98.1
Ràdio Tosbern
98.1
Natura, cinema, salut, on es parla i es dóna veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just.
Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter,
arroba larambla981 i recupera els podcasts que més t'agradin a radiodesvern.com.
Bona tarda, Sant Just. Passen ara mateix 11 minutets a les 5 de la tarda d'avui, dilluns, 17 d'octubre.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les dues properes hores?
Doncs bé, primer de tot, a aquesta primera hora farem secció de natura i medi ambient
de la mà del Quim Calonge, jove Sant Justenc.
Després, tot seguit, també repassarem una mica els dies internacionals
i les efemèrides que hi ha avui, 17 d'octubre.
Després, a segona hora del programa i a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
el que farem és parlar amb en Josep Lluís Gil,
codirector de la revista local La Vall d'Avers d'aquí, de Sant Just.
Ell, quan ve, sempre ens parla dels continguts que hi ha a la revista del mes en qüestió.
Per tant, parlarem dels continguts que hi ha a la revista d'aquest mes d'octubre.
I després, tot seguit, també parlarem amb en Roger Cònsul,
dramaturg, actor d'aquí, del poble.
Farem una entrevista amb ell per parlar del taller de lectura,
d'aquest club de lectura que es diu Llegir al Teatre.
Ell n'és el responsable i la persona que el dinamitza.
Doncs voldrem saber en què consisteix, quina obra es llegiran,
què és això d'aquest club de lectura de Llegir al Teatre.
Doncs bé, tot això és el que tindrem aquesta tarda aquí a Ràdio d'Esvern,
al magazín La Rambla.
Vinga, va, no marxeu, eh, que comencem!
Va, comencem! Ja són les 5 i 13 minuts, puntualíssims,
i tinc en Quim Calonge ja a l'estudi de ràdio.
Hola, Quim, bona tarda!
Hola, bona tarda!
Escolta'm, vaig pensar en tu el dia de festa,
dic, ara mateix el Quim estarà buscant bolets,
estarà a la muntanya, com va anar la cerca o què?
Bé, vaig anar-hi el dimecres, sí, el dia de la Pilar, no?
Sí?
Sí.
I bé, vaig anar, bueno, per les Montenes de Prades, allà de Tarragona,
i, bueno, vaig aparcar ja en un lloc que estava habilitat per aparcar,
i, bueno, em vaig adinsar al bosc,
i no vaig trobar gaires bolets d'allò que dius que es pugui menjar,
sinó que eren com petits i no els vaig saber identificar.
Vale, llavors, davant de no identificar bolets...
Exacte, no, no.
Més val no aventurar-nos a menjar coses que...
Totalment, no, els bolets és una cosa molt...
que pot arribar a ser mortal...
Ja.
O si no, et pots tenir moltes nàusees i passar-ho molt malament,
és millor tenir molta precaució en aquest tema.
I això, no vaig collir cap bolet,
vaig fer un passeig pel bosc, que va estar molt bé,
un bosc bastant madur, em va agradar molt,
però llavors l'endemà, al costat de casa,
vaig fer una volta per un bosc que hi ha,
i sí que vaig trobar mullerics,
que són uns bolets que crec que no vam comentar el...
No em sona, eh, el nom?
No, són uns bolets que no són gaire apreciats,
però, o sigui, d'aspecte semblen molt bons, no?
Però de gust no gaire.
O sigui, vull dir, no és com un cep, saps?
Vale, és a dir, que són bolets que es poden menjar,
però, bueno, sinó més, no?
Exacte, que si els trobes i no tens res més,
doncs agafa'ls perquè es poden menjar i són bons.
Vale, poden acompanyar un plat o qualsevol cosa.
Sí, sí, sí, i els vaig agafar, llavors els vaig tallar
i els he deixat com assecar-se.
Vale, i escolta'm, tu com vas anar el dia,
o sigui, el dia de la sortida important,
com si diguéssim, que vas anar per allà per Prades,
anaves amb la guia i això?
Sí, sí, vaig portar la mateixa guia que vaig portar
a l'últim programa de la santa passada,
que és la guia, bueno, dels bolets dels espècies catalans.
Sí.
Que hi ha moltíssims i te'ls classifica per més tòxics,
més tòxics i tot això.
La vaig portar i sí que vaig anar mirant,
vaig trobar com quatre espècies, tampoc...
Vale.
I vaig anar mirant, però no vaig trobar cap que diguis allò,
està claríssim que és comestible.
I per què vas anar per allà?
Perquè altres anys hi havies trobat més coses, més bolets?
No, perquè tinc una casa alta fulla de vacances
i era el que m'agafava més a prop d'allò que deia,
com de muntanya així més humida,
era el que tenia més a prop.
Vale.
I quan has dit abans que vas trobar el bosc com molt madur, has dit?
Sí.
Què vol dir això, el bosc madur?
Doncs, per exemple, vaig trobar com dues espècies
que només es troben en boscos que són bastant evolucionats,
o sigui, que porten molt de temps allà.
Ah, vale.
I és la cervera i l'auró, t'hauria de què és.
No, la moixera de pastor.
Vale, que són dues espècies que normalment...
Sí, són molt escasses a Catalunya, són més de llocs europeus.
Vale.
I, per exemple, la cervera és una espècie que es tallava molt
perquè té una fusta molt bona
i llavors van a desapareixent dels boscos mediterranis.
És pròpia dels boscos mediterranis.
Vale.
I a mi m'agrada molt perquè té com les fulles així pinades,
o sigui, oposades, com a llantiscle,
però és un arbre gran.
Molt bé.
I la moixera de pastor té les fulles com la fulla del Canadà.
Sí.
Així.
I també té la fusta molt, molt bona.
Ah, mira, veus?
No vas trobar bolets, però...
Sí, sí, sí.
Vaig descobrir unes espècies interessants.
Espècies que no pensaves trobar-te.
Sí.
Que bé.
Molt bé.
I avui ens portes algun tema en concret, Quim?
Sí, avui primer de tot m'agradaria comentar una activitat que farem amb Alnus.
Vale.
I després he pensat de fer com una recomanació de comptes i de revistes de MediInvient.
Comptes d'Instagram.
Vale, molt bé.
d'Influencers que parlen sobre MediInvient.
Vale.
I dues o tres revistes que són sobre MediInvient, també.
També, molt bé.
Doncs comenta'ns l'activitat d'Alnus.
Doncs, és una activitat que farem el 6 de novembre i ara és de cara a la tardor.
Bé, com sabeu, el torrent, si no us ho explico, el torrent és aquí a Coixerola i estem fent una regeneració del bosc, ja que era un torrent que estava ple de verdissa, que és plantes que s'expandeixen molt, com l'esparreguera, l'esbargera.
I que creen allà tot un batibull de material de massa verda, que si hi ha un encendi és preocupant, o sigui, engega molt ràpid.
Que allò engega molt i...
Sí.
Vale.
I aleshores la tasca que fem és com accelerar el procés de creació d'un bosc, traient la verdissa.
Totes aquestes plantes que no van gaire bé, no?
Exacte. Que estan allà, en el torrent, perquè aquestes són plantes de llum.
Llavors, a mesura que van creixent els arbres, van desapareixent.
Vale.
O sigui, que és un procés natural, però nosaltres l'estem com accelerant.
Ajudant, no? Una mica?
De fet, això, a silvicultura, que és, per exemple, jo que estic estudiant gestió forestal, és una assignatura que es fa i que és bastant important.
Sí.
La definició, diguéssim, de silvicultura és com... és la gestió del bosc, però de manera que imites la natura.
Vale. O sigui, que intentes com fer els mateixos processos que hi ha?
Exacte. Diguéssim, un arbre, quan arriba a la seva escenactut, que és quan es fa molt bé i està a punt de morir, els arbres al final moren.
Sí.
Aleshores, el que es fa és, com que nosaltres, els humans, volem treure un porfit de la fusta, o dels fruits, o el que sigui,
doncs fem una gestió del bosc i tallem l'arbre, doncs potser abans que anés a morir, òbviament, per treure-lo en la fusta,
però aquell mateix arbre, en uns anys, ja anava a morir.
Llavors, ho fem de manera escalonada, procurant la continuïtat del bosc i fins i tot la millora del mateix.
O sigui, respectant una mica els tempos propis de la natura, però bé, no deixa d'haver-hi una mena d'incidència de mà de l'home, per dir-ho així,
però bé, és també a favor de tot el conjunt de l'ecosistema que hi ha allà, per allà, no?
Exacte. Al final, som una espècie més i com els sanglars que gratan per tot arreu i tal, o sigui, tenim un impacte en el medi.
L'únic que és molt fort el nostre, però això l'hem d'intentar regular, però al final som una espècie més.
i no podem anar...
Clar. Molt bé, i això era per introduir-nos una mica al que estàveu fent al-nos al torrent.
Exacte. Això que és com una mena de silvicultura que estem fent,
i l'espècie principal que plantem és l'alzina, ja que és l'espècie predominant a la zona.
També hi ha el pi blanc, però l'alzina al final és una espècie que és la que acaba dominant el bosc.
Si hi ha estadis successius en la vegetació, primer surt el pi perquè és una espècie de llum,
llavors sota el pi creix l'alzina, aleshores l'alzina, el pi es va morint, l'alzina creix,
i sota l'alzina ja no pot creixer el pi perquè l'alzina fa més ombra.
Ah, mira. Ostres.
Llavors això és un... és el procés del bosc, del bosc mediterrani. A veure, és més extens.
Clar, però bueno, i a més això passa, vull dir, perquè passi tot, no és d'un dia per l'altre, eh?
Molts anys, molts anys.
Han de passar molts anys. Bueno, però ja ens fem una idea de com va evolucionant també un bosc.
Sí. Llavors, precisament, en el torrent tenim això, tenim les alzines,
i aquesta activitat que farem el diumenge serà de... bueno, el torrent té diferents franges,
perquè un torrent té pendent, és com un riu en una muntanya, no?
D'acord. Bueno, un riu no, perquè no porta aigua, però porta aigua quan plou molt.
D'acord.
I aleshores té diferents nivells, i els primers nivells ja estan plantats,
però ens agradaria plantar-ne més en els següents nivells, anar com expandint el bosc aquest.
Clar, anar-lo fent una mica més... o sigui, seria fer més gran el torrent, una mica, o anar plantant més coses al torrent?
Sí, fer més forestació.
D'acord.
Sí.
I clar, per això necessiteu ajuda també, no?
Sí.
Sí, i per això tenim aquesta activitat el diumenge, que és d'11 a 1,
en la qual convidem a tothom a venir,
i llavors farem sensibilització mediambiental.
D'acord.
O sigui, parlarem de l'Avall, de Sant Just, del que estem fent.
Una mica del que m'acabes d'explicar una mica a mi també, no?
Sí, però entre tots els alnos,
venguem aportant diferents punts de vista i tot.
I la tasca principal que farem aquell dia serà això, serà...
Tindrem a glans, que de fet també cridem a la gent a portar glans, si vol venir a ajudar-nos.
Però a glans agafats de qualsevol lloc o de...?
Sí, clar, aquest és un altre tema, que és que el preferible és que siguin a glans de la zona,
és a dir, de coixerola, com a molt gran, com a àrea molt gran.
Si és preferible, de la Vall de Sant Just,
ja que és...
Hi ha una cosa que és igual fanotip,
que és com l'ADN de les plantes,
i les d'una zona el tenen d'una manera, les altres d'una altra,
que té a veure amb el clima, amb la terra i tot.
És a dir, l'ADN, però les coses, les variables de l'exterior que també afecten, no?
Exacte, té un l'èpica genètica, crec que es diu.
No sé amb les plantes si és el mateix, però és com relacionat.
I, clar, és important que siguin de la zona
perquè s'adaptin bé al terreny i a les condicions climàtiques.
I tampoc calterar molt, diguéssim, l'hàbitat.
I han d'estar molt madurs, o si han d'estar verds, o...?
Jo diria que...
O això és indiferent.
Jo diria que com més marrons millor.
Perquè al final, quan cauen de l'arbre, és quan estan més marrons.
D'acord.
Llavors, com hem dit, hem d'imitar la natura.
I llavors seria el més adient.
Llavors, això, farem aquesta activitat,
que farem com grupets a glans i els plantarem,
els enterrarem a diferents zones.
Molt bé.
I, bueno, al final serà una trobada amb aquelles persones que estimem l'Avall.
Clar.
Que fan interessades o que vulguin col·laborar.
Exacte. Que els agrada el medi ambient o que vulguin creixer més al nostre i la nostra tasca.
I també farem un aperitiu, al final.
Ah, mira, que bé.
La Cadada és el mateix torrent?
Sí, torrent de Can Cortés,
al pi de Can Candeler, està molt a prop.
És que, al carrer,
l'ubicació mai la tinc.
Jo, mira, sempre que l'Arba i tu n'heu parlat d'aquí,
dic, algun dia ho haig d'intentar ubicar en Europa,
perquè és com...
La zona, dic...
Jo hi vaig i sé on és i tot això,
però no tinc mai clar on el carrer.
L'estic mirant aquí al Google Maps i és camí de Can Viosca.
D'acord.
Sí, per allà...
Pot ser que quedi a prop per on està la deixelleria, per aquella zona?
Sí, totalment.
La deixelleria està, sí, a tocar.
D'acord.
Doncs més o menys ja ens ubiquem, la gent que també...
Suposo que també hi haurà algun cartell que ho indiqui, no?
Un torrent de Can Cortés.
Sí, posarem un cartell.
D'acord.
Clar, si tu vols que el torrent de Can...
és, diguéssim, la cruïlla entre el camí de Can Viosca
i el torrent de Can Cortés.
D'acord.
Hi ha un canal per sota que travessa el camí de Can Viosca
per on passa l'aigua del torrent quan plou.
D'acord.
D'acord.
Llavors, sí.
I recomanació de calçat o vestimenta d'alguna forma?
Doncs com si anessis a fer una excursió a la muntanya.
D'acord.
És a dir, que es pugui embrutar...
Bambes, no?
Sí, bambes còmodes.
I també procurar portar roba
amb la qual et puguis desgarrinxar.
D'acord.
O sigui, que t'esgarrinxis i no passa res.
D'acord.
Sí.
Molt bé.
Doncs ja tenim aquesta propera activitat
que organitzarà Alnus el dia 6 de novembre,
que cau en diumenge.
Sí.
D'onze a una i, a més a més, amb aperitiu final, eh?
Que això també la gent crida bastant.
O sigui, és un al·licient més, eh?
No és l'objectiu de l'activitat,
però és un al·licient que ajuda.
Està allà, sí, sí.
Molt bé.
I ara anem també a comentar el que deies de comptes d'Instagram, no?
Sí.
Quim, i revistes que fan referència a temes de medi ambient.
Sí.
No sé per on començar, potser...
Potser per Instagram mateix.
Sí, d'acord.
Doncs he agafat uns pocs, quatre comptes d'Instagram.
Tots són de noies, per casualitat.
D'acord.
Simplement...
Paritat.
Dos nois, dos noies.
No, no, tots són de noies.
Ah, val, eh?
Perquè resulta que totes les comptes així,
la majoria de comptes de medi ambient que segueixo són de noies.
Vale, bueno, està bé.
Sí.
I, bueno, podem començar amb Carlota Bruna.
Ui, sí, aquesta és bastant coneguda, eh?
Crec, a mi em sona almenys.
Sí, sí, és una activista mediamental d'aquí catalana.
I és nutricionista, és a dir, ha estudiat nutrició.
I, bueno, té en compte, com has dit, que és molt coneguda.
Té com 195.000 seguidors.
Déu-n'hi-do.
És molt coneguda.
I, com he dit, és activista mediamental
i ho relaciona bastant amb el veganisme.
Vale.
I no s'entra en cap tema en concret,
sí que això que he dit, el veganisme és molta part del seu,
del que ja comparteix a les xarxes,
però ha format part de diferents, com es diu...
ONGs o...
Sí, com moviments, moviments mediambientals.
I, bueno, us podria comentar alguns perquè us fa una idea del que ja tracta.
i un seria, aquest estiu, va anar, per exemple, a Àfrica.
Moltes gràcies.
A Kènia, sí.
I allà hi ha una ONG de conservació que es diu Old Pegetta
i allà es dediquen a conservar el rinocerón.
Ah, bé, clar, és que el rinocerón a l'Àfrica és un dels llocs.
Sí.
Hi ha la caça furtiva.
Sí.
Que el que volen, bueno, igual que els elefants,
el que volen és agafar les banyes.
Sí.
Sí.
I és horrible perquè els hi tallen de ran.
Aquí tinc una foto d'un rinocerón sense banya.
Una de les fotografies que va penjar la carrera de Bruna.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, buah, Déu-n'hi-do.
I això, llavors, és una associació d'allà a Àfrica
que tenen dos rinocerons blancs,
que és una supespècie del rinocerón,
o sigui, el rinoceró negre, que és el que més n'hi ha,
i el rinoceró blanc.
I aquesta només en queden dos.
O sigui, imagina't...
Dos exemplars?
Sí.
Què dius?
En tot el planeta.
Mala meva.
Sí, sí, sí.
I diria que no ho tinc utilitzat,
però crec que un dia es va morir.
O sigui, només en quedaria un.
Crec que és una altra família.
I el que volen fer és intentar fer una inseminació artificial
per tal de...
que tingui descendència, no?, almenys.
Exacte.
Que segueixi l'espècie d'alguna manera.
Ostres.
Però és molt complicat.
Uf.
I entenc que la Garrota Bruna va anar a Quènia
a sensibilitzar-se una mica amb aquest tema.
Sí.
A donar-lo a conèixer.
El que ella més es dedica és a divulgar
i a sensibilitzar sobre el tema.
D'acord.
Jo, per exemple, si no fos parella no hagués sabut d'això.
Clar.
Home, és una mica la responsabilitat, entre cometes,
que té la gent, anava a dir famosa,
però, bueno, els instagramers
o gent que té molts seguidors i seguidores...
Que té audiència.
Clar, poden aprofitar, no?,
aquest avantatge que tenen de gent que els segueix
per donar a la llum causes
que a vegades, sense aquesta ajuda d'aquestes persones,
doncs no sortirien a la llum
o no es coneixerien tant.
Per tant, és una mica, doncs, clar, el paper que tenen.
Sí.
El paper que tenen.
Hi ha influencers que quasi que no porten res.
Per exemple, la Kim Kardashian,
doncs, és que ho dic perquè és molt famosa
i és com l'exemple més clar.
No sé, és una persona rica que mostra, doncs,
el seu cos, el que es compra i coses així.
Sí.
I la seva vida, les seves xafarderies.
Però persones com la Carlos de Bruna
també tenen una audiència molt gran,
molt més petita, però també és molt gran.
Sí.
Però l'utilitzen realment per coses
que són necessàries en el món.
Com per exemple això.
Sí, això és bastant... és guai.
Llavors, això que comentava
els rinocerons és una part del que ha fet.
Ara, aquest any,
s'ha centrat molt en el tema del mar.
D'acord.
I ha compartit molt per les xarxes
immersions que ha fet de busseig en el mar,
per tal també de sensibilitzar sobre el mar.
Sobre el canvi climàtic i els oceans,
o almenys els plàstics, o...?
S'ha centrat més en les espècies,
però és que tot està englobat.
i llavors parlarà de tot, al final.
Com afecta el canvi climàtic,
com afecten els plàstics,
que és... un peix es menja en plàstic,
després un tauró es menja aquell peix,
es menja també el plàstic.
I saps?
És un cicle...
Que al final, el cicle de la cadena, no?
Sí.
Que al final ens acabem menjant també nosaltres els plàstics.
Sí, exacte.
D'acord.
I això és gran part del que està fent ara,
i ho està compartint per les xarxes.
I també, amb el tema del veganisme,
parlar molt sobre les...
Bé, sobre el matracte animal,
però sobretot centrant-se més en el tema de l'alimentació,
de la ramaderia,
i de com perjudiciar-les si no es fa bé
per als animals i pel planeta.
D'acord.
És a dir, les macrogranges, per exemple,
és un tema que ara s'ha posat, s'ha sentit molt.
Sí, sí, sí.
I de fet hi ha una campanya de Greenpeace que en parla,
i ella també participa en aquesta sensibilització
de fer-nos veure que les macrogranges no són sostenibles
ni pel planeta i que són molt dolentes pels animals.
Clar, la part del benestar animal, no?
Sí, exacte.
I la part de, bueno, que tampoc és sostenible tenir grans terrenys
amb grans granges i...
Sí, no és gens sostenible.
L'altre dia em fixava en una caixa d'ous que posava a l'etiqueta de la caixa,
posàvem ous de gallines criades en espai suficient perquè puguin moure's lliurement.
O sigui, ho especificaven tant com que dius,
i eren d'una marca, vull dir, la marca normal.
Vull dir, crec que eren d'una marca blanca, inclús d'un supermercat.
O sigui, que fins i tot ja arribaven al punt d'especificar-ho fins a aquest nivell.
També el tema del màrqueting és una mica controvertit.
Sí.
Perquè diuen coses així que poden enganyar bastant.
Sí, també cal tenir en compte.
Sí.
Bé, doncs això, si voleu mirar el compte de la Carlota Bruna és molt variat.
D'acord, hi farem una ullada.
És tot junt, no? Carlota Bruna?
Carlota Bruna, sí. Carlota Bruna, tot junt.
D'acord.
Molt bé.
Aquest és un dels que et referies, no, Quim?
Un dels comptes?
Sí, sí, sí, sí. És aquesta influencer que parla sobre, sensibilitza sobre temes de Medi Ambient.
Molt bé.
Llavors, també aquí a Catalunya, la majoria són d'aquí, perquè és amb els que em sento com més proper, o sigui que puc connectar més i tal.
Una noia que es diu Natalia Moyer, no sé com es pronuncia exactament, però perquè té com...
Aquesta no em sona, veus?
La O és com de Noruega.
Ah, vale.
Sí, amb tallada.
Potser és estrangera, vale.
Sí, és aquí, però té el cognom.
Com si fos aquí, Moller.
Sí, Moller, o Moller, sí, no sé.
I m'agrada molt perquè és un compte que, bueno, és una noia del Maresme, i comparteix la seva passió per les flors, per la horticultura.
Vale.
Sí, comparteix com plantar plantes a casa, és a dir, tant flors com, per exemple, pastanagues, o...
Ah, vale, hortalisses.
Hortalisses, sí.
És a dir, l'agrada molt el fet de plantar plantes i de veure-les créixer.
Que bé.
Tot això.
Home, jo reconec que és una satisfacció, no?, que plantis alguna cosa en un test o alguna cosa i després vegis com va creixent a poc a poc, o com després dona els seus fruits, o com li surten les primeres flors, o...
Sí.
Home, això és... Després d'un temps d'esperar, no?, doncs sempre és gratificant veure com dona tots els seus fruits.
Exacte. I també m'agrada molt perquè, com dius això de fer créixer les plantes i tal, ella ho comparteix d'una manera molt natural i llavors comparteix també tots els errors que fa.
Ah, mira, veus?
Per exemple.
Dona consells.
Sí, exacte. És com una consellera de l'horticultura a casa.
Molt bé.
Sí, sí. I això, per exemple, parla d'un dia em vaig oblidar de regar les plantes, ara mireu com estan.
Vale.
També té tocs de humor, llavors es fa bastant entretingut.
Ah, que bé.
Sí, sí, sí.
Bueno, clar, és que un compte que parli d'això també, vull dir, ha de saber jugar una mica, no?, amb l'interès de...
Clar, no pot ser.
Doncs avui fico la llavor, avui creix un centímetre i anar ficant... No, la gràcia també és anar, doncs mira, l'he cagat aquí i tal qual.
Sí, i vas veient l'evolució de les seves plantes i està molt guai.
I també m'agrada molt perquè parla molt sobre bolets també.
Li agrada molt anar a buscar bolets i, de fet, jo la vaig conèixer per un vídeo que van penjar, bueno, en un altre compte a Instagram que penja vídeos de diferents influències, fa un recull, es diu Canal Malaia.
Llavors va penjar un vídeo d'ella buscant ceps a la muntanya i em va agradar molt perquè era això molt natural, era com si estiguessis amb ella buscant ceps.
Allà mateix, no? Sí. Oh, mira.
No, ceps no es roba llons, crec, però bueno.
I també té tants seguidors com la Carlota Bruna?
No, no, no, té molts menys. Té 1.623. Sí, són bastants.
Són bastants, però bueno, clar, és...
És diferent.
No té la notorietat que potser té l'altra noia.
Molt bé.
Però això està... és molt xulo.
Doncs també ens apuntem al seu nom i has dit que es diu...
Natàlia Moller.
Natàlia Moller.
M-O-L-L-E-R.
Vale. Molt bé, doncs ens l'apuntem també.
Sí. També els caps de setmana, ara que he vist que en la seva biografia diu Natura i Aventura,
per exemple, si va a algun lloc, doncs també converteix.
Vale. Allà on va o...
També fa coses d'excursions.
Si va fer una excursió, et diu la ruta.
Et va fent stories amb la ruta.
Ah, que guai.
I et diu d'on és a on és i això, coses que li han passat a la ruta i està reteningut.
Per aquí no vagis que hi ha un barranc, per allà no vagis que no hi ha sortida.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Curicitats.
Sí. I, bueno, un altre influencer, ja que estem amb la... amb la... bueno, amb aquesta línia,
és Clàudia Ayuso.
Vale.
Ara l'he trobat.
I és de... crec que és de Canàries.
Vale.
I viu a Regno Unit, a London.
I llavors...
Ho fa des d'allà, llavors?
Sí.
Vale.
A vegades viatja a Canàries i ho veus i això.
Vull dir, el compte quan ho fa, les coses que publiquen són d'allà, del...
Són de London.
Bé.
Bé, del Regno Unit, sí.
I el seu compte està en anglès i en castellà.
O sigui, fa com un... posa... bueno, va variant, va alternant els idiomes i a vegades els posa els dos a la vegada.
Vale.
I m'agrada molt perquè és com temes més de sostenibilitat i de com podem fer les nostres vides,
o sigui, el nostre estil de vida, com el podem...
Minionar o...?
Sí, com es diu? Transicionar cap a més sostenible.
Vale. Molt bé.
I... té com molts seguidors també, quasi com la Carlota Bruna, 143.000.
Mhm. Vale.
És a dir, té bastant seguidors.
Sí, sí, sí.
I també, una mica com la Natàlia, planta llavors a casa seva, té un hortet de...
O sigui, les dues tenen... no viuen en una casa, en un jardí.
Vale.
Llavors tenen testos al balcó.
Bé, en realitat és com la majoria de persones, no?
Sí, sí, sí.
Hi ha més persones que viuen en llocs on hi ha un balcó i no tenen grans terrasses o grans jardins
que no pas persones que viuen en terrenys on puguin plantar arbres i vinga...
Exacte.
Però potser la gent en general pensa que el fet de tenir un hort és... has de tenir un terreny.
Clar.
Però tant la Clàudia com la Natàlia és com que inciten la gent a tenir un hort de casa sense necessitat de tenir un terreny.
És a dir, que tu pots plantar les teves hortalisses en testos, siguin més grans o més petits, depenent de l'hortalissa.
Molt bé.
I això, comparteixen el que fan a diari, quasi bé.
Com planta, com rega o consells, no?
Sí, consells, plantes, sí, també hàbits saludables.
D'acord, ho barreja tot una mica.
I també és bastant activista la Clàudia Ayuso.
D'acord.
En quins camps? En el tema, per exemple, del veganisme o més...?
Sí, tema del veganisme i també en general en la transició sostenible.
D'acord.
És a dir, l'agricultura també orgànica.
Ok.
També a vegades ha parlat sobre la connexió amb la natura.
També un dia va parlar sobre els indígenes americans.
Ah, mira.
És a dir, així com molt barrejat, però que tot té com una unió, d'alguna manera.
Que bé, que bé. Tot té un fil conductor, per dir-ho així, però des de diferents vessants.
Sí.
Està bé.
Et fa com una visió bastant general.
Molt bé.
Doncs també ens la notem, eh, aquesta influencer.
I ara ens en queda una, ens havies dit quatre.
Sí, no sé si hi ha molt de temps, però bé, la puc esmentar ràpid.
Vinga, sí.
És Olivia Mandel.
D'acord.
I Olivia Mandle.
D'acord, Mandle, amb D-L, no?
Sí, D-L-E.
D-L-E, d'acord.
També és d'aquí a Catalunya i té un compte, ella es defineix com a Animal Activist and Climate Warrior.
O sigui, activista dels animals i com darrera del clima, o guardiana del clima.
i ella ha fet com una campanya ambiental que es diu No és país para delfines.
Ah, d'acord, fent al·lusió al títol de la pel·li de No és país para viejos, suposo, no?
No ho conec aquesta pel·li, però...
Ah, doncs, bueno, hi ha una pel·lícula que va tenir, bastant reconeguda, que va tenir uns quants premis fa alguns anys,
que es diu així No és país para viejos.
Ostres, doncs segurament sí.
Segurament deu ser per això.
Sí.
I es diu així No és país para delfines.
Sí, és una campanya que va fer, que va publicar el Change.org, i el del que es tracta és de...
Bueno, hi ha una realitat que és que a Espanya hi ha, crec que és dels pocs o l'únic país que està permès als dofinaris.
Ah, ostres.
És a dir, dofins tancats en un recinte molt petit.
Tipo en zoos o així, no?
Sí, en aquaris, sí.
I aleshores, ella és una amant molt gran dels dofins i dels animals en general,
i li agradaria, doncs, bueno, com a molta gent, que no hi haguessin dofins tancats en recintes.
Perquè els dofins precisament són animals que necessiten molt d'espai, necessiten comunicar-se,
o sigui, creen sons que s'emeten a llargues distàncies, i realment són animals, o sigui, l'oceà és immens.
Llavors, són animals que necessiten d'això, d'un habitat molt gran.
Molt bé. Doncs aquí una defensora també dels dofins, tu.
Sí, sí, sí.
I estaria bé que, si us sembla que, si teniu la mereix opinió que ella, doncs, signéssiu al change.org,
que ella ha fet sobre això, nous països para delfines, per tal que el govern d'Espanya decideixi prohibir els dofinaris al nostre país.
Mira, a l'Aquari de Barcelona, no, a l'Aquari no, al Zoo, perdona, al Zoo de Barcelona fa uns mesos,
crec que va enderrocar ja definitivament, perquè tenia un...
Un aquari o...
Un dofinari, bueno, una piscina per dofins, on fa molts anys, molts anys, si feien espectacles,
és a dir, utilitzaven els dofins, no, doncs, per fer salts, era tocar la pilota, era no sé què.
Ja fa uns anys que aquests espectacles no es feien, o sigui, uns quants anys,
però la piscina la mantenien amb els dofins a dins fins a trobar-los a algun...
Algun anomenen santuari o alguna cosa així.
Sí, santuari, sí, sí, sí.
I els hi quedava encara algun exemplar i no sé si fa uns mesos ja van aconseguir portar l'últim
en algun d'aquests santuaris de no sé per quina zona del Mediterrani, crec.
I bé, i ja van procedir a enderrocar tot allò i a crear un altre espai, no sé si a la conservació,
d'alguna tipus d'espècie o...
Sí, estic al corrent una mica i, de fet, crec que l'Olivia Mandel ha parlat sobre això
i va criticar que els dofins aquests realment no van anar a un dofinari,
no van anar a un santuari, sinó que van anar, bueno, no sé tots, però que van anar a alguns o la majoria o tots,
van anar a un altre dofinari, d'un altre país.
Ah, o sigui, van anar, van, simplement van canviar allò, no?
Van canviar allò.
No, però les condicions, les mateixes.
Sí, gairebé, jo crec que sí.
Caram.
I el que rebindic, el seu objectiu, o sigui, el seu somni és crear un santuari,
un santuari real per tal d'acollir dofins o animals com cetacis,
que són de la marxa família de les berenes, tot això,
al Golf de Roses.
Vale.
Ja té el lloc pensat i tal.
Caram, tu.
Sí.
Jo té mig treball fet, no?
Sí, sí, sí.
Aquesta noia, que bé, que bé.
I això, és molt jove i està treballant molt en aquest sentit.
Molt bé.
I ho fa molt bé.
Molt bé.
Doncs, escolta'm, Quim, si et sembla, el tema de revistes el deixem per la setmana vinent.
Sí.
Perquè hem estat parlant, realment, de temes molt interessants,
que tracten aquestes quatre influencers, instagramers, bueno, com se li vulguin dir a favor de...
Sí.
Divulgadores del Medi Ambient.
Exacte.
A Instagram.
Exacte.
Sí, sí, no, no, tal qual.
Utilitzant, aprofitant les tecnologies, no?, i les noves aplicacions que hi ha.
Sí.
Molt bé.
Doncs, ha estat un plaer tenir-te una altra tarda més aquí, Quim, amb nosaltres,
i t'esperarem d'aquí uns dies per parlar de més cosetes.
Genial, un pla igualment.
Adéu.
Gràcies, adéu.
Després farem un post i recuperarem els noms per a alguns interessats, interessades,
que potser no han acabat de recollir els noms de les diferents activistes amb qui hem comentat el Quim,
i posarem el nom concret perquè les pugueu seguir.
Va, i fer un cop d'ull al seu Instagram.
I can't turn my head off
Wishing these memories will fade and never do
Turns out people lie
They said just snap your fingers
As if it was really that easy for me to get over you
I just need time
Snappin' one, two
Where are you
Where are you
You're still in my heart
Snappin' three, four
Don't need you here anymore
Get out of my heart
Get out of my heart
Cause I might snap
I'm writing a song
I'm writing a song
So this is the last one
How many last songs are left
I'm losing count
Since June 22nd
My heart's been on fire
I've been spending my nights in the rain trying to pull it out
So I'm snappin' one, two
So I'm snapping one, two
Where are you
You're still in my heart
Snappin' three, four
Don't need you here anymore
Get out of my heart
Cause I might snap
Oh, oh
Cause I might snap
Oh, oh
And if one more person says you should get over it
Oh, I might stop talking to people before I snap
Snap, snap, snap
Oh, I might stop talking to people before I snap
Snappin' one, two
Where are you
Where are you
You're still in my heart
Still in my heart
Snappin' three, four
Don't need you here anymore
Need you here anymore
I
Cause I might snap
I
Get out of my heart
Cause I might snap
Get out of my heart
Cause I might snap
La vida s'enjustenca a través de les ones.
El programa amb la música que no trobes a cap emisora
i és que dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades.
Dilluns el rock.
Amb en Joan Soto a la borda i l'Enric Orozco se toca.
Estudio l'FP d'auxiliar d'infermeria.
Puc aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables.
Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora.
El teu fill pot ser un d'ells.
Descobreix el seu futur a sp.amb.cat.
EFAPRO. Amb l'FP aviat podran volar.
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
Falten 10 minuts perquè toquin les 6 en punt de la tarda
i passem a connectar amb Catalunya Ràdio
i després escoltar els botlletins informatius també de Ràdio d'Esvern.
Doncs bé, amb aquests minutets que ens queden
parlarem dels dies internacionals
i també de les efemèrides
que m'han passat el dia com avui, un 17 d'octubre.
Comencem amb el primer dia
perquè és força, força, força important.
És el dia internacional avui
per la erradicació de la pobresa.
Que sapigueu, eh,
que una de cada 10 persones
de les regions en desenvolupament
viuen amb menys de 1,9 dòlars al dia.
que és la quantitat establerta internacionalment
com a llindar de la pobresa.
i molts careixen d'accés als aliments,
també a aigua potable i al sanejament dels aqueductes,
segons dades del programa de les Nacions Unides
per al desenvolupament.
El 17 d'octubre celebra aquest dia,
el Dia Internacional,
per acabar amb la pobresa,
que és sobretot amb el repte, eh,
també d'aconseguir aquest primer objectiu
de desenvolupament, si és sostenible,
que és el de posar fi a la pobresa
en totes les seves formes i a tot el món.
Aquest dia va ser proclamat per la ONU l'any 1992,
però la primera vegada que es va celebrar
va ser l'any 1987 a París,
quan més de 100.000 persones es van reunir
a la plaça del Trocadero,
per manifestar-se a favor dels drets humans
i de la llibertat, també, en honor
a les víctimes de la pobresa,
la fam, la violència i també del medi ambient.
La convocatòria aquesta que va tenir lloc a París
va ser organitzada per Joseph Uruesinki,
que va ser fundador del moviment internacional
ATD Quart Món,
que va organitzar aquesta campanya
i va voler celebrar el que es va anomenar,
doncs, el primer Dia Mundial
per la superació de la pobresa extrema.
Després, també, avui,
tenim un altre dia important a comentar.
És el Dia Mundial contra el Dolor.
Es celebra el 17 d'octubre, avui, del 2022,
però es va proclamar per primera vegada el 2004.
L'objectiu és el de millorar la qualitat de vida
de les persones que pateixen aquest tipus de dolor,
aquest tipus de dolència de forma crònica,
al llarg, també, de la seva vida.
L'11 d'octubre, per això, del 2004,
es van reunir a Ginebra Suïssa
aquesta associació que proclama el dia,
l'Associació Internacional per l'Estudi del Dolor,
també la Federació Europea del Dolor
i l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut.
I van establir que cada 17 d'octubre
seria, doncs, això, el Dia Mundial contra el Dolor.
Vinga, ara anem per les efemèrides,
cosetes que van passar tal dia com avui,
que sapigueu que avui és el 290è dia de l'any,
segons el calendari Gregurià.
Vinga, va, esdeveniments.
Què va passar tal dia com avui, de l'any 1986, a Suïssa?
Doncs que la ciutat de Barcelona va ser designada oficialment
com a seu dels 25 anys Jocs Olímpics,
a celebrar l'any 1992.
Tal dia com avui va quedar designada la ciutat comptal
i, en certa manera, també podíem dir que tal dia com avui
va significar un canvi de rumb total per la ciutat de Barcelona
i que canviés profundament les seves portes de cara al mar
i de cara al món de forma internacional,
podríem dir-ho així.
També el 2004, un 17 d'octubre,
a Phillip Island, a Austràlia,
Dani Pedrosa es va proclamar campió del món de motociclisme en 250.
Anem també a parlar d'altres efemèrides
que van passar, però, a la resta del món.
Per exemple, l'any 2020,
la laborista Jacinda Arden va guanyar eleccions generals,
fregant la majoria absoluta a Nova Zelanda.
Després també a Califòrnia, el 2020,
el Departament de Boscos i Protecció contra Incendis de Califòrnia
va anunciar que els incendis forestals de Califòrnia
havien consumit al voltant d'un milió d'acres,
que ve a ser 404.685 hectàrees
en un últim mes d'aquells incendis
que van haver-hi a Califòrnia,
que representaria aproximadament
l'1% de la superfície terrestre de Califòrnia.
Parlem d'aniversaris ara.
A tal dia com avui, del 1915 a Nova York,
va néixer Arthur Miller,
escriptor i guionista nord-americà.
També a tal dia com avui,
va néixer Anna Iturgay,
d'escriptora basca,
va néixer el 1965.
També avui és l'aniversari de Pablo Iglesias,
polític espanyol,
va néixer el 1978.
També a l'altra banda del Pol,
una altra política,
Isabel Díaz Ayuso,
va néixer tal dia com avui,
curiós que faci anys el mateix dia
que Pablo Iglesias.
Va néixer també, a més a més,
el mateix dia,
el 1978, un 17 d'octubre.
També altres cosetes que van passar
tal dia com avui,
ja marxem a les necrològiques.
gent que hi va morir.
Per exemple,
és el cas de Francesc Morera,
compositor valencià,
va morir el 1793.
També tal dia com avui,
Chopin, compositor polonès,
va morir a França el 1849.
O també, per exemple,
Helena Santója,
presentadora espanyola de televisió,
va morir el 2016 a Madrid.
Hay que ver qué puntería,
no te arrimas a una buena.
Sol, Adito Marinero,
conociste a una sirena.
De esas que dicen,
te quiero si ven la cartera llena.
Escogiste a la más guapa
y a la menos buena.
Estem escoltant Sol de Dito Marinero
de Fito y Fiti Paldis,
cançó del seu àlbum
Lo más lejos atulado de l'any 2003.
Fito y Fiti Paldis.
Después de un inverno malo
Una mala primavera
Dime por qué estás buscando
Una lágrima en la arena
Después de un inverno malo
Una mala primavera
Dime por qué estás buscando
Anem a llegir els títols de moment
de les notícies més llegides,
més escoltades,
més clicades
de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals,
de la CCMA,
és a dir,
les notícies de Catalunya Ràdio
i també de TV3.
Com sempre,
a vegades hi ha les notícies
més del cor
o més sanguinolentes,
per exemple,
a hores d'ara
d'avui 17 d'octubre
tenim que la primera
és la mort
dels 41 anys
del cantant italià
Hayatá, perdó,
Mi Caben
en ple concert a París.
En segon lloc
tenim el titular
de la mort
i també de 5 persones ferides
pel xoc d'un cotxe
i una ambulància
a l'Eixample de Barcelona.
En tercer lloc
tenim la matança
del director
de la filarmònica
de Kersong
després de negar-se
a tocar
per als ocupants.
En quart lloc
diuen cardiòlegs
van a Os de Balaguer
per estudiar una malaltia
que pot afectar
150 familiars.
I en cinquè lloc
el titular diu
Ibèria,
condemnada,
ha pagat
17.500 euros
per haver perdut
una maleta de mà.
Déu-n'hi-do, eh?
Ràdio d'Esvern
Ara escoltes
Ràdio d'Esvern
L'Ajusta
El magasí matinal
de Ràdio d'Esvern
Cada matí
posa't al dia
amb l'actualitat
del nostre municipi
amb seccions de cultura
història
psicologia
i moltes més
i a les 11 i quart
toca
l'entrevista del dia
Perquè tot el que passa
a Sant Just
passa per l'Ajusta
De dilluns a divendres
de 10 a 1
en directe
a Ràdio d'Esvern
Bona tarda
us informa Kilian Sabria
La Unió Europea
La Unió Europea
assegura que actuarà
si es confirma
l'ús de drons
iranians
en la guerra
contra Ucraïna
Mentrestant
els 27 encastigats
ja teheran
per una altra cosa
per la repressió
de les protestes
contra el règim
Brussel·les
Jordi Baró
Bona tarda
Preocupació entre els 27
davant els atacs
que Ucraïna
denuncia que han estat
comesos amb drons
kamikazes
fabricats a l'Iran
El ministre ucraïnès
d'Afers Estrangers
ho ha transmès
avui per videoconferència
els seus homòlegs europeus
que han acordat
d'investigar-ho
i si és el cas
actuar
com defensava
el cap de la diplomàcia
Josep Borrell
Estem seguint
de molta prop
aquest ús de drons
estem reunint
proves
i estarem llestos
per reaccionar
amb les eines
al nostre abast
Estava dispost
Desvinculat
de la guerra
la Unió Europea
ha acordat avui
les primeres sancions
contra Teheran
en resposta
a la repressió
contra les protestes
derivades
de la mort
de la jove
Max Amini
11 individus
i 4 entitats
inclòs el cap
de l'anomenada
policia de la moral
i el ministre iranià
d'informació
que s'inclouen
en la llista negra
que els congela
vens a la Unió Europea
i els prohibeix viatjar-hi
Jordi Baró, Catalunya
Ràdio Brussel·les
Notícies breus
Sergi Molero
L'alt tribunal administratiu
de França
ha imposat
dues noves multes
a l'Estat
per un valor
de 10 milions d'euros
cadascuna
per no haver millorat
la qualitat de l'aire
a les principals ciutats
del país
fa un any
l'Estat francès
ja es va haver de fer càrrec
d'una altra multa
de 10 milions més
fa 5 anys
que el Consell d'Estat
que actua
com a assessor jurídic
de l'executiu
i com a tribunal suprem
per a la justícia administrativa
va ordenar el govern
reduir els nivells
de diòxid de nitrogen
i altres partícules
en més d'una dotzena
de zones del país
per complir
amb la normativa europea
el nou ministre
disseny de britànic
Jeremy Hunt
compareix
aquesta hora
al Parlament britànic
per donar detalls
de les mesures fiscals
que ja ha anunciat
i que anulen gairebé
totes les mesures fiscals
que han provocat
un desgavell econòmic
i polític al país
i que va anunciar
el seu predecessor
fa només 3 setmanes
entre elles
l'anul·lació
de la rebaixa
de l'impost sobre la renda
i la reducció
de les ajudes energètiques
Anne ha dit
que amb això
busca reduir
el deute públic
i calmar els mercats
i que encara
s'hauran de prendre
més mesures
potser molt doloroses
per remuntar
l'economia britànica
també necessita
remuntar
la mateixa
primera ministra
Liz Truss
que segueix
mentrestant
sent molt qüestionada
des de diferents sectors
que li demanen
que dimiteixi
i que convoqui eleccions
Arrencant poca demanda
de moment
la nova fase
de vacunació simultània
de la grip
i la dosi de record
contra la Covid-19
per als més grans
de 60 anys
malalts crònics
persones amb diabetis
embarassades
o personal sanitari
la secretaria de salut pública
Carmen Cabezas
fa una crida
a protegir els col·lectius
de més risc
i destaca
que per primera vegada
les vacunes
estan adaptades
a les noves variants
d'Omicron
tot i això
admet que la demanda
com dèiem
de moment
és baixa
la demanda
aquesta vegada
està una miqueta
més continguda
hi ha una mica
aquesta sensació
que la Covid
ja l'hem passat
que ara
és més lleu
és cert
que la Covid
però a Omicron
és més lleu
sobretot
perquè tenim
la població
molt vacunada

128 les persones que han mort a les carreteres catalanes aquest any.
TV3 estrena avui el programa Zona Franca, de la mà de Joel Díaz.
El nou Late Show és diari, comença a passar de la mitjanit
i aposta per l'humor i el contingut específic a les xarxes.
El programa de dilluns a dijous tindrà tots els elements del Late Show.
Monòleg inicial, entrevistes i col·laboradors, banda de música i públic en directe.
Esport, Marta García.
Alexia Putellas opta a aconseguir la segona pilota d'or de la seva carrera esportiva,
un guardó que s'entrega esta vesprada a París.
També estan nominades quatre jugadores més del Barça, Fridolina Rolfo,
Luzi Brons, Asi Satocho, Ala i Aitana Bonmatí.
En la categoria masculina, el principal candidat és Karim Benzemar.
La gala se pot seguir per Esport 3 i també amb informacions puntuals pel tot costa.
Situació inèdita en la primera jornada del judici pel cas Neymar 2.
El jutge ha eximit l'ex-juaor del Barça de seguir el judici per la sala,
segons ha dit, per respectar els seus horaris de descans.
En ixa línia, el jugador finalment declararà demà i no divendres,
com estava previst, ja que ixe dia té partit.
En l'Espanyol, el defensa Sergi Gómez amb molestis en un besó
i el davanter Dani Gómez amb una lesió al turmell
són dubte per al pròxim partit de Lliga este dijous en Pamplona.
Són baixes segures Rubens Sánchez i Adri Pedrosa.
Qui ja estarà disponible és Martin Bredwaite,
que ja ha complert els dos partits de sanció.
En Envolc, Abagassam és l'única catalana en la llista de 18-juaores
que participaran en la selecció espanyola en l'europeu,
que se disputa del 4 al 20 de novembre.
I la Federació Catalana de Futbol se l'ha donat la llista de juaores
que disputaran el Mundial de Colòmbia del 23 al 30 d'octubre.
Finalment hi aniran 13, 12 de pista, més una portera suplent.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Lua López-Rivas.
Coincidint amb el Dia Mundial de l'Alimentació,
avui s'imparteix la xerrada, som part de la solució.
Es tracta d'una xerrada sobre alimentació sostenible
i malbaratament alimentari a càrrec de la Fundació Espigoladors
i just al punt.
La Fundació Espigoladors és una organització sense ànim de lucre
que lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari
a la vegada que empodera persones amb risc d'exclusió social
d'una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible.
L'activitat tindrà una part més informativa
i una altra més participativa amb un joc de preguntes i una dinàmica.
Començarà a partir de les 7 del vespre al Casal de Joves de Sant Just.
L'agrupació fotogràfica de Sant Just reprèn les activitats de formació.
Ho farà el més vinent amb l'inici del curs de fotografia digital
i de Photoshop avançat.
El curs de fotografia digital és una proposta formativa
orientada a proporcionar el coneixement i control de la càmera fotogràfica,
entendre el procés bàsic de revelat digital
i millorar la visió fotogràfica.
El curs a càrrec de Joan Elias començarà el 8 de novembre
i tindrà una durada d'un trimestre.
El curs de Photoshop avançat ajudarà a endinsar-se
al món de la fotomanipulació,
aprenent diferents processos i tècniques per millorar les creacions.
L'impartirà el professor Víctor Murillo
i començarà el 9 de novembre
i també tindrà una durada de 3 mesos.
El proper dimecres, 19 d'octubre,
es farà una sessió informativa a la vagoneta a les 7 del vespre,
on es donarà més detalls sobre els tallers
i es resoldran dubtes.
Per més informació també podeu visitar la pàgina web
a efsanxus.com
I després de l'èxit de la programació
d'activitats familiars primavera d'estiu,
amb el fred arriba la tardor d'hivern,
un nou conjunt d'activitats per als més menuts i menudes
de la casa i les seves famílies.
Fins la primera setmana de gener
s'han programat una trentena d'activitats
a diferents barris de Sant Just.
Els centres cívics de l'edat Sant Serafini,
Can Ginestal, Parmaragall i la biblioteca Joan Margarit
són algunes de les ubicacions de l'edició tardor d'hivern.
Des de tallers de cuina, màgia o manualitats,
passant per espectacles, pel·lícules,
hores del conte o titelles.
N'hi ha de tot tipus i per a tots els gustos.
Les properes activitats tindran lloc aquest cap de setmana
música i animació infantil de Tager Van,
l'espectacle de màgia clown, màgia xixerera,
o l'espectacle familiar Les Pirates de Terra Endins.
Podeu visitar la programació completa
a la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Just
o a l'enllaç que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això és tot.
Tornem amb més informació i tota l'actualitat Sant Just
Estenca als Sant Just Notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix, no marxeu!
Sinturitza Estàdio d'Esvern
M'agrada Sant Just
Directo 8.1
Gairebé són les 6 i 10
Estem ja encarant aquesta segona hora
de la Rambla, el magassin de tardes de Ràdio d'Esvern
i ara ha arribat el moment
de fer la sessió i l'espai mensual
que tenim amb la revista
La Vall d'Avest. Tinc aquí a l'estudi ja
en Josep Lluís Gil,
codirector de la revista.
Hola, Josep Lluís, què tal?
Molt bona tarda.
Tenim ja la revista del mes d'octubre
a punt de sortir, no?
Hem de sortir, segurament demà
arribar a Correus
i amb permís del servei
ineficient de Correus
esperem que arribi...
Sí, ineficient, eh?
Ho hem de dir així.
Amb totes les paraules.
Perquè a mi, la de setembre,
almenys a casa meva,
constància que va arribar
i sé que era per motius de carrers,
perquè en altres llocs
ja havia arribat puntualment,
en canvi, en el carrer que jo visc
va arribar com a la tercera o a la quarta setmana.
Imagina't.
Hi ha casos molt estranys d'aquesta mena.
Jo vaig rebre-la l'endemà,
però en el meu mateix bloc
algú la va rebre tres dies més tard,
cosa que no s'entén.
Inexplicable.
Inexplicable, absolutament.
Això demostra la ineficiència
i la mala organització del servei
al marge d'altres consideracions
que ens puguin dir
que a aquestes altures ja no...
Penso que s'ha de dir ben alt,
perquè ja no és una cosa puntual
d'un mes o de dos
i aquí ningú fa res.
Llavors, aprofitem per recordar-ho.
Clar.
Bé, què tenim a la revista d'octubre, va?
Ah, doncs, bé, la revista...
Comencem amb una portada
dedicada al malaurat Àngel Casas
que ens va deixar l'1 d'octubre.
L'Àngel portava visquent a Sant Just
de l'ordre de 30 anys, aproximadament.
Sant Justeng de dalt a baix, pràcticament.
Sí, sí.
I, bé, hem aprofitat
la coneixença que hi tenia
i l'amistat, la profunda amistat
que el Francesc Fàbregas,
un altre Sant Justeng il·lustre,
tenia d'ell, doncs,
ens ha fet una mica de...
les referències personals
de la seva relació,
que ha sigut, bàsicament,
l'entorn de la professió.
Sí.
I ens posem de manifest això,
que l'Àngel Casas
va ser un referent musical
per moltes generacions,
sobretot els que ja som
una mica més veteranos,
perquè, sobretot,
els principis dels setantes
i els vuitantes,
a nivell de Catalunya
i a nivell d'Espanya,
va ser un dels referents
més importants que ens van obrir,
ens van portar moltes coses
que aquí no se sentien,
no s'escoltaven a les ràdios
i això ens va obrir moltes portes
i moltes...
molt la ment, no?
Clar.
I, bueno,
li devem moltes coses
a nivell musical
i, bueno,
hem aprofitat per fer-li
un petit homenatge
en base a les paraules
que ens ha explicat
el Francesc.
El Francesc.
Molt bé,
doncs,
hi hagi aquí l'homenatge,
eh?,
a les pàgines
de la Vall d'Avers
i, bé,
hi haurà altres temes,
també, eh?
Sí, i tant, i tant.
A veure,
fem una entrevista
a l'Alicia Casals,
que va estar
guardonada
aquest estiu
amb un premi
que ara
no t'ho sabré dir,
amb la medalla d'honor
de la xarxa Vives.
L'Alicia
és una enginyera industrial
especialitzada
en temes de robòtica,
tant pel fet
de ser dona
com pel fet
de dedicar-se
a la robòtica
no deixa de ser
un fet excepcional,
no?
Sí, i tant.
Amb una sèrie
de responsabilitats
i de reconeixements,
no aquest,
aquest és un més.
Un dels més
dels que ja deu tenir,
no?,
en la seva trajectòria.
Aleshores ens va semblar
que era oportú
fer-li una entrevista
i així hem fet.
Que bé,
molt bé,
sabrem més cosetes
de l'Alicia Casals
que és d'aquí de Sant Just
i potser a vegades
un home que ha passat
una mica
de llarg
i escolta'm,
també cal detenir-nos, eh?
Bé,
parlàvem ara
fa un moment
de l'Àngel Casals
que és un referent
mediàtic,
l'Alicia
és tot el contrari,
però no vol dir
que allà darrere
no hi hagi una feina
i uns mèrits
i una raó de ser, no?
Llegirem amb ganes
de l'entrevista.
Això esperem
que tothom
s'hi posi bé.
Més temes.
Tenim notícies
del dia a dia
o...?
Sí,
tenim
algunes
notícies
curtes,
ens fem
ressò
del
de l'últim
ple
en què
hi havia,
doncs,
hi va haver
un parell
d'emocions
de distinta
consideració.
Vale,
sí.
Una
com sempre
en la línia
de les
mocions
que fa
el Quico Ferrer
que
fan una palmadeta
a l'esquena
al govern
i l'altra
va ser
un tema
que ens preocupa
i ens ocupa
de fa temps
i que és oportuna
i torna a posar
sobre la palestra
el tema
dels mitjans
municipals
a Sant Just,
de la comunicació
a Sant Just,
llavors aquesta moció
reclamava
la creació
d'un ens
que es reguli
i gestioni
els mitjans
locals.
Clar.
No veiem massa clar
si els polítics
van
amb la línia
correcta,
per ells
segurament sí,
però
ens sembla
que el debat
va més enllà
d'un repartiment
d'espais
dels polítics
no dels mitjans
de comunicació
que és
el que sembla
que va sortir
en la conversa
en el ple
no tant
en la literalitat
de l'emoció
que parla
d'altres termes
però que en la discussió
no va sortir.
Potser el tema
del debat
sí que va moure
més el tema
aquest
del tema
dels espais
però realment
el text
sí que potser
parla d'altres coses
però no sembla
sembla que
el que realment
preocupa és una altra cosa
sembla
no afirmo
en rotunditat
que sigui així
però
ens hem d'assenyir
amb el que veiem
sigui com sigui
és un tema
que
la Vall d'Avers
ens preocupa
de fet
un dels primers
debats
que es va tocar
el primer
justament
ara farà un any
el 5 de novembre
i per tant
d'alguna manera
podem dir
que allò
va ser
la pedra
que algú ha recollit ara
i els polítics
els partits polítics
els grups
de Sant Just
han previst
de fer un debat
sobre aquest tema
bé
benvingut sigui
esperem que no
quedi
amb la participació
en aquest debat
dels polítics
només
diuen que
convidaran
a Societat Civil
i aquí
entenem
que ens inclouen
a nosaltres
i sigui
en aquestes reunions
o no
nosaltres
tenim
i tindrem
coses a dir
i les direm
clar que sí
molt bé
ja marcan terreny
Josep Lluís
a veure
altres cosetes
que també hi ha
que també veurem
i llegirem
a la revista
es parla
de
una miqueta
del PEMNAT
el pla
de
protecció
de Collserola
sí
que ja fa un any
que va sortir
però
donem una mica
d'explicació
de què és
a vegades
d'aquestes cicles
tan
tècniques
sí
normalment
la notícia
és que s'ha aprovat
però falta
contingut
i
fem una mica
d'explicació
d'aquest tema
molt bé
veig que vas passant
pàgines
sí
parlarem
del proper debat
sí
el proper debat
serà
ja ho dic ara
el 4
el divendres
4 de novembre
a les
8 del vespre
a la sala
del seqüentenari
de l'Ateneu
com sempre
transmès
en streaming
en directe
i posteriorment
quedarà
diferit
a la nostra web
i el tema
d'aquesta vegada
el títol
el lema
del debat
serà
l'habitatge
a Sant Just
conservar les arrels
o haver de marxar
l'habitatge
realment és un tema
que aquí
a Sant Just
estàs
conversa
que hi ha
o tertúlia
és un dels temes
que sempre cau
sí
a més a més
que hi ha un precedent
de l'últim ple
que va haver
una
una intervenció
del públic
perquè
i nosaltres
intervenim
en aquest número
en l'editorial
que recomano
que
llegeixi
perquè
aquí
entenc
que
el govern
diem
que s'ha
columpiat
per dir-ho
suau
bueno
amb l'habitatge
en la manera
de presentar
el tema
dels 30 habitatges
de Mas Lluí
que es va fer
el sorteig
ara el mes passat
atribuint
una destinació
prioritària
als joves
amb unes condicions
que no fixava
l'Ajuntament
i que a l'hora
de la veritat
han resultat
que molt pocs
d'aquells joves
que estaven
tan entusiasmats
que els tocaria
un habitatge
molt pocs
s'han vist beneficiats
perquè les condicions
a veure
no casen
no casen
perquè clar
joves
que tinguin
dos, tres i quatre fills
com que
és difícil
llavors
l'Ajuntament
ha venut
en la seva propaganda
com una cosa
destinada a joves
i els joves
han vist
que en realitat
no anava per ells
perquè les condicions
no eren per ells
hi ha hagut
una certa frustració
i bueno
aquí es barregen
una mica d'innocència
possiblement
per part d'uns i altres
i dic uns i altres
els aspirants
i els que ho han posat
a l'abast
l'Ajuntament
que no sigui
en una promoció pròpia
una mica
se l'ha fet seva
i per mi
l'ha espifiat
i fent
com sempre
un excés
de propagandisme
i poc rigor
molt bé
i hasta aquí
podeu decir
bueno
d'això també
em perdeu
a la revista
estava dient
del debat
que efectivament
serà el dia 4
que parlarem
això
d'aquesta problemàtica
que
afecta a joves
però no només
a joves
gent que han viscut
tota la vida
a Sant Jús
i que els preus
i clar
això ens crea
un problema
és un tema
de mercat
és un tema
de Sant Jús
està de moda
i
està
el dret
a l'habitatge
per un cantó
i el dret
a la propietat
privada
llavors
aquests dos drets
no sempre
caçen
i generalment
caçen a favor
de la propietat
dels interessos
de la propietat
i no
de la gent
i per tant
entenem que
el fet
que la gent
que és nascuda
en un lloc
en un barri
en un poble
sigui el que sigui
es vegi obligada
a marxar
no per voluntat pròpia
no per aspiracions
professionals
sinó perquè
es veu
expulsada
pel mercat
home
això desnaturalitza
els pobles
i els barris
i em sembla
que
que no està bé
vindran
els convidats
en aquesta ocasió
seran
la Carme
Arcarazzo
que és portaveu
del sindicat
de llogateres
el Jaume Forn
esperem
està convidat
i confirmat
però com que hi ha hagut
canvis a la generalitat
no sé
si al final
haurem de fer
algun canvi
però en principi
el Jaume Forn
que és el director
de l'Agència
de l'Habitatge
de Catalunya
i també
participarà
l'Anna Puigdevall
que és la directora
general
de l'Associació
d'Agències Immobiliàries
de Catalunya
la directora
dels Apis
per entendre'ns
i en aquesta ocasió
em tocarà
moderar
i presentar
a mi mateix
i esperem
que hi hagi
molta audiència
tant presencial
com a les xarxes
com a la web
perdó
i
toca anunciar-ho
a Bombo i Platillo
eh
sí
i
un cop estigui
el cartell
ja fet
ho farem
ho farem
el cartell
ja està
i
qüestió
d'un parell de dies
ho farem córrer
molt bé
molt bé
vull fer
esment també
d'un reportatge
en el tema
d'esports
sí
que és
el programa pilot
que ha engegat
el Boli
Sant Jús
per prevenir
el càncer de mama
sí
aprofitant
el retorn
a la competició
d'elit
de la Irene Ruiz
que va estar
un temps
apartada
precisament
per un càncer
i
d'acord
amb l'associació
Mama Ovari Hereditari
estan posant
en marxa
un
repeteixo
un programa pilot
que en funció
dels resultats
és possible
que
s'escampi
arreu d'Espanya
en funció
de resultats
bé
és això
i ens sembla
que tot i que està
dintre de la part
d'esports
però
val la pena
remarcar-ho
clar
vull dir
abarca més
que un tema
simplement esportiva
sí
realment
està dintre
de l'apartat d'esports
però en realitat
podria anar
també
podria anar
en un altre lloc
molt bé
i bàsicament
és això
trobarem a la Vall d'Aversa
aquest diumenge
a Sant Jús al carrer
sí
i tant
trobareu
la nostra paradeta
esperem
a tots els
lectors
i no lectors
que vulguin
venir-nos a veure
o venir-nos
a conèixer
i esperem
fer molts
subscriptors
clar
escoltem
si hi ha algú
que ens estigui
escoltant
que no ha vist
qui és la Vall d'Aversa
que vulgui
tafanejar alguna revista
mirar-la
o simplement
preguntar
informar-se
o quotes
i demés
pot anar
allà a la paradeta
que trobarà
el que no ens conegui
el que no ens conegui
el que no ens conegui
que sàpiga que la Vall d'Aversa
està des de l'any 1979
vull dir que no som
no acabem de
de néixer
de néixer
i que per tant
bé
ja portem una trajectòria
i
bo serà
que
que ens coneguin
ens enceptin
i col·laborin
amb nosaltres
i una vegada més
faig
reitero
la crida
que qualsevol persona
gran
o jove
home o dona
que vulgui col·laborar
a la Vall d'Aversa
a escriure
o a la rereguarda
serà benvinguda
perquè
tenim plans
de futur
l'any que ve
volem
posar en marxa
l'edició digital
no tenim data encara
però
hi estem posats
i per tant
necessitem
més gens
més mans
i més caps
que ens ajudin
pensants
clar
molt bé
Josep Lluís
la gent pot trobar
la revista
a l'Iquiosc
també pot consultar
la vostra pàgina web
lavalldeverb.cat
a Cal Llibreter
al carrer Bonavista
i a Cal Escrivar
al carrer
Salvador Espriu
molt bé
doncs això és tot
Josep Lluís
que acabis
de passar una bona tarda
i ens anem veient
ens anem trobant
vinga
moltes gràcies a tothom
gràcies
Adeu
No et desesperis
si no ho veus clar
que tot arriba
i tot se'n va
vine amb mi
i el taulat
des d'aquí
es veu el mar
Gála nýtt
brilla el far
i la vida
i la vida
és pau
abans d'abans
abans d'obrir
t'aprendre'n
abans d'aprendre'n
abans d'escollir
has d'aprendre
a deixar
abans de fugir
has d'aprendre
a lluitar
i abans d'abans d'abans de morir
has d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'abans d'ab Price.
No tinguis pressa, no tinguis tard, sempre hi ha un saient lliure, per qui sap on va, no et desesperis, si no ho veus clar, que tot t'arriba i tot se'n va.
Vine amb mi al teular, des d'aquí es veu el mar, cau la nit, brilla el far, i la vida és pau.
Vine amb mi al teulat, des d'aquí es veu el mar, cau la nit, brilla el far,
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més, ho trobareu al programa L'Audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions.
Us hi esperem.
Vinga va, i ara deixem un tema musical d'aquí a la Rambla.
És una cançó de Rosalén i Rodrigo Cuevas.
Es diu Te quiero porque te quiero.
Te quiero porque te quiero.
Te quiero porque te quiero.
Y en mi querer nadie manda.
Te quiero porque te quiero.
De los reaños el alma.
Te quiero porque te quiero.
Cuando paso por tu puerta, cuando paso por tu puerta, cojo pan y voy comiendo.
Pa' que no diga tu madre, que de verte me mantengo, cuando paso por tu puerta, cojo pan y voy comiendo.
María, si vas al prau.
María, si vas al prau.
María, si vas al prau.
Y a cerrar bien la portilla.
Que tengo yo un toro brau.
Que se va a cerrar bien la portilla.
Que se va a cerrar bien la portilla.
María, si vas al prau.
María, si vas al prau.
Para que venís al baile.
Para que venís al baile.
Para que venís al baile.
Si no venís a bailar.
Si no venís a bailar.
Si no venís a bailar.
Venís a mirar mirones.
Para llevar que contar.
Para que venís al baile.
Despedida y no partida.
Despedida.
Despedida y no partida.
Tuve anoche con mi amante.
Despedida y no partida.
Que el amor nunca se parte.
Despedida y no partida.
Fuera 1
A l'escolt és aviomdes blade.
Sintonitzes aviomdes blade.
A làdio de Sant Just.
Eres tamic molt bé.
Sant Just, encara fumes?
Has pensat en deixar de fumar?
El cap Sant Just t'hi pot ajudar
Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a
santjustencarafumes
arroba santjust.cat
Sant Just és una delícia
i el tabac una brutícia
Un poble tan adorable
i el fum tan insuportable
Sant Just t'omple la vida
i el tabac te l'esquitxa
Pensa bé que tu t'enganyes
No juguis ara tu manes
perquè fumes
encara fumas
perquè fumas
encara fumas
encara fumas
Falten uns minuts abans de trucar al Roger Cònsol
a tot aquí de Sant Just
que és qui dirigeix i qui dinamitza
el cicle de lectura
el club de lectura llegir al teatre
organitzat per aquí
per la biblioteca de Sant Just
entre altres biblioteques també del panorama català
Després el trucarem
i parlarem amb ell
perquè ens expliqui exactament
què és el que es fa
en aquest tipus de club de lectura
Mentrestant repassem
algunes notícies
curioses o notícies
que estan en peu de boca de la gent
concretament
la de la multa
de 601 euros
a un ciutadà
que volia ser atès
en València
en un centre de salut
el mitjà
diu que es va negar
a atendre'l
l'ha denunciat
per alterar el funcionament
del centre de salut
del Fafar
diu en una cita
Em sembla molt fort
que hagi de pagar 600 euros
quan he estat víctima
d'una discriminació
en un servei públic valencià
es queixen
Francesc Xavier Teber
Fa quatre mesos
el 24 de juny
aquest veí de Benetúcer
va en el centre de salut
del Fafar
i aquesta setmana
ha rebut
la notificació
de la multa
Segons ha explicat
el mitjà de comunicació
a punt
que tomen
Francesc Xavier Teber
va parlar en València
al metge
que va reaccionar
així
li va dir
va dir que havia de parlar
en castellà
perquè si no
no m'entendria
ell va insistir
en el seu dret
a parlar en València
i el metge
el va fer fora
de la consulta
finalment
el va atendre
un altre metge
davant d'aquesta situació
Francesc Xavier Teber
va demanar
un full de reclamacions
a la recepció
però li van dir
que no entenien
i ni va facilitar
un
al cap
ja d'uns dies
també
ell va avisar
la policia local
que va anar
al centre de salut
la conselleria
de sanitat universal
li va respondre
per escrit
que lamentaven la situació
i reconeixia
els seus drets
el metge
que es va negar
a atendre
l'ha denunciat
per haver alterat
el funcionament normal
del centre de salut
i també
per alterar
i molestar
a la recepcionista
li informen
que ha de pagar
601 euros
per una infracció
greu
que pot arribar
fins als 3.000 euros
diu
jo no estava alterat
estava sorprès
al·lega Teber
que és professor
d'economia
en un institut
la denúncia
es basa
en l'aplicació
de l'article 36
de la llei orgànica
4 barra 2015
de protecció
de la seguretat ciutadana
més coneguda
com a llei mordassa
ni l'ajuntament
del farfar
ni la policia local
han fet declaracions
des de la plataforma
per la llengua
diuen que
és la primera vegada
que reben un cas així
i estudien
una resposta legal
a la denúncia
una altra notícia
el titular del qual
ha estat també
aixecant
nombrosos comentaris
és la de la mort
dels 41 anys
el cantant
Aïtia
Micaven
en ple concert
a París
que el músic
s'ha desplomat
a l'escenari
en tenir un atac
de cor
en un concert
del grup
Carimi
diu que el concert
del retorn
del grup
Aïtia
Carimi
a la Corarena
de París
l'ha acabat
de manera
sobtada
i tràgica
perquè un dels cantants
convidats
que ha participat
en el recital
el també
Aïtia
Michael Benjamin
conegut com a
Micaven
s'ha desplomat
sobre l'escenari
i l'artista
de 41 anys
ha rebut assistència
mèdica
però els equips
d'emergència
no han pogut
salvar-li la vida
el component
dels Carimi
Michael Guinard
ha sortit
a l'escenari
per anunciar
la suspensió
del concert
això va passar
el dissabte
a la nit
segons les primeres
informacions
Micaven
hauria tingut
un infart
quan marxava
de l'escenari
just després
de la seva actuació
al moment
l'han compartit
també alguns
usuaris
a les xarxes
socials
amb alguns tuits
i alguns anunci
lamentant
òbviament
aquesta mort
mèdica
cut it up
and dance
all over me
dance
dance
let it be
be
be
dance
all over me
come on
and dance
dance
let it be
be
be
dance
all over me
Fins demà!
Fins demà!
Generalitat de Catalunya, 100 milions i mig de futurs.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Arriba!
Kh guiding!
Fins demà!
Ens toca ara fer l'entrevista
a l'actor Satjustenc, Roger Cònsol,
responsable i coordinador del Club de Lectura
Llegir al Teatre,
que es farà demà passat,
és a dir, aquest dimecres 19 d'octubre,
a dos quarts de set,
a l'equipament municipal de les escoles.
És un club de lectura organitzat
per la Biblioteca Joan Margarit,
però que és un projecte impulsat,
ho hem de dir, també pel Servei
de Biblioteques Públiques de Catalunya
i al Teatre Nacional de Catanya.
Saludem ja el Roger, que el tinc al telèfon.
Hola, Roger, què tal?
Hola, molt bona tarda, què tal?
Com va, això?
Bé, molt bé, tenim ganes, per això,
de saber exactament com funciona
un club de lectura on l'obra que es llegeix
és teatre.
Bé, no és la primera vegada que en parlem,
i no sé si vindrà molta més gent demà
i que se'ls haureu explicat tot això
que Núria has explicat molt i molt bé,
perquè és un club de lectura una mica sui generis,
no?
Perquè, un, es llegeix teatre,
es llegeix el gènere teatral, diguem-ne,
que no és evident,
perquè t'has d'imaginar molt la situació,
l'escena, no hi ha una narració,
a vegades la narració són les mateixes acotacions,
però el teatre contemporani
es caracteritza per no tenir acotacions,
per tant, visca la imaginació, d'acord?
Però molt ben dit també perquè el club de lectura
no es diu llegir teatre,
sinó llegir el teatre.
I això, un dels partners,
com n'has dit molt bé,
el Trebrit de Biblioteques,
la Diputació,
el Departament de Cultura
i el Teatre Nacional de Catalunya,
d'acord?
Doncs ho expliquen molt bé,
són els tres organitzadors d'aquest club de lectura,
que es fa a moltes biblioteques,
em sembla que ja són més de 120 biblioteques
arreu de la província de Barcelona
i també d'arreu de Catalunya,
però sobretot a la província de Barcelona.
I clar, es tracta d'intentar
que la gent no només llegeixi teatre,
o sigui, llegir i prou,
sinó que després sapigui veure
les moltes disciplines artístiques
que intervenen en una posada en escena.
I això sí que és el teatre,
amb aquest article,
llegir el teatre vol dir
que després, com que debatrem
aquesta obra,
però cadascú s'haurà imaginat
quins són els seus actors preferits
o els actors que veuen més adequats
per fer aquests personatges o actrius,
com és l'espai escènic,
com van vestits els personatges,
quin tipus d'il·luminació hi ha,
com es pot jugar amb la direcció
anant més per una direcció
o més per l'altra direcció,
potenciant més unes coses
o potenciant unes altres.
I per tant,
veure el teatre
amb tota la seva complexitat.
Sempre dic que és un club de lectura
d'anada i tornada, diguem-ne.
Dos vegades,
perquè llegim,
tertuliem la lectura que hem fet
i d'aquí només es passa a llegir
i fer una tertulia del text,
però llavors sempre es convida
a dir,
vale,
doncs ara aneu a veure l'obra
que s'està programant
al Teatre Nacional de Catalunya,
d'acord?
I mireu, doncs,
si aquestes lectures que hem fet
us aporten alguna cosa més culturalment
o són molt diferents
de com us ho havíeu imaginat
o li donen una lectura
completament diversa
del que vosaltres havíeu imaginat,
no?
I la gent que es va apuntar
que anem creixent,
l'any 13 que eren
unes 15 persones,
que l'any 13 era el segon any
que ho fèiem aquí a Sant Just,
i ho ens volia fer
amb un altre poble també,
allà al Vallès,
però aquí ha anat creixent,
creixent, creixent,
la pandèmia no ens va ferir,
diguem-ne,
i aviam si som més,
diguem-ne,
aquest any.
Molt bé.
Convidar-ho.
Una pregunta, Roger,
perquè vosaltres quan feu
el Club de Lectura,
lectors,
lectores,
ja han llegit prèviament
l'obra,
llavors en les sessions
la comenteu?
Exactament,
exactament.
Ara,
aquesta,
la primera que estem demà,
passat,
és de la zona inundable
de la Marta Barceló.
Si vols,
la puc presentar mínimament,
aquesta obra,
i ells,
més o menys,
ja fa un mes,
o gairebé,
a principis de setembre,
gairebé.
Potser no la primer dia de setembre,
però si la primera setmana,
o màxim la segona,
que tothom que estava apuntat
de l'any passat,
i van també sortir cartells
de la biblioteca,
dient,
qui vulgui apuntar-se
al Club de Lectura
de llegir el teatre,
doncs ja pot passar a buscar,
gratis,
gratis,
això és important remarcar-ho,
doncs l'obra de teatre.
Llavors,
va arribar l'obra de teatre,
la gent l'ha anat a buscar,
ha tingut més o menys aquest mes,
que tu ja ho saps,
que una obra de teatre
es pot llegir
amb una hora i mitja,
teòricament,
o amb dues hores,
depèn de l'obra,
i res,
a la tertulia
hi ha molta gent
que ja m'està dient
perquè tenim un grup de WhatsApp,
això és que,
exacte,
però és un grup de WhatsApp
que es porta molt bé,
només parlem d'això
i quan se costa les dates
i poca cosa més,
màxim que ens hi ha
amb bon Nadal i ja està,
però ni bon dia,
ni ocellets,
ni gratets.
Doncs ja està dient
molta gent que diu
ostres,
tinc moltes ganes
que arribi dimecres
perquè dijous
vaig a veure l'obra,
i és això que estàvem dient,
l'hem llegida,
ara divagarem
una estoneta,
una hora i mitja,
amb les diferents opinions
i diferents interpretacions
de cadascun dels lectors,
que hi ha un molt bon nivell
aquí a Sant Just,
tot ho he de tot s'ha de dir,
ja ho sabem,
que el nivell cultural
de Sant Just
i artístic
no és precisament baix,
diguem-ne,
i dona lloc
a moltes lectures,
diguem-ne,
i moltes interpretacions,
i llavors,
i a més a més,
tinc ganes d'anar-hi
per veure com han fet
la scenografia,
com si han potenciat
allò que voldria jo potenciar,
etcètera,
etcètera.
Perquè, Roger,
la visió de l'obra,
òbviament,
té sentit que es faci després,
aneu tots junts,
la gent del club,
o cadascú,
per la seva banda?
No, això no,
o sigui,
això et conviden,
diguem-ne,
al Teatre Nacional
de Catalunya,
a la gent que està apuntat
a llegir el teatre,
li fa un,
em sembla,
no vull ara equivocar-me,
sempre és massa poc,
i és una de les denúncies
que jo faig públicament
una altra vegada
i a veure si hi ha algú
del Teatre Nacional
que m'escolti,
crec que els fan
un 15% de descompte,
cal dir que només
amb el carnet de biblioteca
ja tens un 10% de descompte,
per tant,
aquest 15%
podia ser sempre
una mica més,
d'acord?
però normalment
no està pensat
perquè la gent
hi vagi tot junts.
Aviam,
altres poblacions
potser més llunyanes,
d'acord?
de Barcelona que estan just,
pot ser que sí
que s'agrupin
per ser més econòmic
diguem-ne el viatge,
doncs anar
4 o 5 persones
amb un cotxe
o així,
pot ser que això passi,
d'acord?
Però tot el grup
no és que hi vagi
tot el grup,
hi van sovint
doncs amb parelles,
amb trios,
amb amigues,
sobretot és un club
com ja se sap
en aquest país,
amb aquests clubs
de lectura i clubs
de cultura
hi ha moltes més dones
com es,
els homes ens haurien
de fer mirar
una estoneta
això d'aquí
i molta gent hi va
amb...
Sí,
tranquil·lament
si som 15
hi deu haver un 80%
de dones,
vull dir que
tranquil·lament
és això.
I llavors
hi ha 3 amigues
que hi van
i una parella
que hi va
també la setmana següent
però no s'ha
organitzat
tots junts
com si diguéssim,
perquè potser
seria massa...
Jo ho vaig
proposar
també
però em van dir
això cadascú
millor que s'organi
perquè si no
sempre a les 15
i tot pagat
és com més difícil
i la gent
prefereix
anar
a la seva bola.
I escolta'm
una cosa Roger
tu saps
els títols
també
de les altres...
Oh i tant
que els sé
me'ls tinc apuntats
i tots
per no en recordar-me'n
per no en recordar-me'n
millor.
Tinc la xuleta,
tinc la xuleta.
Són
vuit obres
que també
o set?
No,
o sigui
són vuit
les que proposen
el TNC
però
la Biblioteca de Sant Jus
en tria quatre
l'any passat
van dir
aviam si podria ser
una mica més
però de moment
ens quedem en quatre
i de les quatre
si vols et dic
els títols
i els autors
i aquestes coses
per si la gent s'anima
si la gent encara
ho està sentint
no ha recollit
aquesta primera obra
de zona inundable
però potser sí
que pot ser la següent
perquè ja és demà passat
i per tant
amb 48 hores
no pot llegir
i s'ha d'organitzar
per venir
a fer la tertúria
de zona inundable
sí que té les tres següents.
Vols que te les diguin?
Sí, oi tant.
Mira,
la següena
més o menys
es farà cap al gener
d'acord?
Per tant,
tenim temps
tenim temps
i és un nom anglès
que es diu
Upgivenhead
Upgivenhead
del Daniel J. Mayer
i el Daniel J. Mayer
que igual no diu res
als oients de Sant Jús
i les oients de Sant Jús
potser sí que ho sonarà
una obra
que va tenir molt èxit
es va estar a la sala
de Flyher
però després va anar
a la Villarroel
hi va estar dos temporades
a la Villarroel
en pandèmia
encara va fer més bolus
després es va tornar
a la Villarroel
o sigui, molt bona
aquesta primera obra
era del Daniel J. Mayer
i és la obra
Also Known Us
o sigui
A-K-A
d'un jove que anava
A-K-A
es deia A-K
amb una K
que el subtítol era
Also Known Us
no sé què
doncs bé
aquesta és la primera obra
d'aquesta
primera obra que jo sàpigui
amb molt èxit
del Daniel J. Mayer
que en el fons
sobretot
ha estat a l'ajudant
de direcció
de l'Anza Llàcer
i per tant coneix
el món del teatre
per dintre
i sap que
escriu per uns actors
i actrius
i per tant
sap de què va a l'ofici
diguem-ne
i també és així
que l'obra aquesta
ha triomfat
perquè després
de triomfar a Catalunya
ràpidament
això va ser com
una màquina
de fer diners
diguem-ne
es va traduir a l'espanyol
i clar
totes les Espanyes
i tota Amèrica Llatina
ha vist
i ha pogut gaudir
d'A-K
d'aquest dramaturg
argentí
que es diu
Daniel J. Mayer
aquesta la farem al gener
i en el fons
passa a Suècia
i són una gent
que no són suecs
però que s'han trobat
a Suècia
amb una mena de centre
d'aquests
d'acollida
diguem-ne
i tots
tornen
tots són joves
tots tenen molta esperança
però no sé com acabarà
si amb tanta esperança
o potser sí
hi haurà diferents personatges
i per tant alguns
perden l'esperança
que és l'últim
que es perd
diguem-ne
i altres
que la continuen tenint
per tant és l'esperança
d'aquest món
que tenim avui en dia
després cap al mes
cap al mes de març
tornarem cap a Catalunya
per una autora
ja morta
catalana
que va escriure
a teatre
també
tot i que moltes vegades
només s'ha de conèixer
com a periodista
i sobretot novel·lista
que és la Maria Aurela Capmany
i és l'obra
potser més famosa
de la Maria Aurela Capmany
que és
ni més ni menys
que
Ben de Garbí
i una mica de por
d'acord
aquesta la dirigeix
una noia jove
molt amiga a més a més
que és la Judit Pujol
i més o menys
va
sobre aquesta
burgesia
barcelonina
aquesta burgesia
que no vol que passin
gaire
que no es moguin gaire
les coses
molt immobilista
d'acord
i d'aquí la Maria Aurela Capmany
ens fa com un
un joc molt cinematogràfic
d'aquell teatre dels anys 70
diguem-ne
que començava
a agafar altres maneres
d'escriure teatre
i ens planteja
una mateixa família
una mateixa situació
de vacances
a fitges
però
amb tres èpoques diferents
el 1909
el 1936
guerra civil
i el 1968
per tant
1909
diguem-ne
pre-setmana tràgica
o durant la setmana tràgica
o bueno
aquella època
diguem-ne
de les grans
il·lusions
també
de la primera
de la primera dècada
del segle XX
diguem-ne
amb grans
pors per part
de la burgesia
que és el anarquisme
que és el comunisme
etcètera
el catalanisme
també
fort
i potent
llavors
de la lliga
regionalista
i tot plegat
el 1936
o sigui
l'estiu del 36
comença la guerra civil
però estan
aquesta família
o els seus fills
o nets
diguem-ne
de la mateixa família
estan estiuejant
a sitges
com diuen
la guerra civil
potser contra la república
potser a favor
de la república
uns altres
i espira
el 1900
com he dit
68
que també
hi ha altres
altres revolucions
no?
el maig francès
el maig del 68
però en canvi
Catalunya
i Espanya
estan
sota la negra
horrible
i feixista
cal dir-ho
feixista
del franquisme
que ha de tenir
35 anys
per anar escombrant
totes les seves víctimes
per tant
parlar sobre la por
sobre aquesta burgesia catalana
com a burgesia
com a totes les burgesies
ara del món
immobilistes
i també pot estar
molt bé
crec jo d'aquí
i finalment
si em preguntes
per l'última
no sé quant de temps tenim
batalla'm
que ja saps que jo xarro
ja ja
encara ens queden 5 minutets
si vols apurar
molt bé
et faig un parell de preguntes
últimes després
i ja està
molt bé
doncs
l'última
el mes de maig
perquè aquesta serà
el mes de març
la del vent de garrillo
una mica de por
de la Maria Maria de Campany
l'altra ja serà
s'estrena a finals d'abril
però sobretot
és un mes
per tant
fins a mitjans de maig
suposo que nosaltres
ho farem a principis de maig
la Tantúlia
que és Mal de Corassón
de la Victoria Spunsberg
que és una dramaturga
argentino-catalana
ella escriu en català
però és argentina
d'acord
més potents
últimament
vam tertuliar
al final de l'any passat
una altra obra
que ara no recordaré el nom
em sembla
llàstima
perquè a mi els noms
em fugen
també de la
Victoria Spunsberg
m'agrada molt
m'agrada molt
per moltes
diferents raons
i opinions
i veure que és un tipus
de teatre
contemporani
també escrit per una dona
d'acord
i vaig dir calla tu
doncs
per què?
perquè no repetir
com si diguéssim
fixa't que fem
tres dones
i un home
o sigui
la Marta a Barcelona
ara
a l'octubre
és una inundable
un home
el Daniel J. Meyer
de la Givenhead
el gener
la Maria Aurelia de Campany
i una mica de por
de la Maria Aurelia de Campany
com dius-ho
i el mal de coraçó
de la Victoria Spunsberg
l'altra cosa
perquè jo vaig triar
d'aquestes vuit
que has dit
que planteja el tren nacional
d'aquestes quatre
i perquè vaig triar
aquesta mal de coraçó
un per dir
bueno
ha tingut èxit
entre nosaltres
entre el Club de Lectura
de Sant Just
la Victoria Spunsberg
i l'altra
és perquè
la companyia
que ho farà
o entre altres actors
també suposo
però hi ha la companyia
La Solitària
i crec que
és bo
que tant el tren nacional
com el gran públic
coneixi aquestes petites
companyies d'actors
que es van
guanyant la vida
com poden
són tres actors
molt coneguts
que han estat
a diferents companyies
del Lliure
i per aquí i per allà
però que ells tres
formen companyia també
i que fan treballs
bastant especials
aquesta companyia
La Solitària
són el Pol López
que és marxiconegut ara
des del fullet del catalanisme
em sembla
allà a Polònia
d'acord
fins a tantes obres
que ha fet el Lliure
sobretot
a la companyia amb K
del Lliure
el Pau Vinyals
d'acord
i la Júlia Barceló
que també ha sortit a teles
i aquestes coses
d'acord
però
l'operò
el que em va
agradar més
diguem-ne
de tot plegat
per triar
aquesta
peça de la Victòria
de la Victòria Spunsberg
Mal de Corassón
és perquè és un text
contemporani
però a partir d'una altra dona
del segle XV
és ni més ni menys
que Santa Teresa de Jesús
per tant és
suposo
alguna cosa
una mica rara
entre contemporani
prografant el clàssic
ole
perquè això és una tradició
i les tradicions
s'han d'anar recuperant
i revisant
i girant
com un mitjó
i això segurament
ho podrà fer
sobre el misticisme
sobre l'erotisme
de l'omisticisme
l'amor místic
l'amor espiritual
en una societat
tan desespiritualitzada
com la nostra
com si diguéssim
tan materialista
com la nostra
no ho sé
és un invent
però que crec
que pot estar
francament bé
i si no
doncs mira
ja em perdonaran
i triarem
una altra cosa
l'any següent
si és que n'hi ha
escolta'm Roger
si hi ha algú
interessat
interessada
en poder assistir
a aquests clubs
de lectura
llegir al teatre
què és el que ha de fer?
posar-se en contacte
amb la biblioteca?
Que vagin a la biblioteca
però tot que vagin
a la biblioteca
si van avui mateix
o demà
encara podrem
potser llegir
la primera obra
Zona inundable
de la Marta Barceló
i llegir-la
i venir el dimecres
aquest any
canviem de seu
i canviem d'hora
sempre ho fèiem
a les 7
i a la sala
Agidor Cònsul
que m'agradaria molt
doncs
fer-la a la sala
Agidor Cònsul
però suposo que
per
diguem-ne
sobreocupació
de la sala
i sobreocupació
de Can Ginestà
diguem-ne
ara ho fem
a les escoles
d'acord?
i a dos quarts de 7
doncs perquè les escoles
sí que hem de tancar a les 8
i a les 8 hem de plegar
per tant
6 i mitja
en català
dos quarts de 7
sí
a les escoles
sempre són els dimecres
i comencem demà passat
un dimecres del mes de gener
un dimecres del mes de març
i un dimecres del mes de maig
molt bé
i així serà
serà el que tany
el llegir al teatre
que bé
que bé Roger
doncs res més
ha estat un plaer
poder parlar tu
amb tu
i que ens presentis
una mica
doncs aquest club
les diferents obres
que també anireu llegint
una mica el funcionament
una mica l'objectiu
també
i les diferents parts
que hi ha al darrere
de tot aquest projecte
el funcionament
a banda
diguem de tot això
que hem explicat abans
que també et permet
doncs anar a veure el teatre
i aquestes coses
sí
la gràcia
vull dir
la gràcia del club de lectura
és que la gent parli
clar
jo sí que faig una mica
potser de context
de l'autor i autora
i d'una mica
recordar el resum
i d'ho plegat
però de seguida
de seguida
doncs dono paraula
a la gent
perquè expliqui
si vol
t'haig de tallar
que hem de marxar ja
hem de tallar
doncs us podeu
visc el teatre
i visc a llegir el teatre
que per molts anys
vinga va
que vagi bé Roger
gràcies
adeu
adeu
res
ens tornem a trobar demà
que vagi bé
a les 5
eh