Una cassola. Una cassola, sí. I a les xarxes, què et dic, Joel? Ui, les xarxes. Les xarxes es fan eco d'un moment del programa Todo es mentira, del Risto Mejide de dilluns passat. Després d'un speech del senyor Mejide, parlant d'Iran, com un lloc on totes les dones viuen... Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Ràdio d'Esvern, 98.1. Ràdio d'Esvern, 98.1. Bon dia, passant 5 minuts a les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
La cultura d'un país no és només allò que produeix en el present, sinó també la manera de com decideix preservar i explicar el seu passat. En aquest sentit, l'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Manac, representa molt més que un projecte arquitectònic. És una declaració d'intencions sobre quin lloc vol ocupar la cultura en el futur del país. Durant dècades, el Manac ha estat un dels grans guardians del patrimoni artístic català.
Des del romànic, potser el seu tresor més universal, fins a les obres del modernisme, el museu ha constituït un relat potent sobre la història visual de Catalunya. Però aquest relat tenia una mancança evident. L'espai limitat feia impossible mostrar amb continuïtat tot el recorregut artístic, especialment el que correspon al segle XX i a la creació contemporània.
L'ampliació prevista, que connectarà el Palau Nacional amb el Palau Victoria Eugènia, no només doblarà l'espai expositiu, sinó que també simbolitza una idea molt necessària. La cultura no pot quedar atrapada en edificis del passat, sinó que ha de créixer, dialogar amb el present i preparar-se per explicar el futur. Els museus del segle XXI ja no són només contenidors d'obres, són espais de trobada, de debat, d'educació i d'experiència cultural. La nova entrada més accessible...
els espais públics oberts i la connexió amb l'entorn de Montjuïc apunten precisament en aquesta direcció, la d'un museu més proper per a la ciutadania. En un moment en què sovint es discuteixen sobre prioritats pressupostàries, invertir en cultura pot semblar secundari per a alguns, però la realitat és que els grans països culturals del món s'han construït també gràcies a institucions fortes que expliquen la seva història artística amb ambició.
Quan un país és capaç de mostrar al món la seva creativitat, també està reforçant la seva identitat i la seva projecció internacional. L'horitzó del 2029, que potser per a alguns els pot semblar una mica lluny, però no ho és tant, estem al 2026, recordem, són tres anys,
Coincidint, en aquest cas, a més a més amb el centenari de l'exposició internacional de Barcelona, pot ser una oportunitat magnífica per repensar el paper de la ciutat i de Catalunya en el mapa cultural europeu. Si el projecte es materialitza tal com s'ha anunciat, el nou Manac no serà només un museu més gran. Serà una invitació a mirar el nostre passat amb orgull, però també a imaginar amb ambició la cultura que volem construir en el futur. Perquè un poble sense cultura...
No és res. La cultura ha d'estar al centre de les nostres vides, al centre dels nostres projectes, i en aquest cas el Manac és un exemple clar de tot plegat. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem, com sempre, donant un cop d'ull al nostre sumari. Avui, dimecres 11 de març, arrenquem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales i tancarem la primera hora amb les afamèlides amb en Joaquim Quiles i amb el temps amb en Carles Rius. Tot seguit, a la segona hora del programa, després dels bolletins, entrevista del dia.
a David Cordero, escriptor Sant Justenc, que ha escrit Gossos, que es va presentar a Cal Llibreter fa un parell de setmanes, i avui ens visita aquí el programa per parlar del seu llibre. Tancarem aquesta segona hora amb l'espai de vins del celler de Can Mat, amb l'Astrid Goldstein, i també parlant una mica d'altres qüestions després dels bolletins, a la tercera franja del programa, en aquest cas serà amb l'entrevista a Josep Lluís Gil, com fem cada mes per parlar de la Vall d'Avers, i també parlant de llibres amb l'Arnau Cònsul de Cal Llibreter.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí al 98.ufm a Ràdio d'Esvern. 10 minuts passen de les 10 del matí. Contents, feliços d'estar amb vosaltres un matí més aquí al 98.ufm. Ara, arrenquem amb una mica de música.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, al 98.ufm i al www.radiodesbend.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
I els matins són per encendre la ràdio i també per obrir la finestra. Nosaltres contemplem aquesta gran finestra que tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern per veure quin dia fa, també per veure qui entra a la ràdio. Acabem de presenciar com un mosso entrat a la ràdio, no? Un mosso de...
del cos de policia, sinó un mosso de paqueteria, no sembla? Semblen paquets el que du a sobre. No em puc girar massa perquè, si no, no ho puc explicar. Però estava explicant una altra cosa. Jo el que em venia a referir és que el temps ha estat bastant canviant aquests dies, que ahir vam engegar en un dia que no sabíem si seria més de núvols o de sol. Avui, de moment, ho tenim bastant clar.
El sol predomina a la serralada de Collserola, una serralada a la qual no podem accedir per aquesta pesta porcina, però que des d'aquí contemplem amb molt de goig i també ens permet tenir una mica més d'il·luminació aquí a l'estudi. De cop i volta, quan estava explicant això, he romput també els estudis, com dèiem, un home que estava fent les seves tasques laborals. Com que estem, bé, ho vivim.
Com que estem en un zulo aquí. En un zulo no. Tenim aquí els vidres d'entrada. Aquí on estem tu i jo ara, Dani, és ideal, perquè com dius tu entra això molt solet i es veu al dia i tot això. Però clar, la gent que no ho coneix de vegades no acaba de saber molt bé on estem i com que l'adreça tampoc és que sigui molt concreta. No és massa concreta.
La gent arriba aquí una mica perduda i veus moltes vegades gent que dona voltes perquè no saps per on s'entra, no saps si cap al final hi ha una porta o no, però bé, al final la gent de Ràdio d'Esvern ha atès molt bé aquest pobre noi. És que la gent de Ràdio d'Esvern ha atès molt bé, normalment.
Mariona Salas, bon dia. Com estàs? Bon dia, Dani. Amb tot això encara no t'havia presentat, però bé, la veu de la Mariona tots i totes ja la coneixeu, per tant, ja sabeu de qui es tractava aquella veu que sentíem, que hem escoltat aquests minuts premis, per explicar aquesta anècdota, aquesta situació que ens hi hem trobat aquí. Abans de parlar de titulars, tres notícies avui, Mariona, com sempre. Com sempre.
Arrenquem amb l'AMB, que dona llum verda a la segona aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità. També parlem de la nova edició del curs de coneixements enjustencs, dedicada al patrimoni natural, i tancarem amb la geopolítica de l'espai. En aquest cas, una nova conferència de l'Auge amb Joan Anton Català.
Comencem parlant d'urbanisme, comencem parlant d'aquest acte, d'aquesta acció que comentàvem a l'inici, que en aquest cas va de la mà d'AMB. Exacte, es tracta del Consell Metropolità de l'Ère Metropolitana de Barcelona, que ha votat favorablement la segona aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità, conegut com el PADUM. El document que defineix les línies de desenvolupament territorial de la metròpolis amb horitzó 2050.
La decisió s'ha fet pública el 10 de març i consolida el pla com el full de ruta que orientarà el futur urbanístic de l'àrea metropolitana. El PADUM és l'instrument que estableix els criteris de planificació territorial urbanística i ambiental del conjunt de la metròpolis. El document defineix les bases del creixement urbà, la preservació d'espais naturals, la transformació de determinats sectors i les principals infraestructures de mobilitat previstes en l'àmbit metropolità.
Per facilitar la consulta del pla, l'èrea metropolitana ha posat en marxa un visor cartogràfic interactiu que permet visualitzar la documentació gràfica, consultar la normativa urbanística associada i descarregar els plànols oficials. L'eina també permet localitzar àmbits de desenvolupament urbà, espais naturals a preservar, la xarxa d'espais verds metropolitans i les principals infraestructures de mobilitat, així com consultar les propostes del pla i fer arribar aportacions sobre el futur del territori metropolità.
Més qüestions, passem a parlar de cultura santjustenca. Exacte, i és que el Centre d'Estudis Sant Justencs iniciarà una nova edició del 17è curs de coneixement santjustencs, amb un cicle de conferències dedicat al patrimoni natural de Sant Just. La primera sessió, que tindrà lloc demà, 12 de març, a les 7 de la tarda, a les sales d'Hitorcònsul i Girbet de Can Ginestar, serà una conferència inaugural que porta per títol Alimentem Collserola, i anirà a càrrec d'Alba Sánchez, que és membre de l'equip tècnic del projecte Alimentem Collserola i sòcia de la cooperativa L'Hortiga.
La ponència forma part d'un cicle de tres xerrades que abordaran diferents aspectes relacionats amb el patrimoni natural del municipi. Les sessions són gratuïtes i obertes al públic i s'organitzen amb un conveni com l'Ajuntament de Sant Just. És un curs que té com a objectiu divulgar el coneixement sobre el territori i el seu entorn natural a través de conferències especialitzades.
I en la mateixa línia cultural posem èmfasis a la nova jornada de conferència que enceta demà l'Aula d'Extensió Universitària. En aquest cas sabeu que els dijous tenim una cita a la Mallola i en aquest cas és per escoltar aquests ponents que l'AUJA convida, tria i selecciona amb molt bon gust.
i convida a ser els protagonistes d'aquesta jornada, que habitualment és els dijous a la tarda, i on es fan aquestes conferències, que ara la Mariona ens amplia més informació. Exacte, la conferència d'aquesta setmana porta el títol La geopolítica de l'espai, i anirà a càrrec de Joan Anton Català, que és divulgador científic i escriptor, i tindrà lloc, com cada setmana, dijous a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà les implicacions geopolítiques de l'exploració i l'activitat a l'espai, així com els interessos estratègics, científics i tecnològics que hi intervenen. La conferència oferirà una mirada divulgativa sobre el paper de les potències i les noves dinàmiques internacionals vinculades a l'espai exterior. És un acte obert al públic, amb entrada gratuïta per socis i sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
Doncs els titulars de la jornada avui dimecres han estat l'AMB, Dona Llum Verda, a la segona aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità. El PADUM, amb horitzó 2050, definirà el desenvolupament territorial de la metròpolis i també es pot consultar a través d'un visor cartogràfic interactiu.
Hem parlat també de la nova edició del curs de coneixements en Justens dedicada al patrimoni natural. El segle comença el 12 de març a Can Ginestar amb la conferència Alimentem Colcerola a càrrec d'Alba Sánchez. I hem tancat parlant de la geopolítica de l'espai, una nova conferència de l'Auge amb Joan Anton Català. El divulgador científic parlarà sobre els interessos i les dinàmiques internacionals a l'espai el 12 de març a l'auditori de la residència La Maior.
Publicitat. Tornem de seguida, com sempre, amb les portades de diaris.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les deu de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats.
I ara, portades de diaris.
Tot allò que destaca la premsa escrita del dia ho fem aquí també en aquest espai i fem ressò perquè en aquesta secció que durarà els propers minuts destacarem les portades del Diari Ara, de La Vanguardia, del Periódico i també del Punt Avui. Comencem amb la portada del Diari Ara, Mariona, perquè ens porta molta notícia, molt variada, i comença amb una imatge que la veritat és que fa il·lusió, que és la de la Sagrada Família,
que comença a vislumbrar aquesta creu que va ser instal·lada fa unes setmanes i que cada vegada més va agafar en protagonisme el cel de Barcelona.
Sí, exacte. Parlem d'aquesta creu de la Sagrada Família, que de moment és una creu que ja es veu sense vestides, i és l'estructura que corona la Torre de Jesús del Temple, que ja és del tot visible. En notícia principal de la portada avui del diari, ara marxem a la guerra a l'Orient Mitjà, diu que les contradiccions de la Casa Blanca generen més incertesa global. Cada cop són menys clars els plans dels Estats Units sobre la durada de la guerra i el seu objectiu.
També que el conflicte greuja la divisió europea i l'Euríbus registra l'escalada diària més gran en gairebé 20 anys. Al principi va començar dient que això duraria un parell de dies, després un parell de setmanes, i després va dir Donald Trump, em refereixo, que duraria el que hauria de durar perquè ells podien aguantar, no? Una mica va ser això el que va acabar dient. Sí, però també ell no para de dir que ja està a punt d'acabar la guerra, però bé, és el que diem sempre, aquest home cada dia diu una cosa diferent. Amb els plans de pau també va dir el mateix, recordem-ho, en Ucraïna com a Gaza.
Amb fotografia principal veiem el Barça, que sorviu de Newcastle. L'equip de Hansi Fleer, que ha arrasat per l'alt ritme del joc dels locals durant tot el partit, arrenca un empat de St. James Park en l'anada de les semifinals de la Champions gràcies a un gol de penal de la Minyamal a l'últim minut del descompte.
Salvats per la campana, perquè no té un altre titular, vull dir, vam passar-ho fatal, va ser un partit bastant patidor, no acabaves de veure que es pogués lluir el Barça en la primera part, en la segona tampoc ho va fer, va caure el primer del Newcastle, de fet va haver un primer gol del Newcastle que va ser anul·lat per fora de joc, el segon va entrar i bé, doncs ens vam salvar a l'últim minut, però a l'últim minut,
amb un penal, que en aquest cas va xutar la mitja mal, que va entrar a dins, i que això fa que el partit d'ahir es quedi igual que ahir a les 6 de la tarda, abans d'haver començat, estava 0-0, ara està 1-1, o sigui que haurem de veure què passa a la tornada, què passa aquí a casa, que bé, esperem que els de Hansi Flick estiguin una mica més en sintonia. Passem a més notícies, tres en concret, que també ens porta avui la portada de l'Ara.
Exacte, veiem que el govern vol ressuscitar la línia de tren de l'interior de Catalunya, també parlar de 390 milions per l'escola concertada per resoldre'n el finançament i tanca portada avui al diari i ara parlant de les muntanyes de Prades, que seran el segon parc natural més extens.
I com arrenca la portada vermella? Doncs amb una imatge de la minllamal. En aquest cas, la minllamal en el minut 95 salva el Barça Newcastle amb un 1 a 1. També marxem a parlar de la gasolina i el dièsel, que superen la barrera dels 2 euros per llitre. La Unió Europea insta als estats a baixar l'IVA de la llum per la guerra. La iniciativa de Brussel·les podria suposar una rebaixa del 15% del rebut, que en el cas de les llars implicaria una despesa de 200 euros menys
L'Iran amenaça d'expandir la guerra i eliminar Trump i von der Leyen provoca una tempesta amb el seu discurs sobre l'ordre mundial. Pel que fa a la imatge principal, en aquest cas, veiem a Junqueras i Illa en l'acte institucional de l'any Josep Irla. Una imatge...
més o menys amigable, podríem dir, entre els dos dirigents, Illa i Junqueras apel·len al sentit de país. El president fa una crida implícita a Esquerra a actuar amb responsabilitat en un acte institucional a Palau, en plena negociació pels pressupostos.
També llegim en vermell, amb aquest relleu en color blanc, Sánchez esquiva el debat de la Nació i el Senat davant la seva minoria parlamentària. Més qüestions, en columna trobem més notícies. També l'impuls al Plemcat. El govern desbloqueja el Parc Eòlic Experimental de Roses. També ens parlen del Pla de la Diputació. L'àrea de Barcelona es reivindica com a destí cicloturístic gràcies al Tour. I també un parell de notícies més, After Work...
José Alberto Marín diu que tenim una normativa d'habitatge a Frankenstein. I pel que fa al 2025, Mercadona obté 41.900 milions en vendes i un benefici de 1.729 milions. Això és el que ens avança al periódico, aquestes xifres del Mercadona de l'any passat.
I de la portada vermella marxem a la blava, marxem a la vanguardia. La vanguardia obre amb els efectes econòmics de la guerra i diu que von der Leyen troba un error la reducció de l'energia nuclear a la Unió Europea. La presidenta de la Comissió Europea acaba a tancar centrals a Alemanya, impulsa petits reactors i és criticada per la vicepresidenta Teresa Rivera.
En fotografia principal veiem Dubai, que perd la brillantor. Veiem que Dubai, una de les principals destinacions turístiques del món, continua en estat de xoc pels atacs de l'Iran i com mostra la insòlita foto d'un carrer buit a Jumeirah Beach, que veiem exactament això, un carrer completament buit en un lloc on normalment està ple de gent i també ple de turistes en concret.
Pel que fa també a aquest tema, veiem que l'Iran i Israel tenen menys pressa que Trump per donar la guerra per acabada. El règim dels ayatolàs adverteix que al final de la guerra no el decidirà Washington i anuncia que continuarà lluitant tant com calgui. Per la seva banda, Israel va reiterar ahir que mantindrà les hostilitats fins que caigui el règim de Teheran.
També fan una peça dins de política avui a la Vanguardia que diu Divisió Europa. Diu Espanya crítica la líder de la Comissió Europea per haver enterrat el dret internacional. Altres notícies de la portada d'avui de la Vanguardia. Diu adeu a Bryce Echenique, un mestre de la literatura de Llatinoamèrica.
També tema esportiu, aquest 1 a 1 a la Champions, un Barça gris rescata un empat in extremis a Newcastle. També parla avui l'avantguàrdia de l'eix transversal, diu que la Generalitat rescata el vell pla del tren entre Lleida i Girona i tanca portada avui en un sector en crisi. Diu que el govern invertirà 391 milions a l'escola concertada.
I seguim amb més qüestions, marxem al punt avui on s'entrevista Maria dels Àngels Calvo, doctora en farmàcia i veterinària, i en una cita seva diu no sé què hauria passat sense mesures dràstiques per la Covid. Marxem a l'Observatori Municipal, de fet no marxem, ens hi quedem, perquè l'Observatori Municipal avui és a Sant Just d'Esvern, creuar a peu l'autopista B23, aquest és el titular, entrevistes...
a l'alcalde Joan Basaganyes i a la cap de l'oposició, Laia Flotats. I si marxem dins del diari a llegir alguna pinzellada d'aquest article, d'aquesta entrevista, podem llegir al centre Agro Ramader ha patit un sotrac per una sentència del Tribunal Superior de Justícia.
Diu també l'alcalde, sorprèn que des d'alguns grups d'esquerres es practiqui el discurs populista que els polítics cobren molt. També hem volgut mantenir l'essència de l'antiga Taneu i això ha fet que el projecte sigui una mica més costós.
Podeu trobar l'entrevista ampliada, com dèiem, al punt avui, però senzillament ens presenta el socialista Joan Bassaganyes, de Sant Joan de les Abadeses, que governa Sant Jús des del 2020, que és el municipi més ric de Catalunya, i senzillament després ja arrenca amb les diferents preguntes que li fa l'equip del punt avui. També podeu llegir, en aquest cas, la cap de l'oposició, laia Flotats, en la mateixa situació,
però des de l'altra banda, des de l'oposició. Sabeu que l'Alla Flotats, cap d'endavant, també va passar pels micròfons de Ràdio de Pleno fa un parell de setmanes per destacar diferents qüestions d'actualitat política. S'enjustenca. Marxem ara a la portada del punt avui, on destaquen que redefinir l'àrea metropolitana és clau. Avança amb una segona aprovació la tramitació del Pla Director Urbanístic que substituirà el Pla General Metropolità del 1976.
El d'ahir, que signa Irene Casellas, diu que quan la guerra ens toca a tots, un tram triomfalista, va baixar el preu del petroli mentre els aliatolars diuen que qui acabarà amb la guerra serà l'Iran. Pel que fa a les cròniques, repesca de l'eix ferroviari transversal i l'escut social que ve de l'Iran. Tanca en portada amb l'esportiu, un gol de penal de la min,
a Lleuja, al Barça, a Newcastle, amb un 1 a 1. Els Blaugrana pateixen i hauran de resoldre els vuitens al Camp Nou. I ara sí, amb totes les portades a sobre de la taula, Mariona, t'acomiadem d'aquest espai, t'escoltem com sempre els bolletins informatius a les Hores en Punt i també l'informatiu Edició Migdia.
Exacte, Dani, ens escoltem ara. Una abraçada. Adéu. I amb vosaltres, petita pausa, tornem de seguida. Passen cinc minuts de dos quarts d'onze, fem pausa musical i tornem.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esbert.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat.
I seguim avançant el nostre magazín, marxem ara a les efemèrides, saludem el Joaquín Quiles. Joaquín, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, i tu? Benvingut al programa, nosaltres molt bé, amb ganes de seguir avançant en la programació d'avui, una programació molt completa que passarà per molts
Ara estem en aquesta primera part més informativa. Recordem que després també tindrem l'espai del temps i també parlarem d'altres qüestions, com per exemple, això ja serà més entrat al programa, a la segona hora tindrem l'entrevista del dia i també les seccions ordinàries.
d'aquest magazín. Però ara estem a les efemèrides, és moment de parlar d'aquelles qüestions que van tenir lloc tal dia com avui. Comencem l'any 2020, perquè tots recordarem, Joaquín, que tal dia com avui, de fet, quedaven ja... Bé, no sé si va ser a l'11 concretament o va ser, diguéssim, més endavant que va haver el confinament, però sí que és veritat que el dia 11 del 2020 es va declarar l'inici de la pandèmia de la Covid-19. Crec que va ser el 13, no?, que ens van confinar, però sí que és veritat que el dia 11 del 2020 es va declarar l'inici de la pandèmia de la Covid-19.
El 11 el van dir a totes les notícies i el 12 ja estàvem tots confinats. En aquest cas es declara l'inici de la pandèmia de la Covid-19 a Espanya en el context de la declaració mundial de la pandèmia per part de l'OMS. Recordeu, va ser tot un escàndol el fet de...
Estar tancats a casa durant tants dies era necessari, o així ho deien els responsables sanitaris, però certament va ser una situació bastant atípica i bastant curiosa. Tu, amb quina edat et va pillar? Perquè tu deuries ser molt jove. Jo estava a segon de l'ESO, 14 anys, em sembla.
fort, és que és muy fuerte esto, és muy fuerte. Clar, jo tenia alguns més, eh, jo tenia alguns més, jo estava a punt de fer 20 o ja tenia els 20? No, ja tenia els 20, tenia 20 anys, vull dir, que aviam, que també era un xiquillo, però tenia 20 anys, però sí, sí, sí, no, molt fort, molt fort, és que han passat ja 6 anys, 6 anys, sí, sí, sí, no, no, és que...
En aquell moment semblava que no ens en sortiríem, o que tot aniria com a llarg termini, i certament vam trigar uns anys a trobar aquesta normalitat, a trobar aquesta quotidianitat que teníem abans, però al final la vam acabar aconseguint. Molt bé, doncs aquesta és la primera efemèride, marxem ara, tal dia com avui, 11 de març, però del 2004.
Doncs bé, avui, l'11 de març del 2004, va néixer un noi que es diu Sergio Paredes. No sé si el coneixes, Dani. Em sona, em sona alguna cosa, però la veritat és que m'hauràs de donar més pistes, eh? Doncs és un alumne de pràctiques d'aquí, de la Ràdio Vesvern.
Ah, val. Doncs ara que ho dius sí que l'he vist algun dia per aquí. Sergio, felicitats, felicitats, Sergio, felicitats. Moltes felicitats, Sergio. Bueno, aviam, vintiquants ha dit? Vintidós, no? Vintidós. Vintidós, los dos petits, molt fort, eh? Vols dir alguna cosa? Vols dir alguna cosa? Ja que tu tens el poder d'encendre i apagar micros. Sergio, bon dia. Bon dia a tothom. Com estàs?
Bé, molt content de poder estar amb vosaltres aquí compartint aquest matí de ràdio el dia del meu aniversari. 22 anys, que fort, eh? Sí, sí, ja no ho sembla, però sí, ja són 22. I com ho viuràs? Què faràs avui? Com ho celebraràs? Bueno, primer de tot no aniré a classe...
Això no ho diguis aquí a les pràctiques, per favor. Això no ho diguis a les pràctiques, que queda fatal, que no aniràs a classe. No, no és que quedi malament sol, que per horaris i tal acabo molt tard les classes i prefereixo gaudir el dia amb la meva família, parella i demés, un dia tranquil·let a casa amb tots i tots contents.
El dia del meu aniversari faré el mateix, no vindré a treballar. A veure el que us sembla. Perfecte. A veure el que us sembla. Jo crec que no els farà massa gràcia els jefes, eh? No, no, no. Ja aniràs aprenent, ara que ho pots fer, fes-ho, però ja aniràs aprenent al llarg de la vida que el dia del teu cumple a vegades et pilla treballant i l'has de gaudir com puguis, però certament aquí ho gaudim molt perquè portem pastetes, fem una mica de festa i sempre és d'agrair compartir-ho també amb els companys de feina.
Però fes-ho, ara que pots, fes-ho, gaudeix del dia. I res, algun pla en especial, algun superet amb la família, bufar les espelmes... Sí, sí, el típic sí que es farà. Aquí al migdia estaré a casa tranquil amb la meva parella i farem alguna cosa davant ja i després ja ve la resta de la família i tots junts pensant una bona estona.
Doncs molt bé, mira, que bé. Bé, i aprofito a vosaltres dos ja la resta de l'equip de Radio Esvern per acollir-me aquí també, sobretot el dia del meu aniversari, que moltíssimes gràcies i que estic molt content de poder gaudir amb vosaltres del meu dia també. Doncs gràcies, Sergio. Nosaltres et valorem molt, t'apreciem molt i per això també aquesta felicitació. Molt bé, doncs 11 de març del 2004 queda marcat el naixement de Sergio Paredes, l'efemèrida d'avui. Marxem a altres efemèrides, marxem del naixement a defuncions, com fem sempre.
Doncs bé, el 2023 mor Ignacio López Tarso, reconegut com un actor mexicà de cinema, teatre i televisió. I avui quin dia celebrem? Avui també es celebra el Dia Mundial de la Migdiada.
Ah, mira, si va néixer el dia de la migdiada el Sergio, que bé, no? Mira tu, una manera també de celebrar l'aniversari. I avui ens acomiadem amb l'any 2004, una efemèride no tan alegre, no tan agraïda, de fet en absolut, perquè recordem que tal dia com avui del 2004 van tenir lloc els atemptats de l'11M a Madrid, una sèrie d'explosions en trens de Rodalia que van causar
193 morts i milers de ferits. I aquesta cançó que va escriure, va composar l'Oreja de Van Gogh fa uns anys, jo crec que és una cançó que defineix molt bé aquest patiment, aquesta situació en què es van trobar els familiars i també les víctimes. Aquest 11M escoltem Jueves de l'Oreja de Van Gogh.
Fins demà!
Si fuera más guapa y un poco más lista Si fuera especial, si fuera de revista Tendría el valor de cruzar el vagón Y preguntarte quién eres
por ti mi falda más bonita y al verte lanzar un bostezo al cristal se inundan mis pupilas
De pronto me miras, te miro y suspiras, yo cierro los ojos, tú apartas la vista, apenas respiro me hago pequeñita y me pongo a temblar.
Así pasan los días de lunes a viernes como las golondrinas del poema de Becker, de estación a estación, enfrente tú y yo.
Fins demà!
Y entonces ocurre, despiertan mis labios, pronuncian tu nombre tartamudeando Supongo que piensas que chica más tonta y me quiero morir
Pero el tiempo se para y te acercas diciendo que aún no te conozco y ya te echaba de menos. Cada mañana rechazo el directo y elijo este tren.
Y ya estamos llegando, mi vida ha cambiado, un día especial este 11 de marzo. Me tomas la mano, llegamos a un túnel que apaga la luz.
Te encuentro la cara gracias a mis manos. Me vuelvo valiente y te beso en los labios. Dices que me quieres y yo te regalo el último soplo de mi corazón.
Fins demà!
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
6 minuts per arribar a les 11 del matí i, per tant, connectar amb els bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern, però abans fem el temps amb en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bé, avui comentàvem a l'inici del programa que tenim la fortuna de poder contemplar una mica el temps que fa cada dia, gràcies a aquesta gran finestra.
que ens apropa una mica més a Collserola, i en aquest cas, doncs, hem vist bastant de sol avui. Un dia molt agraït. Sí, amb Collserola, que la podem veure, però no la podem trepitjar. Exacte. Se mira, però no se toca. Sí. Bé, doncs ja està bé, tu. Mira, així podran campar els animalons més tranquils, que no hi hagi tanta presència humana.
Doncs, seguim amb aquesta tranquil·litat i aquesta estabilitat. Ja vam parlar ahir que tenim una setmana molt tranquil·la, el cap de setmana va ser una mica més mogudet, però tenim uns quants dies de molta tranquil·litat abans de la tempesta, però seguim dient que és un dia puntual, o sigui que aquesta setmana estarà marcat per un dissabte realment completament diferent a la resta de dies que viurem aquesta setmana.
i que només és dissabte, o sigui, la bona notícia podríem dir és que podria afectar entre setmana, sí, i tenir un cap de setmana tranquil, però sembla i tot indica i els mapes ho continuen confirmant que ja des de la matinada de dissabte fins al matí de diumenge probablement parlem de precipitacions, de fred, de vent, de possibilitat de tempestes i de pluja d'intenses, o sigui que realment ens ve una patacada.
Per què? Doncs perquè ara estem en una situació de terra de ningú, amb alguns núvolets poc importants, amb unes temperatures que varien molt poc, ahir un altre cop una màxima de 15 graus, avui han baixat fins als 8, gairebé 7, ahir vam baixar fins als 7, o sigui que les mínimes tampoc no s'estan movent, i no només avui sinó que potser demà dijous tenim alguns núvols més, però és que tot serà molt semblant, en presència de sol i potser algun núvolet més dijous, divendres un dia molt semblant,
el d'avui dimecres, parlarem de sol amb alguns nuvolets poc importants, i unes temperatures que no es mouen, potser divendres pugen un pèl, o sigui que si estem parlant de 15 i 7, demà seguiríem amb aquests valors de 15 i 7, potser divendres podem arribar als 17 graus al migdia, pujar una mica la temperatura amb vents del sud,
Però és que després dels vents del sud ens entrarà nord i entra un nord amb una bossa d'aire fred, amb una situació que serà un canvi completament radical. Ja diem que la nit de divendres i dissabte podríem baixar fins als 6 graus, o sigui vindríem de 17, són 11 graus de diferència, la mínima de la nit de divendres i dissabte.
I ja el dissabte seria un dia que començaria gris, amb precipitacions des de bon matí, amb unes pluges que al migdia poden jugar una miqueta, o sigui que poden ser amb ruixats, intervals de sol amb ruixats, i que a la nit cada cop anirà fluixant una miqueta més. El gran protagonista és que aquestes temperatures, que de matinada estaran al voltant dels 11 a 12 graus, començaran a baixar a la 1, les 2, les 3 de la matinada, començaran a baixar d'una manera molt marcada,
i continuaran baixant fins a la tarda. Normalment, durant els dies, al matí, tens una temperatura baixa quan t'aixeques, la temperatura comença a pujar quan arriba el migdia i comença a baixar quan el sol afluixa. Doncs bé, el dissabte serà un dia que començarem a les 12 de la nit amb una temperatura que anirà baixant, ens aixecarem pel matí i continuarà baixant, al migdia continuarà baixant i a la nit seguirà baixant. O sigui que tenim un dissabte en què les temperatures baixaran durant tot el dia, no recuperaran, no pujaran.
I aquesta situació de dissabte és puntual, ja ho diem. O sigui, sí que alguns mapes ens indiquen que potser la matinada de diumenge, o sigui, les primeres hores de diumenge, podria encara caure alguna gota, encara alguns núvols, i durant el matí es trencaran aquests núvols, el sol serà el protagonista i durant tot el dia tindrem sol, amb molts núvols, però tindrem sol. I pel que fa a les temperatures, aquesta baixada, que probablement dissabte, al migdia, estiguem en valors al voltant dels 7 o 8 graus tan sols,
penseu que aquests dies la mínima és de 7 o 8 graus, doncs dissabte la màxima serà la mateixa mínima que tenim aquests dies, serà un ambient fred, doncs diumenge recuperarem una mica el termòmetre, però tampoc no gaire, o sigui, la màxima no arribarà un altre cop als 15, ens quedarem amb 13, aproximadament 12-13, i ja la setmana que ve tornarem a recuperar el termòmetre i tornaria la tranquil·litat.
Pendents d'aquest dissabte, revolucionari, perquè a més a més parlem només de Sant Jus amb precipitacions, però és bastant probable que la cota de neu baixi moltíssim a Catalunya el dissabte, o sigui que amb cotes de 600, 700, 800 metres pugui nevar, amb zones de muntanya, de l'interior, o sigui que realment es pot veure una enfarinada vista i no vista, perquè tot el que pugui caure després es desfarà de cara el diumenge, però vaja, tenim una clatellada d'hivern en ple mes de març, que potser són les últimes foetades d'aquest hivern que ja a poc a poc va posant el seu punt i final.
Doncs tenim titular, l'acabeu d'escoltar. Estarem molt pendents d'anar ratificant tot allò que s'ha dit avui també a l'episodi del temps d'avui dimecres. Seguirem avançant, tenim dos capítols més, el de dijous i el divendres, per acabar de contrastar una mica aquesta informació, també de contrastar els diferents mapes que ens arriben també al Servei Meteorològic de Ràdio d'Esvern.
i a partir d'aquí, doncs, analitzar i veure si la teoria d'en Carles de que aquest dissabte hauria de ser... Oh, la meva teoria dels mapes, eh? Ah, mira, és que a mi m'agrada posar-te medalletes, Carles. Sí, medalletes, però si la cago ja us la cago jo. Sí, exactament, exactament. Bé que ho has pillat. Molt bé. Però diumenge, però, hauríem de tenir un dia bastant tranquil. Amb molts núvols. Amb sol, però amb molts núvols, però tranquil. Perfecte. Doncs ja ho tenim. Gràcies, Carles. Cuidat molt i fins demà. Fins demà. Petita pausa, bolletins. Tornem de seguida.
Interessant, això. Són les 11. Hòstia. Vota, ets aquí, eh? Vota, si us plou. Si són les 11, sóc aquí, sí. Molt bé, si són les 11, això és Islàndia. Abans, per això, a les 12, la Renaixença, Peyu. A les 12, la Renaixença, parlant de salut pública, avui dediquem el capítol al supositori. No sé si sou usuaris. Sí, i tant, home. Va molt bé, els supositoris, desfà molt bé.
Saps per quina punta te l'has de posar? Avui ho expliquem a la Renaixença, perquè la gent se'l posa del revés. Com si fos una bala, no? No, però ha d'entrar per la plana. És que ja no ho fas bé. No ho fas bé, no ho fas bé. No li poso... Doncs jo els nens els hi foto al revés, eh? Arbúcies i en casc... Trauran la custòdia, anant-ho.
Per gust, si és el cas, que un va anar al metge i li van dir... I aquest medicament és pel... És pel Anu. Pel Anu? I ell va entendre pel nano. I li va fer vendre el seu fill. Heu castigat l'audiència amb una imatge que Déu-n'hi-do. Entrevistarem, per cert, la Magalissare, que farà una actuació preciosa. Fantàstica. Boníssima. Ostres, doncs que bé, que bé.
En fi, quina notícia? Amb què obres? Tot el que és derivat de la guerra l'orient mitjà, vaja. Això no es pot votar. No es pot votar, no en parlaria pas, jo tampoc. Jo tampoc. Adiós. Després què diràs més? Després explicarem que el president Salvador Illa ha dit que sí, que reunirà tots els clubs parlamentaris. Això es pot votar. Això sí.
Això dic-ho, això dic. Estim fent un format nou que és el pre-bolletí. Sí, està bé. Vols que tiri publicitat abans del bolletí? Jo en principi voldria fer la feina i seguir treballant. Del Barça, parlarem del Barça? També en parlarem. No puc votar, jo no puc votar. Tapa les orelles i escoltaré jo. Fes-m'ho curt perquè tinc l'Agnès Marquès esperant. Però si vas allargant tu...
Ja portem dos minuts, eh? Dos minuts no. Sí, home, 11 i dos minuts. Bé, bé, bé. Això compta com a bollotí o no? Esclar, t'has d'acabar i cinc, d'aquí tres minuts. Jo de veritat, eh? Jo sempre, quan veig aquests moments de ràdio, sempre penso, amb el comercial aquell que ha vengut una falca de 20 segons, no sé quin preu...
Té molt de mèrit. Tu saps el que valen 20 segons a la ràdio? Aquí els van fer passar baratos. Escolta, el llibre de l'Agnès Marquès l'has llegit? Vota o no? No, encara no. És boníssim. En parlaràs? Ara en parlarem, després del bolletí que durarà un minut. La segona vida de Ginebra Bern.
Em vam fer notícia abans dies. Premi Ramon Llull 2026. Ara en parlarem amb l'Agnès. Tot el dematí anunciant coses que no s'acaben de fer mai? Això seria fabulós. És increïble com cada vegada que coneixis algú tot el teu futur canvia completament. Ostrell, jo sí que també tinc feina. Això d'ara a l'Agnès li passa a vegades el tot costa. Són les 11 i 3.
Bon dia, us informa Joan Bota.
I com us hem avançat la notícia aquesta hora és que la presidenta de la Comissia Europea diu que sempre defensarà l'ordre internacional en resposta a les crítiques que ha rebut per posicionar-se a favor de l'atac contra l'Iran. Von der Leyen també alerta que la guerra ja ha costat 3.000 milions d'euros als europeus. A Brussel·les, Bruno Forte Amires, bon dia.
Hola, bon dia. Von der Leyen diu que estudia opcions per rebaixar els preus disparats de l'energia i pel que fa a la guerra defensa de forma explícita el dret internacional, després de les crítiques rebudes per no haver denunciat els atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran. Von der Leyen aclareix que sempre ha donat suport a un sistema internacional basat en normes.
La Unió Europea es va fundar com un projecte de pau. El nostre compromís inquestionable amb la pau i els principis de la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional són tan centrals avui com en el moment de la nostra creació. Sempre defensarem aquests principis. Bruno Forteva, Miras, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
I més notícies, Natàlia Ramon. El president Salvador Illa reunirà tots els grups parlamentaris aquesta mateixa setmana per discutir quines mesures tiren endavant per frenar l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà. Illa ho ha anunciat durant la sessió de control al Parlament, on ha tornat a quedar clar que, almenys de portes enfora, no hi ha venços en la negociació dels pressupostos entre el govern i Esquerra. Parlament, Albert Prat, bon dia.
Què tal? Bon dia. Sí, Salvador Illa ha acceptat la petició de Mònica Sales de Junts per debatre tots plegats futures ajudes. Escolta el Parlament d'una vegada. I està disposat president o continuarà encallat en la negociació d'aquests pressupostos equivocats i caducats? I accepto la proposta. Els convocarem amb caràcter immediat. A tots.
Però per ara el govern no sembla disposat a retirar els pressupostos abans del primer examen. Falten nou dies per la votació i el pols amb el diputat d'Esquerra, Josep Maria Jové, continua obert. No ens pressionin amb els calendaris, perquè aquesta, president, no és la via. La via és complir amb allò acordat. Compliré els acords que vagin amb vostès i torno a estendre la mà. Jo no soc amic de pressionar ningú ni tampoc de deixar-me pressionar.
Albert Prat, Catalunya, Ràdio Parlament. I encara el Parlament, el govern aprovarà la setmana que ve les ajudes pels malalts d'Ela, que ja les podran començar a demanar o acaba d'anunciar el president Illa. A partir de dimarts que ve es podrà ja aprovar, es podrà desplegar i crec que amb un horitzó d'uns 3 mesos les persones que tenen dret a rebre aquests beneficis podran rebre ja els ajuts pertinents, afortunadament, després d'un temps de reivindicació i de demanda perquè es pugui fer així.
Es calcula que a Catalunya hi ha unes 200 persones que se'n podran beneficiar, persones diagnosticades amb L que es troben en una fase ja avançada i altres persones amb malalties greus, neurodegeneratives o neurològiques que podran demanar el grau 3+, de dependència extrema creat fa pocs mesos.
Nova sessió avui del judici del cas Pujol amb testimonis de pes sobre la suposada guerra bruta de l'Estat contra l'independentisme. Està citat a l'Audiència Nacional Higini Cierco, el propietari de la banca privada d'Andorra, on la família Pujol hi tenia els diners. Cierco ja va denunciar coaccions de la policia patriòtica perquè lliurés informació sobre els Pujols sota l'amenaça de perdre la banca.
unes pressions que ahir va confirmar l'exdirector del BPA durant el judici. Segons l'advocat d'Auriol Pujol, Francesc Sánchez, els testimonis estan corroborant la tesi que defensen. Ho ha explicat al matí de Catalunya Ràdio. Els fets posteriors, el xantatge que li va provocar la policia patriòdica, es van produir. Es va tancar la banca BPA, la primera banca de Madrid, i la BPA.
Aquest matí ha reobert la línia de Rodalies R3 en el tram entre la Garriga i Ripoll. Ho fa, però, de manera parcial, amb menys trens i circulacions més lentes. Estació de Vic, Natiadell. Bon dia. Circulen la meitat dels trens i de manera més lenta per les limitacions que encara hi ha de velocitat. Als usuaris no se'ls ha avisat amb temps i, per tant, la gent no estava al cas que reprenia parcialment el servei. Tothom opta, doncs, encara pel bus. Es manté el servei alternatiu.
per carretera. Des de la plataforma d'usuaris, perquè no ens fotin el tren, Montse Aillats valorava així la represa del servei. Bé, és una represa tímida i molt parcial, que fa que s'hagin de mantenir els autobusos perquè, si no, no ens podríem desplaçar, i que esperem que serveixi perquè a DIF, que és qui s'ha de posar realment les piles perquè tot això torni a funcionar, doncs se senti pressionat per resoldre les limitacions de velocitat, que és el gran tema. Natia Dill, Catalunya Ràdio, Vic.
Esports, Marcos García. El Barça haurà de guanyar el pròxim dimecres la tornada dels vuitens de la Champions masculina. Si vol passar quart, jugat ahir al partit d'Ana de Newcastle, un Barça a un. El gol blau granal va fer la milla mal de penal el darrer minut de partit. Ahir també en aquesta Champions Atlètic de Madrid, 5 tot en amb 2 i Atalanta, 1 Bayern de Múnich, 6 dels partits d'avui destaquen el Madrid City i el PSG Chelsea. En clau electoral del Barça que va passar pel matí de Catalunya Ràdio, Víctor Font, candidat a la presidència d'aquest diumenge...
Font ha parlat així del millor i el pitjor presidents de la història moderna del Barça. El millor a la porta de la primera època, a la porta Kennedy, a la porta.
El Laporta Kennedy, de la primera època, el que es va envoltar... Només n'hi ha un de Laporta, senyor Font. No, el Laporta Kennedy del 2020... Hi ha dos Laportes. El Laporta Kennedy del 2003 estaria posant mocions de censura el Laporta Trump del 2026. O sigui, el pitjor és el Laporta Trump? Home, sense cap mena de dubte. I en bascata, el joventut guanya el Pittsburgh alemany 91 a 84 i es classifica de forma matemàtica per als quarts de final de la Lliga de Campions de la FIBA.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 9 minuts a les 11, us informa Mariona Sales-Vilanova. El Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha votat favorablement la segona aprovació inicial del Pla Director Urbanístic Metropolità, el document que defineix les línies de desenvolupament territorial de la metròpolis amb horitzó 2050. La decisió s'ha fet pública el 10 de març i consolida el pla com el full de ruta que orientarà el futur urbanístic de l'Àrea Metropolitana.
El PADUM és l'instrument que estableix els criteris de planificació territorial, urbanística i ambiental del conjunt de la metròpolis. El document defineix les bases del creixement urbà, la preservació d'espais naturals, la transformació de determinats sectors i les principals infraestructures de mobilitat previstes en l'àmbit metropolità.
Per facilitar la consulta del pla, l'àrea metropolitana ha posat en marxa un visor cartogràfic interactiu que permet visualitzar la documentació gràfica, consultar la normativa urbanística associada i descarregar els plànols oficials. L'eina també permet localitzar àmbits de desenvolupament urbà, espais naturals a preservar, la xarxa d'espais verds metropolitans i les principals infraestructures de mobilitat, així com consultar les propostes del pla i fer arribar aportacions sobre el futur del territori metropolità.
En cultura, el Centre d'Estudis Sant Justencs iniciarà una nova edició del curs de coneixement Sant Justencs amb un cicle de conferències dedicat al patrimoni natural de Sant Jús. La primera sessió tindrà lloc el 12 de març a les 7 de la tarda a la sala Isidore Cònsul i Giribet de Can Ginestà. La conferència inaugural porta per títol Alimentem Collserola i anirà a càrrec d'Alba Sànchez, membre de l'equip tècnic del projecte Alimentem Collserola i sòcia de la cooperativa L'Urtiga.
La ponència forma part d'un cicle de tres xerrades que abordaran diferents aspectes relacionats amb el patrimoni natural del municipi. Les sessions són gratuïtes i obertes al públic i s'organitzen amb conveni, amb l'Ajuntament de Sant Just. El curs té com a objectiu divulgar el coneixement sobre el territori i el seu entorn natural a través de conferències especialitzades.
I encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol La Geopolítica de l'Espai i anirà a càrrec de Joan Anton Català, divulgador científic i escriptor. L'acte tindrà lloc el 12 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió abordarà les implicacions geopolítiques de l'exploració i l'activitat a l'espai, així com els interessos estratègics, científics i tecnològics que hi intervenen. La conferència oferirà una mirada divulgativa sobre el paper de les ponències, de les potències i les noves dinàmiques internacionals vinculades a l'espai exterior. L'acte és obert al públic, amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
One sweet dream. Pick up the bags and get in the limousine. Soon we'll be away from here. Step on the gas and wipe that tear away. One sweet dream ain't true.
Bona nit.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Radio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Arrenquem la nostra segona hora d'aquest magazín amb l'entrevista del dia. Avui parlem del cicle de música clàssica de petit format Estones de Clàssica. Ho farem, de fet, amb Isabel Souto i Mar Vizoso perquè aquest diumenge tenim una cita a l'Ateneu de Sant Just i volem ampliar també informació sobre aquests concerts de petit format i empreses populars que se libren a l'Ateneu de Sant Just. Mar, Isabel, bon dia. Com esteu? Bon dia. Benvingudes al programa. Gràcies.
Expliqueu-nos una mica, Mar, explica'ns una mica. Posem context a aquest Estones de Clàssica de diumenge amb el trio Galea.
Sí, bé, molts oients ja han sentit parlar segur d'Estones de Clàssica, que és un cicle de concerts que porta uns anys en marxa, l'Ateneu de Sant Just, i és un cicle pensat, no em cansaré de repetir-ho, per apropar la música clàssica a tothom. A tothom vol dir, a totes aquelles persones que els encanti la música clàssica i a aquelles persones que desconeguin la música clàssica. Llavors...
Els concerts estan molt destinats a que la gent que vingui, gaudeixi, passi una bona estona ben bé com si estiguessin a casa seva, doncs escoltant música, escoltant un CD, doncs en lloc d'estar a casa venen a escoltar a la Isabel, a la Taneu.
I és per aquest motiu que no tenim programa demà, perquè els músics expliquen les obres que van tocant, al final del concert es fa un petit col·loqui, i un dels concerts del cicle està destinat sempre a adolescents, que és el Tint Clàssic, que el tenim el mes d'abril. I jo ho explicaré una miqueta més endavant a l'entrevista, però han passat coses molt, molt xules. Així que...
Que bé, que bé. Doncs una mica això, incentivar tothom a que escolti música clàssica, però en aquest cas també els joves, que no només l'escoltin, sinó que també la facin, que això també és maco. En parlarem, com dèiem, ja de cara a l'abril, però avui ens centrem en el trio Galea. Isabel, si l'haguessis de definir, com el definiries, el trio Galea?
És un trio d'amics que estan tocant junts. De fet, el Christian és el meu marit, i la Maria i jo som amigues, vam anar ja juntes a l'escola primària. Som de Bilbao, hem crescut a Bilbao, jo no vaig néixer allà, i anàvem juntes a l'escola, i des de ben petites estudiaven música a les dues, i vam tocar juntes, i després s'ha afegit el Christian. I que ens hi podem trobar en el concert de diumenge, sense fer massa espòiler?
A veure, la formació de dues flautes i piano és una formació que va néixer així en el context de la música de Saló del segle XIX, on la gent es reunia a les cases de la Borgesia per gaudir de la música, es feien arranjaments dels grans hits de l'època, de les òperes... Clar, no hi havia pares de música per escoltar i llavors...
els músics tocaven els hits i així va néixer aquesta formació i és una mica el fil conductor de tot el programa tocarem peces d'aquella època de la música de Saló també altres transcripcions de Bach, de Mozart per aquesta formació i després ja del segle XX
Música de compositors que són flautistes, escrivint per flauta, i hi ha una mica de tot, des d'un compositor de música de pel·lícules, una música que és més estil jazz, és música molt distesa, jo crec que entretinguda, variada, i és un concert molt agradable d'escoltar.
Clar, perquè a l'hora, diguéssim, de fer una mica aquest programa, aquesta escaleta, tot i no tenir programa de mà, vosaltres entenc que sí que teniu una idea de com treballar, com abordar el concert i que sigui el més variat possible, no? Entenc?
Clar, al moment de treure repertori tenim en compte que sí, ha de ser variat, d'estils diferents, ens agrada molt tocar tots els que pugui, estils musicals, i sí, després entendre una mica el tipus de concert i de públic que està adreçat. Llavors aquí jo crec que sí que és un concert a dient per tothom. Nens, si no són massa petits, no s'avorririen aquí.
Que bé. Doncs explica'ns una mica també, Marc, des de la perspectiva de l'Ateneu, d'Estones de Clàssica, quin és el benefici que dona a l'Ateneu i a la gent de Sant Just el fet de tenir res a dos carrers de casa propostes artístiques com aquesta del trio Galea.
Sí, jo penso que el més important és esmentar que els músics que toquen en aquests concerts són músics d'un nivell màxim. És a dir, la Isabel és professora al Conservatori al Liceu i al Conservatori de Santa Coloma també.
i el seu mèrit està a l'AOBC, o sigui, són músics d'un renom molt important dins de la nostra proximitat. Llavors, per escoltar-los, doncs, s'hauria d'anar a l'auditori, de fet, el seu mèrit, doncs, ara està fent, no?, un Erasmus, comentaves? Està de profe d'Erasmus a Ferrara, sí, a Itàlia. Exacte, en Itàlia, llavors, són músics d'una qualitat molt bona,
I tenim la sort que vinguin aquí a Sant Just per un preu molt, molt ajustat, ben bé com ho fan per la comunitat, no? O sigui que és una cosa que sempre hem parlat molt, no? Diguéssim aquí a la ràdio de fer coses pel poble, o sigui que...
que no l'incentiu sempre ha de ser com el diner, sinó que del lloc on vius has de proporcionar coses de qualitat i més encara de cultura a la qual tothom pugui accedir. És a dir, que el diner no sigui una barrera.
I llavors, en aquest sentit, s'adapta una mica a tothom, no? La Isabel i el seu marit van venir a viure a Sant Just fa uns 9 anys, i quan ens vam conèixer, no?, a través del Club Internacional i tal, em va dir, ostres, mar, és que em trobo amb molta gent, no?, que em diu, vindria a escoltar-te, però és que no puc anar a l'auditori el dia que fas el concert, no puc anar al Palau, tal, i llavors va ser quan va sortir la idea de dir, ostres, doncs, podria tocar aquí la Taneu,
I així també dono això pel poble, que és on estic visquent, i vosaltres teniu aquesta oportunitat de tenir-nos a nosaltres com a músics. I això és fantàstic, vull dir, de tenir gent que bé la teneu a tocar d'un gran nivell musical, amb la il·lusió que el públic escolti la seva música, que és de molta qualitat.
I comentàvem també l'inici de temporada, que la Taneu ha fet una inversió molt important a la sala cinquantenari, que aquestes millores també han pogut permetre a la sala tenir més material, més espai, i que d'aquesta manera acabes gaudint més dels concerts tant com a intèrpret com a...
Vosaltres com valoreu aquest tipus d'accions? És a dir, que l'Ateneu hagi apostat també per reformar, per treballar aquesta sala, tenint en compte també que és de les poques sales de funcions que tenim ara al municipi. Recordem que la sala gran de l'Ateneu encara està en obres i que, per tant, a Sant Jusarà és una realitat mancant espais per poder fer cultura.
Sí, jo crec que això és l'inici d'una gran amistat. Vull dir, l'embrio aquest de la reforma de la sala cinquantenari, jo penso que la projecció que té Sant Just de creixement i de com s'està desenvolupant és el començament de tot el que passarà a nivell de cultura.
i l'Ateneu des de fa uns anys ha donat un gir de 180. Vull dir, tots som conscients i és meravellós. Llavors, que hagin decidit invertir en arreglar la infraestructura física és molt important, perquè, clar, vulguis que no, el concert necessita d'un espai agradable.
on portar-lo a terme un espai agradable on els músics se sentin bé on els focus estiguin bé on el so s'escolti on el públic estigui confortable i jo penso que és una molt bona decisió que hagin decidit reformar aquest espai tot i que sabem que el cost és molt elevat i sabem que l'esforç és molt gran perquè s'ha de decidir si poses els diners aquí no els poses allà
Llavors, jo des d'Estones de Clàssica ho agraïm moltíssim amb els rock músics perquè espai més agradable, concert més agradable. Totalment. Isabel, vosaltres que, com comentava la Mar Gireu, treballeu en el món de la música,
us hi trobeu a vegades amb infraestructures precàries o amb situacions en què a vegades heu de conviure una mica amb aquestes dificultats, no? Perquè, clar, entenem a vegades la cultura com un espai d'esbarjo i com un espai de lleure, però realment la cultura també és important per transmetre el que som i d'on venim, no? I a vegades sento, i sobretot també llegint notícies o escoltant una mica gent del sector,
que a vegades s'està precaritzant una mica, no?, aquest món? I tant. S'està precaritzant i diria que cada cop més. Nosaltres ja no som joves, ja portem uns anys i ja, diguem-ne, que he tingut una trajectòria que ens permet tocar, doncs això, el Christian toca a l'auditori, a l'OBC...
Ja no ho trobo tant, el tema de la precarietat, de fer concerts a llocs que no estan acondicionats, però sóc conscient que la gent més jove, els estudiants que estan començant ara el seu camí professional, jo crec que tenen potser més dificultats que les que vam tenir els de la meva generació a nivell laboral, segurament.
Clar, sí, sí, una dificultat que està clar que es fa palès en el dia a dia, haver de tenir moltes feines, a més en el món de la música entenc que també és un espai on hi ha molta demanda i a vegades potser poca oferta, a nivell de, potser si vols entrar, o el nivell és molt alt potser, el nivell de demanda, si vols entrar a formar part d'una orquestra o d'una composició, entenc que hi ha uns requisits que no tothom compleix. Absolutament.
Hi ha cada cop més estudiants de música. Jo crec que a nivell dels estudiants sí que el nivell ara, que és molt més alt que fa 20 o 30 anys, molt més alt, és incomparable amb el més alt, però no hi ha més feina i diria que menys. Llavors, els estudiants moltes vegades estan obligats a marxar fora per buscar feina directament. I estem formant gent molt...
molt al nivell, que no es podran quedar aquí a treballar i han de marxar fora a Europa, si tenen sort, a Europa. I hi ha gent que se'n marxa a Àsia, a buscar la feina, els que volen tocar orquestres. Sí, ara mateix és un moment una mica complicat.
Aquí no arreglarem el món, però jo crec que la pregunta hauria de ser aquesta. Hi ha una carença, hi ha una demanda i s'ha de fer front. Com? No ho sé, això també correspon a les institucions que posin fil a l'agulla i que prioritzin també la...
La cultura per davant d'altres qüestions, i més en aquests temps en què escoltem o llegim notícies tan desalentadures i que realment a vegades no es posi el focus en el que realment som, i la cultura és el que som, i realment és una mica trist, però sí, certament aquest tipus de debats també és interessant.
Tenir-los i també valorar aquests espais que tenim al nostre voltant, Marc. Comentàvem fa uns instants, tenir un Ateneu que tingui aquests espais per poder dur a terme aquestes accions és molt important i s'ha de valorar. I després, la responsabilitat moral. Totalment.
Jo penso, és una opinió personal, eh, Isabel, no sé com ho veus tu, però moltes vegades critiquem cap enfora, no? Estem com queixant-nos, en plan, per què tal? No hi ha això, no hi ha allò, no hi ha diners, no hi ha no sé quantos, tal. Però si tu, des d'on estàs tu, des de la teva persona, pots fer alguna cosa, jo crec que tens la responsabilitat moral, ètica,
de fer-ho. Llavors, per exemple, en el meu cas, se'm va donar l'oportunitat de portar el cicle a estones de clàssica. Quan es va crear, la meva resposta va ser no, perquè la meva prioritat eren els meus fills, que eren molt petits. Però amb el canvi de direcció, se'm va tornar a oferir la possibilitat i en aquell moment va ser sí. La resposta de dir, ara sí que puc, els meus fills són més grans, ara em puc dedicar a aquest cicle...
i agafar aquesta responsabilitat moral, aquesta il·lusió, perquè per mi és una il·lusió tremenda, que la teneu, tingui aquests concerts de música clàssica, que és el que més m'estimo del món. Nuestro amor, el meu és el piano, el tu i la flauta, i després ja vienen los otros amores, dijéramos. I llavors, si tu tens la sort de poder fer aquesta feina o de poder donar aquest granet de sorra,
feina en quant que inverteixes hores del teu dia no feina amb la que et guanyes vida diguéssim però jo crec que tens la responsabilitat moral de donar allò que tu pots donar perquè jo puc muntar aquests concerts jo puc parlar amb aquestes persones amb aquests músics m'entenc amb ells perquè jo també sóc músic
Llavors val la pena invertir temps del teu espai personal de la teva vida en arreglar una miqueta més allò que està tan malament, que és la cultura. Sí, sí, totalment. Doncs avui estem parlant d'estones de clàssica del trio Galea, ho estem fent amb la Mar i la Isabel. Aquest concert en torna a la tradició dels saons musicals burgesos del segle XIX on s'interpretaven les obres més cèlebres i exitoses de l'època.
La formació de dues flautes i piano va néixer precisament en aquest context i el programa inclourà peces originals de Doppler, de Bohem i també, entre d'altres, recordem que el concert té una durada aproximada de 90 minuts, d'una hora i mitja i que l'entrada té un cost de 10 euros per socis i sòcies de l'Ateneu i menors de 30 anys, 14 euros en preu general i també pels alumnes i en aquest cas de l'Escola de Música de l'Ateneu l'entrada és gratuïta.
Podeu adquirir les entrades a través del web de l'Ateneu, allà trobareu tota la informació i també amb l'enllaç que us redirigirà a Intràpolis podreu accedir a aquest panell de compra i a partir d'aquí ja adquirir les vostres entrades per diumenge 15 de març. No sé si voleu afegir alguna cosa més abans d'acomiadar-nos.
Bé, per la meva part, convido a tothom a que vinguin a escoltar la Isabel, que toca com els àngels. Sí, sí, jo el mateix. Animar els veïns, els amics, els que ens coneixen i els que no, perquè jo crec que passarà una bona tarda de diumenge. Doncs Isabel, Mar, una abraçada, cuideu-vos molt i llarga vida a les estones de clàssica de l'Ateneu de Sant Just. Gràcies.
Mi ha dejado mi novia Caguayana.
Fins demà!
Hi, it's Rowling. I'm sorry Charlie Murphy, I was having too much fun.
Cada cop que escolto aquesta sintonia recordo la frescor amb la que vaig triar començar aquests episodis, aquests espais del celler de Can Mata amb aquesta sintonia. Molta gent a lo millor deu pensar que té a veure això amb vins, no? El cognom de la Amy, Amy Winehouse, Casa del Vi. Doncs aquí estem, amb el celler de Can Mata, Street Goldstein. Bon dia. Molt bon dia. Són aquelles inspiracions que a vegades tens, a mi em passen comptades, eh? Però a vegades tinc aquelles inspiracions que dic, vinga...
Doncs tirarem per aquí. I mira, després de mitja temporada, la veritat és que ens acompanya i ben acompanyats estem en aquests espais del vi amb l'Amy i amb aquest Valery, que a mi m'agrada molt. A mi també. I la veritat és que és una cançó molt xula que per acompanyar aquest espai ens va de meravella. I molt alegre.
que és important. En los tiempos que corren, és important que sigui una mica alegre. Una mica d'alegria i a mi també m'agrada moltíssim aquesta cançó, perquè a més, quan busques cançons relacionades amb vi, sempre són les mateixes. V40, no sé què, però estem en un bucle, no? I dius, doncs, la casa del vi...
Totalment, totalment, sí, sí, vam fer aquest joc de paraules i ens va sortir bé. Doncs vinga, presentem avui l'espai perquè, tot i que parlarem de vi, avui també marxem a parlar des d'un altre punt de vista, el tema turístic, el tema de la promoció dels comerços i, evidentment, aquí és on entra també el tema de difondre el vi, les maneres de fer-lo i també els productes que teniu al celler de Cap Mata.
De què estem parlant? Doncs molts de vosaltres recordareu que a inicis de setmana vam començar parlant de la ruta del tram que incorpora propostes patrimonials i gastronòmiques també en el nostre municipi. Aquesta iniciativa inclou visites al refugi antiaeri, al Molí Fariner i també descomptes gastronòmics en diferents espais i també un dels comerços que està dins d'aquesta campanya és el celler de Can Mata. Renoveu, diguéssim, aquest compromís i què significa per vosaltres?
Primer és allò que dius, ja saps que ens vam treure el punt d'informació turístic per promocionar el municipi i que es puguin apropar persones. Un cop tens això, des del Consorci de Turisme del Baix Llobregat, és allò que intenten fer moltes activitats, iniciatives, trobades, i ens van animar a formar part de la ruta del tram. És un compromís que va de febrer a febrer.
I que gairebé s'activa això a març, que és quan es comença a fer la promoció. Per tant, és allò que vam començar l'any passat i no vam tindre gaire sort. Ningú va activar aquest descompte.
No saps si arribes a un públic o a un altre, perquè la idea d'aquesta promoció de la ruta del tram és que la gent pugui accedir a través del transport públic, en aquest cas del tram. Per això posen escapades tremendes. Per tant, és allò que hem de dir, va, no t'han dirigit a gent de Sant Just, que es pot apropar caminant,
Perquè és allò que dius, no sé qui li tocaria fer, sí, una miqueta de parada, mira, doncs des del Walden, no?, per exemple. Des del Walden fins la Rambla, per exemple. Però pots pensar Sant Feliu, tens Esplugues, tens Cornellà, Sant Joan d'Espí... I vam dir, la idea és que s'apropin de la forma més sostenible possible, que és en transport públic, i un transport públic...
que justament deu de ser el que la gent més confia. Ara fa un parell d'anys, durant les jornades de l'Open House Barcelona, vaig fer de voluntària i vaig estar...
un parell de... No, vaig estar tota una tarda de dissabte fent de guia turístic per les instal·lacions del tram a Sant Joan d'Espí i la gent té passió realment al tramvia i venia gent de moltíssims llocs per veure el funcionament del tramvia com a tal, no? Per tant, és allò que vam dir, mira, després d'haver tingut aquella experiència i de poder formar part d'aquesta ruta, doncs aquest any renovem
i ja no el faríem com un tast a nivell més tancat, perquè l'any passat proposàvem un tast els caps de setmana, a nivell més ja grup. Aquest any ja directament els tastos que anem fent setmana a setmana, que ja pugui la gent dir, doncs mira, un tast el dimecres que ve, no m'interessa el futbol, què puc fer? Doncs mira, m'apunto al celler de Calmat a fer un tast de vins,
I la idea és això, que s'apropin venint amb transport públic. Sí, sí, totalment. I al final, a mi hi ha dues coses d'aquest tram, del que tenim nosaltres, del tram baix, que em criden molt l'atenció. Una d'elles és el fet que si tu també vas a altres ciutats europees, els trams normalment estan, diguéssim, molt integrats en l'espai urbà. A la via, exacte, a la via. Tu pots estar caminant... No hi ha separacions.
I el cotxe pot estar darrere, per exemple, al tram. A Lisboa també és com un dels exemples més clars. Jo recordo també a Viena estar anant amb el tram i que de cop i volta... Aquí necessitem aquest trosset de gespa. La separació visual. Sembla que necessitem una mica la separació.
I això és una cosa que em crida l'atenció i que també potser ens fa reflexionar de com havíem pensat fins ara el transport públic, que potser no ho teníem tan present com en altres ciutats europees. I per altra banda, l'altra cosa que m'agrada, i aquesta és més positiva per dir-ho d'alguna manera...
és que, sigui l'hora que sigui, tu amb el Trump trigues el mateix. És a dir, que si tu un dia necessites anar a Barcelona a les 8 del matí d'un dilluns, que saps que és caòtic, o a les 8 del matí d'un divendres, que són els dies més caòtics, agafes el Trump i saps que si l'agafes a les 8, a les 8.35 estaràs com a molt, molt, molt arribant a Francesc Macià.
Les incidències són bastant mínimes, per tant és allò la fiabilitat i la confiança del client van unides. I a més la gent gran també ho agraeix molt perquè no ha d'agafar graons, això de pujar a aquest segon nivell que té el fet d'aixecar la cama per pujar a l'autobús, això no ho té, i en aquest cas el tramvia a l'estapeu de carrer
és molt més fàcil, molt més còmode per la gent gran, pels petits, per la gent amb mobilitat reduïda, i al final la veritat és que acaba sent una opció molt bona i que per apropar-nos també als pobles del voltant és fantàstica. Jo recordo, per exemple, el fet d'anar a Sant Feliu amb molta comoditat, sí que és veritat que et deixa a les afores, diguéssim, o a l'entrada, més ben dit, deixar d'entrada a Sant Feliu, però tu després pots anar caminant xinutxant on hagis d'anar i arribes bé,
I ja ho tens, no? I inclús ara, esperem que algun dia arribi, no? Però ara de moment que no tenim, diguéssim, el tramvia per carretera reial a la part d'Esplugues, no? Que dóna la volta, passa per Sant Joan d'Espí i tot plegat, que pot ser una mica més un incòrdia. Jo que visc ara mateix en un punt en què puc anar caminant a Esplugues, visc a Sant Just... Vas directament.
a Esplugues. Me'n vaig directament a Esplugues i allà agafo el tram i t'estalvis la volteta aquesta, la panxa aquesta que fa per Sant Joan d'Espí. Jo ho faig amb autobús. I arribes en un moment. Des del parador, normalment, també, esperar el 157 o el 63, estar prop als Esplugues i allà, clar, tens tres línies. Sí. Per tant, és allò que dius, potser en un minut tres màxim ja et vindrà un tramvia. I aquesta seria una miqueta, així, la idea del que s'apropin, no?,
Ja no només la promoció de Sant Jú, sinó el teu establiment i la resta. Potser a vegades també ens falta aquest contacte amb el transport públic. Volem que la gent vingui amb transport públic. També que es priorisi poder aparcar, oferim tiquets de pàrquing, però aquí ja estàs una miqueta fomentant el...
el vehicle privat, no? A nosaltres ens ve moltíssima gent d'esplugues a fer tastos i molts venen caminant. I t'ho diuen. Així tornem xinutxant o tranquil·lament caminant. Està molt bé. Home, doncs sí, doncs sí, doncs sí, és d'agrair.
Doncs la promoció turística del Baix Llobregat està de celebració. Torna a arrencar aquesta nova edició de la Ruta del Tram, una iniciativa que combina, com dèiem, patrimoni, gastronomia i activitats culturals accessibles amb transport públic. La campanya, de fet, es va presentar aquí al Poble Bahí, a Esplugues del Llobregat, el 25 de febrer, a l'Espai Corbaró, que m'han dit que és preciós. Jo no eren bé. Jo he anat. Sí, és maco. Bé, l'any passat fent la formació de punt d'informació turístic, doncs...
Sí, no? Una meravella, sense paraules, sí, sí, és preciós. No, per les fotografies... I com que érem un grup relativament petit, doncs era allò que dius, et deixes, no?, allò... Formar part, no?, de l'espai i trobes racons on et veus reflexar, no?, i és molt xulo, molt xulo.
Doncs ja sabeu, aquestes noves propostes per descobrir la comarca durant aquest any 2026 les teniu disponibles en el web del projecte, i allà trobareu tota la informació, aquestes activitats que estan incloses, hi ha propostes vinculades directament a Sant Just, també hem comentat un parell que són una mica més històriques, que en aquest cas serien la visita al refugi antiaeri i a les restes del Molí Fariner,
Però, a més a més, també la iniciativa acaba incorporant descomptes gastronòmics, oferta que combina experiències culturals i culinàries i, bé, la veritat és que nosaltres ho valorem molt positivament perquè són accions que sumen el nostre municipi i que, d'alguna manera, la gent dels pobles del voltant s'hi pot sentir també una mica més...
implicada en el nostre, que això és important, no? Perquè nosaltres, per exemple, quan necessitem cinema, on anem? A Sant Feliu, oi? Anem al Cinebaix. Doncs si algú necessita una ampolleta de vi o fer un tast que no te'l faran a ningun lloc, com el celler de Can Mata, permeteu-me una mica aquí el lluïment, però és que després de tants anys al final s'ha de dir les coses, algú ho havia de dir, com deia aquell, i al final doncs és així, no? I que tinguin l'oportunitat de conèixer-us, doncs també és gratificant.
I sense dir, oh, és que no tinc vehicle, sense vehicle no es pot fer. No, es pot fer. I tant. I tant, i tant. Doncs queda dit, demà us fan entregar d'aquesta... De la renovació com a punt d'informació turístic i d'una altra certificació, que fins demà no podrem destapar. Però és aquest compromís, que és un pas més, amb tot el que implica la sostenibilitat en majúsculars.
Perfecte, doncs estarem molt pendents d'allò que us estan preparant per fer entrega demà dijous en aquesta gala a Gavà, si no vaig errar. Sí, on tots els establiments, hotels, tota la gent que volem participar, doncs rebrem aquestes certificacions, punt d'informació turístic, que també des de promoció econòmica s'està demanant a altres comerços de Sant Jus que s'animin a
a fer-ho, no?, a participar-hi, perquè al final, quan se t'apropa algú a comprar, sigui l'article que sigui, també acabes explicant on pots comprar altres coses, què pots anar a visitar i què pots anar a fer, no? Per tant, ja és una... una acció que fem la majoria d'establiments, que és...
recomanar, informar, tant el que hi porta anys vivint i potser no sap una cosa, com aquesta gran quantitat de persones noves que s'apropen, no? I com que som els que acostumem a estar més hores oberts, a on s'han d'aprovar tots els estaliments? Per tant, informem.
Totalment. Doncs passem d'informar sobre aquest tema, sobre el tema de la promoció turística, per comentar un parell de qüestions. Per una banda, la setmana que ve tenim tast, perquè la gent s'ho apunti, quin dia i aquest. Dimecres 18. Dimecres 18. Doncs la UEFA ensolapa. Ah, la UEFA ensolapa, eh? Crai, és que de debò, de debò, és tremendo això. Però tenim gent apuntada, per tant...
I de què és el tast? Uau. Uau. Uau, és d'aquells de... Ha estat coincidència, eh? En principi anàvem una altra data, però per organització de la viticultura, de la Meritxell Pallejar, que ve des de Gratallops, al Priorat,
Feia ja anys que tenien ganes de fer un tast amb ella i tastarem, no amb una ampolla normal, no, en format magnum, que és aquesta ampolla de litre i mig, que normalment a la gent li agrada. Sí, crida molt l'atenció. I tastarem anyades antigues, o sigui, ens sembla que anem a 4 o 5 anyades del nit. Brutal. No sé si és 7, 10, on hi ha la 14...
16, o sigui, un tast únic i hi haurà alguna sorpresa d'algun altre vi i fins i tot portarà algun derivat del vi.
Ah, un derivat del vi. A mi ara ja m'acabes de cridar l'atenció, veus? Amb això, un clickbait, que li diuen en anglès. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs interessant aquest tast que tindrem la setmana que ve al celler de Cap Mata i també permetem fer un cop d'ull al passat, ahir a la tarda.
perquè ahir vau celebrar un altre tast, en aquest cas a Dins i al Tés, que el Josep ja ens ha explicat la setmana passada i ens agradaria saber també com va anar i com ho va valorar el públic perquè va haver una assistència més o menys de 6-7 persones, ens has comentat fora de micròfons, i que ho van gaudir molt.
Molt, molt, perquè era allò del, ai, que a les 9 hi ha futbol. Per tant, anàvem bé, vam començar a quarts de vuit en punt, i venia el Jorge, del celler Herència-Alters, que també, a vegades hi ha molta gent, eh?, que ens diu, és que ens agrada com ho feu vosaltres, perquè...
la gent no vol tenir aquella sensació de que ens estan venent un producte. Per tant, seleccionem bastant qui ve i qui no. I el Jorge el coneixem des de fa més de 20 anys i va quedar enamorat d'aquest projecte del Celler Encieltes igual que nosaltres. Per tant, era allò de tot el que ell ens anava a explicar, hi hauria passió i alhora hi hauria també informació tècnica, no? De...
sobre l'elaboració, no només de com es treballa, sinó de l'elaboració dels vins, de per què aconseguim reduir acides, aconseguim vins més expressius. Per tant, és allò que se'ls va oferir també molta informació de com s'elabora, de com es treballa i aquest gran projecte que bàsicament tot són com moltes microvinificacions perquè fan una gran quantitat de vins, vins de poble, vins de finca, vins de parcel·la, vins singulars...
I vam tastar 5 vins. En principi anàvem 4, però ja saps que sempre traiem alguna cosa així fora de... Ja m'ho vaig imaginar. ...de lloc i vam fer el vi de finca qualificada que tenen, que és la Serra Blanc, una garratxa blanca...
Anya de 2021, que no estem habituats a tastar vins blancs guardats, aquest ja són les últimes ampolles. Podríem dir que potser els sellants queden les dues últimes que queden a la venda i no n'hi ha. Ostres. Per tant, molt xulo. Després teníem allunari, que és un vibrisat.
No molt radical, però sí que hi ha molt d'interès pels brisats i veiem com es comporta la garnatge fermentada amb pells i sense. I una garnatge peluda, una garnatge negra i al final un cirà, l'ograu de l'Inquisidor, que és un cirà allò més potent, més vermell, d'aquells que dius, uau, ara l'hivern és una meravella, no? Per tant, teníem...
Bàsicament ens movíem amb garratges blanques i negres i aquest cirà i teníem aquí uns 5 vins totalment diferents. Imagina't si n'arribem a tastar potser els 15 que fan, no? I tant, i tant, i tant. Ens hauria faltat temps, eh? Mira, per una pròrroga.
Que va anar just. Sí, sí, va anar... Bueno, no, perquè hi havia la tornada, però... Però si no... Salvats per la campana, que en diem. Sí, sí, totalment. Doncs me n'alegro molt, me n'alegro molt que fos un èxit al tas d'ahir, que haguéssiu tingut el Jorge també a casa vostra per poder explicar aquests vins.
I res, nosaltres molt pendents de tot allò que passi al celler de Can Mata. Aviam com va demà aquesta gala, aquest acte d'entrega. Ho haurem de fer públic, allò intentarem fer un directe, que normalment se t'oblida. Igual que quan fas un tast dius, ai, no he fet cap foto.
I acabes fent les fotos de les copes... Quan ja has recollit, dius, ara faig la foto, ara que estic tranquil·la i relaxada, però demà sí que... Els teus seguidors ho comprendran, no t'amoïnis. Sí, jo crec que sí. Sempre quan he fet cursos sobre comunicació, per què no ho fas? Per què no comuniques?
El temps no és excusa, sí, sí, és excusa. Perquè soc autònoma, no? Però prioritzes molt la persona, que la gent estigui ben atesa, que tothom tingui vi, que puguis dir com estàs, t'ha agradat.
Això, que no està amb el mòbil amunt i avall, no? O sigui, potser sí que encara anem amb aquella idea de la tecnologia, la podem deixar una estona tranquil·la i comuniques ja on arribes. Que al final és, tu que hi has vingut, saps que al final, quan arribeu, sí, fas la foto a l'ampolla, però la gent deixa el mòbil, no se'l mira. Per tant, és fantàstic.
I tant que sí. Astrid Goldstein, una abraçada molt gran. Cuida't molt i que vagi molt bé la setmana. Que vagi molt bé. Adéu-siau.
Bona nit.
And you never decide to decide. Show the world where you're from. Show the world we are one more.
Fins demà!
Fins demà!
I sembla que aquí tenim ganes ja que comenci el Mundial. Encara queden uns mesos perquè arrenqui el Mundial 2026. Tres mesos perquè doni inici a aquesta batalla futbolística per veure qui és el millor. Petita pausa, tornem després dels bolletins. Fins ara. Bon dia, us informa Joan Bota.
Avui pot ser un dia clau per l'alliberament de reserves estratègiques del petrol i el cru que els països guarden per situacions de crisi i que servirien per mitigar l'increment de preu que ha provocat el conflicte a l'Orient Mitjà. El barril de Brenn es manté al voltant dels 90 dòlars. Ara mateix, l'Agència Internacional de l'Energia podria aprovar l'alliberament de reserves més gran de la història, segons el diari de Wall Street Journal.
Sopraria la que es va fer l'any 2022 per la guerra d'Ucraïna i que va ser de 128 milions de barrils. Les principals economies mundials, els països del G7, asseguren que estan preparades per fer-ho. Els seus líders es reuniran avui després de les trobades ministerials dels últims dies que ja han avançat aquesta posició. La ministra de Transició Ecològica, Sara Aguessent, assegura que el govern espanyol dona suport a aquesta mesura i que hi contribuirà alliberant part de les seves reserves de cru l'equivalent a 12 dies.
Alrededor del 2% de toda la capacidad, es decir, que alrededor de 12 días, 12 días y medio, y tenemos hasta 92 días. Por parte de España vamos a apoyar, nosotros siempre hemos sido solidarios y entendemos que de esta manera también apoyamos a que los mercados estén menos tensionados y que a otros países que sus tensiones son más allá de los precios que el suministro puedan tener respuesta.
Més notícies, Natàlia Ramon. Un treballador d'un centre de menors de Lleida acusat d'agradir sexualment un adolescent nega els fets en el judici. Ella, que tenia 16 anys, quan haurien passat els fets, ha relatat que l'investigat la va violar a casa seva. La fiscalia li ha demanat 14 anys de presó. Lleida Pere Joan Álvarez. Hola, bon dia. L'educador ha dit que mai va portar la jove a casa seva on, segons les acusacions a finals del 2018, l'hauria agredit sexualment.
¿Usted la besó, estuvieron en el sofá, lo recuerda? Si le estoy diciendo que no ha quedado. ¿Le tocó la pierna, le tocó los pechos? No. ¿La tumbó en el sofá? No. ¿La immobilizó en algún momento? No. ¿Niega haber tenido ningún tipo de relación sexual con la misma? Ni. La jove cara té 23 anys assegurat que no ho va denunciar fins al cap de 5 anys perquè li feia vergonya. Pere Joan Alvarez, Catalunya Ràdio Audiencia de Lleida.
La policia ha detingut un home que en relació a l'incendi provocat en un pis a Miranda d'Ebre, a Burgos, que aquesta nit ha causat tres morts, investiga el mòbil que hauria portat el detingut a provocar el foc i no es descarta que sigui un cas de violència masclista. Les víctimes són tres dones de 78, 58 i 23 anys. El detingut, que s'ha entregat als agents en una comissaria, hauria tingut una relació sentimental amb una de les víctimes. L'incendi també ha causat quatre ferits, entre ells dos menors, que han estat traslladats a un centre hospitalari.
I el productor de cinema, Harvey Weinstein, condemnat per violació, ha aprofitat la primera entrevista que ha concedit des de la presó per negar que hagi abusat i agredit sexualment cap dona. En declaracions al Hollywood Reporter, enregistrades al complex penitenciari, Weinstein confessa que va sexar moltes dones per seduir-les i ell mateix es dibuixa com un home immoral, mentider i infidel.
Asegura, però, que en cap cas va agredir mai ningú i que no pensa demanar perdó per delites sexuals que no va cometre. En l'entrevista diu que autrius com Whitney Paltrow i Angelina Jolie van exagerar perquè volien formar part del seu club i el van destruir. Weinstein, de 73 anys i que va en cadida de rodes, diu que no vol morir a la presó de Richter, que descriu com un infern.
El govern espanyol vol reforçar el control dels missatges d'odi a les xarxes socials i posa en marxa una nova eina per fer el seguiment d'aquest tipus de continguts. Ho ha anunciat fa poca estona el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Madrid, Tania Tàpia. Bon dia.
Sí, Sánchez denuncia, bon dia, que l'odi a la xarxa s'ha convertit en un arma política que deshumanitza i amb que els tecnoligarques, com Sánchez els anomena, en fan negoci. Creu que les administracions han estat massa lexes fins ara i que aquest temps s'ha acabat. Per això posaran en marxa aquesta eina per mesurar la presència i l'evolució d'aquests missatges i poder actuar. L'objectiu, por tanto, es muy claro, es sacar el odio de la sombra, hacerlo visible, exigir responsabilidades a quienes no actuen...
Els resultats de l'eina seran públics, així es diu Sánchez. Es podrà saber qui frena aquests discursos i qui mira cap a una altra banda omplint-se les butxaques. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio, Madrid. Comissions Obreres reclama al govern espanyol que activi el mecanisme per posar un topall als preus en situacions d'emergència i fixi límits, des d'ara mateix, als preus dels aliments. En l'actual context creuen que el repte principal ha de ser que la ciutadania no torni a perdre poder adquisitiu. Barcelona, Sara Riera.
Bon dia a topar el preu dels aliments per evitar, diu Comissions Obreres, el que va passar amb l'anterior crisi del 2022, en què els increments de preus dels productes bàsics es van disparar molt més que no pas els costos que tenien les empreses. Belén López, secretària general. Per tant, aquí les empreses van aprofitar aquesta situació per incrementar els marges empresarials. I el que no pot ser és que al final sempre acabem pagant les crisis les persones treballadores amb pèrdua de poder adquisitiu. Sara Riera, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El Departament d'Agricultura ha recuperat unes 120 hectàrees de pastures de muntanya amb cremes controlades al Pirineu. És una actuació que sovint es fa a petició dels ramaders per frenar la proliferació d'arbustos que substitueixen l'herba d'alta muntanya. Estac, Pau Rovira.
Un dia aquestes cremes recuperen pastures, però també disminueixen el combustible de cara a dificultat a hipotètics grans focs. El grup especial de prevenció d'incendis forestals, el GEPIF, les està fent des del novembre en diferents punts del territori, com l'Alt Urgell, Osona o aquí al Pallar Sobirà. En total, 13 cremes i 120 hectàrees. El tècnic del GEPIF, Ricard Borrell, explica com es fan.
Nosaltres visitem les parcel·les, veiem si és viable de fer aquesta crema, si convé, fem uns treballs previs per tindre unes franges de seguretat, llavors ja se realitzen aquestes cremes que el que es tracta és de reduir i eliminar el combustible perquè es regeneri de pastura. Si les condicions meteorològiques acompanyen, se'n faran 13 més.
A aquesta hora el Barça fa un entrenament de recuperació a Barcelona després d'empatar un ahir al camp del Newcastle, anada de vuitens de final de la Champions. La Minyamal de Penal va aconseguir el gol al minut 96 la tornada dimecres que ve al Camp Nou. A l'eliminatòria sortirà el rival del Barça si els blaugranes passen a quarts,
L'Atlètic de Madrid, 5, Tottenham, 2. També encarrila l'eliminatori al Bayern de Múnich, un a 6 contra l'Atalanta. Avui a les 9 al vespre, Madrid City i PSG, Chelsea, entre altres partits. Podeu seguir avui els partits de Champions a l'antena digital de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3Card.
Víctor Font, candidat a la presidència del Barça, assegura que Joan Laporta és el pitjor president de la història moderna del Barça i també diu que molts dels tècnics o directius que han marxat del club no han volgut explicar els motius perquè al club hi ha un règim de si no estàs amb mi, estàs contra mi. En bàsquet avui, vuit anys de final de l'Eurocup, Turtel com Baxi Manresa a les 6 de la tarda i a la Champions d'Embol, Barça-Pelíster de Macedònia, 3 quarts de 9.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 8 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
El Centre d'Estudis Sant Justencs iniciarà una nova edició del curs de coneixement Sant Justencs amb un cicle de conferències dedicat al patrimoni natural de Sant Just. La primera sessió tindrà lloc demà 12 de març a les 7 de la tarda a la sala Isidore Consoli Giribet de Can Ginestar. La conferència inaugural porta per títol Alimentem Collserola i anirà a càrrec d'Alba Sànchez, membre de l'equip tècnic del projecte Alimentem Collserola i sòcia de la cooperativa L'Hurtiga.
La ponència forma part d'un cicle de tres xerrades que aportaran diferents aspectes relacionats amb el patrimoni natural del municipi. Les sessions són gratuïtes i obertes al públic i s'organitzen amb conveni amb l'Ajuntament de Sant Just. El curs té com a objectiu divulgar el coneixement sobre el territori i el seu entorn natural a través de conferències especialitzades.
I encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol La geopolítica de l'espai i anirà a càrrec de Joan Anton Català, divulgador científic i escriptor. L'acte tindrà lloc demà 12 de març a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. I la sessió abordarà les implicacions geopolítiques de l'exploració i l'activitat a l'espai, així com els interessos estratègics, científics i tecnològics que hi intervenen.
La conferència oferirà una mirada divulgativa sobre el paper de les potències i les noves dinàmiques internacionals vinculades a l'espai exterior. L'acte és obert al públic amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
I en política, el diari El Punt Avui ha publicat avui, 11 de març, una peça dedicada a Sant Just dins l'espai Observatori Municipal, una secció en què el rotatiu analitza cada dia la realitat d'un municipi diferent. La publicació inclou un reportatge sobre el municipi i entrevistes a l'alcalde Joan Basaganyes i a la cap de l'oposició, Laia Flotats, amb l'objectiu d'abordar la situació actual del poble i els principals reptes de futur. La peça repassa dades i característiques del municipi, així com diversos projectes i qüestions d'actualitat local.
En les entrevistes, tant el govern municipal com l'oposició exposen la seva visió sobre la gestió del municipi, les prioritats polítiques i els projectes en marxa, oferint dues perspectives sobre l'evolució i els reptes de Sant Just. L'Observatori Municipal és un espai informatiu del diari que cada dia posa el focus en un municipi diferent del país, amb reportatges i entrevistes de representants polítics locals. Amb aquesta publicació, Sant Just protagonitza l'edició d'avui del suplement que recull la realitat del municipi i el debat polític local.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
I hear the drums echoing tonight And she hears only whispers of some quiet conversation She's coming in 12.30 flight The moonlit wings reflect the stars that guide me towards salvation I stopped an old man along the way
Hoping to find some old forgotten words Or ancient melodies He turned to me as if to say Hurry boy, it's waiting there for you Gonna take the life to drag me away from you There's nothing that a hundred men or more could ever do
The wild dogs cry out in the night As they grow restless Longing for some solitary calm
Fins demà!
A hundred men or more could ever do.
Gràcies.
Un minut passa d'un quart d'una del migdia, marxem ara a l'espai de la Vall d'Avers. Sabeu que un cop al mes ens visita el seu director en cap, en Josep Lluís Gil, i ens explica el contingut de la revista pel mes entrant. De fet, nosaltres ara ja tenim el mes bastant introduït, estem a 11 de març, i en aquest cas expectants del que pugui dur la revista corresponent a aquesta mensualitat. Josep Lluís, bon dia. Molt bon dia. Benvingut al programa. Avui, com bé exposàvem
En els segons previs a aquesta introducció parlarem d'aquell contingut que estarà dins de la revista pel mes de març. A la Vall de Verge sabeu que en aquest cas ens arribava la revista del mes de febrer cap al 16, oi? Cap al 16 de febrer aproximadament. La de març la tindrem demà.
I la de març ja, demà, perfecte. Demà, 12 de març. Volem... Sempre anem tard. Bé, és honest, reconeixeu, però volem ser capaços d'arribar a sortir, a tenir-la al carrer cap al 7-8, amb permís del calendari, que a vegades les festes entre mig ens condicionen, però intentem millorar això, però en definitiva aquest mes el tindrem demà.
Molt bé, doncs explica'ns una mica cap on anirà la línia de continguts d'aquesta revista de Mars. Bé, comencem amb una portada dedicada al Carnestoltes, que és bastant habitual que ho fem, a posteriori fem una mica de reportatge fotogràfic
de com ha anat el carnestoltes i l'hi acostumem a dedicar la portada, una portada molt colorida i a l'interior hi ha unes fotografies i un comentari que aquest any hem volgut fer perquè fins i tot a nosaltres ens ha passat una mica desapercebut la festa jove que es fa la setmana anterior a la rua
i que d'alguna manera estava i està com invisibilitzada per part de tothom, per part de la publicitat pública, per part de... Inclús nosaltres no érem conscients del tot de la seva existència, no?
Una festa que en anterioritat havia coincidit amb el mateix cap de setmana, inclús amb el mateix dia de Carnestoltes en algun moment. És possible, és possible. Però que ara ja fa, com a mínim, aquesta edició, i entenc que la de l'any anterior també, ho desconec, que es fan caps de setmana diferents per, entenc, ampliar una mica la programació d'activitats. En aquest cas, val a dir que els organitzadors d'aquesta festa jove es queixen una mica amargament de...
de la invisibilització que es fa d'ell de la festa en la propaganda local prèvia al Carnestolta es parles de tot menys d'ells i aquí hem recollit aquesta queixa que em sembla que és útil i oportuna més coses vaig a l'editorial si et sembla perfecte, endavant l'editorial la titulem la benvinguda superflua
Té a veure amb un fet que en parlem en les pàgines interiors, en les notícies breus, la inauguració d'aquesta benvinguda Sant Justenca venint de l'autopista. Sí, l'escultura Guant, que es va instal·lar a principis de... Informem dels detalls tècnics d'això.
Però en l'editorial fem una reflexió perquè ens sembla que és una mica, com diem, superfola. És una cosa que no serveix per res, que no té una finalitat clara i que contrasta amb aquesta justificació per part de membres de l'Ajuntament
que determinades subvencions han estat o congelades o fins i tot reduïdes per una suposada manca de diners. Llavors, home, ens sembla una miqueta que gastar-se 51.000 euros...
per una cosa que és absolutament superflua, doncs és la nostra opinió. Però és habitual, no?, que els municipis tinguin una escultura de benvinguda. Ens queixem d'això, que el que abans era un simple rètol de carretera que posava que entraves a tal lloc i era una cosa senzilla, simple, que no costava res ni al municipi, perquè segurament ho pagava la Diputació o l'Estat,
que era el titular de la carretera. D'això ja es va passar amb alguna cosa una mica més, però no és un cas de Sant Just. Sant Just arriba tard en aquesta moda, però... I en aquest cas recordem que ve degut d'una moció davant Sant Just, del partit liderat per l'Alla Flotats, que a partir d'aquesta moció que ella presenta la proposta es comença a treballar
i es comença a gestar amb aquest projecte, que recordem que després va ser un projecte participatiu, on la gent de Sant Jus va participar. Mira, m'agafes fora de joc perquè desconeixi aquest origen. Ha explicat per ella, eh?, aquí micròfons de l'emissora. No dic... M'agafes fora de joc, però el fet és el mateix. Vull dir, m'és igual que ho proposi un, que ho reculli un altre, o que sigui tot del mateix. Em sembla una despesa supersola, perquè no aporta res...
I a més a més, si diguessis que ens sobren els diners i no sabem com gastar-los, però quan estàs justificant la reducció de subvencions a entitats que estan a peu de carrer, de manera altruista, de manera dedicant-hi moltes hores, amb moltes mancances, i que els diguis que no hi ha diners i te'ls gastis amb això, ens sembla això, una cosa superfule, una cosa inútil i que no serveix per res.
Per molt que ho hagin fet altres, ens sembla el mateix. No és que ens assembli malament Sant Just i bé Premià de Mar o la de Cavalls. Ens sembla igualment inútil perquè els ajuntaments normalment tenen menys diners dels que necessiten i gastar-se diners amb això, amb una...
no ho acabem d'entendre i no té res a veure amb els professionals que ho han fet absolutament no té res a veure amb això una cosa seria una estàtua en un entorn urbà una estàtua amb criteris artístics o reivindicatius o d'homenatge a qui fos o al que fos
i tindria una justificació, però una cosa que és pura i simplement arribes a Sant Just, quan això ja ha quedat molt... ens sembla fora de lloc, diguem-ho així. Permeten que et pregunti també per un tema que està sortint bastant aquí en aquesta mateixa taula, que és el tema de la camarata.
La Vall d'Avers tractarà d'alguna manera el fet aquest de... Bé, és una notícia que encara no tenim massa informació, que l'Ajuntament va presentar en l'anterior ple, recordem que és el fet aquest de la creació de la nova camarata, d'aquests 20.000 euros que s'apartenien, diguéssim, per la creació d'aquesta. Ens va cridar l'atenció quan ens va arribar, ens va arribar tard, perquè això ve del ple de gener. Correcte.
I quan ens va arribar el tema ens va sobtar perquè semblava, a més vam poder veure retrospectivament el ple, tal com va anar la discussió, i ens va semblar per les explicacions d'uns i altres que hi havia un cert desconcert.
és difícil perquè dir que no es tracta d'estar en contra no estarem en contra d'una manifestació cultural però semblava com una cosa feta express bé, de moment vam tenir una conversa amb la regidora i de moment no hem pres un perquè en si mateix és un fet
diem-ne positiu, que hi hagi una iniciativa. El que passa que s'haurà de veure si aquestes possibilitats de donar acabuda o sortida a possibles músics sants justencs, això al final...
És veritat o és una excusa o una pretesa, justificació. No vull fer judicis de valor ara perquè m'ha semblat prou complexa com per, de moment, esperar una miqueta per on van els tirs.
Perfecte, la pregunta era bàsicament aquesta, si valoràveu d'on fer alguna cosa. Ens ho vam plantejar, que semblava posat en calçador una cosa que és una entitat que no existeix a Sant Just, existeix però no a Sant Just, però insisteixo, no aniré més enllà perquè no tinc clara quina ha de ser la postura, no?
Perfecte. Què més trobem en aquesta revista del mes de març, Josep Lluís? Tenim en revista la Miracle Serra, que era la titular de... Cuina Miracle. Cuina Miracle, que va plegar el desembre, que ha estat per trajectòria personal i familiar molt vinculada al...
l'àmbit aquest de la gastronomia local i que durant molts anys ha estat un referent i encara que sigui perquè ha plegat però ens ha semblat que valia la pena fer-li una mena d'homenatge tenint en compte que a més a més la Miracle té aquest vertent no només el gastronòmic sinó que l'artístic i ens ha semblat que valia la pena
esmentar-ho perquè ella seguirà cultivant aquesta vena pictòrica que cultiva habitualment. Llavors, doncs això, li hem dedicat l'entrevista del mes. En les notícies breus, que són moltes, però en vull destacar tres. Els premis que han rebut la Irene Pujadas i la Silvana Boc, que han guanyat el...
el Finestres de Narrativa del 2026. Correcte. Fem esment que l'Ateneu ha fet públic els membres que volen incorporar a la Junta en la pròxima assemblea del 18 d'abril. En principi...
Hi haurà un període d'obertura de candidatures que es podran presentar altres, però l'actual junta tindrà dues baixes dels membres actuals, que són el Ricard Segura i la Quima Jiménez,
i per tant queden sis que volen continuar i sis més que entren de nou, en el qual recupera una miqueta de volar. Una Junta una mica més ampliada, no? Exacte. Dels 11 inicials en el mandat d'aquesta Junta, ara quedaven... Van haver baixes pel camí però no es van substituir. Van haver-hi cinc baixes, dues incorporacions,
I, per tant, ara quedaven vuit. Bé, quedarà una junta més en venda i... Més sàlida.
I què més? Una altra cosa que vull destacar, que ho parlem a dintre dels breus, però que té a veure amb nosaltres, el 16 d'abril recuperem els debats. El debat anirà sobre la relació entre el Sant Just Futbol Club i l'Atlètic Sant Just.
És una història d'amor i odi, de moltes tensions i, bé, hi ha hagut diversos intents de fusió promoguts, més o menys promoguts pel Consistori...
I, periòdicament, tot i ser aquesta convivència relativament recent, perquè fa 15 anys que es va fundar l'Atlètic Sant Just, però, tot i ser poc temps, s'han produït diversos intents de refusionar les dues entitats i ens ha semblat que valia la pena dir, bueno, què ha de passar? Han de seguir convivint o...
I amb aquest objectiu hem convidat el president del Sant Just, el Pep Palacios, vindrà el vicepresident del Futbol Club Sant Just, el Josep Mangot,
i el regidor d'Esports, el David Magallón. Aleshores, això serà el 16 d'abril, a dos quarts de vuit, a la sala cinquantenària de l'Ateneu, entrada, com sempre, oberta, i, com sempre, ho farem amb transmissió online, en directe, i després quedarà penjat per ser revisitat quan...
Doncs una tertúlia, un debat que es preveu ser bastant interessant perquè és un tema també que ha generat bastant estibentós a nivell esportiu local i que també tenint en compte la situació en què estan amb dos equips actualment
també és interessant, i també les infraestructures, etcètera, etcètera. Ens sembla que, com que és una cosa que periòdicament surt, abans que torni a sortir i més endavant, posem-ho sobre la taula. Sí que és cert que fa cosa d'un any, any i escaig, es va tornar a dir, semblava que la cosa estava bastant coll avall, es va fer enrere... Nosaltres vam fer un article en aquest aspecte i suposo que a alguns els va agradar i a altres no,
Però, en definitiva, ara ens ha semblat que era un bon tema per posar-ho sobre la taula. No, no, totalment. Està clar que és un tema sensible i que és un tema que preocupa i que interessa també a part de la ciutadania. Cada cosa té el seu punt d'interès per un sector determinat i, en aquest cas, el de l'esport.
Aprofito per dir que, o per recordar, farem un altre a la tardor, ara en aquest nou cicle de debats no seran tres a l'any sinó intentarem fer-ne dos, un de primavera i un de tardor, i que just d'aquí un any toca el debat electoral.
Perquè el mes de maig tindrem eleccions municipals, i com ve fent la Vall de Verdes des de fa 40 i molts anys, des de l'any 83, que venim fent els debats electorals previs a les eleccions municipals, i ho tornarem a fer, i...
Ja estem. Ja queda poc. És que queda molt poquet. Ho estem dient aquí a l'emissora des de ja fa unes setmanes. Aquest mecanisme electoral, aquest taulell electoral es començarà a moure en els propers mesos. Marxarem de vacances d'estiu que potser ja començarem a vislumbrar una mica els camins dels respectius líders polítics dels respectius partits municipals i a partir del setembre ja començarem a veure línies bastant correctes
Se suposa que sí. Què més? Un article de mobilitat sobre el paper de l'X30 que definim com a artèria. El nostre redactor, l'Isaac Santana, fa servir una frase que ens agrada molt.
que és una artèria quotidiana que connecta vides amb horaris, oportunitats i rutines. Aquesta és la definició del que representa l'X30 per la gent de Mas Lluí. I deixem dir per la gent de Sant Jus en general. Sí, sí. Però per Mas Lluí és obvi perquè és com... Per Sant Jus és molt important, però Sant Jus, al parador, tens moltes possibilitats. Moltes, moltes.
La gent del Mat Lluït només té aquella. Efectivament. Per tant, per ells és... Només cal veure a primeríssima hora del matí. Les cues, no? Durant el dia, no. Però a primera hora és... Jo no ho he vist i no ho he viscut de primera mà, però em consta que és així. Aleshores, bé, com que anem regularment donant...
Parlant de temes de mobilitat, doncs amb això estem. Hi ha un reportatge que han fet sobre dues noies que van estar a Cuba i ens ha semblat que... No és una cosa nova, quan gent de Sant Just fa coses fora, viatges, expedicions o coses d'aquest tipus,
Doncs ens agrada fer un petit reportatge, i no és la primera vegada ni serà l'última, que parlem de gent del poble que fa coses. Sí, en aquest cas amb aquesta brigada que es va desplaçar, com bé comentaves, a Cuba, també les vam tenir aquí al programa...
Van poder parlar amb elles i una mica això, no? El repte que van tenir també a l'hora d'on... Donar-ho a conèixer... Bé, perquè són activitats que si no les dieu vosaltres o nosaltres... A vegades queden una mica... Queden amagades, no? I sembla que s'ha de donar altaveu a aquestes activitats, no? Correcte.
En el món dels esports, parlem del club de futbol Sant Just, que busca la consolidació tercera catalana del seu primer equip. Valia la pena fer-ho perquè feia temps que no en parlàvem d'ells i li hem dedicat una pàgina per parlar d'això.
A vegades ja ho té, això, no? Que com que hi ha equips que estan, per exemple, l'Atlètic Sant Just, que està a Lliga Lit, que va jugar a la Copa del Rei, o amb l'Hockey Sant Just, que està a Lliga, a vegades dediques més espai, i els altres equips que també estan treballant molt dur, com és el Vole i Sant Just, amb Superlliga, i tot això, doncs, a vegades... Val a dir que per necessitats
De confecció de la revista, últimament hem passat de les quatre pàgines d'esports a res. Ens hem vist una mica obligats perquè hi ha tema i ens costa... Inclús ampliant la revista, perquè si no vaig errat, en els darrers números també he tingut alguna pàgina més, no?
Vam tenir a finals de l'any passat un parell de números que vam arribar a fer 36 pàgines. El normal són 32. Això ens va venir donat una mica perquè vam tenir molta publicitat institucional a través de la CPC i valia la pena ampliar les pàgines perquè si no ens menjàvem massa contingut, no?
i bé amb això estem hi ha les seccions habituals i vull remarcar una cosa que hem fet en la contraportada que generalment
la dediquem a publicitat pròpia, eslògans o campanyes pròpies nostres. Nosaltres vam començar al desembre, a l'editorial de desembre vam fer una crida al no a la guerra i ara s'ha posat de moda perquè el senyor Pedro Sánchez ha tornat a rescatar la frase i ens sembla molt bé i ho aplaudim.
Però deixa'ns reconèixer que nosaltres fa tres mesos ja ho vam dir. Ja vam desempolvar la frase. I aquest mes el que hem fet és que, vist els últims aconteixements, a la contraportada hem posat...
Aviam, permeten veure-ho. Un colom sagnant amb una branqueta d'olivera trencada i el no a la guerra. És a dir...
No deixarem de fer-ho perquè ens sembla que hem de prendre consciència del que ens està venint, no el que ens ha vingut, el que ens està venint a sobre si seguim deixant aquests fascinerosos governant el món.
una imatge impactant i que de ben segur els lectors de la Vall d'Avers també sentiran aquest missatge que poden compartir més o menys, però està clar que en la gran majoria de tots nosaltres compartim perquè realment les imatges que ens arriben cada dia són horribles i a més a més a vegades també, aquí ho hem parlat més d'un cop,
el programa, amb totes les guerres que n'hi ha, que apareixen a titulars i aquelles que no apareixen, al final acabes amb un sentiment d'impotència, de veure que les grans potències estan volcant, si estan allà. De moment nosaltres estem exempts, com deies, Pedro Sánchez de moment està una mica en segona línia intentant
retenir-se, contenir-se d'entrar en aquesta guerra i esperem que segueixi així, però realment les imatges i el panorama és desalentador. La situació no és agradable en cap moment i no podem mantenir-nos, queixar-nos, sinó que hem de ser proactius a
Tothom sap qui són, però no basta amb dir que és inevitable. No és inevitable. Els hem d'enunciar i assenyalar. Totalment. Doncs Josep Lluís Gil, director de la Vall d'Avers, moltíssimes acers per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern un mes més. I res, esperem que ens arribi aquesta revista, poder-la fullejar, poder-la llegir.
i ja el mes vinent, cap al mes d'abril, que ja estarem entrats amb la primavera, seguirem informant de més qüestions. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé, gràcies. Fem una petita pausa musical, tornem de seguida.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
You can give it to me when I need to come along Sex bomb, sex bomb You're my sex bomb And baby, you can turn me on You can give me more and more Counting up a score You can turn me upside down and inside You can make me feel the real deal And I can give it to you anytime Because you're mine
Bona nit.
Fins demà!
Amb aquesta introducció veritablement no donen ganes de començar perquè deixaries una... aquesta trompeta, tot el que fes falta, meravellós. Arnau Consol, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Doncs és una trompeta que crec que molts hauran reconegut que ens porta als Balcans. Una trompeta que comença molt sola però que després s'anime absolutament com s'anime el llibre que porto avui que evidentment ens convida a anar a l'antiga Jugoslàvia.
I ja el cos es mou sencer, tens aquest moment de trance, d'estar allà, diguéssim, immers en la música de cop i volta, ja quan comença tot l'elenc, ja és una festa continuada. Doncs encetem aquest espai de Badallibre, recomanacions literàries amb l'Arnau Cònsol d'Aquest llibre T, avui parlant d'aquest llibre que es diu Malvina.
Malvina, subtítol, La vida de Malvina Trifkovic, de Mirko Kovac, que crec que no pot tenir millor banda sonora que justament la de Goran Bregovic. És un llibre singularíssim que publica Leonard Montaner, es podria dir un petit clàssic de la literatura balcànica, escrit per un dels tres o quatre autors de l'antiga Iugoslàvia probablement més reconeguts, just amb Danilo Kis i algun altre. Mirko Kovac, un autor que va fer poc soroll,
perquè, per exemple, va guanyar el Premi Herder, que és un premi que antigament es donava a Àustria per premiar o per donar a conèixer tots aquells autors de l'Europa de l'Est que, per allò del teló de ser, no tenien la possibilitat de creuar a l'Europa Occidental. Per tant, era un reconeixement d'aquests molt forts, com pogués ser el Premi Formentor. De fet, alguns n'anomenaven com, amb lletra petita, el Nobel de l'Est, sense que tingués mai aquesta repercussió. Però que guanyés el Premi Herder, d'alguna manera el conjunt de l'obra, no pas per aquest llibre,
ens indica molt la importància aquest Mirko Kovac
que als anys 70 ens publica aquesta novel·la, perquè és una novel·la curta, per això utilitzo el tema francès, de fet, té tot just 100 pàgines, que se'ns presenta com un recull de documents. Algú ha recollit un lligall de cartes, informes, trossos de diaris que ens expliquen la vida d'aquesta tal Malvina Trivkovic. I a través de la vida d'aquesta Malvina Trivkovic, que s'eduque en una institució religiosa...
que acaba trobant el seu amor amb una companya, perquè evidentment els amors lèsbics no estaven gens ben vistos, com encara ara a vegades, segons com costa, molt menys als anys 70, i de fet això se situa a principis del segle XX a l'antiga Ivoslàvia. Però més enllà d'aquests amors prohibits, el que hi haurà aquí i esclatarà de seguida és...
d'alguna manera la posoterrada, la guerra silent entre croats i servis. I això molt abans, insisteixo, que la guerra dels Balcans, que tots recordem i tal. Estem parlant dels anys 20, estem parlant de la immediata postgarra de la Primera Guerra Mundial, i clar, sobretot és un problema religiós. Els servis són ortodoxos, i d'alguna manera molt més austers i molt més profuns en les seves creences, i els croats, que són catòlics, d'alguna manera són més liberals i poden entendre més coses.
Per tant, un casament entre un serbi i un croat és pràcticament inaudit, o potser no inaudit, però sí que molt mal vist. A través de les relacions que tindrà aquesta malvina Trivkovic, ella croata, el seu promès amb qui s'ha d'acabar casant, serbi, entren en contacte amb aquesta família que, a més a més, són uns molt religiosos, uns benefactors de la societat, bé, tot això li acabaran fent la vida impossible a la resta de germans,
tot i que ells també descendeixen d'un matrimoni entre un sèrbio i un croat. Tot això ho vas descobrint a poc a poc, no pas per un narrador directe, insisteixo, sinó per les cartes que aquesta malvina escriu a algú, per les respostes que ella rep, per notícies, per informes que fa el director de tal institució, el capellà de no sé on, i en la qual tu has d'anar reconstruint i et vas adonant de dir...
Carai, quin món aquest dels Balcans. Ja sabíem que era explosiu, però el problema és que ells ja ho sabien probablement això a principis del segle XX i han anat convivint sota diferents règims fins que la cosa va esclatar. Entens d'alguna manera, tot i que sigui molt indirecta, el gran odi que va esclatar als anys 90, quan salta Iugoslàvia, comencen les independències i el que hi ha sobretot és... Va molt més enllà de què cadascú vulgués el seu país. És un odi molt arrelat, molt profund.
Tot plegat, insisteixo, en un llibre que, el que tracta, ja veus que la fotografia de portada és un casament, no? Un nuvi, una nuvia, els pares, entén, d'un dels dos que és, per tant, dius, ah, una història d'amor. Sí, i és. O en tot cas, n'hi ha un parell de molt boniques i un parell probablement de forçades. Però és a través...
del que suposa una boda, del que suposa entrar una nova família, aquests costums ancestrals que ens semblen molt antics però no ho són tant, el que fa és retratar-te aquesta societat, insisteixo, extraordinària. Aprofito, a més a més, per dir que la traducció és de Pau Sánchez Ferrer,
que, mira, ja que hi som, el podem felicitar i saludar des d'aquí, si és que ens arriba a sentir, perquè acaba de guanyar el premi a la millor traducció de l'associació Todos Tus Libros, l'associació de llibritats independents, no pas per la traducció d'aquest llibre, sinó per la traducció del llibre breviari mediterrani.
també d'un autor servocroat que va publicar a l'Abreu i que, en fi, del qual crec que ja vam parlar el curs passat. Casualment és el mateix traductor, un dels molt bons traductors i pocs que tenim, clar, doncs en català, ell és valencià, és editor també, clar, del servocroat directe. La veritat és que és com un luxe, no?
Doncs sí, totalment. Doncs aquest llibre, que si no fos per l'explicació de l'Arnau Cònsol, aquesta imatge ens podria remetre a les històries d'Anton Chekhov, no? Aquestes famílies una mica burgeses, amb les seves peripècies, però en aquell cas no passava gran cosa, és a dir, eren drames una mica més quotidians o drames de la burgesia. En aquest cas, pel que expliques, les trifurques estan servides amb el vina.
Sí, d'alguna manera no és que els russos siguin més calmats que els Balcans, però aquesta ànima turbulenta que associem els Balcans a qui esclaten tota la seva força, no perquè hi hagi grans escenes de violència, sí al final, però no direm res més, però sobretot és això, també hi ha aquesta cotidianitat on una dona, al casar-se amb un senyor, entra a formar part de la nova família, ha d'abandonar la seva i bé, a partir d'aquí una mica es regeix pels costums d'aquella família i malgrat que sigui la dona de l'hereu,
si hi ha una mare viva, la mare viva passa per sobre. Tota aquesta mena de consuetuts, tota aquesta mena de costums, aquí s'expliquen també molt bé, és cert, d'una manera txejoviana, però amb uns resultats molt més, perquè de seguida ella veu que li fan el buit, de seguida veu que... I de fet això, es casa amb un senyor, una mica perquè és el que ha de fer, el fet de casar-se amb aquest senyor la fa trencar amb la seva família, perquè clar, s'està casant amb un sèrbico, ell és croata, per tant el seu pare no en vol saber res, hi ha cartes del pare dient repudio la meva filla i tot plegat,
I, al revés, dintre la família començaran a fer-li el buit, menys, fins i tot el propi marit, menys una de les germanes, de la qual s'enamorarà i aquí hi haurà la gran història d'amor. Entre la cunyada i ella, per entendre'ns. I has fet bé de, justament, posar èmfasi en aquesta fotografia perquè, dintre del llibre hi ha tot de fotografies que, d'alguna manera, et fan dubtar tota la zona i dius, ah, però està explicant una història de veritat, perquè, clar, m'està dient que aquests són els personatges. I, per tant, si aquests són els personatges, tots aquests...
Bé, jo crec que és una estratègia narrativa, que ell ha agafat fotos d'època i els ha posat els noms dels personatges, i que forma part una mica d'aquest no engany, sinó intentar dir jo estic retratant una societat que és certa encara que m'inventi tots els personatges. I si la fotografia m'hi ajuda, doncs escolteu, creieu-vos-ho que això era cert, perquè en el fons, si no amb aquests cognoms, si amb d'altres, això era cert.
Sí, totalment ajuda, no?, el tema fotogràfic, el tenir aquest suport visual, doncs ens fica més en la història i ens fa creure. O t'ho fa més creïble, no?, d'alguna manera, o et fa creure que és més creïble, o dubtar de dir, m'està explicant una història de veritat o s'ho ha inventat tot? Deixem el dubte, perquè tampoc ho sabrem, el senyor Mirko Kovács es va morir fa temps, jo crec que és una estratègia narrativa molt ben pensada, l'estratègia narrativa va més enllà de les paraules, pot usar, òbviament, fotografies...
Doncs molt bé, aquest llibre que ens arriba avui a aquest espai de Badallibres, que podeu trobar que el llibre té, i permeta'm abans de passar una mica a recordar aquesta cita de diumenge, que avui també faci jo una mica de llibre té i recomani també un llibre, que a més tens a casa teva si no vaig errat, és el llibre de l'Elisabet Collvinen, El vull vestir com tu. Sant Justin.
que va passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern fa uns dies i vaig aprofitar per llegir el llibre i la veritat és que m'ha agradat molt aquest assaig de moda que ens ubica en com d'alguna manera podem analitzar
els costums, com vestim, per què vestim d'aquesta manera, en qui ens fixem, qui agafem de patró. També hi ha un punt històric, punts històrics que realment em semblen molt interessants, en l'aristocràcia, en la monarquia, en les monarquies, sobretot en la francesa, i a partir d'aquí també una mica explicant...
aquesta història de per què fem passalleres de moda, per què les mirem, quins punts tenen en comú, diguéssim, amb el nostre dia a dia. Em sembla molt interessant un assaig que és molt fàcil de llegir, també, curtet, i que entra molt bé, i tot i que no sàpigues de moda, crec que també t'explica, doncs, et parla d'alguns noms, et parla d'alguns referents de la moda, que, òbviament, són coneguts per tots, d'altres que són més, diguéssim,
d'aquest món, del món de la moda i de les passareres, però realment és interessant per aprofundir en tot això i em quedo jo amb això, amb el fet aquest de, el títol ho resumeix molt bé, aquest vull vestir com tu, el fet aquest d'imitar els altres, el pensar en altres a l'hora de triar la roba per anar a un sopar, per anar
a un dinar, no?, el fet aquest que fem de forma inconscient i que moltes vegades, doncs, ens passa, no?, quan fem la roba. És molt bon títol, realment, a més, val la pena destacar que és aquesta nova moda que jo l'he detectat, si portem 10 anys com a llibreter, jo crec que és una moda dels últims 3 o 4,
L'assaig s'ha posat de moda. L'assaig que tots associen a una cosa pesada, llarga... Universitària, no? Doncs clar, s'ha convertit en allò que probablement era en un principi. Poden ser llibres molt breus, ara fins i tot de petit format, hi ha tres o quatre editorials que n'estan fent de molt interessants, agafant escriptors novel·listes, que per tant d'alguna manera tenen el do d'escriure àgil i ràpid, per dir, escolta, amb 50 pàgines parla'ns d'un tema.
Doncs en el cas de l'Elisabet Collvinent, ella coneix el món de la moda, no cal que faci 300 pàgines que li costaria anys de redacció ni una tesi, una mica posada sobre la qüestió. Hi ha aquesta col·lecció compactos, aquesta d'ara llibres, crec que es diu brúixola. Bé, que al final és això de dir...
Llibres ràpids, llibres breus, que són, evidentment, barats, de petit format, que caben als bolsos, caben fins i tot a les butxaques de les americanes. Crec que és una tendència molt maca, tenir en compte. Un tipus de llibre de consum ràpid, perquè al final, evidentment, darrere hi ha una reflexió d'algú que coneix el tema. Totalment. Sí, sí, m'ha semblat molt interessant i també ho volíem comentar. I marxem, doncs, ara sí, a recordar que aquest diumenge tenim una cita amb que el llibre té.
Home, doncs, de Sant Justenques, que escriu en petits assajos, a Sant Justenques, que han escrit dues novel·les que la llibreria Finestres de Barcelona ha considerat les millors de l'any.
N'hem anat per anar els últims mesos perquè totes dues eren semifinalistes, després finalistes i després el resultat que tant Irene Pujades per la intrusa, narrativa en català, com Silvana Bocht, el fino art de crear monstros per la narrativa en castellà, han guanyat els prestigiosíssims premis finestres. Crec que ara mateix són els premis que el sector editorial mira més.
Perquè al final és una institució privada, com pot ser Finestres, però amb molt de poder, amb molt de poder en el sentit de dir jo crec que ara mateix és la llibreria de referència a Barcelona, pel tipus de programació que fa, perquè al costat de la llibreria no només és una, té dues seus, ha anunciat que n'hi haurà dos més, té aquesta magnífica residència on tant la Irene com la Silvana han estat a Palamós, amb una casa increïble. Per tant, és tot un projecte que va molt més enllà de tenim una botiga i venim llibres i fem quatre presentacions.
El món literari, jo et diria que del món sencer, com a mínim de Llatinoamèrica, està mirant aquests premis, aquestes beques, aquesta residència, i doncs clar, que dues Sants Justencs es coincideixin al mateix any, sent premiades, de debò, crec que Sants Justencs no us podeu perdre, sé que anunciem pluja per dissabte, sembla que per diumenge no, en cas que plogui tenim alternativa.
veniu, veniu a Sant Just perquè es mereixen aplaudiment, els mereixen que els cantem una cançó, es mereixen que, què sé yo, vi nedant i fes una perorata, tu també, escolta't, no hi haurà paella al final, ja ho aviso, però alguna cosa per picar sí, i cerveses per a tothom qui vingui. I tant, doncs una celebració que no ens podem perdre, i a on, doncs el Far West, que el llibre té? Evidentment. Arnau Consol, una abraçada, cuida't molt. Fins la setmana que ve. Que vagi bé.
I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres 11 de març del 2026. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, també hem fet un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius, i hem tancat la primera hora amb les efemèrides del dia amb en Joaquim Quiles i també amb el temps amb en Carles Ribos.
A la segona hora us hem de demanar disculpes perquè us hem promès l'entrevista del dia amb David Cordero, escriptor Sant Justenc, escriptor de Gossos, que va estrenar el seu llibre fa unes setmanes. No ha estat així. Avui hem tingut l'entrevista del dia a Estones de Clàssica amb Marc Bizoso i Isabel Sousa, que en aquest cas podeu recuperar allà al www.radiodesben.com i en aquest cas us emplacem a escoltar el David Cordero el dimarts 17 de març. Ja sabeu, la ràdio a vegades va així.
En aquest cas, doncs, hem fet aquesta modificació. Recordem a tots els oients que podran escoltar l'entrevista de Cordero dimarts 17 de març. I res, hem tancat el programa amb l'espai de vins amb en Saller de Can Mata, amb l'Astrid Goldstein, i també parlant de la Vall d'Avers amb en Josep Lluís Gil, i parlant de llibres amb l'Arnau Cònsol. Nosaltres tornem demà, com sempre, aquí al 98.1 FM, de 10 a 1, a Ràdio d'Esvern, a casa vostra. I us deixem amb què? Doncs amb els informatius...
Fins demà!
Tornant demà, com sempre, emplaçant-vos a escoltar-nos al www.radiodesvent.com. Adéu-siau.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!