu fossis
aquí
i poder
aprendre
mides
abraçant
al dormir
sé
que no
va ser
fàcil
i que els dos
vam patir
ja no
puc
tornar enrere
però sé
que et puc
fer feliç
era ahir
quan ens vam
conèixer
jo era
un sapastre
que apreciava
només el vestit
sense veure
sense veure que el més important
és com
que em vesteixes
per dins
quan et
vaig tornar a veure

que no sóc el sap astrat
que apreciava
només el vestit
ara sé que el que és més important
és com
m'esteixes per dins
l'es perc
que el bar
Fins demà!
A la platja de Barcelona
Escrivim mentre es va fent delir
En aquest banc des d'on veig la llum d'una lluna
Que és plena i que no vol vol
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones
Ara ens queden quatre minutets per acabar aquesta segona hora
I acabar el programa també
Comentem els dies que tenim avui dos de febrer
Dies internacionals
Avui és el dia dels medals
El dia mundial de les eleccions
I també el dia de la marmota
Sí, sí, efectivament aquest dia
L'últim, el de la marmota
És una celebració popular que es va originar a Europa
I que més tard també es va traslladar als Estats Units i al Canadà
Llocs on encara es celebra
El 2023
La marmota Fil
La més famosa de totes les marmotes
Que preveuen el temps
Ha pronosticat sis setmanes
Més d'hivern
Ha sortit de la seva madriguera
Sobre les set i mitja del matí
I ha vist la seva ombra
Cosa que significa
Que l'hivern encara serà més llarg
El 2022
L'any passat també va preveure
Que l'hivern seria encara més llarg
I a més
Aquest fet va coincidir
Amb la trist
Tirista mort
De la marmota de Nova Jersey
Milton Mel
Justament la nit abans
D'haver de sortir
Per preveure el temps
Després també hem comentat
Que era el dia dels humedals
Es celebra des de l'any 1997
I qui ho proclama
És la Convenció de Ramsar
Aquesta efemèrida
És significativa
I és orientada
Per generar consciència col·lectiva
Sobre la importància dels humedals
En la biodiversitat
Al medi ambient
I també al planeta
La data va ser escollida
Per la commemoració
De la Convenció
Sobre aquests ecosistemes
En la importància internacional
Es va celebrar precisament
Un 2 de febrer
De l'any 1971
Nosaltres hem de deixar el programa
En aquest punt
Us hem estat fent companyia
Des de les 5 de la tarda
I hem estat aquest parell d'horetes
Ara a les 7 en punt
Tocarà escoltar
L'informatiu de notícies
Complet de la mà de Lua López
Per estar al dia
De tot el que passa aquí
A Sant Just
Podeu recuperar tots els continguts d'avui
A radiodesvern.com
I també anar-nos seguint
A les xarxes socials
Arroba la Rambla
No ho vull tu
Tot junt
I amb menús minúscules
Perdó
Tant a Twitter com a Instagram
O també anar seguint
Les xarxes socials
De l'emissora
Arroba
Ràdio d'Esvern
Res més
També trobareu fotos
Continguts
Programació
Tot el que anem fent
Dia a dia
Aquí a la Rambla
Que acabeu de passar
Molt bona tarda
I nosaltres ja ens tornem a trobar demà divendres
També a la mateixa hora
De 5 a 7
Aquí al 98.1 FM
A Ràdio d'Esvern
La Ràdio Municipal de Sant Just
A Ràdio d'Esvern
A Ràdio d'Esvern
A Ràdio d'Esvern
A Ràdio d'Esvern
Durant la vida
Treu la llengua
Treu la llengua fora
Al carrer
Quan et treus amb més gent
Encara que vagis amb pressa
Saluda sempre treient la llengua
Quan juguis a l'escola
Al pati
O al parc
Treu la llengua
A les extraescolars
Extra de llengua
Treu la llengua
Quan facis un directe
O comentis un partit
Que si marca o no marques
Treguis la llengua
Influencia
Traient la llengua
O viciant-te
Un joc amb amics
Treu la llengua
Quan llistis a la dreta
En una primera cita
Abans d'un primer petó
Els petons de debò
Es fan amb la llengua
Treu la llengua arreu
I amb tothom
Estiguis de pas
O et quedis per sempre
Fes-ho com vulguis
Però deixa't anar
I treu la llengua al parlar
I amb tothom