Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dilluns 19 de juny.
Benvinguts i benvingudes a l'Arna amb l'Almagazin de Tardes a Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Qui ens espera en les properes dues hores?
Doncs bé d'aquí i fins les 6, primer de tot farem l'espai de natura i medi ambient amb el jove Sant Justenc,
Quim Calonge, que cada setmana ens porta un tema diferent.
Després, tot seguit, farem entrevista en Miquel Rabarter, el propietari del centre d'equitació Pony Club Catalunya.
Amb ell comentarem una mica com ha estat la festa de final de curs,
la festa de cloenda d'aquest curs 2022-2023, que va ser-hi aquest passat dissabte.
També farem la valoració del curs i ens explicarà les activitats que la Ípica proposa per aquest estiu, els casals d'estiu baixa.
Després de segona hora de la Rambla a partir de les 6 i 10,
ja després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem tertúlia amb el col·lectiu de dones trans.
Tindrem a 3 membres de l'Associació Transbaix Power i Roses de Sant Feliu,
entitat de referència aquí al Baix Llobregat i també a Catalunya.
Tindrem amb nosaltres la seva presidenta, la Rosa Maria Maristany, que és dona Sant Justenca.
També tindrem a la Natàlia Parés i la Bea Espejo.
Parlarem amb elles sobre la celebració del Dia Internacional de l'Orgull LGTBI CUP Plus,
que serà el 28 de juny.
Parlarem dels inicis, de com ha evolucionat la festa, de com ho viuen elles, de què es significa
i també parlarem concretament de què és el que es farà aquí a Sant Just.
Tot això serà de seguida, no marxeu, que comencem!
Vinga, doncs comencem l'espai de Medi Ambient.
Hola, Quim, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, molt bé.
Bé? Sí, sí.
Molt bé, doncs bé, ens toca posar-nos a parlar sobre algun tema de Medi Ambient.
Crec que hem de recuperar una mica el que parlàvem la setmana passada.
Sí, tot i que avui he portat un altre tema, perquè ara ve l'estiu,
parlaré de, bueno, recomanaré llocs d'on anar a l'estiu.
Ah, molt bé.
Naturals.
Així, com més llistès, un tema més llistès, com això de recomanacions.
Però sí que és veritat que ens vam quedar amb el tema del Llobregat, del Delta del Llobregat.
Sí.
I llavors, volia, bueno, per concloure una mica, perquè quedi clar,
doncs esmentar com els vuit punts que vam parlar d'aquest manifest
que es titulava Prou destrucció i especulació al Delta del Llobregat.
D'acord.
Llavors, res, és, abans de passar pel tema, doncs, parlar d'aquests vuit punts.
D'acord, vam començar a parlar d'aquests vuit punts del manifest, no?,
que havien escrit algunes associacions en defensa del Delta del Llobregat.
Sí, era, bueno, el tema, sí, és la defensa del Llobregat
i concretament l'ampliació de les zones protegides.
D'acord.
És a dir, les entitats socials i societats civils
es demanen que s'ampliï la zona protegida del Delta del Llobregat.
D'acord. I quins punts ens faltaven per comentar d'aquest manifest?
No sé a quins ens vam quedar, però crec que seria interessant com esmentar-los tots així de...
D'acord.
Perquè el títol ja parla molt.
Sí.
I llavors, perquè quedi clar.
Vinga, doncs esmentem aquests punts del manifest?
Bé, el manifest són com això, vuit punts,
i són com vuit raons per les quals seria propici, seria ideal, doncs, ampliar la zona protegida.
D'acord.
Llavors, el primer és per complir la normativa europea.
que, bé, des d'Europa hi ha un tant...
O sigui, la zona del Delta del Llobregat es considera zona d'interès especial.
Sí.
Perquè ho és, perquè és una zona humida, és un delta, i conté, per exemple,
o sigui, un punt que...
Bé, hi ha molts raons, no?, que fan que aquest lloc sigui diferencial,
però una és, per exemple, que hi ha moltes orquídies que són úniques d'indrets...
d'indrets...
De la zona.
Sí.
Hi ha empinedes, on s'hi troben orquídies, que crec que només s'hi troben,
algunes només s'hi troben allà, en tot Catalunya, crec.
Vale.
Llavors, clar, són coses així que...
Clar.
Això és una, però sumes moltes altres coses com dibus d'aus...
I...
Ragons de pes, no?, per...
Sí, exacte.
Molt bé, per la normativa europea.
Llavors, sí, seria una raó que...
Bé, seria per complir-la, que jo suposo que de cara...
O sigui, pels polítics seria interessant més que...
A veure, segurament també els...
Hi haurà polítics que estan preocupats pel medi ambient,
però més que res també és perquè hi ha una sanció darrere,
llavors seria una raó de pes econòmicament també.
Clar.
Seria com una altra.
La segona seria per combatre l'especulació urbanística.
Vale.
Això és obvi que si amplies les zones protegides,
clar, restes zones que es podrien urbanitzar.
Sí, per construir o...
Exacte, també vam parlar una mica.
Sí.
L'estem repassant.
Sí, exacte.
Llavors hem...
Bé, és un punt bastant clar, eh?
Sí.
Ja ho diu bastant alt.
Exacte.
O sigui, ampliant respectes i afavoreixes i preserves moltes espècies i hàbitats
i alhora evites que es dugui a terme aquesta especulació.
Que al final també s'ha de dir que...
Bé, he pensat que també passa molt aquí a Sant Just el tema que s'especula molt amb els habitatges
i llavors els preus són molt alts perquè estem al costat de Barcelona o per diverses raons
i la gent d'aquí no es pot permetre viure aquí, sinó que és com que...
Que ha de marxar.
Sí, ha de marxar perquè aquests pisos és com que...
Són inabastables, no?
Sí, clar, els interessa que vingui gent molt rica perquè, clar, els preus són molt més alts.
Clar, els preus que pot pagar, bé, només un cert rang de població.
Exacte, que és un percentatge molt mínim i aquesta, clar, també seria una altra raó
que no és un percent mediambiental però va relacionat també al final.
Sí, sí, totalment.
El tercer motiu que diu el manifest és millorar l'estat de l'equífer del taic.
Això seria també...
O sigui, això és perquè, clar, si tu en cimentes, edifiques, en tot aquest espai que és el del del Llobregat,
clar, òbviament estàs evitant que la pluja, per exemple, penetri en el sol i els equífers es recarreguin.
Vale, vale.
Llavors, clar, si es preserva, doncs, òbviament, tot el cicle hidrològic de l'aigua es respecta i funciona amb normalitat.
El tercer, potser que no el vam esmentar, bé, és consolidar una agricultura sostenible de proximitat.
Vale.
Crec que no, però, bueno, és bastant interessant i...
Sí, és molt interessant perquè, clar, realment, pot semblar que només els hàbitats boscosos o els hàbitats molt verges són els més interessants,
però, realment, si t'hi pares a pensar, molt dels, diguéssim, hàbitats o com paisatges agrícoles...
Sí.
Tenen moltes espècies que no hi serien si no fos perquè aquell espai fos agrícola.
Clar.
Com aus, molts tipus de ratolins, crec, també.
De rosegadors, no?
Sí, rosegadors, sí.
Vale.
Llavors, clar, per molt que sigui agrícola, o sigui, el Delta de l'Ibregat, ja sabem que per Sant Joan d'Espí, bueno, molt del Prat, hi ha molts conreus,
no és, diguéssim, una zona natural, diguéssim...
No perquè hi ha l'acció de l'home, però, igualment, és molt millor que, òbviament, que una ciutat.
Que hi hagi un... que hi hagi algú construït allà, no?
Un polígol.
Que hi hagi ciment.
Sí, exacte.
Vale.
Molt bé.
Perquè, a més a més, aquesta agricultura sostenible es relaciona amb l'entorn i els ocells també, saps?
Tot es...
Tot es tal·li.
Forma part de l'ecosistema.
I, a més a més, un altre punt és que seria que aquests productes es podrien valoritzar molt més degut a que es formarien part del...
D'una zona...
Exacte.
D'agricultura, sí.
Agricultura del Delta Llobregat.
Clar.
De fet, ara ja tenim com...
Ja hi ha el segell de...
Ah, sí?
Ostres!
Sí, perquè agradi el vagi o bregat.
Va, vale.
Ho veig en algunes verdures, a vegades, o fruita.
Ah, vale.
És a dir, que tenen ja com el seu propi segell i tot, eh?
Sí.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
La...
Què crec, la cinquena?
Sí.
Reforçar la connectivitat ecològica del territori.
Això també parla per si mateix perquè...
Com sabem, moltes infraestructures, com les carreteres, edificis, al final estan tallant directament un espai natural d'un altre.
Sí.
Perquè són divisions que molts animals no poden travessar.
Clar.
I, aleshores, doncs, deixar aquests espais oberts i, sobretot, això, intentar que no construir fent barreres, sinó intentar, doncs, això que els espais verds naturals...
Que conflueixin un un amb l'altre, no?
Exacte.
Es puguin connectar, sí.
Molt bé.
Això afavoreix la connectivitat ecològica, que és molt interessant de cara al, per exemple, al tema genètic, perquè les espècies es puguin barrejar.
Vale.
Perquè, si no, bueno, ja sabem que pot passar que no troben altres, diguéssim, altres genètiques i al final és endogàmia.
Sí.
I és un problema, també.
Vale, molt bé.
Llavors, el sisè seria contribuir a la salut pública de l'àrea metropolitana.
Aquest també és bastant obvi.
Sí.
Que és, òbviament, si tu tens un espai natural, millores molt la salut, la qualitat de vida i la salut de la gent que està al seu voltant.
Clar.
Ja sigui per l'aire, sigui...
Per la qualitat ambiental, no?
Per la qualitat ambiental, sí, sí, sí.
En general.
Hi ha molts factors, sí.
I ens falta un?
Dos.
Dos.
El setè seria fer front al canvi climàtic, que també...
Vale.
És que els mateixos arbres, ja vam parlar en el capítol dels serveis ecosistèmics, els mateixos arbres tenen molts beneficis.
Totalment.
Això, fer front al canvi climàtic.
També el canyissà, que és una planta que...
Bé, ja ho vam parlar també, les zones humides...
És típicat el delta, no? El canyissà.
Sí.
És una planta que viu en llocs humits.
Vale.
Llavors, això, que les zones humides capten força més diòxid de carboni que altres zones, per les seves qualitats.
I l'última seria potenciar la ciència i l'educació ambiental, que bàsicament tenir un espai com aquest a l'entorn de l'àrea motorbolitana...
Home, dignifica el lloc...
Sí.
També pots crear consciència, no?, a la població.
Exacte. Tens un espai, per exemple, amb l'escola. Jo hi he anat molts cops.
Sí.
La típica excursió, no?, que vas amb l'escola a visitar la zona, que t'expliquin els divulgadors o...
Exacte. Veus les aus, per exemple.
Sí, sí, sí. De fet, allà inclús, no sé si hi ha com una mena de casetes que són com miradors...
I hi ha unes quantes i està molt bé, eh? Perquè, clar, jo vaig fer també les pràctiques dels estudis de forestal allà i està molt xulo.
Que bé, molt bé.
Doncs aquest és el manifest, no?
Sí, exacte. Serien aquests punts, vuit punts, de raons per les quals s'hauria d'ampliar a la zona protegida, del del Llobregat.
Molt bé. Doncs, Quim, amb aquest... posem puny final a aquest tema.
Bé, el tornem a parlar perquè trobo que és molt important.
Sí, home.
Perquè jo ho esmento molt de passada, però és un tema molt interessant. A més, és una cosa que tenim aquí al costat i també per això valen molt la pena.
Veurem a veure si s'ha fet, si s'ha pogut moure alguna fitxa de cara al govern o si s'ha aconseguit alguna cosa.
Sí, tant de bo, sí, sí.
I passem ara a recomanacions de llocs així naturals, no? Una mica per la muntanya, per la natura, per poder fer alguna escapadeta, alguna excursió aquest estiu.
No sé si el pla inclou alguna excursió puntual o és per anar a fer un gran viatge a la natura, Quim?
Bé, és per ser puntual, però sempre, òbviament, pots allargar, vull dir.
Però són com, diguéssim, activitats. Fer això, fer allò.
Ah, molt bé. Sí.
D'acord, per totes les butxaques, per tant.
Sí, sí, sí, sí. Són com indrets característics que val la pena visitar.
Per exemple, a veure quins ens portes.
El primer, bé, no hi ha altres, però bé, sí, comencem per aquest.
És el Baix Empordà i és una ruta pel riu Ter, que és el riu que travessa la plana del Baix Empordà,
que és una ruta pel riu amb caiac.
Ah, mira.
Sí. Jo, de fet, la vaig fer i em va agradar molt, per això també la recomano.
Ah, que guai.
I, bé, de fet, jo vaig directament anar amb caiac, però també hi ha l'opció de començar des de Verges,
que és un poble d'allà, i anar fins a Colomés, caminant.
Hi ha una ruta.
I, aleshores, a Colomés és on hi ha l'empresa que es dedica a això, a jugar a caiacs,
i llavors l'activitat seria anar fins a Colomés, i, bé, l'empresa no sé com es diu,
però, òbviament, es pot buscar perfectament, no?
Sí, el riu Ter, caiacs, a Colomés.
I llavors és molt xulo perquè vas amb caiac i, bé, primer t'ensenyo una mica com es fa en caiac.
Com funciona el caiac, no? Per no quedar-te allà perdut en mig, el riu.
Sí, i llavors agafes els caiacs, hi ha com una mena de plataforma.
Plataforma, no? Vale.
I comences la ruta i res, és baixar pel riu Ter, i a l'estiu és molt agradable perquè és molt fresc, el seu riu.
Que guai, clar.
I, a més a més, hi ha molta vegetació.
Hi ha molta estona? S'ha de fer molt de caiac o...?
Jo crec que és una hora i mitja.
Una hora i mitja, o dues?
Sí, depèn també de si pares una mica.
Clar, suposo que tens algun monitor o algú que et vagi guiant, o no?
Jo no vaig anar sense monitor amb la meva família, però depèn, potser si hi ha nens...
Vale, el caiac inclou per parelles, també?
Suposo que sí, suposo que sí.
Vale, perquè si un s'ha de muntar sol el caiac a l'aventura...
No, no, sí, no. Segur que hi ha, i crec que inclús tres, em sona.
Vale, vale, vale.
O sigui que està ben muntat.
Bueno, per la gent que no sap dominar el caiac, tranquils, on patiu, que hi ha l'opció d'anar a companya.
Sí, exacte.
I això, és anar baixant amb el caiac i és molt interessant perquè veus tota la vegetació de Ribera, que són els albers, tots diferents arbres, oms, freixes, salses...
Molt bé.
També hi ha arbres que creixen com al mig del riu, i veus les arrels...
I de Verges a Colomers caminant, aquesta excursió que has dit tu, més o menys, de quants quilòmetres o quanta estona caminant...
No ho sé, això, eh? No ho sé.
Vale.
Però crec que són dues hores, una cosa així.
Vale, és a dir, seria...
Això sí que és opcional, tot és opcional, però és com...
Pots anar directament a fer la ruta.
Per allargar una mica, no?
Sí, per començar caminant i després baixes amb el riu.
Vale.
I també perquè justament els caiacs es deixen a Verges.
Llavors és com una ruta com circular.
Clar, vale.
Sí.
Molt bé.
Sí, la ruta del Ter i...
Bueno, també jo recordo que vaig veure moltes libèlules, no sé què pot interessar.
Sí, sí.
És a dir, és un habitat molt...
Molt natural, no?
Sí, natural, i vull dir que és del riu, que potser no estem tan acostumats, que anem potser a boscos o a la platja, a la muntanya.
I això és el riu i és un habitat molt interessant, també.
També, sí, és veritat.
Això seria una activitat que es podria fer l'estiu.
Vale.
L'altre són les coves de Sarinyà, que això és a prop de Banyoles.
Vale.
I, bueno, he pensat que seria interessant com a tema també és natural perquè són les coves i estan com en un entorn de bosc.
Sí.
I alhora també és d'interès prehistòric.
És a dir, són les coves que van estar habitades.
Vale.
I hi ha, per exemple, bueno, hi va haver presència de l'home neandertal.
Mm-hm.
Vale.
És a dir, són coves que tenen un passat històric, podríem dir-ho així, i que tenen el seu interès també geològic o no?
És simplement pel fet històric, més que res.
Bueno, és que geològic suposo que també, però sí que està molt centrat en...
Més coses d'històric.
Prehistòric.
Vale.
Ja, de fet, quan arribes ja pots veure un document, bueno, com una audiovisual.
Sí.
Que potser et porta com a aquella època i et posa en context.
Vale.
I això és força interessant.
I has dit que es diu les coves de...
Sarinyà, amb E, Sarinyà.
Vale.
I per quina zona estàs?
A Banyoles.
Vale.
Molt bé.
Sí, és per allà, sí, sí, sí.
Vale.
També es pot visitar.
Ho has fet o ho has llegit com a recomanació?
No, no, no, però m'agradaria anar-hi, perquè m'agrada molt la Garrotxa a mi i és un lloc que m'agradaria anar-hi.
Fantàstic.
Molt bé, doncs si algú té pensat anar per aquella zona que sàpiguen que hi ha aquestes coves per anar a visitar.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Una altra seria la Vall d'Aran.
Sí.
I més que res perquè l'estiu ve de gust com anar a llocs potser més frescos.
Més frescos totalment, Quim, o sigui, la Vall d'Aran és com el paradís a l'estiu per estar fresquet, tot i que s'ha de dir que un cotxe déu-n'hi-do la tirada d'hores.
Vull dir que...
Pots estar més dies per visitar.
Sí, vull dir, no es pot fer allò d'un cap de setmana curt o un suver i baix al mateix dia, això no.
Sí, sí.
Que la gent s'ho planifiqui per estar...
Clar, perquè realment és com l'altra punta, més o menys.
Clar, vull dir, si t'has d'estar quatre o cinc hores amb cotxe, potser millor estar, no sé, mínim tres dies.
Sí, sí.
A veure, què ens deies, de la Vall d'Aran?
No, no, sí, això és un lloc, és una vall molt elevada i és interessant també perquè està en vertent francesa.
De fet, és l'únic avall que hi ha a Catalunya que no és, que no tira, o sigui, que no és, va cap al sud.
Que veus el riu, que va com, el riu que passa per Viella, que t'acostumats sempre a veure el riu que va com...
Cap al sud, no?
Clar, que va baixant, de cop i volta estàs allà a Viella i veus el riu que va l'aigua com en contradirecció entre cometes, no?
Sí, el que estem acostumats.
I és que, clar, baixa per la pendència, just l'altre costat.
Sí, desemboca a França. De fet, crec que el riu, no sé si és al Garona.
Al Garona, sí.
Sí, sí, no. I, clar, després es fa molt gran i desemboca allà a l'Atlàntic.
I això, bueno, la Vall d'Aran, també per aquest fet, té una vegetació molt diferent, tampoc, però força diferent, sí.
Sí, és realment dalt de muntanya.
Exacte.
I, clar, allà, bueno, el temps és poder més atlàntic que no tan mediterrani.
Sí, i plou més a l'estiu, cosa que al vessant sud no passa tant, plou més, bàsicament, també.
Sí, les temperatures també enseguida no arriben a estar tan altes, mai, i després també ràpidament baixen.
Per tant, sempre es manté un clima més fresquet.
I si tarda la muntanya...
És molt agradable.
Sí, si tarda la muntanya, a l'estiu és una molt bona opció.
Hi ha moltíssimes excursions, em sembla a mi, que acaben sempre amb algun estany o amb algun...
Que després et pots banyar o no, eh?
Cada...
Deu tenir ja la seva normativa, però...
Clar, clar, sí, que hi ha normatives que per alguns estany no està bé banyar-se, perquè pel tema dels microbis pot saltar molt la composició de l'aigua.
Mira, jo vaig fer un cop una excursió a la vall d'Aran, en un estany, bueno, no era un estany, era... sí, sí, en un estany molt gran, i deuria poder tirar, perquè ens hi vam posar...
Mira, un fred, l'aigua...
Sí, sí, és que inclús a l'estiu, eh?
A l'estiu?
Suposo que l'estiu, no.
Ja l'ha dit, si m'ha dit, bueno, ni que no ens deixin entrar no passa res, perquè l'aigua està tan freda.
Jo també vaig fer una per la Cerdanya, em vaig això, banyar en un llac, i si penso, si està així a l'estiu, em dius a l'hivern, deu estar...
Clar, clar, no, no, totalment...
Sí, molt glaçada, però bueno, també va molt bé el tema de l'aigua freda, realment...
Sí, no, no, clar, vull dir, els beneficis que tu vulguis per la salut, però després entres que surts gairebé marejat, que t'estàs a punt de explotar el cap de l'aigua fred que està.
És una experiència.
Totalment.
I això seria la vall d'Aran, bueno, com un indret que seria a l'estiu, com que és fresc, doncs és interessant anar-hi, jo crec.
Un altre, que aquest sí que he anat, és a... bueno, a la Vall d'Aran m'ho vaig anar també, però sí, és les coves de Salnitra de Montserrat.
D'acord.
He pensat que també l'estiu està bé perquè és un lloc interior, molt fresc, perquè són coves.
Sí, sí, i està propet de Barcelona, a més.
Sí, i a més pots aprofitar, doncs, visitar Montserrat també, és a dir, no és...
Visita completa, eh?
Sí.
I llavors, bueno, a mi m'agrada molt, realment, està molt ben muntat,
i està com... hi ha llums també, veus, realment és bonic de veure, també.
Que són unes coves que has de treure entrada o és lliure excés?
No, és entrada, perquè està molt, bueno, o sigui...
Massificat, bueno, hi ha molt de turista per allà, per la zona...
No sé això, però, o sigui, més que res que són molt grans, molt profundes,
i està com establert, saps?
Està...
Vale, que hi ha...
Hi ha passadissos, perquè si no també allò és molt malament de caminar, no?
I està molt ben... molt ben organitzat.
Molt bé.
I també t'expliquen... crec que hi ha també un audiovisual.
Sí.
I val molt la pena, i no és una cova allò petita, sinó que això, vas caminant i és força gran.
També, vale, molt bé, és a dir, també té el seu interès, no? Geològic, suposo?
Sí, sí, sí.
Turístic...
Et fan l'explicació de... bueno, dels termes geològics.
Això està bé, perquè a vegades si vas a llocs i el que veus és maco, però no t'expliquen,
i et quedes amb les ganes com de saber una mica què és, no? Vull dir...
I a més a més, és molt diferent quan t'explica una cosa, quan no saps res.
Clar.
Perquè és com que ho magnifiques més, crec, jo, no sé.
Totalment, sí, sí, sí, sí.
Doncs això... ah, Isona Coibató, el poble.
Vale.
És el poble que està als peus de Montserrat.
Vale, molt bé.
Sí, una altra idea per anar a l'estiu seria tot el que és el priorat...
Vale, terra de vins.
Bueno, sí, sí, terra de vins, sí.
Però jo, o sigui, jo aniria més pels temes ecològics, però sí, és terra de vins.
Sí, sí.
Llavors, allà hi ha Ciurana, que és molt maco perquè...
Bueno, el poble és maco i és interessant perquè està en un cingle,
és a dir, és un cingle com un lloc elevat, amb penya-segat,
i res, és molt xulo el menjar.
I a més té la història de la reina Mora, no?
Sí.
De la petjada del cavall.
Jo vaig anar i vaig veure, crec, bueno, sí, recordo haver sentit allò,
que es veu que la llegenda de Mora es va tirar amb el cavall
perquè estava sent assetjada o alguna cosa així.
Sí, sí.
I allà en una roca hi ha com el que figura ser la petjada del cavall
que es va tirar...
Sí, sí.
Bueno, és una història com...
I és legendària, sí.
Exacte, sí, que...
Qui se la cregui, que se la cregui, que no, no.
Però és això, com dius, quan t'expliquen una cosa és com que et fa més...
Clar.
Amb això també.
I per aquella zona també hi ha el Montsant i la Serra de Prades,
que són com dues serres que estan protegides.
Montsant és com més aviat sec,
però té una vegetació molt interessant, si t'agrada la botànica,
perquè té, per exemple, sejolides, que jo només n'he vist allà,
que és una espècie aromàtica.
Vale, t'anava a dir que són les sejolides, exactament.
Sí, és com una...
S'assembla a la farigola.
Vale.
Però també és una espècie culinària, és a dir...
Sí, jo crec que sí, sí, sí.
És aromàtica.
Aromàtica, vale.
Sí.
I, bueno, per les característiques, crec que és un entorn interessant això,
si t'agrada...
Bueno...
Molt d'interior.
La botànica.
Molt d'interior també.
Sí, clar, potser no hi aniries per passejar perquè és una mica sec,
però per botànica sí.
Vale.
Molt bé.
Té els seus trets interessants en aquest camp.
Sí, sí.
I la serra de Prades, que segurament sona més,
sí.
és, bueno, una serra molt més buscosa i hi ha, per exemple, el poble de Poblet.
Sí.
Allà, sí, jo parlo de temes ecològics, potser té temes històrics, però bé.
Allà, per exemple, hi ha com un... el bosc de Poblet, que és un bosc interessant perquè
és de les poques dones de Catalunya on s'hi troba un tipus de reura.
Crec que és el reura africà.
Ah, vale.
Que, per molt que sigui africà, no és de...
No és d'Àfrica?
No és del sud, diguéssim, no sé per què és de l'Àfrica, però és de llocs més...
No és de llocs càlids.
I allà s'hi troba, doncs, una, diguéssim, una taca de població, que també per temes botànics
és interessant i està ben preservat.
Que bé.
Quim, no sé si ens en queden moltes d'opcions.
Bueno, dic una última.
Vinga.
Sí, interessant.
El congó és amb un rebell, que potser sona més.
Ah, home, sí.
Sí, sí, ens sona perquè, a més, no sé si el van tancar fa un parell d'anys...
Crec que sí.
Ara mateix, la veritat, no sé com està la situació, però si hi ha interès d'anar, podeu buscar, clar.
Però bé, això és un congós que a mi em sobta perquè, per ser Catalunya, és com molt alt, diguéssim,
i al riu allà, crec que és la Noguera Ribagursana, que baixa, que crec que alimenta, o sigui, és afluent del segre.
Sí.
I està justament a la frontera entre Catalunya i Aragó i, bueno, és un lloc, és un indret interessant, més que res perquè m'impressiona el paisatge.
Impressiona moltíssim, eh, els penyassagats que hi ha.
Tu hi has estat, o no?
Sí, sí, hi he estat.
Jo encara no.
De fet, hi vaig estar baixant, quan vaig passar unes vacances a la Vall d'Aran.
Ah, mira.
Baixant de la Vall d'Aran, van passar per algun congós al Montreveix.
Pots fer un combo, anar a la Vall d'Aran i després...
El que passa és que, clar, jo hi vaig anar quan encara es podia entrar, inclús hi havia gent fent caiac, per allà també hi ha diferents empreses, em sembla, que fan tot això dels caiacs.
Clar, el problema amb aquests llocs és que es pot massificar.
És el que va passar, sí, va passar fa un parell d'anys o així.
Perquè es posen de moda i llavors tota la gent hi va...
A més, van gravar una pel·lícula, em sembla, allà també bastant coneguda.
No sabia això.
Sí, sí, sí, el congós del Montreveix, bueno, clar, és que té unes vistes espectaculars i a qualsevol cineasta li crida l'atenció poder gravar alguna part d'una pel·lícula allà.
I, sí, sí, bueno, no sé, perquè es va convertir en indret turístic, no sé si per això de la pel·li, que, bueno, pot haver estat un factor, però també per, bueno, per l'espectacularitat.
Sí, per l'espectacularitat de barrejar la roca, el penya-segat, l'aigua...
Les dimensions.
Totalment, sí, sí, sí.
I també hi ha com una passarel·la per allà i...
Sí, sí, sí.
O sigui, és una...
Ara, no aptes per persones que tinguin vertigen, ja visem, eh, perquè...
Clar, clar, clar.
Si t'has d'anar tota la...
Hi ha un moment que, clar, dius, bueno, no em recolzo a la part que dóna el penya-segat, però és clar, arriba un moment que és tan estret que per més que no vulguis mirar...
Ah, ja.
Sí, s'ha de dir, per què?
Has de mirar per poder seguir caminant i és molt estratègic i, per tant, bueno, algunes consideracions de tenir en compte sí que s'han de tenir.
Sí.
Molt bé.
Doncs, sí, ho deixem aquí, sí.
Ho deixem aquí, Quim.
Quim, en principi aquesta serà l'última sessió així més regular amb el Quim, no?
Sí, sí.
Intentarem potser fer alguna el mes de juliol.
El juliol segurament alguna, sí.
Encara que no sigui dilluns, un altre dia.
D'acord.
També perquè ens expliqui una mica les aventures que farà els propers dies, que se'n va fer al camí de...
Al camí de Santiago, sí, sí.
De Santiago.
Sí.
Quina part faràs? Perquè l'any passat ens vas explicar també que marxava... que vas marxar uns dies.
Sí, clar, el vaig començar l'any passat perquè jo vull fer-lo com tot seguit.
Llavors vaig fer Saint-Gempé de Port, que és a França, fins al... vaig acabar l'Ogronyo.
D'acord.
Llavors ara seria com reprendre l'Ogronyo.
Sí.
I com a sent positius, diguéssim, fins a León.
D'acord.
Perquè és molt llarg.
Sí.
I si no, bueno...
I ara l'any que ve de León al...
Llavors ja León ja està com tocant a Galícia i ara seria acabar-lo.
Bueno, poc a poc, poc a poc.
Exacte.
Vinga, doncs, Quim, que vagis superbé al camí de Sant Jaume i ens tornem a trobar a la tornada.
Perfecte.
Vinga, adeu.
Adéu.
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
A ver, ¿cómo te lo explico?
Fuiste mi sitio favorito, como si fueras un meteorito, desde adolescentes que me derrito.
Y hace tanto y tanto tiempo que no me cruzaba con el misterio de renacer de las cenizas, algo que ya estaba muerto.
¿Qué haces esta noche?
¿Qué haces esta noche? Hacemos una fiesta en casa.
Si quieres tú llevas el hielo, y lo rompemos luego.
¿Sí?
Soy yo.
Sube.
Sube.
Dame, solo dos copitas pa' olvidarme, con un mezcalito ya me vale.
Dejaré las puertas bien abiertas, para que me salves, dame, dejaré las puertas bien abiertas, para que me salves, dame, una oportunidad a ver si sale, y nos vamos todas para el baile.
Fuera, la gente nos espera, para liarla a lo grande.
Dime cuántas indirectas...
Seguim el programa de tardes a Ràdios d'Esvern a la Rambla i ens toca parlar ara amb en Miquel Rabarter, propietari del Centre d'Equitació Poni Club Catalunya, ubicat al passeig de la muntanya de Sant Just.
La Masia de Can Marlès? No.
Can Vilà.
Això, Can Vilà. Veus, ja deia jo que dic, ostres, ho he llegit i m'ha agafat un lapses per un moment. Dic, no, no, no, ho he apuntat malament.
Can Vilà.
Exacte.
Molt bé. Bona tarda, Miquel.
Bona tarda a tots, encantat d'estar amb vosaltres aquí una altra vegada.
Aquest passat dissabte vau fer la, bé, no sé si tenia nom, però podem dir així, festa d'estiu, de cloenda, de curs...
Nosaltres cada any, amb aquestes dates, ens vam fer una festa de cloenda del curs, no, de l'equitació de tots els nens, un curs escolar normal, no?
I, bueno, com aquest any, com a novetat, hem fet coses noves, vull dir, a part de fer tot el...
Vam començar a les 4 de la tarda amb un poniguens, un jocs amb ponis, per totes les edats, són els nostres alumnes, doncs, van participar-hi, va haver-hi més de... no, de 100 nens participant en el poniguens.
Mare meva!
Sí, una generació, va ser en l'institutat, i llavors, a partir de les 7 de la tarda, ens vam muntar com una festa de cloenda, doncs, vam posar un torn mecànic, vam posar inflables, vam posar digeix, vam, també, hem de cuidar, a mi, que també els pares, que és una part important també de...
Sí.
De la participació del boniclub, i la veritat que va ser una festa molt maca, moltíssima gent, molta participació, encantats d'un altre any de fer aquesta trobada entre tots, entre pares i nens.
Us va renovar una mica la idea de la tradicional festa, que potser hi havia, no?, més ambient o més cosetes, també, no?
Sí, nosaltres, que, en generalment, muntàvem unes cames per la muntanya o així, però era com més individual, no?, i volem fer aquesta anèmica que tots els pares i els nens,
els alumnes, estiguin tots més junts que els coneguessin, que poguessin anar a aprendre una copa entre ells, que hagi una mica de germà entre nosaltres, no?
Clar.
Aquesta era la idea principal d'aquest any, no?, perquè la valoració del curs, una mica, Miquel, tu com la faries, com ha estat l'activitat aquest curs 22-23 allà al Pony Club?
La veritat que, després de la pandèmia, nosaltres hem tingut un boom més espectacular, una mica, d'alumnes, tant de nens com d'adults, eh?
Sí.
Vull dir, la gent s'ha retorat una mica l'esport de l'aire lliure, el contacte amb els animals, i realment estem molt contents com ha anat aquest any, hem muntat moltíssima participació en concursos, en activitats, i veritat que estem molt contents.
perquè les pistes les teníeu totes les tardes, ocupades, fent classes, no?, en tinc, o què?
Sí, heu de comptar que nosaltres hi ha un promig d'uns 60 alumnes cada dia.
Cada dia.
Que venen a Montacavalls, des de nens petits a 3 anys, que nosaltres tenim la... que és l'emblema principal, no el principal, però molt important, són els nens petits, tenim un centre més especialitzat per nens petits, nens de 3 a 6 anys, i que està...
La petita escola, no?
La petita escola, efectivament, vull dir, això va crear, la meva dona, Josefina, la va crear fa, jo crec que uns 20 anys.
Uau.
I, bueno, i això és... i està funcionant superbé, hi ha un equip de 4 o 5 monitors, després hi ha el que és l'escola, nens a partir de 7 anys, i evidentment que cada que es diguem Pony Club Catalunya, també tenim molts clars per fer classes, excursions, i activitats d'aquesta, de lliure.
Activitats extra, que se surten una mica de les classes regulars.
Formats, fem excursions, també, que a la gent li encanta sortir de passejar per la callxarola, i tenim rutes, diferents de rutes, i vostè...
Clar. I adults també en teniu, no?, fent classes?
En tenim molts adults, de persones, a més en aquesta muntada, el Pony Club, que hem de fer un petit homenatge, que porta més de 30 anys amb nosaltres, és la Mari Carme, que té quasi 90 anys.
Perdona?
Sí, sí.
Quasi 90 anys? Ostres!
I està, i està, venint cada dia a muntar.
Doncs sí, que la Mari Carme es mereix un rètol mínim, eh?
És tot un personatge, és tot un personatge, i no falla cap dia.
Uau.
I el seu carmella és, bueno, el dia que no ve, la trobem a faltar.
Us preocupeu, no?, el dia que no ve, la Mari Carme és com, ostres, què li ha passat?
Sí, sí.
Molt bé. Parlem una miqueta també de, perquè entre que s'acaba un curs, no?, i que es comença el setembre el següent, tenim aquests lapsos, per dir-ho així, o per on d'estiu, per on, però que tampoc és per on, perquè a Pony Club munteu casals d'estiu.
Sí, és veritat que l'èpica és una maqueda que no es pot parar mai, és impossible.
Tenim 80 o 90 cabells i ponis que han de menjar cada dia, hi ha els monitors que estan aquí al Pony Club, i els hi han donat feina tots.
Clar.
Llavors, nosaltres, a l'època de vacances escolars, tant l'estiu com per Nadal, com per Setmana Santa, ho organitzem, ja quasi, jo et diria que fa quasi 30 anys que estem organitzant cursets.
Uf, uau.
Vull dir que Déu-n'hi-do.
Són cursets orientats sempre a un públic més aviat infantil i juvenil, l'adolescents, o...?
El gros de tot és un nens de 3 anys, com a ser de 3 anys, fins a 16-17 anys, de tots els nivells, des de gent que no ha muntat mai a la vida, que vol fer, que vol experimentar aquest esport,
fins a ja fent cursets ja especialitzats en gent que fan competició i a un nivell més alt, no?
I a les tardes no deixen de fer classes, la gent que vulgui fer classes a les tardes continuen tenint.
No parem.
No, no, no.
Escolta'm, i per exemple, a l'estiu hi ha gent que ho agafa com a opció de dir, provarem de fer activitats al Pony Club per provar a veure si ens encaixa el tema de l'hípica,
i llavors a setembre ja s'apunten regularment durant l'any, o l'estiu és una època una mica de provar, o...?
És una mica de provar, eh? Generalment, els alumnes que tenen normalment tot l'any, a l'estiu tenim un percentatge que sí que fan els cursets, hi ha més especialitzats ja per cada disciplina,
però hi ha moltíssima gent que ve a provar, a veure com que els hi han parlat, amics que els hi han comentat, tenim, no sé, diria que gairebé un 60-30% de gent nova, gent que no ha augmentat mai.
I aconseguiu mantenir alguns d'aquests que venen així a provar a l'estiu per després seguir?
Al setembre continuen, al setembre continuen.
Que bé.
Després, parlant més de casals, és a dir, d'aquelles activitats orientades més per als nens i nenes més petits, com estan organitzats?
Quines setmanes oferiu? Quines... bueno, edats, places...
Nosaltres fem aquí totes les últimes setmanes, després de Sant Joan, fem l'última de juny, i totes les de juliol, les cinc setmanes de juliol, i fem l'última d'agost.
Tot el mes d'agost no ho fem, perquè l'hem provat alguna vegada, amb la pandèmia sí que va funcionar, però després de la pandèmia, l'agost aquí a Sant Lluís...
Adéu, tothom marxa i no queda ningú, eh?
No queda ningú.
Llavors, així que fem. Llavors, fem nens de tres anys que no han muntat mai o sí que han muntat, poden dir, això no hi ha problema.
El que és la petita escola està concentrada en nens de tres a sis anys, més o menys, aproximadament, i a partir de set ja passen el que és l'escola i adolescents, eh?
Formem grups per nivell d'equitació i per edats. Hi ha un narratiu d'uns sis nens per monitor, set nens per monitor, i, bueno, hi ha dos horaris que fem de nou de matí fins a la una.
Sí.
O també fem de nou de matí fins a les cinc de la tarda, eh?
Llavors, al migdia estem muntant, a l'agost, aquesta setmana ja comencen a muntar-ho, uns espais d'aigua, de dutxes, que es podien recollir al migdia, relaxar-se una miqueta, i a la tarda tothom fer activitats amb ponis.
D'acord. Clar, entenc que totes les activitats que proposeu, òbviament, són en relació amb els cavalls, amb els ponis...
No, no se'ls ha de muntar, nosaltres els ensenyem una mica el que és el que és cuidar dels ponis, ells han d'anar a buscar els ponis, han de espatllar-los abans de muntar, tenen un dels animals, no són de màquines, són sers vius, i els hem d'ensenyar a cuidar-los, no?
Clar. I a part d'això, de cuidar dels cavalls, farem la cassa d'equitació, i també fem una mica de teoria, també, no?
Ens ensenyem una mica els parts dels cavalls, el que mengen, el comportament, sapiguem si un cavall, com distingui un cavall d'estar content o no estar content.
Ah.
I una cosa d'aquestes que realment és interessant que les algú sàpiga, no?
Clar. I el grup de monitors, monitores, gent que està allà una mica al càrrec de tot plegat, supervisant, és gent, ja, Miquel, de confiança, que vosaltres coneixem,
veieu, no?
Sí, sí. Tot el grup de monitors són, hi ha monitors que estan tot l'any amb nosaltres, són gent ja amb titulacions ja específiques de monitors d'equitació,
no podem fer classes si no estan homologats per fer d'això, i són monitors ja experimentadíssims, s'aporten molts anys amb nosaltres,
i hi ha gent que porta més de 15 anys o 20 anys amb el Boniclub, vull dir que ja, vull dir, que no tenen experiència, s'aporten a la PN ja, eh?
Sí, s'haurà de com funcionem, tenim una DN especial nosaltres en relació, doncs vam ser el primer Boniclub que es va crear aquí a Catalunya,
i a partir d'aquí, doncs clar, l'experiència hi és.
Clar. A més, Miquel, el Boniclub també és centre que acull alumnes per fer pràctiques, no? Em sembla?
Sí, nosaltres tenim una, aquest temps no, però des de setembre fins a maig, primer de juny, nosaltres fem formació professional.
D'acord.
Hi ha uns graus que són activitats a l'aire lliure, que se'n diu que fem, activitats físiques esportives almenys natural,
i nosaltres estem donant l'apartat, el que és d'equitació.
Llavors, els alumnes, quan acaben els seus cursos, llavors han de fer unes hores de pràctiques,
crec que són, si no recordem, unes 300 hores de pràctiques, i llavors venen al Boniclub i fan les pràctiques allà.
D'acord.
El que queda en aturades també, entenc que en aquest lapsus d'estiu, són les competicions?
No sé si el Boniclub té alumnes que també estan competint, o...?
Sí, nosaltres, bueno, de juny, juliol, encara hi ha alguna competició, i nosaltres tenim un equip de competició de salt,
i tant de salt com de Doma.
D'acord.
I jo crec que és el dia, o si no m'equivoco, el dia 1 de juny, m'han tornat en Barra, que és un concurs nacional,
i llavors aquesta setmana hi ha dos alumnes que van al Gavard d'Espanya a Madrid,
d'Espanya a l'Aponis, que participen, no?
Ostres, molt bé. Déu-n'hi-do.
Després, també, parlant de cosetes, ja tornant al tema dels casals,
encara hi ha temps per fer inscripcions? Hi ha places disponibles?
Encara hi ha places disponibles, vull dir, generalment, és difícil que ens quedem sense places,
intentem adaptar-nos una mica la demanda que tinguem,
ja tenim una bossa de monitors, ja que els coneixem, evidentment, que saben com funcionem,
que vull dir que si necessitem més monitors tenim com aconseguir-los,
però tampoc és una bogeria de gent,
mateix, vull dir, tot està una mica controlat, no?
Clar. Perquè, Miquel, el que dóna més moviment a l'àpica durant l'any,
què és el que tu diries? Què és les classes, el bon ambient?
Una mica, nosaltres estem sentats una mica a les classes.
Som una mica una mica especial, perquè funcioneu una mica com una escola.
Realment som una escola, però d'equitació, però és una escola.
Llavors, la gent no paga bones, hi ha moltes gent que paga bonus de 10 classes, coses d'aquestes,
que el que passa és que nosaltres vam fer del començament de fa 30 anys aquest sistema,
però no es anava bé, perquè llavors nosaltres, la gent, els alumnes paga per trimestres.
Això es permet, organitzant-la, venen un dia per setmana, dos o tres, el que ells vulguin,
això es permet fer grups per nivells i per edats d'equitació.
Sempre són els mateixos, més o menys els mateixos alumnes cada classe,
i el bonitor per fer un treball sobre el grup.
que si no, és impossible.
Seria, sí, molt difícil.
I ja, l'última pregunta, Miquel, perquè ara també està, bueno, s'utilitza molt, no?,
fer teràpia amb cavalls, és una tècnica, no?,
que s'utilitza molt pel benestar en salut mental, també per alguns trastorns,
per algunes discapacitats.
Poni Club en feu, d'aquest tipus de teràpies?
Nosaltres tenim dos monitores, són dos monitores externes,
no estan dins de Poni Club, però sí, és un apartat,
que són l'Antònia i la Georgina,
que tenen descapacitat, tant física com mentalment.
Que venen, no sé si hi ha d'haver uns,
jo deia uns 30 alumnes que venen a fer teràpia,
gent d'immobilitat de cames, per exemple,
o mental, o de columna, o coses d'aquestes,
ho tenen pràcticament cada dia, venen.
Ostres, molt bé.
Molt bé, doncs res més, Miquel,
la gent que estigui interessada en apuntar-se
a aquestes activitats d'estiu,
què és el que ha de fer?
Consultar la pàgina web, les xarxes...
La pàgina web nostra, llavors ens envia un e-mail,
o ens truca, llavors nosaltres l'atendrem,
li enviem com fer el formulari d'inscripció,
i a la seva disposició.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs, Miquel, que acabis de passar bona tarda.
Moltes gràcies per tenir l'oportunitat d'explicar-me una mica
a la vostra ràdio.
Clar que sí.
i res, que vagin bé els casals i l'estiu.
Moltíssimes gràcies.
Vinga, adeu.
Adéu, bona tarda.
I'm gonna wear my favorite color tonight,
oh my.
I'm gonna shake it like the thunder tonight,
oh my.
I wish I was a disco boy, disco boy.
Moving like I'm paranoid, paranoid.
I wish I was a disco boy, disco boy.
I should be dancing, playing away, playing away.
I should be dancing, I should be dancing,
I should be dancing, I'm gonna wear.
San Just, ja no tens excusa per sintonitzar
Ràdio d'Esvern cada tarda de 5 a 7.
Escolta el magazín La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia.
Un programa que fa poble, actualitat i entreteniment.
Tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals,
seccions d'esport, de natura, cinema, salut...
on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats
i a la ciutadania de San Just.
Només hi faltes tu.
Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter
arroba larambla981
i recupera els podcasts que més t'agradin
a radiodesvern.com
Dilluns, 10 de la nit
Prepara els auriculars
Sintonitza ràdio d'Esvern 98.1 FM
Ja ho tens
Dilluns el rock
El programa amb la música que no trobes a cap emisora
i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades
Dilluns el rock
Amb en Joan Soto a la borda
i l'Enric Orozco se toca
Faltan 3 minuts perquè toquin les 6 en punt
i en aquests minutets comentarem els dies internacionals
i dies mundials que tenim 19 de juny
Avui és el dia internacional per a l'eliminació de la violència sexual en els conflictes
És una data que proclama l'ONU des de l'any 2015
amb l'objectiu de conscienciar a la població de la importància d'acabar amb la violència sexual
durant els conflictes
també per honrar les seves víctimes i retre tribut a totes les persones i organitzacions
que lluiten cada dia per erradicar aquests delictes
La violència sexual refereix a l'abús o l'amenaça a la qual és sotmesa una persona
amb la finalitat d'obligar la pràctica d'alguna mena de conducta sexual
No és consensuada
Són moltes les seqüeles amb el pas dels anys que marquen també la vida de les persones
que són víctimes d'aquesta violència sexual
L'altre dia a comentar és el Dia Mundial del Passeig
Aquesta no és una data oficial per dir-ho així
però és una celebració creada l'any 1979
amb resposta de la creixent popularitat del jòguing
que hi havia en aquella època, just començant a la dècada dels 80
o també del running
Running o jòguing
que consisteixen en córrer a un ritme leno o pausat
fent una mica de trot
amb l'objectiu d'augmentar la condició física
però sense arribar a fatigar-se massa
Doncs bé, ja ho sabeu, avui
el Dia Mundial del Passeig o del Jòguing
i també hi ha aquest Dia Internacional
recolzat per la ONU
de l'eliminació de la violència sexual en els conflictes
Que per cert, aquest 2023
la campanya s'entra en les noves tecnologies
que no només poden ser positives
sinó que també poden usar-se per part dels criminals
per propagar aquesta violència
El tema de la campanya diu
Tecnologies de la informació i les comunicacions
l'estic, una eina per l'empoderament
i també per la destrucció
Es tracta una mica de reflexionar
sobre aquesta doble perspectiva de les tecnologies
com a eina positiva
per empoderar les dones i les nenes
però també com un arm al servei
de la destrucció i el crim
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla
a Ràdio Despert
Anem al butlletí de seguida tornem
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda, us informa Kilian Sabria
Localitzats dos cossos més
en el lloc del naufragi d'un pesquer
la setmana passada en Aigües de Grècia
Això fa pujar a 80
el nombre de cadàvers recuperats
tots d'homes
També es van rescatar amb vida 104 persones
en els moments immediatament posteriors
a l'enfonsament del vaixell
A l'àrea del naufragi
continuen treballant-hi diversos vaixells
dels guardacostes i de la Marina Grecs
amb el suport d'un helicòpter
Mentrestant, s'ha ajornat a demà
la declaració davant de la justícia
dels nous ciutadans egipcis
detinguts per haver participat
a l'organització del viatge
Notícies breus, Sergi Molero
El Kremlin aigualeix el relat d'Ucraïna
que assegura haver arrabassat
de mans russes més de 100 quilòmetres
de terreny al sud del país
gràcies a la contraofensiva
llançada per Kiev
El portaveu del Ministeri Rus de Defensa
Igor Konashenkov
sostenia que han repelit
diferents atacs ucraïnesos
a la regió de Doniesc
a l'est i a Saporitja al sud
En les últimes 24 hores
els intents més actius
d'operacions ofensives
els han fet les unitats
de les forces armades d'Ucraïna
en les direccions de Donest
i Donest del sud
L'enemic, amb forces
de fins a 3 grups tàctics de batalló
ha fet intents infructuosos
d'operacions ofensives
en diverses onades
El Departament de Salut
posa en marxa
un nou programa per aplicar
la intel·ligència artificial
al sistema sanitari
amb equitat i eficiència
diu
Ja s'avaluen
un centenar de projectes
per aplicar en els pròxims anys
Barcelona, Núria Paraire
Bona tarda
Les eines d'intel·ligència artificial
podran ajudar
que els professionals
de l'atenció primària
puguin fer un primer diagnòstic
d'un cansat de pell
ja que no hi haurà
prous dermatòlegs
és un exemple de projecte
que ja està avaluant
el nou programa de salut
per a la intel·ligència artificial
que s'ha presentat
avui en total
ja s'han avaluat
un centenar de projectes
segons el conseller Manel Balcells
les noves eines
no substituiran els metges
intel·ligència artificial
com un instrument
d'ajuda als clínics
no de substitució
d'ajuda als clínics
a prendre decisions
la intel·ligència artificial
en aquests casos
ens ajuda
a prendre decisions
que han de ser
cada vegada
més fiables
i que ens donen
més autonomia
però que sempre
sempre
sempre
és un instrument
d'ajuda
pel clínic
Núria Paraire
Catalunya Ràdio Barcelona
investiguen a Lleida
l'atropellament d'un home
que anava en cadira
de rodes
i que va morir
hores després
a l'hospital
el vehicle que el van vestir
va marxar del lloc
de l'accident
i el propietari del cotxe
que no té carnet
assegura
que no se'n va a donar
Lleida Noelia Casellas
els fets van passar
dissabte a la tarda
a la cantonada
entre Prat de la Riba
i Príncep de Viana
aquí a la ciutat de Lleida
un cotxe va atropellar
un home de 59 anys
que anava en cadira de rodes
i que travessava el carrer
per un pas de vianants
l'home va ser traslladat
a l'hospital
on va morir
hores més tard
el vehicle que el van vestir
es va aturar un moment
però després va marxar
la Guàrdia Urbana
el va localitzar
gràcies a la descripció
que en van fer els testimonis
i va confirmar
que era el cotxe
implicat en aquest accident
el propietari
un home de 41 anys
amb el carnet retirat
va declarar davant la policia
i va assegurar
que no va ser conscient
que l'hagués atropellat
que li va semblar
que havia estat
una caiguda accidental
la parella del propietari
que diu
que anava al lloc
de l'acompanyant
va declarar
que va baixar del cotxe
però que van marxar
perquè ja hi havia altres persones
atenent el ferit
la Guàrdia Urbana
investiga però
qui conduïa realment
i per què van marxar
i Kat ja té
ja tenim
cançó de l'estiu
xalalala
com ens agrà
xala
la cleca
la cleca
camina
pel barri
s'abloqueix
bo
camina
tranquil·la
sóc perquè
vacila
no té por
i podrien continuar
és xalalala
i s'ha pogut sentir
aquest matí
per primera vegada
el programa
els experts
és un tema
de figaflaues
el grup format
pels ballencs
pet belasco
i xavier cartanyà
la cançó parla
de la celebració
de la vida
en comunitat
i de gaudir
de les coses senzilles
com ara
un matí de mercat
o un cafè
amb els amics
el Barça i el Manchester City
estan a l'espera
de saber la decisió
del jugador alemany
Gundogan
Pep Guardiola
ha reconegut
que li agradaria
que el mig campista
que acaba contracte
el 30 de juny
amb el City
continués el seu equip
i que no acceptés
l'oferta que té
per venir a Barcelona
Guardiola
també ha negat
que ell impedís
la cessió
de Joao Cancelo
al Barça
al mercat d'hivern passat
el davanter
José Lu
jugarà cedit
al Madrid
la temporada que ve
la cessió
inclou una opció
de compra
al final
d'aquella temporada
l'Espanyol
rebrà
mig milió
d'euros
a canvi
podria incloure
la cessió
d'algun jugador
del filial
del Madrid
el Barça
femení
ha tancat
el fitxatge
de la lateral
dret
on a Batlle
fins al 2026
Batlle torna
a l'equip
blaurana
després de jugar
tres temporades
a l'United
i el Barça
de futbol
se la rep
el Jaén
el segon partit
de la final
de la Lliga
a partir
de les vuit
del vespre
els blaurana
dominen la final
que juga
el millor
de cinc partits
per un a zero
el Barça
tindrà la baixa
d'Adolfo
a causa
del fort cop
el peu
que va rebre
en el primer partit
el tercer partit
es jugarà
divendres
a la pista
andalusa
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
Mariona Salas Vilanova
Joan Basaganyes
del partit
socialista
de Sant Just
ha estat
nomenat
alcalde
de Sant Just
pel mandat
2023-2027
en l'acte
d'investidura
del nou ajuntament
celebrat el dissabte
17 de juny
a la sala
del 50 anari
de l'Ateneu
els regidors
i regidores
que van ser
escollits
a les eleccions
municipals
el 28 de maig
van prendre
possessió
dels seus càrrecs
l'únic regidor
que no va poder
assistir a la cerimònia
va ser
Aleix Abadia
de la CUP
qui va excusar
la seva assistència
i prendrà possessió
en el proper ple municipal
el partit
dels socialistes
ha format
un govern
de coalició
amb Sant Just
en comú
aconseguint així
la majoria absoluta
al consistori
Joan Basaganyes
assumeix
la batllia
amb el suport
de 8 regidors
del partit
dels socialistes
i un de Sant Just
en comú
la nova corporació
municipal
estarà composta
per 17 regidors
i regidores
distribuïts
amb 8 formacions
diferents
Sant Just
es vesteix
de festa
per celebrar
la rebetlla
de Sant Pere
la celebració
tindrà lloc
el 30 de juny
al Parc Basses
de Sant Pere
i començarà
a les 9 de la nit
amb una botifarrada
popular
gestionada
per l'agrupament
Escolta i Guia
Martin Luther King
els assistents
podran gaudir
d'una botifarrada
juntament amb una beguda
per un preu
de 5 euros
fins que s'acabin
existències
a les 10 del vespre
l'orquestra Sol i Mar
prendrà l'escenari
per oferir un ball
amb la seva música
en directe
fent que els assistents
puguin ballar
i gaudir de la nit
i finalment
la festa
tancarà
amb una sessió
de música
càrrec de DJ
i rollecs
l'esdeveniment
està organitzat
conjuntament
per l'Ajuntament
de Sant Just
i l'agrupament
Escolta i Guia
Martin Luther King
i amb la col·laboració
de l'Associació
de Veïns i Veïnes
Bassas de Sant Pere
Sant Just
es reuneix
per celebrar
la renovació
actual
anual
de la Flama
del Canigó
un símbol
de la Unió
dels Països Catalans
aquest divendres
23 de juny
La Flama
que s'encén
al cim del Canigó
el 22 de juny
amb llenya
de diferents llocs
dels països catalans
es destrueix
a pobles i ciutats
durant el dia
de la Revella
de Sant Joan
Avui hem tingut
a Ràdio d'Esverna
Montse Molinero
membre d'Homium Cultural
Joia Uller
corredora de la Flama
i a Palmira
Badell
de l'Associació
de gent gran
per parlar
sobre aquest esdeveniment
Montse Molinero
ha fet un repàs
històric
d'aquesta tradició
explicant
que la Flama
del Canigó
ha evolucionat
a llarg dels anys
anteriorment
grans multituds
ascendien al Canigó
per participar
en la cerimònia
però actualment
les restriccions
ecològiques
i de seguretat
han limitat
el nombre
de participants
Joan Esmerats
i Alexis González
dos santjustencs
seran els encarregats
de Sant Just
per acompanyar
la Flama
fins a la plaça
Sant Jaume
continuant
una tradició
iniciada
fa quasi 50 anys
per un grup
d'atletes
de Sant Just
des de plaça
Sant Jaume
els residents
porten la Flama
corrent
a Sant Just
una tradició
a la qual
jo i Auller
ha participat
durant molts anys
podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
i això ha estat tot
tornem amb tota
l'actualitat
Sant Just
en que
a l'informatiu
complet
de les 7
de la tarda
fins ara
treu la llengua
treu la llengua
fora
al carrer
treu la llengua
esclar que s'ha de treure la llengua
però com puc treure la llengua?
com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
o a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua
com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua
o a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui continuar
traient la llengua
entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua
comencem la segona hora
de la Rambla
Magassin de Tardes
de Ràdio d'Esvern
ara passarem a fer
la tertúlia
amb el col·lectiu
de dones trans
de moment tenim ja aquí
a l'estudi
la Rosa Maria Maristany
la presidenta
de l'associació
Trans Baix Power
i Roses de Sant Feliu
que hem dit
entitat de referència
no només aquí
al Baix Llobregat
sinó també a tot Catalunya
i també
a una de les seves membres
la Bea Espejo
intentarem ara
trucar per telèfon
també a la Natàlia Parés
vinga
de fons
us deixo de moment
aquest tema d'Aitana
eh
d'aim
és
Que la calle me entera, la gente me entera, que yo estoy soltera, de vuelta, que la calle me entera.
Que estés feliz, te lo juro.
Salud porque la vida es buena, buena vez, te fiesta con la casa llena, otra vez.
Salud porque la vida es buena, buena vez, te fiesta con la casa llena.
Vinga, ara ja tenim la Natàlia a telèfon.
Per tant, saludem les nostres contertulianes, a totes elles.
Què tal, Natàlia, Rosa Maria, Bea, bona tarda, com esteu?
Bona tarda.
Natàlia?
Espera, que no em sentim. Bona tarda, em sentiu ara?
Sí, sí, et sentim, Natàlia, et sentim perfectament.
Què tal, com estem, bé?
Bé, bé.
Molt bé. A veure, la Rosa Maria ens ha portat avui la revista Transbaix Power, la número 8, la del mes de març d'abril 2023.
Ha costat o no aquesta revista de treure?
Sí, sí, ha costat, ha costat bastant, perquè bàsicament ja sabeu tot el que hi ha, no?
La majoria que ens escriuen són, no per la part, sinó, diguéssim, trans, que això, hi tenim el cul pelat,
sinó que la part política de la revista, doncs ja sabeu que en èpoques d'eleccions, doncs aquestes, els articles no...
Costen més que la gent participi, no?
No és que costi que participin, és que diuen que sí que participen, però no tenen mai el moment d'enviar-te'l, no?
Ah, bueno.
També s'entén que hi ha compromís, llavors, esclar, vull dir, no és el mateix dir una cosa amb un micròfon que no pas deixar-ho escrita en una revista, la cosa també canvia, eh?
Clar, és una revista que, Natàlia, a veure si ens expliques tu com a editora també que ets, com va sortir el tema de posar de portada i de contraportada l'emergència climàtica,
perquè és una portada, una imatge que surt un desert.
Sí, bueno, no ho vaig decidir, això ho proposa algú i si agrada, doncs s'accepta, no?
Em sembla que ho va proposar la Rosa, no?
Sí, sí, ho vaig proposar jo, sí.
I tot se'n va bé perquè és un tema que està...
Bueno, penso que quan comencem a fer la portada, quan es publica la revista passa una mica de temps, no?
Potser en el moment que va sortir que héssim pogut dedicar el número de les eleccions,
però bueno, en el moment que ho estàvem planificant estava en una altra temàtica, no?
És un tema molt important, entenem.
Amb el tema de la sequera, el tema del canvi climàtic i dels efectes que té sobre les persones i l'economia.
Bueno, és una elecció.
Molt bé, molt bé. Quins temes hi ha a dins, així?
Bueno, tots són temes interessants, òbviament, però alguns que siguin potents,
per exemple, veig que també hi han participat, no?
Joves periodistes, per dir-ho així, ens comentava la Rosa Maria.
Qui són aquests joves periodistes?
Bé, la Natàlia t'ho pot dir també, eh?
Són els nanos de la sisè de primària de l'Ecol·legit Conseny, eh?
Sí.
Que anem a fer allà una xerrada i llavors ens van fer unes redaccions.
demanem que allà on fem un taller ens facin unes redaccions i, bueno, i dintre les moltes redaccions que ens envien,
doncs triem les que, això ja ho decideix la Natàlia, les que més puguin tindre, que siguin més rellevants, no?
Clar.
Perdoneu.
Natàlia, quins temes hi ha a la revista destacats?
Bueno, no t'ho sabia dir, jo no la tinc a la revista, no t'ho puc dir de memòria.
No la tens a mà, eh?
No la tens.
Jo la tinc perquè estic aquí a, escoltem-ho, quan torni ara al juliol, l'agafaré en paper, no?
Però ara només la tinc de memòria.
Home, ha aconseguit que faci un article, que ja em costa molt,
que està dedicat al tema que es titula
Mujeres que odien a les dones bones, que odien a les dones trans,
relacionada amb el tema de la transfòbia
i del... com es diu això del...
Ah!
No ens surt la paraula, que van menors.
Això del feminisme etern, no?
Sí, sí, sí.
I, bueno, hi ha l'article de la Bea, que t'ho explicaré ella,
després dels articles dedicats al tema cap dalt de la revista,
que és el tema del... ecològic, el tema del canvi climàtic.
Clar, el tema que donar la portada.
És un article bastant variat, eh? Una revista bastant variada, eh?
Sí, és el que estic veient.
Jo crec que una mica de tot.
Sí, per a dir.
Bueno, és que és així, perquè cadascú explica el que li sembla, no?
Vull dir, la Lídia Mestre no és que tingui...
Encara no aconseguim fer una revista que sigui monotemàtica, no?
Cadascú... és bastant variada.
La portada no reflecteix totalment el contingut.
Clar.
Vull dir, és més variada que la portada.
Vull dir, de canvi climàtic, em sembla que hi ha dos o tres articles només.
Sí, sí.
Bueno, de canvi climàtic, de temes ecològics, no?
D'urbanisme, de mobilitat, de...
Estic veient aquí la firma d'en Josep Perpinyà, exalcalde de Sant Just,
com a historiador, també un article sobre el tema de l'habitatge digne i assequible.
També temes sobre els reptes de la descarbonització, aspectes, hi ha la firma d'un diputat del Parlament de Catalunya,
Òscar Aparicio, que parla de la llei del foment de l'associacionisme.
També un altre article sobre dones trans i dones referents.
També sobre el pla LGTBI a Sant Feliu.
Bé, diferents aspectes que es tracten en aquesta publicació.
Bé, de què tracta el teu article?
Perquè es titula així, robots, putes, dret extrema i transgèneres.
Escolta'm, com ho lliguem, això? Com ho lliguem?
Bueno, el título és molt provocatiu, jo la fa un poc amb mi sentit, un poc...
Però és sobre el tema de la intel·ligència artificial, que hi ha hagut molts debats actuals,
bé, es estan...
Debats un poc polaritzats sobre els mors que provoca la intel·ligència artificial,
sobre les coses que podrien ser positives i les coses que podrien ser negatives.
Aquí jo, sobre todo, relato el tema de les coses que se supone que són positives,
com és la eliminació de treballos tediosos, no sé què,
que serà supuestament positiu, però que m'imagino que deixarà molta gent excluïda del mercat laboral
i que vete saber què conseqüències pot tenir això, no?
És el que més me inquieta a mi, quizás, no?
El tema de que el ser humano acabe desapareciendo por culpa de la beligerancia de los robots
al elegirse como nueva especie, quizás eso sería más a largo plazo, no sé,
lo veo más difícil, más complicado, pero bueno, puede ser, podría ser,
quiere decir, puede ser tantas cosas, ¿verdad?
Y va sobre eso, ¿no?
Y luego, de alguna manera, intento hilarlo un poco con el tema,
pero muy anecdóticamente, ¿no?
Sobre el tema de la falta d'empatía y con estos temas de carácter sexual
que están en la mesa, que siguen estando en la misa, ¿no?
La falta d'empatía entre las personas con respecto a su sexualidad.
El próximo artículo que para la próxima revista es más potente.
Sí?
Sí, sí, va ser...
Home, però aquest no ho és, eh, prou, el tema...
No, pero el próximo que he escrito os va a gustar mucho,
es muy potente sobre...
Ens pots adelantar el tema o què, o no?
No, no sé cuida de notar, porque está por salir, está por salir.
Perdó, no sento la Bea casi, eh?
Ah, no me oyes.
Hola.
No la sents?
Bé.
Pràcticament se la sent com si estigués, no sé, a 10 metres.
A 10 metres, ostres.
Vea...
Se sent molt fluixet.
Jo la Rosa sí que la sento, i a tu, però a la Bea pràcticament no la sento.
Bueno, Bea, ha canviat de...
Jo que els lloyers puguin sentir-la també.
A veure, a veure, a veure.
No, Bea, ha canviat de micròfon, agafa...
No, l'altre, el que dóna el sol.
Ui, mira, està allí.
Bueno, te podràs molena, carinyo.
Jo volia parlar d'una notícia d'actualitat sobre aquest cap de setmana
que, doncs bé, s'ha constituït als nous ajuntaments, als plens municipals,
i a la ciutat de Barcelona va ser escollit, deixem de banda el com,
ni entrarem en polítiques ni res, eh,
Jaume Collboni, el primer alcalde declarat obertament Gai,
per tant, del col·lectiu LGTBI.
Creieu que implicarà això una major sensibilitat en les polítiques orientades a combatre,
per exemple, LGTBI-fòbia o els drets del col·lectiu?
Què en penseu?
Home, jo vaig fer un acte amb ell.
En Collboni?
En Collboni, a l'hotel Axel, vull dir, les coses...
Li vaig enviar un missil, va agafar aquest missil...
Li vas enviar un missil?
Sí, sí, li vaig enviar un missil.
No, però un missil bé, eh, un missil simpàtic,
un missil... vaig parlar de la gent gran LGTBI, no?
Perquè ara ens enfrontem ja amb unes generacions que arribem ja a la tercera edat
que en el seu moment, com per exemple els referents que tenim aquí, eh,
el telèfon, doncs en el seu moment eren joves activistes
i han passat els anys i són referents per nosaltres,
i, escolta, i de fet aquest any el que és el Dia de l'Orgullo
va precisament dedicar a tot l'activisme de gent gran, no?
I llavors, doncs, va llançar aquest missil
i llavors ell es va implicar i va dir que endavant les H,
o sigui, ho va posar tot al damunt,
tots els recursos sociosanitaris per a les persones grans del conjunt de la LGTBI,
que això ho tiraria endavant el que és el conjunt de Barcelona
com a alcalde de Barcelona.
Nosaltres ens agradaria que això fos extensiu ja a tot Catalunya, no?, evidentment, no?
perquè, de fet, és l'únic que ho va dir obertament
i som els únics que ho portàvem dins un programa, això.
Pels altres jo no he vist res de res, eh, sincerament, eh.
Per tu, Bea, en el teu cas, per exemple,
que hi hagi un alcalde, no?, que de forma oberta s'hagi declarat dins del col·lectiu,
bones vibracions, m'ho agafem amb pinces...
Depèn de què tipus de reivindicacions es sumen, llavors,
perquè ja tenim, ja hem tingut en el passat...
Bueno, jo vengo també de la política ja, dintre de la política,
i m'he adonat que molts grups d'izquierda,
molt amics, molt d'això,
llavors apoya leis racionàries o normes racionàries
com la norma cívica de l'Ajuntament de Barcelona,
que multava a les prostitutes, a els clientes, a els mendigos,
a ir en patinet, un munt de coses, això.
Se aprobó con un gobierno, un tripartito de izquierdas.
Yo, por ejemplo, de entrada, sí, sí, muy lo que tú quieras,
pero como gato escaldado el agua fría huye,
no sé si me entiendes, que ya he visto muchas cosas.
De entrada se puede presumir que teniendo contacto con ellos
quizá adquieran una mayor sensibilidad,
por eso somos militantes, entiendo, ¿no?, aquí está la Rosa,
y si no, aquí estoy yo para cortarle la cabeza a la Rosa,
si me lo transmite.
O de Bea.
Pero quiero decirte que de entrada vale, sí,
pero ya veremos, o sea, porque estas cosas ya se sabe,
ya veremos, ¿eh?, que ahora...
Bueno, a l'expectativa.
Exacto.
Natàlia.
Pues yo pienso que no.
Que no, directamente, ya.
Que no específicamente, ¿no?
No és el primer alcalde gay que hi ha al món en un...
Ja.
Quan és la banda, crec que el de Nueva York i el de Londres...
Sí, sí.
hi ha hagut, o...
El fet que tu siguis membre d'un col·lectiu...
Sí.
No fa que...
Defengis aquest col·lectiu específicament, no?
Per exemple, la Margaret Thatcher no crec que fes gran cosa per a les dones,
quan estava manant allà a Anglaterra, no?
Tenim tots i, bueno, és socialista.
I la ideologia socialista és diferent, el seu programa incorpora coses.
Bueno, el coiboní ja gobernava a Barcelona quan hi havia la Colau.
Sí, però no era nada.
I la Colau, teòricament...
Sí.
No entro quan va ser alcaldessa a la Colau,
amb el recolzament d'un vot d'extrema dreta,
ni com ho ha estat en el coiboní, que també, bueno, t'adones, no?
Que hi ha més líries a analitzar que les purament...
Bueno, ha arribat Fuladito i guanyat, no?
Home, no ho sé.
Jo crec que s'haurà d'esperar.
Sí, mira.
En principi no hi ha cap motiu per pensar que serà diferent del que hi ha abans,
que serà espectacular, perquè, bueno, jo no l'hi veig.
Que vulgui quedar bé, bueno, si queden bé els polítics amb el tema LGBTI,
és perquè, pel que sigui, per temes electorals, perquè queda bé...
Específicament, jo no soc tan optimista.
Serà que amb els anys et fas escèptica, no?
Però, la veritat, bueno, m'agrada que la Rosa tingui aquesta il·lusió, no?
Bueno, ja he tirat el míssil, l'altre l'ha entomat.
Bueno, té quatre anys, ja veurem què passa.
Però, vamos, en principi jo no hi confio gaire.
Bé, anaves a comentar alguna cosa?
No, a l'hilo del que comentava Natàlia, per exemple,
la polèmica grande marlasca, les polítiques que ha hecho algunas,
el tema de migración, un montón de cosas, políticas que le definen como...
Bueno, hay gente que es muy gay o hetero, trans,
o lo que tú quieras, que van de determinada cosa,
y luego resulta que son bastante reaccionarios, ¿no?
Siempre ha habido personajes así.
Pero bueno, evidentemente, también hay que tener en cuenta
que si somos personas que nos consideramos más o menos militantes,
es porque alguna esperanza debemos tener también.
Quiero decir que tiene que haber una puerta abierta a decir,
bueno, aquí qué rosa que está tan esperanzada,
tampoco le va a quitar la ilusión, ¿no?
Siempre debes de tener algo de que la utopía o algo,
eso puede ir hacia adelante o puede cambiar,
y puedes intentar hacer cambiar a las personas en sus pensamientos
tan anquilosados, en las tradiciones, en las cosas estas reaccionarias.
Otra cosa es que luego la verdad...
Sí, a la hora de la verdad.
...que la encuentres, ¿no? Pero bueno.
Rosa María, ¿es una ilusión? ¿Es algo más que una ilusión?
¿Es un mícil?
Aviam, jo no estic en un partit per estar escalfant una cadira,
primerament perquè no ho necessito,
i segon perquè vingui del món de l'activisme,
i llavors intento fer polítiques útils dintre del mateix partit.
Jo el que no faré és haver-les passat,
a veure què és el que diuen o què diuen.
Jo soc una part atacativa de dintre,
el carrer orgànic que em van atorgar precisament ho demostra,
i la meva opinió es té en compte.
A partir de cert nivell de coses que tiri endavant,
no se m'agri un contó com un altre.
No depèn de tu, clar.
Això són derivades polítiques que no saps mai per on van a parar.
Vull dir, escolta, parlàvem de la Natàlia,
que mira, ha sortit el Collboni, però ja sabem com ha anat,
ja sabem com ha anat.
Aquell com ha anat també ho podríem aplicar a Girona,
que no se'n parla.
Aquest com l'oli i l'aigua, allò que deien,
resulta que allà a Girona ja s'han barrejat ben barrejats.
Això és el que s'acaba d'explicar.
Estem parlant de municipalisme,
no estem parlant d'ideologies polítiques,
ni somnis romàntics,
perquè mon pare, que té 98 anys
i que sempre ha sigut independentista tota la vida,
diu, moriré i no la veuré.
I té 98, evidentment, clar que no la veuràs ni tu ni jo.
És així, però és el somni romàntic.
Però, en quant a temes de polítiques,
doncs sí que intentem canviar les coses.
I la veritat és que hi ha moltes coses a canviar
i aquestes coses les intentarem canviar des de dintre,
no des de fora,
i sobretot no evitant la confrontació.
Perquè la confrontació no porta a lloc,
això està més clar que l'aigua.
La confrontació només porta desafecció
i confrontació entre el matís colectiu.
I dir, és que això parece mentira.
Ve, que tú lo sabes perfectament,
en el nostre colectiu,
que dices de fer una reunió en tots conjuntos,
o vamos tots a una,
i no vamos tots a una,
que alguno tira por su lado.
Eso passa en muchos ámbitos.
Y luego, a veces,
que el conflicto sale per si solo.
Por ejemplo, en el tema trans,
si no hubiéramos sido,
hubiera habido confrontación
antes de la aprobación de la ley de 2007,
hubiera salido una ley súper reaccionaria.
Es porque hubo un colectivo que era el nuestro
que se confrontó a un movimiento
que estaba muy vinculado a la FLGT,
es decir, al Partido Socialista,
que propusieron una ley súper reaccionaria
basada en una ley italiana, poco menos.
Y tuvo que haber confrontación,
tuvo que haber enfrentamiento,
a veces bastante visceral.
Y al final, en el 2007,
se aprobó una ley que más o menos reivindicábamos.
O sea, nosotras teníamos razón.
Pero hasta que ellos vieron claro
que eso era así,
porque en el 2004
se aprobó una ley en Inglaterra
que más o menos en la misma línea,
pues nosotros no cedieron,
no cedían.
Pero es inevitable que estas cosas
pasen en política, además.
Natalia, ¿segués al teléfono?
Sí, sí, estaba escoltando.
Sí, sí.
Fa uns dies va sortir la notícia
de l'agressió que va patir una dona trans
a la línia 1 del metro de Barcelona.
No sé si vosaltres...
No sé si tu, Natalia, per exemple,
que estàs fora, et va arribar la notícia.
No sé si us heu...
No sé si...
No ho tinc gaire, no ho tinc present.
Home, sé que han passat com faig coses d'aquestes d'així,
però he de reconèixer que l'estar viatjant pel món
fa que aquestes coses, que no són locals,
perquè tenen una significació global,
però que no te n'entenes, no?
No, no...
Tampoc que escolto les notícies,
perquè és una cosa...
Jo escolto les notícies per internet
i hi ha coses que...
Quan estava a Portugal...
Ara estic a Galícia.
Quan estava a Portugal,
no em deixava escoltar-ho, el youtuber.
Alguns continguts,
jo que connectava a 24 hores,
deia, no, no puc acceder a aquest conteniu,
dic, allò, què passa?
I coses així, no?
No, no m'he enterat gaire.
La veritat és que estic una mica com un núvol, no?
Estic en plan molt ideològic
i hi ha coses així de...
de més...
No sé com...
No puntuals, sinó de...
Bueno, no diré de més continguts,
sinó de més abans, no?
I no, no, no ho he seguit.
Jo no sé si tu, Rosa Maria,
ho vas llegir, que...
Sí, sí, no ho vaig llegir,
ho vaig publicar,
ho vaig compartir-ho i tot.
És així, és clar,
que l'agressió al metro va ser una...
va ser bestial.
I després el tio per les xarxes,
l'agressor, el tio per les xarxes
de cara acusant la vella
que l'havia insultat,
que l'havia fet no sé què,
què tal i què qual,
i que...
Primer l'havia agredit ell amb ell,
bueno,
m'ha quedat amb la cua gaire
quan es va descobrir
que aquest tio ja portava un historial
contra nosaltres,
però a lo bèstia,
des de feia molt de temps.
I són persones,
això són actes violents,
aquesta gent no sé què tenen al cap, sincerament, eh?
No, és que a mi no se m'occuriria...
Ostres,
vas al metro tranquilamente,
no haces nada,
no haces nada,
que se te acerque un tio
y te dan puñetazo,
una patada a la boca
porque le da la gana,
porque...
Sí,
yo vi las imágenes.
No tiene ningún sentido.
No sé si las viste,
las viste.
Sí, sí,
claro que las vi,
las vi,
esto es tremendo,
esto es tremendo.
Pero es que lo malo
es que la gente del vagón
y el que lo filmó...
Estaban mirando.
Estaban mirando.
Mirando cómo pasaba
y lo daban como normalizado.
Esta violencia,
este ataque está muy normalizado.
No se lo van a meter, ¿no?
No van a ser cinco tíos allí
a coger al tío
para que no golpee a la chica, ¿no?
No lo van a hacer.
Parece que se tira al plato,
parece ser que esto
esté muy normalizado,
parece ser que esto esté
validado,
el hecho que estén pegando
a una mujer trans
en un vagón de tren.
¿Pero dónde vamos a parar?
¿Vosotros heu passat por alguna vegada
en el transport públic o...?
En el transporte público, no.
En otros sitios, sí.
Por ejemplo,
cuando vas andando
y una pandilla de niñatos,
aquello que ya sabes.
Uy, uy, uy.
Te alejas un poquito.
Uy, a ver, a ver.
Sí, cambio de acera.
Sí, sí, uy, uy, uy.
Pero, bueno,
por este tipo de cosas así puntuales,
generalmente no,
no va con miedo, ¿no?
Porque, no sé.
Pero, claro,
nunca sabes dónde puede salir
y saltar el tiro.
Claro.
Quiero decir,
yo me acuerdo
un amigo mío,
muy amigo,
que estaba muy convencido,
muy...
Era gay,
pero era muy hétero,
aspecto muy hétero,
muy así.
Y, bueno,
a mí me decía,
bueno,
es que esto de la reivindicación,
si estamos ya en otros tiempos
y esto no es como
en la época franco,
ahora esto es muy normal,
muy no sé qué.
El tío estaba convencido,
¿no?
De que no pasaba,
que a lo mejor
exagerábamos un poco,
¿no?
Digo, bueno,
pues,
si que hay discriminación,
pues,
hay discriminación relativa,
pero no,
ya la cosa homosexual no.
Hasta que un día
pasa debajo de un andamio
y uno sobrero le dice
marico
y le tiraron un pedruco.
¡Oh, ostras!
Bueno,
le cogí un trauma,
le cogí un trauma
que estuvo unas semanas
diciendo,
¡Ay, Bea!
Mira lo que me ha pasado.
¿Tú te crees que no sé qué?
Y, pero...
Por favor.
Claro,
el tiempo psicológicamente
no estaba preparado para...
Claro.
Porque cuando te ves así
como muy normalita
y muy así,
muy...
No estás...
El día que te pasa algo
te queda como...
¿Sabes?
Natalia,
¿tú te ha pasado mai al...?
Sí, bueno,
jo ho he viscut
porque, bueno,
perquè ha passat,
ens hem enseñat les dents
i no hem arribat a les mans,
però he tingut
vàres episodios d'aquests.
I com els has resolt?
¿Com ho has viscut?
¿O com hi va haver
i el grup et va ajudar?
No, no, no.
Vull dir que m'ha passat...
No, no,
no és que m'atacessin
5-6 persones,
sinó que
dos o tres niñatos
comencen a atacar.
Ja.
Però, bueno,
nosaltres també
la vam liar,
ens vam plantar cara
i les vàres ocasions
que ha passat
no ha passat a maiores.
Vale.
I, però, bueno,
perquè són circumstàncies
que estan molt al barri
en què vivíem.
La gent ens coneix
si els tios van dir
que a plantar-los cara,
bueno,
doncs això,
les dues coses
no van a maiores.
A més que nosaltres
tampoc som baixetes
i indefenses, no?
No, no.
Vull dir que comparat
amb els agressors,
els tios també
de fet ataquen
a qui poden, no?
Exactament.
ataquen normalment
a qui veuen
que és més dèbil
o que no es pot defensar.
Sí, sí.
Si et gires
totalment esquifiada
amb el garrot
a la mà,
bueno,
en el cas aquest,
no?
Sí, sí.
A t'adacar al metro
no pots fotre res,
et foten quatre hòsties,
quan et dones compte
ja estàs
rebre la base de bé.
Totalment.
Però hi ha circumstàncies
i circumstàncies,
però és molt desagradable,
clar.
Clar.
Parlem ara
de la gran data
que ha de venir,
el 28 de juny
que es celebra
el Dia Internacional
de l'Orgull
LGTBIQ+.
Quines connotacions
i què significa
aquest dia
per vosaltres?
És un dia
de celebració,
de lluita,
una mica com el viviu
any rere any.
Núria,
si em permets,
jo abans de cap,
això ho pot parlar
perfectament
la Natària
i la Bea,
voldria dir
que avui
el Partit Popular
ha presentat
al Constitucional
unes esmenes
a la llei trans,
eh?
Ah, sí?
Sí,
ha sigut avui,
afecta sobretot
el que és l'alba.
Has quedat set, tu!
És que,
Rosa Maria,
agafa l'altre micro.
Agafa.
No, l'altre, l'altre.
És que t'has canviat,
Rosa Maria,
si està passant bé.
Però allí no se...
No, però...
Ha dejat de sonar.
Però posem música
i solucionem
el tema dels micros.
Sí,
el que passa
que he dejat de fer
una...
vinga, va,
ja les tenim totes
un altre cop
col·locades
en sintonia
amb les zones.
Ens parlava
la Rosa Maria
de les esmenes
que ha posat
el PP
a la llei trans.
Sí,
ara us diré
els articles.
Però eren unes esmenes
que es veien a venir,
és a dir,
que ja havien dit
que,
òbviament,
el PP
ja es va mostrar
al contrari
a la llei.
Si ha habido
tanta beligerancia
con esta ley
y sin evitar...
Bueno,
de hecho,
decían en un principio
que le iban a recurrir,
¿no?
Que iban a recurrir
toda la ley.
Bueno,
los de Bocs
ya lo han dicho.
Me imagino
que...
La cuestión
es si el tribunal
lo admite a trámite.
Me imagino
que...
Posa,
posa,
aquí,
diu,
asuntos de absorber
por providencia,
asuntos
en trámite
de misuridad,
orden del día,
tribunal constitucional
pleno.
Vale,
ahora posa aquí,
diu,
50 diputados
del grupo parlamentario,
más de 50 diputados
del grupo parlamentario,
objeto,
artículo 19.2,
artículo 43,
apartados 1 y 2,
artículo 44,
apartados 3 y 9,
artículo 47,
primer párrafo,
y 79,
apartados 3b,
4c y 4f
de la ley 4 barra 2003
del 28 de febrero
para la igualdad
real y efectiva
a las personas trans
y para la garantía
de los derechos
de las personas
LGTBI.
Valente,
excelentísimo,
señor Tom,
Juan Carlos Campo Moreno.
Bueno,
doncs caldrá
veure com...
A mí lo que me intriga
es si van a acabar
siendo una ley
parecida a la 2007
o va a ser incluso peor.
eso es lo que me ha dado
si se empeora todavía.
¿Homé,
¿pijó?
Viendo,
viendo lo que es,
los discursos
que hay de alguna gente
por ahí,
empezando por las terfas
y por un montón de gente,
la cosa
pinta mal.
Ostras,
o sea,
que le veía un futuro
negra.
Yo no lo sé,
es lo que yo me pregunto.
Lo que me pregunto
si empiezan a recurrir
o, bueno,
no sé qué efectos
tendría
sobre recurrir
esta ley,
si
invalidaría
la del 2007
o yo no sé
qué pasará,
¿no?
Pero,
hombre,
la del 2007
no le puede,
es firme.
Es firme,
¿no?
Bueno,
yo qué sé,
si,
no,
bueno,
no sé.
El Tribunal Constitucional,
bueno,
no puede hacer
res.
L'únic que pasa es que,
home,
podrían,
pero son muy laboriosos.
Yo creo que ni siquiera
les interesa.
Oh,
bueno,
ya lo veremos.
Y la sentencia
del cambio registral
de los menores trans
del 2019
también es firme.
Está en el Constitucional,
es una ley constitucional,
una sentencia
del Constitucional,
que si la quieren reculir
la tendrán que tirar
para el Supremo,
ya veremos qué pasa.
Pero bueno,
independientemente de esto,
si el Constitucional
admite a trámite,
bueno,
ya lo ha admitido
y el ponente
y el ponente
pues lo encuentra lógico
que hay una consulta
al respecto
más amplia,
más consensuada,
aquí pueden recibir
los menores trans,
sí,
sí.
Básicamente es para
menores trans,
¿eh?
Sí.
Suposo que lo que
me escolheu
cuestionar
es lo del cambio
de sexo
per la cara,
¿no?
Sí,
aquesta cosa,
mira,
jo vaig a fer
un extracte
dels articles,
ahir quan m'ho van passar,
vaig estar mirant-ho,
aviam si us ho trobo
per aquí...
Bueno,
són els articles,
no?,
els que has comentat,
Rosa Maria,
la Rosa Maria
ha dit els números,
el que passa que,
clar,
no sabem
a quins apartats
fa referència...
Sí, sí,
jo els tinc aquí,
els tinc aquí,
els tinc aquí,
se prohiven todas aquelles
pràctiques de modificació
genital en persones
menores de 12 anys,
salvo en els casos
en què les indicacions
médicas exigen
el contrariu
en aras de proteger
la salut de la persona.
En el caso
de persones menores
entre 12 i 16 anys,
sól se permitirán
dichas pràctiques
a solicitud
de la persona
menor
sempre que,
por su edad
i madurez,
pugui consentir
de manera informada
a la realizació
de dichas pràctiques.
Aquest és el 19.2,
aquest és un article
molt àmpliament discutit.
Després hi ha
un article 43
de legitimització,
després hi ha
un altre,
l'article 44,
que és
procediment
per a la rectificació
registral
de la menció
relativa al sexe,
que no se la carrega tot,
però se en carrega
una part,
i després
de l'article 47,
reversibilitat
de la rectificació
de la menció
registral
relativa
al sexe
de les persones,
també hi ha
algun altre apartat
que s'hi fica,
i del 79
ja es té
el règim sancionador
les infraccions,
va per aquí.
Estaríem aquí
mitja hora
llegint els articles,
però no crec que això...
No, bueno,
quan hi hagi
una sentència
més ferma
per part del tribunal...
Sí, sí, sí.
Pol resum.
Doncs bé,
seguim amb el que
havíem anunciat,
el tema del Dia Internacional
de l'Orgull,
no?
Una mica
quines connotacions
o què significa
per vosaltres
si és un dia
més aviat
de celebració,
de lluita,
com l'heu estat
vivint
els últims anys?
Qui comença?
Vinga, vinga, vea.
De las primeras
que hay aquí
que fue a las parciales.
Sí, no?
Clar,
és que has estat
una de les primeres
que sempre has estat
celebrant el dia.
Sí, además
ha habido
una cierta evolución
sobre el movimiento trans
que han ido
incorporando letras
en un principio,
cuando fuimos nosotras,
la T no estaba,
estaba LG, punto.
Lesbianas y gays.
Lesbianas y gays,
o sea,
después de una época,
por ejemplo,
un poco la transición
con unas pancartas
que ponían
gays, lesbianas,
travestis
y chaperos,
o sea,
políticamente incorrectas,
¿no?
Sí.
Hechas al...
Como que chaperos.
Sí, sí,
no, había una...
Había unas pancartas,
sí,
eran como muy hechas así,
¿sabes?
Acabamos de salir
del franquismo
y la gente
pues no estaba
para discusiones
etimológicas
ni cosas de estas,
estaba para...
Tal cual, ¿no?
Venga.
Tenemos derechos ya
que nos dejen de...
Porque la policía
te metían a la cárcel,
te hacían redadas,
la gente estaba
por esas labores,
¿no?
Luego después,
digamos que el colectivo
se acabó especificando,
o sea,
diciendo,
bueno,
es que es cosa
de orientación
y ya está,
¿no?
Y se acabó,
digamos,
derivando por la cuestión
homosexual,
punto,
o sea,
gay,
lesbiana y ya está.
Y luego cuando aparecimos
nosotras estuvimos
unos cuantos años
ahí dando saco
para que incluyera
en la carta unitaria
la T de transexual
porque nos ponían
como si fuéramos,
bueno,
una consecuencia
de la homofobia,
¿no?
La transfobia es como
si fuera una especie
de variable,
¿no?
De la homofobia.
Digo,
esa no es nuestra idea,
nuestra idea es que,
claro,
la cuestión trans
tiene que estar
en igualdad
de condiciones
en las siglas,
estamos en el mismo barco
y somos diferentes
porque ahí se tiene
que rebalcar la diferencia
a la igualdad,
todo.
Y digamos que ha habido
una evolución
en ese sentido,
luego,
no sé,
yo es que ya hace tiempo
que no voy a las marchas,
¿no?
Hay una,
siempre había,
hay una doble manifestación,
está la de los,
la de las festivos
que lo organizan
marcas comerciales,
todas estas cosas.
El Pride,
¿no?
El Pride Barcelona.
El Pride Barcelona.
que es una cosa desidologizada
que es pura fiesta nomás
y se traen
a las celebrities
y todas estas cosas
y luego hay otra manifestación
que es más reivindicativa
que pone sobre el tapete
cosas que nos preocupan,
¿no?
Pero esta doble celebración,
por dirlo así,
no fa tant, ¿no?
Que, es a dir,
desde el año 2009,
pot ser o algo así,
que es va comenzar a celebrar
el Pride aquí en Barcelona
que se va a parar.
Yo creo que puede ser
que empezará un poco antes.
¿Se parará?
Puede ser que empezará un poco antes.
Ya algunas marcas
empezaron a ver
que esto se daba buena imagen
para ellos,
igual a,
como siempre pasa, ¿no?
Claro.
Cuando una cosa les parece bien,
ahora está el tema
de la resiliencia
y no sé qué,
que sale hasta las,
el tema de la resiliencia,
una cosa que tienes que ser rico
casi y ser un empresario
para hablar de lo resiliente
que soy.
Es una cosa que es una,
es una terminología pensada
para personas
que aguantan las situaciones
de discriminación
y que aguantan no sé qué
y ahora resulta que
los menos resilientes
son los poderosos
son los resilientes, parece.
Y lo utilizan las marcas
y lo utilizan, ¿sabes?
La resiliencia, no sé qué,
no sé cuál.
Y dicen, pero bueno,
han descontextualizado
el significado, ¿no?
Y con esto pasa un poco también, ¿no?
Las marcas,
todas estas cosas,
pues van a donde les viene bien.
A donde les va bien
ganar dinero
y claro,
es una cosa que
ideológicamente
no tiene ningún...
Incluso a veces
enfada un poco, ¿no?
A los militantes históricos,
¿no?
A la gente que ha estado,
que ha luchado por los derechos...
¿A tú te enfada, Bea,
como a militante histórica?
No, no,
no es que me enfade, ¿no?
Lo de las marcas
es que pasan,
están por todos los lados,
quiero decir,
la economía está por todos los lados
y aquí cada uno
quiere chupar del bote.
Entonces,
tiene algo,
mucho obsceno,
porque tiene que ver
con el capitalismo,
con esa cosa desproporcionada
y tiene la cosa esa
de ser ideologizada
de que a esto
no les preocupa nada
la discriminación
en el fondo, ¿no?
Hay mucha gente
que está discriminada
y que si son tan activistas
podrían dedicar
un poco de esfuerzo
a la gente que duerme
en los cajeros
o la gente que...
las colas del hambre,
yo que sé,
cosas que son más reales,
¿no?
Pero es obvio que no,
no,
es una vía muy...
se tiene que mantener
evidentemente
la vía de escuchar
a las personas
desfavorecidas
y escuchar
lo que tenemos que decir,
especialmente,
cuanto más desfavorecidas más.
Y en eso está,
creo yo,
creo yo,
que parte de la militancia.
Natàlia,
a tu,
el tema de la celebració,
¿com veus
aquesta división, eh?
Bueno,
jo,
en marge
del que representé
en el passat,
ho veig
com un carnaval,
¿no?
no té cap simbol ideològic
ni res.
És com avui en dia
hi ha l'emputiment
de festes de tot,
el dia de no sé què,
el dia de no sé quantos,
el dia del pare,
el dia de la madre,
el dia del tortei,
o el dijous grats,
o el carnaval,
i el dia de l'orgull gai
ja és a l'actualitat
un dia més
d'aquests
de,
doncs,
per vendre pastísos,
per fer festes,
vendre sabarretes
i muntar el pollo,
no té cap contingut
pràcticament,
no dic que sí,
100%,
però no té cap contingut ideològic,
no?
Després nosaltres,
com a col·lectiu trans,
hem tingut una vinculació
amb aquest dia
molt tangent,
no?
Què?
En el sentit
que hem intentat
i hem de participar
i hem estat acollides,
però tampoc
ens hem identificat plenament,
no?
És a dir,
la gent trans
és,
i la gent travesti
i les dracs
som,
amb aquestes carrosses
i amb aquestes festes,
com el adorno necessari
per donar-li un toque
de disseny de gènere,
no?
És tot una mica així.
Avui en dia
és tot pura
passeta rosa
i comerç,
no té,
ideologia no existeix.
Els rupúsculs
que continuen
fent manifestacions,
no tenen cap relació
amb el que és la jornada
no tenen cap significació real
amb el que és la jornada
internacional,
que és com el carnaval,
no?
Ja està totalment apoderada
per la gent de pasta
i incorporada al calendari
per celebrar,
no?
Com el dia de la madre,
vamos a...
recordar
com per dir un regal
a tu mamà,
no?
És una cosa que...
A mi m'ha de pensar
que ets dir tot això
dels dies
en com estigues,
no sé,
no soporto,
vamos.
Digo que no soporto
a la soporto ara,
no?
No, no,
el càu empatado.
A t'alcant d'all
en tots els dies,
no?
A t'alcant d'all
que ho he fet
a fer-hi-de-dies
amb tot la pur-hi-de-guerra.
Què de ells ve?
No, que hi ha una cosa
que no he comentat
i és que la...
Que sé que ha desvirtuat
també la reivindicació
és la politització
de la...
de les...
de estas cuestions,
o sea,
acercarse a los partidos polítics,
integrarse a los partidos polítics
y eso lo vivimos
con la FLGT,
ha desvirtuat
mucho también
la reivindicació
porque al final
es que
es discriminación
lo que los grupos
deciden que es discriminación
y los que están
cercanos al poder
decidan que es discriminación.
¿Sabes lo que quiere decir?
Que de alguna manera
la discriminación,
la denuncia contra la discriminación
tiene que ir de abajo arriba
y no de arriba abajo
porque entonces
la definición
es una definición
obviamente interesada.
Eso ha pasado
con el movimiento LGTB,
con el movimiento feminista
y con muchos otros movimientos.
Quiero decir que
cuando es
desde arriba
se te dice
qué es discriminación
y qué no,
estás desvirtuando la realidad
porque
quien lo tiene que decidir
es la gente
que está en el ajo
y eso pasó,
lo vimos,
lo vimos,
te estoy hablando
hace muchos años
con la creación
de la LFGLT
que eran bastante fieles
al Partido Socialista,
¿no?
Desvirtuaron
porque aquí estaba
por ejemplo
el movimiento La Cofle
que desapareció
que era un grupo
estatal
que se reunían
de gays
a niveles estatales
desvinculados
de la política
pero con argumentos
políticos
obviamente
porque ellos
tenían argumentos
estaban muy politizados
o sea,
tenían una mentalidad
sobre la utopia
sobre la orientación sexual
sobre la transsexualidad
sobre todo
pero eso desapareció
y eran muy radicales
en muchos aspectos
de cómo cambiar la sociedad
pero todo eso
acabó desapareciendo.
¿Y cómo os celebrareux
vosotros,
Rosa María,
aquest año?
¿Qué fareu,
por ejemplo?
Bueno,
l'associación participa
de fet en dos actes
en un
és aquí a Sant Just
i l'altre
doncs a Sant Feliu
Aquí a Sant Just
serà el mateix dia 28
a les 8
Sí, sí,
exacte,
hi haurà una lectura
al manifest
jo em deixaran participar
en una part
de la lectura al manifest
i en un afegit
que ja tinc mig pensat
de dir
i de fer
m'han donat la licència
per poder-ho fer
doncs endavant
les atxes
ho farem
i a Sant Feliu
doncs es farà
també un manifest
a la plaça de la salut
i després es fa una rua
fins als jardins
de la Palau Falguera
però jo
com que comença abans
la de Sant Feliu
jo estaré al primer
Parlament
de Sant Feliu
i l'últim Parlament
el farà la nostra companya
Neus Ascensio
que ja hem parlat
amb ella
doncs que farà l'últim Parlament
als jardins
de la Palau Falguera
jo no els podré acompanyar
durant tota la rua
perquè evidentment
no puc dividir entre dos
Natàlia
ara tinc
el Quinto Pino
la Bea
doncs està
a Barcelona
a Barcelona
i és clar
i és el que
una no es pot desdoblar
no
és el que diem sempre
no
vèiem
voluntarios
eh
hòstia
tot el món
se apunta a la guerra
però no ha de quina
i anar al frente
això és el que
sempre va a parlar
no
bueno
de dos maneres
independientemente
de lo politizado
independientemente
que se saque
rendimiento político
y tal
és un mal necessario
tenemos que
ara que m'estaba
dono cuenta
de lo que decías
que quizá
las poblaciones
pequeñas
o más alejadas
de lo que son
el centro
quizá tenga más sentido
¿verdad?
esa visibilitat
claro que sí
porque la gente
del pueblo
esto lo ve
como una cosa lejana
y lo tienen en casa
poblaciones pequeñitas
y sitios así
que se hagan estos actos
sí que vienen bien
creo yo
claro que sí
dentro lo que es
los pueblos
de la Gran Metropolitana
de Barcelona
lo que son
la Cataluña Interior
todos estos
no tienen que ir
todo concentrado
a Barcelona
tienen que
todo el de Barcelona
también yo asistiré
me hacen ir
en una carroza
de estas
tú madre mía
todo el día
14 de julio
14 de juliol
sí
14 de juliol
es fará
la rua
del Praet
a Barcelona
¿qué vas a ir
a una carroza
tú?
sí sí
una carroza
te vas a poner
una carroza
sí sí
una carroza
te pones a hacer
el robot
sí sí
en la carroza
de los carrozas
sí sí
claro
en la carroza
de los carrozas
evidentemente
en los dinosaurios
los dinosaurios
en apartados
las jovencitas
a un lado
las viejas
a otro
¿tú veas
cómo os celebrarás
en alguna manifestación?
no yo hace tiempo
que no celebro
el
el día del orgullo
no si voy
antes iba mucho
como la cara visible
de la representación
trans
ante los periódicos
y todo
pero desde que no
estamos en el
CTC y eso
y me ha partido
un poco
pues ya
y si voy
iría a lo mejor
como una masa
a ver cómo
intentaría ir
a lo mejor
si me da el punto
igual que como voy
a la 8M
quiero decir pues
ah pues si vienes
yo te digo
que vengas a la carroza
pero no sé
quiero decir que hace tiempo
que no voy ya
¿no?
porque es un día
tan simbólico
tan así
que
Natalia
¿quins són els teus plans
per el día de l'orgull?
pues
anava a dir una broma
pero no
no cap
anaves a dir una broma
pero
anava a dir una broma
al ximpas de Jerez
por aquí
por el pueblo
y pintaré una camina
de color arcoiris
¿no?
no pero es conya
no, no, paso
a mi todo esto
me parece
que está bien
pero
cada vez que os falemos
ni qui cregui
yo no y creo
bueno
los bancos aquí
San Jos
van desaparecer
no se han tornat
a pintar más
bueno
o sea
ya lo saben
sí
la casa
el de Jogos
sí
home
te t'imagines
els pobles
amb un poble
d'aquests
tota la carroza
la carroza
els actes
aquests
que son
el 28J
i LGTBI
són institucionals
perquè no hi ha
hi ha una nula
és a dir
hi ha un bar gay
a Santa Cristina
que fa molts anys
que hi és
perdona
que està perdut
enmig de la muntanya
amb una urbanització
i el poble
no
bueno
tampoc és que tingui molts habitants
però
Santa Cristina d'Aro
eh
dic
i tota la Costa Rava
i tota l'Empordà
tots els actes
que hi ha
en LGBTI
el 99,99%
és institucional
és a dir
que hi ha una regidoria
de feminisme
en LGBTI
que pinta un banc
que fa una acció
que crida
un col·lectiu
de tota Girona
perquè hi vagin
a fer una mica
de bulto
i van algunes persones
vull dir que no és
una cosa
la gent
si
a mi diuen que hi ha gent
LGBTI
però viuen a casa seva
tan tranquil·lament
no els van
significar
i mantenen
l'anonymat
o no el mantenen
però vull dir
que no té una significació
pública
notòria
jo tampoc
l'hi veig
estaria bé
que en plena
Santa Cristina
m'ho tens
un cintal
de LGBTI
però
quan no vingui
tothom de fora
no m'imagino
com es podria fer
i Natàlia
Natàlia una pregunta
quin dia proposes
tu per fer
el dia del tortell?
quan vingui
de gust
faig un tortell
això és
el gravi
pas severo
i el teu gravitzat
qualsevol dia
el gravi de pastisseria
té repartit a l'any
tots els pastissos
que es poden fer
ja ho tenen organitzat
no crec que sigui
una cosa dels col·lectius
ja s'encarrega
el gravi de pastelero
és que a mi m'ha fet
molta gràcia
el dia del tortell
el dia del tortell
hi ha dies per tot
hi ha dies per tot
el dia aquest
de la visibilitat trans
podem fotre
un pastís
típicament trans
que popularitzem
i com el faries
el pastís
hem d'idear
la sirenita
que sigui
una botifarretrats
una botifarretrats
hòstia
tu
jo prefereixo
no sé
una mariscada
ja està
ja ho prefereixo
un braç de gitano
un braç de gitano
encara no sé
amb qui ens quedarem
acabem la tertúlia
parlant també
d'un últim tema
amb aquests últims minutets
sobre el veto
de Irene Montero
algunes associacions
concretament
34 associacions
LGTBIQ
van demanar
a Yolanda Díaz
que aixequés el veto
sobre Irene Montero
com a símbol
que havia estat
aquesta dona
segons les seves paraules
segons les associacions
com a figura
de feminisme
i simbol en la lluita
per l'avançament
i el reconeixement
dels drets humans
què en penseu vosaltres
sobre el tema
d'aquest veto
a Irene Montero
és realment
una figura
que se la vincula
molt amb el feminisme
és un cop
per al col·lectiu
o no
o és un gravàs
què comença
bueno
jo diré
que no tinc
molt que opinar
perquè són les guerrilles
que tenen
entre els propers polítics
i inviter a els col·lectius
en aquests guerrilles
és una altra cosa
i a mi
per exemple
aquesta chica
en algunes coses
sí
en altres coses
no
jo que sé
què vols que te diga
el tema
de la prostitució
por exemple
la postura
que té
abolicionista
entre comillas
que jo no sé
que se cuece
entre esos grupos
la verdad
no sé
en los entresijos
ni en lo que se manejan
ni en què ideologies
gobiernan
perquè
és un poco opaco
una cosa és lo que dicen
y luego lo que hacen
y luego no sabes
lo que se cuece abajo
yo me gustaría saber
enterarme de què van
para posicionarme
o sea
yo para posicionarme
a favor de un político
en concreto
como tú preguntas
tendría que saber
exactamente
de què va la cosa
y evidentemente
cuando
la línea que lleve
sea del grupo que sea
sea del
no
pues yo no voy a
no voy a apoyar
a alguien que te va a dar
la puñada
porque yo siento
que voy a traicionar
porque si no
¿para qué?
es decir
no sé
yo en ese sentido
soy bastante
exigente
i Rosa María
tú volies dir
algo al respecto
sí
bueno
jo li vaig contestar
amb una política
que em va enviar
aquest document
per anexar-me
aquest llistat
de 30 associacions
que dius tu
sí
jo li vaig dir
això està promogut
per fulanitat
tal
dic aviam
jo no
em fico en coses
internes
d'altres partits
de si van a llistes o no
diria que són
les executives
que hi haurien de fer
dit això
a nivell personal
i associatiu
reconec la gran feina
que ha fet per al col·lectiu trans
això és evident
però d'aquí
a que
a que
a fer un escrit
perquè la Yolanda Díaz
l'inclogui
i tal
això ja
això no és cosa meva
molt politiqueo
no?
sí
això no és cosa meva
això ja s'ho faran
entre ells tu
és un ajuste
de cuentas
mafioso
de qui suma
i resta
sí
totalment
ja s'ha penjent
ja veurem com el Cidira
això
ja s'ho faran
ja ho veurem com el Cidira
perquè anem per la vida
d'aquesta manera
ja m'he diràs
bueno
perquè se quiere encargar
el Ministeri d'Igualtat
el PP se quiere encargar
el Ministeri d'Igualtat
i totes les subvenciones
que colguen del Ministeri d'Igualtat
que són unes quantes
i milionàries
no t'estrany
que la Yolanda Díaz
aquesta
cagui també
a la gent del PP
ostres
la ves ja
la persona
mejor vista
con el PP
gallegui
me hay con el feijó
baissà no?
ets una suma negativa jo
hem de deixar
la tertúlia en aquest punt
em sap molt de greu
però ho hem de tallar
que gairebé ja són les set
ha estat un plaer
Natàlia
Rosa Maria
i bé a tenir-vos a les 3
a Ràdio d'Esvern
aquesta estoneta
res més
que acabeu de passar
molt bona tarda
i anirem
salut
i fins la propera
que ja ens veurem a personar
vinga
ostres
que ben Natàlia
i t'haig de felicitar
pels debats
polítics i electorals
que has fet tant
tant a ETV
i aquí a la treu
doncs està espectacular
gràcies
per cert
anaves guapíssima
detall
molt bé
doncs que vagi bé
i bona tarda a totes
bona tarda
adeu
Nosaltres deixem el programa
en aquest punt
us hem estat fent companyia
des de les 5
i fins ara
a les 7
podeu recuperar
tots els continguts
avui a
ràdio d'Esvern
punt com
els podcast
que pengem
en aquesta pàgina web
o també
a les xarxes socials
tenim compte
a Twitter
i a Instagram
a arroba
la rambla
9 8 1
tot seguit
i amb minúscules
i també els comptes
de les xarxes
d'aquí de la ràdio
arroba
ràdio d'Esvern
també a Twitter
i a Instagram
3 més
que acabo de passar
bona tarda
de dilluns
nosaltres tornarem demà
a la mateixa hora
aquí al 98.1 FM
a ràdio d'Esvern
la ràdio municipal
del poble
ara a les 7
en punt
toca escoltar
l'informatiu
de notícies
de la mà
de Mariona Sales
Vilanova
per estar al dia
de tot el que passa
a Sant Just
que vagi bé
una abraçada
i fins demà
avui a les 9 del vespre
Emma de Música
un programa realitzat
i presentat
per Maria Quintana
A
Música
a
Fins demà!