Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades, des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica, amb Núria García, la veu de la Rambla.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esbert que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter, arroba larambla981, i tornar a escoltar els podcasts a radiodesbern.com.
Escolta Ràdio d'Esbert al 98.1 FM i no et perdis res.
Molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 10 del matí d'avui dimarts 14 de novembre.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin matinal de Ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona se les llegirem als 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català.
A dos quarts d'onze passarà la Sònia Mateu, especialitzada en la intel·ligència emocional.
Cada 15 dies passa aquí a l'estudi de Ràdio d'Esbert a fer-nos secció.
Això sí, acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just les properes hores.
A les 11 i 10 passarem a fer l'entrevista del dia, com cada dia avui tenim a Maria José de Molina,
que és sòcia de l'entitat santjustenca Sant Just Solidari.
Ens parlarà de la xerrada que faran el 21 de novembre amb dues dones nicaragüenques exiliades
i del projecte que les acull les hijes del Maiz.
Tot seguit, ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Ramla avui dimarts al matí.
A les 11 i 40 saludarem a l'Alvira Sànchez, que ens vindrà a fer la secció de nutrició.
I ja a tercera hora, a partir de les 12 i 10, primer de tot es deixarà caure també en Josep Lluís Gil,
el director de la revista d'actualitat de Sant Just, la Vall de Verge.
Avui ens comentarà els continguts que hi ha a la revista del mes de novembre
i a més a més també ens acabarà de detallar aquests últims canvis que hi ha hagut en el debat que organitza la revista
i que finalment té lloc demà, dimecres dia 15 a les 8 del vespre a l'Ateneu.
Un debat sobre la zona urbanística de la Bonaigua.
Avui acabarem el programa amb la participació de l'Arnau Cònsul, el propietari de la llibreria Cal Llibreter,
que, com cada setmana, ens fa la recomanació literària aquí a Ràdio d'Esvern.
Vinga, va, no marxeu, que tot això és el que tenim de seguida.
Això és un autobús, tu.
Sí, home. I tant.
Això és un blues, tio.
Com que un blues?
Sí, perquè un blues.
Just blues.
Ah, just blues. Perfecte.
Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Vinga, i ara comencem amb un tema molt animat.
De fet, és l'última cançó que han tret els Stay Homes, que es diu Xino Xano.
S'acaba la bulla, no queda sangria, fa massa fred per tirar-nos al mar.
No sé què m'has fet, però estic enganxat i no som la patrulla,
però la nit estic enganxat.
n'anem d'anem de la vestu, anar a l'anem xino Xano.
Una nit més és l'única demanant.
Joder, el teu venenus contagiós, el teu moreno i el vestit de flors, ha sigut tu, ha sigut tu.
Joder, ens la passàvem fent el gos, qui m'ha robat el mes d'agost, ha sigut tu.
Que bé que estem perdent el temps, joder, res no durà per sempre, un altre punyal en el ventre.
I que bé que estem perdent el temps, joder, la nit està suculenta, un altre xupit o d'absentar.
S'acaba la bulla, no queda sangria, fa massa fred per tirar-nos al mar.
No sé què m'has fet, ara estic enganxat i no som la patrulla, però la nit estava canina.
Mentre al revés, turnaré en chino chano, una nit més, es l'única la mano.
Tu i jo a la vora del mar, em devoren les ganes i sortim a fumar, si tu m'acompanyes som tu i jo.
La canción del verano, me tiembla la mano, quan es posa a ballar, ja no vull pensar en què passarà demà.
Si s'acaba la bulla, no queda sangria, fa massa fred per tirar-nos al mar.
No sé què m'has fet, ara estic enganxat i no som la patrulla, però la nit estava canina.
Anem del revés, turnaré en chino chano, una nit més, és l'única la mano.
Les 10 i 15 minuts ja, vinga, un quart d'onze del matí d'avui dimarts 14 de novembre.
Saludem a la Mariona, bon dia Mariona.
Bon dia Núria.
Doncs bé, quins temes són l'actualitat que regeix Sant Just ara mateix?
Doncs mira, tenim que a l'espai de lliure creació Carme Malaret rebrà l'exposició Porcellana, el so translúcid,
el pròxim 16 de novembre a les 7 de la tarda.
I què és aquesta exposició?
Doncs mira, és una mostra que és molt innovadora, que durarà fins al 19 de novembre,
i que se centra en l'exploració sonora de la porcellana.
Ah, mira, és bastant curiós, eh?
Sí, és molt curiós, la veritat.
Que la porcellana o la ceràmica pugui arribar a fer soroll és bastant...
Sí, realment és un material molt poc experimentat en aquest àmbit.
Sí.
I bé, la presentació forma part del projecte GD Fonies,
sorgit del Laboratori d'Art Sonor de la Facultat de Belles Arts de Barcelona.
O sigui, és a dir, hi ha un laboratori d'art sonor.
Sí, sí, l'hi fan.
I bé, aquesta iniciativa ha reunit un equip multidisciplinari de professionals
per produir peces ceràmiques amb propietats acústiques remarcables.
Llavors, l'exposició inclou obres de diversos artistes,
com Josep Sardà, que presenta sis peces campaniformes
i un bodegón sonoro, realitzat per Fernando Garcés.
També tindrem a Cristina Márquez, que porta dos plats únics
que interaccionen amb el so.
Sí.
També Pepa Busqué, que mostra peces de petit format.
I Pilar Herrero, que presenta Remenant Jade,
una obra que és participativa.
Finalment, també tenim Oscar Ava i M. R. Roig,
que col·laboren en la màquina abstracta,
que és una peça que combina materials diversos
com Cordes de Piano i Porcellana de Jade.
Ostres!
I per complementar aquestes obres,
s'ha convidat a diversos músics
per explorar la sonoritat d'aquestes peces.
I entre ells hi haurà Roser Cascante,
Òscar Latorre, Martí Fleta i Marc Polidó,
que faran intervencions musicals especials
durant aquesta exposició.
Molt bé, escolta'm, Mariona,
has dit que comença el dia 16, no?,
que s'inaugura ja aquest dijous
i s'allarga fins quan?
Fins al dia 19.
Ah.
Està només tres dies.
Doncs hem d'apurar, eh?,
perquè has dit molts noms, molts artistes,
músics i realment són tres o quatre dies només.
Exacte, i això que és una cosa molt curiosa
perquè estem acostumats a veure peces d'art,
peces d'art, peces de fan.
Ceràmiques, sí, sí.
I també anar a concerts,
però, clar, barrejar-ho tot és una mica...
Barrejar la música.
Bé, no sé, no sé.
Home, clar, suposo que com tots els materials,
la porcellana de ceràmica
també té una forma particular
de transmetre les zones del so.
Ara, clar, que hi hagi un equip especialitzat
que es dediqui a estudiar totes aquestes coses
és ja un pas més, eh?
Sí, sí, sí.
I no sé si, clar, aquí la física
també hi deu estar involucrada d'alguna forma, no?
Vull dir, la transmissió de les zones...
Transmissió de les zones quan toquen amb les parets
de les obres de ceràmica.
Clar, depèn de quins materials es transmeten
d'una forma o d'una altra.
Això és física, pura i dura.
I tant, 100%.
Bé, molt bé, doncs, a més a més,
a la Carme Malarell la vindrem aquí a la ràdio
el dijous, també, perquè ens acabi d'explicar
com s'ha gestat tota aquesta mostra, no?
Exacte.
Ella ho sabrà explicar molt millor que nosaltres.
Sí, sí, sobre la de primera mà.
Exacte, i donarà tots els detalls aquest dijous.
Molt bé.
Mariona, què més tenim de Sant Just?
Doncs mira, tenim que l'Associació de Veïns de Mas Lluí,
juntament amb l'Ajuntament,
organitzen una jornada de neteja a Collserola,
el famós Clean Up Day,
que és una activitat que forma part de la Setmana Europea
de la Prevenció de Residus 2023.
Sí.
i bé, el Clean Up Day està programat pel dissabte 18 de novembre,
és a dir, aquest dissabte,
i començarà a les 10 del matí al Parc de Lluia Quieta,
que allà es coordinarà totes les persones
que hi participin en diferents grups
i bé, explicaran com s'organitzaran
i com funcionarà tota aquesta jornada de neteja
i netejaran, doncs, els voltants del barri de Mas Lluí
que toquen amb el Parc de Collserola.
I, doncs, bé, aquells i aquelles interessades
que vulguin contribuir a aquesta causa
poden inscriure's enviant un correu a
netegem l'entorn arroba gmail.com
Sí.
I també dir que per mostrar, doncs,
agraïment a tots els participants,
l'organització també oferirà un esmorzar gratuït.
Ah, molt bé, mira, veus?
Ja a l'Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluí
em sembla que ja fa bastants,
bueno, bastants,
ja fa uns quants anys que organitza...
T'organitzen aquesta jornada, sí.
Sí, per netejar.
I em sembla que en una d'aquestes,
imagina, Mariona, van arribar a trobar un vàter.
Un vàter al mig de...
Al mig de Collserola.
Al mig de Collserola, sí que em sembla.
És que és més fàcil inclús portar-lo a la deixalleria
que deixar-lo al mig de Collserola, no?
Exacte, com ha arribat això aquí, no?
Sí, vull dir, o forma part d'una gincana
o no sabem molt bé l'explicació, eh?
Perquè mira que és difícil transportar un lavabo.
Doncs bé, sí, això,
la jornada de neteja pels voltants de Collserola
aquest dissabte.
I, Mariona, anem amb l'últim titular.
Doncs mira, tenim que el carril bici
de la carretera reial de Sant Just
ha registrat un rècord d'ús,
aquest passat mes d'octubre,
amb un total de 31.745 bicicletes
transitant per aquesta via durant tot el mes,
amb una mitjana diària de 1.024 bicicletes.
Què dius?
Però només bicicletes o bicicletes
i també s'inclouen patinets?
Entenc que, a veure, és carril bici,
per tant se li diu bicicleta,
però jo entenc que és tots els usuaris
que fan servir aquesta via,
perquè al final la manera de comptar que tenen,
no sé exactament en quin punt ho compten,
però jo ho he vist, per exemple,
que és acabar sent el mateix carril bici,
quan passa per davant de l'Ajuntament d'Esplugues,
que allà hi ha un marcador,
compta tot, bicicletes i patinets.
Clar, per això t'anava a dir,
a veure, el comptador passa quan,
o sigui, quan passa alguna bicicleta
a una certa velocitat, no?
Exacte.
Però no fa diferències entrar.
No fa diferències, no fa diferències.
Per tant, usuaris del carril bici.
Però bé, que són 1.024 de mitjana diària.
Sí, sí, però ara també t'haig de dir
que passen molts patinets, eh?
Sí, sí, sí, més de 31.000.
És molt, és molt.
Durant el mes d'octubre.
I bé, doncs, són xifres que mostren un increment del 30%
en comparació amb el mateix període de l'any anterior.
Per tant, s'evidencia una tendència creixent
cap a l'ús de la bicicleta o patinet.
Sí.
Com a mitjana de transport,
que un 30% és molt.
Oi, és gairebé...
Bueno, està encaminat a arribar al 50%.
Sí, sí, és molt, és molt.
I bé, per exemple,
també l'Ajuntament ha donat una dada d'aquest mes,
que, per exemple, fa dos dies,
durant el 12 de novembre en particular va solir una xifra destacada
amb 1029 bicicletes registrades en un sol dia,
que és una miqueta més de la mitjana.
A veure, 12 de novembre?
Ostres, clar, bueno, un diumenge normalment,
els caps de setmana també són la gent que aprofita per passejar
i per passar el diumenge.
Es veu molta gent passejant també,
i famílies inclús, eh?
Famílies de com de 5 o 6 o 7 persones
anant en grup per llevar el carril.
Però bé, també, cada cop s'està veient més gent
que fan servir o patinet o bicicleta
o bicicletes elèctriques o el que sigui
per anar a la feina.
Oh, i tant.
Per tant, vull dir que...
Sense cap mena de dubte, sí, sí, sí.
Que Déu-n'hi-do.
Molt bé.
I bé, les dades que es registren des del 2019
estan disponibles per consulta pública,
o sigui que tothom que vulgui cotillejar una miqueta
aquestes dades pot entrar en l'enllaç proporcionat
per a l'Ajuntament, que d'aquí uns minuts
trobareu una notícia a Ràdio d'Esvern,
i per més informació, doncs, es pot visitar
la web de mobilitat de l'Ajuntament,
on dona totes les dades
i es parla de totes les iniciatives i projectes
relacionats amb la promoció de la bicicleta
i altres formes de transport sostenible.
També m'agradaria, ja que estem aquí,
Mariona, fer una falca
i dir a la gent que va amb la bicicleta
per la Rambla de Sant Jurs
que tenen al carrer paral·lel de la Rambla
un carril bicicleta.
Que a vegades jo he dit, no, no pots anar
perquè a vegades et piten a més amb el timbre
i és com, bueno, és que si no vaig per aquí
per on vaig, dic.
És que paral·lelament, i és a vegades
simplement per desconeixement,
perquè la gent no ho sap, perquè està més amagat.
Sí, sí, sí.
Però el carrer paral·lel a l'Avinguda Indústria...
Com es diu aquest carrer ara mateix?
No ho sé, espera, mira...
És paral·lel cap a baix, o sigui?
Paral·lel cap a baix, sí, és a dir,
paral·lel tirant cap a la banda del Walden,
com si diguéssim.
Allà hi ha un carril bici
que és paral·lel a la Rambla
i puja després al Parador.
Però allà és aquella zona, no?,
que hi ha molta gent passejant també
i a vegades és una mica difícil.
Doncs bé, allà hi ha un carril bici.
Vinga.
Mariona, deixem una promoció
i seguim amb les portades dels diaris, d'acord?
Perfecte.
Fins ara.
Fins ara.
En Next, con Germi de Jesús,
te traigo entrevistas de arte, moda, cultura i espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas
te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
Vinga, doncs ara sí,
anem amb els títulars de les notícies
que surten a les portades dels diaris d'avui dimarts.
Mariona, comencem amb el diari Ara i La Vanguardia.
Exacte.
Obrim amb el diari Ara, com cada dia,
parlar de la llenya d'amnistia
que diu que entra al Congrés.
Diu, pel que fa al perímetre,
afecta totes les actuacions relacionades
amb el 9N i l'1 d'octubre des del 2012.
I pel que fa a la negociació,
el PSOE ha registrat la norma en solitari
pels dubtes d'esquerra
sobre les acusacions de terrorisme.
I la fotografia és de Fèlix Bolanyos
i ell mateix en una cita diu
que és un pas gegant per a la convivència.
Molt bé.
Això és la notícia destacada del diari Ara.
Exacte.
I hi ha dues notícies més
a la portada del diari d'Ara d'avui
que diu que la patronal de la fisioteràpia
contra la integració,
sindicats i col·legi,
veuen amb bons ulls
passar a formar part del servei públic.
i també l'Ara per tancar la portada
parla de Cameron
que torna com a ministre d'Exteriors,
Rishi,
un acte rescata de l'oblit l'expremier
per fer front a una crisi de govern.
Molt bé.
I seguim amb les altres portades,
amb la de l'avantguàrdia concretament.
L'avantguàrdia obre també
amb aquesta nova legislatura.
Diu que el PSOE presenta
la llei d'amnistia
per a gairebé 400 persones.
Diu que els socialistes envien la norma
al Congrés amb la negociació amb Esquerra
encara oberta
i es convoca a la investidura
per demà i dijous.
També diu que el preàmbul de la proposició
justifica la necessitat
de facilitar la convivència
dins del marc constitucional.
I també veiem una fotografia petita
de Félix Bolanyos
que estava explicant ahir la norma.
En fotografia principal,
però l'avantguàrdia obre
amb el col·lapse dels hospitals de Gaza.
Diu que el complex hospitalari Alxifa,
el més gran de Gaza,
s'ha convertit en una retera
diversos metges van denunciar
que ja no pot entrar-hi
ni sortir-ne ningú
atès a la proximitat dels combats.
I a la imatge veiem els ferits
que són atesos a terra
de l'Hospital Indonesi,
també en situació crítica.
I d'altra banda,
ahir van ser evacuats
40 ciutadans amb passaport espanyol.
Doncs sí, Déu-n'hi-do.
És una imatge bastant colpidora, eh?
És una imatge forta.
Sí, sí, sí.
És un malalt,
l'has tirat a terra completament,
allà amb les vies i tot.
I un nen petit just al costat.
Ostres, sí, mira,
no ho havien ni vist.
No l'havien ni vist, caram.
Bé, estan en una situació desesperada.
Sí, sí.
I això, de fet,
ja diuen que els hospitals allà
ja no funcionen com a hospitals
perquè no...
No, no, clar.
Estan setjats,
no tenen llum,
no tenen aigua,
així no es pot donar...
Servei ni res.
No es pot donar servei a ningú.
Seguim amb més notícies,
Mari o no?
Sí,
La Vanguardia també parla
de Sunak,
que ha rescatat l'europeista Cameron
com a ministre d'Exteriors.
I veiem que La Vanguardia
ha fet una entrevista
a Daniel Giral Miracle,
que és crític d'art,
i ell mateix diu
que la Sagrada Família
ignora el segle XXI.
Caram, tu!
L'altre dia vaig llegir
que s'acabarà el 2033
la Sagrada Família,
que ja la tenien allò
en cara de la final
i el 2033 s'acabarà.
Bé, doncs,
Daniel Giral Miracle
diu que,
pel que sigui,
la Sagrada Família
ignora el segle XXI.
Molt bé.
I per tancar amb La Vanguardia
fa un article sobre generacions,
diu la nova gent gran,
diu les baby boomers
arriben a la jubilació.
Ei, doncs,
a poc a poc, eh?
a poc a poc va arribar
en aquesta generació
que ja s'acosta a la jubilació.
Exacte,
que és la generació
que seria més o menys
dels nostres pares,
no, Núria?
Sí, sí, sí,
els meus pares són...
I ja comencen a jubilar-se.
Sí, encara els hi queden
alguns anys,
però ja es van acostant.
Els primers baby boomers
sí que ja s'estan jubilant.
S'estan jubilant, sí.
Molt bé.
Seguim amb el periòdico
i també amb el punt avui.
El periòdico
obre amb la notícia
que l'amnistia agafa cos,
que el PSOE registra la llei
en solitari
el considera l'esquerra
que no queda garantida
la inclusió dels CDRs
i el tsunami democràtic
i, a més a més,
per exemple,
també titulen
que el PP
apuja el to
i insta el líder socialista
a anar-se'n
en un maleter
directament.
També
fan referència
al col·lapse
a la web.
Diu que
el caòtic
començament de temporada
en els viatges
de l'imcerso
comencen aquests viatges
per Espanya
de la gent jubilada
i resulta
que la web
suposo que
per registrar-se,
apuntar-se
o demanar
poder accedir
a aquests viatges
es col·lapsa.
Bé,
també parla
el periòdico
que es fa
l'homenatge
del món judicial
a Jesús G.
Alabat
i també
sobre
el centre comercial
del Triangle
diuen que
la reforma
posa en qüestió
la continuïtat
de l'AFNAC.
Vaja.
Doncs sí.
Seguim
amb la portada
també
del Punt Avui
que obre
amb el titular
gran
dient
amnistia
sense
lawfare.
El PSOE
registra la normativa
en solitari
en espera d'un acord final
amb els altres partits.
També diu
que afectarà
els represaliats
penalment
pel procés
entre l'1
de l'1 del 2012
i el 13
de novembre
del 2023.
Que complicat això.
Sí.
És a dir,
que ho tornem a repetir,
que afecta,
és la llei d'amnistia
que afecta
els represaliats
penalment
pel procés
entre l'1 de gener
del 2012
i el 13 de novembre
del 2023.
També comenten
aquí en el Punt Avui
la investidura
de Sánchez
que serà
entrademà i dijous
i també
posen
de portada
que hi ha
una vintena
d'editorials
que demanen
àgora
per la distribució.
Concretament
reclamen
2,8 milions
en pèrdues
per la mala gestió
de la distribuïdora.
També fan
una entrevista
en el món esportiu
a Esmi Brux.
Diu,
que és jugadora
del Barça,
diu ella en una cita
a donar-me
que ara joan
al Barça
és una bogeria.
Doncs, Mariona,
aquestes són les portades.
T'escoltem a tu després
a les 11.1,
a les 12
amb els butlletins informatius
i també
a la 1 del migdia
amb l'informatiu complet
i també
a les 7 de la tarda
amb l'informatiu
del vespre.
Perfecte, Núria.
Per cert, Mariona,
donem una salutació
a una Sant Justenca,
a la Fina,
que ens va parar
el dia dels cars.
Estàvem allà
fent fotografies
per la ràdio
i ens va dir
que ens escoltava
cada dia
i que el dia
que no escoltava
la ràdio
que es posava
molt nerviosa
i li vam dir
vinga, va,
doncs t'enviarem
una abraçada
la propera setmana
en directe.
Doncs una abraçada
molt forta
des dels estudis
de Ràdio d'Esvern.
Vinga,
Fina,
que tinguis bon dia.
Apa, Mariona,
tu també
i ens retrobem
després,
més tard.
Exacte, Núria,
que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Em dic Laura,
sóc empresària
i tinc ansietat.
Cada dia
m'angoixa més
que el meu equip
perdi la confiança
en el meu lideratge.
Qualsevol treballador
a qualsevol nivell
pot passar
per un problema
de salut mental.
A
iguanyemtots.org
us donarem solucions
per millorar
el vostre entorn laboral.
Parlem-ne,
treballem-ho
i guanyem tots.
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
iguanyemtots.org
Ara mateix passen quatre minuts
a dos quarts d'onze del matí
i comencem l'espai
amb la Sònia Mateu
aquest espai
de forma 15 anàl
aquí a l'estudi
Hola Sònia, bon dia
Molt bon dia, Núria, com estàs?
Bé, molt bé
recordem a la gent
per si encara no ens ha escoltat
que amb tu fem
una secció dedicada
sobretot
a tot el que està relacionat
amb la intel·ligència emocional
Correcte
En el programa anterior
comentàvem
introduïm també aquest concepte
en què consistia
parlàvem
de què era la intel·ligència emocional
i va sortir un dels temes
que era
que per què
en els homes
a vegades
sembla ser
que els costi més
expressar els seus sentiments
o veure'ls plorar
que era una cosa
que era bastant recorrent
en diferència
a les dones
i després també vam dir
que a veure si
de cara al programa d'avui
ens podies donar
alguna eina
també
per tenir
una bona gestió
emocional
dels nostres sentiments
molt bé
anem a veure
què és el que
el que ens portes avui
doncs mira
començant amb la pregunta
que has fet
que per aquí
els homes
els costa tant
expressar les seves emocions
és un tema educacional
no sé si tu ho has viscut
però
a la nostra generació
sempre s'ha dit
no?
el nen
quan plorava
no ploris
que
sembla ser una nena
ja començant per aquí
no sé si ara encara
bueno jo crec que ara
hi ha més consciència
i no es
no es diu tant
però bueno
és molt recorrent
molt recorrent
llavors clar
partint d'aquesta base
l'home
havia de ser com
la persona
dura
vull dir una persona
com que
no podia expressar
les seves emocions
mira jo l'altre dia
un exemple
vaig fer una teràpia
amb una noia
i em deia
que la seva parella
va fer unes paraules
li va dedicar
unes paraules
a la seva filla
i es va emocionar
i no saps la vergonya
que va passar
dius que he fet
tinc tanta vergonya
mira que posar-me
a plorar davant de tothom
i tothom li deia
però això és molt maco
tot això
vull dir
t'has emocionat
vull dir
ells no
no contemplen
plorar davant
de persones
vull dir
i bueno
no sé
espero que això
amb el futur
podria anar-se canviant
podria anar-se canviant
jo alguns homes
que he treballat
si els costa molt
el que sí que els dic
és que escriguin
perquè el poder de l'escritura
també fa molt
fer un diari
tot i que sembla una tonteria
a vegades es feia molt
això quan érem petits
i va molt bé
perquè d'alguna manera
treus allà
totes les teves emocions
inclús que si va millor
que parlar-ho
mira el que et dic
perquè a vegades
a vegades
en els homes
també sovint
no se'ls associa
un rol
com candacells
com els valents
no?
correcte
com els superherois
correcte
també molts cops
això que deies
a nivell educacional
no?
per exemple
les joguines
que ja se'ls
i bueno
que estan estipulades
no?
com per
joguines per nens
que bueno
això també seria
un altre tema
òbviament
evidentment
de debat
no?
sí
sempre són
bueno
joguines
que no tenen
massa a veure
amb el tema
de les emocions
o tot
de superherois
de cotxes
correcte
doncs aquí ja t'ho demostra
tot no?
vull dir
i encara continua
a veure
no tant
però això
amb el tema
de les joguines
encara continua
aventi
aquesta situació
però bueno
això és qüestió
de treballar-ho
i tal
després també
s'ha de tenir en compte
que el servei de l'home
és molt diferent
també al servei
de la dona
aleshores
una dona
és
bueno
no diguem
els homes també són sensibles
el que passa és que
potser no ho demostren tant
però la dona
és com que necessita
desgradar-ho tot
necessita buscar
el per què
de les coses
ens afecta
com molt tot
necessitem
que ens validin
moltes vegades
de dir
he fet això
bé
i a l'home
això no li importa
a l'home si li dius
buac
com vas vestit avui
no li importa
en canvi
amb una dona
pensa
ostres
s'està menjant el tardo
tota l'estona
ja no em posaré més a això
perquè
vull dir
tonteries d'aquestes
que sembla que no
i ens afecten
i a l'home
en canvi
tot això no li afecta
però bueno
a vegades
veure inclús
bueno
a mi m'ha passat
que
sí que a vegades
veus
a la mare
plorar
per alguns temes
familiars
o no sé
qualsevol mala notícia
etcètera
el pare no
i després
es mor
es mor
l'avi
l'àvia
que són els pares
del pare
i veus que en aquell moment
doncs que sí
que estan afectats
i ploren
és com que
bueno
gairebé que és la primera vegada
que el veig plorant
és com
és com el que tu dius
agafen el rol
aquest de
bueno
jo sóc el que porta
aquí a la batuta
no sé
no sé
no sé
al final
què és el que deuen pensar
però evidentment
és un tema educacional
totalment
i inclús a vegades
també
el tema del plor
en les dones
també
a vegades
es veu com
debilitat
com una cosa
bueno
sí
com més sensible
inclús a vegades
com alguna cosa negatiu
ja
només pot arribar
però saps què passa
que nosaltres
etiquetem ja les emocions
les etiquetem
de bones i dolentes
i ja començant
per què ens equivoquem
d'acord
perquè les emocions
són emocions
i s'han de transitar
i s'han de passar
i no passa res
i això és el que no entenem
moltes vegades
saps
s'han de passar
no passa res
i està bé
dir estic cansat
verbalitzar-ho
estic trist
per això
per l'altre
no passa res
som humans
clar
el que passa és que
ens autooxigim tant
que
no ens ho permetem
Sònia
també parlàvem
d'algunes eines
no?
també per poder gestionar
doncs
aquestes emocions
no sé si ens pots donar
alguns consells
o
sí
bueno
eines n'hi ha moltes
no?
sí
algunes que són
més treballades
que és a nivell més cognitiu
no?
i altres que són
que estan a l'abast de tothom
com per exemple
poder
anar al gimnàs
no vol dir que t'hagis d'apuntar al gimnàs
però sí moure
no el sedentarisme
no?
sí
està demostrat
sobretot
per exemple a països com a Austràlia
sí
que estan
eliminant els psiquiatres
per gimnasos
imagina't
com?
els beneficis que té
fer gimnaso
o sigui
fer moure't
d'acord?
perquè clar
generes endorfines
elimines cortisol
i es regeneren
no?
al final les neurones
i tot el que és
tot el cervell
vull dir al final
ho està regenerant
i és superpositiu
fer meditació
tot i que sembli
que aquí
voldria fer un apunt
perquè la meditació
la gent també
la veu com
com si fos religió
com si fos yoga
com si fos algú
i no té res a veure
amb res d'això
és simplement
atenció plena
no té res a veure
amb la religió
és simplement
només pensar
en allò
ni l'aquí ni l'ahora
m'entens?
és molt interessant això
i és difícil
també aconseguir-ho
és una pràctica
és pràctica
però jo crec
que en 5-6 dies
vull dir
hi ha molta gent
a veure
a la gent que és molt nerviosa
li costa més
però
si ho practiques
en 5 dies
tens resultats
oh
que bé
sí
i com es noten
aquests resultats
que estàs més tranquil
estàs més tranquil
veus les coses
de manera més positiva
tens més creativitat
saps?
el que passa és
clar
estem en un moment
que ho volem tot
tan ràpid
volem fer canvis
en el moment
veure els resultats
ja
i les coses
no funcionen així
i més en el món
mental
no funcionen així
perquè
anem amb el pilot automàtic
i el servei
funciona a base
d'hàbits
i si ja tenim
l'hàbit
de fer les coses
d'una manera
és molt difícil
canviar-les
es pot fer
clar que es pot fer
però bueno
substituint-les
per un altre hàbit
perquè el servei
no es sap d'oblidar
sobretot
clar
entenc llavors
que les persones
com més grans siguin
aquests hàbits
estan més arrelats
i més
més difícil
ja de canviar
correcte
jo quan faig
sessions grupals
sí que és veritat
que hi ha gent gran
que està més oberta
a escoltar tot això
però clar
i la gent que té
70-80 anys
se'ls costa molt
digue-li que
en comptes de ser
una cosa és l'altra
vull dir que pensi
d'una altra manera
és molt difícil
i has de tenir
la ment bastant oberta
en aquest sentit
clar
i una de les coses
una tècnica
que funciona
totes funcionen
al final
sí que és veritat
que a cada persona
li funciona una
depèn de com sigui
la persona
s'han de provar
vàries
i després jo em quedo
amb aquesta
perquè aquesta és la que em funciona
que és la de
visualització
i assaig mental
aquesta és molt interessant
per mi tot és molt interessant
què significa això
visualització
i assaig mental
mira és quan per exemple
tu saps que has de tenir
una situació
que et provoca
una emoció
que t'incomoda
nerviosisme
que dius
ostres
angoixa
i tal
llavors
és com
planificar
d'alguna manera
en la teva ment
aquesta situació
de manera positiva
amb el màxim
de detalls
que puguis
i si ho pots
reforçar
amb frases
positives
molt millor
crear-te com
una mena
de pel·lícula
pel·lícula
no no
si tal qual
pel·lícula
tu ets el director
i tu dirigeixes
com vols que sigui allò
llavors
estàs ja
això al cervell
el que fas
és el nivell d'ansietat
baixa considerablement
perquè estàs tu
creant-te la teva pel·lícula
meravellosa
òbviament
i estàs programant
d'alguna manera
com vols que succeeixi
i és molt difícil
que et surti malament
o sigui
a veure
poden haver-hi
algun tipus de
de contratemps
i tal
però realment
és molt difícil
perquè tu ja estàs
predisposant-te
a que les coses
sortin bé
i encara que sembli
una tonteria
no ho és
ser de veritat
així funciona el cervell
totalment
sí
sí
que bé
mira veus
visualització has dit
i
visualització
i assaig mental
bueno
assaig mental
sí
que bé
molt bé
doncs això seria
una altra eina
no?
sí
seria una altra eina
hem parlat de la meditació
d'aquest assaig mental
sí
també de poder
fer exercici
activitat física
sí
perquè ha de ser en un gimnàs
o pot ser a l'aire lliure
a l'aire lliure
la qüestió és
no
no
no
no es té un sedentari
saps?
no canta el sofà
és moure't allà
és moure't
és moure't
i cal malament
pensar en coses teves
i ser tranquil
de fet jo algun cop
havia llegit
a no sé on
que el fet de caminar
sí
és quan surten més idees
quan un està com més creatiu
que se li ocorren més
i realment
jo ho he portat a la pràctica
algun cop
i és veritat
és veritat
ja t'ho puc confirmar
sí
o sigui
vas caminar
vas pensant en les coses
i et van sortint
no?
és com
ostres
dius
això que estava allà
mitja hora
davant la taula
mirant la pantalla
de l'ordinador
i que estava encallada
amb allò
ara
no sé
passejant
mirant tal
a mi
tinc moltes ocorrències
és com
no sé si és el caminar
o és que estic a l'aire lliure
o què és
però el meu cervell
treballa de forma
diferent
clar
tu penses que quan estàs bloquejat
amb alguna cosa
que et diuen
el millor és deixar-lo
i que dius
ho deixo i per demà
o sigui
l'ideal és marxar
fer-te una volta
i les idees
se't venen
per això també és important
suposo
en l'època d'estudi
prenejar-se ve
uns descansos
entre mites
va suposat
va suposat
sí
és que servei
també ho necessita
oxigenar-se
sí
no sé si portaves
alguna altra
eina
tot i que
les que ens has dit
ja posar-les en pràctica
ja costa
bueno mira
hi ha algunes
que estan a l'abast de tothom
que és per exemple
sociabilitzar
la risoterapia
la musicoterapia
que està demostrat
que això per exemple
hi ha molta gent
que les contracten
per anar als hospitals
és veritat
sí
i això
per la gent que està
per exemple a terminal
la musicoterapia
s'ajuda
a tenir
una mort
molt més dolça
vull dir
té evidència
que això
científicament
funciona
les rises
vull dir
quan dic
risos a teràpia
no vol dir
que hagis de fer
una teràpia
de rises
però sí que
juntar-te amb amics
simplement
i fer unes rises
això
és perfecte
és la millor
medicina
per dir-ho així
música
per exemple
posar-nos música
que ens alegri la vida
no posar-nos música trista
ballar
vull dir
totes aquestes eines
que estan al nostre abast
són fantàstiques
són fantàstiques
i ara que comentaves això
de la música
Sònia
també t'ho puc
per experiència
diuen que la música
mou muntanya
mou muntanya
i sí eh
és a dir
quan estàs trist
no et posis una música trista
perquè és que acabes enfonsat
és com
et poses música alegre
et poses els teus cascos
allò que
com que penetri bé
i inclús pots acabar
veient les coses
de manera diferent
totalment
totalment
i si més no
en el moment que estàs cantant
o pensant allò
ja no penses en res més
sí sí sí
que al final és això
parar la ment
vull dir
que és el que necessitem
també
parar la ment
a vegades sí eh
és com fer un peron
i deixar que
la pròpia ment
també deixar-la una mica lliure
totalment
totalment
Sònia
jo no sé si ens vols comentar
alguna coseta més
en el capítol d'avui
tot i que
bueno
Déu-n'hi-do
la gent
els diferents inputs
que m'ha anat donant
sí sí sí
Déu-n'hi-do
bueno
jo el que m'agradaria
a veure
és que la gent
prengui consciència
de la veritat
la importància
de poder gestionar
les seves emocions
per tenir una bona salut mental
és que
vivim en un moment
que
és de canvis continus
i necessitem
d'alguna manera
adaptar-nos
i
i ens exigim tant
per tot
que
sobretot
mirar les dones
que això no sé si ho vaig comentar
ja
la setmana passada
o no
però
les dones
sobretot
ens exigeixen ser
les millors filles
les millors mares
les millors dones
saps
al final
les més cultes
les millors
les millors a la feina
sí
les millors a la feina
les que tenen millor cura
dels fills
o dels pares
o de
ens exigim tant
que és que
és que és impossible
i som seres humans
que ens equivoquem
i a vegades
no ho acceptem
i això ho he viscut jo
a primera persona
jo perquè he fet un canvi
impressionant
però
i realment
l'autoexigència
el que comporta
és
no tenir mai
una satisfacció
és l'iterno insatisfetxo
que diuen
sí
que mai arribes
mai arribes
i llavors és viure sempre
amb l'angoixa
de
de que no arribes
de que et falta alguna cosa
i realment
relaxem-nos una mica
i visquem més
no?
i tranquil·litat
sí
sí
i bueno
això és el que volia apuntar avui
molt bé
doncs molt bona conclusió
amb aquest consell
de la Sònia
ens quedem en aquest punt
i deixem la secció
per avui
moltíssimes gràcies
Sònia
per passar una setmana més
aquí a Ràdio d'Esvern
moltes gràcies a tu
i t'escoltem
d'aquí 15 dies
si et sembla
perfecte
moltes gràcies Núria
que vagi bé
igualment
un parell de minutets
i fem el temps
amb el Carles
Mi house in Budapest
My hidden treasure chest
Golden grime piano
My beauty focus E.O.U
Ooh, you
Ooh, adivido
My acres of a land
I've achieved
It may be hard for you
to stop and believe
But for you
Ooh, you
Ooh, adivido
Ooh, for you
Ooh, you
Ooh, adivido
Give me one good reason
why I should never make a change
Baby, if you owe me
Then all of this
Then all of this will go away
My many artifacts
The list goes on
If you just say the words
I'll open mine
I'll open mine
Give me one good reason
Why I should never make a change
Baby, if you owe me
Then all of this will go away
My friends and family
They don't understand
They fear they'll lose so much
If you take my hand
But for you
Ooh, you
Ooh, adivido
Oh, adivido
Ooh, adivido
Ooh, adivido
Ooh, adivido
Ooh, adivido
Give me one good reason
Why I should never make a change
Baby, if you owe me
Then all of this will go away
Baby, if you owe me
Then all of this will go away
Give me one good reason
Give me one good reason
Why I should never make a change
Baby, if you owe me
Then all of this will go away
My house in Budapest
My hidden treasure chest
Golden grime piano
My beautiful Custee
Oh, you
Ooh, you
Ooh, adivido
Ooh, adivido
Ooh, for you
Ooh, you
Ooh, adivido
I see the moon
I see the moon
I see the moon
Oh, when you're looking at the sun
Not a fool
Not a fool
Not a fool
Vinga, ara passem a fer la predicció del temps amb el Carles
A la Rambla res s'atura
Vine, queda't i escolta'ns
Bon dia, Carles, què tal?
Molt bon dia, què tal? Com va tot?
Doncs mira, amb caloreta
Bé, caloreta, a veure
Caloreta, caloreta, sí, sí
Tot s'ha de dir que...
Pels migdies
Amb màniga curta s'està bé, eh?
Sí, i avui també
Bé, avui probablement sigui el darrer dia de màniga curta
Vinga
Perquè demà ens arriba un frontet
Que no ha de portar pràcticament res
Però sí que és cert que tenim dos dies amb vents del sud, sud-oest
Que ens estan portant temperatures realment molt altes
Ahir a Sant Just vam arribar a una màxima de 25,4 graus
A l'escola Montseny
Mare meva, al novembre
Sí, sí, i aquí a Can Ginestà, que està una mica més elevat
25,2
Passé cap al migdia, el que dius tu
Cap a tres quarts de dues del migdia
Sí
Realment són temperatures que en alguns punts al llarg del dia d'ahir van ser rècord
Unes temperatures, doncs, que feia, per exemple
Tenim els 26 graus gairebé de l'Observatori Fabra aquí de la Collserola
Doncs feia 20 anys que no s'assolia aquesta temperatura tan alta en un mes de novembre
O sigui que han hagut alguns rècords, per exemple, extrems, extrems
Podríem parlar de la màxima d'ahir que va arribar a Tortosa
Gairebé 28 graus, 27 com avui
El Dubert, 27,9
Això és màniga curta, o sigui, és allò de dir, és estiu
A Girona es va arribar a 26,7, gairebé 27 graus
I realment, doncs, són temperatures elevadíssimes
Sobretot a les comarques interiors i sobretot també a les comarques de Tarragona
València, que s'estaven a tocar dels 30 graus ahir
I avui es manté una mica aquesta situació
O fins i tot pot pujar una miqueta més
O sigui que si ahir gairebé tocava amb rècord
A Sant Just és bastant també probable
Si a Collserola feia 20 anys que no s'arribava a aquesta temperatura
A Sant Just també segur que més o menys per la situació
Doncs arribarem a aquest valor
Si ahir s'arribava als 25,4
Doncs avui podem arribar una miqueta més
A hores d'ara a Sant Just tenim 20 graus de temperatura
Ahir, a aquesta hora, la temperatura al nostre municipi
Estava al voltant també dels 20 graus
O sigui que més o menys anem camí del mateix
I aquest migdia tornarà a ser molt càlid
És cert que després baixa una mica la temperatura
Perquè des d'aquests 25 que tenim entre les dues i les 3 de la tarda
A les 6 de la tarda ja t'ha baixat gairebé 4 graus
I a la nit et baixa
Però vaja, no són temperatures tampoc molt baixes
Avui la mínima ha estat de 17 a Sant Just
És una temperatura que és elevada
I recordaràs que ahir comentàvem
Que la mitjana per l'època de l'any a Sant Just serien uns 17 o 18 graus
O sigui que la mínima d'avui ha estat el que és la temperatura màxima mitjana d'un mes de novembre a Sant Just
O sigui que estem en valors molt, molt per sobre del que tocaria per l'època
Com que venim de tan amunt
Sembla que la situació vol canviar una miqueta
Aquesta barrera anticiclònica amb aquesta influència de Vents del Sud
Marixarà una miqueta de cara als propers dies
Perquè ens creua una línia frontal completament desfeta
Recordem amb enyorança la setmana passada que dèiem
Potser dimecres que Vents plou
Era una línia frontal que feia petxoca
Que semblava que pogués entrar a Catalunya amb unes certes ganes
I a mesura que ha anat avançant tota la setmana
Doncs això ha anat perdent pistonada
Divendres parlàvem de dècimes
Te'n recordes que feia amb la broma?
Doncs bé, aquestes dècimes avui han desaparegut completament de tots els mapes
O sigui que demà dimecres l'únic que tindrem
És una baixada important de les temperatures
Sí que els americans, alguns
Donen aquesta possibilitat d'alguna gota
Però és que sempre parlem de dècimes i ens fa una mica de ràbia
Però el gran canvi de demà
És que hi haurà més núvols
Serà un dia una miqueta més gris
Però la gran diferència crec que serà
El canvi radical de la temperatura
Perquè és que d'un dia per l'altre passarem de 25 de màxim al migdia
A una temperatura màxima de 18 o 19 graus
O sigui, demà és un canvi bastant radical
Tota aquella gent que porti dos dies sortint amb màniga curta
O els comentaris que sentim aquí a la ràdio
Que ara la tenim més transitada
Quina calor que fa
La gent ja...
Ahir va sortir a brigada
Va passar calor
Avui ha fet una altra intentona
Ha tornat a passar calor
Demà diu
Demà màniga curta
Avui més algun xancles, eh, Carles?
T'ho prometo
Una persona amb xancles
Que dir, home...
Sí, no, però vull dir que demà la gent diu
Ja farta de dos dies de calor
Sortiré ja directament amb res
Perquè és que tinc molta calor
Doncs bé, demà ens creua un front
La temperatura cau
Són 6 graus menys de màxima
Sant Just la previsió
Són molts graus menys de màxima
Les mínimes, com que demà estarà tapat
Tampoc no baixaran massa
Quedarem en valors al voltant del 16
No baixarà massa més
Si hi ha aquests núvols, eh
Perquè no tots els mapes es marquen massa núvolositat
És un front que arriba completament desfet
Aquesta matinada ja podria donar alguna precipitació
Molt feble cap al Pirineu de Lleida
Però és que a mesura que vas baixant
Per la geografia catalana
Aquest front té menys pistonada
O sigui que sí que tindrem molts núvols
Però no sembla que la cosa hagi de portar massa cosa
Tot i així, recordem
Que tant els mapes d'avui dels americans
I dels canadencs i els europeus
Que són tres previsions que acostumen a encertar-la bastant
Sí que ens marquen entre les 10 del matí i les 10 de la nit
Amb aquesta grisó alguna goteta
O sigui, no sé si recordes dissabte a la nit
També quan va acabar els cronos dels cars
Cap a les 8, 9 del vespre
Que va plorar el cel una mica
Doncs podríem parlar d'això
Jo també plorava, sí
Sí, tu també ploraves, ho sé
El moment que podria caure alguna precipitació
Una miqueta més destacada demà
Podria ser a les 5 de la tarda
Però és que només ho diuen els americans
Ja, serien qüestió de dècimes
Sí, dècimes de litre
Després ens pot enganyar el front
Arribar una mica més actiu
I poder deixar alguna cosa més
Però vaja, no li tenim massa confiança
O sigui que el més destacat és anar-hi tanto
Amb aquest canvi radical de temperatura
Que tindrem d'avui per demà
Després les temperatures es mantenen al voltant dels 20 graus
O sigui que aquest estiuet avui s'acaba
I demà tornem una miqueta a la normalitat
I amb la gran desgràcia
Són les 11 i callo
De pluges no se'n veuen per enlloc
Molt bé, Carles
Demà seguim
Que vagi bé
Que vagi bé
Adéu
La comissió interdepartamental de la Sequera
Reuneix aquest matí per analitzar la situació de falta d'aigua
Després que els embassaments han arribat a mínims històrics
A la roda de premsa de govern
Compareixerà el director de l'ACA, Samuel Reyes
Que podria dibuixar un futur
Amb noves mesures de restricció
Per fer front a la situació crítica que viu el país
Per la manca de precipitacions
El catedràtic de Geografia
De la Universitat Autònoma de Barcelona
David Saurí explicava al matí de Catalunya Ràdio
Que cal esperar més restriccions
Perquè la situació actual no té precedent
Saurí veu aconsellable
Explorar la fórmula de baixar la pressió
Abans de tallar el subministrament d'aigua
En un àrea com la de Barcelona
Que el sistema, que les canonades
L'orografia és relativament abrupta
I per tant la pressió ha de ser molt alta
Per suministre a l'aigua
Doncs si això es talla
Poden haver-hi efectes molt seriosos
A les canonades
Poden haver-hi rebentaments, etcètera
La reducció de la pressió
Que té els seus problemes, sens dubte
Doncs sempre és millor tècnicament
L'Ajuntament de Barcelona
Ja ha creat el grup de treball
Que coordinarà les actuacions
Per l'emergència de seguida
Més notícies, Sara Riera
Quan no fa encara 24 hores
Que la llei d'amnistia s'ha registrat al Congrés
El negociador de sumar, Jaume Asens
Creu que és raonable revisar el text de nou
Tal com reclama Esquerra Republicana
En una entrevista als matins a TV3
Asens ha assegurat que el text
Podria blindar-se millor jurídicament
Està ben blindat però pot estar més ben blindat
I els dubtes que planteja Esquerra Republicana
Jo vaig parlar ahir diverses vegades
Amb la Marta Rovira i amb els seus juristes
Són dubtes raonables
Nosaltres també vam parlar amb diversos juristes ahir
I té sentit que s'intenti fer una revisió més
Fons Esquerra han explicat a Catalunya Ràdio
Que podrien presentar esmenes a la llei d'amnistia
Durant el tràmit parlamentari
179 cossos han estat enterrats
En una fossa comunal complex del Xif
Al principal hospital de Gaza
El director del centre ha anunciat aquesta mesura
Perquè el dipòsit de cadàvers no té refrigeració
Entre les víctimes enterrades
Hi ha set nadons prematurs
Aquest matí han mort dos pacients més
Que eren a cures intensives
És una de les conseqüències de la manca d'electricitat
Que ha deixat inoperatius els hospitals del nord de la franja
El president nord-americà Joe Biden
Ha demanat contenció a Israel
Tinc l'esperança i l'expectativa
Que hi hagi una acció menys intrusiva
En relació amb l'hospital
Estem en contacte amb els israelians
A més, s'està fent un esforç
Per aconseguir que amb aquesta pausa
Es faciliti l'alliberament dels presoners
Així que mantinc una mica d'esperança
Però l'hospital s'ha de protegir
Alemanya assumeix que la Unió Europea
No complirà amb la promesa d'entregar
Ucraïna un milió d'unitats de munició en un any
Falten quatre mesos perquè acabi el termini
I QIF només n'ha rebut un 30%
Els ministres de Defensa dels 27
Debaten avui com accelerar-ho
Procela Jordi Baró
Bon dia
El suport militar a Ucraïna
De nou a discussió entre els 27
La Unió Europea se centra avui en buscar fórmules
Per augmentar l'enviament de munició
S'han lliurat al voltant de 300.000 projectils
I al ritme actual
No s'arribarà a l'objectiu d'entregar-ne
Un milió a finals de març
Alemanya dona per fet que s'incomplirà
La promesa feta a QIF
El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell
Diu que augmentar el ritme està en mans de la indústria
No tinc la munició aquí a Brussel·les
Tinc present que la indústria de defensa europea
Està exportant molt
Per tant, potser el que hem de fer
És intentar redirigir aquesta producció
Cap als que són prioritaris
Que són els ucraïnesos
Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les
Matí amb problemes de mobilitat a Barcelona
Continua sense servei un tram de la línia 3 de metro
Per una varia a la catenària
Està tallada entre les estacions de Passeig de Gràcia
A Vall d'Hebron
Perquè s'ha de remolcar un convoi
Que ha quedat aturat
Per la falta d'atenció a la catenària
Hi ha autobusos alternatius
Entre les estacions afectades
I pel que fa al bícic
La vaga indefinida que ha començat avui
Que han començat els treballadors
Comença a tenir efectes
En algunes estacions
Sobretot a la part baixa de la ciutat
Ja és impossible deixar-hi les bicicletes
Esports, Marta García
Torna la Champions femenina
I el Barça defensa el títol
En una temporada que obri davant el Benfica portugués
Patrick Guijarro
Que ja ha rebut l'alta mèdica
És la principal novetat en la convocatòria
El partit és a les 9
I mitja hora abans
Començarà la transmissió de la TDG
Que també avui obri temporada
Per l'App de Catalunya Ràdio
I la plataforma 3CAT
En l'Eurocup de bàsquet
La penya rep el líder del seu grup el París
En un partit de la setena jornada
Que se juga en l'Olímpic de Badalona
A dos quarts de nou
Ara s'ha de sortejar
La Supercopa de Futbol
Sala amb el Barça en el bombo
Precisament els blaugranes
Tenen 8 partit de Lliga
Contra el Manzanares
A partir de les 7
En tenis taulant
L'Eurocup femenina
A dos quarts de 8
Vic Constanta de Romania
Partit de tercera ronda
En les finals de la TPU
I els partits enfronten
Djokovic contra Siner
I Sisi Paz contra Rund
L'Audiència d'Almeria
Ha confirmat els dos anys de presó
Al tècnic i històric exjuaor de vòlei
I català Cosme Prenafeta
L'acusen de petonejar
Sense consentiment
Dos jugadores
En un dinar de Nadal
I la Policia Nacional
Ha detingut
Algunes persones
Relacionades amb una baralla
Que hi va haver
En les hores prèvies
Al partit d'Umancia
Cornellà
El passat mes de maig
Un aficionat d'on hostiarra
Va rebre una pallissa
I el van haver d'hospitalitzar
Fins aquí les notícies
El matí de català
Notícies de Sant Just
Bon dia
Passen 6 minuts de les 11
Us informa Mariona Sales Vilanova
L'espai de lliure creació
Carme Malaret
Rebrà l'exposició
Porcellana
El so translúcid
El pròxim 16 de novembre
A les 7 de la tarda
És una mostra innovadora
Que durarà fins al 19 de novembre
I que se centra
En l'exploració sonora
De la porcellana
Un material poc experimentat
En aquest àmbit
La presentació
Forma part del projecte
Jade Fonies
Sorgit del Laboratori d'Arts Sonor
De la Facultat de Belles Arts
De Barcelona
Aquesta iniciativa
Ha reunit un equip multidisciplinari
De professionals
Per produir peces ceràmiques
Amb propietats acústiques remarcables
L'exposició inclou obres
De diversos artistes
Josep Sardà
Presenta 6 peces
Campen i formes
I Fernando Garcés
Presenta un bodegón sonoro
Cristina Márquez
Aporta dos plats únics
Que interaccionen amb el so
I Pepa Busqué
Mostra peces
De petit format
Pilar Herrero
Presenta
Remenant Jade
Una obra participativa
I finalment
Òscar Ava
I M. R. Roig
Col·laboren amb la màquina abstracta
Una peça que combina materials diversos
Com cordes de piano
I porcellana de jada
Per complementar
Aquestes obres
S'ha convidat
A diversos músics
Per explorar
La sonoritat de les peces
Entre ells
Roser Cascante
Òscar Latorre
Martí Fleta
I Marc Pollido
Que realitzaran
Intervencions especials
Durant l'exposició
L'associació de veïns
De Maslluí
Juntament amb l'Ajuntament
Organitzen una jornada
De neteja a Collserola
El Cleanup Tei
Una activitat
Que forma part
De la setmana europea
De la prevenció
De residus 2023
El Cleanup Day
Està programat
Pel dissabte 18 de novembre
I començarà
A les 10 del matí
El punt de trobada
Serà el parc
De Júlia Quieta
De Maslluí
Des d'on es coordinarà
Les persones
Que participin
Per netejar aquesta àrea
Aquells i aquelles
Que vulguin contribuir
A aquesta causa
Poden inscriure's
Enviant un correu
A netegemlentorn
A roba gmail.com
Per mostrar agraïment
Als participants
L'organització
Oferirà un esmorzar gratuït
El carril bici
De la carretera
Reial de Sant Jús
Ha registrat
Un rècord d'ús
Aquest octubre
Del 2023
Amb un total
De 31.745
Bicicletes
Transitant
Per aquesta via
Durant tot el mes
Amb una mitjana diària
De 1.024
Bicicletes
Aquestes xifres
Mostren un increment
Del 30%
En comparació
Amb el mateix periode
De l'any anterior
Evidenciant
Una tendència
Creixent cap a l'ús
De la bicicleta
Com a mitjà de transport
Fa dos dies
Durant el dia
12 de novembre
En particular
Va solir una xifra
Destacada
Amb 1.029
Bicicletes
Registrades
En un sol dia
Les dades
Que es registren
Des del 2019
Estan disponibles
Per a consulta pública
A través d'un enllaç
Proporcionat
Per a l'Ajuntament
Per a més informació
També es pot visitar
La web de mobilitat
De Sant Jús
On es
On es detallen
Iniciatives i projectes
Relacionats
Amb la promoció
De la bicicleta
I altres formes
De transport saludable
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
Al butliat
I horari de les 12
Fins ara
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Tornem amb més informació
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Duermo con el cadenón bien puesto
Porque pienso en las noches que soñé su peso
Y porque el resto de cosas que importan se fueron contigo
Me he cansado del primer puesto
Ya no quiero ser mejor que el resto
Porque todas las cosas que importan se fueron contigo
Mejor no me digas nada
Ya no quiero más palabras
Acuérdate bien de que me tienes
Cuando quieras ser
Acá no paso nada
Mejor dame otra calada
O párteme la cara
O miénteme y dime que me quieres
Que todo está bien
Que no ha cambiado nada
Brindo por las noches
Y lloro en las mañanas
Y escribo cosas buenas
De algunas chicas
Sobre todo cuando ya se han marchado
Tú chicas en el closet
Tien mil en una noche
La vida que querías
Los lambos y los porches
Y todo para que al final te desmarche
Mejor no me digas nada
Ya no quiero más palabras
Acuérdate bien de que me tienes
Cuando quieras ser
Acá no paso nada
Mejor dame otra calada
O párteme la cara
Mínteme y dime que me quieres
Que todo está bien
Que no ha cambiado nada
Mínteme y dime que me quieres
T'intento trucar
Per saber què fas
Un any més
He estat esperant
El màgic moment
De passar-te a buscar
Mentre recordava
El vestit que portaves
Les nostres xerrades
Passa el portal de matinada
La teva mirada
És el moment
A casa, a la feina i al carrer
Quan anem de festa o al taller
Parla'm amb el teu accés
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per mi i jo per tu pur
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar
Molt per viure
Provem-ho en català
Molt per parlar
Molt per viure
Generalitat a Catalunya
Sempre endavant
Passen 17 minuts
De les 11
Estem escoltant
Ràdio d'Esvern
98.1 FM
Al magasin de matins
La Rambla
Ara passarem a fer
L'entrevista del dia
Que també la podeu seguir
Pel canal de Youtube
I saludem
A les nostres convidades
Avui són
La Maria José de Molina
Membre de la Junta
De l'Entitat
Sant Just Solidari
I també
A la Costi Rubió
Membre
També de l'Entitat
Hola
Molt bon dia a les dues
Què tal?
Bon dia
Molt bé
Bon dia
I gràcies per convidar-nos
Bé doncs
Parlem de
De col·lectius
No?
Que necessiten ajuda
Suport econòmic
Estructural
Educatiu
Sanitari
La setmana vinent
El 21 de novembre
A la seu de Sant Just Solidari
A l'equipament de les escoles
Prepareu una xerrada
Entre dues dones
Nicaragüenques
Exiliades
Comenteu-nos una mica
Quin és el context
O per què s'ha gestat
Aquesta trobada
Quin projecte hi ha
I al darrere
Doncs
Aquesta conversa
Que hem muntat
Sant Just Solidari
Dins el marc
De novembre
Lila
Ens va semblar interessant
Perquè
Sovint
Jo diria que
Els mitjans
Moltes vegades
Donen
Donen
La visió
Molt
Derrotista
I finalista
Però no dona
La visió
De construcció
De procés
De camí
D'acompanyament
No?
I nosaltres pensem
Que
Amb tant
La costi
Com ja
Hem treballat
Aquest tema
Dins l'entitat
Nostra
Sant Just Solidari
I ens semblava
Bo
Poguer sentir
Dos vivències
No solament particulars
Sinó
Elles
Ressó
De les dones
Tant de Costa Rica
Que han fugit
De Nicaragua
Com
Aquesta Nicaragüència
Que està a Catalunya
Concretament
Ara a Barcelona
Està fent
El seu treball
Des d'aquí
Connectada molt
A Nicaragua
I ara
A Costa Rica
I com que
La Mare José
Ha dit molt bé
Que està
En el marc
Del 25 de novembre
Que és
El dia
Contra les violències
Envers les dones
O les violències
Masclistes
Que a mi m'agrada dir
Perquè són més específiques
Sí
Doncs
Volien
Volien centrar-nos
En aquest tema
Majoritàriament
De la violència
Que pateixen
Unes dones
Que estan en situació
D'exili forçós
És a dir
No han marxat
Perquè han volgut
De la seva pàtria
Sinó que és
Que han hagut de sortir
Perquè estan perseguides
Per el seu activisme
Per la seva professionalitat
I per la seva manera
De defender
I de viure
I
Era
El que volíem era
Parlar amb elles
Que la gent
Les vegi
I que
Capti
Les seves vivències
Des d'aquest punt de vista
Aquí
Aquí a Sant Lluís
Que
Bueno
Que
Ens arriben
Les notícies
Determinades
Sí
I tallades
I no
I no personalitzades
Clar
L'exili de les dones
De Nicaragua
Ara mateix
És un dels temes
Podríem dir
Cap dalt no
També
Per Sant Just Solidari
Us volia preguntar
Precisament
El context
D'aquestes dones
La Costi
Ja
Ens ha fet
Una mica
D'avançament
Són dones
Que han hagut de marxar
De Nicaragua
Degut al règim actual
De Daniel Ortega
I de Rosario Murillo
Per quins votius
Estan sent perseguides
Elles són
Com ha dit la Costi
Són activistes
Són persones
Que han d'estar
Defensant els drets humans
I elles
Que no solament
Són les dones
Però
Les dones
Són les víctimes
Diguéssim
En caire
D'arrestar una família
O deixar una família
Enrere
O sigui
Les conseqüències
També a l'home
Evidentment
Però
En aquest cas
Nosaltres veiem
Que les majors dinàmiques
Han estat les dones
Les que han fugit
I totes elles
Eren professionals
Algunes
A l'àmbit
De la comunicació
A l'àmbit
De la sanitat
A l'àmbit
De la cooperació
O sigui
Dones
Moltes d'elles
Amb
La seva professió
És a dir
Que a part d'activistes
Elles també
No?
Sí
Per exemple
Hi ha hagut
Moltes ONGs
Que han hagut de tancar
En aquestes ONGs
Eren en defensa
Per la població
En defensa dels drets humans
En defensa
Del treball digne
De les dones
De les lleis
Per
Per defensar la vora
Bueno
Hi ha tot un moviment
I van haver de fugir
Algunes
Estan a Costa Rica
La majoria
Perquè és a frontera
En Nicaragua
I altres
Estan als Estats Units
Que hi ha també
Hi ha molts exiliats
Homes
Que van haver
De fugir
Les van desplaçar
Als Estats Units
Directament
Sense donar opció
De la presó
Perdó
Als Estats Units
Sense donar opció
A cap acompanyament familiar
De fet
Va ser un destierro
Que diuen
I després també
A Catalunya
A Espanya
També
Hi ha
Estem parlant
De molta gent
Molta gent
Que està sortint
I
I bueno
Diríem que
Bàsicament és això
Quines
Bueno
Estem parlant
D'aquestes dues dones
Exiliades
En concret
No?
Perquè seran les que
Les que bueno
Estaran fent aquesta conversa
El dia 21
Amb qui són
Aquestes dones
Una
Ja la coneixem
Potser una mica més
Perquè sí que
Ha estat aquí
A Sant Just
També inclús a la ràdio
Algun cop
Hem parlat amb ella
Que és la Wendy Quintero
Sí
Però bueno
Per la gent que ens estigui escoltant
I que no conegui una mica
El seu perfil
No?
Parleu-nos una mica
D'elles
Qui són?
Jo presento la Magui
Sí
Vinga
Sí
La Magui Castillo
És una
Nicaragüense
Que està vivint ara
A Barcelona
Sí
Que va venir molt jove
El 2018
Es va desplaçar
El 2018
Va ser
Una crisi política
I social
Molt gran
A Nicaragua
I concretament
A Camuapa
Aquesta dona
Jove
Molt dinàmica
Estava molt
Vinculada
Als moviments
Activistes
Feministes
En defensa de les dones
Que hi ha situacions molt
Frepants
Que ella mateixa ens explicarà
El dia 21
Que és d'Esteli
Llavors aquesta dona ha vingut
I nosaltres la vam conèixer
Arrel de la trobades que fem aquí
Amb gent nicaragüenga
I li vam demanar que vingués
O sigui, ella ha estat aquí
El casal de joves
Va venir
I ens va fer una xerrada molt interessant
Sí
I li vam dir
Si volia venir
Doncs, bueno
Hi ha un baula que parla d'ella
De la Magui Castillo
Un baula que és la revista
De Sant Just Solidari
Que publica periòdicament
Sí
I, bueno
És una dona molt activa
I és defensora dels drets humans
I també és interessant
Perquè vincula la seva queixa
Social i política
A través del teatre
I el teatre
El que fa és mobilitzar
Moviments de dones
Moviments que
Aquí, eh
En aquests moments
Que acompanyen dolts
Que acompanyen maneres de
De gestionar
La violència que estan patint
Amb la prohibició
Els papers
La prohibició de fer certes coses
I ella fa aquest acompanyament
I és feminista i activista
En aquest camp
Molt bé
I per altra banda
I la Góndia Quintero
Com bé has dit
Ja la coneixem més a Sant Lluís
Perquè ja ha vingut
Varies vegades
I perquè
A més a més
El coneixement
Que hem trabat
Ella
Ella
La contrapart
Defensa
Sí
No
És una defensora dels drets humans
I des de Nicaragua
Quan estava allà
Doncs
Anava pels països
Bueno
I ella
I per una relació
Personal
Que ella tenia
Va conèixer Camoapa
I llavors
Va conèixer Sant Lluís
Solidari
A partir d'aquí
Tant des de Nicaragua
Abans
Com ara
Després
Quan ha hagut de marxar
Ella
És periodista
I va ser una de les primeres
Que va haver de marxar
Que primer
Va anar a Miami
I després
Ha acabat
A Costa Rica
A Sant José
I
Per això
Perquè era
Una activista
També feminista
I a més a més
Defensora dels drets humans
I llavors
Va ser de les primeres
Perseguides
I llavors va marxar
I la seva feina
A Sant José
Està
En
En treballar
Per
Per donar suport
Per acompanyar
Altres dones
Sí
De diferents professions
Perquè és que hi ha
Emprenedores
Hi ha periodistes
Hi ha ensenyants
Hi ha de tot tipus de dones
Sí
Les que han marxat
Les que estan a Sant José
I
Entre elles
Hi ha algunes
Que
Per
Sobreviure
Doncs
Estan
Creant un grup
De dones
Emprenedores
Per fer negocis
Per poder sobreviure
I ella
Acompanya
Amb aquestes dones
I també
Voldria
Recordar
A la Marc
Company
Que és una veïna nostra
Amb la que
Que treballa
També des d'allà
Perquè ella
Està
En Centroamèrica
Se treballa allà
I estan
Acompanyant-se
I
Elles són les que
Ens posen en contacte
En el solidari
De tot
De tot el procés
De tot el projecte
Que creiem
Sí
De fet
L'OMD
És la nostra
Contrapart
Des de Sant José
Sempre tenim clar
Que els projectes
Tenen sentit
Quan es poden treballar
Des de forma local
Clar
I
Sempre que la referència
Sigui
Des de les necessitats
Reals
I des de la gestió real
I dels recursos
D'allà
I llavors
El que fa l'OMD
És això
És la nostra contrapart
És la que té
El compromís
Amb Sant José
Solidari
I és el que treballa
Allà
A coordinades
Amb la Mar
Que fa el suport
Des de territori
I nosaltres
Des d'aquí
Hi ha un teixit
Per treballar
Aquest projecte
Està tot com molt vinculant
Com molt
Sí
Perquè pensem
Que si les coses
Tenen èxit
És perquè estan ben treballades
I llavors
A veure
És un
Fa dos anys
D'aquest projecte
Per tant
És incipient
Encara falta
Cohesionar-se
A treballar-s'hi més
Però
I esperem
Que sigui temporal
I temporal
Clar
Que en algun moment
Aquestes hores
Puguin tornar
Això és molt important
Que és el que tenim
Normalment
A veure
A veure si
La casuística
D'aquest projecte
A diferència dels altres
Per exemple
Quan fèiem aliances
Que xultosament
Hi ha molts projectes
A Camuapa
Que no han relleixit
Per part de la nostra continuïtat
Elles estan fent feina
La Casa de la Mujer
Està funcionant
Aliances està funcionant
Però
No des de l'acompanyament nostre
Però hi som
Diguéssim
Com a germans
I a germanats
En Camuapa
Podríem dir que caminen sols
Aquests projectes
Però que vosaltres hi sou
Una mica
Doncs
Al darrere
I som
En quant que no podem gestionar
Certes coses concretes
Perquè ens han vetat
Ens van treure
Sí, sí
Nicaragua
Ens va fer fora
Com moltes altres ONGs
Com Orfam
Com Fons Català de Cooperació
Vull dir
Nefast
I encara es continua
O sigui
És continu
La persecució que hi ha
Els professionals privats
Etc
I et deia això
Perquè
Perquè em deies
Que hi havia alguns
Alguns projectes
Sí
Perquè
Sí
T'explico
Així com Aliances
Anava construint
I hi havia una perspectiva llarga
Sí
Llarga
I sempre
Millorant
Canviant
Tal, tal, tal
Noves iniciatives
Què passa aquí?
Com diu la Costi
Primer
Estem
En una situació
D'exili
Per tant
De temporalitat
Amb molta fluctuació
De personal
De gent
Que se'n va
Que torna
Situacions que viuen
Que finalment exilien
Perquè no troben feina
Marxen de Costa Rica
Perquè
A lo millor
Se'n van a Miami
Perquè un familiar
Els crida
Però després en veu una altra
O sigui
Cohesionar això
Cohesionar un projecte així
Amb aquesta volabilitat
Que jo en dic
És com construir
Des d'una
Una ser
Una sorra
Moguda
No?
Sí
Que costa a vegades
Afiançar
I això
Sí
I des de situacions
No
De
Afegeixo
Des de situacions
És que moltes
D'aquestes dones
Bé
Algunes
D'aquestes dones
Tenen
Papers
Consigueixen
L'estàtus
De refugiades
Però altres no
I que estan pendents
Constantment
Constantment
Intentant
Aconseguir
Aquesta
Aquesta documentació
Per sobrevivre
Sí
Sí
No, no
Per tant és això
Vull dir que
Estan
Amb molta precarietat
Laboral
De papers
De forma
Diguéssim
Entre
Pometes
Il·legal
En quant a que
Encara estan en procés
En procés
Que moltes
Potser
No ho aconseguïn
Es pregunten
Què faran
Si no els aconsegueixen
Aquest projecte
És el que té de nom
Les hijes del maïs?
Sí
D'acord
Us vam veure
Amb una carpa
A Sant Jura
Al carrer
També
Explicant
Una mica
Tot aquest
Aquest projecte
El tema
El tema de
L'exiliació
D'aquestes dones
Sí
Sí
A veure
Hijes del maïs
Per què
A veure
No és que
No és que
Vagin
Anar a cultivar
El blat
El blat de moro
Ja
Però sí que és veritat
Que elles es consideren
Herebes
Del seu territori
No?
És com si s'emportessin
El seu territori
En un altre lloc
No?
Costa Rica
És el seu
I llavors
Elles
Algunes
Eren també
Camparoles
I
Com que
L'esprit
Diguéssim
S'autodominaven
Hijes del maïs
I hi ha també
Un grup
Que es diu
Les Pinyoleres
Sí
Les Pinyoleres
És un grup
Que també s'ha constituït
Més gran
Que Hijes del maïs
Que engloba
Moltes altres dones
O sigui
Hi ha molt moviment
Perquè les dones
No paren
De treballar
De buscar
De tal
Com les ajudeu
Des de Sant Jus Solidari?
Quin és el vostre
Suport
Exactament
Doncs mira
El que ens
Suport econòmic
Suport econòmic
Sí
Molt important
I aquí tenim el suport
De l'Ajuntament
Perquè l'Ajuntament
Es va comprometre
En el seu moment
Aquest agermanament
Que no ha deixat de créixer
De més de 30 anys
I
I com a agermanament
Quan li vam plantejar
Que havien de marxar
De Camoapa
Que aquestes persones
Havien de fugir
Els vam dir
Que hi havia aquesta alternativa
De poder construir
Un nou projecte a fora
I ens van recolzar
Novament
I van donar
Una subvenció
Per aquest projecte
I alhora
Per el suport
De l'Ajuntament
De Sant Lluç Solidari
I va ser molt interessant
Perquè hi van creure
O sigui
També són acompanyaments
Importants
Sí
És històric
El tema
De que qualsevol ajuda
Que s'adreça
A dones
Té èxit
Fins i tot
Fa temps
Això
Ja fa temps
Que es parla
Fins i tot
El Banco Mundial
Ho va declarar
Que
A ells
Els interessaven
Fer crèdit
Donar crèdit
A les dones
Perquè sabien
Que els retornarien
Cosa que no passa
Amb els homes
Per això
Aquest projecte
A més a més
La situació
De les dones
També
Moltes
Jo crec
Que s'han exiliat
Més dones
Que homes
Per almenys
Allà
A Sant José
A Sant José
Hi ha més dones
Exiliades
Les dades
Que ens envien
I a més a més
Les dones
Són les que mantenen
La família
Econòmicament
La família
Això com
L'EiC central
Sí
Exactament
Bueno
I era
Això que a més a més
Estat reçat dones
Perquè
Té éxit
Qualsevol cosa
Que aportis
A Sant José
El carrer
Estàveu
Explicant
Tot això
Que també
Esteu explicant
A nosaltres
La gent
La ciutadania
Té consciència
Realment
De quina és
La situació
Política
Que es viu
Allà
A Nicaragua
O dels exilis
Que estan a vent
I de quina és
La seva situació
Vosaltres
Com veieu
La reacció
De la gent
Amb interès
O
És molt particular
Però
Jo crec que
Els hi queda lluny
O sigui
Veu l'impacte
Que deia jo a l'inici
L'impacte mediàtic
Sí
Això crea una reacció
Personal
Ideològica
Personal
Que cadascú
Registra
I en toma
Sí
Però
Jo crec que
Aquest impacte
Que puguis tenir
Les mitjans
Després costa
Apropar-se
A poder
Connectar
A poder connectar
Amb la gent
Que està treballant
O sigui
No
No
Hi ha cua
Diguéssim
A la parada
Ja
No
No és
Però
Nicaragua
Nicaragua
Nicaragua
És un país
Molt petit
I no interessa
Els mitjans
I com que no surten
Els mitjans
Doncs no es coneix
És a dir
Que el coneixement
És això
Per el que
Organitzem
Aquestes coses
Perquè
Volem
Transmetre
Com a mínim
A les persones
Més properes
Aquesta situació
Perquè
Els mitjans
No
Sigui en un moment
Determinat
Van fer
Rebombori
Però ja està
No existeix
Sí
També és veritat
Que a la parada
Potser no ve
Molta gent
Ens ve perquè ens coneix
Li expliques
I tal
Però bueno
I en les xarxes nostres
També és veritat
Que anem informant
Sí
En aquest any
Donàvem un punt de llibre
On hi havia el QR
Perquè poguessin entrar
Directament al projecte
La gent s'emportava
Aquest petit
Regal
Que era un punt de llibre
Però
Com per dir
Bé
Som aquí
Però això és avui
Puntual
Però ens trobaràs allà
O sigui
La nostra
Tasca és la sensibilització
I apropament
Als conflictes
És que
No podem estar
D'esquena
Clar
No ens podem quedar
Només impactats
Cinc minuts
Cada dia
Al telenotícies
Sinó que hem de poder
Moure'ns
I donar a conèixer
I connectar
Amb els compromisos
Jo crec que
El compromís personal
És important
És important
I bueno
Cadascú al seu moment
I a la seva manera
Però
Hi ha algun guió establert
Per aquesta xerrada
Que tindran
Les dues dones exiliades
No sé si hi ha alguns temes
Que voldreu tractar
Vols explicar
A veure
Sí
Nosaltres
Com hem dit abans
Ens centrem
En el tema
De l'exili
Llavors
Llavors
Per preparar-la
Ens hem explicat
A l'hora
De definir
La xerrada
Com serà
Que a més a més
Serà
Una presencial
Una dona
La Magui
Estarà
A la sala
Però
Com la Wendy
Estarem connectades
Via internet
És a dir
Que és una xerrada
Un format
Allò
Experimental
Ens hem arriscat
A veure com surt
Esperem que surti bé
I que
Vegin
O sigui
Que visualitzin
Aquestes dues dones
Les cares
Són molt importants
I a més a més
Que
Són des de situacions
Molt diferents
Perquè no és igual
Estar exiliada
A Barcelona
A part
Que són les dues
Exiliades
Por Sosas
Però no és igual
Estar
A Barcelona
Que estar
A Costa Rica
O sigui
Allà
Més a prop
De Nicaragua
Més
Més en contacte
Con la gent
Més
No sé
Bueno
Jo crec que són
Dos situacions diferents
Que és una mica
El que preguntarem
En els que els demanarem
Que ens expliquin
Com són les seves
Vivències
Com a exiliades
I les dones
Que elles coneixen
No només sentar-nos
En elles dues
Sinó
En el seu
En el cercle
En el cercle
En el cercle d'ones
Que coneixen
Les dues
És a dir
Com viuen
I quines
Quin procés
Tenen
D'arribada
De continuïtat
D'integració
En el país
En el que estan
Des d'aquest punt de vista
A part
Que demanem
Una sèrie de dades
Mínimes dades
Per situar-nos
Llavors
Ho hem organitzat
Perquè hi hagi un cert ordre
Perquè clar
La composició
No és fàcil
No?
Volem que tot funcioni
Però
És a través
De tres preguntes
No?
Tres preguntes àmplies
És a dir
Situació d'allà
Situació d'aquí
Presència
Del que significa
L'adaptació
Al nou país
Els recursos
Econòmics
Formació
Família
I situació personal
No?
Una mica és
Llavors
Aquestes
Resumeixen
Amb tres preguntes
I
Tindran uns
Unes minuts
Cada una d'elles
I
Al final
D'aquestes
Preguntes
Sant més directes
Després
Amb el debat
Sortiran
En el que la gent
Li pugui interessar
Compartir
I preguntar
Vale
I aquests tres eixos
Ens esperem
Que sigui
La conferència
O ens els podeu
Avançar
Si voleu
Sobre aquest
Sí
A veure
Primer una mica
Sobre la situació
El breu resum
De les dades
Ho llegeixo
Sí
Breu resum
De les dades
Sobre aquestes dones
Doncs condicions econòmiques
Origen
Situació professional
Qui són
Vale
Vale
O qui ets
Si és la magui
Qui ets
Després l'adaptació
A aquest nou país
Que suposa per tu
Que t'exili
Tota el tema
La situació laboral
I subsistència
I després l'última
Que és bastant interessant
És
La violència
Que reben
La violència administrativa
La violència
De persecució
Que hi pugui haver
I de limitació
De drets
I deures
El fet
De haver-se
Togut
D'exiliar
Ja és una violència
Però a més a més
Per ser
Dones
I de Nicaragua
Tenen moltes més
Dificultats
Clar
Per accedir a papers
Per accedir a situacions
De supervivència
Llavors
Això és el que es diu
Dintre les violències masclistes
La violència institucional
Nosaltres demanem
La violència institucional
Però
Les demanem
Amb elles
Que ens expliquin
També
Quin altre tipus
De violència
Viuen
I coneixen
De les dones
De la resta
De les dones
Que estan vivint
Perquè evidentment
Només per fer
De ser dones
I a més a més
De Nicaragua
I a més a més
En situació
De cili
De refugiades
Fins i tot
Algunes no reconegudes
Ja això també
És una violència
Clar
Estem parlant
Estic llegint aquí
Unes dades
A més de 200.000
Solicituts
No
Més de
No
200
Perdó
No
200 solicituts
D'exili
200 de solicituts
I les quals
Han resolt
Molt poques
I estem parlant
Des del 2018
Sí
Són molt poques
Hi ha unes dades
També
Que ens han
Fet arribar
En el que
La proporció
De
De
De dones
Que han
Que han estat
Reconegudes
Com a refugiades
Sí
És molt baixa
No arriba al 50%
Ostres
I després
Aquests que vaig dir
Que els presoners
Que els van
Enviar directament
A Estats Units
Sense
Poguer
Fer cap vincle
I
Acomiad
A les famílies
Són
222
Persones
Preses
Polítiques
Desterrades
Directament
A Estats Units
I estan allà
Sense cap dret
I
Sembla ser
Que els entra
I la nacionalitat
Nicaragüenca
Vull dir
Una agressió
Institucional
Brutal
Vull dir
Que parlem
De les dones
I és veritat
I és en el context
Que treballem
Però
Realment
L'agressió
Institucional
I
De presos
Que han viscut
Molts homes
Concretament
Ara estem
Parlam
De 222
Però
Sí, sí
Mira
Tenim aquí
Unes dades
Que ens han enviat
La Wendy
La Mar
Ens han enviat
Sí
De 179 dones
Que estan a Sant José
Sí
De tot el
Conjunt de sigliades
Parlem de les dones
De Costa Rica
De Sant José
De 179 dones
Hi ha
En documentació
En reconeixement
De refugiada
Un 20,4%
En espera
De cita
Per a tràmit
Sí
El 2%
I
Solicitants
Que no totes
Han sol·licitat
Sol·licitants
El 77,6%
O sigui
Aquesta és la proporció
Que està
I això
Ja en si
És una
Una situació dura
De precaritat
Sí
Costa
Maria José
Ho hem de deixar
En aquest punt
Moltíssimes gràcies
Per haver vingut
Que vagi tot molt bé
Recordem que és el dia 21 de novembre
A les escoles
A quina hora?
A dos quarts de vuit
A dos quarts de vuit
Molt bé
Us hi esperem
Amb molta il·lusió
Clar que sí
Que vagi tot molt bé
I una abraçada
Moltes gràcies
I esperem que vingueu
Oh i tant
Vinga
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que!
S'ha de ser molt conscientiego?
Francente!
H letterkkate!
Si no les ha de ser molt conscient?
Bona måde!
Winter đỉ think!
Sicye!
Fins demà!
Fins demà!
después a pincharse en la barriga la insulina que necesitan.
Y tú piensa, tú imagínate un niño que a lo mejor tiene 10, 15 años
y que le dicen, no puedes, o sea, antiguamente la diabetes
era quitarle todos los carbohidratos, todos, ¿vale?
Pero hoy, pues, es más permisivo porque en teoría se controlan los niveles
con, tenemos cómo controlar los niveles de azúcar, ¿no?
Pero un niño, ¿vale?, que está en pleno desarrollo,
que está con otras personas, el hecho de no puedes
o tienes que tomarte el azúcar antes de tomarte el caramelo,
es bastante limitante como vida, ¿vale?
Entonces, esto se compara, y lamentablemente es así,
con los niños que son intolerantes a la fructosa
o que son intolerantes a la lactosa o que son celíacos,
que no pueden hacer una vida relativamente normal,
sino que tienen que ir haciendo pequeños ajustes.
Entonces, esto es el problema de la diabetes, básicamente.
Normalmente, las personas que son con sobrepeso, ¿vale?,
con una alimentación adecuada, se puede controlar.
Piensa que hay dos tipos.
Lo que hace que suba el azúcar en sangre es el azúcar sencillo, ¿vale?
¿Qué es el azúcar sencillo?
El azúcar sencillo es, por decirlo de una manera, todo lo blanco.
Es decir, la harina blanca, el azúcar blanco.
El pan blanco.
El pan blanco, ¿vale?
Piensa que, inclusive, estaba leyendo yo un artículo
que los chinos comen arroz blanco.
Los chinos, los japoneses, comen arroz blanco,
sin embargo, no tienen estos problemas.
¿Por qué?
Porque, básicamente, ellos comen el arroz blanco,
pero no tienen una serie de procesados
que anexan a sus hábitos alimentarios.
Entonces, el arroz blanco tampoco es malo, ¿vale?
Es decir, el problema está en que nosotros hacemos
que los alimentos sean malos
porque los consumimos de forma desequilibrada.
Y con esto quiero decir que si no me gusta el arroz integral
porque es muy normal que no te guste,
porque es difícil de cocinar,
porque después estás comiendo y parece paja, ¿vale?
Claro, es lo que te dice la gente.
Entonces, bueno, pues cómelo blanco,
pero entonces come una ración adecuada
con una fruta, con una verdura.
Por ejemplo, combinar el arroz con los espárragos,
con las alcachofas, que son productos,
son carbohidratos también,
pero que tienen una digestión más lenta
y que van soltando en azúcar más poco a poco,
pues estamos compensando.
Y esto es lo que hay que enseñar
a las personas que tienen este tipo de problema.
Ah, vale, guau.
Claro, es que piensa que normalmente,
además hay otra enfermedad que está relacionada
con la insulina, que es la resistencia de la insulina.
y que este tiene un efecto colateral
debido a los niveles altos de cortisol.
Es decir, hay otras personas que tienen insulina,
pero la insulina no entra porque los niveles de cortisol,
debido al estrés y a los nervios,
es tan alta que no le permite.
Y eso hace que acumule más grasa
y que no tenga energía, tenga siempre hambre.
¿Vale?
Entonces, la importancia de la insulina
dentro de lo que es el metabolismo
de los hidratos de carbono es muy importante.
Entonces, tenemos que tratar de balancear.
Yo no digo de no comer,
si no te gusta el pan integral,
porque hay que entender que para gustos colores,
¿no?
Y piensa que yo soy de los que prefiero
tener resultados y no razón.
¿De acuerdo?
Entonces, para ello yo tengo que adaptarme
a lo que me dice el paciente en estos casos.
Si no te gusta el arroz integral,
cómelo blanco,
pero me lo acompañas de judías,
de guisantes,
de alcachofas,
de productos que hagan una compensación
entre el carbohidrato que es muy fácil de absorber
y el que es muy difícil.
Porque piensa en la cosa,
cuando hay una hipoglicemia,
lo que tenemos que darle a las personas
es básicamente azúcar.
¿Vale?
¿Por qué?
Porque el azúcar, azúcar tal cual,
la blanquita esa.
¿Vale?
¿Por qué?
Porque eso básicamente ya se digiere en la boca
y cuando llega en el estómago
ya se absorbe directamente.
Por eso hay una subida tan rápida
de los niveles de glucosa.
También tenemos que entender
que todos somos diabéticos.
¿Cuándo?
Después de comer.
Ah, mira.
Porque a todos después de comer
nos suben los niveles de glicemia.
Claro, es que...
A ver, es no...
Todos somos diabéticos.
Después de comer, claro.
Claro.
Piensa que por eso te mandan a tomar
las analíticas en ayunas.
Claro.
Porque es una reacción normal.
Cuando nosotros hacemos
la digestión de la comida,
la comida cae en el saco del estómago.
Sí.
Que no tiene ningún riel,
ninguna canalización.
Es lícito.
Ya.
Es lícito.
Esto no importa que comas
primero los carbohidratos
y después la carne.
No.
Esto cae todo...
En el mismo saco.
En el mismo saco.
Ese saco está con un contenido
de ácidos grasos,
de jugos gástricos, ¿vale?
Que entonces, ¿qué hace?
Que los carbohidratos y las proteínas
que son más fáciles de digerir
hacen como un embudo, ¿vale?
Se van cayendo abajo, ¿de acuerdo?
Y la grasa queda arriba
porque tarda más en hacer esa bajada.
Y entonces, evidentemente,
en cuanto llega el carbohidrato
al intestino
ya tienes azúcar en sangre.
Claro.
¿Vale?
Entonces, todos somos diabéticos
por decirlo de una manera.
Un poco sí, un poco sí.
Sí, sí.
Y dándolo así.
Y luego tenemos
la diabetes gestacional
o la diabetes que es ocasionada
por cánceres del tipo de Práncreas
que ya son temas aparte.
O sea, mucha población femenina
cuando queda embarazada
por cómo se nos alteran
todas las hormonas.
Una de las hormonas que se altera
es la insulina
y suele haber diabetes gestacional
y evidentemente
hay que llevar un control
no una restricción
que tenemos que tener en cuenta esto, ¿vale?
Lo de prohibir alimentos
salvo que te vaya la vida en ello
y esto me refiero normalmente
a personas que son
por ejemplo con enfermedades cardíacas
con enfermedades renales
con intolerancia o alergias, ¿vale?
Esto sí hay que hacerle las restricciones
pero los diabéticos básicamente
con una buena educación nutricional
y una compensación explicarles,
mira,
el problema no son las proteínas,
el problema son las grasas.
Bueno, las grasas hay que controlarlas, ¿no?
Pero tampoco son el problema.
El problema es que los azúcares
son los que elevan la insulina directamente.
No hay tutía.
Entonces,
hay dos tipos de carbohidratos.
Está el sencillo
que se absorbe rápido
y está el complejo
que tarda en saltar la energía,
la glucosa.
Entonces,
combinémosla.
Claro, claro, claro.
Es muy sencillo.
Sí.
Doncs bé,
hem fet aquest apunt,
bueno,
apunt,
hem tractat el tema
de la diabetes avui,
gairebé.
Ens queden dos minuts
per les dotze.
Volíem tractar avui,
teníem en ment
tractar el tema de,
bueno,
aprofitant que estem
en plena tardor,
no?
Tot i que les temperatures
no ho semblin,
aprofitar els productes,
fruites,
verdures de temporada,
també, no només
per al consum local
i afavorir
consumir productes
de temporada,
sinó també
com introduir-los
en alguns plats.
Elvira,
segurament serà un tema
que desenvoluparem més
en programes
més endavant,
però ens pots fer
així un ràpid resumet,
per exemple,
dir-nos algunes fruites
o verdures
que puguem consumir.
Pues ara,
basicament,
piensa que estem
amb una epoca
de les naranjas,
de les mandarins,
de la manzana,
de la pera,
de la calabaza.
Piensen que tots els aliments
que són de color amarillo,
aportan molta vitamina,
provitamina A,
que és bueno
para todo el,
és un antioxidant
i és bueno
para la visió,
vale?
Entonces,
la manzana,
por ejemplo,
es un alimento
que ya decía Einstein
hace muchos años,
que una manzana al día
mantiene al médico alejado,
¿vale?
Y el señor Gregorio Marañón
decía que una naranja
en la mañana era oro,
al mediodía era plata
y en la noche es caca.
Y se basa básicamente
porque la vitamina C
hay que tomarla durante el día.
¿Por qué?
Porque la vitamina C
que aportan estos productos,
básicamente,
tienen una responsabilidad
antioxidante,
una propiedad antioxidante.
¿Qué quiere decir esto?
Nosotros estamos haciendo
siempre radicales libres,
generamos.
Y entonces,
la única que se sacrifica
para que estos radicales libres
no entren en la célula
y produzcan daño
es la vitamina C.
Por eso,
durante el día,
la vitamina C
es potente
porque va haciendo su función.
En la noche,
muchas personas
ya han referido
que tomar vitamina C
los espabila.
Entonces,
yo la vitamina C
como el doctor
Gregorio Marañón,
pues,
y las uvas también,
ostras,
las uvas se me había olvidado.
Ah, mira, a ver.
Que son buenas también
porque tiene polifenoles
que son antioxidantes.
Ah, mira.
Piensa que las frutas,
parece mentira,
la naturaleza es muy,
muy sabia
porque va generando
las frutas
en base a las necesidades
fisiológicas
que necesitamos,
¿vale?
Durante las temporadas.
¿Qué necesitamos?
Ahora viene el frío,
¿vale?
Entonces,
tenemos la castaña
que es un fruto seco
que tiene un aporte
de nutrientes interesantes,
tenemos el chocolate
y tenemos el resto
de frutas.
Elvira,
nos conectamos
a la siguiente sesión.
¿De acuerdo?
Hasta luego.
Adiós.
Participat en aquesta llei
d'amnistia
al partit d'extrema dreta,
acusa Pedro Sánchez
dels delictes de soborn,
col·laboració amb el terrorisme
i usurpació
de funcions
del poder judicial.
Segons Vox,
l'amnistia pactada
entre el PSOE
i els partits independentistes
atenta contra l'estat de dret
i el principi d'igualtat
entre espanyols.
Una trentena de detinguts
en l'operació conjunta
dels Mossos,
la Policia Nacional,
l'FBI i la Interpol
contra una organització
de la màfia georgiana
especialitzada en robatoris
amb força en domicilis.
Al llarg d'aquest matí
s'han fet una trentena
d'escorcolls
arreu de Catalunya.
Barcelona,
Carola López,
bon dia.
Bon dia de la trentena
d'entrades i escorcolls.
17 s'han fet
a la ciutat de Barcelona,
a la resta s'han fet
a Castelldefels,
Sitges,
al Masnou,
Tarragona,
Cornellà de Llobregat
i Badalona.
A més,
s'han fet quatre
a Estepona,
a Marbella
i a Alacant.
Una de les entrades
s'han fet
en una empresa
de pacateria
situada al carrer
Serrano de Barcelona.
Els investigadors
tenen indicis
que l'organització
podria haver utilitzat
aquesta empresa
per distribuir
objectes
sostrets
en els robatoris.
En el dispositiu
hi han participat
350 agents
dels Mossos d'Esquadra
entre investigadors,
agents de l'Arro,
la Brimo,
TEDx i membres
de la unitat canina.
La investigació
es troba
sota secret de sumari.
Carola López,
Catalunya,
Ràdio Barcelona.
L'Ajuntament de Barcelona
demana a la Generalitat
que prohibeixi
l'ús dels mòbils
als centres de primària
i secundària a Barcelona.
Jordi Corbalan.
La Comissió Municipal
de Drets Socials
ha aprovat
amb un ampli suport
una proposició
dels comuns
que insta
els departaments
d'Educació i Salut
a fer una normativa general
per garantir
que els joves i adolescents
no utilitzin el mòbil
als centres educatius.
Maria Eugènia Gai
és la tinenta
d'Alcaldia de Drets Socials.
És important
que es basin criteris unificats
per al conjunt
del sistema educatiu,
és a dir,
que no depengui
estrictament
de l'autonomia
dels centres.
Crec que és important
que tinguem
aquest pes
les administracions públiques.
També s'ha aprovat
una proposició d'Esquerra
per crear espais lliures
de mòbils
per a infants i adolescents
més enllà de l'escola.
Jordi Corbalan,
Catalunya Ràdio,
Ajuntament.
La ministra de Transport,
senyor Raquel Sánchez,
assegura que estan negociant
amb els sindicats
la suspensió
de la vaga
de cinc dies
convocada a Renfe
i a DIF
pel traspàs de Rodalies
i que en qualsevol cas
els drets dels seus treballadors
estan garantits.
Estamos hablando con ellos
para intentar
desconvocar
esas
esas
esas
esas
esas huelgas
que en cualquier caso
aseguraremos también
a través de los servicios mínimos
que no afectan.
Les entitats
en defensa del Delta de l'Ebre
apugen el to
contra la prova pilot
de mobilització
de sediments
que la Confederació Hidrogràfica
de l'Ebre
fa al pantà
de Ribarroja.
Aseguren que és un rentat
de cara
i denuncien
la inacció
de totes les administracions.
Tortosa, Jordi Barranca.
Bon dia.
Són 17
les entitats
que s'hi oposen
han presentat
un manifest
on reputgen
els treballs de la CHE
perquè asseguren
són un rentat d'imatge
i volen saber
quina és la forma
més viable
per moure els sediments
quan ja està estudiat.
Josep Joan Sagarra
portaveu
de l'Associació de Sediments.
El transport
per carretera
sortia a 29,2 euros
el metro cúbic
amb el cost adicional
de la necessitat
de construir molls
per carregar els camions.
El transport
per canonada
amb bombeig
sortia a 1 euro
el metre cúbic
i el transport
mitjançant buidat
des de l'embassament
amb arrossegament
controlat
de sediments
sortia a 0,54
a 4 euros
el metro cúbic.
Jordi Barranca
Catalunya
Ràdio Tortosa
Esports Marta García
El Barça jugarà
contra el Jaén
en una de les semifinals
de la Supercopa
de Futbol Salà
que s'acaba
de sortejar-se
disputar precisament
en Jaén
el 6 i 7 de gener.
L'altra semifinal
enfrontarà
el Palma Futsal
contra el Cartagena
i precisament
l'equip blau granà
juga avui en la Lliga
a partir de les 7
contra el Manzanares.
Vull debutar al Barça
en la Champions Femenina
on defensa el títol
en un partit
contra el Benfica portuguès.
Patrick Guijarro
ha rebutjat l'alta mèdica
i ha entrat en la convocatòria.
El partit és a les 9.
Mitja hora abans
començarà la transmissió
de la TDG
per l'App de Catalunya
ràdio i la plataforma 3CAT.
A dos quarts de nou
en la setena jornada
de l'Eurocup de bàsquet
la penya rep el líder
del seu grup
el París
en partit
que se juga
en l'Olímpic de Badalona.
També en competició europea
de tenis taula
en l'Eurocup femenina
Vic Constanta de Romania
partit de la tercera ronda
que se juga
a dos quarts de vuit.
En les finals de l'ATP
avui els partits
enfronten
Djokovic
contra Siner
i Sissipas
contra Rune.
En dobles
Marcel Granollers
i Horacio Ceballos
s'enfronten
a la parella
Dodich, Kratz i Gek.
I hui
no va estrenar
de la sèrie Rècords
els documentals
de temàtica esportiva.
Amb el títol
Igualada
la dècada prodigiosa
recupera la història
de l'Igualada
d'Oquipatins
que va deminar
aquest esport
a nivell europeu
en la dècada
dels 90.
Ja està disponible
en l'App de Cat Ràdio
i en la plataforma 3CAT.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Passen 6 minuts
a les 12.
Us informa
Mariona Sales Vilanova.
L'espai de lliure creació
Carme Malaret
rebrà l'exposició
Purcellana
al so translúcid
el pròxim 16 de novembre
a les 7 de la tarda.
És una mostra innovadora
que durarà
fins al 19 de novembre
i que se centra
en l'exploració sonora
de la Purcellana,
un material
poc experimentat
en aquest àmbit.
La presentació
forma part del projecte
Jada Funies,
sorgit del Laboratori
d'Arts Sonora
de la Facultat
de Belles Arts
de Barcelona.
Aquesta iniciativa
ha reunit un equip
multidisciplinari
de professionals
per produir peces ceràmiques
amb propietats acústiques
remarcables.
L'exposició
inclou obres
de diversos artistes
de Josep Sardà,
Fernando Garcez,
Cristina Márquez,
Pepa Busquer,
Pilar Herrero,
Òscar Ava
i M.R. Roig.
Per complementar
aquestes obres
s'ha convidat
a diversos músics
per explorar
la sonoritat
de les peces,
entre ells
Roser Cascante,
Òscar Latorre,
Martí Fleta
i Marc Polido,
que realitzaran
intervencions especials
durant l'exposició.
El projecte,
coordinat per Pilar Herrero
amb l'assistència
de Pedro Alcalde,
compta amb el suport
de CIO2,
una empresa destacada
en subministraments ceràmics.
L'Associació de Veïns
de Maslluí
i juntament amb l'Ajuntament
organitzen una jornada
de neteja
a Collserola,
el Clean Up Day,
una activitat
que forma part
de la Setmana Europea
de la Prevenció
de Residus 2023.
El Clean Up Day
està programat
pel dissabte 18 de novembre
i començarà
a les 10 del matí.
El punt de trobada
serà el parc
de Júlia Quieta
de Maslluí,
des d'on es coordinarà
les persones
que participin
per netejar
aquesta àrea.
Aquells i aquelles
que vulguin contribuir
a aquesta causa
poden inscriure's
enviar un correu
a netegemlentorn
arroba.gmail.com
i per mostrar
graïment
als participants
l'organització
oferirà
un esmorzar gratuït.
El carril bici
de la carretera
reial de Sant Just
ha registrat
un rècord d'ús
aquest octubre
del 2023
amb un total
de 31.745
bicicletes
transitant
per aquesta via
durant tot el mes
amb una mitjana
diària
de 1.024
bicicletes.
Aquestes xifres
mostren un increment
del 30%
en comparació
amb el mateix
període
de l'any anterior
evidenciant
una tendència
creixent
cap a l'ús
de la bicicleta
com a mitjà
de transport.
Fa dos dies
durant el dia
12 de novembre
en particular
va solir
una xifra destacada
amb 1.029
bicicletes
registrades
en un sol dia.
Les dades
que es registren
des del 2019
estan disponibles
per a consulta pública
a través d'un enllaç
proporcionat
per l'Ajuntament.
I per a més informació
es pot visitar
la web de mobilitat
de l'Ajuntament
de Sant Just
on es detallen
iniciatives
i projectes
relacionats
amb la promoció
de la bicicleta
i altres formes
de transport sostenible.
Això ha estat tot.
Tornem
amb tota l'actualitat
Sant Just
tenca l'informatiu
complet de la UNA.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
girls.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
cosa que és un imperatiu
que ve d'una directiva
de la...
Generalitat? No, de la Unió Europea.
Ah. Però
sigui com sigui,
vull dir, és un
aspecte de la
tributació municipal que
apareix i desapareix
i misteriosament
sempre incrementa
impostos.
Això, com deies,
és l'editorial.
L'article de portada
va dedicat al
programa del novembre a l'Ila,
en què fem esment del que ja s'ha fet
durant la primera part del mes
i els actes que queden
sobretot la setmana que ve
i d'aquí a final de mes.
Molt bé, novembre a l'Ila,
referent, òbviament, als actes
que estan al voltant del
25 de novembre. Ah, exactament.
Com sempre, cada any hi dediquem
un espai
i amb això estem.
Molt bé.
Novembre a l'Ila,
també a l'editorial
que ens ha dit en Josep Lluís
el tema de la taxa
d'escombraries,
de residus, no?
Exacte, sí, sí.
I què més?
Altres temes així destacats?
Tenim la
la secció d'en profunditat
que sol ser l'entrevista
i aquest mes
l'entrevista no és a una persona
sinó a tres persones
que formen part del nucli
de l'espai de la Carme Malaret,
l'espai de creació
de la Carme Malaret
i que d'alguna manera
doncs aquestes tres persones,
el Quim Déu,
la Carme mateixa
i la Teresa Ferró
en representació
de l'equip
gestor de l'espai
doncs ens responen
una sèrie de preguntes
per donar
visibilitat a l'espai.
A l'espai de lliure creació.
Exacte.
Això està en format
reportatges,
dit o entrevistes?
No, no,
en format d'entrevista
el que passa
que és una entrevista
a tres veus
i no...
Que és que les tres persones
us responen
a les mateixes preguntes
o és...
No necessàriament.
Val.
N'hi ha algunes específiques
i altres que responen
dos o els tres
segons el cas.
Molt bé.
També suposo
que hi haurà notícies breus,
no?
Sí,
a banda d'això
donem una...
No és notícia
perquè de fet
ja l'aprovació
del pressupost
i diem
els paràmetres bàsics
de com ha anat
el pressupost.
El mes que ve,
el mes de desembre,
farem un...
Intentarem fer
una anàlisi
més exhaustiva
de la...
Dels pressupostos
i organitzes.
Però ara simplement
era
donar les magnituds
més importants,
la bàsica,
l'import total
del pressupost,
com ha anat
el tema
de l'IBI,
de l'increment
de l'IBI
i de la taxa
de residus
que comentava abans
i una mica
les opinions
dels partits
de l'oposició,
no?
Molt bé.
No sé si em vas comentar,
Josep Lluís,
també que
parlàveu
de la plataforma
Salvem la Vall,
on havíeu parlat
a l'anterior revista.
N'havíem parlat
a l'anterior.
O ara potser
ho he vist
en alguna de les notícies
que pengeu, potser,
no?
A les xarxes.
Exacte,
però no...
en la revista
en paper
parlem del tema
de ventors,
que cada mes
hi ha una novetat.
El mes anterior
l'alcalde
havia dit
que la possible
marxa
de l'empresa
no es produiria
abans de set mes,
perdó,
de set anys.
Sí.
Era el temps
que li quedava
de vigència
l'actual contracte
de lloguer
de l'empresa
i en l'últim ple
l'alcalde
va modificar
aquella expectativa
i va parlar
de dos anys
i escaig.
Després hem sapigut
a través del
butlletí municipal
que el Consell
de Direcció
de Ventors
ha pres la decisió
de marxar
i per tant
comencen
el procés.
Però marxar
no les oficines.
No, no, no.
Només el magatzem
que és el que produeix
les olors
i els problemes.
Les oficines
i el laboratori
sembla que queden
allà on estan ara.
Molt bé.
Doncs notícia
també important
òbviament
per tota la...
Parlem també
del nou
pavelló
esportiu
que genera
diguem
reivindicacions
de diversos signes.
Hi ha una plataforma
Mas Lluï
que està fent campanya
perquè no volen
el pavelló
allà.
Diuen
que no és
que no el vulguin
al pavelló
sinó que no el volen
allà.
I en l'últim ple
aquesta plataforma
va tenir
una intervenció
en l'apartat
de plecs
i preguntes
i per una altra banda
representació
dels clubs
que utilitzen
la bona aigua
reivindiquen
el contrari
és a dir
que es faci
ja d'una vegada
perquè estan patint
realment
inconvenients
a l'hora de
no disposen
de prou hores
i per tant
han de...
Necessiten
un altre pavelló
exactament
llavors aquí
els dos interessos
bueno
aquí està
exposats
uns i altres
diuen lo seu
no?
Parlem del
premi
que ha rebut
el Lluís Remolà
del Premi Nacional
de Fotografia
de Reportatge
sí
el Lluís Remolà
és membre
de l'agrupació
fotogràfica
de Sant Just
i...
a més a més
és veí
d'aquí al costat
de Sant Feliu
bueno
això no ho sé
no, sí, sí, sí
sé que és de l'agrupació
però no
sí, sí, és de l'agrupació
d'aquí de Sant Just
però viu molt a la vora
donant compte també
que la teneu
donat a conèixer
la creació
d'un nou
equip
de comunicació
més estructurat
amb funcions
més definides
i que
pretén
doncs
això
donar
més eficàcia
més eficàcia
a la comunicació
que s'havia fet
l'últim any i mig
des que van prendre
possessió
un esforç important
sí
no acabava de
de quallar
i ara
s'ha
pres una altra
una altra
organització
molt bé
també parlem
que s'ha creat
o es crea
si no vaig errat
avui
es presenta
el grup
d'escacs
de la teneu
és un grup
no és una escacció
pròpiament
és un grup
obert a tothom
sí
molt bé
i
ja està
molt bé
bueno
déu-n'hi-do
els temes
que tracteu
una mica
no tant
poder
a nivell polític
sinó més cultural
o de plataformes
però
les notícies breus
hi ha una mica
de tot
sempre
no és exclusivament
polític
hi ha una mica
de tot
fem una crida
aprofito
per dir-ho
fem una crida
en els nostres
subscriptors
sí
perquè
és veritat
que nosaltres
hem tingut
algun retard
els últims mesos
que volem
subsanar
a l'hora de sortir
la revista
sí
un retard
d'un parell de dies
no?
el que passa
que això
junt amb les deficiències
del servei de correus
a vegades
ens arriben queixes
que o no arriba
la revista
o que arriba
massa tard
una part
de la tardança
és culpa nostra
però és
qüestió
repeteixo
de dos dies
l'altra part
no és
llavors
recollim
volem
recollir
aquestes
queixes
més que repartenir
una mica
d'informació
i poder
afrontar
amb els responsables
de correus
a veure
què es podria fer
molt bé
Josep Llús
com estan anant
les retransmissions
dels partits
d'hoquei
bé
ara no tinc xifres
a l'abast
però
hi ha
una bona
acceptació
hi ha
prou entrades
també recordo
que fem els del
vòlei
sí
és veritat
i que estem
en tractes
ara fa dies
que no hem avançat
perquè hi ha un problema
tècnic
dels del vòlei
de la superlligador
superlligador
sí
sí
el sènior femení
sí
el sènior femení
i estem en tractes
amb l'Atlètic
Sant Just
de futbol
per mirar
de fer
el mateix
el que passa
és que hi ha
un problema
tècnic
de la manera
en què
capten
les imatges
i hem de veure
si trobem
un encaix
per poder-ho
fer
més un problema
tècnic
que no pas
un problema
de decisió
amb l'Atlètic
has dit?
l'Atlètic
Sant Just
molt bé
això està
perquè l'Atlètic
ells ho retransmeten
per la seva banda
o tenen canal de YouTube
no és YouTube
és una altra aplicació
però clar
nosaltres
per poder fer la transmissió
necessitem
que estigui penjat
amb un YouTube
amb la qual cosa
aquí tenim
és un problema
d'encaix tècnic
que esperem
poder resoldre
si no
ens quedarem
amb la intenció
però voldríem ser capaços
tant ells
com nosaltres
de que es pogués
retransmedre
de que es pogués
portar a la pràctica
estem parlant d'esports
hi ha notícies destacades
algun reportatge
referent als esports?
bé
parlem una miqueta
dels CARS
sí
bàsicament
perquè bueno
coincideix amb el mes
sí
fem
i això ja serà fixa
cada mes
com que tenim
aquests acords
amb el hockey
i amb el
i amb el vòlei
doncs
farem
més enllà
de les cròniques
que surten
al web
quan es produeixen
els partits
farem una petita
recopilació
de l'últim mes
com ha anat
per mantenir
els lectors
de la revista
paper
el dia
de l'evolució
d'aquests dos equips
que els donem
un tracte
diem-ne preferent
sense
prejudici
de seguir parlant
d'altres
esports
i altres esportistes
de Sant Lluç
com hem vingut fins ara
això no canvia
molt bé
el tema de les xarxes
suposo que
seguiu
donant impuls
a la revista
des d'aquests mitjans
de difusió
exactament
i la pàgina web
hi ha algun abans
també
alguna nova secció
aneu volcant
contingut
sí
anem
anem
volcant
notícies
diverses
he de dir
que
des de
diumenge
tenim penjada
un reportatge
fotogràfic
sobre els cars
ja està
corrent
i
no sé si
més endavant
estarem en condicions
de poder
oferir
altres coses
relacionades
amb cars
però ara
no
no puc
desvetllar-ho
molt bé
referent també
al debat
que hi ha
demà
abans del debat
vull esmentar
un article
sí
del tema
de mobilitat
que tindrà
continuïtat
en el mes
de desembre
és en relació
als problemes
que hi ha
sobretot
a hora de punta
sí
en què
generen
unes cues
fins
no fa
gaires anys
aquí
a Sant Jus
eren
inaudites
no
el creixement
del poble
i el creixement
en quina zona
estem parlant
estem parlant
de la zona
de la Miranda
sí
i no només
per l'efecte
de l'escola
i de la institució
de la Miranda
perquè és un lloc
de drecera
per anar
a Barcelona
correcte
i també
la Rambla
la Rambla
antigament
amb profeines
hi havia
4 o 5 cotxes
ara
la cua
a quants de 9
del matí
arriba
fins al carrer
Miquel Reverter
en la qual
clar
alguns
posats
a fer cua
s'estimen
menys fet
a la banda
del carrer
Sant Josep
perquè cua
per cua
un cop la passes
ja estàs més a prop
de Barcelona
bé
és un problema
creixent
que no
s'acaba aquí
perquè
el poble
està creixent
d'aquí uns anys
tindrem
el tema
de Bomber
que no afectarà
aquestes zones
que estic parlant
però que afectarà
la mobilitat segur
a veure com acaba
el tema
de Bonaigua
això va per llarg
també
però
sigui com sigui
tenim de refes
que això
tard o d'hora
s'acabarà
concretant
i per tant
totes aquestes
qüestions
de mobilitat
són importants
i bé
primer
plasmem la situació
i
el mes que ve
li donarem
una altra
una altra volta
molt bé
molt bé
i doncs
parlàvem del tema
de la bona aigua
i ho enllacem
també amb el tema
del debat
de demà
dia 15
el debat
que s'havia d'haver
celebrat el dia 2
sí
que el mateix dia 2
a primera hora
del dematí
vam tenir
la notícia
que l'alcalde
estava indisposat
per
temes de
de salut
de salut
sí
constipat
jo també
estava
en aquestes
condicions
i va haver
una passa
i
l'alcalde
també
el va agafar
en un primer
moment
ja ens van dir
que ni ell
ni el just
fosalva
que era el que
inicialment
havia de venir
en representació
de l'Ajuntament
tampoc podia venir
la primera intenció
era
intentar salvar-lo
sí
però
això en qüestió
d'un parell d'hores
ja es va veure
que no es podia salvar
i vam
decidir
de moment
posposar-lo
i durant el dia
ja vam
trobar la data
de demà
dia 15
per poder
mantenir
perquè si no
l'alternativa era
o fer-lo ara
o fer-lo allà
el mes de febrer
i pensàvem
que valia la pena
fer-lo ara
clar
que havíem fet
l'esforç
i que estava
el tema
encara calent
el tema
del canvi
d'un dels
ponents
és simplement
per disponibilitat
en parles
de l'alcalde
no
del representant
de l'associació
de veïns
de la Blana
Bell Soleig
l'associació
en principi
havia de venir
el Guillermo
a ment
sí
és cert
que
el dia 2
ja sabíem
que s'havia de produir
aquest
va ser un canvi
d'última hora
que va produir
l'associació
de veïns
sí
i va ser
tan última hora
que ho haguéssim
comunicat
en el moment
de l'acte
en si mateix
en el moment
que es va plantejar
el canvi
de data
ja vam recollir
el canvi
de representant
de l'associació
com anteriorment
s'havia produït
el canvi
de l'alcalde
en el lloc
del just
Fossalba
seguiu fent
la recerca
de nous
escriptors
escriptores
per participar
a la revista
sí
la veritat
és que
la taula
està creixent
ara
en aquests moments
tenim
som set persones
una d'elles
està momentàniament
fent Erasmus
fora
del territori
però
el febrer
tornarà
que és la Glòria
i per tant
ara
som set persones
a escriure
i estem oberts a més
no és un tema
que aquí s'acaba
perquè com més som
podem afrontar
les coses
amb més calma
amb més
repartir millor
les feines
i carregar menys
que tothom
ja prou
coses fa
i
bé
amb això estem
també és veritat
que
aquest mes
per exemple
hi ha hagut
dues col·laboracions
de lectors
que és una crida
que sempre fem
ens agrada ser
el mitjà
pel qual
els lectors
de Sant Just
es manifestin
sobre allò
que vulguin
sigui
relatiu
a Sant Just
o relatiu
a altres temes
d'altre àmbit
i bé
hi ha mesos
que no tenim
res
hi ha mesos
com aquest
que en tenim dos
i que
els aprofitem
jo volia
fer un insist
també
Josep Lluís
perquè
em vaig assabentar
que durant
les festes
de tardú
al Sant Just
al carrer
vau fer
un nombre
important
de subscriptors
sí
vam fer
teniu una persona
allà col·laborant
no?
intentant
bé
una de les noves
incorporacions
que quan em va dir
el número de persones
vaig dir que
eh
sí
sí
vam aconseguir
entre la parada
i la tasca
volant
sí
vuit
subscriptors
és un fet
important
home
perquè
o sigui
vuit subscriptors
està molt bé
això
no?
home
vull dir
tenir en compte
que era un dia
un matí
concret
sí
i que
estàvem
ubicats
en un lloc
tant nosaltres
com l'Ateneu
i altres entitats
ens havien
ubicat
en un lloc
poc
transitat
clar
la carrera té
fora del flux
majoritari
de públic
i
bé
amb tot això
gràcies a la
insistència
vam aconseguir
vuit subscriptors
quan habitualment
en aquestes diades
així
tipus Sant Jordi
dos o tres
no?
quatre
els últims anys
però
que
a veure
és veritat
i això confirma
la tendència
a créixer
el nombre
de
subscriptors
durant
els últims
vint anys
que són
les dades
que jo
he pogut
tenir
la reducció
ha sigut
paulatina
cada any
era el saldo
negatiu
sempre
més baixes
que altes
i això
els tres últims
anys
s'ha revertit
aquest any
ja portem
un saldo
positiu
de deu
subscriptors
i
ens queden
dues campanyes
a fer
el dia del debat
esperem
poder aconseguir
algun
subscriptor
nou
i
l'acció
que fem
amb els socis
de l'Ateneu
que no són
subscriptors
que també els enviem
la revista gratuïta
i poc o molt
esperem que caigui
alguna cosa més
hi ha un
grau d'acceptació
més
més acusat
en favor
de la revista
i
ens n'alegrem
també
les ventes
nostres són
poques
en comparació
amb les subscripcions
però també hi ha
una lleugera
un lleuger
repunt
amunt
amb la qual
estem molt contents
molt bé
doncs
Josep
Lluís
no crec que ens quedi
cap tema
per comentar
a l'espera
de rebre
la revista
a casa
o de comprar-la
en els punts
de venda
habituals
i també anar-vos seguint
tant a Twitter
com a Instagram
gràcies per tot
molt bé
doncs que vagi bé
i fins desembre
adeu
a reveure
que els nostres
no tornin mai
no tornaria a faltar
i confia
i confia
que els nostres
no tornin mai
no tornarem a faltar
crec que no és per tant
jo tornaria a faltar
jo tornaria a faltar
jo tornaria a faltar
desapareixer sense avisar
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
i confia
que els nostres
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
que els nostres
no tornarem a faltar
no tornarem a faltar
i confia
que els nostres
no tornin mai
Fins demà!
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Vinga, doncs agafem les coses i marxem fins al carrer Bona Vista
per saludar a l'Arnau Consul, propietari de la llibreria Call Llibreter.
Hola, molt bon dia, Arnau.
Molt bon dia. A punt per embarcar-vos?
Sí, no, en el Yellow Submarin dels Vitels.
Exacte. Pensa't que és una música adient per acompanyar el llibre d'avui,
que el que ens proposa és un gran viatge pels mars,
buscant una criatura fantasmagòrica,
una criatura de la qual se n'havien escrit mil llegendes
i al segle XIX ningú creia que existís.
Però, evidentment, ara sabem que existeix,
tot i ha sigut la font de grans invencions.
Per tant, és un llibre que, més enllà de parlar del mar,
de criatures que no coneixem,
del gran desconegut que encara avui és el mar,
nosaltres que ens creiem que ja ho sabem tot
i que el nostre objectiu proper és arribar a Mart,
no al mar, sinó a Mart, confusió fàcil.
Fàcil, fàcil.
Bé, és això, no deixa de ser un gran desconegut.
I fins i tot a les grans fondàries
hi viuen certs que probablement podrien sortir en aquesta cançó
que tots relacionem amb una cosa així com mitja alucinada,
un espai de drogues i tal.
Ciència-ficció total.
Ciència-ficció, una pel·lícula, un submarí groc, no?
Que finalment tot es redueix amb això.
Durant molt temps el submarí groc era com allò,
gairebé com el sinònim de drogues al·lucinògenes.
No era ben bé això, i el que t'explica la cançó,
de fet, aquesta veu, que és Ringo Starr,
és una de les poques cançons que va cantar Ringo Starr,
perquè normalment no es dedicava ell a això,
ens explica això, que jo vivia en un poble
en què hi havia un vell mariner
que ens explicava els seus viatges pel mar
i aleshores anàvem a un lloc on tots eren submarins
i, en fi, i ell en tenia un de groc,
i allí tothom, bueno,
és una mena d'aventura vital
que també és aquest llibre que, ara li direm el títol,
és El calamar gegant.
Oh!
El calamar gegant, d'un autor italià
que es diu Fabio Genovesi.
Sí.
I que, entre moltes altres coses, només al principi
ja et situa, diré una cosa així,
diu, del mar no en sabem res.
Res de res.
I tant mateix, el mar ho és gairebé tot.
Tot prové del mar.
Fins i tot nosaltres,
que som una evolució complexa
d'uns determinats cucs secs
han testat d'arrossegar-se pel fons dels oceans.
Després ens vam inventar els ulls i les cames
i vam venir aquí fora a veure què hi passava.
Però encara avui podem viure en sec
només perquè dins duem aigua per donar i per vendre.
Més de la meitat del nostre pes.
Ostres.
No?
Sí, sí.
I a partir d'aquesta constatació,
ell explica, bueno,
com una mena d'obsessió que he tingut sempre
per aquesta vèstia del títol,
El calamar gegant.
El calamar gegant.
Una vèstia que fins al 1861,
o sigui, fa quatre dies,
quan realment estava tot el...
Pràcticament es pot dir que l'home
ja havia arribat a tots els confins de la Terra
o pràcticament.
Estava, evident, cartografiat tot.
Ja hi havia vaixells, evidentment,
que ja no eren veleis o que anaven a rems.
Vull dir, hi havia una mena d'apropiació dels mars, no?
Doncs, bueno, de tant en tant,
apareixien rastres
com d'un tentacle enorme
i ningú que us va dir
això semblava això, com pops molt grans.
Els pops que coneixem
tenen una determinada mida,
o els calamars,
fins que l'any 1861,
doncs, per primera vegada
algú comença a parlar d'això,
de que hi ha de bé
un calamar gegant.
Se li tiren a sobre
la comunitat científica.
Clar, òbviament.
On vas a parar?
Escolta, som gent racional.
Un calamar gegant, t'ho diràs.
Som al segle XIX,
és ja el gran segle de les llums,
és el segle que
la humanitat ha explotat.
Vull dir,
no estem ja per creure en llegendes.
Llegendes com, per exemple,
la del Kraken.
El famós monstre Kraken,
que surt a les mitologies escandinaves,
és perquè una mica a tot arreu,
o aquests grans monstres marins
que ho engoleixen tot,
més enllà de balenes,
que més o menys les tenien conegudes
i podien ser més o menys grans,
tothom es creia que això era una llegenda,
evidentment,
de temps antics.
No existeixen animals més grans
que les certes balenes.
La balena blava, no?
Diuen que és la...
La més gran probablement sigui la blava
i, bueno,
hi ha taurons molt feroxes
i altres que no tant,
però en tot cas,
bueno,
ja els tenim apamats
i per més gran que siguin les balenes
les sabem caçar.
Que hi hagi un animal
que pugui arribar a ser
més gran que una balena
i que més...
No,
això és una llegenda,
és el Kraken.
Sí,
en parlaven els deus escandinaus,
escandinaus allà dalt.
Algum animal que era amic de Posidor,
de Neptú,
però això no és sèrio.
però, clar,
comencen a trobar-se
justament quan el mar
ja es converteix
com en l'última barrera
i a partir del segle XIX
es navega molt més,
els vaixells
poden transportar molta més gent,
es pot arribar a més llocs,
fer més temps al mar,
clar,
comencen a aparèixer evidències.
Sobretot quan això,
justament,
té molt relacionat
amb les balenes,
especialment els catxalots.
Es trobaven
que dintre dels catxalots,
quan els obrien,
perquè, bueno,
se n'apositava de tot
i a veure què hi havia,
a veure què hi trobaven,
sobretot hi trobaven calamars
i alguns d'enormes
i què penses?
Bueno, perquè és el que s'alimentava.
Clar, òbviament.
Bueno,
a poc a poc
anirem veient
que aquí hi ha alguna peça
que no ens encaixa
i a poc a poc,
a la que també es perfeccionin
submarins,
batiscafs
i, bueno,
màquines que baixen
a grans profunditats
començaran a veure
que sí,
que efectivament,
que aquest animal
que fins d'avui
pràcticament
en el seu estat natural
pràcticament
no s'ha pogut observar
però ara ja no hi ha cap dubte
que existeixen calamars
que poden arribar a fer
20 metres de llarg
o 25
i que de fet
algun cop
quan ell recull
el Fabio Genovesi
va parlar,
doncs,
ens va indicar,
no?
És el 1860
que hi ha aquesta prèvia
algú que intenta formular-ho
després hi ha el segle XX
algú altre que ho torna a dir
un que ha de fer
li encarreguen
una gran enciclopèdia del mar
gosa posar aquest final
i llavors li diuen
no,
no t'ho publicarem
no,
no,
òbviament.
Doncs, bueno,
clar,
a poc a poc sí
i llavors recull algunes
ja no legendes
ni anècdotes
sinó, bueno,
coses que expliquen
pobles mariners
doncs a diferents llocs del món
que s'han vist
o que els hi sembla
haver vist, no?
que hem vist, per exemple,
catxalots lluitant
amb alguna mena de bèstia enorme,
llavors hi ha un capítol preciós
però a banda molt fascinant
que descriu la lluita
entre un catxalot
i un calamar gegant.
Perquè el calamar gegant
a certes profunditats
no hi veu
i el catxalot no hi veu
i baixa
amb molt fons
a dir, bueno,
el primer que trobi
el ganxo
i no s'adona que
no és un calamar
com els habituals
sinó
tot això ho suposa
perquè hi ha gent
que ha vist
això,
catxalots
desesperats
saltant
amunt i avall de l'aigua
amb alguna mena de cosa
enganxada al morro
que sembla que el domini, no?
De tot això
ell en va deduint
en un llibre que és preciós
això
l'existència del calamar gegant
del qual
ara evidentment
ja n'han arribat
exemplars a les platges
antigament també hi arribaven
hi ha pobles
a la Polinèsia
o pobles aquests que
durant molt temps
doncs no se sabia
que estaven allí
i per ells era normal
ja sabien de l'existència
d'aquells bitxos
però evidentment
no en parlaven amb ningú
perquè si mai n'apareixia alguno
el que feien
era despedaçar-lo
i menjar-se'n
i no hi tenien
cap mena de problema
per ells
quan ell els hi parla
i quan veu que hi ha
expedicions
que han anat allí
però o això
vosaltres ho coneixeu
els altres
creuen com de dir
home sí
com coneixem les gambes
com vulguem dir
hi ha cap dubte
que això existeix
llavors en aquest llibre
és això
d'una banda
la sorpresa constant
que ha tingut
el món occidental
al anar descobrint
que aquest monstre mitològic
no era un monstre mitològic
sinó que realment
hi havia un animal
que durant anys i anys
ha estat desconegut
i de l'altra
el Fabio Genovese
el que crec que fa molt bé
és animar-nos
a dir
escolteu
tots aquests expedicionaris
aquests científics
que van gozar
a contradir
les normes
del seu temps
és perquè realment
van creure
en la vida
van creure
en les seves idees
van anar fins al fons
fins i tot
s'explica la història
d'un italià
que quan n'hi arriben proves
de dir
tot això sembla que passi
a Mars Fredes
i aleshores
em prenen un viatge
que s'ha d'anar
pagant ell
per arribar fins a això
fins al Mar Bàltic
i poder-ho comprovar
o caçar-lo
i intentar trobar-ne proves
caçar-lo
no ho sap
en tot cas
trobar-ne proves
parlar amb la gent
i tot això va contra
la seva vida
de científic
que ja té una vida
més o menys arreglada
i que en tindria prou
és aquest que li neguen
la publicació
del volum
home suposo
que es veuria malament
podria haver-se acomodat
i dir
que publiquen la resta
renega-ho d'això
ja s'ho faran
no
dius
escolta
el que la mar gegant
també és la història
d'això
d'una obsessió
i d'un de dir
creiem
hem de creure
en els nostres somnis
d'aquí d'alguna manera
també lligua
aquest Yellow Submarine
que és a dir
escolteu
aneu més enllà
siguem lliures
els submarins
poden ser grocs
i pot haver un regne
al fons del mar
on viuen gens blaus
i no
que una mica
és el que anava
a la pel·lícula
Yellow Submarine
explicava una mena
de flipada així
però creieu-hi
és un llibre
molt bon llegir
un llibre que publica
edicions del Periscopi
i que d'aquests
que vas llegint
amb un somriure
i abans tens ganes
d'anar
et poses del costat
d'aquests aventurers
que durant un temps
però és de gènere
de ciència-ficció
podríem dir
no, no, és un assaig
un assaig
clar, és un assaig
que t'explica
al final
que la mar gegant
existeix
no hi ha cap mena de dubte
durant molt temps
es creien
que això era
sense ficció
ara no
ara és algú
que el que fa
és dir
hi va haver una gent
que va lluitar
per demostrar
que això existia
ara ho tenim molt clar
perquè tenim càmeres
a tot arreu
i perquè per exemple
de calamars gegants
s'han trobat enganxats
amb aquests cables
enormes
que travessen a l'Atlàntic
i que ens permeten
les comunicacions
i de tant tenia
una fallada de comunicació
a l'hora ja ha d'anar
algú
uns submarinistes especials
baixen
i es troben un megacalamar
enganxat
clar, després
quan l'intenten pujar
el calamar es desfà
perquè clar
és aquesta cosa gelatinosa
que a més és un calamar
que ja ha estat mort
i clar
ara ho tenim molt clar
no hi ha cap dubte
inclús n'apareixen
de tant en tant
alguns exemplars
a les platges
perquè probablement
tenen molta més pressió
i s'acosten a llocs
més propers a la...
N'estic buscant imatges
Arnau
i de veritat
és que és una mica
que t'agafen cal freds
per tant a veure
que quedi clar
això no és una novel·la
això no és un llibre
de ciència-ficció
és una crònica periodística
d'algú que decideix
investigar sobre
les investigacions
d'aquest animal
que durant molt temps
es creia mitològic
i que en realitat existeix
i que això
existeix fins i tot
en unes zones
on nosaltres
que ens creiem
els amos de la Terra
no arribem
és tan a baix
que fins i tot
si volem anar
ni els batiscafs
més potents
a vegades
ho resisteixen
o ho resisteixen
però no hi pot anar
cap tripulant
per tant
ens hem de fiar
de les càmeres
que portin aquests batiscafs
en fi
tenia dubtes
de si posava
la cançó d'Antoni Afon
o la dels Beatles
però he dit
va
uns submarins grocs
jo crec que...
la dels Beatles
queda bé
ha quedat bé
xula
per tant ja us dic
un llibre per llegir-ho
un cop de setmana
dient
vuller va dir absolutament
coi
una aventura
als Mars
que parla de monstres
que en realitat
no són monstres
i que t'anime de dir
ei
creu en els teus somnis
i per ser aïsos
també té aquest punt
un punt d'autoajuda
potser sí
però mira
de tant en tant
ja està bé
algú que et doni
una empenta
el que la Margegant
Fabio Genovesi
publica edicions
del Periscopi
Arnau
acabem parlant
d'algun acte
que hi hagi properament
aquest llibreter
o de moment esteu
descansant
en quant a actes
n'estem pensant
dos o tres
especialment un
per el Mercart
per la sèrie Mons
aquest
que estan ara
exposant
i bé
no parem de pensar-ne
però també veiem
que de cara a Nadal
no acostuma a ser
una bona idea
a fer actes
perquè d'alguna manera
la llibreria
està molt més plena
perquè probablement
la gent té altres prioritats
i per tant
per fer una programació
més estable
potser ens esperarem
ja el 2024
quan vol dir
que hi hagi
algun acte puntual
o a l'Ateneu
o al Mercat
o potser
algun recital
encara fem
però
tindrem notícies
més endavant
molt bé
doncs Arnau
ens quedem
amb aquest assaig
que ens has portat avui
i ens quedarem
ja de pas
escoltant també
de fons
aquesta cançó
Yellow Submarine
dels Vitelles
animeu-vos
clar que sí
vinga doncs
que vagi bé Arnau
between the waves
in our yellow
submarine
we all live
in a yellow submarine
yellow submarine
yellow submarine
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Falten pocs minuts per la una del migdia.
Acabarem comentant, a més a més del dia que ja ens ha dit avui l'Alvira,
que era el dia mundial de la diabetis,
un parell de dies internacionals més que tenim avui.
Un d'ells és el dia dels venedors i venedores amb volants.
Doncs bé, és un dia que es comemora des de l'any 2012
i es celebra cada 14 de novembre
per retre homenatge a tots i totes les venedores amb volants
i de mercat a nivell mundial,
els que treballen de manera incansable
per al reconeixement dels seus drets socioeconòmics,
de seva legitimitat i visibilitat en l'economia formal.
Doncs bé, es celebra aquest dia.
També amb la celebració d'aquesta efemèrida
reconeix la contribució dels venedors amb volants informals
i del mercat de les societats a tot el món.
es valora l'esperit creatiu i empresarial d'aquest sector informal,
així com també de la seva importància
i la seva contribució a l'economia global.
L'origen d'aquest dia, doncs bé,
va ser creat el 2012, com hem dit,
per la iniciativa de l'organització Streetnet International,
més coneguda com l'Aliança Internacional de Venedors de Carrers.
Amb això es pretén reconèixer tots els venedors amb volants informals,
informals, unant també els seus esforços per la defensa dels drets
i dels reptes que s'ha d'afrontar a aquest sector.
I avui acabem comentant també que és el Dia Internacional
contra el tràfic il·lícit de béns culturals.
És un dia que el va proclamar l'UNESCO l'any 2020
per conscienciar sobre els robatoris,
el tràfic i el comerç il·legal de béns culturals.
Aquests delictes tenen lloc en qualsevol part del món
i el resultat és que priven a les persones
de la seva cultura, la seva identitat i la seva història.
Les causes dels robatoris d'obres d'art
solen ser la ignorància i la falta d'ètica.
El 2023, l'UNESCO i l'Oficina de les Nacions Unides
contra la Droga i el Delicte
han declarat que el tràfic il·lícit de béns culturals
sigui un assumpte de seguretat global
i ho fan sota el següent lema, diu
protegeix el teu llegat,
volent conscienciar sobre els riscos d'aquest delicte
i les formes també de prevenir-lo.
Per la seva part, la Convenció de la ONU
contra aquest tipus de delinqüència
ha indicat que aquest delicte es vincula
amb la financiació, amb el finançament del terrorisme,
el crim organitzat, el tràfic il·lícit de drogues
i armes a foc
i també el rentat de diners i la corrupció.
De fet, la Interpol calcula una xifra
d'entre 300 i 6 mil milions de dòlars per any
com guanys del comerç il·lícit d'antiguitats.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Tres minuts per l'onada del migdia.
Ens hem d'acomiadar del programa d'avui.
Ens tornarem a escoltar demà dimecres a la mateixa hora, de 10 a 1.
Ara, a la 1 en punt, l'informatiu migdia amb Mariona Sales Vilanova
i després també a la tarda amb l'informatiu del vespre.
Abans, però, hi haurà el magazín de tardes amb Dani Martínez,
el magazín El Refugi.
Ens podeu trobar a les xarxes socials tant a Twitter com a Instagram
arroba laramblanou8.1, tot seguit i amb minúscules,
o també arroba ràdio d'Esvern.
Que vagi bé, acabeu de passar molt bona tarda i ens tornem a trobar demà.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!